Catalunya 1714. La Guerra de Succssió

Page 1


INFORMACIÓ ADDICIONAL

GALERIES D’IMATGES

1

GEOLOCALITZACIONS

TEXT NEGRETA

INFORMACIÓ ADDICIONAL

MAPES INTERACTIUS

ÍNDEX DEL CAPÍTOL

S'hi pot accedir des de qualsevol punt del llibre pessigant el centre de la pantalla

PASSAR CAPÍTOL O PÀGINA

PÀGINES CAPÍTOLS



Antecedents i fets històrics

FELIP V I LES CORTS CATALANES

3


< Plaça Major, centre del Madrid dels àustries

1701-1702 FELIP V I LES CORTS CATALANES 4


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

Retrat de Carles II. Juan Carreño de Miranda, 1685. Museu d'Història de l'Art de Viena >

Carles II Carles II de Castella va ser monarca d'Espanya entre el 1665 i el 1700. Les cròniques parlen d'aquest rei com un personatge dèbil i malaltís conegut amb el sobrenom d'hechizado (embruixat). El seu regnat es va caracteritzar pel descuit de les tasques de govern enfront l'obsessió per obtenir descendència. Carles II es va casar dues vegades. Els primers anys del regnat de Cales II van ser regits per la seva mare vídua Marianna d'Àustria en un context de fràgils equilibris entre cortesans partidaris i detractors de la regenta. 5


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

S XV

S XVI

Dinastia dels Habsburg o Casa d'Àustria Arbre genealògic

6


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

S XVII

S XVIII

Dinastia dels Habsburg o Casa d'Àustria Arbre genealògic

7


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

Retrat de Lluís XIV, el rei sol. Hyacinthe Rigaud, 1701. Museu del Louvre, París >

El regnat del monarca es va iniciar amb la successió d'una sèrie de nobles que actuaven com a validos (privats) gaudint de la plena confiança del rei i dirigint els afers d'Estat amb total impunitat. D'altra banda la impossibilitat de procrear per part del monarca durant el seu regnat va provocar en política exterior que les dues potències europees comencessin a disputar-se el futur de la corona hispànica. Al final de la seva vida, el deteriorament de la salut de rei va ser considerable. El darrer testament de Carles II va designar a Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França, successor de la corona. 8


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

S XVII

S XVIII

S. XIX

Dinastia borbònica Arbre genealògic

9


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

S. XX

S. XXI

Dinastia borbònica Arbre genealògic

10


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

Plaça Major de la vila de Madrid

11


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

Retrat de Felip de Borbó, duc d'Anjou vestit segons la moda espanyola de l'època. Hyacinthe Rigaud, 1701. Museu del Louvre, París >

Inici del regnat de Felip V El nou rei Felip V, dit l'animós, va convocar la celebració de les Corts Catalanes a principis del 1701, fins i tot abans d'arribar a Madrid a prendre possessió del tron. L'octubre de 1701 Felip V va jurar les Constitucions catalanes i va ser reconegut com a Compte de Barcelona. Els diputats i les institucions catalanes van refermar el paper de les Corts i la política pactista i constitucionalista com a base de les relacions del Principat amb el rei. Les Corts de 1701-1702 van aprovar una donació dinerària al rei qui alhora va fer concessions importants a Catalunya. Mentre se celebraven les Corts va començar la Guerra de Successió. Felip V va partir cap al regne de Nàpols des de Barcelona. 12


Antecedents i fets històrics

AUSTRIACISME A CATALUNYA

13


< Rajola catalana procedent del Born

1702-1711 AUSTRIACISME A CATALUNYA 14


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

Corts Catalanes de 1705-1706, sota el regnat de Carles III >

Durant l'absència del rei es van produir els primers conflictes entre els seus mandataris, encapçalats pel virrei Fernández de Velasco, i les institucions catalanes que denunciaven la violació de les Constitucions de Catalunya. A partir d'aleshores es va estendre un clima anti-francès i va començar a créixer el suport popular al partit austriacista (partidari de l'arxiduc Carles i contrari a Felip V), especialment a la plana de Vic, lluny del control del virrei. Vigatans va esdevenir el sobrenom dels austriacistes que acusaven als felipistes de botiflers o renegats, gabatxos o afrancesats. Mentre que els austriacistes també eren anomenats aligots, imperials o maulets (al País Valencià). L'austriacisme a Catalunya es va perllongar durant els primers episodis bèl·lics i fins a ben entrada la guerra. 15


