1000 imatges de la historia de Reus

In trod u c c iรณ | 1

Direcció d'Albert Arnavat Pròleg Josep Fontana Presentació Josep M. Ribas Prous

Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR

Sumari

7 / SALUTACIÓ

Lluís Miquel Pérez i Segura. Alcalde de Reus

11 / PRÒLEG

Josep Fontana. Catedràtic d'història. Professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra

15 / SOBRE LA RECUPERACIÓ FOTOGRÀFICA A REUS

Josep M. Ribas Prous. Fotògraf. President de l`Agrupació Fotogràfica de Reus

19 / REUS, IMATGE I HISTÒRIA

Albert Arnavat. Doctor en història i publicista

24 / DELS ORÍGENS A LA FI DE L'ANTIGUITAT 42 / EL REUS MEDIEVAL: LA FORMACIÓ DE LA CIUTAT. SEGLES XII-XV 64 / L'ÈPOCA MODERNA: ELS SEGLES XVI I XVII. 1500-1699 102 / L'ÈPOCA MODERNA: EL CREIXEMENT DEL SEGLE XVIII. 1700-1799 134 / EL SEGLE XIX: LA REVOLUCIÓ BURGESA. 1800-1874 188 / LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA. 1874-1923 280 / LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA. 1923-1931 308 / LA SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL. 1931-1939 354 / LA DICTADURA FRANQUISTA. 1939-1975 414 / LA TRANSICIÓ: LA LLUITA PER LA DEMOCRÀCIA. 1975-1979 432 / LA DEMOCRÀCIA MUNICIPAL. 1979-2011

Enric Pàmies Carreté. CIMIR

Una «visió» actualitzada de la història de Reus Lluís Miquel Pérez i Segura Alcalde de Reus

L’

Ajuntament de Reus va editar, ara ja fa vint-i-cinc anys, en el bienni 1986-1987, els dos volums que van compondre la Història gràfica del Reus contemporani, un compendi d’imatges de l’evolució de la ciutat que anaven, respectivament, des de l’inici del segle XIX fins al final de la Guerra Civil (1803-1939), i del primer franquisme fins a la recuperació de la democràcia municipal (1939-1979).

Les cobertes d’aquells dos volums eren prou impactants visualment, ja que el primer ens mostrava una imatge presa al raval de Sant Pere de la visita oficial que va efectuar Francesc Macià a Reus, quan feia escasses setmanes que havia estat proclamat primer president de la Generalitat republicana, mentre que el segon llibre començava amb una foto del general Franco en la concentració d’adeptes al seu règim que es va celebrar a la llavors denominada «Avenida de los Mártires», l’actual plaça de la Llibertat.

Aquestes dues fotografies, separades temporalment per un lapse de només 11 anys, resumien magistralment dues fites destacades i antitètiques en l’evolució històrica de Catalunya, que havien tingut aquesta concreta traducció en la nostra vida local.

L’èxit editorial d’aquells dos llibres fou aclaparador, fins al punt que se n’exhauriren les existències en un període de temps relativament escàs. Al meu entendre, les claus d’aquesta bona acollida entre la ciutadania van raure en l’encert en la tria de les imatges, que havien anat a cura d’uns autors tan prestigiosos i entenimentats com Pere Anguera, Albert Arnavat i Xavier Amorós. També hi van ajudar molt la qualitat dels textos introductoris i l’enginy dels comentaris al marge de les respectives fotografies, que fan que la lectura i la visió d’aquells llibres siguin un deliciós exercici d’endinsament en la història reusenca dels segles XIX i XX. Com fan sempre els historiadors professionals, cal situar aquella aposta editorial del consistori reusenc en un determinat context social i polític. En aquells moments érem a les acaballes del segon mandat dels ajuntaments democràtics. Una dècada, la dels anys vuitanta del segle passat, que precisament és considerada com el moment del gran esclat i domini dels referents audiovisuals en la cultura de masses.

Així doncs, casaven perfectament la voluntat institucional de difondre el coneixement de la història local més recent, per compensar i reparar el fet indiscutible que durant el franquisme havia estat sistemàticament ocultada i manipulada, amb l’interès que

Salu tac ió d e l' Alc ald e | 7

despertà entre la població de Reus la possibilitat de veure reflectits uns fets destacats i unes circumstàncies socials que, en moltes ocasions, els ciutadans només coneixien a partir dels relats orals que havien sentit directament als seus entorns familiars i relacionals. No es pot obviar, tampoc, l’expectació que aixecà el fet que moltes de les fotos recollides a la col·lecció mostraven múltiples exemples d’activitats socials i populars on els lectors es podien reconèixer directament a ells mateixos o bé hi podien reconèixer els seus avantpassats.

Cal dir que hi havia hagut un precedent d’edició historiogràfica municipal, que havia estat la publicació iniciada pel primer ajuntament democràtic, el 1980, dels dos petits llibrets titulats Aproximació a la història de Reus, escrits pels historiadors reusencs Pere Anguera, Ezequiel Gort i Jordi Mèlich. Aquella primera i modesta experiència, limitada per l’estreta capacitat financera que tenia el govern municipal tot just després de la recuperació democràtica, va servir per inspirar el salt qualitatiu que uns anys després va representar la doble edició de la història gràfica de la ciutat.

Al cap d’uns anys, al voltant del canvi de segle i de mil·lenni, varen concórrer canvis rellevants en l’estructura política local amb la voluntat de marcar una nova línia de qualitat en les edicions municipals. En aquesta conjuntura, des de l’Alcaldia de Reus vàrem estimar oportú impulsar l’elaboració d’una obra més ambiciosa que comprengués la totalitat de la història documentada de Reus, des dels primers rastres de població fins al moment actual, atesa la falta de treballs anteriors que tinguessin un abast tan ampli com aquest.

La idea es va transformar en un encàrrec formal a l’historiador Pere Anguera perquè dirigís una obra coral i amb vocació d’esdevenir definitiva. Cal tenir en compte que l’any 2000 ja feia temps que el catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili havia consolidat la seva carrera acadèmica i el seu prestigi nacional i internacional entre la historiografia contemporània més reconeguda, superant de llarg la consideració d’historiador local que encara tenia quan l’Ajuntament de Reus li havia fet aquells primers encàrrecs institucionals, vint anys abans.

A partir de la memòria-proposta que va presentar el doctor Anguera, els treballs es van ordenar segons la respectiva especialització dels diferents historiadors responsables dels successius períodes que havien de ser objecte d’estudi, des de la prehistòria fins al final del segle XX, i així acabaria resultant una Història general de Reus distribuïda en cinc volums, elaborada per catorze especialistes.

L’obra fou publicada i presentada la primavera de 2003, amb uns resultats finals plenament satisfactoris, a la vista dels treballs realitzats pels autors. Des del punt de vista editorial, també va resultar molt exitosa la seva comercialització i distribució, ja que moltes persones van voler adquirir la col·lecció per a les seves biblioteques particulars, a part del lliurament que des de l’Ajuntament de Reus es va fer a les biblioteques públiques, entitats culturals i centres educatius de la ciutat. Puc donar fe, a més, de l’admiració que ha despertat la col·lecció entre alguns dels historiadors més prestigiosos i altres personalitats destacades del país davant una qualitat de contingut i de continent desconeguda en termes de producció historiogràfica local.

Donat el format clàssic de l’obra, que s’ordenava en els consecutius capítols escrits i

8 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

alguns plecs amb il·lustracions, ja en el moment d’editar la història general de la ciutat es va plantejar la possibilitat de publicar més endavant un volum complementari de caràcter exclusivament visual. La idea era facilitar als lectors un producte basat en una ampli catàleg d’imatges, plantejat com la derivació il·lustrada d’una obra principal caracteritzada per la gran profunditat i extensió dels textos.

A partir d’aquella idea, latent des de 2003, hi havia altres factors que aconsellaven portar a terme l’edició del volum que teniu a les mans. Ja feia un quart de segle de la publicació de la història gràfica contemporània, que havia resultat exhaurida gairebé des del principi. A més, aquell parell de llibres només mostrava una part molt limitada de la història de la ciutat, la compresa en l’esmentat període entre 1803 i 1979.

D’altra banda, és evident que al llarg dels darrers decennis s’ha produït una evolució exponencial dels llenguatges audiovisuals com a eines educatives, culturals i d’explicació de la realitat. Si als anys 80 es considerava interessant editar un producte històric basat de forma preeminent en les fotografies, com així es va fer, després de més de tres lustres de generalització de l’ús social d’internet en la nova societat global, avui dia necessitem disposar d’una actualització de la nostra història en imatges que pugui entrar fàcilment pels ulls als lectors de totes les edats.

Per tot això es va decidir encarregar la direcció d’aquest volum a Albert Arnavat, doctor en història i publicista, ja que era la persona més idònia per portar a terme la comesa. Com he indicat abans, malgrat la seva joventut en aquella època, fou un dels autors i la peça clau en la doble edició de la Història gràfica del Reus contemporani i, posteriorment, va ser un dels autors de la Història general de Reus, de la qual fou el responsable de la selecció gràfica. A més, la seva tasca historiogràfica destaca en la línia de fer complementària l’anàlisi històrica rigorosa amb l'ús de la imatge com un element fonamental d'informació i de comunicació, una disciplina en la qual també s’ha especialitzat professionalment.

Cal destacar l’encert que ha tingut el director en la proposta d’un títol tan actual com és 1.000 imatges de la història de Reus, en la línia de les publicacions que glossen, per exemple, les obres més destacades d’un determinat art. També és remarcable el rigor en la tria de les il·lustracions, on s’ha buscat l’equilibri de les diferents èpoques històriques segons el material disponible, amb una important tasca de recerca als fons dels museus municipals, al Centre de la Imatge Mas Iglesias i a col·leccions particulars.

I són també especialment interessants les aportacions del pròleg de l'historiador i catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra Josep Fontana, la presentació del fotògraf Josep M. Ribas Prous i les introduccions als respectius capítols elaborades per destacats especialistes en els diferents períodes: Eudald Carbonell, Xosé Pedro Rodríguez, Ezequiel Gort, Jordi Morelló, Agustí Segarra, Pere Anguera, Albert Arnavat, Josep M. Roig, Joan Navais, Frederic Samarra, Montserrat Duch, Antoni Gavaldà i Josep M. Martí.

Aquest llibre és, doncs, la culminació d’una tasca permanent de la institució de govern local, en l’actual etapa democràtica, per garantir la recuperació i la difusió del recorregut històric que ha configurat el Reus actual. Fer-ho, a més, amb la capacitat de síntesi que només permet el format visual és la millor garantia per poder arribar eficaçment a tota mena de públics. •

Salu tac ió d e l' Alc ald e | 9

1 0 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Fotografia Torres. CIMIR

1. Homenatge al general Joan Prim, en el centenari del seu naixement, el 1914.

Pròleg Josep Fontana Doctor en Història. Professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra

S

ens dubte, aquesta esplèndida col·lecció d’imatges donarà als reusencs l’oportunitat de conèixer les transformacions de la seva ciutat, de seguir-ne l’evolució urbanística, de reviure les diverses etapes de la seva història –les lluites obreres, la Guerra Civil, els bombardeigs, l’estampa grisa del feixisme, l’alegria del retorn a la democràcia–, de recuperar la fesomia de reusencs, notables o anònims, com aquella impressionant parella pagesa del Mas de Besora, cap al 1880. A mi, personalment m’ha emocionat de veure-hi Josep M. Prous i Vila en la seva vellesa i recordar-lo dels meus anys d’infantesa, quan freqüentava la llibreria del meu pare, al carrer de Boters, de Barcelona.

Quin valor històric tenen aquestes imatges? Que la il·lustració sigui un element que proporciona una gran quantitat d’informació de manera ràpida i assequible és un tòpic que ha passat a lloc comú en l’afirmació sobre la superioritat de la imatge respecte de la paraula. De fet, la representació gràfica ha cobert al llarg de la història un funció essencial en la transmissió d’idees a un gran públic incapaç de llegir, com es pot veure en l’ús de les representacions pictòriques a les esglésies medievals, on els continguts doctrinals es desenvolupaven al llarg de les parets d’acord amb programes iconogràfics que plasmaven el que el sermó explicaria després. D’aquesta manera, l’església mateixa esdevenia una mena de llibre gràfic que sintetitzava els principis de la teologia i de la moral.

Jo encara he pogut viure, en una petita però extraordinària església de la vall del Cuzco, la de San Pedro de Andahuaylillas, al Perú, l’experiència d’escoltar com «llegia» el programa iconogràfic que s'anava desenrotllant al llarg de les parets un paleta local que treballava en la reconstrucció del temple i que ens explicava punt per punt, a mi i a un amic americanista que m’acompanyava, el significat, per a nosaltres ocult, de cada una d’aquelles imatges que anaven component un missatge coherent de doctrina.

Coneixem, de la mateixa manera, l’ús que els sobirans, els polítics més tard, han fet de la construcció de la seva imatge1. Napoleó donava instruccions puntuals sobre com havien de ser les pintures que el mostressin en les seves victòries. Un candidat a la presidència dels Estats Units necessita mostrar-se al públic en el marc d’un ambient familiar, amb la senyora, els fills i el gos (Johnson va estar a punt d’arruïnar la seva candidatura per haver agafat un gos per les orelles). Avui, a més, els

1. Larry Silver, Marketing Maximilian. The Visual Ideology of a Holy Roman Emperor. Princeton, Princeton University Press, 2008.

P ròle g | 11

artificis del photoshop fan possible de transformar el rostre dels nostres polítics, la qual cosa els estalvia molestes reparacions quirúrgiques.

El de l’ús de la imatge com a document històric és un tema àmpliament estudiat. Peter Burke, sobretot, ens ha ensenyat a entendre que les imatges no són reflexos objectius d’un temps, sinó el fruit d’un context social que n’ha condicionat la producció2. Això sembla evident, sobretot, en el cas de la imatge pictòrica, utilitzada sovint com a instrument de propaganda (com en el cas de les caricatures o els cartells) o de denúncia (com en els gravats d’Americae, en què Theodor de Bry descrivia les crueltats dels espanyols en la conquesta de les Índies).

En front dels límits que la il·lustració pictòrica tenia com a testimoni, la fotografia va aparèixer com una eina distinta i nova, capaç d’oferir una visió fiable, documental, que satisfeia les exigències del positivisme científic. Les col·leccions de «vistes» de les ciutats, el realisme de les quals va venir encara enriquit per l’artifici de l’estereoscòpia, se’ns oferia no tant com a art, sinó pel seu valor objectiu de document, de la mateixa manera que els retrats de tipus popular i d’escenes de costums se’ns presentaven com a base d’una antropologia de pretensions científiques. La fotografia s’ha escrit recentment, «materialitza nocions utòpiques de saber i universalitat que culminarien en la construcció d’un arxiu visual universal»3.

Aviat, però, es va veure que aquesta mena de documents, que ens oferien el que Grierson definia com «el tractament creatiu de l’actualitat», no eren neutrals, sinó que la imatge fotogràfica o cinematogràfica podien usar-se també com a eines de mistificació. S’arribaria, així, a l’assimilació de la fotografia amb el gravat, en el fotomuntatge, mentre la seva eficàcia propagandística es desenvolupava sobretot en la forma cinematogràfica del «noticiari», en què, com deia Walter Benjamin, «la massa es mira a si mateixa a la cara»4. El noticiari va ser un element de propaganda explotat eficaçment pel feixisme, que va crear obres mestres com El triomf de la voluntat, de Leni Riefenstahl, on les aparences de la realitat eren utilitzades com a elements per elaborar una gran mentida. L’abús del noticiari com a eina de propaganda va contribuir al seu descrèdit; a l’Espanya franquista ningú no es prenia seriosament la imatge del país que donava el noticiari oficial «No-Do»5.

Aquest escepticisme respecte de la fiabilitat de les representacions s’ha aplicat molt especialment a la fotografia. El fet

2. Peter Burke, Visto y no visto. El uso de la imagen como documento histórico. Barcelona, Crítica, 2001.

3. Arxiu Universal. La condició del document i la utopia fotogràfica moderna, Barcelona, MACBA, p. 9. El 1909, per exemple, el Centre Excursionista de Catalunya iniciava un «Inventari Gràfic de Catalunya», amb la intenció de recollir fotogràficament el patrimoni natural i artístic del país.

4. Walter Benjamin, L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica. Barcelona, Edicions 62, 1983, p. 69.

1 2 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

que personatges molestos hagin estat eliminats de fotografies «històriques» o la discussió sobre l’autenticitat del que representaven algunes imatges famoses ha donat peu a tota una literatura crítica6. En algun cas en què la temàtica resultava especialment sensible, com en la gran exposició que el 1995 va organitzar l’Institut de Recerca Social d’Hamburg sobre els crims de l’exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial, les denúncies van acabar obligant a fer-ne una revisió, de la qual van ser sobretot víctimes les fotografies7.

En la mesura en què la fotografia es transformava en un instrument polític d’una gran eficàcia, sobretot en la denúncia dels estralls de la guerra o de les conseqüències de la misèria, la interpretació i la crítica de les imatges esdevenien necessàries.

Ho havia anunciat ja Benjamin: «No es convertirà l’explicació en un dels elements essencials de la imatge fotogràfica?»8.

Som conscients avui que la fotografia pot usar-se per a fins polítics, de maneres i amb finalitats molt diverses9, i que cal interpretar críticament les evidències que ens ofereix. Però la seva utilitat per captar la vida en el passat va molt més enllà d’aquesta funció de «document històric» en relació amb algun esdeveniment. Perquè té, a més, un valor extraordinari com a testimoni de les realitats de la vida quotidiana10. Al marge de l’esdeveniment o el tema centrals que han justificat una fotografia, la càmera recull sovint tot l’entorn i ens transmet imatges de les formes de vida de les quals no tenim cap representació específica, perquè potser semblaven massa humils, o massa conegudes, com per merèixer l’honor d’un retrat.

Ho podeu veure en el riquíssim repertori d’aquestes 1.000 imatges de la Història de Reus. El que podríem anomenar

5. Hi ha una àmplia bibliografia sobre aquest cas: Rafael R. Tranche, No-Do: el tiempo y la memoria. Madrid, Filmoteca Española, 2005; Saturnino Rodríguez Martínez, El No-Do, catecismo social de una época. Madrid, Universidad Complutense, 1999, etc. De la mateixa manera, als països de l’Europa occidental l’excés dels noticiaris i documentals que el 1950 ventaven les excel·lències del Pla Marshall i que eren vistos cada setmana per uns 40 milions de persones, va arribar a produir, paradoxalment, l’escepticisme dels espectadors (David Ellwood, «You too can be like us. Selling the Marshall Plan», a History Today, 48 (1998), núm. 10, p. 33-39).

6. Voldria recordar, només, el cas de la «Mort d’un milicià», de Robert Capa, sobre el qual es pot llegir l’aportació recent de Francisco Moreno Gómez a 1936: el genocidio franquista en Córdoba. Barcelona, Crítica, 2008, p.

650-662.

7. Vernichtungskrieg. Verbrechen des Wehrmacht 1941 bis 1944 (Guerra d’aniquilació. Crims de la Wehrmacht de 1941 a 1944). Veieu, sobre això, Hamburg Institute for Social Research, Crimes of the German Wehrmacht: Dimensions of a War of Annihilation. An outline of the exhibiton.

Hamburger edition, 2004. I Adolfo Mignemi, Lo sguardo a l’immagine. La fotografía como documento storico. Torino, Bollati Boringhieri, 2003, p. 17-19.

8. Walter Benjamin, «Petita historia de la fotografia», a L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica, p. 75-94.

9. Marthe Rosier, Imágenes públicas. La función política de la imagen.

Barcelona, Gustavo Gili, 2007 (en especial, «Aspectos políticos de la fotografía documental», p. 207-215).

10. Són molt interessants, per exemple, les propostes d’utilització a l’escola de les fotografies que aporten els mateixos alumnes que es fan al llibre d’Antoni Gavaldà et al., La fotografia històrica a l’aula: un mitjà per aprendre. Tarragona, Edicions l’Agulla, 2008.

legítimament «fotografies històriques», les que utilitzaríem per il·lustrar un text d’història política de la ciutat, no són pas el més interessant que hi trobareu. Podem mirar amb escepticisme les fotografies d’actes oficials i posar en dubte l’entusiasme del personal que aixeca el braç fent la salutació feixista en les celebracions falangistes o la sinceritat de les multituds, oportunament convocades, que acudeixen a rebre el general Franco en les seves visites a Reus. Les fotografies semblen, en aquest cas, transmetre un clima que no recorda pas l’alegria col·lectiva que traspuen les de les celebracions dels primers anys de la Segona República, quan hi havia tantes esperances que compartien la majoria dels reusencs.

Podem somriure, per altra banda, davant d’aquella mena d’actes «històrics» que han deixat d’ésser-ho per la seva mateixa insignificança i admirar-nos de l’encarcarament solemne d’algunes recepcions oficials: qui es recorda avui d’aquell marqués de Guad-elJelú, fugaç ministre de Treball de la «dictablanda» del general Berenguer i autor d’obres tan oblidades com Estudio sobre el alcoholismo y males que ocasiona al individuo, a la familia y a la sociedad, que va ser rebut amb tanta solemnitat a l’Ajuntament de Reus el 5 d’octubre de 1930? O podem escandalitzar-nos de la manca de sensibilitat d’un règim, el franquista, que pretenia de resoldre els problemes socials amb invencions com els «Actos de Homenaje a la Vejez», és a dir, passejant els vellets en comptes d’atendre les seves necessitats.

Però si descarteu tot aquest embalum encartonat de la «vida pública», les imatges que trobareu en aquestes pàgines tenen tantes coses a dir-nos sobre la vida real dels homes i les dones de Reus! Una de les virtuts d’aquesta mena de fotografies és, com ja he dit, que, al marge del que aquell que les ha realitzades ens ha volgut explicar, ens mostren moltes altres coses de l’entorn quotidià que, ni que sigui per l’obligada comparació amb el present, ens descobreixen un món diferent, un passat que, com deia el títol d’un llibre de Lowenthal, és «un país estranger», però que conté, a la vegada, les claus indispensables per entendre el país en què vivim.

Hi trobareu escenes de treball i de festa (balls elegants al Círcol o ballades populars de carrer) que ens il·lustren, a la

vegada, sobre les persistències i sobre els canvis. La fotografia d’una escola on el mestre-mossèn exerceix la seva autoritat amb un nen castigat de genolls al davant de tot us farà entendre que aquesta mena de coerció formava part de la normalitat, que és el que explica que no es considerés necessari d’eliminar-la per fer la fotografia.

Hi ha, a més, la possibilitat d’entendre ràpidament la naturalesa i l’amplitud de les diferències socials. La riquesa dels casals dels Bofarull, dels Miró, dels Marc i tants altres contrasta amb la imatge d’una casa humil d’una sola planta al carrer Ample, tal com els retrats burgesos -el de la família de Macià Vila o, mig segle més tard, el d’unes senyores benestants al balcó- ho fan amb els d’un grup d’obrers en un moment de descans el 1905, d’unes treballadores d’una fàbrica tèxtil el 1915 o amb el dels nens a la font de la plaça del Rei. O, més senzillament, n’hi ha prou a comparar els propietaris i els masovers en el retrat comú que es van fer al Mas de les Maduixes el 1909.

També podeu fer exploracions cronològiques.

Veureu, per exemple, les dones fent la bugada en els rentadors públics. Són encara nombroses el 1965; però cap al 1975 només se’n veu una, aïllada, als rentadors del barri del Carme. Des de la perspectiva actual això del rentador manual i públic sembla un hàbit d’èpoques remotes, però resulta que encara era viu fa poc més de trenta anys. O sigui que les nostres formes de vida han canviat més, i més ràpidament, del que acostumem a pensar.

Els suggeriments que aquestes imatges ens proposen són tants que em seria impossible de fer-ne aquí una síntesi.

El que voldria és, senzillament, invitar-vos a no passar els ulls ràpidament per aquestes pàgines, sinó a aturar-vos per tal de mirar, comparar i reflexionar. En traureu una visió de com el pas del temps canvia la vida dels homes i les dones, però també la de la persistència del caràcter d’una ciutat que ha crescut amb el pas dels anys sense perdre la seva individualitat i la seva empenta. • 1. L'autobús de la línia Tarragona-Reus-Montroig, d'excursió a Montblanc, el 1929.

Autor desconegut. CAZM

P ròle g | 13

1 4 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Salvador Ferré Aulès. CIMIR

Torras. CIMIR

1. Fotògrafs al raval de Robuster, el 1964

Sobre la recuperació fotogràfica a Reus Josep Maria Ribas Prous Fotògraf. Membre del Consell Assessor de Fotografia de l'MNAC President de l'Agrupació Fotogràfica de Reus

P

er parlar de la història d’aquesta aventura, la que vàrem emprendre per a la recuperació patrimonial de la nostra imatge fotogràfica, caldrà començar pel record dels temps de renaixement de petits nuclis d’afeccionats de la postguerra, a la dècada dels cinquanta, i també de les característiques d’uns projectes plens d’idealismes, possiblement un tant utòpics i que varen ser, en definitiva, l’epopeia d’un modest col·lectiu d’artistes que varen decidir deixar de ser-ho per esdevenir obrers d’una causa difícil, gairebé sempre en conflicte, dintre del context dels corrents majoritaris dels nuclis de la fotografia afeccionada. Una obra realitzada certament per molt pocs, els seus treballadors, però sortosament de molts, els seus col·laboradors. No va ser un camí de roses i les dificultats mai varen abandonar-nos durant el llarg trajecte de tants anys de recerca i treball.

Reus, i aquest nucli voluntarista, va ser innovador i pioner en qüestionar-se de què podria arribar a servir una modesta entitat que aspirava a ser també alguna cosa més. Els anys seixanta començaren amb la creació d’una agrupació fotogràfica, en què un grup afeccionat reivindicava una aproximació als diversos clubs amateurs per agermanar contactes i experiències principalment en el món dels concursos.

Per a molts això va constituir un detonant per valorar un compromís per a futures col·laboracions a la vegada que condicionades a un respectuós procés de revisió constant i a una racionalització d’objectius, entre molts dels quals també va ser possible salvar de la destrucció molts quilos de vidre de clixés antics.

Confesso que sempre em causà estupor l’ambient general que caracteritzava les tradicions de l’incipient món associatiu quan observava que la seva única idealització la constituïa el món competitiu, en què qualsevol ajuntament finançava un saló anual, pagava uns trofeus, invitava un centenar de persones a dinar al millor restaurant de la vila (fets que servien, essencialment, per a un intercanvi de contactes amb els membres del jurat, moltes vegades gent d’un gran prestigi ja que fins i tot algun d’ells va arribar a donar un Premio Nacional de Bellas Artes a un plagi del cèlebre bodegó del pebrot d’Edward Weston!). Certament, calia començar a pensar que, les entitats, seria millor d’ajudar-les per tal que realitzessin formació o en la despesa d’instal·lar un laboratori i comprar una petita ampliadora, cosa que els semblava una heretgia.

Amb la gent gran de l’agrupació, vaig anar coneixent confidències dels antics fotògrafs, molts d’ells ja desapareguts; la majoria provenia de l’excursionisme: noms com Manel Quadrada, Josep Massó, Josep Prunera i el seu fill Albert, Josep Màdi-

In trod u c c ió | 15

co, Francesc Magrané, Antoni Escolà... A poc a poc, vaig anar coneixent els grans professionals, la nissaga dels Puig-Solà, continuada per l’Estanislau Pedrola, amic de Francesc Macià, excel·lent reporter als anys trenta, i el seu fill, l’Estanis.

Els anys seixanta varen ser temps d’il·lusions i projectes i també d’una austeritat en recursos tècnics, ja que no existia la bonesa de compartir una troballa o experiència. Reus, per aquells temps, va constituir un nucli innovador i pioner d’un primer procés de racionalització del qual també es podria servir una entitat d’afeccionats que aspirava a alguna cosa més. Després de molts esforços i gestions, vàrem aconseguir un local, gràcies a l’Obra Social de Caixa Tarragona. Per fi, podíem iniciar el primer procés d’ensenyament de les tècniques fotogràfiques al públic.

Seria molt llarg d’analitzar l’extensa història del moviment fotogràfic a Reus, amb èxits destacats, a Catalunya, a l’Estat espanyol i internacionalment. Els arxius d’aquesta memòria, només en retalls de paper imprès i que guardo zelosament, pesen més de 1.700 quilos i justifiquen documentalment un immens i exagerat treball, amb èxits globals concretats en 3.380 guardons, 118 medalles d’or en salons internacionals, més un centenar de títols de membres d’honor en entitats estatals i internacionals, 631 exposicions d’autor i col·lectives, 876 obres en museus internacionals i 1.879 obres en col· leccions privades, i la realització i participació en 264 estades de promoció de la fotografia a nivell local i estatal!

Però dissortadament, sempre predominava l’obsessió de valorar la fotografia només en un sentit «artístic» motivat pels interessos del món de la competició i s’oblidava la importància essencial del testimoniatge de la imatge com a servei documental. Era i encara és molt usual escoltar un jurat fotogràfic dir «aquesta foto és molt bonica; quina bellesa; quina plàstica; quina estètica”. Caldria preguntar-nos, però, si la competició, la plàstica i la bellesa ho són tot. És que sempre hem de seguir la imposició d’unes modes i corrents? Joseph Brodsky, fill d’un fotògraf i Nobel de literatura, afirmava que «l’art no es democràtic», deia que de la mateixa manera que no s’ha d’assumir que la investigació científica sigui democràtica, tampoc l’estètica no és democràtica, perquè exigeix la mateixa preparació que la ciència i hi afegeix que, si la gent votés quin tipus d’art vol a la plaça major del seu poble, elegiria Walt Disney.

Als seixanta era molt difícil trencar anquilosaments i fer plantejaments més racionalitzats; tots havíem estat llastimosament autodidactes, no havíem tingut accés a un simple consell provinent d’un mestre, no existien revistes tècniques de prestigi i les estrangeres eren sovint difícils d’aconseguir i moltes vegades censurades; no coneixíem ni els clàssics mestres de la fotografia internacional. Malgrat tot, va produir-se una mena de miracle en què els èxits del nostre col·lectiu varen apropar-nos a artistes i historiadors, intel·lectuals, escriptors i també a gent compromesa amb l’idealisme polític, en un temps en què les llibertats i la cultura eren proscrites. A Reus,

1 6 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

varen ser decisius noms com Ramon Amigó, Pere Anguera, Xavier Amorós, Josep Massó, Francesc Subirà i el meu enyorat company de treball, Claudi Arnavat, consultor a diari de tots els projectes, que ens mostraren camins de compromís i inquietud i varen obrir-nos una nova porta per considerar el valor de la imatge per il·lustrar la història contemporània.

Una política d’activitats d’ensenyament de les tècniques alternatives i primigènies del nostre món, en el si de la nostra entitat, varen descobrir-nos camins de contactes amb inquiets artistes creatius, tant reusencs com tarragonins, amb noms com Marcel Pey (a través del qual vàrem conèixer qui era Moholy Nagy, Rodchenko i la Bauhaus), Salvador Juanpere, Ramon Ferràn, Martí Royo, o David Balcells i la seva esposa Chantal Grande. Ens trobàvem sovint amb personalitats com Maria Aurèlia Campmany i Jaume Vidal Alcover, que abonaren il·lusions de maduresa; va afegir-s’hi la Montserrat Roig i el Josep M. Roig Rosich i es va començar a veure un futur de progrés. Un bon dia, em vaig decidir de començar a anar casa per casa a Reus, a la recerca de clixés, per intentar una aventura mai empresa, de la qual estava convençut; era impossible de fer, si no es realitzava amb molta delicadesa, la de posar-se a casa d’un altre invadint la seva intimitat i inventant-se allò «m’han dit que teníeu un avi que» i «li podríem fer una mena d’homenatge». Moltes persones em varen donar carbasses.

Sense desesperar, es va canviar d’estratègia: consistia en la recuperació de la imatge de temàtiques en perill de desaparició i l’anomenàrem «les carpetes»: una mena de portafolis, amb unes 10 obres d’autor, complementades amb opuscles realitzats per historiadors i literats. En 33 edicions, versaren entorn de modernisme, masies, monestirs, botigues, ermites, catedrals del vi, carnavals, l’esport, Poblet, Montsant, Siurana, Escornalbou... Cal destacar l’ajuda que varen aportar molts companys i, en moments difícils, Llorenç Herrera i Josep M. Casanoves i la seva dona, M. Gràcia de la Hoz. Amb aquesta experiència, varen obtenir-se desenes de milers de negatius per a arxiu, a la vegada que constituí un treball prestigiós.

Una mena d’il·luminació, la va constituir el gran record i estima que professava a un autor que semblava sotmès, com tants altres, a l’oblit: Jordi Olivé, d’Alforja, que posseïa una obra exuberant en vivències rurals. Vaig realitzar-li una de les primeres grans exposicions de reportatge humà i documental.

David Balcells va entusiasmar-se amb l’obra d’Olivé.

Josep Massó també havia estat injustament oblidat com un dels autors reusencs més grans. El seu arxiu reflectia una saviesa i qualitat tècnica, acompanyada d’enquadraments perfectes que feien tremolar d’emoció. Va transformar-se en company inseparable i introductor d’amics que posseïen excel·lents lots d’obra fotogràfica inèdita.

També vam oferir un seguit d’estades d’estudi i experimentació de les tècniques primigènies de la fotografia als nostres membres, amb la col·laboració dels més prestigiosos tècnics del país: Pedro Olaya i Xosé Gago varen realitzar un

seguit de lliçons magistrals, amb experiències inoblidables, complementades per Miquel Àngel Pérez, Jaume Estapé, Xavier Mollà, Llorens Herrera, Jaume Soler i Cori Pedrola.

També cal donar les gràcies a la valuosa ajuda dels nostres amics estrangers, com Pierre Brochet, a París, col·laborador de la Galerie Nationale, un dels més prestigiosos investigadors de les tècniques antigues; o la Pinhole Resource, de Califòrnia; els companys de la Royal Photographic Society, de Londres; Peeter Tooming, a Estònia; junt amb alguna carta de Dimitry Baltermants, de Moscou, el Robert Capa soviètic; o la il·lusió de conèixer l’altre «Robert Capa català», l’inoblidable Agustí Centelles.

Cap al 1990, i ja amb més d’un centenar i mig d’exposicions de recerca, es produí una mena de miracle i tot el treball fou patrocinat conjuntament per l’Obra Social de Caixa Tarragona i per l’Ajuntament de Reus. Llavors, s’impulsà més activament el procés de recuperació fotogràfica.

En el període 1990-2004 vaig decidir dedicar-me íntegrament a un treball frenètic i vaig rebutjar tot tipus de proposta aliena, en un temps en què la meva obra d’autor era reconeguda; rebia ofertes per viatjar i participar en estades d’arreu d’Europa, invitacions per exposar a galeries estrangeres o per publicar portafolis en revistes prestigioses. Reconec que vaig destruir per sempre l’oportunitat de la meva obra desaprofitant uns moments irrepetibles. En 15 anys, amb un entusiasme una mica embogit, vaig obtenir un rendiment de treball horari equivalent a 56 anys de jornada laboral. Vàrem completar més 300 exposicions d’importància, en solitari, realitzades al laboratori del meu domicili particular i només amb l’ajuda d’algun excel·lent company com Llorenç Herrera.

Un bon dia, per cap d’any, Pierre Brochet em truca des de París i em diu que havia rebut un dossier dels meus treballs junt amb catàlegs i em diu, sever: «Mira, sóc gran, però no vell. Et vull dir que els artistes no hauríem de perdre tant de temps en coses com tu. Hem d’estimar-nos una mica mes. Crec que o bé ets un boig o un irresponsable!».

El 1991, vàrem ser afavorits per la providència, en nom de l’Ajuntament de Reus es va contractar el Jaume Soler com a tècnic de fotografia i va constituir una vital col·laboració d’ajuda i d’amistat per acabar l’obra als locals de l’agrupació; ell també realitzà el posterior muntatge a les sales d’exposicions.

A partir d’aquella data, la recuperació fotogràfica es produeix en idèntiques característiques, continuant aquest procés voluntarista, fins arribar al 2005 amb la prolongació de treballs al Centre de la Imatge del Mas de Iglesias.

Un enfarfec diari de peticions d’informació i ajut, de còpies dels treballs realitzats, trucades efectuades des de fundacions, museus, galeries, cedents i familiars, historiadors, periodistes –fins i tot Le Monde va sol·licitar publicar Jordi Olivé, per a il·lustrar el 20-N, amb algunes de les seves obres– però també xafarders anònims i col·laboradors, editorials, revistes especialitzades, universitaris que preparen tesines i

institucions del prestigi del Ministeri de Cultura francès, que en un luxós volum amb obres dels 230 més grans fotògrafs mundials, com Man Ray, Cartier Bresson, Robert Doisneau, André Kertész, Dorotea Lange, Sebastiao Salgado, o Bernard Plossu, varen seleccionar i publicar a la portada una obra del nostre Manuel Quadrada!

En resum, fins al 2005, el balanç de més d’un miler d’arxius revisats, més de 6.000.000 de negatius visualitzats personalment i unes 40.000 fotografies ampliades al laboratori del meu domicili (moltes d’elles, obsequiades a diversos museus amb la generositat –i candidesa, si es vol– de promocionar els nostres autors). Totes les obres, realitzades artesanalment amb mètodes d’arxiu i permanència a l’estil de les exigències dels museus, tractades a partir del seu negatiu original, intentant ésser fidels a les característiques de cada autor i de l’època que provenien, valorant els productes i cercant materials que, malgrat ja inexistents, fossin més semblants.

En paraules de José Gálvez i de Yáñez Polo, de la Sociedad de Historia de la Fotografia Española, «a Reus va realitzar-se un dels treballs més importants que mai s’havien fet a l’Estat sobre la recuperació patrimonial de la imatge fotogràfica d’una ciutat». Publio López Mondéjar, un dels més prestigiosos historiadors de la fotografia, em manifestà, en públic i personalment, el mateix parer i hi va afegir: «Quins excel·lents fotògrafs heu tingut a Reus!».

El 2004, després d’una generosa pròrroga de més de 15 anys per part de Caixa Tarragona per ocupar uns locals de la seva propietat que ens cedí, vàrem desallotjar els nostres actius i traslladàrem documentació, biblioteca, revistes, aparells de laboratori i estudi. Varen sortir més de 40.000 quilos de material. Vàrem llençar 976 trofeus i 382 plaques que no tenien cabuda en cap lloc, amb un pes de 1.700 quilos. Va ser necessària una segona i extensa selecció de materials, abans de dipositar-los al Centre de la Imatge Mas Iglesias de l’Institut Municipal de Museus de Reus. Varen ser els darrers anys de temps de treballs frenètics, gairebé sense assaborir la il·lusió dels èxits, cremant etapes contra rellotge, en què tot va ser tremendament exagerat i que, de vegades, ens costa fins i tot a nosaltres mateixos de creure-ho. I és que potser un bon epitafi pel nostre col·lectiu podria ser: «300 exposicions i un funeral...».

De tota manera, sempre ens quedarà, almenys, el gratificant record de l’emoció d’haver contemplat de vegades una llagrima i veure-la relliscar per la galta d’una àvia en el moment de retre un homenatge de reconeixement a un de tants pioners desapareguts, reivindicats al llarg de més de cinquanta anys. I també l’estima a tantes persones que han col·laborat gentilment, cedint-nos els seus arxius, ja que són ells els verdaders artífexs del treball. A tots ells, moltes gràcies, per sempre! •

In trod u c c ió | 17

Autor desconegut. CIMIR

1. Bevent cafĂŠ al menjador d'una casa benestant reusenca, cap al 1900.

1 8 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Reus, imatge i història Albert Arnavat Doctor en Història i publicista

«Cada època té l'actitud òptica que li correspon» L. Moholy-Nagy

A

quest llibre recull 1.000 documents gràfics de la història de Reus. Són principalment fotografies, de més de 100 autors diferents i, a l'entendre del qui signa, els més adeqüats entre les desenes de milers de consultats per a intentar explicar això que anomenem passat col·lectiu, allò que configura el nostre entorn vital com a reusencs i catalans. Estan organitzats en 11 capítols que corresponen a les grans èpoques històriques que marcaren l'esdevenir de la ciutat i del país, paral·lels i en concordància amb els cinc volums de la Història General de Reus –que ja contenia un petit tast fotogràfic– de la qual és el complement visual imprescindible. I avui, en plena civilització de la imatge, més que mai, ja que si bé tradicionalment el prestigi cultural l’havien tingut els documents textuals més que els icònics, en l’actualitat això ja ha canviat irreversiblement. El valor cultural de la imatge, en si mateixa, és avui un fet socialment acceptat i indiscutit.

Reus fou tardana en la seva incorporació a les ciutats amb publicacions il· lustrades fotogràficament. Cap dels pioners –i sovint esplèndids– àlbums fotogràfics editats a Catalunya durant les darreres dècades del segle XIX i els primers anys del segle XX inclouen imatges de la ciutat, ni tampoc se n’edità cap de monogràfic. No fou fins al final de la primera dècada del segle XX quan es publicà Reus 1909. Revista monográfica anual ilustrada, impresa per Eduard Navàs, la primera profusament il·lustrada, amb 70 fotografies de la ciutat d'autors desconeguts i textos d'Antoni Aluja, Pere Caselles, José Kies i Marià Rubió Bellvé. I encara caldrà esperar l'any 1927 perquè s'editi la següent publicació il·lustrada, Álbum de Reus. Reseña histórica de la ciudad, d’Edicions Tipografia Catalonia. Amb un resum històric del bibliòfil i exalcalde Pau Font de Rubinat, inclou una cinquantena de fotografies dels carrers i places i d’establiments comercials, originals d’Amadeu Valveny, reproduïdes en fotogravat.

El 1928, la revista Heraldo de Cataluña, editada a Reus per Jaume Fort, publicà un número extraordinari sobre la ciutat, amb un major nombre de fotografies. Després, vénen més de 50 anys d'absolut desert editorial fotogràfic.1 A partir del 1980 s'editaren les preciosistes «carpetes» monogràfiques de l'Agrupació Fotogràfica de Reus, amb una desena d'imatges cadascuna, un primer testimoni

1. Ja amb la democràcia, a partir del 1979, la publicació gratuïta Espais 7. Butlletí setmanal de guia i reclam reproduïa a la portada una postal o fotografia antiga de Reus, amb un breu comentari. Els primers 100 números anaren a càrrec de Pere Martorell Jareño, i els 320 següents a càrrec d'Antoni Zaragoza Mercadé, ambdós perseverants col·leccionistes afeccionats. En la mateixa línia purament anecdòtica, Martorell participà en l'edició d'Àlbum de Reus. Anys 1920, tres petits volums, amb la reproducció d'unes 200 postals fotogràfiques, amb brevíssims peus, sense cap pretensió ni fil conductor, plens d'anuncis comercials.

