La Mirada 2014

JUNY 2014

ANY X. NÚMERO 12

EDITORIAL

Una comunitat

d’aprenentatge que cal construir entre tots

L’educació és un projecte polièdric, ja que no és només competència de l’escola o de la família de manera independent, sinó que cal una coresponsabilitat entre tots els agents implicats. Aquest objectiu només es pot aconseguir amb una bona comunicació basada en la confiança, el respecte, el diàleg i el compromís individual i col·lectiu.

Estem parlant del que molts autors defineixen com “la necessitat de construir una comunitat d’aprenentatge” entre tots els col·lectius vinculats a l’educació dels infants (mestres, família, personal de servei, serveis externs a l’escola, etc.), un procés de construcció del qual tots plegats en som responsables.

Quines accions es desenvolupen per tal d’afavorir el sentiment i la pertinença a la nostra comunitat/escola?

Cada dia en tenim bons exemples, el primer dels quals és la bona predisposició de tots els mestres a atendre les famílies. I a la vegada, aquest “sentir-se part” afavoreix la col·laboració de les famílies en les activitats que es programen conjuntament.

Una iniciativa destacable que acull l’escola Collserola en aquesta direcció és la Festa del Bricolatge, que enguany va tenir lloc el 29 de març, amb un gran èxit de participació de tota la comunitat. Pintar els patis (una masterclass amb un artista de pintura mural va ajudar a decorar el mur del darrere de l’escola), petits arranjaments a les aules i a l’hort o jocs per als més menuts, són algunes de les activitats que es van portar a terme, en un ambient festiu i col·laboratiu.

Altres exemples d’activitats conjuntes entre pares, mares i docents al nostre centre són la banda de percussió creada a finals del 2013 en el marc de la Batuescola, i que ja compta amb prop d’una vintena de batucaires (a la jornada del bricolatge ens van delectar amb una samba i un funky), la coral “Veus del gospel”, fundada l’any 2009 i que actualment està formada per una quarantena de cantants, o els Cafès pedagògics, una iniciativa de l’AMPA que aquest curs ha continuat programant sessions d’interès educatiu.

2

L’ESCOLA INFORMA

4t ANY DEL

PLA D’AUTONOMIA DE CENTRE (PAC) El final d’un nou principi

Ja fa tres anys que vam començar el camí del PAC i aquest curs acabem un nou període. No ha estat un camí fàcil i ara finalitzem un temps de reflexió per a començar i continuar un projecte d’escola creatiu i innovador.

Hem necessitat molt d’esforç i, si fem una mirada al passat, tot va començar a través d’una petició del Departament, iniciant el procés a partir:

D’una Avaluació General Diagnòstica • Unes proves de competències bàsiques molt altes.

• Unes enquestes a tota la Comunitat educativa.

• Una anàlisi de les nostres fortaleses i debilitats, amenaces i oportunitats de l’entorn.

• Una anàlisi pedagògica i organitzativa del camí que volíem seguir els mestres, amb ajuda de la pedagogia sistèmica i l’arbre dels desitjos, fet que ens va permetre que totes les idees tinguessin cabuda a l’escola.

Després d’examinar i valorar les diferents variables van sorgir unes línies de treball: 1.

Els alumnes de 6è van valorar que volien treballar més les ciències i necessitaven tenir un espai propi d’experimentació, un laboratori. Els mestres també ho pensàvem i així es va crear una línea de treball. Vam estudiar en quin espai de l’escola podíem ubicar un laboratori, vam fer obres i per fi vàrem instal·lar una aula polivalent: va arribar el nostre “laboratori”. A més, quatre anys de formació docent per a treballar els projectes amb una mirada en l’àrea de medi. Actualment la formació de projectes l’ampliem amb una visió de les matemàtiques.

2.

Les diferents enquestes de la Comunitat Educativa expressaven que havíem de treballar la diversitat a l’aula, tant els nens amb dificultats d’aprenentatge com també els talentosos o nens d’altes capacitats.

Vam canviar alguns aspectes de la nostra metodologia: el treball per projectes ens ajudava a que cada alumne pogués arribar a les seves necessitats d’aprenentatge.

També ens vam plantejar continuar i ampliar, dins de les nostres possibilitats, els desdoblaments del grup o la inclusió de dos mestres a l’aula.

Tot plegat ens va fer pensar en la manera d’avaluar, havíem d’aconseguir “Avaluar per Aprendre”. L’avaluació no havia de mesurar allò que no sabia l’alumne, havíem d’aconseguir que l’alumne fos conscient de com havia millorat i com podia millorar els seus aprenentatges, sempre respectant les seves capacitats. És en aquest moment que comencem a treballar amb rúbriques, bases d’orientació, mapes conceptuals,... Actualment continuem aquest procés i valorem la modificació dels informes.

3. Un altre factor que volíem potenciar va ser l’ús de les TIC per a millorar la metodologia emprada en les nostres pràctiques docents. Al començament del projecte vam donar molta importància a les pissarres digitals PDI i canons de projecció -eren una finestra oberta al món que ens ajudava a millorar aspectes de la nostra metodologia- i fèiem servir programes per ajudar als alumnes en la comunicació en totes les seves facetes. Seguim amb la formació perquè l’ús de les TIC requereix un aprenentatge constant: blogs, pàgines web, tauletes, mòbils i aplicacions,...

4. Un altre factor que la majoria volíem enfortir com a escola era la llengua anglesa. Conscients del context en què vivim, volíem encarar el procés d’introducció a la llengua estrangera amb qualitat i serenitat. Seguim treballant en el millor camí per optimitzar i redirigir l’aprenentatge d’aquesta llengua, intentant esquivar els entrebancs que van sorgint per la crisis i la política del Departament.

3

L’ESCOLA INFORMA

5. Continuem potenciant aquesta comunitat educativa on les famílies tenen un pes important en la participació.

Estem en un moment en la que hem de sumar les diferents oportunitats, i les famílies han de ser part de les solucions. L’escola, a més de ser un lloc d’aprenentatge, ha de ser un lloc de benestar. El repte és l’equitat, treballem per superar les desigualtats socials, per a què tots siguem iguals. Treballem per a què les famílies tinguin plena confiança en les actuacions pedagògiques del centre i volem fer-los partíceps en l’acompanyament en aquest procés d’aprenentatge.

6. Continuem en la difusió de les bones pràctiques que es realitzen a l’escola: estem canviant la imatge del centre. Com és possible que l’entorn de l’escola no conegui el seu potencial pedagògic? El Departament d’Ensenyament, l’Ajuntament i altres entitats, reconeixen l’Escola Collserola de Sant Cugat com una escola de referència? No té prou transcendència fora tot el que fem o no ho expliquem prou? Les mestres participem en diferents grups d’estudis del Departament, impartim conferències a la universitat exposant les nostres experiències,... Potser ara, després de molt de temps d’esforç ja hi notem un canvi en els missatges i la “rumorologia” que s’escolta al carrer sobre la nostra manera de fer.

CONCLUSIONS L’estima de la nostra feina Després de valorar el procés i veure les coses positives i les dificultats i obstacles que ens han fet créixer com a comunitat, pensem i valorem que després de cada repte, tenim l’oportunitat d’aprendre alguna cosa.

Ens adonem que la mirada en l’aprenentatge ha de ser diferent, hem de ser capaços d’acompanyar als nostres alumnes en els seus aprenentatges. Hem de ser capaços

4

de crear una identitat pròpia. Això ens fa reflexionar sobre que el paper del mestre ha de ser diferent dins de l’aula.

Hem d’acompanyar als nostres alumnes en el seu procés de maduració provocant situacions de plaer, de motivació i descobriment.