Antecedents i fets històrics

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

16


< Canó del segle XVIII durant una demostració a Menorca

1702-1714 LA GUERRA DE SUCCESSiÓ 17


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

Mapa del 1700 de les potències en conflicte

Brandemburg

Gran Bretanya

Prússia

Flandes Sacre Imperi Luxemburg Romanogermànic

Regne de Polònia

Àustria França

Baviera Hongria

Milà Savoia

Portugal

Gibraltar

Imperi Otomà

Espanya

Nàpols

Menorca Sardenya

Sicília

Territoris de la Gran Aliança a favor de Carles d'Àustria Territoris partidaris de Felip V

18


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

Europa: conflicte entre potències La Guerra de Successió va ser un conflicte bèl·lic internacional que va involucrar les principals potències europees del moment. El bàndol de la Gran Aliança de La Haia, instaurada per segona vegada el 1701, estava format per una coalició de països també anomenada Lliga d'Augsburg: Gran Bretanya, Províncies Unides, Sacre Imperi Germànic, Regne de Prússia, Ducat de Hannover, Ducat de Saxònia, Marcgraviat de Baden, Arxiducat d'Àustria, Regne de Portugal, Ducat de Savoia, Estats Papals, Lliga Catòlica Grisona i hugonots francesos. El bàndol de les dues corones borbòniques estava format pel Regne de França, els ducats de Màntua, Mòdena i Savoia, l'Arquebisbat de Colònia, el Ducat de Baviera, el Regne d'Hongria, el Ducat de Milà, els regnes de Sardenya , Nàpols i Sicília i la Corona de Castella. La guerra va començar a Europa entre el 1701 i el 1702, però no va arribar a Catalunya fins el 1704. 19


CATALUNYA 1714 路 Antecedents i fets hist貌rics

Torres de Sant Felipet i de la Mola al port de Ma贸

20


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

< John Leake va ocupar Menorca el 29 de setembre de 1708 amb la finalitat d'establir una flota britànica permanent al Mediterrani occidental que contrarestés la flota francesa de Toló

Navili de Nuestra Señora del Pilar, del 1731 >

Barcelona 1704: desembarcament austriacista fracassat Jordi de Hessen-Darmstadt havia estat virrei de Catalunya durant el regnat de Carles II i va esdevenir molt popular pel seu recolzament a les institucions catalanes i per la defensa dels interessos comercials del Principat. Havia estat destituït per Felip V per les seves vinculacions amb la casa d'Àustria. 21


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

Georg von Hessen-Darmstadt, conegut com a Jordi de Darmstadt o príncep Jordi >

El 27 de març del 1704 Jordi de Hessen-Darmstadt junt amb l'almirall George Rooke comandaven la flota de 48 vaixells (anglesos i holandesos) davant del port de Barcelona tot esperant l'aixecament austriacista de la ciutat. Aquest fet, però, no es va produir i les institucions catalanes van tornar al servilisme del virrei Fernández de Velasco. Enutjat, HessenDarmstadt va bombardejar la ciutat i va fer desembarcar 2.600 soldats al Besòs, desconcertant als indecisos austriacistes i sense més conseqüències. Finalment l'esquadra angloholandesa va abandonar la ciutat. 22


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

Ermita de Sant Sebastià a Santa Eulàlia de Riuprimer, Vic >

Les represàlies del virrei Fernández de Velasco contra la ciutat de Barcelona per aquest fet van ser considerables. Es van dur a terme detencions i empresonaments de membres d'institucions com l'Audiència de Catalunya (institució judicial) i el Consell de Cent i Fernández de Velasco va suprimir la Conferència dels Tres Comuns (Generalitat, Consell de Cent i Braç Militar). Tots aquests càstigs van fer créixer la causa austriacista entre la població.

