336
Associació Catalana de Municipis Pàg. 4-5
Actualitat Les eleccions catalanes reforcen la veu municipalista en el si del Parlament de Catalunya
Pàg. 16-17
Entrevista
"Hem de veure el got mig ple, tenir un esperit positiu i constructiu i, alhora, realista". Sergi Roca, president del Consell Comarcal del Berguedà
Gener 2013
Pàg. 8
Opinió "Municipis i sobirania". Jaume Clotet. Periodista
Amb la llengua no s'hi pot jugar
Pàg. 6
Actualitat
Alt Àneu. Pallars Sobirà
sumari Actualitat
04-05 Les eleccions catalanes 12-13 Resum del 2012 reforcen la veu municipalista en el si 14 Localret renova l'eina del Parlament de Catalunya
Consensus per al món local
06
L'ACM considera que l'esborrany aprovat pel Ministeri d'Educació "atempta greument" contra el model d'immersió lingüística El municipi d'Alt Àneu té 450 habitants i està situat a la comarca del Pallars Sobirà. Té 194 quilòmetres quadrats i està constituït per vuit nuclis de població distribuïts al llarg de les valls formades per la Noguera Pallaresa i el riu de la Bonaigua. El poble va néixer a nivell administratiu fruit de la fusió als anys 60 dels antics ajuntaments d'Isil, Son, Sorpe i València d'Àneu. Actualment, també compta amb dues Entitats Municipals Descentralitzades: Isil i Alós, i Sorpe. El seu alcalde és Josep Miguel Rosell Barba (PSC).
N. 336 Foto de portada: Toni Carracedo
07
L'ACM i la Fundació Abadia de Montserrat 2025 estrenyen llaços
Entrevista
16-17
"Hem de veure el got mig ple, tenir un esperit positiu i constructiu i, alhora, realista". Sergi Roca, president del Consell Comarcal del Berguedà
Qüestionari polític
08 Breus ACM 09 Buch: "Davant l'hostilitat de
18-19 Què poden fer els
Madrid, ens hi trobarana fent front"
Racó de l’associat
10
20-21 Racó de l'associat
El municipi més petit de Catalunya s'adhereix a l'ACM
11
El Govern dóna llum verda a la convocatòria del PUOSC 2013-2016
ajuntaments per garantir l'habitatge en temps de crisi?
Opinió
22
“Municipis i sobirania ". Jaume Clotet, periodista
editorial
L'educació dels nostres fills no ha de ser una arma política Aquest darrer mes, la comunitat educativa catalana ha rebut un dels atacs més greus dels últims anys. La reforma educativa que proposa el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, atempta greument contra l’educació dels nostres fills i filles i el model d’escola catalana. Si el català passa a ser la quarta llengua a tots els nivells de l’ensenyament, tindrà un tractament pràcticament residual. Davant d’aquests fets, l’ACM no pot ni vol quedar-se de braços creuats. Per aquest motiu, hem impulsat una moció en defensa de l’escola catalana on volem transmetre el nostre suport a la Generalitat de Catalunya i a la consellera d’Ensenyament Irene Rigau, en la defensa de les comACM Associació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Telèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.cat www.acm.cat
petències educatives de Catalunya, i en totes les actuacions que portin a terme per defensar el català i el model lingüístic de la nostra escola. L'ACM també va participar en l'aprovació de la declaració en defensa del model d'immersió lingüística del Consell Escolar de Catallunya. Cal que tota la societat civil estigui unida per respondre contundentment a aquesta nova provocació. I és que no hem de deixar que l’educació dels nostres fills i filles sigui una arma política per intentar dividir la societat catalana. Per sort, Catalunya té un model educatiu que garanteix el perfecte coneixement del català i del castellà que ha donat grans resultats en les últimes tres dècades.
Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané Cap de redacció: Joan Morcillo Consell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé, Albert Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Montse Tordera, Santi Valls, Ester Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.
Dipòsit legal: B3434383. Impressió: Gràfiques APR. La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.
GENER 2013. NÚMERO 336
3
actualitat
Les eleccions catalanes reforcen la veu
municipalista en el si del Parlament de Catalunya Catalunya - Resultats per comarques eleccions al Parlament 2012
// ALCALDES Josep Andreu - Montblanc Antoni Balasch - Albesa Albert Batalla - La Seu d'Urgell Albert Batet - Valls David Bonvehí - Fonollosa Albert Donés - Albagés Juli Fernández - Palafrugell Lluís Guinó - Besalú Dionís Guiteras - Moià Oriol Junqueras - St. Vicenç dels Horts Núria Parlón - Sta. Coloma de Gramenet Carles Pellicer - Reus Carles Puigdemont - Girona Pere Regull - Vilafranca del Penedès Manuel Reyes - Castelldefels Montserrat Ribera - Guardiola de Berguedà Àngel Ros - Lleida Dolors Rovirola - Vilademuls Joan Sardà - La Pobla de Mafumet Jordi Solé - Caldes de Montbui Santi Vila - Figueres Pere Vila - Llançà
// REGIDORS Les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 25 de novembre han constituït un nou arc parlamentari per afrontar la desena legislatura. Convergència i Unió va tornar a guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya. Tot i això, va perdre 90.000 vots i 12 escons, quedant-se amb 50 representants al Parlament. Respecte al 2010, CiU va guanyar en totes les comarques catalanes en nombre de vots, excepte al Baix Llobregat on el PSC va ser la força més votada. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va pujar fins a la segona posició, guanyant 11 escons i més de 270.000 vots. En canvi, el Partit Socialista de Catalunya (PSC) va perdre 8 escons i, per primera vegada, va passar a ser la tercera força política amb més representació al
4
GENER 2013. NÚMERO 336
Parlament. El Partit Popular de Catalunya (PPC) va situar-se com a quarta força política, tot i guanyar un escó més respecte al 2010. Ara en té 19. ICV-EUiA va assolir els 13 escons després de l'augment de 120.000 vots, mentre que Ciutadans (C's) va passar de 3 a 9 diputats. Finalment, cal destacar l'entrada de la CUP a la cambra parlamentària gràcies als 126.000 vots que li van donar 3 escons. En canvi, qui es va quedar sense representació va ser Solidaritat Catalana per la Indepencència (SI) que va perdre els 4 escons. Participació històrica Les eleccions catalanes van deixar una xifra record. La participació dels ciutadans va ser històrica. Un 69,56% dels catalans van acudir a
Alícia Alegret - Reus Mª Rosa Amorós - Isona i Conca Dellà Pere Aragonès - Pineda de Mar Meritxell Borràs - L'Hospitalet de Ll. Montserrat Capdevila - Sabadell Ferran Falcó - Badalona Antoni Font - Sabadell Victòria Forns - Tarragona Eva García - Montcada i Reixac Mercè Jou - Olesa de Montserrat Juan Miguel Mena - Sabadell Begoña Montalbán - Palafrugell Marta Ribas - Rubí Jordi Roca - Tarragona Meritxell Roigé - Tortosa Josep Rull - Terrassa Sergi Sabrià - Palafrugell Núria Segú - Valls Jordi Terrades - Granollers Marc Vidal - Regencós Sara Vilà - Rosselló
les urnes per exercir el seu dret a vot, 10 punts més que el percentatge registrat en les eleccions 2010. Pes municipalista La desena legislatura al Parlament de Catalunya tornarà tenir un marcat caràcter municipalista. Així, els representants locals podran aportar la seva experiència i, sobretot, la seva proximitat amb els ciutadans per donar un caràcter municipal a les polítiques catalanes. I és que en aquesta legislatura al Parlament de Catalunya dels 135 diputats, 22 són alcaldes d'un municipi i 21 més en són regidors. Destacar que dos diputats de la CUP han renunciat a la seva acta de regidors, tal com marquen els seus estatuts. La tendència de les últimes legislatures és que cada vegada hi ha més alcaldes que combinen la seva resposabilitat local amb la de diputat català. Així, aquesta legislatura serà la que tindrà més alcaldes al Parlament de les últimes quatre. També destaca per la seva major proporcionalitat territorial. I és que en la legislatura 2010-2012 hi havia un 35% d'alcaldes procedents de la
demarcació de Barcelona, mentre que els regidors suposaven un 57%. En canvi, en aquesta legislatura els alcaldes i regidors de la demarcació de Barcelona suposen quasi un 42% en benefici de la resta del territori català.