Des del PAC, observem que una metodologia a valorar és el treball per projectes, en tant que és una bona manera d’adreçar els alumnes cap als seus interessos, potenciant les seves capacitats, en el pensament, la comunicació i l’experimentació, i així arribar a una maduració en els seus aprenentatges i creixement personal i emocional. Pensem en la importància de fer tasques sistemàtiques necessàries, però relegades potser a fer-les a casa, i treballar més les aules com a espais d’aprenentatge on es possibiliten els intercanvis individuals i col·lectius.

El temps d’inversió a l’escola ha d’estar destinat a les persones i a aquesta maduració personal de la qual estem parlant reiteradament. L’escola ha de ser un registre de les coses de la vida construint un coneixement del món que ens envolta. Hem de crear aquests espais de convivència en el que cada alumne tingui el seu propi lloc.

Crear la importància de la vinculació afectiva de mestres i alumnes, de saber escoltar allò que realment necessiten, de deixar-los un espai pe poder decidir en un moment donat fer allò que els interessa. De donar tranquil·litat a les famílies i acompanyar-les.

Actualment estem considerant un canvi en els espais exteriors, els patis, com a generadors d’aprenentatges: de quina manera l’espai i temps de pati poden contribuir a fer créixer com a ciutadans i a facilitar el treball cooperatiu, creatiu i de joc. El projecte de centre ha de formar persones socials. En definitiva, l’escola ha de ser un generador de felicitat i també un lloc de benestar per a tota la comunitat.

L’ESCOLA INFORMA

UN TERRENY ABANDONAT AMB UN FINAL FELIÇ PASSAT: UN TERRENY ABANDONAT DES DE FA MÉS DE 10 ANYS AL COSTAT DE L’ESCOLA Des de fa temps, a l’escola treballem per millorar el nostre entorn i els nostres patis.

El dia de la festa del bricolatge les famílies i els nostres nens i nenes de van col·laborar intensament pintant els murs dels patis de primària.

UN PAS ENDAVANT!

Aquest curs 2013-2014 vàrem començar a demanar a l’Ajuntament el terreny abandonat de l’antic Parvulari del Pla i Farreras, amb fermesa i amb un projecte educatiu potent i amb visió de futur.

L’AMPA va convidar a l’Alcaldessa la Sra. Mercè Conesa a visitar l’escola i l’equip directiu va convidar al Director del Serveis Territorials del Vallès Occidental el Sr. Lluis Baulenes i Cases. Tots dos varen mostrar la seva predisposició per col·laborar i cedir l’espai a l’escola.

Durant molts anys aquest edifici va quedar buit i sense cap utilització. Des de l’escola es va reivindicar per fer una biblioteca oberta al barri per les tardes, també per poder utilitzar-lo com a aules–taller en diferents moments de menjador i docència. Mai ens van donar permís per poder utilitzar aquest espai.

L’edifici es va enderrocar després d’un llarg període d’abandonament. Era l’època de les “vaques grosses”.

L’alcaldessa Mercè Conesa, juntament amb la regidora d’Educació, Esther Salat i el cap d’obres de l’Ajuntament, el Sr. Victor Martínez, es van comprometre a arranjar el terreny i a posar-lo en condicions adients d’higiene i seguretat pels nostres infants. En aquesta reunió també es van comprometre a col·laborar per aconseguir un entorn més natural i ecològic.

Els anys següents a l’enderrocament, fins a data d’avui, ha estat un terreny adjunt a l’escola sense fer servir, ple de runa de l’edifici, deixalles, murals amb grafitis, etc.

La visita del director dels Serveis Territorials del Vallès Occidental el Sr. Lluís Baulenes, també va mostrar-nos el seu suport en la millora de l’entorn escolar i a reconèixer l’evolució positiva i la projecció educativa de la nostra escola en la ciutat de Sant Cugat. Va valorar molt positivament els resultats de l’Avaluació General Diagnòstica de tancament del Pla d’Autonomia de Centre. Les enquestes fetes per famílies, alumnes i mestres de l’escola, demostren la bona acceptació del projecte de centre i l’harmonia en les relacions que hi ha en la comunitat educativa, així com els bons resultats de les competències bàsiques, que són superiors a la mitjana de Catalunya.

Després d’esperar durant deu anys que l’Ajuntament fes un equipament cultural i/o esportiu pel barri en aquest espai, i veient la desídia i la falta d’inversió, l’equip directiu, amb el suport del claustre, l’actual junta de l’AMPA i el Consell Escolar vam creure que era necessari fer una actuació conjunta de demanda a l’administració, Ajuntament i Departament d’Ensenyament, per dignificar l’entorn de l’escola.

PRESENT: PATIS AMB COLOR DONEM COLOR I VIDA ALS NOSTRES MURS!

Ens va encoratjar a continuar treballant per una escola d’alta qualitat i amb la projecció i innovació pedagògica del projecte de centre.

Els artistes muralistes Mas Follet, iIvan de Castres i Daniel Pérez han fet dos dissenys en els murals dels patis de primària.

5

L’ESCOLA INFORMA FUTUR: PATIS AMB COLOR, PLENS DE VIDA I DE NATURA Aquest projecte té com a finalitat la remodelació i adaptació del terreny, adaptar les possibilitats del pati a les necessitats dels infants.

El nostre Projecte educatiu evoluciona dia a dia i es desenvolupa amb les necessitats dels nostre infants. Volem potenciar les possibilitats educatives de lleure que ofereix l’espai exterior de l’escola, aconseguint una continuïtat entre l’interior i l’exterior.

PROJECTE D’ESPAIS EXTERIOR Hem elaborat aquest projecte de pati, mantenint els principis del Projecte Educatiu, per aprofitar millor els recursos que té l’escola. Volem dur-lo a terme com un procés d’aprenentatge per a tota la comunitat educativa, comptant amb la participació dels infants, els mestres, les famílies i altres entitats del nostre entorn immediat.

Avui sabem que l’educació informal que es dóna als patis de les escoles és tan important com la que es desenvolupa dins de les aules. És en aquests espais diversos on els infants aprenen a viure i a conviure, on també creixen i es desenvolupen, a més de reafirmar les relacions interpersonals i intrapersonals.

VOLEM UN PATI PLE DE NATURA Construir un “bosc de les olors” on puguem tenir arbres fruiters, plantes mediterrànies,...

Un espai amb plantes remeieres: l’aprofitament de les plantes aromàtiques i medicinals.

Arbres fruiters: llimoners, cirerers, ametllers, etc.

Zona vegetada: heures, flors variades, plantes autòctones, zones de prat,...

Taules i bancs de fusta que permetin una relació més tranquil·la i predisposi a la conversa i als jocs tranquils de taula, joc col·lectius i cooperatius, etc.

Estructures de fusta per desenvolupar l’equilibri, la potència, el risc,...

Tanques de separació del carrer abat biure, plenes de natura: amb travesses ecològiques, rec i plantes enfiladisses que ens convidin a viure en un entorn el més natural possible.

6

6

PLANIFICACIÓ I PRESSUPOST El pressupost econòmic per poder portar a terme el projecte és limitat. Aquesta manca de recursos es pot convertir en una oportunitat de convivència i d’aportacions de les famílies, amb l’objectiu en el projecte dels “patis amb vida”, des del disseny, passant pel desenvolupament, fins a l’execució material del mateix.

La recerca d’aquests recursos implica a tota la comunitat educativa: mestres, pares i mares, infants, l’Ajuntament, patrocinadors, etc.

També caldrà que des de l’escola i l’associació de pares i mares es constitueixi una comissió permanent de bricolatge, i continuar amb les jornades festives del dia del bricolatge.

Cal maximitzar els recursos propis: aprofitar els coneixements de les famílies referents al disseny paisatgístic, als temes tècnics de tria de plantes, arbres i manteniment,... També comptarem amb l’assessorament de l’Adriana, tallerista de l’hort de l’escola i l’experiència adquirida al llarg dels anys per l’equip directiu i els mestres per aprofitar els recursos municipals, la regidoria de Medi Ambient, Educació, etc.

