LLIBRET AC FALLA EL CANET CULLERA 2020

FALLES

LA PEL·LÍCULA

AC Falla El Canet · Cullera · Falles 2020 No recomanada per a xiquets i xiquetes que no vulguen aprendre de les Falles!

No recomanada per a fallers i falleres que no els agrade la crítica!

Si no és així, gaudeix de la lectura d’aquest llibret!

PRODUEIX

ARTICLES

AC Falla El Canet

AC Fallers pel Món Juan Ramón Alcocer Pla

DIPÒSIT LEGAL (REGISTRE)

Salva Andrés Martín

V-331-2012

Ricard Balanzà Martínez Pilar Bernabé García

DIRECCIÓ, DISSENY I

Rosa Benet Carot

GUIÓ DE LES FALLES

Vicent Blasco Miró

Juan Gabriel Figueres Hernández

Joan Castelló Lli Ricard Català Gorgues

PORTADA

Immaculada Cerdà Sanchis

Zaira Costa Selfa

Marina Civera Moreno Francesca Criado Ripoll

CONTES

Merche de la Guía Macia

Mercé Climent Payà

Ivan Esbrí Andrés

Josep Antoni Fluixà Vivas

Javier Fàcila de la Esperanza

Llorenç Garcia Martínez

Rubén Fàcila de la Esperanza

Matilde Gordero Moreno

Juan Gabriel Figueres Hernández

Sonia Seguí Clemente

Carles-Andreu Fernández Piñero David Ferrer Sánchez

MICRORRELATS

Ana Giner Vallet

Paula Acevedo de los Santos

Dafne Gomez Royo

Susana Bou Mateu

Pepa Gómez Valle

Nerea Gutiérrez Baena

Sheila Guillem Bolufer

Luis Martín Ferrando

José Luis Lagardera Ventura

Jose Moreno Fernández

Albert E. Llueca Juesas Paco Mascarell Estruch

VERSOS

Jordi Maravilla Herraiz

Teresa Broseta Fandos

Miguel Ángel Martínez Tortosa

Francisco Camps Muñoz

Juanjo Medina Bonilla

Jose Antonio Martínez Giner “Colero”

Patricia Montañana Rodrigo

Alba Fluixà Pelufo

Alexandre Morales Fernández

Francisco Fernández Ruiz

Bruno Moreno Orquín

Josep Gonga Colomina

Manuel Muñoz Ferrer

Rosa Maria Sabater Soliva

Noemi Pérez Cerdà Verónica Pérez Lloret

DIBUIXANTS

Luis Miguel Pérez Rojano

Teo Brunet Ferrandis

Mar Piquer Muela

Roberto Català Nácher

Jose Manuel Prieto Part

Javier Gracia Sanchis

Nacho Romero Ferrer

Carles Rosaleny Gamón

Aitor Sánchez Collado

José Luis Santés Alpuente

Rafa Tortosa García

Carmen Signes Audivert

Amparo Vendrell Fos

Sara Fernández Silva Javier Valiente Gil

FOTOGRAFIES D’ESTUDI I

DIFUSIÓ IL·LIMITADA EN VALENCIÀ

EDICIÓ D’IMATGES

Virginia Ruiz @virruizphotography

APORTACIONS FOTOGRÀFIQUES AC Falla Santa Anna de Sagunt Ángel Romero Melle Ajuntament de Cullera Joan Castelló Lli Col·laboradors literaris Juan Gabriel Figueres Hernández

«El llibre ha participat en la convocatòria dels premis

Fernando Navarro Marcos

de la Generalitat per a la promoció de l’ús del

Virginia Ruiz @virruizphotography

valencià».

FINANÇAMENT

El present llibre ha participat en el XXIV concurs

José Luis Andrés Martí

de llibrets organitzat per la Junta Local Fallera de

Carlos Bou Mateu

Cullera amb la col·laboració del MI Ajuntament de

Juan Gabriel Figueres Hernández

Cullera.

Luis Martín Ferrando José Luis Renart Catalá

“Este llibret participa en els Premis de les Lletres

Joan Roig Peyró

Falleres”.

Virginia Ruiz Criado Antonio Sala Moreno

L’AC Falla El Canet no s’identifica necessàriament

Vicent Santamaría Colom

amb les opinions dels seus col·laboradors literaris.

Aníbal Vallejo Ibor Aquest llibret està adaptat a l’acord 31/2018 de AGRAÏMENTS

l’Acadèmia Valenciana de la Llengua pel qual

Vicent Borja Olivert

s’aprova l’acord normatiu sobre algunes convencions

Joan Castelló Lli

ortogràfiques.

Paula Grau Puig Manuel Muñoz Ferrer IMPRESSIÓ

AC Falla El Canet

Blauverd Impressors TIRADA 360 exemplars

acfallaelcanet

COL·LABORA Generalitat Valenciana

@ACFallaelCanet



Amb la constància, humilitat, capacitat de superació i innovació com a senyes d’identitat, en l’edició 2020 del nostre llibret ens hem muntat, mai millor dit, una bona pel·lícula. Amb el títol Falles: La Pel·lícula, hem pretés fer un llibret una mica diferent del que estàvem fent aquests anys, on la novetat més destacada és que trobem que l’estructura ha canviat considerablement, ja que podreu observar que totes les col·laboracions literàries giren al voltant d’una història, la qual podreu identificar en les primeres pàgines del llibret i en els textos situats entre dues línies de punts que observareu per tot el llibret, en què dos cullerans de naixement tornen a les seues arrels per tornar-li tot allò que els va aportar la festa fallera quan eren xiquets per fer una pel·lícula perquè els fallers s’adonen que en alguns aspectes la festa ha de millorar, i també per tal de conéixer-la millor, ja que la coneixem menys del que ens pensem.

La pel·lícula està dividida en dues parts. D’una banda, la part dels més menuts. Tenint en compte que quasi tots els fallers viuen les seues primeres Falles com a xiquets, la pel·lícula gira al voltant d’unes nocions didàctiques en les quals aquests han d’aprendre què és una falla, com es viu i quins són els valors més importants que han de conéixer per tenir una convivència més agradable, des de l’inici de l’exercici fins a la cremà.

D’altra banda, la part dels majors, que pel fet de ser més extensa, ha sigut dividida en diversos capítols: en el primer, es realitzarà un diagnòstic de com es troba la festa fallera actualment; en el segon, mostrarem els primers passos que dona la comissió en l’exercici faller; i el tercer parlarem sobre l’evolució de tot el que ocorre fins al moment que es crema la falla. I com ho hem fet? Molt fàcil. Hem creat una història tant per a xiquets per a majors que

dona lloc a les col·laboracions literàries (articles, il·lustracions, poemes, contes i microrelats), les quals han tingut l’objectiu de relacionar diferents aspectes de la festa fallera amb algunes de les pel·lícules més importants de la història, plantejant un enfocament didàctic pel que fa als xiquets; i un enfocament crític, satíric i humorístic pel que fa a la part dels majors.

Així mateix, podreu comprovar que les històries sobre el qual gira tot també han redistribuït l’apartat de la comissió; és a dir, que no està ni al principi ni al final, sinó que està integrat dins d’aquestes, ja que hem pensat que és una manera més d’innovar i també pot servir per a incitar a llegir un poc més el llibret, i no només veure les fotos i deixar-lo damunt de la taula per a posar-li damunt el paquet de creïlles o la cervesa... un fet que, desgraciadament, sol ser freqüent en els fallers.

Finalment, les últimes innovacions es poden observar en la portada, que tanca tot el llibret amb la inclusió d’un joc de taula en el qual els xiquets, amb l’ajuda dels majors, podran fer la seua pel·lícula i redactar-la; i també en les tonalitats del llibre, ja que per primera vegada hem realitzat el llibret tot a quatre tintes, una demanda que rebíem des de fa uns anys.

Com podreu comprovar, hem tractat d’innovar una vegada més per tal d’evitar caure en la monotonia, ja que sense aquesta, les falleres i els fallers encarregats del llibret tenen un incentiu per tal de millorar-los, una publicació que gràcies als seus coordinadors gaudeix d’una bona salut. Esperem que la tendència es mantinga i, per descomptat, que vos agrade un any més. 

CAPITOL I

CAPITOL II

FALLES PER A XIQUETS

CONEIXENT LES FALLES

10

98 CAPITOL III UN NOU COMENÇAMENT

168 CAPITOL IV

GUIA

CAP AL FINAL DEL CAMÍ

COMERCIAL

292

400



Això era una vegada dos bessons

L’abans de la pel·lícula

que es deien Pep i Carme, que

vivien amb els seus pares, Martí i

Empar, en un poble singular, ja que es trobava en un entorn on coexistien la costa, el riu, la marjal i la muntanya. Precisament, aquesta

última tenia característica particular, unes lletres pintades en la muntanya que totes juntes formaven el nom de la població: Cullera.

Els dos s’havien creat la seua pròpia colla d’amics i amigues a l’escola, en la qual

jugaven a jocs tan peculiars com les boletes, la trompa, inclús també s’atrevien a alguns

esports com el futbol o el bàsquet, amb una harmonia entre ells sense límits. Aquesta

colla al complet es va inscriure tota junta a la comissió fallera del seu barri, per gaudir

d’una festa que tenia el seu punt àlgid en el mes de març. Tots els xiquets jugaven pel

carrer i, particularment, Carme i Pep estaven enamorats de la festa, ja que, els encantava

vestir-se de valencians, tirar coets, jugar en

el carrer i també plantar la seua falla infantil.

Martí era guionista de cine, mentre que

Empar era directora de llargmetratges i estaven poc per casa, ja que intentaven

crear-se un nom en el món del cine. Però

l’assumpte estava malament perquè a Cullera i els seus voltants hi havia poca activitat

cinematogràfica. Un dia, quan van tornar a casa, Empar els va contar una notícia que marcaria tota la seua vida:

– He de dir-vos que hem de deixar Cullera

per anar-nos-en a viure a Los Angeles, a la

meca del cine. Allí tenim diverses oportunitats per a treballar més sovint i, si anem, i tot ix

bé, tal vegada puguem viure millor el que ens resta de vida –va dir.

Camera... Acció!, de José Luis Platero (Falla Sant Vicent-Periodista Azzati de València, 2019).

Foto: Joan Castelló

Com era evident, els xiquets eren conscients

la humilitat, el treball en equip... Sobretot els

més remei. Aquesta notícia la van rebre unes

un deute amb la societat fallera.

que, a pesar de no voler anar-se’n, no tenien

setmanes abans de Falles; es posaren tots dos

dos bessons, que tenien la sensació que tenien

tristos perquè pensaven que tampoc anaven

Va passar el temps i Empar i Martí, amb molt

No obstant això, no va ser així, ja que son

nom dins de les estreles del cine i començaren a

aconseguir que els xiquets acabaren el curs

futur dels seus fills. Aquests, van anar creixent,

Falles. I tant que les varen gaudir, els xiquets

no van deixar de perdre l’amistat amb els

per retenir-los en la seua memòria abans de

cartes; després amb l’ús de la missatgeria

a gaudir de les setmanes que més gaudien.

d’esforç i sacrifici, van aconseguir fer-se un

pare, negociant amb la productora, va poder

guanyar prestigi i diners, mentre asseguraven el

escolar, per tant, gaudirien de les seues últimes

van la seua colla d’amics ianquis, encara que

guardaren cadascun dels records d’aquell any

cullerans. Primer, mitjançant l’enviament de

partir cap al somni americà que els esperava.

instantània i les càmeres web i, finalment, amb

Va arribar el moment i tota la família va

dia si i dia també, i s’adonaven de tot allò que

agafar el vol amb la premissa que, en un futur, tornarien per gaudir d’una festa que els havia donat molt i els havia ajudat a comprendre

alguns dels valors més importants que ha de

tenir una persona: l’amistat, la companyonia,

el WhatsApp, amb els quals interaccionaven

tenia lloc dins del món faller, el qual sempre han seguit a pesar de la distància.

Sota la influència dels seus pares, Pep i Carme seguiren els seus passos i també es dedicaren

al cine, ja que Pep va triar la vocació de sa mare mentre que Carme va triar la de son

pare. Entre els dos, i amb l’ajuda dels seus

– Estàs de broma? Com és menja això? – exclamava Pep.

pares, van crear una productora amb un

– El que hem de fer és passar un any a

Aquesta, a poc a poc, va anar fent-se un lloc

i contar com ho viuen, i ja que estem,

nom molt particular: La Productora Fallera.

València. Primer, endinsar-nos en els xiquets

amb la constància inculcada pels seus pares.

rememorem la nostra infància. I després, ens

I el nom de la productora impactava als nord-

aquesta cara oculta que ens estan contant

americans, ja que en un primer moment es

pensaven que el nom venia dedicat a la placa tectònica de la Falla de San Andrés. Però

en un documental, Carme i Pep explicaren el perquè del nom: seguien enamorats de la festa que van deixar a Cullera i tenien

l’espineta de donar a la festa alguna cosa per

endinsem en els majors per tal de conéixer

els nostres amics. Així, ja que estem, tornem a estar en ells i unim un poc més els nostres

vincles, i així tornem a la festa tot allò que li

devem, ja que així podem intentar que la festa canvie! –contava Carme de manera efusiva.

Després d’al·lucinar amb la proposta de la seua

a compensar tot allò que els havia aportat.

germana, beure una mica d’aigua, i assimilar el

Passaven els anys i seguien contactant i rebent

pensava que estava boja, va reaccionar:

vídeos de com es vivien les Falles. Ara bé, els amics de Cullera els contaven que les Falles,

que Carme havia dit, ja que en un primer moment

– D’acord, qui no arrisca, no pisca! Ens

quan eres adult, les gaudeixes d’una altra

n’anem! –va saltar.

tirar endavant l’exercici faller, per tal com,

El somni de tornar a casa una temporada era

eres adult, es passen per situacions una mica

vivien, que estava reformada, ja que era de la

donar lloc a problemes de tota mena. Pep i

el manteniment d’aquesta.

la festa que van abandonar i tot era rebre

Els seus amics no es creien el que anava a

Estaven sorpresos, ja que la imatge que rebia

amics una mica de discreció, ja que el seu

predominaven els monuments, les falleres i les

a rodar la seua pel·lícula. Com que anaven

manera, ja que cal treballar a mansalva per quan eres un xiquet, tot és gaudir, però quan

viable, ja que conservaven la casa en la qual

conflictives que causen problemes i que poden

seua àvia i els seus oncles estaven controlant

Carme es van quedar impactats. No reconeixien informació de fets desagradables i a millorar.

passar. Però Carme i Pep demanaren als seus

tot el món de la nostra festa era una imatge on

treball consistia a agafar documentació per

mascletades. Però tot no és or el que rellueix...

sobrats econòmicament parlant, podien

Un dia, mentre que esmorzaven els dos en

Inclús, volien inscriure’s com a fallers i tornar

l’oficina, traumatitzats de tot allò que els havien contat, a Carme li va vindre la inspiració:

– Pep, podríem fer una pel·lícula documental sobre les Falles! –va dir Carme.

passar-se un temps a Cullera per a fer-ho. a viure aquesta sensació des de dins.

Com tot el que volien fer començava a maquinarse a partir del 20 de març del 2019, Pep i Carme van aprofitar i viatjaren cap a Cullera una

setmana abans, així, ja que estaven, gaudirien de les festes falleres des de fora, mentre que

preparaven tota la idea a desenvolupar i, una

vegada cremats els monuments, es reunirien amb els amics per tal de començar la pel·lícula.

Dit i fet, una vegada acabat tot, es van

reunir, encara que després de tants anys, va tardar a eixir el tema. Una vegada va

començar la conversa, els seus amics Isabel, Paula, Noelia i Héctor els van proposar que

havien de comptar amb gent en la qual parlar perquè els informaren ben bé de com estava el pati, ja que les opinions expertes sempre

poden donar peu a més informació i, també és necessari no només centrar-se en persones

del poble, sinó també d’altres poblacions, ja que així tenien punts de vista a una escala una mica més global. També, la visió dels

fallers de la comissió els ajudaria a introduir els aspectes que els experts contarien en el documental.

Van establir un guió en el qual la part que correspon a la dels xiquets es faria tota

seguida, mentre que la part dels majors, com

tindria més substància, es dividiria en quatre parts, ja que l’estil de la pel·lícula pretenia

ser de tipus documental, similar a una sèrie televisiva, ja que no volien que fora com

les típiques pel·lícules de la Setmana Santa que duren tota una vesprada perquè són

més llargues que un dia sense pa. A més, un

narrador aniria introduint a tots els experts amb els quals comptarà la pel·lícula.

Una vegada fet el guió era el moment de

posar-se mans a l’obra, s’havien inscrit a la seua comissió de sempre per a gaudir d’un

gran any, però també anava a ser una mica dur, ja que tenien molta feina al davant.

Aleshores... tres, dos, u, acció!

Cullera o Hollywood, de Juan Carlos Donet (Falla del Port de Cullera, 2003).

Foto: Junta Local Fallera de Cullera

Capítol I

FALLES PER A XIQUETS

Els set magnífics 12 El guardià de les paraules 16 Les Mary Poppins de les Falles 20 Tres-cents 22 Una telefonada cap a la llibertat 24 Reis de reis i de reines 26 Héctor: el President 32 La princesa Noelia 34 Petites guerreres i guerrers: falleretes i fallerets 36 Enredrats 38 Seda 40 Malson abans de Falles 42 Alícia 46 Or 48 Fora de la Llei 50 Pinotxo 52 Carros de foc a contrarellotge 54 Monument infantil: ambientació cinematogràfica 58 Per a la Bella Dorment, les Falles són l’amor vertader 64 Cercant a Mairam i a Pau 66 Un esperit que s’anomena diplomàcia 72 Adeu a la reina Recordant Guia didàctica

76 78 81

ELS SET MAGNÍFICS

Sonia Seguí Clemente Fallera

Quan arriben les Falles, els xiquets

només penseu a jugar, tirar coets i

passar-ho bé, veritat? Però perquè vosaltres gaudiu, fa falta gent

darrere que s’encarregue que tot

estiga en ordre per tal que funcione tot correctament i així vosaltres, no cal que és preocupeu de res.

Una vegada cremats els monuments fallers, les comissions es posen en

marxa per tal de començar l’exercici faller, triant una presidenta o un

president que dirigisca la nau fallera i, al seu costat, un grup de persones que estiguen a peu de canó per

ajudar a tirar endavant l’any, a pesar que cada vegada costa molt trobar a aquestes persones, al voltant de set

persones en una comissió xicoteta. Els set magnífics... Veritat, Sonia?

El Canet 12



A totes les falles hi ha un grup de persones que la duen endavant: Els set magnífics. Aquells que fan que la falla continue, que dediquen el seu temps i el seu esforç perquè tots puguem gaudir i passar-ho bé. És 15 de març i el/la magnífic/a president/a de tot s’ha d’encarregar: Ha de veure que tot s’ha organitzat, que cadascú coneix bé la seua tasca i ajudar en tot. Ha de posar tanques, ha d’obrir i tancar el casal, ha de vestir-se de faller, ha de parlar amb els pares dels infantils i amb la fallera major. Ell és el gran magnífic, el gran pilar de la falla, l’autoritat, qui finalment ha de prendre totes les decisions, la mà que tots poden agafar, el muscle on tots poden descarregar els seus dubtes i idees. La persona que ha de fer de mediador dins i fora de la falla. L’element principal. És 16 de març. Hui ens desdejunem, dinem, sopem i vivim a la falla. I per a tot això, sempre

existeix el/la magnífic/a encarregat/ada dels proveïdors, qui fa que no ens falte menjar, coberts, beguda, papes i cacauets. S’encarrega de controlar que ens porten l’escenari i també la carpa, de si s’han de llogar cadires o taules de més. Moltes vegades també fa funció de transportista i d’emmagatzematge. I sense ell tots moriríem de fam i de set.

I arriba el 17 de març. Hui es donen els premis, i en aquesta part sempre hi ha una persona amb una gran responsabilitat: el/la magnífic/a de la imaginació. La persona que ha creat el monument i ha fet la seua descripció a l’artista i al llibret. Qui s’esforça per maquetar, imaginar i crear, que dedica molta part del seu temps lliure perquè tots guanyem. Moltes vegades, també és la mateixa persona que s’encarrega de les bandes de la cort i de les Falleres Majors, dels quadres commemoratius, de les fotografies que s’han de penjar al casal i dels regalets per 13 El Canet

Els actes necessiten magnífics que organitzen els diferents actes (2018).

Foto: @virruizphotography

als representants d’altres comissions i invitats importants. Porta els mitjans de comunicació i les xarxes socials. I també s’encarrega d’escriure discursos i de presentar actes. Normalment acabar les Falles sense veu.

I al costat d’ell trobem a el/la magnífic/a espectacular, qui viu pendent del telèfon.

Ha de parlar amb tothom constantment per garantir-nos la festa a grans i menuts. Ha de tindre molta facilitat de paraula. Parla amb discomòbils, parla amb tècnics de so i amb DJ, parla amb els que porten la il·luminació del carrer i els llums de la carpa, parla amb els que porten l’equip de so, parla amb els que fan el muntatge dels castells inflables per als xiquets.

Gràcies a ell tenim espectacles de dansades o musicals. Sol fer les funcions d’electricista, matina molt i arriba tard al llit.

El Canet 14

I hui és dia 18. Hui tenim l’Ofrena, un dels actes més importants, on pren importància el/ la magnífic/a de l’organització. Normalment és aquella persona que podem veure a totes les bandes. Té molt bona forma física de córrer d’un lloc a un altre. S’encarrega que tots desfilen correctament a la presentació i a l’ofrena, que l’estendard estiga preparat, que la banda de música arribe a l’hora. Fa d’agenda dels presidents i de les Falleres Majors, perquè també té bona memòria. Ajuda als nous en els seus dubtes, ho sap tot del protocol. Moltes vegades es comunica amb les falles adjacents a fi d’aconseguir una perfecta sincronia i organització. Passa les nits a sa casa perquè està esgotat i ha de matinar molt per tornar a organitzar.

I, per fi, és dia 19. El dia en el qual tots estem cansats i sentim que les forces ens han

I sense tots ells, sense els nostres magnífics no hi hauria falla. Tots treballen sense descans, utilitzen la seua intel·ligència, imaginació i recursos només per amor a la falla i als altres.

abandonat. A més, sempre hi ha alguna cosa mal feta i tots tenim gana i fam. I ací trobem el/la magnífic/a de les viandes. La persona que compra. S’encarrega de les coses que falten i que s’obliden els altres, siguen majors o xiquets. També fa la funció d’objectes perduts, de cuiner i de parar taula. És expert a fer càlculs, especialment multiplicacions i divisions.

També s’encarrega de la neteja i d’arreplegar després dels sopars. Té molt bona visió física i psicològica. I sap detectar el que falta i on. El més impressionant d’aquest magnífic és que té dons premonitoris i s’adona de tot abans que passe.

I per últim la/el magnífic/a multitasques. Fa les coses de les quals ningú se n’adona com, per exemple, encarregar-se del muntatge de la falla, les mascletaes o dels castells de focs de

la cremà. Té habilitats artístiques, i, de vegades, pinta el casal o fa reparacions. Posa la gespa el dia 15 i crida els bombers si fa falta. Fa les comunicacions amb l’ajuntament. Té el carnet de manipulació d’explosius i un muntó de coses estranyes més. Sol ser reservat. Això sí: li agrada molt festejar.

I sense tots ells, sense els nostres magnífics no hi hauria falla. Tots treballen sense descans, utilitzen la seua intel·ligència, imaginació i recursos només per amor a la falla i als altres.

Per les persones que estimen i amb les que conviuen. Perquè tots som fallers, i perquè tots podem ser un d’ells. Perquè tots tenim habilitats que a la falla es poden aprofitar.

Perquè junts fem falla, perquè tots som falla.

15 El Canet

EL GUARDIÀ DE LES PARAULES

Teresa Broseta Fandós Poetessa

Dins d’aquest grup de persones

trobeu diverses que fan una tasca especial. Una d’elles és el llibret

faller, l’únic record que queda de l’exercici quan la falla es crema,

la qual necessita moltes hores de

dedicació i que molta gent no s’adona de la seua laboriositat, i també de la seua importància enfront d’altres.

Es podria dir que és el guardià de les paraules, doncs, gràcies a gent com

ell, les Falles han sigut reconegudes, per exemple, com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Tot això ho podreu corroborar

gràcies a Teresa Broseta, la qual ha escrit en nombrosos llibrets fallers i vos explicarà el que fa el vostre guardià de les paraules.

El Canet 16



Xicalla, pareu l’orella que hui vos vinc a parlar d’una estranya criatura

que fa niu en els casals de les comissions de falla que tenen la voluntat de fer falla i fer cultura.

Com la vostra, això està clar!

Flexible com poques altres, la criatura en qüestió a cada falla la trobes amb un aspecte i un nom.

De llibret o de cultura, vocalia o comissió...

El títol no té importància si fa la seua funció.

17 El Canet

Els guardians de les paraules acudeixen a explicar les seues experiències (2018).

Foto: Joan Castelló

El Canet 18

Tinga sis o dotze braços, tinga dos o quatre caps, treballa amb perseverança tan bon punt acaba març per bastir un bon projecte i per portar-lo endavant fins que tot un any d’esforços toca cim en la plantà.

Quan per fi troba la idea que centrarà el seu afany els ulls li brillen de joia i li comença a brollar un fum blanc per les orelles.

No t’espantes, que és normal! És que està posant en marxa un mecanisme brutal.

Sense moure’s es desplaça

Quan roda la maquinària

per on vol amb l’Internet i d’habitud s’alimenta de tinta blava i paper, tot i que també tolera la paella i el café.

ja no la para ningú!

Esbossos, propostes, dubtes, un pressupost sempre curt, whatsapps i telefonades, correus a desconeguts...

És que cal molta energia perquè funcione el cervell!

Fins d’una paret de pedra és capaç de traure suc!

A poc a poc, dia a dia, les peces van encaixant i el que era una idea boja ja té sentit i trellat.

La falla gran, la menuda i el llibret ens mostraran totes les cares d’un tema d’interés i actualitat.

El foc cremarà la falla, complint així el seu destí, però gràcies als esforços de l’animal referit tot allò que significa quedarà per sempre escrit.

Xicalla, pareu l’orella!

Si vos trobeu pel casal amb aquesta criatura, convideu-la a berenar i tracteu-la amb simpatia, perquè sense el seu treball

El guardià de les paraules ho ha tornat a aconseguir!

la falla només seria combustible per cremar.

19 El Canet

LES MARY POPPINS DE LES FALLES

Luis Martín Ferrando Faller de l’AC Falla El Canet

Però hi ha unes lluitadores que són especials per a vosaltres. Més que

lluitadores, les podem considerar com les vostres Mary Poppins. Veritat? A què sabeu de qui vos estic parlant?

Evidentment, parle de les Delegades o Delegats d’Infantils.

Encara que, de vegades, no sou justos amb elles i elles perquè vos reneguen per les coses que no feu bé, han

d’estar en el vostre cor, ja que es

preocupen molt perquè gaudiu en la setmana fallera.

Com? Elles o elles són les que

vos preparen els berenars i vos organitzen els jocs de setmana

fallera... Què faríeu sense elles, veritat, Luis? Vos ho conta una

històries sobre, en aquest cas, elles.

El Canet 20



Òbric la porta del casal, i en entrar, veig que estan ahí; sí, són elles, les Mary Poppins disfressades de delegades d’infantils. Són quasi perfectes en tot.

Cada vesprada, ens preparen un bon berenar perquè agafem forces per a jugar; hui toca castells unflables, demà taller de cuina, i trencà de perols, a l’altre, globotà i treballs manuals, i, entre coets, tisores, pintures i pinzells, ens ensenyen a gaudir i, en acabar, a saber-ho guardar. Ens divertim moltíssim, i ens riem tant, quasi com el tio Albert, que del sostre no podia baixar.

La Sra. Winfred Banks estaria molt contenta per veure com les Mary Poppins ens inculquen els valors de no fer distincions, xiquets i xiquetes compartim i juguem junts, als mateixos jocs, igual siga al futbol, al sambori o a la carrera d’ous.

Al tercer dia, cremem la nostra falleta infantil, i una gran columna de fum arriba tan alt com la milotxa dels germans Jane i Michel Banks.

En tornar al casal, les nostres Mary Poppins ens han preparat un meravellós sopar; i un canvi de vent, ens torna a colpejar, i ben bé que ho sap Bert, que açò, sona a final.

Estic trist, perquè acabant-se les falles, les Mary Poppins se n’aniran; però al mateix temps content, per tot el que han fet les nostres delegades d’infantils, per tot el que ens han ensenyat i, el divertit que ens ho hem passat.

Però… açò no s’ha acabat, perquè qui pense que les falles són tres dies, està molt equivocat, torna a canviar el vent i apareixen les Mary Poppins per sant Joan, Nou d’Octubre, Halloween i Nadal i, al casal es queden per un dia, preparant-nos activitats, tallers i berenars. 21 El Canet

TRES-CENTS

Robert Català Nacher Il·lustrador i Faller de l’AC Falla del Port de Cullera

Aquests lluitadors i lluitadores

treballen per tal d’aconseguir el millor per a la seua comissió, entre altres

coses, premis. Sabem que als xiquets vos agraden els premis, encara

que no és el més important. Per a

aconseguir-los, els gladiadors lluiten

contra les nombroses adversitats que es troben per tractar d’aconseguir l’objectiu marcat.

És clar que dona gust guanyar premis, i si ho fas a comissions més grans que la teua, més encara. Encara que el

que més satisfacció vos ha de donar és, superar les expectatives que es

donen durant els vora tres-cents dies d’activitat fallera. Això converteix la comissió en especial. O en espacial?

Fixeu-vos en com vos ho mostra Robert.

El Canet 22

23 El Canet

UNA TELEFONADA CAP A LA LLIBERTAT Jose Moreno Fernández Faller de l’AC Falla El Canet

Canviant de terç, la comissió

infantil té entre els seus membres

un President Infantil i una Fallera

Major Infantil que s’adonen que han sigut triats mitjançant una reunió de la comissió fallera. No obstant

això, trobem el cas de València on

les Falleres Majors Infantils reben la telefonada per a rebre la notícia.

Però la qüestió que plantejarem a

continuació no es tracta de ser o no

ser Fallera Major, sinó que la societat ha canviat i ja hi ha comissions on

l’home pot ser el màxim representant de la festa. Aleshores... pot haver

una telefonada cap a la llibertat? Ací ens ho explica el faller Jose Moreno mitjançant un xicotet relat, amb un

aspecte que al carrer ha provocat un cert debat.

El Canet 24



El cor em bategava més del normal.

No em quedaven ungles per mossegar. Hui era el gran dia i tot havia d’eixir perfectament. Repassava una vegada i una altra que tot estiguera al seu lloc: els aperitius i els canapés a les safates, la beguda a la nevera...

Se’m va encongir el cor. L’ Alcalde va obrir el sobre. Vaig prendre fortament la seua mà suada.

Però el més important era que ell estiguera perfecte. Una vegada i una altra es mirava a

Els crits d’alegria van inundar el saló quan escoltàrem el seu nom. Tots, fins i tot l’àvia,

l’espill. Vestia la seua camisa favorita, les sabates brillants del pare i la corbata de l’avi. No giràvem la vista de la televisió. Ningú pestanyejava.

vam saltar d’alegria. Sonà el telèfon. Ssshh, que va a parlar!

“Bona vesprada. Comencem l’assemblea extraordinària de presidents de falla”.

Un nus en la gola ens impedia a tots pronunciar paraula. I és que la situació no era per a menys.

Si al final resultava ell ser l’elegit, seria el primer home a ostentar el càrrec. Mare meua el parquet i la catifa de l’àvia! Amb tota la premsa i autoritats que vindran a casa, quedaran per

“Després de les oportunes deliberacions, tenen l’honor per unanimitat de proposar-li, que es digne nomenar FALLER Major de València...”.

“Hola Josep, supose que ja saps per què et cride, no?”.

Merda!, se m’anava a omplir casa d’un munt de gent. Però en veure els ulls brillants del meu fill i el seu somriure nerviós, vaig saber que la seua il·lusió era la meua il·lusió. Vaig anar corrent per un mocador perquè ningú vera la tímida llàgrima que corria per la meua galta. 

tornar a netejar!

25 El Canet

REIS DE REIS I DE REINES

Llorenç García Martínez Escriptor

Representar a la teua comissió és, segons els que ho han viscut, una gran experiència que es viu amb

moltíssima il·lusió. Encara que molts, amb aquesta condició, s’encoratgen i comencen a mirar per damunt del muscle a la resta de la comissió infantil.

Ostentar aquest càrrec no significa

supèrbia ni res semblant, ja que eres la imatge de la comissió infantil.

El respecte i el bon tracte amb la

resta de xiquets està per damunt de

qualsevol distinció fallera o no fallera.

Dit d’una altra manera, han de ser

els reis dels reis, ja que si no els pot passar com el que ens conta Llorenç García a les següents línies. Noelia i Hèctor, ja ho sabeu!

El Canet 26



Temps era temps que dos xiquets valencians de Cullera havien viscut les falles en la seua pell des d’abans que els arribara la memòria. L’olor de pólvora era tan familiar a ells com l’oxigen que respiraven i cada any desitjaven amb ànsia que arribaren eixos dies en què el sol tornava a lluir amb força i ja podíem començar a desprendre’s de peces de roba excepte quan algun dia de traïdora primavera que clavava les ungles de gel.

Però la calor no només es notava en l’oratge, era més palpable en l’ambient d’alegria i comboi entre tots els participants de les falles. En aquells dies, a més, la separació entre jóvens i adults s’esborrava per complet i tots anaven a una veu com en un núvol de felicitat i exaltació a la vida.

Els dos xiquets es deien Laia i Ferran. Es coneixien d’ençà que eren bebés i no concebien un març sense falles. Tant és així que el dia que 27 El Canet

Els reis de reis i de reines en el moment de la seua presentaciรณ (2019).

Foto: @virruizphotography

El Canet 28

anaven a complir els 10 anys alhora, ja que ambdós també havien nascut un Sant Josep del mateix any, la resta dels membres de la falla aprovaren per unanimitat nomenar-los President i Fallera Major Infantil respectivament. Allò va ser com una bomba d’alegria esclatant al seu cor!! La falla en què havien crescut i en què havien participat des d’abans que pogueren recordar res! Quin honor!

En un principi, van rebre amb entusiasme els títols i molt agraïts. Però moltes vegades a la gent jove li pot parar molt gran algunes distincions i no tenen encara les experiències per pair-les. És com tractar que un nadó taste una paella i, pot ser per això, els nostres amics Laia i Ferran semblaren acabar escanyant-se amb els honors. Tan bon punt van estrenar mudes per aparençar la responsabilitat que els acabava de respectar, el seu comportament també va començar a transformar-se fins que ambdós no semblaven els nens tan simpàtics que sempre havien sigut. I el que és pitjor, se’ls va desfer l’esperit tan col·laborador que tenien i van començar a donar ordes de manera despòtica.

La resta dels xiquets va contemplar bocabadats com els seus dos millors amics, els mateixos que

l’actitud abusiva del president i la reina de la falla infantil oportunament), li van preparar una lliçó secretament de tal manera que mai ho oblidarien. Van aprofitar un dia que havien de presidir un dels molts actes que poblaven aquella agenda tan atapeïda. Tot es desenrotllava amb aparent normalitat i Laia i Ferran esperaven rere una cortina que en qualsevol moment s’alçaria per enlluernar el públic amb la seua presència tan grandiosa. Ja abans de pujar-se’n, la vanitat recorria el cos d’ambdós xicotets tirans. Aquell orgull era com un corrent elèctric que pareixia generat pels teixits de la indumentària i que després se’ls transmetia per la pell fins a eriçar-los quasi per complet els pelets de tot el cos.

I aplega eixe moment en què el teló cedeix davant la grandesa dels dos amics i eixe s’aparta per no eclipsar-los. Però...

Oh, Mare de Déu. Els llums dels focus els apunten amb una intensitat encegadora fins al punt que ni el presidentet ni la reineta són capaços d’alçar les parpelles.

-Qui és l’inútil que enguany controla els llums!exclama visiblement indignat Ferran.

sempre havien involucrat a tota la colla infantil en activitats en què tots participaven en una veu, van evaporar aquell esperit i convertir-lo en cendra tal com quedaven els ninots rere la Nit del Foc. A poc a poc, la irritació va anar en augment i arribà un moment en què la situació es va fer insostenible, ja que tots dos van acabar esdevenint dos tirans que ja no mirava els companys com a tals, sinó com a súbdits.

-Caguendena! Que voleu tornar-nos cecs a nosaltres! Que som la reina i el president del món... Dic, de la falla!-increpa irada Laia.

Fartets de tanta vanitat, els col·leguetes de falles, esta vegada tant xiquets com adults (els quals havien estat assabentats de

semblaven tentacles es retiren en sec i el llum torna a encendre’s esta vegada a una intensitat que permetia la visibilitat.

Però els llums s’apaguen sobtadament i tot torna a una foscor tan absoluta, molt térbola, amb un silenci encara més inquietant. Abans que els dos xiquets puguen reaccionar, senten unes mans que comencen a palpar-los la roba i a pintar-los les cares. Aquelles mans que

29 El Canet

La unió entre tots els xiquets és fonamental per gaudir de les Falles (2019).

Foto: @virruizphotography

La veu de Juan Gabriel se sent cridant en veu alta: -Ara sí que sembleu megafallers. Sou els ninots indultats de la falla!

Les rialles esclaten fins a fer retrunyir les taules que formaven l’escenari. Quan Laia i Ferran reïxen a veure’s el reflex en un espill pròxim, descobreixen que els havien maquillat i vestit com eixos ninots d’enguany que eren la figura de dos pallassos molt populars en homenatge a la professió. Reina i president estan a punt de trencar a plorar quan de sobte Laia romp a riure també i Ferran també acaba contagiant-se’n. Al cap d’un moment, els dos nens tenen un gest inesperat que no s’esperava ningú. Agafen els vestits i els col·loquen als ninots de les falles que es cremarien a la nit del foc.

El Canet 30

Els títols es duen al cor, en l’esperit d’unió amb la resta de la falla, en el compromís amb les activitats, en donar el millor de nosaltres perquè l’esperit faller ressone pels quatre punts cardinals.

En aquell moment, Laia diu: “Crec que hem confós l’esperit faller i l’hem fet malbé. Se’ns han pujat massa els fums pensant que estos càrrecs de responsabilitat implicaven comportar-se de manera tirànica amb els companys quan precisament el nostre paper era el de mantindre l’alegria i l’esperit de companyonia que sempre ha caracteritzat la Falla El Canet. Hauríem d’haver-vos transmés la joia i l’orgull de pertànyer-ne en comptes de la frustració de fer-vos sentir com si fóreu d’una categoria inferior. I ací no hi ha categories.

Tots som iguals i l’únic que hauríem de sentir és agraïment amb el reconeixement que ens atorgàreu.”

A l’acte, Ferran rebla el clau del discurs:

“Ha sigut com si eixos vestits hagueren segrestat la Laia i el Ferran de sempre tot just ens els vam posar. Per això, crec que el millor que podem fer és convertir-los en cendra. Per ser reina i president no ens calen indumentàries de cap mena. Els títols es duen al cor, en l’esperit d’unió amb la resta de la falla, en el compromís amb les activitats, en donar el millor de nosaltres perquè l’esperit faller ressone pels quatre punts cardinals”.

Dit i fet, Àlex Morales destapa una botella de xampany que dispara per accident a la cara del seu nóvio Salveta, Susana Bou entona l’himne faller al qual se sumen Joan Roig i la resta dels membres de la falla... I la Falla Canet de Cullera torna a ser una barca en la qual tots remen cap a la mateixa direcció. 

31 El Canet

HÉCTOR: EL PRESIDENT

Héctor Correcher Giner President Infantil

Vull saludar la xicalla de la nostra comissió, per tal de gaudir la falla amb moltíssima il·lusió.

Ser President Infantil és una immensa alegria, és un somni que tenia un xiquet com jo, humil.

Amb Noelia gaudirem d’alguns esdeveniments, i amb la resta jugarem per a passar bons moments.

Ens espera en el casal un any molt emocionant, dia a dia estic contant per a veure el cadafal.

Vos espere a tots en Falles per passar bones estones, ara llegiu el llibret d’aquesta falla, El Canet.

Héctor Correcher Giner El Canet 32

33 El Canet

LA PRINCESA NOELIA

Noelia Vallejo Musteikiene Fallera Major Infantil

El dia naix ple de goig.

Els carrers de Cullera s’omplin d’alegria.

Passa que la Noelia ix de fallera.

Serà la Fallera Major Infantil d’enguany.

Sembla una autèntica princesa amb els seus cabells llargs de color ros.

Quan contemples els seus ulls blaus, el món faller esdevé tot un univers de claror.

Cal afegir que el seu somriure és la rialla de tot el poble i és així com este li dona les forces per ballar un parell de danses.

Vestida de valenciana, Noelia mostra una bellesa inigualable i, al seu costat, tots exclamen admirats.

Alena harmonia pels quatre costats.

Rosa Maria Sabater Soliva El Canet 34

35 El Canet

PETITES GUERRERES I GUERRERS...

FALLERETES I FALLERETS

Al voltant d’ells, trobem a la resta

de membres de la comissió infantil,

uns petits guerrers i guerreres que gaudeixen de totes les activitats falleres i que donaran suport als representants infantils perquè

tinguen el millor regnat possible…

Alguns d’ells han nascut, com aquell

que diu, en la nostra comissió; altres s’han anat incorporant a aquesta gran família.

Durant els últims anys, molts d’ells

han passat pel mateix que passaran

enguany Noelia i Héctor, i de segur, uns altres seguiran el mateix camí.

Totes i tots fan que la xicalla siga

una de les parts més importants de la

festa, i el futur està en les seues mans.

El Canet 36

Silvia Abrahamyan Beneite Nora Aragó Beneite Taisa Artés Arlandis Ainhoa Bartolomé Femenía Albert Bou Blasco Mario Bustos Peiró Claudia Bustos Ruiz Laura Bustos Ruiz Quintín Carles Taratunskyy África Cerdán Miguel Daniela Colom Malonda Sergi Colom Malonda Sophia Correa Iriarte Diego Correcher Giner Héctor Correcher Giner Paula Creus Gascó Claudia de Miguel Criado Erik del Moral Castelló Hugo García Blasco Elisa Garcia Bou Ainara Gavarrell Gil Laia Llopis Bustos Amanda Malonda Jiménez Teo Martín Beneite Andrea Martín Todos Santos Mireia Matilla López Rubén Matilla López Erik Ripoll Sánchez Mark Rosamiglia Novoa Martina Rosamiglia Novoa Valentina Rosamiglia Novoa Lidia Sala Oliver Tania Sapiña Borrás Marc Vallejo Musteikiene Noelia Vallejo Musteikiene

Recompenses atorgades per la Junta Central Fallera de València Distintiu d’or Albert Bou Blasco Mireia Matilla López Recompenses atorgades per la Junta Local Fallera de Cullera Cullereta d’or Nora Aragó Beneite Albert Bou Blasco Erik del Moral Castelló Mireia Matilla López

Fallera Major Infantil 2019 Paula Creus Gascó

37 El Canet

ENREDRATS

@ virruizphotography Fallera de l’AC Falla El Canet i fotògrafa

Enguany, en la nostra comissió, el

President Infantil és Héctor, mentre que la Fallera Major Infantil és

Noelia, fallers de la nostra comissió des del seu naixement. Ambdós

tenen en comú que han sigut el faller i la fallera de l’altre i, per tant,

realitzaran el seu somni en comú.

A continuació, Héctor ens ha

saludat de manera innovadora, és

a dir, mitjançant uns versos, ja que la tradició és que ens marque un discurs, mentre que a Noelia, de

manera més tradicional, ens l’han

presentada mitjançant uns versos Rosa Maria Sabater, una gran poetessa.

Ambdós estan ben enredrats a la festa de les Falles...

El Canet 38

39 El Canet

SEDA

Javi Grácia Sanchis Il·lustrador

La Fallera Major Infantil somia a

tindre el millor vestit. Una vegada és anomenada, el que fa és triar-se el

vestit que lluirà els dies de Falles... I el somni de qualsevol xiqueta és que siga de seda, veritat?

Ara, sempre no és així, ja que el

fet que les xiquetes siguen Falleres

Majors Infantils suposa que els seus

pares i mares hagen de fer un esforç molt gran per complir el somni de la seua xiqueta.

Aleshores, no sempre es pot tenir el

que es vol perquè els vestits de seda

són molt cars i no sempre és possible A pesar de tot, somiar és gratis, i

el somni de qualsevol fallereta és un

vestit de seda... Javi ens ho il·lustra.

El Canet 40

41 El Canet

MALSON ABANS DE FALLES

Mercè Climent Paià Escriptora

No obstant això, cal tenir cura amb

el tema de la vestimenta, i no només pel que fa a no trencar-la, sinó

també pel fet que per circumstàncies “evitables”, la fallereta o falleret no càpiga en el seu vestit. Cal cuidar

l’alimentació i no menjar molts greixos i sucres, ja que arreglar-lo després és més complicat.

Si això ocorre, vos pot passar com a

la protagonista de la història que vos contarà l’escriptora Mercè Climent, una història que tracta sobre un

malson abans de Falles, el qual vos

sorprendrà el seu final, és un fet que està a l’ordre del dia, encara que les xiquetes prefereixen dur els tacons i les faldes dels diferents vestits de la indumentària valenciana, siga el del segle XVIII o el del segle XIX.

El Canet 42



Aquell any Sònia seria Fallera Major infantil i estava molt feliç. Els pares se n’alegraven, i tant, era un dels somnis de la seua filla, però també estaven molt preocupats. Havien estat uns mesos molt complicats per a ells. L’empresa on treballava el pare havia fet fallida i tota la plantilla havia anat al carrer. Amb la cinquantena ja acomplida el pare no aconseguia trobar feina i la mitja jornada que feia la mare no donava per a molt.

El resultat va ser que els estalvis de la família minvaren a la carrera.

La notícia els havia agafat desprevinguts. Sabien de sobra que això suposa una forta inversió per a les famílies. Normalment una Fallera Major havia de tindre dos o tres vestits per a acudir a tots els actes festers on eren convidades. Li van explicar la situació econòmica a la filla amb total sinceritat i ella, amb la maduresa que la caracteritzava, els va tranquil·litzar.

43 El Canet

La il·lusió d’una fallera és poder lluir els seus vestits (2019).

Foto: JG Figueres

–No em calen les millors teles ni les joies més cares per a ser Fallera Major. Aprofitaré el vestit i els complements que ja tinc.

Als pares els va agradar escoltar aquelles paraules, però la preocupació no se’ls n’anava del cap. Justament aquell any semblava que la seua menuda estava pegant l’estirada.

Quan Sònia es va emprovar el vestit, a tres mesos de la festa gran, els pares van comprovar com de just li estava. Van decidir que a partir d’aquell moment tindrien més cura de la dieta. Això els vindria bé a tots. Canviarien els croissants i magdalenes del desdejuni per pa torrat amb oli i formatge fresc. El dinar tindria més verdures i menys aliments processats, solien abusar-ne per comoditat. El berenar El Canet 44

inclouria fruita i iogurt, i les galetes serien només per als caps de setmana. El sopar seria més lleuger que de costum i el prendrien almenys dues hores abans d’anar a dormir.

Amb les hores que dedicava a la natació i la nova dieta, Sònia lluïa un cos d’allò més saludable. Tanmateix amb el que no comptaven és que les seues formes de xiqueta anaven adoptant noves redoneses i amplàries, i quan a males penes quedaven dues setmanes per a Falles el vestit, dues vegades eixamplat, ja no li estava.

Això era un autèntic malson per als pares. I ara què farien? El més sorprenent és que Sònia no pareixia gens angoixada, ben al contrari, semblava molt divertida amb la situació.

Des que era menuda, la mare s’havia vestit de fallera any rere any. No podria permetre que hi renunciara precisament enguany, que seria tan especial.

– Sònia, enguany la mare no es vestirà de fallera, així podré deixar-te el meu vestit. Crec que ja quasi som de la mateixa talla, amb uns pocs retocs estaràs perfecta.

Tanmateix, Sònia no va acceptar aquella proposta tan generosa. Des que era menuda, la mare s’havia vestit de fallera any rere any. No podria permetre que hi renunciara precisament enguany, que seria tan especial. A més, ella tenia una idea millor, i ningú n’eixiria perjudicat.

– No us preocupeu, ja ho tinc solucionat –va dir Sònia.

– Com ho has solucionat? –van preguntar atònits els pares.

– Ja ho veureu. Serà una sorpresa.

Sònia va anar a casa de la iaia per vestir-se per al primer acte oficial de les Falles. Sempre havien tingut una relació molt especial i Sònia li contava tots els seus secrets. Durant un parell d’hores Sònia i la iaia es tancaren a l’habitació

d’aquesta, mentre els pares esperaven al menjador, ja vestits, expectants i una mica nerviosos.

Quan es va obrir la porta van veure a Sònia abillada amb la vestimenta de gala dels fallers: camisa, calçó i jupetí; faixa, jupa i manta. La mare de seguida va reconéixer el vestit que havia lluït el iaio durant dècades, l’any anterior per última vegada, abans que “una malaltia molt lletja” se l’enduguera. Es va emocionar molt i, entre llàgrimes, es va abraçar a sa mare i a la seua filla. El iaio havia sigut un home bonhomiós i generós. Durant anys havia estat el president i tots en la falla del barri se l’estimaven moltíssim. La seua pèrdua els havia caigut com una llosa i estava costant-los molt sobreposar-se a l’absència de don Ramon.

Aquell any, de fet, li tenien preparat un acte de record molt especial. Però, sens dubte, veure la filla vestida de don Ramon era el millor dels homenatges. On estava escrit que la Fallera Major no poguera vestir amb la indumentària d’home? 

45 El Canet

ALÍCIA

@ virruizphotography Fallera de l’AC Falla El Canet i fotògrafa

Si el vestit va bé, ja podeu sentir-se com a princeses, ja que una vegada

vos poseu la primera peça, és a dir,

les sinagües, vos sentiu com Alícia en el País de les Meravelles, en aquest cas, en el país de les Falles.

Arriba el moment de la presentació i apareixen els nervis propis del moment: tota la comissió, amics

i simpatitzants estaran pendents

del moment en el qual s’exalta a la

xiqueta i al xiquet que representaran a la xicalla en l’exercici faller.

Però pot ocórrer qualsevol problema d’última hora, com puga ser tacar-

se el vestit, oblidar-se del que s’ha assajat prèviament... Aleshores cal

rodejar-se de gent experta que ens aconselle en els moments previs.

El Canet 46

47 El Canet

OR

Susana Bou Mateu Fallera de l’AC Falla El Canet

Fem un salt en el temps i ens situem dins de la setmana fallera, arribant cap a la recta final de la festa

fallera, és a dir, els dies més intensos i amb més activitats.

És molt important el fet que la xicalla convisca durant tota la setmana

perquè es coneguen més entre ells, a pesar que, de vegades es puguen enfadar entre ells per a veure qui guanya un determinat joc.

Moltes vegades aquesta competitivitat ve marcada per la quantitat de

competicions en les quals participen, on totes elles s’esforcen molt per a aconseguir el preuat banderí. Però

cap competició és l’or de les Falles,

i si l’amistat entre els membres de la xicalla, veritat Susana?

El Canet 48



M’encanta la meua falla. M’ho passe molt bé. Els meus pares també són fallers i sempre que poden anem al casal per a participar del que allí es cou. Som una falla xicoteta, on la meua comissió està conformada tota per amics, i és que som tan pocs que ens coneixem des de ben xicotets. El pare diu que fem molt bona pinya, però no tropical, sinó pinya dels pins que ens trobem per la muntanya i això vol dir que fem bon equip. Ma mare, que és més remugona, diu que no tenim cap idea bona, però això no és cert, recorde el dia que Bernat va fer un munt de coets i els llançà dins del forat del clavegueram d’enfront de la fruiteria. El senyor Josep el fruiter, diu que des d’aquell dia no ha parat de sentir xiulets pels oïts. No és al·lucinant?

La setmana de falles la mare em posa el polar de la falla. A la classe hi ha molts companys que van del mateix color, el meu és l’únic groc. Ells es passen els dies comptant i picant-se de qui guanyarà això o l’altre premi, sincerament no tinc gens d’interés

entrar en aquestes disputes, perquè nosaltres guanyem poques coses, però a tothora estem cantant “campeones” i ens entren moltes rialles.

No deixe de pensar que a la vesprada hi haurà jocs al casal i tornaré a veure els meus companys. Ens ho passem molt bé en les carreres de sacs, quasi sempre guanyen David i Sara, que són un poc més majors que la resta, però és igual, perquè tots tenim els mateixos premis, i acabem repartint la borsa de llepolies. A Sara no li agraden els núvols i me’ls canvia per les maduixetes, no suporte que s’apeguen pels queixals.

Aquest any Noèlia i Hèctor són els nostres representants. Ells tenen moltes ganes que arribe el dia dels premis per a buscar-nos des de dalt del balcó del mercat. Empar que és la presi de la falla ens ha contat moltes vegades que nosaltres som una xicoteta taca grogueta dins del recinte envoltada entre dues comissions molt grans, però som fàcil de vore perquè peguem molts bots. És una cosa molt emocionant i nosaltres els acompanyarem en tot moment, són els nostres amics.  49 El Canet

FORA DE LA LLEI

Nerea Gutiérrez Baena Mestra

És important remarcar que la

convivència entre els diferents

fallers ha de ser cordial i generosa, acceptar-se com és cadascú i no

menysprear ni desplaçar a ningú per cap fet o per cap condició.

Un fet molt negatiu i molt lleig per a

una comissió fallera infantil seria que

hi haguera casos fora de la llei. Quins són aquests? Molt fàcil, són aquells en el qual es pot produir qualsevol

classe d’assetjament, ja que la festa fallera ha de servir per a crear

nexes entre xiquets que es reuneixen esporàdicament.

Aquests assetjaments s’han d’evitar

no només en les Falles i en les escoles, i una mestra com Nerea Gutiérrez vos ho explica mitjançant un petit conte.

El Canet 50



Això era i no era, i si és cert bé i si no també, una xiqueta que va vindre a viure a Cullera. Quan va arribar, es va apuntar a la falla de la qual els seus pares havien sigut fins a anar-se’n a viure fora. Era una comissió xicoteta, però sempre que passava pel casal, veia els xiquets jugant al carrer.

Jaume, Joan i Marta eren fallers des de xicotets i els va fer poca gràcia que arribara una xiqueta nova que els llevara protagonisme: “la forastera” li deien. Marta, era la líder de la colla, i com que no li agradava “la forastera” li feia la vida impossible i la resta la seguien sense piular.

el que a Marta li abellira. Fins que Joan va veure una pel·lícula i ahí ho va tindre clar. El protagonista es va rebel·lar contra el món per a defensar la seua família, i això, és el que havia de fer ell amb Carme. Havia de ser valent i denunciar el que era una injustícia: el bullying que estava patint estava fora de la llei i no podia permetre-ho més.

Va reunir a la resta de xiquets, buscava valents per a fer front a la líder i ho va aconseguir. Van informar els adults i ells s’encarregaren de tot.

Gràcies a la valentia de Joan, Carme va tornar

Carme va percebre de seguida que no era ben rebuda. Li feia molta il·lusió ser fallera, però,

a somriure i Marta va aprendre una gran lliçó.

Des d’aquell dia no van tornar a fer el buit a ningú, tot el contrari, van obrir les portes del

com anava a ser-ho sense cap amic?.

casal a tothom.

A Jaume i Joan no els pareixia massa bé tot això, però, la por a rebel·lar-se els feia fer tot

Conte contat ja està acabat; si no és mentida serà veritat.

51 El Canet

PINOTXO

Teo Brunet Ferrandis Il·lustrador

En la mateixa setmana fallera, cal recordar que cal ser cordial la

convivència amb el veïnat i saber

que a, certes hores, es deu deixar-lo

descansar com, per exemple, a l’hora

de fer la sesta, perquè si no, ja l’hem feta bona.

Podria ocórrer com un cas que,

per culpa de no respectar-ho, va

provocar un gran embolic, en el qual se li va trencar un vidre a una veïna

i, el més graciós de tot, no apareixia el culpable. Ningú havia estat, ningú havia sigut...

A la fi, sí que va aparéixer, ja que

com ha dibuixat Teo, li va créixer el

nas com a Pinotxo i el van descobrir. És el que té dir mentides… I això no s’ha de fer.

El Canet 52

53 El Canet

CARROS DE FOC A CONTRARELLOTGE

Josep Antoni Fluixà Vivás Mestre i escriptor

És l’hora de la plantà, un dels

moments més bonics del món faller.

365 dies després, és l’hora d’alçar el

monument en el qual estan dipositades les il·lusions de cara a l’exercici

faller, el lloc on els xiquets es fan

milers de fotografies per a guardarse-les en la memòria.

El monument faller és una tasca

costosa, feta per un artista faller

i, de vegades, els monuments fallers

sofreixen accidents com, per exemple, que li tiren un coet i el destrossen,

havent de treballar més del compte per tal de plantar-lo. Això d’actuar

com la pel·lícula “Carros de Foc”, no és una grata experiència, i menys a contrarellotge, com li succeeix als

protagonistes de la següent història, veritat, Josep Antoni?

El Canet 54



Quan Noèlia s’assabentà de la notícia, començà a plorar. Unes llàgrimes grosses com les gotes de pluja d’una tempesta d’estiu li eixien sense que cap consol ho poguera evitar. Tenia tanta il·lusió i ara tot s’havia acabat amb un bufit! I mai millor dit, perquè havia sigut una ventada inesperada d’aire la que havia desencadenat la tragèdia. La mateixa nit de la plantà, mentre ella es preparava a casa per a anar a sopar al casal i viure la primera nit de festa com a fallera major infantil, un coet mal llançat inicià l’espurna que encengué en flama tota la falla infantil. Ningú dels qui estaven allí pogué fer res per evitar-ho.

Res. A Noèlia no li van poder dir res, tret de la notícia crua i dura. No hi va haver paraules per a fer-li aturar el plor. Ni son pare, ni sa mare, ni el germà major, ni el president de la falla, ni la fallera major, ni la seua iaia, ni el senyor regidor de festes que passava per allí i es trobà amb tot el drama al davant sense esperar-s’ho.

Tot el món es va quedar mut, sobretot els fallerets i les falleretes.

–I ara què cremarem la nit de Sant Josep? – preguntà Sara, l’amiga més amiga de Noèlia.

–I ara què li direm a Noèlia?

