LA COLOMETA LA REVISTA DE L’ESCOLA MERCÈ RODOREDA
ada
ny a t s a C
Festes Entrevistes Opinions Passatemps Jocs Florals Notícies
Concert de Nadal
Carnaval
S ! E N O B NCES VACA rals o l F s Joc
“Vola, vola Colometa...”
DENVI
P
Sant Jordi Número 2 CURS 09-10
SUMARI
30
24
5
36
33
SUMARI REDACCIÓ: Mestres AMPA Alumnes: Classe Tigres i Elefants Classe Girafa i Lleons Classe Lleopards i Serps Classe Esquirols i Orenetes Classe Serps i Conills Classe Àguiles i Lloros Classe Tucans i Pica-soques 2 Pops i Estrelles de mar Classe Classe Dofins i Cavallets de mar
2 Editorial 3 Anem de festa 9 Racó de ciències 10 Racó literari 17 Coses nostres 29 Entrevista 30 Passatemps
32 Projectes 33 La recepta 34 Puzzles 35 Tira còmica 36 AMPA 39 Què opines de...
escolaJOAN mercè FUSTER rodoreda | NÚM.| núm. 37 | CURS 2 | curs 2008-09 2009-2010
EDITORIAL EDICIÓ I MAQUETACIÓ: Eva Mendoza Carme Mata Vanessa Fuentes David Massoni
Escola Mercè Rodoreda c/ Vesuvi, 35 08016 Barcelona Tel.: 93 353 82 17 Fax.: 93 35410 65 a8039471@xtec.cat http://www.xtec.cat/ceiprodoreda
opinions a: a8039471@gmail.com
Els articles publicats reflecteixen l’opinió dels autors. Els escrits que no van signats són responsabilitat de l’equip de redacció de la revista.
S’acaba un altre curs
L
a comparació pot ser que cada curs és com un llibre carregat d’històries: cada alumne amb la seva, cada aula amb els i les mestres, el conjunt d’escola, els pares... tot conforma un microambient d’història interminable. I ara ja estem a final de juny a punt a punt de tancar el darrer capítol, les últimes pàgines, observar si s’han acomplert els objectius proposats. Tots i totes amb ganes de tancar un període que ha estat molt i molt intens. Hi ha cursos que són més passables. Aquest ha estat una mica carregat, però això ens ensenya, educa a grans i petits i ens dóna visió per enfocar el que vindrà. Ara ja ve la calor; ja tornem a ser a l’estiu i s’acaba un altre curs. Tenim la impressió que tots anem una mica massa accelerats i que acumulem molta tensió i molt cansament. Realment ens calen com mai les vacances!
Però més enllà de tot el que ha succeït, de ben segur que per a qualsevol mestre allò que ha estat més significatiu aquest curs que s’acaba ha estat la xarxa de relacions personals que ha establert amb l’alumnat, amb els seus nens i nenes. Pensem que l’escola, com a comunitat on es viu i es conviu, és un espai que en ell mateix és educador. Com a integrants d’aquesta comunitat, els nens i nenes contrasten interessos, punts de vista, prenen decisions, s’il·lusionen, hi són feliços, hi pateixen. No fan un assaig, és la vida mateixa, l’escola és una part molt important del seu temps vital. És, per sobre de tot, des d’aquesa perspectiva i en aquest context, que tot és molt gratificant, però comporta molts neguits... Per això les vacances resulten d’allò més necessàries per a tots. Cal mirar endavant i agafar forces per les expectatives que ens obrirà el nou curs. Bones i vacances!!!
molt
merescudes
Car me Hor talà Directora
ANEM DE FESTA
CARNAVAL A
consignes. Un dia havíem de venir amb el cabell pintat, un altre dia d’esportistes i l’últim dia amb una sabata de cada color. Els de 6è passàvem per les classes per mirar si tothom havia fet cas del que s’havia ordenat i, si no era així, els pintàvem el nas amb una cera de color vermell. També vam ser els encarregats de fer soroll durant la rua, que va sortir el divendres a la tarda, i per això vam haver d’assajar a les hores del pati amb la Vanessa, la gran timbalera, que ens va ensenyar a tocar el timbal amb la gràcia que aquest dia cal. I per acabar la festa, el dissabte a la nit hi va haver una festa de disfresses al pati de l’escola. Els nostres pares van preparar un servei de bar, la música, els premis del concurs que hi va haver per a tothom que volgués aprofitar aquest espai de disbauxa i alegria. I així va ser que ens ho vam passar molt bé. Kevin B., Samuel B. i Iván V. 6è A i B
3
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
quest any, com que fem 6è, vam ser els encarregats d’organitzar la festa de Carnaval per a tota l’escola i, ja sabeu: “A Carnaval tot s’hi val”. El tema del que es disfressava l’escola era “les grans civilitzacions del món”, i nosaltres, per fer el pregó, ens vam disfressar de xinesos, víkings, venecians, indis, grecs i africans. Anàvem llegint el pregó i anàvem ballant una dansa típica de la civilització que representàvem. Ens ho vam passar molt bé i vam riure d’allò més. En el pregó vam dir coses dels mestres, dels monitors i també dels mestres de pràctiques, que estaven amb nosaltres en aquells moments. Vam riure molt i després vam ballar tots junts unes danses que ens havien ensenyat les mestres de música i que eren molt “guais”. Al pregó vam informar del que havia ordenat el rei Carnestoltes, rei dels poca-soltes, pel que fa a les
ANEM DE FESTA
JOCS FLORALS ’10
E
nguany hem organitzat els nostres particulars Jocs Florals. Hem concursat presentant textos literaris i també treballs plàstics. A les classes hem treballat de valent i ens hem esforçat molt. Hem presentat els treballs i un jurat ha valorat les nostres feines. Hi han hagut tres jurats, un per al Cicle Inicial, un per al Cicle Mitjà i un per al Cicle Superior. Cadascun d’aquests jurats estava format per un pare o mare, un mestre, un exalumne i un alumne del centre. Aquí els veieu reunits.
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
4
a b d c f e
El dia 22 d’abril vam anar al Casal dels Avis per saber qui eren els guanyadors i guanyadores, llegir els textos i ensenyar els nostres dibuixos. Allà vam rebre una rosa natural, com és costum en aquest concurs, i un diploma de record de mans de tres escriptors ben famosos: William Shakespeare, Miguel de Cervantes i Josep Pla. Tothom va tenir el seu diploma de participació. També vam poder gaudir de diferents actuacions musicals, així com d’una ballada de sardanes, un ball de bastons i una construcció de torres humanes. Vam cantar la cançó “Qualsevol nit pot sortir el sol” de Jaume Sisa, a l’entrada, i per sortir “El meu país és tan petit” de Lluís Llach. Ens ho vam passar molt bé tots plegats.
La comissió dels Jocs Florals 2010
SANT JORDI
ANEM DE FESTA
D
urant aquest mes d’abril, i amb motiu de la festivitat de Sant Jordi, han vingut a l’escola quatre escriptores i han realitzat una activitat diferent per a cada cicle. A Educació Infantil hem comptat amb la Mercè Rubí ,que ens ha explicat diferents “ Contes màgics” . Al cicle Inicial ha vingut la Mariona Trench i ens ha fet l’activitat “Quins uns , els gegants” Al cicle Mitjà hem gaudit d’una activitat en la que la Margarida Casacuberta ens ha explicat quin és el procés de fer un llibre, hem treballat la història d’en Plometes, un indi americà i, finalment, fins i tot ens ha ensenyat a fer un penjoll indi. Va ser molt guai! El Cicle Superior ha comptat amb la presència de la Carme Rovira, poetessa, que amb la seva poesia i la seva simpatia ens ha fet passar un bon dia.
