LLIBRET AC FALLA EL CANET CULLERA 2011 by AC Falla El Canet Cullera

Juan e Inma CLUB Nร UTICO CULLERA Avda. Puerto nยบ 2 Telf: 660 275 403 Especialidades en arroces y pescado de la lonja

FALLA EL CANET Cullera, Falles 2011

Edita Falla El Canet de Cullera C/La Bega, 15 46400 Cullera (València) fallaelcanet@hotmail.com Coordinació, redacció i maquetació Juan Gabriel Figueres i Hernández Col·laboracions literàries Ramón Lechiguero i Torres Jose Moreno i Fernández Portada Tatiana Agrás i Baena Fotografies Tatiana Agrás i Baena Mª Carmen Blasco i Gonzalo Juan Gabriel Figueres i Hernández Ramón Lechiguero i Torres Esther Mompó i Del Olmo Treball fotogràfic Tatiana Agrás i Baena Sergi Melià i Soler Publicitat Carlos Bou i Mateu Pablo Gomila i Pérez José Manuel Moreno i Escolà Manuel Franco i Gil José Luis Renard i Català Juan Gabriel Figueres i Hernández Vicent Santamaría i Colom David Prats i Fuertes

Agraïments Fede Alonso i Andreu Arturo Benavent i Pérez Isabel Borrull i Herreros Llorenç Calatayud i Montoro Clara Castelló i Lli Joan Castelló i Lli Pablo Colom i Simó Juan José Figueres i López Loles García i Mancebo Alícia González i Ibor Roberto Hernández i Gomila José Lafarga i Palomares Juan Bautista Lli i Garrigós Josep Lluís Marín i García Eduardo Micó i Medel Javier Mozas i Hernando Mª Pilar Moncho i Andrés Jordi Nicola i Beltrán José Olivert i Alba Carles Prats i Vallés José Luis Renard i Català Francisco Sáez i Mengual Pedro Santaeulalia i Serrán Mª Lola Savall i Cobo Olga Zambrana i Corcín Junta Local Fallera de Cullera Regidoria de Museus de Cullera Revista Cendra Col·labora Generalitat Valenciana

El present llibret ha participat en el XV concurs de llibrets organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera amb la col·laboració del M.I.Ajuntament de Cullera. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del Valencià. D’aquesta publicacó s’han imprés 225 exemplars, agraïnt als comerços la seua participació. Els continguts d’aquest llibret es van tancar el dia 30 de desembre del 2010. Depòsit legal:

La Nostra Comissió

vosaltres per tar amb tots es a em rn to , ta-sis llibret, c que el propi i ja en van tren , llo r és o m ill m ny a a h n U hi ssat, per falleres. I no s l’exercici pa ent les festes ie m gr a le ns a te in ns a e a viur donar dues gr d’aquest any llera. L’edició ra què ens va fa lle ó fa si t is a m it iv co act teri a a la nostra enllaç de “Mis t el que envolt missió, el des o C ra st o transmetre to N parts: La rada amb tres està estructu Fallera. iant la Festa Faller” i Estud de la nostra amb la part er im pr m re ts, centra típic: (Presiden c a poc, ens el po és e nt qu na u a , re a Però rem Vosaltres pens uivocats. Troba dem trobar? eq po u te hi es uè o Q n . e ó qu comissi persones ) i és evident ta faceta, les Monuments... es , rs qu a jo a en M s na re stre Falle és de molts ident, què s’e ajor què despr el nostre Pres M d ó ra ci lle ta Fa lu a sa la ba què issió, un ’aquesta com b molta sam d m a rt n pa a gr em t en que form Fallera , un monum graciós, una el seu somni lt o it pl m m il co nt a fa h In anys cordarem un President ster. A més, re seu conjunt, l fe il pe nt rà fa d n in t re sorp i un monumen ostrarem les fotografies, m il molt alegre, b nt m fa a In t r es jo a qu M d’a rs i la carta als falle t el que portem a to i un t a m ss re pa ba i l’exercic à i també tro zar fins la crem lit a re a ts a it activ ’un somni. culminació d udir d’aquest menceu a ga co è qu r pe xem ip de a dir, vos dei e, des de l’equ és qu m ja s t re us e g ns Se stre e siga del vo i, esperem qu t a rt pa a er prim què així siga. treballem per , et br lli t es treball d’aqu 400 CULLERA

B- 46 C/ La Bega, 15

(València)

Índex de continguts President 4 Fallera Major 5 Monument Faller 6 Junta Directiva 8 Vocals 10 Cort d’Honor 11 President Infantil 12 Fallera Major Infantil 13 Monument Infantil 14 Comissió Infantil 16 Recompenses 19 Els Nostres Abonats 21 Programa de Festes 22 Obra teatral 2011 24 365 dies de falles 28 Premis 2010 36 Premis d’enginy 38 Carta als fallers... 41 Un somni fet realitat 43 I en el que portem d’any... 44

President Carlos Bou i Mateu Estimats fallers, veïns i col·laboradors: He de dir que és un honor per a mi dirigirme a vosaltres per primera vegada com a president de la nostra comissió fallera. Aquest és un càrrec de molta responsabilitat què m’ompli d’orgull posseir, ja que potser siga el més gran per a un faller, i tot gràcies a la confiança dipositada per cadascun dels membres de la comissió. He de dir que aquest any comence una nova etapa amb molta il·lusió, ja que no sols m’estrene com a president d’aquesta comissió sinó que també ho faig com a pare d’un nou falleret. A més, des d’aquestes línies del nostre llibret on puc expressar la meua alegria i satisfacció, també vull donar les gràcies. Gràcies a totes les empreses i comerços col·laboradors per la vostra implicació en les activitats que realitzem durant tot l’exercici, fent l’esforç d’aportar el possible per al desenvolupament de la festa fallera, tot i que estem en temps de crisi econòmica. També vull agrair les mostres de felicitació que ens han arribat per la realització del nostre llibret, activitat a la qual li estem prestant una gran atenció i que cada vegada està adquirint major importància a la nostra comissió. Açò es deu a una gran dosi d’esforç, treball i sacrifici per part dels membres de la comissió als què també vull donar les gràcies. Ens sentim privilegiats de poder obtindre premi a la nostra localitat però, més encara d’haver-ho aconseguit a València, aconseguint un grau de satisfacció que mai ens ho haguérem imaginat.

Finalment, voldria fer una crida a tot el món per tal d’expressar els meus desitjos per què passen unes bones falles en aquest any 2011 i gaudisquen d’un any faller que esperem quede en la memòria de tots els fallers, i els que no són fallers, pel que fa a tots els elements que composen la festa fallera i les seues activitats al poble de Cullera.

Fallera Major Isabel Palau i Úbeda Regina eres Isabel amb alt grau d’admiració, ara et trobaràs al cel gaudint amb molta emoció. Sempre a la nostra falla, amb una gran comissió, tant majors com la xicalla per mantenir la il·lusió. Amb José Luis i Rubén de les falles gaudiràs, tota la gent ho comprén i molt bé t’ho passaràs. Representativitat més alegria i honor, fan que t’hagen declarat nostra Fallera Major.

Estimada Isabel: Des d’aquesta pàgina tenim l’oportunitat d’escriure’t aquesta carta i sorprendre’t. Sí, som José Luis i Rubén i hem aprofitat aquest espai per dir-te unes paraules en aquest exercici faller tan important per a tu. En primer lloc, estem molt il·lusionats pel fet de ser tu la Fallera Major de la nostra comissió, ja que sabem que és un somni fet realitat i també tenim constància del que significa per a tu aquest càrrec. Intentarem fer que passes unes falles inoblidables i que es queden a la teua retina. Després, dir-te que estarem presents en totes les activitats on tu participes, ja que eres una part molt important de nosaltres, i caminarem amb tu en els moments més importants d’una Fallera Major: la proclamació, la presentació, la gala fallera i els actes dels tres dies de falles. Per últim, esperem que les festes falleres del 2011 siguen les millors que hages viscut, puix que són les teues falles, les falles de la nostra Fallera Major, Isabel Palau i Úbeda.

José Luis i Rubén

Monument Faller Una samba brasilera ballarem tots a Cullera, en un any electoral, autonòmic i local, on anem a decidir qui és el que va a dirigir, el futur del nostre poble de forma legal i noble. No sols la samba és política també té vessant turística, analitzant el turisme que tenim a la ciutat, on hi ha poc d’estrangerisme però sí molt d’agarrat; gasten sols uns pocs gallets per comprar-se alguns xiclets. A més, la samba té un toc d’urbanisme important, ja que des de fa ben poc es troben reparcel·lant les terres de la gran Bega, i no obstant el famós PAI ja veurem quan ens aplega, perquè açò no acaba mai! Finalment la samba té algun tema esportiu, no arriba la sang al riu però el morbo el manté, les estafes, els regals o les compres de partits, a guanyadors o ascendits i tot açò no és gens fals.

Lema: Una samba brasilera ballarem tots a Cullera Artista faller: Fede Alonso i Andreu Explicació i crítica: Juan Gabriel Figueres i Hernández Secció: Primera

Per fer-ho més divertit volem comparar Cullera amb les terres del Brasil, donant-li un toc graciós, que els lectors puguen gaudir de l’estructura fallera, amb temàtica gentil i contingut fabulós. Cullera i la crisi Una guapa brasilera de pell fina i molt morena, quasi ensenya les vergonyes si no fóra pel vestit. És la “bonica” Cullera, llisa com la seua arena amb un bon grapat de pegues, diverses amb prou sentit.

Una d’aquestes vergonyes, per citar-ne alguna d’elles, és la quantitat de deutes què no es cobren amb vedelles, arribant a provocar altres fets molt rellevants, els quals anem a citar perquè són molt importants. Si no es paga a la modista, poca roba per pencar, no hi ha aire condicionat si el tècnic de torn no cobra, la piscina impressionista no veurem per a nadar, però estar ben “figurat” és un fet que mai els sobra. També és un fet cridaner el cas del casal faller, una immensa construcció convertida en decepció, molts bacs van pegant les falles per fer esdeveniments, des de Favara a Versalles, per gaudir d’aquests moments. Totes aquestes vergonyes estan més accentuades, per la samba universal tocada pel morenet, la samba “Crisi Mundial” està a l’ordre del dia, i gastar-se un sol “euret” costa per al que estalvia. Molts altres fotografien el que els sol interessar, i a més ells també es dediquen a xarrar i a criticar aprofitant el diari que és de tirada local, aprofiten per fer mal amb un simple comentari.

La cursa electoral Aquest any en el que estem és un any electoral, de cartells ens cansarem fins tocar-nos la moral. Damunt cal triar govern, de vegades és l’infern, i més quan és a Cullera on de sobte tot s’altera.

Del que sí podem lluir és de l’aigua de la mar, fet molt fàcil d’intuir perquè sempre està molt neta. Tant que si algú va a nadar i s’amolla una “bufeta”; s’observa la bombolleta fins al poble de Barxeta.

Tota la vida s’ha dit al món de l’esport global, que el que sol eixir guanyant normalment és l’equip gran, sempre fanfarronejant, vacil·lant i traient pit, però afavorits estan pel col·lectiu arbitral.

La brasilera “Pepera” té algun que altre opositor, tocant-li molts instruments per llevar-li l’alcaldia; candidats hi ha una garbera, entre ells Pere i Mayor, per veure si de moment li lleven la majoria.

Als campionats esportius relacionats amb les falles, ocorre un fet molt semblant perquè amb les seues normes, si ets de falla gran et rius i si ets de menuda et queixes; sempre estan dificultant llevant-li als fallers les ganes.

El turisme al poble A l’època dels seixanta Cullera es va transformar, passant de viure del camp a fer-ho dels que ens visiten; per això finques a manta varen fer a vora mar, a velocitat de llamp per tots els que ho necessiten. Per la platja estiuant hi havia moltes dones, prenent el sol o nadant amb dues raons molt bones. És com ara al Brasil que estan tots bocabadats, quan veuen un bon “pernil” trobant-se molt sufocats. Al nostre fantàstic poble la cosa ara és diferent, la gent segueix sent amable però no ve tanta gent. Ací passa a l’inrevés, les iaies venen més i un poc menys venen les joves, per tant, poques cares noves. Ara sempre cal mirar cap als moderns “xiringuitos”, sobretot a les que fiquen els cubates i els “mojitos”; ja que per a treballar en aquest establiment, cal que ben primes estiguen i millor amb un augment. A més, molts joves que vénen a Cullera a estiuejar, moltes vegades no entenen fets molt fàcils de captar; com és la verda senyera que vol dir que es pot nadar, no l’hora de borratxera per les nits a vora mar.

Ací al poble hi ha també focus d’incentivació, que a la imatge fan malbé perquè estem en recessió. Per pujar de divisió alguns tenen regalet, i altres no han tingut opció a gaudir d’un soparet.

La selva del Xúquer

Epíleg

La selva de l’Amazones pulmó del nostre món és, per tota la fauna i flora que habita en la regió. És un fet molt llastimós la seua destrucció, és tractada com un gos per alguna constructora.

Hem arribat al final de l’explicació fallera, repleta d’enginy i gràcia i crítica amb diplomàcia; un fet ja tradicional d’aquesta la nostra festa, tan intensa ací a Cullera pel caràcter passional.

També l’especial Cullera té una selva peculiar, que sempre han tingut quimera de voler-la edificar. Amb el pla d’acció integral als veïns atracaran, amb asfalt i algun fanal que ells mateixa pagaran.

Doncs si volen contemplar aquesta bonica falla, cal anar al creuament on sempre solem plantar; tot el món podrà gaudir i soltar una rialla, del que hauran pogut llegir en aquest gran monument.

I ara a veure com s’apanyen per buidar tantes parcel·les, malgrat que és terreny perdut netejar-ho costa peles. Sols hi ha plantes, animals i algun camí conegut: Pobres col·lectius socials! Potser sense senda es queden! El nostre esport obscur Dins de l’esport brasiler, fàbrica de grans talents eixits des de les “faveles” arribant a ser estreles sempre hi ha compensacions que donen peu a opinions, creant entorns turbulents per a fer-se mal voler.

Junta Directiva

de l’Exercici 2010/11 President Carlos Bou i Mateu Vicepresident 1er

Pablo Gomila i Pérez

Vicepresident 2on

José Bou i Montagud

Vicepresident 3er

Manuel Miguel i Peña

Vicepresident 4rt

Vicent Santamaría i Colom

Secretària Sandra Marí i Pérez Vicesecretari

Llorenç Calatayud i Montoro

Tresorer Ramón Lechiguero i Moncho Comptadora

Tatiana Agrás i Baena

Delegat de Llibret

Juan Gabriel Figueres i Hernández

Delegat de Barraca

José Luis Andrés i Martí

Delegat de Festejos

David Prats i Fuertes

Delegada de Sorteigs

Mariola Adam i Fuertes

Delegada d’infantils

Mari Carmen Blasco i Gonzalo

Delegat d’Esports

José Manuel Moreno i Escolà

Delegades d’Abonats

Rosario Fernández i Marzal

Amparo Del Olmo i Benavent Delegat de J.L.F.

José Luis Renard i Català

Delegat d’Act. Diverses Pablo Colom i Simó Delegats de Cultura

Jose Moreno i Fernández

Aida Miguel i Fernández Bibliotecària-Arxivera Esther Mompó i Del Olmo Assesor del President

Antonio Agustín Mompó i Grau

Vocals Elies Carbó i Sampedro

Roberto Català i Simó

Sergio Giménez i Román

Antonio Gómez i Serrano

David González i Piris

Roberto Hernández i Gomila

Jonathan Lli i Tolosa

Ismael Mansilla i Panesi

Sergi Melià i Soler

Alfredo Molina i Moro

Juan Arturo Moltó i Castelló

Iván Santamaría i Adam

José Santiago i Mateo

Richard Tortajada i Felici

Cort d’Honor Silvia Adam i Ferrer

Elizabeth Rosalia Collantes i Quesada

Judit Lechiguero i Moncho

Trinidad Blasco i Gonzalo

Laura Bou i Mateu

Arancha Chofre i Martínez

Yolanda Contreras i Álvarez

Consuelo Fernández i Marzal

Nerea Gutiérrez i Baena

Carolina Lli i Tolosa

Gema López i Montagud

Rosa María Mahiques i Pizarro

11 Maria Pilar Moncho i Andrés Fallera Major 2010

Mari Carmen Moreno i Colom

Virgínia Ruiz i Criado

Mireia Soldevila i Adam

President Infantil Derek Bertomeu i Roldán

Estimada xicalla: Des d’aquesta pàgina que dispose al nostre llibret vull expressar els meus sentiments i he de dir que estic molt feliç per poder representar-vos a les pròximes festes falleres. Pense que vosaltres, la nostra comissió infantil, sou una part molt important de la festa i vos anime a que participeu en tots els actes que s’organitzen dins i fora del nostre cau faller. El fet de ser President Infantil d’aquesta comissió té una especial rellevància per a mi, degut a que part de la meua família ha passat els seus anys de fallers dins d’aquesta comissió. I molts d’ells han sigut també representats com ma tia, ma mare i la meua cosina que han sigut Falleres Majors Infantils i, sense anar més lluny, el meu germà Josep va ser President Infantil el passat exercici faller.

Per acomiadar-me, sols dir-vos que espere que tots els fallers infantils ens ho passem molt bé i ens divertim durant tot l’any. Perquè hem de gaudir del que és la festa de les falles, una festa inigualable dins de totes les festes que existeixen actualment.

Fallera Major Infantil Amanda Franco i González Xiqueta amb molta alegria és la nostra regineta, que desprén molta energia perquè és molt gracioseta. Amanda, has d’estar present a tots els moments fallers, fent feliç la teua gent quan et lligen aquest vers. Tant com si toca jugar o vestir-te de fallera, molt tranquil·la has d’estar ja que eres molt sincera. Esperem que ho passes bé i ho gaudisques amb amor, tu ja saps massa per què ets Fallereta Major.

Amanda: Som els teus pares, Manuel i Alícia, i la teua germana, Carla, i hem escrit unes paraules per a tu en el nostre llibret, i així poder sorprendre’t en aquest any tan especial per a tu. Nosaltres, així com tota la teua família, tenim una gran il·lusió de veure’t com a Fallera Major Infantil, ja que exercir aquest càrrec és una de les sensacions més grans que puga sentir, actualment, una xiqueta a la nostra terra. Des d’ací volem dir-te que anem a estar amb tu en totes les celebracions i esdeveniments on has d’estar present, així com també animar-te a gaudir d’aquests moments, sobretot als que seràs el centre d’atenció per representar la teua comissió infantil. Per a finalitzar, t’expressem el nostre sentir per què visques les falles al màxim, com a tu t’agrada, amb tots els teus amiguets però, també amb tots els membres d’aquesta falla perquè recorda, eres la seua Fallera Major Infantil. Manuel, Alícia i Carla

Monument Infantil La terra dels valencians sol tenir nombroses festes, com els moros i cristians, les fogueres o les falles; inclús peregrinacions per recordar tradicions. Aquestes celebracions atrauen a molts turistes, des de totes les regions per veure als protagonistes; els agrada molt la festa igual o més que a la resta. Per gaudir d’aquestes festes fan falta certs elements, com la música i les traques per estar tots molt contents; sense tots aquestos sons els festejos no són bons. Els elements pirotècnics importants a aquesta terra, esdeveniments fantàstics amb un so típic de guerra; és el tema de la falla per a la nostra xicalla.

Lema: Trons i costums Artista faller: Arturo Benavent i Pérez Explicació i crítica: Juan Gabriel Figueres i Hernández Secció: Segona Infantil

Els coets que són d’estrela mostren llums i molts colors, però cal tenir cautela per evitar certs temors; perquè una simple cremada és sempre mala passada. El conegut “dimoniet” també té un cert perill, perquè aquest no està mai quiet pareixent coet senzill; és un coet molt veloç i amb un caràcter precoç. Els xiquets solen llançar el famós coet “xinés” puix que tarda en explotar i a més té un bon accés; des de terra amb precaució, en la seua execució.

La cordà i les classes de coets Trobem al remat central una caixa de coets, amb un perill especial sobretot per als xiquets; és per a la gent major que l’utilitza amb honor. Aquesta és utilitzada a Paterna en la cordà, però sempre ben tancada per no fotre a un ciutadà; la festa és meravellosa però sol ser perillosa. També trobem a la falla altres tipus de petards, per fer molta borumballa però els veïns estan farts; que si llancen uns masclets, xiquets grans o menudets. Les conegudes bengales que s’enlairen cap amunt, pareixen que tenen ales i les llancen en conjunt, donen un gran espectacle que pareix un gran miracle.

I per als més menudets estan les típiques “cebes”, sonen com si foren pets perquè estan coberts de pedres, solen ser coets segurs; per als pares bon recurs.

L’ús dels coets a les festes valencianes A les festes Josefines els coets són tradició, ja que els trons i les espurnes produeixen afició; fallerets i falleretes llancen diverses caixetes. A l’hora de mascletà el coeter es prepara, la gent comença a estar quieta per veure la “disparà”; esdeveniment mundial simplement sensacional. També a la Magdalena i en fogueres de Sant Joan, l’ambient de so i fum es plena per fer la festa més gran; tot açò és imprescindible per fer-ho més increïble. Altra festa popular, amb gran connotació històrica, i una mena singular on la gent es posa eufòrica, són els moros i cristians amb certs tocs valencians. Els trabucs a tota màquina per al desembarcament, i també per passar pàgina amb el seu acabament; és una festa important i a més s’està eixamplant.

Comissió Infantil Josep Bertomeu i Roldán Albert Bou i Blasco Aitor Bou i Mahiques Carla Franco i González Neus Giménez i Contreras Sara Gómez i Prats Estela González i Bou Kevin Hernández i Morales Bianca Desa Ilig Cristina Lechiguero i Martínez Noemi Lechiguero i Moncho Jonathan Lli i Adam Laura Llopis i Cremades Nuria Llopis i Cremades Adrià Martínez i Prats Edurne Martínez i Roldán Mireia Matilla i López Saray Miguel i Fernández Joan Moltó i Lli Nerea Piera i Sala Rubén Renard i Palau Eduardo Nicolás Rugu i Alonso Lidia Sala i Olivert Víctor Sala i Olivert Sara Jian Sanz i Navarro

President Infantil de l’exercici faller 2010/2011 Derek Bertomeu i Roldán

Fallera Major Infantil de l’exercici faller 2010/2011 Amanda Franco i González

President Infantil de l’exercici faller 2009/2010 Josep Bertomeu i Roldán

Fallera Major Infantil de l’exercici faller 2009/2010 Noemi Lechiguero i Moncho

Abierto Sábados y Festivos Reparto a domicilio Servicio nacional e internacional

floristería CULLERA Rambla San Isidro, 7 frente a correos 96 172 39 91 677 09 52 67

CAROL ALZIRA Párroco Vilar, 1 96 240 44 05 661 86 78 39

PATERNA Cristòfol Colom, 5 96 138 63 86 630 96 88 99

ESPECIALITATS EN PASTISSERIA SALADA Francisco Signes i Audivert i Juan M. Signes i Audivert

M. Joan Garcés, 39 - Cullera - Tel. 96 172 10 51

Recompenses 2011 RECOMPENSES JLF DE CULLERA

RECOMPENSES JUNTA CENTRAL FALLERA

Cullera d’or amb fulles de llorer Isabel Palau i Úbeda José Manuel Moreno i Escolà

Bunyol d’or amb fulles de llorer Isabel Palau i Úbeda José Manuel Moreno i Escolà

Cullera d’or Mariola Adam i Fuertes José Luis Andrés i Martí José Bou i Montagud Pablo Colom i Simó Consuelo Fernández i Marzal Juan Gabriel Figueres i Hernández Rosa María Mahiques i Pizarro Virgínia Ruiz i Criado

Bunyol d’or José Luis Andrés i Martí Mª Carmen Blasco i Gonzalo Carlos Bou i Mateu Pablo Colom i Simó Consuelo Fernández i Marzal Juan Gabriel Figueres i Hernández Pablo Gomila i Pérez Virgínia Ruiz i Criado

Cullera d’argent Mª Carmen Blasco i Gonzalo Carlos Bou i Mateu Pablo Gomila i Pérez Ramón Lechiguero i Torres Aida Miguel i Fernández Esther Mompó i Del Olmo Mª Pilar Moncho i Andrés

Bunyol d’argent Jonathan Lli i Tolosa Aida Miguel i Fernández Mª Pilar Moncho i Andrés

Recompenses Infantils 2011 RECOMPENSES JLF DE CULLERA

RECOMPENSES JUNTA CENTRAL FALLERA

Distintiu d’Or Mireia Soldevila i Adam

Bunyol d’argent Derek Bertomeu i Roldán Josep Bertomeu i Roldán Aitor Bou i Mahiques Carla Franco i González Noemi Lechiguero i Moncho Jonathan Lli i Adam Saray Miguel i Fernández Mireia Soldevila i Adam

Distintiu d’Argent Derek Bertomeu i Roldán Josep Bertomeu i Roldán Aitor Bou i Mahiques Carla Franco i González Noemi Lechiguero i Moncho Jonathan Lli i Adam Saray Miguel i Fernández

Ernesto Marí Serrano FACHADAS · MAQUINARIA PROPIA

Tel. 667 649 856

C/ Muñoz Degraín, 80 46400 CULLERA (Valencia)

Els Nostres Abonats Mª José Adam i Fuertes Rosa Colom i Marí Toñi De La Cruz Amparo Del Olmo i Benavent Juana Escolà i Peris Marisa Galida i Boluda Amparo García i Espinosa María Gómez i Gutiérrez Toñi González i Barnalte Alfredo Molina i Gómez Sacramento Moreno i Escobar Inma Moro Jose Antonio Muñoz i Sánchez Francisco Pulido i Palomares Juan Edgar Samudio Rosa María Santamaría i Colom Mª Carmen Solaz i Olivert Flor Soler i Miñana Carmen Torres i Miñana Abonada Major de l’exercici faller 2009/2010 Rosa Colom i Marí

Programa de festes Falles 2011 Dies 3 i 4 de gener Campionats infantils de futbol sala. Pavelló Cobert. 10 h.

Dissabte 22 de gener Presentació fallera Casa de la Cultura de Favara. 19 h.

Del 24 al 27 de gener Campionats de truc i parxís. Saló Multiusos del Mercat

Del 16 de febrer al 3 de març Concurs de teatre en valencià Casa de la Cultura 20 h.

Dissabte 19 de febrer Concurs de paelles Pàrquing d’Enric Chulio. 20 h.

Del 25 al 26 febrer Campionats de futbol sala masculí i femení Pavelló Cobert. 20 h.

Diumenge 27 de febrer Concurs de l’enigma Saló Multiusos del Mercat. 17 h.

Divendres 4 de març Lliurament de premis d’activitats. Passeig-Mercat. 20 h.

Dissabte 5 de març Tren faller per la barriada. Cau Faller. 19 h.

Del 5 al 19 de març Esmorzar faller. Cau faller. 10 h.

Del 5 al 19 de març Dinar faller. Cau faller (excepte del 17 al 19). 14 h.

Diumenge 30 de gener Arreplegà fallera Cau Faller. 11 h.

Dissabte 26 de febrer Gran Gala Fallera Casa de la Cultura. 20 h.

Dilluns 7 de març Cursa de sacs i ous. Cau faller. 18 h. Bingo. Cau faller. 23 h.

Del 7 a l’11, del 14 al 16 i el 19 de març Berenars per als infantils. Cau faller. 17:30 h. Del 4 al 19 de març Sopar faller. Cau faller. 22 h.

Dimarts 8 de març Trencà de perols. Cau faller. 18 h.

Dimecres 9 de març Dibuix i plastilina. Cau faller. 18 h.

Dijous 10 de març Joc del twister. Cau faller. 18 h.

Truc i parxís. Cau faller. 23 h.

Karaoke. Cau faller. 23 h.

Joc del twister. Cau faller. 23 h.

Dissabte 12 de març Concurs de paelles. Cau faller. 12 h.

Dilluns 14 de març Ball de la poma. Cau faller. 18 h. Trencà de perols. Cau faller. 23 h.

Dijous 17 de març Lliurament de premis. Cau faller. 19 h. Mercat. 19:30 h.

Diumenge 13 de març

Festa temàtica fallera. Cau faller. 21h.

Activitats diverses. Cau faller. 20 h.

Dimarts 15 de març Treta i plantà dels monuments fallers. Cau faller. 7h.

Divendres 18 de març Ofrena de flors. Casal faller. 19 h.

Del 17 al 19 de març Despertà. Cau faller. 8 h. Dies 17 i 18 de març Cercavila. Cau faller. 11 h.

Activitats diverses. Cau faller. 23 h.

17 i 18 de març Festa fallera. Casal faller. 23 h.

Dia 19 de març Cremà del monument infantil. 20:30 h. Cremà del monument gran. 23 h.

Divendres 11 de març Cursa de bicicletes. Cau faller. 18 h. Espectacles musicals. Cau faller. 23 h. Festa fallera. Cau faller. 24 h.

Dimecres 16 de març Albades. Monument faller. 18 h.

Dissabte 19 de març Missa en honor a Sant Josep. 12 h.

QUALSEVOL CANVI SERÀ ANUNCIAT AL NOSTRE CAU FALLER

Obra teatral 2011 .º VALÈNCIA FILM C LLOC

EL CANET

20 hores

CASA DE LA CULTURA

EDUARD PERLÀ

AUTOR DIRECTORA DATA

FALLA

HORA

DEZ I MARZAL

ROSARIO FERNÁN

011

17 de febrer del 2

SINOPSI Valencia film C.º és un sainet valencià on dos amics de tota la vida, es barallen per un conflicte creat per la resta de personatges de l’obra. Un és productor cinematogràfic i l’altre es troba a l’exèrcit de la marina i deixa la dona a casa del productor que compartia la casa amb la seua dona, i una criada un poc peculiar.

D’altra banda, altre personatge vingut de Favara, molt llest ell se’n va a la productora cinematogràfica per tal d’aconseguir un paper de babau. A partir d’aquest fet, es succeeixen una sèrie d’esdeveniments o, millor dit, d’embolics on els personatges es confonen de parelles i es produeix un malentès per part dels dos millors amics. Com acabarà la història? Acabaran perdonant-se els dos millors amics? Aconseguirà el favarer els seus objectius? Vos convidem a gaudir d’aquest sainet valencià.

FITXA TÈCNICA Huiso Martí Jose Moreno i Fernández Manolo Manuel Miguel i Peña Pasqual Rodrigues Llorenç Calatayud i Montoro Agripina Aida Miguel i Fernández Esperança Sandra Marí i Pérez Joaquina Trini Blasco i Gonzalo Direcció Rosario Fernández i Marzal Il·luminació i so Pablo Colom i Simó Escenografia Jonathan Lli i Tolosa Regidoria Esther Mompó i Del Olmo Mariola Adam i Fuertes

ESTUCS ALLISATS AMB GOTELÉ ACABATS AMB LLIS TERRES FLORENTINES PINTURES EN GENERAL

CARLOS 651 98 51 54

JOSÉ LUIS (Tito) 659 44 11 04

365 dies de falles

Mig a

rcle

ny fal le

e un c t n e F

Presentaci贸

tes Els nostres triplis

Els n

ostre

28 ..

gma.

eni Quin

Gran

s act ors

s gen

is de

l bal贸

A pe

r les

Preparats per a la gala

insĂg

nies

t! ssionan

impre n faller

Tre

Els cu

iners

del p

remi

a bon v a t s E

lleta!

e Fent la pa

29 Somni acon

seguit

ent

Mom

istĂ˛r

la h per a

la!

u Tots en ta

Espectacle musical

Què guap

Aban s

de la

paella

Què guapes!

os!

30 Com a xiquets... Festa!

a! A terr

Tren ca

nt el p

s ls unflable e d t in d u Ga

Treta d e

la falla

erol

t la fall Plantan

ocion

t dâ&#x20AC;&#x2122;em omen

Contant acudits

31 a cavil r e c De

Tots juntets a la foto!

Els q u mag atre nĂfics

ls ant e sper

plats

Un quart i un cinquè

Estava

bo?

A veure què ens donen!

t-ho bran

Cele

Balla

nt en g

rup

32 Foto!

Agafant force s

a L’ofren

s que p Tradicion

ant!

ssion Impre

Cap a la mascletà!

erduren

Intercanv iant regals

ts junts

to L’última

33 S’acost a

la fi...

Arriba la fi

Pau Alarc贸n i Renard DPT. COMERCIAL Pol. Ind. 1 - Moliners, s/n 46400 Alzira (Val猫ncia) Tel. 96 245 60 12 - Fax 96 241 54 54 M贸bil 666 57 65 www.grupotranscontinental.com

Premis 2010

5茅 premi de la Secci贸 Primera Infantil

3er premi al concurs de paelles

2on al concurs de 2on premi premi del concurs de llibrets deJLF JLF llibrets de

4rt premi de la Secció Primera

52é premi per a la 52é premi perde a la promoció promoció de l’ús del Valencià l’ús del valencià

Subcampions de futbol sala infantil-cadet

Premis d’enginy 2010

Premi “Compra’t una disfressa”.

Premi al que “mai ens deixarà de sorprendre”.

Premi al “recol·lector de banderins”. Premi a la que “no se li escolta quan parla”.

Premi als que “si no es disfressen pagaran més quota”. Premi al “que no parlava i de sobte fa teatre”.

38 Primer, segon i tercer premi “Festa temàtica”.

Primer i segon premi “Difressa dels abonats”.

Premi a “la que el paper li venia com anell al dit”.

Premi a “la que tanca el casal faller”.

Premi al “que no sap ficar un cable i sempre hi ha música”.

Premi a “les pesades del tu sabies que...”.

Premi a “ la cuinera que ho fa tot i sí que ho fa”. Premi al “que no en volia i se’n fa set plats”.

39 Primer, segon i tercer premi “Difressa del tren faller”.

C/ La Bega, 18 - Cullera Tel. 617 27 45 42

Als Fallers...

