Llibret AC Falla El Canet Cullera 2015 (A DUES CARES)

CULLERA-VALENCIA-MASSANASSA Tel: 961732181

AC FALLA EL CANET 2015

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

EDITA AC Falla El Canet Cullera DIPÒSIT LEGAL V-331-2012 COORDINA I MAQUETA Juan Gabriel Figueres PORTADA Tatiana Agrás FOTOGRAFIES Juan Gabriel Figueres Joan Castelló Ramon Lechiguero Juanjo Gavarrell La Traca Fallera Txema Rodríguez Hugo Morte

IL·LUSTRACIONS Freepik Vectorizados PUBLICITAT Joan Roig David González Carlos Bou José Luis Renard Manuel Miguel Manuel Franco Susana Bou Gema López AGRAÏMENTS Joan Castelló Dunia Gil Mónica Antequera Laura Carrascosa Gremi d’Artistes Fallers Ximo Gimeno

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. El present llibret ha participat en el XVII concurs de llibrets organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera amb la col·laboració del M.I. Ajuntament de Cullera i, per tant, està adaptat al que diuen les seues bases i també al reglament faller aprovat en vigor des del 20 de març del 2011.

COL·LABORACIONS LITERÀRIES Joan Castelló Francisco Camps Fernando Morales Ximo Esteve Joaquín Soler Daniel Borrás Sento Bayarri Alejandro Lagarda Actualidad Fallera Ramon Estellés José Martínez Guillermo Ortigueira Alejandro Garcia Ángeles Hernández Vicente Muñoz Quique Collado Clara Castelló Vicent Juan Loles García Nico Garcés José Cuñat Ángel Romero Xavier Serra Carles-Andreu Fdez. Sergio Mora Raquel Úbeda Álex Morales Virginia Ruiz José F. Carsí Pepi Bohigues Aitor Sánchez Antonio J. Fresno Josep Lluís Fitó Manuel S. Jardí Félix Crespo Lluís Mesa Mari Carmen Cano Isidre Crespo Josep Nos Miquel Á. Picornell José Manuel Prieto Braulio Torralba Mavi Cardos Cristina Garcia TIRADA 350 exemplars DIFUSIÓ DEL LLIBRET EN VALENCIÀ

“Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres. info/)” . L'Associació Cultural Falla El Canet de Cullera no s'identifica necessàriament amb les opinions dels articles d'aquest llibret. Cal descarregar-se un lector de codis QR per a gaudir de tots els continguts d’aquest llibret.

Issuu

Pàgina de Facebook

Í N D E X 4 Pròleg 6 Comissió 7 Premis 2014 8 Salutació del President 10 Fallera Major 14 Comissió 22 Explicació del monument gran 33 Falles: informació a la carta 34 Breu introducció als mitjans de comunicació fallers 37 Els mitjans fallers en paper 38 Les revistes falleres. Antecedents i consolidació 44 El Turista Fallero (o el llegat faller de Bayarri) 50 Actualidad Fallera 54 Cendra 60 La Revista d’Estudis Fallers 66 Falles en El Mundo. Així ho contem 73 Escoltant les Falles 74 Els orígens de la ràdio fallera 78 Ser o no ser...Fallero... 82 De Tiempo de Fallas a Som BIC, passant per La Festa (versió radiofònica) 88 La nostra ràdio tornarà 93 Les Falles en la xicoteta pantalla 94 Ens han deixat muts, sords i cecs 98 La claror de les ombres. Televisió silenciada 106 RTVV, un buit difícil d’omplir 110 Falles, televisió i altres excessos 114 De Tiempo de Fallas a Vents de Festa, passant per La Festa (versió televisiva). 119 La xarxa fallera 120 Iniciació a la història de les webs falleres 126 L’aportació dels mitjans digitals al panorama informatiu de les Falles de València 128 Quinze anys té el meu Distrito

132 Nifunifallas.com: un treball professional fet amb el cap i amb el cor 138 El repte de veure totes les falles 146 La nostra petjada al ciberespai 148 Blogs fallers: Decadència i canvi de format 152 Rapidesa en les Falles 155 Els mitjans de comunicació fallers a escala local 156 La presència de les falles en els mitjans de comunicació locals de Cullera 164 De La Peixca Del Aladroch a www.fallesxativa.es 168 El mirall de l’estoreta velleta 172 Falles en viu i en directe 176 Torrent(s) d’informació fallera 190 Les Falles en els mitjans de comunicació d’El Camp de Morvedre 194 Falles i Mitjans a Borriana 203 Reflexions sobre les relacions dels col·lectius fallers amb els mitjans de comunicació 204 Els mitjans de comunicació i les falles: reflexió al voltant de la història i el present

208 La propietat intel·lectual dels artistes fallers 214 Drets d’autor, sí, però als autors 218 La comunicació gremial com a aparador de les Falles 222 Xarxes, “En-xarxa-ts” i “En-xarxa-dors” 226 Falleres Majors i mitjans de comunicació 230 De què parlen els mitjans de comunicació quan parlen sobre falles? 235 Els mitjans de comunicació en els diferents elements de la festa fallera 236 Les falles com a mitjà de comunicació, que no necessàriament art (i menys d’eixe mal anomenat “art efímer”) 240 La premsa i la televisió en el punt de mira de les falles 254 Mitjans de comunicació referenciats en els llibrets fallers 259 Epíleg 264 Guia Comercial

O

vidi, poeta del segle I a. C., va dir que “la gota forada la roca no per la seua força, sinó per la seua constància”. William Faulkner, escriptor nord-americà dels segles XIX i XX de l’època contemporània, va dir que “no ens molestem en ser millor que els teus contemporanis o predecessors, intentem ser millors que nosaltres mateixos”. A primera vista, aquestes dues frases en un mateix paràgraf potser no tenen massa sentit, però resumeixen dues paraules del que és actualment el nostre llibret: constància i millora. I tal com diu Faulkner, el nostre llibret intentem millorar-lo seguint el nostre camí, sent constants, oblidant el que s’ha aconseguit en el passat, i fent la nostra feina sense haver d’estar pendent que fa el veí del costat. Una vegada més, i ja van set anys, tinc el plaer de coordinar el llibret de la meua comissió. Possiblement, per a molta gent siga un merder, és a dir, no agafaria aquesta responsabilitat per res del món. Per a fer-ho, t’ha d’agradar, no sols el llibret, sinó la cultura fallera, ja que agafar aquest càrrec i un llibret d’aquestes dimensions, et canvia completament la teua forma de vida perquè necessita molta atenció. I aquest seté any és especial, ja que estem en un any on la comissió compleix 40 anys, són molts per a una comissió fallera tan xicoteta com la nostra. I per això, hem volgut que aquest llibret siga especial. En les novetats trobem un llibret a dues cares amb el mateix format que l’any passat (és molt còmode), on se situa en cadascuna d’aquestes el llibret de la comissió adulta, i el de la comissió infantil. És el canvi principal, però n’hi ha més, ja que una altra de les senyes d’identitat d’aquesta publicació és la innovació, tant en l’interior com en l’exterior, sempre ha d’estar en una constant evolució. Però no és l’única, com ja anireu comprovant.

PRÒLEG

4 EL CANET ‘15

Endinsant-nos en els continguts, començant per la part dels majors, podreu trobar els típics continguts protocol·laris, on destaquem les paraules del nostre President, una Fallera Major molt il·lusionada i que sent molt la nostra comissió, la relació de membres que formem la comissió i el monument i la seua explicació, que com l’any passat, intentarà aconseguir eixa coherència temàtica amb els continguts literaris dels quals parlarem després. En aquesta part intentem que el faller gaudisca d’aquestes pàgines, ja que moltes vegades, és l’única part del llibret que es lligen i, cal dirho tot, és en la que més gaudeixen. Els continguts literaris que presentem en el nostre llibret tornen a ser fallers, tal com hem fet en els últims anys. En aquesta ocasió, el material d’estudi tracta el tema dels mitjans de comunicació fallers. El camp és molt ampli, començant amb el funcionament de diversos gabinets de premsa de diferents organismes fallers, passant pels diversos mitjans escrits, audiovisuals i digitals, tant a escala global com a escala local. Observarem aquests mitjans vists des d’altres elements de les falles, analitzarem la seua situació i trobarem reflexions en primera persona de com diverses personalitats i/o col·lectius ens conten com els ha anat. Més avant, Fernando Morales els endinsarà un poc més en el tema, jo sols intente accentuar la curiositat. Tots aquests continguts, tant protocol·laris com literaris, van acompanyats d’una maquetació moderna, potser inusual al que està acostumat el faller de Cullera, però molt més assimilada tant en el cap i casal com en ciutats amb molta tradició en els llibrets de falla, com puguen ser Sagunt o Gandia. Tot va canviant i les tendències i els gustos també, i el meu estil és un que

no embafa i ajuda a la lectura, per raó que la principal finalitat del llibret és llegir-lo, endinsar-se’n i gaudir de la qualitat dels seus textos. Pel que fa al llibret infantil, la cosa també canvia respecte a l’any passat. Enguany, també hem creat una història relacionada amb els continguts, encara que els d’aquest any faran recordar els majors diverses anècdotes i vivències dels 40 anys que compleix la nostra comissió, de la mà de fallers i exfallers per a contarlos als xiquets què ha passat en aquests 40 anys. Tot això donant-li la mateixa coherència als continguts i al monument, per tal que el llibret estiga més cohesionat, amb l’acompanyament d’una maquetació divertida i graciosa per a la xicalla. Tota aquesta mescla s’ha convertit en el llibret faller 2015. Hem procurat, tant jo com a coordinador, com la resta de la gent que hi ha participat, mantenir intacta la il·lusió d’aquests set anys, i oferir-los un llibret de qualitat, intentant sempre la millora en tots els seus aspectes perquè aquest siga especial, com ho ha sigut aquesta etapa per a la comissió. Bé, crec que he fet una xicoteta introducció del que van a poder contemplar en les següents pàgines. Sols queda agrair-los, una vegada més, el seu interés, temps i dedicació, i perquè no dir-ho, paciència, doncs aquest llibret no es llig en quatre dies. La nostra major recompensa i satisfacció és que el lector gaudisca, un altre any, de la nostra feina i dedicació durant tot l’any. Moltes gràcies pel seu temps!

Juan Gabriel Figueres Hernández Coordinador del llibret 2015

5 EL CANET ‘15

LA COMISSIÓ 2015

6 EL CANET ‘15

Cinqué Premi i Premi d'Enginy i Premi d'Enginy i Gràcia

Primer premi del Concurs de Promoció i Ús del Valencià de JLFC

Tercer Premi per a la Promoció de l'Ús del Valencià de la Generalitat Valenciana Segon Premi del Concurs de Llibrets de la Junta Local Fallera de Cullera (JLFC) Premi a la Millor Portada de llibret de JLFC Nominació al Premi Ortifus a la millor coherència temàtica 7 EL CANET ‘15

PREMIS 2014

JR P

OAN OIG EYRÓ

PRESIDENT 2015

Per segon any consecutiu, tinc la gran satisfacció de poder dirigir-me a tots vosaltres des d’aquest espai que any rere any em brinda el llibret com a mitjà vincular i difusor de la cultura. Enguany seguim apostant pel llibret, i com no, defensant la seua presència al món faller com a un element propi i autòcton que forma part d’aquesta festa i que desenvolupa un paper integrador dins de les relacions, tant entre les diferents comissions, com d’aquestes cap a la societat, ja que serveix com a mitjà d'expressió i divulgació cap a l’exterior de tot allò que està relacionat i que representa la festa fallera. Tampoc ens hem oblidat del quaranta aniversari que compleix la nostra comissió, fundada l'any 1975, i que ha sabut superar els períodes d’adversitat, i que després de quaranta anys, ha sabut encarrilar el seu destí cap als temps moderns que corren, celebrant l’aniversari amb l'obertura de la nostra pàgina web.

Tot l'equip que formem la comissió hem treballat de valent durant aquest exercici per a dur a terme activitats culturals de rellevància i qualitat com, per exemple, la celebració del 9'd’Octubre, la representació teatral que vam interpretar per al vint-i-vuité Concurs de Teatre en Valencià de la Junta Local Fallera de Cullera i el dotzé Concurs de Teatre de Comèdia Ciutat de Cullera a càrrec del nostre grup artístic, i com no, per a organitzar unes bones falles, tant des de l’àmbit de la festa, com de l'esforç per a plantar uns bons cadafals. Vull que en aquestes falles gaudiu plenament de tots els actes que la nostra comissió ha preparat, ja que la festa és vostra i no oblideu que tots i totes sou els que feu possible que després de quaranta anys estem ací, plantant falla. Bon aniversari i bones falles!

8 EL CANET ‘15

9 EL CANET ‘15

10 EL CANET ‘15

D GB UNIA IL

A LA FALLERA MAJOR 2015 OU

Orgullosa se sent, la ribera, la muntanya, el mar, i la badia, fins el Xúquer, les seues aigües pararia... per veure’t lluir, el teu port de fallera. I es lluïx, també la primavera, mare de les plantes, de les flors, en compartir les dos, tants grans honors, que mostren la bellesa de Cullera.

La teua simpatia i somriure, t’embellix... i la regales, als membres de la falla, en esta festa tan bella, que es guarnix... perquè tu, com la major, dones la talla. El teu cor està feliç en esta festa, que de xicoteta, portes en la teua ànima, i t’impliques en ella manifesta... matí, vesprada, nit, o fins a l’alba.

11 EL CANET ‘15

Dunia... significa, senyora del planeta, sensible, reflexiva... emprenedora, simpàtica, intel·ligent... i somiadora, afectuosa... i valent, si la vida et repta.

El teu nom, que tan bell representa, a cisell, esculpix ferm, la teua persona, un colp bla, el teu cos experimenta, quan l’ofrena, dones, a la nostra Patrona.

12 EL CANET ‘15

Les teues càlides llàgrimes, les derrames, i esvaren, fins als teus llavis, de clavell, quan oferixes les aromes, que regales... a la teua volguda, Mare de Déu, del Castell.

Com la teua falla, eres, un monument, la bellesa, també la mostres en el cor, la nostra fallera major, és un portent... pel seu amor a la festa, i la seua dolçor. Francisco Camps Muñoz

13 EL CANET ‘15

Vicepresident d’Àmbit Intern Carlos Bou Mateu Delegats de Barraca Vicent Santamaria Colom José Luis Andrés Martí Nacho Matilla Mahiques Delegat de Gastronomia Pablo Gomila Pérez Delegat d’Il·luminació Pablo Colom Simó Delegat de So Joan Signes Ángel Delegats de Festejos Dani Murillo Esteban Álex Morales Fernández Delegat de Recompenses Ramon Lechiguero Torres

Vicepresident d’Àmbit Exterior David González i Piris Delegat d’Esports Dani Murillo Esteban Delegat de JLF David González Piris Delegat de Pirotècnia Manuel Miguel Peña Delegat d’Exteriors Aníbal Vallejo Ibor Delegat de Cercaviles J. Manuel Moreno Escolà

Vicepresidenta d’Àmbit Econòmic Laura Bou i Mateu Tresorera Vicky Musteikiene Comptadora Sandra Marí Pérez Delegat de Sorteigs Ramon Lechiguero Torres Delegades d’Infantils Rosa Mahiques Pizarro Isabel Palau Úbeda Maria Pilar Moncho Andrés

Vicepresident de Secretaria i d’Àmbit Cultural Juan G. Figueres Hernández Delegat de Lingüística Alex Morales Fernández Delegats d’Actes Culturals Àlex Morales Fernández Jose Moreno Fernández Paula Acevedo de los Santos Ana Giner Vallet Dani Murillo Esteban Joan Signes Ángel Delegat de Teatre Jose Moreno Fernández Delegat de Premsa Álex Morales Fernández Delegada de la Pàgina Web Virginia Ruiz Criado

José Bou Montagud Llorenç Calatayud Montoro VOCALS Juan Català Simó Vicente del Moral Gil Juan José Gavarrell Daroqui

Jose Gómez Edo Roberto Hernández Gomila Antonio Hervás Tortosa Sergi Melià Soler José Luis Renard Català

Ivan Santamaria Adam Jan Van Geeloven José Alberto Vercher Bodi

COMISSIÓ FALLERA, RECOMPENSES I ABONATS 14 EL CANET ‘15

CORT D’HONOR Paula Acevedo de los Santos Mariola Adam Fuertes Tatiana Agrás Baena Mari Carmen Blasco Gonzalo Laura Bou Mateu Susana Bou Mateu Cristina Castellà Martínez Rosana Castelló Altur Elizabeth Collantes Quesada Consuelo Fernández Marzal Rosario Fernández Marzal Kiara Fernández Oliver Ana Giner Vallet Paula Grau Puig Nerea Gutiérrez Baena Estefania Izquierdo Garcia Judit Lechiguero Moncho Noemi Lechiguero Moncho Rosa Mahiques Pizarro Sandra Marí Pérez Aida Miguel Fernández Maria Pilar Moncho Andrés Mari Carmen Moreno Colom Vicky Musteikiene Isabel Palau Úbeda Nuria Roig Bou Virginia Ruiz Criado

ABONATS

José Manuel Acevedo Rodríguez Rosa Maria Castelló Audi Oscar Conde Bustillos Maria José de los Santos Tibau Manolo Gomis Vidal Alicia González Ibor Esther Navarro del Hoyo Federico Piera Juan Desa Pons Ferrer Maria José Sala Moreno Ryan Patrick Simpson Eva Uviedo Pérez

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER ATORGAT PER LA JCF Mariola Adam Fuertes José Luis Andrés Martí Pablo Colom Simó Pablo Gomila Pérez CULLERA D’OR AMB FULLES DE LLORER ATORGADA PER LA JLFC Mariola Adam Fuertes José Luis Andrés Martí Pablo Colom Simó Pablo Gomila Pérez

BUNYOL D’OR ATORGAT PER LA JCF Sergi Melià Soler Aida Miguel Fernández CULLERA D’OR ATORGADA PER LA JLFC Ramon Lechiguero Torres Aida Miguel Fernández Maria Pilar Moncho Andrés

BUNYOL D’ARGENT ATORGAT PER LA JCF Laura Bou Mateu Juan Català Simó David González Piris Nerea Guitíerrez Baena Roberto Hernández Gomila Judit Lechiguero Moncho Sandra Marí Pérez Jose Moreno Fernández Iván Santamaria Adam

15 EL CANET ‘15

EN EL PASSAT EXERCICI FALLER...

16 EL CANET ‘15

17 EL CANET ‘15

Descobriu el que s’amaga darrere d’aquest QR

I EN EL PRESENT EXERCICI...

18 EL CANET ‘15

19 EL CANET ‘15

20 EL CANET ‘15

21 EL CANET ‘15

MONUMENT GRAN Lema Informació a la carta Artista Faller Xavi Tur Ortiz

Guió i Crítica Juan Gabriel Figueres Hernández Secció Segona 22 EL CANET ‘15

Un altre any ací tornem amb el nostre preuat llibret, on tots els anys expliquem el que en Sant Josep plantem en la Falla El Canet. Enguany aquest monument el plantarà Xavier Tur, un artista en creixement que molt bé ho farà segur treballant intensament. Tal com vam fer l’any passat, un tema compararem amb el que el poble ha donat, de sàtira gaudirem, de segur ho aventurem! La comunicació fallera hem de comparar, amb el que ha donat Cullera que ha sigut un no parar, i hi ha molt a criticar.

Premsa, ràdio, les revistes, Internet o televisió, que ens solen parlar de falles, tindrem en consideració en la nostra explicació. Equiparant-ho amb Cullera i els seus maleïts successos, ciutat molt rondallera on hi ha hagut polseguera en aquests dotze mesos. Sense més deteniment comencem l’explicació, on el seu començament parlarà d’evolució de la comunicació.

23 EL CANET ‘15

L’evolució de la comunicació: setanta fotos sense exageració Els mitjans de comunicació molt han evolucionat, és una exageració tot el que han canviat i com els han millorat. Començarem telefonant i després amb l’e-mail escrivint, ara estem socialment tuitejant i per missatge whatsappejant, que bé que estem vivint! Pareixem uns xiquets amb tanta tecnologia, no parem amb els mòbils quiets, en ells estem tot el dia com si foren uns joguets. Tenen gran utilitat per si cal assabentar-se d’alguna barbaritat, com quan començà a cremar-se la muntanya de la ciutat. Vora setanta imatges de l’incendi jo tenia, més un parell de muntatges de Sanjuan en llargmetratges que tot el món compartia. Sanjuan i el que es va cremar van donar molt de joc, ell va dir que va ser poc i en matolls ho va apanyar però realment la va cagar.

CU

LLE

RA 24 EL CANET ‘15

25 EL CANET ‘15

La premsa fallera i la premsa que parla de Cullera Amb la premsa de les falles de la festa ens informem, siga en diaris o en revistes que en els quioscs ens comprem, i de falles ens unflem. Si anem a comprar un diari, o magazins amb solera de temàtica fallera, trobarem un gran noticiari i un genial contingut literari. I pel que fa a aquesta ciutat, en la premsa és notícia en un sentit destacat: sol ser per una primícia que dóna molta malícia. Ernesto en un ple va amollar i ben a gust es va quedar: dos-cents euros no eren res per als impostos pujar, que li sobren els diners? El qui l’ha assessorat s’ha quedat prou lluït i al poble ha escandalitzat, vol deixar-nos el compte buit per a tapar el seu forat.

La sintonia fallera versus la sintonia turística de Cullera Per a escoltar l’actualitat de les nostres volgudes falles, tenim una gran varietat des que els primers programes ocuparen sintonies. En la ràdio podem escoltar temes que són molt variats, falleres o monuments presentats, que a molts els pot agradar i per a altres són programes odiats.

26 EL CANET ‘15

PER A PAGAR IMPOSTOS...

27 EL CANET ‘15

El que no agrada als cullerans és la sintonia de tranquil·litat que volen certs estiuejants, tancats de mentalitat i els del poble estem mosquejats.

Els chiringuitos ens volen tancar perquè volen vindre a descansar, i als joves els estan amargant als llocs que poden anar, la pota l’estan clavant.

Això li falta a Cullera, amb la fama de festera que tenia aquesta ciutat, ara ja no és el que era pel turista rovellat.

Falles orfes de televisió que a Cullera li han prestat més atenció...

Gràcies a la televisió que a València teníem, gaudíem amb una programació que els fallers volíem i vivíem amb emoció.

Esce na t de p ípica a les latja vuit matí del !

Fins que el senyor Fabra ens la va voler tancar, l’home està com una cabra, ell volia estalviar i més ha hagut de pagar. Canal 9 s’ha perdut en la nostra genial platja, a dos de la joventut1 que a Cullera a l’estiu viatja arriscant la seua salut. Una cursa de gaiates per a col·locar l’ombrel·la, perquè certes velletes es remullen les cametes i es dibuixen la parcel·la.

1 Tercera edat

Una d’elles va acabar amb dos iaios enganxats que estaven desbaratats, i per poc es van pegar per un lloc a vora mar. És un fet molt surrealista, la gent està molt sonada, quina classe de turista rebem tant materialista? La multitud està flipada! La situació és depriment: abans el turisme en augment observant mamelles plantades, ara aquest és decadent i les contemplem arrugades.

28 EL CANET ‘15

29 EL CANET ‘15

Els nous mitjans digitals on ens assabentem de tot... si volem, clar...

Encenent l’ordinador o amb els mòbils i tauletes, trobem un aparador ple de notícies fresquetes a gust del consumidor. Pel que fa a les falles tenim nombrosos mitjans, A Ernesto Sanjuan, Maria Ángeles Arlandis, Juan Antonio Montañés, Pepe Gil i a certs gorrers del poble els agrada fer vins d’honor. en les arques buides.

Allí podem consultar tots els esdeveniments, com pot ser veure plantar en directe els monuments que tant agraden contemplar. I si d’esdeveniments parlem diversos hi ha a Cullera, que amb la xarxa ens informem, però no ho fem per gossera i damunt ens enfadem. Un d’ells és el vi d’honor del dia dels valencians, ni que el MIA fora d’or! I molts no tenen ardor de menjar-se els croissants. Aquest poble té un forat

ells ens fan soltar rialles o informar-nos a l’instant de tot el que està passant. Un fet que és molt important i també significant és que les xarxes socials s’estan generalitzant convertint-se en especials.

A Jordi Mayor, Salvador Tortajada, Amparo Jover, Silvia Roca i al poble en general no li agrada anar als vins d’honor amb les arques buides.

i no estem per a fer farteres per a posar-se morat, on sempre hi ha sangoneres que amb plaer han gorrejat.

30 EL CANET ‘15

31 EL CANET ‘15

També trobem en la xarxa que en els plens municipals van amb la primera marxa, les autoritats locals estan tocant-se els genitals?

Des de l’equip popular proposen pocs punts del dia, quin ple més particular! Tenen molta gosadia, sempre hi ha molt a parlar!

I des de l’oposició en el tema estan que trinen, els comicis ja s’arrimen i ells volen l’abolició, què dirà la població?

Vota Partit ImPopular! Ho cremarem tot! Serà per diners!

Epíleg Vota PSOE! #méspropdelcanvi #queplomssom #jaquedaunsegonmenys Podem fer la mà!

D’ací que es plante la falla i es publique el llibret, hi haurà molta borumballa en el nostre volgut poblet conegut per la cassalla. Veurem quina animalada fan Ernesto i regidors, la falla està esperançada perquè així és criticada pels nostres grans oradors. Els deixem seguir avant! D’aquest llibre gaudiran! Té contingut rellevant que no l’eludiran perquè és molt interessant.

Tenim un Compromís! No tocar-nos el pas...

32 EL CANET ‘15

ESTUDIANT LA FESTA FALLERA Falles: Informació a la carta 33 EL CANET ‘15

F E R N A ND O MO R A L E S P E R I O D I S TA I M E M B R E D E L ’A S S O C I A C I Ó D ’ E S T U D I S FA L L E R S

Q

Breu introducció als mitjans de comunicació fallers

uan parlem d’un àmbit cultural i festiu tan rellevant com són les Falles de València, així com de totes les ciutats i pobles que celebren la festivitat, és lògic que es conforme una especialització informativa o periodística al voltant d’un assumpte que interessa a grans col·lectius de persones, a associacions que treballen durant tot l’any i desenvolupen moltes més activitats que les pròpies del mes de març, però també continguts informatius per als seus espectadors, que també participen de la festa. La tradició s’ha alimentat convencionalment de més ingredients cada dia, i tots ells formen part d’un volum d’esdeveniments noticiosos, uns fets que generen molts titulars i moltes convocatòries d’activitat des de la primavera fins a l’hivern. Per una banda, des del seu vessant oficial i turístic, i per l’altra, des de l’interés de les comissions festives per donar a conéixer la seua tasca particular, i que és d’interés general pel seu valor cultural, artístic o participatiu. Es pot parlar, per tant, d’uns mitjans de comunicació especialitzats en informació fallera, i a ells està dedicada esta publicació. Els orígens del periodisme especialitzat en falles serien difusos, ja que eixa iniciativa per donar a conéixer la festa més enllà dels límits geogràfics de la Comunitat Valenciana, va crear la necessitat de fer publicacions anuals i suplements de premsa que contenien tota la

34 EL CANET ‘15

informació relativa a la programació festiva. Exemples n’hi ha de molts, però Pensat i Fet, El Turista Fallero o El Coet, naixen com a publicacions amb to humorístic que alhora retransmeten la informació de la festa, evolucionant cap a entrevistes a personalitats rellevants, cròniques dels festejos i anàlisi en profunditat de la festa de les Falles, des d’un prisma transversal a més disciplines, tot aconseguint convertir la informació molt localitzada en textos més oberts i generalistes. Els anuaris, per tant, es podrien considerar el germen d’una especialització informativa en Falles, que hui compta amb pàgines i seccions a la premsa generalista, publicacions periòdiques, espais de ràdio i programes de televisió. No obstant això, caldria remarcar que no es tracta tant d’una especialització periodística, com d’una integració d’elements comunicatius del món de la festa. La diferència és important, perquè tal volta, si analitzàrem les publicacions, ens adonaríem que no atenen als principis i els processos habituals per obtenir notícies periodístiques. No obstant això, el que sí que és cert és que la quantitat i la qualitat d’informació fallera és creixent al llarg, sobretot, de les últimes dos dècades, i hui el panorama és molt complet. I hauríem de diferenciar la informació institucional (sobretot dels gabinets de premsa de la Junta Central Fallera, les Juntes Locals o els Gremis d’Artistes Fallers) i el ventall actual de mitjans que deixen espai per parlar de Falles, que són molts, o que parlen d’elles monogràficament. Tal volta, pel tipus d’orientació de la informació de Falles, el mitjà estrela que tradicionalment ha

comptat amb més consumidors és la ràdio. És un mitjà relativament econòmic de produir, més dinàmic i obert a l’entreteniment que la premsa escrita; permet la participació de convidats i obrir taules d’opinió i debat, que potser siga un dels formats més comuns de la informació fallera. Així també s’ha demostrat als espais televisius, on han tingut cabuda les informacions falleres. L’opinió és un gènere molt fructuós en especialitzacions periodístiques que valoren aspectes tan creatius i culturals com els que es conreen a les nostres festes: art i artesania, música, representacions teatrals, indumentària, etc. D’altra banda, la irrupció d’Internet ha fet que la informació fallera siga molt més abundosa, però també que es difonga en un maremàgnum de webs i blogs des d’on resulta difícil separar el contingut informatiu del comentari d’opinió. També ha provocat la definitiva desaparició del periodisme davant el fenomen creixent a les xarxes de blogs personals, confidencials, o en els millors casos aquella tasca automàtica de traslladar les notícies que generen les comissions i els organismes de la festa. No hi ha una recerca de la diferència i la noticiabilitat, de la novetat. Però en qualsevol cas, ha permés donar volums d’informació copiosos per difondre imatges de la festa més enllà del nostre àmbit geogràfic. Caldria parlar de les ciutats i pobles on se celebren les Falles, perquè en els seus casos locals i particulars també encaixen moltes de les característiques de la informació fallera que es conrea en l’àmbit global. Així és el cas de Cullera, Alzira, Gandia, Torrent, Sagunt, Xàtiva o Borriana. A totes estes ciutats haurem de fer una parada per comprovar com es vehicula la informació festiva.

35 EL CANET ‘15

Escena de Mitjans de Comunicació, de Fede Alonso (Plaça d’Espanya de Cullera, 2004). Arxiu: Joan Castelló

També podríem deixar un espai per a la reflexió i l’anàlisi del fet comunicatiu dins de l’àmbit faller. I ací entraríem en qüestions com els drets d’autor en difondre imatges, dibuixos i fotografies que pertanyen a treballs d’un artista. Pesa més el caràcter de necessitat de la informació pública que el dret de l’autor a obtenir un benefici per la difusió de les seues creacions? Les falles (cadafals) són d’interés mediàtic i públic pel fet d’estar al carrer, malgrat que siguen finançades per entitats privades i nasquen en obradors d’artistes empresaris que volen traure benefici del seu treball. Per finalitzar, parlarem de la concepció dels mitjans de comunicació com a servei a la societat. I en una societat en la qual, a més, parlem una llengua pròpia, caldrà reobrir el debat sobre la necessitat d’un servei públic de comunicació. La reobertura de Ràdio i Televisió Valenciana marcarà els eixos que hauria de seguir un mitjà de servei

informatiu ciutadà en un àmbit tan particular com el de les Falles, i amb ell, tornarem a redefinir el model de periodisme especialitzat en Falles que s’ha generalitzat amb els mitjans de comunicació massius. En definitiva, els textos recopilats a estes pàgines són un manual bàsic per a entendre com funcionen els canals de comunicació fallera, quin tipus de continguts informatius genera la festa, quina és la diferència entre comunicació de gabinet i comunicació periodística, i també ens obrirà els ulls a alguns debats recents de la festa fallera al voltant de la forma que té de divulgarse i promocionar-se en valors davant el públic extern. Al capdavall, els mitjans de comunicació estan per a donar a conéixer a qui no coneix, per nodrir de noves perspectives d’evolució les Falles, i per investigar i enllumenar tot allò que una foto fixa de la festa ens oculta.

36 EL CANET ‘15

ELS MITJANS FALLERS EN PAPER “Una premsa lliure pot ser bona o dolenta, però sense llibertat, la premsa mai serà una altra cosa que dolenta.”

Albert Camus Escriptor Francés (1913-1960)

37 EL CANET ‘15

A L E J A N D R O L A G A R DA ME M B R E D E L ’A S S O C I A C I Ó D ’ E S T U D I S FA L L E R S

E Les revistes falleres: antecedents i consolidació

l trànsit entre els segles xix i xx va suposar per a les Falles la consolidació definitiva com a festa principal de la ciutat de València i el progressiu desenvolupament d’un programa d’actes i activitats culturals que van generar un interés per a tots els agents de la festa més enllà de l’apreciació del cadafal oferit a la ciutat. Si a mitjan segle xix l’interés per l’explicació i relació dels elements que componien la falla va donar origen als primers llibrets, la consolidació de la festa va suscitar una major demanda d’escrits —literaris o periodístics— que reflectiren la notòria importància de la festa en el context de la cultura valenciana. En aquest sentit, l’aparició del primer Pensat i Fet va suposar una fita d’integració de diferents aspectes culturals (a més dels esbossos i les explicacions, hi havia entrevistes, creacions literàries en prosa o en vers, i un potencial gràfic característic), que es va convertir en un bastió de reivindicació valencianista que va resistir, no sense dificultats, els colps de la dictadura franquista. L’ascens de la festa a partir de l’aparició dels premis, l’establiment de les comissions falleres i la consolidació de la falla artística (amb la successiva domesticació de l’obra, que va anar perdent el seu poder subversiu perseguit per la censura en benefici d’un major —encara que inofensiu— valor estètic), va

38 EL CANET ‘15

anar unit irremeiablement a l’aparició i assentament de la premsa fallera. El període previ a la Guerra Civil va suposar la consolidació d’aquestes publicacions interessades a oferir uns continguts que superaren la simple exposició de l’esbós i dels seus versos explicatius, per a situar els continguts de la festa en un context més ampli però sense oblidar el seu públic fonamental: el valencià que coneix i gaudeix la festa. En cap moment hem d’assumir aquestes publicacions com una voluntat d’estendre el coneixement de la festa més enllà de les nostres fronteres a manera de promoció turística. En alguns casos, la lluita d’aquestes publicacions per la implantació i normalització de l’ús de la nostra llengua en els mitjans escrits —sobretot en el Pensat i Fet— donen bon compte de la seua vertadera intenció: una eina cultural valenciana amb vocació de continuïtat i de permanència, en un format de fàcil difusió que no s’associa de manera estricta als aspectes cultes o als aspectes més populars o popularistes. És precisament la seua voluntat de permanència i la seua extensió el

que les diferencia dels primers llibrets i dels plecs lligats a la literatura de canya i cordell (considerats com a antecedents de les revistes falleres del segle xx), que no es plantejaven com una documentació a preservar per al futur, especialment perquè és una literatura popularista de consum ràpid, a través d’un format que no es pot deslligar d’altres vehicles per a l’expressió popular com les auques, els col·loquis, els pasquins, els pamflets o els sainets. L’aparició de les publicacions falleres especialitzades està unida irremeiablement a les característiques de la premsa valenciana existent i són un apèndix més dins de les nombroses publicacions de caràcter satíric desenvolupades a partir del segle xix, entre les quals destaquen les cèlebres El Mole (creada per Josep Maria Bonilla en 1837) o La Donsayna (fundada per Josep Bernat i Baldoví en 1844), caracteritzades per ser vehicles de la crítica política i social a favor de les classes populars a través de la sàtira i l’humor, conreada també en els llibrets de falla. Com a antecedent de les revistes falleres, no podem oblidar les publicacions culturals i literàries de finals del segle xix a partir de 39 EL CANET ‘15

Portada de la revista La Donsaina (1930). Arxiu: Joan Castelló

l’impuls de la Renaixença i que ja en el segle xx van donar lloc a l’aparició de projectes editorials com Valencia Nova (1906) o El Conte Valencià (1910). La influència d’aquests formats es va traslladar a l’edició d’alguns llibrets en forma de petites revistes satíriques editades pels mateixos fallers per a donar difusió al contingut de les seues falles.1 Les primeres iniciatives editorials específiques sobre les Falles, que reunien una relació i descripció de les falles plantades cada any, apareixeran en 1906 amb Les Falles de Sén Chusep (de Josep Navarro Cabanes, fins a 1913, i que incloïa altres textos al marge de l’explicació de la falla), Les Falles (1907) o Las Fallas de Este Año (19081909). La revista Impresiones (fundada per Manuel González Martí, Folchi) va dedicar un número especial que ja incloïa col·laboracions literàries superant el format de la recopilació de les falles plantades i establint una fórmula d’èxit que seria seguida per les successives publicacions falleres. En 1912, el setmanari Foc i Flama dedicaria també un número especial a les falles. No obstant això, i com ja assenyalàrem, la revolució vindrà amb l’aparició al març de 1912 del primer número de Pensat i Fet (fundada per Eduard Abarca, Francesc Ramil López, Ricard Sanmartín Bargues i Josep Maria Esteve Victoria), referent de la premsa cultural fallera fins a la seua desaparició després de 60 anys d’edició.

1“A tall d’exemple, podem esmentar publicacions com ara L’Araña Negra (dels fallers del carrer de Maldonado, 1888), Reunió del Trull (òrgan dels fallers d’Adreçadors i Escolano, 1891), Chaucha (dels fallers d’Espartero-Aragó, 1891), El Fem (dels fallers del carrer de la Beata, 1892), La Falla (dels fallers dels carrers Gràcia-En Sanz, 1892), La Perolá (dels fallers del carrer de Sant Gil, 1893), El Enredro (per a la falla del carrer de les Carabasses, 1894) i La Carabassa y el Margalló (de la plaça de Sant Jordi, 1894)” (Associació d’Estudis Fallers, 2012).

Com han destacat reiteradament els investigadors, Pensat i Fet no va ser la primera publicació dedicada a la cultura en valencià, ni tampoc va ser la primera revista popular en la nostra llengua. Com hem vist, tampoc va ser la primera publicació que de manera exclusiva va dedicar el seu contingut a les falles o que va reproduirne els esbossos. És a dir, que el seu mèrit no es va basar en el seu caràcter pioner, sinó que es va fonamentar en el seu abast entre un públic més ampli i en la varietat i qualitat del seu contingut, a més de defensar l’ús del valencià derivat de la unificació ortogràfica de les Normes de Castelló (1932) i ser una de les primeres que va incloure publicitat en vers i en valencià, i esbossos infantils, a més de mantenir el popular format de l’auca des de 1916 fins a la seua desaparició. Tal com han assenyalat els experts (Associació d’Estudis Fallers, 1996; 1) la seua importància és determinada per la seua prolongada existència, per la seua vocació eminentment literària i per haver involucrat en les seues pàgines destacades figures de la cultura perquè parlaren de falles, oferint una pluralitat ideològica i de continguts desconeguda en aquest àmbit fins al moment, combinant magistralment quatre elements fonamentals: cultura, humor, sàtira i falles. D’altra banda, el nivell dels col·laboradors al llarg de la seua història es va manifestar tant en el contingut periodístic i el literari —un dels aspectes més cuidats per la publicació—, com en el gràfic. Alguns dels dibuixants més destacats entre la segona dècada del segle xx i els anys seixanta van passar per les portades emblemàtiques de Pensat i Fet.

40 EL CANET ‘15

Portada de la revista Pensat i Fet (1913). Arxiu: Joan Castelló

Portada de la revista Pensat i Fet (1943). Arxiu: Ivan Esbrí

41 EL CANET ‘15

L’èxit de la revista es manifesta en la presència d’alguns números especials dedicats a altres festivitats (Fira de Juliol, Sant Vicent i per a la coronació de la Mare de Déu dels Desemparats) i pel notable tiratge de 20.000 exemplars entre els anys 1920-1930. La seua implicació en el context de les Falles va superar el límit de l’apartat editorial en algunes ocasions, com bé ho demostra la creació d’un premi a la falla més enginyosa des de la seua aparició. Pensat i Fet va suposar la consolidació de la premsa fallera especialitzada, amb un model de revista que, variant les seues seccions i tendències, va gaudir d’èxit i ha marcat, fins a l’aparició dels mitjans digitals, la manera d’informar i de donar a conéixer les Falles de manera periòdica. Al costat de Pensat i Fet, l’altra publicació destacada prèvia al lamentable parèntesi de la Guerra Civil és El Fallero, creat en 1921 i de caràcter més popular, que va tenir un acolliment massiu (a revista popular de major venda, de 40.000 a 50.000 exemplars) i que es va presentar com l’alternativa a la potència cultural de Pensat i Fet,

Portada de la revista El Fallero (1930). Arxiu: Joan B. Lli

que sempre va manifestar les seues pretensions literàries a partir de la selecció dels seus col·laboradors i el respecte a la norma ortogràfica. Creada per Vicent Miguel i Carceller, va comptar amb nombroses col·laboracions, moltes d’autors desconeguts, en un concepte de revista molt més anàrquic que el del seu rival i sense una norma unificada per a l’ús del valencià, encara que amb valor artístic en les seues portades i esbossos elevat, a càrrec d’Enric Pertegàs, tot i que d’un caràcter més convencional i sense una relació tan clara amb les tendències de la il·lustració del període previ a la guerra. El moment d’eclosió de Pensat i Fet i El Fallero va permetre la proliferació de nombroses publicacions dedicades en exclusiva a les Falles i de recorregut divers que van coincidir amb una expansió en molts aspectes de la festa fallera, tant a nivell geogràfic com de continguts. Aquestes primeres revistes van ser l’enllaç amb les publicacions que, des de la postguerra, han dominat el panorama editorial dedicat a les Falles, entre les quals destaquen El Turista Fallero. La llista de publicacions prèvia a la guerra és extensa, i inclou: La Falla, El Buñol (El Bunyol després de la guerra), El Ninot, La Sombra, El Cuet,

42 EL CANET ‘15

La Chala, El Tio Pep, El Tren Fallero, Les Falles, La Festa de San Jusep, Foc i Fum, Nostres Falles, Valencia Fallera, La Semana Fallera, Valencia y su Fiesta, Tró Fallero, Álbum Fallero, El Poble Fallero, El Tabalet, El Fallero Republicano, La Cremá, Crit de Festa, El Chisme Fallero, La Despertá, Foc Valenciá, La Plantá i Les Falles. Aquest primer període d’or de la premsa fallera és mostra també de les inquietuds polítiques i culturals anteriors a la Segona República, i a la fractura i reorganització de la festa durant el franquisme, i són exemple d’una varietat de tendències polítiques adscrites al valencianisme que, des de les seues revistes, van emprar les falles com a vehicle per a l’expressió ideològica i la instrumentalització de la festa, des del desenvolupament literari al pamflet populista. Una varietat de pensament que va desaparéixer amb el franquisme i la seua jerarquització i control de tots els estaments i agents de la festa, a més de la persecució de la nostra llengua. D’altra banda, les revistes del període analitzat suposen un formidable testimoniatge literari per la varietat dels seus participants i ens ofereixen una visió concreta de la imatge de les Falles que es tenia en un període històric tan concret, quan la festa no s’havia estés fins a les dimensions actuals ni en actes ni tampoc en organització, i quan alguns centres d’atenció en l’actualitat (com l’Ofrena o la figura de la fallera major) no havien acaparat quasi tot l’interés informatiu, deformant en gran manera el potencial cultural de la premsa fallera. Aquestes revistes són també bon exemple de com la intel·lectualitat s’ha aproximat a les Falles, trencant

l’esquema habitual de considerar que únicament són un fet festiu i cultural popular, i no una part gens menyspreable de la identitat valenciana. Sorprén la quantitat de noms que, adscrits a diferents tendències polítiques i culturals, es van aproximar en aquestes revistes a escriure i a reflexionar sobre les Falles, en un moment en el qual pareixien existir menys prejudicis cap a la nostra festa dels que molts sectors culturals tenen en l’actualitat. BIBLIOGRAFIA Ariño, A. (dir.) (1990): Historia de las Fallas, València, Levante-EMV. Associació d’Estudis Fallers (1996): La festa de les Falles, València, Consell Valencià de Cultura. — (2012) “Pensat i Fet en la festa de les Falles”, dins Pensat i Fet. València, 1912-1972, València, Faximil Edicions Digitals [DVD]. Castelló, J., (2012) “Pensat i Fet (1912-1972). La revista que dignificà la cultura de les falles”, dins Francisco Palomero Martí (coord.), Llibret 2012. Associació Cultural Falla Joan d’Aguiló, València, Associació Cultural Falla Joan d’Aguiló. — (2013) “Revistes falleres: especialització o només xafardeig”, dins Juan Gabriel Figueres (coord.), Llibret 2013. Associació Cultural Falla El Canet de Cullera, Cullera, Associació Cultural Falla El Canet de Cullera.

43 EL CANET ‘15

S E N TO B AY A R R I P U B L I C A C I O N S B AY A R R I

El Turista Fallero (o el llegat faller de Bayarri)

E

l Turista Fallero (ETF) és la revista-anuari degana de les falles. És El Fallero —que així és com es denominaven a aquests tipus de revistes— més longeu de la Història de les Falles, amb els seus 74 anys de vida, ininterrompuda, i sota la mateixa marca Bayarri. I per tant, El Fallero per antonomàsia. Va ser creat en 1942 per Vicente Bayarri Lluch, a l’any de fundar l’editorial Publicaciones Bayarri, quan tenia tan sols 27 anys. ETF va ser la seua segona publicació, després d’editar la primera edició de la Guia de Valencia, en 1941. Vicente Bayarri Lluch va dirigir i va dur a terme —pràcticament ell solament— El Turista Fallero durant 52 anys, fins a 1993. Des dels anys cinquanta fins a l’actualitat ETF roman com a líder indiscutible en popularitat, i és la revista-anuari fallera de major tiratge i difusió de les falles. El seu rècord se situa en els 40.000 exemplars i 150.000 lectors, només igualat per la revista El Fallero, dels anys vint i trenta, editada per Vicente Carceller. En els anys cinquanta ETF va competir amb fins a quinze revistes falleres diferents que van arribar a editar-se al mateix temps, entre elles la famosa i sacrosanta Pensat i Fet, a la qual va desbancar. Transcric el comentari de Vicente Bayarri Lluch, el fundador, que sempre es considerava com el seguidor

44 EL CANET ‘15

i continuador de la revista El Fallero: “Les més populars revistes d’aquells temps eren Pensat i Fet i El Fallero. La primera dirigida per l’íntim amic del meu pare, el poeta Ricard Sanmartín, que estava redactada tota en valencià amb la col·laboració dels millors poetes i prosistes de llavors; més les il·lustracions, dibuixos i portades de pintors de reconegut mestratge. Però els dibuixos dels esbossos de les falles eren molt xicotets i sense colors i l’explicació es limitava a un tercet que no feia possible extractar el seu argument. En canvi, els dibuixos de les falles que publicava El Fallero, del qual era propietari i director el senyor Carceller, eren grans i molt ben dibuixats per la ploma del caricaturista Pertegás. Carceller, que tenia impremta pròpia en el carrer Sueca, publicava també un setmanari d’humor i sarcasme polític titulat La Traca, que arremetia feroçment contra el franquisme, per la qual cosa va ser afusellat quan les tropes ‘nacionals’ van entrar a València.” En 1966, en complir ETF els 25 anys (noces de plata) la Junta Central Fallera (JCF) li va concedir el Bunyol d’Or com a reconeixement als mèrits contrets en el servei i l’enaltiment de les falles. Cap altra revista ha rebut tan alt guardó o recompensa. Més tard, també rebria el Ninot d’Or del Gremi d’Artistes Fallers de València (actualment ja està en possessió de 10 prestigiosos guardons de la festa fallera). La revista El Turista Fallero va ser la “inventora” que va introduir per primera vegada l’explicació de cada falla (1948), al costat de l’esbós publicat, fins llavors una simple quarteta; també va ser la inventora

dels esbossos en color (1951), dels plànols de situació de les falles i els seus recorreguts per a visitar-les. Publicar l’explicació de la falla, per a nosaltres és un requisit fonamental i obligatori. La premsa fallera va sorgir amb el llibret, que era (o havia de ser abans de res) “l’explicació i relació del que conta la falla”. Després van venir les revistes “els falleros”, que no eren i no havien de ser més que un llibret de llibrets. Sempre hem volgut ser fidels a l’estil que tenien eixes revistes per tradició, de les quals es comptabilitzen històricament fins a 40 capçaleres diferents. Manolo Sanchis ho sabrà. Així, hem conservat a través dels setanta-quatre anys les pautes d’or d’aquestes revistes. Primer, la portada havia de ser sempre una il·lustració (no una foto), i així ha sigut. Amb eixe motiu, hem comptat amb abundants i importants signatures d’artistes il·lustradors: Peris Aragó, Pascual Llop, Vicente Gil, José Edo, Martínez Forment, Vicente Lorenzo, Rafael Boluda, Ramón Pla, Josete Santaeulalia, Paco Santana, Carlos Corredera, Carlos Benavent, Pepe Puche, Paco López... En segon lloc, en el contingut d’articles havia de pesar d’una manera destacada la literatura humorística i satírica. I així ho ha sigut amb les nostres dues seccions permanents i inamovibles, com són “L’Auca Xirigotera” i “La Pepa, el falleril valencià”, a manera d’apartat especial de literatura fallera, on han col·laborat autors tan importants com Hernán Mir, Quino Puig, Paco Borrego, Candreu, Salvador Bolufer, Vicente Chulvi, Juanjo García, Julián Carabantes, Manolo Vilaplana... Tot això adobat amb il·lustradors molt estimables,

45 EL CANET ‘15

principalment humorístics: Harca, Nin, Josep Sanchis, Rafa Reinoso, Moisés Alarcón, Pertegás, El Gat Invisible, Toni Fornes, Armand Serra, Vicente Almela, Víctor Valero, Chuky, Miguel López Monserrat, Paco Roca, Ortifus, Javier Santés, Emilio Miralles, Hormigos, Ignacio Martínez, José Luis Mira, etc. I tercer, es fa necessària la presència del valencià en els textos, per tradició, i així ho hem fet en la mesura del possible, per motius comercials. De la part d’articles de fons, història, anàlisi i crítica, més entrevistes i enquestes no parle, perquè no és consubstancial a les revistes falleres tradicionals. En canvi, sí que em centraré en publicacions com ETF, que en l’apartat informatiu es limita a l’esbós i explicació de cada falla; la guia amb plànols d’ubicació de les falles per a facilitar la seua visita; el programa d’actes, i les fotos dels tallers i de l’Exposició del Ninot, bàsicament. Aquest ha sigut sempre i serà el nostre full de ruta o quadern d’estil d’ETF. Tot l’altre gruix d’actualitat fallera ja el fan els diaris de premsa escrita, les webs i portals fallers d’Internet i les revistes mensuals falleres. El Turista Fallero és (extensible açò que diré a totes les altres publicacions Bayarri falleres) l’únic mitjà on la informació documental i de difusió, o siga el seu contingut, va dirigida, no principalment i exclusivament al faller de comissió, sinó al públic general. D’ací el nostre títol de capçalera que bé explicava el seu fundador: “Li vaig posar el nom d’El Turista Fallero perquè la nostra revista va dirigida al turista que s’acosta a gaudir les falles, en el següent sentit d’aquestes dues paraules: turista, no necessàriament

Portada d’El Turista Fallero (1962). Foto: Publicacions Bayarri

46 EL CANET ‘15

forà, i faller no precisament de comissió; sinó que ho pot fer simplement qualsevol visitant, tafaner o voyeur interessat (valencià o no) en les Falles de València i la seua festa”. Modestament, creiem que ningú, ni en premsa diària, ni en revistes, ni en mitjans d’Internet, tracten aquest difícil desafiament de dirigir-se al mateix temps tant al neòfit en falles, com al faller entés i intel·ligent, com també a l’expert que vol aprofundir més. Aquest és el nostre difícil equilibri de divulgació i alhora especialització de qualitat i fons. Abans de publicar una informació o contingut ens preguntem: açò pot interessar-li?, o ho pot comprendre o ferli gràcia a un lector no faller de comissió? Si la resposta és sí, ho publiquem; si és no (en la seua doble opció), ho rebutgem. Tot menys avorrir-los amb assumptes de pintes, tant en boca avui en el noticiari faller de l’actualitat, però que tan suculents clients proporciona al departament de publicitat avui dia (enveja la meua). I si és un reportatge especialitzat i de nivell avançat o de difícil comprensió, assimilació i acceptació popular, procurar presentar-ho a nivell zero de coneixement. No sé si ho aconseguim, almenys ho pretenem, segons les circumstàncies i el temps. No donem res per avançat com a evident, conegut i sabut, predeterminat en falles. Cal explicar-ho o donar-li interés.

Resultat: els nostres lectors, seguidors, subscriptors i interessats col·leccionistes s’estenen, des de sempre, no solament per València i la seua Comunitat, sinó tot Espanya, Europa i l’univers conegut. El nostre defecte: massa atapeït i bigarrat d’informació i articles. Volem posar tantes coses en l’anuari que ni reduint els textos i fent-los més concisos, ho aconseguim. A partir del 1993 dirigeix El Turista Fallero Vicente J. Bayarri Llobat (Sento), el fill del seu fundador, qui marca una nova etapa, amb l’àmplia incorporació d’infinitat de reconeguts col·laboradors experts en falles: Moisés Domínguez, Manolo Sanchis, Gil-Manuel Hernández, Javier Tejero, Joan Castelló, Josep Lluís Marín, Lluís Mesa, Daniel Borrás, Miguel Ángel Gascón, Ampa, Fernando Lluna, Fernando Morales, Julio Tormo, Guillermo Ortigueira, Ángel Romero, Mikel Pagola, José Castelló, Xavi Serra, Kepa Llona, Nico Garcés, Javier Gisbert, Carlos Galiana, Roberto Gómez Baldaquino, etc. Igualment, tenim la creació del Concurs de Contes Fallers (que ja compleix 16 edicions). A més de la mascota, concurs i còmic de Patufet, el Falleret, i la seua cosina Pepa, l’Anti (d’Almela, des de 1996). També les noves sèries humorístiques per a “La Pepa”, “Locos por las fallas” (quatre

Versió digital d’El Turista Fallero (2014)

47 EL CANET ‘15

lliuraments) o “Todo lo que quisiste saber de las fallas y nunca te atreviste a preguntar” (de Candreu amb quatre lliuraments, també). Per altra part, en el plànol informatiu, crític i d’anàlisi i història vaig crear la sèrie “Mesa de debate fallero”, que ja anem per la tretzena; i “Fallas Míticas”, idea del nou director Javi Tejero, que ja anem pel seté lliurament. En aquesta segona etapa d’ETF no va haver-hi continuïtat en la inclusió de poesia fallera, gènere tan important en el contingut literari dels falleros, que sempre va publicar en l’ETF Vicente Bayarri Lluch en la continuada secció de retallades de llibrets “Espurnas de llibrets”. Sento ho va compensar amb un altre gènere literari faller, que estava molt oblidat: el conte faller, o microrelat. I sobretot, va ampliar el contingut documental de les falles en si, afegint els esbossos i explicació de les falles infantils de la Secció Especial. A més, les falles (esbossos i explicació) dels pobles de l’Horta, que ja anem incloent-les des de l’any 2001. Quant a fotògrafs col·laboradors d’una manera directa, cal destacar Ramón Peris, Antonio Cortés, Toni M. P. Sanchis, Lázaro de la Peña i Adrián Castelló. Són ja una dotzena de publicacions falleres les que trau cada any l’editorial Bayarri per a propagar i difondre les falles per tot el món (i no és una fanfarronada d’autobombo). Perquè a més, les nostres festes es troben en unes quantes més publicacions falleres de Bayarri, que són com a autèntics apèndixs, afegits, complements i suplements i fills d’ETF, l’obra magna, mare de totes les publicacions falleres de Bayarri.

Col·laboradors d’El Turista Fallero en 2004. Foto: Joan Castelló

48 EL CANET ‘15

Així tenim, per exemple, Así són las Fallas, una superba antologia històrica, fotogràfica i divulgativa de les falles, en cinc idiomes, amb sis edicions ja. Un manual per a comprendre, entendre i assabentarse de tot sobre les falles d’una forma il·lustrada i il·lustrativa, fàcil per a tots. La Guia Fallera (The Fallas Guide, des de 1998), el fullet ràpid i completíssim en sis idiomes per a visitar i gaudir de la festa de les Falles per a tot turista que es prea, en la setmana gran fallera, ja siga visitant de qualsevol país del món, perquè s’assabente, ràpidament i fàcilment de tot el fonamental de la festa fallera, sense necessitat de tenir ni idea. I a més, les explicacions i arguments de les falles especials del centre li les posem en el seu propi idioma! Un cas a part és la famosíssima publicació Fotos Fallas, Àlbum Bayarri, que s’edita anualment des de 1955, l’estel faller dels col·leccionistes. També Bayarri té productes en la cresta fallera de difusió comercial audiovisual, des de 1985, en DVD. És el Video Fallas anual de Bayarri, que va quedar interromput per motius tècnics-comercials el passat 2014. L’última publicació fallera de Bayarri va eixir fa tan sols nou anys, Falla Crítica, que va desaparéixer després de set números per ser massa “maleïda” per al mercat faller. I això sense oblidar-nos de les edicions d’aquests anuaris en versió digital electrònica. I són ja, també açò com a propaganda de la casa, cinquanta títols diferents de publicacions (de tipus guies turístiques i urbanes) dedicades a València que romanen en l’actualitat. L’última

novetat, “Valencia Emblematica” (revista i DVD), en espanyol i anglés, amb ja dues edicions, en tan sols quatre anys. En l’actualitat roman ETF pràcticament solament en la seua especialitat de revista i anuari, al costat de Actualidad Fallera, que a més de ser anuari-extra amb tots els esbossos publicats, com manen els cànons, resisteix amb èxit des de fa 20 anys i s’edita mensualment. Una altra història són els portals d’Internet, sorgits fa a penes cinc anys, entre els quals destaca Cendra Digital, que publica des de fa dos anys en el seu web tots els esbossos i fotos de les falles. Pel que fa als extres anuaris fallers de premsa diària, no entre, ni tampoc en les revistes sobre cultura fallera, ja que la meua exposició-comparació va dirigida solament al tipus i prototip de la revista fallera, i no a la premsa fallera en general. Cadascun agrana per a la seua casa. En aquest sentit vull destacar, citar i recolzar dues revistes falleres que, per no poder pagar els abusius drets de reproducció de tots els esbossos de falles, no poden o van poder competir com a autèntics falleros. Em referisc a les estimables revistes Lletra Faller, i el Pensat i Fet de l’última etapa, que desgraciadament va haver de tancar per no poder complir la fórmula del que és un fallero. Des de 2010, en incorporar-se la nova editora Comunidad Fallas y Editores, per motius d’herència i continuïtat de la signatura Bayarri, exerceix de director d’ETF Javier Tejero, i roman Sento com a assessor i supervisor.

