LLIBRET AC FALLA XUQUER CULLERA 2021 by acfallaxuquercullera

AC FALLA XÚQUER

Edita

CRÈDITS

Associació Cultural Falla Xúquer

Dipòsit legal V-264-2017

Coordinador David Ferrer Sánchez

Il·lustracions i portades Iris Collado Sapiña

Maquetació i disseny Andrea Ferrer Maroto

Tirada 250 exemplars El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. El present llibret ha participat en el XXIV concurs de llibrets fallers organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera sota el patrocini de l’Ajuntament de Cullera.

Diputació de Valencia ha concedit una subvenció econòmica per a les comissions falleres corresponent a la Convocatòria de Subvencions a les Comissions Falleres de la Província de Valencia 2021.

ÍNDEX 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Explicació del llibret

Explicació portades

Saluda presidenta

Junta directiva

Comissió 2020 - 2021

Recompenses

Saluda col·laboradores

Esbossos monuments

Les millors falles de la nostra vida

Falles amb perspectiva de gènere

Falles 2020

Agraïments

AC FALLA XÚQUER

Les millors falles de ma vida

LES MILLORS FALLES DE MA VIDA EXPLICACIÓ D’AQUEST LLIBRET

David Ferrer Sánchez Coordinador del llibret 2021 i faller de l’AC Falla Xúquer

La veritat és que ha costat molt fer aquest llibret, continuar endavant tot i la situació que estem vivint no ha sigut gens fàcil. No ens trobem motivats per a res, no et venen idees per fer un llibret original, no trobem col·laboradors que vulguen escriure articles, és molt difícil plantejar el tema de les publicitats als comerços, en definitiva, que el més fàcil seria no fer llibret i l’any que ve, ja vorem. Però també és una llàstima que per a una de les poques coses que de moment ens deixen fer i no estem restringits per la normativa Covid, la desaprofitem. Ens ha costat, però al final hem aconseguit fer llibret. I hem volgut fer un llibret fugint dels mals moments i de la desesperació. Per això el que hem volgut fer és un llibre positiu, recordant els bons moments que tots hem viscut al món de les falles, contar experiències falleres que ens puguen omplir d’alegria i fernos oblidar de moment, aquesta crua realitat que estem vivint dia a dia.

Perquè què és el fet de sentir? Tal vegada la il·lusió de la nit de la plantà, els nervis del lliurament de premis, l’emoció del dia de l’ofrena o la tristesa de la cremà... Les falles ens fan sentir coses màgiques que ens fan viure experiències úniques, per la qual cosa els sentiments són els protagonistes de la nostra festa, donant-nos la possibilitat de viure-la intensament. Eixe sentiment que recorre el teu cos al pensar en tot el que est per vindre, cada vegada que sents una banda de música o cada xicotet detall que et recorda el prop que està la nostra setmana i sentir “el cor encés en flama”, com la nostra contraportada del llibret. Foc que es converteix en cendra i cendra que torna a convertir-se en foc. Fem la vista enrere i encara recordem un passat que un dia va ser present. A poc a poc el nostre poble tornarà a donar senyal que la setmana fallera s’acosta i no podrem evitar eixa alegria i inquietud només de pensar-ho.

AC FALLA XÚQUER

Al llarg d’aquest llibret descobrirem que si alguna cosa caracteritza als fallers d’aquesta comissió és el seu amor per les falles. Passió, força i determinació per sentir els dies fallers, cada acte, berenars, sopars, moments esperats i inesperats. Un recorregut per tots aquells moments que ens han fet somiar i vibrar en aquesta festa anys enrere, i que han sigut “LES MILLORS FALLES DE MA VIDA”. Els nostres col·laboradors literaris, als quals mai podrem deixar agrair l’esforç tan gran que han fet aquest any per ajudar-nos a poder fer llibret, han volgut contar en primera persona moments inoblidables, anècdotes passades, experiències viscudes en diferents moments de les seues vides i que ara que no tenim falles, de moment, volem recordar-les per fer-nos gaudir una vegada més de l’esperit faller que sempre hem tingut i volem continuar tenint, passe el que passe.

hem viscut moltes vegades i que no tardarem molt a tornar a viure. Ànim a totes i tots, que com diuen molts als seus articles que podreu llegir en aquest llibret, les millors falles de ma vida encara estan per vindre. Per a concloure, una salutació per a tot el món faller, des dels presidents, als fallers de peu, col·laboradors, artistes, músics, pirotècnics, a tots. A tots els que, units, doneu forma a la festa, perquè ara més que mai, amb l’esforç de tots, TORNAREM. Una abraçada.

Una vegada més, donar les gràcies a totes i tots els que han fet possible aquest llibret, la portada, els articles, les ajudes econòmiques, en definitiva, a tot eixe equip que hem continuat apostant per la cultura del llibret com a mostra de supervivència de les falles davant l’actual situació. Les falles són cultura i una vegada més ho tornem a demostrar. Esperem de tot cor que quan tingueu a les mans aquest llibret el pugueu gaudir llegint-lo i que us trasllade a eixos moments tan feliços que de segur tots

LES MILLORS FALLES DE MA VIDA EXPLICACIÓ DE LA PORTADA I CONTRAPORTADA

Iris Collado i Sapiña Fallera de l’AC Falla Xúquer

El llibret de la Falla Xúquer enguany aposta per una il·lustració formada per dues imatges (portada i contraportada) que remet una fallera, i com a tancament, el fosc comiat, la cremà. Dia i nit. Sobre un fons blanc es dibuixa una fallera sense rostre que representa a totes les falleres i per l’altre costat, la flama del foc i la música, que es complementen amb detalls en color ataronjats la textura del qual aporta calidesa al conjunt per a donar-li proximitat sense perdre el component contemporani. Tot això reduint al màxim aquests elements tradicionals de la festa. La fallera, amb una lleu inclinació de cap, pretén transportar-nos a una reflexió sobre les nostres millors vivències en les falles al llarg d’aquests anys. Coberta amb la manta morellana en color blau violaci pastís, representa la mescla del masculí amb el femení (roig i blau) donant visibilitat no sols a les falleres sinó a totes les persones que formen part d’aquesta festa, tant homes com dones. El ram floral, en aquest cas, no és un altre, que oferir-lo en senyal de gratitud, a la Mare de Déu.

Sobre un altre fons blanc s’exposen en primer pla dos dels elements intangibles més reconeguts de la festa: la flama del foc i la música. La música en forma de cor embolica tots els actes de la festa, cercaviles, ofrenes, despertades, recollida de premis o de les nits de festa als casals. El foc simbolitza l’acte en el qual es cremen les falles, l’última nit de les festes. I el conjunt recorda la frase del pasdoble “el Faller” del mestre Serrano quan diu allò de: “Per culpa teua, tinc el cor encés en flama.” És en aquests elements icònics de la festa, on es troba una tradició gràfica valenciana. Les dues il·lustracions es complementen, no hi ha una sense l’altra. Hem escollit una tipografia que tinguera caràcter, una cosa especial, en aquest cas la “Colonna”, una tipografia d’aparença forta i elegant que ens recordava a l’estructura interna de les falles, amb serigrafia per a donar-li més força. En aquesta ocasió fem valdre aqueixos aspectes de gran interès que fan d’aquesta festa una cosa increïble i única.

AC FALLA XÚQUER

PORTADA 2021

CONTRAPORTADA 2021

PRESIDENTA AC FALLA XÚQUER Mª ISABEL COLLADO I ARLANDIS

Estimats i estimades fallers, falleres, col·laboradores i amics: Després d’aquest parèntesi que hem hagut de viure per circumstàncies sanitàries molt greus, creiem que podem començar a vore una llum al final del túnel. Ja tenim ganes de poder estar tots junt, abraçar-nos i gaudir com sempre ho hem estat fent, des de fa ja molts anys, de la companyia d’amics al casal. Aquests dos exercicis quedaran en la memòria col·lectiva fallera, ja que des del 2020 no hem pogut celebrar la nostra festa com cal i a la que tirem tant de menys. El tema del qual tracta aquest llibret és: “Les Falles de la meua vida”, jo no podria dir quines han sigut les millors falles, perquè de totes tinc un record especial. Veritablement hauria de canviar la frase per la de “Les Falles són la meua vida”. Ací a la falla he conegut als millor amics i amigues que tinc, i ací tinc la meua família. Quan tire la vista arrere només puc pensar en bons moments, encara que també hi ha hagut de dolents, però eixos s’obliden prompte. Espere que a partir d’ara comencem un nou cicle, encara que tardarem a viure les falles que coneixíem, l’important és que ja hem començat a tornar i molt prompte tornarem a estar junts. Vos espere a tots i a totes. Salutacions.

AC FALLA XÚQUER

JUNTA DIRECTIVA 2020 - 2021 PRESIDENTA Mª Isabel Collado i Arlandis

DELEGADA QUOTES FIXES Rosa Mª Penadés i Gràcia

VICEPRESIDENT PRIMER Enrique Penadés i Gràcia

DELEGAT FALLERS D’HONOR Enrique Penadés i Gràcia Christian Garcia i Tur

VICEPRESIDENTA SEGONA Vanessa Selfa i Penadés VICEPRESIDENT TERCER Raül Garcia i Tur VICEPRESIDENT QUART Salvador Bañuls i Collado VICEPRESIDENTA CINQUENA Lolin Talens i Cuenca

DELEGADES FESTES INFANTILS Estela Codina i Palero Paula Serrano i Donet Gemma Bañuls i Ferrer

SECRETARI David Ferrer i Sánchez

DELEGATS FESTES MAJORS Maria Sapiña i Escrivà Zaira Alarcó i Ortiz Paula Torres i Llopis Gemma Bañuls i Ferrer

VICESECRETÀRIA Enri Martínez i Sanchis

DELEGAT MÚSICS Enrique Penadés i Gràcia

TRESORERA Gema Pellicer i Mateos

DELEGADA COL·LABORADORES Mª Amparo Marí i Climent

COMPTADORA Joana Bohigues i Bertomeu

DELEGATS CASAL I EQUIP DE MÚSICA Pepe Garcia i Fenollar Salvador Bañuls i Collado Enrique Penadés i Gràcia

DELEGAT JUNTA LOCAL Enrique Penadés i Gracia DELEGAT RECOMPENSES I CENSOS David Ferrer i Sánchez BIBLIOTECÀRIA-ARXIVERA Enri Martínez i Sanchis DELEGADA LOTERIES Patrícia Fort i Blasco

DELEGADA D’INFANTILS Montse Bañuls i Ferrer

DELEGACIÓ LLIBRET David Ferrer i Sánchez Iris Collado i Sapiña Andrea Ferrer i Maroto DELEGADES FOTOGRAFIES LLIBRET Zaira Alarcó i Ortiz Maria Sapiña i Escrivà Andrea Ferrer i Maroto

AC FALLA XÚQUER

DELEGATS PUBLICITATS LLIBRET Christian Garcia i Tur Raül Garcia i Tur Enrique Penadés i Gracia Enri Martínez i Sanchis

DELEGADES DINARS INFANTILS Grup Col·laboradores de la Falla

DELEGADA D’ESPORTS Laura Garrigós i Sapiña

DELEGACIÓ MONUMENT Xavi Tur i Ortiz Inma Sorrentino i Serra

DELEGADA CULTURA I TEATRE Vanessa Selfa Penades DELEGADES D’ÚS DEL VALENCIÀ Vanessa Selfa i Penadés Maria Selfa i Penadés

DELEGAT TRANSPORT Raül Garcia i Tur

DELEGATS PLANTÀ Pepe Garcia i Fenollar Rafa Garrigós i Tormos Pascu Santos i Palomares

LLISTAT FALLERES I FALLERS COMISSIÓ MAJORS 2020-2021 Alarcó i Ortiz, Zaira Arias i Gómez, Úrsula Artés i Tormos, Juan Carlos Bañuls i Collado, Salvador Bañuls i Ferrer, David Bañuls i Ferrer, Gemma Bañuls i Ferrer, Montserrat Beltrán i Alfonso, Ylenia Bohigues i Bertomeu, Joana Bou i Pelegri, Enrique Castilla i Sanz, Noelia Codina i Palero, Estela Collado i Arlandis, Mª Isabel Collado i Sapiña, Iris De Luis i Sapiña, Irene Delgado i Camarena, Laura Ferrer i Colom, Montse Ferrer i Fort, Àngels Ferrer i Maroto, Andrea Ferrer i Sànchez, David Fons i de Luis, Irina Fort i Blasco, Patricia Fortes i Orellana, Ana Fuertes i Costa, Marc Garcia i Fenollar, José Garcia i Tur, Christian Garcia i Tur, Raül Garrigós i Sapiña, Arantxa Garrigós i Sapiña, Laura Garrigós i Tormos, Juan Rafael Jornet i Briz, Clara

Martínez i Roncero, Jordi Martínez i Sanchis, Enri Milán i Domínguez, Naiara Mínguez i Andrés, Josep Mínguez i Andrés, Sara Mínguez i Jornet, Alex Montaner i Vargas, Marina Moreno i Català, Marta Nicolau i Ferrer, Nerea Nicolau i Palacios, Juan Antonio Ordóñez i Martínez, Erenia Pellicer i Mateos, Gemma Penadés i Gracia, Enric Penadés i Gracia, Rosa Mª Pérez i Rico, Sandra Saliente i Soler, Diego Saliente i Soler, Esther Sánchez i Giménez, Victor Javier Santos i Palomares, Pascual Sapiña i Escrivà, Maria Sapiña i Rubio, Josefina Selfa i Penadés, Maria Selfa i Penadés, Vanessa Sellés i Romo, Inés Sellés i Romo, Nadia Serrano i Donet, Javier Serrano i Donet, Paula Sorrentino i Serra, Inma Taléns i Cuenca, Lolin Torres i Llopis, Paula Tur i Ortiz, Fco. Javier

