Estereotip [esteɾeotíp] 1. m. GRAF. Planxa de metall tipogràfic que s’usa en estereotípia. 2. m. SOCIOL. Model acceptat i establit de conducta que un grup o una societat obté a partir de les normes o els patrons culturals prèviament establits.
Edita: AC Falla El Canet
Difusió il·limitada en valencià
Dipòsit legal: V-331-2012 Coordinació i disseny: JG Figueres Portada: Carles Rosaleny Col·laboracions: Irene Bataller, Teresa
«El llibre ha participat en la convocatòria
Broseta, Teo Brunet, Paco Camps, Toni
dels premis de la Generalitat per a la
Cabo, Fani Criado, JG Figueres, José
promoció de l’ús del valencià».
Gallego, Fina Girbés, Miguel H, Luis Martín, Nacho Romero, Maria Rosa Sabater i Salva
«El present llibre ha participat en el
Tortajada
XXV concurs de llibrets organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera amb
Treball fotogràfic: @virruizphotography
la col·laboració del MI Ajuntament de Cullera».
Aportacions fotogràfiques: la comissió, Joan Castelló, @virruizphotography, i
«Este llibret participa en els Premis de les
Fernando Navarro
Lletres Falleres».
Agraïments: Immaculada Cerdà Impressió: Blauverd Impressors Tirada: 175 exemplars
Diputació de Valencia ha concedit una subvenció econòmica per a les comissions falleres corresponent a la Convocatòria de Subvencions a les Comissions Falleres de la Província de Valencia 2021 L’AC Falla El Canet no s’identifica necessàriament amb les opinions dels seus col·laboradors.
8
La nostra xicalla vol trencar estereotips
24
Trenquem els estereotips fallers per a la xicalla
78
Activitats per a la xicalla
2-3
Trenquem l’estereotip de no explicar la portada del llibret
TRENQUEM ELS ESTEREOTIPS FALLERS Carles Rosaleny ≥ Arquitecte i il·lustrador de les portades
En la mitologia grega, per evitar que tingués fills, Dànae fou empresonada en una cel·la pel seu pare Acrisi. Gustav Klimt va immortalitzar este moment en 1908 en una de les seues obres més reconegudes. Com Dànae, les Falles són massa sovint presoneres. Però presoneres dels seus propis estereotips, com si no pogueren trencar o eixir del seu motlle, víctimes de prejudicis, protocols i pors ocultes que les limiten. Com un clixé estampat en un full en blanc que es repeteix igual una vegada i una altra, que no pot ser diferent, però que té tot el full per descobrir.
4-5
Trenquem l’estereotip de no explicar la idea del llibret!!
QUE LA XICALLA TRENQUE ESTEREOTIPS! Juan G. Figueres ≥ Coordinador d’aquest llibret faller
Des de fa uns anys té cabuda en el nostre llibret un llibret exclusivament infantil o un capitol dedicat per a la xicalla, l’ànima de la nostra festa. En el projecte d’enguany volem que ells també trenquen els estereotips més importants de la festa com la falla, la indumentària, la pirotècnia, o la gastronomia; amb el que ells gaudeixen, és a dir, els jocs i les activitats que fan; i també pel que fa alguns valors com el respecte, la tolerància i la integració. Aquests estereotips els trencaran mitjançant contes, poemes i il·lustacions. En acabar totes les lectures, s’han preparat una sèrie d’activitats per als xiquets, les quals careixen de dificultat, canviant respecte a l’any passat. Enguany no hem fet una guia didáctica, sinó que s’han preparat una sèrie de jocs per a complementar els continguts d’aquests llibret. És hora de gaudir trencant estereotips!!
Escena de Germans, de José Gallego (Falla Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal de València, 2017). Foto: JG Figueres
6-7
LA NOSTRA XICALLA VOL TRENCAR ESTEREOTIPS
≥ La nostra xicalla va preparar activitats culturals per a la Nit de Sant Joan. Fotografies: @virruizphotography
12
President Infantil
22
14
23
Falleres i Fallers
Fallera Major Infantil
Recordant 2020
16
Explicació de la Falla Infantil
≥
La xicalla de l’AC Falla El Canet trenca amb molts dels estereotips de les Falles, ja que és una comissió que participa en les activitats culturals, li agrada el seu llibret, juga a jocs populars, entre d’altres. També han pogut gaudir del fet de plantar falles amb una estètica que trenca l’estereotip clàssic. Estil de Cullera, d’Arturo Benavent (Falla El Canet de Cullera, 2016). Foto: Joan Castelló
10 - 11
Un PRESIDENT
INFANTIL que vol trencar estereotips!
HÉCTOR CORRECHER GINER Xiquetes i xiquets: De nou estic ací per a saludar-vos en el nostre llibre, ja que l’any passat no vam poder celebrar les Falles pel que tots sabeu. Enguany, de segur que tots els xiquets i xiquetes gaudirem de tots els actes de la setmana fallera, i podrem jugar en el nostre carrer, que és el que més ens agrada. M’agradaria donar les gràcies a tota la comissió per la vostra acollida i, per descomptat, als meus pares que han fet possible que repetisca en el càrrec de President Infantil. Per últim, dir-vos que vos espere en el nostre casal per a gaudir de les nostres festes!!
12 - 13
Una FALLERA MAJOR INFANTIL que trenca els estereotips!
NOELIA VALLEJO MUSTEIKIENE El dia naix ple de goig. Els carrers de Cullera s’omplin d’alegria. Passa que la Noelia ix de fallera. Serà la Fallera Major Infantil d’enguany. Sembla una autèntica princesa amb els seus cabells llargs de color ros. Quan contemples els seus ulls blaus, el món faller esdevé tot un univers de claror. Cal afegir que el seu somriure és la rialla de tot el poble i és així com este li dona les forces per ballar un parell de danses. Vestida de valenciana, Noelia mostra una bellesa inigualable i, al seu costat, tots exclamen admirats. Alena harmonia pels quatre costats. Rosa Maria Sabater Soliva
14 - 15
Trenquem estereotips per a la xicalla fallera!
TRENQUEM ESTEREOTIPS PER A LA XICALLA! Artistes Fallers Carmen Camacho i Raul Tazo Versos Juan Gabriel Figueres
Un bitxet ens va trencar
Una falla de pel·lícula
la il·lusió de la falla,
està estereotipada,
aquesta no es va cremar,
la crítica l’hem canviada
que trist per a la xicalla.
així el tema es modela.
Renovàvem il·lusions
Molt estereotipada
per a cremar-la aquest any,
està la societat,
però aquestes emocions
per això l’hem plantejada
no les podrem viure enguany.
per a dir la veritat.
ESTEREOTIPS DE LA BELLESA Ací la protagonista que es troba dalt al remat, té planta de gran artista i bonica s’ha posat. Posseir certa bellesa és un estereotip, ser la xica prototip és el que mostra tendresa. Però ser estilitzada no fa que sigues millor, no estigueu de mal humor, per això serà cremada.
ESTEREOTIPS INTEGRADORS La xicalla ha d’integrar a tot el món en la festa, perquè això serà una gesta
És igual que les xiquetes
que s’haurà de valorar.
siguen grosses o primetes, l’important és ser molt bones amiguetes i persones.
Per això ha d’ajudar a difondre tots els actes, perquè tinga un gran impacte el procés per a integrar. És igual si valencians, d’Europa o del Brasil, això ens dona molt d’estil i ens ajuda a fer-nos grans. Les Falles són molt obertes i a cap persona exclouen, per això a tots ens diuen que gaudim d’unes grans festes.
