Postals de Falset 1900-1939. Catàleg de targetes postals il·lustrades by Albert Arnavat

POSTALS DE FALSET 1900-1939

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 1

29/03/10 21:16

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 2

21/04/10 10:24

DE FALSET

1900-1939

POSTALS

CATÀLEG DE TARGETES POSTALS IL.LUSTRADES Vol. 1 Albert Arnavat (dir.) Carlos Teixidor Pròleg de Toni Orensanz

DEL

DIARI PRIORAT DIARI INDEPENDENT DEL PRIORAT I DEL BAIX CAMP NORD

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 3

29/03/10 21:16

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 4

29/03/10 21:16

SUMARI

EL PRIMER LLIBRE DEL DIARI DEL PRIORAT Carles Figuerola. Director del Diari del Priorat

SALUTACIONS Jesús Torralba. Alcalde de Falset 8 Josep Poblet. President de la Diputació de Tarragona 9 Isaac Sanromà. President de la Cambra de Comerç de Reus 10 Carles Roda. President de PIMEC Priorat 11 Anton Vidal. President del Centre d’Estudis Falsetans 12 PRÒLEG: POSTALS A CABASSOS... Toni Orensanz. Escriptor i periodista

J.B., JOSEP BOIXADERA, Sabadell Falset (1914)

106

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS Falset. Construcció del Celler Cooperatiu (c.1920)

111

FOTOTÍPIA THOMÀS. Barcelona Falset (c. 1915)

112

FOTÒGRAFS I EDITORS DESCONEGUTS Festa Major. L’Espígol (c. 1906-1935)

116

FOTÒGRAFS I EDITORS DESCONEGUTS Falset. Festa Major (c. 1906-1935)

122

LES POSTALS EN ELS ORÍGENS DE LA CIVILITZACIÓ DE LA IMATGE Albert Arnavat. Doctor en història i publicista

PANORÀMICA SOBRE LA TARGETA POSTAL Carlos Teixidor. Historiador de la fotografia

FOTÒGRAFS I EDITORS DESCONEGUTS Batalla de Flors. Carrosses, carruatges i autos (1907-34) 130

FOTÒGRAFS I EDITORS DESCONEGUTS Festa de Sant Antoni. L’Encamisada (c. 1915-1930)

POSTALS DES DEL PASSAT, POSTALS PER A LA HISTÒRIA Albert Arnavat 37 CATÀLEG DE POSTALS DE FALSET (1900-1939)

FOTÒGRAFS AFECCIONATS DESCONEGUTS Edicions privades (c. 1900-1905)

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS Falset. Festa Major / Batalla de Flors 1905

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS Falset (c. 1905-1906)

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS Falset. Festa Major 1907

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS Falset (1909)

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS Falset (c. 1909-1910)

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS Falset (1909)

J. Mª L.L. “Recort de Falset” (1910)

A.T.V. ÀNGEL TOLDRÀ VIAZO. Barcelona Falset (1910)

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS Falset. Festa de l’Arbre (1916 i 1917)

FOTÒGRAFS I EDITORS DESCONEGUTS Sortides de l’Orfeó de La Il·lustració Obrera (c. 1913-20) 98 FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS III Assemblea Unió Viticultors de Catalunya (1914)

102

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS Falset. Festivitat del Corpus (c. 1920-1925)

105

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 5

156

F.B.V., FOTÒGRAF I EDITOR Falset. Batalla de Flors. 8 de setembre de 1916 (1916) 160 F.B.V., FOTÒGRAF I EDITOR Falset (1916)

162

F.B.V., FOTÒGRAF I EDITOR Falset (1916)

167

LUCIEN ROISIN, FOTÒGRAF I EDITOR. Barcelona Falset (c. 1923)

168

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS Pomells de Joventut (1923)

174

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS Falset. Aplec a l’ermita de Sant Gregori (1928)

178

CLIXÉ R. PI Falset. Sant Gregori (c. 1930)

180

EDITORIAL FOTOGRÁFICA. Barcelona Falset (c. 1930)

182

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS Construcció al Mas Ciurana (1932)

185

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS Falset (c. 1931-1936)

186

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS Falset (c. 1931-1936)

188

FREYTAS FOTO Falset (c. 1931-1936)

188

FOTÒGRAFS I EDITORS DESCONEGUTS Fotopostals (c. 1906-1936)

190

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUT Postals de propaganda. Manifestació 1r de Maig (1919) 205 FOTÒGRAFS I EDITORS DESCONEGUTS Postals publicitàries (c. 1920-1930) FONTS I BIBLIOGRAFIA AGRAÏMENTS CRÈDITS / PATROCINADORS I COL·LABORADORS

206 211 214 215

20/04/10 12:37

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 6

21/04/10 10:26

EL PRIMER LLIBRE DEL DIARI DEL PRIORAT Carles Figuerola i Casas Director del Diari del Priorat

El primer número del Diari del Priorat va sortir el 26 de setembre del 2009. Des d’aleshores, hem treballat per oferir la més àmplia i puntual informació sobre els fets de la comarca i la seva gent. A l’hora de presentar el projecte dèiem que el Diari del Priorat tenia voluntat de servei públic i que volia esdevenir un element que cohesionés el territori. I, d’alguna manera, ho hem aconseguit gràcies a la resposta extraordinària que la gent de la comarca li ha donat. El Diari del Priorat, amb una audiència de gairebé 6.000 persones, demostra que el periòdic comença a ser de tots i de cadascun del prioratins. Gràcies a tots els qui ens donen suport i gràcies, també, als qui no ho fan, perquè la discrepància fa que la societat sigui més forta.

Potser l’encert del Diari del Priorat ha estat omplir un buit de setanta-cinc anys i saber connectar amb l’ànima de la gent i del territori. El Diari del Priorat no és un projecte tancat i encara resta molt per fer. Considerem que cal correspondre d’alguna manera als lectors i demostrar el nostre agraïment de la millor manera possible i hem pensat que, sens dubte, el llibre Postals de Falset 1900-1939. Catàleg de targetes postals il·lustrades, és una bona manera de fer-ho. Apropar la història gràfica de la ciutat a les noves generacions i a tots els qui encara conserven un record personal del Falset d’abans. Lluitar contra l’oblit. Avui és el llibre de postals de Falset, més endavant serà el llibre de postals del Priorat. El llibre ha estat possible gràcies a les col·leccions personals de la gent de Falset que han fet una demostració de la millor capacitat de resposta i han cedit gentilment les seves imatges –nombroses– per a la seva reproducció. A tots ells, moltes gràcies. •

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 7

20/04/10 12:38

SALUTACIÓ Jesús Torralba i López Alcalde de Falset

La identitat d’un poble és el resultat dels fets viscuts en el seu passat. Alguns d’aquests fets de gran transcendència per la vila han afectat més enllà del propi territori. Fets puntuals dels quals podem trobar testimonis escrits. No obstant això, d’altres fets, aparentment de menor magnitud, que no importància, queden fixats en la memòria popular i evolucionen amb el pas del temps convertint-se en un record. Record del qual es desconeix quina part és realment certa i quina no.

En aquest llibre trobem una tercera font de coneixement com ara és la constància visual de moments concrets del nostre passat que ens permetran recordar o descobrir com era i com va evolucionar durant els inicis del segle XX el poble de Falset. D’aquesta manera, podrem entendre millor com petits fragments del passat formen part del nostre present. Voldria agrair en nom del poble de Falset la col·laboració de tots aquells que han aportat les seves col·leccions per a la confecció del llibre, expressar la més sincera felicitació a l’Albert Arnavat i al Carlos Teixidor com a autors pel treball realitzat i al Diari del Priorat per la iniciativa editorial. Gaudiu d’aquesta finestra a una part de la nostra història col·lectiva. •

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 8

20/04/10 12:39

SALUTACIÓ Josep Poblet i Tous President de la Diputació de Tarragona

La història d’un poble pot ser representada des de distintes vessants, entre les quals s’hi troba la imatge. Les imatges d’un poble sempre ajuden a definir, representar i detallar l’evolució del seu urbanisme, les característiques físiques i d’abillament de les seves persones, el caràcter de la festa o de mil aspectes més que ajuden a veure directament la història. Des de fa alguns anys que aquestes històries gràfiques dels pobles, institucions o fotògrafs, les fan possibles, bo i enriquint la bibliografia local, entre les quals s’hi destaquen, per una o altra raó, les del Priorat. Falset disposa d’un bon patrimoni històric i cultural que fins ara ha estat representat per l’escriptura, de manera que li mancava aquesta visió gràfica del poble i de la seva història. En aquest cas la panoràmica sobre la realitat de Falset s’ha obtingut a través de l’aplec de postals editades en un període de gairebé quaranta anys, de 1900 a 1939. Les targetes postals han tingut i tenen, la finalitat de donar a conèixer llocs, racons i aspectes d’un poble a la gent d’altres pobles i ciutats. Han tingut una gran importància en el passat, quan les cameres fotogràfiques i els vídeos no gaudien de la popularitat actual. Avui les postals han perdut el protagonisme exclusiu, però mantenen molts dels seus valors, tant per l’actualitat –hom no pot retratar tots els racons d’un lloc i encara és viva la comunicació epistolar– com per la història del col·leccionisme i la imatge gràfica.

La iniciativa falsetana d’aplegar les postals del poble i editar-les, amb els seus corresponents comentaris, no solament ajuden a divulgar el coneixement gràfic del passat, sinó que faciliten la comprensió dels passos de la seva evolució social i urbanística. El catàleg d’aquest primer volum, que inclou l’edició de postals de 1900 a 1939, constitueix una excel·lent aportació al coneixement dels nostres pobles i a una major projecció cultural i turística de la capital del Priorat. •

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 9

20/04/10 12:39

SALUTACIÓ Isaac Sanromà i Ortega President de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Reus

La Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus té una responsabilitat principal amb les empreses de les seves cinc comarques –Priorat, Baix Camp, Conca de Barberà, Ribera d’Ebre i Terra Alta– per afavorir el seu desenvolupament en tots els àmbits de llur activitat. Però a la vegada la corporació també té l’obligació de revertir una part dels seus ingressos en iniciatives d’interès general que serveixin, per exemple, per alimentar el sentiment de pertinença a la nostra realitat territorial.

Aquí s’emmarcaria, precisament, el nostre suport a l’edició del llibre Postals de Falset que edita el Diari del Priorat. Un excel·lent recull de les millors imatges fotogràfiques, editades en targetes postals durant el primer terç del segle XX i que tenen Falset com a escenari protagonista. Les imatges dels nostres avantpassats, que com el bon vi guanyen amb el temps, serveixen per entendre moltes coses de la nostra realitat actual. Però, molt especialment, permeten alimentar aquest sentiment d’afecte i respecte per aquelles persones que van ajudar a fer grans els nostres pobles, viles i ciutats. Conèixer és estimar i aquest recull d’imatges quotidianes, reflex del batec del municipi, ajuden, i molt, a fer aquest exercici altament recomanable. Des de la Cambra celebrem l’edició d’aquest recull sota el paraigua del Diari del Priorat. Un rotatiu que en menys d’un any d’activitat ha estat capaç de generar un projecte il·lusionant com el que teniu a les mans. Una capacitat d’engrescar i articular iniciatives ciutadanes que posa de relleu allò que ja vam diagnosticar des del primer moment, que ja se’l pot considerar el “Diari de tots”. Que gaudiu de les Postals de Falset. •

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 10

20/04/10 12:39

SALUTACIÓ Carles Roda i Satué President de PIMEC Priorat

Vull felicitar en nom propi i en el de tots els membres de PIMEC Priorat els promotors d’aquesta iniciativa per la recuperació d’imatges de Falset i de la seva gent, i també per l’aportació popular i desinteressada que suposa aquest tipus d’obres. Les targetes postals que recull aquest llibre fan referència a un període que sembla llunyà, però quan t’atures a pensar-ho, moltes de les imatges reflectides són la base del que és avui Falset i la comarca del Priorat. Diuen que avui la realitat és tant canviant que ens cal molta capacitat d’adaptació per sortir-nos-en. Bé, el que és segur és que amb els temps que corren el primer que cal fer, si ens volem adaptar, és entendre el passat amb allò tan clàssic de saber d’‘on venim’ i ‘on anem’. Quan veiem les postals, més enllà de les persones, edificis i carrers, que a tots se’ns fan familiars, no podem deixar de pensar que darrere seu tot se sostenia sota unes condicions socials i econòmiques d’especial dificultat per a tothom.

Més enllà de les imatges d’aquestes postals cal que ens adonem que també hi havia una cultura de l’emprenedoria col·lectiva, d’esforç i de treball que va fer possible coses tan importants per a la vila de Falset com, per exemple, el Celler Cooperatiu o l’actual edifici escolar Antoni Vilanova. Només puc acabar aquestes línies desitjant que aquesta iniciativa sigui la primera d’una llarga sèrie de projectes, que amb la recuperació de la nostra història ens farà estimar encara més les nostres arrels, i que des de la patronal PIMEC tindran tot el nostre suport. •

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 11

20/04/10 12:40

SALUTACIÓ Anton Vidal i Inglés President del Centre d’Estudis Falsetans

El projecte endegat per Diari del Priorat en fer un recull de les postals de Falset del segle passat no deixa d’ésser, per nosaltres, un somni fet realitat. El Centre d’Estudis Falsetans ho va intentar, fa uns quants anys sense èxit, i ara volem aprofitar aquesta iniciativa per donar a conèixer una part del fons documental de la nostra població que hi ha al Museu de Falset i Comarca.

Amb la modesta participació del centenar de postals que surten del fons documental creiem poder col·laborar en aquesta pel·lícula de principis del segle passat feta en fotogrames impresos que servien per donar a conèixer la nostra població en aquells temps. És un retrat de qualitat i d’orgull dels qui han trepitjat aquests paratges de color sípia que tothom recorda en les explicacions dels pares, dels avis, per justificar la seva estimació al lloc on van néixer i on van viure tota la vida, la seva aportació al bé comú i que malgrat que gairebé ja s’han esborrat els petits detalls que s’hi poden veure, ens resta l’estructura general del paisatge. Cadascú de nosaltres hi pot contribuir mitjançant l’aportació d’aquests instants de la vida quotidiana del segle passat gràcies a haver guardat com un tresor molt preuat aquests documents gràfics. Els petits instants reflectits al paper aporten una bona informació per als estudiosos i un sentiment nostàlgic pels qui volen sentir l’olor dels carrers, el soroll ambiental en el moment d’obrir el diafragma de la càmera al fer la instantània o els sentiments que vivia la gent que surt en aquestes “postals de Falset”. M’agradaria que ens quedéssim, però, amb l’esperit d’aquell fragment del poema “Cançó de comiat” de Salvador Estrem i Fa que va viure, com els seus convilatans, l’ambient d’aquestes postals i que encara avui continua vigent: “Et voldria com abans, / –al llavi cançó i rialla–, / quan dels ferros dels balcons / en sabies fer metralla. / [...] / Si et voldria com abans, / em fas por com te veig ara, / jo et voldria amb foc al ulls, / no pas trista la mirada.” En nom de l’entitat que represento i en el meu propi vull agrair a la direcció del Diari del Priorat l’esforç que fa per contribuir a la recuperació, distribució i difusió de la cultura de la nostra terra per fer un país més lliure. •

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 12

20/04/10 12:40

PRÒLEG. POSTALS A CABASSOS Toni Orensanz Escriptor i periodista

Falset no és un poble excessivament fotografiat. O això ens pensàvem uns quants –i jo, el primer- fa quatre dies comptats. D’abans de la guerra, coneixíem les postals cèlebres del gran Lucien Roisin, i poca cosa més. Però els darrers anys han estat prolífics en descobertes gràfiques. La publicació de fotos de brigadistes internacionals la primavera del 1938 als carrers de Falset, en primer lloc. Després, l’aparició dins d’una caixa de sabates de negatius del gran Agustí Centelles, on es veu Falset bombardejat durant la guerra. Recentment, la digitalització per part de la Biblioteca Nacional de Catalunya del fons del fotògraf Josep Salvany, que conté imatges de l’interior de l’església de Falset d’abans del 1936.

Per acabar-ho d’adobar ara ens apareix aquest magnífic llibre de postals de Falset que ens presenta una infinitat d’imatges de principi del segle XX que, en molts casos, veuen la llum ara després d’haver-se estat dins d’un bagul més de cent anys. Algunes ja les coneixíem, és cert, però és que resulta que hi ha postals a cabassos. Postals que –més enllà de la gràcia que ens faci veure com era Falset fa cinquanta o cent anys- són un document excel·lent per conèixer com era la vida quotidiana del poble. Des d’aquest punt de vista, hi ha postals que documenten, per exemple, la sortida del cotxe de línia des del Pont. O d’altres que ens mostren carrers de segona i de tercera categoria i que, honestament, qui això signa mai no s’hauria imaginat que haurien pogut interessar l’objectiu dels fotògrafs de postal antics. És el cas de les imatges d’abans de la guerra del barri Malanyet, populós, mal empedrat, mal fotut, boterut, i més encara quan el comparem amb el carrer del Pont d’aquella mateixa època i que se’ns presenta rectilini, ordenat, net, urbà, modern, senyorial. Segons quines postals tenen la virtut d’explicar-nos més coses que quaranta tractats d’història local. El llibre que teniu entre mans, a més, no és una simple compilació d’imatges de cara a elevar l’autoestima i l’orgull local. És molt més que això. Perquè també ens permet entendre el context del postalisme en aquest país i com totes les coses (fins i tot les postals més naïf) tenen un perquè que val la pena de comprendre.

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 13

29/03/10 21:16

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 14

29/03/10 21:16

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 15

29/03/10 21:16

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 16

29/03/10 21:16

LES POSTALS EN ELS ORÍGENS DE LA CIVILITZACIÓ DE LA IMATGE NOTES SOBRE EL CATÀLEG DE POSTALS DE FALSET Albert Arnavat

Doctor en història i publicista

L’estudi de la història de la imatge, del desenvolupament de la seva producció, aplicacions i repercussions, és fonamental en la història de les mentalitats i contribueix decisivament al coneixement de la història general. Per construir-la, són imprescindibles les anàlisis d’àmbit local o regional, amb les quals es puguin contrastar informacions i hipòtesis per poder elaborar interpretacions més àmplies i ajustades. Si bé tradicionalment el prestigi cultural l’havien tingut els documents textuals més que no els documents icònics, en l’actualitat això ja ha canviat irreversiblement. El valor cultural de la targeta postal il·lustrada, en si mateixa, és avui un fet socialment acceptat i indiscutible, des que, per exemple, institucions com el Metropolitan Museum of Art de Nova York ho han deixat clar incorporant-ne als seus fons col·leccions de centenars de milers. Històricament, l’expansió de l’ús de les postals comportà per a àmplies capes de la població la possibilitat de posseir imatges dels seus propis carrers i ciutats, un privilegi reservat, fins aleshores, a la burgesia a través de la pintura, el gravat i la fotografia. La combinació d’imatge i text juntament amb el franqueig reduït expliquen la seva gran acceptació i que aquesta popularitat fos aprofitada per empreses dels rams més diversos per utilitzar-les com a suports publicitaris. La popularitat de les postals il·lustrades les consolidà com un mitjà habitual de comunicació, alhora que esdevingueren record imprescindible dels incipients –i minoritaris– viatges de turisme, expressió del costat més amable de la realitat. La postal forma ja part fonamental de la cultura popular del segle XX i fou, sens dubte, la primera manera coneguda de posar en circulació massiva imatges d’una bona part del món. En els darrers anys del segle XIX i els primers del segle XX, la targeta postal es popularitzà. Això va fer que diversos fotògrafs recorreguessin el país per buscar imatges de pobles i ciutats, d’indrets, de tradicions i de festes, per satisfer la demanda creixent de targetes postals. En aquests anys, editar postals esdevingué una nova especialització per als fotògrafs, que amb el pas del anys ens ha permès de recuperar una part de la nostra història col·lectiva. Gràcies a aquest nou suport i als fotògrafs locals o d’altres indrets podem veure l’aspecte d’aquests pobles del Priorat, 1. [ Targeta postal d’una carrossa de la la seva transformació, l’aspecte de la seva Il·lustració Obrera a la III Assemblea de la Unió gent i dels seus espais públics en el primer de Viticultors de Catalunya, a Falset, el 1914. ] 2. [ Postal de Falset, circulada el 1912. ] terç de segle XX.