Estimada comissió fallera: El dia 19 de març, és a dir, el dia de Sant Josep, va arribar a la fi el nostre somni faller, somni del què mai ens podrem oblidar, degut als moments que hem viscut junt amb vosaltres. En aquest extraordinari temps hem pogut experimentar tot un conjunt d’il·lusions, experiències i realitats que ens han marcat d’una forma molt positiva per a la resta de la nostra vida. A més, hem viscut moltes anècdotes, destacant l’emoció del dia de la presentació i els bons moments d’aquest acte però, sobretot recordem d’una manera molt especial i amb un sentiment què no podem expressar en paraules, el fet d’entrar als jardins del mercat i veure’ns als peus de la patrona del nostre poble, la Mare de Déu del Castell, per oferir-li els nostres rams de flors. També volem agrair a totes les persones que han estat al nostre costat preocupant-se del fet de no oblidar-se de certs detalls importants com són Carme Torres, Judit Lechiguero i Ramón Lechiguero, què han sigut per a mi el mateix que la pebrera en l’all i pebre, passant tots junts grans moments per gaudir de tots els actes en els que hem participat. Doncs bé, des d’aquesta pàgina al nostre llibret ens acomiadem del nostre regnat, donant-li pas a Isabel i Amanda, les nostres Falleres Majors del present exercici. Esperem que gaudisquen de la millor manera possible el càrrec que representen a les festes falleres. Mª Pilar Moncho i Andrés i Noemi Lechiguero i Moncho Falleres Majors de l’exercici faller 2009-2010

Servicio de comedores escolares, colectividades, hospitales, etc. Juan Montalva M贸vil 628 53 10 49

C/ Xaloc s/n - Pol. Ind- Rafelcofer 46716 Rafelcofer (Valencia)

Tel. 96 280 10 28 Fax. 96 280 14 35

Un somni fet realitat Des de ben menut he tingut una especial devoció pels llibrets de falla. Sempre he admirat els treballs que han realitzat els fallers en aquesta activitat cultural ja que suposava un gran esforç on se li dedicava moltes hores de feina. Començant pels llibrets realitzats a Cullera per les falles del Raconet, Raval de Sant Agustí, Passeig-Mercat o la Bega i arribant a veure a la xarxa altres llibrets d’altres pobles com puguen ser Alzira, Sagunt, Xàtiva o València, entre d’altres, vaig pensar aleshores, per què no puc fer jo alguna cosa semblant? Doncs vaig començar fent el llibret amb diversos fallers de la nostra comissió, encara que vam començar a fer llibrets prou menuts pel que fa al seu contingut. Tant, que no arribarem als mínims exigits, per això quedava molt llunyana la possibilitat de presentar el llibret a la convocatòria promoguda per la Conselleria d’Educació. Després, per diverses conseqüències que no vaig a esmentar, vaig deixar de fer el llibret durant dos anys. Tenia en ment que quan arribara la meua oportunitat, no l’anava a deixar escapar. I, efectivament, va aplegar de la mà de José Manuel Moreno, president d’aquell any. Va ser un any dur, degut a que era el primer any que li dedicava tant d’esforç i, a més, els llibrets havien evolucionat de forma considerable. Però el resultat va ser prou satisfactori, el llibret va ser presentat a la Convocatòria de la Conselleria d’Educació i la gent de la comissió estava molt contenta. Encara que la nota negativa va ser que no vam poder aconseguir cap recompensa, quedant-nos a tres punts del tercer classificat a Cullera. Però l’any passat es va decidir pegar un pas endavant. En primer lloc, buscàvem un estil diferent per realitzar un gran llibret basant-nos en la pròpia inspiració, és a dir, treballat sense utilitzar la tècnica de copiar i pegar. Després, acoblar-lo a la temàtica fallera i per últim, dins d’aquesta, buscar temes d’actualitat i originals, evitant així els clàssics de les falles. El llibret seria presentat a totes les convocatòries possibles per intentar optar a molts premis. El resultat ja el sabem tots: segon premi al XIV concurs de llibrets organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera i cinquanta-dosè premi per a la Promoció de l’Ús del Valencià atorgat per la Conselleria d’Educació a València. La comissió ho va rebre amb molta alegria desplaçant-se en massa per a rebre el premi, un fet històric que els fallers més veterans de la nostra comissió mai s’haurien pogut imaginar. És un somni què no haguera pogut realitzar sense l’ajuda de diversos fallers de la comissió, als quals estic molt agraït per haverme ajudat a aconseguir fer realitat, portar a la meua comissió a estar entre els més grans pel que fa a la realització de llibrets. Juan Gabriel Figueres i Hernández

I en el que portem dâ&#x20AC;&#x2122;any... Tria del President

Baixada processonal

Mostra de llibrets de la Comunitat Valenciana

Signatura dels contractes

Cavalcada de disfresses Sopar de Sant Joan

Mig any faller

III Congrés faller

Bàsquet masculí

Proclamació

Tennis de taula

Treta de la falla

45 Visita al taller de Fede Alonso

Visita al taller d’ Arturo Benavent

Bodas - Bautizos - Comuniones - Catering

PRÓXIMAMENTE AMPLIAMOS NUESTRAS INSTALACIONES CON ZONAS AJARDINADAS, TERRAZAS, BODAS CIVILES AL AIRE LIBRE Y PARQUE INFANTIL C/ Algar, 20 y 22 46688 Polinyà del Xúquer www.salamarina.com Telf.: 96 297 36 96 Fax.: 96 297 36 96 Móvil: 627 93 08 59

Servicios Integrales de Representación, S.L.

Cándido Grau i Penadés C/ Concha Piquer, 10, A, 21ª 46015 VALENCIA Apartado de Correos, 10.104 E-mail: candido.sir@ono.com Tel.34 96 347 12 59 Fax: 34 348 84 40

MISTERI FALLER Tercera part: el desenllaรง Per Jose Moreno i Fernรกndez

En aquesta edició del llibret es troba la tercera i última part del que podríem anomenar la nostra trilogia, el desenllaç. Però, abans anem a resumir les dues primeres parts, a recordar els esdeveniments més importants que han ocorregut. A la primera part, Cyntia i els seus socis segresten a Eva, una amiga dels nostres herois, i dos ninots indultats del museu faller (què és dirigit per Cyntia). Però Eva, mitjançant endevinalles i escrits, condueix als nostres amics on es troba ella, a València. Àlex, els seus amics, i la comissària Aida segueixen les pistes fins arribar a un magatzem. Allí, Aida els deixa per preparar l’entrada al magatzem però, el grup se separa en dos al veure a Eva per València. Judit, Alfred i Ivan troben a Cyntia i a Eva. Cyntia, què era tia d’ Ivan, l’obliga a tancar als seus amics en un vaixell però, Àlex, Canella i Marc arriben a temps i els trauen d’allà. Malauradament, Marc rep un tir i Ivan els fa sortir amb una embarcació salvavides. El vaixell explota però Cyntia, junt al seu soci Antoni i un ninot indultat, escapen per mar a les illes Columbretes i així poden amagar-se. A l’hospital, Ivan intenta que els seus amics el perdonen pel que acaba d’ocórrer amb Cyntia i, els seus amics, així ho fan. A la segona part, els nostres amics, menys Ivan i Marc, van fins a les illes Columbretes i, a pesar que Aida no vol rebre’ls a l’illa, aquests, amb l’enginy de Judit, aconsegueixen endinsar-se en l’illa, on veuen una caseta . Allí els descobreixen i aleshores fugen cap al bosc per amagar-se. Allí troben a Marc i Ivan, però també una cova què és una trampa d’Antoni i els seus homes. Aquests els tanquen dins de la caseta encara que, amb un canvi, mig bosc està en flames i la caseta també. Dins de la caseta hi ha dos homes d’Aida què no han pogut sortir de la caseta i han mort calcinats. Els nostres amics, sans i salvats, surten de la caseta i de les flames i es troben amb un helicòpter què s’enlaira. Ivan s’agafa a un esquí i els seus amics el segueixen corrent. Ivan cau a vora mar i diu que estan preparant un atemptat per a falles, que Gabi i Ramon, fallers de la mateixa falla, estan implicats, i que Aida està segrestada. Aleshores, què ocorrerà en aquest desenllaç? Aconseguiran evitar l’atemptat abans de falles? Recuperaran el ninot indultat? Tot açò, i moltes coses més, ho podran descobrir a les següents pàgines.

Els nostres amics estaven asseguts a la saleta de casa d’Àlex mentre parlaven sobre l’atemptat previst per a falles què dirigia Cyntia. I la conversa no anava gaire bé, doncs els joves anunciaven que no tenien temps per al cas dels ninots indultats i ho tenien que deixar de banda. Ivan tenia que preparar-se físicament per a un partit de futbol. Judit havia d’ajudar a Melissa, la seua amiga, amb uns assumptes. Alfred tenia que anar a València per a agafar les vestimentes de faller, ja què sols faltaven tres dies per a falles. I Eva tenia que viatjar a França, per tal d’anar al funeral de la seua àvia materna. Així, sols quedaven Àlex i Marc, què també tenien coses a fer però, la seua cosina havia sigut segrestada i no tenien forces per a fer res. Es van quedar els dos cosins sols, per tal d’analitzar la situació. Havien passat sis dies des de la fugida de Cyntia amb l’avió, així que portaven sis dies preparant l’atemptat. Temps de sobra. I ells sols tenien tres dies per esbrinar-ho, els dies que faltaven per al primer dia de falles. No tenien pistes, res de res, per poder tindre cap indici sobre l’atemptat. Tampoc podien accedir als informes policials, ja que el cas havia sigut assignat a un comissari d’alt rang, aleshores no podien fer res. Per a iniciar la recerca van començar a pensar com ells. El millor lloc seria on més gent es reunira per falles. Aquell lloc podia ser el mercat on, el primer dia de falles, a les onze de la nit, donarien els premis fallers. Així que es dirigiren cap al mercat.

Una vegada allí, Marc, Àlex i la seua mascota Canella van decidir cercar alguna pista però, no trobaren res. Quan ja començava a fosquejar es van donar per vençuts i van decidir tornar a casa. Però, en eixir, van veure una cosa inesperada. Un home amb gavardina, i amb uns guants de pell conjuntats, caminava estranyament per allí. Era molt estrany, ja que feia molta calor. Però, Marc va fer memòria

que aquella cara era de Toni i s’amagaren darrere d’una palmera. Toni va entrar, carregat de bosses, dins del nou auditori de música. Al cap d’una estona prou llarga, Toni eixia de l’auditori i entrava en un cotxe amb els cristalls negres què l’esperava a la porta. Àlex va deixar un “ah” per la boca quan va veure que Ramón, un faller de la falla, feia de xofer al cotxe. Aleshores, van intentar seguir el cotxe però, anava massa ràpid. Allí mateix, intentaren entrar a l’auditori però, no podien obrir la porta. Com havia entrat Toni? De sobte, Canella començà a olorar i a seguir el rastre de Toni. Àlex i Marc seguiren a Canella, què els va portar al Passeig. Exacte. El cotxe, conduit per Ramón, estava aparcat davant d’una cabina de telèfon per on, dissimuladament, passejava Toni al voltant d’aquesta. Àlex va esbrinar de seguida que anava a parlar per telèfon i li ho va contar a Marc. Aquest va agafar un fulard blanc amb què una xica tapava les fruites de la seua tenda. Se’l va enrotllar al cap, fingint ser un home marroquí, i va anar a la cabina de telèfon per darrere. Toni ja s’havia posat a trucar per telèfon . Després de deu minuts, Toni se’n va anar i, seguidament, Marc canviava a la cabina utilitzada per Toni, va agafar alguna cosa i va tornar on estaven Àlex i Canella esperantlo. Quan anava a contar-ho tot, Toni se n’adonà de la situació i va agafar a Marc pel braç però, no va poder amb la força brutal de Marc, què va poder fugir amb Àlex i Canella. En arribar a casa d’Àlex, Marc ho va explicar tot: Toni li deia a qui estava a l’altra part del telèfon que li deixava alguna cosa en la cabina que li estava tocant. Marc va agafar eixa cosa, què era un sobre, el va obrir i es va adonar que la carta era molt estranya. Posava: <<12’118131 519201 1 16211420, 512 491 312121 191514 51219 1618513919. 45191618519, 651813119 451911611859245181.>> No sabien que podia dir allò però, de sobte, Àlex va recordar la vegada en què van segrestar a Eva, i

aquesta anava deixant les endevinalles per tal de trobarla. Eva era una experta amb les endevinalles! No ho van pensar més i la van telefonar. Li van dir tot el que havia passat i, al cap de deu minuts, tenien la resposta en un missatge de mòbil. En la carta deia: <<L’arma està a punt, el dia clau són els premis. Després, Fermás desapareixerà.>> Dues coses estaven clares, el dia de l’atemptat seria el disset de març, i volien matar algú amb alguna arma. Però, què volia dir Fermás? Ho cercaren per internet, al diccionari... però, res de res. Eren ja les deu de la nit quan decidiren gitar-se a dormir, i demà ja seguirien la seua investigació. L’endemà al matí van desdejunar i, al finalitzar, van sentir el telèfon. Era Judit què preguntava com li anava la investigació. Marc li ho va explicar tot, fins i tot el dubte del significat de la paraula Fermás. De sobte, Judit va fer memòria i va recordar que la vegada que els perseguien els homes de Cyntia portaven un uniforme on hi havia unes lletres menudes que posava: Fermás. Els cosins van exclamar. S’acomiadaren de Judit i van anar altra vegada al mercat, exactament al nou auditori. Com no, estava tancat però, Marc va comprar una mistera de l’estanc d’enfront i, va posar la flama davall del cadenat. Al cap de cinc minuts, el cadenat va cedir i van poder entrar. No hi havia rastre de cap arma. Però, Àlex va pujar al pis de dalt i, allà estava. Ell no sabia res d’armes però, pareixia un fusell negre enganxat a un trípode. A terra hi havia unes bosses plenes de caixetes totes buides, totes menys una què contenia una bala negra amb unes lletres en roig, Fermás. De sobte, una cosa es va moure en la foscor. Marc s’hi va acostar i es va endur les mans al cap. Era Gabi, què estava lligat de mans i peus en un racó. Marc li va llevar la cinta de la boca i així aquest ho va poder explicar. Gabi havia estat segrestat per uns

homes a sa casa i el feren pujar a un helicòpter, duentlo a l’auditori. Marc li va preguntar si hi havia sentit cap comentari i, efectivament, Gabi havia sentit que qui portava l’atemptat era Toni, Cyntia no tenia res a veure. Tampoc Toni tenia res a veure amb el robatori dels ninots, però Cyntia sí. També va explicar que a Ramón l’havien segrestat per què portara els cotxes de la màfia, i si es resistia a fer-ho, moriria. I a ell el segrestaren per què confeccionara una bala amb un verí mortal, però no sabia per a qui seria.

De sobte, en sentir com una dona li deia a una segona persona que dos joves amb una gosseta havien entrat a l’auditori, eixiren per una finestra. Quan per fi van poder baixar, Gabi va anar a la comissaria a explicar l’ocorregut. Marc, Àlex i Canella, en tornar a casa per la nit, van veure que tenien un e-mail al correu d’Àlex. Era d’Alfred: “Judit ens ho ha contat tot i he trobat informació del que és Fermás. Fermás és una organització criminal, o millor dit, una màfia què s’encarrega de donar diners a canvi d’algun favor, tant criminal, com de persones o d’objectes. Xics, el dia disset tornem Judit, Ivan i jo, ja que són falles”. Alfred era tot un geni. Els dos cosins es van deixar caure al llit per poder gaudir d’una mica de glòria. Al dia següent, i a sols un dia de l’atemptat, Àlex i Marc no sabien què fer. Mentre ells dos feien el típic passeig amb Canella, Àlex va rebre un missatge multimèdia al mòbil. El va deixar caure a terra, no va ser capaç de suportar el que acabava de veure. Era una imatge de la seua cosina Aida, lligada de peus i mans, amb un aspecte deplorable i, suposadament inconscient. Aquesta imatge anava acompanyada d’un text què deia: “Si la voleu veure en vida, deixeu de jugar als detectius i no li digueu res a la policia... Sols si la voleu de debò”.

Àlex va començar a posar-se nerviós, i Marc a pegar manotades a la paret d’una casa. Al cap d’una estona de silenci profund, atapeït pels trons de Marc, aquest va agafar el mòbil i va mirar la fotografia detingudament. De sobte, va veure com al fons de la fotografia hi havia una finestra amb un paisatge molt familiar. Marc va agafar a Àlex, es va posar a Canella dins la jaqueta, i va començar a córrer. Després de mitja hora de camí, sense cap resposta de Marc a les preguntes que li feia Àlex, van arribar al mateix lloc què es visualitzava a la fotografia i van buscar algun angle d’on possiblement s’hauria pogut fer. I el van trobar. Hi havia una fàbrica molt vella, tant que estava en desús. Van veure cotxes i a diversos homes prop d’allí, així que van decidir entrar per una xicoteta porta situada a l’altra part de la fàbrica. No hi havia llum, i la humitat proliferava. Era enorme, com un camp de futbol, i sols hi havia un pis, amb el sostre molt alt. Al fons hi havia homes, i els cosins van entrar a l’única habitació d’aquella fàbrica. Era molt menuda, sols hi havia un escriptori, amb tots els seus detalls, incloent el seu ordinador, les seues cadires... Però, hi havia una cosa que va estranyar molt a Marc. Era una paret plena de fotografies, papers, notes i mapes. Les fotografies eren del mercat, cosa que els va alarmar i, amb un retolador roig, havien ressaltat l’altar on l’endemà donarien els premis. També hi havia una fotografia de Cyntia, envoltada d’unes línies fetes amb tanta intensitat, que l’havien doblegada.

malson anava a acabar-se. Per la vesprada, Alfred, Ivan i Judit van anar al seu cau faller. Allí els anunciaren la gran notícia. Aida va tornar per la vesprada, la policia ja estava assabentada i prompte agafarien a Toni i Cyntia. El dia va passar. La seua xicoteta falla ja estava muntada, i els amics no es gitaren massa tard per tal d’agafar forces per al primer dia de falles. El dia disset començava a ser tens. La comissió fallera feia la seua festa sense adonar-se’n del que passava. Van dinar al Club Nàutic, a la vora del Xúquer. I, per fi, va arribar la nit. Es van preparar amb els megàfons per tal d’animar la seua falla. El mercat estava ple de gent, cadascú amb la brusa del color de la seua comissió. Ivan, què era el delegat d’esports, va haver d’anar al replanell de dalt de les escales, on es donaven els premis. Àlex anava al lloc on la seua falla l’esperava però, alguna cosa el va fer parar. Un home gros i baixet corria per aquella onada de gent. Tota la gent el mirava, mentre ell va agafar a Judit pel braç, i va arrancar a córrer cap a una altra direcció. De seguida, i mentre els amics es quedaven bocabadats, algú va agafar del muscle a Alfred, arrossegant-lo cap a l’auditori de música, sense poder fer res per a imperdir-ho.

Un soroll va recórrer l’estança. Uns segons de silenci abans que una silueta amb un ganivet s’abalançara. Aquest la va detindre sense gaire força, ja que la silueta es va adonar que estava atacant al seu propi cosí. Era Aida. Els tres van eixir corrent per la mateixa porta, ja que els homes els perseguien. Els van poder despistar i van anar a casa d’Aida, posantla al dia de tot. Després de la conversa se’n van anar a dormir.

En entrar, l’home el va espentar cap a la paret, deixant-lo inconscient, i va tancar la porta amb clau. Àlex va reconéixer aquell individu, era Toni. Li ho va contar a Marc i ell mateixa va començar a demanar ajuda però, ningú li feia cas i una persona, fins i tot, li va pegar una espenta. Marc va córrer fins la part lateral de l’edifici, intentant trobar la finestra oberta. I sí, estava oberta. Van accedir fins l’interior de l’auditori i van poder veure com Toni lligava de cap a peus el seu amic Marc, què estava inconscient. Àlex i Alfred van intentar ajudar-lo però, la força de Toni era deu vegades més poderosa que la d’ells, i van acabar lligats junt amb els seus amics. Toni estava dret, amb l’arma entre mans, apuntant per la finestra cap al replanell on donaven els premis. Aleshores, Toni va

Al dia següent, Aida va anar a la comissaria pensant que tot el

començar a donar-los conversa mentre els altaveus del mercat ressonaven anunciant els noms dels guanyadors del concurs de parxís. Deia que sols volia fer una cosa

que, segons ell, arruïnaria la vida d’una persona per venjança. Una persona què ell va voler molt però que, a causa dels interessos financers, va tindre que oblidar. Aquella persona era Cyntia. Tots dos formaven una parella sentimental però, ella no sabia que Toni era un mafiós. Quan ho va saber, ella va voler deixar-lo però, ell la va enganyar amb un frau. Ella no va tindre més remei que vendre dos ninots indultats per poder fer front als diners que ell li demanava i, quan va escapar cap a les Illes Columbretes, li la va tornar i va deixar a Toni amb tots els préstecs i assumptes mafiosos. I ell, ho va considerar com una traïció i per tant, volia fer-li mal d’una altra manera: matant al seu nebot Ivan. Tots es van quedar paralitzats, no van saber què respondre. Aleshores, una veu dolça va cridar. Era la veu de Cyntia. Portava un pal a la mà, així que Toni va deixar l’arma i es va llançar sobre ella. Alfred va aprofitar per deslligar-se una mà i avisar a Ivan amb el telèfon mòbil del que estava ocorrent. Ivan va baixar del replanell, ràpidament. Als tres xicots els va donar temps de desfer-se les cordes que els lligaven però, en intentar escapar, Toni els va apuntar amb una pistola i, mentre els maleïa per haver avisat a Ivan, els va dir que si volien veure amb vida a Cyntia, havien d’anar de seguida al magatzem on es van trobar a Aida segrestada. Després d’açò, Toni va desaparèixer amb la seua arma i el cos de Cyntia inconscient cap a la fàbrica. Els xiquets, després de reunir-se amb Ivan i Judit, van anar a parlar amb Aida, i van preparar una emboscada amb la seua patrulla. Els xiquets es van presentar a la fàbrica però, sols van entrar Alfred i Àlex. Els altres tres es van quedar fora per ordres d’Aida. Dins sols hi havia una cadira ocupada per Cyntia i feia molta olor a benzina. Toni va eixir de la obscuritat, com no, amb un revòlver a la mà. Va començar a parlar amb Cyntia i, aquesta

plorava desconsoladament. Alfred no va resistir més i va començar a desafiar a Toni amb frases inadequades. De sobte, una veu els va ahuixar, la fàbrica es va cobrir de llum, doncs la gent d’Aida havia actuat i estaven tots dins, apuntant a Toni. Aquest va somriure i va traure una caixa de mistos i va encendre un mentre, la bala d’un dels homes d’Aida li foradava la panxa. Quan el misto va caure a terra, el sòl va començar a cremar-se junt al cos de Cyntia. Toni havia tirat benzina per tot arreu! Els homes d’Aida van córrer. Alfred i Àlex no van tardar gaire en fer el mateix. En eixir els van preguntar què havia passat però, no ho van saber respondre bé. La fàbrica estava destrossada. Tots els assumptes mafiosos de Fermás ja no existien, però sí els que estaven implicats i serien buscats per la policia. Del cos de Toni sols quedaven cendres però, del de Cyntia no se sabia res i, Ivan estava trist, encara que ho intentava dissimular. Tot el malson de setmanes a la recerca dels ninots indultats i amb perills que envoltaven als nostres amics havia acabat. Disputes, plors, incerteses... El segon dia de falles va ser un poc postís, doncs tots sabien el que havia passat i tractaven als xiquets com a grans herois. I el tercer dia va ser fantàstic. Els nostres amics s’ho van passar com mai. Per la nit van anar a cremar la falla, era una falla preciosa, junt a Eva, què tornava de França. Cremant-la, Ivan va rebre un missatge al mòbil: “Cuidat” Es va quedar impactat però, ara estava més tranquil perquè sa tia estava viva i per suposat, no l’anava a delatar.

AlbaĂąilerĂa en general C/ La Bega, 21 46400 Cullera (Valencia) Tel. 619 947 926

Servicios integrales de electricidad -Instalador autorizado-

C/ ColĂłn, 24 46400 Cullera (Valencia) Tel. 619 947 926

Edu: 639 552 383 Andrés: 96 172 24 37 C/Colón, 25 - 6é - 6é 46400 - CULLERA - VLC. fontaneria_garcia@hotmail.com OBRA NUEVA REPARACIONES MANTENIMIENTO DE EDIFICIOS MANTENIMIENTO DE PISCINAS REFORMAS EN BAÑOS Y COCINAS DESCALCIFICACIÓN Y OSMOSIS MAMPARAS DE BAÑO MOTORES A PRESIÓN ENERGIA SOLAR

Presupuesto sin compromiso

Estudiant la festa fallera

b el seu stra, am o m t e r ib ntingut aquest ll ga un co anterior, in t y t n e a r l’ ib r ent re ll nça m come culturalm è el nost a u a v q id e r u u e q p iq l r a mb e à tan en ”, l’apost Seguint a festa est a fallera t a s r e t f s o la n nt em que la “Estudia consider apartat e u ibrets. q ja , ltíssims ll faller, o t m n e taeulalia e d m a plen dro San tzació e li P a e a r a la t a a per a special entrevis que dón Secció E lloc, una la r e e d im i r p m de les en r pre història trobem, el prime la ió s n n ic e d io s s e r a sta pectacula realitzar en sis oc En aque uanyat s més es er tal de g t p n a e g h m le e u à u c n o de e les faller q ent els m obem un rcussió d m r e t le p , e l’artista s ib r é s s m la o , A tp més ra festa mpanar. , plantan a estudis e la nost d e Nou Ca m València d s o c ie ió c , s n a is è de Culler conseqü b la com ural, les les falles falles am lt e u r c b o a r s e ta itat fall a enques una activ alles i un f s le a ones ocials bem pers o r t xarxes s r e . rim es pats. Al p tre d’altr , podent esenvolu a fallera breus, en d t s s e é f m la n ta tacat la omporta is que es hem des t el que c , o res estud c t t o r ll a a h p n i lu o h is g desenvo os estud ra. En se En canvi, olt difícil sta falle nombros e m t f a ia z la r t e li e s a d , is re m i aris e elles ació ha amb pre ig s s secund t t r s què sens u o e g t v e c n n a ’i o d m d’ells rec Cullera, eus dots ar-los co mb els s rs, molts consider l•lència a a e e ll c e a x u f e q r s e e à la seua n culler rganism e faller p repassat labor d’u iversos o organism d m l’ e a a h r t , e a ò p ic ix a ed falles sari. Per s, és el d sobre les d’aniver és exten à t m s l nts. e e , i, y importa st an últim e s u é q m a s , n e elogis. L’ io llera qu nts i acc Local Fa tisfacció evenime d s e ls la Junta per a sa e í, t s a it n c e t es re ia i hem a les seu tot el llib n e e n d e i trajectòr t t r la a dels que questa p quen d’a ció com is a c d li u b a u g p que aquesta Esperem borat en la l• o c n que ha tant dels mans. alència) LERA (V

ga,

C/ La Be

00 CUL 15 B- 464

Índex de continguts Pedro Santaeulalia i Serrán: sinònim de gran cadafal faller

Decàleg per a fer un llibret faller 66 Conseqüències de les falles

Les xarxes socials a les falles

El compromís de ser faller

T’imagines les falles sense...?

Joan Castelló i Lli: sempre al servei de les falles

Artistes amb grans èxits que han plantat falles a Cullera

104

Quaranta anys amb JLF a Cullera. Què ha passat en aquest temps?

112

Quines són les millors falles de 140 la història plantades a Cullera?

RECICLADOS MOMPÓ Sergio Mompó Del Olmo

Recuperación de metales y chatarras

C/ Ruzafa, 58 46400 CULLERA reciclados_mompo@hotmail.com Teléfono. 96 172 13 96 Móvil: 657 82 03 62 Fax. 96 172 44 80

COMIDAS PARA LLEVAR

PAELLAS, PIZZAS, ARROZ AL HORNO...

SERVICIO A DOMICILIO

58 C/ LA BEGA, Nº 7B - BAJO TEL. 693 71 17 43

Pedro Santaeulalia i Serrán: sinònim de gran cadafal faller.

Per Juan Gabriel Figueres i Hernández

Un any més, seguint la tendència encetada l’any passat amb Pere Baenas, hem tornat a incloure al nostre llibret una entrevista amb un dels artistes fallers què actualment es troben a la Secció Especial de València. Aquest any, el triat és Pedro Santaeulalia i Serrán, el segon artista faller amb més primers premis de la Secció Especial (sols superat pel gran Regino Más) i autor de diversos cadafals mítics recordats per tothom què s’han plantat últimament al cap i casal. Pedro va nàixer l’any 1970 a València, pertany a una de les famílies més importants pel que respecta a la construcció de monuments fallers, ja que son pare Miguel i els seus germans Miguel i Alejandro també són artistes fallers, sense oblidar-nos del pioner en la matèria, Salvador Santaeulalia, el seu avi. Al 1989, Pedro va deixar els seus estudis de formació professional per endinsar-se en el món de les falles de la mà, com no podria ser d’altra manera, de son pare. Els seus primers passos en solitari els va donar l’any 1995, amb la creació de l’únic monument infantil què ha realitzat per a la falla Plaça del Pilar amb el lema “Somnis de xiquets”, aconseguint un seté premi de la Secció Especial i també, amb el seu primer monument gran per a la comissió d’Exposició-Micer Mascó a la Secció Segona “B”. El seu primer guardó destacat va ser el primer premi de la Secció Primera “A” amb “Aneu-se’n a fer la mà” per a la falla Arxiduc Carles-Xiva l’any 1999, donant-li pas per a plantar a la Plaça de l’Ajuntament la falla “Adéu segle XX” l’any 2001. L’any 2002 es va estrenar a la Secció Especial de la millor manera possible, aconseguint el primer premi per a la falla Sueca-Literat Azorín amb “Desitjos, sols en nadal?”. Aquest va ser el preludi del lustre exitós que tindria entre els anys 2004 i 2008, on aconseguiria cinc primers premis per a la comissió de Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona (Nou Campanar) amb els monuments “El que espera es desespera”, “Ser o no ser”, “Tot a cent”, “El desafiament” i “Quant de conte”. Al 2009 i 2010 va ser l’encarregat de plantar una altra vegada la falla municipal, amb els lemes “Benvinguts a casa” i “Falles o treballes?”, i per al 2011 debuta amb la comissió Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal per a intentar aconseguir revalidar el màxim guardó obtingut per a aquesta comissió l’any 2010. Hem aprofitat que Pedro Santaeulalia passa habitualment les seues vacances a la nostra ciutat per tal de fer-li una profunda entrevista sobre tot allò que envolta l‘actualitat fallera, sobre la seua trajectòria, i sobre altres aspectes relacionats amb l’exercici faller 2010/2011, què es presenta d’allò més interessant.

Per què vas decidir ser artista faller? El meu cas és un tema familiar ja que el meu avi ho ha sigut, i mon pare i els meus germans també ho són, en l’actualitat. Aleshores l’estrany seria que jo no ho fora. Segons mon pare, de tots els germans jo era el que menys pinta tenia d’artista faller i, ha sigut a l’inrevés, sóc el que més ha seguit la tendència. A més, és un treball que enganxa puix que, una vegada et claves al treball d’artista faller, ja no pots eixir.

(sobretot les primeres que va fer a la Plaça del Pilar) i, per tant, no em puc quedar amb un monument en concret d’una falla. És molt complicat que un monument faller es quede gravat a la memòria, perquè hi ha tants que al cap es queden certs trocets. Tot i això podria destacar probablement la falla de la Plaça del Pilar plantada l’any 1998. De tots els monuments que has realitzat, amb quin et quedaries?

Quina fase del procés de realització del monument faller t’agrada més? A mi m’agrada molt el principi, el disseny, és a dir, com naix la idea, encara que el que més m’agrada és la plantà del monument faller perquè és la finalització, veient com queda el monument faller. Tot el procés que es troba al mig és sempre el mateix (modelar, pintar...) i també és bonic, però sobretot el procés final és el que més m’agrada. Açò es deu per l’emoció de portar, transportar i muntar, i tot el que comporta amb els premis; és la culminació del treball de tot l’any. Què és el que més costa de fer d’un monument faller? Sempre, el que més costa del monument faller és el seu naixement sobre el paper en blanc. És complicat traure una idea que no es repetisca, que no siga igual al que fan la resta artistes i, a més, que tinga el teu cognom. Molta gent canvia tant l’estil dels seus monuments que quan s’observen pareix que no siguen seus. Nosaltres intentem que els monuments observats siguen identificats sempre com a nostres, amb la firma de Santaeulalia, ja que sempre és més bonic.

Dels monuments fallers que has vist, quins són els que més t’han impressionat?

ro Santaeulalia “ El desafiament”, de Ped València, 2007). de ar pan (Falla Nou Cam Arxiu: Mª Lola Savall

Dels que he realitzat jo, em va impactar molt la de Nou Campanar 2007, què tractava el tema de la Copa Amèrica. És “l’animalada” més gran que s’ha plantat i es plantarà en la història de les falles, crec jo. L’última que vam realitzar per a aquesta comissió també va estar molt bé, va ser molt completa tant per dalt com per baix, pels remats i amb l’acabat, encara que la caiguda dels dos àngels va fer que es quedara un poc coixa.

A mi sempre m’han agradat fragments de diverses falles, mai una falla en

Tot i això, la que més em va agradar, va ser la de 2006. No podria possiblement donar un motiu, encara que sí és cert que és la més completa, la millor feta, la millor acabada (tot i comptar amb un pressupost inferior a la del 2007...) és la primera gran falla de les tres que vam

concret. M’agraden elements de falles de l’Ajuntament de València, de les diverses falles fetes per Monterrubio

plantar a aquesta demarcació. Però potser forà menys completa per darrere que la del 2007, també pel tema del pressupost, ja que aquesta última valia 600000 €.