COMISSIÓ INFANTIL 2020-2021 Bañuls i Estruch , Salva Cortés i Ponce, Candela Cortés i Ponce, Maria Cortés i Ponce, Valeria Ferrer i Martinez, Luca Garcia i Colubi, Enzo Garcia i Colubi, Gael

Gimilio i Selfa, Alma Gimilio i Selfa, Lluc Marín i Robles, Marta Marín i Robles, Mercedes Mínguez i Jornet, Carla Penadés i Puig, Bernat Penadés i Puig, Carles

AC FALLA XÚQUER

RECOMPENSES COMISSIÓ MAJORS 2020-2021 CULLERA I BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS

BUNYOL D’OR

JOANA BOHIGUES BERTOMEU

ESTELA CODINA PALERO

MARINA MONTANER VARGAS

ERENIA ORDÓÑEZ MARTÍNEZ

CULLERA D’OR

INMA SORRENTINO SERRA

PAULA TORRES LLOPIS

XAVI TUR ORTIZ

MARIA SELFA PENADÉS

COMISSIÓ INFANTIL 2020-2021 DISTINTIU I CULLERETA D’ARGENT

SALVA BAÑULS ESTRUCH

LUCA FERRER MARTÍNEZ

BERNAT PENADÉS PUIG

LES MILLORS FALLES DE MA VIDA COL·LABORADORES Amparo Marí Presidenta Col·laboradores

Un any més ens trobem en el llibret de la Comissió i sempre és un plaer per a nosaltres que ens deixen un espai per poder dirigir-nos a tots els membres de la Comissió, falleres, fallers, col·laboradores, amics i família en general que formen la Falla Xúquer. Estem vivint un any molt difícil, que ja va començar en març de 2020 quan de sobte ens vàrem quedar sense falles, quan ja teníem tota la feina feta i la festa preparada. Ha sigut una llàstima no poder gaudir durant l’any de les nostres reunions mensuals, amb el soparet i la xerradeta al casal, eixe casal nou tan bonic que s’ha quedat i que pràcticament no hem pogut gaudir d’ell, però què hem de fer? No podem fer res, sols ser responsables i esperar que aquest malson passe prompte. De totes formes, sabeu que ací teniu al grup de col·laboradores per al que necessiteu, com sempre hem fet i com sempre farem, perquè estem segures que molt prompte tornarem a la normalitat i podrem gaudir com sempre de la millor festa del món, LES FALLES. Un beset molt fort de part de totes les col·laboradores. VISCA LA FALLA XÚQUER !!!!!

AC FALLA XÚQUER

Juani Bertomeu i Gregori

Marisa Galiana i Boluda

Asunción Castelló i Morales

Mª Amparo Marí i Climent

Susi Casad i Calatayud

Mª del Mar Palero i Marí

Isabel Casad i Calatayud

Eva Orellana i Bermejo

Mª Angeles Costa i Rojas

Elena Ponce i Castelló

Rosa Juana Corcin i Carrascosa

Manola Repiso i Montoya

Marta Domínguez i Sanjuan

Victoria Riera i Olivert

Luisa Donet i Palomares

Mª Jesús Romo i Garcia

Katy de Luis i Machón

Maria Todosantos i Martinez

Elvira Fernández i Pérez

Elisa Tur i Palero

Aidé Ferrer i Gomis

Teresa Tur i Palero

Ana García i Grau

ESBÓS MONUMENT GRAN EXPLICACIÓ DEL MONUMENT Aquest any estem treballant de valent amb el tema de la natura, el medi ambient, el reciclatge, la mar i en definitiva en tot el que es pot fer per cuidar el nostre Planeta. Hem volgut fer un joc de paraules en el lema del monument gran, “si no deixem d’abusar, anirà tot a fer la mar”. Centrant la temàtica en la mar ens trobem al llop de mar que és la part central del monument i que vol intentar salvar el planeta amb les accions que abans he comentat, per això a les diferents escenes podrem trobar moltes situacions que provoquen malaltia al planeta, escenes com la brutícia de la mar, las pesquera incontrolada, etc. I també vorem les conseqüències que porta les males accions que fem contra la natura, com per exemple l’escena de l’ós polar que ja no li queda gel per on caminar. Esperem fer reflexionar a tothom amb aquest monument la necessitat i responsabilitat que tenim tots de cuidar i salvar el nostre Planeta.

LEMA: Si no deixem d’abusar, anirà tot a fer la mar

ARTISTA: Xavi Tur Ortiz 18

AC FALLA XÚQUER

Si no deixem ja d’abusar, tenim el nostre llop de mar, que igual es pot cabrejar i a saber què pot passar. És un tema molt actual el parlar de reciclatge, però no és habitual vore aquesta imatge. El nostre ecosistema ens l’anem a carregar, i tot anirà a parar el més segur al fons la mar. Aquest pobre peix sembla cabrejat, deu picar l’amet... però es queda enganxat. El bus venia a bussejar, també a poder-se relaxar, però en lloc d’una pesquera s’ha trobat una porquera.

A Cullera tenim la mar que s’omplirà de turistes, nosaltres l’hem de netejar com si forem exorcistes. A la mar no es deu fumar perquè el cendrer s’han estalviat, no costa molt arreplegar el cigarret si l’has acabat. El pirata bo s’ha tornat, salvant la vida al tauró podrien fer tots el mateix i ens ho agrairia el peix. Quina llàstima el pobre ós sols li queda un tros de gel, de baixar està poregós i trobar-se un pis caldós. Gràcies a la gent inconscient tenim el planeta desfet ens pensen que fem suficient però ell està insatisfet.

ESBÓS MONUMENT INFANTIL EXPLICACIÓ DEL MONUMENT Amb aquesta falleta hem volgut fer un homenatge al nostre planeta, “La Terra”, un planeta que ja està fent-se major i que necessita l’ajuda de tots per poder sobreviure. Per això tenim a la “iaia Terra” com a part principal del monument i que està rodejada dels animals que viuen amb ella. Moltes vegades els animals són més conscients que els humans del perill que corre el planeta i de segur que ells sabran cuidar-la com cal.

Per altra banda, als humans no ens queda altra que fer un gran esforç per salvar el planeta i tots sabem que es poden fer moltes coses per poder allargar la vida a la nostra “iaia”, coses com reciclar, estalviar aigua, utilitzar energies renovables i moltes coses més. Per tant, esteu tots convidats a aquesta “animalada d’aniversari” on el millor regal que li podem fer a la iaia és el nostre compromís per salvar el Planeta.

LEMA: Quina animalada d’aniversari

ARTISTA: Xavi Tur Ortiz

AC FALLA XÚQUER

Un bonic aniversari volem ací celebrar, que siga extraordinari el que volem demostrar.

A la iaia tots la volen per això es fa d’estimar els animals molt li “molen” i amb ells sempre vol estar

La iaia “Terra” ja té por i d’animals es rodeja perquè sempre seran millor que la gent que no neteja.

Un va per damunt la taula, l’altre corrent i botant i el gos cara a la taula, el xocolate està esperant.

Al menjador de sa casa un zoològic s’ha portat animals de tota raça que estiguen al seu costat

Fins i tot un gran elefant, dins la banyera ha acabat. L’aigua està escalfant per no agafar un refredat

Els xiquets estan tots espantats del que la iaia “Terra” ha format, pareix que el gat s’ha cagat i d’un bot a la llum se n’ha pujat

Està clar que els aniversaris sempre s’han de celebrar. Quina animalada d’aniversari la “Terra” s’ha muntat.

AC FALLA XÚQUER

Els articles de les millors falles de la nostra vida 23

LES MILLORS FALLES DE MA VIDA Enri Martínez, la iaia de tots els de la comissió. Una de les persones més volgudes de la falla, amb un esperit jove i disposada sempre a col·laborar amb qualsevol cosa per a les falles. Cada any ens escriu alguna coseta per al llibret i aquest any no podia faltar. Un any més, i espere que ho puga fer molts anys, la meua comissió de la Falla Xúquer i en concret el seu coordinador de llibret, el meu estimat David, em demana una col·laboració amb forma d’un article per al llibret d’aquest any. Si vos he de dir la veritat, aquest any no em ve la inspiració, supose que sabreu per què, però ho intentaré. Jo soc de València capital, nascuda allí, però porte més anys en Cullera dels que vaig viure en València. Quan vivia en València, de jove vaig ser fallera d’una falla del barri de Russafa, la falla es deia Doctor Serrano-Carlos Cervera-Clero, portava eixe nom perquè eren els trossos dels carrers on estava ubicada la falla. Era jove i ho passava molt bé, totes les meues amigues i amics eren de la comissió. Les excursions, sopars, teatre, en fi, les coses habituals que es fan un una comissió fallera, érem gent jove i com bé deia la iaia de la meua millor amiga, “con un trozo de higo ya nos reíamos a tope” (era una dona que parlava castellà). La veritat és que recorde aquella època amb molta alegria, normal, tots joves i amb ganes de festa... Tot era bonic, agradable i envoltat de rialles. Després, les circumstàncies de la vida varen fer que me’n vinguera a viure a Cullera, per a mi, un poble preciós. I en Cullera he estat vivint tots aquests

anys, però mai se m’havia presentat l’oportunitat de vincular-me a cap comissió fallera de Cullera, fins que un any, ja en la meua tardor de la vida, la sort em va visitar i vaig descobrir la Falla Xúquer. Primer em vaig apuntar al grup de les col·laboradores, unes dones que sempre treballen per la comissió i que per diferents motius no poden ser falleres, però que ajuden molt a la falla i on vaig trobar a noves amigues que ja ho seran per sempre. Varen passar alguns anys i un dels meus amics de la falla, que ja ho érem abans per la relació que teníem amb la Societat Ateneo Musical de Cullera, va entrar de president de la comissió. I recorde perfectament aquell dia, perquè havíem anat a vore el “mà a mà” de Buñol, un dels concerts de música de banda més importants que se celebra cada any. Sempre tindré gravada a la memòria, eixa imatge pujant el carrer de cara a l’Auditori. Parlant, parlant, em va oferir ser la presidenta d’honor de la comissió, ja que ell seria el president i la seua dona la Fallera Major. Em va fer tanta il·lusió que no em vaig poder negar i així va ser com encara vaig poder conéixer més a fons aquesta falla i els seus membres. No sé si hauran sigut les meues millors falles, però sense dubte sí que varen ser inoblidables. Però jo estava tan a gust i com sempre he sigut una dona decidida, vaig fer el

AC FALLA XÚQUER

pas avant i em vaig apuntar de fallera, clar que sí. Amb una avançada edat, però amb un esperit molt jove, vaig passar a formar part de la cort d’honor de la Falla Xúquer, quin orgull. En aquesta falla he viscut molts grans moments que mai oblidaré, són molts i necessitaria un llibre sencer per poder parlar d’ells i no vull fer-me pesada, però vull recordar el dia de la inauguració del nou casal, any 2020, el fatídic any 2020, l’any que ens varen furtar la nostra festa i que de moment encara no l’hem poguda recuperar. En eixe acte vaig tenir el plaer de ser la padrina i una vegada més em varen demostrar l’estima que em tenen. És una cosa tan gran el que sent, que no ho puc dir amb paraules, disculpeu-me, però m’emocione sols de pensar-ho.

Però el que sí que vull dir i molt alt, perquè tots i totes m’escolten, és que en aquesta falla he trobat una gran família, estic amb ells i soc molt feliç, tots són molt amables, afectuosos, i en aquestes altures de la vida, trobar un bon ambient així, és igual que donar-te la vida, per això vull donar les gràcies una i mil vegades a tota la comissió, d’un en un, perquè han significat i segueixen sent una part molt important per a mi, i estaré sempre al seu costat, és un honor per a mi tenir uns companys i companyes tan bons i atents. SOU ELS MILLORS...!!! Sempre estaré amb La Xúquer. La iaia Enri. Aquest article ha participat en el Xé concurs d’articles de llibret Falles 2021 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera.

Foto: Enri Martínez

Foto: Andrea Ferrer

LES MILLORS FALLES DE MA VIDA Anem a llegir un article d’una jove fallera de tan sols 14 anys, li diuen Àngels Ferrer, fallera de la nostra comissió inclús abans de nàixer, que li encanta el món faller i que amb la seua curta edat ja ha viscut moments fallers molt emocionants, com podreu comprovar al seu article. No sé si ja he passat les millors falles de la meua vida, perquè tinc catorze anys i me’n queden moltes per gaudir, el que sí que sé que tinc són unes falles més especials, les falles en què vaig ser Fallera Major Infantil de la falla Xúquer. Jo sempre he dit des de menuda, que el meu somni era ser Fallera Major Infantil.

del dia de la treta fins al dia 19 de març, on no vols encendre la traca que cremarà la teua falleta perquè te n’estàs adonant que aquest somni s’acaba, el reflex del foc i les llàgrimes en la cara, l’única cosa que m’animava un poc era, pensar que encara quedaven uns quants actes per davant que seguiria gaudint com a Fallera Major Infantil.

Sóc fallera des que hi era a la panxa de ma mare, porte les falles a la sang!

No podria triar cap millor acte del meu regnat, però si puc destacar coses que m’han marcat d’alguns d’ells.