Però la pregunta només va servir perquè Noèlia començara a plorar més fort. Per sort, Toni, un

–Quin desastre! –exclamà el president infantil–. Qui ha llançat el coet?

Però ningú no contestà la pregunta.

Tots, sobretot els fallerets més inquiets i entremaliats, miraren cap a un altre costat i es feren els despistats.

55 El Canet

En la plantà, poden ocórrer diversos successos que poden dificultar-la (2018).

Foto: @virruizphotography

bomber que era veí de la falla, només escoltar els plors de la fallera major infantil, deixà el sopar a taula i eixí al carrer per veure què passava. Toni, com que era molt espavilat, de seguida analitzà la situació i ideà un pla d’actuació per contenir els crits de la xiqueta que amenaçaven en no deixarlo dormir en tota la nit.

–Noèlia, bonica! No plores! Això t’ho arregle jo demà. Si la falla s’ha cremat, com que jo soc bomber, quan es faça de dia posaré en marxa la descremà. Als bombers ens ensenyen no sols a apagar el foc, sinó també a descremar les coses que es cremen. Ja veuràs com el dia de sant Josep tens una falla infantil per a cremar-la.

torrant llonganisses i botifarres per posar-les als entrepans i menjar-se-les amb una bona quantitat de cervesa o vi. Només les persones majors, naturalment. Els xiquets i els menors de díhuit anys amb refrescos ja ho tenien bé.

L’endemà, Toni, el bomber, parlà amb els companys i, entre tots, convocaren una carrera solidària per tot el poble i pels pobles dels voltants. De bon matí es posaren ja en marxa.

L’objectiu era passar per totes les comissions falleres de la ciutat i de les poblacions veïnes per explicar el cas i demanar algun ninot que no els fora imprescindible del seu monument.

La xiqueta obrí els ulls com a plats i callà en sec. Davant d’una proposta tan increïble i absurda, tot el món es quedà sense saber què respondre. Però, com que la xiqueta va callar, aprofitaren l’ocasió per no lamentar-se més i

La proposta va tindre una acollida magnífica i a la carrera dels bombers es va afegir cada vegada més gent. Fallers i falleres de totes les comissions s’hi afegien entusiasmats com si es tractara d’una activitat festiva més, planificada ja des de feia dies. Fins i tot, els participants més esportistes

aprofitar la nit com millor es podia fer. És a dir:

es prenien la competició molt seriosament i

El Canet 56

Havien treballat tots a la gana i suat, com aquell que diu, gotes de sang.

corrien com una fletxa, amb la fallera major de la localitat al capdavant. No debades era una súper campiona de maratons professionals.

Cap al migdia, la comitiva, carregada de ninots, arribà a la plaça on Noèlia els esperava mirant de reüll les restes de la falla cremada. De seguida, l’artista faller organitzà la recollida i col·locà, segons el seu criteri artístic, els ninots formant una falla. El resultat quedà molt bé.

Però cada ninot venia d’una mare i d’un pare i, en conjunt, no hi havia una història coherent que explicara el motiu de la falla.

Aleshores, una jove veïna, que era poeta i havia guanyat ja premis importants, digué: –No patiu! Jo m’enventaré una història narrada en vers que lligarà tots i cadascun dels ninots.

I, en un tres i no res, es posà a treballar a contrarellotge, perquè a les cinc de la vesprada

passaven els membres del jurat i volien participar encara en el concurs de monuments.

Per això, Noèlia capitanejà el grup de falleretes i fallers per no perdre ni un segon i retolar els poemes de cada una de les escenes a mesura que els escrivia la jove poeta.

Cinc minuts abans de les cinc de la vesprada, la falla infantil de Noèlia es va quedar acabada.

Havien treballat tots a la gana i suat, com aquell que diu, gotes de sang. Però no tingueren temps de descansar, perquè de seguida hi arribà el jurat que mirà i remirà el monument amb satisfacció.

Noèlia començà de nou a plorar, però d’emoció i d’alegria. Tot el món aplaudia content i, a la fi, Noèlia es va refer i s’asserenà. Aleshores, buscà amb la mirada el bomber per agrair-li tot el que havia fet, però Toni, embadalit, només tenia ulls per a la jove poeta. Potser, se n’havia enamorat. 57 El Canet

AMBIENTACIÓ CINEMATOGRÀFICA

ARTISTES: Carmen Camacho i Raúl Tazo

GUIÓ: Juan Gabriel Figueres Hernández Dit i fet, a pesar de totes les

inconveniències que puguen sorgir en la plantà, els monuments sempre els

deixen a punt en el seu emplaçament.

Dins de la història de les Falles, hi

ha hagut molts casos en els quals les comissions falleres han treballat de valent per tal de superar aquests

inconvenients que, en un principi et

desanimen, però després et motiven per tractar d’aconseguir l’objectiu

de plantar la falla de la millor manera possible amb molta cura, decorar-la i col·locar les crítiques.

Esperem que, el que plantarem el pròxim 17 de març, no tinga cap

dificultat... De moment, ací podeu

llegir els temes que tractarà i que, tal vegada, vos sonen...

El Canet 58

59 El Canet

INTRODUCCIÓ Sabeu que tot llargmetratge té una ambientació?

S’aprecia en cada imatge i no és cap il·lusió.

En el vostre monument o també es pot dir falleta, ho veureu completament amb aquesta historieta.

El mateix passa a les Falles on hi ha situacions, n’hi ha plors i també rialles dins de les comissions.

Haveu d’estar molt atents al que conten aquests versos, parlen de temes latents però no són gens perversos.

L’OEST FALLER Al centre trobem la dona que vivia en el Far West, que feia el paper de bona i ajudava al vaquer llest.

Si hi ha una gran amistat que a llarg termini es mantinga, un futur hauran creat per a tot aquell que vinga.

Hi representa l’oest que hi ha en el món de les Falles, el qual ha de ser honest sense que hi haja baralles.

A llarg termini podran convertir-se en els magnífics, potser més de set seran però han de ser prou pacífics.

Cal evitar en la festa casos amb assetjaments, ací el bullying només resta, heu de ser intel·ligents.

I si en el futur treballen per a la comissió, qualsevol cosa que facen serà una bona acció.

Cal jugar amb harmonia i amb molt de coneixement, gaudir de la companyia i amb un molt bon ambient.

El Canet 60

FANTASIA FALLERA Una gossa representa altra ambientació, en concret, ací presenta cine d’animació.

El temps és per a jugar i gaudir del dia a dia, en Falles podeu trobar tot un món de fantasia.

El que vol és ensenyar-nos a gaudir del món faller, i per tant, vol animar-nos a visitar el taller.

I lluir la indumentària del poble valencià, acció rudimentària d’aquelles que ja no n’hi ha.

Cal anar a tots els llocs i de la festa gaudir, això ho solen fer molt pocs, ja que se’n van a dormir.

Entre negrilles i faixes o amb gipons i mantellines, els xiquets i les xiquetes gaudeixen d’aquestes festes.

Llegir els nostres llibrets és com una al·legoria, vos ajuda a estar quiets i això és de categoria.

61 El Canet

El Canet 62

ANIMACIÓ FALLERA

HISTÒRIA FALLERA

Tots coneixem que les Falles són festes molt animades, on hi ha bromes i rialles cada dia a cabassades.

Els moros i els cristians estigueren enfrontats, i als pobles valencians van estar representats.

Fins al Brasil les coneixen i de segur ens visiten, de tots els actes gaudeixen i amb el bon menjar s’exciten.

Però en el món de les Falles més tranquils haurem d’estar sense haver-hi picabaralles que a altres puguen molestar,

Però si amb les brasileres hem de ser respectuosos, amb els fallers i falleres no hem de ser impetuosos.

Si un primer premi guanyem, d’altres no ens hem de burlar, perquè si després perdem, ens vindran a vacil·lar.

Hem de saber com tractar-los i gaudir dels seus consells, ja que cal aprofitar-los perquè ja són uns gats vells.

Cal saber guanyar i perdre i, per tant, saber estar, encara que ens ha de doldre, i saber com millorar.

Per exemple és important mantenir l’entorn ben net, i no hem d’estar embrutant, siga el Xúquer o el Canet.

Diplomàcia ho és tot per tenir uns grans valors, perquè si algun any no es pot, això ens farà molt millors.

És important reciclar i separar les deixalles, el medi cal respectar i guanyar moltes batalles.

En la història fallera hi ha hagut molts enfrontaments, on es mogué polseguera i uns quants mals comportaments.

I quan tireu els coets cal que els encengueu a terra, perquè si no ho feu ben fet, tindreu ferides de guerra.

Cal evitar episodis una mica deplorables, perquè això genera uns odis, tal vegada insuperables.

ÈPICA FALLERA Pot arribar a ser èpic tenir reconeixements, sabeu que això no és un tòpic amb tot el mereixement.

Que puguen jugar tots junts seria una gran notícia, a favor seria un punt que no sols fora fictícia.

Encara que hi ha uns valors que caldria conquerir, de segur que són millors,

Això li dona alegria a un barri d’un cau faller, no ser una bogeria

s’haurien d’aconseguir.

per a fer-se mal voler.

L’amistat de la xicalla en totes les comissions evita alguna baralla i allunya les tensions.

En els dies josefins gaudiu de la convivència, amb això els vostres veïns mantindran la paciència.

Que la xicalla infantil romanga amb molta harmonia, la fa amable i més gentil, així no s’endimonia.

EPÍLEG Tot el que vos he contat espere que haja agradat, jo tan sols vos ho he explicat i a més, és tot veritat.

Podem relacionar ambientació i cinema, al Canet haureu d’anar a veure com açò es crema.

Gaudir de les nostres Falles és el que ens agrada a tots, compartir quatre rialles dotze balls i setze bots.

Tanquem l’explicació per a seguir endavant, i pareu atenció al que vos estan contant.

63 El Canet

PER A LA BELLA DORMENT, LES FALLES SÓN L’AMOR VERTADER Paula Acevedo de los Santos Delegada de Cultura i Fallera Major de l’AC Falla El Canet

Una vegada plantada, cal gaudir dels dies forts de la festa fallera. No hi

ha cansament que valga, ja que sols

queden tres o quatre dies, segons la ciutat, ja descansareu a partir del dia 20 de Març.

De quins actes podreu gaudir? En

cada ciutat poden variar els diferents actes, encara que podem trobar alguns que solen coincidir com,

per exemple, les despertades, les

cercaviles, el lliurament de premis, l’ofrena o la cremà (de segur que també sol haver-hi algun dinar o berenar).

Per tant, són dies per a dormir poc,

així que prepareu-vos. Apegueu-vos a roda a Paula, la nostra Fallera Major

i, a dormir, que vaja la Bella Dorment.

El Canet 64



Des de menuts hem crescut escoltant contes infantils de tota mena i de la majoria hem aprés algun tipus d’ensenyament. Un dels clàssics és la Bella Dorment, veritat que el coneixeu?

Aquest parla d’una jove que en un somni molt

I el que no ens van contar, és que les Falles van començar i a la princesa obrir els ulls li van provocar. Del llit d’un bot es va alçar i per la finestra va mirar: la pólvora, el soroll, la llum i el color eren la seua alegria, i per tant quedar-se a casa no podia. Per a la Bella Dorment, viure la festa era el primer.

profund va caure i del qual no pot despertar, a causa que una malvada bruixa un malefici li va

Així que xiquets, xiquetes, no us equivoqueu,

llançar. Sempre ens han dit que un bes d’amor vertader d’un príncep la salvaria, potser tenen raó, però ja sabeu, com en totes les històries, hi ha dues versions.

quiets no podeu estar, ja descansareu la resta de l’any i ara, eixiu a dansar i a jugar sense parar, perquè com veieu, no hi ha temps per a parar, les Falles passen volant!  65 El Canet

CERCANT A MAIRAM I A PAU

Matilde Gordero-Moreno Periodista

Els dies de falles congreguen a

moltíssima gent que, des de tots els

racons del món, s’acosten a la nostra terra per tal de gaudir d’una festa singular.

Per tant, és necessari que gaudiu aquesta festa com cal i, per

descomptat, heu de fer cas dels

majors i que no vos separeu d’ells en les cercaviles, ja que podeu

emportar-vos un esglai important,

com puga ser el fet de perdre’s en

un acte multitudinari o inclús en una cercavila.

Per a conscienciar-vos, la nostra

amiga Matilde vos contarà el que li

va succeir, tal com li va ocórrer als

protagonistes de la següent història, Mairam i Pau. Escolteu-la!

El Canet 66



El vent bufava amb força i el cel s’havia ennuvolat. Era el segon dia de Falles i tothom patia per si els ninots no arribaven en peu a la Cremà.

Els membres de la comissió arribaven amb comptagotes al casal. Ningú no estava massa animat. La gent comentava que no semblava un dia de Falles.

—Què és un dia de Falles? —li preguntà Mairam a son pare.

—Un dia de primavera, com hui, però amb sol i caloreta. I amb olor de pólvora, és clar!

—A pólvora? —demanà la filla.

—La pólvora és el que hi ha dins dels coets! — exclamà Pau.

67 El Canet

Cal fer cas a la mare i al pare per a evitar esglais (2017).

Foto: Jan van Geeloven

Pau era amic de Mairam i l’havien convidat a passar les festes al Canet. Vivia a Màlaga, on sa mare treballava de jutgessa. Pau havia estat moltes vegades a Cullera, venia cada any a visitar els avis, veïns dels de Mairam.

A les dotze en punt començà la cercavila.

Havien decidit anar fins a Sant Antoni, passant per Rei en Jaume i País Valencià. Ja veurien si arribaven al Mongrell i al Raconet. Tot dependria de l’oratge.

Confiats perquè coneixien el barri, Mairam i Pau anaven de banda a banda del carrer.

S’amagaven en les porteries i darrere dels cotxes. Hi havia molta gent passejant, també alguns turistes. Era dia 18 i ningú no volia quedar-se a casa, lluïra el sol o tronara.

A prop de l’Escolaica, Mairam li proposà a Pau envoltar l’edifici del col·legi per ensenyar-li El Canet 68

Pau s’ho pensà dues vegades, sabia que no havien d’allunyarse del grup. Però Mairam va insistir i Pau acceptà.

la seua classe. Pau s’ho pensà dues vegades, sabia que no havien d’allunyar-se del grup.

Però Mairam va insistir i Pau acceptà. “Només serà un momentet”, li havia promés la xiqueta.

Corregueren però s’adonaren que el mur era més alt que ells. No es veia res. Així que de seguida enfilaren el camí de tornada cap on estava la comissió, sentien la xaranga. A penes s’havien mogut.

queia amb força. Si aconseguien arribar fins al Daniel Clar, podrien guarir-se sota algun arbre.

—Pel descampat és més ràpid, vine! —li cridà Mairam a Pau, que obeí perquè coneixia el poble millor que ell.

El terra estava mullat, fangós. Els vestits se’ls

A mesura que s’aproparen, però, Mairam s’inquietà:

embrutaren fins als genolls. Els marmolarien per abandonar la cercavila i per tacar-se, no tenien cap dubte. No s’aturaven, corrien i corrien, però no arribaven mai.

—Esta no és la nostra falla, Pau. Mira, són

—Mairam, i el parc?

aquells! —digué assenyalant l’altre costat de la rotonda.

Volaren cap a ells, però de sobte passà una ambulància, seguida d’un cotxe de policia. De colp i volta, es posà a ploure. Ja quasi no veien l’estendard. Tot s’estava enfosquint i l’aigua

Ella no havia llevat els ulls de terra, de les seues espardenyes ja marrons, des que havien travessat l’avinguda del pont. Alçà la mirada i només albirà unes casetes blanques molt menudes.

69 El Canet

El fet de despistar-se pot provocar que un xiquet o xiqueta es perda (2019).

Foto: JG Figueres

—Pau, ens hem perdut.

la porta. Era enorme, un gegant. No entenien les paraules que eixien de la seua boca.

Pau la mirà horroritzat.

—Què diu? —s’estranyà Mairam.

—Mairam, vull tornar al casal.

—Acostem-nos ahí, els explicarem què ens ha

L’home se’ls apropà amb alguna cosa a la mà que feia llum.

passat.

—Corre, Pau, de pressa! —cridà la xiqueta.

Les cases eren ben estranyes. Tenien rodes.

No hi havia carrers entre elles. Ni botigues ni farmàcies. A mesura que avançaven entre aquelles construccions, unes cares enormes amb els cabells rossos treien el nas per unes finestres diminutes. Alguns picaren el vidre per cridar la seua atenció. Finalment, un home obrí El Canet 70

Escamparen el poll, sense rumb. Només s’aturaren quan xafaren terra ferma, dura, una vorera ben ampla. La pluja havia amainat.

—La platja! —exclamà Pau, content de reconéixer per fi alguna cosa.

... els xiquets i les xiquetes han de fer cas a les persones que els cuiden, perquè gaudir i tindre curiositat està bé, però cal saber quins són els límits de cadascú.

Mairam recordà que una amiga de sa tia tenia un restaurant al passeig marítim. No podia estar molt lluny. Es posaren a caminar. Estaven cansats. Tenien fred i gana. No es veia una ànima.

Després d’uns minuts, Mairam assenyalà una terrassa coberta: —És eixe!

Quan entraren al local, tothom callà de cop.

Pau va veure el seu reflex en un espill. La camisa estava foradada i no hi havia ni rastre del color groc del jupetí. Mairam es tocà el cap. No portava la pinta i només li quedava una arracada.

—Què t’ha passat, criatura? —cridà Esther.

La menuda esclatà el plor i el seu company de batalla es contagià. Abans d’abraçar-los tan fort com pogué, Esther agafà el telèfon:

Quan es calmaren un poquet, els dos fallerets li parlaren de la pluja, del descampat, dels gegants que vivien en cotxes.

Esther els explicà el que després els repetirien els seus pares. Que al descampat no havien agarrat la direcció que pretenien, que amb la pluja és fàcil desorientar-se. També que els gegants eren estrangers, segurament del nord d’Europa, que viatgen amb caravanes, uns vehicles que són alhora un cotxe i una casa.

Que pel que sembla, els volien ajudar. Que per això els xiquets i les xiquetes han de fer cas a les persones que els cuiden, perquè gaudir i tindre curiositat està bé, però cal saber quins són els límits de cadascú. I que en tot cas, hauria sigut millor tornar al casal, buscar un bar o una botiga o avisar algú que semblara de confiança.

—A poc a poc, fills meus —els digué el pare de Mairam—. El món parla un idioma que encara no coneixeu del tot. 

—Estan ací, estan bé, però no sé d’on han eixit!

71 El Canet

UN ESPERIT QUE S’ANOMENA DIPLOMÀCIA

Francesc Camps Muñoz Poeta

Arriba el dia dels premis i ha

ocorregut el miracle. La nostra falleta ha guanyat el Primer Premi, quina alegria! Tots els fallers ho estan

celebrant i estan abraçant-se després de tantes hores de treball que, al

cap i a la fi, han valgut la pena. És

el moment de celebrar-ho en el casal faller.

Cal fer-ho així i ser diplomàtic, ja que fallers i falleres d’altres comissions

falleres vos felicitaran i vos donaran

l’enhorabona i, el que no heu de fer és burlar-se d’ella, ja que possiblement tens amics que pertanyen a

altres comissions falleres. Heu de respectar-se i no enfadar-se per

aquests temes. Unes vegades guanyen uns, i unes vegades els altres. A què és així, Paco?

El Canet 72



Un esperit bonàs sobrevolava vigilant, tractant d’espantar a uns esperits malvats que convertien els xiquets en bergants, quan altres, per ells, se sentien maltractats.

La Diplomàcia, eixe esperit afable i desitjós, vol fer que fugen, perquè no donen la talla eixos altres esperits burlaners i envejosos, expulsant-los de la vida quotidiana d’una falla.

En este món faller, ple d’art i de fantasia, on deuen agermanar-se les comissions, ha d’estar present l’esperit de la Cortesia, i junt amb la Diplomàcia, ballar al mateix so.

73 El Canet

La diplomàcia és clau, cal saber guanyar i saber perdre. Gala de la Cultura (2019).

Foto: MI Ajuntament de Cullera

De vegades, eixos esperits irresponsables s’apoderen dels cors inconscients de la xicalla, fent-se indiferents o molt poc raonables... i dels èxits d’altres falles fan borumballa.

La Diplomàcia conquistarà i èxit tindrà, i guanyarà en la lluita als esperits malignes, també l’esperit de la hipocresia fugirà... i l’amabilitat en les comissions, serà bon signe.

Una pel·lícula fantàstica ha versat el poeta sobre la diplomàcia, l’enveja, i la hipocresia, fotogrames en blanc i negre de la nostra festa, que només ja, a tot color, segur la filmaria.

El Canet 74

En la nostra festa competixen els monuments, i els premien pel seu art i per la seua gràcia, i la crítica en les falles sempre està present, és l’ànima d’eixe art i de la seua idiosincràsia.

Lluiria molt més el nostre art, que és enginyós... si les falles cremaren eixos esperits indolents, el cors de les xicalles se sentirien més feliços, si l’esperit de la Diplomàcia estiguera present.

La diplomàcia és bona, elegant i falaguera, les comissions dels jóvens, l’haurien d’adoptar, vestirien de més germanor les falles de Cullera, adornades pel riu i decorades per la mar.  75 El Canet

ADEU A LA REINA

@ virruizphotography Fallera de l’AC Falla El Canet i fotògrafa

Una vegada transcorregut els dies de Falles, arribem a la vesprada del dia de Sant Josep, el dia que acaba tot i en el qual és moment de finalitzar

l’exercici faller que ha durat 365 dies.

Tal vegada és un moment de tristor, ja que s’acaben molts dies de

convivència, jocs, balls, crits... No obstant això, aquest acabament

significa el començament d’un nou exercici faller.

Els que es posen més tristos són els

màxims representants, ja que s’acaba el seu any per a donar pas a uns

altres xiquets perquè puguen gaudir

del mateix que han viscut ells. El món faller és així i, aleshores, quan es

crema la falla, cal dir adeu al rei i a la reina.

El Canet 76

77 El Canet

ALGUNA COSA PER A RECORDAR

I que és el queda després de la cremà per als xiquets? La veritat és que

molts records, ja que cadascun dels

anys ens dona l’oportunitat de gaudir d’una festa diferent de la resta.

A pesar de la desaparició dels ninots que han sigut convertits en cendres pel foc, queden en la ment dels

xiquets i xiquetes unes imatges que quedaran marcades la resta de les seues vides.

Tenim la sort que el guardià de les

paraules recopila aquests moments mitjançant el preuat llibret, que

consultem les vegades que volem

per fer memòria del que va ocórrer un determinat any. Gràcies a ell,

els xiquets poden recordar aquesta pel·lícula.

El Canet 78

Primer premi de la Secciรณ Segona Infantil atorgat per Junta Local Fallera de Cullera (JLFC)

79 El Canet

El Canet 80

Guia didàctica

1. Uneix als set magnífics amb les seues funcions.

El magnífic president

Té habilitats artístiques!

El magnífic dels proveïdors

S’encarrega de la festa!

El magnífic de la imaginació

Prendre decisions!

El magnífic de l’organització

S’encarrega de les compres!

El magnífic espectacular

Sense ell o ella no hi ha festa!

El magnífic de les viandes

Està pendent de tot!

El magnífic multitasques

S’encarrega del monument!

2. Coneixeu al Guardià de les Paraules de la vostra comissió? Descriviu-lo i conteu el procés d’elaboració que du a terme en el llibret faller. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................

El Canet 82

3. Escriviu nou lluitadors o lluitadores de la vostra falla amb la seua funció.

Gladiador

Funció

1 .................................................................. / ..........................................................................

2 .................................................................. / .........................................................................

3 .................................................................. / .........................................................................

4 .................................................................. / ........................................................................

5 .................................................................. / .........................................................................

6 .................................................................. / .........................................................................

7 .................................................................. / .........................................................................

8 .................................................................. / ........................................................................

9 .................................................................. / .........................................................................

4. Recolliu cinc opinions entre els adults. Heu de preguntar-los el següent: - Per què és especial la teua comissió?

Nom

Resposta

1 .................................................................. / ..........................................................................

2 .................................................................. / .........................................................................

3 .................................................................. / .........................................................................

4 .................................................................. / ........................................................................

5 .................................................................. / .........................................................................

83 El Canet

5. Juguem amb la història de la vostra comissió. Sabríeu anomenar cinc Falleres Majors Infantils i cinc Presidents Infantils?

Fallera Major Infantil

President Infantil

1 ............................................................... ....../........................................................................

2 ............................................................... ....../.......................................................................

3 ............................................................... ....../.......................................................................

4 ............................................................... ....../.......................................................................

5 ............................................................... ....../.......................................................................

6. Llig el text “Reis de Reis” i explica quin és el missatge que transmet. Creus que té raó? .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................

7. Quins consells donaries a Héctor i Noelia perquè gaudisquen del seu regnat? .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................

El Canet 84

8. Troba, en totes les direccions, a tots els fallers en la següent sopa de lletres. A continuació es mostrarà la llista que heu de trobar.

Silvia - Nora - Taisa - Ainhoa - Albert - Mario - Claudiabustos - Laura - Quintín África - Daniela - Sergi - Sophia - Diego - Héctor - Paula - Claudia - Erik Hugo - Ainara - Laia - Teo - Andrea Mireia - Rubén - Erikripoll - Mark - Martina Valentina - Lidia - Tania - Marc - Noelia

C L A U D I A B U S T O S M A R T I N A Q C C R U B É N E

X E E X H A S D N M A R I O D E D P A U L A E D V Y V W R

T J L T É D Q F O B I R L A I A C D I X X R T T S E R G I

Á D I Z C F B C E V S M V N E O O N M E E H U G O L G M K

F C D F T E O C L E A N I D F D T R A Q F R A T P I H I R

R Y I C O F B C I N O R A R O I V G R L F E S I H S L R I

I M A S R J N C A E I G A E N E R I K M A T A N I A T E P

C O C A L B E R T R Y H B A C G G F A Y G U T O A R I I O

A T V A L E N T I N A N C V S O U R R B B G R L L T O A L

C L A U D I A E A I N A R A T P C D A N I E L A R R A E L 85 El Canet

9. D’aquests aliments, subratlla tots aquells que t’ajudaran a fer que el vestit de faller o de fallera et vinga bo.

Llepolies - Pizza - Hamburguesa - Amanida - Llentilles - Caramels - Entrepans Sandvitx - Torrons - Tomaques - Espàrrecs - Pipes - Bullit - Creïlles fregides Pastissos - Paella - Fideuà - Batut - Aigua

10. Cerca a Intenet que és l’assetjament escolar o el bullying. Per què no has de ferlo? .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................

11. Dibuixa i pinta el teu jupetí o el teu vestit de seda.

El Canet 86

12. Que t’ha passat quan has dit alguna mentida en Falles? Ho has de tornar a fer?

Per què? .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................

13. Qui són les Mary Poppins de la teua comissió? Conta’ns com vos cuiden, i quins berenars i jocs vos preparen durant la setmana fallera. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................

14. Qui són els tresors més daurats de les Falles? Descriu-los (ens referim als vostres amics i no a un premi faller). .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................

87 El Canet

15. Encercla totes aquelles coses que s’han de fer en la plantà de la falla.

Posar la gespa - Fer les crítiques - Tirar-li un coet a la falla - Banyar-la - Posar una base d’arena - Posar sacs perquè no caiga - Decorar-la - Furtat ninots - Cremar-la Posar-li la pedra blanca

16. Pinta l’esbós de la falla com creus que estarà pintada en 17 de març.

El Canet 88

17. Ordena cronològicament els actes que se celebren els tres dies de Falles a Cullera.

Despertà - Despertà- Despertà - Cercavila - Cercavila - Cercavila - Ofrena - Cremà de la falla gran - Cremà de la falla infantil - Lliurament de premis 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

18. Conta’ns quin de tots t’agrada més i per què? Prefereixes dormir o gaudir de tots els actes? .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................

89 El Canet

19. Vertader o fals? Escriu al costat, vertader o fals, en cadascuna de les frases corresponents al conte Cercant a...

1. Feia bon oratge en la cercavila que anaven a realitzar. ________________________ 2. Els protagonistes són Pep i Mairam. ________________________ 3. La cercavila es dirigia cap a la barriada de Sant Antoni. ________________________ 4. Els protagonistes es van perdre prop de l’Escolaica. ________________________ 5. Els personatges es van embrutar els vestits. ________________________ 6. Els personatges van arribar al Parc de Correus. ________________________ 7. Mairam va perdre un element de la indumentària que lluïa. _______________________ 8. Van acudir a la central de Policia per a dir que s’havien perdut. ____________________ 9. Els xiquets i les xiquetes han de fer cas als adults. ________________________

20. Per què hem de saber guanyar i hem de saber perdre? Això implica ser diplomàtics? Raona la teua resposta. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................

El Canet 90

21. Juga al joc Falles: la Pel·lícula i redacta quina és la pel·lícula t’ha ocorregut en el joc. A continuació podràs llegir les seues instruccions i el tauler el trobareu només obrir el llibret.

FALLES: LA PEL·LÍCULA. EL JOC!! INSTRUCCIONS El nombre de jugadors pot ser d’un a cinc, encara que tan sols un podrà redactar la seua història en aquest llibret. La resta, podeu descarregar-se i imprimir-se la fulla les vegades que vulgueu mitjançant el codi QR situat en la següent pàgina.

En primer lloc, heu de retallar el dau i les fitxes que es troben en la pàgina 95.

Guardeu-vos-les bé, encara que també estaran a disposició mitjançant un altre codi QR, que també es trobarà a la següent pàgina, ja que hi haurà gent que preferirà conservar el llibret en perfectes condicions. És imprescindible jugar amb el dau que hem creat per a l’ocasió.

L’objectiu del joc no és arribar el primer a la casella final, sinó que és redactar quina és la vostra pel·lícula fallera, és a dir, fer el mateix que estan fent Pep i Carme, i açò es representa en cadascuna de les caselles en les quals has caigut. Però sí que cal arribar. Cal dir que, a l’hora de redactar la vostra història, cal utilitzar la imaginació.

Per exemple, no val dir que he de canviar de magnífic perquè he caigut en la casella 2, sinó que podeu dir que heu canviat perquè no estàveu segurs de poder fer aquesta funció, perquè vos agrada més una altra, o mil històries més que se vos poden ocórrer.

El tauler està adjunt a aquest llibret i en la pàgina 95 mitjançant un codi QR, representa tot allò que has llegit en el capítol I, amb totes les situacions que has pogut llegir mitjançant les col·laboracions dels nostres col·laboradors literaris.

Una vegada comenceu a jugar, heu de tenir en compte les caselles amb un codi QR, les quals han de ser descobertes mitjançant un dispositiu electrònic amb una aplicació que els puga llegir. Es recomana fer un llistat en un paper en brut de totes les caselles en les quals heu caigut.

Podem trobar caselles especials. Per exemple, caure en una casella on està el logotip de la portada del llibret, significa que heu d’estar una tirada sense tirar, encara que també en trobareu d’altres amb un missatge sorpresa, amb un efecte similar. A més, la casella d’El Canet (38) ens traslladarà en el temps des de la presentació fins a la setmana fallera.

91 El Canet

Les situacions vistes en el capítol I estaran agrupades en diverses caselles: una on està el codi QR amb el missatge amagat, i unes altres que el complementen. És recomanable jugar amb un adult, que siga el qui controle l’ús del lector dels codis QR. Recordeu que, encara que no caigueu en una casella on hi ha un codi QR, és obligatori obrir-lo una vegada passeu per la seua casella, ja que és necessari per a la redacció de les vostres pel·lícules. És possible que, des de la Delegació de Cultura, s’organitze un concurs per a veure qui ens conta la millor pel·lícula fallera. Digueu-li als vostres pares que ens seguisquen a les xarxes socials Facebook, Twitter i Instagram perquè és el mitjà des d’on podem difondre les bases d’un possible concurs, les quals les podeu trobar en els crèdits del llibret (pàgina 2).

Esperem que gaudiu d’aquest joc, que pretén inculcar bones conductes entre els més menuts de les comissions falleres.

RECURSOS PER A JUGAR DIVERSES VEGADES

El Canet 92

Plantilla per a la redacció

Fitxes i dau retallables

Tauler en format DIN A3

Contingut del llibret i guia didáctica

22. Redacta la pel·lícula fallera que has viscut en el joc. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................

93 El Canet

.................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................. ...............................................................................................................................................

El Canet 94

DAU I FITXES RETALLABLES

95 El Canet

I quan ens convertim en adults...

Capítol II

CONEIXENT LES FALLES

“Mamma Mia” Desafiament total en el món de les Falles JG i la seua tornada al futur molt particular Per mala fama o per desconeixement Falles, eixe parc juràssic Falles Revolution Campions Els robocops de les Falles: gent extraordinària que no fa soroll Les Falles són una tómbola de risc i de passió El padrí, sense pistola, però amb metxa i masclet Pirates, o millor dit, pirateries de les Falles, i no del Carib

100 104 110 116 122 128 130 134 138 144 148

La maledicció perenne dels fallers 154 West Side Story (of València) 158 AC Fallers pel Món. A la conquesta del paradís i fer-lo faller! 162

“MAMMA MIA”

Patricia Montañana Navarro Restauradora de professió i gestora cultural de vocació

Encara que no ho semble, les Falles

són tot l’any. La nostra festa no sols consisteix a apalancar-se davant

de la barra per tal d’acabar-se les existències, tal com pensen alguns, però és molt més que això, ja que engloba moltes més activitats.

És clar que una persona s’inscriu a

una comissió per a gaudir de la festa,

però cal involucrar-se en les diferents activitats perquè el desenvolupament de la festa siga millor, amb l’alegria que la caracteritza.

Per tant, es pot deduir que la festa és molt més que beguda i menjar, ja que és falla, alegria, coets,

indumentària, cultura, esport. Quin

còctel, veritat Patricia? Com dirien els suecs d’ABBA, Mamma Mia!

El Canet 100



Mamma mia, here I go again My my, how can I resist you?

Mamma mia, does it show again My my, just how much I’ve missed you?

Ja ho cantaven als setanta ABBA, i encara hui cantem amb els pulmons plens la tornada d’una de les seues cançons més populars: Mare meua, ací anem altra vegada, com em puc resistir?

Mare meua, es nota molt com t’he trobat a faltar?1 Però, que passa la resta de l’any mentre no hi ha Falles? (“I eixe temps existeix?” Ens preguntem alguns). Pot ser que per a la gent que es dedica professionalment al món de la festa fallera, eixe període de temps sí que existeix, però… Que hi ha de la resta de mortals que a soles som conscients de la festa una setmana a l’any? El 1 Traduït a la versió més valenciana possible.

101 El Canet

Les Falles donen alegria als carrers, i a això contribueixen els fallers i les falleres.

Foto: JG Figueres

que passa és que quan acaben les falles, estem entretinguts amb la vinguda de la caloreta, de la mona de Pasqua, la platja i els amors estiuencs.

I després? Ai, després...

A mesura que comença a vindre el fred, comença també la melancolia de l’hivern, i no som conscients del tot, però el nostre cos comença a sentir un neguit de tristor propi del pitjor dels desamors. “Quan acabarà açò?” ens preguntem, mentre ens engul l’obscuritat de la nit (a les 6 de la vesprada) des del sofà de casa, mentre veiem una pel·lícula trista, de desamors amb una manteta damunt, i la humitat calantnos fins als ossos.

les vostres coses, calleu per un moment i tu li preguntes “saps de què fa dia?” i ella, tornantte la mirada amb un somriure còmplice et diu “DE FALLES”. Sí, així, en majúscules. I somrius. I és ací, quan saps que tot passa, que ni els desamors, dels quals que fa dos dies veies pel·lícules, ni els dies grisos i curts, duren per sempre.

Pot ser que eixe dia aplegue abans, després (pot ser que qualsevol any aplegue al gener, tal com tracta d’advertir-nos Greta), però aplega, i vol dir que tornem a començar, que el bon temps i el bon humor està a un tir de pedra.

I el temps passa, i un bon dia vos alceu, eixiu

I és que les Falles són un període per a començar de nou, perquè per molt que

a passejar amb una amiga per a fer-vos un vermut (que és el millor remei per a superar la melancolia, per cert) i mentre parleu de

remuguem de la nostra terra i que en Falles no es pot passar pel carrer a causa dels monuments que els presideixen, i de la tabarra que donen

El Canet 102

I és que les Falles són un període per a començar de nou, perquè per molt que remuguem de la nostra terra i que en Falles no es pot passar pel carrer a causa dels monuments que els presideixen, i de la tabarra que donen amb la traca i la música, i els petards, i les festes, i els bunyols i xurros, i el xocolate i l’oloreta a pólvora, a flors, no hem pogut acabar de llegir esta part sense pensar en tot allò positiu de la festa (que és molt). amb la traca i la música, i els petards, i les festes, i els bunyols i xurros, i el xocolate i l’oloreta a pólvora, a flors, no hem pogut acabar de llegir esta part sense pensar en tot allò positiu de la festa (que és molt).

Pot ser que els suecs ABBA parlaven dels seus amor d’estiu, però també podria ser que foren uns valencians encoberts fent referència a la nostra benvolguda festa per a donar-la a conéixer al món. I si inspirant-se en esta cançó es va fer un musical al teatre i a “la gran pantalla”, qui diu que en uns anys no vorem una reinterpretació valenciana amb la Meryl Streep valenciana (qui podria ser?), decidint-se entre tres artistes fallers mentre la Fallera Major no para d’enviar invitacions a la seua proclamació?

Quin embolic, mare meua... Vull dir... “Mamma mia”! 

103 El Canet

DESAFIAMENT TOTAL EN EL MÓN DE LES FALLES

Ricard Català Gorgues Docent i membre de l’AdEF

Les Falles tenen un passat que ha

provocat que l’evolució de la festa

fallera haja sigut tot un desafiament total per a tots els seus actors. Per

exemple, abans no hi havia ni Fallera Major, ni Cort d’Honor, ni premis

als monuments fallers, ni molts dels

elements i activitats que componen la festa fallera… I, sobretot, les

falles, no eren tal com les coneixeu

actualment. Més d’un no es creurà el

que s’està dient, i no és cap broma…

No vos ho creieu?

Serà necessari un expert en Falles

perquè vos ho cregueu, per això és

moment de donar pas a Ricard Català, president de l’Associació d’Estudis Fallers, perquè explique i done la

seua opinió sobre com hauria de ser el futur de la nostra festa.

El Canet 104

És un “malsomni” del que no puc despertar.

Un altre joc al qual jo mai no vaig triar jugar.

Un desafiament que no vaig acceptar.

No sé per què pareix que sempre plou sobre banyat.+ (Arsènic, 2019)



Aquell any, uns minuts abans

de la cremà de la falla, vaig viure un moment prou impactant. De sobte, amb les llums de la plaça apagades, de l’interior d’una de les grans figures humanes que conformava el remat de la falla, allà dalt, va aparéixer com una silueta gruixuda, era un operari de la pirotècnia que estava assegurant la càrrega de combustible per facilitar una cremà com cal. En no res, ja s’iniciava l’acte ritual de la cremà de la falla.

No sé per què, però en vore aquella silueta eixint de l’interior d’un dels grans ninots del 105 El Canet

remat em va recordar la figura mutant del Kuato en la pel·lícula Desafiament total, sí aquell que eixia d’un altre cos. Quin cap amb més trellat, el meu!

Com anava amb bona companyia, una colla d’amigues i amics, quan ja ens retiràvem de gaudir de la cremà, vaig compartir amb el grup l’impacte que m’havia causat vore aquell home eixint des de dins del gran ninot i l’associació que havia fet amb la pel·lícula Desafiament total i el personatge de Kuato.

gent té del món de les falles. Falleres i fallers, vestits a la valenciana (alguns o algunes quasi més bé disfressats), desfilant i desfilant el dia de l’ofrena, passant per davant d’una imatge de la Mare de Déu, construïda amb palets, com si fora un gran tòtem. O la gent que es congrega al voltant d’una disparà o mascletà, amb tot el soroll que es desencadena. I la mateixa gent rodant i rodant una falla d’especial. I què dir de tota l’ostentació que es desencadena al voltant de falleres majors i les seues corts d’honor.

Falles.

En el context distòpic de la pel·lícula Desafiament total ens vam fer un reguitzell de preguntes: Què passaria si no hi haguera fallera major, ni cort d’honor? I que l’ofrena no formara part de la festa fallera? A més a més, si no trobàrem pels barris i carrers les seus dels casals fallers, ni molt

Ja d’entrada, el planeta Mart ens donava molt de joc, si més no la visió “marciana” que molta

menys les carpes durant la setmana fallera. I si no fora prou, ni Junta Central Fallera o Local. I sense premis, ni palets.

A partir del comentari, no vull ni dir la de rialles que ens van desencadenar, però el pitjor va ser que a partir de Kuato, van fer tota una sèrie d’analogies de la pel·lícula amb el món de les

El Canet 106

... el seu temps la festa de les Falles, ni tenia falleres majors, ni cort d’honor. Ni hi havia ofrena. Ni tampoc els casals fallers, ni les carpes escampades per tot arreu. Fins i tot, ni premis. El que sí que hi havia eren les falles.

Una de les visions que té la gent de la festa de les Falles és veure com falleres i fallers desfilen en l’ofrena.

Foto: MI Ajuntament de Cullera

Para el carro, xic. Tu estàs destrellatat o què? Això em va dir algun del grup, una mica esvalotat. Què vols carregar-te tota la festa, o què?

Doncs, mirant al passat, vaig dir-los que en el seu temps la festa de les falles, ni tenia falleres majors, ni cort d’honor. Ni hi havia ofrena.

Ni tampoc els casals fallers, ni les carpes escampades per tot arreu. Fins i tot, ni premis.

El que sí que hi havia eren les falles.

Unes falles, que no eren monuments com es diu ara, sinó uns cadafals amb un bastidor de base i dalt una escena o diverses amb ninots i algun element escenogràfic, on el principal no era la seua resolució estètica, més aïna mostrar públicament, des de la mordacitat o el sarcasme, comportaments, situacions i modes que captaren l’atenció d’una concurrència àvida en identificar personatges del seu barri o de la política, els quals es posaren en solfa.

107 El Canet

... l’horitzó de futur de les falles hauria de passar per abordar unes falles més sostenibles, amb una economia més ajustada en totes les seues vessants i on feren valdre les iniciatives i activitats que es promouen des dels casals fallers.

Alguna gent del grup manifestava que tot això que jo havia dit era una gran mentira, estava falsejant la història, que volia embolicarlos. Tot un embroll, sense peus ni cap. I ja no preguntaven si estava destrellatat o no.

Directament, ho pensaven.

Sort que una amiga va eixir al meu rescat i va capgirar la conversa, apaivagant l’esclat de controvèrsia que s’havia produït, amb la proposta de fer una mirada desafiant i provocativa cap al futur de la festa fallera. La nit del foc, del fum i de les cendres propiciava albirar i entrellucar. I de pas, estiràvem una mica el moment d’acomiadar-nos.

En consonància amb el títol de la mítica pel·lícula, resulta tot un desafiament fer una mirada de futur sobre la festa de les falles.

Quasi un exercici de ciència-ficció. Així i tot, es va dir, entre altres comentaris i aportacions, que l’horitzó de futur de les falles hauria de El Canet 108

passar per abordar unes falles més sostenibles, amb una economia més ajustada en totes les seues vessants i on feren valdre les iniciatives i activitats que es promouen des dels casals fallers.

I va arribar el moment d’acomiadar-nos, conjurant-nos per al pròxim any per a reviure la nit de la cremà, a més d’altres actes de la setmana fallera. De tornada cap a la meua casa, encara em trobaria amb alguna falla pendent de botar-li foc i, també, amb les restes de cendres incandescents d’altres falles, acabades de consumir.

Pel camí, el meu cap no deixava de donar-li voltes l’esdevenidor de la festa de les Falles.

Segurament el desafiament total hauria de passar per desmuntar estructures del món faller molt anquilosades i jerarquitzades, com la Junta Central Fallera del Cap i Casal i, també, algunes Juntes Locals, per dotar-les d’un major vigor democràtic en la seua organització i funcionament.

La cremà de les Falles, el moment en el qual ens acomiadem de la festa fallera fins a l’any següent.

Cremà de De crítica i estètica va la cosa, de Xavier Tur (Falla El Canet de Cullera, 2017) Foto: @virruizphotography

En una visió més propositiva, caldria incorporar plenament la cultura de les “bones pràctiques” al món de les Falles, és a dir, canalitzar tot allò de bo que es desprén de la seua declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, amb una sèrie de valors i accions que li atorguen un major sentit com a festa col·lectiva; a més a més hauria d’aportar una major dosi d’inclusivitat.

aplicable a la festa fallera, encoratjaria perquè es propiciaren espais de trobada, de participació i de convivència, diversa i singular, expressió d’una consciència cívica compartida.

Per cert, tot allò que vaig veure i sentir aquella nit de la cremà, no seria un fals record, com els que va experimentar el protagonista de Desafiament total? 

Sense perdre la perspectiva anterior, però en un marc més ample sobre la cultura festiva, 109 El Canet

JG I LA SEUA TORNADA AL FUTUR MOLT PARTICULAR Miguel Ángel Martínez Tortosa Faller de l’AC Falla Plaça de la Malva d’Alzira

Hi havia qui es pensava que les Falles anaven a ser tota la vida igual, és a

dir, que els monuments es construirien sempre amb el cartó-pedra, que

els llibrets només contindrien les

explicacions de les falles, inclús que els tòtems de la festa serien els

que haurien de ser en realitat. Que il·lusos, veritat?

La relació entre el passat i present en les Falles es pot comprendre de

moltes maneres, però ho deixem en mans de Miguel Ángel, un llibreter de soca-rel d’Alzira i espill en el

qual mirar-se que, mitjançant una

historieta, farà una tornada al futur faller per a observar tot allò que

es pensava que anava ocórrer. Per

tant, des del passat, fa una tornada al futur.

El Canet 110



Corrien els anys seixanta i la història que els contaré és del tot fictícia. Qualsevol paregut amb la realitat és pura coincidència i endemés no està feta amb mala llet. Els decorats que apareixen són del tot reials.

Anem allà, JG era un xicot de bona casa, cullerot ell, que vivia amb la més pura felicitat en companyia dels seus pares.

JG era menut i no creixia, i sa mare li va haver de donar unes proteïnes fetes a posta a base de pasta de cacau i tramús, passada pel Turmix i a la qual perquè lligara li afegia unes gotetes, poques, d’un caldo blanc celestial que feia el Sr. Cerveró, home que va posar a Cullera en el mapa, encara que després tota la fama se l’enduria un cuiner famós que li deien Salvador.

Aquest beuratge preparat per sa mare el va introduir de colp en el món de la festa fallera.

111 El Canet

Ninot de suro preparat per a ser pintat (2019).

Foto: JG Figueres

Amb el pas del temps, JG va créixer però els seus pares veien alguna cosa rara en ell, ja que embogia contínuament per les Falles i era una persona avançada a la seua època.

Ell, cada dia, en eixir de l’escola, visitava els tallers dels artistes fallers de la població.

Utilitzava un monopatí com el de la pel·lícula Regreso al futuro. Als pobres artistes els unflava a preguntes que ells no sabien contestar. Allí estaven ells fent les falles amb motles i passant de panet els ninots i JG ja els preguntava pel poliuretà expandit, les impressores en 3D i les talladores làser. Com que no trobava respostes convincents els va demanar ajuda, els va sol·licitar que de les restes i deixalles del taller li deixaren fer un aparell que ell mateix havia dissenyat per anar al futur. Mans a l’obra que es va posar; en primer lloc va construir una armadura de vareta de fusta que va anar recobrint amb cartó i cola. Una vegada El Canet 112

solidificat el va passar d’escata i el va pintar amb el mateix color que té la bola de l’observatori de Cullera.

Ja tenia l’aparell a punt però li faltaven dos qüestions molt importants. Primer, com el pujaria al castell de Cullera. Feia poc que havia vist la pel·lícula Calabuch, i això el va afectar així tal que va pensar fer el llançament des d’esta zona emblemàtica. El segon problema a resoldre era buscar la manera que l’artefacte traspassara la capa de l’atmosfera i poder veure el futur. Dit i fet, va contactar amb una empresa de grues per pujar-lo dalt i amb el millor pirotècnic de la zona que li va dissenyar quatre carcasses invertides davall de l’aparell que el farien enlairar.

I per fi va arribar el dia clau, ja estava tot a punt, són pare, sa mare, la família i tota la Falla El Canet pujaren al castell per despedir JG. Ell es va col·locar dins i la Fallera Major de la seua

... hi havia dos fets que paradoxalment dominarien per damunt de tot el mes de març i les Falles. L’una era l’ofrena i l’altre les mascletades de l’Ajuntament de València amb un espectacle inusitat com és el del balcó.

falla va encendre les quatre carcasses. Com un coet embogit començà a pujar; això si, ja els puc afirmar que aquest fet no va ser el responsable de l’incendi famós de la muntanya de Cullera.

Aquell llançament va traspassar l’atmosfera i va transportar JG al segle XXI, concretament, cap a l’any 2020. Va quedar estupefacte en comprovar com anava a evolucionar la festa de les falles.

Va veure com les comissions es convertien en associacions culturals; en els tallers, s’acabaven els motles i apareixia un material estrany que amb el nom de polièster, les falles, les deixaven inacabades, amb la vareta de fusta a l’aire; el suro, va fer que les comissions abaratiren els pressupostos. Ara sí, també va comprovar com en la nit de la cremà, el fumeral negre que desprenia cada falla, era com una bestiola descontrolada que ho contaminava tot. I fins

i tot també va veure com féiem ninots amb la palla de l’arròs.

Però, en la investigació de camp que va poder fer JG, va observar que hi havia dos fets que paradoxalment dominarien per damunt de tot el mes de març i les Falles. L’una era l’ofrena i l’altre les mascletades de l’Ajuntament de València amb un espectacle inusitat com és el del balcó. Va comprovar com, primer, una televisió pública va desaparéixer pel mal ús dels polítics i alguns professionals, i anys després, quan la tingueren À Punt, tornà a emetre i feia unes transmissions insuportables d’hores i hores passant gent per davant de la Mare de Déu, amb uns plors com unes ‘malaenes’, amb la comentarista preguntant: “Què sent quan va per davant del mantell?”. Sembla que l’ofrena es convertiria en el tòtem de la festa. Sense ofrena no hi ha festa i JG es va veure molt estranyat de com esdevindria aquest fet.

113 El Canet

... com es passava d’uns simples fulls inventats per un xicot de Sueca que tenia la ploma fàcil, Bernat i Baldoví, a vertaders artefactes llibreters amb una perfecció editorial fora del més comú.

Després, les mascletades i el balcó de l’Ajuntament, amb una parafernàlia i uns muntatges que pareix que la resta de les poblacions on fem falles no sabem celebrar-les i que cal botar, escoltar i cantar Valencia en Fallas de Vicente Ramírez primer, i després València en Falles, de Bajoqueta Rock, per abastar el més pur sentit de l’essència de la festa fallera.

Però sens dubte el bo de JG era un amant del llibret de falla i volia saber com evolucionaríem els llibrets de falla en els anys vinents. Va comprovar extasiat com es passava d’uns simples fulls inventats per un xicot de Sueca que tenia la ploma fàcil, Bernat i Baldoví, a vertaders artefactes llibreters amb una perfecció editorial fora del més comú. També va veure com tal vegada s’acabaria el paper per als llibrets de falles i la cosa caminaria El Canet 114

En els llibrets, se’n veuen moltes pirateries. Presentació del llibret de l’AC Falla El Canet (2019) Foto: Vir Ruiz

cap a les plataformes digitals i virtuals. Però fins que arribara eixe moment, ell va decidir fer llibrets de falla i, en baixar de dalt del lloc on estava, començaria any rere d’any a fer publicacions falleres, a fer-se amic de tots, a demanar articles fins al dimoni, a presentarse a tots els premis haguts i per haver, i a omplir de fulls i pes cada llibre perquè, potser així cada exercici el faria millor. De sobte, en un moment del seu passeig atmosfèric es va trobar amb una desagradable sorpresa i és que rodant per allí dalt es va topar amb altres artefactes com el seu, concretament el de la Falla Malva, Mocador, Corea, etc., que havien pujat abans que ell per aprendre. Va agafar un botó monumental, però allà que amb la seua bona voluntat es va plantar de manera ferma per exclamar amb un crit de ràbia i igual que en la pel·lícula Lo que el viento se llevó: “Al cel pose

per testimoni què algun dia guanyaré el primer premi de la Generalitat Valenciana i totes les falles hauran de posar-me la catifa roja”.

Com que ja havia vist prou, va fer direcció cap a la seua Cullera volguda i tenint com a referència la Penyeta del Moro, va caure l’artefacte enmig de la platja on encara no hi havia ni apartaments, ni turisme, ni restaurants que oferiren plats de paella mixta i el problema de l’aparcament en el poble no existia.

Com bé els he dit, aquest relat és fictici, en les recreacions he utilitzat espais reals i JG és un bon xicot que pul·lula per allà on hi haja falles.

Ah... i si algun dia guanya el primer premi, no diran que no els he avisat. Continuarà. 

115 El Canet

PER MALA FAMA O PER DESCONEIXEMENT

Rubén Facila de la Esperanza Fester de carrer i conservador i restaudador de patrimoni festiu

La nostra festa és coneguda arreu del món, però com tot en aquesta

vida, ha de millorar progressivament, ja que per a alguns, les Falles tenen

molt mala fama. Sempre s’ha dit que

l’únic que fan els fallers i les falleres és menjar, beure i molestar al veïnat i a més, que és una festa tancada exclusivament per als fallers

Això, en part és cert, ja que moltes

comissions són molt tancades i, entrar al seu casal, és com entrar a un camp de concentració on si les mirades

mataren, més d’un ja estaria enterrat i moltes vegades no et donen ni un

got d’aigua. Per sort, sembla que la

tendència estiga canviant. Les Falles van tenint millor fama, encara que hi ha molt de desconeixement, tal com ens contarà Rubén.

El Canet 116



Per mala fama o per desconeixement, el faller, en la màxima extensió de la paraula i el que suposa ser-ho, està en el punt de mira pel raser popular: una volta comença l’acte de pregó o Crida, l’inici de les festes, fins a la “replegà” de l’última cendra al carrer. El fester de carrer com el que vos està escrivint aquestes línies farà una valoració des dels dos bàndols de la festa: el fester de soca-rel i els “passafallers”, els considerats per ells mateixos, les “víctimes” de la festa. Els actes durant tot l’any són, en algunes ocasions, més que evidents: Creus de maig, celebracions pel 9 d’Octubre, presentacions de les falles, la fira d’Abril, Halloween, Sant Joan, el mig any faller, Cap d’any, alguns molt arrelats i tradicionals com podem veure... Des del punt de vista faller s’entén com un fum d’actes de gran interés cultural i didàctic que fan la falla més viva, entenent-se com associació festiva. I és cert: 117 El Canet

Les carpes, de vegades, són llocs tancats sols per als fallers. Carpa fallera de l’AC Falla El Canet (2013).

Foto: JG Figueres

tota pedra fa paret i una falla sense actes no és una falla viva i amb sentit. Però, ¿i com ho veu aquell a qui no li agrada o no comparteix el fervor i passió per la festa? Deixeu-me comentar-vos les impressions més habituals entre els “passafallers”: La fira d’Abril, festa per a tallar el carrer i posar-se bufat; Halloween, festa per a molestar al veïnat i a la nit celebrarho amb soroll i bufant-se de nou; Sant Joan, a tornar a tallar el carrer i posar-se bufats de nou, però amb una altra falla... i al juny! I així un llarg etc. Pot ser des d’un punt de vista positiu del “passafaller”, es veja tanta festa com una alternativa a l’ecologisme pels talls al trànsit (encara que la cremà i el suro blanc compensen tant d’”ecologisme”...), o el consum d’alcohol com una solució a la crisi de les destil·leries gràcies a aquests éssers incansables de beure amb fetges d’acer. Bromes a part, és ben cert que aquesta mala fama fallera està cada volta més marcada per la falta de conciliació entre els El Canet 118

Les falles com a col·lectiu són molt més que la mala fama que les representa i estic totalment convençut d´això, però també és cert que l’aperturisme ha de ser major. Les falles són cultura, les falles són tradició, les falles són unitat, i tot es fa pel bé comú de les comissions sense obtindre res a canvi.

dos bàndols. En el cas de la ciutat de València, que és el lloc on tinc més constància sobre aquest assumpte i, com també en alguns pobles, les falles cada volta més es fortifiquen enfront del veïnat. Què vol dir això? Com que “açò ho pague jo, m’ho disfrute jo”, i aquest concepte de rivalitat es fa més present i evident, on la discriminació al “passafaller” cada volta és més marcada. És cert que l’augment del turisme a la ciutat fa que la massificació ocasione aquestes celebracions indoor (és a dir, dins del casal o carpa en la majoria dels casos), i té lloc clarament visible el distanciament entre les diferents formes de vore la festa. Les falles com a col·lectiu són molt més que la mala fama que les representa i estic totalment convençut d’això, però també és cert que l’aperturisme ha de ser major. Les falles són cultura, les falles

que s’obliden dins de l´àmbit del casal, la segona família per a molts. Rialles, plors, alegries i penes, que fora dels murs no es veu, i s’hauria de fer-se vore per obtindre el reconeixement de tot el món de fora de la festa. Hi ha falles que busquen esta conciliació, altres que segueixen en el seu procés de tancament al foraster (entenent per foraster aquell que no paga la quota), falles de celebració indoor, on tenen fins i tot guàrdia de seguretat en la porta del casal provisional en festes, on si no dus polsera com si es tracté d’un festival, no pots accedir a la festa; tot i que sí que molesta el soroll a l’exterior, ja que les carpes no són insonoritzades, però no pots disfrutar de l’ambient, ni ballar les cançons, entre altres coses. També les hi ha obertes o molt obertes, on els casals estan a l’abast de tot el món. On la festa i la convivència és possible,

són tradició, les falles són unitat, i tot es fa pel bé comú de les comissions sense obtindre res a canvi. És un esforç humà fora d’hores de treball

preus populars, les revetlles són per a totes les persones que acudeixen al carrer, on no hi ha mirades de gaidó, cosa que permet eixa unió 119 El Canet

El fester de carrer, o visitant momentani, també esta començant a acusar problemes i mala fama amb els articles pirotècnics descontrolats, el botellot en places o monuments de les ciutats i pobles...

entre barri i associació festiva. Fent honor al qual les falles representen, eixe moviment cultural dut a terme sense, en principi, més benefici que perjudici, i si es pot disfrutar per tots moltíssim millor, vull imaginar-me un futur on el veí al qual no li agrade la festa, pels prejudicis en molts casos provocats pel desconeixement i aquesta mala fama que ens resa aquest article, li canvie la percepció d’aquesta realitat a mitges, i la simbiosi o l’equilibri siga possible i el moviment humà augmente a favor de la festa on el leitmotiv del patrimoni immaterial siga el moviment veïnal faller, i que siga un moviment conjunt de tots.

