ACm 339 - abril 2013

339

Associació Catalana de Municipis Pàg. 8-9

Actualitat Vers una Administració pública més oberta i accessible als ciutadans

Pàg. 14-15

Entrevista

"El temps de pensar que les administracions ho poden i ho han de fer tot, s'ha acabat". Francesc Fabregat, president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell

Abril 2013

Pàg. 22

Opinió "La culpabilització dels municipis". Marta Espasa.

Universitat de Barcelona

Volem serveis de qualitat per a les persones Pàg. 4-5

Actualitat

Sant Sadurní d'Anoia. Alt Penedès

sumari Actualitat

04-05 El Consell de Governs Locals es posiciona en contra de l'ARSAL

06

El Comitè Executiu de l'ACM es reuneix amb el president, Artur Mas

07

El municipi de Sant Sadurní d'Anoia té més de 12.000 habitants i està situat a la comarca de l'Alt Penedès. Els seus orígens es situen a l'entorn de l'antiga parròquia de Sant Sadurní de Subirats, documentada vers l'any 1080. La independència com a municipi va assolir-la el 1764. Va adoptar l'actual nom pel riu que travessa el terme municipal.

14-15 "El temps de pensar que

les administracions ho poden i ho han de fer tot, s'ha acabat". Francesc Fabregat, president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell

16

Conveni Localret i Diputació de Barcelona per millorar els serveis de telecomunicacions dels municipis

08-09

Qüestionari polític

10

Tècnics en Serveis Socials intercanvien experiències per oferir un millor servei

18-19 Quin paper han de tenir

els Consells Comarcals en un futur?

Opinió

22

“La culpabilització dels municipis". Marta Espasas, Universitat de Barcelona

11-12 Breus ACM

N. 339 Foto de portada: Jordi Sualis

Entrevista

Més de 200 persones a la jornada sobre canvis normatius que afecten l'administració Vers una Administració pública més oberta i accessible als ciutadans

Municipi molt vinculat amb el cava des de 1872. El seu alcalde és Josep Maria Ribas (ERC).

13

Alcadessa 24 hores els 365 dies de l'any

editorial

Cal una administració pública més oberta i accessible Des de l’ACM, creiem que s’ha d’apostar fermament per aconseguir una administració pública més oberta, accessible i transparent, que tingui com a objectiu principal assegurar els millors serveis per als ciutadans. Els ajuntaments necessiten que els ciutadans tornin a confiar en la seva administració més propera. En els darrers temps, l’opacitat en la gestió pública d’alguns ajuntaments ha provocat que la ciutadania hagi perdut la confiança en els polítics.

Cal que els ajuntaments duguin a terme mesures per millorar la transparència. Només així, els ajuntaments seran ACM Associació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Telèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.cat www.acm.cat

capaços de liderar la sortida de la crisi que pateix el país.

Els electes locals són els primers interessats en què els ciutadans puguin recuperar la confiança. Aquest fet reporta que els ajuntaments hagin de fomentar la seva objectivitat i imparcialitat en la presa de decisions, i això es pot aconseguir a través de la transparència de la seva gestió.

Tot plegat ha d’anar lligat amb l’elaboració d’una llei de transparència que permeti identificar i exigir responsabilitats a qui no compleixi amb les regles del joc democràtic.

Els ajuntaments han de ser els primers a mostrar una total claredat en la seva gestió.

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané Cap de redacció: Joan Morcillo Consell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé, Albert Guilera, Jordi Juan, Eva Martí, Marc Pifarré, Montse Tordera, Santi Valls, Ester Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.

Dipòsit legal: B3434383.

Impressió: Gràfiques APR. La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154

kg d’escombraries

C02

14

kg de CO2

139

km en un cotxe europeu estàndard

3.346

litres d’aigua

333

kwh d’energia

251

kg de fusta

MARÇ 2013. NÚMERO 338

3

actualitat

El Consell de Governs Locals es

posiciona en contra de l'ARSAL per la retallada de serveis a les persones

Els membres de la comissió permanent del Consell de Governs Locals es van reunir per valorar l'ARSAL. Reunits a la seu de la Federació de Municipis de Catalunya el passat 11 de març, la comissió permanent del Consell de Governs Locals de Catalunya s’ha posicionat en contra de l’Avantprojecte de llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (ARSAL) que proposa el Govern de l’Estat. Va ser aprovat pels alcaldes i alcaldesses de totes les forces polítiques, a excepció dels dos alcaldes representants del PP. Els alcaldes i alcaldesses van acordar manifestar que aquesta iniciativa legislativa no es tracta d’una simple actualització del nivell de competència municipal, sinó que es tracta d’una autèntica involució del règim local, que tindrà conseqüències socials en forma de majors desigualtats, i un deteriorament i tancament de serveis que afectarà als veïns i les veïnes.

