Llibret AC Falla Xúquer Cullera 2020

ANI MAL ADE S ACF AL L AX ÚQUE R

L L I B R E T2 02 0

CCRÈDITS Edita Associació Cultural Falla Xúquer Dipòsit legal V-264-2017 Coordinador David Ferrer Sánchez Portada Elena Sarrión Sapiña Il·lustracions Iris Collado Sapiña Maquetació i disseny Blauverd Impressors Correcció lingüística Maria Selfa Penadés Tirada 250 exemplars El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l´ús del valencià.

“Este llibret participa en el premis de les lletres falleres” El present llibret ha participat en el XXIV concurs de llibrets fallers organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera sota el patrocini de l’Ajuntament de Cullera.

IÍNDEX 2 Crèdits 3 Índex 4 El perquè de...

7 Saluda presidenta 8 Junta directiva 9 Comissió major. Llistat comissió majors 10 Premis 12 Recompenses 14 Saluda col·laboradores i llistat col·laboradores 17 Monument gran 20 Imatges 29 Col·laboracions literàries 35 Animalades falleres 55 D’altres animalades 91 Comissió infantil 92 Monument infantil 94 Imatges 97 Conte infantil “Ovidi i les meravelles de Cullera” 123 Guia comercial

EEL PERQUÈ DE LA PORTADA Autora: Elena Sarrión Sapiña, fallera de l’AC Falla Xúquer Animalades… Quantes més en consentirem?

Cada dia veiem com les temperatures són més càlides, les tempestats més intenses, les onades de calor ja no són només qüestió d’una setmana durant l’estiu, els icebergs es fonen, desapareixen espècies d’animals... Fins quan ho permetrem?

Animalades...

El món s’està escalfant... Acabarem com un ou fregit? Esperem que no, mentrestant, la Falla Xúquer continuarà treballant per un planeta sostenible. Un planeta per a tots.

EL LLIBRET Com a coordinador del llibret d’aquest any, bé i de fa uns quants anys, volia escriure un poc al principi per explicar com va sorgir la idea del llibret d’enguany i així poder entendre millor el perquè d’aquest llibret.

El tema del llibret va sorgir quan encara no havien acabat les falles del 2019, cosa que m’agrada fer, perquè així ja tinc la idea i podem començar a comentar coses sobre el llibret durant els dies de falles, que és quan més gent hi ha pel casal o pel carrer.

I el cas és que al vore tantes animalades que es fan durant els dies de falles i durant tot l’exercici faller (després entrarem en matèria), vaig decidir que aquest seria un bon tema per al llibret, però ampliant-ho a altres camps, no sols al món faller. Es podria escriure sobre les animalades que es fan al medi ambient, els maltractes, animalades en educació, a la llengua valenciana, en les xarxes socials... Com vegeu es pot ampliar a molts temes on les animalades estan sempre presents.

Hem volgut fer un llibret diferent, fent un homenatge al reciclatge i al medi ambient, per això el paper utilitzat és reciclat, a l’igual que les portades, tampoc hem volgut utilitzar el color en la majoria del llibret

pel tema de la possible contaminació ambiental per si es cremara. En definitiva, es trobeu amb un llibret molt original i fet amb una idea molt clara, la de no fer animalades que puguen perjudicar al medi ambient.

Per tant, al vore que tenia possibilitats el tema, sols quedava buscar les col·laboracions i tirar avant.

Estic molt content, perquè aquest any és l’any que més membres de la Comissió han escrit, altres vegades no s’han atrevit a escriure, però enguany, per fi he aconseguit que escriguen alguns articles i la veritat és que estan molt bé, ja els llegireu després i voreu. Tot i això, també comptem amb col·laboracions de fallers d’altres Comissions i de gent que no és fallera, però que sempre està disposada a escriure un article per ajudar-nos i és una cosa d’agrair.

Voreu al llarg del llibret tot tipus d’articles, articles llargs, curts, crítics, etc. Parlaran de la seua opinió sobre el tema a tractar i que en certa manera volem que es vegen la quantitat d’animalades que es fan en molts aspectes.

El llibret acaba en un conte. Un conte que comença amb una animalada però, acaba montrant-nos alguns dels llocs més meravellosos de la nostra ciutat. Els quals hem de valorar i respectar com cal si és que volem que continuen sent tan meravellosos com fins ara. És una mirada al futur amb esperança de que les coses es poden fer bé i de les coses que ja tenim ben fetes, per això ho hem volgut integrar dins de la part infantil i a mode de conte, per a que els més menuts, que són el nostre futur, puguen donar-se compte que si cuidem les coses, si respectem el medi, si reciclem i si tots posem un poquet de la nostra part, hi ha coses meravelloses que cal cuidar i així poder tenir un futur millor. Aquest últim apartat del llibret porta per nom “Ovidi i les meravelles de Cullera”.

Espere que amb aquesta xicoteta explicació pugueu entrendre millor el llibret, la nostra il·lusió serà que el gaudiu i que reflexioneu sobre ell, perquè la veritat és que tots els articles paga la pena llegir-los amb tranquil·litat, perquè estan escrits amb el cor.

David Ferrer Sánchez Coordinador del llibret i faller de l’AC Falla Xúquer

QUIN PLANETA DEIXAREM ALS NOSTRES FILLS? Mª Isabel Collado i Arlandis Presidenta AC Falla Xúquer Després de dotze anys torne a ocupar aquest càrrec, Presidenta de la Falla Xùquer, un càrrec del qual em sent molt orgullosa. Si em pare a pensar un poc, quasi no em puc creure dues coses, una, que haja passat tant de temps i l’altra que hagen canviat tant algunes coses, encara que algunes pareix que siguen intocables i costen més de canviar.

La primera vegada que vaig ser Presidenta, les xarxes socials començaven a despuntar, però molt poc, ja teníem internet, però no hi havia Facebook o Twiter, i ja no dic res d’Instagram. Hui no eres ningú si no estàs a les xarxes. Aquells fallers i falleres que eren joves o cadets, hui ja són més adults i porten tot el tema de les xarxes. Totes les activitats que fa la falla es publica a les xarxes, són un aparador al món on tots saben que existim i què és el que fem.

La societat avança o retrocedeix en algunes coses i igual es passa a les falles. Durant aquests anys algunes falles, i he de constatar que la nostra és una d’elles, han evolucionat en el món de la inclusió. Des de fa un temps poden visitar i gaudir del nostre monument persones amb discapacitats, tant física com intel·lectual, gràcies a un grup

de la nostra comissió que es dedica al llarg de l’any a aquesta tasca. També apostem en la nostra falla per la promoció de la nostra llengua, sense ella no seríem el que som, fent durant l’exercici moltes activitats per promocionar tant a les xarxes socials com al nostre poble la difusió del valencià.

Però ara per ara, un dels temes més importants per a mi és la sostenibilitat del nostre planeta, pareix que siga una cosa que s’ha ficat de moda últimament, però no, no és així, és conscienciar-se de molta gent, jove i major, que si no cuidem el nostre planeta, ningú ho farà per nosaltres. Quin planeta deixarem als nostres fills? No vull ni pensar-ho. Sé que em faig molt pesada a la nostra falla sobre el tema del reciclatge, però és l’única manera de que el fagen cas, sent molt insistent. Aquest any el nostre monument va d’això. El seu lema és: “Si no deixem d’abusar, anirà tot a fer la Mar”.

Per tot açò vos demane la col·laboració de tots i totes, ficant el nostre granet d’arena podem contribuir a molt. Gaudim de les nostres Falles però des d’una conscienciació ecològica, ens juguem molt.

Gràcies, una abraçada i Bones Falles 2020.

JJUNTA DIRECTIVA Presidenta M Isabel Collado i Arlandis Vicepresident primer Enrique Penadés i Gràcia Vicepresidenta segona Vanessa Selfa i Penadés Vicepresident tercer Raul Garcia i Tur Vicepresident quart Salvador Bañuls i Collado Vicepresidenta cinquena Lolin Talens I Cuenca Secretari David Ferrer i Sánchez Vicesecretària Enri Martínez i Sanchis Tresorera Gema Pellicer i Mateos Comptadora Joana Bohigues i Bertomeu Delegat Junta Local Enrique Penadés i Gracia Delegat Recompenses i Censos David Ferrer i Sánchez Bibliotecària-arxivera Enri Martínez i Sanchis Delegada loteries Patrícia Fort i Blasco Delegada quotes fixes Rosa Mª Penadés i Gràcia Delegat Fallers d’honor Raül Garcia i Tur Delegada d’infantils Montse Bañuls i Ferrer Delegades Festes Infantils Inma Sorrentino i Serra Paula Serrano i Donet Gemma Bañuls i Ferrer Delegats Festes Majors Luis Ángel Santos i Pérez Maria Sapiña i Escrivà

Maria Selfa i Penadés Vanessa Selfa i Penadés Zaira Alarcó i Ortiz Delegat Músics Enrique Penadés i Gràcia Delegada Col·laboradores MªAmparo Marí i Climent Delegats casal i equip de música Pepe Garcia i Fenollar Salvador Bañuls i Collado Enrique Penadés i Gràcia Delegats activitats diverses Pepe Garcia i Fenollar Delegades fotografies llibret Zaira Alarcó i Ortiz Maria Sapiña i Escrivà Andrea Ferrer Maroto David Ferrer i Sánchez Delegats publicitats llibret Christian Garcia i Tur Raül Garcia i Tur Enri Martínez i Sanchis Delegada d’esports Raquel Pérez i Jordà Delegada cultura i teatre Vanessa Selfa Penades Delegades d’Ús del Valencià Vanessa Selfa i Penadés Maria Selfa i Penadés Delegades dinars infantils Grup Col·laboradores de la Falla Delegat transport Francisco Gimilio Clar Delegat monument Xavi Tur i Ortiz Delegats plantà Pascu Santos i Palomares Juanan Nicolau i Palacios Enri Francisco Robledo Darwin Juan Marín

C

COMISSIÓ MAJORS LLISTAT FALLERES I FALLERS COMISSIÓ MAJORS 2019-2020

Alarcó i Ortiz, Zaira Arias i Gómez, Alejandro Arias i Gómez, Ursula Artés i Tormos, Juan Carlos Bañuls i Collado, Salvador Bañuls i Ferrer, Gemma Bañuls i Ferrer, Montserrat Beltrán i Alfonso, Ylenia Bohigues i Bertomeu, Joana Bou i Pelegri, Enrique Castelló i Romeu, Ainhoa Castilla i Sanz, Noelia Codina i Palero, Estela Collado i Arlandis, Mª Isabel Collado i Sapiña, Iris De Luis i Sapiña, Helena De Luis i Sapiña, Irene Delgado i Camarena, Laura Ferrer i Colom, Montse Ferrer i Maroto, Andrea Ferrer i Sànchez, David Ferriols i Belmonte, José Pascual Fons i de Luis, Irina Font i Romeu, Cassandra Fort i Blasco, Patricia Fortes i Orellana, Ana Francisco i Robledo, Enric Fuertes i Costa, Marc Garcia i Caballero, Sara Garcia i Fenollar, José Garcia i Tur, Christian Garcia i Tur, Raül Garrigós i Sapiña, Arantxa Garrigós i Sapiña, Laura Garrigós i Tormos, Juan Rafael Gimilio i Clar, Francisco Jornet i Briz, Clara Juan i Marin, Darwin Malonda i Mateo, Maria Martínez i Sanchis, Enri Martínez i Segura, Roberto Milan i Domínguez, Naiara

Mínguez i Andres, Josep Mínguez i Andrés, Sara Mínguez i Jornet, Alex Montagud i Soldevila, Manuel Montaner i Vargas, Marina Moreno i Català, Marta Moreno i Garcia, Elena Nicolau i Ferrer, Nerea Nicolau i Palacios, Juan Antonio Ordóñez i Martínez, Erenia Pellicer i Mateos, Gemma Penadés i Gracia, Enric Penadés i Gracia, Rosa Mª Pérez i Alcántara, David Pérez i Jordá, Raquel Pérez i Rico, Sandra Ponce i Picazo, Jennifer Puig i Villanueva, Maria Inés Rovira i Talens, Alan Royo i Pérez, Paula Rozalén i Creus, Lucia Saliente i Soler, Diego Alejandro Saliente i Soler, Esther Sánchez i Giménez, Victor Javier Santos i Palomares, Pascual Santos i Pérez, Luis Ángel Sapiña i Escrivà, Maria Sapiña i Rubio, Josefina Sarrion i Sapiña, Elena Selfa i Penadés, Maria Selfa i Penadés, Vanessa Sellés i Romo, Inés Serrano i Donet, Javier Serrano i Donet, Paula Solves i Sales, Sara Sorrentino i Serra, Inma Taléns i Cuenca, Lolin Torres i Llopis, Borja Torres i Llopis, Paula Tur i Ortiz, Fco. Javier Tur i Sorrentino, Gemma Vicente i Armengot, Francisco

PPREMIS

3r Premi Secció Segona Falla Gran 2n Premi Secció Segona Falla Infantil Premi Enginy I Gràcia Infantil Secció Segona Premi Interés Turístic Infantil 36é Premi per la promoció de l’ús del valencià en els llibrets de Falles de la Generalitat Valenciana 3r Premi de llibret Junta Local Fallera de Cullera Premi a la millor portada de llibret Junta Local Fallera de Cullera 4t Premi a la Promoció Del Valencià Junta Local Fallera de Cullera Premi a la millor obra de teatre Premi a la millor direcció Rosa Mª Penadés i Mª Isabel Collado Premi al millor actor Luis Ángel Santos Campió campionat pilota valenciana

RRECOMPENSES AC FALLA XÚQUER BUNYOLS JCF EXERCICI 2019-2020

INFANTILS DISTINTIU D’ARGENT: Alma Gimilio Selfa

MAJORS BUNYOL D’ARGENT Darwin Juan Marín Manuel Adrián Montagud Soldevila Paula Royo Pérez Sara Solves Sales BUNYOL D’OR Alan Rovira Talens BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Raúl García Tur Enri Martínez Sanchis Luis Ángel Santos Pérez BUNYOL BRILLANTS Patrícia Fort Blasco Juan Rafael Garrigós Tormo

AC FALLA XÚQUER CULLERES JLFC EXERCICI 2019-2020 INFANTILS CULLERETA D’ARGENT: Alma Gimilio Selfa

MAJORS CULLERA D’ARGENT Zaira Alarcó Ortiz Estela del Mar Codina Palero Paula Serrano Donet Inmaculada Sorrentino Serra Francisco Javier Tur Ortiz CULLERA D’OR Úrsula Arias Gómez Gemma Bañuls Ferrer Montse Bañuls Ferrer Christian García Tur Laura Garrigós Sapiña Arantxa Garrigós Sapiña Esther Maria Saliente Soler Lolín Talens Cuenca CULLERA D’OR AMB FULLES DE LLORER Enri Martínez Sanchis Luis Ángels Santos Pérez CULLERA BRILLANTS Patrícia Fort Blasco Juan Rafael Garrigós Tormos

C

COL·LABORADORES LLISTAT COL·LABORADORES 2019-2020 Juani Bertomeu i Gregori Asunción Castelló i Morales Susi Casad i Calatayud Isabel Casad i Calatayud Mª Angeles Costa i Rojas Rosa Juana Corcin i Carrasc¡osa Marta Domínguez i Sanjuan Luisa Donet i Palomares Katy de Luis i Machón Elvira Fernández i Pérez Aidé Ferrer i Gomis Ana García i Grau

Marisa Galiana i Boluda Mª Amparo Marí i Climent Mª del Mar Palero i Marí Eva Orellana i Bermejo Elena Ponce i Castelló Manola Repiso i Montoya Victoria Riera i Olivert Mª Jesús Romo i Garcia Mari Carmen Solaz i Olivert Maria Todosantos i Martinez Elisa Tur i Palero Teresa Tur i Palero

Un any més ens trobem en el llibret de la Comissió i sempre és un plaer per a nosaltres que ens deixen un espai per poder dirigir-nos a tots els membres de la Comissió, falleres, fallers, col·laboradores, amics i família en general que formen la Falla Xúquer.