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 17

29/03/10 21:16

Si en els primers temps de la fotografia ambulant els fotògrafs tenien moltes dificultats a causa d’uns equips força pesats, i al fet que calia emulsionar els negatius en els moments previs a fer una fotografia, l’aparició de les plaques seques i els papers fotogràfics de gelatinobromur, van facilitar molt la pràctica fotogràfica. Les postals fotogràfiques es feien per contacte a partir de plaques de vidre, i aquestes fotografies, en alguns casos seriades i numerades, eren després venudes a diversos establiments, com ara els estancs, així com a les fondes on s’instal·laven aquests fotògrafs ambulants. A Falset, des dels volts del 1900 fins al 1939 se n’editaren un mínim de 550 models diferents –si fem cas de les numeracions de les postals– que, durant més d’un segle, han anat deixant constància dels canvis que ha sofert la vila. Avui pot resultar emocionant observar amb deteniment una postal antiga i observar allò que el temps ha transformat: l’absència d’automòbils als carrers, la indumentària, la ingenuïtat de les persones que posaven davant la novetat d’una càmera fotogràfica i visualitzar el creixement i els canvis urbanístics i arquitectònics de la població, la modificació dels espais urbans i la pèrdua irreparable d’edificis històrics. La postal il·lustrada ha esdevingut una font documental d’altíssim valor, com a finestra oberta al segle XX. A través de les postals també podem intuir alguns dels canvis en les mentalitats i en els interessos de cada època, però només excepcionalment ens apropen a la vida i activitats dels falsetans. Aquesta dimensió antropològica no era l’objecte d’atenció de les postals locals i, per tant, hi és poc present. Fou a partir del 1900 quan s’inicià l’expansió de la targeta postal il·lustrada, i el que és més important, el costum social del seu col·leccionisme i intercanvi, els factors determinants de la seva expansió. Cal destacar que sovint, en els primers anys, una part del col·leccionisme de postals estava a les mans de dones: senyores i senyoretes de les classes benestants hi trobaven una nova distracció per al seu oci. El col·leccionisme s’efectuava per intercanvi postal, que autoalimentava el sistema, ja que no era fàcil trobar en una ciutat vistes d’una altra. Per això era imprescindible establir relacions –com a mínim cartòfiles– amb altres persones, la qual cosa, sens dubte, afegia interès per l’assumpte, i en alguns casos, fou un mitjà de festeig per a parelles d’enamorats. A més d’actuar de finestra cap al món per a tothom qui no podia viatjar, una gran quantitat de comunicacions comercials i mercantils, personals i familiars, socials i de felicitació, de records i de viatges, foren fomentades per les postals. Com a exemple il·lustratiu del fenomen, que generà molts beneficis empresarials, la primera casa espanyola d’edició de postals, la madrilenya Hauser y Menet, passà de vendre unes 500 postals l’any 1892 a fabricar-ne 500.000 mensuals el 1902 d’una col·lecció de 1.300 models diferents. En l’àmbit europeu, el 1900, la producció dels quatre països principals era de 122 milions de postals, la mateixa quantitat que es venia a l’any només a França una dècada més tard: un autèntic fenomen social. La postal assumí el paper de vehicle massiu de transmissió d’imatges, que fins aleshores exercia la fotografia original, molt més cara, tot i l’èxit del format “targeta de visita”. Gràcies al perfeccionament de les arts gràfiques, especialment de la fototípia –tècnica que permetia imprimir il·lustracions en blanc i negre molt nítides, quasi fotogràfiques– la postal posava a l’abast de la majoria de la societat la imatge fotogràfica de qualsevol 1. [ «Invitació d’obertura de la Primera Exposipart del món, el món de les imatges. I, recorció de Postals», editada com a targeta postal per dem-ho, era encara una societat d’escasses la Lliga Catalanista de Reus, el 1902. ]

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 18

29/03/10 21:16

possibilitats gràfiques per a la immensa majoria de la població, on la fotografia, els llibres o les revistes il·lustrades encara eren força cars i pocs podien permetre-se’ls. Com ja escrigué Eliseu Trenc, el col·leccionisme de postals esdevingué una de les diversions preferides de la burgesia catalana de l’època del Modernisme, i “l’esport cartòfil”, representatiu de la seva atmosfera preciosista i decadent al tombant de segle. La importància d’aquest art menor, però nou, és innegable. Producció massiva i diversitat temàtica: postals document, paisatges, monuments, publicitàries, obres d’art, cartells, catalanistes, còmiques, esports, tipus i costums, espectacles, vedets, eròtiques i pornogràfiques –franceses–, etc., són els rastres de l’univers sociocultural del moment. Un mitjà de correspondència econòmic va adquirir una nova funció didàctica, un mitjà de coneixement del món, de popularització de l’art i d’introducció i aclimatació a l’art modern. Esdevingué també un nou suport publicitari i “materialitzà les passions idòlatres i els somnis eròtics de tota una època; fou, en certa manera, un dels primers jalons que ens han dut, avui, a la civilització de la imatge”.1 Si a París la moda de la targeta postal es desenvolupà definitivament el 1900 amb l’Exposició Universal, a Barcelona fou l’any següent amb la creació de la Societat Cartòfila Hispania. La Catalunya meridional també s’incorporà ben aviat a la moda de col·leccionar postals il·lustrades, que portà com a conseqüència l’organització de les exposicions i els concursos. La ciutat de Reus, al Camp de Tarragona, tingué el mèrit de ser la primera ciutat del país i de l’Estat espanyol on tingué lloc, l’agost i setembre del 1902, una exposició de targetes postals, organitzada per la Lliga Catalanista. A Falset, l’únic intent conegut d’aproximació a una mínima catalogació de targetes postals, és la pàgina web www.postalsdefalset.com, elaborada pels col·leccionistes Pilar Domènech i Joan Borràs, que conté unes 238 postals i mostra una bona part de la seva col·lecció. Ara, des del Diari del Priorat ens plau oferir aquest catàleg de targetes postals il· lustrades de Falset, que amb voluntat exhaustiva, recull i reprodueix per primer cop totes les postals conservades i localitzades i en fa l’anàlisi pertinent. L’obra s’estructura en tres parts. La primera, “Panoràmica sobre la targeta postal”, a càrrec de l’historiador de la fotografia Carlos Teixidor, aporta la informació i la interpretació general sobre el desenvolupament tecnològic, social i cultural de la postal. La segona, “Postals des del passat, postals per a la història”, a càrrec del qui signa, Albert Arnavat, doctor en història i publicista, exposa el resultat de l’anàlisi i la catalogació de les postals de Falset. Un text orientat a resseguir la història de l’afecció cartòfila a la vila, a la identificació dels fotògrafs autors de les imatges, dels editors de les postals, i de les dates d’edició i circulació. Dades bàsiques per a

1. TRENC, E. “La targeta postal” a Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona. Barcelona, 1977. Vegeu TEIXIDOR, C. La tarjeta postal en España 1892-1915. Madrid, 1999; RIEGO, B. i altres. Santander en la tarjeta postal ilustrada (1897-1941). Santander, 1997; GARÓFANO, R. Recuerdo de Cádiz. Historia Social de las tarjetas postales (1897-1925). Cádiz, 2000; ARNAVAT, A. (dir.): Postals de Reus. 1895-1939. Reus, 2007; CARRASCO, M. Catálogo de las primeras tarjetas postales de España impresas por Hauser y Menet. 18921905. Madrid, 1992 i Las tarjetas postales ilustradas de España circuladas en el siglo XIX. Madrid, 2009; possiblement dels millors estudis entre les més de 2. [ Postal «Conmemorativa de la Exposición de 125 monografies sobre la targeta postal editades a postales. Mayo-Junio 1903. S.C.E. Hispania», amb l’Estat espanyol, unes 50 de les quals a Catalunya un dibuix d'Alexandre de Riquer. Barcelona. ]

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 19

29/03/10 21:16

la catalogació cartòfila amb les quals poder situar qualsevol postal local. La tercera part la compon el “Catàleg de postals” pròpiament dit, és a dir, la descripció i la reproducció sistematitzada de totes les sèries de postals il·lustrades de Falset des de la més antiga, pels volts del 1900, fins a la fi de la Guerra Civil del 1936-1939. En conjunt, hem localitzat, reproduït i catalogat 403 models de targeta postal, una quantitat molt considerable pel nombre d’habitants de Falset, tot i que per sota d’altres viles o indrets més turístics. D’aquestes, 244, un 60,5%, són fotopostals –fotografies editades per fotògrafs locals amb el revers en format postal, de les quals s’editaven poques còpies. Unes 106, un 26,3%, són postals fotogràfiques amb la llegenda impresa, estampada o gravada. I 53, un 13,2%, són targetes postals amb la fotografia impresa, en fototípia o en fotogravat, i la llegenda impresa amb tipografia. Per períodes cronològics, de les pioneres, del 1900 al 1905, se n’han catalogat 28 models diferents, un 6,9%. Des de la implantació del revers dividit, el desembre del 1905, fins als anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) es produí una autèntica expansió i popularització de l’ús de les postals, que havien calat fort en la població. S’han localitzat 199 postals del període 1906-1916, que representa un 49,4% del total. Arran de la Gran Guerra començà un estancament en la dèria col·lectiva de circular i col·leccionar postals. Les relatives dificultats de comunicació internacional provocades pel conflicte i l’expansió de la circulació d’imatges fotogràfiques i la seva publicació a la premsa i a les revistes il·lustrades, inicià un canvi de tendència en el món de la postal. Tot i així, l’edició i la circulació de postals per dins el territori espanyol continuà amb força, i en la vintena d’anys del 1916 al 1939 s’editaren un mínim de 176 postals de Falset, un 43,7% del total. Finalment, s’editaren 6 postals publicitàries i propagandístiques, un 1,5%. No hi ha constància ni dades concretes sobre les tirades o el nombre d’exemplars que se’n realitzaren de cada edició, però pot servir de referència la publicitat del Estudio Fotográfico de Barcelona de l’any 1908, que oferia postals impreses en fototípia a partir de 250 exemplars, i les fotogràfiques a partir de 100 còpies. Si extrapolem aquestes xifres, i hi sumem unes 15 còpies de cadascuna per a les fotopostals, tindríem uns 40.000 exemplars de postals de Falset anteriors al 1939. Respecte als temes reproduïts, una mica menys de la meitat de les postals locals reprodueixen fotografies d’indrets de la vila, fins a 163, un 40,4% del total. Els temes són variats, carrers, places, passejos, fonts, esglésies, etc. Aquests motius es repetien en les edicions successives i ens permeten veure’n els canvis. Quantitativament, els indrets més representats són les vistes generals, parcials i panoràmiques (21 postals) i la plaça de la Quartera (12). Un segon conjunt d’indrets força representats són les Escoles públiques (10), l’ermita de Sant Gregori (10), el castell i el Malanyet (9), carrer del Pont (9), passeig de la Carretera (9), l’Església (8), portal del Bou i muralla (8), la Font Vella (7), convent de les Carmelites (6), carrer dels Arcs (4), carrer de Baix (4), font de l’Amades (4), plaça Vella (4), composicions fotogràfiques (4), carrer de la Carretera (3), la Cooperativa (3) i l’Estació (3). La resta, fins a 20 indrets diferents, tenen una o dues postals. L’altre gran grup de postals és constituït per les imatges que reflecteixen les festes populars, amb 148 postals, un 36,7%. Les més nombroses, amb una aclaparadora majoria, són les dedicades a les batalles de flors (97) –el tema més fotografiat, amb diferència, en 1. [ Postal fotogràfica, acolorida manual� ment, circulada de Barcelona a Falset, el 1905. ] les postals falsetanes– i l’espígol (18), les

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 20

29/03/10 21:16

Danses (11), l’Encamisada (8), els Gegants i Nans (3), i altres aspectes de la Festa Major (11). Un tercer grup el formen les postals dedicades a actes o fets diversos, esdeveniments destacats que es commemoraven en postal, o senzillament postals amb fotografies de grups diversos de falsetans, fins a 92 postals, un 22,8%. Els esdeveniment més representats són els actes dels Pomells de Joventut (10), sortides d’orfeons (9), Assemblea de Viticultors (6), excursions (5), ballades de sardanes (4), nevades (4), i altres fets amb una o dues postals. I en els grups de falsetans, els més abundants són els grups d’amics (14), els escolars (6), i els grups familiars (3). Finalment, les postals publicitàries (4, de bars i cafès) i de propaganda (dues d’una manifestació) completen el panorama cartòfil falsetà, dominat, doncs, per les vistes urbanístiques. La catalogació de les postals il·lustrades ens ofereix un atractiu i suggeridor viatge pel temps i els paisatges de Falset i el seu entorn, i la possibilitat d’apropar-nos a l’època de la primera conformació d’una “imatge fotogràfica” de la vila i d’una primera “imatge turística de Falset”. Les dates cronològiques de les edicions han estat obtingudes a partir dels segells i mata-segells de les postals circulades conservades, i també a partir de les disposicions de desembre del 1905 i gener del 1906 que implantaven el denominat “revers dividit”. També a partir de les cronologies dels autors d’àmbit nacional, alhora que s’han tingut en compte els detalls que apareixen a les postals, ja siguin objectes, obres o edificacions, dels quals en coneixem les dates. No obstant això, cal advertir que en alguns casos és impossible determinar amb total exactitud les dates d’algunes sèries, a més del desfasament que algunes vegades hi ha entre la captació de la imatge i l’edició de la postal. I en força sèries de postals hi falta la referència de l’editor, del fotògraf i de l’impressor, o de tots ells. La intenció d’aquest catàleg és oferir a tothom, però sobretot als ciutadans de Falset i de la resta del Priorat, l’emoció d’observar, apreciar i descobrir els detalls que ens ofereix un fragment de la història fotogràfica col·lectiva, les imatges d’un passat recent, però llunyà; reconèixer el mèrit d’aquells fotògrafs, editors i impressors que feren de les targetes postals una part del seu mitjà de vida, i dels quals sovint no s’hi esmentar, o no se sap, la seva autoria; i compartir amb tots els col·leccionistes la informació recollida, per aprofundir i completar les pròpies anotacions i ajudar-los per organitzar les seves col·leccions. El propòsit és que aquesta no sigui una obra tancada, sinó una porta oberta per anar completant-la, perfeccionant-la o rectificant-la si fos necessari. El catàleg s’ha elaborat a partir de les col·leccions dels més destacats col·leccionistes de postals de la vila de Falset, i d’alguns de Reus, Barcelona i Madrid. Em plau afirmar que sense el seu esforç apassionat i constant de recerca mantingut durant dècades, no s’haurien conservat moltes d’aquestes imatges; i sense la seva generositat, pel fet de deixar-nos remenar en profunditat les seves col·leccions, mai no hauria estat possible elaborar aquest catàleg. A tots ells, moltes gràcies. L’abundància de materials i la voluntat de fer un catàleg exhaustiu, han fet que aquesta obra tingués un volum considerable, però el convenciment –compartit pels editors– del seu interès per a la història de la comunicació visual a Catalunya, per a la història de la targeta postal, i per a la història de Falset, ens ha fet persistir en el projecte inicial. Per això, és un llibre en dos volums. Comencem, doncs, un 2. �� [ Postal fotogràfica francesa amb incrus� viatge imaginari per Falset al llarg del segle tacions brillants, reimpresa a Espanya, circulada XX, un viatge sorprenent i fascinant... • de Barcelona a Falset, el 1915. ]

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 21

29/03/10 21:16

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 22

29/03/10 21:16

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 23

29/03/10 21:16

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 24

29/03/10 21:16

PANORÀMICA SOBRE LA TARGETA POSTAL Carlos Teixidor Cadenas Historiador de la fotografia

Què és una targeta postal? Tot i que tothom sap què és una postal, cal posar atenció en les seves característiques essencials. Per començar, una veritable targeta postal ha de poder circular descoberta per correu, sense necessitat d’un sobre, i per això és imprescindible reservar un espai ampli per escriure el nom i l’adreça del destinatari. Per poder ser enviades sense protecció, les postals necessiten tenir certa consistència. És evident que en la seva fabricació s’utilitzen cartolines (cartrons prims amb superfície llisa), no serveix un simple full de paper, ja que es corba i s’arruga. A vegades, les cartolines de les postals es fabricaven encolant tres fulls de paper. Per ser admeses pels serveis de Correus, les postals havien d’acomplir les normes nacionals i internacionals. La Unió Postal Universal, mitjançant successius congressos, va regular les tarifes per a la correspondència (cartes, targetes postals, impresos, etc.) i va unificar els formats. En l’època que estudiem (1895-1939), normalment les postals mesuraven 9x14 centímetres, una mica menys que en l’actualitat. Les targetes postals van ser creades per abaratir el preu de les comunicacions escrites. Gràcies a les postals, enviar un breu missatge costava la meitat que una carta i, malgrat això, els serveis de Correus van aconseguir augmentar els seus ingressos a causa de l’enviament massiu de postals. Les primeres postals foren editades a Europa a partir del 1869. Eren targetes postals oficials, editades pels estats. En una de les cares estava imprès el segell, que no s’havia de comprar i enganxar, i a l’altra cara, la cartolina estava totalment en blanc per poder-hi escriure un missatge particular o una nota comercial. Aquestes postals estaven prefranquejades i també són conegudes amb el nom d’«enter postals». A Espanya se’n van emetre des de l’any 1873, però les que actualment considerem veritables targetes 1. [Àlbum per a targetes postals, dels primers anys del segle XX. ] postals són les editades per la indústria 2. [ Primer model de targeta postal editada a privada, amb il·lustracions. Millorant les Espanya, enter postal oficial, durant la Primera monòtones postals oficials, les grans im- República, el 1873. ]

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 25

29/03/10 21:16

premtes privades van editar targetes amb vistes de poblacions i monuments. Aquestes noves targetes van tenir major acceptació. El 1890 ja s’editaven molt bones targetes postals il·lustrades a l’àrea germànica (Alemanya, Suïssa i Àustria). D’aquest tipus, les primeres espanyoles que s’han trobat circulades, són del 1892. Les primeres targetes postals de vistes espanyoles (1892-1900)

De l’any 1892 es conserven diverses targetes postals il·lustrades amb vistes de ciutats espanyoles. Aquests exemplars estan perfectament datats perquè s’hi pot observar un mata-segells amb la data ben llegible. Són postals d’interès general, que es podien adquirir lliurement. Per enviar-les al descobert era necessari adherir-hi un segell. En aquells anys també van circular targetes comercials il·lustrades, que usaven algunes empreses i particulars per a la seva pròpia correspondència. Es poden considerar com a publicitàries i de servei particular. També se’ls havia d’enganxar un segell del valor equivalent al de les postals oficials. Segons investigacions recents, l’exemplar més antic localitzat de la considerada primera targeta postal il·lustrada espanyola, va circular el dia 21 d’octubre del 1892. Es titula: «Recuerdo de Madrid» i conté quatre petites vinyetes amb vistes de carrers, places i monuments de la capital. És un tipus de postal que internacionalment és coneguda com a Gruss aus (que, en alemany, significa Salutacions de o Record de), perquè així començava el títol en les primeres postals de vistes alemanyes. Aquella primera postal madrilenya fou editada per la casa Hauser y Menet, la pionera i més important empresa espanyola d’arts gràfiques dedicada a la impressió de postals. Dos anys abans, el 1890, els senyors Hauser y Menet van iniciar la seva activitat, a Madrid, imprimint làmines amb vistes fotogràfiques pel procediment anomenat fototípia. Aquestes làmines van destacar per la seva excepcional qualitat. També la casa Hauser y Menet va editar la primera targeta postal il·lustrada de Barcelona, de la qual l’exemplar més antic conegut és de l’any 1894. És del mateix tipus Gruss aus, amb quatre vinyetes amb vistes i l’escut de la ciutat. Es titula: «Recuerdo de Barcelona» i fou reeditada diverses vegades. Alguns hotels van editar postals il·lustrades amb vistes dels seus establiments. El cas més antic és el de l’Hotel Santa Catalina, de Las Palmas de Gran Canaria, que el desembre del 1892 ja tenia una postal a disposició dels seus clients. Tots els exemplars localitzats, circulats entre els anys 1892 i 1895, s’enviaren des de Las Palmas a Anglaterra. I és que aquell modern hotel, inaugurat el 1890, tenia molts clients britànics, però la postal fou impresa a Zuric, Suïssa. Cap al 1895, el Grand Hotel d’Orient, de Barcelona, va editar dues precioses postals amb diverses imatges de la ciutat i de la façana de l’hotel. Foren impreses a Leipzig, Alemanya, a càrrec de Louis Glaser. A partir del 1897, la casa Hauser y Menet sistemàticament edità i imprimí postals de tot Espanya. Va iniciar la seva sèrie general, numerada, amb una postal de la basílica del Pilar de Saragossa, i el 1905 arribà al número 2.078 amb una vista de Cadis. Entre aquestes postals es van incloure vuit vistes de la ciutat de Tarragona i tretze del monestir de Poblet, però cap més del Camp de Tarragona ni del Priorat. 1. [ Postal alemanya tipus Gruss aus, que signi� fica “Record de”, circulada el 1891. ]