49 EL CANET ‘15

A C T U A L I D A D FA L L E RA

Actualidad Fallera: més de 20 anys informant de les Falles

A

mb l’objectiu d’oferir al faller un mitjà de comunicació mensual en el qual trobar reflectida tota l’activitat del col·lectiu, naixia l’1 de gener de 1993 la revista Actualidad Fallera. La iniciativa, impulsada pel periodista Braulio Torralba, professional de reconeguda trajectòria al món editorial, començava a fer els seus passos vacil·lants en un àmbit complicat, el de la informació festiva. L’empresa era ambiciosa: crear una revista mensual fallera. I per a més reptes, que a més funcionara. Altres intents havien fracassat, es van quedar en el camí, no per falta de ganes, sinó potser per falta d’intensitat, la qual sí que va demostrar l’equip capitanejat per la família Torralba. Tal com reconeixia el mateix director de la publicació “les pèrdues eren assumides amb serietat, a pesar que el format amb el qual vam començar no era l’ideal; de fet, va haver-hi un moment en aquesta primera etapa, concretament entre els mesos de març i abril de 1994, en la qual Actualidad Fallera es convertia en un quadernet, suplement d’una altra capçalera, Actualidad CV, setmanari d’informació general, per a tractar de compensar pèrdues”.

50 EL CANET ‘15

A l’octubre de 1994, després de 66 periòdics publicats i prop de dos anys de vida, va arribar el paper cuixé. “Tot va començar a rodar, amb molta lentitud, però a rodar, i així el faller va començar a veure llum i a fer-se partícip d’eixa aposta per la permanència en el sector de la festa. El color i els continguts de la nova revista van motivar lectors i anunciants. Tot va prendre cos per a fer possible la continuïtat i la il·lusió dels editors, i així redreçar el projecte”, afirmava Torralba. Ja en el mes d’abril de 1997 es canviava a un format de major grandària. Quant a la cerca de la línia editorial, també aquells inicis van ser complicats. “No va resultar fàcil determinar els continguts, per a res. Vam provar de totes les formes possibles: investigant la història del món festiu faller; incloent-hi columnes d’opinió realitzades per importants personalitats; fent reportatges realment innovadors. Tot ho vam provar, fins a arribar a una conclusió, que no va ser una altra cosa que l’alternança entre l’actualitat viscuda en el dia a dia i la dedicació als temes concrets que afecten el faller. El tractament, sempre seriós, de tot allò que envolte a la festa, donantli suport i defensant-la davant qualsevol que pretenga perjudicar-la”. L’Extra Falles, número especial de març en el qual s’inclouen els esbossos dels monuments, així com diversos reportatges divulgatius, és una de les joies de la corona i potser una de les edicions de les quals més orgullosa se sent la redacció d’Actualidad Fallera juntament amb l’Anuari, que es realitza des de l’exercici 2003, i l’Especial Premis, que s’edita Portada del número 1 d’Actualidad Fallera (1993). Foto: Actualidad Fallera

51 EL CANET ‘15

Portada de l’anuari d’Actualidad Fallera (2003). Foto: Actualidad Fallera

Portada de l’Extra Falles d’Actualidad Fallera (2003). Foto: Actualidad Fallera

52 EL CANET ‘15

des de l’any 1999. També Actualidad Fallera ha volgut innovar dins de la crònica festiva. Ho va fer per exemple en el número 120, l’Extra Premis d’abril de l’any 2000, quan es va incloure amb la revista un CD amb el resum de l’exercici faller. Actualidad Fallera també va ser un dels primers mitjans que va acostar la seua edició al món digital. Internet era un territori que començava a ser explorat i les falles ja tenien una pàgina web a la qual remetre’s; pàgina que actualment registra un intens tràfic de visites diari, igual que les xarxes socials de la publicació. També cal destacar els llibres editats per l’equip de la publicació, com La Pirotècnia, un sentiment, a l’octubre de 2003. I altres peces realitzades, com el curtmetratge Més que paraules, i que va ser estrenat en Kinépolis València al setembre de 2014. El número 187, de maig de 2006, va suposar un canvi tant en la capçalera com en la maquetació, que inclouria l’actual configuració del logotip. Seria al maig de 2014 quan el disseny tornaria a ser protagonista d’una renovació total, donant major importància a l’apartat gràfic. En el mes de gener de 2015 va eixir al carrer el número 288 d’Actualidad Fallera, tota una fita en la premsa fallera, i en particular en l’apartat de revistes dedicades a la festa. Un motiu per a seguir al peu del canó, lluitant per oferir al lector l’actualitat i la informació del món faller des de la professionalitat.

Portada del número 187 d’Actualidad Fallera (2006). Foto: Actualidad Fallera Portada de l’Extra Falles d’Actualidad Fallera (2007). Foto: Actualidad Fallera

53 EL CANET ‘15

R A MON E ST E L L É S ME M B R E D E L ’A S S O C I A C I Ó D ’ E S T U D I S FA L L E R S

L Cendra: suc de Falles

a revista fallera Cendra naix a l’abril de 2005 arran d’una idea inicial de Manolo Sanchis, que aquest transmet a Quino Puig el mateix dia que es coneixen al casal de la Falla Montortal-Torrefiel de València, ‘El Cudol’. Els dos havien sigut convidats per Simó Aguilar a una de les nits dels premis Crítica i Compromís que organitzava el Club a la Nostra Marxa. Al mateix lloc i en el mateix acte, coneixeran també Guillem Alborch qui s’afegirà a la conversa i al projecte. Uns dies després, Hernan Mir, que ja havia sigut informat de la proposta, s’hi adhereix; i serà ell, de fet, qui pose nom a la publicació. Aquesta iniciativa no es pot entendre sense l’experiència prèvia de la revista ARTFA , però ara es tractava d’editar una publicació en valencià. Des del 31 de març de 2006, Cendra es vincula a l’Associació Cultural Malalts de Falles, fundada i registrada aquest mateix dia per Manolo Sanchis, Hernan Mir, les seues respectives mullers i Enric Turégano. Com a curiositat, cal destacar que Xavi Serra venia usant habitualment en aquells moments, com fa ara, la marca Malalt de Falles. Aquesta circumstància mai no ha suscitat cap problema.

54 EL CANET ‘15

Cendra ha tret al mercat setze números des del dimecres 13 de juliol de 2005, dia de la presentació del núm. 0. Tot seguit va el detall corresponent i referència esquemàtica de les publicacions auxiliars: Núm. 0. Primavera 2005, portada de Josep Santaeulália Núm. 1. Primavera-Estiu 2005, portada d’Antoni Ortiz, ‘Ortifus’. Núm. 2. Primavera-Estiu 2006, portada de Víctor Valero. Núm. 3. Tardor-Hivern 2006, portada de Guillem Alborch i Nando Moncho. Núm. 4. Primavera-Estiu 2007, portada de Vicent Lorenzo (amb Tot Falles). Núm. 5. Tardor-Hivern 2007, portada de Carles Galiana. Núm. 6. Primavera 2008, portada d’Alejandro Santaeulalia. Núm. 7. Estiu 2008, portada de Lázaro de la Peña (amb Tot Falles). Núm. 8. Primavera 2009, portada de Rafael Boluda (amb Tot Falles). Núm. 9. Segona època. Primavera 2010, portada de Carlos Corredera (amb Tot Falles). Núm. 10. Segona època. Primavera-Estiu 2011, portada de Lluís Amat (amb Tot Falles). Núm. 11. Segona època. Tardor-Hivern 2011, portada de Miguel Arraiz i Raül Climent Núm. 12. Segona època. Tardor-Hivern 2012, portada de José Luis Mira. Núm. 13. Tercera època. Primavera-Estiu 2013, portada de Javier Bea i José Tena, ‘Panal Fallero’. Núm. 14. Tercera època. Tardor-Hivern 2013, portada de Paco Roca. Núm. 15. Tercera època. Primavera-Estiu 2014, portada de Rafael Vilches. Núm. 16. Tercera època. Tardor-Hivern 2014, portada d’Eugenio Simó.

Portada del número 0 de la revista Cendra (2005). Foto: Ramon Estellés

55 EL CANET ‘15

Els números 3, 4, 7, 8 i 9 es diuen quadrimestrals; els números 5 i 6, trimestrals. Els números del 3 al 7 anuncien la seua pàgina web, www.totcendra.net, que, en qualsevol cas, ja està present als crèdits del número 2. Els números del 9 al 14 publiciten una adreça distinta: www.cendradigital. com. Els lliuraments 15 i 16 han suprimit referències a qualsevol pàgina web. “Tot Falles”: El número 4 va oferir, en un CD, 2.500 fotografies de totes les falles de València de l’any 2007; l’any 2008, el número 7 ens en va oferir un DVD molt més ampli. Des d’aleshores, els anys 2009, 2010 i 2011 els DVD s’han posat a la venda a banda de la publicació escrita. L’equip de Tot Falles estava format per Ángel Romero Melle, Empar Díaz Tortosa, Salvador Castelló, Juan Pedro Collado i Juanjo Medina i Bonilla. “Fallas 1937. El arte en guerra”: Aquest DVD ofereix al públic el documental homònim de Xerea Films, dirigit per Óscar Martín, que desenvolupa la iniciativa republicana, patrocinada per Renau, de construir, per al març de 1937, quatre falles antifeixistes. Es va lliurar amb el número 14 de la revista, amb un lleu increment de preu. A hores d’ara es treballa en l’edició d’un CD dedicat al treball d’Ortifus. La publicació sol incloure, al costat d’entrevistes de contingut més o menys lleuger i el que podríem dir reportatges d’actualitat, treballs d’investigació i assajos crítics, en una alta proporció. Tots aquests materials s’ofereixen al públic íntegrament en valencià normatiu, tot seguint els preceptes de l’Acadèmia Valenciana 56 EL CANET ‘15

Persentació del número 1 de Cendra (2005). Foto: Ramon Estellés

de la Llengua. En comptades ocasions, però, algun investigador fa servir normativa secessionista: la presència d’aquests treballs no desmereix la posició clara de Cendra en defensa de la unitat de la llengua. Cendra va ser creada amb la intenció de convertir-se en referència analítica i crítica de la festa de les Falles, així com la de portar endavant una replega constant d’iniciatives i una crònica detallada de la capacitat d’innovació dels fallers. En realitat, però, totes les nostres festes del foc poden ser l’objectiu de la revista, com s’ha fet palés amb la seua atenció constant envers les fogueres. A més, en aquest esforç, no seran mai un obstacle els límits estrictes del territori valencià, ja que, allà on l’experiència fallera s’haja concretat, tard o d’hora hem d’arribar. D’una altra banda, Cendra vol ser mostra i exemple de la riquesa creativa que envolta les falles, i rep, per això, la col·laboració recurrent i desinteressada dels millors dibuixants i artistes gràfics. La revista, més enllà del valor intrínsec d’aquests treballs, necessita ser atractiva, especialment, per a les generacions més jóvens, les més visuals de la nostra història, segurament. Estem, per tant, davant d’una publicació en la qual col·laboren un munt dels millors dibuixants i artistes gràfics valencians, normalment enquadrats en la secció “Socarrats”, com són: José Luis Aguilar, Lluís Amat, Guillem Alborch, Vicent Almela, Carlos Benavent, Rafael Boluda, Alicia Casaño Mestre, Carlos Corredera, Ignacio Ferrando, Toni Fornés, Mario Gual, Alicia Guillén, Xavier Herrero, Miguel López Monserrat, Vicent Lorenzo, Vicent Francesc Lorenzo, Javier Martínez, Raül

Martínez-‘Chucky’, Maubrush, José Luis Mira, Nando Moncho, Vicente Montalbá, José Núñez Jiménez, Antonio Ortiz Fuster-‘Ortifus’, Mario Pedret, Marina Puche, Pepe Puche, Elvira Raimínguez, Maties Real, Paco Roca, Guillermo Rojas, Alejandro Santaeulalia, José Santaeulalia, Miguel Santaeulalia, Armando Serra, Víctor Valero o Rafael Vilches. “El cendrós” de Miguel Santaeulalia representarà sempre una espècie d’apartat específic. Segons la introducció conjunta de Manolo Sanchis i d’Hernan Mir, SANMIR, per al número 0: «“Cendra” naix de la convicció profunda que hi ha un espai cultural a les falles que cal potenciar i recolzar, per contrarestar la imatge de “pandereta” que la festa va assolint any rere any. Està molt bé que ens declaren la millor festa del món, i tant! Però de què servix quan esta imatge es queda en pura i dura fatxada? De res! Si en quant s’escarba un poquet cau com un castell de naipes, si de seguida cau la corfa i no apareix el suc per cap banda. Si realment volem fer festa rica, culta, pel que té de popular, secular i tradicional, si volem prestigiar realment fent les falles, ha de ser a través de l’estudi, conservació, arxiu i publicació de tot el moviment cultural que arrossega la festa.» Cendra s’ha autoimposat un gran esforç de vulgarització perquè parteix d’una posició que sap que és minoritària: «Tot i a pesar de ser sabedors que la proposta únicament arribarà a una minoria dels fallers, estem convençuts que hem de potenciar la festa per sentir-nos

57 EL CANET ‘15

orgullosos d’ella. No val únicament omplir-se la boca dient que som la millor festa del món, no servix autocomplare’s dient que des de fora ens han assenyalat com la festa més completa del món […] si no sabem guardar-la, si no fem res per potenciar-la culturalment i dotar-la d’eines perquè siga més estudiada, llegida i valorada pels seus protagonistes, per la societat civil que l’envolta i pels possibles investigadors i estudiosos forans. Cal salvar l’infinit abisme entre la cultura i les falles […]» Finalment, posats a introduir el que puga ser aquesta publicació del foc, res més convenient que un resum, organitzat temàticament, de les seccions en les quals s’estructura: Amb l’objectiu de fer replega de la pluralitat d’aspectes de la cultura popular que envolten la festa, des del núm. 2 inclourà una secció dedicada a la música popular, “Al so que toquem” i, des del número 6, una altra dedicada a la pilota valenciana, “Va de Bo”. També en tindrà una altra, “Entre caixes”, per tractar el teatre faller. La revista ha destacat alguns plantejaments trencadors al món de les falles des de la secció “Alternatius”: al núm. 0, ressenya el desé sopar del col·lectiu “A la nostra marxa”; al núm. 2, les propostes estètiques de la Falla Lepanto, al núm. 5, les del grup Noscarmientas, i, al núm. 6, les de la Falla d’Arrancapins. La crítica atribuïble a la pròpia revista sol manifestar-se especialment en les “Punxes”, amb les pulles del ‘Punyeter indomable’, paper que es reparteixen Hernan Mir i Manolo Sanchis. En qualsevol

cas, l’editorial en sentit estricte, tan crítica o més que les punxes, sempre estarà a “Des de la trinxera”. Aquestes seccions ubiquen la revista, clarament, en l’àmbit de l’esquerra nacionalista valenciana. Les opinions dels estaments oficials es reservaran a “Obrint pas”, mentre que la porta oberta a l’opinió enraonada d’àmplia procedència quedarà a “L’entarimat”. Els treballs d’investigació s’enquadraran, primerament, en “El bagul de les Andròmines”, un «espai per a la memòria, un bloc de recuperació d’aquells trets, idees, propostes, etc… que amb el pas del temps s’han convertit en referent de nostra festa o que quedaren en l’oblit», que s’ha concretat en un eloqüent recull d’articles de to erudit i ampli recurs a les fonts arxivístiques i hemerogràfiques, on s’han de destacar la figures de Salvador Ciscar, Josep Joan Coll, Ramon Estellés, Xavier Martos, Juanjo Medina, Hernan Mir, Javier Mozas, Quino Puig, Manolo Sanchis i Rafa Tortosa. S’hi ha de destacar també la secció “A la llum”, que pretén reproduir, seleccionats pel seu interés, «alguns dels millors treballs publicats als llibrets de falla i que malauradament no arriben enlloc per la seua nul·la distribució». Ací esmentaré la presència de Guillem Alborch, Elena Martínez i Rosendo Sorlí. En aquesta secció té cabuda també l’article de Salvador Ciscar i Juan, ―versió reduïda, però eloqüent, d’un de molta més extensió publicat al llibret de 2010 de la Falla Ramón y Cajal de Torrent―, dedicat a la biografia de l’artista faller Vicent Pallardó Latorre.

58 EL CANET ‘15

Els treballs de “Cendra viva” es dedicaran a les històries de les comissions, i “En Marxa” treballarà les iniciatives culturals d’aquestes. L’atenció envers els artistes raurà, sobretot, a “Enquadres”, o “Enquadraments”, dedicada a les biografies de «personatges (que) han passat a la intrahistòria de les falles.»; és on la revista ha incorporat treballs ressenyables d’investigació del mateix Sanchis, sobre el gran Carlos Cortina Beltrán; de Joan Castelló Lli, sobre l’artista Víctor Valero; de Quino Puig i Safont, sobre el també artista José Luís Ferrer, ‘Regino’; d’Hernan Mir, sobre Simó Aguilar; o de Ferran Gil, sobre Josep Bea Izquierdo, entre molts. D’un altre caire són les entrevistes de Joan Castelló a l’artista Vicent Lorenzo, o de Diana Tortosa a l’arxiver i col·leccionista Josep Huguet, etc. “Enfangats” destacarà, per la seua banda, els quefers als tallers dels artistes, amb magnífics articles de Joan Castelló, per exemple. Comentari afegit mereix “In memoriam”, que recordarà aquells que foren grans i ens han deixat.

Sense temps per esmentarne altres, cal acabar ací destacant l’ingent esforç de Cendra per estudiar i enaltir la festa de les falles fora de la ciutat de València, i les fogueres d’Alacant, amb l’establiment i la cura d’un selecte grup de col·laboradors que trobarà el seu lloc privilegiat d’expressió a “Extramurs”. Així, per exemple: a Alacant, Lluís Amat, Miguel Ángel Durá, Víctor M. López, Armando Parodi o Juan Carlos Vizcaíno; a Benicarló, Pedro Manchón; a Borriana, Quino Puig; a Cullera, Joan Castelló; a Dénia, Bruno Moreno; a Elda, José Luis Contreras; a Gandia, Josep Joan Coll i Pasqual Molina; a Torrent, José Fernando Andreu, Salvador Ciscar i Aitor Sánchez; a Paterna, Félix Gámez i Elena Martínez; a Xàtiva, Guillem Alborch i Rafa Tortosa; etc. Finalment, he de destacar el núm. 11 de la publicació, “Dossier de premsa”, un monogràfic dedicat al centenari de la premsa fallera que l’equip de Cendra celebraria l’any següent amb l’exposició “100 anys de premsa fallera”, concebuda per Manolo Sanchis. 59 EL CANET ‘15

Portada del número 12 de Cendra (2012). Foto: Juan Gabriel Figueres

J O S É MA R T Í NE Z DI R E C TO R D E L A R E V I S TA D ’ E S T U D I S FA L L E R S I ME M B R E D E L ’A S S O C I A C I Ó D ’ E S T U D I S FA L L E R S

La Revista d’Estudis Fallers

L

’any 1990 es fundava, per part dels autors que havien treballat en el llibre Historia de las Fallas editat per Levante-EMV, l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF), amb l’objectiu de fomentar i divulgar l’estudi de la festa fallera en les seues diverses dimensions, sempre des d’un procés sistemàtic, rigorós i continuat. El treball d’esta associació de caire científic, formada per un equip multidisciplinari d’investigadors, prompte va necessitar un òrgan de difusió que recollira i posara a l’abast general els diversos treballs d’investigació que estaven realitzant-se a l’àmbit universitari. En este context, l’any 1994 va nàixer la Revista d’Estudis Fallers (REF), amb eixe objectiu de promoure, difondre i donar visibilitat als diferents estudis que, al voltant de la festa de les Falles i altres festes relacionades amb el foc, estaven desenvolupant-se, no només al nostre àmbit, sinó a qualsevol àmbit territorial. La revista, batejada inicialment amb el subtítol de “Quaderns d’investigació social de la festa”, ha anat convertint-se durant tots estos anys en una referència per a investigacions originals i reflexions assossegades en l’àmbit faller. Des del seu primer número fins al número actual s’ha pogut vore una evolució estètica i qualitativa

60 EL CANET ‘15

important, i ha mantingut sempre el seu esperit de revista científica basada en dos pilars fonamentals: la reflexió i la investigació. En les Falles de 2015 s’haurà publicat la revista número 20 que, editada anualment, compta amb un públic fidel que creix rere any i que ha permet que la revista haja complit la majoria d’edat amb una bona salut. No ens trobem, efectivament, davant una revista de divulgació general, sinó davant una revista de divulgació de la investigació que, això sí, tracta de ser abastable per a qualsevol persona interessada en els estudis sobre la festa de les Falles. Seccions de la revista Com moltes altres revistes de caràcter científic, la Revista d’Estudis Fallers té quatre seccions principals i clarament diferenciades: reflexions, materials d’estudi, estudis i ressenyes. Estes seccions faciliten la possibilitat de diferenciar la natura dels treballs publicats i permeten guiar els autors que desitgen publicar a la revista en l’orientació dels seus textos: Reflexions: es tracta de treballs d’extensió reduïda (d’un màxim de 10.500 caràcters) que tenen com a objectiu expressar opinions raonades i reflexions sobre algun tema de la revista. Materials d’estudi: són treballs d’una extensió mitjana (entre 2.000 i 20.000 caràcters) que han d’oferir estudis de textos inèdits o poc coneguts d’altres autors, exposicions de l’estat de la qüestió d’algun tema, o avanços d’investigacions en curs. Estudis: esta secció recull treballs de major extensió (entre 22.000 i 35.000 caràcters) que constitueixen 61 EL CANET ‘15 Número 19 de la Revista d’Estudis Fallers. Foto: José Martínez

investigacions originals no publicades anteriorment relacionades amb els temes de la revista. Ressenyes: en este apartat es publiquen breus notes (entre 1.500 i 3.500 caràcters) d’informació i crítica bibliogràfica sobre les principals publicacions de l’any immediatament anterior a la publicació de la revista que tenen importància dins de la temàtica de la revista. A partir d’estes quatre seccions, a la Revista d’Estudis Fallers tenen cabuda pràcticament tot tipus de treball d’investigació i reflexió sobre la festa, a més d’oferir una visibilitat especial a aquelles publicacions que, per una qüestió o una altra, no tenen la difusió adequada per poder ser tingudes en compte pels investigadors de la festa fallera. En este sentit, l’apartat referent a les ressenyes ens permet comptar amb una gran nòmina de crítiques de publicacions referents a la festa fallera. Una revista científica Des del seu naixement, la Revista d’Estudis Fallers volgué posicionar-se com una revista científica i, com a tal, al llarg del temps ha hagut d’ajustar els seus criteris i paràmetres per a complir tots els requisits que garantisquen a la publicació una garantia acadèmica i científica equiparable a qualsevol altra publicació periòdica d’àmbit científic. En l’actualitat la revista té un director i un consell editorial, format per membres en actiu de l’Associació d’Estudis Fallers, entitat editora de la revista des de 1996 (els primers dos números van ser editats per un col·lectiu autoanomenat “Col·lectiu Faller Alternatiu”).

El director, amb l’ajuda del consell editorial, és el responsable de determinar els continguts de cada revista, sempre tenint en compte les tendències i els treballs que des de l’àmbit acadèmic i científic estan realitzant-se i que puguen tindre cabuda en la temàtica de la revista. A més, la Revista d’Estudis Fallers compta amb un comité científic format per una quinzena d’investigadors de diferents ciències socials provinents tant de la Comunitat Valenciana com d’altres territoris nacionals i internacionals. Este comité garanteix la rigorositat de la revista i el seu procediment d’acceptació d’originals, a més de donar un suport acadèmic als objectius i trajectòria de la publicació. La participació en la revista està oberta a qualsevol treball que entre dins dels seus paràmetres temàtics. Tots els textos presentats passen per un procés d’avaluació en el qual dos persones, amb caràcter anònim, avaluen el treball i valoren si respon a les característiques necessàries per a formar-ne part; cada un dels dos avaluadors emet un informe a la direcció de la revista amb observacions sobre l’article avaluat i un dictamen, que pot ser de publicar, de publicar amb modificacions, de demanar a l’autor o autora una sèrie de revisions i modificacions i que l’article revisat siga enviat de nou a la revisió, o de no publicar en cap cas. Hem de dir que, en cas que hi haja observacions que impedisquen la seua publicació, a l’autor o autora se li envia l’informe raonat i, en cas necessari, es contacta amb ell per valorar conjuntament les modificacions proposades.

62 EL CANET ‘15

Diversos números de la Revista d’Estudis Fallers. Foto: José Martínez

63 EL CANET ‘15

Continguts multidisciplinaris Al llarg de dènou números de la revista (la de 2015 farà la número 20) han sigut molts els temes tractats des de diversos punts de vista. Així, podríem destacar com s’han tractat temes com el paper de la dona en la festa, l’ús del valencià, la música, la sociabilitat, la sostenibilitat ambiental, la professió d’artista faller o l’estil artístic de les falles, les Falles a les comarques, o la gestió cultural, per citar alguns exemples; es tracta sempre d’articles que provenen d’una investigació prèvia o que suposen, en si mateixos, una investigació original. Respecte a la procedència dels autors, és cert que òbviament es tracta d’una procedència majoritàriament valenciana, però destaca també la presència de treballs d’investigadors nord-americans, francesos, italians i llatinoamericans. Les filiacions investigadores dels autors dels articles publicats fins al moment mostren, de la mateixa manera, una multidisciplinarietat que es conjuga perfectament davant tema comú que constitueix la festa de les Falles i tots els seus elements i característiques. En tractar-se d’una revista que podria emmarcar-se dins dels estudis culturals, s’ha pres una especial cura a donar eixida a articles i treballs que relacionen la festa de les Falles amb altres festes. Així, s’han publicat treballs que relacionen la festa gran de la ciutat de València amb altres festes com el carnaval de Viareggio (Itàlia), Setmana Santa Marinera (València), Corpus, les creus de Maig, el palio de Siena (Itàlia), el carnaval de negres i blancs (Colòmbia), o les xemeneies reials de Trinidad (Hondures).

En relació amb altres activitats de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF), la revista s’ha fet ressò de debats i reflexions, especialment de les provinents de les converses “Les Falles, a la Nau”, que l’ADEF organitza des de l’any 2005. Així, des d’eixe any, la Revista d’Estudis Fallers recull algunes de les reflexions i intervencions més sobreïxents de les jornades. En este sentit, la revista ha publicat treballs sobre falles i periodisme (2005), falles i pirotècnia (2006), el futur de la Ciutat de l’Artista Faller (2007), la sostenibilitat (2008) i economia de la festa (2009), els drets d’autor (2010), la formació dels artistes fallers (2011), les Falles com a patrimoni cultural (2012), models de festa (2013), o la participació i administració de la festa (2014). Els elements gràfics que han anat formant part de la revista, bé com a il·lustracions interiors, bé com a portades, han sigut treballs de Victor Valero i Toni Colomina, artistes gràfics i fallers i companys de l’ADEF, així com de Vicent Almela, autor de la portada de la revista de 2011. La presentació de la REF: una cita anual La Revista d’Estudis Fallers té una periodicitat anual i, per tant, la presentació de cada número s’ha convertit en una cita en el calendari de totes aquelles persones interessades en la investigació fallera i l’estudi de la festa. En consonància amb les activitats de l’ADEF, es fa coincidir l’acte de presentació de la revista amb l’acte de lliurament del Premi Soler i Godes al millor article d’un llibret de falla de la comarca de l’Horta, convocat per l’associació des de l’any 2005.

64 EL CANET ‘15

Gil-Manuel Hernández i Anna Ruiz amb la REF 2014. Foto Joan Castelló

D’esta manera, s’arrodoneix el cicle d’iniciatives fixes de l’ADEF destinades a fomentar i propiciar la investigació i reflexió sobre la festa. La revista, per tant, s’ha convertit en una referència per a la investigació científica sobre la festa de les Falles, i té una entitat per si mateixa. Però, a més,

la seua relació amb les altres activitats de l’ADEF fa entendre perfectament els motius de la seua existència i el seu valor com a treball col·lectiu i plural que aspira a continuar obrint nous camins a l’estudi, a la investigació i a la reflexió en les Falles. Uns camins en què no anem a soles i en els que continuarem trobant companys i fent amics.

65 EL CANET ‘15

DA N I E L B O R R Á S P E R I O D I S TA . R E S P O N S A B L E DE C U LT U R A D ’ E L M U N D O I C O O R DI N A D O R DE L ’ E X T R A D E FA L L E S

Falles en El Mundo. Així ho contem

D

eia Jacinto Benavente que les dones estimen, regularment, als qui ho mereixen menys. A l’home que no som, potser. Però les dones no són diferents de la resta; tots acabem fent alguna cosa semblant. Les Falles (tan complicades o més), semblen jugar a açò amb la informació que generen: prefereixen donar almoines a premis. És l’única explicació possible a un fenomen que costa racionalitzar. La informació generalista que es vincula a la festa, açò és, la que pot interessar al públic expert i al que no ho és, funciona molt pitjor que la broma privada. Un problema entre una comissió i el barri en el qual se situa pot arribar a tenir menys ressò que el color del vestit de la Fallera Major. Omplir menys pàgines, generar reaccions més tèbies, morir abans en el temps. Des de l’edició d’El Mundo Comunitat Valenciana fa alguns anys (no massa) que dediquem un espai (no massa) a la informació relacionada amb la festa fallera. En el diari no hi ha notícies o periodistes especialitzats en Falles; hi ha notícies i periodistes que parlen ― també— sobre Falles. L’aposta sembla absolutament òbvia: és la festa més gran de la ciutat, mou a diversos milers de persones, preocupa els polítics, genera al seu al voltant una important quantitat de material

66 EL CANET ‘15

cultural i educatiu. Les Falles tallen carrers, manegen diners públics, generen indústria, enfronten polítics, potencien la llengua, modifiquen l’entramat urbà. Però al final tot sembla reduir-se a aqueixa sort de microclima social que es genera al voltant de la jerarquia fallera. Les reines de la festa, les comissions amb noms il·lustres, els monuments cars... aquestes coses. I la batalla, reconeixem amb el cap cot, està perduda. Escric aquest text i sona lent el Time Out de The Dave Brubeck Quartet. Un concert de jazz seria una bona analogia: acords, compassos, ritmes... caos i llibertat. És un trencaclosques que pot tenir un tremend sentit o no tenir-ne cap. En les Falles no hi ha ordre. Els seus protagonistes no solen respondre a l’impuls que, des de les pàgines d’un periòdic, es dóna a un moviment de canvi o una petició (qui es va apuntar realment a la crida d’un nou Congrés Faller?); prefereixen no col·laborar amb iniciatives que barregen disciplines (art i falles? Açò què és?). Les Falles, quins dimonis, viuen millor en la seua bombolla d’espolí. Però nosaltres no sabem fer-ho així. Entre 2007 i 2014, El Mundo solament ha entrevistat una vegada a la Fallera Major de València de l’any en curs. No va funcionar. No hi havia possibilitats, no hi havia resposta, no va iniciar un debat, no va aparéixer la notícia que cercàvem. No obstant açò, hem proposat moltes altres històries, amb major o menor sort, amb major o menor encert, amb l’ànim d’acostar-nos a un lector que mai abans vam tenir. No es tracta de fer notícies diferents

sobre unes Falles diferents. La diferència no pot cercarse a propòsit, mai. És tan sols parlar de la realitat que existeix després de la revetla. Les Falles són política, economia, cultura i societat. Heus ací alguns exemples d’històries que hem explicat en les nostres pàgines. Una sort de Top 5 absolutament personal però que sí que pot servir com a exemple. Així ho vam veure, així va ser. 1. MOZART I “PAQUITO” La SGAE ja cobrava a les Falles però volia més. «Qui no vulga pagar drets d’autor ho té fàcil; que programe els seus actes amb música de Mozart», va dir un directiu de la societat. Si les comissions falleres volien seguir al marge del que es genera per aquest concepte havien de pensar a deixar de programar cançons com “Paquito el Xocolatero”, de 1937, i per la qual sí que cal pagar. «Estem parlant amb la Junta Central, volem seguir anant de la mà perquè la considerem un interlocutor vàlid», van comentar des de la SGAE. És més, deien que la revisió responia a la inèrcia del mercat. «Si la música anara a la baixa, ocorreria el mateix amb l’acord». És a dir, es disminuiria el cànon anual. Una hipòtesi que a voltes no es té en compte. En la SGAE s’agarraven a una dada empírica: en deu anys el nombre de carpes per a activitats musicals s’havia duplicat en la ciutat de València, passant de poc més de 130 a les quasi tres-centes sol·licituds que es van realitzar al llarg d’enguany. Les comissions, clar, ni volien ni podien pagar més; l’alcaldessa de València, Rita Barberá, deia que ja pagava 42.000 euros llavors i era suficient. Les xifres han canviat lleugerament i ara

67 EL CANET ‘15

es paga més... però la veritat és que la SGAE va retirar la seua intenció de cobrar a més a les comissions de forma individual. Fins i tot el programa d’Ana Rosa li va dedicar un espai al tema. 2. LA VISITA SORPRESA Deu grups d’inspectors, tres comissions cadascun. D’inici, una batuda de trenta col·lectius fallers: els d’Especial, els de 1ªA i alguns de juntes locals com les de Gandia o Torrent. Les falles van rebre en 2013 aquesta «inesperada» visita del personal de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT), en ple procés de la plantà i en el marc d’un dels anys més convulsos del món faller. 48 hores abans, totes aquestes comissions van decidir tirar un pols a l’Ajuntament per no donarlos llicències per a llocs de menjar i activitats. Segons la mateixa Agència Tributària, no van ser «inspeccions» —aquestes impliquen delicte—, sinó «recollida de dades», i es realitzaven cercant, literalment, «possibles activitats no declarades». «No va contra les comissions falleres», van matisar, perquè la recerca té a veure amb les «activitats auxiliars». El president de la Plaça del Pilar, José López, va expressar el seu «sentiment de sorpresa» pel fet ocorregut i explicava així la visita. “Ens van donar un requeriment perquè presentàrem factures de l’artista faller, material pirotècnic i altres proveïdors com el florista. El tresorer no estava present i no hi havia cap paper. En cap comissió. Per açò, els inspectors donen un termini de 10 dies per a presentarlos”. Però l’enrenou va ser inevitable. Tant, que la situació va anar més enllà del problema fester i va fer 68 EL CANET ‘15

Publicat el 12 de desembre de 2008 en El Mundo edició nacional. Escrit per Daniel Borrás i Carlos Aimeur.

un pas més: es va portar al camp de batalla polític. A València, el Partit Popular considerava que «el respecte per la Comunitat Valenciana s’havia perdut», després de diversos desvergonyiments similars. Des de l’entorn de Gènova s’interpretava, no obstant açò, que les inspeccions entre els proveïdors fallers no tenien res a veure amb el «respecte polític» cap a una regió. Però el que per al ministre Montoro era un «colp d’efecte» —que suposadament continuaria en altres festes populars d’Espanya—, per a l’alcaldessa de València va ser alguna cosa així com una punyalada per l’esquena: a traïció i on més dol. També el president de la Generalitat, Alberto Fabra, va parlar en la mateixa línia des de la balconada municipal, en plena mascletà. “El Govern s’ha equivocat”, va dir. Les inspeccions, encara avui, continuen produint-se en l’entorn faller. 3. EL GRAN HOME La figura de Juan Armiñana és, sens dubte, una que les que més debats, pàgines i titulars han generat en els últims anys. La seua posició de presidentmecenes ha sigut qüestionada fins a la sacietat pel món de la festa. No obstant açò, els artistes fallers exalten la seua labor i suport. Juan Armiñana no té cap objecció a plantar cara a les crítiques i explicar el sentit de tota aquesta bogeria. «Si faig açò és perquè m’ompli, em fa feliç», deia en una entrevista que va concedir en 2010. En pocs anys d’existència va guanyar més primers premis que ningú, va plantar la falla més cara de la història (dues vegades!), va aglutinar més de 100 fallers en un barri a mig urbanitzar i va

Publicat el 17 de març de 2013 en El Mundo València. Escrit per Xavier Borràs.

69 EL CANET ‘15

revolucionar el concepte de gestió i patrocini. Així ho explicava el mateix Armiñana: “En diners torrons, que diuen. No és de ser presumptuós; els diners permeten optar a tot, però no solament són diners. Si fóra per diners, el Reial Madrid guanyaria sempre la lliga, no? En les falles també hi ha altres coses en joc. La medalla és per als artistes, les hores de treball que es tiren en els tallers i plantejant cada pas: la construcció, el transport, el muntatge. A més, quant val una idea?”. En 2014 la comissió de Nou Campanar va fer un gir: Armiñana se’n va anar i va començar una fase de monument innovador que creixerà en 2015 amb una aposta molt més arriscada. Però fins i tot, Juan està present. L’artista David Moreno, que al costat de Miguel Arráiz plantaran enguany en Nou Campanar, ho explicava en una entrevista de forma molt clara: “Juan Armiñana és un apassionat de les falles, tenim una relació fantàstica. I parlem molt. Del que ens agrada, de la festa. Tenim mirades enfrontades, no sempre coincidim”. I recorde una frase fantàstica que em va dir una vegada, “si ara em donaren un milió d’euros, no sabria quina falla fer”. El relat resumeix perfectament el que està ocorrent en la comissió de Nou Campanar. Després d’anys fent monuments bombástics (van arribar a gastar més de 900.000 euros en dues ocasions) i col·leccionant premis, el model es va esgotar. Miguel Arráiz explica que “es va marcar una fita”, que “totes les falles van voler imitar el que va fer Nou Campanar”. Però que el creixement continuat és insostenible. Que se’ls va trencar l’amor de tant d’èxit. Com serà aqueix nou camí?

Publicat el 15 de març de 2010 en l’Extra Falles d’El Mundo. Escrit per Fernando Morales.

70 EL CANET ‘15

4. EL RETORN Alfredo Ruiz va tornar a plantar falla diversos anys després. I ho va fer jugant-li-la: un prisma roig tallava l’encreuament de carrers de Mossén SorellCorona i tallava, a més, el panorama gris d’un món faller poc donat a aquestes reflexions. En una de les poques entrevistes que va concedir llavors, l’artista explicava que fins i tot a ell li costava explicar-ho. “Ni jo mateix sóc capaç de posar límits a una idea. Em costa definir-ho. No obstant açò, és subjacent a la idea de defensar actituds originals”. També reconeixia que, potser, el públic (el seu públic) esperava una altra cosa, però que no tenia sentit “fer sempre el mateix” perquè un artista és “algú que fa sempre el que no sap”. Alfredo tornava quasi de la mateixa forma en la qual va marxar, amb dubtes. “Vaig deixar de fer falles perquè no em vaig sentir respectat”, va explicar, “vaig haver de deixar de treballar i vendre el taller, fins i tot deixar el Gremi, ja no tenia sentit. Jo no entre en la competició i hi ha moltes falles que no entenen açò”. Anys després, ha sigut la seua filla Anna la que ha seguit la línia del mestre. “Ella és més artista que jo”, reconeixia. A més, va deixar un petit text per a incloure al costat de l’entrevista, una sort de manifest artístic. Ací està: Poesia Horitzontal -Millor deixar el títol obert: de totes maneres, sempre veurem un rectangle roig horitzontal roig creuat en el carrer, amb actitud desafiadora. Una cosa que resultarà, avui en dia, estranya, estrangera, original. Que agrade o no, açò no canviarà gens en ella,

doncs el gust sempre serà personal, serà el gust d’un. La falla és un reconeixement —a través d’una petita mentida, l’art— a totes i tots aquells que mantenint la seua originalitat i la seua independència creativa es van oposar a l’establert, creuant-se en el camí traçat pel suau costum. Un costum a voltes tirànic que impedeix el desenvolupament natural dels originals. Potser s’arribe a comentar que està fora de context, que no és el seu lloc. Per què? Quin és el lloc de l’art? Poesia en Falles? Literatura, assaig, filosofia, art, compromís social? Per què no? 5. FALLES I XIULETS En 2012, la festa fallera se celebrava en un context social complicat; amb la crisi encesa i els casos de corrupció i pràctiques polítiques, com menys, dubtoses, multiplicant-se. Molts van decidir que l’aparició d’aquests polítics en la festa (en la balconada de l’Ajuntament, en les gales, des dels òrgans de gestió) era un bon moment per a mostrar la seua queixa. Però la festa, en general, no ho va entendre així i es va originar una polèmica que va omplir molts minuts de notícies. Explicava el president de Junta Central Fallera, Francisco Lledó, que una de les xiquetes que formen part de la Cort d’Honor Infantil complia anys el primer cap de setmana de març. Lluny de viure el moment com a doble alegria, es trobava espantada. «Per què ens insulten enguany?», li va preguntar al regidor. El mateix Lledó va manifestar no entendre aqueixa situació de «assetjament»: «Sempre hi ha hagut un respecte històric, devoció». En els últims dies les protestes contra els polítics havien derivat en xiulets per a les Falleres Majors.

71 EL CANET ‘15

Publicat el 6 de març de 2012 en El Mundo València. Escrit per Daniel Borrás i Cristóbal Toledo. 72 EL CANET ‘15

L’alcaldessa de València, Rita Barberá, i el president de la Generalitat, Alberto Fabra, van condemnar les protestes. «La festa es mereix un respecte», va dir Fabra. Segons el president, «estem en un sistema democràtic en el qual aquelles persones que entenen que tenen alguna cosa a criticar o oposar-se tenen elements de sobres per a poder fer-ho». Però la mascletà, en la seua opinió, no era el lloc «adequat». «Cada cosa en el seu moment», va assenyalar per la seua banda Barberá, qui creia que les protestes no eren «més que una desafortunada acció política d’un determinat grup polític». «Açò ha d’apartar-se de les Falles», va dir. Les protestes van continuar però el seny es va imposar; no va passar res realment greu. No obstant açò, es va obrir un debat que no tots en la festa van decidir seguir: Per què les Falleres no es pronuncien quan vénen mal donades? Per què la seua figura solament està per a la festa? Haurien de ser una mica més? Amb la indignació ja més feble, avui les coses continuen com sempre. Com si res.

ESCOLTANT LES FALLES “La ràdio afecta a la gent d’una forma molt íntima, de tu a tu, i ofereix tot un món de comunicació silenciosa entre l’escriptor-locutor i l’oïdor.”

Marshall McLuhan Filósof Canadenc (1911-1980)

73 EL CANET ‘15

G UI L L E R M O J . O R T I G UE I R A P E R I O D I S TA R A D I O F Ò N I C , DI R E C TO R D E R À D I O M I N U TO I C R E A D O R D E RA C Ó FA L L E R Racó Faller va ser un antecedent en els anys vuitanta. A partir d’aquest van altres programes. ls falsos veterans de la ràdio fallera es disputen ser pioners en aquest gènere. Recorren a tracamanyes valent-se d’improvisats carnets d’alguna ràdio marginal en els anys cinquanta, on el seu únic valor era haver donat alguna vegada notícies puntuals sobre les falles, però la veritat és que els orígens de la ràdio fallera tenen un altre punt d’arrencada molt diferent. Si algun mitjà es pot considerar pioner en aquesta activitat va ser la SER, i més concretament, gràcies a un home: Vicente Ros Belda, cap de programes i posteriorment sotsdirector de Ràdio València. D’aquest mitjà van nàixer noms com Rafael Maurici, Mara Calabuig, Paco Nadal i qui açò escriu. Ros Belda va crear el concurs de guions fallers que va mantenir en antena durant llargs anys, allà pels seixanta i setanta i posteriors. Ell era el que ens enviava en vespres de falles als casals als companys anteriorment anomenats i a mi mateix, a realitzar reportatges en casals, a peu de falla i retransmetre tota classe d’esdeveniments fallers. Açò tènia unes dates concretes, aproximadament quinze dies abans de les 74 EL CANET ‘15

Els orígens de la ràdio fallera

E

Instal·lacions del programa Racó Faller. Foto: Guillermo Ortigueira

falles. Allí, en Ràdio València, també faria durant una curta temporada un programa faller, un inoblidable nom, Pepe Alarte Querol. Racó Faller A València, Ràdio Nacional d’Espanya també va tenir una lleugera vocació amb els guions en aquestes dates, però la ràdio fallera de debò, en temps, durada i estil, naixeria en Radio Minuto, emissora germana de la Cadena Ser. Va ser a principis dels anys vuitanta quan naixeria el programa Racó Faller, un espai de

debats sobre la problemàtica de la festa que tenia una durada de dues hores i de vegades tres si el tema ho exigia. El programa tenia una durada de tres mesos i concloïa amb les falles. La mateixa emissora, Ràdio Minut, retransmetria l’ofrena, la cremà, les cavalcades i altres esdeveniments fallers. Els debats, en un dedicat al turisme, va tenir personatges tan destacats com el Conseller de Turisme García Reche, el conegut Pepe Soler Carnicer, una personalitat dins de l’àmbit turístic, el President de Junta Central Fallera Enrique Real, o els delegats de RENFE i Iberia.

75 EL CANET ‘15

Emissions del programa Racó Faller. Foto: Guillermo Ortigueira

En Racó Faller participaven de sis a vuit personatges de la festa, persones amb reconeguda experiència i experts en cadascun dels temes que es debatien. Aquell programa que tanta audiència va despertar moriria pràcticament en el final de la dècada dels vuitanta, en desaparéixer la mateixa cadena, si

bé va voler tenir la seua continuïtat en Cadena Ibérica, una emissora que, amb prou feines, va tenir tres anys de vida, la freqüència dels quals avui l’ocupa Onda Melodía. Després d’aquella única experiència arribarien altres imitadors, poc o gens professionals, que no aconseguirien el nivell de Radio Minuto. L’emissora va

76 EL CANET ‘15

traure la ràdio al carrer, va crear un estudi en una barraca valenciana i va tenir dues ubicacions, una en un cantó entre els carrers Guillem de Castro i Maldonado, i posteriorment en els jardins de la plaça de Vannes. El programa tènia un patrocinador oficial, que era la desapareguda signatura valenciana Lanas Aragón. La tardana vocació dels mitjans Però allò ja és història i aquella experiència, lloada pel món faller, va servir per a fer nàixer l’inèdit: el debat faller. Mai igualat, mai aconseguit. Açò si va servir per a descobrir que el món de les falles és grandiós i precisava l’atenció dels mitjans. Van començar a nàixer aficionats amb programes a canvi d’aportar publicitat, que era al cap i a la fi el que a les emissores els interessava. Allò va ser una vocació tardana, perquè al mateix temps, els periòdics i la TV, veient la importància de la festa, van començar a incrementar la freqüència de publicacions i emissions sobre la festa. En l’actualitat existeixen diverses emissores que emeten programes de falles, sense debats i de desigual qualitat. Aquestes són Onda Cero, Es Radio, Onda Uno, Gestiona Radio, COPE i SER. Aquesta és la història, qualsevol altra versió no es correspondria amb la realitat.

Emissions del programa Racó Faller. Foto: Guillermo Ortigueira

77 EL CANET ‘15

VI C E N T E M U Ñ O Z Á NG E L E S H E R N Á NDE Z C A DE N A S E R R À DI O VA L È N C I A

E Ser o no ser... Faller...

Primera etapa amb Vicente Muñoz

ixa és la qüestió, segons el clàssic. Fa unes dates, vaig rebre una trucada telefònica on l’amable interlocutor em convidava a col·laborar amb aquesta publicació que edita la Falla El Canet de la bella població valenciana de Cullera. En poques paraules li agradaria que relacionara la festa fallera amb la difusió des de la ràdio, i em demanava que plasmara en unes línies la meua experiència en l’emissora degana de la ciutat de València, que emet des d’anys, una emissió fallera sota diferents formats, durada i dies i d’altres títols com el que encapçala, en part aquestes línies, és a dir: SER... Falleros, que vaig tenir l’honor de conduir durant catorze anys. Com vulga que des de la meua joventut vaig estar lligat a les falles, no em va resultar difícil començar en el món de la ràdio i els meus principis es van reflectir en l’espai, sota el títol de “Festes del Foc”, en una antena que em va donar l’oportunitat, situada en la bella població de Manises; estem parlant dels anys cinquanta... D’ací vaig passar, amb molta il·lusió, sempre, per la Cadena COPE, la ràdio d’Antena 3 i finalment Ràdio València (Cadena SER), on vaig conéixer el senyor Vicente Ros Belda, enyorat mestre i impulsor de les falles infantils.

78 EL CANET ‘15

I una vegada que he recordat el mestre, vull deixar en aquestes línies una anècdota que resumeix com de benvolgut que era i la bona labor que va fer per les falles infantils des del seu mitjà de comunicació: la ràdio. Em va explicar — somrient— la seua agradable sorpresa en comprovar que en l’antiga “guia telefònica”, en el seu apartat de “carrers”, figurava una errata, al·lusiva a la seua persona (doncs ja llavors tenia una plaça amb el seu nom). Així, en les citades pàgines blaves es podia llegir “Plaça Sant Vicent Ros Belda”... S’ho mereixia! Si algun lector d’aquesta pàgina vol recordarlo, es troba en el Museu Faller, en una simpàtica composició, el seu ninot amb un micròfon i un aparell de ràdio antic. Allí també vaig tenir l’oportunitat de comprovar com la ràdio, era, i seguirà sent, un mitjà especial per a difondre les nostres falles, al mateix temps que les mateixes veus dels seus protagonistes —falleres i fallers— llançaven a l’aire les essències de la nostra festa. “Carta als fallers” va ser sempre el meu editorial, on vaig procurar seguir els consells del meu antecessor: Ros Belda, aportant la col·laboració necessària a cada moment per a assolir objectius que avui encara segueixen vigents. Per tant “SER o no SER Faller” és fonamental. No podem “SER” a mitges tintes, i la ràdio ha de “SER” —valga tanta redundància— l’altaveu del bé, i com sempre criticar allò que fan en els nostres monuments els nostres artistes de cremar el dolent. Agraïsc a la meua entranyable companya Ángeles Hernández la seua continuïtat i il·lusió en aquesta tasca i davant els micròfons de Ràdio València, i per descomptat, als amics fallers de Cullera, que, van pensar a relacionar falles i ràdio en aquesta col·laboració que espere puga confirmar una vegada més el més amunt escrit. SER o no SER Faller i, jo

Ninot de Vicente Ros Belda, de Joan S. Blanch (Plaça dels Furs de València, 1996). Foto: Joan Castelló

79 EL CANET ‘15

preferisc que la qüestió siga allò primer amb totes les seues conseqüències. I com déiem en un programa, en una altra cadena radiofònica, “Visca la gent de les falles” i jo afegiria, permeteu-m’ho, “Visca la gent de la ràdio”. L’etapa actual amb Ángeles Hernández Estava en la Junta Central Fallera, al capdavant de la delegació de mitjans, quan em va cridar Vicente Muñoz per a col·laborar amb ell en el programa de falles de Ràdio València l’any 2004. Eva Marqués, cap de programes, va creure en mi des del primer moment i em vaig incorporar a l’equip. Fins a aquell moment, Vicente compartia micròfons amb Lola Flor, Fallera Major de València 2000, fet que amagava que a més era una gran professional de la comunicació. Vaig deixar la delegació per decisió personal, no em semblava compatible èticament, i vaig aportar l’experiència periodística que tenia a SER Falleros. El programa, de mitja hora de durada, s’emetia els dissabtes a les 13.30 h i l’estructura solia ser notícies, una o dues entrevistes i la carta als fallers de Vicente Muñoz per a finalitzar. Dos anys després Vicente Muñoz es va jubilar i em va deixar al capdavant del programa. Per la reestructuració de l’emissió el programa va passar a les 15 h dels dissabtes i després de sis mesos va desaparéixer durant una temporada. El cap de setmana s’emetia a escala autonòmica i un programa de falles era molt local, per la qual cosa durant un temps vaig continuar en eixe horari amb un programa de turisme. Un any després va tornar SER Falleros, aquesta vegada els divendres dins del programa estrela de l’emissora Hoy por Hoy. Locos

Ángeles entrevistant a Rosa López. Foto: Ángeles Hernández

80 EL CANET ‘15

Ángeles col·laborant amb la plataforma de les Lletres Falleres. Foto: Joan Castelló

por Valencia. Es van perdre minuts però es va guanyar en audiència i normalització de la informació fallera, en incloure’l dins del magazín al costat d’informació de cultura, actualitat, política, societat, etc. Eixa va ser la gran consecució de Ràdio València, la normalització de la informació fallera i també el gran repte, informar de

falles per a fallers i sobretot per a no fallers. Va caldre adaptar els continguts i sobretot el llenguatge per a ferho accessible als aliens a la festa. La filosofia sempre ha sigut acostar el dia a dia de les falles, la seua activitat tot l’any, al gran públic, i destacar la gran labor social i cultural que es realitza des dels casals.

81 EL CANET ‘15

Q UI Q U E C O L L A D O S OM BI C

De Tiempo de Fallas a Som BIC, passant per La Festa (versió radiofònica)

E

A) La sort de creuar-te amb la providència, Enrique Ginés; i amb un guia, Josechu Rey de Arteaga (finals dels 80). Començaments en la COPE. ra per allà per 1987. La Providència et marca el destí i et creues en un sopar esportiu amb Enrique Ginés, llavors cap de Programes de la Cadena COPE València. Després d’una breu conversa, em brinda l’oportunitat de descobrir el fascinant món de la ràdio. Vaig començar amb el meu primer programa Polo de Limón per a estudiants i, després de diverses col·laboracions en aquest entrevistant falleres i fallers estudiants, tinc la sort de trobar-me amb José Mª Rey de Arteaga, en aquell moment Secretari General de la Junta Central Fallera (JCF). Guiat per la seua experiència i consells comence a descobrir, des de dins i a velocitat de vertigen, aquest apassionant món faller: les presentacions de Na Jordana, les nits de la plantà, el teatre faller, la Crida, els artistes i els seus tallers, una fantàstica Fallera Major de València (FMV), Covachi (1989) i la seua Cort d’Honor, l’Exposició del Ninot... tanta espectacularitat convidava a l’acció, impossible quedar-se quiet. Durant aquests primers anys (1987-1990) comencen a aparéixer les primeres escenes del programa Tiempo de Fallas a través de Polo de Limón, entrevistant fonamentalment

82 EL CANET ‘15

Pepa Oliver, FMV 1990, i la seua cort d’honor en Tiempo de Fallas (COPE). Foto: Quique Collado

Falleres Majors de València i les seues Corts d’Honor. Posteriorment, va ser en 1991 quan Enrique Ginés va abandonar la COPE i va fundar l’emissora 97.7 FM-La Radio. Em crida i ràpidament sintonitzem... comença l’aventura de Tiempo de Fallas en la 97.7 FM. Un autèntic repte. Difícil tasca, intentar estar a l’altura dels grans consagrats que jo recorde que existien en aquell moment, per ordre alfabètic: Manuel Andrés Ferreira, Vicente Muñoz, Guillermo Ortigueira, Emilio Polo, Julio Tormo i Pepe Villaverde pel que fa a periodisme especialitzat (escric des del record, demane perdó si em deixe a algú).

Intentant aportar algun format diferent, Tiempo de Fallas naix ja amb un equip de col·laboració inicialment compost per un periodista, Moisés Domínguez (LevanteEMV) i un home de la cúpula fallera, Jose Manuel Izquierdo (exSecretari General de JCF), als quals posteriorment es va unir Mónica Palmer Cuenca (FMV 1992). B) Les falles a debat en una tertúlia amb diversos perfils (dècada dels 90). Consolidació en la 97.7. Posteriorment, s’incorpora a l’equip de col·laboració un professor de Dret, faller i que ja col·laborava en Polo de Limón, Félix Crespo, que, amb el temps, qui ho anava a

83 EL CANET ‘15

dir, acabaria sent Regidor de Festes i Cultura Popular de l’Ajuntament de València i President de JCF. Així mateix, en 1996, i després de la seua experiència com a Fallera Major de Ribera-Convent de Santa Clara (Telefónica) i a continuació com a Fallera Major de València, s’incorpora al programa Elena Muñoz, que n’estaria vinculada durant un llarg temps. Aquest equip de tertúlia fallera radiofònica es va mantenir durant diversos anys en un programa que va aconseguir una notable acceptació segons l’enquesta realitzada als 369 presidents de falla, ja que va ser el programa més votat. A més de les tertúlies en estudi, el programa va sortir al carrer i als casals, i va obrir una etapa de programa alternativament itinerant amb l’objectiu d’aproximar el món de la ràdio al món de les Falles. Així mateix, les circumstàncies personals dels col·laboradors van provocar xicotets canvis en la composició de l’equip durant la citada dècada, però sempre mantenint la línia de tertúlia-debat i periodisme d’informació-opinió. No hi ha cap dubte que, durant l’època fallera es retransmetien tots els esdeveniments de la programació festiva (l’Exaltació, l’Exposició del Ninot, les Cavalcades, les Mascletades...). Sens dubte va ser, possiblement, l’època més intensa de la història del programa. Com a colofó i, portat per l’admiració que em despertava el dia a dia del calendari faller, vaig pensar en l’aportació d’un disc que recopilara temes que escoltava freqüentment en 84 EL CANET ‘15

Tiempo de Fallas, líder d’audiència. Imatge: Quique Collado

els diferents esdeveniments als quals acudia. Així va nàixer el primer disc Tiempo de Fallas. Recopilava temes habituals escoltats en els principals esdeveniments fallers (l’Exaltació de la FMV, l’elecció final de les candidates, la música de cercaviles i de les desfilades, música utilitzada pels mantenidors...). C) L’era 2000. Ràdio Nou i LP Punto Radio. El projecte FUM es consolida. Arribem a l’any 2000 i després de la trucada d’un bon amic i catedràtic dels mitjans, el programa comença en Ràdio Nou un nou periple sota el nom Les Nostres Festes. El contingut d’aquest s’amplia lleugerament, encara que el tema central segueixen ocupant-lo les Falles. En aquell any els col·laboradors eren Elena Muñoz (FMV 1996), Míriam Sánchez (Cort d’Honor de la FMV 2004), José Manuel Izquierdo (exSecretari de JCF) i Ferran Gil. Participava ja més esporàdicament Moisés Domínguez (Levante-EMV) i deixava la seua col·laboració Félix Crespo per incompatibilitat amb la seua nova etapa dedicada a la política. El programa segueix la mateixa línia que en edicions anteriors, amb la seua filosofia itinerant, tertuliana i retransmissora de grans esdeveniments. En eixos cinc primers anys de la dècada s’editen quatre discs més, ja sota el nom de FUM (Festes Unides per la Música), de caràcter solidari i de contingut híbrid, conjugant temes fallers (pasdobles, mantenidors, etc.) amb temes de la música pop i sol·licitant la col·laboració del món de les Falles en la seua producció. D’aquesta manera, amb la col·laboració molt especial en aquest període de Pedro Astilero i posteriorment de la Falla 85 EL CANET ‘15

Equip de col·laboració de Tiempo de Fallas. Foto: Quique Collado

San Isidro (al capdavant el seu president Vicente Alventosa), algunes cançons van ser interpretades per Falleres Majors de València (Lorena i Alba Cervera) i/o per components de diverses Corts d’Honor (Angela Garín, Judith Górriz...), així com per il·lustres fallers o artistes amb veu antològica (Javier Vila, Javier Santés, etc.). L’any 2004 Tiempo de Fallas naix també per a una nova plataforma mediàtica, la televisió, i compartim dues temporades (2004-2005 i 2005-2006) amb l’empresa Las Provincias, el programa per a ràdio (LP Punto Radio) i TV (LP TeVa). D) 2006: una treva radiofònica per a una època televisiva. En aquest apartat, poc a dir en l’àmbit radiofònic, ja que el programa abandona Las Provincias per a immiscir-se en un altre gran projecte, però, en aquest cas, exclusivament televisiu. Naixia Popular TV del Mediterráneo i, amb ella, el programa La Festa, que posteriorment va derivar en el magazin Mediterraneo, el qual es va mantenir fins a juny del 2012 i, en gran part, dedicat a les Festes de la Comunitat Valenciana i en el qual les Falles aconseguien gran protagonisme (veure apartat TV). E) 2014: Som BIC. Un títol que evoca el reconeixement a tota una festa, les Falles. L’era de Ràdio Esport. Arribem a l’època més contemporània. Després de finalitzar el seu periple televisiu el magazín Mediterraneo al juliol de 2012, el programa renaix el 86 EL CANET ‘15

Les nostres festes (Ràdio 9), amb Elena Muñoz. Foto: Quique Collado

Primers programes de SOM BIC (Ràdio Esport). Foto: Quique Collado

febrer de 2013 en el magazín Revista de Societat amb el nom Vents de Festa, però, a més, els antecedents radiofònics de Tiempo de Fallas tornen a espentar la providència i així sorgeix al febrer de 2014 Som BIC, un programa radiofònic dedicat a les festes, tradicions i cultura de la Comunitat Valenciana, amb un elevat contingut faller i que s’emet actualment en Ràdio Esport 91.4 FM, tots els dimarts de 20 a 22 h. No falten tampoc festes germanes com les Fogueres de Sant Joan i la Magdalena de Castelló. En els seus inicis, Som BIC està compost per una nodrida representació

de col·laboradors i col·laboradores (Rebeca Aguado, Carmela Borràs i Patricia Julià com a representants de la Cort d’Honor de la FMV de diferents anys i Roberto Gómez, Javi Mozas i Juan José Sanfederico com a fallers). Les circumstàncies acadèmiques i personals de l’equip fan que, en l’actualitat, el programa se sustente estructuralment amb la direcció de l’autor d’aquest escrit i la col·laboració fonamental de Roberto Gómez (autor i propietari del portal Hablemos de Fallas), així com l’aportació documental de Javi Mozas (membre de l’Associació d’Estudis Fallers).

