Ressenyes Juny 2019

L’ESPAI DEL LECTOR – La Biblioteca Recomana Títol: Vozdevieja Autor: Elisa Victoria Editorial: Blackie Books, 2019 Signatura: N Vic Ambientada a Sevilla a principis dels anys 90, la primera novel·la de l’escriptora Elisa Victoria (1985) explica un estiu de la vida de la Marina, una nena de 9 anys, des del seu propi punt de vista a través de la transcripció del flux de pensament característic de la infantesa per recordar als lectors el que -en paraules de l’autoraconsidera un problema crònic dels adults de greus conseqüències: la subestimació de la ment infantil. El món vist a través dels ulls d’aquesta nena esdevé una fotografia esplèndida de la societat de l’època, en la mateixa línia de novel·les com Manolito Gafotas de l’Elvira Lindo.

Marina viu amb la mare malalta i el pare absent, això fa que passi molt de temps amb l’àvia, que és qui la cuida, li fa el menjar, la pentina, la vesteix i, fins i tot, li cus els vestits de flors que porta.

A l’escola no s’ho passa malament del tot però els nens li diuen Vozdevieja pel seu to una mica aspre i per com diu les coses.

Durant un estiu de calor extrema, Marina observa tot allò que l’envolta amb l’avidesa i la curiositat pròpia de la seva edat, però també amb agudes i divertidíssimes reflexions sobre la vida, el comportament contradictori dels adults o els seus propis somnis i desitjos.

L’ESPAI DEL LECTOR – La Biblioteca Recomana

Amb una intel·ligent combinació de recursos narratius, l’autora construeix un personatge que barreja ingenuïtat, tendresa i innocència amb una maduresa que no deixa de banda aquella part de la infantesa que és, en realitat, una etapa menys idíl·lica del que es recorda. Del delicat exercici que suposa fer això, Elisa Victoria se’n surt amb èxit gràcies a una recreació vívida i versemblant dels espais i l’atmosfera que envolta els personatges, que atrapen al lector des de la primera pàgina. Un text, a més, embolcallat amb cura pel disseny de Blackie Books, que ha fet servir per la portada un fragment de l’estampat del vestit preferit de l’autora, un altre detall absolutament irresistible.

L’ESPAI DEL LECTOR – La Biblioteca Recomana Títol: Cuéntalo Autor: Laurie Halse Anderson i Emily Carroll Traducció: Natalia Mosquera Editorial: La Cúpula Signatura: C And Quan tenia 13 anys, Laurie Halse Anderson (Nova York, 1961) va ser violada. Durant els següents mesos va decidir callar i amagar a tothom el que li havia passat. La seva vida es va aturar en aquell moment convertint-se en un autèntic calvari difícil de suportar.

Anys més tard va decidir que havia d’explicar la seva història per tal de superar tot el dolor acumulat. El seu testimoni va quedar plasmat a la novel·la Speak (1999), com ella mateixa explica -molt abans d’Internet, els mòbils i les xarxes socials-. La novel·la va vendre milions d’exemplars i al 2004 va ser adaptada al cinema en una cinta dirigida per Jessica Sharzer i protagonitzada per Kirsten Stewart; no obstant, ni la novel·la ni la pel·lícula tenen la rellevància que adquireix la proposta gràfica feta per la il·lustradora canadenca Emily Carroll (autora de la impactant Cruzando el bosque, Sapristi 2015).

Cuéntalo és un còmic dibuixat en blancs, negres i grisos, que potencia al màxim els recursos estilístics per endinsar-nos en l’infern de Melinda: una noia de 13 anys que comença un nou curs a l’institut però que en comptes de sentir-se expectant per la novetat que això suposa, tota l’estona busca fugir del seu entorn; fuig de les mirades, dels companys que es burlen d’ella, dels pares que no saben captar que té un problema greu, dels

L’ESPAI DEL LECTOR – La Biblioteca Recomana

professors amb els que no pot connectar. Quan la vida fa mal, la quotidianitat és simplement insuportable, la Melinda descuida les classes, s’amaga al quartet de la neteja per llegir i dormir perquè té por d’haver de trobar-se pels passadissos al noi que la va agredir aquell mateix estiu. Carroll posa de manifest un domini de la tècnica que fa que la història arribi al lector amb una eloqüent senzillesa, malgrat que és un relat ple de matisos que aprofundeix en emocions difícils d’explicar només amb el text. La bellesa del traç de Carroll aconsegueix expressar amb més força el patiment, la por, la desesperació i la indignació de la seva protagonista.

Un llibre, com s’acostuma a dir, de lectura necessària, de fet a EUA el fan llegir als instituts. En un context com el que vivim en el que es denúncia una agressió sexual cada 8 hores, que tenen lloc casos com La Manada al nostre país o el #MeToo americà, fa que el seu sigui un missatge dolorosament actual. I més enllà de l’obra d’art amb la que el llenguatge artístic del còmic ens el presenti, és una eina tremendament útil pels nostres joves i, per descomptat, per tothom; perquè posa paraules a allò que no se sap explicar, perquè traça un camí tortuós per arribar a algun lloc més lluminós on hi ha esperança i, fins i tot, serveix per conscienciar i educar, per tal de que per fi, en algun moment, es pugui arribar a una solució.