El que intentem sempre és fer costat i intentar fer cosetes que aporten dinerets a la falla. Com ja sabeu i com diem tots els anys, a nosaltres el que ens agrada, a banda de treballar per la falla, és reunir-nos a fer la “sopaeta” i eixa “xarraeta” que tant gaudim, normalment a principi de cada mes, on ens contem les coses que passen pel poble i intentem organitzar les activitats a fer per poder arreplegar algun euret per a la Comissió.

Estem contentes perquè continuem mantenint el grup de dones i inclús tenim alguna col·laboradora nova, cosa que necessitem perquè algunes de les que eren col·laboradores ara ja formen part de la Comissió com a falleres, cosa que ens ompli d’orgull i que demostra lo unides que estem a la resta de la falla.

Per últim animar a totes eixes dones que no poden ser falleres i que tenen ganes de festa a què s’acosten qualsevol dia que ens reunim i voran l’ambient que tenim, de segur que tornaran.

Un beset molt fort de part de totes les col·laboradores.

VISCA LA FALLA XÚQUER !!!!!

Amparo Marí Presidenta Col·laboradores

E

ESBÓS MONUMENT GRAN ARTISTA: XAVI TUR ORTIZ LEMA: SI NO DEIXEM D’ABUSAR, ANIRÀ TOT A FER LA MAR Aquest any estem treballant de valent amb el tema de la natura, el medi ambient, el reciclatge, la mar i en definitiva en tot el que es pot fer per cuidar el nostre Planeta.

Hem volgut fet un joc de paraules en el lema del monument gran, “si no deixem d’abusar, anirà tot a fer la mar”.

Centrant la temàtica en la mar ens trobem al llop de mar que és la part central del monument i que vol intentar salvar el planeta amb les accions que abans he comentat, per això a les diferents escenes podrem trobar moltes situacions que provoquen malaltia al planeta, escenes com la brutícia de la mar, las pesquera incontrolada, etc. I també vorem les conseqüències que porta les males accions que fem contra la natura, com per exemple l’escena de l’ós polar que ja no li queda gel per on caminar.

Esperem fer reflexionar a tothom amb aquest monument la necessitat i responsabilitat que tenim tots de cuidar i salvar el nostre Planeta.

Si no deixem ja d’abusar, tenim el nostre llop de mar, que igual es pot cabrejar i a saber què pot passar.

A Cullera tenim la mar que s’omplirà de turistes, nosaltres l’hem de netejar com si forem exorcistes.

És un tema molt actual el parlar de reciclatge, però no és habitual vore aquesta imatge.

A la mar no es deu fumar perquè el cendrer s’han estalviat, no costa molt arreplegar el cigarret si l’has acabat.

El nostre ecosistema ens l’anem a carregar, i tot anirà a parar el més segur al fons la mar.

El pirata bo s’ha tornat, salvant la vida al taurò podríen fer tots el mateix i ens ho agrairia el peix.

Aquest pobre peix sembla cabrejat, deu picar l’amet... però es queda enganxat.

Quina llàstima el pobre ós sols lli queda un tros de gel, de baixar està poregós i trobar-se un pis caldós.

El bus venia a bussejar, també a poder-se relaxar, però en lloc d’una pesquera s’ha trobat una porquera.

Gràcies a la gent inconscient tenim el planeta desfet ens pensen que fem suficient però ell està insatisfet.

I

IMATGES

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

, MALGASTAR NO ÉS FER FESTA No malbarates, no balafies, tin trellat per a viure i les animalades seran humanes i positives.

Arazola Fuster Un dels primers professors de valencià que vam tindre a l’actual IES Blasco Ibáñez, aleshores l’únic que hi havia al poble, diu en la seua història del Facebook de hui: “Tot el que no es gasta es llança a perdre”.

Podria dir-vos que jo vaig ser una de les seues alumnes, d’aquelles que voluntàriament cursàvem l’assignatura de valencià perquè per a nosaltres l’estudiar, el formar-nos i el futur era alguna cosa més que passejar motxilles, anar aprenent un ofici o, dit d’una altra manera, anar fent camí per a ser algú o “algo” en la vida. Teníem molts dubtes i no eren com ens vestiríem dissabte per anar a la discoteca. Però qui em coneix no se n’estranyarà i jo tampoc no vaig ser cap model d’estudiant. També podria dir-vos que és un dels poetes que més m’agrada i que té un llibre especial per a mi: Els caçadors salvatges. Per què? Perquè a la meua classe de la facultat vaig conéixer la neboda i ens estàvem fent amigues? No. Perquè el va escriure quan estava a Cullera i hi surten algunes persones que anys després he conegut i alguna fins i tot que actualment em té com una amistat importat - a pesar de ser més gran d’edat que jo i que de ben segur és poc o gens lector de poesia? Tampoc. De tot açò me n’assabentí anys després, en llegir-lo i retrobar-lo, com ja he dit, de professor a la facultat de Filologia. Aleshores amb aquest llibre va guanyar un premi i me’l comprí a la llibreria París-València quan era ja estudiant universitària i encara llegia tot allò que queia a les meues mans si em cridava per algun motiu l’atenció, no per ser universitària, per ser com sóc

senzillament. El coneixia i deien que l’havia escrit a Cullera on no ho va passar bé del tot. En pujar al tren per tornar al poble un divendres, el primer que vaig fer -he llegit molt als trens fins que vaig poder comprar-me cotxe- és obrir-lo. Ves per on tenia defecte. Jo desficiosa en el meu deliri per descobrir els seus poemes no li vaig donar importància, per a mi és el contingut i no el continent el que li atorga valor a les obres d’art, per exemple als bons llibres.

El defecte no era xicotet, totes les pàgines estaven sense tallar , és a dir, anaven pegades i vaig fer una animalada. Sí senyores i senyors una ANIMALADA. Vaig anar tallant-les torpement amb els meus inútils dits per a les faenes fines i hui el tinc a la prestatgeria així, amb els cantons destrossats, amb forma de serp bèstia que s’hi haguera establert en cadascun dels fulls on la ferma lleugeresa d’un bon poeta havia deixat els seus sentiments. També podrien ser les torbades esses d’un caminar intoxicat per l’etílica humanitat dels desitjos i la rapidesa per acomplir-los. Bé, com sempre, em costa posar-me però quan ho faig me n’isc de mare i podria passar anys escrivint sense més aliment que tot allò que la lectura, l’amistat,la família, la música i la natura m’han atorgat. Preferesc mil vegades llegir no penseu el contrari, de debò.

Per què us conte tot açò? Doncs pel tema de les ANIMALADES i l’haver relacionat el que diu Jàfer amb el que em contava el meu company David en eixir d’una reunió de Junta Local quan li preguntí pel tema d’aquest llibret que ara teniu a les mans.

Fent un bon barret d’amics, li vaig dir que aprofitara per promoure dues paraules valencianes que són poc usades i podríem dir fins i tot que poc conegudes per les generacions joves i també les de més edat que no llegeixen massa (no puc evitar defensar i promoure el valencià, què voleu?): el terme BALAFIAR i un altre, MALBARATAR. Quedàrem que hi col·laboraria i ací em teniu, com si em donaren corda.

Diuen els diccionaris de sinònims que el contrari d’animalada és encert, bona pensada i això és precisament el que ha fet el vostre coordinador de llibret: pensar bé i dur a terme la suma de totes les reflexions dels que signem els articles en el vostre llibret faller al voltant de les bestieses o bajanades que el món faller fa, pateix, consenteix o no sap com evitar: animalades de pressupostos, de despeses en beguda i menjar, de maltractes a tot allò relacionat amb la natura, de llibrets, de jurats, de premis, de monuments, de comportaments, etc que podem trobar dins el món faller que tant ens estimem, una animalada dirien alguns profans o contraris a la nostra festa. Una bestiesa però que també es troba i ningú no ho pot negar en la mateixa quotidianitat de quasi totes de les civilitzacions que es vanaglorien de ser modernes, avançades,...

Jo, personalment vaig a deixar de balafiar l’espai que m’heu concedit i em centraré amb el tema que m’han dit que regeix o coordina el llibre de la Falla Xúquer al 2020. No és una mena de barbaritat per a nosaltres els del segle passat dir 2020? Quants de vosaltres no es preguntàveu quants anys tindríeu i com seríeu en arribar el 2000?

Una vegada més malbarate el vostre temps perquè me’ vaig de mare.

Tornem-hi: Les comissions falleres poden aprofitar millor els recursos? Poden deixar de fer malbé la natura i contribuir més al reciclatge o fer ús d’estris, vaixelles, gots, parament per a esmorzar, dinar i sopar tots i tants a la mateixa taula i que siga més ecològic, biodegradable si més no, o reutilitzable? Sí, sense cap dubte, però també i igual que tota llar on es viu, menja i beu. Podem les falles no malbaratar tant de pressupost?

Ho fem? De debò que la inversió en monuments millors o més grans és tirar els diners al foc? Ja tornem a la cançoneta dels aliens a la realitat de la nostra cultura?! Fer o no fer un llibret de més qualitat, és balafiar part del que podria anar a la festa? O, al contrari: es fa malbé en el menjar per afavorir la beguda? O totes dues coses alhora: massa menjar i massa beguda?. Així, capficant-nos, també es pot arribar a la conclusió de massa diners o massa monument per a cremar-lo, massa diners per a indumentària( total per quatre dies que ens vestim!), massa dies de festa, massa gent al carrer, massa activitats per als infantils ... massa falles (millor poques i més grans?). La festa de les falles és tot un negoci i un entramat que malbarata el temps dels valencians per als turistes en compte de preservar i promocionar el que ens fa existir com a cultura patrimonial de la humanitat? Quina bestiesa és aqueixa de cremar tanta pólvora per fer soroll en tan poc de temps? Som necis alhora de celebrar la nostra manera de viure?

Companys i companyes, jo, sincerament pense que podem millorar i progressar moltíssim, que podem contribuir a preservar aquest pla-

Depén de qui llegesca aquest text, dirà sí o no a totes les dicotomies, les dialèctiques, o simplement les preguntes retòriques que plantegem, o a algunes sí i a d’altres no. I fins i tot gosaria dir que en gran part depén de la generació a què pertany i a la molta o poca empatia que tinga amb l’actual i fins i tot a la molta o poca memòria que tinga o faça... Algunes persones pensaran que estic boja i deixaran de llegir-me.

Si encara continueu amb mi, he d’alçar-me respectuosament en nom de la vostra comissió. Diu molt a favor de la Falla Xúquer que el llibret d’enguany APROFITE bé el temps, els diners i les amistats per a plantejar aquesta temàtica i demostrar que les falles sí som i fem cultura, les falles sí ens reocupem pel planeta, pel futur de la humanitat. És, diria el meu avi, senyal de bona salut que en compte de malgastar els fulls en dir barroquismes buits de conceptes al voltant del pairalisme parapoètic de com de boniques són les falles i les vestimentes i com de guapes anem ( el monyo molt afavoridor no és, veritat de la bona), es preocupeu per si es pot millorar la part de la festa que fa de suport al veritable sentit de la seua existència sense perdre el lleure i el goig de passar uns pocs dies amb molta saba per cremar el que ens pesa i renovellar l’energia d’entrar amb força a l’esclat de la natura, la primavera, sense l’astènia que provoca en algunes poblacions, o part de poblacions, que romanen sempre pendents de conservar l’inconservable: el present. Per què? Per què una vegada es naix, el rellotge no para i és l’actitud de la persona la que la fa balafiar, malbaratar o malgastar els dies bons per a descansar dels dolents que a la pitjor ja ens han arribat, per a procurar que no es malgaste el temps en comte d’emprar-lo en allò que els fa sentir-se vius i per a suposadament tindre trellat i no fer bestieses com cremar molts diners en mascletades i falles que duren un tres i no res. Dura més la nostra vida?

Res, ja no malbarate més el vostre temps i us deixe amb aquest llibret que promet ( pensava jo quan estava escrivint aquestes paraules) ser de pes, és a dir: aprofitable, beneficiós, necessari, corprenent i molt, molt, de veres, un llibret de categoria per a una comissió que des que jo la conec treballa amb gana per la cultura valenciana, la nostra.

Ja sabeu, com diu el poeta dels caçadors salvatges: “Tot el que no es gasta es llança a perdre”. Així doncs, gastem la festa de la vida i fem d’ella cultura, perquè si no, la malbaratarem, la balafiarem , la llançarem a perdre.

Francesca Criado i Ripoll Membre de l’equip de JLFC, filòloga, docent i fallera de Cullera

neta tan autèntic que desvirtuen cada dia en nom del progrés i que alguns necis dirien fins i tot que en nom de la ciència. Perquè sí, nosaltres les falles també malbaratem, malgastem, balafiem, fem malbé el recursos naturals de què ens sentim amos quan només hi formem part d’ells. Com tothom que habita a la Terra, ni més, ni menys (llevat d’honroses excepcions que sempre hi ha que no li agraden ni als bolsonaros, ni als trumps per posar un exemple). Algunes comissions estem cansades de buscar una artista que deixe el suro per tornar a la fusta i el cartró i així no contamina quan cremem els monuments.

Però és molt difícil doncs dóna molta més faena per guanyar el mateix... (Això diuen, mentre nosaltres acabem baldats per conservar la identitat de la festa, no?)

ANIMALADES FALLERES

ANIMALADES FALLERES David Ferrer Sánchez Faller de l’AC Falla Xúquer Què us podria contar jo de les animalades falleres, hi ha tant a dir que no sé per on començar. M’agradaria estructurar aquest article temporalment, com si es tractés d’un exercici faller, per tant, començarem pel dia 20 de març i acabarem el dia 19 del mateix mes de l’any següent amb la cremà.

1a animalada: Dia 20 de març

4a animalada: Passa l’any

El dia 20 de març és dia que ja ha passat tot i que aquests últims anys es dedica al desmuntatge de la carpa i guardar tot el que hi havia al carrer. El dia d’abans molta gent diu que vindrà a ajudar, però la veritat és que al final, sempre són els mateixos.

Aquesta etapa és la més llarga, perquè una vegada ja és triat l’artista o artistes fallers i els monuments, la gent desapareix del mapa i no els tornem a vore fins al dia de la proclamació. Com pot ser que siguen fallers i no vinguen en tot l’any per a res?

Quina animalada. S’ha de ser faller tot l’any i fer activitats, dinars, treballar per la falla i estar sempre en contacte, però d’eixos fallers es veuen pocs. Què hem de fer, cadascú pot fer el que vulga.

Com vas a desmuntar la carpa i portar totes les coses al casal al casal entre quatre persones? Quina animalada.

Doncs així és, sempre estan eixos valents que a les 8 del matí ja estan treballant, com si fóra una despertà més dels dies anteriors, però ara, amb roba de feina. És d’admirar eixe esforç que fan i que culmina amb el tradicional dinar de putxero al casal, com si no hagueren menjat bastant els dies anteriors. Però bé, així comença l’any faller, amb l’animalada del dia 20 de març 2a animalada: Assemblea general Passem al dia de l’assemblea general, on es trauen els comptes, es fa un resum de l’exercici faller i es decideix qui serà presidenta o president. En aquesta reunió ve prou gent al casal, perquè tots volen saber com s’ha quedat la cosa i així, poder criticar un poquet o demanar més coses si han sobrat diners. Quina animalada, per favor.

Es diuen idees i activitats per treure diners per a la Comissió, però que després queden en res. El tema de l’elecció de president/a crec que millor no parlar, perquè aquesta animalada és tan gran, que necessitaria mig llibret per poder explicar-la com toca, perquè ha de ser tan valent/a de voler entrar en eixe càrrec, un càrrec on tot són problemes i poques alegries, però per sort, sempre acaba eixint una persona que es tira avant, però que quan torna a casa, segur que es pregunta, però per què he fet jo aquesta animalada?

3a animalada: Representants Alguna vol ser Fallera Major, Fallera Major Infantil o President Infantil? Si home, quina animalada, jejeje. Fins ací aplega el tema.

5a animalada: Actes oficials Els actes oficials són eixos moments on ens tornem a trobar la majoria de la Comissió, parle en concret de dos actes, la Proclamació i la Presentació. Aquests actes cobren major importància si hi ha representants.