87 EL CANET ‘15

A L E JA NDR O G A R C Í A P E R I O D I S TA I P R E S E N TA D O R DE C A DA FA L FA L L E R

Q

La nostra ràdio tornarà

uan em van proposar escriure sobre tot l’esdevingut en l’últim any amb Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) volia començar des de l’inici, però preferisc començar pel final. I el final serà clar, Canal Nou i Ràdio Nou tornaran. Tornaran perquè són necessàries, tornaran perquè són del poble valencià, són nostres i cap polític i cap partit han de tenir l’autoritat per a dir que no les lleven, que les tanquen perquè ho decideixen per a complir amb algun propòsit personal, per a fer-se el fort.... Que va ser el que va ocórrer. És per açò que aquest article volia començarho amb un missatge de futur, un missatge positiu. RTVV tornarà, perquè RTVV fa falta. I fa falta perquè ha suposat que la nostra comunitat siga l’única que no té un servei de radiotelevisió públic. Fa falta per respecte a tots els treballadors de RTVV que patírem fora mida durant molts anys. Fa falta perquè amb la decisió del tancament el sector audiovisual valencià està enfonsat, amb un atur del 96%. Fa falta per a defensar els nostres valors, la nostra cultura i la nostra llengua. Fa falta perquè ens han deixat orfes i ens han deixat sense l’únic mitjà que parlava del que ens interessava, del nostre dia a dia. En definitiva fa falta, perquè era nostra i el President de la Generalitat Alberto Fabra va decidir tancar-la per a fer-se de notar i prendre una decisió contundent en el seu mandat.

88 EL CANET ‘15

Molts de vostés, que en aquests moments estan llegint aquest article recordaran l’últim dia de vida de Ràdio Nou i Canal Nou. En la ràdio, el tall d’emissió va ser durant la retransmissió del programa La Taula de Ràdio Nou, el programa més seguit per tots vostés i en Canal Nou va ser durant el matí següent, amb uns esdeveniments que van demostrar una vegada més la inutilitat del mateix equip que va decidir tancar-la, l’equip del senyor Fabra, encapçalant una “Operació Telefunken” digna d’una pel·lícula de Berlanga i fent el major dels ridículs que es recordaren al llarg de la història. Més endavant em pararé en aquest dia... el 29 de novembre. Però el malson va començar molt abans.... Va començar amb un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que deixava molt a desitjar. Un ERO mal plantejat i que ho feia innegociable amb els sindicats. Les postures eren inamovibles. I el resultat va ser el que va ser. La justícia va dir que l’ERO estava mal fet i es va declarar nul. Una nul·litat que va comportar la decisió del tancament. Va ser l’encertada? Per a res. Va ser l’error més gran comés per aquest equip de govern, una decisió que es pagarà, encara que qui veritablement ho ha pagat ha sigut el poble valencià, que ha deixat d’estar informat del que esdevé al seu al voltant, de les seues terres i de les seues poblacions. En el record està i estarà Ràdio Nou i Canal Nou. I estarà en el record perquè es troba a faltar, perquè RTVV fa falta. Parem-nos ara un instant en què el tancament ha afectat les nostres festes, falles i tradicions. Pràcticament

tot el treball realitzat pel món fester de la nostra comunitat ha desaparegut. Què esperaven? Que les televisions nacionals es feren ressò de les falles de Cullera, Gandia o Xàtiva? Esperaven que, per exemple, Telecinco es fera ressò de les festes de la Mare de Déu del Castell de Cullera o de la festivitat del Corpus de València? Ni ho han fet, ni ho faran perquè per a açò estava RTVV, perquè com a servei públic ho havíem de fer i ho féiem. El paper vertebrador d’RTVV era fonamental per a la defensa d’allò nostre i per a fer més gran la nostra terra, i eixa és la raó de ser d’un servei públic. Tots teníem clar, i quan dic tots també els treballadors, que la plantilla estava redimensionada, que sobrava personal. Estem d’acord, i sobretot sobraven caps i compromisos polítics que ni apareixien en el seu lloc de treball. Però al final ho pagàrem tots. Unes altres de les mentides que cal dir, i que ens han fet entendre és que RTVV està tancada. Açò no és cert. Canal Nou i Ràdio Nou no emeten, però açò no significa que l’empresa estiga tancada. L’empresa continua oberta i continua costant molts diners a tots els valencians. RTVV no es pot tancar, entre altres aspectes, pel gran deute que acumula i del ningú vol ferse’n càrrec. I cal recordar que aquest deute segueix en augment perquè en el procés de liquidació continuen treballant més de cent treballadors, les instal·lacions segueixen obertes i la despesa va en augment. Uns diners que estem pagant tots. Durant nou anys en Ràdio Nou vam estar realitzant el programa Cadafal Faller. Un programa

89 EL CANET ‘15

Alejandro García, la veu de les Falles en Ràdio Nou. Foto: Hugo Morte

90 EL CANET ‘15

on l’objectiu fonamental era parlar de falles, de la nostra festa. Ens vam fer ressò del treball del col·lectiu faller de totes les poblacions de la nostra terra. Des d’Elda fins a Borriana. Totes les poblacions on es plantava una falla tenien presència en el nostre programa. Oferíem informació i un espai on es podien intercanviar opinions per a aprendre i millorar. Els nostres artistes fallers, pirotècnics, músics, professionals de la indumentària, orfebres... Tothom que compon la nostra festa tenia el seu espai en la ràdio pública de tots els valencians. Per a açò teníem temps d’emissió, un temps que no hi ha en cap altra ràdio ni televisió. Cal no oblidar tampoc el caràcter educacional de RTVV. Per a açò, durant quatre temporades vam realitzar el concurs cultural “La cremà és cosa de Ràdio Nou”, un espai que el seu objectiu no era un altre que aprendre de la nostra història, de la nostra cultura i de les nostres tradicions. RTVV era el mitjà valencià on teníem veu, una veu que han apagat però que ressorgirà de nou, perquè RTVV fa falta. Tornem al dia dels fets. Aqueix dia, el 29 de novembre de 2013. Una vegada apagada Ràdio Nou, els treballadors de la ràdio continuem emetent pel segon canal, el Sí Ràdio. Aquest canal no el van tallar, era tan patètic el dispositiu de tancament que no es van adonar que teníem un altre canal de ràdio. Nosaltres emetíem per allí mentre que els companys de la tele es posaven en guàrdia intentant paralitzar el tall. Milers de valencians acudien al centre de produccions, a Canal 91 EL CANET ‘15

Ninot sobre el tancament de Ràdio Nou, de Toni Fornés (Pobla de Duc-Benipeixcar de València, 2014) Foto: Joan Castelló

Imatge de l’últim programa de Cadafal Faller, on es va presentar l’himne de l’AC Falla El Mocador de Sagunt. Foto: Hugo Morte

Nou, per a fer costat als seus treballadors i intentar evitar el tancament de la seua televisió, perquè era nostra, no del senyor Fabra. Després de moltes hores on l’esperpent va guanyar a la realitat, es va poder demorar el tall del senyal fins a les 12.19 h. Molts de vostés ja coneixen el que va ocórrer. Fa pena recordar-ho, fa ràbia tornar a viure-ho, fa vergonya l’espectacle xafogós que va realitzar l’equip de polítics que van assassinar la nostra radiotelevisió pública.

I acabe aquest article de la mateixa forma que el vaig començar. Amb un missatge de futur, un missatge positiu i amb un missatge esperançador que RTVV tornarà. Costarà més o menys, però tornarà perquè fa falta, perquè tenim dret a estar informats en la nostra llengua, tenim drets a saber i conéixer tot el que s’esdevé en la nostra terra i tenim dret a explicar-ho nosaltres i a tenir el nostre propi mitjà de comunicació. La nostra ràdio tornarà.

92 EL CANET ‘15

LES FALLES EN LA XICOTETA PANTALLA “La televisió ha d’evitar el fet de presentar sempre la realitat color de rosa.”

René Schenker Director de televisó suís (1920-2007)

93 EL CANET ‘15

CLARA CASTELLÓ P E R I O D I S TA I E X T R E B A L L A D O R A DE CANAL 9

Ens han deixat muts, sords i cecs

L

a irrupció de RTVV en les vides dels valencians va ser tan crucial, tan decisiva, que, en la meua opinió, mai hem arribat a valorar-la en la justa mida. Fins que aquest canal públic va deixar d’emetre. Aleshores, tots la vam reivindicar. No és que vulga enaltir-la, exalçar-la, ara que ja no existeix. Simplement vull fer un reconeixement a l’ardu i admirable treball que durant més de dos dècades han fet els treballadors d’este mitjà de comunicació que, a més d’informar-nos del que passava al nostre voltant, parlava la nostra llengua, parlava valencià. Un dels moments en què eixe ardu treball es feia més patent, més manifest, era en les retransmissions de les festes de la nostra Comunitat, i entre elles, les Falles. Mai oblidaré la primera vegada que vaig haver de radiar un acte faller. Em permetreu que em remunte al 1990. Jo treballava a Ràdio 9 (en aquell moment, Canal 9 Ràdio) i com a reportera havia de fer connexions des de la plaça de la Mare de Déu per comentar l’ambient que es respirava als carrers i per entrevistar propis i estranys. Volíem transmetre als oients l’opinió que tenien els turistes arribats de totes les parts del món, de la festa més popular i colorista que tenim. Què en pensaven dels monuments, de la riquesa i del colorit de les vestimentes, de la música… Però també, com vivien els valencians les Falles.

94 EL CANET ‘15

Més que la il·lusió de les persones entrevistades (que n’era molta), recorde la que sentíem el tècnic de so i jo. L’entusiasme en agafar la unitat mòbil assignada, els cables, els cascos, el telèfon mòbil (que en aquells anys —i no fa tant d’això— eren l’artefacte menys mòbil que un es pot imaginar), etc. Eixíem al carrer amb el somriure dibuixat a la boca, sortejàvem amb enardiment tot tipus de dificultats (carrers tallats, avingudes abarrotades de gent…), i buscàvem sense descans els protagonistes de la festa per posar-los el micròfon a la boca com si fos l’última cosa que haguérem de fer. Quan després d’hores i hores de treball sense descans acabàvem la retransmissió, séiem a l’interior de la unitat mòbil deixant caure tot el nostre pes (i el del material que portàvem), exhaustos però amb la satisfacció d’haver fet un bon treball. Tot i l’esforç i l’esgotament físic, encara teníem forces per continuar somrient. Ens agradava la nostra feina i disfrutàvem fent-la. Al mateix temps, jo sempre seguia de prop la feina dels companys que treballaven a la tele, a la “casa gran”. Els estalonava sense imaginar que anys més tard, també m’encarregarien eixes comeses. La primera volta que em van comunicar que comptaven amb mi per a retransmetre la cremà del monument de la plaça de l’Ajuntament vaig sentir una gran emoció. Suposava una responsabilitat tremenda, enorme, però com a fallera i com a periodista, era de les millors tasques que em podien encomanar.

Des d’aquell moment, han sigut molts els actes fallers que com a periodista i presentadora he cobert, he retransmés. Aquest fet m’ha permés comprendre el paper que RTVV (tant la ràdio, com la televisió), ha acomplit al llarg dels anys. La important funció que tenia a l’hora de difondre les nostres tradicions, la nostra cultura, però sobretot, la nostra llengua. RTVV ens ha permés vore, sense moure’ns de casa, com eren els monuments que es plantaven arreu de les localitats de la nostra Comunitat que celebren esta festa. Compartir els nervis de les falleres escollides per a representar el món faller el dia que rebien la telefonada de l’alcaldessa. Escoltar el tret d’eixida de la festa per boca de la Fallera Major de València quan, des de les Torres dels Serrans, convida tots els valencians a participar de la festa o impacientar-nos esperant el veredicte del jurat per saber quina era la millor falla d’eixe any. Gràcies a RTVV també hem pogut vibrar amb les mascletaes disparades a les 14.00 h a la plaça de l’Ajuntament de València o emocionar-nos amb el foc que devorava els monuments la nit de Sant Josep. Si no hagués sigut pels informatius que he presentat i els programes d’entreteniment en els quals he treballat (En Connexió, La Plaça…) jo no hauria gaudit de la festa de les Falles com ho he fet, en tots els seus aspectes i en totes les seues variants. I això és una cosa que mai podré oblidar. RTVV va fer durant anys un esforç titànic per acostar la festa de les Falles a totes les llars. Un esforç tècnic i humà. Durant les dos setmanes llargues d’actes fallers els treballadors no teníem horari. Sabíem a

95 EL CANET ‘15

quina hora havíem d’estar al nostre lloc de treball, però no sabíem a quina hora acabaríem. Tot i això, no ens importava. Era la nostra feina i ens agradava fer-la. Encara que érem conscients que les nostres famílies se’n ressentien, ja que no podíem compartir amb ells tot el temps com haguérem volgut en dies tan assenyalats. És per això que vull agrair des d’ací a tots aquells companys que sempre han treballat de la millor manera que sabien, sense posar mai cap problema i constantment amb un somriure, el seu bon fer. Perquè així ha sigut, fins i tot, en els pitjors moments, quan ja érem coneixedors del nostre destí. I encara així, continuàvem mantenint la il·lusió del primer dia. Probablement per eixe motiu que acabe de mencionar, les falles del 2013 van ser les més agres que jo he viscut mai. Però també, sense cap mena de dubte, les més intenses. No he vist mai una unió més gran, una companyonia major entre els companys, que durant eixes falles. La major part dels empleats de RTVV deixaríem de pertànyer a l’empresa pública al cap de pocs dies, de poques setmanes, o de pocs mesos. Érem conscients que, amb tota probabilitat, serien les últimes falles que viuríem amb la condició de treballador de Canal 9 o de Ràdio 9. Això les feia realment especials, tangiblement diferents. Eixos sentiments adquiriren una major intensitat mesos després, quan al novembre coneixíem la determinació del Govern valencià de suspendre, d’interrompre, d’anul·lar, les emissions de la televisió i de la ràdio. Una decisió que suposava el colp més gran mai vist als drets dels valencians. Al dret a tindre

La mascleà, un dels actes més seguits pels espectadors de Canal 9. Foto: Adrian Castelló

96 EL CANET ‘15

Moments abans del tancament d’RTVV. Foto: Txema Rodríguez

un mitjà de comunicació públic que parle la llengua que utilitzem per relacionar-nos amb la família, per ensenyar i educar els nostres fills, per divertir-nos amb els amics. La llengua que ens identifica i diferencia com a poble, com a nació. Amb tots els matisos, connotacions i implicacions que eixa paraula comporta. Deixar-nos muts, sords, cecs davant els nostres conveïns és sinònim de voler anul·lar-nos com a societat. Significa arrabassar-nos uns drets que tant ens van costar aconseguir i això ens hauria de fer reflexionar sobre el que en realitat desitgem per al futur. Enguany, i els anys següents, viurem amb intensitat la festa de les Falles, segur. Ningú ens ho

impedirà. Però no disposar d’un canal de televisió i d’una ràdio que parlen en valencià, que amplifiquen, que difonguen el bo i millor de la nostra festa, ens deixa coixos. No puc menys que aprofitar esta oportunitat que em brinda la Falla El Canet de Cullera per reivindicar la tornada d’un mitjà de comunicació públic, independent, ben gestionat, al servei de l’espectador i no dels polítics, que ens torne a unir com a poble, com a ciutadans d’una comunitat amb unes tradicions, una cultura i una llegua comuna. Mentre eixe moment arriba, us desitge que en la mesura del possible difongueu esta festa tan nostra. Però, sobretot, que la visqueu i la disfruteu de la millor manera que sabeu: sent uns bons i dignes fallers. Bones Falles!

97 EL CANET ‘15

DI V E R S O S A U TO R S

«L’ombra és l’habitud de la privació de la llum» (Ramon Llull) “Una llengua no és tota la societat: n’és, però, la seua clau de volta.” (Joan Fuster)

La claror de les ombres: televisió silenciada

Introducció per part d’Isidre Crespo

E 98 EL CANET ‘15

Escriptor i Filòleg

xactament: de privacions va la cosa avui. Que un any —12 mesos, o 365 dies, si ho preferiu— donen per a molt. Entre altres veus, la nostra us invita a pegar-li voltes a això de l’ombra i del silenci. Els valencians, públicament, modernament —o no és cosa “moderna” oir i veure alhora?—, hem estat un any sencer calladets. Cosa una mica estranya que això ens haja estat imposat per qui diu —amb la boca gran?— que el valencià, la nostra llengua, és la nostra senya d’identitat bàsica; si bé, en els últims dies, han proposat d’igualar-la amb els bous i els coets. Mare de Déu, quin lloro! Molt “bàsica” no deu ser, perquè l’han manat estar calladeta les 52 setmanes de l’any. Com quedem? Algú, en els temps que corren,

pot negar que allò que no es veu ni s’escolta no existeix? Que els ho pregunten a les empreses de publicitat! Si no fórem tan adults —que saben estar callats fins i tot quan no toca— de segur que el nostre silenci no s’hauria convertit en aquesta ombra tan allargada. I l’ombra fa por. M’ha vingut bé, per madurar aquests pensaments, rellegir Exploració de l’ombra, aquell escrit fusterià tan suggeridor. Sí, penseu-hi un poquet. Sobretot, com és de perillós acostumar-se a viure a les fosques, i en silenci; sembla massa estrany en l’actualitat, que tot funciona amb llum, i amb alguns vats de potència. Mirant de “resumir” els danys i perjudicis d’aquesta silenciosa foscor, destacaríem, en primer terme, que hem perdut un mitjà de difusió i protecció de la nostra llengua —poca broma: tots sabem que una llengua sense presència als mitjans de comunicació està condemnada a una mort lenta—; a més, ens han privat d’un mecanisme d’integració del nostre país — penseu que la premsa, l’altre gran mitjà, és “provincial”: Levante, Información, Mediterráneo— i no en valencià. “Nosaltres —déiem en el llibret de l’any passat— tenim al cap un pensament: fer veure que els mitjans de comunicació, i la televisió ho és—ningú no ho posaria en dubte— poden ser, i bastants ja fa temps que ho són, un mitjà o vehicle de cultura. I tant! El secret no és massa misteriós: tot ell rau en la concepció que cada poble tinga de la seua manera d’entendre la vida col·lectiva.” La cultura, sí, ni que fóra tan modesta la que rebíem. Llàstima que molta de la que se’ns hi oferia no era massa “nostra”. I el silenci no és cultura.

«Una llengua qualsevol —afirmava Fuster el 1981—, actualment, si es troba en col·lisió amb una altra, o bé recobra o assoleix la integritat dels ressorts públics de la societat que la parla, o bé ja pot considerarse difunta». No volem ignorar altra mena d’efectes també primaris, com ara l’enterrament de la indústria audiovisual valenciana, per anomenar-ne algun... Però nosaltres tenim clara la primacia de l’ús públic, en televisió i ràdio —també la nostra ràdio fou silenciada—, de la llengua, si de veritat volem reconstruir el nostre país, massa anys convertit en “región levantina”. I, com a conseqüència, el poble valencià ha esdevingut invisible aquest any de silenci, i no ha pogut mirarse ni tan sols “fallerament”. O és que algú pensa que per a això ja tenim les Corts, les Diputacions i les corporacions municipals? Més aviat pense que, qui ho ha fet, sabia massa bé el que feia. De tota manera: per entendre bé les conseqüències no estaria de sobres que tingueren presents les “causes” que s’hi adduïen. Com és que altres comunitats autònomes no s’han vist “obligades econòmicament” a tancar les seues televisions? Que no seria que volien diluir-nos en el magma unitarista castellà fins a fer-nos indistingibles com a poble diferent? Diverses reflexions sobre el tancament de Canal 9 dins del món faller Aquesta introducció que acaben de llegir serveix per a donar pas a tres reflexions que afecten de diferent forma als diversos col·lectius, com són les comissions falleres, l’espectador que vol informar-se de les Falles,

99 EL CANET ‘15

i des de les festes falleres que se celebren en la resta de localitats falleres fora del que és el cap i casal. Vos deixem amb elles. Nicolás Garcés President de la Federació Benicalap-Campanar El principal objectiu de qualsevol mitjà de comunicació, siga premsa, ràdio o televisió, és donar complida informació al ciutadà de qualsevol notícia que es produïsca, açò es diu difusió. En el cas de la nostra televisió autonòmica, deixant a un costat la manipulació informativa i centrant-nos en la seua labor de difusió cultural, tenia també com a objectiu arribar on uns altres no consideraven arribar, i era l’única televisió que, gràcies al suport econòmic del govern autonòmic, disposava de personal i equips necessaris per a cobrir qualsevol tipus d’esdeveniment al llarg i a l’ample del nostre territori, convertint-se en un potent instrument per a donar a conéixer la riquesa cultural i festiva que existeix en tota la Comunitat Valenciana vertebrant-la socialment i culturalment. Un mitjà té la potestat de decidir quin esdeveniment es converteix en notícia, donant-li plena cobertura, i quina no passa d’anècdota. Canal 9 tenia l’obligació de convertir-ho tot en notícia, ja que tota aquella manifestació cultural que tinguera lloc dins del seu radi d’acció era cobert pel mitjà, fóra en directe o en diferit, per a donar-ho a conéixer i promocionar-ho, i establia una relació televisió-espectador que provocava un sentiment d’afecte i dependència. Actes fallers com l’exaltació de les Falleres Majors de València, la crida,

l’ofrena, l’elecció de les corts d’honor, la cremà, el resultat dels premis d’especial, fins i tot les corregudes de bous, eren esperats amb interés i seguits de forma fidel per tots aquells ciutadans que no tenien disponibilitat de viure’ls en primera persona per la raó que fóra. En eliminar aquesta possibilitat no solament es va crear un perjudici per a totes aquelles persones que ho veien des de les seues cases, sinó també per als mateixos protagonistes que els agradava ser partícips en veure’s reflectits en la pantalla. Si no hi ha televisió, no hi ha retransmissió, no es fa difusió i per tant es fomenta la indiferència i el desinterés del valencià per la seua cultura i per les seues tradicions. Igualment una de les fonts de recursos per a les falles de certa categoria derivava directament i indirectament de la televisió autonòmica, directament perquè a través de l’ens públic es proporcionava un patrocini en forma de quantia econòmica que no han cobrat tenint els contractes signats i les quantitats incloses en el pressupost d’aquests dos últims exercicis, generant per tant un dèficit important. I d’altra banda moltes empreses privades decidien invertir en publicitat en aquest tipus de comissions a gratcient que una bona cobertura televisiva durant la setmana fallera els suposaria donar publicitat indirectament a la seua marca i per tant promocionar el seu producte sense necessitat de pagar costoses campanyes publicitàries. A manera de conclusió, el tancament de Canal 9 va suposar una reculada en la promoció i difusió de la nostra festa tant a escala autonòmica com a nacional, i s’acabava amb aqueixa labor social que permetia que

100 EL CANET ‘15

poden gaudir en directe. it en Canal 9 per als que no ho La cremà era un acte molt segu ). Arxiu: Joan Castelló 2001 Manolo Martón (Na Jordana, Cremà de Pinotxada Universal de

101 EL CANET ‘15

molta gent gaudira de les falles sense necessitat d’estar presents. A més, va suposar un perjudici econòmic important per a un determinat nombre de comissions que arrosseguen encara les conseqüències del tancament de l’emissora. No és positiu per a l’interés comú que un mitjà de comunicació deixe d’existir. La pluralitat, la llibertat d’expressió i el dret a la informació han d’estar sempre per damunt dels interessos particulars. Vicent Juan Periodista i Presentador dels informatius de Canal 9 des de 2004 fins al seu tancament Són les dos. A punt, la Fallera Major, la Infantil, les Corts d’Honor i l’alcaldessa Barberà (com en els últims 23 anys). També, fallers, turistes, ciutadans que protesten, policia, SAMU. Està el pirotècnic. I estem nosaltres, els treballadors de Ràdio Televisió Valenciana. No vam faltar a les mascletaes de la plaça de l’Ajuntament de l’any passat, però vam haver de fer-ho sense càmeres, micros, fulls i tot el que necessitem per mostrar a la Comunitat, des de Morella fins a Pilar de l’Horadada, que estem en Falles. Hi vam anar per demanar una nova RTVV. Quan el 29 de novembre de 2013 el president de la Generalitat, Alberto Fabra, va apagar RTVV, la ràdio i la tele de tots els valencians, les Falles van perdre el seu principal mitjà de comunicació. Les Falles de València, però també, les Falles de Cullera, Benidorm, Meliana i molts altres pobles i ciutats que viuen amb passió esta festa nostra. Des del 1989, RTVV ha contribuït a vertebrar el nostre territori a través de les festes populars. Una tasca que també ha servit per a reforçar la nostra identitat

col·lectiva, fomentar l’associacionisme i promoure i, com a conseqüència, protegir el patrimoni cultural valencià. Sense RTVV la mascletà de la plaça de l’Ajuntament només se sent al centre de València, sols els fallers de Cullera saben que la falla Taüt s’ha emportat el primer premi i no ix de Borriana per què l’Ajuntament es nega a crear més comissions. En definitiva, estem més lluny els uns dels altres. Ho noteu, veritat? No ens divertim junts i, el que és més greu encara, no ens ajudem. I no ho fem, senzillament, perquè no ens assabentem de qui necessita ajuda. Quan tornen Canal 9 i Ràdio 9, perquè tornaran, han de mostrar les Falles, el Sexenni, el Misteri, els Moros i Cristians… tot, per descomptat. Però no només això, no només festes, futbol i oratge. Cal fer un pas endavant. La nova RTVV ha de ser la tele que mire pels valencians i per les valencianes. Ha de ser plural. En majúscules i subratllada la paraula ‘plural’, per favor. Cal dir-ho i cal repetir-ho una i mil vegades perquè en moltes ocasions se’ns va oblidar. Si no és plural, no tindrà sentit. I si ho és, connectarà de seguida amb els ciutadans perquè els serà útil per a exigir, denunciar, fomentar… i en valencià, com parlem a casa. Són tantes i tantes les coses bones que es poden fer des d’un mitjà de comunicació de tots i per a tots! Les Falles de 2015, les quals ja toquen a la porta, tornaran a ser unes festes en negre i mudes. Caldrà viatjar fins a Cullera per a contemplar els vostres monuments. I caldrà que vingau a València si voleu tremolar amb les mascletaes de la plaça de l’Ajuntament. Allí estarem nosaltres, per si us ve de gust acompanyar-nos. Com en els últims 25 anys.

102 EL CANET ‘15

Sense Canal 9, fora de Cullera saben tots que la falla Taüt va guanyar el primer premi? Somnis d’infantesa d’Alfredo Bayona (Taüt de Cullera, 2014). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

103 EL CANET ‘15

Loles García Fallera de la falla Avinguda País Valencià i Secretària de la Junta Local Fallera de Cullera El 29 de novembre de 2013 des de Canal 9 se’ns va comunicar una trista notícia. Milions de valencians miràvem embovats una caixeta d’imatges, i seguíem uns treballadors atrinxerats en les mateixes instal·lacions, intentant fer el possible perquè no es duguera a terme la decisió política. A les 12.15 h del migdia, Canal Nou tancava les seues portes. Una decisió política que no debatré, cadascú que faça el que crega convenient, però cal pensar també en les conseqüències. Diguem que les Falles en general amb aquest tancament hem patit uns “danys col•laterals”. En eixe moment es tancava un fil conductor amb tots els valencians i tanmateix amb les falles i fallers. No sols la festa fallera deixava de difondre’s, també els mateixos fallers deixaven de comunicar-se amb la resta de valencians (els no fallers). Fins eixe moment era una satisfacció poder veure des de casa tot el que envolta la festa fallera a la capital, actes o moments als quals tothom no pot assistir, com la crida de l’Alcaldessa de València a les Falleres Majors, els nomenaments, presentacions, mascletades al balcó, plantà de falles de Secció Especial, ofrena, cremà... A més a més, amb programes que retransmetien en directe, com el programa En connexió, podíem realitzar un seguiment més a prop de la festa, ja que ens traslladaven als tallers dels artistes fallers de Secció

Especial, ens portaven al lloc on estaven confeccionant les vestimentes de les falleres majors, etc. Fins i tot podíem escoltar la sintonia d’alguna sèrie a les mascletades o a algun casal faller. Qui no ha escoltat en falles allò de… “Seguint un riu de pedres d’aigua dolça, a la falda d’una muntanya gegant...” Però a pobles com Cullera, també ens va afectar aquest tancament. Encara que eren pocs els moments, alguns minuts a l’informatiu dedicaven a la festa fallera del nostre poble. Era també satisfactori per als cullerencs veure com un artista faller de Cullera, Josep Lafarga, plantava el seu monument a la Secció Especial de València, o com altres pirotècnics cullerans disparaven una mascletà a la plaça de l’Ajuntament de València. Ara sí que s’ha d’anar al lloc en concret, però cal tindre en compte que no tothom pot arrimar-se per a veure-ho in situ. Què fan les persones majors que no poden desplaçar-se? Què fan els fallers de pobles que immersos en les seues falles no poden o no tenen temps per acudir a la capital o als tallers o al balcó de l’Ajuntament? Eixe era un dels “danys col·laterals” als que feia referència abans, i el més important, es trenca la comunicació entre la festa fallera a la capital i la festa fallera a les falles dels pobles. I de segur que m’he deixat alguna cosa més… Encara que després alguna altra televisió ha intentat suplir Canal Nou i retransmet alguns actes o moments, però ja mai serà el mateix…

104 EL CANET ‘15

Als cullerans els agrada gaudir per televisió dels monuments dels seus artistes locals que planten una falla en la Secció Especial. Esta nit a l’òpera, de José Lafarga (Plaça del Pilar de València, 2009). Arxiu: Ángel Romero

105 EL CANET ‘15

M I Q UE L À N G E L P I C O R NE L L P E R I O D I S TA I L L I C E N C I AT E N D R E T

RTVV, un buit difícil d’omplir

E

l 29 de novembre del 2014 es va produir un trist aniversari: el del tancament de la Ràdio i Televisió públiques de tots els valencians. No és aquest el lloc ni tampoc el moment per a entrar en matisacions sobre què, el com i el perquè de la decisió presa pel Govern valencià. El ben cert és que les del 2014 foren les primeres falles als darrers 24 anys sense Canal 9. Vora un quart de segle farcit de moltes hores de directes i de producció d’imatges generades per les falles. És evident que la “palma” se l’emportava València, però no és menys cert que als informatius de la cadena, els pobles i ciutats valencianes amb tradició fallera, també tenien el seu moment de glòria. Encara que se m’enquadra en el món de la informació esportiva en general i de les retransmissions de futbol en particular, he de dir que vaig tindre l’honor de participar en la primera cremà de Canal 9. Fou un llunyà 19 de març del 1990 —les emissions oficials havien començat el 9 d’octubre del 89—, quan juntament amb altres companys de la primera fornada de periodistes de l’emissora — Lola Bañón, Lydia Arenós i Vicent García Devís— forem encarregats per la Direcció General de la narració en directe de la cremà de la Falla de la Plaça de l’Ajuntament. Un impressionant monument de Josep Martínez Mollà que, amb motiu del 500 aniversari del Tirant lo Blanc de

106 EL CANET ‘15

Joanot Martorell, estava rematat per un escultural cavall blanc muntat pel cavaller Tirant. Recorde que, fins que començaren a encendre’s les flames, entrevistàrem gent convidada al balcó de l’edifici consistorial, com ara l’historiador Hugh Thomas o el President de la Generalitat, Joan Lerma. Es va confiar en mi per la meua experiència a Ràdio Gandia, on havia fet més d’una retransmissió fallera i coneixia els mecanismes en què es basa la nostra festa. Aquell primer any va ser modest. Després aniria ampliant-se el radi d’acció televisiu: l’Ofrena, les mascletaes en directe, la cremà de falles d’altres ciutats fora del cap i casal... fins que en transcórrer el temps la gent, els fallers i les falleres, el poble en definitiva, arribaren a la conclusió que “ningú contava les falles com Canal 9”. I això s’ho va guanyar a pols la televisió de tots els valencians. Una televisió que va tindre molts defectes, però en la qual els seus professionals van saber adaptar de forma gradual les noves tecnologies a les retransmissions falleres. Com a exemple, la incorporació d’un marcador del nivell de soroll de les carcasses en explotar, o la introducció d’una càmera autònoma dins del recinte on treballen els pirotècnics. Hui no tenim Canal 9 i ens preguntem en veu alta: podrem vore la mascletà en directe?, quina cadena la televisarà? I l’Ofrena? Segurament hi haurà altres cadenes que programaran en les seues graelles aquests continguts, però no serà el mateix. Em permetran una xicoteta llicència i em deixaran utilitzar un símil esportiu. Fa uns mesos en unes jornades a la Facultat de Dret de la Universitat de València, em tocà parlar de les conseqüències del tancament de la RTVV per a l’esport valencià. Vaig posar l’exemple del València

Cremà en directe de la falla La Bega de Cullera en Canal 9 (1995). Arxiu: Joan Castelló

107 EL CANET ‘15

CF i vaig preguntar al repertori quants minuts pensaven que li dedicaven les cadenes nacionals a l’actualitat del club de Mestalla. La mitjana està entre el zero i l’u, a una distància sideral de les informacions relatives als dos clubs de Madrid o al Barça. El mateix criteri és perfectament vàlid per a les falles. Hi haurà qui televisarà en directe la cremà de València. Però tret d’això les falles seran notícia per a dir que fa bon oratge i que els madrilenys ho aprofiten per a acostar-se al litoral mediterrani. A les televisions nacionals contaran –de passada— quina és la falla guanyadora de la Secció Especial a València. Trauran els ninots que encarnen personatges famosos —i si són del món de la faràndula, millor—, i ens contaran què és el que està de moda enguany respecte a la crítica fallera, que segurament serà: corrupció, desocupació, sanitat, educació... i no diran res de la crítica local, ni dels premis que atorga la Junta Local Fallera de cada poble i ciutat. El 29 de novembre del 2013 els professionals de RTVV perdérem el treball, un lloc de feina en molts casos guanyat mitjançant una oposició. Jo sóc un dels afectats, però els valencians

Les escenes dels famosos són les que apareixen en les televisions nacionals. Ninot de la falla Illes Canàries-Trafalgar, de Paco Mesado (2012). Foto: Juan Gabriel Figueres

108 EL CANET ‘15

Els actes fallers de Dénia no apareixen en les televisions nacionals. Foto: Bruno Moreno

i les valencianes perdérem molt més. Un any i poc més de tres mesos més tard, encara estan avaluant-se els danys col·laterals de l’apagada. No devem oblidar que estem parlant d’un sector estratègic que amb la seua desaparició ha arrossegat xicotetes i mitjanes empreses de comunicació, productores, empreses de doblatge... i

sí, els que estimem les falles també hem perdut el vehicle que més ha fet els últims anys per a vertebrar la nostra festa, que no és sols una festa de la capital atés que també hi ha falles a Benicarló, Torrent, Alzira, Cullera, Gandia, Oliva, Dénia, Benidorm...

109 EL CANET ‘15

MA N UE L S . J A R D Í P E R I O D I S TA

Falles, televisió i altres excessos

D

esprés que el president de la Generalitat –i del PP valencià– Alberto Fabra va decidir l’apagada de Canal 9, a les acaballes del 2013, alguna cosa més que una radiotelevisió pública, proscrita i degradada, va desaparéixer del paisatge quotidià dels valencians. L’enfosquiment dels mitjans públics posava fi a una llarga etapa de saqueig, de manipulació informativa i d’abusos de tota classe. De fet, el tancament “a la grega” d’aquestes empreses explicava, també, la impossibilitat que les pràctiques extractives pogueren continuar amb la mateixa intensitat. D’una banda hi havia la sentència judicial que tombava la ‘neteja ètnica’ engegada per Fabra –i el PP–, en haver despatxat bona part dels treballadors desafectes al règim. El Tribunal Superior de Justícia no impedia ajustar la plantilla desmesurada amb què les administracions del PP havien engreixat les empreses públiques des de l’època del cartaginés Eduardo Zaplana. Però, com en qualsevol altre procés d’acomiadament col·lectiu, s’havia de fer sense lesionar els drets fonamentals dels treballadors, com va denunciar el fiscal durant el judici. Fabra –i el PP– van optar per defugir la sentència i tancar els mitjans audiovisuals públics. Aquell dia Fabra es va suïcidar com a polític. Des d’aleshores ha esdevingut un personatge més de The Walking Dead, la sèrie dels zombis tan popular.

110 EL CANET ‘15

Escenes com aquesta van ser habituals en les passades falles. Escena de Pretendents pretensiosos, de Manuel Algarra (Almirall Cadarso-Comte Altea, 2014). Foto: Joan CastellĂł

111 EL CANET ‘15

L’enfosquiment de Canal 9 va comportar altres conseqüències, poc o gens calibrades pels qui van treure a la ciutadania la radiotelevisió pública. De tot plegat, o d’una part, se n’han adonat amb el pas del temps. Ningú li agrada confessar en públic que de tan bon tirador, s’ha disparat un tir al peu. Però el principi d’autoritat, la covardia i altres motius inconfessables han impedit fer marxa arrere, tot i el clam reiterat de la ciutadania. Primer amb una manifestació massiva contra el tancament, després amb les evidències que (els) mostren els sondatges d’opinió. De sobte, els únics mitjans que connectaven, mal que bé, el País Valencià, desapareixien per obra i gràcia d’una arbitrarietat del govern del PP. Una més. Amb la fi de les emissions s’acabava la manipulació informativa, el saqueig financer, el nepotisme laboral i resta d’abusos impropis d’una televisió pública. Però alhora quedava un territori erm, privat d’uns mitjans que esdevenen imprescindibles per a la cohesió social. Perquè en una societat moderna, dins un món connectat fins a extrems insòlits, els mitjans audiovisuals públics esdevenen instruments fonamentals perquè una societat s’hi projecte portes enfora, però també s’hi reconega portes endins. I per què mitjans públics i no privats? Per definició el sector privat busca una altra classe de beneficis, particularment econòmics. Ni que siga redundant, convé insistir que els beneficis que proporciona el sector públic són, majoritàriament, d’àmbit social i de provisió col•lectiva. En l’ensenyament, en la sanitat, en allò que genèricament es coneix com els serveis

socials... i en la radiotelevisió pública. Les Falles, per exemple, il•lustren l’abans i el després del tancament de Canal 9. El març de l’any passat la radiotelevisió pública feia quatre mesos que no emetia. La quota de ‘mercat’ faller, si més no teòricament, quedava lliure perquè se la repartiren, dins l’univers caòtic de les TDT, les televisions locals, algunes altres d’àmbit metropolità i fins i tot la televisió dels bisbes que té una llicència d’abast territorial autonòmic. Cap d’elles, en solitari o en conjunt, van assolir una mínima part de les audiències que assolia RTVV en Falles. Els sistemes de mesurar audiències de televisió són imperfectes, però són els que hi ha. I l’oferta privada va assolir uns registres testimonials al llarg de les jornades falleres. Enguany tornarà a passar. Això no vol dir que les coses funcionaren bé quan hi havia Canal 9. De cap manera. Els excessos no només afectaven els continguts informatius. D’altra banda, la sobredosi de successos, els esports i les festes han estat tradicionalment les formes de disfressar, fugir i tapar la realitat més incòmoda per part dels règims autoritaris. O de poca tradició democràtica. I les Falles també van proporcionar coartada per a evitar, ni que fóra durant unes setmanes, l’actualitat més ingrata. Falles, Moros i Cristians, Magdalena, etc. La desproporció és indesitjable a qualsevol àmbit. El món de les falles interessa, sobretot, als fallers. Del programa d’actes participen, sobretot, els fallers. I sí, les Falles tenen una dimensió que va més enllà de la comissió fallera, del barri o del taller en què ha treballat l’artesà. Però hi ha vida més enllà de la festa. I hi ha altres festes, i altres esdeveniments que no poden quedar relegats

112 EL CANET ‘15

o subordinats exclusivament i durant una part del calendari a l’interés d’un segment de la societat. Significatiu, important, però al capdavall un segment d’una societat diversa i plural. També en les expressions culturals i festives. De tot plegat cal aprendre per al futur. A les Falles i als mitjans audiovisuals públics. Al si del món faller hi ha comissions que intenten recuperar l’autenticitat de la festa. Donar-li sentit a la crítica mitjançant el monument que es crema, però també al llarg de les activitats que es programen durant tot l’any. Emigrar des de l’agenda oficial convertida en tradició, fins a la simplicitat de per què fem una falla. La futura radiotelevisió pública també haurà d’aprendre dels errors del passat. La fi dels excessos pot ser – hauria de ser– el principi d’una bona relació entre Falles i accés als mitjans públics, basada en l’equilibri i el bon gust. Si les coses van com han d’anar, tindrem l’oportunitat de comprovar-ho la primavera del 2016.

Sàtira sobre el tancament d’RTVV, de Sergio Edo (Oltà-Joan Ramon Jiménez de València, 2014). Foto: Joan Castelló

113 EL CANET ‘15

Q UI Q U E C O L L A D O V E U S D E F E S TA

De Tiempo de Fallas a Vents de Festa, passant per La Festa (versió televisiva).

D

A) Primera experiència televisiva. LpTeVa i Tiempo de Fallas (2004-2005)

esprés del periple radiofònic de Tiempo de Fallas en COPE, la 97.7, Ràdio Nou i LP Punto Radio, va arribar l’oportunitat del programa televisiu. En la mateixa empresa de Las Provincias, amb el seu gran projecte mass media, va arribar la possibilitat que Tiempo de Fallas s’emetera en doble plataforma audiovisual, i que apareguera així per primera vegada en televisió. L’equip de col·laboració simultaniejava el programa de ràdio, i estava format per Elena Muñoz (Fallera Major de València en 1996) i María Argente (periodista i fallera de Poeta Alberola-Totana) en labors de presentació; José Manuel Esquerre (exsecretari de la Junta Central Fallera) i Ferran Gil (poeta i faller de Baró de Patraix-Conca) com a comentaristes especialitzats; i Nacho Boix (faller de Gravador Esteve-Ciril Amorós), Roberto Ordaz (faller de Palmaret d’Alboraia) i Diego Palacios (faller d’Exposició) per a la secció del Cafenet Faller. Així, el programa es va situar en la programació dels divendres a la nit, de 22.30 a 23.30 h. Aprofitant el valor afegit de la imatge que ofereix el mitjà televisiu, l’espai es va estructurar per seccions

114 EL CANET ‘15

i va abordar temes d’indumentària, pirotècnia, artistes fallers, cultura, etc. Potser cal destacar El Concurs, amb participació telefònica dels teleespectadors per a premiar els coneixements fallers dels participants, la secció P’acà – P’allá dedicada als reportatges de carrer (P’allá) i a les notícies que arribaven a plató des del mateix carrer (P’acá); i els minuts reservats a la tafaneria de la festa, de la mà del Cafenet Faller, com a paròdia de les situacions i comentaris que podrien donar-se en un casal faller mentre es comparteix un café. B) S’inaugura Popular TV del Mediterráneo, arriba La Festa (2006-2007) Sorgeix com un gran projecte en una època de bonança. Com tots els mitjans en la seua graella inicial, al costat de l’esport i informatius, no pot faltar La Festa. Il·lusionats davant la proposta, va començar una nova aventura orientada a les festes populars de la Comunitat Valenciana. El programa s’emetia els dimarts i divendres a les 19 h, amb una durada de 60 minuts. Amb una clara línia editorial i davant els dubtes que va generar per aquella època el gran monstre Canal Nou, La Festa sorgeix com un clar projecte de la nounata emissora televisiva amb el propòsit de cobrir informativament i difondre tots aquells esdeveniments tradicionals més importants de València i de les diferents poblacions de l’àrea metropolitana d’aquesta, especialment on era inviable pressupostàriament la presència del tauró autonòmic. Així doncs, ens estrenem al setembre de 2006 amb la retransmissió en directe de l’elecció de les corts d’honor de les Falleres Majors de València de 2007 des de la plaça de Bous de València. Posteriorment, la pròpia 115 EL CANET ‘15 Promoció del programa Tiempo de Fallas en Las Provincias. Foto: Quique Collado

Primer acte de La Festa (setembre de 2006). Foto: Quique Collado

116 EL CANET ‘15

evolució de l’espai, el seu objectiu i el creixement del mitjà van fer que les Falles perderen lleugerament una mica de protagonisme en favor de les Festes de la Comunitat Valenciana (Moros i Cristians, Festes Patronals, etc.). Durant aquesta primera temporada, l’acceptació del programa va ser notable i va complir les millors expectatives, per la qual cosa va donar pas a un nou projecte més ambiciós, un nou magazín a través del qual difondre, diàriament, l’actualitat festiva, tradicional i cultural de les poblacions de la Comunitat Valenciana, el magazín Mediterráneo. C) Les falles en el magazín Mediterráneo (2007-2012) Si bé Mediterráneo va nàixer com a projecte de major contingut i cobertura que el seu antecessor (La Festa), la veritat és que entre els seus objectius sempre va estar de manera prioritària la informació sobre la festa de les Falles, amb els seus esdeveniments importants, però a causa del seu caràcter autonòmic, tenia una certa sensibilitat especial cap a les Juntes Locals de la Comunitat Valenciana. Durant els cinc anys que es va mantenir el programa en antena, es van retransmetre des del cap i casal eleccions, exaltacions, crides, mascletades, cavalcades, desfilades, ofrenes, cremades, etc. Però també va haverhi una difusió constant de l’activitat fallera de les diferents poblacions de la Comunitat. Pel plató de Mediterráneo van desfilar Falleres Majors, presidents, regidors i alcaldes o alcaldesses com els de Paiporta, Torrent, la Vall d’Uixó, Sagunt, Xàtiva, Dénia, Borriana, Paterna, Manises,

Catarroja, Gandia, Alzira, Llíria, Riba-roja de Túria, Benifaió, Almussafes, Torís, Xiva, Xest... A més, el programa va col·laborar activament i va participar directament en la cobertura informativa amb retransmissions de les festes germanes, és a dir, les Festes de la Magdalena de Castelló i les Fogueres de Sant Joan d’Alacant. Després de l’arribada de la crisi i de la reestructuració del sector, Mediterráneo va deixar d’emetre’s a l’estiu de 2012. D) Vents de festa en temps de crisi (de 2013 fins a l’actualitat) Després de l’aturada obligatòria arran de la reestructuració de la programació en Popular TV, ara ja Televisión del Mediterráneo (estiu de 2012), poques alternatives oferia el panorama audiovisual per a seguir difonent les festes i tradicions de la Comunitat Valenciana en format televisiu. Desapareguda Las Provincias TV, tan sols apareixen en aquest àmbit Alce TV, Canal 7 i Mediterráneo TV. Davant aquesta tessitura i, a fi de seguir donant continuïtat al projecte televisiu que va començar Tiempo de Fallas en LP TeVa (2005), al febrer de 2013 el contingut festiu tradicional i cultural de Mediterráneo passa a situar-se en el programa Vents de Festa del magazín Revista de Sociedad, que s’emet els caps de setmana en la mateixa Mediterráneo TV. En la primera temporada, va actuar com a col·laboradora destacada de l’espai, i també en la seua

117 EL CANET ‘15

presentació, Sandra Muñoz (Fallera Major de València 2012) i en aquest s’abordaven tot tipus d’esdeveniments festius però amb un protagonisme molt important per al món faller, amb programes especials en la prèvia i amb els resums dels grans esdeveniments (elecció, exaltació...). Tot això amb la presència en el plató i en directe de protagonistes de la Festa (Falleres Majors, corts d’honor, professionals de la indumentària, orfebres, etc.). En l’actualitat, el programa s’emet els dissabtes a les 16 h i es repeteix els diumenges a les 21 h. Té una durada de 15 i 20 minuts, i presenta un format de noticiari breu, fent un repàs de l’actualitat de la Comunitat Valenciana, i en el qual es presenten sis o set notícies de festes, tradicions i cultura d’aquesta, però amb un constant protagonisme de les Falles, amb una certa cobertura autonòmica, és a dir, amb presència habitual de les Juntes Locals. Se segueixen realitzant programes especials que ocupen tot l’espai del magazín (90 minuts), amb la prèvia i el després dels grans esdeveniments, no sols fallers, sinó també de festes germanes i altres grans festes de la Comunitat Valenciana. Finalment, Vents de Festa es presenta com el germà televisiu del programa radiofònic Som BIC, ja que tots dos s’uneixen i complementen (al costat de la web Sombic.com i de les pàgines en xarxes socials Som Bic en Facebook i @SomBicFm en Twitter) en la difusió de les festes, les tradicions i la cultura de la Comunitat Valenciana. Únicament em queda agrair a la Falla El Canet de Cullera i a Juan Gabriel, coordinador d’aquesta important obra, el treball i esforç dedicat i realitzat en favor de la cultura, la recerca i la documentació de la història de les Falles. I especialment enguany, dedicat als mitjans de comunicació d’aquest sector. Tant de bo siga el preàmbul de futures iniciatives similars. Moltes gràcies. 118 EL CANET ‘15

En el plató de Veus de Festa amb Sandra Muñoz, Fallera Major de València 2012. Foto: Quique Collado

LA XARXA FALLERA “Internet és molt més que una tecnologia. És un mitjà de comunicació, d’interacció i d’organització social.”

Manuel Castells Sociòleg espanyol (1942)

119 EL CANET ‘15

J O S É C U Ñ AT ( PA PA O S O ) W W W. C I B E R FA L L A S . C O M

Iniciació a la història de les webs falleres

E

l propòsit d’aquest escrit és donar un aspecte general de la història de les webs falleres, més enfocada a totes aquelles pàgines d’informació, que a les de les pròpies comissiones, més difícil de seguir pel seu auge tardà i per la seua curta expansió, encara que sí que farem referència als moments puntuals, per la seua importància La història de les pàgines web falleres és un poc com la història que tots creuen saber, quan i com més o menys va començar, però ningú ho data amb certesa i ens trobem davant d’una situació pareguda amb una història relativament curta. Podem dir que Internet es remunta a 1994, on apareixen les primeres webs de falles en aquesta xarxa de xarxes. I creiem que és així perquè també va ser l’inici del boom d’Internet, però en les cases encara no existia aquesta febre, encara no existien ni els fòrums ni els xats, ni el Messenger, sols una cosa pareguda anomenada News, mitjà utilitzat generalment per les empreses, encara que ja se li ha perdut la pista. En aquell moment, si en qualsevol buscador escrivíem la paraula “falles”, era més fàcil trobar referències, ja que n’hi havia poques que es penjaven en la web. Actualment, poden aparéixer 785.000 referències. Una de les primeres webs de les quals tenim constància documentada va ser la del Gremi d’Artistes

120 EL CANET ‘15

Fallers, que es trobava en el domini o adreça (sí, allò que escrivim per a trobar una pàgina) www.intercom.com/ gremioaf. Es parlava un del col·lectiu, de l’edifici, del seu museu i dels treballs realitzats. Aquest model amb el qual es va presentar el va canviar en 1995, encara que utilitzant el mateix estil de presentació, que no estava malament per a les ferramentes de disseny i programació que hi havia en aquells moments i per a la “rapidesa” de la connexió. Tot i que es tracta de pocs anys enrere, no té res a veure amb l’actual, ni com imagine, d’ací a uns pocs anys tindrà a veure amb el que hi ha ara. En 1996 comencen a aparéixer les primeres pàgines web genèriques de falles com www.bemarnet. es/fallas96/, dedicada a tot l’entorn faller, tal com ens mostra el comunicat de l’època: “La Concejalía de Fiestas del Excmo. Ayuntamiento de Valencia y la Junta Central Fallera en colaboración con BemarNet Management-Infase, presenta el Web de las Fallas 1996. Durante toda la etapa de fiestas, el Web facilitará información para disfrutar al máximo de estos días. Los acontecimientos más importantes de la Fiesta Fallera estarán a su entera disposición en el momento en que se produzcan: ofrendas florales, mascletás, pasacalles, etc... Dentro de este Web encontrará información de interés acerca de la Fiesta Fallera: desde los bocetos y fotografías de los monumentos hasta el programa de actividades que se celebrarán en la ciudad, pasando por la historia de las Fallas y el proceso de fabricación de los monumentos. Desde aquí podrá disfrutar de la belleza y colorido de las Fiestas Falleras, pero si tiene la ocasión de visitar

Valencia en estas fechas no lo dude, acérquese y disfrute del excelente ambiente que se vive durante la Semana Fallera.” També algunes webs de falles com la del Pilar: www.provicom.com/falla_pilar, on s’intenta per primera vegada la venda de loteria per Internet. En 1997 apareix www.infase.es/fallas97/, que torna a recórrer el món de les festes falleres d’aquell any, en col·laboració amb la Junta Central Fallera, ja que aquesta encara no havia decidit prendre la iniciativa com a pròpia i col·laborava amb altres empreses que li oferien aquest servei, que els era útil per a la seua pròpia publicitat com a tal. Es va tornar a remodelar la web del Gremi a www.intercom.es/gremioaf/, que eixe mateix any en va crear una nova en Provicom, amb nous continguts. Es pensa que la idea d’Internet és bona, i es col·labora en un projecte des de les seues instal·lacions, amb l’empresa anterior per al llançament dels seus treballs i realitzacions en l’exterior, projecte que s’enfonsaria anys després i amb aquest, la pàgina web. Alguns artistes s’integren en el projecte amb les seues pàgines, com, per exemple Carrosses Sánchez, Manolo Garcia, Manolo Viguer o Joaquín Esteve. Posteriorment sorgirien moltes més iniciatives amb gran qualitat, com la de Xavier Herrero: http://www. xavierdimensions.com. Les primeres referències de la web de la Junta Central Fallera (JCF) apareixen en 1998 amb el domini http://www.encis.es/fallas/, on comencen a “penjar-se” les primeres imatges de la festa en general. Altres adreces d’aquells anys són http://webs.ono.com/usr000/teiditos/

121 EL CANET ‘15

fallas1998/marcofallas2.htm i http://www.provicom. com/fallas98, on es recullen els esbossos de totes les comissions, amb una bona estètica i una forma senzilla de recerca. A més, apareix la primera web de la Falla Plaça de la Mercé: http://www.provicom.com/falla_merced, i l’anomenen, ja que en eixos moments en sorgeixen unes altres més. Per això va aprofitar aquesta circumstància per a, en els actes de presentació de la falla que són realitzats en el Museu del Gremi d’Artistes Fallers, per primera vegada, llançar mundialment els seus esbossos i les seues Falleres Majors gràcies a les noves tecnologies. Després, canviaria la seua pàgina per la de http://www. lamerce.net. En 1999 va nàixer una de les webs pioneres pel que fa a les comissions falleres: http://club.telepolis. com/fallajmh/index.html, de la Falla José María de HaroPoeta Mas i Ros, que va rebre el Premi Carles Salvador de la Llengua en 2001 per la difusió i aproximació al món de les Falles a través d’Internet en valencià. Probablement, una de les primeres webs guardonades. El mateix any, la Junta Central Fallera va dissenyar un nou portal: http://www.ciberia.es/fallas. Encara no es tenia consciència del que Internet podia significar, ja que veiem que cap de les adreces exposades comptava amb un domini propi, és a dir, http://fallas.com, en aquell moment propietat d’una altra empresa i que després es va haver de comprar o cedir, ja que, simplement, calia figurar en el nou mitjà de comunicació. I passem a les que hi ha en l’actualitat amb les seues diferents pàgines, diverses d’aquestes amb una qualitat increïble, com, per exemple, http://www.

mundo-fallero.com/, o http://www.actualidadfallera. com/, on a banda de donar informació diàriament o mostrar reportatges amb qualitat, han tingut cura de l’estètica i de la interactivitat. Una altra de la qual no ens podem oblidar és http://www.racofaller.com, nascuda l’any 2000 i que és “La revista de les Falles de València”, tal com la denominen els seus autors, web que va obtenir el Premi Roble de Oro en 2001. Altres de referència obligatòria són http:// es.groups.yahoo.com/group/fallas/, probablement el millor fòrum faller de la xarxa, anomenat actualment Parlemdefalles, on diàriament es discuteixen els temes d’actualitat, amb un respecte esbalaïdor a qualsevol tipus d’opinió, i http://www.telepolis.com/cgi-bin/web/ DISTRITOSEC?distrito=Fallas, districte on se’ns informa dels esdeveniments més recents així com dels anys anteriors, amb uns continguts molt bons i cuidats. Cal referenciar també http://www.falles-i-festa.com/, amb els articles d’inexcusable lectura, i com no!, les webs de les comissions que ja en són moltes. Tanmateix, en 2001 va aparéixer Cyberfallas, que després passaria a anomenar-se ciberfallas.com, una web de referència per a les comissions en general, per les seues inquietuds, actes i vivències, i també amb una destacada presència de la dona valenciana. Eixe mateix any, Junta Central fallera assumeix el domini http://www.fallas.com, amb una pàgina o portal d’informació general sobre l’entorn faller, com el dut a terme fins al moment amb altres empreses. I, sobretot, fa un especial seguiment als esdeveniments que l’envolten i a les Falleres Majors de València.

