Postals de Reus. Catàleg de Targetes Postals il·lustrades de Reus, 1895-1939 by Albert Arnavat

POSTALS DE REUS 1895-1939

POSTALS DE REUS CATÀLEG DE TARGETES POSTALS IL·LUSTRADES DE REUS 1895-1939 Albert Arnavat (dir.) Carlos Teixidor Manoli Yeste

Exposició al Centre de la Imatge Mas Iglesias Del 14 de juny al 9 de setembre de 2007

1. [Fotografia Artística Esteve Puig. Postal publicitària, c. 1904. CJLM]

III. L'ESTABILITZACIÓ DE L'ÚS DE LES POSTALS: DE MODA A COSTUM. 1916-1936 310

POSTALS DES DEL PASSAT, POSTALS PER A LA HISTÒRIA 47 Albert Arnavat. Doctor en Història i publicista

LUCIEN ROISIN, FOT. Recuerdo de Reus (c. 1920) 311 ED. LA ALIANZA. FOTOTIPIA THOMAS (1916-24) 312 FOT. E. PUIG. Carnaval de Reus (1916) 324 FOT. DESC. Carnaval de Reus (1916) 329 TIP. RABASSA. Carnaval de Reus (1916) 330 FOT. DESC. Mas Fontana (c. 1916) 334 M. CUADRADA. Copa Villa Maria (1916) 334 FOT. DESC. Pantan de Riudecanyes (1918) 334 J. SAGARRA. VII Congrés Esperantista Català (1916) 335 FOT. DESC. Album de Postales de Reus (1917) 336 FOT. DESC. Carnaval de Reus (1919) 340 LUCIEN ROISIN. Sèrie general (1919) 346 LUCIEN ROISIN. Ed. La Fleca (1919-1923) 346 LUCIEN ROISIN. ¿No has visto nunca Reus? (1920) 374 LUCIEN ROISIN. Santuario Misericordia (1920) 376 LUCIEN ROISIN. Centre de Lectura (1922) 384 LUCIEN ROISIN. Ed. La Fleca. color (c. 1924) 390 ED. JOSÉ GRAU. Album Vistas de Reus (1925) 400 ED. JOSÉ GRAU - H. MUMBRÚ (c. 1925) 407 TRICAZ Y FUMADÓ, I. FOT. THOMAS (1926) 408 TRICAZ Y FUMADÓ, II. FOT. THOMAS (1926) 416 FOT. DESCONEGUT. Sèrie fotogràfica (1928) 424 FOT. DESCONEGUT. Decoracions florals (c. 1929) 431 FOT. DESCONEGUT. Festes d'Octubre (1927) 432 BAZAR EL SOL. Gegants de Reus (1929) 436 FOT. A. VALVENY. ED. EL SOL (c. 1930) 438 FOT. DESCONEGUT. Casals catalans (c. 1931) 447 MAGATZEMS LA FLECA (c. 1931) 448 FOT. I EDITOR DESCONEGUT (c.1932) 454 FOT. DES. Montseny (1923) Villa Maria (1930) 461 ASSOCIACIÓ D'INICIATIVES (c. 1931) 462 FOT. I EDITOR DESCONEGUT (c. 1931-36) 464 GUILERA. Recuerdo de Reus (c. 1934) 466 FOT. DES. Carrosses de la Festa Major (1934) 470 TIP. CATALONIA. Centre de Lectura (1934) 472 AUTOR DESC. Mas de Valls (1931) 477

POSTALS DE REUS 1895-1939 7 Xavier Filella. Tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Reus LES POSTALS DE REUS 10 Joan Maria Estivill. Col·leccionista SOBRE LA REPRESA DEL COL·LECCIONISME DE POSTALS A REUS: DE 1960 A L’ACTUALITAT Francesc Subirà. Col·leccionista

CATÀLEG DE TARGETES POSTALS IL·LUSTRADES DE REUS (1895-1939) 111 Albert Arnavat i Manoli Yeste. Historiadora de l'art I. LES PRIMERES POSTALS IL·LUSTRADES, UNA MODA ELITISTA. 1895-1905 112 J. TRIADÓ - H. MIRALLES. Prov. Tarragona (1900) P. B. U. Provincia de Tarragona (1902) F. B. GÖHLER. Plaza de Prim (c. 1899) FOT. DESCONEGUT. Instituto Pedro Mata (1901) ERNEST TORRES. Ermita de Misericòrdia (1902) FOT. DESCONEGUT. Campanar (1901) AMADEU MAURI (1902) COL. NAVÀS & PUIG (1902-1904) FOTOGRAFIA ARTÍSTICA E. PUIG (1904) SUC. DE J. FERRÉ Y VERGÉS (1903) LAGUNA (1903) LUIS BARTRINA. Fototipia THOMAS (1904) EDICIONS PRIVADES (1902-1905)

113 113 114 116 117 117 118 122 132 134 138 142 146

II. L'EXPANSIÓ DE LES POSTALS: UNA MODA POPULARITZADA. 1906-1915 148 A. MARTÍN. Provincia de Tarragona (1912) R. R. Vistas de Reus (1908) A.T.V. ÀNGEL TOLDRÀ VIAZO. S. general (1906-23) A.T.V. Colegio de S. Pedro Apóstol (1908) A.T.V. Instituto Pedro Mata (1908) A.T.V. Santuario N. S. de Misericordia (c. 1910) FOT. E. PUIG. Instituto Pedro Mata (1907) FOT. E. PUIG. Carnaval de Reus 1908 (1908)

149 149 150 172 178 182 186 194

J. VILA. KIOSCOS EL SOL. Premsa (1902) 479 SAINZ. Muerte del Coronel Francesch (1902) 479 GRAN HOTEL DE LONDRES (1906-15) 480 GRAN HOTEL DE LONDRES. J. OBRADORS (c. 1920) 482 GRAN HOTEL DE LONDRES. F. MESAS (1929) 483 HOTEL DE LONDRES. H. MUMBRÚ (1920-29) 484 HOTEL DE LONDRES. FOT. DESCONEGUT (1916-29) 485 HOTEL PARIS. A. ZERKOWITZ (c. 1929) 487 HOTEL PARIS. J. OBRADORS (c. 1929) 488 FOT. DESC. Casal del Ford (c. 1931) 488 FOT. DESC. Automòbil publicitari (c. 1931) 489 FOT. ARTÍSTICA E. PUIG. Publicitàries (1904-1906) 490 FOT. A. E. PUIG. J. Alsina, horticultor (c. 1910) 492 FOT. E. PUIG. Vda. de Francisco Parisi (1920) 494 FOT. DESCONEGUT. Jardinería Vidua Marsal (1922) 495 FOT. E. PUIG. Yglesias Y Suqué, S. en C. (1910) 496 FOT. E. PUIG. E. Yzaguirre (c. 1915) 504 PHOT. BIENAIMÉ. Román Perpiñá (c. 1910) 506 FOT. DESC. Sagarra y Martí (c. 1916) 508 FOT. DESC. Puig Y Wiechers (c. 1915) 509 C. FRIEDRICHS. N. Mestres. Pasta (c. 1920) 510 FOT. DESC. Hidráulica Reusense (c. 1920) 511 C. FRIEDRICHS. Sports Bar (c. 1917) 512 C. FRIEDRICHS. Bar Americano (c. 1920) 514 FOT. DESC: Bar Americano (c. 1929) 515 FOT. J. ZOPPETTI. Cafè Restaurant París (c. 1910) 516 C. FRIEDRICHS. Musical Excelsior (c. 1920) 516 FOT. DESC. Bol d'Or, Cafè Restaurant (c. 1925) 517 FOT. THOMAS. Librería José Grau (c. 1920) 518 FOT. DESC. Casa Pujol (c. 1929) 518 FOT. DESC. Fàbrica de gel “La Suiza” (c. 1935) 519 FOT. A. VALVENY. Maduell y Esteve (c. 1929) 520 FOT. DESC. Antoni Serra, farmacèutic (1922) 526 FOT. DESC. Antoni Serra. Vino de Vial (c. 1904-14) 527 FOT. A. VALVENY. Farmàcia Cavallé (c. 1929) 530 FOT. DESC. Farmàcia Punyed Lloberas (c. 1920-31) 532 ED. VICTORIA. Farmacia Punyed (c. 1925) 540 J. JUTGLAR. Farmàcia Carpa. Vitorexol (c. 1909) 541 CARROGGIO. Laboratorios KLAM (c. 1932) 541 B. NUALART. Farmàcia J. Benet (c. 1914) 542 Institut i Revista de Puericultura (1919 i 1924) 543 AA. DD. Pirotècnia Espinós (1906-1932) 544 Altres postals comercials 546 Postals de teatre i arts 550 FOT. DESC. Centro Socialista de Reus (1913) 552 FOT. DESC. Miguel Mestre Aviñó (1917) 554 Juventud caritativa (1921) 555 ANNEX 556 Postals de fills ilustres de Reus 556 Postals sobre el polític Joan Prim 558 Postals sobre el pintor Marià Fortuny 564 Postals sobre el pintor Josep Llovera 566 FONTS I BIBLIOGRAFIA 570 CRÈDITS 574 AGRAÏMENTS 575 PATROCINADORS I COL·LABORADORS 576 TEXTOS EN ESPAÑOL

577

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

PANORÀMICA SOBRE LA TARGETA POSTAL Carlos Teixidor. Historiador de la fotografia

POSTALS DE REUS 6 Lluís Miquel Pérez. Alcalde de Reus

IV. POSTALS PUBLICITÀRIES I DE PROPAGANDA. 1895-1939 478

LES POSTALS EN ELS ORÍGENS DE LA CIVILITZACIÓ DE LA IMATGE 15 Albert Arnavat. Doctor en Història i publicista

FOT. E. PUIG. Estación Enológica (1910) 198 FOT. E. PUIG. Villa Biosca (c. 1910) 204 FOT. E. PUIG. Horta Maria (c. 1915) 212 SUC. DE J. FERRÉ Y VERGÉS. S. fotogràfica (c. 1908) 216 ERNEST TORRES. Colegio San Pedro Apóstol (1908) 220 FOT. DESCONEGUT. Homenaje a Prim (1909) 223 ERNEST TORRES. Homenatge a Prim (1914) 223 ERNEST TORRES. Viuda Quer. Casa de Campo (1909) 224 FOT. DESCONEGUT. Carnaval de Reus (1908) 226 FOT. DESCONEGUT. Sèrie fotogràfica (1909) 230 FOT. DESCONEGUT. Sèrie impresa (c. 1909) 238 M. N., PARÍS (1909) 242 INDUSTRIA FOTOGRÁFICA LB (1910) 246 ALBERTO MARTÍN. Sèrie general (c. 1912) 252 FOTOTIPIA THIRIAT Y CIA. T. T. (1912) 262 FOT. I EDITOR DESCONEGUT. UPU (1912) 268 FOT. I EDITOR DESCONEGUT. Sèrie color (c. 1912) 274 GRAFICOS NAVÁS. Pantano de Riudecañas (1914) 278 FOTOTIPIA THOMAS. Sèrie general (c. 1914) 280 FOTOTIPIA THOMAS. Col. S. Pedro Apóstol (c. 1914) 298 EMILIO DUMAS. FOT. THOMAS (1913) 303 ROCA I RIBAS. Festes d'Octubre 1913 (1913) 304 EDICIONS PRIVADES (1906-13) 306

SUMARI

LES POSTALS DE REUS

Lluís Miquel Pérez i Segura Alcalde de Reus

Les targetes postals il·lustrades han estat, durant molts anys, eines de difusió dels aspectes més vistosos i suggerents de pobles i ciutats d’arreu del món, peces de col·leccionisme i petites finestres obertes a la imaginació i al coneixement en moments en què els viatges de plaer estaven reservats a una minoria.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Avui, les postals antigues ens ofereixen un calidoscopi de la història pròpia, un retrat amable i lluminós de l’espai urbà que els nostres avantpassats van voler mostrar al món per ocupar, justament, un espai en aquest món. Són imatges que ens parlen d’edificis i monuments, de vistes àmplies sobre els carrers més importants i, més tardanament en el temps, de grans esdeveniments socials com els carnavals o les fires. Rarament hi trobem el batec de la vida diària als llocs de treball, a les cases, als magatzems i tallers o al camp, però completen el retrat de com va voler mostrar-se la ciutat i de què era d’allò que s’enorgullien els reusencs i les reusenques que la feien funcionar.

1. [Albert Martín. El monument al general Prim, en una postal de 1912. CJLM]

El llibre-catàleg que teniu a les mans recull les postals reusenques editades al llarg d’una quarantena d’anys, del 1895 al 1939, un document de gran valor que permet ampliar i documentar la història d’una part important del darrer segle i completar la visió que tenim d’aquells anys, massa llunyans de vegades per fer-nos una idea de com vivia la gent. Un llibre, doncs, que fa de la imatge una eina al servei dels historiadors i també del públic en general, en sintonia amb l’objectiu del Centre de la Imatge Mas Iglesias, que del juny al setembre de 2007 acollirà a les seves instal·lacions l’exposició que dóna lloc al catàleg. Una iniciativa que s’afegeix a la llarga llista d’activitats que, des de Reus, han demostrat la importància de la fotografia i dels arxius gràfics com a font de coneixement, d’estudi i de plaer.

POSTALS DE REUS 1895-1939

Xavier Filella Fargas Tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Reus

Recollir en aquest llibre la catalogació de les postals de Reus representa per a la nostra història un abans i un després. Mitjançant la feina i la tenacitat de col·leccionistes i especialistes, s’ha pogut forjar aquesta nova memòria de la ciutat a través de les seves imatges. Ara podem descobrir a cop d’ull multitud de paisatges de la darreria del segle XIX i el principi del XX fins a l’esclat de la incivil guerra que va estroncar durant quaranta anys el progrés de la ciutat. Reus ha fet molts passos durant les darreres dècades per recuperar el temps perdut, i pensem que amb aquesta publicació –editada en el marc d’un nou equipament pioner, el Centre de la Imatge Mas Iglesias– superem una assignatura pendent i ens posicionem dins el mapa de les principals capitals del país i de l’Estat que ja disposen de la publicació integral de les seves postals.

2. [Fototipia Thomas. La Casa Navàs, en una postal de 1914. CJLM]

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

L’exposició que al propi Centre de la Imatge complementa aquesta magnífica edició, ens permet recuperar una part de la nostra història col·lectiva moltes vegades esbiaixada o incompleta.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

1. [Industria Fotográfica Luis Bartrina. La plaça del Mercadal un dia de mercat, en una postal de 1910. CJMMB]

POSTALS DE REUS 1899 Â· 1939

LES POSTALS DE REUS

Joan Maria Estivill Empresari i col·leccionista de postals

Lore feugiamet inim dolobore magna cortin enis dolor autat la feum quipis nim iuscing endipsusto duisl ut vullamcor susciduip ex endions quisi.

Claudi Arnavat Vilaró. CIMIR

Loreet nonse mod molor sed dolore dunt lore eumsan vullam, con vel elit la feuguerci blan ut ulla faccumsan ea facinci blandignibh eu feugait nonsectem et landip euipsum do odigna feugue feugiam, sed min ea feu feugait lor sequismod modoloreet, quat acilit ullaortion ex exer summy nibh exerius ionullaorem eum dit la coreet praessi. Lore tincilla consecte miniat. Ut init praessendiam vel ilit ad molorpe aestrud min utem delendi mcommodit, volestrud ex et la feugiamconum ipit lore faccumsan velit lor in vulla aliquisl enibh esto odip exeros ercilla digna alit ipit lan ullutat accum nulputem quiscillum duis enisis num del ulputpatie et, commy nostrud dolenim quat, con ulla feugue duis nonsequ sissectem volobore exerci blam, quis adiam num dolorem inismod lummy nim vel iure tat vulluptat lut la feuis auguer sit ipsum nosto ea feuis alit autetue commod modiat. Lor sit auguer secte do od et, quisit lam eugait ad magnis endre facillam incinisci ting ex exero dit wis eliquisis et in vullaor erosto dolesectem doluptat aliquatue ming estie dolutem do ea facipit vulla feugait iriliquis am ipit, sustrud dolore veliquamet, si.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Loreet alis augait lorperat. Duis euisi tat. Ut at. Lorer at alis eriusci bla commodip et am, quismod eugue magnibh elendre consequatue conulla reet,Lor autat. Ut amconsed magnim ea augue tetueros del iliquat lan ut lum et, con ut iriuscing etum ipsumsan hent dipisl eum ipit euiscipis nos aliquisl dolorem deliquam eriuscillam doloreet augait lut luptat ipis et dio odolore volutpa uerilla accumsa dipis auguerc liqui bla faccum diam vullan utate molortionsed tat nit prat, quam, consed dipissectem qui bla facilit ing et, vel dolenis dolortionum zzrit, quamet, commodolor sim doluptat, vullandreet, susto o

1. [La Borsa del Col·leccionista de Reus, celebrada a la Llotja, en una sessió del 1979. CIMIR]

patem zzril duississe eui tatet nit, commolor summolortio exero do odio od modolestrud dolobor autem inis dunt lum incin er alit eugiat dolessi tat. Ut iril utpatet ilit aci bla faccum irillum non ullandre feui et alit praesti cipismod ex exeraes issismo olortio sectemOmmod dolum volent la feuismo lumsandrer iure dolobore cor iriuscinis alit wiscilit ad dolent prat nullaor si.

SOBRE EL COL·LECCIONISME DE POSTALS A REUS

Francesc Subirà Rocamora

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

2. [La Borsa del Col·leccionista de Reus, celebrada a la Llotja, en una sessió del 1979. CIMIR]

Quan l’any 1954 vaig arribar a Reus per treballar a l’Institut Pere Mata com a doctor en psiquiatria i neurologia, aviat vaig conèixer l’entrellat sociocultural i artístic, potser no superat en qualitat per cap altra ciutat catalana, amb cinc entitats superactives, enriquides per la història dels seus fundadors i l’exemple dels seus equips de treball (Centre de Lectura, Orfeó Reusenc, clubs esportius, etc.), restes d’una grandesa anterior, la del segle XIX, fins al 1939. Durant anys de coneixement de tants i tants reusencs, he viscut el seu desig de salvar tot allò que els era possible del record del seu passat familiar o col·lectiu, en què la fotografia, el gravat o la targeta postal els facilitava aquesta possibilitat. Qui més qui menys, tothom tenia a casa postals dels avis o pares que guardava amb reverència i estimació, fins i tot, que exhibia en els locals de les entitats per al plaer col·lectiu. El col·leccionista intercanvia coses ja des de petit: cromos, fotos, joguines… i més tard, si pot, compra o compra-ven. A Barcelona, jo vivia a la plaça del Rei, fet que em possibilitava el coneixement de més de 50 botigues veïnes d’antiquaris i llibreters. A les postals familiars ràpidament hi vaig afegir les troballes setmanals de gravats, cartells, llibres i targetes postals, a les quals des de 1954 vaig afegir les reusenques, que em demanaven els amics d’aquí que col·leccionaven de tot, però més que res, documents i llibres referents al Baix Camp. Dels anys seixanta als anys vuitanta, a tot Catalunya es va crear un important moviment de recerca i col·lecció de targetes postals, amb mercats com el de Sant Antoni o al Barri Gòtic. Ens arribà el coneixement d’edicions franceses (Enciclopedia de la Carte Postal, Neudin) i d’angleses (IPM) d’extraordinari contingut i metodologia i tots ens vam interessar a millorar l’organigrama personal i col·lectiu dels nostres grups d’afició. Des de 1960 començo a visitar París i Londres, més tard Roma, Brussel·les, Buenos Aires i Tolosa principalment, establint una immillorable xarxa d’intercanvi de postals catalanes i d’art nouveau fins a completar sèries i edicions com desitjaria qualsevol col·leccionista. Grans records són els del Cercle Cartòfil de Tolosa amb el seu promotor, F. R. Gastou, fundador del Museu Cartòfil i del Cartell de la ciutat, així com l’excepcional Saló de la Carte Postale, de l’Hotel Georges V de París, que durant més de 10 anys va polaritzar el millor mercat de targetes postals d’Europa, dirigit per J. F. Jeanhó, entre centenars cercles cartòfils que també organitzaven exposicions, catàlegs, butlletins i mercats per tot arreu. A Catalunya ens hi vam afegir aviat, i el 1974, a l’Hotel Gran Via de Barcelona, es feia la 1a Trobada Cartòfila, que fins a 36 vegades es repetiria a l’Hotel Calderón, i més tard a l’Hotel Majestic, on els millors marxants i col·leccionistes de tot Espanya podien fàcilment nodrir les seves col·leccions.

Claudi Arnavat Vilaró. CIMIR

Col·leccionista

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

1. [Targeta postal editada per la Borsa del Col·leccionista de la Llotja de Reus. Vista d'una sessió un diumenge al matí del 1978. CVF] 2. [Revers d'una targeta postal amb una marca de col·leccionista, dirigida al pintor Joaquim Mir Trinxet (Barcelona 1873 - Vilanova i la Geltrú 1940) circulada de Reus a Vilanova i la Geltrú el 1930. CVF]

L’ànima d’aquestes trobades ha sigut i és en J. Oriol, marxant de targetes postals de Barcelona, soviet ajudat activament per Josep Anton Sainz Rofes, fill de Reus, que des de 1970 tingué filatèlia i més tard cartofília (IMAYER). A Reus, les trobades entre amics i marxants es catalitzen després en la Borsa del Col·leccionista, als locals de la Cambra de Comerç (Llotja), cada diumenge al matí des de 1975. La cartofília sempre va ser una de les temàtiques més concorregudes, on arribaven postals de tot Espanya en lots a vegades de 100 i 300 postals de tota la província de Tarragona. També s’oferien i subhastaven gravats, documents, monedes i joies, armes, rellotges, fòssils i minerals, així com documents i segells reusencs… i des de fa uns 10 anys, només s’hi troben plaques de cava i sobres de sucre, en una llastimosa decadència cultural i econòmica de difícil recuperació. El col·leccionisme sempre ha sigut «mantenir patrimoni o l’essència del mateix» i en tot cas també recuperar tot allò possible d’un ahir perdut; «revaloració nostàlgica». Un dia, Josep Anton Sainz i el seu soci Fernando Martínez van tenir l’oportunitat de comprar un milió de targetes postals, i fundaren IMAYER (Imágenes de Ayer), oferint seguidament postals a tot Catalunya i a clients d’arreu d’Espanya. La tasca duta a terme per Sainz, i sobretot per Oriol, ha sigut exemplar, acostant reticències i obrint noves places al col·leccionisme de targetes postals. Ben al contrari, el Cercle Cartòfil de Catalunya (1984), després d’un extraordinari començ amb edicions de postals artístiques modernes, s’ha quasi apagat per manca de cohesió interna i sense col·laboracions econòmiques. He seguit sempre el millor exemple de les organitzacions estrangeres en el terreny del col·leccionisme, i he presentat al públic les meves troballes, p. e., recordo l’any 1963, quan el Reus Deportiu va fer el seu 1r Torneig Internacional de Tenis, que durant 15 dies les botigues dels carrers de Monterols i de Llovera van exhibir més de 100 objectes, gravats i postals antigues de tenis de la meva col·lecció; o quan a l’arribada de les despulles del general Prim a Reus, el batlle Alboui em va encarregar una exposició amb el suport popular i de l’Ajuntament. Es féu al Centre de Lectura (president E. Argilaga) i més de 50 reusencs van poder exhibir en vitrines uns 1.500 objectes, gravats, fotos i documents pertanyents a Joan Prim i Prats, que guardaven des de feia anys. Irrepetida experiència gràcies als col·leccionistes ara anònims, ja que l’Ajuntament es va desdir de fer-ne el corresponent catàleg…, i també al Centre de Lectura, entre altres exposicions, recordo un concurs-exposició anual de roses on vaig poder exposar 2.000 postals de roses que durant un any havia anat comprant a la llibreria Batlle, al carrer de La Palla de Barcelona (a 10 ptes. cadascuna acordades)… i més exposicions i conferències a Tarragona, Torredembarra, Valls, Granollers, etc.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

3. [Targeta postal publicitària, amb un fotomuntatge, de la «casa de las postales IMAYER», Imágenes de ayer, del reusenc José Antonio Sainz Rofes. CVF]

L’exposició de Granollers de 1984 va ser gegant, més de 5.000 postals exposades al museu local, inaugurada pel ceramista Comella i el president del Parlament H. Barrera. Aquesta exposició era, de fet, la repetició de l’exposició feta a la Sala d’Art Contrast de Reus (1975), on presentava el meu projecte de Museu Nacional i Estranger de la Targeta Postal, omplint les 3 sales amb prou ressò mediàtic a tot Catalunya (veure l’extens article d’«Arts Plàstiques» fet per Eliseu Trenc). La societat El Círcol de Reus (president J. Oriol) aleshores havia acceptat una oferta meva: cedir a l’entitat i per a ús públic la meva col·lecció de targetes postals, en nombre de 50.000 a 70.000, si hi dedicaven una sala d’exposició i conservació. Havien triat el salonet a mitja escala principal, que estava en obres. Malauradament, mesos després i acabades les obres, el nou president va dedicar la sala a un bingo i, més tard, es va llogar al restaurant El Casino. Cap al 1984, J. A. Sainz em demana fotocopiar la meva col·lecció de targetes postals de Reus per oferir-la als seus clients en base a una catalogació final ben completa, guia d’una edició futura semblant a la que s’havia fet a Tarragona, curosament treballada per J. A. Domènech, amb la col·laboració del marxant R. Calle, guia-catàleg de gran rigor expositiu i que vaig tenir l’orgull de prologar. Sainz, també conegut per IMAYER, fa col·leccions de les fotocòpies, que oferirà a 3.000 ptes., amb la reproducció final de 837 postals a 4 per pàgina. No les va poder vendre totes. Amb la col·laboració esmentada, ja es podien completar sèries importants amb visió de futur; recordo entre els consultats Ll. Fortuny, J. M. Gavaldà, P. Martorell Jareño, J. Argilaga, J. Llop, A. Zaragoza, J. M. Martorell, F. Olesti, C. Tobella, R. Montagut, J. Ll. Masip i J. M. Estivill. El recull no es va poder editar per problemes econòmics i de salut. Al registre del Govern Civil de Tarragona s’hi pot trobar des de fa uns 25 anys una associació de col·leccionistes de targetes postals de Reus amb 30 associats, en què jo consto com a delegat, representant o president. Algú la va inscriure, però és evident que els col·leccionistes de postals de Reus mai s’han reunit per formar una associació ni s’han inscrit en cap registre, tot i que varen col·laborar de manera exemplar en la confecció del primer catàleg. Ara, 25 anys més tard, Albert Arnavat i Manoli Yeste, a partir dels llistats de 1974 i contrastant els millors col·leccionistes actuals, l’han actualitzat amb 391 postals abans desconegudes. El catàleg és servit a tothom mitjançant aquest llibre que estudia la història, els orígens i l’evolució del col·leccionisme de postals a Reus, i també dels editors i fotògrafs de fi de segle XIX i primer terç del XX. Benvingut, amic Catàleg de les targetes-postals de Reus, a qui no coneixia tan complet i posat al dia... i gràcies, Albert Arnavat, pel teu esforç i la teva dedicació a sistematitzar i estudiar els materials gràfics i d’imatge que forneixen aquest catàleg.

1. [Fotògraf desconegut. La plaça del Rei, en una postal de cap al 1909. CJLM]

LES POSTALS EN ELS ORÍGENS DE LA CIVILITZACIÓ DE LA IMATGE NOTES SOBRE EL CATÀLEG DE POSTALS DE REUS

Albert Arnavat Doctor en Història i publicista

L’estudi de la història de la imatge, del desenvolupament de la seva producció, aplicacions i repercussions, és fonamental en la història de les mentalitats i contribueix decisivament al coneixement de la història general. Per construir-la, són imprescindibles les anàlisis d’àmbit local o regional, amb les quals contrastar informacions i hipòtesis per poder elaborar interpretacions més àmplies i ajustades. Si bé tradicionalment el prestigi cultural l’havien tingut els documents textuals més que no els documents icònics, en l’actualitat això ja ha canviat irreversiblement. El valor cultural de la targeta postal il·lustrada, en si mateixa, és avui un fet socialment acceptat, i indiscutit, des de que institucions com el Metropolitan Museum of Art de Nova York ho han deixat clar incorporant-ne als seus fons col·leccions de centenars de milers.

2. [Targeta postal modernista holandesa, circulada el 1901. CJME]

A Reus, des del 1895 fins a l'actualitat, se n’han editat més de 2.600 models diferents que, durant més d’un segle, han anat deixant constància dels canvis que ha sofert la ciutat. Avui pot resultar emocionant observar amb deteniment una postal antiga i observar allò que el temps ha transformat: l’absència d'automòbils als carrers, la indumentària, la ingenuïtat de les persones que posaven davant la novetat d'una càmera fotogràfica i, sobretot, visualitzar el creixement i els profunds canvis urbanístics i arquitectònics de la població, la modificació dels espais urbans i, massa sovint, la pèrdua irreparable d’edificis històrics –motivada per la Guerra Civil de 1936-1939, pel creixement demogràfic amb l’arribada massiva d’immigració i per la política urbanística franquista, sense sensibilitat ni

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

L’expansió de l'ús de les postals comportà per a àmplies capes de la població la possibilitat de posseir imatges dels seus propis carrers i ciutats, un privilegi reservat fins aleshores a la burgesia a través de la pintura, el gravat i la fotografia. La combinació d’imatge i text junt amb el franqueig reduït expliquen la seva gran acceptació i que aquesta popularitat fos aprofitada per empreses dels rams més diversos per utilitzar-les com a suports publicitaris. La popularitat de les postals il·lustrades les consolidà com un mitjà habitual de comunicació, alhora que esdevingueren record imprescindible dels incipients –i minoritaris– viatges de turisme, expressió del costat més amable de la realitat. La postal forma ja part fonamental de la cultura popular del segle XX i fou probablement la primera manera coneguda de posar en circulació massiva imatges de bona part del món.

escrúpols–. Els instants congelats i les mirades urbanístiques retrospectives ens permeten veure clar què es féu malament i què s’hauria pogut fer molt millor. Tot i això, no són imatges per a la crítica ni per a la nostàlgia, són imatges de la història d'aquesta ciutat. Per això, la postal il·lustrada ha esdevingut una font documental d’altíssim valor, com a finestra oberta al segle XX. A través de les postals –tant de la imatge com del que hi ha escrit– també podem intuir alguns dels canvis en les mentalitats i en els interessos de cada època, però només excepcionalment ens apropen a la vida i activitats dels reusencs. Aquesta dimensió antropològica no era l’objecte d’atenció de les postals locals i, per tant, hi és poc present. Fou a partir del 1900 quan s’inicià l'expansió de la targeta postal il·lustrada, i el que és més important, el costum social del seu col·leccionisme i intercanvi, els factors determinants de la seva expansió. Cal destacar que, en els primers anys, una bona part del col·leccionisme de postals estava a mans de dones: senyores i senyoretes de les classes benestants hi trobaven una nova distracció pel seu oci. El col·leccionisme s’efectuava per intercanvi postal, que autoalimentava el sistema, ja que no era fàcil trobar en una ciutat vistes d’una altra. Per això era imprescindible establir relacions –com a mínim cartòfiles– amb altres persones, el que afegia sens dubte interès per l’assumpte, i en alguns casos, fou un mitjà de festeig per a parelles d'enamorats.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

A més d’actuar de finestra cap al món per a tothom qui no podia viatjar, una gran quantitat de comunicacions comercials i mercantils, personals i familiars, socials i de felicitació, de records i de viatges, foren fomentades per les postals. Com a exemple il·lustratiu del fenomen, que generà molts beneficis, la primera casa espanyola d’edició de postals, la madrilenya Hauser y Menet, passà de vendre unes 500 postals l'any 1892 a fabricar-ne 500.000 mensuals el 1902 d’una col·lecció de 1.300 models diferents d’arreu d’Espanya. En l’àmbit europeu, el 1900, la producció dels quatre països principals era de 122 milions de postals, la mateixa quantitat que es venia a l'any només a França una dècada més tard: un autèntic fenomen social. La postal assumí el paper de vehicle massiu de transmissió d’imatges, que fins aleshores exercia la fotografia original, molt més cara, tot i l'èxit del format «targeta de visita». Gràcies al perfeccionament de les arts gràfiques, especialment de la fototípia –tècnica que permetia imprimir il·lustracions en blanc i negre molt nítides, quasi fotogràfiques– la postal posava a l’abast de la majoria de la societat la imatge fotogràfica de qualsevol part del món, el món de les imatges. I, recordem-ho, era encara una societat d’escasses possibilitats gràfiques per a la majoria de la població, on la fotografia, els llibres o les revistes il·lustrades encara eren cars i pocs podien permetre-se’ls.

1-2. [Dues postals fotogràfiques parisenques amb incrustacions brillants, dirigides a Pere Cavallé, circulades de Reus a Barcelona el 27-I-1905. BCLR]

Com ja escrigué Eliseu Trenc, el col·leccionisme de postals esdevingué una de les diversions preferides de la burgesia catalana de l'època del Modernisme, i «l'esport cartòfil», representatiu de la seva atmosfera preciosista i decadent al tombant de segle. La importància d'aquest art menor però nou és innegable. Producció massiva i diversitat temàtica: postals document, paisatges, monuments, publicitàries, obres d'art, cartells, catalanistes, còmiques, esports, tipus i costums, espectacles, vedets, eròtiques i pornogràfiques –franceses–, etc., són els rastres de l'univers sociocultural del moment. Un mitjà de correspondència

econòmic va adquirir una nova funció didàctica, un mitjà de coneixement del món, de popularització de l'art i d'introducció i d'aclimatació a l'art modern. Esdevingué també un nou suport publicitari i «materialitzà les passions idòlatres i els somnis eròtics de tota una època; fou, en certa manera, un dels primers jalons que ens han dut, avui, a la civilització de la imatge».1 *** Reus fou relativament tardana en la seva incorporació a les ciutats amb publicacions il·lustrades fotogràficament. Cap dels pioners –i sovint esplèndids– àlbums fotogràfics editats a Catalunya durant les darreres dècades del segle XIX i els primers anys del segle XX, inclouen imatges de la ciutat, ni tampoc se n’edità cap de monogràfic. No fou fins al 1909 quan es publicà Reus 1909. Revista monográfica anual ilustrada, impresa per Eduard Navàs, la primera a bastament il·lustrada, amb 70 fotogravats de fotografies de la ciutat d'autors desconeguts –algunes de postals–, una seixantena d'anuncis d'establiments comercials –mostra de la popularització del Modernisme– i textos d'Antoni Aluja, Pere Caselles, José Kies i Marià Rubió Bellvé. I encara caldrà esperar el 1927 perquè s'editi la següent publicació il·lustrada, Álbum de Reus. Reseña histórica de la ciudad, d’Edicions Tipografia Catalonia. Amb un resum històric original del bibliòfil i exalcalde Pau Font de Rubinat, inclou una cinquantena de fotografies dels carrers i places i d’establiments comercials, originals d’Amadeu Valveny, reproduïdes en fotogravat. L’any següent, la revista Heraldo de Cataluña, editada a Reus per Jaume Fort, publicà un número extraordinari sobre la ciutat, amb un major nombre de fotografies. L’únic precedent local de publicació de postals –a part dels recents llibres il·lustratslocals– fou Àlbum de Reus. «Anys 1920», (Reus 1981-1983) editat en tres petits volums amb 242 postals a cura de Ramon Fenoll, M. del Mar Manero i Pere Martorell Jareño, amb presentació de l'historiador Pere Anguera, plens d’anuncis, i que, a part de les limitacions tècniques d'impressió evidents, inclouen, malgrat el títol i els textos, postals i fotografies datades des del 1903 fins a la dècada de 1940, sense cap fil conductor. El primer i únic intent d'aproximació a una catalogació fou el llistat fotocopiat de 837 postals –les que es coneixien en aquell moment– en 60 petites pàgines, titulat Postales antiguas. Catálogo de Reus, signat per IMAYER, sense data.