es class s e l e m d nens s ja sabe s l e i amb nes nete es ne ls i Ore at contes cs, nt iro dra Esqu hem inve com ofins... i s d re ge escriu personat gegants, ures i , s e s e x v nt molt , brui moltes a feliços i s e s e princ assaven eren què r p e p e é qu els ven b res i s. acaba en anisso nt dels pa ica de v dava na m menja sat u bé. llegit s a m p e olt Els h nys i hem fet m çons i ens m a e p h m an ho co ntat c però a c s i v r m ne he les te a . cabar Per a laudit molt lat el con p ga han a s hem re é r Desp famílies. a! bonic es nostr esta més s 1r f nete e r Quina o ls i quiro s e se Clas
Hem
L
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
tes n o c t i escr
5
ANEM DE FESTA
emes o p e d mes Lectura er poe git f a s rè lle
ap m y hem ant Jordi, he n a t s que aS que er a. onya i, com ostre poem a verg ys, lt o m n l n m cú e sentíe blic (compa ió , cadas m e í lleg lt pú emoc Mentre hi havia mo mbé molta ta perquè , familia...) i s s nostre ls e mestre . . sortien molt bonics talla i nervis n n e a r p ió c i ie na emes a aten on lt o o p En u m ls ròf s de amb un mic olt dibuixo escoltava b m a lic em tia m El púb molt. Llegí s i se sen t e San ia ton aplaud ia molts bo r la cançó d n ta que te al vam can lt n fi fet mo m e í bé. Al v a h ant ue ho molt import q ir Jordi. d lic va ixò és El púb nosaltres a orçat molt. er esf bé i p havem s n e n perquè nills 2 o C i r ps es Se Class
A
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
6
E
Venda d e llibres ls nens
i seva ta nenes de 6è, s segu ca r al viatg e de fin ecaptadora d int amb la e al de c cop mé urs, va diners per s, para n d muntar d’objec etes pe ,u te rv de cap s, però sobre endre tota m n tot, i no ena manera p , llibres i roses van muntar p odia faltar aradete tant a com a s l’ l’edific d’infan edifici de prim de til. ària Va ser t roses c ot un èxit d e vend om de es llibres, l’any v inent to i de be , tant de n r n alumne segur q arem a s u v la seny de 6è darrere eure els nos e tres era. un mos trador a mb
ANEM DE FESTA
s de és petit lls m ls e treba ordi Sant J ant diferents e d a r n e llibre a a a setm am estar prep oses i punts d ho a v ,r sl’escola ontes, còmics emportar-no r c e : p s i re pels pa na exposició rda u di. ada ta r c r o i e J f t r le n e ic a p c ns S rans e ts inter dia de g a l it e ls iv a t e s c ca de ra ent: vem fe e difer n vídeo També ocava una d vam veure u uments. t s, str ens en ntes als petit i vam tocar in o i c d r n ri llegie Sant Jo Parvula l nda de e e d g e s ll e la La str ertit!!! tres me ges de Que div uè? Les nos els personat tació de q n resen I sabeu ansformar e na rep u r r t e f n s es va s van s i nene a i en n d e n n e g ls e Lle ibres i t Jordi de San radetes de ll ia d teatre. l e més, es pa rar. A més a n muntar un anar a comp va vam s de 6è res en lt a s ver mé o a n h i s a e v s i ro cara h a explicar uns ent en ir ü n g e e v s ns va mana La set Mercè Rubí e moltíssim!!! la radar til coses, van ag s n e ó Infan i i c s a e t c n u co Ed
L
7
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
ANEM DE FESTA
DE SANT PONÇ A SANT FRANCESC, LA SÍNDRIA ÉS EL MÉS FRESC
S
ant Ponç és una de les fires més antigues que se celebren a Catalunya. Cada primavera ens aporta herbes medicinals, remeis casolans i productes artesanals. Al voltant de l’11 de maig els pobles i ciutats s’omplen de parades per mostrar els millors productes de la terra.
de melmelada, mel i mató i broquetes de fruites amb xocolata.
Un any més a l’escola els més petits hem gaudit d’aquesta tradició. Al matí ens hem arremangat i hem fet de cuiners elaborant batuts de maduixa, torrades
Mmmm!!! Quin dia més dolç!
I a la tarda, tots plegats hem degustat els nostres productes i hem convidat als familiars a fer un petit tastet.
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
8
Sant Ponç
Mestres d’Infantil
RACÓ DE CIÈNCIES
RIS A R R E T TENIM CLASSE A LA ris im terra
n de 3r te s e n m lu ls i les a e. ina, la far e ss la c e d d a la ts , cucs caraba s s e in t r a Tenim saltam tanes, n a g una r a . s agols.. rvar durant r a c , artí a r ter d’obse na i el saltam s s é r a p te t Des sargan tots, aques la a n a setm ntre fer, e m a v ions: deducc
E
VIDA ANIMAL SALTAMARTÍ
SARGANTANA
No té ossos És un invertebrat És un insecte No té cua Té dues ales Té dues antenes Té sis potes Té dos ulls vermells Salta amb les potes del darrere Les potes són llargues Necessita humitat Menja fulles i pastanagues Respira Necessita beure aigua Es camufla amb el color marró terra del seu cos Posa ous
Té ossos És un vertebrat És un rèptil Té cua No té ales No té antenes Té quatre potes Té dos ulls S’arrossega Les potes són curtes Necessita ambient sec Menja insectes Respira Necessita beure aigua Es camufla amb el color marró terra del seu cos Posa ous
9
HEM ANAT A L’HORT
Àgueda Velarde i Lucía Touriño 3r B Lloros
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
E
l dia 10 de març, els nens i les nenes de tercer vam anar a l’hort pel matí a arrencar males herbes. Amb el rasclet vam recollir les fulles i les plantes del terra, i amb l’aixada vam fer forats. Vam trobar cucs de terra, caragols i centpeus i ens els vam endur a la classe per posar-los en un terrari i mirar-los. A la tarda, a l’hort, vam plantar tomaqueres i una altra cosa que no sabíem què era. La Teresa va fer un petit vídeo i moltes fotos. Ens ho vam passar molt bé!
RACÓ LITERARI
Els treballs premiats dels Jocs Florals 1r A EL GEGANT Una vegada hi havia un gegant que vivia en un bosc amb la seva mare. Un dia el gegant va anar al poble i es va trobar uns nens. Aquests nens es van espantar i el gegant es posà trist. Els nens li van dir “ho sentim”, molt disgustats. El gegant va dir “que us heu espantat?”. “Sí, perquè mai hem vist un gegant”. El conte contat, ja està acabat i per la xemeneia es puja al terrat.
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
10
Pseudònim: Anelim Autor/a: Milena Rivera
EL GAT AMB PILOTA
Va passar una estona i van veure que plorant no solucionaven res i es van posar a volar i volar fins trobar la seva casa. Van ser tan feliços que van menjar polenta i pastissos. Pseudònim: Rana Autor/a: Ana Rubio
LA FADA Hi havia una vegada una fada que menjava molt poc i vivia al bosc amb les seves amigues. Un dia van anar a buscar menjar per la fada Florita, la seva amiga. Van trobar mel. Van anar a la casa de Florita i la hi van regalar. Florita va menjar molt i per agrair el regal les va invitar a una festa sorpresa. Van menjar molta quantitat i, sobretot, van jugar i riure.
Fa molts i molts anys hi havia un gat que vivia a la selva amb altres animals. El gat agafava una pilota amb la seva pota però se li va caure. La buscava i no la trobava perquè un lladre se li havia emportat. El gat va trobar la casa del lladre que estava dormint, llavors va entrar i va recuperar la pilota. I catacric, catacrac, el conte s’ha acabat.
Pseudònim: Naticris Autor/a: Cristina Garvidia
Pseudònim: Geroj Autor/a: Jorge Herrera
Hi havia una vegada un Arc de Sant Martí. Un dia, després d’una bona pluja, l’Arc de Sant Martí havia d’il·luminar els seus colors. No podia, perquè no li quedava munició. Havia de trobar coses que tinguessin els mateixos colors de l’Arc de Sant Martí. Al moment va pensar: però als núvols no hi ha colors! I va posar-se a pensar i va pensar durant hores i hores, però res. Al moment va apropar-se una fada i li va dir: -Hola, sóc la fada dels colors i jo sé d’un lloc on hi ha molts colors. La fada, amb l’Arc de Sant Martí van agafar els colors del camí dels colors i va poder il.luminar. I conte contat, aquest conte s’ha acabat.
1r B LA PAPALLONA Hi havia una vegada una papallona que vivia al bosc. Era molt petita, negra i taronja. Era una mica treballadora i menjava molt poquet. Vivia en una cova molt gran amb la seva mare i el seu pare. Un dia es va trobar una amiga que li va dir. -Anem a jugar al parc. -Sí, sí, anem, amiga meva. I així, jugant, es van perdre i totes dues es van posar a plorar.
2n A L’ARC DE SANT MARTÍ
Pseudònim: Nicol Cristov Autor/a: Gilian Murillo Accèssit Jocs Florals de Nou Barris
RACÓ LITERARI LA ZEBRA AMB RATLLES DE COLORS Hi havia una vegada una zebra de molts colors, tenia els colors de l’Arc de Sant Martí. Un dia es va trobar una altra zebra que es deia Zimba. Sempre sortien juntes a collir flors i es van fer amigues. Van preparar una festa i s’ho van passar molt bé: van posar música, globus de colors i van fer entrepans. Un dia d’hivern, passejaven dues noies i en veure les zebres van decidir fer dues mantes per elles. I les dues zebres van marxar molt contentes cap a les seves cases. I conte contat ja s’ha acabat. Pseudònim: Iris Autor/a: Laia Giannoni
2n B LA PRINCESA TÉ MALA SORT
Pseudònim: Sandra Andrea Autor/a: Josselin Gómez
EL LINX El linx tenia mala sort, es deia Fèlix i estava en perill d’extinció. Quan es feia mal la gent del centre de recuperació el curava. Hi havia un camaleó que era amic d’ell i també hi havia una cabra i una àguila que estaven en gàbies.
Pseudònim: Ozz Set Autor/a: Júlio Tarraga
3r A 11
LA SELVA PERDUDA Hi havia una vegada dues nenes que anaven a l’escola i feien una excursió a Àfrica. Però l’excursió valia 60€ i no la van poder pagar. Llavors van perseguir a l’autocar, però no sé què va passar que es van despistar i van acabar en una selva. La meva germana Brenda va anar a buscar menjar i jo branquetes per fer foc; vam passar una nit sencera a la selva. Quan ens vam despertar, no teníem cotxe, vam caminar i caminar i ens vam trobar amb una tribu africana que ens va acceptar com ells acceptaven els altres. Ens van ensenyar unes danses africanes (s’escolta la música), eram sam sam, eram sam sam, culi culi culi culi culi eram sam sam. Aramis, Aramis... Vam quedar esgotades, però eren molt divertides. Al dematí s’escoltava plorar (gua, gua). Era un nadó acabat de néixer, era molt bonic (no són lletjos com alguna persona diu), però tampoc dic que ells siguin lletjos. Després, a la tarda, van fer ceràmica i feien unes coses... Eren artistes, per això deuríem d’insultar quan vénen a Barcelona, perquè ens podrien ensenyar els seus costums i nosaltres els nostres. Això era el que pensàvem la meva germana Brenda i jo. Ens en vam anar a dormir (zzz). Al dematí vam jugar als jocs. Són molt divertits, vam repassar les danses, vam embolicar les figures que vam fer i encara més coses, ens van deixar un elefenant per tornar a casa i ens va guiar un africà. Quan vam arribar a l’escola vam ensenyar a tots els balls, les figures, els jocs... I als nostres pares també. Passant el temps, tots ens respectàvem, vam tenir sort i ens va tocar la loteria. Segueix a la pàgina següent...