122 EL CANET ‘15

www.ciberfallas.com

L’octubre de 2002 va ser l’inici del primer concurs de webs de les comissions falleres. Va ser organitzat per Carles-Andreu Fernández des del seu portal Distrito Fallas amb la finalitat de fomentar i valorar l’esforç de diversos fallers que perden el seu temps per a promocionar les seues comissions mitjançant aquest mitjà, i va tenir una gran acceptació entre els fallers. Es van inscriure 11 comissions, i va haver-hi més que es van quedar fora de termini. Va funcionar molt bé i per això, al febrer de 2003, la Junta Central Fallera va organitzar el seu propi concurs per a les comissions inscrites en aquest organisme. Així, aconseguiren els premis les comissions de Gayano Lluch-Dr. Marco Merenciano, Pío XI-Fontanares i Marqués de MontortalBerní i Català.

Aquest any també van aparéixer les primeres webcam falleres en emplaçaments com la Mercé o Na Jordana, i altres comissions seguirien amb el projecte més tard, amb connexions més potents o noves idees. I una de les primeres falles que decideix tenir el seu propi domini i una cuidada estètica en el seu portal va ser la de la Plaça de l’Arbre: http://www.fallaplazadelarbol.org/. En 2003 va nàixer un altre tipus de web amb una informació fallera més especialitzada com Bambalinas, dedicada al món del teatre i el playback; o Fallasunidas, que llança mitjançant l’art de la cançó joves artistes a la fama; o letrasdelfuego.com, que s’especialitza en tots els aspectes de la festa i València en general. Al mateix temps, les agrupacions i els sectors falleres comencen a organitzar els seus espais en Internet.

123 EL CANET ‘15

Els fòrums fallers de la xarxa arriben a les altes esferes. Algú va dir que és bo que parlen d’u mateix encara que no siga de manera positiva, i això és el que va passar amb els que tracten les Falles. A pesar que molts portaven diversos anys oberts, va ser en l’exercici faller 2002/2003 quan més atenció se’ls va prestar per part de la JCF, els mitjans de comunicació i, en general, molts fallers que no sabien de la seua existència, circumstància que va provocar l’augment de visites. No obstant això, per desgràcia, la raó no va ser molt agradable, perquè aparegueren missatges insultant i criticant salvatgement les candidates a la Cort d’Honor de la Fallera Major de València, omplintse d’informació de dubtosa credibilitat, insults i atacs personals. Tres dels fòrums (els de les pàgines http://www. actualidadfallera.com, http://www.ciberfallas.com i http:// www.mundo-fallero.com) inclús es van haver de tancar temporalment per l’allau de missatges malsonants. El fòrum de Distrito Fallas va ser l’únic que es va salvar de la crema. Com ja hem dit abans, el concurs de pàgines web el va organitzar la JCF en 2003, i en 2004 va passar-lo a organitzar la web http://correveidile.com. Aquesta web naix com un altre portal d’informació fallera capitanejat per Roberto Belda, i que arreplega el testimoni del concurs amb una gran labor tant en el carrer com en Internet, omplint de tríptics cadascun dels actes amb informació sobre aquests. Com a novetat, la comissió fallera Santa Maria Micaela presenta el seu projecte “El Portal del Cel”, dedicat als portals que cobreixen la informació fallera, presentant una webcam instal·lada en el taller de Xavier

Herrero (artista del monument gran). Va ser la primera falla que disposa d’una càmera per a així poder seguir la construcció del monument en temps real. Metrored i Hooping.net signen un acord per al desenvolupament conjunt de productes d’alta tecnologia Metrored Telecomunicacions i Hooping.net van signar un acord de col·laboració per a l’intercanvi tecnològic i el desenvolupament conjunt de productes l’any 2004. El primer client va ser la JCF, que mitjançant Hooping.net, va contractar els serveis de disseny i implantació del portal http://www.fallas.com. En aquest es podia gaudir de la salutació del Regidor de Festes, Félix Crespo, i de les Falleres Majors, així com de les retransmissions de les mascletades en directe. De la mateixa manera, i utilitzant la tecnologia streaming de vídeo, es crea una videoteca des de la qual es pot consultar qualsevol dels actes fallers que contindria la pàgina, entre els quals destacaven les presentacions, l’ofrena o visites virtuals als monuments fallers, entre d’altres. Però tot no era tan bonic per a la JCF. L’octubre d’eixe mateix any van tornar a sorgir els fòrums amb comentaris i rumors que atemptaven sobre les persones en el període d’elecció de la Cort d’Honor. Fèlix Crespo va dir: “m’entristeix que no es respecten les persones”, a una pregunta d’un periodista que li va fer perquè ell estava en el centre de la polèmica. Tot va ser per un suposat parentesc, que no existia, amb una candidata infantil i ell, perquè la xiqueta tenia com a cognom Crespo, on hi hagué tot tipus d’especulacions sobre la seua elecció com a Fallera Major

124 EL CANET ‘15

www.fallas.com va ser el primer client de Hooping.net. Imatge: Junta Cental Fallera

Infantil de València. Crespo va ser contundent: “estic fart que es parle de la festa des de fora, que entren, la visquen, i parlen amb coneixement de causa”. Són centenars de fallers els que, actualment, es connecten les 24 hores per a parlar de temes fallers, i cada dia de l’any hi ha nous temes per a debatre. Són molts els fòrums destacats en aquest tema, alguns lliures i altres amb el vet de l’administrador com, per exemple, http://www.ciberfallas.com, http://mundofallero.com, http://www.actualidadfallera.com, http:// www.parlemdefalles.com, o http://www.pincellades. com, però a alguns els va arribar l’escàndol que, aprofitat per alguns mitjans del sector amenaçats per aquest auge, aprofitaren per a encoratjar els despropòsits. Aquest fet, seguit pel naixement de noves pàgines i dels seus creadors, que demanen compareixences i

acreditacions en totes les convocatòries, sense haver donat abans un quefer del seu treball, fan que es qüestione per part de la JCF la legalitat de les webs com a professionals del mitjà, per a ser acreditats. Félix Crespo es va mostrar afectat per les ingerències i per això, el seu propòsit de garbellar les credencials que repartia la JCF i va llançar un avís per a navegants: la JCF anava a estudiar jurídicament el tractament a les pàgines web en atenció a les responsabilitats que puguen derivar-se de l’abocament de les manifestacions en els fòrums. Arribat el final d’aquest escrit, he de dir que sols es mantenen tres fòrums (Ciberfallas, Actualidad Fallera i Parlemdefalles), i que moltes de les pàgines web informatives ha parat el seu ritme o tancaran. El principi del fi? O el final d’una era i el principi d’una altra? El temps ho marcarà.

125 EL CANET ‘15

XAVI E R S E R R A R E S P ON S A B L E DE MA L A LT D E FA L L E R S

L’aportació dels mitjans digitals al panorama informatiu de les Falles de València

Q

uasi dues dècades des de les primeres plataformes falleres digitals, és un bon moment per analitzar el que ha suposat aquest fet en el món faller. A continuació, i de manera breu, trobarem un breu repàs històric i alguna de les claus del que ha suposat l’entorn digital per a les Falles de València. Molt han canviat les coses des que els degans de la premsa digital fallera (Ciberfallas, Distrito Fallas, Món Faller...) iniciaren el camí de la informació de la festa a Internet. Webs pures i dures, ja que per aquella època allò de les xarxes socials ni es podia imaginar. Més tard, tota una generació de gent jove (o no tant) sorgida en certa manera dels tan famosos i tan criticats fòrums fallers, han obert una nova dinàmica des de punts de vista purament informatius o incloent opinió. En els dies en què som, ja podem parlar d’una tercera generació que encara està per consolidar-se en el temps i comprovar si aconsegueixen la continuïtat i constància necessària en açò de la informació digital fallera. Pel que fa a les aportacions de la premsa digital fallera, la principal contribució sense cap dubte ha estat la democratització informativa. Tradicionalment, els mitjans tradicionals només paraven/paren atenció

126 EL CANET ‘15

a les grans Falles de Secció Especial i a l’oficialitat de Junta Central Fallera. L’aparició d’este nou espai fa que totes les comissions poden tindre el seu “minut de glòria”. Ara bé, això també ha dut com a conseqüència un excés d’informació repetitiva poc o gens elaborada i amb poc valor afegit, en general. Malgrat la bona acceptació dels nous mitjans digitals per part dels fallers de base, l’oficialitat sempre ha rebutjat i ha menyspreat webs i altres plataformes en Internet on es parlava de Falles. El no reconeixement com a mitjans acreditats és una mostra ben clara de l’absurda política de comunicació de Junta Central Fallera. Mentre entitats a nivell mundial com la NASA o empreses com General Electric aposten per utilitzar els usuaris més influents en xarxes socials per a difondre la seua activitat, la màxima institució fallera de València ataca i anul·la qualsevol possibilitat d’aprofitament de les 2.0 en benefici de les Falles. Els mitjans digitals fallers han generat debat, han democratitzat l’accés a la informació fallera, han creat un nou panorama informatiu... ara bé, caldria plantejar certes reflexions al voltant de la qualitat i la presentació de la informació o la redacció d’esta. No tot és bo per ser digital i menys en Falles.

Els mitjans digitals convertits en ninots de falla. Ninot de Toni Fornés (Camí de Barcelona-Travessia de Montcada, 2013). Foto: Juan Gabriel Figueres

127 EL CANET ‘15

C A R L E S -A NDR E U F E R N Á NDE Z A D M I NI S T R A D O R DE L A W E B DI S T R I TO FA L L A S

Quinze anys té el meu Distrito Fallas

E

n setembre es compliran 15 anys d’una de les webs pioneres en informació i divulgació fallera: Distrito Fallas (www.distritofallas.com). Durant tot este temps, les seues pàgines han sigut reflex de les notícies més importants de món faller per una banda, i per altra han ajudat que les Falles siguen més conegudes a l’Estat Espanyol i en el món. I amb esta tasca, esta web m’ha donat moltes satisfaccions personals i m’ha permés trobar bons amics entre les comissions falleres i els mitjans de comunicació. Tot va començar a principis de setembre de l’any 2000, quan va arribar-me un correu electrònic del portal Telepolis.com. En aquella època, esta web –una de les més conegudes a Espanya principalment pels seus xats− estava encetant un conjunt de comunitats virtuals anomenades Los Distritos, i el seu equip va pensar en mi per a gestionar-ne una dedicada a la festa de les Falles. No va ser casualitat, ja que coneixien la meua tasca com a administrador d’una de les primeres pàgines de comissió fallera, la de Josep Maria HaroPoeta Mas i Ros, que estava allotjada com a pàgina gratuïta en els seus servidors. Vaig acceptar el repte, i abans que acabara eixe mateix més ja havia nascut el Distrito Fallas.

128 EL CANET ‘15

En la seua primera època, Distrito Fallas només tenia un fòrum, un xat, un magatzem d’arxius i la meua foto junt amb el meu primer malnom: Carlesandreu. Al poc de temps, en Telépolis van pensar que eixa paraula era massa llarga i la van reduir a Candreu, apel·latiu pel qual encara se’m coneix en el món faller. Ja només començar, la meua intenció va ser aprofitar el potencial d’Internet per a divulgar les Falles arreu del món, raó per la qual vaig centrar-me en buscar fotos i escriure articles d’investigació, continguts que presentava amb un toc d’humor per a fer-los més atractius. Esta filosofia ha continuat al llarg de tota la història de la web i encara està vigent, i és un dels trets que la caracteritza. Des del principi, Distrito Fallas va tenir una bona acollida (de tota manera, tot cal dir-ho, en l’any 2000 tampoc hi havia molt on elegir en Internet per a informar-se sobre Falles), tanta que van fer-se eco de la seua existència mitjans de comunicació com el suplement tecnològic del diari ABC i Ràdio Barcelona, on vaig concedir una entrevista en plena setmana fallera de 2001. Gràcies a esta motivació del públic i de la premsa, i també del suport

tècnic i promocional de l’equip de Distritos de Telépolis, vaig animar-me a escriure molts més articles, alguns de broma i altres seriosos, que la van fer més popular encara. D’aquells primers anys és el “Curset per a falleres majors de València” (una paròdia de la seua activitat com a representants de la festa) i la primera versió del reportatge al voltant de famoses vestides amb indumentària valenciana, un dels textos més visitats de la web, encara hui en dia. També són d’esta època innovacions com la crònica diària de les meues experiències durant la setmana fallera, publicada durant els primers anys (ara és molt normal trobar això en les xarxes socials, però en aquella època no existien); els tests de cultura fallera, on els internautes posaven a prova els seus coneixements sobre la festa; les fotos de les propostes més divertides de l’Exposició del Ninot, que encara es fan cada any; i el I Concurs de Webs de Comissions Falleres, realitzat en 2002 i imitat en anys posteriors per la Junta Central Fallera. Paral·lelament a tots eixos continguts, a poc a poc va prendre més importància l’actualitat de les Falles. Les comissions falleres cada vegada m’enviaven més comunicats 129 EL CANET ‘15

Logotip de Distrito Fallas. Foto: Candreu

Web Distrito Fallas

de premsa i em convidaven a més actes. Així, em vaig convertint fins i tot en mitjà de comunicació acreditat en la Junta Central Fallera, cosa que em permet assistir a actes oficials d’este organisme des de quasi l’aparició de Distrito Fallas. En esta tasca informativa, des del principi m’he centrat sobretot en la falla com a monument, la cultura i els actes fallers, i he donat menys importància al tema de les falleres majors, ja que considere que d’este últim ja es publiquen massa notícies. D’esta manera, la meua web es consolidava així com un espai de difusió, entreteniment i també informació sobre les Falles. Tot va anar molt bé, fins que l’empresa de telecomunicacions Orange va prendre el control de Telépolis. Això va suposar un desmantellament de la seua redacció i infraestructura, cosa que va desembocar en un abandonament del portal que implicava deixar els responsables dels “distritos” a la nostra sort. Va ser aleshores, allà per l’any 2008, quan vaig decidir-me independitzarme i convertir Distrito Fallas en una web independent, tècnicament més moderna i amb domini propi, projecte que va fer-se realitat a l’abril de 2008 en l’adreça www.distritofallas. com. Mantenint l’esperit de la comunitat virtual originària, la vaig realitzar amb un disseny més clar, encara que continuador amb el de Telépolis, preservant els colors taronja i roig i les columnes laterals, però afegint una 130 EL CANET ‘15

capçalera amb intenció de ser divertida i a la vegada grotesca. Quant al contingut, vaig separar en seccions la divulgació (apartats “Las Fallas”, “Historia” i “Libros”, als quals va afegirse posteriorment “Fallas míticas”), l’humor i les notícies. Al principi, estes últimes les escrivia en valencià perquè estaven dirigides als mateixos fallers i aficionats a la festa, mentre que la resta del contingut (el divulgatiu) estava en castellà per arribar a més públic; ara bé, amb el temps vaig comprovar que eixa dualitat idiomàtica creava problemes tant amb el públic (confonia, sobretot als no valencians, trobar dues llengües diferents en la mateixa pàgina) com als buscadors (no sabien dir en quin idioma estava escrita la web), a més de provocar inconsistències en el disseny. Per això, en 2013, vaig pensar en utilitzar només un idioma i em vaig decidir a utilitzar només el castellà, tenint en compte que traduir al valencià els nombrosos articles que expliquen la festa en la web no seria adequat per a la seua tasca de difusió de les Falles per Internet. En efecte, no vaig veure convenient perjudicar un dels punts forts de Distrito Fallas, la divulgació. Davant una creixent competència d’informadors fallers en Internet, ja siga en webs o només en xarxes socials, vaig haver d’adaptar-me a l’entorn cada volta més hostil i explotar encara més eixe avantatge que tenia, buscant encara més les visites entre un públic que sempre he tingut abundant:

Carles-Andreu, entrevistat pel programa radiofònic Veus de Festa. Foto: Candreu

els que volien saber més al voltant de les Falles. Així, vaig canviar el seu lema per deixar clar per a qui escric (de “Las Fallas de Valencia según Candreu” a “Fallas para falleros y no falleros según Candreu”) i vaig modificar el disseny de la web en diversos punts: fent-lo més modern estèticament i tècnicament, sense oblidar els colors rojos i taronges; destacant articles que expliquen la festa amb una gran imatge; i fe la capçalera més representativa de la base de la festa, el monument faller i la seua cremà, amb esbossos de ninots que recorden falles famoses i característiques de les Falles (origen valencià i el punt grotesc) que, per cert, són dibuixos del meu fill. A més, l’esmentat canvi idiomàtic de les notícies al castellà també va jugar a favor d’aprofitar eixa audiència de fora de la festa. També vaig posar en marxa el pla de preparar de tant en tant reportatges especials com el de fallers en programes de televisió d’èxit (de data 14 de novembre de 2013, on vaig entrevistar, entre d’altres, la cantant Sandra Polop) i el de falles que es poden visitar a l’estiu (24 de juny de 2014), els quals són fonts puntuals

de visites massives. Quant a les notícies habituals, intente donar-los un estil encara més personal sumant als dos principals mètodes de sempre (escriure els meus propis textos i donar tocs d’humor) el fet de fer els articles més llargs, agrupant-hi informació de manera que siga més còmode llegir que anant fent clics de titular en titular. A hores d’ara, puc estar content que Distrito Fallas haja sobreviscut a crisis punt com, a mitjans de comunicació hostils a les webs d’informació fallera, a la competència que ha sorgit en els últims anys i, naturalment, al canvi de la meua situació personal (quan vaig començar estava solter i ara tinc família que també m’ocupa el seu temps). Arribat al seu quinzé aniversari, m’alegre que encara siga un referent en el món faller i que continue informant els fallers de l’actualitat de la seua festa, explicant els no fallers (o els fallers que volen saber més) com són les Falles i, naturalment, entretenint a tots. I la cosa no ha acabat, ja que Distrito Fallas està en contínua evolució i donarà més sorpreses en el futur.

131 EL CANET ‘15

S E R G I O MO R A R A Q UE L Ú B E DA N I F U N I FA L L AS . C O M

É Nifunifallas.com: un treball professional fet amb el cap i amb el cor

s una vesprada freda de desembre. D’un dissabte. O pitjor, d’un diumenge d’eixos que estaries tan a gust en casa. Però tu estàs al carrer, amb les botes, l’abric, la bufanda, els guants, el barret calat fins a les celles. Camines de pressa, i no per arribar, sinó per veure si passa eixe maleït fred humit que fa dels hiverns de València una autèntica tortura. Ja ha començat a caure la nit. Als carrers de València un diumenge de vesprada només donen llum els fanals i les llums dels bars on posen futbol. I no esperes trobar una sola ànima pel carrer si no és època de compres nadalenques. Posa que hui encara no ho és. Per fi gires el cantó i al final del carrer, un carrer qualsevol… del Botànic? De Russafa? Del Marítim? Té igual. El cas és que gires el cantó i allí, al fons, albires un grupet de gent gelant-se per no haver-se llevat l’insà costum de fumar. Els llavis, que es veurien morats pel fred si no fóra pel maquillatge, esbossen mig somriure quan t’apropes i comences a reconéixer alguns dels que es deixen mig pulmó amb el tabac i l’altre mig amb el fred. Saludes amb efusivitat, amb un somriure de verdadera alegria i de seguida et fan passar al local. És gran o xicotet, senzill o recarregat, modern o amb eixe

132 EL CANET ‘15

color que el pas del temps li dóna a qualsevol casal. Les parets parlen d’èxits (els fracassos els tenen tots a la ment i no cal recordar-los) i d’històries de pintes i cadafals. I no és el teu casal. No, estàs a l’altra punta de València però entres com si fóra el teu casal, amb la naturalitat de qui arriba a un lloc conegut. Entres i saludes com si fores tu la protagonista, la persona a qui estaven esperant. T’ofereixen una cadira, una perxa on deixar els trastos i continues saludant, perquè allí tots et coneixen i s’alegren de la teua visita. La coca de llanda i la mistela van donant voltes pel casal però quasi sempre eres de les primeres a tastar-les. Amb la impuntualitat esbalaïdora de l’horari faller comença l’acte. Així que traus la càmera de fotos, o el boli i la llibreta, o el mòbil per a fer quatre fotos i pujar-les al Twitter mentre algú en veu baixa et pregunta “Quin és el hastag?” o “Saps si tenen compte de Twitter?”. Pot ser la presentació d’un esbós, la inauguració de la Setmana Cultural, un lliurament de premis, la presentació d’un llibret o qualsevol altre tipus de publicació. I ahí estàs tu, que potser tens un refredat o acabes de passar la grip, que vens de celebrar l’aniversari del teu pare, que fa un parell d’hores has rebut un whatsapp preguntant-te si baixaves al bar a veure el partit del València. El teu metge et donaria per impossible, el teu pare no entén com fer cinc anys això sense veure un duro, i els teus amics ni tan sols entenen la teua passió per les falles perquè al març, directament, se’n van a esquiar. Perquè si fas tot això, efectivament, és per passió. Per amor a les falles. Perquè de xicoteta ton pare et

duia de la mà a veure falles, encara que només foren les d’especial i perquè no t’has criat al parc, t’has criat al casal assajant obres de teatre i playbacks, presentacions i proclamacions, encunyant loteria i repartint de casa en casa les convocatòries de les reunions. O no. O no has sigut faller fins que t’ho vas poder pagar amb el teu primer sou. Però la grandesa de la festa és precisament aquesta, que no cal viure-la des de menut per a sentir-la igual de pròpia. Així què un bon dia naix del teu interior la inquietud de compartir eixa bogeria, de donar a conéixer esta festa tan mal promocionada de cara a l’exterior. I comences a publicar fotos i li lleves les teranyines a eixe raconet en el cervell on guardes aquelles classes de redacció periodística a la facultat en què aprengueres com redactar una notícia abans de cansar-te d’estudiar perquè potser tenies massa pressa per menjar-te el món. I aprens a utilitzar el Photoshop. A enquadrar, a enfocar, a fer una composició, a fer una fotografia controlant la velocitat de l’obturador, la quantitat de llum i a saber quin efecte vols. A fer fotografia documental i fotografia artística. A fer fotos que parlen per si mateixes. A documentar gràficament un tros d’història de les falles. Podíem haver agafat la drecera fàcil. Podíem fer un “copia-enganxa” de les notes que comissions, artistes i juntes locals ens envien. És més, podíem fins i tot haver obert un perfil de Facebook o Twitter i dedicar-nos només a compartir i retuitar. Però la nostra inquietud no es queda ahí. Perquè necessitem transmetre les coses que les notes de premsa no porten. Cal fotografiar la llum als ulls d’una fallera major infantil quan veu per primera vegada l’esbós de “la seua” falleta, has de contar l’èmfasi amb què l’artista

133 EL CANET ‘15

parla del projecte, necessites donar els noms d’aquell equip de treball que durant mesos han lluitat per a tindre a punt el llibret i fotografiar eixes cares de satisfacció pel treball ben fet.

Visiteu Nifunifallas.com

Però si haguérem triat el camí fàcil, haguérem perdut el millor que té aquesta festa: el contacte humà. Perquè la festa de les falles la fan les persones que et fan una abraçada quan entres al seu casal i saluden pel seu nom als teus fills. La grandiositat d’aquesta festa no està en els aparats de govern de les juntes locals i la Junta Central Fallera. No està ni tan sols en les Falleres Majors (de València o de qualsevol localitat) ni les corts d’honor. La verdadera meravella de les falles es troba al casal de 40 metres quadrats amb els banys en un pati de llums interior. Està a compartir un arròs al forn una nit de “prefalles”. Està en la cara d’una fallera de tercera generació que compleix el seu somni i el de la seua família de ser Fallera Major de la seua comissió perquè no va poder ser-ho de menuda. Es troba en mantindre la nostra llengua en llibrets, presentacions i obres de teatre, en preparar setmanes culturals amb una programació i uns continguts que no tenen res a envejar a alguns museus públics. I eixa és la principal raó de ser de Nifunifallas.com. Naix a setembre de 2009

amb la necessitat autocreada d’informar. De tot. De pintes, de tallers i de casals, de qualsevol localitat que plante una falla i tinga comissió fallera. I a més, la paraula “periodisme” està formada per arrels gregues i significa “professió que es dedica a arreplegar i transmetre notícies”. Afortunadament, comptàvem amb els nous mitjans de difusió i la pluralitat que les noves tecnologies han suposat per a la tasca periodística, la qual cosa va suposar també la democratització de la informació fallera. Per tant, amb les xarxes socials i l’aparició de les webs digitals ja es podia informar i opinar sobre la nostra festa a qualsevol hora del dia. Ja no havíem d’esperar a les dues fulles setmanals que ens dedicava qualsevol diari, ni a la revista de publicació mensual cada vegada més semblant a un catàleg d’indumentària valenciana que no a una revista d’informació Ara vivim una època en què estem pendent del tot el que passa a colp de clic. Tots eixos avantatges a l’hora d’estar assabentats de les presentacions d’esbossos o d’una proclamació de Fallera Major al moment suposa un treball important darrere. Cada dia, des dels nostres comptes de correu electrònic de la nostra revista, hem d’anar repassant tot allò que ens envien. Nosaltres no fem un còpia i pega

134 EL CANET ‘15

Pàgina de Facebook de Nifunifallas.com. Imatge: Nifunifallas.com

de la nota de premsa que ens envien; primer la llegim i posteriorment redactem i finalment adjuntem la imatge que acompanyarà la notícia. Molta gent pensa que informar i més de les falles és fàcil i ho pot fer tot el món, no és de veres. Un altre tema és quan es tracta de cobrir un acte al qual ens conviden, ja que la manera de tractar la informació canvia. Per una banda, s’ha de confeccionar el text amb la informació que s’aconsegueix arreplegar al lloc dels fets i per altra amb les fotografies que hem fet, seleccionar les millors, tractar-les si és necessari i pujar-les. Ambdues són tasques molt laborioses que

costen hores fins que es pot aconseguir un bon article i el publiquem. Però el millor dels nostres cinc anys, és l’estima amb què les comissions falleres i els col·lectius festers ens reben i ens tracten. Hem pogut fer molts amics i aprendre moltes coses, i això, forma part del nostre “sou” junt amb la satisfacció del treball ben realitzat. Nifunifallas no vol ser el primer a publicar, vol ser el millor. És un dels nostres estàndards de qualitat. Un cas que posem per exemple és que ja fa quasi un any va eixir la polèmica de la gestió dels drets d’autor dels artistes fallers. La majoria de mitjans convencionals

135 EL CANET ‘15

Nifunifallas.com (Sergi

o i Raquel) amb il·lustr

es del món de les Fal

les i del seu estudi. Fot

o: Joan Castelló

136 EL CANET ‘15

es va llançar a publicar a la xarxa que una empresa gestionaria els drets dels artistes fallers agremiats de València i que començarien a cobrar a les comissions. Una notícia que va caure com una bomba. La gran majoria no va contrastar la notícia i per les presses van publicar. Nosaltres tardàrem unes hores més a fer-ho, ja que férem les gestions abans per a parlar amb un representant d’aquesta empresa i assegurar-nos dels fets. A soles un mitjà de comunicació, un, va fer el mateix que nosaltres abans de publicar. La resta es va deixar portar per les ganes de ser els primers a donar la notícia, sense importar les conseqüències que poguera tindre la seua publicació, una gran irresponsabilitat per la seua part. La rapidesa mai no pot substituir la qualitat. La nostra revista ha evolucionat molt en els seus continguts al llarg de cinc anys. Començàrem a tractar la informació fallera del cap i casal i de les juntes locals i a poc a poc hem estés el nostre espai a més festes de la ciutat i a la mateixa festa de les Fogueres de Sant Joan d’Alacant. Així, la Setmana Santa Marinera, el Corpus o les festes populars als diferents barris han sigut algunes de les festivitats amb les quals ha augmentat la nostra oferta informativa. Això ha significat per a nosaltres més hores de treball, però disposar de menys temps lliure. Gràcies a aquest esforç la nostra satisfacció són els comentaris d’agraïment per difondre moltes festes i tradicions molt desconegudes pels ciutadans. Un canvi del qual estem molt orgullosos i satisfets ha sigut la llengua de publicació dels nostres continguts. Allà per 2009 començàrem la nostra aventura en castellà i des de juny del 2013 vam prendre la decisió de canviar al valencià. Un canvi que hem de qualificar encertat. Al principi temíem que

aquesta novetat ens llevaria visites, però ha sigut tot al contrari, les hem augmentades i ningú s’ha oposat, més prompte hem rebut felicitacions dels nostres amics. El nostre compromís ara que hi ha una falta de mitjans de comunicació en la llengua vernacla d’aquesta terra és màxim, ja que som l’única web que parla d’informació fallera i festiva en valencià, tot un orgull. Dos gèneres periodístics que s’han anat incorporant al nostre mitjà han sigut l’entrevista i l’opinió. Pel primer han passat totes aquelles persones o representants de col·lectius que han destacat per les seues accions i els esdeveniments que han organitzat a les festes, i l’únic secret per a l’èxit sempre és preguntar per totes aquelles qüestions que tot el món vol saber, no pels tòpics que ja coneix la majoria. Omplir espai de publicació amb preguntes i frases buides no és el nostre estil. La columna d’opinió des de setembre de 2013 ha sigut la zona de lliure expressió amb què qualsevol ha pogut parlar i expressar les seues opinions de forma totalment lliure. Des de les pintes, passant pel teatre faller i fins a l’economia de la festa han sigut alguns dels temes que s’han parlat. Qualsevol pot enviar-nos el seu text del tema de festes que vulga però sempre amb respecte. La nostra trajectòria ha estat plena de moltes emocions i de gran intensitat informativa, però el gust per contar esdeveniments amb objectivitat i amb qualitat per al nostre públic mereix aquest “beneït sacrifici”. Paga la pena gaudir de la festa no a soles des de dins d’un col·lectiu, sinó també difonent-la i sabent que això quedarà enregistrat perquè les generacions posteriors coneguen la nostra cultura i les nostres tradicions.

137 EL CANET ‘15

Á NG E L R OME R O C E N D R A D I G I TA L . C O M

El repte de veure totes les falles

L

a festa de les Falles destaca pel seu caràcter efímer. Açò implica que cada exercici és únic i irrepetible, ja que la cremà posa punt final als cadafals després d’uns pocs dies d’exhibició en la via pública. La gran quantitat de falles que es planten i el breu temps de què es disposa per a visitar-les fa que siga pràcticament impossible per a la immensa majoria poder veure-les totes. Per a suplir açò, encara que no siga el mateix, hi ha una eina fonamental que és la fotografia i que ens permet poder contemplar cadascuna d’elles preservant el seu record per a la posteritat. Aqueix esperit de poder veure totes les falles i conservar el seu record és el que l’any 2006 provoca que en un fòrum d’Internet anomenat Al Foc, l’usuari Potajillo faça una crida entre tots els internautes per a recopilar la imatge frontal de cadascuna de les falles grans plantades en la ciutat de València l’exercici recentment finalitzat, el qual es du a terme amb èxit. Gràcies a aquesta iniciativa es crea un vincle d’amistat entre part dels principals artífexs d’aquest repte, i decidim organitzar-nos durant els mesos previs a març de 2007 i repartir-nos totes les falles per a fotografiarles, incloent-hi com a novetat també les infantils.

138 EL CANET ‘15

L’equip TotFalles. Foto: Ángel Romero

L’equip format per Amparo Díaz, Salva Castelló, Juan Pedro Collado, Juanjo Medina i un servidor adoptem el nom de TotFalles i comencem a valorar l’opció de publicar tot el material fotogràfic en altres suports. És en eixe moment quan el projecte que s’estava gestant arriba a coneixement dels responsables de la revista especialitzada en falles Cendra, que proposen que es publique en format CD juntament amb el número que van a llançar al maig de 2007. Acceptada la proposta, és torn d’organitzar la tasca per a assegurar l’èxit d’aqueixa primera experiència: quedem per a realitzar mínim una fotografia frontal de cada falla gran i infantil. Per a açò, es divideixen les 380 falles entre els cinc integrants i es reparteixen per sectors geogràfics. També es decideix incloure completa l’Exposició del Ninot. Eixe primer any va ser molt ric i valuós en anècdotes, un aprenentatge

que va servir per a fixar les bases fonamentals per als anys esdevenidors igual que els aspectes a millorar. Es va aconseguir l’objectiu de fotografiar les falles, i per a açò s’utilitzava tant el dia com la nit, amb la finalització del repte pocs minuts abans de la cremà infantil. El més complicat semblava que ja s’havia realitzat, però res més lluny de la realitat, ja que la vertadera odissea estava per començar. Els dos mesos següents van resultar una àrdua tasca de programació manual del CD, ja que es volien oferir diferents índexs al públic perquè pogueren cercar les falles amb major comoditat: per ordre alfabètic, d’artistes i per nombre de cens. Això sense comptar que cada comissió tenia una pàgina personalitzada amb totes les seues dades i imatges. De manera autodidàctica i sense ajuda externa, el primer TotFalles ix a la llum distribuint-se juntament amb la

139 EL CANET ‘15

revista Cendra a un preu simbòlic, que va servir per a cobrir part de les despeses de producció. L’experiència de 2007 va ser satisfactòria, amb la qual cosa es va decidir continuar amb el projecte i introduir millores i novetats. La primera era fotografiar totes les falles de dia i evitar la nit. Per tant, el temps per a poder realitzar la missió quedava reduït a la meitat. La segona consistia no solament a fotografiar de manera frontal la falla, sinó també des de totes les perspectives generals i escena per escena, ninot per ninot, i mostrar d’aquesta forma cada cadafal gran i infantil per complet. Finalment es va realitzar una intensa labor de presa de contacte amb ajuntaments, juntes locals i persones que pogueren facilitar fotografies d’altres localitats. El resultat va ser que el TotFalles de 2008 va comptar amb aproximadament vint mil fotografies solament de les falles de València, a les quals calia sumar també les d’unes cent localitats.

Portada del DVD TotFalles 2009. Foto: Ángel Romero

El tercer any, 2009, vist el bon funcionament i resultat de l’anterior, va ser el d’assentar les bases repetint la fórmula, amb la particularitat de canviar el format de CD a DVD. Amb açò s’oferia l’opció de poder visionarho també en televisors i incloure les fotografies en una major resolució. El problema va vindre en què la revista Cendra després de mesos d’espera i incertesa no es va arribar a publicar amb la qual cosa, atés que la situació no tenia aspectes de resoldre’s, finalment es va optar a l’octubre de 2009 per crear una adreça de correu i facilitar el TotFalles en solitari a la gent que ho sol·licitara. De manera paral·lela a aquests esdeveniments, uns amics que gestionen pàgines web, sabent de 140 EL CANET ‘15

la meua afició per l’art efímer, em van proposar al juliol de 2009 l’opció de dissenyar i crear una web dedicada al monument —tant falles com a fogueres— i als artistes que s’encarreguen de realitzarho. Una mica reticent al principi per l’esforç i temps que comporta mantenir una pàgina d’aquest tipus, vaig acabar il·lusionat amb el projecte i vaig decidir portar-lo avant, ja que es tractava de plasmar en un espai d’Internet la meua gran passió de la forma que com a usuari m’agradaria trobar-ho. A conseqüència del contacte mantingut en els últims anys amb els responsables de la revista Cendra, i ja que no es publicaria un nou número de manera indefinida, es va proposar utilitzar per a la denominació de la web la marca “Cendra” per a seguir mantenint el nom en vigència. No es fixa un termini en concret per a la seua obertura sinó el convenciment que, quan estiguera totalment configurada, s’inauguraria. El moment esperat arriba el dilluns 16 de novembre de 2009, eixe dia a les 21 hores naix Cendra Digital. Davant el dubte de saber si era capaç de manejar un projecte personal tan costós de temps i treball, i la reacció i seguiment que podria tenir entre els usuaris, vaig posar a la nova web un termini de prova fins al 30 de març de 2010; arribat aqueix dia veuria si continuava o no. Durant aqueixos quatre

mesos realitze més de cent entrevistes a artistes, un seguiment minuciós de la plantà, l’Exposició del Ninot, presentacions de projectes... tot açò comptant amb el suport del món faller que ho acull de molt bon grau. Açò unit a la gran experiència viscuda realitzant aquesta labor, fa que decidisca que Cendra Digital seguisca avant mentre no falte il·lusió, ganes i temps per a poder dedicar-li. Durant les falles de 2010 es tornen a fotografiar totes per quart any consecutiu. La novetat és l’existència de Cendra Digital i la confirmació que la revista Cendra tornaria a publicar-se. Així, la direcció d’aquesta torna a contactar per a publicar TotFalles en DVD. El que es decideix per part dels cinc integrants de l’equip és mostrar abans de començar el mes d’abril, i quan es van tenir seleccionades, les fotografies frontals de la totalitat de falles grans i infantils d’aqueix exercici en Cendra Digital. El motiu és satisfer la necessitat d’immediatesa que requeria el públic de poder contemplar les falles recentment cremades sense espera de mesos i la possibilitat d’utilitzar per a aconseguir-ho una eina, com la web, que podia difondre-les sense límits. Quant a les escenes, prop de trenta mil imatges preses, una vegada més anirien en el DVD. Iniciava de nou una esgotadora labor de programació, organització i creació que ocupa durant mesos quasi la totalitat del 141 EL CANET ‘15

Visiteu Cendra Digital

Portada del TotFalles (2010). Foto: Ángel Romero

142 EL CANET ‘15

temps lliure dels cinc i que cada vegada era més costosa personalment. Aqueix any es publica la quarta edició de TotFalles, amb el convenciment que en un futur pròxim s’hauria de variar necessàriament el sistema. És en aquell moment quan es decideix que el de 2011 seria l’últim en DVD i s’arrodoneix la xifra total de TotFalles a cinc. Així ocorre, i arribat el moment es repeteix la fórmula de l’any anterior de mostrar a finals de març totes les falles en Cendra Digital i, mesos després, publicar-les en disc al costat de la revista Cendra. Finalitza d’aquesta manera una etapa i comença a cercar-se la manera de reconduir el projecte perquè seguisca avant. El problema no radica a visitar les falles i fotografiarles, perquè després de cinc anys el recorregut i planificació per a poder aconseguir-ho estava totalment perfeccionat, sense explicar que s’anaven a seguir veient per gust i passió igualment amb TotFalles o sense. L’objectiu era cercar estalviar la ingent càrrega de treball posterior en la mesura d’allò possible, fent-ho més còmode i simple, i aprofitant l’oportunitat per a adequar-ho als nous temps. Vist el bon resultat, senzillesa de procediment, i major repercussió de les fotografies des que es publiquen en Cendra Digital, es decideix encarregar a uns professionals la creació d’una pàgina web que reunisca totes les necessitats i peticions. Així ocorre, i s’inaugura després de les falles de 2012 Totfalles.com, una web que arreplega a manera de recopilatori tot el material publicat de 2007 a 2011 i a la qual poder afegir els anys esdevenidors de forma fàcil. Per fi es troba el sistema perfecte que consisteix a seguir publicant de manera ràpida totes les falles en Cendra Digital just quan les flames les acaben de consumir, i anar bolcant amb una mica més de calma

el miler d’escenes de cadascuna d’elles en Totfalles.com. Els anys posteriors —2013 i 2014— transcorren seguint aquesta fórmula, el mateix que s’esdevindrà prompte. Entrant ja en la meua experiència personal, des de molt xicotet la passió per les falles feia que visitara al costat dels meus pares les màximes possibles, marcant amb una x en El Turista Fallero les que véiem. En finalitzar la cremà, apuntava la xifra total de falles vistes de manera que servia de referència a l’any següent per a tenir el repte de superar-la. El somni era poder finalment arribar a veure-les totes. En l’actualitat, el mes de març comença amb, aproximadament, uns deu dies frenètics vivint la plantà durant dia i nit, fotografiant el procés pas a pas del nombre més gran d’emplaçaments. Sense descans enllace amb el dia 15, moment en què es fa de dia i les falles infantils apareixen plantades completament en la ciutat de València, però no les grans. Aprofite per a veure i fotografiar, en major mesura, infantils cèntriques i de la zona del centre històric, ja que després moltes són protegides amb tanques que impedeixen capturar-les amb nitidesa, tapades amb palets de premis, guardades o pateixen algun dany o robatori. De pas, observe els artistes i comissions ultimar les falles grans. L’ “inconvenient” pot residir que tot aquest recorregut “no explica”, ja que cal repetir-ho posteriorment per a fotografiar les falles grans ja plantades íntegrament. La planificació dels dies 16 a 18 de març està condicionada per la meua labor en el projecte de TotFalles, ja que prop de 110 falles, dividides en sis sectors, són les que em toca fotografiar obligatòriament i a més ha de ser de dia, amb llum natural. La ruta comença

143 EL CANET ‘15

artín , de Manuel M i altres herbes ia ar M en o s Ángel Romer ssible TotFalle , 2009). Foto: s que fan po a de València Homenatge al nd Te la de (Plaça

ez

144 EL CANET ‘15

Cendra Digital representatada en Maria i altres herbes, de Manuel Martínez (Plaça de la Tenda de València, 2009). Foto: Ángel Romero

a primera hora del matí, em dirigisc en transport públic a la falla més allunyada de la zona que tinga planificat veure per a començar en aqueix punt i anar recorrent totes, una per una, fins a finalitzar el sector i començar el següent. El recorregut en quasi la seua totalitat el faig caminant, i l’ordre el tinc perfectament clar i estudiat després d’anys d’experiència. Lògicament, els dos primers sectors a visitar durant aqueixos tres dies són els de TotFalles, i una vegada finalitzats és torn de veure les falles d’altres zones fins a aproximadament les tres o quatre del matí. Un parell de nits són utilitzades per a anar a visitar amb cotxe les que es troben més allunyades, principalment les d’altres localitats adscrites a Junta Central Fallera, o que són impossible recórrer-les caminant per la gran distància existent entre elles. El 18 de març, quan finalitze

la meua part de TotFalles, comença la marató final fins a la cremà, veient sense descans i a vegades sense dormir, totes les falles que em queden i l’hora de les quals màxima són les 22 hores, moment en què les infantils es converteixen en cendra. Curiosament, el 19 de març és el meu aniversari i el passe fent el que més m’agrada en una espècie de contrarellotge frenètica sense perdre cap minut. L’objectiu finalment se sol aconseguir en finalitzar la vesprada, alguns anys abans i uns altres més exhaurit, en funció de les circumstàncies personals d’eixos dies. Amb un cansament extrem que tarda dies a passar però amb la satisfacció d’haver vist totes les falles, i amb més de trenta mil fotografies que ho testifiquen, és torn de gaudir del màgic moment de la cremà.

145 EL CANET ‘15

VI R G I N I A RU I Z DE L E G A DA D E L A PÀGINA WEB DE L ’A C FA L L A E L C A NE T

La nostra pejada al ciberespai

D

es de fa més de mig segle, les nostres vides han canviat molt gràcies a la convivència i les diades amb els ordinadors i internet. A casa, a l’oficina, a l’escola, i avui fins i tot en la nostra mà, estem connectats amb el món que ens envolta, inclús amb mons que no coneixem personalment. Gràcies a la xarxa podem aprendre, descobrir i estar en contacte amb aquells que més apreciem. Després de quaranta anys, la nostra falla s’ha modernitzat i ha evolucionat d’acord amb les noves tecnologies. Podem dir que ja tenim un perfil propi a dues xarxes socials, com són Facebook i Twitter, amb molta activitat i participació; però aquest any i amb motiu del nostre 40 aniversari (els quals no es compleixen cada dia), hem volgut anar un poc més enllà. I la meta que ens hem proposat aquest any ha sigut crear la nostra pàgina web. Hem volgut fer un espai interactiu, on informar a tothom de les activitats i esdeveniments que ocorren al nostre cau faller. No sols presentem a les falleres majors d’aquest exercici, o al president, o els monuments, sinó que informem de les activitats culturals i festives que organitzen els delegats i fallers de la Falla El Canet.

146 EL CANET ‘15

En una visita al web trobareu diversos apartats; el primer d’ells tracta sobre nosaltres, i podreu veure a Google Maps la localització exacta del nostre cau faller. A l’apartat de l’actual exercici podreu conéixer les nostres màximes representants, Carla Franco com a fallera major infantil, Dunia Gil com a fallera major i el nostre president Joan Roig; també podreu veure els esbossos dels nostres monuments. Trobareu un altre apartat on podreu recordar quins van ser els nostres monuments en l’exercici anterior, i per al que se li haja oblidat, un llistat amb els premis aconseguits en l’exercici 2013-2014. Un dels apartats més importants és l’apartat que versa sobre les activitats culturals organitzades per la nostra falla, on podreu rellegir totes les vegades que vulgueu els nostres llibrets de falles, en versió online! O també informar-vos sobre l’obra de teatre d’aquest any, o veure les imatges i descripcions dels esdeveniments més tradicionals en la nostra cultura com a valencians i fallers, com el 9 d’Octubre, l’acte de proclamació i presentació de la nostra falla i molts més. A banda, tenim un apartat dedicat exclusivament a la informació, i amb el nostre calendari informem a tot aquell visitant que entre a la nostra pàgina web de les activitats i esdeveniments que cada mes es planegen per tal que les notícies falleres arriben a tothom. Per finalitzar em queda nomenar l’últim apartat, no per això menys important. En ell es dóna la possibilitat de contactar amb nosaltres, mitjançant les

xarxes socials, el correu electrònic o acudint al nostre cau faller, on sempre trobareu algú. Ens comprometem a actualitzar i tindre al dia la nostra pàgina, perquè res se’ns quede al tinter! Això sí, avisem que els dies de falles la nostra webmaster estarà de vacances falleres, gaudint de la companyia dels fallers i falleres, i festejant eixos dies tan importants per als valencians. Així que les actualitzacions i notícies de falles les podreu veure una vegada passen els tres grans dies a Cullera. Però no volem contar-vos més, i després d’aquest recorregut escrit volem que entreu i navegueu per la pàgina web, que cliqueu en tots els racons i descobriu el que tant de treball ens ha costat. Esperem que vos agrade i vinga, enceneu el vostre ordinador i entreu en: www.acfallaelcanet.com

Captura de pantalla de la nostra pàgina web. Imatge: AC Falla El Canet

147 EL CANET ‘15

JOSÉ FRANCISCO CARSÍ A R Q UI T E C T E , FA L L E R I DI S S E N Y A D O R G R À F I C

Blogs fallers: decadència i canvi de format

L

es falles, com a ens informatiu propi, va desembarcar a Internet amb el canvi de segle, de la mà dels portals Ciberfallas (1998) i Distrito Fallas (2000). La xarxa, limitada en aquell temps als experts de la informàtica, ens mostrà el potencial divulgatiu faller de la plataforma gràcies a les figures de Javier Furió i Candreu respectivament. Però no seria fins a l’auge dels blogs quan realment la possibilitat d’escriure s’estendria als mortals del llenguatge web. Els blogs, eixe mitjà de comunicació digital a la manera d’un quadern de bitàcola, revolucionà la divulgació, permetent que qualsevol, sense coneixements tècnics i amb moltes facilitats, obrira el seu centre d’opinió. 2006 fou una data clau. Xavier Serra creava el seu blog Malalt de Falles, figura important de la comunicació fallera fins ara. Allò era el primer pas per a capgirar la direcció periodística de les falles, tant en paper com digital. Com diu Xavi, les falles des d’un punt de vista diferent del tòpic. Amb l’enlairament de l’opinió fallera a la xarxa, arribaren el Bloc Faller , Món Faller , ExcesSOSfallers , El Blog de Delincuente Fallero o A fer la mà . Propostes de divulgació, d’anàlisi i d’opinió crítica, que generaven

148 EL CANET ‘15

un ecosistema d’informació fallera mai vist abans. Anàlisi enfront d’informació. Diferents punts de vista que feien la nostra festa més plural. Però aquella etapa finalitzà. Molts projectes es quedaren pel camí, i fins i tot, Malalt de Falles ha reduït la seua producció, en favor d’una major implicació en les xarxes socials. Les noves formes de comunicació han debilitat els blogs fallers, molt més que l’esgotament dels seus creadors. La informació fallera, necessitada de molts impactes ràpids durant tot l’any, s’ha menjat el quadern d’opinió, el qual ha buscat refugi en les mateixes xarxes socials. Facebook, i per damunt de tot Twitter, han acabat amb els blogs. D’altra banda, el món faller ha vist com començava la proliferació de mitjans digitals. La febre de la cobertura fallera ha provocat una sobrepoblació d’informació que, encara que és interessant el seu vessant divulgatiu, deixa en evidència una manca d’anàlisi. Els blogs han deixat pas als portals fallers (Cendra Digital, Planet Fallas, Nifunifallas, Ninot Digital…), relegant els perfils de Facebook i Twitter com a fonts d’opinió. Per davall d’aquesta conjuntura, continuen algun projectes dels quals parlàvem? Hi ha, encara, vida bloguera? Sí, encara que no siga com a l’època daurada dels blogs fallers. D’aquells, només en resten dos: Malalt de Falles i el Bloc Faller . El primer aprofita la seua plataforma per a desenvolupar les opinions que llança en xicotet format a Twitter i el segon, altaveu de l’ADEF (Associació d’Estudis 149 EL CANET ‘15

Bloc Faller, l’altaveu de l’Associació d’Estudis Fallers

Malalt de Falles, opinió al servei de les falles

Fallers), manté el seu espai per la divulgació de textos més analítics al voltant de la festa, format que plataformes com Twitter i Facebook, per la seua immediatesa, no permeten. Dues maneres d’entendre les falles, l’opinió d’un tema d’actualitat davant de l’estudi històric i transversal de la festa. Aquest darrer vessant, la documentació i la recerca històrica, podem dir que s’ha convertit en un fenomen interessant dins dels blogs fallers. La tecnologia ens ha permés recuperar, escanejar i publicar de manera molt senzilla la història de la festa, i gràcies a la xarxa, arribar a totes les dades. Amb això tenim llocs de fotografies, anècdotes i història antiga de les falles com Recuerdos Falleros, jotajotafaller i El Masclet, aquest últim a càrrec del periodista Manuel Andrés Ferreira. I on queda l’opinió? D’una banda, la crítica antisistema, eixe xicotet reducte que lluita per canviar l’establishment, però sense afiliació política, ha trobat en els blogs la seua veu. Parle d’El Chisme Fallero, Menos peinetas o Nuestras Fallas, tots tres d’un perfil paregut. D’altra banda, i com una aparició fugaç, alguns aplaudiren la irrupció d’El Fallero Esquimal, un personatge d’identitat desconeguda atrevit a criticar a parts iguals tant el model de Nou Campanar com la situació de les falles experimentals a la ciutat, tot allò amb gràcia i un poquet, sembla, de ressentiment. Però sent realistes, dins de l’indefinit univers de l’opinió fallera, potser encara manca un poquet de sàtira i àcida crítica. Ara bé, la tercera via, eixa que complementa opinió, l’anàlisi transversal i història, ha quedat un 150 EL CANET ‘15

Jotajotafaller, anècdotes i història antiga de la festa

Un Nou Parot, el suc de la festa des d’una perspectiva històrica-artística

poquet en l’oblit. Món Faller fou un magnífic exemple de les possibilitats de les falles com a gènere artístic analitzable, i altres com El Analista Fallero tractà de continuar la seua línia encara que sense molta continuïtat hui en dia. El seu relleu l’ha agafat Un Nou Parot, que des d’una perspectiva analítica extrau el suc a la festa com a disciplina històrica-artística. A més, incorpora un nou format, el de les ressenyes biogràfiques d’artistes, fet que suposa un testimoni impagable de les seues inquietuds com a figures essencials de la festa de les falles.

Però podem dir que Un Nou Parot és l’illa dins d’una mar de decadència, on la gent no consumeix lectura d’extensió i no es para per analitzar la situació actual. El cansament de les plomes reconegudes també ha provocat aquest solar. La nostra festa, com a futura candidata a Patrimoni de la Humanitat, necessita altre format com a mitjà de divulgació i anàlisi profunda. Un punt de lectura pausada enfront del frenesí de les xarxes socials. Un Jot Down “a la fallera”. Ara bé, tenim periodistes de qualitat per a fer-ho? O també estan en decadència?

151 EL CANET ‘15

À L E X MO R A L E S A C FA L L A E L C A NE T

P Rapidesa en les Falles

odríem definir les xarxes socials bàsicament com vies d’interconnexió humana. La nostra societat sempre ha interaccionat mitjançant la formació grupal, ja siga des de les unitats de convivència familiar, passant per les relacions laborals a les interaccions sentimentals. Actualment analitzar les xarxes socials s’arriba a equiparar amb estudis antropològics o sociològics, ja que Internet i les Tecnologies de la Comunicació i la Informació han afavorit de manera sorprenent el desenvolupament i ampliació de les xarxes socials. Rapidesa. Aquesta és la paraula que defineix sense cap mena de dubte l’aparició de les xarxes socials en les nostres vides. Twitter, Facebook, el quasi extingit Tuenti —almenys per a la meua edat només és un pur àlbum de fotos— i Instagram van gairebé ràpid, tant ràpid que ens fa pensar que desapareixeran (com Metroflog o MSN) molt prompte i donaran lloc a altres aplicacions més modernes i accessibles. Tot en qüestió d’anys —o mesos—, i això preocupa. Però no són només els clients o usuaris/es els afectats, també les mateixes companyies telecomunicatives estan exposades a aquests contratemps. Fa gairebé

152 EL CANET ‘15

Perfil de Facebook de l’AC Falla El Canet. Imatge: AC Falla El Canet

6 anys, quan el Whatsaap era pura esperma, les línies telefòniques es col·lapsaven de SMS quan arribava Cap d’Any, ara a penes gent n’envia. Les Falles s’han vist obligades a reaccionar a un nou temps que ve. Començaren amb les pàgines web, on algunes de les comissions falleres en tenien tant a Cullera com a la resta del País, i han acabat exposant la seua activitat a les xarxes socials. Si ens fixem bé,

trobarem que totes les comissions falleres tenen alguna d’eixes xarxes socials famoses, i això ens fa indicar que les noves formes d’intercomunicar-se també estan a les Falles. Per a centrar el tema d’aquest article cal que mirem quantes cartes escrites hem rebut a casa de la falla últimament. Alguns en diran prou, altres diran que poques i altres cap, és normal, algunes coses resisteixen

153 EL CANET ‘15

encara a fer-se per la via convencional però la majoria de comunicacions que les nostres comissions falleres fan, es distribueixen via Whatsapp, Twitter o Facebook, perquè al cap i a la fi la gran part dels fallers i falleres de qualsevol comissió disposen d’aquestes xarxes. No podem negar que l’existència de Twitter canvia també el llenguatge arcaic i voluminós que s’utilitzava al passat segle XX en totes i cadascuna de les falles de València. Hem modernitzat la nostra forma de comunicar, més ràpida, però també més accessible i entenedor. Només cal veure com guaiten nombrosos perfils de periòdics destinats a l’estudi faller o perfils de Twitter independents com ara “Malalt de Falles” i més que ajuden a divulgar via xarxes socials el compromís cultural de les Falles i l’actualitat d’aquestes. Diguem-ne que actuen com antigues revistes falleres que donen molta informació. L’extensió de les xarxes socials en les Falles és molt visible. De fet, els organismes propers més importants a nosaltres com la Junta Local Fallera de Cullera o la Junta Central Fallera de València, tenen un perfil de Twitter i de Facebook, perquè bàsicament, si observem els comportaments humans majoritaris, és molt més fàcil, còmode i substancialment exitós rebre informació via xarxes socials que mitjançant una redacció epistolar.

Falla El Canet. Perfil de Twitter de l’AC Canet El la Fal AC o: Fot

Sense voler pecar de massa modern crec que algunes formes de comunicar-nos han persistit, i en això hem d’estar, en modernitzar-nos mantenint costums. No crec que ens coste, aquesta societat ho ha fet mil vegades. 154 EL CANET ‘15

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ FALLERS A ESCALA LOCAL “Veu de poble, veu de cel.”

Refrany

155 EL CANET ‘15

P E P I B OHI G UE S P E R I O D I S TA I C O R R E S P ON S A L DE L P E R I Ò D I C L E VA N T E - E M V A C UL L E R A Les falles sempre han tingut un paper destacat en els mitjans de la ciutat turística. Malgrat tot, no fou fins a 2013 quan es creà una revista especialitzada en aquesta festa. El vessant festiu sempre ha predominat en la informació, davant d’altres aspectes com la crisi econòmica i els conflictes que han afectat el món faller local.