3. [Reus 1909, Revista monográfica anual ilustrada. Reus, 1909. CPMJ] 4-5. [Álbum de Reus, Reus 1927. BCLR]

1. TRENC, E. «La targeta postal» a Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona. Barcelona: Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona, 1977. Vegeu TEIXIDOR, C. La Tarjeta Postal en España 1892-1915. Madrid: Espasa, 1999; RIEGO, B. i altres. Santander en la tarjeta postal ilustrada (18971941). Santander: Fundación Marcelino Botín, 1997; GARÓFANO, R. Recuerdo de Cádiz. Historia Social de las tarjetas postales (1897-1925). Cádiz: Quórum, 2000; CARRASCO, M. Catálogo de las primeras Tarjetas Postales de España impresas por Hauser y Menet. 1892-1905. Madrid: Casa Postal, 1992 i Las Tarjetas Postales Ilustradas de España circuladas en el siglo XIX. Madrid: Edifil, 2004; possiblement dels millors estudis entre les més de 120 monografies sobre la targeta postal il·lustrada editades a l'Estat espanyol, més de 40 de les quals a Catalunya.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Ara, més de vint anys després, ens plau oferir aquest catàleg de targetes postals il·lustrades de Reus, que per primer cop recull i reprodueix a tot color totes les postals localitzades i fa l'anàlisi pertinent dels exemplars conservats. L'obra s’estructura en tres parts diferenciades. La primera, «Panoràmica sobre la

targeta postal», a càrrec de l’historiador de la fotografia Carlos Teixidor, aporta la informació i interpretació general sobre el desenvolupament tecnològic, social i cultural de la targeta postal. A la segona part, «Postals des del passat, postals per a la història», a càrrec del qui signa, Albert Arnavat, exposa el resultat de l’anàlisi i catalogació de les postals de Reus. Un text orientat a resseguir la història de l'afecció cartòfila a la ciutat, a la identificació dels fotògrafs autors de les imatges, dels editors de les postals, de les impremtes i de les dates d’edició i circulació. Dades bàsiques per a la catalogació cartòfila amb les quals poder situar qualsevol postal local. La tercera part la composa el «Catàleg de postals» pròpiament dit, és a dir, la descripció i reproducció sistematitzada de totes les sèries de postals il·lustrades de Reus –conservades i localitzades– des de la més antiga, dels darrers anys del segle XIX, fins al 1939, amb la fi de la Guerra Civil Espanyola, elaborat per Albert Arnavat i Manoli Yeste, historiadors. En conjunt hem catalogat 1.228 postals, sense considerar variants de color ni les nombroses fotografies en paper de postal, quantitat que –ens sembla– difícilment podrà ja veure’s incrementada en gaires exemplars més. Una quantitat força considerable tot i que lògicament per sota d’altres ciutats o indrets més turístics. Per períodes cronològics, del 1895-1905 s'han catalogat 86 models de postals (7 %), de 1906-1915, 417 (34 %); de 1916-1939, 465 (38 %) i 260 postals publicitàries (21 %). No hi ha constància ni dades concretes sobre les tirades o número d’exemplars que se’n realitzaren de cada edició, però pot servir de referència la publicitat de Hauser y Menet el 1902: «Nos encargamos de tiradas especiales sobre clisés o fotografías que nos remitan nuestros clientes, cuyas tarjetas serán de la exclusiva propiedad del que las encarga. La tirada mínima de estas ediciones es de 5.000 targetas en 10 asuntos diferentes». És a dir, una tirada mínima de 500 exemplars per model. Si extrapolem aquesta xifra, tindríem un mínim de 600.000 postals il·lustrades de Reus anteriors al 1939.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

La immensa majoria de les postals locals reprodueixen fotografies de la ciutat. Els temes eren variats, des de monuments, carrers, places, passejos, quarters, esglésies, institucions, casalicis, etc. Aquests motius es repetien en les successives edicions i ens permeten veure'n els canvis. A més, a partir del 1912, es repeteixen en alguns casos les mateixes fotografies per edicions diferents. Quantitativament, els indrets més representats són l'Institut Pere Mata (76 postals), la plaça de Prim (64) i l'ermita de Misericòrdia (60). Un segon conjunt d'indrets força representats són l'Hotel de Londres (35), el Col·legi dels «Padres» (34), el campanar i l'església de Sant Pere (33), l'Estació Enològica (31), vistes generals (28), el Centre de Lectura (27), la plaça del Mercadal (25), el Banc d'Espanya (24), el monument a Prim (23) i les fàbriques tèxtils (23). La resta, fins a 77 temes diferents, tenen entre 1 i 19 variants.

1. [Postal modernista il·lustrada per Antoni Utrillo, editada per Litografia Utrillo de Barcelona i circulada el 1908. CJME]

Excepcionalment, alguns esdeveniments destacats es commemoraven en postal. La primera fou la visita del monarca espanyol Alfons XIII, l’abril del 1904. Quatre anys després, pel Carnaval de 1908, s’editen les següents sèries de postals sobre actes socials, i primeres de festa, així com per als carnavals de 1916 i 1919, pel VII Congrés Esperantista Català i per la Copa Villa Maria de Motociclisme, el 1916. Les darreres postals de festes foren les de les carrosses de Festa Major de 1934, fins a un total de 75 postals d'actes festius. Les postals publicitàries i de propaganda –260, destaquen en nombre les 64 de farmàcia–, i les postals de personatges famosos nascuts a la ciutat, completen un panora-

ma dominat absolutament per les vistes urbanístiques. La popularitat i èxit de les postals explica que fins i tot els sindicats obrers n’editessin com a mitjà de solidaritat amb obrers presos. La més popular fou l’editada el 1917 amb una fotografia del sindicalista socialista Miquel Mestre entre reixes. La catalogació de les postals il·lustrades ens ofereix un atractiu i suggeridor viatge pel temps i els paisatges de Reus i el seu entorn, i la possibilitat d’apropar-nos a l’època de la primera conformació d’una «imatge fotogràfica» de la ciutat i d’una primera «imatge turística de Reus» –que en algunes sèries inclou les llavors paradisíaques platges de Salou, el poble de Castellvell o el Parc Samà de Vinyols com a elements reusencs–. Les dates cronològiques de les edicions han estat obtingudes a partir dels segells i mata-segells de les postals circulades conservades, i també a partir de les disposicions de desembre de 1905 i gener de 1906 que implantaven el denominat «revers dividit». També s’han tingut en compte els detalls que apareixen a les postals, ja siguin objectes, obres o edificacions, dels quals en coneixem les dates. No obstant, cal advertir que en alguns casos és impossible determinar amb total exactitud les dates d’algunes sèries, a més del desfasament que alguns cops hi ha entre la captació de la imatge i l’edició de la postal. I en força sèries de postals hi falta la marca o referència de l’editor, del fotògraf i de l’impressor, o de tots ells. *** Vàries circumstàncies motiven l'elaboració d'aquest catàleg i d'aquesta exposició: oferir a tothom, però sobretot als ciutadans de Reus, l’emoció d’observar, apreciar i descobrir els detalls que ens ofereix un fragment de la història fotogràfica col·lectiva, les imatges d’un passat recent però llunyà; reconèixer el mèrit d’aquells fotògrafs, editors i impressors que feren de les targetes postals part del seu mitjà de vida, i dels que sovint no se’n cita, o no se'n sap, la seva autoria; i compartir amb tots els col·leccionistes la informació recollida, per aprofundir i completar les pròpies anotacions i ajudar-los per organitzar les seves col·leccions. El propòsit és que aquesta no sigui una obra tancada, sinó una porta oberta per anar completant-la, perfeccionant-la o rectificant-la si fos necessari, una mena de work in progres d'elaboració col·lectiva. I finalment, és un desig que el catàleg atregui aquells ciutadans i ciutadanes curiosos i sensibles perquè valorin les targetes postals antigues.

2. [Targeta postal japonesa dels primers anys del segle XX. CJME]

L’abundància de materials i la voluntat de fer un catàleg exhaustiu, han fet que aquest llibre Postals de Reus (1895-1939) tingui un volum considerable, però el convenciment –compartit pels editors, el Centre de la Imatge Mas Iglesias– del seu interès per a la història de la comunicació visual a Catalunya, i sobretot per a la història de la targeta postal, ens ha fet persistir en el projecte inicial. Fem doncs, un viatge imaginari pel Reus de les primeres dècades del segle XX, un viatge sorprenent i fascinant... •

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

El catàleg s'ha elaborat a partir de les col·leccions dels més destacats col· leccionistes de postals de la ciutat, i d'alguns de Barcelona, Saragossa i Madrid. I em plau afirmar que sense el seu esforç apassionat i constant de recerca mantingut durant dècades, no s’haurien conservat moltes d’aquestes imatges; i sense la seva generositat, en deixar-nos remenar en profunditat les seves col·leccions, mai hauria estat possible elaborar aquest catàleg. A tots ells, moltes gràcies.

POSTALS DE REUS 1899 Â· 1939

1. [Fototipia Thomas. L'entrada al raval de Santa Anna, en una postal de 1914. CJLM]

PANORÀMICA SOBRE LA TARGETA POSTAL

Carlos Teixidor Cadenas Historiador de la fotografia

2. [Postal modernista il·lustrada per Ramon Casas, editada per Josep Thomas, de Barcelona, circulada el 1902. CJME]

Tot i que tothom sap què és una postal, cal posar atenció en les seves característiques essencials. Per començar, una veritable targeta postal ha de poder circular descoberta per correu, sense necessitat d’un sobre, i per això és imprescindible reservar un espai ampli per escriure el nom i l’adreça del destinatari. Per poder ser enviades sense protecció, les postals necessiten tenir certa consistència. És evident que en la seva fabricació s’utilitzen cartolines (cartrons prims amb superfície llisa), no serveix un simple full de paper, ja que es corba i s’arruga. A vegades, les cartolines de les postals es fabricaven encolant tres fulls de paper. Per ser admeses pels serveis de Correus, les postals havien d’acomplir les normes nacionals i internacionals. La Unió Postal Universal, mitjançant successius congressos, va regular les tarifes per a la correspondència (cartes, targetes postals, impresos, etc.) i va unificar els formats. En l’època que estudiem (1895-1939), normalment les postals amidaven 9 x 14 centímetres, una mica menys que en l’actualitat. Les targetes postals van ser creades per abaratir el preu de les comunicacions escrites. Gràcies a les postals, enviar un breu missatge costava la meitat que una carta i, malgrat això, els serveis de Correus van aconseguir augmentar els seus ingressos a causa de l’enviament massiu de postals. Les primeres postals foren editades a Europa a partir de 1869. Eren targetes postals oficials, editades pels estats. En una de les cares estava imprès el segell, que no s’havia de comprar i enganxar, i en l’altra cara, la cartolina estava totalment en blanc per poder-hi escriure un missatge particular o una nota comercial. Aquestes postals estaven prefranquejades i també són conegudes amb el nom d’«enter postals». A Espanya se’n van emetre des de l’any 1873. Però les que actualment considerem veritables targetes postals són les editades per la indústria privada, amb il·lustracions. Millorant les monòtones postals oficials, les grans impremtes privades van llençar targetes amb vistes de poblacions i monuments. Aquestes noves targetes van tenir major acceptació. El 1890 ja s’editaven molt bones targetes postals il·lustrades a l’àrea germànica (Alemanya, Suïssa i Àustria). D’aquest tipus, les primeres espanyoles són de 1892.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Què és una targeta postal?

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Les primeres targetes postals de vistes espanyoles (1892-1900) De l’any 1892 es conserven diverses targetes postals il·lustrades amb vistes de ciutats espanyoles. Aquests exemplars estan perfectament datats perquè s’hi pot observar un mata-segells amb la data ben llegible. Són postals d’interès general, que es podien adquirir lliurement. Per enviar-les al descobert era necessari adherir-hi un segell. En aquells anys també van circular targetes comercials il·lustrades, que usaven algunes empreses i particulars per a la seva pròpia correspondència. Es poden considerar com a publicitàries i de servei particular. També se’ls havia d’enganxar un segell del valor equivalent al de les postals oficials. Segons investigacions recents,1 l’exemplar més antic localitzat de la considerada primera targeta postal il·lustrada espanyola, va circular el dia 21 d’octubre de 1892. Es titula: «Recuerdo de Madrid» i conté quatre petites vinyetes amb vistes de carrers, places i monuments de la capital. És un tipus de postal que internacionalment és coneguda com a Gruss aus (que en alemany significa Salutacions de o Record de), perquè així començava el títol en les primeres postals de vistes alemanyes. Aquella primera postal madrilenya fou editada per la casa Hauser y Menet, la més important empresa espanyola d’arts gràfiques dedicada a la impressió de postals. Dos anys abans, el 1890, els senyors Hauser y Menet van iniciar la seva activitat, a Madrid, imprimint làmines amb vistes fotogràfiques pel procediment anomenat fototípia. Aquestes làmines van destacar per la seva excepcional qualitat. També la casa Hauser y Menet va editar la primera targeta postal il·lustrada de Barcelona, de la qual l’exemplar més antic conegut és de l’any 1894. És del mateix tipus Gruss aus, amb quatre vinyetes amb vistes i l’escut de la ciutat. Es 1-2. [Primer model de targeta postal editada a Espanya, enter postals oficials, durant la Primera República, el 1873. CCT]

1. Veure el llibre de Martín CARRASCO MARQUÉS. Las tarjetas postales ilustradas de España circuladas en el siglo XIX. Madrid: Edifil, 2004. P. 251.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

8-9. [Postal escrita per Víctor Balaguer dirigida a Lluís Quer Cugat, circulada de Vilanova i la Geltrú a Reus el 1899. BCLR]

3-4. [Enter postals italianes dirigides al pintor Baldomer Galofre, circulades de Nàpols a Barcelona i de Portici a Sorrento el 1889. BCLR] 5. [Postal italiana dirigida a B. Galofre, circulada de Roma a Barcelona el 1889. BCLR] 6-7. [Postal alemanya tipus Gruss aus, circulada el 1891. CCT]

«Estimado señor mio y amigo: muchas gracias por el ejemplar de la corona fúnebre dedicada a la buena memoria de Mata. Se lo agradezco y se conservará en nuestra biblioteca. Está muy bien su corona: buenos y excelentes trabajos; manifestación simpatica de honor y de cariño. Es un hermoso tributo a la memoria de nuestro amigo. Reciba el Centro de Lectura y en particular V, su dignisimo y notable presidente, a quien presento con estas líneas el homenaje y tributo de la amistad su amigo que le estima y b.s.m, Victor Balaguer»

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

1-3. [Postals modernistes franceses, dues amb il·lustracions del reputat R. Kirchner, circulades el 1902. CJME] 4. [Postal publicitària modernista editada a Barcelona cap al 1904. CJME]

titula: «Recuerdo de Barcelona» i fou reeditada diverses vegades. Veieu l’exemplar reproduït, que va circular el juliol de 1896. Alguns hotels van editar postals il·lustrades amb vistes dels seus establiments. El cas més antic és el de l’Hotel Santa Catalina, de Las Palmas de Gran Canaria, que el desembre de 1892 ja tenia una postal a disposició dels seus clients. Tots els exemplars localitzats, circulats entre els anys 1892 i 1895, s’enviaren des de Las Palmas a Anglaterra. I és que aquell modern hotel, inaugurat el 1890, tenia molts clients britànics, però la postal fou impresa a Zuric, Suïssa. El 1896 (o fins i tot el 1895), el Grand Hotel d’Orient, de Barcelona, va editar dues precioses postals amb diverses imatges de la ciutat i de la façana de l’hotel. Foren impreses a Leipzig, Alemanya, a càrrec de Louis Glaser. I durant les mateixes dates, també fou impresa a Leipzig una altra postal per al Gran Hotel de Londres, de Reus, però de moment aquesta primera postal de l’hotel reusenc no s’ha pogut identificar. A partir de 1897, la casa Hauser y Menet sistemàticament edità i imprimí postals de tot Espanya. Va iniciar la seva sèrie general, numerada, amb una postal de la basílica del Pilar de Saragossa, i el 1905 arribà al número 2.078 amb una vista de Cadis. Entre aquestes postals es van incloure vuit vistes de la ciutat de Tarragona i tretze del monestir de Poblet. En aquesta sèrie general no es van incloure imatges de Reus, és a dir, els editors Hauser y Menet oblidaren la capital del Baix Camp. No obstant, com a impressors van rebre almenys dos encàrrecs d’editors locals, l’any 1903. Així imprimiren una sèrie per a Sucesora de Juan Ferré y Vergés i una altra per a Laguna, Reus.

6-7. [Postal dirigida al pintor Josep Tapiró, circulada de Reus a Londres (Anglaterra), el 23-VI-1903. CPMJ]

«Apreciado hermano: aquí te mando la fotografia de la calle de B. Galofre creo que esto ya lo conocerás. Espero me dirás si a venido la visita de lo que te venden. Las hermanas y familia tienen muchos deseos de veros. Mariano en un certamen del Patronato Obrero ganó 1º premio con una pieza de música dedicada a dicho Patronato. Tu hemano F. Tapiró»

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

5. [«Recuerdo de Barcelona», primera postal il·lustrada coneguda de la capital catalana, a l'estil de les Gruss aus alemanyes, editada per Hauser y Menet de Madrid el 1894, i circulada el 1896. CCT]

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Els reversos

1-3. [Reversos de postals de la primera època (1892-1905), on s'escrivia únicament l'adreça del destinatari. El text s'havia d'escriure a l'anvers, junt amb la il·lustració. CCT]

Les targetes postals tenen dues cares: anvers i revers. Per a la majoria de nosaltres, l’anvers és el costat on hi ha la il·lustració o imatge (per exemple, una vista d’una ciutat), i el revers és el costat on s’escriu l’adreça i s’enganxa el segell. Per a les administracions de Correus, l’anvers és justament al contrari, però té una explicació. Els treballadors que classifiquen la correspondència i els carters de repartiment s’han de fixar en la població de destí de les postals i si estan correctament franquejades (amb un segell, impressió a màquina o etiqueta del valor de les tarifes oficials), perquè en la seva feina allò important és el costat amb la direcció i el segell. Per això ho consideren l’anvers, de la mateixa manera que alguns filatèlics. Però per a la resta de persones, el costat del revers és on trobem la direcció i el segell. Aquest costat aporta moltes dades per documentar les postals: la data del mata-segells, la tipografia utilitzada, possibles referències a l’editor, impressor o distribuïdor, etc. També el text pot ser interessant i de valor històric. Mirant els reversos, hi ha un mètode quasi infal·lible per datar les postals de vistes. El fet essencial és comprovar si els reversos estan dividits en dues meitats per un línia vertical. Les postals més antigues (totes fins al desembre de 1905, a Espanya), als reversos encara no tenien aquesta línia vertical de separació entre text i adreça, simplement perquè al revers només es podia escriure l’adreça i enganxar el segell. Durant l’any 1906, els editors espanyols van introduir aquesta línia vertical, que reserva la meitat dreta per a l’adreça i el segell, mentre que la meitat esquerra queda destinada per escriure el text, tal i com passa actualment, cent anys després. D’aquesta manera, el costat del revers va passar a ser l’única cara on s’escriu a mà, i el costat de la imatge deixa de ser gargotejat. La línia vertical als reversos fou introduïda poc abans a França i Anglaterra per al servei anterior. A Espanya començà a utilitzar-se quan fou autoritzada per al servei internacional. La Dirección General de Correos y Telégrafos, des del desembre de 1905, va autoritzar les targetes dividides per al seu enviament a alguns països, i

2. L’anvers i el revers d’aquesta postal estan reproduïts al llibre de Carlos TEIXIDOR CADENAS. La Tarjeta Postal en España. 1892-1915. Madrid: Espasa, 1999. P. 136.

4-6. [Reversos de postals dividits, posteriors al 1906, per escriure-hi l'adreça del destinatari a la dreta i el missatge de text a l’esquerra. Es reservava l'anvers per a la il·lustració. CJBFdR, CFOP]

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

en els mesos següents s’autoritzà per a quasi tot el territori postal universal. Les postals més antigues espanyoles, amb revers dividit en dues meitats, van poder ser editades per A. T. V. (Ángel Toldrá Viazo, de Barcelona). Ja el 17 de desembre de 1905 fou escrita una postal dividida, que va circular des de Mataró fins a França.2 És un exemplar de la postal número 26 d’A. T. V., amb una animada vista de la Rambla de Catalunya de Barcelona. No obstant, a les targetes postals oficials –o «enter postals»–, el revers (o anvers per a Correus) es mantingué sense dividir durant molts anys. No feia falta més espai per al text perquè l’altra cara ja estava completament buida, en blanc.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

1-7. [Diferents models d'àlbums per a targetes postals de la col·leccionista Rosita Vilà, dels primers anys del segle XX. Són uns artístics àlbums fabricats especialment, alguns amb cobertes decorades, plens de postals enganxades a les fulles de cartolina, subjectades per quatre talls transversals a través dels quals s'introduïen els cantons de la postal. CET]

8-9. [Targeta postal de la col·lecció «Cánovas», del prestigiós fotògraf pictorialista madrileny Antonio Cánovas del Castillo, Kaulak, dirigida a Miquel Ventura, circulada de Reus a París el 23-VII-1908. CFOP] 10. [Postal «Conmemorativa de la Exposición de postales. Mayo-Junio 1903. S.C.E. Hispania», amb un dibuix d'Alexandre de Riquer. Barcelona. CJLM]

Entre els anys 1901 i 1905, les targetes postals il·lustrades van estar de moda. Fou una eclosió universal. De cop, en qualsevol família distingida, alguna persona es dedicava a intercanviar postals amb llunyans corresponsals nacionals i estrangers. Canviaven postals amb persones desconegudes prèviament, i les postals rebudes es col·leccionaven en elegants àlbums. Poc a poc, les postals foren usades per totes les classes socials. Realment, l’únic requisit era saber llegir i escriure (i això ho complia prop del 50 % dels espanyols), i a falta d’àlbums, es guardaven en petites caixes. Des de 1906, les postals sovint s’enviaven a familiars i amics, de la mateixa manera que es fa avui dia. Les targetes postals van obtenir gran perfecció d’impressió i bellesa estètica. Aquest fet fou possible perquè els tallers centreeuropeus d’arts gràfiques van aconseguir millorar els procediments d’impressió. S’arribà a un grau tan alt de mestratge que difícilment s’ha superat. Les postals van tenir èxit perquè abastaven tots els temes possibles i qualsevol persona podia trobar quelcom del seu interès. S’ha de tenir en compte que aleshores els llibres i diaris estaven poc il·lustrats, res a veure amb l’actualitat, on estem saturats d’imatges per tot arreu. Des de 1901, el col·leccionisme de postals fou estimulat per tres revistes especialitzades espanyoles: Boletín de la Tarjeta Postal Ilustrada (Barcelona), El Coleccionista de Tarjetas Postales (Madrid) i España Cartófila (Barcelona, 19011909). Fullejant aquestes publicacions es podien trobar les adreces d’altres col· leccionistes, nacionals i estrangers, que desitjaven intercanvi. També alguns col·leccionistes espanyols se subscrivien a revistes estrangeres o anuaris. Per exemple, a l’Anuario Cartófilo Sud-Americano,3 editat al final de 1904 a Buenos Aires, trobem una amplíssima llista internacional de col·leccionistes «que piden canje»; entre ells, disset d’Espanya. Les estranyes paraules cartòfil i cartofília es refereixen al món de les targetes postals, de la mateixa manera que la filatèlia s’ocupa dels segells o la numismàtica

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Una edat d’or de les targetes postals (1901-1914)

1. [Postal escrita per Teresa i Maria Font de Rubinat, circulada de Reus a París el 4-I-1902. CFOP]

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

2-3. [Postal de Barcelona, escrita per Teresa i Maria Font de Rubinat, circulada de Reus a Roulers (Bèlgica) el 19-VIII-1901. CFOP]

«Estimada tia Maria, no te escrit mes aviat per no y à pansat. Te escrit aquí per que el papa mu va di. Digas a la Concha que li enviare dintre dun sobre uns sellos mol bonics que no els fasi malbe. Tenvio aquesta postal per que y soc yo quens van fer una fotografia. T’estima el teu nabodet.» 4-5. [Postal circulada de Barcelona a Lleida, dirigida al «Sr Dn Francisco Macia, per a entrega a Maria Font» el 4-XII-1908. CJBFdR]

de les monedes. Però el nom de cartofília va arribar a caure en oblit. Internacionalment, podem considerar que l’edat d’or de les postals va acabar quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, el 1914. Espanya fou neutral, però les comunicacions amb altres països van quedar molt afectades, i les postals van perdre qualitat i interès, excepte pocs casos. Fins i tot grans impressors madrilenys van reduir la seva qualitat perquè va fallar el subministre de bones cartolines i tintes. Però pel que fa a la ciutat de Reus, durant els anys següents (i als anys vint), va continuar l’edició de nombroses sèries amb acceptable qualitat. Per exemple, la Fototipia Thomas i L. Roisin, de Barcelona, van mantenir un bon nivell amb postals molt variades.

3. PELLICER, A. Anuario Cartófilo Sud-Americano 1905. Buenos Aires: Casa Tonini y Cía., 1904. 176 p.

6-7. [Postal francesa amb la reproducció d'un obra d'E. E. Thiery, circulada de Reus a Segòvia el 23-III-1928. CJME] 8. [Fototipia Thomas, Barcelona. Coberta del bloc de postals «Monasterio de Poblet. Block-Postal n.5, 20 vistas», c. 1914. CET]

Un impressor és el propietari d’una impremta, i podia afegir el seu nom o el de la seva empresa a les postals. A vegades, els grans tallers d’arts gràfiques tenien diversos propietaris, com és el cas de la famosa casa madrilenya Hauser y Menet, fundada pels suïssos Óscar Hauser i Adolfo Menet. L’impressor és el responsable de la fabricació de les postals. En successives passades per les màquines dels tallers, les postals s’imprimien amb una o diverses tintes, utilitzant varis procediments. Les imatges fotogràfiques s’acostumaven a imprimir en fototípia, que era el sistema de reproducció fotomecànica més perfecte, i els textos normalment s’afegien amb tipografia. L’excepció són les postals fotogràfiques, positivades en paper fotogràfic al laboratori o habitació fosca dels fotògrafs. En aquest cas, s’utilitzaven els típics banys de revelat, parat, fixat i prolongat rentat final amb aigua; i, si el processat o la conservació de la fotografia foren incorrectes, avui dia la imatge pot estar tacada o esvaïda. Un editor, per al cas de les postals, seria la persona que va promoure la seva publicació. Normalment és qui va pagar l’edició. Així, editors poden ser persones de

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Impressors i editors

professions molt diferents o indústries i comerços. Per exemple, van editar postals: impremtes, llibreries, basars, fotògrafs, agrupacions polítiques o recreatives, diaris, hotels, cafeteries, col·legis, etc. El nom de l’editor acostuma a estar imprès en les postals d’una manera o altra. Quan només veiem el nom de l’impressor, és possible que també sigui l’editor. És el cas de la sèrie general numerada de Hauser y Menet. Però quan només hi ha el nom de l’editor, és que es tracta d’una edició especial, propietat del client que l’encarrega. És el cas de Laguna, Reus i Sucesora de Juan Ferré y Vergés, el 1903. A vegades el nom de l’editor està inclòs en el títol de les postals. Així, en una postal de la darreria del segle XIX del Gran Hotel de Londres, de Reus, no apareix cap peu d’impremta ni acreditació expressa de l’editor, però és clar que és una edició encarregada pel propi hotel, com a promoció. La dada que no sabem és si els exemplars eren regalats als clients o si s’havien de comprar. Litografía Hermenegildo Miralles fou un dels pioners editors i impressors barcelonins. El seu establiment ja era molt conegut per publicar els fascicles de la sèrie Panorama Nacional, entre 1896 i 1898, amb grans vistes de tot Espanya. Però al principi de 1900 va produir una bellíssima sèrie de postals, amb dibuixos modernistes, de cada un dels escuts de les províncies espanyoles, entre ells l’escut de Tarragona. També el 1900, o al final de 1899, Hermenegildo Miralles va editar i imprimir altres postals. Foren sèries d’artistes de teatre, toreros i portades de la revista Hispania (amb dibuixos de Riquer, Casas, Utrillo, etc.). Sèries molt diverses perquè el col·leccionisme de postals no es limitava a les imatges de ciutats.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Procediments d’arts gràfiques

1-2. [Dues postals acolorides de Reus. CJLL, CPMJ] 3. [Un dels anuncis a la premsa local de la fotocromia, mètode per acolorir fotografies. Lo Somatent, 1903. BCR]

Les postals es podien imprimir mitjançant diferents procediments fotomecànics. Alguns donaven més qualitat, com la fototípia o el fotocrom; altres eren més fàcils i barats, com el fotogravat amb trama de punts. A vegades es combinaven diversos sistemes d’impressió o es recorria a l’acolorit a mà, amb aquarel·la. La fototípia era el procediment més prestigiós per reproduir fotomecànicament les vistes fotogràfiques. Algunes impremtes aconseguien gran finesa de detalls i riquesa de tons. A Madrid, la casa Hauser y Menet va sorprendre a tothom, des del seu inici el 1890, amb làmines de vistes impreses amb gran nitidesa. El seu èxit era propiciat per tenir bons professionals i utilitzar màquines noves, d’importació; però també per usar papers estucats i cartolines amb superfície ben llisa. Però no totes les postals impreses en fototípia eren excel·lents. Fins i tot la primera postal de Hauser y Menet, en edició de l’any 1892, era d’impressió deficient, o així són els exemplars conservats. El tiratge en fototípia era molt delicat i no es mantenia una qualitat idèntica en tots els exemplars. Si mirem amb lupa o comptafils una postal original impresa en fototípia, veiem una trama irregular característica. Després d’examinar diferents exemplars, s’aconsegueix identificar perfectament aquest procediment. Amb més augments, amb lupa binocular, veiem que la imatge està formada per una fina retícula que recorda l’estructura d’un cervell o uns cuquets. Tot i que amb variants del mètode, amb prou feines es percep la retícula. Fins al 1915 les postals impreses en fototípia eren les més abundants. Per exemple, són fototípies les editades per A. T. V. (Ángel Toldrá Viazo), de Barcelona, en l’extensa sèrie del qual es van incloure prop de vuitanta postals de Reus. Totes aquestes imatges foren impreses en blanc i negre; mentre que les lletres es van

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

4. [Exemple de reimpressió en tipografia sobre la fototípia de la imatge] 5. [Ampliació d'un fragment de postal impresa en fototípia] 6. [Ampliació d'un fragment de postal impresa en fototípia] 7. [Ampliació d'un fragment de postal impresa en fototípia més tricromia]

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

afegir després en una impressió tipogràfica, amb tinta vermella. El conegut a Espanya com a fotogravat, amb línies de punts, ha estat un altre procediment fotomecànic molt utilitzat en llibres, diaris i revistes. En la reproducció de fotografies, la seva qualitat era molt inferior a altres sistemes. Les postals impreses exclusivament en fotogravat foren poques, entre elles hi ha les editades per A. Mauri, sobre Reus. Malgrat tot, el fotogravat també s’usà com a base en postals impreses en color. S’utilitzava el perfilat per donar el color negre, els altres colors s’imprimien amb una tricromia o un altre sistema. Però per donar el negre es podia utilitzar la fototípia, amb un millor resultat. Si mirem amb lupa un típic fotogravat original, veiem clarament que la imatge està formada per línies de punts; i aquests punts tenen més o menys diàmetre, però sempre el mateix to de tinta. Només varia la seva mida. La trama és molt fàcil de reconèixer, quasi bé s’aprecia a simple vista. Aquest procés equival a allò que es coneix en altres països com a half-tone o gravat en mig to. La litografia és un procediment que només fou utilitzat en algunes de les primeres postals il·lustrades amb dibuixos de la darreria del segle XIX. Els seus gravats es realitzen utilitzant una pedra litogràfica. Quan s’usen diversos colors, es necessiten pedres diferents per a cada color, aleshores s’anomena cromolitografia. Com a mostra de cromolitografia tenim la sèrie d’escuts de les províncies espanyoles, segons edició i impressió de Litografía Hermenegildo Miralles, de Barcelona, l’any 1900. La postal de Tarragona és justament una cromolitografia, tot i que per apreciar la seva excel·lent qualitat s’ha de veure un exemplar original. El fotocrom sembla que va ser una evolució de la cromolitografia quan es volien reproduir fotografies i no dibuixos. Alguns fotocroms van aconseguir un meravellós nivell de perfecció. Es creaven vistes en color a partir de fotografies monocolors. Els colors eren inventats, però aplicats amb la intenció de donar aparença de naturalitat. La impremta Purger, de Munic, fou una de les indústries especialitzades en aquest procediment. El gravat al buit és un sistema més modern, molt utilitzat per a revistes de gran tirada. Aplicat a les postals va tenir un resultat estètic molt inferior al resultat obtingut anteriorment amb la fototípia. Les postals en gravat al buit donen una impressió mediocre, la seva qualitat deficient es nota en ampliar-les o mirar-les amb lupa. Les postals en gravat al buit són típiques dels anys trenta, quaranta i cinquanta del segle XX. Són representatives de l’època de major decadència de les targetes postals. Coincideixen amb uns anys molt difícils tant en l’àmbit nacional com internacional. Un renaixement de les postals de vistes va arribar als anys seixanta, després d’ampliar una mica la seva mida: al voltant dels 10,5 x 15 centímetres, i les imatges ja foren reproduccions de veritables fotografies en color, correctament impreses en quadricromia. A més es va aplicar un plastificat final, al costat de la vista. Des dels anys seixanta, la targeta postal està majoritàriament vinculada al turisme. Se suposa que a Espanya, els turistes són els principals compradors, tant els nacionals com els estrangers. I és que la postal també és un reflex de cert benestar material. Hi ha països amb problemes on és molt difícil trobar postals. El col·leccionisme actual

1. [Postal romàntica parisenca, circulada de Reus a Barcelona el 1906. CFOP]

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

2. [Acudit de Josep Llovera sobre la novetat del fotogravat, publicat a L’Esquella de La Torratxa, Barcelona, el 11-XI-1892. HCT] 3-4. [Postal publicitària dirigida a Pere Cavallé, circulada de Reus a Barcelona el 7-I-1905. BCLR] 5. [Gravat d’una premsa per a la producció industrial de fototípies. CP]

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

1-2. [Postal comercial d'una empresa amb fàbrica a Saint Gall (Suïssa) i despatx principal a Reus. c. 1910. CFOP] «Querido hermano: Te desea que pases un feliz dia de tu Santo en compañia de nuestros padres, hermanos, abuela y tio (si viene) y demás personas de tu afecto, tu hermano que te quiere. Antonio Salas.» 3-4. [Postal comercial d'una empresa amb fàbrica a Saint Gall (Suïssa) i despatx principal i dipòsit a Reus, circulada de Suïssa a Reus, c. 1920. CJLM]