La política local sempre ha ajudat a donar cos a la política general i, al mateix temps, s'ha enriquit de l'experiència obtinguda en aquestes esferes més elevades de la política. Ara més que mai, això continuarà essent així.
l'apunt
És moment de fer política en majúscules En aquesta legislatura que encetem, una gran part dels representants polítics que formaran el nou Parlament de Catalunya provenen del món municipal. Concretament, 43 diputats són actualment alcaldes o regidors dels pobles i ciutats de Catalunya. No serà una legislatura fàcil, però de ben segur, que l’experiència d’haver conegut de primera mà, les necessitats reals dels ciutadans i ciutadanes al capdavant d’un ajuntament, farà que siguin també més
sensibles amb les seves necessitats. Des d’aquests línies vull donar ple suport a tots els diputats i diputades i els emplaço a treballar plegats per millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes. Haver estat alcalde o regidor és un valor afegit. Amb la seva sensibilitat, proximitat i experiència, podrem tirar endavant mesures favorables per al món local i en definitiva, per Catalunya. És moment, doncs, de fer política en majúscula i de treballar conjuntament
Miquel Buch i Moya President de l'ACM per traçar el camí que ha de portar a que els catalans i catalanes tinguin un futur millor.
GENER 2013. NÚMERO 336
5
actualitat
L'ACM considera que l'esborrany aprovat
pel Ministeri d'Educació "atempta
greument" contra el model d'immersió lingüística L’Associació Catalana de Municipis i Comarques ha enviat a tots els ajunta ments catalans una moció on mostra el “rebuig rotund” a l’esborrany de Llei Or gànica de Millora de la Qualitat Educati va presentat pel Ministeri d’Educació. Al mateix temps, l’ACM torna a donar su port al model educatiu de l’escola cata lana i als centres escolars de Catalunya. L’ACM considera que l’esborrany, presentat el 4 de desembre als consellers autonòmics per part del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, “atempta greument contra la immersió lingüística a Catalunya”. Alhora, la moció presentada rebutja totes les declaracions i amenaces provinents del Govern espanyol. El president de l’ACM, Miquel Buch,
ha transmès tot el seu suport a la Generalitat de Catalunya i a la Consellera d’Ensenyament en la defensa de les competències educatives i en totes aquelles actuacions que porti a terme per defensar el català i el model educatiu de la nostra escola. “Instem al govern a continuar aplicant la Llei d’Educació de Catalunya, que és l’eina que garanteix que a Catalunya no se separaran els infants per raó de llengua” ha assegurat el president. Així mateix, Buch ha manifestat que “a Catalunya ha de seguir mantenint l’actual sistema educatiu que garanteixi el perfecte coneixement del català i castellà. Finalment, l’Associació Catalana de Municipis es posa al costat de tots els centres escolars i educatius de Catalunya en la defensa de l’escola en català.
La moció ha estat traslladada als Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions i Entitats Municipals Descentralitzades de Catalunya. D'altra banda, el Consell Escolar de Catalunya va aprovar també una declaració en defensa del model català d'immersió lingüística. L'ACM participa al Consell amb tres representants: Frencesc Tella, Calamanda Vila i Manel Vila. L'alcaldessa de Cardedeu, Calamanda Vila, destaca que "l'èxit del model educatiu de Catalunya rau en la bona feina que fan els professors, el suport que donen les famílies i el lideratge de les institucions catalanes". I aquest èxit "no se sustenta en una llei concreta sinó en la complicitat que hi ha a la societat, i no ho canviaran per moltes lleis que es facin".
// MOCIÓ EN DEFENSA DEL MODEL D’ESCOLA CATALANA Atès que l’esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), elaborat pel Ministeri d’Educació i presentat el 4 de desembre als consellers autonòmics per part del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, atempta greument contra el model d’immersió lingüística a Catalunya. Atès que, fins ara, la Llei Orgànica d’Educació (LOE) donava el mateix rang a l’assignatura de llengua i literatura castellanes i a les de les llengües cooficials, i que la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 declarava que ambdues llengües havien de ser objecte d’ensenyament, sent el català el centre de gravetat del sistema educatiu a Catalunya. Atès que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), com a la legislació pròpia del País en matèria d’educació i àmpliament recolzada pel Parlament de Catalunya, garanteix un model educatiu que dóna bons resultats acadèmics, en assolir els alumnes els nivells adequats de coneixement d’ambdues llengües al finalitzar l’ensenyament obligatori, tal com acrediten els resultats de les proves d’avaluació efectuades. Atès que durant més de 30 anys el model d’immersió lingüística ha contribuït de manera decisiva a millorar l’ús social de la llengua catalana, garantint i promovent la igualtat d’oportunitats en una societat cohesionada. Pels motius exposat, l’ACM aprova la següent moció, adoptant els següents ACORDS Primer: manifestar el nostre rebuig rotund a l’esborrany de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) que vol aprovar el Ministeri d’Educació. Segona: donar suport a la Generalitat de Catalunya i al Departament d’Ensenyament en la defensa de les competències educatives de Catalunya, i en totes aquelles actuacions que porti a terme per a defensar el català i el model lingüístic de la nostra escola. Tercer: instar el Govern a continuar aplicant la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que està en plena consonància amb els principis educatius recollits a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i que és l’eina que garanteix que no se separen els infants per raó de llengua, assolint tots ells el perfecte coneixement del català i del castellà. Quart: donar trasllat d’aquesta moció als grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, i a les entitats municipalistes.
6
GENER 2013. NÚMERO 336
actualitat
L'ACM i la Fundació Abadia de
Montserrat 2025 estrenyen llaços
Miquel Buch va fer una visita a l'Abadia de Montserrat i es va reunir amb l'Abat de Montserrat, Josep M. Soler. L’Associació Catalana de Municipis i Comarques conjuntament amb la Fundació Abadia de Montserrat 2025 han signat un conveni de col·laboració per tal de treballar conjuntament per identificar ac cions concretes de col·laboració que siguin d’interès comú al servei de la societat. El president de l’ACM, Miquel Buch, es va desplaçar el 14 de desembre fins a l'Abadia de
Montserrat per tal de fer una visita institucional. Durant la seva estada va mantenir una reunió amb l’Abat de Montserrat, Josep M. Soler, a qui li va estendre la mà per treballar conjuntament per Montserrat i pels municipis de Catalunya. La Fundació 2025 té per fina litat principal ajudar l’Abadia de Montserrat a mantenir, a promo cionar i a fomentar tots aquells valors més propis del monestir i del santuari de Montserrat.