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
Hi havia una vegada una princesa que es deia Rosa. Vivia en un bosc i dormia al terra perquè no tenia diners. Un dia es va trobar una moneda que no era una moneda qualsevol, era una moneda amb poders. Ella no sabia que tenia poders i un dia va dir “vull dormir en un llit”, i es va despertar en un llit i ella no sabia què passava. I va dir “vull tenir un vestit”, i es va adonar que era una moneda que tenia poders. I va dir a tota la gent que hi havia una moneda que tenia poders i ningú li va fer cas. Un nen que passava per allà va demanar que si era veritat i podia demanar el favor de ser ric i no pobre. La Rosa li va regalar la moneda però abans va demanar el desig de ser princesa amb bona sort. I va trobar un príncep, es va casar i va tenir una filla.
En una casa que hi havia tanques elèctriques, hi havia una persona arreglant la tanca perquè havia caigut un cable damunt del linx i el camaleó el volia salvar. El camaleó l’havia agafat de la cua i s’havien enrampat tots dos i varen anar a l’infermeria perquè els curessin. La nena que curava els animals els va dir “ha arribat un linx, si us lleveu ja podeu ser parella” i varen tenir un cadell i el linx va agafar el seu fill que era molt bonic. I conte contat ja s’ha acabat.
RACÓ LITERARI Havíem d’anar de colònies a Can Vilalta i valia 80€. A l’autocar vam jugar a jocs com: veo, veo... PatoDonald... També vam cantar cançons i quan vam arribar a Can Vilalta vam dir “Oh, que bonic és tot!”. Vam trobar camps de futbol, bàsquet, vaques... Ja sabíem què era tenir una vida de camp. Quan vam arribar a l’escola els vaig dir al meu pare i a la meva mare el que era tenir una vida de camp. Vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquesta història s’ha fos. Pseudònim: Cucu Autor/a: Nerea González
demanar un desig i va allargar la mà i es va veure a sobre d’un barret de cotó fluix. Va baixar i quina sorpresa, era la lluna. La Laura la va saludar. La lluna li va explicar que s’havia enamorat del sol. La Laura la va felicitar. Més tard la Lluna i la Laura van parlar molt. Després van jugar amb els estels i van parlar amb el sol. Al final, la lluna li va dir que havia de marxar, perquè el sol estava a punt de sortir. La Laura es va acomiadar. Ja era de dia i la Laura li va explicar als seus amics el que li havia passat i ells li van contestar: -No creiem la teva història. La seva amiga sí que la va creure i la Laura es va quedar contenta. Des d’aquell dia la Laura i la Lluna van ser les millors amigues del món. Pseudònim: La flor màgica Autor/a: Lucía Touriño
EL REI I LA PRINCESA
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
12
Hi havia una vegada una princesa molt i molt bonica. Un dia el rei va anar al país dels pobres i va demanar que li donessin menjar. Els pobres van dir que no i el rei es va enfadar tant que va dir als soldats que recollissin tot el menjar, fins a deixar tots els pobres sense cap menjar. Tots els pobres es van posar a plorar i el rei va riure molt. La princesa estava esperant hores i hores a que arribés el rei i quan el rei va arribar amb els seus soldats i tot el menjar recollit, la princesa va demanar d’on havien sortit tots aquells aliments. El pare li va explicar què havia fet i la princesa va recollir una altra vegada el menjar i el va portar al país dels pobres i els va trobar molt enfadats. Ella els va donar tot el que portava i els pobres es van posar molt contents i la van convidar a menjar amb ells. I així van acabar molt feliços i van menjar anissos. Pseudònim: ——— Autor/a: Cintia
3r B LA MEVA AMIGA LLUNA Hi havia una vegada, en un poble molt llunyà, una nena que es deia Laura a qui li agradava molt mirar la lluna i pensava: -Si ens poguéssim conèixer seríem molt bones amigues. Una nit freda la Laura, pensant en la lluna, va
LES NOTES MUSICALS Hi havia una vegada un senyor que tenia una banda musical i els instruments eren màgics. Quan tocaven, les notes se n’anaven ballant. Un dia, una nena que es deia Aitana va seguir les notes. Va arribar a un lloc preciós on tot era diferent: les maduixes eren liles, les flors de ratlles, els arbres blaus i el sol rosa. La nena es va girar i va veure un lloc gran. Va entrar i es va quedar bocabadada. Va veure un bar de notes musicals i va dir: -Que estrany que m’ha pres el pèl! Després d’una clau de sol li va dir. -Què fas aquí? Com et dius? -Jo Aitana, i tu? -Clau de sol. -Clau de sol, estic buscant unes notes musicals que tenen aquest so: tata,tata,tariri ririri ra. -Sí, les he vist, han marxat cap a la muntanya de Rap. -Gràcies, moltes gràcies. L’Aitana va anar a la muntanya del Rap per veure les notes i els va dir: -Per què marxeu? -Perquè no ens agrada el nostre so i ho volem canviar. -Jo tinc una idea! -Per què no li dic al compositor que canviï el so i la lletra? -Gràcies, moltes gràcies, ets la millor!
RACÓ LITERARI Van tornar cap a la ciutat i li van dir al compositor, i ell va fer la música més alegre del món. I conte, contat, aquest conte s’ha acabat! Pseudònim: Un món ple de pau Autor/a: Àgueda Velarde
4rt A LA NOIA I L’AMOR
Pseudònim: Pia Autor/a: Rosa Manrique
LA GATETA PETITA Hi havia una vegada, a la primavera, una petita gateta que es va escapar de casa seva, en una urbanització a prop de Piera. Va anar passejant fins que la veu d’un gos la va espantar i d’un salt va pujar a l’arbre. Cridava i cridava, però la seva veueta no se sentia gaire. Fins que en Paco la va salvar, i en Paco va espantar el gos. Llavors la gateta i en Paco es van casar i van tenir fills i, de sobte, quan la gateta es va aixecar, en Paco estava mort. -Oh no, va dir la gateta. -Els meus fills no ho han de saber.
Pseudònim:Mario Autor/a: Joel Torres
4rt B UN SECRET ÍNTIM
13
Hi havia una vegada un noi que es deia Maick i era un viatger. Un dia li va dir a un amic el seu secret i el seu amic, que era una mica xivato i li va dir a l’enemic del Maick que vivia a Paníac. En Maick sentia un buit on es mantenia el secret i va anar a Paniac per recuperar-lo. Va anar-hi amb avió i es va adormir. Estava somniant i el somni li va dir: “Vés al bosc i trobaràs un mapa”. Va anar al bosc, però l’enemic es va avançar i va agafar el mapa. Aleshores en Maick es va perdre en aquell bosc feréstec. Va caminar, caminar i caminar i al final, va trobar una caseta de fusta. Va picar i va dir en Maick: -Què hi ha algú? -Qui és ? –va preguntar una veueta molt fina. En Maick va dir: -Sóc un pobre viatger que m’he perdut al mig del bosc. La noia el va deixar entrar i li va dir: -Jo tinc el mapa. I en Maick va dir: -Gràcies
Segueix a la pàgina següent...
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
Hi havia una vegada una noia a qui li agradava l’amor, però mai el trobava. Llavors va sentir dir al seu germà que a la muntanya hi havia un arbre que li donaria el que ell volgués. -Pare, vull anar a la muntanya a trobar el meu amor. -Però filla, la muntanya està plena de trampes i et pots fer molt i molt mal. -Però pare, si no hi vaig, mai no trobaré el meu amor. -D’acord filla, però si no tornes en vuit dies enviaré algú que et vagi a buscar. -D’acord pare. -Adéu filla. -Adéu pare. Llavors la filla estava tan sola i tan espantada que va dormir al terra, però va trobar un noi a qui li va fer pena i la va ajudar. Llavors va notar que s’havia enamorat i així, amb el seu amor, va poder tornar al poble al costat del seu pare.
-Què passa?-van dir els fills. -Res, va dir la mare. Llavors la gateta va anar a la policia, i la mare va dir: -Han matat el meu marit. -Investigarem qui ha estat, però de moment quedi’s tranquil·la. Llavors, quan la gateta estava adormida , va aparèixer en Paco i li va dir: -Cuida bé dels nens, si us plau. Adéu -Adéu -va dir la gateta. I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!