Personalment a mi m’agrada molt que artistes com Alberto Rajadell o Vicent Agulleiro, què han treballat amb cadafals grans, et feliciten pels monuments, independentment del seu pressupost, ja que valoren el que es mostra al carrer, la feina i el treball dedicat. Què sent un artista faller al plantar la falla municipal de València? La falla municipal de València té alguna cosa... encara que sone estrany. Com que no entra en concurs, existeix una pressió diferent, ja que és més relaxant que realitzar una falla de les grans de la Secció Especial de València ja que, per exemple, a Nou Campanar, l’obligació era guanyar i, aconseguir un segon premi podria ser considerat un desastre. En aquest cas, la pressió pel fet de plantar la falla municipal me la fique jo mateix, ja que és el monument faller que observa tot el món, la pressió és diferent però és molt bonic. Encara que, si li preguntes al 90% dels artistes que han realitzat la falla, et diran que falta que aquesta tinga un pressupost més elevat pel que s’espera de la Plaça de l’Ajuntament. En aquesta, una combinació de baixos, volum i acabat és complicat, crec que fan falta més diners ja que en aquesta plaça pots fer el que vulgues, degut a l’espai que hi ha. Seria bonic comptar amb més pressupost, ja que per a la gent de fora de València la falla més important és la de l’Ajuntament, encara que, no obstant, per a la gent de la ciutat i dels voltants no ho és, és el primer premi de la Secció Especial, inclús abans totes les especials que la de l’Ajuntament.

Com ha afectat el límit de pressupost a la Secció Especial? Hi ha casos on no fa falta baixar els pressupostos dels monuments fallers, encara que així, diversos agents com puguen ser les comissions falleres, s’han aprofitat del fenomen de la crisi per estalviar diners. Aquest límit es notarà molt a les Falles 2011, encara que si s’haguera establert el límit en 100.000 €, com es va intentar en un primer moment, s’haguera notat més, arribant fins i tot a desaparèixer les falles d’especial, havent quinze grans falles de la Secció Primera “A”. És normal que els pressupostos s’ajusten però, cal fer-ho en la mesura que cadascú puga. És molt fàcil establir el límit amb relació al pressupost de la falla municipal, és a dir, si l’Ajuntament es gasta 240.000€, aquest és el tall. A més, moltes comissions falleres estaven desitjant que es complira el límit dels 100.000 € per tenir tots les mateixes oportunitats de guanyar. Futbolísticament parlant, potser que un equip que sol estar en la meitat de la taula guanye la lliga, encara que el més normal és que hi haja set o vuit equips per damunt. Crec que és bonic el fet d’haver immensos cadafals fallers. És tot com si fora una bola de neu. Les falles cada vegada tenen més problemes per traure els seus pressupostos, cada vegada costa més trobar patrocinadors que financen o patrocinen les comissions, a aquestes els costa pagar dins dels terminis pactats i, al cap i a la fi, el nostre negoci és com si fora una empresa menuda que si tarda en rebre diners, passa dificultats. Per tant, es notarà molt en les pròximes falles.

“ Falles o treba lles?”, de Pedro Sa (Falla Plaça de l’Ajuntament de ntaeulalia Va lència, 2010). Arxiu: Juan Gab riel Figueres

Què opines del nivell que hi ha als pobles? El nivell que hi ha als pobles és alt. Podem trobar a molts artistes consagrats que han plantat als pobles com, per exemple, Pere Baenas o Josep Lafarga, entre d’altres. La relació entre el pressupost del monument i el seu volum és una barbaritat. Has plantat falles als pobles? Quines? Mai, no he plantat mai a un poble pel simple fet que no he pogut, tinc tanta feina a València que resulta un fet impossible. Enguany, he rebut diversos oferiments per realitzar falles a diversos pobles amb pressupostos elevats, però els he rebujat. A València, amb un pressupost per exemple de 100.000 € et demanen que siga nova i, en canvi, als pobles el monument se sol repetir. Encara que parega una contradicció, en el meu cas preferisc fer alguna cosa més menuda i nova que repetir alguna peça en algun poble. Pedro Santaeulalia “ Planet falles”, de , 2010). t Azorín de València (Falla Sueca-Litera ll Arxiu: Mª Lola Sava

Què et suposa competir amb el teu germà Miguel amb dues de les falles punteres de la secció especial de València? Jo ja he competit amb un germà meu, amb Alejandro, encara que no va tindre res a veure, pel que feia al pressupost. Enguany, amb Miguel, està la cosa més igualada pel que fa al pressupost i, a més, estem en dos comissions de les considerades més grans.

És un fet molt estrany però ja sabíem que açò anava a passar un dia o altre. Entre nosaltres hi ha com si diguérem un pacte de cavallers amb les conversacions dels nostres projectes, no ens els mostrem. També veig molt a altres artistes com Josep Lafarga, i més del mateix; més que res ho fem pel respecte a les comissions falleres on treballem, altra cosa és quan arriba l’exposició de maquetes en setembre i octubre. Però és un fet estrany i possiblement s’estiga intentant crear un morbo que no hi ha per ara.

A més, com plantem a València, no m’agrada l’embolic que es pot formar tenint monuments als pobles i al cap i casal, pel fet que es planten en les mateixes dates. Probablement, sí que realitzaria algun monument faller fora del que són les dates de falles, és a dir, on es planten monuments fallers setmanes després com, per exemple, Torís o Elda. Sabem que, a més, fas fogueres a Alacant, com ho compagines? És un fet que m’agrada molt, perquè està fora de les dates falleres i, per tant, no resulta gens difícil compaginar les falles i les fogueres a l’hora de la plantà. A mi el fet de girar cap a l’estil modern per obligació tampoc em va molt però, cal adaptar-se a l’estil que agrada a Alacant. Plante una foguera per a la comissió Sèneca-Autobusos, què són prou fallers, i ens ve molt bé per a la plantà, puix que el 21 de juny cal que el monument ja estiga al carrer. Actualment, només estem treballant en el monument de la falla Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal i és la situació idònia per a un taller, centrar-se només en un monument faller. Els darrers anys, a Nou Campanar, es tenia com a objectiu principal, plantar

només en març per a aquesta comissió, independentment de realitzar altres treballs per a diferents dates, excepte el primer any, què també vaig realitzar Mestre GozalboCompte Altea, i on vaig dir prou.

modelar s’endinsa però, a més, cal que li agraden les falles i aquest terme engloba molts aspectes. Eres artista, secretari, tresorer... és una tasca estranya on cal tenir gent què et recolze. Un artista faller ha de ser complet, no centrar-se sols en un aspecte i, per a manar, cal saber fer de tot. Per exemple, possiblement no sóc el millor fuster però, sé clavar un clau. En el meu cas vaig començar agranant, passant pel cartró, l’escat, he fet motles... D’aquesta manera si has fet totes aquestes tasques, sabràs si una feina està ben feta o no. Doncs, des de la delegació de llibret de la falla El Canet, agraïm molt a Pedro Santaeulalia ja que és un honor per a la nostra xicoteta comissió que ens haja pogut concedir aquesta entrevista un dels artistes fallers més importants de la història de les falles. Moltes gràcies Pedro!

“ Enjogassats”, de Pedro Santaeulalia , 2008). (Foguera Sèneca-Autobusos d’Alacant tal Foto: Cendra Digi

Quins són els artistes fallers que tenen més futur al panorama faller actual? Es podria considerar que tot el grup d’artistes que en aquest moment estem dins de la Secció Especial de València som els que més futur tenim als monuments grans, entre d’altres Josep Lafarga, Pere Baenas, Paco López, o inclús Vicent Martínez, què li està anant molt bé. Evidentment, jo també em considere dins d’aquest grup. També hi ha d’altres com Julio Sergio Monterrubio, encara que tampoc està excessivament en aquest món. Els més joves, aquells que estan començant en aquest món, són els que destaquen a la categoria infantil, encara que no sabria dir cap nom. Quin consell donaries als joves artistes que estan començant en l’ofici? Aquest món és dur, encara que pareix senzill. Possiblement, alguna persona què li agrada pintar o

“Quant de Conte”, de Pedro Santaeul alia (Falla Nou Campanar de València, 2008 ). Arxiu: Mª Lola Savall

Restaurant Familiar

Ubicat al casc antic de Cullera

OBERT TOT L’ANY Carrer del Riu, 2 46400 CULLERA (València) Tel: 96 172 01 52

DESPACHO INFORMATIZADO DE APUESTAS Combinaciones por ordenador de Quinielas, Primitivas y Bonoloto

ESPERANZA FENOLLAR C/ La Bega, 17 - CULLERA Tel. 96173 86 77

XIXI ARTICLES DE REGAL I LLEPOLIES C/ La Bega 15 Telèfon: 680 45 30 84

Decàleg per a fer un llibret faller

Per Juan Gabriel Figueres i Hernández

El llibret faller creat pel conegut escriptor suecà, Josep Bernat i Baldoví, és una de les manifestacions culturals més importants que es poden observar dins de tot el que forma part de l’àmbit faller. Als seus inicis, el llibret només mostrava les explicacions dels diversos monuments fallers què anava a plantar la comissió fallera en qüestió, mentre que en l’actualitat, el llibret és un record palpable del que és l’exercici faller, dels moments que s’han viscut i d’un cúmul de sentiments fallers inoblidables. Però, per a realitzar una gran obra mestra, cal seguir unes pautes i recomanacions, per què d’aquesta manera el fet de realitzar un llibret no siga turbulent, no hi haja una pèrdua de motivació on entren en escena factors externs “desagradables”. Des d’aquest article recomanem una sèrie de pautes per a realitzar correctament un bon llibret, per poder optar als diferents premis que s’atorguen a les distintes poblacions, organismes o associacions culturals falleres. 1. Tenir ganes de realitzar un gran llibret. El primer de tot és tenir la suficient motivació per tal d’afrontar un repte com és el de la realització d’un llibret faller, ja que aquest necessita molt de temps i esforç per dur-lo endavant. Cal ficar-se al cap que el llibret és un record de l’exercici faller en qüestió i que sol ser un element molt valorat per part de cadascun dels membres de la comissió fallera. A més a més, la motivació de donar un gran premi a la comissió fallera ha d’incentivar al delegat corresponent per tal d’assolir les motivacions marcades.

a la “viquipèdia”, copiar, apegar i al llibret però, açò no és gens creatiu. El llibret necessita d’una certa creativitat per a tindre qualitat i el fet de copiar és realitzar un treball fàcil sense gens d’inspiració i amb poca originalitat. Aquest és un component molt important dins del llibret ja que, a més de puntuar-se, serveix com a font d’atracció per al lector. El mateix ocorre a les poesies, copiar uns versos ja creats pot ser una ofensa per a la respectiva Fallera Major i per a l’autor original dels versos, que podria inclús utilitzar mesures legals.

2. Donar llibertat al delegat de llibret.

El delegat de llibret ha de tenir la llibertat necessària per a realitzar un treball molt digne, intentant evitar persones que vulguen interferir amb els continguts del llibret sense saber quins són. Un exemple d’aquest és el fet de que el monument faller tinga una temàtica i es vulga que el tema del llibret siga el mateix. Cal deixar al delegat del llibret triar el tema del que parlarà ja que el creuament d’idees pot arribar al conflicte. 3. Tenir creativitat. És molt fàcil entrar a la xarxa, cercar qualsevol concepte, trobar-lo

4. Rodejar-se de gent amb un cert nivell cultural i motivacional. Rodejar-se d’un bon equip accentua l’èxit de cara a la realització d’un gran llibret faller. Si a més, s’aconsegueix la col•laboració d’escriptors experts en la matèria, augmentarà la qualitat dels continguts del llibrets. També és important tenir dins de la comissió fallers que dominen la llengua valenciana, ja que aquestes persones poden ajudar a amagar certes carències d’escriptura als textos del llibret. Finalment, molta gent amb ganes d’ajudar, encara que siguen limitades, sempre van bé per a augmentar el treball en equip i la motivació en la seua realització.

5. Definir una idea al principi de l’exercici faller i ser fidel a ella.

que pensa només en el tema econòmic i el nou faller, que pensa més en donar-li una identitat a la comissió fallera.

Cal establir des d’un primer moment quin serà el pressupost per a realitzar el llibret i concretar així diversos factors com són els diners que es necessiten de publicitat, la quantitat de contingut que es necessita i anar demanant pressupostos a una gran nombre d’impremtes per a veure quina s’ajusta més al pressupost real de la comissió fallera. Cal remarcar el segon punt, degut a que no és molt agradable per al delegat de llibret que si al mes de juliol el contingut del llibret ja està fet, que des de la pròpia comissió fallera hi haja un canvi d’idees o que apareguen factors externs o detractors que impedisquen que hi haja fluïdesa a l’hora d’elaborar el llibret faller.

El fet de realitzar un llibret amb el finançament total de les publicitats comporta una garantia d’èxit segur i si, a més, s’afig el fet de tenir un faller que realitze la maquetació, es podria aspirar al màxim pel que fa als premis de llibrets de falla. A més, açò té una rendibilitat acceptable, ja que sumant subvencions i premis, es pot obtenir una bona quantitat de diners, inclús superior a la quantitat que s’obtindria només amb les publicitats.

6. Variabilitat en els continguts del llibret. Cal que els continguts del llibret siguen d’allò més variat ja que, un llibret amb moltes fotografies, entrevistes, contes, articles i opinions, és més agradós que, per exemple, un llibret on només hi ha opinions de fallers. També és bona idea fer un article prou desenvolupat, perquè també dóna a entendre que el llibret té molta qualitat, sempre i quan aquest estiga ben estructurat. 7. Destinar tots els diners aconseguits en publicitat per a la confecció del llibret faller. Les falles són cultura, festa, tradició, nervis, implicació... però no són empreses que tenen la finalitat de traure beneficis, encara que per a certes coses sí com, per exemple el fet de vendre rifa. El llibret és cultura i els seus valors reflecteixen el que és una comissió fallera, les seues senyes d’identitat i, per tant, tots els beneficis publicitaris haurien de ser per a crear la millor publicació d’aquests valors i creences culturals, no una activitat per tal de guanyar sols diners. En aquest aspecte té molt a veure el tipus de faller que és cadascú: el veterà faller

8. Buscar patrocinadors principals. Si al llibret hi ha un parell de negocis o empreses que aporten una xifra important de capital a la comissió fallera, facilitarem que el llibret done un bot de qualitat i augmentaran les possibilitats de realitzar un dels millors llibrets fallers de l’any. La dificultat està en trobar aquests negocis o empreses destinades a aportar una elevada quantitat de diners, i més en els temps que corren. 9. Que l’encarregat de maquetar el llibret siga un faller de la comissió fallera. És un fet quasi indispensable, ja que si una comissió fallera té un faller que sap realitzar la costosa feina de la maquetació suposa un estalvi molt gran dins del pressupost faller, sobretot per a les xicotetes falles, disposant així d’un millor llibret. No obstant, és un fet molt important concretar el pressupost inicial sense cap tipus de variació, puix que aquest és un procés molt costós i anar fent modificacions esporàdiques provoca cert retràs en la confecció final del llibret. 10. Triar les característiques adequades del llibret i la impremta. És primordial, ja que el treball de tot un any pot destruir-se degut a una mala elecció de la impremta, així com també de les especificacions del llibret: gramatge del paper, enquadernació, materials... una bona elecció garanteix la culminació d’un sacrifici molt gran que suposa aquesta activitat.

LA CASSOLA

MENJARS PER EMPORTAR

PREPAREM MENJARS PER A FALLES CONSULTA’NS PER A ... -FESTES DE GRUP -DESPEDIDES -ANIVERSARIS NOSALTRES T’HO PREPAREM !!! TELF: 960 114 911 - C/La Bega, 13 - 46400 Cullera

Foto Rex Fotògrafs Reportatges: Fotos i Dvd Àlbums digitals professionals Fotos de carnet Revelat Digital ràpid

Passeig Dr. Alemany, 23 Tel.: 96 172 08 19 46400 CULLERA (VALÈNCIA) E-mail: fotorexcullera@hotmail.com

Conseqüències de la festa fallera

Per Juan Gabriel Figueres i Hernández

Com tots ja sabeu, la festa fallera té una gran repercussió a nivell mundial pel fet de tenir diversos reconeixements, com puguen ser les diverses declaracions d’interés turístic que hi ha (internacional, nacional, autonòmic i local), així com també tot el que envolta a la festa (música, pirotècnia, espectacles, monuments...) amb l’espectacularitat que li pertoca. Degut a tot açò, les falles tenen unes conseqüències sobre el seu entorn que li donen a la festa aquesta dimensió que tots coneguem, conseqüències de diversos tipus, ja siguen econòmiques, ambientals, socioculturals i político-legals que, al mateix temps, poden ser positives o negatives. En aquest xicotet estudi, anem a analitzar totes aquestes conseqüències que envolten a la festa fallera per grups per a conèixer més a fons l’ambient que envolta la gran festa dels valencians, les falles.

Conseqüències econòmiques 1. Ser faller té un cost molt elevat, arribant fins i tot a xifres que superen els cinc-cents euros sense comptar altres partides a complir com puguen ser vendre loteries, rifes, tortades o fallers d’honor, degut a que cal complir una sèrie d’objectius a termini que es troben dins del pressupost faller com són els monuments fallers o les activitats lúdiques, entre d’altres.

4. El cost del monument faller va en augment, provocat per la incorporació dels nous materials, com el suro blanc, fent que cada vegada amb més diners no es tinguen els mateixos monuments pel que fa a la grandària. Dit d’altra manera, si es vol contractar un monument nou modelat amb suro, costa més diners que un monument fet amb cartró.

2. La inversió inicial pot ser una frenada a l’aspiració de ser faller, ja que la despesa és molt elevada, sobretot per a una dona. A la quota fallera cal sumar-li les vestimentes i tots els seus complements, arribant a xifres que oscil•len els sis mil euros. Si a més és una família sencera, la inversió augmenta considerablement. 3. Dependència de l’estat econòmic de cadascú, ja que si és una època de crisi, el nombre de fallers tendirà a disminuir, ja que ser faller podria considerarse com un bé de luxe ja que se li dóna més importància a altres coses mentre que si és una situació d’austeritat econòmica, la gent s’anima més al fet de formar part d’una comissió fallera. Pel que fa a les pròpies comissions falleres, amb l’època de crisi cal “apretar-se la corretja” i amb una època d’austeritat tenen més llibertat a l’hora de realitzar una sèrie d’activitats, encara que controlant el seu pressupost.

“Rumb al Paradí s”, de Paco Lópe z i Albert (Falla Convent de Jerusalem M at emàtic Marzal de Valè ncia, 2010). Foto: Mª Lola Sa vall

5. Les falles tenen un poder d’atracció molt gran, provocant l’arribada de milers de turistes amb tot el que provoca (ocupació hotelera, augment dels beneficis dels negocis relacionats amb el turisme) què fan que l’impacte econòmic sobre la ciutat on es planten falles siga molt gran.

2. Pervivència de la contaminació acústica en diversos aspectes de la festa fallera, provocats pels decibels de més que es produeixen dins dels casals fallers, sobretot en altes hores de la matinada, així com també a les activitats a l’aire lliure i a les mascletades.

6. Les falles són una festa prou subvencionada on cadascuna de les comissions falleres rep subvencions per ser associació cultural, per participar en diversos concursos, per fer faller d’honor a organismes autonòmics i també per aconseguir certs premis. 7. Aparició de diversos conflictes econòmics, com per exemple, què es produeixen entre les comissions i els artistes fallers (per no pagar els primers o per no acabar la seua feina els segons), o possibles deutes entre les comissions i altres agents com puguen ser distribuïdors o coeters, entre d’altres. Conseqüències ambientals 1. L’augment en la utilització del suro blanc, ja que aquest és un material molt contaminant que, quan es crema, provoca l’eixida de fum negre que no és gens bo per al medi ambient i per a la salut de les persones. No obstant, aquest és un tema molt discutible ja que hi ha estudis que mostren que el cartró és més contaminant que el suro blanc i que aquest no és perjudicial per a les persones.

La mascletà, un espectacle am b soroll. Foto: Juan Gab riel Figueres

Conseqüències socioculturals 1. El conflicte entre els fallers i els veïns, probablement el principal problema que puga tenir la festa fallera. Els fallers i els veïns cal que convisquen de la millor manera possible respectant-se els uns als altres. Al llarg de la història de les falles han ocorregut nombrosos episodis entre aquests dos grups i és un fet que cal evitar tant pel bé del poble o ciutat com pel bé de la festa fallera.

2. Les falles com a generadores d’ocupació, ja que molta gent viu de tot el que envolta a la festa fallera. Alguns exemples són els artistes fallers, les botigues d’indumentària fallera, els pirotècnics, els distribuïdors contaminant? El suro blanc, és riel Figueres Foto: Juan Gab

d’alimentació, les impremtes, els vigilants del monument faller o el personal de neteja, entre d’altres.

3. Recuperació de certes tradicions per part de la festa fallera, com puguen ser les albades, el tabal i la dolçaina o el joc del pic i maneta, antigues tradicions valencianes que tornen a recuperar el seu esplendor.

5. L’enriquiment de la cultura i la llengua valenciana, amb la realització de concursos per a la promoció de la nostra llengua, com puguen ser concursos de teatre en valencià, concursos de llibrets fallers o altre tipus d’actes com fires del llibre, musicals... 6. L’expansió de la festa fallera, puix que les falles no sols se celebren a València, els seus voltants i diversos pobles d’Alacant i Castelló, sinó que també se celebren a altres llocs com Frankfurt, Lille, Mallorca o Gavà (Barcelona). Conseqüències político-legals

albades. a Cullera tenim Des del 1985, er riel Figu es Foto: Juan Gab

4. Pèrdua de diverses tradicions de la festa fallera, com per exemple la típica brusa fallera negra, substituïda per les bruses de colors i els folres polars, o com el típic mocador faller a quadres, què ha donat lloc als mocadors també de colors. També, el caràcter nocturn que està adquirint la festa fallera ha donat lloc a la pèrdua d’afluència de gent a les cercaviles i a les despertades, degut a l’elevat nombre de festejos que es realitzen fins a altes hores de la matinada.

1. Les normatives sobre els diferents aspectes de la festa fallera són les principals conseqüències d’aquest tipus. Algunes d’aquestes són, per exemple, la regulació a l’hora de tancar els caus fallers els dies de falles, la regulació referida a la pirotècnia pel que fa a les diferents classes de coets i la seua venda a menors, els cànons de la SGAE o regulacions impulsades pels diferents organismes fallers o públics, entre d’altres. En definitiva, aquestes només són les que creguem que puguen ser les conseqüències més importants però, de segur que hi ha més que poden afectar de forma positiva i negativa al desenvolupament de la festa fallera. Fent referència a les negatives, caldria llançar un crit al cel per tal d’evitar aquests fenòmens negatius, pel bé de les falles i així fer que aquestes puguen evolucionar de la millor manera possible, puix que és el que volem tots.

71 a les cercaviles. eix menys gent ud ac da ga ve Cada riel Figueres Foto: Juan Gab

Les xarxes socials a les falles

Per Juan Gabriel Figueres i Hernández

Actualment, internet és un fenomen que, des de la seua expansió, allà pels anys noranta, es podria qualificar com a indispensable en la vida dels éssers humans, ja que permet una sèrie d’activitats que formen part de la vida quotidiana com, per exemple, informar-nos, veure el correu electrònic o interactuar amb la resta de persones mitjançant la missatgeria instantània. Però, recentment ha aparegut un fenomen que s’ha convertit en el que podríem considerar l’activitat estrela d’internet, les xarxes socials. Però... què és això? Podríem definir una xarxa social com una pàgina web on els seus usuaris, registrats anteriorment mitjançant un formulari o una invitació, interactuen i comparteixen informació (tant personal com fotogràfica) amb altres usuaris que en condicions normals coneixen. Encara que hi ha antecedents, com són les pàgines web Geocities o Myspace, la primera xarxa creada a nivell mundial i, per tant, la que ha donat lloc a la creació de moltes més és Facebook. Va ser creada l’any 2004 per l’estudiant universitari de Harvard, Mark Zuckerberg, i amb ella els usuaris poden parlar mitjançant un servei de xat, pujar fotografies i etiquetar a les persones que estan en elles, deixar comentaris en un mur, es pot jugar a jocs o aplicacions i a més, les persones poden afegir-se a pàgines que els interessen (pàgines de personalitats conegudes, associacions...), entre d’altres. A partir d’aquesta han aparegut moltes altres com les conegudes Tuenti, Myspace o Twitter, o les no tan conegudes a Espanya com Bigg, Freewebs o Buzznet. Les falles no han sigut alienes a aquest fenomen cibernètic, ja que aquestes xarxes estan servint com a complement de les diferents pàgines webs dels diferents mitjans. Dit d’altra manera, serveixen d’enllaç directament a aquestes pàgines web, ajudant així a l’usuari a endinsar-se amb els continguts. Així mateix, les xarxes socials faciliten la incrustació de fotografies sobre les diferents activitats falleres, ja que el fet de publicar una fotografia a una pàgina web té un procés molt costós.

Per citar uns quants exemples, a la xarxa social Facebook trobem organismes com la Junta Central Fallera què mostra, per exemple, un reportatge fotogràfic extens de les candidates a Falleres Majors de València 2011, tant vestides de fallera com de gala. També trobem, a nivell d’òrgans reguladors, la Junta Local Fallera de Cullera, què ha realitzat un xicotet resum del que va ser el III Congrés Faller a Cullera. També, mitjans de comunicació relacionats amb la nostra festa han sabut aprofitar la tirada de Facebook per apropar les seues notícies als “cyber-fallers”, cas de Cendra,

Lletrafaller, Actualidad Fallera o el blog “Malalt de Falles”.

de missatges privats, una zona de curtmetratges, una

A més, altres associacions o empreses, com puguen ser les botigues d’indumentària o d’accessoris fallers, també es troben en aquestes xarxes per a mostrar i oferir els seus productes. Tanmateix, dins de les pàgines o grups, podem trobar-ne sobre els diferents temes d’actualitat fallera com, per exemple, el grup “No als límits a les falles de Secció Especial al 2011”, “Les falles, la millor festa del món” o “Jo també tinc ganes de falles”.

pestanya on podem marcar els llocs favorits de la nostra comissió amb l’ajuda de l’aplicació Google Maps i, finalment, jocs per a gaudir una xicoteta estona.

Però sobretot, són les comissions falleres les que estan aprofitant al màxim el fenomen de les xarxes socials ja que, entre d’altres, poden perfectament suplir l’ús d’una pàgina web, sobretot per la comoditat i gratuïtat d’aquest servei. En elles aprofiten el seu tauler per anunciar els pròxims esdeveniments o notícies d’interés, s’inclouen fotografies de tots els moments de l’exercici faller, s’afigen entre les diverses comissions per tal d’interrelacionar-se, establir vincles d’agermanament o participar en les diverses activitats anunciades a cadascun dels seus perfils. Podem desenvolupar l’exemple de la nostra comissió fallera, què també és assídua a les xarxes socials. Al nostre perfil de Tuenti trobem informació sobre la nostra ubicació, un calendari on trobem les dates d’aniversari dels membres que formen part de la comissió, un tauló d’anuncis, un xat, un espai personal on s’expliquen les diferents activitats realitzades, un àlbum de fotografies on els fallers interactuen i parlen sobre els temes d’actualitat de la comissió, una llista d’usuaris considerats com amics, una bústia d’entrada

Hem preguntat a diversos fallers i els hem plantejat què els pareix que la nostra comissió es trobe a les xarxes socials i tots ho troben com una vessant positiva. Per exemple, Jose Moreno diu que li pareix perfecte, ja que és bo que la comissió fallera estiga al dia en les noves tecnologies i, a més, per a acostar més als joves al que és la falla en sí. La família Moncho Castelló coincideix amb Nerea Gutiérrez afirmant que es bo perquè és una forma còmoda per a informar-se sobre les noticies al voltant de la comissió. També coincideixen Esther Mompó i Roberto Hernández, afirmant el que han dit els fallers anteriors però, també diuen que és bo sobretot per a la gent que per diverses circumstàncies no pot anar al cau faller tots els divendres. Aleshores, el fet que les falles estiguen sempre a l’última, pel que fa a les noves tecnologies i, en aquest cas, a les xarxes socials, provoca tindre la màxima disponibilitat de recursos dins de l’àmbit de la comunicació. Ara bé, tots sabem els efectes negatius que poden provocar i, per això, des d’aquest llibret, aconsellem a tots els usuaris que tinguen cura amb l’ús d’aquestes xarxes, que mantinguen uns alts nivells de privacitat i, per als més menuts, no fiar-se dels desconeguts.

El compromís de ser faller

Per Juan Gabriel Figueres i Hernández

amb la idea de Ramón Lechiguero i Torres El fet de formar part d’una comissió sempre ve donat perquè crida l’atenció el gran nombre d’esdeveniments lúdics i festius que realitzen les comissions falleres com, per exemple, festes nocturnes i temàtiques, jocs enginyosos o concursos gastronòmics. Tots aquests actes atrauen a que les persones gasten els seus diners en formar part d’una comissió fallera. Però no tot és tan fàcil, puix que una comissió fallera no realitza festes així com així, sinó que fan falta una sèrie d’incentius per tal de desenvolupar aquestes activitats programades. I tot això amb l’al•licient de no oblidar que les falles són una festa cultural. És per açò, i per moltes raons més, que en aquest xicotet estudi anem a analitzar a fons la comissió fallera, definint-la, anomenant els seus objectius i estudiant a propòsit els requisits o condicions que s’han de donar per què tot isca de la millor manera possible. Els fallers tenen un paper fonamental o, millor dit, la clau per què així siga, ja que la comissió fallera no fa miracles per sí mateixa, sense la participació dels seus membres, i no es poden dur a terme les diferents activitats. Tot açò ho veurem diverses vegades amb l’ajuda d’exemples reals i quotidians de les comissions falleres.

Podríem definir una comissió fallera com una associació cultural formada per un determinat nombre de persones què té com a objectius principals, entre d’altres, plantar dos monuments fallers i realitzar activitats lúdiques, culturals i esportives. Ha d’estar dins dels censos corresponents de la Junta Local Fallera de la població en qüestió i de la Junta Central Fallera, organisme faller per excel•lència i, a més, cal que estiga regida per uns estatuts, què contenen la informació de com s’han de complir i les conseqüències que suposa no fer-ho.

L’economia de la falla Per a començar, cal que tots els fallers intenten estar al corrent del pagament mensual de les seues quotes i, per això, per tal de facilitar aquesta labor, convindria que tots els fallers domiciliaren les quotes al banc. Per a fer una comparació amb qualsevol persona, seria com un sou que la falla tindria tots els mesos per tal de pagar típics rebuts com són els de l’aigua, el llum o l’arrendament del cau faller. Potser, i sobretot en temps actuals de crisi, que molta gent no puga afrontarho d’aquesta manera, però si la falla no rep les quotes tampoc podria afrontar tots els seus pagaments i també tindria deutes. Tot i això, també pot ser més còmode per si una persona no pot assistir a les reunions que se solen celebrar els divendres per la nit. L’altre fet rellevant referit al tema econòmic és, que cal abonar els diners recaptats dels diferents sorteigs que realitza la pròpia comissió. Especial rellevància tenen les Grosses del Nadal i del Xiquet, on s’estableix un termini per als pagaments d’aquests diners ja que cal pagar a la pertinent administració de loteria i, normalment, són molts diners. Les rifes són una font d’ingressos important i, aleshores cal intentar vendre les paperetes com siga. Això sí, sempre i quan siguen barates.

A més, hi ha d’altres formes de recaptar diners per tal que les comissions falleres tinguen una font d’ingressos extra. Per exemple, la realització de playbacks, obres teatrals, viatges i campionats d’esports o jocs tradicionals què són utilitzats des de ja fa molt de temps i sempre tenen bon resultat. I ara, també s’han ficat de moda noves maneres per tal de generar ingressos, com són els calendaris on els fallers apareixen quasi despullats, els típics rastells on es vénen objectes utilitzables o la cagada del camell, cavall o vaca, activitat molt enginyosa. Un altre factor important per què la falla guanye diners és la publicitat. Aquesta s’utilitza fonamentalment per a tres activitats concretes: els campionats organitzats dels què hem parlat anteriorment, el llibret i els monuments fallers. Als campionats, finança la despesa en cartells o arrendaments de pistes poliesportives i trofeus per als guanyadors, a més d’obtenir un benefici. Al llibret, finança la seua realització per tal que aquesta activitat no li coste diners a la comissió. I als monuments fallers, els ajuda com a ingressos extraordinaris. El treball a la falla L’exercici faller no es trau endavant per sí sol, sinó que hi ha una junta directiva que ho fa, amb l’aportació de cadascun dels fallers que la integren. Convé que aquesta estiga formada per la major quantitat de fallers possible, ja que així la feina està més repartida. I també cal remarcar que, aquesta junta directiva ha d’estar elaborada per diferents vessants, per descongestionar de feina al president. Per exemple, que un vicepresident s’encarregue de la vessant econòmica, altre de la cultural, altre de la festiva... i ja dins de cada vessant, els diferents càrrecs relacionats. Les persones que no formen part de la junta, cal que assistisquen a les reunions i, si no agrada una cosa, dir-la, no queixar-se a la setmana de falles sense haver acudit a les reunions (sempre i quan es puga). A més a més, pel que fa al monument faller, si és de grans dimensions, cal que el seu trasllat es realitze amb el màxim nombre de fallers, sobretot amb les peces de grans dimensions. I sense oblidar el dia de la plantà, ja que l’artista faller no planta el monument faller ell sol,

ta de la falla. è es troben a la tre Diversos fallers qu ero. Foto: Judit Lechigu

sinó la gespa i les crítiques són cosa dels fallers, des de la creació fins la col•locació. Respecte a la setmana fallera, cal que tots els fallers col•laboren per tal que tot isca el millor possible. Per exemple, si cal parar les taules, ajudar amb el que més agrada (les festes falleres) o fer qualsevol altra cosa cal fer-la, perquè si una persona s’ha d’encarregar de diverses tasques, pot acabar saturada, inclús de la festa fallera. I, per descomptat, sempre va bé que els fallers aporten noves idees per tal que la comissió fallera vaja modernitzant-se. No és el mateix una comissió fallera dels anys seixanta, que una de final de segle o una actual, ja que les tendències, pel que fa a la gestió d’una comissió fallera, varien amb el pas del temps. Conclusió final S’ha demostrat en tot el text anterior que les festes falleres no són una festa qualsevol, sinó que tenen una varietat d’activitats molt important. És per això que tots els fallers han d’estar disposats a ajudar en tot el que calga, per tant, cal tenir el compromís de ser faller.

Manolo Perruqueria 96 173 84 84

Carmina Estètica 96 173 84 85 Avgda. País Valencià, 27 bis. 46400 CULLERA (València)

ROIG & ASSOCIATS  ADVOCATS Joan Roig i Peyró Hugo Font i Lafarga

Plaça de la Verge, 29 entresòl Tel./Fax 96 172 68 08 96 172 31 80 46400 CULLERA roigadvocats@gmail.com

T’imagines les falles sense...?