In trod u c c ió | 19

de la recuperació fotogràfica a la ciutat. En les dècades posteriors s'han anat publicant diverses monografies de gran format, rigoroses i amb un important contingut d'imatges històriques, com el volum Els nostres fotògrafs2 o el catàleg Reus 1900,3 entre molts d'altres. I, ja en el segle XXI, unes quantes més, degudes principalment a Pragma edicions, entre el 2003 i el 2006. L'any 2007, es publicà Postals de Reus 1895-1939,4 obra que reprodueix, cataloga i analitza el més d'un miler de postals il·lustrades existents. La immensa majoria són fotografies de la ciutat, vistes urbanístiques que ofereixen un viatge per les primeres dècades del segle XX i la possibilitat d’apropar-nos a l’època de la primera conformació d’una «imatge fotogràfica» i d’una «imatge turística» de Reus.

Aquesta obra que teniu a les mans, però, va molt més enllà que totes les existents. No hi ha cap altre llibre en l'extensa bibliografia reusenca que tingui el mateix plantejament que aquest. L'única excepció, en part, fou la ja fa temps exhauridíssima Història gràfica del Reus contemporani (1803-1979)5, que com el seu nom indica comprenia només el segle XIX i part del XX. Fou la que encetà aquest plantejament a Reus, un èxit editorial indiscutible i el llibre més venut i comentat durant anys.

Una història visual que abastés l'evolució de Reus des dels orígens fins als nostres dies era, doncs, ja ineludible.

Calia elaborar una obra que es plantegés un recorregut gràfic global per la història de la ciutat, que integrés les «descobertes» fotogràfiques dels darrers anys amb les imatges que ja es poden considerar clàssiques en la iconografia local. I el resultat, el teniu a les mans.

En aquest llibre, s'ha buscat, deliberadament, convertir en protagonista el conjunt de la societat, potenciar aquells aspectes que incidiren de manera més directa en la vida dels ciutadans. S'ha intentat copsar la vida qüotidiana per intentar aproximar-nos a la vida dels reusencs al llarg dels segles. Però, alhora, que també hi quedessin reflectides les grans individualitats –Gaudí, Prim, Fortuny, però també Joan Montseny o Gabriel Ferrater, per exemple–, l'obra dels quals traspassà l'àmbit local, i també el nacional.

L'obra pretén recollir les palpitacions anònimes dels reusencs, el dia a dia al carrer o al lloc de treball, la història gràfica de la gent sense història, més que no pas una història oficialista. Però també hem volgut mostrar vistes urbanístiques i arquitectòniques avui desaparegudes per sempre.

Totes les il·lustracions i fotografies del llibre han estat escollides conscientment i totes hi juguen un paper determi-

20 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

nat i segur. Totes hi són perquè calia que hi fossin. Però, és clar, no hi són totes les que hi haurien de ser, ja que de molts esdeveniments trascendents no ha quedat cap rastre gràfic, bé perquè mai va existir, bé perquè fou destruït. Sovint la recerca de testimonis gràfics d'episodis de la nostra història ha estat infructuosa, malgrat els esforços realitzats, començats fa mig segle, per Josep M. Ribas Prous i el seu equip de l'Agrupació Fotogràfica.

L'obra pretén ser molt més que un simple recull gràfic divulgatiu i acrític. Una fotografia diu més coses a l'observador atent que a aquell que només hi passa els ulls i una col·lecció de fotografies és més que la suma de documents gràfics que la formen, quan aquests han estat triats segons un criteri. Exactament igual com passa amb les tessel·les d'un mosaic, que només ens mostren la seva imatge final quan estan totes juntes i posades al seu lloc corresponent.

Les imatges han estat escollides en funció de la seva importància documental i expressivitat, intentant recrear l'ambient de cada època, l'escenari i els actors. En cada un dels capítols les fotografies han estat agrupades, sense rigidesa però amb mètode, seguint una divisió temàtica i d'una manera cronològica. La fotografia ha anat deixant constància dels canvis que ha sofert la ciutat. Avui pot resultar emocionant observar amb deteniment una fotografia antiga i veure allò que el temps ha transformat: l’absència d'automòbils, la indumentària, la ingenuïtat de les persones que posaven davant la novetat d'una càmera fotogràfica o visualitzar el creixement i els profunds canvis urbanístics i arquitectònics de la població, la modificació dels espais urbans i, massa sovint, la pèrdua irreparable d’edificis històrics –motivada per la Guerra Civil de 1936-1939, pel creixement demogràfic i per la política urbanística franquista, sense sensibilitat ni escrúpols–, en alguns casos continuada

2. RIBAS PROUS, Josep M.: Els nostres fotògrafs. (1. Els pioners). Reus: Fototeca de Reus, 1995. 174 pàg.

3. ARNAVAT, Albert (dir.): Reus 1900. Segona ciutat de Catalunya. Reus: Fundació "la Caixa" - Ajuntament de Reus, 1998. 330 pàg.

4. ARNAVAT, Albert (dir.): Postals de Reus 1895-1939. Catàleg de targetes postals il·lustrades. Reus: Centre de la Imatge Mas Iglesias, 2007. 600 pàg.

5. ANGUERA, Pere; ARNAVAT, Albert; AMORÓS, Xavier: Història gràfica del Reus contemporani. 1803-1939 i 1939-1979. 2 vols. Reus: Ajuntament de Reus, 1986 i 1987. 216 i 288 pàg.

6. Vegeu la "Introducció", a la Història General de Reus, que dirigí. Reus: Ajuntament de Reus, 2003. vol. I, pàg. 17-32.

7. Pere Mata Fontanet (Reus 1811 - Madrid 1877). Llavors residia a la capital francesa exiliat per la seva activitat política progressista radical. Fou alcalde de Reus el 1841 i un dels introductors del positivisme en les ciències mèdiques­a Catalunya i a l'Estat espanyol.

tot i la recuperació de la democràcia. Els instants congelats i les mirades urbanístiques retrospectives ens permeten veure clar què es féu malament i què s’hauria pogut fer molt millor.

Per totes aquestes coses, i per moltes més, la fotografia ha esdevingut una font documental d’altíssim valor, com a finestra oberta a la història.

Cada capítol d'aquest llibre s'obre amb un breu text de síntesi interpretativa de cada període, una introducció general, redactat per reconeguts especialistes: al meu entendre, els millors autors per a cada època històrica, que han realitzat un esforç màxim de síntesi. Al llarg de l'obra s'han defugit sempre –utilitzant expressions del més prolífic historiador que ha tingut mai la ciutat, el doctor Pere Anguera–, «els cofoismes de campanar", «les concessions a l'autocomplaença i a l'anecdotologia", «l'onanisme localista", l'arrauxament o el sentimentalisme barat d'un inconsistent «evanescent i suspecte 'amor a la ciutat'».6 L'anàlisi rigorosa, raonada, serena i científica és el que ha primat.

Totes les imatges van acompanyades d'un breu text –subordinat, amb la funció d'explicar-les i comentar-les– concís però amb el màxim contingut informatiu possible, que pogués ajudar a comprendre el perquè i la importància de la imatge reproduïda, amb voluntat de ser equànimes, objectius. Però, com és sabut, l'objectivitat en història no existeix i la pròpia tria, per presència i per omissió, ja és significativa.

M'omple de satisfacció poder repetir el que ja dèiem, amb Xavier Amorós i Pere Anguera –enguany fa ja 25 anys!–, a la presentació de la Història gràfica del Reus contemporani: «Hem intentat no ser ni ingenus, ni mesells, sinó que, amb el cap ben alt, oferim la nostra interpretació, el més serenament del que som capaços, dels successius episodis que ha viscut la ciutat.

Una interpretació serena que en cap moment no pretén ser esterelitzada». A les antípodes, és clar, del que George Orwell, en una de les frases més lúcides i inquietants de la novel·la 1984, sentenciava: «Qui controla el present, controla el passat.

Qui controla el passat, controla el futur», una sintesi d'extraordinària cruesa d'un dels mecanismes utilitzats pels règims totalitaris per controlar el ciutadà: la manipulació de la història.

La voluntat final és estar al servei dels ciutadans, posar a l'abast, guiar i acompanyar tots els lectors d'aquesta obra en un viatge imaginari a través de més de 1.000 anys de la història de Reus. Un viatge, sorprenent i fascinant.

La nova era de la fotografia va començar amb la presentació pública del primer daguerrotip a París, el 1839. I els reusencs hi entraren, des del primer moment, de la mà del metge

i polític Pere Mata, autor de la segona traducció al castellà del manual de Louis J. Daguerre, Historia y descripción de los procederes del Daguerrotipo y Diorama, editat a Barcelona el mateix 1839.7 Si bé en un principi els preus dels daguerrotips eren elevats i només les classes socials benestants eren els clients de les galeries fotogràfiques, instal·lades a les ciutats més importants, ben aviat van aparèixer fotògrafs ambulants que recorrien les poblacions d'arreu del país. Així ho va fer «Madama Fritz de París» –procedent de València i amb destinació a Barcelona– que el maig de 1845 realitzà els primers retrats al daguerreotip a Reus. Començava així la història de la fotografia a la ciutat.

El llibre s'ha elaborat a partir de diverses col·leccions públiques: les dels diferents organismes de l'Institut Municipal de Museus de Reus –Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca, Museu d'Art i Història i principalment el Centre de la Imatge Mas Iglesias, format amb les més de 25.000 imatges recollides per Josep M. Ribas Prous i el seu equip–, les de l'Arxiu Comarcal del Baix Camp i Arxiu Municipal de Reus, l'Hemeroteca de la Biblioteca Central de Reus Xavier Amorós i les d'alguns dels principals arxius fotògrafics del país, situats a la capital catalana. I, naturalment, a partir de les millors col·leccions privades de la ciutat, aplegades amb esforç de temps i de diners al llarg de molts anys i que trobareu referenciades en els crèdits. En total, una trentena d'arxius i una vintena de col·leccionistes. El nostre agraïment, doncs, a tots aquells que ens han deixat fotografies i documents o han col·laborat en algun aspecte de la recerca. A tots ells, moltes gràcies, ja que sense la seva generosa col·laboració aquest llibre no hauria estat possible.

També vull agrair la col·laboració en la tria de peces i documents, i la respectiva informació dels seus fons, facilitats pels responsables del Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca, Jaume Masó; del Museu d'Art i Història, Anna Figueras i Marc Ferran; de l'Arxiu Comarcal, Sabí Peris; i de l'Arxiu Municipal, l'entés medievalista Ezequiel Gort. I, és clar, al bon amic Josep M. Ribas Prous, responsable màxim de la recuperació fotogràfica en aquesta ciutat. •

1. El Campanar de Reus, amb un home al capdamunt, en una fotografia en format targeta de visita, cap al 1860. Baptista Freixa. CIMIR 2. Retrat del militar i polític reusenc Joan Prim Prats, president del Consell de Ministres d'Espanya el 1869-1870. G. Larauza. CP

In trod u c c ió | 21

Niepce. CP

1. El Teatre del Centre Catòlic, ple de gom a gom, en un acte del 1932.

22 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

In trod u c c iรณ | 23

E

l territori actualment ocupat per la ciutat de Reus atresora una llarga història.

El primers grups humans que van ocupar aquest territori van deixar restes de les seves activitats al barranc de la Boella.

Aquests humans van ocupar la zona de Reus fa més de 800.000 anys, fet que situa aquest jaciment arqueològic entre els més antics d’Europa. Reus té un paper destacat en la Prehistòria, gràcies en part al treball de Salvador Vilaseca, un dels pioners d’aquesta disciplina a Catalunya. Els seus treballs arqueològics, que varen conduir a la creació del museu que ara porta el seu nom, són paradigmàtics pel seu rigor científic. El jaciment del barranc de la Boella torna a estar al primer pla de la investigació paleolítica gràcies a les noves excavacions i treballs de recerca, que han proporcionat eines de pedra i restes de grans mamífers, com els mamuts. També tenim constància del pas dels neandertals per les nostres contrades. Les restes de les seves eines van ser trobades al jaciment de la bòbila del Sugranyes.

Per tant, al territori reusenc hi ha testimoni arqueològic d’ocupacions del Paleolític inferior i del Paleolític mitjà, fet no gaire habitual a les comarques del sud de Catalunya. El final de la Prehistòria també està documentat gràcies a descobriments que daten del Neolític i a troballes puntuals de l’Edat del Bronze. Del sepulcre de fossa neolític del Brugar procedeixen les restes humanes més antigues trobades fins ara a Reus.

D’altra banda, el poblat de Santa Anna, a Castellvell del Camp, demostra que també els ibers es van establir a la zona, en un lloc estratègicament situat. Les ocupacions de l’antiguitat clàssica estan representades per troballes com les vil·les romanes dels Antigons i de la Buada, amb el seu forn terrisser. La vil·la dels Antigons ha proporcionat restes arqueològiques que corresponen als primers segles de la nostra era, entre les quals destaquen les restes escultòriques, a més d’estris que ens informen de la vida quotidiana durant l’època romana.

Els vestigis arqueològics trobats a Reus són indicatius d’una ocupació humana continuada d’aquest territori, des de les fases més antigues de la Prehistòria fins a la fi de la història antiga. Sens dubte, aquest territori ja oferia a les primeres comunitats humanes unes atractives condicions mediambientals per establir-s’hi i desenvolupar-hi les seves activitats.

EUDALD CARBONELL XOSÉ PEDRO RODRÍGUEZ 24 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Dels orígens a la fi de l’Antiguitat

D e l s o r í g e n s a l a fi d e l’An tigu itat | 25

D e l s

o r í g e n s

a

l a

f i

d e

l ’ A n t i g u i t a t

Estanislau Pedrola. Marimón. MASVR

1. Sílexs treballats del Paleolític Mitjà, de cultura mosteriana (100000-40000 aC), procedents del jaciment arqueològic de la bòbila del Sugranyes, de Reus.

D e l s o r í g e n s a l a fi d e l’An tigu itat | 27

28 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Pragma. MASVR

Pragma. MASVR

Pragma. MASVR

Estanis Pedrola Marimón. MASVR

Gerard Campeny. IPHES Pragma. MASVR

1. El metge i prehistoriador Salvador Vilaseca Anguera (Reus 1896-1975), en una excavació a la duna de Salou, el 1970.

2. Còdol tallat, de quarcita, trobat al jaciment arqueològic del forn de Cabalet.

3. Bifaç de sílex, del Paleolític Inferior, trobat al jaciment arqueològic del Camí Fondo.

4. Punta de sílex del Paleolític Mitjà, trobat al jaciment arqueològic de la bòbila del Sugranyes.

5. Un gran ullal de mamut a les darreres excavacions al jaciment del barranc de la Boella, realitzades per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, on han estat localit-

zats eines de pedra i restes de grans mamífers. El primers grups humans que van ocupar aquest territori hi van deixar restes de les seves activitats fa més de 800.000 anys, fet que situa aquest jaciment arqueològic entre els més antics d’Europa.

6. Fragment de costella d’Elephas meridionalis, del jaciment del barranc de la Boella.

D e l s o r í g e n s a l a fi d e l’An tigu itat | 29

Carles Fargas. MASVR

1. Fragments de crani i de mandíbula humans, vaset de ceràmica i eines d’os i de sílex, procedents del sepulcre de fossa del Neolític Mitjà del Brugar, descobert el 1969 a l’est de la ciutat actual, datats entre el 3500 i el 2500 aC.

30 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

2. Denes de petxina recuperades de l’amagatall neolític, descobert el 1924, al terrer de l’antic forn de la Rota, a Castellvell del Camp.

3. Braçalet de pectuncle, neolític, trobat en el subsòl del raval de Jesús.

4. Punta de sageta, de l’Edat del Bronze, trobada pels voltants del santuari de Misericòrdia.

5. Vasos ceràmics del poblat neolític antic de Monterols, entre el 4500 aC i el 3500 aC. 6. Molí de mà del poblat neolític de Monterols.

D e l s o r í g e n s a l a fi d e l’An tigu itat | 31

Pragma. MASVR

Pragma. MASVR

Pragma. MASVR

Pragma. MASVR

Pragma. MASVR

Dibuix Josep M. Gort. MASV

32 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

2. Peces de ceràmica ibèrica, dels segles III-II aC, procedents del Mas de l’Inspector, a Reus.

3. Excavacions realitzades pel Museu de Reus al poblat ibèric de Santa Anna, a Castellvell del Camp, descobert el 1934.

Autor desconegut. MASVR

Carles Fargas. MASVR

1. Reconstrucció ideal del petit poblat ibèric situat a Santa Anna, a l’actual Castellvell del Camp. La cultura ibèrica es començà a desenvolupar al nostre territori pels volts de l’any 600 Ac, fins a la seva desaparició progressiva, engolida en la cultura romana, a partir del segle II aC. Els ibers que habitaven les terres del Camp de Tarragona i de l’entorn, la Cessetània, eren anomenats cessetans. Les activitats econòmiques principals eren, com en èpoques anteriors, l’agricultura i la ramaderia. Feien ceràmica decorada, coneixien la metal·lúrgia del bronze i del ferro i els tèxtils.

D e l s o r í g e n s a l a fi d e l’An tigu itat | 33

Pragma. MASVR Pragma. MASVR

Pragma. MASVR

1-2. Plats de taula, de terra sigil·lada, del jaciment de la vil·la romana dels Antigons, una de les més importants del Camp de Tarragona, fundada a mitjan del segle II aC. La formació de la gran ciutat de Tàrraco, capital romana, canvià l’estructura sociopolítica i del territori, amb la creació de les vil·les rurals als llocs més fèrtils, dedicades al conreu, l’elaboració i la venda de productes agrícoles i ramaders.

34 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

3. Gerra de rebost, de ceràmica comuna, del jaciment de la vil·la romana dels Antigons.

4-5-6. Llànties d’oli, de ceràmica, de la vil·la romana dels Antigons, dels segles I-II dC. 7. Part superior d’una àmfora vinera, del segle I dC., de la vil·la romana del Mas de Gomandí, a l’actual Riudoms. El conreu intensiu de la vinya fornia un intens comerç de vi arreu de l’imperi.

8. Bust de marbre amb un sàtir jove –ésser mitològic relacionat amb el déu Bacus–, de la vil·la romana dels Antigons, del segle II dC. 9. Làpida funerària d’època romana baiximperial (segles IV-V dC.), ja en plena crisi del món romà, de marbre, amb l’epitafi d’Ingenuus, nom que vol dir «nat lliure», i de la lliberta Amoena (la seva muller, probablement), procedent de la vil·la romana de l’Hort Lluny.

Carles Fargas. MASVR Pragma. MASVR

Pragma. MASVR

D e l s o r í g e n s a l a fi d e l’An tigu itat | 35

Pragma. MASVR

Pragma. MASVR

Pragma. MASVR

Pragma. MASVR

Pragma. MASVR

36 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1. Canonada d’aigua de ceràmica, amb filtre, d’època romana, del jaciment de la Boella.

2. Fragment d’una copa decorada, de terra sigil·lada itàlica, del jaciment iberoromà de Monterols.

3-4-5. Fitxes de joc, de vidre i pasta de vidre, i dau d’os, de la vil·la romana dels Antigons.

6. Fragment de teula corba (imbrex) amb antefixa antropomorfa, del jaciment de la vil·la romana dels Antigons.

7. Mascareta de terracuita, del jaciment de la vil·la romana dels Antigons.

Jaume Masó. MASVR

8. Restes de la planta del forn ceràmic excavat a la vil·la romana de la partida del Roquís.

9. Restes del forn terrisser de la vil·la romana de la Buada, que produïa principalment àmfores i materials de contrucció.

Arcadi Vilella. AP

DOBLE PÀGINA SEGÜENT: 1. Escultura de marbre de Cíbele, la deessa de la Terra, flanquejada per lleons, del segle II, de la vil·la romana dels Antigons.

2. Escultura de marbre de Bacus, déu del vi i la verema, del segle II, de la vil·la romana dels Antigons.

D e l s o r í g e n s a l a fi d e l’An tigu itat | 37

Estanis Pedrola. Marimón. MASVR

38 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Carles Fargas. MASVR

D e l s o r í g e n s a l a fi d e l’An tigu itat | 39

Pragma. MASVR Carles Fargas. MASVR

Pragma. MASVR

1. Ganivet de ferro amb mànec d’os, del jaciment de la vil·la romana dels Antigons.

2. Punta de fletxa, de bronze, del jaciment de la vil·la romana dels Antigons.

3. Enterraments en àmfores i amb sepulcres de tègules i ímbrexs, d’època romana baiximperial (segles IV-V dC.), dels jaciments de les vil·les romanes de l’Hort Lluny i de la Buada.

4 0 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Carles Fargas. MASVR

Carles Fargas. MASVR

Pragma. MASVR

Pragma. MASVR Pragma. MASVR

4-5-6-7. Fragments de diverses peces de vidre, de la vil·la romana dels Antigons.

8. Làmina, de plom, amb una creu grega en relleu, de la vil·la romana dels Antigons.

9. Sivella de cinyell, de bronze, de cultura visigòtica, procedent d’un enterrament tardoantic –posterior a la fi de l’Imperi romà, però anterior a la invasió musulmana–, del jaciment de la vil·la romana dels Antigons.

10-11-12. Botons d’os, del jaciment de la Vil·la romana dels Antigons.

13. Agulla d’os, del jaciment de la Vil·la romana dels Antigons.

D e l s o r í g e n s a l a fi d e l’An tigu itat | 41

L

a història de Reus s’inicia a mitjan segle XII. Dels temps anteriors —des del segle VIII— no se’n sap res de la vida al solar on després es bastí la ciutat. Potser la gent abandonà les terres planeres i es refugià a les serralades que envolten el Camp, i la comarca es cobrí de boscos, perquè no hi ha evidències arqueològiques de poblament.

No podem descartar la possibilitat d’una certa activitat i el trànsit de persones. La població es devia formar a partir de 1129, potser cap a mitjan de segle. En tot cas, el 1154 ja existia. Reus, com la major part de la comarca, pertanyia a l’església de Tarragona. L’esmentat 1154, l’arquebisbe donà dos terços de la senyoria a Bertran de Castellet, com a castlà de la vila. Se’n reservà el darrer terç, que uns anys més tard donà al canonge cambrer.

Aquest, el 1203, adquirí la senyoria directa, amb la qual cosa el castlà restava com a senyor menor i depenent del cambrer. A nivell menor, la doble senyoria era representada a la vila per dos batlles. La vila va créixer a les proximitats del castell i del temple de Sant Pere i formà el primer nucli emmurallat. Per la seva bona situació aviat havia de disposar d’una certa activitat econòmica i fins de mercat, i en nombre d’habitants va créixer força a partir de cap al 1183, però sobretot al llarg del segle XIII, de manera que cap al 1280 sembla que sobrepassava àmpliament el miler de persones. El creixement econòmic i demogràfic no s’aturà, com mostra la concessió reial del mercat el 1310 i més endavant la de la fira el 1343, de manera que la població de la vila, cap al 1321, voltava les dues mil cinc-centes persones. Com arreu, però, la pesta negra sacsejà la vila i la posterior crisi general portà a una davallada demogràfica que va fer que a les primeres dècades del segle XV només hi hagués unes mil tres-centes persones. Reus produïa unes rendes ben altes a la senyoria, la qual cosa va facilitar que a principis del segle XIV el nomenament dels cambrers passés a dependre directament del papa. Llavors, i al llarg de tot el segle, els senyors van ser cardenals de la cúria papal.

Destaquem Pere Roger de Belfort (que després va ser el papa Gregori XI) i Pere de Luna, qui, sense deixar de ser cambrer —i, per tant, senyor de Reus— va ser papa amb el nom de Benet XIII. A la darreria del període, després de la guerra civil de 1462-1472, la vila va emprendre la via de la recuperació, tant demogràfica com econòmica.

4 2 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

EZEQUIEL GORT

El Reus medieval: la formaciรณ de la ciutat.

Segles XII-XV

E l R e u s me d ie val. Se gle s X I I- XV | 43

El Reus medieval: L a formaciรณ de l a ciutat. Segles X I I-XV

Autor desconegut. ACBC-AMR

E l R e u s me d ie val. Se gle s X I I- XV | 45

PÀGINA ANTERIOR: 1. El carreró dels Jueus, amb un arc d'entrada, el darrer vestigi de l'antic call medieval, o barri dels jueus, en una imatge de cap al 1970. El call, que formava un clos fora del primer nucli de població, va ser assaltat el 1391, però va seguir actiu durant el segle XV.

4 6 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1. Reconstrucció hipotètica de la vila en els seus moments inicials, cap al 1150, abans de bastir la muralla. L'ocupació del Camp de Tarragona fou iniciada cap a l'any 1118, pel comte Ramon Berenguer III i la conquesta efectiva fou iniciada el 1129 pel cavaller normand Robert d'Aguiló.

2. Carta de població concedida el 5 d’agost de 1183 per Bernat de Bell-lloc i Agnès de Canoves, castlans de Reus, a favor dels veïns de la vila, presents i futurs, en què els confirmaven totes les terres i cases, tot salvant la fidelitat a l’Església de Tarragona.

E l R e u s me d ie val. Se gle s X I I- XV | 47

Carles Fargas. ACBC-AMR

Dibuix de Josep M. Gort. MAHR

1. Reconstrucció hipotètica de la vila de Reus cap al 1200, a l'inici del segle XIII, amb la seva primera muralla. La vila era formada per una munió de petites cases més o menys arrenglerades i properes al castell i a l'església. Fora del clos hi ha el call dels jueus i l’hospital, documentat ja el 1205, al camí de la Selva.

4 8 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

2. Restes del Castell del Cambrer, uns arcs gòtics d'origen medieval, en ruïnes, durant les obres de neteja de 1965. En la seva primera època el castell no fou res més que una sola torre de defensa, des d'on es podia controlar els camins propers. El 1229 estava envoltat per un vall i disposava d'una barbacana i diverses edificacions.

Dibuix de Josep M. Gort. MAHR Spot. ACBC-AMR

E l R e u s me d ie val. Se gle s X I I- XV | 49

50 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Dibuix de Josep M. Gort. MAHR

1. Reconstrucció hipotètica de la vila de Reus, cap a l'any 1300, l'inici del segle XIV, quan, tot i l'expansió demogràfica, no arribava al 500 focs, menys de 2.000 habitants. El creixement urbà, fora de la primera muralla, seguia els actuals carrers de Monterols, la Galera, Jesús i Galanes. Al sud, el barri dels adobers, prop de la Font, al camí de Tarragona. A partir del 1374 es va construir la segona muralla, la qual, amb el pas dels segles, va donar origen a l'actual tomb de ravals. La seguretat, la facilitat d'accés i l'oportunitat d'adquirir o bescanviar productes començaven a portar la gent de la comarca cap a Reus.

E l R e u s me d ie val. Se gle s X I I- XV | 51

Autor desconegut. CJME

52 • H I STÒR IA DE R E U S E N I M ATG E S

Miquel Martínez. CIMIR Autor desconegut. CIMIR

1. El carrer Major, que uneix la plaça de Sant Pere amb la del Mercadal, format a l'edat mitjana, en una imatge d'una targeta postal de cap al 1915.

Va ser empedrat per primer cop el 1466, igual que la plaça davant l'església, i el 1468 s'empedrà el carrer de Monterols. Les cases eren majoritàriament petites i més aviat baixes, algunes porxades, amb poques obertures, amb la coberta de teulada volada, en carrers generalment estrets.

2. La plaça del Castell a principis del segle XX. Havia estat el pati de l'antic castell del Cambrer.

Aquestes cases ocupen l’espai del que probablement fou el cos central del castell i almenys dues conserven restes de l’antic edifici. Segons sembla, la vila va tenir un altre castell, el del Castlà, situat a la zona del Mercadal i, d'ençà el seu enderroc, s'hauria format la plaça del mateix nom, pels volts del 1410.

3. L'aqüeducte anomenat Pont de Calderons, en una imatge del 1886. Situat al camí de la Mineta, fou construït entre el 1444 i el 1449 i forma part del rec que conduïa l'aigua d'Almoster a la bassa del Pedró per al proveïment dels veïns de Reus.

El 1478 es tirà endavant una reforma integral del pont.

E l R e u s me d ie val. Se gle s X I I- XV | 53

Antoni Martra Badia. CIMIR

54 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CPMJ Antoni Martra Nolla. CIMIR

1. El carrer de la Racona –que va del carrer de la Concepció al carrer Baix de Sant Miquel, paral·lel al carrer de les Barreres– a la ciutat medieval, en una imatge de cap al 1930. A tota la ciutat vella, els carrers eren estrets i més aviat no gaire rectes, amb aspecte atapeït i ombrívol i sovint eren impedits pels materials que s'hi apilaven, amb una activitat notable, ja que a la planta baixa de les cases s'obrien els obradors dels diferents oficis i hom treballava de cara al carrer. Els sorolls, les olors, el moviment de materials i productes elaborats i la gent que anava o venia de la plaça donaven una vida intensa als carrers.

2. El carrer de la Font –que va de la plaça de Sant Pere al raval de Robuster–, a la ciutat medieval, en una imatge de cap al 1930. La font havia estat a la part de fora del portal.

3. El corredor de l'Hospital, un tros de l'antic corredor de la muralla medieval paral·lel al raval del Pallol, amb entrada pel carrer de l'Hospital, en una imatge de cap al 1930.

E l R e u s me d ie val. Se gle s X I I- XV | 55

Carles Fargas. ACBC-AMR

3. A mesura que la legislació local es feia més complexa, a les viles i ciutats es van fer recopilacions del dret local. En el cas de Reus, les ordinacions es van recollir, des del segle XIV, al Llibre de la Cadena.

56 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Carles Fargas. ACBC-AMR

1. Carta de població concedida el 2 de juny de 1186 per Joan de Santboi, cambrer de Tarragona i senyor de Reus, a favor dels pobladors de Reus, presents i futurs, als quals confirma les seves possessions.

2. Els documents en pergamí sovint eren validats amb un segell penjant —de cera o de plom— com el de la imatge, conservat a l’Arxiu Històric de Reus.

F. X. Cabrero. MAHR

E l R e u s me d ie val. Se gle s X I I- XV | 57

Carles Fargas. ACBC-AMR

58 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Ezequiel Gort. ACBC-AMR

2. Fragment de pedra de la llinda de la portalada de l'antiga Casa del Consell o Casa de la Vila.

3. Segell de cera de l’any 1406 amb la rosa de Reus. És el segell de cera de l’Ajuntament de Reus més antic que es conserva i és de molt petites dimensions.

Carles Fargas. MAHR

1. El 22 de febrer de 1310, des de València, el rei Jaume II (València 1267 - Barcelona 1327), anomenat el Just, va concedir un privilegi al cambrer i a la vila que Reus que permetia celebrar mercat tots els dilluns.

Carles Fargas. ACBC-AMR

5. La rosa de Reus dibuixada a la coberta de pergamí d’una llibreta del 1404, a l'inici del segle XV. La primera representació coneguda de l'escut de Reus, amb la rosa, és de l'any 1391.

6. Segell sec amb la rosa de Reus en un document de final del segle XV.

Ezequiel Gort. ACBC-AMR

Ezequiel Gort. ACBC-AMR

4. Pergamí en el qual el rei Pere III (Balaguer 1319-Barcelona 1387), comte de Barcelona i rei d'Aragó, va concedir als homes de Reus que poguessin celebrar una fira cada any, amb una durada de quinze dies, a la segona meitat del mes de juliol, signat a Barcelona el 29 d’abril de 1343.

E l R e u s Me d ie val. Se gle s X I I- XV | 59

Carles Fargas. MAHR Pragma. MAHR

Pragma. MAHR

60 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Carles Fargas. MAHR

1. Fulla d’una espasa medieval, amb tres canals, forjada a Reus.

2. Il·lustració policromada, d'autor desconegut, d'un pantocràtor voltat de tetramorf –els animals o vivents simbòlics dels quatre Evangelistes– del Missal del Consell, de la capella de l’antiga Casa de la Vila, del segle XIV.

3. Ballesta –arma per a la guerra i la caça que dispara fletxes a gran distància– del segle XV, construïda a Reus.

4. Brodat del segle XV, que representa un àngel que porta el nom de Jesús, procedent de l'antiga capella de Betlem, del carrer de Monterols.

E l R e u s me d ie val. Se gle s X I I- XV | 6 1

Carles Fargas. ACBC-AMR

62 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Carles Fargas. MAHR

1. Dibuix al·legòric sobre pergamí, del 1445, amb una noia encadenada pel coll, pel seu amant, i lligada per la cintura. La submissió femenina durant l'època medieval era absoluta.

2. Talla anònima de fusta policromada d’una marededéu adormida, del segle XV, procedent de l'antiga església parroquial de Sant Pere, romànica, bastida al segles XII-XIII.

E

l desenvolupament demogràfic, urbanístic, econòmic i institucional de Reus es contraposa amb les dificultats causades per les epidèmies, sequeres, penúries, les guerres i les seves derivacions (lleves, hostatjament de tropes, demandes pecuniàries), la pressió fiscal de la Corona i el bandolerisme. La pesta féu la seva aparició diverses vegades i una de les més virulentes fou la de 1530, que causà 264 morts. Però durant aquesta època es produí un increment demogràfic afavorit per la immigració occitana. Extrapolant, es pot suposar una població –a mitjan segle XVI- d'uns 2.500 habitants i uns 5.000 habitants a principis del sis-cents. La vila experimentà un creixement urbanístic: el plànol del 1631 mostra un recinte intramurs molt saturat, amb els ravals estructurats i alguns carrers nous. Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652), la població va patir els excessos comesos per les tropes, tant les de l’exèrcit francès com del castellà.

La guerra i la pesta subsegüent (1650-1654) provocaren pèrdues poblacionals, però un nou corrent migratori, provinent de les comarques properes, redreçà la situació.

L’impuls econòmic ve donat per una diversificació dels oficis menestrals i per la importància dels paraires, terrissaires i blanquers. Es funden corporacions d’oficis, el regadiu s’expansionà, amb la la construcció de la séquia de l’Aleixar i l'elaboració de l’aiguardent pren volada a finals del s. XVII. El comerç pel port de Salou no es veié massa afectat pels atacs barbarescos, freqüents durant el segle XVI, però es reforçaren les fortificacions del litoral i es millorà la xarxa de camins; d’això, se n’ocupà la Comuna del Camp. La construcció de la Prioral, d’estil gòtic tardà, iniciada el 1512 s’acabà el 1566. La devoció a la Mare de Déu de Misericòrdia arrenca del 1492, quan, segons la llegenda, la Mare de Déu s’aparegué a una pastora per tal de posar fi a la pesta. També vinculat amb la pesta fou l’edificació el 1523 de l'ermita de Sant Roc, posteriorment del Roser. La confraria de la Sang féu edificar, el 1577, una altra capella, fora vila, al lloc que ocupa l’església. L’orde dels Carmelites s’estableix a la vila, i funda dos convents: el de Sant Joan, el 1620, i un de femení, el 1660, a la plaça de les Monges. L’organització del municipi esdevé més complexa: el nombre d’oficis s'incrementa, es crea el Consell de Cent (1626) i es publiquen unes noves ordinacions (c. 1600). Es canvià la seu del Consell (1575), que de la plaça de Baix es traslladà a un edifici ubicat al Mercadal.

JORDI MORELLÓ 64 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

L'època moderna: Segles XVI i XVII 1500-1699

L ' è p o c a m o d ern a. Se gle s XV I i XV I I | 6 5

L ' È p o c a

m o d e r n a .

S e g l e s

X V I - X V I I

Carles Fargas. MAHR

1. Gravat francès d'A. Perel, editat pel militar i enginyer francès Sébastien de Pontault (c. 16121674), anomenat Cavaller de Beaulieu, que representa la ciutat de Reus, del 1646. Durant els anys de la Guerra dels Segadors o de Separació (16401652), viatjà pels pobles de Catalunya dibuixant les seves fortificacions. Per això els altres elements destacats de la ciutat, sense interès militar, com el campanar i l'església de Sant Pere, hi són representats en un estil imaginari, diferents de la realitat. Els anys de la guerra foren calamitosos i la ciutat va sofrir una despoblació important.

L ' è p o c a M o d ern a. Se gle s XV I i XV I I • 6 7

68 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Carles Fargas. MAHR Ezequiel Gort. ACBC-AMR Ezequiel Gort. ACBC-AMR

1. Carte du Gouvernement de Taragone, mapa militar francès del Camp de Tarragona, editat per Sébastien de Pontault, anomenat Cavaller de Beaulieu, el 1644. Durant els anys de la Guerra dels Segadors o de Separació (1640-1652), viatjà al servei de Lluís XIV de França pels pobles de Catalunya dibuixant les seves fortificacions.

2. Escut de Reus emprat com a signatura notarial el 1515, quan per primer cop es representa la rosa amb les claus de Sant Pere acoblades en sautó.

3. Representació heràldica simple de l'escut de Reus, fet el 1554 per encapçalar un llibre de comptes del Comú.

L ' è p o c a m o d e rn a. Se gle s XV I i XV I I | 6 9

70 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Dibuix de Josep M. Gort. MAHR

1. Reconstrucció hipotètica de la vila de Reus, cap a l'any 1600, l'inici del segle XVII. La muralla encara era fortificada amb 28 torres emmerletades, com també tots els murs, i el conjunt defensiu era completat per un vall. Fou el segle de la superació de la vila emmurallada per donar pas a laL 'vila què è p ooberta c a m o iden e rn a. el Se Mercadal gle s XV I s'erigí i XV I Ien | 7el1 nucli central de la població.

F. X. Cabrero. MAHR

7 2 •| Im Imatges atges de de llaa H Hiistò stòrriiaa ddee R Reeuuss

1. Dibuix anònim d'un plànol de la Vila de Reus del Camp de Tarragona, del 1631. És la primera representació gràfica coetània de la ciutat que es conserva. Malgrat diverses inexactituds, destaca la densitat de població, uns 5.000 habitants, i amb tot l'espai edificat dins el clos. Entorn la muralla ja s'han definit els ravals, el barri dels adobers al sud de la vila i diversos horts tancats, així com l'inici del carrer del Vent i el raval de Jesús. Al sector est es veu l'església de la Sang, encara sense plaça i algunes cases, molt poques, raval amunt.

Un altre carrer fora muralla que ja existia, tot i que al dibuix no consta, és el carrer de Sant Joan, urbanitzat a partir de 1620.

LL' 'èèppooccaa M Mooddeern rna. a. Se Segle gless XV XviI iI XV Xvii II • 73

Autor desconegut. CJME

74 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Lucien Roisin. CJME

Autor desconegut. CIMIR Autor desconegut. CJME

1. Façana de l'esglèsia prioral de Sant Pere, la construcció més notable del Reus del segle XVI, en una fotografia del 1951. Construïda a partir del 1512, damunt la primitiva església romànica que fou aprofitada com a bastida, fou oberta al culte el 1543 i les obres es poden donar per acabades el 1566. La seva construcció fou dirigida pel mestre d'obres de Lió, Benet Otger.

2. Coberta de la nau de l'esglèsia de Sant Pere.

3. El Campanar de l'esglèsia de Sant Pere, hexagonal, de transició del gòtic al Renaixement, té cinc pisos més el pinacle. La seva construcció s'inicià el 1520 per Benet Otger i fou conclòs per Domènec Sarobé, el 1569. Construït amb pedra de sauló, té una alçada de 63 metres i fou restaurat el 1990. La imatge, amb el carrer del Fossar Vell, és una targeta postal de cap al 1920.

4. Sortida de missa per la senzilla portalada renaixentista de l'església de Sant Pere, en una fotografia d'una targeta postal de cap al 1914.

L ' è p o c a m o d ern a. Se gle s XV I i XV I I | 75

Carles Fargas. MAHR Amadeu Valveny. CJME

Pragma. MAHR

1. Recipient de plata en forma de petxina per a l’aigua beneïda de l'església de Sant Pere, del segle XVII.

7 6 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

2. Monedes eclesiàstiques emeses per la Prioral de Sant Pere, el segle XVII, conegudes com a pellofes, les rodones amb el monograma Priorat.

3. Interior de la nau gòtica de l'església prioral de sant Pere, del mestre Benet Otger, bastida al segle XVI, en una imatge de cap al 1929.

Albert Martín. BC

4. Retaule major de la Prioral de Sant Pere (1570-1630), barroc, en una fotografia de 1912.

Durant la Guerra Civil de 1936-1939 es desmuntà, però fou parcialment destruït per un bombardeig.

L ' è p o c a M o d e rn a. Se gle s Xvi I Xvii • 77

Carles Fargas. DCC-AR

7 8 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1. Vista actual de l'interior de l'esvelta nau gòtica de l'església de sant Pere, del mestre Benet Otger, bastida al segle XVI. La nau aprofita els contraforts per obrir dues sèries de capelles laterals. A la part superior de la nau, hi ha el cor damunt un arc molt rebaixat.

L ' è p o c a m o d e rn a. Se gle s XV I i XV I I | 79

Pragma. MAHR

1. Retaule gòtic, procedent de la Capella de Betlem (1531), de Jaume Segarra (Reus, c.1480-1543).

La capella era situada al carrer de Monterols.

80 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Carles Fargas. MAHR Pragma. MAHR

2. Taula de Sant Miquel –segons la tradició cristiana el cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels– d'estil gòtic internacional, de l'anomenat Mestre d’Alforja, proper als models italians, dels primers anys del segle XVI. 3. Mare de Déu dels Desamparats, pintura anònima del segle XVII, procedent de la capella de l'antiga presó de Reus.

L ' è p o c a m o d e rn a. Se gle s XV I i XV I I | 8 1

F. X. Cabrero. MAHR

82 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

F. X. Cabrero. MAHR

F. X. Cabrero. MAHR

1-2-3. Pintures sobre taula Crucifixió de Sant Pere, Alliberament miraculós de Sant Pere, i Lavatori dels peus (1592-1593), del pintor holandès Isaac Hermes Vermey, d'estil renaixentista, del retaule major de la Prioral de Sant Pere.