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 26

29/03/10 21:17

Els reversos Les targetes postals tenen dues cares: anvers i revers. Per a la majoria de nosaltres, l’anvers és el costat on hi ha la il·lustració o imatge (per exemple, una vista d’una ciutat), i el revers és el costat on s’escriu l’adreça i s’enganxa el segell. Per a les administracions de Correus, l’anvers és justament al contrari, però té una explicació. Els treballadors que classifiquen la correspondència i els carters de repartiment s’han de fixar en la població de destinació de les postals i si estan correctament franquejades (amb un segell, impressió a màquina o etiqueta del valor de les tarifes oficials), perquè en la seva feina allò important és el costat amb la direcció i el segell. Per això ho consideren l’anvers, de la mateixa manera que alguns filatèlics. Però per a la resta de persones, el costat del revers és on trobem la direcció i el segell. Aquest costat aporta moltes dades per documentar les postals: la data del mata-segells, la tipografia utilitzada, possibles referències a l’editor, impressor o distribuïdor, etc. També el text pot ser interessant i de valor històric. Mirant els reversos, hi ha un mètode quasi infal·lible per datar les postals de vistes. El fet essencial és comprovar si els reversos estan dividits en dues meitats per una línia vertical. Les postals més antigues (fins al desembre del 1905, a Espanya), als reversos encara no tenien aquesta línia vertical de separació entre text i adreça, simplement perquè al revers només es podia escriure l’adreça i enganxar el segell. Durant l’any 1906, els editors espanyols van introduir aquesta línia vertical, que reserva la meitat dreta per a l’adreça i el segell, mentre que la meitat esquerra queda destinada per escriure el text, tal com passa actualment, cent anys després. D’aquesta manera, el costat del revers va passar a ser l’única cara on s’escriu a mà, i el costat de la imatge deixa de ser gargotejat. La línia vertical als reversos fou introduïda poc abans a França i Anglaterra per al servei anterior. A Espanya començà a utilitzar-se quan fou autoritzada per al servei internacional. La Dirección General de Correos y Telégrafos, des del desembre del 1905, va autoritzar les targetes dividides per al seu enviament a alguns països, i en els mesos següents s’autoritzà per a quasi tot el territori postal universal. Les postals més antigues espanyoles, amb revers dividit en dues meitats, van ser editades per A.T.V. (Àngel Toldrà Viazo, de Barcelona), que fins i tot s’avançà uns mesos a la normativa. Ja el 19 de juny del 1905 fou escrita una postal dividida, que va circular des de Barcelona a Mataró. És un exemplar de la postal número 6 d’A.T.V., amb una vista del Port de Barcelona. No obstant això, a les targetes postals oficials –o «enter postals»–, el revers (o anvers per a Correus) es mantingué sense dividir durant molts anys. No feia falta més espai per al text perquè l’altra cara ja estava completament buida, en blanc.

Una edat d’or de les targetes postals (1901-1914) Entre els anys 1901 i 1905, les targetes postals il·lustrades van estar de moda. Fou una eclosió universal. De cop, en qualsevol família distingida, alguna persona es dedicava a intercanviar postals amb llunyans corresponsals nacionals i estrangers. Canviaven postals amb persones desco2. [ «Recuerdo de Barcelona», primera postal negudes prèviament, i les postals rebudes il·lustrada coneguda de la capital catalana, a es col·leccionaven en elegants àlbums. l’estil de les Gruss aus alemanyes, editada per A poc a poc, les postals foren usades Hauser y Menet de Madrid el 1894. ]

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 27

29/03/10 21:17

per totes les classes socials. Realment, l’únic requisit era saber llegir i escriure (i això ho complia prop del 50% dels espanyols), i a falta d’àlbums, es guardaven en petites caixes. Des del 1906, les postals sovint s’enviaven a familiars i amics, de la mateixa manera que es fa avui dia. Les targetes postals van obtenir gran perfecció d’impressió i bellesa estètica. Aquest fet fou possible perquè els tallers centreeuropeus d’arts gràfiques van aconseguir millorar els procediments d’impressió. S’arribà a un grau tan alt de mestratge que difícilment s’ha superat. Les postals van tenir èxit perquè abastaven tots els temes possibles i qualsevol persona podia trobar quelcom del seu interès. S’ha de tenir en compte que aleshores els llibres i diaris estaven poc il·lustrats, res a veure amb l’actualitat, on estem saturats d’imatges per tot arreu. Des del 1901, el col·leccionisme de postals fou estimulat per tres revistes especialitzades espanyoles: Boletín de la Tarjeta Postal Ilustrada (Barcelona), El Coleccionista de Tarjetas Postales (Madrid) i España Cartófila (Barcelona, 1901-1909). Si es fullejaven aquestes publicacions es podien trobar les adreces d’altres col·leccionistes, nacionals i estrangers, que desitjaven intercanvi. També alguns col·leccionistes espanyols se subscrivien a revistes estrangeres o anuaris. Per exemple, a l’Anuario Cartófilo Sud-Americano, editat al final del 1904 a Buenos Aires, trobem una amplíssima llista internacional de col·leccionistes «que piden canje»; entre ells, disset d’Espanya. Les estranyes paraules cartòfil i cartofília es refereixen al món de les targetes postals, de la mateixa manera que la filatèlia s’ocupa dels segells o la numismàtica de les monedes. Però el nom de cartofília va arribar a caure en oblit. Internacionalment, podem considerar que l’edat d’or de les postals va acabar quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, el 1914. Espanya fou neutral, però les comunicacions amb altres països van quedar molt afectades, i les postals van perdre qualitat i interès, excepte pocs casos. Fins i tot grans impressors madrilenys van reduir la seva qualitat perquè va fallar el subministrament de bones cartolines i tintes. Però pel que fa a la vila de Falset, durant els anys següents (i als anys vint), va continuar l’edició de nombroses sèries amb qualitat acceptable. Per exemple, la Fototípia Thomàs i Lucien Roisin, de Barcelona, van mantenir un bon nivell amb postals molt variades. Impressors i editors Un impressor és el propietari d’una impremta, i podia afegir el seu nom o el de la seva empresa a les postals. A vegades, els grans tallers d’arts gràfiques tenien diversos propietaris, com és el cas de la famosa casa madrilenya Hauser y Menet, fundada pels suïssos Óscar Hauser i Adolf Menet. L’impressor és el responsable de la fabricació de les postals. En successives passades per les màquines dels tallers, les postals s’imprimien amb una o diverses tintes, mitjançant procediments diferents. Les imatges fotogràfiques s’acostumaven a imprimir en fototípia, que era el sistema de reproducció fotomecànica més perfecte, i els textos normalment s’afegien amb tipografia. L’excepció són les postals fotogràfiques, positivades en paper fotogràfic al labora1. [ Revers de postal de la primera època (1892tori o a l’habitació fosca dels fotògrafs. En 1905), on s’escrivia únicament l’adreça del destina� aquest cas, s’utilitzaven els típics banys de tari. El text s’havia d’escriure a l’anvers, al costat de la il·lustració. ] revelat, parat, fixat i prolongat rentat final

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 28

29/03/10 21:17

amb aigua; i, si el processat o la conservació de la fotografia foren incorrectes, avui dia la imatge pot estar tacada o esvaïda. Un editor, per al cas de les postals, seria la persona que va promoure la seva publicació. Normalment és qui va pagar l’edició. Així, editors poden ser persones de professions molt diferents o indústries i comerços. Per exemple, van editar postals: impremtes, llibreries, basars, fotògrafs, agrupacions polítiques o recreatives, diaris, hotels, cafeteries, col·legis, etc. El nom de l’editor acostuma a estar imprès en les postals d’una manera o altra. Quan només veiem el nom de l’impressor, és possible que també sigui l’editor. És el cas de la sèrie general numerada de Hauser y Menet. Però quan només hi ha el nom de l’editor, és que es tracta d’una edició especial, propietat del client que l’encarrega. A vegades, el nom de l’editor està inclòs en el títol de les postals. Litografía Hermenegildo Miralles fou un dels pioners editors i impressors barcelonins. El seu establiment ja era molt conegut per publicar els fascicles de la sèrie Panorama Nacional, entre 1896 i 1898, amb grans vistes de tot Espanya, però al principi del 1900 va produir una bellíssima sèrie de postals, amb dibuixos modernistes, de cada un dels escuts de les províncies espanyoles, entre ells l’escut de Tarragona. També el 1900, o al final del 1899, Hermenegild Miralles va editar i imprimir altres postals. Foren sèries d’artistes de teatre, toreros i portades de la revista Hispania (amb dibuixos de Riquer, Casas, Utrillo, etc.). Sèries molt diverses perquè el col·leccionisme de postals no es limitava a les imatges de ciutats.

Procediments d’arts gràfiques Les postals es podien imprimir mitjançant diferents procediments fotomecànics. Alguns donaven més qualitat, com la fototípia o el fotocrom; d’altres eren més fàcils i barats, com el fotogravat amb trama de punts. A vegades es combinaven diversos sistemes d’impressió o es recorria a l’acolorit a mà, amb aquarel·la. La fototípia era el procediment més prestigiós per reproduir fotomecànicament les vistes fotogràfiques. Algunes impremtes aconseguien gran finesa de detalls i riquesa de tons. A Madrid, la casa Hauser y Menet va sorprendre a tothom, des del seu inici el 1890, amb làmines de vistes impreses amb gran nitidesa. El seu èxit era propiciat per tenir bons professionals i utilitzar màquines noves, d’importació, però també per usar papers estucats i cartolines amb superfície ben llisa. Però no totes les postals impreses en fototípia eren excel·lents. Fins i tot la primera postal de Hauser y Menet, en edició de l’any 1892, era d’impressió deficient, o així són els exemplars conservats. El tiratge en fototípia era molt delicat i no es mantenia una qualitat idèntica en tots els exemplars. Si mirem amb lupa o comptafils una postal original impresa en fototípia, veiem una trama irregular característica. Després d’examinar diferents exemplars, s’aconsegueix identificar perfectament aquest procediment. Amb més augments, amb lupa binocular, veiem que la imatge està formada per una fina retícula que recorda l’estructura d’un cervell o uns cuquets. Tot i que amb variants del mètode, amb prou feines es percep la retícula. 2. [ Revers de postal dividit, posterior al 1906, per Fins al 1915 les postals impreses escriure-hi l'adreça del destinatari a la dreta i el en fototípia eren les més abundants. Per missatge de text a l’esquerra. Es reservava l'anvers exemple, són fototípies les editades per per a la il·lustració. ]

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 29

29/03/10 21:17

A.T.V. (Àngel Toldrà Viazo), de Barcelona, en l’extensa sèrie del qual es van incloure una dotzena de postals de Falset. Totes aquestes imatges foren impreses en blanc i negre, mentre que les lletres s’hi van afegir després en una impressió tipogràfica, amb tinta vermella. El conegut a Espanya com a fotogravat, amb línies de punts, ha estat un altre procediment fotomecànic molt utilitzat en llibres, diaris i revistes. En la reproducció de fotografies, la seva qualitat era molt inferior a altres sistemes. Les postals impreses exclusivament en fotogravat foren poques. Malgrat tot, el fotogravat també s’usà com a base en postals impreses en color. S’utilitzava el perfilat per donar el color negre, els altres colors s’imprimien amb una tricromia o un altre sistema, però per donar el negre es podia utilitzar la fototípia, amb un resultat millor. Si mirem amb lupa un típic fotogravat original, veiem clarament que la imatge està formada per línies de punts; i aquests punts tenen més o menys diàmetre, però sempre el mateix to de tinta. Només varia la seva mida. La trama és molt fàcil de reconèixer, quasi bé s’aprecia a simple vista. Aquest procés equival a allò que es coneix en altres països com a half-tone o gravat en mig to. La litografia és un procediment que només fou utilitzat en algunes de les primeres postals il·lustrades amb dibuixos de la darreria del segle XIX. Els seus gravats es realitzen utilitzant una pedra litogràfica. Quan s’usen diversos colors, es necessiten pedres diferents per a cada color, aleshores s’anomena cromolitografia. Com a mostra de cromolitografia tenim la sèrie d’escuts de les províncies espanyoles, segons edició i impressió de Litografía Hermenegildo Miralles, de Barcelona, l’any 1900. La postal de Tarragona és justament una cromolitografia, tot i que per apreciar la seva excel·lent qualitat s’ha de veure un exemplar original. El fotocrom sembla que va ser una evolució de la cromolitografia quan es volien reproduir fotografies i no dibuixos. Alguns fotocroms van aconseguir un meravellós nivell de perfecció. Es creaven vistes en color a partir de fotografies monocolors. Els colors eren inventats, però aplicats amb la intenció de donar aparença de naturalitat. La impremta Purger, de Munic, fou una de les indústries especialitzades en aquest procediment. El gravat al buit és un sistema més modern, molt utilitzat per a revistes de gran tirada. Aplicat a les postals va tenir un resultat estètic molt inferior al resultat obtingut anteriorment amb la fototípia. Les postals en gravat al buit donen una impressió mediocre, la seva qualitat deficient es nota en ampliar-les o mirar-les amb lupa. Les postals en gravat al buit són típiques dels anys trenta, quaranta i cinquanta del segle XX. Són representatives de l’època de major decadència de les targetes postals. Coincideixen amb uns anys molt difícils tant en l’àmbit nacional com internacional. Un renaixement de les postals de vistes va arribar als anys seixanta, després d’ampliar una mica la seva mida: al voltant dels 10,5 x 15 centímetres, i les imatges ja foren reproduccions de veritables fotografies en color, correctament impreses en quadri1. [ Postal modernista alemanya il·lustrada cromia. A més, es va aplicar un plastificat per l’artista W. Braum, editada per A.S.W i cir� culada de Madrid a Falset, el 1907. ] final, al costat de la vista.

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 30

29/03/10 21:17

Des dels anys seixanta, la targeta postal està majoritàriament vinculada al turisme. Se suposa que a Espanya, els turistes són els principals compradors, tant els nacionals com els estrangers. I és que la postal també és un reflex de cert benestar material. Hi ha països amb problemes on és molt difícil trobar postals. El col·leccionisme actual Són les postals antigues les que ens atreuen poderosament l’atenció. En canvi, les postals modernes són un objecte de consum, que potser d’aquí a unes dècades també siguin cercades per investigadors i museus. Les postals dels darrers anys ja són reunides per col·leccionistes de temes locals. A Espanya, entre 1975 i 1980, es despertà la curiositat per les targetes postals antigues. Són els anys en què la descentralització comença a crear-se en les comunitats autònomes, i sorgeix un gran interès pels temes regionals. Normalment, cada col·leccionista cerca les postals de la seva terra. Unes vegades és el lloc de naixement, però en altres ocasions la preferència és per la ciutat on es viu o on es va residir durant un temps determinat. Molts col·leccionistes de temes locals reuneixen materials complementaris. Adquireixen no només postals, sinó també fotografies antigues, gravats, llibres, revistes, etc. I és que entre els col·leccionistes hi ha bons investigadors que estan preparant llibres o articles per a revistes i diaris. És un prejudici creure que els col·leccionistes compren de forma egoista, per al seu gaudi. Quan arriba l’ocasió d’organitzar una exposició o realitzar un catàleg de postals antigues, els col·leccionistes responen amb el millor altruisme. En tenim la prova en el present llibre de postals de Falset. A Barcelona hi ha una associació de col·leccionistes de postals antigues. És el Cercle Cartòfil de Catalunya, que des de l’any 1984 publica la Revista Cartòfila, amb variats articles d’investigació i divulgació. Per conèixer les activitats que realitza podeu consultar la seva pàgina web www.cerclecartofilcatalunya.com. En aquesta Revista Cartòfila hi ha també algunes pàgines de publicitat on s’anuncien els principals comerços que venen postals antigues. Per als col·leccionistes, és molt important saber on poder comprar postals originals; per exemple, a les fires de col·leccionisme que es realitzen diverses vegades l’any a Madrid, Barcelona, Reus i a d’altres ciutats. Avui dia, gràcies a Internet, és possible veure i comprar postals antigues en llocs d’arreu del món sense moure’s de casa. Potser les millors botigues virtuals, on fins i tot ocasionalment podem localitzar postals catalanes, de Falset i d’altres pobles de la comarca del Priorat, són: www.ansichtskartenversand.com www.delcampe.net www.ebay.es www.todocoleccion.net

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 31

2. [ Acudit del pintor reusenc Josep Llovera sobre la novetat del fotogravat, publicat a L’Esquella de la Torratxa, Barcelona, 11-XI-1892. ]

29/03/10 21:17

1-2. [ Àlbums per a targetes postals, dels primers anys del segle XX. Són uns àlbums artís� tics fabricats especialment, alguns amb cobertes decorades, plens de postals enganxades als fulls de cartolina, subjectats per quatre talls transversals a través dels quals s'introduïen els cantons de la postal. ]

És molt instructiu poder veure a la pantalla del nostre ordinador milers de postals de tot el món, tot i que no es vulgui comprar res. En aquestes tres adreces podem accedir a les postals fàcilment, ja que estan classificades per països, ciutats i temes. En l’àmbit internacional, a part de la temàtica regional i local, es col·leccionen els temes més diversos. Per esmentar algun exemple, tot allò relacionat amb algunes professions, com ara dentista; o animals, com ara gossos, gats, porquets o cavalls, o els clàssics temes de vaixells i ferrocarrils. Fins i tot hi ha un col·leccionisme d’elit que cerca postals il·lustrades pels millors artistes modernistes. Es coneixen com a postals de pedra les de monuments històrics. Acostumen a ser molt més econòmiques mentre no tinguin animació amb persones. I, malgrat això, aquestes postals de pedra són també interessants. Els edificis han sofert canvis

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 32

29/03/10 21:17

pel pas del temps, la Guerra Civil o restauracions, i moltes vegades allò que més ha canviat és el seu entorn. Altres postals barates i comunes són les de retrats femenins, d’estudi, amb estètica encaramel·lada, una mica cursi. Molt diferents són les postals d’artistes d’espectacles. Algunes d’aquestes artistes foren personatges molt populars, tant les d’art dramàtic com les ballarines o estrelles de revista. Algunes de les primeres targetes postals de vistes espanyoles, escrites i matasegellades entre els anys 1892 i 1898, poden arribar a tenir preus molt elevats. Imaginem-nos, per un moment, quant podria costar en una subhasta un exemplar inèdit de la hipotètica primera postal de Falset... •

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 33

29/03/10 21:17

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 34

29/03/10 21:17

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 35

29/03/10 21:17

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 36

29/03/10 21:17

POSTALS DES DEL PASSAT, POSTALS PER A LA HISTÒRIA Albert Arnavat

Doctor en història i publicista

Els precedents: les inexistents postals finiseculars La vila de Falset no despertà l’interès dels principals fotògrafs i editors de targetes postals espanyols i europeus del final del segle XIX.1 Tot sembla indicar que ni la demanda postal ni el desenvolupament turístic suposaren un atractiu per a les poderoses editores internacionals. La prestigiosa casa Hauser y Menet de Madrid, el primer establiment d’arts gràfiques que imprimí postals a Espanya, en nombre i qualitat, no inclogué postals de Falset en cap de les seves sèries, amb milers de models diferents. De fet, edità molt poques postals de les comarques de Tarragona, potser per l’elevada competència que tenia d’editors locals, que saberen plasmar vistes més comercials, d’acord amb els gustos de la demanda. Tampoc altres importants cases editorials com l’alemanya Purger & Co. o la Fototípia J. Lacoste, successors del fotògraf Jean Laurent, no n’editaren cap de la vila, tot i que la seva producció també fou molt abundant. No és gens estrany, ja que cap dels editors esmentats tampoc no n’edità de la ciutat de Reus, aleshores la segona ciutat de Catalunya.