Buch remarca que alcaldes,
secretaris i interventors, treballant
conjuntament, reforcen el bon servei als ciutadans
El president de l’ACM, Miquel Buch, en nom dels alcades i alcaldesses catalans, va oferir enfortir la col·laboració amb el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers (CSITAL). Va assegurar que si alcaldes i interventors treballen conjuntament la ciutadania en sortirà beneficiada. L’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch va participar el 30 de novembre a la clausura de l’Assemblea CSITAL celebrada a Barcelona, on va assegurar que secretaris i interventors dels ajuntaments són la columna vertebral de la gestió i dels serveis que els alcaldes volen oferir a la ciutadania. En aquest sentit, Buch va assegurar que els responsables polítics i els secretaris i interventors, han d’anar plegats per fer realitat les necessitats de la ciutadania.
GENER 2013. NÚMERO 336
7
actualitat
Breus ACM
L'ACM analitza les condicions
mínimes d'habitabilitat dels habitatges
Sota el títol “Les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la legalitat urbanística” l’ACM va organitzar el 20 de desembre una jornada per tal d’analitzar el decret 141/2012 de 30 de novembre en el qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat. El president de l’ACM, Miquel Buch, va assegurar que l’objectiu és “posar una mica de llum on hi ha ombres per entendre millor les normatives que afecten al món local”. En aquest sentit, va afirmar que “a cada nova legislació, l’ACM oferirà formació”. El secretari d’Habitatge i Millora Urbana, del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Carles Sala, va recordar que els reptes del nou decret són buscar elements de flexibilitat i simplificació a l'hora d’atorgar llicències per part dels ajuntaments. La jornada va comptar amb la presència de més d’un centenar de tècnics.
Es tanca la segona edició de les
Matinals Enric Prat de la Riba
La segona edició de les Matinals Enric Prat de la Riba va finalitzar el passat 14 de desembre amb la sisena i última sessió centrada en l'activitat inspectora dels ens locals. Les sessions són monogràfics d'actualització formativa i jurídica destinada a càrrecs electes. La jornada va comptar amb la participació de l'advocada Eva Pich que va parlar del règim jurídic de la venda ambulant. Tot seguit, el responsable de l'àrea de Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona, Samuel Losada, va centrar-se en la inspecció municipal en matèria de seguretat alimentària i de consum. La sessió es va tancar amb un taller pràctic sobre l'impacte acústic de les activitats i el seu control administratiu a càrrec de la consultora socioambiental, Isabel Junquera.
Girona va acollir un curs sobre Hisenda local, organitzat per l'ACM Una cinquantena de persones van participar el 28 i 29 de novembre a Girona al curs titulat "Hisenda local: Actualitat pressupostària i sostenibilitat financera", que organitzava l'Associació Catalana de Municipis. L'objectiu del curs era analitzar la nova Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, així com debatre la situació actual i les perspectives de futur. L'economista i auditor, Toni Martos, era l'encarregat del curs en el qual es van presentar els principis bàsics de la Llei i el seu sentit pràctic en l'àmbit de l'Administració Local. També va presentar aspectes com les mesures preventives i correctives. El curs anava destinat a personal de l'Administració Local, principalment habilitats de caràcter estatal i tècnics relacionats amb les matèries econòmic-financeres.
8
GENER 2013. NÚMERO 336
actualitat
L'ACM es compromet a defensar el món local davant l'hostilitat de Madrid L’Associació Catalana de Municipis va organitzar el 5 de desembre la jornada “L’impacte de les reformes laborals en la governança local” en la qual van participar més de 70 electes locals de Catalunya. Davant les constants insinuacions de reformes provinents de Madrid, el president Miquel Buch va assegurar que l’ACM hi farà front amb total contundència. El president de l’ACM, Miquel Buch, acompanyat de Francesc Xavier Forca dell, coordinador general de la Diputació de Barcelona, van ser els encarregats de donar el tret de sortida a la jornada, que tenia per objectiu analitzar el nou entorn i els procediments i formulacions jurídiques que han d’aplicar els ens locals, derivats de l’aplicació de l’EBEP (Estatut Básic de l’Empleat Públic). Miquel Buch va assegurar que l’ACM, entitat que compta amb 19 de cada 20 ajuntaments catalans, davant l’ofensiva del Govern central cap al món local, s’erigeix com a entitat que defensa els interessos del món local. “Davant l’hostilitat ens hi trobaran fent front. És un tema de dignitat”, va assegurar Buch. En aquest sentit, va lamentar un cop més que el govern central posi tots els ajuntaments en un mateix sac i va manifestar que la majoria dels ajuntaments han fet la seva feina amb sentit comú. “N’hi ha pocs que
Miquel Buch va tornar a revindicar la bona feina feta pels ajuntaments. ho han fet malament i per aquest motiu, no ens poden aplicar a tots les mateixes normatives. No som els dolents, ni els culpables”. Buch va explicar que l’ACM és pionera a l'Estat espanyol en formar electes. “Des de fa 30 anys, l’ACM no s’ha deixat de preocupar perquè els alcaldes i alcaldesses rebin tota la formació necessària per desenvolupar la seva tasca al capdavant d’un ajuntament”. Per Buch, davant els constants canvis que arriben des de Madrid i les diferents
interpretacions que se’n poden fer, cal que els electes tinguin totes les eines per poder valorar i analitzar les diferents accions que duen a terme. Per la seva banda, el coordinador general de la Diputació de Barcelona, Francesc Xavier Forcadell, va animar al president de l’ACM que davant les diferents reformes controvertides que es puguin dur a terme en els propers mesos, tingui una resposta clara en formació per al món local i que defensi els interessos dels municipis catalans.
GENER 2013. NÚMERO 336
9
actualitat
El municipi més petit de Catalunya
s'adhereix a l'ACM Des del passat 10 de desembre Sant Jaume de Frontanyà, el municipi més petit de Catalunya, forma part de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. El president Miquel Buch va assistir al ple municipal i va posar l’ACM a disposició del municipi. El poble de Sant Jaume de Frontanyà, situat al Berguedà, compta amb només 26 habitants i és el municipi més petit de Catalunya. Pel president de l’ACM, Miquel Buch, el fet que Sant Jaume de Frontanyà s’hagi adherit a l’ACM és la mostra que l’Associació treballa pels municipis per igual, sense tenir en compte el nombre d’habitants ni les seves dimensions ni la ubicació geogràfica. “Des de l’ACM seguim l’exemple de Prat de la Riba que amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya ens va ensenyar els beneficis d’un
>> L'Associació Catalana de Municipis ja compta amb 904 municipis associats dels 947 que hi ha a Catalunya
10
GENER 2013. NÚMERO 336
Un moment del ple municipal de Sant Jaume de Frotanyà. desplegament unitari de serveis per tot el territori català. Com a punt de partida d’un país unitari i fort” explica el president Miquel Buch que va assistir al ple municipal on es va formalitzar l’adhesió. Per Miquel Buch, en uns moments en que es qüestiona la presència de municipis petits, cal destacar la gran feina de proximitat que fan els càrrecs electes dels pobles petits.
El president de l’ACM també es va posar a disposició de l’Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà per donar-li suport en tot el que “estigui a les nostres mans”. Amb Sant Jaume de Frontanyà, l’ACM compta amb 904 municipis adherits. També formen part de l'Associació els 41 Consells Comar cals catalans, les 4 Diputacions i 36 Entitats Municipals Descentralit zades (EMD).
actualitat
El Govern dóna llum verda a la convocatòria del PUOSC 2013-2016 peses corrents de reparacions, manteniment i conservació, previstes a la classificació econòmica de l’estructura dels pressupostos locals amb un triple objectiu: contribuir a l’impuls local promovent accions de suport al sector de la construcció; alliberar despesa corrent dels ens locals per permetre destinar recursos a altres accions que garanteixin l’estat del benestar; i fomentar la cultura del manteniment de les inversions fetes abans de l’inici de les obres.