La presència de les Falles en els mitjans de comunicació locals de Cullera

A 156 EL CANET ‘15

Cullera, les Falles són la festa local per excel·lència. La ciutat, on hi ha censats 23.000 veïns, compta amb més de 3.000 fallers i quinze comissions. Però a més aquesta festa, que per als vertaders fallers es prolonga durant 365 dies, actua com un important mitjà per promoure les relacions socials en una localitat on l’oferta cultural i d’oci és reduïda. Els mitjans de comunicació no són aliens a tots aquests factors i per això les Falles sempre han tingut una presència important en la informació local. Mitjans comarcals Si mirem enrere i seguim un ordre cronològic, primer cal parlar de l’edició comarcal dels periòdics Levante-EMV i Las Provincias, on les falles de Cullera

començaren a ser notícia. Però, des que aparegueren aquestes edicions comarcals a finals dels anys 80 fins ara, hi ha hagut un canvi amb el tractament informatiu que rep la informació fallera. I és que, en els primers anys, es donà més protagonisme al vessant més festiu i no ha sigut fins aquesta última dècada quan també s’ha parlat d’altres aspectes relacionats amb el funcionament diari de les falles, com els conflictes dins de les juntes locals falleres, la nova normativa, etc. Pel que respecta a les falles de Cullera, aquestes han aparegut en les pàgines d’aquests diaris durant els dies centrals de la festa en el mes de març. En el cas del diari Levante-EMV han donat per a escriure diversos reportatges per aprofundir en temes com els artistes locals, la presència de temes d’actualitat en la crítica fallera o els aniversaris de les comissions i de la Junta Local Fallera de Cullera (JLF). Durant la resta de l’any les presentacions, proclamacions, el Mig Any Faller o altres activitats han tingut una presència més reduïda. En aquests periòdics s’ha dedicat més espai a parlar de les proclamacions de les falleres majors de les diferents poblacions de la Ribera (Alzira, Algemesí o Sueca) però, com a Cullera no existeix aquest càrrec, la presència de la localitat ha sigut menor. En canvi, s’han emprat més línies a donar a conéixer els diferents conflictes que han afectat el món faller local o com aquest s’ha vist perjudicat per la crisi econòmica. Cal recordar temes espinosos que han aparegut en aquests diaris com la crisi que s’obrigué dins de la JLF

Article sobre el conflicte dels pressuposts de JLF en Levante-Emv. Arxiu: Pepi Bohigues

157 EL CANET ‘15

Levante-EMV publica noticies sobre aspectes relacionats amb les Falles de Cullera. Arxiu: Pepi Bohigues

158 EL CANET ‘15

en 2008 arran del conflicte entre diferents comissions de la ciutat sobre com distribuir els diners de la subvenció municipal; les crítiques al Congrés Faller de 2010 per part de les comissions de la Secció Especial; les dificultats econòmiques per les quals travessaren les falles i la JLF després que l’Ajuntament de Cullera els retallara la subvenció, o els incidents ocorreguts el 2013 durant l’entrega dels premis de la cavalcada de disfresses, ja que alguns fallers insultaren les autoritats locals perquè no estaven d’acord amb els premis atorgats. Mitjans locals Als mitjans locals les falles han tingut una major presència. El març de 1991 es va editar per primera vegada El Gat Faller, una revista fallera que malauradament sols va poder traure una primera edició al carrer. Després va desaparéixer per problemes econòmics. En aquesta publicació, que si haguera seguit endavant, haguera tingut una tirada mensual, apareixen els típics reportatges sobre aniversaris de comissions i entrevistes amb un artista faller, el secretari de la JLF, així com articles d’opinió. Però a més, es va realitzar una enquesta sobre com hauria de ser l’acte de la proclamació i també es pot llegir un article sobre un conflicte sorgit entre l’Ajuntament i les comissions per la utilització del Saló d’Actes de la Casa de la Cultura. Els articles d’opinió i les entrevistes predominaven en la primera edició i també hi havia una secció on es podien vore els esbossos dels monuments. Crida

El Gat Faller, revista degana de les Falles de Cullera. Arxiu: Juan Gabriel Figueres

159 EL CANET ‘15

l’atenció un article on es detallen les despeses de la JLF, una informació que avui es troba a faltar als mitjans locals. Però els editors tingueren problemes de fiançament. Algunes publicitats es quedaren per cobrar i els promotors hagueren de posar diners de la seua pròpia butxaca per a tirar endavant la revista. Finalment, i en vista de les dificultats, el segon exemplar no arribà a eixir al carrer. El que sí que s’ha prolongat en el temps és el periòdic local de tirada mensual L’Expressió, que dedica tots els mesos una o diverses planes a parlar sobre el vessant més festiu de les Falles. Aquest és un mitjà de participació ciutadana on els veïns i associacions poden enviar els seus escrits. En aquesta línia, la JLF sol remetre cada mes un article per explicar les activitats que estan duent a terme, com també ho fan les diferents comissions de la ciutat. La ja desapareguda Tele Cullera arribà inclús a fer una programació especial durant els dies de Falles i en 1996 començà a retransmetre en directe els actes més importants: l’entrega de premis i l’ofrena de flors. Es gravaven els monuments fallers, es feien reportatges sobre les activitats als casals, les cercaviles o sobre el que és una mascletà. Les càmeres de la televisió també van entrar als tallers d’artistes locals com José Lafarga, Carlos Donet, Fede Alonso, Alfredo Bayona, Eric Martínez i Arturo Benavent. Setmanes abans del mes de març començava a emetre’s un programa denominat Casal Faller, on

entrevistaven els presidents i falleres majors de cada comissió i acabava amb una entrevista als membres de la JLF. Es preguntaven qüestions típiques com per exemple què els agradava de les falles, perquè has volgut ser fallera major, pels monuments, per les activitats que trobaven més del seu grat, etc. En 1998 hi va haver un debat de presidents sobre un tema espinós en aquells temps, les seccions en els monuments fallers. Es parlava dels avantatges i inconvenients d’aquesta classificació dels monuments fallers. Pel fet de ser una televisió municipal, Tele Cullera havia d’anar a tots els actes, amb una cobertura potser excessiva. Com a curiositat cal dir que la gent es queixava quan la televisió entrava als casals perquè els gravaven bevent. En canvi, aquest servei informatiu sí que era especialment apreciat per la gent major, ja que els permetia gaudir des de casa dels actes fallers. L’Ajuntament de Cullera va tancar aquest mitjà l’any 2012 i, uns mesos després, alguns dels periodistes acomiadats van crear Cullera TV, un mitjà a través d’Internet i que té una presència destacada a les xarxes socials. Aquesta televisió ha seguit oferint notícies sobre aquesta festa en la mateixa línia que ho feia Tele Cullera, però amb una cobertura menor. Revista especialitzada Com podem comprovar, aquests últims són mitjans locals d’informació general que dediquen una part dels seus continguts a les falles. L’únic intent de fer un mitjà exclusivament faller en 1991 va fracassar i no ha sigut fins al 2013 quan Cullera ha aconseguit tindre a

160 EL CANET ‘15

la fi un mitjà dedicat per complet a la informació fallera. Es tracta de La Traca Fallera, una revista mensual on es parla de les comissions de Cullera i Favara. Aquesta publicació, igual que L’Expressió, permet a les comissions remetre els seus propis articles i així cada mes dedica una plana a cada falla. Aquesta manera de treballar mostra una altra característica present a molts mitjans locals i és el fet que els mateixos protagonistes de la notícia (en aquest cas els fallers i les comissions) elaboren la seua informació, que es publica tal qual arriba a la redacció. Les seues promotores conten que als inicis costava que les comissions els enviaren articles, però ara ja s’han acostumat i tenen una àmplia xarxa de col·laboradors. Així, hi ha articles d’opinió sobre temes com la pujada de l’IVA, el retall en la subvenció municipal o sobre la legislació i decrets que afecten aquesta festa. Cal destacar la gran presència de la imatge, amb un gran nombre de fotografies que envien les comissions o que fa la mateixa revista. Aquest aspecte està en relació al fet que les editores hagen apostat pel paper en plena era digital. Segons expliquen, la revista es reparteix pels casals i fins i tot hi ha gent que la col·lecciona perquè els agrada veure les seues fotografies, els familiars o amics. I, malgrat l’auge de les xarxes socials, la revista en paper segueix sent un bon mitjà socialitzador i més perenne que les fotografies que es perden entre milions de bits. A més, com els protagonistes de la festa (presidents, falleres majors, etc.) canvien cada any,

La Traca Fallera, revista especialitzada que parla de les Falles de Cullera. Arxiu: Juan Gabriel Figueres

161 EL CANET ‘15

la publicació es nodreix en bona mesura de contar tots aquests canvis. Els inicis foren durs, però han adaptat els preus de la publicitat als temps de crisi i també ofereixen subscripcions.

Notícies falleres mitjançant Cullera TV

Ràdio Cullera Online és l’últim nou mitjà de comunicació aparegut a la ciutat. De caràcter generalista, aquest mitjà que s’escolta a través d’Internet, va començar a l’estiu i, segons transcórrega el temps, volen anar ampliant els minuts dedicats a les falles. Els primer mesos sols havien fet una notícia sobre les paelles al carrer que organitzaren diverses comissions per al 9 d’Octubre, però volen ampliar la cobertura i entrevistar els protagonistes de la festa, com per exemple els presidents de totes les comissions de la ciutat. A banda de tot açò, cal afegir que tots aquests mitjans tenen la seua plana al Facebook, però a excepció de Cullera TV i Ràdio Cullera Online, la resta de mitjans sols utilitzen la xarxa social per a penjar de forma puntual alguns articles o anunciar alguns actes. Reflexions finals Del tractament informatiu que fa cada mitjà de les falles podem extraure diverses conclusions. D’una banda, cal destacar que el vessant més festiu, com

per exemple les cròniques dels actes fallers, sempre ha tingut una presència més destacada als mitjans locals, enfront d’altres aspectes més espinosos com les retallades econòmiques o els conflictes entre les comissions. Les mateixes característiques del periodisme local, on els protagonistes es coneixen personalment, dificulta que es tracten alguns temes. No obstant això, cal dir que en els últims anys pareix hi ha un canvi de tendència i cada vegada es parla més de la festa fallera en tot el seu conjunt. D’altra banda, en els mitjans escrits la imatge ha tingut un major protagonisme que el text i açò estaria relacionat amb el fet que se li han dedicat més ratlles a l’aspecte més festiu. Però a més, en ser un mitjà local, el lector coneix els protagonistes de la notícia i això fa augmentar el seu interés. En mitjans locals com L’Expressió i La Traca Fallera la imatge té un fort protagonisme i són nombroses les fotografies que apareixen cada mes en aquestes publicacions per tal de mostrar els fallers en diferents actes com presentacions, proclamacions, cuinant paelles, etc. També als mitjans comarcals com Levante-EMV i Las Provincias apareixen diversos dies a la setmana fotografies dels

162 EL CANET ‘15

Poques referències a les Falles de Cullera en les edicions comarcals. Referència als Premis de la Generalitat per a la Promoció i l’Ús del Valencià en Levante-EMV (2014). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

actes fallers acompanyades d’un breu text, encara que en aquest cas la presència de les falles de Cullera és molt menor. Però les falles no sols són una festa, també tenen un important vessant cultural que s’ha donat a conéixer al gran públic a través de reportatges i notícies que han aparegut als mitjans locals durant aquests últims anys sobre aspectes com la indumentària tradicional valenciana (Levante-EMV) o balls tradicionals associats a la festa com les dansades (La traca fallera). D’altra banda, tots els actes esportius i culturals que organitzen les falles de Cullera al llarg de l’any han ajudat perquè

les falles tinguen una presència contínua en l’agenda dels mitjans de comunicació. Per exemple, el concurs de teatre és una cita molt important en la localitat. En definitiva, les falles sempre han tingut una àmplia presència en la premsa local, però cal fer autocrítica i ser seriosos perquè no se censuren temes ni es banalitze una festa que és una important font de cultura. Cal apostar per la informació de qualitat per a conéixer tots els aspectes que envolten aquesta festa i així no perdre ni distorsionar una important tradició valenciana.

163 EL CANET ‘15

JOSEP LLUÍS FITÓ P E R I O D I S TA

De la Peixca del Aladroch a www.fallesxativa.es

A

quest mes de març de 2015 es compliran 150 anys des que a Xàtiva es plantà la primera falla. Fou a la plaça de la Trinitat. Constància queda mitjançant el full imprés i escrit per Blai Bellver en el qual es reflectia la crítica d’aquell monument. La peixca del Aladroch era una metàfora del joc de la seducció, de l’enamorament: “Com esta falla simbolisa les primeres picoretes de amor que senten els chóvens de primera volá”.1 Blai Bellver continuà amb la seua iniciativa per versar sobre els monuments fallers i deixar-hi prova impresa. Ho féu en els dos anys següents amb la mateixa temàtica: les relacions entre els homes i les dones però ja dins del matrimoni. L’any 1866 publicà La Creu del matrimoni i el 1867 Eclipses del matrimonio. Bellver, part de la burgesia xativina de l’època, palesava l’interés que hi havia per les falles en la Xàtiva de finals del segle XIX. La festa va consolidant-se en els anys següents i experimenta un moment d’eclosió en els inicis de la dècada dels 30 del segle XX. És en eixe punt temporal que coincideix també amb una situació política que bull a la ciutat. La conjuntura social provoca 1 Vegeu el treball de Marín, Josep Lluís a: “Blai Bellver, Trilogia Fallera”. Col·lecció Tipògraf, Xàtiva 1998. Editat per Junta Local Fallera de Xàtiva.

164 EL CANET ‘15

que cada partit polític dispose també del seu propi mitjà de comunicació. D’aquesta forma, als setmanaris xativins El Demócrata, El Obrero Setabense, El Progreso, El Radical, Izquierda, El Agrario i Jativa Turística podem llegir cròniques i convocatòria d’actes dels fallers xativins. Per exemple, el mitjà de comunicació d’Esquerra Republicana, Izquierda, publica el 30 d’agost de 1936 aquesta informació: “Un éxito, digo éxito y debiera decir exitazo, pues difícilmente se volverá a lograr el reunir tanta gente como la que vimosel domingo último en la verbena fallera celebrada en los Jardines de la Glorieta con motivo de la elección de la Fallera Mayor”.2 Val a dir que, curiosament, s’escollia la representant de la festa fallera de Xàtiva durant la celebració de la Fira d’Agost. Precisament és per aquests mitjans de comunicació que coneguem l’existència de la primera publicació íntegrament fallera de la capital de La Costera. L’any 1935 s’edita Xàtiva Fallera. Segons F.J. Vila 3: “El primer número d’aquesta revista constava de 40 pàgines –encara que més de la meitat són de 2 Vegeu Quilis, Joan: “Premsa local i Falles” en JRJ 04. Xàtiva, Falla Juan Ramón Jiménez, 2004. 3 Vegeu Vila Jorques, Francesc J: “De les altres publicacions falleres a Xàtiva” dins de Sánchez, J. “50 anys de cobertes de falles”. Xàtiva, 2009.

publicitat– i, amb un preu de 30 cèntims, va ser editada pel Centre Valencianista de Xàtiva i impresa a la impremta Marbau”. En el pròleg d’aquesta revista podem llegir les seues intencions: “Per el gènere, la calitat literària i la col·laboració, Xàtiva Fallera és, si esdevé, una revista que, sense oblidar el motiu que l’ha generat, té la pretensió d’estimular la ciudadania valenciana en els valencians inclinant-la a la lectura en llengua pròpia i el respecte i admiració a l’art que és nostre patrimoni”. La guerra civil talla amb tot aquest tipus d’iniciatives i, fins i tot, la del llibre oficial de les Falles de Xàtiva que estava editat pel Comité Central Faller: Fiestas de las fallas en Játiva 1936 del 17 al 19 de marzo. En ella es troben els esbossos de les 16 falles que es plantaren eixe any a banda de col·laboracions literàries relacionades amb la festa. Després de l’arribada de Franco al poder, el control de la premsa per part de l’aparell del Movimiento deixa només a Levante i Las Provincias com els mitjans on, esporàdicament, es podia llegir alguna informació fallera de la ciutat. Amb l’arribada de la democràcia, comencen iniciatives periodístiques en forma de setmanari. Trobem informació fallera a La Veu de Xàtiva, 165 EL CANET ‘15 Portada de la revista Xàtiva Fallera (1936). Arxiu: Josep Lluís Fitó

Noticia 7, La Ciutat i L’Informador de la Costera. Només aquests dos últims continuen editant-se en l’actualitat. No obstant això, encara es produeixen a Xàtiva dos aventures informatives que parlaran exclusivament de falles. L’any 1994, l’impressor Ismael Martí edita l’efímera publicació (dura dos números) Xàtiva en flames. Més potent és la irrupció de L’Aladroc, una revista impulsada l’any 1997 des de la Junta Local Fallera, presidida en aquell moment per Ximo Sánchez. La revista té dues èpoques. La primera, de 1997 a 2002, rep diversos guardons com l’Enric Soler i Godes de Mitjans de Comunicació, de la també desapareguda revista Pensat i Fet. L’Aladroc cobria un espai informatiu que no s’ocupava de la festa fallera durant la resta de l’any. Amb una acurada fotografia, la revista informava de l’actualitat i també tenia lloc per a l’humor gràfic i l’autocrítica. La segona època, de 2002 a 2004, entra en decadència i desapareix finalment per la desídia de l’empresa, Lletres Xativines, que havia arribat a un pacte amb la Junta Local Fallera de Xàtiva per tal de continuar publicant un mitjà de comunicació propi de les falles xativines. En l’actualitat, el panorama mediàtic de les Falles de Xàtiva abasta tots els canals possibles. Levante-EMV té una edició comarcal en la qual s’informa d’allò que ocorre en l’actualitat encara que, d’uns anys ençà, el volum ha minvat i més per culpa del col·lectiu faller xativí que, moltes vegades, no ha entés que també està sotmés a la crítica. Las Provincias manté una corresponsalia i només escriu durant la setmana

Portada de la revista L’Aladroc (1997). Arxiu: Josep Lluís Fitó

166 EL CANET ‘15

Web de la Junta Local Fallera de Xàtiva (www.jlfxativa.es)

fallera. El setmanari gratuït L’Informador de la Costera publica també, al llarg de l’any, aquelles informacions que envien les 19 comissions falleres. Respecte al panorama audiovisual, Ràdio Xàtiva ha deixat d’emetre un espai, Casal Faller, que —tres mesos abans— es dedicava a repassar l’actualitat de les comissions. Hui en dia, a banda d’ells, Xtràdio i Cope Intercomarcas paren atenció a les notícies falleres. Les dues televisions comarcals, MK Localia i Canal Comarcal La Costera, emeten vídeos només de la setmana fallera i, en casos puntuals, resums de presentacions. A la xarxa, els diversos portals que es dediquen a informar de l’actualitat de Xàtiva i La Costera basen el

seu potencial informatiu en l’apartat gràfic amb unes breus notes informatives que fan esment —sobretot— a la setmana fallera. A pesar d’això, si els malalts o necessitats d’informació fallera volen, poden consultar les diverses pàgines web, de Facebook o comptes de Twitter mitjançant els quals es comuniquen les falles xativines. La mateixa Junta Local Fallera va estrenar la seua web l’any passat. Hi podem trobar informació de cada comissió, de les activitats, de la història fallera d’una ciutat que enguany està d’aniversari: 150 anys des que, a la plaça de la Trinitat, es plantà la primera falla fóra de València.

167 EL CANET ‘15

J O S E MA N U E L P R I E TO P E R I O D I S TA I FA L L E R

El mirall de l’estoreta velleta

L

es ciutats són la memòria. Una ciutat no s’entén sense la narració de la seua història. Sense la crònica en paral·lel al seu bategar. Sense algú que narre, amb la perspectiva de les circumstàncies i el rigor dels fets, el que bull als seus carrers o els ocorre als seus actors protagonistes. A esguard de les tronades i les andanades de la història. Un fil de memòria, en definitiva, que perdure amb ella i la llegue a un present amb molta cara de passat. Un fil que és sonor, però també visual; una memòria recuperada que a Gandia conta la història de les primeres falles i que camina al mateix temps que ho fa una xicoteta ciutat de llauradors i comerciants. De pixavins amb sorna. La capital de la Safor estrena les seues falles al mateix temps que els primers programes radiofònics de EAJ-23, el senyal de l’actual Ràdio Gandia: l’emissora degana de la ciutat que és també el mitjà degà de la festa valenciana. I amb les primeres falles, la seua extensió als mitjans. A Gandia la festa no s’entén sense la presència, cura i acompanyament que d’ella han fet, des dels anys quaranta, els mitjans de comunicació. Els “discos dedicados” s’alternaven, en la programació de la ràdio de la família Peralta, amb les emissions falleres; cròniques interpretades de l’actualitat política i social gandiana, que han batejat barris (Corea, un dels més grans de la ciutat, naix per una emissió on s’intentava fer broma de les

168 EL CANET ‘15

Mitjançant Tele7 es poden visualitzar els curtmetratges fallers que realitzen les comissions de Gandia. Imatge: Tele7Safor

reiterades reivindicacions del barri de l’Estació, que més enllà de la via mancava de clavegueram, aigua i llum), bregat amb les comissions veïnes o narrat com ningú el que passava entre els bastidors del poder. Les emissions són, encara hui, un premi molt preat per les vint-i-tres falles de la ciutat. I en els mesos que precedixen a març, fan el seu lúcid relat, entre la comicitat i la histèria, entre la burla i la sàtira, entre la ironia i la certesa, del que li ocorre a una ciutat festera i compromesa, fallera i orgullosa. EAJ-23 és hui Ràdio Gandia, un grup empresarial de la comunicació que, a través de la seua televisió, Tele 7, projecta els curtmetratges de les comissions

gandianes en una de les passes endavant de la nova societat de la informació per combinar oci i comunicació amb l’audiovisual i la narració. Els curtmetratges formen part de les darreres innovacions de la festa fallera per estendre’s a la resta de la societat amb què conviuen i fer-les, encara més, l’expressió combustible i efímera de la veu d’un poble. Té igual si narrada, com en la ràdio dels trenta, o combinada ara amb els efectes especials o els guions audiovisuals. La festa gandiana preserva com ningú el seu caràcter combatiu i àcid i exemplifica, també com ningú, la vocació de servei públic de la comunicació que, sense saberho, va encunyar des del moment en què els fusters

169 EL CANET ‘15

edificaren amb les seues primeres relíquies l’edifici per somoure totes les estructures del poder, per qüestionar qualsevol poder establert. Fet i fet, això són també els mitjans de comunicació contemporanis, privats o públics: instruments amb la vocació de servei públic –i el deure legal així reconegut—de contar les coses i aproximar la ciutat als seus protagonistes, la identitat d’un poble al conjunt dels qui tenen ganes de compartir-la i conrear-la. Les falles entengueren molt bé eixe servei públic. Amb les emissions, primer; amb els informatius, després, que s’emeten des de fa alguns anys a Onda Naranja – COPE, també premiats i que narren l’actualitat gandiana amb un format més seriós que no les emissions, semblant a un noticiari radiofònic o butlletí horari. La precursora, a més de Ràdio Gandia, fou la desapareguda televisió pública gandiana, la primera també de les televisions públiques valencianes i un exemple, com les falles, de vertebració de tota una identitat i vocació de servei públic amb la seua programació en valencià i pegada al ritme d’una ciutat sempre viva. Nascuda als darrers anys huitanta, Gandia Televisió fou el mirall de la societat més compromesa; el reflex, amb les retransmissions en directe i els programes setmanals, dels esdeveniments fallers i d’aquells que havien de narrar-los; l’instrument que ens acostava als seus protagonistes i n’explicava la festa. I com la festa, també l’aparador amb eixa dèria tan particular que compartiran sempre la comunicació i les falles: l’esperit combatiu, la crítica enriquidora, la capacitat de generarne els interrogants necessaris per a sotmetre l’exercici del poder a la fiscalització de ciutadans crítics i inconformistes. Valors que cotitzen a l’alça en estos temps de turbulències on han triomfat justament els antivalors. No debades, una de les primeres decisions del nou govern del Partit Popular 170 EL CANET ‘15

Preparant l’emissió fallera de la falla Plaça Prado. Foto: José Manuel Prieto

fou tancar la televisió pública dels gandians i acomiadar els seus treballadors. Una decisió a la mesura exacta de la seua alçada i comprensió pel valor de l’esperit crític i la consciència col·lectiva. Una consciència que s’encarreguen encara de preservar les falles. La festa gandiana resisteix, malgrat tot, el sotsobre de la nova època, on l’única certesa és que sols en queden incerteses. La Federació de Falles tria la direcció del màxim organisme faller a partir de la voluntat de les seues comissions, amb independència del criteri polític dels governs municipals de cada legislatura; els seus finestrals a la xarxa són una referència per la qualitat, la quantitat i el saber fer, en la narració complementària d’unes falles que ara s’obrin a la societat 2.0 i connecten la ciutat i els fallers, els membres de les comissions i les seues executives, amb un clic de xarxa social o una comunitat a la pàgina web. Cada acte de l’atapeït calendari que programen les comissions o la FdF té complit ressò en el ventall, històricament ampli i nombrós, de mitjans de comunicació de la ciutat. La necessitat d’alimentació és mútua i lleial: el dret a la informació és un deure legal i ètic dels periodistes, i una via de connexió de la festa amb la societat. Ni les falles ni els mitjans són res sense els ciutadans:

els protagonistes del bategar i del curs d’una història que escriu la seua voluntat col·lectiva. Luis Landero escriu a El balcón del invierno que “estem en plena crisi, però la vida segueix el seu curs mentre en les altures el vendaval de la història colpeja amb força”. Esta redistribució del poder econòmic potser ens deixe una societat més desigual i un equilibri del poder més injust, però hi ha armes invencibles lliures dels canvis de la història. Ens correspondrà no haver-nos de sotmetre, tenir clar que una societat més plural es bastix de múltiples veus disposades a narrar-la i de mitjans de comunicació que complisquen escrupolosament la funció pública que els té reservades la llei i la seua pròpia naturalesa. Res diferent d’aquella estoreta velleta que els primers fusters treien al carrer i que hui es mira i s’analitza, com els primers valencians agosarats amb el poder del foc i els solsticis, des de múltiples i nous suports. Valors en solfa que no són quasi res en estos temps d’antivalors. Quan tot està per refer i quasi tot sembla impossible. De qüestionar tot i plantejar interrogants anava esta època que ara acaba i aquella estoreta velleta per a la falla de Sant Josep on començar a refer eixe present amb tota la nostàlgia. Tota la nostàlgia del futur.

Sàtira radiofònica amb l’emissió fallera de la falla Plaça Prado (2014)

171 EL CANET ‘15

MA R I C A R M E N C A N O L O C U TO R A D ’A L Z I R A R À D I O I DE L E G A DA D E M I TJ A N S D E C O M U N I C A C I Ó D E L A J U N TA L O C A L FA L L E R A D ’A L Z I R A

Q

Falles en viu i en directe

uan a les Falleres Majors d’Alzira la primera autoritat municipal els dóna la clau de la ciutat en l’acte de la Crida, els carrers d’Alzira són dels fallers i falleres de la ciutat durant el mes de març. En el cas dels mitjans de comunicació, tant escrits com audiovisuals, els espais són de les falles durant tot l’any. La presència de les falles en la ciutat és notòria, ja no sols com a element festiu, reconeixement de festa d’interés turístic o simplement acte tradicional, sinó pel moviment econòmic i social que comporta en una ciutat com Alzira, on la densitat de fallers per nombre de població és major que a València. Este fet sens dubte no ha escapat mai als mitjans de comunicació, on les falles han estat protagonistes no sols el mes de març sinó tots els mesos de l’any. Si fem un poquet d’història, la ràdio, per la seua immediatesa, ha estat la primera a acudir a la crida de les falles. Ja en els anys 40 del segle passat, el dilluns era la nit de falles en Ràdio Alzira, tal com explica el periodista Alfonso Rovira, i va ser el locutor d’informatius de la cadena, José Antonio Serrano, qui batejà la ciutat com “segona potència mundial en falles”. Però a més, les diferents comissions falleres van tindre el seu espai propi en les ones de Ràdio Alzira. De la programació fallera, cal destacar el

172 EL CANET ‘15

programa Alzira y sus fallas, programa que es realitzava en els baixos de la “Parrilla”. Un acte tan característic com la Nit de la Plantà era seguit pels redactors de l’emissora per a ser contat per la ràdio l’endemà als seus oients. El centenari de les falles d’Alzira, celebrat en 1989, va tindre gran protagonisme l’emissora Ràdio Alzira. Dins de les anècdotes de les emissions falleres, cal destacar que un faller de la comissió de la Falla Doctor Ferrán, José Sanfrancisco Llinares, germà de la locutora de Ràdio Alzira Paquita Sanfrancisco, se li va ocórrer en plena emissió de la seua falla, agarrar foc a un masclet, cosa que va ocasionar l’avaria del micròfon de l’estudi. Sens dubte, Ràdio Alzira va marcar el que seria la relació de les falles amb els mitjans de comunicació. Anys més tard, ja en la dècada dels vuitanta, Ràdio Color, que després es va convertir en Onda Cero, ha continuat un estel semblant amb la seua dedicació a les falles, nomenaments de comissions, actes fallers, i fins i tot un programa on participaven els presidents i falleres majors de les falles d’Alzira, a més dels tradicionals programes en directe durant les falles d’Alzira i en actes concrets com el Concurs de Paelles, on tant Onda Cero com Alzira Ràdio han compartit espai per a seguir en directe, i més que seguir, viure les Falles en directe i des del carrer. En el cas de l’emissora municipal de la capital de la Ribera Alta, Alzira Ràdio, les falles han estat sempre presents en la seua reixeta de programació. Els seus micròfons han sigut testimoni de nomenaments, proclamacions i presentacions de falleres majors. Cada setmana, durant tot l’any, es parla de falles al Casal Faller, programa que dóna

Elisa Moragón i Mari Carmen Cano retransmetent en directe el Lliurament de Premis de les Falles d’Alzira (2013). Foto: Victor Balaguer

173 EL CANET ‘15

veu al món faller de la ciutat i difon totes les activitats que realitzen les comissions falleres. I com no, els dies de falles, Alzira Ràdio ix al carrer per acostar als oients l’ambient que es respira a la ciutat. Cal destacar la vesprada de premis, on els alzirenys la poden seguir en directe i conéixer quins són els millors monuments de l’exercici. En qualsevol moment de l’any, sempre hi ha un espai al magazín matinal El dia per davant, per a contar les notícies d’última hora relacionades amb la festa fallera. L’atractiu de les falles no ha passat desapercebut als mitjans audiovisuals. Les falles com a festa són sobretot visuals, i per això la primera de les televisions comarcals amb seu a Alzira va iniciar els seus directes amb una emissió fallera ja a finals dels anys 80, concretament l’any 1987 amb la proclamació de les Falleres Majors de la ciutat. Després, a Ribera Televisió s’han realitzat diferents espais dedicats a la festa de les falles. Un d’ells, consistia a visitar cada casal i en directe realitzar entrevistes als protagonistes i membres de cada comissió. També els programes en el plató amb les falleres de tota la comarca, i en acostar-se l’olor de pólvora, Ribera Televisió emet un programa especial on

Retall de l’edició comarcal de Las Provincias (2011). Arxiu: Mari Carmen Cano

174 EL CANET ‘15

el teleespectador pot gaudir de manera íntegra de les presentacions falles i altres actes relacionats. I si parlem dels mitjans audiovisuals, encara que de curta trajectòria cal nomenar també Libertad Digital, que també va cobrir tots els actes fallers. El paper dels mitjans de comunicació escrits en les Falles d’Alzira també ha estat cabdal. Els mitjans escrits no sols han fet seguiment del món faller durant la Setmana de Sant Josep, on les portades han estat copades pels premis, la Nit de la Cremà, l’Ofrena o els diversos incidents que desgraciadament han afectat monuments durant la plantà, sinó fins i tot molt abans. Com a exemple, en el mes de novembre de 2010 es cremà el taller dels artistes Palacio i Serra i amb ell, les il·lusions de quatre comissions de la ciutat. Cal destacar com la Falla El Mercat, que competeix en Secció Especial, va posar en marxa un projecte de la mà dels artistes Víctor Balaguer i Manolo García, anomenat “Ressorgirem com l’au Fènix”, monument de vareta que va aclaparar portades a la premsa escrita i minuts de ràdio i televisió. També la Falla Colònia Ana Sanchis, va ser protagonista de les planes i les pantalles per la reproducció del Santuari de la Verge del Lluch fet amb palets.

Tant el diari Levante-EMV com Las Provincias i El Alfil, porten fent-se ressò de la festa des que obriren les seues delegacions a la Ribera. Reflecteixen els moments més importants, especialment tots aquells que han de veure amb les falleres majors de la ciutat i les activitats que realitzen les comissions. Així, dediquen més pàgines durant el mes de març i llancen una edició extra dedicada a les falles, com ho fa l’edició de la Ribera del diari Levante-EMV. Els diaris digitals Ribera Express, El seis doble, Tus noticias de la Ribera i Tot Alzira publiquen les notícies amb l’avantatge que els dóna el seu mitjà de publicar major nombre de fotografies i vídeos. En definitiva, una atenció a mida de la magnitud del fenomen faller a la ciutat d’Alzira, una atenció que ha estat corresposta pels organismes fallers i per les comissions falleres, que així mateix també han dedicat el seu reconeixement en nombroses ocasions als mitjans de comunicació, com ho va fer l’any 1999 la Junta Local Fallera de la ciutat atorgant la insígnia d’or honorífica als diaris LevanteEMV i Las Provincias, a Onda Cero i a Alzira Ràdio.

Ací podeu escoltar el programa Casal Faller d’Alzira Ràdio

175 EL CANET ‘15

A I TO R S Á N C H E Z P E R I O D I S TA

Torrent(s) d’informació fallera

I Impacte de les notícies falleres de Torrent als mitjans de comunicació

mporten les falles tant com pensem? Els mitjans de comunicació es fan ressò de les notícies falleres perquè interessen? O perquè venen més diaris en posar fotos de grups? En ple segle XXI la premsa escrita pareix estar abocada a la desaparició, o... almenys, a la seua conversió. Però en plena voràgine comunicativa... Quin paper juguen els diaris en línia? Les respostes no estan clares ni per als experts, però el que sí que tenim clar és l’impacte diari de l’activitat fallera en els mitjans de comunicació local, tant físics, com electrònics. La creació en 2008 d’una delegació de comunicació en Junta Local Fallera de Torrent per difondre la festa, junt amb els interessos que desperta, ens deixa com a resultat una estadística sorprenent. Cada setmana trobem, almenys, tres notícies falleres de Torrent publicades en els mitjans de comunicació local. 1. Cap dia sense notícies falleres! L’agenda fallera de Torrent és de les més abundants de la Comunitat Valenciana. La quantitat sorprenent de concursos organitzats per Junta Local Fallera i per les mateixes comissions, units als actes protocol·laris habituals fan que estos últims queden quasi relegats als dies de falles i deixen pas a un tsunami informatiu de dilluns a diumenge els 365 dies de l’any.

176 EL CANET ‘15

A l’any les falles de Torrent organitzen 61 concursos (20 culturals, 8 esportius, 8 jocs de taula, 6 d’espectacles musicals, 19 concursos gastronòmics), sense comptar els actes interns, propis de les comissions. Esta quantitat dinamitza l’activitat econòmica, social i cultural de la ciutat i és motiu més que suficient per a despertar l’interés de l’opinió pública. Tot allò sumat al cens de 6.000 fallers sobre una població de 80.000 habitants fa que tant el públic faller, com el relacionat amb la festa, siga un nínxol de possibles lectors... Però històricament sempre hi ha hagut este interés per la festa a Torrent? Fem un breu recorregut. 2. Breu recorregut per la història de les notícies falleres torrentines Tal com ens conta l’investigador local, Salvador Ciscar,1 entre els segles XIX i XX sorgeixen a Torrent les primeres publicacions de premsa periòdica, que són en l’actualitat també les primeres de tota la comarca de l’Horta Sud. En el número 6 de La Crónica, de 19 de març de 1898, apareix per primera vegada una referència a la nostra festa, sota el títol “Les Falles de Sen Chusep” (poesia satírica explicant a un ‘foraster’ la festa, signada per Pepe Fort), però també trobem una nota referent als monuments de la capital. El 24 de març es publica un suplement al número 6, on es fa relació de les set falles plantades a València. Però com veiem, a la premsa local no apareix una notícia referida a les falles de Torrent fins al 25 de març de 1900. Serà a El Torrentino, a la segona columna del 1 CISCAR JUAN, SALVADOR (2012): “Les falles de Torrent a través de la premsa històrica”. Llibret Falla Ramón y Cajal.

tercer full: “Cosas de casa”, on el text fa referència a la falla plantada «en la plazuela de frente a la casa de Calabuig», situada al carrer del Pi, actualment de la Mare de Déu de l’Olivar. Fins a 1923 no es té coneixement de la següent falla plantada a Torrent. La revista Pensat i Fet de març d’aquest any recull el primer esbós d’una falla torrentina, amb el títol “La falla de Torrent en el carrer de Cambrils”. En 1942 es funda la primera comissió a Torrent com a tal (Plaça del Caudillo) i l’any següent la Falla de l’Avinguda de los Mártires. En este moment diverses publicacions falleres recullen l’esbós amb versos al·lusius: Pensat i Fet, Lo Rat Penat, El Ninot, Els Falleros, Anuario Fallero, Nit de Foc i Fallero Valenciano, etc. En 1944 també es fan ressò de l’única falla que es planta a Torrent (Plaça del Caudillo). Però no serà fins al 31 de juliol de 1948 quan apareix la primera publicació local que recolliria l’activitat fallera. Parlem del setmanari Torre2: butlletí de l’ajuntament i òrgan de premsa de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Es tracta d’una de les primeres revistes que aborden la tasca informativa fora del calendari faller tradicional. La nit del 18 de març de 1957 es produeixen els altercats que acaben amb l’enderrocament dels monuments fallers de la població3. En 1962 naix amb el títol de Torrente, 2 Naix per iniciativa privada, per un grup de torrentins encapçalats per Vicente Beguer Esteve, veritable impulsor del projecte, que, amb vint-i-cinc anys acabats de fer, reuneix i coordina un equip de col·laboradors que faran realitat el projecte. Vicente Beguer Esteve és un dels pilars fonamentals històrics de la festa fallera de Torrent, home polifacètic que recuperà, guardà i preservà de l’oblit i la pèrdua gran part de la història de Torrent. 3 Veure l’estudi “Anem a tombar les falles! Torrent, 1957”, publicat en la Revista d’Estudis Fallers, núm. 13 (2008), i el Llibret de la Falla Ramón y Cajal de Torrent (2007).

177 EL CANET ‘15

Premsa online sobre falles en Torrent al dia

el Boletín de Información, que en el butlletí de gener-febrer de 1968 dedica una columna a la Falla de la Plaça del Caudillo i la Falla Ángel del Alcázar; l’article acaba amb la frase «nuestra ciudad se incorpora de nuevo a esta nuestra tradicional fiesta sin par». El 1969, el butlletí ja anuncia en primera pàgina la creació d’onze comissions. El nou Boletín de Información Municipal, 1980-1984 (democràtic), compleix la tasca d’informar de les activitats falleres, entrevistes les falleres majors i els programes de cada any. En una segona etapa, iniciada el 1985 i que arriba fins a l’actualitat, el BIM passa a un nou format, i, amb ell, arriba el color. Continua amb la seua línia informativa i cada vegada s’amplien més els reportatges. 3. Premsa local en l’actualitat Actualment, el panorama comunicatiu de la capital de l’Horta Sud el podem dividir en mitjans depenent del seu format, atenent també a les seues característiques pròpies. D’esta manera trobem mitjans escrits locals com La Opinión de Torrent (fundat en 2001) i Nou Torrentí (des de 2008), que tenen una aparició quinzenal, al qual se li suma Torrent Informatiu (fundat en 2011), també diari local, però de periodicitat mensual, on es recullen aspectes més en profunditat

sobre patrimoni i opinió. Comptem també a la ciutat amb la versió comarcal de LevanteEMV i Las Provincias. D’altra banda, trobem revistes informatives de caràcter municipal com ara el Butlletí d’Informació Municipal (BIM); o la ja desapareguda VIVE Torrent (revista de tendències, reflexions, etc.), amb només 5 números (creada en 2010 amb el número de llançament dedicat a falles). No ens oblidem de la premsa online, amb Torrent al Dia (creat en 2012) i les versions en línia de La Opinión de Torrent i Nou Torrentí. Però també el diari comarcal Horta Notícies. 4. Impacte de les notícies falleres de Torrent als mitjans Des de l’exercici faller de 2009 fins a 2013 veiem un increment molt considerable de les notícies falleres en els mitjans de comunicació, per això hem volgut fer un estudi sobre el seu impacte. Per a la mostra s’ha procedit a fer un exhaustiu buidat d’informació dels mitjans següents: La Opinión de Torrent, Nou Torrentí, LevanteEMV, Las Provincias, Torrent Informatiu, Horta Notícies i Torrent al Dia, junt amb altres de tirada nacional com El Mundo i Diario Qué (amb poques aparicions en estos últims). En el següent quadre podem

178 EL CANET ‘15

Diverses publicacions que parlen de les Falles de Torrent. Foto: Aitor Sánchez

179 EL CANET ‘15

vore l’augment de les notícies falleres publicades en els diversos mitjans esmentats, de manera que una mateixa notícia pot aparéixer publicada en diversos mitjans de comunicació:

una visió més detallada sobre la importància que els mitjans donen a les falles i l’interés real que suscita entre els lectors. El que sí que podem remarcar és la quantitat abundant d’informació que es publica, sobretot amb l’arribada de la setmana fallera o també en els moments on l’agenda informativa la marquen els actes fallers concrets: eleccions de Falleres Majors (en el mes de juliol) i exaltacions (octubre/novembre). 5. Delegació de Comunicació de JLF

ANY

PERÍODE DE PUBLICACIÓ

Nº de notícies falleres en els mitjans de comunicació

2009

01/01/2008 al 31/12/2009

22

2010

01/01/2010 al 31/12/2010

87

2011

01/01/2011 al 31/12/2011

288

2012

01/01/2012 al 04/09/2012

339

2013

01/01/2013 al 04/06/2013

322

2014

01/01/2014 al 01/12/2014

472

Un dels principals motius per a este augment de la informació fallera va ser la creació de la Delegació de Comunicació de Junta Local Fallera de Torrent (fa set anys), amb l’objectiu de donar a conéixer l’activitat durant els 365 dies a l’any, a la vegada que es pretenia ajudar als mitjans de comunicació a l’hora de facilitarlos comunicació referida a la festa. Fins a la data no existia el dit enllaç directe entre l’entitat fallera i els mitjans, llevat de moments puntuals en els quals la rutina comunicativa “obligava” a parlar de falles. A causa d’eixe buit i de la curiositat d’un grup de fallers, molt prompte es va consolidar la Delegació de Comunicació en l’exercici 2008-09, gràcies a la tasca de Ferran Martínez, Amparo Rodrigo i un que subscriu. Després arribaren Cristina Garcia, Noelia Maroto i Javier Serer, professionals dels mitjans de comunicació que van engrandir productes comunicatius com la web de Junta Local (creada en 2010) i Camí d’un somni (que segueix el dia a dia del procés de selecció de Corts d’Honor i Falleres Majors de la ciutat).

Com veiem l’impacte de les notícies falleres de Torrent ha sigut de més de 1.000 notícies, repetides en diversos mitjans de comunicació. La quantitat d’informació recaptada dóna per a fer un estudi més al detall sobre l’espia dedicat, les portades que ocupa i la distribució dins del mateix diari o col·locació en la versió web. Estos paràmetres, junt amb el nombre de visites que pot tindre en versió online, ens donaria

180 EL CANET ‘15

La Delegació de Comunicació de la Junta Local Fallera Torrent genera molta informació. Foto: Aitor Sánchez

La labor va també més enllà, ja que en tot moment els mitjans de comunicació locals i comarcals tenen contacte directe amb la delegació per aclarir dubtes i per confeccionar els seus especials de falles amb fotos de les representants de les 29 comissions, esbossos, concertar entrevistes, etc. Tota la informació fallera també és rebotada pel Gabinet de Premsa de

l‘Ajuntament de Torrent, de manera que l’impacte de les notícies generades pel col·lectiu arriba a més mitjans de comunicació d’abast autonòmic. Fins a la data s’han publicat 850 notícies diferents en la web de Junta Local des de l’exercici 2008-09 fins a l’actualitat. Estes notícies s’han difós a través dels mitjans de comunicació abans esmentats,

181 EL CANET ‘15

de manera que una mateixa noticia s’ha pogut publicar fins a cinc vegades en diversos mitjans. Si dividim 850 notícies entre 6 exercicis fallers, ix a una mitjana de 142 notícies a l’any, o el que és el mateix, a 3 notícies aproximades per setmana (cada any té 52 setmanes). 6 Els professionals opinen sobre la informació fallera de Torrent El passat 25 de novembre, Junta Local Fallera va organitzar un col·loqui al voltant dels mitjans de comunicació dins de la II Setmana Cultural de les Falles de Torrent. En ella, els següents experts van destacar el següent sobre la informació fallera de la capital de l’Horta Sud: Boro Peiró (Onda Cero): “La quantitat d’informació que s’envia des del gabinet de comunicació de la Junta Local Fallera de Torrent és impressionant. Hi ha dia que tenim fins a dos o tres notícies sobre les falles de la ciutat. Hem d’estar ben agraïts per la labor que es fa, ja que els mitjans de comunicació cada vegada comptem amb menys recursos humans (becaris o treballadors) per a cobrir actes, de manera que tota la informació que arriba des d’institucions la podem contar.” Braulio Torralba (Actualidad Fallera): “Porte tota una vida dedicada als mitjans de comunicació i des de la revista, que és del que ara m’ocupe, és fonamental un bon gabinet de premsa que ens proporcione informació. La part referida a “peineta” és el que més beneficis ens aporta tant en publicitat com en exemplars venuts. La indumentària, o el referit a les

Falleres Majors de pobles, com el cas de Torrent, corts i indumentaristes, és el que més èxit té.” Marcos Soriano (RadioValencia): “Des de la ràdio podem arribar a molts llocs amb tan sols una telefonada. La tasca comunicativa que va encetar Ferran Martínez i a continuació la Delegació de Comunicació de Junta Local, fa que algunes falles de Torrent ens sonen com si foren ja de casa. No porten l’apel·latiu de “falla de fora de València”, perquè les considerem com unes més de les quals informem diàriament.” José González (Canal 7 Televalencia): “El més important és que les falles creguen el seu potencial. Si confien en el seu projecte, siga monument, solidari o cultural i ho saben vendre, els mitjans de comunicació estaran ahí per cobrir la notícia. Torrent és un bon exemple de quantitat diària d’informació fallera.” 7. Premsa fallera especifica a Torrent En 1973, apareix El Granerer, la primera publicació fallera de Torrent, amb el subtítol de “Revista Fallera de la Ciudad de Torrente”. Amb més de 40 anys de vida a l’esquena, El Granerer ha anat transformant-se al llarg de la seua història en una revista d’imprescindible consulta per conéixer la història de les falles de Torrent. En 1995 va sorgir L’Esclafit, al si de la Falla Cronista Vicent Beguer, en exemplars fotocopiats i al desembre de 2002 s’inicia una segona època de la publicació, en la qual es pretén que la revista siga un òrgan d’informació i de reflexió de la mateixa comissió de la Falla Cronista. Cal destacar també l’aparició, al setembre de 2010, de

182 EL CANET ‘15

la RIF, Revista Informativa Fallera, que, amb caràcter trimestral, edita la COMFET, amb l’Ajuntament i la Junta Local de Torrent, amb un tiratge de 1.000 exemplars. L’última edició va ser en les falles de 2013. A partir d’ahí el futur està en Internet, on les xarxes socials, blogs i webs informatives li guanyen cada dia la batalla a la informació en paper. 8. Del paper a la xarxa Com no podia ser d’altra manera, la festa genera un gran impacte també a les xarxes socials. Junta Local compta amb elles a manera de ferramenta ràpida i eficaç a l’hora d’informar sobre l’actualitat de les falles, però també d’actes, premis, convocatòries i requisits que han d’aportar les 29 comissions de la ciutat a l’organisme, com un recordatori. Una direccionalitat del missatge que serveix tant de comunicació interna com externa, a fi de donar visibilitat a les sinergies i activitats que mou el món faller. Web Blog Camí d’un Somni Twitter Facebook Twitter www.fallasdetorrent.com Blog Camí d’un somni: https:// camidunsomni.wordpress.com/ @fallesdetorrent https://es-es.facebook.com/ juntalocalfallera.torrent Youtube: http://www.youtube.com/ user/JLFTorrent Issuu: http://issuu.com/ fallesdetorrent).

Portada d’El Granerer 2013. Foto: Juan Gabriel Figueres

Issuu

183 EL CANET ‘15

Web de les Falles de Torrent

Blog Camí d’un Somni

184 EL CANET ‘15

Fitxes d’impacte falles 2014-15 en premsa local La Opinión de Torrent Directora Fundació Periodicitat Secció Pàgines Mitjana de notícies per número Notícies falleres Mamen Cassaban 2001 Quinzenal Veïnat 24 per número 42 59 notícies

Número de diari i notícies publicades 262-Primera quinzena de gener de 2014: 2 (Eugenis + donació d’aliments i exaltacions) 263-Segona quinzena de gener de 2014: 0 264-Primera quinzena de febrer de 2014: 2 (Hisenda + Truc CV) 265-Segona quinzena de febrer 2014: 2 (Sopar Gala + conv. premis monuments fallers) 267-Segona quinzena de març de 2014: portada (plantà) + Especial Falles (12 Pàgines. 11 Notícies) 267-Segona quinzena de març de 2014: portada (cremà) + 4 pàgines (7 notícies) 268-Primera quinzena d’abril de 2014: 1 Instagram 269-Segona quinzena d’abril de 2014: 1 Instagram 270-Primera quinzena de maig de 2014: 1 Creus de Maig 271-Segona quinzena de maig: 3 (Expedient, Festa Camí Reial, Teatre Café Faller) 272-Primera quinzena de juny: 0 273-Segona quinzena de juny 2014: 2 (Camí d’un somni, final Teatre Café Faller) 274-Primera quinzena de juliol: 2 (proves + Camí d’un somni) 275-Segona quinzena de juliol de 2014: portada (elecció) + 3 (dos completes + 1 Sants Patrons, fanalets) 276- Agost: 0 277-Primera quinzena de setembre: 3 (Demanà FMT 2015, reglament faller i la missa de Sant Roc) 278-Segona quinzena de setembre: 4 (Comiat FMT 2014, teatre faller, entrevista FMIT 2015, aniversari Cronista) 279-Primera quinzena d’octubre: 3 (Entrevista FMT 2015, jornada fallera, teatre faller)

185 EL CANET ‘15

280-Segona quinzena d’octubre: 4 (Exaltació FMT 2015, torrentina FMiV, entrevista President de l’Any 2015 i curtmetratges Nicolau Andreu) 281-Primera quinzena de novembre: 4 (Categoria Falles 2015, reglament i bandes, concurs d’indumentària i declamació infantil). Nou Torrentí Directora Fundació Periodicitat Secció Pàgines Mitjana de notícies per número Notícies falleres Jéssica Medina 2008 Quinzenal Festa i Associacions 24 22 32 Número de diari i notícies publicades Número 114: 1a quinzena de gener de 2014: 1 (Eugenis 2013) Número 115: 2a quinzena de gener de 2014: 0 Número 116: 1a quinzena de febrer de 2014 1 (sopar homenatge) Número 117: 2a quinzena de febrer de 2014: portada + 3 (vinyeta humor + crida +cavalcada) Número 118: 1a quinzena de març de 2014: portada + 1 (mantellines + cartell de Falles + 11 + mapa falles + granerer + llibrets + presentacions + cavalcades + cant de l’estoreta + esbossos) Número 119: 2a quinzena de març de 2014: 1 pàgina de resum faller Número 120: 1a quinzena d’abril de 2014: 0 Número 121: 2a quinzena d’abril de 2014: 0 Número 122: 1a quinzena de maig de 2014: 1 Creus de Maig Número 123: 2a quinzena de maig de 2014: 0 Número 124: 1a quinzena de juny de 2014: (1 indumentària + II Tram festa + café teatre) Número 125: 2a quinzena de juny de 2014: 2 (proves Corts + sopar anual Corts) Número 126: 1a quinzena de juliol de 2014: (1 expedient + 1 Camí d’un somni) Número 127: 2a quinzena de juliol de 2014: Portada elecció + 1 (elecció)

186 EL CANET ‘15

Versió digital de La Opinión de Torrent (segona quinzena de novembre)

Web de Nou Torrentí

187 EL CANET ‘15

Número 128 1a quinzena de setembre de 2014: 0 Número 129 2a quinzena de setembre de 2014: 3 (Proclamació + Comiat + teatre) Número 130 1a quinzena d’octubre de 2014: Portada + 1 entrevista FFMMT Torrent Informatiu Directora Periodicitat Notícies falleres Alicia Pinedo Mensual 1 notícia fallera per número RadioTorrent 97.3 FM Director Periodicitat Notícies falleres Gabinet de Premsa de l’Ajuntament Diària Un programa setmanal dedicat a les Falles i a les festes populars. Dijous, de 19.00 a 20.00 hores “Rossejat” BIM (Boletín Informativo Municipal) Directora Periodicitat Notícies falleres Números en 2014 184: Hivern 2014: Cultura. Pàgines 43. Gales de cultura major i infantil + cartell de Falles 185: Febrer/març 2014: Societat: pàgines 16 i 17. Entrevistes FFMMT + premis a l’ús del valencià en les falles. 186: Primavera 2014: Passeig per les falles d’enguany. Pàgines: 21, 22, 23, 24 187: Estiu 2014: Sumari: Eleccions FFMMT 188: Tardor 2014: Societat (pàg.27): proclamació FFMMT Torrent al dia. Diari online local Director Periodicitat Notícies falleres José Vicente Gallego Diària Totes les que envia JLF Ana Coronado Trimestral

188 EL CANET ‘15

Versió digital de Torrent al dia

Bibliografia: CISCAR JUAN, SALVADOR (2007) “Anem a tombar les falles! Torrent, 1957”, publicat en la Revista d’Estudis Fallers, núm. 13. CISCAR JUAN, SALVADOR (2008): Llibret de la Falla Ramón y Cajal de Torrent. CISCAR JUAN, SALVADOR (2012): “Les falles de Torrent a través de la premsa històrica”. Libret falla Ramón y Cajal. Fonts hemerogràfiques actuals (Consultada des de l’1 de gener de 2014 fins a desembre de 2014) -La Opinión de Torrent -Nou Torrentí -Boletín Informativo Municipal (BIM) 1898.

-Torrent Informatiu -Torrent al dia Hemeroteca històrica -La Crónica. 19 de març de 1898 i 24 de març de -El Torrentino. 25 de març de 1900 i març 1923 -Pensat i Fet. Març de 1923 -Pensat i Fet, Lo Rat Penat, El Ninot, Els Falleros, Anuario Fallero, Nit de Foc i Fallero Valenciano. Març 1942 Torre. 31 de juliol 1948 Torrente, el Boletín de Información. Gener-febrer 1968. Març 1969. Boletín de Información Municipal. 1980-1984 (democràtic).

189 EL CANET ‘15

A N TO N I O J O S É F R E S NO FA L L E R I P E R I O D I S TA

Les Falles en els mitjans de comunicació d’El Camp de Morvedre

L

a comunicació és un dels poders més importants amb els quals comptem les comissions falleres per a poder donar a conéixer a la ciutadania l’aportació cultural, festiva i solidària que les falles del Camp de Morvedre realitzem en pro de la nostra societat. És per aquest motiu pel qual les falles necessitem els mitjans de comunicació per a poder utilitzar-los com una eina, com un mitjà de transmissió per a informar de les nostres activitats, un favor que és recíproc, per tal com els mitjans de comunicació també necessiten les comissions falleres com a font d’informació important. En el Camp de Morvedre ens trobem en una època de recessió mediàtica, ja que en els últims anys hem viscut la desaparició d’una edició comarcal d’un periòdic tan important com Las Provincias, així com d’una televisió com era Tele 7 Calderona. De la mateixa manera, aquesta situació de crisi ha fet que un periòdic tan conegut en la comarca com és El Económico haja decidit deixar de publicar la seua versió en paper, després de 28 anys al capdavant de la comunicació en el Camp de Morvedre, per a centrar els seus esforços a continuar com un periòdic digital. Malgrat açò, en la comarca comptem amb l’edició local de Levante-EMV,

190 EL CANET ‘15

tres periòdics gratuïts quinzenals, com són El Periódico de Aquí, La Gaceta i La Veu, així com una emissora de ràdio, Onda Cero Sagunt, i diverses televisions per Internet. A tot açò se li afegeix la falta de professionals en aquests mitjans de comunicació, ja que la gran majoria d’ells, s’han vist obligats a reduir la seua plantilla per a poder seguir avant. Aquesta és la situació a la qual s’enfronten les comissions del Camp de Morvedre, i l’ens que les reuneix a totes elles, la Federació Junta Fallera de Sagunt, a l’hora de donar a conéixer les seues activitats, les que realitzen durant tot l’any. Fa escassos mesos, una falla saguntina va reunir a diversos periodistes de la comarca per a, precisament, tractar la relació existent entre les comissions i la premsa saguntina, trobada de la qual es van traure algunes conclusions que he volgut recuperar en aquest article. En primer lloc, es va parlar de la falta o escassa comunicació, quina contradicció, entre les comissions i la premsa, desacord motivat, com he dit anteriorment, per la falta de recursos humans en els mitjans locals, la qual cosa els impedeix acudir als nombrosos actes que organitzen les 30 falles de la comarca. Els periodistes saguntins van demanar una major col·laboració d’aquestes per a fer-los arribar informació sobre les seues activitats que, de bon gust van dir, les publicarien en els seus respectius mitjans. Si aquest article l’haguera escrit fa gaire un parell d’anys, haguera assegurat, amb tot coneixement de causa, que les falles del Camp de Morvedre demostraven una deixadesa absoluta, excepte diverses excepcions,

a l’hora de donar a conéixer els seus actes, una cosa que, per sort, ha canviat en dos exercicis, ja que ara mateix són moltes les que es preocupen per fer arribar als mitjans de comunicació aquesta informació. La segona de les idees que va sorgir d’aquesta trobada, i que va relacionat directament amb la primera, és que els mitjans de comunicació de la comarca solen donar una visió positiva de tot allò que té a veure amb la festa de Sant Josep. Així mateix, és habitual que, quan s’acosta la setmana gran del mes de març, tots ells realitzen uns especials, uns més extensos que uns altres, sobre la nostra festa que, a més, i també és important dir-ho, suposen uns ingressos extraordinaris, en forma de publicitat, que vénen molt bé per a les arques de les empreses comunicatives. Aquesta visió positiva de les falles també es produeix per la falta d’espai per a poder realitzar articles “de fons i anàlisi” de determinats actes i aspectes importants de la festa, així com per la susceptibilitat de la qual, d’alguna manera, pequem els fallers i a la qual els mitjans no es volen enfrontar. Però no seria just afirmar que els mitjans de comunicació del Camp de Morvedre es fixen en la festa fallera solament per la realització d’aquests especials. Normalment, tant en la seua versió digital com en la de paper, els periòdics de la comarca donen cobertura a la gran majoria d’informacions que els arriben, tant a través de les mateixes comissions com a través del departament de comunicació de la Federació Junta Fallera de Sagunt. Així mateix, en algunes ocasions, també duen a terme informacions pròpies. En eixe sentit, el mitjà més procliu a açò és Levante-EMV que,

191 EL CANET ‘15

Les Falleres Majors de Sagunt 2014 en els estudis d’Onda Cero Sagunt. Arxiu: Antonio José Fresno

a més de ser un periòdic diari, dedica una pàgina setmanal, en l’edició dels dissabtes, a les festes de la comarca. Un altre aspecte diferent és el de la ràdio, on setmanalment es dedica un espai d’entre deu i vint minuts, depenent dels dies, a parlar de falles; i és que Onda Cero Sagunt sempre ha apostat per la festa fallera del Camp de Morvedre des de fa alguns anys, amb la realització d’entrevistes a tots i cadascun dels representants de les comissions de la comarca i, des de fa més de sis anys, amb aquest espai setmanal inclòs en el programa Sagunto en

la Onda, dirigit per Palmira Benajas, i que coordina el que subscriu. Parlant dels mitjans audiovisuals, no podem oblidar-nos de l’etapa televisiva en la comarca, ja que si bé amb les actuals televisions per Internet els fallers podem veure reportatges d’alguns dels actes més importants del calendari festiu, quan existia Tele 7 Calderona també es va dedicar un espai, primer setmanal i posteriorment diari, a parlar de la nostra festa amb programes com Morvedre Faller, Casal Faller o Casal Fester. Fins i tot des de la Federació Junta Fallera de Sagunt es va dur a terme un intent de creació d’una revista, que va

192 EL CANET ‘15

veure la llum al setembre de 2008, amb la qual l’entitat fallera comarcal pretenia fer una major difusió de la festa de Sant Josep en el Camp de Morvedre. Aquesta revista, realitzada i editada des del departament de comunicació de la Federació Junta Fallera de Sagunt, va nàixer amb el nom de La Traca, títol que, per motius legals, va haver de modificar-se pel d’El Masclet, tots dos noms proporcionats pels mateixos fallers de la comarca i triats per un jurat qualificat. En aquest cas també sé, per experiència pròpia, que es va realitzar un gran esforç per dur a terme aquesta revista, amb una cuidada elecció de temes i una maquetació extraordinària, que es va publicar durant quatre exercicis però que va haver de deixar de realitzar-se per motius econòmics i per falta de patrocini i col·laboració d’empreses i comerços. Però la informació institucional fallera de la Federació Junta Fallera de Sagunt no s’ha perdut amb la desaparició d’aquesta revista, ja que a més de les notes de premsa que regularment s’envien als mitjans de comunicació, l’entitat comarcal sempre ha apostat per les noves tecnologies, i li ha atorgat una gran importància a la seua pàgina web, renovada recentment, que inclou en la seua portada informació d’actualitat. Precisament les noves tecnologies han

permés, també, a moltes comissions falleres del Camp de Morvedre donar a conéixer les seues activitats, ja que encara que no són moltes les que tenen una pàgina web pròpia, sí que és cert que l’ús de les xarxes socials, especialment de Facebook i Twitter, ha fet que les falles de la comarca duguen a terme una informació 2.0 gràcies a les pàgines i eines que permeten aquests dos portals. Vull finalitzar aquest article amb una altra de les conclusions que van sorgir durant la celebració d’aqueix esdeveniment de periodistes locals on van analitzar la relació dels mitjans de comunicació i les falles de la comarca, una conclusió clara, concisa i totalment real: “No ix més en la premsa la falla que més coses fa, sinó la que més comunica”. Amb aquesta frase vull tornar a l’inici d’aquest article on feia referència a la necessitat que tenim les falles de donar a conéixer les nostres activitats usant una eina tan important com són els mitjans de comunicació als quals, a més, nodrim d’informació per a omplir les seues pàgines o les seues hores d’emissió, sabent que els temes fallers tenen una gran rellevància i repercussió social i que són dels més seguits pels seus lectors, oïdors o espectadors.