Per Juan Gabriel Figueres i Hernández

Tot el món sap que les falles són una festa diferent al que pot ser, per exemple, una festa patronal d’un poble, pel nombre d’activitats que es poden realitzar en elles (menjades, viatges, excursions, esports, activitats culturals...). I també sap qui són els protagonistes de la festa, els fallers i, en major mesura, els màxims representants de cadascuna de les comissions falleres al respectiu exercici faller. Però els fallers no poden realitzar totes les activitats que es produeixen a les festes josefines. Aquest fet es pot deduir mitjançant preguntes que es podria fer cadascú com per exemple, un faller prepara una mascletà? Un faller pot plantar una barraca fallera sense un permís especial? Un faller pot apagar el foc d’una cremà? La resposta és no. Aleshores hem preguntat als que podríem considerar com a actors secundaris de la festa fallera si s’imaginen les falles sense el seu paper en elles. Entre ells trobem dos artistes fallers, un bomber, un agent de policia, una guia de museu, un tabaleter, una modista, o un gerent de bar, entre d’altres. Des de la nostra delegació de llibret, considerem que el paper d’aquestes persones és fonamental per a la festa fallera, ja que els fallers no podem multiplicar-nos per a realitzar totes aquestes activitats que engloben la nostra festa. Aquest estudi pot servir per a fer reflexionar als lectors, fent-los la següent pregunta: T’imagines les falles sense els actors secundaris de les falles?

Les persones que realitzen els monuments fallers són considerades quasi com a actors principals de la festa; encara que, no obstant, ho són els monuments emblemàtics que aquests realitzen. Tot i això, sense aquests genis de la pintura, del modelat, de l’acabat i de la composició, no hi hauria festa i, evidentment, no hi hauria motiu per a cremar res. Per aquest motiu, hem parlat amb els nostres dos artistes fallers d’enguany, Fede Alonso i Arturo Benavent, preguntant-los si s’imaginaven el món de les falles sense els artistes fallers: “Sí que m’imagine les falles sense els artistes fallers perquè hi ha molts fallers què també els agrada molt el monument faller i donarien un pas endavant alhora de realitzar una falla. Ara bé, el que no em puc imaginar sense els artistes són els volums de les falles que es planten a les Seccions Especials de València, Cullera, Alzira o Gandia”, ens diu Fede Alonso. “Sí que m’imagine el món de les falles sense els artistes fallers, ja que crec que els xinesos acabarien ensenyant-se l’ofici i realitzarien els monuments fallers a preus més barats”, relata Arturo Benavent. Fede Alonso i Andreu i Arturo Benavent i Pérez, artistes fallers.

Un dels elements més importats de la nostra festa és la pirotècnia, ja que un dels màxims atractius per què les falles siguen una de les festes més visitades són les mascletades i els castells de focs. A més, no ens hem d’oblidar de l’acte on finalitza la festa fallera, la cremà, on els pirotècnics acompleixen la seua funció de preparar el monument faller amb tot el que necessita per què aquest acte transcórrega de la millor manera possible i, de la despertà, on subministren als fallers els coets que necessiten. Degut a la seua importància, hem preguntat al conegut pirotècnic local Eduardo Micó per què ens conte si s’imagina les festes falleres sense els pirotècnics: “No puc imaginar-me les falles sense els pirotècnics perquè en l’ambient faller sempre trobem el soroll i l’olor de la pólvora. Abans de plantar el monument faller ja es disparen les primeres mascletades, fet que possiblement trobe a faltar al nostre poble, encara que tampoc ens podem queixar. El dia més pesat és el dia de Sant Josep, puix que des de les quatre de la matinada ja estem preparant les traques i la mascletà d’aquest dia, què es realitza al Parc de Correus. En acabar, cal preparar la cremà de les falles infantils i grans, perquè a cullera hi ha diverses falles que es preparen molt abans de cremar-les, amb gent pel mig, bombers i carrers tallats. Aquest dia és un caos i els meus treballadors creuen que estic boig perquè només faig que cridar, a l’igual que la meua dona, que no sé com em suporta tots els dies... Però bé, l’únic que demane és que l’oratge siga bo, perquè és el millor que pot ocórrer a les falles i als fallers, ja que sense ells, no existiria aquesta festa”. Eduardo Micó i Medel, pirotècnic. Quan hi ha actes fallers celebrats als carrers d’una ciutat, com les cercaviles, les presentacions o l’ofrena, normalment acompanya una xaranga d’entre deu o quinze músics què amenitzen aquests actes tocant les peces característiques de les falles, com puguen ser els pasdobles, per exemple “El Fallero”, o altres cançons més comercials adaptades a aquestes xarangues. Hem parlat amb el jove músic local, faller de la nostra comissió, Roberto Hernández i Gomila, i ens ha contat les seues impressions respecte si s’imagina les falles sense les xarangues i peces musicals tradicionals de les falles: “Les falles sense música no serien falles. Per exemple, no m’imagine una eixida d’una Fallera Major sense sentir de fons “El Fallero” o “València”, peces típiques de les falles. Tampoc m’imagine que una comissió fallera no tinga una xaranga de músics als premis o a les cercaviles perquè, sense ells, no hi hauria festa i els fallers no ballarien als carrers. No existiria aquest ambient conegut a la nostra festa i per tant, és un element indispensable. Sense la música tocada per les xarangues, les falles no serien les falles i, per aquest motiu, no m’imagine les falles sense la música i les xarangues”.

Roberto Hernández i Gomila, músic de la Societat Musical Instructiva Santa Cecilia de Cullera. Les falles posseeixen elements culturals tradicionals molt importants què donen un toc folklòric, com són el cant d’estil i la utilització del tabal i la dolçaina, instruments musicals valencians per antonomàsia, que a les falles de Cullera tenen els seus moments en les dansades i la nit d’albades. A més, aquesta música tradicional també serveix per a ambientar el cau faller en moments puntuals que no són tan apoteòsics, com puguen ser partides de truc o concursos de paelles, per a donar-li un toc valencià.

Hem conversat amb Carles Prats i Vallés, faller i tabaleter local amb nombroses aparicions en processons de festes i nits d’albades què ens ha respost a la pregunta que li hem realitzat, si s’imagina les falles sense les tradicions culturals valencianes: “Rotundament, no. No puc imaginar-me unes falles sense aquests elements propis de la nostra cultura, o millor dit, m’ho puc imaginar però no voldria que passara. Actualment, tenim la consciència que només hauria de predominar el monument; vol dir, que algunes de les comissions presenten un pressupost cada vegada més desorbitant per a intentar guanyar el primer premi i l’artista es limita a fer el monument. Tota la resta dóna igual perquè clar, la gent ve a veure els monuments i no cal que els mostrem la nostra cultura, només voldrien que menjaren el nostre plat típic i a veure monuments. Això, per a mi, és una barbaritat. Crec que hauríem d’aprofitar aquestes festes d’interés turístic (internacional en alguns casos) per a mostrar tota la nostra cultura i que la conegueren. Jo, la veritat, estic un poc fart de preocupacions pels diners i pels monuments i que ens oblidem de danses, jocs, tradicions i costums”. Carles Prats i Vallés, tabaleter. Els monyos fallers també són importants per a la festa, ja que són un element simbòlic de les falles i, a més, es poden elaborar artísticament de diverses maneres, complementats amb les diverses pintes, també molt artístiques. Tot i que molta gent sap realitzar aquests tipus de pentinats, la majoria de falleres no saben fer-los i, majoritàriament estan realitzats per perruquers, què li donen un gran toc de gràcia i qualitat. Hem parlat amb la nostra oficial de perruqueria més estimada, la fallera Maria Pilar Moncho i Andrés, i li hem preguntat si s’imagina les falles sense els oficials de perruqueria: “En altres temps, on el nivell de vida de les persones era diferent, la majoria de les falleres es ficaven les trosses unes a altres, doncs aleshores sí que em podia imaginar les falles sense els oficials de perruqueria. Però, en l’actualitat no m’imagine la festa de les falles sense els oficials de perruqueria pel simple fet que, per a les falleres és molt més còmode que un professional li realitze el pentinat, encara que siga en la matinada, i així elles poden arribar als actes fallers amb antelació, sense haver de patir pel fet que la pròpia fallera es faça un embolic i apareguen els nervis per no arribar als diferents actes”. Maria Pilar Moncho i Andrés, perruquera. Moltes vegades, la gent és fallera pel comboi que s’organitza als casals fallers amb un gran nombre d’esdeveniments festers però, la majoria de fallers ho són no només pel dit anteriorment sinó que també pel fet de vestir-se de fallers. En el cas dels homes és més fàcil perquè la vestimenta es compra i ja està, en canvi, les falleres, a més de triar-se les pintes, les arracades o les manteletes, han de triar les teles per a les respectives vestimentes de fallera i hortolana. Per a realitzar-los, cal demanar els serveis d’una modista especialitzada en la realització d’aquestes vestimentes i així obtindre uns vestits el més bonics possibles. Hem parlat amb la modista, i mare de la nostra Fallera Major Infantil, Alícia González i Ibor, i li hem preguntat si s’imagina les falles sense les modistes:

“Podríem comparar, per exemple, a una modista amb un artista faller. Si no hi hagueren artistes fallers, haurien monuments fallers i, per tant, existiria la festa de les falles? Doncs, evidentment la resposta és no. Aleshores, no m’imagine les falles sense les modistes encarregades de realitzar totes les vestimentes falleres que hi ha en l’actualitat. A més, aquest fet no me l’imagine sobretot a Cullera, degut a que, sobretot les falleres utilitzen les vestimentes per a tot... per a les cercaviles, els actes, les festes i, de vegades, inclús per a dormir, ja que moltes vegades les falleres després de la festa dormen una estona al cau per arribar a la despertà”. Alícia González i Ibor, modista i gerent de la botiga El didal d’or. Un element fonamental de les festes falleres és el llum. Aquest és fonamental per a donar-li vida a un poble en les festes falleres en les seues nit, tant que a la ciutat de València hi ha un concurs de carrers il·luminats on comissions falleres com Cuba-Literat Azorín, Sueca-Literat Azorín o CubaPuerto Rico despleguen una multitud de bombetes que li donen un altre aire al carrer. Però, també és important per al desenvolupament dels festejos fallers, inclús pel monument en qüestió. Aleshores, és important l’aportació d’un tècnic en electricitat per al desenvolupament de la festa fallera. En aquest cas, hem parlat amb el nostre delegat d’il•luminació i so, el tècnic en electricitat Pablo Colom i Simó, per què ens explique el paper del tècnic d’electricitat en la festa fallera: “La il·luminació és important per al món faller. És una de les peces claus en les falles, tant en les grans com en les menudes, ja que es pot il·lluminar el monument i també part del carrer. La il·luminació decorativa afavoreix la bellesa d’un monument, la gent pot visitar els monuments per la nit i gaudir d’aquest espectacle lumínic. Evidentment, un monument ben il·luminat sempre és més bonic visitar-lo de nit, que de dia. Avui en dia, els monuments fallers van evolucionant i donant més importància a la decoració com, per exemple, hi ha falles que incorporen aigua motoritzada, o elements en moviment. Per a tot açò és imprescindible la participació dels tècnics elèctrics. Gràcies a la incorporació de programadors elèctrics, i motors, es pot elevar la bellesa del monument i aportar innovació al disseny faller. La importància dels tècnics en electricitat es veu realment reflexada en les falles de València, ja que gaudeixen de premis d’iluminació de carrers. Per a poder realitzar aquesta tasca es necessiten molts recursos, ja que parteix de la creació de les garlandes lluminoses amb multitud de bombetes de diferents colors i formes, què ajuden a alegrar la festa fallera, fins i tot la disposició d’aquestes en el carrer, i el aprovisionament elèctric què és necessari per a encendre i mantindre la il·luminació tota la nit.

A més, els tècnics d’electricitat no sols ajuden a il·luminar el monument, s’encarreguen de la il·luminació i so dels casals i les carpes, així com del manteniment d’aquests. La festa fallera no seria el mateix sense música que alegre els caus i les carpes, ni tampoc sense una bona il·luminació per a poder gaudir de setmana fallera i estar amb els amics”. Pablo Colom i Simó, tècnic en electricitat.

Per a explicar als turistes el desenvolupament de la festa fallera és necessari que a la ciutat en discòrdia hi haja un museu faller. I, dins d’aquest, persones amb un gran coneixement de les festes falleres què puguen explicar un poc d’història fallera, el procés de creació d’un monument faller, les vestimentes dels fallers i les falleres i les activitats que es duen a terme en les dates falleres. Hem parlat amb Loles García i Mancebo, guia de museus de la Regidoria de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Cullera, què quan arriben les festes falleres es troba a l’exposició del ninot, i li hem preguntat si si’imagina les falles sense els guies dels museus i exposicions falleres: “No m’imagine la festa fallera sense un guia de museu faller perquè el guia pot fer una explicació sobre el propi museu i, a més, pot donar-li una idea al visitant de què és la festa. La gent que visita les ciutats falleres visita els monuments plantats al carrer però, la majoria no saben res del seu origen ni del seu procés d’elaboració; aleshores, tot açò s’explica al museu faller. Enguany, a Cullera, per posar un exemple, no hi havia museu faller degut a la restauració de l’edifici on es troba però, sí hi havia guies i, per això afirme que no m’imagine unes falles sense els guies dels museus fallers, ja que aquests han estat en l’exposició del ninot i han donat una idea de què és aquesta exposició, què és el que es planta al carrer i de tot el desenvolupament de la festa”. Loles García i Mancebo, guia de museus. Quan arriba el trist moment de la cremà dels monuments fallers, alguna persona ha d’apagar les flames del monument faller ja que, si no s’apagaren, aquestes podrien expandir-se arribant inclús a les cases i edificis dels seus voltants, així com també podria arribar a ferir a les persones espectadores de l’acte. Hem parlat amb Jordi Nicola i Beltrán, bomber del Parc de Bombers de Cullera, per a plantejar-li la qüestió d’imaginar-se les falles sense el cos de bombers: “Realment, per a mi és un fet impensable imaginar-me les falles sense bombers perquè sense ells, qui apagaria les falles, una persona a poalades d’aigua? Doncs, podria ser però, no. En l’actualitat, no veig unes falles sense bombers. El bombers són un cos de la societat i són imprescindibles els seus serveis, tenen unes tasques programades i, per tant, referint-se a la festa de les falles, els bombers tenen la feina d’apagar el foc que es produeix en la cremà dels monuments grans, podent-se equiparar la seua importància amb la música en les falles”. Jordi Nicola i Beltrán, bomber. Actualment, per al desenvolupament de la festa fallera, fan falta diversos aspectes molt importants per tal de realitzar les activitats programades com, per exemple, el muntatge de la barraca fallera, la plantà o cremà dels monuments. Per aquest motiu, i per a molts altres, es demana permís per a tallar carrers i buidar-los de vehicles. Tot açò i moltes coses més no podrien ser possibles sense la Policia Local, odiada per molts i beneïda per altres, però que sempre està a disposició dels ciutadans i, en aquest cas, dels fallers, per al que es necessite.

Hem conversat amb Juan José Figueres i López, Inspector-Cap de la Policia Local de Cullera i ens ha exposat els seus motius de per què no s’imagina les falles sense aquest cos de seguretat: “En primer lloc, crec que la resposta a la pregunta es podria simplificar al màxim responent que és un fet impensable. Però, no vull respondre tan telegràficament i argumentar un poc la meua resposta. Des que, aproximadament uns quinze dies abans de la cremà, comencen a instal•lar-se les barraques als carrers, cal adoptar una sèrie de mesures que pal•lien les dificultats que aquestes instal•lacions comporten pel tràfic rodat de vehicles. Aquestes mesures consisteixen, com és natural, en estudiar les alternatives més òptimes per als conductors afectats. La instal•lació de les mesures de desviaments de tràfic, una vegada disposades, han de revisar-se pràcticament a diari perquè, encara que cada vegada hi ha menys, hi ha alguns desaprensius que solen desordenar la senyalització. Amb l’inici de la plantà de les falles, puc afirmar que s‘inicia una segona fase de preparatius en matèria de senyalització, desviaments... puix que fins a aquest moment, es troben els barracons al carrer. Altre dels aspectes que considere necessaris és la presència d’agents de policia als esdeveniments que sol organitzar la Junta Local Fallera, considerant-se els més importants: la plantà, l’entrega de premis al Mercat, l’ofrena, la mascletà i la cremà, comportant a tots ells la senyalització i retirada de vehicles prèvia i el manteniment d’un servei de seguretat, que sol tenir el recolzament de la Guàrdia Civil i de l’Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil als qui, des d’aquestes línies, els ho agraïsc. Les festes falleres solen portar, per a certes persones, una espècie de patent pel que fa al consum de begudes i altres substàncies qualificades com a drogues, estupefaents, psicotròpics... i que, unides a la conducció de vehicles, configuren un còctel explosiu què en ocasions pot produir resultats dramàtics. També cal estar atents a aquest tipus de conductes, especialment abans que puguen arribar a produir-se accidents, especialment mitjançant controls preventius d’alcoholèmia. En definitiva, i per no fer-ho més llarg, encara que hi ha qui desitjaria que no existira la policia en sentit ampli i genèric, crec que el paper que realitza és imprescindible i de no estar, caldria buscar alguna alternativa per què, en definitiva, s’obtingueren idèntics resultats, almenys en una ciutat com Cullera on existeix una important presencia de turistes i visitants ocasionals per falles. Per tot allò, pel que s’ha dit i pel que ha quedat per dir, crec que és necessària una vigilància i control, per garantir la seguretat i el bon desenvolupament dels actes programats”. Juan José Figueres i López, Inspector-Cap de la Policia Local de Cullera.

Les falles com a tal festa que és, té la seua part cultural, esportiva i festiva. Aquesta última característica és la que més conseqüències negatives genera i una d’aquestes és la quantitat de residus, sobretot a les grans aglomeracions de gent com puguen ser els balls i festes nocturnes, inclús actes festius diürns on es reuneixen moltes comissions falleres. Gots, plats, papers... tota classe de brutícia que fa que els pobles passen d’estar nets a estar molt bruts. Aleshores, és important tenir als pobles un servei de neteja eficient i eficaç per tal de solventar l’abans possible tots els desperfectes ocasionats. Hem parlat amb Francisco Sáez i Mengual, president del comitè de l’empresa de neteja S.A.V. de Cullera, i ens ha deixat les seues impressions sobre si s’imagina les falles sense les empreses de neteja: “Clar que em puc imaginar com serien les falles sense una empresa de neteja. Si no existira una empresa que es dedicara a netejar tot el que s’embruta al poble en falles, el poble seria un femer ple de

plàstic, llandes i brutícia per terra... La col•laboració que realitza l’empresa en les festes falleres és fonamental ja que, si no existira, aplegaria un moment que no es veurien ni els monuments fallers. En falles, el servei de neteja s’amplia molt: augmenten el nombre de torns, es treballa matí, vesprada i nit, i es reforça la plantilla de treballadors perquè sinó el poble no es podria mantenir net amb els operaris que posseeix l’empresa normalment. Jo pense que Cullera, avui en dia, és un dels pobles que es manté més net durant els dies de falles”. Francisco Sáez i Mengual, president del comitè d’empresa del S.A.V. de Cullera. Si un faller llança un masclet i es crema, qui ho paga? I si un edifici s’incendia degut a l’expansió de les flames de la cremà, això ho paga la comissió en qüestió? Doncs la resposta a les dues preguntes i altres relacionades és la companyia asseguradora. Aquesta cobreix totes aquestes incidències què puguen ocórrer en les activitats relacionades amb la celebració de la festa fallera, per a la tranquil•litat dels diversos fallers. Aleshores, hem parlat amb Isabel Borrull i Herreros, asseguradora, i ens ha contat si s’imagina les falles sense les companyies asseguradores: “Avui en dia no m’imagine les falles sense les companyies asseguradores ja que, amb la repercussió de la festa què ha fet que el nombre d’afiliats a les comissions falleres siga molt alt, el nombre d’accidents augmenta. La comissió fallera, per qualsevol fet que puga ocórrer, ha de tenir una responsabilitat civil. Per exemple, en alguna possible cremada o pel mal comportament dels propis membres d’una falla ja que, molta gent se’n passa un poc mentre gaudeix de la festa i de vegades no mesura la seua força o ímpetu, aleshores és on més es necessita una responsabilitat civil. Quan una comissió fallera va a cremar el seu monument ja fica tots els mitjans possibles com, per exemple, la correcta col•locació de tendals per què no es creme res i, aquest fet, provoca menys danys dels que puguen provocar diversos membres d’una comissió fallera que, per exemple, puga llançar un masclet on no toca, o pegar-li un colp a un cotxe o a una porta, i aquest fet s’ha de pagar després”. Isabel Borrull i Herreros, asseguradora. Normalment, a la setmana fallera ocorren fets habituals del dia a dia de les persones com, per exemple, quedar amb amics per a prendre un cafè al bar, anar a veure un partit de futbol què no es retransmet en obert o sense anar més lluny, avituallar-se a les cercaviles. I tampoc podem oblidar que diverses comissions falleres els dies de falles no dinen al seu cau faller, sinó que ho fan als restaurants. Hem dialogat amb Jose Luís Renard i Català, faller de la nostra comissió i gerent del Restaurant-Bar Pescadors, i li hem realitzat la qüestió sobre si s’imagina les falles sense els bars, restaurants i cafeteries i açò és el que ens ha dit: “Evidentment no, no m’imagine les falles sense l’hostaleria i, més en concret, sense les cafeteries, bars i restaurants. Per posar exemples, si en plena setmana fallera hi ha un partit del València Club de Futbol a la Lliga de Campions i es retransmet per canals televisives de pagament per visió, els fallers es desplacen

als bars per veure’l, ja que és difícil que una comissió fallera tinga aquests canals. També, els dies de falles, les comissions falleres dinen als restaurants pel fet de ser més còmode, ja que eixos dies amb les vestimentes falleres és millor, així s’eviten riscs de tacar-se-les. I per descomptat, no m’imagine una cercavila fallera, sense que els fallers se’n vagen a un bar a fer-se una cassalla, ja que és el més típic de les falles a Cullera. Per tant, no m’imagine les falles sense els bars, les cafeteries i els restaurants”. Jose Luís Renard i Català, gerent del Restaurant-Bar Pescadors. Altre element fonamental de la festa és el consum massiu de menjar (creïlles, fruits secs...) i de beguda que es produeix a les festes falleres, sobretot als caus de les diferents comissions. Aquestes no van abans de falles i omplin set o vuit cistelles de compra i les duen al cau, sinó que hi ha uns establiments amb distribuïdors que s’encarreguen de vendre i transportar aquests elements. A més, amb el menjar i la beguda es realitzen diverses tradicions falleres de molta repercussió, com són fer-se una cassalla abans de dinar o sopar, beure’s una cerveseta amb el plat de cacaus, prendre un “xifli”, (típica beguda fallera a Cullera) o inclús preparar un plat de pernil entre hores. Hem preguntat a un faller nostre que treballa de distribuïdor, Llorenç Calatayud i Montoro, si s’imagina les falles sense els distribuïdors d’alimentació i beguda i aquesta és la seua resposta: “No m’imagine la festa de les falles sense els distribuïdors d’alimentació i beguda, puix que els dinars, els sopars i inclús els berenars són una part fonamental de la festa. A més, la beguda és un complement molt important, ja que a l’evidència que quan es menja es beu, s’afig el fet de beure molt en aquests dies tan marcats, ja que són dies de festa. Aleshores, algú s’ha d’encarregar de subministrar a les comissions falleres aquests elements, per això, no m’imagine les falles sense distribuïdors”. Llorenç Calatayud i Montoro, distribuïdor. Als xiquets, el que més els agrada de les falles són les vesprades falleres, on es realitzen els ja tradicionals berenars i jocs fallers, acompanyats sempre de diversos tipus de llepolies, caramels o paquets de pipes, entre d’altres. En canvi, als majors, què són aquells que més viuen les nostres festes, els agrada l’acte d’entrega de premis pel seu comboi i la seua emoció i, en aquest acte, s’intenta ser el més sorollós possible. Doncs així, adquireixen certs objectes per fer molta llum i soroll per cridar l’atenció.

Olga Zambrana i Corcín, gerent de la botiga d’alimentació Xixi, ens ha contestat a la pregunta que li hem fet, i no és altra que si s’imagina les falles sense les botigues d’alimentació i accessoris d’aquest tipus que s’empren als premis: “No, perquè existeix el comboi d’estar als caus fallers menjant pipes, llepolies, papes... per passar les vesprades falleres, tant els xiquets com els pares. A més, a mesura que va arribant el dia de l’entrega de premis comença la bogeria, puix que les comissions falleres cerquen tot tipus d’accessoris sonors

i visuals per cridar l’atenció i ser així la comissió fallera més sorollosa de totes. Xiulets, martells, efectes lluminosos... no m’imagine les falles sense els establiments que ofereixen aquests objectes”. Olga Zambrana i Corcín, gerent de la botiga d’alimentació Xixi. Per últim, la festa fallera és una festa molt rica en diversos aspectes: festes, activitats, monuments, cultura... i, per tant, sempre cal analitzar-la des d’un punt de vista objectiu, per tal de veure els seus inconvenients, les seues conseqüències i els seus impactes. Fets com l’evolució dels monuments fallers, la dimensió econòmica de les falles, les repercussions socials de la festa o inclús realitzar llibres amb certa connotació històrica, resumint diversos períodes de temps, fan que es recorden moments importants de gran transcendència per què queden en la memòria del món faller. Hem parlat amb Joan Castelló i Lli, l’investigador faller més conegut de Cullera què ha realitzat diversos llibres, estudis i monografies sobre la festa i, a més, és membre de la coneguda Associació d’Estudis Fallers, què s’encarrega d’analizar la festa fallera. Li hem qüestionat si s’imagina les falles sense els investigadors fallers: “L’èxit de les falles cal buscar-lo en la seua acceptació popular. És una festa què, en els seus orígens, la promouen les classes mitjanes i populars, que troben en el cadafal el mitjà d’expressar-se en contra dels abusos del poder polític, religiós o social. Des dels seus inicis, les falles van ser una festa rebel i contestatària, temuda per les classes dirigents, què van establir impostos i la censura prèvia com a forma d’emmudir eixa veu crítica amb la seua gestió, amb la moral del moment o amb els comportaments roïns de les classes acomodades. La seua grandesa és eixa: criticar enmig del carrer, a la vista de tot el veïnat, i després cremar-ho per què no es repetisquen eixos abusos denunciats. És una festa burlanera i descarada, dos característiques què, des de la creació dels premis a principi del segle XX, es presenten amb la màscara de la ironia, la sorna i el doble llenguatge. Les falles, com a expressió de l’art efímer, són la festa per antonomàsia de València, perquè el poble les ha creat, s’ha identificat amb elles i les ha estés per tots els barris de les ciutats on està implantada. Eixa presència omnipresent, com una tela d’aranya, i creant un vast teixit social, és la que fa de les falles un fenomen únic. Els estudis fallers, realitzats des del rigor científic i allunyats de tot apassionament, són els que converteixen una festa transcendent com les falles en un fenomen sociològic, artístic i econòmic dins de la cultura popular que en les últimes dècades ha entrat de ple en el món universitari. Les falles, què acumulen ja quasi 200 anys d’història documentada, són importants perquè són l’expressió d’una tradició satírica i artística què identifica al poble valencià. Els estudis fallers, des de la investigació i l’anàlisi, ajuden a comprendre eixa rellevància i donen transcendència històrica a la festa. Hui a penes sabríem com ha evolucionat la festa des de 1840 fins als nostres dies si no fóra perquè va haver-hi estudiosos (des d’investigadors i erudits a cronistes i periodistes) que es van dedicar a recopilar i relatar els aspectes més destacats de la festa”. Joan Castelló i Lli, investigador faller.

MĂ˛bil

MENJARS, PIZZES I PAELLES PER A EMPORTAR

87 Crta. del Faro s/n Baixos comercials FLORAZAR II (Racó de Cullera). 46400 Cullera

RESERVES I ENCÀRRECS Tel. 96 172 25 53

Joan Castelló i Lli: sempre al servei de les falles

Per Juan Gabriel Figueres i Hernández

Joan Castelló i Lli, per a aquells que no ho saben, és possiblement el cullerà amb més coneixements sobre la festa fallera tant a nivell local com autonòmic. Ha realitzat un gran nombre de publicacions i estudis sobre el que ens ha deparat aquesta festa al llarg de la història i sempre ha tingut interès pels diferents aspectes de la festa fallera i les conseqüències que pot produir. Joan, acreditat periodista de l’agència EFE, va nàixer el 5 de juny de 1957 a Cullera. La passió per les falles la va adquirir gràcies al seu oncle Juan Bautista Lli i Garrigós, també un dels fallers més importants dins de la història de les falles. Comença la seua trajectòria com a faller l’any 1977 a la falla Sant Antoni de la Mar, encara que l’any anterior ja realitzava els versos dels monuments per a la mateixa comissió. En aquesta trajectòria com a faller, Joan ha ostentat la majoria de càrrecs que existeixen dins d’una falla: primer va ser Vocal, també Delegat del Llibret, obtenint premis als anys 1976, 1977 i 2000 i, finalment, va ser President l’any 1991. La seua trajectòria com a faller va finalitzar l’any 1996 i, a partir d’aquest any, s’ha dedicat a estudiar i escriure sobre les falles com a fenomen social: l’any 2005 entrà a formar part de la prestigiosa Associació d’Estudis Fallers, escrivint un gran nombre de llibres, estudis i/o articles. A més, Joan sempre ha estat disposat a ajudar a tots aquells que ho necessiten. Ha realitzat articles per a llibrets de falla a Cullera i a València, ha aconsellat, orientat o marcat pautes per als fallers que comencen el repte de realitzar llibrets fallers o simplement, ha col·laborat en la cerca de material estadístic o fotogràfic necessari per a la realització d’una publicació fallera d’aquest tipus.

Des d’aquest llibret es vol repassar la gran trajectòria i l’obra de Joan Castelló, explicant breument el contingut dels llibres, estudis i articles escrits per ell. A més, hem parlat amb persones què coneixen molt bé a Joan i ens han explicat la seua aportació al món faller, però també la seua faceta més personal. Tot açò ens serveix per a retre un homenatge a una gran persona què estima molt la festa fallera i què sempre serà recordada a Cullera pel seu esforç dedicat a les falles.

∗ LLIBRES CASTELLÓ i LLI, J. (1996). La festa del foc. Història de les falles de Cullera (1928-1996). M.I. Ajuntament de Cullera.

CASTELLÓ i LLI, J.; SANCHÍS i AMBRÓS, M. i MIR i SERRANO, H. (2001). Fallas infantiles: juego y tradición. M.I. Ajuntament de València.

Aquest llibre és una recopilació de tot el que ha passat en les falles de Cullera des de les primeres manifestacions falleres fins l’any 1996, any on la Junta Local Fallera, organisme que regeix tot el que envolta la festa fallera a la ciutat, va complir vint-i-cinc anys. Comença fent una “radiografia” del poble de Cullera als anys 60 i observa aspectes com l’evolució de la població, l’economia local, l’augment del nombre de visitants i el conseqüent augment de rebuts de contribució, entre d’altres. Els següents capítols estan dedicats a explicar els antecedents històrics de les primeres falles a Cullera (1928-1959), l’època de transició on apareixen els premis de les falles (1966-1971) i l’etapa de consolidació de la festa (1972-1983) on augmenta el nombre de comissions falleres i naix la Junta Local Fallera de Cullera, entre d’altres. També exposa l’apogeu que es va produir des del 1984 fins al 1995 on les falles guanyaren en monumentalitat; analitza els premis atorgats als monument grans i infantils, i mostra un apartat on podem trobar els protagonistes d’aquests anys de la festa fallera.

Aquest llibre, realitzat junt amb Manuel Sanchís i Hernan Mir, tracta sobre què representa la història de les falles infantils i, a més, allò que han aportat a la història de les falles en sí, mostrant una àmplia gamma de continguts per reconèixer el seu valor, el seu treball i el seu prestigi. També ens conta com va ser l’origen de les falles infantils amb els seus antecedents, el seu element diferenciador i tot el procés històric pel qual han passat aquestes joies monumentals. El procés històric comença amb el renaixement de les falles infantils als anys quaranta, on apareix l’humor faller contra la guerra i l’aparició dels primers llibrets infantils; la seua reglamentació als anys cinquanta a partir dels tres congressos realitzats en sis anys i la permanent censura de l’època; la seua contribució a la difusió nacional i internacional de la festa en els anys seixanta; el canvi polític des de la dictadura franquista a la democràcia i l’aparició de la Secció Especial de València als anys setanta; i, finalment, les noves tendències als anys vuitanta i l’apogeu de les falles infantils als anys noranta. A més, trobem els llistats de premis de totes les dècades i els artistes fallers infantils destacats de l’època, així com altres personalitats de certa rellevància.

CASTELLÓ i LLI, J.; SANCHÍS i AMBRÓS, M. i MIR i SERRANO, H. (2003). Santaeulalia: la firma. Una saga de artistas falleros. Editorial Albatros. València. El llibre és una recopilació de tots els components de la saga Santaeulalia, família amb tradició pel que respecta a la realització dels monuments fallers. Com el llibre anterior, també està realitzat junt amb Hernan Mir i Manuel Sanchís. La part principal, és a dir, el gros del contingut, està dedicat a Miguel Santaeulalia i Núñez, persona més destacada fins a la data de la creació del llibre, i fill de l’artista faller Salvador Santaeulalia (pioner dins de la família). No obstant, també hi ha capítols dedicats als fills de Miguel, què estaven començant a donar els seus primers passos en el món de les falles. Un d’ells, Alejandro, havia començat a fer diversos monuments per a la comissió Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana (l’Antiga de Campanar); i un altre, Pedro, va realitzar monuments en la Secció Primera “A” amb Arxiduc CarlesXiva o Duc de Gaeta-Pobla de Farnals, i a la Secció Especial amb “Desitjos, sols en nadal?”, per a la falla Sueca-Literat Azorín, augmentant la seua projecció i arribant a l’altura de son pare. Com que Miguel Santaeulalia es trobava en un moment de salut delicat se li va retre un homenatge mitjançant aquest llibre, aprofitant tota la saga familiar. Hi ha una biografia de cadascun d’ells i una anàlisi de tots els monuments realitzats per ells.

la seua vida, des de la infantesa que va viure al barri de la Xerea, a València, fins la publicació d’aquest llibre, observant tots els esdeveniments polítics a Espanya, la seua formació com a artista faller i les seues aficions, sent els bous una de les més preferides. Després, es mostra la seua trajectòria fallera, des de la construcció del seu propi taller als anys cinquanta, passant per la seua consagració als seixanta, i el fet d’arribar a ser un dels més grans als anys setanta i vuitanta. A més de ser un referent de les falles, la gran aportació de Vicent Luna va ser reunir als millors especialistes de l’època, com el guionista José Soriano i Izquierdo o els escultors Fulgencio García, Garcieta, i Vicent Pallardó. Finalment, trobem un annex on hi ha tota l’obra fallera de Vicent Luna, i arreplega una sèrie de testimonis i col•laboracions que parlen d’ell.

ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS. (2007). Vicent Luna: l’art de fer falles. Junta Central Fallera. València. Aquest llibre, escrit per diversos membres de l’Associació d’Estudis Fallers i estudiosos de les falles, repassa la trajectòria del prestigiós artesà faller, Vicent Luna i Cerveró, conegut pels nombrosos i mítics cadafals realitzats sobretot a la ciutat de València com, per exemple, la serp realitzada l’any 1975 per a la Plaça de l’Ajuntament, triada com a portada d’aquest llibre.

ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS. (2008). Art i falles en la frontera: un recorregut històric. Universitat Politècnica de València. València.

El contingut inclou tota la trajectòria artística de Vicent Luna, des del primer monument faller plantat en 1951 fins l’últim, l’any 1983, és a dir, trenta-dos anys en què el públic va gaudir

Aquest llibre busca apropar dos mons que tradicionalment han estat separats: el món de les arts plàstiques i el dels artistes fallers. Amb aquest objectiu, realitza un paral•lelisme entre l’art dels artistes de les avantguardes, què trenquen amb el figurativisme i el realisme, i l’obra dels artistes fallers que, deixant de costat el classicisme tradicional del cadafals, presenten

de les obres d’art d’aquest prestigiós artista. També trobem, com no podria ser d’altra forma, una biografia de

noves propostes estètiques. Cadascun d’aquests dos mons, que se situen en la frontera de l’art, comparteixen plantejaments estètics.

El llibre, què va ser catàleg d’una exposició celebrada en la Universitat Politècnica de València amb el mateix títol, presenta com a principals continguts: una visió de per què les falles són art, i una anàlisi del que s’anomena la frontera entre els diversos tipus d’art i la seua construcció social; així com un recorregut històric sobre els artistes fallers que han apostat per la innovació. Finalment, mostra un gran catàleg d’imatges que relacionen els dos tipus d’art abans esmentats.

altres comissions fins l’actualitat, sols s’ha publicat un i, aquest últim està pendent d’editar-se degut a qüestions econòmiques. ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS. (2010). Guia del Museu Faller de València. M.I. Ajuntament de València. València. Joan Castelló, junt amb altres membres de l’ADEF, va realitzar aquesta guia per als visitants del museu faller de València, de manera més resumida que els tres volums de L’Indult del Foc on trobem tots els ninots indultats grans i infantils què s’han salvat de les flames. Cadascun dels ninots té una fitxa tècnica on podem trobar l’artista faller, la comissió, l’escultor, la categoria i el premi del monument faller al que pertanyia, la tècnica i les dimensions, així com també la seua fotografia.

A.C. FALLA NA JORDANA; ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS. (2009). Na Jordana: 125 anys de falles a València. M.I. Ajuntament de València i Consell Valencià de Cultura. València. És un projecte, on intervé l’Adef, i en què es recull la història d’una comissió a partir de cinc emplaçaments històrics molt pròxims entre sí. Joan Castelló s’encarrega de les falles plantades a l’emplaçament de la Plaça Na Jordana, què és el que ha perdurat fins l’actualitat. Al llibre, s’aprofita el 125 aniversari de la falla Na Jordana per fer un estudi de com naix la comissió en un emplaçament tan popular com és el barri del Carme de València; i de com en una mateixa demarcació convivien cinc comissions falleres, què amb el pas dels anys van desaparèixer, deixant el protagonisme a una d’elles, l’actual Na Jordana, convertint-se així en la icona fallera del barri. Tot i que en un principi, aquest era un projecte per a fer dos volums: el primer fins a la consolidació de l’actual demarcació i el segon de la desaparició de les

∗ ESTUDIS I MONOGRAFIES PUBLICADES A LLIBRETS O A REVISTES FALLERES Llibret de la falla Sant Antoni de la Mar de Cullera Aprofitant el canvi de mil·lenni, Joan va escriure l’any 2000 per a la seua falla de tota la vida “Pas franc al futur: Una història de més de dos mil•lennis i una visió futurista de les falles”. Aquesta monografia tracta sobre com seran les falles en un futur, fent plantejaments utòpics i amb clau de sentit de l’humor, és a dir, com seran l’ofrena, la cremà... en un futur galàctic. Hi ha fets surrealistes, però hi ha d’altres que encara que arriben a l’exageració, poden convertir-se realitat.

identitat entre la monumentalitat, el classicisme i la modernitat”. És una reflexió sobre la filosofia que hauria de tindre la falla municipal: si hauria de ser una falla més de la Secció Especial o tindre un plantejament diferent, i quina havia sigut la seua evolució des de les primeres falles plantades als inicis dels anys quaranta. En la seua opinió, hauria de ser una falla diferent on cada artista, al no tindre cap condicionant del premi, poguera plasmar un projecte més personal i sense limitacions estètiques.

L’ofrena: un acte parodiat a “Pas franc al futur: Una història de més de dos mil•lennis i una visió futurista de les falles”. Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Revista d’Estudis Fallers L’any 2002 va realitzar l’estudi “Falles infantils: pressupostos i artistes professionals”. Aquest estudi és una adaptació i recopilació del llibre “Fallas Infantiles: Juego y Tradición”, posant l’énfasi en el progressiu increment del cost del cadafal i l’especialització dels seus creadors. Al 2005 va publicar “Realitat i utopia en l’especialització del periodista de falles”, on comparava la major professionalització de les falles de Secció Especial, que ja presentaven amb pressuposts per damunt de 200.000 €, amb el voluntarisme dels periodistes especialitzats en falles, la majoria dels quals treballa de forma molt altruista i sense a penes remuneració. És a dir, més professionalització al món de les falles i la no professionalització dels periodistes fallers. Llibre de la Junta Central Fallera

Un any després va publicar “El Museu del Gremi d’Artistes Fallers: una necessària renovació per a afrontar el segle XXI”. És una anàlisi de com estava el Museu Faller del Gremi d’Artistes Fallers de València i quina hauria de ser la seua política expositiva, ja que el seu fons es nodreix de grups realitzats pels artistes integrats en el gremi i no té espai suficient per a exhibir-los en la seua totalitat, i per la qual cosa deu renovar-los cada cert temps. Finalment, l’any 2008 redactava un escrit amb cert context històric, “La cavalcada d’exaltació nacional (1958): la gratitud amb parafernàlia franquista”, coincidint amb el 50 aniversari de les falles de la riuada. Aquest escrit què formava part d’un monogràfic del Llibre Oficial de la JCF sobre les falles del 1958, les plantades uns mesos després de la gran riuada que assolà València en octubre de 1957. Joan va fer l’apartat sobre la cavalcada del ninot, on va mostrar la gratitud de València cap a altres regions per l’ajuda rebuda per a superar aquella catàstrofe. Aquesta cavalcada es va convertir en una exaltació de símbols franquistes mitjançant personatges històrics com Pelayo o El Cid, què formaven part del ideari del règim polític del general Franco. Llibret de la falla Joan d’Aguiló-Avinguda Gaspar Aguilar de València

Joan Castelló ha publicat quatre monografies per al llibre de les falles que anualment edita la Junta Central Fallera. En primer lloc, va publicar al 2001 “25 anys de la Secció Especial Infantil”, aprofitant aquesta commemoració per a fer un recorregut per la màxima categoria dels monuments dedicats al més menuts, des dels seus inicis, i els seus artistes, fins les comissions participants durant aquests vint-icinc anys.

Joan col•labora amb aquesta comissió des de l’any 2007 i, molts d’aquests articles que hi escriu també els publica a la Revista d’Estudis Fallers. El primer any va crear un monogràfic titulat “La Secció Especial compleix 500 Falles”, on explica que el nombre de cadafals plantats a la Secció Especial de València ha arribat als cinc-cents, i mostra l’evolució que s’ha dut a terme des de la creació d’aquesta categoria l’any 1942. Cal destacar als seus inicis: l’artista faller Regino Más, què va ser el dominador

En segon lloc, al 2005 va escriure “La falla municipal: la cerca d’una

absolut amb més d’una desena de primers premis; la tendència al modelatge total en cartró en els anys cinquanta, l’aparició dels grans escultors com Salvador

Debón, Julià Puche, Vicent Luna o Joan Huertas, entre d’altres; el triomf de la caricatura als setanta; els duels entre les comissions del Pilar i Na Jordana als vuitanta, i entre els artistes Julio Monterrubio i Miguel Santaeulalia; i l’espectacularitat milionària a partir de l’any 2000, tenint com a protagonista destacada la comissió de Nou Campanar. Finalment, fa un xicotet repàs d’alguns ninots indultats i mostra diverses estadístiques sobre la Secció Especial. Al 2008, i amb la figura del mític pintor valencià Joaquim Sorolla es publica “Visió de Sorolla en les Falles”. Explica que Joaquim Sorolla i les falles tenen dues trajectòries paral•leles: ambdós naixen al segle XIX i, a més, són redescoberts al segle XX, quan aconsegueixen el seu major esplendor. A més a més, trobem una extensa biografia del pintor, així com la seua obra i explicació, amb diverses imatges dels seus quadres què formaven part de l’exposició “Visió d’Espanya”, organitzada per Bancaixa amb els murals pintats per Sorolla per a la Hispanic Society. Com a part principal, ens mostra la visió de Sorolla apareguda en les falles, és a dir, totes les manifestacions i representacions amb relació amb el pintor dins dels cadafals fallers grans i infantils, com són ninots i remats.

Al 2009 va ser el torn del monogràfic “Original i còpia”, amb la col·laboració de Javier Mozas. Joan Castelló ressalta l’art de copiar, què es realitza a les falles, i fa una breu introducció comparant tres ponts projectats pel prestigiós arquitecte Santiago Calatrava, i ja dins dels monuments fallers, compara remats, ninots, formes, estètiques... en diverses composicions falleres a la ciutat de València i a altres ciutats de gran tradició fallera. Per exemple, ànecs amb vestimentes napoleòniques als anys 1970 i 1994, excavadores al 1972 i 1988, dimonis en 1975, 1984 i 1993... i què tenen una semblança molt evident.

La semblança és evident. “Vanitats”, de Josep Azpeitia (Falla Exposició-Micer Mascó de València,1970). “Vanitats”, de Pasqual Calleja (Falla Convent de Jesusalem de València, 1994). Arxiu: Joan Castelló

“Joaquím Sorolla”, de Paco López i Albert. Ninot Indultat de les Falles de València (2007). Arxiu: Joan Castelló

Per últim, 2010 va ser l’any de “Falles apologètiques: suc i un poc de metralla per a la glòria i la lloança”. Estudi què consistia en la diferenciació d’un tipus de falla què es desmarca de la crítica i la sàtira, l’essència de les falles, per a dedicar-se a exaltar personatges o la simbologia i els costums tradicionals valencians. Aleshores observa les falles apologètiques més destacades en la història de les falles, des de la primera falla creada per a exaltar l’alcalde Reig, en agraïment per

l’ampliació de la trama urbana de València a partir del carrer Colón, fins a les falles d’exaltació valencianista dels anys setanta, coincidint amb la denominada batalla de València. Llibrets d’altres falles L’any 2009, Joan Castelló escriu “Historia de la Falla Sagunt-Sant Antoni-Pare Urbano” de València per a commemorar el setanta-cinquè aniversari del primer cadafal plantat en aquesta barriada, on va viure una vintena d’anys. Amb la col·laboració de Javier Mozas, un documentalista de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF), i amb qui treballarà molt a sovint a partir d’aquest moment, reconstrueix l’esdevenir de la comissió (des dels monuments a les activitats culturals, com el teatre o els carrers adornats), al temps que fa un breu resum del desenvolupament de la festa a la ciutat de València, fent esment als monuments grans i infantils, l’ofrena i la pirotècnia. Un any després i per a la falla Palleter-Erudit Orellana, va realitzar “La Pirotècnia: Ànima i tragèdia de les Falles”, treball on destaca com la pirotècnia ha passat de ser un element molt criticat per la premsa, per l’ús indiscriminat dels coets, fins a convertir-se en un referent dins del món de les falles encara que, de vegades, provoca la tragèdia en accidents durant la disparada de mascletades i castells de foc. Entre les mesures de seguretat adoptades per a previndre aquests malsons destaca el trasllat, a finals de la dècada dels vuitanta, de la Nit del Foc des de la Plaça de l’Ajuntament fins al Passeig de l’Albereda, evitant així les saturacions de gent.

∗ ARTICLES PUBLICATS A LLIBRETS O A REVISTES FALLERES Llibret de la Junta Local Fallera de Cullera

Joan Castelló, als seus primers anys com a faller a Cullera, va escriure “L’agonia de les falles” (1975), un article sobre la despersonalització i la pèrdua de l’essència de les falles, què veien com va desapareixent la crítica i la sàtira i els valors de la cultura valenciana en favor d’una festa al servei del turisme. L’any següent publica “Les falles: producte social”, escrit on repassa l’evolució de la festa de les falles, des dels seus orígens més humils fins a la incorporació de noves

classes socials, destacant el manteniment del sistema de finançament pesseta a pesseta. Al 1977, també va col•laborar en el Llibre Oficial de la Junta Local Fallera de Cullera amb “Rebombori en els carrers”, un diàleg entre dos veïns que comenten les molèsties que ocasiona la festa, i que finalment l’accepten per l’esforç dels fallers per mantenir viva una tradició. Ja al nou mil·leni, Joan va col·laborar els anys 2006 i 2010 amb diversos articles. Al primer any va escriure un article dedicat a la figura de Juan Bautista Lli, història viva de les falles a Cullera, mentre que al 2010 va realitzar dues col·laboracions: “Falles amb personalitat pròpia”, diferenciant les falles de Cullera sobre la resta, i “Musics de Cullera estrenaren El Fallero en 1929”, destacant aquest fet anecdòtic.

El tren faller distingeix, entre d’altres, les falles de Cullera segons Joan Castelló. Foto: Juan Gabriel Figueres

Revista El Turista Fallero En 2003, Joan va fer un xicotet resum per a aquesta coneguda revista del llibre que ell mateix havia escrit sobre la família Santaeulalia. A més, ha participat en les taules de debat des del 2004 fins avui en dia, tractant temes d’actualitat fallera com són l’ofrena, la indumentària, el fet de ser fallera major, el teatre, el llibret, el guió de la falla i els concursos fallers, entre d’altres. Revista Cendra Entre el 2004 i el 2007, Joan va escriure una sèrie d’articles per a la revista Cendra amb els perfils de personalitats conegudes del món de la festa a València. Aquestes persones van ser Josep Alarte, poeta, autor

teatral i directiu de la JCF en els anys seixanta; Ortifus, humorista gràfic, il·lustrador i guionista de falles; Victor Valero, artista faller i il·lustrador; i Vicent Lorenzo, artista de falles infantils i escultor. Revista Lletrafaller Joan ha realitzat diverses col•laboracions per a aquesta revista anual. Per al número de l’any 2009, destaca una entrevista a Ramon Lluch sobre l’enginy i gràcia a les falles i una relació d’artistes fallers nascuts l’any 1909. Per al número del 2010, recopila els artistes que van nàixer l’any 1910, i què d’alguna manera es van convertir en els pioners de la sàtira fallera.

Per a diverses comissions falleres L’any 2007 per a la falla Exposició-Micer Mascó va escriure un article titulat “Els Martiris: una falla iniciática”. Després, l’any 2009, i amb el motiu que José Lafarga era l’artista faller de la falla Plaça del Pilar i, a més, debutava en Secció Especial, va publicar “No hay quinto malo”. Amb la mateixa comissió, l’any següent, i parodiant el lema del monument faller, va redactar “La quimera de la modernitat”, a més d’escriure per a la falla Arrancapins “L’art de la cremà s’esfuma” i per a la falla Raval de Sant Agustí l’article “Raval de Sant Agustí: esperit de superació i mentalitat guanyadora”.

Revista La Traca Al 2010 va escriure l’article “Unas fallas que desafían la crisis con mucha política y nuevos aires estéticos”, fent una crònica del que van ser les falles de la Secció Especial. En aquestes falles es va notar la crisi econòmica i es van veure mostres d’aparició d’un nou estil estètic als monuments fallers de l’artista de Borriana, Vicent Martínez i Aparici, amb els seus treballs per a les comissions de l’Avinguda Malvarrosa-Ponz-Cavite i de Ciscar-Borriana.

“Temps Moderns”, de José Lafarga (Falla Plaça del Pilar de València, 2010). Foto: Mª Lola Savall

∗ EXPLICACIONS DE MONUMENTS FALLERS Per últim, Joan també ha sigut guionista faller i sempre amb una especial relació amb el poble de Cullera. Primer, va realitzar les explicacions dels monuments fallers de la falla Sant Antoni de la Mar des del 1976 fins l’any 1981, i després va realitzar els guions dels monuments de José Lafarga per a la falla Barraca-Espadà (2005), i de Joan Carles Donet en el seu debut en la Secció Especial de z “50 anys en escena”, de Vicent Martíne ). 2010 , ncia Valè de na orria (Falla Ciscar-B Foto: Juan Gabriel Figueres

València per a la falla Cuba-Literat Azorín, tots dos artistes del seu poble.

Alicia Gonzรกlez

C/del Vall 60 46400 Cullera (Valencia)

Tel. 96 172 66 74

∗ CONEGUTS DE JOAN ESCRIUEN SOBRE ELL I SOBRE LA SEUA APORTACIÓ A LA FESTA DE LES FALLES La dedicació o vocació de Joan Castelló, no ha passat desapercebuda per als estudiosos què es dediquen a desglossar la festa fallera, sobretot al cap i casal. Però, a la seua Cullera natal, la majoria de gent no coneix tota la labor que aquest home ha dedicat a les falles, ja que tan sols coneixen les col•laboracions realitzades per a diferents falles locals i la publicació del llibre commemoratiu del vint-i-cinqué aniversari de la Junta Local Fallera. Per a afirmar tot el que s’ha escrit a les pàgines anteriors, i com a homenatge a aquest estudiós de les falles, hem recol·lectat diverses opinions sobre la figura de Joan Castelló i Lli per què ens conten les seues impressions sobre la seua persona i sobre la seua faceta al món de les falles.

artistes fallers, sobre la història de les falles de la ciutat que el va vore nàixer... Ha col•laborat en llibrets de falles de diverses comissions, tant a Cullera com a València, així com a altres localitats de la nostra comunitat què també celebren les festes de les falles. No hi ha més que veure com gaudeix anant d’un lloc cap a un altre per tal d’arreplegar fotos, documentació, informació… Parlant sempre amb uns i amb altres. És per tot eixe esforç que fas, Joan, per a donar a conéixer com són, com van nàixer, com han evolucionat les falles, que vull sumar-me a este merescut homenatge que t’han volgut fer els fallers de la comissió del Canet i animarte a que continues endavant en eixa apassionant tasca d’investigació sobre una festa tan nostra, tan valenciana, tan única com són les Falles. Enhorabona, Joan!

Clara Castelló i Lli, la seua germana. Em demanen, des de la Falla del Canet, que explique com és Joan Castelló. Em pose a pensar i de seguida me n’adone que a Joan se’l pot descriure de moltes maneres i que quasi totes serien encertades però, em decidisc per definir-lo d’una manera molt senzilla, tot i que porta implícites moltes coses: és el meu germà. Ell m’ha ensenyat el valor de l’amistat, de la lleialtat, del treball, de l’esforç, de la sinceritat, de la tenacitat, de la fidelitat, de l’entrega, del sentit de l’humor... Tot això, i molt més, és Joan. Però, el meu germà, a més, em va ensenyar l’amor per la informació i com transmetrela, com contar-la a la resta. Tant que eixa passió s’ha convertit en la professió dels dos.

Joan va ensenyar a Clara com transmetre la informació. Foto: Clara Castelló

Juan Bautista Lli i Garrigós, el seu oncle.

La passió per les falles, què és la que ens ocupa ara, m’atreviria a dir, sense por a equivocar-me, que va ser mon tio Baíst (Juanito per a nosaltres) qui li la va inculcar. Joan té publicades més d’una desena de llibres

Com a persona és nebot meu i, evidentment no podria parlar mal d’ell perquè l’aprecie molt, l’he vist créixer i és una gran persona pels seus valors què transmet. I pel que fa a la trajectòria fallera, he de dir que ell ha realitzat molts anys les crítiques de la falla Sant Antoni de la Mar i d’altres comissions de Cullera i València, també ha col•laborat en diversos llibrets de falla i és una persona què es preocupa molt per les falles i d’on l’han sol·licitat, siga la

sobre la festa de les Falles. En solitari, o en col•laboració amb altres autors, ha escrit sobre les falles infantils, sobre

comissió que siga, sempre ha complit amb tot el que ha pogut i més.

Però, Joan no només disfruta amb el periodisme. A banda de la seua professió i de la seua família (esta passió per davant i per damunt de qualsevol altra) també és un gran enamorat de la fotografia i de les falles.

es dedicaren a preocupar-se per les falles i Joan ha sigut una persona que espere haja creat una moda amb tot el que ha fet, interessant-se per les falles i sobretot, les del seu poble sobre les què ha escrit i les ha fet grans en la mesura que ell ha pogut, molt més grans del que hi eren perquè, abans només es parlava de les falles de València, d’Alzira o de Gandia... i poc més. Joan ha fet que les falles de Cullera es coneguen i, a banda, ha fet que al món de les falles en general siguen considerades alguna cosa més que el que es crema al carrer, preocupant-se per la festa, no tant sols pel monument.

Juan Bautista Lli i Garrigós va transmetre a Joan Castelló la seua passió per les falles. Foto: Juan Gabriel Figueres

José Lafarga i Palomares, artista faller. Conec a Joan, més que com a periodista, com a amic i el conec des de sempre. Per això mateix, hi ha qui veu el nom de Joan Castelló lligat a les falles, perquè es preocupa d’elles actualment, però jo el veig d’una manera un poc estranya, més enllà, perquè el conec des de fa moltíssims anys. Recorde que la Fallera Major del primer monument faller de grans dimensions que vaig fer a Cullera va ser la seua germana Clara i, en aquells temps, Joan era faller de la falla Sant Antoni de la Mar, sent ja periodista.

Ell pertany a diverses associacions que es dediquen a la cultura fallera i a fer que les persones miren les falles com són. El valor més gran que li trobe a Joan és que ell vol fer que, la gent conega les falles, doncs la seua aportació no es basa en la quantitat de coses que ha fet sinó que, sense ell, no hi hauria res, almenys fins ara. Sense ell, qui haguera escrit o qui s’haguera preocupat per les falles de Cullera? Parle de Cullera perquè sempre hi haurà molta gent que parle de les falles en general, encara que Joan també és dels que s’ha dedicat a “cultivar” la cultura fallera en general. Joan, et demane que no et canses de fer el que fas perquè tots ens quedaríem orfes de persones que es preocupen per la nostra cultura fallera.

El conec més que per la seua aportació a les falles, com a periodista que és, i per tota la seua trajectòria. Després, el vaig conèixer quan agafava el tema de les falles, no sé si per afició o per vocació, i el vaig veure créixer fent articles, llibres, inclús fent guions de falles. Jo l’he tingut com a guionista l’any 2005 en el monument de la comissió de Barraca-Espadán, on va realitzar un guió impressionant... però, per damunt de tot, el tinc com un amic. Per tant, l’òptica amb què observe la seua feina és partidista, ja que de Joan mai puc parlar malament, però bé, sent objectiu, et diré que estàvem tots orfes, sobretot a Cullera, de persones que

José Lafarga, un gran amic de Joan. Foto: Juan Gabriel Figueres

José Olivert i Alba, coordinador del llibret de la falla Joan d’Aguiló-Avinguda Gaspar Aguilar de València. Per a la nostra comissió, la de Joan d’Aguiló, donar l’opinió sobre el bon amic Joan Castelló i Lli és un dels més satisfactoris encàrrecs que hem rebut. Parlar d’esta gran persona i gran faller és molt senzill ja que podríem estar omplint pàgines i pàgines contant les grandeses d’aquest gran periodista i escriptor valencià que tant vol el seu poble, la seua terra i la seua passió més gran, les falles. La relació de la nostra comissió amb Joan Castelló naix l’any 2006, fruit de la seua amistat amb Juan Carlos Lozano, gran faller de la nostra comissió i veí de la seua residència estiuenca a Cullera. Gràcies a esta relació comença la seua col•laboració en el nostre llibre faller, aportant el seu saber fer en els temes que lliurement la nostra comissió li ha deixat desenvolupar, demostrant-nos sempre una confiança mútua, i obtenint, any rere any, uns resultats reeixits en tots els seus articles. La seua passió per les falles és tan immensa, que cada exercici quan plantegem el repte de tornar a escriure algun article en el nostre llibre faller és tanta la seua predisposició, que ens contagia a tots per a continuar lluitant per a divulgar i, al mateix temps, engrandir el món de la festa fallera com ell ha pretés des de sempre. El seu camí amb la nostra comissió va començar l’exercici 2006, col·laborant en el nostre llibre faller que eixe any va estar dedicat a la Impremta Valenciana, amb un article denominat “La impremta i els diaris, motors de la llibertat d’expressió”, amb este article es donava a conéixer en el nostre entorn faller i va ser el començament de la nostra gran relació. El següent any es va atrevir a portar el pes del nostre llibre faller amb l’article principal que donava nom al monogràfic del llibre faller del 2007 “La secció especial compleix 500 falles”, un èxit sense precedents pel gran treball d’estudi i recopilació.

de l’any, l’exposició de Sorolla. Al què li va donar per nom “Visió de Sorolla en les falles”, els reconeixements i premis no es van fer esperar gràcies al fabulós article que va realitzar amb motiu d’aquest esdeveniment. Un any més se li va tornar a requerir la seua desinteressada aportació en el nostre llibre faller de l’exercici 2009 i, com en anys anteriors, l’article que ens va brindar titulat “Original i còpia” va ser de gran gust i comentari per part de tots els que van tindre la sort de llegir-lo. El passat exercici 2010, va col•laborar amb la nostra comissió amb un article d’estudi eminentment faller, titulat “Les Falles Apologètiques”, què va resultar un altre gran èxit pel seu contingut i, en l’actualitat, està preparant un nou article per al llibre de l’exercici 2011.

cinqué de dreta a a dreta) i José (el rra ue sq d’e n go ret de la falla Joan (el se la delegació de llib esquerra), dins de uilar. inguda Gaspar Ag Joan d’Aguiló - Av Foto: José Olivert

És un plaer poder comptar any rere any amb la col·laboració d’este gran valencià amant de les falles però, més gran és l’orgull i la satisfacció de saber que comptem amb la seua amistat. Tot i que no està inscrit en els llistats de la nostra comissió, el considerem un faller més de la mateixa. A ell sempre li ha agradat definir-se com un malalt de les falles, des de la nostra comissió li desitgem que mai es cure d’esta malaltia perquè és el millor que li pot passar a una persona com ell, culta, senzilla, treballadora i apassionada per este fantàstic món de la nostra festa de les falles.

L’exercici 2008 va resultar un altre any reeixit per a la nostra comissió, gràcies al treball fet al nostre llibre faller pel nostre bon amic Joan Castelló. Es va atrevir amb el repte d’escriure un monogràfic sobre l’esdeveniment

Joan, moltes gràcies per ser així.

Javier Mozas i Hernando, l’Associació d’Estudis Fallers.

membre

Vaig conèixer a Joan Castelló fa quasi deu anys, en la presentació d’un llibre dedicat a les falles infantils. Era per a mi una data importantíssima perquè per fi es publicava un treball d’investigació sobre un tema que m’apassionava, les falles infantils, i a més, vaig aprofitar per a conèixer i felicitar als autors, entre ells Joan. El seu treball com a periodista i investigador faller era conegut per la seua seriositat i laboriositat, i això va ser un bon aval per a demanar la seua incorporació com a membre de l’ADEF no fa molts anys. Això significava una possibilitat de col•laborar amb ell que no va tardar en aparèixer, pels diversos projectes que l’ADEF desenvolupa tots els anys. Com sempre, a Joan li agrada escriure articles d’història de les Falles, amb una investigació prèvia prou exhaustiva per a la que sempre necessita de fotos i dades, per això, no tardaria molt de temps en poder oferir-li la meua ajuda. Va ser amb els articles dels llibrets per a la comissió de Joan d’Aguiló-Gaspar Aguilar, aportant un tema innovador o un punt de vista mai tractat d’altres temes. I des d’eixe moment, sempre que m’ho ha demanat ha contat amb la meua ajuda, tant per a la recerca prèvia de dades com de fotografies per a qualsevol article d’investigació. Joan ha considerat la meua ajuda tan interessant, que m’ha considerat com a part d’un binomi per a la investigació fallera.

Per últim, també voldria dedicar-te unes xicotetes paraules d’agraïment, Joan. Gràcies per voler formar part de l’equip que participa any rere any en el concurs d’història fallera “La Primera en la Frente” i què, junt amb Manolo Vilaplana i Rosendo Sorlí, hem aconseguit el segon lloc d’aquesta última edició. Josep Lluís Marín i García, membre de l’Associació d’Estudis Fallers. El meu primer contacte amb Joan Castelló va ser com a lector. No recorde ara bé si va ser alguna de les seues col·laboracions per a El Turista Fallero o el seu llibre sobre les falles infantils, Fallas infantiles. Juego y tradición. Ja aleshores em van cridar l’atenció dos característiques dels seus escrits: rigor i amenitat, dos trets que, sense dubte, tenen molt a veure amb la seua formació i activitat professional com a periodista, i que Joan Castelló posa sempre al servici del seu afany divulgador tant del passat com del present de la festa fallera. Amb la generositat que el caracteritza, Joan comparteix la seua passió per la vivència fallera, una passió què ha fet d’ell un “grafòman impenitent” què aprofita qualsevol oportunitat (revistes i anuaris fallers, llibrets de falla o llibres d’estudi i investigació) per tal d’ampliar els seus —i els nostres— coneixements i la comprensió de la festa. Al llarg dels seus escrits, siguen treballs més periodístics o monografies, Joan ens demostra que l’anècdota, l’efemèride, la dada o les xifres no són un fi en sí mateix, sinó que són l’instrument del què ens hem de servir per tal d’acostar-nos a aspectes poc coneguts de la nostra festa i despertar la reflexió en el lector. I això són virtuts que cal reivindicar en un panorama, el de les lletres falleres —enteses en un sentit ampli—, on habitualment trobem tants exemples de voluntarisme benintencionat com de diletantisme perniciós.

100

Joan Castelló, Rosendo Sorlí, Javier Mozas i Manolo Vilaplana, guanyadors del primer premi del concurs d’història fallera “La Primera en la Frente” l’any 2009. Foto: Julio Fontán

Però no voldria acabar esta semblança sense entrar en el terreny personal. Si al començament deia que la meua primera aproximació a Joan Castelló va ser com a lector, temps a vindre tindria el gust de conéixerlo personalment. Des del primer moment, Joan t’atrapa pel seu caràcter generós, sempre prest a atendre la teua demanda sobre una dada poc coneguda o una fotografia difícil de trobar. Prompte farà deu anys que compartim pertinença a l’Associació d’Estudis Fallers i al llarg d’esta

dècada, treballant braç a braç, l’amic Joan ens ha enriquit amb els seus coneixements sobre la festa, però també, com a persones, per la seua bonhomia i afabilitat. Juan Gabriel Figueres i Hernández, delegat del llibret de la falla El Canet de Cullera. La primera referència que vaig tenir de Joan Castelló i Lli va ser a casa del meu avi quan jo tenia onze anys. Allí, un dia de nadal, escodrinyant per un revister, em va cridar l’atenció un llibre amb una portada de color taronja que es titulava La Festa del Foc. Història de les Falles de Cullera. Jo en aquells temps, començava a gaudir de les falles: començava a viure l’emoció dels premis, els nervis de l’ofrena o la tristesa de veure com es crema el monument faller. L’autor d’aquest llibre era Joan i començant a fullejar-lo, vaig veure que el meu avi tenia el llibre dedicat i signat. Em vaig quedar un poc sorprés perquè, en primer lloc, no sabia que el meu avi va ser fundador de la falla Colón-Toledo però també, pel fet de ser ell el triat per l’autor del llibre per donar-li la informació que ell necessitava. Vaig seguir fullejant-lo i vaig observar que la tasca que havia realitzar va ser molt profunda i laboriosa, ja que el treball de recopilar dades sempre és costós i també, el fet de recopilar tantes fotografies. La suma de tot va ser una obra imprescindible per a les falles de Cullera. Quan vaig començar a tenir un poc més d’ús de raó i, vaig agafar la responsabilitat de coordinar el llibret faller de la meua comissió fallera, no vaig dubtar en escriure un xicotet article per tal de recordar i destacar la qualitat d’aquest llibre. El vaig desglossar, resumint d’una manera lleugera cadascun dels capítols i també, vaig incloure unes xicotetes instantànies per tal que la gent que no coneixia l’obra, la conegueren. I un dia, de sobte, em va entrar un arravatament per intentar contactar amb l’autor per tal de fer-li una xicoteta entrevista. El primer que vaig fer va ser (com fan quasi totes les persones en l’actualitat), cercar a Google dades sobre Joan. A la segona o tercera entrada del buscador, em va remetre a la web de l’Associació d’Estudis Fallers. En aquest portal vaig veure diverses obres què estaven realitzades per ell. No ho vaig dubtar i, no vaig parar fins a trobar una direcció de correu electrònic per tal d’intentar ficar-me en contacte amb ell. Als pocs dies, vaig rebre la seua contestació personal i va accedir a respondre’m a un qüestionari sobre el llibre. Li vaig comentar també

el que estava fent i que volia presentar el meu llibret als premis de València i ell em va dir, que portava anys treballant al llibret de la falla Joan d’Aguiló-Avinguda Gaspar Aguilar, un dels llibres més premiats al concurs. A canvi de respondre’m l’entrevista, jo anava a donar-li un llibret com a recordatori. I el dia que li’l vaig donar, ell em va donar uns llibrets dels que feia ell, però per a mi eren uns llibres, sense el diminutiu. Vaig quedar fascinat del que estava veient, era un estudi què parlava de la Secció Especial de València i més concretament, que aquesta complia cinc-centes falles. La qualitat del text, la recopilació fotogràfica, la seua estructura... va ser un treball excepcional el que vaig veure. Però ell ha seguit escrivint altres grans estudis per a diverses comissions falleres de València i, també per a les comissions del seu poble. Per aquests fets, per com vius les falles i per com representes les falles de Cullera per tot arreu, hem volgut des del nostre llibret dedicar-te aquestes pàgines, perquè ho mereixes, tot el que has fet és digne d’admirar i de recordar sempre. I també, per les teues paraules i els teus consells, puix que sempre ajuden a alçar-se d’una situació complicada i enfortir-se per a poder realitzar les coses cada vegada millor i així arribar a assolir certs objectius, com és el meu cas. Moltes gràcies, Joan, per tot el fas per la nostra festa, les falles.