ESTEREOTIPS DE GÈNERE En les festes populars l’home era qui dirigia, el que en fotos eixia era un fet molt singular. La cosa ha canviat i la dona està present, el seu camí s’ha anat fent i ara hi ha igualtat. Trobem dones presidentes i en els càrrecs directius, per marcar les directrius i fer les coses ben fetes. Cal que no discriminem ni per edats ni per sexes, perquè així millor serem en el gran món de les festes.
18 - 19
ESTEREOTIPS CONQUERIDORS Els comissionats festers es basen en tradicions, però no és un mal quefer que hi haja innovacions. Les festes s’han d’adaptar a la societat que viuen, necessari és canviar, això és el que els savis diuen. No hi ha cap excepció amb la festa de les Falles, en les quals hi ha innovació i amb això no hi ha baralles. Cal viure la realitat i adaptar-se molt abans, i fer-ho amb molt trellat ens farà ser molt més grans.
EPÍLEG Esperem poder cremar i mantenir la il·lusió, la xicalla deu tornar a gaudir de l’emoció. Les Falles són alegria i molta felicitat, el treball d’un dia a dia que sol ser sacrificat.
ESTEREOTIPS DE LA XICALLA A una bonica gosseta li agrada eixir al carrer, a casa no està mai quieta perquè allí molt poc pot fer. El mateix li ocorria
Gaudirem altra vegada de les Falles al complet, la festa no està acabada per culpa d’aquest “bitxet”. Sols ens queda esperar i prompte ens podrem reunir, volent-nos tots abraçar i de la festa gaudir.
a la xicalla en conjunt, però ara en la pandèmia el tema està en altre punt. Cal fugir de les consoles quan acabe aquest malson, perquè no esteu a soles i jugueu amb tot el món. Cal que aprofiteu les Falles per a socialitzar, i els fallers i falleres per fi, junts podreu jugar.
20 - 21
La nostra xicalla vol trencar estereotips!
COMISSIÓ INFANTIL FALLERES I FALLERS Silvia Abrahamyan Beneite, Nora Aragó Beneite, Ainhoa Bartolomé Femenía, Albert Bou Blasco, Mario Bustos Peiró, Claudia Bustos Ruiz, Laura Bustos Ruiz, Quintín Carles Taratunskyy, África Cerdán Miguel, Daniela Colom Malonda, Sergi Colom Malonda, Sophia Correa Iriarte, Diego Correcher Giner, Héctor Correcher Giner, Paula Creus Gascó, Claudia de Miguel Criado, Erik del Moral Castelló, Hugo García Blasco, Ainara Gavarrell Gil, Laia Llopis Bustos, Amanda Malonda Jiménez, Teo Martín Beneite, Andrea Martín Todos Santos, Mireia Matilla López, Rubén Matilla López, Erik Ripoll Sánchez, Mark Rosamiglia Novoa, Martina Rosamiglia Novoa Valentina Rosamiglia Novoa, Lidia Sala Oliver, Tania Sapiña Borrás, Marc Vallejo Musteikiene, Noelia Vallejo Musteikiene Fallera Major Infantil 2020
President Infantil 2020
Noelia Vallejo Musteikiene
Héctor Correcher Giner
RECOMPENSES Distintiu d’Argent Andrea Martín Todos Santos Distintiu d’Or Ainhoa Bartolomé Femenía Erik del Moral Castelló
Recordant l’any que es van trencar tots els estereotips!
2020
RECORDANT
Millor Ninot de la Secció Segona
22 - 23
TRENQUEM ELS ESTEREOTIPS FALLERS PER A LA XICALLA
≥ Trencant l’estereotip de la tendresa en les falles infantils. Escena de Musícalíssim, de Carmen Camacho i Raúl Tazo (Passeig-Mercat de Cullera, 2016). Foto: JG Figueres
28
46
60
Teo Brunet
tirar coets?
no juguen a jocs
Miguel H
populars?
L’orige de la passió
30
La xicalla sap
Els fallerets i falleretes
Luis Martín
48
Creant il·lusió José Gallego
Tot s’aturà Salva Tortajada
32
66
Hulk millor que Goku?
La tristesa de Lluís Fani Criado
54
Uns menjars amb molt d’art
38
Paco Camps
Nacho Romero
70
Mohammed coneix les Falles?
Un matí dificil Teresa Broseta
58
La xicalla se’n va
44
prompte a dormir en Falles?
Imagina’t
Toni Cabo
Fina Girbés
Irene Bataller
74
Diversió i cultura fallera... És possible? Sí!! JG Figueres
≥ Al món faller, i més concretament en l’entorn de la xicalla, també podem trobar estereotips. Trencar-los és el mètode en el qual els xiquets podran comprendre millor com és la nostra festa i com la podem millorar. Falla, coets, indumentària, cultura... Cal trencar els estereotips d’aquests elements!! Foto: @virruizphotography
26 - 27
Trenquem estereotips sobre l’origen de les Falles!
L’ORIGE DE LA PASSIÓ Teo Brunet ≥ Il·lustrador i Faller
Més enllà de la creació primigènia de la falla, l'orige naix de les nostres famílies, que ens traslladen les tradicions. Un faller naix faller, inculcada la passió des de menuts. El vincle al sí matern on la passió continua viva.
Història de les Falles explicada pels alumnes de l’IES Maristes. Font: canal de YouTube de Joan Pere Sanchis Martínez
28 - 29
Trenquem l’estereotip que la xicalla no sap com es fa la falla!
CREANT IL·LUSIÓ José Gallego ≥ Artista Faller
1. Tenir una idea i dibuixar-la! 2. Tallar en suro blanc! 3. Armassonar amb fusta! 4. Encartonar! 5. Massillar i donar-li pasta de gotejat! 6. Escatar i aplicar segellador! 7. Pintura base!
Procés de creació d’una falla. Font: canal de YouTube
8. Acabats de pintura i vernissos!
de Nerea Sanfe TV
30 - 31
Trenquem l’estereotip sobre el mite de la tristor de cremar la falla!
LA TRISTESA DEL LLUÍS Fani Criado ≥ Fallera de Cullera i membre de la Junta Local Fallera de Cullera (JLFC)
Cremà d’A la recerca del circ faller (AC Falla El Canet, 2018). Font: canal de Youtube de Verxer88
El Lluís era un xiquet molt faller, tirava coets des de la despertada fins que sa mare el feia anar al llit; això sí, sempre remugant perquè mai no en tenia prou de fer voltes i voltes com una nòria al monument plantat al bell mig de la plaça. Admirava amb els ulls redons com llunes els colors i les formes dels ninots que, segons ell, d’alguna manera estaven vius. La Isabel, veïna des de sempre i fallera de la mateixa comissió, era qui el consolava cada any la nit de la “cremà”. Passaven els anys i es van fer grans, continuaven la seua amistat, però el Lluís s’amagava quan començaven a caure-li les llàgrimes mentre el foc posava el punt final a les seues festes preferides. El Joan i el Gabriel sempre li feien bromes, els tres amics eren alegres i divertits, i no entenien per què se n’anava quan es disparava la traca per encendre el monument. No se’n burlaven, o sí... El que és de veritat de la bona és que ja no eren xiquets i la Isabel tampoc n’era cap xiqueta ja; però sí que continuava l’amistat amb els tres i la festa amb els dos que no ploraven i la Susanna, que s’havia apuntat a la comissió feia ja un parell d’anys o més. No ho recorde, però potser si li ho pregunteu al Gabriel, ell sí. Amb el temps anà agafant responsabilitats i era l’arxiver de la Falla. Els altres de la colla també, igual que de mica en mica s’ompli la pica, la colleta anava fent falla. Possiblement esteu preguntant-vos de qui n’estic xerrant. Té igual. Igual que el poble valencià on va passar tot açò perquè els noms són afortunadament molt valencians o molt corrents entre la població. Hauria d’haver dit “normals” però és una paraula que em posa la pell de gallina i no per l’emoció. Què passa que els altres són no “normals”? Per a modes, la vida. I l’època? Sempre han sigut igual les Falles. No. Però... Voleu saber més de les persones protagonistes? Espere que sí i que continueu amb mi. Més endavant igual us conteste la pregunta. Sabeu que el 2020, per uns huit o nou dies, no vam arribar a plantar les falles, ni a Cullera ni a cap poble valencià dels que estaven ja preparant-se per a l’emoció d’uns poquets dies però molt intensos. Una setmana fallera on, cadascuna de les protagonistes de debò de la festa, gaudiríem de la inevitable i entranyable realitat del ser valencià. Totes les persones que som membres d’una comissió ens hem fet en algun moment la pregunta: per què treballem tant tot l’any per a tindre només tres dies el monument al carrer i cremar-lo? I, no cal ni dir que és difícil d’explicar a qui no és faller, o fallera, no? Llegiu què va passar amb la colla de la qual parlem. És interessant i, a més a més, respondre’m a: per què plorem quan cremem els monuments? O per què evitem l’emoció de la llum i la calor del foc quan els ninots estan a punt de caure i els colors es desdibuixen? Per què diuen els qui no entenen la veritat de les Falles que és trist?