4-5-6-7. Conjunt de relleus del retaule de Jesús (1623-1671), barroc, de la Prioral de Sant Pere. Va ser realitzat per Rafael Rocafort i Segimon Rovira i daurat per Francesc Cervera, el 1671.

Carles Fargas. MAHR F. X. Cabrero. MAHR

L ' è p o c a M o d e rn a. Se gle s XV I i XV I I | 8 3

Angel Toldrà Viazo. CJME Lucien Roisin. CJME

84 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Enric Pàmies. ACBC-AMR

Pelai Mas. ACBC-AMR

1. Façana lateral del convent de Sant Francesc, construït el segle XVII, en una imatge del 1920.

Va ser fundat com a monestir de Jesús per una comunitat de frares franciscans, el 1488, fora muralles i sota l'advocació de Santa Maria de Jesús. L'església fou consagrada el 1506. La primera ampliació important de l'edifici es realitzà el 16071609. Començà a ser conegut com a convent de Sant Francesc en la segona meitat del segle XVII. Fou refet i ampliat a partir del 1731 i el 1772 es beneí l'església nova, la de més capacitat de la ciutat.

2. El claustre del convent de Sant Francesc, d’un sobri estil renaixentista, amb arcs de mig punt, en una imatge de 1920. Per damunt seu corre una ampla galeria coberta.

3. Pati del claustre del convent de Sant Francesc, enjardinat amb tarongers, llimoners i geranis i amb una brollador, en una imatge de 1924.

4. Golfes de l’església de Sant Francesc, en què s'observen rastres de la seva antiga configuració constructiva.

L ' è p o c a m o d e rn a. Se gle s XV I i XV I I | 8 5

Carles Fargas. MAHR

86 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CJME

2-3. Interior i façana principal de l’Ermita de la Mare de Déu de Misericòrdia, el 1927. Acabada de construir el 1601, en l'indret on segons la tradició es produí l'aparició de la Mare de Déu a la pastoreta, el 1592. Entre el 1652 i el 1683 el santuari fou engrandit i enriquit amb l'altar major i altres decoracions. Durant el segle XVIII, entre el 1748 i el 1771, es construí l'obra del cambril. El 1812 les tropes napoleòniques van saquejar l'ermita. El 1936, a l'inici de la Guerra Civil, fou incendiada, saquejada i en desaparegué la imatge quatrecentista. El cambril va quedar reconstruït el 1954.

Autor descegut. CJME

1. Aiguafort del gravador setcentista Agustí Sellent Torrents que representa l’aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia a la pastoreta Isabel Besora. Segons la tradició, aquest miracle posà fi a la pesta que el 1592 delmava els habitants de la vila.

L ' è p o c a m o d ern a. Se gle s XV I i XV I I | 8 7

Pelai Mas. ACBC-AMR

88 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Pelai Mas. ACBC-AMR

1-2. L’Ermita del Roser, el 1920. La construcció inicial, dedicada a Sant Roc, es féu entre 1523 i 1527 per acollir els empestats. El culte a la Mare de Déu del Roser hi començà el 1539 i el porxo es construí el 1753. Constava de l'altar major i sis altars laterals. Del 1802 al 1870 el seu entorn va acollir el cementiri de la vila.

J. D. Harding. CP Autor desconegut. BCLR

3. Litografia anglesa de J. D. Harding, segons un dibuix d'Edward Hawke Locker, que la publicà al seu llibre Views in Spain, editat a Londres el 1824. És una vista molt idealitzada d'un portal de la muralla, de l'Hospital Vell i de l'Església de la Sang, començada a construir el 1577. L'església actual, la del gravat, es va edificar entre el 1703 i el 1736.

4. Dibuix anònim de la façana del convent de les Monges Carmelites Descalces, fundat el 1660.

El 1835 les monges van ser exclaustrades pacíficament però van tornar-hi el 1845. Fou clausurat i enderrocat arran de la Revolució de Setembre de 1868. En el seu solar es construí el Teatre Fortuny.

L ' è p o c a m o d ern a. Se gle s XV I i XV I I | 8 9

Pragma. MAHR

90 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

3. Caixa de cabals del Comú de la vila, del segle XVII. 4. Façana de la Casa de la Vila construïda a l'inici del segle XVII, al Mercadal, en una imatge del 1920. Al segle XVIII fou refet l'interior i es va afegir la part superior de la façana, les dues torres que la flanquejaven i les gàrgoles; i els finestrals de la planta noble es convertien en balcons. El 1862 s'hi afegí una cornisa amb merlets centrada per un gran escut de la ciutat, voltat d'al·legories, obra de l'escultor Andreu Arpa Cases (Reus 1826-1900).

Pelai Mas. ACBC-AMR

Carles Fargas. MAHR

Pelai Mas. ACBC-AMR

1. Projecte de la façana de la Casa de la Vila, l’Ajuntament, d'estil renaixentista toscà, segons la traça dels mestres d'obres Joan Mas i Antoni Pujades, del 1601, quan fou refeta l'edificació, respectant l'estructura gòtica de l'interior. La primera casa del Comú, o del Consell, es construí al segle XIV, al solar de les actuals Pescateries Velles, i el 1575 es translladà al Mercadal.

2. Porta interior d'accés al Saló de Plens de l'Ajuntament de Reus, del segle XVII, en una imatge de 1920.

L ' è p o c a m o d e rn a. Se gle s XV I i XV I I | 9 1

Joan Anguera. ACBC-AMR

1. La casa Simó-Cardenyes fou construïda als inicis del segle XVII –abans del 1623– per Miquel Simó, notari i jurat del Consell de la Ciutat. Era la més espaiosa de Reus, amb entrada i porxos per la plaça del Mercadal; la porta principal era al carrer de Jesús i s'estenia fins al carrer de la Galera. En el segle XIX hi nasqueren el polític republicà Josep Güell i Mercader (Reus 1839-1905) i el diplomàtic

92 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

i bibliòfil Eduard Toda Güell (Reus 1855-Poblet 1941). El més notable era el gran jardí amb arbres i plantes al pati del primer pis. Als darrers anys, la planta baixa fou botiga i escola de monges i el pis principal seu de la Societat La Palma i de la Lliga Catalanista. El 1898 fou adquirida per Joaquim Navàs, que la féu fotografiar, el 1902, just abans d'enderrocar-la, per a bastir-hi la Casa Navàs.

2. La casa del notari Antoni Olives, acabada de construir el 1642, amb decoració renaixentista de terracota que ornava la part superior dels balcons, a la cantonada del carrer de Monterols amb la plaça del Mercadal, en una imatge del 1920.

Al segle XIX hi nasqué el militar i polític Joan Prim i el 1902 s'hi instal·là als baixos la popular botiga La Alianza, procedent de la Casa Cardenyes.

Pelai Mas. ACBC-AMR

L ' è p o c a m o d ern a. Se gle s XV I i XV I I | 9 3

Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR

1. Casa de l’antic Gremi de Pagesos, bastida al segle XVII, al raval de Robuster, en una imatge del 1930, destruïda per un enderroc accidental el 2002. Els antics gremis o confraries d'ofici van desaparèixer al segon terç del segle XIX. El dels pagesos es va convertir en la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia, una societat d’ajuda mútua que mantenia els components devocionals i festius.

94 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

2. Façana principal de la Casa Espuny, al carrer de l'Abadia, l'única mostra conservada –amb notables modificacions– d'arquitectura civil renaixentista a la ciutat, acabada de construir el 1676. La façana principal dóna a l'actual plaça del Teatre i les laterals al carrer de Rosselló i de la Racona.

Els casals romànics, gòtics o renaixentistes son pràcticament inexistents a la ciutat, ja que foren

Pelai Mas. ACBC-AMR

Autor desconegut. CP

F. X. Cabrero. IMMR

enderrocats per donar pas a les noves construccions del segle XVIII ençà.

3. Una de les façanes laterals de la Casa Espuny, al carrer de la Racona.

4. Portalada de l'Abadia, la casa del prior, al carrer de l'Abadia. Reconstruïda el 1619, s'hi tornaren a fer obres al segle XVIII, com fa palès l'escut sobre la porta, amb la data de 1747.

L ' è p o c a m o d ern a. Se gle s XV I i XV I I | 9 5

Carles Fargas. MAHR

1. Detall de la coberta del Llibre del Gremi de Mestres de Cases de Reus, del 1622, amb un dibuix amb el senyal de l'ofici. Aquesta simbologia fou integrada a partir del segle XVIII per la maçoneria.

2. Espasa de conxes, de forja reusenca, que ha desenvolupat la creu en forma de cistella per tal de protegir la mà, del segle XVI.

Pragma. MAHR

3. Primera pàgina de les Ordinacions dels Ferrers i arts del foc, de Reus, amb la simbologia de l'ofici, en un dibuix sobre pergamí del 1604.

A finals del segle XVI, la població dedicada als oficis –paraires, blanquers, terrissaires, teixidors, sastres, espardenyers, boters, ferrers, calceters i altres oficis, junt amb els marxants, botiguers i comerciants– ocupaven les tres quartes parts del veïnat de Reus, mentre l'agricultura només en representava prop de la quarta part.

96 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Carles Fargas. MAHR

L ' è p o c a m o d e rn a. Se gle s XV I i XV I I | 9 7

98 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s Pelai Mas. ACBC-AMR

Carles Fargas. MAHR

Alegre. CFM

F. X. Cabrero. CP

Carles Fargas. MASV

1. Porxos de la plaça del Castell, construïts al segle XVII, com alguns dels porxos de la plaça del Mercadal.

2. Armari del Gremi de Blanquers –mestres dedicats a l'ofici de la pell–, del segle XVII, amb els dos patrons i l'escut gremial. Fou una de les corporacions més importants als segles XVII i XVIII, i la majoria dels seus membres tenien els seus obradors a l'entorn del carrer del Batan.

3. Una de les quatre façanes amb portes d’accés a l’antic edifici de l’Hospital –una de les de la plaça de la Sang– amb l’estructura externa de quan ostatjava els serveis sanitaris. Creat als primers temps de la població –ja existia l'any 1205– fora del clos de la vila, l'Hospital es reedificà durant la segona meitat del segle XVII. 4. Portalada d'estil renaixentista de l'antic Hospital de Reus, al carrer homònim.

5. Plats, bols, plàteres i escudelles de ceràmica de reflex metàl·lic, policromes o decorades amb blau, fabricades a Reus durant els segles XVI i XVII. La zona del Pallol era on es concentraven els obradors dels escudellers, terrissers especialitzats en vaixella decorada, activitat en què la ciutat destacà durant més de dos segles i esdevingué un centre de primer ordre en ceràmica de reflex metàl·lic.

L ' è p o c a m o d e rn a. Se gle s XV I i XV I I | 9 9

Joan Rius. CP Salvador Palomar. AC

1. Teiera de la façana de l’església de Sant Pere.

La teiera és una antiga forma d’il·luminació, un engraellat de ferro on es cremen teies per fer llum. Quan la vila no comptava amb sistemes d’il·luminació als seus carrers les lluminàries s‘utilitzaven en dates assenyalades per tal d‘allargar les hores d'activitat o de festa i permetre que continués més enllà de la posta del sol. Actualment, s'encèn per la Festa Major.

1 00 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

2. El costum d'aviar coets, tirar petards i altres tipus de focs d'artifici amb motiu de les celebracions festives està força estès al nostre país. A Reus, les referències més antigues són del segle XVII. La primera notícia explícita de la tronada és del 1677. De tronades, se'n tiraven durant tot l'any i en tot tipus de celebracions. Trobem tronades pel Corpus i per la Festa Major, a les festes de barri o el Carnaval, i en les solemnitats religioses, cíviques

o polítiques. No hi havia un únic lloc per muntarla, tant podia ser la plaça del Mercadal com un carrer o un raval. La tronada que ha perdurat ha estat la de Sant Pere. El fet que a Reus faci més de tres-cents anys que es fa petar la tronada, l'ha convertida, junt amb els gegants, en un dels elements més característics de la nostra Festa Major de Sant Pere, declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional.

Pau Font de Rubinat. CIMIR

3. Esclat final d'una tronada de la Festa Major de 1898, a la plaça del Mercadal, amb la gent sobre la plaça. Per preparar la tronada són necessaris els mascles o morters, els trons i la pólvora.

L ' è p o c a m o d ern a. Se gle s XV I i XV I I | 10 1

L

a transformació urbana i social de la ciutat de Reus durant el segle XVIII fou un clar reflex del seu paper com a plaça internacional en el comerç triangular entre Catalunya, els ports del nord d’Europa i les Amèriques.

La integració de l’economia catalana en els intercanvis internacionals, iniciada a la segona meitat del segle XVII, descansa sobre una viticultura capaç de generar excedents molt demandats pels comerciants estrangers.

Ara bé, per a transformar els vins d’alta graduació i de transport poc viable en un producte susceptible de ser consumit a llarga distància calia dominar les tècniques del comerç i de la destil·lació. Durant el segle XVIII Reus va esdevenir la plaça receptora del coneixement sobre la matèria dels comerciants holandesos i hanseàtics. El domini de les tècniques de tractament dels vins junt amb la participació dels agents del gran comerç internacional –factors, comerciants estrangers, agents de canvi, etc.- va donar lloc a una combinació molt efectiva, entre la tecnologia necessària per transformar la producció agrària i el domini de les pràctiques comptables i mercantils de l’època. Durant el segle XVIII molts comerciants a l’engròs -com els Lacomme, Morris, Bofarull, March, Miró, Balrich, Ixart, Moragas, entre d'altres- varen consolidar importants fortunes i patrimonis. La vitalitat del Reus comercial i dels negocis es va projectar en el desplegament de la trama urbana, l’urbanisme i la construcció de grans casals, amb interiors del tot luxosos i, en alguns casos, amb vocació de palau, com en el cas dels Bofarull, amb un gran saló noble amb esplèndides pintures al tremp realitzades pel reconegut artista Pere Pau Muntanya. Si més no, el binomi entre el coneixement i les tècniques comercials facilitaren una transformació social, econòmica i urbana que, malgrat la davallada de final de segle, va situar per sempre la ciutat i el país en una dimensió més internacional. Ben segur que, en aquells moments, els protagonistes de la transformació de la ciutat no foren conscients de la transcendència dels canvis que tenien lloc durant aquell període. Ara, dos segles i escaig després, podem apreciar la dimensió de l’esforç callat de molts i el protagonisme de l'elit local, des de la perspectiva d’una ciutat que s’implica en la cerca de nous escenaris de prosperitat i de progrés.

1 02 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

AGUSTÍ SEGARRA

L'època moderna: l'expansió del segle XVIII 1700-1799

L ' è p o c a m od e rn a: e l se gle XV I I I | 10 3

L ' è p o c a

m o d e r n a :

l ' e x p a n s i ó

d e l

s e g l e

X V I I I

Carles Fargas. MAHR

1. Escut de la ciutat, al centre de la bandera processional de l'Ajuntament de Reus, del 1774.

L ' è p o c a M od e rn a. El Se gle XV I I I • 10 5

Pragma. MAHR Carles Fargas. MAHR

1. Maça d'argent de l'Ajuntament de Reus, amb simbologia austracista, de 1712, un dels elements simbòlics més destacats de la ciutat. El seu origen es remunta a la Guerra de Successió, que va enfrontar el pretendent de la casa d'Àustria, Carles III (Viena 1685-1740), amb el de la casa dels Borbons, Felip V (Versalles 1683 - Madrid 1746). Reus va servir la causa austriacista i, en reconeixement, Carles III li va concedir, el 3 de juny de 1712, el privilegi de ciutat amb el títol d'Imperial i Atenta, privilegi que, a partir de 1714, amb la victòria de Felip V i la promulgació del Decret de nova planta, va perdre. El 3 de juliol de 1706 l'arxiduc Carles va visitar la ciutat, un autèntic esdeveniment que va refermar l'austracisme dels reusencs. Però a partir de 1713, l'avanç de les tropes borbòniques

1 06 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

i l'ocupació de Tarragona iniciaren una època marcada pels intents de ressistència, la traïció i les revenges polítiques. Part de les classes dominants de la ciutat prometen fidelitat a Felip V, són els botiflers i els caragirats. Des del 1714, Reus ja és una ciutat felipista i començà la repressió amb la mort a la forca d'un bon nombre de voluntaris de Reus. Els que optaren per la resistència armada, encapçalats per Pere Joan Barceló (Capçanes 1682Breisach el Vell 1743), s'anomenaren Carrasclets, i estigueren actius fins al 1720.

2. Plànol del Camp de Tarragona durant la Guerra de Successió (1702-1715), el 1711, segons un gravat militar anglès de John Basire. Fou publicat a Londres a l'obra de Nicholas Tindal: The continuation of Mr. Rapin's History of England, el 1745.

L ' è p o c a m od e rn a: e l se gle XV I I I | 107

1 08 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Pragma. MAHR Pragma. MAHR F. X. Cabrero. MAHR

1. Plànol de la ciutat de Reus, del 1750, traçat per l'enginyer Miquel Moreno, de Barcelona. El segle XVIII va representar el final d'una època i l'inici d'una etapa de creixement, modernitat i progrés. El creixement més enllà dels ravals, l'arranjament dels carrers i la renovació dels edificis, la construcció del Quarter de cavalleria, les destil·leries i els tallers de seda i cotó, les botigues i els magatzems d'aiguardent, el mercat dels dilluns, l'exhuberància dels casals setcentistes, el Teatre de les Comèdies i el clacissisme de les fonts van donar a la ciutat un aire nou, entre burgès i menestral.

2-3. Rètols de la primera senyalització dels noms dels carrers, de ceràmica, anteriors a l'any 1776. El fort creixement demogràfic i urbanístic que es produí a Reus durant la segona meitat del segle XVIII féu necessària la senyalització dels espais públics: es retolaren els noms dels carrers i places i es numeraren les cases.

L ' è p o c a m od e rn a: e l se gle XV I I I | 10 9

1 1 0 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Dibuix de Josep M. Gort. MAHR

1. Reconstrucció hipotètica de la vila de Reus, cap a l'any 1750, a mitjan del segle XVIII. L ' è p o c a mod e rn a: e l se gle XV I I I | 111

Lucien Roisin. CJMMB Antoni Escolà Gibert. CIMIR

1 1 2 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Pragma. MAHR

3. Pati interior del Quarter de cavalleria, la construcció institucional més important del segle XVIII per la seva aparatositat i per la incidència que tindria en la configuració de l'espai urbà. En el seu interior hi cabien 3.000 homes i 500 cavalls.

4. Pistola de pedrenyal – que es disparava amb pedrenyera, és a dir, amb pedra foguera–, fabricada cap al 1790.

5. Espasa de conxes del 1771, de soldat de cavalleria, amb la inscripció «Por el Rey Carlos III», en referència a Carles III de Castella (Madrid, 1716-1788), fill primogènit del rei Felip V.

Pragma. MAHR

Lucien Roisin. CJMMB

1-2. El Quarter i un dels pavellons de cavalleria, projectats el 1750 pels enginyers Miquel Moreno, de Barcelona, i Marc T. Tevanis, de Tarragona.

Fins aleshores, quan convenia, els reusencs eren obligats a hostatjar militars als seus domicilis. El 1760 es van acabar els edificis destinats a la tropa i el 1778, el darrer dels pavellons dels oficials. La caserna esdevingué un dels símbols arquitectònics de l'expansió econòmica del segle XVIII però també un record amarg de les nefastes conseqüències de la Guerra de Successió. Allotjaren els regiments militars de 1760 fins al 1931 en l'espai que ara ocupen la plaça de la Llibertat i el carrer de Gaudí. Els pavellons foren enderrocats el 1936 i el Quarter allotjà un camp de concentració franquista el 1939, que fou enderrocat el 1945.

L ' è p o c a m od e rn a: e l se gle XV I I I | 113

Àngel Toldrà Viazo. CIMIR

1 1 4 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Pelai Mas. ACBC-AMR Carles Fargas. MAHR

DOBLE PÀGINA SEGÜENT: 1-2. Façana i saló de ball del Casal dels Bofarull, la més ben conservada de les construccions nobiliàries reusenques, construïda entre el 1770 i el 1788, a l'actual carrer de Llovera.

3. Escuts nobiliaris dels Bofarull i de branques de la seva família. Comerciants, partidaris de la dinastia borbònica, aconseguiren l'entrada esglaonada a la noblesa amb títols atorgats per Carles III (Madrid 1716-1788), rei de Castella.

1. Saló del Casal dels Bofarull, en l'actualitat. És la part més notable de l'edifici, amb unes magnífiques pintures murals, obra de Pere Pau Montanya (Barcelona 1749-1803), datades el 1788, amb al·legories del comerç intercontinental i d'exaltació de la monarquia borbònica.

2. Pintura mural al tremp de Pere Pau Muntanya titulada A la perpètua memòria de Carles III, de 1788, al saló del Palau Bofarull de Reus.

L ' è p o c a m od e rn a: e l se gle XV I I I | 115

F. X. Cabrero. IMMR

1 1 6 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

F. X. Cabrero. IMMR

L ' è p o c a m od e rn a: e l se gle XV I I I | 117

Autor desconegut. ACBC-AMR

1. Façana del Casal dels Miró, construït cap al 1760-1770, al costat del portal de Monterols, en una imatge del 1929. Els Miró feren una gran fortuna amb l'arrendament de drets senyorials.

S’hi allotjaren Ferran VII i el seu seguici en tornar de França el 1814. Ferran VII hi estigué de nou el 1827 i la seva vídua Maria Cristina i la seva filla Isabel II s’hi hostatjaren el 1844, durant les seves estades a la ciutat. Del 1868 al 1880 hi tingué el local social el Centre de Lectura i del 1880 a 1971 es convertí en el Gran Hotel de Londres, que fou finalment enderrocat, víctima de l'especulació immobiliària, els darrers anys del franquisme, el 1973, davant la més absoluta negligència de les autoritats reusenques.

2-3. Detalls de les riques decoracions interiors del Casal dels Miró, en imatges del 1920.

Les pintures foren realitzades per Josep Bernat Flaugier (Lo Martegue, Provença, 1757 - Barcelona 1813), entre 1788 i 1790.

1 1 8 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Pelai Mas. ACBC-AMR

Pelai Mas. ACBC-AMR

L ' è p o c a m od e rn a: e l se gle XV I I I | 119

Pelai Mas. ACBC-AMR

1 20 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Lluís Bartrina. CIMIR

1. Pati d'entrada de la Casa Marc, construïda el 1762 al carrer de Sant Joan per Antoni de Folc i Magdalena de March. Té un pati d'entrada amb dues cares porticades per on puja una ampla escala de pedra. Segons la tradició, en una festa, el general Prim hi entrà a cavall. Durant el franquisme, el 1969, l'edifici va ser mutilat, i en l'espai d'una àmplia terrassa lateral es va construir un edifici. És l’únic casal setcentista que continua habitat pels descendents de la família tradicionalment propietària i, junt amb el Palau Bofarull, els únics que queden en peu.

2. La Casa Alba, construïda al segle XVIII, al costat de l'Ajuntament, a la plaça del Mercadal.

Ramon d'Alba fou alcalde el 1846. La casa fou reformada el 1910 i s'hi construí una façana modernista.

Autor desconegut. BCLR

Pelai Mas. ACBC-AMR

3. Una de les estances de la Casa Borràs de Gai, construïda al segle XVIII, al camí de l'Aleixar.

Amb unes estances esplèndides devia ser una de les més sumptuoses de la ciutat. Sembla que Pere Pau Montanya participà en la decoració pictòrica de l´interior de la casa. Fou totalment destruïda en un bombardeig de l'aviació feixista el 1938, durant la Guerra Civil.

4. Façana de la Casa Comas, construïda al segle XVIII, a la plaça de les Monges –després plaça de la Revolució i després de Prim–, en una imatge del 1904, amb la plaça plena de militars del Quarter de cavalleria, abans de la reforma modernista del 1908 i de la seva conversió en el Gran Hotel París Continental.

L ' è p o c a m od e rn a: e l se gle XV I I I | 121

4. Façana principal de la Casa Quer, al camí de l'Aleixar, el 1920.

1 22 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Pelai Mas. ACBC-AMR Carles Fargas. MAHR

Pelai Mas. ACBC-AMR

1. Façana lateral de la Casa Quer, el 1920. Va ser construïda els darrers anys del segle XVIII, amb uns notables cellers i planta noble i amb les façanes plenes d'esgrafiats al·legòrics. L'edifici va passar a mans de la família Quer, exportadors de vins, cap al 1880, que la reformaren. Contenia elements d´interès artístic, alguns avui conservats a la Casa Museu Castellarnau de Tarragona.

2. Imatge de Sant Ignasi de Loiola dins una fornícula, a la façana de la Casa Quer el 1920.

3. Gàrgoles de pedra, amb forma de caps grotescos, que decoraven els desguassos d'un casalot reusenc del segle XVIII.

Pelai Mas. ACBC-AMR

L ' è p o c a m od e rn a: e l se gle XV I I I | 123

Pelai Mas. ACBC-AMR

Pelai Mas. ACBC-AMR

1 24 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Carles Fargas. MAHR

5. La plaça del Mercadal, des de la cantonada del carrers Monterols i Galera, un dia de mercat del 1920. A la cantonada del carrer de la Mar, es veuen encara diverses de les cases dels segles XVII i XVIII, avui inexistents.

Pelai Mas. ACBC-AMR

1. La Font de Neptú, d'estil barroc, instal·lada el 1789 a la plaça del Rei –l'actual plaça del Pintor Fortuny–, en una fotografia de 1920. L'aigua era un problema a la ciutat i el creixement demogràfic i urbanístic exigiren la construcció de noves fonts.

2. Columnes i porxos de la Casa Bolló, a primer terme, construïda al segle XVIII a la plaça del Mercadal, al capdamunt del carrer de la Mar, en una fotografia de 1920. Fou enderrocada després que l'afectés un dels bombardejos que patí la ciutat durant la Guerra Civil de 1936-1939, i va donar al Mercadal la seva forma actual.

3. Font de la plaça de la Sang, amb un escut barroc de Reus, construïda el 1779, en una imatge de 1920.

4. Aiguamans de Sant Magí, de l'antiga Ermita del Roser, fabricat a la ciutat el 1778.

Pelai Mas. ACBC-AMR

L ' è p o c a m od e rn a: e l se gle XV I I I | 125

1 26 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Carles Fargas. MAHR

Carles Fargas. MAHR

Carles Fargas. MAHR

F. X. Cabrero. MAHR

Carles Fargas. MAHR

Pragma. MAHR

IMHB

Carles Fargas. MAHR

1. Premsa per a vi, utilitzada els segles XVIII i XIX. 2. Marca de fàbrica de Tomàs Font, veler –fabricant de teixits de seda–, del segle XVIII. 3. Dibuix de la «Llibreta per apendre a comptar», de l'argenter reusenc Francesc Nadal, del 1728.

4-5. Gravats d'alambins per a elaborar aiguardents, del segle XVIII. L'elaboració i el co-

merç d'exportació d'aiguardents fou el principal motor del creixement econòmic i demogràfic que convertí Reus en la segona ciutat de Catalunya.

6. Coberta del Llibre de Marcas dels Individuos del Reial Colegi d'Argenters de la Vila de Reus, de 1775. El gremi tingué fins a 129 mestres matriculats.

7. Escut del gremi de Blanquers, a la bandera processional del 1798.

8. Dissenys de joies, del gremi d'Argenters de Reus, del segle XVIII. 9. Marca de fàbrica de Josep Duran, veler –fabricant de teixits de seda–, del segle XVIII.

L ' è p o c a m od e rn a: e l se gle XV I I I | 127

Pelai Mas. ACBC-AMR

Albert Martín. CJME

Carles Fargas. MAHR

1. Àguila de balcó, forjada el 1752.

2. El Jueu del Raval, figura tallada el 1763, possiblement com a befa a un veí, col·locada fins al 1925 a la façana d'una casa del raval de Santa Anna, conservada al Museu d'Art i Història.

3. Balconada d'una casa del segle XVIII, de la plaça de Sant Pere, amb àguiles de forja, símbol dels partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria, en la Guerra de Successió (1702-1715).

1 28 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Emili Argilaguet. CP

Autor desconegut. CJL Pragma. MAHR

4. Representació del Ball de la mare de Déu de Misericòrdia, ball parlat del segle XVIII, el 1904.

5. Façana del Teatre Principal o de les Comèdies, en un dibuix de Tomàs Bergadà Pi (Reus 18621937). Construït el 1759, fou totalment remodelat entre 1775 i 1777 pel mestre d'obres barceloní Miquel Picanyol, amb la participació del desta-

cat pintor Pere Pau Montanya en la decoració.

El 1830 fou remodelat, amb unes obres dirigides per l'escenògraf italià Francesco Lucini. Fou el primer gran teatre de la ciutat i funcionà fins al 1890 quan, ja molt deteriorat i eclipsat pel Teatre Fortuny, s'enderrocà per tal de construir-hi la sucursal del Banc d'Espanya.

6. Tot i que la Mulassa apareix documentada des de l’any 1628, sempre acompanyant els gegants, la figura actual va ser construïda el 1725.

En aquella època presentava un aspecte més ferotge que en l’actualitat. La part més notable de la seva figura és el cap, ben treballat tant pel que fa a l’anatomia com als ornaments.

L ' è p o c a m od e rn a: e l se gle XV I I I | 129

Antoni Martra Nolla. CIMIR Autor desconegut. CJL

1. El carrer del Batan, fora muralla, on funcionaven diversos tallers d'adobat de pells al segle XVIII, en una imatge de cap al 1920.

1 3 0 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

2. Casa construïda al segle XVIII, entre el raval del Pallol i l'església de la Sang, en una imatge de la Setmana Santa, de cap al 1900.

3. Casa bastida al final del segle XVIII, a la cantonada del carrer de Llovera amb el camí de l'Aleixar, en una imatge del 1919.

Antoni Escolà Gibert. CIMIR

L ' è p o c a m od e rn a: e l se gle XV I I I | 131

Pelai Mas. ACBC-AMR Pelai Mas. ACBC-AMR

1. Exterior de la capella del Santíssim o dels marquesos de Tamarit –que la finançaren–, començada a construir el 1691 i acabada el 1703, sota les pautes renaixentistes, com a ampliació de l'església de Sant Pere, en una fotografia de 1920.

2. Exterior de la capella dels Dolors, amb el portal lateral de Sant Sebastià, en una fotografia de 1920. És una ampliació del 1730 i del 1777 de l'església de Sant Pere, a la plaça del Castell.

1 3 2 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

3. Un dels mausoleus dels marquesos de Tamarit, barrocs, obra de Jaume Ribot, a la capella del Santíssim de l'església de Sant Pere.

4. Estampa religiosa de Sant Pere dels pescadors, impresa a Reus pel francès Pierre Porxe, el 1780, i acolorida a la trepa.

5. El Somni de Sant Josep, relleu del retaule de sant Josep, barroc, realitzat per Pere Costa, el 1713.

6. Plafó ceràmic de sant Antoni de Pàdua, dels segles XVII-XVIII.

L ' è p o c a m od e rn a: e l se gle XV I I I | 133

Carles Fargas. MAHR

Pragma. MAHR

Carles Fargas. MAHR

Pragma. MAHR

P

er definir de manera sintètica els episodis del segle XIX a Reus, possiblement l’aspecte més significatiu sigui el de la lluita per la llibertat. Burgesia i amplis sectors menestrals, amb la complicitat de jornalers diversos, s’escarrassaren a participar en el combat a favor de la desarticulació de l’Antic Règim i la seva substitució per un sistema més equànimament representatiu, on el poble pugués tenir-hi literalment veu i vot. Els homes agafaren les armes en defensa de la Constitució de 1812 durant la Guerra del Francès (1808-1814) i als anys del Trienni Liberal (1820-1823), com no dubtaren d’enfrotant-se amb els carlins per a poder instaurar les llibertats, individuals i col·lectives, a partir de 1833.

Més d’una vegada els reusencs s’alçaren, es pronunciaren, en la terminologia de l’època, contra els governs tinguts per massa moderats. La ciutat agafà fama de ser la segona de Catalunya, després de Barcelona, que més barricades aixecà al llarg del segle, tot i que, gairebé sempre, fracassà en les seves reivindicacions. Els primers aixecaments foren liberals, després en defensa dels postulats més radicals dels progressistes, com en la revolta centralista de 1843 –que contra el que el seu nom insinua era de components federals– i, ja el 1869, de manera directa per la República Federal. Un segon element a destacar és la matinera aparició de la premsa, amb les primeres publicacions periòdiques editades durant la Guerra del Francès, que continuà una vintena d’anys més tard amb la publicació d’una de les revistes més interessants vinculades al socialisme utòpic, La Joven España (1836-1837) per acabar, ja el darrer quart de segle, amb el primer diari en català publicat fora de Barcelona, Lo Somatent, de llarga vida. La riquesa de la premsa constitueix un clar exponent de la vivacitat ideològica ciutadana que es complementà amb la fundació d'entitats de cultura i recreatives, de les quals el Centre de Lectura, de 1859, i El Círcol, de 1852, en constitueixen, respectivament, el paradigma. Premsa, ateneus, associacions polítiques i sindicats obrers –el primer dels quals fundat el 1839– exemplifiquen l’empenta i el dinamisme d’una societat que, al marge de les migrades i sovint retrògrades iniciatives governamentals, volia treballar per millorar-se i per millorar les possibilitats de vida dels seus ciutadans, conscients des de molt d’hora que per a poder progressar calia ser lliures i instruïts.

PERE ANGUERA

1 3 4 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

El segle XIX: la Revoluciรณ burgesa 1800-1874

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 135

E l

s e g l e

X I X :

l a

R e v o l u c i รณ

b u r g e s a

1 8 0 0 - 1 8 74

Pragma. MAHR

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 137

F. X. Cabrero. MAHR

PÀGINA ANTERIOR: 1. Plànol del projecte del canal navegable de Reus a Salou, de 1806. Fou començat a plantejar el 1803, la primera pedra es posà el 1905 i fou abandonat amb l'inici de la Guerra del Francès, el 1808.

1 3 8 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1. Vista de la Villa de Reus por la parte meridional, dibuix preparatori d'autor desconegut per a la primera litografia sobre la ciutat, del 1803.

DOBLE PÀGINA SEGÜENT: 1. Vista Meridional de la Villa de Reus, tomada desde la Hermita de Nuestra Señora de Misericordia en el año 1803, la primera litografia conservada sobre la ciutat, d'autor desconegut.

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 139

Carles Fargas. MAHR

1 40 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 141

Pragma. BCLR

4. El general napoleònic Louis Gabriel Suchet (Lió 1770 - Marsella 1826) entra a Reus fent-se portar sota pali, després del setge i la conquesta de Tarragona, durant la Guerra del Francès, segons un gravat de la Historia crítica de la Guerra de la Independencia en Cataluña (1887), d'Antoni de Bofarull i de Brocà.

5-6. Moneda de vuit rals de plata, amb l'efígie de Ferran VII, encunyada a la seca –fàbrica de moneda– de Reus, que funcionà el 1809 i 1810.

7. Proclama de l'Ajuntament de Reus que anuncia el retorn del rei absolutista Ferran VII d'Espanya (El Escorial 1784 - Madrid 1833) i la seva estada a la ciutat, l'1 d'abril de 1814.

1 42 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Pragma. MAHR

1. El Padre Coris intentant sublevar els reusencs contra l'exèrcit napoleònic, durant la Guerra del Francès (1808-1814), segons un gravat de la Historia crítica de la Guerra de la Independencia en Cataluña (1887), d'Antoni de Bofarull i de Brocà (Reus 1821 - Barcelona 1892).

2-3. Pistoles utilitzades a Reus, de principis del segle XIX.

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 143

R C-AM a. ACB Pragm

Pragma. MAHR

Pragma. BCLR

Pragma. CJME Pragma. MAHR

1 44 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Pragma. MAHR Carles Fargas. MAHR

1. Marca de la fàbrica de teixits de cotó de Victorí Camplà i Cia, un dels grans empresaris tèxtils locals, del 1860. S'hi observen, a més del Campanar, les fumeres i les naus del Vapor Vell i el Vapor Nou, les dues fàbriques més grans de la ciutat.

2. Plànol esquemàtic del terme municipal de Reus i del pobles de l'entorn, del 1813, amb el traçat del projecte de canal navegable de Reus a Salou.

3. Gravat anònim del Fossar Vell, ja convertit en carrer, els primers anys del segle XIX. Aquest espai fou el cementiri des del 1498 fins que el 1802 fou traslladat, per evidents motius higiènics, a fora de la vila, al costat de l'Ermita del Roser.

4. Xilografia del perfil de Reus a mitjan segle XIX, amb el campanar i la ximeneia del Vapor Nou.

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 145

Guilera. CJMMB MAHR

1. La fàbrica del Gas Reusense, creada el 1854, per a l’enllumenat públic i el consum particular, en una imatge del 1930. Funcionà fins al 1969.

1 46 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

2-3-4-5-6-7-8-9-1011. Segells municipals i d'institucions públiques de diferents períodes del segle XIX.

12. El carrer de Sant Benet, acabat d'urbanitzar a cavall dels segles XVIII i XIX, en una fotografia de cap al 1910.

Fèlix Ruiz García. CIMIR

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 147

Pragma. MAHR F. X. Cabrero. BCRXA Carles Fargas. BCRXA

1 48 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1. Pintura anònima amb un matrimoni de burgesos reusencs, de principis del segle XIX. 2. Portada del Periódico Político y Mercantil de la villa de Reus, el primer periòdic imprès a Reus. Impulsat pel metge liberal Jaume Ardèvol, sorgí durant la Guerra del Francès, el 1813.

3. Capçalera del Diario de Reus de avisos y noticias, el primer diari local, que es començà a publicar el 1844. Des del 1859, es publicà ininterrompudament fins a la Guerra Civil de 1936-1939.

Era de tendència monàrquica i portaveu dels sectors més conservadors de la ciutat.

Autor desconegut. CIMIR Carles Fargas. MAHR

Pragma. BCLR

Pragma. BCLR

4. El poderós industrial Macià Vila Mateu (Igualada 1811 - Reus 1866) amb la seva família, en un quadre de Valeriani, del 1847.

5. Masia senyorial de Macià Vila, construïda el 1852, amb uns esplèndids jardins amb més de 300 palmeres i un estany artificial. El llac tenia forma de laberint i era una veritable meravella de la jardineria de l’època. El 1871 va ser adquirit per l’enriquit comerciant Josep Boule i heretat el 1895 pel seu gendre, el comerciant, polític i escriptor Lluís Quer Cugat (Reus 1850-1900).

6. Pagès que llaura la terra amb dos bous, en la il·lustració d'un romanço reusenc del segle XIX. 7. Pagès reusenc, en un gravat del segle XIX, bevent aigua –o aiguardent– d'un càntir.

E l Se gle X I X. 18 0 0 - 18 75 | 149

Pragma. BC

1 5 0 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

a. ACB Pragm

Pragma. BCLR

2. Quadre que representa l'assassinat de religiosos durant l'assalt i la crema del convent de Sant Francesc, el 1835. El quadre anònim, a l'oli, romangué durant molts anys al convent franciscà de Vilareal i posteriorment al convent de Vic. 3. Ban repressiu de l'Alcalde de Reus i sotsdelegat de policia, José M. Montemayor, arran de la crema de convents del 22 de juliol de 1835.

C-AMR

1. Assalt i crema del convent de Sant Francesc, el 1835, segons un gravat anònim del llibre Panorama español: crónica contemporánea, publicat a Madrid el 1842. L'assalt inicià una cadena de crema de convents arreu de Catalunya i d'Espanya, dins la Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys (1833-1840). En altres ocasions, la ràbia de la injustícia tenyí la ciutat de sang, com en l'avalot contra els consums de 1851 o la revolta popular de 1868.

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 151

1. Bombardeig de Reus per les tropes del general Martín Zurbano, el 1843, segons el dibuix d'Antoni Verdaguer preparatori per a l'estampa litogràfica.

L'episodi bèl·lic fou provocat pel pronunciament del militars Joan Prim Prats (Reus 1814-Madrid 1870) i Llorenç Milans del Bosch (Reus 1816-1880) contra la regència de Baldomero Espartero (Ciudad Real 1793-Logronyo 1879), que proclamava la majoria d'edat de la reina Isabel II (Madrid 1830-París 1904), un dels únics esdeveniments reusencs amb incidència directa en la història de l'Estat espanyol. Els 3.000 revoltats no comptaren amb massa simpatia a la ciutat i hagueren de fugir davant dels 7.000 militars que la bombardejaren.

En reproduir-se i triomfar la revolta a la resta de l'Estat, Reus va rebre de la reina espanyola el titol de «Ciutat esforçada».

DOBLE PÀGINA SEGÜENT: 1. Bombardeig de Reus per les tropes del general Zurbano, el 1843, segons una litografia coetània de Bodin & Jacques.

1 5 2 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Carles Fargas. MAHR

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 153

Carles Fargas. MAHR

Carles Fargas. MAHR Pragma. ACBC-AMR

1. Litografia anònima al·legòrica del pronunciament dels militars Joan Prim i Llorenç Milans del Bosch, el juny de 1843, i del bombardeig de Reus per les tropes del general Zurbano.

2. Dibuix d'un dels baluards exitents als angles dels murs defensius de la ciutat, construïts el 1822, amb pedra seca i de no gaire alçada, on a espais regulars s'obrien espitlleres.

1 5 6 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

3. La Font d'Hèrcules, a la plaça del mateix nom, fou inaugurada el 1857, amb quatre piques a la base, octagonal, per a commemorar el títol de «Ciutat Esforçada» concedit per la reina Isabel II amb el nou escut de distinció.

4. Plànol del 1847 amb el perímetre dels murs defensius de la ciutat construïts el 1822, amb pedra seca i de poca alçada, amb espitlleres. Al seu interior es veu el perímetre de la muralla medieval.

Hi és representat el barri de l'Illa, també emmurallat, i el passeig de Misericòrdia. La construcció defensiva es féu necessària per la guerra entre els liberals –majoritaris a Reus– i els reialistes, majoritaris als pobles de l'entorn. La muralla va patir diverses ampliacions i canvis a causa de les successives guerres carlines.

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 157

F. X. Cabrero. MAHR Autor desconegut. CJME

Pragma. MAHR Pragma. MAHR

Pragma. MAHR

1 5 8 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1. Plànol del projecte municipal de 19 de setembre de 1840 de monument a la memòria dels «ciutadans que en defensa de la llibertat» moriren en la batalla de Morell i Vilallonga de 1838, que sotragà fortament el sentiment ciutadà i que fou recordada durant dècades.