Ara no sols cal afegir mala fama al faller. El fester de carrer, o visitant momentani, també està començant a acusar problemes i mala fama amb els articles pirotècnics descontrolats, el botellot en places o monuments de les El Canet 120

ciutats i pobles (com va passar a la Llotja de València o l’església dels Sants Joans). Aquestes manifestacions no fan bona impressió de la imatge d’una festa que, malgrat que són provocades dins d’un context faller, no estan produïdes pels fallers. No és sinó una vil situació que augmenta la mala fama del faller, sense tindre una responsabilitat directa, que hauria de recaure en mans de les autoritats i ajuntaments.

L’experiència resa que hi ha falles que en este aspecte fan batudes d’arreplegades de fem de l’entorn de la circumscripció de la falla, que agranen les deixalles i arrepleguen residus. I no, senyors i senyores que lligen aquest article, això no ix a la premsa, ni és conegut per molta gent, com per exemple també la retirada dels envelats o almenys de forma parcial per a poder deixar pas al trànsit unes hores després de la cremà, convertint així les ciutats i pobles en

Després dels diferents actes fallers, de vegades, es queden les deixalles per arreplegar.

En imatge, concurs de paelles de l’AC Falla El Canet (2015).

Foto: JG Figueres

llocs on la festa va cremar el dia 19 de Març, en un entorn com si no haguera passat res. Fins i tot hi ha comissions que retiren l’enllumenat de festes, sense deixar cap rastre. D’una forma o altra la conciliació fallera-veïnat-fester de carrer li queda molt per a tindre la bona fama que mereix la festa, però crec que hi ha un bon grapat de les entitats festives que sí que tenen bona voluntat per agafar el bon camí perquè tots puguen gaudir de les festes i tots es puguen respectar els uns als altres. Ara cal reflexionar sobre les típiques frases fetes o dites com: “Si són quatre dies de res!”, “si no els pareix bé que se’n vagen a altres ciutats!”... La solució no és ni prohibir, ni ser impunes i immunes els dies de festes. Està clar que no pot ploure mai al gust de tots, però el camí cap a aconseguir la bona fama dels fallers és possible si tots posem de la nostra part. 121 El Canet

FALLES, EIXE PARC JURÀSSIC

Juanjo Medina Bonilla Revista CENDRA

Això si, les Falles, en alguns aspectes, a banda de la fama que tenen o puguen tenir, semblen un parc

temàtic, tal vegada juràssic amb

diverses espècies i personalitats que hi ha. Podríem anomenar-ne

unes quantes com, per exemple, tot

l’entramat que es munta al voltant de la festa, els diferents imperis fallers

que s’han construït com si foren feres que han acabat minvant, o inclús tots aquells éssers que són contraris a

qualsevol mena d’evolució, per citar alguns exemples.

Juanjo Medina, un faller molt

involucrat amb l’evolució de la festa en el cap i casal ens contarà més

detalls sobre aquest parc temàtic

de l’època juràssica en el qual s’han convertit les Falles. Endavant!

El Canet 122



Les Falles han patit en els últims tres decennis, i en particular en els anys d’expansió econòmica de principis del segle XXI, un creixement desmesurat en molts dels seus aspectes, com els cadafals, i tota la sort de paradetes, mercadets, fires i altres rebomboris que anaren afegint-se al seu voltant en eixos anys, i que encara perduren però regulades, per sort, i que arribaren en alguns casos a tapar el propi cadafal, tot amagant-lo de les visites. Tot això valgué perquè alguns sabuts li penjaren a la Festa el sambenito d’haver-se convertit en un parc temàtic. I raó no els faltava, ja que si comparem les Falles en la franquícia produïda per Steven Spielberg al voltant d’un parc d’atraccions inspirat en l’era juràssica i la seua fauna, punt molt important, trobem certs paral·lelismes.

en una illa apartada i a partir d’experiments de laboratori, tornen a la vida diferents espècies de dinosaures del període juràssic —atenció: vos desbudelle el final—, un parell de les quals acaben rebel·lant-se, destruint tota la planificació abans d’obrir el recinte al públic. En la penúltima de les cintes de la sèrie (Jurassic World, 2015), dos dècades després dels primers esdeveniments, el parc està en ple funcionament, però l’avarícia del propietari ha fet que es modifique la genètica d’una de les espècies que acaba fugint del confinament i provoca la destrucció del recinte d’atraccions —més budells— en un dels dies de major afluència de públic. Totes estes circumstàncies es troben amb certa oposició de científics especialistes en la matèria, d’experts animalistes que saben més que ningú i d’algun freak, que diuen d’ells mateixos que tenen

En la primera pel·lícula (Jurassic Park, 1993), ens conten que un adinerat empresari i el seu equip,

més coneixements entorn dels grans animals prehistòrics que els equips que treballen en ells cada dia als parcs.

123 El Canet

A les Falles hem vist com han arribat en diferents èpoques personatges que han cobert les seues ànsies de protagonisme i reconeixement, que han injectat grans quantitats de diners en el món faller, unes vegades reviscolant comissions que es mustiaven en l’oblit, o bé, creant espècimens nous, que en una genètica eixida de l’experimentació han acabat destruint tot allò que les rodejava inclús al mateix mecenes.

Ja heu trobat les correlacions en les Falles? Vos deixe repensar-ho... ...

Ja? Vos explique algunes de les que jo he trobat.

(Crec).

A les Falles hem vist com han arribat en diferents èpoques personatges que han cobert les seues ànsies de protagonisme i reconeixement, que han injectat grans quantitats de diners en el món faller, unes vegades reviscolant comissions que es mustiaven en l’oblit, o bé, creant espècimens nous, que en una genètica eixida de l’experimentació han acabat destruint tot allò que les rodejava inclús al mateix mecenes.

Algunes comissions volgueren seguir els passos de les grans bèsties artificials i tampoc resistiren els experiments forçats, i acabaren per sucumbir a una realitat que no era la seua, devorades per somnis induïts per aquells que seguint els seus deliris canviaren la naturalesa de la Festa.

Estes irrealitats varen ser criticades des de molts punts, principalment per científics que es creuen en possessió de la veritat única i sense els quals les falles no poden tirar avant, o això diuen i fan creure; per estudiosos que han deixat negre sobre blanc les fluctuacions de la Festa en diferents èpoques, provocades per individus sempre semblants, propers al poder monetari i social; i també van ser posades en la picota per fallers, aficionats o públic, que, desconeixedors de moltes de les claus, critiquen tot allò que no comporta un seguiment pulcre de les normes de tota la vida.

Per contra, estes tangibilitats també es valoraren positivament —i de quina manera— per alguns

El Canet 124

Una de les bèsties artificials.

Quant de conte, de Pedro Santaeulalia (Falla Nou Campanar de València (2008).

Foto: Juanjo Medina

estómacs agraïts, vociferadors, opinadors i per la part sobrant del públic aficionat, que pensaven que la desmesura, la creació de monstres i la prestidigitació anaven a durar sempre i salvarien una festa del seu propi caràcter i que orgasmaven davant de cadafals mastodòntics. Ja sabem que no va ser així, i que el monstre tenia els sacabutxos de fang i no aguantaren el pes de tanta brillantor artificial. La naturalesa de les coses és sàvia i quan es modifica, moltes vegades, acaba per girar-se en contra d’aquells que adoren els nous éssers extrets d’una proveta.

Comissions, mecenes i molts dels que volgueren aprofitar-se del creixement de la bèstia acabaren

engolits o fugint espantats. Alguns actors, com els artistes fallers, van ser, en alguns casos, triturats i regurgitats pel monstre, i perderen la posició privilegiada que els donava ser els creadors dels centres decoratius de les grandiloqüents propostes de les quals es creien els senyors de les bèsties. Encara hui alguns es llepen les ferides o refan la seua parcel·la de treball suada en anys de tallers, plantaes i mals de cap, i uns pocs han deixat per a sempre la lluita en i per una professió que moltes vegades depén de en quin peu s’alcen del llit tres inspectors de qualitat sense una bona formació en la majoria d’ocasions, molt d’afany de protagonisme —una vegada més— i una llarga llista de compromisos a 125 El Canet

... dinosaures que encara queden a les Falles, que xafen o ho intenten, qualsevol indici d’innovació a la Festa, la qual, volen controlar des de la seua atalaia de pseudopoder, que creuen ostentar —i a vegades demostren fer-ho—.

satisfer, que deixen en bolquers les iniciatives de comissions d’apujar els pressupostos, encara que siga mínimament o les de regular les mesures dels cadafals que han proposat els artistes, per a adequar-les a una realitat cada vegada més sagnant i buscar en acabar allò de com més millor.

els colors, com en una espècie de caminar àcid, i s’han quedat només en una xicoteta part de l’experiència, sense arribar a viure-la plenament.

Per acabar d’arreglar-ho continuà recorrent la ciutat un maremàgnum de visitants, que acudixen al parc temàtic, el qual ha modificat atraccions i n’ha incorporat de noves, com algunes cavalcades; continuen havent-hi fires, punts de menjar preparat reconvertits per la moda de les gastronetes, i alguns dolços tradicionals han mutat la seua càrrega genètica per convertir-se en un rastre de masses fregides i gotejades de greix sense sentit. Tots volen

I no hem parlat dels dinosaures. Sí, dinosaures que encara queden a les Falles, que xafen o ho intenten, qualsevol indici d’innovació a la Festa, la qual, volen controlar des de la seua atalaia de pseudopoder, que creuen ostentar —i a vegades demostren fer-ho—. Es pensen guardians de la virtut fallera i no els agrada que ningú vinga a palpar-los els gens. Encara que moltes vegades, els que manipulen les tradicions o reinventen preus, (des)mesures, masteguen artistes i fan esclatar tot allò que volen protegir com els més conservadors que diuen ser, solen ser alguns d’aquells dinosaures que volen demostrar-se els més forts del parc temàtic.

sentir el que significa viures les Falles, ben comprimits entre els centenars de milers de visitants, desconcertats pels sorolls, els aromes,

Però no hauríem d’oblidar que les Falles poden acabar convertint-se en una criatura famolenca

El Canet 126

Falla innovadora.

Tòtem, de Juan Jesús García (Falla Plaça de Jesús de València, 2008).

Foto: Juanjo Medina

i brutal, un T-Rex que arrasa amb tot allò i tots aquells que es posen per davant. Més d’una vegada ha passat i tornarà a ocórrer, són els cicles de la vida, la força de l’instint d’un ésser viu que està per damunt de tots i que hem de saber respectar, per no acabar digerits i no haver de fugir a la carrera buscant solucions quan ja siga tard, o farts d’una festa passional i enterbolida pels deliris d’alguns i els oripells d’allò no essencialment ni genèticament natural.

No sempre la ficció supera la realitat.  127 El Canet

FALLES REVOLUTION

Javier Valiente Gil Dissenyador i il·lustrador

L’evolució és un factor clau en

qualsevol camp de la societat, ja que permet que es millore i, evidentment, les Falles no són alienes a l’evolució.

Aquesta evolució, de vegades, dona lloc a una revolució, ja que els

elements més importants sofreixen canvis que permeten que la festa canvie i millore pel seu bé, però

no tot el món està d’acord amb les

revolucions, perquè hi ha fallers més

conservadors en aquest sentit i quan sonen timbals de revolució, els entra un atac de pànic.

Falles, llibrets, teatre, inclús també

el menjar i la beguda han sofrit una

evolució que ha sigut una revolució, tal com nostra aquesta imatge de Javier.

El Canet 128

129 El Canet

CAMPIONS

Ana Giner Vallet Fallera de l’AC Falla El Canet

Les Falles estan fetes per a tota classe de gent, encara que hi

ha un grup de gent que per les

circumstàncies que siguen els costa més esforç gaudir-les de la mateixa manera. Dit d’una altra manera,

són aquelles que tenen una sèrie de

dificultats que els impedeixen fer-ho.

Però, amb el seu esforç, ho acaben fent. Són uns grans campions!!

No obstant això, la festa fallera

no està totalment adaptada i les

comissions han de fer un esforç per tractar d’adaptar-se a aquestes

persones en tots els seus aspectes: els monuments, l’adaptació dels

espais per a persones amb dificultats físiques i psíquiques. Així, la nostra

festa serà millor, tal com afirma Ana a continuació.

El Canet 130



És conegut per tothom que, per als valencians i valencianes, març és una data molt assenyalada al nostre calendari, especialment els dies 17, 18 i el 19 amb la celebració del dia de Sant Josep.

Tot un fum d’activitats, dinars i sopars temàtics, jocs populars (sambori, el mocadoret...) passacarrers, discomòbils ens acompanyen al llarg de l’any, planificades per la Junta Local Fallera, perquè tots, grans i menuts, hi participem.

Aquestes activitats van adreçades a totes les comissions falleres i, per tant, a tots els fallers i falleres que formen part d’aquestes. Entre les activitats que s’ofereixen en tenim esportives (curses, futbol, bàsquet, pàdel, vòlei); altres lúdiques adreçades al públic infantil, excursions al parc aquàtic de Cullera; escèniques com el teatre i els sainets. Aquests últims tenen un caràcter marcadament solidari, perquè els 131 El Canet

Els monuments estan adaptant-se perquè totes les persones puguen gaudir-lo en igualtat de condicions.

Al so del circ faller, de Jordi Carrascosa (Falla El Canet de Cullera 2018).

Foto: Paula Grau

beneficis obtinguts es destinen a l’Associació de Familiars i Altres Demències de Persones amb Alzheimer (AFACU). En destaquem també altres com les paelles organitzades al mes de febrer i mig any faller a setembre, les quals ens permeten reunir-nos no solament les comissions del món faller sinó tots. Em sembla meravellosa una activitat on tots puguen participar i gaudir-la junts.

Si tenim en compte que cadascú pot decidir en quina activitat vol participar, considere també que hi ha persones que no tenen aquesta sort a causa del tipus d’activitat. Em referesc a xiquets, adults o majors amb discapacitat física, psíquica o d’altre tipus. Per exemple, als xiquets amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) els molesta molt el soroll i, normalment, a les activitats programades, el soroll és el El Canet 132

... m’agradaria que ens paràrem per un moment a pensar que, de vegades, no tenim bastant present l’adaptació de les activitats, dels monuments, de facilitar el dia a dia a les persones amb dificultats tombant barreres de qualsevol classe.

protagonista, la qual cosa comporta que, a causa de la hipersensibilitat dels oïts d’aquests xiquets, rebutgen trobar-se en aquests llocs.

Un altre cas a tenir present són les barreres arquitectòniques que ens trobem (escales, banys no adaptats, seients amb poc espai), tot i que ens complau també dir-vos que, per sort, anem sent més conscients amb aquest tema i posem més facilitats per tal d’afavorir l’accessibilitat a tots els llocs. També, m’agradaria subratllar que els nostres majors no hem de limitar-los tampoc al dominó o truc i es fa imprescindible tenir present les relacions intergeneracionals, és a dir, aquelles que es donen entre grups de persones de diferents edats (xiquets, adults i persones majors), les quals intercanvien coneixements i experiències.

Tot seguit, es preguntareu quina relació té açò de les relacions intergeneracionals amb el que he esmentat abans. Pense que té més relació del que suposem. Les comissions tal com hem assenyalat abans són un conjunt de persones amb diferents edats, treballs, nivell social i cultural, pensaments, etc. amb l’objectiu de gaudir de la nostra festa, les Falles. Un espai on cada faller té un càrrec o una responsabilitat en la comissió. Per aquesta raó, m’agradaria que ens paràrem per un moment a pensar que, de vegades, no tenim bastant present l’adaptació de les activitats, dels monuments, de facilitar el dia a dia a les persones amb dificultats tombant barreres de qualsevol classe. És temps de pensar que junts, tots, fem un gran equip, que cadascú té unes qualitats meravelloses per mostrar al món, la diversitat ens enriqueix tant la ment com el cor. 133 El Canet

ELS ROBOCOPS DE LES FALLES: GENT EXTRAORDINÀRIA QUE NO FA SOROLL

José Luis Lagardera Ventura Periodista i faller

Les Falles són una festa que viuen

els fallers, però en molts aspectes necessiten una espenta per tal de

desenvolupar certes activitats… Per exemple, a què no heu vist mai a un faller en una mànega reduint el foc de la cremà? I a un faller regulant el trànsit de vehicles? (No val la

resposta d’un faller fent el pallasso, per si a algú se li ocorre).

Qui són els que fan aquestes feines?

Herois ocults de les Falles, gent al servei de les Falles que no fa gens

de soroll i que no es fica una medalla

per haver fet qualsevol cosa. Podríem anomenar-los els Robocops de les

Falles! Coneixereu millor el seu paper gràcies a José Luis, un gran faller

que sap apreciar aquestes accions.

Endavant!

El Canet 134



Me’n vaig a dormir amb ella, però quan em desperte, ja no està ahí.

Em passa tots els anys. Mai falla.

Parle, evidentment, de tota eixa deixalla que es queda a la plaça després que cremem el monument. Nosaltres, els fallers, després de la crema de l’últim cadafal, iniciem el pelegrinatge cap als nostres respectius llits, un camí assaonat amb badalls i alguna cabotada. I deixem el carrer fet un drap, ple de restes de cendra i d’algun tros de ninot que no ha acabat de cremar correctament. Però quan tornem a obrir els ulls unes hores després (maleint, els que han de treballar el dia 20; sorpresos, els que tenen festa i s’adonen que han recuperat les 47 hores de son perdudes), la plaça i el carrer tornen a lluir, i els cotxes recuperen el trànsit habitual. No sé si sereu conscients, però eixa llavada de cara no cau del cel, ni tampoc les porta a terme el vent. Són els professionals

del servei de neteja, els qui fan hores extra la matinada del 19 al 20 de març per recollir la brutícia que roman als carrers, tal com fan cada nit per revertir la trista estampa que deixen els incívics que no tenen la paciència suficient per a buscar un contenidor de fem i prefereixen deixar-ho caure en terra.

Aquest és un clar exemple d’eixos “herois” anònims amb els quals convivim, sense adonarnos-en, durant to l’any però especialment en la setmana fallera. Treballadors que vetlen per què tot transcórrega sense incidents. Si parlàvem del que passa a partir de la cremà, no podem obviar altres herois que treballen precisament per què l’últim acte de cada exercici faller vaja bé. Tots comencem a veure la fi quan veiem aparéixer pel fons del carrer el camió, escoltat per un grapat de bombers que van desenrotllant la mànega. Ara sí: “senyor pirotècnic, pot començar la Cremà”. Amb l’arribada dels 135 El Canet

La Policia Local o Protecció Civil regulen els diferents actes on participen les comissions falleres.

Cavalcada de Festes Majors de Cullera (2019).

Foto: Joan Castelló

bombers, els veïns i veïnes també respiren tranquils, perquè saben que les seues cases no patiran la voràgine del foc en cas que alguna cosa puga eixir malament. Quan tot passa, tornen a enrotllar la mànega, i cap a una altra demarcació. Sense fer soroll (bé, excepte pel “pi, pi, pi” del camió tirant marxa enrere).

Anem-nos-en ara uns dies abans, en ple bullici fester. Tots hem sigut joves (d’anys, vull dir, de trellat alguns ho continuen sent encara), i alguna vegada ens hem passat amb el moviment d’alçar el gotet. I és clar, això al remat té les seues conseqüències. Hi ha qui no s’atura a temps i acaba en unes condicions... compromeses. En eixe moment entren en El Canet 136

escena altres herois quotidians, que són el personal sanitari que els atén. Però no sols quan es bufa la gent, eh? Les falles també provoquen alguna cremada amb motiu de l’ús de petards i material pirotècnic, o algun bac fent el moniato.

I els metges i metgesses, infermers i infermeres de guàrdia, sempre tenen la solució per a la teua malaltia. Malgrat que siga “paracetamol i molta aigua”. Ells són altre dels sectors que ens pateix durant la setmana fallera, i als qui cal agrair-li tot el que fan.

Altres “herois” que cal reconèixer, encara que ens suposen sentiments enfrontats. Ells són les forces i cossos de seguretat, especialment la Policia Local de torn. Deia això dels sentiments

Vos heu imaginat alguna vegada com serien les falles si no existiren totes aquestes figures? Quin cúmul de catàstrofes podrien produirse? Atureu-vos a pensar-ho durant una estona.

enfrontats perquè tots (i tu també ho has fet encara que digues que no), hem maleït eixa visita a altes hores de la matinada al casal per fer baixar la persiana. “Senyor, que la gent demà treballa i estan posant Flying free en bucle a tota castanya”, et diuen. És eixe el moment que el president, o l’encarregat del casal (o qui quede per ahí de la Junta Directiva, tampoc demanarem tant), intenta conversar i arribar a un acord amb la Policia amb tota la decència que l’alcohol li permet, intentant parlar sense menjar-se cap síl·laba. Evidentment mai ho aconsegueix. Però d’altra banda, cal reconéixer la gran tasca que fan durant tots aquests dies, junt amb Protecció Civil, en altres aspectes com desviar el tràfic pels pocs carrers de la ciutat que no tenen un monument plantat enmig, o fer que les desfilades i els actes multitudinaris transcórreguen sense incidents. I si hi ha algun problema o alguna baralla o alguna discrepància amb el veïnat? Allí que estan per a posar pau, i si cal, fer de psicòlegs i terapeutes.

Se m’ocorren molts altres “herois” als quals els toca treballar mentre altres gaudeixen, encara que no tinguen tasques de tanta

responsabilitat social. Parle per exemple de tots aquells treballadors de l’hostaleria que fan hores extra perquè els visitants puguen gaudir de les falles, o inclús perquè els mateixos fallers tinguen un plat a taula quan a la comissió no hi ha costum de preparar els dinars i sopars.

O dels periodistes que treballen als mitjans de comunicació que s’encarreguen d’informar i de fer-te arribar totes les notícies falleres que lliges després d’alçar-te de bon matí (o d’haver empalmat), menjant-te un bon xocolate amb xurros o bunyols.

Tal vegada el terme “heroi” siga un poc excessiu per a parlar de tots els exemples esmentats, és cert. Però... Vos heu imaginat alguna vegada com serien les falles si no existiren totes aquestes figures? Quin cúmul de catàstrofes podrien produir-se? Atureu-vos a pensar-ho durant una estona. Així que si el terme “herois” pot quedar-los massa gran, ho deixarem en el fet que són unes màquines amb la capacitat de fer-te gaudir, o de protegir-te, quan més ho necessites. Sense cap queixa. Sense importar l’hora. Com si foren meitat persones, meitat robots... com Robocop.  137 El Canet

LES FALLES SÓN UNA TÓMBOLA DE RISC I DE PASSIÓ

Vicent Blasco Miró President de la falla Barri la Mercè de Borriana

A les Falles, tal com cantava Marisol, tot no és de llum i de color, sinó més aviat una tómbola i de les grans, ja que en molts aspectes de la festa

fallera existeix un punt de risc que,

tal vegada, la faça especial. Encara

que, aquest risc, de vegades és bo, i de vegades ens porta conseqüències roïnes.

Els números quadraran, o els deutes

afloraran? Amb l’artista l’encertarem o haurem clavat la pota? Plourà o

farà bon oratge. Aquests són alguns

dels exemples que vos els contarà un

dels fallers més actius de la ciutat de Borriana, el qual sap molt del tema,

ja que té moltíssima experiència en el món de les Falles, ja que actualment és president d’una comissió. Amb vosaltres, Vicent Blasco.

El Canet 138



Enguany l’assumpte va de cine, el seté art, segons diuen. Jo, que em reconec poc cinèfil, he de dir que almenys he sigut afortunat en la pel·lícula que m’ha tocat en sort per al llibret. L’he visionada, que recorde, un parell de vegades i és que, per tal d’escriure el present article, m’ha vingut a la ment que si hi havia un programa sagrat a casa dels meus avis els dissabtes a la vesprada, eixe era el «Cine de Barrio», amb Jose Manuel Parada o la mítica Carmen Sevilla i és precisament en algunes d’aquelles vesprades davant el televisor quan vaig descobrir la versatilitat d’una actriu que va enamorar a tot un país. És clar, qui no recorda una ben joveneta Pepa Flores «Marisol» cantant allò de “la vida es una tómbola, tom, tom, tómbola de luz y de color, de luz y de color...tómbola!”

Sense lloc a dubte va ser una de les pel·lícules més celebrades del director valencià Luis Lucía Mingarro (és necessari fer menció a la 139 El Canet

valencianitat del director tractant-se com es tracta aquest d’un article per un llibre faller).

Marisol en «Tómbola» tot ho veia des d’un prisma de fantasia, on tot era bonic i allò que la jove somniadora pensava, convencia a tot el món que era realitat. Aleshores estàvem en plena dictadura i la propaganda subliminar distava poc de l’actual en el seu interés de fernos vore la vida de color de rosa, malgrat que, lògicament, no tot és tan bonic i idíl·lic com l’actriu pretenia que ho fora a la pel·lícula.

El film prenia el nom d’un popular joc, present en qualsevol fira, encara que no s’ha d’oblidar que jugar a la tómbola és sempre un risc. El més normal és perdre els diners invertits o en el millor dels casos canviar-los per algun objecte que acabarà oblidat a la prestatgeria, al magatzem dels trastos o directament al fem. Molt inusualment, et pot tocar el premi gros, aquell somniat i pel qual sí que valia la pena arriscar els diners. Hi ha qui pensa que les emocions a la vida sols poden ser fruit del risc, d’eixe no saber si les coses eixiran bé o malament. Al món de les falles, que és el que ens ocupa, eixe risc també està molt present i els fallers, de vegades sense adonar-nos i de vegades conscientment, juguem a la tómbola.

números rojos. L’experiència em diu en aquest camp que per no arriscar i acabar malament és millor deixar fora del pressupost estes partides, és a dir fer uns càlculs més conservadors amb l’objectiu de tindre al final de l’any un romanent positiu d’acord amb uns ingressos que saps que tindràs però que no es poden quantificar.

Estes variables a les falles de Borriana són els cabassos que passem pel barri, una antiga forma de recaptació consistent en anar casa per casa amb un cabàs demanant la voluntat per a la falla o la recaptació de la representació del grup de teatre. A la fi, la tómbola del pressupost et pot eixir en positiu o en negatiu en funció del risc que hages adquirit en la seua elaboració.

Amb la professionalització del sector, afortunadament, ha deixat de ser majoritàriament un risc l’elecció de l’artista faller encarregat de la construcció de les falles.

No obstant això, encara recorde exercicis molt problemàtics en aquest aspecte. Mai he dubtat que la culpa en aquests casos ha sigut quasi sempre compartida per l’artista i la comissió. L’un per oferir més del que podia i els altres per exigir més del que el pressupost acordat contemplava. En un altre nivell està el deplorable concurs d’esbossos, una tómbola que

Comencem pel principi i anem a vore unes quantes de situacions on els fallers arrisquem com si estiguérem jugant a la tómbola. Una de les primeres situacions susceptibles de ser considerades una tómbola és l’elaboració del pressupost anual que fem les falles a l’inici de l’exercici. No es tracta d’arriscar perquè sí, però si tenim en compte que sempre hi ha partides d’ingressos que són variables, depenent de si el pressupost es fa en funció d’allò obtingut l’any

no sol eixir bé, ja que la contractació d’un artista ha de ser sempre segons una confiança creada en funció de la seua trajectòria professional i no mitjançant un dibuix, ja que tots sabem que el paper és molt sofrit. Malauradament esta manera de contractar artista encara subsisteix en moltes comissions falleres. Sincerament, per a mi arriscar en la falla és saber escollir l’artista adequat, aquell que d’acord amb el pressupost puga fer una falla amb les millors condicions i deixant patent al carrer la seua mestria amb

anterior o si es fa basant-nos en una previsió calculada, podem tenir sorpresa al llarg de l’any i si no es corregix a temps acabar l’exercici en

un cadafal ben acabat tècnicament i amb la dosi més gran de crítica i sàtira possible.

Després el que sí que és una tómbola total és

El Canet 140

Els cabassos, una variable dins dels risc de l’elaboració d’un pressupost.

Arxiu: Vicent Blasco

141 El Canet

Els premis, una tómbola més dins del món de les Falles.

Arxiu: Vicent Blasco

el repartiment dels premis, per tal com te’n pot tocar qualsevol, encara que generalment no sol ser mai l’esperat. Ací sí que entraríem ja en el component passional que reflectisc al títol del present article. Si hi ha una cosa que genera passions al món de les falles, són precisament els premis. Els fallers ho premiem tot! Els palets, que després solen quedar arraconats agafant pols als casals, són l’objectiu principal de les comissions. Al premi de falla afegim el d’enginy i gràcia, millor pintura, millor acabat, millor conjunt, crítica local, llibret, creus de maig, carrosses, comparses, teatre, truc, activitat fallera, millor personatge de la cavalcada... Tot un seguit de banderins, necessaris és clar, perquè la festa tinga la passió que mereix, per tal com vostés comprendran, no guanyarem un campionat de truc o la millor disfressa de la cavalcada i no tenir un banderí acreditatiu de tan magna gesta per poder El Canet 142

exhibir a les parets del casal pels segles dels segles. Més que els premis siguen una tómbola han d’existir per poder complir amb el ritual d’enfadar-nos perquè no ens han atorgat el que esperàvem.

I ara sí, el que és una tómbola total i plena d’incògnites és l’oratge que farà en falles. El risc més gran és el vent i la pluja, uns factors atmosfèrics que fan perillar sempre la festa.

El pas de l’hivern a la primavera sempre és un temps inestable i enmig, lògicament, ens trobem la setmana fallera. Els fallers patidors, em reconec un d’ells, comencem a vore models del temps des de finals de febrer, i preguem a tots els sants que no faça aire els dies de plantà o que no ploga els dies de falles. Si no fa eixe solet primaveral tan dolç i que deixa en el cel la nova llum de l’estació de les flors, sembla que no són falles. Bé, igual ha quedat una miqueta

Tinguen clar que alguna d’aquestes sorgirà segur al llarg de qualsevol exercici faller.

Que hi ha més tómboles?

Segur!

«cursi» l’afirmació anterior, però convindran amb mi que sí que hi ha una cosa que indica clarament que ha arribat el moment de les falles, és poder afirmar amb total satisfacció que fa «temps de falles» i això sols es pot dir amb sol radiant i cel clar. Malauradament, amb el canvi climàtic que estem patint, eixe mateix que alguns destarifats es neguen a admetre, el temps a falles va des d’anar pollats amb la dessuadora o polar de la falla perquè pots estar a 25 graus a la nit a mitjans de març a no trobar prou mantes morellanes o de Bocairent, tant s’hi val, per posar-te damunt perquè fa un fred que pela. La llàstima d’això és que sembla que eixa incertesa la patirem durant molt de temps, ja que no s’albira en l’horitzó una solució a tan greu problema.

qualsevol tómbola: sempre toca, si no és un pito, una pilota i si no és una sabata, una bota!

Tinguen clar que alguna d’aquestes sorgirà segur al llarg de qualsevol exercici faller. Que hi ha més tómboles? Segur! Però millor deixar-les en el tinter, no cal abusar tant o temptar massa a la sort, sols els diré aquella frase dels genials humoristes Tip y Coll: “Mañana hablaremos del gobierno”. Cadascú que pense de quin govern es tracta, però parlant de falles... Fins ací.

PD: La col·laboració per al llibret de la Falla El Canet és també sempre una tómbola.

Mai saps per on t’eixiran, però assumir eixe risc és altament gratificant. No deixeu mai d’oferir-nos la possibilitat de seguir jugant a esta tómbola fallera d’enllestir un llibret com aquest.

I fins ací les tómboles falleres més significatives, aquelles que com resa el lema més popular de 143 El Canet

EL PADRÍ, SENSE PISTOLA, PERÒ AMB METXA I MASCLET Manuel Muñoz Ferrer Aconseguidor de col·laboracions per a l’AC Falla El Canet

Suposem que, després de les

primeres opinions d’aquesta pel·lícula documental, hauran pogut comprovar que no és tot or el que rellueix en el

món faller, ja que veieu que és un món més complicat del que semblava. I a

més, com ens contarà Manuel Muñoz, té padrins per tots els llocs que es mouen pels seus interessos. Quin misteri, veritat?

Amb això de padrins vos podem assegurar que no es refereix a

clavar el cap en una pila baptismal...

Són una altra classe de padrins

que estan actuant en alguna altra

classe de “piles” com, puguen ser en

diferents negocis, o com a actors de repartiments en alguns àmbits de la festa… Aleshores... Qui són els que tenen padrins, Manuel?

El Canet 144



Tota persona amant del cinema parla amb molta estima d’aquesta trilogia basada en l’esdevenir d’una nissaga de la màfia italoamericana. Un veritable drama ple de negocis bruts, traïció i fins i tot morts, moltes morts. A totes i tots ens arriba com un primer flash la famosa escena del cap del cavall al llit i ens entren calfreds.

I si comencem a donar-li voltes amb la festa fallera, doncs veiem que si, que hi ha relació, direm que les falles són una màfia, però potser de vegades fan tanta feredat com la cosa nostra. Si és que el caràcter mediterrani ens uneix, la veritat, el que passa és que els valencians en comptes de fer negocis bruts –la majoria, perquè tots coneguem un clan que fins i tot ens han estat manant i funcionaven al més pur estil Corleone– ens agrada fer-nos la guitza per mitjà de la festa. Que sabem massa que hi ha interessos, i diners, i ves tu a saber que més, a manta.

145 El Canet

... tant a les comissions com als gremis d’artistes sempre hi ha la figura d’algun “benefactor” que empra les seues arts – obscures o no tant– per a tirar endavant tot, i sempre amb el lema de per València i per les Falles com a escut, o potser no?

És curiós com en els diferents sectors de la festa hi ha padrins, perquè referint-me a la temàtica del llibret de l’any passat, qui no té padrins no el bategen, tant a les comissions com als gremis d’artistes sempre hi ha la figura d’algun “benefactor” que empra les seues arts –obscures o no tant– per a tirar endavant tot, i sempre amb el lema de per València i per les Falles com a escut, o potser no?

Per què, de veritat que no en treuen res de profit? De segur, perquè és clar que sempre qui clava la mà, encara que estiga en l’ombra, sempre treu alguna cosa per al benefici propi.

Que la policia no és tonta i sempre sabem que tanta beneficència sempre té un rerefons, o els Corleone no ho feien?

Un que sembla que té contactes n’ha escoltat del modus operandi d’aquestes figures, i beneficis de tota classe: qui té negocis d’hostaleria, es beneficia dels seus distribuïdors, fins al punt que a la seua falla no beuen cervesa, beuen pixum, per dir-ho finament. D’altres que són com Paquita Salas i s’encarreguen de portar la carrera dels artistes, són els que van negociant a les comissions per tal que després el seu representant entre en eixe terreny tan fangós anomenat concurs d’esbossos. A més dels que, en unió temporal amb les seues contrincants s’elegeixen ells mateixos el jurat, un poc brut això.

Hi ha llocs, i millor no dir on –diguem el pecat però no el pecador–, que aquesta tutela arriba a nivells insospitats. Són els que tenen una llista on es decideix cada any quines persones seran les que tindran els màxims càrrecs cada any. I fins i tot, per a tindre a totes les sensibilitats de la comissió ben satisfetes posen cada X anys a algú convenientment per a deixar-los sols davant del perill i indiferència dels seus opositors.

El Canet 146

També ocorre, que tot i que es mantenen a l’ombra, sempre s’han vist casos de posar a algú a la presidència com a titella, per a fer el que ells volen. Així, fan que el president siga un altre càrrec lluïdor, com és el de la Fallera Major.

Aleshores per què es necessita un president si les decisions no recauen en la seua figura i la del seu equip de gestió? Misteris com el d’Elx. I és que d’aquesta xarxa clientelar no se salva ningú. Ni el mateix Canet perquè, serem clars, acaba d’ascendir a la glòria municipal un dels fallers més rellevants, o això sembla, a l’estrellat regidoril de la cultura urbana i unes quantes més delegacions. Qui sap què pot fer per esta humil i familiar comissió? Ell m’afirma que absolutament res, i esperem que així siga, no vaja a ser que aquesta crítica als “padrins” del món faller quede en evidència amb el pas d’aquests quatre anys. A més el xicon es veu cabal, i no crec que faça cap barrabassada gratuïtament.

Ni tampoc ens salvem ningú de ser un poc capos llibreters, que amb la complicitat del senyor Figueres, acabe portant cada vegada a més gent cap a aquesta comissió i al seu llibret.

D’anar a fer una simple col·laboració, servidor ha acabat per fer de relacions públiques i assistent del senyor coordinador, i si cal, fent una miqueta més gran l’univers caneter.

Afortunadament a les falles els padrins van sense pistola, en tot cas trons de bac, i els fan explotar als peus dels seus rivals. A les proves em remet de certa alcaldessa que en glòria estiga, que atacava en plena festa els seus rivals amb aquests coets. Sabem que arriba març i totes aquestes coses se’ns obliden, i com a bon símbol de valencianitat, els problemes de portes endins, que no han de venir altres a ficar el nas.

Que en tots llocs es couen faves, i a ma casa, a calderades! 

Els concursos d’esbossos poden tenir algú padrí.

Ninot de I ara, què inventem?, de Miguel Balaguer (Falla Maria Ros-Sant Tomás de València, 2017).

Foto: JG Figueres

147 El Canet

PIRATES, O MILLOR DIT, PIRATERIES DE LES FALLES, I NO DEL CARIB Juan Gabriel Figueres Hernández Faller i coordinador d’aquest llibret

A banda de padrins, també hi pot

«Aquest article ha participat en el IX concurs

a fer pirateries. Tal com fan els

per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre

haver alguns pirates que es dediquen “padrins”, les pirateries també

apareixen en diversos marcs de la

festa fallera com, per exemple, quan

arriba l’hora de la competició fallera, amb les actuacions de les comissions falleres i dels seus membres, ja que fan el possible, encara que siguen pirateries, per a aconseguir el desitjat.

Però no només passa en aquests

àmbits, sinó que també ocorre a les interioritats d’un casal faller, on

també succeeixen pirateries que no ens passarien pel cap ni en Cullera, ni en el Carib... Podríem afegir un capítol més a la nissaga de Jack Sparrow, senyor Juan Gabriel?

El Canet 148

d’articles de llibret Falles 2020 organitzat Ajuntament de Cullera.»



Ho reconec! Pirates del Carib és una de les nissagues de pel·lícules que més m’agrada, ja que el seu personatge principal, Jack Sparrow, és molt satíric, m’identifique molt amb ell i tal vegada, seria una bona ajuda per a fer aquest article, ja que em serviria per a identificar totes aquelles pirateries que hi ha al món de les Falles, moltes injustes i sense sentit. Els col·lectius fallers fan un gran esforç durant l’exercici faller perquè després, per circumstàncies alienes, aquest treball acaba escaldat. Quan ocorre això? Ara vos citaré alguns exemples.

La primera d’aquestes circumstàncies es produeix a l’hora de valorar el monument faller per part de les persones triades. Aquest és un treball laboriós per part d’un professional que viu d’aquest món, i si una persona fa el curs de jurat, és per a valorar correctament un treball com toca, i no fer-ho de manera incorrecta.

149 El Canet

El que jo no hauria de fer si he de jutjar una falla és, si em toca valorar un monument del meu artista faller, donar-li el primer premi perquè sí, ja que el monument pot estar mal fet i poden haver-hi monuments amb més qualitat que meresquen millor recompensa.

Ho explique en primera persona. El que jo no hauria de fer si he de jutjar una falla és, si em toca valorar un monument del meu artista faller, donar-li el primer premi perquè sí, ja que el monument pot estar mal fet i poden haver-hi monuments amb més qualitat que meresquen millor recompensa. Tampoc hauria de valorar malament un monument d’un artista que amb la meua comissió ha acabat com Camot, com a venjança per la falla tan mal feta que em va plantar en anys anteriors, ja que les coses venen com venen. I per descomptat, quan he de valorar un monument, ho he de fer amb les millors condicions físiques possibles, és a dir, res d’estar de ressaca o de tenir pressa per anarte’n al teu poble.

Deixant a un costat el tema dels jurats, podem trobar que dins de les comissions falleres també trobem pirateries amb alguna gent amb un morro que se’l xafa, els quals vos els presentaré a El Canet 150

continuació amb una mica de sorna i malla llet, ja que són pirateries nocives com el pirata Davy Jones, el botxí de la nissaga de la pel·lícula que estem tractant.

Primer, trobem pirateries executades per presidents o comptadors que s’han embutxacat diners de la falla cap al seu compte bancari o els han invertit en viatges o semblants i després han deixat a la comissió sense un gallet; així, han provocat un dèficit en acabar l’exercici faller perquè no s’ha pogut pagar l’últim termini a l’artista faller, a les distribuïdores de la beguda i menjar, o altres proveïdors. Tot açò fa que, a curt termini, es puge la quota del faller, s’incloguen més extres en la quota, o que es retalle en alguns aspectes com el monument o... Res, que la paga quasi sempre el monument.

En temes econòmics, també existeix la pirateria de no poder pagar el final de l’exercici i pagar,

Jutjar una falla és una labor molt seriosa.

Hem perdut el juí, de Fede Ferrer (Falla Regne de València-Duc de Calàbria de València, 2011).

Arxiu: Joan Castelló.

en teoria, una vegada cobrat el mes següent, encara que això no és sempre així, ja que com, suposadament, no poden pagar, es dona de baixa i, finalment, els euros ja no els veus. Però el més graciós de tota aquesta pirateria és que l’any següent, els/les protagonistes roden vestits de fallers en altres comissions falleres, fet que no es pot fer, ja que la comissió que els

falleres per culpa de certa irresponsabilitat o, millor dit, certa barra.

acull ha de pagar el deute amb l’altra comissió si vol mantenir-los en el seu cens. Hi ha, doncs, una tensió innecessària entre comissions

important tràfic d’Almax o Fortasec pel casal: per a ells Negrita o Beefeater i per a tu Baraguá o Meegrans; i sort que per a la cassalla no en

Una altra pirateria és guardar-se en un vedat privat les begudes més bones i cares mentre la resta de la comissió beu garrafó, cosa que provoca que l’endemà no pugues entrar al servei perquè està embossat i que hi haja un

151 El Canet

El monument és el que pateix, en primer lloc, les retallades en els pressuposts fallers.

Al so del circ faller de Jordi Carrascosa (Falla El Canet de Cullera, 2018).

Foto: JG Figueres

trien altra que no siguen del terreny, perquè de segur que esclataria una guerra civil interna dins de la comissió. Per altres coses no esclataria, no...

Pirateria és, també, allò de tot per a mi, tot per a mi, i després deixar-se els gotets plens per tots els racons, és a dir, beure’s tot el que es pot i després, o no agrada, o estar a la moda això de tenir el got en la mà durant tota la nit per després deixar-lo per qualsevol lloc. I després arriba el 18 de març a la nit i ja no queden existències, i s’ha d’anar a la falla del costat a demanar un parell de botelles, perquè s’han desaprofitat litres i litres de beguda que són una partida important del pressupost.

I ja no parlem de les pirateries que ocorren al voltant de l’esport faller, pel que fa a jugar a ser El Canet 152

director esportiu per tal d’aconseguir els millors fitxatges “extracomunitaris” (no fallers) per aconseguir el palet, sigues comissió menuda, perquè et fa falta gent per a jugar; o sigues comissió gran, que a pesar de comptar amb, per exemple, tres equips de futbol sala dins de la mateixa comissió, encara fan fitxatges estrella com si s’estiguera jugant la copa del món. Tot açò provoca un fanatisme més propi dels camps de futbol anglesos, i dona peu a la pirateria d’insultar el pobre àrbitre perquè s’equivoca, alhora que xiular-li les orelles a la seua pobra mare perquè estan recordant-se d’ella. La competitivitat és bona fins a cert punt.

Acabant ja amb el tema, perquè si no em convertiré en el pirata Dragut, ens en podem anar a l’assumpte de la cultura, i més concretament a aspectes com el que teniu a

... un fanatisme més propi dels camps de futbol anglesos, i dona peu a la pirateria d’insultar el pobre àrbitre perquè s’equivoca, alhora que xiular-li les orelles a la seua pobra mare perquè estan recordant-se d’ella. La competitivitat és bona fins a cert punt.

les vostres mans, és a dir, el llibret, on podem trobar pirateries de diversos tipus que es fan per a guanyar premi, començant pels que volen aprofitar-se de les noves tecnologies per a editar sols els llibrets que s’entreguen per als concursos i la resta entregar-los amb un CD... pirata?, o penjar-los en plataformes digitals i quedar-se tan amples? O que em dieu d’aquells que fan diverses versions, és a dir, una voluminosa o amb característiques diferents per als concursos i representants, i una més light per a la resta? I que em dieu d’allò que es troba en el formulari de la Generalitat Valenciana per a la seua convocatòria de posar un nombre d’exemplars unflat, és a dir, posar que fas 200 o 300 llibrets més dels que fas per a tenir més puntuació en eixe apartat, i després veus que el llibret està imprés en impressió digital, que

vol dir que s’ha fet poca tirada i no et quadra el nombre d’exemplars que han posat en els crèdits?

Bé, crec que ja n’he dit prou, no siga que després en posen en crida i cerca perquè m’he esplaiat més del compte, encara que estem en una terra on la llibertat d’expressió és un dret universal. Per tant, pense que puc dir el que em done la gana, ja que no estic faltant al respecte i tampoc he assenyalat a ningú i en particular, sinó que he parlat de fets que poden ocórrer i que no són bons per al món faller, i així evitar que es comente que aquest està ple de pirateries, i que es parle, per exemple, d’un col·lectiu respectuós, educat, treballador i que gaudeix de la seua festa, que és el que cal fer.

Espases amunt!! Tots a lluitar com a pirates per les Falles!!  153 El Canet

LA MALEDICCIÓ PERENNE DELS FALLERS

Carles-Andreu Fernández Associació d’Estudis Fallers (AdEF)

A banda dels padrins i les pirateries, en el món faller també existeixen malediccions que afecten aquest

col·lectiu, des dels inicis de la festa fins a l’actualitat.

Algunes d’elles poden estar

relacionades amb el veïnat, el qual

agafa un ninotet que representarà als fallers i els farà sessions

d’acupuntura; amb el monument, si

una comissió no ha guanyat el primer premi des dels temps que Espanya

guanyava Eurovisió, inclús en altres

aspectes que hauríem de ser “tots”, però no donarem més pistes, ja que li deixem l’honor de contar-nos-

ho al nostre amic Carles-Andreu

Fernández. Ens crearà una poció amb productes valencians i fallers per a superar aquestes malediccions?

El Canet 154



Resulta curiós que s’hagen rodat pel·lícules de malediccions de mòmies, de naus pirates plenes d’espectres de mariners amb espasa, de cases encantades per culpa d’una tia amb mala llet, i de bruixes amb un calder que fa més pudor que els peus d’un senderista, i no n’hi haja cap de presidents de falla. Ho dic perquè la base de la temàtica és similar, ja que el col·lectiu faller està més que acostumat a les malediccions. I si no t’ho creus, continua llegint.

No és cap broma, ja quan les falles eren quatre pals vestits amb roba vella, el veí que era ridiculitzat en el cadafal maleïa els autors de la “gràcia”. De vegades la força de la maledicció feia mistos la falla, encara que no era gens sobrenatural, ja que la força era més aviat del protagonista que li donava colps al ninot fins que el trencava. Hui en dia, estes coses no passen perquè els efectes de la maledicció han 155 El Canet

Hi ha gent que no aguanta res, res del que fa la festa fallera, i qualsevol moviment que fa este col·lectiu li provoca urticària i li fa pensar contínuament maldats en contra.

abandonat el món físic i no perquè hagen passat al pla místic, sinó més aviat al de les xarxes socials. Ara, els colps venen en forma de tuit o de missatge de Facebook que critica la falla, i encara que no trenquen fustes d’esta (ni ossos dels seus autors) de vegades dolen més que els donats amb el puny fa més d’un segle.

Però eixa no és l’única maledicció dels fallers, ni de bon tros. Cada vegada que una comissió celebra una revetla al carrer, una despertà (acte en perill d’extinció però que encara diuen que existeix), un concurs de playbacks, un festival de paelles o en general qualsevol acte que talle el carrer o faça soroll, entre les façanes dels edificis pròxims sempre hi ha un veí que maleeix els pobres fallers o falleres. Hi ha gent que no aguanta res, res del que fa la festa fallera, i qualsevol moviment que fa este col·lectiu li provoca urticària i li fa pensar contínuament maldats en contra. Quan veuen una tanca que talla el carrer o senten la música a les onze de la nit, alguns veïns comencen a tindre pensaments malvats com si d’una gitana que s’ha pillat el dit El Canet 156

tancant una porta es tractara. Són situacions a les quals, hui en dia, els fallers i falleres ja estan acostumats, i tenen assumit que encara que es facen gestos de bona voluntat amb el veïnat, sempre hi haurà algú amb mala llet que els llançarà maleficis quan fan actes al carrer.

Quant de malefici han de patir els fallers i les falleres! I la majoria no han de buscar-los fora de la festa com en el cas esmentat, ja que dins ja van ben assortits. ¿O no sembla estrany que una comissió passe dècades sense un primer premi de falla, per exemple? Algun any pot plantar-se un xurro, però tants, tants… Sembla que hi ha malediccions “monumentalistes” que afecten molts. Caldria estudiar si les comissions veïnes, a banda dels ninots de la falla, tenen algú per a fer vudú amagat en el casal. I què dir de la dona o xiqueta que intenta, any rere any, ser la fallera major de la comissió i no ix perquè ha sigut maleïda per algun influencer d’esta, un faller o fallera dels qui tallen el bacallà a qui no li agrada la idea.

Aquesta falla va trencar una mala ratxa que durava dotze anys.

Africa’s go de Xavier Gámez (Falla Passeig-Mercat de Cullera, 2018). Foto: JG Figueres

Però hi ha altra maledicció que és encara més preocupant i que ha arribat fa pocs anys a les Falles. Una maledicció que consumeix recursos tan valuosos com el temps i els diners, que podrien utilitzar-se per a activitats festives. No és un malefici exclusiu dels fallers, però durant molt de temps se n’havien lliurat i finalment han acabat sota el seu indesitjable domini.

Parlem, naturalment, d’Hisenda. Una entitat que fins fa poc no prestava massa atenció a les organitzacions sense ànim de lucre com les comissions falleres, i que ara els dona la llanda, algunes vegades perquè paguen impostos, i altres “simplement” per a omplir declaracions que no són precisament d’amor. En definitiva, la “burrocràcia” ha arribat al món faller per a

marejar-lo i no se n’anirà ni amb una dotzena de collars d’alls.

Arribats a este punt, caldria puntualitzar que hi ha desgràcies per als fallers que no són malediccions. Si arribes al matí i falta algun ninot de la falla infantil, no ha sigut cosa de màgia que s’ha teletransportat a un bosc inhòspit o a casa d’una bruixa: simplement ha sigut un fill de (censurem per si llig algun xiquet) que l’ha furtat mentre el vigilant dormia o es menjava a besos a la seua nóvia. Tampoc té res de màgic que l’alcohol de la barra desaparega ràpidament durant la setmana fallera; de fet és habitual. A este fenomen ajuda una bona colla de fallers i falleres amb molt de gust, i sense sortilegis.  157 El Canet

WEST SIDE STORY (OF VALÈNCIA)

Pepa Gómez Valle Periodista i Vicepresidenta de Cultura de Junta Central Fallera

Estareu comprovant que esteu

davant d’una festa singular que,

com qualsevol festa, té les seues

particularitats, dins de les seues fortaleses i debilitats.

Així mateix, aquesta singularitat es trasllada a cadascuna de les

poblacions que celebren la festa fallera perquè hi ha diferències notables entre les diverses

celebracions: hi ha activitats

diferents, en alguns llocs la festa dura quatre dies i en altres tres... entre d’altres.

Aleshores, en tots els llocs del

territori valencià es lluita per tal de fer endavant, l’exercici faller, i tots estan enamorats d’una passió, les Falles. Pepa ens ho argumenta.

El Canet 158



En el costat est de l’Estat espanyol, banyat per un mediterrani de sang blava que es vessa a dolls cada dia, s’alça un territori plagat de bandes de carrer.

Des d’Elda fins a Benicarló, ciutat rere ciutat, amb la cultura per bandera, amb la sàtira com a arma i la gosadia com a condemna. La bogeria ens envaeix des de fa segles, heretant el negoci de cap a cap i de capo a capo, tendents a agrupar-se les bandes en bàndols i dominant amb la seua bogeria la llei amb cert ordre però sense treva cada 365 dies i més si calen regles comunes per a mantindre la calma tibant en què la convivència és un repte per a propis i aliens per tal que tot creme en gran i no al profund.

Sí, les ciutats es cremen buscant entre la bellesa i la proesa, la millor guerra plantejada, amb una competitivitat que cada vegada més es mesura per accions, peces, diners, enginy i 159 El Canet

altures… Foc per a qui guanya, i també per a qui no. El foc no es negocia, no es qüestiona. És l’origen i la fi. Qui l’entén pot pertànyer, qui no, pot observar. La lluita és la forma de vida.

I l’opinió, com en tot el món i tots els mons, gratuïtat… Homes i dones, grans i infants, tots implicats en una guerra sense treva que es porta civilitzada, però que bull amb la passió de les coses que mai acaben perquè si hi ha una cosa clara al territori, és que no es poden permetre que mai puga acabar.

Se celebren les Falles per tot el territori valencià.

Estem de cine, de José Lafarga (Falla Raval de Sant Agustí de Cullera, 2013).

Foto: JG Figueres

Ganivetades en forma de premis, guerres dialèctiques amb trellat i sense, punts de trobada una volta al mes en assembleàries coincidències, identitat de grup entre les diferències, uniformes compartits de bandes amb banda o sense, desfilades de poderio, art i sentiment, per als pagans i els religiosos, barrejats sense mirar. Teatre, música, literatura, ball, crides a la terra en clau de festa, regines als trons, fanàtics als peus, i fins i tot solidaritat en un món que pareix caòtic i es regeix pels pactes constants i conscients. A la fi, per tot i malgrat tot, contents. Els odis, a ferro i el talent, a fusta. Mirades pel carrer, sospirs com tons, olor de pólvora estesa i llum per terra, cos i aire. No està demostrat, però es diu que els valencians presos a les bandes caminen sentint cada pas una cançó al seu cap… No hi ha treva a l’est, a terres valencianes.

Al rerefons d’esta tensió, l’equilibri entre la passió i la bogeria, sempre hi ha una història d’amor. Queda confosa entre el soroll, tanta paraula, moviment i acció. Una dona que no és gelosa i compartida per tots. Una dona que dona lliçons, sempre inassolible, presumida, imperfecta, poderosa, potent, exigent, sensible, alta, humil, contradictòria, talentosa, amb art i sense veu. No pertany a ningú, però així és l’amor. En la conquesta per ser el primer, ser

El Canet 160

el guanyador del que sent que ho pot tot, està la glòria i també l’error. Un bàndol la vol per a ell, l’altre se sent més mereixedor. Se sent com a trofeu i en posar-li mides, límits, lectures i cognoms es perd eixa amada entre els dits d’una professió.

La Maria d’esta història es diu falla i perdre-la fa por. Predestinats a entendre’s, la història comença i acaba cada exercici sense fre. Tot es disculpa i la lluita que pesa passa i s’enceta un nou amor. Com en tota llegenda sempre hi ha algun mort. Moren amistats pel camí, per cansament, malentesos, lluites paral·leles, polèmiques furtives i provocades tensions.

Mor un poc de talent, de crítica a cada cantó.

Mor temps de treball, capacitats de viure de la creació amb les mans, la santa paciència i el toc de creativitat.

El que té esta terra és cada 20 de març una nova oportunitat.

Amor amb amor es paga i en convertir-se la batalla en cendra tot pareix possible de reorientar.

El que té esta terra és cada 20 de març una nova oportunitat. Amor amb amor es paga i en convertir-se la batalla en cendra tot pareix possible de reorientar. Les bandes continuaran sent bandes i l’amor sempre falla amb balls, cançons i ninots al voltant.

Tria bàndol, no hi ha altra forma de comprendre i viure a estes ciutats. Si en visites alguna des d’Elda fins a Borriana, per València passant, tria conviure des de dins i deixa’t enamorar. Si no falles a la falla, cap banda serà discordant.

‘Jo vull viure a València’, ‘Falla, falla’, ‘Em sent guapa’, ‘Esta nit’… notes que es fan cançons en el compte enrere cap a cada març… 

161 El Canet

AC FALLERS PEL MÓN. A LA CONQUESTA DEL PARADÍS I FER-LO FALLER! AC Fallers pel Món Associació Cultural Fallera

Heu pogut observar que la nostra festa té de tot, sembla un malalt crònic, encara que són fets que

permeten que entre tots ajudem que

hi haja una millora global, d’una festa que se celebra per tot el territori valencià… Un moment, sols en el nostre territori?

Això no és cert, perquè es planten

falles per tot arreu del món, i inclús hi ha una associació que tots els

anys planta una falla en una ciutat

diferent, com és l’AC Fallers pel Món.

Que divertit, veritat? Així sembla, encara que també tenen algunes

dificultats, moltes d’elles surrealistes

que servirien per a crear comèdies o pel·lícules de terror, per a conquerir l’univers faller, veritat? Ells ens ho conten de seguida.

El Canet 162



L’Associació Cultural Fallers Pel Món es va crear per a donar a conéixer la nostra llengua, cultura i tradicions fora de la Comunitat Valenciana, i ho anem fent des de fa diversos anys. Ens han acollit les ciutats següents fins al moment: Àvila en 2013, Granada en 2014, Toledo en 2015, Còrdova en 2016, Saragossa en 2017, Salamanca en 2018, Andorra la Vella en 2019 i el pròxim any 2020 tornarem a Àvila, la ciutat que ens va vore nàixer.

En totes i cadascuna de les ciutats que hem visitat, s’ha generat un gran interés per vore i conéixer com els valencians i les valencianes vivim la nostra festa des de dins, la qual resulta una mica estranya a molta gent per la seua particular singularitat, encara que és cert que tots l’admiren i queden encisats per molts dels seus aspectes com, per exemple, el seu caràcter participatiu, la seua alegria, el seu colorit, la seua música i els seus balls, 163 El Canet

la seua gastronomia, la seua indumentària, i per un llarg etcètera de qualificatius que fan que les valencianes i els valencians ens sentim més que pagats de la nostra festa.