32 - 33
No filosofaré més (quina parauleta,
el got mig ple o mig buit. Com he dit
veritat?) i us conte què va passar amb
que no ho explicaré, sinó que contaré
els anys a la colleta. Joan i Susanna
què va passar, he de recordar-vos una
es van enamorar i continuaven a la
pàgina de la història molt, molt cruel?
Falla. Gabriel, que era més jovenet, va
Queferosa? Avorrida? Inexplicable?
trobar l’amor de sa vida. Va canviar de
Inoblidable? TRISTA? L’any 2020 tot
poble, però continuava amb la seua
anava rodant i de cop: aparegué un
Comissió estimada i, fins i tot, va trobar
virus! La societat sencera, què dic
una xica que el feia perdre el sentit.
jo? El món sencer es va parar i fins
Isabel i Lluís es van casar i van tindre
i tot vosaltres no anàveu a escola.
un fill: el Rubén. Com és lògic i esperat,
Però passaven els dies i ja teníeu
el Rubén també va ser faller; fins i tot,
també, inexplicablement ganes d’anar
amb els anys, President Infantil i...
a escola! Tot havia sigut suspés,
Isabel va ser presidenta de la Comissió.
passaven els dies, les setmanes i se
Sí, ja estem al segle XXI. El problema
suspenien més festes d’arreu del món!
de Lluís amb la tristesa de la “cremà”,
Quina importància té açò per al nostre
va acabar? No, però va canviar i
relat? Moltíssima i ho entendreu de
molt. Quan el Rubén començava a
seguida.
fer-se grandet, ja volia aprofitar tots i cadascun dels segons que les Falles
Quan es va parar tot activitat
duraven i son pare ja no se’l podia
relacionada amb les relacions
emportar a casa quan arribava l’hora
personals (a banda de les econòmiques
de cremar: CREMAR!! Isabel i els seus
i les que en aquest moment no ens
amics van decidir enfrontar-se sense
fan el pes perquè ens vam quedar
la típica tòpica sàtira que els divertia,
sense FALLES!) estàvem preparant-
enfrontar-se al tema perquè el Rubén,
nos per a les nostres FESTES a
que adorava son pare, es va rebel·lar i
València! PERÒ NO VAM PLANTAR
preguntava: Per què? Per què?
ELS MONUMENTS! Això vol dir que NO ELS VAM CREMAR! Ja sabeu per
La tristesa és un sentiment, una emoció
on vaig. Rubén li va dir a son pare que
que si saps com encarar-la pots girar la
si estava més content. La pregunta el
truita (siga del que siga: creïlla, creïlla
va deixar bocabadat i la resposta va
i ceba, francesa, de verdures (agggg),
ser NO!
de tonyina... Ja sabeu). Allò de veure
La cremà és necessària per a donar-li sentit a les Falles. Cremà d’Informació a la carta, de Xavi Tur. (Falla El Canet de Cullera, 2015). Arxiu: AC Falla El Canet
34 - 35
El foc, un element necessari per a cremar les falles. Escena de La llegenda de la tradició viva (Falla El Canet 2017). Arxiu: JG Figueres
Les Falles no tenen més sentit que recordar-nos qui som, d’on venim, quin sentit té l’existència si no se sap bategar al ritme dels sentiments? (Sabeu que bategar és el que fa el cor, no?). Si considerem trista la “cremà” és que no som capaços ni capaces de viure amb la intensitat que es mereix el nostre pas per la roda del temps, per la vida. Tos sabem que naixem, creixem, algunes persones tenen fills i es reprodueixen, d’altres no i, sense poder evitarho, morim. Així és! La nostra capacitat creativa com a Falles, No! No teniu ganes de veure cremar una Falla? Segur que sí i a eixa conclusió va arribar el Lluís i així li ho va explicar al Rubén gràcies a l’ajuda del Gabriel, que el va espentar a traure de dins l’amor per les Falles. Quan estem encenent un monument, que és el fruit del treball de molta gent, i que comporta tot un llegat que és Patrimoni Immaterial de la Humanitat, li explicava el pare al fill alhora que estava explicant-s’ho a ell mateix, estem assegurant-nos que continuarà la nostra identitat, la nostra aportació a la història. Si les Falles no es cremen, no es tornen a fer, no es tornen a plantar, molts dels pobles valencians (tots no fan Falles) no tornen a expressar-se amb allò que és l’essència de saber que estem, que som i que continuarà la vida amb una miqueta de nosaltres escampant-se com les flames que abracen els ninots per tornar a donar-los sentit. Quan la colla del Lluís el va escoltar, estaven amagats al corredor de sa casa per comprovar com anava la cosa, va començar a plorar. Van entrar al menjador i aplaudiren al Lluís que en aqueix moment estava abraçat a Ruben amb somriures i llàgrimes. Perquè, de vegades, les llàgrimes també són de felicitat, de satisfacció i d’esperança. Us esperem per a cremar els monuments les pròximes Falles.
36 - 37
Trenquem l’estereotip sobre la data de les celebracions falleres!
UN MATÍ DIFÍCIL Teresa Broseta ≥ Escriptora
Gala Fallera Infantil de Cullera, on els representants de la xicalla es vist amb la indumentària fallera. Font: canal de YouTube Cullera TV
Era el primer dia de Falles i havia eixit un matí preciós. El sol brillava en un cel sense núvols i bufava un airet suau i dolç com una carícia. L’aroma de les flors dels tarongers de la plaça es barrejava amb l’olor de l’oli de la bunyoleria, amb la del xocolate desfet del bar de Toni i sobretot, sobretot, amb el perfum de la pólvora. En casa dels Llopis, com en moltes altres del barri, els dies de falles hi havia molta gent. Pertot arreu es veien matalaps unflables i bosses de roba, i la cua a la porta del bany era constant. Un cacau d’allò més divertit! Sobretot per a Martina, Júlia, Daniel, Guillem i Valèria, els cinc cosins que passaven junts aquells dies. Mentre pares i mares preparaven els desdejunis i llevaven andròmines del mig, la iaia Lola s’ocupava de pentinar monyos i rodets. Quan només li faltava pentinar els cabells rebels de Valèria, la menudeta, digué als quatre majors: – Vinga, ja podeu anar a vestir-vos! Com que les mares i els pares també es vestien per a tots els actes, calia que col·laboraren tots, i els cosins estaven avesats a ajudar-se els uns als altres. Es posaven calces i sinagües, camises i calçotets, faldes i gipons, i després la iaia rematava la faena nugant faixes i llaços i posant jupetins, davantals i mocadors de cap i de pit. Ho tenien tan ben organitzat que sempre arribaven al casal dels primers! Quan la iaia estava a punt de clavar l’últim ganxo en el monyo de Valèria, esclatà al fons de la casa un aldarull de plors i crits. En un tres i no res, tots els adults de la casa, a mig vestir, s’aplegaren a la porta de l’habitació dels cosins. – Què vos passa?