Si no tenim, la cosa no és igual, però clar, com no fan l’animalada número 3, doncs l’animalada 5 perd importància.

6a animalada: Setmana fallera Per fi aplega els dies on la gent s’anima i va venint al casal. Podem dir que hi ha dos torns de fallers, els dels dinars i els dels sopars.

Als dinars acostumen a anar gent més major, mentre que al sopar i els jocs de nit és gent més jove. Ací ve una de les animalades més típiques, que és la de saber a partir de quin dia no es paga ja res i així poder beure i menjar tot el que em done la gana. A partir d’eixe dia ja va molta més gent, perquè estan pagant una quota tot l’any i s’ha de treure el màxim profit, però la resta de l’any, no se’ls veu el pèl, millor que treballen altres, que de segur que ho fan ben a gust i els encanta. Xe, quina animalada.

7a animalada: Dies de falles Ara ja estem en falles i tothom gaudeix de la festa, el problema és que uns ho fan millor que altres, o millor dit, hi ha moltes formes diferents de gaudir els dies de falles. Estan els que en un dia ho fan tot pols i ja no apareixen per la falla en els dies

següents. També està la gent que li agrada més gaudir del dia i pel contrari també tenim els nocturns, eixos que apareixen cap a migdia, perquè la nit s’ha fet llargueta. Hi ha per a triar de tot, dels que es posen més pesats que un plom, dels que els pega per plorar o dels que no tasten ni gota d’alcohol i poden vore les coses amb altra perspectiva.

Però el principal de tot, és gaudir de la festa i així ho fan tots. Ara, animalades es veuen de tot tipus, això està clar.

8a animalada: La cremà Aplega l’últim dia i els supervivents de la festa han de cremar el monument. En aquest acte és de costum que cada falla tinga uns encarregats de la cremà que ho preparen tot per a la bona combustió del monument, així i tot, de tant en tant ens podem trobar en cada animalada que ens deixen bocabadats, igual no hi ha manera de poder encendre el monument o tot el contrari, va tan de pressa que en 5 minuts ja està tot cremat. Aquest dia, també és molt normal trobar algun gracioset fent bromes amb els amics o inclús als bombers, cosa que no fa massa gràcia als que estan treballant, però en fi, hi ha de tot al món faller, que s’ha de fer.

Amb aquesta 8a animalada es dóna per finalitzat l’exercici faller i ja tornem a començar el dia 20 de març amb la primera animalada d’anar a les 8 del matí a desmuntar la carpa, sempre que ens deixen plantar-la, perquè cada vegada ens demanen més permisos, papers, autoritzacions, condicions, diners... Però no vull entrar en eixe tema, perquè això si que és una gran, molt gran ANIMALADA.

ANIMALADES...

I LLIBRETS. , MÉS DE LES QUE PODEU PENSAR. Juan Gabriel Figueres Hernández Faller de l’AC Falla El Canet El món faller està ple d’animalades, i el llibret, un dels elements culturals més importants d’aquesta festa, no es queda enrere, ja que en aquest podem trobar una sèrie d’animalades que poden donar-nos moltes conclusions faunístiques, ja siga perquè els coordinadors són animalets de séquia i fan llibrets que són autèntiques animalades, o bé perquè es fan moltes animalades en els llibrets, perquè per fer els llibrets es fan moltes animalades; i per últim, després d’acabar-lo, les animalades segueixen fent acte de presència. En tres, dos, un... animalades llibreteres!

Animalades de llibrets Quan jo vaig començar en el món dels llibrets, allà per l’any 2008, les animalades de llibrets eren els que feien les comissions de la Malva d’Alzira i el Mocador de Sagunt, publicacions que semblaven els directoris de telèfon, és a dir, les pàgines grogues o blanques, pel que fa al seu format i al seu nombre de pàgines. Quan els vaig tindre en les meues mans per primera vegada, un faller em va dir que això servia per a obrir-li el cap a una persona. Que animal! (fa honor al seu cognom).

Actualment, arreu poden haver-hi 25 llibrets que són animalades de llibrets, a banda dels ja citats anteriorment, i podem anomenar-ne d’altres com, el d’El Canet (el seu coordinador és una mica animalet també) o el del Raval, amb vora 400 pàgines. Per tant, crec que en aquest aspecte, no hi ha res més a dir.

Animalades que es fan en els llibrets Ací és on més ens podem esplaiar, ja que la quantitat d’animalades que es fan en els llibrets són directament proporcionals a les cagades més usuals de gent tancada de ment. En primer lloc, és una animalada molt gran fer un llibret de 29 cm d’ample per 42 cm d’alt, que sembla més l’àlbum de fotos de la teua boda que un llibret. Si a més, li poses tapa dura, ja cal que te l’emportes a Tòquio 2020 per a inventar una nova disciplina atlètica: el llançament de llibret. Un llibret ha de ser còmode per a llegir i no tan embafós que després no saps com posar-te per llegir-lo, és a dir, sembla que estigues fent el kamasutra. I ja, si vols combinar-lo amb una cerveseta i un plateret de papes, el que et passarà és que el llibret es taque i ja tinga el perfum de civada que de segur, no ha col·laborat en la publicitat del llibret.

Després, trobem animalades pel que fa a l’enquadernació. En primer lloc, no pots enquadernar amb cola PUR si el teu llibret té 400 pàgines, perquè el llibret estarà

més engarrotat que quan jo tinga 80 anys (si arribe). Després, si a més de fer això, no deixes prou de marge interior, ja cal que vages pensant en el de l’any següent, perquè entre que no el pots obrir bé i que hi ha lletres que es troben al mig del llibret, ja has fet una doble animalada i, per tant, la catàstrofe és una evidència.

Una de les animalades més freqüents està relacionada amb les fotografies triades per l’apartat del recordatori de l’any anterior.

Els llibrets estan impregnats de fotografies del WhatsApp i la gent encara no s’ha adonat que aquest comprimeix les fotografies i disminueix la seua qualitat de manera dràstica i, si a més, ens empenyem en ampliar-les, en la foto ja no saps si està Pep o Manel, perquè veus les cares pixelades i no es pot distingir qui és qui. Com a conseqüència, si són molt animals, et fumes un puro de metro i mig per no posar-los en la foto, ja que això és el més important per a ells en el llibret.

Per últim, encara que açò no és tan rellevant, hi ha gent que no sap el que diu i et comenta que el seu llibret és de paper reciclat. No, el paper és òfset, una varietat de paper més econòmica, però això no significa que siga reciclat, encara que tinga una semblança. Hi ha paper reciclat, i hi ha paper òfset. La qüestió és dir l’animalada i quedar-se tan ample...

Animalades que es fan pels llibrets Els coordinadors, per tal de superar-se, el que fan és intentar que el seu llibret siga una animalada i, per tant, fan el que siga perquè així siga. Si han de fer 300 quilòmetres per trobar la millor impremta, els fan; si han de quedar-se dues setmanes en vetla a les nits, ho fan; i inclús si s’han de gastar 100 € més en telèfon, també ho fan, per tant, les tarifes mòbils de minuts il·limitats van totes per l’aire, i després, aquestes tampoc fan publicitat en el llibret.

Animalades posteriors als llibrets Una vegada acabats els llibrets, la primera

animalada que et passa pel cap és cremar o tirar per la finestra l’ordinador, després d’estar des del mes d’abril, cada dia, com si fores un robot, pensant més en el llibret que en la teua parella, encara que després no ho fas, perquè l’ordinador de la pometa mossegada t’ha costat un dineral, i hauràs de comprar-te’n un altre.

Després, intentes fer una animalada de presentació de llibret per a després oblidar-te de la majoria de coses que has preparat i comentar que has fet un llibret per a majors, i un altre per a adults, quan realment t’has confós obviant que has fet un infantil.

I ja quan saps si t’han donat un premi, que és el que vols, ja no parlem d’animalades, sinó d’animals, ja que al coordinador sols li queda quedar-se nuet de la castanya que arreplega, venjant-se-la després de tants mesos de sofriment psicològic al qual està sotmés i, si no es fa nuet, es gita en terra i simula fer el ball de la panerola. Pura felicitat!

Conclusió De segur que m’he deixat moltes animalades, ja que crec que podria fer un llibret sencer sobre aquest tema, inclús una trilogia similar al Senyor dels anells, convertint-me en el senyor Frodo Bolson i en el senyor de les animalades de llibrets. Però no tindreu aquesta sort, ja que no deixaré col·laborar a la resta de la gent en aquest magnífic llibret i, per tant, seria l’animal per excel·lència en aquest llibret, paper que no em correspon. Per tant, done pas a més animalades.

animalades dels jurats... que ens deixen torrats!

Salva Andrés Martín Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I (i, de vegades, jurat).

Mireu que al món faller es fan (i fem) animalades... Però si hi ha d’algunes que ens solen tocar prou la fibra (per no dir altra cosa) són les relacionades amb els premis de les falles, sobretot, els que rep la nostra comissió.

Font: diari Levante.

La història sempre és la mateixa: anem al lliurament de premis amb tota la il·lusió pel treball fet durant tot l’any, amb la confiança d’aconseguir un bon premi perquè aquest any la nostra comissió és una de les favorites de la secció, exhaustos encara a causa de la plantà (i el que no és la plantà) i perquè l’esperança no es perd mai (o això diuen) i, de sobte, castanyà. Què ha pogut passar? Sols un xicotet nombre de persones ho saben: els jurats.

Els més majors solen dir que mai plou a gust de tots, però, de tant en tant, passen coses incomprensibles durant les valoracions de les falles. Coses que descobrim de primera mà quan l’endemà del lliurament de premis (els pobles que així ho fan) es publiquen les actes amb les puntuacions globals de cada comissió. Amb certa incredulitat bramem preguntant-nos perquè la falla del costat té més risc que la nostra si no alça ni dos pams de terra, o riem amb certa satisfacció irònica quan descobrim que tenim més punts d’acabat que la falla d’enfront (quan sabem que, certament, això no és així). La culpa per als jurats, que de ben segur anaven gats a l’hora de valorar.

Abans de tot, disculpeu-me, però vull fer un xicotet incís en favor dels jurats que sí que valoren amb ganes de fer-ho bé, de ser parcials i objectius, i de demostrar que són jurats perquè realment els agraden les falles. I ara, amb experiències que m’han contat, i alguna personal com a jurat, faré un recull d’animalades que fan alguns jurats. Per començar faré referència al requeriment indispensable que sol demanar la JCFV per a poder valorar falles: el curset de jurat de falla. Un curset que es fa en matí i mig i que, teòricament (encara que una cosa és la teoria i altra la pràctica), et fa vàlid per puntuar-les. Doncs bé, el primer que ens van dir és que a l’hora de valorar falles havíem d’anar en bones condicions (perquè ens entenem, que no anem d’empalmada de la nit anterior) i amb bona presència. Dues files més enrere vaig sentir una frase: -Pues bona nit! Afortunadament tinc constància que aquest faller no té intenció de valorar mai cap falla.

Antigament, no es requerien aquests cursets per valorar les falles, per això podeu fer-vos una lleugera idea de les empastrades que es feien (si amb el curset ja se’n fan, no vull imaginar-me el que passaria abans). Fins i tot, allà pels anys 70, eren els mateixos presidents de les comissions falleres els qui exercien de jutges. No m’agrada ser malpensat, però... imagineu-vos el moment d’alçar acta (entre gintònics) -Jo vote a la teua i tu votes a la meua, així l’altra que quede tercera, i si guanye jo el primer, l’enginy i gràcia per a tu.... Afortunadament, en l’actualitat és un requeriment indispensable, i solem ser fallers que ens agraden les falles el qui valorem el treball fet pels artistes fallers.

Tot i això, encara hi ha diversos jurats amb el curset que, pel que siga, continuen fent animalades, gent que es mou per gustos propis, deixant de banda qualsevol indici d’objectivitat, per amistats amb comissions falleres o artistes, o perquè no tenien altra feina per fer, i van a l’aventura a valorar falles.

Com he comentat abans, les animalades més comunes dels jurats van estretament lligades a la falta d’objectivitat. A l’hora de valorar les

falles, tot i que és molt difícil, hem de deixar els nostres gustos de costat i intentar ser els més objectius que puguem ser. Què vol dir açò?

Que si ens agrada molt el color roig, no posem un 10 en pintura a la falla que més roig té i, al contrari, posem un 0 a la falla que no tinga res de roig. Açò podria ser un exemple, però malauradament és un fet verídic. Tan sols he canviat el color, i he variat un poc les notes per tal de mantenir l’anècdota en l’anonimat.

I si no són objectius amb la pintura, açò s’agreuja pel que fa als estils de cada falla, és a dir, si són motles de cartó, o la falla és nova i de porexpan, dissenyada per algun conegut dissenyador. Conec jurats que quasi els entra una embòlia cerebral en el moment que han valorat una falla feta a base de formes geomètriques, o com se sol dir, d’estil modern: - Xe mira els ninots quadrats... Dins de mi pense: pobrets, si per ells fora encara valoraríem els ninots de cera vestits amb teles...

Encara que no ho semble, hi ha molta gent que es nega a evolucionar i reconéixer noves formes estètiques. Però açò també ocorre al contrari, hi ha altres jurats que veuen una falla feta de cartó i abans de baixar del cotxe per analitzar-la ja tenen la graella emplenada. Amb açò el que vull dir és que les falles, estiguen fetes tant de porexpan com de cartó, s’han de mirar amb els mateixos ulls i, repetint-me com l’allioli, valorar-les amb objectivitat.

Un altre tema delicat és el de les amistats (o enemistats) amb comissions i artistes fallers. Normalment, quan et destinen a un lloc de jurat ho has de guardar en secret, però hi ha qui només sap on el destinen ja està vinga a la whatsappà, fet conegut abans de l’era tecnològica com a cremar el telèfon a cridades. Si et toca en algun poble on tens amics o coneguts fallers d’alguna comissió no ens podem deixar dur per aquest fet (aquesta és l’animalada més comuna). I d’altra banda no s’ha de buscar premiar artistes amb els quals tens una bona amistat, bé perquè és del teu poble o bé perquè et planta o t’ha plantat algun any. I el mateix ocorre en el cas contrari, si et toca valorar a algun artista que t’ha deixat plantat, no és el moment de la revenja. Tanmateix les influències entre comissions, artistes i jurats estan ben presents cada any, i aquestes influències són les que, de vegades, deriven en veredictes més que sorprenents.

Després hi ha altres jurats que fan les animalades perquè sí, comportaments que no són gens beneficiosos, ni donen una imatge seriosa com a jurat. Un dels que he pogut observar és el fet de no dignar-se a valorar una falla en profunditat. Aquest “element” ho va fer amb tota la cara del món, ja que mentre valoràvem la falla, els membres de la comissió ens van convidar a entrar dins (atés que amb les tanques que tenien, la falla no s’observava bé) i, mentre que la resta de jurats entràrem, ell ens esperava al cotxe: - Ja en tinc prou amb el que he vist! Una altra animalada que he pogut veure amb els meus ulls va ser quan un company del grup de jurats clavà el cap, literalment, dins de la base o cos central de la falla, per comprovar si l’estructura se sostenia amb ferro o fusta. Tant es va arrimar que va acabar amb el nas brut de pintura, perquè aquesta comissió havia patit una plantada

una mica complicada, i van acabar quasi a hora de jurats. Tocar una falla, o entrar dins del recinte, sols es pot fer si tenim la corresponent autorització de la Junta Local, i en aquella ocasió no la teníem.

Tocant el tema del ferro, hi ha jurats que estan obsessionats amb els materials amb els quals estan fetes les falles, tan estructuralment com decoratiu de les peces que conformen la falla. Veure materials com teles, pedreria, pels sintètics, escuma EVA o lacats amb diversos tipus de vernís està a l’ordre del dia, sobretot, en falles infantils. És graciós sentir alguns jurats dir - Açò no és una falla... Hi ha qui, fins i tot, té una fixació molt gran per aquests materials, i sols els falta dur un detector de metalls a l’hora de la valoració: - La falleta està molt bé, però he vist que el gatet del grup candidat a l’indult té penjat al coll un cascavell de ferro... Què fem? En fi... no s’ha de filar tan prim.