Portada de la revista La Traca (desembre 2008). Arxiu: Antonio José Fresno

193 EL CANET ‘15

J O S E P NO S P R E S I DE N T DE L A F E DE R AC I Ó DE FA L L E S D E B O R R I A N A

E Falles i mitjans a Borriana

ls mitjans de comunicació, com a una part constitutiva de qualsevol societat, no es poden deslligar de les característiques que defineixen eixa societat a la qual pertanyen, de la qual són producte i part estructural a la vegada. Borriana, com a societat, va conéixer una etapa d’especial desenvolupament relacionada amb els inicis del cultiu de la taronja a la segona meitat del segle XIX. El creixement econòmic resultant de l’aparició d’un nou sector productiu lligat al comerç, provocarà un esperonament del sector dels serveis a tots els nivells: els transports, les obres públiques, el comerç local; tot el sector terciari en general coneixerà una important transformació (si és que no podem dir que realment naix en aquell moment). Fruit d’esta transformació social en serà també l’inici de la festa fallera a Borriana, importada des del Cap i Casal l’any 1928 per un grup d’inspirats fallers pertanyents al barri de La Mercé. Aquesta iniciativa festiva i popular no s’entén sense atendre a la transformació social a la qual fem referència i que donava com a producte una ciutat més moderna, fins i tot més avançada en algunes coses a les ciutats dels seus voltants, una ciutat on ja no tota la població treballava al camp i podia dedicar-

194 EL CANET ‘15

se a altres activitats. Era aquell moment l’idoni, per tant, per veure també la gènesi dels mitjans de comunicació locals. A finals de segle XIX i inicis del segle XX Borriana hauria d’haver produït la seua primera premsa escrita, els seus primers butlletins o les seues primeres revistes. Pràcticament podem dir que les falles i els mitjans locals haurien de nàixer a la vegada, ja que són dos fenòmens fills del mateix moment històric i social de la ciutat. No obstant això, quan donem una ullada a aquella època, a la llum de les fonts disponibles, podem observar que el despertar dels mitjans de comunicació locals a Borriana no va ser gens fàcil i no en comptem amb mostres rellevants. No vol dir això que no existiren iniciatives d’associacions que feien els seus pamflets, fulls informatius o algun butlletí, però, ni estan pertinentment recopilats i documentats ni, per altra banda, acaben donant com a producte una iniciativa informativa continuada de caràcter general. Una iniciativa a la qual es pogués començar a parlar de les recentment estrenades falles. Potser aquesta mancança, com altres que aniran apareixent a les dècades futures, puga ser atribuïda a la proximitat amb Castelló, ciutat que ja llavors es convertia en el principal pol terciari de la Plana i on la premsa sí que coneixerà un gran desenvolupament. Potser aquesta siga la raó de la manca de premsa local a aquella època, mancança que podrem observar (tret de menuts exemples) durant tots els períodes fins a arribar al present. I és que hui encara, Borriana és una ciutat deficitària en aquest aspecte, en molta part

per raons més actuals, però potser també aquesta raó històrica profunda, aquesta proximitat a nuclis de serveis més importants, també puga explicar el perquè d’eixa situació. En la relació entre falles i mitjans, no comptem amb estudis a Borriana que s’hagen dedicat específicament als mitjans, però sí amb interessants estudis sobre la història de les falles que, en citar les seues fonts d’informació, ens informen sobre l’existència o no de mitjans locals. Així, si tornem a viatjar a les darreries de la dècada dels vint i inicis de la dels trenta del segle passat, veurem com totes les informacions citades provenen de premsa escrita amb seu a la ciutat de Castelló. Diaris com ara Heraldo de Castellón i Diario de Castellón són les primeres fonts disponibles i ja el 1930 publiquen els esbossos corresponents a les falles de Borriana, els programes d’actes de festes i diverses notícies a manera de columnes informatives, on van donant compte de com es desenvolupa la festa. Especial menció mereix la figura de Rafael Solà, borrianer que s’encarregava de la secció de les notícies de Borriana al diari Heraldo de Castellón i gràcies al qual hui podem conéixer dades d’aquelles primeres falles de la ciutat, dades especialment centrades en els monuments (les seues temàtiques, els artistes, els llibrets explicatius), així com en el repartiment dels premis i en l’acte de la cremà. Potser a poc a poc hagués pogut existir una premsa local que es dedicara més profundament a les falles des de la pròpia ciutat, ja que comptava amb periodistes que, com Rafael Solà, treballaven per a diaris d’àmbit provincial,

195 EL CANET ‘15

però l’arribada de la Guerra Civil i la convulsió social que portarà, de bon segur, van avortar qualsevol possibilitat. Als anys quaranta, una vegada passada la confrontació, Borriana es reconstruïa socialment molt a poc a poc però seguia sense comptar amb mitjans locals d’importància. Les falles, però, avançaven amb força: el 1944 es crearà la Junta Local Fallera i les comissions arribaran a acostar-se ja a la desena cada any, però les notícies referides a elles seguien apareixent tan sols a mitjans d’àmbit provincial i amb seu a Castelló, com ara el diari Mediterráneo que encara hui continua en exercici. Les cròniques enviades des de Borriana seguien sent les úniques informacions en premsa amb què es pot comptar. Ja a la dècada dels cinquanta sí que començava una vertadera recuperació després de la Guerra Civil, una nova etapa de la modernització social tornava a esperonar les falles, però també les iniciatives per donar-ne informació. Fruit d’eixa segona onada de modernització de la ciutat naixia la primera mostra d’un mitjà de comunicació plenament local i molt consolidat: el Butlletí de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, anomenat Buris-Ana. Aquest butlletí va nàixer el 1956 amb una vocació d’informació mensual que tractava, en general, qualsevol aspecte cultural que tenia lloc a Borriana. I per tant, prompte es va convertir una referència a l’hora d’informar sobre el món faller. Era tradicional durant tota l’etapa de la dictadura (fins als anys setanta) que un número del butlletí estiguera dedicat íntegrament al món faller, comptant 196 EL CANET ‘15

Butlletí Buris-Ana (1958). Arxiu: Josep Nos

amb fotografies dels monuments, entrevistes amb artistes o representants de les falles, estudis d’aspectes històrics i molta informació, especialment centrada en els aspectes artístics i culturals de la festa. La figura de Roberto Roselló com a ànima del projecte del butlletí mereix una menció especial en aquesta època, sempre preocupat per donar una gran notorietat als fets fallers. El 1958 un número especial era dedicat per primera vegada íntegrament a les falles com a prèvia als dies grans de la festa. A més a més, un altre número posterior en feia la crònica de les notícies més importants produïdes durant el seu desenvolupament. I també en els números de la resta de l’any no faltaven les entrevistes, les reproduccions dels llibrets de falla, els estudis històrics o qualsevol altra informació relacionada amb les falles. Era un mitjà on les falles apareixien de manera constant i amb amplitud d’enfocaments. Amb el temps, però, el butlletí Buris-Ana va anar perdent força com a eina informativa de l’actualitat. Amb l’arribada de la dècada dels setanta es convertia en una publicació més centrada en aspectes polítics, com correspon a l’època de finals de la dictadura i inicis de la democràcia, i per tant les falles aniran perdent espai informatiu en ell. A més a més, els números del butlletí començaven a disminuir i passava de publicació mensual a comptar, com a molt, amb quatre o cinc números per any. En certa manera el Butlletí d’Informació Municipal que començava a publicarse des de l’Ajuntament amb l’inici de la democràcia, copiava l’estructura d’aquell Buris-Ana dels seixanta al seu número posterior a les festes de falles, incloent-hi

fotografies de tots els monuments, relacions de premis i alguna informació solta d’importància. Encara hui en dia aquest butlletí municipal ho continua fent així, però evidentment amb molt poca profunditat i amb un espai informatiu molt reduït a un sol número. També l’etapa de finals de la dictadura, a les darreries dels seixanta i inicis dels setanta, serà un període al qual a gairebé totes les localitats de relativa importància apareixeran les primeres emissores de ràdio. No n’és Borriana una excepció i va poder comptar amb algunes emissores locals. Aquelles emissores emetien quasi únicament música però també algunes informacions generals i, entre elles, alguna referent a les falles. Per exemple, l’any 1978 es va realitzar l’acte del cinquanta aniversari del naixement de la primera comissió de Borriana, i aquell esdeveniment va ser enregistrat per a emetre’l en diferit. Llastimosament, malgrat aquestes menudes excepcions, la discontinuïtat de les iniciatives per fer funcionar emissores locals, i el fet que foren iniciatives desinteressades per part d’amants de la comunicació, no va permetre la consolidació d’un mitjà permanent amb nivell suficient per a donar una cobertura informativa global sobre la festa i la seua activitat anual. Caldrà esperar molt de temps, fins als anys vuitanta, per conèixer un vertader desenvolupament dels mitjans audiovisuals locals a Borriana. En aquells temps nous, fruit de l’interés dels nous poders públics democràtics per crear plataformes d’informació actives que esperonaren la participació ciutadana, es va acordar la posada en marxa d’una

197 EL CANET ‘15

televisió local, la primera amb què comptava la ciutat, i que es va anomenar Borriana Televisió. Aquest mitjà va estar en actiu poc més d’una dècada, entre mitjans dels vuitanta i mitjans dels noranta, però sí que representava ja un salt de qualitat d’importància. Si a la premsa escrita el butlletí Buris-Ana havia sigut el principal referent al passat, el fet de comptar amb una televisió local pròpia i pública feia possible a partir d’aquell moment que tots els continguts ja no sols festius, sinó culturals i artístics, passaren a aparéixer a les pantalles de les televisions de totes les llars. Els actes que componien el complet cicle anual faller eren enregistrats i emesos en diferit, els actes de més importància fins i tot es podien emetre en directe (principalment l’ofrena i la cremà, però també els actes d’elecció de Reines Falleres o les seues exaltacions en algunes ocasions). Els informatius, a més a més, cobrien durant tot l’any qualsevol activitat de les comissions amb la immediatesa que proporciona l’audiovisual, cosa que feia que es pogueren atendre temàtiques més àmplies relatives al món de la festa, com ara aspectes organitzatius o de gestió, aspectes professionals o artístics de l’ofici dels artistes, i moltes altres qüestions que d’altra manera no podien ser mostrades. Malauradament, la iniciativa audiovisual pública d’inicis dels vuitanta, a mitjans de la dècada següent es va anar esvaint. La televisió pública local desapareixia i les falles corrien el perill de perdre aquell espai informatiu que havien conquerit. Per sort, un grup de gent que coneixia la importància que Borriana seguira comptant amb aquella finestra informativa, va fer possible la creació d’una nova televisió local des de l’àmbit privat.

El 1997 apareixia Planavisió i aquesta segona televisió local encara va aprofundir més en el món faller que la seua antecessora pública. El seu primer directe va ser l’acte d’elecció de les Reines Falleres de 1997, mostra de la importància donada a la festa en les seues graelles de programació. S’enregistraven tots els actes de presentació de les comissions i els actes fallers de qualsevol època de l’any. També se solien emetre en directe els actes d’exaltació de les Reines Falleres, així com l’ofrena i la cremà. La cremà, en especial, va rebre durant aquells anys un tractament molt intens per part de la televisió: es feia en directe i des de diversos punts de la ciutat. Fins i tot un any es va poder contractar una emissió via satèl·lit per a tot Europa i l’acte elegit per a emetre en eixa franja va ser la cremà. Per a completar una programació plenament fallera, durant la setmana de falles es muntava un estudi extern des d’on es feia un programa diari en directe amb convidats de qualsevol sector de la festa: artistes fallers, comissions, pirotècnics, falleres, forces de seguretat, representants polítics. Qualsevol informació que afectava la festa podia ser mostrada en directe cada dia. A més a més, aquella iniciativa informativa no es reduïa a la setmana fallera, Planavisió va travessar molt prompte per un nou format que donava àmplies possibilitats: un programa setmanal d’informació estrictament fallera. Aquell programa, portat per Juanma Guillamón i per Fede Gumbau en successives etapes, era un espai on durant tot l’any es podia parlar de falles i, el que era més important, es podia fer des de qualsevol punt de vista de la festa, fent que una gran quantitat d’informació i,

198 EL CANET ‘15

sobretot, una informació de gran amplitud temàtica, arribara a molta gent. Durant les darreries dels anys noranta i els inicis dels anys dos mil es va viure, doncs, una època daurada dels mitjans audiovisuals locals, i en molta part en va ser responsable d’això la figura de Joan Llidó, personatge clau en el desenvolupament de la televisió a Borriana. I a banda de la televisió, el seu esforç personal encara va provocar que l’any 2008 es creara un nou mitjà, en aquesta ocasió una ràdio, que portaria per nom Ràdio Sis i que es veia com a continuadora de tot allò que la televisió havia aconseguit per a la informació local. La graella de l’emissora reproduïa quasi al detall la de Planavisió: s’enregistraven actes per emetre’ls en diferit i també es feia un programa setmanal dedicat a les falles en format de tertúlia radiofònica. Malauradament, el naixement de la nova ràdio va coincidir quasi immediatament amb el tancament de la televisió local, i amb aquell fet s’iniciava la fi d’aquella etapa daurada per als mitjans locals, una davallada que encara hui continua. L’any 2009 Planavisió deixava d’emetre i, amb ella, la finestra més important que tenien les falles per mostrar-se a la seua ciutat, i també més enllà. Ràdio Sis continuaria encara la seua emissió fins a l’any 2012, però també en aquell any acabaria tancada. La manca de suport públic, l’esgotament de les persones que desinteressadament portaven endavant aquells projectes, la reestructuració del mercat audiovisual en general, i altres causes diverses, deixaven Borriana sense ràdio ni televisió pròpies.

Des d’aquell moment tres iniciatives van veure la llum per ocupar el lloc informatiu que havia quedat, i totes al caliu de l’emergència de la xarxa com a lloc d’allotjament de nous mitjans amb nous formats. En l’actualitat aquestes tres iniciatives continuen operatives i són, ara per ara, els únics mitjans amb què compten les falles de Borriana per a ser difoses. En primer lloc, cal mencionar la figura dels diaris digitals: aquests diaris, portals locals de notícies a la xarxa, han anat apareixent des d’inicis dels dos mil a molts llocs, i Borriana no n’és una excepció. A més a més, podem concloure que els dos portals creats a Borriana han transcendit l’àmbit local i hui són dos importants mitjans a nivell comarcal i fins i tot provincial. Ens referim a Elperiòdic.com i a La plana al dia. Tots dos portals, conduïts per Berta Balaguer i Javier Martí respectivament, tenen la seu a Borriana tot i dedicar-se a la difusió de notícies de moltes altres localitats i, per tant, les falles en són un dels seus punts informatius preferents. Quantitativament, si s’observen les notícies penjades diàriament, es veurà que poques vegades en falta una dedicada a les falles. Tampoc manquen els especials que per a març solen recollir el programa d’actes oficials ni les cròniques dels actes que durant l’any van tenint lloc. Qualitativament, però, en moltes ocasions les notícies solen ser una breu nota sobre algun acte acompanyada d’una gran, això sí, galeria fotogràfica. El format de diari amb notícies breus no permet l’aprofundiment en les notícies, ni tampoc la confrontació d’opinions diverses com feia la ràdio o la televisió i això és una pèrdua molt gran.

199 EL CANET ‘15

Notícies falleres de Borriana en la xarxa mitjançant La Plana al Dia. Imatge: La Plana al Dia

Per altra banda, una iniciativa audiovisual també ha vist la llum en aquests darrers anys a Borriana, un intent de recuperar si més no alguns dels formats de la televisió aprofitant l’emissió per la xarxa. Aquesta iniciativa privada, anomenada inicialment 10televisión ha acabat confluint amb el projecte de Plana2 com a una televisió comarcal amb seu a la ciutat veïna d’Almassora que, a més d’emetre per la xarxa també s’ha fet amb un lloc a la televisió digital terrestre. Després d’uns anys sense cap televisió per a emetre programes dedicats a falles des de Borriana, s’ha aconseguit recuperar un mitjà local que enregistra i emet en directe alguns dels actes fallers i, fins i tot, s’ha enregistrat també

algun programa en format d’entrevista o col·loqui que recorda als antics programes setmanals de televisió o ràdio. Tot i això, pocs han sigut els programes emesos amb aquest format (no més de dos en un any) i tan sols podem veure que ha existit certa continuïtat en la tasca d’enregistrar actes de caire protocol·lari, com ara l’elecció de les Reines Falleres o els seus actes d’exaltació. En alguna ocasió s’ha intentat emetre la cremà en directe o augmentar la cadència de programes fallers, però la manca de mitjans propis i el fet d’haver de compartir la graella d’emissió amb altres localitats ho han fet, fins ara, pràcticament impossible.

200 EL CANET ‘15

Una vegada donada aquesta ullada a la situació, passada i actual, dels mitjans de comunicació a Borriana i la seua relació amb les falles en podem extreure, doncs, dos grans conclusions. En primer lloc, una conclusió quantitativa és que a la vista del desenvolupament històric dels mitjans locals, la pèrdua de la televisió i ràdio locals han marcat la fi d’una etapa daurada de la qual Borriana encara no se n’ha recuperat. Ens manquen aquests mitjans per completar aquells que existeixen hui. Els dos portals digitals de notícies són eines útils per a un cert tipus d’informació, però no poden emetre actes en directe ni fer cap tipus de programa d’opinió, tan sols poden penjar cròniques d’allò que ha passat. Sense premsa d’opinió, ni programes de televisió ni ràdio que apropen els protagonistes de la festa a totes les llars, no es pot donar una bona quantitat d’informació i, per tant, hui estem pitjor que estàvem fa unes dècades. En segon lloc, una conclusió qualitativa és aquella que s’extreu d’observar quin tipus d’informació dóna cada mitjà (passat i present). Cada vegada més aspectes de la festa han quedat arraconats en els espais informatius. Si ja a l’antic butlletí Burisana es veia un interés per portar informació global sobre la festa, amb la pèrdua de la ràdio i la televisió locals eixe interés ha quedat molt reduït. Les notícies que apareixen als mitjans actuals se centren quasi per complet en l’aspecte extern, oficial i més purament festiu de les falles, però no tenen espai per ocupar-se d’aspectes més interns de les comissions, del funcionament i la gestió, dels aspectes artístics o culturals que emanen de la vida de les falles, dels artistes fallers i els seus

Els monuments de Borriana no tenen la cobertura informativa que haurien de tenir. Falla Club 53 de Borriana. Arxiu: Joan Castelló

201 EL CANET ‘15

Les Falles de Borriana necessiten més tractament informatiu a causa de la seua importància. Foto: La Plana al Dia

treballs o de les seues problemàtiques professionals. Molts aspectes com aquests que hem citat tenen un tractament molt secundari, residual o simplement inexistent. Es compta amb menys espai, amb menys quantitat de mitjans, i per tant això acaba afectant la qualitat de la informació donada, ja que l’amplitud de temes que es poden tractar es redueix. Hui, Borriana necessita més mitjans i els necessita a fi de tenir l’espai suficient per a diversificar la informació sobre les falles. I eixa diversificació és tan necessària en els formats com en els temes. La diversitat de formats apropa la festa i la gent: una entrevista, una tertúlia o una taula rodona donen a l’espectador, o a l’oient, proximitat amb allò que es tracta. La diversitat de temes és, per la

seua part, necessària per a fer entendre la importància social i cultural de les falles com a moviment ciutadà. Parlar de llibrets, publicacions, obres de teatre, obres benèfiques, aspectes d’organització i gestió col·lectiva de les comissions, de la tècnica de confecció de les creus de maig i de les carrosses, dels artistes fallers i dels seus tallers, d’esbossos i de projectes de falla, de la crítica i el contingut dels monuments, de la tècnica de la cremà i de la pirotècnia, així com de moltes altres coses relatives a la festa, és tan necessari com parlar dels actes protocol·laris que es van escometent durant l’any. És necessari per a mostrar la vertadera riquesa de les falles i fer així que molta més gent vulga apropar-se a elles. Hui, ens cal recuperar eixos espais perduts, eixa riquesa deixada de mostrar.

202 EL CANET ‘15

REFLEXIONS SOBRE LES RELACIONS DELS COL·LECTIUS FALLERS AMB ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ “Reflexionar serena, molt serenament, és millor que prendre decisions desesperades..”

Franz Kafka Escriptor txec (1883-1924)

203 EL CANET ‘15

L LU Í S ME S A ME M B R E D E L ’A S S O C I A C I Ó D ’ E S T U D I S FA L L E R S

Els mitjans de comunicació i les falles: reflexio al voltant de la història i el present

L

a festa fallera s’ha caracteritzat per la mobilització de grups socials. El veïnat i les institucions oficials hi han participat de manera especial. Dos motius que a priori haurien d’haver suposat l’ocupació d’un lloc destacat en els periòdics. No obstant això, al llarg de la història, els mitjans de comunicació no han arreplegat amb la mateixa sensibilitat i intensitat els esdeveniments fallers. Si s’analitza la documentació de les hemeroteques, es comprova com en el segle xix ocupà un reduït racó de les seues pàgines. Com que estes eren espontànies i sorgiren de manera poc elaborada als carrers i les places, la notícia sols tenia vigor la vespra o el mateix dia de Sant Josep. En entrar en la nova centúria, i sobretot des de la constitució del programa oficial en la dècada dels 20, les falles guanyaren més espai en el paper escrit. Les revistes falleres en part foren unes de les grans promotores. Mentrimentres en els diaris no mereixien el tractament d’una secció. L’existència, doncs, d’un periodista especialitzat en esta realitat festiva festiu no existia per a res. Val a dir que des de la postguerra a poc a poc determinats periodistes se centraren cada vegada més en les cròniques falleres. Primerament fou el món

204 EL CANET ‘15

radiofònic qui les va tindre en compte. L’aportació de Vicente Ros Belda va ser tan extraordinària que amb ell es va consolidar el programa faller infantil. Altres periodistes de ràdio destacaren com ara el cas de Rafael Zara que oferia l’exaltació de la Fallera Major des del Teatre Principal per a Radio Valencia. Però la incorporació a la premsa escrita va estar diferent. Hi ha pocs precedents de col·laboradors dedicats a la descripció d’allò que hi ocorria. Cal esperar fins als anys 60 i sobretot els 70 perquè l’espai escrit faller s’eixample. Josep Vicent Bergón, Riberoles, en fou un d’eixos casos que de manera continuada mantingué el referent faller en el diari Las Provincias. Després van ser Manuel Andrés Ferreira o Vicente Lladró i Vicente Enguidanos en el Levante. Així i tot el tractament de la informació era molt diferent. Se seguia especialment la festa oficial i els esdeveniments sorgits al si de l’Ajuntament. Se solien barrejar les pinzellades històriques, els actes oficials i de vegades alguna anècdota relativa a alguna comissió. Tanmateix el seguiment continu de la festa no es produïa. El final de la dècada dels 80 del segle passat va marcar un canvi destacat. Sorgiren determinats periodistes que consolidaren les cròniques falleres. També van aparéixer revistes falleres i diverses aventures editorials. Tot i això sense oblidar que alguns llibrets fallers assumiren un nou paper amb l’aportació de col·laboradors que reflexionaven al voltant de la festa. Els casos com ara els de la comissió de Na Jordana o la d’Arrancapins en són exemples. Foren els anys en els quals el Levante-EMV va comptar amb la col·laboració contínua de Moisés Domínguez i

més tard Paco Varea per a la informació fallera. Hi va sorgir el suplement “Fiestas y Tradiciones” amb un clar protagonisme faller i on fins i tot van cabre articles d’opinió. Va nàixer Actualidad Fallera al gener de 1993 i altres revistes que desaparegueren posteriorment. A més, diverses emissores de ràdio van incorporar espais fallers: Antena 3, Onda Cero i la SER. Precisament esta última, pionera en les ones falleres, havia introduït un programa faller en els anys 80 amb el dramaturg i escriptor Josep Alarte. Finalment un altre punt a destacar fou l’aparició de les edicions comarcals de la premsa com a impulsores dels fets fallers en les poblacions de fora del Cap i Casal. Eixa ha estat la síntesi de la història relativa als mitjans de comunicació i falles. Però quina és la situació recent i l’actual, i sobretot quin tipus de relació s’establix entre els mitjans de comunicació i les falles. El primer que cal dir és que el periodisme va descobrir que el món faller resultava rendible i profitós com a productor d’informació. El calendari festiu, cada vegada més ampli, ha aconseguit que les falles siguen sempre notícia. A més, la consolidació progressiva d’actes fallers en les comarques ha fet que les notícies no s’acaben en el Cap i Casal ni en les comissions més destacades de la capital. La ciutat ha crescut considerablement en barris. Els sectors fallers tenen consolidat cada vegada més el seu calendari d’activitats. Esta és una font quasi inesgotable per a un periodista o col·laborador. Però no fa tant de temps tot era diferent. Recorde en eixe sentit, com a president fundador, el naixement de la

205 EL CANET ‘15

Les edicions comarcals dels diaris impulsen els actes fallers fora

del cap i casal. Arxiu: Juan Gabriel Figueres

206 EL CANET ‘15

Falla Universitat Vella l’any 1989 al barri de la Xerea de la ciutat de València. Un molt més jove Moisés Domínguez començava de manera estable a treballar en el diari Levante-EMV. A l’altra banda estava el periòdic Las Provincias, amb un consolidat periodista Manuel Andrés Ferreira dedicat de manera especial a les cròniques festives. Les comissions falleres havíem d’anar a un o altre per tindre difusió d’allò que promovien. En la ràdio escoltaven les falles també, però ni de bon tros els espais radiofònics tenien el ressò de l’actualitat. A les comarques encara era tot més fosc. Les comissions falleres tenien complicat el fet de ser escoltades. Tot eixia al paper d’una manera més esporàdica. I què ha canviat ara? Què significa l’esdeveniment faller per al periodisme? Realment ara per ara és destacat. Les tertúlies de falles són comunes. Les reflexions al voltant del dia faller ixen cada setmana als mitjans de comunicació. Tot i els grans continguts de la pàgina oficial de Junta Central Fallera, hi ha lloc per als programes de ràdio, per a la premsa, les revistes, les cibernotícies i les televisions locals. Les xarxes socials han esdevingut en un gran espai faller amb diverses pàgines especialitzades en la temàtica. Així que el dia a dia del món de les falles es viu quasi en directe. El resultat ha estat positiu. Les reflexions i les cròniques fan que la festa es retinga més i millor en el temps. Farà que en el futur puga estar millor estudiada. També és veritat que la notícia fallera s’ha “frivolitzat” en certa mida. Es parla de qualsevol tema o element que se situe al voltant de la festa. Qualsevol motiu pot ser

la capçalera d’un titular. Les ones, la imatge o les lletres aprofiten per a criticar els gestors oficials, els regidors o les autoritats falleres. S’analitza les persones, se les classifica per grups o interessos i es comenta sovint sense contrastar diverses fonts. Potser a més que hi haja una certa saturació informativa. La realitat és clar que no es pot canviar. No té trellat que es reduïsquen el nombre de col·laboradors aficionats o periodistes que tenen com a pretext la festa fallera. Tal vegada les comissions haurien de reaccionar. No han de ser sempre els elements dòcils que s’acontenten amb què anomenen alguna activitat seua de la manera que siga. Han d’exigir rigor i un espai digne. Eixa és en la fase en la qual s’ha d’endinsar la informació fallera. No s’ha de sobredimensionar el fet faller a qualsevol preu ni condicionar els interessos de les falles als mitjans de comunicació. En definitiva, estem en uns temps optimistes. Les falles són notícia i punt d’atenció de periodistes. Potser és necessària certa professionalitat i no deixar tant de terreny a la persona aficionada. Però sobretot el que cal preservar és el tractament de la festa. No s’ha de considerar un simple reclam publicitari per als mitjans. Cal demanar, doncs, una festa ben tractada no sols en quantitat sinó en qualitat. Els mitjans no han de determinar el que passe sinó ser determinants com a ressò de les notícies falleres. Una tasca complexa que cal revisar.

207 EL CANET ‘15

J OA Q U Í N S O L E R WHOSE IP AGENCY SL

La propietat intel·lectual dels artistes fallers

E

l present informe s’emet a petició de la Secretaria del Gremi Artesà d’Artistes Fallers i amb origen en la sol·licitud realitzada per diverses comissions falleres. de la Llei de Propietat

a) Descripció Intel·lectual

De conformitat amb el que es disposa en l’art. 1 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (TRLPI), aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1996: “La propietat intel·lectual d’una obra literària, artística o científica correspon a l’autor pel sol fet de la seua creació”. Hem de tenir present que la Falla, obra plàstica (artística) és objecte de propietat intel·lectual segons l’establit en l’art. 10.1 del TRLPI, a saber: “1. Són objecte de propietat intel·lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s’invente en el futur, comprenent-se entre elles: e) Les escultures i les obres de pintura, dibuix, gravat, litografia i les historietes gràfiques, o còmics, així com els seus assajos o esbossos i la resta d’obres plàstiques, siguen o no aplicades”.

208 EL CANET ‘15

Remat de La més dolça, de José Lafarga (Sueca-Literat Azorín de València, 2014). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Així mateix, mereix indicar-se que una falla és fruit de la participació de diverses persones, les quals, amb el seu esforç creatiu i intel·lectual, donen forma als ninots. És per açò que, només aquells que complisquen els requisits exigits per l’art. 5 del TRLPI en relació amb l’art. 10 del mateix text normatiu, seran considerats autors (coautors en el cas que ens ocupa) d’aquestes obres, doncs seran els que hauran contribuït creativament. Així i, seguint el Sr. Ángel Carrasco Perera (“Comentaris a la Llei de Propietat intel·lectual”, p. 122) “serà una qüestió de fet la de determinar on acaba la col·laboració purament material o informativa i on comença la contribució personal protegida com a obra literària, artística o científica”. Ens trobem, per tant, davant supòsits d’autoria plural, concretament, obres en col·laboració, regulades per l’art. 7 del TRLPI, on el seu primer apartat estableix: “1. Els drets sobre una obra que siga resultat unitari de la col·laboració de diversos autors corresponen a tots ells”. Ara bé, aquelles aportacions que siguen individualizables, distingibles en la seua autoria i

separables de la resta, són explotables de forma autònoma i independent de l’obra conjunta, amb la condició de no perjudicar l’explotació comuna. És a dir, en una falla pot haver-hi coautors i autors individuals. b) Gestions realitzades Les gestions efectuades pel Gremi amb anterioritat a la contractació de serveis amb Whose IP Agency són les següents: 1. Llibre Blanc de l’Artista Faller. Estudi realitzat per la Universitat de València en 2009 i subvencionat per l’IMPIVA. 2. Constitució d’escriptures de cessió (de 26 de febrer de 1988 i de 9 de novembre de 1989). 3. Concessió de llicències no exclusives a alguns mitjans de comunicació. Pel que fa a les gestions posteriors a la contractació dels serveis:

209 EL CANET ‘15

1. Reunions informatives amb els agremiats i socis fallers en relació amb la propietat intel·lectual 2. Elaboració i signatura del Decàleg de l’Artista Faller, que s’adjunta a continuació. INFORMACIÓ SOBRE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL Amb la finalitat d’aclarir els dubtes sorgits amb motiu de la mesura adoptada per la Junta Directiva del Gremi, a fi d’optimitzar la gestió dels legítims drets de propietat intel·lectual dels artistes, i davant la petició dels associats en la reunió informativa que va tenir lloc dimarts passat dia 11 de febrer de 2014, de remetre una carta explicativa a tots els agremiats que servisca de guia davant els interrogants que els puguen plantejar les comissions falleres, es confecciona el següent decàleg. 1) Les comissions són les legítimes propietàries del monument faller. Pertanyen a l’artista els drets de propietat intel·lectual que es puguen derivar de l’ús de les imatges d’aquest per reproducció i comunicació pública, sempre que siga amb ànim de lucre. Aquest dret de l’artista ja està recollit en els contractes tipus de la Federació d’Artistes Fallers Foguerers de la Comunitat Valenciana, i en concret en la seua clàusula vuitena en establir que els drets d’autor són propietat de l’artista. 2) Les comissions MAI pagaran aquest tipus de drets. Amb la finalitat de tranquil·litzar les comissions falleres i resoldre qualsevol tipus de dubte o polèmica, als contractes de les falles 2015 se’ls afegirà una nova clàusula en la qual s’establirà l’expressa renúncia de l’artista faller a reclamar cap tipus de dret d’autor a la comissió que li ha contractat el monument, i autoritzant-los a realitzar qualsevol acte

Escena d’Els amors impossibles, de Miguel Santaeulalia (CubaLiterat Azorín de València, 2013). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

210 EL CANET ‘15

de reproducció de la falla en l’àmbit de l’associació i dins de les finalitats de la celebració de les festes, ampliant fins i tot l’àmbit i potestat d’utilització que ja està recollit en els actuals contractes. S’ha convocat una reunió amb les agrupacions falleres per a tractar l’assumpte i dotar-lo d’una solució consensuada i definitiva. 3) L’ús de les imatges en l’àmbit domèstic és lliure i lícit. La mesura en cap cas afecta usos privats ni fotografies preses per particulars. La mesura només va dirigida a activitats que perseguisquen un ànim de lucre, a les quals se’ls exigirà la contractació i atorgament de llicències concretes adaptades a l’activitat i l’ús que es pretenga realitzar. 4) El Gremi ja té establits alguns convenis des de finals dels anys 70 i hi ha entitats que ja compleixen amb el Gremi per l’explotació per aquest tipus de drets. Es pretén estendre l’acció tant a escala nacional com internacional per l’ús de les imatges, i gestionar els drets de reproducció, comunicació pública i uns altres drets de simple remuneració que per llei ens corresponen davant la utilització de les nostres creacions intel·lectuals amb ànim de lucre. Enguany s’inicia la gestió per l’empresa Whose, si bé s’anirà aplicant de forma progressiva, sobre la base del diàleg, el consens i la conscienciació. 5) Els mitjans de comunicació quedaran exempts en la publicació de notícies d’actualitat relacionades amb el món faller. Se’ls aplicarà únicament a publicacions o activitats concretes de les quals es puga obtenir un ànim de lucre i que no estiguen emmarcades dins d’un àmbit purament informatiu.

6) S’utilitzarà sempre, i com a principi bàsic de gestió, el diàleg, el consens i la conscienciació. 7) Aquesta mesura es recull en el Llibre Blanc de l’Artista Faller, com una de les claus del futur del sector i de la festa, estudi realitzat per la Universitat de València i subvencionat per l’IMPIVA. En aqueix context el Gremi d’Artistes Fallers només aspira al fet que es reconeguen els drets dels seus agremiats com a artistes plàstics. 8) Amb la conscienciació social de respecte als nostres drets guanyem en dignitat i protegim l’autoestima de l’artista faller. 9) Que revertisca una petita part dels beneficis generats per la festa i el turisme en els artistes fallers, també generarà a mitjà termini beneficis indirectes per a les comissions i la festa en general. 10) En cap concepte es perjudicarà les comissions falleres, i se sotmetrà a la Cort Arbitral de Consum de la Comunitat Valenciana la resolució de qualsevol litigi que poguera sorgir, per a la seua ràpida i immediata resolució amistosa. 3. Externacionalizació de la gestió dels drets de propietat intel·lectual a través de la Whose IP Agency, així com la seua posada en valor. Referent a açò, cal indicar que fins avui entre 100-110 agremiats dels 198 que hi ha en actiu actualment han signat el contracte de cessió i mandat de drets pel qual l’agremiat, titular de drets de propietat intel·lectual, atorga al Gremi amb l’única finalitat de la seua gestió col·lectiva, la cessió en exclusiva dels seus drets patrimonials.

211 EL CANET ‘15

c) Drets de propietat intel·lectual el reconeixement dels quals i defensa sol·liciten els agremiats D’una banda, parlem del dret moral de l’autor, recollit en l’art. 14 del TRLPI, segons el qual corresponen a l’autor els drets irrenunciables i inalienables següents: 1) Decidir si la seua obra ha de ser divulgada i en quina forma. 2) Determinar si tal divulgació ha de fer-se amb el seu nom, sota pseudònim o signe, o anònimament. 3) Exigir el reconeixement de la seua condició d’autor de l’obra. 4) Exigir el respecte a la integritat de l’obra i impedir qualsevol deformació, modificació, alteració o atemptat contra aquesta que supose perjudici als seus legítims interessos o menyscapte la seua reputació. 5) Modificar l’obra respectant els drets adquirits per tercers i les exigències de protecció de béns d’interés cultural. 6) Retirar l’obra del comerç, per canvi de les seues conviccions intel·lectuals o morals, amb la indemnització prèvia de danys i perjudicis als titulars de drets d’explotació. Si, posteriorment, l’autor decideix reprendre l’explotació de la seua obra, haurà d’oferir preferentment els corresponents drets a l’anterior titular d’aquests i en condicions raonablement similars a les originàries. 7) Accedir a l’exemplar únic o rar de l’obra quan es trobe en poder d’un altre, a fi d’exercitar el dret de divulgació o qualsevol altre que li corresponga.

València 2011, esport tot l’any de Pere Baenas (Plaça de l’Ajuntament de València, 2011). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

212 EL CANET ‘15

Ara bé, ha de tenir-se present que podem trobarnos, d’una banda, amb drets morals que té un artista plàstic com a autor respecte de la seua aportació individual i, de l’altra, amb els drets morals que té l’artista plàstic com coautor respecte de l’obra conjunta; en aquest cas, resulta d’aplicació el règim contemplat en l’art. 7.2, primer paràgraf, del TRLPI, segons el qual, “2. Per a divulgar1 i modificar l’obra es requereix el consentiment de tots els coautors. A falta d’acord, el jutge resoldrà.” D’altra banda, tenim els drets patrimonials, regulats en els arts. 17 a 23 del TRLPI, a saber: dret de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació, l’exercici de la qual correspon a l’autor de forma exclusiva. Si bé, en ser les falles obres en col·laboració, hem d’atendre novament a l’art. 7 del TRLPI, en concret: • Art. 7.2, segon paràgraf: “Una vegada divulgada l’obra, cap coautor pot refusar injustificadament el seu consentiment per a la seua explotació en la forma en què es va divulgar”. • Art. 7.3: “Si no hi ha pactes entre els coautors de l’obra en col·laboració, aquests podran explotar separadament les seues aportacions, llevat que causen perjudici a l’explotació comuna”. • Art. 7.4: “Els drets de propietat intel·lectual sobre una obra en col·laboració corresponen a tots els autors en la proporció que ells determinen. En allò no previst en aquesta llei, s’aplicaran a aquestes obres les regles establides en el Codi Civil per a la comunitat de béns”.

1 A l’efecte del que es disposa en la nostra vigent Llei de Propietat Intel·lectual, “s’entén per divulgació d’una obra tota expressió d’aquesta que, amb el consentiment de l’autor, la faça accessible per primera vegada al públic en qualsevol forma...” (art. 4).

També s’inclou el dret de remuneració per còpia privada i el dret de participació, regulat per la Llei 312008, de 23 de desembre, relativa al dret de participació en benefici de l’autor d’una obra d’art original. Atesa la tipologia de drets que ens ocupa, drets d’autor artista plàstic, mereix citar-se l’art. 56 del TRLPI: “1. L’adquiridor de la propietat del suport pel fet que s’haja incorporat l’obra, no tindrà, per aquest sol títol, cap dret d’explotació sobre aquesta última. 2. No obstant això, el propietari de l’original d’una obra d’arts plàstiques o d’una obra fotogràfica tindrà el dret d’exposició pública de l’obra, encara que aquesta no haja sigut divulgada, llevat que l’autor haguera exclòs expressament aquest dret en l’acte d’alienació de l’original. En tot cas, l’autor podrà oposar-se a l’exercici d’aquest dret, mitjançant l’aplicació, si escau, de les mesures cautelars previstes en aquesta llei, quan l’exposició es realitze en condicions que perjudiquen el seu honor o la seua reputació professional”. Açò és, les comissions falleres adquireixen la propietat del suport, la falla, però no adquireixen els drets d’explotació sobre aquesta que pertanyen a l’artista. En aquest sentit, s’ha de destacar que de conformitat amb l’estipulació segona del Decàleg abans referit, les comissions mai pagaran aquest tipus de drets.

213 EL CANET ‘15

B R A U L I O TO R R A L B A DI R E C TO R D E L A R E V I S TA A C T U A L I D A D FA L L E RA

Drets d’autor, sí, però als autors

E

n el passat mes de febrer, el Gremi d’Artistes Fallers de València emetia la següent nota: “Els artistes fallers són els autors genuïns d’esbossos, maquetes i falles per la qual cosa de manera automàtica tenen la legítima titularitat dels drets d’explotació reconeguts per la Llei de Propietat Intel·lectual, derivats de la seua creació” i rematava, que per tant, pretenien “percebre tots aquells drets derivats de la propietat intel·lectual de les obres dels seus associats”. Aquesta nota va portar el malestar al gremi que va derivar en la dimissió immediata d’alguns dels seus directius. És cert que la legítima titularitat dels drets d’explotació, són propietat dels mateixos artistes fallers, però potser no és una veritat tan clara com a priori es reconeix. Estem parlant de drets sobre els esbossos; la resta d’aquests drets derivats del monument en si, és una altra història. Perquè caldria preguntar-se si realment el mateix artista té aquests drets del vertader autor del treball i si pot o no cedir-los a tercers, tot açò al marge dels derivats per l’encàrrec i compra del treball complet per part de les comissions falleres. Així mateix, i sempre referint-nos als esbossos, un també es pregunta, i així ho expressàvem en el reportatge que publicàvem en la nostra revista en el mes

214 EL CANET ‘15

de juny, “quins drets sobre la propietat intel·lectual es pot exigir a esbossos no originals o a esbossos ja plantats amb anterioritat”. I és que potser “la Propietat Intel·lectual de les falles admet certes interpretacions més complexes”. Encara que la Llei respecte a aquesta legitimitat de propietat sobre les obres és una miqueta complexa, el que sí que és clar és que si se li volen reconéixer aquests drets, l’autor ha de passar per registrar aquesta obra, cosa que en el cas que ens ocupa no se sol fer en la majoria dels casos. També sabem que pel fet de signar una obra, s’interpreta que el signant és amo d’ella, però fins a quin punt si no està legalment reconeguda? Un altre handicap amb el qual ens trobem és la falta de respecte sobre els drets reals d’aquelles reproduccions que es fan d’obres d’altres autors: el peruà Boris Vallejo, el francés Robert Velter, el nord-americà Joseph Christian Leyendecker, l’israelià Denis Zilber, o l’italià Alessandro Barbucci, dibuixants de primer ordre en l’àmbit internacional que han servit de “inspiració” a diversos dels nostres artistes o personatges reproduïts fins a la sacietat, on les propietats de la qual pertanyen a The Walt Disney Company, Stephen Hillenburg o Nickelodeon, Miguel Ángel amb el seu Moisés, o Michelangelo Buonarroti, etc. Perquè tots sabem que explotar uns drets que realment no disposem pot comportar algun problema en el qual també inclouria a les mateixes comissions. Déiem en el nostre reportatge de juny: “L’originalitat descrita sobre la base del treball d’un tercer ja esvaeix El decàleg del Valencià, de Manolo Garcia, tenia com a remat central el Moisés de Da Vinci (Plaça de l’Ajuntament de València, 2014). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

215 EL CANET ‘15

en teoria qualsevol possibilitat de registre, deixant fora d’una teòrica reclamació de drets propis un bon nombre d’esbossos. Imaginen per tant la consideració que per al Registre de la Propietat Intel·lectual tenen aquells ‘collages’ d’esbossos o treballs ja realitzats. Per posar un exemple pràctic em referiré al treball presentat per l’actual secretari general del Gremi d’Artistes Fallers de València, José Bartolomé, per a la foguera Campoamor Nord Plaça d’Amèrica, sota el lema Alacant by the Goodess, o el signat pel president del Gremi d’Artistes Alacantins, El plor del Faune, cadafal esbossat sobre la base del mitològic ser realitzat pel dibuixant i il·lustrador cinematogràfic Sergio Sandoval”. Cenyint-nos a la Llei, consultant a diversos experts, ens diuen que “el resultat és coincident, qualsevol pot vendre un esbós sota la seua titularitat sense necessitat d’estar registrat, però si se sol·licita per açò cobrar els drets sobre la propietat intel·lectual, la cosa podria canviar”. En el nostre reportatge editat per Actualidad Fallera, en el número del mes de juny, donem clara informació sobre aquest tema, per açò m’agradaria reproduir alguna de les parts que vénen a col·lació: Article 147 de la Llei de Propietat Intel·lectual. Requisits. “Les entitats legalment constituïdes que tinguen establiment en territori espanyol i pretenguen dedicar-se, en nom propi o alié, a la gestió de drets d’explotació o uns altres de caràcter patrimonial, per compte i en interés de diversos autors o altres titulars de drets de propietat intel•lectual, hauran d’obtenir l’oportuna autorització

Odissea, de Manolo Garcia (Plaça Na Jordana de València, 2013). Arxiu: Joan Castelló

216 EL CANET ‘15

Ninot de Metereologia de la vida, de José Lafarga (Sueca-Literat Azorín de València, 2013). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

del Ministeri de Cultura, a fi de garantir una adequada protecció de la propietat intel·lectual. Aquesta autorització haurà de publicar-se en el Butlletí Oficial de l’Estat”. “Aquestes entitats, a fi de garantir la protecció de la propietat intel·lectual, no podran tenir ànim de lucre i, en virtut de l’autorització, podran exercir els drets de propietat intel·lectual confiats a la seua gestió i tindran els drets i obligacions que en aquest Títol s’estableixen.” “Resumint. Primer caldrà rebre l’oportuna autorització del Ministeri de Cultura. Segon, no podran tenir ànim de lucre. Tercer, podran exercir només els drets confiats a la seua gestió”. “En el cas que es complira la pertinent autorització del Ministeri de Cultura, i entenent que no existirà ànim de lucre, un fet contrari a la versió promoguda per l’organisme gremial, tindríem el tercer dels punts indicats, la cessió de drets. Recordem les declaracions

de Joaquín Soler referint-se a les imatges ‘encara que siga una retrospectiva’. Amb açò ens n’anirem a l’article 45 de la citada llei. Formalització escrita. ‘Tota cessió haurà de formalitzar-se per escrit. Si, amb previ requeriment fefaent, el cessionari incompleix aquesta exigència, l’autor podrà optar per la resolució del contracte’”. Com podran apreciar, la Llei és clara. Per tant, al marge d’aquesta obvietat, i al•ludint a la pretensió del Gremi d’Artistes Fallers, tan sols qüestionar si realment ells estan en una situació legal per a poder reclamar aqueixos drets, si els vertaders autors formen part d’aquest gremi, si els artistes —els agremiats, clar— són els propietaris, si tenen la factura i la cessió del dibuixant, i si compleixen amb aquest no ànim de lucre que estableix la Llei. Perquè en cas contrari, la repercussió podria ser bastant contrària al que es pretén.

217 EL CANET ‘15

XI M O E S T E V E À R E A DE COM U NI C AC I Ó DE L G R E M I A R T E S À D ’A R T I S T E S FA L L E R S D E VA L È N C I A

La comunicació gremial com a aparador de les Falles

D

es del Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València som conscients de la necessitat de mostrar l’art que fem als nostres tallers com a reclam turístic de la festa de les Falles.

El nostre ofici s’ha publicitat sempre de la mà dels mitjans de comunicació que sempre han fet d’aparador de tot el que construïm: falles, carrosses, parcs temàtics, escenografies, fins i tot pintures i escultures dels companys que amplien les seues facetes artístiques a tasques més acadèmiques. Però premsa, ràdio i televisió, especialment després de la desaparició de Radio Televisió Valenciana, solen ser prou locals i el que es fa ací poques vegades, excepte en la setmana fallera, es mostra més enllà de la Comunitat Valenciana. Una bona part dels nostres artistes agremiats s’han adonat de la importància que té utilitzar les xarxes socials. L’ús d’Internet és una gran ferramenta del segle XXI. De la mateixa manera que actualitzem els nostres tallers amb nous materials i noves tecnologies amb impressores de tall en 3D, també cal aprofitar la finestra del món digital per a obrir les fronteres. Els artistes fallers som, des de fa anys, usuaris de pàgines web pròpies per a promocionar el treball

218 EL CANET ‘15

Pàgina de Facebook del Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València

d’empresa. No som experts en màrqueting però sabem vendre un ofici que ningú més al món sap fer. Crear un perfil professional al Facebook és un catàleg viu d’art faller a on mostren l’evolució dels treballs a comissions i seguidors. Altres companys, normalment els més joves del Gremi, es mouen diàriament amb el Twitter per a enllaçar així nous públics, potser més mediàtics i per últim, tenim els que fan d’Instagram un àlbum de fotografies viu que busca no sols ensenyar el treball amb els ninots més benvolguts, sinó atraure nous proveïdors. Les xarxes socials són una targeta de visita de les nostres empreses que cal cuidar.

Fa un any, el Gremi d’Artistes Fallers de València va decidir llançar la seua pàgina de Facebook. Estem molt satisfets del que ha suposat per a nosaltres com aparador conjunt d’un col·lectiu que necessita visibilitat. Des del nostre Facebook, amb més de 1.600 amics, hem recordat aquelles falles inoblidables, plenes d’història. S’ha mostrat com era el nostre ofici, els homes i dones que ens precediren en blanc i negre. També ens ha servit de tauló d’anuncis, comunicats i notes de premsa no sols per a aclarir els canvis dins del Gremi, sinó també per a calmar les aigües d’aquells que opinen moltes vegades sense conéixer la problemàtica que travessa este col·lectiu.

219 EL CANET ‘15

Els artistes fallers s’adonaren que gràcies al Facebook del Gremi multiplicaven les visites a les seues pàgines privades. Molts han compartit amb nosaltres els seus treballs a ciutats de tot el món. Els hem fet la tasca de relacions públiques i, tanmateix, nosaltres ho hem fet amb les nostres falles. Als nostres marcadors interns, com a administradors hem vist que ens han visitat des del Japó, la Xina, Argentina, França, Itàlia i els Estats Units. Ens miren i els “agrada”. Hem contat les exposicions al voltant dels alumnes dels estudis superiors d’FP com a artistes fallers i constructors d’escenografies que aporten noves generacions reglades dins d’un ofici que molts asseguraven anava a desaparéixer. Lamentablement, també ens hem acomiadat dels mestres que ens deixaven fent-los un últim merescut homenatge amb imatges familiars i del nostre arxiu gremial. Contem cada dia les últimes novetats al voltant de les comissions, l’actualitat de la Junta Central Fallera i de juntes locals que ens afecten, de les federacions germanes i com no, obrim un paraigua al món compartint els treballs guardonats en falles, fogueres, carnestoltes amb valencians que viuen en tot el planeta i que, ens consta, són seguidors de la nostra pàgina en Facebook. Més no podem fer, perquè hem d’avançar el treball als nostres tallers sobretot en la contrarellotge final de gener al març. Però continuarem compartint, com si es tractara d’un resum de premsa, allò que als mitjans de comunicació publiquen sobre nosaltres. És una senzilla manera d’agrair-los la difusió que fan de

l’ofici d’artista faller. Publicar el que diu la premsa de nosaltres, tot i que de vegades no ens agrade, dóna motius per al debat i això, és senyal que estem vius. Forma part de la nostra essència, la sàtira i la crítica fallera. Per això, sempre que ens conviden anem a xarrades, debats, tertúlies, taules redones per aclarir les novetats al voltant d’aspectes formals del nostre treball. Enguany hem participat en assumptes com ara la regulació de la Llei de Propietat Intel·lectual, dimissions de directius dins del nostre Gremi, cursos per a l’elecció de jurats de falla i la seua selecció Hem atés els mitjans de comunicació que ens demanaven respostes d’estos i altres aspectes que ens han afectat en situació de crisi, com ara el polèmic tema de l’IVA al 21% i des del passat gener al 10%. Escoltem propostes que afecten la renovació de la Ciutat de l’Artista Faller amb nous projectes arquitectònics presentats a la Universitat Politècnica de València i busquem experts per a mantenir el nostre llegat de la mà de l’Institut de Restauració del Patrimoni, amb la conservació dels ninots del nostre museu que també vol adaptar-se als nous temps. En els últims mesos hem dissenyat una innovadora i completa pàgina web que inclourà apartats privats per als agremiats, seccions autogestionades per cadascun d’ells amb els últims treballs, premis i un perfil enllaçat amb les seues pàgines personals. Ens agradaria poder publicar en tres llengües (valencià, castellà i anglés, potser alguna altra més endavant).

220 EL CANET ‘15

Presentació del projecte de restauració dels ninots del Museu del Gremi d’Artistes Fallers. Foto: Gremi Artesà d’Artistes Fallers

Volem reforçar la comunicació interna amb apartats gestionats des de la secretaria del Gremi. Però a més, des de la nova pàgina web del Gremi enllaçarem el nostre Facebook amb altres xarxes perquè oferirem una senzilla revista digital que s’actualitzarà amb articles d’agremiats, col·laboradors, experts en Falles i estudiosos d’altres especialitats artístiques. Necessitem enriquir el nostre ofici. Deixar enrere la imatge medieval que el concepte gremial té per a molts. Però no volem de deixar de ser-ho. “Gremi” és per a nosaltres sinònim de família, de tradició, de costum i com passa a totes elles, tenim els nostres moments de complicada convivència, diferents punts

de vista, d’opinió raonada. Tot i això ens estimem i respectem perquè ens coneixem. Els agremiats es fan forts quan un de nosaltres necessita l’ajuda dels companys. Fem pinya i som solidaris quan passen incidències o algú necessita guanyar espai i temps al taller. Per això volem créixer junts i evolucionar. En uns mesos podrem completar esta nova plataforma que esperem que siga l’espenta que necessitem per avançar de la mà. Esperem que la nova pàgina web del Gremi siga l’aparador que l’ofici dels escultors del foc necessita i confiem que vos agrade tant com les nostres falles.