Seu de l'Escola d'Art i Disseny d'Amposta subvencionada pel PUOSC. El Govern de la Generalitat, a través del Departament de Governació i Relacions Institucionals, destinarà 200 milions d'euros al Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC). A aquesta xifra cal afegir les quantitats que les Diputacions aportaran al programa a través dels plans específics de cooperació local. Per primera vegada, el PUOSC inclou la possibilitat de finançar despeses corrents de reparacions, manteniment i conservació. El Govern ha enllestit els darrers tràmits del decret de les bases reguladores i d’execució del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) per al quadrienni 2013-2016 i s’obre la convocatòria única per a aquest perío-
de. L’objectiu és facilitar als ens locals una eina més eficaç, amb una estructura més sistemàtica i més adaptada a les necessitats actuals, provocades per una disminució generalitzada dels seus ingressos corrents. El Departament de Governació i Relacions Institucionals destina 200 milions d’euros al PUOSC 2013-2016. A aquesta xifra cal afegir-hi les quantitats que les diputacions aportaran al programa. Com a novetats principals destaca que el sistema de programació torna a ser de 4 anys i que el programa recupera el seu esperit unitari, establint les eines i principis perquè la coordinació entre departaments i administracions sigui exemplar. Així mateix, inclou per primera vegada les des-
>> Per primera vegada inclou la possibilitat de finançar despeses corrents de reparacions, manteniment i conservació El pla també preveu la possibilitat d’efectuar noves inversions, però sota uns criteris de prioritat: infraestructures bàsiques, obres ben dimensionades, garantia de viabilitat, mancomunació de serveis i creació de riquesa i llocs de treball. De la mateixa manera, augmenten els límits màxims de percentatge de subvenció per a cada actuació, per contrarestar la dificultat dels ens locals per acumular recursos propis o accedir a crèdits.
GENER 2013. NÚMERO 336
11
actualitat
Anuari 2012 Gener
Més del 45% dels ajuntaments catalans estalvien en la factura de la llum
El Fòrum Comarcal defensa que els Consells Comarcals són necessaris pel país En l'Assemblea del Fòrum Comarcal, celebrada a Girona, Miquel Buch, president de l'ACM, va reivindicar un estudi rigorós per definir el paper dels consells comarcals arran del debat sobre les competències d'aquests administracions. Jordi Xargay va ser reelegit president del Fòrum Comarcal.
Febrer
Durant el 2011, 429 dels 947 municipis catalans van estalviar entre el 10 i el 30% del seu pressupost en energia elèctrica gràcies a la compra de llum conjunta que ofereix l'ACM. L'empresa Gas Natural Unión Fenosa va ser la guanyadora del procediment de licitació obert pel CCDL.
David Font, alcalde de Gironella, és el nou president del Fòrum de Joves Electes
Març
En l'assemblea celebrada a Igualada es va escollir l'alcalde de Gironella, David Font, com a nou president del Fòrum de Joves Electes. Font va marcar com a objectius ajudar a disminuir la taxa d'atur juvenil amb recursos formatius i seminaris per a joves electes. El Fòrum de Joves Electes té com a finalitat representar i promoure els interessos dels joves electes de fins a 35 anys.
L'ACM dóna el vist-i-plau a l'acord entre administracions per finançar els municipis
Miquel Buch demana un nou mapa competencial municipal En el marc del primer ple del Consell de Governs Locals, Miquel Buch, com a vicepresident primer, va reclamar un nou mapa de competències per als municipis catalans: "La reforma que necessita el món local és la reforma del seu mapa competencial i del finançament amb el que compta".
L'ACM reivindica una sisena llei Òmnibus per al món local Durant el Comitè Executiu, celebrat a Vilanova i la Geltrú, el president de l'ACM va insistir que el món local necessita una sisena llei Òmnibus que simpifiqui els tràmits dels ajuntaments i que alleugi la situació de sobrecàrrega financera i/o excés de dèficit que pateixen molts municipis.
12
GENER 2013. NÚMERO 336
Abril
L'acord entre Generalitat, les quatre Diputacions i les entitats municipalistes va permetre finançar el món local amb més de 200 milions d'euros. El president de l'ACM, Miquel Buch, va destacar "la suma d'esforços de les administracions catalanes" i va qualificar el conveni de "bona praxis" política.
Maig-Juny
Món local L'ACM farà compres agregades de subministrament de gas per als municipis A partir d'un estudi de l'ACM entre més de 900 municipis catalans, es desprèn que els consistoris es mostren especialment interessats en comprar energia de forma agregada. El submnistrament elèctric, el gas i carburants (gasoil) són les partides on els ens locals veuen una oportunitat per a reduir costos.
Juliol-Agost
El Consell Nacional de l'ACM diu NO a la reforma municipal del Govern de l'Estat
Setembre
Durant el Consell Nacional celebrat a Manresa, Miquel Buch va manifestar que "no té cap sentit despullar els ajuntaments de serveis que funcionen bé" per traspassarlos a corre-cuita a les diputacions. Buch també va criticar les mesures del Govern de l'Estat perquè "no castiguen els qui ho fan malament, ni premien qui ho fa bé".
Consens de les entitats municipalistes per mancomunar el servei de policia local La proposta presentada per la Conselleria d'Interior de la Generalitat estableix el procediment d'autorització dels acords de col·laboració entre municipis per a la prestació dels serveis de policia local. Segons Miquel Buch, l'Ordre "permetrà donar un millor servei aprofitant al màxim els recursos disponibles".
Octubre
A favor del dret a decidir del poble català En el marc del Comitè Executiu celebrat a Ripollet l'ACM va aprovar una moció perquè el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta. "Els ajuntaments han tingut un paper molt important des de fa 31 anys i volem seguir tenint-lo", va apuntar Miquel Buch. Conveni per formar als càrrecs electes en seguretat i emergències
Novembre
L'Associació Catalana de Municipis i Comarques, conjuntament amb l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i la Federació de Municipis de Catalunya, va signar un conveni de col·laboració que permetrà als càrrecs electes rebre formació en l'àmbit de la seguretat i emergències a fi d'aconseguir una bona preparació i crear sinèrgies que facilitin la col·laboració mútua.
L'ACM convoca una nova licitació per al subministrament elèctric i incorpora el gas A través del Consorci Català pel Desenvolupament Local (CCDL) ha convocat una nova licitació pública per al subministrament d'electricitat i gas natural per als ens locals. Per primera vegada s'adjudicarà mitjançant subhasta electrònica amb un import anual estimat de 40 milions d'euros en electricitat i 3,8 milions d'euros en gas.
