ACM 337 - Febrer

337

Associació Catalana de Municipis Pàg. 8

Pàg. 16-17

El president de l'ACM mostra la seva indignació pel recurs de Llanos de Luna contra l'Ajuntament de Corbera de Llobregat

"Els consells són els ens ideals per desenvolupar accions de col·laboració i cooperació". Joan Català, president del Consell Comarcal del Baix Empordà

Actualitat

Entrevista

Febrer 2013

Pàg. 8

Opinió "Els municipis en el procés sobiranista". Pere Cardús.

Periodista

Busquem l'eficiència de les nostres despeses Pàg. 4-5

Actualitat

Cornellà del Terri. Pla de l'Estany

sumari Actualitat

04-05 L'ACM organitza

jornades d'eficiència energètica per tot el territori català

06

"El Sistema Elèctric Català".

Antoni Tahull, enginyer industrial i consultor energètic

07

Miquel Buch defensa el món local davant la possible reforma de la Llei de Bases de Règim Local

El municipi de Cornellà del Terri té 2.210 habitants i està situat a la comarca del Pla de l'Estany.

Fins el 1989 va ser anomenat Cornellà de Terri. Té 27 quilòmetres quadrats de superfície i els seus habitants són coneguts com a cornellencs.

08

El president de l'ACM mostra la seva indignació pel recurs de Llanos de Luna contra l'Ajuntament de Corbera de Llobregat

Situat a pocs quilòmetres de Banyoles, entre el seu patrimoni destaca l'església de Sant Cugat (segle XI), el Castell de Ravós del Terri (s. XIV) i el pont medieval de Sords (s. XIII-XIV).

09

Miquel Buch contraposa els beneficis del PUOSC als del FEIL i el FEOSL per al món local

El seu alcalde és Pere Vilà Ferrer (Ind.).

N. 337 Foto de portada: Jordi Sualis

10

L'ACM enceta un cicle de jornades sobre seguretat pública

11

L'ACM celebrarà la quinzena Assemblea aquest mes de febrer a la Pedrera

Entrevista

16-17

"Els consells són els ens ideals per desenvolupar accions de col·laboració i cooperació".

Joan Català, president del Consell Comarcal del Baix Empordà

Qüestionari polític

18-19 Què en pensen de la

reducció del nombre de regidors als ajuntaments que planteja el govern espanyol?

Opinió

22

“Els municipis en el procés sobiranista". Pe re Cardús, periodista

editorial

Comprem i ensenyem a gestionar de la millor manera Durant aquest mes de febrer, una vegada més, l’ACM té previst dur a terme visites pel territori català amb l’objectiu d’organitzar jornades d’eficiència energètica. Un cop hem comprat l’energia a un preu competitiu per als municipis, és moment de saber gestionar-la de la millor manera possible.

Des de l’ACM volem acompanyar els ajuntaments en tots els processos que permetin millorar la qualitat de vida i permetin un millor estalvi a la ciutadania. Aquestes jornades serviran perquè ajuntaments i empreses intercanviïn experiències per millorar l’eficiència dels seus propis recursos.

La nostra intenció és realitzar més jornades sobre difeACM Associació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Telèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.cat www.acm.cat

rents temàtiques i descentralitzar-les en el territori per estar més a prop dels municipis i donar-les suport.

L’ACM vol ser el canalitzador de les necessitats de tots els ens locals de Catalunya. Després de 30 anys al servei dels municipis, tenim clar que ens hem consolidat com la veu forta i clara a favor del municipalisme. Aquestes visites pel territori serviran per mostrar, un cop més, el suport del president de l’ACM, a tots aquells municipis que fan un esforç per sortir de la crisi i treballen incansablement per mantenir o millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes.

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané Cap de redacció: Joan Morcillo Consell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé, Albert Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Montse Tordera, Santi Valls, Ester Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.

Dipòsit legal: B3434383.

Impressió: Gràfiques APR. La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154

kg d’escombraries

C02

14

kg de CO2

139

km en un cotxe europeu estàndard

3.346

litres d’aigua

333

kwh d’energia

251

kg de fusta

FEBRER 2013. NÚMERO 337

3

actualitat

L'ACM organitza jornades d'eficiència

energètica per tot el territori català

Foto del municipi de Castellbisbal

4

Orientar i donar suport a les accions dels ens locals sobre eficiència energètica en un context econòmic complicat és l’objectiu de les jornades d’eficiència energètica que organitzarà l’ACM a cada una de les províncies de Catalunya durant el proper mes de febrer.

ran les possibilitats de millora mitjançant eines de diagnòstic energètic, planificació, utilització de nous materials i productes, aplicació de noves tecnologies i sistemes de gestió que es realitzen. En una segona part de la presentació es posaran en comú quatre expe-

Després d’haver fet el segon concurs de compra agrada d’electricitat, a Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona s’han organitzat unes jornades on s’explicarà als assistents les millors alternatives per a estalviar l’energia que es consumeix als municipis que s’han adherit a la compra agregada.

A les diferents jornades es preveu analitzar el nou marc sobre eficiència energètica en l’àmbit dels ens locals de Catalunya des del punt de vista dels aspectes econòmics, financers, pressupostaris, jurídics i tècnics.

A partir de la presentació i del debat de les experiències dels treballs realitzats per diferents plans i projectes tècnics dels serveis dels ens locals, les jornades analitza-

>> Es faran quatre jornades a diferents punts del territori per fomentar les pràctiques que busquen l'estalvi energètic

FEBRER 2013. NÚMERO 337

riències dels ens locals en la contractació d’empreses amb gestió directa i mitjançant ESE (Empreses de Serveis Energètics) pels ajuntaments de Deltebre, Camarles i Reus.

Les jornades van adreçades a càrrecs electes i a personal tècnic i administratiu dels ens locals amb

tasques vinculades a la redacció i supervisió de projectes d’eficiència energètica i a la contractació, manteniment i gestió dels serveis d’enllumenat públic.

Està previst que es duguin a terme quatre jornades a les diferents províncies de Catalunya. La primera tindrà lloc a Valls el 5 de febrer, la segona serà el 12 de febrer a Tàrrega, més tard el 19 a Banyoles i, finalment, el dia 26 a Granollers.

Visites pel territori Les jornades serviran de pretext perquè el president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, iniciï un recorregut per diferents punts del territori català amb l’objectiu de conèixer de primera mà quines són les necessitats i les preocupacions reals de cada poble.

Per aquest motiu les jornades s'han previst en quatre punts del territori català ben diferenciats i que permetin representar les quatre demarcacions provincials de Catalunya.

Calendari de jornades en el territori Informació i inscripcions: Àrea de Comissions de l'ACM

Mail: comissions@acm.cat Telèfon: 93 496 16 14

l'apunt

La proximitat és la nostra raó de ser Ser president de l’ACM m’ha permès conèixer de primera mà quines són les necessitats del municipalisme català i, sobretot, veure que tots plegats hem fet una gran feina i hem ajudat a progressar socialment els nostres pobles i ciutats.

Per mi és un honor veure que tot i les dificultats que pateixen molts ajuntaments, el alcaldes i alcaldesses estan remant a contra corrent per mantenir el benestar dels nostres ciutadans i ciutadanes. Ells necessiten gent com

els nostres alcaldes per tirar endavant.

Moltes vegades ens assenyalen com a culpables, però hi hem de ser per defensar els pobles i ciutats. No hem de deixar que ningú ens privi d’aquesta voluntat de servei que tenen els alcaldes i alcaldesses.

Només trepitjant el territori serem capaços de copsar les virtuts i les mancances de cada municipi o ciutat. Només serem si som capaços d’estar units i reivindicar que els ajuntaments som la primera administració on els veïns i ve-

Miquel Buch i Moya President de l'ACM ïnes truquen a la porta quan tenen un problema. I és que per alguna raó, som l’administració més ben valorada pel ciutadà.