221 EL CANET ‘15

FÉLIX CRESPO R E G I D O R D E L ’A J U N TA M E N T DE VA L È N C I A I P R E S I D E N T D E JCF (2003-2011)

Xarxes, “En-xarxa-ts” i “En-xarxa-dors”

M

olt han canviat les coses en el món de les Falles en aquests últims anys. La voràgine de normes, disposicions, sentències, mesures econòmiques i un llarg etcètera, han fet que les comissions falleres hagen hagut de passar d’una dinàmica potser una miqueta al marge de les novetats legislatives i jurisprudencials, a un continu supervisar i revisar en profunditat l’estatus d’ens administratiu. Això no exempt d’adequar la seua activitat i paperassa al que disposen òrgans superiors, no sense el lògic disgust i preocupació en veure com de difícil i desmanegada que resulta aquesta tasca, de la qual fins ara no s’havia pres consciència de la importància del seu necessari enteniment. Doncs una miqueta del mateix ha ocorregut amb el tema genèric denominat “de la informació”, en el qual hem passat d’un vicepresident en les comissions falleres encarregat de les “Relacions Públiques” (a l’ús l’encarregat dels Fallers d’Honor i Abonats), a un llarg llistat de vices —i vices dels vices—, responsabilitzant-se de la pàgina web, del correu electrònic, del Twitter, del Facebook, de l’Instagram i mil dimonis més producte de les noves tecnologies que fins ara estaven renyides amb les Falles per la seua “innecessarietat”. Sense voler-ho, les Falles s’han vist “enxarxa-des” per força en aquest nou món obert als ulls

222 EL CANET ‘15

La Secretaria Virtual agilitza la feina de les comissions falleres. Imatge: Junta Central Fallera

de molts fallers i falleres, que fins ara preguntaven què significava el simbolet @. No obstant això, els falta temps per a difondre l’activitat de la seua falla o tramitar per ordinador les mil i una convocatòries que han deixat orfes de paper els famosos taulers d’avisos de suro corcat que penjaven en tantes parets dels nostres casals fallers. Igualment, la Junta Central Fallera va iniciar aquesta marxa farà una dècada, quan passà a dimensionar totes aquestes eines amb un degut ús que cercara exterioritzar tota l’activitat festiva de les nostres Falles —tant a nivell institucional, com de les comissions—, així com actualitzar mitjans administratius que permeteren anar eliminant eixe famós peregrinar de secretari i sotssecretaris que eixien dels seus casals amb la popular frase de “… me’n vaig a Junta a deixar tal sol·licitud o tal petició, abans que tanquen…”. Delegacions com

Secretaria, Mitjans de Comunicació, Promoció Exterior i unes altres no menys importants, van començar per reciclar els seus integrants i vocals en cursos accelerats de coneixement i ús d’aquestes tecnologies, que és ben cert que han redundat en una millora qualificativa del coneixement, difusió i relació amb l’ens Junta Central Fallera (servisca d’exemple tan sols el com s’han registrat visites, consultes i petició d’informació des de països i ciutats dels cinc continents que han suposat descàrrega de dades i petició fins i tot d’estudis per a preparar tesis doctorals, entre altres finalitats). Al final, fins a l’ens coordinador s’ha vist “en-xarxa-t” sense més escapatòria i amb clar efecte positiu, sense cap dubte. Però enmig d’aquests dos submóns (ComissionsJCF), ha sorgit un tercer que sempre hem batejat com els Mitjans de Comunicació (i ho pose en majúscula),

223 EL CANET ‘15

on els clàssics i pocs informadors habituals que hi havia de la festa —que molts d’ells ja pentinaven cabells blancs llavors—, s’han vist acompanyats en aquests últims anys de rares espècies que han alterat la seua tradicional preeminència. Els anomenats bloguers, tuiters, facebukers, webers (amb perdó), xaters (que no de vins) i altres espècimens han irromput en aquest panorama pseudoinformatiu reivindicant-se com a mitjans de comunicació (amb minúscules), pretenent ser inclosos en la nòmina de les Delegacions de Mitjans de Comunicació de Comissions i sobretot d’institucions oficials com l’Ajuntament de València o la mateixa Junta Central Fallera. Açò ha portat al fet que molts informadors de tradició hagen perdut fins als seus cabells blancs —fins llavors ben pentinats—, estirant-se a mans plenes els pocs que els quedaven en veure com persones sense perfil professional, ni preparació universitària, ni suport de cap mitjà de comunicació, han proliferat establint càtedra d’opinió i enjudiciament sobre fets i esdeveniments —els menys—, i sobre dimes i diretes —els més—, fins a crear una amanida d’informacions, conjectures, desinformacions, comentaris, crítiques, suposicions, deduccions, trames, conjures, complots, setges, guerrilles, guerres i no sé quants termes “bèl·lics informatius” més que, senzillament, han aconseguit confondre a tots. Es veu que els “en-xarxa-dors” han desembarcat a patolls sense distinció de raça, color, edat o confessió en el món de la informació, barrejant el sa i just dret a opinar, amb el sacrosant dret a la informació exercit per capçaleres, consells de redacció i mitjans a l’ús, que cobreixen legalment i jurídicament el seu dret a tenir un espai en l’oferta informativa que cadascun vulga consumir.

I és que opinió i informació no són el mateix, ni de bon tros. Tradicionalment, la informació en el periodisme va per davant, per a generar posteriorment l’opinió tant de l’informant com la del lector (que òbviament podrà coincidir o no amb la de l’informant). Però els “en-xarxadors” han confós el seu dret a opinar —faltaria més que no ho pogueren fer!—, amb el de considerar-se informadors, ja que res té a veure una cosa amb l’altra. Tots opinem de l’alineació del nostre equip de futbol de l’ànima, però a ningú se li ocorre anomenar-se com a entrenador, ja que no complim els requisits tècnics, ni tenim el títol habilitat per a denominar-nos així. Però en el món de les Falles està ocorrent açò sens dubte, amb una especial gravetat en aquests últims anys, on els “en-xarxa-dors” campen a plaer, es mouen per onsevulla, cerquen acreditar-se al preu que siga, exigeixen el seu reconeixement davant institucions, i tiren bregues allà on no han sigut convidats i se senten ofesos per menyspreus de tal magnitud. Senyors/es meus/es: opinen, escriguen, publiciten la seua opinió, perquè és un dret que tots hem de fomentar, però deixen a un costat el tan cercat carnet d’informador perquè açò no ho atorga una comissió fallera, un ajuntament o la Junta Central Fallera, sinó que ho fa una universitat, un màster o una empresa dedicada a la informació que incorpora a la seua nòmina aquelles persones que desenvolupen la seua labor sota una capçalera o denominació empresarial que es responsabilitza del treball dels seus empleats, i que abans de res els exigeix una premissa: rigor en la informació com a primer manament. Segurament ens sobren els “en-xarxadors” i ens falten els clàssics informadors-periodistes. O se’ls veu menys, que també podria ser.

224 EL CANET ‘15

Escena dels periodistes fallers d’Hem perdut el juí, de Fede Ferrer (Regne de València-Duc de Calabria de València, 2010). Foto: Juan Gabriel Figueres

225 EL CANET ‘15

MAVI C A R D O S FA L L E R A MA J O R DE X À T I VA ( 2 0 1 4 ) CRISTINA GARCÍA FA L L E R A MA J O R DE TO R R E N T ( 2 0 1 0 )

Falleres Majors i mitjans de comunicació

U

n dels col·lectius fallers que està més subjecte als mitjans de comunicació assidus a l’entorn faller són les Falleres Majors. Aquestes, són objecte de milers de notícies, fotografies, comentaris o entrevistes publicades en els diversos canals comunicatius que tenim a la nostra disposició, per tant, tenen una relació directa amb aquests. Per a fer-ho diferent del que s’ha fet en altres articles d’aquesta secció, és a dir, sense haver de fer escriure a una Fallera Major un article sobre la seua relació amb els mitjans de comunicació fallers, hem decidit entrevistar-ne dues que, a més, són de dos anys i de dues ciutats diferents. Elles són Mavi Cardos, Fallera Major de Xàtiva en 2014, i Cristina Garcia, Fallera Major de Torrent en 2010, amb les quals ens hem posat en contacte a través d’Internet, mitjà de comunicació faller amb cada vegada més importància, perquè ens responguen a unes xicotetes preguntes. Quina creus que és la importància dels mitjans de comunicació en el món faller? Mavi: Els mitjans de comunicació fan que la nostra festa estiga més a prop de tothom i fan que coneguem tots els actes i tot el que envolta la nostra festa i, no sols durant la setmana fallera, sinó tot l’any.

226 EL CANET ‘15

Cristina: Crec que gràcies a aquests la festa de les falles és coneguda al voltant de tot el món, i valencians que per motius diversos no poden estar a València poden estar a l’aguait de tot el que passa en aquesta festa. Quins són els mitjans que utilitzes més per a informar-te de falles i per què? M: Els mitjans que més consulte són les xarxes socials i els periòdics, ja que puc consultar-los en tot moment i sempre publiquen les notícies més actuals i de forma contínua. C: El mitjà de comunicació que més utilitze són els periòdics de Torrent com La Opinión de Torrent o El Nou Torrentí, que en totes les edicions destaquen alguna cosa relacionada amb les falles; i per descomptat, Internet, ja que és el mitjà de més fàcil accés en aquesta època. I la televisió, gràcies a programes de les televisions valencianes podem seguir sobretot les falles de València. T’imagines les falles de la teua ciutat sense mitjans de comunicació fallers? M: La veritat és que no, els mitjans de comunicació són una part molt important de la nostra festa. Gràcies a ells, les Falles i els fallers estem més prop del poble i apleguem a tots. Ells treballen per la nostra festa i, gràcies en part també a ells, dia a dia es fa més gran. C: És complicat pensar que hui en dia en qualsevol àmbit no estigueren presents els mitjans de comunicació, però, imaginar-me les falles de Torrent sense mitjans de comunicació és més complicat encara. Tindria la seua part positiva, segurament les xafarderies

de poble no serien tan exagerades, però també és veritat que gràcies a aquests mitjans de comunicació, sobretot els locals, la gent de Torrent pot seguir la festa de les falles des de sa casa o qualsevol lloc del món. Com trobes la cobertura de mitjans de comunicació que parlen de falles en la teua ciutat? M: La veritat que a Xàtiva tenim diversos mitjans de comunicació, com per exemple la ràdio, que sempre dediquen espais setmanals a fer entrevistes i a les notícies d’actualitat; un periòdic setmanal, un portal a Internet que de forma diària publica els actes i els esdeveniments i que té un apartat especial per a les falles; la televisió comarcal, pàgines a les xarxes socials i també altres publicacions quinzenals o mensuals que també recolzen la nostra festa i la donen a conéixer a tots els veïns. C: Torrent està al dia, crec que amb aquesta frase es resumeix la resposta. En els periòdics, la ràdio municipal, i en Internet a Torrent t’adones de tot, i ara amb el Whatsapp i el Facebook, més encara. Quan vares ser triada com a Fallera Major de la teua ciutat, com vas viure el moment en el qual vares transmetre les teues primeres paraules com a màxima representant a través dels mitjans de comunicació? M: La primera vegada que vaig parlar a través d’un mitjà de comunicació va ser quan vaig rebre la telefonada per part de l’Alcalde per a donar-me la notícia que havia sigut elegida Fallera Major de Xàtiva. En eixe moment estava tan emocionada que quasi no podia parlar i va ser molt especial tindre el suport de tots els mitjans per donar a conéixer el meu nom. A partir d’eixe

227 EL CANET ‘15

Mavi, Fallera Major de Xàtiva (2014), entrevistada per Comarcal TV. Foto: Mavi Cardos

dia he fet moltes entrevistes i, la veritat, que ha sigut molt enriquidor, perquè amb cada intervenció he aprés moltíssim, sempre han estat molt atents i han fet que fóra molt fàcil; a més el tracte ha sigut immillorable. C: La veritat és que dóna un poc d’esglai, jo vaig ser Fallera Major Infantil de Torrent en 1998, i en aquella època tot el món dels mitjans de comunicació era molt més limitat. Quan el Delegat de Premsa de la Junta Local Fallera em va cridar l’endemà de l’elecció per a dir-me totes les entrevistes de televisió, ràdio i periòdic que tenia eixa setmana em vaig esglaiar, però després et tracten de forma tan propera en tots els mitjans que, realment, vaig estar molt tranquil·la. I si vos dic la veritat, no recorde quina va ser la primera entrevista, així que pense que serà perquè va anar bé.

Com ha sigut les teues relacions amb els mitjans des del principi fins al final del teu regnat? M: Hem fet grans amics, la veritat. Tant la meua Fallera Major Infantil com jo hem gaudit moltíssim des del primer dia. Hem estat en tots els actes disposats a no perdre cap detall i traure sempre un gran somriure. C: Abans ho he anomenat, en tots els llocs el tracte era molt proper i jo, per sort, no vaig tenir cap problema amb ningú en aquest àmbit. Sí que és cert que la meua elecció va ser molt criticada per una capçalera d’un periòdic de València que posava de Tarzan a Fallera Major. Realment jo no li vaig donar més importància de la que tenia, ja que com en les proves tinguérem un dia de multiaventura, doncs per a mi va ser una anècdota, però sí que és de veres que a Torrent

228 EL CANET ‘15

va ser molt nomenat, i arriba un moment en què et fa por que tot tinga tanta repercussió, però com he dit, per sort, tot quedà en una anècdota més. Com és l’experiència d’estar davant d’una càmera, eixir en un mitjà en paper o darrere d’un micròfon? M: Al principi estàs un poc nerviosa, però a mesura que agafes experiència és molt gratificant poder participar i ajudar a retransmetre què és la nostra festa i per què tants fallers estem treballant cada dia per les Falles. C: Per a mi va ser una cosa nova, una experiència genial, sobretot el fet de descobrir com són els mitjans per dins, la seua forma de treballar, l’equip humà que hi ha darrere d’una imatge o de qualsevol publicació. Com ha sigut la relació del càrrec de Fallera Major amb les xarxes socials, pel que fa a l’ús, aparéixer en elles...? M: En el cas de les xarxes socials, la Junta Local Fallera de Xàtiva fa un gran treball. Encara

que tenim una pàgina web especial per a les falles de Xàtiva, a través de Facebook i Twitter avisen els fallers dels actes i els retransmeten al moment, d’aquesta forma sempre estàs connectada amb el món faller. Pel que fa a mi, ha sigut molt especial poder reviure els actes a través de les seues publicacions, compartir amb la gent els diferents actes, comentar-los i ara, quan ha passat tot... recordar-los. C: Per sort, en 2010, que no fa tant de temps, les xarxes socials no estaven tan de moda com ara, començava un poc el boom, però res a veure a hui en dia, que no sabem viure sense elles. En 2010 simplement era l’ús de penjar fotos de les coses més especials, etc. Tot açò és el que ens han contat Mavi i Cristina de la seua relació amb els mitjans de comunicació fallers. Agraïm que hagen utilitzat un poc del seu temps per a respondre’ns a aquestes xicotetes preguntes d’aquesta entrevista una mica particular. Moltes gràcies!

Cristina, Fallera Major de Torrent (2010), en la portada de l’Extra Falles de Levante-Emv. Arxiu: Aitor Sánchez

229 EL CANET ‘15

J O R DI MA R AV I L L A A D M I NI S T R A D O R DE L B LO G C O R R E D O R D E FA L L E S

De què parlen els mitjans de comunicació quan parlen sobre Falles?

E

Els temes tòtem

l fallerio, terme que vaig escoltar de tot un president d’una junta local fallera de la Ribera, engloba el que Antonio Ariño Villarroya denominava tòtem, és a dir, element sagrat el qual és portador de tabú, o siga prohibició. El tabú s’aplica a dues classes de realitats; el primer fa referència a la profanació o sacrilegi, el segon a la contaminació. En aquesta anàlisi ens interessa més el primer, la metamorfosi de les falles d’una festa irreverent, cap a una litúrgia que porta adherida la inviolabilitat. Els mitjans de comunicació tradicionals, ràdio, premsa, televisió, etc., majoritàriament, el que fan és amplificar socialment el que fan les comissions, on ocupa un paper preponderant el cicle faller-majorista anual: Preseleccions, Nomenaments, Exaltacions, Presentacions, etc. Recorde l’anècdota de la cremà de la Foguera de la Plaça de l’Ajuntament d’Alacant 2014, on enfocaven un presentador, que a més a més, donava l’esquena a la dita foguera, tapant-la per complet i evitant contemplar la caiguda del remat. No pot haver-hi major menyspreu cap a l’eix central de la festa.

230 EL CANET ‘15

Els temes tòtem: versió comarcal En aquest context, les coordenades llevat de puntuals excepcions, són bàsicament les mateixes que a València o Alacant, un perfecte refregit ritual, amb xicotetes variacions locals o comarcals Fins fa molt poc, el contingut informatiu dels mitjans a les falles de comarques ha estat una hipèrbole del fallerio, això sí, en valencià en la majoria dels casos, cosa que almenys li dóna una certa coherència litúrgica ―el valencià al cap i casal l’utilitzen en molts actes, com s’utilitzava el llatí a missa fins abans del Concili Vaticà II, de forma ritual―. D’altra banda, hi ha una jerarquització nobiliària, molt curiosa entre les falleres majors, i queda com una mena de reina la FM de València i com a baronesses territorials les de ciutats falleres importants: Alzira, Sagunt, Gandia, Borriana... Cullera sense Fallera Major és una rara excepció. Quan una fallera major de València acudeix a la presentació d’una fallera major de poble, el teatre s’ompli. Quan es presenta un llibret, com a molt s’ompli el casal i perquè hi ha menjar i beguda, ja que com hi haja per exemple futbol eixa vesprada, no va ni Déu. Temes col·laterals: cadafals que es planten a la Secció Especial i poc més Si obrim les planes dels periòdics generalistes, escoltem les emissores de ràdios o veiem televisions, el tema secundari més important recau en els cadafals, normalment els que juguen en la Champions League, o siga la Secció Especial de València i alguna vegada en la Primera Secció o en alguna falla experimental que haja causat la suficient polèmica per a ser digna d’atenció informativa. Més enllà, suplements fallers que ixen en el 231 EL CANET ‘15

Una exaltació d’una Fallera Major sol concentrar molta gent. Foto: Hugo Morte

Qui sol anar a les setmanes culturals com, per exemple, a aquesta dedicada al llibret de falla? Foto: Juan Gabriel Figueres

mes de març i gràcies. No obstant això, existeixen alguns periodistes especialistes d’informació fallera a periòdics generalistes i també programes de ràdio i televisió, però el temps que dediquen al cadafal és escàs. Fora de València, per exemple a la Ribera, a banda d’Alzira amb un programa de ràdio intermitent, no hi ha absolutament res més i a la resta de comarques, igual o pitjor. Si l’interés pel cadafal a València ja és baix, als pobles el percentatge és ínfim, els quatre freaks de sempre, entre els quals em compte. La supeditació del cadafal al fallermajorisme és total, quan moltes falles presenten els seus esbossos aprofitant la proclamació, és a dir, desplaçant l’eix central de la festa a una posició d’acompanyament secundari. Canvis en els últims 15 anys Hi ha hagut una gran evolució ―o revolució― amb l’aparició de les falles 2.0, les primeres webs especialitzades de les quals encara resta Distrito Fallas, que nasqué el setembre del 2000, les quals han propiciat el sorgiment de múltiples mitjans fallers, que informen al llarg de tot l’any de la festa de les falles. El que més destaca és l’interés pel cadafal. Portals com Cendra Digital o Planet Fallas realitzen una tasca impecable en aquest sentit. Un cas a banda és el de Malalt de Falles, el primer blog de falles. La progressiva alfabetització digital fallera, acompanyada per una difusió massiva a les xarxes socials, fan que apareguen els primers blogs especialitzats: des del punt de vista artístic com el d’Un Nou Parot, territorials com Corredor de Falles, Foc i Festes, etc. Aquests mitjans digitals en el seu conjunt han fet i fan un treball de pressió en favor del cadafal, que ha obligat la premsa generalista a prestar més atenció al llarg de l’any a aquest aspecte.

232 EL CANET ‘15

Venècia té un color especial, de Joan Martí (Raval de Sant Agustí de Cullera, 2014). Foto: Juan Gabriel Figueres

La digitalització en certa forma ha descobert molts artistes fallers que d’altra forma passaven totalment inadvertits en format analògic. Ara bé, si no es mouen a les xarxes socials, tampoc poden esperar miracles. Com sempre a València són més coneguts, fins i tot els que planten en categories molt modestes. Als pobles, els mitjans de comunicació rara vegada entrevisten un artista faller. Exemples: algú coneix Joan Martí el Mero

fora de Cullera o Sueca, un artista que ha guanyat 13 vegades el palet infantil de Cullera? No. De fet, jo no l’he conegut fins que no m’he clavat a fons en els casals. Un tema del qual pràcticament ni es parlava fa 15 anys i ha pujat com l’escuma, és l’activitat cultural: concursos de llibrets, teatre, sainets, curtmetratges, emissions radiofòniques... fins i tot ha aparegut una plataforma com les Lletres Falleres, impensable anys

233 EL CANET ‘15

arrere. I el fenomen Setmana Cultural, amb xarrades i col·loquis en quasi tots els sectors de València i en quasi totes les poblacions falleres mitjanes o grans. En aquest camp, les xarxes socials han actuat com a grans difusores i acceleradores, i els mitjans tradicionals clarament han anat a remolc o han passat del tema. Per la meua pròpia i breu experiència com a administrador d’un blog de falles, sempre m’ha cridat la curiositat conéixer quin aspecte de la nostra festa interessava més als mitjans estrangers. He comprovat que són tres els aspectes que més es repeteixen: en primer i segon lloc, el mateix cadafal i la pirotècnia quasi empatats, i ja molt per darrere, la música ―de vegades soroll-ambient―, la gastronomia, la indumentària, etc. És curiós que mitjans dels EEUU, Rússia, Xina o Austràlia, entre altres, es fixen més en els aspectes cabdals, que no els mitjans de casa, encabotats a repetir fins a la sacietat el ritual. Conclusió Les falles nasqueren com a pràctica simbòlica. L’objecte celebrat, en principi era un foc de vespra i de la sàtira es va passar a l’apologia, conformant una religió laica o ritual secular com definia Durkheim. Les falles prengueren els seus símbols i rituals en una època de transició de l’antic règim al món contemporani, per això evoquen constantment un món que ja no existeix i sacralitzen certes pràctiques. Les notícies periòdiques sobre falles les tenim gràcies a rotatius del segle XIX de la ciutat de València, que donaven testimoni, especialment a partir de 1849, del cadafal i la seua situació. Eixe era i no un altre l’objecte

de la seua atenció. La majoria d’activats que formen part del fallerio o fallermajorisme són més recents, una hipèrbole d’un ritual que comença en eixe moment de metamorfosi a finals dels anys 20 i principis dels anys 30 del segle XX, que augmentà encara més a la postguerra i que ha arribat als nostres dies. Quina serà l’evolució del ritual faller i la seua repercussió als mitjans? Augmentarà el vessant cultural com a modernització del primitiu eix central? El fallermajorisme acabarà desplaçant totalment l’objecte central de la festa, transformant-la en una mena de Sálvame Faller? Tenen clara la imatge que volen projectar les comissions falleres d’elles mateixes? Només el temps ho dirà..., això i els mitjans de comunicació, sobretot els televisius, com Canal Nou, que per molt manipulada i casolana que fóra, era la nostra i fou un vehicle de difusió massiva de la nostra festa, que ara troben a faltar fins i tot aquells que l’han liquidada. Bibliografia Durkheim, E. (1982a), Las formas elementales de vida religiosa. Madrid, Akal. Laguna Platero, A. (2001). Història de la comunicació: València, 1790-1898. València, Universitat de ValènciaServei de Publicacions. Reig, R., “Populismes”, Debats, 12 (juny 1985), pp. 6-21. Ariño Villarroya, A. (1992). La ciudad ritual. La fiesta de las fallas. Barcelona. Anthropos.

234 EL CANET ‘15

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN ELS DIFERENTS ELEMENTS DE LA FESTA FALLERA “La falla és un mitjà de comunicació no passiu” Sento Bayarri

235 EL CANET ‘15

S E N TO B AY A R R I P U B L I C A C I O N S B AY A R R I

Les falles com a mitjà de comunicació, que no necessàriament art (i menys d’eixe mal anomenat “art efímer”)

É

s un error veure les falles (els monuments fallers que es planten i es cremen) sols sota el prisma de l’art. Les falles són (crec jo) un mitjà de comunicació, expressat en el seu propi llenguatge, amb més o menys valor artístic. L’important és el que diuen, transmeten i comuniquen les falles i cadascuna a la seua manera. No necessàriament amb art, que és un valor afegit. Així van començar sent les falles, quan van nàixer i van començar a desenvolupar-se, com a un mitjà de comunicació satíric, sense cap indici d’art. La falla és un mitjà de comunicació no passiu, al contrari del que és, per exemple, la televisió, a la qual se li dóna tot fet i mastegat al receptor. Les falles són un mitjà de comunicació “difícil” que cal activar per a llegir-lo i rebre el seu missatge, tal com pot ser un periòdic. Vull dir que les falles és un dels arts comunicatius més lliures i difícils de transmetre. El consumidor, el receptor o l’espectador, qui és el més important, és qui fa la falla amb la seua mirada. Per aquest motiu, costa tenir diversos espectadors de falla, i açò reverteix en l’artista-constructor i l’obra en si, que és, abans de tot, un mitjà de comunicació i no una obra d’art contemplativa. Avui en dia, estem més preocupats per les formes i per l’evolució artística (formalisme estètic).

236 EL CANET ‘15

Si la falla té valors artístics, doncs bé, mel de catem, però no és aquest el seu objectiu. Caldria preocupar-se més pel que diu i satiritza la falla. Si la falla no pretén dir res, no ho aconsegueix, o no se li ocorre satiritzar amb gràcia i encert, no és una falla, ho sent. Ha fallat la falla. La seua comesa serà sempre el mateix, és a dir, servir (la servitud de la comunicació que està renyida amb l’art), i el seu llenguatge està ben definit, sent igual a dir (contar coses, més properes al periodisme real que al món de les sensacions estètiques). “… Cada falla s’imposa a si mateixa l’obligació d’explicar-se i connectar amb cadascun dels espectadors que se li aproximen. ... La festa de les falles té la participació de la ciutadania sense la qual no és res; qualsevol festa sols té sentit en funció de la gent, eixa que la fa realitat, la transforma en alguna

cosa possible, que es toca, que es percep, que s’olora. I, com en qualsevol gran esdeveniment, és efímera. ... Se sap que acabarà en cendres escampades per l’espai públic, cendres com a origen de la nova creació. Perquè contenir-se? Perquè dissimular? Tot és passatger, per això val la pena viure-ho com si fóra etern, per a sempre.” Frases triades de “l’informe del comité d’experts” de les Falles I + E, redactat per Kike Correcher, Pep Romero i Rafa Rivera. Davant dels que sols veuen les falles com a unes escultures temàtiques d’instal·lació vagarívola a les que se li fa la foto i més tard es crema, amb els plors de les falleres, i l’etiqueta d’art efímer, jo les veig, millor, com a una acció-performance en tres etapes o parts. La primera acció, la instal·lació-muntatge-transformació vagarívola pel mateix artista-autor i interventors

Els valors estètics de la falla preocupen, de vegades, massa. Remat de Tota una vida, de José Lafarga (Plaça del Pilar de València, 2011). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

237 EL CANET ‘15

artístics, amb l’ajuda dels fallers als quals l’artista els entrega la seua obra (la plantà). La segona acció, el diàleg i la comunicació amb el públic en general, que l’activa amb la mirada, per a poder-la entendre i llegir, per a mi, la més important. I la tercera, l’acció-performance de la cremà pels fallers, és a dir, la culminació de la falla amb la seua acció fonamental resolutiva, que fa que aquest “monument”, mal anomenat d’art efímer (fugaç i passatger) amb el seu propòsit purificador es transforme en art festiu durador (etern i estable en la memòria). Qui únicament vulga veure la falla separada, en una d’aquestes tres accions, tindrà una visió equivocada, incompleta i errònia. Qui no vulga entendre que la falla és art i cultura popular, realitzada per uns especialistes artesans, autors plàstics d’àmbit multidisciplinari (als quals anomenem “artistes”), també s’equivoca. L’important és la comunicació popular amb l’espectador. Comencem, doncs, si eixe projecte artístic de comunicació popular amb l’espectador funciona i si li diu alguna cosa (nova i interessant) a l’espectador o que? Deixeu-me que diga una dicotomia sonada, una burrada de les meues: la falla és l’expressió artística de comunicació més intel·lectualment popular, amb llenguatge propi, anterior a les modernes instal·lacions d’art efímer i accions-performance estèticament estilistes, que sols serveixen per a la seua autocontemplació i estudi. La falla és estèticament bruta, amb materials estètics de comunicació bruts disposats per a realitzar l’acció o performance de comunicació, que adquireixen vida quan els parles o dialogues amb ells, per a poder entendre l’escena d’una manera fàcil i clarament

La sàtira és clau per a entendre la falla. Ninot de Hem perdut el juí, de Fede Ferrer (Regne de València-Duc de Calàbria, 2011). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

238 EL CANET ‘15

popular. La falla és un mitjà de comunicació satírica popular, o no és res. L’important de la falla és el que diu i com ho diu, clar. La falla és el missatge expressat en una composició narrativa de formes i embalums, en un escenari de ninots amb l’única pretensió de contar alguna cosa, conformant el seu llenguatge únic i inequívoc, diferent de qualsevol altre art o mode d’expressió. L’important en les falles és tenir alguna cosa que dir, criticar i satiritzar. La resta sobre o és un adorn, adjacent. S’anomena art efímer a tota aquella expressió artística concebuda baix un concepte de fugacitat en el temps, de no permanència com a objecte artístic material i conservable. És un art passatger, momentani, concebut per a la seua consumició instantània (com l’art d’unes pompes de sabó, uns castells d’arena, uns globus de colors, uns focs d’artifici o unes milotxes, però no una falla). El caràcter efímer de certes expressions artístiques és, davant de tot, un concepte subjectiu supeditat a la mateixa definició d’art, terme controvertit i obert a múltiples significats. Un aspecte essencial en la gènesi de l’art és el seu component social, la interrelació entre l’artista i l’espectador, entre l’obra i el seu consumidor. La falla és l’objecte o material artístic no efímer (perdurable) en la mesura que ella o part d’ella es pot guardar, i es guarda i conserva en els museus. I és efímer en la mateixa mesura que pot ser-ho tot l’art de la representació i actuació-acció (teatral, musical o performance) en un espai de temps i lloc, que desapareixerà després de la seua execució, i que es pot repetir –encara que limitadament- perquè mai es tornarà a repetir de la mateixa manera, ni per

part del que expressa (artista-emissor), ni per part de l’espectador (receptor-mirador). La devaluació de l’efímer va començar amb Plató, per al que totes les coses belles eren perdurables. “Tota cosa o objecte bonic sempre és perdurable (i per tant no és efímer), encara que l’únic etern és la idea del bonic (l’art)” Plató. “Una falla (foguera) sols és efímera quan es crema. Abans sols era discussió i boniquesa. I després amb el fet de plorar de les falleres (belleses), art efímer mal etiquetat.” Per tant, l’art i l’efímer són dos conceptes contraposats i difícil de conjugar. O tot art (sent, en veritat art) és efímer. O l’anomenat “art efímer”, en veritat, no és art. I tornant al principi. Les falles van néixer sent només un mitjà de comunicació satíric, amb un llenguatge-estètica-forma i resolució pròpia i única. Al que més tard se li va afegir el valor d’artístiques. I aquesta és la seua essència per sempre, servir com a mitjà de comunicació per dir alguna cosa amb intenció crítica satírica per mitjà de la seua pròpia expressió, que pot portar art o no, no és consubstancial. Com tampoc ho és al cinema (encara que se li etiquete de “Seté Art”, com a les falles també se li etiqueten de “art efímer”). El valor de la falla no està en què siga art sinó en què comunique (quina i com). I no estic en contra, sinó a favor (només faltaria) de l’art de les falles, l’art faller i les falles com a art (sense confusions). O siga, no negue que les falles no puguen ser art, però el que són o han de ser sempre és un mitjà de comunicació satírica. I preferisc per a la falla l’etiqueta d’art popular, a la d’art efímer, que la veig falsa, bajana, altisonant i ridícula.

239 EL CANET ‘15

J OA N CAST E L L Ó P E R I O D I S TA I ME M B R E D E L ’A D E F

La premsa i la televisió en el punt de mira de les falles

L

es falles són avui una festa reconeguda internacionalment gràcies a la difusió que, al llarg de dècades, han realitzat els mitjans de comunicació, especialment els mitjans audiovisuals, i més concretament la televisió.

Va ser la premsa local la principal difusora de l’arribada a València dels primers trens fallers noliejats des de Madrid i Barcelona en 1927 per a atraure visitants forans a conéixer les falles, una festa que començava a omplir la seua setmana gran amb actes que atragueren l’atenció dels turistes. Van ser també la premsa i ràdios locals les que es van fer ressò, a partir de 1961, de l’arribada de vaixells fallers amb immigrants de diversos països de Sud-amèrica. No menys important va ser la decisió adoptada en 1964 pel president de la Junta Central Fallera (JCF), Juan Bautista Martí Belda, de convidar els mitjans de comunicació radicats a Madrid (tant nacionals com estrangers) a realitzar una visita als tallers perquè després difongueren els valors artístics de la festa en els seus respectius mitjans. Els primers fruits tangibles d’aquesta política informativa van ser les informacions oferides anualment pel NO-DO i els programes dedicats a les falles per Televisió Espanyola en 1965 (reportatges

240 EL CANET ‘15

sobre la festa) i en 1966 (retransmissió de l’Ofrena i la cremà), així com el dossier que va publicar la revista nord-americana Life sobre les falles de 1967, amb un ampli desplegament fotogràfic. Els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió i revistes específiques com Pensat i Fet i El Turista Fallero) han contribuït també de forma decisiva a promocionar i donar a conéixer els principals actes i continguts de la festa fallera, no solament al públic valencià sinó també a la resta d’Espanya. A partir del segle XXI, han sigut igualment nombrosos els diaris, revistes i televisions de tot el món (des de Sud-amèrica al Japó, passant pels Estats Units i Austràlia), que han estat a València per a informar sobre les falles. En lògica conseqüència, les falles de València han inclòs els mitjans de comunicació en els seus cadafals, bé com a elements del cos central o la rematada, bé en els seus lemes, o bé en alguna de les seues escenes. En els últims anys s’ha generalitzat també la presència de caricatures dels periodistes especialitzats i dels mitjans digitals en escenes de les falles. Un primer antecedent de falla dedicada a un mitjà de comunicació el trobem en 1944 amb un monument realitzat per Carlos Cortina per a la comissió de Rinconada García Sanchiz titulat Los coloquieros. Una torre de Babel coronada per un lloro servia de presentació als xerraires (els coloquieros), uns comunicadors representatius del segle XVII i XVIII que, a través de monòlegs poètics, narraven a la gent plana les notícies, xafarderies o successos més destacats dels últims temps ocorreguts en la vila i cort o en la ciutat

més pròxima. En el segle XX, eixos coloquieros s’havien reconvertit en xerraires que venien productes miracle (no tots ells d’eficàcia provada) de poble en poble. Si ens centrem en la Secció Especial, una de les primeres falles dedicades íntegrament a un mitjà de comunicació va ser Televisió, realitzada en 1965 per Juan Huerta per a la comissió de Convent Jerusalem. Amb un pressupost de 375.000 pessetes va obtenir el segon premi de la màxima categoria i el primer d’Enginy i Gràcia. El monument reproduïa una bola del món flanquejada de càmeres de televisió disposades a transmetre les notícies més destacades del dia, encara que en aquells anys, quan la televisió a penes tenia deu anys d’existència i les cobertures per satèl·lit eren encara unes autèntiques desconegudes, quasi sempre apareixia, en el moment menys esperat, un inoportú cartell amb la frase “perdonen la interrupció”. En una de les escenes d’aquest cadafal, el repetidor d’Aitana, que donava cobertura a les províncies de València i Alacant, apareixia ple de reixes que impedien veure amb normalitat la programació. Si la Televisió Espanyola (TVE) va començar les seues emissions regulars a l’octubre de 1956, la televisió pública autonòmica va tardar encara més de trenta anys a arribar a les llars de la Comunitat Valenciana, una vegada ja consolidat l’estat de les Autonomies a Espanya, doncs el primer programa que va emetre Canal Nou va ser precisament el 9 d’octubre de 1989. Un any després, l’artista José Soró Capella dedicava una falla d’Especial a la cadena autonòmica:

241 EL CANET ‘15

Televisió Valenciana (Bailén-Xàtiva La Ferroviària, 1990). En ella, una bruixa manejava al seu antull una càmera de televisió, manipulant la informació que, en forma de cinta de vídeo, escanyava a l’audiència, representada pels personatges del grup escultòric Laoconte i els seus fills. En aquesta sàtira, els noticiaris eren presentats per unes cotorres i els programes culturals per unes vedettes que ho ensenyaven tot, mentre els partits polítics lluitaven entre si com a mosques en el seu afany per controlar la bresca de mel de la televisió. José Latorre i Gabriel Sanz també van dedicar una falla a la televisió. Va ser en 1998 en la plaça de la Mercè amb Et ve de 9?, amb els canals televisius convertits en eixelebrats genets que galopaven sobre les esquenes de l’espectador per a guanyar la carrera de l’audiència. El jockey de Canal 9 era el pare Apeles, el d’Antena 3 el veterà periodista José María Carrascal, el de TVE el director Chicho Ibáñez Serrador i el de Canal + l’exfutbolista Michael Robinson. Després de l’èxit de Et ve de 9? (segon premi en 1998), els mateixos artistes (Latorre i Sanz) van dedicar uns anys després una falla als mitjans de comunicació, representats per una vella màquina d’escriure: Premsa… màquina, tot val (Plaça de la Mercè, 2000). En aquest monument estava representada la premsa freda i calculadora (la de les notícies serioses i la informació borsària, representada per un esquimal), la premsa rosa (la dels xafardejos, representada per un moro), la premsa groga (la sensacionalista, representada per un xinés), la premsa negra (la de la crònica dels successos,

Et ve de 9?, de José Latorre i Gabriel Sanz (Plaça de la Mercé de València, 1998). Arxiu: José Alcayde

242 EL CANET ‘15

Premsa... màquina, tot val, de José Latorre i Gabriel Sanz (Plaça de la Mercé de València, 2000). Arxiu: Publicacions Bayarri

243 EL CANET ‘15

representada per una xiqueta d’una tribu africana) i una nova premsa nounada (internet, representada per un bebé). La premsa rosa i els programes amb continguts banals en televisió també han donat motiu a falles de la Secció Especial. Vicente Llácer Rodrigo va emprar el títol d’uns ells, Aquí hay tomate (Arxiduc Carlos-Xiva, 2004), per a denunciar la corrupció que ja s’endevinava en diversos àmbits de la societat. Dos músics mexicans utilitzaven la frase d’un anunci televisiu per a posar de manifest l’especulació, els negocis bruts i l’afany pels diners fàcils, identificats amb els cantants i futbolistes amb cachés cada vegada més alts, empresaris experts en l’extorsió i jurats (de falla i de preseleccions) que acceptaven tot tipus de regals. Els mitjans de comunicació no podrien existir sense publicitat, i a ella s’han dedicat un bon nombre de falles. Començarem el nostre recorregut en la dècada dels seixanta amb dues falles de la Secció Especial dedicades a aquesta variant comercial de la propaganda. La primera d’elles va ser: Va bola!, de Vicent Luna (Plaça del Mercat Central, 1963), dedicada a les mentides encobertes (les boles) en les quals se sustenta la publicitat. La falla va costar 350.000 pessetes i va obtenir el primer premi d’Especial. La segona va ser Tot és publicitat, de José Herrero Carratalá (Barques-Pascual i Genís, 1963). El cadafal reproduïa un vell aparell de ràdio que sostenia una encisadora majorette tocant el clarí de la publicitat. En una de les escenes es va incloure una estàtua de la llibertat, com a referència al lliure comerç però també

com a reivindicació de la supressió de la censura prèvia, una situació que a l’Espanya franquista no arribaria fins a 1966 amb una nova la llei de premsa i impremta. La també coneguda com a Llei Fraga establia en l’article 1 el dret a la llibertat d’expressió, però l’article 2 incloïa tantes excepcions, límits, sancions i multes, que en la pràctica convertien el text en paper mullat. Segons va assegurar el mateix Fraga en la tribuna de les Corts durant la seua tramitació: “Será una libertad para mantener limpia España, no para mancharla”. L’artista José Martínez Mollá aconseguirà el seu primer gran triomf en la Secció Especial amb La publicitat (Bailén-Xàtiva La Ferroviària, 1973), una caricatura d’eixa tècnica comercial que aconsegueix vendre’ns com una cosa bona i atractiva un producte que no ho és. Com així ho pretenia la mona de la rematada, presentada com una ridícula miss, en bikini i amb connotacions flamenques, que ens bombardejava diàriament des dels anuncis de la televisió. La gaita i els rotllos de paper higiènic, que apareixien als seus peus, eren les seues principals armes per a convéncer-nos de la bondat de les seues afirmacions. En Secció Especial també trobem una falla dedicada, simultàniament, a una revista d’humor i a un gran esdeveniment esportiu celebrat a la ciutat de València. El lema era The Jueves Cup (Arxiduc CarlesXiva, 2006) i va ser realitzada per Jordi Fresquet en col·laboració amb els guionistes i humoristes gràfics d’eixa revista (El Jueves) com José Luis Martín, Óscar Nebreda, Juan Vizcarra, Manel Fontdevilla, Albert Montes, Maikel, Ozeluis, Fer, Antonio Fraguas Forges,

244 EL CANET ‘15

The Jueves Cup, de Jordi Fresquet (Arxiduc Carles-Xiva, 2006). Arxiu: Joan Castelló

245 EL CANET ‘15

Kim i Azgra. El món de la política (tant nacional com autonòmica i local), els personatges de la faràndula i els herois de la premsa del cor rivalitzaren en aquest cadafal per convertir-se en personatge vip del falutx de l’America’s Cup. Una altra revista, en aquesta ocasió Pensat i Fet, el desaparegut anuari degà de la premsa fallera, va ser objecte d’un homenatge en el centenari del seu naixement. La proposta, amb el lema de la mateixa publicació, va ser realitzada per Vicent Llácer i Alejandro Santaeulalia Serrán per a la Plaça de l’Ajuntament de 2012. Si ens fixem en la Secció Primera, també trobem en les falles abundants referències als mitjans de comunicació, però és la televisió la que s’emporta el palmell amb més d’una desena de casos, encara que solament en una ocasió ha aconseguit el primer premi de secció i en altres dues el d’Enginy i Gràcia. A més, la publicitat segueix estant present en aquest llistat d’una forma notable, mentre que les cites a la ràdio són més esporàdiques. La primera referència trobada és precisament a la ràdio. Es tracta de Ràdio Jerusalem, una falla realitzada en 1950 per Regino Mas per a la comissió de XàtivaConvent Jerusalem i que va aconseguir el primer premi de Secció Primera. Era una evocació dels programes de discos dedicats, dels programes infantils… seguits per la gent gran, dels llargs anuncis concebuts com a petites històries o com una cançó de moda (la cançó del Cola Cao, Muebles Peris, el lleixiu Los Tres Ramos…) i dels nous ritmes de la cançó moderna que obligava el vell Micalet a tapar-se les oïdes. 246 EL CANET ‘15

Pensat i Fet, de Vicent Llàcer i Alejandro Santaeulalia (Plaça de l’Ajuntament de València, 2012). Arxiu: Adrian Castelló

Un altre mitjà de comunicació exclusiu dels espanyols va ser el NODO (acrònim de Notícies i Documentals), amb el qual la dictadura franquista controlava la informació que els espanyols havien de rebre, ja que la seua difusió era obligatòria en tots els cinemes espanyols, convertits en la pràctica com un mitjà de comunicació més en els tristos anys quaranta i cinquanta, encara plens de caresties, racionament i aïllament internacional. Precisament, la falla de la plaça de Na Jordana de 1953, realitzada per Josep Sánchez Cervera, portava per lema NODO. El cadafal estava presidit per una espelma rococó de la qual eixia una bugia amb un cirial de trets humans que representava el Micalet (icona de la productora valenciana Cifesa) convertit per a l’ocasió en reporter d’aquest noticiari cinematogràfic, que filmava un grup nombros de ninots amb la indumentària tradicional de les diverses regions espanyoles.

En 1954 trobem una falla amb el lema Premsa i ràdio. La va realitzar Secundino March per a la comissió d’Avinguda José Antonio-Doctor Sumsi, i en ella ridiculitzava els mitjans de comunicació com si foren un pallasso amb simbomba, amb un grill com a sintonia de la ràdio i dels anuncis per paraules. A partir dels anys seixanta, la televisió mantindrà el seu domini entre les falles dedicades als mitjans de comunicació. Amb aqueix mateix lema (La televisió) va sorgir una proposta com la de Vicent Martínez Lázaro (Plaça de la Mercè, 1964), amb la càmera de televisió i els dos ànecs amb guitarres com a símbol d’una avorrida programació, i la de Salvador Gimeno (José AntonioMayans-Sant Valero, 1967), amb el bou embanyat als cantants estrangers que contínuament eixien per la petita pantalla. Ambdues falles van obtenir el primer premi d’Enginy i Gràcia de la Secció Primera. En els setanta trobem altres dues referències: Coses de TV, de

NO-DO, de Josep Sánchez (Plaça Na Jordana de València, 1953). Arxiu: Joan Castelló

247 EL CANET ‘15

Vicent López Gallego (Sueca-Literat Azorín, 1974), i Tele pato, de Mario Lleonat Herrero (Poeta Alberola-Totana, 1975). Una dècada després, en els vuitanta, només tenim registrada Fora baix… que ve la tele, d’Arturo Musoles Chordá (Illes Canàries-Dama d’Elx, 1983), que presentava una televisió avorrida i monòtona, sempre amb les mateixes històries, els mateixos concursos i les mateixes pel·lícules velles. Les noves tecnologies de la comunicació, amb les parabòliques i les torres de comunicacions que van arraconar els vells aparells de ràdio i els televisors en blanc i negre, van ser tractats per Vicent Almela en Ara mateix (Serrans-Els Furs, 1996), encara que el progrés no havia aconseguit resoldre encara els problemes de sempre: guerres, pobresa, insolidaritat humana i la destrucció del medi ambient. Com a prototip de falla dedicada a la premsa podem citar Extra, extra!, de Miguel Santaeulalia Núñez (Barraca-Espadà, 2003), amb una parella de reporters escrivint notícies per a una edició extraordinària del diari The Barraca Inquirer, en les pàgines del qual apareixien totes les xafarderies del microcosmos faller. Les televisions privades, que van començar les seues emissions en la segona meitat dels vuitanta, apareixeran reflectides amb tota severitat en les falles de la dècada dels noranta. Dos exemples són Teleprisión, de Miguel Esteban Villanueva (Plaça del Mercat Central, 1993), amb el pallasso de l’estupidesa televisiva i un pirata que intentava alliberar-se de les cadenes dels serials; i Tena 3, Tele Sinc, Caca-Nou i altres teles del muntó, una falla realitzada en 1998 i signada

per la comissió de Cadis-Rector Femenía-Puerto Rico, que, amb la torre de Canal 9, posava en solfa la baixa qualitat de les programacions tant de les cadenes públiques com privades. El tancament de Canal 9 va acaparar moltes escenes de les falles de 2014, però la comissió d’Arrancapins va ser l’única que, dècades arrere, va dedicar el seu cadafal tant per a donar-li la benvinguda (La televé que ens ve, 1989), i que ara tornava a situar-la com a eix central per a criticar un tancament realitzat amb nocturnitat i traïdoria. Pel Canal del 9 (2014) era una composició que reproduïa el pirulí de l’edifici del centre de producció de Burjassot i que va ser alçat al tombe amb l’ajuda dels treballadors acomiadats. Durant poc més de dues dècades, el canal autonòmic va tenir una àmplia presència en les falles, no solament per la retransmissió de tots els seus actes en directe (mascletà, ofrena, cremà, elecció de corts, exaltació de la Fallera Major de València…), sinó també pel premi creat en 1991 a la millor crítica en televisió en els monuments fallers. Aquest premi, en la majoria de vegades convertit en una apologia dels programes de més èxit d’audiència i de les cares més conegudes de Canal 9, el va acaparar en quatre ocasions la Falla d’Exposició-Misser Mascó. També el van aconseguir en dues ocasions Na Jordana, Convent Jerusalem i Malva-rosa-Ponz-Cavite. En una ocasió el van aconseguir Gravador Esteve-Ciril Amorós, Duc de Gaeta, Carabasses-En Gall, Luis Oliag-MariolaGranada, José Benlliure-Teatre de la Marina, Doctor Gil i Morte-Doctor Vila Barberá, Avinguda Burjassot-Pare

248 EL CANET ‘15

Ara mateix, de Vicent Almela (Serrans-Els Furs, 1996). Arxiu: Josep Vicent Ramírez

Pel canal del 9 (Arrancapins de València, 2014). Arxiu: Joan Castelló

249 EL CANET ‘15

Carbonell, Císcar-Borriana, Barri Beteró i Poeta Alberola-Totana1. En l’exercici 1999-2000, RTVV va crear el premi a la millor escena infantil de televisió, mentre que en 2002-2003 va instaurar el premi al millor ninot que representara un personatge de televisió. Les crítiques a la falta d’imparcialitat en la informació, els pobres continguts dels programes d’entreteniment (la telebasura), la presència massiva de programes esportius per a narcotitzar a l’audiència i els escassos continguts culturals van ser les principals crítiques que van arreplegar les falles de les primeres dècades del segle XXI dedicades als mitjans de comunicació. Les principals propostes van ser La Telecomunicació, de Rafael Ferrando Lucas (Serrans-Els Furs, 2000), amb el virus de la festa infectant a tots els satèl·lits de comunicació; Per el que hi ha que vore, de José Luis Mora (Barri Quint-Pizarro, 2002), amb el mag fent beuratges per a fetillar a l’audiència; i Fem TV fem, de Manuel Martín Huguet (Bisbe Amigó-Conca, 2008), amb la publicitat camuflada amb la informació. A la premsa rosa va estar dedicada la falla Corazón, corazón, de José Francisco Escena del monument A la Conquesta, de José Latorre i Gabriel Sanz (Exposició-Micer Mascó de València, 2006). Arxiu: Joan Castelló 1 L’històric de premis de RTVV ha sigut elaborat per Javier Mozas.

250 EL CANET ‘15

Espinosa Aguilar (Antonio MolleGregorio Egea, 2003), amb especial referència al programa Tómbola, de Canal 9, i els seus principals protagonistes: Ximo Rovira i Jesús Mariñas. A més de la ja citada Fem TV fem, amb el lema La publicitat van realitzar falles artistes com Ángel Azpeitia Ureña (Joaquín CostaBorriana, 1974), amb la dona com a destinatària de l’engany publicitari; Juan García Marquès (ExposicióMisser Mascó, 1980), amb el dimoni convertit en un Supermán que es val de la publicitat per a destrossar el món; i Juan Miguel Delegido Cabrito (Quart-Palomar, 1987), amb la dona com a reclam-estrela de les tanques publicitàries. Per la seua banda, Alfredo Ruiz Ferrer va realitzar Rosa?, no tan rosa (Espartero-Ramón y Cajal, 1989), amb les escales que condueixen al consumidor fins al castell rosa de la publicitat per a comprar allí els productes de les multinacionals..., però també existia un castell groc dels qui rebutgen sotmetre’s a la servitud de la societat de consum.

Fem TV fem, de Manolo Martín (Bisbe Amigó-Conca de València, 2008). Arxiu: Joan Castelló

251 EL CANET ‘15

Rosa? No tan Rosa, d’Alfredo Ruiz (Plaça de la Mercé de València, 1998). Arxiu: José Alcayde

252 EL CANET ‘15

En seccions inferiors també han aparegut falles dedicades als mitjans de comunicació, especialment a la ràdio en els anys cinquanta, amb els vells aparells de vàlvules com a cos central o principal element de la rematada. Podem citar: Novel·les radiofòniques, de Ramón Iranzo (Avellanes-Palau, 1956); Lo que se llig i s’ou, de Juan Salvador Gómez Descalzo (Doctor Gil i Morte-Doctor Vila Barberá, 1957); Ràdio concurs, de Gaspar Jaén (Doctor Sanchis Bergón-Túria, 1958); i Consultori sentimental, de Josep Barea Sánchez (Cardenal Benlloch-Sancho Tello, 1959). En dècades posteriors la televisió, una vegada més, va deixar arraconada a la ràdio en les preferències dels ciutadans. Van sorgir així falles amb lemes com Televisió en colors, signada per la comissió (Joaquín Navarro-Carrícola, 1976); Telemanía, de Vicent Almela (Progrés-Teatre de la Marina, 1994); La plaga visió, de José Luis Pascual Nebot (Doctor Gil i Morte-Doctor Vila Barberá, 1996); Tele passió, d’Enrique Burriel (Sant Joan Bosco-Duc de Mandas, 1996), i Fem televisió, d’Agustín Villanueva (Blanqueries 2001). En l’última dècada s’ha posat de moda incloure escenes en les quals apareixen els periodistes de premsa, revistes especialitzades, ràdio, televisió, webs i xarxes socials com a principals defensors de la festa. Es tracta d’al·lusions enaltidores i apologètiques en la majoria de vegades, quedant l’esperit crític com una rara avis. La relació de falles amb aquesta casuística seria interminable.

Telemanía, de Vicent Almela (Progrés-Teatre de la Marina, 1994). Arxiu: Josep Vicent Ramírez

253 EL CANET ‘15

J UA N G A B R I E L F I G U E R E S C O O R DI N A D O R DE L L L I B R E T

Mitjans de comunicació referenciats en els llibrets de falla

E

ls llibrets de falla, al llarg de la seua evolució, estan plens de referències que parlen dels mitjans de comunicació fallers. Per exemple, s’han dedicat llibrets sencers als mateixos mitjans, però, possiblement, no de manera general com, per exemple, aquest que tenen en les seues mans. Dit d’una altra manera, poder haver sigut dedicats, per posar diversos exemples, a una revista, a la premsa escrita, al tancament de Ràdiotelevisió Valenciana... entre d’altres. Convé remarcar que no només hi ha llibrets sencers que tracten el tema, és a dir, podem trobar diverses parts de llibrets o fins i tot articles solts dins d’un llibret de falla, tal com els ho mostrarem a continuació. Llibrets Llibret de la Falla República Argentina (Xàtiva, 2011) Aquest llibret va ser coordinat per un equip de redacció format per onze persones, entre les quals es trobaven clàssics de la comissió com, per exemple, Josep Lluís Fitó o Emili Navalón. Tanmateix, aquesta publicació comptava amb articles d’escriptors coneguts dins del món faller, com és el cas de Lluís M. Mesa, Ricard Huerta o Gil-Manuel Hernández, entre molts altres.

254 EL CANET ‘15

El fil del llibret girava al voltant de la revista Pensat i Fet, revista fallera publicada entre els anys 1912 i 1972. Aquest estava estructurat en tres grans blocs: “Pensat i Fet i la Paraula”, on es tractava la rellevància de la festa fallera, la poesia i la llengua valenciana en la mateixa revista; “Pensat i Fet i l’Art”, on es feia referència a la part estètica de la revista (portades, il•lustracions, auques i caricatures); i “Pensat i Fet en la Societat”, on es parlava de les referències xativines, de la reflexió al voltant de les falles entre els anys 1912 i 1932, de la situació de la revista sota el franquisme, del retrat a la dona fallera i de la dèria de l’origen de les falles. Llibret de la Falla Joan Ramon Jiménez (Xàtiva, 2012) El tradicional suplement El Verí del Foc, publicat anualment en el llibret de la Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva, va tenir com a eix principal els diversos mitjans de comunicació fallers en la seua edició de 2012. Amb el títol Falles publicades: llibres, premsa, revistes, llibrets... Rafa Tortosa i el seu equip van plasmar diversos aspectes de diverses publicacions, tant a escala local com a escala autonòmica, amb articles de Josep Lluís Fitó, Joan Quilis, Agustí Garzó, o el mateix Rafa Tortosa. En primer lloc, va fer referència a la revista Pensat i Fet, creada per Josep

Maria Esteve, nascut a la comarca de la Costera; seguidament, va parlar de Manuel Sanchis i Guarner i els llibres que va escriure sobre la festa fallera; després hi va haver dos articles que parlaven de la revista La Reclam; i a més, va incloure articles més variats sobre la premsa local de Xàtiva i les Falles, les falleres de portada (personalitats famoses vestides de fallera), els artistes fallers a la premsa escrita, l’efemèride quan Joan Fuster va escriure per a un llibret de falla de Xàtiva, l’intent de creació d’una revista fallera a Xàtiva en els anys noranta, i les ressenyes de les publicacions falleres de la mateixa ciutat. Llibret de la Falla Barri de Sant Francesc (Oliva, 2014) Aquest llibret va ser coordinat per Enric Escrivà, i va tractar un tema que sempre quedarà en la retina de tots els valencians, el tancament de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) produït el 29 de novembre del 2013. En ell, hi havia diverses reflexions de periodistes com Xelo Miralles, Maria José Berbegall, Clara Castelló, Vicent Juan o Frederic Ferri, entre d’altres, sobre el que havia sigut per a ells RTVV, com va afectar el seu tancament als valencians, i també en què va repercutir el seu tancament en el món faller, pel que fa a la seua difusió i promoció.

Llibret en versió digital de la falla Barri de Sant Francesc d’Oliva (2014).

255 EL CANET ‘15

Seccions Falles i la revolució d’Internet, dins del llibret de la Falla Plaça de la Malva (Alzira, 2011) Aquest llibret tenia com a eix temàtic principal el tema Falles: Recerca + Desenvolupament + Innovació, i va incloure aquesta secció on hi havia quatre articles que tractaven temes relacionats amb els mitjans de comunicació i les falles. Els articles van ser, per ordre d’aparició, “Ús de les xarxes socials per a donar a conéixer un projecte. L’experiència Xufina”, de Miguel Arraiz, on es va contar la història de Xufina, un ninot de falla que es va difondre al públic mitjançant les xarxes socials; “Malalt de falles i la xarxa fallera”, escrit per Xavier Serra i on ens relatava la història d’aquest mitjà de comunicació faller des dels seus inicis; “Les Falles i la comunicació digital”, de Germà Llorca, on ens citava les pàgines web més importants del món faller i ens explicava quina era la seua llengua vehicular; i per últim, “Fent falla al Facebook”, de Marta Sanchis, on es descrivia la importància de les xarxes dins de les comissions falleres i citava diferents grups o pàgines que tenien molts seguidors en la xarxa social Facebook. Falles i mitjans de comunicació, dins del llibret de la Falla Plaça de la Malva (Alzira, 2011) En aquest llibret també hi va haver un segon apartat dedicat als mitjans de comunicació, igualment format per quatre articles. El primer d’ells era “La creació d’un nou discurs televisiu faller: les retransmissions televisives de la

Portada del llibret de la falla Plaça de la Malva d’Alzira (2011). Arxiu: Falla Plaça de la Malva d’Alzira

256 EL CANET ‘15

mascletà en Canal 9”, escrit per Lluís Rivera, on ens contava la seua experiència durant els seus vint anys de realització de les mascletades falleres; després trobàvem l’article “Innovació en el tractament de la festa fallera en els mitjans de comunicació: el suplement de falles del diari El Mundo”, escrit per Daniel Borràs, on ens remarcava l’evolució de l’extra de falles, i explicava la seua diferenciació respecte a altres suplements que es publiquen en altres periòdics; i finalment, trobàvem l’article “Sempre hi ha algú a l’altre costat”, de Ramon Alfil, on l’autor ens parlava sobre l’ús d’Internet per les comissions falleres. El vessant comunicatiu, dins del llibret de la Falla El Canet (Cullera, 2013) Els continguts literaris d’aquest llibret estaven formats per dotze vessants per a estudiar la festa fallera, i en el cinqué es tractava del vessant comunicatiu de les Falles, on hi havia quatre articles que feien referència als mitjans de comunicació en el món faller. Per ordre d’aparició, el primer article va ser “Revistes falleres: especialització o xafardeig faller”, de Joan Castelló, periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers (AdEF), que versava sobre l’evolució de les revistes falleres, des de les primeres fins a les actuals. El segon va ser “Informar-se de les Falles en Internet”, escrit per Carles-Andreu Fernández, administrador de la web fallera Distrito Fallas, que ens va endinsar en les pàgines web i blogs on els fallers podien informar-se de la seua festa. Seguidament, Xavier Serra, administrador de la web Malalt de Falles, va escriure “Anàlisi quantitativa de la presència de les

xarxes socials de les falles de Cullera”, on va fer una anàlisi sobre l’ús de les xarxes socials per les comissions falleres de Cullera. Per últim, un servidor va escriure “El Fòrum Faller Independent i Al Foc: premsa rosa fallera”, on es destacaven els principals apartats d’aquests dos fòrums fallers. Fem premsa fallera? Som interessants per als mitjans de comunicació?, dins del llibret de la Falla El Mocador (Sagunt, 2013) Dins d’aquest llibret, que tenia com a fil conductor la lluita per les falles des de diversos aspectes, la premsa fallera també va tenir cabuda en el sisé apartat amb quatre articles de periodistes afins a la festa fallera. Primerament, el periodista local saguntí Antonio Fresno es va plantejar si les falles del Camp de Morvedre saben difondre la seua festa amb l’article “Les falles de la comarca sabem vendre’ns a la premsa?”. A continuació, Ángeles Hernández, periodista de la Cadena Ser, va debatre si els fallers sabem donar a conéixer les activitats falleres en “Som els fallers pseudoperiodistes per a fer difusió dels nostres actes als mitjans de comunicació?”. A més a més, Alejandro García, presentador del programa radiofònic Cadafal, amb l’article “L’altaveu de la festa”, va reflexionar sobre el fet que les falles, amb l’ajuda dels mitjans de comunicació, haurien de fer força per a ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. En últim terme, Joan Castelló, periodista i membre de l’AdEF, ens va explicar amb “Premsa combativa... per ser complaent amb el poder polític o econòmic”, el fet que dos temes que van sacsejar l’actualitat fallera

257 EL CANET ‘15

Fem premsa fallera? Som interessants per als mitjans de comunicació? (El Mocador, 2013). Foto: Juan Gabriel Figueres

en 2013 (la pujada de l’IVA en les Falles i el canvi de la data del dia de Sant Josep) tingueren tanta repercussió en la nostra terra al mateix nivell que altres temes d’actualitat general. Falles i noves tecnologies, dins del llibret de la Falla El Mocador (Sagunt, 2013) En el mateix llibret, la següent secció tractava sobre les noves tecnologies en el món faller, i hi havia dos articles que reflexionaven sobre el tema. En el primer article, titulat “Falles de Sagunt i Internet”, el faller Albert Llueca ens mostra l’ús d’Internet i de les xarxes socials dins de les comissions falleres saguntines; mentre que en el segon, escrit per Xavier Serra (malaltdefalles.com) i anomenat “Gestió

de la reputació online a les falles”, se’ns va explicar la definició d’aquest concepte i se’ns va realitzar un estudi sobre si quatre col·lectius fallers (comissions, artistes, organismes i mitjans de comunicació fallers) tenien una bona reputació en Internet i en les xarxes socials més conegudes. Conclusió Aquestes han sigut algunes de les referències sobre els mitjans de comunicació en els llibrets de falla que he tingut a mà per a realitzar aquest article. Possiblement n’hi ha més, però és evident que és molt difícil trobar-les totes, però crec que és una selecció interessant per a mostrar-les en aquest llibret, que per al futur segur que és una altra referència important sobre el tema.