GENER 2013. NÚMERO 336
13
actualitat
Localret renova l'eina Consensus per al món local Un nou disseny més actual i atractiu i un grau molt elevat de personalització per a cada ajuntament són algunes de les principals novetats de la recent actua lització de l’eina Consensus. Impulsada per Localret, Consensus és una eina tecnològica dissenyada per facilitar i impulsar la participació ciutadana a través d'Internet en el món local. Amb més de 10 anys de funcionament i utilitzada per desenes d’ajuntaments catalans, Consensus es pot emprar de forma continuada, o bé de manera puntual per un procés participatiu concret. La seva finalitat és estimular la realització d’experiències de participació ciutadana utilitzant les noves tecnologies. L’eina permet complementar i enriquir els processos i òrgans presencials de participació facilitant la informació i la comunicació permanents, agilitant-ne l’organització i obrint la participació de ciutadans a títol individual o a col·lectius poc atrets per la participació presencial. Es tracta, a més, d'un recurs gratuït per als ens locals. La funcionalitat principal d’aquesta eina són els anomenats “Espais de Participació” i poden ser tan flexibles i adaptables com ho necessitin cadascun dels municipis. Poden integrar i combinar una o vàries funcionalitats que permeten la participació “on line”, essent possible activar-les o desactivar-les segons el criteri i la necessitat de l’Ajuntament. A grans trets cal recordar que Consensus pot contenir qüestionaris, documents i multimèdia, espais de debat, blocs, cartes als regidors/es, butlletins, agenda i destacats per enllaçar a d’altres espais interns o externs; o notícies, entre d’altres. Disseny actual i més personalitzat En l’actual renovació cal destacar un nou disseny més actual i funcional. A més, els ajuntaments que utilitzen el Consensus poden escollir dues noves plantilles per aplicar a la pàgina web que es complementen amb els colors principals i els de fons que més s’adeqüin a la seva gamma corporativa. La novetat més important és la personalització a la qual es pot arribar gràcies al nou gestor de maquetació. Cada Ajuntament pot ara distribuir els continguts en files o columnes, triar la seva disposició i activar o desactivar mòduls com, per exemple, l’espai de l’Agenda. La nova versió també compta amb nous “widgets”, és a dir amb una sèrie de programes senzills, que amplien les opcions de publicar nous continguts. D’aquests, per la seva utilitat, destaquem l’HTML
14
GENER 2013. NÚMERO 336
Imatge: Portal de participació de l'Ajuntament de Calldetenes.
personalitzat que facilita la incrustació de qualsevol contingut extern molt fàcilment, especialment adaptat per a connectar-se amb xarxes socials com ara Facebook o Twitter. Teniu més informació a: http://www.consensus.cat
>> L'eina permet complementar i enriquir els processos i òrgans presencials de participació facilitant la informació i la comunicació permanents, agilitant-ne l'organització i obrint la participació de ciutadans a títol individual o a col·lectius poc atrets per la participació presencial
assegurances
Com rebaixar el cost de les assegurances
municipals?
// més informació
Des del Servei d'Assegurances de l'ACM, preocupats per la situació econòmica que estem patint i que tant ens afecta, us plantegem una solució que us permetrà estalviar di ners en la contractació de les asse gurances de l'Ajuntament, aprofitant el nostre Servei d'assegurances i el fet que tenim contractacions col· lectives pels diferents sectors, de manera que podem ajustar costos i millorar cobertures. L'ACM va treure a licitació pública el concurs obert per al servei de me diació en assegurances perquè tots els seus associats se'n puguin beneficiar. Aquest servei és gratuït per als Ajuntaments adherits a l'ACM. D'aquesta manera, l’Ajuntament pot adherir-se al servei de mediació que va ser adjudicat a Ferrer&Ojeda.
Els serveis que plantegem són: -Analitzar la situació asseguradora de l'Ajuntament (recopilant totes les pòlisses que hi ha contractades), fer un anàlisi de costos i cobertures de cara a l'optimització dels mateixos tot proposant un estudi amb les alternatives que, al nostre entendre, siguin més beneficioses per a l'Ajuntament. Alternatives -Renegociació amb les companyies actuals -Presentar alternatives d'altres companyies -En els casos en què l'Ajuntament així ho consideri oportú, assessorar-vos en la redacció d'un plec de bases per treure a licitació pública (mitjançant procediment negociat o obert en funció dels imports)
Manel Pérez i Sucarrats Marc Garcia i Ribatallada Tel. 902 200 946 E-mail: assegurances@acm.cat
Les assegurances que podem gestionar -Responsabilitat civil patrimonial. -Edificis i béns immobles. -Pòlissa d'accidents. -Flota de vehicles municipals. -Responsabilitat civil de càrrecs electes i personal al servei de l'Administració. -Defensa penal i reclamació de danys. I qualsevol altra assegurança que necessiteu. Amb la proposta que us fem, aconseguirem d'una banda reduir costos i millorar la situació asseguradora de l'Ajuntament i, de l'altra, tenir adjudicades pel temps que es decideixi les assegurances. Per tenir més informació podeu contactar amb l'ACM.
GENER 2013. NÚMERO 336
15
entrevista
“Hem de veure el got mig ple, tenir un esperit positiu i constructiu i, alhora, realista" Sergi Roca i Vargas President del Consell Comarcal del Berguedà Sergi Roca és l'actual president del Consell Comarcal del Berguedà des del juliol de 2008. Combina aquest càrrec amb el de cap de l'oposició a l'Ajuntament de Bagà. Llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra i advocat en exercici, va ser alcalde de Bagà del juliol de 2003 al juny de 2004. Actualment, també és president del Consorci Turisme Alt Berguedà, president del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat i president del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes.
1. Vostè ha iniciat la segona legislatura al capdavant del Consell Comarcal del Berguedà. Com s'afronta un context tan complicat? S'afronta amb moltes ganes de treballar per la comarca i els seus habitants; som conscients de la situació econòmica que estem passant, però també som sabedors de les oportunitats, els projectes i la direcció que el nostre territori ha de seguir en aquests propers anys per garantir un present i un futur millor. 2. Els Consells comarcals estan sent po sats en dubte. Què cal dir als qui dubten de la seva funció? La major part de persones que posen en dubte el treball o la utilitat dels consells comarcals són persones que desconeixen la realitat territorial i diversa del nostre país i/o desconeixen els serveis, els programes, els projectes i les accions que es tiren endavant des d'aquests organismes. Els consells comarcals són ens locals de proximitat (altres administracions no poden dir el mateix) que ajuden, han d'ajudar i donen suport als municipis (especialment als més petits) i que aposten per mancomunar serveis tals com: serveis socials, gestió de residus, serveis tècnics, serveis de promoció econòmica, transport escolar, menjador escolar, depuració d'aigües, oficines de consum i d'habitatge o serveis de joventut, entre molts altres serveis. Si els consells comarcals, desapareguessin, s'hauria d'inventar una figura semblant.
16
GENER 2013. NÚMERO 336
3. Vostè és el representant a les comar ques centrals del Fòrum comarcal de l'ACM. Com valora l'òrgan? És molt necessari que hi hagi un espai de trobada, treball i debat sobre els consells comarcals i llur activitat a l'ACM, ja que en el Fòrum Comarcal intercanviem propostes, coneixements i experiències que ens serveixen mútuament i ens retroalimenten. Participant de la tasca que duem a terme des del Fòrum t'adones del treball i la utitlitat dels consells i de
>> L'economia del Berguedà estava basada en la minera i el tèxtil i reorientar o substituir aquestes activitats no és senzill la necessitat de mancomunar serveis a fi de ser més eficients i reequilibradors en els nostres territoris. Actualment, hem treballat intensament per reclamar un finançament i un àmbit competencial clar a favor dels consells comarcals, i estem aportant propostes per tal que es tinguin en compte a la futura llei de governs locals que es treballa des del govern de la Generalitat de Catalunya. 4. Seguint amb l'ACM, vostès com a Con sell Comarcal estan adherits a la licitació elèctrica que va fer l'Associació. Com valora aquest procés de l'ACM de fer
compres agregades en benefici del món local? El procés i els resultats els valorem molt positivament i creiem que cal l'aplicació del sistema de compres agregades a d'altres serveis i/o productes pel benefici que aquest sistema comporta en l'estalvi dels diferents pressupostos públics que es nodreixen dels impostos dels nostres ciutadans i les nostres ciutadanes, inclòs, penso que en la licitació de compres agregades caldria incorporar-hi el màxim de territoris possibles per tal d'obtenir ofertes i estalvis més avantatjosos per a totes les administracions. Fent el símil empresarial, ens hem d'aprofitar de les economies d'escala i de la capacitat de negociació de les nostres administracions. 5. Parlant del Berguedà, quin moment viu la comarca? Cal tenir en compte que gran part de l'economia del Berguedà estava basada en la mineria i el tèxtil, dos sectors que han patit una total o gran davallada i que, per tant, substituir o reorientar aquestes activitats econòmiques no és senzill. Per això, comarcalment hem plantejat una estratègia pròpia de desenvolupament econòmic que seguirem fil per randa durant tota aquesta legislatura i que conté quinze projectes o àmbits d'actuació que volem treballar i dels quals destaco: l'emprenedoria, sectors com l'agroalimentari o el tèxtil-sanitari, el turisme de qualitat o les noves energies, entre altres. Hi ha
lització i màrqueting turístic i elaborar el Pla director del santuari de Queralt com a indret emblemàtic per a tots els berguedans i les berguedanes.