2-3. Dos dels quadres honorífics «A la memoria de las víctimas sacrificadas por la libertad en los campos de Morell y Vilallonga el 1º marzo de 1838», durant la Primera Guerra Carlina, o Guerra dels set anys (1833-1840). Fou una topada entre els carlins i les milícies liberals reusenques que patiren 130 morts i que es convertí en una fita de l'imaginari simbòlic liberal, heretat pels republicans, que en commemoraren els aniversaris durant quasi un segle. El conflicte civil va esclatar a Espanya en morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, ja que els absolutistes no acceptaven Isabel II, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. A Catalunya la revolta fou dirigida per Ramon Cabrera Grinyó i no va acabar fins la seva fugida a França, el 1840.

Autor desconegut. MAHR ACBC-AMR

Autor desconegut. MAHR ACBC-AMR

4-5. Fotografies d'un capità i un soldat reusencs a la Guerra d'Àfrica, que enfrontà Espanya i el sultanat del Marroc, el 1859-1860, i que desfermà una desaforada onada de patrioterisme arreu del país. El general Joan Prim tingué el comandament d'un batalló de 466 voluntaris catalans, que tingueren un gran ressò, dels quals 12 eren reusencs, com el comandant Victorià Sugranyes Fernández (Reus 1807 - Tetuan 1860).

6. Dibuix dels uniformes d'un soldat i d'un oficial de la Milícia Nacional de Reus, del 1869. La Milícia tenia la missió del manteniment de l'ordre i la defensa del règim liberal.

7. Dibuix anònim de l'uniforme de la Guàrdia Urbana de Reus, de 1881. El cos es creà el 16 de desembre de 1854, sota la presidència de l’alcalde Joan Martell, i tenia la missió de vetllar pel manteniment de la seguretat de la ciutat.

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 159

1. «Plano de la Ciudad de Reus, provincia de Tarragona, dibujado por el Geómetra D. José Francisco Soler. Año 1856», estampat per la Litografia Artística. El plànol mostra la ciutat en temps de l'alcalde Joan Martell Domènech (Reus 1808-1867), que impulsà importants millores urbanístiques socials, durant el Bienni Progressista (1854-1856), en què fou elegit alcalde.

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 16 1 Pragma. Urbs. BCLR

1 62 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

3. Portal i mur defensiu de la carretera de Tarragona, construït el 1855, en una imatge del 1903. Fou aprofitat per instal·lar-hi els burots, els cobradors dels impopulars impostos dels consums. Fou enderrocat el 1921.

4. Entrada d'una partida de 400 carlins sublevats a Reus, el 30 de juny de 1872, segons un gravat coetani de Josep Lluís Pellicer Fenyé (Barcelona 1842 - 1901) a La Ilustración Española y Americana.

El seu cabdill, el coronel Joan Francesch Serret (Lleida 1833-Reus 1872), hi fou ferit de mort.

Pragma. BCLR

Andreu Arpa. MAHR

MAHR

1. «Croquis del plano de Reus. Año 1867», gravat per Andreu Arpa, dibuixat i publicat per l'historiador i arxiver Andreu de Bofarull i de Brocà (Reus 1811-1882) al seus Anales Históricos de Reus (1867).

2. Portada del romanç reusenc sobre la Tercera Carlinada, la Guerra Carlina de 1871-1876, titulat Historia de la Guerra Civil de España sostenida entre el partido liberal y el carlista, editat per la llibreria La Fleca, especialitzada en aquest tipus d'edicions populars.

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 16 3

Josep Lluís Pellicer. La Ilustración Española y Americana. HCT Laguna. CJME

Carles Fargas. ACBC-AMR

1 64 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

F. X. Cabrero. BCRXA Pragma. BCRXA Pragma. BCRXA

1-16. Paperetes electorals i proclames polítiques reusenques del Sexenni Democràtic (1868-1874).

Fou el primer cop en què s'aplicava el sufragi universal, el dret de votar i ser votat sense cap altre limitació que l'acceptació popular. Mentre els republicans atreien als mítings i mobilitzacions populars de 3.000 a 5.000 persones, els monàrquics mai superaren els 500. L'hegemonia republicana era clara, com mostren els resultats electorals.

17. Portada de la revista La Joven España, dirigida per Pere Mata Fontanet (Reus 1811-1877) i Pere Soriguera Aulés (Reus 1810-1865), de tendència saintsimoniana i maziniana, que es publicà sota el lema «Ley, Progreso, Trabajo» el 1836-37, i que fou la única representació local del socialisme utòpic.

18. Portada del diari republicà federal La Redención del Pueblo (1868-1874), que commemora la proclamació de la Primera República espanyola, el 13 de febrer de 1873. El cop d'estat del general Pavía acabà amb la República, el gener del 1874.

19. Capçalera d'un imprès satíric sobre el matrimoni civil. Reus fou la ciutat on es va celebrar, el 1869, el primer matrimoni civil de tot l'Estat espanyol.

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 16 5

Pragma. ACBC-AMR R BC-AM Pragma. AC

1 66 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1-2. Primers convenis col·lectius obrers tèxtils signats a Reus, i probablement a Catalunya, el març de 1837. Aquell any es formà a la ciutat un dels primers comités paritaris de la història laboral catalana i espanyola. Dos anys després, el 1839, es creava el primer sindicat obrer, la Societat de Mútua Protecció de Teixidors de la Vila de Reus, un dels primers a funcionar legalment a Catalunya. Malgrat les freqüents il· legalitzacions, funcionà fins al 1881 i esdevingué la més duradora, sòlida i influent associació proletària de la ciutat i arribà a tenir fins a 1.500 militants. La majoria eren de tendència cooperativista, politicista i republicana federal.

Esteve Puig. CJME Carles Fargas. MAHR

3. Vista parcial de Reus, amb les fumeres i instal·lacions del Vapor Vell a primer terme i les grans naus del Vapor Nou, construïdes la segona meitat del segle XIX, en una imatge de cap al 1904.

4. Emblema de la Federació Local de Reus de l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT), la Primera Internacional, constituïda el 1871.

Arribà a tenir més de 700 federats, partidaris del radicalisme bakuninista i la revolució social, i fou declarada il·legal amb el cop d'estat del general Pavía, el gener de 1874.

5. Portada del sainet Fet y Dit, ó l’ casament d'un velé, editat el maig de 1854. La xilografia mostra un dels nombrosos telers manuals de seda, que mostren la persistència del treball domiciliari i la participació laboral femenina.

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 16 7

1 68 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Esteve Puig. CJME Esteve Puig. CJME

Esteve Puig. CJME

Autor desconegut. CJAG

Esteve Puig. CJME

1-2-3-4. Vista general, dues de les naus de treball i la sala de màquines de La Manufacturera de Algodón, coneguda com el Vapor Vell, una de les grans factories tèxtils vuitcentistes, que ocupava uns 800 treballadors, la majoria dones. Creada el 1855 de la fusió d'empreses pioneres en la utilització del vapor, ocupava dues illes d'edificis al carrer que porta el seu nom.

5. La Fabril Algodonera, el Vapor Nou, una de les grans factories tèxtils vuitcentistes de la ciutat. Fundada el 1846 com a Macià Vilà, Subirà i Cia, tenia unes grans instal·lacions de 25.000 m2, amb 9.400 d'edificats en cinc plantes, per a treballar-hi el cotó. L'edifici dels propietaris, a primer terme, era un casalot setcentista, l'antiga casa del Pep Morcaire, conegut com Cal Macià Vila i posteriorment com a Cal Tarrats, fou enderrocat el 1980. La Fabril arribà a ser la segona fàbrica tèxtil de Catalunya pel capital desemborsat i de les primeres en el nombre d'operaris, 1.600, la majoria dones, més mal pagades.

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 16 9

Àngel Toldrà Viazo. CJME

Domènec Soberano. BCLR

CP

1. Publicitat de la impremta de Felicià Fàbrega, amb litografia, tècnica que arribà a la ciutat el 1848 i que permetia la creació i reproducció d'imatges i colors amb facilitat i preu econòmic.

2. La diligència Reus-Barcelona, la primera d'Espanya, que començà a funcionar l'1 de març de 1815, en passar per L'Arc de Berà, segons un dibuix i litografia del pintor i professor Domènec Soberano Mestres (Reus 1825-1909), per al llibre Tarragona Monumental, editat el 1849. La diligència feia el recorregut en 12 hores.

3. L'antiga Estació del Ferrocarril del Nord, davant la plaça de la Llibertat o dels Arbres, en una imatge de cap al 1906. La línia Reus-Tarragona començà a funcionar el 1856, amb l'estació al camí de Salou i la continuació fins a Montblanc no s'enllesteix fins al 1863, any en què s'acabà de construir l'estació. Des del 1884 era coneguda com l'Estació del Nord.

1 70 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Pragma. MAHR

Josep Prunera Sedó. CIMIR

4. Ferrocarrils de vapor sortint de l'Estació de Ferrocarril del Nord, també coneguda com a Estació Vella, construïda el 1863, en una imatge de cap al 1930.

5. Plànol del projecte de ferrocarril de Madrid a Reus i Barcelona, per Conca, Terol, mines d'Utrillas, Baix Aragó i el Priorat, que demanà, sense èxit, la societat Ángel de Ordónez, Soley y Compañía, el 1864. El 1876 reprèn el projecte el banquer parisenc Enrique de Lamonta. La idea dels projectes era obtenir una comunicació més curta entre Barcelona i Madrid, comunicar els centres fabrils catalans amb els carbons de les mines de Terol, iniciar l'explotació forestal dels boscos de Conca i donar una sortida als vins del Priorat.

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 17 1

Carles Fargas. DCCAdR

Autor desconegut. CIMIR Arcadi Vilella. AP

1 72 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1. Un dels diversos rentadors públics, el del camí de Tarragona, construït a mitjan de segle XIX, en una imatge de cap al 1890. Els rentadors eren imprescindibles perquè la majoria de la població pogués fer la seva bugada. La falta d'aigua corrent a domicili i la reduïda dimensió de les cases populars impossibilitaven la neteja de la roba a la llar.

2. Façana de la residència d'estiu del ric empresari exportador de vins Josep Boule Moncet (Aveyron 1821-Reus 1895), que participà en empreses locals com el Banc de Reus, el tramvia de Salou i el Gas Reusense; adquirí el Teatre Fortuny i el Mas de Macià Vila. Construïda el 1868-1869 a l'actual carrer de Gaudí, estava envoltada d'un jardí amb fonts i escultures i dels magatzems i cellers de l'empresa, dissenyats pel mateix propietari.

3. Fumera helicoïdal del Molí de la Vila, construït al segle XVIII, sota la Boca de la Mina. El 1864 va ser convertit en molí de vapor, reforma que provocà la construcció de la xemeneia.

Albert Martín. BC Autor desconegut. CJME

4. El Campanaret, al capdamunt del carrer de Llovera, allà on s'inicia el carrer de l'Amargura, fou construït el 1867, a proposta del rellotger Pau Amiel Santaló. D'arquitectura senzilla, la casa era coronada per una petita torre horària i fou molt popular, fins que fou enderrocada el 1966.

5. El Banc de Reus, fundat el 1862, fou la principal iniciativa financera local del segle XIX. A partir dels 141 accionistes inicials, el Banc prosperà i entre 1863 i 1874 tingué el dret d’emetre moneda pròpia. El 1872 adquirí la seva seu, al raval de Santa Anna, i hi construí una magnífica façana neoclàssica, el 1877. Cada any repartí dividends i els balanços reflectien la seva consolidació.

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 17 3

2-3. Luxoses estances de la societat recreativa El Círcol, fundada el 1852 i coneguda popularment com «el Círcol dels senyors», en postals del 1920. És la societat recreativa degana de la ciutat i agrupava els membres de les famílies més potents econòmicament: terratinents, industrials i comerciants, els grups dirigents de les oligarquies locals, tant la més monàrquica i conservadora, com la republicana.

Autor desconegut. CIMIR

1. Construcció popular d'una sola planta, habitatge obrer de mitjan segle XIX, al carrer Ample, en una imatge del 1913. El darrer terç de segle, bona part de les classes populars vivien encara en unes condicions d’habitabilitat deplorables i la primera causa n’era la pobresa. Fora de la casa quedaven els que per habitatge tenien un racó de la fàbrica o un tros de taulell on treballaven i els sense sostre, un grup nombrós a l’època.

1 74 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Lucien Roisin. CJME Lucien Roisin. CJME

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 175

Autor desconegut. CIMIR

1 76 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

5. L'Orfeó Reusenc, sorgit de la Secció coral del Centre de Lectura creada el 1860, en una imatge de 1894. L'orfeonisme, els cors de cantaires, jugaren un paper important en l'esbarjo de les classes populars vuitcentistes.

6-15. Romanços il·lustrats editats a Reus la segona meitat del segle XIX per la impremta i llibreria La Fleca, de Joan Grau. La literatura de canya i cordill, o romanços de cec, fou molt popular i representà un important mitjà de transmissió cultural i ideològica. L'autor local més destacat fou el prolífic Josep Ferré Prats (Reus 1835-1905), conegut com a «Queri» paleta d'ofici, que escrivia en català i en castellà.

Pragma. BCLR-MAHR-CP

4. Il.lustració, gravada per M. Sigüenza, de la novel·la romàntica El Castillo de Saniverto y la cabaña hospitalaria, de Miquel Forner, editada a Reus per la impremta de F. Sànchez el 1832.

Carles Fargas. BCLR

Albert Martín. BCLR

1. El professor de gimnàstica Joaquim Batlle amb un grup d’alumnes del seu gimnàs, el 12 d’abril de 1868, en una de les fotografies de grup més antigues de la ciutat. El gimnàs ja funcionava el 1862, només dos anys després del primer gimnàs del país, inaugurat a Barcelona.

2. Primer emblema del Centre de Lectura de Reus, la principal entitat cultural local, fundada per un grup de republicans federals el 1859.

3. La Biblioteca del Centre de Lectura, el 1912.

Autor desconegut. BCLR

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 177

Carles Fargas. MAHR Pragma. ACBC-AMR

Pragma. MAHR

1 78 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Pelai Mas. ACBC-AMR Carles Fargas. MAHR

1. Plànol d'un dels muntatges d'arquitectura efímera, construïts amb fusta i tela, amb els quals s'ornaven els carrers amb motiu de les grans festes polítiques i religioses celebrades el segle XIX. És un arc triomfal i una glorieta projectats per Antoni Verdaguer per a les festes del jurament de la reina Isabel II, el 1833. Verdaguer fou el primer professor de dibuix a la ciutat, el 1806.

2. Joc de naips impresos a Reus per la fàbrica de Benito Barbé, el 1815. Els jocs de cartes eren una de les distraccions més populars i les apostes amb diners, tot i que sovint il·legals, eren contínues. També era força popular el Joc de l'oca, del qual se'n conserva un d'imprès a Reus per Joan Baptista Vidal, el 1854.

3. Cartell d'un espectacle de circ amb elefants, als Jardins d'Euterpe, el 26 d'agost del 1863.

4. La casa on va nèixer el pintor Marià Fortuny Marsal (Reus 1838 - Roma 1874), el més internacional dels pintors catalans del segle XIX, al raval de Robuster, segons un dibuix de Domènec Soberano, del 1884, publicat per La Ilustración Artística.

5. Dibuix d'una llotja del Teatre Principal, realitzat pel jove Marià Fortuny, el desembre de 1857. S'hi representà ell mateix –al centre, amb la mà dins la jaqueta– amb els abonats de la llotja.

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 179

1 8 0 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Andrés Ovegero. La Ilustración Española y Americana. HCT

Josep Huguet Llobet. CFH

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 18 1

Autor desconegut. CIMIR Fèlix Ruiz García. CPR

1 8 2 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CIMIR

DOBLE PÀGINA ANTERIOR: 1. Visita a Reus del rei Amadeu I d'Espanya (18451890), el 12 de setembre de 1871, segons un gravat d'Andrés Ovegero a La Ilustración Española y Americana. Amb una ciutat engalanada, féu donatius benèfics i, en general, fou ben rebut, tot i que la seva visita provocà algun incident.

2. «La Piràmide» a la plaça del Mercadal, l'octubre de 1892, el darrer cop que es muntà. Era una estructura de fusta i teles en forma d'obelisc, que s'aixecava amb motiu de les grans celebracions i amb una decoració diferent. S'aixecà per primer cop el 1806 i fou plantada de nou el 1833, el 1867, i el 1876.

1. Els Gegants de Reus, amb els seus portadors i els músics, a la plaça de les Basses, el juny de 1898, en la imatge més antiga conservada. Aquests destacats elements festius sembla que foren estrenats el novembre de 1805 amb motiu de les festes de col·locació de la primera pedra del canal de Reus-Salou. Representen les races del món: els Indis, representant Amèrica; els «Moros», representant l'Orient; i els «Vitxets» representant l'Occident. Ja a la segona meitat del segle XX es completaren amb la parella de Japonesos i la parella de Negres. La referència documental més antiga de gegants a Reus és del 1620 i des del primer moment aquestes figures dansaven i comptaven amb músics propis. Des d'aleshores,

han sortit de forma més o menys regular per Corpus i Sant Pere, a més d'altres diades o en solemnitats cíviques i religioses.

2. Les tres parelles de Gegants de Reus, amb la Mulassa i els seus portadors, el juny de 1911.

3. La Mulassa i les tres parelles de Gegants de Reus, a la plaça del Mercadal, en les Fires i Festes d'Octubre del 1898. Al fons la Casa Bulló, a la cantonada amb el carrer de la Mar i de les Carnisseries Velles.

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 18 3

1 8 4 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

E l se gle X I X. 18 0 0 - 18 74 | 18 5

DOBLE PÀGINA ANTERIOR:

Lucien Roisin. CJME

1. Esbós per al quadre de Marià Fortuny Marsal, el més internacional dels pintors catalans del segle XIX, titulat El Doctor Alberich Casas visitant un malalt de còlera, durant l’epidèmia del 1854 a Reus. Les epidèmies de còlera i altres malalties es repetiren des de l'Edat mitjana. Al segle XIX la ciutat patí grans epidèmies mortíferes els anys 1809, 1834 i el 1854 amb milers de morts.

2. Façana de l'Hospital de Sant Joan de Reus, bastida el 1851, sobre la de l'antic Convent de Sant Joan. L'hospital hi fou trasladat per l'ajuntament arràn de l'assalt i expulsió que sofriren els frares el juliol de 1835.

Carles Fargas. MAHR

1-24. Retrats fotogràfics de reusencs, en format targeta de visita, de les dècades de 1860 a 1880, realitzades pels fotògrafs J. Llauradó, Baptista Freixa, Gabriel Torres, M. Boned, Tomàs Anguera, Àlvaro Rosado i Miquel Martínez. Des que el 1845 es realitzaren els primers daguerrotips a la ciutat, la fotografia es popularitzà a partir de la dècada de 1860 amb els retrats en format carte de visite i, a partir de 1880, en formats més grans.

1 8 6 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor deconegut.. CIMIR

3. Panteó de la família Òdena-Iglésias al Cementiri General de Reus, fet construir per Pere Òdena Pujol (Reus 1824-Barcelona 1900), un acaudalat comerciant i financer. El 1872 encarregà a l'arquitecte barceloní Jaume Brossa Mascaró la construcció amb una tipologia arquitectònica egípcia, la mastaba, amb trets iconogràfics classicitzants. Les escultures, al·legories de les quatre virtuts cardinals, i l'àngel de l'Apocalipsi són obra dels artistes Venanci i Agapit Vallmitjana Barbany (Barcelona 1826-1919 i 1833-1905).

L’any 1871 es va inaugurar l’actual cementiri i es va convertir en el primer cementiri civil de l’Estat espanyol, que va ser construït en els terrenys que l'advocat i polític Josep Sardà Cailà (Reus 1784-1869) va cedir per a aquesta finalitat.

EL SEGLE XIX: LA REVOLUCIÓ BURGESA (1800-1875) • 187

E

n els anys de la Restauració borbònica Reus visqué un procés de trànsit d'una societat industrial a una de comercial. La puixança de la ciutat, demogràficament la segona de Catalunya fins al 1910, s’expressava en clau de modernitat. El poder econòmic de les classes dominants es manifestava també amb els edificis modernistes i els primers avenços de tecnologia domèstica. En contraposició, la ciutat popular i obrera malvivia en condicions higièniques deficients, amb problemes de subsistència, capaç, tanmateix, de generar una cultura de progrés i educació popular alternativa. Una ciutat dual on modernitat i tradició, pensament revolucionari i conservadorisme, laïcisme i religiositat se superposaven. Les tensions en el procés modernitzador es traduïren en una considerable conflictivitat social i política. En economia, la ciutat es relentia i seguia, de lluny, els paràmetres empresarials que anunciaven models d’acumulació contemporanis. Les dificultats esperonaven la recerca de sortides viables, hi proliferaven les reivindicacions; però, a la fi, les relacions clientelars primaren sobre la ideologia, prova de la precarietat de la realitat econòmica local. En una ciutat que perdia posicions, l’elit local tendí a la cohesió, a fer prevaldre les seves relacions endogàmiques per sobre de la divergència política, que esdevingué un mirall aparent.

La ciutat participà de l’eufòria econòmica de la dècada de 1880, patí l’impacte de la fil·loxera, visqué les condicions extraordinàries de la neutralitat en la Primera Guerra Mundial (1914-1918) així com també del seu espectacular desinflament. Però, més enllà de les conjuntures, favorables –o no tant– a l’acumulació de capital, l’estructura econòmica local es desindustrialitzava irreversiblement.

Foren uns anys presidits per l’hegemonia d’una burgesia possibilista que provocà un retrocés en la dinamització política de Catalunya. La vida ciutadana perdé empenta, la premsa era controlada, els principals centres de la vida cultural entraren en crisi. S’instaurà una creixent intervenció de les formes polítiques en els comportaments socials, com la substitució de l’opinió pública, els personalismes o l’«empleomania». Les distàncies que separaren l’obrerisme del republicanisme —sobretot del possibilisme, trànsfugues del federalisme—, es feren més grans.

L'ensenyament i la culturalització eren dues assignatures pendents, mentre que el procés de canvi afectà també plenament el cicle festiu, que fou alterat.

1 8 8 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

ALBERT ARNAVAT

La Restauració borbònica 1874-1923

L a R estau r ac ió. 18 74- 19 23 | 18 9

L a

R e s t a u r a c i ó

b o r b ò n i c a .

1 8 7 4 - 1 9 2 3

Francesc Solà Llagostera. CIMIR

1. Retrat d'un personatge popular reusenc conegut com a «Tio Patato», el 1905.

L a R e stau r ac ió. 18 74- 19 23 | 19 1

1 92 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Pragma. CPMJ

F. X. Cabrero. BCRXA

F. X. Cabrero. BCRXA

Pragma. BCRXA

Carles Fargas. ACBC-AMR

F. X. Cabrero. MAHR

1. Ban que fa pública a la ciutat la proclamació d'Alfons XII (Madrid 1857-1885) com a rei d'Espanya, signat per Marià Pons Espinós (Reus 1823-1886), el 10 de gener de 1875. Pons havia estat nomenat alcalde amb el cop d'estat del general Manuel Pavía (Cadis 1827-Madrid 1895), el gener de 1874. S'iniciava el període conegut com a Restauració borbònica, que s'allargassa fins al setembre de 1923, amb el cop d'estat del general Primo de Rivera.

2. Lo Campanar de Reus, setmanari humoristich, fou la primera publicació periòdica editada en català a la ciutat, el 1879.

3. Las Circunstancias fou el diari republicà de més llarga durada de la ciutat, 63 anys. Fundat pel polític Josep Güel i Mercader (Reus 1840-1905), del 1874 al 1930 fou el portaveu del Partit Republicà Històric, conegut com a possibilista. Del 1930 al 1936, catalanitzat, fou portaveu d'Acció Catalana.

4. Lo Somatent fou el primer diari reusenc imprès íntegrament en català, el 1886. En fou fundador i primer director el propietari i bibliòfil Pau Font de Rubinat (Reus 1860-1948). Impulsat inicialment per la Unió Catalanista, passà a ser controlat per la Lliga Catalanista el 1901. Deixà de publicar-se el 1903.

5. Guía geográfica, industrial y comercial de Reus, el primer plànol guia de la ciutat, editada per l'empresa Joan Calvet de Barcelona el 1878.

6. Dibuix de la façana de la societat l’Olimpo, creada el 1858 per menestrals i instal·lada al Casal dels Bofarull des del 1863, engalanada amb garlandes i banderes per les festes de celebració de l'acabament de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), el març de 1876. S'aixecaren diversos arcs de triomf i la Piràmide i es feren actes populars, sortiren músiques, comparses, els Gegants de Reus i els Xiquets de Valls aixecaren castells.

L a R e stau r ac ió. 18 74- 19 23 | 19 3

Esteve Puig. CJME

Àngel Toldrà Viazo. CJME

Autor desconegut. CJME

1 94 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1-2-3. Vistes panoràmiques de Reus, en targetes postals desplegables dels primers anys del segle XX (c. 1902-1904, c. 1910 i c. 1920).

QUATRE PÀGINES SEGÜENTS: 1-27. Vistes de Reus en postals dels primers anys del segle XX.

L a R e stau r ac ió. 18 74- 19 23 | 19 5

1 96 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Àngel Toldrà Viazo. CJME

Àngel Toldrà Viazo. CJME

Àngel Toldrà Viazo. CJME

Lucien Roisin. CVLF

Àngel Toldrà Viazo. CJME

Autor desconegut. CJME

L a R e stau r ac ió. 18 74- 19 23 | 19 7

Àngel Toldrà Viazo. CJME

Autor desconegut. CPMJ

Autor desconegut. CJME

Àngel Toldrà Viazo. CJME

Àngel Toldrà Viazo. CJME

1 98 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Lucien Roisin. CJME

Lluis Bartrina. CJME

Autor desconegut. CJMMB

Autor desconegut. CJME

Autor desconegut. CJME

Autor desconegut. CJME

Lluis Bartrina. CJMMB

Autor desconegut. CJME

L a R e stau r ac ió. 18 74- 19 23 | 19 9

Àngel Toldrà Viazo. CJME

Àngel Toldrà Viazo. CJME

Àngel Toldrà Viazo. CJME

Laguna. CVLF

Àngel Toldrà Viazo. CJME

Àngel Toldrà Viazo. CJME

Lucien Roisin. CJMMB

Fototipia Thomas CJME

200 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CJMMB

Autor desconegut. CJME

1-2. La plaça del Mercadal, els primers anys del segle XX. El mercat de Reus va estar situat durant segles davant l'edifici de l'Ajuntament, al Mercadal. Era un mercat ric, variat, multicolor i pintoresc

Eduard Borràs. CIMIR

T.M. CAZM Lluís Bartrina. CJMMB

3. Mercat a la plaça del Mercadal, cap al 1898.

4. Venda d'aviram al Mercadal, el 1920.

5. La plaça del Mercadal, un dia de mercat, a principis de 1910.

DOBLE PÀGINA SEGÜENT: 1-2-3-4. La plaça de Prim, el nou centre econòmic de la ciutat, els primers anys del segle XX.

L a R estau r ac ió. 18 74- 19 23 | 20 1

Àngel Toldrà Viazo. CJME Esteve Puig. CJME

202 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Lucien Roisin. CJME Eduard Borràs. CIMIR

L a R estau r ac ió. 18 74- 19 23 | 20 3

Lucien Roisin. CJME Autor desconegut. CJME

204 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Fèlix Ruiz García. CPR Autor desconegut. CJME

1. Estació de Ferrocarril de MZA –de la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid-ZaragozaAlicante–, coneguda com Estació dels Directes, que enllaçava Reus amb Madrid i Saragossa i amb Barcelona, construïda el 1884, en una targeta postal del 1920. A la plaça del davant es veuen els carruatges per a recollir els passatgers. De fet, l'enllaç ferroviari amb l'Aragó resultà a la llarga perjudicial per a l'economia local, ja que la substitució dels carros com a mitjà bàsic de transport comportà la desviació del comerç cap a Barcelona.

2. Andanes de l'Estació de Ferrocarril de MZA, en la sortida d'un tren de passatgers direcció Barcelona, en una targeta postal de cap al 1910.

3. Aparatós descarrilament d'un tren a l'Estació del Nord, en passar-se el final de via, el 16 de gener de 1912.

4. Andanes de l'Estació de Ferrocarril de MZA, en la sortida d'un tren de càrrega, en una targeta postal acolorida de cap al 1912.

L a R estau r ac ió. 18 74- 19 23 | 20 5

Miquel Martínez. CJBFdR L.ucien Roisin. CJME

206 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CJME

Autor desconegut. CJME

3. Tartana al carrer de Castelar, l'actual carrer Ample, cap al 1912.

4. Un dels primers cotxes de línia que sortiren des del 1909 cap als pobles de la comarca.

5. Desenes de carros al raval de Sant Pere, cap al 1920.

6. Un dels primers cotxes de línia que sortiren des del 1909 cap als pobles de la comarca, al seu pas pel carrer de Sant Joan. Els viatgers anaven allotjats també sobre el sostre del vehicle, al descobert.

Àngel Toldrà Viazo. CJME

Autor desconegut. CP

1. Viatge inaugural del carrilet de Reus-Salou el 29 de gener de 1887, propietat de la Compañía Reusense de Tranvías, que funcionà durant quasi un segle comunicant la ciutat amb les platges de Salou, a 8,2 quilòmetres.

2. La línia del carrilet es perllongà fins al raval de Robuster el 1898 i hi arribà fins al 1920, quan es transladà l'estació al carrer del Palosanto. Davant la parada del carrilet hi havia la de les berlines per a recollir els viatgers.

L a R e stau r ac ió. 18 74- 19 23 | 207

Àngel Toldrà Viazo. CJME Àngel Toldrà Viazo. CJME

1-2-3. El sanatori mental Institut Pere Mata, el Manicomi de Reus, projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner (Barcelona 1850-1923), amb la col·laboració del seu fill Pere Domènech Roura (Barcelona 1881 - Lleida 1962), entre el 1898 i el 1919, la primera obra de Domènech a Reus i el conjunt modernista més extens de la ciutat. Tot i que situat a la perifèria per

208 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

raons higièniques pròpies de l'època, el complex és plenament urbà, una «ciutat dels malalts», amb pavellons per a interns amb més recursos econòmics –on la decoració és més exuberant i s’ha conservat intacta en tots els elements–, i d'altres per als de les classes socials humils. L’arribada de Domènech va marcar l’inici de la brillant etapa modernista que va viure Reus.

DOBLE PÀGINA SEGÜENT: 1. Interior de la Casa Navàs a l'actualitat.

2. La Casa Navàs, de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, construïda entre el 1901 i el 1908, una de les joies del modernisme català i europeu, en una imatge de cap al 1910.

Carles Fargas. PMTCR

L a R estau r ac iรณ. 18 74- 19 23 | 20 9

Autor desconegut. CJME Arcadi Vilella. AP

21 0 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

L a Re stau r ac iรณ. 18 74- 19 23 | 211

Autor desconegut. CIMIR

Carles Fargas. CP

4. La Casa Gasull, de Lluís Domènech i Montaner amb la col·laboració de Pere Domènech Roura, construïda el 1911, sota l'incipient estètica del Noucentisme. Combina la casa dels propietaris en els pisos superiors i els espais industrials en els baixos. En ser assassinat el seu propietari Fèlix Gasull Roig –un ric comerciant d'oli– per membres de Sindicat Únic, el 1922, fou suprimida la porta central, d'accés als baixos i transformada en finestra.

5. Façana posterior de la Casa Gasull, que dóna a la terrassa, en l'actualitat.

21 2 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Esteve Puig. CJME

1. La Biblioteca modernista de Pau Font de Rubinat, projectada per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, a la Casa Font, al carrer de les Galanes, el 1898, i en construcció fins al 1910.

2. La casa del notari Pere Rull, de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, projectada el 1900 i acabada de construir el 1901, dins l'estètica modernista, al carrer de sant Joan.

3. Façanes interiors de la Casa Rull, en una targeta postal de 1904.

L a R e stau r ac iรณ. 18 74- 19 23 | 213

Arcadi Vilella. AP

Autor desconegut. CJBFdR

Autor desconegut. CJME

Antoni Escolà Gibert. CIMIR

Àngel Toldrà Viazo. CJME

1. L’Estació Enològica de Reus, projectada per l'arquitecte Pere Caselles Tarrats (Reus 18641936) i construïda entre 1906 i 1909. Caselles, arquitecte municipal de 1891 a 1930, és l'autor del major nombre d'edificis modernistes de la ciutat.

2. Una dida amb infant davant el Cinema Kursaal, noucentista, de l'arquitecte Pere Domènech, el primer cinema construït de nova planta a la ciutat, el 1909, impulsat per l'empresari, metge i polític Emili Briansó Planes (Reus 1863-1922).

3. El Picador, construït el 1898-99, com a dependència dels Quarters, i el Saló Kursaal, a la plaça dels Quarters, en una imatge de cap al 1914.

21 4 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. AFCEC Lucien Roisin. CJME

4. El Teatre Circ, local d'estiu de la societat El Círcol, construït el 1901, sota l'estètica modernista, projectat per l'arquitecte Pere Caselles, davant l'Hospital de Sant Joan, en una imatge lateral de 1902. Fou enderrocat el 1935.

5. La Casa Fàbregas, projectada per l'arquitecte Josep Simó Bofarull (Reus 1889-Barcelona 1966) d'estètica noucentista, a la plaça de Catalunya, el 1922. Al seu davant, l'edifici de la Sucursal del Banc d'Espanya, de l'arquitecte Pere Caselles, inaugurat el 1904, en els solars del que havia estat el Teatre Principal.

L a R e stau r ac ió. 18 74- 19 23 | 215

Autor desconegut. CAZM

2-3. Targetes postals publicitàries, amb l'exterior de les naus –amb façana modernista– i la secció d'ordidores, de la fàbrica tèxtil sedera Puig i Wiechers, instal·lada al final del carrer de Sant Joan, prop del camí de l'Aleixar, el 1901. La Sedera, que arribà a ocupar 400 treballadores, funcionà fins al 1961.

Autor desconegut. CAZM

Autor desconegut. CCM

1. Xemeneies a la part septentrional de la ciutat, cap al 1920. La de primer terme és la del forn de rajoles i ceràmica d'Hipòlit Monseny, empresa d'on sortiren materials de construcció per als edificis modernistes de la ciutat.

21 6 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Gaspar Camps. CP

Autor desconegut. CVLF Esteve Puig. CJME Autor desconegut. CVLF

4-5-6. Targetes postals publicitàries amb les instal·lacions, patis i cellers de dues de les principals empreses d’exportació de vins, Enrique Yzaguirre i Romà Perpinyà, a la dècada de 1910. El comerç de productes de la terra –principalment vins, olis d'oliva i fruits secs– foren un dels eixos principals de l'economia local durant dècades.

7. Cartell publicitari del Xampany Miró i Tarragó de Reus, original de l'il·lustrador i pintor Gaspar Camps Junyent (Igualada 1874 - Barcelona 1942), de 1901. Domènec Soberano Mestres fou el primer negociant de vins que amb propòsits mercantils definits i una presència real en els mercats, es dedicà a l’elaboració d’escumosos a Catalunya, cap al 1870.

L a R e stau r ac ió. 18 74- 19 23 | 217

Amadeu Valveny. CJME

Autor desconegut. CJAG

4. Modistes i empleats d'un dels nombrosos tallers de sastreria de la ciutat, cap al 1922.

5. Targeta postal publicitària amb una imatge de l’establiment d’horticultura arboristeria i floricultura de Joan Alsina, establert el 1870 a la rambla Miró, cap al 1905. Un any abans, el 1869, s'havia obert el primer establiment del ram.

Autor desconegut. CIMIR

1. Un taller de baster, o guarnicioner –l'ofici en què es confeccionen, adoben i venen els guarniments de les bèsties de càrrega– al raval de Santa Anna núm. 17, el 1898.

2. Postal publicitària amb l'assecador de pells de l'adoberia Maduell i Esteve, cap al 1929.

3. El taller del baster Franquet, cap al 1922.

21 8 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CP Esteve Puig. CVLF

L a R estau r ac iรณ. 18 74- 19 23 | 219

Autor desconegut. CJAG

220 • Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CJAG Autor desconegut. CJBFdR

1. Cal Marquet, comerç de teixits del carrer de Monterols, amb els dependents, aprenents i el propietari, a la porta, el 1905. Encara era usual l'exposició dels productes a la façana –en aquest cas alfombres i mantells– com a reclam publicitari, abans de la popularització els rètols.

2. Part lateral de la botiga de teixits de Joaquim Navàs Padró (Reus 1851-Barcelona 1915), –dret al mig de la fotografia, amb una mà sobre una cadira–, a la plaça del Mercadal, núm. 5, als baixos de la Casa Matas, el 1905. L'establiment s'estenia des dels baixos de la Casa Navàs.

3. Part central de la botiga de teixits de Joaquim Navàs, als baixos de la Casa Navàs, modernista, de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, tot just inaugurada el 1907.

L a R e stau r ac ió. 18 74- 19 23 | 221

Laguna. CJME

Cromos Friedrichs. CJME Autor desconegut. CJME

5-6. Postals del carrer de Monterols, la principal artèria comercial de la ciutat, cap al 1922. Tots els baixos de les cases ja eren botigues.

7. Interior de la rellotgeria Casa Freixes, a la plaça de Prim, cap al 1920.

222 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

S. Durà. CJME

1. Targeta postal comercial de cap al 1915, amb la maquinària de l’obrador de pastes de sopa de Nicolau Mestres, existent ja el 1890, situat en un soterrani d’una casa senyorial de la plaça del Castell, amb una esplèndida decoració de rajola de València d’estil pompeià i una font setcentista d’alabastre.

2. Targeta postal comercial de la fàbrica de mosaics hidràulics d’Emili Aulès, de cap al 1920.

3. La sucursal del Banc d’Espanya al final de la seva construcció, al raval de santa Anna, el 1904. Projectat per l'arquitecte Pere Caselles Tarrats, la torratxa de la cantonada no arribà a ser construïda.

4. La farmàcia Punyet Lloberas, als baixos de la modernista Casa Punyed, construïda el 1902 per Pere Caselles Tarrats, al carrer de Llovera, en una postal publicitària del 1920.

L a R e stau r ac iรณ. 18 74- 19 23 | 223

Lucien Roisin. CJME

Amadeu Valveny. CIMIR

Lucien Roisin. CJME

1-2-3. Visita a la ciutat del rei Alfons XIII d’Espanya (Madrid 1886 - Roma 1941), el 14 d'abril de 1904, procedent de Barcelona. Visità diverses

224 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

entitats i empreses i féu un donatiu per a beneficència. Les fotografies mostren la formació de la comitiva reial, aquesta després de passar per

l'arc d’homenatge de l'exèrcit muntat a la plaça dels Quarters i l'arc d’homenatge de la Cambra de Comerç i Indústria, a la plaça del Mercadal.

Autor desconegut. CJL Autor desconegut. CJL Autor desconegut. CCINR

Mentre els estaments oficials cridaven a la participació en els actes, les entitats republicanes aconsellaven la indiferència popular.

L a R e stau r ac ió. 18 74- 19 23 | 225

Autor desconegut. CIMIR

2-3. Acte d’homenatge al general Joan Prim, en el centenari del seu naixement, celebrat el 6 de desembre de 1914. Es colocà al monument una corona de bronze i a la festa –amb desfilades militars, una processó cívica i un acte al Teatre Fortuny– hi participaren cinc supervivents dels Voluntaris Catalans a la guerra d'Espanya contra el Marroc, de 1859-1860. Enmig d'una forta polèmica, a causa de la crisi econòmica provocada per l'inici de la Primera Guerra Mundial (19141918), la subvenció de 100.000 pessetes concedida pel govern fou destinada a pal·liar l'atur obrer amb la construcció del passeig de Prim.

226 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Fotografia Torres. AHAFR

1. Acte de col·locació de l'estàtua eqüestre del monument al militar i polític Joan Prim, de l'escultor Lluís Puiggener Fernández (Barcelona 1851-1918), el 31 de desembre de 1892. El 1882 l'Ajuntament acordà donar el nom de plaça de Prim a plaça de la Revolució, –l'antiga plaça de les Monges– i aixecar-hi un monument al general. El procés fou molt lent i dificultós per les discrepàncies polítiques de la comissió i el resultat del concurs força polèmic i alguns membres del jurat, com l'arquitecte Antoni Gaudí, no participaren en la votació. Fins i tot s'obrí un procés per malversació de fons contra la comissió i l'estàtua fou embargada.

Fotografia Torres. AHAFR

L a R e stau r ac iรณ. 18 74- 19 23 | 227

Pragma. La Tramontana, ACBC-AMR

228 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CMV

Autor desconegut. CIMIR

2. Joan Montseny Carret (Reus 1864-Salon de Vergt 1942), conegut com a Federico Urales, mestre i destacat dirigent anarquista català.

3. Fotografies de la fitxa policial de Joan Baptista Oller Soler, un dels tres anarquistes reusencs encausats en el procés de Montjuïc, el procés militar per l'atemptat del carrer de Canvis Nous de Barcelona –una bomba que explotà durant la processó del Corpus–, el 1896, i que amb 87 processats i una sentència de cinc penes de mort, fou tristament cèlebre per les irregularitats i tortures que hi sofriren els presoners. També foren destinguts els reusencs Josep Llunas i Joan Montseny, per a qui el 1897, durant la campanya popular per la revisió del procés, es recolliren més de 10.000 signatures per al seu alliberament.

4. Grup d'obrers reusencs, en un descans de la feina, el 1905.

Autor desconegut. CPMJ

1. El Primer Certamen Socialista, organitzat pel Centre d'Amics, de tendència anarquista, al Teatre Principal el 12 de juliol de 1883, segons un gravat de la revista barcelonina La Tramontana, el primer setmanari anarquista en català, anticlerical, obrerista i lliurepensador, dirigit per Josep Llunas Pujals (Reus 1852-Barcelona 1905), i en el qual col·laborava Cels Gomis Mestre (Reus 1841-Barcelona 1915), folclorista i enginyer anarquista.

L a R e stau r ac ió. 18 74- 19 23 | 229

C-AMR ACB Pragma.