Són les postals antigues les que ens atreuen poderosament l’atenció. En canvi, les postals modernes són un objecte de consum, que potser d’aquí a unes dècades també siguin cercades per investigadors i museus. Les postals dels darrers anys ja són reunides per col·leccionistes de temes locals. A Espanya, entre 1975 i 1980, es despertà la curiositat per les targetes postals antigues. Són els anys en què la descentralització comença a crear-se en les comunitats autònomes, i sorgeix un gran interès pels temes regionals. Normalment, cada col·leccionista cerca les postals de la seva terra. Unes vegades és el lloc de naixement, però en altres ocasions la preferència és per la ciutat on es viu o on es va residir durant un temps determinat. Molts col·leccionistes de temes locals reuneixen materials complementaris. Adquireixen no només postals, sinó també fotografies antigues, gravats, llibres, revistes, etc. I és que entre els col·leccionistes hi ha bons investigadors que estan preparant llibres o articles per a revistes i diaris. És un prejudici creure que els col·leccionistes compren de forma egoista, per al seu gaudi. Quan arriba l’ocasió d’organitzar una exposició o realitzar un catàleg de postals antigues, els col·leccionistes responen amb el millor altruisme. En tenim la prova en el present llibre de postals de Reus. A Barcelona existeix una associació de col·leccionistes de postals antigues. És el Cercle Cartòfil de Catalunya, que des de l’any 1984 publica la Revista Cartòfila, amb variats articles d’investigació i divulgació. Per conèixer les activitats que realitza podeu consultar la seva pàgina web a Internet: www.cerclecartofilcatalunya.com En aquesta Revista Cartòfila hi ha també algunes pàgines de publicitat on s’anuncien els principals comerços que venen postals antigues. Per als col· leccionistes, és molt important saber on poder comprar postals originals; per exemple, a les fires de col·leccionisme que es realitzen diverses vegades a l’any a Madrid, Barcelona i a altres ciutats. Avui dia, gràcies a Internet, és possible veure i comprar postals antigues en llocs estrangers sense moure’s de casa. Potser les millors botigues virtuals, on fins i tot ocasionalment podem localitzar postals de Reus, són les tres següents: www.ansichtskartenversand.com www.postcardman.net www.viejas-old-postcards.com

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

5-18. [Cobertes de blocs de targetes postals de Reus. Contenen les sèries completes de postals, encunyades per facilitar l'arrencada. c. 1915-1934. CJME, CJLM, CFOP, BCLR, CET]

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

1-9. [Reversos de targetes postals amb marques de col·leccionistes reusencs registrats, membres de societats cartòfiles internacionals, actius entre 1914 i 1936. Circulades des de Reus al Japó, Itàlia, Holanda, França, Txecoslovàquia, Tunísia, Argentina i Brasil. CPM, CMV, CJB, CJME]

És molt instructiu poder veure a la pantalla del nostre ordinador milers de postals de tot el món, tot i que no es vulgui comprar res. En aquestes tres adreces podem accedir a les postals fàcilment, ja que estan classificades per països, ciutats i temes. En l’àmbit internacional, a part de la temàtica regional i local, es col·leccionen els temes més diversos. Per citar algun exemple, tot allò relacionat amb algunes professions, com dentista; o animals, com gossos, gats, porquets o cavalls, o els clàssics temes de vaixells i ferrocarrils. Fins i tot existeix un col·leccionisme d’elit que cerca postals il·lustrades pels millors artistes modernistes. Es coneixen com a postals de pedra les de monuments històrics. Acostumen a ser molt més econòmiques mentre no tinguin animació amb persones. I, malgrat això, aquestes postals de pedra són també interessants. Els edificis han sofert canvis pel pas del temps, la Guerra Civil o restauracions, i moltes vegades allò que més ha canviat és el seu entorn. Altres postals barates i comunes són les de retrats femenins, d’estudi, amb estètica encaramel·lada, una mica cursi. Molt diferents són les postals d’artistes d’espectacles. Algunes d’aquestes artistes foren personatges molt populars, tant les d’art dramàtic com les ballarines o estrelles de revista. Preus molt elevats poden arribar a tenir algunes de les primeres targetes postals de vistes espanyoles, escrites i mata-segellades entre els anys 1892 i 1898. Imaginem-nos, per un moment, quant podria costar en una subhasta un exemplar inèdit de la primera postal de Reus impresa a Leipzig l’any 1895, i més si estigués escrita per algun personatge il·lustre. Finalment, cal recordar un desaparegut comerç de Reus que a mitjan anys vuitanta (del segle XX) venia per correspondència postals antigues. Sota la firma IMAYER (Imágenes del Ayer), enviava nombroses cartes amb fotocòpies de postals a la venda, amb els seus preus, i els seus destinataris eren de tot Espanya. •

POSTALS DE REUS 1899 Â· 1939

«Lo pare y demés companys vam trasladarse, à la horas, à casa’l “Narri” del carrer de la Mar, bateijat lo nou establiment, per ells, ab lo nom de “L’Esmeralda”. Al dia que van ingresar’hi, diu que lo propietari del local va cambiar las camisetas dels llums de gas, atenent la distinguida concurrencia en que comptava y ya pots comptar que’s fará rich. L’aviador Tixier va quedar molt satisfet de Reus y ab motiu d’una festa d’aviació que va haver’hi à Valls, va pujar à Reus volant, fent varies piruetas per damunt de nostre població. Hasta un altre te envia un carinyós saludo ton germa. May. Recorts al Sr. Crusat, al cusi Ramón, à en Josep.» 1. [Postal fotogràfica de l'aviador francès Tixier, circulada de Reus a Barcelona el 30-X-1913. CJLM]

2-3. [Postal escrita per Antoni Pedrol Rius, dirigida a Salvador Vilaseca, circulada de Basilea a Reus el 10-XII-1917. CFOP]

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

4. [Revers de postal de Reus circulada de Duesaigües a Gozmingen (Alemanya) el 31-V1910. CPM]

5-6. [Postal de la llibreria A. Picard de París, dirigida a Joaquim Santasusagna, enviada a la destileria de Josep Massó, on treballava, circulada de París a Reus el 6-X-1925. BCLR]

8. [Revers de postal escrita per Amèlia i Plàcid Vidal, dirigida a Eduard Toda, circulada de Reus al Castell d’Escornalbou el 24-XII-1924. CJME]

«Reus! Reus! quelle merveille! on n’en aurait jamais assez,… je mots ma montre à mon oreille, et j’ecoute le temps passer! Barthélemy» 9. [Revers de postal circulada de Reus a Barcelona el 27-V-1927. CFOP]

10-11. [Enter postal de Salvador Torrell i Eulàlia dirigida a Salvador Vilaseca, circulada de Reus a Barcelona el 17-V-1919. CFOP]

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

«Benvolgut cosí Eduard: som a Reus a passar les festes de Nadal. Desitgem que vós les passeu amb bona salut, com nosaltres. Records de la nostra mare. Està millor. Vostres cosins agraïts, Plàcid i Amelia. Suposem que ja haureu rebut la carta del nostre nebot, explicant-vos la instalació de la impremta.»

«Volgut amic: Et faig sabedor que dilluns amb el tren de las nou, surten de Reus la meva mare i en companyia del meu germa Joan per a passar uns dies aquí Barcelona ont de pas aniran a veurer els metges i demes. A l’una arrivaran per poc que puguis sigues a saludarls i us posareu d’acord pels metges. Fío amb tu, que sabreu portar-la molt bé. El meu germà Joan que [és] el segon de casa, si tu tens lleure prent·lo amb algun lloc, que puguis complaurer, es molt atent i restará satisfet d’aquestes atencions que jo et demano. Ja’t donarán novel.les meves. Ja [ha] sortit l’obra i espero l'exit. Entesos doncs. Complau-lo com a mi mateix. Ja't donaran una lletra meva extensa. Adeu, confia amb tu, el teu amic. Salvador Torrell. 16 migjorn.»

7. [Postal fotogràfica del dibuixant i caricaturista BON, que residí temporades a Reus, a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. CRV]

POSTALS DE REUS 1899 Â· 1939

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

1. [Industria Fotográfica Luis Bartrina. Barcelona. Reus, el raval de Jesús, en una postal de 1910. CJMMB]

1. [Fototipia Thomas. El carrer Major, en una postal de 1914. CJLM]

POSTALS DES DEL PASSAT, POSTALS PER A LA HISTÒRIA

Albert Arnavat Doctor en Història i publicista

Els precedents. Els primers passos de la fotografia a Reus

2. [El primer anunci de fotografia ambulant a la ciutat. Diario de Reus, 2 i 3-V-1845. BCR]

1. Com és sabut, la daguerreotípia fou el primer procés fotogràfic anunciat i reconegut públicament, donat a conèixer a París, el mateix 1839, on llavors residia Pere Mata (Reus 1811 - Madrid 1877), exiliat per la seva activitat política progressista radical. Fou alcalde de Reus el 1841 i un dels introductors del positivisme en les ciències mèdiquesa Catalunya i Espanya. 2. Vegeu RIEGO, B. La introducción de la fotografía en España: un reto científico y cultural. Girona: CCGCentre de Recerca i Difusió de la Imatge, 2000; LÓPEZ MONDÉJAR, P. Las fuentes de la memoria. Fotografía y sociedad en España. Madrid: Lunwerg, 1989 i 1992, 2 vol.; i TORRES, J. M. La retina del sabio: fuentes documentales para la historia de la fotografía científica en España. Girona: CCG-CRDI, 2001; entre d'altres.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Reus i els reusencs entraren a la història de la fotografia a Catalunya des d'un primer moment de la mà del metge i polític Pere Mata Fontanet, autor de la segona traducció al castellà del manual de Louis J. Daguerre Historia y descripción de los procederes del Daguerrotipo y Diorama, editada a Barcelona el 1839.1 Junt amb altres científics catalans, va contribuir decisivament en la seva difusió a Espanya, en un context polític en què la fotografia era símil de progrés, un terme carregat de poderoses significacions al segle XIX i un símbol de modernitat i liberalisme. Mata va ser un dels primers que interpretà la nova invenció en aquest sentit, en el naixement d’una nova forma de veure la realitat a través de les imatges. És interessant saber com va penetrar aquesta nova tecnologia que suposà un canvi important en la percepció de la realitat, ja que a partir de l’invent de la fotografia ja res tornarà a ser com abans. La possibilitat de que una màquina captés i permetés conservar un instant de la realitat reduïda en una placa, resolia una aspiració de l’època, alhora que alterava el paper assignat fins llavors al dibuix i al gravat.2 Des de que els primers dies de maig de 1845 es realitzessin els primers retrats al daguerreotip per la fotògrafa ambulant «Madama Fritz de Paris», fins a l’edició de les primeres targetes postals amb fotografies de Reus el 1899, treballaren a la ciutat una primera generació de fotògrafs, els autèntics pioners locals. Els primers fotògrafs professionals documentats instal·lats a Reus són del 1860, any en què ja treballaven diversos fotògrafs, com veiem en diversos anuncis de premsa coetanis i recollí el cronista Jaume Fort. Les principals i pioneres galeries fotogràfiques eren les de Gabriel Torres, la de Baptista Freixa i la de Josep Llauradó. Ben aviat, el 1865 s’instal·là Miquel Martínez, que esdevingué un dels fotògrafs més destacats del darrer terç del segle XIX, deixeble dels prestigiosos fotògrafs barcelonins Albareda i Moliné. De 1860 a 1900 treballaren també de fotògrafs Álvaro Rosado, Tomàs Anguera, Marià Boned, Capmany i A. Replat & Jacqueson, entre d’altres, i les primeres dècades del segle XX, els establiments de fotografia Studio Fortuny de Sebastià

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Pàmies, Josep Abelló, Josep Goré, Josep Martí, Antoni Martra, Francesc Amer, J. Prat, Joan Zoppetti, Francesc Solà, Francesc Roca, Pere Romero, Monseny, J. Santoja, Valveny o Niepce, per citar-ne només alguns. També s’anunciaven a la premsa local fotògrafs de Barcelona, com Fernando Rus o J. E. Puig, entre d’altres. Una menció especial mereix el fotògraf Josep Maria Cañellas, reusenc que exercí brillantment a París.3 Foren uns anys en què la fotografia primer i la imatge impresa, després, es popularitzaren i esdevingueren una de les grans novetats del segle XIX. Les relacions entre excursionisme i fotografia són també evidents a la ciutat, com a la resta del país. Ho demostren els testimonis fotogràfics d’algunes excursions de l’Associació Catalanista de Reus, fundada el 1884, i les activitats de la Secció Excursionista del Centre de Lectura, fundada el 1901, que incloïen sovint fotografies de les excursions.4 Paralel·lament, a partir de 1901, la impremta d'Eduard Navàs anunciava un «depósito de productos, aparatos y accesorios para la fotografia». I el 1902 obrí les seves portes el primer establiment dedicat a la venda de material fotogràfic a la ciutat i al Camp de Tarragona, la drogueria d'Antoni Martra Badia (Reus 1874-1939), al carrer de les Galanes 6, que esdevingué un centre de referència per als afeccionats i professionals de la fotografia.5 La Secció Artística del Centre de Lectura, després de celebrar la I Exposició de Cartells Artístics –la tercera celebrada a Catalunya– convocà, l’octubre del 1902, un «Gran Concurs Nacional de Fotografies», sota la consideració que «la fotografia, al traspasar los ombrals de la galeria del fotógrafo, ha passat a convertirse en un ausiliar poderosíssim del art, que en profit d’aquest, es de gran importancia fomentar y difundir». Amb dues categories, espanyola i local per als aficionats de la ciutat amb exclusió dels professionals. El valor total de la cinquantena de premis superava les 5.000 pessetes, molts diners en aquella època. El jurat, de luxe, estava format per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner com a president, el prestigiós fotògraf Pau Audouard, Josep Baltà de Cela, Esteve Puig Pratdesaba –president de la secció– Antoni Serra, Pau Font de Rubinat5b i J. Salvat Gusí. L’exposició, que fou un èxit, se celebrà l’abril de 1903 i entre els premiats destaquen Antonio Cánovas, de Madrid, un dels màxims exponents de la fotografía pictoralista, i Josep Puntas i Fernández i Carbonell, que obriren l’establiment Cosmos Fotográfico, a Barcelona. Els premiats reusencs foren Andreu Anguera, Eduard Navàs Sagarra, Joan Zoppetti, Joan Baget, Eduard Borràs i Estanislau Salvadó.6

1. [Primers anuncis de premsa d'establiments fotogràfics a la ciutat. Diario de Reus, 1860. BCR] 2. [Anunci de la impremta, litografia i fotogravats de Pere Bofarull. Crónica de Reus, 1885. BCR]

3. Josep Maria Cañellas (Reus 1856 - París 1902), en exercici a la capital francesa entre 1885 i la seva mort prematura als 46 anys, fou un fotògraf molt destacat. La seva obra –nus, estudis del natural, acadèmies i escenes de carrer–, va ser utilitzada com a apunts del natural pels artistes de l’època. Amb l’ambient de la bohèmia artística de Montmartre, Cañellas va gaudir d’una trajectòria ascendent que li va permetre gaudir en vida d’un elevat reconeixement professional. Rodin, Pellicer, Rusiñol, Blay o Zuloaga van tenir contacte amb ell o la seva obra, en uns anys en què es produïen canvis importants en l’estètica de la fotografia i en el conjunt de les arts. Destaquen les seves escenes instantànies de carrer realitzades a París i a l’Empordà, a la dècada de 1880, en el precís moment que els avenços tècnics acabaven de fer-ho possible i que el converteixen en pioner de la fotografia instantània. La qualitat, excepcionalitat i extensió de la seva obra contrasta amb la discreció de la seva figura i l’oblit que l’ha envoltat. Vegeu el catàleg Josep Maria Cañellas. Reus 1856 - París 1902. Photographie des Artistes. Museu Empordà, Figueres, 2005, amb textos d’Anna CAPELLA, Ken JACOBSON, Pep PARER i Jaume SANTALÓ. 4. Vegeu ANGUERA, P. i RIBAS PROUS, J. M. Catalunya i Reus en els orígens del catalanisme. Reus: Agrupació Fotogràfica de Reus, 1993, i SUBIRATS, Ò. Història de la Secció Excursionista del Centre de Lectura. 1901-2001. Reus, 2001, on destacaren com a fotògrafs Andreu Anguera, Josep Prunera i Eduard Borràs, que en fou president. 5. ANGUERA, P. i RIBAS PROUS, J. M. Arxiu Martra. Imatges de mig segle. Anton Martra i Badia - Anton Martra i Nolla. Reus: Fototeca Municipal de Reus, 2000. 5b. Pau Font de Rubinat (Reus, 1860-1948). Advocat i bibliòfil, fill de Felip Font Trullàs i cunyat de Francesc Macià. Col·leccionà tresors i rareses bibliogràfiques durant més de quaranta anys, formant la seva important biblioteca, d’uns 40.000 volums. De reconegut prestigi, fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Bibliòfils, el 1903. Fou un dels fundadors de l’Associació Catalanista de Reus, i com a membre de la Unió Catalanista va intervenir en les Bases de Manresa. Fou alcalde de Reus (1899-1900). Estudiós de la iconografia catalana des de l’edat mitjana. Membre entre altres entitats de la Reial Acadèmia Espanyola de la Història i de l’Associació Artística Arqueològica, i jurat del Govern de la Generalitat el 1931. Fou un dels màxims promotors de l’exlibrisme i mantingué relacions amb els principals bibliòfils del món. Vid. ANGUERA, P. Pau Font de Rubinat. Vida i actuacions d'un bibliòfil catalanista. Reus: Museu Comarcal de Reus, 1998. Cap dels estudis menciona que practicà la fotografia d'afeccionat.

3. [Anunci del primer lloc de venda de material fotogràfic, la impremta d'E. Navàs. Diario de Reus, 1901. BCR] 4. [Anunci del primer establiment especialitzat en fotografia, d'Antoni Martra. Lo Somatent, 1902. BCR]

6. Segons la Revista del Centro de Lectura, les més de 1.700 fotos rebudes superaven les del concurs celebrat feia poc a Saragossa. Les diapositives de les fotografies guardonades es projectaren en un cinematògraf instal·lat al cafè, on també s'hi efectuaven sessions de cinema, les primeres a l'entitat. Vegeu NOGALES, P. El cine no professional a Reus. Reus: Liber, 2005, p. 41. 7. Vegeu OBIOLS, S. Catalunya en blanc i negre. Madrid: Espasa Calpe, 1992, p. 68. 8. Fèlix Ruiz García (1885-1966), fou una persona de caràcter purista, curiós del temps que li va tocar viure, i que captà amb passió els esdeveniments més significatius de l’actualitat diària, fent un arxiu particular i personal dels fets transcendents d’una època, gairebé amb vocació testimonial d’arxiver fotogràfic. Les seves imatges tracten també l’època a Barcelona, les platges, els ambients rurals. Recull la majoria dels més destacats esdeveniments polítics i socials de l’entorn. L’obra, tractada amb gran pulcritud, prové de màquines de gran format, que oscil·la entre 9 x 12 cm i fins al 18 x 24 cm, sempre en cristall. Es conserven més de 3.000 clixés en perfecte estat, i cal destacar, especialment, la importància de les fotografies de començament del segle XX, sempre íntimes, acurades i impactants. Va col·laborar amb revistes com ara Blanco y Negro, ABC, La Actualidad, El Duende, El Día Gráfico, Mundo Gráfico, La Noche o La Vanguardia i amb l’editorial La Hormiga de Oro. Va col·laborar també el 1935 a la històrica exposició sobre la Catalunya actual, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i el Día Gráfico. (Nota biogràfica elaborada per Josep M. Ribas Prous i Pere Ruiz). La seva obra mereix una catalogació i estudi monogràfic en profunditat. 9. RIBAS PROUS, J. M. «Introducció» a Els nostres fotògrafs (1. Els pioners). Fototeca de Reus, 1995. p.10-15. El 1912, Jaume FORT a Anales de Reus, destaca que «alcanzó singular pujanza el arte fotográfico en Reus» i ho atribueix a les exposicions de fotografia celebrades al Centre de Lectura i a la difusió de les màquines fotogràfiques. Els estudis i tallers fotogràfics celebraren exposicions de treballs durant tot l’any, «alcanzando singular éxito» les de Fotografia Solà i Zopetti. Respecte als afeccionats, «amateurs fotográficos» destaca els joves Eduard Borràs, Josep Prunera, Manuel Cuadrada i Fèlix Ruiz «por su acabada labor, que proporcionóles varios premios en cuantas exposiciones tomaron parte». Per la Festa Major de Sant Pere del 1913 se celebrarà una exposició de fotografies d’obres originals dels socis de la Secció de Fotografia del Centre Excursionista de Catalunya, al Centre de Lectura. El creixent mercat fotogràfic féu que Zenon Altés instal·lés un quiosc per a fotografies a la placeta de sobre les escales del costat de l’absis de Sant Pere, el 1919. AHR.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Altres concursos fotogràfics pioners foren el del 1904 amb motiu de les Festes de la Coronació de la Mare de Déu de Misericòrdia, i els del Centre de Lectura les primeres dècades del segle XX, entitat que ja realitzava cursos de fotografia a càrrec d’Antoni Martra. El 1904 la visita del jove rei Alfons XIII a diversos indrets de Catalunya motivà que l’establiment Cosmos Fotográfico, de Barcelona, organitzés un concurs fotogràfic sobre el viatge en honor seu, i la comitiva reial es veié perseguida per nombrosos fotògrafs, als que s’hi sumaven els locals.7 De la visita reial a Reus s’han conservat diverses imatges i l'esdeveniment motivà l’edició de les dues primeres postals amb fotografia de reportatge, realitzades per Fotografia Artística Esteve Puig. Els primers anys del segle XX sorgiren a la ciutat una nova generació de fotògrafs no professionals d'alta qualitat, amb noms dímportància fotogràfica d’abast nacional com Fèlix Ruiz García, un autèntic valor de talla europea encara desconegut,8 o léspontani col·lectiu conegut com El Trípode, format per Manuel Cuadrada, Eduard Borràs i Josep Prunera, «amb forta càrrega noucentista per la voluntat díntegrar-se al medi que els envolta, analitzar el seu compromís i denunciar les mancances de l´època». Josep Maria Ribas i Prous recorda així aquests fotògrafs: «Des de Francesc Solà i Llagostera, [...] que manté la plàstica apresa com a excel· lent artista, dissenyador i gravador i la trasllada pictòricament als seus ja famosos 20 x 25 cm de cristall, aconseguits amb llum natural, fins a un personatge que continua lémpresa com aprenent, [...], “en Sandàlio”, Estanislau Pedrola i Rovira, un dels primers a agafar una 6 x 9 i fer reportatges a pols, donant, amb esperit jove, inquiet i de compromís amb la seva terra, testimoni dún temps pletòric désdeveniments. [...] Els Torres, amb la seva bata descolorida i el bigoti cremat pel tabac, les seves plaques de cristall al carrer de Llovera, coexistent amb el seu bon cor pels seus gats. Els Martra, com a pioners professionals cara al públic al seu establiment del raval de Jesús, primers en la representació dels prestigiosos productes Agfa i pioners en la venda dáparells i grans coneixedors del ram. O els Valveny, amb lávi utilitzant voluminoses cambres de fusta i captant imatges de Reus dón sóbtindrien nombroses postals, capdavanter en lárt de gravador, i la continuïtat i el prestigi del seu fill en un ram interrelacionat amb la fotografia com és el de les arts gràfiques».9

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

1-6. [J. LLAURADÓ i M. MARTÍNEZ, fotògrafs. Retrats fotogràfics en format targeta de visita. Reus, c. 18651895. El format fotogràfic de targeta de visita fou patentat pel fotògraf Disderi de París el 1854 i permetia la reproducció mas-

siva d'imatges fotogràfiques en paper albuminat a baix cost. El seu esplendor s'allarga fins al 1890 quan caigué en desús, per l'aparició de les imatges fotomecàniques. El seu col·leccionisme fou un precedent del de la targeta postal. CAA, CJBFdR]

7. [Marca utilitzada pel fotògraf reusenc Josep Maria Cañellas, a París, entre 1898 i 1902. BNF]

Els trets definitoris de la vida cultural reusenca dels anys de tombant de segle eren marcats per dos extrems: per l’elevat analfabetisme de la població i pel brillant nucli d’escriptors i artistes coneguts com la colla de l’Aladern, el Grup Modernista de Reus. Respecte a la culturització, les xifres són contundents: el 1900 el 63 % de la població espanyola i aproximadament el 50 % de la reusenca era analfabeta, xifra que augmentava en les dones. La preocupació i l’impuls de l’ensenyament foren una constant en la societat reusenca, en què es veia la culturització com un dels principals reptes per tirar endavant el país. Una xarxa d’escoles privades i religioses i alguna escola moderna i laica completaven la migradesa de l’ensenyament públic oficial. L’ensenyament secundari, l’institut, era encara inaccessible per a la majoria dels joves, i encara no hi estudiava cap noia. En la pràctica cultural a Reus, com a Barcelona, convivien els renovadors modernistes amb escriptors que, per actitud o per estètica, pertanyien a una etapa anterior, barrejats i sovint participant en les mateixes empreses. El Modernisme literari va ser introduït a Reus per l’alcoverenc Cosme Vidal, un actiu catalanista esquerrà, que signava com Josep Aladern, amb la instal·lació a la ciutat i l’obertura de la llibreria La Regional el 1897 que marcà l’inici del Grup Modernista de Reus. La Regional es convertí en centre de tertúlies formades per joves literats nacionalistes que actuaren de revulsiu davant la convencionalitat cultural imperant: Màrius Ferré, Miquel Ventura, Pere Cavallé, Ròmul Salleres, Plàcid Vidal, Joan Puig i Ferreter, Xavier Gambús, Antoni Isern i Hortensi Güell. Una colla de joveníssims escriptors característica del moment cultural català que destacava per la radicalitat de plantejaments. La vida artística al Reus del 1900 era la pròpia d’una ciutat mitjana, dinàmica, amb una alta burgesia consolidada que consumia béns artístics i sumptuaris, una petita burgesia i un sector menestral nombrosos, amb menor poder adquisitiu però no per això menys aficionats a les belles arts. El gust d’aquests segments socials era el que determinava el reduït mercat artístic local, que es trobava ancorat en els estils i les modes de la Restauració. La figura mitificada de Marià Fortuny, mort el 1874, condicionava el gust estètic predominant, la seva fama no havia estat superada per cap artista posterior, i els pintors reusencs més considerats eren del seu cercle: Baldomer Galofre, Josep Tapiró i Josep Llovera, mentre en escultura Joan Roig Soler, d’estil realista anecdòtic, era el més reconegut. El públic reusenc seguia a través de la premsa l’evolució d’aquests artistes, que no hi residien, i la difusió de l’art es feia als comerços, que exposaven obres als aparadors, i l’any 1907 s’obrí la primera galeria d’art a Reus. Els artistes que treballaven a la ciutat no gaudiren de tant d’èxit, i no arribaren a sobrepassar el seu prestigi local. Destaquen els paisatges de Tomàs Bergadà o les obres de l’escultor Ramir Rocamora. La Secció Artística del Centre de Lectura, creada el 1902, significà un salt qualitatiu amb l’organització d’iniciatives que denotaven una orientació cap a la modernitat, com les exposicions de cartells publicitaris i de targetes postals del 1902, o l’exposició d’art del 1909, amb els artistes catalans més destacats. El principal projecte oficial d’aquells anys en l’àmbit artístic fou la creació de l’Escola Municipal de Dibuix el 1898. A la ciutat també hi havia una elit activa d’artistes i intel·lectuals que s’adscriviren al Modernisme i que constituïren l’alternativa a l’art convencional i escleròtic. I uns personatges cabdals en l’impuls artístic renovador: el bibliòfil Pau Font de Rubinat i l’artista Ramon Casals Vernis, que amb Alexandre de Riquer impulsaren l’art de l’exlibrisme a Catalunya. Al Grup Modernista de Reus pertanyia un artista plàstic,

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

El context cultural, artístic i de lleure al Reus de tombant de segle

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Hortensi Güell, pintor i poeta que es suïcidà el 1899, amb una obra que mostrava trets dels joves postmodernistes. També Joaquim Mir va pintar la ciutat on, doncs, les belles arts despertaven un cert interès i existia un petit però variat i dinàmic ambient artístic. L’elevada nòmina de professionals que treballaven a la ciutat, el gran nombre de centres docents i el creixent nombre d’exposicions fan pensar en un ambient gens menyspreable, molt superior al d’altres ciutats. També les formes d’ocupar el lleure, de divertir-se o descansar, són claus a l’hora d’entendre una societat, des de les maneres més tradicionals de relació i d’entreteniment, com les que començaven a imposar-se: les passejades, els balls populars, el teatre i l’òpera. Un dels aspectes més innovadors fou la pràctica de l’esport: el ciclisme i el futbol eren les grans novetats en l’oci, l’impactant cinematògraf –que arribà el 1897– i, per a algunes èlits, el col·leccionisme de targetes postals il·lustrades. Les festes eren el reflex d’una societat en transformació, en una època en què moltes pràctiques culturals procedents d’una societat preindustrial desapareixen i es generen noves formes de divertiment. La festa adquireix una major importància i els costums festius del passat desapareixen. La innovació tecnològica, les novetats en la indumentària i els esports troben en la festa un marc propici. Les classes populars aprofiten diumenges i dies de festa, més enllà del costumari específic, per sortir al carrer i passejar, anar a Salou a l’estiu o ballar. El ball a les entitats culturals, recreatives o polítiques era l’espai de relació clau per a sectors amplis de la població i els joves. La música i el teatre gaudeixen d’una important acceptació. Les distraccions diàries dels homes, després de la jornada laboral, són els cafès i les tavernes, llocs per beure i jugar-se els diners. Les dones s’havien d’acontentar amb el safareig al carrer o a la botiga. Les hores d’oci s’omplen també amb la participació en un moviment associatiu en què, molts cops, cultura i política es confonen. És també el moment d’expansió dels cafès com a punts de trobada i d’esbarjo. Els dies de festa, la gent passejava pel carrer de Monterols i el carrer Major, i les festes, pel passeig de Mata, i s'anava a la Boca de la Mina i a la Bassa Nova a menjar anissos i beure aigua. A l’altre extrem de l’arc social, les famílies més benestants mantenien abonaments fixos al Teatre Fortuny i a les llotges portaren fins i tot mobles propis.10

1. [Els organitzadors de la I Exposició de Cartells Artístics. Centre de Lectura de Reus, el 1902. Fotògraf desconegut, AnR] 2. [Bases del Concurs Nacional de Fotografias, organitzat per la Secció Artística del Centre de Lectura, el 1902. BCLR] 3. [Pau Font de Rubinat. Teresa i Maria Font de Rubinat, de les primeres col·leccionistes de postals a la ciutat, mirant un àlbum de postals, amb una cosina, a la seva casa al carrer de la Presó, cap al 1900. CIMIR]

10. Vegeu ARNAVAT, A. (dir.). Reus 1900, segona ciutat de Catalunya. Reus: Fundació "la Caixa"i Ajuntament de Reus, 1998.

POSTALS DE REUS 1899 Â· 1939

Pau Font de Rubinat. CIMIR

«La suscrición de V. á La Cruz sólo está pagada hasta fin Mayo de 1877. Ruego á V. se sirva remitir el importe de lo que acordó por dicha. suscon hasta fin del presente año. De V. afmo. El Admor. de La Cruz» 1-2. [Enter postal circulada de Tarragona a Reus el 22-XI-1878. CJME].

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

«Sr. D. Juan Algué. Secretario del Centro de Lectura. Reus. Muy Sr mio: Poseo su apreciable carta de fecha 3 del actual, que ha venido acompañando una fotografia para su reproducion en grabado directo, lo que pasaré á ejecutar, á tenor de instrucciones y con la emergencia que me sea posible. Quedo entretanto ofreciendome a las ordenes, de Vd, muy atto afmo S.S. J. Thomas.» 3-4. [Enter postal circulada de Barcelona a Reus el 5-XII-1899. BCLR] 5-6. [Enter postal circulada de Reus a Berlín el 7-III-1906. CJME] 7. [Enter postal dirigida a Pere Cavallé, circulada de Barcelona a Reus el 1922. BCLR] 8. [Enter postal circulada de Reus a Barcelona el 1924. CJME]

L’inici: al principi, les enter postals El nou i econòmic mètode de comunicació escrita que significà l’enter postal, que començà a circular oficialment des del 1873, tingué ben aviat una bona acollida entre els reusencs, sobretot entre els professionals, comerciants i industrials, que esdevingueren els principals usuaris. Tot i que, en general, el seu ús es reduí força amb l’aparició de les targetes postals il·lustrades, perdurà durant tot el període, fins a la Guerra Civil. La més antiga de les conservades, circulada de Reus a Albacete el 1876, comunica breument l’import d’un intercanvi comercial, i la següent localitzada, de 1878, reclama a un reusenc l’import de la subscripció al setmanari catòlic tarragoní La Cruz. Altres exemples més tardans serien l’enviada per l’impressor i editor J. Thomas al Centre de Lectura el 1899, la de l‘exportador de vins Romà Perpinyà a Berlín el 1906 o la de l’arquitecte Juan Subietas a la camiseria Benítez y Cia, de Barcelona, el 1924, per citar alguns dels nombrosos exemplars localitzats.

9-14. [Targetes postals comercials no il·lustrades, o poc il·lustrades, d'empreses reusenques circulades el 1889, 1897, 1906, 1912, 1918 i 1930. CMV, CFOP, CJLM]

A partir de la dècada de 1880 trobem les primeres postals comercials, encara no pròpiament il·lustrades, però sí amb decoracions tipogràfiques o amb petits gravats monocroms. La més antiga localitzada és de la impremta de Caietà Sabater, dirigida a la Fundició Tipogràfica Succ. d’Antoni López de Barcelona, del 1889, o les de la impremta tipogràfica de Celestí Ferrando, del 1897 i d'anys posteriors. Els exemplars localitzats també són força nombrosos.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Les postals comercials poc o gens il·lustrades

1. LES PRIMERES POSTALS IL·LUSTRADES: UNA MODA DE LES ELITS 1895-1905 La ciutat de Reus no despertà l’interès dels principals fotògrafs i editors de targetes postals espanyols i europeus del final del segle XIX. Tot sembla indicar que ni la demanda postal ni el desenvolupament turístic suposaren un atractiu per a les poderoses editores internacionals. La prestigiosa casa Hauser y Menet de Madrid, el primer establiment d’arts gràfiques que imprimí postals a Espanya, en nombre i qualitat, no inclogué postals de Reus en cap de les seves sèries pròpies, amb milers de models diferents. Tampoc altres importants cases editorials com l’alemanya Purger & Co. o la Fototipia J. Lacoste, successors del fotògraf Jean Laurent, n’editaren cap de la ciutat, tot i que la seva producció també fou molt abundant.11 No s'han conservat tampoc postals cromolitogràfiques, a l’estil dels Gruss aus (Records de) sobre Reus. En total s'han localitzat 86 postals d'aquest periode inicial, un 7 % del total. La primera targeta postal il·lustrada sobre Reus de la qual se’n té notícia –però que no s'ha conservat– és la postal publicitària del Gran Hotel de Londres, impresa en litografia el 1895, a Leipzig (Alemanya), que representa el seu edifici.12 La més antiga conservada i localitzada és la litografiada en negre que mostra un gravat de la façana de l'Hotel a la plaça de Prim, de cap al 1896-1899, que ocupa poc més d'un terç de l'anvers de la postal. Les primeres targetes postals amb fotografia sobre Reus que es coneixen són les dues de l’editor alemany F. B. Göhler, de Gross-Röhrsdorf, Dresden, editades cap al 1899, que formen part d’una sèrie d’abast europeu. Ambdues reprodueixen la mateixa fotografia de la plaça de Prim, amb diversos personatges, però en una un trucatge fotogràfic fa aparèixer una lluna plena al cel. No es conserven exemplars circulats abans del juny de 1900. La segona sèrie de postals editades a la ciutat foren dues de l’Institut Pere Mata, el manicomi de Reus, el 1901, tot just acabats els primers pavellons, de fotògraf i impressor desconeguts.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Fotografia Torres, editors de postals des de 1901

1. [Primera postal il·lustrada conservada sobre Reus, del Gran Hotel de Londres. c. 1896-1899. CJLM] 2-3. [Primera postal amb imatge fotogràfica localitzada sobre Reus, editada per l'alemany F. B. Göhler, cap al 1899. Exemplar circulat de Reus a Carcassona (França) el 16-VI-1900. CFP]

Com a la resta del país, també a Reus els principals fotògrafs veieren en les targetes postals una possibilitat d'augmentar els seus negocis, en incrementar les vendes en galeries i tallers. Gabriel Torres Gafaró ja desenvolupava la seva activitat l´any 1860, a Reus i a Tarragona. Fou el cap d´una dinastia de diverses generacions de fotògrafs. Segons l’encapçalament de les seves primeres factures era «retratista al oleo, daguerrotipo y fotografia», així com professor de dibuix «en todos géneros», en la «tienda de molluras doradas y efectos de escritorio». El mateix any anunciava al Diario de Reus «Retratos en fotografia: sobre hule, cristal y papel, desde la cantidad de 8 rs. arriba segun clase, tamaño o colorido; también se sacan grupos y reproducciones y se toman vistas: todo a precios muy arreglados». El 1895 la premsa local insereix un «Aviso importante», del «acreditado fotògrafo de Tarragona Sr. Torres dueño del antiguo taller fotográfico antes de Miguel Martínez», al passeig de Mata 12, on informa que «habiendo restaurado y montado a la altura qe hoy exige el arte fotográfico dicho gabinete, tiene el gusto de ponerlo en conocimiento del ilustradísimo público Reusense, el cual encontrará novedad, elegancia, perfección y economía en toda clase de trabajos.» El taller era obert cada dia de 8 del matí a 8 del vespre, a càrrec del «inteligente operador» Llaurador i els dimecres «operará o retratará el señor Torres, dueño de dicha fotografia». El 1896 Torres es feia publicitat com a Gran Taller Fotogràfic, amb especialitat

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

11. En canvi, sí que n’editaren diverses de la monumental ciutat de Tarragona, com un altre alemany, Hans Wilhelm, i també de Poblet, entre el 1897 i el 1900.Vegeu CARRASCO, M. Las Tarjetas... i Catálogo... 12. Segons TRENC, E. Les arts gràfiques... p. 210-211, l’any 1895 tres grans hotels catalans editaren postals que representen els seus edificis, el Gran Hotel Oriente, de Barcelona, el Gran Hotel de Londres, de Reus, i el Gran Hotel Tixaire, de Puigcerdà. Segons la revista España Cartófila, foren impreses a Leipzig. Col·lecció Carme Carreras Candi.