FEBRER 2013. NÚMERO 337

5

actualitat

El Sistema Elèctric Català

Antoni Tahull Enginyer Industrial i Consultor energètic Sens dubte, un dels factors més importants sobre la competitivitat d’un estat són els costos energètics. Espanya, segons EUROSTAT, es situa ja l’any 2010 en el 5è lloc en preus d’energia elèctrica a la UE27, tant sols superada per Malta, Xipre, Itàlia i Eslovàquia. Com que desconeixia l’existència de les possibilitats del SEC (Sistema Elèctric Català) amb funcionament independent del MIBEL (Mercado Ibérico de la Electricidad), el passat mes d’octubre vaig concloure un informe fent un anàlisi a fons de les possibilitats del SEC amb els resultats que tractaré de resumir en aquest article.

L’anàlisi es pot fer de diferents mètodes i vaig triar el manteniment de càlcul que aplica la Comissió Nacional de l’Energia per al càlcul de la tarifa elèctrica amb dades de tancament de l’any 2010. Em complau haver coincidit amb un criteri expressat pel conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, en una conferència a un grup d’empresaris durant la qual va dir que “cal respectar les regles de joc (ens agradin o no) per gaudir de credibilitat en els mercats”.

6

FEBRER 2013. NÚMERO 337

Un sistema elèctric ha de respon(cada un dels miners en actiu –uns dre amb una sostenibilitat econòmi5.000- ens costa més de 100.000 €/ ca i mediambiental i donar garantia any) i els descomptes que per interde subministrament tant en potència rupció es fan als grans consumidors. com en energia.

A Catalunya gaudim d’un “mix enerEl nostre sistema actual disposa gètic“ molt millor amb un parc nucled’instal·lacions de generació capaar capaç de generar quasi el 50% de ces de donar resposta a les demanla demanda, un bon equip hidràulic des tant de potència com d’energia i de cogeneració, i poca incidència fins a l’any 2020. Com que la capacide sobre cost de les energies renotat d’interconnexió en Alta Tensió és vables, ja que, com ja hem detallat, molt superior a la recomanada per les emissions de CO2 són baixes. la UE (10% de la punta de màxima Algú pot pensar que som petits demanda), pel que fa a infraestrucper crear un mercat elèctric indetures, un cop acabada la nova interpendent. No és així: Catalunya amb connexió amb França, anem sobrats una demanda anual de 48 Twh/any en tots els aspectes. Cal dir que ens es situaria per sobre de la mida de manca assolir un millor mallat de la mercats com Hongria (44), Bulgària xarxa de distribució, qüestió difícil (37), Dinamarca (35) i seríem gairebé fins que gaudim de competències com Portugal (55) o Romania (61). sobre regulació econòmica de l’actiLa creació d’ens reguladors, equivitat de distribució. valents a la Comissió Nacional de En l’aspecte mediambiental, el Sisl’Energia, al Consell de Seguretat tema Elèctric Català emet aproximaNuclear o a l’operador de mercat, dament uns 150 grams de CO2/kwh, no encariria el preu de l’energia perla meitat que l’espaquè a l’informe ja nyol i la mitjana de la >> L'energia generada han estat consiUE27, i una tercera a Catalunya es podria derats. Això sí, part de l’emissió del que l’emvendre al consumidor caldria Regne Unit o Alemamagatzematge nya. Per tant, la nos- final a uns preus com dels residus tra posició és molt a mínim un 30% més nuclears de les competitiva. centrals baixos dels actuals nostres Però si fins aquí nuclears es dul’anàlisi és sorpregui a terme en el nentment positiu, el més destacat nostre territori. Cap temença al boisón els costos: sense modificar el cot des de Madrid. Ells hi perdrien sistema retributiu establert a l’Estat molt i nosaltres som autosuficients i espanyol, l’energia generada a Catindrem la clau d’interconnexió amb talunya es podria vendre al consuFrança. midor final a uns preus com a mínim Per tant, queden molt clars els un 30% més baixos dels actuals. El avantatges del SEC independent i, sobre cost que els abonats de Caper tant, a l’agenda del Govern de la talunya aporten al sistema és d’uns Generalitat de Catalunya caldrà que 1.500 milions d’euros a l’any, xifra s’incorpori aquest tema en la negocique caldria sumar al nostre dèficit ació amb el govern central. Així, serà fiscal. necessari revisar el Pla de l'Energia L’explicació d’aquest desequilibri i del Canvi Climàtic de Catalunya de costos es troba bàsicament en les 2012-2020 i que es desenvolupi la primes de les energies renovables, el preparació de les estructures necessobre cost de la generació a les Illes sàries per dur a terme el desplegaCanàries i les Balears, les extraordiment del sistema independent amb nàries subvencions al carbó nacional mercat propi.

actualitat

Miquel Buch defensa el món local davant la possible reforma de la Llei de Bases de Règim Local El president de l’ACM, Miquel Buch, defensa el món local davant les possibles reformes que preveu el govern de l’Estat a la Llei de Bases de Règim Local. Per Buch, la reforma que planteja el govern de l’Estat és una improvisació de Madrid davant Europa per tal d’ensenyar les mesures que han dut a terme.

“El resultat econòmic que tindrà la reforma que planteja el govern de Madrid serà molt baix, mentre que l’impacte social serà molt important” va explicar el president de l’ACM, Miquel Buch, en una entrevista al programa matinal “Això no té nom” de Ràdio Ciutat de Badalona el passat 10 de gener. Així mateix, va afegir que amb aquesta reforma, molts ciutadans deixaran de tenir servidors públics, “gent que es dedica a la política sense res a canvi, només per servir i tenir l’experiència d’haver servit als seus conciutadans”.

El també alcalde de Premià de Mar va lamentar que ara que la Generalitat està ultimant la Llei de Governs Locals, el govern de l’Estat vulgui imposar una llei que no té rerefons de millora de serveis cap a les persones.

Miquel Buch a la tertúlia de Ràdio Ciutat de Badalona.

“Hem de centrar-nos amb la llei catalana amb l’únic objectiu que els ciutadans i ciutadanes dels pobles de Catalunya vegin els ajuntaments com a l’administració més propera, més àgil, que resol més problemes i que ofereix millor servei de qualitat”.

Finalment, pel que fa a la possibilitat que la nova reforma redueixi el nombre d’ajuntaments catalans,

Buch va manifestar que l’objectiu ha de ser el de perfeccionar el servei i si cal fer-lo més auster, però no eliminar la primera administració on el ciutadà truca quan té un problema.

“El nostre objectiu és que no hi hagi ciutadans de primera i de segona.

Tots els catalans i catalanes han de tenir les mateixos possibilitats alhora d’accedir a un servei”.

FEBRER 2013. NÚMERO 337

7

actualitat

El president de l'ACM mostra la seva

indignació pel recurs de Llanos de Luna

contra l'Ajuntament de Corbera de Llobregat El president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, ha mostrat la seva indignació pel recurs fet per la delegada del Gobierno a Catalunya, María de los Llanos de Luna, contra l’Ajuntament de Corbera de Llobregat perquè no té penjada la bandera espanyola a les escoles municipals, al pavelló, a la biblioteca, al camp de futbol i a les instal·lacions de la policia Local. Dóna ple suport a l’alcalde Manel Ripoll i posa a la disposició de tots els ajuntaments associats l’assessorament jurídic de l’ACM. Lamenta l’actitud de la delegada del Govern de fer gastar els diners no pas amb coses prioritàries, sinó amb problemes propis d’altres èpoques.

El també alcalde de Premià de Mar mostra la seva preocupació per si aquesta mesura és igual per a tothom o si és un brot de la delegació

del Gobierno espanyol contra un ajuntament concret. Alhora, qüestiona a quins edificis s’hauria d’aplicar aquesta nova normativa. “Perquè aquests edificis que esmenta la delegada i no altres com el cementiri, el casal d’avis, la deixalleria, la ràdio municipal, les escoles bressol o

>> Miquel Buch dóna suport a l'alcalde i diu que hi ha temes més prioritaris que gastar diners en banderes l’auditori?”, es pregunta Buch.

El president de l’ACM considera que aquesta denúncia respon a la voluntat d’espanyolitzar Catalunya que té el Gobierno del PP. ”I si no posem la bandera, què passarà?

