Ressenyes març 2019

L’ESPAI DEL LECTOR – La Biblioteca Recomana Títol: Florescència Autor: Kopano Matlwa Traducció: Elisabet Ràfols-Sagués (català). Magdalena Palmenr (castellà) Editorial: Sembra Llibres en català. Alpha Decay en castellà, 2018 Signatura: N Mat Florescència narra en primera persona la història de la Masechaba, una jove metgessa sud-africana. Som a finals dels 90, durant l’època del post apartheid. La protagonista ha crescut voltada de conflictes: la relació amb una menstruació descontrolada que li condiciona la seva vida quotidiana; el constrenyiment d’una mare profundament religiosa i reaccionària; i el suïcidi del seu germà. El punt de partida: la primera sang i la cerimònia de graduació, fer-se dona i convertir-se en metgessa. Dos moments de la vida d’una dona que poden esdevenir crucials i que marquen, per un costat, el pas cap a l’edat adulta i, per l’altre, l’inici de la vida laboral; l’últim gran tràmit cap a la realització d’una persona. Aquests fets poden no tenir cap mena de transcendència si els situem dintre dels paràmetres culturals d’Occident, però per la Masechaba són l’eix de la seva existència, el que la defineix en relació amb el món que l’envolta: la relació amb la mare i la religió, la relació amb l’amiga (d’una altre ètnia) i la xenofòbia, la relació amb el germà i el tabú de la malaltia mental, i com a culminació final, la relació constant amb un món perpètuament violent amb les dones. Un panorama emmarcat en el deteriorat sistema sanitari d’un país que arrossega les

L’ESPAI DEL LECTOR – La Biblioteca Recomana

conseqüències dels segregacionisme i que acaba trencant definitivament els seus somnis de joventut.

Kopano Matlwa (Pretoria, 1985) és llicenciada en medicina i ha sigut guardonada amb el Premi Literari de la Unió Europea 2017. Pertany a una jove i interessant generació d’autores africanes en la línia de Chimamanda Ngozi Adichie (1977), Taiye Selasi (1979), No Violet Bulawayo (1981) o Ayòbámi Adébáyò (1981), totes amb un tret en comú: escriure des d’Àfrica però allunyant-se de l’exotisme i els clixés culturals, és a dir, escrivint amb una veu pròpia, parlant de les realitats amb les que conviuen, com en el cas de Matlwa que retrata qüestions de raça, pobresa i gènere d’una manera personalíssima, amb un estil fragmentat però entenedor, en forma de diàleg estèril entre ella i el Déu al qual resa i adreça el seu patiment. Una novel·la dura i emocionant a parts iguals i on, malgrat tot, queda lloc per l’esperança. .

L’ESPAI DEL LECTOR – La Biblioteca Recomana Títol: Mujeres en lucha. 150 años de reivindicación feminista Autor: Marta Breen i Jenny Jordahl Traducció: Isabel Llasat Botija Editorial: RBA, 2018 Signatura: C Bre Per reivindicar el proper 8 de Març, des de la biblioteca Jaume Perich us proposem una mostra de còmic feminista i, d’entre les novetats que podreu gaudir, us volem recomanar aquest títol recent de les autores noruegues Marta Breen (1976) i Jenny Jordahl (1989) sobre la història del moviment feminista des dels seus orígens a mitjans del s. XIX fins a l’actualitat.

El cómic comença descrivint com era la situació de la dona en aquella època: privada de llibertat, sense accés a l’educació ni dret a posseir terres, passaven de la dependència dels pares a la dels marits relegades a l’esfera domèstica. Un fet crucial com el de la primera convenció contra l’esclavitud celebrada a Anglaterra el 1840, en la qual a les dones del moviment americà contra l’esclavitud se’ls va prohibir la participació, marca un dels primers episodis de la lluita per la conquesta de drets fonamentals; com molt bé s’explica, l’origen de la reivindicació de les dones es troba en l’abolició de l’esclavitud d’homes i dones.

A partir d’aquí la història es desenvolupa mitjançant les tres causes més importants per les que ha lluitat el moviment feminista al llarg de la seva història: el dret a l’educació, al treball i la independència econòmica, el dret al vot i el dret a la integritat corporal.

L’ESPAI DEL LECTOR – La Biblioteca Recomana

Una estructura que queda perfectament diferenciada gràcies a la utilització dels colors, que es combinen hàbilment amb el blanc i el negre segons cada moment històric; per exemple, el moviment sufragista està explicat amb el vermell com a color predominant a més del blanc i el negre, mentre que al capítol dedicat a la lluita per la integritat del cos de la dona s’utilitza el rosa. D’una forma amena i divertida, marcada clarament per l’estil del dibuix, expressiu, enèrgic i a estones humorístic, les autores van traçant un relat ple d’esdeveniments importants i dades curioses poc explicades, com ara que darrera de l’invent de la píndola hi havia la impulsora Margert Sanger o que la primera màrtir del moviment feminista no va ser cap britànica, sinó la poeta iraní Táhirih (c.1814-1852).

El present no es pot entendre sense conèixer la història apassionant d’aquelles primeres lluitadores, el coratge i la fermesa amb la que es van obrir camí en el terreny laboral, educatiu i social gràcies a les quals algunes dones tenen avui una gran llibertat. No obstant, el llibre acaba amb un darrer retrat de l’actualitat on trobem víctimes del tràfic de persones, prostitució, assetjament laboral, ablació genital, matrimoni infantil, agressió i violació en qualsevol part del món. Malgrat tot això, és evident que avui aquest món és una mica millor que fa 150 anys i aquesta obra fa molt bé en recordar-nos-ho: “Avanzamos poco a poco, pero con firmeza. Solo hace falta que nos atrevamos a alzar la voz”.

Necessitem aquestes veus per si hi ha algú que encara pensa que ja està tot fet.