4. [Gran Hotel de Londres. Cartell imprès en cromolitografia, 59 x 44 cm, c. 1888. MAHR] 5. [Torres fotógrafo, anunci. Las Circunstancias, 1896. BCR] 6. [Gran Fotografía Torres, anunci. Diario de Reus, 1901. BCR] 7. [Fotografía de Torres, anunci. Diario de Reus, 1903. BCR] 8. [Fotografía de Torres, anunci. Semanario Católico de Reus, 1903. BCR]

en «ampliacions inalterables al carbó, platina, bromo i tota classe de papers especials. Ampliacions en seda, fil i tota classe de teixits. Esmalts en vermell i negre, Retrats pintats a l’oli, a l’acuarela y al aguach. Opalines cristalines, transparents al carbó i porcelanes. Retrats, per a nens, cavalls, carruatges i tota classe d’objectes en moviment. Secció especial per a grups, finques, paisatges, monuments aixi com tota clase de vistes interiors i exteriors». Admetia encàrrecs de fototípia i fotogravat, els dos principals mètodes d’impressió d’imatges i postals. El 1901 Gran Fotografia Torres oferia per primer cop a la ciutat en anuncis a la premsa «Vistas de Reus en

tarjetas postales». L’única postal localitzada d’aquesta primera sèrie de Torres és la de l’ermita de Misericòrdia. L’expansió imparable de la moda de les postals feia que el 1903 Torres anunciés «Fotografies en Targeta Postal» i «Retratos en tarjeta postal».13 Foren, doncs, els primers editors professionals coneguts de targetes postals il·lustrades, establerts a la ciutat.

Amadeu Mauri, Girona

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

El fotògraf i editor Amadeu Mauri Aulet (Palamós, c.1862-?) va començar a exercir com a fotògraf i editor a la Bisbal, on el 1898 edità la seva primera sèrie de targetes postals, amb imatges de poblacions de l’Empordà. Es traslladà a Sant Feliu de Guíxols, on instal·là la seva galeria anomenada Fotografia Moderna, i va continuar l’edició de postals, amb edicions amb imatges de poblacions gironines. Establert a Girona, el seu treball s’amplià a poblacions d’arreu de Catalunya –com Reus i Tarragona– i edità diversos àlbums de fotografies. Cap al 1907 es traslladà a Olot i les seves fotografies es publicaven a la premsa local gironina. El 1910 marxà a viure a Mar de Plata (Argentina) on exercí com a Fotografia La Principal. Els seus fills Jesús i Colom continuaren la tasca de fotògrafs.14 Amadeu Mauri edità un mínim de 14 postals amb vistes dels principals indrets de Reus, el 1902, on inclou una imatge de Salou. Destaca la decoració de l'anvers, característica de les seves edicions, amb diversos tipus d´orla modernista al voltant de la imatge i amplis marges blancs.

1-3. [Publicitat d'Amadeu Mauri, fotògraf i editor de postals gironí, dels primers anys del segle XX. CP]

13. El 1916, la matrícula industrial de Reus inclou Ginés Torres Vivancos com a fotògraf al raval de Santa Anna 2. Com recull OBIOLS a Catalunya en blanc..., es conserven algunes anècdotes que protagonitzava un dels seus successors, en el primer terç del segle XX: «Tenia un caràcter inaguantable. Una senyora va anar a recollir –li les fotografies del casament i le va dir: -”No les vull, el meu marit sembla un mono”. A la qual cosa Torres li va respondre: -”Senyora, en això s´hi havia de fixar abans de casar-s´hi”». També va ser l´últim fotògraf que penjava les fotografies dels morosos de cap per avall a l´aparador, tot seguint el costum i la tradició dels fotògrafs del segle XIX. Tenia establiment a la rambla de Sant Joan de Tarragona i al carrer de Castelar de Reus.

L’Exposició de targetes postals a la Lliga Catalanista de Reus, la primera de Catalunya i d’Espanya (1902)

4. [Invitació de la Lliga Catalanista de Reus a la inauguració de la Primera Exposició de Targetes Postals. Reus 24-vii-1902. L’any 2002 fou reeditada en format postal pel Cercle Cartòfil de Catalunya. CFS]

14. Vegeu Fotografia Moderna. Amadeo Mauri. Ajuntament de Girona i Diputació de Girona, 1987. 15. GARÓFANO, R. Recuerdo de Cadiz, p. 83. La premsa reusenca, especialment Lo Somatent, recull informacions de la comissió organitzadora del concurs de targetes postals de Cadis, com que «en vista de la importancia que ha adquirit aquest concurs ha acordat prorrogar el plasso d'admissió», o que «entre las targetas rebudas fins ara n'hi há una del princep Adalbert de Baviera que diu lo següent: "Al llegir ‘La Atlántida’ d'en Verdaguer veyam el país ahont Hércules va plantar las sevas columnas sota las palmera, quan en realitat lo que fem es girar la vista á la miseria que de tot cor voldriam remediar.» TRENC, a Les arts... ja cita l'exposició reusenca, i A. ZARAGOZA (ANZAME), en féu un petit comentari a Reus Semanario, 29-X-1977.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Si a París la moda de la targeta postal no es va desenvolupar definitivament fins al 1900 amb l’Exposició Universal, a Barcelona fou l’any següent amb la creació de la Societat Cartòfila Hispania. Els reusencs s’incorporaren ben aviat a la moda de col·leccionar targetes postals il·lustrades, i una conseqüència d’aquesta moda foren les exposicions i concursos. La ciutat de Reus tingué el mèrit d’haver estat la primera ciutat del país i de l'Estat on se celebrà una exposició de targetes postals. De l’1 d’agost al 15 de setembre de 1902 se celebrà la «Gran Exposició de Artisticas Targetas Postals» organitzada per la Lliga Catalanista de Reus. L’exposició fou pionera a Espanya, i fou seguida per les celebrades pel Centre Català de Sabadell, el febrer de 1903, i per la societat cartòfila Hispania de Barcelona, el maig, i la del Festival de la Caridad de Cadis, l’agost de 1903, la més interessant exposició cartòfila celebrada a la península.15 La Lliga edità i repartí una invitació i una «Targeta de convit», una postal de l’exposició, que fou reproduïda a Lo Somatent, que comentava: «Lo dibuix es degut a la ben trempada pluma de un estimat amich nostre, quina modestia’ns priva de profigarli’ls elogis que mereix. [...] Després de no pochs esforsos y sacrificis com han tingut de fer los organisadors de la exposició que’ns ocupa, se pot donar ja per acabada sa tasca coronada pel major éxit. L’Exposició de Artísticas targetas Postals de la Lliga Catalanista será un aconteixement que cridará poderosament l’atenció de tothom y fará parlar als aficionats de tota Europa cuan la prempsa “cartófila” se’n ocupi ab l’interés que mereix una Exposició com la de la Lliga hont sos organitsadors hi han reunit lo millor de lo millor que’s coneix no solzament à Espanya si que també al extranger, per xò diem que’ls esforsos y sacrificis que han tingut de fer sos organitzadors pera presentar al públich una exposició digna de Reus, han sigut molts, si be’ls han vist recompensats pel éxit que tant bona idea mereixia.». L’exposició reunia més de 6.000 postals procedents de les extenses col·leccions de Maria i Teresa Font de Rubinat i dels senyors Blasco, Roig, Pascual, Quer, Pellicer, Montagut, Dalmau, Gambús, Tumill, Bartrina i Anguera. S’exposaren postals de tot tipus amb «les coleccions dels mes notables pintors i dibuixants entre ells en Ramon Casas, Ferdinart, Spiegel, Rafel Kirchner, Dillón, Arkaclieu, Mucha, Eugeni Grasset, Cánovas y Vallejo, Llovera, Hohenstein, la serie dels 100 artistes francesos y notables vistas arquitectònicas de tots els paissos». Segons la crònica de la inauguració, fou tot un èxit: «Atapahida del tot la sala d’actes de la Lliga Catalanista, principalment per las senyoretas de las més distingidas familias d’aquesta ciutat.». Ocupaven la taula presidencial el president de la Lliga, l'artista Macià Auquè (Reus 1881-1951), de la comissió organitzadora de l’exposició; l'escriptor Pere A. Savé (Reus 1878-1952), de la Secció Artística del Centre de Lectura, Lluís Oller de la Lliga, Andreu Anguera, secretari, Lluís Bartrina, president de la Societat Cartòfila Espanyola de Barcelona i director de la revista España cartófila; el vicepresident de la Lliga, Josep Colom, i el president de l’Associació Catalanista, Ramón Vidiella. En els parlaments, Macià Auquè afirmà que aquella exposició «no feya més que

POSTALS DE REUS 1899 Â· 1939

2. [Postal modernista francesa il·lustrada per A. Mucha, circulada el 1901. CJME] 3. [Emblema de la Secció Artística del Centre de Lectura, que participà en l'organització de la Primera Exposició de Targetes Postals del 1902. BCLR]

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

1. [«Targeta de convit. Gran exposició de artísticas targetas postals». Lo Somatent, 31-VII-1902. BCR]

recordar que Catalunya havía sigut eminentment artística, tant pels molts ilustres homes que n’havían sortit del seu terrer com perque en lo sigle X ja’s trobava l’art aquí plenament desenrotllat, aixís com en lo resto del continent iberich no’s va desenrotllarse fins al segle XIII. Fa notar que’ls que aquí van donar l’empenta al art van esser los senyors feudals, que ab las sevas riquesas van poguer construir y atresorar tanta cantitat d’obras d’art. Se felicita de que l’art haigi reunit tantas senyoretas en una sala poguenthi veurehi representat l’amor de mare, d’esposa y de filla.». Pere Savé felicità la Lliga per la idea de realitzar aquesta festa artística. Recordà que feia poc, amb motiu de la inauguració de l’exposició de cartells al Centre de Lectura, el rector de la Universitat de Barcelona va dir que «darrera de cada cartell s’hi veya treballar l’inteligencia d’un artista, l’ardor de l’inspiració y‘l geni del comerciant que anunciava‘l producte», ell ho repetia a l’exposició de postals, «que darrera de las postals s’hi veu un estol d’artistas de per tot lo mon, treballan moguts per l’ardor de l’inspiració pera produhir tantas obras artísticas», i desitjava que junt amb l’acció de la Secció Artística del Centre de Lectura «puguin regenerar artísticament aquesta ciutat.». Lluís Oller remarcà la participació femenina i afirmà que ell «s’ha de dirigir a las senyoretas ya que l’exposició de postals pel caracter de tendresa de las sevas obras es dedicada amb ellas. Considera que l’exposició de postals es lo coronament del art y de la sensibilitat, donchs ellas al repassar las sevas series y coleccions, van assimilantse l’art poch á poch, que se’ls hi va infiltrant y las satura. Aqueixa exposiciò s’ha fet per las donas y amb ellas que tant han contribuhit al seu éxit enviant las sevas coleccions, las hi dono las gracias.». Ramon Vidiella explicà que l’Associació Catalanista, «la més antiga de Catalunya no ha fet reparo pera contribuir á la sessió y dona las gracias á la Lliga per la seva distinció. Al fet de realisar la Lliga l’exposició no proba mès que una cosa y es que‘l catanisme no tant sols s’ocupa de política sino també d’art y d’aqueix modo contribueix al renaixement de la terra ab tots los seus elements de vida. Dona mil enhoras bonas á la Lliga y l’encoratja pera que aquesta exposició no sigui la més petita ni l’última que realisi.». Per a Pellicer, col·leccionista de postals, l’exposició «contribueix al millorament artístich y cientifich d’aquesta ciutat ja que s’havia fet molt pera procurar lo millorament polítich y social, s’havian organisat una série de certámens dels cuals lo present era senyalat com à artístich. La tarjeta postal es una obra d’art, com ellas te fondo, forma y la relació entre‘l fondo y la forma, qu’es l’obra artística. Sent donchs aixis considereu cuan deu esser l’art acumulat en aquesta sala ahont s’hi han reunit més de sis mil obras d’art.». L’exposició constava de dues parts. La primera, amb les postals amb «obras d’art purament ditas las cuals subgectèm al vostre bon gust y consideració. [...] reproduccions de cartells, donchs la postal te tant d’art com un cartell, n’hi han reproduccions de cuadros cèlebres, tenint la postal tant d’art com la millor oleografia ó grabat, n’hi han reproducció de relleus, esculturas, monuments etc.». La segona, amb les postals de vistes de monuments arquitectònics i ciutats «casi de per tot lo mon. En lo primer puesto s’hi troba Bélgica ab las vistas innombrables de Bruxelles, Gant y Roulers; segueix Italia en las vistas de mils iglesias de Roma, costúms napolitanas etcétera. Després Fransa y altras nacions. Hi han las vistas del Tirol, del vall de Chamoux, dels museus Británich y del Louvre de las Pinacotecas del Munich, de Santa Sofia, model d’art Bizantí, n’hi han de Egipte, d’América, las valls d’Orotava, ‘ls salts del Niagara, las concas del Colorado y de las terras d’Utach, en fi, es un álbum inmens ahont s’hi veu no tant sols tota la civilisaciò del mon sinò tambè lo camí que ha seguit l’arquitectura de tota la Humanitat.».

Andreu Anguera fou «l’ánima d’aquesta exposició y sobre quinas espatllas ha caygut tota la feyna y tot lo pes de la seva organisació». Acabats els parlaments «se donà per obert lo concurs entrantnos á la sala dedicada á la notable exposició per la que apenas s’hi podia transitar de tanta concurrencia. La sala estava profusament adornada, sobresurtint alguns emblemas catalans y iluminada per dos archs voltaichs y un hermós aparato de cinch brassos ab bechs Auers. De l’exposició ens en ocuparém detingudament un altre dia.». 16 La revista barcelonina España Cartófila, informava al juny de l’exposició a Reus «a la que invitan a todos los coleccionistas a tomar parte. Nos ocuparemos de dicha exposición con la extensión que merezca». Al setembre informen que «Galantemente invitada nuestra Sociedad por la Junta Directiva de la “Lliga Catalanista” de Reus para presidr la inaguración de la exposición de tarjetas postales organizada en sus salones, la Junta Directiva de la S.C.E. “Hispania”delegó a nuestro presidente sr. Bartrina para que le representase en dicho acto, que resultó verdaderamente digno del desarrollo que ha adquirido nuestro sport en España. Mas de 6.000 tarjetas figuraban en este primer ensayo en el que se puso de manifiesto el exquisito buen gusto de los organizadores de dicha exposición a los que cordialmente felicitamos.».17

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Postals, art i catalanisme

1. [Postal editada per la Unió Catalanista, a Barcelona, il·lustrada per J. Pujol i Brull, circulada el 1900. CJME] 2. [Il·lustració, d'autor desconegut, de la «Invitació d'obertura de la Primera Exposició de Postals», editada com a targeta postal per la Lliga Catalanista de Reus, reproduïda a Lo Somatent, 31-VII-1902. No se n'ha conservat cap exemplar. BCR]

Amb motiu de l’exposició, Miquel Ventura publicà un text força lúcid sobre l’art, les postals i el catalanisme, «Crónica Artística. L’Exposició de postals a la Lliga Catalanista», a la Revista del Centro de Lectura (15-VIII-1902), que reproduïm pel seu interès. Considerava que les exposicions de cartells i de postals eren actes que «més que cap altres contribueixen a aixecar lo nom de la culta Reus. Actes que’al multiplicar-se arreu ferant creixe les afficions artístiques a Cathalunya avui en renaixença en totes les spheres de l’activitat humana. I convé, que tots els qu’aimem Cathalunya, agafats sempre de la idea santa del progrés, trevallem per l’engrandiment, per la cultura, per l’art de la patria nostra. Si, convé que fomentem l’art, que l’art a un poble li basta per ser grand. »En l’historia dels pobles figuren al primer reng, els noms dels artistes, litterats i poetes, i l poble que no ha produhit art se pot dir que no ha existit en l’historia de la civilisació, i Cathalunya al manifestar-se artisticament és com tindrá dret a una plana hermosa dins d’aquesta historia. Lo decaiment que’s comença per Cathalunya amb el primer i derrer Phelip de la dynastia borbonica fou una nuvolada d’hivern que tapá l sol i enfosquí a Cathalunya, mes lo sol ja lluita per a desfer els nuvols i per a lluïr més. Aquella hivernada anirá seguida d’exhuberant florida i Cathalunya plena de flors i llum obrirá ls ulls tant de temps acclucats, aixecará l cap i s redressará ferma, de son ensopiment. L’art haurá ajudat a fer lo miracle. Per xo aplaudim i encoratgem als que a Reus se preoccupen de fer i d’exposar art. Per xo hem de fomentar l’art en totes ses manifestacions, valent-nos de tots els medis petits i grossos que stiguin al nostre alcanç. »L’art modern qu’és ric en manifestacions, va introduint-se en camps qu’avants li eren complertament vedats. L’home d’avui tendeix a unir en un sol llaç l’utilitat i la bellesa i l’art bell appareix sovint donant la ma a l’art útil. La postal i el cartell artístics així com differents objectes d’indústria ens ho demostren prou.

16. «A la “Lliga Catalanista”. La festa d’abans d’ahir» a Lo Somatent, 3-VIII-1902. Malauradament, no s’ha conservat a la col·lecció municipal l’exemplar de l’endemà, que comentava el contingut de l’exposició. 17. España Cartófila, Barcelona, 15-IX-1902.

POSTALS DE REUS 1899 Â· 1939

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

1-11. [Targetes postals de propaganda catalanista impreses a Barcelona, Tarragona i Madrid, el 1899, 1900, 1903 i per la campanya de Solidaritat Catalana del 1906, que generà una allau de postals. CMV, CFS, CJME, CFP, CJLM]

A Cathalunya, en lloc més qu’en altra part del Stat Hespanyol s’hi veu eixa tendencia lloable. I a la nostra terra se fant exposicions de cartells artístics i postals artístiques quand en molts llocs d’Hespanya encara ignoren que hi hagi l’una cosa i l’altra. »Es clar que a primer cop d’ull, la tarjeta postal artistica sembla que té d’esse un art de miniatura, qu’ha d’acostar-se força al chromo, pero fixant-se que l tamany és un requisit dels més secundaris, i qu’en un pâm de cartolina s’hi pot fer tot un obra d’art, se pot compendre aviat l’importancia artistica que té i pot anar adquirint aqueix nou ram. A milions se conten les postals artistiques que passen pels correus anant d’un costat al altre del mond. Aqueixa facilitat de transport, que no té l quadro, i ademés lo poc preu de cost, fa que sigui la postal i pugui esse, encar més, un grand medi d’educació artistica. En les postals photographiques o photograbades connegudes vulgarment per postals de vistes, se donen a conneixe les belleses monumentals i de natura dels differents paissos. Les de chromo i capritxo, les de typos i costums dels pobles etc., en sense tenir grand valor artistic tenen també lo seu interés. Pero les que sont veritablement artistiques son les de reproduccions d’obres d’art com quadros i statues i les que sont fetes exprofes per artistes de valua. Al extranger ha pres força increment la moda de colleccionar postals, i omplint-ne albums ad-hoc se formen veritables bibliotheques. Pero lo fer-ne una collecció complerta es ja avui cosa del tot impossible donat son nombre indefinit. »L’Exposició de la Lliga Catalanista és nombrosa i scullida: passen de cinq mil els exemplars, i stant presentats am molt gust en els murs d’un saló, dins dels vuids d’unes grands pampolades artistiques de fusta pinctada de verd, que produheixen un gai i joliu effecte. Rebin lo nostre enthussiasta applaudiment els organisadors de la dita exposició, i tots quants hi contribuiren. Em plau molt qu’aimin l’art al ensemps que la patria. Aixi se fa cultura, aixi s’aixeca l nivell intellectual i artistic del nostro poble; aixi s fa patria. ¡Avant i via fora!». Tota una declaració de principis en línia amb el fet que els nuclis catalanistes de tombant de segle saberen introduir amb èxit les tècniques més modernes de

POSTALS DE REUS 1899 Â· 1939

propaganda que utilitzaren per difondre amb eficàcia el seu missatge ideològic, utilitzant suports publicitaris renovadors com segells, ex-libris o targetes postals, sobretot arran de la campanya de Solidaritat Catalana del 1906. I fins i tot empreses reimprimiren al dors de les postals catalanistes els seus reclams publicitaris,18 i trobem missatges catalanistes al dors de postals com la de José de San Martín, «libertador de Argentina, Chile y Perú», escrita el 1912 per Antoni Sacall, dirigida a Pere Cavallé: «Astimat Compaiñ: os anvio un fraternal abràs ab compañia de tots los nostres compais. Visca Cataluña. Visca los consecals nasionanistes !.».

Cartòfils de Reus

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

1. [Lluís Quer Boule, cartòfil pioner, el del centre en aquesta postal fotogràfica de diplomàtics de Berna (Suïssa). CPAN] 2. [Pau Font de Rubinat, autoretrat. c. 1900. Font practicà la fotografia familiar durant els darrers anys del segle XIX, i impulsà l'edició de postals de «Fills il·lustres». CIMIR] 3-6. [Teresa i Maria Font de Rubinat, de les primeres col·leccionistes de postals a la ciutat, fotografiades pel seu germà Pau, mirant un àlbum de postals a casa seva, al carrer de la Presó, cap al 1900. CIMIR] 7-8. [Dues postals trameses per Maria Font de Rubinat, el 1901 i el 1904. CJBFdR]

La cartofília entrà ben aviat en els gustos de diversos reusencs de classe benestant amb sensibilitat artística. N'és una mostra que el futur diplomàtic Lluís Quer Boule fos, des del setembre de 1902, membre resident, corresponsal núm. 332, soci delegat de la Sociedad Cartófila Española Hispania i el primer reusenc que n’era soci.19 Membres destacats d'aquesta primera fornada de col·leccionistes cartòfils pertanyents a la burgesia foren Teresa i Maria Font de Rubinat, germanes de Pau Font, que mantenien correspondència amb col·leccionistes europees, en francès; Rosita Vilà, esposa del metge Claudi Tricaz; Jaume Blasco Roure, ric comerciant de teixits; Antoni Pascual Cugat (Reus 1858 - la Selva del Camp 1921), propietari de la factoria la Sedera Reusense, i la seva filla Teresa Pascual Rodés, o Josep Montagut de Miró (Barcelona 1864 - 1909), advocat, secretari municipal al final de segle XIX. El mateix Pau Font de Rubinat s'interessà per l'edició de postals quan, cap al 1910, projectà una edició de postals titulada «Fills ilustres de Reus», que s'iniciava amb la del seu pare, Felip Font Trullàs (Reus 1819 - 1889), dins la moda de targetes apologètiques del tombant de segle. També foren col·leccionistes primerencs l'escriptor i poeta Francesc Bartrina d'Aixemús (Reus 1846 - Barcelona 1917) i l'escriptor i polític republicà Xavier Gambús Ballvé (Reus 1883 - França 1970). El febrer de 1905 era membre resident i corresponsal d’Hispania, amb el núm. 653, el que seria polític republicà, el jove Artemi Aguader Miró (Reus 1889 - Mèxic 1946), amb domicili a la placa de Catalunya 7. I a les llistes de «coleccionistas cartófilos» publicades pel seu òrgan España cartófila, el 1908, hi figura Francesc Vallès, amb domicili a la raseta de Sales 9.20 També foren apassionats col·leccionistes membres de diverses associacions cartòfiles –com UCFU, ICF, SCPI o CA–, els reusencs Pere Mestres Gusí, Joan Domingo Casas, Adolf Bautista Espasa, Joan Mas Cros, Arcadi Fort Martí, Lluís Baró Segimón, Policarp Vilarnau, Tomàs Carbonell, Josep Reig, Jaume Canals, Plàcid Guimjoan i Isidre Prous, durant el primer terç de segle XX. Una de les més importants fou la societat francesa Registre d’Echangistes de Cartes Postales Illustreés (RECP), fundada el 1914 i que el 1933 comptava amb més de 22.000 membres, entre els quals hi havia més d'una vintena de col·leccionistes reusencs com Isidre Prous (n. 1.046), Sebastià Laporte (n. 1.112), Modest Cervelló (n. 1.129), Joan Costa (n. 1.232), Tomàs Ambròs (n. 1.237), R. Barbonés (n. 1.391),

18. Vegeu ANGUERA, P. «Modernitat i contundència de la primera propaganda catalanista”. L’Avenç [Barcelona] núm. 179 (març 1994). 19. España Cartófila, Barcelona, 15-IX-1902. Lluís Quer Boule (Tarragona 1883 - Madrid 1868), diplomàtic, era fill del ric comerciant Lluís Quer Cugat. Passà la infantesa i joventut a la Casa Quer, un noble edifici setcentista. Fou en aquests anys, fins al 1905, quan tingué afecció a la cartofília, cedint la seva col·lecció per a la I Exposició de Postals celebrada el 1902. Tenia afeccions literàries, col·laborà en periòdics i es féu dissenyar ex-libris per Ramon Casals Vernis. El 1911 ingressà a la carrera diplomàtica, i fou cònsol i ambaixador a diversos països d’Europa i Amèrica. El 1940 fou separat del servei actiu. 20. España Cartófila, Barcelona, II-1905 i V-1908.

POSTALS DE REUS 1899 Â· 1939

E. Vives Coca (n. 1.395), Rodolf Arnau Tost (n. 1.607), Joan Cugat (n. 1.677), Teresa Tomàs Molet (n. 1.781), Joan Marca Miró (n. 1.824), F. Borrell (n. 2.593), Joan Pulina (n. 2.887), Lluís Soronellas (n. 3.104), J. Gavaldà (n. 5.476), F. Nolla Gené (n. 6.759), Domingo Motlló (n. 17.213), J. Sistaré (n. 18.260) o M. Masip Juni (n. 18.701). Foren els representants d'una segona generació d’afeccionats cartòfils a la ciutat.

L’expansió del col·leccionisme de postals

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Del 1901 al 1905 trobem els primers exemples d’edicions privades de postals, fetes per fotògrafs afeccionats, com les de la família Blasco o les d’Horta Maria, entre d’altres, mostres de l'extensió de la moda del col·leccionisme entre les classes benestants. Circulada el 1901, trobem la primera postal feta per un fotògraf afeccionat de la ciutat, sense referència, amb la imatge del campanar, avui ja molt esvaïda. Formaria part d’una sèrie limitada, positivada artesanalment pel seu desconegut autor. El seu text és un testimoni primerenc de l’extensió del col·leccionisme i intercanvi de postals. Diu: «Mi muy apreciada primita: Me dispensaras no contestar enseguida tu apreciable que me cogió desprevenido y no podí de momento satisfacer tus deseos. Mucho celebro conocer tu nueva afición y procuraré complacerte remitiendote algunos ejemplares. Hoy lo hago con el presente que no tiene otro mérito que ser escrito, pues es una vista del campanario de nuestra ciudad hecha por un aficionado distinguido. Tengo encargado me busquen una colección bonita para poder ir correspondiendo a tus misivas. Celebro esteis todas buenas y paseis tan distraidamente el tiempo con el croquet. Mis recuerdos a todas y principalmente para ti las escribe tu afº primo F. Benasat.» Es troben rastres d’aquesta afecció, moda o «esport cartòfil» –com en deien les revistes– en molts dels textos de les postals d’aquells anys. Des de les escrites per les elits culturals del moment fins a la de qualsevol veí afeccionat. Veiem l'escrita per Xavier Gambús a Miquel Ventura, membres del Grup Modernista de Reus, el 1904: «Amic Michel: vaig rebrer la vostra postal enviada des de Montpeller. Vos en donc moltes mercès. Ací va aqueixa esperant que cada setmana me n’enviareu una. L’Avant sembla que no sortirà. Que voleu-fer-hi? Ja crec si m’ha agradat que m’enviessiu el retrat d’en Mistral! Records dels companys i de la família. El vostre amic, Xavier.».

1. [Postal circulada de Reus a Montmeló (Barcelona), el 10-XI-1901. CJLM] 2. [Targeta postal fotogràfica de fotògraf afeccionat desconegut. Plaça del Mercadal, 1905. CJLM] 3. [Targeta postal fotogràfica de fotògraf afeccionat desconegut. Plaça de Prim, 1905. CJMMB]

«Cher Monsieur: Mercí beaucoup par vôtre jolie carte de Sidi–Bou Said. Je nous aquerer, monsieur, m’envoya cartes d’artist de cinema si vous êtes posible. En cas contraire, envoyer-moi la mêmes vues comme vous voulls. Sinceres salutations. F. Nolla». 4. [Revers de postal circulada de Reus a Trípoli (Líbia), el 21-VIII-1920. CPM]

7-8. [Postal circulada de Reus a Valparaiso (Xile), el 28-VI-1908. CJME]

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

«Muy Sr. mio: Llevado por el deseo de ensanchar aun mas mi coleción de postales vistas, me dirijo a Vd., para ver si Vd. acpeta mi cambio, caso que no, le agradecería muchisimo que me indicase persona que lo aceptase. De Vd. atento S.S.Q.B.S.M.. Pedro Mestres Gusí.»

5-6. [Postal circulada de Reus a San Juan de Puerto Rico, via Nova York, el 8-XII1905. CJME]

«Desde Reus. Comiendo en el Café restaurant de París os dirigo esta postal. He venido aquí para encargarme de un trabajo y me acuerdo de vosotros. Un abrazo y un beso para Maria. Papá. Este campanario perteneze a la iglesia donde me bautizaron y comoi recuerdo de mi patria os dedico la presente. Por la noche estaré en Barcelona. Papá».

POSTALS DE REUS 1899 Â· 1939

9. [Revers de targeta postal publicitària de l’Estudio Fotográfico, del carrer dels Escudillers de Barcelona, que ofereix l'edició de postals. c. 1908. CJLM] 10-11. [Marques de col·leccionistes de postals reusencs registrats, actius durant la dècada de 1920. CPM]

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

1-8. [Reversos de targetes postals amb marques de col·leccionistes reusencs registrats, membres de societats cartòfiles internacionals, actius entre 1914 i 1936. Circulades des de Reus a Bèlgica, Luxemburg, Suïssa, Àustria, Holanda, Portugal i Algèria. CJME, CPM, CJLL]

O aquestes altres mostres: «Apreciado amigo: [...] te envio esta postal porque ahora por las fiestas han salido nuevas y te enviaré toda la colección. [...] espero contestación» (1903); «Querido profesor: dispense V. el no haberle escrito mas pronto porqué hasta el presente no he podido proporcionarme estas targetas postales, que eran las que tenía intención de enviar...» (1903); «Querido tio: te mando esta postal que con la de Clementina continua la colección. La que me mandaste de Córdoba me gusta mucho y te agradecería me la continuaras mandando. Esta es muy fea pero es la única que he encontrado de Reus y es la que mando para que podais formar idea de lo que es esta» (1903); «Mi gran amigo: acuso recibo de tus tres elegantes postales y la de no menos hermosa de la Sr. Margarita. Las tuyas serán contestadas detalladamente. [...] Una fortuna gastada en postales.» (1904); «Apreciada amiga Rosita: Hoy recibirás 15 postales con vistas de Toledo y 6 con pájaros. Su affmo amigo. Claudio» (1904); «Muy Sr. mio: Llevado por el deseo de ensanchar aun mas mi coleción de postales vistas, me dirijo a Vd., para ver si Vd. acepta mi cambio, caso que no, le agradecería muchisimo que me indicase persona que lo aceptase.» (1908); «De lo que me dijo mi padre de las postales de Cambrils, no hay. Le mando esta que es de Reus» [1912]; «Continuació de les postals que li vaig prometrer de vistas de la ciutat de Reus. En Prim no m'ha dit res» [1915]; «Habiendo encontrado su anuncio desearia me contestara si es de su gusto hacer cambio de postales» [1915]; «Recibí su postal y agradezco mucho su amabilidad en cuanto seria mucho de mi agrado hacer cambio de postales visstas de Baleares» [1917], etc. L'afició continuà i s’intensificà en les dècades següents, també en l'àmbit internacional, amb destinataris localitzats a països dels cinc continents: «Muy Queridisimo y atento Sr. [...] El cambio que V. me propone es de mi gusto y le acepto, si V. quiere yo le mandare a lo menos una postal de España cada semana en cambio de que V. me mande sellos de Portugal colonias y ex-colonias, y de no poderme V. proporcionar ponerme con relaciones con un amigo suyo que sea coleccionista, pero si V. me pone con relaciones con otro señor V. y yo tambien nos podremos mandar postales. Un amigo en Reus que sabe puede disponer 2 postales.» [1917]; «Como socio de la revista U.C.F.U. n.185 y deseando canbiar postales con Vd, le mado esta para que lo tenga en cuenta» [1920]; «Cher Monsieur: Mercí beaucoup par vôtre jolié carte de Sidi–Bou Said. Je nous aquerer, monsieur, m’envoya cartes d’artist de cinema si vous êtes posible. En cas contraire, envoyer-moi la mêmes vues comme vous vaulls. Sinceres salutations.» (1920) o el definitiu, en plena Guerra Civil: «Para comprar esta postal he quedado sin dinero, ya puede comprender lo mucho que yo la quiero. Su nieto y sobrino que les quiere mucho, Liberto Moragas» (1937). Les postals es venien a la majoria de les galeries fotogràfiques, a les llibreries i papereries, quioscos, impremtes, basars, magatzems i establiments diversos, mentre que els principals hotels les regalaven als seus clients. Els principals referents de la comercialització de les targetes postals a Reus foren, probablement, la papereria de la Sucesora de Joan Ferré i Verges, la impremta i llibreria La Fleca, la Casa Grau i el quiosc El Sol, que satisferen la demanda de postals de la comarca durant tot el primer terç de segle XX. Les postals es podien presentar i vendre soltes o en sèries, els anomenats «blocs postals», d’entre 10 i 20 postals i portaven un títol que al·ludia al seu tema. Sovint, empreses d'altres ciutats, principalment de Barcelona, oferien l’edició de postals com, cap al 1908, l'Estudio Fotográfico, del carrer dels Escudillers de la capital, amb els següents termes: «Muy Sr. mio: Si a V. le convinieran postales de vistas de esta población, puedo encargarme del trabajo de las mismas, en fototipia, a precios sumamente reducidos». Oferia un mínim de 250 postals, amb 25 clixés diferents, per 12,5 ptes., i en fotografia (bromur) a 8 ptes., les 100 còpies.