38 - 39
– Qui s’ha fet mal? – Què teniu? Júlia, Daniel, Martina i Guillem començaren a parlar a la vegada. L’àvia Lola, que acabava d’arribar-hi amb Valèria al braç, demanà: – D’un en un, per favor! Què vos passa? – Que estic horrible! – cridà Martina. – I jo! – exclamà Daniel. – Jo no pense eixir així al carrer – assegurà Guillem. – Ni jo! – ploriquejà Júlia. La iaia Lola va ser la primera a reaccionar. Envià pares i mares a acabar de vestir-se, i a vestir a Valèria, i s’encarà amb els quatre nets majors. – Es pot saber què vos passa? – Mira’m! – exclamà Martina –. El vestit em para fatal perquè estic massa grossa. Semble una botifarra! – I jo estic massa prima! – es queixà Júlia –. Semble un sac de creïlles! – I jo soc massa alt – intervingué Daniel
–. Estic ridícul amb saragüells! – I jo... Jo no sé què tinc, però estic horrible! – rematà Guillem. La iaia Lola els mirà d’un en un. Mirà Martina, que semblava a punt de rebentar el cosset i no havia pogut cordar-se la falda. Mirà Júlia, amb el gipó balder i la falda fregant el terra. Mirà Daniel, que ensenyava mitja cuixa sequeruda davall del saragüell. Mirà Guillem, amb els calçons pels turmells i les mànigues de la camisa a l’altura del colze. Els mirà de dalt a baix i de dreta a esquerra i aleshores, quan ningú s’ho esperava, amollà una carcallada. – Iaia!!!! La queixa dels quatre nets va ser unànime. La iaia Lola alçà les mans, demanant calma, i digué: – Què vos sembla si cadascú es posa la seua roba? – Què? – s’astoraren Martina i Guillem. – Com? – xisclaren Daniel i Júlia. – No recordeu que vos hem arreglat tota la roba? – rigué la iaia – Si heu crescut més d’un pam des de l’última vegada que vos la posàreu!
40 - 41
A la xicalla sempre li queda bé la indumentària valenciana (2019). Foto: Ajuntament de Cullera
– És de veres! – recordaren Júlia i Guillem. – Que fort! – exclamaren Daniel i Martina. Feia tant de temps que no s’havien pogut vestir de valencians que tota la roba se’ls havia quedat menuda. Per això la iaia, que tenia les mans màgiques, havia tallat per ací i cosit per allà per adaptar els vestits d’un al cos d’un altre. Entre bromes i rialles, els quatre cosins es despullaren i, supervisats per la iaia, es tornaren a vestir amb les peces que els pertocaven. – Què em dieu ara? – demanà la iaia. Els quatre es miraren a l’espill amb un somriure satisfet. Ara ajustaven perfectament gipons i cossets, les faldes s’havien cordat sense problemes, els saragüells i els calçons cobrien la part de les cames que havien de cobrir i les mànigues de les camises arribaven a la monyica. Ningú podia tindre la mínima queixa! – Estem perfectes, iaia! A tota pressa, la iaia rematà els detalls de les indumentàries. Quan cada cinta i cada mocador estigueren al seu lloc, els donà el seu vistiplau: –
Ai, que rebonics!
Cinc minuts després, els quatre travessaven el portal en companyia de pares, mares i de Valèria, que estava graciosa a més no poder. Des del balcó, la iaia Lola els mirava amb un somriure d’orella a orella.
42 - 43
Trenquem l’estereotip que a la xicalla no li agrada vestir-se amb la indumentària valenciana!
IMAGINA’T Fina Girbés ≥ Poetessa
Exaltació de la Fallera Major Infantil d’Alzira 2020. Font: canal de YouTube de Grup Televisió
A qui no li agradaria ser actor o ser actriu? Imagina’t fer de reina o cavaller medieval, amb capa, ceptre i corona, o amb cuirassa i elm. Genial! Cada escena, un attrezzo, maquillatge, complements. Si ets faller o fallera, t’hi entrenes ja de valent. Quan et vesteixes de gala, pensa que estàs assajant per a ser protagonista d’una pel·li al·lucinant. La pinta, les arracades, els saragüells, el gipó... segons sigues xic o xica, llueix-los amb il·lusió.
44 - 45
Trenquem estereotips spbre Falles, xicalla i pirotècnia!
LA XICALLA SAP TIRAR COETS? Miguel Hache ≥ Artista faller
La il·lustració tracta sobre conscienciar als menors al correcte ús dels petards en la festa de les falles. Encara que divertits, s'ha de fer entendre que la pirotècnia no és un joguet comú i les seues conseqüències poden ser perilloses. És per això que s'ha d'educar en la conscienciació.
Llegiu aquest còmic sobre com utilitzar els coets. Font: Hospital Universitari de la Ribera
46 - 47
Trenquem l’estereotip que hi ha millors comissions que altres!
TOT S’ATURÀ... PEL MALEÏT VIRUS Salva Tortajada ≥ AC Falla Raval de Sant Agustí
Vídeo reivindicatiu de la festa de les Falles fet per la falla Raval d’Alcàsser. Font: canal de YouTube de la Falla Raval d’Alcàsser
Conta una llegenda... Encara que fa molt poc, que hi havia una vegada, no molt lluny d’ací, un grup de xiquets que es trobaven cada matí a l’hora d’emprendre el camí cap a l’escola. Un a un, anaven eixint al davant i anaven sumant-se fins a fer un nombrós grup que es dirigia ordenadament fins a l’escola situada a l’altra banda del poble. Durant el trajecte tot eren rialles, diversió i amistat, uns ajudaven als altres com a vertaders companys i amics, des del més gran al més menut, tots mamprenien el camí cap a l’escola. Tots eren molt puntuals, encara que de vegades, calia esperar a algun dormilega. D’entre tots ells en destacaven tres, als qui podies vore seguit caminant, rient i jugant junts, no sols durant el trajecte a l’escola, sinó que a més eren els tres millors amics, Josep, Jaume i Sofia. I ací és on comença la nostra història. Josep era un xiquet que anava a 5é i cada matí s’unia de bona gana al grup que passava per davant de sa casa per a anar a l’escola. Ell era molt puntual, tant que inclús sempre estava al cantó cinc minuts abans de l’hora establerta. Sofia també anava al mateix curs i també era puntual, encara que vivia als afores del poble. Tots dos eren amics de Jaume que, per contra, sempre es feia un poc d’esperar, de vegades bastants minuts. Sofia no volia deixar a Josep sol i es quedaven esperant fins que Jaume arribava. En alguna ocasió havien arribat a punt de què tancaren la porta principal del col·legi, encara que mai s’havien quedat al carrer. El pare de Josep era artista faller, cosa que el feia sentir molt orgullós, sobretot en les dates en què va passar la nostra història, els primers dies del mes de març. Sa mare era modista, i ell dia que feia els millors vestits de valenciana de la contornada. Per la seua banda, el pare de Sofia era coeter i sa mare tenia una floristeria al centre del poble. Aleshores, tots quatre estaven molt vinculats al teixit associatiu de la població. En canvi, els pares de Jaume no
48 - 49
tenien res a vore a les nostres festes i tradicions, perquè el seu pare era banquer, i sa mare, mestressa de casa. Josep i Sofia eren uns enamorats de les Falles i de les festes tradicionals del seu poble i de València, no debades és el que havien viscut a casa des de ben menudets. A Jaume no li agradaven gens, encara que els seus dos amics volien fer-li entrar el “cuquet faller”, cosa que no havien aconseguit fins aleshores, ja que ell es resistia. Encara que no era amant de les Falles, veia com els seus amics estaven estos dies un poc més alterats de l’habitual perquè eren els primers dies de març, per tant, les primeres mascletades, exposicions del ninot, cavalcades, disfresses i tot un seguit d’esdeveniments que feien respirar un ambient especial. I al col·legi de l’altra banda del poble no era una excepció. Quan eixien al pati a esmorzar, els tres amb un bon entrepà, entre mos i mos, parlaven de les Falles i del poc de temps que quedava per a celebrar-les. Encara que Jaume els escoltava, es quedava un poc al marge. I així anaren passant els dies, apropant-se més i més als dies grans de les falles, però de sobte... TOT S’ATURÀ... Un maleït virus va fer que totes eixes il·lusions es quedaren per terra de la nit al dia. Enguany no tindríem Falles, les autoritats obligaran a tots a tancar-se en casa i s’anul·laren totes les activitats que no foren essencials, inclosa l’escola on els amics es veien assíduament. Els tres amics, encara que estaven en contacte permanent a través de les noves tecnologies, comptaven els dies per a poderse retrobar novament per a poder quedar al cantó de casa per a desplaçar-se a l’escola.