La implicació de tota la comunitat és un bon exemple d’esforç i vinculació amb el centre per a tots els infants que estan aprenent, i no només aprenent d’una educació formal plena de continguts i activitats didàctiques, sinó aprenent a conviure i a créixer amb la convicció que tots som necessaris per a aconseguir una escola de qualitat, viva i creativa.

Aquest és un projecte de millora del nostre entorn i dels nostres patis, i solament es podrà realitzar amb el suport de la nostra comunitat. És un projecte ambiciós, un projecte de futur que s’haurà de fer en diferents etapes, per una qüestió de pressupost i de temps. Per això us convidem a totes les famílies a participar en els diferents projectes que tenim, amb les vostres experiències, sabers i il·lusions.

Els nostres nens i nenes també faran les seves aportacions des de diferents mirades, la capacitat d’emprendre un projecte, imaginar-se’l i construir maquetes, dibuixos,..., de com pot ser un pati diferent, un pati ple de vida.

Els nostres infants es mereixen un entorn digne, saludable, natural, estimulant i creatiu.

Esperem que al setembre tinguem el terreny arranjat per poder començar a construir un somni, un somni pels nostres infants. un somni pels nostres infants.

Comunitat petits · P3

P3

Experimentem amb xocolata

A l’edat de tres anys els nens i les nenes han d’experimentar, sentir, tocar, olorar, jugar,…, i gaudir de cada una de les coses que li proporciona el nostre entorn.

Ja s’acostava la pasqua i,…, quina millor manera de compartir amb els altres una estona divertida que pintant amb xocolata!!

Ummm,…, encara podem olorar-la!

Quina experiència més agradable! Entre tots hem fet un mural preciós i ens hem après aquest poema:

“JO TINC UNA MONA SEGUR QUE ÉS MOLT BONA! A BUSCAR-LA VAIG CORRENT I SALTO DE CONTENT.”

7

Comunitat petits · P4

P4 mmm...! que bo!

Com que els nens i les nenes de la classe dels ocells hem après moltes coses dels colors dels pastissos, vam voler anar a comprar pastissos a la pastisseria Sàbat.

Vam decidir convidar als nostres amics de la classe dels peixos i, tots junts, vam observar i aprendre com era el camí per anar i tornar a l’escola.

També vam menjar pastís i vam jugar davant del Monestir.

Va ser un matí molt i molt divertit!

8

Comunitat petits · P5

P5 som uns

artistes!

Hem visitat l’exposició de Josep GuinovART al Museu de Sant Cugat. Hem treballat els seus quadres i amb tot el que hem après hem fet el nostre quadre i l’exposició.

Hem treballat en grups. Cada classe ha fet dos quadres, primer hem pintat els fons del quadre amb els colors que li agradaven en Guinovart i desprès hem fet un collage amb diferents materials, com a ell li agradava acabar els seus quadres. Ens ho hem passat molt bé fent-ho i ara ens sentim una mica ARTISTES!!

9

Comunitat mitjans · PRIMER

Quina

1r sorpresa!

El dia de Sant Jordi els nostres padrins i padrines ens van preparar una sorpresa: es van pensar una història que ens pogués agradar, ens la van escriure i també la van il·lustrar. Aquí no acaba tot, a la portada hi havia una foto on sortíem tots dos junts.

Aprofitant la diada, per la tarda ens vam trobar al pati i ens van llegir el conte. Vam estar tots molt contents.

10

Comunitat mitjans · SEGON

2n

Els contes d´en

Bufalletres

Des de fa molts cursos, les classes de 2n participem en aquesta activitat proposada pel Pla de Dinamització d’Ensenyament de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

El que pretén és fomentar l’hàbit lector entre els nens i nenes d’aquesta edat que ja comencen a ser autònoms i potenciar el gust per la lectura.

A partir del conte d’En Bufalletres, cada nen tria el conte que vol i en fa una representació tipus maqueta, amb l’ajuda de les famílies.

Aquest curs, per celebrar Sant Jordi, hem anat a explicar els nostres contes de 2n als nens i nenes de P3, P4 i P5. Ho hem fet per grups i hem fet servir les nostres capses decorades.

Als nens d’ Infantil els han agradat molt els nostres contes com: El soldadet de plom, La rateta que escombrava l’escaleta, Els tres porquets, En Patufet,..., i hem rebut molts aplaudiments.

A nosaltres també ens ha agradat molt fer de mestres i ens hem sentit grans.

Animem a tots els nens de l’escola a participar en aquesta activitat quan facin 2n de primària.

11

Comunitat mitjans · tercer

3r INSECTES a les aules

Un dia varen arribar uns petits éssers vius a les nostres classes de tercer: eren dos insectes pal i una formiga reina amb les seves obreres.

A partir d’aquest moment se’ns comença a despertar la curiositat per aquests insectes i la nostra ment científica es planteja molts interrogants que ens caldrà investigar.

Com són? Què mengen? Com viuen? Com es reprodueixen?

D’on surten?

Amb l’observació diària i la informació que anem recollint de llibres, Internet, vídeos i la visita al Museu Blau, anem construint el nostre aprenentatge sobre aquests insectes.

Ens agrada treballar en petit grup i ens organitzem d’allò més bé!

Cadascú hi aporta el que sap, la informació que ha trobat, la seva opinió, els seus coneixements,..., i tots junts donem resposta a les preguntes plantejades.

12

Comunitat grans · QUART

4t L’apicultor David

Aquell dia va ser molt especial per a tota la classe.

Vam aprendre moltes coses, va ser molt divertit i interessant i quan vam sortir al pati, vam jugar tota l’estona a ser abelles!!!

Aquest matí, després del pati, quan tocava hort, ha vingut un noi d’Anglaterra que es diu David.

Ens ha explicat coses sobre les abelles i les vespes, quines diferències hi ha entre elles, què mengen, etc.

La diferència és que les vespes tenen un color més groguenc i les abelles són negres i peludes. La vespa menja abelles, però a vegades pot menjar pol·len (no ho fa constantment). Una altra diferència és que les abelles, quan piquen, es moren i, en canvi, les vespes, quan piquen, no es moren.

Hi ha tres tipus d’abelles: la reina, que només n’hi ha una, uns quants abellots, i la resta obreres. Les obreres són femelles, els mascles són abellots i només pot haver-hi una reina, no un rei.

Les abelles volen agafar el nèctar que està molt endins de la flor, i quan surten de la flor estan cobertes de pol·len.

Tenen unes potetes especials per treure’s el pol·len, però se’ls enganxa igualment a les potes. A vegades, els apicultors fan el forat del rusc molt petit i llavors només hi poden passar les abelles pel forat, no hi cap l’abella amb el pol·len que penja d’ella.

Després hem fet tres grups. El primer grup mirava les abelles mortes i també uns insectes gegants que volien entrar al rusc sense el permís de les abelles, i aquestes els han paralitzat amb pròpolis enganxós. L’altre grup mirava el rusc que havia construït en David i ens ha explicat que la cera que fabriquen no són hexàgons sinó que són cercles. L’últim grup tastava una mel que estava boníssima.

Ens ho hem passat molt bé!

Hem après moltes coses noves!

SARA CARBONELL

13

Comunitat grans · CINQUÈ

5è

Poesia, interpretació i imaginació

Aquest any, per Sant Jordi, els alumnes de 5è ens hem endinsat en el món de la poesia, ja que el desembre de l’any passat ens va deixar Joana Raspall, una poetessa que escrivia poemes molt bonics. Amb aquest treball li hem volgut fer un homenatge.

Primer vam buscar informació biogràfica d’aquesta senyora i vam llegir un munt de poemes seus.