«Vos saludo molt cordialment a vos y Senyora desitjanvos un bon primer de maig. Vostre son amich. J. Llauradó»

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

1. [Postal circulada de Reus a París l'1-V1915. CPM].

«Astimat Compaiñ os anvio un fraternal abràs ab compañia de tots los nostres compais. Visca Cataluña. Visca los Consecals nasionanistes. Anton Sacall.» 2-3. [Postal dirigida a Pere Cavallé, circulada de Reus a Barcelona el 20-VII1912. BCLR]

Des dels primers anys, trobem postals il·lustrades dirigides o escrites per personatges coneguts o destacats, com el pintor Josep Tapiró (Reus 1836 - Tànger 1913), el pintor Baldomer Galofre (Reus 1846 - Barcelona 1902), el polític –president de la Generalitat de Catalunya– Francesc Macià (Vilanova i la Geltrú 1859 - Barcelona 1933), el polític i escriptor Víctor Balaguer (Barcelona 1824 - Madrid 1901), el comerciant i polític Lluís Quer Cugat (Reus 1850-1900), el comerciant Joaquim Navàs (Reus 1851 - Barcelona 1915), l'escriptor Plàcid Vidal (Alcover 1881 - Barcelona 1938), l’escriptor i filòleg Miquel Ventura (Reus 1878 - Madrid 1930), el metge i polític Claudi Tricaz (Barcelona 1879 - Reus 1952), el metge, polític i escriptor Pere Barrufet (Reus 1878 - 1967); el comerciant i escriptor Ricard Ferraté Gili (Reus 18941940), el polític i escriptor Pere Cavallé (Reus 1880-1939), el jurisconsult Antoni Pedrol Rius (Reus 1910-1992), el metge i prehistoriador Salvador Vilaseca (Reus 1896-1975), el geògraf i escriptor Joaquim Santasusagna (Reus 1899-1982), el diplomàtic i escriptor Eduard Toda (Reus 1855 - Poblet 1941), el caricaturista Romà Bonet, Bon (Barcelona 1886-1966), l’escriptor i editor Salvador Torrell Eulàlia (Reus 1900-1990), el polític socialista Antoni Fabra Ribas (Reus 1879 - Cambrils 1958), el tipògraf i periodista Marcial Badia (Tortosa 1882 - Mèxic 1947) o l'impressor i polític Marian Roca (Reus 1886 - Mèxic 1976), etc. Els missatges, és clar, són tan variats com la vida mateixa. Hi són majoria els de felicitacions personals diverses –onomàstiques, aniversaris, celebracions– d'amor, de vacances, de viatges, de negocis..., però també hi trobem rastres dels esdeveniments que marcaren la ciutat, de l'agitació social i política d'uns anys intensos, en ser utilitzades per totes les classes socials, en un procés de progressiva popularització. Una mostra en són les postals escrites per treballadors, una que felicita l'1 de maig, Festa Internacional del Treball a un amic parisenc, i una d'un obrer esquirol que vingué a treballar a la ciutat durant la llarga vaga general obrera del 1915: «Apreciable Madre e hija: Llego bueno, pero me encuentro con que hay la huelga general, pero yo encuentro muchísimo trabajo, para todos no ha de ser el paro. Recuerdos a la Lin, Maria y Pablo, besos a la menor y V. reciba un cariñoso saludo de Luis». La popularitat i èxit de les targetes postals il·lustrades, i la seva conseqüent capacitat propagandística, fou utilitzada també per diversos partits polítics –més enllà dels catalanistes– i fins i tot els sindicats obrers de la ciutat n’editaren, excepcionalment, com a mitjà de solidaritat. Una de les més populars fou la del sindicalista socialista Miquel Mestre, en una fotografia entre reixes, que era venuda en els cercles obrers per tal que la família pogués subsistir. La llegenda de la postal diu: «Miguel Mestre Aviñó. Incansable luchador obrero, preso a consecuencia de los sucesos de Agosto de 1917 y condenado, en Reus, por un Consejo de Guerra, a 2 años, 4 meses y 1 dia de prisión».21 La mateixa circulació de postals, i de tota la correspondència, es veia afectada en èpoques excepcionals –com en els diversos períodes de declaracions d'estat de guerra– per la censura, que visava, marcant amb un segell, cada postal circulada. I en els anys de la Gran Guerra (1914-1918), les postals de destinació internacional eren controlades i marcades per la censura dels països per on circulava. Un bon exemple és la d'un anglès comprador intermediari de teixits –content d'haver «guanyat 7.00

21. Miquel Mestre Avinyó (Mont-roig 1890 - Barcelona 1976), destacat dirigent socialista i cooperativista, participà activament en els conflictes socials que trasbalsaren la ciutat durant la segona dècada del segle XX, com els de 1915 i 1917, pels quals fou empresonat en diverses ocasions. La postal original es conserva, com a prova de càrrec, a l'expedient del Consell de Guerra, al qual fou sotmès en acabar la Guerra Civil. Arxius del Tribunal Militar Territorial Tercero de Barcelona (procediment sumaríssim d'urgència 13.945). Vegeu SUÑÉ, J. Miquel Mestre Avinyó i el cooperativisme a Torredembarra (1895-2004). Torredembarra: Patronat Municipal de Cultura, 2005, p. 106-107.

6. [Postal fotogràfica en solidaritat amb el líder socialista Miquel Mestre, empresonat per la vaga general de 1917. ATMTT].

«Here [Casa Navàs] I gained $7.0.0 in 4 minutes witch Mr. Cubells. Many kises and Kind regards from Edgard.»

7. [Postal cirulada de Reus a Portimao (Portugal), el 17-IX1917, amb segell de tinta de la censura militar espanyola. CFOP]

«Muy Queridisimo y atento Sr. El motivo de escribirle es porque me disculpe de que no le haya contestado cuanto antes pues [he] estado algunos dias a fuera. El cambio que V. me propone es de mi gusto y le hacepto, si V. quiere yo le mandare a lo menos una postal de España cada semana en cambio de que V. me mande sellos de Portugal colonias y ex-colonias, y de no poderme V. proporcionar ponerme con relaciones con un amigo suyo que sea coleccionista, pero si V. me pone con relaciones con otro señor V. y yo tambien se podremos mandar postales. Un amigo en Reus que sabe puede disponer 2 postales. Bernardo Vernis»

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

4-5. [Postal circulada de Reus a Malta el 15-VI-1917, amb segells de les censures espanyola, francesa, italiana i britànica. CFOP]

lliures en 4 minuts» a la botiga de la Casa Navàs–, circulada de Reus a Malta, el 1917, amb segells de les censures espanyola, francesa, italiana i britànica. Esteve Puig, la Fotografia Artística i l’edició de postals

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

La figura d'Esteve Puig Pratdesaba (Reus c.1870? - c.1920?), jugà un paper important en els primers anys de l'edició de postals a la ciutat. Emparentat amb l'alta burgesia reusenca, els primers rastres coneguts de la seva activitat fotogràfica són del 1902, amb la participació en l'organització i el jurat del Concurs Nacional de Fotografies del Centre de Lectura de Reus. Sembla que això li despertà l'afecció i es féu comprar a París per Lluís Vilanova una bona màquina fotogràfica i tot allò necessari per muntar un estudi. Les seves primeres fotografies en postal són del 1902, i el desembre de 1903 comença la sèrie de documentació de la comptabilitat de l’empresa Fotografia Artística, que s’instal·là a la plaça de Prim 9. Dirigia l'establiment, feia fotografia creativa i els seus propis fotomuntatges publicitaris, mentre la fotografia comercial la realitzava el seu ajudant, el fotògraf Francesc Solà Llagostera, exgravador de vidre a l'àcid i excel·lent dibuixant de l'empresa Artés i Puig, que Puig havia regentat i que va traspassar el 1903. També hi treballava un dibuixant retocador especialitzat.22 En els primers quinze anys de funcionament, la Fotografia Artística mantingué una constant activitat en la realització de fotografies de la ciutat per a l’edició de postals. S'estrenà amb la participació com a fotògraf junt amb l’impressor Eduard Navàs en l’edició de la col·lecció Navàs & Puig, composta per tres sèries amb un total de 28 postals amb vistes de diferents indrets i amb la primera panoràmica fotogràfica de la ciutat, formada per quatre postals. Se’n feren diverses edicions, entre 1902 i 1904 i algunes es reimprimiren amb publicitat comercial. Inclou les primeres imatges en postal dels gegants i la Mulassa. Les altres postals més antigues conservades d’Esteve Puig són dues de la Casa Rull i les dues de la visita reial d’Alfons XIII a la ciutat, el 14 d’abril de 1904. El 1904 anunciava: «Si quereis un buen retrato acudid a Fotografia Artística montada con todos los adelantos modernos. Miniaturas. Reproducciones y ampliaciones. Felicitaciones en autotipia para año nuevo. Gran novedad». Les seves postals es trobaven a l'establiment de marcs i motllures per a quadres de la vídua

1. [Rètol interior de l'establiment de fotografia d'Esteve Puig al carrer de Monterols, 1908. CCP] 2. [Rètol de l'establiment Fotografia «Puig» de F. Solà, al carrer de Monterols, c. 1925. CCP] 3. [Anunci d'un establiment de venda de targetes postals il·lustrades, «Dipòsit de les col·leccions Navàs & Puig». Patria Nova, 1906. BCR]

22. Com relata Estanislau Pedrola Marimón, la germana d'Esteve Puig, Concepció, es casà amb l'industrial i financer Joan Vilella Estivill (Reus 1867-1925) i fou cosí-germà de Gaietà i Joan Vilella Puig. Esteve es casà amb Paz Alonso de Medina y Malague, filla del coronel del Quarter i tingueren tres fills: Esteve, Santiago i Gaietà. Publicà algun poema al Diario de Reus i escrigué la lletra de la peça lírica Mas siluetas reusenses (1886). El primer negoci que regentà fou una empresa de comerç internacional de colonials i salaons. Potser per això es féu fer una fotografia amb un gran bacallà i un ganivet a la mà, i el text «Jo tallo el bacallà, vaja si el tallo!» Del bon fer en el vidre gravat a l'àcid, en deixaren mostres del seu excel·lent treball a El Círcol, l'Olimpo i la Banca Vilella. La dècada de 1920, a la mort d’Esteve Puig, la vídua traspassà léstudi a Francesc Solà, per la qual cosa va passar a anomenar-se Fotografia «Puig», de F. Solà. Francesc Solà Llagostera (Ferran 1880 - Reus 1962), va treballar com a mestre gravador a lémpresa Artès i Puig Vidriers de Reus. El 1903, Esteve Puig, plegà el negoci de vidrieria, i emprengué un negoci innovador del ram de la galeria comercial fotogràfica i s’instal·là a la plaça de Prim 9, en ple centre de Reus. Als 12 anys va entrar-hi dáprenent Estanislao Pedrola i Rovira, anys després hi treballà el seu fill Estanislao Pedrola i Marimón, que es féu càrrec del negoci, i actualment continua la néta Cori Pedrola. Tot això representa 104 anys de continuïtat al servei de la fotografia a Reus. Estanislau Pedrola Rovira (àlies Sandàlio, Montbrió del Camp 1907 - Flossembürg (Alemanya) 1944). Fill de pastissers, fou el més petit de deu germans. Als deu anys es traslladà a Barcelona, al costat del seu germà gran, i ingressà com a aprenent a Casa Baltà, on sínicià en láprenentatge de les tècniques fotogràfiques. Un any més tard, retorna a Montbrió i, com que posseïa coneixements de fotografia, va ser acceptat, amb 12 anys, com a aprenent a la fotografia «Puig», de Francesc Solà. A més de la fotografia déstudi, destacà en la fotografia de reportatge. Fou membre actiu del Foment Republicà Nacionalista des de la seva fundació, i de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. Des del 1931 va tenir una activa participació en la política, i en iniciar-se la Guerra Civil Espanyola, fou comissari dÉstat Català i ingressà com a voluntari a léxèrcit popular. Amb la victòria franquista, s´hagué d'exiliar a França, on en esclatar la II Guerra Mundial síntegrà en els moviments de resistència. Caigué presoner per la Gestapo i deportat als diferents camps de concentració alemanys, morí a Flossenbürg (Alemanya) el 7 de desembre de 1944. Els comandaments de léxèrcit aliat el guardonaren per les seves heroiques activitats en la lluita per la democràcia. Vegeu RIBAS PROUS, J. M. (ed.). Els nostres fotògrafs...

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

4. [Francesc Solà Llagostera, fotògraf de l'establiment Fotografia Artística Esteve Puig. CCP]

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

1-2. [L'establiment Fotografia Artística d'Esteve Puig, en el seu primer emplaçament, a la plaça de Prim 9, entre 1903 i 1908, en dues imatges extretes de postals. S'aprecia el rètol «fotografia» al balcó del primer pis, «E. Puig» a la façana i un tendal frontal al terrat, amb un dibuix modernista d'una senyora posant davant d'una càmera amb trípode, i el text «Fotografia Artística». Fou un dels més destacats fotògrafs i editor de postals de la ciutat. CJB]

3. [Litografia Eduard Navàs. Targeta publicitària, 1887. CJLM]

de Josep M. Puig, al raval de Santa Anna 5 i 7, que oferia un «gran assortit de tarjas postals il·lustrades. Novetats i dipòsit de les coleccions Navàs i Puig. Vistes de Reus», el 1906. La demanda era forta.

4. [Fotografia Artística Esteve Puig. Postal publicitària amb la sala d'espera de l'establiment, al carrer de Monterols, des de l'octubre de 1908. CJLM] 5. [Tallers Gràfics d'E. Navàs. Anunci original d'Alexandre Cardunets. Reus 1909. CPMJ]

Els Talleres Gráficos d’Eduard Navàs, fundats a Reus el 1870, incorporaren el 1887 la litografia «montada a la altura de los principales de España, con todo cuanto se refiere al ramo de imprenta y la litografía». Oferia fotogravat, zincografia, gravat, cromolitografia, autografia i «mes de 100.000 cromos targetes a escollir per a felicitacions, anuncis, balls i programas». La seva especialitat eren els «treballs artístics», de colors i de gran format. El 1897 afirmava ser la primera casa espanyola productora d’etiquetes de luxe i almanacs de butxaca. Guanyà un diploma d’honor i medalla d’or a l’Exposició Hispanofrancesa de Saragossa del 1908. Cap al 1910 obrí tallers a Barcelona, a la rambla de Catalunya 124. Oferia també articles de «propaganda» i part de la seva publicitat la dissenyà Alexandre Cardunets, encara que la majoria fos produïda pels mateixos impressors. Dels seus tallers sortiren molts periòdics locals, imprimí catàlegs i làmines litogràfiques i feia treballs per a altres impressors. Fou el primer impressor de postals –en fotogravat– a Reus.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Els Talleres Gráficos d'Eduard Navàs, els primers impressors de postals a Reus

La Sucesora de Juan Ferré y Vergés i Hauser y Menet, de Madrid

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

El 1903, la papereria Sucesora de Juan Ferré y Vergés, de la plaça de la Constitució 13, anunciava al Diario de Reus la venda de targetes postals il·lustrades i amb vistes de Reus, al major i al detall, amb els àlbums i sobres especials per a postals. Les vistes locals són les d'una edició de 10 postals impresa per la prestigiosa i pionera casa editorial Hauser y Menet, de Madrid, per encàrrec seu, aquell any, de fotògraf desconegut. Tot i que no en porten el símbol, tant la tipografia de la llegenda i el revers, el fet que aquest estigui imprès cap per avall respecte la imatge i la qualitat de la impressió, són característiques pròpies de la casa madrilenya. Com explica la seva publicitat, l'empresa de la capital editava postals d'encàrrec com a «ediciones especiales»: «Nos encargamos de tiradas especiales sobre clisés o fotografias que nos remitan nuestros clientes, cuyas targetas serán de la esclusiva propiedad del que las encarga. La tirada mínima de estas ediciones es de 5.000 targetas en 10 asuntos diferentes. Pídanse los precios especiales de esta clase de trabajos».

1. [Anunci de targetes postals il·lustrades. Diario de Reus, 1903. BCR] 2. [Signatura tipogràfica de Sucesora de Juan Ferré y Vergés a l'anvers de les postals] 3. [Hauser y Menet, Madrid. Anunci publicat a España Cartófila, Barcelona, 1902. CCC] 4. [Revers de les postals impreses per Hauser y Menet de Madrid, per a la Sucesora de Juan Ferré y Vergés i per a Laguna, de Reus, el 1903]

Les postals de Laguna i Hauser y Menet, de Madrid L'octubre de 1903 –coincidí amb les Fires i Festes, el període de major afluència de visitants a la ciutat– s’edità una altra sèrie de postals amb vistes de la ciutat, de fotògraf desconegut, de bona qualitat, signades per «Laguna, Reus», de qui no es té cap més informació. Es tracta també d'una edició impresa per la prestigiosa i pionera casa editorial Hauser y Menet, de Madrid, per encàrrec seu. Tot i que no en porten el símbol, tant la tipografia de la llegenda i el revers, el fet que aquest estigui imprès cap per avall respecte la imatge i la qualitat de la impressió, són característiques pròpies de la casa madrilenya, amb el mateix revers que en el cas anterior. La confirmació definitiva la dóna un exemplar circulat el 1904 que porta una nota manuscrita a l'anvers, de l'afeccionat cartòfil Jaume Canals, que notfica la referència explícita de l'autoria: «Estas postales son hechas de la casa Hauser y Menet de Madrid».

7-8. [Postals de Laguna dirigides a Jaume Canals, circulades de Reus a Barcelona el 6IX-1904. CJB, CJME]

«Estas postales son hechas de la casa Hauser y Menet de Madrid. J.C.» «Esta esta mejor sacada que otra que tambien te mando. J.C.»

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

5. [Targeta publicitària de la Casa Hauser y Menet de Madrid, la primera en editar targetes postals il·lustrades a Espanya, a partir del 1892. Biblioteca del Palacio Real. Madrid] 6. [Signatura tipogràfica «Laguna, Reus», a l'anvers de les seves postals]

Lluís Bartrina i la Fototipia J. Thomas de Barcelona

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

El 1904 s'edità una sèrie de 10 postals amb fotografies de Lluís Bartrina impreses a la Fototipia Thomas de Barcelona. Lluís Bartrina, fotògraf i editor de postals, president de la Societat Cartòfila Espanyola de Barcelona i director de la seva revista España cartófila, destacà en l'edició de postals artístiques i féu edicions de diversos indrets de Catalunya, com Reus o Tarragona. Josep Thomas Bigas (Barcelona 1853 - Berna, Suïssa, 1910) fotogravador i impressor, va ser un dels millors editors de postals, que va comptar amb un nombrós equip de fotògrafs que es desplaçaren per tot el país. Tenia tallers de fototípia, fotogravat, litografia i fotocromotipografia i destacà en l'edició de revistes d'art. El 1874, amb Heribert Mariezcurrena, Joan Serra i Miguel Joaritzi, crearen la Sociedad Heliográfica Española i introduïren al país les noves tècniques d’impressió de fotografies. El 1880 fundà la Fototipia Thomas, que ocupà diversos tallers fins que fundà el Palau d’Art Gràfic, al carrer de Mallorca. La coneguda Casa Thomas, edifici construït per Lluís Domènech i Montaner el 1895, fou el primer establiment català, i el tercer d’Espanya, després de Hauser y Menet i la Fototípia Lacoste, especialitzat en la impressió de postals. Fou l’introductor del gravat químic i dels primers en

1. [Encapçalament de carta de l'impressor Josep Thomas, de Barcelona, dissenyat per Alexandre de Riquer, dirigida al Centre de Lectura de Reus, el 1899. BCLR] 2. [Josep Thomas Bigas, cap al 1900. Revista Gráfica, Barcelona, IX-1910. BC] 3-4. [Monogrames LB, del fotògraf i editor de postals Lluís Bartrina, de Barcelona, que apareixen a les seves postals]

23. LÓPEZ MONDÉJAR, P. Las Fuentes de la Memoria II (Fotografía y sociedad en España, 1900-1939). Madrid: Lunwerg, 1992. Thomas publicà també postals de diversos pobles de la comarca, el Baix Camp, com dues edicions de Riudecanyes, editades per Sebastià Ribas, amb vistes del poble i del pantà. Vegeu el comentari periodístic de la bona reputació professional de Thomas, amb referència a una reproducció d'una obra del pintor Baldomer Galofre, publicat a La Fotografía práctica, n.102, XII-1901. Respecte els primitius heliogravats, és molt il·lustratiu així com divertit el dibuix que l'artista Josep Llovera (Reus 1859-1896) va publicar a l'Esquella de La Torratxa (n. 722, Barcelona, 11-XI-1892) en què són representats una dona de poble, vista d'esquena, i un aprenent de fotogravador. La dona, amb mocador al cap i paraigua i cistell a les mans, s'interessa pel que fa el vailet que, amb gorra i brusa, sembla trobar-se desvagat a la porta d'un establiment amb el rètol «Taller de foto-gravat». A terra, de cara a la llum natural del carrer, té un mena de quadre que s'està insolant. La dona, que coneix el noi, li pregunta: «Què hi fas aquí, Joanet?»; el xicot contesta concís: «Foto-gravats», i la dona, enfadada, replica: «Fes el que vulguis, però parla bé!». És un humor que ara es troba àmpliament superat, però que descriu perfectament l'època en què va produir-se. Citat per CADENA, J.M. «Els fotoperiodistes, cronistes d’una actualitat que perviu». Barcelona Metropolis Mediterrània [Barcelona] n. 66 (hivern 2006), p. 63-70.

utilitzar l'invent de la imatge tramada, l'autotípia, el 1880. Era també col·leccionista de postals, com ho demostra la seva adscripció a la Sociedad Cartófila Hispania. Mantingué una relació comercial amb l’editorial Espasa, malgrat que moltes de les fotografies foren publicades sense referència de l’autor.23

5. [Joan Zoppetti. Targeta postal amb fotomuntatge sobre paper «Cosmos Fotográfico», el 1906. CFOP] 6. [Joan Zoppetti. Targeta postal de l'Orquestra Coguls, de la Selva del Camp, amb un fotomuntatge, de cap al 1914. CJLL] 7. [El fotògraf Joan Zoppetti, establert a Rosario de Sant Fe (Argentina), el 1933. BCLR] 8. [J. Zoppetti. Anunci, Foment, 1909. BCR]

El 2 de març de 1904, el Diario de Reus anuncia que Esteve Grau havia posat a la venda una col·lecció de nou postals amb vistes de la ciutat del fotògraf reusenc Joan Zoppetti, de les quals malauradament no se n'ha conservat cap. Del mateix autor són les dues primeres postals amb fotomuntatges i dibuix editades a la ciutat, el 1906 per a un grup d'amics músics, escriptors, artistes i un fotògraf –el mateix Zoppetti– i cap al 1914 per a una orquestra de la comarca. Zoppetti treballà a la ciutat durant el primer terç del segle XX, i exercí a Argentina durant els anys trenta.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Joan Zoppetti, fotògraf

2. L'EXPANSIÓ DE LES POSTALS: UNA MODA POPULARITZADA 1906-1915

Des de la implantació del revers dividit, el desembre de 1905, fins als anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) es produí una autèntica expansió i popularització de l'ús de les postals, que havien calat fort en la població. S'han localitzat 417 postals d'aquest període, un 34,1 % del total.

A. T. V., Àngel Toldrà Viazo

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

L’editor i fotògraf Àngel Toldrà Viazo (Barcelona 1867-1956), que signava amb les inicials d’A. T. V., fou probablement el millor editor català de targetes postals, per la seva immillorable qualitat d’impressió i varietat de motius, tot i que no era fotògraf en el sentit estricte, ja que per a la captació de les imatges que convertia en postals visitava els llocs acompanyat dún ajudant que era el que feia la fotografia segons lénquadrament que ell preestablia amb lájut dún marquet. Aquest fotògraf era estranger, i després dúns anys es va independitzar i va iniciar pel seu compte l’edició de postals. Toldrà començà el 1905 amb l’edició de postals amb una gran qualitat d’imatge, i l’octubre de 1906 publicà un catàleg amb la relació de les 900 primeres targetes postals de «Vistas de Cataluña», que ja n'inclou 18 de Reus. El que podríem anomenar la seva «Sèrie general», numerada, arribà almenys fins al número 4.500, amb postals de tot Catalunya, Mallorca i País Basc, i n’inclou 62 dedicades a Reus, a més de les d'altres indrets de la Catalunya meridional.24 El procés dímpressió usat per a les postals era la fototípia, on excel·lia el treball de Hauser y Menet, i on competia brillantment A. T. V. Eren impressions monocromes (malgrat podien ser amb tinta negra, verda, blava...), i les llegendes i peus dímpremta símprimien en

1. [Àngel Toldrà Viazo, A. T. V., el principal editor de postals de la Catalunya dels primers anys del segle XX. CEB] 2. [«Vistas de Cataluña. Gran colección de Targetas Postales en fototípia». Portada del primer catàleg d'A. T. V., amb 900 models, X-1906. CFOP]

24. Del Camp de Tarragona n’edità 261: 134 de la ciutat de Tarragona, 62 de Reus, 44 de Valls, 12 de Torredembarra, 8 de Cambrils i 6 d’Alcover. De la Conca de Barberà, 47 del monestir de Poblet, 38 del monestir de Santes Creus, 33 de Montblanc, 32 de l’Espluga de Francolí, 11 de Santa Coloma de Queralt i 6 del santuari de Sant Magí de la Brufaganya. De les terres de l’Ebre, 55 de Tortosa, 16 de l’Observatori de Roquetes, 14 de Sant Carles de la Ràpita, 12 de Vinaròs, 11 d’Amposta, 9 de la Sènia, 9 de Móra d’Ebre, 8 d’Ulldecona i 3 de Móra la Nova. Del Priorat, 12 de Falset, 10 de Gandesa i 4 de Cabacés. I del Baix Penedès, 24 del Vendrell. BOIX, E.; GUSTEMS, J. Llista de la Sèrie General de Targetes Postals A. T. V. Angel Toldrà Viazo. Revista Cartòfila, 2006. 25. Segons explica Rafael TORRELLA, conservador de l’Arxiu Fotogràfic de lÁrxiu Històric de la Ciutat de Barcelona «Treballava amb negatius de 10 x 15 cm, de vidre, que eren passats a negatius de plàstic (nitrat de cel· lulosa) per ser retocats: sápantallava el cel amb tinta vermella per variar els núvols i incrementar el siluetejat del fons i el contrast, i es remarcaven ombres amb llapis. Particularment va realitzar també fotografia estereoscòpica, molt de moda al començament de segle, malgrat no va reunir mai un volum important de fotografies. Regentava una casa de venda de papers amb la representació de la firma belga Biermans, papers especials i cromos. La botiga era al carrer Canuda 41-43, i allí mateix editava i venia les postals. Tenia estudis primaris de comerç i comptabilitat i una gran sensibilitat artística, cosa que el duia a tenir una gran afecció per la Borsa i un gaudi pels objectes artístics. (...) Home de caràcter rígid i poc familiar, personatge curiós i hermètic, aplicava aquestes maneres al seu treball i era reconegut per la seriositat de la seva feina. Gran afeccionat a lárt, fou amic de Modest Urgell, de les obres del qual va tenir una col·lecció. Va reunir també molts objectes de ceràmica i altres antiguitats, cosa que el va permetre reunir una interessant col·lecció. Vivia al barri de Sant Gervasi, en una torre del carrer Saragossa 26, molt a prop de la casa de lástrònom Comas Solà, amb el qual compartí láfecció dels instruments científics i va arribar a realitzar algunes fotografies de núvols i dástres, que posteriorment convertí també en postals. En aquesta torre hi tenia meticulosament guardat en armaris el seu fons de negatius fotogràfics i grans quantitats de postals que no es van arribar a vendre, i ambdós materials van acabar malmetent-se a causa de les males condicions ambientals i dún ús inadequat, fins arribar a la seva aniquilació gairebé total. Cap als anys conquanta, havent tancat el seu negoci de representació de papers i sense fer més edicions de postals, va necessitar vendre el seu domicili per poder tenir ingressos, i va anar a viure a un pis al carrer de Balmes 365. Els diners obtinguts amb la venda de la torre els va invertir en la compra dáccions que van acabar per arruïnar-lo. En aquestes condicions va necessitar anar venent les obres dárt que havia reunit en l´època de prosperitat, i després de la mort de la seva esposa va anar a viure amb una filla al carrer de Laforja, on va morir lány 1956. El seu llegat cultural és una important obra realitzada amb meticulositat i sensibilitat, una col·lecció de postals que va apareixent inequívocament en qualsevol recull dímatges que vol il·lustrar la història del nostre país.»

tipografia, i sovint en diferent color, com succeeix en el cas dÁ. T. V., en vermell. Les sèries de color són fototípies amb tricromia. Va editar també postals panoràmiques, resultat de ládhesió en la impremta de quatre o cinc negatius que proporcionaven unes esplèndides vistes, usualment déntorns urbans. La seva visió comercial el va portar a fer distints tiratges (o sèries) de les postals, variant en algunes vistes les noves edicions.25 Toldrà edità la segona panoràmica fotogràfica existent sobre la ciutat, des del sud, amb la riera i la fàbrica de gas a primer terme. La seva sèrie es la més extensa i de major qualitat editada fins aquell moment a la ciutat. Inclou un recorregut pel Reus monumental i arquitectònic, amb els edificis modernistes, els monuments, carrers, ravals i places, passejos, estacions de ferrocarril, i també les primeres imatges d’interiors –del Palau Bofarull i de l’Estació Enològica–. A. T. V. edità també diverses sèries d’encàrrec monogràfiques: del Col·legi de Sant Pere Apòstol, conegut com els «Padres», el 1908, amb esplèndides imatges de les instal·lacions amb alumnes; de l’Institut Pere Mata, també el 1908, amb imatges dels pavellons i d’interiors; i de l’ermita de Misericòrdia, cap al 1910. Edità també postals de Tarragona.

Fotografía Esteve Puig La galeria fotogràfica d'Esteve Puig aconseguí ser la preferida per la burgesia local d'aquells anys. El 1907 anunciava «ultims adelantos y perfeccionaments en fotografia. Retratos de totas classes y per tots els procediments coneguts fins al dia. Ampliacions sobre reproducció i directes. Retratos al oli, aiguada i pastell. Miniaturas y Esmalts. Tots el treballs se ejecutan en els tallers de la casa. Preus económichs i fixos» i també «foto-acuarelas» i «foto-oleos». Ben aviat es traslladà a un espaiós local al carrer de Monterols 12 –a l'antic establiment de teixits de Marc Massó– on instal·là la vivenda i la galeria, que inaugurà l'octubre de 1908, i on es realitzaren desenes de milers de fotografies en plaques de vidre de 13 x 18 cm. En aquest període s'editaren diverses sèries de postals monogràfiques d’institucions i de masos particulars, amb fotografies d’Esteve Puig. El 1907, l’Institut Pere Mata edità un bloc de 20 postals amb les millors imatges publicades fins llavors de la institució psiquiàtrica modernista, i el 1910 l’Estació Enològica edità una sèrie de 15 postals amb totes les dependències de la institució científica. La moda del moment féu que també alguns propietaris dels grans masos dels afores de la ciutat editessin les seves pròpies sèries de postals, editades amb blocs. Els primers, de cap al 1914, són els de les esplèndides finques conegudes com Horta Maria, amb 10 vistes del mas, dels jardins i els caminals, i del Mas Iglesias, conegut llavors com a Villa Biosca, actualment seu del Centre de la Imatge, amb un extens reportatge dels jardins i l’interior del mas.

26. El febrer de 1907 la Fotografia Artística anunciava a la premsa local que durant els dies de carnaval, a la galeria de llum artificial que acabava d’instal·lar, es fotografiava fins a la una de la matinada, i avisant amb anticipació

3. [Publicitat de l'establiment de postals d'Àngel Toldrà Viazo, A. T. V., a Barcelona. CEB] 4-5. [Anuncis de Fotografia Artística Esteve Puig. Lo Rossinyol, 1906 i Diario de Reus, 1907. BCR]

Durant les festes de carnaval era un moment en el qual es realitzaven centenars de fotografies: imatges d’estudi –individus, parelles i grups de màscares–, i escenes de carrer –desfilades de carrosses o danses al Mercadal– que responen a l’activitat professional dels fotògrafs de la ciutat. I el carnaval com a esdeveniment social que congrega multitud de persones era un marc adient per a la fotografia.26 Els dies

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

El Carnaval de 1908: les primeres postals amb imatges de festa

anteriors al carnaval eren freqüents a la premsa anuncis dels fotògrafs. Tant de les fotografies personals d’encàrrec, de la qual n’és un exemple l’oferta que fa Josep Llauradó el 1897 de regalar la primera fotografia a totes les parelles que es retratin al seu establiment amb les disfresses de carnaval, com per les imatges d’ambient que després seran comercialitzades per al record o editades com a targeta postal. Pel Carnaval de 1908, Esteve Puig edità les primeres postals amb imatges de la festa, «unas artísticas postales con fotografias de los carruajes alegóricos del pasado carnaval de esta ciudad», com recollia el Diario de Reus, que continuà el Carnaval de 1916, amb diverses edicions.27 L’interès estètic i visual de la celebració es veia potenciat així per la rendibilitat de la feina. També els concursos fotogràfics, com el que convoca la comissió organitzadora del Carnaval de 1916, motivaven encara més la realització de fotografies. Alhora, el 1908 es realitzaren els primers reportatges cinematogràfics de la festa, i fotògrafs aficionats de l’època com Eduard Borràs, –un destacat fotògraf que captà nombroses escenes de la vida quotidiana de la ciutat i les seves festes– en realitzaren complets reportatges, així com fotògrafs desconeguts, diverses d’elles editades com a postals.

Industria Fotográfica Luis Bartrina. Barcelona El fotògraf i editor de Barcelona Lluís Bartrina publicà cap al 1908 una nova sèrie de postals fotogràfiques amb vistes dels principals indrets de la ciutat de Reus, moltes d’elles animades, incloent alguns interiors.

Sucesora de Juan Ferré y Vergés La llibreria i papereria Sucesora de Juan Ferré y Vergés, de la plaça del Mercadal, edità cap al 1908 una nova sèrie de postals, aquest cop fotogràfiques, amb vistes d'alguns dels principals indrets de la ciutat.