La indumentària, la pirotècnia, i la professió d’artista faller, claus per a la festa de les Falles. Escenes de La llegenda de la tradició viva (Falla El Canet de Cullera 2017). Arxiu: JG Figueres
50 - 51
El maleït virus pareixia no acabar mai, es lamentaven els tres amics, i Jaume notava especialment tristos als seus amics. Un dia els preguntà el motiu i la resposta de Josep i Sofia el deixà molt preocupat: els seus pares no paraven de discutir, hi havia problemes a casa i eixa tristor es feia patent. Quan passà l’estiu, a poc a poc la situació començà a millorar i l’escola de nou va reobrir les portes. Els tres amics tornaren a quedar al cantó per a desplaçar-se a l’escola, dins d’una nova normalitat estranya, però sempre amb mascareta. De nou tornaren a eixir al pati a esmorzar i a contar les batalletes del confinament i de l’estiu, encara que Sofia i Josep sempre estaven anhelant i tenint present el record d’unes Falles que no foren. Jaume s’adonava que alguna cosa no anava bé, Josep i Sofia no estaven igual que abans del confinament, hi havia alguns dies que no duien ni esmorzar, se’ls veia tristos, apagats. Així passaren dies i més dies, arribant inclús al punt que ja no eren alguns dies, sinó tots els que els seus amics no duien ni un sol tros de pa per a esmorzar. – Que vos passa? – preguntà Jaume a Sofia i Josep armant-se de valor. Ells simplement no li respongueren i es posaren a plorar. – Amics meus, que vos passa, per què ploreu? Som amics, vos estime, conteu-me el que passa–, va insistir. Josep, armant-se de valor, començà a contar-li que la situació a casa era molt roïna. Son pare, que era artista faller, no tenia feina ni cap ingrés perquè no hi ha hagut falles; i la mare ja no tenia comandes de vestits de valenciana. Tot eren problemes,
plets i discussions a casa, i quasi no podien arribar a fi de mes, ja que no tenien ni per a l’esmorzar. – A casa meua ocorre el mateix, enguany mon pare no ha tirat cap coet, i a la floristeria de la mare s’han venut poques flors en estos mesos–, va assentir Sofia amb el cap, i confirmà el que Josep anava dient. En aquell moment Jaume abraçà als amics, i va partir el seu esmorzar en tres, donant un tros a cadascú d’ells. Jaume en eixe mateix moment s’adonà de l’important que era el món faller per als seus amics, per a l’economia i la vida d’ells. Pensà en ells, però també en tots els que ho estarien passant igual de mal que Josep i Sofia pel maleït virus, per no haver-se celebrat les Falles. Des d’aleshores comprengué que les Falles no eren sols festa i diversió, comprengué que les Falles eren molt més perquè eren el mitjà de subsistència dels pares dels seus amics i de molta gent que com ells ho estaven passant malament, molt malament. Des d’eixe moment, el “cuquet de les Falles” va fer empremta en ell i la seua visió del món faller canvià. Va comprendre la repercussió tan important que la festa de les Falles té en l’economia valenciana: artistes fallers, pirotècnics, indumentaristes, modistes, floristeries, músics... I tot un seguit de professions que generen riquesa i prosperitat per a tots. Afortunadament, prompte aparegué una vacuna que acabà en el maleït virus, i va fer que es celebraren unes Falles especials, unes Falles com mai. Esperem que aquest desig siga prompte una realitat perquè, a hores d’ara, encara es veu un negre panorama.
52 - 53
Trenquem l’estereotip sobre la data de les celebracions falleres!
UNS MENJARS AMB MOLT D’ART Paco Camps ≥ Poeta
Escolteu el text de l’article Gastronomia Fallera, d’Enrique Ballester (Gaiata Hort dels Corders de Castelló, 2019). Font: canal de YouTube de la Gaiata Hort de Corders
Són uns menjars amb molt d’art, que molta joventut no aprecia... En la vida del casal són l’essència, i molts fallers prenen part. Els menjars són sempre l’alegria, goig dels nostres esforçats cuiners, sense ells, que trist tot pareixeria per a conformar els nostres budells. Però a vegades, alguns de la xicalla, d’esta cuina no en volen saber res... I en res se’n van de la falla, per a comprar pizzes i hamburgueses. I no saben el que ells s’estan perdent, tan sols, per no voler-los tastar, perquè d’eixos guisats ni l’olor coneixen... I de majors ho enyoraran. Però sapigueu que no hi ha comparació... D’eixa cuina saborosa i casalera, amb les pizzes dins d’una capsa de cartó, o hamburgueses que volen ser de primera. Eixe fum que ens perfuma en els torrats, llonganisses i botifarres en les graelles, les xulles, o eixes saboroses paelles, que, des de la taula al cel, han arribat. Els menjars al casal van fent història, cultura que harmonitza i alimenta... I que els fallers guarden en memòria el que per a la falla representa.
54 - 55
La gastronomia és molt variada en l’àmbit faller. La llegenda de la tradició viva (Falla El Canet de Cullera, 2017). Arxiu: JG Figueres
Uns nuggets de pollastre són saborosos, i també les creïlles fregides en capsetes... Però no podeu comparar-ho amb les receptes, dels nostres cuiners tan portentosos. Fideuà, arròs al forn, o mandonguilles, les creïlles torrades amb allioli són exquisides, cuinant les pastes, sabors de meravelles, o els alls tendres i les faves, ben fregides. Quan es tracta d’assaborir les llepolies, teniu els bunyols de vent i carabassa... Acompanyats d’un bon tassó de xocolate, ja que els dònuts, per a això, no tenen traça. Així que ja ho sabeu, joves de la falla, de la nostra cuina heu de gaudir... Els menjars del casal són de bons cuiners i, diàriament, els podreu assaborir. I teniu de l’any, tot el que resta, per a comprar els menjars dels cartons, quan les flames acaben amb festa... Però eixos no estaran mai tan bons.
56 - 57
Trenquem l’estereotip que hi ha millors comissions que altres!
LA XICALLA SE’N VA PROMPTE A DORMIR EN FALLES? Toni Cabo ≥ Il·lustrador Aquesta proposta era ben engrescadora, perquè qui va anar-se'n a dormir en les nits falleres? Ningú. La il·lusió, l'alegria, la germanor, els somriures, els jocs, el foc, la màgia, la fantasia sencera viuen més despertes que mai. El dia i les nits són el batec continu de la xicalla. Açò és el que he volgut plasmar en la il·lustració que he proposat: la celebració per imaginar, jugar, compartir i somriure junts la festa, fent intuir-se entre ombres la imponent monumentalitat de la falla; el cor de la festa.