Durant estos anys, vos puc assegurar que ens han ocorregut una gran quantitat d’anècdotes i situacions curioses que, per als que estem acostumats a viure la nostra festa en la nostra casa, ens resulta estrany i sorprenent que puguen passar, però vos assegure que fora de “la nostra terreta”, es produeixen.

Si entre totes les ciutats he de destacar alguna, sense dubte és Saragossa, i aprofite per a donar les gràcies als veïns i veïnes d’esta per la seua acollida, tot i que ens vam sorprendre per tot l’esdevingut durant el cap de setmana que els vam visitar. Els conte...

El Canet 164

Una de les sorpreses, perquè vos puc assegurar que n’hi va haver diverses, va ser quan estàvem realitzant el concurs de paelles. Vos pose en situació, ja que hi havia al voltant de 30 calders en filera, amb 50 racions en cadascun, és a dir, paella per a unes 1.500 persones en el carrer, darrere de la basílica del Pilar al costat del riu Ebre. Allí estàvem tots a l’aire lliure, amb tota la gent de les diferents comissions i agrupacions que s’havien inscrit i que ens acompanyaven per a cuinar el nostre plat típic, amb un gran ambient festiu amb les xarangues animant i música valenciana sonant pels altaveus i on centenars de curiosos s’arrimaven per a veure com és la seua elaboració.

Per part de l’organització, es van muntar unes casetes per tal de repartir a tots aquells aragonesos que venien a visitar-nos un

Concurs de Paelles a Saragossa (2017).

Foto: AC Fallers pel Món

compendi de productes valencians. Però en un moment determinat, un dels meus companys ve a buscar-me: –Hauries d’arrimar-te a la zona de les paelles, doncs, hi ha un senyor que pregunta per tu i no em dona molt bona espina– em va dir. Quan em vaig apropar per a veure què era el que volia, em trobe a un senyor d’1,60 metres d’alçada, vestit amb un vestit sense corbata, amb tots els botons de la camisa passats, un maletí de cuir negre, ulleres de vista negres i perfectament pentinat. Quan vaig parlar amb ell, se’m va presentar com a “inspector de sanitat”. – Terra traga’m!!– vaig pensar. En eixe moment em va vindre al cap les paraules que el meu fill major em repeteix tantes vegades en cadascun dels viatges: –Papa, per què et fiques en estos embolics? No pots ser un més dels que s’inscriuen, fan el viatge i gaudeixen i, quan s’acaba, cap a casa?–. Quanta raó té!!

Però, sincerament, m’agradaria que es posàreu en aquesta situació, veient el panorama que se’m presentava perquè allí érem al voltant de 3.000 persones entre valencianes i valencians i veïns de Saragossa que estaven gaudint de la festa, la música, l’alegria, el ball i alguna cerveseta o cassalleta que també anava circulant per allí amb nosaltres, i m’ho podia esperar tot, però mai que ens vinguera una inspecció de sanitat a controlar-nos el concurs de paelles. No cal dir que no hi estàvem preparats.

La primera cosa que em vingué al cap era si era necessari algun tipus de carnet de manipulador d’aliments, però si indicant-li que era un concurs i que cadascú anava a menjar-se la seua paella, creia que anàvem a salvar-nos.

La segona, el tema de manipular els aliments amb guants i barret al cap –no vos enganyaré, 165 El Canet

Cercavila a Saragossa (2017).

Foto: AC Fallers pel Món

la gent duia en una mà la cervesa i en l’altra la pala per a remoure l’arròs, mentre que en el cap duien un barret de palla, ja que feia moltíssima calor. I tampoc era molt difícil d’entendre que alguns i algunes anaven també una mica “afectats”...–, però els tirs no vingueren per cap dels dos costats.

Després de presentar-me, li vaig preguntar que en quina cosa podria ajudar-lo. La meua sorpresa va ser en el moment de la contestació que em va donar, ja que la sorpresa va vindre quan anava a obrir-me un expedient sancionador perquè no havíem instal·lat extractors on s’estava celebrant el concurs de paelles... –Extractors!! Però si estem cuinant en el carrer!!–. Doncs així va ser. Segons el Govern d’Aragó, no especificà si es cuina en un lloc obert o tancat i, per tant, hauríem d’haverse instal·lat extractors de fum. No cal dir la cara que se’m va quedar, i dit i fet, va obrir el maletí El Canet 166

i em va fer signar una acta sancionadora pel motiu que vos he indicat. Açò va passar cap a les 14 h aproximadament.

Després de menjar-nos les paelles, evidentment que es feren sense extractors, va començar la fallumba (un ball a l’estil zumba que fem amb música valenciana), vam elaborar i repartir Aigua de València (750 litres) i vam realitzar un passacarrer. Quan arribà l’hora de la cremà... un altre esglai!

Quan estàvem a punt de preparar el monument per a cremar-lo, es va presentar el Cap del Parc de Bombers de Saragossa amb un company que portava en la mà un d’eixos pals que acaben en una roda que serveixen per a mesurar (aquells que utilitza la Guàrdia Civil per a mesurar les distàncies de frenada), indicant-me que si volem cremar la falla, l’hem de moure cinc metres cap a un costat, ja que havíem mesurat

Hi havia 6.000 o 7.000 persones al voltant de la falla per a veure la cremà, i el senyor Cap del Parc de Bombers se li ocorre la idea que hem de moure la falla cinc metres... Però com li expliques que això és impossible, ja que amb els sacs d’arena que fan de contrapés, i una vegada plantada, no pot canviar de lloc?

la distància de seguretat des de la falla fins a un menut arbre que hi havia justament a 30 metres i que, segons les mesures de seguretat, la distància mínima eren 35.

Vos torne a posar en situació. Hi havia 6.000 o 7.000 persones al voltant de la falla per a veure la cremà, i el senyor Cap del Parc de Bombers se li ocorre la idea que hem de moure la falla cinc metres... Però com li expliques que això és impossible, ja que amb els sacs d’arena que fan de contrapés, i una vegada plantada, no pot canviar de lloc?

Després d’indicar-li-ho, i ell tretze són tretze que si no la movíem, no la cremàvem, haguérem de cridar al Cap del Parc de Bombers d’Alzira, amic de l’associació, i amb la seua ajuda i insistència el vam convéncer perquè estiguera tranquil, que des de la falla fins a l’arbret podíem plantar deu monuments més, i que no

anava a passar res. No obstant això, si li passava alguna cosa que, per cert, era un taronger, li enviaríem 25 plantons de taronger perquè els plantara per tota la ribera de l’Ebre. Finalment, se’ns va permetre la cremà, amb la condició que dos o tres de nosaltres estiguérem al costat del taronger –el qual no mesurava més d’un metre–, amb extintors, pel que poguera passar.

Com podreu suposar, el taronger ni se n’adonà.

A pesar de tot, paga la pena, vos ho puc assegurar, mostrar la nostra festa a centenars de quilòmetres de la nostra València, i observar com tots els que ens acullen queden entusiasmats del que els oferim, et fa oblidat tots aquells problemes i contratemps que, any rere any, apareixen, perquè els valencians i les valencianes podem estar molt orgullosos de tindre “LA MILLOR FESTA DEL MÓN”. 

167 El Canet

Capítol III

UN NOU COMENÇAMENT

Deu raons... Per a ser faller Set El fantasma de l’Òpera? Hi ha de pitjors En l’ull de la tempesta d’el Manifesser Possessió infernal als casals fallers de Cullera Saluda la senyora presidenta Objectiu: president Queda’t al meu costat L’últim supervivent Digues que sí. I l’art de saber dir no La Comissió A contrarellotge Pànic en el túnel... Faller El mateix és dir princesa, que Fallera Major per sorpresa La reina de la falla: la nostra Fallera Major Els altres Rumors que maten: rumorologia en clau fallera La proposició Un amor de... Disseny!

Estils cinematogràfics El club dels poetes... Morts?

Titanic, la pel·lícula per a una professió enfonsada La La Land: artistes estrelles i estrellats

170 176 182 186 192 196 198 200 204 210 214 218 222 228 232 234 236 240 242 248 266 268 274

Psicosis... Volum o qualitat? 280 Tres metres sobre el cel... Terrenal 284 El ninot diabòlic 288

DEU RAONS...

PER A SER FALLER

Amparo Vendrell Fos Falla Cervantes de Sueca

És el moment d’endinsar-se en el

meravellós, fantasiós, conflictiu i

experimental món de les comissions falleres, aquelles agrupacions que

aglutinen un cert nombre de persones i, perquè no dir-ho, d’espècies, és

a dir, els coneguts com a falleres i fallers…

Però que estàs contant-nos? Encara

no eres faller? I que collons esperes? És necessari explicar-te les raons?

Xe! No passa res!

A qui li podem encomanar aquesta

tasca? Ja està! Li l’encomanarem a

Amparo Vendrell, que s’encarregarà d’explicar-vos-ho i, segurament, vos convencerà, ja que almenys, hi ha

unes deu raons per a inscriure’s com

a fallera o com a faller, com a mínim!

El Canet 170



Que bé ho passem en la falla!, és el títol d’un article que es publicava fa uns anys al llibret de la falla, recordant els bons moments viscuts durant l’exercici faller i alguns d’aquests, molt divertits.

El personatge protagonista era Vicent, un faller de cap a peus que s’implicava molt en totes les activitats falleres: sainet, poesia satírica, llibret, xocolatà, playback, cavalcada del ninot, però especialment gaudia fent guisopos per a la seua colla d’amics. S’encenia un puret, es feia una cerveseta i era l’home més feliç del món. Va ser faller durant molts anys, però quan es va jubilar, es va enfadar i va decidir esborrar-se de faller.

La seua dona Empar i els seus fills el tractaven de convéncer perquè canviara la seua actitud, però era missió impossible. Per fi a la dona se li va ocórrer recordar-li anècdotes divertides de la seua joventut per a veure si així canviava de pensar donant-li deu raons per a ser faller.

171 El Canet

Ser faller o fallera significa que pots fer sainets.

Representació del sainet Vaja, Quin Ajuntament!, de Dúlia Serra (Falla Cervantes de Sueca, 2013).

Foto: Juan Gabriel Sanz

1. La impunitat. Tots sabem que en falles regna la impunitat. Que vull tallar un carrer, el talle, soc faller. Vull tirar coets a les set del matí, els tire, soc faller. Vull recórrer la ciutat amb una banda de música que toca la mateixa cançó vint vegades per hora, ho faig, soc faller. En falles, dins d’uns límits legals, existeix una impunitat de la qual només gaudeixen els fallers que són “els amos del carrer”. Allà pels anys vuitanta, van començar a plantar els casals hivernacle en mig del carrer i Vicent era el faller que més hores feia muntant el casal pel fet que el seu horari de treball li ho permetia per tindre jornada intensiva.

Per això et veies a Vicent ben feliç, a ell a soles, amb martell, claus, tornavís, etc. al mig del carrer com si ell fora l’amo muntant el casal i posant banderetes. La gent, contenta, no protestava perquè era conscient que ja estàvem en falles.

2. La vena artística. Ell era molt xistós i molt divertit. Per això... FALLES és bon motiu per El Canet 172

a traure la vena artística. La seua dona Empar li deia: —T’agrada ballar, t’agrada fer teatre, t’agrada escriure, t’agraden els playbacks...

En una falla pots traure tota la teua vena artística i encarregar-te del llibret o actuar en la presentació teatralitzada. Segur que tindràs ocasions de sobra per a demostrar l’artista que habita dins de tu.

—Recordes l’últim sainet que vas representar i jo feia d’apuntadora? Vaja quin Ajuntament! Tu feies el paper d’Alcalde i com que estaves prou grosset i el jupetí et venia molt ajustadet, en un moment del sainet va eixir acomiadat un botó que va anar a parar a la primera fila i justament li va pegar a l’ull a la teua neta. Tot el teatre va riure a riallades, fins i tot, els membres del jurat.

La xiqueta amb el botó a la mà tot era dir: — Iaio, el tinc jo! M’ha pegat a l’ull! Naturalment també va provocar que l’apuntadora de tant de riure va perdre els papers i ja no podia veure ni

Ser faller o fallera significa que pots eixir en les cercaviles.

Cercavila a Cullera (2019) Foto: Vir Ruiz

el rengló que tocava per a seguir apuntant. Allí es va fer bona teràpia de rialles.

3. L’alcohol. Vicent tenia un amic que era molt vergonyós, però amb dos copetes de whisky perdia la vergonya i es disfressava i ballava com si fora una ballarina de ballet. És clar, l’alcohol en falles no pot faltar! Tot l’any pagant una quota al remat té un premi... BARRA LLIURE. I si és una falla on no hi ha barra lliure, no patisques, hi ha tiquets de sobra, que hi ha molt de tràfic de tiquets. Així que d’una manera o d’altra, ser faller et dona la possibilitat de passar-te una setmana bufat sense pagar.

Però Vicent no volia saber res de falles ni de fallers i la seua dona no parava d’insistir dient-li moltes raons per a ser faller: 4. Dies lliures. —Si eres faller, podràs demanar dies lliures per a la setmana fallera. En falles els

fallers sempre s’ho arreglen per a tindre dies lliures mentre la resta de companys treballen amb normalitat, així que fes-te faller i podràs demanar el teu pont llarg.

5. Pots fer negoci, ja que en el casal es fan molts contactes laborals. Quan algú pregunta a un faller: coneixes a un informàtic, fotògraf, fontaner, veterinari...? Sempre contestarà: —Sí, sí, hi ha un company de la falla que ho fa superbé. Cert, que si li caus en gràcia, et farà un preu especial.

6. Pots espiar al veïnat, ja que allí trobaràs a molts d’ells i t’assabentaràs de tots els xafardejos del barri. Perquè igual la propietària del restaurant eixe on mai hi ha taula, és fallera i una vegada la conegues de la falla, sempre tindràs lloc reservat. O potser un veí siga psicòpata, però si és faller com tu, almenys ja el tens vigilat.

173 El Canet

Si eres faller, faràs passacarrers amb xaranga.

La xaranga Amb el cul a l’aire a l’AC Falla El Canet.

Foto: Jan van Geeloven

7. Si eres faller, podràs gaudir de la pólvora i de la música que t’agrade, ja que tindràs poder de decisió a l’hora de decidir la música que ambientarà les revetlles i les discomòbils. També sempre faràs els passacarrers acompanyat de la música de la xaranga i del soroll d’una traca, o millor encara, el soroll d’una mascletà.

8. En falles podràs lluir. L’ofrena fallera és com la passarel·la de Milà, però en versió tradicional.

Si eres fallera, duràs uns vestits preciosos de seda, que tot el món alabarà, i podràs fardar de la teua tela i de les teues pintes centenàries. Si eres faller, pots complir el desig secret de tants homes, vestir-te amb un mocador al cap i una manta al coll. Això és insuperable.

9. Ser faller et permetrà la competitivitat jugant al truc, al dòmino, a les bitlles o al pàdel i també jugant a futbet, perquè els fallers organitzen, durant tot l’any, competicions de tota classe. I el millor de tot, tenen premi.

El Canet 174

... ser faller és honrar les nostres tradicions i passar-ho bé formant part de la nostra meravellosa festa.

10. La falla és un banc de proves, és a dir, pots dedicar-te a la cuina, a fer la xocolatà, a la fotografia, a cuidar dels xiquets, a ser coreògraf o maquilladora... La falla és el teu banc de proves ideal. Perquè en el casal qualsevol voluntari pot convertir-se en el DJ, fotògraf, cuiner o maquillador, són pràctiques sense remunerar però recompensades.

Vicent escoltava tot el que la seua dona Empar li deia, encara que no li feia massa gràcia. Ella ja cansada li va dir: —Enguany, a la Presentació fallera es vestiran tots els teus fills i nets... T’ho vols perdre?

Ell sabia que la seua neteta menuda Maria anava a estrenar els bolquers de fallera i era tan boniqueta que sempre tenia un somriure per al seu iaio. Vicent no va poder dir que no i per tant va acudir a la Presentació. Allí amb el soroll de la xaranga, l’olor de pólvora, retrobarse novament amb l’ambient faller, va sentir

l’enyorança dels seus anys de joventut i va decidir apuntar-se de faller per a poder gaudir novament amb la companyia fallera dels seus nets.

A banda d’estos motius tan sarcàstics, hi ha unes altres raons molt sentides com és poder fer l’ofrena; és emocionant per a milers de valencians que estimen la Mare de Déu dels Desemparats.

Per tant ser faller és honrar les nostres tradicions i passar-ho bé formant part de la nostra meravellosa festa. Una festa que ja és Patrimoni Immaterial de la Humanitat, i que podem començar a viure amb intensitat als carrers de desenes de pobles valencians. Òbviament, si eres faller, ho viuràs més intensament, però si no eres faller i t’han convençut els meus arguments a favor de ferte, ara t’estaràs fent la següent pregunta de difícil resposta: a quina falla m’apunte?  175 El Canet

SET

Rosa Benet Carot Fallera de l’AC Falla el Mocador

Una vegada convençuts, heu de

començar a conéixer, pas a pas,

aquest món des de dins, intentant ser previnguts i així no caure en alguns

pecats quasi mortals, perquè el món faller és pecador per naturalesa.

Dins de les comissions falleres es

donen les condicions perquè els set

pecats capitals estiguen presents en el seu ambient, provocant situacions compromeses en els casals fallers.

És a dir, hi pot haver supèrbia, gola, ganduleria, luxúria, avarícia, ira i

enveja. Com veieu, hi pot haver de

tot, com les cases riques, com se sol dir.

No vos ho creieu? Ja ho veureu, ja. Si no, que vos ho conte Rosa, que segur que ho entendreu!!

El Canet 176



El temps camina, sense deixar de passar. Un instant, altre instant darrere, que mai més tornaran. Els dies són un grapat d’instants que agrupem en setmanes, de set en set.

Set, set, set... set són els dies de la setmana, els colors de l’arc de Sant Martí, les notes musicals.

Set és una de les meues pel·lícules favorites de Brad Pitt. Set és un nombre primer, que només és divisible per ell mateix i per la unitat. Set són els pecats capitals, i set haurien de ser els dies que tinguera la setmana fallera. No us heu preguntat mai per què la setmana fallera té quatre dies? Si és una setmana, no n’hauria de tindre set?

Però estes línies no tracten de matemàtiques, ni de música. O potser sí, indirectament. Del que segur que tracten és de pecats i de falles.

En concret de set pecats, que casualment,

177 El Canet

De pecat en pecat passen els fallers i les falleres (i persones no censades en cap comissió) setmana rere setmana durant tot l’any, des que cremen la falla, fins que s’encén la traca de la cremà de l’any següent.

coincideixen amb els que recullen les primeres ensenyances del cristianisme per educar els seus seguidors.

De pecat en pecat passen els fallers i les falleres (i persones no censades en cap comissió) setmana rere setmana durant tot l’any, des que cremen la falla, fins que s’encén la traca de la cremà de l’any següent. Els enumeraré, perquè no se me n’oblide cap.

PECAT NÚMERO 1. Supèrbia. És el desig per ser més important que la resta, sumat a creure’s que tot el que una fa és millor que el que fan les altres persones. Segur que en la vostra falla coneixeu a la persona que porta tota la vida fent el mateix. Bé siga la feina de secretaria, de presidència, de tresoreria, fent les paelles del concurs o el putxero de la setmana fallera. Jo conec unes quantes persones en la meua falla.

Ara bé, no els agafes la rasera de la paella, ni

El Canet 178

proves de sal el putxero perquè tu no tens ni idea. I et recomane que no et claves en temes de recompenses de JCF encara que tingues el bunyol de brillants perquè segur que no tindràs idea. Ai mare, quanta supèrbia.

PECAT NÚMERO 2. Gola. Este pecat fa referència a menjar i beure en excés. Al món faller, molts components de comissions falleres pareix que tinguen la solitària. Sempre van menjant i bevent, independentment que el rellotge marque les sis de la matinada o les dos de la vesprada. Després es queixen perquè no els cap el cosset del vestit de llauradora o el jupetí de torrentí. Però, com els ha de caber? En totes les comissions hi ha uns quants pecant de gola. De segur vosté coneix algunes persones en la seua falla.

PECAT NÚMERO 3. Ganduleria. Ganduls i gandules, n’hi ha en tots els llocs, però al

En Falles, els bons menjars fan que més d’un o una tinga gola (2019) Foto: @virruizphotography

món faller pareix que es reproduïsquen. Qui està disponible per netejar el casal després de la cavalcada? I per anar per la llenya per fer la paella del concurs? I per anar a fer publicitat per al llibret? Ningú, vos ho dic jo.

Ara bé, la cosa canvia si fas paella per a dinar o llonganisses per a sopar. Tots s’apunten. Així que la ganduleria és el pecat per excel·lència mentre no poses el menjar pel mig... si hi ha menjar, el món faller peca per gola. I si en compte de menjar parlem de beure, millor no faig cap comentari.

PECAT NÚMERO 4. Luxúria. És el pecat produït per un desig sexual incontrolable. Si gola és l’excés de menjar i beure, luxúria és l’excés de relacions sexuals. I tirant de tòpic, les falles venen marcades per l’arribada de la primavera, i la primavera la sang altera.

Les mascletaes a la plaça de l’ajuntament de València s’emporten la primera màniga curta de 179 El Canet

Els premis dels llibrets poden causar molts pecats: avarícia, ira, enveja...

Lliurament de premis de la Generalitat Valenciana (2019) Foto: @virruizphotography

la temporada i l’abric es va quedant a l’armari.

Però, per no posar a ningú en cap compromís, millor este pecat el passe rapidet.

PECAT NÚMERO 5. Avarícia. De l’excés de menjar, a l’excés de desig sexual. Però el present pecat va relacionat amb l’excés de béns materials. Relacionat amb la supèrbia al món faller existeix el desig de voler-ho tot. Les comissions volen el primer premi al llibret, a la millor pintura, a la falla més igualitària, a l’Ingeni i Gràcia, el primer premi d’Especial per a la falla gran encara que estiga en Secció Quarta (i si pot ser per a la infantil també millor).

Volen el premi a la disfressa de la cavalcada fallera, a la comparsa i a la carrossa (encara que siga llogada). Ah, i el premi Ortifus a la millor portada i a la coherència del llibret, encara que la falla siga de pirates i el llibret de reciclatge.

L’avarícia pels premis en el món faller està El Canet 180

... el món faller peca. Molt.

Però, també té virtuts. Moltes.

Moltíssimes.

arrelada a totes les comissions. Totes les falles volem guanyar i sols en pot guanyar una.

En conclusió, el món faller peca. Molt. Però, també té virtuts. Moltes. Moltíssimes.

PECAT NÚMERO 6. Ira. Sentiment no ordenat d’odi i enuig. I parlant de premis, el no guanyar provoca ira. Ira al jurat qualificador de falles, ira a la Junta Fallera que no té ni veu ni vot als premis, ira al jurat de llibrets. Els fallers hauríem d’aprendre a perdre. Perquè perdre forma part de la victòria.

Si poguera descriure una persona que pertany a una comissió fallera diria que és humil, solidària, generosa, inclusiva, diversa, que té la germanor per bandera. Els fallers i les falleres riuen i ploren, fan i desfan, escriuen i lligen.

Transmeten la cultura i la tradició valenciana arreu del món. Podria escriure un llibret amb les virtuts del món faller (preneu nota, alguna de les comissions).

PECAT NÚMERO 7. Enveja. Consisteix a desitjar quelcom que algú més té i que la persona percep que li falta. Al món faller hi ha enveja. Enveja a la falla del costat que és més gran i més bonica que la meua, enveja a l’espolí de la fallera major, enveja al jupetí del president.

Enveja perquè el llibret és més gran i està millor maquetat. Seria positiu reconduir esta enveja per superar-nos a nosaltres mateixos, i no estar pendents de la resta.

Els pecats del món faller ocupen unes línies al llibret del Canet. Les virtuts podrien omplir un llibret sencer del Mocador. Així que, si posem els pecats i les virtuts dels fallers i les falleres en una balança com faria Kant, les virtuts pesarien més que els pecats. 

181 El Canet

EL FANTASMA DE L’ÒPERA? HI HA DE PITJORS

Francisco Fernández Ruiz Poeta

Dins del que anomenem la supèrbia

fallera, dins dels casals podem trobar espècies o éssers particulars. Són

aquells que tenen el poder de parlar molt i xafardejar, i després, no fer res de trellat.

Per exemple, podem trobar fantasmes de tota classe, però sense llençol,

d’aquests que fanfarronegen massa, inclús aquells que vacil·len en tots

els llocs dient que arrasaran en tots els premis i després es queden amb

un pam de nassos. Ai mare, quan de fantasma hi ha pel món, no creieu?

Així és, i vos ho pot confirmar el

nostre amic i poeta Francisco, que

amb la gràcia que el caracteritza, ens ho explicarà mitjançant unes estrofes plenes de versets.

El Canet 182



A l’Òpera de París -segons conta una novel·laapareixia d’improvís un fantasma del país buscant una damisel·la.

I és que fantasmes tronats -estic segur que ho sabeucom no van encadenats estan tots en llibertat i en trobem per tot arreu.

Diu que estava enamorat de la principal artista, un amor apassionat d’un fantasma mig tronat,

La Falla és com un teatre, i fantasmes té a muntons, però estan tan amagats i tenen tan poc trellat

per la bella vocalista.

que no van a les reunions.

183 El Canet

No només podrem trobar fantasmes als monuments fallers.

Què fa por de les Falles?, d’Arturo Benavent (Falla El Canet de Cullera, 2014).

Foto: JG Figueres

El Canet 184

Fantasmes amb forma humana, als quals podrem reconéixer perquè fan com el Guadiana... aparéixer i desaparéixer conforme els dona la gana.

I és que el fantasma faller, ja sabeu que està xafat, només vol parlar de festes, dels seus lligues o conquestes quan no es menja ni un torrat.

Sol fardar amb els amics del cotxe que s’ha comprat fent-los creure que és molt ric...

I ho té tot hipotecat.

Ell diu que mai s’engarrofa perquè va molt al gimnàs, i a la primera cassalla que li donen en la falla ja du un pet com un cabàs.

I és que un fantasma bufat pot resultar perillós, com t’agafe per davant et pot fer un desgraciat i això pot ser contagiós.

Ells solen eixir de nit, sembla que els molesta el sol, com que no tenen esperit, en lloc d’anar ben vestits, haurien d’anar amb llençol.  185 El Canet

EN L’ULL DE LA TEMPESTA D’EL MANIFESSER

Àlex Morales Fernàndez Faller de l’AC Falla El Canet

A mesura que t’endinses en un casal

faller, i vas coneixent el funcionament de la comissió fallera, vas coneixent

nous elements que habiten en la seua fauna.

Una altra espècie que existeix en aquest hàbitat és la del faller manifesser, és a dir, aquell que es troba en el plat i en

les tallades, i que està en tot per al bo

o per al roí. Pot tenir molta experiència però, de vegades, vol condicionar al

president o presidenta de torn per a

prendre unes decisions que, de vegades, no són apropiades.

També és aquell que, quan no li

agrada una cosa, és aficionat a

criticar el que s’ha decidit, a pesar d’haver-se imposat la democràcia fallera. No, Àlex?

El Canet 186

La història d’un faller que es repeteix en tots els llocs



Berlanga ha estat el director de filmografies espanyoles més famós de la història del cine més recent.

Ha pogut pintar panorames que mai se’ns haguera ocorregut traslladar a una pantalla i molt menys a un guió; escenes quotidianes que van entrellaçant-se i formant una espècie de teatre escenificat i a la vegada gravat que és mel per a molts i necessitat d’aspirina per a altres. El títol d’aquest article probablement ens condueix a pensar que és una pel·lícula berlanguiana, i si no, n’estic segur que podria ser perfectament el títol d’alguna obra del veí suecà Bernat i Baldoví.

Arriba la nit, i al casal van acostant-se grans i menuts per celebrar el tradicional sopar dels divendres on una bona part de la 187 El Canet

Entre tots els elements que podem trobar en una comissió, sempre està la dona o l’home que interpreta la realitat d’una forma massa egòlatra, els agrada prendre decisions a ells i que els altres callen o assentisquen davant la suprema intel·ligència que tenen.

comissió fallera es reuneix per saber com s’ha passat la setmana i per a prendre decisions transcendentals en el funcionament de l’associació cultural, sí, aquest concepte que hem reconvertit els fallers d’una antiga colla on es congregava el poble per beure alcohol, menjar paella i finalment cremar un monument per a donar pas a la primavera i acomiadar l’hivern.

En aquestes reunions sempre es decideixen qüestions inalienables a les Falles, sobretot aquelles que tenen a veure amb l’origen d’aquesta, el funcionament i com no, les peripècies econòmiques per les quals cal travessar per a aconseguir els objectius: fixeuvos que els objectius no en són altres que els de plantar un cadafal, generar un llibret i fer una brutal activitat lúdica, festiva i cultural necessària perquè la gent siga veritablement feliç.

El Canet 188

Entre tots els elements que podem trobar en una comissió, sempre està la dona o l’home que interpreta la realitat d’una forma massa egòlatra, els agrada prendre decisions a ells i que els altres callen o assentisquen davant la suprema intel·ligència que tenen. Que estrany!

Em recorda a les dictadures que han anat pul·lulant per l’Europa del segle passat. Aquell baixet, moreno i d’ulls negres que deia que tots els morenos i d’ulls negres eren la pitjor escòria de la humanitat i que volia acabar amb ells –i acabà, amb delictes de lesa humanitat–, i aquell altre home baixet amb un sol testicle i una segura homosexualitat encoberta que romangué uns quaranta anys a Espanya acabant amb la llibertat com a principi de la societat. Vinc a dir-vos que sempre són els manifessers els controladors de la societat i de la gent els més perjudicials per al bon funcionament de la vida, són ells i elles els que sempre ens posen en l’ull de la tempesta malgrat que nosaltres no vulguem estar-hi.

Tant de manifessejar per a després no eixir res com esperava.

Foto: Jan van Geeloven

El manifesser en ple apogeu Comença el sopar al cau, aquell està assegut, i no saben ben per què, al mig de totes les taules com si fora ell l’única referència a la qual seguir com si fora l’estrella que il·lumina als Reis d’Orient per anar a visitar al fill de Déu que ha nascut per salvar-nos. Ni tan sols és el President de la comissió, però ell, i tots ho sabem, maneja els fils per darrere com si fora l’assessor de la Presidència de la República Espanyola.

En acabar el sopar, en el qual per cert intuïm que eixe to d’amabilitat és perquè juguem al seu joc –que no compten amb mi, soc massa exclusiu– totes i tots sabem que comença l’operació democràtica per a decidir algunes coses. El primer punt era llegir l’acta anterior, com en qualsevol assemblea democràtica, però la poca pompositat burocràtica de les Falles ens 189 El Canet

Es manifesseja molt per a organitzar l’ordre de les falleres en l’ofrena?

Foto: Jan van Geeloven

fa pensar que eixe punt l’enviem a fer la mà, de fet no he llegit una acta d’una reunió anterior en ma vida. El segon punt i probablement el més candent era decidir la disfressa que ens anàvem a posar tota la comissió en festes del poble. Eixa peça de colors –o no– que hem de posar-nos nosaltres i la qual hem d’escampar per tot el poble. Cal recordar que les mesures físiques de l’element manifesser són prou grans, per no dir que si anara al metge, hauria de fer-se una bona revisió del colesterol i posteriorment la contractació d’un dietista especialitzat: Li sobren uns quants kg.

Només per eixa raó tots sabíem que ell anava a començar a despotricar de qualsevol disfressa que no li cabera al seu cos. Bons homes, sabem que cal respectar i no faltar mai a cap persona per la seua condició física, encara que abans s’haja fartat dos pizzes de l’Atlàntida, un combo El Canet 190

... en honor al President corfa que tenim, o a nosaltres mateixos, perquè gossos a contradir-lo som prou, ja que cada any hem de passar per la recta que el manifesser sempre ens diu. I això que diuen que estem en democràcia...

i s’haja estacat quatre cassalles arrancadores –ja pot arrancar bé, ja...–; i durant el sopar s’ha begut sis gots de vi.

El manifesser comença parlant: – Bé, ja ho tenim ahí, eh, a vore quina disfressa agafem enguany per a festes, que sempre jo m’he de quedar sense poder disfressar-me.

Senyoret, però si tota la vida t’has vestit igual que tots perquè sempre hem fet el que t’ha donat la gana; clar, a veure qui li diu alguna cosa...

La reunió la porta ell, i de fet ens proposa disfressar-nos de gos gegant, o de gossa, per ser inclusius. L’expectació es consolida i la gent, seguint el joc a la dictadura del manifesser, no

posa en dubte la gran idea d’aquest ésser, i així ocorre, tota la falla prenguérem la decisió unànime de disfressar-nos de gos, encara que dins de tota eixa tempesta, a mi se’m va ocórrer ser la veu discrepant de l’assumpte, i no vaig eixir massa ben parat, encara es va clavar amb mon pare, ma mare i fins i tot els meus besavis, em vaig veure sense voler-ho dins de l’ull de la tempesta.

Em pense que la disfressa elegida per l’home de grans mesures que com deia el Quixot “cuyo nombre no quiero acordar-me”, fou en honor al President corfa que tenim, o a nosaltres mateixos, perquè gossos a contradir-lo som prou, ja que cada any hem de passar per la recta que el manifesser sempre ens diu. I això que diuen que estem en democràcia... 

191 El Canet

POSSESSIÓ INFERNAL ALS CASALS FALLERS DE CULLERA Sheila Guillem Bolufer Fallera de l’AC Falla Avinguda País Valencià de Cullera

Hi ha també alguna altra espècie

fallera a destacar, la qual sembla

que no es pot moure de certa cadira, En aquest cas, l’anell el podríem

equiparar amb un càrrec faller, ja que molts fallers s’aferren a una

cadira com si fora això una meravella del món. Ni que cobrara un sou per fer certa feina?

Es pot corroborar que existeixen

fallers o falleres d’aquesta classe,

que en part s’assemblen al manifesser

en el fet que si no els agrada una cosa, es passen l’exercici fent la

punyeta al que ha heretat aquest

càrrec, que no sol tenir la culpa que l’hagen empastrat.

Sí! Ocorren aquestes coses en el món

faller, i Sheila s’esplaiarà afirmant-ho.

El Canet 192



La possessió dels càrrecs arriba a ser una saturació mental constant per al protagonista, per als membres de l’associació i fins i tot per a la seua família. Podríem dir que a tots ens agrada formar part d’un tros d’allò que estimem, però fins a quin punt? Perquè l’estima es pot tornar en la nostra contra i passar a ser repulsió. Es pot diferenciar entre aquell càrrec saludable i el que no ho és tant, ja que li diríem càrrec possessiu.

Anem endintre de la possessió infernal d’un càrrec. Quines ganes has de tindre any rere any, per a sempre ocupar el mateix lloc, veritat?

Fins que arriba una persona a la qual li agraden els canvis, el pas a les generacions joves, al futur de la falla i de sobte tu penses que tot anirà malament. A partir d’eixe moment es torna en el teu enemic número u, i tot perquè passa a ocupar el càrrec que tu mateix havies posseït, de tal forma que et sents com si t’arrancaren un tros

del teu cor, de forma freda i sense compassió, et refilaren a terra i et xafaren, somrient de forma irònica. Comences a fer-li la vida impossible, t’ha llevat això que senties tan teu, sense adonar-te que formes part d’una associació i t’enfonses dins del teu propi individualisme, cretí i malèfic.

Aleshores, res del que propose t’agrada, a tot fas un vot amb un NO rotund. Res et sembla bé, inclús aquelles coses que segueixen d’igual manera que abans. I comences a endinsar-te dins del teu propi malson, i convertixes en un bucle constant la teua existència.

Continuem amb eixe malson, on apareix nit darrere nit, sopar darrere sopar, divendres darrere divendres, acte darrere acte i vida darrere vida, la teua venjança. I no t’adones que l’únic que aconsegueixes és a poc a poc, la distància de cada membre de la comissió i et deixen sol perquè no els agrada compartir tant de temps amb una persona que sols 193 El Canet

A partir d’eixe moment es torna en el teu enemic número u, i tot perquè passa a ocupar el càrrec que tu mateix havies posseït, de tal forma que et sents com si t’arrancaren un tros del teu cor, de forma freda i sense compassió, et refilaren a terra i et xafaren, somrient de forma irònica...

fa que criticar. Ah! Abans que se m’oblide, sempre hi ha algú que t’escolta, sense trellat, però t’escolta. Visca l’egocentrisme i la unió d’aquesta possessió!

Bé, encara que parega una mentida, he de dir, que sempre està aquell faller/a que no vol deixar a un costat el seu càrrec perquè l’estima de forma sana i bonica, però que sap acceptar que les noves generacions, sempre ens donaran dolçor, color i energia a tot allò que intenten fer i que encara que de vegades s’equivoquen, mai podrien aprendre si no ho intentaren. Així que decideixen deixar-los pas amb els braços oberts i aconsellar-los en tot allò que necessiten, sense oblidar-se que fa uns quants anys, ells també han sigut joves i també han tingut al veterà de la seua comissió donant-los un fum de consells per a tirar la falla endavant.

El Canet 194

Caldria evitar aquestes possessions de càrrecs i quina millor forma que fent una roda d’aquests, així tot el món aprén de tot allò que gira al voltant del món faller i també coneixen el sacrifici que fa cadascú a l’hora d’ocupar un càrrec.

Finalment i ara ja utilitzant un to reflexiu, m’agradaria parlar de la dita d’un autor psicòleg, que personalment em sembla perfecta per aquesta ocasió. I com bé deia William James: ‘‘El gran descubrimiento de mi generación es que los seres humanos pueden alterar sus vidas al alterar sus actitudes mentales’’. I eixe mateix motiu és el que fa que qualsevol persona puga acceptar el pas a les noves generacions si mentalment s’ho proposa. 

Hi ha fallers que s’agafen als càrrecs com si foren per sempre. Fallers plantant la falla (2018).

Foto: @virruizphotography

Una vegada feta la descripció

d’alguns dels fallers més significatius en termes negatius, és el moment de presentar al faller que es troba al

capdavant de tota la tropa fallera amb l’objectiu de fer endavant

l’exercici faller: la presidenta o el president.

Aquest faller o fallera és la persona que comença amb molta il·lusió i

acaba fins als nassos... Va, la il·lusió la mantenen fins al final.

A continuació, vos presentarem

diversos marcs en els quals existeix la

figura que exerceix com a cara visible per defendre els interessos dels

organismes fallers que representen.

195 El Canet

SENYORA PRESIDENTA

Isabel Palau Úbeda Presidenta de l’AC Falla El Canet

D’una manera poètica vos salude en el llibret que té ambientació cinètica, sembla un tema prou concret.

Jo també vull fer menció a tota la comissió, per l’ambient tan agradable que tenim, incomparable!

Però està relacionat amb el tema de les Falles, en aquest s’han criticat mals vicis d’aquestes festes.

Si entre tots treballem junts, podem assolir molts reptes, anirem tots cap amunt gaudint dels actes i festes.

Amb el llibret gaudireu d’una estoneta agradable, fet amb l’esforç encomiable de tots els que ací veureu.

I als nostres representants, desitjar-los un gran any, en cadascun dels instants dels quals cal gaudir enguany.

Des d’ací vull agrair-vos i per això anomenar-vos a tots els que heu col·laborat, per tot el temps dedicat.

No em queda res més a dir i vos deixe amb la lectura, ara el que toca és gaudir del que és la nostra cultura.

Isabel Palau Úbeda

El Canet 196

197 El Canet

OBJECTIU: PRESIDENT

A José Luis Renart Català President de la Junta Local Fallera de Cullera

Podem dir que en les Falles 2020, la comissió de l’AC Falla El Canet ha trencat una fita històrica, ja que per primera vegada, el càrrec de President de la Junta Local Fallera de Cullera ha recaigut en un faller de la nostra comissió: José Luis Renart Català.

Aquest és faller de la nostra comissió des de quasi els seus inicis fins a l’actualitat, i ha ostentat la presidència de la nostra comissió entre els anys 1999 i 2004, és a dir, durant cinc exercicis fallers. A banda, també ha exercit nombrosos càrrecs dins de la comissió, i és un apassionat del monument faller, havent sigut responsable d’aquesta delegació molts anys.

Des de 2017 ostentava una de les vicepresidències de la Junta Local Fallera i, en aquest exercici, s’ha decidit a fer un pas endavant per a ser el president de les quinze comissions falleres de Cullera. Enhorabona!!

El Canet 198

199 El Canet

QUEDA’T AL MEU COSTAT

José Manuel Prieto Part Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Gandia i Periodista.

La presidenta o president en qüestió, el que fa només comença l’exercici faller és rodejar-se de gent de

confiança per a afrontar l’exercici faller. Per aquest motiu, es forma

una junta directiva, la qual sempre

comença sent extensa, ja que la gent,

en acabar-se les Falles, està eufòrica i sempre vol aportar el seu gra d’arena.

El que passa és que, tal com va

avançant l’exercici faller, les juntes van disminuint per diversos motius:

no poder complir amb les obligacions, discussions per no estar d’acord,

o poques ganes de treballar, entre

d’altres, fet que fa que les juntes es

queden en un grup reduït que es queda al costat del president o presidenta.

Aquest o aquesta es desil·lusiona, tal com ens narra José Manuel.

El Canet 200



Pep és l’home de consens. Ha costat dues assemblees, dues fumates de color negre i, ben negre també, un panorama que la falla s’assemblara al paisatge desèrtic d’última hora d’un dia d’albades en el casal. Ens restava la bola del desert alçant la pols per omplir-hi el buit. El cas és que el president havia dimitit, enguany no hi havia reines i per no tenir, no teníem tampoc comptes amb què tancar un exercici per obrirne un altre. La maledicció del faller: no ser capaç de tancar l’exercici i enyorar la cendra en el record d’allò que no va poder ser.

Però ahí estava Pep. L’home que, tres assemblees després, restava disposat a agafar el timó i donar un colp de mà a una inèrcia que començava a preocupar els més veterans.

Pep. L’incombustible casaler, el recol·lector de la loteria setmanal, el pesat que telefona cada setmana per recordar els terminis de 201 El Canet

No ha començat l’exercici i l’home de consens, superheroi requerit per a la salvació, ha de compondre el seu equip d’executiva.

pagament de les disfresses de la cavalcada...

Pep. L’insubstituïble reposador de beguda a les cambres, el confeccionador de menús de la carpa dels dies de falles o, si s’escau, xofer oficial de la reina de la falla, és igual si a València o a qualsevol indret de Gandia. Pep: de tan evident, tan invisible. La sensibilitat capaç de posar d’acord les sensibilitats de la comissió, l’home talentós i discret que, des d’un sigil impecable, cus una candidatura de consens l’any en què no hi ha comptes ni reines ni artista ni projecte. Pep, és clar.

La permanent ombra en els temps on el desert necessita un oasi on projectar els silencis o els dubtes. No ha començat l’exercici i l’home de consens, superheroi requerit per a la salvació, ha de compondre el seu equip d’executiva.

un càsting d’un programa de cuina en televisió: tots s’apunten. El sector de les dones jubilades vol imposar la dona cosidora –i patidora– que repunta amb la mà i amb la llengua; però compte amb la presència de la dona, perquè poden ofendre’s les mares de les reines de l’any passat, patidores víctimes de l’acupuntura de la cosidora, i alhora, haver-hi danys col·laterals de l’exhibició dels vestits de les filles reines. Els homes trucadors també volen presència en l’equip de Pep, però no trigarà a passar molt de temps fins que algú de l’equip de joves els retruque amb la seua escassa presència a les nits de treball al casal, o quan cal fer alguna ajuda i només un problema ha desbordat la capacitat o la influència de l’equip. Pep haurà de fer malabars perquè la joventut més festera, que no fa llibret ni clava claus en les comparses de la cavalcada,

Amb tanta solvència com garanteix l’home al capdavant de mil encàrrecs, tots d’eficàcia demostrada, el que era un parany ara sembla

puga estar en l’equip perquè cal garantir una especialitat inajornable: la del comboi i els preparatius de la logística de cada festa.

El Canet 202

Tenir una directiva consistent ajuda al desenvolupament de l’exercici faller.

Foto: JG Figueres

I, per si no fos prou, a Pep se li ha ocorregut que per a trobar reines ni caldrà assumir els preparatius de la demanà, un sarau al nivell d’un enllaç matrimonial, ni tampoc serà suficient amb la quota actual, que a dures penes dona per a mantindre un local llogat a l’eixample d’un dels districtes de moda. Embolic al canto: la mateixa assemblea que l’ha ascendit als altars de la salvació, li prepara una crucifixió a l’alçada de l’atreviment del novençà mandatari.

Només se n’ha adonat, Pep es gira i resta sol en la línia de poder on, més enllà del telèfon roig del mandatari, no hi ha altre telèfon al qual aclamar-se. Ni està l’equip, ni resten les cosidores, i els nàufrags supervivents afilen els ganivets per a la següent reunió. Queda’t al meu costat, els va dir. I els fallers, és clar, van fer per entendre-ho, d’inici, a l’inrevés. Com desobeir el mandat original de no fer foc per ofrenar el patró Sant Josep.  203 El Canet

L’ÚLTIM SUPERVIVENT

Tomàs Palomares Faller de l’AC Falla Reis Catòlics de Silla

Els que queden solen ser els últims

supervivents, els fallers que gaudeixen

del dia a dia de les comissions falleres, és a dir, el faller que treballa sempre pel bé de la comissió.

D’aquests, hi ha ben pocs, ja que la

majoria sempre apareixen quasi quan està la taula parada, o simplement, durant l’any no apareixen i sols els

veus pel casal quan arriba la setmana fallera.

L’últim supervivent és aquell que ha

sobreviscut a nombrosos presidents o presidentes, cadascun amb una

forma de pensar diferent que han

fet que la comissió haja actuat de

manera diferent en funció d’aquest

fet. Vos ho contarà millor Tomàs, que probablement es considera així.

El Canet 204



Aquest títol de pel·lícula de ficció-fallera, i alguna de les seues variants, defineix perfectament moltes situacions que es donen al llarg de l’any en qualsevol comissió fallera de la nostra comunitat, i estic segur que molts i moltes de les que llegiu aquest article vos identificareu amb ells.

Algunes de les variants cinematogràfiques que podrien definir també aquesta sensació, són moltes i variades, podrien ser “L’últim mohicà”, “L’últim samurai”, “L’últim gran heroi”, “L’últim boy scout”, “L’últim romàntic” o “L’últim home”. Com veieu, a Hollywood hi ha molts últims..., i alguna cosa més. Malauradament, el que m’ha costat molt més és trobar títols en femení, ja que no n’hi ha, a penes, ultimes...

Pareix que allà als Estats Units i als productors de Hollywood, no acaben de veure la transformació feminista que està ocorrent al món.

205 El Canet

Les taules, en els casals fallers, sempre estan plenes (2019). Foto: JG Figueres

Aquesta sensació de ser l’últim o última supervivent, li pot passar a qualsevol faller o fallera, especialment si eres dels que sols treballar i col·laborar en les diferents activitats.

Si alguna vegada has ocupat la presidència, hauràs comprovat que la sensació de ser l’últim supervivent s’ajunta amb l’obligació de ser “El primer cavaller” o “La primera Dama”, el que fa que qualsevol vesprada o nit que baixeu al casal a fer qualsevol reunió o activitat sigues l’encarregat d’obrir i tancar el casal, el que suposa ser sempre el primer a arribar i l’últim a moure... I ves amb compte perquè no pots fallar cap dia, i que no arribe ningú abans que tu o no te’n vages abans, que de segur que en la reunió següent de directiva algú t’ho dirà.

i perquè no dir-ho, la mala llet que entra de vore’s en aquestes situacions. En aquests casos parlaríem dels últims supervivents, o inclús si volguérem donar-li un nom més èpic, on destacàrem la valentia dels supervivents, podríem anomenar-los “Els últims de Filipines”.

Afortunadament hi ha moltes vegades que no

En les juntes directives és on més quotidianament es viu aquesta sensació. Encara no ha començat la junta, i més de la meitat tenen pressa, que si va “Gran Hermano” i si acaba prompte la reunió, encara ho veuen, el secretari que diu que no ha sopat, i altre que està mirant el futbol en el mòbil. Abans d’arribar als precs i preguntes, ja s’ha perdut la meitat del quòrum i els últims punts del dia els aproven dos persones.... els últims supervivents.

Això sense contar quan arriben les fredes nits

és sols una persona la que es queda a soles, acabant una activitat, d’eixa manera la soledat no es nota tant i podem compartir patiments

d’hivern, on si damunt plou, sols baixen dos o tres a la reunió, per tant aprovar qualsevol acord, es converteix en una quimera, perquè

El Canet 206

Després del café, com en comptagotes, va desapareixent la gent i veus com a poc a poc, d’una manera estranya, passes d’estar pressionat per al dinar, a tindre tot l’espai que vulgues.

Quan pares de xarrar amb el que tens al costat i alces el cap, i hi ha hagut una bomba de fum generalitzada, i ja no queda quasi ningú.

per poc que no agrade el divendres en la reunió general el que s’ha acordat, s’acaba tirant arrere qualsevol acord que sols defensaran, és clar, els únics que els dimarts baixaren a la reunió.

Un altre moment on es queden els últims supervivents més a soles que la una, és quan hi ha un dinar a la falla. Després del café, com en comptagotes, va desapareixent la gent i veus com a poc a poc, d’una manera estranya, passes d’estar pressionat per al dinar, a tindre tot l’espai que vulgues. Quan pares de xarrar amb el que tens al costat i alces el cap, i hi ha hagut una bomba de fum generalitzada, i ja no queda quasi ningú. I el millor de tot, que el calder de la paella encara està ahí, esperant que algú el fregue... I a qui li toca fer-ho? Als últims supervivents...

En les nits abans de la presentació, també sol aparéixer aquesta situació, especialment en l’última setmana, en els últims preparatius, 207 El Canet

Tres posant gespa..., i 100 a la carpa en la discomòbil vinga el cubata... I encara ixen a revisar la faena i a donar-te la seua opinió!!!! Serà possible!!!!

on els nervis estan a flor de pell, i un muntó de treball per fer, siga en el casal, o al lloc de la presentació. Quan s’acaba de sopar i s’aprofita per a fer una mica de faena, quan te n’adones, sols queden dos pressionant dos caragols, perquè la resta de la gent ha anat desapareixent a poc a poc.

I el moment tradicional per excel·lència on més es veu aquesta situació, i segurament siga el que més cabrejos genere és, com no!, la nit de la plantà quan l’artista ha acabat de muntar la falla, i arriba el moment de posar la gespa i adornar-la i posar-li els detallets, escriure perquè l’endemà el jurat la veja amb el seu màxim esplendor...

Segur que molts penseu, eixa pel·lícula jo ja l’he viscuda... Tres posant gespa..., i 100 a la carpa en la discomòbil vinga el cubata... I encara ixen a revisar la faena i a donar-te la seua opinió!!!! Serà possible!!!! Doncs sí, és possible i passa cada nit del 15 al 16 de març.

El Canet 208

Pocs supervivents acudeixen a la plantà (2018).

Foto: @virruizphotography

Però aquesta pel·lícula l’últim supervivent, com totes les pel·lícules, tenen els seus antagonistes, que actuen totalment diferent dels protagonistes i veuen els fets des d’altre prisma, aporten altra visió, que fa que la mateixa expressió tinga un significat totalment diferent.

No sols s’aplica als últims que es queden treballant i fent feina, sinó que també és aplicable per als que fan tot el contrari!

Aquesta pel·lícula ens val per posar títol als quatre fallers que tanquen tots els divendres a les tres del matí el casal jugant al truc, els que arrasen amb tot l’alcohol quan hi ha picadeta en casa dels representants, i com no per als que tanquen l’orquestra totes les nits de falles, perquè cal reconéixer que per a poder fer tot açò també cal tindre esforç i dedicació, i tindre un fetge que també siga l’últim supervivent.

209 El Canet

DIGUES QUE SÍ.

I L’ART DE SABER DIR NO Paco Mascarell Estruch

Delegat de Cultura de l’ACE Falla Plaça d’Espanya

El o la supervivent, o el que es queda al costat de la primera autoritat

fallera, té un gran defecte, ja que li costa dir que no.

Això passa moltes vegades per l’amor a la comissió i a la festa, i sol ser un faller o fallera que acumula moltes

tasques. Per exemple, si comença sols delegat de llibret, sol acabar també

fent de secretari, comprant el menjar, etc.

Tot açò és conseqüència de no haver més voluntat a l’hora de treballar i,

aquesta persona, acaba sacrificant

molt del seu temps personal per a ell i

per als seus en benefici de la comissió fallera, per tant, és evident que és

necessari saber dir no a temps, com bé ens explica Paco.

El Canet 210



En els annals fallers ha quedat gravat a foc el fet que en les comissions en són molts i que en treballen pocs, i que són aquests últims els que són per dir que sí, o per no saber dir que no, que és el mateix, a tot el que ens demana el president o presidenta del moment. Açò provoca cert malestar, ja que alguns sacrifiquen el seu temps lliure, d’esbarjo, de vida familiar per la seua falla i, encara que ho fan de bon gust, tot es deu al fet de no saber dir no.

En aquest escrit no donarem les instruccions precises i precioses per a ensenyar-vos a dir no, entre altres coses perquè no les tenim, el que pretenem és fer una anàlisi del perquè sempre contestem sí, i mai contestem no, en diversos àmbits de la vida, com són el món de les falles, les relacions de parella i als nostres superiors en el treball, d’entre altres.

211 El Canet

... busquem agradar, ens encanta que ens reconeguen els que ens importen i patim tinta xinesa quan hem de dir no a persones rellevants per a nosaltres.

I és que com molt bé diu l’afamat intèrpret de música tradicional mexicana, Joss Favela: “Yo no sé decir que no si tu boca es la que invita”.

En moltes ocasions, no saber dir no es pot convertir en un dels majors enemics de la teua productivitat personal. Això és alguna cosa que ens ocorre a tots en major o menor mesura.

Anteposar la satisfacció d’altres persones a la teua està molt bé i és fins i tot admirable quan ho fas de manera conscient i voluntària per les raons adequades. Hi ha molt diverses raons de per què ho fem, i encara que algunes poden semblar raonables i altruistes, solen ser equivocades.

Volem ajudar, volem caure bé als altres i busquem la seua aprovació, aqueixa persona no es mereix un no per resposta, temem els enfrontaments i el sentiment de culpabilitat, sovint no ens quedem tranquils quan diem no, una altra vegada l’odiós sentiment de culpabilitat… Bé, no es tracta de dir a tot que no, quan digues no, fes-ho de manera El Canet 212

educada però ferma i no inventes excuses, ni tan sols tens per què donar explicacions. Tu eres l’amo del teu temps. Aprendre a dir no és un gran favor que pots fer-te a tu mateix.

Com deia Aristòtil, som animals socials per naturalesa, la qual cosa significa que ens entreguem en cos i ànima a ser part del nostre grup. Per això, busquem agradar, ens encanta que ens reconeguen els que ens importen i patim tinta xinesa quan hem de dir no a persones rellevants per a nosaltres.

Posar límits és una de les proves més difícils a les quals ens enfrontem i un dels millors termòmetres de maduresa. En l’adolescència caiem als braços del grup i en general ens importa més el que diguen els companys de classe que els professors o els pobres pares (molts d’ells et donaran testimoniatge d’allò que estem parlant). No obstant això, quan creixem,

Ens costa dir que no a fer determinades tasques. Proclamació de l’AC Falla El Canet 2019.

Foto: @virruizphotography

anem conformant la nostra personalitat i el nostre caràcter, i ens sentim més forts i aprenem a pronunciar el meravellós no. És possible que arribem tard i que ja hages tingut alguna conversa amb un amic, familiar, cap o president de la teua falla, que et demana alguna cosa que no t’abelleix massa, però que acabes acceptant, senzillament perquè et va resultar difícil dir-li que no… No és gens fàcil.

Esperem que els següents consells t’ajuden per a la pròxima vegada, perquè no ho dubtes, hi haurà una pròxima vegada.

correu electrònic al coordinador del llibret… I com no, acabes escrivint aqueix article.

Segon, inclou la tècnica de la negociació.

Seguint amb l’exemple anterior de l’article, disli que enguany no podràs escriure’l però que el pròxim promets escriure’n dos. Això sí, recorda que hauràs de complir amb la teua paraula i escriure dos articles per al pròxim llibret… Així que tu mateix.

Tercer i últim, explica l’impacte prenent com a referència una tercera persona. Podria ser: “si escric aqueix article, hauria d’escriure’n algun

Primer, dona una resposta d’una manera amable, sense massa explicacions, no dones excuses fàcilment desmuntables. Si dius, “no puc escriure

també per al llibret de la meua falla”. I el que ocorre és que acabes escrivint aqueix article i dos més per a la teua falla i l’any vinent…

aqueix article per al teu llibret perquè m’he quedat sense tinta en la impressora”, l’altra persona pot respondre’t que no necessites imprimir l’article, que simplement li l’envies per

En definitiva, aprendre a dir “no” és bàsic per a dir “sí” al que realment ens importa, així que “KEEP CALM AND SAY NO”.  213 El Canet

COMISSIÓ

Per això, pels motius que han

expressat les tres anteriors històries, les comissions falleres deuen estar unides i, entre tots, tractar de

superat les adversitats de l’exercici faller.

Així mateix, és important que la convivència entre els diferents membres siga bona, ja que açò

ajudarà al fet que hi haja una major

solidaritat entre els mateixos fallers,

ja que un xicotet esforç de cadascú no passa factura.

Una gran comissió és aquella que

roman unida en cadascun dels 365 que dura l’exercici faller i que treballa de valent. Per a ser-ho, no és necessari

ser 300 membres, tal vegada 70 units fan més paper que 300 desunits.