1. LES PRIMERES POSTALS IL·LUSTRADES: UNA MODA DE LES ELITS, 1900-1905 Les primeres fotopostals falsetanes, anònimes (c.1900-1905) De cap al 1900 fins al 1905 s’editaren les primeres targetes postals il·lustrades sobre Falset conservades i localitzades. Es tracta de 10 fotopostals, de fotògrafs locals afeccionats, en edicions privades, sense referències, mostres de l’extensió de la moda de les targetes postals entre les classes benestants. Formarien part de sèries limitades, positivades artesanalment pel seus autors desconeguts. Es tracta de les imatges més antigues d’alguns indrets de la vila –la font de l’Amades, la font del Batlle, la Quartera, i el casal del Pont– i escenes del camp o de descans i lleure, de famílies benestants. La imatge fotogràfica no hi ocupa tot l’espai de l’anvers, quedant marges blancs, i totes presenten el revers sense dividir, propi de les postals anteriors al desembre del 1905. És molt poc coneguda la imatge de la Quartera amb els dos pedestals coronats per estàtues d’inspiració clàssica, ja que a les fotografies posteriors al 1905 ja han estat substituïdes per torretes o testos.

1. Tampoc del nou i econòmic mètode de comunicació escrita que significà l’enter postal –les targetes prefranquejades i sense il·lustració–, que començà a circular oficialment a l’Estat espanyol des del 1873, no n’ha quedat –si es que n’arribà a existir– cap rastre local. Potser perquè, a les ciutats, els seus principals usuaris eren els professionals, els comerciants i els industrials, poc abundants a la petita vila agrària de Falset. Tampoc no s’edità cap de les primeres postals comercials, encara no pròpiament il·lustrades, però sí amb decoracions tipogràfiques o amb petits gravats monocroms, que es popularitzaren a partir de la dècada del 1880. d’altra banda, tampoc no ha quedat cap rastre que permeti conèixer els noms dels primers fotògrafs pioners de la vila, i l’única impremta en funcionament durant el període, no fou instal·lada fins al 1935 –la Tipografia de Josep Llop–, ja que la primera instal·lada a la vila –la de Maties Brull Madico– deixà de funcionar el 1895.

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 37

29/03/10 21:17

Com a la resta del país, també a Falset, els fotògrafs veieren en les targetes postals una possibilitat d’augmentar els seus negocis en incrementar les vendes. Desconeixem el nom dels primers fotògrafs falsetans que editaren postals, però sabem que es dedicaven a la fotografia Josep Mallofré Crusat, Domingo Ferré Recasens i Hermenegild Monlleó, que el 1907 publicava el primer anunci local de venda de “articulos para Pintura y Fotografia” al seu establiment de queviures i colonials. Els autors de les primeres sèries de postals falsetanes quedaran, doncs, en l’anonimat, i no sabem si eren professionals o afeccionats, ni si eren de la vila, o si s’hi desplaçaven per la Festa Major, com és el cas de Joan Riba. Les primeres postals amb imatges de festa: la Festa Major del 1905 La primera sèrie de postals pròpiament dites sobre Falset que s’ha localitzat és la de la Festa Major del 1905, de fotògraf i editor desconeguts, i que són les imatges de festa més antigues conservades. Composta per un mínim de tres models diferents, mostren imatges fotogràfiques dels gegants i els nans a la Quartera, les danses en el repartiment de coques i una carrossa de la Batalla de Flors, celebrada per primer cop el 1901, actes centrals de la celebració. La fotografia no ocupa tot l’espai de l’anvers, i el costat dret és reservat per l’estampació de la llegenda, en castellà, feta amb un tampó, en vermell. Tot i que no ens ha arribat el seu nom, aquest fou, doncs, el primer editor de targetes postals de la vila. 38

Una sèrie del 1905, reeditada Amb tota seguretat del mateix fotògraf i editor que l’anterior, són les tres següents sèries de postals fotogràfiques conservades. La primera és composta per un mínim de tres models amb vistes de la vila, amb el lateral dret en blanc, espai on s’estampa la llegenda, sense numeració, en vermell. Algunes s’editaren abans del desembre del 1905 i altres de la mateixa sèrie, després. Dues extenses sèries del 1905 i 1906 Exactament amb les mateixes característiques que l’anterior, trobem dues extenses sèries de postals. Una la componen –si fem cas a la numeració– un mínim de 38 models diferents, amb vistes d’indrets de la vila, amb la llegenda en català, tot i que només se n’han conservat dos models, amb el revers sense dividir, anterior al desembre del 1905. L’altra sèrie, també amb idèntiques característiques, la compondrien un mínim de 42 postals numerades, amb la llegenda en castellà, amb vistes de la vila i el revers dividit. La vila de Falset el 1905 La sèrie de postals següent, probablement del mateix fotògraf i editor que les anteriors, és també del 1905, i està composta per un mínim de 15 imatges fotogràfiques d’indrets de la vila. La fotografia ocupa tot l’anvers i la llegenda, en català, és tamponada en vermell 1. [ Dos exemplars d’un model de postal, amb sobre la imatge, amb la mateixa tipografia diferent situació de la llegenda i enquadrament, prova de la seva realització artesanal, de c. 1907.] que l’anterior. Se’n feu una segona tirada el 2. [ Primer anunci de targetes postals a la 1907, ja que una part de les postals tenen premsa prioratina, a la revista Mont-Sant, edi� el revers dividit i una d’aquestes mostra una tada a Barcelona, el 1909. ] imatge de la primera ballada de sardanes a 3. [ Primera panoràmica doble de Falset en postal, del 1909. ] Falset –i al Priorat–, celebrada el 1907.

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 38

29/03/10 21:17

2. LA POPULARITZACIÓ DE LES POSTALS: 1906-1936 La Festa Major del 1907 Probablement el mateix fotògraf i editor que les anteriors, és l’autor de la tercera sèrie de postals fotogràfiques, dedicada a la Festa Major del setembre del 1907. De tirada artesanal i amb la llegenda estampada manualment en vermell sobre la imatge, com ho demostra el fet que en algun mateix model està situada en diferents llocs. Composta per un mínim de 9 postals fotogràfiques mostren els principals elements de la Festa: els gegants i els nans a la sortida de missa, les Danses i la Batalla de Flors, probablement l’acte més lluït i el més fotografiat. I és que les festes majors eren el moment en el qual es feien més fotografies: danses, desfilades de gegants, batalles de flors... que responien a l’activitat dels fotògrafs de la vila. La festa com a esdeveniment social que congrega una multitud de persones era un marc adient per a la fotografia. L’interès estètic i visual de la celebració es veia potenciat així per la rendibilitat de la feina. La sèrie més extensa i el primer anunci de postals, el 1909 La revista prioratina Mont-sant, editada a Barcelona, publicà durant l’any 1909 la primera referència a la premsa local sobre les targetes postals. Es tracta de l’anunci, tipogràfic, d’una “nova col·lecció de postals (esmaltades)” amb vistes de Falset, Marçà, Bellmunt, Móra d’Ebre i Porrera, que n’oferia un “gran assortit” a l’establiment de Joan Tarragó, a la plaça de la Constitució de Falset. La sèrie anunciada és probablement la més extensa sèrie de postals fotogràfiques prioratines editades fins aquell moment, amb un mínim de 59 models, de la qual només se n’han localitzat cinc de Falset, dues de les quals estan editades en altres sèries –com la que mostra la plaça de la Quartera amb el casal de la societat El Porvenir al fons, i la del Portal del Bou i la muralla– on es mostren indrets de la vila, sovint amb grups de gent encuriosits per la novetat de la càmera fotogràfica al carrer. N’incloïa quatre d’altres pobles de la zona i era la primera a oferir postals esmaltades.

Falset cap al 1909-1910 Una única postal ha quedat com a rastre d’una sèrie sobre Falset. Es tracta d’una imatge del Portal del Bou i la muralla, editada ja a la sèrie anterior amb una lleu diferència en l’enquadrament, i amb una nova cal·ligrafia en la llegenda, sense numeració ni signatura. Falset el 1909, la primera vista panoràmica i les primeres composicions fotogràfiques El 1909 un fotògraf falsetà edità una magnífica col·lecció de postals, d’un mínim de 32 models diferents. La sèrie conté la primera vista panoràmica doble de la vila i les primeres

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 39

29/03/10 21:17

composicions fotogràfiques de diverses imatges en una postal, anomenades “Vistes de Falset”, una passejada visual pels seus carrers i places –en les quals sempre apareixen figures humanes–, les fonts, l’ermita i l’estació. L’autor recull també dos fets excepcionals, com la “sortida de l’automòbil” –el primer transport de viatgers per carretera– i la Fira de Sant Andreu a la Quartera, així com dues vistes de la vila sota la nevada del 20 de gener del 1909. En conjunt, un excel·lent reportatge fotogràfic de Falset, del qual s’han conservat les plaques fotogràfiques de vidre. La primera postal falsetana a l’estil “Grus auss”, del 1910 El 1910 s’edità la primera postal de Falset, a l’estil de les “Grus auss” alemanyes de finals del segle XIX, és a dir, amb la llegenda “Records de...”. Es tracta d’una postal fotogràfica composta per quatre imatges fotogràfiques, el dibuix de l’escut de la vila i d’una branca florida, amb la llegenda retolada a mà “Recort de Falset”, en un fotomuntatge. Tot i que va signada amb les inicials “J.Mª. LL.”, no hem pogut esbrinar qui n’és l’autor. El núm. 1 retolat al costat de la signatura fa suposar que obria una sèrie. S’hi mostren imatges de la Font de l’Amades, el carrer del Pont, una vista general i la font Fomalenca. Les postals de Falset d’A.T.V., Àngel Toldrà Viazo, del 1910

El 1910 s’edita la primera sèrie de postals impreses i signades de Falset, obra d’Àngel Toldrà Viazo (Barcelona 1867-1956), que signava amb les inicials A.T.V., probablement el millor editor català de targetes postals il·lustrades, per la seva immillorable qualitat d’impressió i varietat de motius. No era fotògraf, ja que per a la captació de les imatges que convertia en postals utilitzava els serveis de diversos fotògrafs i, en alguns casos, visitava els llocs acompanyat d’un ajudant que era el que feia la fotografia segons l’enquadrament que ell preestablia amb l’ajut d’un marquet. És possible, però no està documentat, que un d’aquests fotògrafs fos el francès Lucien Roisin Toldrà començà el 1905 amb l’edició de postals amb una gran qualitat d’imatge, i continuà editant fins cap al 1930. L’octubre del 1906 publicà un catàleg amb la relació de les 900 primeres targetes postals de “Vistas de Cataluña”. El que podríem anomenar la seva “Sèrie general”, numerada, arribà fins al número 4577, amb postals de tot Catalunya, Mallorca i País Basc, n’inclou 12 dedicades a Falset, de la 3184 a la 3195 –editades el 1910– que juntament amb les 4 de Cabacés –de la 4519 a la 4522, editades el 1911–, són les úniques de la comarca del Priorat. De la Terra Alta n’edità 10, de la Ribera d’Ebre 12, del Baix Camp 70, i del Tarragonès, 146. La majoria de postals de la sèrie general s’editaren per la iniciativa de Toldrà, però en d’altres la iniciativa era local, enviant a Barcelona els clixés fotogràfics ja fets –i en aquest cas el fotògraf quedaria anònim, ja que és molt difícil establir l’autoria de la fotografia si no s’indica a la mateixa postal– o bé demanant l’anada d’un fotògraf al poble per retratar les vistes. La iniciativa local també era fomentada per Toldrà a la publicitat que feia el 1911: “Ediciones especiales para Colegios, Monasterios, Fábricas y Establecimientos comerciales, a precios reducidos.” Es desconeix el fotògraf de les de Falset, però sabem que els fotògrafs A. Fontanet i fill foren els autors de les imatges de les postals de Gandesa. El procés d’impressió usat per aquestes postals era la fototípia, impressions monocromes (malgrat que podien ser amb tinta negra, verda, blava...), i les llegendes i els peus d’impremta s’imprimien en tipografia, en vermell. La seva sèrie és la de major qualitat editada fins aquell moment a la vila. Inclou un recorregut pel Falset monumental i arquitectònic, pels 1. [ Àngel Toldrà Viazo, el principal editor de principals carrers, places, passejos i fonts, postals de la Catalunya dels primers anys del segle XX. ] amb una vista general i una de parcial.

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 40

29/03/10 21:17

Postals de Corpus, de cap al 1920-1925 Una altra festa destacable a la vila era la de Corpus. La vila s’engalanava amb enramades, hi havia coets i carretilles, sortien els gegants, els nans, la mulassa i els tabals precedint les banderes de les confraries. Es feia la processó amb els entremesos i els tabernacles, que finalitzava amb una tronada. La sortida del tabernacle de Jesús sagramentat de la plaça Vella en processó, moment que recullen dues postals fotogràfiques, de cap al 1920-1925. Postals de l’Orfeó de la Il·lustració Obrera L’ateneu La Il·lustració Obrera, que edità el seu reglament el 1904, era dedicat fonamentalment a la instrucció i a la beneficència de les classes populars de Falset, mitjançant activitats culturals diverses –com ara classes d’alfabetització nocturnes, conferències i debats– i un “montepio” que socorria els socis en cas de malaltia o defunció. Una de les seves activitats més destacades i amb més participació fou el seu Orfeó, amb més d’un centenar de cantaires i una banda de música, que participava en tots els actes festius destacats de la vila. Foren precisament algunes de les sortides d’aquest Orfeó –d’excursió al camp o en actuacions a d’altres indrets– les que motivaren l’edició de diverses postals fotogràfiques de recordança, entre 1913 i la dècada de 1920. Les postals de la III Assemblea de la Unió de Viticultors de Catalunya, el 1914

Els darrers dies d’abril de 1914 se celebrà a Falset una important assemblea nacional de viticultors: la III Assemblea General Ordinària de la Unió de Viticultors de Catalunya. L’esdeveniment, que fou a la vegada una gran festa, provocà l’edició d’un mínim de set postals fotogràfiques, sense signatura, llegenda ni numeració, que mostren diversos actes festius de l’esdeveniment, com ara l’arribada en tren dels centenars d’assembleistes, rebuts a l’estació per les autoritats, l’Orfeó de la Il·lustració Obrera i una gentada; la comitiva amb la banda de música arribant a la plaça de la Constitució mentre es dirigia a l’Ajuntament, i dues de les tres carrosses que participaren en el seguici al·legòric que passejà pel centre de la vila: la de la societat la Il·lustració Obrera, que simbolitzava el treball i la il·lustració, i la de la societat l’Artesana –una societat recreativa i benèfica constituïda el 1880, amb centenars de socis que tenia un teatre i un grup coral–, que simbolitzava l’agricultura i la indústria. Les postals de Falset de Josep Boixadera, J.B., del 1914 Josep Boixadera Ponsa (Benavent de la Conca, 1878 - Reus, 1938) va ser un dels fotògrafs pallaresos més importants i el pioner de l’edició de postals a la seva comarca natal. Anà a viure a Sabadell on s’establí com a fotògraf i s’associà amb l’impressor Josep Obradors. Junts editaren diverses sèries de postals signades O. i B. La societat es dissolgué el 1911 i Boixadera continuà amb l’edició de postals d’arreu de Catalunya –sobretot de les demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona– i de diverses ciutats d’Andalusia, signades primer amb les inicials B.P. i des del 1912 com a J.B. N’edità milers, fins a l’inici de la Guerra Civil, que acabà amb la seva vida, víctima d’un bombardeig, el febrer del 1938. Compaginava aquesta feina amb la de fotoperiodista, tot col·laborant en diverses publicacions de l’època, com ara La Ilustració Catalana, i la dècada de 1920 col·laborà amb l’Àlbum Meravella, de l’editorial Catalonia, i amb la Cataluña Ilustrada de l’editorial A. Martín. Per tal de perfeccionar les tècniques fotogràfiques va efectuar diversos viatges a l’estranger, preferentment 2. [ Josep Boixadera, fotògraf i editor de a Alemanya. postals, cap al 1915. ]

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 41

29/03/10 21:17

El 1914 Boixadera edità la sèrie de Falset, d’un mínim de 13 postals fotogràfiques, amb la llegenda, la numeració i la signatura de les inicials J.B., impreses en tipografia sobre les imatges. Mostren diverses vistes de la vila antiga, com el barri del Malanyet, el castell, el portal del Bou, la Quartera, els carrers de Baix i de Dalt, els rentadors de la Font Vella i un parell de les noves construccions, com el convent de les Carmelites i les Escoles públiques, encara en construcció, i l’entrada a la vila i una vista parcial. Edità també altres sèries d’altres pobles del Priorat. Les postals falsetanes de la Fototípia Thomàs de Barcelona, de cap al 1915

Josep Thomàs Bigas (Barcelona, 1852 – Berna, Suïssa, 1910) fotogravador i impressor, va ser un molt bon editor de postals. Tenia tallers de fototípia, fotogravat, litografia i fotocromotipografia i destacà en l’edició de revistes d’art. El 1876, amb Heribert Mariezcurrena, Joan Serra i Miquel Joaritzi, crearen la Sociedad Heliográfica Española i introduïren al país les noves tècniques d’impressió de fotografies. Fou l’introductor del gravat químic i dels primers a utilitzar l’invent de la imatge tramada, l’autotípia, el 1880. Aquell any fundà la Fototípia Thomàs, que ocupà diversos tallers fins que fundà el Palau d’Art Gràfic, al carrer de Mallorca de Barcelona. La coneguda Casa Thomàs, edifici modernista projectat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner el 1895, fou el primer establiment català, i el tercer de l’Estat espanyol, especialitzat en la impressió de postals, i una de les més grans impremtes d’Europa, amb la major producció de postals de l’Estat espanyol, estant en actiu fins la dècada de 1940, amb la tercera generació. Un dels seus fills, Josep (1876-1939), era també col·leccionista de postals i soci de la Sociedad Cartófila Hispania. Cap al 1915 la Fototípia Thomàs edità una sèrie de 10 postals de Falset. Un reportatge sobre els principals indrets, amb visions generals i parcials, el convent de les monges carmelites, l’Ajuntament, les escoles –en la fase final de la seva construcció– i l’església, amb dues vistes interiors. Les postals de l’Espígol: els nens i les nenes de la vila L’arrelada tradició falsetana de l’Espígol –nens i nenes repartint brots d’aquesta planta aromàtica pels carrers a primera hora del matí, en l’inici de la Festa Major– ha deixat un bon rastre d’una vintena de postals fotogràfiques que, amb la mateixa composició –els infants mudats i agrupats a les escales centrals de la Quartera i mirant la càmera amb els seus cistellets–, es repetien any rere any. Alguna vegada, a la composició, s’hi afegien els gegants i els nans de la vila i alguns adults. Postals de Festa Major Els diversos actes de la Festa Major foren moments propicis per a la fotografia col·lectiva i l’edició immediata en targetes postals fotogràfiques comercialitzades a la vila. Les sortides del gegants i els nans, els balls a la Quartera engalanada i als cafès i entitats, les “classiques i tradicionals Dances, en les que multitud de joves i donzelles aparellats, repartiran els saborosos cocs per les llars de la població”, els músics, les desfilades de carrosses a la Batalla de Flors, els jocs d’habilitat amb bicicleta i a cavall, les curses de cavalls, la gentada que omplia els carrers... eren els principals temes festius convertits en postal, per fotògrafs diversos de la vila i forasters, afeccionats o professionals. S’han localitzat més d’una vintena d’aquestes postals fotogràfiques, entre el setembre del 1906 i el del 1935, una ullada 1. [ Josep Thomàs Bigas. Revista Gráfica, Bar� celona, IX-1910. ] retrospectiva a la Festa Major de Falset.