RACÓ LITERARI I se’n va anar. Va haver de travessar molts obstacles naturals. Va haver de pujar muntanyes molt altes... Al final va arribar al palau del seu enemic i va entrar. El seu enemic era un savi boig, ple d’arrugues. El savi el va exposar a un gran perill. La noia que li va donar el mapa, li va donar un consell. En Maick li va fer cas i es va escapar. En Maick i la noia van tornar a la caseta, però...van aparèixer éssers fantàstics. Eren els amics del savi boig. Van lluitar. La noia tenia un làser. Li va disparar al savi i de sobte, van desaparèixer tots els dolents. En Maick va anar a l’avió. Quan va arribar, va veure una vista preciosa i es va preguntar: -I ara qui serà el meu enemic? Bé, m’és igual! He tornat amb el que volia: el meu secret. Pseudònim: Blaueta Verda Tarongeta Autor/a: Paula Falo
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
14
5è A SANT JORDI Sant Jordi és un guerrer. Un bon cavaller. Dolç i bondadós. Més que una rosa meravellosa. Del drac que va matar una rosa va brotar. I li va regalar a la princeseta que era molt boniqueta. El poble es va alegrar perquè al final es van casar. La princeseta es va enlluernar perquè Sant Jordi al drac va matar. Pseudònim: Seira Autor/a: Mireia Singla
APRENENT DE BRUIXA La Mendria no sap conjurar gaire bé: -Ull de granota, cucs i cua de dragó -suposant que la poció hauria de sortir verda. Però li va sortir blava i lila. -Uf!!! Una altra vegada em posaran un insuficient, i ja en tinc vuit d’insufis! Això no pot quedar així perquè cada vegada que torno a casa em castiguen. Serà la vareta o alguna cosa que no funciona bé!!! Llavors, la Mendria va anar al mag més savi de la ciutat i li va dir: -Escolti, trec molt males notes com per exemple 3, 2, 5 o fins i tot un 0 com un donut i això no m’agrada gens. Per exemple, quan vaig a fer volar l’escombra caic i quan he de fer pocions mai em surt una de bé. Això no m’agrada gens ni mica -va dir tota enfurrunyada. El savi mag li va dir a la Mendria: -Concentra’t, filla, concentra’t. -Què? De què em serveix això a mi? Bé, ho hauré de complir. Llavors la Mendria li va fer cas. Seguint les instuccions del mag ho va aconseguir. Treia 10, 9 o 8. Quan arribava a casa no la castigaven i podia anar a jugar, i, quan va seure a descansar, va pensar: “El savi mag tenia tota la raó”. Fi. Pseudònim: Spinkie Autor/a: Rita Salvador
LA FANTASIA Al món de la fantasia has de tenir molta imaginació. Per estar tot el dia amb molta il•lusió. És on estan totes les fades i princeses encantades, que algunes estan enfadades perquè no estan ben pentinades! També hi ha dracs i bruixes que acostumen a ser els dolents. No sé per què però mengen maduixes i se’ls foraden les dents. Tot això és estrany, però divertit i si tu estàs tan trist, vine aquí, fes-te primer petit per no estar tan avorrit Pseudònim: Paula Autor/a: Laia Benavides
RACÓ LITERARI
5è B
6è A
RAIG DE SOL
KIRA
Raigs de sol que surten de l’alba, i es reflexen al mar, desprenent una brillantor profunda com si t’estés mirant.
A la Xina volia anar, Però no em van deixar, I quan vaig arribar, Un xinès em va saludar.
Els teus ulls són com dos sols, que es ponen a cop de teló, i que donen la vida a un planeta que podria ser jo. Són raigs que quan es fa de dia, penetren dins la foscor, i la teva mirada m’arriba, fins al fons del cor.
Portava un barret de palla, I un jersei amb una ratlla. Em va ensenyar l’any nou xinès I portava un gos pequinès. Pseudònim:Seva Autor/a: Alba Martínez
Pseudònim: Meló Autor/a: Nacho Pomares EL VAGABUND RIC L’AMOR
Les persones majors surten al parc i es donen petons fins al març pobre gent no estimada surten de casa amb la cara tota mullada. De les llàgrimes que cauen per la cara del senyor manca gran estimació si l’amor arriba aviat un somriure veuran reflexat. Pseudònim: Bruno Autor/a: Bryan Honores
Hi havia una vegada un vagabund que vivia en un carrer molt pobre, amb gent pobra i amb unes condicions inadequades. I aquest pobre tenia la seva pròpia companya i també tenia la seva pròpia família. Tenia un barri molt vell i desagradable. Llavors, el vagabund va estalviar uns quinze euros. Va anar a un quiosc i es va comprar un bitllet de loteria. El dia del sorteig, va mirar el número i es va desmaiar. -Sóc ric! Sóc moooolt ric! Va veure la xifra que hi posava i llavors... Bitllet de loteria - guanya 15.000.000 €. Es va comprar una casa gegant, on podien viure fins a dues-centes persones; es va comprar un Roll Royce molt car i es va convertir en l’home més ric i poderós del món. El vagabund ric només comprava coses cares fins que es va aixecar i va veure una cosa estranya: A la loteria, en realitat, havia perdut. Era una estranya sensació i el vagabund va estar trist. I va aprendre que per ser ric no s’ha de comprar la loteria, sinó que s’ha de treballar molt i dur i així s’acaba a quest conte. I conte contat, aquest conte s’ha acabat. Pseudònim: Angelo Ripertto Valero Autor/a: Igor Sukhodolov
Segueix a la pàgina següent...
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
L’amor és una cosa molt estimada. Tota la gent s’estima continuament.
15
RACÓ LITERARI
6è B LA MEVA MASCOTA La meva gateta era molt bufona i jugava amb ella molta estona. Fins que un dia se’n va anar per sempre i ara quan penso en ella tinc un record tendre. I ara no sé on estaràs però segur que tu encara m’estimaràs Primer jugava i després descansava. Però ara no puc jugar perquè tu te n’has anat. Tinc la teva foto, però no és el mateix si tu estàs aquí, Tot funciona bé. T’estimo Charlina.
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
16
Pseudònim: Charlina Autor/a: Thalia Alastruey Buges
QUELCOM IMPOSSIBLE... Els teus ulls són dues estrelles, que van venir del cel. La teva pell m’agradava perquè el sabor era de mel. Ara mateix no estic mentint, el que passa és que estic patint. T’ho diré, la qüestió és, que tu i jo no coincidim. Jo t’estimo tantíssim que per tu la vida donaria. Un altre sé que potser això no faria, depèn si t’estima molt o poc. Potser això és poca coseta, però això ho faig sortir de rap i poesia. Pseudònim: Poet Basic Autor/a: Carlos Andrés Torres
COSES NOSTRES
E
BLATMAN
n el teatre de Blatman hi havia aquests protagonistes, que són: El dibuixant, la Clàudia, Blatman, l’esquelet Montoya, esquelet Alfred i Capo. El dibuixant estava parlant amb la seva cap de que havia fet un còmic sobre un superheroi que es deia Blatman i la cap li va dir que sortís la seva cosina Clàudia, i el dibuixant va preguntar si podia fer un pop gegant devorador de formatge.
Sortida de cicle inicial a Can Ramió (Fogars de Tordera)
E
ns va agradar molt fer una sortida tots junts perquè no n’havíem fet mai cap i ens ho vam passar molt bé fent jocs tot el dia a la natura. Els jocs que vam fer estaven tots relacionats amb l’aigua. Era com una gimcana i a cada prova ens donaven un pètal d’una flor de paper fins que la fèiem sencera. A casa, ens vam emportar un test amb una llavor, però no sabíem quina planta era. Cicle Inicial
Després d’anar a buscar el seu ajudant (l’esquelet Alfred ) li van preparar una trampa al Blatman i van agafar la joia. El Blatman va anar amb la Clàudia al vaixell on estaven els esquelets, i el Capo, un que els va obligar a robar la joia o si no, no li donava el mapa per anar de tornada al seu país i van tirar al Blatman a un microones gegant. La Clàudia va convèncer al pirata perquè alliberés en Blatman. Li van treure la joia i una altra vegada Blatman, amb uns quants ajudants, va salvar el diamant més gran del món. Mauricio Martínez Classe Tucans 4rt A
17
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
Aquesta història tracta d’en Blatman, un superheroi que abans de tenir aquella força era un nen que passejava per uns camps de blat de moro amb un estel, li va caure un llamp i va agafar l’energia del blat, i des de llavors va tenir la força necessària per guanyar als malvats.
Els lladres i l’esquelet Montoya (l’altre sortirà després) volien robar el diamant més gran del món, la lluna de foc, quan Blatman el va atrapar, però es va escapar.
COSES NOSTRES
E
Curses d’orientació
l passat mes de març, els nenes i nenes de 4t i 6è van participar, una any més, a les curses d’orientació que organitza l’Institut Barcelona Esports. Mentre els nens i nenes de 4t van realitzar l’activitat a l’Anella Olímpica, els de 6è van recórrer part de Collserola, concretament la zona de Sant Pere Màrtir. Aquesta activitat s’emmarca dins l’àrea d’educació física i es pretén dotar als alumnes de recursos i estratègies per saber-se orientar en el medi natural. A 4t es treballa l’orientació en un medi urbà (Anella Olímpica) i a 6è s’augmenta la dificultat aprenent a orientar-se en un medi boscós (Collserola).
Un any més, la participació ha estat un èxit. Els nostres nens i nenes han dut a terme l’activitat satisfactòriament i han tornat a l’escola amb un munt d’experiències positives i coneixent una mica més l’espai que ens envolta. Aneu preparant els mapes que l’any que ve hi tornarem. David Massoni Mestre Ed. Física
Els nens i nenes, agrupats de 3 en 3, han de buscar uns objectes (fites) amagats per
18
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
diferents racons amb l’ajuda d’un mapa i certificar que els han trobat mitjançant l’ajuda d’unes targetes magnètiques que registren l’itinerari que han realitzat.