101 Els consells de Joan Castelló van donar el seu fruit. Foto: Juan Gabriel Figueres

MAQUINARIA OBRAS PÚBLICAS CAMIÓN BAÑERA CAMIÓN DE 2 Y 3 EJES CAMIÓN GRUA RETRO MIXTA RETRO GIRATORIA PALAS CARGADORAS Dpto. Comercial RULO VIBRADOR 629 645 607 TRACTOR CON TRAILLA MOVIMIENTOS DE TIERRA EN GENERAL BULLDOZER D-9 DESMONTES DERRIBOS oficina@comatrascu.es - www.comatrascu.es RELLENOS C/ Sueca, 22 - 46400 CULLERA (Valencia) ESCOLLERAS Tel. 96 172 62 85 - Móvil. 619 197 122 Fax. 96 172 43 93

JAVIER TODOSANTOS 629 64 95 78

102

Tel. y Fax: 96 173 21 24 C/ Alejandro VI, 2 bajo A 46400 CULLERA

www.hertomar.com hertomar@hertomar.com

FRUITES I HORTALISSES

Casa Paca C/ València, 132 Tel. 96 173 03 78

ESTANCO

EXPENDEDURIA Nº8 Agustín Malonda Adam Plaça Mongrell, 11 C 46400 - CULLERA Tel. 607 593 573

103

Artistes amb èxits a València i què han plantat falles a Cullera

Per Juan Gabriel Figueres i Hernández

Al llarg de la història de les falles de Cullera, els fallers i els no fallers han gaudit d’excel·lents monuments plantats. Encara que no hagen aconseguit un primer premi, són monuments que possiblement ens han marcat per diversos aspectes: la seua pintura, el seu modelat, el seu acabament o inclús el seu risc, ja que una falla amb tant de risc que es manté al seu lloc fins al moment de la cremà és un monument que sempre es queda en la retina del visitant. Aquests monuments han sigut realitzats pels propis fallers o majoritàriament, per artistes fallers. Molts d’ells han destacat a la pròpia Cullera i als pobles de la contornada, però trobem un grup selecte queèhan destacat en l’aparador de les seccions més importants del cap i casal, tant en monuments grans com infantils. Podríem dir que a Cullera hem sigut uns privilegiats per comptar amb obres monumentals d’aquests genis del pinzell, l’escat, el suro o el cartró, com són els cullerans José Lafarga i Juan Carlos Donet, entre d’altres. Aleshores, en aquest estudi citarem als artistes fallers què han plantat els seus monuments generalment a les seccions Especial i Primera “A” i què també ho han fet a la nostra localitat. Repassarem breument la seua trajectòria amb els seus èxits més sonats i citarem els monuments plantats a la nostra ciutat, contant-los com els va anar a la nostra ciutat, si tingueren bons premis i si tingueren bona acceptació, entre d’altres.

104

Començant per l’època dels seixanta, trobem a Pasqual Carrasquer (Sueca, 1926). Aquest artista va plantar el seu primer monument al nostre poble (Raval de Sant Agustí, 1966), no obstant, aquest artista va tindre molt bon cartell per la geografia fallera, sobretot a València, ja que va ser el primer artista faller que va plantar a la Secció Especial de València (Lluís de SantàngelMatias Perelló, 1959) i a més, posseïa dos segons premis de la secció Primera “A” (Félix Pizcueta-Cirilo Amorós, 1958 i 1959). Posteriorment, va aconseguir el primer premi d’aquesta secció amb la mateixa comissió (1967) i també ha obtés primers premis a Gandia (Carrer Major i Passeig) o a Alzira (El Mercat). A Cullera, han gaudit dels seus monuments els fallers de les falles Raval de Sant Agustí, Plaça d’Espanya, Sant Antoni de la Mar i La Bega, aconseguint dos primers premis (Plaça d’Espanya, 1967 i Sant Antoni de la Mar, 1968). Cal destacar que, a la seua localitat, li han dedicat un carrer, ja que està considerat un mite de la festa de les falles de Sueca. Pasqual Carrasquer va aconseguir el primer premi amb aquest monument, per a la falla Sant Antoni de la Mar (1968). Foto: Història de les falles de Cullera

Altre artista faller de Sueca, Andrés Martorell (1948), llegenda viva a les falles de Cullera, també ha arribat a estar en places emblemàtiques de les falles del cap i casal. En solitari, el més important que ha aconseguit és un primer premi a la Secció Primera “B” (Illes CanàriesDama d’Elx), però el més destacable ha sigut el seu bon fer dins de l’equip de treball de Pere Baenas, amb el què porta quasi vint anys, ajudant-lo a aconseguir èxits en la seua carrera amb la seua qualitat, sobretot amb la pintura. A més de València, també ha aconseguit premis importants a Alzira amb la falla Colònia Anna Sanchis, o a Gandia amb Lluís Belda, entre d’altres. Però on més ha triomfat l’art d’Andrés ha sigut al nostre poble, on tres comissions falleres (Passeig-Mercat, La Taüt i El Port) han gaudit dels seus monuments. La seua primera falla a Cullera va ser per a la falla Passeig-Mercat (1966), on va aconseguir el primer premi que es va atorgar a les falles de Cullera. Però no ha sigut l’únic, ja que n’ha aconseguit quatre més (Passeig - Mercat, 1969, 1971 i 1981, i La Taüt, 1975). L’any 1982, el seu taller va patir un incendi i els fallers de la falla Passeig-Mercat, hagueren d’improvisar un monument faller creat per ells.

Al 1969 va arribar a València l’artista Hermógenes Aroca (Villalgordo del Júcar, 1934). Aquest artista, amant del barroquisme, va plasmar aquesta tècnica als seus monuments, donant-li un aire diferent als monuments fallers, on es treballa molt més la figura fallera. Hermógenes va plantar la seua primera falla infantil en la Secció Especial de València a Xirivella (Mont de Pietat, 1976), i ha treballat amb comissions emblemàtiques com Regne de València–Mestre Serrano, Bisbe AmigóConca, Plaça del Pilar o Almirall Cadarsó-Compte Altea, on va aconseguir dos segons premis (1987 i 1989) i tres ninots indultats (1987, 1988 i 1989). A la nostra població, va introduir també el seu estil barroc, que va servir per aconseguir cinc primers premis per a la falla PasseigMercat (1982-1986), l’única comissió que ha gaudit dels seus monuments.

Aquesta va ser l’última falleta d’Hermógenes Aroca a Cullera, per a la falla Passeig-Mercat (1987). Foto: Història de les falles de Cullera Amb aquesta falla d’Andrés Martorell amb símbols valencians, la falla PasseigMercat va aconseguir el primer premi (1981) . Foto: Història de les falles de Cullera

105

Al 1984, altre mite de les falles infantils va arribar a les falles de Cullera, mitjançant la falla Raval de Sant Agustí. Es tracta de Juan Canet i Bonora (València, 1934), considerat com l’introductor del barroquisme als cadafals infantils i l’artista infantil més guardonat a les falles de València, ja que ha obtés tretze primers premis (Avinguda Burjassot-Carretera de Paterna, 1975, Espartero- Gran Via Ramón i Cajal, 1978-86 i 1988 i Na Jordana, 1989 i 1990) i vuit ninots indultats (1979-1981, 1983, 1985, 1986, 1991 i 1995). També ha obtingut quatre primers premis a la falla Baix La Mar de Dénia. No obstant, a Cullera només hem pogut gaudir l’any 1984 dels seus monuments fallers, on va aconseguir el segon premi (Raval de Sant Agustí, 1984), per darrere d’Hermógenes Aroca.

El mateix any i, a la mateixa comissió va arribar altre gran artista per al seu monument gran, Agustín Villanueva (Villar de Cañas, 1947), considerat com el creador de les falles espectacle. Encara que a diferència de Canet, aquest va obtindre els seus èxits a la Secció Especial de València després de plantar el seu monument faller a Cullera. A València ha sigut guardonat amb tres primers premis de la Secció Especial (Na Jordana, 1988 i 1990 i Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal, 1993). També ha plantat monuments fallers a la ciutat de Gandia per a les comissions de la Plaça Prado i Carrer Major i Passeig. A Cullera, es va conformar amb el tercer premi per a la falla Raval de Sant Agustí, superat pels monuments de les falles Passeig- Mercat i La Taüt.

Juan Canet i Bonora va aconseguir un segon premi en aquest monument fet per a la falla Raval de Sant Agustí (1984) Foto: Història de les falles de Cullera

106 Villanueva es va conformar amb un tercer premi amb aquest cadafal per a la falla Raval de Sant Agustí de Cullera (1984). Foto: Història de les falles de Cullera

El 1986 va ser el debut de José Lafarga i Palomares (Cullera, 1969). Va començar el seu recorregut amb la realització de la falla infantil de la comissió de la Bega, mentre el seu primer monument gran va ser per a la falla Sant Antoni de la Mar (1989), amb el què va aconseguir el primer premi. La seua relació de premis és extensa, aconseguint dos primers premis infantils (La Bega, 1987 i Raval de Sant Agustí, 1991) i sis primers premis als monuments grans (Sant Antoni, 1989 i 1994, Plaça d’Espanya, 1992, Passeig-Mercat, 2001 i Raval de Sant Agustí, 2004 i 2007). A més, ha sigut guardonat a altres poblacions com Alzira amb la falla Camí Nou, Tavernes de la Valldigna amb la falla Cambro o Silla amb la falla El Poble. Però els seus èxits més importants provenen del cap i casal, on ha sigut l’artista que més prop s’ha quedat de guanyar un primer premi a València, ja que va obtindre un segon premi de la Secció Especial (Plaça del Pilar, 2009), un primer premi a la Secció Primera “A” (Sant Vicent-Periodista Azzati, 2008) i un ninot indultat (CadisDénia, 1996).

L’última falla plantada a Cullera fins ara, per José Lafarga i Palomares, guardonada amb un segon premi de la Secció Especial, per a la falla Raval de Sant Agustí (2010). Foto: Juan Gabriel Figueres.

Tres anys després, altre artista cullerà, Juan Carlos Donet i García (1969), va encetar la seua trajectòria professional amb gran peu, aconseguint dos primers premis infantils (La Bega, 1989 i Sant Antoni de la Mar, 1990). Tot i això, els seus majors èxits han sigut amb la creació i disseny de monuments fallers grans, amb els què ha aconseguit quatre primers premis a Cullera (La Taüt, 1996, 1999, 2002 i 2003) i altres premis d’importància com dos primers premis a Alzira, amb la comissió de Camí Nou. Aquest fet va provocar la seua arribada a la Secció Especial de València, sent el primer artista faller de Cullera que ho aconsegueix. Al cap i casal ha deixat la seua empremta durant quatre anys a la comissió de Cuba-Literat Azorín, amb dos vuitens (2006 i 2009) i dos desens (2007 i 2008) i amb monuments a altres seccions de la ciutat.

Aquest va ser el primer monument premiat amb el primer premi per Juan Carlos Donet, per a la falla La Taüt (1996). Foto: Junta Local Fallera

107

Al 1992, van entrar en escena dos joves artistes de Gandia, un en categoria gran, Pere Baenas, i l’altre en categoria infantil, José Sanchís. Pere Baenas i García (Gandia, 1967) va plantar el seu primer monument faller per a la falla El Canet l’any 1992 i va romandre amb ella fins al 1995. Després, fins l’any 1997 va plantar els monuments de la falla Passeig-Mercat. En aquest període no va poder assolir més que tres tercers premis a la nostra població (El Canet, 1993 i Passeig-Mercat, 1996 i 1997). No obstant, a altres poblacions sí que va aconseguir màxims guardons, amb comissions com Camí Nou a Alzira, Cànoves a Carcaixent o París-Pedrera a Dénia. Encara que els èxits més importants de Pere els ha aconseguit al cap i casal. En concret, dos segons (Plaça del Pilar, 2006 i Nou Campanar, 2010) i tres tercers premis (Sueca-Literat Azorín, 2001, Plaça del Pilar, 2007 i Exposició-Micer Mascó, 2008).

108

El segon èxit de Pere Baenas a Cullera va vindre d’aquest cadafal, on va aconseguir el tercer premi, per a la falla Passeig-Mercat (1996). Arxiu: Junta Local Fallera

José Vicente Sanchis i Izquierdo (Gandia, 1963), va arribar a Cullera de la mà de la comissió de la falla del Port, on els èxits no van tardar en arribar. Venia precedit d’un excel·lent currículum a Gandia, puix que havia aconseguit primers premis de la Secció Especial Gran i Infantil a Gandia amb Carrer Major i Passeig i a Cullera va aconseguir un primer premi (Port, 1994) i tres segons (Port, 1993 i 1995-1996). Però aquest poc a poc es va endinsar més en la construcció de monuments grans, aconseguint primers premis a Alzira amb Plaça Major, a Dénia amb Baix la Mar o inclús a la ciutat de València, aconseguint entre d’altres, el segon premi de la Secció Primera “A” amb Ceramista Ros-Jose María Mortés Lerma, aquest any passat.

La falla del Port va aconseguir el seu primer premi infantil de la mà de José Sanchis (1994). Foto: Junta Local Fallera

A continuació van entrar a Cullera dos grans artistes dels què tenim molt poca informació. En primer lloc, des de Carcaixent, Pasqual Calleja i Albelda, què sols a plantat un monument a Cullera, per a la falla Raval de Sant Agustí (1997), aconseguint el primer premi. Pasqual ha tingut diversos premis per tota la ribera, sobretot al seu poble. Però també ha tingut presència a València, arribant a plantar en una plaça tan emblemàtica com és Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal, l’any 1994. I en segon lloc, trobem a Manolo Blanco i Sancho (Xàtiva, 1938). A la seua localitat és profeta per haver tingut una gran quantitat de primers premis amb la comissió República Argentina, però al nostre poble, es va haver de conformar amb un quart premi amb la falla Raval de Sant Agustí (2001). No obstant això, els seus majors èxits han sigut per a la Falla Sueca-Literat Azorín, on ha aconseguit un tercer premi (1998).

Per últim, Francisco Vizcaíno i Palacios (Sueca, 1969), el què ha plantat els seus monuments per a les falles de Sant Antoni de la Mar, El Canet o Rei en Jaume I. A Cullera, ha aconseguit un primer premi (El Canet, 2006), dos segons premis (Sant Antoni de la Mar, 2003 i El Canet, 2007) i un tercer premi de la Secció Especial (Sant Antoni de la Mar, 2003). També posseeix premis de prestigi a Gandia amb la falla Lluís Belda, a Utiel amb la falla Plaça Sant Joan o a Tavernes de la Valldigna amb la falla Passeig. Però el seu èxit més sonat va ser a València, ja que ha plantat per a la comissió de l’Antiga de Campanar i ha aconseguit un segon premi de la Secció Primera “A” amb la falla Almirall Cadarso-Compte Altea (2007).

Aquest monument de Francisco Vizcaíno donà el primer premi a la falla El Canet, després de vint-i-sis anys de sequera (2006). Arxiu: Falla El Canet

109 Va ser arribar i guanyar. Pasqual Calleja es va estrenar d’aquesta manera amb la falla Raval de Sant Agustí (1997). Foto: Junta Local Fallera

Fernando Del Rincón Novella Administración de lotería nº1 C/ La Séquia 35 46400 Cullera (Valencia) 96 172 46 48 LOTERIA NACIONAL QUINIELAS, BONOLOTO PRIMITIVAS... TODO TIPO DE APUESTAS

Calle Sueca 41 46400 Cullera Av. País Valenciano 29 46400 Cullera Tel - 96 172 07 60 Fax - 96 172 03 88

110

www.mueblesmorales.es info@mueblesmorales.es

ESTRUCTURAS

BAMAR 670 566 432 670 566 483 C/ Sueca 2, 3er - 15 46612 CORBERA (Valencia)

111

Quaranta anys amb Junta Local Fallera a Cullera. Què ha passat en aquest temps?

Per Juan Gabriel Figueres i Hernández

Els fallers més veterans del poble, quan els parles del quaranta aniversari que la Junta Local Fallera celebra enguany, diuen que els pareix l’altre dia quan es va crear, recorden totes les actuacions i esdeveniments realitzats dins d’aquests quaranta anys com si foren l’altre dia. Doncs sí, la Junta Local Fallera, és a dir, l’organisme que s’encarrega de treballar, regular i organitzar les festes falleres, està d’aniversari i, des del llibret de la nostra comissió, hem volgut fer un homenatge a aquest organisme. Ho creiem convenient per tot el que comporta, ja que possiblement no ens podríem imaginar les falles de Cullera sense ell. En primer lloc, repassarem els antecedents de la festa fallera fins el moment que l’Ajuntament va prendre la decisió de crear un organisme específic, és a dir, la Junta Local Fallera, per tal de regular aquesta festivitat. En segon lloc, repassarem l’estructura interna de la Junta Local Fallera. Passarem per tots els noms que han sigut claus en el desenvolupament de la festa fallera i sobretot, per les actuacions que cadascuna de les persones què han dirigit aquest organisme de la millor manera possible, des de Salvador Romero, fins arribar a l’actual president Enric Sanz. A més, hem observat l’evolució del nombre de les comissions falleres al llarg dels anys. Abans de la creació de la Junta Local Fallera hi havia només quatre comissions falleres (La Bega, Sant Antoni de la Mar, Passeig-Mercat i Plaça d’Espanya) i la Junta Local tenia com a objectiu prioritari augmentar el nombre. En l’actualitat, el nombre de comissions és quinze, augmentant el nombre en quasi un tres-cents per cent. També hem fet un repàs de tot el que ha ocorregut pel que fa a les activitats organitzades per la Junta Local Fallera i els premis que s’han emportat cadascuna de les comissions falleres: premis als monuments grans i infantils amb els respectius premis d’enginy i gràcia, interés turístic i ninot indultat, i els premis a les activitats festives, esportives i culturals. Tot açò mitjançant una anàlisi gràfic que facilitarà tot el procés d’enteniment.

112

Finalment, enumerarem totes aquelles activitats que no atorguen premis, ja que des de la creació han hagut moltes actuacions d’un alt grau d’importància què han sigut clau per al desenvolupament de la festa fallera, com puga ser la creació del museu faller.

I. Antecedents històrics (1928-1971) Abans, la gent retirava al carrer les seues andròmines per plantar-les i després cremar-les en honor a Sant Josep, amb el ressò de les diverses cançons tradicionals de l’època. Però, no seria fins l’any 1928 quan naix la primera comissió fallera a Cullera, la falla Raval de la Mar. Aquesta falla naix en un context sociopolític què donaria pas a la primera dictadura de la nostra història. Dins dels típics mobles vells què es cremaven començava a sorgir la figura del ninot faller, així com també la crítica satírica, que en aquest cas era la construcció del pont de pedra i la remodelació i ampliació de les vies fèrries del tren. A partir de l’any 1943 van nàixer altres tres comissions falleres: Plaça d’Espanya (1943), Sant Antoni de la Mar (1945) i Passeig-Mercat (1946). Són anys en què existia una economia prou feble, després d’un parèntesi on es van produir fets tant significatius per a la història d’Espanya com van ser la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura Franquista. Tot i això, la plantà de monuments fallers no va ser contínua puix que les dificultats de l’època no ho permetien. La continuïtat en la festa fallera es va donar l’any 1962, any on només va plantar la falla Sant Antoni de la Mar, així com el posterior naixement d’una nova comissió fallera, La Bega. A més, van reaparèixer de nou comissions com la Plaça d’Espanya o la Plaça Josep Antoni (Raval de la Mar). Aquesta última va ser sancionada per l’actuació d’una vedette quasi despullada en temps de censura, i no seria fins anys després quan tornaria a l’activitat fallera. L’any 1965 l’única falla que va plantar el seu monument

va ser La Bega, fet que li va permetre obtenir el nombre u al cens faller de cara a la Junta Central Fallera de València. L’any 1966, amb quatre comissions falleres (una d’elles nova, la Falla Raval de Sant Agustí, encara que amb una irrupció fugaç), va passar a la història per ser l’any on es van concedir els premis dels monuments atorgats per l’Ajuntament de Cullera. Aquests premis servien d’al·licient per a intentar plantar el millor monument faller possible, complementat amb el premi d’enginy i gràcia, on es pretenia valorar la creativitat dels continguts satírics del monument faller. A la següent taula podem observar les primeres falles premiades, així com els artistes fallers i els premis d’enginy i gràcia. Com podem observar, quasi tots els premis recauen en els artistes Andrés Martorell i Pasqual Carrasquer. En aquest període va arribar l’estabilitat a les falles ja que, per primera vegada, quatre comissions falleres van plantar durant dos anys consecutius, un fet que no s’havia pogut igualar fins al moment. Cal destacar també l’existència d’una peculiar comissió fallera que, entre 1963 i 1968 dedicava la festa fallera als xiquets. La Falla Colón-Toledo, què donava nom als carrers on s’ubicava, plantava monuments infantils. Com que les altres comissions no prestaven la suficient atenció al monument infantil, aquesta va aconseguir el primer premi entre 1966 i 1968. Aquest premi infantil no es va tornar a concedir fins el 1974.

Any

Falla

Artista faller

Falla

Artista faller

1966

Passeig-Mercat

Andrés Martorell

Passeig-Mercat

Andrés Martorell

1967

Plaça d’Espanya

Pasqual Carrasquer

Passeig-Mercat

Andrés Martorell

1968

Sant Antoni de la Mar

Pasqual Carrasquer

Plaça d’Espanya

Pasqual Carrasquer

1969

Passeig-Mercat

Andrés Martorell

La Bega

E. Llorca

1970

La Bega

Eduardo Chinchilla

Sant Antoni de la Mar

Salvador Soria

1971

Passeig-Mercat

Andrés Martorell

Plaça d’Espanya

Eduardo Chinchilla

Taula 1. Relació de premis atorgats als monuments fallers des del 1966 al 1971. Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de La festa del foc. Història de les falles de Cullera, de Joan Castelló i Lli.

113

Gràfic 1. Evolució del nombre de comissions falleres des de l’any 1928 fins al 1971, abans de la creació de la Junta Local Fallera de Cullera. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de La festa del foc. Història de les falles de Cullera, de Joan Castelló i Lli.

II. Creació de la Junta Local Fallera. Canvis en l’organigrama i en la seua estructura interna des dels seus inicis fins l’actualitat El 26 de maig de 1971 es va produir un fet que passaria a la història per la transcendència que li va donar a les falles de Cullera. El Ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat la creació i constitució de la Junta Local Fallera, organisme què s’encarregaria de regular una sèrie de normes per a organitzar tot el que comporta la festa fallera, establir cordialitat, tutela, arbitrarietat i col•laboració entre les diferents comissions falleres de la ciutat. No obstant, anys enrere hi hagueren diferents actes de col•laboració (presentacions o concerts) entre les diferents comissions, servint de precedent a la Junta Local Fallera, encara que no van tenir tanta repercussió sobre la festa fallera.

114

Primer monument guardonat amb el primer premi a Cullera. “Plaga de Turisme”, d’Andrés Martorell. Falla Passeig-Mercat de Cullera (1966) Arxiu: Història de les falles de Cullera

Es va designar com a president a Salvador Romero i Olivert, en aquells temps Tinent d’Alcalde molt vinculat a la festa fallera, doncs era faller de la comissió de la falla La Bega molts anys. Es va rodejar de Joan Frígola com a Secretari i de Lluís Monterde, Joan Baptiste Nicolau, Joan Antoni Martínez, Lluís Pellicer, Josep Gil i Josep Lluís Colubi com a Vocals. Les primeres actuacions d’aquesta Junta Local es van produir l’any 1972, amb l’organització de les revetlles i espectacles infantils dels tres dies de falles

i amb l’incentiu per al premi al monument, encara que les comissions falleres acordaren que, independentment del premi, es repartirien els diners de forma equitativa. Als anys vuitanta, la Junta Local Fallera va sofrir dues modificacions dins la seua estructura interna, accentuades per la renúncia de Salvador Romero i Olivert a estar al capdavant d’aquest organisme faller. La primera va ser l’any 1983 on el President Honorífic de la Junta Local Fallera va ser l’Alcalde Enric Chulio i Piris, mentre que la direcció executiva va recaure en el Regidor-Delegat Joan Josep Oliver i Grau fins a les falles del 1987. La segona es va produir l’any 1988 on la Junta Local Fallera va comptar amb Alfredo Martínez i Naya, l’Alcalde de l’època, com a President, amb un RegidorDelegat (l’actual Alcalde Ernesto Sanjuán i Martínez) i amb un Secretari General amb una funció executiva que era triat pels presidents de les comissions falleres. Aquest càrrec va ser ocupat durant dos anys per Francesc Rico i Aragó (1988 i 1989) donant-li pas a Manuel Briva i Vives l’any 1990.

va aprovar, entre d’altres, el canvi en l’itinerari de l’ofrena. Aquest va ser substituït per Enric Sanz i Grau, l’actual President de la Junta Local Fallera de Cullera, què va tenir el recolzament de nou de les quinze comissions falleres. Aquest any ha sigut ratificat ja que catorze comissions falleres han seguit dipositant la seua confiança en ell. En aquests dos anys, les actuacions més significatives han sigut la distribució de la composició de la comissió de treball per delegacions, és a dir, que cada Vicepresident s’encarregue de cadascuna de les delegacions, l’impuls de la Gala Fallera, que substitueix el tradicional intercanvi d’insígnies tenint una certa semblança amb una presentació fallera, i la realització del III Congrés Faller, on es van aprovar esmenes com, per exemple, la determinació dels percentatges de les subvencions a les comissions falleres o el fet que el valor del monument infantil siga la meitat del monument gran. III. Evolució del nombre de comissions falleres a Cullera, objectiu fonamental des que es va crear la Junta Local Fallera de Cullera

Aquest es va convertir l’any 1990 en el Secretari General de la Junta Local Fallera. Seguidament, Salvador Molina i Ferrer es va fer càrrec de la Secretaria General des del 1991 al 1993 i l’any següent seria Francesc Martínez i Beltrán l’encarregat de gestionar aquest organisme. Aquesta persona va ser impulsora de la celebració del Primer Congrés Faller l’any 1994, que provocaria altre canvi dins l’organigrama de la Junta Local Fallera, què consistiria en la creació del càrrec de President Executiu. La persona triada per a exercir possessió d’aquest càrrec va ser Juan Antonio Montañés i Magraner, faller amb una dilatada experiència dins de la festa de les falles i què va estar al capdavant de la Junta Local Fallera fins l’any 2000. L’organigrama establit després del congrés celebrat és el que segueix la Junta Local Fallera en l’actualitat.

Un dels principals objectius de la Junta Local Fallera era incrementar el nombre de comissions falleres a la nostra ciutat. La falla Raval de Sant Agustí tornà a la seua activitat en 1971 i l’antiga falla Plaça Josep Antoni (l’any 1981 canviaria la denominació per l’actual, falla La Taüt), després del seu silenci, retornà a l’activitat fallera l’any 1974. A més, es van crear tres comissions falleres més: al barri de la Bega es va crear la comissió de la falla El Canet (1975) prenent-li el nom d’una construcció que servia per distribuir el reg; al barri de Sant Francesc, la falla El Masclet (1977), sent un cas atípic pel fet que només va durar un any i a més, els seus fallers es van negar rotundament a vestir la indumentària negra establida a Cullera a partir de l’any 1974; i la Falla Plaça Mongrell (1979), situada a la barriada de Sant Antoni.

L’any 2000 dóna per finalitzada la seua etapa al capdavant de la Junta Local Fallera de Cullera Juan Antonio Montañés i Magraner, per donar-li el relleu a Pau Manuel i Aragó, faller amb diversos anys d’experiència dins de la Junta Local Fallera de Cullera amb els càrrecs de Secretari i Vicepresident Primer. Aquest mandat va ser fins l’any 2004, on la Junta Local Fallera va sofrir la seua crisi més important des de la seua creació, donant pas a

El nombre de comissions falleres seguia creixent a Cullera en la dècada dels vuitanta. L’any 1981, a l’antiga demarcació de la falla Colón-Toledo es va establir la comissió de la falla Avinguda País Valencià, i l’any següent, a la barriada del Port, concretament a l’encreuament entre els carrers Metge Joan Garcés i Ausiàs March, la comissió de la Falla del Port, arribant la desena de comissions falleres culleranes,

l’elecció de Domènec García, que va estar al capdavant d’aquest òrgan fins l’any 2009. La seua Junta Directiva va fer que l’any 2006 es celebrara el II Congrés Faller on es

nombre que es mantindria durant més d’una dècada.

115

La següent comissió fallera en nàixer a Cullera no ho va fer fins l’any 1992. Aquesta va ser la comissió de la falla El Raconet, una falla que tenia com a objectiu recuperar diverses tradicions valencianes què s’havien perdut als darrers anys com el pic i maneta, o la música i la vestimenta fallera de saragüell. Dos anys després van nàixer dues comissions falleres més: la falla El Pontet a l’emplaçament de l’antiga falla Quatre Cantons, comissió que actuava per lliure; i la falla Plaça Alboraia, situada al costat del parc de l’hospital. Finalment, l’any 1999 va nàixer la comissió de la falla Rei en Jaume I, situada en un primer moment a la barriada de Sant Antoni però que, anys després, va canviar el seu emplaçament, degut a que el lloc on hauria de plantar aquesta comissió és la zona on està projectat el “Manhattan” del Xúquer.

116

Al segle XXI el nombre de comissions falleres va seguir augmentant. L’any 2003 es va fundar la comissió de la falla Xúquer, arribant a la quinzena de comissions falleres. Però aquest nombre només va durar dos anys, degut a la desaparició de la falla El Pontet, que va finalitzar la seua activitat fallera l’any 2004. Per tant, es mantindria el nombre de comissions falleres fins l’any 2009, quan, es crea l’última comissió fallera a la barriada del Bulevar del Xúquer, la falla Bulevar, impulsada pels veïns d’aquesta barriada perifèrica, l’única comissió fallera situada al marge sud del riu Xúquer.

Gràfic 2. Evolució del nombre de comissions falleres des de l’any 1972 fins l’actualitat. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de La festa del foc. Història de les falles de Cullera, de Joan Castelló i Lli, i la pròpia experiència com a faller.

IV. Els premis als monuments grans des de la creació de la Junta Local Fallera Com ja s’ha pogut observar als antecedents històrics, els premis als monuments fallers es van crear l’any 1965 per a posar-los en marxa les falles de l’any 1966. Han sigut, són i seran els premis més esperats pels fallers, degut a la seua transcendència, sobretot per a les comissions falleres amb monuments de grans dimensions, ja que els artistes fallers treballen molt dur durant tot l’any per tal d’aconseguir el màxim guardó, per omplir el seu propi currículum i per obtindre un contracte per a l’any següent. El premis també sofriren diverses modificacions. Fins al 1977, els jurats dels monuments fallers eren designats per la Junta Central Fallera de València. Però a partir d’aleshores, els presidents de les comissions falleres serien els que decidirien els millors cadafals fallers, un fet que aniria acompanyat sempre de polèmica, ja que era molt fàcil que entre dos presidents de falla es puntuaren amb la màxima puntuació de mutu acord, un terme anomenat en aquella època com la bollà o la pastissà. La tornada a l’anterior sistema de jurats fallers va ser l’any1984, degut a una polèmica elecció del primer premi en favor de la Falla La Taüt, quan la majoria de presidents creien que el monument plantat per la Falla Sant Antoni de la Mar era el millor. Els premis dels monuments fallers es donaven des del primer fins al nombre de falles que hi havia als diversos anys fins l’any 2003, ja que aquest va ser l’any en què es van implantar les seccions. Es van crear la Secció Especial, la Secció Primera i la Secció Segona, tant per als monuments grans com per als monuments infantils. Malgrat que la implantació de les Seccions Primera i Segona depén dels pressupostos dels monuments que integren aquestes seccions. Aquesta modalitat de distribuir els monuments fallers té molts avantatges, com és el fet que totes les falles poden aspirar a guanyar un primer premi segons el seu pressupost. Però també comporta inconvenients, com el fet que no poden haver sorpreses on un monument d’inferior pressupost supere un altre d’un pressupost superior o el fet que les comissions falleres puguen presentar un pressupost de monument fals per a entrar en una secció que no li correspondria pel seu pressupost real.