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 42

29/03/10 21:17

Les batalles de flors: l’acte més fotografiat Sens dubte, la Batalla de Flors era l’acte més lluït i espectacular de la Festa Major falsetana del primer terç del segle XX, i el més fotografiat, amb molta diferència. Per això, no és gens estrany que hagin deixat un extens rastre d’esplèndides postals fotogràfiques que ens mostren individualitzadament cada una de les carrosses i carruatges que hi prenien part. N’hem localitzat una vuitantena, que podem datar amb certesa entre el 1907 les més antigues i el 1934 les més modernes. Una explosió d’originalitat i de bon gust amb al·legories i recreacions d’allò més variat. Des de manifestacions de catalanisme explícit a al·legories dels fruita de la terra, vaixells i barques, molins de vent, sabates, tasses, papallones, ventiladors, libèl·lules, zepelins, cistelles, cignes, pinyes, ventalls, casetes, autos, japoneses, llànties màgiques, dinosaures, tennistes, meduses, arpes, plomes estilogràfiques, rafals, cigonyes, tasses, copes, ampolles de xampany... tot fet o decorat amb flors de paper, estirat per cavalls o ases que amb el pas dels anys foren progressivament substituïts per automòbils i camionetes reconvertits per un dia en vistosos i florits artefactes festius. La majoria eren de grups d’amics o familiars, però també n’hi havien d’entitats, institucions i empreses. És ben segur que tots els falsetants benestants hi participaren activament. Postals de l’Encamisada 43

La festa de Sant Antoni i el seu acte central i característic a la vila, l’Encamisada, fou també motiu de fotografia i d’edició de diverses postals fotogràfiques, que mostren els participants, nens i adults, amb cavalls i ases, amb el penó de sant Antoni i el vestit típic de català, amb camisa blanca, armilla de vellut i barretina. Les postals de F.B.V. de les festes del 1916: les batalles de flors La Batalla de Flors de la Festa Major del 1916, potser una de les més lluïdes i fotografiades, foren el motiu d’una sèrie d’un mínim de quatre postals fotogràfiques amb la llegenda i signatura impreses en tipografia, signades pel fotògraf i editor professional català F.B.V., autor de sèries de postals de diversos indrets de Catalunya. Falset en les postals editades per F.B.V., el 1916 Signades pel fotògraf i editor de postals català F.B.V. –del qui desconeixem el nom– i dins de dues de les sèries generals, hi ha postals de Falset. En una sèrie impresa en fototípia en negre que conté un mínim de 12 postals dedicades a Falset, de la 130 a la 141, editades cap al 1916. Mostren vistes generals i parcials, l’entrada a la vila, la plaça de la Constitució, els carrers de Baix i del Pont, el Malanyet i el Castell, el passeig de la Carretera, la Font Vella, les Escoles i el Convent de les Germanes Carmelites. Pertanyent a una altra sèrie general del mateix autor és la postal fotogràfica, amb el número 130, amb la llegenda, la numeració i la signatura tipogràfica, en castellà, i color platejat, i mostra la mateixa imatge que la 134 de la sèrie anterior. Postals d’edificis en construcció Cap el 1920 s’editaren un mínim de dues postals fotogràfiques de la construcció de l’edifici del Celler Cooperatiu de Falset,

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 43

2. [ Dos exemplars d’un model de postal, amb diferent situació de la llegenda i enquadrament, prova de la seva realització artesanal, de c. 1907. ]

29/03/10 21:17

projectat per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, sota l’estètica del Noucentisme, començat a construir el 1919. De la construcció de la part més nova del Mas Ciurana, se’n feren un mínim de dues postals d’edició privada, amb la col·locació de la clau de volta d’una portalada, el 1932. Lucien Roisin, dels principals editors de postals a Catalunya, a Falset

Lucien Roisin Besnard (París, 1884 – Barcelona, 1943) fou un destacat fotògraf i editor de postals de Barcelona. Probablement cap el 1910 arribà a Catalunya i començà a viatjar pel país fotografiant, pobles i ciutats. El 1914, amb l’inici de la Primera Guerra Mundial, hagué de retornar a França per lluitar amb l’exèrcit francès. Instal·lat definitivament a la capital catalana i dedicat a l’edició de postals i a la fotografia industrial, fins al 1930 la seva botiga estava instal·lada al passeig de Sant Joan, i després a la Rambla de Santa Mònica 29, on restà oberta pels seus successors fins al 1958. La marca Roisin esdevingué el principal referent de les postals comercials a Catalunya, de les quals en va comercialitzar fins a 40.000. Va recórrer tot Catalunya i la Península, acompanyat pel seu nebot, Robert, fent fotografies. En general, mentre ell fotografiava les ciutats, el seu nebot feia els pobles i paisatges propers. Les seves fotografies són d’una gran qualitat pel seu enquadrament, nitidesa, profunditat, color i impressió, amb un bon joc de llums i ombres manejat amb la perícia d’un bon fotògraf. De Falset, n’edità 15 postals, en un bloc, impreses en fototípia, amb els principals indrets de la vila, amb numeració i llegenda tipogràfica en vermell, escrita en català, cap al 1920. Contenen una Vista general, l’entrada a la vila, l’Estació, el passeig de la Carretera, la Quartera, el pati de l’antic castell, l’Església, el Portal del Bou, la plaça Vella, el carrer del Pont, el carrer dels Arcs, el rentador i la Font Vella, el convent de les Carmelites, les Escoles i el Celler Cooperatiu. Edità també postals d’altres pobles del Priorat. Postals dels Pomells de Joventut, del 1923 El 8 de setembre del 1923 –cinc dies abans del cop d’Estat de Primo de Rivera– se celebrà a Falset la benedicció d’una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, patrona dels Pomells de Joventut, organització catòlica juvenil catalanista, creada per l’escriptor Josep M. Folch i Torres el 1920 i que arrelà a Falset amb la formació dels grups “Bell Priorat” i “Flors Falsetanes”. En donen testimoni 10 postals fotogràfiques, d’autor desconegut, i tal com explica el text d’una de les postals, la processó fou composta pels “pequeñitos de la santa infancia, después todos los Pomellistas con su bandera, después el Orfeó con su señera, y después los nacionalistas y catalanistas con su bandera y el Someten, todos fuimos al puente a buscar a la Moreneta que ya estaba preparada en un camión con la escolanía, regalo a Falset de las sras. Just, que resultó una fiesta nunca vista”. A la postal dels cants dels Pomells a la Quartera, s’hi veuen diversos guàrdies civils sota els porxos, vigilant la inofensiva concentració. Uns quants dies després, els Pomells serien il·legalitzats... Les postals de l’ermita de Sant Gregori El 9 de setembre del 1928, per les festes de Santa Càndia, se celebraren els actes de benedicció de la reconstruïda ermita de Sant Gregori, que havia quedat enrunada a causa 1. [ El fotògraf i editor de postals Lucien Roisin, d'origen francès, establert a Barcelona. ] d’un esllavissament de roques, l’any 1897.

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 44

29/03/10 21:17

Les obres foren iniciades el 17 de gener del 1928, diada de sant Antoni, amb la col·locació d’una creu de ferro i s’allargaren tot l’estiu. Més enllà dels actes litúrgics, la celebració fou tota una festassa a la qual van assistir centenars de persones, que ompliren l’entorn i que provocà l’edició d’un mínim de quatre postals fotogràfiques que mostren la creu i la gentada participant a l’Aplec. Les postals de Sant Gregori, de Ramon Pi Ramon Pi edità cap al 1930 un mínim de 4 postals de l’ermita de Sant Gregori, que signades amb la llegenda “Clixé R. Pi”, un falsetà resident a Barcelona i col·laborador de la revista Priorat als anys trenta. Inclou quatre vistes de l’ermita de Sant Gregori: vistes generals, el Gegant i la Creu. L’Editorial Fotográfica de Barcelona L’Editorial Fotográfica de Barcelona, fou una de les grans empreses editores de postals de la capital catalana, i en posà a la venda de molts indrets d’arreu de l’Estat. L’editorial no disposava de fotògraf propi, i, al revers d’algunes de les seves postals, s’hi poden trobar signatures de fotògrafs professionals, mentre la resta són d’autors anònims. Aquest és el cas de Falset, on les postals no venien signades per cap fotògraf. Cap al 1930 n’edità una sèrie composta com a mínim de 14 postals fotogràfiques, numerades, que inclou vistes generals, parcials i panoràmiques, l’entrada per la carretera, el Celler Cooperatiu i una vista de l’ermita de Sant Gregori. Només n’hem localitzat set models.

Sèries de postals d’autors desconeguts Entre 1931 i 1936 s’editaren dues sèries de postals fotogràfiques amb paper brillant, de fotògrafs i editors desconeguts, amb els principals indrets de la vila. Cada una consta d’un mínim de 10 postals, numerades i amb la llegenda en català. Les postals de Fotografia Freytas Entre 1931 i 1936 la casa Freytas edità una sèrie de postals fotogràfiques de la vila. Amb paper brillant, i amb la llegenda tipogràfica en català, l’únic exemplar localitzat mostra les escoles municipals. Edicions privades, fotopostals i fotografies en paper de targeta postal L’extensió de la moda de les targetes postals féu que ben aviat molts fotògrafs –fins i tot els ambulants– oferissin els retrats fotogràfics i fotografies de qualsevol tema sobre paper de targeta postal, són les anomenades “fotopostals”. Un testimoni falsetà d’aquesta pràctica ens l’ofereix el text següent d’una d’aquestes postals realitzada per un fotògraf ambulant: “Estimado hijo, te mando la postal de casa, está muy mal, la hizo un hombre de estos que pasan que las hacen al minuto, ya veremos si podremos mandarte otra [...]. Tan pronto venga la niña de la Vilella hiremos a Reus y se retratará. [...].” És important destacar l’abundància d’aquestes edicions de targetes postals fotogràfiques que a causa de les seves tirades reduïdes les feien més econòmiques i viables que no 2. [ Un dels fotògrafs, sense identificar, que pas les edicions impreses en fototípia o fo- immortalitzaren les Batalles de Flors de Falset, togravat, només assumibles en tirades més a la Festa Major de cap al 1929. ]

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 45

29/03/10 21:17

llargues. N’hem localitzat i reproduït 52 models diferents, tots sense signatura, llegenda ni numeració, dels temes més variats i insòlits, de fet, se’n feren de pràcticament tots els temes possibles en fotografia: de festes populars, celebracions religioses i processons, manifestacions polítiques i sindicals, excursions, àpats festius i commemoratius, sortides d’orfeons, ballades de sardanes, balls en entitats, exercicis de gimnàstica, equips de futbol, conjunts musicals, accidents automobilístics, jardins, edificis i indrets remarcables, seus d’empreses, relíquies religioses, armats, nevades, grups d’amics i amigues en diades festives, grups familiars, grups d’escolars en alguna celebració, fires i exposicions, i, excepcionalment, alguna que mostra el treball en un ofici tradicional, com una esparteria, etc. A més, es feien sovint còpies de fotografies sobre paper de targeta postal i, per això, avui trobem centenars de fotopostals que a la majoria dels casos són fotografies que no foren pensades per enviar per correu ni per posar a la venda. També foren nombroses les edicions privades amb escenes familiars i de masos, i, excepcionalment, de retrats de personatges, com el de l’escriptor Salvador Estrem i Fa (Falset 1893-1936). El col·leccionisme de postals a Falset Tot i que les primeres postals il·lustrades de Falset localitzades es poden datar al voltant del 1900, no podem afirmar amb rotunditat que la cartofília penetrés en els gustos dels falsetans de classe benestant amb sensibilitat artística. No ha quedat rastre que cap d’ells fos soci de la Sociedad Cartófila Española Hispania, i en cap de les llistes de “coleccionistas cartófilos” publicades aquells anys pel seu òrgan España cartófila hi figura cap falsetà ni prioratí. Ni tampoc no ha quedat cap rastre que fossin membres de cap de les diverses associacions cartòfiles –com ara UCFU, ICF, SCPI o CA– existents durant el primer terç del segle XX, una de les més importants de les quals fou la societat francesa Registre d’Echangistes de Cartes Postales Illustreés (RECP), fundada el 1914 i que el 1933 comptava amb més de

22.000 membres. Costa trobar algun rastre d’aquesta afecció, moda o “esport cartòfil” –com en deien les revistes de l’època– en el text de les postals falsetanes d’aquells anys. Potser l’enviada des de Falset al jove reusenc Enric Aguadé Parés, el 13 de setembre del 1910: “Recibí tu postal y tuve mucha alegria. [...] Mañana mandaré la del carro de la batalla [de flores] a tu hermana, hoy no estaban listas.” Sembla, doncs, que, en general, participaren més en la moda d’enviar-se postals del seu entorn que no en la del seu col·leccionisme, tot i que hem pogut contemplar alguna col·lecció cartòfila de famílies de Falset amb nombrosos exemplars d’arreu de la Península. Sí que trobem mostres de la capacitat evocadora de la comunicació a través de 1. [ Targeta postal editada pel farmacèutic falsetà establert a Barcelona Baltasar Domènech les postals i de l’extensió intercontinental Cortés, el 1929. ] del seu ús en el text d’una postal circulada 2. [ Anunci dirigit als col·leccionistes de pos� de Nova York a Falset, el 1917: “Fidelia: me tals, publicat al periòdic d’àmbit provincial La gusta mucho la postal de la Cortera, pués Opinión, de Tarragona, el 1902. ]

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 46

29/03/10 21:17

recuerdo mucho los ratos que hemos pasado y lo mucho que nos hemos divertido, pero si Diós quiere ya volveremos otra vez pues yo no pierdo las esperanzas. Pues tengo mucha alegria cuando recibo postales de vistas de esa de Falset, pues el otro dia también recibí dos. Sin mas un millon de besos te manda tu amiga que desea verte y mucho te quiere.” O aquestes altres trameses des de Falset a un jove recluta destinat a Melilla: “Te mandamos una postal con la entrada del pueblo que sigue la una con la otra, para que vean mejor lo que es. [...] Las demás postales te las mandaremos una a cada carta.” Però els missatges, és clar, són tan variats com la vida mateixa. Hi són majoria els de felicitacions personals diverses –onomàstiques, aniversaris, celebracions– d’amor, de vacances, de viatges, de negocis..., però també hi trobem, excepcionalment, rastres dels esdeveniments que marcaren la vila, de l’agitació social i política d’uns anys intensos, en ser utilitzades per totes les classes socials, en un procés de progressiva popularització. La popularitat i èxit de les targetes postals il·lustrades, i la seva conseqüent capacitat propagandística, fou utilitzada també per alguns partits polítics –sobretot pels catalanistes– i, fins i tot, les organitzacions obreres de la vila n’editaren alguna, com la de la manifestació de l’1 de maig del 1919. La comercialització de postals a Falset Les postals es venien a la majoria de les galeries fotogràfiques, a les llibreries i papereries, estancs, quioscos, impremtes, basars, magatzems i establiments diversos, mentre que els principals hotels les regalaven als seus clients. A Falset, els principals referents de la comercialització de les targetes postals foren els establiments de Joan Tarragó i d’Hermenegild Montlleó, ambdós a la plaça de la Constitució i l’estanc de Jaume Rull, els primers anys de segle fins a la dècada del 1910; el quiosc, papereria i “Centro de suscripciones y depósito de material escolar” d’Enric Pelejà, al carrer de Baix 34, les dècades de 1920 i 1930; l’establiment de queviures, adrogueria i cereals de Francesc Aguiló Secall, a la plaça de la República –que era el delegat a Falset de la Fotografia Puig de Francesc Solà de Reus i tenia una secció dedicada a la venda de material i aparells fotogràfics–; la Casa Gené, que venia “aparells i material fotogràfic Kodak, revelacions, còpies i ampliacions”; i encara l’adroguer santa Càndia d’Ermenegild Montlleó –fotògraf–, que també tenia una secció dedicada a “tot el relacionat amb l’art fotogràfic”, als anys trenta, que satisferen la demanda de postals de la comarca durant tot el primer terç del segle XX. Les postals es podien presentar i vendre soltes o en sèries, els anomenats “blocs postals”, d’entre 10 i 20 postals i portaven un títol que al·ludia al seu tema, com el de Lucien Roisin referent a Falset. Alhora, empreses d’altres ciutats, especialment de Barcelona, oferien l’edició de postals de la vila com, cap al 1908, l’Estudio Fotográfico: “Muy Sr. mio: Si a V. le convinieran postales de vistas de esta población, puedo encargarme del trabajo de las mismas, en fototipia, a precios sumamente reducidos.” 3-4. [ Postal del Metropolitan Life building Oferia un mínim de 250 postals, per 12,5 de New York City, impresa a Alemanya i circulada ptes, i en fotografia a 8 ptes les 100 còpies. de Nova York a Falset, cap al 1917. ] A part dels esmentats, en el primer terç 5. [Anunci d’un famós fotògraf barceloní, a del segle, no s’han pogut localitzar altres la revista prioratina Mont-Sant, del 1909.]

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 47

29/03/10 21:17

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 48

29/03/10 21:17

professionals de la fotografia. Tanmateix, la “moda” de la imatge fotogràfica feu que, per exemple, l’establiment de fotografia dels cèlebres fotògrafs Napoleó, s’anunciés a la revista prioratina Mont-sant, el 1909. Més proper era el del reusenc Antoni Martra, que oferia articles fotogràfics i dipòsit de pel·lícules de lloguer, a la premsa falsetana dels anys trenta. 3. POSTALS PUBLICITÀRIES I DE PROPAGANDA. 1900-1939 Des dels seus orígens, la postal estigué íntimament relacionada amb la publicitat. En el cas de Falset, però, una vila eminentment agrícola, només s’han localitzat quatre postals publicitàries. Es tracta de tres del Café Sport, i una del Bar Priorat, dels anys vint. Les postals del Café Sport Les primeres postals comercials no foren editades fins a la dècada de 1920. Es tracta de dues postals fotogràfiques amb la façana i l’interior del Café Sport, situat al carrer del Pont, sense signatura, que mostren el principal local de restauració de la vila en el seu estat original. Una tercera postal d’aquest cafè, mostra les taules de la terrassa plenes de gent, a la vorera del carrer un dia de Festa Major de cap al 1929. La postal del Priorat Bar L’altre gran local de restauració del poble, el Priorat Bar, també, als anys vint, edità la seva pròpia targeta postal fotogràfica publicitària. Mostra la portalada del local oberta –amb dos grans cartells publicitaris, del licor tarragoní Chartreuse i el famós cartell d’Anís del Mono de l’artista Ramon Casas– amb els cambrers, els empleats i quatre taules al davant.

Postals publicitàries d’un falsetà a Barcelona, del 1929 Un exemple de falsetà afeccionat al món de la cartofília, pot ser el farmacèutic Baltasar Domènech Cortés, que s’instalà a la capital catalana, on obrí una farmàcia i uns laboratoris farmacèutics. A més de recollir una bona col·lecció de postals, n’edità una vintena de publicitàries del seu negoci, impreses en fotogravat, arran de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929, que mostraven la façana del seu establiment i vistes dels diferents espais i pavellons de l’Exposició.