Després, per parelles, vam escollir un dels poemes i vam fer una escultura amb materials reciclats.

Amb l’escultura volíem expressar els sentiments i emocions que ens havia transmès el poema triat: tristesa, tranquil·litat, amistat, amor, agraïment...

Per fer l’escultura, vam seguir els passos següents: primer la vam dissenyar en un full, per tenir clar el material que necessitaríem; després la vam muntar amb el material escollit (ampolles de plàstic, cartró, taps, recipients de iogurt, capses,...); tot seguit la vam recobrir amb benes de guix i la vam deixar assecar; finalment, un cop seca, la vam pintar amb colors perquè fos molt més bonica. Ens van quedar “xulíssimes”!

14

Per Sant Jordi han estat exposades al vestíbul de l’escola, juntament amb el poema representat de la Joana Raspall i l’escrit fet per nosaltres, on expliquem perquè hem triat el poema i el que hem interpretat fent l’escultura.

Nosaltres també hem volgut fer de poetes, fent els nostres poemes sobre les coses senzilles que ens envolten cada dia i a les que no hi parem gaire atenció. Per això hem triat fer poemes dedicats a les petites coses que utilitzem a la classe o que hi ha a l’escola.

Fer de poetes ens ha fet reflexionar sobre la imaginació que es requereix per fer un poema i saber interpretar-lo.

No ha estat fàcil, perquè has de pensar paraules que rimin i que tinguin sentit a la vegada i perquè és difícil posar en paraules els nostres sentiments.

Tot i així, ens ha agradat molt.

Fent aquest treball ens ho hem passat molt bé i estem molt satisfets.

Comunitat grans · SISÈ

6è amb energia

Un

El 18 de març els alumnes de 6è A vam fer una sortida a la subestació elèctrica de Sant Cugat, amb l’objectiu de respondre a la pregunta “Com es transporta l’electricitat”.

Aquesta sortida va sorgir a partir del projecte sobre l’energia que estàvem realitzant a l’escola. Durant la sortida, no només vàrem observar amb atenció el recinte on es trobava la subestació elèctrica, sinó també l’entorn i elements que l’envoltava. Al mateix temps, es generaven preguntes per part dels alumnes i dels mestres, i així propiciar la conversa i l’intercanvi de coneixements.

Per acabar, es va suggerir als alumnes fer un dibuix el més detallat possible d’una de les torres elèctriques.

Els alumnes de 6è B estem treballant el projecte ”La llum i el so”.

Hem investigat i hem après les propietats que té el so: la freqüència i la intensitat. Una de les preguntes que ens havíem formulat era “Per què alguns sons molt forts poden trencar alguns materials?” Per poder-la contestar ens va venir a visitar el pare d’una nena de l’escola que és físic, i ens va fer una xerrada sobre el so. Ell ens va explicar que és difícil trencar un objecte amb un so. La possibilitat existeix quan la freqüència del so és la mateixa en els dos objectes i, en un d’ells, és fràgil com una copa de cristall fi.

Ens va proposar fer un experiment i el vam fer. Consistia en igualar la freqüència de dues cordes de dos instruments perquè es produís el fenomen anomenat ressonància. Vam portar a la classe una guitarra, un violí i un diapasó. Vam afinar la corda LA del violí i llavors quan la fèiem sonar, vibrava també la mateixa corda de la guitarra que estava situada al davant del violí. Es va produir la ressonància. També ens vam adonar que el so se sentia amb més intensitat en la guitarra i vam pensar que era perquè la guitarra té la caixa de ressonància més gran.

L’experiment va ser molt interessant i tots junts vam aprendre coses que mai havíem pensat.

15

SETMANA DE LA CIÈNCIA

Setmana de

la ciència Un dels objectius de la nostra escola és que els nostres alumnes creixin com a persones, amb actitud crítica i amb capacitat per entendre la realitat que els envolta.

Potenciem aquest creixement i coneixement de la realitat creant espais d’aprenentatges.

16

intercanvis

Durant tota una setmana els nostres alumnes aprenen a aprendre.

Treballen les habilitats de pensament: formulant hipòtesis, esbrinant, observant, anticipant, imaginant.. que els ajudarà a ampliar la serva xarxa de coneixements per créixer en relació al seu desenvolupament personal.

La setmana de la ciència, és un espai per aprendre on tota la comunitat educativa, té un paper interessant per compartir i participar.

Les famílies, participen i son còmplices dels aprenentatges des seus fills, preparant activitats científiques per desprès ser compartides a les aules.

“Tots som científics”. Els alumnes de 6è de primària, preparen diferents experiències, les exposen i fan investigar a tots els companys des de P3 fins a 5è de primària.

Els monitors de menjador participen preparant activitats lúdiques-científiques en el temps de migdia.

I amb els alumnes del Institut Pla i Farreras presenten i comparteixen les seves experiències de la setmana de la ciència als alumnes de 6è.

17

DEPARTAMENT d’anglès

English

Day

This has been our first year in a great school activity called English Day. What’s it all about?? About everything, indeed! Collaborations, exchanges, feedback, families, storytelling, traditions, interviews, songs, literacy, sports, theatre, cinema, …

On this first edition we have started with a very important collaboration from students from different universities such as Barnard College, New York, Brandeis University, Boston or University of Minnesota, Minneapolis.

What do they have in common? They are all in a Council of International Education Exchange (CIEE) program.

What have they done in our school?

They left their university studies behind to interact with the kids in a school class and learn about the Catalan Educational System.

P3 received the visit of one of the students who told them the story of “The Big Enormous Turnip”.

Not only they enjoyed a storytelling, children in P4 and P5 were also told “The wheels on the bus” and the ones in 1st, 2nd and 3rd grade listened to “Old McDonald had a farm”.

On the other hand, the 4th, 5th and 6th level listened to the Thanksgiving Day tradition and they also interacted asking questions to the American student who visited their class.

18

departament de música

Cantata 2n Aquest curs els nens i nenes de segon han participat en la XI Cantata Infantil que s’organitza a Sant Cugat.

La cantata interpretada és “L’Hora perduda”, que explica les aventures que viu una hora al escapar-se del rellotge.

En Raimon Romaní ha estat l’encarregat de dirigir les veus dels alumnes en un espectacle basat en pomes de Joana Raspall i amb música de Jordi Domènech.

Un recital que hem estat treballant durant el segon trimestre per poder posar en escena a l’Auditori de Sant Cugat, juntament amb els altres companys/es de segon de les escoles públiques.

Cantània 5è D’altra banda, els nens i nenes de cinquè han participat en la Cantània, titulada aquest curs “Rambla Llibertat”. La Cantata d’aquest any està escrita per Marc Rosich i amb música d’Albert Carbonell.

Aquests dos experts del món de les lletres i de la música han escrit i composat

aquesta cantata per celebrar el 25è aniversari de l’activitat.

CANTÀNIA és una activitat on nens i nenes d’arreu de Catalunya participen en el muntatge d’una cantata. Durant els mesos d’abril, maig i juny es faran concerts repartits dintre i fora de Catalunya.

19

EDUCACIÓ FÍSICA

TENNIS TAULA al pati de primària Per fer promoció d’aquest esport, vàrem comptar amb la col·laboració de dos jugadors federats de la UESC (Unió Esportiva Sant Cugat). En Josep Antón i l’Enric van visitar l’escola per fer una demostració de com es juga i realitzar petites activitats amb els alumnes de 5è i 6è.

Des del principi els alumnes s’han mostrat entusiasmats amb aquest esport i, molts d’ells, a l’hora del pati juguen, practiquen i organitzen petits tornejos. També s’ha organitzat una competició escolar a les hores de menjador, on participen els alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è.

Els classificats juguen la final individual, organitzada per l’OMET.