Fotografia Torres. CIMIR

1. Un dels nombrosos fulls volants dels sindicats obrers publicats durant el greu i dilatat conflicte social del 1915, amb locaut i vaga general indefinida, que trasbalsĂ profundament la ciutat.

230 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Fotografia Torres. CIMIR

2. Obrers vaguistes i la Guàrdia Civil a la plaça de Prim, durant la vaga general de febrer de 1902, en solidaritat amb els obrers de Barcelona, amb el suport dels anarquistes. Aquell any es feren tres vagues generals, amb mítings, manifestacions, enfrontaments armats, motins i crema de les casetes dels consums. Es declarà l’estat de guerra i foren detinguts diversos obrers.

3. Vigilància de patrulles de la Guàrdia Civil al portal del camí de Tarragona, durant la vaga general de 1902.

L a R e stau r ac ió. 18 74- 19 23 | 231

Pragma. BCRXA

Pragma. BCRXA

232 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s Félix Ruiz García. CPR

a Pragm

-AMR . ACBC

Félix Ruiz García. CPR

1. Obrers vaguistes i la Guàrdia Civil, a la plaça del Mercadal durant la vaga general, convocada per la Federació Obrera Local, el gener de 1903.

Fou convocada arreu de Catalunya, en solidaritat amb els obrers de Barcelona, però la desorganització obrera, provocada per la repressió i la manca d'unitat sindical, l'abocà al fracàs.

2. Ban de l'alcalde de Reus en què exhorta als reusencs a tornar a treballar, durant una de les grans vagues generals dels primers anys de segle xx, el gener de 1903.

3. Portada de La Revancha, Periódico comunista-anárquico, primera publicació anarquista reusenca, publicada el 1893.

4. Portada de La Alarma, quinzenari anarquista, subtitulat , impulsat per l'obrer àcrata Josep Médico Soto, del 1901.

5. Manifestació anticlerical, al seu pas pel Campanaret, el 10 de juliol de 1910, en el primer aniversari de la Setmana Tràgica –la revolta popular contra les lleves de la Guerra del Marroc–. Les actituds anticlericals eren habituals a la ciutat, com les famoses i multitudinàries costellades organitzades per alguns republicans al pas de la processó del Divendres Sant. En algunes ocasions l'anticlericalisme es manifestava amb violència – més enllà de la Crema de Convents de 1835–, com el 1889, quan uns pelegrins foren apedregats i escridassats; el 1891 quan explotà dinamita, sense causar víctimes, en un establiment religiós; el 1898, 1899, 1900 o el 1901, quan s'apedregaren els edificis religiosos al crit de «Morin els Frares!», que provocaven violentes intervencions militars per a dissoldre els grups de revoltats.

DOBLE PÀGINA SEGÜENT: 1. Full volant de la comisió obrera organitzadora de la manifestació de l'1 de maig de 1913.

2-3. Participants a la manifestació obrera del Primer de Maig de 1910, Festa del Treball.

La primera celebració de l’1 de Maig com a dia internacional dels treballadors fou el 1890, per la jornada de 8 hores. Les autoritats declararen l’estat de guerra i els obrers la vaga general, que durà vuit dies. Se celebraren manifestacions i mítings obrers i es produiren aldarulls, detencions, trets i acomiadaments de sindicalistes. A partir del 1903 se celebrà sense incidents i sense treballar.

4. Manifestació obrera del Primer de Maig de 1913, dia internacional dels treballadors, davant del Teatre Circ.

L a R estau r ac ió. 18 74- 19 23 | 233

Antoni Escolà Gibert. CIMIR Fèlix Ruiz García. CPR

234 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Fèlix Ruiz García. CPR

1. Reusencs de les classes populars a plaça de Prim, amb gorra, i membres de la burgesia, socis del Círcol –amb barret–, a la balconada de l'entitat, durant el Carnaval de 1919.

2-3. Manifestació i concentració a favor de l'ensenyament laic i del president del Consell de Ministres i capdill del Partit Liberal Álvaro de Figueroa y Torres (Madrid 1863-1950), comte de Romanones, davant l'Ajuntament, l'abril del 1913.

L'acció havia estat convocada per les forces d'esquerres i laiques per a donar-li suport arran de la campanya difamatòria de les dretes i dels sectors catòlics espanyols que s'havien mobilitzat contra un decret que anul·lava el caràcter obligatori de l'ensenyament del catecisme a les escoles. Les organitzacions catòliques van mobilitzar-se a fons i la falta de suport de les esquerres va motivar que el comte de Romanones retirés el decret. A la pancarta de la dreta de la imatge es llegeix «Enseñanza Neutra. Libertad de Conciencia».

L a R estau r ac iรณ. 18 74- 19 23 | 235

ACBC-AMR

-AMR . ACBC

Félix Ruiz García. CPR

a Pragm

236 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Félix Ruiz García. CPR

L a R e stau r ac ió. 18 74- 19 23 | 237

Félix Ruiz García. CPR

Félix Ruiz García. CPR

238 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

a. AC Pragm

3. Full volant que convoca a un míting contra l'anomenada Llei de jurisdiccions, organitzat per l'Agrupació Socialista i el Foment Republicà Nacionalista, el març de 1911.

4. Targeta postal de solidaritat editada el 1917, amb una fotografia del líder obrer socialista Miquel Mestre Avinyó (Mont-Roig 1890 - Barcelona 1976) entre reixes, un dels molts empresonats pel seu activisme sindical el primer terç de segle XX. 5. La Guàrdia Civil custodia l’Ajuntament, el 1921, després de l'assassinat de l'alcalde monàrquic Manuel Sardà Martí (Reus 1860-1921), durant l'espiral de violència social els anys del pistolerisme.

R BC-AM

1. Control militar en la via fèrria reusenca durant la vaga general revolucionària convocada pels sindicats obrers CNT i UGT, arreu d'Espanya, el 13 d'agost de 1917. La vaga tingué el suport del PSOE i els partits republicans. Fou durament reprimida i fracàssà, a causa en part de l'abandó dels polítics en el moment més cru de la revolta.

2. Full volant editat per la comissió de vaga, durant la vaga general convocada pels principals sindicats obrers, la CNT i la UGT, arreu d'Espanya, el 18 de desembre de 1916.

L a R estau r ac ió. 18 74- 19 23 | 239

Félix Ruiz García. CIMIR

Autor desconegut. ATMTT

-AMR

. ACBC

a Pragm

Pragma. BCLR Pragma. BCRXA

240 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Pragma. BCRXA

Pragma. Heraldo de Cataluuña. BCRXA

1. El periòdic La Justicia Social, òrgan dels socialistes reusencs i catalans de 1909 a 1916, fundada i dirigida per Josep Recasens i Mercadé (Reus 1883-1954).

2. Míting de celebració de la victòria aliada a la I Guerra Mundial, al teatre del Centre Republicà Radical Autonomista, el novembre de 1918.

3. Romanç0 de Josep Ferré (a) «Queri», Història de la Guerra de África, sobre la guerra contra les càbiles del Rif, al Marroc, el 1893-1894.

4. Periòdic La Reforma. Eco de la Asociación de Dependientes de Comercio de Reus, que es publicà entre 1900 i 1905, dirigit pel socialista Antoni Fabra Ribas (Reus 1879 - Cambrils 1958).

BCLR .

Pragma

Autor desconegut. CJAG

Fèlix Ruiz García. CPR

5. Romanço La Guerra, sobre la Guerra de la Independència de Cuba (1895-1898), contra les lluites colonials espanyoles finiseculars, editat a Reus per la impremta La Fleca. En fou derrotada el 1898, Espanya es veié obligada a renunciar a Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Era la fi de l'imperi colonial espanyol que, en els anys següents quedaria reduït a una part del sultanat del Marroc.

6. Els soldats dels regiments de Luchana i Albuera, de Tarragona, al pati dels Quarters, el maig de 1913. Els soldats de quota eren joves obligats a fer el servei militar obligatori durant anys, i en molts casos enviats a guerres colonials, a Cuba, Filipines i al Marroc.

7. Militar reusenc ferit en una de les guerres colonials espanyoles de tombant de segle, en una insòlita imatge de la seva convalescència a la ciutat.

L a R estau r ac ió. 18 74- 19 23 | 241

ACBC-AMR

7. Noies d’una família benestant, germanes de Pau Font de Rubinat, llegint a casa seva, el 1900.

8. Ex-libris reusenc del polifacètic artista Alexandre de Riquer Ynglada (Calaf 1856 - Palma 1920).

242 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Félix Ruiz García. CIMIR

1-5. Segells de sindicats obrers reusencs dels primers anys del segle XX. 6. Treballadores d'una fàbrica tèxtil, el 1915.

CJBFdR Pau Font de Rubinat. CIMIR

L a R estau r ac iรณ. 18 74- 19 23 | 243

Ramon Casals Vernis. CJBFdR

La Ilustracio Catalana. BC

244 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Alexandre de Riquer. CJBFdR

1. Una de les sessions de la II Assemblea de la Unió Catalanista, celebrada a Reus el 28 i 29 de maig de 1893, segons un gravat del periòdic de Barcelona La Ilustració Catalana. Hi participaren 264 delegats i es van completar les Bases de Manresa de 1892 en els temes de llengua, cultura, eleccions i relacions internacionals. Proposaren fomentar l'ús quotidià i habitual del català, demanar-ne l'ensenyament i fomentar l'edició de llibres. Acordaren l'organització del catalanisme i els mitjans per a dur a la pràctica els principis regionalistes, participant a la vida política activa i coordinar-se amb altres regionalismes perifèrics. L'acte se celebrà al saló d'actes de l'audiència, a l'antic convent de Sant Francesc, cedit per l'Ajuntament. El saló fou, anys després, sala d'actes i capella de l'Institut de batxillerat.

2. Emblema de l'Associació Catalanista de Reus, dissenyat per Alexandre de Riquer –amic de Pau Font de Rubinat–, el 1904.

3. Ex-libris de Pau Font de Rubinat, amb la legenda «Visca Catalunya Lliure», dissenyat per l'artista i activista cultural Ramon Casals i Vernis (Reus 1860-1920), el 1899.

F. X. Cabrero. MAHR

Autor desconegut. CIMIR Autor desconegut. CIMIR Autor desconegut. CIMIR

4. Sopar del primer míting del Foment Republicà Nacionalista, fundat l'octubre de 1906. Entre els oradors del míting de l'11 de novembre hi havia el periodista i polític Antoni Rovira i Virgili (Tarragona 1882 - Perpinyà 1949), Pau Font de Rubinat i el psiquiatre i polític Domènec Martí i Julià (Barcelona 1861 - 1917). El Foment Republicà Nacionalista heretà la senyera dissenyada per l'arquitecte Joan Rubió Bellver (Reus 1870- Barcelona 1952), per a la Lliga Catalanista, el 1900.

5. Acte polític del Foment Republicà Nacionalista, el 1913.

6. Una de les manifestacions autonomistes davant l'Ajuntament, el gener de 1919, en la campanya catalanista de 1918-1919 per l'autonomia política, en el context de la victòria aliada a la Primera Guerra Mundial i el suport a l'autodeterminació dels pobles per part del president nord-americà T. W. Wilson.

7. Medalló de regidor de l’Ajuntament de Reus, dissenyat pel joier Cabot, de Barcelona, el 1902, seguint les indicacions de Pau Font de Rubinat, alcalde catalanista de Reus, de 1899 a 1902.

L a R estau r ac ió. 18 74- 19 23 | 245

Autor desconegut. CIMIR

246 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

2. IV Aplec Comarcal d’Orfeons de Catalunya que reuní 700 cantaires de sis orfeons a la plaça del Mercadal, el 6 de maig de 1923. Es cantà el Cant de la Senyera i Els Segadors, aclamats pel públic qe omplia la plaça.

3. Reusencs a la plaça del Prim, en una ballada de sardanes, el 6 de maig de 1923, en el IV Aplec Comarcal d’Orfeons de Catalunya. La primera ballada de Sardanes a Reus fou el 1907, per un grup de joves vinculats al Foment Republicà Nacionalista (FRN), creat un any abans.

Félix Ruiz García. CIMIR

Félix Ruiz García. CIMIR

1. Massiva manifestació popular que acompanya l’Orfeó Català en la seva primera visita a la ciutat, invitat per la Lliga Catalanista de Reus, el 25 de juliol de 1900. En l'actuació al Teatre Fortuny es cantà Els Segadors i La Marsellesa, es produiren alguns aldarulls però l'Orfeó fou aclamat pel públic.

L a R e stau r ac ió. 18 74- 19 23 | 247

Autor desconegut. CP Autor desconegut. CJME

248 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1. Manifestació catalanista que baixa pel carrer Ample, en la visita de l'Orfeó Català, el 1919.

2. Ballada de sardanes a la plaça de Prim, el 1919, durant la campanya catalanista de 19181919 per l'autonomia política, en el context de la victòria aliada a la Primera Guerra Mundial i el suport a l'autodeterminació dels pobles per part del president nord-americà T. W. Wilson.

Autor desconegut. CJLM

Autor desconegut. CJLM Josep Segarra. CJME

3. Concentració catalanista en la visita de l'Orfeó Català, davant l'Ajuntament, el 1919.

4. Col·locació de la primera pedra al monument al poeta i filòsof Joaquim M. Bartrina d'Aixemús (Reus 1850-Barcelona 1880), a la plaça de Catalunya, el 1919.

5. Àpat de participants en el VI Congrés Esperantista Català i I Congrés Esperantista Espanyol, celebrats el 1916, en plena Primera Guerra Mundial (1914-1918). El 1910 es va fundar la Federació Esperantista Catalana. L'esperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès d'origen jueu Ll. Zamenhof, amb l'esperança que es convertís en llengua internacional.

L a R e stau r ac ió. 18 74- 19 23 | 249

F. X. Cabrero. MAHR CFFP

Autor desconegut. CFB Autor desconegut. CIMIR

1. Matrimoni de reusencs, del Mas de Besora, cap al 1880.

2. Esbós del projecte d'Antoni Gaudí per a la construcció d'una nova façana principal de l'Ermita de Misericòrdia, de cap al 1903. Tot i ser qualificat pel seus coetanis com a «grandioso y monumental», fou rebutjat i l'arquitecte municipal Pere Caselles, en projectà la reforma, el 1915.

3. Una de les targetes de visita professionals d'Antoni Gaudí, arquitecte, amb la seva signatura.

Malaraudament la ciutat no té cap obra seva.

4. Façana del Mas Sedó, manífica casa residencial construïda cap al 1890, a la carretera de Riudoms, destruïda per l'explosió d'un polvorí durant la Guerra Civil i tornat a construir el 1939.

250 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

5. Antoni Gaudí Cornet (Reus 1852 - Barcelona 1926) genial arquitecte de prestigi mundial. Aquí va viure la seva infantesa i joventut abans de marxar cap a Barcelona als 16 anys. De Reus també eren alguns dels seus més estrets col·laboradors, com els arquitectes Joan Rubió Bellver, Domènech Sugranyes i Francesc Berenguer.

Autor desconegut. PMTCR

L a R e stau r ac iรณ. 18 74- 19 23 | 251

Autor desconegut. CJMMB

3. El Pantà de Riudecanyes, cap al 1920. Construït per iniciativa de la burgesia reusenca, el 1904 es col·locà la primera pedra i a partir del 1919 subministrà aigua a la ciutat i als regants de Reus.

4. Propietaris i masovers del Mas de les Maduixes, en una insòlita targeta postal, el 1909.

Lucien Roisin. CJME

1. La font de la Boca de la Mina, al capdamunt del passeig del mateix nom, lloc popular de passejada dels reusencs durant generacions, durant el segle XIX i bona part del XX. 2. Grup de nens de les classes populars agafen aigua a la font de la plaça del Rei, els primers anys del segle XX. La manca d'aigua, en una època en què el subministrament a domicili era quasi inexistent, privilegi d'uns pocs, provocava la formació de cues en les fonts públiques.

252 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

L a R estau r ac ió. 18 74- 19 23 | 253

Autor desconegut. CJLM

Antoni Escolà Gibert. CIMIR

Àngel Toldrà Viazo. CJME Francesc Solà Llagostera. CIMIR

Àngel Toldrà Viazo. CJME

1-2. Claustre i façana del col·legi de Sant Pere Apóstol dels Fills de la Sagrada Família, coneguts com els «Padres», construït el 1895 quan es van establir a la ciutat, al capdamunt del carrer Ample. Fou famós entre les classes acomodades i assaltat i incendiat durant els fets revolucionaris del 1936, en l'inici de la Guerra Civil espanyola.

3. Les alumnes del col·legi Cros, un dels molts centres d'ensenyament privats locals, el 1922.

254 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

4. Classes a una escola religiosa reusenca cap al 1902, segons una fotografia presentada a un concurs local. Segons diversos testimonis biogràfics les coercions, els maltractaments i els càstigs físics eren una constant en les escoles d'aquells anys, com es veu en la imatge. El novembre de 1899 l'alcalde Pau Font de Rubinat, havia declarat la gratuïtat efectiva de l'escola per als nens i nenes de les famílies obreres pobres de la ciutat.

Autor desconegut. CIMIR

L a R estau r ac iรณ. 18 74- 19 23 | 255

Pragma. BCRXA-BCLR-BC-AHCB

256 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1-2-3-4-5-6-7-8. Revistes i llibres modernistes, editats a Reus entre 1890 i 1910.

9. Membres de la Secció d'Art del Centre de Lectura de Reus, organitzadors de la Primera Exposició de Cartells Artístics, el 1902.

10-11. Revistes noucentistes editades a Reus el 1918 i 1919.

Pelai Mas. ACBC-AMR

12. Façana del Centre de Lectura, fundat el 1859, acabada de reformar en estil noucentista per l'arquitecte Josep Simó Bofarull, el 1921. El filàntrop Evarist Fàbregas Pàmies (Reus 1868-Barcelona 1938) comprà l'edifici i el donà a l'entitat, fet que n'assegurà la seva pervivència.

L a R e stau r ac ió. 18 74- 19 23 | 257

Pragma. AP Lucien Roisin. CPMJ

258 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1. Sala del Teatre Fortuny, inaugurat el 16 de novembre de 1882, a la plaça de Prim, per iniciativa de la burgesia local. Es construí, amb regust vienès, sota la direcció de l'arquitecte Francesc Blanch Pons i el decorador Josep Maria Puig, amb unes 800 localitats, amb la voluntat de dotar Reus d'un teatre de nivell europeu. S'estrenà amb l'òpera Faust, de Charles Gounot, i assolí un protagonisme cultural, social i ciutadà, amb un ressò i anomenada d'àmbit nacional. El 1919 fou adquirit per la Societat recreativa El Círcol.

2. Escenari i part de la sala del Teatre Fortuny en una targeta postal del 1920.

Autor desconegut. BCLR

Pelai Mas. BCLR

3. El Teatre Bartrina del Centre de Lectura, projectat per l'arquitecte Josep Simó Bofarull i amb decoració de l’artista Josep Rocarol Faura (Barcelona 1882-1961), escenògraf del Teatre Romea. El filàntrop Evarist Fàbregas –enriquit a través de negocis internacionals durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918)– va finançar la reforma i l'ampliació de l'antic teatre del Centre de Lectura que va donar lloc al Teatre Bartrina, inaugurat el 26 d'octubre de 1918 i reinaugurat el 24 d'octubre de 1920 amb la decoració acabada.

4. Primera Exposició d'Art, celebrada el 1909 al Teatre del Centre de Lectura, construït el 1905, per suscripció popular, amb un projecte de l’arquitecte Francesc Batlle Amprés (Reus 1877Barcelona 1960).

L a R estau r ac ió. 18 74- 19 23 | 259

Autor desconegut. CIMIR Autor desconegut. CJAG

260 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Amadeu Valveny. CIMIR

3. La impremta, llibreria i papereria La Fleca, de Joan Grau, al carrer del Metge Fortuny, modernitzada, en una imatge de la dècaca de 1920.

L'establiment destacà des de la segona meitat del segle XIX en l’edició dels populars romanços il· lustrats, dels quals n'edità centenars de títols.

Amb la decadència del gènere, les primeres dècades del segle XX, féu diverses edicions de targetes postals il·lustrades, de moda en aquells anys.

4. Joves benestants disfessats de dona, en una targeta postal privada del Carnaval de Reus de 1906.

Autor desconegut. CJB

1. Teatre del local d'estiu de La Palma, al capdamunt del carrer Ample, en una imatge de 1912.

La Palma era una societat cultural i recreativa, popular i catalanista, amb centenars de socis, fundada el 1897. Tingué diversos locals socials i a partir del 1901 també un local d'estiu, que ha perdurat fins l'actualitat, de propietat municipal.

2. La Banda de Música Municipal de Reus, dirigida pel compositor Jacint Vergés Gilabert (Reus 1866-1900), formada el juny de 1894. Reus fou la segona ciutat de Catalunya a tenir una banda municipal, organitzada per primer cop el 1869.

L a R estau r ac ió. 18 74- 19 23 | 26 1

Francesc Matheu. CIMIR

1. Actuació castellera de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, amb un 4 de 8, a la plaça del Mercadal, durant les grans Fires i Festes d'Octubre del 1899 amb motiu de la fi del segle, a les quals assistiren milers de visitants i s'estrenà una comparsa de nanos. Probablement, els castells nasqueren a Valls a principis del segle XIX i la seva presència va ser força regular a Reus a partir de 1850 i nombroses vegades hi van fer

262 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

castells de nou. Les actuacions castelleres es van mantenir amb força regularitat fins al 1904. Les Fires i Festes d’Octubre se celebraven amb molt d'èxit a Reus des del 1883 fins a la dècada de 1930, pensant amb la gent de les comarques.

2. Actuació castellera al Mercadal, amb un 4 de 6 durant les Fires i Festes d'Octubre de 1913.

3. Estrena d'uns nanos –nom amb què es co-

neixen els capgrossos a Reus–, el 21 d’octubre de 1899, en les festes amb motiu de la fi del segle, a la plaça del molí. La comparsa era formada per una parella de gallecs, catalans, valencians i mallorquins, obra de l'escultor barceloní Eusebi Vidal. El grup durà fins al 1924, quan deixà de sortir a causa del seu mal estat. El primer document local que constata l'existència de nanos és de 1774, i el primer grup municipal s'estrenà el 1860, obra d'un artista reusenc desconegut.

L a R estau r ac ió. 18 74- 19 23 | 26 3

Fèlix Ruiz García. CIMIR

Autor desconegut. CIMIR

Eduard Borràs Sotorra. CIMIR

264 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CJBFdR Autor desconegut. CIMIR

1. La Mulassa i els Gegant de Reus, a la plaça de Prim, el 1909. Darrera s'hi veu l'antiga Casa Comas, setcentista, convertida en el Gran Hotel Continental després de la reforma del 1908.

2. Una tronada de la Festa Major de Sant Pere de 1899, amb la gent sobre la plaça.

3. Després d’una de les tronades, durant les Festes d’Octubre de 1899.

L a R estau r ac ió. 18 74- 19 23 | 26 5

266 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Esteve Puig. CJME

Amadeu Valveny. CIMIR

Eduard Borrás Sotorra. CIMIR

Eduard Borrás Sotorra. CIMIR Esteve Puig. EC

1-2-3-4-5. Carrosses d'entitats participants als grans Carnavals urbans reusencs. El carro egipci de L'Olimpo de 1895, una tassa xinesa de 1908, la Mulassa de Foment de 1916, el Tanc de l'Olimpo de 1919 i la Barca del Círcol, utilitzada cada any. De ben segur que el carnaval és tan antic com la població, però les primeres notícies documentades de la festa apareixen a partir del segle XIV. És una festa que permet exterioritzar els conflictes existents a la societat i, per tant, actua com a mecanisme de regulació de les tensions socials. Per això és perillosa i ha estat prohibida més d'un cop. A partir de 1859 es consoliden els grans carnavals burgesos, basats en les desfilades d'ostentació, els actes de societat i els balls de saló. El component de crítica i revulsiu social dels carnavals de la primera meitat del segle XIX es domesticà i es transpormaren, amb l'entrada del segle XX, amb festes de lluïment amb grans despeses, disfresses i carrosses. Els tres últims grans carnavals de la ciutat tindran lloc en els primers anys del segle XX: el 1908, el 1916 i el 1919.

L a R e stau r ac ió. 18 74- 19 23 | 26 7

Joan Zoppetti. CVLF

3. Balls de comparses a la plaça del Mercadal, pel Carnaval del 1916.

4. Primera celebració de la Festa de l'Arbre, organitzada per l'Ajuntament de Reus i la Junta d'Extensió Universitària, amb un festival al Velòdrom i una plantada d’arbres pels escolars als terrenys de la Granja d'experimentacions agrícoles, el 25 de març de 1905.

Autor desconegut. CJME

1. Targeta postal publicitària del "Gran Salón del Café Restaurant de París", a la plaça de Prim, amb decoració modernista, cap al 1908. El local era del més emblemàtics de la ciutat i estava obert dia i nit.

2. Públic i membres de les comparses asseguts en els balls de les comparses del Carnaval a la plaça del Mercadal, el 1919.

268 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

L a R estau r ac iรณ. 18 74- 19 23 | 26 9

Autor desconegut. CJLL

Eduard Borrรกs Sotorra. CIMIR

Josep Huguet Llobet. CIMIR

Autor desconegut. BCLR

de Sunyer el 1892, per membres de la burgesia catalanista.

3. Cursa d'homes descalços a peu, coneguda com a Cós, en una Festa Major dels primers anys de segle XX.

Autor desconegut. CJL

1. Membres de la Secció Excursionista del Centre de Lectura, en una sortida a l'arbreda de Santes Creus, el 1902.

2. Cursa ciclista al Velòdrom del Club Velocipedista, cap al 1898. Fou inaugurat al passeig

270 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CAZM

Autor desconegut. CAZM

6. Cursa ciclista al raval de Santa Anna, per la Festa Major del 1922. Amb la popularització del ciclisme, el tenis i l'automobilisme es van convertir en les alternatives d'esport per a la burgesia.

Autor desconegut. CAMVC

4. Un dels primers automòbils que circulà per la ciutat, el 1898.

5. El francès Mr. Tixier, fou el primer aviador que visità la ciutat amb el seu aeroplà, el 1913, i causà una gran espectació.

L a R estau r ac ió. 18 74- 19 23 | 27 1

Pragma. CP

Antoni Zaragoza. CAZM Josep Sugrañes. CIMIR

272 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1. Romanço sobre l'execució pública d'un reu, al garrot vil, el 1898. Fou el darrer executat a la ciutat fins a la Guerra Civil. Fou mort davant d'una gran gentada, a l'esplanada de l'ermita del Roser. El cadàver fou exposat al patíbul i el crim fou famós i generà literatura popular com la de la imatge, un romanço imprès a Reus per La Fleca.

2. Cartell de les Festes d'Octubre del 1900, dissenyat pel dibuixant Llorenç Brunet Torroll (Badalona 1873 - Barcelona 1939) i Tomàs Bergadà.

3. Processó catòlica de Diumenge de Rams, al raval del Pallol, el 1904.

Autor desconegut. ARD

competicions de futbol, ciclisme i motorisme i incloïa un velòdrom, on es visqué l’època d’or del ciclisme en pista.

5. Benedicció d'automòbils, per la festa de Sant Cristòbal, a l'església de la Sang, el 21 de juliol de 1920. La tradició, d'origen francès, va arribar a Catalunya el 1906 i a Reus el 1917.

Autor desconegut. CP

4. Vista panoràmica del primer camp d’esports propi del Reus Deportiu al Camí de l’Aleixar, durant un partit de futbol, el 1923. Inaugurat el 1919, s’hi realitzaren curses d’atletisme i

L a R estau r ac ió. 18 74- 19 23 | 27 3

Autor desconegut. CJL

274 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CFOP

2. Una processó catòlica, l'anomenada processó del Viàtic, per Setmana Santa, al seu pas per la plaça de Prim, el 1897.

3. Acte de la Setmana Catequística de Reus, celebrada al teatre del Patronat Obrer de Sant Josep, sota la presidència del bisbe i cardenal Francesc Vidal i Barraquer (Cambrils 1868 - Friburg, Suïssa 1943), l'abril de 1923. El Patronat havia estat creat el 1900 per a intentar apartar els obrers de la influència del sindicalisme i les ideologies revolucionàries i tenia uns grans locals a la riera de Miró. També era influent el Centre Catòlic, entitat constituïda el 1877 pel Prior Joan Alaix Biscarri, al carrer de la Presó, on el 1906 es construí un teatre, amb capacitat per a 250 espectadors, que encara perdura avui en dia.

Editaven el Semanario Católico de Reus, dedicado a fomentar la piedad y a defender los intereses católicos, fundat el 1896, que es publicà fins al 1936, dirigit per Jaume Constantí, Josep Carbonell i Josep Ciurana successivament, que era el portaveu dels sectors més conservadors de la ciutat.

Ramon Vidiella Balart. CIMIR

1. Processó catòlica de Setmana Santa, al seu pas pel Fossar Vell, cap al 1900

L a R e stau r ac ió. 18 74- 19 23 | 275

Autor desconegut. CIMIR Miquel Martínez. CIMIR

276 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Amadeu Valveny. CIMIR

1. Visita del metge pediatre Alexandre Frias Roig (Reus 1878-1963), director de l'Institut de Puercultura, «La Gota de Llet», cap al 1920. La seva tasca higienista va aconseguir millorar la higiene i hàbits nutricionals de la població i reduir significativament la mortalitat infantil a la ciutat.

2. Edifici de l'asil de les Germanetes dels Pobres, començat a construït el 1878, al passeig de Sunyer, en una fotografia de 1888. La institució caritativa catòlica s'havia establert a la ciutat l'any 1868.

3. Sala de malalts de l'Hospital de Sant Joan, cap al 1922. La imatge mostra de la persistència del sistema sanitari de l'antic règim, on era impossible per a les classes populars la intimitat i l'assistència individualitzada. En llits veïns en una sala inhòspita s'allotjaven pacients de totes les edats que patien les malalties més diverses. En canvi, els hospitalitzats en habitacions de pagament podien escollir el metge de plantilla que volguessin, i podien demanar consulta, amb l'establiment previ

d'honoraris, amb qualsevol altre de Reus o de fora. El 1922 el personal facultatiu era compost només per dos metges, dos cirurgians, un farmacèutic, i un practicant; el personal administratiu per 10 monges, dues infermeres i dues criades; i el personal eclesiàstic per un capellà. En total hi ha havia al voltant d'un centenar de llits.

L a R estau r ac ió. 18 74- 19 23 | 277

Autor desconegut. CAZM

3. Multitudinari seguiment de la comitiva de l'enterrament del ric comerciant i industrial Josep Iglésias Òdena –mort d'accident al topar el seu cotxe amb un tren–, al seu pas per la plaça de Catalunya, el 18 de setembre de 1914.

4. Cadàvers momificats exhumats dels nínxols de l'antic cementiri de l'Ermita del Roser, a la carretera de Montblanc, el 1919, en què fou enderrocat i les restes translladades al Cementiri General. Sorprèn l'home amb dos cadàvers de nadons als braços, posant pel fotògraf.

278 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CIMIR

1. Comitiva de l'enterrament d'algun personatge conegut, amb banda de música inclosa, en el seu pas per la plaça de Catalunya, on s'acomiadava el dol, cap al 1920.

2. Homenatge al pintor i escriptor Hortensi Güell Güell (Reus 1878 - Salou 1899), al Cementiri general, el 1913. Fou membre del grup de pintors modernistes, amic de Joaquim Mir i de Pablo Picasso, la seva obra i el seu suïcidi el convertiren en un mite per als postmodernistes reusencs.

L a R estau r ac iรณ. 18 74- 19 23 | 279

Roca i Ribas CIMIR

Autor desconegut. CIMIR

R

eus, com la major part de Catalunya, va rebre amb indiferència i escepticisme la dictadura militar, decebuda la població del règim anterior. No hi va faltar alguna adhesió i alguna actitud d’oposició oberta; tot, però, sense grans aldarulls. Es van ocupar militarment els principals centres de comunicació i altres de valor estratègic. L’alcalde Pau Aymat va dimitir davant la presència a l’Ajuntament dels militars. Es van clausurar més de vint-i-cinc entitats culturals, centres nacionalistes i sindicats, i es deteniren ciutadans acusats de reunió clandestina, conspiració catalanista, possessió de llibres separatistes o crema de banderes espanyoles. Van tenir un especial ressò les de Ramon Vidiella, Francesc Cavallé i Marià Roca, entre altres; així com el desterrament de Salvador Torrell, actiu defensor de la llengua i cultura catalanes. La censura, el tancament temporal de diaris, les multes i l’empresonament de periodistes va ser també una pràctica habitual, de la qual la pitjor part va correspondre al diari Foment, l’únic que inicialment va manifestar una actitud crítica davant l’adveniment del directori. La imposició del bilingüisme primer i la posterior exclusió del català en els àmbits oficials i espais públics (nomenclàtor dels carrers, cartells publicitaris, ensenyament, etc.) es va imposar de manera insistent. El Centre de Lectura va optar per una actitud contemporitzadora amb les autoritats, sense desnaturalitzar-se, tanmateix, i això li va permetre continuar amb la major part de les seves activitats, tot i una certa conflictivitat interna. Cal destacar que aquesta entitat fou pionera amb la implantació de la ràdio a finals de 1923, germen de la futura EAR-5 Ràdio Reus del 1925. Es van planificar obres públiques com ara la construcció d’una nova presó i d’unes noves casernes, un nou edifici escolar, la captació d’aigua potable, el pantà del Francolí, o el tramvia Reus-Tarragona. Molt poques es van arribar a fer. La vida política oficial va transcórrer al marge de la major part de la població i va ser protagonitzada per persones ambicioses, oportunistes, de tarannà dretà i espanyolista. Els membres reusencs del partit únic Unión Patriótica, d’on sortien els principals càrrecs de l’Ajuntament, en serien un exemple. La vida quotidiana es va veure poc alterada malgrat la falta de llibertat i els intents de desnaturalitzar culturalment, socialment i políticament una població activa i d’una catalanitat viscuda com a fet natural però ben conscient alhora.

28 0 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

JOSEP MARIA ROIG

La dictadura de Primo de Rivera 1923-1931

L a d i c ta d u r a d e P r i m o d e Rive r a. 19 23- 19 31 | 28 1

L a

d i c t a d u r a

d e

P r i m o

d e

R i v e r a

1 9 2 3 - 1 9 3 1

Pragma. CPMJ

L a d i c ta d u r a d e P r i m o d e Rive r a. 19 23- 19 31 | 28 3

Josep Gaspar i Serra. © Institut Cartogràfic de Catalunya, ICC

PÀGINA ANTERIOR: 1. Plànol comercial de Reus, de 1925. Hi és projectat l'eixample nord-est al voltant del camp d'esports del Reus Deportiu, no realitzat.

1. Vista aèria de la plaça de Prim, epicentre ciutadà, l'any 1929.

28 4 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

L a d i c ta d u r a d e P r i m o d e Rive r a. 19 23- 19 31 | 28 5

1. Vista parcial del nord-est de la ciutat, des del Campanar, cap al 1927.

28 6 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Amadeu Valveny. CIMIR

L a d i c ta d u r a d e P r i m o d e Rive r a. 19 23- 19 31 | 28 7

Lucien Roisin. CJME

Amadeu Valveny. CIMIR

1. Vista panorĂ mica de la meitat nord de Reus, des del Campanar, cap al 1927.

28 8 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

2. El raval de Santa Anna, en una targeta postal de cap al 1924.

Autor desconegut. CJME

3. La Sastreria Pujol, al carrer de Monterols, en una targeta postal de cap al 1929.

L a d i c ta d u r a d e P r i m o d e Rive r a. 19 23- 19 31 | 28 9

Fotografia Torres. AHAFR

290 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CJLM Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR

1. La Casa Serra, projectada el 1924 per l'arquitecte Joan Rubió Bellver (Reus 1871 - Barcelona 1952), i la Casa Marco, de Pere Domènech Roura, en construcció, ambdues noucentistes, al raval de Santa Anna, el 1926.

2. L'edifici de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, en els moments finals de la seva construcció, encara amb part de les bastides.

S'enllestí, segons plànols de 1929 de l'arquitecte Enric Sagnier Villavecchia (Barcelona 1858-1931), dins l'estil noucentista més monumental, en l'espai de l'antiga presó, el 1931. L'entitat bancària s'havia establert a la ciutat el 1913.

3. L'edifici de l'Ajuntament, en obres, amb l'interior enderrocat, cap al 1930. El 1923 l'edifici amenaçava ruïna; per aquest motiu va ser tancat i els serveis municipals es van translladar a l'antic convent de Sant Francesc. Les obres no començaren fins al 1925, amb un projecte de Pere Caselles, però a inicis de 1929 es paralitzaren i no es reemprengueren, amb un projecte del nou arquitecte municipal Antoni Sardà Moltó (Reus 1901-1978), fins al 1932. No s'acabaren, amb la construcció de la torre del rellotge, fins al 1954. L'antiga portalada, amb l'escut de Reus i la data del 1601, fou traslladada al carrer d'Aleus.

L a d i c ta d u r a d e P r i m o d e Rive r a. 19 23- 19 31 | 29 1

Félix Ruiz García. CIMIR Félix Ruiz García. CIMIR Autor desconegut. CIMIR

292 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1-2-3. Visita d’Alfons XIII de Borbó (Madrid 1886 - Roma 1941) i Victoria Eugenia, reis d’Espanya, a Reus, el 20 de maig de 1924. Després de donar un tomb amb cotxe pels carrers de la ciutat, on es plantà un arc de triomf al carrer de Sant Joan, el rei, amb el dictador Miguel Primo de Rivera (Jerez de la Frontera 1870 - París 1930), passà revista a la tropa, féu un acte protocol·lari a l'Ajuntament i un xampany d'honor a la societat El Círcol, des d'on el rei saludà als reusencs concentrats a la plaça de Prim. Agafaren el tren de Madrid a l'Estació dels Directes, on es disparà un castell de focs.

Autor desconegut. BCLR Fotografia Torres. AHAFR

4. Recepció celebrada en honor del ministre de Treball i Previsió Social del govern Berenguer, Pedro Sangro Ros de Olano (Madrid 1878-1959) Marquès de Guad-el-Jelú, a l'Ajuntament de Reus, el 5 d'octubre de 1930.

5. Acte de descobriment de la làpida que donava el nom de carrer de Prat de la Riba al camí de l'Aleixar, per l'alcalde Josep Caixés Gilabert (Reus 1886-1954), el 22 de març de 1931. Fou un dels darrers actes públics de l'ajuntament del règim de transició que va substituir la dictadura de Miguel Primo de Rivera i va precedir la Segona República, conegut popularment com la Dictablanda, del gener del 1930 a l'abril del 1931.

L a d i c ta d u r a d e P r i m o d e Rive r a. 19 23- 19 31 | 29 3

Autor desconegut. CAZM

294 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CIMIR

1. Sala de selecció de fruita seca de Cal Sabater, una important empresa reusenca exportadora d'oli d'oliva, avellana i ametlla, el 1929. L'empresa es remuntava al 1820 i fou capdavantera a vendre oli envasat en ampolles. El seu prestigi internacional va impulsar-ne les exportacions amb els principals mercats a l'Argentina, Brasil, Cuba i els Estats Units. El gran creixement empresarial s'assolí les dècades de 1920 i 1930.

2. Envasat dels múltiples preparats farmacèutics propis dels Laboratoris Serra, alguns de gran èxit, com l'Enofosforina, la dècada de 1920, fundats per Antoni Serra Pàmies (Valls 1859 - Reus 1929), farmacèutic i polític catalanista.

Autor desconegut. CAZM

Autor desconegut. CJAG

3. Embarcament al port de Tarragona de productes d'empreses reusenques per a l'exportació, la dècada de 1920. Eren transportats amb carros com els de la famosa empresa Chap de Reus.

4. Part de la planta baixa de l'edifici del Banc de Reus, al raval de santa Anna, cap al 1929. El banc visqué la dècada de 1920 una època d’esplendor sota la direcció del grup integrat per Evarist Fàbregas Pàmies i els germans Eduard (Barcelona 1884-París 1939) i Francesc (Reus 1893-Barcelona 1965) Recasens Mercadé, que van emetre diverses obligacions fins que el 1931 fou arrossegat per la fallida del Banc de Catalunya, que pertanyia al mateix grup financer. La seva fallida provocà la pèrdua de bona part dels estalvis de la ciutat i la comarca i la desaparició de la més important entitat bancària local. El 1933 l’edifici passà a ser la seu local del Banco Hispano-Colonial i a partir del 1950 del Banco Central. En l'actualitat és un edifici d'habitatges.

L a d i c ta d u r a d e P r i m o d e Rive r a. 19 23- 19 31 | 29 5

Lluís Ferré. FdR

Autor desconegut. CAZM

4. Els 11 carros de la brossa, del Servei de Neteja Pública i Domiciliària de l'Ajuntament de Reus, el dia de la seva benedicció, davant l'ermita del Roser, el 15 de gener de 1929.

5. Exhibició dels cos de Bombers de Reus, amb motiu de la posada en marxa del nou servei, a la plaça dels Quarters, el 5 d'abril de 1931. El primer cos de Bombers a la ciutat s'organitzà el 1861.

296 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CAZM

1. Autobús Chevrolet de la primera companyia dedicada al servei urbà de transport de passatgers a la ciutat, l'empresa Autobusos de Reus, creada el 1927. El 1924 s'havia creat el primer servei d'autotaxis, de la marca Citroën, amb parada a la plaça de Catalunya i que s’oferia per al transport de viatgers tant dins com fora de la ciutat.

2. Cartell anunciador de la Exposición de Aplicaciones de la Electricidad a la Agricultura, original del dibuixant Lluís Ferré Estela (Reus 1898-1973), celebrada l'octubre de 1925.

3. Una de les primeres fotografies de grup de la plantilla de la Guàrdia Urbana de Reus, amb 39 agents, de cap al 1930, amb els uniformes utilitzats fins a l'època de la República. El cos policial s'havia creat el 1854 amb vuit agents i un caporal.

Niepce. ACBC-AMR

Amadeu Valveny. CJME

L a d i c ta d u r a d e P r i m o d e Rive r a. 19 23- 19 31 | 29 7

Amadeu Valveny. CIMIR Amadeu Valveny. CIMIR

1. L'edifici de la presó preventiva, el «Quartelillo», a la plaça del Rei –ara del pintor Fortuny–, amb el quiosc de periòdics «El Sol», de Josep M. Gort Roca (Tarragona 1888 - Reus 1941), obert des del 1916, en una imatge de cap al 1927. La presó, que abans havia estat al carrer de la Presó, hi fou instal·lada el 1827 i va ser enderrocada el 1928 per a construir-hi l'edifici de la Caixa de Pensions.