En 2015 va ser la meua comunió, i jo pensava que tindria algunes sorpreses, però mai m’haguera imaginat que Isabel al costat dels meus pares em cridarien en mig del convit, per a comunicar-me que jo seria la propera Fallera Major Infantil de l’any 2016. Si ja era feliç sols amb aquest regal de comunió, podeu imaginar-vos com em vaig emocionar quan em van comunicar que el meu regnat el compartiria amb el meu cosí Dan com a president infantil, i a més amb els meus familiars Blanca i Víctor com a presidents d’Honor. Però el més emotiu és que vaig poder tenir a mon pare com a president de la falla, i junts vam convéncer a ma mare perquè fóra representat i així estar tota la família junta. Ser Fallera Major Infantil és una experiència inoblidable, desplegues moltes emocions i sentiments preciosos, des

Per exemple, en la presentació en la qual anava a començar tot aquest somni, recorde que estava molt nerviosa, el fet de estar pendent de les traques i la música de la xaranga que s’escoltava pels carrers per saber el que tardarien a arribar a casa i que tiren la traca i castell de foc per eixir de casa al costat del meu cosí, els dos nerviosos veient com comença a complir-se el somni, una experiència que cada vegada es feia més inoblidable. Vam arribar a l’acte, en el qual els meus pares ens van dedicar unes paraules i seguidament es van apagar les llums i va aparéixer darrere nostra un vídeo de tota la nostra vida fallera, com hem anat creixent dins de la falla i em va emocionar molt, fins al punt de plorar. Per això ara, cada vegada que escolte la cançó que hi havia en eixe vídeo, em pose a plorar.

AC FALLA XÚQUER

Dels dies de falles recorde especialment el dia dels premis dalt del balcó del Mercat, veient a tot el món faller allí baix, una imatge que em marcarà tota la vida. I encara va ser més especial quan pels altaveus del Mercat es va sentir allò de: primer premi, secció segona, falles infantils, per a la falla... XÚQUER. Estic escrivint-ho i encara se’m posen els pèls de punta. Recorde perfectament eixir del Mercat amb el banderí del primer premi i acompanyada per tota la Comissió. Quin gran moment...!!! També vull dir, que no tot de ser Fallera Major Infantil és perfecte. Vaig haver de renunciar a coses que m’agradaven, com per exemple, quedar-me a les nits els tres dies de falles en la carpa ballant i cantant, amb els amics fins tard perquè havia d’anar prompte a dormir per despertar-me l’endemà de bon matí per a preparar totes les coses per a la despertà i res més acabar, anar a la perruqueria a fer-me el monyo de fallera, i seguidament anar a casa a fer una de les coses que més m’agraden en aquesta vida, vestir-me de valenciana. Jo mai m’haguera pogut imaginar una vida sense falles, sempre he dit que les falles són la meua vida. A mi el que sempre m’ha motivat per a estar feliç i tindre energia entre setmana era anar el divendres a sopar al casal faller, i com normalment no van xiquets xicotets a sopar, doncs jo anava amb els joves i adults, però sobretot amb les bessones Laura i Arantxa. Tots els divendres, abans d’anar al casal, preguntava als meus pares: hui venen les bessones a sopar al casal? Encara que en la meua falla tots som una

Foto: Àngels Ferrer

família i podia gaudir amb qualsevol dels fallers i falleres que anaven al casal, però si estaven les bessones, millor que millor. I així passava els divendres al casal durant la meua infància, sempre amb el carro, això sí, perquè quan m’entrava la son, em gitaven en el carro de xiqueta, i cal dir que el vaig utilitzar fins que vaig ser prou major, els meus pares sempre diuen que és una de les millors inversions que han fet, je, je, je. Fins que uns quants anys després, va nàixer una xiqueta anomenada Alma, la qual em van presentar en la meua treta de Fallera Major Infantil, vaig estar tota la nit a prop d’ella, fins i tot, vaig acabar adormint-me al seu costat. Doncs des d’eixe moment i fins ara, mai ens hem separat. Aleshores ara la pregunta de tots els divendres

Foto: Àngels Ferrer

canvia, i és: mamà, hui Alma ve al casal? Pel que em conten els meus pares, sóc fallera des d’abans de nàixer, i puc assegurar que des de menuda sempre he anat amb ells a totes les activitats falleres, tant d’adults, com de xiquets. Per exemple el teatre, des que era un nadó, els meus pares quasi tots els anys han estat eixint al concurs de teatre de les falles de Cullera, inclús abans de nàixer jo, ells ja feien obres de teatre i sainets. Sempre he estat en tots els assajos, fins i tot, amb tres anys ja em sabia algunes frases i escenes de les obres. Però si era una “bebé”!!! Des d’eixe moment m’ha encantat sempre el teatre, i des de menuda ja li deia a mon pare que buscara una obra en la qual jo poguera eixir, li ho repetia cada any, fins que en 2019 vaig debu-

tar junt amb els meus pares amb l’obra anomenada: POLVOS VENENOSOS! Va ser una experiència increïble, a pesar dels nervis, la por... Tot va eixir prou bé, menys un xicotet incident amb la botella de vi que se’n va eixir, però que jo crec que per a ser la primera vegada fent teatre, ho vaig dissimular prou bé, m’han dit que això es diu “improvisar”. I ara la pregunta és: tinc unes millors falles? Doncs no, puc tindre unes més especials, però no unes millors. Crec que les millors falles són tots els moments viscuts i els que em queden per viure, perquè si d’una cosa puc estar segura, és que les falles m’acompanyaran tota la vida. Àngels Ferrer Fort Fallera de l’AC Falla Xúquer de Cullera

AC FALLA XÚQUER

Foto: Àngels Ferrer

LES MILLORS FALLES DE MA VIDA Joana Bohigues és fallera de la nostra comissió, fins i tot ha sigut Fallera Major. Una fallera que viu plenament les falles i que les seues emocions l’ixen a flor de pell cada vegada que es vist de valenciana. A continuació ens conta algunes de les seues vivències més importants. Què quines són les millors falles de ma vida? Quina pregunta més fàcil però a la vegada difícil la d’aquest llibret! Sóc fallera des dels 18 mesos. I clar, dels primers anys jo no recorde massa però crec que aquells que portem les falles a la sang tenim al nostre subconscient sensacions falleres que ens fan estimar la nostra festa d’una manera natural. Recorde eixos anys, quan a principis del mes de març ma mare m’esperava a la porta dels Maristes amb la brusa a la mà i, corrent, arribava al casal en dos minuts. Allí sempre m’esperaven els amics de la falla, que molts també ho eren a l’escola, però altres sols coincidíem allí. Berenàvem, jugàvem... i anàvem al parc del Port a tirar petards i a la grua del riu a xarrar. Si el nostre barri parlara... quantes històries falleres podria contar! Amb els anys, l’hora d’arribar al casal anava canviant, arribàvem més tardet, i clar, també tornàvem a casa més tardet... Però... qui no recorda eixa sensació de benestar a l’estar al solet a la porta del casal de Bernardo? Després venien els dies de falles, això d’arribar fins al Raval i al Raconet amb els tacons de xicotetes no ho portàvem massa bé, les mil anècdotes que ens passen als dinars, l’estrés d’anar a Pallisa després de dinar i arribar a l’ofrena

Foto: Joana Bohigues

al mateix temps. Els plors que dramàtiques com jo tenim cada 19 de març quan el monument comença a perdre els seus colors i passa a un taronja càlid... I clar, aquesta manera de sentir les falles sols podia seguir amb les falles del 2018. Les meues falles com a fallera Major de la falla Xúquer. I que per molt típic que sone, sí, han sigut les millors falles de ma vida, encara que com tots sabeu, les coses de vegades... no ixen com plane-

AC FALLA XÚQUER

Foto: Joana Bohigues

gem... Així que m’agradaria contar-vos aquells moments que feren de les falles del 2018 un record inoblidable. Un moment que recorde com inexplicable, emocionant, fantàstic... va ser el dia de la presentació. Jo estava a casa, ja pentinada i maquillada, i ma mare m’ajudava a ficar-me el vestit. Em vaig vestir davant d’un espill. I va ser en el moment que em vaig vore allí, a mi mateixa, preparada per a eixir de casa com a fallera major, quan vaig començar a plorar. (I com sabeu, ja no vaig parar). Un dels meus moments favorits, va ser el dia dels premis. Sols els que hem tingut l’oportunitat d’estar dalt del balcó del mercat, amb tots els cullerencs als peus, dividits per colors, sap el que es sent en aquell moment. Sols els que hem vist al poble sencer botar al crit de

“Bona nit, falles de Cullera” saben del que parle. A més, aquell any anava il·lusionadíssima. El meu grup d’amigues havia treballat de valent per promocionar la nostra festa i els nostres monuments a partir de “passamaneria” i accessibilitat per enlloc. Anàvem a per l’interès turístic. I sí, recorde faltar-me l’alé en escoltar allò de: “Premi. Interés turístic. Falles grans. Per a la Falla... Xúquer”. Vos jure que escrivint-ho açò m’aborrone. Quant de treball, esforç i satisfacció hi havia darrere d’aquell banderí! I què dir-vos de l’ofrena? Mai oblidaré la sensació de plenitud en entrar engalanada amb el meu vestit preferit al Mercat, amb la meua Comissió ben formada acompanyant-me, escoltant el pasdoble “Falla Xúquer” mentre una veu de fons ens recordava el meu nom,

Foto: Joana Bohigues

el nom de Candela, la meua fallera major infantil, el nom de Christian, el meu president, i el nom de Xavi Tur, el meu artista faller. El dia 19 va ser un poc caòtic, no vos ho negaré. I tot es va embolicar quan després de dinar “va caure la de Déu”. Alguna vegada heu entrat dins d’un monument amb botes d’aigua? Jo sí, però havia de salvar al meu ninot. La història de Joana, els esdeveniments importants i la pluja donaria per a una novel·la, on el segon capítol seria segurament l’aigua que va caure el dia de la “Baixà”. Però vos ho contaré si algun dia parlem de secrets per a invocar la pluja.

Sols em queda dir-vos que les millors falles de ma vida podrien ser les meues com a Fallera Major, però em veig en l’obligació de pensar que les millors falles estan per vindre. Seran aquelles en les que ens puguem tornar a reunir al casal, omplir els bars a les cercaviles, ballar al mercat amb gent d’altres comissions, compartir una bossa de bunyols, abraçar als nostres amics en escoltar els premis i que l’única cosa que ens tape la cara siguen les ulleres de sol a la despertà. Joana Bohigues Bertomeu Fallera de l’AC Falla Xúquer

AC FALLA XÚQUER

Foto: Joana Bohigues

LES MILLORS FALLES DE MA VIDA Inma Sorrentino ha sigut la nostra última Fallera Major, va ser en l’any 2019, l’últim any que hem pogut plantar falla. Inma ens conta coses molt emotives, perquè a més a més, el seu marit Xavi Tur, és artesà faller i per si faltara alguna cosa, és l’artesà faller dels monuments de la nostra comissió. M’agradaria fer-vos arribar quines han sigut les millors falles viscudes a ma casa. Comencem pel principi. Fallers des de l’any 1999 com a família fallera, vivint les falles els 365 dies. Per aquell temps, anàvem tots els caps de setmana a preparar decorats de playbacks i sainets, al que he eixit durant set anys, que records, quines nits passàvem assajant, rient-nos de valent i en el cuiner sempre a punt per a preparar-nos el soparet per a calfar el cos, els meus xiquets en el carro aplaudint quan ens sentien riure i s’adormien quan ja no podien més. Quants nervis, però quina il·lusió quan sentíem el nostre nom en ser nominats a millors actors i millor obra, això valia la pena l’esforç. Ens vam integrar tant que de seguida passàrem a formar part de la junta directiva de la Falla Sucro de Sueca. En l’any 2009 vaig ser fallera major d’aquesta comissió. Cada cap de setmana tocava vestir-se per acudir a totes les presentacions o actes i després el seu corresponent soparet i tertúlia, com a bons fallers. Una anècdota graciosa, jo que no tinc vergonya ni la conec, aquell dia em vaig fer de tots els colors. En aquesta comissió és costum que el president

Foto: Inma Sorrentino

pague un dinar per a autoritats, coneguts i família, aquell any Pepe Viel, el president, va convidar a la cúpula de la falla Convent Jerusalem. Allí tots ajuden a organitzar-lo, jo estava servint. Vingueren els convidats de Convent i esperaven veure a la fallera major vestida i col·locà en la taula presidencial, però jo a la meua, servint. Em van fer eixir i em feren un passeig a viva veu que es deia 7 de 7, es ficaven en fila i cadascú et tirava un bes a l’aire cridant ben fort “fallera major”. Quina vergonya vaig passar. Mai oblidaré aquell gran any!! Després, el 2010 li va

AC FALLA XÚQUER

Foto: Inma Sorrentino

tocar el torn a Carles, el xiquet de casa, president infantil, que alegria quan va saber que tota la comissió l’havia votat per unanimitat. Que cara de satisfacció cada vegada que venien a casa a per ell, la xaranga li tocava i ell mateix es botava foc a la traca per eixir.

sar.. “Jo clar, com el tete”. Era una falla molt menuda, fundada per “cullerots” i allà que anàrem, altra volta de nou al “lío”.

Tots se’l volien endur a per coets, a visitar casals, a per falla o on fora. Però a ell el que més il·lusió li feia era ajudar a son pare a plantar-li la falla que li havia fet. El dia la cremà tinc gravats eixos ulls blaus tots lluents dient: “gràcies mamà, quin any més bonic” Després la xicoteta de la casa, Gemma, va aplegar un dia a casa els oncles, i no se’ls va ocórrer altra cosa que preguntar-li: “ja que no eres ja fallera en Sueca, no voldries ser fallera major infantil de la falla de Favara?” I ni s’ho va pen-

Ella més feliç que el món dient: “mira que m’agrada que em miren al ritme de la colla de dolçainers i tabals ballant per Favara encara que no em coneguen”. S’ho va passar canó. Després ens vam esborrar, però clar, el millor estava per arribar. La Gemma al cap de dos anys després va dir, vull apuntar-me a la Falla Xúquer de Cullera que allí tinc als amics i dic vinga va, perquè no podem estar sense les falles, i jo que els meus amics també els tinc allí, doncs bé, col·laboradora. Però em va durar un tres i no res i l’any següent fallera i per rematar, el següent, fallera major.