També seria recomanable que, totes aquelles persones que ja estan ben entrades en edat deixaren d’anar com a jurats, perquè pràcticament són els que més animalades fan. I ho dic de bona mà. Poseu-vos en situació, penseu que us toca com a jurat president a algun individu que ratlla els 70 anys i que no té coneixements d’informàtica per a l’hora d’alçar l’acta... imagineu-vos a quina hora vam acabar! Fora d’aquesta situació, és veritat que tota aquesta gent pensa

que sap més que tu per dur els Brillants penjats al jupetí, i després, a l’hora de posar-se d’acord per fer l’acta, no recorden la primera falla que havíem visitat, i defenen les seues valoracions amb arguments de tant de pes com: - La segona era més gran! O: - L’última era la que més ninots tenia... I ja per a valorar els premis d’enginy i gràcia les últimes perles: - He posat un 2 perquè el tema de les xarxes socials no és per a xiquets... Però si no t’has llegit ni les crítiques!

Per acabar, m’agradaria fer una xicoteta crida als possibles jurats que puguen llegir aquest article. Deixem de fer totes aquestes animalades! Estem jugant amb el pa dels artistes fallers i, sobretot, amb les il·lusions de molts fallers que treballen de valent durant tot un any per poder plantar una falla amb la qual aspirar a quedar el millor possible. I si penseu que tot açò que conte se’n va un poc de mare, sols heu de provar l’experiència un any, per adonar-vos com està el pati, així us sorprendrien menys alguns veredictes. Si us agrada aquest món, podeu provar de fer el curset i anar de jurats, però recordeu, abans d’eixir a valorar, deixeu tots els prejudicis a casa, sigueu objectius, i gaudiu d’una tasca tan complicada com apassionant al mateix temps.

LES ANIMALADES ESCRITES EN , VALENCIÀ EN FACEBOOK I ALTRES MALES HERBES Josep L. Aparici Gayon Encara que s’ha millorat molt en la correcció de l’ús escrit del valencià, i un exemple d’això són la majoria de les comissions falleres de Cullera, trobem molts àmbits d’ús d’este apartat de la nostra llengua on els castellanismes i els barbarismes (element lingüístic d’origen estranger que no es considera assimilat a la llengua pròpia) es troben a l’ordre del dia. Ningú ha dit que no siga fàcil no fer faltes, ni que siga inevitable tan sols, però sempre podem conscienciar-nos-en i millorar.

En altre sentit, no incidiré ara en l’ús oral de la llengua, ja que no és el tema del present article, però honestament és en este domini on el valencià patix i suporta més animalades amb poca voluntat de rectificació. La falta de referents audiovisuals en la nostra llengua ho explica tot. Quanta gent sintonitza À Punt (escrit així)?, per a quan la tornada de TV3?, algú sap que és l’estàndard en una llengua?, etc.

Preguntes que ens aboquen a no tindre referents i per això a uns usos orals quotidians, de la nostra vida diària i passatgera, ridículament i lamentablement castellanitzats. I una cosa més greu encara: la multiplicació de canals en castellà ens està conduint no ja sols a l’emprobriment del valencià, sinó a més, a vore situacions kafkianes (o surrealistes que diuen molts i moltes ara) com xiquets valencianoparlants conversant entre ells en castellà en els nostres parcs. Els dibuixets, pràcticament tots en castellà perquè és eixos canals on es veuen, fan molt de mal.

Però vull deixar esta preocupació i centrar-me en el principi de l’article, on em mostrava optimista pel que fa a l’àmbit faller. Després de ja de poc més de vint anys de concursos de promoció del valencià i de llibrets de falla a la nostra població, podem dir en veu alta que s’ha millorat moltíssim en l’ús escrit. I, a més, això s’ha fet extensible de manera gradual a cada vegada més falles de Cullera. Les animalades cada vegada costen més de trobar. Com tot el que es diu en este article, és una opinió personal.

No podem dir el mateix, però, d’altres usos públics com quan la gent escriu pel Facebook i altres xarxes socials (no ens detindrem en el WhatsApp perquè la informació és més aïna privada i sovint amb abreviatures, a més de les preceptives emoticones). Que quede clara una cosa: si la gent no escriu bé pel Facebook o altres llocs, si tecleja animalades, si els seus comentaris provoquen vergonya aliena -lingüísticament o ortogràficament parlant-, és so-

bretot per dos motius. O bé no han aprés ortografia i valencià, cas de les persones majors fonamentalment; o bé, escriuen sense cap cura perquè se’ls ha oblidat, no tenen interés o no lligen suficientment textos en llengua vernacla més enllà de les xarxes socials. I és que per a escriure correctament, i també per a redactar bé, cal llegir de manera freqüent. En qualsevol idioma. Per tot este raonament, passe de posar exemples i ho deixe al vostre gust i correcció. No vull ruboritzar-vos.

En el cas de les persones majors és on trobem les majors animalades. No obstant, els atorgarem certa butla per no haver tingut l’oportunitat d’accedir a l’ensenyament en la llengua pròpia. I arribats ací ens fem la pregunta: és preferible escriure-ho en valencià encara que estiga malament (o molt malament) que fer-ho en castellà?

La pregunta anterior pot resultar difícil de contestar, i jo diria que sí, resposta positiva. Me la jugue, encara que puga ser una opinió polèmica. Tothom pot fer faltes i s’ha de valorar l’esforç d’intentar-ho. Qui ens assegura, a més, que no farien també faltes en castellà? Això ho dic hui que és dimecres; si fora dijous o divendres, tal vegada afirmaria que cal preservar la puresa lingüística. Dilema gran. Tots podem cometre errors.

No obstant, anime tot el món a consultar diccionaris, manuals d’estil, pàgines web o gramàtiques per Internet. La informació és abundantíssima i ens resoldrà més d’una dificultat que se’ns presente. Fins i tot els que millor escriuen, utilitzen estes ferramentes. No vos quedeu amb l’animalada, encara que semble més ràpida i còmoda. Si estimeu la vostra llengua, tracteu-la bé!

Font: Cendra digital

animalades als monuments Juan Sapiña Calatayud Faller de l’AC Falla Taüt Què seria de la festa de les falles sense els monuments? Doncs res, perquè cal entendre, i no ho té clar tot el col·lectiu faller, que el monument és la base de la festa. Tanmateix tot el que rodeja al monument faller no és glòria, moltes vegades van apareixent any rere any alguns problemes difícils de solucionar. Una animalada és l’acció i resultat d’una cosa que es diu o es fa de forma absurda o exagerada, parlant de manera evident, una barbaritat, salvatjada, burrada… i d’això precisament vull parlar-vos en forma de reflexions i tirant de memòria, dels disbarats monumentals o no.

LÍMITS D’ALTURA Com sabeu en recents comunicats el gremi d’artistes fallers ha marcat unes mesures per als propers anys als monuments, segons ells per a no perdre qualitat i no fer més del que toca per tal d’evitar problemes de tancament de tallers. En Secció Especial 14 m. d’alt, en 1A 12 m. d’alt, en 1B 10 m. d’alt i 7 de diàmetre, en 2A/B 8 m. d’alt i 7 de diàmetre, en 3A/B/C 7 m. d’alt i 6,5 de diàmetre…Si no fos perquè crec que és una cosa molt seriosa, seria com un acudit sense gràcia que es presta a la conya més rocambolesca. L’art i la creació penseu que es poden mesurar? El treball té mesures de longitud i diàmetre? Que aniran metre en mà, mesurant…mesurant…què? Talent i feina per metres? En Secció Especial i 1A hi ha límits d’altura i no de diàmetre, qui ho entén? El diàmetre lliure? Que arribe fins a París la falla? Què tal si limitàrem el número de contractes per taller? Què passaria si les comissions, com és el meu pensar, defensen més el monument i eliminen altres activitats al llarg de l’any que la majoria de vegades poc o res tenen que veure en el món faller? I els polítics, per què les institucions no fan més força i ajuden els artistes i comissions amb més fermesa? Jo faig 1,72 m., puc anar a veure falles d’Especial o sols a partir d’1,80 m.?

Lògicament, en contraposició, i ara en defensa dels artistes, en tot concurs d’art es pot limitar o ficar mesures màximes a les obres. Els artesans fallers, doncs, poden acordar el que es vinga en gana i ficar-ho en pràctica si veuen amenaçat el seu futur com empreses que són. Així que els artistes són lliures a fer el que es vinga de gust, molts d’ells ja van dedicant-se a temes decoratius per tal d’afrontar el pressupost anual del taller. Potser el millor seria buscar una situació intermèdia, on es done plena llibertat a que cada artista faça en el seu taller i en els seus diners el que crega i que siguen artista i comissió qui puguen decidir què plantar, sense prohibicions ni limitacions ja que pense que les restric-

cions i privacions mai són bones, en qualsevol àmbit de la vida. Per consegüent, tu què faries?

PRESSUPOSTOS Com és possible que l’any 2009 la comissió de la falla Nou Campanar de Secció Especial de València es gastara la fredolica xifra de 1.000.00 d’euros en el seu monument gran, recordeu?. Aquella falla de Julio Monterrubio que portava com a lema “Aquesta falla té molta tela” va estar feta en dos anys, cosa impensable, el primer per fer els baixos i el segon els remats.

L’explicació és senzilla, entre el 2004 i 2013 les contribucions econòmiques del seu President, l’empresari Juan Armiñana i altres inversors privats fruit de la bambolla immobiliària va fer que arribàrem a aquell extrem, quina bestiesa! Per la seua demarcació van passar els millors artistes del moment i entre el 2004-2009 foren imbatibles, no se’ls podia fer ombra. Tota aquesta història va anar acabant-se per la crisi del sector constructor cap al 2013, desapareixent definitivament la comissió el 2015. De totes maneres hui en dia encara hi ha comissions a València per damunt de 200.000 euros, la qual cosa ja és una quantitat més que significativa. No perdem de vista Cullera, enguany algunes falles grans sobrepassen de prou els 60.000 euros, tot siga per guanyar el guardó a la millor falla de Cullera, però atenció no cal confondre ambició en realitat, aquesta classe de pressupostos són molt difícils d’aguantar per a un poble com el nostre on cada any és més i més complicat treure endavant els pressupostos anuals, gastar sí, però en coneixement perquè darrere d’un exercici esdevé altre i, si no estalvies, els diners s’acaben.

RELIGIÓ Pot el fanatisme religiós interposar-se en la festa fallera? Poden els extremistes religiosos confondre les seues bogeries en la realitat? Fatalment sí, quin desastre, per

desgràcia així va ocórrer a València l’any 2013 en la falla Ceramista Ros-José María Mortes Lerma on varen protestar dos associacions hindús per la composició del monument gran, per estar representats a la falla alguns dels seus Déus i ho van considerar sacrilegi. Inclús un sonat hindú va intentar prendre’s foc davant el monument per centrar-se la falla en la seua religió. La falla estava rematada amb la figura d’un elefant que representa al Déu hindú Ganesha i al costat la figura de Shiva Nataraja. Jo he estat a la Índia i en tot moment vaig respectar les seues tradicions, la seua cultura, ells no varen entendre que les falles són ironia, sarcasme, crítica…Al final van aconseguir els seus propòsits i abans de la cremà es varen eliminar per part dels fallers tots els elements que pogueren ofendre al col·lectiu hindú, haguera passat el mateix en el seu país? Tinc els meus dubtes raonables.

CONTAMINACIÓ Altre tema confús i desmesurat és el que fa referència al medi ambient, a la contaminació, els materials dels monuments són excessivament contaminants, el porexpan blanc danya de manera notable l’atmosfera. Hem de buscar alternatives que siguen viables i més respectuoses amb la natura i amb nosaltres per tal de ser més sostenibles. Aquest material és un plàstic derivat del petroli que en la combustió allibera fum i productes nocius. A més, el fum lleva vistositat a la cremà, ja que és fum negre, dens, amb cendres de carbó que impedeixen la visió de com es crema la falla. La combustió del porexpan és ràpida, cosa que fa que davant la cremà d’una falla l’espectacle es veja reduït considerablement, ja que el monument es converteix en una massa viscosa enganxada a l’asfalt en un vist i no vist. Cal debatre, quines opcions tenim per canviar aquest aspecte, complicada la resposta.

JURATS I parlant de disbarats i barrabassades, quines polèmiques fan a vegades els jurats que venen a qualificar els monuments, tot un any d’esforç, treball i il·lusions tirats per la borda, no es pot jugar així amb els sentiments d’una comissió, cal replantejar-se aquest tipus de membres qualificadors, els quals en un simple curs creuen que poden valorar el modelat, pintura, acabat i risc tan a la lleugera. El que va passar l’any passat a Cullera en la Secció Especial de les falles grans fou vergonyós, una autèntica broma pesada, una burla de mal gust i ho dic com afectat perquè dona la casualitat que jo era President de la falla damnificada, com tot un poble tenia patent que la millor falla de Cullera estava en la plaça Taüt i acabàrem tercers. L’explicació la tinc bastant clara, un dels jurats i cap d’ells del qual vaig a reservar-me l’opinió era un…i també coneixia a…i fins ací puc llegir per bé de la meua comissió i perquè en esta vida cal avançar i intentar deixar el passat a banda. En definitiva un descrèdit per a un poble com Cullera i, almenys,el que hauria de passar és que aquesta persona no puga avaluar mai més monuments, la imparcialitat ha d’estar per damunt de tot. Altres anys també han passat temes de descontent, però en cap cas tan evidents i obvis com l’any anterior. M’agradaria exigir jurats professionals i que

valoren justament un monument amb un informe si fa falta, així es pot saber el perquè s’ha considerat així.

FALLES MÍTIQUES D’ANIMALS Estime els artistes fallers, visc el monument tot l’any, els visite, faig xarrades amb ells, cultive l’amistat i, en el pas del temps, veig com a poc a poc el monument va creant-se, prenent forma fins el dia de la plantà. Són uns vertaders mestres creatius, uns fenòmens a l’hora d’imaginar i concebre una falla, belles obres d’art en algunes ocasions. Indagant en la meua memòria i parlant d’animalades vull recordar-vos les que, per a mi, han estat les cinc millor falles de Secció Especial de València i una de la plaça de l’Ajuntament, on els animals eren el centre del monument, genuïnes joies del passat que sempre estaran en ell nostre record en forma de fotografia.

1.- Font: Cendra digital

2009. Plaça de l’Ajuntament. Pedro Santaeulalia. “Benvinguts a casa”.

Aprofitant que eixe any la ciutat de València va inaugurar el Bioparc, es va fer un homenatge a aquest esdeveniment. La falla mostrava tota mena d’animals arribant carregats amb les seues bosses i maletes cap a la seua nova casa d’acollida. Un luxe de falla per a la plaça de l’Ajuntament.

2.- Font: Cendra digital

2002. Avenida Burjassot-Padre Carbonell.

Miguel Santaeulalia. “Rebelión en la granja”. 4t.S.E. Mítica falla del pare de la saga Santaeulalia. Els animals s’han rebel·lat davant del seus amos a la granja. La falla feia referència a l’obra del gran escriptor George Orwell. Una falla que va marcar una època perquè estava molt ben estructurada amb molt d’humor i ironia.

3.- Font: Fotofallas.com

2005. Exposició-Micer Mascó. José Puche.

“Amor a cuatro patas”. 3r.S.E. El gran mestre del modelat i pintura va fer aquesta falla amb una delicadesa i uns acabats genials que, malgrat comptar amb un pressupost baix per a la Secció, va aconseguir entrar al pòdium. Els animals tenen sentiments de la mateixa manera que els humans i allí teníem a Cupido tirant les seues fletxes de l’amor a una parella d’elefants i girafes d’elevades dimensions. En conclusió, un retracte afectiu cap al món animal.

4- Font: Cendra digital

2002. El Pilar. Julio Monterrubio. “All you need is love”. 2n.S.E. Aquest monstre d’artista alzireny ens va delectar amb aquesta falla, la qual el centre estava ocupada per dos gansos amb actitud seductora. Les dimensions dels dos gansos eren colossals amb la típica pintura de Julio agradable a la vista i uns acabats al nivell del que s’esperava.