Fotografia Torres Cap al 1908 el Col·legi de Sant Pere Apòstol edità una nova sèrie de postals amb fotografies de Gabriel Torres, que també fou el fotògraf de les postals del mas de la vídua de Lluís Quer Cugat, i anys després del Col·legi de la Presentació. Torres anunciava sovint a la premsa local les seves postals. Així, el 1908 «Pera Postals i Retrats, Torres Fotógraph» i el 1909, «especialitat en postals».

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Postals d’autors desconeguts 1908, 1909, 1913 1. [Torres - Fotograph. Anunci, Lo Rossinyol, 1908. BCR] 2. [Torres Fotograf. Anunci. Lo Rossinyol, 1909. BCR] 3. [Photo-Art Torres. Revers de targeta postal fotogràfica, circulada el 1917. CJLM] 4. [Torres, fotògraf. Postal fotogràfica de la capella de la Mare de Déu de Lourdes, al Col·legi de la Presentació, sense llegenda, amb la signatura en segell en sec, a l’angle inferior dret. c. 1929. CJB]

Entre 1908 i 1913 s'editaren tres sèries de postals de fotògraf i editor desconeguts, sobre els principals indrets de la ciutat. Inclouen postals animades –amb imatges insòlites com un ramat de cabres a la plaça de Prim o una munió de nens posant pel fotògraf a la font del Rei–, i d'altres amb imatges úniques, com la del a qualsevol dia i hora. Advertia als seus clients que «a pesar que en muchas capitales se acostumbre cargar tarifa doble para los retratos hechos de noche, esta casa se limita a aumentarla módicamente, en forma que apenas compensa los gastos de instalación». El 1916, Esteve Puig consta a la matrícula industrial com a fotògraf. 27. PALOMAR, S. «El carnaval de Reus: fotografies d’arxiu». Informatiu Arxiu [Reus] Arxiu Històric de Reus (setembre 2004).

mas de les Maduixes, amb els propietaris i els masovers posant plegats. Inclouen també imatges de Castellvell i de Salou. Un altre impressor, probablement europeu, edita cap al 1912 la primera sèrie de postals de Reus impreses a color, amb fototípia i tricromia, d'indrets de la ciutat, on destaca la vista de l’estació de ferrocarril de M. Z. A. amb una locomotora a l’andana, o el carrer de Sant Joan, amb un dels primers autobusos de línia cap als pobles de la comarca.

M. N., París El fotògraf i editor de postals parisenc que signava amb les inicials M. N. realitzà fotografies amb vistes dels principals indrets de la ciutat, el 1908, que edità en una sèrie de 10 postals. Aquest autor edità postals de diverses localitats de l‘Estat, des de Tarragona a Santander. Les fotografies de M. N. foren utilitzades com a il· lustracions de la postal fotogràfica «Vistas de Reus», signada per R. R., circulada el mateix 1908.

5. [Establecimiento editorial de Alberto Martín, Barcelona. Una de les làmines de la publicació España Regional, dedicada a la província de Tarragona, amb la reproducció de tres de les fotografies de Reus editades com a targeta postal, c. 1912. BCLR] 6-7. [Casa Editorial Alberto Martín, Barcelona. Anuncis, c. 1912. BCLR] 8. [Emilio Dumas. Registre d'un model de fàbrica per a una targeta postal. Boletín Oficial de la Propiedad Industrial, Madrid, 1913. AB]

L’Establiment editorial d’Albert Martín, del carrer del Consell de Cent 140 de Barcelona, especialitzat al principi de segle XX en l’edició de llibres de geografia, edità 25 postals amb vistes de Reus, de fotògraf desconegut, cap al 1912. Pertanyen a la sèrie de «Tarjetas Postales geográficas de las províncias de España», venudes a 10 cèntims la unitat en cartolina i a 4 cèntims en paper. N’inclou diverses d’animades i detalls inèdits fins al moment, com l’interior de la Biblioteca del Centre de Lectura o l’estatueta coneguda com «el jueu del raval». La sèrie de postals s’ha completat amb les fotografies del mateix lot corresponents probablement als models no localitzats, conservats íntegrament a la Biblioteca de Catalunya. Aquestes noves fotografies, però, no tenen la llegenda incorporada.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Editorial Albert Martín, Barcelona

T. T., Fototipia A. Thiriart y Cia., Barcelona La Fototipia A. Thiriart y Cia. de Barcelona, que signava també T. T., edità el 1912 una sèrie de postals, amb fotografies d’autor desconegut, amb els principals indrets de la ciutat. Inclou per primer cop imatges de l’Escorxador municipal o de l’Asil de Sant Josep. Edità també postals de Tarragona. D'editor i fotògraf desconeguts, és una sèrie de postals del 1913, que repeteix les imatges d'A. Thiriart, amb algunes vistes noves.

Les Festes d’Octubre de 1913: postals i esperanto De les Fires i Festes d’Octubre de 1913 s’editaren un mínim de quatre postals fotogràfiques, d’autor desconegut, amb diferents moments de les celebracions, sobre paper fotogràfic Guilleminot et Cie., de París. Durant aquelles festes, la societat esperantista local Nova Semo, fundada el 1910 per Enric Aguadé Parés i Ròmul Sellarés, organitzà una assemblea dels esperantistes de la província de Tarragona. Per a l’ocasió, l'entitat organitzà una exposició universal de postals il·lustrades escrites en esperanto, que se celebrà al local de la Secció d’Art del Centre de Lectura, del 17 al 21 d'octubre. Segons el periòdic catalanista republicà Foment, «és una exposició interessantissina puig s’hi troben exposades postals de tots los indrets del mon».

Pantà de Riudecanyes 1914 L’obertura de les comportes del pantà de Riudecanyes el maig de 1914 i l’estat de les obres l’abril, fou el motiu de l’edició d’una breu sèrie de postals impreses en bitó, per Gráficos Navàs de Reus.

Edicions privades i felicitacions 1907, 1908, 1910 i 1913 En aquests anys continuaren les edicions privades amb escenes familiars i de masos, i destaquen altre cop les d'Horta Maria, amb diverses vistes de l’esplèndid mas. Destaca la postal fotogràfica «Vistas de Reus», realitzada per un afeccionat, R. R., que inclou la reproducció de 10 fotografies del parisenc M. N., editades també com a postals. Una bona mostra de l'afecció fotogràfica i cartòfila.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Fototipia Thomas, Barcelona

1. [J. Thomas. Reproducciones artísticas, Barcelona. Anunci original d'Alexandre de Riquer, c. 1900. BCLR] 2-9. [Reversos de targetes postals de Reus escrites en esperanto, la llengua amb vocació universal, que comptava amb milers de practicants arreu del món, circulades des de Reus entre 1913 i 1916. CFOP, CJME, CP, CJMMB]

Cap al 1914, la Fototipia Thomas de Barcelona edità una sèrie de 50 postals sobre la ciutat de Reus. Un extens reportatge sobre els principals indrets, amb visions innovadores com el raval de Robuster amb el Carrilet de Salou, la plaça del Rei o les primeres postals amb imatges del Cementiri General. El mateix any edità també una nova sèrie sobre el Col·legi de Sant Pere Apòstol, amb diversos models amb dues i tres fotos per postal, i el primer cas d’una fotografia dins una altra. D’Emilio Dumas, de Barcelona, impresa per Thomas, és la postal «Recuerdo de...» i el nom de la ciutat imprès en la bossa del carter, que es pot obrir i conté un desplegable amb 10 minúscules postals editades per la Fototipia Thomas, que també edità postals de Tarragona.

POSTALS DE REUS 1899 Â· 1939

3. L'ESTABILITZACIÓ DE L'ÚS DE LES POSTALS: DE MODA A COSTUM 1916-1936 A partir dels anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) començà un estancament en la dèria col·lectiva de circular i col·leccionar postals. Les relatives dificultats de comunicació provocades per la Gran Guerra i l’expansió de la circulació d’imatges fotogràfiques i la seva publicació a la premsa i a les revistes il·lustrades, inicià un canvi de tendència en el món de la postal. Tot i així, l'edició i circulació de postals per dins el territori espanyol continuà amb força, i en la vintena d'anys de 1916 a 1939 s'editaren un mínim de 460 postals de Reus, un 37,6 % del total.

Fototipia Thomas, edició La Alianza Entre el 1916 les primeres i el 1923 les més tardanes, l’establiment comercial La Alianza, d'Abraham Salas, situat a la plaça del Mercadal cantonada amb el carrer de Monterols, edità una cinquantena de postals sobre els principals indrets de la ciutat, impreses per Fototipia Thomas de Barcelona. Inclouen una vista panoràmica inèdita, des del nord de la ciutat, feta des de la torre del xalet de la clínica Fàbregas. És una prova evident de l’ample marge de temps en què foren editades, o de la utilització de fotografies d’alguns anys abans, el fet que coexisteixin a la sèrie imatges de la plaça de Catalunya amb i sense l’edifici d’Evarist Fàbregas, construït el 1922. Algunes de les postals repeteixen imatges de la sèrie general editada el 1914.

El Carnaval de 1916 L‘establiment fotogràfic d’Esteve Puig edita pel Carnaval de 1916 –un dels més espectaculars mai celebrats– la seva darrera sèrie de postals fotogràfiques amb imatges de carrosses i balls de la festa, sobre paper fotogràfic Guilleminot et Cie., de París. Amb aquestes imatges, fotogravades per Barbany de Barcelona, la Tipografia Rabassa edità una sèrie de postals del carnaval. Altres fotògrafs com Eduard Borràs, Francesc Borrell o d'altres, editaren també postals sobre el carnaval.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Postals esperantistes i diverses

1. [Thomas, Barcelona. Marca de l'impressor i editor de postals, que apareix al revers de les seves postals] 2-3. [Francesc Borrell. Fotografies sobre paper de postal. Carnaval de Reus, 1916. CJLM] 4. [Emblema del VII Congrés Esperantista Català, celebrat a Reus el 1916, imprès al revers de les postals commemoratives]

De l'11 al 13 de juny de 1916 se celebrà a Reus el VII Congrés de la Federació Esperantista de Catalunya i el I Congrés Confederació Esperantista d'Espanya, organitzats per l’associació Nova Semo, amb uns 400 participants. Celebraren assemblees la Lliga Catòlica d'Esperantistes Catalans i la Lliga Esperantista de la Província de Tarragona. De la trobada esperantista se n’editaren un mínim de tres postals fotogràfiques de part dels assistents, en un dels àpats, a Misericòrdia, i en els VI Jocs Florals Internacionals al Teatre Circ, amb fotografies de Josep Sagarra. Altres postals soltes són la de la Copa «Villa Maria» de motociclisme organitzada per Manuel Cuadrada el 1916 o la del pantà de Riudecanyes, del 1918.

Álbum de postales de la ciudad de Reus El 1917 s'edità un Álbum de postales de la ciudad de Reus, de fotògraf, editor i impressor desconeguts, amb 20 fotografies impreses en edicions anteriors per la Fototipia Thomas, de Barcelona.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

5-6. [L'establiment La Alianza, al carrer de Monterols, amb el propietari Abraham Salas a la porta, que edità una sèrie de postals, el anys vint. CJLM]

Lucien Roisin, Barcelona, dels principals editors de postals a Catalunya

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Lucien Roisin Besnard (París 1876 - Marsella 1942) fou un destacat editor de postals de Barcelona. Amb estudis de fotografia d’art, de molt jove va instal·lar un estudi a Montmatre. El 1897, als 21 anys, arribà a Catalunya contractat per Àngel Beltran, impressor barceloní. Cap al 1900 inicià la fotografia per a l’edició de postals pel seu compte. Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), retornà a França per lluitar amb l’exèrcit francès i també durant la Guerra Civil Espanyola (19361939). Es casà amb Ana Sierra, no varen tenir fills i afillà els seus nebots orfes, fills d’un germà. Fins al 1930, la seva botiga estava instal·lada al passeig de Sant Joan 18, i després a les Rambles, on restà oberta pels seus successors fins al 1958 com a «Casa de las Postales, sobrino de L. Roisin». Roisin rebé algunes distincions com el diploma de la Cambra de Comerç de Barcelona. Es conserven més de 40.000 negatius fotogràfics, dels quals va comercialitzar com a postals. Va recórrer tot el país, acompanyat pel seu nebot, fent fotografies. Mentre ell s'encarregava de fotografiar les ciutats, el seu nebot feia els pobles i paisatges propers. També va realitzar fotografies per a les Guías de España del Patronato Nacional de Turismo, entre 1930 i 1936. Certament, les seves fotografies són d'una gran qualitat pel seu enquadrament, nitidesa, profunditat, color i impressió, amb un bon joc de llums i ombres manejat amb la perícia d’un bon fotògraf.28 De Reus edità un mínim de 76 postals impreses en fototípia sobre els principals indrets de la ciutat i el seu entorn. La majoria són de l'edició de la impremta i llibreria local La Fleca –amb diversos tipografies i reversos– però n’hi ha una tirada de l’edició primitiva realitzada pel mateix Roisin. Inclou diverses imatges de Salou i Castellvell, incloses en la numeració reusenca, i la primera panoràmica de la plaça de Prim, feta des de la Casa Comas, llavors l’Hotel París-Continental. La utilització de fotografies de diferents anys queda palesa altre cop amb la imatge de la plaça de Catalunya abans i després de la construcció del casal d’Evarist Fàbregas, el 1922. Són una novetat les imatges de l’interior de la societat El Círcol, del Palau Bofarull, detalls del monument a Prim, o el pati interior del quarter militar. De la profusió de les seves tirades en pot donar una idea que encara se’n troben de circulades en dates tan tardanes com el 1946. Edità també dues postals desplegables, anomenades «postals amb ressorts» amb els dibuixos d’un nen i una nena. Baixant-li els pantalons a ell o pujant-li la camisa a ella, s’obre un desplegable amb 10 minúscules reproduccions plegades en acordió de postals de Reus. Com a sèries monogràfiques, Roisin edità dos blocs amb 10 fotografies cada un de l’ermita de la Mare de Déu de Misericòrdia, la més extensa de les existents, amb imatges de detall de les joies i de la imatge de la marededéu. Edità també un bloc amb 15 vistes del Centre de Lectura, el 1922, amb motiu de la inauguració de la reforma integral del local de l’entitat. Edità dues postals amb la llegenda «Recuerdo de Reus» amb petites reproduccions de postals de Reus, i edità també postals d'altres pobles del Camp de Tarragona. 1. [El fotògraf i editor de postals Lucien Roisin, d'origen francès, establert a Barcelona. CP] 2. [Postal amb una fotografia de la façana de l'establiment dels successors de Roisin, a la Rambla de Barcelona. CP] 3. [Segell de Lucien Roisin, fotògraf. CJLM] 4. [Registre de la marca «L. Roisin Fot. Barcelona, para distinguir vistas, fotografias, postales y todo lo relacionado con el arte fotográfico.» Boletín Oficial de la Propiedad Industrial, Madrid, 1924. AB]

Fotografies Roisin, Barcelona, edició La Fleca La impremta i llibreria La Fleca, de Joan Grau, al carrer del Metge Fortuny, que havia destacat des de la segona meitat del segle XIX en l’edició dels populars 28. Una petita mostra de la seva obra fou l'exposició «Catalunya-Andalucía. 1920-1930. Memòria retrobada. Fotografies de Lucien Roisin Besnard», Generalitat de Catalunya-Junta de Andalucía, Barcelona, 2003. Notes biogràfiques a la fitxa descriptiva de l'Arxiu Nacional de Catalunya d'I. Navarro Molleví i J. A. Hidalgo; i a URBANO, J.R. «Luciano Roisin, el primer fotógrafo de Cerdanyola». El Diari de Cerdanyola [Cerdanyola del Vallès] n. 12 (març/abril 2000).

romanços il·lustrats, amb la decadència del gènere, els primers anys del segle XX, provà l’edició de postals. Amb fotografies de Lucien Roisin edità una sèrie llarga amb una vintena de postals acolorides de la ciutat, impreses a fototípia més tricromia, amb fotografies d’edicions anteriors, cap al 1924. S'han trobat de circulades fins a l'any 1948.

Del Carnaval de 1919 a les Festes d'Octubre de 1927 El darrer gran carnaval, el de 1919, provocà també l’edició de diverses postals fotogràfiques d’autors desconeguts. També s’editaren postals de les carrosses participants a les Fires i Festes d’Octubre de 1927, ja sota la Dictadura primoriverista.

Llibreria i papereria Tricaz y Fumadó La llibreria i papereria Tricaz i Fumadó, al carrer de Monterols 7, que estigué en funcionament del 1926 al 1931, edità probablement per la seva obertura dos blocs de postals titulats «Album Vistas de Reus» amb dues sèries de 20 impreses per la

5. [La llibreria Tricaz y Fumadó, al carrer de Monterols, que edità una sèrie de targetes postals, cap al 1927. AHR] 6. [Backlight de Tricaz y Fumadó, al Teatre Bartrina. Borràs, c. 1929. CIMIR] 7-8. [Postal publicitària de la Librería i Papelería José Grau, al carrer de Monterols, c. 1920. CVF] 9. [Targeta Postal de la Librería y Papelería José Grau, 1923. CFOP]

La llibreria i papereria de Josep Grau, al carrer de Monterols 20, edità diverses sèries de postals. Les primeres foren tres postals de la plaça i el monument de Prim, cap al 1924. El 1925 edità un «Album de vistas de Reus» amb 20 fotografies de la ciutat, d’autor desconegut, impreses per Huecograbado J. Mumbrú de Barcelona. Com a novetat, incorpora dues postals de l’Hotel de Londres, dins la sèrie general. Edità també una postal de la façana de la seva botiga i una de tipogràfica de comunicació de càrrec comercial, la dècada de 1920.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Llibreria i papereria Josep Grau

Fototipia Thomas de Barcelona. Com a novetat, inclouen la façana del Centre de Lectura, la porta principal dels Quarters, l’esglèsia de Sant Joan en construcció i sis vistes del Parc Samà, a Vinyols.

Altres edicions Del 1928 és una sèrie de postals fotogràfiques, de fotògraf i editor desconeguts, sobre els principals indrets de la ciutat, en què, com a novetat, apareixen ja diversos automòbils particulars circulant i aparcats. Cap al 1930, dins una sèrie de casals de Catalunya, s’editaren dues postals d’edificis reusencs, el palau dels Bofarull, del segle XVIII, i una sala de la casa Borràs de Gay, decorada el 1840, de fotògraf i editor desconeguts.

El Bazar "El Sol" de Josep M. Gort, i Amadeu Valveny, fotògraf Josep M. Gort Roca (Tarragona 1888 - Reus 1941), propietari del quiosc de periòdics "El Sol", de la plaça del Rei des del 1916, obrí una llibreria del mateix nom al carrer de Llovera 64, l'any 1928. Edità dues sèries de postals: la primera sobre els gegants de Reus, impreses a color per la Tipografia Catalonia, cap al 1929, i la més extensa, una col·lecció de 25 postals, amb fotografies d’Amadeu Valveny impreses per Huecograbado Mumbrú de Barcelona, cap al 1932. La sèrie inclou una postal doble, amb una panoràmica de la part nord de la ciutat, des del campanar. Van ser comercialitzades en un sobre trepat i són les primeres en incorporar una llegenda bilingüe català-castellà. El quiosc-llibreria continuà en funcionament dues generacions més. Amadeu Valveny Fuguet (Reus 1898-1970), fotògraf i fotogravador, començà a treballar en fotografia cap al 1920, amb fotografia industrial i reportatge, fotogravat, gravats en acer i en tots els metalls, segells de goma, etc., i «dibujos y retoques de todas clases, confección de catálogos y hojas de propaganda para la industria y comercio». Fou el millor fotogravador de la ciutat durant dècades i realitzà diverses sèries de postals. El 1929 rodà amb Antoni Martra el film semiprofessional Reus, sus fiestas y monumentos.

Les postals dels Magatzems La Fleca

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Cap al 1931, els Magatzems La Fleca –com es coneixia llavors l’antiga impremta i llibreria–, edità una sèrie de 15 postals amb indrets del centre de la ciutat, de fotògraf desconegut, impreses en gravat al buit i amb llegenda bilingüe castellà-català.

1. [Fotògraf desconegut. La Llibreria “El Sol”, de Josep M. Gort, al carrer de Llovera, el 1928. CJMG] 2. [Fotògraf desconegut. La Llibreria “El Sol”, el 1934. CJMG] 3. [Signatura tipogràfica de la llibreria ”El Sol”, de Josep M. Gort, al revers de les postals] 4. [Anunci d'Amadeu Valveny, 1925. CP]

29. Adolf Mas Ginestà (Solsona 1861 - Barcelona 1936) fou fundador de l'Arxiu Mas, estudià Lletres i Dret, i el 1886 s’establí com a fotògraf a Barcelona. Assidu de les tertúlies modernistes de la cerveseria Els Quatre Gats, estava vinculat amb l’Institut d’Estudis Catalans. Participà en el projecte de creació, el 1909, de l'Inventari Iconogràfic de Catalunya, base de l'Arxiu Mas i del Inventario Iconográfico de España. Des del 1905 col·laborà amb l'editorial Espasa-Calpe i participà en l'exposició que organitzà el comte Güell a París. Als anys 1920, el seu treball rigorós i de qualitat tingué un ampli reconeixement en el món editorial, científic i acadèmic, i establí una intensa relació comercial amb institucions internacionals. L'empresa passà a mans del seu fill Pelai Mas Castañeda (Barcelona 1891-1954), que des de jove havia seguit la dedicació del seu pare com a fotògraf. A partir de 1920, fou Pelai qui donà un nou impuls a l'ampliació de l'arxiu i es dedicà a viatjar per Espanya, en una campanya orientada per l'hispanista Walter Cook, de l'Institute of Fine Arts de Nova York. En els seus viatges l'acompanyaven la seva esposa i el fotògraf Alejandro Antonetti.

Postals fotogràfiques anònimes, 1931-1935 Entre el 1931 i el 1935 s’editaren dues sèries de postals fotogràfiques d’editor, fotògraf i impressor desconeguts, amb vistes d'indrets de la ciutat. Inclouen tres vistes panoràmiques parcials des del campanar, i com a novetat, l’edifici de la Caixa de Pensions.

L’Associació d’Iniciatives de Reus Entre el 1931 i el 1936, l’Associació d’Iniciatives de Reus, fundada el 1926 i dedicada a l'«atracció de forasters», amb seu a la plaça de Prim, edità un mínim de cinc postals amb indrets de la ciutat, de fotògraf desconegut. Destaca la titulada «Edificacions modernes. Casa Gasull» o la del monument a Bartrina, del 1927.

Fotografias Artísticas Guilera, Barcelona La casa Fotografias Artísticas Guilera, de Barcelona, edità cap al 1934 el bloc «Recuerdo de Reus», amb postals fotogràfiques d’indrets de la ciutat, amb llegenda bilingüe castellà-català. Destaca una vista de la plaça de Prim des del terrat de l’Hotel París Continental.

Centre de Lectura

En aquest període s'editaren també diverses postals de masos del terme de Reus, com les de 1923 i 1930. I potser l’única postal d’un mas reusenc editada amb la reproducció d’un dibuix és la del Mas de Valls, de cap al 1931.

5. [Almacenes La Fleca, Reus. Encapçalament de carta, 1930. CJLM] 6. [Tipografia Catalonia, Reus. Anunci, c. 1930. CJAG] 7. [Emblema de l'Associació d'Iniciatives de Reus, 1931. CP]

Masos de Reus

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

El Centre de Lectura edità en el 75è aniversari, el 1934, un bloc amb 12 postals impreses per Tipografia Catalonia amb fotografies de Pelai Mas, de l'Arxiu Mas de Barcelona,29 fetes el 1922 amb motiu de la inauguració de la reforma del casal.

IV. POSTALS PUBLICITÀRIES I DE PROPAGANDA 1895-1939 Des dels seus orígens, la postal estigué íntimament relacionada amb la publicitat. En el cas de Reus, s'han localitzat fins a 259 postals publicitàries d'empreses, productes o serveis, un 21,2 % del total. Quantitativament, les més nombroses són les de laboratoris farmacèutics, amb 64, un 30 % de les postals publicitàries locals, seguides de les 40 postals d'hotels, bars i restaurants, un 19 %, o les 23 de fàbriques tèxtils, un 10,6 %.

Les pioneres: postals d'hotels (1895) Com hem vist, la primera targeta postal il·lustrada sobre Reus de la que se'n té notícia és la del Gran Hotel de Londres –el principal de la ciutat, inaugurat el 1880– impresa en litografia el 1895 a Leipzig (Alemanya) que mostra un gravat de la seva façana a la plaça de Prim. Malauradament, no s'ha conservat o localitzat, però sí una més senzilla, impresa en negre amb una litografia de la façana, sense peu d'impremta, de cap al 1896-1899. Després d'aquestes pioneres, l'Hotel de Londres edità diverses sèries de postals entre 1906 i la dècada de 1930. Des de les primeres amb gravats o tipogràfiques, fins a les que mostraven en fotografia la façana i algunes de les dependències interiors, habitacions, menjadors, etc. Se n'editaren a càrrec de F. Mesas, de Madrid –un dels editors de postals publicitàries més actius–, Josep Obradors de Sabadell, Huecograbado Mumbrú de Barcelona, i de fotògrafs i impressors desconeguts. L’altre gran hotel de la ciutat, l’Hotel París, s’inaugurà a la Casa Comas –un dels majestuosos edificis del segle XVIII– a la plaça de Prim, com a Hotel Continental, el 1908. Cap al 1914 passà a denominar-se París Continental i edità una postal triple amb una panoràmica de la plaça de Prim, realitzada pel fotògraf i impressor Josep Obradors, de Sabadell. Cap al 1920 adoptà el nom d'Hotel París, i cap al 1935 edità dues postals amb fotografies d’Adolf Zerkowitz.30 El popular Café Restaurant París edità una postal amb una fotografia de Joan Zoppetti de l'interior amb decoració modernista. L'Sports Bar una sèrie, cap al 1917, el Bar Americano dues sèries el 1920 i el 1929, i el Café- Restaurant Bol d'Or, una sèrie cap al 1918, totes de fotògraf desconegut.

Esteve Puig, fotògraf i editor de postals d'empresa

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

La Fotografia Artística d’Esteve Puig realitzà en aquests anys una publicitat pròpia creativa i imaginativa, amb anuncis destacables en format targeta postal. La primera conservada, de c.1904, és una original fotografia d’estudi de tres nens: un fotògraf, un clown i un que escriu a la pissarra «Bale por un retrato al platino gratis» amb la següent llegenda: «Se suplica a los poseedores de este vale lo utilizen del 1º al 30 del próximo mes de Julio. Los que residan fuera de Reus o tengan que ausentarse pueden hacerlo cuando tengan por conveniente». Curiosa també la felicitació d’any

1. [Zoppetti, Fot.ph. Anunci, Lo Rossinyol, 1908. BCR] 2. [Zoppetti, Fotografia. Anunci, Foment, 1910. BCR]

30. Adolf Zerkowitz (Viena 1884 - Barcelona 1972), fotògraf austríac que va recórrer Espanya i s’establí a Barcelona el 1914, arran de la Gran Guerra. Fou professor al Centre Excursionista de Catalunya, i va fer les seves primeres fotografies per a postals per encàrrec de l’abat de Montserrat. A partir d’aleshores, s’especialitzà en el tema i destacà als anys vint i trenta. La cultura, la sensibilitat i la tècnica no van trigar en convertir Zerkowitz en un important fotògraf i les seves imatges fascinen per la força documental i la qualitat tècnica. Els seus successors continuen l'activitat fotogràfica a Barcelona com a Arxiu Zerkowitz / Styl Crom, amb 40.000 fotografies.

nou de 1906, que simula un bitllet de 500 pessetes, emès pel «Banco de la Providencia», que «pagarà al portador 365 dias de salud y prosperidad» o el jeroglífic amb pictogrames fotogràfics, que és bo del tot: «Señora. Se que toma Usted la [comunión], y como este [año] he comprado en [París] [as]ombrosos [decorados] y todo el [mundo] sabe que tengo [cámaras] buenas y hábiles [profesionales], no dudo honrará esta su [casa] si quiere buenos [retratos] a precios e[conó][micos]. A sus [pies] (que besa), [Fotografo], Est. Puig». La postal més clàssica mostra la sala d’espera de l’establiment, ja al carrer de Monterols. Puig reimprimí també postals de vistes de Reus de la col·lecció Navàs & Puig, amb la seva publicitat: «Si quereis un buen retrato acudid a la Fotografia Artística montada con todos los adelantos modernos. Miniaturas, Reproducciones y Ampliaciones. Felicitaciones en autotipia para año nuevo. Gran novedad». La Fotografia Artística d'E. Puig féu les fotografies i edità postals comercials de diverses empreses locals. Les primeres foren la dels Suc. de J. Boule, Mayner i Pla, S. en C, amb una fotografia de l’arc de triomf ofert al rei Alfons XIII quan visità els magatzems el 1904. Féu també les fotografies per a les diverses postals publicitàries de les empreses del parent Joan Vilella –un dels fundadors de la Banca Vilella–, amb imatges de les diferents indústries i propietats a Reus, Barcelona i Gijón, incloent el vaixell a vapor «Ciudad de Reus». En els anys següents féu les de l’horticultor J. Alsina, que en una mostra l’«embalaje de Vegetales al aire libre en días buenos», i anuncia «las más hermosas flores, los mejores árboles», i ofereix catàlegs il·lustrats

5. [Josep Obradors, fotògraf i editor de postals de Sabadell, cap al 1920. CP]

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

tengo [cámaras] buenas y hábiles [profesionales], no dudo honrará esta su [casa] si quiere buenos [retratos] a precios e[conó][micos]. A sus [pies] (que besa), [Fotografo], Est. Puig. Reus 5/1906”. CJLM]

4. [Esteve Puig, fotògraf. Original postal publicitària amb un jeroglífic amb pictogrames fotogràfics. El missatge és: «Señora. Se que toma Usted la [comunión], y como este [año] he comprado en [París] [as]ombrosos [decorados] y todo el [mundo] sabe que

de franc, de l’establiment d’horticultura de la vídua de Francesc Parisi, de la gran factoria tèxtil coneguda com a Vapor Vell, amb motiu d’haver estar adquirida per Yglesias i Suqué, el 1910, i de l’exportador de vins E. Yzaguirre. De fotògraf desconegut són també les sèries de postals comercials de Romà Perpinyà, collitaire i exportador de vins, impreses a Reims (França); la de Sagarra i Martí, exportadors de vins; la de la fàbrica de gel La Suiza, de Josep Ornosa Soler, de la factoria tèxtil sedera Puig y Wiechers –amb un error en atribuir a Barcelona la localització de la factoria fotografiada–, La Hidráulica Reusense, fàbrica de mosaics d'Emili Aulès, Fàbrica de pasta per a sopa de Nicolàs Mestres o les de la Jardineria de la vídua de P. Marsal, de cap al 1922. La indústria de manufactures de pell i marroquineria de Maduell i Esteve, del carrer del Canal, edità una col·lecció de postals publicitàries amb fotografies de les diverses instal·lacions de l'empresa realitzades per Amadeu Valveny i impreses per la Tipografia Catalonia.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Postals de farmàcia

1. [Postal fotogràfica de maquinària industrial. 1910. CAZM] 2. [Revers de fotografia en targeta postal. Torres. Reus. c. 1910-1930. CPR] 3-5. [Postals de la col·lecció Navàs & Puig, reimpreses amb publicitat de La Cubana, i del fotògraf E. Puig. c. 1904. CJLM]

Els laboratoris de productes farmacèutics i les farmàcies generaren una quantitat considerable de postals publicitàries. Cap al 1909, la Farmàcia Carpa n’edità del seu tònic reconstituent Vitorexol, amb una il·lustració plenament modernista de J. Jutglar. Antoni Serra Pàmies edità diverses postals del Vino de Vial, d'estètica modernista: unes amb un gravat i una sèrie amb il·lustracions de vestits regionals femenins, amb una catalana, andalusa, valenciana, castellana, gallega i aragonesa. Edità també una postal de la façana del nou establiment, el 1922, a la Casa Fàbregas, un edifici noucentista a la plaça de Catalunya. També la Farmàcia Punyed Lloveras destacà per la seva producció de postals per ser l’empresa local més prolífica. A més d’una postal de la façana de l’establiment, a un edifici modernista al carrer de Llovera, destaquen les col·leccions, amb diverses sèries, «Compedio de Hematologia» i «Compedio de Bacterología», amb imatges de microscopi, llavors inèdites per a la gran majoria de la població. Amb fotografies d'Amadeu Valveny, la Farmàcia Cavallé edità la dècada de 1920 quatre postals del nou establiment decorat també amb l'estil noucentista. També editaren postals dels seus específics la farmàcia de J. Benet Soler i els Laboratoris Klam, així com l’Institut de Puericultura en la seva inauguració (1919) i la seva revista Puericultura (1924), o la Joventut Caritativa, per fer publicitat d’una tómbola en benefici de la Festa de l'Infant (1921).

Postals comercials diverses La pirotècnia Espinós edità en format postal diversos dels seus cartells i anuncis publicitaris. S'han conservat postals comercials il·lustrades de 1906, 1915, 1929 i de 1932, aquesta darrera dissenyada per Nicolau Miralles, Lau. Altres establiments de rams diversos que editaren postals publicitàries il· lustrades que s'han conservat foren els exportadors de vins Miró i Tarragó, Sabateria Las Baleares, Mosaics Sanromà, Sastreria Pujol, Fàbrica de mitges Ramon Solé, Ceràmiques Monseny, Sedera d’Antoni Pascual, Tipografia Ferrando, Materials per a la construcció Josep i Antoni Monné, Fruits secs Alimbau, Pirotècnia Escala, Pau Figueres escultor, J. Sotorra sastre, Merceria de Pompeu Pedrol, etc. És una mostra primerenca de publicitat de premsa la postal editada per Joaquin Vila, de Kioscos “El Sol“ de Barcelona, amb les capçaleres del Diario de Reus (Reus), Lo Camp de Tarragona (Tarragona) i El 19 de Marzo (Vilanova i la Geltrú), del 1902.

Postals de teatre El món del teatre i de les arts local també produí diverses targetes postals. Des del «Recuerdo de mi beneficio» de Consuelo Baillo al Teatre Fortuny el 1907, a la fotogràfica amb una «nena-anunci» del Teatre Bartrina, del 1922; a la del local d’estiu del Centre Republicà Autonomista, oferta per la Sastreria Vélez, o la de l’actor i tenor reusenc Pere Sotorra. I de ben segur que se n'editaren moltes més.