Qui m’haguera dit a mi que parlaria des del balcó de l’Ajuntament de Cullera per a tot el poble el dia la crida, impressionant, sense paraules... Que tinguera una presentació que em fera tremolar d’emoció, gal·les, cercaviles, casa per a quedar-me en Cullera, grans amics i família a la meua disposició, perquè tot isquera de 10. I com no, per a acte emotiu i que recordaré per sempre, eixa ofrena entrant als jardins del mercat, sentint el nom de la meua comissió, el meu com a fallera major i el del meu home com a artesà faller de la meua falla... Moment que em va fer eixir les llàgrimes i em porta a recordar a la meua sogra, Pilar, què orgullosa hagués estat de veure desfilar a la seua família al complet, en el seu poble... I és que jo no sóc nascuda a Cullera, però em sent “cullerota”, per això les millors falles les hem passat a la nostra comissió, la Falla Xúquer, on tenim els amics i la família. i d’altra banda... De les millors falles... A unes falles inesperades Com pot ser que d’un dia a altre tot canvie tant??? Veníem d’un any especial, tant que pareixia un somni. Un any emotiu, ple de moments inoblidables. l així va seguir, com si es tractés d’un somni, fins que a finals de febrer principi de març començàrem a sentir parlar d’un virus, desconegut, que ningú mai imaginàvem que anava a paralitzar el món quasi dos anys. Pensàvem que no arribaria ací fins a nosaltres, però quan ens vam adonar

Foto: Inma Sorrentino

ja era 12 de març i com si d’un poal d’aigua gelada es tractés, ens varen donar la notícia que les falles 2020 quedaven totalment anul·lades. No donàvem crèdit, no sabíem què fer ni què pensar, ni tan sols què era el que anava a passar ni què havíem de fer. Jo sols sabia que per una part el meu marit s’havia quedat buit, desconcertat, sense feina, amb el taller ple de falles i amb un futur totalment incert. Bé, doncs al mateix moment em criden de l’hospital donant-me instruccions en la meua feina que com si es

AC FALLA XÚQUER

tractés de soldats, quedaven restringits els permisos, els dies lliures i que hauríem d’estar preparades per si ens havien de moure a qualsevol hospital d’Espanya. Com afrontar tots aquests sentiments i pensaments contradictoris en l’àmbit psicològic, com donar el 100 per 100 a l’hospital i vindre a casa i continuar donant el 100 per 100 i transmetre calma i serenitat, quan ells estaven totalment paralitzats i sense poder eixir? Era complicat, però a poc a poc hem aconseguit estabilitzar-nos en l’àmbit laboral i familiar.

Sols m’agradaria que les meues paraules us donen ànims, que sí que es pot, que cal mirar endavant, viure i conviure amb la Covid amb esperança, lluitar seguint les normes, però vivint, i que ningú ens pare mai. Ànim i endavant!!!!! Mai oblidaré les pitjors falles de la meua vida!!!!

Inma Sorrentino Serra Fallera de l’AC Falla Xúquer

Foto: Inma Sorrentino

ENCREUAMENT DE CULTURES Fallera de la nostra comissió des del primer dia, Maria Sapiña ens escriu les seues vivències d’un any faller on va rebre la visita d’uns amics i unes amigues molt especials. Maria és una dona molt viatgera i fruit d’un viatge d’estudis va poder conéixer a les persones de les quals ens parla al seu article. Si algú em pregunta quines són les millors falles de la meua vida, només li diria que aquelles en les que van permetre que els meus foren part d’aquesta petita família. Era l’any 2012 i després d’un any vivint a Estocolm vaig crear aliances amb gent de molts països i cultures que em van ensenyar a viure la vida de forma especial, a comptar amb aquells que fa un mes no coneixies i incloure’ls en la teua vida com un més de la teua família i a saber que en totes les cultures la família és el més important. Aquest mateix any aquestes personetes especials van decidir venir a viure les falles des del cor del món de les falles, des d’un poble completament faller i des de la meua gran comissió, la Falla Xúquer. Tant la ciutat de València com el poble de Cullera els van ensenyar la calor de les falles, la grandesa dels monuments i el ritme dels músics pels carrers. Un d’ells, americà i arquitecte, segueix escrivint cada mes de març per recordar els dies que va passar, per dir-me que segueix al·lucinant amb les “obres d’art” al carrer i que seria molt feliç de poder tornar a viure alguna cosa similar. Recorda els noms de tots i cadascun dels integrants de la comissió dels quals els van permetre l’adaptació de tots, els van ensenyar cadascun dels detalls de ser fa-

llera/faller i fins i tot van buscar vocabulari per poder comunicar-se. Exemples com el prendre cassalla amb “BLUESKY” (traducció fallera d’aigua cels), vestir-se de fallera, viure els premis, les cercaviles amb parada al Chelo inclosa i llençar “bombes, bombes” (coets) eren sensacions totalment noves per a ells, però a les quals es van adaptar perfectament i les van gaudir en tota la seua esplendor. Quan et sents en plena confiança de portar a 10 amics a la comissió sense haver-hi de preocupar-te per ningú durant els 3 dies de falles, és que has triat bé la comissió. És que com anteriorment he dit, estàs en família. Al creuar família amb família només poden quedar moments inoblidables en la teua ment, que sempre recordaràs com unes falles inoblidables, com minuts de la teua vida en què et sents completa i com que allò que vas triar fa anys va ser una de les millors decisions de la teua vida, ser fallera d’aquesta comissió. Per aquest motiu recorde les falles de 2012 segon per segon, segueix agraint aquells dies i segueix pensant que l’encreuament de cultures és possible, ja que tots som iguals i tots tenim dins un petit faller. Maria Sapiña Escrivá Fallera de l’AC Falla Xúquer

AC FALLA XÚQUER

Turista madrilenya vestida de fallera Foto: Maria Sapiña

Visitants estrangers en falles Foto: Maria Sapiña

LES MILLORS FALLES DE MA VIDA Patrícia Fort, un dels pilars de la comissió, ha sigut Fallera Major, així com la seua filla va ser Fallera Major Infantil i el seu marit, president diversos anys de la nostra comissió. Ens conta alguns dels seus entranyables records que ha pogut viure de la festa fallera. Les millors falles de la meua vida? No sé. Si pense i em pose a recordar crec que tots els anys són les millors falles de la meua vida. Perquè cadascú dels exercicis fallers tenen unes característiques, una plantà, una presentació, una cercavila, etc. que és diferent i que ho fa especial quan ho recordes. Les falles són una festa única i excepcional per a mi com a dona valenciana, però sobretot ho són perquè el 17 de març és el meu aniversari. Vaig nàixer amb el primer coet de la “despertà” del primer dia de falles a Cullera. La meua mare diu que em vaig retardar a nàixer quinze dies després del que em tocava, per fer-ho en aquest dia tan assenyalat. I és que ja portava les falles a la sang, una festa que volguera o no, sempre aniria lligada a la meua existència. Crec que aquestes van ser les primeres millors falles de la meua vida. Pot haver-hi alguna cosa més especial que això? Doncs sí, ser fallera de naixement i poder celebrar any rere any el teu aniversari envoltada de monuments fallers, despertar-te amb la característica olor de pólvora, que de bon matí et ploguen les felicitacions envoltada de la teua comissió i que en la cercavila, vestida de valenciana, tots entonen acompanyats de la xaranga, la típica cançó d’aniversari.

Una emoció i un sentiment únic, difícil de descriure, però que cada any em fan sentir que són les millors falles de la meua vida. Pot haver-hi alguna cosa més especial que això? Doncs sí, que un any pugues celebrar el teu aniversari complint el somni que tota dona fallera té: Ser Fallera Major. Viure de manera diferent eixes falles. Poder dir que el 17 de març és el millor dia de l’any per a tu, on l’esforç que es fa durant tot l’any es veu reflectit en contemplar el teu monument plantat i acabat. On tot el poble s’ompli de música i gent pels seus carrers i tot és festa. Tindre el privilegi de veure des d’una altra perspectiva els premis i des del balcó del mercat contemplar a la teua comissió que entre riures i optimisme t’acompanyen i animen, envoltats d’un nerviosisme en l’ambient alhora que il·lusió per saber quin premi obtindrem. Pot haver-hi alguna cosa més especial que això? Doncs sí, tindre la sort de poder tornar a complir el somni de ser Fallera Major nou anys després. Diuen que segones parts mai van ser bones, però en el meu cas van ser superiors. Ser fallera major d’una nova comissió: La Falla Xúquer, amb l’orgull de tindre acompanyant-me en el càrrec

AC FALLA XÚQUER

com a president al meu marit. Viure l’experiència encara amb més il·lusió si cap i poder viure moments importants que no vaig poder gaudir la primera vegada per la pluja, com és el moment emocionant del dia de la presentació on tota la comissió t’espera a la porta de casa i en eixir tiren un castell de foc. Però el millor de tot és que no va ser el meu any, sinó el nostre any. Poder compartir totes les vivències, premis, activitats, emocions, nervis, alguna llagrimeta i alegries en parella, amb la persona que vols. Les millors falles de la meua vida, plenes de moments màgics i únics que perduraran en la memòria per sempre. Pot haver-hi alguna cosa més especial que això? Doncs sí, convertir-te en mare fallera. Sentir l’emoció de vestir per primera vegada la teua filla de valenciana. Portar-la a la seua primera presentació, la seua primera cercavila, la seua primera cremà..., i veure com va creixent i impregnant-se del verí de la falla. Com amb any i mig de vida et demana que li faces els tres monyos sense queixar-se gens ni mica o veure com acaba plorant per no voler llevar-se el vestit de valenciana ni per a dormir. Pot haver-hi alguna cosa més especial que això? Doncs sí, veure créixer a la teua filla dins de la família fallera o que quasi sense saber parlar t’assenyale la cadira on se senta la fallera major en la presentació i et diga: “mamà, jo ahí”. Com una personeta tan xicoteta pot tindre tan clares la idees? Doncs si, perquè no va parar de demanar-ho un any darrere l’altre fins que ho va aconseguir. I sí, va ser molt especial veure a la meua filla com a Fallera Major Infantil, amb la seua cara irradiant una felicitat que valia tot l’or del món. Com gaudia

Foto: Patrícia Fort

cada acte, no es volia perdre res i com s’enfadava en haver de tornar prompte a casa perquè l’endemà havia de matinar. Volia esprémer al màxim el seu regnat i que no acabara el seu somni. I jo pense que encara no ha acabat, que ha complit una part i li queda per complir una altra. Perquè res més cremar la seua falla infantil ens va preguntar al seu pare i a mi: Pares, quants anys em queden per a ser Fallera Major? Així que, les millors falles de la meua vida? No sé si hi ha hagut unes en concret. Crec que la meua vida ha estat plena de moments fallers especials que s’han anat enriquint al llarg del temps i que encara que ara hem fet una parada obligada de dos anys per la maleïda Covid, les falles estan latents en el nostre interior. I estic segura que tornarem amb més força per a continuar engreixant les nostres vides amb altres moments fallers únics i especials. Patrícia Fort Blasco Fallera de l’AC Falla Xúquer

RECORDS DE LES MILLORS FALLES Una de les veteranes de la falla, dona, mare i iaia de fallers. A Rosa Mª Penadés (Mari, com li diem tots) li encanta llegir i pintar, però també li queda temps per poder escriure’ns cada any alguna coseta. Aquest any, tractant-se del tema de les vivències falleres i donada la seua experiència al món faller, no podia faltar el seu article. Corria l’època dels 80, una família jove amb una xiqueta de 4 anys passejava per la vora del riu Xúquer i van vore una colla d’amics que parlaven de fer una falla en la barriada, de sobte s’aproparen i ens feren la següent pregunta: No us agradaria ser fallers? Anem a fer una falla en aquesta plaça i necessitem gent per poder-la dur endavant. Aquests joves érem nosaltres i ens quedàrem un poc sorpresos, ja que en la vida no ens havia passat pel pensament pertànyer a cap comissió fallera, ni sabíem en què consistia. Després de parlar-ho detingudament, vam dir: “Per què no provar a vore que tal?” I ara, després de 37 anys, aquella proposta va ser satisfactòria, perquè la família ha augmentat amb més membres, fills, néts, nebots, etc. Als quals els hem injectat en les seues venes el nostre esperit faller. Què us puc contar d’aquells temps? Eren molt diferents ara. No teníem ni casals, les reunions les féiem en els bars, xerràvem, un refresc i cap a casa. En cada proclamació de falleres majors ens reuníem totes les falles del poble en llocs on després oferíem a la principal representant un ram de flors. Després ens feia soparet, ball i el més important, una gran harmonia i germanor fallera entre tots.