sectors econòmics, doncs, que ens funcionen correctament i que cal ajudar-los perquè puguin millorar i tirar endavant. Hem de veure sempre el got mig ple; tenir un esperit positiu i constructiu i, alhora, realista. 6. Un projecte era l'Agència de desen volupament del Berguedà. En quin punt està? No parlem d'un projecte en passat sinó que hem de parlar d'una realitat present. En una comarca on coexistien diferents consorcis de promoció econòmica i/o turística s'ha apostat per reunificar tots aquests ens amb la finalitat que siguin el braç executor de la promoció econòmica de la comarca sota el paraigües del Consell Comarcal. Aquest nou ens comptarà amb la presència dels ajuntaments que s'hi vulguin adherir i, a més, s'hi ha volgut incorporar el sector empresarial privat i els sindicats, de forma que la col·laboració públicoprivada estigui garantida. En aquests moments, s'ha iniciat formalment la dissolució dels diferents consorcis i, paral·lelament, s'està creant el nou ens en el qual s'estan adherint els diferents membres del sector públic i privat. 7. També heu creat el Centre d'Empreses del Berguedà? La veritat és que estem molt orgullosos d'aquest projecte, ja que, una vegada més, hem demostrat la utilitat de la planificació feta pel Consell Comarcal. Al seu
dia vam redactar un pla dinamitzador de l'economia social i cooperativa, i ha estat aquest instrument el que ha possibilitat la creació d'aquest centre d'empreses que permet i aposta per facilitar un espai de treball a preus molt assequibles a autònoms i empreses que vulguin iniciar la seva activitat. És a dir, hem complert amb allò que hem planificat i, de fet, ja estem pensant en l'ampliació del projecte per al 2013, ja que només d'oferir aquest espai, l'hem omplert amb la presència de tres cooperatives, dos autònoms i una associació dedicada al consum de productes ecològics. Aquests usuaris, a banda de gaudir d'un espai coworking, es beneficien de l'esapi d'assessorament del nostre Consell Comarcal. 8. A nivell turístic vau signar un conveni amb el Ministeri d'Indústria. El mes d'abril d'enguany vam signar un conveni amb la Escuela de Organización Industrial de Madrid, fundació dependent del Ministeri d'Indústria del Govern espanyol, que en es permetrà realitzar tot una sèrie d'estudis i plans per donar suport en accions concretes al sector agroalimentari, tèxtil-sanitari o en la creació d'un fons d'impuls empresarial que permeti accedir al crèdit als autònoms i petits empresaris que vulguin iniciar una activitat econòmica al Berguedà. A banda d'aquestes accions, el conveni signat amb l'EOI ens permetrà en el proper 2013 confeccionar un pla de comercia-
9. També heu destacat per posar en mar xa un protocol d'actuació davant de mal tractaments infantils? Aquest protocol s'emmarca dins el projecte global creat, liderat i impulsat pel nostre Consell anomenat "Berguedà en xarxa: benestar, infància i famílies". Aquest projecte, de caràcter transversal, és un espai interdisciplinar de treball amb la finalitat de donar a la població del Berguedà una atenció de qualitat i de potenciar el treball en xarxa entre institucions que tenen com a objectiu el benestar de les famílies, la infància, l'adolescència, la gent gran, les dones, etc. Aquest projecte neix de la voluntat de garantir una major eficàcia en la prevenció, la detecció i la intervenció, així com una millor eficiència amb un abordatge integral d'atenció a les persones i, alhora, millorar l'aprofi-
>> El 2013 tenim previst elaborar un Pla director del santuari de Queralt com a indret emblemàtic per tots els berguedans i les berguedanes tament dels recursos humans i econòmics. I, certament, en el marc d'aquest projecte, ha estat aprovat el "Protocol per a l'atenció a la infància i a l'adolescència en situació de risc i/o desprotecció". 10. Quins reptes de futur caldrà afrontar en els pròxims dos anys? Tot i les dificultats econòmiques que es preveuen, al principi d'aquesta legislatura ens vam plantejar de treballar des del Consell Comarcal, en tres àmbits: el servei als ajuntaments, l'atenció a les persones i el desenvolupament econòmic al Berguedà. I, per tant, aquests, com no podria ser d'una altra manera, seran els nostres eixos de treball i els nostres reptes de present i de futur immediat a la nostra comarca. ¹ ¹
GENER 2013. NÚMERO 336
17
qüestionari polític
Què poden fer els ajuntaments per gara Laura Costa Secretària de Política Municipal de CDC
Vicenç Personat Regidor d'Urbanisme de Caldes de Montbui d'ERC
PSC
18
GENER 2013. NÚMERO 336
La principal problemàtica actual en matèria d’habitatge és el risc de perdre’l. L’administració local és qui en rep el principal i primer impacte, alhora que el seu marge competencial és inexistent. La primera acció dels ajuntaments és reclamar més celeritat en les reformes legislatives i fiscals. Destaquem que va ser CiU qui va portar per primer cop el tema al Congrés dels Diputats a través de la ‘Interpel·lació urgent sobre les mesures del Govern per combatre les conseqüències socials dels desnonaments’, de la qual en va sortir una subcomissió que treballa des del 2011. El Parlament va aprovar per unanimitat una
Proposició de llei contra el sobreendeutament i de protecció enfront procediments d’execució que està aturada a la cambra espanyola. La Generalitat ofereix diverses eines als ajuntaments: l’Ofideute, la Mesa d’emergències socials (que ha atès més de 2.100 famílies i ha evitat més d’un miler de desnonaments), les prestacions permanents al lloguer (en dóna més Catalunya que tot l’estat a la resta de comunitats), habitatges de mediació a preus inferiors que el mercat (10.000) o habitatges d’inclusió social gestionats per les entitats socials (un miler). Malgrat l’escàs marge de mani-
L’ accés a l’habitatge és un dels punts més problemàtics en el moment de crisi actual. Els mecanismes de les polítiques d’habitatge, dins la capacitat de gestió i segons els instruments reals de cada municipi, han d’estar destinats a oferir alternatives residencials més assequibles que les del mercat privat (habitatges socials i dotacionals), juntament amb altres accions preventives a la pèrdua del propi habitatge. Els Ajuntaments podem llui-
tar per garantir o evitar la pèrdua de l’habitatge mitjançant la gestió de la borsa de lloguer o diferents ajuts econòmics per a llogaters (ajuts d’urgència social, ajuts al lloguer, aigua, llum, etc.). Com a acció preventiva es pot oferir al ciutadà un Servei de Mediació Hipotecària mitjançant convenis signats amb Càritas i Col·legi d’advocats, oferint assessorament tècnic, jurídic i de mediació entre afectats i entitats financeres; accions fetes amb
Actualment el marge dels ajuntaments per fer front a aquesta problemàtica és escàs. Fa uns anys els ajuntaments incidíem activament amb la promoció d’habitatge de promoció oficial. Amb la crisi econòmica, la inversió ha desaparegut, i a alguns municipis grans els queda l’opció de reconvertir el parc d’habitatges disponibles en habitatges de lloguer o de lloguer amb opció a compra. Però la problemàtica continua essent greu, especialment per a les persones que corren el risc de perdre l’habitatge perquè no
poden fer front a les quotes hipotecàries. Els ajuntaments estem acompanyant els casos, en col· laboració amb Ofideute de la Generalitat, o sovint mediem amb les entitats bancàries per trobar una solució que garanteixi la permanència de la família a l’habitatge o l’accés a un lloguer social. De moment, la predisposició de bancs i caixes no és la desitjable, i el marc legal no és en cap cas el desitjable. Calen més canvis en la legislació, i noves normatives que ,per exemple, determinin què es considera un habitatge buit per-
>> La primera acció dels ajuntaments és reclamar més celeritat en les reformes legislatives i fiscals obra, els ajuntaments també han anat trobant eines pròpies. Mecanismes de col·laboració i mediació amb l’administració de justícia, les entitats financeres, les entitats socials i els promotors, així com assessorament i acompanyament a les famílies afectades. Tot i la bona feina, cal fer constar que la transferència de l’estat en matèria d’habitatge es redueix en pràcticament un 90% en 3 anys.