Què li faran a l’alcalde?”. Així mateix, assegura que com a alcalde es gastarà abans el cost de col·locar la bandera espanyola en les famílies que no arriben a finals de mes o en altres aspectes més importants. Buch considera també que la delegada del Gobierno hauria de preocuparse d’altres qüestions, com la crisi econòmica, ja que “la qüestió de les banderes no és un assumpte de debat al carrer”. Recorda que el recurs presentat per la delegada, inicia un procés contenciós administratiu i, per tant, hi haurà unes depeses judicials per part de l’Ajuntament, que es podrien destinar a altres temes molt més importants.

Des de l’ACM, es posa a disposició dels diferents ajuntaments associats el departament dels serveis jurídics per assessorar-los davant una possible denúncia del govern de l’estat.

Les clàusules socials i ambientals En uns moments de greu crisi econòmica com en els que estem vivint no pot ésser obviat que la contractació pública és un instrument que influeix de manera transcendent, en la nostra economia i el medi en la mesura que cada cop que s’adjudica un contracte públic aquest fet té una repercussió directa en el mercat i en l’entorn. En efecte, és evident que les potestats i poders que ostenta l’Administració Pública, la converteixen en un element clau i en l’escenari idoni per a l’aplicació de polítiques públiques, que permetin desenvolupar, entre d’altres, els principis bàsics que regeixen el nostre ordenament jurídic recollits a la CE. En aquest context la figura del contracte permet la introducció d’altres interessos públics que van més enllà de l’objecte estricte del

8

FEBRER 2013. NÚMERO 337

contracte individualment considerat de tal manera que la contractació pública pot esdevenir un instrument més per portar a terme polítiques públiques de caràcter transversal.

En conseqüència les Administracions públiques no poden obviar que disposen d’una eina real, amb potencial suficient per influir respecte a la realitat social i sobre el medi ambient, mitjançant la inclusió de requisits en els processos de licitació pública i mitjançant la previsió de condicions d’execució del contracte que permetin assolir determinats objectius en els camps abans citats.

Evidentment estem parlant de la inclusió en els processos de selecció de contractistes adjudicataris de contractes públics, de clàusules socials i ambientals. Aquesta tasca s’haurà de portar a terme amb un

escrupolós respecte a la legalitat jurídica vigent i als principis que regeixen el nostre mercat i l’actuació dels poders públic, si bé el que estem plantejant, és que davant una situació com en la que ens trobem, les Administracions aprofitin la seva prolífica activitat com a poder contactant per fomentar la responsabilitat social, l’exercici de polítiques actives d’ocupació, la incorporació efectiva al món laboral de col·lectius amb capacitats diferents o risc d’exclusió social, la igualtat, la utilització d’energies renovables o de politiques de reciclatge...etc.

Projecte AODL – Desenvolupament Social dels Municipis de Catalunya.

actualitat

Miquel Buch contraposa els beneficis del

PUOSC als del FEIL i FEOSL per al món local

El president de l’ACM, Miquel Buch va lloar els beneficis de la nova convocatòria del Pla Únic d’Obres i Serveis 20132016 que ha presentat la Generalitat de Catalunya. Per Buch, el PUOSC arriba a tothom i tracta a tots els municipis per igual en temps difícils. “És important que els ajuntaments contribuïm a millorar el dinamisme econòmic i el PUOSC és una eina més per fer-ho realitat”.

Acompanyat pel director general d’Administració Local, Joan Cañada, el també alcalde de Premià de Mar va inaugurar la jornada organitzada per l’ACM a l’Auditori del Banc Sabadell, que va comptar amb 140 electes i tècnics de municipis de Catalunya el passat 16 de gener.

“A l’hora de fer els pressuposts del 2013, els alcaldes no hem pogut preveure massa inversió. Per aquest motiu, el PUOSC serà un revulsiu important per al dinamisme econòmic dels nostres municipis”, va assegurar Buch, qui va destacar que al PUOSC se li aplica una mica més de seny que al FEIL i el FEOSL que va presentar l’Estat l’any 2009 i 2010.

“En aquell moment ens van obligar a fer projectes per als municipis amb pressa sense tenir unes prioritats clares. En canvi, els projectes presentats al PUOSC hauran de tenir un retorn i un benefici per al ciutadà.

Miquel Buch adreçant-se als més de 140 assistents a la jornada.

Per la seva banda, Joan Cañada, director general d’Administració Local va destacar que el nou PUOSC té dues vies d’actuacions. D’una banda es subvencionarà el manteniment i conservació d’obres ja fetes i, de l’altre, es subvencionarà noves inversions. Així va destacar que les noves inversions es faran a partir d’allò que sigui estrictament necessari i que tingui un valor afegit.

Segons Miquel Buch, per sort el nou POUSC té unes directrius clares que permeten gastar els diners amb despesa

corrent, una petició que han fet molts alcaldes. El president de l’ACM, també va voler deixar clara la feina que fan els alcaldes i els ajuntaments per als seus municipis. “Ara que tinc la sort de ser el representant de 905 municipis, veig que tots plegats hem fet una gran feina i hem ajudat a progressar socialment els nostres pobles i ciutats”. Per això, va denunciar fermament a tots els que pretenen desprestigiar la política i assenyalar als ajuntaments com a culpables de la situació actual.

FEBRER 2013. NÚMERO 337

9

actualitat

L'ACM enceta un cicle de jornades

sobre seguretat pública L’ACM enceta durant aquest mes de febrer un cicle de jornades centrat en la seguretat pública. Les jornades s'organitzen conjntament amb l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i la Federació de Municipis de Catalunya.

El cicle de jornades començarà el pròxim 8 de febrer fins el 5 d'abril i s’estructura a partir de 5 jornades.

L’objectiu és aprofundir en el coneixement del sistema de seguretat pública per part dels càrrecs electes municipals, amb la intenció de crear sinèrgies que facilitin la col·laboració mútua en aspectes de seguretat i emergències.

El cicle de jornades sorgeix a partir del conveni de col·laboració signat el passat mes d’octubre per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM, amb el suport de la Fundació Aula d'Alts Estudis d'Electes.

Les jornades es portaran a terme a la seu de l’ISPC a Mollet del Vallès.

Les jornades inclouen una aproximació generalista sobre el sistema de seguretat pública a Catalunya i l'aplicació de la normativa en relació a la seguretat pública, o sobre aspectes més vinculats a la policia de Catalunya, als bombers, a la protecció civil o al trànsit.

10

FEBRER 2013. NÚMERO 337

L'ACM complementa la seva formació centrant-se en la seguretat pública.

També es tractarà la coordinació interpolicial o els serveis de suport als ajuntaments i a les policies locals del Departament d'Interior. Pel què fa a emergències, es podrà conèixer amb detall l'organització del Cos de Bombers de la Generalitat i les eines que utilitzen per a la gestió de les emergències.

La formació també versarà sobre la protecció civil, els plans d'emergència i la seva gestió, i l'operativa de coordinació en aquest camp.

El 8 de febrer la jornada es centrarà en "Normativa d'aplicació"; el 22 de febrer sobre "Planificació de la seguretat pública"; el 8 de març versarà sobre "Àmbit d'actuació de seguretat i emergències"; el 22 de març anirà sobre "Gestió integral de les emergències"; i el 5 d'abril es tancarà el cicle amb "Solucions administratives als reptes de la seguretat".

Per l'ACM, la seguretat als municipis és un dels aspectes més importants per als veïns i veïnes d'un poble o ciutat.

actualitat

L'ACM celebrarà la quinzena Assemblea aquest mes de febrer a la Pedrera

L'Assemblea de l'ACM es celebrarà a l'edifici de la Pedrera de Barcelona.

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques prepara la seva quinzena Assemblea. L'entitat municipalista té previst celebrar-la el pròxim 11 de febrer a la Pedrera de Barcelona i ha convocat els 990 ens locals associats a l’entitat. L'Assemblea començarà a les 10 del matí.

La XV Assemblea de l’ACM serà el

punt de partida d’una resposta forta i unitària de tot el món local del nostre país davant els nous escenaris i els nous reptes que se’ns plantegen.