20

EURONET 50/50

L’escola puja al tren de

l’estalvi energètic L’Energia a l’escola és molt important per poder tenir llum, per no passar fred a l’hivern, per fer funcionar els aparells, etc.. Però sabem quanta energia gastem a l’escola? I com la utilitzem?

Amb aquest objectiu, aquest curs hem decidit participar a la Xarxa 50/50 formada per unes escoles que a nivell Europeu estan implementant el concepte 50/50 per reduir el consum d’energia.

Participant en el projecte EURONET 50/50 max, volem conèixer millor l’energia i aprendre com estalviar-la.

Tant a l’escola com a casa!

Si gastem menys energia a l’escola, el medi ambient i el clima en surten beneficiats perquè disminuïm les emissions de CO2 que són les responsables de l’escalfament global.

Quines coses hem començat a fer aquest curs?... Doncs hem creat una comissió energètica formada per representants de tota la comunitat educativa i l’ajuntament, hem parlat de l’energia i de la importància de l’estalvi energètic a totes les aules, s’ha format un equip energètic que de tant en tant ens recorda que hem de tancar els llums si no els necessitem,..., però encara ens queda molt camí per recórrer!

21

ESCOLA DE mares I PARES

BATUCADA

A L’ESCOLA !

Aquest any s’ha creat una nova activitat dirigida als pares i mares de l’escola, que es realitza tots els dijous a les 8 de la tarda: és una banda de batucada.

Segur que algú de vosaltres l’ha pogut sentir, ja que discrets, discrets, no ho són! És una proposta de “LA BATUESCOLA” i que el Xavi, amb molt d’enginy i paciència, ensenya a aquest grup de mares, pares, alumnes i ex-alumnes, a tenir una mica més de ritme al cos i també a saber coordinar cames i braços alhora.

22

Aquesta jove, però que jove banda, ja ha realitzat els seus primers “bolos“, el primer va ser a l’Ajuntament de la nostra ciutat, al pregó del “Carnestoltes 2014”; després a la “Festa del Bricolatge 2014“ de la nostra escola; a la segona “Festa de la Percussió de la Batuescola”, on van participar a la mostra de percussió amb 10 grups més de batucada familiar; i en una altra actuació que no han volgut desvetllar. És una activitat que, de mica en mica, s’ha anat consolidant i que no deixa de créixer amb nous components, i que segurament continuarà amb aquesta tendència.

ESCOLA DE mares I PARES

Esmorza com un rei…

Fem un cafè?... un cafè pedagògic

Per culpa de l’interrogant

Quantes vegades hem pensat “Què li faig avui per esmorzar?” o, més difícil encara, “Si ja ha menjat fruita a mig matí, …, què li preparo per berenar?”. És per això que ens va semblar tan pràctica i interessant la xerrada del darrer cafè pedagògic que portava per títol “Esmorzars i berenars saludables i sostenibles”.

El passat 8 d’abril, una vintena de famílies ens vam trobar a la biblioteca de l’escola per fer un cafè, parlar de llibres i els valors que transmeten.

L’interrogant del títol (Pantalles…educatives?) va ser la pista definitiva perquè l’Oriol Ripoll, especialista en jocs i professor de disseny de jocs a Enti (Escola de Noves Tecnologies Interactives de la Universitat de Barcelona), sabés exactament quines eren les nostres angoixes, els nostres dubtes, les nostres inseguretats, amb el tema de les “pantalles”.

Els convidats-especialistes en aquesta ocasió van ser: - La Cesca Dos Santos, nutricionista, que ens va resumir les quatre regles d’or bàsiques per assegurar que l’esmorzar i el berenar acompleixin els requisits nutricionals adients i que ens va recordar que els àpats han d’anar d’acord amb els bioritmes. A l’hora de berenar no cal una injecció de sucre perquè la major part de la jornada ja ha passat i hem de començar a relaxar-nos per sopar aviat i descansar prou hores. Ja ho deien els nostres avis “Esmorza com un rei, dina com un príncep i sopa com un pobre”.

- En Josep Arnau, del Super Natural, que ens va presentar un munt de productes saludables i naturals que poden formar part dels esmorzars i berenars dels nostres fills i filles i ens va explicar com moltes malalties, carències, símptomes, …, van relacionades amb els aliments que ingerim: Som el que mengem!!

- En Kevin, de l’Ortiga, que ens va fer cinc cèntims de la producció ecològica que es porta a terme a tocar de casa, a Can Monmany, a Valldoreix, i que ens pot proporcionar fruites i verdures amb garantia d’haver estat cultivades sense productes de síntesi (herbicides, adobs químics,…).

Els conductors de la trobada, l’Alba Garcia, escriptora santcugatenca i autora de llibres com “El cirerer”; l’Elena Angulo, mare de l’escola i autora del llibre “El camaleó enfadat” i Maryorie Dantagnan i Jorge Barudy, pares de l’escola que han escrit el pròleg del llibre “Cuentos para familias con corazón”, ens van donar alguns consells per encomanar les ganes de llegir als nostres fills i ens van fer descobrir que els contes poden ser una manera fantàstica de treballar valors com la paciència, tan poc de moda en una societat com la nostra on s’imposa la immediatesa.

Però com que la filosofia del cafè pedagògic és que tothom pugui participar i dir-hi la seva, molts dels pares i mares que hi van assistir també vam portar i comentar el nostre llibre o conte preferit (o el dels nostres fills).

Els assistents a la xerrada vam veure com, per art de màgia, aquest gran interrogant del títol es podia desgranar en tres petits interrogants més lleugers de portar i molt més fàcils de respondre: Per a què volen la tecnologia?

I quins perills tenen?

I jo, quin paper hi jugo?

En el mateix enllaç al blog de Mares i Pares, hi trobareu moltes respostes!

CONNECTEU-VOS AL blog de l’escola de pares (http://paresimarescollserola.wordpress.com), HI TROBAREU MOLTES RESPOSTES

23

EXTRAESCOLARS

La biblioteca:

1r Torneig d’escacs escolar La biblioteca de l’Escola Collserola va organitzar, els darrers mesos de gener i febrer, el seu primer Torneig d’Escacs Escolar, que es va portar a terme en horari de migdia i en el que hi van participar un total de 33 alumnes de 4t, 5è i 6è de primària.

Abans de començar el torneig, tots els participants van assistir a una sessió informativa prèvia, on es van explicar les normes, els desempats i els protocols.

Per aquesta raó, el campionat es va fer tenint en compte els mateixos criteris que els que se segueixen en els tornejos oficials d’escacs.

Els tres primers classificats en aquesta primera edició van estar el Marc Bosom de 6è, el Raúl Ramírez de 5è i el Roger Pejó, també de 5è.

El dia 14 de març es va realitzar el lliurament de premis, en un acte presidit pel Regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat, el senyor Xavier Tizón, l’Inspector d’Ensenyament, el senyor Fernando García, l’Assessora del Centre de Recursos Pedagògics, la senyora Montserrat Grau i en Ferran Torres, del Club d’Escacs Sant Cugat. Els tres guanyadors i la resta de participants van rebre medalles, diplomes i una revista d’escacs.

La pràctica dels escacs “desenvolupa l’observació, la concentració i la memòria”, entre d’altres, a més d’aportar valors com el respecte. Fa anys que els escacs es practiquen a la nostra escola en diferents àmbits com la biblioteca, l’acollida matí, l’estudi assistit i, en determinades activitats, dins de l’horari lectiu.

24

Activitats:

lúdiques i creatives Les activitats extraescolars de la nostra escola són molt diverses.