El Canet 214

Falleres i Fallers Paula Acevedo de los Santos Mariola Adam Fuertes José Luis Andrés Martí Laura Armengot Nicola Irene Bataller Esteve Lorena Beneite Pérez Alejandro Bermell Casado Mª Carmen Blasco Gonzalo Carlos Bou Mateu Laura Bou Mateu Susana Bou Mateu José Bou Montagud Rosana Castelló Altur María Cerveró Rico Salvador Climent Pellicer Pablo Colom Simó Juan Bernardo Creus Bou Gisela Creus Gascó Vicent del Moral Gil

Mariola Esteve Lacomba Héctor Fariza López Rosario Fernández Marzal Juan Gabriel Figueres Hernández Ulises Garrigós Reyes Yarisa García Blasco Ana Giner Vallet Clarisa Gomila Pérez Pablo Gomila Pérez Paula Grau Puig Daniel Grau Serrano Roberto Hernández Gomila Omar Hernández Miranda Antonia Hernández Sala Miguel Ángel Lázaro Parreño Gemma López Montagut Ismael Mansilla Panesi Juan Carlos Marí Rico Luis Martín Ferrando Luis Martín Todos Santos Laura Martínez Lobera 215 El Canet

Vicent Santamaría Colom Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants

Javier Martínez Pérez Nacho Matilla Mahiques Aida Miguel Fernández Saray Miguel Fernández Manuel Miguel Peña Àlex Morales Fernández Elianne Morant Molina Mª Carmen Moreno Colom Jose Moreno Fernández Daniel Murillo Esteban Vicky Musteikiene Isabel Palau Úbeda José Luis Renart Català Rubén Renart Palau Núria Roig Bou Joan Roig Peyró Virginia Ruiz Criado Carolina Sáez Hernández Mar Sáez Hernández Antonio Sala Moreno Cristina Sanchis Cabanes El Canet 216

Ximo Sapiña Criado Ivan Santamaria Adam Vicent Santamaria Colom Paula Serrano Alcover Joan Signes Ángel Rubén Talens Bou Aníbal Vallejo Ibor Jan Van Geeloven José Alberto Vercher Bodí BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS Vicent Santamaría Colom BUNYOL D’OR Juan Bernardo Creus Bou Antonia Hernández Sala Javier Martínez Pérez Joan Roig Peyró

Encarna Pérez Martínez Col·laboradora Major 2020

BUNYOL D’ARGENT Rosana Castelló Altur Dunia Gil Bou Vicky Musteikiene Daniel Murillo Esteban Antonio Sala Moreno Aníbal Vallejo Ibor CULLERA D’OR Roberto Hernández Gomila Gemma López Montagut Jose Moreno Fernández Ivan Santamaría Adam CULLERA D’ARGENT Susana Bou Mateu Vicent del Moral Gil Paula Grau Puig Antonia Hernández Sala Juan José Gavarrell Daroqui Antonio Sala Moreno

Col·laboradores i Col·laboradors María José Adam Fuertes Begoña Blasco Collantes Rosario Boix Tomás Erika Borrás Sánchez Elisa Bou Montagud Pepita Bou Montagud Carmen Gascó Castelló Lolín Fuertes Martínez Rosa Llopis Frígola Rosa Mª Mahiques Pizarro Trini Martí Andrés Silvia Oliver Castelló Encarna Pérez Martínez Rosa Pérez Martínez Rosa Santamaría Colom Ximo Soldevila Ibor

217 El Canet

A CONTRARELLOTGE

Pilar Bernabé García Regidora de l’Ajuntament de València i Fallera

Això sí, les comissions falleres han de començar a aprendre una paraula en el seu vocabulari: planificació.

Aquesta paraula ha d’estar present,

perquè si no aquestes acaben fent les

coses de pressa, és a dir, acaben sent

les exponents del moviment del “pensat i fet”, tal com ho anomena la següent protagonista.

Però amb el “pensat i fet”, el que sol passar és que a la comissió “li agafe el bou”, és a dir, que acaba fent

les coses malament, tenint efectes negatius sobre la comissió fallera.

Encara que tal vegada siga divertit, no és recomanable fer les coses a

contrarellotge. Vos conta Pilar, amb la seua experiència.

El Canet 218



Es parla tant de la nostra festa, que, en moltes ocasions, no ens adonem del volum de treball que comporta i de la capacitat d’organització que té el col·lectiu faller. Som una de les poques festes del món que mobilitza milers de persones, que és capaç de posar “potes enlaire” una ciutat i l’endemà de la seua finalització, semble que no ha passat res. Som capaços de treballar constantment durant tot l’any, per a després en quatre dies cremar el bo i el dolent, com si no haguera passat res. Sens dubte, les falleres i els fallers som capaços d’aconseguir el que ens proposem amb valentia, esforç i organització. Sempre anem a contrarellotge, però sempre aconseguim el que ens proposem. Va en el nostre ADN. I també està en el nostre ADN la capacitat de resoldre diferents situacions, per molt complicades que semblen, en moltes ocasions planificades en altres ocasions no tant i 219 El Canet

El “pensat i fet” és molt nostre, eixa és la realitat, però no per això ho hem de realitzar sempre, ja que a vegades ens enxampa el bou, i apareix aqueixa frase tan nostra “hi ha bou”, una expressió que sempre s’ha relacionat amb el fer dels nostres artistes fallers, però que ja la utilitzem en la nostra vida diària i fallera.

recorrent al nostre millor argument “pensat i fet, en un moment ho preparem”. I la veritat, per a no portar-nos a engany, en la majoria

vida diària i fallera. I no per això és bo, potser requeriríem en moltes ocasions més planificació i coordinació, però no hem d’oblidar que el treball

de les situacions les coses ixen, sí, és veritat. I ixen d’una forma més que decent. La capacitat d’improvisar i fer-li front a aquestes situacions, també va en el nostre ADN, la qual cosa significa que actuem bé, però no per això hem de confiar-nos.

de les falleres i fallers, no deixa de ser un treball voluntari, un treball complementari a la nostra vida diària i l’hem de compaginar amb l’estrés que patim per a arribar a tot.

El “pensat i fet” és molt nostre, eixa és la realitat, però no per això ho hem de realitzar sempre, ja que a vegades ens enxampa el bou, i apareix aqueixa frase tan nostra “hi ha bou”, una expressió que sempre s’ha relacionat amb el fer dels nostres artistes fallers, però que ja la utilitzem en la nostra El Canet 220

He viscut situacions de tota mena en la meua vida fallera, on la capacitat d’improvisació i execució m’ha fet, i ens ha donat, molts somriures, però també alguna que una altra llàgrima de veure que no arribàvem, que anàvem “a contrarellotge”, que finalment ho hem superat, però sempre amb la incògnita que tal vegada, amb més temps i amb una bona planificació, pot ser que haguera eixit millor.

A pesar d’haver acabat tard del muntatge de la presentació, tots a hora per a eixir vestits de fallers i falleres.

Foto: JG Figueres

Altes hores de la matinada ens ha donat el casal, ja siga cosint el vestuari per al teatre o els playbacks; altes hores d’un assaig general per

pena compartir-la, gaudir-la i expandir-la. Una aventura que transmetem a tothom que ens envolta i que ens fa sentir orgullosos i orgulloses

a la presentació i confiar que acabaríem a les 12 de la nit i pràcticament empalmar l’endemà amb el teu treball, per no dir, el fet d’arribar in extremis a desfilar en l’Ofrena. Situacions que segur que més d’un ha viscut i segur que en llegir aquestes línies recordarà, però cert que al final s’arriba, al final es compleix l’objectiu, i després el celebrem perquè ens l’hem guanyat.

del que fem. Ser faller és com una pel·lícula, on el vertader protagonista és el capital humà que s’estén per tots els racons de la nostra terra, que només té la intenció de defensar la nostra cultura i la nostra manera de ser com a valencians i valencianes. Una pel·lícula que sense dubte rebria els majors guardons i premis en moltes categories, però sobretot en la categoria de lluita, constància, treball, il·lusió i entusiasme, factors que només recull la nostra festa, una

Sempre he dit que ser fallera, és més que un estil de vida, és una gran aventura. Però una aventura d’aqueixes que mereix viure, una aventura que amb els seus pros i les seues contres paga la

festa que és el nostre major patrimoni.

221 El Canet

PÀNIC EN EL TÚNEL… FALLER

Juan Ramón Alcocer Pla Membre de l’Associació d’Estudis Fallers de Xàtiva

Si es fan les coses malament, un

dels aspectes negatius en els quals pot repercutir és en la viabilitat

econòmica de les comissions falleres, ja que aquestes depenen molt del

tema econòmic. Sense diners, no pots plantar una gran falla, no pots fer un bon llibret, i mil històries més.

El fet que al final de l’exercici

faller no ixen els comptes, suposa

l’aparició de les retallades en certs aspectes, que poden donar lloc a

augmentar el nombre de baixes dins

de les comissions falleres. Aleshores, comences a tenir pànic en el túnel faller.

Per a demostrar-vos ho tenim ací a

Juan Ramón, que també aportarà una

visió positiva d’entrar en aquest túnel.

El Canet 222



Per fi s’havia aconseguit allò que tant havia costat, en totes les vessants! El palet del primer premi lluïa, imponent, al millor racó del casal. Quina festa més espectacular i que bé s’ho passaren aquells dies de falles, celebrant tan faust esdeveniment.

Enrere quedava un any que començava llevantli la presidència a l’amargat de Silvestre Talone i la seua colla, obstinats tots ells a continuar guardant, al calaix de la tranquil·litat, eixe romanent de beneficis que, al llarg dels anys, la comissió havia anat acumulant per qualsevol imprevist.

“Imprevist?, quin despropòsit!; si passa alguna cosa, ja farem per resoldre-la!”. Amb aquestes premisses, la nova junta va decidir utilitzar tot el seu patrimoni monetari per tal d’aconseguir eixe anhelat palet, al qual no havien pogut optar 223 El Canet

L’obsessió amb el palet pot portar a una comissió al túnel.

Festum Bacchus de Manuel Algarra (Falla Amirall Cadarsó-Comte Altea de València, 2016).

Foto: Ángel Romero

des de ja feia massa temps. I, com era d’esperar, van triomfar.

Els dies de festa passaren i s’acostava el moment de resumir l’estat econòmic de la comissió. La veritat és que, sumant els diners pressupostats ordinàriament i els agafats del romanent, no es podia assegurar amb molta certesa que s’arribara a aconseguir el primer premi. Malgrat això, era l’oportunitat de fer-ho.

A més, ja que es tiraven a la sorra, pensaren a “anticipar” uns diners del proper exercici, per tal d’assegurar ben bé el premi. De segur que la comissió ho comprendria, i més tenint el palet al casal! A tot aquest muntatge, s’afegia la quantiosa despesa del casalet, que s’havia originat a causa del primer premi. La festa casaletera va disparar, com un coet d’eixides, la partida pressupostada per a aquesta finalitat.

El Canet 224

Amb tot això dit la comissió, amb un palet al maleter, s’enfilava a tota velocitat per la carretera que conduïa a...

La reunió de dació de comptes va acabar amb pa i ceba. Fins i tot els veïns van estar a punt de cridar la policia, no pel soroll típic de carrer a la nit, sinó pels crits que eixien de la porta xicoteta que dona accés al casal. La comissió aterrava, sense paracaigudes ni casc, en una cruel realitat, semblant tan sols als patiments econòmics viscuts en exercicis anteriors, en què els quatre gats que la conformaven havien d’enginyar-s’ho per poder pagar els dècims de la loteria setmanal.

Decididament el vehicle, carregat de palet però passat de revolucions, entrava en el túnel del pànic.

Una comissió dividida augmenta la sensació de pànic generalitzat. Però, a més, dificulta enormement el fet de trobar president.

Encara així, no es podia parar. Calia plantejarse continuar endavant i tornar a controlar els comandaments del vehicle perquè no s’estavellara dintre del túnel on estava immers. Però, per tal de continuar, el vehicle necessitava una persona que acceptara la responsabilitat de conduir-lo. Una comissió presa del pànic i dels deutes no és un bon partit per a un aspirant a president de falla.

Així que, mentre que els proveïdors cridaven a la porta, els artistes fallers demanaven una contestació als seus projectes i el “gestor personal” del banc telefonava no sap ben bé a qui, la comissió intenta trobar un cap per poder començar a ressorgir de les cendres.

Per descomptat, la junta directiva actual va decidir no continuar, en adonar-se que els fallers no havien comprés la seua forma d’actuar

i, per això, se sentien dolents amb la comissió en general. Part de la comissió els criticava haver-los portat a la situació econòmica actual; una altra part defensava (encara que amb la boca xicoteta) la seua gestió, mentre que d’altres no participaven en la discussió. Una comissió dividida augmenta la sensació de pànic generalitzat. Però, a més, dificulta enormement el fet de trobar president.

Març, abril, maig, el cotxe anava estavellant-se a dreta i esquerra pel túnel del pànic, fins que la reunió d’un divendres va portar una notícia que, almenys, donava sentit a la reunió. Silvestre Talone, aquell amargat president d’anys anteriors, deia que no podia suportar més veure la situació en què es trobava la comissió i que, per tant, decidia presentar la seua candidatura a president.

225 El Canet

Per a eixir del túnel és millor tenir una comissió unida.

Foto: JG Figueres

“Involució”, “esperança”, “quin remei”, “ja era hora”... van ser els comentaris sentits entre els fallers presents, els quals van decidir nomenarlo flamant president.

Com el protagonista de la pel·lícula, Silvestre no sabia ben bé on estava l’eixida del túnel.

Malgrat això, faria tot el que poguera per a aconseguir-ho.

I també com el protagonista de la pel·lícula, una part dels seus seguidors van desaparéixer pel camí. A l’hora de fer recompte del personal censat a la falla, es van trobar amb una sorprenent quantitat de baixes, la major part de les quals degudes a les situacions viscudes en el si de la comissió en els darrers mesos.

El Canet 226

Tot començava per taponar el foc: dissenyarien uns pressupostos que els ajudaren a restablir l’estabilitat econòmica que necessitaven. No hi ha mesura més impopular que dir-li als teus que s’han d’estrényer el cinturó i que, a més treballaran per traure diners de qualsevol forat en la butxaca d’aquell incaut que es pose a tir.

Loteria, rifa, concurs, sorteig... és igual l’arma que s’utilitze mentre que, a la fi, aconseguim foradar-li la butxaca.

Al casal, cal acostumar-se a canviar els hàbits setmanals, per tal de no malgastar. S’ha acabat el lleig costum de deixar-se el got a mitges: ací no es tira res! Els cacaus i les olives cal col·locar-los en plats xicotets, i ben dispersos

... un problema econòmic havia servit perquè un conjunt de fallers es convertiren en una família fallera.

per les taules. Cal que les disfresses de les cavalcades ens les fem nosaltres mateixos. Per cert, qui s’haja emportat la caladora, que la torne de seguida! L’única despesa que es pot augmentar en relació amb l’any passat és la de la llum: hem de fer més hores que grans d’arròs n’hi ha al Palmar per intentar lluir-nos en totes les activitats, sense més cost econòmic que el material brut. Ah, i hem de fer més publicitats per al llibre que l’AC Falla El Canet!

Sense adonar-se, Silvestre havia trobat en el forat econòmic, l’aliat perfecte per a aconseguir que tota la comissió caminara unida, al mateix pas i amb un mateix objectiu.

Els fallers, conscients de la situació en què es trobava la comissió, decidiren continuar endavant, caminant a poc a poc pel túnel, intentant que la sensació de pànic es convertira en esperança per trobar l’eixida.

Curiositats de la vida, un problema econòmic havia servit perquè un conjunt de fallers es convertiren en una família fallera. Això sí: encara estan buscant l’eixida del túnel!

El treball diari, braç a braç, va ajudar a reforçar els llaços d’amistat i de relació interpersonal, que no feien més que adornar un ambient acollidor i gaudidor entre les quatre parets que conformaven el casal.

227 El Canet

EL MATEIX ÉS DIR PRINCESA, QUE FALLERA MAJOR PER SORPRESA Marina Civera Moreno Fallera Major de València 2019

Una vegada arranca la comissió, és el moment de triar qui serà la màxima

representant de la comissió (o màxim, ja que hi ha comissions que ja estan

instaurant-ho). També ocorre a escala local, encara que en aquest cas,

aquesta figura segueix limitant-se a la dona.

Normalment, l’elecció sol ser

consensuada, encara aquesta de

vegades té un toc sorprenent que li

dona emotivitat al moment, convertintse en princesa per sorpresa.

A continuació, Marina ens contarà la seua història de com va ser

triada Fallera Major per sorpresa i,

seguidament, vos presentarem a una

Fallera Major que ostentarà el càrrec aquest any.

El Canet 228



A Mia Thermopolis la van agafar més que per sorpresa quan la seua iaia Clarisse Renaldi, una dona mediocre i per a res rellevant (tan sols la Reina de Genovia), la va informar que ella era l’hereva al tron d’aquest ‘país’ europeu. De sobte anava a haver de representar un poble ric en cultura i tradicions pròpies, quan eixe dia s’havia alçat com res més que una adolescent, que anava a l’institut cada dia, que escrivia un diari cursi i que en el seu temps lliure li agradava pintar.

Pot ser que la Junta Central Fallera, o el mateix Ajuntament de València descobrís aquesta pel·lícula en el seu dia o siguen fans incondicionals de la història d’aquesta nova princesa, i van decidir que seria divertit aplicar-la a les falles. Pot ser que sonara bé al seu cap fer a una fallera desconeguda, de la nit al dia, la representant de cent mil fallers només a la seua ciutat, i incomptables més al voltant del món. I per què no?

229 El Canet

... lluir tota eixa indumentària de reina és tota una meravella.

Per no parlar de la meua ‘corona’ de princesa, o a l’estil valencià, eixa banda tan desitjada que guardaré per a tota la meua vida.

Així que va arribar el dia que jo, una desconeguda amb molta sort, va viure aquella primera gran sorpresa. El dia en el qual Clarisse Renaldi... Ai no! Vull dir, Joan Ribó, em va telefonar a casa i em va comunicar que havia sigut triada per a portar el nom de la millor festa del món al més alt (figuradament és clar, no pels meus centímetres).

Ací, i d’aquesta manera començava aquest regnat i un miler de sorpreses més per a Mia i per a mi. He intentat trobar les diferències entre el seu guió i el que he acabat vivint jo, i la veritat que poques n’he trobat. Les dos vam rebre instrucció protocol·lària, les dos començàrem a veure més els nostres perruquers i maquilladors que als nostres amics.

De sobte la meua Vespa i el patinet elèctric de Mia no eren suficientment ‘glamurosos’ ni segurs per a exercir el dit càrrec... Vos ho El Canet 230

podeu creure? Així que passàrem les dos a un cotxe oficial. Això sí, ella porta una limusina, eh Pere! Però bé... Els meus xofers almenys no semblaven assassins a sou com el d’ella, tot el contrari.

Si és que jo crec que ser princesa o Fallera Major de València no és tan diferent. Si encara no s’ho creuen, que vegen totes les entrevistes a les quals ens hem d’enfrontar. Tota la premsa que segueix els nostres passos, i totes les clavades de pota que segur, tant ella com jo hem fet en directe!

Per altre costat, també he de dir-vos que lluir tota eixa indumentària de reina és tota una meravella. Per no parlar de la meua ‘corona’ de princesa, o a l’estil valencià, eixa banda tan desitjada que guardaré per a tota la meua vida.

La Fallera Major de València és una princesa per sorpresa (2019).

Foto: Vir Ruiz

Cada vegada tinc més clar que tenen raó amb això de ‘sorpresa’, perquè després, totes estes coses que vos he contat no són les úniques sorpreses que et trobes. N’hi ha dolentes, com la sorpresa de dormir sols tres o quatre hores diàries, els nervis cada vegada que tens un parlament, el patiment del cabell, el cansament... Però també hi ha sorpreses molt bones: guanyar 12 amigues i 13 germanetes per a sempre, rebre l’estima incondicional de tants fallers, viatjar pel món, conéixer i descobrir tanta tradició i història viva, i l’orgull que sents de ser-ne una xicoteta part. Perquè sí, ‘sorpresa’ no ha de significar una cosa negativa, sinó que he pogut comprovar que pot ser una de les coses més meravelloses que et passe a la vida.

a emportar-me, ja que està clar que Pere no compta. Però almenys, jo sí que tinc compte a Instagram. Ha, ha ha!

Mia serà princesa, i després Reina per a probablement la resta de la seua vida (o almenys això fa pensar el tràiler de la segona pel·lícula). Jo en canvi vaig veure a moltes altres ‘desconegudes’, convertir-se en Princeses per sorpresa per a tot un any. Potser, això siga alguna cosa que aquesta vegada els directors de Hollywood copien de nosaltres.

Després de donar-li moltes voltes i comparar molt tot l’aprés i viscut, la veritat és que pot ser que siga jo la veritable hereva al tron de Genovia. Qui sap, parlaré amb Joan a veure què es pot fer. Visca Genovia, i visquen les Falles!

El que sí que és cert és que, si alguna cosa no he trobat en aquesta experiència, és un Príncep 231 El Canet

LA REINA DE LA FALLA: LA NOSTRA FALLERA MAJOR

Paula Acevedo de los Santos Fallera Major

Involucrada en els assumptes culturals i festius de la falla, de mirada delicada i ben valenciana, se’ns fa un nuc a la gola quan pronunciem el nom de Paula.

El seu so festiu esvaeix la resta de sorolls.

La nostra Fallera Major, inquieta i intel·ligent, ecologista i independent, és capaç, ella a soles, d’encendre la flama de la falla de tant com sembla una partícula inflamada.

Mireu-la.

Mireu com construeix el seu regnat, com si fora el refugi on albergarà els amics i a tots aquells que fugiren del seu país.

Hui, mentre escric, me la imagine tatuatge de tots els estils i ancoratges.

Disseny perfecte i bell, ella ja forma part de tots nosaltres.

Rosa Maria Sabater Soliva El Canet 232

233 El Canet

ELS ALTRES

@ virruizphotography Fallera de l’AC Falla El Canet i fotògrafa

La Fallera Major és la figura la qual somien moltes falleres que tenen la

festa en la sang, i totes les xiquetes volen ser algun dia Falleres Majors.

No obstant això, la figura de la Fallera Major està últimament en dubte per

fets en els quals s’ha vist sacsejada indirectament perquè per a alguns,

s’ha convertit en l’element principal de la festa en detriment de la falla, l’epicentre de la festa fallera.

Aquest és un debat en el qual la figura, o millor dit, la imatge de

la Fallera Major s’ha ficat en una

situació en la qual, les xiques que

l’ostenten, no haurien de patir la flama de les crítiques que haurien de ser

per a “els altres” que han provocat que explotara la situació.

El Canet 234

235 El Canet

RUMORS QUE MATEN: RUMOROLOGIA EN CLAU FALLERA Dafne Gómez Royo Fallera de la AC Falla Plaça de Jesús de València

És hora de parlar de la falla, l’element principal de la festa, aquell que

hauria de ser la partida més alta d’un pressupost d’una comissió fallera, i

que és el primer que es retalla quan hi

ha problemes econòmics o el centre de les crítiques dels fallers “del got en la

mà”, que creuen que perquè es gasten tants diners per a cremar-ho... En fi, d’on no hi ha, no es pot traure.

El primer que ocorre quan es

contracta un monument o, quan

comença l’exercici faller, és l’aparició de rumors sobre qui serà l’artista

faller de la comissió, és a dir, el món

faller es converteix en una espècie de

Sálvame faller on broten els xiuxiuejos

que, majoritàriament, són fum,

informant malament als fallers. Dafne ens dona el seu punt de vista.

El Canet 236



Com cantava la italiana Rafaella Carrà “na na, na na na na...rumore rumore”, això és el que passa, inclús abans de plantar, ja se senten alguns noms d’artistes i les falles on faran cap el pròxim any.

Progressivament i a mesura que va acostantse l’hora de traure peces al carrer la cosa va intensificant-se. Hi ha qui a peu de falla fa les seues càbales —molts no donen l’abast entre quinieles de premis i xafardejos—, entre “dimes i diretes” comencen els primers rumors, es creen fòrums de debat improvisats a les places i carrers; més avant farem menció als que es creen a les xarxes socials, que son cas a banda.

Algunes falles, conjuntament amb els artistes, confirmen la seua renovació la mateixa setmana fallera i tanquen així les possibles especulacions; però és sobretot passats els dies forts de la festa, després de cremar, quan comença el ball de noms d’artistes i falles, els 237 El Canet

Fins a la signatura del contracte amb l’artista faller, la rumorologia és constant.

Signatura de contracte amb l’artista Toni Pérez (2019).

Foto: JG Figueres

moviments, les confirmacions... El “salseo” nu i cru. Un “Sálvame Faller” que, per a molts, resulta divertit i per a altres suposa cabrejos i maldecaps. Que els pregunten als delegats de comunicació o aquells que s’encarreguen de parlar amb artistes, siguen presidents...! O eixa figura tan respectada, tan sabuda, el friqui de la falla, el delegat de Monument. Ells són els encarregats de les negociacions amb qui l’any vinent els plantarà la falla. Perquè no és fàcil ser qui s’encarrega d’eixa tasca tan important i que podria ser digna de documental “A la recerca d’Artiste Faller”. Estires i arronses, condicions, precs, promeses... Però no tots els artistes tenen la gran sort que vagen a cridar a les seues portes i alguns d’ells peregrinen pels casals a la recerca de signar i poder tancar els seus pressupostos de taller. Sembla mentida, però encara a aquestes altures hi ha comissions El Canet 238

que realitzen concurs d’esbossos. Reunits en junta es presenta l’artista amb quatre esbossos davall el braç, allà es troba el pobre home intentant convéncer els fallers que els plantarà una falla de categoria, mentre alguns d’ells van preguntant quants ninots els posarà, quants metres mesurarà o si els farà un ninot especial perquè se l’emporte la Fallera Major... Com si es tractara de comprar falles a pes. Suor i llàgrimes els costa a molts tancar el tracte.

A tot este guirigall, per si no fora poc, li podem sumar les xarxes socials, ara tan a l’abast de tots. Facebook per exemple es converteix en un gran altaveu i així els rumors coneixen una nova era. Un fòrum d’opinions diverses, d’investigadors i informadors de sofà, on la majoria d’ells, lluny d’aclarir certes informacions el que fan és enredar-ho tot més.

És inevitable que tots aquests rumors no es llancen i s’ha convertit en una cosa habitual, que forma part de la idiosincràsia fallera.

És bona o roïna tota aquesta rumorologia fallera? Bé, a banda de donar-nos eixa “vidilla” després de falles on l’activitat és més reduïda i on el mercat de fitxatges i renovacions és, segurament, el més sucós que tenim, els rumors resulten tòxics. Passa quan la informació deixa de fluir de forma transparent i de vegades som les falles amb les ganes de mantindre en secret “el fitxatge estrela” per exemple, les que originem eixe tipus de situacions.

Són les comissions les encarregades d’emetre el comunicat confirmant o desmentint eixe rumor que s’ha escampat com la pólvora. Aquestes, més enllà d’algun xicotet malentés, per norma general tancaran acords abans, durant o després de falles. Però les que tinguen especial interés amb “el seu” artista o el que volen en un futur hauran de ser ràpides per tal d’assegurar-se’l, ja

que corren el risc de quedar-se més plantades que mai, compostes i sense artista. És inevitable que tots aquests rumors no es llancen i s’ha convertit en una cosa habitual, que forma part de la idiosincràsia fallera.

Aquests no són una novetat, són inherents a l’espècie humana. En l’antiga Roma ja hi havia professionals dels rumors que es guanyaven la vida amb informacions subterrànies o fabricant notícies falses... En el món faller hi ha algun que va pel mateix camí. És possible que en l’actualitat ens trobem davant la tronada perfecta. En una espècie d’edat daurada del rumor en la que els xafardejos campen a plaer i gaudeixen del favor del gran públic; per descomptat, les Falles no anaven a ser menys.

239 El Canet

LA PROPOSICIÓ

Sara Fernández Silva Il·lustradora

Una vegada triat l’artista, és l’hora

de negociar amb ell el pressupost del

monument, i dins d’aquest, establir les directrius de com serà el monument i acordar tot allò que contindrà.

En aquest aspecte, les comissions

falleres pequen de voler més falla de la que paguen, per tal d’aconseguir un bon premi. Què collons, el que volen és aconseguir el primer! I

amb això, juguen amb les il·lusions

de l’artista faller, ja que ell també

desitja guanyar-lo, però després les

conseqüències poden ser negatives pel que fa a les pèrdues.

El moment en el qual es pressiona a l’artista faller, està perfectament

il·lustrat amb aquest dibuix de Sara F. Silva. Vos sona la situació, no?

El Canet 240

241 El Canet

UN AMOR DE...

DISSENY!

Salva Andrés Martín AC Falla Rei en Jaume I de Cullera

Una de les qüestions que està ara de

moda és que la falla tinga un amor de disseny, una persona amb estudis i

amb gràcia que faça un disseny i que, com més pegue el colp, millor, així el

president o la presidenta de torn pot presumir qui ha fet el disseny de la seua falla.

Sembla que, amb aquesta tendència

estiga professionalitzant-se el sector de l’artista faller... Però, els artistes fallers no són professionals del

sector? Si sempre han fet ells els seus dissenys? L’entada de dissenyadors minva la seua capacitat?

Totes aquestes qüestions les debat Salva, el qual argumentarà punts a

favor i punts en contra de cadascuna de les tendències.

El Canet 242



Quan encara no hem acabat amb la projecció de l’exercici faller ja pensem en l’estrena del pròxim.

Aquesta és una de les coses que més m’agrada d’aquest món, la planificació, l’organització d’aquest, i les ganes de millorar constantment que, si s’hagueren de resumir en una frase típica del món faller, seria aquella (que segurament tots hem pronunciat alguna vegada) de “a l’any que ve podríem fer...”. Us sona, veritat? Moltes vegades aquestes propostes cauen en l’oblit com aigua en cistella (les parèmies eren l’any passat però és un món al qual no renunciaré mai als articles que escric), però en altres casos, sí que es duen a terme.

Amb açò, vull fer referència a les propostes relacionades amb la falla. Si la pel·lícula de l’exercici es plantejava com una comèdia, però acaba, més aviat, com un drama, és normal que abans del final d’aquest es plantegen 243 El Canet

La professionalització dels dissenyadors de falles està aportant al món faller un ventall enorme de noves idees, noves temàtiques, i noves formes de pintura, d’escultura o composicions mai vistes.

solucions per al pròxim any. Comença el càsting per trobar els millors directors (els nostres artistes fallers) per a fer la millor producció cinematogràfica possible (la falla) i optar al guardó de millor pel·lícula. Per aquest motiu, és normal que molt dels artistes s’envolten, o compten amb els seus equips, amb dissenyadors contrastats. Cada vegada és més comuna la presència d’aquesta figura en l’equip artístic dels artistes fallers, però, és positiva la tendència que s’està seguint, sobretot a les comissions més punteres, de confiar el disseny dels projectes a persones que no seran les encarregades de la seua construcció? Com afectarà aquesta situació al treball dels artistes fallers? Com la gran majoria de coses, tot en aquest món té la seua part positiva i negativa.

Comencem amb els avantatges de comptar amb un dissenyador de primera línia. A València, sobretot a les seccions més altes, s’està convertint en un fet habitual, al contrari que en els pobles, que és difícil trobar projectes plantejats per dissenyadors, i si es troben, quasi segur que es tractarà d’un refregit (d’una falla ja plantada). Actualment Ramón Pla, Paco Camallonga, Juan Ramón Vázquez, Carlos Benavent, o Carlos Corredera són alguns exemples de dissenyadors professionals que més dissenys de falles han realitzat aquesta última dècada. I no és casualitat, ja que comptar amb un disseny de la qualitat d’aquests és sinònim d’espectacularitat, d’èxit i, en definitiva, d’un bon premi, que és del que es nodreixen les falles de l’elit del Cap i Casal.

La professionalització dels dissenyadors de falles està aportant al món faller un ventall enorme de noves idees, noves temàtiques, i noves formes de pintura, d’escultura o composicions mai vistes. Es tracta de buscar un poc d’aire fresc entre tantes falles de xinesos, medievals,

El Canet 244

Exemple de col·laboració entre artistes fallers i dissenyadors.

Procés creatiu, de José Latorre i Gabriel Sanz, amb el disseny de Pichiavo (Plaça de l’Ajuntament de València, 2019).

Fotografies: Joan Castelló

de vaquers o de temàtiques marines, per citar alguns exemples de temes que es repeteixen més que l’allioli cada any. El punt d’originalitat que aporten als projectes és destacable.

Potser, per aquest fet, la falla de la Plaça de l’Ajuntament (la de tots els valencians) s’ha pujat al carro dels dissenyadors, inclús, fent un pas més endavant, demanant als artistes fallers la col·laboració d’altres artistes referents a altres disciplines artístiques. Recordades, amb major o menor satisfacció i, això sí, amb polèmica, són les últimes falles plantades,

amb els dissenys d’Okuda San Miguel o els Pichiavo, que s’han allunyat als d’un estil de falla convencional. Veurem què ens oferirà la d’aquest any, dissenyada per les mans d’Escif.

Per últim, cal destacar positivament la inclusió de les noves tecnologies en els dissenys de falla.

Programes com Zbrush permeten dissenyar digitalment els projectes, i fer-nos una idea d’aquest amb la seua corresponent maqueta digital. Un clar exemple de modelador digital és Daniel Gomz. Aquests dissenys en 3D es 245 El Canet

... els dissenyadors també repercuteixen en l’essència de l’artista faller. Abans podries identificar alguns artistes en només veure algunes de les seues falles (Julio Monterrubio, Paco Roca, la nissaga Santaeulalia...), artistes que dominaven l’estètica dels seus propis dissenys. Ara, açò és més complicat de veure...

poden realitzar il·limitadament les vegades que els artistes fallers desitgen amb les mides que corresponguen, sols s’han de dur a la fresadora per tal d’obtenir una fotocòpia exacta del projecte. Açò permet reduir costos als artistes fallers i amortitzar els dissenys de les falles.

Tanmateix, tot no és positiu. Abans parlàvem de les comissions punteres de la Secció Especial de València, però que passaria si una comissió xicoteta, de poble, volguera comptar amb un dissenyador per a les seues falles? Molt fàcil, s’ha de pagar, i aquest cost repercutiria en el pressupost, que ja de per si no és molt elevat.

A més, i açò ja és una opinió més personal, els dissenyadors també repercuteixen en l’essència de l’artista faller. Abans podries identificar alguns artistes en només veure algunes de les seues falles (Julio Monterrubio, Paco Roca, la nissaga Santaeulalia...), artistes que dominaven l’estètica dels seus propis dissenys. Ara, açò és més complicat de veure, excepte en comptades ocasions (Sergio Musoles, Luís Enguídanos...), on els artistes tenen un estil molt característic. És habitual contemplar falles de diferents artistes que pel seu disseny pareix que estiguen fetes pel mateix artista, i han perdut el segell propi.

A més, altra cosa a destacar és que no tots els artistes saben interpretar el treball dels dissenyadors que, de vegades, està imposat per les comissions falleres. En aquestes ocasions, tot el que aporta el disseny es perd i passa a ser un defecte en compte d’una virtut. Tot i això, cal reconéixer determinats artistes que sí que s’adapten, artistes tot terreny, que interpreten a la perfecció les obres dels diferents dissenyadors amb els quals treballen (Pere Baenas o Carlos Carsí en són clars exemples).

Per últim, altre conflicte que presenten els dissenys és la propietat intel·lectual d’aquests,

El Canet 246

Hi ha artistes que s’adapten perfectament als dissenyadors amb els quals treballen.

Calla, canalla!!, de Carlos Carsí amb el disseny de Carlos Benavent (Falla Cuba-Literat Azorín de València, 2016).

Foto: Ángel Romero

ja que s’han donat casos d’artistes que presenten a comissions esbossos confeccionats per determinats dissenyadors sense el seu vistiplau. Per això, cal que la delegació de falla estiga al corrent en aquest tema, i poder evitar situacions on la justícia pot intervenir, fins i tot, afectant negativament la mateixa comissió.

En definitiva, la idea de comptar amb un amor de disseny que enamore el jurat, i en general, a tots els fallers i falleres d’una comissió, presenta avantatges i inconvenients que s’han de valorar

molt detingudament per part de la delegació de falla. Cal saber què interessa més en cada moment, jugar les nostres cartes perquè la nostra pel·lícula siga la més guardonada. És important adaptar-se a les circumstàncies i pensar, detingudament, si es pot comptar amb un dissenyador. Sovint paga la pena que algunes frases caiguen en l’oblit: “l’any que ve podríem parlar amb Camallonga perquè ens dissenye la falleta...”. Potser no és l’opció més encertada, ni econòmicament, ni estèticament.

247 El Canet

ESTILS CINEMATOGRÀFICS

ARTISTA: Toni Pérez Mena

GUIÓ: Juan Gabriel Figueres Hernández Una vegada fet el projecte és hora de plasmar-lo en un esbós, per tal

d’ensenyar-lo a la comissió perquè

així sàpiguen el que es plantarà en el seu encreuament en el mes de

març (encara que després molts que l’endemà no se’n recorden).

El que ve a continuació és una mostra del que és l’esbós, el lema o títol de la falla, sempre adjunt als noms de

l’artista faller i a la persona que fa la crítica, el principal motiu i origen de les Falles. Sí, les falles van aparéixer

per a cremar tot el roín de la societat, i no si és bonica o lletja.

A continuació, un guió de falla, aquella que es plantarà el pròxim 17 de març,

la qual es cremara dos dies després. A gaudir-la!!

El Canet 248

249 El Canet

Ací al poble ja han creat un lloc web perquè Almodòvar, Bayona o també Amenábar, si al poble volen gravar, per caixa hauran de passar.

Es diu Cullera Film Office i ací no pagarem res, per nosaltres és suffice1 fer les crítiques falleres, com sempre i com un any més.

Pel·lícules contarem mitjançant aquesta falla, sense por criticarem!

Ben a gust ens quedarem, no ens passarem de la ratlla.

En el poble de Cullera un estudi muntarem i amb cine treballarem, per traure la polseguera dels polítics que votem.

Ací passarem dels temes entre Sánchez i el coleta, perquè aquests són personatges que no veuran la falleta ni gaudiran de les festes.

Tenim corporació del color socialista

Tampoc parlem dels barbetes ni del que ara va amb Malú, que vagen a fer punyetes, no llegiran les quartetes i per a mi això és tabú.

També els tocarà pagar-la als de l’oposició, acostumen a cagar-la, donen inspiració, ens fa molta emoció.

Charlie Chaplin ha arribat per a fer una pel·lícula, on no hi haurà cap Calígula, ell a Cullera ha trobat

Relaxeu-vos! Contempleu què és la sàtira fallera, és mordaç i punyetera que per a molts és la creu, gaudiu-la, que no té preu!

un gran guió argumentat.

amb la ment idealista, i els fa molta il·lusió aquesta sensació.

1 En valencià, suficient.

El Canet 250

CULLERA EN OBRES (COMÈDIA) Per a fer un llargmetratge fa falta un bon escenari, on faça molt bon oratge, siga un conegut paratge o un tenebrós cementeri.

Al tram de l’estació del discutit carril bici, van fer una aberració i com al poble es té el vici, fan modificació.

Tenim d’acomodadors a Escolà i a Tortajada, que són incomodadors, doncs, d’obres està plagada, tota Cullera està alçada.

A l’escola dels adults se’ls ocorre fer les obres quan es troben en les classes, perquè no es fan en vacances?

Sembla que no són sabuts.

De nou, al carrer del Vall apareix algun badall, les llambordes van soltant-se i la terra ja va alçant-se quant de nyap ací està fent-se.

A Correus hi ha una rotonda que arreu no està situada, i la muralla ens faltava, més d’un o una la xafava i a la vorera no estava.

El pont de pedra han obrat i del tot l’han transformat, estan fent-lo de metall i ara és més coent que un all, ben a gust que s’han quedat.

Però no tenim ni rastre, i això també és un desastre, del famós casal faller, diuen que faran l’empastre i sempre es queda per fer.

I pel que fa al pont de ferro van a turistificar-lo perquè tots puguen gaudir-lo, ja veurem si algun gamberro es dedica a destrossar-lo.

«Aquest poema participa en el Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

Aquests incomodadors també tenen uns sequaços, els quals han sigut capaços de plantar contenidors per fer obres a pedaços.

251 El Canet

A TOT GAS (ACCIÓ) Un regidor que pertany a aquesta comissió, ens ha demanat enguany, amb una dosi d’afany, eixir en l’explicació.

I si en un tram no existeix, no ha d’anar per la vorera, a les normes no obeeix i si fa el que a ell li apeteix, li tocaran la cartera.

Aquest fet ha derivat a dedicar-li un ninot; per tant, serà criticat, ja que ens ho ha demanat.

Haurà fet el borinot?

Quan vaja per on no toca un greu problema tindrà, algú l’atropellarà!

D’una hòstia es trencarà totes les dents de la boca.

Ell és el més jovenet, i es desplaça amb patinet, així el xic no contamina, i si fa falta, camina, per això està tan primet.

Cal que també tinga cura si ell és l’atropellador, passarà per l’amargura de poder ser un figura, a un desterrat regidor.

Si fa un curt desplaçament, juga a ser Fernando Alonso, ja que un bon comportament és tenir coneixement i no és anar fent el ganso.

Ves amb cura Àlex Morales i amb un poc de consciència, no faces animalades.

Si no, sortiràs per cames i entraràs en decadència.

Tot el món ha de parar si un semàfor està en roig, aquest mai s’ha de botar!

Perquè no li farà goig que el vulguen denunciar.

«Aquest poema participa en el Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

Per anar amb patinet cal anar pel carril bici i haurà d’agafar el vici, perquè per a això l’han fet i no ha sigut per caprici.

El Canet 252

EL COLOR DELS DINERS (DRAMA) Ací vos farem memòria d’un tema que està candent, sempre la mateixa història perquè el tema està pendent, és un cas reincident.

Els allotjaments reglats mouen molt l’economia, ja que molts pisos llogats no solen ser registrats, un fet a l’ordre del dia.

En la ciutat de les lletres pintades en la muntanya, volien fer moltes torres totes plenes d’habitatges, allà on habita la canya.

Tenir oferta hotelera que siga de qualitat, beneficia Cullera, fa falta més quantitat, poca, en l’actualitat.

Però ara en aquestes dates ja no ho volen ni les rates, ningú vol construir res, ja que ningú té diners, les terres no són barates.

Nous hotels generarien nombrosos llocs de treball, existiria un ventall, així espavilarien i més turistes vindrien.

Tenir el port esportiu sembla ser una utopia, seria molt positiu i un recurs molt atractiu, alguns tenen miopia.

Però l’administració ha d’estar espavilada, seria una gran cagada fer una aberració, menys edificació!

Il·lusionant seria que vingueren els creuers, el prestigi ens donaria, algun duret deixaria, així es farien diners.

«Aquest poema participa en el Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

El que no haurien de fer i és un important afer, no construir habitatges, i sí edificar hostatges això és un molt bon quefer.

253 El Canet

LA CASA DE... (TERROR) En el poble de Cullera des de l’any de la picor hi ha una casa del terror que a alguns els causa ceguera i a altres els entra caguera.

I també, de tant en tant, la Wifi no funciona, mitja hora està carregant, això és que s’està penjant, el web no reacciona.

La Casa de la Cultura és més vella que la tos, des que va ser l’apertura té una sala de “lectura” de la qual seré flatós.

Senyors polítics, es nota que allí no van a observar i està per a reformar, ara clavaran la pota amb el que volen obrar.

Vella és la biblioteca i sembla una fonoteca, allí tot sona estrident, i desconcentra la gent, l’ambient està prou candent.

Els diners se’ls gastaran en el centre cultural que es troba en un barri gran.

Fan campanya electoral, així és com els votaran.

Quan obris la seua porta sembla que entrarà una morta, quin soroll fa la frontissa!

Que la posen corredissa!

Serà una mica més forta.

A la casa del terror resideix la coentor que et produeix un atac, fa falta més modernor o li’n donaran pel sac.

Si de cadires parlem, totes elles són més velles que el mateix Matusalem, se’t claven en les costelles, cal que les tiren al fem.

«Aquest poema participa en el Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

Una sala cal obrir perquè es puga estudiar, ja que si u vol acudir i li fa falta parlar, la gent no es pot concentrar.

El Canet 254

MY FAIR LADY (MUSICAL) Ací Susi Melià!

La xica és del que no hi ha, ha passat de dur les Falles a encarregar-se de Festes, es veu que aquest món li va.

No sabem si l’any vinent les festes seran més fluixes, ja veurem aquesta gent si porten cantants decents o ens n’anirem amb corruixes.

No va escriure en cap llibret i als delegats de Cultura els posà de mala llet, ara cal que tinga cura, s’enfronta a altra criatura.

Potser és qüestió d’agafar un avió i buscar els alemanys, ja que venen tots els anys i fem l’Eurovisió.

Es reuneix a tota hora amb festeres i festers, com tota bona gestora ha de fer de consultora perquè tots volen diners.

Que facen un aprilfest amb la polca i les cerveses, la festa serà the best, tots a fartar-nos salsitxes i així engrossirem les xitxes.

Tots a fer-li la pilota i dir-li que és dolça i fina, si cal ballar-li una jota; en fi, cal donar la nota perquè amolle la gallina.

I si no, més fàcil és que actuen els de la Murga2, que la sàtira no amarga i als regidors bé que els “furga”, amb això no passa res.

Però a Susi l’han deixada pelada i sense un gallet, l’anterior va ser pillet, se’n gastà una gran cafrada i ara s’ha vist la jugada.

Xe, Susi, no t’acalores!

Mira bé a qui portaràs, amb Bustamantes no ens vingues si no allí ens adormiràs, i un desencís3 t’enduràs.

«Aquest poema participa en el Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

2 Agrupació simfònica que actua totes les nits de Nadal fent sàtira sobre la política nacional, autonòmica i, sobretot, local.

3 En castellà, un chasco.

255 El Canet

ELS INFLUENCERS (COMÈDIA) L’alcalde d’ací Cullera que ara també és diputat, al Facebook està enganxat: si es troba en una fartera, prompte ens hem assabentat.

Algunes s’han retratat a Alemanya bevent canyes, tot Jever s’han patejat i molt bé que hauran menjat, massa no s’hauran cansat.

Influencer d’alt nivell i utilitza bé el cervell, li encanta fer-se una foto i així vendre’ns bé la moto, açò no és cap desgavell.

A un altre l’han agafat amb un bou amb dues banyes, com si haguera netejat un gran sambori de canyes que les pluges han portat.

Així ens mostra que treballa i que l’abadejo talla, trobant-se sempre a cavall poble i Dipu, amunt i avall, i el seu Instagram no calla.

Ara, cal que tinguen cura amb el que fan amb els dits, un error amb els susdits els passaria factura, haurien de fer censura.

Quan un mòbil agafem sempre a l’alcalde veurem, el tenim sempre en la sopa, estiguem passant la mopa, fins i tot, quan ens gitem.

El mòbil no l’abandonen...

I en el vàter també el gasten?

Seria preocupant que un pi estigueren plantant, i en el Facebook ens ho ensenyen.

Els seus súbdits regidors al carro se n’han pujat, és que són treballadors!

Un pal a l’aigua han pegat i s’han fotografiat.

Des que s’alcen del seu llit tenen apegat el dit, per a contar-nos que es fa fins que ens diuen Bona Nit, és que són del que no hi ha.

«Aquest poema participa en el Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

El Canet 256

EL MEU ALCALDE PREFERIT (COMÈDIA) Jordi Mayor va arrasar com fa quatre anys vos vam dir, l’estratègia, posar, i en Facebook fer-se notar, no és difícil de predir.

Sa mare tampoc se salva, ja que també li han escrit comentaris a mansalva dient-li que és ben parit, sembla que està beneït.

Passà de deu regidors a sumar-ne quatre més, i tots els seus seguidors vinga a tirar-li les flors dos mil likes en un no res.

Si està fent una paella, donen per fet que està bona, i si amb les falleres balla el floregen una estona, als elogis no els retalla.

I damunt li ha eixit rodat al posar-lo diputat, de tant en tant de viatge amb la corbata i el trage i en res, al Twitter pujat.

Ara arribaran les festes!

Farà com l’anterior!

Besarà a totes les ueles i riurà mostrant dentetes com el seu antecessor.

És l’alcalde preferit!

Tot el que fa li ho comenten!

I si algú l’ha suggerit o si uns altres el critiquen, en pocs minuts els repliquen.

Sap que això ho haurà de fer en totes les processons, simpàtic haurà de ser si no en les eleccions perdrà moltes opcions.

Dia a dia li comenten, que és molt guapo i ben plantat, ben bé que l’aigua li ballen i es nota molt que l’adoren, però el tema es fa pesat!

És el preu que ha de pagar per rebre mostres d’afecte, ara les ha de tornar perquè si no pot anar a l’oposició, recte!

«Aquest poema participa en el Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

257 El Canet

SEMPRE ENS QUEDARÀ… (DRAMA) A Marí li han amollat un marró que sembla un miura, Turisme li han delegat per tant, també li ha tocat, de la crítica no es lliura.

Açò es deu complementar amb altres activitats, ja que tan sols de la mar i gaudint del paladar ens quedarem estancats.

El turisme vol centrar amb el típic sol i platja, xe, quina novetat, vaja!

Si el que cal és canviar i una altra cosa ofertar.

Parlen d’esdeveniments per a atraure més turistes, no l’eixida dels ciclistes, ja que tots estan pendents de les ciutats “finalistes4”.

Al Facebook Visit Cullera tot l’any apareix la mar, sempre ens la volen mostrar des del Far a l’Escullera perquè vinguen a nadar.

Es vol que Cullera tinga un turisme intel·ligent5, però no és molt coherent, si el millenial vol que vinga la Wifi encara està absent6.

La nostra gastronomia, l’altre eix en què es vol centrar, cal tenir certa mania en què hi haja bon menjar i que no siga molt car.

Sols del castell no es pot viure, ja està una mica explotat, altres llocs caldrà reviure perquè hi haja qualitat i així s’haurà millorat.

La Paella de Cullera molt bé no ha estat enfocada, si vols una gran fartera amb aquesta platerada, cal preparar la cartera.

Una ciutat que no avança viurà sempre del mateix, perquè el sol i platja cansa i Cullera ja es mereix esborrar certa mancança.

«Aquest poema participa en el Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

4 Ciutats on acaba una etapa.

5 Turisme on interactuen els turistes amb les noves tecnologies.

6 Cullera és dels pocs pobles de la Ribera on no hi ha Wifi pública.

El Canet 258

A LA RECERCA DE LA FELICITAT (DRAMA) Un conegut escriptor7, aspirant a regidor8, va fer un apariat que amb trellat va ser triat per convéncer l’elector.

Però aquests van oferir un pacte als de Compromís, fent un xicotet avís: sols volia introduir al seu líder infeliç.

Si vols ser feliç, vota a Compromís.

Hugo, si vols ser feliç, ací va un tros del pastís!

A pesar que va fer gràcia no van tenir opció, quan parlà la democràcia li va caure la desgràcia d’estar en l’oposició.

El senyor Font ha acceptat donant-li la “transparència” per quedar en evidència; i també mobilitat, un fruit prou enverinat.

Amb prou resignació va acceptar una derrota, donant una opinió com sempre, donant la nota, fent la premonició.

A Manel l’han apartat i una bona que s’ha armat, disputes dins del partit que als membres han dividit: i no han fet comunicat.

Si vols guanyar eleccions, ves-te’n a les processons.

Per buscar felicitat cadascú fa el que li rota, i a la gent han escamat i poc s’han preocupat per aquell que sí que els vota.

El PSOE sí que ha crescut i per tant s’ho ha cregut, i com que té majoria, farà el que vinga de gust, això diu la teoria.

«Aquest poema participa en el Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

7 Manel Joan i Arinyó 8 Número dos en la llista de Compromís.

259 El Canet

FER EL LLEIG, BONS I ROÏNS (COMÈDIA) Trià la ciutadania tres regidors populars, amb una certa agonia sense poder han d’estar i això ho han de tolerar.

A Sapiña, el lleig li han fet sempre les vaques sagrades, amb un poc de mala llet: coses ací censurades que no seran comentades.

Entre ells la relació sembla ser un polvorí, a continuació des del bo fins al roí, fem la presentació.

Aquest home és qui “dispara” a l’alcalde i regidors, és com un castigador, ben a pols se les prepara, no cal desfibril·lador10.

Es diu que el bo és el Cuenca i Sanjuán9 l’ha venerat, secretari l’ha posat per tenir-lo al seu costat, ja veurem com el xic penca.

Grau es troba al seu costat i ell va ser el candidat, va contar moltes parides, i es quedà ben descansat llevant les “pomes podrides”.

Un acte de transfuguisme el va portar a la dreta, tot per un inconformisme o per una malifeta que és, potser, de pandereta.

Ell així va anomenar a alguns clàssics militants i una bona que es va armar!

Al WhatsApp es va filtrar i tots ho anaven passant.

Com que Sanjuán ha apartat als senyors Grau i Sapiña, al ple s’ha acabat la pinya, aquests van per un costat i Cuenca, marginat.

Per això els han apartat de la nova comitiva, sols Cuenca s’han quedat i als altres han marginat, tota una onada expansiva!

«Aquest poema participa en el Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

9 L’anterior alcalde de Cullera i president del Partit Popular.

10 És metge de professió.

El Canet 260

AL PAÍS DE LES TIROLINES (FANTASIA) Un candidat popular que està a l’entrada del poble11, en la tele va explicar un gran projecte inviable, ben a gust ho va amollar.

Per a anar des dels caixers fins allà a la policia, cal travessar molts carrers, es guanyarien diners tant a la nit com al dia.

Volia una tirolina, des del castell fins al fort, per cremar l’adrenalina, però no anava a bon port perquè hi ha un gran risc de mort.

Per a anar a la farmàcia el dia que està de guàrdia, si de per si, no fa gràcia, sempre et toca la desgràcia i t’agafa taquicàrdia.

Cal ser més intel·ligent i fer un esbós decent, el projecte pot quallar!

Però aquest s’ha d’emplaçar en algun lloc coherent.

Sempre et sol tocar anar a les del Racó i el Far, per això, altra tirolina ens ajudarà a comprar xarop o penicil·lina.

Per exemple, és un bon lloc del Medusa al Mercadona, ens costaria ben poc si Roig la subvenciona i segur que funciona.

Fer-la amb prou estacions per cobrir tots els racons, un molt bon servei seria, segur que s’exportaria a moltes poblacions.

Per comprar un poc de gel, o caramelets de mel, un euro cada viatge i es cobreix el mecenatge, tirolina i cap al cel!

«Aquest poema participa en el Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

Si un cotxe és mal aparcat, i una multa t’han posat fa falta una tirolina per a amollar la gallina, la grua se l’ha emportat.

11 Anuncia la seua empresa en un cartell en l’entrada del poble.

261 El Canet

INDIGNATS (DRAMA) Fa temps ens varen contar que el ciutadà de Palacios l’any passat es va enfadar perquè ací el vam criticar, no siga maliciós!

Ells també s’han indignat per dir-los que fan la sesta, amb Jordi s’han enfrontat i entre ells s’han amenaçat, després passa la tempesta.

Això és el món de les Falles i si vosté és regidor no ha de tenir més castanyes de llegir certes estrofes fetes amb molt bon humor.

Amb el tema de les llengües entre ells no estan molt d’acord, el valencià i l’anglés fan que ells dos perden el nord, es compliquen amb no res.

Tot això que li ho explique el seu nou terratinent, ja que ha sigut president i coneix l’humor faller, perquè un verset no li pique.

L’últim que s’ha publicat és que han desaparegut, sembla que no és veritat, en Facebook tots hem sabut que per Nadal han sopat.

Ciutadans s’ha embutxacat quasi tot Gent per Cullera, i també algun indignat, obtenint un resultat que esperaven que cresquera.

Amb açò ironitzaran i pulles ens soltaran a la sessió plenària, a veure amb qui es ficaran per donar-li la contrària.

Dos regidors obtinguts i no els tres que ambdós sumaven, per descomptat, han sabut que a l’oposició anaven, era el que tots esperaven.

«Aquest poema participa en el Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

Diuen que estan indignats perquè hi ha unes barriades una mica marginades, és a dir, abandonades i amb això estan cabrejats.

El Canet 262

UN LLOC TRANQUIL… (DRAMA) El govern s’ha encabotat a eliminar-nos les carpes, fotent a diverses falles, any rere any menys s’han muntat i els nassos ens han tocat.

Farem la carta dels reis per demanar un solar, on podríem ubicar un lloc espectacular i també que el paguen ells.

Ara s’ha creat la moda per a cedir un local, i altres s’apeguen a roda recitant qualsevol oda i estalvien capital.

En el nostre encreuament hi ha un que molt bé ens aniria, allí ens cap tota la gent, de segur que es compraria tocant-nos la loteria.

A certes comissions això els toca els collons, carregant-se els seus dorsals s’han obrat els seus casals treballant com campions.

El que s’hauria de fer a tots aquells que se’ls deixen, és cobrar-los un lloguer perquè després ho invertisquen en aquells que ho necessiten.

Per exemple, el nostre cas, ja que ens costa un dineral mantenir aquest casal, la carpa i tot el percal, és un esforç molt tenaç.

Açò també és aplicable de forma recomanable, a altres agrupacions, ja que tot el món fa poble i volen condicions.

El senyor alcalde exposa que no hem d’estar observant si estan beneficiant o si estan perjudicant, molt negres a alguns ens posa.

«Aquest poema participa en el Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

Si estalviem el lloguer, plantaríem millors falles o faríem millors llibres, no es tallaria el carrer i els cotxes serien lliures.

263 El Canet

CAKEATOR (ACCIÓ) Susi ha promocionat i a les Falles s’ha deixat, ara hi ha un nou president per a un any massa calent, pel que passà l’any passat.

Però el Cake és un gat vell i no sap ningú més que ell, s’ha agafat a una graella per substituir la vella, aquesta era un desgavell.

Els premis dels monuments cert rebombori causaren, les comissions l’armaren i els ànims foren candents, més de quatre brofegaren.

Abans sols es puntuaven la pintura, el modelat, el risc i un bon acabat, i de costat es deixaven aspectes que no comptaven.

Ara al Cake12 li ha tocat amansir els mandataris, tragar-se certs comentaris i algun interrogatori, bon encàrrec li han deixat.

Per exemple, ja es valoren la coherència plàstica, la composició o crítica, ja era hora que eliminàrem una graella tan pírrica.

Més d’un ja li demanava jurats professionals, però si aquest no guanyava de segur que canviava, volent convencionals.

Ja veurem què és el que passa el pròxim 17 de març; per a dotze, carabassa, i per a tres, uns altars, és que les Falles són massa!

Caldria fer-s’ho mirar i veure tots els defectes, i els que venen a jutjar està clar, no són perfectes, cal saber perdre i guanyar.

Veurem si el nostre Cakeator acaba com el Gladiator, conquerint comissions, o amb males decisions, li tallaran els collons.

«Aquest poema participa en el Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

12 Malnom de José Luis Renart, President de Junta Local Fallera.

El Canet 264

THE END Acaba l’explicació i ho fem amb una advertència, cal parar atenció, no tindrem condescendència, passarem a l’acció.

Ens arribà a les orelles que dita explicació s’agafa inspiració, se la copien uns altres, poca imaginació!

Cada falla és diferent i es pot versar el mateix, però és poc intel·ligent que el text siga exactament el que ara s’està veient.

Continuarà la història el pròxim disset de març, ja cal que facen memòria i no sols tinguen eufòria de visitar quatre bars.