Després de més de 30 anys al servei dels ens locals del nostre país, l’ACM ha consolidat la seva vocació de ser la veu forta i clara en favor del municipalisme. Per això en aquests moments encapçalarà la tasca de de-

fensa dels interessos del món local del nostre país, i de defensa de les decisions que prengui la nostra ciutadania.

L’ACM en nom de quasi un miler d’ens locals, definirà clarament el seu posicionament i el camí a seguir per a què el món local pugui seguir treballant per a la millora de la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes.

L'Assemblea es celebrarà a la Pedrera de Barcelona a partir de les 10 del matí. Hi estan convocats tots els representants polítics dels 990 ens locals que són socis de l'Associació Catalana de Municipis. Entre aquests hi ha més de 900 municipis, els 41 Consells Comarcals catalans, les 4 diputacions i quasi una quarantena d'Entitats Municipals Descentralitzades (EMD).

El màxim òrgan de representació de l'ACM es basa en la màxima que cada ens local associat disposa d'un vot.

S'encarrega d'elegir el president de l'ACM cada quatre anys i escollir els membres del Consell Nacional. També aprova el pla d'actuació general de l'Associació, juntament amb altres resolucions. És, sens dubte, un espai ideal per renovar compromisos municipals i copsar l'estat actual del municipalisme català.

// ORDRE DEL DIA - Rebuda dels assistents i lliurament de documentació - Presentació de l'acte i constitució de la Mesa - Salutació i benvinguda - Inauguració de la Vicepresidenta del Govern i Conse-

llera de Governació i Relacions Institucionals,

Hble. Sra. Joana Ortega - Aprovació, si s'escau, de l'acta de la sessió anterior

d'1 d'octubre de 2011 - Informe de gestió i aprovació del pressupost - Presentació de la proposta d'adaptació estatutària i

aprovació, si s'escau - Presentació de la proposta de Lleis Municipalistes

- Presentació de la proposta posicionament de l'ACM a

la modificació de la Llei de Bases de Règim

Local - Propostes de Resolució - Intervenció del President de l'ACM,

Il·lm. Sr. Miquel Buch - Intervenció del President de la Generalitat,

M. Hble. Sr. Artur Mas - Cloenda i foto de grup Lloc: La Pedrera Informació i inscripcions: www.acm.cat/assemblea

FEBRER 2013. NÚMERO 337

11

actualitat

Breus ACM

S'amplia el termini per presentar sol·licituds al PUOSC 2013-2016

El Govern de la Generalitat ha ampliat el termini de presentació de sol·licituds del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC) 2013-2016, ja que diversos ajuntaments havien fet aquesta petició davant les novetats que incorpora el pla. Així, les propostes es podran fer arribar fins el 27 de febrer.

El termini establert inicialment per presentar les sol·licituds finalitzava el 23 de gener de 2013. El Govern ha considerat convenient allargar-lo fins al 27 de febrer per donar resposta al gran nombre de peticions que han formulat els ajuntaments, ateses les novetats que incorpora la nova formulació del PUOSC. Entre les novetats del pla, que torna a ser per a 4 anys, destaca la inclusió, per primera vegada, de les despeses corrents de reparacions, manteniment i conservació, previstes a la classificació econòmica de l’estructura dels pressupostos locals.

Primera trobada entre l'ACM i la

Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

El president de l'ACM, Miquel Buch, es va reunir a principis de gener amb el director del Recinte Modernista de Sant Pau, Marc Guerrero. La visita de caràcter institucional va servir per conèixer de primera mà el conjunt modernista que va ser projectat per Lluís Domènech i Montaner i que destaca pel seu valor arquitectònic i patrimonial. Actualment, el recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es troba immers en un procés de rehabilitació per recuperar el seu valor artístic i patrimonial. Buch va poder veure quins criteris de sostenibilitat s'estan fent servir, juntament amb les avançades tecnologies amb les quals es dotaran els pavellons.

Miquel Buch es reuneix amb el nou

alcalde de Terrassa

El president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, Miquel Buch, es va reunir el passat 8 de gener amb el nou alcalde de Terrassa, Jordi Ballart. La trobada va tenir lloc a l 'Ajuntament terrassenc i va tenir un caràcter institucional entre el màxim representant del municipalisme català i el recent escollit alcalde.

La visita va servir per parlar sobre la ciutat de Terrassa i intercanviar punts de vista entorn del finançament dels municipis. Miquel Buch també va destacar que l'Associació està al servei de tots els municipis catalans amb la voluntat d'oferir un ampli ventall de serveis, ja siguin d'assessorament com de representació institucional.

12

FEBRER 2013. NÚMERO 337

Les polítiques preventives són un bon element per evitar la sinistralitat al món laboral.

L'Ajuntament té responsabilitat en l'accident d'un treballador extern?

Com bé sabeu, els tècnics de RiscLab realitzen visites periòdiques als ajuntaments per analitzar i dur a terme la implantació de la prevenció de riscos laborals en el món local. Durant aquestes visites RiscLab s’ha trobat amb una problemàtica comuna a molts ajuntaments de Catalunya: la coordinació d’activitats empresarials en matèria de prevenció de riscos laborals.

Aquesta coordinació d’activitats apareix quan tenim treballadors d’una empresa o entitat treballant al centre d’una altra com, per exemple, quan es contracta una empresa per realitzar les tasques de neteja, jardineria o manteniment dels extintors. En aquests casos, no és suficient incloure una clàusula en el contracte en què s’exigeixi el compliment, per l’empresa contractada, de la normativa en prevenció de riscos laborals.

La importància de la coordinació d’activitats és molt alta, ja que, en cas d’accident, l’Ajuntament tindria la responsabilitat subsidiària tot i que el treballador accidentat no formés part de la seva plantilla.

Dins les actuacions que RiscLab ofereix als seus clients, s’inclou l’elaboració, la implantació i el seguiment d’un procediment de coordinació d’activitats, que comprèn la

realització de reunions de coordinació i el traspàs d’informació entre l’Ajuntament i l’empresa contractada, així com el lliurament de diferents eines i documents que faciliten el compliment i control d’aquestes tasques en l’àmbit municipal.

>> La importància de la coordinació d'activitats és molt alta, ja que, en cas d'accident, l'Ajuntament tindria la responsabilitat subsidiàra, tot i que el treballador no formés part de la seva plantilla Envia’ns els teus dubtes a: riscos@acm.cat o al telèfon 93 496 16 16

FEBRER 2013. NÚMERO 337

13

actualitat

L'Estat modifica els tràmits per a les instal·lacinos radioelèctriques El Govern espanyol ha modificat substancialment l’àmbit d’aplicació de les llicències municipals vinculades a les estacions o les instal·lacions radioelèctriques que s’utilitzen per a la prestació de serveis de comunicacions electròniques. Excepte en casos molt determinats, les operadores no hauran de sol·licitar la corresponent llicència municipal, sinó que les instal· lacions es podran tirar endavant amb una comunicació prèvia o presentant una declaració responsable.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publicava el passat 27 de desembre la Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis. En el seu preàmbul s’assenyala que, segons dades de l’OCDE, Espanya és el segon país d’Europa on són necessaris més tràmits per a la creació d’una empresa. Per aquest motiu, la nova Llei té per objecte l’impuls i la dinamització de l’activitat comercial minorista i de determinats serveis mitjançant l’eliminació de les càrregues i restriccions administratives que afectin a l’inici i exercici de l’activitat comercial, mitjançant la supressió de les llicències d’àmbit municipal vinculades a establiments comercials, les seves instal·lacions i determinades obres prèvies.

Les estacions o les instal·lacions radioelèctriques utilitzades per a la prestació de serveis de comunicacions electròniques disponibles al públic queden incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei. Així està recollit en la seva Disposició Addicional Tercera. No obstant, s’estableixen les excepcions següents: - Les instal·lacions radioelèctriques que tinguin un impacte en el patrimoni històric-artístic o en l’ús privatiu i l’ocupació del domini públic.