Vídeo del Tren Faller de disfresses de Cullera. Font: canal de YouTube de Cullera TV
Trenquem l’estereotip que hi ha millors comissions que altres!
ELS FALLERETS I FALLERETES NO JUGUEN A JOCS POPULARS? Luis Martín ≥ AC Falla El Canet
Llibret de Col·legi Penya-Roja de València (2014), fet per a la celebració de les Falles a aquest. Font: http://www.colavem.es
– Mare, per què no vens a berenar a ma casa? He preparat aquests pastissos que tu em vas ensenyar a fer, i que tant li agraden a la teua neta Mireia. – Està Mireia a casa? – pregunta la iaia. – Sí, a veure si en vindre tu, la teua neta ix de la seua cova. – La seua cova? – Sí mare, del seu dormitori, que no ix per a res. Es passa les vesprades tancada, jugant amb mòbil, que si l’Instagram i el TikTok; inclús el seu humor ha canviat moltíssim. – D’acord, la mare va cap allà. En eixir de casa, sent petards i veig alguns carrers tallats; de sobte m’adone que estem a principis de març. En passar per davant d’un casal, veig una colla de l’edat de la meua neta, i sent com diuen el següent: – Gallineta, que se t’ha perdut? – Una agulla i un canut. – Dona tres voltes i la trobaràs. En veure que estaven jugant a la Gallineta cega, els meus records en traslladaren a la meua infància, fa més de seixanta anys, quan jugava amb les meues amigues al carrer. A més, un altre grup està jugant, als Peus quiets. Decidisc continuar i, abans d’arribar a casa de la meua filla, ensopegue en altre casal, on la xicalla, després de berenar, està jugant al Mocador, altres al Sambori i altres es disposen a triar equip. – Or, plata, or, plata, or, plata, munta i cap... – Quants records. Per fi arribe a casa de la meua filla, i li pregunte.
60 - 61
La xicalla deu jugar al carrer en Falles on es juga, per exemple, a la trencà de perols. Escenes de Shh, d’Aldredo Bayona (Falla Taüt de Cullera, 2017). Fotografies: JG Figueres
– I Mireia, segueix a la seua cova? – Sí, i ara està més enfadada perquè ha demanat una Nintendo per al seu aniversari, i son pare i jo ja li hem dit que no pot ser, que això li faltava. Rosa, la meua filla, somriu i m’abraça. Note certa preocupació pel comportament de Mireia. – Rosa, per què no apuntes a Mireia a la falla? Als casals, els menuts com ella s’ho passen d’allò més bé jugant a jocs populars. Mira per la finestra, ara estan jugant a La Sabata per darrere; i aquells d’allà, a les Cadiretes. Quina tasca estan fent les comissions perquè les nostres tradicions no es perden, per culpa de tanta tecnologia. – Tens raó mare, ahir ho vam parlar son pare i jo, i li vindria molt bé, a més coneix a Sílvia i Andrea que van a la seua classe. L’endemà, em toca Rosa la meua filla, i em diu: – Mare, hem apuntat a Mireia a la falla, al principi pareixia un poc cohibida, però Sílvia, i Andrea han estat sempre al seu costat. Han jugat a jocs que tu em comptaves quan eres xiqueta, com el Llançament al set i mig o al Talla fil. Feia temps que no veia somriure així a Mireia, fins i tot, en arribar a casa, no se’n recordava del mòbil. Quina alegria més gran!! A la vesprada següent, asseguda al meu balancí, sona el timbre de la porta. – Qui és? – pregunte abans d’obrir. – Iaia, soc Mireia. Vaig corrents i ensopegant per obrir la porta per si passava alguna cosa, ja que no era normal perquè feia molts mesos que Mireia no venia a fer-me una visita. Quan vaig obrir la porta estava Mireia amb les seues dues amiguetes.
62 - 63
La cursa de sacs, un dels jocs preferits per la xicalla en Falles. Escena de Shh, d’Alfredo Bayona (Falla Taüt de Cullera, 2017). Arxiu: JG Figueres
– Que passa Mireia? Esteu tots bé? – Si iaia! He vingut a dir-te que vull que m’acompanyes a la falla, vull que veges com juguem. – Clar! La iaia vos acompanya – Mentre li ho dic, em besa. Durant el trajecte Mireia anava contant-me que ja no volia la Nintendo, que l’únic que volia era la brusa fallera i estalviar diners per a l’any que ve, i així comprar-se el vestit de fallera. Quin canvi més gran havia pegat Mireia!! Uns dies després de Falles, assegudes en un banc la meua filla Rosa i jo, li dic una cosa que mai li havia contat. – Rosa, filla meua, saps com vaig conéixer al teu pare? – Com, mare? – Abans de complir els deu anys, la mare estava jugant a la Corda amb les meues amigues, i ell a uns metres, en els seus amics, jugant al Pic i Maneta. El teu pare colpejà el pic, amb tan mala sort per a mi, que vingué directe al meu cap. No vaig plorar per orgull, però ell vingué corrents per a demanar-me disculpes, que no tornaria a passar. I a partir d’aquell dia, cada vesprada ens veiem al parc, ell amb la seua colla d’amics i la mare, amb les meues amigues, ens ajuntàvem i jugàvem junts a les Xapes, a la ratlla, o a la Serp.
64 - 65
Trenquem l’estereotip que hi ha millors comissions que altres!
HULK MILLOR QUE GOKU? Nacho Romero ≥ AC Falla Taüt
Mig Any Faller al parc aquàtic de Cullera (2018). Font: pàgina de Facebook de la Junta Local Fallera de Cullera
Qui és millor Son Goku o Hulk? El Madrid o el Barça? Que és millor la muntanya, la platja, o la ciutat? Que és millor, l’skatepark o la discoteca? Segur que tu ho tens clar i has contestat sense cap mena de dubte. Enhorabona!!, tens clars els teus gustos, les teues preferències, i tens clar el teu caràcter i la teua personalitat que et fan única o únic, i irrepetible. Però, i a la teua companya o al teu company, els agrada el mateix? Fins i tot, se senten a gust amb el mateix? Segurament no a tots us agrada el mateix, gràcies a Déu, i això fa que quan jugueu a ser superherois cada un puga triar un en el que sentir-vos còmodes i gaudir i jugar. Fixeu-vos en el que està passant en aquests temps. La gent, fugint de la ciutat, busca distracció a la muntanya i a la platja. I resulta que en compte d’anar a respirar aire fresc i sentir el sol a la pell, l’únic que sents és la massificació de la gent als paratges naturals. I tan sols fa un any, molta d’aquesta gent no sabia ni que existien aquests llocs i feien cues per a entrar en un parc comercial, per a deixar-se dur pel consum de les grans publicitats. És prou senzill pensar que no és millor una cosa o l'altra, tal vegada. Depenent del que necessite, desitge o em faça feliç, soc capaç de triar, sense excloure cap de les altres opcions. Perquè si necessite comprar, aniré a la ciutat, però si desitge caminar i trobar tranquil·litat, buscaré la muntanya. I cap d’elles és millor que l’altra, cadascuna té un moment i unes característiques que fan que siguen úniques. Quan parlem de falles, parlem del mateix, és a dir, parlem que cada comissió, cada Associació Cultural, i cada falla és única, amb la seua gent, amb les seues característiques, amb les seues petites cosetes que fan que et sentes a gust amb ella, i amb la gent que la forma. Per què és millor una falla amb més títols? Per què és millor un equip de futbol amb més títols? Si no et representa, no et sents
66 - 67
La felicitat és estar amb els teus amics en una comissió fallera. Sant Joan a l’AC Falla El Canet de Cullera (2017). Foto: @virruizphotography
Els representants de les comissions falleres, tots junts en un acte de germanor. Gala Fallera Infantil de Cullera (2019). Foto: Fernando Navarro
còmode, i si no depén de tu el que siga millor o que guanye més o menys títols, per què ho fas tan teu? Admire la gent que té clar aquesta reflexió i és capaç de triar en funció del que sent i no del que s’estila o marca la moda, o busca el reflex del qui més guardons té. Admire als grups de gent que tenen clar que l’esforç d’ells és el que els durà a l’èxit i a la felicitat. Que és molt més important el camí que el fi, i que inclús si el camí està ben treballat i amb bona companya que suma, el final sempre serà un èxit. Perquè haureu aconseguit el que buscàveu, gaudir de cada dia. No hi ha més felicitat que aquesta, el fet de gaudir amb la gent que tu tries i fent allò que tu tries, i no el que et marca la tendència, la moda o el Cristiano Ronaldo de torn. No hi ha millor falla que la que tu tries, treballes i gaudeixes cada dia de l’any. Pensa en aquesta petita faula: Carles era un xiquet que vivia a la vall més preciosa que es pot imaginar, mai no parava de repetir la sort que tenia de viure allí, i que no entenia com altres persones podien viure a altres llocs. Ell gaudia dels fruits del camp i amb això estava més que alimentat i saciat. Podia córrer, podia sembrar els seus horts per a després recollir-los, i podia jugar amb les seues amigues i amics. Un dia, va decidir anar amb el seu pare al mercat de la ciutat. Quan va entrar i va veure la gran varietat de parades d’aliments que allí hi havia, es quedà perplex, i va ser en aquell moment quan s’adonà que cadascú gaudeix del que l’envolta i trau el seu fruit, que cada lloc té coses màgiques perquè la gent que viu allà fan que així siguen, i que quan es posa tot en comú, la gran varietat que es genera proporciona una riquesa de la qual tot hom pot gaudir.