265 El Canet

EL CLUB DELS POETES... MORTS?

Alba Fluixà Pelufo Escriptora

Xe, quanta crítica en un moment,

veritat? La persona que ha fet el guió haurà demanat asil polític en el poble

del costat, ja que els regidors del seu poble no han eixit ben parats!

Efectivament, la sàtira fallera és

necessària per al desenvolupament

de la festa i per al mateix monument, ja que una bona crítica ajuda a

aconseguir un primer premi. A què no

ho sabíeu? Sí, no només es valoren els detalls i la bonicor.

Per a fer sàtira fallera, el faller és

la peça clau per tal de construir un

bon guió que argumente la falla, i es

converteix en poeta, independentment del nivell que mostre. Ja que com

versarà Alba, els poetes fallers no estan morts.

El Canet 266



La poesia ha mort, llarga vida a la poesia!

Vingueu tots al soterrar de la nostra benvolguda Senyora del Bon Versar que ha mort per no tindre cura!

Darrere veureu passar els taüts dels grans poetes que han mort tots sense trobar com són les rimes perfectes.

Entre tots la van matar i ella sola es va morir.

La coentor l’ofegà, no va aconseguir fugir.

Les faltes i el poc de ritme no la deixaven dormir.

Se li alterà el bioritme, va decidir dimitir.

La sàtira s’ha quedat

Però no cal preocupar-se pel futur d’aquest gran art.

El vers sap com refugiar-se i se seguirà creant.

ben sola i molt afligida per l’amiga que ha faltat

Fugiu tots de l’apatia

llevant-li gràcia a la vida.

perquè ja ve de camí una nova poesia amb un brillant destí! 

267 El Canet

TITANIC, LA PEL·LÍCULA PER A UNA PROFESSIÓ ENFONSADA Iván Esbrí Andrés Associació d’Estudis Fallers

I pel que fa als artistes, quina és la

situació actual del seu ofici? El nostre amic Iván ens ho explicarà basant-se en la situació de la Ciutat Fallera, la

ciutat temàtica dels artistes fallers, on s’aglutinaven moltíssims tallers fallers i que, a causa de la no revitalització, han fet que els tallers s’hagen ubicat

en altres poblacions, havent-hi només al voltant d’una dotzena d’artistes.

Aquest fet, en una festa que és

Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, s’hauria d’estar

pendent de la seua situació i revisar i tractar d’acordar una sèrie de

mesures per revitalitzar aquest espai i que no acabe enfonsat, com el Titanic.

Caldria que les institucions estigueren atentes a aquestes qüestions...

El Canet 268



Les primeres dècades del segle XX afrontaven la gran revolució del transport: naval, ferrocarril, automoció i aviació comercial. El vapor -a partir del consum de carbó- movia una indústria destinada a acurtar distàncies no ja entre ciutats, sinó entre països. Dins l’empresa naval, Anglaterra capitalitzava la construcció de grans transatlàntics, com els tres de la classe Olympic de la naviliera White Star Line: RMS Olympic, RMS Titanic i HMHS Britannic. Dels tres, el més extraordinari era el Titanic, botat el 1911, un vaixell “que ni Déu pot enfonsar”, segons contaven els titulars de l’època.

A casa nostra, a partir dels anys 1920, les Falles es van consolidar al calendari festiu de València i la resta de capitals: Borriana, Carcaixent, Cullera, Dénia, Elda, Sagunt, etc.; o Alacant com a Fogueres de Sant Joan. Així, es va assistir a un dels períodes de major expansió del

fenomen faller al llarg del territori valencià que, conseqüentment, portà una major demanda de falles.

Així, per a aquells fusters, pintors, tallistes i escultors -entre altres oficis menestrals- fer falla passà de ser una feina resolutiva en moments de poca activitat, a convertir-se en la principal de les dedicacions del taller. Es pot parlar ja, doncs, d’artistes fallers. La premsa -Impresiones, Crónica- i les revistes festives -Pensat i Fet- començaren a citar els primers grans noms de l’art faller amb la publicació d’esbossos i entrevistes: Ramón Andrés Cabrelles; Anglada Camarasa; Enrique Guillot, iniciador d’una nissaga artística que aplega als nostres dies; Pedro Guillem Viguer, autor de la mítica falla de la Margot, a la Plaça del Dr. Collado, el 1912; Joaquín Igual; Pitarch; o Antonio Vercher, entre altres.

269 El Canet

Una nit de novembre de 1932, al Café Valenciano, un grup d’artistes, tots pertanyents al Cercle de Belles Arts, constituïren l’Associació d’Artistes Fallers, precedent de l’actual Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València...

Una nit de novembre de 1932, al Café Valenciano, un grup d’artistes, tots pertanyents al Cercle de Belles Arts, constituïren l’Associació d’Artistes Fallers, precedent de l’actual Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València: Adolfo Ariño, Vicent Benedito, Vicent Canet, Francisco Coret, Carlos Cortina, Luis Dubón, Modesto González, José Soriano Izquierdo, Pascual Llop, Regino Mas, Rafael Raga, Carmelo Roda, Salvador Rubio Puchades, Tadeo Villalba, etc.

Els artistes falleres iniciaven una gran empresa, com vint anys abans la White Star Line amb el seu Titanic, que a la fi seria el protagonista d’una de les majors tragèdies nàutiques de la història contemporània en col·lisionar lateralment amb un iceberg al seu viatge inaugural de

Southampton a Nova York la matinada del 14 al 15 d’abril de 1912, quan s’emportà vora 1.500 ànimes al fons de les gèlides aigües de l’Oceà Atlàntic, enfront de les costes de Terranova.

A partir de la desgràcia, començà el mite: llegendes, investigacions, articles, reportatges així com ficcions d’acció real i animades en constant degoteig. Tot just ja el 1912 es van estrenar les pel·lícules mudes Salvada del Titanic (Étienne Arnaud) i El hundimiento del Titanic (Mime Misu). Dels documentals destaca el mateix descobriment de les restes del Titanic per l’oceanògraf Robert Ballard, el 19851; i entre les ficcions, La última noche del Titanic (Kenneth More, 1958) i la minisèrie SOS Titanic (William Hale, 1979), entre d’altres.

1 Segons s’estima, les restes del Titanic quedaran desintegrades entre 2025 i 2050 per l’acció dels microorganismes marins.

El Canet 270

Activitat en la Ciutat de l’Artista Faller.

Foto: Iván Esbrí

No obstant això, la gran superproducció al voltant del Titanic va aplegar el 1997, amb el director James Cameron (Alien, Terminator, Avatar). La pel·lícula reflotà al gran transatlàntic amb rècords de taquilla, guardons, una BSO -My Heart Will Go On, Céline Dion- aborronant i marcant a tota una generació, convertint al vaixell en un referent de la cultura pop.

Referents de la cultura popular haurien de ser per a nosaltres també els artistes fallers i la falla com a epicentre de la manifestació festiva més mediàtica i reconeguda de la identitat cultural i etnològica del poble valencià. Però no.

La Ciutat de l’Artista Faller de València, primera ciutat temàtica del nostre país, espai simbòlic i referencial de la professió i vaixell insígnia dels projectes de Regino Mas com a Mestre Major allà pels 1960, s’enfonsa com el Titanic en col·lisionar amb un iceberg que,

d’entrada, els mateixos artistes han creat… i altres han coronat.

Del conjunt de cinquanta tallers establerts a la Ciutat de l’Artista Faller al principi, tan sols hui dotze fan falles, i ben possiblement dos tanquen enguany. Les altres naus tenen altres usos tals com tallers mecànics, gimnàs, església, garatges, magatzems de tèxtils, etc. La desídia per la Ciutat ha sigut una conseqüència, ja que el mateix col·lectiu no ha sabut mai estimar-la del tot i reivindicar-la, amb la necessitat de reformar les naus i una ampliació constant per a donar cobertura al màxim de tallers de falles que no produïra l’èxode cap a polígons d’altres poblacions.

Als temps del boom immobiliari es promogué certa por de fer desaparéixer la Ciutat de l’Artista Faller per l’apetència dels terrenys per alçar finques. I hui en dia, les institucions 271 El Canet

Enganxada mural reivindicativa del col·lectiu El Patas a la Ciutat de l’Artista Faller (agost, 2018).

Foto Iván Esbrí

no han fet més que promeses i la signatura en paper mullat d’un Pla de Revitalització, signat el desembre 2015 per tots els grups municipals de l’Ajuntament de València del qual sols s’han realitzat actuacions puntuals com la Ruta Cultural i el mural dels grafiters Pichiavo. Però cap acció en ferm per remuntar el complex.

Com ocorre -atenció spoiler- a la seqüència final del Titanic de Cameron amb els finats del transatlàntic, l’agost de 2018 les ànimes de Regino Mas, Arturo Martínez, Salvador Debón, Miguel Delegido, etc. van haver de manifestarse per mitjà d’una acció artística, amb una sèrie d’enganxades murals, efectuades pel col·lectiu El Patas (Instagram), perquè el col·lapse de la Ciutat de l’Artista isquera als mitjans de comunicació2.

Quan l’actual directiva del Gremi, encapçalada pel Mestre Major José Ramón Espuig, va accedir a la institució el setembre de 2013 -reelegida el juliol de 2017-, eren dies en els quals la bombolla fallera -paral·lela a la bombolla immobiliària- havia esclatat. S’acabaven els temps de falles extraordinàriament descomunals i s’iniciava un període on tots teníem assumit que els pressupostos de les falles de Secció Especial a Octava C, les infantils o les de la resta de capitals falleres baixarien.

Ningú podia preveure ni intuir que la baixada anava a ser tan forta i la situació d’estancament tan perllongada, fins al punt que el treball d’artista faller s’ha convertit hui en una

2 <<https://apuntmedia.es/es/noticies/cultura/street-art-per-a-denunciar-la-deixadesa-de-laciutat-de-lartista-faller-de-valencia-i-la-precarietat-de-lofici>> <<https://www.levante-emv.com/ valencia/2018/08/16/ciutat-fallera-llena-carteles-reivindican/1756786.html>> El Canet 272

... el treball d’artista faller s’ha convertit hui en una autèntica carrera de fons per la supervivència, on mantindre un taller suposa signar una mitjana de deu falles -una autèntica barbaritat- si no vols veure’t abocat a tancar.

Logotip de Volem Falla.

Arxiu: Iván Esbrí

autèntica carrera de fons per la supervivència, on mantindre un taller suposa signar una mitjana de deu falles -una autèntica barbaritatsi no vols veure’t abocat a tancar.

L’abril de 2018, en plena efervescència del tancament de contractes, un grup d’artistes va promoure el moviment Volem Falla (Facebook, Instagram). Una iniciativa comandada, sobretot, pels artistes jóvens, aquells que encara els resta una llarga carrera que, sense dubte, volen dedicar de ple a la falla, resistint-se rotundament a tancar el taller, com malauradament molts artistes fallers han fet de forma exponencial als darrers anys. El moviment naixia així per crear consciència.

Passat tot just un any de les accions d’El Patas i Volem Falla, el juny de 2019 huit artistes i huit comissions de nou de la Secció Especial de València 2020 plantejaren la limitació

dels volums de les falles; aquest escandall es va estendre des de la categoria màxima fins a l’Octava C. Una premissa que, sí o sí, han dut a terme, i què és si no la punta d’un iceberg de mesures que han de fer més sostenible i rendible la principal feina dels tallers: fer falla. A partir d’ahí cal fer més cultura de falla i visibilitzar la figura de l’artista faller, davant d’altres figures excessivament potenciades. La base de tot és conscienciar que sense falla, la Festa no és absolutament res i que els artistes són la part essencial i imprescindible.

Ells ja s’han posicionat. Falta que el món faller i les institucions també ho facen. En cas contrari, en tan sols cinc anys James Cameron tindrà entre seqüela i seqüela d’Avatar, una nova tragèdia similar a la de Titanic per dur a la gran pantalla. 273 El Canet

LA LA LAND: ARTISTES ESTRELLES I ESTRELLATS Aitor Sánchez Collado Faller de Sant Valerià de Torrent

Seguim amb l’ofici de l’artista faller i amb la seua situació. Molts fallers es pensen que els artistes fallers

guanyen una muntonada de diners fent projectes de 130.000 euros..., però

com qualsevol altre ofici, tenen unes

despeses (lloguer, autònom, seguretat

social...), i es dediquen a sucar-los, i el que fan és ofegar-los.

La situació de l’ofici també és un

fet en el qual s’haurien de plantejar

solucions per a garantir l’estabilitat de l’ofici, ja que molts tallers estan tancant, doncs, són inviables.

Els deutes estan ahí i, per això, molts

d’ells, acaben estrellats. El faller Aitor Sánchez ens mostrara diversos casos d’artistes que es trobaven en l’elit i

han hagut de deixar la seua activitat.

El Canet 274



Com si es tractara d’un món de llum, focus i catifes roges, el Hollywood faller també existix. De vegades, les ànsies de triomf, les ganes per brillar i destacar fan que molts artistes fallers s’embarquen en megaprojectes que ofeguen les seues economies inestables i els plans d’empresa desafinen en un escenari de fons, ple de precarietats davant la falta d’un compromís polític reial que defense la professió per a dotar-la de mitjans, d’espais de treball, de materials, i de sinèrgies de treball que puguen millorar la qualitat de vida del sector.

En este musical faller, molts artistes han entrat amb força en el cartell de falles d’especial, fins i tot, molts d’ells han aconseguit tocar el triomf amb les seues pròpies mans: un viatge d’anada i tornada que, en alguns casos, s’ha convertit en autèntics malsons per als seus protagonistes.

Un dels casos més simptomàtic de llums i ombres en la vida de l’artista faller és el cas de Paco López, brillant artista i pintor que va començar en el taller de Martínez Mollá, el qual començà a plantar grans projectes infantils amb la Falla Bisbe Amigó-Conca (La sireneta, primer premi de la Secció Primera, i també el ninot indultat infantil). En 2001, guanyà el primer premi en Convent Jerusalem i després de molts anys de matrimoni, ho va aconseguir de nou en 2011. Però, la Junta Central Fallera, el va inhabilitar, un any després, per la denúncia presentada per la comissió Sant VicentPeriodista Azzatti, en al·ludir que faltaven moltes escenes per plasmar en el seu monument de Primera A. Este entrebanc va suposar el tancament del seu taller a Picassent, tal com va afirmar: “No podia continuar, de seguir

Repassem trajectòries de musical i de pel·lícules de terror sense eixir d’este fabulós La la land faller.

mantenint-lo es convertirà en una ruïna. El que jo no puc és mantindre un taller que manejava pressuposts de fins a 800.000 euros, tenint 275 El Canet

ara volums de treball de 200.000. Això és insostenible”.1 En l’actualitat es dedica a pintar per a altres artistes com David Sánchez Llongo, o Manuel Algarra (en Mestre Gozalbo-Comte Altea).2 Fede Ferrer és altre artista que estava cridat a ser una de les grans promeses del panorama de la Secció Especial, unit a la falla del Regne, a Quart-Palomar i a Exposició. Va ser en esta comissió on va tindre més problemes (tot i aconseguir el ninot indultat en 2010 amb Dos xiquets camí a l’Ofrena). A partir d’eixe moment, Fede va plantar en Regne i en Doctor Oloriz, així com en comissions de categoria inferior.

Finalment, Exposició va cancel·lar el seu deute amb l’artista. La nova reorganització fallera va permetre pressupostar l’exercici 2011, segons fonts de la comissió, “després dels problemes que hem tingut”3. Cal recordar que eixe exercici plantaren amb el duo Salvador Dolz i Sergio Edo. D’este últim també podem comentar que va ser un dels grans artistes amb una carrera irregular.

Els grans triomfs els va aconseguir en poblacions com Dénia o Borriana. El 2006 va ser una bona mostra d’això, ja que guanyà el primer premi d’esta ciutat castellonenca en Club 53, tal com recollia la premsa: “l’artista, que ha estat en l’ull de l’huracà durant les últimes setmanes pels

problemes que ha tingut amb la plantà.”4 Edo venia de tindre una trajectòria a València amb discrets resultats, tant pel disgust de Na Jordana en 2006, com pel baix premi aconseguit en la plaça del Mercat en Secció Primera A. La polèmica suscitada en Na Jordana es va tancar amb la rescissió del contracte, que esgrimia l’incompliment de la prestació de serveis.5 De les últimes falles de l’artista van ser les de NadorMiraculosa (2015) o en Antonio Molle (2017).

Si mirem més enrere, trobem artistes que van ser els grans triomfadors dels anys 90, com ara Moisés Alarcón, especialitzat en infantils. En 1997 plantà la infantil municipal de València “Qui no corre, vola”, obra espectacular en risc i volum a la vegada que col·laborà amb altres artistes com Vicent Llàcer en I want to be Freak (Na Jordana 2007). Des de 2013 fins a octubre de 2019, ha format part de la directiva del Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València, on ha ocupat la delegació del Museu de l’Artista Faller. Un altre company de batalles de l’època és Juan Carlos Molés, un dels grans artistes infantils que va fer el salt a falles grans. L’artista va plantar delicats i detallats monuments, amb col·laboracions amb el gran Pepet en La que més dona, la dona, (2004). El seu declivi va començar en Sueca-Literat Azorín i Passeig de l’AlberedaAvinguda de França en 2007, quan l’encreuament

1 Levante-EMV, 06.04.2012 https://val.levante-emv.com/valencia/2012/04/06/crisis-cierra-tallerartista-fallero-lopez-albert/895278.html 2 Las Provincias, 16.03.2018 https://www.lasprovincias.es/fallas-valencia/fallas-seccion-especial/ acabados-primera-llevarse-20180316004845-ntvo.html 3 Las Provincias, 02.07.2010 https://www.lasprovincias.es/v/20100702/valencia/exposicion-canceladeuda-artista-20100702.html 4 Levante-EMV, 18.03.2006 https://www.levante-emv.com/valencia/3096/sergio-edo-ganaconcurso-fallas-burriana-pesar-problemas/183192.html 5 Levante-EMV, 15.03.2006 https://www.levante-emv.com/valencia/3093/na-jordana-rescindecontrato-sergio-edo-le-denuncia/182302.html El Canet 276

Rumb al paradís, de Paco López

Confiança et poden donar, però no has d’abusar,

(Falla Convent de Jerusalem de València, 2010).

de Fede Ferrer (Falla Exposició de València, 2010).

Foto: JG Figueres

Foto: Joan Castelló

València, ciutat prohibida, de Sergio Edo

Fantasia, tota la del món de Juan Carlos Molés

(Falla Na Jordana de València, 2010).

(Falla Sueca-Literat Azorín de València, 2007).

Foto: Joan Castelló

Foto: Joan Castelló

277 El Canet

Spanglish, de José Lafarga (Falla Sueca-Literat Azorín de València, 2015).

Foto: Ángel Romero

El Canet 278

d’acusacions de les dos comissions contra l’artista per incompliment amb el que es va plantar, van fer mossa en la seua reputació.6 En este sac dels últims que anuncien la seua retirada podem incloure la carrera irregular de José Lafarga, amb treballs boníssims en la màxima categoria (com en Sueca-Literat Azorín, o el ninot indultat per a Cádis-Denia en 1996) i altres amb grans esglais. El passat juliol va anunciar que abandona la pràctica de l’ofici en solitari i que passava a ser un “col·laborador necessari”, una cosa que ja feia: “La meua trajectòria ha sigut tan tremendament difícil, he arrossegat sense voler a gents, grups i col·lectius als quals demane perdó, mai els vaig voler fer mal”.7

... la professió necessita urgentment una revisió interna (des del punt de vista del gremi i de les comissions que contracten) i externa (des del punt de vista polític, que assegure la viabilitat de la professió artesanal com un ofici únic al món).

Un altre artista que només firmarà una falla junt amb el seu germà menut serà Sergio Fandos, de Borriana. L’artista de falles d’infantils i moltes falles al seu poble, a Benicarló o Primera A (Illes Canàries-Trafalgar), anunciava un any de respir, davant de les dificultats de la professió.

Com veiem, la professió necessita urgentment una revisió interna (des del punt de vista del gremi i de les comissions que contracten) i externa (des del punt de vista polític, que assegure la viabilitat de la professió artesanal com un ofici únic al món). Només amb la col·laboració i el treball conjunt de totes les parts interessades podrem transformar estes pel·lícules de terror en musicals per seguir cantant este La la land a ritme del pasdoble El faller.  6 Actualidad Fallera, 20.03.2007 https://www. actualidadfallera.es/es/cap-i-casal/405-juancarlos-mol-tengo-la-conciencia-tranquila 7 Levante-EMV, 29.07.2019 https://www. levante-emv.com/fallas/2019/07/30/artista-jlafarga-renuncia-seguir/1906294.html 279 El Canet

PSICOSIS...

VOLUM O QUALITAT? Mar Piquer Muela Membre de l’Associació d’Estudis Fallers i fallera

Una de les possibles causes pel que

fa al tancament de tallers és que els

monuments plantats per l’artista tenien més valor econòmic del que realment

tenien, i això suposen sobrecosts per als artistes fallers que, molts no han pogut suportar.

Aleshores, sempre s’ha qüestionat

que l’excés de volums com a problema principal i, els artistes fallers de Secció Especial de València han acordat no superar els catorze metres. Serà una solució?

Sempre s’ha plantejat si un monument faller ha de tenir més volum, o ha de tenir més qualitat pel que fa al guió, les escenes, els acabats o la sàtira?

Mar ens conta com es viu un tema que, per a molts, és pura psicosi.

El Canet 280



Si vos dic que penseu en una escena d’alguna pel·lícula del mestre del suspens Alfred Hitchcock de segur que quasi tots penseu en la mateixa. El moment de l’assassinat de l’hostessa en la dutxa. I pensareu, què ha de veure això amb les falles?

Partirem de la sensació que ens fa esta escena; por, molta por, una por provocada per un artista que volia provocar, volia arriscar i que la gent patira, buscava crear sensacions en l’espectador, perquè això és el que fa a un artista gran, el fet de deixar-lo crear amb llibertat, deixar que la seua art ens provoque, bones o males sensacions.

I com tots sabeu, els nostres artistes fallers són ARTISTES, amb majúscules. Gent de l’art que, com els directors de cinema o pintors, volen provocar en nosaltres sensacions.

281 El Canet

Ser O No Ser... ¿Ser O Posseir?, de Jordi Palanca (Falla Borrull-Túria de València, 2019).

Arxiu: Mar Piquer

Amb tot i això, estos últims mesos ha esclatat una psicosi als cercles fallers, els comentats 14 METRES. Una mesura que ha estat provocada perquè els artistes estan farts d’estar en segon lloc quan ells són els creadors de l’element principal de la festa, estan farts d’exigències i de límits a la seua creativitat i pressupostos.

Per això, s’han començat a moure i a prendre decisions com establir un límit a les altures dels

Este tema ha provocat unes quantes taules redones i debats a casals i mitjans de comunicació fallers, molta gent considera que esta mesura es carregarà la sensació de sorpresa que rep el visitant quan veu un monument de 20 metres o més d’altura, i que, al cap i a la fi, és posar límits als artistes. Sí, potser, però s’ha de tindre en compte que per primera vegada des de fa anys els artistes fallers han hagut de

monuments fallers en pro de fer uns millors acabats.

prendre una decisió conjunta pel bé de la seua professió. I, si volem ajudar els nostres artistes, hauríem de respectar eixa decisió.

El Canet 282

Tot menys baixar del burro de la monumentalitat i començar a ser més realistes amb la situació de cada comissió. No podem mirar-nos sempre en el veí i voler ser com ells amb 100 fallers menys, i per tant, amb menys pressupost.

Però, com ja sabem, certs fallers són més papistes que el Papa, ells sempre tenen la raó i estan en contra d’esta mesura en pro de la monumentalitat. Ells sempre ho fan bé tot, els que han d’arreglar les coses són les administracions, han de donar més subvencions a les comissions, han de reduir els impostos, pagar, pagar i pagar. Tot menys baixar del burro de la monumentalitat i començar a ser més realistes amb la situació de cada comissió. No podem mirar-nos sempre en el veí i voler ser com ells amb 100 fallers menys, i per tant, amb menys pressupost. No val la pena baixar de secció?, fer una falla amb bona sàtira, bons acabats, que critique una bona història, en lloc d’una falla més gran i blanca pel que fa a crítica i sàtira fallera? Doncs no, ací es tracta de “a veure qui la té més gran”, que deu ser

conseqüència del complex d’inferioritat d’alguns mandataris fallers.

En fi, com ja sabem, hi ha una raó que causa este comportament, ELS PREMIS. Com deia al principi de l’article, què ha de veure Psicosis amb les falles? Doncs, bé, ací tenim una segona relació. Els premis generen una sensació de paranoia que ha anat creixent des que l’any 1901 l’Ajuntament començara a repartir premis a les millors falles. Un concurs que, per a molts es va carregar l’essència de la festa fallera, una competitivitat que ha esdevingut fosca i malsana. Una batalla que ha fet que el classisme haja entrat al món faller, que es creen falles d’alta categoria i altres del muntó, falles que intenten créixer i semblar-se a estes primeres, oblidant-se del que fa gran una falla, la sàtira valenciana.  283 El Canet

TRES METRES SOBRE EL CEL...

TERRENAL

Ricard Balanzà Martínez Escultor, artista faller i professor

A molts no els importa massa ni la

situació de l’artista faller, ni tampoc

el que es planta en el carrer... Encara que sí que els hauria d’importar, ja

que el motiu principal de celebrar les

Falles és plantar falles, i hauria de ser un fet irrebatible.

De vegades, el monument és com un

zero a l’esquerre, una cosa més que hages de fer, com més ràpid millor,

perquè cal anar a dinar o a sopar...

I tal vegada, els fallers són partícips que el monument no evolucione com hauria de fer-ho.

Ricard Balanzà, artista faller,

aportarà la seua visió sobre l’estat

del monument faller, argumentant la

seua opinió sobre quines són algunes

mesures a adoptar perquè evolucione.

El Canet 284



Què ha vingut a fer, en aquest món?

Nàixer, créixer, reproduir-se i morir, i treballar una mica en els intervals?

Considerarà que un tal cicle d’activitats és ben poca cosa. Buscarà un «sentit» més «digne» a la seva circumval·lació terrenal. L’home –també ens ho corrobora la història- ha tingut “sempre” la pretensió de no ser un animal com els altres. Les formigues, els coloms, els elefants, les sardines, els óssos, els microbis, els diplodocs –quan n’hi havia-, són espècies que s’acontenten amb això: nàixer, créixer, reproduir-se, morir, i procurar «alimentar-se» mentrestant. L’home, no. L’home vol ser més. Més què? Més que els insectes, els paquiderms, els infusoris, els peixos, les bèsties antediluvianes. Per què?... no continuo. Sense voler, m’he embalat en la direcció «metafísica».

Avui he menjat, ho confesso. I per això escric.

Joan Fuster, Causar-se d’esperar, 1965

285 El Canet

I jo també ara, supose.

I supose també que per això la nostra festa.

Encara que, tant de bo, la festa esdevinguera més metafísica –en el sentit d’apel·lar a la nostra ànima, de cultivar-la (d’ací allò de cultura)- i no tan matèrica o banalment corporal. O almenys... la falla, amb eixe caliu primigeni del crepitar flamíger.

Però una volta ben lluïts, alimentats i beguts els fallers... més què? UNESCO? Falla?

Per a què més? Si ja acompleix allò al que aquests malauradament l’han relegat, la funció El Canet 286

d’ornament ranci enmig del carrer per a legitimar tota la coentor. Vegeu el que s’està plantant si no: qualsevol cosa sense criteri, ni gràcia, ni gust de cap classe. I damunt avalats per jurats que són iguals en característiques poroses creativament. Res a fer davant d’aquesta desfeta. Només passar i oferir una alternativa, una modesta, humil i petita, com una llum en la foscor, com la flama en la nit valenciana.

Deixem doncs enrere eixes banalitats que res aporten i parlem del que és important, el perquè de les falles, de la nostra falla i llibret.

I fora les absurdes limitacions de mesures, el silenci dels creadors, la falta de consciència, els volums que venen a suplir mancances de tota mena, la vulgaritat dels jurats i els seus premis, les composicions amalgamades de ninots, les tanques i el fem visual, l’assentiment ronyós i el costumisme maleït... no ens projecta enlloc.

Estimats monstres, de Ricard Balanzà (Falla Penya El Mocador de Sagunt, 2019).

Foto: Ricard Balanzà

I fora les absurdes limitacions de mesures, el silenci dels creadors, la falta de consciència, els volums que venen a suplir mancances de tota mena, la vulgaritat dels jurats i els seus premis, les composicions amalgamades de ninots, les tanques i el fem visual, l’assentiment ronyós i el costumisme maleït... no ens projecta enlloc.

Deia Oscar Wilde que l’avorriment és la més estèril de les passions humanes.

Per això vull pensar que romanen encara, davall de tota eixa actual insuportable parafernàlia rosegaaltars folklòrica, unes arrels reaccionàries,

enteses en el sentit de tot allò que no es pot classificar o encasellar fàcilment, d’aquelles gents que festivament expressaven coses veritablement profundes, vitals i per això: revolucionaries. Això és el que trobe que caldria “reclamar al cel” –com si fora un espill–, precisament eixe fet terrenal tan nostre; l’espontaneïtat del poble en organitzar-se de manera alegre i combativa en votar-li foc als trastos obsolets, que no és més, al cap i a la fi, que la vertadera creació d’infantesa, en eixe esperit perenne d’infant curiós, lúdic i feroçment mediterrani. 

287 El Canet

EL NINOT DIABÒLIC

Jose Antonio Martínez Giner “Colero” Poeta

L’últim aspecte a comentar és una pràctica que, desgraciadament,

està de moda entre les comissions

falleres. Artistes fallers i comissions acorden prestar-se un ninot per tal

d’aconseguir el banderí al Millor Ninot de Secció o, de vegades, el Ninot Indultat. Si aconsegueix aquesta

última fita, l’artista s’emporta uns diners extres.

Moltes vegades, és un ninot que s’ha vist en moltíssimes ciutats on se

celebra la festa fallera, i sol tenir un bon palmarés.

Per a fer una bona crítica d’aquest tema i, a més, en forma de versos,

comptem amb la col·laboració de Jose “Colero”, crític faller contrastat que explica molt bé com està el tema.

El Canet 288



He sentit que hi ha un ninot que té tanta distinció que ha guanyat amb escarot deu voltes l’exposició.

L’artista de l’escultura aprofita l’esplendor de tan bella floritura i el lloga al millor postor.

El preu està en consonància a la seua qualitat i té tanta rellevància com un granet enquistat. És un ninot diabòlic perquè arrasa els seus rivals només pel premi simbòlic d’un banderí amb pedestal.

289 El Canet

Exposició del Ninot de Cullera (2016) Foto: JG Figueres

La mare que l’ha parit!

Eixe ninot no perdona, és com si juga el Madrid quan el VAR no funciona.

I ara diu el president de la meua comissió que eixe ninot resplendent li ha fet tindre una erecció.

Mentrestant el tresorer que fa números com pocs diu que el que podríem fer és llogar molts més ninots.

Podem parlar amb l’artista, i com feia el PP en època surrealista, li ho pagarem tot en be.

El Canet 290

El preu farà tant de riure que amb l’estalvi de la falla farem una barra lliure de cervesa i de cassalla.

Quan arribe la cremà amb furtivitat fallera els ninots de sotamà els guardarem a la cotxera.

Així estarem tots contents, l’artista traurà un pessic, i els fallers i el president amb l’ego fins al melic.

I si un dia entre tants ens arriba una inspecció; ens llavarem tots les mans i l’artista a la presó.  291 El Canet

Capítol IV

CAP AL FINAL DEL CAMÍ

A la recerca de la imparcialitat fallera perduda Matrix o l’antropologia de les Falles Conspiració i còpia Trenta-un dies d’obscuritat La Guerra de les Galàxies... En els llibrets fallers?

Infiltrats Febre del dissabte nit Halloween o la fallera calavera? Millor, festa fallera Ballem la dansà? Ho sent, tinc flamenc a les huit Les Falles no són un Moulin Rouge o sí?

La Crida “La visita”, o tot el que passa quan portes a un pixapins a les Falles La jungla de cristall Falles de cinema: cel·luloide per a cremar La batalla de l’any, un exercici faller Somriures i llàgrimes Burlesque Allò que el vent es va emportar

294 300 306 310 314 318 326 330 336 340 346 348 352 354 368 374 380 382

Un ressacó místic Records perillosos L’habitació del pànic

384 388 396

A LA RECERCA DE LA IMPARCIALITAT FALLERA PERDUDA

Jordi Maravilla Herraiz Administrador del Blog Corredor de Falles

És l’hora d’avançar i endinsar-se en

altres aspectes sobre la festa fallera.

El primer d’ells és la informació, ja

que qui no vulga saber què passa a les Falles és perquè no vol, perquè informació hi ha a la gana.

Una altra cosa és que aquestes

informacions siguen verídiques o no, ja que els mitjans de comunicació

fallers estan clarament influenciats

per certes ideologies que no tenen res a veure en el món faller, sinó que ho

estan per a manar i fer i desfer, com fa el matalafer.

Aleshores, Jordi, posseïdor d’un blog faller, donarà el seu punt de vista

sobre el tema, ja que en el món faller és necessari anar a la recerca de la imparcialitat perduda.

El Canet 294



Caldria un arqueòleg de la veritat fallera, un Indiana Fallons per a trobar-la..., o almenys descobrir si existeix o és només un antic mite, com l’origen de les falles, encara sense una resposta acadèmica convincent. Indiana seria un professional erudit en la teoria i extremadament valent en la pràctica, bé, més que valent és que estaria tant concentrat en el seu treball investigador que li la bufarien els perills. Característica aquesta del menfotisme que valencianitza molt i fa creïble al nostre heroi. Indiana hauria devorat des que tindria ús de raó llibres de tota classe, però també premsa generalista i com no guardaria a la seua memòria milers de notícies relacionades amb les falles. Tanmateix, com seria un home previsor, tindria la seua biblioteca particular amb centenars de llibrets, llibres, suplements fallers de diversos anys, espais geogràfics, etc.

295 El Canet

La tendència del mitjà implica que els periodistes que treballen per ell tinguen certes directrius, implícites o explicites que condicionen la redacció.

Primerament fou la teoria, però ben prompte aparegué la reflexió i el jove Indi va determinar que els periodistes com a éssers humans, eren també socials, assumien una posició, i es convertien des d’eixe moment en éssers parcials, la subjectivitat estaria marcada per un conjunt de factors com el lloc de naixement, l’educació/ensenyament rebut, orientació política i religió. Les vivències personals fan que una mateixa notícia s’escriga d’una manera diferent de com ho faria un altre periodista, fins i tot del mateix mitjà. La tendència del mitjà implica que els periodistes que treballen per ell tinguen certes directrius, implícites o explicites que condicionen la redacció.

No obstant això, el jove Indiana no defallí, no caigué en el desànim, continuà buscant amb empenta la imparcialitat perduda i descobrí els temples de la sapiència i estudi faller, això sí, cobertes per la vegetació de la desídia, el menfotisme i perquè no dir-ho, la polseguera...

Sí, sí... La polseguera de moltes llibreries de vell, que també tenia el seu costat entranyable. En aquells llunyans temps, molts indígenes fallers creien en llegendes fantàstiques, especialment els de la tribu dels pells-blava, grans dominadors en temps pretèrits quan les tribus dissidents —pells taronja, roja i morada— no gosaven encarar-se al gran xaman i temien rebre alguna maledicció si gosaven travessar eixos llocs màgics i tocar eixos textos... i ja no diguem llegir-los. Per contra, el nostre arqueòleg, lluny de creure en antigues llegendes que insuflaven la por en moltes col·lectivitats falleres, volia anar més enllà, però havia de fer-ho de forma individual.

Ell es deixava un porró d`hores i diòptries llegint aquells antics papers que no havien llegit molts humans i que feia que aquells pobres indígenes fugiren aterrats per les conseqüències de

El Canet 296

tocar aquells objectes tabú. Seguidament un jove Indiana... ja no tant jove, una mica més madur, començava a recórrer molts carrers laberíntics cercant noves pistes en antigues viles assentades a la ribera del gran Xúquer, com si fora el Nil valencià, això sí, sense interactuar massa amb els indígenes del lloc, que tot i que no s’escarotaven tant com els anteriors, ausades si acusaven nerviosisme quan rebien preguntes transgressores per a la seua cosmovisió fallera inflada de patriotisme local —feien rituals de vudú contra les falles veïnes—. Entre això i les crescudes del Gran Pare Xúquer, que han deixat metres i metres de fang, al llarg de la història, destrossant temples, sarcòfags, papirs, etc., que difícil és ser arqueòleg en aquesta Ribera!

Aleshores, el temps va transcórrer i a la que va poder, el jove Indiana es capbussà a uns nous laberints, els digitals. Així mateix, una vegada va aprendre a recórrer-los el no tant jove Indiana va trobar l`increïble Pou de les Xarxes Falleres, un lloc tant preciós com perillós. Les meravelloses estàtues dels grans faraons de tots els temps, composicions, modelats i pintures increïbles... farcides de serps verinoses mossegant a tort i a dret, com implacables àspids de l’antic Egipte amb

A la recerca de la pasta perduda, de Sergio Musoles (Falla Regne de València-Duc de Calàbria de València, 2019).

Foto: Jordi Maravilla

un grau de parcialitat descarada que anava acompanyada de llenguatges grollers, ortografia atrotinada i manipulacions miserables de les emocions col·lectives. Per poc no va vomitar el primer dia allí el nostre heroi. Si els Temples de la Sapiència i estudi faller amb els seus ídols sagrats, els Carrers Laberíntics amb la seua mitologia urbana o el Pou de les Xarxes Falleres amb les seues acollonants serps estaven plens de mentides, no quedava una altra que cercar noves fonts.

El jove Fallons no es va enfonsar —i mira que motius en tenia d`enviar-ho tot a fer la mà—, així 297 El Canet

Escena de Però no li ho digues a ningú d’Alejandro Santaeulalia (Falla Regne de València-Duc de Calàbria de València, 2010).

Foto: JG Figueres

començà a colar-se en molts dels casals dels carrers laberíntics, on per cert els indígenes sovint celebraven curioses cerimònies de libació amb beuratges propis d’alta graduació alcohòlica que res tenen a envejar als utilitzats pels maies o els asteques. També apareixien altars amb imatges de les seues deïtats femenines que anaven abillades amb unes rodes al cap com la Dama d’Elx. Però al remat, va evidenciar que allò era com Beniparell — cadascú a la d’ell. On va la corda, va el poal, així que després de conéixer els indígenes de a peu començà a rondar els amagatalls dels cacics i les seues corts, un món sempre ple d’ostentació on igual que als casals dels carrers laberíntics apareixien altars amb imatges de les seues deïtats femenines. Curiosament en cap dels dos llocs va trobar massa imatges ni escultures dels tòtems que proclamaven adorar.

El Canet 298

La imparcialitat és una meta que poques vegades o mai s’aconsegueix, entre altres coses perquè molt sovint, ni tan sols es vol aconseguir.

Dit i fet, Indiana, esperonat per la recerca de la imparcialitat perduda es va submergir a les cavernes de l’art faller. Allí baix hi havia un món autònom habitat per gent dura i resistent, alguns inquilins eren malcarats i hostils, altres romanien estranyats però també envaïts per la curiositat de l’arqueòleg i alguns fins i tot se n’alegraven i demanaven que per favor explicara com es vivia en aquelles catacumbes laborals i com d`ignorats eren els artesans d’aquells meravellosos retaules burlescos. Certament Indiana Fallons evidencià que alguns periodistes —i també alguns dirigents fallers—, més que no ser imparcials, semblaven col·laboracionistes de règims totalitaris, perquè a banda del biaix ideològic hi havia un afegit de colp de talonari.

El periodista —pensava Fallons— en la seua

amb una causa i la defén, cerca informació per a sustentar-ho i treballa en la persuasió de la societat sobre el criteri que avala.

condició d’ésser humà, no pot ser imparcial perquè en tot moment de la vida s’identifica

és que no havia existit mai, era un mite, però els mites són necessaris per a les societats. 

En definitiva, Indiana Fallons va acceptar que la majoria de la gent és feliç escoltant el que li agrada sentir que sovint no només no és imparcial sinó clarament mentida. La veritat, nua i crua, pot ocasionar grans desordres psicològics en aquesta societat postmoderna occidental infantilitzada i d’això se n’aprofiten els que vilment manipulen i tergiversen. La imparcialitat és una meta que poques vegades o mai s’aconsegueix, entre altres coses perquè molt sovint, ni tan sols es vol aconseguir. Al remat, Indiana Fallons va arribar a la conclusió que la imparcialitat fallera, no és que estiguera perduda,

299 El Canet

MATRIX O L’ANTROPOLOGIA DE LES FALLES Albert Llueca Juesas President de L’ARXIU-Camp de Morvedre

La informació es propaga per diversos canals, entre els quals es troben els

webs i les xarxes socials, des d’on els

mateixos mitjans de comunicació i els col·lectius fallers ens informen de les seues activitats (normalment, sols les que els interessen).

Amb açò es pot observar que les

tecnologies han entrat de ple en el món de les Falles, però no només

per a informar o divulgar, sinó que

també, per exemple, serveixen per a

crear falles amb els escàners de tres dimensions.

I els fallers són preses d’aquestes

noves tecnologies? Són bones o roïnes per al col·lectiu faller? Albert ens ho explicarà fent referència a la pel·lícula Matrix.

El Canet 300



Una de les pel·lícules favorites de molta gent i ja una icona dins de l’univers de la ciència-ficció és sense dubte Matrix.

Per a molts és una pel·lícula de culte que té moltes interpretacions, per a uns altres no deixa de ser més que un espectacle d’efectes especials (piromusicals dirien alguns), i no van entendre el seu rerefons.

Matrix és d’aqueixes pel·lícules que crea un món diferent, i proposa reptes que ens plantegen pensar en què passaria si aqueix món existira. La pel·lícula està carregada de frases transcendents i les compararem amb el món de les falles.

la Junta Fallera realitza un diari de la Fallera Major i prou, que han de marcar la “venda” de les falles en el màrqueting online com són la capacitació constant amb la creació d’una comunitat fallera al voltant, deixar ben clar que tot està predestinat i protocol·litzat. Que hem de tindre clar, i açò sol fallar, que triats(des) sí, però no solitaris, és a dir, les Falles són més que les falleres majors i açò enllaça amb el següent punt on els responsables han de veure més enllà dels seus límits i saber que el ‘forat del conill’ és més profund ara. Sempre hi haurà crítiques, doncs, dona més enllà del possible.

Primer parlarem de allò relacionat amb la tecnologia i el màrqueting en la visió de la pel·lícula de les germanes Lilly i Lana Wachowski. Quines lliçons podem trobar en The Matrix sobre l’inbound màrqueting?

“No és el mateix conéixer el camí que caminar el camí”. Existeixen experiències positives on basar-se i on agafar idees per poder recórrer un camí d’implantació per tal d’automatitzar

Ho podem basar en sis punts, encara que alguns ho definisquen simplement com que

l’ús de les noves ferramentes en el món de les tecnologies de la informació. Tenim dos casos, DISTRITO FALLAS on Candreu fa 301 El Canet

Distrito Fallas fa comunitat des d’una visió menys oficialista.

Ninot de Vosaltres caceu i altres vos cacen, més valguera estar en casa, de José Jarauta (Falla Sant Vicent-Empar Iturbi de Valencia, 2012).

Foto: Carles-Andreu Fernández

El Canet 302

Tenim dos casos, DISTRITO FALLAS on Candreu fa comunitat, i MALALT DE FALLES on des d’una visió menys oficialista s’han recorregut molts aspectes de la festa. Sabem què cal fer, coneixem el camí, per què no el recorrem?

comunitat, i MALALT DE FALLES on des d’una visió menys oficialista s’han recorregut molts aspectes de la festa. Sabem què cal fer, coneixem el camí, per què no el recorrem?

“Et puc mostrar la porta però tu has de creuar-la”. Importantíssim! Morfeo és un dels personatges que es dediquen gran part del temps a ensenyar a Neo a viure en Matrix, i a explicar-li les regles de com funciona. No obstant això, li explica diverses vegades que ell només pot ensenyar la porta, la decisió serà seua. Com ho podem aplicar? Doncs es poden signar convenis amb universitats, amb instituts d’innovació, però cal dur-ho a terme, que no sols es quede en la façana.

Un exemple és Obrint Ports, que va nàixer a través d’una proposta que va arribar a la Facultat de Belles Arts de Sant Carles des de la comissió de la Falla Avinguda dels Tarongers-

Universitat Politècnica-Camí de Vera, a la recerca d’algú que els fera la seua falla infantil de l’any 2013 amb l’escàs pressupost del qual disposaven. Mancant més voluntaris, aquell encàrrec va ser assumit per Jaume Chornet Roig i Leonardo Gómez Haro (professors del Departament d’Escultura, i membres del grup d’investigació Laboratori de Creacions Intermèdia de la UPV), els quals van coincidir a entendre semblant repte com una oportunitat única per a reflexionar, des del nostre àmbit docent i investigador, sobre un fenomen molt desatés pels estudis en belles arts i, no obstant això, tan estretament vinculat a la intervenció escultòrica en l’espai públic, tant pel que fa a solucions tècniques relatives a la construcció d’estructures de gran format, com a qüestions que concerneixen la festa, la col·lectivitat, les relacions dels uns amb els altres, i el tipus d’imatges satíriques de què se serveix la gent per a criticar el poder quan li deixen.

303 El Canet

Les noves tecnologies han arribat a la construcció de les falles. En la fotografia, l’artista Faller José Latorre.

Foto: Joan Castelló

La veritat és que, des d’aquell primer encàrrec, i mentre continuen acceptant el mateix repte en els anys subsegüents, les coses han anat canviant, i sembla haver-hi un abans i un després en l’atenció prestada als monuments fallers des que la UNESCO va aprovar, el desembre de 2016, la seua entrada en la Llista Representativa de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Des de llavors assistim a una reavaluació de la festa de les Falles, en el seu conjunt, a la qual la present exposició no és aliena, i a un creixement exponencial en els últims anys d’artistes fallers que s’allunyen intencionadament de les formes més convencionals de fer falles, que s’acosten a la festa amb molt pocs prejudicis i des d’àmbits tan dispars com el de l’arquitectura, el disseny, la il·lustració o les arts plàstiques. Obrim Ports. Falles Experimentals a la Facultat de El Canet 304

Belles Arts és, en aqueix sentit, un exemple, entre d’altres, d’aqueixa voluntat de fer falles diferents, i amb solucions estètiques en sintonia amb una societat més sensibilitzada amb l’art contemporani i amb la participació ciutadana.

“No vaig dir que seria fàcil. Només que seria la veritat”. Però es podrà aplicar tot allò al món de les falles? O farem com sempre que aplicarem totes les tecnologies juntes? Com diu Trinity: “Tinc tants records…. Què significa? Que Matrix no pot dir-te qui eres”, o com parlen Neo i Morfeo abans de parlar amb l’Oracle: “I ella què sap? Ella diria que sap prou. I mai s’equivoca? Procura no pensar en termes de correcte o incorrecte. Ella és un guia Neo. Pot ajudar-te a trobar el camí.” Ella ho sap tot i s’ha de fer així. Durant molts anys hi ha hagut errors en el món tecnològic i les falles,

Durant molts anys hi ha hagut errors en el món tecnològic i les falles, l’aplicació del 3D per a dissenyar les falles, de com les fresadores han anat retirant el cartó.

l’aplicació del 3D per a dissenyar les falles, de com les fresadores han anat retirant el cartó.

“No intentes doblegar la cullera. Això és impossible. En comptes d’això només tracta de comprendre la veritat”. Apliquem la tecnologia, però sempre tindrem la frase...

“Això mai s’ha fet… Per això funcionarà!”. Com podem saber que estem desperts? Què és real?

Segur que molts dels que hem vist la pel·lícula ens hem plantejat aquest tipus de qüestions i, molt probablement, també ho hem fet amb anterioritat. Molts hem tingut la sensació de no actuar amb total llibertat, molts hem pensat que els nostres actes estan predeterminats (o molt influenciats), o que vivim un etern retorn constant d’allò més nietzscheà; fins i tot, que estem sent manipulats i controlats i que estem dins d’un somni. Matrix dona resposta a totes

aquestes qüestions, és una espècie de mite contemporani, una solució a alguns dilemes de la humanitat.

Els avanços tecnològics que van nàixer per a facilitar-nos la vida han acabat per esclavitzarnos, aqueixes màquines cada vegada més i més intel·ligents han adquirit voluntat pròpia, aconseguit i superat la pròpia intel·ligència humana. No obstant això, les energies s’esgoten, els recursos són escassos i aquestes màquines necessiten alimentar-se; d’aquesta manera, després d’una guerra, les màquines han esclavitzat als humans, i els han convertit en fonts d’alimentació. Els humans han sigut forçats a viure un somni, a dormir tota una vida connectats a les màquines que, ara, s’alimenten d’ells. 

305 El Canet

CONSPIRACIÓ I CÒPIA

Nacho Romero Ferrer Coordinador Cultural de l’AC Falla Taüt de Cullera

Així mateix, les noves tecnologies ens

ajuden a actuar de manera incorrecta, sense respectar el treball que

realitzen algunes persones, encara que aquest no siga remunerat.

Podem trobar molts casos, però hi

ha molts que són sagnants com puga ser copiar un text i atribuir-se’l

inadequadament, o tal vegada el més

freqüent de trobar, el fet d’agafar una fotografia i no citar al seu autor. La

qüestió és voler acabar prompte sense pensar en les possibles conseqüències.

Quina manera de tirar-se la manta al coll!!

Seguidament, un faller i apassionat de

la fotografia com Nacho vos donarà el

seu punt de vista. A què penseu que té raó amb el que diu?

El Canet 306



“Tot i saber que era perillós, ells obrigueren la caixa... Mai res tornaria a ser igual.

Allò que hi havia dintre, era fantàsticament útil per a ells, per fi tindrien accés a tot allò que mai havien pogut disposar i que a partir d’aquell moment anaven a poder tindre a l’abast per sempre i sense miraments.

Eixa mateixa sensació de tenir tant de poder sense control, sense saber-ho, marcaria el punt d’inflexió en el treball de molta gent”.

Aquesta història de suspens, ben bé podria ser el començament d’una novel·la clàssica allunyada d’una realitat pura, senzilla i, tecnològica, com és la realitat en la qual creiem viure.

Però, i si resulta ser que ells, som nosaltres, que la caixa és internet i tota la informació a què tenim

accés, no tan sols a l’abast de llegir, sinó també amb accions com copiar– pegar, guardar como..., uns poders “màgics” als quals hui tenim accés i que tot i facilitar-nos tant el nostre treball del dia a dia, en moltes ocasions, provoquen situacions irrespectuoses del que se sent amb un poder diví?

Atés que el llibret d’enguany va de pel·lícules, intentaré posar un exemple que ens faça buscar en la videoteca de la nostra memòria. Tots recordem Leonardo DiCaprio en la pel·lícula Atrápame si puedes, una comèdia dramàtica basada en fets reials. Com la vida mateixa...

Una història en la qual el personatge interpretat per DiCaprio és capaç d’usurpar la personalitat de metges, cirurgians, pilots d’avió, advocats, etc. amb una facilitat esbalaïdora. I on les seues accions còmiques, ocasionen unes conseqüències nefastes tant a nivell econòmic, laboral, empresarial i de convivència.

307 El Canet

Una fotografia artística és un treball meticulós que, de vegades, ni es cita (2019).

Foto @virruizphotography

Arribats a aquest punt, si pensem en el treball i prestigi de tota aquesta gent, de la qual va fer ús aquest personatge, fent seua la reputació i posició social, d’aquella gent que tant d’esforç li havia costat, podem entendre d’una forma còmica que aquell agent de la justícia interpretat per Tom Hanks no tinguera altra obsessió per acabar amb aquesta injustícia.

Si ens posem en situació i pensem amb sinceritat...

Que tal si et dediques a crear música, a fer fotografies, etc.? Parlem d’un treball meticulós i estudiat, res de la típica foto d’aquí te pillo..., és a dir, res de dur el mòbil en la mà i mira que bonic! No. Parlem d’aquell autor que tarda mesos a estudiar, pensar i traure una cançó; parlem del fotògraf que inverteix molt de temps a estudiar la llum, el color, la composició dels El Canet 308

elements per a tindre l’habilitat que permet fer bones fotos en un moment donat.

De sobte, s’apaga la llum i es fa la foscor, pensaments gelats, moments de por.

No passen ni tres segons i torna la llum, la incertesa i la desorientació, no saps massa bé que ha passat, però estàs segur que alguna cosa ha passat.

Els teus ulls reenfoquen, la teua ment recapacita, les pupil·les es dilaten..., allò que estan veient els teus ulls, està excitant el teu cor, el pols no cap dintre del teu cos.

La llum del dia t’ha fet veure la realitat. El teu treball, l’estudi de tant de temps... a tot arreu..., sense permís, sense cap ressenya del teu nom com a creador d’aquella cosa, que han fet

... entre pagar més de dos mil euros per una sola foto a un reconegut fotògraf, i entre tan sols anomenar-te, fer un peu de foto per anomenar que aquell treball tan guai és de tal autor, encara que sols siga per respecte... És una cosa tan fàcil de fer, i a la vegada tan allunyada de la realitat.

servir, perquè els agradava, però que han sigut incapaços de valorar qui ha fet el treball.

Humiliació, ràbia, coratge, frustració....

Realment estàs content, perquè el teu treball agrada, estàs recompensat en veure el teu treball valorat. Però, entre pagar més de dos mil euros per una sola foto a un reconegut fotògraf, i entre tan sols anomenar-te, fer un peu de foto per anomenar que aquell treball tan guai és de tal autor, encara que sols siga per respecte... És una cosa tan fàcil de fer, i a la vegada tan allunyada de la realitat.

D’una banda, hui tenim, a l’abast, milions d’autors anònims que se sentirien recompensats tan sols per veure els seus treballs publicats amb el reconeixement del seu treball i de la seua autoria.

De l’altra, tenim una maquinària molt pesada i amb un engranatge molt complex, com és la SGAE, entre altres que, des de la meua opinió, atorga llicències abusives per fe ús del treball de tercers. Una maquinària que consumeix la pràctica totalitat dels ingressos, i que té als autors molt jerarquitzats.

Com tot en la vida, hui en dia és difícil l’originalitat, i hi ha molta tendència a la còpia. És inevitable, però... I si valorem les fonts d’inspiració? I si demanem permís? I si actuem amb humilitat i valorem a cada un el que és d’ell?

Molt probablement, ni uns drets serien tan cars ni altres drets serien xafats com un drap que no val. 

309 El Canet

TRENTA-UN DIES D’OBSCURITAT

Noemí Pérez Cerdà Fallera de La Bega

Després d’iniciar les primeres

activitats i trobar-nos amb els primers inconvenients, és hora de fer una

parada per a desconnectar després de Sant Joan, ja que ve l’estiu.

Aleshores... El costum de dir que les

Falles són 365 dies a l’any no és cert?

No en serien 360?

L’explicació és que en algunes

comissions falleres, l’activitat fa un

xicotet descans quan arriba la festa

de Sant Joan, ja que el faller també és persona i se’n va de vacances, entre d’altres...

Una fallera de les que treballa, Noemí,

vos donarà les seues raons de per què hem de descansar, és a dir, el perquè necessiten, almenys, trenta-un dies d’obscuritat.

El Canet 310



L’any 2007 es va estrenar un llargmetratge ambientat en un poblet d’Alaska en què l’hivern tenia una peculiaritat: hi havia trenta dies en els quals mai eixia el sol. Durant eixe temps els vampirs aprofitaven per a fer-hi una visiteta i, com que no havien de patir per si es cremaven o brillaven com Edward Cullen, s’alimentaven de la gent sense mirar pèl. És cert que el film no passarà a la història per tindre una trama addictiva o unes actuacions supèrbies però, després d’haver-la vist i digerit, vaig trobar algunes similituds entre els dies de foscor a Borrow i els dies de basca, humitat i solana a Cullera.

Curiosament, els vampirs i els fallers no som molt diferents: ambdós fugim del sol – principalment després d’haver eixit de «caça»–, a alguns només els veiem un mes a l’any i desconeixem el significat del verb «dormir».

311 El Canet

Una volta finalitza la nit de Sant Joan, el casal penja el cartell de «tancat per vacances» a la porta i fins que no arriba setembre per allí ningú treu el cap.

Aquestes criatures també tenen poders sobrenaturals com ara llegir la ment o córrer a la velocitat de la llum, unes característiques que em recorden la capacitat d’alguns fallers per desaparéixer sense que ningú se n’adone (tècnica coneguda popularment com «fer bombeta de fum»). Tal com podeu comprovar, xucla-sangs i fallers som cosins germans.

Aleshores, si volem fer un símil entre el títol de la pel·lícula i el mes que dura la festa fallera, cap problema. Ara bé, i si ho relacionem amb els dos mesos d’estiu en els quals la falla no organitza cap tipus d’activitat?

Una volta finalitza la nit de Sant Joan, el casal penja el cartell de «tancat per vacances» a la porta i fins que no arriba setembre per allí ningú treu el cap. Personalment, quan era El Canet 312

més jove –encara ho soc– no em feia gens de gràcia això de passar un temps apartada de la falla. No era d’estranyar, ja que amb 17 i 18 anys el meu cap únicament associava les Falles amb la festa. Encara sort que vaig encetar la vintena amb una mica més de trellat i vaig entrar a formar part de la directiva de la comissió. Primer vaig començar com a delegada de monument i a hores d’ara ocupe el càrrec de vicepresidenta junt amb altres delegacions. I a quina mala hora.

Cada setmana tens reunions d’alguna cosa: dilluns amb els del llibret, dimarts amb la Junta Local Fallera, dimecres toca modificar els estatuts... I què passa quan fa dos mesos que estàs seguint esta rutina? Estaria bé que se’t tonificaren les cames o els glutis, però

Quan arriba la nit de Sant Joan, els casals molts fallers tanquen fins a setembre (2019).

Foto @virruizphotography

no. El que ocorre és que acabes més cremada que Califòrnia i no veus el dia en què acabe l’exercici.

Treballar per la falla pot arribar a ser la faena més gratificant i menys reconeguda alhora.

Que fas una festa i va poca gent, malament.

I si no la fas, encara pitjor. Una barbaritat d’hores invertides a organitzar esdeveniments o actes perquè després els 4 o 5 de sempre t’ho critiquen tot. Es podrien millorar coses? Per descomptat. Algú s’oferix a fer-ho? «¿Lo oyen?

Es el silencio».