14

FEBRER 2013. NÚMERO 337

- Aquelles que ocupin una superfície superior als tres-cents metres quadrats, computant-se a aquest efecte tota la superfície inclosa dins del tancat de l’estació o la instal· lació.

- Instal·lacions de nova construcció que tinguin un impacte sobre espais naturals protegits.

Segons la nova normativa, les empreses responsables de l’execució de les obres i instal·lacions, així com de l’activitat comercial i de serveis, tenen llum verda per a iniciar les activitats amb la presentació d’una declaració responsable o amb una comunicació prèvia, segons els diferents casos. Per a les administracions locals el control administratiu passa a ser un “control ex post”, mitjançant l’aplicació del règim sancionador vigent en matèria de comerç interior, ordenació del sòl i l’urbanisme, protecció de la salut, del medi ambient i del patrimoni històric-artístic.

Pel que fa a la resolució de les sol·licituds de les llicències efectuades amb anterioritat a l’aplicació

>> La Llei 12/2012 elimina els controls previs per a l'atorgament de les llicències a les operadores. El control serà administratiu i posterior al desenvolupament de l'activitat. Només hi ha algunes excepcions de la Llei 12/2012, s’ha establert una disposició transitòria que assenyala que es tramitaran i s’acabaran resolent en funció de la normativa anterior. No obstant es deixa en mans de l’interessat que, amb anterioritat a la resolució, pugui desistir de la seva sol·licitud i, d’aquesta

manera, optar per l’aplicació de la nova normativa.

En el preàmbul de la Llei es destaca que la reforma efectuada respon a la finalitat i a l’orientació de la reactivació econòmica, establint un “mínim comú denominador per a tot l’Estat que garanteixi a les empreses un marc de seguretat jurídica i una unitat normativa a tot el territori”. Tot i això, s’afegeix, “sense perjudici que les Comunitats Autònomes, en l’àmbit de les seves competències puguin regular un règim de més abast en l’eliminació de qualsevol tipus de control previ”. El text afegeix que “qualsevol norma, disposició o acte, adoptat per qualsevol òrgan de les administracions autonòmiques o locals que contravingui o dificulti l’aplicació d’aquest règim, podrà ser declarat nul de ple dret, sens perjudici de l ‘exigència, en el seu cas, de la corresponent responsabilitat patrimonial”.

assegurances

Ser regidor o treballar a l’ajuntament pot repercutir en el meu patrimoni?

Nova Assegurança de Responsabilitat d’Autoritats i Personal al servei de les Administracions Des del Servei d’Assegurances de l’ACM, presentem la cobertura complementària a la Pòlissa de Responsabilitat Civil i Patrimonial que fins ara no tenia cober· tura asseguradora. Entenem que és una pòlissa que mancava i a la qual val la pena dedicar un article especial per la conve· niència que els ajuntaments la tinguin contractada.

Per què aquesta assegurança?

Perquè és una assegurança que cobreix les persones al servei de l’Administració: • Els carrecs electes, funcionaris i, en general, el personal al servei de les admi· nistracions han de respondre per danys i perjudicis derivats de l’exercici del seu càrrec.

• La seva responsabilitat és personal i il·limitada i, per tant, s’estén al seu patri· moni familiar.

• Una reclamació pot ocasionar altres perjudicis com són les despeses de defen· sa o el dany a la reputació o la imatge.

Quins són els riscos i responsabilitats als que s'enfronten els càrrecs electes, personal i tècnics de l'ajuntament a títol particular?

1. Reclamacions per part de l’Administra· ció pública als regidors i treballadors:

a. Acció de repetició: ( Art 145.2 Llei 30/ 92) “La Administración correspondi· ente, cuando hubiere indemnizado a los lesionados, exigirá de oficio de sus autoridades y demás personal a su servicio la responsabilidad en que hubieran incurrido por dolo, o culpa o negligencia graves, previa instrucción del procedimiento que reglamentaria· mente se establezca”. b. Acció pròpia de danys i perjudicis ( art 145.3 Llei 30 / 92) “La Administración instruirá igual procedimiento a las autoridades y demás personal a su servicio por los daños y perjuicios cau· sados en sus bienes o derechos cuando hubiera concurrido dolo, o culpa o negligencia graves”. c. Acció de responsabilitat comptable (art 47 LO 2/ 82) “Incurre en respon· sabilidad contable el que por acción u omisión contraria a la ley menos· cabe los caudales o efectos públicos, quedando obligado a la indemnización de los daños y perjuicios causados. Esta responsabilidad puede ser Directa o Subsidiaria”.

2. Reclamacions per part de ciutadants o entitats administrades: Acció de responsabilitat civil derivada de delicte ( Art 146.1 Llei 30/92) • Reclamacions que sol·licitin indemnit· zació per danys i perjudicis derivats de l’exercici del seu càrrec.

• Reclamacions efectuades principalment en via penal.

3. Reclamació per part d’un altre treballa· dor o càrrec electe Accions per pràctiques indegudes en l’àmbit del treball (per exemple: mob· bing, discriminació...)

4. Restitució de la imatge i reputació • Despeses per a mitigar o restituir el dany a la imatge provocat per una de les anteriors reclamacions.

Què es cobreix?

Cobrim les despeses de defensa (que s’avancen) i les indemnitzacions fins al capital contractat. Posem un bufet d’ad· vocats especialista a la vostra disposició.

Despeses de restitució d’imatge en els danys a la reputació o la imatge (consis· tent en honoraris de professionals de la comunicació, incloent el possible cost de publicacions). Àmbit temporal amb retroactivitat il· limitada. Hi ha la possibilitat de contractar l’extensió de l’acció de repetició per arquitectes i enginyers.

// més informació

Manel Pérez i Sucarrats Marc Garcia i Ribatallada Tel. 902 200 946 E-mail: assegurances@acm.cat

FEBRER 2013. NÚMERO 337

15

entrevista

“Els consells són els ens ideals per desenvolupar accions de col·laboració i cooperació" Joan Català i Pagès President del Consell Comarcal del Baix Empordà Joan Català és l'actual president del Consell Comarcal del Baix Empordà. Combina aquest càrrec amb el d'alcalde de Begur i president del Consell Municipal d'Esclanyà. Està casat i és pare de dues noies. Fa 26 anys que és regidor de CiU.

1. Un any i mig després de la seva elecció com a president, com valora l'acció de govern realitzada per CiU i PSC al Consell Comarcal del Baix Empordà?

Estic plenament satisfet de la bona sintonia en l’equip de govern del Consell, conformat per consellers de CIU i PSC. Aquesta positiva dinàmica del treball en equip, acompanyada d’un col·lectiu d’excel·lents professionals de la funció pública, ens ha permès afrontar amb una gestió d’èxit els difícils moments que viuen totes les administracions públiques; i d’una manera especial els consells comarcals, ens que malauradament avui per avui només disposen d’escassos recursos de caire finalista per desenvolupar serveis als ajuntaments i a la ciutadania de la comarca.

2. Un dels objectius que es va proposar va ser el d’afavorir l’activitat econòmica. En aquest sentit, s’ha posat molt èmfasi en la tasca formativa.

El dia d’inici d’aquest nou mandat del Consell vaig fer referència a la meva voluntat, com a màxim responsable, de portar a terme una acció prioritària envers la col·laboració amb els sectors emprenedors a fi i efecte de facilitar l’activitat econòmica en el nostre territori; en tot cas, si res mes no, de no entorpir-la, actuant amb eficàcia i celeritat en els tràmits que ens pertoquen.

En aquest sentit, l’Àrea de Promoció Econòmica i Turisme, recentment unificada i amb un historial d’alta capacitat i

16

FEBRER 2013. NÚMERO 337

d’autoexigència contrastat i reconegut, certament dóna molta importància a accions formatives dirigides envers tots els col·lectius partícips de l’activitat econòmica. I d’una manera especial en l’àmbit de l’emprenedoria.