Als matins els nens i nenes fan diverses activitats com ara cosir, fer punt de creu, jugar a escacs, jugar a altres jocs de taula, etc. Aquests treballs els podreu veure a la Fira Solidària de fi de curs.

teatre

L’acollida de matí i tarda és un espai tranquil i relaxat on els infants poden gaudir d’una estona lúdica i creativa, alhora que es pot conciliar l’horari escolar amb l’horari laboral de moltes famílies. En aquesta estona, els infants poden esmorzar i berenar.

atletisme dansa

piscina

futbol sala

A les tardes fem una gran varietat d’activitats lúdiques i creatives com: anglès, taller creatiu, teatre, dansa i hip hop; i d’altres activitats esportives com: piscina al CAR, karate, atletisme, bàsquet, iniciació esportiva, gimnàstica rítmica i futbol sala.

25

EXTRAESCOLARS

Temps de migdia:

el menjador escolar El temps de migdia és un espai per a aprendre, menjar i gaudir en un entorn d’aprenentatge diferent.

Al menjador de la nostra escola, l’equip de monitors estem dia a dia innovant les activitats de lleure, així com reforçant els hàbits saludables i l’educació a l’hora de menjar i de joc.

A la comunitat de petits, els més petitets mengem al menjador de P3, un espai tranquil i únic, pensat per a la nostra adaptació.

Després de dinar, anem a l’espai dels somnis on dormim i ens relaxem.

Els infants de P4 i P5 dinem al menjador gran i després fem un munt d’activitats, com ara teatre, jocs al pati, biblioteca,..., entre d’altres.

Aquest curs hem tingut la sort de que joves de l’IES Pla i Farreras ens han vingut a explicar contes.

També, des del mes de febrer, alumnes de 3r i 4t cada setmana ens han llegit contes en veu alta. Ens agrada molt com ho fan i, molts cops, acaben de llegir el conte amb una cançó.

Els infants de la comunitat dels mitjans i grans cada mes treballem un valor o aspecte educatiu a l’hora de menjar, com per exemple, utilitzar correctament els coberts, seure bé a la cadira, no cridar, etc.

A l’estona de lleure fem moltes activitats, com ara hort ecològic, plàstica, coral, jocs dirigits, balls, biblioteca i activitats esportives molt diverses.

Una d’elles és el ping-pong, que hem pogut practicar gràcies a les dues taules de ping-pong que hem estrenat recentment, i que té un èxit aclaparador.

Ens agrada molt i estem aprenent força!

26

macedònia

entrevista

visita l’escola

El grup Macedònia va visitar la nostra escola el passat 29 de maig, dos dies abans de presentar el seu nou disc, Flors, al Teatre-Auditori. Les seves cinc joves components, acompanyades del creador del grup, Dani Coma, van respondre les preguntes dels alumnes de 3r. La seva simpatia i espontaneïtat ens van captivar, i encara més quan ens van obsequiar, cantant a capella, algunes de les seves cançons. La Maria, la Sara, la Paula, la Irene i la Carlota, les actuals Macedònia, són la tercera generació d’aquest grup català que es renova cada cinc anys. Aquest és un breu resum de l’entrevista.

Per què el grup es diu Macedònia?

Com ho feu per anar a l’escola, fer els deures...?

Tot va començar amb el Dani Coma, que va pensar que faltava un grup de música per a nens i nenes. El nom li va venir perquè recordava que, quan era petit, els amics li deien Dani Coma Poma i això li feia gràcia.

Així que va pensar, “ doncs jugarem a això de la poma amb totes les fruites”. Al grup li diria Macedònia i cada membre del grup seria una fruita: llimona (Maria), mandarina (Sara), maduixa (Paula), kiwi (Irene) i pinya (Carlota).

La veritat és que ens hem d’organitzar molt bé per fer els deures i, a més, no tenim assajos ni concerts en horari escolar per no perdre classes.

Quants anys teniu i a quin curs aneu?

Tenim entre 14 i 17 anys. Unes estem a 3r d’ESO, altres a 4t i una altra a 1r de Batxillerat.

I per què el grup canvia tant de noies?

Quan vau entrar al grup?

Fa dos anys i mig, després d’haver passat un càsting.

No ens coneixíem entre nosaltres, vàrem cantar algunes cançons davant del Dani i d’algunes noies del grup anterior. Vàrem passar a la segona fase i vam haver de cantar, ballar i fer teatre.

Perquè les cantants han de tenir més o menys l’edat dels nens i nenes que escolten les cançons, per poder tenir coses en comú. No tindria massa sentit que les noies fossin massa grans. No podríem cantar històries de nens.

El proper càsting es farà d’aquí a tres anys, al 2017, i cal A l’endemà, ens donaven els resultats. I va resultar tenir entre tretze i setze anys: “Per cantar a Macedònia no que ens havien agafat a les cinc! No ens ho podíem cal cantar molt bé, ni ballar molt bé, ni fer teatre molt bé. creure!

El que cal és tenir ganes de treballar,..., i de passar-s’ho bé”.

Com ho feu per anar a l’escola, fer els deures...?

27

entrevista

Entrevista als

Brodas Bros La companyia Brodas Bros ens va visitar el passat 25 d’abril, el dia abans d’actuar al Teatre-Auditori amb el seu espectacle Concierto Concepto. Aquest grup de hip hop, que ha actuat arreu del món, és una companyia versàtil que fa espectacles, dóna classes, fa anuncis... Els germans Pol i Lluc Fruitós, els fundadors de Brodas Bros, van respondre a les preguntes dels alumnes de 5è i també van fer una petita demostració de hip hop.

Quins són els components del vostre grup?

Quan éreu petits, ja us agradava el hip hop?

De petits no sabíem que existia el hip hop. Vam viure a França en els seus inicis sense saber-ho. Quan érem petits no existia Youtube, ni Google...

Què us transmet el hip hop?

Ens transmet energia i connexió amb la música. Quan estem ballant, la reacció dels espectadors ens arriba a nosaltres. Hem viatjat a molts països com el Japó i ens entenem amb ells pel ball. El hip hop transmet aquests valors: peace, love, unity, having fun.

Els components som Pol i Lluc Fruitós, Berta i Clara Pons, Guillermo Forero, Carlos Carmona, Angel On heu après a ballar?

Patiño, Albert Mendoza, Joan Felip i els tècnics Ruben del Rio i Jordi Pérez.

A Suïssa i aquí, a Barcelona, fent unes classes de zumba i aeròbic versió hip hop. Vam anar a França i, finalment, Com us vareu conèixer? on van néixer aquests estils, Nova York, Hollywood. I sobretot, practicant moltes hores cada dia.

Amb la Clara i la Berta ens vam conèixer l’any 2001 en un grup de competició i viatjant fora. A la resta On va ser la vostra primera actuació? de components els hem conegut per diferents vies. La nostra mare porta una acadèmia de dansa En un final de curs, teníem uns 9 o 10 anys. La contemporània. primera de Brodas (com ens dèiem al principi)

entrevista

va ser un gran espectacle, vam llogar un teatre convidant a molta gent per poder cobrir despeses.

La primera com a Brodas Bros va ser al Teatre Victòria, a Barcelona.

però més ràpida. Ara hi ha una electrònica que va bé amb la música house, popping..., però fins i tot amb música clàssica es pot ballar hip hop.

Heu viatjat arreu del món ?

Com podeu memoritzar els diferents passos i anar tan coordinats?

A vegades memoritzem treballant molt, altres vegades improvisem i fem free style. Entrenem, com a mínim, 6 hores al dia.

Teniu vergonya o us poseu nerviosos quan balleu en públic?

Sempre hi ha vergonya, però ens agrada i no ho passem malament. Abans de començar l’espectacle, ens ajuntem i fem un crit per relaxar-nos, llavors ens sentim millor i comencem l’espectacle.

Fins a quina edat es pot ballar?

Sí. Hem actuat a Japó, Hondures, República Dominicana, Haití, Nova York, Uruguay, Brasil, Paraguai, Xile, Orient Mitjà, Alemanya, Suïssa, Londres,...