1-7. [ Anuncis d’establiments falsetans de venda de material fotogràfic, del 1905, 1930, 1931 i 1934. ]

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 49

8-10. [ Dues targetes postals de propagan� da catalanista, de les eleccions a diputats a Corts del 1905 i de la campanya de Solidaritat Catalana del 1906, que generà una allau de postals. Mos� tra alguns dels candidats catalanistes, com Julià Nougués, diputat per Tarragona, Reus i Falset. ]

29/03/10 21:17

Postals de propaganda política

Un altre aspecte remarcable és la funció propagandística de les postals. Els primers en fer-ne aquest ús al nostre país foren els nuclis catalanistes dels primers anys del segle XX, que saberen introduir amb èxit les tècniques més modernes de propaganda que utilitzaren per difondre amb eficàcia i contundència el seu missatge ideològic, utilitzant suports publicitaris renovadors com segells, ex-libris o targetes postals. Les primeres mostres amb relació a la capital prioratina poden ser l’impulsada per la Lliga Regionalista i tramesa a una falsetana l’agost del 1905 amb motiu de les eleccions a Diputats a Corts, on un dibuix ens mostra diversos personatges caricaturescos catalans dirigint-se il·lusionats cap a una urna resplandent amb la legenda “Elecció. Legalitat”. Al revers, l’emblema de la Lliga i la llegenda “Tarja Postal. Union Postale Universelle. Catalunya”, editada per Catalunya postal. I�� la de la campanya de Solidaritat Catalana del 1906 –que generà una allau de postals arreu del país–, i mostra alguns dels candidats catalanistes, com Julià Nougués, diputat per Tarragona, Reus i Falset. Excepcionalment, també els sindicats obrers del Priorat utilitzaren la targeta postal com a mitjà de propaganda, com a mínim en una ocasió: el Primer de Maig, Festa Internacional del Treball, del 1919, amb motiu d’una gran manifestació de treballadors celebrada a Falset, encapçalada per una bandera amb el lema “Socialismo”, de la que se’n feren un mínim de dues postals fotogràfiques, al seu pas per la Quartera. Les postals de la Guerra Civil (1936-39) Durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939 s’editaren les «targetes postals de campanya» destinades als soldats republicans al front. Oferien notícies als familiars dels soldats i eren còmodes de controlar per la censura existent, ja que es podia llegir el text amb facilitat. Moltes reproduïen els cartells antifeixistes produïts a la zona republicana, creats per reputats artistes gràfics. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, les Milícies Antifeixistes i els partits i sindicats fidels a la República, editaren diverses col·leccions i postals soltes, de gran interès documental, però difícils d’aconseguir avui, ja que la majoria foren destruïdes per evitar represàlies durant el franquisme. No és probable que se n’editessin o dissenyessin des de Falset. Amb la derrota de la República i la victòria militar franquista s’acabava una època i en començava una altra, molt diferent, també per a les postals. •••

1. [ Targeta postal fotogràfica de la manifesta� ció del Primer de Maig de 1919 a Falset. ] 2. [ Cartell editat com a postal de guerra per la UGT i el PSUC, a Barcelona, el 1937. ]

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 50

3. [ Col·lecció de postals d’escuts de les pro� víncies espanyoles. núm. 2. Tarragona. Dibuix de J. Triadó. Lit. Miralles. Barcelona, 1900. ] 4. [ Col·lecció de postals provincials. España. núm. 42. Tarragona. Tip. P.B.U. Barcelona, c. 1902. ] 5. [ Colección Atlas Geográfico de España y Portugal. núm. 41. Tarragona. Editorial Martín. Barcelona, c. 1912. ]

29/03/10 21:17

4. ANNEX: TARRAGONA A LES POSTALS DE SÈRIES PROVINCIALS ESPANYOLES Relacionat amb el tema estrictament local, d’imatges de la pròpia ciutat o vila on es residia, la moda i el col·leccionisme de les targetes postals il·lustrades abastava lògicament molts altres àmbits, com el de col·leccionables de motius “regionals” i provincials. En aquesta línia, el litògraf barceloní Hermenegild Miralles edità el 1900 una sèrie de postals amb els escuts de les províncies espanyoles, dibuixats pel dibuixant i pintor Josep Triadó Mayol (Barcelona, 1870-1929) i impreses amb cromolitografia. Amb el número 2 d’aquesta sèrie edità la de Tarragona, encara amb les quatre barres ondulades de l’escut de color blau sobre gris, enlloc de vermell sobre groc actual. Una segona postal, pertany a una sèrie de targetes sobre les províncies espanyoles il·lustrades amb dibuixos al·lusius: un mapa, l’escut provincial, una parella amb el vestit típic, una imatge de la capital, un medalló amb un personatge famós i diversos productes de l’indret. Desconeixem a quin nom o a quina empresa correspon la signatura “Tip. P.B.U., Provenza 197” impresa al lateral, però deuen pertànyer a una fototípia de Barcelona que la va editar cap al 1902 i que també n’imprimí una altra sèrie per a l’editor barceloní Hermenegild Prats, cap al 1903. Tarragona hi està inclosa amb el número 42. Finalment, l’Editorial Albert Martín de Barcelona edità cap al 1912 la “Colección Atlas Geográfico de España y Portugal”, on trobem amb el número 41 la de Tarragona, amb un mapa –on apareix Falset amb cinc pobles més del Priorat– i un escut provincial. En la mateixa línia de repertori provincial, també foren editades en aquests primers anys del segle XX, les sèries “Mujeres Españolas”, i “Tipos cómicos” cada una de les quals en conté una de dedicada a la província de Tarragona. ••••

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 51

29/03/10 21:17

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 52

29/03/10 21:17

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 53

29/03/10 21:17

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 54

29/03/10 21:17

CATÃ&#x20AC;LEG DE POSTALS 1900-1939 A cura d'Albert Arnavat

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 55

29/03/10 21:18

FOTÒGRAFS AFECCIONATS DESCONEGUTS EDICIONS PRIVADES [ Falset ]

c. 1900-1905

Una desena de fotopostals de fotògrafs afeccionats desconeguts, amb diferents reversos, sense dividir, propis de les postals anteriors al desembre del 1905. La imatge no ocupa tota la superfície de l’anvers, ja que hi queda un marc blanc.

[ Casal del Pont, c. 1900-1905 ] [ Àpat de falsetans benestants, 1905 ] [ La Font de l’Amades, c. 1900 ] [ Plaça de la Quartera, c. 1900 ] [ Nens a la Font del Batlle, c. 1905 ] [ Família menjant al tros, c. 1900-1905 ] [ A la verema, c. 1900-1905 ] [ Homes a la Societat l’Euterpe, c. 1905 ] [ Família benestant al camp, c. 1905 ] [ Noies benestants al camp, c. 1905 ]

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS “Falset. Fiesta Mayor, 1905” “Falset. Batalla de Flores, 1905” 1905

Sèrie d’un mínim de tres postals fotogràfiques, sense signatura ni numeració, amb imatges dels protagonistes i dels actes centrals de la Festa Major del setembre del 1905: els gegants, la cercavila de les Danses, i la Batalla de Flors. La imatge no ocupa tot l’espai de l’anvers, quedant un marc blanc, del que el marge dret és reservat per l’estampació de la llegenda, feta amb un tampó, en vermell. Molt probablement la sèrie constava de més models, que no s’han localitzat. Amb el revers sense dividir, hi consta “Tarjeta Postal - Unión Postal Universal. España” i amb un escut monàrquic d’Espanya.

FALSET, 1905 [ Desconegudes ] Fiesta Mayor. Gigantes y Cabezudos Fiesta Mayor. DANZAS Batalla de Flores. GÓNDOLA [ Desconegudes ]

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS “Falset”

c. 1905-1906

Sèrie d’un mínim de tres postals fotogràfiques amb vistes de la vila. De tirada artesanal, amb un marc blanc a la part superior i al lateral dret on s’estampa –manualment– la llegenda, sense numeració ni signatura, en vermell. Algunes s’editaren abans del desembre del 1905 i d’altres després, ja que hi ha exemplars amb dos tipus de revers, sense dividir, amb el text “Tarjeta Postal. Unión Postal Universal. España”, i amb un escut espanyol, i dividit, en les quals consta “Tarjeta Postal. Unión Universal de Correos. España”.

FALSET [ Desconegudes ] Vista Parcial desde el Convento Vista Parcial Font Vella [ Desconegudes ]

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS “Falset”

c. 1905 i c. 1906

Dues extenses sèries del mateix fotògraf i editor, d’un mínim de 38 i de 42 postals fotogràfiques sense signatura amb vistes de la vila, de les quals només s’han localitzat tres, la 18 i la 38 d’una i la 42 de l’altra. De tirada artesanal, amb marc blanc, en el lateral dret en blanc s’estampa –manualment– la llegenda i la numeració, en vermell.

Mentre a la primera la llegenda és en català, en l’altra està escrita en castellà i la numeració va precedida pel símbol “nº”. El revers de la primera sèrie és sense dividir, amb el text “Tarjeta Postal. Unión Postal Universal. España”, i amb un escut espanyol. A la posterior és dividit i hi consta “Tarjeta Postal. Unión postale universelle. España”.

FALSET

1-17. [ Desconegudes ] 18. Entrade 19-37. [ Desconegudes ] 38. Cortera

Nº 1-41. [ Desconegudes ] Nº 42. Fuente del Horno

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS “Falset”

c. 1905-1906

Sèrie d’un mínim de 15 postals fotogràfiques amb vistes de la vila, i una ballada de sardanes. Presenten la llegenda estampada en vermell sobre la imatge. S’editaren dos cops, ja que el revers d’algunes és sense dividir –anterior, per tant, al desembre del 1905–, i en altres de la mateixa sèrie el revers ja és dividit. I en algun exemplar “Falset” és escrit tot en majúscules, mentre en altres exemplars del mateix model, no. També hi ha una mateixa imatge amb dues variants de llegenda, com el cas de “Sardanes” i “Ballant sardanes”. Al revers de les més antigues hi consta “Tarjeta Postal-Unión Postal Universal. España”, amb un escut d’Espanya, i a les posteriors “Tarjeta PostalUnión Universal de Correos. España”.

Falset – Viste General Viste Panoramique Viste Parcial Carrer de la font vella Carrer de la font vella Viste del Castell Portal del Bou Carrer del Vallet Plassa Vella Plassa de la Cortera Plassa de l’Iglesia Carrer del pont Carrer de la carretera Passeig de la carretera Sardanes / Ballant Sardanes

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS “Falset, 1907” 1907

Sèrie d’un mínim de nou postals fotogràfiques, sense signatura ni numeració, dedicades a la Festa Major de setembre del 1907. De tirada artesanal i amb la llegenda estampada –manualment– en vermell sobre la imatge, com prova el fet que en alguns exemplars del mateix model està situada en diferent lloc. Al revers, dividit, hi consta “Tarjeta Postal. Unión Universal de Correos. España”.

Falset - 1907. Festa Major. Sortida de Missa Festa Major. Danses Batalla de Flors [ balcons Quartera ] Batalla de Flors [ carrossa ] Batalla de Flors [ carrossa ] Batalla de Flors [ carrossa ] Batalla de Flors [ carrossa ] Batalla de Flors [ carrossa ] Batalla de Flors [ carrossa ]

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS “Falset” 1909

Extensa sèrie d’un mínim de 59 postals fotogràfiques, amb la llegenda i la numeració reservada en blanc sobre la imatge, sense signatura. Algunes de les fotografies, com la núm. 12 i la núm. 19, havien estat utilitzades en altres edicions. Presenten diferents tipus de revers imprès amb “Tarjeta Postal” i “Tarjeta Postal - Unión Postale Universelle”. La sèrie, tal com explica el seu anunci a la revista Mont-sant del 1909, inclou també altres pobles de la zona, com Marçà, Porrera, Bellmunt, i Móra d’Ebre, amb el mateix tipus de llegenda cal·ligràfica.

Nº 1-11. [ Desconegudes ] Nº 12. Falset. Portal del Bou y Muralla Nº 13. Falset. Passeig de la Carretera Nº 14-18. [ Desconegudes ] Nº 19. Falset. Plassa de la Constitució (La cortera) Nº 20-22. [ Desconegudes ] Nº 23. Falset. Carrer de Baix Nº 24-46. [ Desconegudes ] Nº 47. Marsá - Estació Marsá - Falset Nº 48-58. [ Desconegudes ] Nº 59. Falset. Font de l’Amades

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS “Falset”

c. 1909-1910

Única postal fotogràfica localitzada d’una sèrie sobre Falset, amb la llegenda i la numeració reservada en blanc, amb una ombra negra, sobre la imatge. La fotografia –amb un enquadrament lleugerament diferent– fou utilitzada en l’edició que incloia diversos pobles de la zona, del 1909, amb la tipografia de la llegenda diferent.

FALSET Falset. Portal del Bou y Muralla [ Desconegudes ]

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUT “Falset” 1909

Magnífica sèrie d’un mínim de 32 targetes postals fotogràfiques, sense numeració ni signatura, amb la llegenda en català rascada a mà sobre el negatiu fotogràfic, unes grans plaques de vidre. La sèrie conté la primera vista panoràmica doble de la vila i les primeres composicions fotogràfiques de diverses imatges en una postal, anomenades “Vistes de Falset”. S’han conservat en dos models diferents de revers, amb les impressions “Tarjeta Postal - Unión Postal Universal” i “Tarjeta Postal - Unión Universal de Correos”.

Falset = Vista General (A) Vista General (B) Castell y Malanyet Plassa Vella Plassa Vella [ La Carretera ] Carrer de Dalt Carrer de Baix Carrer Nou Sortida de l’Automovil Carrer del Pont Carrer del Pont Plassa de la Quartera Fira de St. Andreu Plassa de la Quartera Font del Forn Malanyet Portal del Bou Carrer de St. Blay Passeig de la Carretera Estació del Ferro-carril Yglesia Parroquial Carrer dels Archs Font de les “Amades” Nevada del 20/1/909 [ vertical ] Nevada del 20/1/909 [ apaisada ] Passeig de la Carretera Sant Gregori Hospital Vistes de Falset [ composició ] Vistes de Falset [ composició ] Vistes de Falset [ composició ]

J. Mª. LL. “Recort de Falset” 1910

Targeta postal composta per quatre imatges fotogràfiques, l’escut de la vila, i el dibuix d’una branca florida, amb la llegenda retolada a mà “Recort de Falset”, en un fotomuntatge. Tot i que va signada amb inicials, no hem pogut esbrinar qui n’és l’autor. El “nº 1” retolat al costat de la signatura fa suposar que obria una sèrie. Almenys una de les fotografies utilitzades –la de la Font de l’Amades– pertany a la sèrie de pobles del Priorat d’autor desconegut, editada el 1909.

Nº 1. Recort de Falset

FOTÒGRAF DESCONEGUT A.T.V. ÀNGEL TOLDRÀ VIAZO, EDITOR. Barcelona “Falset” 1910

Dins la sèrie general del fotògraf i editor A.T.V. –amb 4.500 postals de tot Catalunya i Mallorca–, n’hi ha 12 dedicades a Falset, de la 3184 a la 3195. Impreses en fototípia en color negre amb llegenda –en català– signatura i numeració tipogràfica en vermell, mostren els indrets i monuments més destacats de la vila. Al dors hi ha la signatura impresa en tipografia “Ed. Angel Toldrá Viazo. Barcelona” i “Tarjeta Postal. Unión Postal Universal. España”.

FALSET.

3184. Vista general 3185. Plassa de la Constitució 3186. Iglesia de Santa Maria 3187. Portxos de la Plassa de la Constitució 3188. Passeig de can Magriñá 3189. Vista Parcial 3190. Carrer de la Carretera 3191. Portal del Bou 3192. Convent de MM. Carmelitas 3193. Castell y acueducte de can Magriñá 3194. Font de las Amadas 3195. Font vella

FOTÒGRAFS I EDITORS DESCONEGUTS [ Falset. Festa de l’Arbre ] 1916 i 1917 Dues postals fotogràfiques, sense signatura, amb els escolars de la vila en la celebració.

[ Escolars el dia de l’Arbre i l’ocell, 1916 ] Falset. 25. 2. 1917. Festa de l’Arbre.

FOTÒGRAFS I EDITORS DESCONEGUTS [ Sortides de l’Orfeó de La Il.lustració Obrera ]

c. 1913-1920

Nou postals fotogràfiques, sense signatura, llegenda ni numeració, amb diferents reversos.

[ Castell improvisat dels membres de L’Orfeó de La Il·lustració Obrera, en una sortida al camp, el 1913 ] [ Excursió dels socis de La Il·lustració Obrera, al pont en construcció de la carretera de Falset a Gratallops, el 1913 ] [ Dones de l’Orfeó de La Il·lustració Obrera, després d’un concert benèfic a l’Asil de Sant Josep de Tarragona, al juliol del 1914 ] [ Excursió dels membres de la Societat Coral La Il·lustració Obrera, cap al 1920 ] [ Excursió dels membres de la Societat Coral La Il·lustració Obrera, cap al 1920 ] [ Excursió dels membres de la Societat Coral La Il·lustració Obrera, cap al 1920 ] [ Sortida dels membres de la Societat Coral La Il·lustració Obrera, amb els dos penons, cap al 1920 ] [ Excursió dels membres de la Societat Coral La Il·lustració Obrera, amb el seu director al centre, cap al 1920 ] [ Excursió dels membres de la Societat Coral La Il·lustració Obrera, cap al 1920 ]

100

101

FOTÒGRAFS I EDITORS DESCONEGUTS [ Falset. III Assemblea General de la Unió de Viticultors de Catalunya ] 1914 Sèrie d’un mínim de sis postals fotogràfiques, sense signatura, llegenda ni numeració, algunes sobre paper fotogràfic R. Guilleminot Boespflug et Cie, de París. Al revers, el paper porta imprès “Carte Postale”. Les postals mostren diverses imatges de les celebracions arran de la III Assemblea de la Unió de Viticultors de Catalunya, el 26 d’abril del 1914. 102

[ Carrossa de la Il·lustració Obrera ] [ Rebuda dels viticultors a l’estació ] [ Acomiadament dels viticultors a l’estació ] [ Acomiadament dels viticultors a l’estació ] [ Banda de música i gent a la Quartera ] [ Carrossa de la societat L’Artesana ]

103

104

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS [ Falset. Festivitat del Corpus ]

c. 1920-1925 Dues postals fotogràfiques amb imatges de la celebració catòlica del Corpus.

[ Tabernacle de Corpus a la plaça Vella ] [ Inici de la processó a la plaça Vella ]

105

J.B. [ JOSEP BOIXADERA ] FOTÒGRAF I EDITOR, Sabadell “Falset” 1914 Sèrie d’un mínim de 13 postals fotogràfiques, amb la llegenda en català, la numeració i la signatura –les inicials J.B.– impreses en tipografia sobre les imatges, en algunes en color vermell i en d’altres en negre. Editades en dos models de revers diferent, amb la impressió “Tarjeta Postal”.

FALSET –

106

n. 1. Carrer de Baix n. 2. Entrada a la Villa n. 3. [ Desconeguda ] n. 4. Malañet y Castell n. 5. Passetg de la Carretera n. 6. Plassa de la Constitució n. 7. Carrer de Dalt n. 8. Fatchada de las Escolas n. 9. Coleigit de les Germanes Carmelites de la Caritat n. 10. Vista General n. 11. Vista parcial n. 12. Portal del “bou” n. 13. Font Vella

107

108

109

110

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS [ Falset. Construcció del Celler Cooperatiu ]

c. 1920

Sèrie d’un mínim de dues postals fotogràfiques, sense llegenda, signatura ni numeració, que mostren la construcció de l’edifici del Celler Cooperatiu de Falset, projectada per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, sota l’estètica del Noucentisme, començat a construir el 1919.

[ FALSET ] [ Celler Cooperatiu en construcció ] [ Celler Cooperatiu en construcció ]

111

FOTÒGRAF DESCONEGUT FototÍpia THOMÀS. Barcelona “Falset”

c. 1915 Sèrie de 10 postals impreses en fototípia, amb la numeració i la llegenda en tipografia, en vermell, en català, sobre la imatge en alguns models i sobre una franja blanca al peu de la imatge en d’altres. Al revers és imprès amb “Tarjeta Postal”, i l’advertència “Reproducción prohibida”, que apareix per primer cop.