68 - 69
Trenquem l’estereotip que les Falles no són integradores!
MOHAMED CONEIX LES FALLES Irene Bataller ≥ Fallera d’El Canet
Un exemple d’integració a les Falles que es dona a la nostra comissió (2019). Font: pàgina de Facebook de l’AC Falla El Canet
Era una vegada un xiquet anomenat Mohamed. Tenia deu anys i vivia en una ciutat anomenada Alepo, a Síria, un país que es troba molt lluny d’ací. Mohamed vivia amb els seus pares en una casa molt gran i bonica. Era un xiquet molt feliç: anava al col·legi, jugava amb els seus amics i els seus cosins, anava al parc amb els seus pares… Fins que de sobte un dia la seua mare li va dir que ja no podien anar més al parc a jugar, tampoc al col·legi, que el seu país estava en guerra! Des d’aqueix dia Mohamed tenia molta por, cada dia sentia des de la seua habitació les bombes caure molt prop de la seua casa. En apuntar-se per la finestra de la seua habitació ja no veia el seu parc favorit, ni les cases dels seus veïns. Estava tot destruït! El seu bonic poble s’estava convertint en muntanyes d’enderrocs… Mohamed no entenia res i estava molt trist. Un dia, la seua mare li va dir que anaven a fer les maletes i que se n’anaven a Espanya. –
Espanya? Què és això? – Li va preguntar Mohamed.
–
Espanya és un país segur, sense guerra. Un país on estarem tranquils i podrem començar a fer la nostra vida de nou.
Així que van fer les maletes i després d’un llarg viatge passant per diversos països i molts problemes, Mohamed i la seua família van arribar a Espanya. En concret a Cullera. Al principi estava molt trist perquè havia deixat tot al seu país, la resta de la seua família, la seua casa, els seus joguets favorits... A poc a poc es va anar acostumant a la seua nova llar, era una casa molt xicoteta, però el més important és que estaven els tres junts, estaven en un lloc segur i podrien dormir tranquils a la nit. Al cap d’un temps Mohamed va començar a anar al col·legi i va conéixer a molts xiquets i xiquetes. Al principi no entenia res del que deien, però a poc a poc, va anar aprenent el seu idioma. Un dia, quan Mohamed estava tranquil·lament en sa casa, va començar a sentir uns trons molt forts que li recordaven a les bombes del seu país. “Què és això? No poden ser bombes, ací no hi ha guerra!” – va pensar molt espantat. Aqueix so espantós va durar diversos minuts i després va parar. Així i tot, Mohamed molt espantat, va decidir mirar per la finestra per a veure que era el que havia passat.
70 - 71
Les Falles poden integrar a gent de tots els racons del món. Escena d’Ambientació cinematogràfica, de Carmen Camacho i Raul Tazo (Falla El Canet, 2020). Foto: Fernando Navarro
En apuntar-se, va veure un grup
presentar la resta de la xicalla. A poc
de gent amb polars grocs i hi havia
a poc, Mohamed va anar entenent el
molts xiquets tirant alguna cosa que
que significaven les Falles. Va veure
explotava. Mohamed no entenia res,
com tots eren com una gran família,
Per què tots anaven de groc? Què era
menjaven i sopaven junts cada dia.
això que tiraven?
També es va adonar que cada persona aportava alguna cosa en la falla. A més,
A continuació, Mohamed, molt intrigat
va veure per primera vegada com eren
i sorprés, va baixar al carrer per a
els vestits de fallera i de faller, també
veure que era el que passava. Mirara
l’ofrena i, per descomptat, va tirar el
per on mirara hi havia xiquets tirant
seu primer petard! Li encantaven les
allò tan estrany per a ell. Es va adonar
falles!
que també hi havia grups de gent que vestien d’altres colors: blau, taronja,
Van anar passant els dies fins que va
verd… Després de pensar-ho molt, es
arribar en moment de la cremà. Es va
va acostar a aquells xiquets de groc
posar molt trist quan li van explicar
i es va trobar amb Noelia, la seua
que la festa s’havia acabat fins a l’any
amiga de classe. Noelia, què és això
següent. Però esperava amb ganes
que tireu? – li va preguntar. Ella li va
que arribara ja l’any vinent per a tornar
explicar que eren “coets” i que sempre
a començar. Encara que continuava
es tiraven en Falles. Li va dir que
trobant a faltar la seua antiga vida,
aquell soroll que havia escoltat abans
Mohamed se sentia integrat en la
era una mascletà i que formava part
seua nova llar gràcies als xiquets i a
de la festa de les falles. Així mateix, li
les xiquetes, i tenia molts amics que
va explicar que anaven tots amb roba
li havien ensenyat la seua festa més
groga perquè era el color de la seua
important: les Falles.
falla, El Canet. Li va dir que ella era la Fallera Major Infantil i que Héctor era el
Quan trobes a un xiquet o xiqueta que,
President Infantil.
com Mohamed, no sàpiga què són les Falles, convida’l a jugar junts i explica-li
La mateixa vesprada, Mohamed va
el que és ser faller o fallera. Segur que
tornar a baixar al carrer, i Noelia i
li encantarà conéixer-les amb tu.
Héctor el van convidar a veure el seu casal per a jugar amb ells, i li van
72 - 73
Trenquem l’estereotip que la cultura fallera no és divertida!