Dansa ara D
urant aquest curs hem preparat sis danses a les classes de música i educació física. Hem anat al Palau Sant Jordi de Montjuïc amb autocar. Hi havia molts nens i nenes de tots els barris de Barcelona i molt públic. Un grup de nois i noies va fer moltes danses divertides i ho va fer molt bé. Alguns tenien una mica de vergonya al començament, però va ser molt emocionant. Nosaltres ho vam fer molt bé: portàvem la roba de color vermell, un sol, una lluna i uns barrets que representaven les muntanyes, els rius i el mar de Barcelona, com a homenatge a Cerdà. També portàvem una bossa amb taps com si fossin unes maraques. A la dansa de la rumba de Barcelona portàvem un ventall i a la dansa de peix un mitjó a la mà. Al final vam fer una dansa tots junts. El públic estava molt content perquè aplaudia molt i hi havia una pantalla molt gran on es veia la pista. Classes Conills i Serps 2n
COSES NOSTRES
epresentants r e d a le b m e s s A
un o classe escull a d ca , la o l’esc rteig o tants per so dos represen volen tre els que ho n e s n o ci ta vo fent
A
Visita a la biblioteca de Roquetes
L
es classes de 1r hem anat a conèixer la Biblioteca de Roquetes.
Feia molt sol i hem anat caminant fins allà. Hem entrat en silenci i hem mirat revistes i contes molt bonics. Hem escoltat una senyora que ens ha explicat com funciona la biblioteca i com ens podem fer el carnet, si ens acompanya una persona gran, i que no costa diners!
19
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
fer. dia a la una hora, un Ens reunim de setmana. ions parlem n u re s le t Duran s i de s les classe coses de tote clatge, com: el reci la o sc l’e ta de to sos, recollida vi a s, e st fe les jardineres… materials, les dos els hem reduït a Aquest curs, cada l reciclatge i e d rs o id n te or con m al contenid e id u b ls e a n setma famílies licitem a les del carrer. Fe ue no comprovat q m e h è u rq pe ans ini als entrep m lu a t n ta n pose . dels seus fills ts i deures arlat dels dre p m e h é b m Ta nes. participar curs, han dels nens i ne carregats de n e ls estoltes, e n asse i, aquest só cl ts n va ta se n anyat el Carn la se p e re m d p m co o a n n Els re n a e h , s e antes pau ció de les fest iat de 6è. Qu cartes per la m s le co l it a g lle rs o n en l’organitza d a h e presenta res roqueres, Sant Jordi i d e d ls fet de castanye ra lo F Casal dels rat als Jocs er decorar el p s e han fet de ju ss a cl s ari cada r le t! deixin l’escen que han de fe s n s e e e in u fe q coses hem fe s ïm le ’aquí agra ens repartim Florals. Des d cs A l’assemblea Jo ls e i l a d guir amb la rt de Na t vam aconse a ss a p Avis pel conce rs cu l ragua. inador que e any! arribar a Nica ’entregar l’ord i d u t g n u ortant e p d n iu e st p e a qued una feina imp aquest s e é u e q u q m m re e se I encara ens n sp ie classes i pe punts Condis de les nostres ts n recollida dels ta n se re p at fer de re s coses. Ens ha agrad uè fem molte rq e p t n a ss re i també inte
COSES NOSTRES
Visita al Museu d’Història de Catalunya
E
ns ha rebut un personatge que es deia Polsina. Portava un vestit amb moltes butxaques i ens ha explicat que per fer invents hem de tenir temps, imaginació al cervell i eines a les mans i ens ha fet saltar en el temps. Hem anat al segle XIX i XX, ens ha explicat l’electricitat i hem vist màquines i moltes coses interessants com unes cases antigues per dins i un tramvia. També ens ha agradat molt el refugi, que era com un túnel amb bombetes que s’apagaven i encenien i que servia per amagar-se durant la guerra. Molts de nosaltres no havíem anat mai a un museu! Era molt bonic i tenia moltes coses. El museu està al costat del port i hem vist molts vaixells.
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
20
L
La flauta
dolça
a flauta dolça é s el prim música er instru que els de toca me n ens i ne r sense nes són nt de necessit extraes capaço at colar de s música. d’anar a una e És un in scola strumen t molt im el sentit p del ritm e i perq ortant perquè l’oïda d e uè és c els nen apaç de stimula s, essen tots els fo t rmar a so ixí capa ços de En aque ns de l’escala distingir musical. sta esco la es co mença l’enseny ament
de la fla uta a 4t, i fàcil de tocar, é tot i que al com s e a El millo r de la fl viat que come nçament no és nça a s auta do seu tam onar bé lça é an . molt div y, sempre es p s que, gràcies ertit toc o a t l p o rtar a so ar amigue bre, s!! Ving la flauta amb e a ls amics i és , entre to vinga!!! i le ts farem A música! nimeu-vos a to s car, que Lo Mestre urdes Músic a
COSES NOSTRES
QUINA S ORT!!! FE i la sort vole LICITAT u trobar, a 6 SSí, èA S!
!!
l’heu d’ana sí, aquí veie r a buscar. u els afortu La cistella d nats d’engu e Nadal li v a ny. a tocar a un I la cistella amic del Po de Pasqua l Escudero al Victor Mir de 6è A. M ete també d ireu que co e 6è A. Qua ntent que e nta xocolata stà! per berena r!!
21
la Glòria mestres de s e u d d’elles és la y a n n a U ma . s o s quest io prec estrenat co s a n ’h e s n e s u o q d , s odrà rp mares de farà gran i p , classe Se n s 2 e a e d id u a g tr e s , me gana. De s Larramona el i té molta u àlic ria! m a S iu d ntil. Es diu M eu elicitats Glò F fa . In s mare. Es ió re c lt a a c s u o r amb n st és el s lgado d’Ed venir a juga ja que aque la Rosa De , a n rt e e n p n x u e t u ng una mare També ha ti del ! Rosa ja és a L . o p a u mbé, Rosa Aina, la filla g l’ ta m tu a re u r e e v p i és molt ts seguida trena com oltes felicita també s’es o patiu, de e n u q rò , tercer fill. M e la p o , c a s n veu a les l’e lta la ne pel que es ió Física de i, c l a o c li u ju d I ara ens fa l ’E a d cs naixerà oni, mestre notat? Don u David Mass íe vid! v a h o h elicitats Da ue no F q . a A s . io re c a re p a na p serà una ne ecografies,
A
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
ES! I C Í T O N BONES CIONS! A R E N E G tat NOVES ola han es nostra esc
COSES NOSTRES
L’ESPASA DEL REI ARTÚS a més, uir!I A més là. La g e s n o c a ho vaig dre cata erviosa peròmoltíssim. Vam aprenassar molt bé. n a v ta s e e vaig p entir qu agradar Mar: Vaig spresentadora. Em va el seu fill a Merlí. M’ho a la donav vaig ser d’un rei que història era
Aldira: M’ha agradat fer aquesta obra de teatre. Quan assajàvem no tenia vergonya, però quan va arribar el dia em vaig posar nerviosa. Però després no vaig estar nerviosa.
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
22
Edison: A m -Què és aq i em va agradar dir a questa fras I quan ho v uest rebombori? e: a ig d ir v a n riure tots I a l’últim va i totes del te -Si no pots ig dir: atre. amb la teva ànima!
Míriam: Vam fer una obra de teatre. Anava d’un rei que es moria i volien governar el reialme. Jo era una dona del poble. El ar molt. de memòria d a r g a a em v ndre disfressa molt esforç apreertir molt. a L . é b r lt . Va se sar mo vaig div vaig pas era el que volia s sentíssin. Em o ’h M : la n e tenia Pau rt perquè tge que persona s i cridar molt fo els guion
Rita: Vaig sentir molta vergonya quan vaig sortir a l’escenari. Però va ser molt divertit, per la roba i el maquillatge. Només vaig sentir una miqueta de nervis per dintre quan vaig veure tota la gent i els pares.
Tamara pessig : Primer em vestidaolles, però de van entrar ne spr rvis com els cavalle és no. Vaig a i rs de fa na molts a r nys.
e Havia d . t a ld o ra. r de s vaig fe i una armadu o J : o ig Rodr una espasa escut,
portar
un
COSES NOSTRES m fer si volíeJo era ir d n a Artús. arme v è i la C spasa del rei c r e M : La ia l’e CristianL’obra es de . teatre 1. l’home Stella: Em va agradar quan estava mirant la meva mare. Em vaig posar la cara vermella, em vaig maquillar. I em vaig fer mal quan la Tamara em va matar i vaig caure. Va venir la meva mare, la meva àvia i el germà de la meva mare. Anava disfressada de noble 1, la Tamara de noble 2, el Nicko de noble 3 i el Harut d’home 3. A mi em va agradar tot. Felicito la Carme Mata.
Jonathan: Quan vam començar estava una mica nerviós perquè hi havia molta gent. Jo era l’Artús. M’ho vaig passar bé. Vaig ser l’únic que portava un micròfon.
David molta : Vaig pass germà gent. Vam ar molta v teatre de l’Artús assajar al ergonya pe , nom , m és aq el Kai. No enjador. Jrquè hi hav uesta ia he fet o . cap o era el bra de
va fer vergonya Blessing: A mi em radar parlar amb saludar. Em va ag l’Artús i el Kai.
Maria: Unes vegades tenia pànic, però ja ho he superat. Els assajos els fèiem al menjador. Jo feia de Merlí. Em vaig divertir molt. Quan pujava a l’escenari sentia alegria com tots, estàvem contents de veure l’obra.