5.- Font: Cendra digital

6.- Font: Pinterest.com

2013. El Pilar. Pere Baenas. “Fauna Ibèrica”. 4t.S.E. En aquesta falla de Pere la Deessa Artemisa muntada sobre un gegantesc cavall i damunt d’ells tot ple de pardals sobrevolant la plaça del Pilar. Les escenes de baix totes completades d’animals de tota espècie, alguns d’ells en perill d’extinció. Monument el qual no li va quedar a l’artista tan redó com ell haguera desitjat.

2003. Na Jordana. Latorre i Sanz. “Natura Mare” 1r.S.E. I per acabar un apreciat primer premi de Secció Especial. Na Jordana va fer una defensa de la natura, una temàtica ecologista on el remat representava a la Mare Natura portant en braços un nadó i un ximpanzé. En les bases trobàvem representats un fum de diferents feres.

Podríem haver-ne afegit més, el llistat és més extens, però del nivell d’aquestes cap.

AVANT, SEMPRE AVANT Encara hi ha més salvatjades i barbaritats, com per exemple, el temps meteorològic a l’hora de plantar, el qual a vegades condiciona molt els premis; el transport dels monuments no és el mateix estar a prop el teu taller que ben lluny; la quantitat de monuments -excessiva al meu parer-. Tots aquests temes són i seran sempre debats oberts on cadascú jutjarà de maneres dispars. Ell que és una certesa és que la nostra benvolguda festa sempre tindrà la riquesa d’un fenomen popular i participatiu i els debats i les animalades estaran damunt la taula, ja que opinar és lliure i amb respecte tot el món en té dret. De vegades, els bojos no són el que pareixen, si no pregunteu-li a Don Quixot. Bon vent i avant, sempre avant.

D’ALTRES ANIMALADES

FAKE NEWS: , BARBARITATS DISFRESSADES DE NOTÍCIES Joan Castelló Lli Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF) Els mitjans de comunicació en general, i els periòdics en particular, han sigut un dels puntals de la democràcia, ja que a través d’ells es transmetia als ciutadans una informació veraç, objectiva i contrastada del que feien els poders de l’Estat: el polític, el legislatiu i el judicial, i d’uns altres amb gran capacitat d’influència com l’econòmic, o amb gran capacitat d’influència en les àrees socials, culturals i esportives, se’ls sotmetia a un estricte control per a evitar excessos i barbaritats.

Amb l’aparició del periodisme d’opinió en les primeres dècades del segle XX, els mitjans de comunicació van adoptar una línia editorial (afí a una determinada ideologia), amb la qual cosa les seues informacions sempre tenien un biaix en favor d’un determinat plantejament polític. Aquest posicionament ideològic quedava compensat amb la presència d’altres diaris, televisions o ràdios amb plantejaments diferents i antagònics. La pluralitat informativa és la que garantitza al ciutadà l’accés a una informació lliure.

En el passat segle XX, les barbaritats dels periòdics es reduïen en moltes ocasions a errors tipogràfics o a expressions equívoques d’alguns dels seus titulars, que deixaven entreveure una idea molt diferent a la que va volia plasmar el seu autor. Eren errades involuntàries que provocaven els riures del lector.

Per a il·lustrar estes errades o catxaps començarem per un exemple on la reincidència es manifesta: “Un avió espanyol s’estavella a Turquia per tercera vegada en el que va d’any”. Per si no no fóra prou una vegada, dos més. Vegem ara un exemple d’interpretació errònia de la història: “Ferran I va dividir el seu regne i van començar les lluites intestinals” (sembla ser que l’estómac sempre ha sigut el punt feble de les monarquies). A vegades, el periodista sentencia a més persones de les previstes: “Condemnen a 8 dels tres acusats pel segrest d’Àngels Feliu”.

Encara que l’atur sempre ha sigut notícia de primera pàgina, també hi ha persones molt treballadores..., massa treballadores: “El diputat de Turisme torna al treball després de morir quasi ofegat” (No tothom torna al treball després de morir, i encara sort que no va morir ofegat, si no realitzaria jornades intensives de 14 hores). També hi ha propostes polítiques difícils de puguen arribar a ser realitat: “El PSPV demana que es garantisca l’avortament als 12 mesos”. Tanquem aquest mini capítol amb els estranys costums de les cases reials, que

sempre aspiren tindre el que li és prohibit al poble pla: “La princesa Magdalena de Suècia viu amb el seu nuvi de quatre mesos”.

En els programes en directe, ningú queda exempt de tindre un lapsus. Que li ho diguen si no a la presentadora de La Sexta Televisió que, en comentar les concentracions de gent per a comprar loteria de Nadal, va dir: “la polla es tan larga que hasta hay tiempo para hacer amigos”. En què estaria pensant la dona. En el debat entre els candidats a la presidència del Govern d’Espanya també va ser molt comentada la “mamada” de Pablo Iglesias per a referir-se als condemnats de la “manada” per violar a una jove en els Sanfermíns de Pamplona.

En el segle XXI, l’era de la tecnologia 5G ha creat unes noves barbaritats: les notícies falses o fake news, un més que perillós enemic de la veracitat periodística i de la credibilitat democràtica.

L’afany d’aconseguir clics en els mitjans digitals o de compartir contingut immediat té la contrapartida de transmetre informació de menor qualitat, ja que les històries que es publiquen primer són, generalment, menys precises en disposar d’un menor temps per a verificar fonts i completar la informació.

En altres ocasions, per a desprestigiar al contrari polític o reforçar el discurs ideològic d’una opció política, no paren esment en crear notícies falses per a provocar un canvi d’opinió o aconseguir la desafecció cap a un determinat partit polític.

A més, les notícies falses arriben a molta més gent que la informació verídica i poden fins i tot alterar el criteri per a distingir entre el que és cert i el que és fals. Segons un estudi sobre l’impacte de les fake news a Espanya, el 86% dels ciutadans no distingeix les notícies inventades de les reals.

Com a conseqüència de tot això, els lectors més formats perden la confiança en els mitjans que les difonen, però malauradament una gran majoria de lectors es creuen tot el que lligen, encara que siguen autèntiques barbaritats.

Vegem alguns exemple de fake news: en les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016, en les quals va eixir elegit Donald Trump, va haver-hi milers de notícies falses desvirtuant les propostes del partit Demòcrata i de la seua candidata Hilary Clinton. Va guanyar Trumb pel suport massiu que va obtindre en els estats de l’Amèrica profunda, on la població te menys formació.

Altres barbaritats que hem pogut llegir o veure en els mitjans de comunicació són les referides a l’amnèsia dels polítics quan es descobreix que estan immersos en casos de corrupció. En el cas Bankia, els principals encausats van reconéixer sense rubor que no tenien formació per a ocupar càrrecs de responsabilitat... però els van acceptar per a cobrar sucosos sous que, en alguns casos, oscil·laven entre un i tres milions d’euros a l’any. En el cas Bárcenas, Mariano Rajoy, president del PP i cap de les campanyes electorals del partit, res sabia de com es finançava el partit ni si hi havia diners suficients per a celebrar actes de campanya en els quals no s’escatimava en mitjans humans i tecnològics. Serà per dinés. En els ERE’s d’Andalusia, els responsables socialistes de la Junta ignoraven els centenars de persones incloses en les ajudes que res tenien a veure amb les empreses en crisis, però que curiosament si guardaven relacions familiars o d’amistat amb alts càrrecs del Govern andalús.

Podem citar també altres exemples, com el de l’exministra Ana Mato que tenia cotxes de gran luxe en el garatge de la seua casa però que no sabia com havien arribat allí; o la promesa de l’expresident de la Generalitat Francisco Camps que la celebració del Campionat del Món de Fórmula 1 no anava a costar un euro als valencians, i després s’han descobert deutes assumits per l’erari públic pròxims als mil milions d’euros; o les actuacions de la mal anomenada “policia patriòtica” que durant l’etapa del ministre Jorge Fernández Díaz va realitzar informes per a desacreditar políticament a partits de l’esquerra espanyola, especialment Podemos.

Encara que el ciutadà valencià i espanyol ja està habituat a tota mena de barbaritats i abusos, encara ha hagut

1.- Esta falla tiene mucha tela, de Julio Monterrubio (Nou Campanar, 2009)

Un exemple més: les pàgines webs sensacionalistes de tot el món van publicar que un asteroide gegant podria impactar en la Terra el 3 d’octubre de 2019, provocant un cataclisme en el planeta. Estem al març de 2020 i encara no hi ha hagut impacte.

d’assistir recentment al súmmum de les barbaritats polítiques: haver de votar per quarta vegada en quatre anys unes eleccions generals perquè els partits no han acceptat la voluntat popular expressada en les urnes i, anteposant interessos personals i partidistes, han sigut incapaços d’arribar a acords per a formar govern.

Però no és necessari referir-se a la Comunitat Valenciana o a la resta d’Espanya.

Barbaritats també les tenim a prop, sense moure’ns de Cullera, encara que algunes tenen un perfil positiu.

Una barbaritat és mantenir la tradició del llibret, un esforç de les comissions per preservar la producció editorial vinculada a la falla i per garantir la continuïtat de la poesia satírica i les col·laboracions relacionades amb la cultura popular, incorporant a la festa, mitjançant articles d’opinió i reflexió, no solament als fallers sinó també a personalitats d’altres àmbits de la cultura. Però barbaritat és també convertir eixa labor encomiable en una lluita desmesurada per un premi, amb publicacions que superen les 400 pàgines i que difícilment poden ser llegides per un públic generalista. Eixos llibrots acaben sent cultura sols per a uns pocs interessats.

Una barbaritat són també les falles perquè, mitjançant l’ocupació de l’espai públic, ofereixen a la ciutadania, amb les armes incruentes de la sàtira, la crítica i l’humor, una visió mordaç de la vida política, dels abusos del poder i dels usos i costums socials. Si és amb una estètica tradicional o transgressora, açò no importa. El que realment importa és el suc, no la corfa. Per contra, una gran barbaritat va ser destinar quasi un milió d’euros a una falla, Esta falla tiene mucha tela, de Julio Monterrubio (Nou Campanar, 2009), no tant per reconeixement a la labor de l’artista i al mèrit del seu projecte en sí, sinó per la utilització de la festa com a mitjà per a promocionar un projecte personal i immobiliari que la pròpia realitat i la crisi va acabar demos-

2.- Barbaritats, d’Alejandro Santaeulalia (L’Antiga de Campanar, 2015)

3.- Premsa... màquina tot val!, de José Latorre i Gabriel Sanz (Plaza de la Mercè, 2000)

4.- Barbaritats, de Pere Benas (Passeig-Mercat, 2016)

trant la seua inviabilitat. A més, es va construir en dos anys (una cosa inèdita fins eixe moment en les falles).

I ja que parlem de falles, en citaré dues més: Barbaritats, d’Alejandro Santaeulalia (L’Antiga de Campanar, 2015), una atrevida composició en la qual es posava de manifest la confrontació dels pobles del Regne d’Ibèria (les autonomies espanyoles) amb els bàrbars prestadors del nord (la Unió Europea); i Premsa... màquina tot val!, de José Latorre i Gabriel Sanz (Plaza de la Mercè, 2000), en la qual es mostraven tres tipus de premsa: la freda i calculadora de l’economia i les finances; la premsa rosa, amb les tafaneries del cor; la premsa groga sensacionalista; la premsa negra de les catàstrofes i successos truculents; i una premsa llavors en bolquers (parlem de l’inici del segle XXI) com era Internet.

Cullera també ha tingut falles amb la paraula Barbaritats en el seu lema. Ens referim a Xe, que barbaritat, de Juan Carlos Donet García (Sant Antoni, 2013); Barbaritats, de Pere Benas (Passeig-Mercat, 2016), que va guanyar el premi de Turisme; i Barbaritats, de Juan Carlos Donet García (Plaça d’Espanya, 2016).

Quan ja hem entrat en la tercera dècada del segle XXI, el ciutadà s’ha acostumat a tota mena de barbaritats, però afortunadament de tant en tant apareixen figures com Greta Thunberg que ens remouen la consciència col·lectiva per a intentar frenar el canvi climàtic i la contaminació de les mars i oceans, perquè les futures generacions no hagen de viure en un planeta àrid sinó en un entorn més saludable.

, ANIMALADES ARQUITECTÒNIQUES. , EL MEU LLOC FAVORIT EN EL MÓN. Zaira Alarcó Ortiz Fallera de l’AC Falla Xúquer

Com es diu entre les veus populars “Si un poble oblida les seues arrels, està perdent la qualitat de ser allò que se suposa que és”. També el cantant xativí Raimon, en la seua cançó Jo vinc d’un silenci ens diu que “Qui perd els orígens, perd la identitat” Un poble està format per la diversitat dels paisatges, pels carrers que el creuen, els edificis i monuments emblemàtics que el proveeixen i, com no podria ser d’altra manera, pels seus habitants.

Sovint s’escolta entre els veïns i veïnes, que he visitat llocs preciosos, als quals en la amics i amigues, coneguts i conegudes de meua retina els dedique un record especial, Cullera que: “tenim un poble que no està una alba, un capvespre, un paisatge natuaprofitat”; “li falta vida, està pensat per a ral indescriptible, una obra d’art, etc. un turisme pensionista o de supermercat”; Tot i això, res no supera el sentiment que “no té la categoria d’altres pobles de la transmet aquest trosset de Cullera. costa blanca com Dénia, Xàbia, En aquest Benidorm…” En canvi, aquestes punt, parmateixes veus crítiques afegeilarem d’un xen que res hem d’envejar a alprojecte tres pobles de la costa valenciapensat a sina, molts dels quals obtenen un tuar-se just major rendiment econòmic del en aquest seu turisme. És cert que durant meraveels últims anys, i especialment llós espai a l’estiu, s’aprecia una transforde Cullera mació en els visitants que Cullei al mateix ra rep, ja no sols veiem el perfil temps conde pensionista (excepte del reti- Unió de l’Illa del pensaments 1851 vide a què rat alemany en caravana, cada Font: Associació cultural la Penyeta cadascú, faça la seua reflexió cap a la provegada més present en l’escullera), sinó posta que en el seu moment va nàixer i no que rebem a centenars de joves que desva créixer. cobreixen la nostra costa, el nostre oci i diversió.

Molts sabran d’aquest projecte i qui no en sàpiga, el descobrirà en aquest article.

Jo em sume a aquestos veïns i veïnes de Com és ja sabut per tots, Cullera, no semCullera que pensen: “Quina badia més espre va tindre com a sector principal el secpectacular tenim!” i la contemplen amb tor serveis. El nostre poble va començar a admiració i orgull, recolzats en una roca, rebre turistes pràcticament ahir, a partir observant des de l’escullera fins al Racó o de finals dels anys 60, moment en el qual des de la platja del Sicania fins a l’esculleobria les seues portes l’Hotel Port Badia, ra i més enllà, fins on la vista ens permet. actualment, Hotel Sicania, el va seguir la Tots hem caminat sobre la riba algun fred dia d’hivern, amb la finalitat de desconnectar, divagar, aclarir idees o pel simple fet de fer-ho. A tot aquell que no haja gaudit de totes dues sensacions, el convide a què ho faça, que practique aquesta indescriptible sensació de saber, que d’alguna manera, Cullera et pertany i que en formes part.

En aquest modest article, vull compartir obertament i fer esment al meu lloc favorit en el món, i no és un altre que “L’illa dels pensaments” nom que ja incita a visitar-lo, ja que és un racó especial. Potser el lector de l’article pense “mare meua, si que ha vist poc de món aquesta xiqueta”, però fins i tot amb molt de món per veure, puc assegurar

Fotografia Hotel Puerto Bahía 1960.

Font: Associació cultural la Penyeta.

construcció de l’Apartahotel Galeón en el 1965 que oferia en els seus baixos àmplies possibilitats de diversió, el restaurant la Pitera, etc.