2. Acte d'homenatge a l'escriptor Josep Martí Folguera (Reus 1850-Barcelona 1929), amb la col·locació d'una placa a la seva casa natal i la imposició del seu nom, a l'antic raval baix de Jesús, el 14 d'octubre de 1927.

298 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

3. Parada de la Llibreria Nacional i Estrangera de l'escriptor i editor Salvador Torrell i Eulàlia (Reus 1900-1990), –a la imatge, amb ulleres–, per Sant Jordi, el Dia del Llibre de 1930. Durant la dictadura de Primo de Rivera, la festa es prohibí i no és fins aquest any que es tornà a celebrar.

Josep Ferré Andreu. CIMIR

L a d i c ta d u r a d e P r i m o d e Rive r a. 19 23- 19 31 | 29 9

Josep Gaspar i Serra. © Institut Cartogràfic de Catalunya. ICC

Autor desconegut. CPMJ

3. Salou, a 8 quilòmetres de Reus, històricament el port i la platja dels reusencs, el 1929. S'hi veuen els primers xalets, les casetes de bany, l'establiment dels banys de la USSA –Urbanización Salou SA– de capital reusenc, les primeres construccions del carrer Barcelona i els edificis Sol i Mar, iniciats el 1925, dels primers apartaments construïts a la costa catalana, projectats per l'arquitecte Domènec Sugranyes Gras (Reus 1878 - Barcelona 1938), autor també del Xalet Bonet, del 1921.

Autor desconegut. CLLT

1. El primer camp d’esports propi del Reus Deportiu al camí de l’Aleixar, durant un partit de futbol, el 1924. El 1923, la pista de ciclisme fou transformada en graderia del camp de futbol, que passà a ser un dels millors de Catalunya, i on s’aconseguiren dos campionats de Catalunya de 2a categoria el 1923 i 1924.

2. Arribada de la VI Volta Ciclista a Catalunya, pel carrer del Roser a la Rambla Miró, el 1924. La Volta s'havia organitzat per primer cop el 1911. El ciclisme es féu molt popular els primers anys del segle XX: el 1917 es creà l'Agrupació Ciclista Reus Deportiu, amb l'absorció de l'històric Club Velocipedista. El 1919 s'inaugurà la pista ciclista del camp del camí de l'Aleixar, però no pogué resistir l'empenta que en aquell temps agafava el futbol i el 1923 la pista ciclista desaparegué.

30 0 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

L a d i c ta d u r a d e P r i m o d e Rive r a. 19 23- 19 31 | 30 1

Félix Ruiz García. CIMIR

Fotografia Torres. ACBC-AMR

1. Grup de dones de la Secció Local de La Creu Roja, davant el seu estatge social, cap al 1930.

La Comissió de Partit de la Creu Roja de Reus es constituí el 1906, amplià els serveis sanitaris de la ciutat, reimpulsà la formació d’un cos de bombers i cobrí un buit assistencial en què l’Ajuntament no acabava de reeixir.

2. Grup de nens i nenes amb un receptor de ràdio, la gran novetat dels anys 1920, al jardí d'un xalet reusenc, el 1925. El Centre de Lectura fou pioner en la implantació de la ràdio a finals de 1923, germen de la futura EAR-5 Ràdio Reus que començà a emetre el 1925 i, d'una manera professional, el 1933 com a EAJ-11, sota la direcció de Joan Díaz, la segona de tot Catalunya i l’onzena de l’Estat espanyol. L'expansió de la ràdio revolucionà el panorama comunicatiu.

30 2 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Niepce. EC

Niepce. ATF

3. Sopar de carnaval de la societat El Círcol, fundada el 1852, a la platea del Teatre Fortuny, el 1929.

4. Sopar de carnaval d’El Círcol, amb 238 comensals, a la platea del Teatre Fortuny, el 15 de febrer de 1931.

L a d i c ta d u r a d e P r i m o d e Rive r a. 19 23- 19 31 | 30 3

Fèlix Ruiz García. CIMIR Fèlix Ruiz García. CIMIR

1. Passejant un dia de festa pel passeig de Mata, el febrer de 1928. El passeig era el més antic de la ciutat i fou urbanitzat el 1802 amb el nom de passeig dels Seminaris fins al 1882, que adoptà el nom actual. La frondositat de les cinc fileres de plataners el feien el preferit per a les passejades festives.

2. Façana decorada d'un establiment, el de Ramon Martorell, per al concurs de guarniment de botigues, per les Fires i Festes d'Octubre de 1927.

30 4 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

3. Els gegants a la plaça de Prim, per les Fires i Festes d’Octubre de 1929.

4. Una de les antigues comparses de Nanos de Reus, d'autor desconegut, els estrenats el 1927, formats per una parella de catalans, una d'aragonesos, una de gallecs, un diable i un negre, que desaparegueren el 1937 després de deixar-los a una població veïna.

Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR

L a d i c ta d u r a d e P r i m o d e Rive r a. 19 23- 19 31 | 30 5

Fèlix Ruiz García. CIMIR

3. Processó de Corpus, baixant pel raval de Santa Anna, el 1924. El Corpus Christi –en llatí: el cos de Crist– és una festa de l'església catòlica destinada a venerar l'eucaristia.

30 6 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CJAG

1. Enlairament de globus de paper, per la Festa Major de Sant Pere, al Mercadal, el 29 de juny de 1928. Els globus de paper –amb una bola de cotó impregnada de combustible que cremava a la part inferior per escalfar l'aire– de forma esfèrica o de figures grotesques, constituïen una de les icones més conegudes de la festa i eren un dels components més atractius del programa del migdia de Sant Pere. Amb el pas dels anys, foren prohibits pel risc d'incendi que podien comportar en caure als nuclis urbans.

2. L'església de Sant Joan, en construcció, al carrer Prat de la Riba, el 1918. L'església fou projectada per l'arquitecte Pere Caselles el 1911, en estil neogòtic en ciment armat. Tot i no estar enllestida, fou consagrada i oberta al culte el 26 de juny de 1932 i encara avui resta inacabada.

Félix Ruiz García. CIMIR

L a d i c ta d u r a d e P r i m o d e Rive r a. 19 23- 19 31 | 307

L'

arribada de la II República a Reus l'abril de 1931 fou ben plàcida, gairebé un passeig triomfal per als republicans. La preeminència de l'opció republicana i catalanista, al carrer i a les urnes, fou inqüestionable.

Reus, doncs, s'erigí en una de les places fortes del republicanisme catalanista i d'esquerres. El poder republicà va engegar un pla de millores, socials i econòmiques, a fi de garantir el benestar dels ciutadans. Tot i les dificultats, es promogué la cultura i l'ensenyament elemental, la laïcitat, el sanejament de l'habitatge obrer, la higiene, un pla topogràfic, l'assistència social, un cos de Bombers més modern, el proveïment d'aigua potable, i la millora de la sanitat i del clavegueram. Un dels grans maldecaps que hagué d'afrontar l'Ajuntament fou l'atur obrer, el símptoma més punyent de la crisi econòmica originada pel crac del 29. Reus fou un bon exemple de la mobilització política i social que s'estengué per la societat republicana. Els casals, els ateneus, els sindicats i les entitats esportives i culturals van jugar un paper primordial en la difusió dels ideals democràtics i republicans. Amb l'alçament militar-feixista de juliol de 1936 i l'esclat del moviment revolucionari, la legalitat republicana va defallir i els partits i els sindicats d'esquerres van prendre el poder. Les consignes revolucionàries, l'espiral de violència inicial, la crema d'esglésies, la col·lectivització de tallers i fàbriques, les columnes de milicians antifeixistes cap al front i la profusió de banderes roges o roges i negres pels carrers, van capgirar el paisatge i la societat reusenques. L'esclat revolucionari, però, fou passatger. A l'hora de concebre la guerra i la revolució, dins l'heterogeni bloc antifeixista es van perfilar dues grans línies que van topar el maig de 1937: la del PSUC-UGT-ERC i els partits republicans que prioritzaven l'esforç bèl·lic, i la de la CNTFAI-POUM que defensaven la revolució per vèncer el feixisme. L'estiu de 1937, el binomi PSUC-UGT es va erigir en la bandera predominant dins la política local, però la terrible lògica de la guerra va minar la rereguarda.

Els esforços per protegir-se dels ferotges bombardejos de l'aviació feixista, per afrontar la carestia de queviures, o per acollir els centenars de desplaçats que fugien de l'avanç rebel, foren colossals i esgotadors. L'esfondrament era inevitable i el 15 de gener de 1939, la ciutat, exhausta, fou ocupada per l'exèrcit franquista

30 8 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

JOAN NAVAIS FREDERIC SAMARRA

La II República i la Guerra Civil 1931-1939

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gue rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 30 9

L a

Segona

Republica

i

l a

Guerr a

Civil

1931-1939

Carles Fargas. BCRXA

Carles Fargas. BCRXA

Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR

1. Una nena que representa la República, a l'espatlla del seu pare, participants en la gran manifestació popular de suport a la proclamació de la República, celebrada el 15 d'abril de 1931.

2-3. Els renovats Diari de Reus –afí a la Lliga Regionalista i, més endavant, a Acció Popular Catalana, la filial de la CEDA al Principat– i Les Circumstàncies, –afí a Acció Catalana–, dos dels diaris locals de més tirada en els anys de la Segona República.

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gue rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 311

Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR

312 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1. Gran manifestació popular i institucional de suport a la República, el 15 d’abril de 1931, la més nombrosa que havia viscut mai la ciutat.

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gu e rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 313

314 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Niepce. ACBC-AMR

Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR

Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gu e rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 315

316 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR

Autor desconegut. ACBC-AMR

Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR

Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR

Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR

DOBLE PÀGINA ANTERIOR: 1-2-3-4. Gran manifestació popular i institucional de suport a la República, el 15 d’abril de 1931, la més nombrosa que havia viscut mai la ciutat, al seu pas per la plaça de Prim, pel raval de Robuster, pel carrer Ample i a la plaça d'Hèrcules, davant l'Ajuntament provisional.

1-2-3-4. El primer president de la restaurada Generalitat de Catalunya, Francesc Macià Llussà (Vilanova i la Geltrú 1859 - Barcelona 1933), en la seva primera visita a la ciutat, el 10 de maig de 1931, aclamat per la població. El cotxe del president, amb l'alcalde Evarist Fàbregas Pàmies, rebé una pluja de flors al passar pels carrers amb

els balcons plens de banderes. A la plaça de Prim l'esperava una gernació entusiasta que l'aclamà.

Des de la balconada de l'Hotel de Londres, féu un abrandat discurs on reivindicà la República Federal. Després s'hi celebrà un dinar-homenatge amb els salons guarnits amb senyeres i banderes republicanes.

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gue rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 317

Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR BCRXA

1. Acte d’inauguració de la làpida que donava el nom de plaça de la República, a la plaça de la Constitució, l'acual plaça del Mercadal, el 26 de maig de 1931. La banda de música municipal tocà la Marsellesa i l'alcalde Evarist Fàbregas i el governador provincial, l'advocat i polític republicà Ramon Noguer Comet (Figueres, 1886 - Barcelona, 1969), adreçaren la paraula al públic que omplia la plaça. El mateix dia una multitud acudí a l'estació a saludar el president de la República, Niceto Alcalá Zamora (Priego de Córdoba 1877 - Buenos

318 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Aires 1949), i Lluís Nicolau d'Olwer (Barcelona 1888 - Mèxic 1961), ministre d'economia, que anaven a reunir-se amb el president Francesc Macià a Barcelona.

2. Capçalera del diari Foment, portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya a les comarques Tarragonines, de 1931. L'antic Foment Republicà Nacionalista reusenc fou una de les organitzacions que s'integrà al nou partit Esquerra Republicana, triomfador absolut de les eleccions del 14 d'abril de 1931.

3. Acte cívic de descoberta de la placa que donava el nom de plaça de Santiago Rusinyol Prats (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931), pintor i escriptor, a la plaça dels Castillejos, el 1931.

4. Acte cívic de descoberta de la placa que donava el nom de Galán i García Hernández –els militars impulsors de la frustrada insurrecció republicana de Jaca, afusellats– a la plaça dels Quarters, el 13 de desembre de 1931. Mentre es descobria la placa la banda municipal tocà l'Himne de Riego.

Niepce. ACBC-AMR Niepce. ACBC-AMR

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gu e rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 319

Niepce. BCLR

3. El president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, amb el president de la República Espanyola Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares 1880 - Montalbà 1940), en un dinar d'homenatge a l'Hotel de Londres, el 27 de setembre de 1932.

Azaña havia propiciat l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia per les Corts espanyoles. El poble reusenc es va llençar al carrer aclamant amb fervor els dos polítics republicans, acompanyats per Lluís Companys Jover (el Tarròs, 1882 - Barcelona 1940) i Josep Tarradellas Joan (Cervelló 1899 - Barcelona 1988), amb l'alcalde Antoni Martí Bages (Mont-roig 1896 - França 1947). Martí ocupà l'alcaldia arran de la dimissió d'Evarist Fàbregas per la fallida del Banc de Catalunya.

4. La terrassa del bar restaurant Bol d'Or, a la cantonada de la plaça de Prim amb el carrer de Sant Joan, un dia de Festa Major dels anys 30.

320 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. AHAFR

1. Àpat popular en homenatge al ministre d'instrucció pública del govern republicà Marcel·lí Domingo Sanjuán (Tarragona 1884 - Tolosa 1939), polític i escriptor, que va ser nomenat soci honorari del Centre de Lectura en gratitud per haver promulgat el decret de cooficialitat del català a les escoles de Catalunya, el 31 de maig de 1931.

2. Intervenció del ministre del govern de la Republica Marcel·lí Domingo a Ràdio Reus, el 1935.

Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR Autor desconegut. CJAG

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gu e rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 321

Niepce. CIMIR

3. Classes a l’Escola del Treball, cap al 1932.

L'escola havia estat fundada el novembre de 1929, però fou el 1935, amb l'adquisició d'un edifici propi a unes naus de la fabril Algodonera, el Vapor Nou, quan agafà més volada.

4. Els components de l'Orfeó Reusenc, fotografiats al seu estatge social amb motiu de la benedicció de la seva nova senyera, el juny del 1935.

Víctor Horn. FCT

1. Treballadores d'una empresa exportadora de fruits secs, la tardor del 1934.

2. Construcció d'un nou dipòsit regulador d’aigües municipal, al capdamunt del passeig de la Boca de la Mina, el 1936.

322 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. AHAFR Niepce. ACBC-AMR

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gue rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 323

Autor desconegut. CIMIR Autor desconegut. CIMIR

324 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Josep Alumà - Publicolor. CJLM

Autor desconegut. CAZM

3. L'autobús Reus-Salou, la popular «barca», cap al 1932.

4. Cartell i calendari del Menjarblanc, de cap al 1931, un dels productes elaborats típics de la ciutat.

5. Display publicitari d'un específic farmacèutic elaborat a la ciutat pels laboratoris Klam, els fabricants de la popular Almendrina, del 1933.

Reclamos

Dalmau. CJ

LM

1. Festival escolar de gimnàstica a l'estadi del Reus Deportiu, organitzat per l'Ajuntament de Reus, en la Festa de l'Arbre de 1934.

2. Sortida de les colònies escolars de l'Ajuntament de Reus a Salou, l'estiu de 1934.

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gue rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 325

326 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR

Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR

Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR

Niepce. CAZM

Autor desconegut. CJAG

4. Desfilada de carrosses de la Festa Major, a la plaça de Prim, el 1935.

5. II Certàmen Literari-Musical Humorístic al local d'estiu de La Palma, el 1935.

6. Cartell de la Festa Major de 1936, de Macià Auqué Masquef (Reus 1881-1951).

F. X. Cabrero. CFOP

1-2-3. Carrosses i cotxes guarnits en la Festa Major de sant Pere de 1935, a la plaça dels Quarters.

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gue rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 327

Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR

328 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

F. X. Cabrero. MAHR

1. Ball de gala dels socis de L'Olimpo, amenitzat per l’Orquestra Joventut Artística de Barcelona, al saló del Casal dels Bofarull, durant les festes del 75è aniversari de la societat recreativa, l'1 de juliol de 1933. L'Olimpo, fundat per la menestralia, arribà a tenir quasi 900 socis. Tenia un esplèndit jardí ombrívol darrera de l'edifici.

2. Emblema de L’Olimpo, gravat a l’àcid en el vidre d’un fanal de la societat.

Emili Argilaguet. EC

Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR

RIMIC .arivoR alordeP ualsinatsE

3. Esplèndid ball de carnaval, amb profusió de globus, serpentines i confeti, de la societat recreativa El Círcol al Teatre Fortuny –de la seva propietat–, el febrer de 1936. L'entitat, creada per l'alta burgesia, tenia un jardí posterior i un magnífic local d'estiu, el Teatre Circ.

4. Fitxes per a jocs de taula, de la societat recreativa El Círcol.

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gue rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 329

Autor desconegut. CP

3. Taxis a la parada de la plaça de Prim, el 1931.

El juny d'aquell any, l'Ajuntament republicà regulà per primer cop el servei de taxis, que ja funcionava el 1924.

330 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Victor Horn. FCT

1. Part dels 300 vehicles, autobusos, cotxes i camions dels participants en la Concentració Rabassaire, convocada per Esquerra Republicana de Catalunya i les Joventuts d'Estat Català, aparcats a la plaça dels Quarters, el 30 de setembre de 1934. A la manifestació hi participaren milers de persones d'arreu de Catalunya i de tots els pobles del Camp de Tarragona i fou un èxit. En el míting, que fou radiat, hi parlaren entre d'altres Jaume Aiguader Miró (Reus 1882-Mèxic 1943) metge i polític exalcalde de Barcelona i ministre del govern espanyol; Josep Dencàs Puigdollers (Vic 1900-Tànger 1965), president de les Joventuts d'Estat Català, diputat i Conseller de Governació; i Ventura Gasol Rovira (La Selva del Camp 1893-Tarragona 1980), escriptor i Conseller de Cultura de la Generalitat.

2. Camió amb assistens a la Concentració Rabassaire, d’Esquerra Republicana de Catalunya i d’Estat Català, al seu pas per la plaça de Prim brandant una senyera, el 1934.

Gilera. CJAG

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gu e rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 331

Victor Horn. FCT Victor Horn. FCT

332 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Victor Horn. FCT

Victor Horn. FCT Victor Horn. FCT

1-2. Barricades a la carretera de Tarragona per impedir l'arribada de l'exèrcit, durant els fets d'octubre del 1934. Davant l'ofensiva dretana del govern espanyol, el president de la Generalitat, Lluís Companys, proclamà l'Estat català dins la República Federal Espanyola. Reus secundà la vaga general de suport, que fracassà i 83 reusencs foren detinguts i empresonats.

3-4-5. Manifestació de la Festa del Treball, l'1 de maig de 1936, convocada per la Federació Obrera Local, integrada per milers de treballadors i treballadores.

6. Emblema de la Federació Obrera Local, dissenyat el 1931 pel destacat aquarel·lista Ceferí Olivé Cabré (Reus 1907 - Barcelona 1995).

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gu e rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 333

Victor Horn. FCT Victor Horn. FCT

1. Cartells de propaganda del Front d'Esquerres a les eleccions del febrer de 1936, en una paret d'un carrer de la ciutat. Entre els lemes publicitaris llegim: «Un vot perdut per les esquerres equival a deu vots guanyats per les dretes. Vota pel Front d'Esquerres»; «Per l'amnistia!

Vota el Front d'Esquerres», «Treballadors: un govern d'esquerres és la garantia de la vostra tranquil·litat»; «Les dretes són el feixisme. El feixisme és la guerra. Dona: pensa en els teus fills, vota les esquerres»; «Dignitat catalana: vota el Front d'Esquerres».

2. Taula de propaganda del Front d'Esquerres de Catalunya, o Front Popular, en les eleccions del febrer de 1936.

334 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CAZM Victor Horn. FCT

3. Ciutadans de Reus fan cua davant del col· legi electoral instal·lat en un dels pavellons del Quarter de cavalleria, en les eleccions del 16 de febrer de 1936. La població de Reus va viure les eleccions amb tota la seva intensitat, amb una participació del 80%, i en sortí vencedor el Front d'Esquerres de Catalunya o Front Popular, la candidatura progressista i catalanista, que obtingué un màxim de 9.918 vots.

4. Taula de propaganda del dretà Front Català d'Ordre a les eleccions del febrer de 1936.

El màxim de vots dels seus candidats a la ciutat fou de 4.609.

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gu e rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 335

Antoni Martra Nolla. CIMIR Antoni Martra Nolla. CIMIR

Antoni Martra Nolla. CIMIR

1. Automòbils amb militants antifeixistes, es dirigeixen cap a la Fira de Santa Marina, en els primers moments de conèixer-se l'aixecament militar feixista de Franco, el 18 de juliol de 1936.

2-3. Sortida de milicians antifeixistes cap al front de guerra, en vehicles requisats, en els primers moments de la guerra, l'estiu de 1936.

4. Segell editat per la Regidoria de Sanitat i Assistència Social de Reus amb la legenda «Milicià! abnegació i ciència al teu servei».

336 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

CP Pragma.

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gu e rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 337

Autor desconegut. CIMIR

4. La Casa March, al carrer de Sant Joan, incautada pel partit independentista Estat Català, el 1937.

338 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CIMIR

Autor desconegut.. CIMIR

1. El col·legi «dels Padres», assaltat durant els fets revolucionaris incontrolats del juliol de 1936, provocats per l'inici de la Guerra Civil per l'aixecament militar feixista.

2. El dirigent anarcosindicalista Joan Garcia Oliver (Reus 1901 - Mèxic 1980), ministre de Justícia al Govern de la República de Francisco Largo Caballero, rodejat de milicians, el 1937.

3. Interior de l'ermita de Misericòrdia destruït després d'haver estat incendiada durant els fets revolucionaris incontrolats del juliol de 1936.

Estanislau Pedrola Rovira. CIMIR

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gu e rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 339

Antoni Martra Nolla. AHAFR

3. Façana d'El Círcol i del Teatre Fortuny, requisats per la UGT i el PSUC, el 1936, amb una gran pancarta de les organitzacions obreres.

4. La manca de moneda durant la guerra provocà que l'Ajuntament emetés moneda pròpia, com aquest bitllet d'una pesseta, amb l'efígie de l'històric republicà Joan Sol i Ortega (Reus 1849 - Barcelona 1913), emès pel Consell Municipal de Reus, el juliol de 1937.

5. Milicians anarquistes reusencs de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), integrats en la Columna Durruti, el 1936.

6. El Diari de Reus, esdevingut portaveu del Comitè Central de Milicies Antifeixistes de Reus.

340 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut.. CP

1. Façana d'El Círcol i del Teatre Fortuny, requisats per la Unió General de Treballadors (UGT) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el 1936, amb grans retrats de Marx i Lenin, i una pancarta de les organitzacions obreres.

2. Pintades antifeixistes a l'entrada d'un refugi reusenc, durant la Guerra Civil.

. CP a Pragm XA BCR Pragma.

Autor desconegut.. AP

Josep Riusueño. CJR

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gu e rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 341

342 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Pragma. ACBC-AMR

Autor desconegut. CPAN

Autor desconegut. CPAN

Autor Autor desconegut. desconegut. CPAN CPAN

Pragma. BCLR

1-2. Milicians reusencs del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i de la Joventut Comunista Ibèrica (JCI), trotskistes, davant de la seu del partit, a l'apropiada Casa Vilanova, a la plaça de Prim, a punt per a la sortida cap al front d'Aragó, el 18 d'agost de 1936.

3. Portada de La Torxa, portaveu del POUM i de la JCI, de Reus, de l'1 de maig de 1937.

4. Míting del POUM, al Teatre Fortuny, amb el seu secretari general Andreu Nin Pérez (El Vendrell 1892 - Madrid 1937), el gener de 1937.

5. Full volant «¡No más frenos a la Revolución!», editat a Reus per les Joventuts Llibertàries de Catalunya, Federació Internacional de Joventuts Llibertàries - Federació Anarquista Ibèrica, el gener de 1937.

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gu e rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 343

Antoni Martra Nolla. CIMIR

3. Restes dels basaments de les plataformes dels canons antiaeris republicans, a una banda de la carretera de Salou, en una imatge del 1960.

4. Dues esquadrilles de Junkers Ju-87, de l'aviació de l'Alemanya nazi, es dirigeixen a bombardejar la ciutat de Reus, el 1938.

5. La plaça del Mercadal, amb la terra treta del refugi antiaeri, el 1938. Vegeu l'últim pis de la Casa Navàs, sense sostre ni torratxa, destruït pels bombardejos.

344 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Niepce. CJAG

1. La plaça de Prim amb la terra treta del refugi antiaeri en construcció, els primers mesos del 1937. Entre el 9 d'abril de 1937 i el 15 de gener de 1939 els reusencs patiren un mínim de 67 bombardejos, que provocaren un mínim de 214 morts, 179 ferits greus i 330 edificis destruïts i 646 de malmesos, un total de 976 edificis afectats, un 25% dels edificis reusencs. Un balanç esfereïdor.

A la foto es veu la Casa Vilanova, confiscada pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i la Joventut Comunista Ibèrica (JCI).

2. Interior del refugi antiaeri de la plaça de Prim.

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gu e rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 345

Antoni Martra Nolla. CIMIR

Aviazione Legionaria delle Baleari. CP

Pere Martorell Jareño. CPMJ

Pragma. URBS, BCLR

346 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1. Plànol de Reus amb indicació dels refugis antiaeris públics i privats construïts durant la Guerra Civil de 1936-1939, segons J.M. Guix.

Només comptabilitza els registrats a l'interior de la població el 1938: 18 de públics, amb una capacitat de 15.397 persones, i 89 de particulars, per a 10.648 persones, que feia una total de 26.045 persones. El nombre de refugis construïts anà més enllà de les xifres oficials i fou suficient per protegir la totalitat de la població.

2. Bombardeig de l'aviació feixista italiana sobre la població civil de Reus, el 26 de març de 1938.

Aviazione Legionaria delle Baleari. CHCC

L a S e g o n a R e p Ăş b l i c a i l a Gu e rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 347

Autor desconegut. CJL Agustí Centelles. CP

348 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Agustí Centelles. CP Agustí Centelles. CP Agustí Centelles. CP

1-2-3-4-5. Alguns dels centenars d'edificis reusencs destruïts pels bombardejos de l'aviació feixista dels anys 1937-1939, durant la Guerra Civil.

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gu e rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 349

Aviazione Legionaria delle Baleari. CRZB

350 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CIMIR

2. Reusencs desplaçats a causa de la Guerra Civil, el gener de 1939.

3. Avanç de les tropes franquistes pel Baix Camp, el gener de 1939.

4. Entrada de les tropes franquistes a Reus, el 15 de gener de 1939, en una ciutat abandonada feia hores per les tropes republicanes, en retirada. Els rep l'estàtua de Prim, amb el puny en l'aire, sense l'espasa. Acabava la guerra, però començava la dictadura franquista amb una brutal repressió.

Autor desconegut. CP

Autor desconegut. CIMIR

1. Bombardeig sobre la població civil de Reus, per l'avió feixista de la Legió Italiana, el 1938.

L a S e g o n a R e p ú b l i c a i l a Gu e rr a C ivil. 19 31- 19 39 | 351

Albert Prunera Baró. CIMIR

352 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1. Calaveres de cinc dels més de 16.000 soldats d'ambdós bàndols morts a la Batalla de l'Ebre, del 25 de juliol al 16 de novembre de 1938. La cruenta victòria franquista en aquesta batalla significà l'atac final de l'exèrcit revoltat contra Catalunya. La Guerra Civil estava perduda i l'1 es donà acabada oficialment.

L a S e g o n a R ed'abril p ú b l i cde a 1939 i l a Gu e rr aper C ivil.

19 3119 39 | 353

E

l 15 de gener de 1939 tropes de l'exèrcit nacional irromperen a la ciutat. L'ocupació fou un passeig triomfal dels soldats franquistes que no hagueren de disparar ni un sol tret. Les tropes republicanes havien abandonat la ciutat dins la retirada general que es produí arran de la desfeta del front de l'Ebre. De seguida començà la repressió dels vencedors sobre els vençuts. Centenars de ciutadans foren denunciats, detinguts i reclosos a l'espera d'un consell de guerra.

Els afortunats patiren anys de presó, mentre que uns altres foren afusellats. El nou règim suposà la desaparició del català de la vida pública, la il·legalització d'entitats i de publicacions, l'exclusivitat del castellà a les escoles, etc. i s'instauraren organismes afins al nou règim. La transformació de la ciutat anà més enllà amb el canvi de noms de carrers i la proliferació de propaganda i simbologia franquista. Tampoc hi mancaren actes d'exaltació pública del Caudillo als quals assistiren milers de persones i les autoritats eclesiàstiques. Els anys 40 estigueren marcats per l'escassetat d'aliments i per una paralització de la vida associativa i econòmica.

Foren uns anys grisos, en blanc i negre. El règim aplicà una política econòmica autàrquica, aïllat del món, i continuà la repressió política i cultural. La dècada dels 50 la ciutat cresqué urbanísticament arran de l'increment de la població amb l'arribada dels primers immigrants espanyols. Les entitats culturals i esportives, un cop depurades, reprengueren l'activitat. Els anys 60 foren els del «miracle» econòmic. L'economia cresqué, encara que mal repartida, arran d'una obertura del règim a l'exterior. La ciutat visqué un increment del parc automobilístic. També es veié esquitxada per un fenomen que transformà el territori: el boom turístic. La base aèria militar s'anà obrint als vols que transportaven turistes europeus a la Costa Daurada. Amb els anys 70 arribà la decadència d'un règim que se sustentava en la figura d'un dictador decrèpit. Foren uns anys de crisi econòmica internacional i de reviscolament de la dissidència interior, marcats per l'aparició de les associacions de veïns, que denunciaren la precarietat dels barris nascuts amb la immigració i que no disposaven dels serveis més bàsics. Mentrestant, l'especulació immobiliària suposà la desaparició d'edificis emblemàtics.

La mort del dictador el 20 de novembre de 1975 precipità els esdeveniments que culminarien amb l'esfondrament del règim.

MONTSERRAT DUCH

354 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

La dictadura franquista 1939-1975

L a d i c ta d u r a f r an qu ista. 19 39 - 19 75 | 355

L a

d i c t a d u r a

f r a n q u i s t a

1 9 3 9 - 1 9 7 5

Eduard BorrĂ s Sotorra. CIMIR

1. El dictador Francisco Franco Bahamonte (Ferrol 1892-Madrid 1975), cap de l’Estat espanyol, vencedor de la Guerra Civil de 1936-1939, en la seva primera visita a Reus, el 30 de gener de 1942.

L a d i c ta d u r a f r an qu ista. 19 39 - 19 75 | 357

Antoni Martra Nolla. CIMIR

358 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Antoni Martra Nolla. CIMIR

1. La seu de la Jefatura Local de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, a l'incautat Círcol, amb grans retrats de Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera (Madrid 1903 – Alacant 1936), l’escut del «Yugo y las Flechas» i un gran rètol amb la consigna «¡Arriba España!!» a la façana, el juny de 1940.

2. Aparatosa desfilada militar i falangista, d’uns 35.000 homes entre soldats i militants del partit únic, en la celebració del primer aniversari de l’ocupació de la ciutat per l’exèrcit franquista, el 15 de gener de 1940.

L a d i c ta d u r a fr an qu ista. 19 39 - 19 75 | 359

36 0 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Antoni Martra Nolla. CIMIR

Antoni Martra Nolla. CIMIR

Antoni Martra Nolla. CIMIR

3. El general franquista Luis Orgaz Yoldi (Vitoria 1881-Madrid 1946) passa revista als presoners republicans al camp de concentració de Reus, instal·lat als antics Quarters de cavalleria, el 15 de gener de 1940. Des de l’ocupació de la ciutat el 15 de gener de 1939, els franquistes van posar en marxa l’aparell repressiu per perseguir, empresonar i assassinar els republicans vençuts.

4. Columna de presoners republicans, reclusos al camp de concentració dels Quarters, obligats a fer treballs forçats, a la plaça del Mercadal, el 1939.

Autor desconegut. CP

1. Desfilada dels escamots falangistes davant de la tribuna presidencial, en les celebracions del primer aniversari de l’ocupació de la ciutat per l’exèrcit franquista, el 15 de gener de 1940.

2. Moment dels crits de ritual del feixisme i cantant l’himne oficial franquista «Cara al Sol», tothom fent la salutació a la romana, amb el braç dret en alt i la mà estesa, com el feixisme italià i el nazisme alemany, davant de la tribuna presidencial, en les celebracions del primer aniversari de l’ocupació de la ciutat per l’exèrcit franquista, el 15 de gener de 1940.

L a d i c ta d u r a f r an qu ista. 19 39 - 19 75 | 36 1

36 2 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Pragma. CP

Antoni Martra Nolla. CIMIR

3. Missa de campanya en els actes de celebració del primer aniversari de l’ocupació de la ciutat per les tropes franquistes, a l'avinguda «de los Mártires», l'actual plaça de la Llibertat, el 15 de gener de 1940. Acabada la missa jerarques del nou règim com Salvador Sedó Llagostera (Reus 1900-1990) i Juan Juderias Cano (Aragó?-València 1966) pronunciaren discursos i el general Orgaz col·locà la primera pedra al monument «a los caidos por Dios y por España», un monòlit dissenyat per l’arquitecte municipal Antoni Sardà, que fou inaugurat el 29 d’octubre del 1940.

Niepce. CIMIR

1. Comitiva inaugural del monument a Marià Fortuny, en els actes del centenari del seu naixement, amb Eugeni d'Ors «Xènius», vestit de falangista, al cente de la imatge, el juny de 1939.

Segons la tradició oral d’Ors es topà amb Pau Font de Rubinat a la plaça de Prim. L’Ors el saludà amb apegalosa cordialitat: «Com esteu, Don Pau?...

No em coneixeu...? Sóc l’Ors... el Xènius...», diuen que deia. Font de Rubinat, amb elegant displicència, replicà: «Perdona xiquet, però, així, vestit de bombero, no t’havia conegut».

2. Cartell del Centenario de Fortuny, el primer acte cultural del nou règim franquista, celebrat per la Festa Major de Sant Pere del 1939.

L a d i c ta d u r a fr an qu ista. 19 39 - 19 75 | 36 3

Niepce. FN Niepce. ACBC-AMR

36 4 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Niepce. ACBC-AMR

1. El dictador Francisco Franco, en la tercera –i darrera– visita a Reus, el 4 de juny de 1952. Féu cap a la «plaza de España» –el Mercadal– mentre les autoritats municipals l'esperaven a l'avinguda de «los Mártires» –la plaça de la Llibertat–.

Només es trobà amb una companyia de militars del camp d’aviació que li va retre els honors. Tot seguit, Franco passà en cotxe per la plaça de la Llibertat on els seus seguidors només pogueren

retre-li un homenatge informal, mentre l’alcalde Joan Bertran Borràs (Reus 1906-1965) s’afanyava a fer cap a l’estació per disculpar-se. El 31 de maig de 1949 Franco havia visitat per segon cop Reus.

2. Celebració feixista de Falange Española Tradicionalista y de las Juventudes Obreras Nacional Sindicalistas, al Teatre Bartrina, el 18 de juliol de 1943, aniversari del «Glorioso Alzamiento Nacional».

3. Una gernació al carrer de Llovera, en la primera visita del generalísimo Francisco Franco a Reus, el 30 de gener de 1942. La por, l'oblit i els partidaris del nou règim ompliren el carrers.

L’arribada del dictador s’anuncià amb una tronada mentre sonaven les sirenes de les fàbriques i es ventaven totes les campanes. Fou obligatori que a tots els balcons i finestres, sense excepció, hi hagués una bandera espanyola.

L a d i c ta d u r a fr an qu ista. 19 39 - 19 75 | 36 5

Niepce. ACBC-AMR Antoni Martra Nolla. CIMIR Pragma. CP

36 6 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1. Funeral en honor del fundador de la Falange Española José Antonio Primo de Rivera, a Sant Pere, el 20 de novembre de 1944. Cada any, durant dècades, es commemorava la seva mort – afusellat per la República durant la Guerra Civil– amb cerimònies religioses i ofrenes florals al monument «a los Caidos», de l’avinguda de «los Mártires». Encara l’any 1970 s’organitzaven concentracions d’homentage als excombatents franquistes, amb misses de campanya i discursos feixistes des del balcó de l’Ajuntament, braç enlaire.

2. Multa de 100 pessetes de l'Ajuntament franquista imposada al socialista –en la clandestinitat– Isidor Forniés Mercader (Reus 1911-2000) que «al ponerse al habla por teléfono con el jefe de la Guardia Urbana, al decir este ‘Arriba España’ le contestó ‘Arriba qui vulguis i ¿Qui ets tu?’, conceptuándose tal proceder como falta de respeto y consideración a la autoridad», el gener de 1941. En aquells anys, fins al 1950, a més dels que s’hagueren d’exiliar, quasi mig miler de reusencs foren denunciats, detinguts i reclosos

a l’espera d’un consell de guerra. Molts patiren anys de presó, mentre que molts altres foren afusellats. L’arbitrària brutalitat de la repressió contra els vençuts, la patiren dirigents i militants d’esquerra, catalanistes, gent de tarannà liberal i molts d’altres pel simple fet d’haver pensat i haver dit allò que creien. El nou règim suposà la repressió més brutal, la manca absoluta de llibertats, la por, la il·legalització de partits polítics i d’entitats, de publicacions, la desaparició del català de la vida pública... Era el franquisme.

3. Concentració de militants del partit únic Falange Española Tradicionalista y de las JONS, al solar de l’enderrocat Teatre Circ, el 1940, on anys després es construiria el Mercat Central, inaugurat el 1848.

L a d i c ta d u r a f r an qu ista. 19 39 - 19 75 | 36 7

Antoni Martra Nolla. CIMIR

3. Públic a l’estadi del Reus Deportiu fent la salutació feixista i cantant l’himne falangista «Cara al sol», com era obligatori en l’inici de tots els actes públics en la postguerra franquista, el 1941.

4. Els assistents i la presidència d’un acte falangista al Teatre Fortuny en la visita a la ciutat del «Gobernador civil y Jefe provincial del Movimiento» Francisco Labadie Otermin, cantant el «Cara al sol» mentre fan la salutació feixista, el 7 de maig de 1944.

36 8 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Niepce. ACBC-AMR

1. La plaça de Prim als primers anys de la dècada de 1940, tot just acabada la Guerra. La Falange Española Tradicionalista y de las JONS s'havia incautat del Círcol i del Teatre Fortuny i no en marxaren fins al juny de 1944, en què fou autoritzada la reobertura de la societat recreativa.

2. Els assistents a un acte falangista al Teatre Fortuny en la visita a la ciutat del «Gobernador civil y Jefe provincial del Movimiento» Francisco Labadie Otermin (Santander 1917 - Madrid 2001), el 7 de maig de 1944.

Niepce. ARD Niepce. ACBC-AMR

L a d i c ta d u r a f r an qu ista. 19 39 - 19 75 | 36 9

370 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Niepce. ACBC-AMR Niepce. ACBC-AMR

1. Enterrament d'un inspector falangista resident a Reus, Camilo Morales Cortés, mort en un tiroteig amb els maquis –resistents armats antifranquistes–, al Priorat, el 4 de març de 1945.

Aquell any també fou mort pels maquis l’alcalde de Cornudella de Montsant. L’activitat de fugitius i maquis a les muntanyes de Prades, el Priorat, la Conca de Barberà i els Ports de Tortosa, amb el suport del Partit Socialista Unificat de Catalunya de Reus, pel que fa a roba i menjar, començà el 1940. Entre 1943 i 1952 moriren violentament a la província de Tarragona un mínim de 71 maquis i 8 agents policials. Al Camp de Tarragona, a part de la lluita armada dels maquis a les zones de muntanya en els anys quaranta i del sabotatge a unes torres elèctriques a Castellvell, la resistència antifranquista fou sempre pacífica. Era l’Estat espanyol qui exercia el monopoli de la violència. No és gens estrany que, un cop acabada la Segona Guerra Mundial el 1945, la desesperança i frustració col·lectives que significà la no-intervenció dels països aliats paralitzessin pràcticament la lluita antifranquista fins ben entrats els anys seixanta.

2. Desfilada d’ancianes en el «II Homenaje Local a la Vejez», a la plaça de Prim, l’1 de maig de 1955.

El passeig d’ancians a peu i un festival al Teatre Fortuny eren els actes «caritatius» dedicats a la gent gran organitzats per les autoritats franquistes, des del 1950.

L a d i c ta d u r a f r an qu ista. 19 39 - 19 75 | 37 1

Josep Ornosa Soler. CIMIR

372 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Josep Ornosa Soer. ACBC-AMR

2. Part de les autoritats i assistents a la missa de campanya celebrada en les festes del cinquantè aniversari de la Coronació canònica de la Mare de Déu de Misericòrdia, a l'«Avenida de los Mártires», el 24 d’octubre de 1954.

3. Ordenació col·lectiva de sacerdots, celebrada excepcionalment a la Prioral de Sant Pere, el 24 de desembre de 1950. Després del 1939, la restauració de l’església fou dirigida per l’arquitecte Cèsar Martinell Brunet (Valls 1888 - Barcelona 1973), seguidor de Gaudí i de formació noucentista, on dissenyà el baldaquí de l’altar major i el sagrari de la capella del Santíssim, amb un classicisme serè i suau.

Niepce. ACBC-AMR

1. Missa de campanya en les festes del cinquantè aniversari de la Coronació canònica de la Mare de Déu de Misericòrdia, a l'«Avenida de los Mártires», el 24 d’octubre de 1954. La multitudinària missa –segons la premsa hi assistiren 25.000 persones– fou oficiada per l’arquebisbe de Tarragona Benjamín de Arriba y Castro (Santa Maria de Peñamayor 1886-Barcelona 1973). Realitzada la coronació, la imatge fou traslladada en processó fins al seu santuari on, d’acord amb la tradició, hi féu entrada sota l’arc de foc sorgit de les carrutxes dels diables.