6. [Amadeu Valveny. Postal fotogràfica. Carros del servei municipal de recollida d'escombraries de Reus, davant l'ermita del Roser, 1929. CJLM] 7. [Autor desconegut. Fotografia sobre paper de targeta postal. El teatre del Centre Catòlic, ple de gom a gom, el 1932. CJLM] 8. [Santonja, fotógrafo. Revers de fotografia en targeta postal. Reus, c. 1925-1930. CJLM] 9. [Autor desconegut. Fotografia en paper de targeta postal. Acte de col·locació de la primera pedra del monument al poeta i filòsof Joaquim M. Bartrina, el 2-XI-1919. BCLR]

Era una pràctica habitual reimprimir postals il·lustrades amb missatges publicitaris tipogràfics. Les més antigues són les reimpressions de la col·lecció Navàs & Puig, amb publicitat de l’establiment La Cubana (1902-1904) per obsequiar als clients, o «Reus a vista de pájaro, regalo a los clientes de la Joyeria Pascual», la primera postal amb una fotografia aèria, o la Sastreria Sotorra, que reimprimeix la seva postal publicitària amb el Reus Deportiu com a campió de Catalunya de futbol de segona divisió, el 1923.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Reimpressions publicitàries

1. [Autor desconegut. Fotografia sobre paper de targeta postal. Tómbola del Col·legi dels «Padres», el 1921. CFOP] 2. [Autor desconegut. Fotografia sobre paper de targeta postal. Processó per les Festes de la Coronació de la Mare de Déu de Misericòrdia, el 1929. CPMJ] 3. [Autor desconegut. Fotografia sobre paper de postal. Equip de futbol del Reus Deportiu, cap al 1920. CJLM] 4. [Torres, fot. Fotografia en paper de targeta postal. Antoni Fusté Banús, pintor, amb la seva família. CFOP]

Ramon Casals i Vernis i les postals de l'Acadèmia Fortuny L’Acadèmia Fortuny, creada i dirigida pel polifacètic artista Ramon Casals i Vernis –que oferia ensenyaments de dibuix, pintura i fotografia– es féu publicitat en diverses ocasions amb postals fotogràfiques.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

31. Ramon Casals i Vernis (Reus 1860-1920) estudià a l’Escola Llotja de Barcelona, a Madrid i a Roma, i el 1885 fundà l’Acadèmia Fortuny, un centre de belles arts a Reus. Fou un artista multidisciplinari: pintà un gran nombre de teles, assajà el fotogravat, l’aiguafort, la fototípia, la ceràmica, la tricromia, la fabricació de colors, vernissos i material escolar i publicà crítica d’art. Dirigí l’Escola Municipal de Dibuix, creada per l’Ajuntament el 1893, i exercí a l’Escola Municipal d’Aprenents de Comerç i a l’Institut de Reus. Dissenyà ex-libris, marques, anuncis publicitaris i il·lustrà llibres i revistes com Reus Artístich (1890), Reus Literari (1891) i L’Escut de Reus (1893). Premiat en diversos certàmens, com a cartellista guanyà un quart premi en el famós concurs dels xampanys de la Casa Codorniu del 1898. Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona de 1892, 1894 i 1896, i del Círculo de Bellas Artes de Madrid, el 1918 i 1919. Dissenyà i edità diverses postals fotogràfiques.

5. [Autor desconegut. Fotografia sobre paper de targeta postal. Jurament de Bandera al Quarter de Cavalleria, als anys 20. CET]. 6. [Autor desconegut. Fotografia sobre paper de targeta postal. Sortida de la Mare de Déu de Misericòrdia per les Festes del XXVè Aniversari de la Coronació, el 1929. CJLM] 7. [Roca i Ribas. Postal fotogràfica. Cadàvers momificats del vell cementiri del Roser, el 1919. CJLM] 8. [Autor desconegut. Postal fotogràfica. Campió ciclista de la Secció Deportiva de la Casa del Poble. Reus, c. 1931. CJLM]

L'extensió de la moda de les targetes postals fotogràfiques féu que ben aviat molts fotògrafs oferissin els retrats fotogràfics en targeta postal. A més, durant les dècades de 1920 i 1930, es feien sovint còpies de fotografies sobre paper de targeta postal, i per això avui trobem centenars de postals fotogràfiques que en la majoria dels casos només són fotografies que mai foren pensades per enviar per correu ni per posar a la venda. En trobem dels temes més variats i insòlits, de fet, de tots els temes possibles en fotografia. En reproduïm una mostra seleccionada dels temes més usuals a la ciutat: festes populars, actes als Quarters, celebracions religioses, excursions, dinars festius, orfeons, sardanes, conjunts musicals, equips de futbol, curses ciclistes, viatges en autobús, etc., i fets excepcionals, com la descoberta de cadàvers momificats en buidar els nínxols de l'antic cementiri del Roser l'estiu del 1919.

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Fotografies en paper de targeta postal

100

POSTALS DE REUS 1899 Â· 1939

Reproduccions artístiques i postals de «fills ilustres» Més d'una cinquantena de postals (un 4 % del total) –algunes editades a Reus però la majoria en altres ciutats– estan dedicades a reusencs destacats i a reproduccions de les seves obres. En altres col·leccions diverses, o soltes, s'editaren postals de l'arquitecte Antoni Gaudí (Reus 1852 - Barcelona 1926), del poeta Joaquim M. Bartrina (Reus 1850 - 1880), del Bisbe Grau (Reus 1832 - Astorga 1893), del pintor Marià Fortuny (Reus 1838 - Roma 1874) i sobretot del militar i polític Joan Prim (Reus 1814 - Madrid 1870), del qual se n'editaren dotzenes de models a Catalunya, Espanya i França. Les obres del pintor Josep Llovera (Reus 1846 - 1896) foren objecte de diverses edicions en postal. Destaquen les de S. Duràn Bori de Barelona, impreses per la Litografia M. Pujadas de Barcelona, en dues sèries de 10 postals. Insòlites per la seva raresa, destaquen les dues postals fotogràfiques de «Fills ilustres de Reus», editades per Pau Font de Rubinat, dedicades al seu pare Felip Font Trullàs (Reus 1819 - 1889) i a Domènec Soberano Mestres (Reus 1825 - 1909) «pintor i primer mestre de Fortuny, el primer que fabricà el Champagne a España».

La col·lecció de postals amb autògrafs de Josep Martorell Ódena El tipògraf Josep Martorell Ódena (Reus 1890 - 1972) –que fundà la Impremta Diana, el 1928, i l'amplià a Empresa Anunciadora el 1931– arreplegà al llarg de la seva vida una extensa col·lecció de centenars d’autògrafs de personatges d’arreu del món, escrits sobre un suport de targeta postal que ell mateix imprimí. Entre d'altres, en reproduïm de Plàcid Vidal, Ferran Soldevila, Josep M. Prous i Vila, Paul Valéry, Andre Maurois, Alejandro Lerroux, Joan Salvat-Papasseit, Lluís Millet i Arturo Farinelli.32

12. [Postal circulada de Mont-Roig del Camp a Reus, el 31-VIII-1926. CRV]

32. Vegeu els àlbums amb les targetes postals amb els autògrafs a la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus, i l'opuscle Centre de Lectura. Exposició d’Autògrafs dels segle XIX i XX. Col·lecció J. Martorell Ódena. Reus, 1969.

1-11. [Postals autografiades dirigides a Josep Martorell Ódena. BCLR]

Alejandro Lerroux. Barcelona 8-VIII-1917 [Postal dirigida a Josep Martorell. BCLR] «Divisa. A J. Martorell – Odena. Als llavis un cant de guerra l’espasa ferma a la mà nostre cor per una noia i que ella ens vulgui estimâ. Per Catalunya a la guerra ben prest hi poguem anâ. Per l’amor, per Catalunya un crit de guerra i avant.» Prous i Vila Reus, 4-7-1923 [Postal dirigida a Josep Martorell. BCLR]

«Estimada Maria: Trés paraules només, per donarte rahó de nosaltres. Estém divinament bé, fent de día, una vida completament de salud, y a la nit, completament y estupendament aristócrata. Ja t’ho contarém tot de paraula, sense perdre detall.- Recorts al teu maridet, y tu reb una abraçada y un petó fort, de les tevas amiguetas, Francesca y Pilar. Porrera, Hotel de la Plaza». 13-14. [Postal circulada de Porrera a Reus, el 7-X-1926. CRV]

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

Plàcid Vidal [Postal dirigida a Josep Martorell. BCLR]

«En las presentes circunstancias se me ocurre desear para los parlamentarios que han asumido la responsabilidad de redimir y salvar a España, la misma perseverancia y tenacidad en su alta empresa q. las q. ha puesto V. en la muy ocurrida e insignificante de obtener algunos autógrafos.»

101

«A l’Aspiració. Tu ets gloria del meu nom. Quan ja moría va haver-hi en mi una veu, que no vibrà; però la vas oir, perquè sentia ta vista, que, mirant-me, m’escolta! Llavors te vas fer llum en harmonía d’un cant, on la meva ànima viurà. El dia m’era nit, i la nit dia per bé de ta grandesa ara se´m fa. Imatge venerada de l’aimía de quan l’avui m’atreia en el demà, perquè sabent encara no sabía, en temps que el més amic m’era el tirà! Fer-me compendre al món, seguint la via de l’incomprès que ofrena la flò engra sols per al fi de veure si humilia l’orgull de qui em rendeix la seva mà.»

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

102

1. [Autor desconegut. Fotografia en paper de targeta postal. Benedicció d'automòbils a l'església de la Sang per la Festa de Sant Cristòfol, cap al 1925. CJB]

2. [Autor desconegut. Fotografia en paper de postal. Benedicció d'automòbils a Misericòrdia per la Festa de Sant Cristòfol, cap al 1921. CJLM]

3. [Autor desconegut. Postal fotogràfica. Excursionistes del Centre de Lectura, cap al 1923. BCLR]

4. [Autor desconegut. Fotografia sobre paper de targeta postal. Autobús Reus-Valls, cap al 1935. CJB]

5. [Niepce. Fotografia sobre paper de targeta postal. Una carretel·la de la Festa Major del 1935. CJLM]

6. [Niepce. Fotografia sobre paper de targeta postal. Els components de l'Orfeó Reusenc, el 1935. CJLM]

9. [Autor desconegut. Fotografia sobre paper de targeta postal. Celebració amistosa a l'Hotel Europa, cap al 1931. CJB]

10. [Fèlix Ruiz, fotografia sobre paper de targeta postal, imprès per la Phototypie J. Bienaimé, Reims. 1922. CPR]

11. [Autor desconegut. Fotografia sobre paper de targeta postal. Els gegants de Reus al Poble Espanyol, en l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. CJLM]

12. [Autor desconegut. Fotografia sobre paper de targeta postal. L'alcalde Evarist Fàbregas i els regidors de l'Ajuntament de Reus republicà, junt amb el governador civil i el militar, el 1931. CET]

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

8. [Autor desconegut. Fotografia sobre paper de targeta postal. Ballada de sardanes a la plaça de Prim, cap al 1908. CJLM]

103

7. [Autor desconegut. Fotografia sobre paper de targeta postal. La Cobla Reus, cap al 1934. CJB]

Postals de propaganda política

104

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

1. [Targeta postal de campanya amb els retrats dels líders anarquistes Joan Garcia Oliver i Bonaventura Durruti, editada per la CNT-FAI durant la Guerra Civil de 19361939. CP] 2-3. [Postals de l'edició de La Alianza, escrites per un recluta reusenc de la lleva del Biberó, circulades des del front de guerra a la rereguarda, el novembre i desembre de 1938. CJME] 4 [Postal de l'edició de La Alianza, circulada des de Reus a la Roda (Albacete), el juliol de 1937. CJLM]

Un altre aspecte remarcable és la funció propagandística de les postals. Els pocs exemples de postals de propaganda política editades a Reus es circumscriuen a la de 1902 en record de la mort del general carlí Francesc en l'assalt a la ciutat durant la guerra Carlina del 1872, la sèrie editada pel Centre Socialista de Reus, amb motiu d'una excursió al brollador d'aigua del Mas Caballé, el 1913, i la dels sindicats obrers en solidaritat amb el líder socialista Miquel Mestre, el 1917. Durant la Guerra Civil s'editaren les «targetes postals de campanya» destinades als soldats republicans al front. Oferien notícies als familiars dels soldats i eren còmodes de controlar per la censura existent, ja que podien llegir el text amb facilitat. Moltes reproduïen els magnífics cartells antifeixistes produïts a la zona republicana, creats per reputats artistes gràfics com Josep Renau, Artur Ballester, Manuel Monleón, Carles Fontserè, entre molts altres. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, les Milícies Antifeixistes i els partits i sindicats fidels a la República, editaren diverses col·leccions i postals soltes, de gran interès documental, però difícils d'aconseguir avui, ja que la majoria foren destruïdes per evitar represàlies durant el franquisme. No hi ha constància que se n'editessin o dissenyessin des de Reus. Sí que s'han conservat diverses postals amb imatges de Reus de l'edició de La Alianza, circulades des del front de guerra a Barcelona. I amb el retrat del destacat dirigent anarquista Joan Garcia Oliver (Reus 1902 - Mèxic 1980), que fou secretari general de la Conselleria de Defensa de la Generalitat i Ministre de Justícia del govern de la República, la CNT-FAI n'edità una postal. Amb la derrota de la República i la victòria militar franquista s'acabava una època i en començava una altra, molt diferent. També per a les postals. •

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

105

5-7. [Cartells editats com a postals de guerra per organitzacions antifeixistes, com la UGT i el PSUC, a Barcelona. CJB] 8. [«Tarjeta Postal de Campaña» de l'Exèrcit Popular, editada a Madrid durant la Guerra Civil de 1936-1939. CP] 9-12. [Postals comercials «Papers de negoci» de l'establiment La Baratura, circulades de Reus a València el 1938. CJME]

106

POSTALS DE REUS 1899 Â· 1939

107

[Reversos de targetes postals de Reus]

«Querido hermano: Te mando esta postal porque creo será de tu gusto ver el campanario portatil de tu ciudad querida. Te participo que el payo se casa el proximo Junio ya es hora ¿verdad? La familia Pamies estan muy contentos de la postal que les mandastes. Te mando el trozo de seda que te prometí no te la he mandado mas pronto por que la modista no la tenia. La familia Freixa aun estan en Barna, Pedro hace de las suyas retira muy tarde y hace el hombre que es un gusto. Recuerdos de mucha gente de esta que ya no me acuerdo quienes son. Y tu recibe un beso de tu hermana que te quiere. Maria. Recuerdos al Sr. Nogués por lo torero que es. Esta escrita sobre el bufet 2º derecha» 1. [Postal del campanar de Reus, circulada de Reus a Madrid el 1914. CP]

«... por el mismo correo te mando dos fotografias; una para ti y otra para que se la des a Costa. Haz esto último tan pronto puedas. Escribe a tu invariable com. [pañera] y amiga Maria Antonia» 4. [Postal circulada de Vilaplana a Reus el 1905. CP] «Apreciada amiga: Aqui te envio una postal de aqui en Reus que es la mulasa y mas a delante ya te enviaré otras que seran los Gigantes. Y desearia que paseses un feliz San Juan con todos en compañía...» 5. [Postal circulada de Reus a Barcelona el 1904. CP]

«Estimat germá: En motiu de que demá comensan la berma ens fan quedar la setmana vinent perque poguem donarne raó, perxo n’ens espereu fins l’altre diumenge dia 21. Seguim cada dia.» 8. [Postal circulada de Reus a Barcelona el 1921. CP] «Apreciat amich. Tambè a tu ting de demanarte mil perdons per una despedida a la francesa, pero may em falta materialment el temps. Reb una forta encaixada de ton amich qui es prega el dispensis. Marian.» 9.[Postal circulada de Reus a Barcelona el 13-VIII-1921. CP]

«Jura de Estandartes del año 1905, en el Regto. Cazadores de Tetuan 17 de Caballería. El porta Estandartes, el 2º 7º de Caballeria Don Fernando Tassier Moriones, de guarnición en Reus. Mi mujer no se fijó en mi, ni me hizo caso, quedé muy resentido». 6. [Postal fotogràfica sobre paper de la Societé Lumière. - Lyon. 1905. CJLM]

108

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

«Querida Luisa: ahi tienes la puerta que en vez de la del Sol frecuento todos los dias y diariamente. Esta postal, la he mandado yo editar, como veras por mi retrato, para que me pudieseis contemplar a la salida de la Estación. Mírala desde lejos. Sin más, te abraza tu hermano. Angel Esto os recordará una fotografia que tenia yo ahi de cuando pasé por aqui de excursion.» 2. [Postal circulada de Reus a Madrid, dirigida a la «Srta Luisa Garcia, Coleccionista de botones de hueso», el 3-VII-1915. CVF]

«La Enriqueta fa los honors de despedida en Sans. En Vicens compra el Diari estan en marcha el tren i, oh casualitat, se entera per ell que lo marques de Marianao surt per Reus com nosaltres. Anem al notari Sostres, llegim i manem copias i aixó nos detè i passejan forsament. Visitem el Centre de Lectura, vejem “La Vicaria” de Fortuny i jo dic en una pensa. Si ma a aimada filla progués fer tals capitols! Adeu Vicente.» 7. [Postal circulada de Reus a Barcelona el 11-VIII-1929. CP]

«¡¡Viva el Japon!! Muera la Rusia.»

«Sin la menor novedad. Hemos almorzado en Poblet, comido en Montblanch y vamos a cenar en esta Ciudad, habiendo ya visitado la Misericordia. Mañana á Salou y el viérnes a Tarragona. Recuerdos»

3. [Postal circulada de Reus a Barcelona el 12-IX-1904. CFOP]

10. [Postal circulada de Reus a Barcelona el 6-VI-1906. CJLM]

«Querido Badia: completamente restablecido he vuelto a entrar en campaña. He empezado por despachar algunos asuntos urgentísimos. Dentro de poco me ocuparé de la Federación de N.P. y de ti, con la atención meredida. Te abraza A. Fabra Ribas. Saludos a los compañeros y buenos amigos de esa. FR.»

«Apreciats Germà y Cuñada, te enviat la presen postal, per ferus sapigé que cuan arribareu trubareu una surpresa y es un altre regalu que se a fet un amic teu y verdadé. Hos desijo a tots plegats que se divertiu mol y aysi com que arribeu tots sans. Recors de ta Germana y tota la Familia. María Cavallé.»

11. [Postal d'Antoni Fabra Ribas a Marcial Badia, circulada de Berlín a Reus el 1906. CP]

15. [Postal circulada de Reus a Barcelona el 27-I-1905. BCLR] «Apreciat Pere, y rebut la seva que no puch pera menys que califical com un artista. Son affm. Salvador Masdeu» 16. [Postal dirigida a Pere Vidiella, circulada de Reus al Mas del Ribas, Cambrils, l'1-IX-1908. CRV]

20. [Postal circulada de Reus a Reus el 7-1-1915. CJME]

12. [Postal circulada de Reus a Barcelona el 30-X-1904. CP]

13. [Postal circulada de Reus a Gràcia (Barcelona) el 5-X-1922. CP]

«Queridos papás: Reus me gusta muchisimo, nos obsequian en estremo, hoy comemos en casa una tia de Paquita y por la tarde vamos á Salou, mañana á Poblet. Esta mañana he ido á comunion y luego á misa de Sacramento que la hacen igual que en Barcelona á la Iglesia de la Sangre que está aqui al lado. Os abrazo á todos. Mª de Montserrat» 14. [Postal circulada de Reus a Barcelona el 1923. CP]

«Querido amigo: te mando las postales que tu deseabas para que te acuerdes de una memoria de Reus.»

21. [Postal circulada de Reus a Barcelona el 12-X-1914. CP]

17. [Postal circulada de Reus a Barcelona el 12-XII-1906. CP]

«Apreciada amiga: La presente es para decirle que estamos disfrutando de perfecta salut que le deseamos disfrute y igualmente de ella. Le hago saber que el dia 1 de Septiembre (D.M.) llegaremos a esa de Barcelona. De parte de mi cuñada le dá las más expresivas gracias de la postal. (...) Su amiga. Medina Solé.»

«Querido amigo. He aprovechado la calma actual en los negocios para venir a pasar unos dias aqui. Cuando eté de regreso te avisaré y te aseguro que me detendré para verte. Recuerdos a tu esposa. Tu buen amigo, Domènech.» 18. [Postal circulada de Reus a Barcelona el 14-VIII-1914. CP]

22. [Postal circulada de Reus a Barcelona el 20-VIII-1913. CP]

«Estimat germá: Vareig arribâ sens novitat i amb molta alegria vareig notar què un cor que feja quis quns dies que vivie oprimit la meva presencia va axamplarlo. No’s prudent esplicar-el crusament de paraules, rialles i mirades penetrants com també quisqun pessic. Tot va animar l’acte. Al introduir-me a la poblacio vareig donar-me compte de la fredô de la mateixa comparada amb Barcelona perô no tant com em pensava. Avui dia de treball me’n he dat mes compte, pero ja va passant. Digues al Quim que allò ja pot ferho quand vulgui que ja està avisada. No’t descuidis d’aquella mostra de seda crua».

«Desde esta le saluda confirmandole recibo de sus hermosas tarjetas fotograficas, dandole las más expresivas gracias, su ats. amiga Carmen.»

19. [Postal circulada de Reus a Barcelona el 1922. CP]

23. [Postal circulada de Reus a Palma de Mallorca el 1908. CP]

POSTALS DE REUS 1899 · 1939

«Purita: En este momento recibo tu carta y estoy escribiendo á mi padre contestando á dos telegramas que he recibido anunciandome la muerte de mi pobre madre figurate tu en la forma que è de trabajar y el humor que tendré. Recuerdos á todos y besos a los pequeños. tu Pedro. Mi regreso á esa será el miércoles para la tarde.»

[Estàtua de Prim]: – «Mi ros donde está. Achim, achim... me constipé». «Fíjate la potencia de brazo y vistosidad que se necesita para esgrimir el sable mas de 20 años sin dejar un dia...»

109

«La procesión y la Coronación de la Virgen de Misericordia se ha efectuado bien y con una esplendidez propia de los reusenses quienes dan a estas fiestas un sabor religioso sincero sin hipocresias ni fanfarronadas, lo han presentado tal como debe ser. Julio tambíen esta en Reus esta muy contento. Roberto no ve de alegría. La mamá se ha quedado en casa y nosotros a divertirnos. Papá»

«Apreciado Juan: el proximo martes (12 del cte.) vendré para pasar 3 ó 4 dias en la propiedad, procuren comida pues llegaré en el tren correo y no me detendre en la ciudad. Tenga disponible para dicho dia un hombre. Escoja 10 ó 12 palos de acacia para la viña. Avise á los arrendatarios. Recuerdos. Suyo aftto SS. Nubiola»

110

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

A cura d'Albert Arnavat i Manoli Yeste

111

CATÀLEG DE POSTALS

I. LES PRIMERES POSTALS IL·LUSTRADES, UNA MODA ELITISTA. DE L'INICI A L'EDAT D'OR

112

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

TARGETES POSTALS DE

1899-1905

Tarragona. Col·lecció de postals d'escuts de províncies espanyoles, n. 2 Dibuix de JOSEP TRIADÓ. Lit. HERMENEGILDO MIRALLES. Barcelona

c. 1902

113

Tarragona. Col·lecció de postals de províncies espanyoles, n. 42 Autor desconegut. Tip. P. B. U. Barcelona

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

1900

F. B. GÖHLER Gross-Röhrsdorf, Dresden [Alemanya] «Plaza de Prim»

c. 1899

Primeres postals amb il·lustració fotogràfica editades sobre Reus durant els darrers anys del segle XIX, cap al 1899. Editades per l'alemany F. B. Göhler, de Dresden, formen part d’una sèrie d’abast europeu i a l’anvers i revers hi ha dos números: 8670 i 3718, i 8671 i 3719. Amb signatura i llegenda tipogràfica en vermell, amb la mateixa imatge de la plaça de Prim, impreses en fototípia. L'única diferència és el sol –o la lluna plena– que apareix al cel de la fotografia de la segona postal, impresa en negre sobre cartolina verda. Al revers hi consta «Unión Postal Universal», en castellà i francès, i una numeració alta. Se'n conserven de circulades l'any 1900.

REUS

114

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

3718. Plaza de Prim 3719. Plaza de Prim [amb lluna]

115

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

Fotògraf i impressor desconeguts «Instituto Pedro Mata (Manicomio de Reus)» 1901

Dues postals amb imatges de les primeres construccions de l'Institut Pere Mata, tot just acabades. Impreses en fototípia en blau, numerades, amb llegenda tipogràfica en marró, amb la fotografia difuminada a la part inferior. Existeix una variant impresa a una sola tinta, marró. Al dors hi consta «Unión Postal Universal», en castellà i francès. REUS. INSTITUTO PEDRO MATA (Manicomio de Reus)

116

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

1. Pabellón de Servicios generales 2. Servicios generales y Pabellón de Tercera Clase

ERNEST TORRES, fotògraf i editor [Vistes de Reus] 1901 Postal del fotògraf Ernest Torres, l'única conservada d'una sèrie sobre la ciutat. Conté dues fotografies del Santuari de Misericòrdia, impresa en fototípia en negre, amb llegenda i signatura tipogràfica. Té espai blanc a l'anvers per escriure-hi. [REUS] Santuario de Ntra. Sra. de Misericordia. Virgen de Misericordia de Reus [Desconegudes]

Fotògraf desconegut Edició privada [Campanar de Reus]

[REUS] Campanar de Sant Pere

117

Postal fotogràfica sense referència, amb la imatge del campanar, ja molt esvaïda, feta per un afeccionat de la ciutat.

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

1901

AMADEU MAURI, fotògraf i editor, Girona «Reus» 1902

El fotògraf i editor gironí Amadeu Mauri edità el 1902 un mínim de catorze postals, impreses en fotogravat en color gris verdós, amb llegenda tipogràfica i numeració nacional, repartides en dos grups, amb vistes de la ciutat. Destaca la decoració, característica de les seves edicions, amb diversos tipus d´orla modernista al voltant de la imatge i amb marges blancs. Les conservades de numeració més alta, però, enlloc d'orla presenten un simple requadre lineal i són impreses en negre.

REUS.– 153 154 155 156 157 158 159 160

Monumento al general Prim Plaza de Prim Santuario de N.tra S.ra de Misericordia Calle Cementerio Viejo y Torre de la Iglesia Vista general del Manicomio Vista general de Salou Estación de los ferrocarriles directos Teatro Circo

118

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

242 Sociedad recreativa «Olimpo» 243 [Desconeguda] 244 [Desconeguda] 245 [Desconeguda] 246 [Desconeguda] 247 Casas Consistoriales

119

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

120

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

121

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

ESTEVE PUIG, FOTOGRAFÍA ARTÍSTICA IMPRENTA Y LITOGRAFÍA EDUARD NAVÁS «Reus» Col·lecció NAVàS & PUIG

c. 1902-1904

122

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

REUS. Série I. –N.º 1. 2. 2[b]. 3. 4. 5. 5[b]. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 12[b].

Torre de San Pedro Monumento á Prim Plaza de Prim y Arrabal Alto de Jesús [marró] Plaza de Prim y Arrabal Alto de Jesús [blau] Iglesia de San Francisco é Instituto Calles Llovera y Amargura (Campanaret) Ídem [amb publicitat de La Cubana] Edificio del Banco de España Calle de Castelar Teatro-Circo Paseo de Mata Plaza de la Libertad y Estación del Norte Estación de los directos Boca de la Mina Boca de la Mina [amb publicitat de La Cubana]

REUS. Série II. –N.º 1. 2. 3. 4. 5.

Paseo de la Mina Bassa Nova Santuario de Ntra. Sra. de Misericordia Ntra. Sra. de Misericordia Santuario de Ntra. Sra. de Misericordia. Camarín de la Vírgen 6. Santuario de Ntra. Sra. de Misericordia. Altar Mayor 6[b]. Santuario de Ntra. Sra. de Misericordia. Altar Mayor [amb publicitat de Fot. E. Puig] 7. Gigantes: La Mulassa 8. Gigantes: Els Vichets 9. Gigantes: Els Moros 10. Gigantes: Els Grants 11. Iglesia de San Pedro, interior 12. Plaza de la Constitución

Tres sèries de postals amb vistes de la ciutat. Les sèries I i II són de dotze i la sèrie III de quatre postals. La sèrie III, en conjunt, forma una vista panoràmica de la ciutat, mentre que les anteriors corresponen a diferents indrets de Reus. Les sèries, amb llegenda i signatura tipogràfica, són impreses en fotogravat en blau i en marró, amb algun canvi en la numeració, i amb una sèrie acolorida. Algunes postals es re¡mprimiren també amb publicitat de l'establiment La Cubana i del fotògraf Esteve Puig. S'editaren entre 1902 les més antigues –circulades a l'octubre–, i l'inici de 1904, com es veu amb el Banc d'Espanya ja acabat. Algunes d'aquestes postals encara foren circulades l´any 1933.

REUS. Série III –N.º N.º 1. N.º 2. N.º 3. N.º 4.

Vista general.–I Vista general.–II Vista general.–III Vista general.–IV

123

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

Les quatre postals unides formen una vista panoràmica de la ciutat.

124

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

125

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

126

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

127

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

128

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

129

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

130

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

131

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

[ESTEVE PUIG] FOTOGRAFIA ARTÍSTICA, Reus Fotògraf i editor [Visita del rei Alfons XIII a REUS, el 1904] 1904

Dues de les postals més antigues conservades d'E. Puig, signades com a Fotografia Artística: dues de la visita reial a la ciutat el 1904, una impresa en fotogravat i llegenda i signatura tipogràfica, i l'altra fotogràfica.

FOTOGRAFIA ARTÍSTICA. REUS

132

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

Arco de Triunfo á S. M. el Rey D. Alfonso XIII en la visita á los almacenes de los Sres. SUCESORES DE J. BOULE, MAYNER Y PLÁ, S. en C. en 14 Abril de 1904. Viaje de S. M. el Rey Alfonso XIII à Cataluña. Abril de 1904, Reus.

[ESTEVE PUIG] FOTOGRAFÍA ARTÍSTICA, Reus Fotògraf i editor «Casa Rull - Reus»

c. 1904

Dues de les postals més antigues conservades d'E. Puig, signades com a Fotografía Artística: la Casa Rull, obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, construïda el 1900 al carrer de Sant Joan.

CASA RULL - REUS

133

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

[Façana carrer] [Façana interior-jardí]

Fotògraf desconegut SUCESORA DE JUAN FERRÉ Y VERGÉS [Reus] [HAUSER Y MENET, Madrid] «Reus» 1903

Edició impresa per la prestigiosa i pionera casa editorial Hauser y Menet, de Madrid, per encàrrec de la papereria Sucesora de Juan Ferré Vergés, de Reus, el 1903. Tot i que no en porten el símbol, tant la tipografia de la llegenda i el revers com el fet que estigui imprès cap per avall respecte la imatge, són característiques pròpies de la casa madrilenya. Sèrie numerada de l'1 al 10, al costat de la signatura, i impreses en fototípia en color verd, amb imatges amb les vores difuminades i marge blanc al voltant. REUS

134

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

1. Casas consistoriales 2. Torre de la iglesia parroquial de S. Pedro 3. Plaza de Prim 4. Calle de Llovera 5. Sucursal del Banco de España 6. Fachada del santuario de Nuestra Sra. de Misericordia 7. Plaza de Hércules 8. Asilo Hermanitas de los Pobres 9. Entrada al paseo de Seminarios 10. Vista general del Manicomio

135

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

136

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

137

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

Fotògraf desconegut LAGUNA, Reus [HAUSER Y MENET, Madrid] «Reus» 1903

Edició impresa per la prestigiosa i pionera casa editorial Hauser y Menet, de Madrid, per encàrrec de Laguna, de Reus, el 1903. Tot i que no en porten el símbol, tant la tipografia de la llegenda i el revers com el fet que aquest estigui imprès cap per avall respecte la imatge, són característiques pròpies de la casa madrilenya. Impreses en fototípia en color verdós, sense numeració i amb la llegenda i signatura tipogràfica, la sèrie consta de 10 postals, de les quals només se n'han localitzat set. REUS:

138

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

Banco de España Plaza de la Constitución Plaza de Prim Puerta del camino de Tarragona Teatro-Circo Vista general del Manicomio Fachada del santuario de Nuestra Sra. de Misericordia [Desconeguda] [Desconeguda] [Desconeguda]

139

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

140

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

141

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

LB [LUIS BARTRINA], fotògraf i editor, Barcelona FOTOTIPIA THOMAS, Barcelona «Reus» 1904

Sèrie de 10 postals, impreses en fototípia en color verd blavós, amb llegenda tipogràfica i numeració alta, nacional. Editades per la barcelonina Industria Fotográfica de Luis Bartrina, de la qual apareix el monograma al dors, i impreses per la prestigiosa Fototipia Thomas de Barcelona. REUS

142

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

N.º 511. Plaza de Hércules N.º 512. Plaza de Prim N.º 513. Paseo del santuario de Ntra. Sra. de Misericordia N.º 514. Afueras: Calle San Juan N.º 515. Plaza de la Constitución N.º 516. Santuario de Ntra. Sra. de Misericordia N.º 517. Arrabal alto de Jesús N.º 518. Puerta de la carretera a Tarragona N.º 519. Panorama de Reus desde la torre N.º 520. Paseo de Mata

143

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

144

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

145

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

Fotògraf afeccionat. Edició privada [Mas Navàs. Reus] 1902 i 1904

Dues postals fotogràfiques, en color sèpia, d'edició privada familiar trameses pels nens de la família Blasco –Manuel, Jaume i Joaquim– al seu padrí, el comerciant Joaquim Navàs Padró, circulades el 1902 i el 1904. El Mas Navàs està situat al passeig de la Boca de la Mina, i fou projectat per l'arquitecte Pere Caselles i Tarrats cap al 1890.

146

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

Fotògraf afeccionat Edició privada, Reus [Felicitació familiar] 1903 Fotografia en color sèpia muntada sobre postal encartonada, d'edició privada familiar, per Cap d'Any de 1903.

Fotògraf afeccionat. Edició privada [Horta Maria. Reus] 1905

Tres postals fotogràfiques en color sèpia, d'edició privada i fotògraf afeccionat desconegut, amb escenes de les diversions dels nens, en un dels masos coneguts com Horta Maria, circulades de Reus a Barcelona l'octubre del 1905. [Horta Maria. Reus]

147

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

[Preparant el globus] [Nens al caminal] [Nens amb un ase o ruquet]

II. L’EXPANSIÓ DE LES POSTALS: UNA MODA POPULARITZADA

148

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

TARGETES POSTALS DE

1906-1915

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

149

Tarragona [mapa de la província]. Editorial MARTÍN. Barcelona, 1912 Vistas de reus. R. R., 1908 [amb fotografies de M. N., París]

A. T. V. ÀNGEL TOLDRÀ VIAZO, fotògraf i editor, Barcelona [Sèrie general. Reus]

c. 1906-1923

Les primeres 18 postals de Reus d’A. T. V., editades entre 1905 i octubre de 1906, mes en què es publicà el primer catàleg de 900 targetes postals, foren: REUS,

150

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

Dins la sèrie general del fotògraf i editor A. T. V. –amb 4.500 postals de tot Catalunya i Mallorca–, n’hi ha 62 dedicades a Reus distribuïdes en dos grups, de la 426 a la 445 i una numeració més alta per a una vintena de postals entre la 2911 i la 4346. Impreses en fototípia en color negre amb llegenda, signatura i numeració tipogràfica en vermell, mostren els més destacats indrets i monuments de la ciutat. Al dors consta la signatura tipogràfica i «Unión Postal Universal». Conté una panoràmica de la ciutat des del sud-est, amb la riera i la fàbrica de gas a la dreta de la imatge, en una ciutat encara envoltada d’horts i masos.