Però si parlem de segles anteriors, molt abans de tota aquesta revolució turística, els habitants de Cullera recol·lectaven quantitats d’arròs, de blat, de panís i faves negres. Posteriorment, el poble va anar oferint majors oportunitats d’ocupació, gràcies a la intensiva agricultura que a poc a poc va generar l’augment de la població i amb aquest, la necessitat de proveïment. Tots aquests factors units, donen pas a la comercialització i exportació dels nostres productes i noves oportunitats d’ocupació com el transport i el comerç.

La infraestructura viària presentava moltes manques, camins i carreteres en mal estat, dificultaven el transport de mercaderies, no obstant això, la facilitat de comunicació per via marítima converteix a Cullera en una ferma candidata per a la construcció del port que actualment se situa a València. Per tots aquests motius, Tomás Vicente Tosca i Mascó (1651-1723) matemàtic, arquitecte, filòsof, teòleg i un dels creadors del moviment “Novatores” i Corachán van estudiar dues opcions: situar el port en el Grau de València millorant el pont de fusta i derrocant el de pedra i, també, fer un port a Cullera i un canal navegable a l’Albufera i al riu Xúquer.

A partir d’aquesta idea, es proposen diversos projectes al llarg del S.XVIII amb suports i pugnes institucionals sempre acompanyades d’insuficiències tècniques i econòmiques i, mentrestant, s’allargava la decisió de la creació d’aquest projecte.

L’alternativa de Tosca va quedar un temps en l’oblit i va ser Pedro Caro Maza de Lizana (1717 – 1775), segon marqués de la Romana, qui va reprendre la idea de Tosca en 1764 i va proposar la creació d’un port en el cap Cullera, “utilitzant el xicotet illot situat enfront del promontori; les embarcacions aconseguirien, en una segona escala, la ciutat de València a través de l’obertura d’un xicotet canal de navegació per l’Albufera”, Caro va exposar també la possibilitat de convertir el riu Xúquer en navegable fins a Conca.

Mapa (s.XVIII) creador desconegut.

Font: www.levante-emv.com (03/06/2017)

A causa de les nombroses opinions i fortes crítiques, finalment serà rebutjat en 1766 però no quedarà oblidat fins a ben entrat el segle XIX, ja que molts van ser els que fins llavors van destacar l’emplaçament de Cullera per les seues característiques tècniques, els avantatges econòmics i comercials, així com la proximitat de Cullera a les terres que produeixen cultius d’arròs, passes, vi i seda. Durant anys, La Junta de Comerç i la Societat Econòmica van mantenir els seus diferents punts de vista. Ja tots sabem el final d’aquesta història. El projecte del port no va ser desenvolupat, però les necessitats de comptar amb una àrea de refugi

Projecte Marqués de la Romana (s.XVIII) Font: www.farodecullera.es

per les embarcacions va portar a modificar l’entorn natural de L’illa dels pensaments. Diverses cites d’autors verifiquen com l’illa va ser convertida en península en el segle XVIII a causa del projecte del Marqués de la Romana.

Després d’aquest breu repàs sobre allò que finalment no va tindre lloc, podem fer-nos a la idea de les conseqüències, socials i econòmiques que sobre Cullera hagueren influït si, finalment, el port s’haguera dut a terme. Personalment, i sense entrar en polèmiques, i tornant al terreny sentimental, és difícil imaginar l’entrada de grans embarcacions just en el racó triat per al descans etern de dos grans éssers estimats com un pare i una germana, tots dos “forasters”, enamorats de Cullera.

Aquest article vol convidar a la reflexió, fent ressò a aquelles veus cullerenques, o no, que admeten que el nostre poble no està ben aprofitat i ací llance una pregunta, deu sempre la transformació del mitjà servir a l’activitat econòmica humana?

I, finalment, una afirmació: “Tenim una animalada de poble!”

Fotografia Platja de Los Olivos realitzada per Zaira Alarcó

Maria Selfa Penadés Fallera de l’AC Falla Xúquer

BROSSA, UNA ANIMALADA Per animalades, ell. La seua obra. La seua crítica. La seua creativitat. La seua innovació.

La seua màgia. La seua manera de fer-nos pensar. La seua manera de fer-nos volar la imaginació. En definitiva, la seua manera de fer poesia.

L’any del centenari del seu naixement cal mirar enrere i analitzar tot allò que va aportar a la nostra cultura un artista com ell, una de les figures del moviment d’avantguardes més important del segle xx.

Joan Brossa va nàixer l’any en què es signava el Tractat de Versalles, l’any que va morir Roosevelt, Renoir i Rubén Darío, l’any en què Puig i Cadafalch va construir les quatre grans columnes a Montjuïc, l’any que es va produir el primer vol transatlàntic, l’any que comencen a votar les dones a diversos països europeus, l’any en què naix el Partit Comunista Alemany i en què Hitler fa el seu primer míting.

Mentre tot això passa, al carrer Wagner a Barcelona naix el que es convertiria en una figura cabdal de l’ART. Pose art en majúscules perquè ho mereixia. Era prosista, dramaturg, mag, cartellista, artista plàstic i, sobretot, poeta. Segons ell: “les cares d’una mateixa piràmide que es troben al punt més alt”.

No li interessava l’escola, ni tampoc no gaire treballar, però aviat va trobar en il•lusionisme i els jocs de mans una de les seves passions.

La guerra el va portar a escriure i ací va començar la història d’un virtuós.

Prompte es va introduir en el cercle dels grans intel.lectuals de l’època : J.V. Foix, J.Miró o A.Tàpies, els quals el van ajudar a perfeccionar les seves destreses, com per exemple a millorar els sonets o els poemes objecte.

Va escriure tot tipus de gèneres i va tractar temes tan diversos com l’amor o la crítica social. Tenia tot allò que fa gran un artista i que, per tant, a la llarga, el converteix en un referent.

Li agradava provar noves formes, per això J.Molas diu d’ell: “ va entendre la poesia, no com una construcció retòrica, sinó com una constant investigació”. És un artista admirable per la constant recerca de l’experimentació, per la deformació d’allò clàssic i per la substitució impecable de la paraula per la imatge.

Fa poc, durant una jornada que commemorava el seu centenari en la qual s’intercalaven trucs de màgia, sonets i poemes visuals, tots els assistens es preguntaven com una ment pot crear un univers tan divers i trencar amb tots els límits de l’època sense perdre la raó.

Perquè era un experimentalista que, a banda de provar i investigar, s’impregnava de cultura: música, museus, teatre, performance...

Potser, per aquests motius va convertir-se en un model a seguir per part dels joves artistes del moment, potser encara estem a temps de créixer com ho feia ell, amb la cultura com a referent.

, L’ANIMALADA EDUCATIVA Joana Bohigues Bertomeu Fallera de l’AC Falla Xúquer

LGE(1970), LOECE(1980), LODE(1985), LOGSE (1990), LOPEG(1995), LOCE(2002), LOE(2006), LOMCE(2013)... açò no és cap embarbussament, són totes les lleis i reformes que hem patit els estudiants i docents en poc menys de cinquanta anys. I per cert, el famós pacte educatiu... ni està ni se li espera. Quina animalada!

Per posar-vos un exemple, jo, en la meua curta vida, he estat escolaritzada amb quatre lleis d’educació diferents! (Lleis i reformes de llei, per als més doctes) Però, us contaré un secret ací que estem en confiança...

A la pràctica, res no canviava. Parle de la pràctica real, la del dia a dia a l’aula, la dels problemes dels menuts al pati i dels docents als seus departaments. Perquè al cap i a la fi, en tercer de primària analitzaven el subjecte i el predicat, en llengua valenciana i en llengua castellana. En sisè, la dinàmica era la mateixa i en un tancar i obrir d’ulls, et trobaves en Secundària separant el subjecte del predicat. Abans en una oració solta en una pàgina del llibre, ara en les oracions que tu mateix treies d’un fragment del Quixot. Que sí, que són coses molt importants, i que quan parle del valencià i el castellà també podria parlar del verb TO BE en anglés, o dels nombres sencers en matemàtiques.

I no, en tot açò em negue a donar-li la culpa als mestres i professors.

Els docents fem allò que bonament podem amb els recursos que l’administració es digna a oferir-nos i els quals no són els mateixos que diuen que oferiran als seus programes electorals. Quina animalada!

I ara és quan algú pensarà que tot el que dic és una exageració, que sí que hem avançat, que ara els xiquets estudien en tabletes...

En tabletes de quasi 1000 euros, que posem a la motxilla de xiquets de 8 anys i que... sabeu què fan quan arriben a l’escola? La llancen de bon braç a un cantó i busquen desesperadament els amics per començar eixe partit d’eixa lliga de futbol que tenen entre mans. (Sí, amb la tauleta que t’ha costat dos sous). Quina animalada!

Encara que aquesta és la part optimista de l’assumpte, la part trista és la que veus quan vas al parc del barri o a les portes del cau faller, i sols trobes xiquets i xiquetes, d’entre 2 i 15 anys, sumits en la més profunda admiració en una pantalla que, tot siga dit, emet una llum molt perjudicial per als més menuts. On han quedat jocs com la corda, el joc dels quatre cantons, o el pilla pilla? Hi ha xiquets que no saben que és el sambori! Quina animalada!

Amb tot açò vull dir, que la innovació que molts esperem no pot vindre mai de la mà dels diners... (molts sabreu, per exemple, del fracàs de la pissarra digital, i la revolució que pretenia ser). El vertader canvi ha de vindre amb un canvi en la manera de concebre l’educació i d’entendre tant les necessitats, com les demandes dels més menuts.

Sense anar més lluny, el model d’autoritat a casa i a l’aula ha patit un gran canvi en els últims quaranta anys. Ni a bé, ni a mal. Diferent.

Ara ja trobem una animalada que un mestre li pegue al nostre fill

amb una vara quan no canta bé les taules de multiplicar, però cada vegada ens trobem amb més alumnat que no respecta al professorat, donant-se casos d’agressions físiques, de vegades, i d’agressions verbals, pràcticament cada dia. En quin moment de la roda ens hem perdut? Se’ns en va el cap amb tanta tecnologia i innovació, mentre els xiquets aprenien a utilitzar el mòbil sols i s’han fet comptes en xarxes socials i han contactat en persones que estan a l’altra banda del món. Mentrestant, els polítics discutien sobre banalitats. Animaria als nostres polítics (independentment del partit) a fer front en una classe amb 30 alumnes (ja que no consideren que faça falta baixar la ràtio) amb alumnes amb diferents necessitats (ja que no donen importància a l’atenció a la diversitat). Quina animalada! Segur que després de 3 mesos al camp de batalla, la visió de més de quatre canviava...

Però, què esperem ara de l’escola? Un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per al 2030 marcat per l’ONU és el d’aconseguir una educació de qualitat, i si no espavilem, ho tenim ben difícil. A més a més, a la Comunitat Valenciana estem passant per l’era de la inclusió, la qual va començar en 2018 amb la publicació del Decret d’Inclusió. No obstant això, queda molt de camí per fer, i moltes formes d’entendre l’educació per anar vertaderament cap a una educació pràctica i funcional, adaptada al món reial, al món del carrer.

Sabem moltes fórmules matemàtiques, sabem conjugar verbs en subjuntiu, i sabem totes les parts del nostre cos (en anglés i tot, eh!). Sabem de robòtica, de judo... però sabem de valors? Sabem d’ètica? Sabem mantenir una conversa expressant la nostra opinió i respectant la de l’altra persona?

Hem oblidat la base: el respecte pels altres i per nosaltres mateix. I així ens va...Quina animalada!

ANIMALADES ,, ´ ´,, “MONUMENTALS” Maria Sapiña Escrivá Fallera de l’AC Falla Xúquer

Animalades, paraula procedent d’animal, segur? tot animal fa animalades?

Monumentals = monument + ambientals Ambiental, tema TOP en l’actualitat. Avui dia hem inclòs en el nostre vocabulari paraules com sostenibilitat, conservació del medi ambient o reciclatge.

Un món nou, en un temps nou, en el qual les noves tecnologies ens inunden, però, són sostenibles?

Centrem la sostenibilitat en reduir emissions, millorar la gestió d’envasos o deixar de tallar arbres. Però mai pensem en l’energia que es necessita per carregar un mòbil diàriament, la matèria primera necessària per al combustible d’aquests avions que tant ens agrada agafar o en el porexpan necessari per realitzar els nostres estimats monuments fallers.

Cada any, en falles, no es cremen només els monuments, es cremen contenidors, papereres i més d’un tros de tela per tirar malament un coet. Per què no aprofitar el fervor del foc en el monument i cremar també els pensaments “animals”?

L’ésser humà és capaç de fer més animalades que qualsevol nen amb una metxa sense control. A Espanya som coneguts per tenir carreteres fantasmes, aeroports sense avions, vaixells amb nom molt “cool”, Prestige, però sense cap prestigi ni respecte pels nostres mars.

Desastres com l’explosió del reactor a Txernòbil, Fukushima o la sobreproducció de cru a Kuwait van produir centenars de morts, tot pel poder, per ser el millor, per guanyar.

En el món de les falles també tenim aquest ànsia de poder per damunt de qui siga, sense germanor fallera, tot pel premi. En les nostres carns hem patit la necessitat del gran de fer més petit al petit, d’enfonsar a qui treballa com mai per poder igualar el que altres aconsegueixen amb aquest poder, tot pel premi.

Això per a mi són “animalades monumentals” que porten a la famosa -i tema “trending topic”- illa de plàstic (illa plena de residus pels quals ningú es preocupa i ningú l’ha produït) la il·lusió del sense poder. Aquesta illa és fruit de la despreocupació de l’ésser humà, és un iceberg, tal com National Geographic el va descriure en una de les portades més famoses, amaga moltes coses sota. Sota aquesta illa es troben il·lusions, hores de treball, artistes frustrats, etc.

Les Falles són aparentment una petita roca, però a Cullera són una gran muntanya que mou el poble social, cultural i econòmicament. Són una gran muntanya invisible que cal treure a flotació, que ha de ser escalable per tot el món i en la qual tots puguem arribar al cim de tant en tant.

Els humans som capaços de portar el món a la ruïna, però si aconseguim que aquest iceberg siga completament visible, transparent i equitatiu, serem capaços d’alçar-nos i lluitar per no seguir destruint el nostre planeta o per demostrar que es guanya lluitant.

Lluitarem, treballarem i protegirem el nostre planeta, el nostre món, la nostra xicoteta família fallera. Demostrarem que les noves generacions estan conscienciades de la necessitat de cuidar el que els nostres avantpassats van cuidar i que ningú va a fer amb nosaltres “animalades monumentals”.

Enri Martínez Sanchis Fallera de l’AC Falla Xúquer

LA TERRA (EL PLANETA) Què hem fet malament?

Els humans no tenim consciència de com tractem i hem tractat al planeta i cal fer més per cuidar-lo millor. És l’única cosa que tenim!!!

RECICLAR Hi ha moltes maneres d’aconseguir un medi ambient bo i no ens costa res. A casa produïm plàstics cada dia de l’any, però no val l’excusa “no tinc lloc per fer-ho”, en un raconet, uns poals i en cadascú d’ells posem, paper i cartó, envasos, vidre i orgànic, tot seleccionat i cada cosa al seu lloc com ens ensenyaren els nostres pares i hem de transmetre-ho de la mateixa manera als que ens segueixen.

Hi ha més maneres de fer un planeta net, per exemple, al camp, els homes que el treballen no cal tirar als rius, canals o sèquies tots els envasos buits dels productes que utilitzen com pesticides contra les plagues o d’altres.

PLATJA A la platja s’està molt bé gaudint d’un bon bany o prenent el solet, però quan ja ha finalitzat el dia, cal recollir totes les deixalles i abocar-les a un contenidor que per això estan i no tirar-ho en la sorra, que ja està prou bruta amb les puntes dels cigarrets, cosa que encara que no s’ho creguen, també es pot evitar amb un simple cendrer que et dugues de casa.

L’AIGUA És un bé que podem gaudir (per desgràcia, no tots) i no tenim en compte que no és inesgotable i que amb alguns hàbits reconduïts sí que podríem estalviar-ne.