L a d i c ta d u r a f r an qu ista. 19 39 - 19 75 | 37 3

Niepce. ACBC-AMR Niepce. ACBC-AMR

374 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

3. Desfilada de militars del Camp d'aviació en la processó de Corpus –festa de l’església catòlica destinada a venerar l’eucaristia–, el 1970. Els militars ocuparen l’aeròdrom del 1939 al 1998.

4. Nenes en el dia de la seva primera comunió, en sortir de l’església de Sant Pere, en la processó de Corpus del 1961.

Francesc Subirà. CFS

Niepce. ACBC-AMR

1. Un dels actes de la «Santa Misión» presidit per l'arquebisbe Arriba y Castro, rodejat d'infants, el març de 1958. Era una de les mostres més clares del nacional-catolicisme practicat per una església integrista absolutament identificada amb el règim franquista.

2. El diumenge de Rams de 22 de març del 1959 se celebrà la tradició catòlica de la benedicció de palmes, per primer cop a la plaça de Prim, i després es marxà en processó cap a l'església de Sant Joan.

L a d i c ta d u r a f r an qu ista. 19 39 - 19 75 | 375

Salvador Ferré Aulès. CIMIR

376 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Josep Ferré Andreu. CIMIR

2. Diumenge de Rams a l'Ermita del Roser, el 1955.

Representa l’inici de la Setmana Santa i el dia en què cristians de tot el món rememoren la manera com els jueus van rebre Jesús, alçant palmes, llorer i olivera, en la seva entrada a la ciutat de Jerusalem.

3. El carrer de l’Hospital ple de gent esperant la processó, un Divendres Sant, els anys 50. El migdia es desenvolupen un seguit d’actes que recorden l’agonia de Jesús a la creu i la seva mort. L’escenari són els carrers que uneixen l’església de la Sang i la Prioral, i la imatge que centra l’atenció és el Sant Crist de la Sang. La processó de l’Agonia porta la imatge del Sant Crist de la Sang fins a la Prioral per tal de celebrar-hi la funció de l’Agonia o de les Set Paraules, documentada des de l’inici del segle XIX. L’acte fineix amb el cant del Miserere i el Credo a càrrec de la capella de cantors, una peça emotiva i estremidora. Tot seguit, cap a dos quarts de tres de la tarda, s’organitza la processó de retorn que acaba a l’església de la Sang amb l’acte més identitari de la Setmana Santa reusenca, les Tres Gràcies.

Josep Ornosa Soler. CIMIR

1. Viacrucis del Divendres Sant al matí, a la dècada de 1960, amb la Casa Quer al fons, al carrer de Prat de la Riba. Es realitza des de mitjan segle XIX amb una gran participació i té sortida i tornada a l’església de Sant Joan.

L a d i c ta d u r a fr an qu ista. 19 39 - 19 75 | 377

378 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Estanis Pedrola Marimon. CIMIR

Antoni Martra Nolla. CIMIR

Josep Ornosa Soler. CJAG Estanis Pedrola Marimon. CIMIR Josep Ornosa Soler. CIMIR

1. Carrossa de Festa Major, dedicada al pintor Marià Fortuny, amb les banderes de l’Alemanya nazi, la Itàlia feixista i el Japó imperial, per Sant Pere de 1939, el primer celebrat sota la dictadura franquista.

2. Els Nanos de Modest Gené, en la seva estrena, el 24 de juny de 1947. Després de deu anys sense nanos a la ciutat, Ràdio Reus inicià una subscripció popular per a la construcció de quatre parelles, corresponents a les parts de la corona catalanoaragonesa. S’encarregà a l’escultor Modest Gené Roig (Reus 1914-1983), autoretratat en el nano mallorquí. La seva gran envergadura i l’elevat pes dificultaven la mobilitat i capacitat de reacció dels portadors, la qual cosa provocà que vint anys després ja estiguessin fets malbé.

També s’adquirí una nova parella de nanos de sèrie a El Ingenio, de Barcelona, que ben aviat foren coneguts com el Xiquet i la Xiqueta.

3. Enlairament de globus de paper, a la plaça del Mercadal, el migdia de Sant Pere, el 1948.

4. Desfilada de carrosses que participaren en la batalla de confeti, el «Coso Blanco», al seu pas per la plaça de Prim, durant la Festa Major de Sant Pere, el 30 de juny del 1956.

5. Desfilada de la Mulassa i els Gegants, al carrer de Monterols, per la Festa Major de Sant Pere, el 1956. Aquell l’any, s’estrenà la parella de Gegants Japonesos, obra de l’escultor Ramon Ferran Pagès (Reus 1927). Es presentaren en una festa a l’estadi del Reus Deportiu, amb la participació dels gegants de nou pobles de la comarca i els gegants dels barris de la ciutat.

L a d i c ta d u r a f r an qu ista. 19 39 - 19 75 | 379

Josep Prunera Sedó. CIMIR

380 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Manuel Cuadrada. CIMIR

1. Mercat a la plaça del Mercadal en la posguerra, encara amb edificis destrossats per les bombes, el 1948. La imatge del mercat, amb les parades dels venedors sota tendals de roba, no diferia gaire de la que presentava els segles anteriors.

2. Dones fent la bugada en els rentadors públics del camí de Tarragona, cap al 1956. Els rentadors eren imprescindibles perquè les classes populars poguessin fer la neteja de la roba.

El paper dels rentadors públics com a espais de relació social entre les dones són una peça de la memòria col·lectiva de diverses generacions. Tot i que es van deixar d’utilitzar amb l’arribada d’aigua corrent a les cases, amb les dures restriccions d’aigua que es van patir a final de la dècada de 1970, es van tornar a recuperar.

Estanislau Pedrola Marimon. CIMIR Antoni Zaragoza Mercadé. CAZM

3. Una família gitana amb els seus cavalls i un carret tirat per un ase, en un abeurador de la riera de Miró, el 1956.

4. Els rentadors públics del barri del Carme, els quals van subsistir fins més tard, cap al 1974.

En l’actualitat han estat rehabilitats, dins el pla de reforma integral del barri.

L a d i c ta d u r a f r an qu ista. 19 39 - 19 75 | 38 1

Degeu. CAZM Autor desconegut. CJMMB

382 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CJMMB Jordi Ibáñez. CP

1. Entrada a Reus per la carretera de Tarragona, flanquejada d’esplèndits arbres, abans de la construcció del pont del ferrocarril, cap al 1955.

2. Taxis equipats amb cremadors de gasogen per la manca de benzina, a la parada de la plaça de Prim, en la postguerra, cap al 1942.

3. Pas a nivell del Carrilet, el ferrocarril de via estreta que unia Reus amb Salou, a l'actual avinguda Jaume I, cruïlla amb Pere el Cerimoniós, cap al 1965.

4. El troleibús elèctric Tarragona-Reus, de dos pisos, el 1971. El servei fou inaugurat el 1952, amb tròleis d’un sol pis.

L a d i c ta d u r a fr an qu ista. 19 39 - 19 75 | 38 3

Francesc Subirà. CIMIR

384 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Francesc Magrané. CIMIR

1. Guàrdia urbà regulant el poc trànsit a la plaça de Prim, amb vehicles estacionats a sobre, el 1959, amb la vuitcentista Casa Vilanova, llavors seu del Banco Hispano Americano, encara dempeus.

2. Guàrdia urbà regulant el poc trànsit a la plaça de Prim, la dècada de 1950.

Niepce. ACBC-AMR

Niepce. ACBC-AMR

3. Façana de la Societat El Círcol –amb una il· luminació d’inspiració vuitcentista– a la plaça de Prim, durant els actes del centenari de l’entitat, del 6 al 15 de desembre del 1952. Se celebraren diversos actes al Teatre Fortuny, amb balls i concerts quasi diaris. L’esdeveniment més rellevant fou l’estrena de la comèdia amb to de revista Del mirinyac al barret de palla (1852-1901), de l’escriptor Josep Banús Sans (Reus 1893-1972), amb música del compositor Francesc Tous Aulès (Reus 1912-2007), amb voluntat historicista i un elenc de més de 50 actors aficionats. L’obra fou tot un èxit a la ciutat, i la seva estrena, un esdeveniment.

4. La plaça de Prim, plena de gom a gom, un vespre de Festa Major de Sant Pere, cap al 1964.

L a d i c ta d u r a fr an qu ista. 19 39 - 19 75 | 38 5

Chinchilla. CJLM

Josep Massó Vidal. CIMIR

1. Panoràmica de la plaça de Prim, cap al 1955, encara amb pocs automòbils i amb els porxos plens de taules i cadires de la cafeteria restaurant el Casino.

2. L’enllustrador, llavors «limpiabotes», una figura típica ja desapareguda, sota els porxos de la plaça del Mercadal, «de España», el 1943. Al fons, venda de farigola, després del viacrucis del Divendres Sant, costum viu fins als anys 60.

386 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

3. Parada d'autobús, davant el Teatre Fortuny, la dècada de 1960. El servei d’autobusos urbans –que havia funcionat per primer cop el 1927– no fou tornat a posar en marxa durant el franquisme, fins al 19 de març de 1960.

4. Guàrdia urbà, amb un lot d’estrenes, l’«aguinaldo», el Nadal de 1952, primer any que es feren els obsequis, seguint una iniciativa de la Secció Motorista del Club Natació Reus Ploms, pràctica que durà unes quantes anyades.

Niepce. ACBC-AMR Niepce. ACBC-AMR

L a d i c ta d u r a f r an qu ista. 19 39 - 19 75 | 38 7

Josep Martí Puigoriol. CIMIR

3. Inauguració de la III Feria Provincial de Muestras, el 1954, amb una monumental entrada.

Les fires de mostres aconseguiren, a partir de la primera, el 1942, una extensió i una capacitat de convocatòria destacades, amb visitants d’arreu de la Catalunya meridional. La II se celebrà el 1948, la IV el 1960 i a partir d’aleshores es féu d’una periodicitat trianual fins a la VIII, el 1972, en què fou celebrada cada dos anys. Les Fires de mostres eren hereves de les antigues i populars Fires i Festes d’Octubre, que se celebraven a la ciutat des del 1883 fins a la dècada de 1930, pensant amb la gent de les comarques.

388 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Josep Ferré Andreu. AHAFR

1. Naus d’una empresa exportadora de vins, cap al 1960. La potent indústria vinícola local anà reculant a mesura que avançava el segle XX. 2. Entrada a la secció d'avicultura de la III Fira de Mostres, el 1954. L’expansió de l’avicultura es produí a partir del 1945, amb la Cooperativa Comarcal d’Avicultura, que conegué un gran creixement a partir de la glaçada del 1956.

Josep Ornosa Soler. CIMIR

L a d i c ta d u r a f r an qu ista. 19 39 - 19 75 | 38 9

Antoni Martra Nolla. ACBC-AMR

3. Magatzem d’avellanes de la Unión de Cooperativas del Campo de la Provincia de Tarragona, creada l’any 1942, en una imatge del 1970. Promoguda pel règim franquista per a desmuntar les reformes agràries aprovades per la República. El 1963 es transformà en Unió Agrària Cooperativa, com a cooperativa de segon grau. El comerç de fruites seques revitalitzà el seu protagonisme entre els anys 50 i 70, quan el valor del comerç reusenc arribà a ser el 80% del total espanyol.

4. Un típic establiment de queviures, a les Peixateries Velles, construïdes el 1854, cap al 1975.

Autor desconegut. CCB

1. Treballadors de la Crolls –fabricant de rentadores i altres electrodomèstics–, creada el 1947. Fou l’empresa més gran de la ciutat, amb uns 400 treballadors i tancà el 1984, víctima de la crisi, malgrat les mobilitzacions obreres.

2. Treballadors de la indústria tèxtil Sedera Reusense, coneguda com a Sedera del Pascual, en una de les naus els darrers anys del seu funcionament, a la cantonada des ravals de Robuster i de Martí Folguera, la dècada de 1940. La sedera era instal·lada a l’antiga Casa Carey, i va existir fins al 1961 quan fou enderrocada i al seu lloc es va construir l’Hotel Gaudí.

39 0 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Niepce. CIMIR Josep M. Ribas Prous. AHAFR

L a d i c ta d u r a f r an qu ista. 19 39 - 19 75 | 39 1

Autor desconegut. CJME Josep M. Ribas Prous. AHAFR

39 2 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1. El nou Mercat Central, modern i higiènic, fou projectat en els anys de la Segona República, però la Guerra Civil de 1936-1939 el paralitzà.

No es començà a construir fins al 1944, segons plànols de l'arquitecte Antoni Sardà, i fou inaugurat el 29 de juny de 1949. A la imatge, el seu exterior en una targeta postal dels primers anys de la dècada de 1950.

2. El modern Barri Gaudí, de l’arquitecte i urbanista Ricard Bofill Leví (Barcelona 1939), es començà a construir sota el patrocini de Patronato Municipal de la Vivienda el 1967 i representà un gran canvi en la convencional arquitectura local.

3. El Barri Fortuny, en construcció, el 1956.

Les fileres de palmeres eren l’únic rastre de l’esplendor dels jardins de l’antic Mas de Macià Vila.

Per altra banda, les parcel·lacions de terrenys i construccions il·legals foren una pràctica habitual en el franquisme.

Niepce. CIMIR

L a d i c ta d u r a fr an qu ista. 19 39 - 19 75 | 39 3

Paisajes Españoles. CPMJ

1. Vista aèria del sudest de la ciutat de Reus, cap al 1958. A primer terme, s'hi veu el Barri Fortuny, rodejat de camps de conreu. Fou la primera intervenció urbanística important del franquisme, començat a urbanitzar el 1954 i inaugurat el 1957, en els terrenys del Mas de Macià Vila – enderrocat el 1963– a la carretera de Salou. A l’altra banda es veu l’espessa arbreda que rodeja el Mas Iglesias. A l’angle inferior esquerre, una granja, testimoni de la forta expansió de l’explotació avícola iniciada el 1945 amb la creació de la Cooperartiva Comarcal d’Avicultura.

39 4 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Paisajes Españoles. CPMJ

2. Vista aèria del sudoest del centre de la ciutat de Reus, cap al 1958. A primer terme, s'hi observa la plaça de la Pastoreta, projectada cap al 1950, rodejada encara en bona part pels Horts de Miró i el col·legi de La Salle, obert el 1952.

La plaça, encara amb la primera de les diverses configuracions que ha tingut, llueix al centre una escultura de Joan Rebull Torroja (Reus 1899 - Barcelona 1981), que representa la mítica pastoreta Isabel Besora. Els passejos i els carrers que hi conflueixen encara són de terra i el trànsit automobilístic és pràcticament inexistent.

L a d i c ta d u r a fr an qu ista. 19 39 - 19 75 | 39 5

Paisajes Españoles. CPMJ

1. Vista aèria del centre i la zona nordoest de Reus, cap al 1958. S’hi pot veure el nucli antic, amb l’església de Sant Pere i l’inconfusible Campanar, i la plaça del Mercadal. A l’angle inferior dret, un tram de la Riera de Miró amb arbres; a la part superior esquerra, les naus del Vapor Nou, el Mercat i l’Hospital. A les afores, l’Estació nova i l’Asil de les Germanetes dels pobres.

39 6 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Paisajes Españoles. CPMJ

2. Vista aèria de la zona nordest de la ciutat, cap al 1958, centrada per la plaça de Prim. S’hi pot veure el Casal dels Miró amb la seva torratxa, el Teatre Fortuny; la plaça de la Llibertat –llavors de «los Mártires»– amb la Casa-Bloc en construcció, l’Estació del Nord i l’estadi i les instal·lacions del Reus Deportiu, encara rodejades de terrenys sense edificar.

L a d i c ta d u r a f r an qu ista. 19 39 - 19 75 | 39 7

Pere Martorell Jareño. CPMJ

Niepce. ACBC-AMR

4. Vista aèria de la ciutat, el 1964. S’hi veu el traç incipient de l’avinguda dels Països Catalans i els primers barris perifèrics, fruit de la immigració massiva, principalment del sud i del sudest d’Espanya., que doblà la població entre els anys 40 i els 70.

Josep Cos. CVC

1. El popular Carrilet Reus-Salou, s’obre pas per les noves construccions dels anys 60 i 70.

El creixement demogràfic provocat per l’onada migratòria comportà la construcció de blocs de pisos, amb habitatges reduïts i d’escassa qualitat i l’aparició de barraques, enmig d’un caos urbanístic i mancança d’infraestructures.

2. L’avinguda Països Catalans, llavors de Misericòrdia, el 1963, abans de la seva urbanització.

3. Arribada de turistes estrangers a l’Aeroport de Reus, l’agost de 1968. El desenvolupament de l’activitat turística transformà radicalment la costa de Salou, platja tradicional dels reusencs, que patí els efectes d’un urbanisme descontrolat.

39 8 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Institut CartogrĂ fic de Catalunya. ICC

L a d i c ta d u r a f r an qu ista. 19 39 - 19 75 | 39 9

Niepce. ACBC-AMR Niepce. ACBC-AMR Spot. AP

Niepce. ACBC-AMR Niepce. ACBC-AMR Antoni Zaragoza Mercadé. CIMIR

9. Plataforma giratòria de màquines de tren, andana i naus de l'antiga Estació del Nord, en el darrer any de funcionament. L’estació deixà de funcionar el 12 de març de 1967 i en els espais que alliberà s’hi celebrà diversos anys la Fira de Mostres, i s’hi acabà construint el Parc de Sant Jordi.

4 0 0 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Niepce. ACBC-AMR

1-2-3-4-5-6-7-8. La destrucció del patrimoni arquitectònic per l'especulació urbanística fou constant durant el franquisme, com en l'enderroc dels Quarters de cavalleria, el 1944; la Casa Comas, el 1947; la Casa Vilanova i el Mas de Macià Vila el 1968; la Casa Olives i el convent carmelità del carrer de l’Amargura, el 1972; el casal dels Miró, el 1973; o la Casa Quer, el 1974; la Casa Tarrats el 1980, etc., entre d'altres edificis històrics. La seva desaparició enlletgí irreversiblement l'aspecte de la ciutat.

Spot. AP Estanislau Pedrola Marimon. CIMIR

L a d i c ta d u r a fr an qu ista. 19 39 - 19 75 | 40 1

Autor desconegut. CJLM

4. El velòdrom en els darrers temps de popularitat, la dècada de 1950.

5. Partit de futbol entre el Reus Deportiu i el CF Gimnàstic de Tarragona, cap al 1959.

4 0 2 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Josep Martí Puigoriol. CIMIR

Autor desconegut. CJLM

1-2. Targetes postals amb la piscina i part de les instal·lacions del Club Natació Reus Ploms, a la carretera de Tarragona, cap al 1955.

3. Proves de salt d'alçada a la pista d'atletisme del Club Natació Reus Ploms, cap al 1960.

Autor desconegut. AP Niepce. ARD

L a d i c ta d u r a f r an qu ista. 19 39 - 19 75 | 40 3

Niepce. ARD Niepce. ARD

ARD

4 0 4 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

4. L’equip d’hoquei del Reus Deportiu, vencedor de la sisena Copa d’Europa consecutiva, l’octubre de 1972. Capitanejat per Joan Sabater Escudé (Reus 1940), que esdevingué un heroi local, vencé en el darrer partit de forma contundent per 11-0 al Novara d’Itàlia.

5. Triomfal rebuda de la ciutat a l’equip d’hoquei del Reus Deportiu, en haver guanyat per segon cop el títol de campió d’Espanya, el 25 de maig de 1966.

Niepce. ARD

Niepce. ARD

1. Massiva rebuda popular a l’equip d’hoquei del Reus Deportiu, sotscampió d’Espanya de primera categoria, a la plaça de Prim, el 1954.

2. Públic i càmeres de Televisió Espanyola en el partit d’hoquei entre el Reus Deportiu i el FC Barcelona, l’11 de novembre de 1973.

3. Cartell del partit d'hoquei sobre patins entre el Reus deportiu i el CF Barcelona, el 1972.

L a d i c ta d u r a f r an qu ista. 19 39 - 19 75 | 40 5

Fons Semanaio Reus. ACBC-AMR

Niepce. ACBC-AMR

1. Acte de col·locació d’una placa commemorativa –en el centenari del naixement de l’arquitecte Antoni Gaudí Cornet el 1952– en l’edifici del carrer de Sant Joan que ocupava l’espai de la casa on se suposava que havia nascut. En realitat es tractava de l’espai on hi havia hagut la caldereria del seu pare. Actualment es considera que Gaudí va néixer a la casa propietat dels seus avis materns, al carrer de Sant Vicenç, 4, on residia la seva família.

2. Visita del príncep d’Espanya Juan Carlos de Borbón (Roma, 1938) a Reus, el 6 de maig de 1961, dins l’itinerari del viatge d’estudis que efectuà per Catalunya. La visita despertà poca expectació i, tret de per alguns vells monàrquics, fou rebut sense entusiasme per les autoritats locals franquistes encapçalades per l’alcalde Joan Bertran Borràs (Reus 1906-1965) al Santuari de Misericòrdia. A l’Ajuntament la Corporació municipal i el Consejo Local del Movimiento esperaven Juan Carlos que fou escortat honoríficament per la Guardia Urbana amb uniforme de gala. L’alcalde li donà la benvinguda i el príncep signà en el llibre d’honor. Després recorregué la casa consistorial i li fou ofert un lunch.

4 0 6 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Spot. AP

Niepce. ACBC-AMR

3. Trasllat del cadàver momificat del general Prim, provinent del panteó d’espanyols il·lustres de Madrid a Reus, l’1 de març de 1971. Es féu una desfilada cívico-militar, amb tot el trajecte cobert per una gentada i per soldats d’infanteria que acompanyà les despulles de Prim primer a l’església de Sant Pere, on s’oficià un funeral, i després fins a la cruïlla de la Riera amb el carrer del Roser, on s’acomiadà el dol. En col·locar-se el taüt al seu mausoleu al cementiri una Compañía de Operaciones Especiales li va retre els honors militars de ritual.

4. Llarguíssima cua que arribà a estendre’s fins a un quilòmetre –sens dubte la més llarga formada mai a la ciutat– per veure el cadàver momificat del general Joan Prim, exposat a l’Ajuntament, on fou visitat per milers de persones, l’1 de març de 1971.

L a d i c ta d u r a fr an qu ista. 19 39 - 19 75 | 407

Autor desconegut. CIMIR Albert Prunera Baró. CIMIR

4 0 8 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1. El quiosc Gort del Campanaret, en una de les primeres celebracions del Dia del Llibre de la postguerra, per Sant Jordi, als anys cinquanta. Després del parèntesi de la guerra, la diada del 23 d’abril se celebrà com a «Día del Libro Español». Al final de la dècada de 1940, les llibreries reprenen la pràctica de venda de llibres al carrer, però les que volien muntar parada havien de fer-ho posant la bandera espanyola. El 1960 es muntà per primer cop una parada només amb llibres en català als porxos de la plaça del Mercadal, per iniciativa d’Amadeu Abelló, que feia difusió casa per casa del llibre en català. Abelló va mantenir aquesta parada durant sis anys fins al moment que les llibreries van començar a ser presents a la plaça. El 1965 es creà la Llibreria Gaudí, que, des del primer moment, fou present al Mercadal i, ben aviat, amb llibres només en català.

2. El quiosc Gort del Campanaret, el dia de la publicació del setmanari Tele-Estel, el 1966, una incipient i tímida recuperació de les publicacions periòdiques en llengua catalana.

Niepce. ATF

Niepce. ACBC-AMR

3. Rodatge d'una escena del film El pasado amenaza (1950), del cineasta Antonio Román (Orense 1911 - Madrid 1989), un thriller amb un guió de l’escriptor Miguel Mihura Santos (Madrid 1905-1977), amb influències neorealistes, rodat en part a Reus el 1948 i que fou tot un esdeveniment ciutadà.

4. Llarguíssima cua d'espectadors per a veure la pel·licula alemanya Helga. EL milagro de la Vida (1967), d'Erich F. Bender, al Teatre Fortuny, el 1969. Era un documental divulgatiu sobre la concepció de l’ésser humà des del coit fins al part, les escenes del qual van ser permeses per la censura pel seu valor didàctic. La pel·lícula va arribar a ser l'èxit cinematogràfic de l'any, i es formaven llargues cues d'espectadors en els cinemes per a veure una mica del que fins a aquest moment mai s'havia vist en una sala comercial de l'Estat espanyol.

L a d i c ta d u r a f r an qu ista. 19 39 - 19 75 | 40 9

Josep Ferré Andreu. CXA

Pragma. BCLR

Autor desconegut. CXA

Pragma. BCRXA

1. Gamma, del poeta Josep M. Arnavat Vilaró (Reus 1917-1976), el primer llibre en català publicat a Reus sota el franquisme, l’any 1946.

2. Membres de la resistència cultural catalanista reusenca en el sopar d’homenatge a l’intel· lectual Joaquim Santasusagna Vallès (Reus 1899 -1982) –el tercer assegut per l’esquerra–, a l’Hotel de Londres, llavors anomenat de España, el 1955.

3. El llibre de poemes Qui enganya, para, de Xavier Amorós Solà (Reus 1923), que guanyà el Premi Carles Riba de 1964. Amorós ha estat l'escriptor de referència dels anys del franquisme i la transició a la ciutat.

4. Sopar d'homenatge a Xavier Amorós, en motiu del Premi Carles Riba de 1964.

4 10 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

5. Tertúlia de membres històrics de la resistència catalanista i antifranquista, a l’establiment de Lluís Mas Ossó (Poboleda 1908 - Reus 1984), cap al 1974.

6. Gabriel Ferrater Soler (Reus 1922 - Sant Cugat del Vallès 1972), autor d'una de les més rellevants obres poètiques de la literatura catalana de postguerra. L’erotisme i el pas del temps són una constant en la seva obra.

Autor desconegut. CP

Josep M. Ribas Prous. ACBC-AMR

L a d i c ta d u r a fr an qu ista. 19 39 - 19 75 | 411

Claudi Arnavat Vilaró. CIMIR

J. Casas. CP

Pere Prats. CP

4 12 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1. Classes de primària a l'Escola Prat de la Riba, el 1973, amb la pedagoga Cèlia Artiga Esplugues (Reus 1912-2000), iniciadora de la renovació pedagògica a la ciutat. El moviment fou consolidat per M. Àngels Ollé Romeu (Sant Sadurní d’Anoia 1937), fundadora de l'Escola Mowgli el 1965. Fou seguida per les escoles Montsant i Puigcerver.

2. Emblema de l'Escola Mowgli, la primera escola amb pedagogia activa de la ciutat, dissenyat per Pere Prats Sobrepere (Reus 1943), el 1969.

3. Una sessió de la Borsa del Col·leccionista, celebrada a la Llotja de Reus, al local de la plaça de Prim, des del gener de 1975. Era una resposta a la llarga tradició del col·leccionisme a la ciutat de Reus i a la seva àrea d’influència.

Carles Salas. CP

Albert Prunera Baró. CIMIR

a. CP Pragm

4. Carnet de l'Assemblea de Catalunya, l'organisme unitari de l’antifranquisme català en la lluita contra la dictadura del general Franco, constituïda clandestinament el 7 de novembre del 1971 a Barcelona. Va agrupar la gran majoria de partits, sindicats i organitzacions socials sota un programa de reivindicació de llibertat social i política, amnistia per als presos polítics i adopció d’un Estatut d’Autonomia per a Catalunya com a pas previ per a l’autodeterminació i la coordinació democràtica amb la resta de l’estat.

5. «Llibertat», pintada de l'Assemblea de Catalunya de Reus, el 1975. Les pintades, junt amb els fulls volants, foren els principals canals de comunicació de les clandestines forces democràtiques en els anys de la dictadura i la transició.

6. Membres de la Junta del Museu de Reus al voltant de l’estàtua de Cronos, al jardí de la Casa Rull, el 1948. L’estàtua, realitzada per l’artista picapedrer Agustí Auquè Figueres (Reus 1842-?), el 1870, a partir d’un model projectat per l’escultor Roig Solé, presidia l’entrada al cementiri general fins que el 1939 fou retirada per les autoritats franquistes, en conxorxa amb l’església, en convertir-lo en cementiri catòlic. Amb el retorn de la democràcia ha estat restituïda al seu emplaçament original.

L a d i c ta d u r a f r an qu ista. 19 39 - 19 75 | 413

E

l tram temporal en el qual el franquisme es desmoronà se’l coneix com a període de la transició, un procés de conversió de processos dictatorials a democràtics. L’actuació més combativa del període va esdevenir el de plantar cara, amb la Comissió Informativa de Política Municipal, demanant comptes i responsabilitats del que s’estava realitzant, sobretot en urbanisme, temerosos que els disbarats especulatius quallessin, fet que no pogueren evitar. L’actuació dels darrers alcaldes del franquisme en aquestes accions va ser defensiva. La ciutat, en aquest recanvi de dirigents i d’entrada de nova saba política, va veure l’adaptació de personal del franquisme a posicions continuistes, enquadrats en el grup oficial reconvertit del règim –sobretot a la Unión del Centro Democrático (UCD)-, així com el transfuguisme d’algunes persones de la dictadura cap a partits democràtics que ben aviat tindrien cura de governs municipals. El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i moviments de joves combatius, en format d’agrupacions i sigles diverses, aproparen el pensament d’esquerra a la ciutadania compromesa, en actes i publicacions de tirada limitada, plantant cara a una política local dirigista i poc transparent. El darrer govern municipal abans de les primeres eleccions del 1979 va veure la dimissió de regidors i el ferment de la Mancomunitat de la Comarca de Reus, baluard de propostes d’àmbit comarcal, bàsicament cursades des de Reus. La sanitat i, més en concret, la deixadesa de l’Hospital de Sant Joan per part dels responsables estatals va ser un motiu d’unió de les forces democràtiques. El PSUC en féu bandera i es posà al davant d’un tema que aglutinà la majoria de forces democràtiques en demandes del tot lògiques. En el món sindical, les primeres eleccions no tutelades des del temps de la República se celebraren el febrer del 1978, i arrassà a la comarca Comissions Obreres (CCOO). En aquest context, la política de barris agafà força per les movilitzacions veïnals, deixats com estaven, sense inversió. En els processos electorals, Reus sempre va tenir menys participació que el conjunt de la província –els referèndums per la Reforma Política del 1976 i el de la Constitució del 1978 ho demostren–, aspecte que es repetí en les eleccions legislatives del 1977 i 1979. El municipalisme reusenc, quan pogué parlar, va ser clar. Optà pel Partit Socialista de Catalunya (PSC) com a força majoritària, configurada amb pactes, quasi sempre amb altres partits d’esquerra.

ANTONI GAVALDÀ 4 14 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

La Transició: la lluita per la Democràcia 1975-1979

L a Tr a n s i c i ó : l a l l u i ta p e r l a D e moc ràc ia. 19 75- 19 79 | 415

L a Tr ansició: l a lluita per l a Democràcia 1975-1979

. CAN allido Carb avat C

Arn laudi Josep M. Ribas Prous. CIMIR

1. L'escriptor Josep M. Prous i Vila (Reus 1889-Perpinyà 1978), esquerrà i catalanista, exilat el 1939, morí sense tornar a Catalunya, com altres reusencs, en una fotografia artística de J. M. Ribas.

L a Tr a n s i c i ó : l a

2. Cartell del primer míting d'un partit polític democràtic a la ciutat, l'encara il·legal Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), al Teatre Bartrina, el 20 de febrer de 1976. l l u i ta p e r l a D e moc ràc ia. 19 75- 19 79 | 417

Claudi Arnavat Carballido. CAN

4 18 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Spot. AP

-AMR . ACBC

Niepce. ACBC-AHR

a Pragm

Niepce. CIMIR

1. Manifestació massiva, amb uns 10.000 assistents, convocada per l'Assemblea de Catalunya, sota el lema «Per la Llibertat, l'Amnistia i l'Estatut d'Autonomia», l'11 de setembre de 1977, Diada Nacional de Catalunya, la primera celebrada lliurement a la ciutat des de la fi de la guerra civil. La del 1976, que arribà a reunir fins a 3.000 persones, fou dissolta violentament per la policia franquista que perseguí i apallissà els manifestants mentre quatre eren detinguts.

2. Cartell dels actes finals del Congrés de Cultura Catalana a Reus, el 26 de juny de 1976. Fou dissenyat, com d'altres de la transició, pel publicista Claudi Arnavat Carballido (Reus 1955-2007).

3. Full volant de la «Crida per l'11 de Setembre», que invita els reusencs a manifestar-se i a penjar banderes i domassos al balcons, el 1978.

4-5. Manifestació massiva convocada per una vintena d'entitats i partits per l'Estatut d'Autonomia, l'11 de setembre de 1978, Diada Nacional de Catalunya. Hi participaren unes 5.000 persones.

L a Tr a n s i c i ó : l a l l u i ta p e r l a D e moc ràc ia. 19 75- 19 79 | 419

Pragma. ACBC-AMR

4 2 0 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Carles Salas. CP

R C-AM a. ACB Pragm Autor desconegut. CP

1-2. La Marxa de la Llibertat, no autoritzada, recorregué els Països Catalans per les llibertats, l'amnistia i l'estatut d'autonomia, l'estiu de 1976.

La imatge mostra els pas dels marxaires de la columna Rafael de Casanova pel raval de Santa Anna, tot i el fort desplegament policial, el 19 de juny. Unes 2.000 persones es concentraren a la plaça de la Llibertat, ocupada per la policia que practicà un mínim de quatre detencions, i unes 300 es manifestaren pels ravals.

3. Pancarta amb el lema «Per un Onze de setembre en libertat», signada per les principals organitzacions polítiques juvenils antifranquistes, Moviment de Joves Socialistes de Catalunya, Joventuts Socialistes d'Alliberament Nacional i Joventuts Comunistes de Catalunya, el 1976.

MR ACBC-A

Claudi Arnavat Vilaró. CIMIR

Autor desconegut. CP

.

Pragma

4. Primer homenatge públic als reusencs víctimes del franquisme, morts en la Guerra Civil i en la repressió, a la fossa comuna del Cementiri general de Reus, l'11 de setembre de 1976.

5. Muntage pro-Estatut a la Festa del Llibre, a la plaça del Mercadal, per Sant Jordi de 1977.

6. Portada d'Avant, portaveu del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), la primera revista política clandestina local, del juny de 1976.

7. Primer míting de la Confederació Nacional de Treballadors (CNT) a Reus, des de la fi de la Guerra Civil, al Teatre Bartrina el 4 de març de 1979, amb més de 300 assistents. La històrica dirigent anarquista Frederica Montseny Mañé (Madrid 1905 - Tolosa 1994) –la primera dona ministra de l'Europa occidental, durant la II República–, protagonitzà un míting al mateix teatre el 1984.

Autor desconegut. ACNT

DOBLE PÀGINA SEGÜENT: 1. Míting de presentació del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (PSC-C), amb 2.500 assistents, al pavelló de fires, el 21 d'abril de 1976. A l'entrada es recolliren signatures a favor de l'Estatut i en acabar es cantaren la Internacional i els Segadors.

2-3. Primer míting electoral dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), al pavelló de fires, amb la participació dels candidats al Congrés dels Diputats, el 23 de maig de 1977.

4. Míting electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya, al pavelló del Reus Deportiu, ple de gom a gom, el 10 d'octubre de 1982.

L a Tr a n s i c i ó : l a l l u i ta p e r l a D e moc ràc ia. 19 75- 19 79 | 421

Spot. AP Spot. AP

4 2 2 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Niepce. ACBC-AMR Autor desconegut. CP

L a Tr a n s i c i ó : l a l l u i ta p e r l a D emoc ràc ia. 19 75- 19 79 | 423

Niepce. ACBC-AMR Niepce. ACBC-AMR

4 2 4 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Spot. AP Spot. AP

L a Tr a n s i c i ó : l a l l u i ta p e r l a D emoc ràc ia. 19 75- 19 79 | 425

Niepce. ACBC-AMR

1-2. Míting d'Alianza Popular (AP), amb l'exministre franquista Manuel Fraga Iribarne (Vilalba, Lugo 1922), al Teatre Bartrina, el 1978.

3-4. Míting del Pacte Democràtic per Catalunya, coalició electoral formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (PSC-R), i Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), al Reus Deportiu, amb uns 3.500 assistents, el 5 de juny de 1977. Hi parlaren Gabriel Ferraté Pascual (Reus 1932), Jordi Escoda Vilà (Reus 1935), Josep Verde Aldea (Granollers 1929), Ramon Trias Fargas (Barcelona 1922 - El Masnou 1989) i Jordi Pujol Soley (Barcelona 1930), que seria president de la Generalitat de Catalunya (1980-2003).

4 2 6 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Pragma. ACBC-AMR

DOBLE PÀGINA ANTERIOR:

Niepce. ACBC-AMR Niepce. ACBC-AMR

1. Els porxos de la plaça de Prim totalment empastifats amb propaganda electoral, el 15 de juny de 1977. En les primeres convocatòries electorals després de 40 anys de dictadura, l'enganxada de cartells a l'espai públic –sense limitar-se als plafons que l'Ajuntament havia col·locat– era el principal sistema de propaganda utilitzat pels partits.

2. «Manifest al Poble de Reus», dels partits progressistes, que exigeix la convocatòria urgent d'eleccions municipals, l'abril de 1978.

3-4. Ciutadans que exerceixen el vot en un col·legi electoral en les primeres eleccions democràtiques, el 15 de juny de 1977. Dels 46.601 electors de la ciutat emeteren el vot 33.414, amb una abstenció del 28,3 %. La victòria fou pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), amb 9.086 vots (27,1%), seguit del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) amb 6.295 vots (18,8%), Unión del Centro Democrático (UCD), amb 5.777 vots (17,2%), Pacte Democràtic per Catalunya (PDC) amb 5.710 vots (17%) i Unió de Centre i Democràcia Cristiana de Catalunya (UDC-CC), amb 2.134 vots (6,3). Els senadors més votats i els electes foren els tres de l'Entesa dels Catalans –amb els suport dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), PSUC, ERC, EC, i independents de l'Assemblea de Catalunya – i un de la UCD. Un espectacular triomf de les forces d'esquerres.

L a Tr a n s i c i ó : l a l l u i ta p e r l a D e moc ràc ia. 19 75- 19 79 | 427

Niepce. ACBC-AMR

4 2 8 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. ACBC-AMR

1. Multitudinària manifestació dels pagesos de la comarca, convocada pel sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) al seu pas per la plaça de Prim, el 15 de març de 1978. La protesta era en demanda d'uns preus dignes i s'emmarcava en una campanya que incloïa la vaga de subministrament de productes agrícoles al Mercat de Reus i la concentració de tractors a les principals carreteres.

2. Protesta popular de veïns dels barris perifèrics que denuncien la manca d'aigua a les cases, davant el darrer Ajuntament franquista, a la plaça del Mercadal, l'estiu de 1978. La venda de part dels drets d'aigua de la ciutat per part dels darrers ajuntaments franquistes aguditzà el problema del seu subministrament.

Niepce. ACBC-AMR

Niepce. ACBC-AMR

3-4. Primera manifestació sindical autoritzada, l'1 de maig de 1978, per la llibertat sindical.

Fou convocada de manera unitària pels sindicats Comissions Obreres (CCOO), Confederació Sindical Unitària de Treballadors (CSUT), Unió General de Treballadors (UGT) i Unió Sindical Obrera (USO), amb el suport dels partits d'esquerres. La marxa sortí de l'esplanada de l'ermita de Misericòrdia i es dirigí pels ravals cap a la plaça de Prim, on els líders sindicals pronunciaren diversos parlaments.

L a Tr a n s i c i ó : l a l l u i ta p e r l a D emoc ràc ia. 19 75- 19 79 | 429

Claudi Arnavat Vilaró. CIMIR Claudi Arnavat Vilaró. CIMIR

1-2. Josep Tarradellas Joan (Cervelló 1899 - Barcelona 1988), president de la Generalitat de Catalunya a l'exili, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980, en la seva primera visita oficial a Reus, el maig de 1978. Taradellas, que havia retornat de l'exili el 1977, arribà a la ciutat en ferrocarril, i fou rebut per l'últim alcalde franquista, Miquel Colàs Piquer (Reus 1934).

4 30 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Jaume Muntané. BCLR

Pragma. BCLR

HCT

HCT

3. Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili, en la seva primera visita oficial a Reus, el maig de 1978. Tarradellas, després de la seva trobada amb l'alcalde franquista, fou rebut al Centre de Lectura per una comissió de l'Assemblea de Catalunya, amb els que serien el primers alcaldes de la democràcia, els socialistes Carles Martí i Anton Borrell.

4-5. Cartells editats per la Comissió del Manifest pel restabliment de la Generalitat i el retorn immediat del seu president Josep Tarradellas, el 1977.

6. Cartell de la conferència de Josep Andreu Abelló sobre el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, afusellat pels franquistes, que s'havia de celebrar al Teatre Bartrina del Centre de Lectura, el 9 de novembre de 1976, que fou prohibida pel governador civil franquista.

L a Tr a n s i c i ó : l a l l u i ta p e r l a D e moc ràc ia. 19 75- 19 79 | 431

E

ls regidors del primer Ajuntament de la recuperada democràcia municipal quan varen entrar a la Casa de la Vila el 1979 feien cara de gent preocupada, només cal veure la primera fotografia que il·lustra aquestes pàgines. I tenien raó per estar inquiets, ja que no sabien amb què es podien trobar. Com acostuma a succeir sempre, la realitat va superar amb escreix les seves magres expectatives: les arques municipals estaven buides i, el que era més important per a una vila com la nostra, les reserves d’aigua del pantà de Riudecanyes estaven exhaurides i la majoria dels pous secs.

Reus era una ciutat grisa i trista. La feina que li calia fer al nou Consistori era ingent. I gens fàcil, tot cal dir-ho.

Els nous governants imaginaven un nou paisatge urbà i social, radicalment diferent del que havien heretat del franquisme i assajaven amb encerts i errors la manera d’assolir-lo. Fou un exercici d’administració de la cosa pública certament difícil ja que en els primers anys les dificultats varen ser moltes i variades.

La realitat és que la democràcia municipal ens ha portat infraestructures i equipaments que no teníem (escoles, centres d’assistència sanitària, centres d'art, biblioteques, casals d’avis, guarderies, centres cívics, etc..), ha dignificat els barris perifèrics relligant-los a la trama urbana central i ha fet augmentar el benestar dels ciutadans i de les ciutadanes. La llibertat ens ha portat també la recuperació de l’espai públic com a lloc d’expressió de les reivindicacions socials, de la identitat cultural i d’intercanvi de relacions entre individus i grups. Al meu parer, les millors imatges del nou paisatge urbà que ens ha portat la democràcia són aquelles en què els nous i els vells carrers, les avingudes i les places de sempre estan plenes de gent que lliurement expressa la seva opinió, les seves reivindicacions o la seva alegria i ganes de festa.