Foto: Joan Castelló Primera falla plantada Falla del Port, 1983

AC FALLA XÚQUER

La cosa ha anat canviant al llarg del temps, no sé si per a bé o per a mal, baix el meu criteri, perquè després, cada comissió comença a tenir els seus propis casals, tots els divendres ens reuníem en ells, es feien festetes, xerràvem fins les hores més avançades de la nit, jugàvem a jocs de taula, tot i que també va perdent-se i ara sols anem la gent més major. Anècdotes i alegries d’aquella època hi ha de sonades com un any de presentació que va caure una aigua que pareixia el diluvi universal i haguérem de llogar l’autobús de Miguel i anar a arreplegar a les falleres una per una a les seues cases, ara, això sí, en vàrem riure el que no estava escrit. Altra de diluvi va ser quan s’hagueren de serrar les falles per vent i aigua, justament quan va ser l’any que va ser la meua filla Vane Fallera Major Infantil en la il·lusió que ella tenia, encara sort que l’any següent va poder repetir i fer realitat el seu somni. Després de tot açò, anem a centrar-nos un poc més en el tema del llibret d’enguany, les millors falles de ma vida. Després de ser fundadors de la falla que he parlat abans, vam haver de prendre una decisió molt important en la nostra vida fallera, un grup de gent prou nombrós de la comissió ens vàrem veure en el deure d’abandonar la falla per desavencesses de caràcter i ens vàrem decidir per formar una nova falla, que gràcies a l’esforç de tots hem pogut tirar endavant i ací és precisament on comencen les meues millors falles. Per descomptat, que per a una mare l’orgull més gran és vore a les seues filles com a Falleres Majors, tant infantils

Foto: Web Junta Local Fallera de Cullera Primer monument plantat per la Falla Xúquer, any 2003

com grans. Eixos anys han sigut meravellosos per a mi i molt més tenint al seu pare com a President de la Comissió. Sempre recordaré la vespra de la presentació, la casa engalanada amb els vestits, sinagües, adreços, regals i ramells de flors de gent estimada per tot erreu i la cara de felicitat de les meues filles que en els seus ulls et diuen els sentiments que tenien. Ara, el meu desig és vore als meus xiquets vestits amb la típica vestimenta de valenciana i de saragüells. L’any passat el meu menut no el vaig poder ni gaudir per les circumstàncies que tots sabem, espere que açò passe prompte i puguem gaudir com cal aquestes festes que són les millors festes del món, alegres, divertides i per descomptat, culturals, que hi ha molta gent que s’oblida d’això.

Foto: Joan Castelló 1989. Any de la ploguda

Aquesta falla es volca per fer cultura i que els xiquets i xiquetes, des de menuts, tinguen eixos valors que són tan importants, fent-los teatres infantils, compta contes en valencià, exposicions de llibres, xerrades d’escriptors valencians i sobretot, que sàpiguen que tots els xiquets i xiquetes som iguals, sense cap distinció de cap classe social, estat, formació, raça... Això també és fer falla, i aquesta falla en especial, està treballant de valent perquè aquesta ideologia es porte endavant. Com a valenciana que sóc, espere que açò perdure durant molts anys i que les nostres arrels passen de generació en generació, parlant del poble valencià tal com es mereix. Rosa Mª Penadés Fallera de l’AC Falla Xúquer

Foto: Rosa Mª Penadés

AC FALLA XÚQUER

Foto: Joan Castelló Abans de ser tallada

LES MILLORS FALLES DE MA VIDA Zaira Alarcó, també és fallera de la Falla Xúquer. Sempre està disposada a ajudar en el que siga necessari. Amb una personalitat única i que ens encanta a tots els que la coneixem. Aquest any tenim el plaer de poder llegir una de les seues vivències personals en l’article que ha tingut el gust d’escriure’ns. Per a poder refrescar la meua memòria, tan sols he d’acudir al primer article que vaig tindre l’honor d’escriure per a aquesta, la meua falla, la meua benvolguda falla Xúquer. En aquest article, parlava de la importància de “la primera vegada“, única, irrepetible, inoblidable, tan cert com que només hi ha una. La primera vegada de tot el que ens succeeix en la vida, siga bo o dolent, s’emmagatzema en un racó especial de la nostra memòria, en la nostra retina i molt, molt dins del cor. Convide al lector a pensar en la primera vegada que va veure la mar, el primer naixement o fins i tot, mort d’un familiar pròxim, el primer bes, la primera borratxera, etc. és extrapolable a qualsevol sensació primerenca. Veritat que el recorden? Doncs a això vaig! Les millors falles de la meua vida, van ser les primeres, sens dubte! La veritat que sent enveja sana pel que jo classifique com dos tipus de “fallers/es” Tipus 1: Els fallers de tota la vida, els que pare, mare, avi i Esperit Sant segueixen una llarga saga de “fallerio”. Aquest tipus de fallers, ho són des que van nàixer i emmagatzemen records des que tenen ús de raó. Tipus 2: Aquell faller/a adolescent que viurà milers d’experiències per primera vegada, gràcies a les falles: aqueix bes,

aqueixa borratxera, aqueixa alba en la despertà, guau, tantes i tantes festes per vindre. En el meu cas, no podré viure la sensació del tipus 1 ni del tipus 2, perquè em vaig convertir en fallera als 28 anys, instalada per fi a Cullera, amb ganes de saber què era ser fallera i amb la meua joventut, madura, però saben què? Gràcies a això, recorde perfectament la meua primera proclamació, la primera presentació eixint del meu portal al braç del meu faller, aqueixa traca esperant que isquera i aqueixos músics tocant només per a mi (sí, en la falla Xúquer, totes les falleres som especials), aquella entrada triomfal al mercat amb la verge de front esperant la seua ofrena… què falles tan increïbles aquelles. No negaré que no va ser el primer, però va haver-hi bes, va haver-hi borratxera i molta molta festa, sols que amb la maduresa i l’ambient sa que les falles requereixen. Cada any, és un any diferent, millor a l’anterior perquè falles és família, és cultura, és passió, és el millor que hi ha en el món. Per cert, segur seré aqueix tipus 3 de fallera, la que vist les seues filles, fills, néts o netes i que reviu cada moment especial d’aquesta meravellosa festa. Zaira Alarcó Ortiz Fallera de l’AC Falla Xúquer

AC FALLA XÚQUER

Quadre: Renoir - La primera salida

LES MILLORS FALLES DE MA VIDA Un col·laborador habitual als nostres llibrets, Luis Ángel Santos, sempre ens escriu uns articles interessants que ens agraden. Aquest any, per la situació que estem vivint no podrà ser faller de la nostra comissió, però estem segurs que quan passe aquest malson, tornarà. De totes maneres, ha volgut aportar la seua ajuda al llibret escrivint-nos unes paraules. Títol arriscat, per definir en un sol any, el sentiment personal de cada valencià o valenciana, que estima el món faller. No us sembla bé? Com destacar-ne un, si any rere any, des que tenim ús de raó, repetim la mítica frase de qualsevol dia 20 de març... “Aquestes han sigut les millors falles de ma vida”. Evidentment acompanyada de no menys mítica “L’any vinent, no “apretaré” els 3 dies o acabaré morint-me el dia La Cremà” (Bé, aquesta és pels majorets i festers). Destacar-ne un! Quina falta de respecte cap a la resta d’anys, que poden fer-se les següents preguntes a mode de penitència, jo no he sigut prou bo? Què ha tingut aquest que ha guanyat per ser el millor? Ara pensareu, què està dient el boix aquest? Com si els anys foren persones! Els anys no són persones, però les persones sí que som anys, som anys que visquem amb intensitat, anys fallers que d’una forma o d’altra ens han aportat el seu gra de sentiment valencià, anys, que malgrat un banderí no aconseguit, un monument que no era tal com esperaves, anys complicats per l’economia o anys com aquest sacsejat i quasi defenestrat per la Covid-19, no deixen de ser anys en què els fallers

demostrem a la resta del món allò que ens uneix, l’amor, l’estima i la passió cap a una festa que ha aconseguit ser reconeguda com a Patrimoni Immaterial per l’UNESCO. Senyores i senyors, nenes i nens, disculpeu-me per no cenyir-me’n al títol, però em sent incapacitat per a fer-ho. Les millors falles de la meua vida estan confeccionades amb retalls de cadascú dels anys que he sigut faller, i això comporta les 3 comissions que han format part del meu recorregut, està format pels anys amb alegries i també, per descomptat, els de les decepcions, inclòs per aquells anys (molt pocs) els quals no vaig poder ser faller per motius laborals o econòmics, encara que pense que u mateix no deixa de ser faller, sinó que no pertany a una comissió eixe exercici, ja que el faller ho és per dins i per fora, amb comissió o sense ella, el faller o fallera proclama any rere any “AQUESTES HAN SIGUT LES MILLORS FALLES DE LA MEUA VIDA”. Per tant, amigues i amics, em queden moltes millors falles de la meua vida, i molts retalls que afegir a l’àlbum de records que formen el meu amor per les falles. Luis Ángel Santos Faller de l’AC Falla Xúquer

AC FALLA XÚQUER

Il·lustració: Iris Collado

SEMPRE LES QUE VÉNEN Vicepresidenta de cultura de Junta Local Fallera de Cullera i fallera de la comissió de la Falla El Raconet, Fani Criado és una incansable defensora de la nostra llengua i ens ha volgut escriure aquest article que ens ompli d’orgull, perquè com podreu comprovar en llegir-la, Fani és una gran escriptora. Deia un poeta dels universals que és bo viure, però millor somiar. Ell mateix però, explicava també que del somni és el despertar encara més bo que el millor... Aleshores: Quan despertarem d’aquest malson? De la pandèmia que no para de prendre’ns tot allò que ens ompli? De la inesperada situació que no para de traure’ns tot allò que ens aporta benestar? Quan deixarem enrere l’anomenada nova “normalitat” que ens nega tot el que ens ofereix la inefable felicitat a qui al llarg de l’any espera, d’entre altres dates, el dia 19 de març per veure cremar una falla?

dret i de l’anvers, de la llum i de la foscor, quants europeus tenen tatuat el símbol oriental del yin i del yang que ho representa?... i per aquest motiu, davant de la qüestió de quines falles han estat les millors de ma vida, què puc contestar? Les millors Falles de ma vida sempre són les que van a vindre!!!

No tinc gens ni miqueta de gana d’entrar en aquesta pàgina de la nostra història, per a mi personalment ha estat difícil i pense que tota la societat voldria esborrar-la, però n’he fet ús de l’avinentesa com un bon recurs per endinsar-me en el vostre llibret faller i respondre a la pregunta que m’ha deixat anar el coordinador que, tot i paréixer senzilla, és intensa i alhora imprescindible per a qui té al seu interior una flameta fallera.

No sóc cap xiqueta, ni cap joveneta, tinc fill i filla adults i encara sóc fallera, sí. He viscut la festa des de diferents perspectives i realitats: d’infantil, d’adolescent que lluitava per ser-ho, de jove universitària (al cap i casal) i ja mare de família en porte vint d’anys seguits censada a Cullera. Ara fins i tot intente aportar, dins les meues minses capacitats, anar per faena des de la veu de totes les comissions, la de la Junta Local Fallera, perquè vull, desitge, intente, necessite, imagine i anhele que les millors falles de ma vida, de la nostra vida, existisquen, s’hi donen, siguen efectives, les puguem viure, les puguem plantar, les puguem cremar i les puguem evocar de manera íntima i alhora de manera familiar al cau de la comissió.

Tota cultura que es coneix, fins i tot abans del nostre calendari actual i de la percepció de proximitat o suposat interés antropològic, (maremeuadelcastelldeculleraquinavorrimentdetia!) tota, juga amb allò del mal i del bé, del

Moltíssimes persones no entenen la percepció vital que tenim, la necessitat que ens brolla en forma de sentiments de no prescindir d’una festa que per a una part de la societat resulta estranyament contrària al que ells en diuen progrés, la

AC FALLA XÚQUER

veuen irreconciliable amb els fets intel·lectuals i a mi m’entristeix com es perden la línia entre el blau i el verd de la mar... No podeu ni imaginar quants arguments he escoltat de caire suposadament futurista per a explicar-me que no saben per què m’estime tant les Falles. Molts! però tots inútils perquè no han valgut per a res. Quines són les millors Falles de ma vida? Em feu aquesta pregunta i... com responc? La vida és efímera i inadaptable, inaccessible, tan inadmissible com inalterable, inassequible però nostra, nostra i indefugible, som nosaltres la vida perquè la definim però de cap manera podem fer la seua substància pròpia i per això mateix és tan meravellosament entranyable, no? Les millors Falles de ma vida mentre estiga viva han de ser les que vénen, les que portaran interioritzades el meu bagatge cultural en el més pur sentit del mot.

Cal sempre sumar i deixar per a la família vímets nous per a noves cistelles... Les millors Falles sempre són les que vindran perquè les hem de viure com úniques! Sí úniques, no últimes perquè la connotació de darreres és una miqueta dramàtic i, realment, el carpe diem no és això. Ho dic jo que també he gaudit de l’estudi de la llengua i literatura llatines i tot i que tradutione est traitione... Cal viure les Falles com essencials i úniques per conservar el seu sentir i allò que les fa exclusives, entranyables i inigualables és com les duem a terme, com les estimem i com les fem presents, efímeres i sempre esperades per a viure-les. Fani Criado Fallera de l’AC Falla El Raconet Vicepresidenta de cultura de la JLFC

Cultura era antropològicament el que es viu de manera guiada pels qui estimaven les criatures a través de les seues experiències; les preparaven per a ser, per a tindre identitat. No vaig a entrar més enllà i parlar del nexe amb cultivar; sí però amb adquirir el saber com caminar entre la dualitat humana. Dic per això que les meues millors Falles seran les pròximes però per ara són les del 2020 (a pesar d’estar cara avall en un llit d’hospital) perquè són les viscudes al llarg de l’any i les que em faran obrir de bat a bat l’ànima, el cos, l’esperit, les fibres, la curiositat, la gana de somriure, la set de lliurement oblidar els horaris, el somni del fet que el present existeix i el goig d’esperar-ne més i sempre millors.