258 EL CANET ‘15

EPÍLEG

259 EL CANET ‘15

J UA N G A B R I E L F I G U E R E S C O O R DI N A D O R DE L L L I B R E T

Serà per mitjans de comunicació que parlen de Falles?

H

ola de nou! Hem arribat al final dels continguts literaris que parlen dels mitjans de comunicació relacionats amb la festa fallera, és a dir, aquells que gràcies a ells ens podem adonar de tot el que passa en aquest magnífic món que és el de les Falles. Vull aprofitar aquestes últimes pàgines per a fer una xicoteta conclusió del que ha donat de si aquest llibret, el qual ha sigut molt complicat de fer. A banda, també aprofitaré aquestes línies per a donar les gràcies a les persones que l’han fet possible. Ha sigut una tasca realment impressionant confeccionar aquest llibret. En un principi, pareixia una idea un poc destrellatada per molts sentits, nascuda d’un debat que es va produir el dia 20 de desembre de 2013. Direu, que exacta és la data! Sí, ja que va ser el dia d’abans de la presentació de la nostra Fallera Major Infantil de l’exercici 2014. Per a aquest acte, vam fer un decorat un tant reivindicatiu pel que fa a diverses coses que afectaven de ple el col·lectiu faller: l’augment de l’IVA al 21% per als artistes fallers, fet amb el qual s’ha entrat en raó amb la disminució al 10%; i el tancament d’RTVV, ja que era un canal vehicular molt important per als fallers, sobretot per als que ens trobem fora del cap i casal (aquest fet ha estat molt ben argumentat

260 EL CANET ‘15

pels nombrosos col·laboradors del nostre llibret). Una vegada fet el decorat, el vam haver de refer, per tal com la majoria de la comissió no veia adequades aquestes reivindicacions, i deia que aquests tipus del crítiques per al monument i per al llibret sí que eren correctes, però per a la presentació fallera no. Aleshores, quan vaig sentir la paraula llibret, se me’n va encendre la pereta per a la idea de l’any següent, ja que aleshores tenia quasi perfilat l’anterior llibret, que tractava la història del mateix llibret i el qual va donar tants bons records a la nostra comissió. Bé, una vegada acabades les falles passades, i feta la junta directiva, vaig començar a plasmar la idea. Al principi, com ja he dit abans, era una idea un poc destrellatada, ja que el primer esbós no tenia massa trellat, pel fet que hi havia una enumeració d’elements comunicatius fallers que sí, estaven molt bé, però mancaven de sentit. Li faltava alguna cosa, pareixia una cosa molt monòtona. Sort que vaig rebre uns consells del que es pensen que és el meu oncle, però no ho és, això si, com si ho fóra. Aquests consells serviren per a reanimar la idea a base de desfibril·ladors satírics per a donar-li un toc més picant (que no sexual). Dit d’una altra manera, era generar certs debats relacionats entres els diversos col·lectius fallers sobre el tema dels mitjans de comunicació, com puguen ser el tema dels drets d’autor dels artistes fallers, les acreditacions que atorga la Junta Central Fallera, els temes fallers dels que més es parlen, i, com no, el tema d’RTVV, després d’un any i uns mesos que estem sense aquesta.

Tornant al tema dels mitjans de comunicació fallers, he de dir que aquesta experiència ha servit per a conéixer un poc millor aquest món, i també a qui es troba en ell. És més difícil per a un faller de Cullera saber qui són les persones que es dediquen a informarnos sobre les falles, aquelles que coneixem per tenir un xicotet contacte en les xarxes socials, un fenomen que ha ajudat a minimitzar les barreres entre els municipis fallers per tal d’establir una comunicació més fluida i un nivell d’aprenentatge i establiment de relacions entre els dos col·lectius. Desglossant per parts el que és el llibret, hem conegut l’evolució de les revistes falleres, des de les primeres fins a les actuals, i hem pogut comprovar que hi ha de diversos tipus: d’actualitat, científiques, analítiques, satíriques... és tot el que dóna conéixer com eren el Pensat i Fet, El Fallero, El Turista Fallero, Actualidad Fallera, Cendra o la Revista d’Estudis Fallers, on, per si no ho sabieu, hi ha una ressenya publicada sobre el nostre llibret en el número 19. En el mateix apartat, hem inclòs una manera d’analitzar i veure les Falles des d’una perspectiva diferent al que estem acostumats. Daniel Borràs, amb la seua ploma, ens ha mostrat com es treballa des d’una publicació fallera que vol ser diferent a la resta, al que tenim per costum habitualment. I vosaltres haureu pensat, i l resta? Si hi ha més premsa fallera? Sí, ho sé. Però per les circumstàncies que siguen no ha pogut ser, ja que la idea era fer un apartat de la premsa escrita, encara que en l’apartat local sí que hi ha referències a altres publicacions de la premsa.

261 EL CANET ‘15

Imatges: Carles-Andreu Fernández, Ángel Romero, Quique Collado, Josep Lluís Fitó, Joan Castelló, Pepi Bohigues i Juan Gabriel Figueres.

262 EL CANET ‘15

En temes audiovisuals, més del mateix. Pel que fa a la ràdio, hem conjuntat quatre visions de fer ràdio fallera, des dels seus inicis, passant pels programes actuals i reivindicant la ràdio pública valenciana, aquesta que ens informava de les festes falleres en la nostra llengua, el valencià. Actualment, no tenim cap emissió fallera d’índole general que ens parle en la nostra llengua. I amb la televisió, passa exactament el mateix. La pèrdua de Canal 9 és una pèrdua molt gran, no tan sols per a les festes falleres, ja que en elles veiem reportatges també de les falles de fora del cap i casal, sinó també per a la promoció de la nostra cultura, les nostres tradicions... Internet s’ha convertit, pense jo, en el mitjà més important per a informar-se de falles. A banda de les diferents webs de les comissions i dels organismes fallers, trobem una multitud de finestres webs per a informar-nos de tot el que passa: monuments, actes, llibrets... i n’hi ha de molts tipus, especialitzades, amb humor i sàtira, tot per estar al dia. No cal parlar de la importància que han adquirit eixos dos monstres anomenats Facebook i Twitter que, juntament amb l’eclosió de les noves tecnologies, sobretot els smartphones, amb un tuit o una publicació d’aquests dos mitjans ens podem adonar de tot el que passa en el món faller al moment. Eixint del cap i casal, i com ja he comentat anteriorment, les diferents ciutats falleres tenen les seues plataformes informatives sobre falles. Ací vaig a parar un poc i a reflexionar sobre un tema que afecta el nostre llibret, ja que és una de les crítiques més repetitives

que rep. Perquè no parles més de Cullera i per què no li dediques més articles? És la típica pregunta que em fan tots els anys. La resposta és clara i la vaig a argumentar amb l’ajuda dels continguts d’aquest llibret. Si he de fer un article de cadascun dels mitjans de comunicació que parlen de Cullera, podria fer quatre o cinc articles, però cadascun de mig full. Els meus pares sempre m’han dit que més val fer un cosa ben feta que quatre merdetes, és a dir, preferisc agrupar-ho tot en un article i quedarà millor i més conjuntat. I això és el que ha fet Pepi Bohigues, i també la resta de col·laboradors en els seus respectius pobles, amb el resultat que heu pogut comprovar, set articles molt complets sobre els mitjans fallers en set ciutats amb molta tradició fallera. Que haguera volgut que foren més? És clar que sí, m’haguera agradat incloure poblacions com Dénia o la mateixa Sueca, però no ha pogut ser tampoc. Finalment, a banda dels debats que hem acotat anteriorment, hem volgut mostrar la importància dels mitjans de comunicació en la falla com a tal, i en la falla eterna, és a dir, el que tenen en les seues mans. És important saber on trobem referències sobre qualsevol tema que volem desenvolupar i els llibrets de falla són un lloc idoni per a fer-ho. Sense res més a dir, reafirme la meua alegria en què aquesta publicació tant laboriosa haja pogut eixir a la llum. És la setena en la quall estic al capdavant, jo pensava que al primer any em donarien el passaport... una alegria immensa que demostra que si es vol es pot, i que qualsevol faller pot encarregar-se de fer una feina d’aquest tipus ben feta... Gràcies per haver-nos llegit!

263 EL CANET ‘15

Després de consultar la nostra guia comercial, feu-li la volta al llibret per a llegir la part infantil. ÉS MOLT IMPORTANT! “El vertader amic és aquell que està al teu costat quan preferiria estar en una altra part.” Len Wein (1948) Editor Nord Americà Els amics de la nostra falla són els fallers, col·laboradors, veïnat... que fan possible la nostra festa.

264 EL CANET ‘15

ROIG

265 EL CANET ‘15

Forn de Pa i Dolços SIGNES Francisco Signes i Audivert Juan Signes i Audivert

C/ Metge Joan Garcés, 39 Tel. 96 172 10 51 46400 CULLERA (València) 266 EL CANET ‘15

&

267 EL CANET ‘15

268 EL CANET ‘15

ASSOCIATS

269 EL CANET ‘15

270 EL CANET ‘15

 271 EL CANET ‘15

levante@seguretatsm.com www.seguretatsm.com

Delegació Levante Crta. Sueca S/N Cullera (València) Central Alcarrás (Lleida) 272 EL CANET ‘15

ADVOCATS

273 EL CANET ‘15

FERRALLES I BIGUES DE FERRO

MARÍ SERRANO

Camí de l'arròs s/n 46400 CULLERA (València) Telèfon 96 173 20 67 Mòbil 626 479 650 274 EL CANET ‘15

ROIG & ASSOCIATS ADVOCATS Joan Roig Peyró Manuel Acero Díaz Bárbara García Brisa



Plaça de la Verge, 26 - 4t 46400 CULLERA Tel. 96 172 68 08 roigadvocats@gmail.com www.roigadvocats.es 275 EL CANET ‘15

276 EL CANET ‘15

Almacen y exposición: Crtra. Oliva-Pego, s/n Tel. 96 285 05 88 - Fax 96 285 63 85 26780 OLIVA (Valencia)

Exposición: C/ Sueca,9 Almacén: Fray Pascual Jover, 12 Tel: 96 173 11 22 Fax: 96 170 60 00 46400 CULLERA (Valencia)

277 EL CANET ‘15

PEDRO GONZÁLEZ III CONSTRUCCIONES Y REFORMAS

• • • • • • •

PROYECTOS FONTANERÍA CARPINTERÍA ALUMINIOS ELECTRICIDAD PINTURA DECORACIÓN

C/ Favara, 6 · Polígono Industrial · 46400 CULLERA Valencia Tels. 620 859 360 620 859 361 www.reformaspedrogonzalez.com gonzalez.piris.dg@gmail.com 278 EL CANET ‘15

279 EL CANET ‘15

Tots els dies de 13.30 a 15.30 h i de 20 a 23 h SE RV EI A D O M IC IL I A PA RTI R D E 10 €

PI ZZ A EN EL LO CA L LA SE GO NA AL 50% Pizza individual + tapa + refresc 9,90 € Pizza mitjana + tapa + refresc 1,5 l. 14,90 € Consulteu preus especials us per a grups i diferents col·lecti

Telf. 96 172 60 11 - 670 780 488 C/La Bega nº 13 Cullera www.pizzeriaatlantida.es 280 EL CANET ‘15

restaurant bar pescadors Luis: 649 11 25 37

-Menú Diari -Esmorzars Populars -Peix Fresc de la Llotja de Cullera -Arrossos per encàrrec -Gran Varietat de Tapes Caseres DIUMENGES OBERT AL MIGDIA

Avda. del Port, 9 - 46400 CULLERA (València)

TIENDA EXPOSICIÓN Tf. 96 172 06 52 Fax. 96 172 59 85 Ivan@sumival2008.com Av. País Valencià, 2 BJ 46400 CULLERA / València

281 EL CANET ‘15

BAR ROYALTY Bocadillos tapas almuerzos Passeig DR. Alemany, 2 Tel. 617 231 636

Plaza Mongrell, 11 46400 CULLERA tlfnos. 961723695-961723839 fax 961720947 info@viajescullera.com www.viajescullera.com

282 EL CANET ‘15

Jo sóc un que col·labora altruistament, perquè aquest llibret m’enamora completament. Anònim Bones Falles EXPENDEDURIA NÚM 7 Josefa Martínez Alapont C/ València 110 Cullera Telèfon 96 172 47 92

283 EL CANET ‘15

Pça. Mongrell, 12 46400-Cullera-València 96 172 03 81 - 96 172 0766 f. 96 172 16 14 estirpe@estirpe.es

José Maroto Beltrán Gerente

marotoautomocion@marotoautomocion.com C/ Rey Don Martín, 16 · 46400 CULLERA (Valencia) 96 172 09 03 · 96 172 04 25 · Fax 96 172 09 03 www.marotoautomocion.com

284 EL CANET ‘15

PAPERERIA I DESPATX INFORMATITZAT D'APOSTES Combinacions per ordinador de Quinieles, Primitives, i Bonoloto

ESPERANZA FENOLLAR C/ La Bega, 17 - CULLERA Tel. 96 173 86 77

Mari Carmen Osa Jover mosajov@mapfre.com

Silvia Osa Jover siosajo@mapfre.com

Enka Llinares ellinar@mapfre.com

C/ del Riu, 35 Telf. 96 173 81 11 Fax 96 172 48 26 Diagonal del País Valencia, 33 Telf. 96 172 34 59 Fax 96 172 33 94 46400 CULLERA / Valencia

285 EL CANET ‘15

ALQUILERES TURÍSTICOS Plaza Mongrell, 7 - 46400 Cullera Tel. 96 173 12 80 - Fax: 96 172 66 57 alquitur@alquitur.es - web: www.alquitur.es

C/ La Bega, 27 - 7b, Ed. “Euro” Tel. 96 173 06 86 Mòvil: 650 48 26 38 vicente.garrigos.alandete@gmail.com 46400 Cullera (València)

286 EL CANET ‘15

Autocares J. SARRIÓN S.L. Partida Seniadés s/n 46400 Cullera (València)  96 172 25 97  96 173 12 92 sarrion@autocaressarrion.com

287 EL CANET ‘15

Manolo Perruqueria 96 173 84 84 Carmina Estètica 96 173 84 85 Avgda. País Valencià, 27 bis. 46400 CULLERA (València)

288 EL CANET ‘15

Francisco J. Domínguez Montesinos Rambla San Isidro, 10 46400 CULLERA (VLC) T. 96 172 50 42 y F. 96 73 80 54 fdominguez@cograsova.es www.gesconasesoria.com FINANCIERA FISCAL LABORAL CONTABLE

Av. País Valencià, 12 46400 · Cullera t. 96 172 33 23 f. 96 173 89 69 www.llevant.net

Administración de fincas Agencia de seguros Inmobiliaria

289 EL CANET ‘15

- UNIFORMES COLEGIALES Y LABORALES -BORDADOS INDUSTRIALES -POLARES -BLUSAS FALLERAS - BANDAS Y CORBATINES CERVANTES, 16 46400 CULLERA ca_alba@hotmail.com Tel. 669 187 130

Modesto Ballester, S.L. Ctra. CV-50, km. 20 Apartado Correos, 74 46600 ALZIRA (Valencia) Tel.: 96 241 05 32 Fax: 96 241 92 52 modesto@mballester.e.telefonica.net www.modestoballestersl.es

290 EL CANET ‘15

Rei en Jaume 17, 2on CULLERA 960 264 561 www.siveo.es 291 EL CANET ‘15

Construccions

Ramon Arlandis SL Pressupost sense compromís

Carrer dels Gils, 15 46400 CULLERA (València) Telèfon: 685 95 00 03

ANDRÉS GÓMEZ CLIMENT Metge Joan Garcés, 45; 5é - 14 46400 CULLERA (València) Tel i Fax: 96 172 11 91 Mòbil: 665 84 38 81 292 EL CANET ‘15

Roselló Perfumeria - Drogueria Complements C/ Antonio Renard, 3 46400 Cullera (València)

Administración de loterías nº1 Passeig Doctor Alemany, 8 46400 Cullera (Valencia) 96 172 46 48 293 EL CANET ‘15

Ateneo Musical Almuerzos populares Comida del dia todo el año Pizzas Caseras a 5€ C/ Ateneu Musical, 15 46400 Cullera (Valencia) Tel. 96 172 21 70

- Videoporteros - Instalaciones elécticas - Mantenimiento de Comunidades - Instalador Fermax 2011 - Telefonia - Instalador Rointe Calor azul

294 EL CANET ‘15

LA BODEGA DE PI PLAÇA ANDRÉS PILES Nº 3 De 8:00 a 15:00 y de 18:00 a 23:00

CHARCUTERIA AL CORTE BODEGA DE VINO SALÓN COMEDOR (Degustación) ALMUERZOS POPULARES ALMUERZOS PARA EL COLE Teléfono: 687 79 33 37 Correo: piquerasosa@gmail.com

295 EL CANET ‘15

PELUQUERÍA ANA HORARIO Lunes Cerrado 9:30 - 13:00 15:00 - 19:30

Teléfono: 617190939 Calle La Marina s/n 46400 CULLERA (Valencia)

C/ Padre Antonio Berenguer, 4 46400 CULLERA Tel. 620 80 11 28 296 EL CANET ‘15

Tapas Bocadillos Frituras de pescado

297 EL CANET ‘15

PROMOCIONS I CONSTRUCCIONS Venda i lloguer de vivendes i places d'aparcament. Rehabilitació i reformes integrals de vivendes. INFORMACIÓ. 617716575 961723479 C/Muñoz Degrain nº79, baix dreta. 46400 Cullera València promoconpiris@telefonica.net

Plaza Llibertat, 17 46400 Cullera (Valencia) Tel. 96 173 89 64 - 637 769 088 Avda. Al Vedat, 43 46900 Torrent (Valencia)

¿Conectamos?

298 EL CANET ‘15

L’Olivero de Sueca Fred Galiana i Gallach D.N.I. 20768881-L

Av. de la Mar s/n 46410 SUECA (València) Magatzem tel. 961 710 101

JAVIER Tel. 961 112 506 629 649 578 Apdo. de Correos 286 46400 CULLERA

hertomar@hertomar.com www.hertomar.com 299 EL CANET ‘15

300 EL CANET ‘15

- Césped artificial - Sistemas de riegos - Mantenimientos - Poda de setos árboles y palmeras - Tratamientos - Endoterapia en palmeras - Siembras - Creación de jardines TLF: 616.61.55.76 info@jardineríamesnatur.com www.jardineriamesnatur.com

Ven y conoce el nuevo Refugio Totalmente Reformado Amplio Comedor Edificio Marenyet Av. Marenyet s/n Cullera Telf: 96 172 45 66 / 675 409 422

301 EL CANET ‘15

Ubicat al casc antic de Cullera

Restaurant familiar

OBERT TOT L’ANY Carrer del Riu, 2 46400 CULLERA (València) Tel: 96 172 01 52

302 EL CANET ‘15

El arroz de Cullera www.arrozdelaalbufera.com Arroz Albufera LUIS MIGUEL RODRIGUEZ SOTELO AGENTE VENDEDOR ONCE TEL: 633075415 PREMIOS REPARTIDOS FECHA 17-05-2008 5-10-2010 22-12-2006 GORDO 13-2-2012 6-7-2012 NÚMERO 795422 23127 21688 20804 57176 PREMIO Anterior y posterior al premio (79541) Anterior y posterior al premio (23128) 1 Cupón por TPV CUPONAZO 6 Cupones de Ordinario 10 Cupones del Cuponazo de los 100000 € 12500 € 500 € 35000 € 210000 € 6000 €

303 EL CANET ‘15

Bar - Restaurante EL PRADO José Ibor

Almuerzos populares y menú del dia (8€) Carretera Nazaret-Oliva s/n Tel: 656 855 759 46400 CULLERA

Pizzeria Venecia Cerveceria-Taperia Alicia González

Juan Manuel Baldoví Ferrer Amparo Grau Vallet Metge Joan Garcés 32 TLF: 960 116 803 Mvl: 654 507 486

C/ del Vall 60 46400 Cullera (Valencia)

Tel. 96 172 66 74

46400 Cullera

304 EL CANET ‘15

Francisco Javier Tur 619 329 672

C/ Refinet, 4 - 46417 RIOLA (Valencia)

Turrones y Mazapanes Artesanos

Perruqueria

Pilar

BERNABEU C/. Sequia, 44 · Telf. 96 172 13 49 CULLERA www.turronia.com

c/ Verge del castell 7 baix 46614 Favara Tel. 665 331 073 Horari: 9.30 a 13.30 15.30 a 17.30

305 EL CANET ‘15

E S C R I V À f o t ò g r a f C/ Sueca, 45 46400 CULLERA (València) Tel. 961 724 798 - Fax. 961 731 913 e-mail: coprocliment@grupobdb.com www.grupobdb.com

Premi de Fotografia Professional de la Comunitat Valenciana

c/ del vall, 95 - 46400 CULLERA (València) Tel. 961723810 vicentescrivaf@gmail.com

JUAN MORALES LÓPEZ INSTAL·LADOR SANITARI I LLANTERNERIA Cami al Mar, 1 46400 Cullera fontsol@hotmail.com

651 64 60 46 306 EL CANET ‘15

BASAR I LEPOLIES Pastissos de llepolies des de 5 euros Bosses de llepolies per a bodes, comunions, aniversaris i batejos. Pinyates i Garlandes. Gelats i refrescs C/ La Bega, 11 (enfront de la Casa de la Cultura) Telèfon 680 453 084

Rbla. San Isidro 11 961730172 www.opticamarel.com

307 EL CANET ‘15

Mantenimiento Vehículos de Empresa Mecánica en General Plancha y Pintura MUÑECAS DE GOMA EVA HECHAS A MANO PARA TODO TIPO DE EVENTOS (NUPCIALES, COMUNIONES, CUMPLEAÑOS ETC.)

David López Montagud GERENTE Av. Guardia Civil (Frente Peugeot) davidmobil@hotmail.es Móvil: 609 04 73 89 Tel y Fax: 96 172 12 96 46400 CULLERA (Valencia)

LLAMAR A 629965483 criscosca@milacu.es

308 EL CANET ‘15

Menú diario Almuerzos Populares Sábado carne a la brasa Ctra. Sueca 38 (Cullera) Telf: 961720854

Tapas Comidas Pizzas etc. Av. Port 13 Tel. 96 203 47 74

309 EL CANET ‘15

Heu arribat al final del llibret infantil! Gira’l i gaudeix del gran!

Gira’l i gaudeix de l’infantil!

27 EL CANET INFANTIL‘15

Heu arribat al final del llibret!

I ara... a jugar!

Resol aquest encreuat Troba les següents paraules

2 1

3 5 4

Bou – Vigilant – Sopar – Premi – Falla - Canet

W X J Y E B W V

S O P A R C G I

C T R B G B X G

A D E A G F H I

N N M S Y A O L

E F I C L L E A

T D B H P L S N

B O U J M A O T

1 Segons Juan Gabriel, quin premi va aconseguir el nostre llibret en la Generalitat Valenciana en 2014? 2 Segons Maria, de què ens disfressarem en una cavalcada de disfresses en l’any 2000? 3 Segons Maria, quin premi va obtenir la falla del mag? 4 Segons Miriam, quin fenomen meteorològic va ocórrer en 1989? 5 Segons Virginia, un faller es va llançar a la __________ perquè tenia calor.

26 EL CANET INFANTIL‘15

la promoció del valencià on es recollia tota la informació sobre totes les activitats que es van realitzar en l’exercici faller. I aquest treball ens donaria diverses sorpreses que han fet que en la nostra comissió s’hagen superat barreres que mai ens hauríem pensat.

El llibret va ser nominat entre els sis millors de la Generalitat Valenciana, i va ser finalment premiat amb un tercer premi, una fita històrica per als llibrets de Cullera i de la Ribera Baixa, per tal com cap comissió de la comarca havia aconseguit un premi d’aquestes característiques. Va ser molt celebrat perquè no esperàvem pujar al podi amb l’elevat nivell que tenen tots els llibrets de falla que es presenten en la convocatòria, i les llàgrimes de felicitat van inundar els ulls dels fallers, sobretot els meus perquè sé el treball que ha suposat. A més a més, el dia 17 de març ens vam emportar una altra sorpresa molt agradable. El nostre dossier presentat en el Concurs per a la Promoció del Valencià havia sigut guardonat amb el primer premi atorgat per la Junta Local Fallera de Cullera. Aquest premi no havia sigut mai per la nostra comissió fallera, amb una gran dosi de treball, esforç i sacrifici per part de la delegació amb totes les activitats que es van programar durant tot l’exercici faller: 9 d’Octubre, Sant Joan, la primera edició dels Desdejunis Literaris... Amb aquestes dues fites històriques vam passar a la història, i amb totes les pedres en el camí, aquests premis es van gaudir de manera més intensa. Per això, xiquets, lluiteu pel que voleu, al cap i a la fi, a la llarga tot té la seua recompensa i el temps posa a cadascú en el seu lloc. Juan Gabriel Figueres

Un tercer premi molt celebra (2014). Arxiu: AC Falla El Canet

25 EL CANET INFANTIL‘15

monopatí, ens el vam endur al ball i vam començar a torejar. El mercat, ple de fallers d’altres comissions, es va convertir en una plaça de bous, acompanyats pels músics, vam fer una capea allí al mig, on la gent va començar a participar i la van convertir en una nit de falles màgica i diferent. Pobres, als de l’orquestra no els vam fer ni cas, espere que no ens ho tingueren en compte, jajaja. Ara ja fa molts anys que estic vivint a altre lloc, i com a bona valenciana, sóc fallera d’altra comissió, en la qual treballe i done el millor de mi, perquè any rere any tot vaja bé. Però cada acte, cada esdeveniment, cada esdeveniment que portem la banda posada amb l’escut de la nostra falla, allí dalt i prop del meu cor, porte una insígnia cosida, la de la Falla El Canet, la falla del meu cor. Cada volta que vaig algun lloc i El Canet està premiat, o passe per davant de l’antic casal, o per on està la falla, no puc evitar somriure, i per molts anys que passen, per a mi, el Canet encara està i estarà dret. Maria Chulio

revalidar el vuité premi per a la Promoció de l’Ús del Valencià de la Generalitat Valenciana. A banda d’això, vam obtenir dos reconeixements que mai havia pogut aconseguir la nostra comissió. El primer d’ells, aconseguir el primer premi del Concurs de Llibrets de Cullera, ja que feia tres anys que aconseguíem “la medalla d’argent”; i el segon, aconseguir el segon premi per a la Promoció i Ús del Valencià de Cullera, gràcies a tot un calendari d’activitats planificat durant tot un any per tal de promocionar i fomentar l’ús de la nostra llengua. Una vegada cremats els monuments plantats en 2013, l’equip de cultura i el nou president van començar a treballar per tal de seguir consolidant l’activitat cultural, eixa que amb el pas dels anys s’havia convertit en el referent i en la marca amb què era coneguda la nostra comissió i amb què havíem netejat el nom de la nostra falla i havíem despertat l’admiració de nombrosos fallers arreu de tot el món faller, després d’uns anys de decisions equivocades que no fa falta que les comente. Però en eixe any, la cosa es va complicar. Començaren a sorgir comentaris sense saber per què i no ajudaven a tenir l’ambient tranquil per a poder treballar, i a nosaltres no ens ajudava aquest fet. No obstant això, i després de reflexionar durant uns dies, vam decidir que no ens rendiríem per a assolir el que volíem, acabar la nostra feina de la millor manera possible, i si aconseguíem recompensa, millor que millor. La culminació del treball va ser un llibret memorable que tractava sobre el mateix llibret i la seua evolució, amb una part per als xiquets que tractava sobre el que fa por en el món de les falles; i un dossier molt treballat per a

E

2014: el més difícil encara

l meu iaio i el meu oncle sempre m’ho han dit, i ara que ells han passat a millor vida, recorde amb més intensitat aquesta frase: en la vida sempre et trobaràs obstacles que dificultaran la teua tasca, però has de ser fort, valent i constant per a aconseguir tot allò que vols. I aquesta frase és un proverbi que va representar el que va ser l’exercici faller 2013/2014 per a l’equip de cultura de la nostra falla. L’any anterior vam aconseguir èxits com el Premi a la Millor Portada de Llibret en Cullera i també vam

24 EL CANET INFANTIL‘15

Cada vesprada del mes de març havíem d’organitzar els jocs dels xiquets com a delegats infantils i també col·laboràvem amb els més majors per als jocs. Érem molt joves, però amb molta il·lusió i ganes de treballar. Féiem els perols, plens de caramels i llepolies, organitzàvem les curses de sacs, a peu coix, campionats de futbet, parxís gegant al carrer… però el meu preferit era el ral·li humorístic. Uff quins records, fins a 10 persones vam cabre en un Opel antic i vam aconseguir tot el que ens vam demanar, bunyols d’altres falles, fallers d’honor, botelles de vi… jajaja era genial. No crec que ningú dels que érem fallers en aquell temps, haja oblidat aquell famós concurs de Furor que vam fer a la falla, homes contra dones, jajaja cantant: “Corazón, corazón, corazón pintureroooo que pedazo de artistas que hay en la revista de mi peluqueroooo, jajaja los falleros de esta falla, se han comprado un sombrero, que les aprieta el cerebro, pero vamos a enviarlos, al médico de familia, a ver si él los arregla, y sirven para meter…” Bé, hauré de parar de cantar, jejeje.

Per a mi, les meues millors falles a la comissió de la Falla El Canet va ser un dels meus últims anys com a part d’aquesta comissió, l’any que ens vam disfressar de cordoveses i de torers. Aquell any, vam connectar al 100% amb la xaranga que vam llogar, Xaranga La Cafrà. Així, va ser, puff!, un any especial. Divertit, animat, fester, ardent, un any ple de melodies noves (encara no he oblidat la cançó de la granera, jajaja). Eixes falles vam ser la sensació del ball del mercat, el dia 18. Junt amb la participació dels músics i amb gran part dels fallers, vam agarrar un ninot de la falla que era un bou a grandària natural i amb un

Ball de disfresses de les festes patronals (2000). Arxiu: AC Falla El Canet

23 EL CANET INFANTIL‘15

actes. La plantà de la falla va ser tal com tocava; la nostra falla d’aquell any era xicoteta (un molí que tenia una cara i del nas eixien les aspes), i en amenaçar vent haguérem de llevar les aspes però la resta quedà perfecte, no com altres falles que en ser molt grans hagueren de lligar-les o inclús tallar-les per la meitat per a tombar-les. La missa la van fer el dia de Sant Josep i la mateixa vesprada l’ofrena de flors. Aquest retard va fer que cremarem les falles el dia 20 de març (vam ser els únics de la Comunitat Valenciana). Aquell any gaudírem d’un dia més de germanor, tots junts al casal, fins a l’any següent que tornà la festa al carrer. Miriam Miguel

Recorde també tots els divendres sopant en la falla, emportar-me l’entrepà de casa i quan arribava allí estaven les meues inseparables amigues esperant-me. Sempre arribava tard, jejeje. Després féiem les nostres sessions de truc, gràcies a les quals ara per ara sóc una gran jugadora, he tingut molt bons mestres en El Canet.

R

Memòries a una falla… a la meua falla

L’any del “mag” mai oblidaré aquell 5é premi dels meus primers anys de fallera, amb la cara pintada amb el 5 i flamant d’alegria. Estareu preguntant-se un 5é i tanta festa… doncs sí, abans no hi havia seccions, érem moltes falles però sempre han destacat les intocables (Raval, Passeig, Taüt i Sant Antoni), així que, per a nosaltres, era un primer disfressat de cinqué. Recorde botar fins que ja no podia més en el mercat quan van dir el nostre premi, cantar el més alt que la meua veu em permetia perquè tots sentiren que sí, eixe premi era de la Falla El Canet. Eixe dia, vaig entrar en casa dels meus pares cantant el que podia perquè ja no em quedava veu, tenim el quint!, tenim el quint!, tenim el quint… fins i tot ma mare es va emocionar de veurem tan feliç aquell dia. Vicent va ser l’artista faller: gràcies; i gràcies també al gran esforç de tots els fallers, van ser unes magnífiques falles. Cada cavalcada de disfresses de festes del poble, era una nova experiència, m’encantava desfilar i divertir-me amb els meus, i altre moment que recorde com si fóra ahir, va ser aquella cavalcada que anàvem d’egipcis. Després de tota la vesprada desfilant, la meua millor amiga i també fallera de la Falla El Canet i jo, encara vam tindre forces per arribar al Bar Tropical i amb músics de diverses xarangues, ballar fins que no poguérem més i fins que ja vam haver de tornar a sopar al casal (a altes hores clar).

ecorde aquell dia 16 de març al matí, vaig arribar al casal de la falla i estaven preparant l’esmorzar. Mentrestant, el dia anterior havíem anat a pel monument i a penes quedaven fer alguns retocs. Dia 16 i no teníem res planejat, però jo no podia esperar més a començar la festa fallera amb intensitat. De sobte, un faller i company de batalles em va proposar anar amb la seua motocicleta ben castigada pels anys, de visita i fins que quedarem bé, a tots els casals de les falles de Cullera. En dos minuts ja estàvem de camí al Raval, i a poc a poc, vam anar compartint rialles, anècdotes i cançons amb tots els fallers de les diferents comissions. Ja de nit, ens esplaiàrem en la Falla Mongrell i encara que ens va costar haver d’abandonar aquell casal, les albades estaven arribant a la falla i vam haver de tornar… tal com vàrem poder, clar. Pablito, gràcies per aquell dia, va ser el millor dia 16 que he passat.

22 EL CANET INFANTIL‘15

creixent i enriquint-se any rere any. Sou el llegat més valuós que tenim i que podem demanar, i en vosaltres confiem perquè continueu amb l’entramat d’aquesta petita falla, però grandíssima d’esperit i amb una força descomunal. Virginia Ruiz Criado

L

La pluja de 1989

a meua família, com moltes de les famílies valencianes, és de tradició fallera. Personalment la Falla El Canet m’ha vist nàixer, i en ella he passat una gran part de la meua vida, he viscut moltes alegries, però també penes que hem superat tots junts com una gran família. M’ha donat l’oportunitat de conéixer gent d’aquella que és impossible oblidar. I és que són tants els bons records que guarde que no sabria molt bé que no contar…

Com a bona família fallera també a casa tenim un president, i allà per l’any 1989 mon pare va ser triat president de la falla. Aquell any jo tenia set anys i recorde amb alegria que ma casa es va omplir de músics i festa els tres dies de falles a les despertades, però guarde uns bons records d’aquell any en particular. Com a xiqueta, la setmana fallera era el millor, jocs, berenars i rencontres amb els amics, i arribava l’hora del playback al carrer, una cosa que no era habitual però que aquell any vam fer. Va ser molt divertit fer de Pimpinela amb el meu germà (ho recorde com si fóra hui). Aquell any 89 va ploure els tres dies de falles, i mon pare sempre conta que es van reunir tots els presidents i acordaren endarrerir els actes un dia, per vore si parava de ploure. Al final, en vore que no parava, van fer tots els 20 EL CANET INFANTIL‘15

Els monuments van ser tallats per l’oratge. Els pallasos volen, de José Ibor (El Canet de Cullera, 1989). Arxiu: AC Falla El Canet

com la llum al nostre cau faller. Allí l’amagaren, entre rialles i plors per la seua malifeta. Però, què creguéreu que passà quan el vigilant isqué del vàter i es trobà amb el carrer buit? Fins i tot la policia es presentà al nostre barri per tal de trobar la falla perduda. A la fi, els fallers tragueren el monument del seu amagatall i escarmentaren al vigilant que més vigilava la seua panxa que la nostra falla. La següent historieta encara és més antiga que la que us acabe de contar, i no molt sé d’ella. El que sí que sé és que un any, la comissió va llogar un artista faller reconegut perquè s’encarregara de fer el monument gran de la nostra falla. Doncs bé, pocs mesos abans de plantar la falla, l’artista aparegué en l’estació de tren, tot embolicat de cap a peus en paper de plata, amb casc i amb una antena feta amb una perxa i tot, al·legant que els extraterrestres l’havien cridat i anava a la recerca d’ells, que deixava de fer falles per anar a buscar-los; més que un artista faller pareixia un teletubi de l’espai! A tal punt va arribar el trastorn d’aquest home, que ens deixà plantats a nosaltres, i sense ninots que plantar per a les falles d’eixe any. Una altra història us vull contar, aquesta més recent. Tots sabem que el dia de Sant Josep, l’últim dia de falles, les falleres majors i presidents d’eixe exercici agafen un ninot del monument i se’l queden de record del seu regnat. Doncs bé, aquesta història és un poc diferent de l’habitual. Hi hagué un any que un dels ninots del monument gran va ser un bou; però no un bou qualsevol, no. Feia més d’un metre i mig d’alçada, musculat com un Miura i amb unes banyes

més grans que les del mateix dimoni. Tan espectacular era, que cridà l’atenció d’un grup de fallers, i fins a tal punt va arribar aquesta fixació que una nit, després d’haver rebut els premis als monuments, un faller baixà de sa casa amb un monopatí; van pujar el bou al monopatí, el nugaren bé i allà que se’n va anar el bou, de roda per tot el poble en companyia de la colla de fallers que l’havien tunejat. Més històries vos puc contar, com per exemple aquelles falles en què la comissió va dinar en un restaurant a vora mar, i un dels fallers acalorat i acomboiat per la situació, es donà el primer bany de la temporada al blau de la mar. O la història d’aquell faller que desaparegué una nit de la setmana fallera, i aparegué després de 24 hores; se l’hagué de buscar per tots els racons del poble, i resulta que va fer com el protagonista de la cançó del recentment desaparegut Peret: no estava mort, estava de parranda! També em ve a la memòria aquella colla jove de fallers que, després de tancar l’envelat i acabar-se el ball a la nostra falla, es quedaren dins del cau faller i es prepararen un bon ressopó amb l’esmorzar del sendemà; o la història d’aquell matrimoni que cada any prepara el seu llit perquè una fallera que han adoptat com a neboda es deixe caure al seu llit a descansar durant les despertades. Aquestes i moltes més històries tan curioses i divertides han ocorregut de veritat en aquesta falla. I jo, com a fallera de molts i molts anys que sóc, vos aconselle i anime que continueu durant molt de temps com a fallers de la falla El Canet, a fi que la història d’aquesta falla (i no solament la història dels llibres, sinó l’autèntica història de cadascú viscuda en la mateixa pell) puga continuar

21 EL CANET INFANTIL‘15

X

Petites històries caneteres

iquets i xiquetes, molts contes haureu sentit, però aquest és diferent de tots. Com sabeu, aquest any celebrem l’aniversari de la nostra falleta, i compleix ni més ni menys que quaranta anys; molts de vosaltres encara no hauríeu nascut quan els fets que vos narraré ocorregueren, però no patiu, perquè jo vos ho explique tot. Llegireu unes històries basades en fets reals i amb personatges de carn i os, encara que no nomenaré cap nom i tal vegada alguns detalls s’escapen de les meues mans, però no patiu, perquè ho descobrireu segons aneu creixent com a fallers...

Llavors, començarem per una mítica història. Tal vegada no ho cregueu en llegir-la, però podeu preguntar sobre la seua veracitat i de segur que us la confirmen. Aquesta història versa sobre quatre fallers i un guarda de falla. Aneu fent-se una idea del que ocorregué? Fa molts anys, la nostra comissió era humil i no hi havia molts dinerets, així que teníem uns monuments xicotets però molt bonics. Tant va ser així, que durant tota la setmana fallera les bromes dels fallers i la falla creixien com la bromera. Fins i tot, uns pocs fallers s’adonaren de com de despistat era el vigilant de la falla. Era clar que poc s’havia de controlar aquell any, però el fet de dormir mentre s’estava treballant, això era impermissible! El cas és que una nit de falles, quatre fallers es disposaven a xafar l’orella i descansar, quan van tenir una idea: es van amagar per vigilar al vigilant, i quan aquest s’alçà del seu lloc per a fer una visita al vàter, els fallers isqueren del seu amagatall, agafaren entre els quatre el monument i se l’emportaren

El monument que havia desaparegut. Ball de máscares, de Vicent Montagut (El Canet de Cullera, 1998). Arxiu: AC Falla El Canet

19 EL CANET INFANTIL‘15

Retalls de 40 anys Anècdotes històriques de la nostra falla contades per als xiquets

18 EL CANET INFANTIL‘15

17 EL CANET INFANTIL‘15

2014: pintant l’excel·lència Les falles de l’any passat per a molts va suposar un any difícil d’oblidar pel que s’havia treballat. Milloràrem el llibret i també la promoció, i en un període molt curtet visquérem molta emoció. El tercer premi a València al poble mai havia arribat, és un premi a la constància i al fet d’haver millorat. Llàgrimes justificades d’un gran treball realitzat, que havia rebut xerrades moltes amb molt poc trellat. I pel que fa a la promoció de la llengua valenciana, vam fer una gran difusió amb molts actes a la gana. Aconseguírem un guardó que era quasi impossible llevar-li’l al campió, onze anys imbatible. Tot açò es va aconseguir treballant intensament, molt vam haver de sofrir però gaudírem del moment.

Falla explicada, falla acabada Amb tot el que hem contat la falla vos hem explicat, esperem que vos haja agradat i els majors hagen recordat.

16 EL CANET INFANTIL‘15

Vos expliquem a continuació les escenes del monument, amb una major extensió i ho entendreu més fàcilment.

Maleïda pluja del 1989 Farà uns vint-i-sis anys en falles ací ens va ploure, hi hagueren diversos danys que ara anem a remoure. Les pobres falles grans les van haver de tallar, per a no lamentar uns possibles danys. La nostra Fallera Major ofrena no van tenir, fet que va ser un horror i l’any següent va repetir. Tots els dies van estar dins del seu casal, van ser Falles per a oblidar per culpa del temporal.

Pintem un bou amb rodes!

També vos hem de contar un relat que és molt concret, amb un bou particular que no era gens discret. Era un miura ben fornit que era un ninot de la falla, que més d’un dia o una nit provocava una rialla. Els fallers li van posar en les seues cames, un patí en quatre rodes i pel barri el van passejar. A més d’un pobre vianant que anava passejant, els cafres li’l van llançar i a córrer es van posar.

15 EL CANET INFANTIL‘15

I a un matrimoni faller que vivia en la barriada, li’l pujaren del carrer a la seua balconada. Un bon esglai li donaren a la seua xiqueta, quan allí el bou li posaren tota la colla fallereta.

Sempre hi ha algun revoltós en cada comissió En qualsevol comissió trobem una persona que posa molta passió i sempre tot ho dóna. Ja siga treballant o fent moltíssima festa, tota la gent és important no hi ha ningú més que la resta. Sempre hi ha algun revoltós que fa alguna cafrada, sol ser un que és molt graciós per a fer l’animalada. Un faller tenia calor i volgué anar a la mar, la dona li digué: no tens valor, i quasi nuet va nadar. Un altre es va rebotar i de festa se’n va anar, els fallers el vam buscar i l’endemà va tornar.

La falleta que es va moure Va ser en un moment on el nostre vigilant, es va deixar monument perquè li estava apretant. A un monument infantil que era menut i humil, li van aparéixer cames abans d’encendre’s en flames. Però ja era reincident i ja se l’havia deixat, i per això certa gent el va deixar escarmentat.

14 EL CANET INFANTIL‘15

Tot va ser una brometa però el varen esbroncar, perquè era molt xicoteta i molt fàcil de furtar. Eixe vigilant tan llest l’any següent no va tornar, es va sentir un poc molest perquè el van esglaiar.

40 anys de falla contats per a la xicalla Una xiqueta presideix el remat del monument, d’unes flors ella gaudeix perquè ella està somrient. Ella és la comissió en aquests quaranta anys, amb una gran tradició i posseeix diversos guanys. Ella explica a una xiqueta que sou vosaltres, comissió, xicalla que no està quieta i per escoltar té il·lusió. En aquestes quatre dècades, fora de representants i de les falles plantades, hi ha hagut fets interessants. Alguns en el món no estaven, quan un artista faller en sa casa no el trobaven, i no estava en el taller. L’home estava disfressat d’una espècie de marcià, no sabíem què havia passat, pareixia un milicià. Havia patit un trastorn i ens vam quedar sense falla, en el seu retorn ho explicaren a la xicalla.

13 EL CANET INFANTIL‘15

MONUMENT INFANTIL LEMA: RETALLS DE 40 ANYS ARTISTA: ARTURO BENAVENT PÉREZ GUIÓ I CRÍTICA: JUAN GABRIEL FIGUERES SECCIÓ: PRIMERA

Escolteu la nostra xicalla! Feu-ho amb molta atenció! Anem a explicar la falla de la vostra comissió! En ella vos contarem que estem de celebració, perquè enguany commemorem quaranta anys de tradició. Narrarem alguna història que hem viscut ací la gent, farem un poc de memòria per a entrar en l’ambient. No vos farem esperar! Ara ens anem a endinsar en històries fascinants! Avís per a navegants!

12 EL CANET INFANTIL‘15

Quart premi de la Secció Segona

11 EL CANET INFANTIL‘15

Cullereta i Distintiu d’or atorgats per la JCF i per la JLF de Cullera Carla Franco González Noemi Lechiguero Moncho Saray Miguel Fernández Cullereta i Distintiu d’argent atorgats per la JCF i per la JLF de Cullera Albert Bou Blasco Mireia Matilla López Erik del Moral Castelló Sara Jian Sanz Navarro FALLERA MAJOR INFANTIL 2014 Amanda Franco González

Silvia Abrahamyan Beneite Mateo Adam Rivero Albert Bou Blasco Aitor Bou Mahiques Dashley Català Baixauli Sergi Colom Malonda Àngels Conde Castelló Julia Conde Castelló Héctor Correcher Giner Erik del Moral Castelló Amanda Franco González Claudia Gómez Guerola Silvy Gómez Guerola Adrià Gomis Pons Paula Gomis Pons Estela González Bou Edurne Martínez Roldán Mireia Matilla López Ruben Matilla López Saray Miguel Fernández Nerea Lei Piera Sala Rubén Renard Palau Lidia Sala Oliver Victor Sala Oliver Ruth Sanz Navarro Sara Jian Sanz Navarro Álex Simpson Uviedo Miriam Simpson Uviedo Noelia Vallejo Musteikiene

COMISSIÓ INFANTIL I RECOMPENSES 10 EL CANET INFANTIL‘15

Reina d’esta falla, eres triada, musa de l’art... d’infantils, dolça mirada, i màgica de fada... a vegades cristal·lina, per llàgrimes subtils. Permet, que uns donyets vigilant, descobrisquen de tu, certes maneres, dient, que eres una bona estudiant... són alguns que et volen... i diuen com eres. La nostra Carla és discreta, en la foscor, furtiva del rebost, per la llepolia, busca i rebusca el seu tresor... el torró i el xocolate, dia rere dia. Francisco Camps Muñoz Este poeta a versos et dibuixa, paraules de colors, tracen les ratlles, la nit de la cremà, com màgia de bruixa, els teus ulls emocionats i plorosos... veuran cremar... cartó, fusta, i borumballes. Li agraden els jocs al carrer, el soroll de la pólvora... és coetera, divertir-se en la falla, com ha de ser, esta xiqueta és... revol de primavera.

8 EL CANET INFANTIL‘15

ARLA RANCO ONZÁLEZ

C F G

A LA FALLERA MAJOR INFANTIL 2015

Aroma fresca desprens... tu, criatura, com a rosa tendra, embolicada de rosada, la brisa t’acaricia, de març... i perfumada, airejant la teua essència, neta i pura.

Com fallereta major, desfiles candorosa, vestida amb brillants i fantasies, pareixes del roser, la millor rosa, quan aguaita el teu somriure, tots els dies.

7 EL CANET INFANTIL‘15

6 EL CANET INFANTIL‘15

–No, no pots parlar amb ella –va dir Somnis–. Perquè tu no estàs ací. A més, recordes el que t’ha dit Viure? Que has de gaudir de les teues falles. Però jo et dic que has de gaudir de totes les falles que viuràs i de tots els moments que a la teua vida tindràs. Perquè les Falles futures de hui, seran les passades de demà. I Memòria farà que sempre les recordes, mentre que Viure tornarà a nàixer i a créixer any rere any per a fer de les falles un art i un sentiment de continuïtat i de nou començament. I jo faré que somnieu sempre en les pròximes falles, que cada vegada que es creme una falla, tingueu ganes que comencen les següents. Carla sempre tenia eixe sentiment. Ara ja sabia que Somnis era la responsable. –Però… la Falla El Canet aquest any fa quaranta anys, i la majoria dels fallers eren xiquets quan es va fundar, i als de la comissió infantil ens faltaven anys per nàixer. I m’agradaria molt que tots coneguérem tota la història de la nostra falla, totes les seues anècdotes i moments emotius i divertits. –Ja tens un nou somni –va dir la fada–. I qui creus que té memòria per a contar-li a tots el que has vist? –Els iaios! –exclamà la xiqueta. La seua ment estava fent un pla artesanal. Parlaria amb tots els iaios i adults, i junts farien un meravellós llibret, en totes les històries que havia viscut la Falla el Canet. I també contarien les històries als xiquets, i ells farien retalls de paper i ninots d’eixes meravelloses anècdotes. I Carla va obrir els ulls, Dunia i Joan eren al seu costat. Ja era de dia, i les seues falles especials començaven en eixe moment. I la seua falla eren eixos xiquets retallant papers que eren ninots plens dels records de la memòria col·lectiva de la Falla El Canet. Eixos ninots que cobraven vida i que havien nascut amb el seu somni. I Carla va saber que eixes no serien les seues úniques falles especials, per a ella, per a Dunia, Joan i tots els seus amics i familiars. Sempre serien especials, i sempre les somniarien, viurien i recordarien. Perquè això són les Falles: Un cicle de somnis que es repeteix any rere any, per a recordar, viure i somniar, tots junts a la Falla El Canet de Cullera. 5 EL CANET INFANTIL‘15

–Mira: Eixa és Dunia, la teua Fallera Major, està ajudant a arreplegar les taules i a netejar el casal. T’estima molt, saps? Carla somrigué: Dunia era com una germana major per a ella. –I Joan, el teu president, encara que ha d’estar vigilant que la falla quede ben plantada, sempre es preocupa per tots els detalls. I cuida molt de Dunia i de tu, vol que el vostre any siga inoblidable. La xiqueta va somriure de nou. Viure tenia raó: El seu president sempre cuidava de tots els detalls, i encara i tot l’estrés de ser president, mai deixava que cap contratemps ni cap altra cosa provocara cap tipus de desil·lusió en ella o en Dunia; per a elles sempre tenia bromes i rialles, i bones paraules. –Aquestes són les teues falles com a Fallera Major Infantil, Carla. Dunia i tu heu de gaudir cada segon i viure cada instant. Carla va mirar Dunia. Clar que ho viurien tot, i ho viurien juntes, com havien fet fins aleshores. Serien les millors falles de la seua vida. Dunia va eixir de la barraca en una muntanya de cadires. I la Fallera Major va tornar, però no era Dunia: Era la mateixa Carla uns anys més tard. –Viure, qui és eixa xica que és com jo? –Ets tu, en el teu any com a Fallera Major. Carla va buscar a la xicoteta Viure, però on abans era ella, es trobava una altra fada molt gran en un vestit de valenciana molt modern en color verd. –Sóc L’Esperit de les Falles Futures. El meu nom es Somnis. I eixa ets tu en el futur, quan sigues gran i pugues ser Fallera Major de la Falla El Canet. Carla es va meravellar. –Somnis! Vull parlar amb ella! Vull que em diga com serà la meua vida, que em diga quins estudis faré, quins amics tindré, qui seguirà a la falla… 4 EL CANET INFANTIL‘15

Carla va dubtar, però finalment es va posar el polar de la falla damunt del pijama, tenint cura de no desfer-se el monyo. Va agafar la diminuta maneta de la fada, qui va obrir la finestra. No va entrar res de fred. Aleshores, la fada va alçar el vol, i es va emportar Carla amb ella. Des del cel van vore tota Cullera amb el seu blau mar, negre a la nit, únicament il·luminat per la Lluna. –Això és preciós! –exclamà la xiqueta–. Puc vore tot el meu poble. Però… ha canviat, les cases són diferents. Són més xicotetes… On són els edificis? I… què ha passat en Aquopolis? –No passa res –va dir Memòria–. Només hem fet un retrocés en el temps. Ara som quaranta anys enrere, l’any en què es va fundar la teua falla: El Canet. Cullera començava a ser un poble molt turístic, però no tant com ara. I la gent tenia ganes de mostrar-li al món les meravelles d’aquest preciós racó del país. Vols vore la gent? La fada i la xiqueta van descendir i van vore els tallers artesans, i els edificis en construcció, també van vore com els xiquets jugaven al carrer i com els adults i els vells treballaven o xarraven als bancs dels parcs. I es van acostar al punt on es va plantar la primera falla de la Falla El Canet de Cullera. –Mira, aquest va ser el primer monument de la teua falla. Ara l’estan plantant amb molta il·lusió, pensant en si la falla tindrà èxit. Veus quina cura posen en tots els ninots? Carla va observar detingudament i va reconéixer alguns adults que ara eren iaios i alguns xiquets que per a ella eren adults. Es va emocionar molt. –Memòria! Mira! Eixa xiqueta és… –La fada havia desaparegut–. Memòria? On t’has ficat? –Ella ja se n’ha anat. Carla es va girar i va vore una xiqueta molt menuda, d’un o dos anys, amb un vestit de valenciana actual, quasi idèntic al seu de Fallera Major Infantil. –Qui ets tu? –preguntà Carla. –Sóc l’Esperit de les Falles Presents, i em dic Viure. I acabe de nàixer perquè les Falles de 2015 acaben de començar. Estic ací per a mostrar-te tot el que passa a la falla ara mateix, a la nostra falla en el nostre any especial. Vols vore-ho? La Fallera Major Infantil caminà darrere de la menuda que encara no tenia els suficients cabells per a pentinar-se de valenciana. 3 EL CANET INFANTIL‘15

C

arla es va ficar al llit, però sabia que quasi no dormiria en tota la nit: l’endemà començarien les falles més especials de la seua vida, les seues falles com a Fallera Major Infantil. Li esperaven cinc intensos dies de festes, rialles, actes emotius, desdejunis, esmorzars, dinars, berenars i sopars a la falla. La xiqueta pensava que només pujaria a casa per a vestir-se de valenciana i per a dormir un poc.

Era conscient que havia d’adormir-se, ja havia sopat a la falla, i eixa seria la seua única nit per a descansar abans dels grans dies que estava a punt de viure. Només podia pensar en falles, falles, falles… –Carla… Carla… Estàs dormint? La fallereta no va vore ningú. –Carla, Carla! Sóc ací! Una xicoteta fada en un vestit i pentinat de valenciana molt antic li parlava des del costat del seu llit, sobre la taula de nit, damunt del llibret de la seua falla, que ella ja havia aprés de memòria. –Qui ets tu? –Sóc l’Esperit de les Falles Passades. I em dic Memòria. I he vingut per a mostrar-te-les –va contestar la fada–. Vols vindre amb mi? 2 EL CANET INFANTIL‘15

UN CONTE DE FALLES Sonia Seguí

EDITA AC Falla El Canet Cullera DIPÒSIT LEGAL V-331-2012 COORDINA I MAQUETA Juan Gabriel Figueres PORTADA Tatiana Agrás FOTOGRAFIES Juan Gabriel Figueres Manuel Franco AC Falla el Canet CONTE Sonia Seguí RETALLS Virginia Ruiz Miriam Miguel Maria Chulio Juan Gabriel Figueres El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

“Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info/)”.

Cal descarregar-se un lector de codis QR per a gaudir de tots els continguts d’aquest llibret.

ÍNDEX 1 6 10 12 18 27 Un Conte de Falles Fallera Major Infantil Comissió Explicació Falla Infantil Retalls de 40 anys Jocs

AC FALLA EL CANET 2015 LLIBRET INFANTIL

Retalls de quaranta anys Un aniversari atípic: retalls i anècdotes El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

hotel sicania  Situado en la Bahía de Cullera a orillas del mar. Restaurante panoràmico para banquetes y convenciones.

Joanot Martorell, 14-16 (Playa del Racó) Tel. 96 172 01 43 46400 Cullera (Valencia) E-Mail: hotelsicania@hotelsicania.com Web: www.hotelsicania.com