El fet de sortir al programa Fama us ha ajudat a donar-vos a conèixer?

La televisió, sortir al programa Fama i al de Buenafuente, ens va donar popularitat. També vàrem fer molta publicitat (autobusos, metro, ràdio) i això va fer que anéssim al Teatre Victòria i ens coneguessin.

Expliqueu-nos una de les vostres millors experiències

Nosaltres hem vist ballar a una senyora molt gran que va entrar a la classe amb un bastó. El nostre Va ser a un lloc molt pobre, a Haití. Al final, quan professor té 60 anys i segueix ballant molt i molt bé, vam acabar demanant voluntaris, van pujar trenta és un crack. Viatja per tot el món i és un referent. persones a l’escenari. Vàrem repetir la mateixa cançó tres vegades.

Es necessita una música determinada per fer el ball?

Us baralleu entre vosaltres?

El més normal és ballar amb música funk, tipus James Brown, o música electrònica, és com l’altra

A vegades no ens entenem, però no ens barallem,..., bé, discutim,...

29

ESPORTS

Futbol sala Aquest grup de nens de cinquè i sisè, són els nostres alevins de futbol sala. Entre tots ells formen els dos equips de la nostra escola, el Collserola 1 i el Collserola 2. Alguns d’ells juguen des de tercer i d’altres s’han anat afegint en altres cursos.

Tots ells s’entrenen cada dimarts i dijous, i juguen els dissabtes al matí amb altres escoles de Sant Cugat.

Unes vegades guanyen i d’altres perden, però sempre juguen amb molta il·lusió i ganes. Aprenen a respectar als seus companys i als seus rivals; a saber guanyar i a admetre la derrota; adquireixen un compromís a l’hora d’anar als entrenaments i als partits; es fan responsables, fan esport i gaudeixen del companyerisme.

Alguns dels nostres jugadors deixen l’escola aquest curs per fer el salt a l’institut. Els trobarem a faltar. Molta sort per l’Éric, el Joan, l’Iker, el Jossué, el Yasir i el Lucas.

Els que es queden seguiran formant part de l’equip del Futbol Sala Collserola. Per tots nosaltres són els millors!!!!!

BON ESTIU A TOTS!

Bàsquet Aquest any els nens i nenes de quart de la secció de bàsquet del Collserola han fet una gran campanya. Després d’acabar la fase regular, que va començar a l’octubre del 2013, en la que van jugar els corresponents partits de lliga amb les altres escoles, han arribat a la fase final, classificats en segona posició.

Després de jugar dos partits, el primer contra l’escola Pins del Vallès i el segon contra l’Avenç, han refermat la segona posició obtinguda. Des d’aquí us volem felicitar i reconèixer el gran treball que heu fet tots plegats, vosaltres i els vostres entrenadors, en Víctor i en Riqui. Esperem que l’any vinent seguiu defensant els colors del Collserola i que us ho passeu igual o millor que aquest any. El dia 30 de maig van ser uns dels protagonistes en l’entrega de premis de la Festa de l’Esport. Ànims i endavant Collserola!

30

ESPORTS

Descobrir l’esport

de manera divertida L’Escola Collserola ha participat un any més en el programa d’esport escolar desenvolupat per l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET). Jornades d’introducció a l’esport per als més menuts i de competició en el marc de les modalitats esportives ofertes com a activitats extraescolars s’han anat programant al llarg de diferents dissabtes del curs 2013-2014.

Els nens de P5 i de 1r de primària inscrits a l’extraescolar d’Iniciació esportiva, amb l’objectiu de poder conèixer de manera lúdica i de forma adaptada diferents aspectes motrius de l’esport, han participat en quatre jornades diferents, que han intentat reflectir aquests trets a través de diverses disciplines.

El 23 de novembre, a les pistes municipals de Sant Francesc, van poder practicar l’activitat poliesportiva d’equip; el 8 de febrer, al pavelló de Valldoreix, els esports poliesportius individuals; el 10 de maig, a les pistes de la Guinardera, l’atletisme va ser el protagonista, i finalment, el 7 de juny, al Parc Central, els infants van poder descobrir els esports d’aventura.

AVIS I ÀVIES

Un avi esportista i “manetes”

L’avi Manel va néixer fa 67 anys al barri barceloní de Sants. De ben jovenet va treballar al bar dels seus pares, servint tapes i copes. El bon tracte amb la gent és el tret que el caracteritzava i que encara el destaca actualment. El servei militar de cuiner fet a la Marina va ser per a ell un parèntesi, que va aprofitar per aprendre a cuinar diversos plats saborosos.

A la tornada, alhora que coneixia la dona de la seva vida, la Neus, va voler canviar de rumb i va començar el que ha estat la seva professió al llarg de tots aquests anys: comercial de diferents empreses vinculades al món del vi i el cava. La perseverança, l’amabilitat i l’esforç per la feina ben feta és el que l’ha distingit sempre. Aquests valors són els que transmet dia a dia als seus fills, i ara, als seus néts.

Però tant treball s’ha de compaginar amb l’oci i l’esport. Algunes de les seves passions són fer footing i bricolatge, així com arreglar el seu jardí a la casa d’estiueig a Moià. Ha corregut curses de totes les distàncies (per la ciutat i la muntanya) entre les quals cal destacar les maratons de Barcelona i de Sant Sebastià. Avui dia surt a córrer tres o quatre cops per setmana, acompanyat alguns cops per la Neus, que li segueix el ritme a bon pas.

El Manel és un “manetes” i no hi ha avaria que se li resisteixi. Quan ve a casa, l’Oriol, el seu nét gran, sempre li posa “deures”, que amb els seus enginys i habilitats resol ràpidament. Tenir cura de les flors, dels arbres, treure les males herbes o regar, són tasques que el relaxen i que als altres ens permeten de gaudir d’un espai bonic. L’Oriol, ja de ben petit, el mirava i l’ajudava atentament en totes aquestes feines: esperem que més endavant mantingui aquest interès!

De ben segur que aquestes lliçons quotidianes de l’avi li serviran per créixer i afrontar la vida.

Oriol Clàrà Liesa (P5)

Una àvia aranesa i

“generosa” La Mia, Pepi de nom, és l’àvia del Pol i el Xavi. Un dels trets que la defineixen és el seu lloc de naixement, a Casau, un petit poblet de la Vall d’Aran.

La Mia (per aquest apel·latiu l’anomenen els seus 12 néts) és una àvia riallera, entregada i generosa. Li encanta cuinar, i de vegades ens fa un que altre experiment, i nosaltres encantats que així sigui (tots encara recordem

32

la seva sopa de Nadal dins d’una carbassa enorme, els nens estaven al·lucinats!, o les seves piruletes de formatge).

També li agrada molt fer “patchwork”, de fet cadascun dels seus néts té un cobrellit fet a mà per ella, un regal que no té preu!!

La Mia sempre parla aranès amb els seus néts, tot i que ells, ja sigui per vergonya o per no practicar-lo, li responen en català. De fet, el Pol, quan era ben petit, algunes paraules sí que les deia en aranès, com “atau”, que vol dir així, o “bene”, que vol dir vine. Una cançó que els hi cantava l’àvia i nosaltres també, és aquesta que fa així:

vv

AVIS I ÀVIES

Iaia Celsa La seva vida no va ser fàcil, com la de moltes iaies de la seva generació. Va començar a treballar de molt joveneta, quan tenia la meva edat. Anava a l’escola per les nits perquè de dia treballava al camp, ajudava als seus pares i s’ocupava dels seus germans. Va néixer a més de 1000 quilòmetres d’aquí, però el destí la va portar cap a Barcelona, on va conèixer a l’amor de la seva vida. Junts van ser molt feliços i ara el recordem amb molt “carinyo”. Aquí, a Sant Cugat, van venir a passar un estiu i aquí és on ara vivim nosaltres.