Per exemple no tenir l’aixeta sempre oberta mentre ens rentem les dents o les mans, una dutxa curta o en les faenes de la cuina, mesurar el temps utilitzat en rentar aliments o similars, la rentadora posar-la sempre plena i si la roba no és molt bruta, utilitzar un programa curt en la rentadora, que ja és prou. L’assecadora gasta molta energia i és millor fer el de tota la vida, entendre la roba al sol.

Amb el canvi climàtic que estem patint veiem com els pantans no omplin les seues capacitats, els rius disminueixen els seus cabals i aquesta situació és molt greu, cal aturar-la ja.

Hem estat jugant alegrement amb el medi ambient i ara és tard, molt tard, però amb el que pugem, tenim l’obligació de cuidar-lo, actuem i defensem-lo.

La jove sueca Gretel ha avergonyit a tots els responsables dels països del món al dir que han obrat malament i ara entre tots cal salvar el desficaci.

Tan sols un granet de sorra de cadascú de nosaltres en el dia a dia alleujaria un poc aquest estimat planeta, La Terra.

Dit tot, crec que realment el pitjor ja està fet i ara toca recuperar-la. Ànim.

, animalades en l’esport Raquel Pérez Jordà Fallera de l’AC Falla Xúquer

És ben sabut, perquè molts estudis ho han demostrat així, que l’exercici físic és una activitat molt saludable, que ens ajuda a estar en forma i a sentir-nos millor tant física com mentalment, augmenta la confiança i autoestima en un mateix, ajuda a combatre els efectes provocats per l’estrés o l’ansietat, a lluitar contra el tabac, contribueix, junt amb una dieta equilibrada, a previndre nombroses malalties com ara el colesterol, l’obesitat, l’anorèxia, la depressió,… Per aquestes raons, tothom hauria d’incorporar-lo en la seua vida diària, des de ben menuts, com un hàbit saludable. No obstant això, com totes o, quasi bé, totes les coses en la vida, si abusem de l’exercici físic i el practiquem d’una manera descontrolada , pot arribar a ser perjudicial per a la salut.

Actualment, està molt de moda marcar-se reptes esportius com un mètode de superació personal. El problema arriba quan els objectius que es marquen no són progressius en el temps, ni coherents amb l’estat de forma de cada persona, o quan no s’acudeix a revisions mèdiques prèvies a la realització d’aquests reptes, els quals solen suposar grans esforços.

Hi ha moltíssima gent que passa de no practicar gairebé esport a inscriure’s en una mitja marató (21,0975 km de cursa a peu) o en una marató (42 ,195 km).

Penseu que la musculatura d’una persona que comença a practicar esport, així com les seues articulacions i el seu cor, estan preparades per acabar, sense córrer cap risc, una mitja marató preparant-la en dos mesos o un marató en 4 mesos?La resposta és no. Aquestes “animalades” poden provocar nombroses lesions musculars, articulars i inclús òssies, a més de diverses patologies en el cor provocades per un sobreesforç.

Per aquesta raó el present article no pretén ser una crítica a aquelles persones que es marquen reptes esportius, ja que per a mi són un exemple de superació, constància i esforç, sinó més bé, una crida a la coherèn-

cia. És per això, que recomane des d’ací, acudir a professionals especialitzats en l’activitat física i l’esport (metges esportius, entrenadors, fisioterapeutes i nutricionistes) abans de començar a practicar un esport d’alta intensitat i duració. Perquè una revisió mèdica esportiva a temps ens pot avisar d’alguna malformació o patologia al cor que impedisca realitzar amb seguretat un exercici físic de gran esforç, o perquè seguir un entrenament amb una adequada planificació o posar-nos en les mans d’un fisioterapeuta a temps, evitarà que ens lesionem per sobrecàrrega. A més una adequada alimentació, orientada per un nutricionista, és essencial en la pràctica de qualsevol activitat física.

Altra “animalada” que es comet en l’esport des de fa molts anys és el dopatge. Si bé ja era conegut que molts dels grans esportistes d’èlit que coneixem o hem conegut han pres substàncies per augmentar el seu rendiment físic de forma il·legal alguna vegada al llarg de la seva trajectoria esportiva, des de fa uns anys el dopatge està fent- se lloc també en el món amateur. Açò fa que esportistes com jo, que practiquen un esport per simple afició i que no viuen de l’esport, sinó que tenen altre ofici i dediquen les hores que poden als seus entrenaments diàris, estiguen començant a fer les mateixes “animalades”, i perjudiquen la seva salut i, per què no, també la seva butxaca, simplement per l’ego de destacar en una competició popular de forma immoral i il·legal.

En conclusió, l’exercici físic és una de les millors “medecines” per a la nostra salut i qualitat de vida, però de la mateixa manera que les medecines no s’haurien de prendre sense prescripció mèdica, l’exercici físic d’alta intensitat tampoc sense una revisió del nostre estat de salut previ.

Iris Collado Sapiña Fallera de l’AC Falla Xúquer

, ABANDO I MALTRACTAMENT ANIMAL

Cada vegada és més freqüent el maltractament dels animals. Aquest es pot manifestar de diverses maneres, una d’aquestes és l’abandó.

Cada any llig en els periòdics xifres que em provoquen calfreds. Prop de 140.000 gossos i gats van ser acollits en refugis i protectores espanyoles durant 2018, una xifra que confirma l’abandó d’animals segons l’estudi Ell mai ho faria per la Fundació Affinity.

Menció a banda necessitarien les corregudes de bous i algunes festes populars. Segueix la sagnia.

També hi ha gent que, dient-se amant dels animals, té com a esport la caça i, de vegades, són capaços de sacrificar els seus gossos quan ja no els són d’utilitat.

Mai entendré el motiu per a deixar desemparats éssers vius tan nobles i tan bells. L’estudi assenyala que l’aparició de cadellades no desitjades és la primera causa d’abandó, una altra causa són les vacances, els propietaris no saben què fer amb ells i els deixen en meitat de les carreteres abandonats. Tant d’abandonament és preocupant.

Però, tot i això, hi ha una dada esperançadora, una nova oportunitat per a les mascotes abandonades: l’adopció. L’adopció és una alternativa que a l’hora d’adquirir un animal de companyia beneficia a tots: a la família, a les entitats de protecció animal i, per descomptat, al mateix animal.

Una major consciència social i una educació en valors seria una bona solució per acabar amb aquests comportaments.

ANIMALADES DE LA TELEFONIA, EL LLORO DE HUI EN DIA Jose Luís G. Vallet

La telefonia mòbil un invent o un turment.

M’han dit que el tema del llibret de la falla d’enguany va d’animalades. I la gran animalada, opine, en veritat, no deixa de ser allò que havia de ser senyal de progrés i és una nova fórmula d’esclavitud. Sí, d’esclavitud, des de com aconseguir certs materials per a la seua construcció, fins les trucades, normalment d’una joveneta amb estranys accents exòtics que t’ofereix la lluna o, més aviat, fan el lloro amb estranyes ofertes. A més, saben les teues dades de cap a cap. Després, si alguna cosa no funciona, una màquina metàl·lica et parla amb estranyes indicacions, et canses d’esperar i perds el temps de menjar, sopar o esmorzar escoltant les animalades d’explicacions que et donen. La solució és demanar la baixa i, llavors, tot són regals i preus especials, que després més bé són mentides engalanades d’il·lusions que no arriben a ser realitat.

A més, no vull parlar de l’esclavitud o dependència d’aquell aparell que no deixem en pau ni ell tampoc ens deixa tranquils a nosaltres. Ofertes publicitàries et salten de sobte de manera absurda i irreverent.

Quan no t’ho esperes, t’apareix una senyora al telèfon en algunes de les múltiples aplicacions, a l’igual, un jove amb propostes surrealistes; o les falses notícies, que en realitat són invencions de ments avor-

rides que pretenen alertar-nos de perills i situacions insòlites. En certa manera, això pot servir-nos per crear una actitud de defensa i opció de criteri per valorar si la notícia pot ser o no possible. Encara que els artífexs de tals informacions solen ser bastant hàbils per a extorquir la realitat.

Veritablement aquest xicotet aparell reuneix quasi tots els avenços de més d’un segle. Per exemple: el telèfon, la calculadora, gravadora o magnetòfon, el toca disc, telèfon, cronòmetre, càmeres d’enregistrament en moviment o cinematògraf, càmera fotogràfica, agenda, televisió. Em deixe tot allò profitós i quotidià que els joves que el gaudeixen i que han crescut amb aquest pot ser desconeixen i han sigut absorbits pel senyor “mòbil” o cel·lular.

En realitat és una animalada que ha matat el col·loqui i la conversa entre els éssers humans qui passen a ser éssers mecànics, tan autòmats com els robots que ens contesten quan demanem una informació.

Perquè podem trobar joves i no tant joves, reunits entorn d’una taula que podia ser de col·loqui, i ho és, però amb la intercomunicació entre mòbils del mateix grup.

En resum, hem de saber utilitzar-lo com un aparell al nostre servei i no ser nosaltres els esclaus de l’avançament tècnic.

LES ANIMALADES QUE, SENSE SABER-HO, FEM AMB LES NOSTRES DADES PERSONALS. Paula Royo Pérez Fallera de l’AC Falla Xúquer

Deixaries que un desconegut et vigilara 24 hores al dia? Què pensaries si un estranger a qui no has vist mai ho sabera tot de tu? Creus que hi ha algú que et coneix més que ta mare o que la teua parella? Posaries un cartell als carrers amb la teua foto, nom, direcció, targeta de crèdit, descripció de què has fet eixe dia, aficions, família…?

que ens agrada, la botiga on hem vist alguna cosa o amb quina freqüència accedim, és informació molt valuosa que estem “regalant”. Després, amb totes eixes dades i coneixent quasi a la perfecció els nostres gustos, ens inflen a publicitat, creen una necessitat irreal i aconsegueixen que, com titelles, comprem allò que els beneficia.

Avui en dia, estem vigilats 24hores, i és culpa nostra. Constantment estem dient-li a la societat com som, on poden trobar-nos, qui són els nostres amics, la nostra família, què ens agrada, on volem anar, què volem comprar… Les xarxes socials i moltes grans empreses fan negoci amb les nostres vides, i és així perquè nosaltres deixem que ho facen.

Açò, en el millor dels casos.

Avui en dia, els xiquets amb 10 anys tenen telèfons intel·ligents, no els veiem prou adults per anar sols a l’escola, o per ajudar a casa, però ens sembla normal que tinguen xarxes socials, perquè tots els xiquets de la seua edat en tenen, perquè nosaltres en tenim, i “ no passa res”. Ens hem parat a pensar en el perill d’aquest mitjà?

Posaries cartells pel poble amb la foto i totes les dades del teu fill? Posaries què fa cada dia? A quina escola va? On viu? Durant quines hores està sol a casa o al parc?

A més, aquest mitjà pot portar problemes més greus per desconeixement dels més menuts. El que comença amb un “vaig a fer-me Instagram, perquè els meus amics en tenen” pot acabar en una dependència per tindre més seguidors, perquè més i més gent conega tot el que fa, i li agrade.

I què passa si no tenen els seguidors que voldrien? Què passa si no aconsegueixen prou “m’agrada” dels altres?

Però, i els majors? Què guanya la societat de la informació amb tantes i tantes dades personals? Amb tantes i tantes vides?

Creiem que les xarxes socials més conegudes són gratuïtes, però no, no és així, la informació val molts diners. Tota la quantitat d’informació sobre la nostra vida, les nostres famílies, les nostres aficions, allò

És important evitar la sobreexposició, i conèixer el perill de revelar massa informació, com per exemple: ubicacions, viatges, fotos on puguen aparèixer dades personals com el passaport, o el carnet d’identitat, compres de marques cares, número de telèfon, matrícula del cotxe…

La majoria d’aquestes dades, les publiquem sense adonar-nos-en, a l’ensenyar uns bitllets d’avió que ens han regalat, com de net hem deixat el cotxe, o el paquet tan “guai” que acabem de rebre de correus.

I si ens passa a nosaltres, també li pot passar als xiquets.

Quan publiquem les nostres fotos de vacances, hi ha gent que veu que la casa on vivim està buida. Quan publiquem el que comprem, o on sopem, hi ha gent que veu quina és la nostra capacitat econòmica.

Quan publiquem les nostres reflexions, hi ha gent que veu les nostres debilitats.

Quan publiquem fotos dels nostres fills a la platja o a la piscina, no sabem a qui poden arribar eixes fotos.

Per tots aquests i altres motius, no sigam animals, tinguem compte amb què publiquem a les xarxes socials.

, ` AIXÒ ON S’HA VIST? QUINA ANIMALADA. Paula Serrano Donet Fallera de l’AC Falla Xúquer

D’animalades les que som falleres n’hem fet un fum. Però és que les que som escoltes (o scouts, com vulgueu dir-li) també en sabem molt.

Igual que a les falles, una de les més grosses que en fem als escoltes és treballar sense cobrar. Això on s’ha vist? Doncs si, durant tot l’any ens fem càrrec de tota la burocràcia, pagaments, i activitats de les nostres xiquetes i xiquets, dedicant tot el temps lliure que tenim (i el que no és lliure) a l’agrupament escolta. I podreu preguntar-nos: paga la pena? Tranquil·les… no sereu ni les primeres ni les últimes a fer esta pregunta.

Un dels requisits bàsics per a començar a formar part d’un agrupament escolta és no estar massa entenimentat, és a dir, fer animalades a tot hora.

Començant per la voluntat de dormir a tendes de campanya (o al ras) quan fa fred. O calor. Animalades com cantar cançons davant de tothom sense passar vergonya, com passar-ho genial quan ens embrutem unes a altres de pintura, ous, farina i fang…

Quan han d’aconseguir la promesa (el mocador que es penja al coll), s’han de disfressar de qualsevol cosa i cantar i ballar una cançó quan criden el seu nom, sinó ho fan no seran capaços d’aconseguir-la. Què passa amb el “tòtem”? És un cas un poc similar, ja que també s’han de disfressar però, sense poder parlar del que estan fent amb ningú, aniran a qualsevol poble que estiga prop a realitzar una sèrie de probes un poc més complicades. Tenim l’exemple de la monitora que va haver de casar-se amb algú, o del monitor al que varen haver de traure del calabós perquè es negava a contar-li a la policia el que estava fent al seu poble.

Per estes animalades i moltes més és pel que continuem any rere any rient i gaudint amb les nostres xiquetes i xiquets. Perquè la resposta a la pregunta d’abans és si, paga la pena. Pot ser nosaltres tampoc estiguem massa entenimentades com dèiem abans, però encara que les puguem vore com a animalades, són la nostra manera de divertir-nos i passar-ho bé, on no fem mal a ningú i gaudim de la natura per allà on anem.

EL XIQUET RIU I RIU El pare riu i riu Rosa Mª Penadés Gracia Fallera de l’AC Falla Xúquer Aquest article ha participat en el IXé concurs d’articles de llibret Falles 2020 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera»

EL XIQUET RIU I RIU...

Quan el meu amic David em va proposar fer un escrit per al llibret d’enguany em va dir: la temàtica va sobre les animalades que ha fet i fa l’ésser humà al llarg de la història.

Animalades de tota mena: contaminació ambiental, abocaments de plàstic, residus tòxics, etc. Si hagués de destacar-ne una, la bestialitat més gran que hi ha és el maltractament a persones de tot gènere i raça i, indiscutiblement, la pitjor és aquella patida per un xiquet. Menors que són vexats per mans de qualsevol ésser inhumà.

Ara que recentment he sigut àvia per segona vegada, agafe al meu xiquet en braços i pense: com és possible que una persona puga fer mal a un nadó tan indefens?

Hi ha casos en la societat que, quan els sents en qualsevol mitjà de comunicació, et pares a pensar que els autors són persones fredes, no tenen cap mena de sentiment i no hi ha cap estimulació afectiva cap a ells.

Es defineix com maltractament infantil els abusos i desatencions provocats als menors de 18 anys, això inclou: maltractament físic, psicològic, abusos sexuals, corrupció, etc…

No puc comprendre com hi ha pares que són capaços de facilitar i propiciar qualsevol substància nociva per incapacitar els seus fills, causant-los, a vegades, fins i tot la mort.