I quin és el resultat de la suma de l’estrés més el desagraïment? Les dimissions o la manca de personal per ocupar càrrecs en les diferents àrees de la comissió. Ningú vol responsabilitats

perquè la ingratitud és qui regna en el casal.

Afortunadament, encara que en perill d’extinció, queden els romàntics de les falles; eixos fallers desinteressats que s’esforcen per fer de la seua comissió la millor en tots els aspectes, a pesar de no ser aplaudits per ningú.

Per això és necessari i forçós que els fallers tinguem trenta dies –o 60 en este cas– durant l’estiu per anar a la platja, sopar a la voreta de la mar, vore món i silenciar tots els grups de WhatsApp de la falla. Les vacances han de servir per a descansar i dedicar-li temps a eixa gent que es mereix el cel per suportar la pudentor causada per assumptes fallers. I és que tots necessitem una miqueta d’obscuritat per poder trobar la llum. 

313 El Canet

LA GUERRA DE LES GALÀXIES… EN ELS LLIBRETS FALLERS? Immaculada Cerdà Sanchis Acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Tal vegada, una de les activitats

que no para, encara que açò també és cert en funció de cada persona,

és el llibret. No vos podeu imaginar

quina guerra hi ha any rere any per aconseguir tenir un millor llibret!

Hi ha guerres dins de la comissió

per tractar de millorar-lo, guerres

entre comissions d’una mateixa ciutat per tenir el millor llibret, i també la considerada com la guerra de les

galàxies en els llibrets fallers, on les comissions de les diferents ciutats

lluiten pels premis de la Generalitat i els Premis de les Lletres Falleres.

Immaculada, que coneix molt bé aquest món, explicarà amb deteniment com

és el procés en el qual les comissions

falleres tracten de fer un millor llibret.

El Canet 314



En una galàxia no massa llunyana, hi ha una lluita a braç partit: la lluita per aconseguir el premi al millor llibret faller. —Durant milers de generacions els cavallers jedi van ser els guardians de la rima i la prosa irònica en la galàxia, abans d’aquests temps foscos... abans de l’imperi. —Així raonava Obi-Wan Kenobi amb el seu deixeble Luke Skywalker, mentre escriu la carta als membres de la comissió per convidar-los un any més a participar en el llibret.

—Són temps foscos, sí. Abans només calia escriure breument l’explicació de la falla i demanar al cronista que ens enviara un patracol d’aquells que té per casa sobre la séquia que regava el terme o la consagració de la imatge de la Mare de Déu en l’altar nou. Ara, has d’anar perseguint col·laboradors i trencant-te les banyes per buscar un dissenyador abans que un patrocinador!

315 El Canet

Els guerrers de les galàxies dels llibrets, amb els seus guardons (2014).

Foto: JG Figueres

—Mestre Obi-Wan, digueu-me, qui podria ajudar-nos? —Preguntà el jove Luke —Només sé escriure romanços amb rima assonant. — Hauràs d’anar-te’n ben lluny i preguntar pel gran mestre Ioda. Ell és l’últim dels cavallers jedi i l’únic que et podrà ajudar.

Pilotant el seu caça estel·lar i carregat de pomells de flors, calius del meu voler, esclats de senyeres i borumballes diverses, l’aspirant a jedi Skywalker, emprén la recerca d’una llegenda: el gran Ioda. En arribar al planeta Dagobah, veu, decebut, com el mestre que ha d’ajudar-lo a revolucionar el seu llibret de falla i permetre-li guanyar la guerra pel primer premi és una figura estranya que, a més parla mig del revés. — Ajudar-te podria, sí. —Li respon en demanar-li ajuda; —però abans hauràs de El Canet 316

En una galàxia no massa llunyana, hi ha una lluita a braç partit: la lluita per aconseguir el premi al millor llibret faller.

controlar la Força. Intrigat per la paraula, el jove aprenent demana una miqueta d’explicació.

—L’avorriment, la coentor, el ser pesat i encarcarat, el costat fosc ells són. Si algun dia regeixen la teua vida, per sempre el destí del teu llibret dominaran.

I amb aquestes estranyes paraules del mestre Ioda, Luke Skywalker enceta una rutina d’exercicis i assajos per a crear l’arma definitiva, l’artefacte cultural capaç de lluitar i guanyar la guerra dels llibrets de falla. Savis consells del mestre el fan reconduir la idea de fer un llibret de mida A3 i 6 quilograms de pes. —No importa gens la grandària. Mira’m a mi. Em jutges per la meua grandària, eh? I no hauries de fer-ho, per a mi l’aliat és la Força, i és un poderós aliat. La vida la crea, la fa créixer, ens

penetra i ens envolta...—Li recorda el mestre Ioda, mentre li reballa un carxot. O més encara, quan fart d’intentar soliloquis, sil·logismes, jeroglífics i anagrames... decideix escriure un conte sobre un iaio i el seu netet com a fil argumental, el mestre Ioda li dona la lliçó definitiva: —No. No ho intentes. Fes-ho, o no ho faces, però no ho intentes.

D’aquesta forma, tot envalentit per ser capaç de sostindre un caça en l’aire i alhora dissenyar tres guies didàctiques per a la falla menuda i un llibret amb col·laboracions de polítics de tota la comarca, el jove Skywalker torna a Tatooine disposat a aconseguir el primer premi de la Junta Local, el premi +Complet de Lletres Falleres i el primer premi de la Generalitat Valenciana.  317 El Canet

INFILTRATS

Rafa Tortosa García AC Falla Joan Ramón Jiménez de Xàtiva

Un dels passos més importants, tal com ha reflectit Immaculada, és la recerca de col·laboradors d’un determinat

perfil, ja que normalment el llibret no l’escriuen els fallers de la comissió.

En aquest treball de recerca, la

majoria de vegades es recorre a fallers d’altres comissions per a

completar tot el ventall de textos, ja que segons el tema, s’ha de cercar

un determinat perfil... Fallers d’altres

comissions, si competeixen entre ells?

Com pot ser això?

Molta gent això no ho comprén, ja que encara que hi ha rivalitat, els fallers entre ells s’infiltren en la resta de

llibret per tal d’ajudar a millorar-los.

Després, el resultat serà el que serà, però a què és així, Rafa?

El Canet 318



Juan Gabriel Figueres escriurà al llibret de la Falla del Raval de Sant Agustí

Este era el titular d’una notícia que ocupava una de les columnes de l’edició de la Ribera del Levante-EMV del dia d’ahir. A la notícia, Ximo Gimeno, amb un to d’escepticisme, escrivia que el coordinador del llibret de la Falla del Canet de Cullera havia estat capaç d’acceptar participar en el llibret d’una altra falla i mostrava, entre paraules, la disconformitat sobre este fet.

Que les falles de Cullera i els seus llibrets, a més dels seus autors, siguen notícia entra dins de la normalitat periodística de la comarca. Esta notícia, però, semblava anar més enllà que una comunicació.

Al mòbil li arribava un missatge amb una fotografia borrosa de la notícia. Amb certa 319 El Canet

Increïble. Era l’única paraula que ressonava al cap de Juan Gabriel. Dins del nerviosisme, en tot moment intentava aconseguir dosis de temperància i poder escriure un missatge aclaridor i capaç d’apagar el foc provocat pel seu estimat amic...

dificultat, Juan Gabriel la llegia amb sorpresa.

Va tardar uns minuts a assimilar tot allò i, tot seguit, es comunicava per whatsapp amb el seu millor amic de la falla: – Escolta Ximo, he llegit la notícia al diari.

Agraïsc que publiques coses de la meua vida però no creus que se te n’ha anat la pinça?

El nerviosisme de la situació feia que Juan Gabriel només estiguera pendent del mòbil, que actualitzara l’aplicació cada cinc segons i esperara el doublecheck blau. Al cap de deu minuts Ximo li contestava amb un ferm missatge: –T’ho mereixes. Com un faller de totalavida del Canet pot trair la seua comissió i escriure al llibret del rival? A tu sí que se te n’ha anat la pinça! El pròxim què serà, vestir-te de negre com ells?

El Canet 320

Increïble. Era l’única paraula que ressonava al cap de Juan Gabriel. Dins del nerviosisme, en tot moment intentava aconseguir dosis de temperància i poder escriure un missatge aclaridor i capaç d’apagar el foc provocat pel seu estimat amic: – A vore Ximo… Jo no he traït a ningú. La Falla Canet és la meua falla. Això no ho poses en dubte.

Que altres comissions falleres, en este cas la del Raval, em proposen escriure al seu llibre és una cosa habitual. Jo, personalment, ho veig com un orgull que pensen en mi. L’intercanvi d’articles i altres escrits és habitual entre els llibreters de falles. El seu funcionament és molt simple: jo et faig un article i tu en fas un altre. A escala de població, com és este cas, és normal que busquen persones que sàpiguen de les falles de Cullera i que estiguen habituade a escriure en l’entorn del llibret… No m’agrada que et poses així, eres amic meu i no sé… t’has passat de frenada!

Els llibrets protagonistes de la història, en la Mostra de Llibrets de Gandia (2013).

Foto JG Figueres

– Que què? Tu sí que t’has passat de frenada!

Tantes falles que hi ha a Cullera i ha de ser esta, la que sempre et fa la mà amb el premi del llibret? —va contestar Ximo sense entrar en raó.

– Mare meua Ximo! Açò se’ns n’està anant de les mans. Si ve Salva i em proposa escriure al seu llibre, no li puc dir que no. A més a més, el tema proposat és idoni per a mi, ja que Turisme i Falles és el meu fort. Per això m’ho han proposat. Jo haguera fet el mateix.

Et torne a repetir, és un orgull que pensen en mi, com si m’ho diguera la Falla Taüt o la de la plaça d’Espanya. Tots ens coneixem i tots ens fem favors. Per al llibre del Canet li demanem a molta gent, fallers i falleres, de Cullera o de qualsevol altra població… I t’has queixat que altres falleres i fallers, d’altres comissions, escriguen al llibre de la teua falla? —li insistia Juan Gabriel amb més arguments.

– Per mi pots escriure on et done la gana! Però que sàpigues que si escrius al llibre del Raval, hauràs traït la teua falla!

– Xe Ximo, veig que amb tu no es pot parlar i menys per ací. El millor és que quedem, ens fem una cervesa i ho arreglem tot. Et veig molt nerviós! —va escriure Juan Gabriel.

– No tinc res a dir mentre no consideres la decisió d’escriure a eixe llibret. T’ho dic claret: pots escriure al llibre d’una falla de la Xina però al del Raval, no. ENE O. Ho tens clar?

– Mira, m’ho agafaré amb humor... No escriuré a cap llibre de la Xina però sí que ho faré en projectes literaris de falles d’Alzira, Xàtiva o València. I també de Cullera, al nostre i al del Raval.

– Pensava que eres més intel·ligent. No hi ha altra. O la nostra amistat o escriure al llibret 321 El Canet

Semblava que la decisió de Juan Gabriel en escriure en el llibre de la Falla del Raval de Sant Agustí, com deia el titular que va escriure el mateix Ximo, havia tingut un lleig desenllaç.

del Raval —prosseguia Ximo proposant-li un ultimàtum a l’amic.

– No és qüestió d’elegir. Ja que parles d’intel·ligència, la pots usar per a saber que allò de ser amic és respectar les decisions de l’altre, s’estiga d’acord o no. Va Ximo, quedem a fernos-en una i deixem clar el tema.

– Jo ja no tinc res a dir-te, ni ara ni mai. Per mi te’n pots anar a fer la mà! —va sentenciar Ximo.

– Vaja… quin disgust. No ho entenc. Quan vulgues... ací estaré —va finalitzar Juan Gabriel completament enfonsat.

Els quatre mesos que hi quedaven per a falles van passar de forma molt estranya per a Juan El Canet 322

Gabriel. Cada cop que es trobava amb Ximo al casal, el seu estimat amic no li dirigia la paraula. Ni tan sols el mirava. La situació, en el temps, continuava igual i havia provocat que Ximo s’ajuntara amb un altre grupet de la falla per eixir a la cavalcada o en fer una partida de truc, joc on sempre tenia com a parella a Juan Gabriel.

També cal dir que Ximo, a poc a poc, havia deixat d’anar al casal i participar en les activitats programades. Els dies de falles la seua absència va ser palpable. Ni va acudir el dia de la plantà ni el dia de la cremà. Semblava que la decisió de Juan Gabriel en escriure en el llibre de la Falla del Raval de Sant Agustí, com deia el titular que va escriure el mateix Ximo, havia tingut un lleig desenllaç.

Ací tenim a tres coordinadors de llibrets que escriuen en cadascun dels tres llibrets (2019).

Foto Joan Castelló

A més a més, Juan Gabriel s’havia assabentat que Ximo començava a eixir amb una xica de Cullera. Se n’alegrà un muntó de la notícia a pesar de l’affaire que havia patit atés que el seu amic tingué una crisi, amb depressió inclosa, quan el va deixar la darrera núvia.

Amb sorpresa, el dia 20 de març, Juan Gabriel va rebre la telefonada de Ximo. No dubtà a despenjar el telèfon: – Hola Ximo, quant de temps! Com estàs?

– Bé, estic bé... si... bé —va respondre amb la veu trencada pel nerviosisme.

– M’alegre d’escoltar-te. No sabia res de tu, des d’aquell dia que em vas enviar a fer la mà!

323 El Canet

Reconec que he actuat com un imbècil. Et demane mil disculpes. No sé què em va passar, la veritat. Saps que sempre he sigut un autèntic hooligan de la Falla del Canet..., i tal vegada, vaig dur la situació a un extrem al qual mai pensava que arribés.

– Precisament volia parlar del tema. Reconec que he actuat com un imbècil. Et demane mil disculpes. No sé què em va passar, la veritat.

Saps que sempre he sigut un autèntic hooligan de la Falla del Canet..., i tal vegada, vaig dur la situació a un extrem al qual mai pensava que arribés.

– Molt bé Ximo, tard, però has entés la burrera comprimida en la qual et vas clavar —li va contestar Juan Gabriel—. Com a bons fallers, hem cremat els mals rotllos el dia de la cremà i ara... Vida nova!

– Guai, Juan Gabriel, moltes gràcies per la teua compressió. Amic... quin pes m’he llevat de damunt!

– Ja que estem... No tens res per a contar-me, Robert Redford?

El Canet 324

Entre els infiltrats s’ajuden per a tractar d’aconseguir fer uns bons llibrets perquè siguen premiats (2019).

Foto: @virruizphotography

– Anava a dir-t’ho ara mateix. Li diuen Maria.

Juan Gabriel, és súper bona… Un bombonet.

Estic en un bon moment...

– M’esborre i m’apunte a la seua falla.

– Vaja que el xiquet s’ha enamorat! —el va tallar Juan Gabriel.

– A la Falla Raval. Maria és de la Falla Raval —va parlar ràpidament Ximo per tallar Juan Gabriel.

– Sí, sí. Necessitava companyia. I crec que amb Maria he encertat!

– Què? No entenc res! Sí que estira un pèl de…

– Sí? Ha, ha, ha! —una enorme rialla es va apoderar del rostre de Juan Gabriel.

– Ja ens la presentaràs, bandido!

– Sí, dissabte si vols quedem, fem un soparet i comentem unes cosetes…

– Xe… volia dir-t’ho dissabte… —deia Ximo sense saber que dir.

– L’apuntaràs a la falla, veritat?

Juan Gabriel, sense deixar de riure’s, li contestava irònicament fent-li preguntes:

– Eh… No — va contestar Ximo amb dubtes.

– Ara que, publicaràs la notícia a quatre

– Com que no?

columnes o t’esperes a comprar-te el vestit negre? O millor, em demanaràs un article per al teu llibret?  325 El Canet

FEBRE DEL DISSABTE NIT

Merche de la Guía Macia Fallera

Siga un llibret o siga qualsevol

activitat, és necessària una partida per tal de dur-la a terme, ja que sempre fan falta diners per a realitzar-la.

Però cal tenir clar que, per a fer una activitat, siga la que siga, no

hem d’hipotecar la comissió perquè s’ofegue. Què vol dir això? Llavors, que no es pot demanar més diners del compte per a fer una activitat

perquè l’exercici faller en té moltes i es necessiten diners per garantir l’estabilitat de la comissió.

Merche vos explicarà amb més calma

aquest tema amb una història basada en els playbacks, una activitat on el

protagonista demanava i demanava fins que el van parar els peus.

El Canet 326



I si Sant Josep cau dilluns? Doncs tindrem un llarg cap de setmana, amb pont inclòs, per a lluir els nostres increïbles abillaments i demostrar a la resta de fallers que hem dedicat part del nostre temps lliure, de la resta de l’any, a assajar una magnífica coreografia.

una gran partida per al vestuari, el maquillatge, els decorats, el director, la perruqueria, la música, les llums, el so, etc. per a destinar-la als playbacks de la falla.

Això pensava Tony cada vegada que es pentinava amb la seua pinta de bambú (perquè per això Tony era d’allò més ecologista) i es mirava a l’espill, amb la seua indumentària, a punt de ser acabada, preparada per a ser lluïda en totes les sessions de playbacks que es representarien en la setmana fallera.

No els importava que es restara part del pressupost de la resta d’activitats de la falla, amb la condició d’aconseguir guanyar el concurs de playbacks de la Junta Local.

Enguany havien triat la famosa pel·lícula Febre del dissabte nit. Tony portaria el magnífic vestit jaqueta blanc amb la camisa negra, i sabates llustroses amb una mica de taló. Estefania, no obstant això, lluiria el magnífic vestit roig amb escot de barca i sabates roges.

Tony i el seu grup de playbakers, només

Per als assajos quedaven en el casal, els dimarts

concebien la setmana fallera si representaven el seu nou número musical cada dia. I per a això havien de convéncer el president i el tresorer de la falla que, dins dels pressupostos, hi haguera

a la nit i van instal·lar una gran bola de discoteca amb espills de colors en el sostre. A més, van aconseguir que el delegat de festejos comprara l’equip de música professional que més vats 327 El Canet

Concurs de playbacks de Junta Cental Fallera (2012).

Arxiu: Joan Castelló

tinguera i que posara una tarima de ball, de la millor fusta, amb l’excusa que després serviria per als altres actes de la falla.

Començaven els assajos i cap de deu minuts, un veí de la finca telefonava a la policia pel soroll insuportable que eixia del casal. Presència de la policia, i final de l’assaig. Així una vegada i una altra durant els dos primers mesos dels assajos.

Finalment, van aconseguir convéncer el veí que els denunciava perquè participara ell també en el playback i, fins i tot, es va apuntar a la falla i va ser dels fallers més actius que van tindre eixe any en la comissió.

(com el dijous). Van començar les crítiques als números anteriors: no valien res, vestuari pobre, maquillatge dolent, sense coordinació en el ball i semblava que portaven xiclet en la boca en lloc de cantar. Havia arribat el seu torn, on la brillantina, la laca i els lluentons començaven a aparéixer en escena. La música a tot volum i les llums de l’escenari com en la famosa discoteca 2001 Odissey.

Valoració del jurat: “una vocalització i interpretació perfectes amb una correcta posada en escena”. Primer premi de totes les categories. Excel·lent.

I va arribar el gran dia, el Saló Multiusos del Mercat estava a vessar de gent per a veure els

Tant s’ho van creure Tony i els seus playbackers que, en la següent junta de la falla, van demanar

diferents números de les comissions, encara que la zona VIP, reservada per a tots sabem qui, estava mig buida. Actuaven en cinqué lloc, ni els primers ni els últims, justament al mig

reduir el pressupost del monument, de la delegació d’infantils, de la delegació de cultura i, fins i tot, es van atrevir a proposar reduir també la de solidaritat.

El Canet 328

Tantes eren les seues exigències i tantes les seues pretensions, que la resta de la comissió se’ls va tirar damunt. Ningú podia entendre com, un número musical, podia pretendre rebaixar els pressupostos de la resta de delegacions de la falla.

Demanaven muntar un gran escenari amb llums, decorats i so, igual que els de la pel·lícula Febre del dissabte nit; tindre maquilladores i estilistes professionals, i que es muntara tot això dins de la carpa per a evitar que si plovia, no pogueren actuar; insonoritzar la carpa per a evitar que qualsevol veí els denunciara pel volum; uns camerinos concordes als dels actors de primera; fer actuacions cada dia en Falles, ja que es consideraven els protagonistes indiscutibles de les festes; i, fins i tot, havien sol·licitat a un dissenyador de prestigi un cartell per a poder publicitar-ho per tota la ciutat i aconseguir que ningú es quedara sense veure el seu magnífic espectacle. L’ego se’ls havia pujat molt alt.

Tantes eren les seues exigències i tantes les seues pretensions, que la resta de la comissió se’ls va tirar damunt. Ningú podia entendre com, un número musical, podia pretendre

rebaixar els pressupostos de la resta de delegacions de la falla. Així que, quasi per unanimitat, van denegar totes i cadascuna de les seues sol·licituds, aleshores ni es condicionaria la carpa com una discoteca, ni camerinos, ni professionals. Si volien actuar en falles, ho farien en l’escenari del carrer i uns minuts abans de l’orquestra del dia 18, per a aprofitar les llums i el so i no gastar ni un duro més.

Fi de la història. Tony i els playbackers de nou tornaren a tindre els peus a terra i van actuar, com tots els anys. A més, per a orgull de la falla, enguany van recollir molts primers premis: de la falla, del llibret, del teatre i per descomptat el magnífic, esplèndid, estupend i sensacional primer premi de playback. Ara toca pensar en el nou número de playback per a les falles del 2021. 

329 El Canet

HALLOWEEN O LA FALLERA CALAVERA? MILLOR, FESTA FALLERA Francesca Criado Ripoll Fallera de l’AC Falla El Raconet. Membre de JLFC

Les comissions falleres es passen l’any realitzant festes i esdeveniments per celebrar algunes fites importants del

calendari valencià com són, per posar alguns exemples, Sant Joan o el 9

d’octubre, el dia del poble valencià.

No obstant això, també s’aprofita per

a celebrar qualsevol cosa, encara que siguen festes d’importació.

L’exemple més clar el trobem en el fet que les comissions falleres celebren Halloween, una festa d’origen celta que s’ha estés arreu del món a

causa de les iniciatives comercials

i de l’ensenyament de l’anglés en les escoles.

És per això que Francesca vos

exposarà els motius pels quals aquesta festa no hauria de ser celebrada.

El Canet 330



De bell nou he rebut l’honor de col·laborar en el vostre “llibret” faller i la veritat és que enguany l’honor és quasi un horror doncs m’ho ha posat ben difícil el coordinador. Tot i això em muntaré una pel·liculeta i intentaré dur a terme l’encàrrec de Juan Gabriel (el de les ranxeres no, per a ell carabasses que no és faller i bunyolets ja fets i dolcets per al de la Falla El Canet).

El primer que he de dir és que m’he tragat com si es tractara d’una pasta indigestible el film que m’ha tocat: Halloween de John Carpenter en el remake on Jamie Lee Curtis (productora i actriu principal) diu: “no sóc una víctima porte 40 anys esperant l’oportunitat”. Cal dir que a pesar de ser un tema que em despreocupa (per no dir que em trau de polleguera), sí que em brinda un suport argumental per defensar i promoure allò que més m’estime: la nostra cultura i dins d’ella, les Falles. Com a lectora nocturna que 331 El Canet

Els fallers infantils celebrant Hallowen llibrets (2018).

Foto JG Figueres

sóc, els assajos també m’agraden, sobretot els que s’esplaien en antropologia i en cultura de la nostra: la valenciana; i si són de gastronomia m’encisen, així que mai dic no a una bona paella en un casal, un allipebre o un bon arròs al forn (indirecta al fetge ja sabeu).

Així doncs, el mateix dia que vaig rebre les indicacions de Figueres per a l’article, estava amb un text de Virginia América López Villegas (sense faltar el respecte a la persona, el nom em sonà a l’obsoleta alta societat de “puesta de largo” o a política de velles glòries, no? Només cal un guionet entre els cognoms i una “de”, per exemple davant d’un altre de la nissaga familiar com un de Toledo, però en saber que és mexicana la cosa canvia, veritat? Doncs sí i El Canet 332

I, no. Halloween no l’hauríem de celebrar les Falles ni disfressant-lo de Nit de les ànimes ni difonent el mostrador de personatges com l’home del sac, el buitoni...

Aquests no tenen res a veure amb el Tots Sants valencià i menys amb la festa fallera.

de la bona) Aqueix dia em quedí amb una idea d’aquesta doctora en Sociologia, professora experta en Ciències de la Comunicació el currículum de la qual ja el voldria jo (diuen que somiar és debades): “L’individu ha de conéixer la seua història per conservar la identitat”. El missatge d’aquestes paraules he tractat de transmetre’l de manera plana, senzilla (ximpleta fins i tot) mil i una vegades als filòlegs de carrer i a tot aquell que esgrima l’argument “això és de tota la vida” i encara no li ha pegat la volta al pernil, però m’ha passat quasi sempre com als frares (que peguen debades cabotades).

valencianes que sí que tenen la simbologia i el valor per a ser transmeses a futures generacions, és a dir aquelles que en formen part de l’eix que ens fa societat des de la mera puresa de la subsistència com a identitat. I, no.

Halloween no l’hauríem de celebrar les Falles ni disfressant-lo de Nit de les ànimes ni difonent el mostrador de personatges com l’home del sac, el buitoni... Aquests no tenen res a veure amb el Tots Sants valencià i menys amb la festa fallera. Això no vol dir que ens hem de quedar amb les espelmetes enceses pels difunts i a casa com a bons xiquets. I tampoc allò de “els valencians ho celebrem tot”. M’explique si ho

Una vegada més però i amb el vostre suport, gràcies una vegada més per confiar en mi, enlaire el meu amor per les tradicions

permeteu: Al món faller ens passa com a la saga Halloween de Carpenter. I si la Lee Curtis porta 40 anys esperant l’oportunitat de matar un 333 El Canet

Els adults també celebren Halloween en els casals fallers (2013).

Foto: JG Figueres

assassí en sèrie, jo en porte uns quants, molts menys i per això pense que encara podem posar-hi remei, esperant que Halloween no forme part del calendari cultural faller. Després del que he viscut enguany al poble: a banda dels col·legis laics on, com l’anglés és tan necessari també pareix que ho són les seues tradicions, els religiosos —em referesc als col·les— veient que no ho poden evitar, han parlat de la Nit de les Ànimes als alumnes cosa que abans no es feia. A més a més, el passat 31 d’octubre els barris de Cullera, sobretot la vila que sempre està més sonsa, pareixia una altra i segons diuen Sant Antoni, també. No només les comissions de vesprada per als xiquets i de nit per als grandets que juguen a ser xiquets i passar-ho bé omplien els carrers de disfresses i de música, els dos Musicals també van organitzar una senyora

Què hi podem fer davant d’aquest panorama?

Cedir? Passar de tot perquè “ya llega Halloween al Corte Inglés”? Era un assassí en sèrie el personatge de la pel·lícula perquè el dia 31 d’octubre li ho provocava? O només l’excusa per disfressar-se amb el cap del capità Kirk? (una casualitat segons els productors). Ella, el personatge de la Jamie Lee Curtis, es preparava per a la nit aqueixa, o per a qualsevol nit que hi apareguera ell? Què hem de fer els valencians, i concretament les comissions falleres en el nostre vessant cultural? Aprofitar l’avinentesa per a més festa i si es pot arreplegar alguna cosa en metàl·lic per al monument que no siga una estoreta velleta?

O, per contra, nadar a contracorrent amb la força d’un vent desert d’amics i traure totes les veles perquè els valors dels ancestres perduren? Sona una miqueta prou dràstic i possiblement massa

revetlla “halloweenera” i al Mercat hi va haver fins i tot premi i llepolies per tot aquell d’edat primerenca que hi participara de la festa.

purista per a l’any 2020, però entre el cap i la cua hi ha tot un cos que nosaltres vam perdre molts anys i que ara no hauríem de disfressar. O, sí?

El Canet 334

Les festes manipulen les tradicions perquè mana l’economia i la imatge o concepte turístic que s’hi pot traure...

Si pensem en el Halloween, ve dels celtes, no els cortos que canten, dels d’allà les Illes Britàniques, on com no hi havia melons feien de fanalets les carabasses, i va emigrar als anomenats Estats Units d’Amèrica (EUA) (com si la resta de tan gran continent no existira) i d’ahí, a través de l’ensenyament de l’anglés al sistema educatiu i la sempiterna ambició comercial s’ha propagat per quasi tot arreu. La primera desfilada de Halloween documentada als EUA va ser fa tres dies: el 1921 a Minnesota.

Des de quan els humans celebren la nit de les ànimes? Si tenim en compte que ja era una tradició pagana i estem al segle XXI després de Crist... Imagineu o reflexioneu. Podem fer-nos les víctimes com ocorre a les pel·lis i concretament a la de Carpenter, o com la Lee Curtis, preparar-nos perquè no ens maten, en el nostre cas els valors dels nostres costums a canvi d’altres.

Les festes manipulen les tradicions perquè mana l’economia i la imatge o concepte turístic que s’hi pot traure; però de debò que si alguna vegada us heu preocupat pel món de la globalització turística i el parany que suposa en perdre l’autenticitat, haureu comprovat que, una vegada normalitzada l’oferta i desestacionalitzada fins i tot en molts casos, es perd el valor, la identitat i a la fi l’element fonamental que descriu i diferencia un poble d’un altre, una cultura d’una altra.

Diuen alguns antropòlegs als quals admire per com s’expressen i preocupen que: “Treballar la identitat cultural és l’element bàsic per evitar l’abandó dels pobles”.

Vosaltres direu què fem. 

335 El Canet

BALLEM LA DANSÀ? HO SENT, TINC FLAMENC A LES HUIT Javier Facila de la Esperanza Component del grup El Forcat Danses de València

El més graciós d’aquest tema sabeu

quin és? Que les comissions falleres s’obliden d’algunes tradicions que sí que són nostres i no li donen la

importància que es mereixen. I quines són?

Doncs, per exemple, les danses

valencianes, una tradició que va

de la mà amb les Falles i que també

repercuteix en la música que se sent

en els casals fallers, ja que la música

valenciana hauria d’estar present junt amb altres gèneres musicals com, per exemple, el flamenc i el reggaeton.

Per a alçar la veu sobre aquest tema, es compta amb l’opinió de Javier

Facila que, a continuació, farà una bona crítica sobre el tema. A les Falles, es ballen danses?

El Canet 336



Vull que quede constància al lector d’aquest article que açò no és un manifest antiflamenc. De veritat que no. Aquest és un manifest de concòrdia, de motivació i de reafirmació de la nostra cultura.

Perquè, valencians, fallers, gent de tot el món: ja no som allò que érem.

I és que una tradició tan pròpia de la nostra cultura com són les falles, que viu els 365 dies de l’any, comet la infidelitat de no adoptar els nostres balls dins de les activitats falleres. ¿Sabeu d’allò que un grup d’amics sap que el/ la seu/a amic/ga li està posant les banyes a la seua parella i fan com si res ocorreguera?

Doncs els fallers i les danses populars valencianes, igualet.

I no els culpe, eh? Hem estat tants anys preocupats per si ens feien catalans, que no ens hem adonat que la invasió ha estat vinguda amb cante jondo i per buleries. Les danses, en moltes ocasions, estan relegades a un segon pla, com una cosa anecdòtica de “valencians nostàlgics”. Parlant d’anècdotes: ¿Sabeu que, les Falleres Majors de València de mitjans dels anys vuitanta, eren convidades a ballar sevillanes a una famosa discoteca de la capital i els mitjans de comunicació es feien eco de quin vestit de volants es posarien? La febre andalusa va acabar l’any 1989, quan la Fallera Major de València del mateix any, Covandonga Balaguer, va començar a ballar a la dansà en honor a la Mare de Déu dels Desemparats en lloc de sevillanes entre llums de discoteca.

Els fallers han decidit optar per la cultura popular andalusa, majoritàriament, com a nova forma d’expressió popular valenciana.

¿Us imagineu que ocorreguera el mateix amb els balls de moda actuals? Puc imaginar-me un titular d’un periòdic dient el següent: 337 El Canet

Danses a l’AC Falla El Canet a càrrec de la Colla Pas Pla de Cullera (2015).

Foto JG Figueres

¿Crop-top o tradicional? La dessuadora per a ballar twerk de la Fallera Major de València, misteri absolut.

Els últims rumors que ens han arribat a la nostra redacció diuen que la nostra Fallera Major potser elegeix enguany un crop-top de cotó xinés de color roig. Així ens deixarà veure el seu melic durant la seua interpretació dels últims èxits del reggaeton més clàssics. La Gasolina de Daddy Yankee, Papi Chulo de Lorna, entre altres, seran els èxits que sonaran esta nit a la plaça de la Verge en la 30a edició de la Dansa de Barri Americana.

Enguany, dedicada als nostres recopiladors i creadors de músiques Don Omar i Wisin & Yandel.

Sona estrany i molt boig pensar que una fallera poguera tenir com a activitat dins del seu regnat realitzar un ball hip-hop, però ho veig El Canet 338

completament extrapolable al que ocorria als anys huitanta del segle passat.

Els quadres de balls (més o menys el que coneixem com a Grup de Danses actualment) eren persones que tenien pràcticament com a professió el fet de fer balls populars valencians amb representacions pròpies o com a entreteniment en altres ocasions.

D’estos quadres, les falles han begut de la seua indumentària i han forjat el que es coneix com a vestit de fallera. Per què no hem begut dels balls i cants que ballaven? Les raons poden ser múltiples i donarien per a fer un llibret sencer explicant-ho.

Ai, Enric Vicent, mestre de balls... Si alçares el cap i veres com està el panorama! Voldries tornar a dormir!

Hem de ser conscients que la nostra vida està regida per modes, sobretot musicals i de

Però si és cert que, parlant de falles, hauríem de fer una reflexió del que suposa deixar com a una part anecdòtica o mínima el fet d’aprendre els balls populars de la nostra terra. No podem fer gala de la nostra identitat com a poble abandonant a la seua sort una cosa tan nostra com són les danses, el nostre ball propi.

moda tèxtil. Seria antidemocràtic i contrari a la diversitat cultural negar-li a ningú i, menys encara, a una associació conformada per moltes persones diferents, que balle o deixe de ballar una dansa concreta. Però si és cert que, parlant de falles, hauríem de fer una reflexió del que suposa deixar com a una part anecdòtica o mínima el fet d’aprendre els balls populars de la nostra terra. No podem fer gala de la nostra identitat com a poble abandonant a la seua sort una cosa tan nostra com són les danses, el nostre ball propi. Hauríem de promoure els nostres balls als casals de les comissions i que s’implicaren tant dones com homes (estos últims, més difícil de convéncer-los).

No m’agradaria deixar esta publicació sense un comentari positiu. Cal dir que no tot és negatiu, ja que cada vegada són més falles

a la ciutat de València que se sumen al ja famós “Balls al carrer” de la plaça de la Verge.

En l’edició de l’any passat se sumaren 86 comissions; enguany, n’han sigut 94. Tot i que encara representen quasi un quart del total de comissions censades a la Junta Central Fallera, es van sumant cada vegada més i més fallers i falleres desitjoses d’aprendre a ballar tot allò que ballaven els nostres avantpassats.

Però, malgrat les bones notícies, hem de seguir promovent la nostra cultura popular als casals.

Jo espere escoltar en un futur a fallers dient el següent: - Vens a prendre alguna cosa amb nosaltres?

- No puc, tinc danses valencianes a les huit. 

339 El Canet

LES FALLES NO SÓN UN MOULIN ROUGE O SÍ?

Verónica Pérez Lloret Escriptora i docent

Es pot comprovar que les Falles és una festa en la qual es realitzen

moltíssimes activitats de tota classe

per a tots els seus membres: activitats culturals, esportives, infantils, o la

plantà de les falles, sense anar més lluny.

I hi ha alguna cosa que no siguen?

Veritablement, sí! Tal com els explicarà Verónica, les comissions falleres no

són llocs on l’assetjament a les dones ha d’estar present.

La dona ha estat present sempre en

el món de les Falles i és inviable que

qualsevol d’elles haja de patir aquest

flagell que tenim en la nostra societat, ja que les Falles són una festa en

la qual les interrelacions entre les persones són importantíssimes.

El Canet 340



El Moulin Rouge va ser un establiment freqüentat per la bohèmia parisenca del XIX. Aquest local era un lloc d’espectacle, varietats, etc. Però a més va ser una autèntica promotora i punt d’encontre de la cultura europea que anava a parar a París, la ciutat de la llum. D’aquesta manera és com es pot entendre el Moulin Rouge. És per això que ressalta tant i no s’entén tant el context en el moment en el qual, el film de Baz Luhrmann, ix en pantalla. A la pel·lícula queda perfectament reflectit tot l’ambient de la bohèmia, l’espectacle, el glamour i la quantitat d’actuacions que s’hi feien, no en va, el film és un musical. Així i tot, hi ha una part que queda molt enterbolida quan ens adonem que Satine, un dels personatges protagonistes, té relacions amb un comte per diners. És aleshores quan entra en escena el personatge interpretat per Ewan McGregor, el típic escriptor atractiu, 341 El Canet

Les falles són un dels fars culturals moderns, són de les productores de cultura més grans i extenses per tot el territori valencià que conec.

turmentat i bohemi que no només s’ha sentit atret per la llum de París, sinó pel far de trobada cultural que suposava el Moulin Rouge. De fet, aquesta història es projecta a la generalitat i quasi dona a entendre que la realitat de Satine era la de totes les coristes i actrius del local i de l’època. Una idea molt extensa al llarg de la història era la de fer pensar que totes les coristes i actrius n’eren prostitutes. Doncs bé, trobe que la manera de plantejar aquesta peça cinematogràfica dirigida per Luhrmann, pot opacar el que realment era aquest famós local, avui en dia encara un reclam turístic a la ciutat de l’amor.

No és intranscendent comentar que al Moulin Rouge hi van actuar els artistes més coneguts del moment i que fins i tot, els seus cartells estaven signats pel gran Toulousse Lautrec. És per això que pense que les falles sí que són totalment un Moulin Rouge.

El Canet 342

Les falles són un dels fars culturals moderns, són de les productores de cultura més grans i extenses per tot el territori valencià que conec. ¿I com sé eixes coses? Perquè és precisament el motiu pel qual en soc integrant d’una. A les falles es fa teatre, es fan playbacks i musicals. A les falles es fan performances i unes cavalcades amb uns muntatges que moltes empreses d’espectacle ja voldrien. A més a més, les falles no només produeixen cultura, sinó que la preserven, com és el cas dels altars de Sant Vicent o el Cant de l’Estoreta, ja reduïda a les falles del barri del Carme. Així, en aquesta línia, podem dir que preserven una de les tradicions més importants valencianes i la renoven any rere any, com són les albaes. Aparellades a aquestes, també tracten d’aportar el seu granet d’arena a les danses valencianes i la música tradicional. No vull oblidar-me d’algunes coses importants com són els actes, on es dona un exemple importantíssim a la xicalla de

No a l’assetjament! En la fotografia, la comissió femenina de l’AC Falla El Canet (2017).

Foto Jan van Geeloven

protocols, parlaments i fórmules que no veurien en cap altre lloc. També podríem esmentar el llibret, font de tantes alegries i lloc de trobada de les més grans plomes del País Valencià, siga a la poesia o la prosa, i els més grans artistes plàstics, que cada vegada tenen més pes des del disseny del mateix llibret o la il·lustració.

perquè generen debats, premis i molts altres parlaments, construeixen tota una mística que queda en el record de tots els valencians i valencianes, fallers i no fallers, que admiren la festa, cadascú a la seua manera. És el punt d’encontre d’una gran part de la nostra societat, més enllà d’altres qüestions parafalleres.

Però, de les qüestions culturals de les quals no em puc oblidar és del que en resulta el més evident, els monuments o les mateixes falles. Com a art efímer és de veres que el seu tractament i funció són diferents dels de qualsevol altra obra d’art que no tinga una data de desaparició. A la creació monumental hi trobem una nòmina realment impressionant d’artistes que suposa una concepció molt especial d’emplaçar l’art dins de les maneres

Què és el que no són les falles, aleshores? Un lloc d’assetjament. De fet, és un lloc on les xarxes socials s’eleven a un exponent difícil d’explicar. El funcionament és més com si fos una tribu, un nucli d’influència molt poderós.

més genuïnes de la societat. Els monuments no només tenen incidència a la realitat i parlen d’aquesta, sinó que a més la transcendeixen,

Recorde una anècdota que se sol contar a la meua falla. Una xica pertanyent a la comissió vingué una nit fugint del carrer. El motiu era que un home estava seguint-la pel barri quan estava desplaçant-se al lloc on havien d’anar de festa. La dona va decidir tornar sobre els seus passos i tornar al lloc on ella estava establerta, 343 El Canet

Però el moment en què van començar a freqüentar el casal, les dones van construir espais de socialitzacions propis, dels pocs moments on podien teixir vincles fora dels seus matrimonis o sense preocuparse per la família.

el lloc que coneixia. On estava la gent de la seua falla, el seu espai segur. En aquest cas, la falla, per a ella, era com tocar mare. De fet, va explicar el que li ocorria. L’individu l’havia seguida fins a la porta del casal. Dues persones de la falla el van detectar i tot seguit, van cridar a la policia.

a les juntes, tot el que aquestes opinaven o deien. Però el moment en què van començar a freqüentar el casal, les dones van construir espais de socialitzacions propis, dels pocs moments on podien teixir vincles fora dels seus matrimonis o sense preocupar-se per la família.

Com podem veure, les falles no són només un mode de relació o una via per adquirir capital social, sinó un lloc on teixir relacions ben fortes.

La dimensió arriba a ser pareguda a la d’un clan o una tribu.

I és que una falla és un lloc ideal per a créixer, per transmetre valors i inquietuds culturals. Una educació artística, que dedica el temps lliure a potenciar les aptituds dels nostres xiquets i xiquetes. A la falla aprenen a jugar, a relacionarse, a recitar, actuar i ballar (moltes vegades, de manera allunyada dels estereotips de gènere).

Els teatres i balls a la falla, procuraren una base per tal que nasqueren els playbacks, un dels elements més característics fallers actuals.

Tradicionalment, les dones no s’acostaven als casals fins ben entrats els anys 60. En aquell moment, hi havia un delegat de la secció femenina i n’era l’encarregat de transmetre El Canet 344

A les Falles augmenta el nombre de presidentes com, per exemple, a l’AC Falla El Canet (2019).

Foto: MI Ajuntament de Cullera

És per això que la xicalla que creix a la falla aprén com es fa un discurs, és educada en qüestions protocol·làries i maneres d’estar al món, una mena de capital cultural, i els ajuda a desenvolupar-se com a individus.

A tall de conclusió podem dir que les falles sí que podrien ser efectivament un Moulin Rouge, en tant que dinamitzador social i cultural. És on moltes famílies es relacionen i la xicalla creix, i es forma sense a penes caure en el compte, en una multitud d’aspectes d’interacció i artístics.

A més, les falles són un espai ben segur per a les dones per aquest component tribal o familiar. I és que com deia una fallera major infantil de València recentment, “són la millor extraescolar”. El que pense que estan lluny de ser és un espai no segur per a les dones.  345 El Canet

LA CRIDA

@ virruizphotography Fallera de l’AC Falla El Canet i fotògrafa

Arriben els últims dies i augmenta la

intensitat d’actes fallers, on els fallers ja comencen a veure’s cada dia per a

acabar d’enllestir-ho tot. Tot comença quan sentim la frase que diu que “ja estem en Falles”.

Açò ocorre en el dia de la crida, en el

qual la Fallera Major fa un discurs per a animar a tot el món a gaudir de la festa de les Falles.

Encara que també no hauria de ser

sols per a gaudir, i també una crida

per a més coses com, per exemple, fer una crida a la concòrdia per a tirar endavant el que queda.

La qüestió és fer una crida perquè,

fins que arribe l’hora de la cremà, tot vaja sobre rodes.

El Canet 346

347 El Canet

‘‘LA VISITA’’, O TOT EL QUE PASSA QUAN PORTES A UN PIXAPINS A LES FALLES. Luis Miguel Pérez Rojano Integrador social

A més cal fer una crida col·lectiva,

ja que aquesta festa rep nombrosos visitants que venen a conéixer-la, i

venen de tot el món per a gaudir dels monuments fallers i dels diferents actes.

Els presentem, a continuació, el

testimoni de Luismi, una persona que, any rere any, ve a València per a

gaudir de les Falles i de tot allò que les envolta.

Com els ocorre a tots, el primer any anava amb cautela, però es

va enamorar de la festa i, a poc a

poc, ha comprés el significat de la

festa, comprenent, entre d’altres, el

perquè o la finalitat de cremar-se els monuments, per a tornar a començar de nou l’exercici faller.

El Canet 348



Imagina un noi de vint anys a les sis del matí al metro amb una maleta més gran que el baúl de los recuerdos de Karina de camí a agafar un autobús amb destí... efectivament, a València a veure el seu millor amic, ah, i a les Falles. Aquest noi soc jo.

Sona estrany, veritat? Normalment vens a les falles i aprofites que estan els amics, però jo venia a veure’l a ell i, ja que estem, doncs, veig el jaleo este del que tant m’han parlat.

Vaig arribant a la city del foc, la paella, el caloret i ca-latrava; miro per la finestra. Collons! Cada carrer un enllumenat, una falla, una carpa, una parada de bunyols... Aquí n’hi ha de coses que no m’han explicat. Aquí el menda es creia que això eren quatre focs a la plaça de l’Ajuntament, deu falles allà al centre i hala, a cremar-les.

Primer error.

349 El Canet

La majoria de visites tenen com a motiu principal contemplar les falles plantades.

Obert fins la matinada, de Pere Baenas (Falla Plaça del Pilar de València, 2007) Arxiu: Joan Castelló

Baixo de l’autobús, veig al meu amic Manu, ell em veu a mi, comença la festa, no és una frase feta, comença de veritat: després de les abraçades de rigor, els plors i els «no saps tot el que et trobo a faltar»; com per art de màgia, negra segurament, arriba una cervesa a la meva mà, ni d’ella ni de les seves germanes bessones ni cosines van deixar separar-me en tota la visita, que pot sortir malament amb una cervesa a la mà?

Bo, la festa seguia amb la maleta en una mà, la cervesa en l’altre i un destí que jo desconeixia: la primera mascletà. Les cares eren de felicitat però, en el fons, estàvem els dos amb terror absolut, Manu tremolant, clar a veure si al catalanet aquest li dona un xungo, jo acceptant que perdria un 3% de capacitat auditiva El Canet 350

(mínim). «Genial, Telefònica, aquí hi ha bona acústica», 7% i pujant.

Arriben les dues de la tarda, l’hora, el moment, o tot o res, «allá vamos», penso, comença, sona, trona, s’olora, es veu, el fum, la pólvora, el color, la música, els trons, tot.

Ara em poso profund, des d’aquest precís moment ho veig tot de forma diferent, començo a entendre, no vull trepitjar la casa que em donarà llit durant els pròxims dies, però ho fem, «anem a descansar, que les Falles no acaben amb la mascletà», cedeixo. És clar que no acaben, això no ha fet més que començar. Arriba l’hora de la masterclass, d’apreciar les falles, carrer rere carrer, remat,

«Per què collons cremen aquestes meravelles?». Tots sabem la resposta però no em va convèncer, crec que a cap foraster li agrada la resposta fins que arriba el 20 de març.

coent, comissió, casal, grans, infantils, 1A, 4C... tot em sona a xinès, però la pregunta típica de tot visitant va sorgir abans del que el meu amic creia: «Per què collons cremen aquestes meravelles?». Tots sabem la resposta però no em va convèncer, crec que a cap foraster li agrada la resposta fins que arriba el 20 de març.

Tot va passar molt ràpidament, tan ràpid que sense adonar-me vam passar d’estar ballant el Wannabe a la revetla del casal, a passejar entre la foscor de les voltes noctàmbules i la cervesa no baixava de la meva mà, no vaig aconseguir recordar el camí que seguíem, no recordava el nom de cap falla ni de cap carrer, totes em semblaven una animalada (de treball, de grans, de boniques...) mentre les veus en off de la casa feien crítica d’una cosa o d’altra, i anys després,

em vaig acabant unint en aquesta tertúlia, mimetitzant-me amb els locals, he de dir que és més divertit.

Així com per finalitzar aquest embolao en el que m’he ficat, t’he de donar un missatge a tu, benvolgut visitant: no entendràs res, beuràs molt més del que tu mateix saps que pots beure, li perdràs la por als coets, l’olor de pólvora t’agradarà molt més que l’olor d’una benzinera (sí, tots l’adorem en secret), però el més important és que aprendràs a riure de coses que no sabies que podries riure de riure, dels nostres propis errors. Què? No entens res?

Normal, has de vindre a les Falles per fer-ho. 

351 El Canet

LA JUNGLA DE CRISTALL

Carles Rosaleny Gamón Il·lustrador

Les Falles ja s’han plantat!

Moltíssima gent al voltant d’elles

per a contemplar-les... Segur que es

poden contemplar correctament? De vegades, no.

Hi ha comissions que munten

entramats d’il·luminació al voltant

dels monuments que poden ser molt bonics, però no s’adonen que els

fallers i els visitants no poden llegir

bé les crítiques i no poden veure bé les escenes, un fet que en una festa que és Patrimoni Immaterial de la Humanitat, no hauria de ser així.

Una representació gràfica del que passa la tenim en la il·lustració de

Carles Rosaleny, que amb minimalisme explica molt bé la situació que es viu en determinats encreuaments.

El Canet 352

353 El Canet

FALLES DE CINEMA: CEL·LULOIDE PER A CREMAR Joan Castelló Lli Periodista i codirector de la Revista d’Estudis Fallers (REF)

Doncs sí, les Falles ja estan plantades i és hora d’admirar les obres d’art creades pels artistes fallers, les

quals requereixen un gran esforç, constància i sacrifici.

Al llarg de la història de les Falles

s’han plantat moltíssims monuments,

tant en València ciutat com en altres poblacions com és el cas de Cullera,

en la qual s’ha rodat aquesta pel·lícula documental.

A continuació Joan Castelló, estudiós de la festa, farà un recopilatori de

Falles plantades a València i a Cullera.

Hi ha de moltíssims estils, tècniques

i temàtiques... Però ell vos mostrarà aquelles relacionades amb el cine, perquè tinga relació amb aquesta pel·lícula fallera.

El Canet 354



El cinema ha sigut una font d’inspiració habitual per als artistes fallers. Els títols, els personatges, els actors i les actrius han sigut protagonistes bastant habituals en els monuments que cada any es planten en carrers i places.

En el segle XIX, el model de composició més estés era el de falla-escenari: sobre un cadafal d’un metre i mig d’altura es representava l’escena més característica d’una revista musical, una sarsuela, un sainet o una obra teatral. Aquesta composició primigènia es va anar sofisticant en les primeres dècades del segle XX afegint escenografia i més personatges relacionats amb el tema principal. Podem citar com a exemple la falla de La Margot (Plaza del Doctor Collado, 1912), la cupletista que triomfava com a intèrpret d’obres sicalíptiques als teatres de varietats de València.

Una composició que, cent anys després, 355 El Canet

Aquella falla de la Margot, de Vicent Almela (Falla Plaça del Doctor Collado de València, 2012) Fotografies: Joan Castelló

Vicente Almela va reinterpretar en el mateix emplaçament (Aquella falla de la Margot, 2012).

Unes dècades després, els noms de les obres teatrals i sarsueles varen ser substituïts pels títols de les pel·lícules i pels noms de les actrius i actor més destacats de cada època. Les falles creixien en altura i composició al mateix temps que el cinema anava guanyant popularitat.

Encara que els germans Lumière van patentar el cinematògraf en 1895, va ser Charles Chaplin l’actor i director que va popularitzar les primeres pel·lícules mudes d’èxit. Charlot, el protagonista d’una llarga sèrie de curtmetratges entre els anys 20 i 30 del segle XX, ha sigut reproduït en nombroses ocasions en les falles, bé com a figura icònica, bé com a personatge d’algunes de les seues pel·lícules, com Llums de la ciutat, Temps moderns, Candilejas o El Gran dictador. Una de les falles més representatives El Canet 356

sobre aquesta temàtica és Els que fan el ximple, dels germans Ferrer de Borriana (ExposicióMisser Mascó, 1976), amb la figura inconfusible de Charlot alçant-se lleument el barret amb una mà i amb l’altra agafant el seu inseparable bastó.

Podem citar també Temps Moderns, de José Lafarga (Plaza del Pilar, 2010), amb una escena en blanc i negre en la qual un obrer metal·lúrgic (Charles Chaplin), extenuat pel frenètic ritme de la cadena de muntatge, es veu obligat a treballar fins a l’extenuació com si fora una màquina més.

Amb anterioritat, el Museu del Gremi d’Artistes Fallers va indultar una figura de Chaplin que recreava també una escena de Temps moderns realitzada per Manuel Algarra per a la falla Aquest gos món (Mistral-Murta, 1999).

Escena de Temps moderns, de José Lafarga (Falla Plaça del Pilar de València, 2010) Foto: Joan Castelló

Però tornem als inicis del cinema allà per les primeres dècades del segle XX. En pocs anys el cinema li va guanyar la batalla comercial a totes les modalitats teatrals, i prova d’això és la falla Decadència del teatre i puixança del cinema, que en 1915 es va plantar en la plaça de les Herbes de la ciutat de València. Unes dècades després, aquest èxit inqüestionable del cinema sobre altres espectacles quedava també palés en falles com Cinelandia mata a Talía, de José Pérez (Carretera de Madrid-En Projecte, 1945), o, des d’un punt de vista més econòmic, El negoci del cinema, de José Sánchez Cervera (Marqués del Túria-Russafa-Germanies, 1946).

Sens dubte, la primera falla dedicada íntegrament al cinema que aconseguix un primer premi és obra del mític Regino Mas i tenia per lema Pel·lícules espanyoles a base de castanyoles (Plaza de Sant Jaume, 1941), i en aquesta es reproduïen una guitarra i la

torre de la Giralda de Sevilla com a símbols d’una Espanya de pandereta, uns símbols que emmarcaven algunes escenes inoblidables de la cinematografia d’eixa època, com la parella Trini i Regalito, formada pels actors Imperio Argentina i Miguel Ligero en un moment de la pel·lícula Morena Clara, de Florián Rey. Les dècades dels quaranta i cinquanta ens ofereixen un ampli ventall de falles en les quals apareix la paraula cinema en el seu lema. En un període de postguerra cruel i d’aïllament internacional en el qual era difícil abstraure’s de la dura realitat social, les dobles sessions en cinemes de barri era l’única diversió a l’abast d’una majoria. Com a exemples podem citar Coses de cinema, de Pascual Gimeno Torrijos (Plaza de Rojas Clemente, 1946); Cinema, de Carmelo Roda (Cirilo Amorós-Pizarro, 1948); Cinemanía, de Miguel García Albarracín (Guillem de Castro-En Bany-Espinosa, 357 El Canet

1949); Cinemanía a tot color, de Gregorio Gallego (Bolseria-Tossal-Sant Jaume, 1950); i Cinelandia, de Luis Toledo (Sagunt-Guala, 1952).

En una comissió amb clara vocació teatral com és Na Jordana no podien faltar en la seua trajectòria diverses falles relacionades amb el món de la cinematografia. La primera de la qual tenim referència és El cinema al dia (1948), de Julián Puche, plantada en la demarcació de Na Jordana-Guillem de Castro. Una columna dòrica sostenia un operador cinematogràfic que donava peu a parodiar els títols de les pel·lícules d’èxit de les dècades dels trenta i quaranta.

El No-Do, de José Sánchez Cervera (Falla Na Jordana de València, 1953) Arxiu: Joan Castelló

Ja en la plaça de Na Jordana, José Sánchez Cervera va plantar una falla amb el lema El No-do (1953): un repujat i daurat portabugia sustentava una caricaturesca representació d’un cirial amb trets en forma de Micalet, icona de la productora de cinema valenciana Cifesa, i amb una càmera cinematogràfica en la mà.

Quatre dècades després, Miguel Santaeulalia Núñez plasmaria en aquesta mateixa demarcació una de les falles més completes dedicades al seté art: Ací és Hollywood (1995), un plató cinematogràfic en el centenari de la invenció del cinematògraf en el qual es representaven figures llegendàries del cinema com Charles Chaplin (Charlot), Stan Laurel i Oliver Hardy (El prim i el gras) i Marlene Dietrich en l’Àngel Blau. També hi havia recreacions actualitzades de clàssics del cinema com Els tres mosqueters, Allò que el vent s’endugué i La diligència, o pel·lícules més actuals com Huevos de oro, de Bigas Luna, amb Javier Bardem com a principal protagonista.

En les bases hi havia també referències a les pel·lícules de romans o un passatge de cinema pornogràfic.

El Canet 358

Ací és Hollywood, de Miguel Santaeulalia

Llum i acció, de Vicent Agulleiro

(Falla Na Jordana de València, 1995)

(Falla Plaça del Pilar de València, 1953)

Arxiu: Joan Castelló

Arxiu: Joan Castelló

El cinema ha inspirat també altres falles destacades de la Secció Especial, com Mostra de Cinema, de José Soriano Izquierdo (Plaça del Doctor Collado, 1959), una adaptació del mite de Laocoonte i els seus fills, en aquesta ocasió atrapats no per una serp sinó per cintes de pel·lícules; o Cinemanía, de Pascual Gimeno Torrijos (Plaza de Pilar, 1962), amb la musa recolzada que sosté amb la mà dreta una estatueta dels Òscar, símbol del monstre del cinema que devora els teatres valencians.

Vicente Agulleiro, un dels artistes més llorejats de la segona meitat del segle XXI, tampoc va poder escapar-se de l’atracció pel cinema quan va realitzar Llum i... acció (Plaça del Pilar, 1990), la frase amb la qual es comença a rodar, en aquest cas una pel·lícula en la qual els ciutadans, com la colombina del remata, han de ballar al so que li marca l’arlequí (els poders fàctics).

359 El Canet

Una falla de pel·lícula, de Vicent Llàcer (Falla Cuba-Literat Azorín de València, 2015) Foto: Joan Castelló

Un altre exemple més recent és Una falla de pel·lícula, de Vicente Llácer Rodrigo (Cuba-Literat Azorín, 2015), un homenatge al seté art a través de les seues icones més representatives, com el lleó de la Metro Goldwyn Mayer, i pel·lícules famoses adaptades a situacions actuals com King Kong captivant a la poderosa regidora Rita Barberá; o La guerra dels galàctics (Leo Messi i Cristiano Ronaldo).