426 Vista general desde el Paseo de Mata 427 Estación del ferro-carril de M. Z. A. 428 Casas consistoriales 429 Arrabal de Robuster 430 Santuario de la Misericordia 431 Instituto Provincial 432 Teatro Circo 433 Plaza del Rey 434 Iglesia de San Pedro 435 Plaza de la Libertad 436 Calle de Castelar 437 Puente de Capellans 438 Plaza de Prim 439 Sucursal del Banco de España y Arrabal de Santa Ana 440 Paseo de la Mina 441 Entrada al Manicomio (Instituto Pedro Mata) 442 La Boca de la Mina 443 “ La Bassa Nova “

426

Vista panorámica

Vista general desde el Paseo de Mata 426 bis Vista general 427 Estación del ferro-carril de M. Z. A. 428 Casas consistoriales 428 bis Plaza de la Constitución 429 Arrabal de Robuster 430[b] Santuario de Ntra. Sra. de la Misericordia 430 Santuario de la Misericordia 431 Paseo del Santuario de Ntra. Sra. de la Misericordia 431[b] Instituto Provincial 432 Teatro Circo 432[b] Teatro Circo [distinta] 433 Plaza del Rey 433[b] Calle Mayor 434 Iglesia de San Pedro 434[b] Iglesia de San Pedro [distinta] 435 Estación del F. C. del Norte 435[b] Estación del F. C. del Norte [distinta] 435[c] Plaza de la Libertad

SERIE GENERAL. [NUMERACIÓ ALTA] 2911 Monumento á Prim [vert.] 2911[b] Monumento a Prim [hor.] 2912 Calle de San Juan 2913 Arrabal de Santa Ana 2914 Arrabal Alto Jesús 2915 Calle de Castelar 2916 Campaneret y calle de Llovera 2917 La Bassa Nova 3245 Calle de Monterols 3246 Sociedad “ Olimpo “ 3247 Estación Enológica 3247[b] Casa de D. Joaquin Navás [igual que la 444] 3248 Estación del ferro-carril M. Z. A. 3249 Gran Fonda de Londres (Plaza de Prim) 3250 Vista general de Castellvell 3638 Estación Enológica 3639 Estación Enológica. Sala de Máquinas 3640 Estación Enológica. Sala de Mostos y Vinos 4344 Paseo de Sunyer 4345 Calle de Galofre y Campanario 4346 Kursaal

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

XVIII

436 Arrabal Bajo Jesús 436[b] Calle de Castelar 437 Puente de Capellans 438 Plaza de Prim 438 bis Plaza de Prim 439 Sucursal del Banco de España y Arrabal de Santa Ana 439[b] Banco de España 440 Paseo de la Mina 440[b] Paseo de la Mina [és el de Prim] 441 Manicomio (Instituto Pedro Mata) 441[b] Entrada al Manicomio (Instituto Pedro Mata) 442 La Boca de la Mina 443 Plaza de los Cuarteles 443[b] “ La Bassa Nova “ 444 Vista parcial 444[b] Casa de D. Joaquin Navas [igual que la 3247 b] 445 Salon del Olimpo 445[b] Asilo de Hermanitas de los Pobres s/n Fonda Cataluña Reus s/n Fonda Cataluña Reus [Acolorida] s/n [Fonda Cataluña. Reus]

151

A. T. V. SERIE GENERAL. REUS,

152

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

153

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

154

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

155

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

156

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

157

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

158

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

159

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

160

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

161

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

162

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

163

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

164

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

165

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

166

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

167

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

168

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

169

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

170

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

171

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

A. T. V. ÀNGEL TOLDRÀ VIAZO, Barcelona «Colegio de S. Pedro Apóstol. Reus» 1908

Sèrie de 14 postals impreses en fototípia en negre, amb numeració i llegenda tipogràfica en vermell. Destaquen les diverses vistes del claustre amb alumnes jugant, i de les diferents aules i espais.

COLEGIO DE S. PEDRO APÓSTOL. REUS

172

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14.

Colegio de S. Pedro Apóstol Patio-Juego de Croquet Patio -Juego de Zancos Patio-Juego de Bicicletas Claustro Salón de Actos Refectorio Aulas de 2ª enseñanza Dormitorio Salón de estudios Sala de Dibujo Clase superior Clase de Párvulos Capilla

El Col·legi de Sant Pere Apòstol dels Fills de la Sagrada Família –coneguts popularment com els «Padres»–, fou construït de nova planta el 1895, quan s’establiren a la ciutat, al capdamunt del carrer Ample. Fou la més important institució privada d’ensenyament masculí al llarg del primer terç del segle XX entre les classes acomodades, tant per a la burgesia local com per als propietaris rurals de l’àrea d’atracció econòmica reusenca. Tenia més de 300 alumnes, amb una trentena d’interns. Fou assaltat i incendiat durant els fets revolucionaris del 1936, a l'inici de la Guerra Civil Espanyola.

173

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

174

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

175

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

176

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

177

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

A. T. V. ÀNGEL TOLDRÀ VIAZO, Barcelona «Instituto Pedro Mata (Manicomio de Reus)» 1908

Sèrie de 10 postals impreses en fototípia en negre, amb numeració i llegenda tipogràfica en vermell, amb diverses vistes del manicomi, amb la majoria dels pavellons ja enllestits. Conté imatges d’alguns aparells terapèutics. Al dors hi consta la signatura tipogràfica i «Unión Postal Universal». El sanatori mental Institut Pere Mata, construït segons plànols de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner entre 1898 i 1919, és el conjunt modernista més extens de la ciutat. S’edificà utilitzant el sistema de pavellons independents i hi treballà també el seu fill, Pere Domènech i Roura. Destaca per la riquesa del seu programa ornamental, principalment la del pavelló número 6.

178

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

INSTITUTO PEDRO MATA (MANICOMIO DE REUS) 1. Pabellon para servicios generales 2. Pabellon para pensionados 3. Pabellon para distinguidos 4. Verja y entrada principal 5. Entrada. Servicio de carruajes 6. Vista general 7. Despacho del Sr. Director 8. Gabinete de Hidroterapia 9. Parte de la sección de electroterapia 10. Capilla

179

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

180

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

181

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

A. T. V. ÀNGEL TOLDRÀ VIAZO, Barcelona «Santuario de N. S. de Misericordia. Reus»

c. 1910

Primera sèrie monogràfica dedicada a l’ermita de Misericòrdia. Consta de 10 postals impreses en fototípia en color negre, amb numeració i llegenda tipogràfica en vermell, amb diferents vistes exteriors i interiors del santuari, com detalls del cambril, l’altar o els vitralls. Al dors hi ha la signatura tipogràfica d’A. T. V. i «Unión Postal Universal». SANTUARIO DE N. S. DE MISERICORDIA. REUS

182

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

Fachada principal Interior del Santuario Altar Mayor Imagen de la Virgen en su Camarin Imagen de la Virgen Capilla de la aparición de la Virgen Altar central del Camarin Altar lateral del Camarin Alhajas y vestidos de la Virgen Vidriera del Camarin

L’ermita de la Mare de Déu de Misericòrdia s’acabà de construir el 1601, en l'indret on segons la tradició es produí el miracle de l'aparició de la Mare de Déu a la pastoreta Isabel Besora, el 1592, que va acabar amb la pesta que delmava la població. Entre 1652 i 1683 el santuari fou engrandit i enriquit amb l'altar major i decoracions. Durant el segle XVIII es construí l'obra del cambril.

183

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

184

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

185

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

FOTOGRAFIA ESTEVE PUIG, Reus «Reus – Instituto Pedro Mata –» 1907

Sèrie de 20 postals dels principals espais de l'Institut Pere Mata, la primera monogràfica. Impreses en fototípia, amb llegenda tipogràfica, signatura i numeració en vermell, foren editades en un bloc el 1907 i se n’han localitzat de circulades fins al 1931. Al dors hi ha el text «Instituto Pedro Mata – Reus. Clinica para la curación de enfermedades mentales y nerviosas» i la signatura del fotògraf.

REUS – INSTITUTO PEDRO MATA –

186

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16.

Vista general Pabellon para servicios generales Verja y Entrada principal Despacho del Director Jardin Paseo central Gabinete de Electroterapia Pabellon para pensionado Interior de un Pabellon Entrada. Servicio de carruajes Pabellon para distinguidos - Fachada exterior Pabellon para distinguidos - Fachada posterior Pabellon para distinguidos – Interior Puerta principal del Pabellon de distinguidos Galeria 1er piso del Pabellon de distinguidos Pabellon de distinguidos. Una habitación de tercera clase 17. Pabellon de distinguidos. Una habitación de 1ª clase 18. Pabellon de distinguidos – Sala billar 19. Pabellon de distinguidos - Salón 20. Pabellon de distinguidos – Comedor

187

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

188

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

189

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

190

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

191

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

192

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

193

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

FOTOGRAFIA ESTEVE PUIG, Reus «Carnaval de Reus.-1908» 1908

Sèrie de 10 postals fotogràfiques amb llegenda tipogràfica –modernista– i signatura en vermell a l’anvers, sense numeració ni descripció del tema. Al dors hi consta «Union universal de Correos». Es reprodueixen un dels balls populars a la plaça del Mercadal i les carrosses més vistoses d’entitats que integraven la rua de Carnaval de 1908, un dels més espectaculars celebrats mai a la ciutat. CARNAVAL DE REUS.-1908

194

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

[Carrossa Sol i Lluna] [Carrossa del Rei Carnestoltes al Teatre Circ] [Carrossa de la Barca del Círcol als Quarters] [Carrossa al Teatre Circ] [Balls a la plaça del Mercadal] [Balls a la plaça del Mercadal] [Carrosses a la plaça de Prim] [Carrossa de l´ou de la Fraternidad Republicana] [Carrossa tassa de te xinesa del Club Velocipedista a la plaça dels Quarters] [Carrossa galera catalana s. XII del Foment Republicà]

195

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

196

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

197

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

FOTOGRAFIA ARTÍSTICA ESTEVE PUIG, Reus «Estacion Enológica de Reus» 1910

Sèrie de 15 postals impreses en fototípia en color negre, amb la signatura i la llegenda tipogràfica en vermell, sense numerar, amb vistes exteriors i interiors de les principals dependències. L´Estació Enològica fou creada com un centre oficial de suport tècnic i científic als viticultors de la zona, impulsada per Claudi Oliveras. Inaugurada l’any 1910, està situada al passeig de Sunyer i compta amb construccions de l’arquitecte Pere Caselles, dins l’estètica modernista.

198

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

ESTACION ENOLÓGICA DE REUS – Ingreso al Establecimiento Edificio Central Exterior del edificio central y nave del Laboratorio Laboratorio de mostos y vinos Laboratorio de mostos y vinos [diferent] Laboratorio: Sala de balanzas Laboratorio de tierras y abonos Laboratorio de tierras y abonos [diferent] Laboratorio Micrografico Laboratorio de determinaciones especiales Laboratorio: departamento de preparación de muestras Sala de Conferencias vista desde el estrado Museo de Maquinaria Museo de Maquinaria [diferent] Sala de conferencias vista desde el fondo

199

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

200

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

201

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

202

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

203

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

FOTOGRAFIA ESTEVE PUIG, Reus «Villa “Biosca”» [Mas Iglesias]. Reus

c. 1910

204

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

Bloc amb una sèrie de 20 postals impreses en fototípia, amb signatura i llegenda tipogràfica en vermell, de diferents vistes dels jardins i caminals i de les principals estances del Mas Iglesias, conegut com a Villa Biosca, actual seu del CIMIR. Fou construït cap al 1872, prop de la carretera de Salou, per una rica família de comerciants i financers, els Iglésias Òdena. Durant la Guerra Civil, el 1936, fou requisat i convertit en un «Instituto de Reeducacion de Inválidos» municipal. VILLA BIOSCA [Façana principal] [Caminal i façana] [Façana i placeta] [Interior. Billar] [Interior. Sala d’estar] [Interior. Sala] [Interior. Menjador] [Interior. Menjador] [Jardins i façana] [Jardí] [Caminal] [Caminal i façana] [Umbracle] [Jardí amb pontet] [Caminal] [Placeta i caminal] [Placeta i jardí] [Pista de tenis] [Parella amb carret] [Arbreda]

205

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

206

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

207

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

208

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

209

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

210

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

211

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

FOTOGRAFIA ESTEVE PUIG, Reus «Reus. Horta-Maria»

c. 1915

Bloc de 10 targetes postals impreses en fototípia, amb la signatura i la mateixa llegenda tipogràfica en vermell. Conté diferents vistes de l’exterior del mas conegut com a HortaMaria, i dels seus magnífics jardins i caminals, on s’hi trobava fins i tot una gruta subterrània artificial. El mas, construït durant els darrers anys del segle XIX, està situat en una de les vores de l’actual plaça del Canal, i els seus propietaris eren afeccionats a les postals, ja que a més d’aquesta edició en feren diverses amb postals fotogràfiques. REUS – “ HORTA-MARIA “

212

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

[Gruta subterrània] [Mas] [Caminal] [Bassa] [Jardí] [Jardí] [Jardí] [Caminal] [Jardí] [Caminal]

213

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

214

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

215

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

Fotògraf desconegut SUCESORA DE JUAN FERRÉ Y VERGÉS, Reus «Reus» [Sèrie fotogràfica]

c. 1908

Sèrie d’un mínim de nou postals fotogràfiques amb vistes de la ciutat, de fotògraf desconegut, amb llegenda i signatura tipogràfica en vermell, sense numerar. Al dors hi consta «Unión Universal de Correos» i «Union Postale Universelle». Foren editades per la popular papereria Sucesora de Juan Ferré Vergés, de la plaça del Mercadal, que ja n’havia editat altres uns anys abans.

REUS. -

216

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

Vista general Torre de la Iglesia de S. Pedro Calle de Monterols Monumento á Prim Plaza de la Purisima Sangre Santuario de Ntra. Sra. de la Misericordia Puerta de la Iglesia de S. Pedro Fuente del Rey Plaza de Hércules

217

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

218

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

219

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

ERNEST TORRES, FOTÒGRAF, Reus «Colegio de San Pedro Apóstol-Reus» 1908

Sèrie d’un mínim de set postals fotogràfiques amb imatges del Col·legi de Sant Pere Apòstol, realitzades pel fotògraf Torres, amb llegenda tipogràfica en vermell o daurat, i la signatura en segell en sec a l’angle inferior dret. Al revers hi consta «Union universal de Correos».

COLEGIO DE SAN PEDRO APÓSTOL–REUS

220

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

Colegio de San Pedro Apóstol Colegio de San Pedro Apóstol [professors i alumnes] Claustro Salón de Estudios Refectorio Paraninfo-escenario Aulas de 2ª Enseñanza

221

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

222

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

Fotògraf i editor desconeguts «Homenaje a Prim. Reus. 10/909» 1909

Postal fotogràfica d’autor desconegut, amb una imatge d’un acte d’homenatge al general Joan Prim, celebrat l’octubre de 1909, segons consta a la llegenda cal·ligrafiada. En una orla modernista dibuixada, que emmarca la fotografia, hi consta un número, 156, potser del propi editor-col·leccionista.

[ERNEST TORRES, FOTÒGRAF I EDITOR, Reus] [Commemoració del centenari del naixement del general Prim. Reus]

223

Postal fotogràfica d’un dels actes commemoratius de l’homenatge al militar i polític Joan Prim, en el centenari del seu naixement, celebrat el 6 de desembre de 1914.

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

1914

ERNEST TORRES, FOTÒGRAF, Reus «Casa de Campo - Viuda de Luís Quer - Reus»

c. 1906-1915

Sèrie de postals fotogràfiques de vistes del Mas Quer del fotògraf i editor de postals Torres, tres d’elles amb llegenda tipogràfica platejada i totes amb signatura en segell en sec a la part inferior. El mas fou construït entre 1851 i 1854 per l’industrial Macià Vila. Era una sumptuosa mansió neoclàssica que moblà amb tot luxe i rodejà amb esplèndids jardins i un gran estany artificial, al camí de Salou. En la construcció d’aquest petit palau, molt identificat amb el gust de la burgesia de l’època, invertí 26.000 duros. El 1872 va ser adquirit per Josep Boule i després pels Quer. El 1954 la finca es començà a urbanitzar i el 1963 s'enderrocà el mas i es convertí en el barri Fortuny, on només queden algunes palmeres del gran jardí. CASA DE CAMPO - VIUDA DE LUÍS QUER - REUS

224

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

[Umbracle] [Mas] [Placeta] [Jardí]

225

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

Fotògraf i editor desconeguts [Carnaval de Reus 1908] 1908

Sèrie d’un mínim de nou postals fotogràfiques amb imatges de les festes del Carnaval de Reus de 1908, un dels més espectaculars celebrats a la ciutat. Sense referències, de fotògraf i editor desconeguts, al dors hi consta «Union universal de Correos» i la marca del paper fotogràfic R. Guilleminot, Boespflug et cie., de París.

[CARNAVAL DE REUS 1908]

226

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

[Carrossa del Rei Carnestoltes a la plaça dels Quarters] [Tres carrosses a la plaça dels Quarters] [Carrossa tassa xinesa del Club Velocipedista a la plaça dels Quarters] [Balls a la plaça del Mercadal] [Balls a la plaça del Mercadal] [Balls a la plaça del Mercadal] [Balls a la plaça del Mercadal] [Balls a la plaça del Mercadal] [Balls a la plaça del Mercadal]

227

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

228

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

229

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

Fotògraf, editor i impressor desconeguts «Reus» [Sèrie fotogràfica]

c. 1909

Sèrie d’un mínim de 6 postals fotogràfiques de fotògraf, editor i impressor desconeguts, amb la llegenda tipogràfica daurada, sense signatura. Amb vistes de la ciutat, diverses d’elles animades amb nombrosos grups de persones. La postal de l’Ajuntament apareix retolada en unes com a «Casa de la Ciudad» i en altres com a «Casas Consistoriales». Destaquen la de la bassa nova i la del Mas de les Maduixes. REUS.–

230

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

Vista general Fuente del Rey Campanaret y calle Llobera Casa de la Ciudad [ = Casas Consistoriales] La Granja de las Maduixas Basa noba [sic]

231

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

232

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

Fotògraf, editor i impressor desconeguts «Reus» [Sèrie fotogràfica]

c. 1909

Sèrie d’un mínim de 12 postals fotogràfiques de fotògraf, editor i impressor desconeguts, amb vistes de la ciutat, diverses d’elles animades amb nombrosos grups de persones. Se’n feren edicions amb la llegenda tipogràfica daurada, platejada i negra, sense signatura. Com a curiositat, la sèrie inclou una imatge de Salou i una de Castellvell, tot i no pertànyer administrativament a Reus. Destaquen la plaça de Prim amb un ramat de cabres. REUS. =

233

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

Monumento á Prim Vista general del Manicomio Plaza de Prim El Mercado Cuartel de Caballería Teatro Circo Iglesia de la Misericordia Campanario de S. Pedro Portal del edificio de la sociedad Olimpo Estación del Norte Vista general de Castellvell Playa de Salou

234

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

235

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

236

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

237

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

Fotògraf, editor i impressor desconeguts «Reus» [Sèrie fotogràfica]

c. 1909

Sèrie d’un mínim de 18 postals fotogràfiques de fotògraf, editor i impressor desconeguts, amb vistes de la ciutat, diverses d’elles animades amb nombrosos grups de persones. Se’n feren edicions amb la llegenda tipogràfica daurada, platejada i negra, sense signatura. Com a curiositat, la imatge de l’Ajuntament apareix retolada en unes com a «Casa de la Ciudad» i en altres com a «Casas Consistoriales». La sèrie inclou una imatge de Salou i una de Castellvell, tot i no pertànyer administrativament a Reus. Destaquen la plaça de Prim amb un ramat de cabres o la del Mas de les Maduixes. Existeixen edicions amb dos models de revers, on consta «Unión Postal Universal».

230

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

REUS.– Vista general Vista general del Manicomio Plaza de Prim Campanario de S. Pedro Portal del edificio de la sociedad Olimpo Casa de la Ciudad [ = Casas Consistoriales] Monumento á Prim Campanaret y calle Llobera [sic] El Mercado Cuartel de Caballería Teatro Circo Iglesia de la Misericordia Fuente del Rey Estación del Norte La Granja de las Maduixas Basa noba [sic] Vista general de Castellvell Playa de Salou

231

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

232

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

233

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

234

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

235

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

236

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

237

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

Fotògraf, editor i impressor desconeguts «Reus» [Sèrie impresa]

c. 1909

Sèrie d’un mínim de 10 postals impreses en fototípia, amb llegenda tipogràfica en vermell, sense signatura ni numeració, amb vistes dels principals indrets de la ciutat, de fotògraf, editor i impressor desconeguts. Destaca la imatge de la Casa Navàs, amb els cortinatges de vellut dels porxos, o la del carrer de Castelar amb un carret, transport encara habitual.

REUS –

238

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

Vista general Iglesia de San Pedro Apóstol Casa de D. Joaquin Navás Calle de Castelar Casas Consistoriales Plaza de Prim Plaza de Prim Sucursal del Banco de España Teatro Circo Paseo de Ntra. Sra. de la Misericordia

239

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

240

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

241

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

M. N., Paris, fotògraf i editor «Reus» 1909

Sèrie de 10 postals fotogràfiques editades per l’establiment fotogràfic M. N., de París, amb vistes d’indrets de la ciutat. La imatge és al centre del paper fotogràfic de la postal, que té uns grans marges blancs, i la signatura i la llegenda tipogràfica en negre, sense numerar. En circularen d’acolorides. Al dors hi consta «Tarjeta postal» en espanyol, anglès, alemany, francès, hongarès i holandès.

REUS. -

242

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

Estacion M. Z. A. Iglesia de St-Pedro Monument de Prim [acolorida] Plaza de Prim Plaza de la Constitución Paseo de Mata Teatro Circo Manicomio Instituto Pedro Mata Paseo de la Misericordia Misericordia Camarin de la Virgen

243

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

244

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

245

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

INDUSTRIA FOTOGRÁFICA LB [LUIS BARTRINA], Barcelona «Reus» 1910

Sèrie d’un mínim de 17 postals fotogràfiques amb els principals indrets de la ciutat, amb la signatura i el monograma LB, la llegenda i la numeració tipogràfica d’estil modernista estampada en color daurat a l’anvers. Al dors hi consta un altra versió del monograma LB, Barcelona. Conté alguna imatge única, com la de l’interior del Teatre Circ, enderrocat el 1935.

REUS

246

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

1 - Estación 2 - Plaza de Prim 3 - Plaza de Hércules 4 - Plaza de la Constitución 5 - Vista Parcial 6 - Fachada del Teatro Circo 7 - Teatro Circo 8 - Arrabal alta de Jesús 9 - Arrabal de Rebosté 10 - Ermita de la Misericordia 11 - Monumento á Prim 12 - Banco de España 13 - Angulo del Salon Olimpo 14 - Salon Olimpo 15 - Calle de Padró 16 - Campanario de San Pedro 17 - Casa de D. Joaquín Navas

247

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

248

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

249

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

250

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

251

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

Fotògraf desconegut [ESTABLECIMIENTO EDITORIAL ALBERTO MARTÍN, Barcelona] [«Tarjetas Postales geográficas de las provincias de España». «Reus»]

c. 1912

252

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

Sèrie de 25 postals fotogràfiques editades per l’Establecimiento editorial Alberto Martín de Barcelona, de fotògraf desconegut, i que pertanyen a la sèrie de «Tarjetas Postales geográficas de las provincias de España». De les postals editades amb vistes d’indrets de Reus, només se n’han localitzat 10, amb llegenda cal·ligrafiada en el negatiu en negre o blanc, amb numeració alta, d’abast nacional, entre els números 3.884 i el 3.907. Les altres 15 imatges, amb la numeració coincident, provenen del fons fotogràfic de l‘editorial conservat a la Biblioteca de Catalunya. N’inclou diverses d’animades i detalls inèdits fins al moment, com l’interior de la Biblioteca del Centre de Lectura abans de la reforma de 1921 o l’estatueta coneguda com «el Jueu del raval», en una façana.

REUS – 3.884. 3.885. 3.886. 3.887.

[Estació de Ferrocarril de M. Z. A.] [Interior de l’església de Sant Pere] [Plaça de Prim] Instituto Frenopático Pedro Mata. Pabellón de servicios generales. 3.888. [Institut Pere Mata. Menjador] 3.889. [Institut Pere Mata. Pavelló dels distingits] 3.890. [Santuari de Misericòrdia. Altar major] 3.891. [Santuari de Misericòrdia. Façanes lateral i posterior] 3.892. Ayuntamiento y plaza mercado 3.893. [Casa de Marià Fortuny] 3.894. Campanario de la iglesia de S. Pedro 3.895. [Carrer no identificat] 3.896. [Monument a Hèrcules] 3.897. Banco de España 3.898. Monumento á Prim 3.899. [Carrer de Monterols] 3.900. Patio del Instituto en el exconvento de S. Francisco 3.901. Teatro del Circo 3.902. [Palau Bofarull. Façana] 3.903. [Casa March. Portalada] 3.904. Estación enológica 3.905. “Centro de Lectura” biblioteca 3.906. [Banc de Reus] 3.907. El Judio 3.907b. [El Jueu del raval]

253

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

254

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

255

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

256

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

257

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

258

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

259

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

260

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

261

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

Fotògraf desconegut T. T. FOTOTIPIA A. THIRIAT y Cia., Barcelona «Reus» 1912

Sèrie d’un mínim de 15 postals, impreses en fototípia, amb vistes de diversos indrets de la ciutat, amb numeració, llegenda i les inicials T. T., en tipografia vermella. Al dors, imprès en negre, hi consta «Union Postal Universal», i el peu d’impremta. REUS–

262

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

315. Detalle de una parte del Manicomio – T. T. 316. Ermita Nta-Sra de la Misericordia – T. T. 317. Paseo de la Mina – T. T. 318. Boca de la Mina – T. T. 319. Puerta principal del Manicomio – T. T. 320. Plaza del General Prim – T. T. 321. Paseo de la Capilla Nta-Sra de la Misericordia – T. T. 322. [desconeguda] 323. Matadero – T. T. 324. Monumento al General Prim – T. T. 325. Detalle del Jardin de Manicomio – T. T. 326. Oficinas Fuente y Cocina del Manicomio – T. T. 327. Calle de Llovera – T. T. 328. Paseo de Mata – T. T. 329. Asilo de San José – T. T.

263

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

264

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

265

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

266

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

267

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

Fotògraf, editor i impressor desconegut «Reus» [Sèrie impresa]

c. 1912

268

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

Sèrie d’un mínim de 26 postals impreses en fototípia, de poca qualitat. Repeteix fotografies de postals de l’edició de T. T. i d’una sèrie fotogràfica d’autor desconegut, i incorpora sis fotografies noves. Amb la llegenda tipogràfica en vermell, sense numeració ni signatura. Al dors hi consta «Union Postal Universal». Com a curiositat, se n’editaren algunes amb la llegenda equivocada, com una imatge del monument a Prim amb la llegenda de l’ermita de Misericòrdia.

REUS – Sucursal del Banco de España Puerta del edificio de la Sociedad Olimpo Banco de España Plaza de Prim Estación del Norte Estación de M. Z. A. Plaza del General Prim [amb ramat de cabres] Plaza del General Prim El mercado Matadero Cuartel de Caballeria Asilo de San José Teatro Circo Paseo de Mata Ermita de Nta Sra de la Misericordia Paseo de la Capilla de Nta Sra de la Misericordia Monumento al General Prim [algunes amb la llegenda Ermita de Nta Sra de la Misericordia] Calle de Llovera Paseo de la Mina Boca de la Mina Vista general del Manicomio Detalle de una parte del Manicomio Puerta principal del Manicomio Campanario de S. Pedro Detalle del Jardin del Manicomio Oficinas Fuente y Cocina del Manicomio

269

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

270

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

271

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

272

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

273

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

Fotògraf, editor i impressor desconeguts «Reus» [Sèrie a color]

c. 1912

Sèrie d’un mínim de 12 postals de diversos indrets de la ciutat, impreses en fototípia i tricromia, amb llegenda tipogràfica en vermell. Al dors, imprès en verd, hi consta «Union postale universelle» i una numeració molt alta, situada a l’interior de l'espai per al segell, que fa pensar, junt amb la qualitat d’impressió, que probablement són d’un editor-impressor europeu. REUS,

274

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

25610. Calle de Monterols 25611. Plaza de Prim 25612. Calle de Castelar 25613. Manicomio Pedro Mata 25614. Estación Enológica 25615. Monumento al General Prim 25616. Calle de San Juan 25617. Teatro Circo 25618. Estación del Ferrocarril (M. Z. A.) 25619. Paseo de Mata 25620. Plaza de la Sangre 25621. Plaza de la Constitución

275

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

276

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

277

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

Fotògraf desconegut GRAFICOS NAVÁS, Reus-Barcelona «Reus: Pantano de Riudecañas. Estado de las obras : Abril de 1914» 1914

Sèrie de quatre postals impreses en fotogravat, a bicromia, impreses per Graficos Navás amb motiu de les proves d’obertura de les comportes del pantà i del seu estat, l’abril de 1914. Sense numerar i amb llegenda tipogràfica en negre. El pantà de Riudecanyes fou construït per iniciativa de la burgesia reusenca davant l’escassetat d’aigua a la ciutat, que provocava restriccions sovintejades. El 1904 es col·locà la primera pedra i a partir del 1919 subministrà aigua a la ciutat i als regants de Reus.

REUS : PANTANO DE RIUDECAÑAS

278

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

Recepción de las compuertas : 27 Mayo de 1914 Estado de las obras : Abril de 1914 Estado de las obras : Abril de 1914 Estado de las obras : Abril de 1914

279

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

Fotògraf desconegut FOTOTIPIA THOMAS, Barcelona «Reus» [Sèrie general]

c. 1914

Sèrie de 50 postals impreses en fototípia amb vistes dels principals indrets de la ciutat, amb llegenda tipogràfica i numeració en vermell. Al dors hi figura l’emblema de la casa Thomas, «Tarjeta Postal» amb una àliga símbol de les arts gràfiques al mig, i en un lateral, la numeració alta de Thomas –dels 4100– i el nom de la impremta. En circularen algunes d’acolorides a mà.

280

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

REUS. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 14.[b] 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23.

Monumento a Prim Arrabal de Robuster Plaza de Prim Paseo de Mata Plaza Constitución Campanaret Calle de Monterols Plaza Constitución y calle Mayor Boca de la Mina Estación del ferrocarril de M. Z. A. Arrabal alto de Jesús Calle de Castelar Plaza de Prim Plaza del Rey Paseo de Mata [igual que la 31 i 32] Plaza de la Libertad Estación del Norte Plaza de Prim (Pórticos) Casas Consistoriales Arrabal bajo de Jesús Campanario de la Iglesia de San Pedro Arrabal de Santa Ana Banco de España Picadero y Salón Kursaal

24. Plaza de los cuarteles 25. Calle de Llovera 26. Entrada a la calle de Monterols 27. Estación Enológica 28. Entrada al Arrabal de Santa Ana 29. Arrabal de Robuster 30. Estación de ferrocarril de M. Z. A. 31. Paseo de Mata [= 14.[b] i 32] 31.[b] Paseo de Mata [distinta] 32. Paseo de Mata [= 14.[b] i 31] 32.[b] Casa Navás [= 33] 33. Casa Navás [= 32.[b]] 33.[b] Arrabal de Santa Ana [= 35] 34. Puerta de la Iglesia de San Pedro 34.[b] Arrabal de San Pedro [= 37] 35. Arrabal de Santa Ana [= 33.[b]] 35.[b] Calle Mayor [= 38] 36. Tráfico de la Estación del ferrocarril de M. Z. A. 36.[b] Calle de San Juan 37. Arrabal de San Pedro [= 34.[b]] 37.[b] Estación Enológica [= 41] 38. Calle Mayor [= 35.[b]] 38.[b] Instituto Pedro Mata. Pabellón distinguidos [= 44] 39. Instituto Pedro Mata. Pabellón distinguidos [= 45] 40. Entrada de la Estación Enológica 40.[b] Inst. Pedro Mata. Pabellón servicios generales [= 46] 41. Estación Enológica [= 37.[b]] 42. Paseo de Sunyer 43. Inst. Pedro Mata. Pabellón de servicios generales 44. Inst. Pedro Mata. Pabellón de distinguidos [= 38.[b]] 45. Inst. Pedro Mata. Pabellón de distinguidos [= 39] 46. Inst. Pedro Mata. Pabellón servicios generales [= 40.[b]] 47. Instituto Pedro Mata. Pabellón distinguidos. Salón [s/n] Vista parcial del Cementerio [s/n] Vista parcial del Cementerio [distinta] [s/n] Plaza de Hércules

281

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

282

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

283

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

284

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

285

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

286

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

287

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

288

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

289

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

290

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

291

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

292

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

293

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

294

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

295

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

296

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

297

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

Fotògraf desconegut FOTOTIPIA THOMAS, Barcelona «Colegio San Pedro Apóstol. - Reus»

c. 1914

Sèrie d’un mínim de 13 postals del Col·legi de Sant Pere Apòstol, impreses en fototípia, amb llegenda i numeració tipogràfica en vermell en el marge blanc inferior, excepte en dues d’elles. Algunes presenten vàries fotografies en una única postal, mentre que en una altra es col·loca una imatge dins una altra. Al dors, imprès en color verd, hi consta la signatura tipogràfica, l’àliga símbol dels impressors, el senyal de J. Thomas i la seva numeració alta, del 5410 al 5423.

COLEGIO DE SAN PEDRO APÓSTOL. - REUS Colegio de San Pedro Apostol. - Reus Capilla Recibidor y Secretaria Museo Sala de Dibujo y Laboratorio de Química 6. Sala de estudios 7. Patio 8. Claustros 9. Clases de Primera Enseñanza 10. Salón de Actos 11. Dormitorio 12. Comedor 13. Juegos y “Sports”

298

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

1. 2. 3. 4. 5.

299

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

300

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

301

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

302

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

Fotògraf desconegut EMILIO DUMAS, Barcelona FOTOTIPIA THOMAS, Barcelona «Recuerdos de Reus»

c. 1913

Postal editada per Emilio Dumas de Barcelona, amb el text «Recuerdos de» i el nom de la ciutat en la bossa del carter, la qual s’obre i conté un desplegable amb petites reproduccions de 10 postals de Reus editades per la Fototipia Thomas. Se’n feren diverses edicions.

303

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

Recuerdos de Reus

[ROCA I RIBAS, fotògraf, Reus] [Fires i Festes d’Octubre. Reus, 1913] 1913

Cinc postals fotogràfiques amb diversos moments de les Fires i Festes d’Octubre de 1913, sobre paper fotogràfic de la casa R. Guilleminot, Boespflug et cie., de París. Sense cap altre tipus de referència, la identificació s’ha fet a partir de les publicades a la premsa, signades, i del cartell anunciador fixat a la façana de l’Ajuntament que apareix en una de les postals.

[FIRES I FESTES D’OCTUBRE. REUS 1913]

304

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

[Castellers a la plaça del Mercadal] [Gentada i carrossa a la plaça de Prim] [Carrossa i gentada al carrer de Sant Joan] [Carrossa amb pal·li al carrer de Sant Joan] [Comitiva entrant al Teatre Circ]

305

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

Fotògraf desconegut. Edició privada [Carnaval de Reus, joves disfressats de senyora] 1906 Postal fotogràfica d’edició privada amb el retrat de cinc joves disfressats de dona. Al revers, encara sense dividir, consta el fabricant del paper, «Cosmos fotográfico», de Barcelona. Editada per la família Alimbau, importants exportadors, és una mostra insòlita de les diversions juvenils de l’alta burgesia del canvi de segle.

Fotògraf afeccionat desconegut Edició privada, Reus [Felicitació] 1907

306

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

Postal fotogràfica d’edició privada amb la imatge enquadrada en un marge blanc. Al revers hi consta «Unión Postal Universal».

Fotògraf afeccionat desconegut Edició privada [Horta Maria. Reus] 1910 i 1913

Un mínim de set postals fotogràfiques, d’autor afeccionat, amb diferents vistes del mas. Totes estan envoltades per un marge blanc amb espai per escriure-hi. Al dors hi consta la inscripció «radium», del paper fotogràfic. Els propietaris del mas eren afeccionats a les postals, ja que a més d’aquestes edicions fotogràfiques n’editaren d’impreses. [MAS HORTA MARIA. REUS]

307

POSTALS DE REUS 1895 · 1939

[Façana principal del Mas Horta Maria] [Camí d’accés al mas] [Un dels caminals] [L’horta] [Part del jardí] [Plantació de palmeres] [Lloc de descans]

308

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939

309

POSTALS DE REUS 1895 Â· 1939