23
àvem oble an en p l e d anav dones s. Les ois del poble ntalons i una u o ij d n tots els amb pa tal. Els ajàvem ises i davan i Úter anava s s A : Sònia ldilles, cam ises. El re amb fa ntalons i cam actors. ltim rei. L’ú amb pa i havia molts e d it t s va ve capa. H estava ter. Ananerviós. No Ú l’ a r oe va Gabi: Jteatre jo esta onya. g r e e d ia v dia at i ten prepar
Cristopher: L’obra tracta que el rei té un fill que es diu Artús. El pare havia mort, lluitaven per governar i l’Artús estava en perill. M’ha agradat molt. No m’ha fet vergonya.
le i el del pob amins a n o d Els c fer de aig dir: o vaig V J : i. a a s K e sir Ter a fer de . David v de cadàvers s n le són p
Jesús: E teatre t m va agradar ractava molt fe r d un fill. Van fer ’un rei que a de llenyataire nava a . El un con de l’en mo cur clu particip sa seria el re s de qui treié rir i va tenir s ar. Aqu i. esta és Em va agrad l’espasa ar molt una pa rt de la Camelo cançó: t! Cam elot! C Va ser amelot Artús u ! n rei po molt va de le va fund nt, just i gene rós, ró a al cost r la cort de Ca s; at tingu m elot é sir La ncelot.
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
Harut: il·lusió Quan vaig sor perquè hi hav tir vaig sent ia molt ir a gent .
COSES NOSTRES
Marxem de... AVENTURES A CAN VILALTA!!
E
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
ls nens i nenes de tercer i quart vam anar de colònies a Moià, a una casa que es diu Can Vilalta. Allà vam viure moltes aventures i us en volem explicar unes quantes: Hi havia un barranc ple de fang, i aigües i sorres movedisses. Una nena va posar el peu allà i es va quedar enganxada. Per poder sortir es va haver de treure el velcro de les bambes i un nen i jo la vam agafar en braços per ajudar-la a sortir i portar-la fins a la casa. També ens va passar que una nena es va quedar atrapada en uns matolls del bosc que tenien punxes i la vam haver de treure d’allà. Vam veure vaques i ens ho vam passar molt bé 24 donant-los de menjar. En aquesta casa de colònies hi ha un planetari i vam estudiar les constel·lacions. Ens van explicar la història de l’Óssa
Major i de l’Óssa Menor i també de la Cassiopea. Aquestes històries són molt interessants, però una mica embolicades. Són històries dels déus de l’Antiguitat, que van deixar embarassada la reina del bosc i després la van convertir en óssa. Després van convertir el seu fill en caçador per venjança i ell mateix en veure l’óssa li va disparar. Com que ell no ho sabia, el déu el va perdonar i el va convertir en una constel·lació que és l’Óssa Menor. Bé, la història és així més o menys. Ens ho vam passar molt bé i ja estem esperant les colònies de l’any que ve. Julissa Mite i Nerea González de 3r A
COSES NOSTRES
colònies!! COLÒNIES A CUBELLES
L
es clases de cinquè, estrelles de mar i pops, vam anar de colònies al març a un poble que es diu Cubelles. Abans de pujar a l’autocar estàvem molt nerviosos, alguns no havíem dormit durant la nit.
Un cop vam arribar a la casa de colònies, vam baixar les motxillles i els monitors ens van explicar el que faríem aquells dies. Al cap d’una estona, vam anar a la platja i, mitjançant un joc, ens vam dividir en grups per fer algunes activitats. Aquestes activitats consistien en buscar diferents petxines per classificar-les, així com pedres estranyes. Després ens van ensenyar animals de mar per observar eriçons, estrelles de mar, cogombres de mar i anèmones. Una vegada observats aquests animals, els retornaven allà on vivien: el mar.
25
Després vam tornar a la casa i ens vam organitzar per les habitacions. A continuació vam sopar i al cap d’una estona començàrem una nit astronòmica.
Nosaltres vam fer un taller sobre teixits, al poblat feien una activitat de rentar llana amb cendra i aigua calenta. A continuació pentinaven la llana per convertir-la en un fil i poder teixir-lo. Mentrestant, un altre grup anava teixint la llana de manera que formés una superfície de roba.
Aquestes activitats es van iniciar amb un joc de buscar diferents targes dels diferents planetes. Una vegada trobats, els classificàvem. També vam observar les figures de les estrelles al cel i posteriorment en un petit planetari. No sense oblidar que vam mirar per un telescopi al cel i vam descobrir Saturn. Es veien tan bé els seus anells! I ens en vam anar a descansar. De ganes no n’hi, s’ha d’aprofitar el temps quan vas de colònies, però realment estàvem una mica cansats.
Segueix a la pàgina següent...
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
L’autocar ens va portar a la Ciutadella ibèrica de Calafell. Un cop allà, vam fer dos grups i uns monitors ens van explicar la història d’aquest poblat. Però nosaltres teníem alguns coneixements sobre els íbers. Després vam passar a observar les vivendes, com cuidaven els seus animals i com teixien la seva roba .
Més tard vam fer un tomb per veure les seves vivendes, les eines, les armes... i vam marxar cap a Cubelles.
COSES NOSTRES El segon dia, pel matí, vam fer unes activitats pel Mas, dividits en tres grups. I diem Mas perquè la casa es deia Mas de’n Pedro .
Així doncs, un cop dinats, vam agafar el tren per anar al port de Vilanova. Els mateixos grups de la platja vam anar a visitar la Llotja, a veure el magatzem de caixes amb el peix i un altre a fer un tomb pel port observant els aparells: xarxes, catúfols, gàbies i els diferents vaixells de pesca. Quan vam tornar a Cubelles, al cap de poc, vam sopar i vam començar a preparar la nit. Aquella nit havíem de representar havaneres: “El meu avi se’n va anar a Cuba”. Per grups, ens vam organitzar i vam começar la feina i la festa. En acabar, com a bons mariners, vam beure rom cremat, que era cam... amb canyella i poma... Quina una que vam agafar!!! Tan grossa que ens en vam anar a dormir. L´últim dia, un cop recollides les habitacions i havent esmorzat, ens en vam anar a la platja. Allà vam fer un concurs de castells de sorra i vam enlairar estels pel cel. Finalment, vam tornar a la casa de colònies per dinar i preparar la marxa cap a casa.
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
26 Les activitats consistien en fer tallers, un de nusos mariners dins d’una espècie de cabana de fusta amb cordes petites. Una altra activitat era veure totes les parts d’una barca, la barca de l’ Eloi. I l’última consistia en fer veure que compràvem peix a una llotja. Aquest joc el vam fer perquè per la tarda visitaríem la LLotja de Vilanova i la Geltrú.
Realment se’ns va fer curt, ho vam passar d’ allò més bé!!! Text col·lectiu de les classes de 5è pops i estrelles de mar
COSES NOSTRES
DIARI DE COLÒNIES
D
urant la nostra estada al Refugi la Basseta (Sant Joan de l’Erm) hem escrit un diari de vacances entre tots els companys i companyes. Aquestes són algunes de les nostres vivències… “Avui hem fet tirolina i pont de mico. Al principi no ho volia fer perquè tenia por, però la mestra em va dir que les oportunitats només són un cop a la vida i em vaig decidir a fer-ho. Vaig repetir i va ser molt divertit!”.
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
“Avui al matí m’he llevat pensant que era a casa meva”.
“Aquesta nit la meva companya d’habitació roncava de tal manera que m’ha despertat”. “M’ha agradat pujar al meu cavall, que es deia Charlie i era de color negre”. “La nit és avorrida. És estrany que no vulgui dormir”. “Aquesta nit el meu company no es despertava de cap manera!”. “La meva companya, ahir a la nit, es va espantar amb el seu reflex al mirall”. “Ara plou…volem que pari de ploure… volem fer jocs de nit”. “Avui hem anat en bicicleta fins a Sant Joan Vell i tenim tiretes”. “Aquest matí hem anat a visitar una ermita i la porta no es podia obrir. S’ha posat a ploure i hem tornat al refugi”. “Avui hem anat a muntar en bicicleta i ens hem embrutat de fang. Teníem molt de fred a les mans. Quan hem tornat ens hem dutxat amb aigua ben calentona i ens hem canviat de roba”. “Hem anat a fer una volta a prop de la casa perquè 27 plovia, hi havia neu, pedres…”. “A l’excursió, hem vist un arbre supergran que era molt vell”. “Després de les històries de por, jo en vaig tenir molta i vaig agafar-li la mà al meu company. Quan vam arribar al refugi em va acompanyar a la meva habitació perquè no tingués por pel camí”. “Està nevant… Demà no farem ràfting, farem ràfting sobre gel!”.
Segueix a la pàgina següent...