DIVERSIÓ I CULTURA FALLERA... ÉS POSSIBLE? SÍ! Juan Gabriel Figueres ≥ Coordinador d’aquest llibret
Cultura, festa i diversió és possible (2019). Font: pàgina de Facebook de l’AC Falla El Canet
Allà per la dècada dels noranta, els bessons Paula i Marc van començar el seu litigi en el món faller a causa de la tradició familiar, ja que tant sa mare, com el seu oncle i sa tia, eren uns apassionats de la festa. Als dos els agradava gaudir de les Falles amb la resta de la xicalla participant de les activitats proposades per la Delegació d’Infantils, i també participant de les activitats falleres dels dies grans de la festa. El fet de tenir a sa mare en la comissió era un gran avantatge, ja que a diferència d’altres xiquets i xiquetes, sí que podien anar a tot. Va arribar l’exercici faller del 1996, el qual va ser molt important per a ells, ja que foren triats com a Fallera Major Infantil i President Infantil de la seua comissió i, aquest fet, va suposar que els xiquets començaren a explorar nous vessants dins de festa. Concretament, el fet de gaudir d’una obra de teatre en la qual era protagonitzada pels seus oncles, o el fet de veure les seues fotografies en el llibret de la falla va fer que tots dos sentiren curiositats per aquests elements fallers. Any rere any, esperaven el moment de gaudir del teatre, i també de fullejar el llibret, tant el de la seua comissió com el col·lectiu de la seua ciutat. Amb el pas del temps, la curiositat per les activitats culturals era creixent, ja que la seua comissió incloïa, a poc a poc, noves activitats relacionades amb la cultura fallera. Per exemple, es feien recitals de poesia, presentacions de llibres infantils, concerts musicals, i tota una sèrie d’activitats que feien més ric el calendari faller de la seua comissió. Tots dos, sempre a primera fila, gaudien de totes elles. No obstant això, es van fer adults i, com a un toc d’aire fresc, es van involucrar en la delegació de cultura per tal d’innovar pel que feia a les activitats culturals. Van fer un grup amb Joan i Neus, els seus millors amics, per fer-li una volta a tot allò que es feia. La pregunta que es van fer només començar va ser què era el que havien trobat a faltar quan eren xiquets? La resposta va ser rotunda, ja que tots coincidien en la mancança d’activitats culturals per a la xicalla en la seua infància, i veien que ells eren els únics membres de la comissió infantil que s’interessaven en aquestes activitats. Aleshores, van proposar donar-li importància als més menuts de la falla. D’una banda, el primer que van fer és incloure un toc infantil a llibret de la falla. Aquest s’havia convertit en un contenidor cultural amb nombrosos articles sobre un monogràfic,
74 - 75
La xicalla gaudeix amb la cultura. Jornada de la Terreta a l’AC Falla El Canet (Cullera, 2020). Foto: @virruizphotography
i tal vegada, per a la xicalla, es feia una mica dur. Ho van fer mitjançant la inclusió de temes infantils explicats a través de relats, contes, poemes i il·lustracions que li donaven al llibret un caràcter infantil, sumats a jocs o guies didàctiques que el feien més vistós. La xicalla va respondre, i a partir de la seua inclusió els xiquets començaren a gaudir del llibret i a veure’l com una activitat divertida. Tots volien tenir el seu llibret! D’altra banda, es van dur a terme moltes activitats culturals dedicades als infantils, ja que els majors participaven menys en aquestes. Entre d’altres, es va crear el grup de teatre infantil; es milloraven les presentacions infantils de llibres; participaven amb la difusió de tradicions com, per exemple, la Nit de Sant Joan, en la qual realitzaven la foguera per tal de cremar-la; difonien les activitats de la resta de les associacions del poble... Aquest fet va fer que els xiquets, quasi cada setmana, anaren al casal per tal gaudir del calendari cultural de la comissió. Inclús alguns d’ells, s’oferien voluntaris per tal d’ajudar en tot allò que estiguera en la seua mà. Des d’aleshores, els xiquets van començar a apreciar aquestes activitats, i van saber compaginar quan era el moment de tirar coets, jugar a jocs populars, i participar en les activitats culturals, les quals tenen un component enriquidor per a ser millors persones. Aquesta història està basada en fets reals. Els llibrets i les activitats culturals poden arribar a ser molt enriquidores i molt divertides, en contra del que es parla en els estereotips. No són avorrides i proposen noves formes de diversió per a vosaltres i, a més, serveixen perquè entre els membres de la xicalla fallera nasca una harmonia i una germanor en la qual ells desitgen, una vegada acabada una activitat, començar-ne una altra. Aprofiteu l’oportunitat que vos puga donar la vostra comissió fallera per a gaudir de les activitats culturals, ja que aquestes són molt divertides, entretingudes, i amb la capacitat de fer que els xiquets estimen més la festa de les Falles. No les rebutgeu!!
76 - 77
ACTIVITATS PER A LA XICALLA
1. Pinta-la!
2. Escriu les diferents fases del procés de creació d’una falla.
80 - 81
3. Ajudeu-los a trobar el camí per a cremar la seua falla.
4. Escriu el nom d’un amic faller de cada comissió fallera de Cullera.
1. La Bega: ____________________________________________________________ 2. Sant Antoni de la Mar: _________________________________________________ 3. Passeig-Mercat: ______________________________________________________ 4. Plaça d’Espanya: _____________________________________________________ 5. Raval: ______________________________________________________________ 6. Taüt: _______________________________________________________________ 7. El Canet: ____________________________________________________________ 8: Plaça Mongrell: _______________________________________________________ 9. Av. País Valencià: _____________________________________________________ 10. Port: ______________________________________________________________ 11. El Raconet: ________________________________________________________ 12 Plaça Alboraia: ______________________________________________________ 13 Rei en Jaume I: ______________________________________________________ 14. Xúquer: ____________________________________________________________ 15. Bulevar :____________________________________________________________ 16. Faromar: ___________________________________________________________
5. Selecciona les respostes correctes. Per a quines activitats s’utilitzen els coets? 1. Cremà 2. Presentació 3. Fer una paella 4. Mascletà 5. Cercaviles 6. Lliurament de Premis 7. Ofrena 8. Disfresses
6. Identifica els següents elements relacionats amb la festa fallera. Falla - Artista - Ninot - Foc - Coet - Masclet Vestit - Pinta - Faixa - Jupetí - Flor - Ram
C
F
F
F
D
U
K
S
G
F
P
M
S
W
H
I
A
I
B
A
O
Z
E
U
M
J
H
S
W
S
A
I
C
L
B
M W
V
H
Q
O
N
P
Y
G
R
X
T
A
Q
R
D
X
P
Z
F
R
I
G
H
T
A
M
N
O
O
Y
V
D
A
X
H
N
X
G
I
C
A
M
J
H
X
W Q
Z
A
Z
T
B
V
S
D
S
F
Q
K
W
J
V
Q
F
J
A
D
H
T
U
C
L
W
A
U
E
J
K
X
R
R
Z
G
A
M
L
O
R
P
S
G
P
F
J
F
O
C
C
E
Q
E
R
E
T
P
L
G
O
N
A
W O
P
V
X
T
T
I
T
U
U
A
C
A
L
F
E
R
B
M
Í
T
Z
W
R
A
M
U
H
L
J
T
H
J
O
E
Q
D
Q
N
I
N
O
T
A
L
N
F
G 82 - 83
7. Elabora, al teu gust, un menú faller per a tres dies fallers. Evita el menjar ràpid!
Dia 1 Dinar
Sopar
Dia 2 Dinar
Sopar
Dia 3 Dinar
Sopar
8. Dibuixa’t, vestit de fallera o de faller, observant la teua falla.
9. Resol aquest encreuat sobre jocs infantils tradicionals de la nostra festa.
2
1
3
S
C
5
O
À 6
4
P
O
S
O
1. Cursa en la qual et poses una cullera en la boca. És la cursa d’... 2. Cursa en la qual t’introdueixes dins d’un... La cursa de... 3 Joc en el qual dos equips tracten d’agafar un... 4. Es trenca amb un bastó i dins hi ha llepolies. 5. Mascletà amb globus. 6. Joc infantil en el qual cal botar en uns requadres amb nombres.
84 - 85