Foto: Fani Criado

“MARTIRIS”, UNA FALLA INICIÀTICA Quan parlem de falles i més en concret de llibrets de falles, en Cullera sempre hem tingut un referent i ell és Joan Castelló, membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF), un gran amic, defensor de la cultura del llibret faller i que tenim la sort de comptar amb una de les seues col·laboracions literàries. Van ser anys decisius per a Espanya, per a València i per a qui açò escriu, malgrat que en eixos moments encara tenia en el meu cap més interrogants que respostes. Era l’any 1974, estudiava COU i Franco encara no havia començat la seua llarga agonia en el llit de mort. La meua ment juvenil era un focus d’idees que encara no era capaç de controlar. En els Salesians vaig prendre consciència del compromís social i vaig decidir deixar de costat els estudis d’Econòmiques per a bolcar-me en el Periodisme. Era un xaval de poble que des dels nou anys estudiava a València en col·legis amb internat (primer en Sant Joan Baptista i després en els Salesians). Encara de nit i somnolent, els dilluns de bon matí agafava el tren de rodalia (el ferrobús) per a anar de Cullera a València amb les bosses de la roba i els llibres. Una vegada en la capital, agafava el tramvia (en els primers anys de batxillerat) o l’autobús (la modernitat arribava, encara que amb algun retard) fins al carrer Sagunt, on estava el col·legi. Les falles eren llavors una festa que m’era familiar, encara que mai m’havia involucrat en elles. Un tio (i padrí) meu havia sigut dels fundadors de la nova etapa de la Falla de Sant Antoni de Cullera i en el taller d’ebenisteria de mon pare s’havien fet les falles per a eixa comissió de 1963 i 1964. Era jo un xiquet de

sis o set anys, tot i que encara recorde la impressió que em va donar veure en el vell magatzem la majestuosa núvia de la rematada i els ninots amb cares deformades. A mitjans dels anys seixanta també havia anat a València tres o quatre vegades amb els meus pares a veure les falles. De l’estació de Renfe anàvem a Convent Jerusalem, El Pilar, plaça del Mercat, doctor Collado i plaça del Cabdill. Em van captivar llavors una figura de l’efígie de Gizeh, una cistella descomunal amb productes de xarcuteria i un búcar surrealista amb libèl·lules. Molts anys després vaig saber que eixes falles van ser construïdes per Pascual Gimeno, Julián Puche i Vicente Luna, respectivament. Aquestes empremtes formaren un solatge faller que, inconscientment, anava acumulant-se en el meu interior sense a penes adonar-me. Fins que, amb 17 o 18 anys, vaig descobrir el poder d’atracció d’una maqueta: era un divendres, havia eixit del col·legi i em dirigia a l’Estació del Nord per agafar el tren a Cullera, on anava a passar el cap de setmana amb els meus pares i germanes. L’autobús em va deixar en la llavors plaça del Cabdill i en passar per l’Ajuntament vaig veure, en l’oficina de Turisme (instal·lada en un dels baixos més pròxims al carrer de la Sang), la maqueta de la falla que hi havia

AC FALLA XÚQUER

plantat la comissió d’Exposició-Misser Mascó-Arévalo Baca uns mesos abans. Durant uns minuts em vaig quedar fascinat contemplant el palanquí amb les seues motlures, cariàtides i múltiples adorns; el moviment del lluitador xinés i l’expressivitat de la cara de la mona. El colorit, la caricatura i l’equilibri de la composició em van hipnotitzar. A partir de llavors, tots els dilluns (quan acudia al col·legi) i els divendres (quan tornava a Cullera) passava per davant de l’Ajuntament i em detenia en l’Oficina de Turisme per a delectar-me durant uns minuts amb la contemplació de la maqueta. Em lamentava de no haver vist la falla (que considerava una obra excepcional) i em vaig prometre que a partir d’eixe moment tots els anys faria el recorregut per les més importants de València. Va ser l’inici d’una afició que hui encara perdura. Un any després, en els Nadals de 1975 (crec que va ser el 26 de desembre), es van presentar a casa dels meus pares en Cullera el meu padrí i el president de la falla de Sant Antoni. Els havia fallat el poeta que feia els versos de l’explicació del llibret i havien pensat en mi, que estava estudiant periodisme, perquè els escriguera. “Per a quan els necessiteu?”, vaig preguntar ingènuament. “Hauríem d’haver-los presentat en la impremta el 22 de desembre”, em van respondre. Aquelles vacances de Nadal, després d’una visita al taller de l’artista el dia 27, les vaig passar fent rimes a martellades en valencià. El 6 de gener, abans de tornar a l’internat de València, els vaig entregar l’explicació. Tres mesos després, la falla de Sant Antoni se n’emportava el primer premi i el premi d’enginy i gràcia, a més del premi de turisme i el primer premi infantil.

Foto: Joan Castelló

Els 18 anys següents vaig ser faller d’eixa comissió (en la que vaig exercir càrrecs directius molt diversos, inclosa la presidència durant un any -1991-), fins que, per qüestions personals i familiars, vaig deixar la militància activa per l’estudi i l’anàlisi de les diferents facetes d’aquesta festa que conjuga art, sàtira, música, pirotècnia i diversió. Amb la perspectiva que dóna el temps, “Martiris” va ser per a mi una experiència iniciàtica: em va obrir el camí de les falles, em va despertar la passió pels monuments, em va portar a realitzar els primers recorreguts per la Secció Especial i va fer que, quan em van brindar l’oportunitat de col·laborar amb una falla del meu poble, no la deixara escapar. Quasi trenta anys després de contemplar darrere de l’aparador aquella fascinant maqueta exposada en l’Oficina de Turisme, en 2003 vaig viure una experiència única: formar part de l’equip que va escriure la biografia de Miguel Santaeulalia, l’artista d’una falla que mai vaig veure, “Martiris”, però que tant ha marcat la meua vida com a amant de les falles. Joan Castelló, Periodista Membre de l’Associació d’Estudis Fallers

LES MILLORS FALLES DE MA VIDA: UN TRENCACLOSQUES Juan Gabriel Figueres, gran amic de la comissió, un obsesionat del llibret, és ja un mestre llibreter a la seua edat i va ser un dels impulsors dels nostres llibrets. Pertany a la comissió de la Falla El Canet de Cullera i és el coordinador del seu llibret, un referent dels llibrets a Cullera i a tota València. El més fàcil per a un individu faller seria seleccionar un exercici faller com al millor de la seua vida. En canvi, per a un individu com jo, la cosa es complica. En primer lloc, perquè soc molts anys faller, i he viscut exercicis fallers sent xiquet i sent adult, per tant és molt difícil triar. I en segon lloc, perquè no en tinc un any concret pel qual em decantaria, ja que tinc experiències roïnes i bones en el món de les Falles perquè m’involucre massa, aleshores, n’uniré unes quantes i així vos contaré aspectes que han fet que les Falles siga la festa de la meua vida, i així mateix argumentaré perquè no puc considerar l’any complet com al millor any. 1996 va ser el que m’anomenaren President Infantil de la meua falla. Recorde que va ser tot molt precipitat i, al cap de poques setmanes, va ser la proclamació i, en poc de temps, la presentació. Aquest va ser l’any en el fet que vaig començar a sentir les Falles com la meua festa, és a dir, conéixer els diferents actes de la festa (dies de Falles, sopars dels divendres, activitats durant l’any...). És a dir, vaig assimilar que les Falles són tot l’any. Però va ser en les Falles 1998 en les quals vaig començar a agradar-me la falla, l’element principal de la festa. Va ser

l’any que al Canet es va plantar la falla Al pas del temps, feta per Vicent Montagut, en la qual un mag presidia la plaça damunt d’un rellotge. Va ser un any que la falla va obtenir el cinqué premi d’aleshores, darrere de les quatre que actualment estan en Secció Especial. Però no l’he seleccionat pel tema del premi, sinó pel fet de començar a apreciar la tasca dels artistes fallers. Des d’aleshores, el dia de la plantà és el dia més esperat de l’any per a mi. Des d’aquest any, les Falles no tenien cap element significatiu fins que va arribar el 2005. Aquest any va ser especial pel fet de conéixer el fet que significa involucrar-se en una comissió fallera. El meu primer càrrec va ser... el de SECRETARI! Aleshores, un xiquet de disset anys va agafar aquesta responsabilitat, a la que després se li va sumar el fet de fer algun article de llibret, agafar la delegació d’esports, i unes quantes coses més. Per motius que no cal esmentar, va ser un any on l’ambient estava una mica enrarit, però aquell any vaig aprendre el funcionament d’una comissió fallera... Un fet essencial per a voler tant aquesta festa. Quatre anys més tard, és a dir, 2009, va ser el punt de partida del que és Juan Gabriel Figueres en el món de les Falles i pel que és més coneguda actualment

AC FALLA XÚQUER

la falla El Canet: el seu llibret. La primera pedra es va posar en 2009, ja que va ser l’any en el qual vaig agafar la responsabilitat d’encarregar-me del llibret de la meua falla, un projecte que tal vegada ha anat avançant en el pas dels anys a un ritme més ràpid del que esperava, i també pel que fa a la idea que tenia en un primer moment, ja que la idea era escriure i coordinar, i vaig acabar maquetant i fent l’explicació de la falla en vers. És cert que el llibret va ser molt fluix i sense èxit, i tal vegada em vaig crear falses expectatives, encara que em va ajudar a madurar i a millorar de cara a l’any següent, on començaria verdaderament la història del llibret de l’AC Falla El Canet. No obstant això, també va ser especial per haver aconseguit complir una predicció que tenia el meu avi, aconseguir un banderí per a la meua comissió. Quin va ser? L’Interés Turístic de la falla gran en 2009, un banderí especial perquè aquell any vaig començar a estudiar turisme, el que és actualment la meua professió. Un any després, cal citar que 2020 va ser especial pels primers èxits del llibret d’El Canet que arribaren aquell any, amb un segon premi en Cullera i un 52é en Generalitat Valenciana. Però el que va ser especial va ser la temàtica triada: els artistes fallers de Cullera i Sueca. Vaig tenir l’oportunitat de conéixer a artistes com José Lafarga, Carlos Donet o Arturo Benavent, i el fet d’entrevistar-los va ser molt especial per a mi. No sols per això les Falles van ser especial, ja que el llibret tenia un apartat referit al 35é aniversari i vaig complir la il·lusió també d’entrevistar a un dels meus artistes fallers preferits, el qual va plantar les nostres falles entre 1992 i 1995: Pere Baenas. Em va fer molta il·lusió visitar el seu taller.

Al pas del temps, de Vicent Montagut. Falla El Canet, 1998 Foto: Arxiu Falla El Canet

Un altre any especial i de reivindicacions va ser 2012, un any d’alegries i convenciment per sobrepassar l’amargura de les Falles 2011, una de les pitjors de la meua vida, tot per una confrontació amb altres membres d’altres comissions per reivindicar el que era just. Aquell fet em va fer superar i va fer que girara la truita i, sense cap mena de pressió, vam aconseguir una fita històrica, col·locar el llibret de l’AC Falla El Canet entre els deu millors de tota la Comunitat Valenciana, per davant d’altres que menysprearen el meu treball i que anaven a menjar-se el món i després no ho van fer. Perfectament, m’haguera pogut burlar tal com feren amb mi, però cal saber guanyar i, per tant, vaig callar. Aquest fet em va donar ales per a gaudir d’unes

Falles en les quals vaig gaudir molt, en les quals pensava que havia complit un somni. A més, l’ambient va ser molt agradable. Tal vegada pensava que havia tocat el sostre en 2012... Però 2014 encara va ser més especial. Tercer premi de la Generalitat Valenciana en un llibret que tenia clar que faria des de febrer de 2013. Una idea de les que no pots deixar escapar, que quan et ve al cap cal executar-la. Fer un llibret de llibrets. I va ser un any en el qual semblava que aniria tot de cul. Hi hagué molts canvis i a la gent li costa innovar, vam intentar fer una falla diferent i ens van criticar molt. Molts fallers van criticar tot el que es va fer i ho vaig passar mal. La gelosia en les Falles provoca males passades i qui sap que haguera pogut passar si haguera sigut un any més tranquil? Mai ho sabrem. Un any després les aigües baixaren una mica més tranquil·les i va ser un any en el qual vaig gaudir de molts actes que mai havia gaudit, casos com la Gala Fallera en el que vaig comprendre que la germanor entre fallers havia de sobrepassar l’escut que cadascú porta en la seua brusa fallera. A més, va ser un any de canvis en l’àmbit personal. A més, el llibret seguia una bona trajectòria encara que ja em trobava fatigat, però el que més vaig gaudir aquell any va ser la crítica fallera. Va ser una falla molt crítica amb la política local i va ser molt visitada, inclús pels afectats, això em va omplir d’orgull. Per últim, voldria enaltir 2017 que va ser el del retorn, ja que el cuquet va fer que tornara de nou a posar-me al capdavant del llibret. Un llibret que, com en 2014,

feia molt de temps que tenia en el cap que tractava sobre el principal motiu de la nostra festa: la falla en els seus dos vessants, el crític i l’estètic. Va ser un any anecdòtic en tots els sentits, ja que vaig tenir forces inclús fins de fer la portada del llibret. Aquesta consistia en dues fotografies, una que representava la crítica amb un ninot de Mariano Rajoy, i una altra que representava l’estètica moderna d’una falla. El resultat, segons per a alguns erudits, una merda de portada; el resultat final, millor portada de llibrets de Falla 2017, fet que fa que molta gent encara li tinga quimera a la portada. Per a la a gent, si no té flors i falleres, no és una portada. A banda d’aquest fet, el que més em va entusiasmar és que va ser un any en el qual la falla va créixer en nombre de gent i l’ambient que hi va haver va ser molt bo. I si això li sumes un bon premi en el llibret de Generalitat Valenciana, i tres en els Premis de les Lletres Falleres, va fer que aquest any siga un dels més especials. Açò seria el meu trencaclosques de quins serien els meus millors moments com a faller, uns xicotets fragments on explique detalladament el per què. No obstant això, vist el panorama de 2020 i la incertesa de 2021, cal valorar el que hem tingut i pensar que només el simple fet de celebrar les Falles ja es pot considerar un èxit. Quan no ho tenim, apreciem més el que teníem, per tant, esperem prompte tornar a celebrar unes Falles 2021 que siguen les millors de la nostra vida perquè les tornem a recuperar. Juan Gabriel Figueres Faller de l’AC Falla El Canet