COSES NOSTRES
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
“Ahir a la nit vam anar a l’ermita. Feia por, però hi havia una estàtua igual que el meu amic de classe, ha, ha, ha!”. “He conegut gent que no coneixia i he tingut molta empatia amb ells”. “Hem rigut molt i hem parlat sobre les nostres coses”. “Fèiem torns per dutxar-nos, i la meva companya trigava molt!”. “Ens va costar molts esforços anar de colònies, amb l’ajuda dels nostres pares i mestres ho vam aconseguir”. “Ahir a la nit vam anar a l’ermita de Sant Joan Vell. Els monitors, en Joan i l’Oriol, ens han explicat històries de por i acudits, però com que els explicaven fluixet feien por”. “M’ha agradat jugar amb els 28 companys amb els que mai havia jugat”. “Vull donar les gràcies a totes les persones que ens han ajudat a fer activitats magnífiques com les de colònies. Jo crec que ha valgut la pena tot l’esforç que hem fet, tant pares, com mares, alumnes, mestres…”. “Al refugi hi ha un camp molt gran per jugar i un gronxador fet en un arbre”. “Quan hem fet ràfting, la nostra barca ha baixat cap enrere. Per a mi ha estat el més divertit”. “M’ha agradat molt el tir amb arc perquè és la primera vegada que el faig. Recordo els dinars, els sopars, els esmorzars...
estava tot molt bo. A la casa ens han cuidat molt”. “Si mai aneu a Sant Joan de l’Erm, aprofiteu per anar a l’ermita, experimenteu tota la natura i tingueu respecte per les ruïnes de Sant Joan de l’Erm vell”. “L’última nit vam fer uns espectacles en petits grups. Cadascú feia una actuació de teatre, ball, cançons... Nosaltres no sabíem què fer i finalment vam triar fer un ball. Va ser molt divertit”. “A la hípica, amb el meu cavall Cuscús, s’estava bé. Tot i que era una mica rebel el vaig controlar”. “M’ha agradat conviure amb les persones de la meva classe, i de l’altra també. Jo pensava que no faria amics nous, però em vaig equivocar: vaig conèixer a molta més gent amb la que normalment no em relaciono molt a l’escola”. Corren temps de crisi, l’equip de mestres som conscients de la dificultat econòmica que pot suposar per a moltes famílies el fet que els nens i nenes puguin anar de colònies. Però tot i amb això, i després de llegir l’experiència que els alumnes han viscut en el seu viatge de final de curs i que recordaran per sempre, no creieu que val la pena invertir tots els esforços possibles perquè, a través de les colònies, puguin complementar de manera única, la seva formació com a persones que viuen en societat i que necessiten uns valors de convivència, solidaritat, respecte per la natura i pel patrimoni històric i cultural, ajuda, superació personal de dificultats o pors, autonomia...? Ens les paraules dels nens i nenes està l’aprenentatge que cadascú ha fet i es posa de manifest cada vivència enriquidora amb un gust deliciós. Records i aprenentatges que s’emporten dins la motxilla i que recordaran i faran servir sempre. Alumnes i mestres de 6è
L’ENTREVISTA
ENTREVISTA A CARME ROVIRA H
em volgut fer-li una entrevista a l’escriptora Carme Rovira i saber més coses de la seva vida professional. Aquí podeu trobar les respostes. P -Hola Carme, bon dia. Voldríem saber des de quan escrius i per què vas començar? R - Des de petita P -Com és l’horari d’un escriptor o escriptora un dia normal i corrent?
P -Fer poesia sembla complicat. Per a tu segur que és fàcil, però com vas descobrir que hi tenies facilitat? De petita?
P -N’estàs escrivint algun de nou? Ens pots avançar alguna cosa? R -Sí, ara estic escrivint un llibre en castellà per al públic infantil. P-Qui te’ls publica? R -L’editorial Saragossa P -Qui fa els dibuixos dels teus llibres? R -Depèn de la persona que té l’editorial. No la trio jo. P -Et consideres famosa? Per què?
R - Comences a pensar idees i resulta fàcil anar-les lligant.
R -Famosa no, però sí coneguda.
P -Quants llibres tens publicats?
Bé Carme, gràcies per venir. Ens ho has fet passar molt bé. Fins a una altra.
R - No ho sé. Uns 30 entre llibres i treballs. P -Són per a nens o per a adults?
29
Autor de l’entrevista: Gobind Singh 6è A
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
R -No tinc horari fix. Segons el dia escric en un moment o en un altre.
R -Meitat i meitat. M’agrada escriure per a tots dos públics.
PASSATEMPSS
C
om us podeu imaginar tots tenim un passat, però sabríeu dir quin passat correspon a aquest mestres? Escriviu el nom que correspon a cada mestre/a.
4
3 1
2 9
30
7
8
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
5 6
10 12 13
11
15
16
14
1
5
9
13
2
6
10
14
3
7
11
15
4
8
12
16
PASSATEMPS
B
C
D
A
F
H G 31
E
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
J
L
K I N
P
M
O
A
E
I
M
B C D
F G H
J K L
N O P Solucions a la pàgina 39
PROJECTES CONSULTA LA BIBLIOTECA ESCOLAR
A
quest enllaç ens permet entrar a la xarxa de les biblioteques escolars que estem catalogant amb la llicència ABSYS:
http://iweb782.bcn.es/opac/
La signatura permet veure on el trobareu ubicat dins la biblioteca. Podeu posar-vos en contacte amb les reponsables de biblioteca -Imma i Carme H.- per realitzar el préstec. En breu, tota la comunitat escolar disposarà d’un carnet de soci per efectuar el préstec de forma àgil i senzilla.
Quan estem a dins, on surt una fletxeta, s’obre un desplegable on hi trobareu el nom de l’escola -el cliqueu-. I a la línia blanca superior hi escriviu el nom de la cerca que voleu fer -per matèria, autor, títol-. Seguidament, amb intro us donarà el resultat de documents que la blioteca té. Clicant el document, s’obre la seva informació
32
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
FEM DE PINTORS!!!
S
eguint la línia pedagògica del nostre parvulari, i dins del llenguatge plàstic, treballem a cada nivell un artista reconegut. A P3 Joan Miró, a P4 Antoni Gaudí i a P5 Pablo Ruíz Picasso. Partint de les bibliografies dels artistes, els nens i nenes van descobrint les diferents tècniques, materials i moments artístics de cadascun d’ells. Amb aquestes activitats es pretén desenvolupar la sensibilitat artística, la capacitat d’observació, la creativitat i en conjunt gaudir de l’art que ens envolta. Mestres d’Infantil
LA RECEPTA
A
questa vegada us volem presentar un parell de receptes d’allò més refrescants
MOUSSE DE LLIMONA Ingredients: 400 g de nata muntada sense sucre 1 pot petit de llet condensada Suc de llimona (la mateixa quantitat que de llet condensada) Material: Bol Espàtula Espremedora Preparació: és es posa un Es barregen els ingredients fins que quedi una crema suau. Despr da. menja parell d’hores a la nevera i ja està apunt per ser
FRUITES AMB XOCOLATA
Ingredients: Fruites variades
Xocolata per desfer
Material: Escuradents llargs
Ganivet
Preparació: Es renten i/o es pelen les fruites triades. Es tallen a trossets i es pun xen amb l’escuradents, combinant els colo rs de les diferents fruites. Es des fà la xocolata al bany Maria i es posa per sobre de la fruita.
BON
! T I T E P P A Classe Castellers
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
33
PUZZLES
SNOW WHITE
Draw: a yellow skirt, a blue shirt, red socks and black shoes.
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
34
Frankenstein Put the correct word next to the correct part of the body on Dr. Frankenstein’s skeleton. HAND
FOOT
KNEE
SHOULDER
ELBOW
HEAD
HIP
LEG
ARM
FINGER
TOES
NECK
TIRA CÒMICA
35
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
AMPA
Ja tenim el Rodi, el nou capgròs de l’escola
E
l Rodi? Qui és el Rodi? Què és el Rodi? Doncs sí, el Rodi és el nou capgròs que tenim a l’escola. Un cap-gros que ens acompanyarà a tots els actes festius que es facin a l’escola i al barri.
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
36
Tal com segur molts ja sabeu, l’estrena oficial del Rodi, a nivell de barri, es va produir el passat diumenge 9 de maig dins del marc de la Cultura va de Festa, al parc de la Guineueta. Aquesta vegada anava acompanyat pel Màgic (capgròs de l’escola Tibidabo) i la Superprospe (capgròs de l’escola Prosperitat). I durant la Festa major de la Prosperitat també va tenir el seu moment de protagonisme a la cercavila infantil del segon diumenge de festa major.
La idea es va portar al Consell escolar de centre i es va valorar com a molt interessant. Posteriorment és va fer tot un treball, amb tots els cursos de l’escola, d’elaboració de dibuixos per definir una proposta de disseny del capgròs. I finalment, després de treballar-ho a les assemblees escolars, se’ns va retornar tota aquesta feina plasmada en sis dibuixos (un per curs). I ja va ser aquí en una reunió de junta, i durant una difícil votació (com a conseqüència de la bona qualitat de les propostes), que es va decidir quina hauria de ser la imatge del Rodi. Després, el nom va sortir més o menys automàtic: Rodoreda = Rodi. Un cop teníem la idea va començar el procés de construcció del capgròs. Primer fer l’estructura grossa, després definir una mica les formes. Un cop aconseguida l’estructura es va haver d’omplir amb paper de diari i cola d’empaperar, tapant per fora i també per dins. Amb capes i capes de paper es van anant formant els volums que havia de tenir el capgròs (que si el barret, que si la boca, que si la galta...). Després tocava pintarho. I un cop pintat faltava vestir-lo adient al personatge que representa. I feina feta.
Des de l’AMPA ens fa molta il·lusió l’haver aconseguit aquesta fita i tenir el nostre propi capgròs, el nostre element que ens identifiqui allà on anem. La idea del capgròs va sorgir com a idea conjunta per a totes les escoles de la Prosperitat que formem part del projecte “Temps de Barri. Temps Compartit”, ja al mes de gener d’aquest any.
Han estat moltes sessions de treball. En algunes han pogut col·laborar tots els nens i adults que han volgut venir, com en la matinal de dissabte que és va fer a l’escola Tibidabo. En d’altres ha estat una feina de més o menys formiga d’uns quants pares i mares de la junta. I la fase final va ser una aposta total d’una mare que el volia veure acabat i bé. Però ja el tenim aquí. I ens ha quedat prou bé.
mics
us a e s s l e i i Rod
Ara a gaudir-ho i a veure’l ballar, saltar i caminar pels carrers del nostre barri, sabent que és el capgròs de la nostra escola.