112

FALSET. 1. Vista General 2. Convent de G.G. Carmelitas 3. Altar Major de G.G. Carmelitas 4. Vista parcial 5. Plassa Constitució 6. Casa Consistorial 7. Vista obtinguda desde’l Campanà 8. Interior del Temple parroquial 9. Capella del Santíssim 10. Escoles Municipals

113

114

115

FOTÒGRAFS I EDITORS DESCONEGUTS [ Falset. Festa Major. L’Espígol ]

c. 1906-1935

Una mostra de 15 targetes postals fotogràfiques, sense llegenda –excepte una del 1916–, signatura ni numeració, amb diferents models de reversos. Mostren els nens i les nenes participants a l’”Espígol”, una tradició consistent a repartir aquesta planta olorosa pels carrers de la vila a l’inici de la Festa Major.

116

Falset. 9. 1916 [ Nens i nenes participants a l’Espígol ] [ Nens i nenes participants a l’Espígol ] [ Nens i nenes participants a l’Espígol ] [ Nens i nenes participants a l’Espígol ] [ Nens i nenes participants a l’Espígol ] [ Nens i nenes participants a l’Espígol ] [ Nens i nenes participants a l’Espígol ] [ Nens i nenes participants a l’Espígol ] [ Nens i nenes participants a l’Espígol ] [ Nens i nenes participants a l’Espígol ] [ Nens i nenes participants a l’Espígol ] [ Nens i nenes participants a l’Espígol ] [ Nens i nenes participants a l’Espígol ] [ Nens i nenes participants a l’Espígol ]

117

118

119

120

121

FOTÒGRAFS I EDITORS DESCONEGUTS [ Falset. Festa Major ]

c. 1906-1935

Vint-i-una postals fotogràfiques de diversos moments de la Festa Major de Falset, de fotògrafs i editors desconeguts, sense llegenda, signatura ni numeració, amb diversos tipus de revers.

122

[ Falset ] [ Gegants de la Font Vella i Nans ] [ Cursa de cintes amb bicicleta ] [ Ball de Festa Major a la Quartera ] [ Danses de Falset ] [ Danses de Falset ] [ Danses de Falset ] [ Danses de Falset ] [ Danses de Falset ] [ Danses de Falset ] [ Mainada seguint el carro de les Danses ] [ Músics, noies i públic a la Quartera ] [ Nens i nenes a la Quartera engalanada ] [ Batalla de Flors a la Quartera ] [ Batalla de Flors a la Quartera ] [ Batalla de Flors a la Quartera ] [ Entarimat de Festa Major ] [ Entarimat de Festa Major ] [ Gentada al Pont per Festa Major ] [ Banda de música de Festa Major ] [ Jocs amb cavalls al carrer del Pont ] [ Cursa de cavalls a la carretera ]

123

124

125

126

127

128

129

FOTÒGRAFS I EDITORS DESCONEGUTS [ Falset. Batalla de Flors. Carruatges, carrosses i automòbils ] 1907-1934

Vuitanta postals fotogràfiques diverses sense llegenda, signatura ni numeració, amb imatges de les carrosses i carruatges participants a la Batalla de Flors de la Festa Major durant el primer terç del segle XX. Amb diferents tipus de reversos.

130

[ Falset ] [ Batalla de Flors. Carruatge ]

[ Batalla de Flors. Carrossa ] [ Façana dels Lluïsos engalanada per a la Batalla de Flors ] [ Batalla de Flors a la Quartera ] [ Batalla de Flors. Automòbil guarnit ]

131

132

133

134

135

136

137

138

139

140

141

142

143

144

145

146

147

148

149

150

151

152

153

154

155

FOTÒGRAFS I EDITORS DESCONEGUTS [ Falset. Festa de Sant Antoni. L’Encamisada ]

c. 1915-1930

Diverses postals fotogràfiques de la festa de Sant Antoni i del seu acte central a Falset, l’Encamisada. De fotògrafs afeccionats desconeguts, algunes són d’edicions privades, sense llegenda, numeració ni signatura, amb diferents models de revers.

156

[ Festa de Sant Antoni, l’Encamisada ] [ Festa de Sant Antoni, l’Encamisada ] [ Festa de Sant Antoni, l’Encamisada, 1922 ] [ Nens a cavall a l’Encamisada ] [ Nens a cavall a l’Encamisada ] [ Nens a cavall a l’Encamisada ] [ Nens a cavall a l’Encamisada, 1922 ] [ Nens en un ruc a l’Encamisada ]

157

158

159

F.B.V., FOTÒGRAF I EDITOR “Falset: Batalla de flores. 8 de septiembre de 1916” 1916

Sèrie d’un mínim de quatre postals fotogràfiques del fotògraf i editor F.B.V. dedicada a la Batalla de Flors del 8 de setembre de 1916, amb la llegenda i la signatura impresa en tipografia en color negre, sobre la imatge. Mostren quatre de les carrosses i dels carruatges participants.

160

Falset. Batalla de flores. 8 de septiembre de 1916 [ Carrossa Molí ] [ Carret davant la Posada Giol ] [ Carrossa escuts províncies catalanes ] [ Carret amb papallona ]

161

F.B.V., FOTÒGRAF I EDITOR “Falset” 1916

Dins la sèrie general del fotògraf i editor F.B.V. hi ha 12 postals dedicades a Falset, de la 130 a la 141. Impreses en fototípia en negre amb la llegenda –en català– signatura i numeració tipogràfica en vermell, sobre la imatge. S’edità una altra sèrie, fotogràfica, de la qual només hem localitzat la 130, –l’Escola–, amb la llegenda en espanyol, tipogràfica, impresa en platejat sobre la fotografia.

[ Sèrie General 1 ]

162

130. Falset.– Vista Parcial 131. Falset.– Vista Parcial 132. Falset.– Entrada a la Vila 133. Falset.– Plaça de la Constitució 134. Falset.– Escoles 135. Falset.– Escoles 136. Falset.– Carrer de Baix 137. Falset.– Carrer del Pont 138. Falset.– La Font Vella 139. Falset.– Malanyet I Castell 140. Falset.– Passeig de la Carretera 141. Falset.– Convent de les Germanes Carmelites

163

164

165

166

F.B.V., FOTÒGRAF I EDITOR “Falset” 1916

El fotògraf i editor F.B.V. edità una altra sèrie de postals fotogràfiques, de la qual només hem localitzat la 130, –l’Escola, amb la mateixa fotografia que la número 134 de l’altra sèrie–, amb la llegenda en espanyol, impresa en tipografia de color platejat sobre la fotografia.

[ Sèrie General 2 ] [ Desconegudes ] 130. Falset.– Escuelas Nacionales [ Desconegudes ]

167

LUCIEN ROISIN, FOTÒGRAF I EDITOR, Barcelona “Falset”

c. 1923 Sèrie de 15 postals amb vistes de Falset, editades en un “blok-postal”. Impreses en fototípia en color negre amb llegenda, signatura i numeració tipogràfica en vermell, sobre la imatge. Editades impecablement com és propi d’aquest fotògraf i editor. Al revers, hi consta, a més de “Tarjeta postal”, l’avís “Reproducción prohibida”.

168

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15.

Vista General Estació Plassa Constitució Esglesia Escoles Convent G. Carmelites Passeig de la Cerretera Celler Cooperatiu Carrer del Pont Entrada á la Vila Antic Portal del Bou Plassa Vella Rentador y Font Vella Carrer dels Arcs Pati de l’Antic castell

169

170

171

172

173

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUT [ Falset. Festes de benedicció de la Mare de Déu de Montserrat, patrona dels Pomells de Joventut ] 8 de setembre de 1923

174

Sèrie d’un mínim de 10 postals fotogràfiques, sense llegenda, ni signatura ni numeració, amb imatges dels actes de la benedicció de la Mare de Déu de Montserrat, patrona dels Pomells de Joventut, a Falset. Amb diferents tipus de paper fotogràfic, en unes el revers porta imprès “Tarjeta Postal. Union postale universelle. España”, i en d’altres el paper és de la casa R. Guilleminot Boespflug et Cie, de París.

[ Ballada de sardanes a la Quartera ] [ Seguici amb la Mare de Déu en automòbil ] [ Seguici amb la Mare de Déu en automòbil ] [ Automòbil amb la Mare de Déu ] [ Seguici a la Quartera ] [ Seguici a la Quartera ] [ Seguici al carrer ] [ Pomells de Joventut a la Quartera ] [ Ballada de sardanes a la Quartera ] [ Ballada de sardanes a la Quartera ]

175

176

177

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS [ Falset. Aplec a l’ermita de Sant Gregori ] 9 de setembre de 1928

Sèrie d’un mínim de 4 postals fotogràfiques, sense llegenda, signatura ni numeració, que mostren l’entorn de l’ermita de Sant Gregori, amb una gentada, el dia de la seva benedicció, després de les festes de Santa Càndia, després de la seva reconstrucció, iniciada la diada de Sant Antoni, el 17 de gener de 1928, en que fou instal·lada la Creu de Ferro.

178

[ Gentada a l’Aplec a Sant Gregori ] [ Creu de Sant Gregori ] [ Aplec a Sant Gregori (vertical) ] [ Aplec a Sant Gregori (horitzontal) ]

179

FOTOGRAFIA CLIXÉ R. Pi EDITOR DESCONEGUT “Falset. Sant Gregori”

c. 1930 Sèrie d’un mínim de quatre postals impreses en fotogravat, del fotògraf Ramon Pi, resident a Barcelona, amb llegenda i signatura tipogràfica en vermell –en català– sense numerar, impreses a l’anvers, excepte en un model, impreses al revers, en negre.

180

FALSET Vista General S. Gregori San Gregori. Ermita S. Gregori Gegant Creu S. Gregori

181

EDITORIAL FOTOGRÁFICA, Barcelona “Falset”

c. 1930

Sèrie d’un mínim de catorze postals fotogràfiques, de gran qualitat, amb vistes de la ciutat i el seu entorn, numerades, i amb llegenda i signatura tipogràfica impresa en negre, al revers. Al mig de l’espai marcat per al segell, hi ha l’emblema de l’empresa editora, amb les inicials EFB. Només n’hem localitzat set models.

182

FALSET: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14.

Vista general Vista parcial Castillo Entrada a la villa [ Desconeguda ] Vista Panorámica [ Desconeguda ] [ Desconeguda ] [ Desconeguda ] Sindicato Agrícola [ Desconeguda ] [ Desconeguda ] [ Desconeguda ] San Gregorio Vista General

183

184

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS [ Falset. Construcció al Mas Ciurana ] 1932

Dues postals fotogràfiques d’edició privada, sense signatura, llegenda ni numeració.

[ Falset ] [ Construcció al Mas Ciurana ] [ Construcció al Mas Ciurana ]

185

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS “Falset”

c. 1931-1936

Sèrie d’un mínim de 10 postals fotogràfiques, amb marge blanc, brillants, amb vistes de la ciutat. Numerades i amb llegenda tipogràfica impresa en negre, en català, a la part inferior del marge blanc que rodeja la fotografia. Només n’hem localitzat tres models. Al revers, hi consta “Union Postale Universelle”.

186

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

[ Desconeguda ] [ Desconeguda ] [ Desconeguda ] [ Desconeguda ] Carrer del Pont Església [ Desconeguda ] [ Desconeguda ] Vista Parcial [ Desconeguda ]

187

FOTÒGRAF I EDITOR DESCONEGUTS “Falset”

c. 1931-1936

188

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

[ Desconeguda ] [ Desconeguda ] [ Desconeguda ] [ Desconeguda ] [ Desconeguda ] [ Desconeguda ] [ Desconeguda ] [ Desconeguda ] Església parroquial Carrer dels Arcs

FREYTAS FOTO “Falset”

c. 1931-1936

Sèrie de postals fotogràfiques, amb marge blanc, brillants, amb vistes de la ciutat. Sense numerar i amb llegenda i signatura tipogràfica impresa en negre, en català, a la part inferior del marge blanc que rodeja la fotografia. Només n’hem localitzat un model.

[ Desconegudes ] Escoles [ Desconegudes ]

189

FOTÒGRAFS I EDITORS DESCONEGUTS FOTOPOSTALS [ Falset ]

c. 1906-1936 Una cinquantena de fotopostals de tema falsetà, sense llegenda ni signatura, amb múltiples reversos. [ Falset ]

190

[ Ballada de Sardanes al Pont, c. 1932 ] [ Ballada de Sardanes al Pont, c. 1932 ] [ Joves d’una carrossa de Festa, c. 1916 ] [ Els Lluïsos de Falset d’excursió, c. 1920 ] [ Grup de falsetans d’excursió, c. 1910-30 ] [ Àpat festiu a la societat l’Artesana, c. 1920 ] [ Orquestrina del Cafè Manyé, c. 1920 ] [ Ball als jardins del Cafè Manyé, c. 1920 ] [ Jardins del Cafè Manyé, c. 1910 ] [ Nens al sortidor davant l’escola, c. 1916 ] [ Escoles Municipals, c. 1916 ] [ Gimnàstica sueca al camp de futbol, 1918 ] [ Jugant al croquet, c. 1910 ] [ Colònies d’estiu de nens barcelonins, 1908 ] [ Grup de falsetans al Parc Samà, c. 1923 ] [ Cases del Malanyet, c. 1910 ] [ El Malanyet i el castell, c. 1915 ] [ El Malanyet i el castell, c. 1915 ] [ Portal del Bou i església, c. 1919 ] Falset. Nevada 13. 1. 1911 [ Vista parcial de Falset sota la neu, 1921 ] [ Relíquia de santa Càndia, c. 1910 ] [ Els Armats, c. 1923 ]

[ Nens amb una cabra, c. 1906-1910 ] [ Falsetans amb un gramòfon, c. 1910 ] [ Equip de futbol, 1925 ] [ Accident a la carretera de Reus c. 1930 ] [ Edifici del “Alumbrado de Falset”, 1908 ] [ I Exposició Agrícola-Industrial, 1934 ] [ Casa amb magatzem de vi, c. 1928 ] [ Façana de l’esparteria Pi, 1928 ] [ Interior de l’esparteria Pi, c. 1928 ] [ Grup familiar, c. 1920 ] [ Família en automòbil a Falset, c. 1915 ] [ Salvador Estrem i Fa amb uns amics, 1915 ] [ Salvador Estrem i Fa amb uns amics, 1915 ] [ Propietaris i empleats del Cafè Manyé, 1923 ] [ Grup de joves amics, c. 1920 ] [ Grup de joves amics, c. 1920 ] [ Grup de joves amics, c. 1920 ] [ Grup de joves amics, c. 1920 ] [ Grup de joves amics, c. 1920 ] [ Grup de joves amics, c. 1920 ] [ Grup de joves amics, c. 1929 ] [ Grup de joves amics, c. 1929 ] [ Grup de joves amics, c. 1929 ] [ Grup de joves amics, c. 1929 ] [ Grup de joves amics, c. 1929 ] [ Creu de Gràcia davant el Cementiri, c. 1915 ] [ Retrat de Salvador Estrem i Fa, c. 1925 ] [ Façana de les Escoles Municipals, c. 1920 ] [ Ballada de Sardanes al Pont, c. 1932 ]

191

192

193

194

195

196

197

198

199

200

201

202

203

204

POSTALS DE PROPAGANDA FOTÒGRAF DESCONEGUT [ Falset. Manifestació sindical de l’1 de Maig de 1919 ] 1919 Dues postals fotogràfiques de propaganda política.

[ Manifestació de l’1 de maig del 1919 ] [ Manifestació de l’1 de maig del 1919 ]

205

POSTALS PUBLICITÀRIES. FOTÒGRAFS DESCONEGUTS [ Cafè Sport ] [ Priorat Bar ]

c. 1920-1936 Diverses targetes postals fotogràfiques publicitàries, sense numeració, llegenda ni signatura. Amb diversos models de revers, on consta “Carte Postale”, “Post Card” o “Tarjeta Postal. Unión Universal de Correos. Carte Postale-Unión Postale Universelle”.

206

[ Façana del Cafè Sport ] [ Interior del Cafè Sport ] [ Terrassa del Cafè Sport ] [ Terrassa i façana Priorat Bar ]

207

208

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 208

29/03/10 21:24

209

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 209

29/03/10 21:24

210

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 210

29/03/10 21:24

FONTS I BIBLIOGRAFIA

FONTS

MONOGRAFIES HISTÒRIQUES

Publicacions coetànies

AUDÍ, P. Botigues i tallers de Falset a través de les seves factures (1929-36). Falset: Ajuntament de Falset-Arxiu Comarcal del Priorat, 2007. AUDÍ, P. “El Porvenir”1916-36. Vint anys de cooperativisme obrer a Falset. Reus: Carrutxa, 2004 AUDÍ, P. Quan a Falset es construïen les escoles. Falset: Arxiu Comarcal del Priorat, C.E.F., 2007. BANQUÉ, J. Comunistes i catalans. Edició a cura de J. Navais i F. Samarra. Reus: AER, 2004. FUSTÉ, R.M. Bibliografia de Falset. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1990. GORT, E. Història de Falset. Barcelona: R. Dalmau, 2003.

Boletín de la tarjeta postal ilustrada. Barcelona, 1901-1904. CARRERAS CANDI, F. Las tarjetas postales en España. Barcelona: Imp. F. Altés, 1903. El coleccionista de tarjetas postales. Madrid, 1901. España Cartófila. Órgano de la Sociedad Cartófila “Hispania”. Barcelona, 1901-1909. Revista Cartòfila. Barcelona, 1983-2010. Publicacions de Falset Mont-sant (1909) Priorat (1915-1916,1922-1923, 1930-1936) El Eco del Priorato (1924-1925) La Voz de Falset (1929) Falset y Comarca (1930-1931) Arxius i biblioteques Arxiu Comarcal del Priorat Arxiu Històric Municipal de Reus Biblioteca Pública de Falset Biblioteca del Centre de Lectura de Reus Biblioteca de Catalunya (Barcelona) Carrutxa (Reus) Centre Cartòfil de Catalunya (Barcelona) Centre d’Estudis Falsetans Centre d’Estudis del Priorat Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus Col·leccions particulars Jacqueline i Maria Teresa Aguiló, Montserrat Barceló, Lluïsa Campàs, Josep Maria Cortés, Pilar Domènech i Joan Borràs, Mercè Escoda, Joana Farré, Francesc Gonzàlez, Maria Marquès, Montserrat Marquès, Jaume Martí, Mercè Muruzábal, Montserrat Ossó, Joan Pi, Maria del Carme i Pilar Rocamora, Eduard Selma, Àngel Soldevila, Ventura Soldevila, Jordi Urioz, Francesc Vaqué i Anton Vidal (Falset). Eduard Barceló (Masroig). Cinta Farnós (Móra d’Ebre). Jordi Guasch, Francesc Olesti, Enric Tricaz (Reus). Isidre Capdevila, Elisabet Ciurana (Barcelona) i Carlos Teixidor (Madrid).

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 211

211

MONOGRAFIES SOBRE LA TARGETA POSTAL Catalunya ALBESA, C. Postals del Montseny. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990 i 1996. – Descubrir el Montseny. Postales. Fundación Albertis. Barcelona: Lunwerg, 2005. ALMONACID, X. Antigues postals de Santa Coloma de Queralt. Ripoll, 1988. ARNAVAT, A; TEIXIDOR, C.; YESTE, M. Postals de Reus. Catàleg de targetes postals il·lustrades de Reus. 1895-1939. Reus: Centre de la Imatge Mas Iglesias, 2007. BARBERÀ, J. i MARTÍNEZ, D. Cardona en postals. Cardona: Patronat de Museus, 1994. BENAGES, J. i CALLE, R. Tarragona, segle XX a través de les postals: I. Rambla Nova i Passeig del Balcó. Tarragona: Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1989. – II. La Marina. SFNT, 1990. – III. Casc Antic. SFNT, 1991. – IV. L’esport 1890-1965. SFNT, 1992. – V. Fora muralla. 1890-1960. SFNT, 1993. – VI. Festes populars 1898-1974. SFNT, 1995. – VII. La Catedral 1892-1964. SFNT, 1996. – VIII. Temps era temps 1892-1975. SFNT, 2000. BENZEKRY, A. BOIX, E. La Garriga, targetes postals antigues. La Garriga: 2006. BOADAS, J. Caldes de Malavella. Manantial de Catalunya. Ajuntament de Caldes de Malavella, 1987. BOIX, E. Catàleg de la postal antiga de Viladrau (Girona). Barcelona: E. Boix, 2001. – Catàleg de targetes postals de Barcelona A.T.V. (Ángel Toldrá Viazo). Barcelona: Ausa, 2002.