Aquest reportatge fotogràfic constitueix un testimoni veraç de la transformació d’una vila més aviat mediocre en una ciutat moderna, que ha tancat amb bona nota el segle XX i que s’obre ara al futur amb problemes encara per resoldre, però amb millors expectatives que mai. Ara, cada cop que hi ha canvi de consistori, els regidors, els nous i els vells, somriuen més, ja que administrar democràticament una ciutat lliure pot ser de vegades un tasca una mica feixuga, però que no deixa de ser il·lusionant.

JOSEP M. MARTÍ

La DemocrĂ cia municipal 1979-2011

L a D e m o c r Ă c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 431

L a

D e m o c r à c i a

m u n i c i p a l

1 9 7 9 - 2 0 1 1

Tjerk Van der Meulen. CIMIR

1. Hisada de la bandera de Reus al capdamunt del Campanar, mentre un aviĂł sobrevola la ciutat, en l'inici de la Festa Major de Sant Pere, el 2007.

L a D e m o c r Ă c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 433

Niepce. ACBC-AMR Niepce. ACBC-AMR

4 34 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Niepce. ACBC-AMR Niepce. ACBC-AMR Niepce. ACBC-AMR Niepce. ACBC-AMR

1. Els membres del primer ajuntament democràtic, elegits en les primeres eleccions municipals des del final de la Guerra Civil, el 3 de maig de 1979. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) fou el més votat, amb 9.512 vots i 9 regidors i s'elegí alcalde el socialista Carles Martí Massagué (Castellvell del Camp 1907-Reus 1992). La segona força política fou Convergència i Unió (CiU) amb 6.399 vots i 6 regidors. La tercera, el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) amb 5.151 vots i 4 regidors, seguit dels Centristes de Catalunya-Unión del Centro Democrático (CC-UCD) amb 4.978 vots i 4 regidors i de la històrica Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) amb 2.466 vots i 2 regidors. L'abstenció fou del 46,72%, força elevada.

2. Públic del saló de plens en la presa de possessió del primer juntament democràtic, el 1979.

3. Presa de possessió de Carles Martí, com a alcalde de Reus, en el primer ajuntament democràtic des de la fi de la Guerra Civil, el 1979.

4. Canvi i catalanització dels rètols indicadors dels noms dels carrers, el 1986.

5. Ple municipal que condemna l'intent de cop d'Estat del 23 de febrer de 1981.

6. El líder socialista espanyol Felipe González Márquez (Sevilla 1942) en un míting del PSC, al pavelló del Reus Deportiu, en les eleccions generals del 1982, que donaren la victòria al PSOE.

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 435

Niepce. ACBC-AMR

4 36 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Anton Borrell Marco (Reus 1939-1985). CiU obtingué 7.962 vots i 6 regidors; AP, 4.541 vots i 3 regidors; ERC, 2.685 vots i 2 regidors i Unió de Progrés Municipal, 2.383 vots i 2 regidors.

Niepce. ACBC-AMR

Niepce. ACBC-AMR

1. Membres del segon ajuntament democràtic, elegit el 8 de maig de 1983. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) fou el més votat amb 14.506 vots i 12 regidors i s'elegí alcalde

2. L'alcalde de Reus, el socialista Anton Borrell, en el primer ple del mandat, el 1983.

3. Públic assistent a la presa de possessió del segon ajuntament democràtic, el 1983.

Niepce. ACBC-AMR Niepce. ACBC-AMR

4. Membres del tercer ajuntament democràtic, elegit el 10 de juny de 1987. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) fou el més votat, amb 14.286 vots i 11 regidors i s'elegí alcalde Josep Abelló Padró (Reus 1950). Convergència i Unió (CiU) obtingué 10.957 vots i 8 regidors; Alianza Popular (AP), 2.877 vots i 2 regidors; Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), 2.804 vots i 2 regidors; Centro Democrático Social (CDS), 2.146 vots i 1 regidor; i Unió de Progrés Municipal, candidatura formada pel PSUC i Nacionalistes d'Esquerra, 1.984 vots i 1 regidor.

5. Presa de possessió de l'alcalde de Reus, el socialista Josep Abelló, el 1987. A la mesa, entre d'altres, el regidor més jove, Ernest Benach Pascual (reus 1959), d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) que seria president del Parlament de Catalunya entre 2003 i 2010.

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 437

Niepce. CIMIR

4 38 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

alcalde Josep Abelló Padró. Convergència i Unió (CiU) obtingué 11.815 vots i 10 regidors; Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), 2.132 vots i 1 regidor; i el Partido Popular (PP), 2.116 vots i 1 regidor.

Niepce. CIMIR

Niepce. CIMIR

1. Els membres del quart ajuntament democràtic, elegit el 26 de maig de 1991. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) va ser el més votat, amb 15.780 vots i 13 regidors, per primer cop amb majoria absoluta, i es tornà a elegir

2. Presa de possessió com a alcalde de Reus, el socialista Josep Abelló, el maig de 1991.

3. Constitució del quart ajuntament democràtic, el maig de 1991.

Niepce. CIMIR

Niepce. CIMIR Niepce. CIMIR

4. Membres del cinquè ajuntament democràtic, elegit el 28 de maig de 1995. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) fou el més votat amb 14.946 vots i 10 regidors i s'elegí alcalde Josep Abelló. Convergència i Unió (CiU)

obtingué 11.597 vots i 7 regidors; el Partido Popular (PP), 5.920 vots i 4 regidors; Iniciativa per Catalunya-Els Verds (ICV) 3.800 vots i 2 regidors; i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), 3.572 vots i 2 regidors.

5. Constitució del cinquè ajuntament democràtic, elegit el 1995.

6. Nomenament de Fill Il·lustre de Reus de l'escriptor i polític Xavier Amorós, per l'Ajuntament de Reus, el setembre de 1998.

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 439

Niepce. CIMIR

4 40 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Carles Fargas. DCC-AR

1. Membres del sisè ajuntament democràtic, elegit el 13 de juny de 1999. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) fou el més votat amb 13.399 vots i 10 regidors i s'elegí alcalde Lluís Miquel Pérez Segura (Reus 1956). Convergència i Unió (CiU) obtingué 8.307 vots i 6 regidors; el Partido Popular (PP), 5.019 vots i 4 regidors; Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), 3.693 vots i 3 regidors; i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), 2.953 vots i 2 regidors.

2. El socialista Lluís Miquel Pérez pren possessió del càrrec d'alcalde de Reus, el 1999.

Carles Fargas. DCC-AR

Niepce. ACBC-AMR

Carles Fargas. DCC-AR

3. Membres del setè ajuntament democràtic, elegit el 25 de maig de 2003. El Partit dels Socialistes de Catalunya fou el més votat, amb 15.034 vots i 10 regidors i s'elegí alcalde el socialista Lluís Miquel Pérez. Convergència i Unió (CiU), obtingué 9.221 vots i 6 regidors; el Partido Po-

pular (PP), 5.743 vots i 4 regidors; Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), 4.937 vots i 3 regidors; i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), 3.303 vots i 2 regidors.

4. Presa de possessió d'alcalde de Reus del socialista Lluís Miquel Pérez, el 2003.

5. Signatura del Pacte de Govern entre Miquel Pérez, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Empar Pont Albert (Albaida 1957), d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Daniel Pi Noya (Barcelona 1958), d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV-EUA), el 2003.

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 441

Carles Fargas. DCC-AR Carles Fargas. DCC-AR

Carles Fargas. DCC-AR

1. Membres del vuitè ajuntament democràtic, elegit el 27 de maig de 2007. El Partit dels Socialistes de Catalunya fou el més votat, amb 12.091 vots i 10 regidors i fou elegit alcalde Lluís Miquel Pérez. Convergència i Unió (CiU) obtingué 9.109 vots i 8 regidors; el Partido Popular (PP),

4 42 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

4.703 vots i 4 regidors; Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), 2.851 vots i 2 regidors; Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUA), 2.483 vots i 2 regidors; i la Coordinadora Reusenca Independent (CORI), 1.831 vots i 1 regidor.

2. Signatura del Pacte de Govern a l'Ajuntament, entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV-EUA), el 2007.

3. Presa de possessió del socialista Lluís Miquel Pérez com a alcalde de Reus el 2007.

Mateu Salvat. CEPTA Carles Fargas. DCC-AR

4. Els prínceps del Regne d'Espanya, Felipe de Borbón i Letizia en la VI Nit de l'Empresari, organitzada per la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona a la Fira de Reus, el 5 de novembre de 2004. Al sopar, amb 1.600 convidats, es lliuraren els guardons amb els quals es dis-

tingeixen les empreses i els empresaris de la demarcació més destacats de l'any. Hi assistiren el president de la Generalitat, Pasqual Maragall; el ministre d'Indústria, José Montilla; el conseller d'economia, Antoni Castells, i l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, entre d'altres personalitats.

5. Conferència de l'alcalde Lluís Miquel Pérez, al Palau Bofarull, el 24 de febrer de 2010, on va refermar la voluntat de Reus per a la creació de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona, i de treballar pel progrés comú del territori i per una gestió més eficient de l'àrea metropolitana.

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 443

Niepce. DCC-AR

3. Regidors i alcaldes dels successius consistoris en la celebració dels 20 Anys d'Ajuntaments Democràtics, amb l'alcalde Josep Abelló, el 1999.

4. Regidors i alcaldes dels successius consistoris en la celebració dels 25 Anys d'Ajuntaments Democràtics, amb l'alcalde Lluís Miquel Pérez, el 2004.

4 44 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Carles Fargas. DCC-AR

1. Regidors i alcaldes dels successius consistoris reusencs, en la celebració dels 10 Anys d'Ajuntaments Democràtics, amb l'alcalde Josep Abelló, el 1989.

2. Concert commemoratiu en la celebració dels 25 Anys d'Ajuntaments Democràtics, el 2004.

Niepce. DCC-AR Carles Fargas. DCC-AR

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 445

Jaume Muntané. CP

4 46 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Autor desconegut. CIMIR

1. Jordi Pujol Soley, president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003, en una visita a la ciutat, el 1983. Una manifestació de treballadors en atur l'esperava davant l'Ajuntament.

2. Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, en una visita a la ciutat per assistir a la Nit de l'Esport, al Palau Bofarull, el 3 de març de 1984.

Niepce. CIMIR

Niepce. CIMIR Emili Argilaguet. ARD

4-5. El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, a l'Ajuntament de Reus, durant el mandat de l'alcalde Josep Abelló, el 1998.

6. El president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i l'alcalde de Reus Lluís Miquel Pérez, en la inauguració de les noves instal·lacions del Reus Deportiu, el 3 de juny de 2002.

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 447

Carles Fargas. DCC-AR

4 48 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Niepce. DCC-AR

1. Pasqual Maragall Mira (Barcelona 1941), president de la Generalitat de Catalunya del 2003 al 2006, amb l'alcalde Lluís Miquel Pérez i els regidors de l'Ajuntament de Reus, en la seva visita oficial a la ciutat, el 5 de novembre de 2004.

2. Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya signa en el Llibre d'Honor de l'Ajuntament de Reus, amb l'alcalde Lluís Miquel Pérez i els tinents d'alcalde Empar Pont i Eduard Ortiz (Tànger 1959), el 5 de novembre de 2004.

Carles Fargas. DCC-AR

Tjerk van der Meulen. DCC-AR

3. José Montilla Aguilera (Iznájar, Còrdova 1955), president de la Generalitat de Catalunya del 2006 al 2010, en la inauguració del nou Hospital de Reus, el 24 de setembre de 2010.

4. José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya, signa en el Llibre d'Honor, en presència de l'alcalde Lluís Miquel Pérez i de tinents d'alcalde, en la visita oficial a l'Ajuntament de Reus, el 26 de gener de 2007.

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 449

Niepce. FN

4 50 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Joan Navais. CP

Autor desconegut. CP

1. Manifestació per l'autodeterminació, convocada per col·lectius independentistes de la ciutat, l'11 de setembre de 1999. Des del 1995 cada Diada Nacional de Catalunya s'ha celebrat una manifestació independentista, cada any amb més participació.

2. Propaganda de la Consulta sobre la Independència de la Nació Catalana, celebrada a Reus el 25 d'abril de 2010. Votaren 13.159 persones de les 89.397 censades, un 14,72% del cens electoral. El 'sí' rebé 11.878 vots (90,26%) i el 'no', 963 vots (7,32%). La plataforma Reus Decideix, amb 800 voluntaris, es mostrà satisfeta dels resultats.

3. Manifestació independentista contra la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que retalla l'Estatut d'Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya, convocada per l'Esquerra Independentista del Camp, sota el lema «Espanya és imposició. Independència! Països Catalans!», el matí del 10 de juliol de 2010.

Carles Fargas. DCC-AR Joan Navais. CP

4. Com a la majoria de poblacions de l’Estat espanyol, Reus va sortir al carrer el 12 de març de 2004 en contra del terrorisme, arran dels atemptats islamistes de Madrid de l’11-M, on moriren 197 persones i més de 2.000 van patir lesions, durant la Guerra de l'Iraq. La plaça de la Llibertat es va quedar petita per aplegar les prop de 30.000 persones que van respondre la convocatòria de l’Ajuntament de Reus i el Consell Comarcal del Baix Camp. Després de la concentració silenciosa de deu minuts, es va llegir el manifest “Per la llibertat i contra el terrorisme”. Fou la manifestació més gran que ha viscut mai la ciutat. La plaça de la Llibertat es va omplir de silenci, un silenci que era a la vegada un crit de dolor i un clam a la llibertat.

5. Piquets de vaguistes de la Unió General de Treballadors (UGT), Comissions Obreres (CCOO), Confederació General del Treball (CGT), Maulets i de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa davant de la policia antiavalots dels Mossos d'Esquadra, després de la manifestació convocada pels sindicats obrers i organitzacions anticapitalistes, en la jornada de vaga general del 29 de setembre de 2010 contra les retallades socials i laborals impulsades pel govern espanyol.

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 451

Marc Arias. DCC-AR

4 52 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

2-3. Arribada de la Torxa Olímpica a Reus, el 22 de juliol de 1992. Al seu pas per la plaça de la Llibertat, portada per l'atleta campió internacional Gaietà Cornet Pàmies (Reus 1963) i en la seva arribada a la plaça del Mercadal.

Marc Arias. DCC-AR

Marc Arias. DCC-AR

1. Acte de lliurament de la bandera olímpica a la ciutat de Reus, el 1990. El 1989 es nominà Reus com a Subseu Olímpica d'Hoquei sobre patins, per la qual cosa es construí el Pavelló Olímpic Municipal de Reus.

4. Encesa del pebeter olímpic de Reus, situat davant l'Ajuntament, amb la torxa olímpica, el 22 de juliol de 1992, amb l'atleta Gaietà Cornet i l'alcalde Josep Abelló.

Marc Arias. DCC-AR

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 453

Niepce. DCC-AR Spot. DCC-AR

4 54 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Enric Pàmies Carreté. CIMIR Marc Arias. DCC-AR

1. Espectacle inaugural del Pavelló Olímpic Municipal de Reus, el maig de 1992. El recinte té una capacitat per a 3.700 espectadors en activitats esportives i 5.500 per a concerts, la instal·lació coberta amb més capacitat del Camp de Tarragona.

Ciclisme, hoquei sobre patins i natació han donat a l’esport reusenc moments de glòria i de projecció internacional.

2. Els voluntaris reusencs de la Subseu Olímpica de Barcelona '92, aplegats davant el nou Pavelló Olímpic Municipal, el 1992.

3. Primera Copa del Mon Júnior de Salvament i Socorrisme, celebrada al Club Natació Reus Ploms, en els actes del 75è aniversari de l'entitat, amb 75 joves socorristes de vuit països, el setembre de 1993.

4. L'alcalde de Reus, Lluís M. Pérez i voluntaris reusencs, amb la flama dels Jocs Special Olympics per a disminuïts psíquics, celebrats a Figueres, l'any 2000. La flama féu un recorregut per les ciutats de diferents països que havien estat seu d'aquests jocs amb anterioritat. Reus en celebrà la cinquena edició, el 1996.

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 455

Pere Toda Serra. DCCAR Niepce. ARD

1. Celebració a la balconada de l’Ajuntament i a la plaça del Mercadal de l’equip del Club de Futbol Reus Deportiu i dels seguidors per l’ascens a 2a B, el 27 de juny de 2005. Aquesta fou la tercera vegada en la història del club que l’equip roig-i-negre aconsegueix l’ascens a la 2a divisió B de la lliga de futbol.

2. Celebració del Club de Futbol Reus Deportiu en l’ascens a la 2a divisió B de la lliga de futbol, a l'Ajuntament i la plaça del Mercadal, el 26 de juny de 2002.

4 56 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

3-4. Celebracions, a l'estadi i a la plaça de Prim per la victòria del Reus Deportiu en el Campionat d’Europa, Copa de la CERS, d’hoquei sobre patins, el 2 i 3 de maig de 2003. La temporada següent, el Reus Deportiu d'hoquei revalidà el campionat europeu. El 2008 fou Campió Mundial de Clubs i l'any 2010 Campió de la Copa Continental i Campió Intercontinental, per anomenar només els trofeus internacionals.

Niepce. ARD Niepce. ARD

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 457

Spot. ATF

4 58 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Niepce. CIMIR

1. Llotja de presidència, amb l'alcalde Carles Martí i el conseller de Cultura de la Generalitat Max Cahner Garcia (Bad Godesberg, Alemanya 1936) i part del públic en un dels actes de celebració del Centenari del Teatre Fortuny, el 1982, abans de la seva rehabilitació. El 1981 s'havia constituït el Consorci del Teatre Fortuny, format per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Reus, el qual portà a terme la restauració, remodelació i explotació del teatre, mitjançant un conveni amb la societat El Círcol, històrica propietària del local.

2. Acte d'inauguració de l'exposició Reus 1900, segona ciutat de Catalunya, comissariada per l'historiador i publicista Albert Arnavat (Reus 1961), la major exposició cultural produïda a la ciutat per l'Ajuntament de Reus i la Fundació «la Caixa», el 1998, i que rebé més de 15.000 visitants.

Spot. AP David Ruano. CIMIR

Niepce. ATF

3. Reinauguració del Teatre Fortuny, després de la seva rehabilitació, a càrrec de l'equip d'arquitectes reusencs Carles Espinós, Josep Huguet, Antoni Piñol i Lluís Serra, que van mantenir l’estil original del segle XIX, encara que amb una estructura de teatre actual. El teatre inicià la seva nova època amb un concert de la soprano i cantant d'òpera Montserrat Caballé Folch (Barcelona 1938), coordinat pel director teatral Lluís Pasqual Sánchez (Reus 1951), el 15 de novembre de 1988.

4. Estrena de la primera producció del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER), Casa i Jardí, del dramaturg Alan Ayckbourn (Londres 1939), sota la direcció de Ferran Madico Rodríguez (Reus 1963), representada simultàniament al Teatre Fortuny i al Teatre Bartrina, el 2005.

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 459

Pragma. AP

4 6 0 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Carles Fargas. DCC-AR

1. Nova façana del Teatre Bartrina, a la plaça del Teatre, inaugurada el 1997. La reforma i ampliació del teatre foren dirigides per l'arquitecte Anton Pàmies Martorell (Reus 1951).

2. Festa de la I Nit dels Premis Reus –la principal vetllada cultural de la ciutat– al Teatre Bartrina, el 1987. Més de 370 persones van assistir al sopar de lliurament dels premis, acte que va constituir un dels esdeveniments socials de l'any.

Polítics, botiguers, juntes d'entitats i persones vinculades al món de la cultura van acudir a la cita de l'Ajuntament i el Centre de Lectura.

Niepce. CIMIR

Pragma. AP

3. La sala del Teatre Bartrina, rehabilitada, amb un aforament de 507 espectadors, el 1997.

4. Part del públic en l'acte de reinauguració del Teatre Bartrina, després de la seva rehabilitació i municipalització, el 21 de maig de 1997. El cicle inaugural, amb la participació de Núria Espert, Antonio Canales, Jordi Sabatés, Els Joglars o l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, fou coordinat pel prestigiós director teatral Lluís Pasqual.

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 46 1

Carles Fargas. CIMIR Carles Fargas. DCC-AR

4 6 2 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

3. Espectacle multimèdia amb projeccions a la façana de l'església Prioral de Sant Pere i al Campanar de Reus, per la Festa Major, dins de l'Any Gaudí, el 2002.

4. El Centre d'Art Cal Massó, inaugurat amb una exposició de l'artista Aureli Ruiz (Reus 1959), el maig de 2007, i ampliat el març de 2010. És un espai experimental i multidisciplinar, ubicat en una antiga fàbrica de licors del 1920, un punt de trobada i projecció dels nous creadors i les noves tendències de la cultura contemporània.

Carles Fargas. DCC-AR

Carles Fargas. DCC-AR

1. Inauguració de l'escultura Cos de Llum, de Jaume Plensa (Barcelona 1955) a la Biblioteca Central de Reus Xavier Amorós, el 23 d'abril de 2003. Després de la presentació dels cinc volums de la Història General de Reus, dirigida per l'historiador Pere Anguera Nolla (Reus 1953-2010), el nombrós públic que omplia el vestíbul de la biblioteca va sortir a l'entrada principal per veure com s'encenia per primera vegada. La biblioteca, amb un fons de més de 80.000 volums, està situada a l'edifici de l'antic escorxador municipal.

2. El Centre de la Imatge Mas Iglesias, format per la fototeca i la cinemateca, inaugurat el 2007, fruit de l’impuls conjunt de l’Ajuntament i de l’Agrupació Fotogràfica de Reus, dirigida per Josep M. Ribas Prous (Reus 1940). És dins el parc de Mas Iglesias, el més gran de la ciutat.

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 46 3

Tjerk van der Meulen. CIMIR

4 6 4 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

F. X. Cabrero. IMMR

1. Espectacle inaugural del Festival Internacional de Circ Trapezi, a la plaça del Mercadal, el 1998.

2. El Gaudí Centre, espai d'interpretació del Modernisme, dedicat a la figura del genial arquitecte reusenc Antoni Gaudí, a la plaça del Mercadal, inaugurat el maig de 2007. La vitalitat cultural de la ciutat de Reus és una realitat que,

dia a dia, es constata al carrer: l’àmplia xarxa de teatres de Reus, el calendari d’exposicions d’arts plàstiques, els espectacles de carrer, els museus, la música i els festivals, entre altres, componen la variada oferta cultural de la ciutat.

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 46 5

Carles Fargas. DCC-AR

4 6 6 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Carles Fargas. DCC-AR

1. Alumnes de l'escola La Vitxeta, el primer dia de classe del curs 2010-2011. Reus ha iniciat el curs escolar amb destacades novetats en el mapa d’equipaments educatius: l’estrena dels nous edificis de l’institut-escola Pi del Burgar, de l’escola La Vitxeta i de l’escola Sant Bernat Calbó; així com la creació d’una nova escola, la Reus 21. L’arrencada de curs històrica per a la ciutat va comptar amb la presència del conseller d’Educació de la Generalitat, Ernest Maragall, el 10 de setembre, que va visitar els nous equipaments.

2. Alumnes a les noves instal·lacions de l'escola Mowgli, inaugurades el setembre de 2009.

Reus compta el curs 2010-2011 amb 24 centres d'educació infantil i primària pública, 9 centres concertats i 9 instituts de secundària, amb 15.908 alumnes escolaritzats en l'etapa obligatòria, 5.026 alumnes matriculats al batxillerat, 707 als cicles formatius de grau mitjà i 819 als cicles formatius de grau superior.

Carles Fargas. DCC-AR Carles Fargas. DCC-AR

3. El Centre Civic Llevant de l'Ajuntament de Reus, a la plaça de l'Abat Oliva, el dia de la seva inauguració, el 10 de juliol de 2010, al rehabilitat Mas dels Canonges. A més de les activitats pròpies allotja les entitats Associació de Dones Camí de Valls, associacions de veïns Horts de Miró, Pau Casals i Jardins de Reus, ADOPCHINA i IRASSHAI. Els centres cívics municipals són edificis al servei dels ciutadans que ofereixen un programa de serveis descentralitzats per tal d’apropar l’administració a la ciutadania, alhora que promouen la participació ciutadana creant teixit associatiu, democratitzant la cultura i esdevenint elements de dinamització territorial.

4. Instal·lacions de l'ampliació del Centre Cívic Mestral de l'Ajuntament de Reus, al Barri Gaudí, inaugurada el 3 de juliol de 2010. La xarxa de centres cívics es completa amb els del Carrilet, Mas Abelló, Migjorn i Ponent.

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 46 7

Niepce. DCC-AR

3. Els diferents components del seguici tradicional de la Festa Major, davant l'Ajuntament, el 2009.

4 6 8 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Niepce. DCC--AR

1. La Diada del Llibre, per Sant Jordi, celebrada conjuntament pels llibreters a la plaça del Mercadal, el 1994.

2. Imatge d'una de les nombroses i actives colles de carnaval. Després de la prohibició durant el franquisme, el carnaval reaparegué al carrer el 1978, amb la rua i els balls com a activitat principal, en un intent de recuperar l'esplendor de les celebracions del voltant del 1900.

El nou carnaval reusenc s'estructura a partir de nombroses colles, grups de persones que es reuneixen i treballen durant mesos per preparar les disfresses i la carrossa. Les colles, agrupades en una coordinadora –la Federació Reusenca d'Associacions de Carnaval (FRAC)– esdevindran el motor del carnaval reusenc. Un dels actes que singularitzaren, en els primers anys de democràcia municipal, el carnaval reusenc fou la Guerra de Tomaques a la plaça del Mercadal.

Carles Fargas. IMAC

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 46 9

Josep M. Casanoves. CP Josep Borrell Garciapons. CJBG Carles Fargas. IMAC Carles Fargas. DCC-AR

4 70 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

1. La tronada del vespre de la diada de Sant Pere, per la Festa Major de Sant Pere.

2. Diada castellera del Turisme, el segon cap de setmana d'agost, en la seva primera edició, a la plaça del Mercadal, el 1985.

3. El Ball de Diables, component tradicional de les festes majors de Sant Pere i Misericòrdia.

4. Entrada de les autoritats municipals a Completes, a l'església Prioral de Sant Pere, flanquejades pel seguici festiu, per la Festa Major de Sant Pere, el 2004. La celebració de les completes va precedida pel cerimonial de l'exposició de la imatge del sant patró, el qual hostatja una relíquia de Sant Pere.

DOBLE PÀGINA SEGÜENT: 1-2. Panoràmiques de la plaça del Mercadal, durant l'encesa de la Tronada, un dels actes centrals de la Festa Major de Sant Pere, el juny de 2008.

3. Gegants i elements festius a la plaça del Mercadal, per la Festa Major de Sant Pere, declarada,

el 2001, Festa Tradicional d'Interès Nacional i, el 2010, Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. La festa, que se celebra des de l'època medieval, inclou actes destinats a tots els públics, que combinen la tradició amb activitats pròpies de les festes populars: revetlles, espectacles, concerts, castells de focs...

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 47 1

Niepce. IMAC Aleix Arnavat. CP

4 72 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Niepce. IMAC

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 47 3

Institut Cartogràfic de Catalunya. ICC

1. Vista aèria de la ciutat, el 1986.

4 74 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Institut Cartogràfic de Catalunya. ICC

2. Vista aèria de la ciutat, el 2001.

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 475

Institut Cartogràfic de Catalunya. ICC

1-2-3-4. Vistes aèries de la ciutat, el 1993, 1998, 2003 i 2010.

4 76 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Institut Cartogràfic de Catalunya. ICC

5. Vista aèria del Camp de Tarragona, el 2004.

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 477

Aleix Arnavat. CP

1. La important indústria petroquímica del Camp de Tarragona, un risc per a la salut dels ciutadans i per al medi ambient de la comarca, és situada en una petita part –62 hectàries, un

4 78 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

4,5%–dins el terme municipal de Reus. Ocupa el primer lloc del rànquing del sector espanyol i se situa entre les cinc primeres d’Europa. El 44% dels plàstics produïts a Espanya surten de les fac-

tories de Tarragona, aporta el 15% del producte interior brut de la província, genera uns 8.900 llocs de treball directes i indirectes, amb unes vendes de més de 6.000 milions d'euros anuals.

Autor desconegut. CP

2. El complex nuclear de Vandellòs és un parc nuclear amb dues centrals atòmiques: Vandellòs I, construïda el 1967, i Vandellòs II, del 1981, ambdues amb reactors PWR, que està situat a la

població de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, a l'extrem sud del Baix Camp. La primera va ser tancada el 1989 per un gravíssim accident, amb fuites de radioactivitat, i es troba en procés de

desmantellament. Vandellòs I va començar a produir electricitat el 1972 amb una potència de 480 MW i Vandellòs II el 1988, amb una potència de 1.087 MW. Són propietat d'Endesa i Iberdrola.

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 479

Aleix Arnavat. CP

4 80 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

L a D e m o c r Ă c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 48 1

F. X. Cabrero. CP

DOBLE PÀGINA ANTERIOR: 1. Vista panoràmica de Reus el febrer de 2011, al mig de l'àmplia plana del Camp de Tarragona, una àrea considerada com la segona àrea demogràfica i econòmica de Catalunya per la seva posició estratègica entre el corredor del Mediterrani i l’eix de l’Ebre. Sectors econòmics tan importants com la indústria i el turisme o infraestructures com el port i l'aeroport, a més d’una mobilitat creixent entre municipis, defineixen el perfil d'una zona geogràfica amb vocació de projecció exterior. Acostar-se a Reus és acostar-se a una ciutat marcada per un veïnatge privilegiat: el mar i la muntanya. Punt de trobada i de pas, terra oberta a la Mediterrània, a les muntanyes i als pobles d'interior, Reus ha escrit la seva història com a cruïlla de camins. Ciutat de comerç i d'intercanvi,

4 82 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

ciutat d'acollida i de barreges, Reus és, per damunt de tot, una ciutat a escala humana. Reus –capital de la comarca del Baix Camp, una de les més dinàmiques de Catalunya en els darrers anys– s’ha definit sempre com una cruïlla de camins, com un espai de relació amb el conjunt del territori i amb vocació de treballar per al desenvolupament col·lectiu d’aquest territori. Una ciutat oberta al Camp de Tarragona i oberta al conjunt del país que al segle XXI vol ser present al mapa com un espai de referència. Si el 1999 Reus tenia 90.000 habitants, l'any 2008 arribà a les 107.770 persones inscrites al padró. Superat el sostre dels 100.000 habitants, l'administració municipal s'enfrontava a aquesta nova dimensió amb un pressupost que supera els 243 milions d'euros.

1. Panoràmica de la plaça del Mercadal, els primers anys del segle XXI. L'edifici de l'Ajuntament, el Gaudí Centre, les cases modernistes encapçalades per la Casa Navàs i l'empedrat –amb un magnífic joc de rectangles de lloses de diferents tonalitats, datat el 1859– donen una bona imatge a la plaça.

2. Panoràmica de la plaça del Mercadal, els darrers anys del segle XX.

Pragma. AP

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 48 3

Carles Fargas. DCC-AR

4 84 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Carles Fargas. DCC-AR Carles Fargas. DCC-AR

Carles Fargas. DCC-AR

1-2-3-4. Els carrers del centre històric de la ciutat, a l'interior del tomb de ravals, han estat peatonalitzats els darrers anys, com l'entorn de la Prioral de Sant Pere i el de la plaça del Mercadal, mentre als ravals i altres carrers principals s'han fet unes voreres amples i s'han plantat arbres. Reus és avui un important centre d'atracció comercial i cultural de Catalunya, amb un dinamisme i una intensa activitat propis d'una ciutat moderna. A Reus, el visitant pot passejar pels carrers del centre històric, admirar l'important patrimoni modernista seguint l'empremta d'Antoni Gaudí, deixar-se seduir pels aparadors d'un comerç de qualitat, tastar una cuina d'arrels mediterrànies i participar de la vida d'una ciutat a escala humana. Gent gran, joves, infants, estudiants, professionals, pares i mares, entitats i associacions... Una ciutat és també un espai que afavoreix les relacions humanes, on la gent es troba amb altra gent per compartir les seves estones d’oci, per impulsar projectes col·lectius, per millorar la seva formació i per crear tota mena de lligams personals: d’amistat, de veïnatge i de camaraderia.

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 48 5

Carles Fargas. DCC-AR Pragma. AP

Pragma. AP

1-2-3-4. El Parc de Sant Jordi, la plaça de l'Univers i la plaça de la Pastoreta, remodelades els darrers anys. La ciutat tenia el 2009 més de

4 86 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

167.000 m² de zones verdes, una desena de parcs públics gestionats per l'Ajuntament i un total de 39.000 arbres a parcs, jardins i carrers.

Carles Fargas. DCC-AR

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 48 7

4 88 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

2. La plaça del Nen de les Oques i el carrer de sant Joan, remodelats els darrers anys.

3. La nova rotonda que distribuirà el trànsit entre l'avinguda de Tarragona i el Tecnoparc, inaugurada el 2009.

Carles Fargas. DCC-AR

1- El passeig de Sunyer, remodelat els darrers anys.

Carles Fargas. DCC-AR Carles Fargas. DCC-AR

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 48 9

Carles Fargas. DCC-AR Carles Fargas. DCC-AR

1-2. Les piscines del Parc dels Capellans, les primeres públiques de la ciutat.

4 9 0 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

3. El populós Barri de Sant Josep Obrer, els darrers anys del segle XX.

Niepce. DCC-AR

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 49 1

1-2. La plaça de la Llibertat, remodelada, el 2005.

4 9 2 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Carles Fargas. DCC-AR

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 49 3

Niepce. DCC - AR

4 9 4 | Im atges de l a H i stò r i a d e R e u s

Carles Fargas. DCC-AR Carles Fargas. DCC-AR

DOBLE PÀGINA SEGÜENT: 1. Inauguració de l'ampliació de l'antic Palau de Fires i Congressos, Fira de Reus, el juny de 2000.

2. Detall de les variants de circumval·lació de Reus, una ciutat connectada amb el territori per importants vies de comunicació per carretera i on les distàncies d’un barri a l’altre s’han anat fent cada dia més grans. L’oferta de bus urbà i de zones d’aparcament intenta donar resposta als usuaris.

3. L'avinguda de Bellissens, que condueix a la Facultat d'Econòmiques i Empresarials de la URV, al nou Hospital de Reus i al Barri de Sant Josep Obrer. L’anella de les rondes ha de garantir la connexió del centre amb tots els barris.

1. Seu de l'Institut Municipal de Serveis Funeraris.

2. Façana del Mercat Central, rehabilitat.

3. La biblioteca de la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili, el 2007.

4. La depuradora d'aigües residuals. Reus forma part de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat.

5. Parades de productes frescos al Mercat Central de Reus.

6. El pavelló poliesportiu lleuger de l'escola Alberich i Casas, al Barri Immaculada. Junt amb el de l'escola Ciutat de Reus, al Barri Gaudí, fa que la ciutat guanyi dos equipaments per a la pràctica esportiva, oberts als usos escolars i a la ciutadania en general fora dels horaris lectius.

L a D e m o c r à c i a mu n ic ipal. 19 79 - 20 11 | 49 5

Edita Ajuntament de Reus Plaça del Mercadal, 1 43201 REUS / Tel. 010 / www.reus.cat info.ajuntament@reus.cat Projecte i direcció Albert Arnavat Presentacions Lluís Miquel Pérez, Josep Fontana, Josep M. Ribas i Albert Arnavat Textos introductoris Eudald Carbonell i Xosé Pedro Rodríguez, Ezequiel Gort, Jordi Morelló, Agustí Segarra, Pere Anguera, Albert Arnavat, Josep M. Roig, Joan Navais i Frederic Samarra, Montserrat Duch, Antoni Gavaldà, i Josep M. Martí Selecció i peus de les il·lustracions Albert Arnavat Autors de les imatges Alegre, Josep Alumà, Francesc Amer, Joan Anguera, Tomàs Anguera, Marc Arias, Emili Argilaguet, Claudi Arnavat Carballido, Claudi Arnavat Vilaró, Aleix Arnavat, Andreu Arpa, Aviazione Legionaria delle Baleari, Lluís Bartrina, John Basire, Tomàs Bergadà, Bodin & Jacques, Eduard Borràs, Josep Borrell Garciapons, Llorenç Brunet, Francesc Xavier Cabrero, Calvet i Boix, Gerard Campeny, Gaspar Camps, Ramon Casals Vernis, Josep M. Casanoves, J. Casas, Agustí Centelles, Josep Cos, Manuel Cuadrada, Chinchilla, Degeu, S. Durà, Antoni Escolà, Felicià Fàbrega, Carles Fargas, Josep Ferré, Lluís Ferré, Salvador Ferré, Pau Font, Marià Fortuny, Baptista Freixa, Cromos Friedrich, Josep Gaspar, R. Gassó, Juanjo Giménez, Ezequiel Gort, Josep M. Gort, Guilera, James D. Harding, Víctor Horn, Josep Huguet, Jordi Ibáñez, Institut Cartogràfic de Catalunya, Laguna, Gustavo Larauza, J. Llaurador, Edward Hawke Locker, T.M., Francesc Magrané, Josep Martí Puigoriol, Albert Martín, Miquel Martínez, Pere Martorell Jareño, Antoni Martra Badia, Antoni Martra Nolla, Pelai Mas, Jaume Masó, Josep Massó, Francesc Matheu, Tjerk van der Meulen, Olívia Molet, Pere Pau Montanya, Miquel Moreno, Jaume Muntané, Joan Navais, Niepce, Orbyce, Josep Ornosa, Andrés Ovegero, Paisajes Españoles, Salvador Palomar, Enric Pàmies, Estanislau Pedrola Marimon, Estanislau Pedrola Rovira, Josep Lluís Pellicer, A. Perel, Sébastien de Pontault, Pragma, Pere Prats, Albert Prunera, Josep Prunera, Publicolor, Esteve Puig, Enric Pàmies, Reclamos Dalmau, Josep M. Ribas Prous, Alexandre de Riquer, Josep Risueño, Joan Rius, Roca i Ribas, Lucien Roisin, Álvaro Rosado, David Ruano, Félix Ruiz, Josep Sagarra, Carles Salas, Mateu Salvat, M. Sigüenza, Domènec Soberano, Francesc Solà, Francesc Subirà, Josep Sugrañes, Spot, Marc T. Tevanis, Pere Toda, Angel Toldrà Viazo, Fotografia Torres, Valeriani, Amadeu Valveny, Antoni Verdaguer, Pere Vidiella, Ramon Vidiella, Arcadi Vilella, Antoni Zaragoza, Joan Zoppetti i autors desconeguts.

Procedència de les imatges Archivo Tribunal Militar Territorial Tercero (ATMTT) / Arxiu Comarcal del Baix Camp - Arxiu Municipal de Reus (ACBC-AMR) / Arxiu CNT (ACNT) / Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC) / Arxiu Històric de l’Agrupació Fotogràfica de Reus (AHAFR) / Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) / Arxiu Pragma (AP) / Arxiu Reus Deportiu (ARD) / Arxiu Teatre Fortuny (ATF) / Biblioteca de Catalunya (BC) / Biblioteca Central de Reus Xavier Amorós (BCRXA) / Biblioteca del Centre de Lectura (BCLR) / Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus (CCINR) / Carrutxa (AC) / Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC) / Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (CIMIR) / El Circol (EC) / Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) / Direcció de Comunicació Corporativa de l'Ajuntament de Reus (DCC-AR) / Fira de Reus (FdR) / Fotografia Niepce (FN) / Fundació Caixa Tarragona (FCT) / Generalitat de Catalunya (GdC) / Hemeroteca Caixa Tarragona (HCT) / Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) / Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) / Institut Municipal d'Acció Cultural de Reus (IMAC) / Institut Municipal d'Història de Barcelona (IMHB)/ Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus (MASVR) / Museu d'Art i Història de Reus (MAHR) / Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus (PMTCR).

Col·leccions particulars (CP): Xavier Amorós (CXA) / Pere Anguera (CPAN) / Josep Argilaga (CJAG) / Arnavat-Nomen (CAN) / Família Besora (CFB) / Joaquim Blasco (CJBFdR) / Jordi Borràs (CJB) / Josep Borrell (CJBG) / Carme Bravo (CCB) / Vicenç Cos (CVC) / Joan M. Estivill (CJME) / Família Fonts-Pallach (CFFP) / Família Huguet (CFH) / Josep Llop (CJL) / Josep M. Martorell (CJMMB) / Pere Martorell (CPMJ) / Ferreteria Martí (CFM) / Josep Lluís Masip (CJLM) / Ceràmiques Monseny (CCM) / Francesc Olesti (CFOP) / Josep Risueño (CJR) / Pere M. Ruiz (CPR) / Francesc Subirà (CFS) / Lluís Tarragó (CLLT) / Marc Viaplana (CMV) / Antoni M. Vidal (CAMVC) / Vídua Lluís Fortuny (CVLF) / Antoni Zaragoza (CAZM) / Rafael Zaragoza (CRZB).

Digitalització d'imatges Centre de la Imatge Mas Iglesias, Niepce, Pragma, i SIP sl Reproduccions fotogràfiques Francesc Xavier Cabrero, Carles Fargas i Pragma, Agència de Publicitat General, sl Assessoria lingüística Núria Bairaguet i Núria Mayoral Direcció d'art, projecte gràfic i compaginació

ARNAVAT | ASSESSORS DE COMUNICACIÓ Disseny coberta i guardes BEiA Comunicació

Impressió Arts Gràfiques Rabassa, sa. Reus

Aquest llibre, 1.000 imatges de la Història de Reus, s'ha acabat d'imprimir a Reus el 19 de març de 2011, als obradors d'Arts Gràfiques Rabassa, i s'afegeix a una llarga tradició de reflexió i anàlisi de la història pròpia d'una ciutat que al llarg dels segles ha deixat testimoni de l'aportació de la seva ciutadania a la història general del país.

© d’aquesta edició: Ajuntament de Reus © dels textos: els respectius autors © de les imatges: els respectius autors o propietaris dels drets Primera edició: març de 2011 DL: T-056-2011 / ISBN: 978-84-89688-19-3 Tots els drets reservats.

ISBN 84-89688-19-3

9

788489 688193