L’ESPAI DEL LECTOR – La Biblioteca Recomana Títol: Las sangres Autor: Audrée Wilhelmy Traducció: Luisa Lucuix Editorial: Hoja de Lata Signatura: N Wil No hi ha res que faci més por que un conte de fades i sens dubte no se’ns acut cap de més terrorífic que aquell clàssic adreçat a atemorir joves curioses que tafanegen allà on no ho han de fer, de la mà de l’ espòs Barbablava, la personificació del monstre torturador que castiga la gosadia i el desafiament amb la mort més horrorosa. El gust pel macabre i el gaudi per les personalitats fosques han fet que, al llarg de la història, trobem unes quantes reelaboracions d’aquest mite pertorbador, com la meravellosa versió d’Angela Carter La cámara sangrienta (Sexto Piso, 2014) o la satírica i subversiva Barbablava d’Amélie Nothomb (Anagrama, 2014) totes dues molt recomanables. Amb la publicació aquesta tardor passada de Las sangres, el conte de Perrault torna a la vida de la mà de l’autora canadenca Audrée Wilhelmy. Aquesta vegada el relat es situa en un lloc i un temps imprecisos, als afores d’una gran ciutat anomenada la Cité, que bé podria ser el Paris del s. XIX. En una opulenta mansió viu Féleor, un aristòcrata exuberant, macabre i salvatge que desenvolupa la seva personalitat a través de les dones que passen per la seva vida des de que és un jove adolescent. La seva peculiaritat passa per instar a cadascuna de les seves dones a escriure un breu diari de les seves experiències viscudes amb ell abans de morir. A través dels seus diaris íntims, les veus de Mercredi, Constance, Abigeëlle, Frida, Phélie, Lottä i Marie, expliquen la fascinació que exerceix aquest personatge enigmàtic sobre cadascuna d’elles, l’erotisme ferotge, osat i cru que va modelant la personalitat de Féleor. Un llibre exquisit escrit amb una prosa d’estil exuberant i preciosista que hipnotitza al lector, que l’obliga a reflexionar sobre l’escriptura i a interrogar-se sobre la natura de l’horror, que l’incomoda amb el relat sense complexes de les pulsions més salvatges de l’ésser humà, a la manera d’una jove Sade del segle XXI.
L’ESPAI DEL LECTOR – La Biblioteca Recomana Títol: Un batec alhora Autor: Sharon Creech Traducció: Dolors Udina Editorial: Pagès editors Signatura: JN Cre Molt sovint reflexionem sobre quins són els llibres que podem recomanar a joves lectors, com podem atreure’ls cap a la màgia de la lectura, com els podem enganxar, mostrant-los la bellesa de les històries a través de personatges amb el quals puguin emmirallar-se i aprendre. Perquè llegir ha d’entretenir-nos, però també ens ha d’ajudar a formar-nos, a pensar la realitat que ens envolta i d’aquesta manera comprendre el món. La novel·la que us recomanem aquest mes és tot això i molt més; escrita per Sharon Creech (1945 Ohio, EUA) Heartbeat en el seu títol original ens presenta l’Annie, una noia de 12 anys a la que li agrada dibuixar i córrer amb el seu millor amic Max. L’Annie és molt afortunada, viu amb els seu pare, la seva mare (que està a punt de tenir un bebè) i el seu avi; ajuda a la veïna a netejar el jardí per guanyar-se uns calers per comprar-se colors i materials nous per dibuixar. El somni del Max va molt més enllà: necessita comprar-se unes bambes per així poder participar a la cursa d’atletisme de l’escola i guanyar, esdevenir algú important i poder marxar d’un lloc que contínuament li recorda que no te res. A l’escola, la professora d’art encarrega a l’Annie dibuixar la mateixa poma durant cent dies; mentre l’estudia, l’observa i capta els canvis subtils, al seu voltant hi ha coses que també estan canviant: la panxa de la mare comença a créixer, l’avi a vegades no se’n recorda de les coses i el Max sempre està enfadat. Al llarg d’aquests dies l’Annie descobrirà que la vida canvia a cada instant i que poder gaudir de les petites coses es tan important o més per poder fer-ne front a les grans. Una història senzilla i emotiva, un relat sobre fer-se gran, la família i l’efecte que les persones i les situacions poden exercir sobre un mateix; una novel·la que te la peculiaritat i l’encert d’estar escrita en vers lliure, cosa que la converteix en una molt bona porta d’entrada al gènere poètic, a discutir-ne l’estil i reflexionar sobre la forma i quines sensacions ens transmet la seva lectura.