3. Parlant de promoció econòmica que ens pot dir del conveni recentment signat amb ESADE? Si, és cert que fa pocs dies que jo com a president del consell comarcal vaig

>> El Mapa Turístic de l'Empordà és un molt bon exemple dels primers resultats del treball conjunt entre el Baix i l'Alt Empordà signar un conveni de col·laboració amb ESADE per impartir formació empresarial a la comarca. Tenim la satisfacció de poder apropar el Baix Empordà la formació de nivell internacional d’ESADE, que es consolida entre les 10 millors Escoles de Negocis en formació d’MBA del món, segons la prestigiosa revista nord-americana Business Week: aquest acord amb ESADE ens permet fer arribar al territori coneixements sòlids i una visió global de l’empresa, com també de les competències necessàries per dirigir equips i prendre decisions eficaces. Així doncs, el primer Programa que es portarà a terme

és del de Màrqueting i Vendes: Direcció Comercial que es durà a terme de l’1 de març al 26 d’abril.

4. A nivell turístic, vareu posar en marxa el primer Mapa Turístic de la zona, conjuntament amb l’Alt Empordà. Quin propòsit es busca?

Un altre dels objectius marcats d’inici és el treball de consolidació de la marca Empordà. Des de fa temps hi ha una estreta col·laboració amb el Consell Comarcal de l’Alt Empordà per avançar en aquest sentit, si bé amb la modèstia que obliga la manca dels recursos desitjables.

El Mapa Turístic és un molt bon exemple dels primers resultats del treball conjunt del dos consells.

5. Recentment, també heu inaugurat el Nou arxiu històric comarcal.

L’Arxiu històric comarcal és un magnífic nou equipament, al servei d’Ajuntaments i Entitats per custòdia documental i d’estudiosos i públic en general per treballs de recerca. Amb finançament de la Generalitat en la seva construcció, avui és una realitat en un marc de col·laboració en la gestió a 3 bandes: Generalitat, Ajuntament de La Bisbal d’Empordà i Consell Comarcal.

6. Ha mantingut constants trobades amb els municipis. La proximitat i la cooperació és fonamental en els temps que vivim?

Veritablement els consells comarcals són una administració local que basen la

seva acció en el principi de subsidiarietat i proximitat al servei dels ajuntaments i conciutadans del seu territori. Els consells són els ens ideals per desenvolupar accions de col·laboració i cooperació.

7. Precisament, es parla molt de mancomunar. Vosaltres esteu explorant noves possibilitats d’actuació conjunta?

Mancomunar i Consells Comarcals són sinònims. L’acció de mancomunar és precisament el que fan els consells comarcals, sota uns paràmetres d’eficàcia, celeritat i economia gràcies a la seva proximitat i al fet de ser una administració moderna. El Consell està sempre amatent a qualsevol necessitat del territori que sigui recomanable portar-la a terme mitjançant una actuació conjunta.

8. A nivell mediambiental, feu un nou pas endavant properament amb el nou complex de tractament de Lloret de Mar. Què aportarà a la comarca?

La posada en marxa de la Planta de Tractament de Lloret ens permetrà la correcta gestió mediambientalment, seguint les directives europees en la matèria, d’una part important de les deixalles de la comarca. En aquests moments s’estan fent els estudis econòmics pertinents per tal de fer-ho possible.

9. A nivell d’infraestructures viàries, quines millores calen?

Les millores pendents encara en in-

fraestructures viàries es centren primordialment en el desdoblament de l’anella - vessant nord de Les Gavarres (Palafrugell – Girona) i la finalització de les millores previstes en la carretera de connexió amb l’Alt Empordà (Corçà – Figueres).

10. Els Consells comarcals estan poc valorats?

Els Consells Comarcals, per la seva jo-

>> L'acció de mancomunar és precisament el que fan els consells comarcals, sota uns paràmatres d'eficàcia, celeritat i economia gràcies a la seva proximitat ventut com administració, la seva gestió subsidiària i finalista, i el seu baix pressupost estan poc valorats per la classe política. La ciutadania, a poc a poc, en té més coneixement i agraeix l’alt grau de professionalitat en els serveis que es presten.

11. Quins reptes de futur caldrà afrontar en els pròxims 2 anys?

Els reptes de futur són de subsistència pel que fa referència a la situació econòmica; i de lluita pel reconeixement dels consells a la propera Llei de Governs Locals com administració supramuni-

cipal necessària i efectiva en polítiques d’equilibri social i territorial, i per tant amb necessitat de dotar-los de competències i finançament.

12. Des de l'Àrea de promoció econòmica i turisme i juntament amb els ajuntaments s'organitzen diferents campanyes gastronòmiques a la comarca. Quina valoració en fa?

Des del Consell Comarcal i em consta que des dels ajuntaments en fem una valoració molt i molt positiva. Aquesta iniciativa que ja compta amb deu anys de trajectòria es va iniciar per tal d’activar l’economia d’hotels i restaurants en les dates que aquesta activitat és menys productiva alhora que dóna a conèixer l’excel·lent producte amb el que compta la nostra comarca. Cal destacar que cadascuna d’aquestes campanyes gastronòmiques té lloc en el moment de l’any en què el seu producte base es troba en les condicions idònies per a ésser cuinat i degustat.

Així doncs, al llarg de l’any se celebren a la comarca 11 campanyes gastronòmiques i 3 jornades gastronòmiques: La garoinada, l’Olla de Peix, Pals i la cuina de l’arròs, jornades gastronòmiques de la clova, el menú de la gamba, la cuina de l’aviram, jornada gastronòmica de la poma, la cuina del bolet, l’escamarlà, la jornada del Niu, la cuina de la terrissa, el peix de roca i la cuina del peix blau ganxó. ¹ ¹

FEBRER 2013. NÚMERO 337

17

qüestionari polític

Què en pensen de la reducció del nombre de regidors als ajuntaments que planteja el govern espanyol?

Laura Costa Secretària de Política Municipal de CDC

Jordi Fàbrega Alcalde de Sant Pere de Torelló

PSC Política Municipal

18

FEBRER 2013. NÚMERO 337

A Catalunya hi ha 9.135 regidors pels 7 milions i mig d’habitants dels 947 municipis. Més de 4/5 parts d’aquests regidors no reben cap sou més enllà de la remuneració corresponent per assistència a òrgans de govern. La reducció que planteja l’Estat actualment és del 21% dels regidors (fins fa poc en plantejava el 31%), això significa que Catalunya en perdria prop de 2.000. Caldria que ens expliquessin quin és l’objectiu d’aquesta ‘reforma’ perquè, com hem detallat al principi, pràcticament no hi haurà

estalvi en salaris i, en canvi, algú haurà d’assumir la feina que fins ara desenvolupen aquestes 2.000 persones.

Catalunya treballa la reforma de l’administració local en el marc de la nova Llei de governs locals, que la Generalitat teixeix colze a colze amb el món municipal i especialistes en diversos àmbits. I, per tant, com ja hem declarat, rebutgem qualsevol ingerència de l’Estat en la nostra organització territorial i de l’administració –més encara tenint en compte que, en aquest cas que

No entenem com el govern espanyol adopta una posició recentralitzadora en el model del municipalisme català. És absolutament aberrant la proposta donat que, segons ells, reduint el nombre de regidors s’estalviaran més recursos públics. Res més lluny d’això.

El 85 % de càrrecs electes locals dels Països Catalans no perceben cap sou per desenvolupar llurs funcions públiques, ans el contrari, gran part d’ells fa una funció de voluntariat en molts aspectes de la gestió i l’activitat municipals.

La proposta dificultarà la plura-

litat democràtica dins els ajuntaments que ja moltes formacions polítiques o agrupacions independents els serà més difícil obtenir un regidor, es necessitarà un percentatge de vots més alt, evidentement. En altres estats, com França, els consistoris fins i tot són molt més amplis proporcionalment que els de l’estat espanyol per garantir més la pluralitat democràtica. Hem d’entendre que, en el cas nostre, la majoria de regidors fan un munt de tasques i que no cerquen la remuneració.

Reduir aquest nivell de voluntariat

Aquesta reducció no suposarà cap estalvi significatiu –el 85% dels regidors de l’Estat no cobren–, i resta democràcia, acaba amb la pluralitat i les minories.