>> Els municipis podem lluitar per garantir o evitar la pèrdua de l'habitatge mitjançant la gestió de la borsa de lloguer o diferents ajuts econòmics per a llogaters l’objectiu de garantir no només l’habitatge en temps de crisis, sinó també prevenir la seva pèrdua.
>> Calen més canvis en la legislació, i noves normatives que determinin què es considera un habitatge buit per aplicar un IBI a un tipus superior
què els ajuntaments puguem aplicar-li un IBI a un tipus superior. Cal la implicació de tots els agents socials i econòmics en la mateixa direcció, perquè correm el perill de crear una bossa de persones excloses, i això trenca la cohesió social.
antir l'habitatge en temps de crisi?
Alícia SánchezCamacho Presidenta del PP a Catalunya
Lluís Moreno Vicepresident d'Organització i política municipal d'ICV
Miguel Ángel Ibañez Subsecretari de Política Municipal C's
Els ajuntaments i altres administracions públiques que disposen d’un parc d’habitatges públics han de gestionar-los d’una forma molt acurada. No es poden tornar a repetir episodis, com els que s’han viscut a Catalunya, on la Generalitat disposava de centenars i centenars de pisos públics buits. D’aquests parcs d’habitatges públics hi ha promocions de stinades específicament a grups de població: persones grans, joves, etc. En el supòsit que aquestes
promocions no s’omplin, caldrà, de forma àgil, ampliar els col· lectius de població que poden accedir a aquests habitatges. L’objectiu és clar: no pot haver cap habitatge públic buit. Tanmateix, caldrà ajustar el màxim possible els imports dels lloguers. Finalment, caldrà una actuació proactiva amb el sector bancari tant perquè lloguin els habitatges de les promocions buides que disposen en l’actualitat com perquè arribin a acords amb els seus clients que han adquirit ha-
Cal que els ajuntaments estiguin al costat de la gent que pot patir un desnonament per no poder pagar la hipoteca i no dels bancs. Els ajuntaments no podem restar indiferents a la injustícia social derivada de la insuficiència de mecanismes legals eficaços provinents de l’Estat i de la pràctica abusiva de les entitats bancàries. Cal exigir al Govern de l’Estat una suspensió dels desnonaments de la residència habitual al que es puguin acollir tots els col·lectius veritablement vulnerables, fins que no es promulgui
una nova normativa hipotecària, i deixar d’operar amb les entitats bancàries que promoguin desnonaments de la residència habitual de persones empadronades en el seu municipi. Per altra part, hi ha polítiques d'habitatge que poden permetre la reactivació econòmica del sector i l’ocupació de col·lectius, com pot ser l’elaboració d’un mapa de necessitats de rehabilitació a partir de la demanda incorporant-himesures d’ecoeficiència. O actuacions com l’elaboració d’un cens d’habitatges desocupats i la me-
Malgrat ser l'administració més propera al ciutadà i la que viu els problemes més d'aprop, els ajuntaments no poden ferse carrèc de les competències i responsabilitats d'administracions de rang superior. Durant anys els habitatges socials han estat de compra, fet que d'una part descapitalitzava als municipis i, d'una altra, permetia que si bé s'adquirien molt per sota dels preus de mercat, sí es podien vendre a preu de mercat desprès d'un
cert període de temps, amb guanys considerables per al particular. Com que el parc d'habitatges socials de lloguer és insuficient, proposem tres mesures: establir acords per finançar l'adquisició d'habitatges buits per destinar-los a VPO de lloguer, verificar que les VPO existents estiguin sent correctament utilitzades i millorar les garanties jurídiques tant del cobrament del lloguer com del manteniment de l'habitatge per
>> Caldrà una actuació proactiva amb el sector bancari tant perquè lloguin els habitatges de les promocions buides com perquè arribin a acords amb els seus clients que han adquirit habitatges bitatges mitjançant préstec hipotecari per tal d’evitar la pèrdua de l’habitatge.
>> Cal exigir al Govern de l'Estat una suspensió dels desnonaments de la residència habitual al que es puguin acollir tots els col·lectius vulnerables
diació per a ocupar-los, garantint alhora les condicions de seguretat als propietaris i l’exploració de fórmules alternatives per penalitzar amb un IBI més elevat als habitatges desocupats que no compleixin la seva funció social.
>> Proposem acords per finançar l'adquisició d'habitatges buits per destinar-los a vivendes de protecció oficial
incentivar la incorporació dels habitatges desocupats al mercat de lloguer.
GENER 2013. NÚMERO 336
19
racó de l'associat / #municipisenpositiu Inauguren la restauració de l'antic
monestir del Sant Sepulcre de Palera de Beuda
Representants institucionals que van ser a la inauguració.
Les obres de rehabilitació de l'antic monestir de Sant Sepulcre de Palera situat a Beuda (Garrotxa) es van inaugurar el 15 de desembre, i han comptat amb un pressupost de més d'un milió d'euros. Les obres de restauració han permès recuperar elements arquitectònics i artístics originals de l'edifici, consolidar obertures i habilitar un habitatge per als guardes, una cuina industrial i espais per a usos culturals. Principalment s'ha actuat en els edificis que es troben al costat del claustre del monestir que ja havien funcionat com a hostal fins ben entrats els anys 80. Una part de la rehabilitació s'emmarca en el Programa Romànic Obert que s'ha centrat en el cos del monestir romànic. L'església del Sant Sepulcre de Palera va ser construïda al segle XI.
Sant Llorenç de Morunys
quadriplica l'índex de recuperació de residus amb la recollida porta a porta Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), amb uns 900 habitants, ha quadruplicat l'índex de recuperació de residus un mes després d'implantar el sistema de recollida porta a porta. Fins ara el municipi només recuperava un 15% dels residus i era un dels pobles amb el pitjor índex de recuperació de Catalunya. Amb la implantació del sistema porta a porta per als envasos, el paper, la matèria orgànica i el rebuig s'ha passat del 15% de recuperació al 69%. El nou sistema de recollida d'escombraries ha suposat la desaparició dels contenidors del carrer, excepte els específics per al vidre, que han passat de 8 a 13 unitats.
La nova recollida ha eliminat els contenidors al carrer.