El món gira,...

No hi ha una altra persona com ella. Ella ha aconseguit el màxim de la vida: és abnegada, educada, riallera, dinàmica, simpàtica, atrevida, agradable, immensa, tot cor, carinyosa, bonica, increïble, tossuda, genial, adorable, bona consellera, sentimental, entusiasta, lluitadora, enèrgica, autònoma, amorosa, independent, graciosa,...

Riu de tot el que pot, s’ocupa dels altres sense parar, i té una capacitat d’estimar que supera tot el que puguis imaginar És simplement increïble. És la meva iaia CELSA. CARLA BADAL. 12 anys. Ex alumna -------Es molt bonica i molt guapa i molt preciosa.

(Transcrit literalment) NORA BADAL 3 anys P·3

“Ning Nang campanetes de Betlan qui s’ha mort Pere Tort qui la plóra era gargulha, qui l’enterre eth limac, ouic ouac.” i que la podríem traduir així: “Ning Nang campanetes de Betlan qui s’ha mort Pere Tort qui el plora, la granota, qui l’enterra l’ànec, uic, uac.”

Des d’aquí et volem donar les gràcies per mantenir aquesta llengua viva i que nosaltres i els teus néts la seguim escoltant i, de vegades, poquetes, ens atrevim a parlar-la un “cinhau” (una miqueta).

v

v

Pol i Xavi (P4 i 4t)

33

ESCOLA GROGA

CONCURS DE

logos

En aquest concurs de logos, on hi podien participar tots els alumnes de les escoles públiques de Sant Cugat, des de P3 fins a 6è, per tal d’escollir el logo que identificarà a les escoles com a escoles grogues, en la categoria del cicle mitjà, va guanyar el logo del Max Radford i Jener, alumne de la nostra escola, concretament de 3r de primària.

Felicitats, MAX!!!

Aquest és el logo que va fer en Max:

La comunitat educativa formada per Docents, Alumnes i AMPES estem actualment vivint moments convulsos ja que de cara el curs que ve tenim sobre els nostres caps l’espasa de Dàmocles de les reformes educatives que ens arriben tant des del Ministerio de Educación (llei Wert) com des del departament d’Educació (LEC).

Fent meves les paraules de la FaPaC (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya) intentaré explicar de manera clara i entenedora que suposarà per als nostres fills la llei Wert.

- Per començar, obre la porta a la privatització de l’educació pública. Els agents privats són definits com a titulars de potestats públiques, se’ls atorga funcions de regulació i se’ls equipara a unes administracions públiques rebaixades. A partir d’allò que estableix la LOMCE les administracions públiques (ministeri i CCAA) només seran uns agents més que participen en la prestació del servei i, per tant, no caldrà que garanteixin el dret a l’escolarització.

- Ataca el model d’immersió escolar vigent a Catalunya, un model d’èxit des de fa 30 anys, i menysté el català qualificant-lo d’assignatura “específica”. Equipara el català a la segona llengua estrangera o la religió catòlica, perquè el castellà i la primera llengua estrangera són qualificades de “troncals”.

- Centralitza i espanyolitza el sistema educatiu. Si fins ara l’estat només fixava, com a màxim, un 55% del currículum a Catalunya, a partir d’ara l’horari mínim de les assignatures troncals fixat per l’estat serà de, “com a mínim”, un 50%, la qual cosa deixa el màxim obert sense submissió a percentatges. A més a més, nega a la Generalitat la potestat per avaluar el seu propi sistema educatiu establint proves centralitzades. Aquesta voluntat re-centralitzadora suposa una regressió important en l’autonomia dels centres. Els models educatius que són més eficients són aquells que són més descentralitzats.

- Obre la porta a una selecció prematura entre els alumnes des dels 13 anys. A partir de 2n d’ESO, s’obren tres vies selectives que suprimeixen la formació comuna a l’etapa obligatòria. Així, es podran descartar els alumnes que tenen dificultats abans d’iniciar 3r d’ESO. Aquesta selecció prematura posa en qüestió la igualtat real d’oportunitats.

- Recupera l’obligació de que les famílies hagin de triar entre l’assignatura de religió catòlica i una altra assignatura que s’anomenarà “Valores Sociales y Cívicos”. Això suposa una greu vulneració del que el Tribunal Suprem ha establert reconeixent el dret dels alumnes a no haver de fer una alternativa concreta a l’assignatura de religió. Les famílies han de poder triar els valors religiosos que vulguin per als seus fills, però aquesta opció no ha de ser sufragada amb fons públics - Dóna tractes de favor a les escoles concertades, deixant que el mercat dirigeixi la planificació de l’oferta educativa. A partir d’ara, l’administració educativa corresponent deixa de poder decidir la concessió de concerts en funció de les necessitats d’escolarització i, en canvi, passa a sotmetre aquest criteri a la voluntat de les patronals de l’escola concertada de demanar-los.

- Atempta contra el dret de participació democràtica de famílies, alumnes i professorat en el govern del centre. Converteix el Consell Escolar en un òrgan consultiu sense cap capacitat decisòria. Si volem mantenir i impulsar la participació de les famílies cal que el consell escolar continuï amb les competències que tenia fins ara.

No podem acceptar que es pretengui imposar a la societat una nova llei orgànica d’educació sense cap voluntat de consens polític i social. Cal dir PROU a que l’educació sigui una moneda d’intercanvi polític entre partits que, únicament, defensen interessos particulars i no una voluntat real d’aconseguir una educació pública, de qualitat i gratuïta per als nostres fills i filles. És per tot això que l’1 de juny ens vam manifestar en una festa popular i ben sorollosa (amb batucada inclosa), on també es va escollir el logo que representarà a les comissions grogues, producte del concurs que es va realitzar entre tots els alumnes de les escoles públiques de Sant Cugat, tot això amenitzat amb el cor “Veus del Gospel”.

Sergi Casbas

34

Representant de la Coordinadora de comissions grogues de les Ampes de les escoles públiques de Sant Cugat

premis

Premi de

narrativa infantil de Sant Cugat

Localpress

Sara Carbonell, de 4t A, guanya la menció especial de 4t curs del Premi de Narrativa Infantil de Sant Cugat amb el conte: En Ramon, el rodamón

El Premi de Narrativa Infantil de Sant Cugat està organitzat, de forma conjunta, per l’Ajuntament i les llibreries del municipi: Alexandria, El Celler de Llibres, Paideia i El Pati de Llibres. Aquest any hi han concursat 473 relats de 17 escoles diferents. Aquest concurs s’adreça als nens i nenes que, residents a Sant Cugat, cursin estudis de tercer a sisè de primària.

d’escriptura creativa. La bona notícia d’aquesta edició és que les històries seran publicades!

Els nens i nenes guanyadors han estat guardonats amb un diploma, un llibre i un curs en un taller

Moltíssimes felicitats, Sara! Segueix escrivint!

La Sara va participar amb un conte titulat En Ramon, el rodamón. El conte explica la història d’un home que va perdre la feina, va deixar la família i va decidir anar a viure al bosc fins que un dia es va retrobar amb la seva filla petita,...

35

en família

Pl. Abat Donadeu, s/n 08172 St. Cugat del Vallès

Comissió de la Revista: Susana Adell Silvia Borrego Iolanda Casas Ricard Clarà Mònica Feixas Marta Jener Esther Ortiz Asun Sánchez

Col·laboradors/es: Equip directiu Equip docent Coordinadors/es de cicles i Caps de Departaments Alumnes Equip de Paidos Personal d’Administració i Serveis Junta de l’AMPA

Agraïments especials: Família Clarà i Liesa Família Badal i Lázaro Família Morillo i Adell i a tots els mestres, pares, mares, nens i nenes que ens han ajudat.