29/03/10 21:24

212

BOIX, J. Catàleg de les postals antigues de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: J. Boix, 2001. BOIXAREU, A. Història de les targetes postals de La Pobla de Segur. La Pobla de Segur: 2010. COMES, R.; FERNANDEZ, A.; SALUDES, M. Terrassa territori postal. Terrassa: Ajuntament de Terrassa-Arxiu Municipal, 2010. CORTÉS, J. Catàleg de la postal antiga de Girona (1896-1960). Girona: J. Cortés, 1987. DD. AA. Quaderns de Vilamajor. Postals. Centre d’Estudis Sant Pere de Vilamajor, 2001. DD. AA. Records de Granollers (Postals, 18951935). Granollers: Hemeroteca-Arxiu, 1997. DD. AA. Mataró 1902. Àlbum de fotografies. Barcelona: Altafulla, 2002. DOMÉNECH, J.A. i CALLE, R. Guia catàleg de la postal antiga de Tarragona. Tarragona: 1984. ENRICH, F. Mataró. Imatges del primer quart de segle. Barcelona: Altafulla, 1986. FARRANDO, R. Postals antigues de la Catedral de Barcelona. Barcelona: Museu Diocesà, 2005. FIGAROLA, D. Àlbum de records: Palafrugell, Calella, Llafranc, Tamariu, Sant Sebastià, el marxandatge. Edicions Baix Empordà, 2009. GAJA, X.; GABARRÓ, J.; VILASIS, S. Manlleu, postals per al record, 1903-1990. Manlleu, 2009. LAHUERTA, J.J. Gaudí. Álbum científico. Barcelona: Triangle Postals, 2004. MARTÍ, R. En campanya! Les targetes postals de la Guerra Civil 1936-1939. Barcelona: Miquel A. Salvatella, 2000. MASDEU, J.M. La postal a la Selva del Camp. (1913-1988). La Selva del Camp: CES, 1993. MASSANAS, E. Fótica Fargnoli. Girona: Arxiu Municipal, Ajuntament i Diputació, 1981. – Ricard Mur fotògraf a Sant Feliu. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, 1988. – Fotografia Moderna. Amadeo Mauri. Girona: Ajuntament i Diputació, 1987. MEDINA, X. La Targeta postal a la Pobla de Claramunt. [S.l.: s.n.], 2007. MIR, J. i PRATS, F. 72 postals trampolins. Lleida: Pagès, 1991. MORENTE, F. Catálogo de la postal histórica. Serie “A” y “B”, Gerona histórica. Morente, 1992. – Catálogo de la postal histórica. Morente, 1993. PADROSA, I. El catàleg de la postal de Perelada. Figueres: AIEE, 2002. PERMANYER, L. Barcelona panoràmica, postals Àngel Toldrà Viazo. El Papiol: Efadós, 2009. PIJIULA, J. i ROCA, Q. Catàleg de la postal olotina. 1 (1900-1910). Olot: 2006. Postals dels convents incendiats durant la Setmana Tràgica de Barcelona [Barcelona, 1909] Postals de Manresa: imatges per a la història. [L’Hospitalet]: Hospital de Bellvitge, 2003. RAFEL, A. Postals de Castellterçol. 1900-1950. Barcelona: A. Rafel, 2006. RIPOLL, E. i TURRÓ, C. La Postal de Castelló d’Empúries. E. Ripoll i C. Turró, 1988. ROCA, R. i COSTAFREDA, V. Isona i La Conca Dellà vistes per Josep Boixadera. Tremp: Garsineu, 2000. ROS, I. Postals i fotògrafs (1900-1936): el territori del voltant del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Tremp: Ecomuseu, 2007. SALA, J. La Imatge perduda. Vilassar de Dalt: Clavell, 2006 TARRÉS, J. “Josep Thomàs i La Sociedad Heliográfica Española”, a Revista Cartòfila, núm. 26, Barcelona, XII-2007. – “Lluís Bartrina”, a Revista Cartòfila, núm. 27, Barcelona, VI-2008. – “Lucien Roisin”, a Revista Cartòfila, núm. 30, Barcelona, XII-2009.

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 212

– “Àngel Toldrà Viazo”, a Revista Cartòfila, núm. 30, Barcelona, XII-2009. – Cronologia i fotògrafs de la Sèrie General A.T.V., a http://www.cerclecartofilcatalunya. com/documents/cronopostalsatv.pdf TRENC, E. “La tarjeta postal” a Les arts gráfiques de l’època modernista a Barcelona. Barcelona: Gremi d’Indústries Gràfiques, 1977. VENTEO, D. La Barcelona de Roisin: fotografies inèdites 1897-1936. Barcelona: Viena, 2009. País Valencià / Illes Balears BALLESTER, R. Son Servera. Imatges d’ahir. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1992. CANALS, J. Mallorca, paisatge i poesia. Imatges d’ahir. Palma de Mallorca: Font, 1993. ENCINAS, J.A. Pollença imatges d’ahir. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1991. FERRÀ, M. Sóller, imatges d’ahir. Palma de Mallorca: M. Font, 1990. – Sollerics arreu del món. Imatges d’ahir. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1992. GUILABERT, J. Historia de la tarjeta postal en Elche: memoria gráfica de la ciudad, 18971957. [Alcoi]: Tívoli, 2007. HUGUET, J. Postals valencianes de l’Arxiu. 150 aniversari de la Introducció de la Fotografia a València. Generalitat Valenciana, 1990. MANRESA, A. Felanitx, imatges d’ahir. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994. PONS, M. Santanyí, imatges d’ahir. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1992. PUIG, V. Formentor, imatges d’ahir. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1993. UOP, J.C. Palma, imatges d’ahir. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1990. Resta de l’Estat Espanyol III catálogo de la colección de postales: Archivo Municipal: una ciudad de postal. A Coruña: Ayuntamiento de A Coruña, 2003. ALONSO, M. Julio García de la Puente (18681957). Santander: Cantabria tradicional, 2005. AMANN, L. i de MIGUEL, R. Bilbao y los pueblos de su ría en la tarjeta postal. Santurtzi: Argitaratzailea, 1990. – Bizcaia en la tarjeta postal. Santurtzi: Algorta, 1991. – Santurtzi en la tarjeta postal. Algorta: Diputación Foral de Vizcaya, 1992. – San Sebastián en la tarjeta postal. 1993. – Guipuzkoa en la tarjeta postal. Algorta: Santurtzi, 1994. ALZUA, L. Postales antiguas de San Sebastián. San Sebastián. 1988. ARQUIVO DO REINO DE GALICIA. Colección de postais, A Coruña: 1900-1940. [Santiago de Compostel·la]: Xunta de Galicia, 1992. ARRANZ, S. Huesca postales y postaleros. Postales 1900-1940. Diputación de Huesca,1992. BÉJAR, L., DEL CERRO, R. Postales de Toledo en la colección de Luis Alba: 1898-1968. Toledo: Ayuntamiento de Toledo, 2007. BOIX, E. i GUSTEMS, J. Catalunya cent anys enrere. Recull de 4.321 targetes postals antigues de Catalunya, Baix Maestrat, Mallorca, Navarra, País Basc i el Principat d’Andorra d’Àngel Toldrà Viazo, A.T.V. Sabadell: Ausa, 2008. CABALLERO, J. i CARVAJAL, C.J. Recuerdo de Mérida (1900-1935). Mérida: Boysu, 2002. CARRASCO, M. Catálogo de las primeras tarjetas postales de España. Impresas por Hauser y Menet 1892-1905. Madrid: Casa Postal, 1992. – Las tarjetas postales ilustradas de España circuladas en el siglo XIX. Madrid: Edifil, 2009.

29/03/10 21:24

CARVAJAL, C.J. i JIMÉNEZ, F. La tarjeta postal en Extremadura. Mérida, 2004. CRABIFFOSSE, F. El puerto de Gijón en la tarjeta postal. Barcelona: Lunwerg, 2002. CHÁVEZ, A. Tenerife, qué añoranza. Tenerife: Burgardo, 2001. DD. AA. A pedra na Tarxeta Postal. Deputación de Pontevedra, 2006. DÍAZ, C.; FELIPE, S.; BARREIRO, X.R.; REIRIZ, J.M.ª i FERNÍN-VELLO, M.A. A memoria de Coruña. Álbum de postais. Vigo: Xerais, 1995. DÍAZ, C.; VALCIRCEL, M. i CANEIRO, X.C. A memoria de Ourense. Álbum de postais. Vigo: Xerais, 1999. DÍAZ, C.; CORES, B. i SEIXAS, M.Á. A memoria de Santiago. Álbum de postais. Vigo: Xerais, 2000. DÍAZ, C.; DIÉGUEZ, L.; GALDO, F.; MARÍA, M. i MARTÍN, P. A memoria de Lugo. Álbum de postais. Vigo: Xerais, 2000. DÍAZ, C. i SEOANE, L. La Belle Otero: Postais, postales, cartes postales, postcards. Vigo: Xerais, Vigo, 2001. DÍAZ, C. i BORINES, J. L. A memoria de Redondela. Álbum de postais. Vigo: Xerais, 2001. DÍAZ, C.; FORTE, X. A memoria de Pontevedra. Álbum de postais. Vigo: Xerais, 2001. DÍAZ, C. i CAMESELLE, R. A memoria de Tui. Álbum de postais. Vigo: Xerais, 2002. DÍAZ, C.; ALCALI, X.; PONTE, J. A. i RODRÍGUEZ, J.A. A memoria de Ferrol. Álbum de postais. Vigo: Xerais. 2002. DÍAZ, C. i SENÉN, F. A memoria de Carballiño. Álbum de postais. Vigo: Xerais, 2003. DÍAZ, C.; BRAGADO, M. i ALVAREZ, X. A memoria de Mondariz-Balneario. Álbum de postais. Vigo: Xerais, 2003. DÍAZ, C. i SEIXAS, M. A memoria de Vilagarcia. Álbum de postais. Vigo: Xerais, 2003. DÍAZ, C. i ERIAS, A. A memoria de Betanzos. Álbum de postais. Vigo: Xerais, 2003. DÍAZ, C. i GALDO, C. A memoria de Viveiro. Álbum de postais. Vigo: Xerais, 2005. Extremadura en sepia: memoria gráfica extremeña del siglo XX. [S.l.]: Ediciones Extremadura: El Periódico Extremadura, 2006. FAJARDO, M.A. i GÓMEZ, J.M. La tarjeta postal en Cáceres (1900-40). Cáceres: Cicón, 2002. FERNÁNDEZ RIVERO, J.A. Desde Málaga, recuerdos. Una visión de Málaga a través de sus tarjetas postales (1897-1930) Miramar. Ayuntamiento de Málaga, 1995. GARCÍA, R. i ÉCIJA, A.M. Postales antiguas de Madrid. Recuerdos de un Madrid vivido. Madrid: Ayuntamiento de Madrid, 1994. 4 vol. GARCÍA RAMOS, F.J. La tarjeta postal en Badajoz (1900-1931). Cáceres: Cicón, 2001. – La tarjeta postal en Badajoz (1932-1962). Cáceres: Cicon, 2003. GARÓFANO, R. Recuerdo de Cádiz. Historia Social de las tarjetas postales (1897-1925). Cádiz: Quórum, 2000. GÓMEZ, L. San Sebastian. Historia de los parques de recreo a través de la tarjeta postal. Barcelona: Viena, 2005. GONZÁLEZ, C.; PINEDO, M.; TORRE, F. i VALERIANO, L. Tarjetas postales de Cuenca 1897-1936. Mérida: Diputación de Cuenca, 2004. GRIMA, J. i ESPINAR, N. La Almería perdida. Postales coloreadas 1900-1936. Diputación de Almería, La Voz de Almería, 2005. GRIMA, J. i SOLER, R. Jaén Inolvidable. Postales coloreadas 1900-1936. Diario Jaén, 2009. MARTÍN, E. Madrid para el recuerdo, exposiciones que recoge la colección de postales antiguas de su autor. Madrid: Caja de Ahorros, 1982.

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 213

MARTÍNEZ–HERRERA, J.F.; VIZQUEZ, L.; FRANCO, J. i MÉNDEZ, J.L. A memoria de Vigo. Álbum de postales. Vigo: Xerais, 1994. MARTÍNEZ, J.; RODRÍGUEZ, F. i VELA, Á. Postal de Sevilla. Sevilla: Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Sevilla, 1984. MARTÍNEZ, J.; VELA, Á.; MEDINA, E. i RODRÍGUEZ, F. Sevilla en la tarjeta postal antigua (18951928). Sevilla, 1986. MERCK, J.G. La tarjeta postal murciana de Laurent. Madrid: Ministerio de Cultura, 1985. – Postal de Murcia: Catálogo de arte y documento. Murcia: Ed. Regional, 1993. PADÍN, Francisco J. Enteropostales en España. Madrid: Correos y Telégrafos, 1990. PAGOTEA, J. de. Portugalete en la tarjeta postal. Bilbao: Departamento de Cultura del Ayuntamiento de Portugalete, 1988. PALÁ, F. Los sitios de Zaragoza en la tarjeta postal ilustrada. Zaragoza: Fundación 2008, 2004. – La tarjeta postal ilustrada en Zaragoza. Zaragoza, 2004. PINTÓ, A. La tarjeta postal: estética e historia. Barcelona: Prod. Editoriales Nordeste, 1953. PRENDES, A.A. Cudillero ayer y hoy. 100 años en la tarjeta postal. Cudillero: A. Prendes, 2004. RAMOS, J. i SAGÜES, X. Imágenes de la vida tradicional vasca a través de la antigua tarjeta postal. Iruña: Ortzadar, 1999. RIEGO, B.; ALONSO, M.; GONZÁLEZ, G. i TORCIDA, J.A. Santander en la tarjeta postal ilustrada (1897-1941). Santander: Fund. Botín, 1997. RODRÍGUEZ, J. Gijón. Tarjetas postales. Colección Octavio Vinck. Gijón: Cañada, 1992. RODRÍGUEZ, M. La tarjeta postal en el Concejo de Carreño (1901-63). Candas: Carreño, 2003. ROIG, A.; DÍAZ, J.M. Tarjeta postal. Región de Murcia. Murcia, 2002. SAINZ, C. Postales antiguas de la provincia de Burgos. Burgos: Diputación de Burgos, 2005. SAINZ, C. Postales antiguas de la capital de Burgos. Burgos: Diputación de Burgos, 2009. SÁNCHEZ, M.V. Retrato de una ciudad. Alcalá de Henares 1899-1966. Álbum y catálogo de postales. Alcalá: Ayuntamiento de Alcalá SÁNCHEZ, P. Así era mi barrio, así era mi ciudad, II. Ecija. Ecija: Caja de Huelva y Sevilla y Asociación de Amigos de la Ciudad, 1992. SÁNCHEZ, R.; ARNANN, L. i ALONSO DE MIGUEL, R. Madrid en la tarjeta postal. Algorta–Getxo: Ed. Santurtzi, 1996. SERRANO, L. Tarjetas postales de Barbastro. Barbastro: Somontano, 1992. – Postales de Zaragoza 1897-1936. Universidad de Zaragoza. 1995. – Tarjetas postales ilustradas por pintores aragoneses. Zaragoza: Pasarela, 1996. – Catalayud y la tarjeta postal. Catalayud: Cajalón, 2004. SOLER, R. i GUZMAN, J.M. Historia de la postal en Linares (1902-59). Linares: Entre Libros, 2001. SORIA, J. Postales de Pamplona. Pamplona: Caja de Ahorros de Pamplona, 1996. TEIXIDOR, C. La tarjeta postal en España 18921915. Madrid: Espasa Calpe, 1999. TORCIDA, J.A., VILLEGAS, R. SANCHEZ, M.A., ALONSO, M. Torrelavega en la tarjeta postal ilustrada. Torrelavega: Cantabria Tradicional, 2008. VELA NIETO, Á. Sevilla en la tarjeta fotografia postal. Sevilla: Giralda, 1992. VELÁZQUEZ-GAZTELU, F. Viejas postales de los toros. Sevilla: Comisaría Sevilla 1992, 1991. VINK, O. Tarjetas postales de Asturias. Colección de postales de Octavio Vink Diaz. Gijón: Silverio Cañada, 1992.

213

29/03/10 21:24

AGRAÏMENTS Els editors del Diari del Priorat i els autors d'aquest catàleg volem agrair la desinteressada i generosa col·laboració dels principals col·leccionistes de targetes postals de Falset, per l’aportació dels materials per bastir aquest catàleg. Sense el seu esforç apassionat i constant de recerca mantingut durant dècades, no s'haurien conservat moltes d'aquestes imatges i mai no hauria estat possible elaborar aquest llibre. Totes les postals reproduïdes pertanyen a les col·leccions de:

214

Jacqueline i Maria Teresa Aguiló (Falset) Montserrat Barceló (Falset) Lluïsa Campàs (Falset) Josep M. Cortés (Falset) Pilar Domènech i Joan Borràs (Falset) Mercè Escoda (Falset) Joana Farré (Falset) Francesc Gonzàlez (Falset) Maria Marquès (Falset) Montserrat Marquès (Falset) Jaume Martí (Falset) Mercè Muruzábal (Falset) Montserrat Ossó (Falset) Joan Pi (Falset) Pilar i Maria Carme Rocamora (Falset) Eduard Selma (Falset) Àngel Soldevila (Falset) Ventura Soldevila (Falset) Jordi Urioz (Falset) Francesc Vaqué (Falset) Anton Vidal (Falset) Arxiu Comarcal del Priorat (Falset) Centre d’Estudis Falsetans (Falset) Centre d’Estudis del Priorat (Torroja del Priorat) Eduard Barceló (Masroig) Cinta Farnós (Móra d’Ebre) Jordi Guasch (Reus) Francesc Olesti (Reus) Enric Tricaz (Reus) Carrutxa (Reus) Isidre Capdevila (Barcelona) Elisabet Ciurana (Barcelona) Carlos Teixidor (Madrid) A tots ells, moltes gràcies. Falset (Priorat), Abril del 2010

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 214

29/03/10 21:24

CRÈDITS Edició i producció

DEL

DIARI PRIORAT DIARI INDEPENDENT DEL PRIORAT I DEL BAIX CAMP NORD

Patrocinen

Ajuntament de Falset Col·laboren

D E N O M I N A C I Ó

D ’ O R I G E N

Direcció editorial Albert Arnavat Presentacions Jesús Torralba Josep Poblet Isaac Sanromà Anton Vidal Carles Figuerola Pròleg Toni Orensanz Textos Albert Arnavat Carlos Teixidor Projecte gràfic, compaginació i postproducció digital Arnavat | Assessors de Comunicació Digitalització d’imatges Arnavat | Assessors de Comunicació Centre d’Estudis Falsetans Correcció lingüística Josep-Lluís Sotorra Impressió Argra Trading SL Primera edició: Abril del 2010 Tirada: 1.000 exemplars © d’aquesta edició: Edicions Meridional On Line SL © de les imatges: els respectius propietaris dels drets, 2010 © dels textos: els autors, 2010 DL. B- 10.991-2010 / ISBN: XXXXXX Prohibida la reproducció total o parcial d’aquest llibre per qualsevol procediment, sense l’autorització escrita de l’editor.

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 215

29/03/10 21:25

216

LLIBRE POSTALS DE FALSET.1(1900-1939).indd 216

29/03/10 21:25