De la mateixa manera, com al PSC reiterem el nostre reconeixement a la tasca dels electes locals dels pobles i ciutats de Catalunya, demanem al Govern català que faci costat als municipis, pobles i viles del país, i que conjuntament defensem el model català territorial i competencial que preveu

l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

L’Avantprojecte de Reforma de la Llei de Bases del Règim Local proposat pel Govern del PP no pot suposar un nou element de recentralització i de pèrdua dels drets socials adquirits en les últimes dècades.

Exigim diàleg i el màxim consens de totes les forces polítiques per aprovar una reforma que sota el paraigües de fer més eficients, eficaces i austeres les nostres administracions locals, ve a treure competènci-

>> Pràcticament no hi haurà estalvi en salaris i, en canvi, algú haurà d'assumir la feina que fins ara desenvolupen aquestes 2.000 persones ens ocupa, Catalunya té el 16% de la població de l’Estat i només el 13% dels regidors–. Una vegada més estem davant la vulneració de la carta europea de l’autonomia local i les competències exclusives de la Generalitat.

>> El 85% de càrrecs electes locals catalans no perceben cap sou per desenvolupar llurs funcions públiques, ans el contrari, gran part d'ells fan una funció de voluntariat que ara hi ha suposa o bé deixar de prestar serveis, o bé substituirne per personal contractat.

Aquesta mesura cerca el populisme i la desacreditació del muncipalisme.

>> L'avantprojecte de Reforma de la Llei de Bases del Règim Local no pot suposar un nou element de recentralització i de pèrdua dels drets socials adquirits en les últimes dècades es als ajuntaments, l’administració més propera i la primera porta a la que truquen els ciutadans i ciutadanes en cas de necessitat.

Alícia SánchezCamacho Presidenta del PP a Catalunya

Lluís Moreno Vicepresident d'Organització i política municipal d'ICV

Miguel Ángel Ibañez Subsecretari de Política Municipal C's

Francesc Ribera Regidor a Berga per la CUP

La reducció del nombre de regidors és una de les propostes que impulsa el Govern d’Espanya en el marc de la reforma de l’administració pública. L’administració pública cal adequar-la a la realitat actual i a les necessitats futures per ferla el més eficaç i menys costosa possible.

En un moment que s’està demanant importants esforços als ciutadans, cal aplicar el mateix criteri a la seva representació política i institucional. Sense

demagògies però adoptant mesures valentes.

Els milers de regidors i regidores del nostre país fan un treball encomiable pels seus municipis, tasca que cal dignificar i posar en valor, tot recordant que molts d’ells perceben remu­ neracions simbòliques. Ara es tracta d'aconseguir realitzar la mateixa feina amb menor nombre de regidors.

Però la reforma de l’administració va molt més enllà. Cal revisar les competències de cada

>> Ara es tracta d'aconseguir realitzar la mateixa feina amb menor nombre de regidors

Des d’ICV volem començar amb una afirmació contundent: la democràcia es basteix amb discurs, fets, gestos i accions.

El món local, els ajuntaments, han estat espill per a la ciutadania en valors democràtics i en construir oportunitats per a tothom des del treball rigorós, carregat de força i de conviccions, i de forma majoritària altruista. Cal dir, que la immensa majoria d’electes no cobren per la dedicació als afers públics.

El regidor o regidora esdevé el representant per mandat del con-

junt dels vots de la ciutadania, dipositari i responsable de vetllar i executar des del diàleg, escoltant, parlant, contrastant i decidint el millor i més necessari per a la felicitat del conjunt d’homes i dones del municipi.

Aquests trets bàsics i fonamentals de la democràcia de proximitat, forjats des de la pluralitat d’idees i valors d’esquerres o de dretes que són els ajuntaments, poden saltar pels aires amb la proposta de reducció del nombre d’electes dels ajuntaments que planteja el PP.

>> Necessitem més pluralitat i democràcia, però alguns pretenen empobrir-la, reduir-la o limitar-la a uns pocs

Justificar aquesta mesura per un estalvi econòmic, és pensar només en la galeria, doncs, la majoria d'ajuntaments són petits i mitjans on les retibucions, si n'hi ha, són molt petites.

Per estalviar en sous caldria establir unes retribucions màximes en funció de paràmetres objectius com ara la població, el pressupost, l'increment d'endeutament municipal, etc.

Dismunuir el nombre de regidors afectarà la qualitat de-

mocràtica i representativa dels nostres ajuntaments perquè dificutarà la representació dels partits no majoritaris, quan no els farà directament desapareixer.

En aquest moment en què la societat està decebuda pels grans partits tradicionals i en què s'estan gestant nous partits, mesures com aquesta em sembla que són per afavorir els partits majoritaris posant-hi el màxim de traves legals perquè els nous partits politics, les

plataformes cíviques i les agrupacions d'electors no puguin aconseguir representació als consistoris.

Cal que tinguem present que tota reforma de l'administració té una caducitat incerta però curta. I aquesta temporalitat inconcreta dependrà, és clar, de la velocitat del procés de segregació d'Espanya i construcció del nou

estat. Fóra, per tant, una pèrdua absurda de temps i energia reflexionar sobre la forma que ha de presentar un fons que té els dies comptats. La reducció del nombre de regidors no respon a un criteri d'estalvi de diners, sinó de

democràcia. Convinguem que la immensa majoria d'electes són de pobles o ciutats petites que no cobren per la feina que fan. La seva absència deixarà feina per fer o exigirà l'engruiximent laboral de l'administració. Un bon bunyol.

administració, evitant duplicitats, suprimir aquelles empreses públiques ineficaces, reduir el nombre de consellers comarcals de forma substancial i limitar les retribucions, entre d’altres.

Necessitem més pluralitat i democràcia, però alguns pretenen empobrir-la, reduir-la o limitar-la a uns pocs i a més fent creure que el problema “polític” està en les ajuntaments. No ens trobaran en aquest canvi profundament antidemocràtic.

>> Afectarà la qualitat democràtica i representativa dels nostres ajuntaments perquè dificultarà la representació dels partits no majoritaris

FEBRER 2013. NÚMERO 337

19

racó de l'associat / #municipisenpositiu Restauren el campanar i el

retaule de l'església de La Pedra

Estat de les obres de restauració del campanar.

L'Ajuntament de La Coma i la Pedra ha iniciat les obres de restauració del campanar i el retaule de l'església de La Pedra, la més antiga de la Vall del Lord, amb un gran valor cultural i un reclam turístic per a la zona. Les obres tenen l'objectiu de millorar els acabats dels revestiments interior i exterior, reforçar estructuralment les cobertes i corregir l'envelliment de les instal· lacions. L'Ajuntament i el Bisbat han arribat a un acord gràcies al qual el consistori finança una part de les obres de restauració a canvi de la Rectoria de la Pedra, que passarà a ser propietat de l'Ajuntament. Les obres, amb un cost de 265.000 euros, estan subvencionades per l'1% cultural destinat pel departament de Territori i Sostenibilitat, que aporta 145.000 euros. Els 120.000 euros restants van a càrrec dels fons del consistori amb ajudes de l'Institut d'Estudis llerdencs, que aporta 64.000 euros.

Entra en funcionament el centre que

unifica tota l'activitat relacionada amb l'emprenedoria al Solsonès

El Centre d'Empreses Innovadores del Solsonès (CEI) acull, des de mitjans de gener, tota l'activitat relacionada amb el foment de l'emprenedoria a la comarca. Es tracta d'un projecte que porta per nom el Trampolí Emprenedor del Solsonès i s'emmarca dins del Pla d'Acció Immediata (PAI), un programa pilot que té per objectiu reduir l'atur i augmentar l'ocupació a la comarca. Segons el president del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Solà, l'objectiu de concentrar tota l'activitat relacionada amb l'emprenedoria en un mateix centre és "facilitar l'accés al ciutadà i no continuar-lo marejant". A més, ha afegit que "també optimitzarem recursos a partir de les sinèrgies entre institucions".

El president del Consell Comarcal en un dels despatxos.