AMPA
Aquest any, els pares i mares de l’escola hem celebrat un concurs literari entre les famílies que han volgut participar-hi. Aquí us deixem els textos guanyadors de l’edició d’enguany.
NDO
AMA
Segueix a la pàgina següent...
37
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
mi, aste a de olvidar. g e l l u do Volan ti no me p , il e c d y ya r de lo difí alejar. a a A pes me volví , o sidad r. n e m de ti n a n i en la dimos luch , s o m d es pu s vola oleda Junto adversidad vadía la s in a contr veces me ber amar. a a Pero za de no s te la tris ía vida m mistad. , e m a na Perdó creer en tu ía, m o por n ame, vida nfiar. n co Perdó olverás a iv en m r, egre, a revolotea l a a n ri dome olond Tú, g e enseñán nte, r. r e siemp gran difer pre escapa l e y yo, dome siem idad én i r etern la verdad. que a l n de os e larem imientos y re o v s Junto stros sent os siemp . m e d de nu aprendere honestida a s l o t e Jun do d nifica el sig ía ida m ceridad. v , e sin nam Perdó creer en tu ía m r. o por n ame, vida voy a ama n Perdó siempre te o y que o amay c a u g El
AMPA
Ser blau és el que té
L
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
a meva vida sempre ha estat molt dura. Ser blau és el que té. La gent està molt acostumada a nosaltres, però això tampoc facilita les coses, ben al contrari, fins i tot fa que tot sigui més dur, perquè clar si formes part de l’habitual fa que la gent no es fixi tant en tu, i llavors per poder destacar has de fer mans i mànigues, i encara i així, segons com vagi el tema, no sempre funciona. Bé, però anem al tema i al motiu del per què escric aquestes ratlles, encara que vagi en perjudici meu, ja que em provoca un desgast, un fort desgast, i a la vegada em fa una certa vergonya, perquè és fer públic un fet que podia semblar d’entrada que no cal compartir-ho. Però, per una altra banda, considero que estaria bé que tots us imaginéssiu el que us vull explicar: “La meva primera vegada”. Ah, no oblidaré mai la meva primera vegada. Era un dia calorós d’estiu. La temperatura elevada sempre m’ha anat bé! Fa que tot funcioni millor! Com diuen 38 alguns: fa que tot flueixi amb més facilitat! Doncs bé, aquell dia estava preparat i amb ganes que m’agafessin i... endavant. La competència era molta. Eren molts els que estaven preparats com jo. El lloc era reduït, i clarament estaven molt atapeïts. Tots tenien moltes ganes, i encara que semblés estrany i difícil d’imaginar en les circumstàncies en les que estaven, tots fèiem el possible per ser escollits. Per a alguns, com ara jo, era la primera vegada. I fèiem goig, la veritat! A d’altres, en canvi, ja se’ls veia que no s’estrenaven, que ja portaven certa experiència, i no lluïen de la mateixa manera, però, així i encara, continuaven ferms i preparats. N’hi havia de tot tipus. I em van escollir a mi. Quina sort! Va ser especial, i encara que sembli falsa modèstia, cal dir que ho vaig fer molt bé, la veritat. Vaig estar com manen les circumstàncies, de diploma. I de fet vaig agradar, i molt, perquè aquesta vegada no va ser l’única, sinó que després vaig continuar repetint, repetint i repetint... Sobre això s’ha escrit molt, i de molts colors. Però en el que tothom sempre està d’acord és que la primera vegada a de ser la bona. De fet és on es marca la diferència perquè puguis repetir o simplement s’oblidin de tu. Un cop iniciat, i després que tot hagi fluït correctament, la teva vida canvia. Pot ser més llarga o més curta, depèn de l’ús o de l’abús que es faci de tu i del teu potencial. Però el que sí està clar és que des del moment que s’inicia la teva experiència tot es va omplint de ratlles i ratlles. Ratlles que vas escrivint, sense parar. I a cada ratlla que escrius, cada paraula nova que surt del teu interior se t’emporta una part
de la teva vida. Això ja ho saps des del moment que comences. Forma part del teu contracte en silenci, és una norma del joc, d’aquest joc. Però això no t’ha de desanimar, ben al contrari. També és cert que, des d’aquest moment inicial, puc dir que la meva vida ha estat molt plena. He viatjat molt. He anat a tot arreu. De vegades amagat. D’altres mirant-ho tot d’una manera agosarada i fins i tot perillosa, com penjat des d’un balcó, un mirador on veus passar la vida, la gent i les coses, d’una manera natural i ordinària. He estat enlloc i en tot. En trobades importants, o almenys era el que em semblava mirant les cares de la gent que tenia al meu voltant, i on a més he tingut el meu paper, el meu moment de glòria. I també en d’altres moments on simplement he acompanyat, fins i tot he pogut entretenir, però sense haver de prendre part de la situació. Per tant, fent un repàs de la meva trajectòria no puc queixar-me. Encara que tots sabem, o almenys ho intuïm, que tot té un final. Que ara serveixes i ets útil i necessari, fins i tot imprescindible, i que en canvi, sense saber ben bé per què, demà pot passar que ningú no et faci cas i et quedis en l’oblit més gran i perdut, amb el problema de sequera que aquesta situació pot arribar a generar. Això sí, el que tenim clar la majoria dels que hem triomfat en aquest món és que ens agradaria morir en acció. Igual que un cavaller medieval desitja que la glòria i la mort el trobi en el camp de batalla, doncs així és com ens agradaria a tots. I que en el moment que deixem de funcionar sigui el més ràpid possible. Tal qual hem deixat d’escriure, tanquin el bolígraf, ens llencin a la paperera, s’acostin al pot dels llapis i agafin un altre bolígraf. Que aquest segur que estarà amb les mateixes ganes d’escriure bé com sempre he tingut jo. Ser bolígraf i blau és el que té! Solrac (*) de quatre colors Escric amb un altre color perquè el blau ja s’havia acabat
(*)
QUÈ OPINES DE...
FEM REALMENT ALLÒ QUE PENSEM O DIEM?
M
ares, pares i totes aquelles persones que tenim cura de l’educació dels infants i joves hem de reflexionar sobre les nostres accions envers el tema del treball d’hàbits.
Cal treballar amb coherència; no podem demanar una cosa quan nosaltres estem fent totalment el contrari: és a dir, demanem silenci i ho fem cridant. Ens hem d’aturar un moment a pensar quina imatge té de nosaltres el nen/a quan es dóna aquesta situació? Volem veure tolerància i mostrem prepotència, demanem respecte i sovint responem amb una paraula irrespectuosa al conductor del cotxe que ens acaba d’avançar, sense adonar-nos que darrera portem els nostres fills o filles. I moltes altres situacions que es donen en el dia a dia. Som consicients que els bons hàbits ens ajuden a tenir ordre, ens donen seguretat, autonomia, recondueixen aquelles accions que són susceptibles de millora...
Els ensenyem a rentar-se les mans, a seure bé, a cordar-se la bata, a ser respectuosos amb les persones que els envolten, a endreçar les joguines i a deixar els espais que fan servir tal com ens agradaria trobar-los... tots aquells aspectes que els ajudaran a desenvolupar la seva pròpia autonomia, a créixer. Som un model a seguir, un referent molt important, el qual imiten els nostres infants. Així doncs, caldrà reflexionar sobre el patró de conducta que estem oferint, dedicar un temps, per petit que sigui, a observarlos... ens poden ensenyar tant! Aprofitem aquesta oportunitat que tenim per treballar l’educació, mirem amb ulls d’infant per entendre’ls millor. Pares, mares i educadors tenim a les nostres mans la gran responsabilitat i satisfacció d’ensenyar, eduquem amb sentit comú, amb una visió positiva, amb ganes, confiança i amor i, el que és molt important, amb grans dosis d’humor. Ja ho deia fa molt de temps Sèneca: “l’ensenyament és lent per mitjà de la teoria: ràpid i eficaç per mitjà de l’exemple”. Eduquem des de l’exemple! Joana Sorroche Coordinadora pedagògica
Solucions pàgina 30 i 31 1.Roser; 2.Lourdes; 3.Judit; 4.Júlia; 5.Susana; 6.Carme H.; 7.Dolors; 8.Montse; 9.Mercè; 10.Marta; 11.Eva; 12.David; 13.Imma; 14.Arantxa; 15.Carme M.; 16.Paqui A.Judit; B.Mercè; C.Susana; D.Lourdes; E.Montse; F.Júlia; G.Dolors; H.Carme M.; I.Carme H.; J.Marta; K.David; L.Imma; M.Roser; N.Paqui; O.Arantxa; P.Eva
39
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
Els hàbits són pautes de comportament que transmetem de diverses maneres, ja sigui conscientment o inconscientment (comunicació verbal o no verbal). En aquest sentit, tindran un paper molt important en la nostra tasca educativa eines com el sentit comú, donar exemple, la comunicació, l’observació, l’escolta activa, etc. Totes les nostres accios tenen un gran impacte en l’aprenentatge dels nens/es; són models que posteriorment s’aniran interioritzant.
Per això, cada dia com a pares i educadors intenem fomentar en els nostres infants l’aprenentatge i l’adquisició posterior d’hàbits d’alimentació, d’autonomia, de responsabilitat, de convivència, etc.
escola mercè rodoreda | núm. 2 | curs 2009-2010
40
FINS AVIAT I MOLTA SORT