Els primers premis La comissió més guardonada de la nostra població en aquests quaranta anys és la falla La Taüt, que ha obtés catorze primers premis amb monuments realitzats per Andrés Martorell (1975), Josep Lluís Pérez (1978), Fernando Roda (1982 i 1983), Roberto Andrés (1986 i 1988), Juanjo Armengol (1991), Juan Carlos Donet (1996, 1998, 2002 i 2003) i Alfredo Bayona (2008, 2009 i 2010), el qual ha aconseguit un fet històric, que una comissió fallera aconseguisca el primer premi durant tres anys consecutius. Seguidament, amb set primers premis trobem a les falles Passeig-Mercat i Raval de Sant Agustí. Pel que fa a la falla Passeig-Mercat, els monuments guardonats amb el primer premi van ser realitzats per Andrés Martorell (1981), Germans Colomina (1984, 1985, 1987, 1990), José Lafarga (2001) i José Vicente Gutiérrez (2005), mentre que els monuments de la falla Raval de Sant Agustí van ser obra de Josep Andreu Ibor (1979), Eduardo Guillem (1993 i 1995), Pasqual Calleja (1997), Pasqual Roda (1999) i José Lafarga (2004 i 2007). Amb cinc guardons trobem la comissió de Sant Antoni de la Mar, amb falles realitzades per Salvador Soria (1972), Bernardo Javier (1974 i 1976), José Lafarga (1989 i 1994) i Vicent Llàcer (2000). A més d’aquestes quatre comissions, hi ha tres que també han assolit la glòria del primer premi: amb tres guardons es troba la comissió de la falla El Canet, amb els monuments realitzats per Francesc Escrivà (1977), Clement Piera (1980) i Francisco Vizcaíno (2006); i amb un primer premi trobem la falla La Bega, amb Fernando Roda (1973) i la falla Plaça d’Espanya, amb José Lafarga (1992). Per tant, podem deduir amb aquesta explicació que José Lafarga és l’artista que més vegades ha obtés el primer premi a Cullera (sis vegades). El segueixen amb quatre primers premis els Germans Colomina i Juan Carlos Donet i amb tres trobem a Fernando Roda i a Alfredo Bayona. En total aquests artistes han guanyat vint-i-cinc dels trenta-nou primers premis donats fins al moment des que es va fundar la Junta Local Fallera de Cullera.

117

Gràfic 3. Primers premis a Cullera per comissions falleres des de la creació de la JLF fins l’actualitat. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de La festa del foc. Història de les falles de Cullera, de Joan Castelló i Lli, i dels llibrets editats per la JLF.

118 “Pas franc al futur”, de Vicent Llàcer (Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera,2000). Arxiu: JLF i Regidoria de Museus

“Silenci! s’està rodant!”, de José Lafarga (Falla Passeig-Mercat de Cullera, 2001). Arxiu: JLF i Regidoria de Museus

Pel que fa a les noves seccions creades al 2003 cal destacar que la Secció Primera sempre ha romàs des de la seua creació; no ocorre així amb la Secció Segona, puix que l’any 2005 només hi hagueren dues seccions, degut a l’ascens de secció de les comissions de la Plaça Mongrell i de La Bega. Aquesta última és la comissió més guardonada en la Secció Primera amb cinc guardons obtinguts pels monuments dissenyats per Juan Carlos Donet (2004), Antonio Báez (2006), Fede Alonso (2007), José Lafarga (2008) i Antonio Sánchez (2009). Les altres tres comissions què s’han emportat el màxim guardó d’aquesta secció són les falles de la Plaça Mongrell amb José Lafarga (2003), El Canet amb Fede Alonso (2005) i El Port amb Alfredo Bayona (2010). Per tant, l’únic artista faller que repeteix guardó en aquesta secció és José Lafarga.

Xúquer amb Fede Alonso (2004 i 2007, respectivament) i la falla Rei en Jaume I amb Juan Carlos Donet (2010). Aleshores, tots els màxims guardons se’ls han emportat els artistes locals, sent Fede Alonso i Vicent Montagud els artistes fallers més guardonats de la categoria amb dos guardons cadascun, i la resta amb tan sols un.

“Cullera medieval”, de Juan Carlos Donet (Falla Rei en Jaume I de Cullera, 2010). Foto: Juan Gabriel Figueres

Els premis d’enginy i gràcia

“A l’última”, de Fede Alonso (Falla El Canet de Cullera, 2005). Arxiu: Falla El Canet

Aquest premi, creat al mateix temps que els premis als monuments fallers, es basa en qualificar per seccions la sàtira o els elements secundaris del monument: elements decoratius, les crítiques amb el seu text o el semblant dels diversos ninots amb persones molt conegudes dins de la nostra societat, entre d’altres.

A la Secció Segona, el repartiment dels màxims guardons ha sigut més repartit, encara que és semblant a la Secció Primera pel fet que la comissió de la falla Avinguda País Valencià s’ha emportat el guardó en tres ocasions, gràcies als monuments creats per Vicent Montagut (2006), el mateix artista amb Alfredo Bayona

Pel que fa al recompte de premis per comissions falleres, observem que en aquests quaranta anys la comissió que més guardons ha obtés ha sigut la de la falla Passeig-Mercat amb deu ocasions. Aquestes han vingut donades pels monuments creats per Fernando Roda (1972 i 1974), la seua pròpia comissió (1982), els Germans Colomina

(2008) i Ximo Rodríguez (2009). A més, han aconseguit aquest màxim guardó la falla El Raconet per mitjà de José Lafarga (2003), la falla Plaça d’Espanya i la falla

(1987, 1988 i 1990), Vicent Fitó (1994), Joan Pedrós (2008) i Juan Carlos Donet (2009 i 2010). A continuació, amb vuit

119

guardons trobem la falla Sant Antoni de la Mar, amb els monuments de Bernardo Javier (1975, 1976 i 1977), José Lafarga (1989, 1995, 1997 i 1998) i Pasqual Roda (2006). Seguidament, trobem les comissions del Raval de Sant Agustí i La Taüt. La primera compta amb set guardons obtinguts pels monuments de Josep Andreu Ibor (1979), Eduardo Guillem (1992), Pasqual Roda (1999), els Germans Colomina (2002), José Lafarga (2004 i 2007) i Joan Pedrós (2005). La segona posseeix sis guardons pels monuments de Fernando Roda (1984), Roberto Andrés (1986) i Juan Carlos Donet (1996, 2000, 2001 i 2003).

120

A més, trobem altres comissions falleres guanyadores d’aquest premi com són: La Bega, amb tres guardons per als monuments de Fernando Roda (1973), Pasqual Carrasquer (1981) i Josep Andreu Ibor (1983); El Canet amb dos monuments de Francesc Escrivà (1977) i Clement Piera (1980); l’Avinguda del País Valencià també dos pels monuments de Josep Simó (1985) i José Lafarga (1993); i la Plaça d’Espanya un amb el monument de José Lafarga (1991). Pel que fa als guardons d’enginy i gràcia obtinguts pels artistes fallers, trobem al capdavant al mateix José Lafarga amb vuit guardons aconseguits, seguit de Juan Carlos Donet amb sis, Fernando Roda i els Germans Colomina amb quatre, i Bernardo Javier amb tres. La resta ja se situen amb un o dos guardons cadascun.

Gràfic 4. Primers premis d’enginy i gràcia a Cullera per comissions falleres des de la creació de la JLF fins l’actualitat. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de La festa del foc. Història de les falles de Cullera, de Joan Castelló i Lli, i dels llibrets editats per la JLF.

A la Secció Primera quatre falles s’han repartit els màxims guardons. Destaquen els quatre guardons obtinguts per la falla La Bega amb els monuments de Fede Alonso (2007), José Lafarga (2008), Antonio Sánchez (2009) i Juan Carlos Donet (2010); seguida de la falla Plaça Mongrell amb José Lafarga (2004 i 2006), la falla El Canet amb Fede Alonso (2005) i la falla del Port amb Joan Pedrós (2003). Per tant, Josep Lafarga amb tres ocasions i el prometedor artista de Cullera, Fede Alonso, amb dos, són els artistes que més vegades han obtés aquest guardó.

“Xe! Xin pont”, de Juan Carlos Donet (Falla La Taüt de Cullera, 2003). Foto: JLF i Regidoria de Museus

Per contra, a la Secció Segona ha estat el premi menys repartit, degut a que la comissió de l’Avinguda País Valencià s’ha emportat el guardó en quatre de les set vegades que s’ha atorgat aquest guardó mitjançant els monuments de Vicent Montagud (2004 i 2006), Vicent Montagud i Alfredo Bayona (2007) i Alfredo Bayona (2008). La resta, amb un guardó cadascuna són la falla El Pontet amb José Lafarga (2003), la falla Xúquer amb Fede Alonso (2007) i Rei en Jaume I amb Juan Carlos Donet (2010). Per tant, l’artista faller amb més èxits d’aquest tipus a la Secció Segona és Vicent Montagud amb els tres guardons nombrats anteriorment. Interés Turístic L’any 1972 va aparèixer per primera vegada el premi d’interés turístic, fomentat a causa del creixement turístic de la nostra localitat. Aquest premi consistia en jutjar les escenes turístiques del monument faller, tenint la particularitat que de vegades no s’ha concedit, o que s’ha concedit a dues falles, i a més, sempre s’ha atorgat sense tenir en compte les seccions.

“Els contes que ens conten”, de José Lafarga (Falla Raval de Sant Agustí de Cullera, 2007). Foto: JLF i Regidoria de Museus

La comissió que més vegades s’ha emportat aquest guardó ha sigut la de la falla Passeig-Mercat amb vuit vegades, gràcies als monuments plantats per Fernando Roda (1972), Josep Marí (1976), Germans Colomina (1986 i 1993), José Lafarga (2000 i 2001) i Jose Vicente Gutiérrez (2006 i 2007). Després trobem la comissió de la barriada turística per excel·lència, Sant Antoni de la Mar, amb cinc guardons dels monuments de Salvador Soria (1973), Bernardo Javier (1974), Francesc Baldoví (1990), José Lafarga (1995) i Bernat Román (2004). A continuació, trobem les falles del Raval de Sant Agustí amb els monuments de Josep Andreu Ibor (1981), Germans Colomina

121

(2002), Joan Pedrós (2005) i José Vicente Gutiérrez (2008) i de La Taüt amb els monuments de Fernando Roda (1984) i Juan Carlos Donet (1996, 1997 i 2003), amb quatre. Amb tres guardons trobem a les comissions de La Bega i El Canet, amb monuments de Fernando Roda (1977), dels Germans Cortell (1990), i de José Vicente Gutiérrez (1994) per a la primera, i de Francesc Escrivà (1985), Pere Baenas (1992) i Francisco Vizcaíno (2009) per a la segona. Finalment, trobem amb dos guardons a les comissions de la Plaça Mongrell, amb monuments què són obra de Josep Andreu Ibor (1983) i Fernando Roda

(1991), i del Port, mitjançant els cadafals plantats per Juan Carlos Donet (1999) i Alfredo Bayona (2010) i amb un guardó trobem les comissions de la Plaça d’Espanya amb Fernando Roda (1980) i la Plaça Alboraia, amb Vicent Montagud (1998). Els artistes més guardonats en aquest aspecte són Fernando Roda amb cinc guardons, l’artista de Sueca José Vicente Gutiérrez i Juan Carlos Donet amb quatre, els Germans Colomina i José Lafarga amb tres, el veterà Josep Andreu Ibor amb dos, i la resta amb un.

Gràfic 5. Premis d’Interés Turístic a Cullera per comissions falleres des de la creació de la JLF fins l’actualitat. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de La festa del foc. Història de les falles de Cullera, de Joan Castelló i Lli, i dels llibrets editats per la JLF.

122

“La bellesa de Nefertiti”, d’Alfredo Bayona (Falla del Port de Cullera, 2010). Foto: Juan Gabriel Figueres

Ninot Indultat Aquest premi també es va atorgar per primera vegada l’any 1972, per la insistència d’un hostaler conegut del poble. Consisteix en salvar de les flames el millor ninot de les falles què passarà a formar part del Museu Faller. Els criteris per a puntuar cadascun dels ninots eren l’escena, la càrrega satírica i la pròpia composició encara que, actualment es puntua més el modelat, la pintura, el risc i l’acabament, és a dir, els mateixos criteris que s’empren per als monuments. A més a més, a partir de l’any 2007, es va crear el premi al Millor Ninot de cadascuna de les seccions falleres. En primer lloc, pel que fa al premi absolut de Ninot Indultat, observem que la comissió de la falla PasseigMercat ha aconseguit catorze ninots indultats, obres de Fernando Roda (1979), Andrés Martorell (1981), dels Germans Colomina (1984, 1985, 1987, 1989, 1990 i 1998), Pere Baenas (1996), José Lafarga (2000), José Vicente Gutiérrez (2005), Joan Pedrós (2008) i Juan Carlos Donet (2009 i 2010). Amb vuit ninots indultats trobem la falla La Taüt amb ninots de Fernando Roda (1983), Roberto Andrés (1986, 1988 i 1993), Juanjo Armengol (1992), Juan Carlos Donet (2001), Fede Alonso (2006) i Alfredo Bayona (2007). Després, amb cinc ninots indultats trobem les comissions de Sant Antoni de la Mar amb els ninots de

Salvador Soria (1972 i 1973), Bernardo Javier (1974), Juan Armengol (1982) i José Lafarga (1994); i la comissió del Raval de Sant Agustí, obres de Josep Andreu Ibor (1980), Eduardo Guillem (1995), Pasqual Calleja (1997), Josep Pasqual Roda (1999) i José Lafarga (2004). Finalment, trobem a altres comissions falleres què han aconseguit aquest guardó com són La Bega en dues ocasions pels ninots elaborats per Fernando Roda (1975 i 1977), Plaça d’Espanya amb Virgilio Torrecillas (1976), El Masclet amb Bernardo Javier (1978), El Port amb Joan Pedrós i Rafael Beltrán (1991), El Canet amb Antoni Gil (2002) i la Plaça Mongrell amb José Lafarga (2003). Cal puntualitzar que el Millor Ninot de la Secció Especial sempre ha recaigut al mateix Ninot Indultat, per tant els guanyadors d’aquest premi van ser les comissions de La Taüt (2007 i 2008) i del Passeig-Mercat (2009 i 2010). Pel que fa als artistes fallers, els gandians Germans Colomina són els que més ninots indultats han aconseguit a Cullera, concretament en sis ocasions, seguits per Fernando Roda i José Lafarga amb quatre, per Roberto Andrés i Juan Carlos Donet amb tres, i dels alzirenys Bernardo Javier i Salvador Soria, i el suecà Joan Pedrós amb dos. La resta d’artistes fallers només posseeixen un guardó d’aquest tipus per cap.

123 Gràfic 6. Premis als Ninots Indultats a Cullera per comissions falleres des de la creació de la JLF fins l’actualitat. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de La festa del foc. Història de les falles de Cullera, de Joan Castelló i Lli, i dels llibrets editats per la JLF.

d’enginy i gràcia i només s’atorgava un únic primer premi, fins l’any 1982. Aquests premis són els més esperats per la xicalla de cadascuna de les comissions falleres, ja que es considera un moment molt emotiu aconseguir un primer premi. Primers Premis Infantils

Ninot indultat 2010, de Juan Carlos Donet (Falla Passeig-Mercat de Cullera, 2010). Foto: Mª Lola Savall

Pel que respecta als Millors Ninots de les Seccions Primera i Segona cal destacar que, la comissió de la falla La Bega ha aconseguit tres dels quatre millors ninots de la Secció Primera amb els ninots creats per Fede Alonso (2007), José Lafarga (2008) i Antonio Sánchez (2009), mentre que el quart en discòrdia ha sigut aconseguit per la falla del Port, amb Alfredo Bayona (2010), i per tant ha estat prou repartit entre els diversos artistes fallers. En canvi, a la Secció Segona ha sigut un premi molt repartit entre les comissions falleres ja que s’han emportat “el gat a l’aigua” les comissions de Rei en Jaume I amb Francisco Vizcaíno (2007), Avinguda País Valencià amb Alfredo Bayona (2008), El Canet també amb Francisco Vizcaíno (2009) i la falla Xúquer amb Fede Alonso (2010). V. Els premis als monuments infantils des de la creació de la Junta Local Fallera

124

No va ser fins l’any 1974 quan la Junta Local Fallera va crear els premis per als monuments infantils. Encara que des de l’any 1966 fins al 1968 s’atorgaren premis a l’única comissió que plantava monuments infantils, la comissió de Colón-Toledo. Aquests premis tenen diferències respecte als premis dels monuments grans: es crearen independentment al premi

La comissió fallera que ha aconseguit més primers premis al monument infantil, és la comissió de la falla Raval de Sant Agustí, què ha obtingut setze primers premis, destacant els dotze de Joan Vicent Martí (1992, 1993, 1995, 1996, 1997, 1998, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004 i 2008). A més d’aquest artista, també ho han aconseguit Eduard Chinchilla (1975), Josep Manuel Serrano (1982), Josep Simó (1988) i José Lafarga (1991). Després, amb sis guardons cadascuna trobem les comissions de Sant Antoni de la Mar, pels monuments de Joan Baptista Lli (1976, 1977 i 1979), Juan Carlos Donet (1990) i Eric Martínez (2009 i 2010); i la falla PasseigMercat, amb els monuments plantats per Fernando Roda (1978), Hermógenes Aroca (1983, 1984, 1985 i 1986) i Arturo Benavent (2005). Amb tres guardons trobem la falla La Bega amb José Lafarga (1987), Juan Carlos Donet (1989) i Òscar Micó (2008); amb dos les comissions de La Taüt mitjançant Josep Simó (1980 i 1981), i del Port amb José Sanchis (1994) i els Germans López (1999). Amb un trobem a les falles de la Plaça d’Espanya amb Fernando Roda (1974) i El Canet amb Arturo Benavent (2006). Aleshores, Joan Martí encapçala la classificació dels artistes més guardonats amb dotze primers premis, seguit del malaguanyat artista cullerà Josep Simó “Blasco” i d’Hermógenes Aroca, l’introductor del barroquisme als monuments infantils a Cullera, i a Joan Baptista Lli, faller il•lustre del nostre poble amb tres, i amb dos trobem un grup selecte on es troben José Lafarga, Juan Carlos Donet, Fernando Roda, Arturo Benavent o Eric Martínez.

Gràfic 7. Primers premis infantils a Cullera per comissions falleres des del 1974 fins l’actualitat. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de La festa del foc. Història de les falles de Cullera, de Joan Castelló i Lli, i dels llibrets editats per la JLF.

Primer Premi Infantil 1988 (Falla Raval de Sant Agustí de Cullera,1988). Foto: JLF i Regidoria de Museus “Passeig en góndola” d’Arturo Benavent (Falla Passeig-Mercat de Cullera, 2005). Foto: JLF i Regidoria de Museus

125

Pel que fa a la Secció Primera, els premis estan prou més repartits, puix que hi ha tres comissions amb dos guardons i dues amb un cadascuna. Les comissions amb dos guardons són les del Xúquer per mitjà de David Enguix (2005 i 2010), la falla del Port amb Enric Tur (2006) i Eric Martínez (2009) i la comissió de la Plaça Mongrell, pels monuments plantats per Antonio Sánchez (2007) i Arturo Benavent (2008). Amb un guardó trobem les comissions del Pontet amb Carme Luna (2003) i del Canet amb Josep Martínez (2004). Aleshores, David Enguix ha sigut el que ha aconseguit més guardons a la secció amb dos primers premis. “Made in Xina” de Juan Carlos Donet (Falla Plaça d’Espanya de Cullera, 2010). Foto: Juan Gabriel Figueres

Enginy i gràcia

“De menut somiava que volia ser...”, de David Enguix (Falla Xúquer de Cullera, 2010). Foto: Juan Gabriel Figueres

Per últim, a la Secció Segona trobem dues comissions que han obtingut dues vegades el primer premi i són les falles de la Plaça d’Espanya amb Enric Tur i Eric Martínez (2004) i Juan Carlos Donet (2010) i de l’Avinguda País Valencià, amb Alfredo Bayona (2006) i Jonathan Lli (2008). Amb un guardó trobem les comissions del Rei en Jaume I amb Joan Francesc Gimeno (2005), Xúquer amb David Enguix (2007) i Plaça Alboraia amb Maiquel Sancalixto (2009). Per tant, aquest màxim guardó ha estat molt repartit entre els artistes fallers.

Aquest premi es va atorgar per primera vegada l’any 1992 i té, a l’igual que el màxim guardó al monument infantil, a la falla Raval de Sant Agustí com a comissió fallera més premiada amb vuit premis pels monuments de Joan Vicent Martí (1993, 1995, 1996, 1997, 2001, 2002, 2003 i 2004), seguida de les comissions del Port amb José Sanchis (1994) i els Germans López (1998, 1999 i 2000), i de Sant Antoni de la Mar amb Enric Tur (2005) i Eric Martínez (2008, 2009 i 2010). Els altres premis se’ls reparteixen entre tres comissions amb un guardó cadascuna, la Plaça d’Espanya amb José Lafarga (1992), El Canet amb Arturo Benavent (2006) i La Bega amb Òscar Micó (2007). Per tant, l’artista faller més guardonat és Joan Vicent Martí amb vuit, seguit dels Germans López i Eric Martínez amb tres, i la resta amb un cadascun.

126 “Passeig per un món fantàstic”, d’Eric Martínez (Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera, 2010). Foto: Juan Gabriel Figueres

Gràfic 8. Premis d’enginy i Gràcia Infantils a Cullera per comissions falleres des del 1992 fins l’actualitat. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de La festa del foc. Història de les falles de Cullera, de Joan Castelló i Lli, i dels llibrets editats per la JLF.

Pel que fa a la Secció Primera, destaquen els tres guardons obtinguts per la falla del Port amb les falles d’Enric Tur (2007 i 2008) i Eric Martínez (2010), i els dos aconseguits per la falla El Canet amb Josep Martínez “Pepet” (2004 i 2005). La resta de comissions premiades amb un guardó cadascuna són l’extingida comissió del Pontet amb Carme Luna (2003), Xúquer amb David Enguix (2006) i la Plaça Mongrell amb Arturo Benavent (2009). Aleshores, els artistes més guardonats en aquesta secció són Enric Tur i Josep Martínez amb dos guardons cadascun.

“Cullera al so de la música” dels Germans López (Falla del Port de Cullera, 1999). Foto: JLF

Per acabar, a la Secció Segona està molt repartit aquest guardó, sent les falles de la Plaça d’Espanya i de l’Avinguda País Valencià les més premiades amb dos guardons cadascuna, per mitjà d’Enric Tur i Eric Martínez (2004) i Juan Carlos Donet (2010), i d’Alfredo Bayona (2006) i Jonathan Lli (2008), respectivament. Les altres tres comissions què han aconseguit el premi són la falla Rei en Jaume I amb Joan Francesc Gimeno (2005), la falla Xúquer amb David Enguix (2007) i la falla Plaça Alboraia amb Maiquel Sancalixto (2009). Com es pot observar, cadascun dels artistes ha aconseguit un guardó, repartit de forma equitativa.

127

Interés turístic Aquest premi, a l’igual que als monuments grans, no s’atorga per seccions i comparteix els mateixos criteris que els monuments grans, encara que amb la dificultat de plasmar-ho en un monument infantil. Aquest premi es va atorgar per primera vegada l’any 1995, sent el més recent dels que s’atorguen.

Aleshores, Artur Benavent, Joan Martí i Enric Tur encapçalen amb tres el nombre de guardons obtinguts d’aquest tipus, seguits dels Germans López amb dos, i de la resta amb un cadascun.

Sant Antoni de la Mar ocupa el primer lloc pel que fa a nombre de guardons aconseguits d’aquest tipus, ja que n’ha aconseguit quatre, amb els monuments de Ximo Rodríguez (1997) i Enric Tur (2001, 2002 i 2005). Després trobem amb dos guardons les comissions de les falles Passeig-Mercat amb Arturo Benavent (2004 i 2008), Raval de Sant Agustí amb Joan Martí (2009 i 2010) i El Port amb els Germans López (1998 i 2000). Finalment, trobem amb un guardó a les comissions de La Bega amb Arturo Benavent (2003), Plaça Alboraia amb Vicent Montagud (1999), Plaça d’Espanya amb Joan Martí (1996), Plaça Mongrell amb Enric Tur (1995), Rei en Jaume I amb Joan Francesc Gimeno (2007) i Xúquer amb David Enguix (2006).

“Cullera amb quatre estacions” de Joan Martí (Falla Raval de Sant Agustí de Cullera, 2010). Foto: Juan Gabriel Figueres

128 Gràfic 9 Premis d’Interés Turístic a Cullera per comissions falleres des del 1995 fins l’actualitat. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de La festa del foc. Història de les falles de Cullera, de Joan Castelló i Lli, i dels llibrets editats per la JLF.

Ninot Indultat Aquest premi es va concedir per primera vegada l’any 1984 amb els mateixos criteris que als ninots indultats dels monuments grans, dotze anys després des que es va crear en categoria gran i al mateix temps que aquesta, és a dir, l’any 2007, es van començar a atorgar per seccions. Aquest premi només han tingut l’honor d’aconseguir-lo sis comissions falleres. En primer lloc trobem a la falla Raval de Sant Agustí amb nou premis amb els ninots de Josep Simó (1986, 1987 i 1990), Joan Martí (1994, 1995, 1998, 2003 i 2008) i Joan Antoni Llopis (1999); seguida de la falla Passeig-Mercat amb set per mitjà d’Hermógenes Aroca (1984 i 1985), Daniel López (1988), Vicenta Subiela (1989), Arturo Benavent (2001 i 2002) i Salvador Bañuls (2010). La segueix la falla Sant Antoni de la Mar amb cinc per mediació de Juan Carlos

Donet (1992), Enric Tur (2004, 2005 i 2006) i Eric Martínez (2009); la falla del Port en posseeix quatre amb Josep Sanchis (1993 i 1996), Josep Simó (1997) i els Germans López (2000) i de l’Avinguda País Valencià i El Canet amb un, gràcies als ninots de Josep Simó (1991) i d’Arturo Benavent (2007), respectivament. Amb aquestes dades, Josep Simó i Joan Martí, amb cinc ninots cadascun, són els artistes més llorejats seguits d’Enric Tur i Arturo Benavent amb tres, d’Hermógenes Aroca i José Sanchis amb dos, i de la resta amb un cadascun. Cal destacar que el premi al Millor Ninot de Secció Especial sempre l’ha aconseguit la comissió que ha guanyat el ninot indultat, aleshores els guanyadors han sigut les comissions del Canet amb Arturo Benavent (2007), del Raval de Sant Agustí amb Joan Martí (2008), de Sant Antoni de la Mar amb Eric Martínez (2009) i del Passeig-Mercat amb Salvador Bañuls (2010).

Gràfic 10. Premis als Ninots Indultats Infantils a Cullera per comissions falleres des de la creació de la JLF fins l’actualitat. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de La festa del foc. Història de les falles de Cullera, de Joan Castelló i Lli, i dels llibrets editats per la JLF.

129

VI. La resta d’activitats festives, esportives i culturals d’aquests quaranta anys Altre repte de la Junta Local Fallera era el fet de crear diverses competicions esportives i activitats culturals per a consolidar la festa fallera. El primer campionat organitzat va ser el de truc l’any 1974, un joc de cartes originari de la nostra terra, al que seguiren altres moltes activitats. Truc

Ninot indultat Infantil 2010, de Salva Bañuls (Falla Passeig-Mercat de Cullera, 2010). Foto: Mª Lola Savall

A la Secció Primera l’han aconseguit només dues comissions: la falla Plaça Mongrell amb Antoni Sánchez (2007) i Arturo Benavent (2008), i la falla Xúquer amb Salvador Bañuls (2009) i David Enguix (2010). Mentre que a la Secció Segona l’han aconseguit les comissions del Xúquer amb David Enguix (2007), de l’Avinguda País Valencià amb Jonathan Lli (2008), i de la Plaça d’Espanya amb Enric Tur (2009) i Joan Carles Donet (2010).

130

Gràfic 11. Guanyadors del campionats de Truc per comissions falleres des del 1974 fins l’actualitat (en percentatges). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de La festa del foc. Història de les falles de Cullera, de Joan Castelló i Lli, i dels llibrets editats per la JLF.

Conforme s’observa al gràfic, el nombre de campionats fallers guanyats per les comissions falleres ha estat prou repartit. Destaquen els sis triomfs aconseguits per la falla Passeig-Mercat (1975, 1986, 1990, 2001, 2003 i 2006), seguida de prop per les comissions de la Plaça Mongrell (1981, 1989, 1997, 2000 i 2009) i El Canet (1976, 1978, 1983, 1985 i 2002), amb cinc cadascuna. A un escaló inferior es troben les comissions de La Bega (1974, 1982 i 1988), Raval de Sant Agustí (1992, 1994 i 1999), Avinguda País Valencià (1991, 1998 i 2004) i La Taüt (1984, 1987 i 2010) amb tres campionats. La resta se’ls han repartit entre les comissions de Sant Antoni de la Mar (1979 i 1980), El Port (1996 i 2006), Plaça d’Espanya (1977 i 2007), El Raconet (1993), Xúquer (2008), i la desapareguda comissió de la falla El Pontet (1995).

Parxís L’any 1984 es crea el campionat de parxís, un campionat destinat per a les falleres. Aquest joc d’atzar era una de les tradicions sempre que arribaven les festes falleres, puix que moltes dones es passaven les vesprades jugant al cau faller a aquest joc tradicional. Aquest campionat també ha estat prou repartit durant aquests anys. Les comissions de La Taüt (1984, 1992, 1993, 1995 i 2008) i Sant Antoni de la Mar (1989, 1991, 1996, 1998 i 2000) són les que més vegades han assolit el triomf amb cinc vegades cadascuna. Després trobem un ampli nombre de comissions falleres amb tres campionats, com són les comissions del PasseigMercat (1986, 1987 i 2001), El Canet (2004, 2007 i 2009), El Port (1990, 1999 i 2010), Plaça Mongrell (1994, 2002 i 2006) i Raval de Sant Agustí (1985, 1988 i 1997). La resta de campionats, amb una victòria cadascuna, se’ls han emportat les comissions de Rei en Jaume I (2003) i El Raconet (2005).

Gràfic 12. Guanyadors del Campionats de Parxís per comissions falleres des del 1974 fins l’actualitat. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de La festa del foc. Història de les falles de Cullera, de Joan Castelló i Lli, i dels llibrets editats per la JLF.

Futbol Sala El futbol sala sènior, disputat per primera vegada l’any 1986, s’ha convertit amb el temps en el campionat faller per antonomàsia. Als primers anys es disputava mitjançant lligues i eliminatòries en diversos dies, encara que des de fa tretze anys es disputa en modalitat vinti-quatre hores, és a dir, comença el segon divendres de febrer a les vuit de la nit i s’acaba un dia després a la mateixa hora. Es realitza mitjançant diversos grups de tres o quatre equips (aquest factor depén del nombre de comissions falleres participants) i després amb eliminatòries a partit únic. La comissió de la falla La Taüt ha sigut la més guardonada amb molta diferència, puix que ha guanyat en nou ocasions (1993, 1996, 1997, 1998, 2001, 2002, 2003, 2005 i 2007), seguida de la falla Passeig-Mercat amb cinc (1986, 1987, 1988, 1990 i 2010) i de la falla Raval de Sant Agustí (1991, 1995 i 1999) amb tres. A més, també han aconseguit el campionat les comissions de La Bega (2008 i 2009), Avinguda País Valencià (1992 i 2000) i Rei en Jaume I (2004 i 2006) amb dos ocasions, i de la falla El Raconet (1994) amb una.

Imatge del Campionat de Futbol Sala de l’any 2005. Foto: Esther Mompó

131

També és tradició que les comissions infantils disputen un campionat de futbol sala, encara que aquest ha sigut modificat a partir de l’any 2005, que es va dividir en dos campionats (benjamí-aleví i infantil-cadet). Fins a aquest any, la comissió del Port amb tres guardons (1997, 2001 i 2002) ha sigut la més guardonada, seguida de la falla Raval de Sant Agustí (1998 i 1999) i la falla Sant Antoni de la Mar (1986 i 1994). Altres tres comissions han obtés un guardó d’aquest tipus: les falles de la Plaça Mongrell (1995), La Taüt (1996) i del Rei en Jaume I (2000). Amb l’aplicació de la divisió per categories, pel que fa al campionat Benjamí-Aleví, s’han repartit els guardons les comissions del Raval de Sant Agustí (2007, 2008 i 2010) amb tres, La Bega (2005 i 2006) amb dos i el Passeig-Mercat (2009) amb un. Semblant és el repartiment al campionat Infantil-Cadet on trobem que el Raval de Sant Agustí amb tres campionats (2008, 2009

Bàsquet Pel que fa al bàsquet, el primer campionat es va realitzar l’any 2003 amb la modalitat bàsquet a tres. Es va realitzar tant en categoria masculina com femenina i va tenir com a guanyadors a les comissions del Rei en Jaume I i del Raconet, respectivament però aquest només es va realitzar aquest any. L’any 2005 es va reactivar el campionat femení amb la modalitat de bàsquet a cinc, l’any següent no es va realitzar i a partir de l’any 2007 ha tingut continuïtat fins l’actualitat. Aquest campionat ha tingut una comissió fallera dominadora, la falla El Raconet, ja que ha guanyat les cinc edicions disputades (2005, 2007, 2008, 2009 i 2010). A més, a partir de l’any 2010 es celebra el campionat de bàsquet masculí a cinc, on la falla del Port s’ha imposat en les dos edicions disputades.

i 2010), La Taüt amb dos (2005 i 2006) i La Bega amb un (2007) s’han emportat “el gat a l’aigua”.

Imatge d’un partit del Campionat de Bàsquet Masculí 2011. Foto: MªLola Savall

L’equip infantil-cadet de la nostra comissió l’any 2010. Foto: Juan Gabriel Figueres.

132

Tanmateix, les dones també han gaudit d’aquest esport amb la disputa de cinc campionats de futbol sala femení, on han pogut demostrar les seues habilitats. D’aquests cinc campionats, dos han sigut guanyats per la falla El Raconet (2002 i 2010) i els altres se’ls reparteixen les comissions del Raval de Sant Agustí (1999), de l’Avinguda País Valencià (2000) i del Port (2001). També, durant dos anys es va disputar el campionat de futbol platja, repartint-se els campionats les comissions del Raconet (2001) i de La Taüt (2002).

Pic i Maneta Altra activitat (encara que és més un joc popular) que pertany a les activitats esportives és el campionat del joc del Pic i Maneta, vigent des de la seua creació l’any 2001. Ha sigut una activitat que cada vegada ha augmentat la seua participació i en la què el banderí del guanyador ha estat molt repartit. La falla El Raconet és la que acumula més guardons amb quatre (2002, 2004, 2006 i 2007), seguida de la falla Raval de Sant Agustí (2003 i 2010) amb dos i les falles del Passeig-Mercat (2001), Xúquer (2005), La Bega (2008) i del Port (2009) amb un cadascuna.