Batea obre la residència per a la

gent gran amb 30 places públiques

La consellera, Neus Munté, va fer el seu primer acte oficial.

20

FEBRER 2013. NÚMERO 337

Batea (Terra Alta) va celebrar les festes d'hivern del municipi a principis de gener amb l'obertura de la residència per a la gent gran. La nova consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va expressar la seva satisfacció perquè la seva primera visita institucional sigui per inaugurar "un servei d'atenció a les persones". L'edifici on està la residència, equipat des de fa prop de dos anys, també acull l'hospital de dia. Després de molts mesos de neguits i negociacions, finalment, el passat mes d'octubre, l'Ajuntament de Batea i el Departament de Benestar Social i Família arribaven a un acord per poder obrir abans d'acabar el passat 2012 la residència per a la gent gran del municipi. L'obertura d'aquest nou centre també ha permès crear una vintena de llocs de treball.

racó de l'associat / #municipisenpositiu S'inaugura el primer Servei

d'Intervenció Especialitzada

a la plana de Lleida

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va inaugurar el 17 de gener el nou Servei d'Intervenció Especialitzada (SIE) adreçat a dones víctimes de violència masclista i als seus fills. Donarà servei a les comarques del Segrià, Pla d'Urgell, Urgell, Segarra, Noguera i Garrigues. Aquest és el primer SIE a la plana de Lleida, el segon a la demarcació (n'hi ha un a la Seu d'Urgell) i el setè a Catalunya. Els SIE han donat servei a més de 2.000 dones i 600 infants l'any 2012. Un dels objectius del servei és aconseguir la reinserció sociolaboral. Des del SIE s'atenen tots els àmbits de manifestació de la violència, tant el de la parella, com el familiar, laboral o comunitari.

Un moment de la inauguració amb la Consellera.

La Diputació de Tarragona millora la carretera que uneix

Vimbodí amb el Monestir de Poblet

El president de la Diputació de Tarragona a l'inauguració .

Les obres de millora del tram que uneix Vimbodí i Poblet han permès condicionar 560 metres de longitud de la carretera TV-7002 amb una secció formada per dos carrils de tres metres i mig d'amplada. El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va inaugurar el tram el 19 de gener i va recordar la importància de l'obra, ja que aquesta és la primera carretera de la Diputació amb carril bici. Aquesta ha estat la primera etapa d'un projecte d'arranjament íntegre que compta amb dos fases més en les quals s'invertirà una quantitat similar. El projecte ha inclòs la construcció d'un viaducte de 117 metres de longitud al riu Milans.

Els tuits #municipisenpositiu a la xarxa

M M M

L'Ajuntament de #laSeu canvia l'enllumenat públic de Castellciutat per estalviar el 67%

#Girona posarà a disposició dels veïns solars buits per fer-hi activitats de barri @girona_cat

S'inaugura el primer Servei d'Intervenció Especialitzada a la plana de #Lleida

M M M

El ple de l' @AjManresa aprova per unanimitat declarar el municipi lliure de desnonaments

@Ajtarrega ultima la rehabilitació de l'antic escorxador, que acollirà l'Oficina Jove i un centre d'entitats juvenils Construeixen a #Vic 84 pisos de lloguer social a sota criteris d'eficiència energètica

FEBRER 2013. NÚMERO 337

21

opinió

Els municipis en el procés sobiranista per l’exercici de la sobirania catalana per treure’s del damunt el jou pesat i injust de l’estat espanyol. Per això, és lògic preguntar-se quin és el paper que poden fer els municipis en el procés cap a l’estat propi.

Pere Cardús Cardellach Periodista El 2013 es presenta com l’any dels reptes més difícils en molts anys pel nostre país. La crisi, la primera preocupació per a ciutadans i institucions, es presenta com un immens núvol negre que amenaça de deixar al seu pas tempestes devastadores. La capacitat de creixement i, per tant, de generació d’ocupació s’estanca encara més enguany i pot sofrir un retrocés més gran dels que hem tingut els anys precedents. La crisi econòmica-financera no és històrica i fa tan sols quatre o cinc anys que l’estem vivint. Però sí que és històrica la situació d’asfíxia financera que pateix Catalunya pel fet de formar part d’Espanya. I aquesta asfíxia ha fet que els catalans no hàgim pogut entomar la crisi en unes condicions més favorables i sense les eines i els recursos per poder-la encarar amb garanties. Aquests reptes, la resolució d’aquestes dificultats tan enormes, es presenten al món local de forma més descarada i més sagnat que a un nivell de més abast.

Els municipis viuen de primera mà les polítiques socials, assistencials i de cohesió. Per això, l’impacte de la crisi es nota de forma més real. Aquest és el principal motiu per entendre que els municipis han de ser un dels pilars fonamentals del canvi que permeti a Catalunya sortir del pou. I aquest canvi passa inevitablement

22

FEBRER 2013. NÚMERO 337

El factor proximitat L’estat propi necessitarà, com qualsevol decisió política de grans dimensions, una majoria social àmplia que la defensi i la subscrigui en un referèndum o en unes eleccions plebiscitàries. Segons les enquestes més fiables -si és que n’hi ha de fiables-, en aquests moments estem en una situació de majoria favorable a l’estat propi, però sense el marge suficient per no patir una sotragada en el moment de màxima tensió. Per això, cal ampliar aquesta majoria i hi ha un factor que a partir d’ara serà determinant: la proximitat.

Si observem l’evolució del suport social a la independència des de fa vint o trenta anys, ens adonarem que l’increment és considerable. Aquest increment el podem imputar als factors polítics dels últims anys: la destrossa de l’estatut pel Tribunal Constitucional espanyol, els atacs a l’autogovern per la via competencial o per l’incompliment sistemàtic dels objectius de finançament pactats, o els atacs al model català de benestar i d’ensenyament. Però

>> Cal fer visibles a petita escala els beneficis de les estructures d'estat pròpies un cop aquests relats evidents i prou diàfans han estat assumits per una part molt important de la societat i s’ha arribat a la conclusió que no hi ha més camí que la independència per blindar el nostre model de país i el benestar que podem tenir, hi ha una part de la població que no ha fet aquest pas i que és imprescindible per fer el pas. És per això que el factor proximitat és fonamental per incorporar un gruix rellevant dels encara no convençuts dels beneficis de dotar-nos d’un estat propi.

Els ajuntaments i les estructures pròpies del món local són una peça determinant

per arribar a capes de la població que encara s’han mostrat impermeables a les raons de la transició nacional. Cal fer visibles a petita escala els beneficis de les estructures d’estat pròpies i de les capacitats de finançament d’una Catalunya sense dèficit fiscal.

Base territorial Un altre dels factors que poden ser determinants per l’èxit d’una estratègia d’àmbit nacional per l’estat propi és el factor territorial. En les successives eleccions hem pogut comprovar que el suport popular als partits que incorporen els objectius d’exercir la sobirania i l’estat propi és majoritari de forma aclaparadora arreu del territori. Però encara podem identificar algunes clapes

>> Podem identificar algunes clapes en el mapa que demanaran una atenció especial en els pròxims mesos en el mapa que demanaran una atenció especial en els pròxims mesos fins que arribi el moment d’exercir l’autodeterminació.

Si observem un mapa de resultats en el que sumem en dos blocs les forces del ‘sí’ i les forces del ‘no’, podem veure que les zones del camp de Tarragona, el Baix Llobregat i l’Aran cauen del cantó del ‘no’. Si bé l’Aran té un pes demogràfic petit i unes lògiques polítiques pròpies i diferenciades que caldria estudiar a part, Tarragona i el Baix Llobregat demanen la màxima atenció per fer el procés cap a l’estat propi en bones condicions.

Proximitat i territori Si bé la dinàmica parlamentària d’abast nacional i el paper del govern de Catalunya són fonamentals per l’èxit del procés, no cal ser molt hàbil per entendre que els municipis i el món local en general també hi tenen molt a dir. Els dos factors que hem comentat, la proximitat i la base territorial, són determinants per construir el futur lliure de Catalunya. Per això, el govern espanyol ha començat també els seus atacs per aquest punt.