AC FALLA XÚQUER

Portada primer llibret, 2009 Foto: Juan Gabriel Figueres

Portada llibret, 2017 Foto: Juan Gabriel Figueres

LES MILLORS FALLES DE MA VIDA Ens escriu un interessant article Juan Sapiña (conegut per tots com Sapi). Ell ha sigut president de la comissió de la Falla Taüt de Cullera i li encanta tot el relacionat amb el món faller, com podreu comprovar al seu article. Però sense cap dubte, la seua debilitat sempre serà el monument faller. LES FALLES SÓN UNA DE LES MILLORS INVERSIONS EN LA MEUA VIDA Has trobat ja la inversió de la teua vida? Tal vegada sí i el teu projecte d’existència ha estat gratificant i l’objectiu complit i tal volta no, trobant-te a hores d’ara desubicat, desorientat, et falta fer un pas més amb les teues il·lusions i somnis. En la nostra activitat i conducta diària hem de marcar-nos metes, lluitar per aconseguir allò que desitgem, si no se’ns queda un buit que ens pot portar a la deriva, al desànim, fins i tot al descontentament i això a la llarga no suma beneficis personals, ni a tu ni al teu entorn. En el meu cas una de les millors inversions de la meua vida ha estat ser faller amb moments impagables i altres per tal d’oblidar, però la vida és el resultat d’un cúmul d’alegries i també de tristeses, aquelles persones que sàpiguen regular les seues emocions i accepten les victòries tant com les desfetes són els que i basant-se en els seus principis tenen una millor qualitat de vida, inclús vorejant la felicitat i el fet de pertànyer a una comissió fallera des de ben xicotet fa que penses en un estil concret de viure, hem apostat per perdre el nostre

valuós temps lliure en la festa fallera i per a mi la recompensa sempre ha sigut elevada, gran i excel·lent. El millor de les falles són els seus fallers, totes eixes persones que dediquen el seu temps, la seua il·lusió i confiança per tirar endavant una festa del poble, una festa de tots. Cullera no es pot entendre sense les seues falles, de la mateixa manera que les nostres falles no es poden entendre sense la gent que les viu intensament, les estima i treballa per continuar sempre endavant. En eixe grup de persones em trobe jo, els darrers quaranta-huit anys he pogut crear amistats noves, persones totalment diferents units per una bellíssima tradició, amb l’únic nexe comú d’integrar-se en una mateixa comissió, en aquest cas la falla Taüt, la meua segona casa, on he pogut compartir la germanor fallera i créixer com a persona, perquè en una falla també s’educa en valors. Ser faller és un ensenyament, et permet certa llibertat totalment necessària hui en dia i personalment m’ha culturitzat molt, encara que sone estrany, perquè sí, amics, a banda de distracció, amistat, família... Les festes josefines són cultura i això ha fet que siga un incondicional del llibret faller i un enamorat dels monuments, que per a mi a banda d’art

AC FALLA XÚQUER

Foto: Nacho Romero

també són cultura, sóc el que anomenem un rondador de falles, que encara no estan al carrer per tal de ser plantades ja estic aguaitant les diferents peces per a fer una primera valoració de com serà i a què podem aspirar cada any en els premis. Per desgràcia encara hi ha gent de pensar antic i arcaic que opina que les falles són tan sols festa, beguda, drogues... Que equivocats estan i quina injusta valoració, pròpia de gent que es passa les tradicions per sota del forro i tan sols critica sense aportar ni saber. Som els fallers uns grans afortunats, ens emocionem amb la música, les mascletades, el foc... Jo sóc faller de veritat, d’eixos que entenen que la festa fallera no dura tan sols una setmana a l’any, saben que és tot l’any, tot un exercici. Cada acte anual cal viure’l, quan comença un any, altre acaba. Sóc feliç cada vegada que em fique el polar o la brusa, ahí per a mi comença de segur un gran moment del dia.

Les setmanes prèvies a falles quan vaig a ca ma mare, que és on tinc tota la indumentària fallera, ahí ja comença a entrar-me el cuquet, la cara s’il·lumina, és senyal que en unes jornades tornaran els monuments a decorar els carrers i places de Cullera. Quan comencen els esmorzars al casal, els dinars, les primeres mascletades televisives on fem una gran festa cada vegada al casal, pengem un fum de pernils al sostre, això és superior a mi, m’embruixe i l’encís de la festa m’atropella, dóna inici a unes setmanes de pura màgia, col·laborant, participant, ajudant... El que jo anomene VIVINT. No tinc unes falles millors de la meua vida, i no penseu que no he recordat i he fet un esforç, però he arribat a la conclusió que amb quaranta-huit anys he viscut moltes falles bones i altres no del tot encertades , cada etapa és diferent, no és el mateix ara que quan era infantil o més jove, on hem fet coses que segurament ara ens penediríem. Cada any és nou, noves històries per contar, diferents alegries, diversos mals de cap, inèdites anècdotes... Amb el pas dels anys

Foto: Nacho Romero

vas madurant i comencen a oferir-te càrrecs a la comissió i si tens sort inclús ser president, la qual cosa fou per a mi un motiu d’orgull immens, dos anys intensos i agraïts, trobe que les falles estan en deute amb la meua persona, eixe doblet que se’ns va escapar el 2019 per motius clarament imparcials i vergonyosos on es va posar de manifest la cara oculta de la festa, els amiguismes i les injustícies. Algun dia igual la vida que és sabuda, m’ho torna per altre costat. Curiositats podria contar-ne mil, són records únics i personals i sempre estaran a la meua memòria. Ara amb el maleït Covid trobe a faltar els divendres al casal, les reunions, on després d’una setmana de treball vas a compartir amb els teus amics el que has fet al llarg dels últims set dies i et serveix de distracció, oblidant-te per moments del teu treball i dels problemes quotidians. Esperem que prompte puguem reprendre la festa i tornar a vestir-nos, a gaudir, la festa no té altra eixida que continuar i així de segur serà.

Tinc sort d’haver tingut un pare al meu costat en la falla, de tindre una família que m’ajuda en tot el que els demane referit a la festa i de tindre amics dins la falla on passar situacions majestuoses, d’eixes que et trauen un somriure a cada minut, poc més puc demanar, simplement salut i avant, sempre avant, perquè la vida segueix avant, entre alts i baixos, entre hiverns i estius, entre entusiasmes i dolors, entre victòries i derrotes, tal vegada no sempre les coses van com volem, però la vida et marca el camí i avança sense contemplacions, el més important és no parar mai i ahí les falles som un exemple, ens reinventarem si fa falta, no obstant això, tornarem i tornarem amb més energia, frescor, nervi i resistència, no tingueu cap de dubte, el sentiment pot més que qualsevol altra força. I la meua filla Mireia seguirà al meu costat aprenent a cada trenc d’alba, l’amor i passió per la festa, d’eixa tasca ja m’encarregue jo. Juan Sapiña Calatayud Faller de l’AC Falla Taüt

AC FALLA XÚQUER

Il·lustració: Gustavo Tarantino

DIGUES QUIN TIPUS DE FALLER@ ERES I RECORDARÀS LES MILLORS FALLES DE LA TEUA VIDA Salva Andrés és filòleg, professor de valencià i un gran amic i col·laborador nostre. Salva pertany a la comissió de la Falla Rei en Jaume I de Cullera i cada any tenim el gran plaer de comptar amb un dels seus magnífics articles. Li encanta el llibret faller, de fet, coordina el llibret de la seua comissió i és un gran defensor de la llengua i dels monuments fallers. Com molts de vosaltres bé sabeu, també pertany a una comissió xicoteta, i el que fa especial aquestes comissions són l’ambient d’alegria i germanor entre els membres que hi formem part durant els dies (o mesos) previs a la festa. Tenint en compte aquesta premissa, i encara que us puga sorprendre, mentiria si no diguera que unes de les millors Falles que he viscut fins al moment són les de Falles 2020, o almenys tot el que vam poder gaudir d’aquestes. Sí, les Falles de la Covid-19. Les Falles de la suspensió. Tots sabem que les comissions tenen anys bons i altres de menys, i en la meua s’havien aglutinat tots els ingredients perquè aquest any fora un d’aquells que recordes tota la vida: un nombrós grup de fallers, bons resultats als guardons esportius, culturals, i fins i tot als premis dels ninots indultats i un ambient immillorable al cau faller. A més, per què no dir-ho?, ja que és de les coses més importants perquè tot funcione així de bé, un any en el qual tots havíem treballat de valent. Potser per tot açò la notícia de la suspensió de

les Falles 2020 va caure, més si cap, com un poal d’aigua freda en una gelada nit del 10 de març. A l’hora de valorar quines podrien ser les millors falles de la nostra vida podem tenir en compte diferents factors, i això ja va segons el tipus de fallera o faller que sigueu cadascú. Per exemple, faller de “monument” (ho pose entre cometes perquè a mi m’agrada dir-li falla), sempre recordaràs aquell exercici en el qual la teua comissió va fer el doblet, és a dir, va triomfar tant en la falla gran com en l’infantil en les seues respectives seccions. La veritat que per a la gent que li agrada aquest món la sensació d’eufòria que s’hi sent és indescriptible. Però també s’hi poden recordar altres anys, com aquell en què la teua filla o fill eren la Fallera Major Infantil o el President Infantil, i, amb molta tendresa, rememores aquell moment en el qual posaren el banderí del premi (si és amb un bon número millor) al costat de la falleta. O aquell altre en què la comissió celebrava el seu aniversari i, amb un esforç extra de treball, veieu la falla dels vostres somnis plantada en el carrer, siga quin

AC FALLA XÚQUER

siga el resultat de les valoracions dels jurats. Un altre tipus de faller o fallera que podem trobar a totes les comissions és el fester. Crec que aquesta és una de les qualitats que va de la mà a l’hora de ser fallera o faller, alguns en major mesura i altres en menys, però a tots, absolutament a tots, ens agrada la festeta... De segur que a algun d’aquests fallers recorda aquella presentació en la qual no va arribar a pujar a l’escenari... Però recorda més encara a tots els qui l’endemà li diuen com de bé es va quedar la discomòbil del ball. O aquelles paelles en les quals a les 5 de la vesprada ja estaves en casa... No penseu mal, aquest faller estava cansat per tot el treball que comporta el muntatge, des de bon matí, d’un dia així. Un altre element que va lligat a la festa fallera és el menjar, els fallers mengem (i molt) i de segur que al faller fester també li ve al cap aquella paelleta (o el que siga) feta a les quatre del matí amb quatre coses de la nevera del cau, tot després d’una nit de festa. També eixes interminables estones de jocs de taula (quins “piques” portem!) acompanyades de papes i olives... Però els que sí que fan festa de veritat són els músics, o no recordeu aquella cercavila en la qual anàveu ballant descontroladament mentre perdíeu parts de la disfressa de la festa temàtica posterior? O eixos bots dins del bar el primer dia de falles mentre la xaranga toca a tot vent? Si és que no hi ha millor festa que les Falles.

I per últim, i donat que les falles som associacions culturals, hi ha fallers que s’hi dediquen fermament a la defensa i promoció de les nostres tradicions i llengua. Malauradament, d’aquest tipus hi ha menys dels que hi hauria d’haver. Aquests fallers són els que recordaran amb més entusiasme aquell any que el seu llibret va aconseguir entrar per primera vegada als premis de la Generalitat, després de nombroses i interminables nits de feina. O també aquells que després de molts anys volent provar, es decideixen a formar part de l’elenc del grup de teatre, del qual ja no han pogut escapar-se cap any, tot i que abans de cada representació juren que no tornaran a eixir més. I d’altres que voldran oblidar-se d’aquell exercici on es va fer un gran esforç organitzant actes i campanyes de promoció del valencià, que després no van ser merescudament recompensades, però que al mateix temps no poden fer-ho pels bons moments que van viure preparant-ho juntament amb tota la delegació de cultura. La cultura ens dona grans moments als fallers, i de segur que tots teniu algun present que us podria treure algun somriure, i també alguna llagrimeta que altra. Vistes aquestes classes de falleres i fallers, és inevitable que no acabe aquesta col·laboració en el vostre llibret (del qual cada any estic més orgullós de poder participar) llançant-vos aquesta pregunta: I vosaltres, quin tipus de falleres o fallers sou? Espere haver-vos fet rememorar bons records en aquestes línies.