Vòlei platja El vòlei platja va ser altra activitat esportiva creada des de la Junta Local Fallera, amb l’al·licient que es jugava a l’estiu i així no es perdia el contacte amb la festa fallera als seus mesos. Hi hagueren nou edicions per a cada categoria (des del 1994 al 2002 per als homes i des del 1995 al 2003 per a les dones). Pel que fa als campionats, en categoria masculina els nou campionats se’ls han repartit entre dues comissions falleres: El Raconet (1994 i 1995) i El Pontet (1996-2002). Mentre que en fèmines ha estat més repartit, amb dos campionats per a les comissions de La Taüt (1995 i 1996), El Raconet (1997 i 2003), El Port (1998 i 1999), El Pontet (2000 i 2001) i un per a la comissió de Sant Antoni de la Mar (2002).

Tennis de taula A més, des del 2005 també es disputa el campionat de tennis de taula, dominat fonamentalment per les comissions que tenen la seua demarcació prop del riu. Amb tres guardons encapçala el nombre de victòries la falla del Port (2005, 2006 i 2010), amb dos trobem la falla El Canet (2007 i 2008) i amb una victòria trobem la falla Xúquer (2009). Tot i que fins el 2010 el campionat tenia un caràcter individual, serà a partir d’aleshores un campionat per equips, seguint el model de la Copa Davis de tennis.

Enigma Des de l’any 2006 es realitza un curiós concurs que s’anomena Enigma, què consisteix en la resolució de jocs matemàtics, lògics o d’endevinalles, complementats amb una prova de cercar pistes. Aquest ha tingut un augment de participació progressiu dins l’ambient faller cullerà. L’única comissió que ha repetit victòria en aquest concurs ha sigut la comissió del Raconet (2007 i 2010) i amb una victòria trobem les comissions de La Bega (2006), l’ Avinguda País Valencià (2008) i la Plaça Mongrell (2009). Campionats que ja no es disputen Hi ha hagut també quatre campionats amb pocs anys d’existència i què en l’actualitat ja no es disputen. En primer lloc, el campionat d’escacs què es va disputar els anys 1995 i 1996 amb victòria de la falla del Port en ambdós casos. En segon lloc es va crear el campionat de frontó i només es va disputar els anys 1997 i 1998, tots dos amb victòria de la falla El Canet. A més, el mateix any es va crear el campionat de dòmino que va perdurar durant tres anys amb victòries de la falla El Canet en dues ocasions (1997 i 1999) i de la falla Passeig-Mercat en una (1998). Per últim, es va disputar l’únic campionat de futbolí l’any 2000, amb victòria de la falla Plaça d’Espanya.

Imatge d’un partit del Campionat de Tennis de taula 2011. Foto: Juan Gabriel Figueres

Olimpíada fallera Al 2009 prengué forma una Olimpíada fallera. Aquesta és molt peculiar, puix que no és una olimpíada com les que coneixem, sinó que les seues proves són tirs al pal d’una porteria de futbol, llançament a cistella amb els ulls tancats... Aquesta no se celebra tots els anys, depenent del pressupost, i l’única vegada que s’ha disputat la medalla d’or va ser per a la falla La Taüt. Dards Finalment, des de l’any passat es realitza el campionat de dards. Aquest va ser de caràcter individual però a partir d’aquest any, com el campionat de tennis de taula, anirà per equips. En el campionat, es va imposar la falla del Port.

133

Concurs de Teatre L’any 1986 va nàixer el concurs de teatre en valencià i, amb ell, la posada en marxa d’activitats culturals dins de la festa fallera. Aquest consistia en la representació d’obres teatrals en la nostra llengua què podia ser de qualsevol gènere: joguet, sainet, drama... atorgant-se premis a les tres millors obres, als actors principals i de repartiment, l’escenografia o la direcció. La falla Passeig-Mercat és la dominadora d’aquest concurs amb vuit primers premis (1993, 1997, 1999, 2000, 2004, 2007, 2008 i 2010), quatre en posseeix la falla Taüt (1992, 1998, 2006 i 2009), dos la falla del Port (2002 i 2003) i un la resta de les comissions: La Bega (1986), Sant Antoni de la Mar (1994), El Pontet (1995), Raval de Sant Agustí (1996), Plaça d’Espanya (2001) i El Raconet (2005).

Concurs de Llibrets Dos anys després, al 1998, es va promoure el concurs de llibret en Valencià. Aquesta activitat del llibret no era nova a les comissions falleres. Als primers anys fallers, aquest llibret es ficava a la venda pel veïnat i amb ell, el comprador podia gaudir de la programació de festejos, informació sobre els representants de la comissió i de l’explicació del monument faller. Però amb el pas del temps ha anat evolucionant, sent un contenidor d’articles i escrits que el converteixen en una joia bibliogràfica. Durant els anys els criteris de puntuació han anat evolucionant, valorant-se en l’actualitat el contingut, l’ortografia, la presentació, la innovació, la maquetació i el disseny gràfic. Tres comissions posseeixen tres màxims guardons: Raval de Sant Agustí (1999, 2001 i 2002), Passeig-Mercat (2004, 2009 i 2010) i La Bega (2003, 2007 i 2008), dos en posseeix la falla El Raconet (2005 i 2006) i un la falla Sant Antoni de la Mar (2000). Per tant aquest premi ha estat prou repartit.

Preparant els últims detalls de l’obra. Foto: Juan Gabriel Figueres

Concurs de Promoció del Valencià

134

L’any 1996, la Delegació de Cultura de la Junta Local Fallera va instar a la realització del Premi per a la Promoció de l’Ús del Valencià. Aquest consistia en recopilar informació de cadascuna de les comissions falleres pel que fa a les actes, cartes, escrits, cartells, activitats... per tal de ser avaluats per un jurat què determine les comissions falleres que tenen un paper més important pel fet de promocionar la llengua valenciana. En aquest concurs, la comissió de la falla El Raconet el domina clarament amb dotze guardons (1998-2002 i 2004-2010), ja que només les falles del Pontet (1997) i del Port (2003), han aconseguit assolir també aquest premi.

El nostre llibret de l’exercici passat, exposat al Saló Multiusos del Mercat Municipal, amb l’acreditació que el commemora com a guanyador del segon premi. Foto: Juan Gabriel Figueres

VII. Altres actuacions de la Junta Local Fallera. L’any 1973 es va publicar el primer llibret de Junta Local Fallera on es troben totes les comissions falleres, i amb ell va aparèixer per primera vegada l’escut de la Junta Local Fallera, triat de cinc possibles mitjançant un concurs. El guanyador va ser l’emblema creat per Josep Lluís Sapiña i Mompó, conegut al poble de Cullera com “Rosquilla”. L’escut posseeix elements de la nostra cultura com són el rat penat, què és l’animal que identifica als valencians, un bunyol, què és un menjar típic valencià, les flames i traques, com a identificatius de la festa fallera, i una cullera, què representa al nostre poble. Aquest escut, en anys posteriors, serviria per condecorar als fallers pels anys al servei de les falles. Dos anys després, la Junta Local Fallera va crear el càrrec de la Reina de les Falles, o el que seria el mateix, Fallera Major de Cullera. Aquest fet només es va realitzar durant tres anys (des del 1975 fins al 1977), degut a diversos factors entre els que es trobaven el fet de que aquesta reina no posseïa cap monument faller per a representar, i el procés de selecció, puix que no era un fet triat per un jurat o per les comissions falleres.

d’aquest tipus de cant. Com a fet anecdòtic, cal dir que moltes vegades l’albada dedicada al president de la comissió (si aquest repeteix al seu càrrec) és cantada a un altre membre de la comissió per motius específics de cadascuna de les comissions. Un any després es va crear el concurs de cartells anunciadors. Aquest concurs, a títol individual, consistia en la realització d’un cartell que tindria la finalitat de ser el cartell anunciador de les següents falles. A més, l’autor seria premiat amb una quantitat econòmica variable en el temps. Altre fet destacat va ser la pluja caiguda l’any 1989 què va durar des de les primeres hores del dia 18 de març fins la cremà dels monuments fallers. Es van suspendre totes les activitats programades per la Junta Local i, aquest organisme i l’Ajuntament de Cullera van acordar tallar els remats dels monuments fallers per evitar la caiguda d’aquests. Aquest desgraciat fet va provocar que la majoria de comissions falleres repetiren els seus representants l’any següent.

Tanmateix, la Junta Local Fallera es va proposar realitzar modificacions a l’itinerari de l’ofrena de flors a la Mare de Déu del Castell de Cullera. Fins l’any 1975 l’ofrena arribava al Castell i, a partir d’aleshores, es va decidir que l’ofrena acabaria als Jardins del Mercat. El motiu principal d’aquest canvi va ser l’afluència de gent, ja que en l’anterior recorregut molt poca gent anava a veure aquest acte per la dificultat de la gent major a accedir a les revoltes del castell i també pel fet de l’altitud què feia que la sensació de fred fóra major. El nou recorregut transcorria pels següents carrers: Riu, La sèquia, Pati de l’Església, Passeig Doctor Alemany, La Marina, Pescadors, Plaça de la Llibertat, Plaça de La Verge i Jardins del Mercat. Cal destacar que, en l’actualitat, la comissió de la falla Plaça d’Espanya continua acabant el seu recorregut de l’ofrena fins al castell. Al 1985 va aparèixer la nit d’albades. Aquest acte consisteix en dedicar una albada als màxims representants de les diferents comissions falleres davant del seu monument plantat. Els cantants són professionals del cant d’estil valencià i sempre van acompanyats d’una dolçaina i un tabalet. A més, les lletres de l’albada són ideades al mateix moment de l’actuació, fet característic

La pluja va fer acte de presència a les falles del 1989. “Cerimònies”, de José Lafarga (Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera, 1989). Foto: JLF i Regidoria de Museus

135

Al 1991 es va crear la publicació d’una revista fugaç, degut a que només va eixir a la llum el nombre zero en març d’aquest any. Aquesta s’anomenava El Gat Faller i el seu equip de redacció estava format per fallers de totes les comissions falleres que existien. Aquesta edició va tindre com a continguts una entrevista amb l’artista faller emergent de l’època, José Lafarga, altra amb els directius de la comissió de l’Avinguda País Valencià, que aleshores feia deu anys, i un reportatge sobre els pressupostos dels monuments fallers, entre d’altres.

A partir del 2004, i sempre a mitjans de setembre, se celebra el Mig Any Faller. És un acte festiu on es reuneixen totes les comissions falleres i la Junta Local Fallera per a realitzar una torrada popular i així commemorar que per a les festes falleres queden sis mesos. Després de la torrada popular sempre hi ha una festa nocturna fins a altes hores de la matinada.

L’any següent, seguint la tendència d’altres pobles, es va impulsar la creació del museu faller, lloc que es va crear per tenir la funció d’exposar els ninots indultats de tots els anys des de la creació del premi. Aquest, dirigit per l’històric Joan Baptista Lli i Garrigós, a més de posseir els ninots indultats com s’ha esmentat abans, té documentació referent a totes les comissions falleres, insígnies, faixins, bandes falleres, vestimentes falleres i una mena de descripcions sobre la construcció d’un monument faller, tant en l’antic mètode del cartró com el nou modelat amb suro. Aquest museu es va emplaçar a la tercera planta de la Casa de l’Ensenyança, un dels edificis amb més història dins del poble de Cullera i a més, va provocar que la Junta Local Fallera establira la seua seu en aquest mateix edifici.

136

El Mig Any Faller s’ha convertit en un acte tradicional dins de les Falles de Cullera. Foto: Juan Gabriel Figueres

L’any 1996, el conegut periodista Joan Castelló i Lli amb la col•laboració de la Junta Local Fallera i de l’Ajuntament de Cullera, va publicar un llibre per commemorar els vint-i-cinc anys de la Junta Local Fallera. Aquest llibre és una recopilació de tot el que ocorregué des de la plantà del primer monument fins a les falles de l’any 1996. Tanmateix, aquest llibre conté biografies de diverses persones què formen part de la història de les falles culleranes, així com també taules on es troben tots els premis i activitats fins la data d’edició del llibre.

L’any 2006 es va tornar a modificar l’itinerari de l’ofrena de flors. El principal motiu va ser que el recorregut què estava establit passava pels voltants dels monuments de tres comissions falleres (PasseigMercat, La Bega i La Taüt) i els diferents motius florals de les comissions falleres tenien dificultats per passar per aquests tres enclavaments. La solució va ser fer un nou recorregut, un poc més llarg però, més fàcil per què l’ofrena es desenvolupe de la millor manera possible. Els carrers per on passa el nou recorregut són els següents: Riu, La Sèquia, Pati de l’Església, Passeig Doctor Alemany, Pintor Sorolla, Metge Joan Garcés, Vall, Pescadors, Muñoz Degrain, Rei en Jaume, Plaça de la Verge i Jardins del Mercat.

L’any 2000 es va promoure el concurs de fotografia. Aquest concurs es basa en recrear una fotografia d’àmbit faller per a ser utilitzada en diversos cartells anunciadors dels diferents actes fallers. Seguint la tendència del concurs de cartells anunciadors, es premiaria amb metàl•lic a l’autor de la fotografia guanyadora.

L’any 2010, el tradicional acte d’intercanvi d’insígnies què s’ha realitzat fins aleshores ha passat a ser una gran gala fallera. Ara és un acte formal molt semblant a una presentació fallera, ja que l’escenari està ocupat pels representants de les comissions falleres. Després, se celebra el tradicional sopar al saló multiusos i posteriorment hi ha una festa fallera.

Abans

Actualment

Comparació dels recorreguts del 1976 i 2006 l’Ofrena de flors Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de La festa del foc. Història de les falles de Cullera, de Joan Castelló i Lli, i dels llibrets editats per la JLF.

137

PINTURA Y DECORACIÓN

ADRIÁN MARTÍNEZ LEÓN C/ REPLÀ DE SANT ANTONI 51 C, 3er - 6é TELF. 660 158 831 CULLERA 46400

Hotel La Reina  -

138

Habitaciones con baño Terraza Teléfono Televisión en color

- Aire condicionado - Calefacción - Servicio de Cafeteria - Servicio deRestaurante

Abierto Todo el Año Avda. Diagonal-País Valencià, 59 Telf.96 172 05 63 - Fax 96 173 24 44 46400 Cullera (Valencia)

“XABOTA” Sistema de tabiques y techos. Trabajo rápido y limpio.

Decoraciones en escayola i tabiques de pladur. José Gomis Tel. 615 59 34 22

139

Quines són les millors falles de la història plantades a Cullera?

Per Juan Gabriel Figueres i Hernández

Des de la delegació de llibret de la nostra comissió, aprofitant la temàtica dels monuments fallers de l’estudi “Quaranta anys de Junta Local Fallera. Què ha passat en aquest temps?”, hem enquestat al col•lectiu faller de Cullera per tal de veure quins són els millors monuments fallers que s’han plantat al nostre poble per categories (gran i infantil) i per seccions (especial, primera i segona), dins dels monuments que han aconseguit un primer premi. Aquesta enquesta ha sigut realitzada aprofitant el grup de la Junta Local Fallera a la xarxa social Facebook, el Fòrum Faller Independent i la web de la Junta Local Fallera per tal de servir com a catàleg, per què els usuaris puguen veure els monuments. A més, l’enquesta ha sigut realitzada mitjançant la tecnologia de Google “Docs”, amb què la privacitat de les dades és elevada. L’enquesta ha consistit en dues fases. La primera va englobar tots els primers premis què s’han atorgat fins l’actualitat, per tal de descartar els monuments amb menys tirada entre els fallers. En aquesta primera enquesta, on s’han registrat dos-cents vots, van passar a la següent fase deu monuments de la Secció Especial, onze de la Secció Especial Infantil, cinc monuments de la Secció Primera d’ambdues categories, i quatre de la Secció Segona, també d’ambdues categories. La segona fase o fase final, amb la meitat de vots, consistia en donar a conèixer les preferències finals dels usuaris, catalogant les millors falles plantades al nostre poble. A continuació, mostrarem els resultats finals de l’enquesta, la qual no haguera pogut realitzar-se sense la col•laboració de la gent fallera de Cullera. Des d’aquesta publicació, agraïm la participació en aquesta enquesta i esperem que haja sigut satisfactori el fet de perdre uns segons per a realitzar aquest qüestionari. Moltes gràcies a tots!

140

En primer lloc, començarem amb els monuments infantils de la Secció Segona. El primer lloc va ser per al monument d’Alfredo Bayona per a la falla Avinguda País Valencià (2006), amb el lema “Fent l’indi” què criticava que els xiquets han de divertir-se eixint al carrer i muntant borumballa, i no estant sempre a casa veient la televisió, entre d’altres. El segon monument més votat és també de la mateixa comissió (2008) però, en aquest cas, és obra de Jonathan Lli, amb el lema “Mil i una nits... al País”, basat en la pel·lícula d’animació Aladín. I el tercer lloc ha recaigut al monument de David Enguix per a la falla Xúquer (2007), amb el lema “Antigravetat, què és això?”, una falla que només es subjectava d’un punt, tractant la temàtica planetària.

En segon lloc, comentarem els resultats dels monuments infantils de la Secció Primera. En aquesta secció, el monument més votat ha sigut l’elaborat per Eric Martínez per a la falla del Port (2009), amb el lema “Receptes tradicionals valencianes”, què representava una cuina i tot el que ocorre en ella. El segon monument més votat va ser el realitzat per José Martínez per a la falla El Canet (2004), amb el lema “Marionetes”, què tractava el tema del circ i, en tercer lloc, trobem el monument d’Arturo Benavent per a la falla Plaça Mongrell (2008), amb el lema “Escola de bruixes”, on els jocs infantils podien aplegar a ser experiments.

“Fent l’indi”, d’Alfredo Bayona (Falla Avinguda País Valencià de Cullera, 2006). Arxiu: JLF

“Receptes tradicionals valencianes”, d’Eric Martínez (Falla del Port de Cullera, 2009). Arxiu: JLF

RESULTAT DE L’ENQUESTA DE LES FALLES INFANTILS DE LA SECCIÓ SEGONA (Calia marcar una resposta)

RESULTAT DE L’ENQUESTA DE LES FALLES INFANTILS DE LA SECCIÓ PRIMERA (Calia marcar una resposta)

Falla

Vots

Falla

Vots

Avinguda País Valencià 2006 (Alfredo Bayona)

Port 2009 (Eric Martínez)

Avinguda País Valencià 2008 (Jonathan Lli)

El Canet 2004 (José Martínez)

Xúquer 2007 (David Enguix)

Plaça Mongrell 2008 (Arturo Benavent)

141

142

Per últim, mostrem els resultats de l’enquesta referida als monuments infantils de la Secció Especial. En el primer lloc, trobem el monument d’Arturo Benavent per a la Falla El Canet (2006), amb el lema “Àngels o dimonis?”, on es mostraven les peripècies d’uns i altres. En segon lloc, trobem el monument d’Eric Martínez per a la falla Sant Antoni de la Mar (2010), amb el lema “Passeig per un món fantàstic”, un cadafal ple de fades, follets i un gran unicorn. En tercer lloc, trobem el monument dels Germans López per a la falla del Port (1999) amb “Cullera al so de la música”, amb diferents escenes sobre aquest art.

Pel que respecta als monuments grans, a la Secció Segona trobem que el més votat ha sigut “Amor a primera pedra” d’Alfredo Bayona, per a la falla Avinguda País Valencià (2008), falla amb temàtica prehistòrica on s’explica que l’amor existeix des d’aquesta època. En segon lloc ha quedat el monument de Fede Alonso “Una de l’oest” per a la falla Xúquer (2007), amb escenes característiques de les pel·lícules de l’oest i, en tercer lloc, trobem el monument de la falla Rei en Jaume I (2010) de Juan Carlos Donet amb el lema “Cullera Medieval”, on s’adequa la temàtica medieval del cadafal a la situació política del nostre poble.

“Àngels o dimonis?”, d’Arturo Benavent (Falla El Canet de Cullera, 2006). Foto: Juan Gabriel Figueres

“Amor a primera pedra”, d’Alfredo Bayona (Falla Avinguda País Valencià de Cullera, 2006). Arxiu: JLF

RESULTAT DE L’ENQUESTA DE LES FALLES INFANTILS DE LA SECCIÓ ESPECIAL (Calia marcar tres respostes)

RESULTAT DE L’ENQUESTA DE LES FALLES GRANS DE LA SECCIÓ SEGONA (Calia marcar una resposta)

Falla

Vots

Falla

Vots

El Canet 2006 (Arturo Benavent)

Avinguda País Valencià 2008 (Alfredo Bayona)

Sant Antoni de la Mar 2010 (Eric Martínez)

Xúquer 2007 (Fede Alonso)

Port 1999 (Germans López)

Rei en Jaume 2010 (Juan Carlos Donet)

A la Secció Primera, trobem com a monument faller més votat el realitzat per José Lafarga per a la comissió de la Plaça Mongrell (2003), amb el lema “Anem a fer la mar”, on s’observa la vida quotidiana submergida en el fons marí. “Bruixeries”, del mateix artista faller, ocupa la segona plaça pel que fa a vots obtinguts. Aquest monument de la falla La Bega (2008) tractava sobre les bruixeries que s’estaven realitzant al nostre poble. La tercera falla més votada va ser “A l’última”, de Fede Alonso, per a la comissió del Canet (2005), el qual tractava les tendències de moda que es duien l’any que va ser plantada.

Finalment, a la Secció Especial, l’enquesta diu que el monument més votat i, per tant, el millor de la història, és el creat per José Lafarga per a la falla Raval de Sant Agustí (2004) amb “Històries medievals”, un cadafal interactiu que la gent va poder visitar i observar les crítiques relacionades amb l’actualitat de Cullera d’aquell any. La segon millor falla plantada és obra de Juan Carlos Donet per a la falla La Taüt (2003), amb el lema “ Xe xin pont”, una falla satírica que es preguntava com anava a ser el pont de la Bega què estava planificat en aquella època. Per últim, “Comptes i Llegendes” de Francisco Vizcaíno, ha sigut el tercer monument més votat. Aquest monument construït per a la falla El Canet (2006), criticava tots els P.A.I. planificats a la nostra ciutat.

“Anem a fer la mar”, de José Lafarga (Falla Plaça Mongrell de Cullera, 2004). Arxiu: JLF

“Històries medievals”, de José Lafarga (Falla Raval de Sant Agustí de Cullera, 2004). Arxiu: JLF i Regidoria de Museus

RESULTAT DE L’ENQUESTA DE LES FALLES GRANS DE LA SECCIÓ PRIMERA (Calia marcar una resposta)

RESULTAT DE L’ENQUESTA DE LES FALLES GRANS DE LA SECCIÓ ESPECIAL (Calia marcar tres respostes)

Falla

Vots

Falla

Vots

Plaça Mongrell 2003 (José Lafarga)

Raval de Sant Agustí 2004 (José Lafarga)

La Bega 2008 (José Lafarga)

La Taüt 2003 (Carlos Donet)

El Canet 2005 (Fede Alonso)

El Canet 2006 (Francisco Vizcaíno)

143

L’Olivero de Sueca Fred Galiana i Gallach D.N.I. 20768881-L

144 Avgda de la Mar s/n. Magatzem tel. 961 710 101

46410 SUECA (València)

Passatemps fallers

145

Passatemps fallers Uneix les persones amb els seus respectius càrrecs dins la Junta Directiva de la nostra comissió per a aquest exercici. Persona

Càrrec

1) Pablo Gomila

a) Secretària

2) Aida Miguel

b) President

3) Esther Mompó

c) Delegat de Festes

4) Carlos Bou

d) Vicepresident Primer

5) Sandra Marí

e) Delegat JLF

6) José Luis Renard

f ) Bibliotecària-Arxivera

7) David Prats

g) Delegada de Cultura

8) Jose Moreno

h) Delegat de Cultura

9) José Bou

i) Vicepresident 2on

10) Juan Gabriel Figueres

j) Vicesecretari

11) Llorenç Calatayud

k) Delegat de Llibret

12) Tatiana Agrás

l) Tresorer

13) Pablo Colom

m) Comptadora

14) Ramón Lechiguero

n) Delegat d’il·luminació

Quin faller, aficionat al futbol, a contar acudits, a cantar cançons i a fer actes impensables, s’amaga darrere d’aquesta foto?

Forma el nom de diversos membres de la comissió infantil per a l’exercici faller 2010/2011 i escriu-los a les línies posteriors. Nom

146

Primer Cognom Segon Cognom

1) Albert

A) Moltó

a) Cremades

2) Noemi

B) Lli

b) Moncho

3) Jonathan

C) Bertomeu

c) Blasco

4) Estela

D) Franco

d) Roldán

5) Laura

E) Lechiguero

e) González

6) Derek

F) Bou

f ) Lli

7) Amanda

G) González

g) Bou

8) Joan

H) Llopis

h) Adam

Què van aconseguir aquests xics? Completa les lletres.

___________________________________ ___________________________________ ___________________________________ ___________________________________ ___________________________________ ________________________________

_o_ _remi del _ _ _ _ io_ _ _ de f _ t _ _ _ _ _ _ _ inf_ _ _ _ _ - c_ _ _ t _ r _ _ n _ tzat _ _ _ la JLF.

Completa aquestes estrofes falleres referides als coets, de l’explicació del monument infantil.

Resol el següent qüestionari relacionat amb els premis atorgats i guanyats per la nostra falla l’exercici 2009-2010.

Els coets que són d’_______ mostren llums i molts colors, però cal tenir cautela per evitar certs ______; perquè una simple cremada és sempre mala passada.

1. El monument gran va aconseguir: a) El primer premi de la Secció Especial b) El quart premi de la Secció Segona c) El quart premi de la Secció Primera 2. Al monument infantil li van atorgar:

El conegut “________” també té un cert perill, perquè aquest no està mai quiet pareixent coet _______; és un coet molt veloç i amb un caràcter precoç. Els xiquets solen llançar el famós coet “_____” puix que tarda en explotar i a més té un bon accés; des de terra amb _________, en la seua execució. I per als més menudets estan les típiques “_____”, sonen com si foren ____ perquè estan coberts de pedres, solen ser coets ______; per als pares bon recurs.

Tria, dels elements de la llista, els que es troben a l’esbós del monument gran, que té com a lema “Una samba brasilera, ballarem tots a Cullera”.

a) El primer premi de la Seccio Primera b) El cinqué premi de la Secció Especial c) El cinqué premi de la Secció Primera 3. La nostra paella va obtenir: a) Un tercer premi b) Un primer premi c) Un primer premi de decoració 4. El llibret 2010 va ser premiat amb: a) Un segon premi a Cullera b) Un cinquanta-dosé premi a Conselleria c) Ambdues respostes són correctes 5. Quin faller ha guanyat el premi a la millor disfressa de la tradicional festa temàtica que celebrem al nostre cau? a) Pablo Gomila b) Pablo Colom c) José Bou 6. El premi a la millor disfressa del tren faller va ser per a: a) Aida i Jose b) Esther, Sandra i Mari Carmen c) Carlos i Llorenç

a) Un quiosc de platja b) Un jugador de futbol c) Un camperol d) Una copa del món e) Un mafiós f ) Una senyera g) Una flauta

7. Qui és la que quan parla no se l’escolta?

h) Una maleta

c) Mari Carmen

a) Chelo b) Rosario

147

Troba vuit dels actors secundaris els quals sense ells no podriem fer diverses activitats falleres:

7. Artista faller guanyador del primer premi l’any 2000 a Cullera. 8. Falla dominadora a la Secció Primera.

Gerent

Policia

Asseguradoa

Bomber

Perruquera

Pirotècnic

Tabaleter

Guia de Museu

Resol l’encreuat de la següent pàgina responent aquestes qüestions relacionades amb l’estudi “Quaranta anys de Junta Local Fallera a Cullera”. L’ordre de les lletres comença a partir de la fletxa. 1. Cognom de l’artista amb més primers premis a Cullera. 2. Cognom de l’artista amb més primers premis infantils a Cullera. 3. Cognom del primer President de la Junta Local Fallera de Cullera.

148

4. Sèptima falla creada a Cullera. 5. Germans artistes fallers de Gandia. 6. Primer artista faller en guanyar a Cullera tres anys consecutius.

9. Falla què es va estrenar l’any 2010. 10. Cognom del posseïdor de sis guardons d’enginy i gràcia. 11. Premi que jutja les escenes turístiques. 12. Falla que no ha guanyat cap màxim guardó amb un monument gran, però sí un del premi amagat en la qüestió 11. 13. Falla guanyadora del premi al Ninot Indultat en 1978. 14. Cognom de l’introductor del barroquisme als monuments infantils a Cullera. 15. Cognom de l’artista faller local amb més primers premis infantils al seu poble. 16. Artista faller guanyador del premi d’enginy i gràcia l’any 2006. 17. Falla guanyadora del campionat de truc l’any 2000. 18. Falla guanyadora del campionat de parxís l’any 2003. 19. Falla guanyadora del campionat de futbol sala l’any 1994. 20. Falla guanyadora del campionat de bàsquet masculí l’any 2010. 21. Falla guanyadora del campionat de pic i maneta l’any 2005. 22. Revista fallera publicada l’any 1991. 23. Joan Baptista Lli va ser l’impulsor del ... 24. A partir del 2004 se celebra el ... 25. L’any 2000 es va promoure el concurs de ...

SOLUCIONS:

Càrrecs: 1-d, 2-g, 3-f, 4-b, 5-a, 6-e, 7-c, 8-h, 9-i, 10-k, 11-j, 12-m, 13-n i 14-l. Formació de noms: 1-F-c, 2-E-b, 3-B-h, 4-G-g, 5-H-a, 6-C-d, 7-D-e, 8-A-f. Faller ocult: Vicent Santamaria. Què van aconseguir...? 2on premi del campionat de futbol sala infantil-cadet organitzat per la JLF. Explicació del monument infantil: estrela, temors, dimoniet, senzill, xinés, precaució, cebes, pets, segurs. Una samba brasilera, ballarem tots a Cullera conté: a, b, e, f i h. Qüestionari: 1c, 2c, 3a, 4c, 5b, 6a, 7a. Encreuat: 1 Lafarga, 2 Martí, 3 Romero, 4 Canet, 5 Colomina, 6 Bayona, 7 Llàcer, 8 Bega, 9 Bulevar, 10 Donet, 11 Interés Turístic, 12 Alboraia, 13 Masclet, 14 Aroca, 15 Simó, 16 Benavent, 17 Plaça Mongrell, 18 Rei en Jaume, 19 Raconet, 20 Port, 21 Xúquer, 22 Gat Faller, 23 Museu Faller, 24 Mig any faller i 25 Fotografia.

149

2↑ P 17↑ 12→

R A 10→

←7

N I 11↑

←15

←19

M 9→

B 16↑

M 23↑

20→

S A U

L L

F T N

Y 18↓ R

3→

R 5↓ C

13↓ M 4↓ C

1↓ L

8→

6↓ B

X 21↑

24↓ M

25↓ F 22↓ G

14↓ A

Alain Delgado i Costa Inmaculada Camarena i Montagud

Carrer del Vall, 15 46400 CULLERA Tel. 96 173 06 91 (València)

NEUMÁTICOS Y

150

ACCESORIOS C/ Sueca, 53 - 46400 CULLERA Tel./Fax: 96 172 36 57 Móvil: 616 031 850 - 616 031 860 E-mail: cullerneu@confortauto.com

La comissió de la falla El Canet agraeix públicament als comerços i empreses la seua col·laboració per a la realització del nostre llibret.

151

Epíleg leta ació rep t, public re ib ll e la ostr donat a ició del n t açò ha o uesta ed T q i. ’a c d fi fi ri tingut a la i sac que han ll, esforç a arribem s e a in n b g e o à tr rs p e , t sp lusió resen ballat en m que, le esos d’il• Amb la p hem tre ls espere t nou m e a u a u q q it s s ls o e e n ip d ers les perso on hem guts fall manera, d’il•lusió e contin ta d s s e n u q le p ’a d i, ests fulls tzada. n gaudit llum aqu ina reali os, hage e -l f ir la g e e ll d ent als etes itat de públicam és satisf m ix l’oportun e m ra re g ti a t sen nt, del llibre ibret ens importa delegació aquest ll rt molt a la p , s a n ie u n és em es lí t, ja que ns esforc tes últim uix que e nt aques uest llibre p a q ç a u n la n ja c e it r oblidar rtació facto També, m eua apo st és un s podem s e n u e q la A o . rs n a o I a. òmic orad stra fein les seues sió econ s col•lab mb la no de reces que amb a comerço s r p ja a , fi m n ió te o c ts ac lor bora en aques t tornen ar el mil ua col•la sobretot y següen er realitz tat la se n d s a o l’ p re í p è u ix n q a a ti èh any per ir lluitan allers, qu any rere l de segu dels no f ta i r , e p rs e n ll e ntiv dels fa ens ince tampoc ua ajuda e s a la b i am nt que sig opinions , desitja ió c a c li b a pu ssible. que tot h aquesta llibret po i final a ignificarà s t n è u u p rq e m p ar pose s d’oblid hem dit en difícil t el que u to ig s b s m e ll a falles. tes fa Doncs, esta, les ue aques f q a m tr s re o e sp ez la n e gust. E Hernánd audit de del vostr igueres i aurem g F h l e ts ri b to a e er 2011 Juan G lt bé i qu ibret fall ll e eixit mo d t a Deleg

152

. de Cullera ntament ju A . .I M M.I. fia 8-1996). adición. Bibliogra llera (192 ego y tr es de Cu ju ll s: fa s le ti le s infan tòria de 01). Falla l foc. His O, H. (20 festa de N a A L R R ). E 6 S 9 9 i MIR I i LLI, J. (1 BRÓS, M. CASTELLÓ HÍS I AM C N A S ; I LLI, J. CASTELLÓ ia) A (Valènc alència. ent de V CULLER 0 0 4 6 4 Ajuntam B

ga, 15

C/ La Be

CULLERA-FAR PL. DOCTOR FLEMING,1 46408 CULLERA. La Caixa vos desitja unes bones falles!

RESTAURANT BAR PESCADORS

Menú Diari Esmorzars populars Peix de la llotja de Cullera

Luís 649 11 25 37

Avgda. del Port, 9 - 46400 CULLERA - València