Mataró redueix un 30% el consum de l'enllumenat públic en el darrer any i estalvia uns 280.000 euros en la factura
La majoria de fanals funcionen amb tecnologia led.
20
GENER 2013. NÚMERO 336
Aquest és el principal rèdit de la gestió de l'enllumenat que es fa a la ciutat, basada en la instal·lació de més bombetes led, la reestructuració de fanals en zones sobreil·luminades o la regulació telemàtica dels fluxos de llum durant les nits, entre d'altres. Les dades situen Mataró com la ciutat més eficient en gestió de l'enllumenat, segons un estudi de la Diputació de Barcelona. En el darrer any s'han canviat a Mataró els llums de prop de 400 fanals per implantar-hi tecnologia led. Gairebé la totalitat de l'enllumenat públic que hi ha a Mataró (un 97%) no funciona a ple rendiment, sinó que la intensitat de les bombetes es redueix de manera telemàtica un 30%, de mitjana. D'aquesta manera s'ajusta el consum a l'ús real que es fa de la via pública.
racó de l'associat / #municipisenpositiu El Consell del Baix Ebre facilita
l'arribada de menjar fresc a les
famílies més necessitades de la comarca El Consell Comarcal del Baix Ebre ha decidit facilitar l'arribada de productes frescos a les famílies més necessitats de la comarca. És l'anomenat 'tiquet fresc' que s'encarregaran de gestionar els serveis socials de la comarca, excepte Tortosa, i que permetrà que els més desafavorits puguin adquirir, al comerç de proximitat, carn, peix, pa, làctics, fruita i verdura. El beneficiari haurà d'anar amb els tiquets als comerços de proximitat adherits al projecte, de moment en són 44 dels municipis de Roquetes, El Perelló, l'Ampolla, Benifallet, Deltebre, Xerta, l'Aldea, Camarles, i Paüls; i bescanviar-ho per carn, peix, pa, fruita, verdura i làctics. Els comerços facturaran els imports dels tiquets de forma mensual al Consell Comarcal.
El president del Consell Comarcal del Baix Ebre.
L'ajuntament de Gironella
convoca plans d'ocupació locals per contractar 4 persones
Gironella pretén combatre els casos d'exclusió social.
L’ajuntament de Gironella ha decidit donar un impuls a la lluita contra l’atur que sacseja el municipi i alhora poder ajudar a les persones o famílies que pateixen d’una forma molt greu les conseqüències de la crisi. Per aquest motiu, ha publicat una convocatòria local de plans d’ocupació per contractar 4 persones del municipi per tasques concretes. El projecte “Inclou. Projecte per a la lluita contra l’exclusió social” està dirigit a perfils de persones que a dia d’avui estan sense percebre cap tipus d’ingrés o que els que es perceben a la unitat familiar són insuficients per assumir les necessitats bàsiques de la vida diària. La partida pressupostària global del projecte s’estima en 21.000 euros, repartits entre aquest 2012 i el 2013.
Els tuits #municipisenpositiu a la xarxa
M M M
La @uvic_news i l' @aj_vic creen una agència per potenciar l'emprenedoria a la Catalunya central @AjSantBoi Sant Boi inicia el camí per crear una comunitat d'emprenedoria social
La @diputaciolleida dedica més de 10 milions d'euros anuals a infraestructures sanitàries
M M M
@AjManresa prepara una campanya per reduir el soroll de l'oci nocturn al carrer
El Consell del #Baix Ebre facilita l'arribada de menjar fresc a les famílies més necessitades de la comarca L' @AjGironella convoca plans d'ocupació locals per contractar quatre persones
GENER 2013. NÚMERO 336
21
opinió
Municipis i sobirania
Jaume Clotet Periodista Estic convençut que l’actual procés sobiranista català no hauria estat possible sense l’espurna i el caliu que es va encendre als municipis del país. Aquesta afirmació pot semblar pretenciosa o afalagadora envers la institució més propera al ciutadà, però tinc elements per pensar que és una autèntica veritat com un temple. De la mateixa manera que crec que aquest moviment polític que avança cap a l’Estat propi va ser engegat per la societat civil i que després s’hi van afegir els polítics, també penso que entre els polítics van ser els polítics locals els qui primer s’hi van sumar i més tard van arrossegar les seves cúpules nacionals. La consulta sobre la independència de Catalunya que es va fer a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009 és, en tot aquest procés, un punt innegable de partida. Les consultes populars que van seguir es van celebrar a més de la meitat dels municipis del nostre país, sempre amb el vist-i-plau i la col·laboració de les autoritats locals i comarcals. Fins i tot municipis com Barcelona, que al principi havien observat el fenomen amb una barreja de recel, indiferència i burla, va acabar cooperant en
22
GENER 2013. NÚMERO 336
la celebració de la consulta el 10 d’abril del 2011. Entre una consulta i una altra va passar un fet que va impulsar el procés: la sentència del Tribunal Constitucional (TC) relativa a l’Estatut. En paral·lel a les consultes, o potser com a resultat de fer-les amb tota normalitat i esperit cívic, els ajuntaments s’han posat al capdavant del país i han liderat fins ara el pols sobiranista amb l’Estat. Durant tot aquest temps els nostres alcaldes i regidors han anat perdent la por. És inhabitual la setmana en la qual algun municipi no declara persona non grata algun ministre (d’Educació, per exemple), no es declara territori català lliure o no protagonitza alguna notícia sobre el fet de posar o no la bandera espanyola al balcó de la Casa de la Vila. Paradoxalment, la baula més feble de la cadena institucional ha esdevingut la
>> Els ajuntaments s'han posat al capdavant del país i han liderat fins ara el pols sobiranista amb l'Estat més valenta. Ni les denúncies dels grupets espanyolistes ni les advertències de la delegació del Govern espanyol han posat fi a aquests episodis. I no només els municipis. Les quatre diputacions catalanes, que durant dècades han estat la principal administració a abatre pel catalanisme polític, estan fent un darrer servei a Catalunya amb la construcció de la hisenda pròpia, eina imprescindible per escometre el procés amb garanties. Aquests ens provincials, creats originàriament l’any 1812 per la Constitució de Cadis, s’han convertit en peça fonamental d’aquesta partida d’es-
cacs que va començar el 1714 i que sembla que s’acaba. El rei contrari, de fet, ja s’ha enrocat. Qui hauria dit mai que una institució destinada a uniformitzar i governar Espanya acabaria treballant activament per dotar Catalunya d’una de les principals estructures d’Estat? Ironies del destí. Però això no és tot. De la mateixa manera que estic convençut que
>> Qui pensi que els nostres Ajuntaments només poden donar suport moral al procés s'equivoquen de mig a mig els municipis estan en l’origen del procés sobiranista, vaticino que jugaran un paper principal en la seva evolució i desenllaç final. Caldrà que estiguin al costat de la Generalitat de Catalunya quan la nostra institució nacional per excel·lència sigui objecte d’un atac polític, mediàtic i judicial sense precedents. També el seu president patirà una campanya difamatòria infernal. Això serà així i, per sort, ja estem avisats. Per això serà imprescindible que els ciutadans vegin que els seus alcaldes i regidors també formen part de l’arquitectura institucional del nostre país i que també són partícipis d’aquest moviment emancipador definitiu. Aquest viatge requerirà el concurs de tothom perquè un país no es pot alliberar si una part rema en direcció contrària o, senzillament, no rema. I qui pensi que els nostres Ajuntaments només poden donar suport moral al procés s’equivoquen de mig a mig. Els nostres alcaldes són els representants de la Generalitat als seus termes i el poder polític legítim al territori. Per això no ens poden fallar i no ens fallaran. N’estic convençut.