Foto: Salva Andrés

I animar-vos al fet de pensar que les millors Falles estan sempre per vindre. Totes s’hi poden superar, sigues faller de “monument”, faller fester, faller de cultura o fins i tot, com jo mateix, dels tres tipus. No sé certament quan podrem tornar als casals, ni a celebrar la nostra festa amb total seguretat, però el que sí sé és que les pròximes Falles que puguem gaudir després d’aquesta pandèmia sempre tindran alguna cosa especial. Salva Andrés Martín Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I

AC FALLA XÚQUER

Foto: Salva Andrés

Falles amb perspectiva de gènere

AC FALLA XÚQUER

FALLES AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE Aquest any tenim el plaer de comptar amb la col·laboració de Marta Tur, regidora d’igualtat del M.I.A. de Cullera i que és la persona adequada per parlar-nos del paper de les dones al món faller. Llegiu amb atenció el seu article. Les Falles, l’esdeveniment anual, la festa que és molt més que una festa per als valencians i valencianes, allò que és un sentiment per a la gent de la nostra terra, pot convertir-se i es convertix, de fet, en un termòmetre de la igualtat a la nostra societat. I això vol dir que l’organització, gestió i representació de les festes de les falles potser un reflex o un mirall del paper dels homes i les dones a altres àmbits de la societat. A primera vista, pot semblar que el gran nombre de dones que participen a les festes fa que siguen més igualitàries del que ho són, si analitzem tota la seua estructura detingudament. És cert, que la representació pública màxima de la festa fallera són les dones amb el càrrec de Falleres Majors, ja siga en cada falla o la Fallera Major de les Falles de València en representació de tota la festa i totes les comissions, cosa que no deixa de ser una representació simbòlica. Ben cert és, que la participació de les dones a les directives de les comissions ha anat evolucionant i incrementant-se progressivament als darrers anys, impulsant el canvi pel mateix canvi social. Encara que les xifres continuen diguen-nos que els càrrecs de les dones dins de les

directives no són gens considerables en presidències i vicepresidències, ens trobem amb un 88% i un 74% de presència d’homes respectivament, és a dir, ens tornem a trobar amb l’anomenat «sostre de vidre», el qual ens impedeix a les dones pel fet de ser-ho, arribar a llocs de decisió i poder. Tanmateix, podem analitzar la festa des de l’àmbit de la construcció dels monuments, on el 96% dels artistes fallers són homes, només l’1% són dones i el 3% mixt. A partir d’ací, podem continuar analitzant el sexisme als monuments, com pot ser el gènere dels remats on el 48% son masculins front al 26% femenins; la prevalença dels ninots segons el gènere on el 70% té prevalença masculina front al 9% dels femenins. Inclòs sorprén, un 6% on no existeix cap ninot femení. Remarcable la hipersexualització d’aquestes f igures femenines que hi solen aparèixer en un 63% front al 34% que no ho són. Per altra banda, als textos dels cartells, el 87% fa ús d’un llenguatge sexista i no inclusiu, recordem que el llenguatge inclusiu no només utilitza i visibilitza les dones a les seues expressions, sinó també evita expressions xenòfobes, racistes i homòfobes, així que s’ha de valorar el 13% que si en fa ús i, per tant, utilitza un llenguatge que respecta a totes les persones.

AC FALLA XÚQUER

A les falles infantils, encara i que segueixen prou els estils de les grans, ens podem trobar més exemples de falles igualitàries on els ninots, tant masculins com femenins, estan realitzant activitats que trenquen amb els estereotips de gènere, hi ha visibilització de professions i aportacions de les dones al llarg de la història a tots els àmbits. Aquesta anàlisi, podria continuar per les delegacions de les falles; quines són i qui les ocupa, per l’organització dels actes, per la programació i els tipus d’activitats que es desenvolupen a cada falla. No ens podem oblidar de la sensació de seguretat i tranquil·litat que suposa estar de festa per a dones i homes, perquè ja sabem que, encara que no hauria de ser així, existeixen factors que incrementen la inseguretat de les dones en festes, com potser la relaxació de normes socials, el consum d’alcohol i drogues, etc... Així mateix, independentment dels percentatges que estem mostrant, la idea és poder reflexionar sobre si les falles i el món faller està canviant tant i tant ràpid com la ciutadania ho reclama o realment és un veritable mirall d’una societat a la qual li queda molt de camí per recórrer per convertir-se en igualitària, equitativa i segura. Cullera, un poble que viu les falles des de dins i fora, porta temps treballant pel canvi cap a la igualtat, des de cada cau faller de manera individual, poc a poc, i de manera conjunta amb les institucions... i tornant a la reflexió, potser massa a poc a poc el treball que es realitza? És evident que sí, que el camí s’ha iniciat i que encara que poc a poc, aquestes dades creixen exponencialment. Fa tres dècades era impensable que una dona

ocupara càrrecs de primera línia. Hui dia les dones pioneres, valentes i sobretot amants de la nostra festa van agafant càrrecs importants dins les comissions. Cal destacar que en la nostra localitat hem tingut dues dones presidentes de JLF, Loles Garcia i Susi Melià, dones que van marcar un abans i un després al món de les falles a Cullera. Altre exemple el tenim en aquesta comissió de la falla Xúquer, on des de l’exercici faller 2019-2020 tenen a una dona com a presidenta, Mª Isabel Collado. Ara toca seguir el camí, mantindre’ns fermes i fer ressò, fomentant la igualtat i eliminant els conceptes intrínsecs de la festa. Des de l’any passat i des de la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament es va començar un projecte comú, la creació i funcionament de les delegacions d’igualtat dins de cada falla, on dones i homes es fan agents de promoció del canvi cap a unes falles i unes festes més igualitàries, persones que sensibilitzades amb la igualtat es van formant i proposen canvis per a dins dels seus espais de festa i cultura. No és un treball, ni fàcil ni ràpid, encara que ens mostra que els canvis son possibles si els volem, si treballem per ells de manera conjunta buscant el mateix objectiu, serem capaços de capgirar les dades a dalt mostrades en un futur, esperem no massa llunyà. Marta Tur Regidora d’igualtat del M.I.A. de Cullera

Loles Garcia Ex presidenta JLFC

Susi Melià Ex presidenta JLFC

AC FALLA XÚQUER

Mª Isabel Collado Presidenta AC Falla Xúquer

AC FALLA XÚQUER

Tal i com senyala la web vivelasfallas.es: “Les falles són un fet central a la cultura festiva de la ciutat de València i de molts altres pobles i ciutats a les nostres comarques. No només són una celebració anual sinó que constitueixen una xarxa de sociabilitat, un element identitari important per a molts valencians, i un actiu nucli organitzador d’activitats molt diverses al llarg de l’any.” Per a moltes falleres majors l’any del seu regnat és considerat “les millors falles de la seva vida”, per aquest motiu hem volgut recuperar poemes dedicats a falleres majors de diferents ciutats els quals representen moments inoblidables i que esperem puguin tornar a gaudir moltes futures falleres majors.

T’he vist a tu, i als teus ulls esbossant inquiets un lleu somriure, que delata que tens per viure totes les emocions que al cor aculls.

Fallera de soca i arrel captivador és el teu mirar, la llum que desprens toca el cel, llum de vida que en són brillar. 74

AC FALLA XÚQUER

Una preciosa fallera de cor, portava sempre una gran il·lusió, ser regina de la seua falla i representar la nostra comissió.

Lliges un sonet de síl·labes de fada amb rima enllaçada i besos esculpits, que conta la vida amb mètrica brodada de roses daurades en un bell vestit. 75

Volant pel poema desitges la falla entre mil figures de colors distrets, i cada paraula que la tinta ratlla s’enlaira amb l’aroma del so dels coets.

AC FALLA XÚQUER

Caurà la nit i es farà de dia, viurem el foc i quedarà la cendra, però la flama que és la nostra guia amb tu, la festa sempre s’engendra.

AC FALLA XÚQUER

Falles 2020 79

2n premi a la millor portada de llibret Junta Local Fallera de Cullera Elena Sarrión

5é premi al millor llibret Junta Local Fallera de Cullera AC Falla Xúquer

41é premi per a la promoció i ús del valencià atorgat per la Generalitat Valenciana AC Falla Xúquer

AC FALLA XÚQUER

1r premi campionat trencaclosques cadet Violeta Ferrer, Àngels Ferrer, Ana Fortes, Laura Camarena, Quique Bou, Irina Fons

1r premi campionat de truc Enrique Penadés i David Ferrer

1r premi campionat de pilota valenciana Enri Francisco, Juanan Nicolau i Luis Ángel Santos

AC FALLA XÚQUER

UN CASAL NOU QUE ESPERA LES MILLORS FALLES DE LES NOSTRES VIDES. Per fi hem tingut l’oportunitat que tant de temps portàvem esperant i hem pogut canviar de casal. Un canvi que sempre és a millor, un canvi que tots hem desitjat ja fa prou anys, perquè la comissió ha anat augmentant en nombre i el nostre cau faller ja es quedava menut, tot i que en falles muntàvem la carpa, durant la resta de l’any era pràcticament impossible dur a terme cap activitat cultural o festiva dins del casal pel tema de l’aforament. A més, les carpes al carrer tenen els dies comptats i cal trobar una alternativa. Aquesta no és altra que buscar un local més gran per poder cabre tota la comissió. Feia anys que estàvem estalviant per si aplegava el moment i eixia una bona oportunitat i eixe moment ja ha aplegat. El que no havíem pensat mai és que passaria el que ha passat, que el nou casal estaria tancat per culpa de la maleïda pandèmia de la Covid-19. Sols hi va haver temps a fer la inauguració el dia 29 de febrer i poc més. Des d’ací volem fer un xicotet homenatge a eixes persones que han estat treballant de valent per fer realitat el somni del nou casal. I en especial a la nostra padrina, Enri Martínez, “la iaia Enri”. que ens va omplir a tots d’emoció en vore la felicitat que desbordava eixe dia tan especial quan va tallar la cinta de la porta del casal acompanyada pel senyor alcalde de Cullera Jordi Mayor, regidors, fallers, amics i simpatitzants que no es volgueren perdre un

moment tan important per a la comissió. Volem recordar amb algunes imatges el procés de les obres realitzades al casal, primer amb l’ensulsiada de parets, sostre i tot el que era necessari per després poder retirar els enderrocs i començar a posar els materials nous, sobretot amb el tema de la insonorització, que era vital per a la futura situació i benestar amb el veïnat. Les obres anaven avançant i cada vegada es veia millor el treball realitzat. La comissió esperava ansiosa el moment de poder entrar a netejar el casal per poder deixar-lo engalanat per al gran dia de la inauguració. Quina alegria més gran es podia reflectir als rostres dels allí presents, no va faltar res, xaranga de músics, coets, menjar, regals d’altres comissions... En definitiva, el dia esperat per tots ja era una realitat. Però en poc més d’una setmana tot va canviar de cop i volta. El 12 de març es tancava indefinidament el nostre nou casal i tota la resta de casals de les falles. No ens ho podíem creure, però així va ser. La veritat és que no sabem fins quan haurem d’esperar, però una cosa està molt clara, quan tornem a alçar la persiana del casal segur que ens esperen les millors falles de les nostres vides. El nostre nou casal ens espera...!!! La comissió Falla Xúquer de Cullera

AC FALLA XÚQUER

AGRAÏMENTS ALS NOSTRES FIDELS COL·LABORADORS SUMIVAL SUMINISTROS INDUSTRIALES ENGEL&VÖLKERS BAZAR ANDORRA RESTAURANT EL MUSICAL SANTA CECÍLIA CUBI VAL MUSIC STORE CULLERA LA TASQUETA FORN I PASTISSERIA CAMARENA CARNS CERVERÓ MOMO

PROMOCON PIRIS CASA HOYO FICUS TAPERIA RESTAURANTE SALÓ LA FONT RESTAURANTE BENAVENT HERMANOS PRIETO Carpintería Metálica SUMINISTROS HOSTELEROS SANZ GALLEGO’S BURGUER GALLEGO’S BEACH Lounge bar CAFETERIA MADRID

GOT & TAULA

EL RINCÓN DEL FARO (RESTAURANTE)

CULLERNEU

JB (PIZZA I TAPAS)

AUTOESCUELAS CITAC

ATLÁNTIDA PIZZES I MENJARS

LA BODEGA DE PI

XÚQUER AUTO

BRODATS PUNT I SEGUIT

FLORISTERIA CAROL

TURQUESITA

CONSTRUCCIONES AIMAR

SAGARMANTA

PALLISA

AUTOCARES SARRIÓN

NAUTI-OCASIÓN

ARROZ SEÑORIAL

L’ALEGRE RESTAURANT

PETIT DETALL

TALLERS CULLERA COLOR

AC FALLA XÚQUER

HNOS. LLOPIS REPARACIÓN Y VENTA DE MOTOS LA PANTERA ROSA CAFETERIA MAITE FERRETERIA CALABUIG ARCHOS ARQUITECTURA GOMAR S.L. Servicios Inmobiliarios CARNISSERIA CABESA BAR MARVI SIGNES (FORN DE PA I DOLÇOS) ROIG & ASSOCIATS MACOR

SEGUROS CHOFRE BAR XÚQUER TALLERES ALAPONT HERMANOS RESTAURANT PESCADORS EL PICÚ CA QUINTÍN SALVIA & MENTA BAR PASSEIG EL LEJIERO EL PRADO (BAR-RESTAURANTE) POLLERÍA ANGELITA

MONUMENTS XAVI TUR

LAMBERT CASTELLÓ SL (gestoría i assegurances)

FORN DE LA MARE DE DEU

LA MORENETA LOTERIAS Y APUESTAS

REFORMAS MAHIQUES

BAR RESTAURANTE ATENEO MUSICAL

RESTAURANTE SAN FRANCISCO

MAXI CASH

LOLES JORDÁ NICOLAU ESTETICISTA

EL REFUGIO-OLIVERA BRASA

RESTAURANTE MAR DE ORO

COLOM NAYA

CARNICERIA BERNARDO

MAPFRE

MUÑOZ FORN I PASTISSERIA

EL MIRADOR DE LA TORRE (CASA RURAL)

MISTER POLLO CONSTRUCCIONES R. CALATAYUD MARILÓ (peluquería i estética) INMOBILIARIA OCASIÓN

BLAU LA TENDETA DE MARI PSIMECU SALUD AZULEJOS BOU

AC FALLA XÚQUER