1705: Pacte de Gènova El clima favorable a la causa austriacista va propiciar l'apropament entre Catalunya i Anglaterra. El comissionat de la reina Anna d'Anglaterra Mitford Crowne, comerciant d'aiguardent establert a Catalunya, va formalitzar, el 17 de maig de 1705 a l'ermita de Sant Sebastià a Santa Eulàlia de Riuprimer, prop de Vic, l'acord amb un petit grup de nobles locals vigatans, en representació dels catalans (per absència de les institucions centrals catalanes, represaliades pel virrei). És l'anomenat Pacte dels vigatans. 23


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

El 20 de juny del 1705 Catalunya i el Regne d'Anglaterra van signar el Pacte de Gènova que comprometia la primera a enderrocar Felip V vers l'arxiduc Carles i a la segona a mantenir les lleis i institucions catalanes. L'acord establia els contingents de la Gran Aliança que Anglaterra aportaria a canvi del reconeixement dels catalans de Carles d'Àustria com a legítim rei d'Espanya. El text del pacte insisteix en la legitimitat de les Constitucions catalanes i en l'esperit pactista que contrastava amb les polítiques repressives del virrei felipista que Catalunya estava patint. La revolta a favor de l'arxiduc Carles es va anar estenen des de la plana de Vic, el camp de Tarragona, les comarques de Lleida i la Seu d'Urgell. No pas a Barcelona, on el virrei seguia dominant la situació. 24


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

Arxiduc Carles. 1706-1707. Museu Palau Mercader dels Comptes de Bell-Lloc, Cornellà de Llobregat >

Arribada de l'arxiduc Carles a Barcelona Compromès amb el Pacte de Gènova l'arxiduc Carles va partir de Lisboa al cap davant de 180 vaixells i 9.000 soldats anglesos i holandesos. El 17 d'agost, a Altea, es va proclamar rei d'Espanya, propagant la revolta austriacista al País Valencià. Finalment el 22 d'agost l'arxiduc i les seves forces van arribar a Barcelona. Va començar el setge marítim de la ciutat per part de les tropes de l'Aliança i també des de l'interior per part dels vigatans. Aquesta nova situació política va provocar represàlies i acarnissament contra els felipistes i els jesuïtes, favorables a Felip V, fora de Barcelona. La presa del Castell de Montjuïc va permetre als aliats bombardejar la ciutat des de la muntanya. La Barcelona borbònica va acabar capitulant el 9 d'octubre. La intervenció del Consell de Cent va permetre salvar la vida al virrei Velasco i a altres felipistes destacats. El 7 de novembre de 1705 l'arxiduc Carles, proclamat ja com a rei Carles III, va jurar les Constitucions catalanes i va convocar les Corts, tal i com preveia el Pacte de Gènova. 25


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

Palau de la Generalitat abans Diputació del General. A la seva seu actual de la plaça Sant Jaume es van celebrar les darreres Corts del 1705-1706 >

Barcelona 1706: noves Corts i govern de Carles III Les Corts de 1705-1706, reunides a l'actual Palau de la Generalitat, van aportar avenços importants per a la política i l'economia catalanes, promulgant els drets civils i les llibertats individuals. L'aportació dinerària que les Corts van establir per a l'arxiduc va quedar molt per sota de les seves expectatives. No obstant, la situació de confrontació entre l'arxiduc Carles i Felip V, i la penúria econòmica del moment van impedir posar en pràctica els acords establerts a les Corts. I això va decebre i irritar de nou als catalans. Per exemple, les noves Corts preveien l'allotjament de les tropes en casernes enlloc de cases particulars, fet que no havia estat acceptat en les corts anteriors per Felip V, però que aquesta vegada tampoc s'arribaria a complir tot i haver estat pactat. 26