Tanquem el capítol de falles de Secció Especial dedicades al cinema amb una adaptació de La caiguda de l’imperi romà, la mítica pel·lícula d’Anthony Mann, protagonitzada per Stephen Boyd, Sofía Loren, Christopher Plummer, Alec Guinness i James Manson. En La caiguda de l’Imperi (Bailèn-Xàtiva La ferroviària, 1979), Miguel Santaeulalia traslladava l’escenari de les lluites intestines dels romans a la Junta Central Fallera (la columna enderrocada del poder El Canet 360

autoritari), els dirigents de la qual, que encara romanien al comandament de la institució des de l’etapa franquista, eren desallotjats del poder pels nous plantejaments democràtics.

En la plaça de l’Ajuntament s’han plantat altres dues falles relacionades amb personatges carismàtics o amb la producció cinematogràfica.

La primera és Adeu segle XX (2001), de Pedro Santaeulalia, un resum dels fets més destacats d’aquest segle, en el qual no podien faltar, asseguts en un vell cotxe dels anys trenta, Stan Laurel i Oliver Hardy, una de les millors parelles de còmics de la història del cinema, en els seus papers d’El prim i el gras amb els quals, durant dècades, van fer riure a grans i majors.

La segona pel·lícula en aquest cèntric emplaçament és Al·lucine, València un gran plató (2004), de Pere Baenas. Un avió supersònic,

Adeu segle XX, de Pedro Santaeulalia

Al·lucine, València un gran plató, de Pere Baenas

(Plaça de l’Ajuntament de València, 2001)

(Plaça de l’Ajuntament de València, 2001)

Foto: Joan Castelló

Foto: Joan Castelló

pilotat per Buñuel, García Berlanga i Pedro Almodóvar, aterra en el Cap i Casal per a oferir-nos versions autòctones de les millors pel·lícules de la història: des de Titanic a Scream (la màscara), passant per Tauró, Harry Pota (Potter), Todo sobre mi nave (madre) i Expulsió (evasió) o victòria.

Els diversos aspectes de la història del cinema, sobretot aquells que han permés realitzar crítiques contemporànies, han anat jalonant una sèrie de falles de seccions intermèdies que les han transformades en una crítica contemporània.

Uns primers exemples són El cinema, de Vicente Pallardó (Serrans, 1961), amb els múltiples braços del polp de la censura i que curiosament va aconseguir el primer premi de la Secció Segona; Hèrcules o tot cinema, de León 361 El Canet

Lleó (Cruz de Mislata, 1961), sobre la força del cinema sobre altres espectacles; i Festival de Cinema, de José Luis Pérez Abad Novel (Pintor Salvador Abril-Mestre Serrano, 1972), sobre els tripijocs per a aconseguir un premi en un certamen i l’estat depauperat en què es trobava el cinema espanyol.

Amb la dècada dels huitanta i els primers anys de democràcia no podia faltar alguna referència al cinema eròtic i pornogràfic, com deixa constància Cinema S o verd, de Vicente López Gallego (Carrera MalillaEnginyer Joaquín Benlloch, 1982), en el qual un productor es fa milionari amb les pel·lícules (des de les d’erotisme fins a les de sadomasoquisme) que ixen de l’orinal. Amb una temàtica similar podem citar El cinema porc-no, de Juan José García López (CubaPuerto Rico, 1987).

Una proposta més casolana és la que va oferir Manuel Martínez Mollá amb La València del Cinema (Verge del Sufragi-Verge del Castell, 1984), mentre que Llums, càmera, acció, de Joaquín Esteve Mares (Duc de Gaeta-Pobla de Farnals, 1989), filmava l’actualitat política (des dels Estats Units controlant l’Otan a la Perestroika de Gorbatxov) i denunciava les promeses electorals incomplides dels polítics.

En la dècada dels noranta apareixen noves celebracions del centenari del cinematògraf amb Cent anys de cinema (Plaza Lope de Vega, 1996); Un cinema de barri, de Víctor López (Mestre Gozalbo-Comte d’Altea, 1993), una paròdia del programa televisiu amb nom similar en la qual el protagonista és un jove Frankenstein que ha convertit els carrers d’aquesta zona de l’Eixample de València en un modern monstre per la pràctica continuada del botellot i els sorolls dels pubs.

El Canet 362

De pel·lícula (1996) és també el lema que va triar l’artista alacantí Pedro Espadero per a realitzar una de les seues primeres falles a la ciutat de València. La va plantar en la demarcació d’Alberic-Heroi Romeu i, amb l’estètica de les pel·lícules de l’Oest (caps d’indis i vaquers, tòtem i una vella locomotora de la Unió Pacífic), va introduir temes d’actualitat com el llavors imaginari AVE de Madrid a València.

Amb el mateix lema, De pel·lícula (2001), és la falla realitzada per José Ramón Espuig Escrivá per a Ministre Luis Mayans-Platero Suárez: una vella caravana que viatja cap al llunyà oest i que és el pretext per a jugar amb el doble sentit d’alguns títols de pel·lícules, com Allò que el vent s’endugué (la vida sexual dels majors), Amb faldes i a la babalà (la vida desenfadada dels travestis) i Per un grapat de dòlars (l’Òscar a Pedro Almodóvar). Uns anys abans, Espuig Escrivá havia realitzat De cinema (Oltá-Juan Ramón Jiménez, 2000), una composició presidida per Charlot i els busts de Stan Laurel i Oliver Hardy.

Altres artistes que han tractat la temàtica cinematogràfica són Francisco Vizcaíno Palacios amb Una falla de cinema (Pius XIFontanars, 1997); José Martínez Mollá amb De cinema (Plaza del Mercat Central, 1999); Santiago Ferrer Vicent amb De pel·lícula (Ripalda-Beneficència-Sant Ramón, 2000), i Lorenzo Santana amb De cinema (Blasco Ibáñez-Mestre Ripoll, 2019).

Per a finalitzar aquesta primera part d’aquest treball cinematogràfic hem triat dues pel·lícules de dos artistes “especials”. Una d’elles és Un país de pel·lícula, del nostre paisà José Lafarga Palomares (Cuba-Literat Azorín, 1997): des del cim de l’escala de la fama, els caps

de Frankenstein i del vampir ens mostren la riquesa i les misèries del món del cinema. L’altra pel·lícula és De cinema, de Pedro Santaeulalia (Barri de la Llum, 2009), amb un valencià que contempla amb resignació la decadència de la Mostra de Cinema del Mediterrani.

El cinema és una temàtica recurrent també en les falles infantils, amb centenars de monuments dedicats a pel·lícules i personatges de dibuixos animats o de llargmetratges infantils. En els anys quaranta i cinquanta del segle XX les referències a les pel·lícules Disney són una constant que, encara que amb menor intensitat, s’ha mantingut fins a l’actualitat.

Són innombrables les falles el contingut de les quals fa referència al seté art. Citarem ací només les més representatives: Homenatge a Walt Disney, d’Antonio Ramos (Bailén-Xàtiva La Ferroviària, 1976); El cinema, de Vicente Lorenzo Díaz (Na Jordana, 1984); L’Herència Disney, de Juan Carlos Molés (Convent de Jerusalem, 1997); Cinema fi de segle, de Moisés Alarcón (Plaza del Pilar, 2000); Acció, càmera, de Manuel Blanco Climent (Sueca-Literat Azorín, 1997 i 2001); Un món de pelis, de Salvador Dolz (Sant Josep de la MuntanyaTerol, 2003); El cinema a casa, de Vicente

L’herència Disney, de Juan Carlos Molés (Falla Convent de Jerusalem de València, 1997) Arxiu: Joan Castelló

Francisco Lorenzo Albert (Pizarro-Cirilo Amorós, 2009); Silenci!, es roda, de Guillermo Rojas (Albereda-França, 2015), i Càmera...

Acció, de José Luis Platero Cosí (Sant VicentPeriodista Azzati, 2019).

Igualment, entre els ninots indultats infantils amb referències al seté art podem citar: La naixença de Pinotxo, de José Fabra Andreu, 1963); Les tortugues de Mary (Mary Poppins i Bert), de Vicente Cosí Arnau (Sant Vicent-Falangista Esteve, 1968); Ioda (La Guerra de les Galàxies), d’Ángel Gómez Martínez (Bisbe Amigó-Conca, 363 El Canet

Ioda, d’Ángel Martínez

Fallereta a Hollywood, de Juan Carlos Molés

(Falla Bisbe Amigó-Conca de València, 1981)

(Falla Convent de Jerusalem de València, 1997)

Arxiu: Joan Castelló

Arxiu: Joan Castelló

1984); Sirena, de Francisco López Albert (Bisbe Amigó-Conca, 1993); El Rei Lleó, de Juan Canet Bonora (Bisbe Amigó-Conca, 1995); La nadala de Sebastián (basada en La Sireneta de Disney), de Javier Santes Alpuente (Sapadors-Vicente Lleó, 1996); i Fallereta a Hollywood, de Juan Carlos Molés (Convent de Jerusalem, 1997).

Cullera és la Hollywood fallera En les falles de Cullera també trobem referències al cinema. La primera d’aquestes, realitzada per Eduardo Chinchilla, tenia per lema Majors amb objeccions (La Bega, 1971). El cadafal reproduïa un projector de pel·lícules dels utilitzats a les sales de cinema, amb el qual es realitzava una passada dels films més destacats de les últimes dècades, però amb el focus posat en la vida local.

El Canet 364

En 1995, Juan Carlos Donet García va tornar sobre el tema del cinema amb Rotllos de pel·lícula (Plaça de Mongrell, 1995). En ella, un King Kong amenaçador emergia d’una càmera de cinema.

L’any 2000, Vicent Montagud va realitzar El cinema per a la comissió de la Plaça d’Espanya, una composició presidida per un pallasso i un arlequí sobre un barret de copalta negre, en una ambientació que remetia més al circ que a un plató cinematogràfic. En aquest mateix emplaçament, Victor Hugo Giner Blasco va presentar El cinema ho conta tot? (2005), una falla el cos central de la qual era una càmera de cinema de la qual sobreeixien els caps de Stan Laurel i Oliver Hardy, El prim i el gras.

Majors amb objeccions, d’Eduardo Chinchilla (Falla La Bega de Cullera, 1971) Arxiu: Joan Castelló

L’artista cullerà José Lafarga es va convertir en el director/realitzador/productor més important de falles de temàtica cinematogràfica amb almenys tres pel·lícules dedicades al seté art. La primera de totes, amb la qual a més va obtindre el primer premi en l’últim any de la secció única, va ser Silenci, s’està rodant! (Passeig-Mercat, 2001), una composició que, al voltant d’una càmera, integrava molts mites del cel·luloide, com King Kong, un tiranosaure Rex del Parc Juràsic, E.T. (El extraterreste), Tauró, indis de l’oest, personatges de dibuixos animats, Rocky i naus de la Guerra de les Galàxies, entre altres elements.

la nostra ciutat amb la meca del cinema. Ho va fer Juan Carlos Donet García a Cullera o Hollywood (El Port, 2003), amb la figura de Charles Chaplin Charlot alçant el preuat Òscar Honorífic que va rebre en dues ocasions, en 1928 i 1972.

De cinema, xe era també la falla de José Lafarga

En 2013 era la falla de Raval de Sant Agustí la que se sumava a la festa del seté art amb Estem de Cinema, de José Lafarga Palomares. El cos central era un cor obert, en l’interior del qual es podien observar els engranatges d’una càmera de cinema. Com a remat hi havia un Moisés sostenint les taules de la llei, en una clara al·lusió a Els 10 manaments, la pel·lícula dirigida en 1965 per Cecil B. DeMille i protagonitzada

per a El Raconet de l’any 2002: Una figura de Frankenstein que caminava per damunt d’un vell cinematògraf. I molt més que cinema era comparar

per Charlton Heston. En un pla inferior, se situava el bust d’Humprey Bogart caracteritzat com a Rick Blaine a Casablanca.

365 El Canet

Rotllos de pel·lícula, de Juan Carlos Donet

Cruella de Bill, de Joan Martí

(Falla Plaça Mongrell de Cullera, 1995).

(Falla Raval de Sant Agustí de Cullera, 1997).

Foto: Junta Local Fallera de Cullera

Arxiu: Joan Castelló

En falles infantils també trobem referències cinematogràfiques. Una de les més destacades és sens dubte el ninot indultat de Cruella de Vil (1998), un retrat de l’actriu Glenn Close tal com apareixia en el film 101 dálmatas, de Stephen Herek, de 1996. El maligne personatge de ficció estava darrere d’una cistella d’on eixien els gossos protagonistes i les seues cries.

Un altre ninot indultat infantil és Cantant sota la pluja, de José Simó Marí (Raval, 1987), que reprodueix la famosa escena de la pel·lícula del mateix nom, dirigida per Gene Kelly i Stanley Donen en 1952, en la qual el mateix Gene Kelly apareix pujat al pedestal d’un fanal, amb un paraigua en una de les seues mans.

Uns altres ninots indultats fan referència a pel·lícules de la factoria Disney o d’aventures, com La sireneta, de Joan Martí Martínez (Raval, El Canet 366

1994), i La família de Tarzán, de Joan Martí Martínez (Raval, 1999).

Com no podia ser d’altra manera, en les falles infantils de Cullera també trobem lemes relacionats amb el món del cinema, com per exemple: El món del cinema, de José Lafarga (La Bega, 1996); Estrelles de cinema, d’Enric Tur Artés (Plaça de Mongrell, 2002); Una de cinema, d’Enric Tur i Erik Martínez Moncho (Plaça de Mongrell, 2004); De cine!, d’Enric Tur Artés (Raconet, 2005); El cinema, de Federico Alonso (Plaza d’Alboraia, 2006), i Oz, d’Erik Martínez Moncho (Sant Antoni, 2019), una recreació de la pel·lícula El Mag d’Oz, dirigida per Victor Fleming en 1939 i protagonitzada per Judy Garland.

Dins de l’univers infantil no podien faltar falles dedicades als innombrables personatges creats per la productora Disney, font inesgotable per als artistes, i que han fet les delícies de la xicalla

Oz, d’Erik Martínez (Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera, 2019).

Foto: Joan Castelló

(i de la gent no tan jove). Com a exemples tenim Somnis Disney, de Joan Martí Martínez (Raval, 1998), i Walt Disney de nit i dia, dels germans López (El Port, 1998), primer i segon premi, respectivament, d’eixe exercici. 

de ninots indultats del Museu Faller. Volum III (1982-2004). Ajuntament de València.

Bibliografia

Mozas, Javier i Marín, Josep Lluís (coor.)

(2010): Guia del Museu faller. Associació

Llibres:

d’Estudis Fallers i Ajuntament de València.

Borrego Pitarch, Vicent (coor.) (2009): Na Jordana: 125 anys de falles a València. Volum I (1884-1954). Associació cultural fallera Na Jordana.

Soler i Godes, Enric (2000): Las Fallas (1849-1936). Gremi d’Artistes Fallers, Albatros.

Guarro Monllor, Jorge (coor.) (2014): 75 aniversari Junta Central Fallera de València.

Revistes: Castelló Lli, Joan i als (2003): Santaeulalia, la firma. Una saga de artistas falleros entre dos siglos. València, Albatros.

El Turista Fallero Digital (1942-2018).

Publicaciones Bayarri.

Hernández Martí, Gil Manuel (coor.) (2005): L’indult del foc. Catàleg raonat de la col·lecció 367 El Canet

LA BATALLA DE L’ANY, UN EXERCICI FALLER

Bruno Moreno Orquín Faller de la Falla París Pedrera de Dénia

Una vegada fet el repàs, és el moment de la competició, ja que existeixen

uns premis en diversos aspectes de la festa.

Però la mare de totes les lluites en aquest sentit és lluitar per tenir el

primer premi en el monument faller, la batalla de l’any en tots els sentits en

la qual artistes, delegats de monument faller i guionistes treballen de valent per a assolir l’objectiu.

Bruno, expert en batalles d’aquest

tipus, ens conta com es viu aquesta batalla a la seua població, ja que

ens explica com és la competitivitat

i perquè d’aquesta, i com ha afectat l’evolució dels cadafals fallers, que

actualment són diferents dels que es van plantar en els seus inicis.

El Canet 368



Arriba un altre 20 de març, dia de ressaca fallera, on encara queden restes de les cendres dels monuments, on els dies de festa continuen dintre nostre i a la ciutat ressonen les mascletades i la música... i ja estem treballant per afrontar l’exercici faller següent. Algun cop us heu aturat a pensar que seria de la nostra vida fallera si arribat un dia 20 de març, abandonarem aquest usual modus operandi?

Senzillament no seríem falla... ni tindríem falles. És un fet curiós que quan encara no t’has recuperat d’un colp i caus, estigues pensant que potser pots tornar a rebre aquest mateix resultat i no perds mai la il·lusió per continuar i tornar a fer les mateixes tasques a la teua comissió i com millorar l’any precedent. I sí, les falles funcionem així, pensem des del minut 1 en guanyar, en competir. És la nostra idiosincràsia, lluitar per estar sempre dalt de la resta, en millorar.

369 El Canet

... hi ha massa competitivitat que produeix que els fallers ens ho agafem molt a la valenta, perquè és clar, l’afany canvia molt quan es guanya o es perd.

Qui no ha sentit mai aquestes expressions? “El segon és el primer dels perdedors”, “les finals per perdre-les cal jugar-les”, “qui vulga xiular, que pague el xiulet”, “molt de soroll i poques nous”, “perquè plore ma mare que plore la seua”... Ens encanta el cancaneo, saber i opinar a les nostres tertúlies falleres de sobretaula i per sort per a la festa, aquest costum no s’ha de perdre mai. La competitivitat és un dels principals aspectes que tenim les comissions falleres, en tot el territori valencià, les quals es mostren a cadascuna de les competicions/ concursos que existeixen durant l’exercici faller, precedits, per descomptat, per la batalla de l’any, aquella en la qual les comissions falleres, dins de les seues possibilitats, lluiten pel palet a la millor falla.

L’èxit a un exercici és alçar-se amb el palet de millor falla, però són moltes les competicions que es presenten durant aquest. Competim El Canet 370

Hi ha competitivitat en la construcció de carrosses en les Falles de Dénia (2019).

Foto: Vicent Gayà

igual per un banderí de crítica al monument com per una cucanya, ens agrada acumular guardons, unes vegades per la retribució econòmica i altres per orgull i recordar-ho

ho agafem molt a la valenta, perquè és clar, l’afany canvia molt quan es guanya o es perd. I hui en dia en cinc minuts han editat una imatge per fer crítica o burlar-se i ha recorregut tots

sempre. Però ens plantegem una sèrie de preguntes i suposicions en les quals finalment pensem: tanta batalla, creiem que és bo per al

els telèfons mòbils dels fallers de la ciutat. Eixes petites batalles tals com llibrets, presentacions, subvencions, carrosses... desemboquen en el

món faller? Rotundament SÍ. Si el món faller fora un sector conformista, i no tant purista amb el tema del monument, mai haguera evolucionat com tal, continuaríem plantant els cadafals de mobiliari vell, com a excusa per reunir-se per fer festa un parell de dies.

fet que la fi justifica els mitjans, i a vegades hauríem d’aturar-nos i pensar si realment és beneficiós pel bé comú de la festa.

Tota aquesta revolució ha abocat en pressupostos per poder pagar totes les despeses per tindre tot el que ens proposem, i ací ve inclòs tot el sobrecost per tractar de fer les coses més vistoses o simplement millor. Personalment crec que hi ha massa competitivitat que produeix que els fallers ens

Moltes persones fan el que siga per guanyar i no resignar-se al fet que igual algú haja fet la feina millor que tu, i recórreguen a telefonades per buscar jurats amics per a carrosses, presentacions falleres, faller exemplar... Una tirallonga de jugades mestres per tal de guanyar o fotre-li la feina a un altre. Però per a jugada mestra la següent a Dénia, recorde un dia de la plantà a un barri de la meua ciutat veure com un artista faller, ja jubilat fa molts anys, ficà una base de blocs per alçar la 371 El Canet

A Dénia, cada exercici faller es produeix la batalla de l’any.

T’ho conte?, de Palacio i Serra (Falla Oeste de Dénia, 2017).

Foto: Vicent Gayà

falla 25-30 centímetres del terra perquè quan la descarregaren a l’emplaçament es veia molt xicoteta per la proximitat al monument gran.

Casualment eixa falleta guanyà el primer premi, però enginy i gràcia fou per a l’artista; menys volum, menys ninots i més pressupost a la pera.

També ocorregué un any que els membres del jurat passaren una nit a casa de certa persona d’una comissió, i caram, coincidències, eixa falla guanyà. O pujar fotos a xarxes socials sopant amb

visitant tallers d’artistes espigolant càmera en mà, altres fent ral·lis fotogràfics de plantades per tot arreu... el curiós del cas són les combinacions de premis que, de tant en tant, sorgeixen d’aquestes amistats forjades a eixes xarrades i pernilades màgiques a tallers fallers.

els membres de jurat provinents de terra santa setmanes abans. També hi ha qui es passa l’any

d’una boda a un dinar d’una presentació, hem perdut la mesura, els diners no garanteixen un primer premi, però tristament, de vegades qui té

El Canet 372

Per un altre costat la competitivitat ens ha dut a fer com el capità moro, això ho pague jo! I aquest fet moltes vegades fa que estiguem a un nivell

... hi ha massa competitivitat que produeix que els fallers ens ho agafem molt a la valenta, perquè és clar, l’afany canvia molt quan es guanya o es perd.

padrí el bategen. Hi ha una gran diferència entre fer bé les coses i pegar-se el moc, però aquest moc faller fa que dia a dia tractem de superarnos i millorar tot el que envolta la nostra festa.

Les seccions als monuments fallers a Dénia han donat un al·licient competitiu, abans guanyaven una falla infantil i una altra en adults, fet que feia que moltes comissions no espiàrem el pressupost per anar pel palet, ens férem més conformistes i menys competitius i ara l’alegria està més repartida en haver-hi dues seccions i tirar de pressupost, quasi de secció especial o

inclús d’especial, per amarrar el primer premi de secció primera.

La competitivitat junt amb la sàtira i l’afany popular que ens caracteritza, han tingut un colp d’efecte molt positiu a les Falles de Dénia, tal vegada si aquesta enveja sana de competir es perdera, les falles de Dénia mai hagueren nascut en 1890 en dues etapes més, ni serien el que són, ni tal vegada haurien renascut per tornar l’any 1967 i quedar-se fins a l’actualitat. 

373 El Canet

SOMRIURES I LLÀGRIMES

David Ferrer Sánchez Faller de l’AC Falla Xúquer de Cullera

El que passa és que la competició,

una vegada fet públic el veredicte,

comporta somriures, per als que han guanyat i per als que esperaven un

pitjor premi; i llàgrimes, per als que

han perdut o esperaven millor premi.

La competició, si s’afronta bé, és sana, el que passa que hi ha gent

que s’ho agafa molt a la valenta i,

de vegades, perd les formes siga la situació que siga, ja que es guanya no cal burlar-se del que perd; i si

es perd, cal no enfadar-se amb els

guanyadors ni cridar als quatre vents, ja que es poden perdre amistats amb gent d’altres comissions falleres.

Per tant cal ser respectuós siga quin siga el resultat, i David ho explicarà d’una manera molt racional.

El Canet 374



Títol original prestat: Somriures i llàgrimes

Durada: Tot l’any, sobretot els dies d’entrega de premis Direcció: Els fanàtics fallers Guió: Comissions falleres Intèrprets: Falleres, fallers i entesos de la matèria Banda sonora: Xarangues (amb la famosa cançoneta de campions) Gènere: Musical, drama o comèdia (depenent del premi)

375 El Canet

El nostre orgull s’unfla com si es tractés d’un globus de fira, tot i no haver pegat “ni pal a l’aigua” en tot l’any.

Aquest film ens ve que ni pintat per poder definir certes situacions on brollen els somriures o les llàgrimes, depenent del que es puga aconseguir.

On més vegades podem vore aquesta pel·lícula és en l’entrega de premis, ja siga de monuments fallers, llibrets, teatre o qualsevol activitat on hi ha premis a atorgar a les comissions falleres.

A tots ens agrada guanyar, no cal dir-ho, en eixos moments tot són somriures. El nostre orgull s’unfla com si es tractés d’un globus de fira, tot i no haver pegat “ni pal a l’aigua“ en tot l’any. Com per exemple als premis del llibret, quan durant l’any el coordinador del llibret demana col·laboració amb articles o publicitats i passen per complet d’ell, però quan la comissió obté un bon premi en el llibret, llavors sí que els agrada anar amb el somriure a la cara i anar vacil·lant als membres d’altres comissions.

El Canet 376

Encara que el pitjor de tot és que segurament no s’hauran llegit ni el seu llibret, però el que importa és el premi i burlar-se dels altres.

Ai mare, quant de “pel·liculero” hi ha pel món...!!

Però si passem a l’extrem contrari i el que hem obtingut és un premi dolent, els somriures es transformen en llàgrimes, en decepcions, en crítiques o el que és pitjor, en indiferència.

Continuant amb el tema de premis de llibret (ja que aquest article és per a un llibret i dels bons, dels que donen somriures...), quan el premi obtingut no és l’esperat, comencen a criticar la portada, el color, el format, el tema, tots saben molt i són entesos de la matèria i això que igual que abans, no han pegat “ni pal a l’aigua”, però es troben amb el dret de poder criticar-ho tot.

El que sí que canvia ara en aquesta situació

Unes vegades es guanya, i unes altres no (2017) Foto: JG Figueres

és que ara els que van vacil·lant i burlant-se són els membres d’altres comissions, igual que ells havien fet en la situació d’abans, amb la diferència que ara com es burlen d’ells, no saben acceptar les crítiques i les burles i és quan venen les discussions i les males cares. Tots enfadats i pensant que “eixos són uns ninots” i escoltes frases com:

Com he dit abans, aquesta pel·lícula també la podem vore a les “millors pantalles” dels monuments, dels teatres, articles, etc.

–Fer com fan no és pecat, això diuen, no?

Als monuments, si el premi ha sigut dolent, el més habitual és criticar el jurat i demanar altres jurats o que canvien el sistema de puntuació, a vore si així tenim més sort. Si pel contrari, hem obtingut un bon premi o si s’ha guanyat el primer premi, el que no pot faltar és la banda sonora d’aquesta pel·lícula interpretada cada 10 minuts per la xaranga de la comissió i que no és una altra que la cançoneta de “campeones”, que per cert, a vore quan fan una versió en valencià, perquè damunt que te la canten per burlar-se, ho fan en castellà, “eixos són mals ninots...”, he he he.... Tenim la versió anglesa del “We are the champions”, però la valenciana està per aplegar, esperem que siga prompte.

Ai mare, quant de “pel·liculero” hi ha pel món....!!

Ai mare, quant de “pel·liculero” hi ha pel món...!!

–Però eixos de què van? Serà possible? Tenen poca cara.

–I ja no et recordes que l’any passat vares ser tu el que es burlava d’ells.

–S’ha de saber guanyar, però també s’ha de saber perdre!!!

377 El Canet

Batalla de colors, de Vicent Martínez (Falla Malva-rosa-Ponz-Cavite de València, 2010) Foto: Ángel Romero

El Canet 378

... en totes les feines hi ha un treball molt important darrere que es mereix el respecte de tots, per tant el que cal fer és donar l’enhorabona als que han fet eixa tasca, ja siga un monument, una obra de teatre, un article, una portada de llibret i per descomptat, un llibret.

Particularment jo soc una persona que el que m’agrada és valorar el treball realitzat. Està clar que si et donen un bon premi l’alegria i els somriures estan garantits, encara que moltes vegades són més les llàgrimes les que apareixen provocades per l’emoció i per la pressió acumulada, i que signifiquen la satisfacció de vore que han valorat com cal el treball que s’ha fet durant molt de temps.

El que no m’agrada és burlar-me de ningú, no ho he fet mai i espere no fer-ho, perquè com he dit abans, en totes les feines hi ha un treball molt important darrere que es mereix el respecte de tots, per tant el que cal fer és donar l’enhorabona als que han fet eixa tasca, ja siga un monument, una obra de teatre, un article, una portada de llibret i per descomptat, un llibret. Tots els que estareu llegint aquest article se suposarà que sou del “món dels llibrets” i que vos agraden, perquè del contrari no estaríeu llegint-lo. Per

tant, si formeu part d’aquest complicat cercle de llibreters, sabreu el que costa fer un llibret i mai en la vida es pot criticar el treball que hi ha al darrere, encara que opinar sí que podem, eh...?

He, he, he. I si els que més entenen ens poden aconsellar quatre cosetes, millor encara.

Aplega ja el final d’aquesta pel·lícula de “somriures i llàgrimes”, on la crítica dels lectors m’agradaria que fora positiva, ja que per a mi és un gran orgull col·laborar un any més al gran llibret dels meus amics de l’AC Falla el Canet de Cullera, on continuen apostant pel llibret i que per sort han obtingut molts més somriures que llàgrimes gràcies a este, tot i que sempre hi haurà gent que els criticarà si queden malament o es burlarà si queden davant el dia de la pel·lícula dels premis.

Aiiii mare, quan de “pel·liculero” hi ha pel món...!!

The end  379 El Canet

BURLESQUE

@ virruizphotography Fallera de l’AC Falla El Canet i fotògrafa

Una vegada acabada la ressaca dels

premis i la posterior festa, que al cap i a la fi sempre hi ha es guanye o es

perda, és el torn de l’ofrena, un dels tòtems de la festa, com s’ha citat en

capítols anteriors (de manera crítica). És un acte on hi ha gent que, en

compte d’apreciar-la com cal i gaudir

de la indumentària valenciana, es posa a criticar-ho tot: des dels xiuxiuejos

personals de cadascú, passant per si a determinat faller o fallera li queda

bé un vestit, si porta la indumentària

adequada, si té ben fets els monyos, o

inclús es posen a jutjar el seu aspecte físic (si és guapo o guapa, el seu pes, si porta tatuatges o pírcings, etc.).

En definitiva, l’ofrena sembla una espècie de Burlesque...

El Canet 380

381 El Canet

ALLÒ QUE EL VENT ES VA EMPORTAR

Carmen Signes Audivert Il·lustradora

Passa l’ofrena i és el moment de la

cremà, moment en el qual el foc és el

purificador de tot el que ha ocorregut durant l’any. En el moment que s’encén la traca, cal pensar ja en l’exercici

següent, en noves il·lusions, i en com millorar el que s’ha fet.

Evidentment, també cal recordar tots aquells moments gaudits amb la resta de la comissió, les rialles, i també

tots aquells plors que hagen sigut per motius d’alegria.

El 19 de març és el moment que totes aquelles coses roïnes es cremen

cremat, i arriba el dia 20 i no queda res, ja que s’han envolat les Falles,

els masclets, les xarangues ni totes

aquelles il·lusions. El vent s’ho emporta tot, és cert Carmen?

El Canet 382

383 El Canet

UN RESSACÓ MÍSTIC

Josep Gonga Colomina Poeta i escriptor

No obstant això, al faller o a la fallera li costa recuperar-se i tornar a la normalitat, ja que són dies que es

viuen diferent del que és la rutina habitual perquè estan quasi tot el

dia en el casal, agafen vacances i, en definitiva, estan gaudint de la festa, cadascú a la seua manera.

I el 20 de març és com si haguera

canviat el món de sobte, és a dir, no se senten trons, als encreuaments i als carrers ja no trobem les

magnífiques obres d’art, i no escoltem la música de les xarangues.

Llavors, és el moment de tornar a començar, tal com versa Josep a

continuació, doncs la ressaca fallera

sol ser mística, però és el moment que la pel·lícula fallera torne a començar.

El Canet 384



Camina Martí abatut.

La festa havia acabat i tot el món havia marxat deixant al faller fotut.

A la panxa té un forat.

Serà un buit existencial, o el ventre li fa mal per què fa temps que ha sopat?

Martí és un sentimental, ja no s’escolta ni un tro i això li causa aflicció, una tristor de manual.

S’ha acabat la diversió, el monument ha cremat, la carpa s’ha desmuntat, no s’escolta cap cançó.

385 El Canet

La cremà, enmig d’un ressacó místic, ens possibilita gaudir de la festa fallera un any més.

Cremà de L’or de les Falles: el seu caràcter polièdric, de Fede Alonso (Falla El Canet de Cullera, 2013).

Foto: JG Figueres

Els guardons ja s’han donat, les falleres són a casa, la falla ja sols és brasa i l’ofrena s’ha acabat.

Mira la solitària plaça.

Com faria festa el Martí si tinguera algú amb qui, però la soledat l’abraça.

Cap a sa casa fa camí, sent el miolar d’un gat la ressaca el té agafat i té ganes de coixí.

Quan està més enfonsat va i es palpa la butxaca, i en compte d’una petaca troba un masclet immaculat.

El Canet 386

I oblidant la ressaca li cala foc al masclet, i escolta, molt satisfet, una explosió de traca.

L’esclat un miracle ha fet, Martí, en la cendra mullada, veu la festa renovada que ressuscita el masclet.

Imagina la falla plantada que veurà al mig del carrer, l’ofrena que tornarà a fer i el so d’una mascletada.

La festa tornarà a ser.

Enmig d’una mística ressaca, per un coet amb què ha fet l’haca, la il·lusió torna al faller.  387 El Canet

RECORDS PERILLOSOS

El que queda després de les Falles i en la memòria de tots els fallers

són tots aquells records que, amb

les càmeres, es guarden mentre es

gaudeix d’algun dels nombrosos actes que existeixen dins del calendari faller.

Cadascun d’aquests poden ser inoblidables, alguns d’ells més

seriosos que altres, però ja formen part de la història de la comissió fallera.

Les comissions se superen any rere

any i escriuen la seua pròpia història, la qual es manifesta mitjançant tots

aquells records que es plasmen en els diferents mitjans com són les xarxes socials, o el mateix llibret, que és el

record per antonomàsia de l’exercici.

El Canet 388

Segon premi de la Secciรณ Segona atorgat per Junta Local Fallera de Cullera (JLFC)

389 El Canet

Quart premi per a la promoció i ús del Valencià atorgat per la Generalitat Valenciana Primer premi del XXIII Concurs de Llibrets de JLFC Tercer premi del VIII Concurs de Portades de Llibrets de JLFC Premi al Millor Article del VIII Concurs d’Articles de Llibrets

El Canet 390

Premi “Cullerot” a la millor poesia satírica en un llibret de falla Nominació al Premi COMFET de la Federació de Lletres Falleres al millor contingut infantil Finalista del premi Santa Anna l atorgat per la Falla Santa Anna de Sagunt

Tercer premi del XXIV Concurs de Promoció del Valencià de JLFC

Cinqué premi del XXXII Concurs de Teatre de JLFC

391 El Canet

El Canet 392

393 El Canet

El Canet 394

I els records de les Falles perduraran per sempre: rialles, plors, alegries, decepcions... Tot allò del qual es pot fer memòria grà cies a aquestes imatges...

395 El Canet

L’HABITACIÓ DEL PÀNIC

José Luis Santés Alpuente Il·lustrador

Per tant, quan acaba tot, cal

analitzar el que s’ha fet bé i mal, i fer un diagnòstic de tot el que es

puga millorar en la situació actual de la festa i la seua imatge arreu

del món, i també de les comissions

falleres, conscienciar-se que cal ser

solidari i ajudar, tenir cura de l’ofici de l’artista faller, evolucionar totes aquelles activitats i tot allò que les

envolta, i encarar de la millor manera la recta final.

Aleshores, és hora d’obrir les portes del casal per a començar de nou i...

Un moment! No està net? Doncs ja

sabeu que heu de fer perquè més d’un serà una habitació del pànic, verídica com l’ha dibuixada José Luis.

FI

El Canet 396

397 El Canet

El després de la pel·lícula



Una vegada feta la pel·lícula, la qual va finalitzar el dia 20

de març, els dos germans van

seure i van reflexionar sobre tot el que havien viscut i el treball realitzat:

– A la fi, hem realitzat un bon treball, no?

Carme?

– Sí, Pep, jo crec que sí. I a més, hem aprés molt de la festa fallera.

– La veritat és que tens tota la raó del món, ja que mai en la vida hauria pensat que la

festa que tant hem volgut fora tan complexa i tan complicada. De xiquets es vivia millor!

– I tant! Sap que t’he de dir! Que podem estar contents de la feina que hem fet, i crec que ja podem dir que hem pagat el

deute que teníem amb la festa de les Falles.

A veure si així, la festa puga millorar en tots

els aspectes que s’han tractat en la pel·lícula documental.

– Sí, encara que això saps que no depén de nosaltres, són els mateixos fallers els

que s’han d’adonar que moltes vegades no

estan fent bé les coses, i que cal cuidar tots els detalls perquè les Falles és una festa

meravellosa i diferencial enfront d’altres.

– Espere que així siga...

Una vegada estrenada, la pel·lícula va tindre molta acceptació en terres valencianes per ser una pel·lícula sobre les Falles, i també a causa de la curiositat que desprenien

totes aquelles situacions en les quals es feia èmfasi per tal d’agafar el camí cap a una

festa millor. A més a més, molts van ser els

curiosos que, en totes les parts del món, es

van acostar a un cinema per tal d’observar com és la festa de les Falles des de dins i,

tal vegada, aprendrien alguns aspectes bons i roïns per tal d’aplicar-los o no a les seues festes o celebracions.

Tan bona va ser l’acceptació i la crítica que, de sobte, els dos germans s’emportarien

la gran sorpresa de la seua vida, atés que Falles: La Pel·lícula va estar nominada als Òscars, en la categoria al Millor

Llargmetratge Documental, un fet que els seus pares encara no havien pogut aconseguir en la seua carrera.

En les declaracions que van fer a la premsa,

van donar les gràcies a totes aquelles dones i homes que s’havien prestat per a donar les seues opinions o havien contat les

anècdotes que ells consideraven pertinents per explicar tot allò que se’ls demanava;

també a les persones les quals els havien ajudat a establir contactes; a totes i a

tots els que havien aportat documentació gràfica; i finalment, a totes les empreses que havien confiat amb ells per tirar

endavant el seu projecte, és a dir, tots els

seus patrocinadors que desinteressadament havien col·laborat.

Independentment de si la pel·lícula el

guanyava o no, i encara que tampoc haguera

sigut nominada, tal vegada ara eren les Falles les que estaven en deute amb Pep i Carme

per haver realitzat aquesta pel·lícula, el qual

es pagaria fent cas a tots i totes les persones que han volgut col·laborar en ella per tal que la festa fallera millore, evolucione com cal.

Ara ja és qüestió de reflexionar.

De cinema, xe!, de José Lafarga

(Falla El Raconet de Cullera, 2002).

Foto: Junta Local Fallera de Cullera

Guia

COMERCIAL

Els nostres millors amics Els nostres amics són tots aquells que han col·laborat per a la realització d’aquesta pel·lícula, és a dir, el nostre llibret 2020. Des d’ací el nostre més sincer agraïment, ja que sense ells, no podríem fer-lo.

Per tant, no tanqueu el llibret sense consultar qui són els nostres amics.

Moltes gràcies!

MENU DIARI I ESMORZARS POPULARS PEIX FRESC DE LA LLOTJA DE CULLERA GRAN VARIETAT DE TAPES CASERES DIUMENGES OBERT AL MIGDIA

Avgda. del Port 9 CULLERA (VLC)

Reserves: 649 11 25 37 (Luis) El Canet 402

TIENDA EXPOSICIÓN Tf. 96 172 06 52 Fax. 96 172 59 85 Ivan@sumival2008.com Av. País Valencià, 2 BJ 46400 Cullera / Valencia

403 El Canet

Ca Quintín Restaurant Carretera al faro s/n Dosel de Cullera, València 666 850 931  El Canet 404

ROIG & ASSOCIATS  ADVOCATS Joan Roig Peyró

Plaça de la Verge, 26 - 4t 46400 CULLERA Tel. 96 172 68 08 roigadvocats@gmail.com www.roigadvocats.es 405 El Canet

FORN DE PA I DOLÇOS

SIGNES Empresa de Qualificació Artesanal Nº D.C.A. 3814

Francisco i Juan Signes Audivert C/ Metge Joan Garcés, 39 Tel. 96 172 10 51 46400 CULLERA (València) El Canet 406

407 El Canet

El Canet 408

Luis Rodrigo Garcés

DISTRIBUCIONES Y EXCLUSIVAS

C/ Muñoz Degrain, 51 46400 CULLERA / Vlc.

Tel. 96 172 03 01 Móvil: 605 256 033 casahoyo@rodrigograu.es

409 El Canet

CULLERA C/ Guardia Civil nยบ 10 Poli Ind Cullera pr 32 C.P. 46400 - Valencia Tel y Fax: +34 96 173 21 81

administracioncullera@cheff-gourmet.com

CENTRAL MASSANASSA VALENCIA CAPITAL PATERNA PUERTO DE SAGUNTO EL VERGER (ALICANTE) TORRENT PICASSENT El Canet 410

411 El Canet

CONSTRUCCIONES AIMAR

FACHADAS REHABILITACIÓN REFORMAS ESTRUCTURAS CONSTRUCCIÓN

670 566 432 El Canet 412

Av. Virgen del Puig, 48 bj 46540 El Puig (Valencia) 960 721 721 E-mail: suministrosferbe@gmail.com 413 El Canet

El Canet 414

Pau Alarcón Renard DEP. DE VENTAS

GRUPO TRANSCONTINENTAL

Pol. Ind .I - Zona Río Verde C/ de la Cultura, 16 46600 Alzira (Valencia) Tel. 666 576 511 · Fax 96 241 54 56 palarcon.aldisa@gmail.com www.grupotranscontinental.com

415 El Canet

C/ Accés de l’Estany s/n 46400 Cullera (València) Telèfon 96 172 01 36 Obert tots els dies de 13 a 17 h i de 21 h a 24 h casasalvador@casasalvador.com

Avda. Enrique Chulio · Ed.Espacio Bajo Playa de Cullera (Valencia) Tlf: 96 172 27 78 info@motomototapas.com www.motomototapas.com El Canet 416

OFERTA SOLS EN EL LOCAL per a pizzes individuals Dilluns, dimarts i dimecres

2x1

DIJOUS: pizzes mitjanes a preu d’individuals

PROMOCIÓ EN EL LOCAL Totes les grandàries i tots els dies 3x2

Repartiment a domicili

Totes les vespres de festiu i festius no s’aplicaran les ofertes

C/ LA BEGA, 13 CULLERA www.atlantidapizzesimenjars.com

96 172 60 11 670 78 04 88

417 El Canet

El Canet 418

C/ CabaĂąal, 17 - Cullera Abierto todo el aĂąo De 10 a 3 h

419 El Canet

El Canet 420

421 El Canet

El Canet 422

423 El Canet

INSTALACIONES ELÉCTRICAS DOMÉSTICAS E INDUSTRIALES TELECOMUNICACIONES Y REDES MANTENIMIENTOS Y FONTANERÍA ambinstalacions@hotmail.com C/ dels Gils, 1 46400 CULLERA (Valencia)

Alejandro Micó Bohigues

619 30 36 53

OBREM SERVICIOS DE CONSTRUCCIÓN

REHABILITACIONES - REFORMAS - NUEVA CONSTRUCCIÓN Carlos Palomares Chofre arquitécto técnico 669 954 553 carlosp@obrem.es

WWW.OBREM.ES C/ Cervantes, 26, 4º - 7ªA, c.p. 46400 CULLERA (VALENCIA)

Andrés Gómez Climent TEL.: 665 84 38 81 Oficina: 96 172 11 91 CULLERA (València) dresmar@gmail.com www.dresmar.es El Canet 424

425 El Canet

Juan Tolosa Equip Comercial www.cafesgranell.com MOV +34 696 446 005 Avgda. del Mar, 5 46410 Sueca-València-España TEL +34 96 170 14 79 FAX +34 96 170 58 63

• • • • •

ALARMAS ROBO E INCENDIO PARA HOGARES Y NEGOCIOS CAMARAS VIDEO - VIGILANCIA ANTENAS TDT Y SATELITE INTERNET WIMAX CANAL +

Avd. Ciudad de Pamplona, 79 Pol. Ind El Teular 46410 Sueca (Valencia) TEL: 961 118 113 MÓV: 635 95 10 92 seguridad@grupollorca.net El Canet 426

CENTRO PIONERO EN LA ENSEÑANZA EN 5 IDIOMAS

PREMIO A LA CALIDAD EDUCATIVA OTORGADO POR LA CONSELLERIA DE EDUCACIÓN

ESPECIALITATS CASERES Putxero Arròs al Forn Arròs a Banda Arròs Negre Arròs Melós amb Llamàntol Sarsuela de Peix i Marisc

Carrer del Riu, 2 46400 CULLERA (València) Tel: 96 172 01 52 Mòb. 658 58 87 49

FORN I PASTISSERIA Miguel Hernández, 4 Tel. 961732359 Pescadors, 19 Tel. 961720099 Plaça la Verge, 4 Tel. 961720053 46400, CULLERA, VALÈNCIA

427 El Canet



960118574 616814278



Plaza de la Virgen 31-1-1 46400 Cullera (Valencia)

 lexasesores@yahoo.es

Eduardo Pinto Bayona DPT. COMERCIAL 615 821 033 eduardo.pinto@disvace.com

Pol. Industrial. - C/ de la Costera, 4 46740 CARCAIXENT (València) Tel. 96 243 15 12 - Fax 96 246 10 12

MAQUINARIA HOSTELERIA Y ALIMENTACIÓN C/ Joanot Martorell, 27-B Tel. 96 170 44 05 - Fax 96 171 06 07 46410 SUECA (Valencia) El Canet 428

Móbil 637 31 43 41 Baixada Camp Futbol, s/n 46810 Enguera (Valencia) Tel. 96 222 53 43 Fax. 96 222 53 85 www.banoorbezo.com

Un Col·laborador

AC FALLA EL CANET #Falla #Cultura #Festa #Tradició #Esport #Diversió

AC Falla El Canet acfallaelcanet @ACFallaelCanet

Encara no t’has inscrit? I a què esperes?

C/ La Bega, 15 · 46400 · CULLERA (VALÈNCIA)

fallaelcanet@gmail.com

429 El Canet

Viajes discrecionales Despedidas-Colegios Fรกbricas Servicios urbanos Aquopolis Linea Estaciรณn Playa - Faro - Marenys Ateneo Musical, 23 46400 Cullera Valencia Despacho (tel/fax) 96 172 10 12 Garaje: 96 173 27 95 Mรณvil: 606 45 12 70 Particular: 96 172 13 94

El Canet 430

Av. del Dossel, 1 46408 EL DOSSEL CULLERA - Vlc

Tel. Reservas

609 648 620 restauranteelblanco.es

L’Olivero de Sueca Fred Galiana Gallach DNI 20768881-L

Av. de la Mar s/n 46410 SUECA (València) Magatzem tel. 961 710 101

C/ La Bega, 27 - 7b, Ed. “Euro” Tel. 96 173 06 86 Mòvil: 650 48 26 38 vicente.garrigos.alandete@gmail.com 46400 Cullera (València)

431 El Canet

XIMO’S GYM C/ Metge Joan Garcés, 43 663938811

El Canet 432

Especialidad en cocina valenciana Taperia Arrocería Baguettería Menús Diarios Abierto todo el año Avda. Blasco Ibañez, 16 46400 CULLERA/Valencia

C/ Pintor Ferrer Cabrera, 3 46400 Cullera (Valencia) Teléfono: +34 96 172 52 56 Whatsapp: 674023513 aurora@viajescuspide.es

433 El Canet

DESAYUNOS · BOLLERIA · ALMUERZOS · BOCADILLOS · TAPAS ·

Rambla San Isidro, 9 46400 CULLERA / Valencia

Tel. 616 01 55 31

Seguros Compra-venta Gestión urbanística Administración de fincas Estudios de viabilidad Alquileres turísticos

Pça. Mongrell, 12 46400-Cullera-València 96 172 03 81 - 96 172 0766 f. 96 172 16 14 estirpe@estirpe.es

El Canet 434

Venta de Pisos Chalets Solares Fincas Rústicas Alquileres C/ Pintor Ferrer Cabrera, 6 bajo · 46400 CULLERA Tel. 96 172 08 70 / 96 173 12 35 · Fax 96 173 13 50 Móvil: 609 633 669 / 650 959 907 E-mail: tere@ribespizarro.com

SERVICIO DISCRECIONAL

- Césped artificial - Sistemas de riegos - Mantenimientos - Poda de setos árboles y palmeras - Tratamientos - Endoterapia en palmeras - Siembras - Creación de jardines

Construcciones Promociones

PARTIDA SENIADES, S/N 46400 CULLERA VALENCIA Tel: 96 172 25 97 www.autocaressarrion.com e-mail: sarrion@autocaressarrion.com

TLF: 616.61.55.76 info@jardineríamesnatur.com www.jardineriamesnatur.com

435 El Canet

Mari Carmen Osa Jover DELEGADA mosajov@mapfre.com Silvia Osa Jover DELEGADA siosajo@mapfre.com Enka Llinares GESTORA DE CLIENTES ellinar@mapfre.com

INFORMACIÓN 617716575 961723479 C/Muñoz Degrain nº79, bajo derecha.

46400 Cullera València promoconpiris@telefonica.net

El Canet 436

C/ del Riu, 35 Telf. 96 173 81 11 Fax 96 172 48 26

ï&#x20AC;ªinfo@tdas.com.es

Rei en Jaume 17, baix Cullera 960 264 561 www.siveo.es

437 El Canet

MARTES A SABADO: 09.00 - 13:30 H I 16.00 - 20.30 H

ELABORACIÓN Y COMERCIALIZACIÓN DE MÁRMOLES Y GRANITOS

CALLE LA BEGA, 33 666 790 727 JG BARBERIA JGARRIGOS_BARBERIA

www.cullemar.com

Carniceria EL PIPO

CARNE DE CABALLO TODO LECHAL

Mercado Central de Cullera Puesto 7 El Canet 438

LOTERIAS Y APUESTAS LA MORENETA

Paseo Doctor Alemany, nº 8 bajo 46400 CULLERA (VALENCIA) Teléfono 961724648

Manolo Perruquería 96 173 84 84 Avgda. País Valencià, 27 bis.

46400 CULLERA (València)

439 El Canet

FONTANERIA

DANIEL RIERA SOS REPARACIÓ I VENDA DE MOTOS

C/ Despedida, s/n Tel. i Fax 96 173 25 34 46400 CULLERA

Mariam Aragó Diego Elisa Aragó Diego Rbla. San Isidro 11 46400 Cullera Tel. 961730172- 695946029

AVDA. BLASCO IBAÑEZ, 6 MÓVIL: 677 484 681 46612 CORBERA (VALENCIA)

Germans Malonda Proveïdors de peix del Bar Pescadors Carlos Malonda Adam Patró del pesquer

El Canet 440

Telefono 652 034 141

CULLERA (Valencia) España

CALIDAD, SERVICIO Y BUENOS PRECIOS Servicio a domicilio GRATIS MULTISEGURSO C/ LA BEGA 8 C/ LA BEGA 15 Penda 632 807 519 Ricky 631 758 334

JOSE ENRIQUE GARCIA CANET 647802747 REFORMA Y CONSTRUCCIÓN jose@euroxuquer.com

441 El Canet

QUIOSC JUAN Llepolies Premsa Revistes

C/ Metge Joan Garcés 39A 46400 CULLERA (València) Telèfon / Cita Prèvia 673076575

ANDRES FERNÁNDEZ ESCRIBANO

Departament Comercial 605 929 414

Tel. 963 765 835 Fax. 963 964 190 P.I. La Mina - C/ dels Fusters, nº 6 46200 PAIPORTA (València) mahicol@mahicol.com

- Productes químics per a la neteja i manteniment industrial - Subministraments d’hostaleria - Papers, celuloses i sistemes d’higiene institucional per a colectivitats

El Canet 442

C/ Pescadors 83 CULLERA 961722598

PERRUQUERIA ANA HORARI Dilluns tancat 9.30 - 13.00 15.00 - 19.30 Telèfon: 617190939 C/ La Marina s/n 46400 CULLERA (València) C/ Metge Joan Bolufer nº6 Bajo a Cullera Cita previa: 637295858

443 El Canet

El Canet 444

FORN I PASTISSERIA

OBRADOR C/ DEL VALL, 69 46400 CULLERA (VALENCIA)  96 172 04 68

CAFETERIA

- REFORMAS INTEGRALES - COCINAS/BAÑOS - REHABILITACIÓN DE FACHADAS - PINTURA, ELECTRICIDAD Y FONTANERIA 655 32 80 15 - 655 32 80 14

C/ 25 D’ABRIL, 91 46400 CULLERA (VALENCIA)  96 206 46 28

Mecánica en General Plancha y Pintura

FRITURA DE PESCADO RACIONES MULTISEGURSO BOCADILLOS PLATOS COMBINADOS CARRILLADA ENTRECOTE CONEJO Y POLLO (por encargo)

Mantenimiento Vehículos de Empresa

David López Montagud GERENTE

Tel: 629 58 50 22 - 620 80 11 28 Padre Antonio Berenguer, 4 46400 CULLERA - Valencia

Av. Guardia Civil (Frente Peugeot) davidmobil@hotmail.es Móvil: 609 04 73 89 Tel y Fax: 96 172 12 96 46400 CULLERA (Valencia) 445 El Canet

C/ LA BEGA, 1 CULLERA TELF. 96 004 77 22 / 601 37 35 13

Un col·laborador

ALUMIELECTRIC bandes insignies plaques pergamins trofeus estendards www.mariotorres.es telèfon 96 185 4649 634 972 993 El Canet 446

Reformes integrals Cases de fusta Cuines a mida Portes i armaris Pèrgoles i garatges Parquet C/ Sueca, 44 46400-Cullera Tel. 96 173 80 89 Mob. 629 617 558 info@caminas.es

C/ Metge Joan Garcés 39-B bajo dcha. 4 Cullera (46400 Valencia) C/ Sant Francesc 22, bajo – Favara (46614 Valencia)

447 El Canet

Especialidad en celebraciones, almuerzos y menĂş del dia Carretera Nazaret-Oliva s/n Cullera 656 855 579

El Canet 448

AC FALLA EL CANET 2020

LA PEL·LÍCULA EL JOC

FALLES

FALLES

LA PEL·LÍCULA EL JOC AC FALLA EL CANET 2020

FALLES

FALLES

LA PEL·LÍCULA

80

LA PEL·LÍCULA

81

82

Trist, perquè s’acaba tot; i content, perquè tornem a començar de nou.

79

78

Trist, perquè s’acaba tot.

Ja tenia ganes que acabaren les Falles, ja estava una mica cansat.

64

65

Fes el mateix que has fet en la casella 63. Si ja heu caigut en ella, compareu-la amb la de l’any passat.

63

62

77

49

Has sigut tu i ho reconeixes. Un torn sense tirar.

No has sigut tu. Segueix avant.

47

46

Has sigut tu i no ho reconeixes. Dos torns sense tirar.

32

33

30

17

Rectifiques el teu comportament amb voluntat.

Et donen una lliçó pel teu comportament. Si has caigut en la casella 16, la 17 no té validesa.

15

14

1

EIXIDA

FALLES

LA PEL·LÍCULA

86

Els moments viscuts amb la resta dels xiquets!

Els diferents actes als quals he pogut assistir.

Viure les Falles d’una manera diferent del que les havia gaudit els anys anteriors.

Has arribat al final de la teua pel·lícula fallera.

Uneix tot el que t’ha ocorregut i escriu-ho.

76

75

74

73

La meua falla no ha guanyat el primer premi i no ho accepte (perds dos torns).

La meua falla ha guanyat el primer premi i em burle d’altres comissions (perds dos torns).

Soc diplomàtic encara que la meua falla, guanye o perda, gaudiré de les Falles amb els meus.

68

69

70

Les despertades, perquè m’agrada tirar coets.

Les cercaviles, ja que m’agrada visitar els monuments fallers.

El Lliurament de Premis a causa de la seua emoció.

L’ofrena, per vestir-me amb les millors gales.

La cremà, ja que m’encanta veure com es cremen els ninots.

61

60

59

58

57

Acaba la frase amb una falla infantil que recordes de manera especial (si has caigut en la casella 59, no ho faces).

Acaba la frase amb una falla infantil que recordes de manera especial.

51

52

Et sents trist per aquest fet, encara que a poc a poc t’animes i creus que es podrà plantar.

Reacciones de seguida i animes a tota la colla de xiquetes i xiquets i perquè ajuden a plantar la falla.

45

44

43

Des d’un principi he comprés que l’or de les Falles és la gran colla d’amics que som totes les xiquetes i els xiquets.

Encara que m’ha costat comprendre-ho, l’or de les falles és conviure amb els xiquets i les xiquetes.

34

35

36

Estàs nerviosa o nerviós, t’embrutes el vestit uns dies abans de la presentació. Perds un torn per a relaxar-te.

Estàs tranquil. Si has caigut abans en la casella 35, vol dir que ja t’has relaxat.

28

27

T’és igual com siga el vestit, el més important és gaudir de la indumentària. Si has caigut en la 27 i la 28, preval la 28.

Vols un vestit de seda però no pot ser. Et resignes una mica però finalment et conformes amb un més senzill.

19

20

La complicitat amb el teu faller o fallera és bona, sense cap problema. Hi estem enredrats amb una gran amistat!

La complicitat amb el teu faller o fallera és bona, encara que ens hem enfadat per (lliure elecció), res important, seguim sent amics!

13

12

11

Estàs molt contenta o content, però tens incertesa del que ocorrerà.

Estàs molt contenta o content

2

3

50

29

De moment, el tens fet a mida.

16

85

67

Has tingut un malson abans de Falles, ja que has engreixat una mica.

Perds un torn per a aprimar-te.

31

84

66

Descriu la teua falla infantil.

48

83

18

Canvia el magnífic o Canvia el magnífic o la magnífica que has triat magnífica que has triat en passar per la casella 1. en passar per la casella 1, però si has caigut en la 2, no pots canviar-lo.

4

FINAL 72

71

56 Posar i llegir les crítiques, ja que aprenc molt.

53

54

55 Posar la gespa i la pedra.

42

41

40

Avises a un adult perquè assetgen a un xiquet.

Avança fins a la casella 42 i tornes a tirar.

Avises a un adult perquè assetgen a una xiqueta.

Avança fins a la casella 42 i tornes a tirar.

37

38

39

26

25

24 Utilitza’ls o utilitza-les en la part de la història situada entre les caselles 43 i 45.

21

22

23 Utilitza’ls o utilitza-les en la part de la història situada entre les caselles 50 i 56.

10

9

Proposa un joc innovador per a la setmana fallera.

Proposa un menjar més innovador per als berenars fallers.

5

6

Fes-li un altre suggeriment al vostre guardià de les paraules.

Fes-li un altre suggeriment al vostre guardià de les paraules.

8

7

FALLES

LA PEL·LÍCULA