He vist notícies de bebés tirats en contenidors sense que els seus progenitors tinguen cap mena de responsabilitat, només pel fet de tindre por a no poder fer-se càrrec d’ell o pel simple fet de fer mal, quan hi ha institucions que els poden acollir i procurar-los una atenció i vida millor.

L’assetjament infantil és un problema de tots i per això no ha de ser eludit per ningú.

Cal estar atents quan un xiquet presenta signes de qualsevol tipus: lesions, fractures, necessitats d’atenció mèdica, alimentació deficient, trastorns en el somni, és a dir, qualsevol cosa que ens faça pensar que està

passant per moments difícils.

El maltractador no és un boig ni un malalt, tria la violència per a mantindre el seu abús de poder, i el més greu és que la seua imatge davant de tots sol ser impecable.

Moltes vegades els menors que han presenciat actes violents contra la seua mare o pare al llarg del temps presenten les mateixes seqüeles que si hagueren sigut ells els maltractats, per tant, quan en una parella hi ha discussions, el més afectat sol ser el xiquet que està present en l’escena.

El futur de la societat són els nostres xiquets i cal educar-los com es mereixen, s’ha de denunciar qualsevol tipus de violència infantil als òrgans competents, perquè posen els mitjans necessaris, i procurar-los una infantesa el més feliç possible.

El xiquet riu i riu.

Ompli de llum l’espai.

Torna a riure, frescor.

Aire fresc, natural.

Llum, candidesa, amor.

Així és com són els xiquets i ho hem de transmetre amb tota la nostra força als maltractadors perquè aquest món siga cada vegada millor.

Però el tema continua al final de les nostres vides, per això...

EL PARE RIU I RIU...

-

Pare, vine. Pare, estàs mullat?

Pare, dona'm la mà. Pare, alça't de terra. Pare, m'escoltes?

Ell amb la mirada perduda i trista m'acaricia el cabell, em mira amb un somriure i em diu a cau d'orella: -

No sé qui eres, ni com et dius. Soc en una casa com si fos la meua amb les mateixes habitacions, els mateixos quadres i els mateixos retrats en les prestatgeries, però aquesta no és la meua casa.

En sentir aquestes paraules que surten de la seua boca em cau l'ànima als peus i isc d'allí per anar-me´n a casa amb llàgrimes als ulls i, al mateix temps, pensant que cada llàgrima és una manera d'agrair al meu pare tots els anys que s'ha desviscut per mi.

La ment humana pot tindre la capacitat de provocar aquelles agressions a la gent gran indefensa que de tant en tant sents pels mitjans de comunicació?

Quines animalades es fan, per favor?

Si et pares a pensar tots els sacrificis que han fet per donar-nos una vida tan bona com ha estat possible, aquesta gent seria incapaç de fer-los qualsevol bogeria o agressió.

Les persones majors són adults que, després de passar a una edat avançada, pateixen canvis en la seua persona, ja siguen biològics, socials, o psicològics i tot aquell que faça accions que ataquen a la seua integritat física i moral són considerats maltractadors.

No hi ha cap perfil d'aquestes persones, depén de les circumstàncies, les quals poden ser: econòmiques, psicològiques o personals.

Sempre que es produïsca un maltractament cal prendre mesures el més urgent possible i s’ha de consultar a professionals de serveis socials, salut, justícia, etc…

Cal intentar combatre aquestes agressions abans que es produïsquen mals majors mitjançant prevencions i intervencions, i posar tots de la nostra part per solucionar el problema de la millor manera possible.

La gent gran se sent sola i, a vegades, acull a un persona de la seua confiança perquè, en absència dels fills, estiga ben atesa, tant en tasques de la casa, com en el seu estat d'ànim, però, a vegades, aquesta gent li paga en una moneda de canvi que no és la més encertada, robant-li o agredint-la, i això fa que hi haja un buit emocional en el seu entorn que la fa incapaç de voler que ningú més entre ja en la seua vida.

Tots hem sigut joves i per llei natural arribarem algun dia a ser grans, el millor exemple que podem donar als nostres fills és el nostre comportament amb els nostres majors i, així, que servisca d'exemple per quan nosaltres estiguem minvats de les nostres facultats.

El pare riu i riu Mirada buida S'ompli de foscor la nit Els espais están buits Els records s’obliden Però el pare riu i riu

LES SUPERSTICIONS, ANIMALADES? Patrícia Fort Blasco Fallera de l’AC Falla Xúquer

Segons el diccionari, una animalada és una bestiesa, o siga, una neciesa en el dir o en el fer.

Les persones de vegades sí som un poc nècies per a tractar temes poc coneguts o que ens interessa poc conéixer. És el cas, per exemple de LES SUPERSTICIONS, creences contràries a la raó que atribueix una explicació màgica a la generació dels fenòmens, processos i les seues relacions. Supersticions incrustades en l’inconscient de l’ésser humà i que hui dia continuem executant quasi com un acte reflex, encara que sabem que foren creades en el passat.

Les supersticions tenen l´origen en temps remots, des de la Prehistòria, quan els humans s’estranyaven dels fenòmens de la naturalesa i convertien en déus tot el que veien i no arribaven a comprendre. En certa manera, té la seua arrel en temps en els quals el coneixement no estava a l’abast de tots i per tant, era fàcil influenciar a la població amb la finalitat d’obtenir interessos determinats. La majoria d´elles vénen de la baixa edat mitjana (s. XIV-XV) en Europa, però han anat passant de generació en generació fins al punt que són moltes les que perduren hui dia.

No és d’estranyar que no vulguem passar per davall d’una escala, començar el dia amb el peu esquerre, deixar les tisores obertes mentre no s’usen, portar roba groga en una obra de teatre o encendre tres cigarrets amb el mateix llumí, perquè dóna mala sort. Tampoc obrir un paraigües dins d’un edifici o dinar 13 persones juntes per creença de mort de la persona en menys d´un any.

El 13 és número vinculat a la mala sort, a més si va associat al dimarts ni et cases ni t’embarques. Hi ha tanta superstició al voltant d’aquest número que hi ha companyies d’avions que no tenen fila 13. Fins i tot alguns gratacels eviten aquesta planta, l’enumeren 12B o simplement salten al número 14. També en el cas d´alguns hotels no posen aquest el número a les seues habitacions.

No totes les supersticions donen mala sort. Cal que si fas el que elles indiquen donen bona sort. És el cas de tocar fusta perquè no passe alguna cosa dolenta, posar l´escombra cap avall darrere de la porta per al fet que no entren bruixes o caure una pestanya i demanar un desig. Escopir també dona bona sort, així com xafar una merda o desitjar “molta merda”. Creuar els dits ajuda al fet que es complisca un desig amb bona finalitat o tapar-se la boca al badallar evita la contaminació de l’ànima, com també que dir “salut” després d´esternudar evitava tindre malalties.

Les supersticions estan en la majoria d´esdeveniments de la nostra vida. És el cas dels casaments on el noi no ha de veure a la núvia abans de la cerimònia i la núvia no ha de portar perles perquè dona mala sort. A més a més la corbata de l´home hi ha d´estar dreta, en cas contrari aquest fet significa que serà infidel.

Però sí que dóna bona sort a les bodes portar alguna cosa nova, alguna vella, alguna cosa prestà i alguna de color blau. Sort i fertilitat dona tirar arròs després del casament. Senyal de bon auguri és a més fer-se una besada en finalitzar la cerimònia, començar a caminar amb el peu dret

cap a l’altar, portar vel la núvia o entrar en la nova casa amb aquesta en braços.

El menjar tampoc es salva de les nostres supersticions. En el cas del pa dóna mala sort deixar-lo boca avall o que caiga a terra.

Tampoc dóna bona sort la caiguda de la sal, però es pot contrarestar posant una poca d’aquesta sobre la part esquerra de l’esquena. A més quan cau un got de vi, cava... etc., has de banyar els dits i tocar-te el front per a atraure la bona sort. Així com mai hauràs de brindar amb aigua, però si tindre julivert a casa perquè dóna bona sort.

Amb els mobles també tenim les nostres credulitats, com que no hem de posar un barret sobre el llit o que aquest tinga els peus cap a la porta. Tampoc podem trencar un espill o tindrem 7 anys de mala sort. A més si cau un quadre o un tros de paret prop d’aquest és senyal de mort en poc temps. En canvi posar una ferradura darrere de la porta o cactus en les finestres ens portarà bona fortuna.

La naturalesa tampoc es deslliura de les nostres càbales, si ens creuem amb un gat negre ens portarà infortuni a l’instant, al contrari de trobar un trèvol de quatre fulles o les potes de conill que donaran bona sort.

En els aniversaris tampoc ens lliurem. Estirar les orelles de la persona que compleix anys o apagar tots els ciris d’un bufit són signes de bona ventura.

Totes aquestes supersticions són conegudes en l’àmbit mundial, encara que depenent del país poden variar i fins i tot les que en un lloc donen infortuni en un altre són de

bona sort o viceversa. És el cas d’Anglaterra que posar unes sabates noves damunt d’una taula dóna mala sort. A Itàlia el 13 no porta mala sort, però si el 17. A la Xina el número 4 o tallar-se les ungles a la nit també porta fatalitat. Al Brasil deixar la bossa o cartera en el sòl és senyal d’infortuni en les finances.

A Rússia posar les botelles buides d’en el sòl donen bona sort, així com a Sèrbia vessar aigua sobre algú. També matar una aranya és tabú a Suècia, llevat que vulgues que ploga l’endemà Aquestes són algunes de les supersticions més conegudes, encara que hi ha moltes més, fins i tot els éssers humans ens creem supersticions personals per a superar situacions en les quals ens trobem indefensos o ens generen ansietat. Qui no té una peça (samarreta, calcetins ...etc.) de la bona sort?, que ens posem per a anar amb més seguretat a una cita, entrevista amb el cap, …, o el bolígraf amb el qual aprovem els exàmens?

Qui no ha consultat alguna vegada l’horòscop?, o com és en el cas de molts esportistes tenen un ritual abans d’eixir al partit o competició.

Siga com siga, les supersticions ens afecten a la nostra vida, fins al punt de què moltes decisions les prenem influenciats per aquestes. Ja en positiu o negatiu poden canviar el destí de la gent que creu en elles. Gràcies a Déu no és el meu cas, ja que jo que no sóc supersticiós perquè dóna mala sort.

APARTAT INFANTIL

Comissió infantil ELS NOSTRES INFANTS Bañuls i Estruch , Salva Bolonio i Codina, Aitana Bolonio i Codina, Ona Cortés i Ponce, Candela Cortés i Ponce, Maria Cortés i Ponce, Valeria Díaz i Viu, Alba Doyle i Juan, Julia Doyle i Juan, Marc Ferrer i Martinez, Luca Ferrer i Fort, Àngels Ferrer i Sánchez, Violeta Garcia i Colubi, Enzo Gimilio i Selfa, Alma Gimilio i Selfa, Lluc Marín i Robles, Marta Marín i Robles, Mercedes Martínez i Escrivà, Elsa Martínez i Escrivà, Lucia Mínguez i Jornet, Carla Penadés i Puig, Bernat Penadés i Puig, Carles Romero i Hervás, Adrián

Esbós infantil FALLA INFANTIL ARTISTA: XAVI TUR ORTIZ LEMA: QUINA ANIMALADA D’ANIVERSARI Un bonic aniversari volem ací celebrar, que siga extraordinari el que volem demostrar.

La iaia “Terra” ja te por i d’animals es rodeja perquè sempre seran millor que la gent que no neteja.

Al menjador de sa casa un zoològic s’ha portat animals de tota raça que estiguen al seu costat Els xiquets estan tots espantats del que la iaia “Terra” ha format, pareix que el gat s`ha cagat i d`un bot a la llum se n’ha pujat

A la iaia tots la volen per això es fa d’estimar els animals molt li “molen” i amb ells sempre vol estar Un va per damunt la taula, l`altre corrent i botant i el gos cara a la taula, el xocolate està esperant.

Fins i tot un granl’elefant, dins la banyera ha acabat.

L’aigua està escallfant per no agafar un refredat Està clar que els aniversaris sempre s`han de celebrar.

Quina animalada d’aniversari” la “Terra” s’ha muntat.

Aquesta falleta hem volgut fer un homenatge al nostre planeta, “La Terra”, un planeta que ja està fent-se major i que necessita l ajuda de tots per poder sobreviure. Per això tenim a la iaiaTerra com a part principal del monument i que està rodejada dels animals que viuen amb ella. Moltes vegades els animals són més conscients que els humans del perill que corre el planeta i de segur que ells sabran cuidar-la com cal.

Per altra banda, als humans no ens queda altra que fer un gran esforç per salvar el planeta i tots sabem que es poden fer moltes coses per poder allargar la vida a la nostra “iaia”, coses com reciclar, estalviar aigua, utilitzar energies renovables i moltes coses més.

Per tant, esteu tots convidats a aquesta “animalada d’aniversari” on el millor regal que li poder fer a la iaia és el nostre compromís per salvar el Planeta.

Imatges Infantils

COL·LABORADORS COMERCIALS

Magnífica casa con vistas al mar en Cullera Cullera · W-02HRIK · Preu: 2.750 €/mes 1.143 m2

167 m2

7

Lujoso chalet en Cullera Cullera · W-02BO18 · Preu: 2.500 €/mes 4

Chalet minimalista en Cullera Cullera · W-02GAFZ · Preu: 950.000 € 498 m2

416 m2

4

140 m2

210 m2

3

3

Diseño y lujo en urbanización Cap Blanc Cap Blanc · W-022WRG · Preu: 750.000 € 3

760 m2

420 m2

4

4

Conega les oportunitats a Ribera Baixa!

En Engel&Völkers comptem amb propietats en venda i lloguer residencial i temporal, a l’àrea de València i voltants. Cullera és en l’actualitat el nostre ambiciós objectiu de la Ribera Baixa.

Comptem amb una àmplia cartera de clients interessats en propietats d’aquesta zona. Per tal d’ampliar el nostre equip, busquem persones proactives que vulguen desenvolupar la seua carrera en una empresa de renom internacional i en plena fase d’expansió. No ho dubtes i vine a conéixer-nos!

Fes-nos arribar el teu currículum a: Valencia.hr@engelvoelkers.com · Tel.: +34 96 351 78 97 · www.evvalencia.careers uem Busq ltors u s n co ! biliaris immo

C/RoĂ­s de Corella, 7 baix Tel. 658 816 177 46410 SUECA (Valencia)

email: bordadospuntiseguit@gmail.com

DIUMENGES OBERT AL MIGDIA -Menú Diari -Esmorzars Populars -Peix Fresc de la Llotja de Cullera -Arrossos per encàrrec -Gran Varietat de Tapes Caseres

Luis: 649 11 25 37

Avda. del Port, 9 46400 CULLERA (València)

DESDE EL 17 DE SEPTIEMBRE ESTAMOS CON NUESTRA

CARNE A LA

PIEDRA LUNES MIÉRCOLES SÁBADOS

BAJO RESERVA MÍNIMO DÍA ANTERIOR MENÚS PARA 2 PERSONAS

CHULETÓN 700GR SOLOMILLO 500GR

ENTRECOT 600GR

Tlf. 96 172 67 68 Avinguda del Port, 15

Comidas caseras para llevar

C/ Guardia Civil s/n

CULLERA

ROIG & ASSOCIATS §§§ ADVOCATS Joan Roig Peyró Plaça de la Verge, 26 - 4t 46400 CULLERA Tel. 96 172 68 08 roigadvocats@gmail.com www.roigadvocats.es

LOTERÍAS Y APUESTAS LA MORENETA Paseo Doctor Alemany nº 8 Bajo 46400 CULLERA (Valencia)

Teléfono: 96 172 46 48

Avda. Guardia Civil, s/n Tels.: 96 172 49 12 Fax: 96 173 08 74 46400 CULLERA

Taller 96 173 25 15 Grúa 671 628 849 Rafa Borrás 606 367 658 Carlos Sapiña 615 426 725 Antonio Negre 606 515 991