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

Les prerrogatives que Carles III va concedir a Catalunya van fer recelar als castellans. La primavera de 1706 els borbònics van assetjar Barcelona gairebé fins a recuperar-la. Però l'arribada d'una flota angloholandesa procedent de Gibraltar els va fer retirar fins a Navarra. Això va permetre a Carles III arribar a Saragossa i proclamar-se rei d'Aragó. La situació era favorable a l'arxiduc que, ocasionalment, fins i tot va prendre Madrid. 27


Antecedents i fets històrics

SUCCESSIÓ D'ESDEVENIMENTS

28


< L'Onze de Setembre de 1714. Antoni Estruch, 1909. Caiguda de Rafael Casanova a la zona del Baluard de Sant Pere, on avui s'alça el seu monument

1707-1714 SUCCESSIÓ D’ESDEVENIMENTS 29


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

Dades històriques Cronografia de la Guerra de Successió amb les dates, els períodes i els fets més destacats.

1700

1701 1702

1704

1705

1706

1707

1708

1710

1711

1713

1714

1715

1717

Guerra a Catalunya 30


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

Mapa de Catalunya amb escenaris de la guerra i fets

Setge

Batalla

Vila cremada

1707 Lleida 1708 Tortosa 1710 Almenar 1711 Girona Els Prats de Rei 1713 Torredembarra Caldes d'Estrac Manresa Hostalric Vilassar i Teià Terrassa Castellciutat Navès 1714 St. Martí Sarroca St. Quintí de Mediona Caldes de Montbui Sallent La Pobla de Claramunt Solsona Peramola Castellví de Rosanes St. Martí de Merlès St. Hipòlit de Voltregà Canet, St. Pol i St. Iscle Oristà St. Feliu Sasserra Montesquiu Viladrau Arbúcies Espinelves Juncosa de Montmell Montblanc Mura Esparraguera Monistrol de Montserrat St. Celoni Talamanca Falset Barcelona Cardona 31


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

Infanteria: gruix principal de l'exèrcit. Classificada segons el seu armament:

Fusellers: soldats amb fusells de pany de guspira (poc

precisos a més de 30 m. i amb cadència de dos o tres trets per minut). Solien disparar en grup per causar més danys. El fusell podia dur una baioneta a l'extrem per lluitar contra la cavalleria. L'espasa completava l'armament.

Granaders: soldats amb granades de pólvora i metralla

en petits contenidors de vidre o ceràmica que s'havien d'encendre amb metxa. Eren soldats d'elit que obrien la lluita i combatien a primera línia.

Miquelets: soldats armats amb escopetes i pistoles.

Conformaven la infanteria lleugera, hàbil en desplaçaments per muntanyes i boscos, i en accions d'exploració i emboscada. Van tenir un paper rellevant per la seva eficàcia a mesura que avançava la guerra.

Coronela de Barcelona

Ntra. Sra. del Roser (1713-14) 81


CATALUNYA 1714 · Antecedents i fets històrics

Cavalleria: muntada a cavall i armada amb sabre, pistoles i carrabina (fusell curt). Ràpida de moviments i efectiva contra la infanteria especialment en la retirada. Efectius escassos en l'exèrcit català. Dragons: infanteria muntada que solia desplaçar-se a cavall i lluitar a peu. Artilleria: especialment important en la defensa de places fortificades i fortaleses com Barcelona i Cardona. Fortalesa: plaça fortificada defensiva en temps de guerra i d'acuartellament de tropes en temps de pau. Baluard: reducte fortificat de planta pentagonal que sobresurt d'una fortalesa i d'alçat inclinat a fi de resistir el Diputació (1705)

bombardeig de l'artilleria. 82


Catalunya 1714: la Guerra de Successió Ruta pels escenaris ohDigital © 2014 info@ohdigital.cat

Més publicacions a: www.ohdigital.cat Aquest llibre no podrà ser reproduït ni totalment ni parcialment per cap mena de procediment, inclosos la repografia i el tractament informàtic, sense l’autorització dels titulars del copyright. Tots els drets reservats a tots els països. 207


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.