“L’ARSAL suposarà un atac frontal a l’autonomia local i sota la bandera de l’estalvi econòmic crearà ciutadans de primera i de sego­­na”, va

4

MARÇ 2013. NÚMERO 338

manifestar el president de l’ACM, Miquel Buch, qui va presidir la comissió permanent del Consell de Governs Locals. Per la seva banda, Núria Marin, vicepresidenta de l’FMC va recordar que “aquest posicionament contrari a l’avantpro-

>> Segons Miquel Buch, l'ARSAL suposarà un atac frontal a l'autonomia local i sota la bandera de l'estalvi econòmic crearà ciutadans de primera i de segona jecte de llei ja va tenir lloc també a la reunió del consell territorial de la FEMP, on va quedar de manifest el rebuig per part de tots els territoris amb intervencions contràries a la reforma, fent palès una gran unitat de tot el món local”.

El document també recorda que els ajuntaments són essencialment

governs locals de les seves comunitats. Per aquest motiu, s’exigeix respecte institucional i capacitat per a prioritzar polítiques i serveis.

Alhora, els assistents van reclamar que després de 34 anys d’ajuntaments democràtics, ja és hora de promoure una reforma de l’administració local en l’àmbit competencial, però també d’un marc de finançament just i suficient.

Finalment, els alcaldes i alcaldesses van exigir al Govern central que respecti la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya sobre l’organització territorial i el règim local, aprovada en l’Estatut d’Autonomia, i explícitament la no invasió competencial recentralitzadora.

El posicionament de la comissió permanent del Consell de Governs Locals ha estat traslladada a la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega, per tal que tingui en compte l’acord i perquè acceleri la Llei de Governs Locals impulsada per la Generalitat de Catalunya.

// Posicionament de la permanent del Consell de Governs Locals de Catalunya En el Consell de Ministres del dia 15 de febrer de 2013, el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques va presentarl’informe de l’Avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (ARSAL) que ha de modificar la Llei 7/1985, de 2 d’abril,reguladora de les bases de règim Local (LRBRL). Aquest text desconeix la realitat del món local en general i del català, en particular.

El municipi és l’estructura bàsica de l'organització territorial, primària, propera i indispensable per tal de donar serveis alsseus habitants, tal com defineix el mateix Estatut d’Autonomia de Catalunya en el seu article 84. Els ajuntaments són l’administració més propera a la ciutadania, la que coneix més bé la realitat, i on les persones acudeixen en primer lloc i de vegades en últim lloc, i la que més ràpidament respon als requeriments de la ciutadania amb més eficiència i eficàcia. Els municipis són una peça bàsica pel desenvolupament socioeconòmic del país, per la qualitat de vida dels ciutadans i per la cohesió social i territorial, i han estat un motor de la transformació de Catalunya, gràcies a l’esforç conjunt de regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses.

Els regidors i els alcaldes són veïns que tenen vocació de servei a la seva comunitat i que són elegits directament pels seus conciutadans, per la seva proximitat. La majoria dels electes locals compaginen la seva activitat professional amb la dedicació als seus veïns sense rebre compensació econòmica.

Els electes locals, especialment en el cas dels petits municipis són la garantia de la seva pervivència i continuïtat, i peça clau pel funcionament de les seves comunitats locals. Sense la dedicació permanent d’aquests electes a les eves viles i pobles no tindríem garantit l’equilibri territorial del país ni la seva cohesió social i territorial. Està demostrat que en el nivell local és quan les inversions són més eficients i rendibles perquè malgrat la crònica insuficiència de recursos, tothom s'aboca en defensar la seva comunitat.

L'ARSAL atempta directament contra els dret de les comunitats municipals a elegir els seus representants i que aquests compleixin el mandat de dirigir i administrar els seus municipis.

Cal garantir drets socialsi també regular prestacions econòmiques amb un millor finançament local que dignifiquin l’exercici de la tasca exemplar que realitzen els electes locals.

L’ARSAL suposa un envaïment de les competències de la Generalitat de Catalunya sobre l’organització territorial i el règim local previstes a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (article 160).

Aquest avantprojecte també suposa una laminació del principi d’autonomia local que la Carta Europea d’Autonomia Local, la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia garanteixen a tots els ens locals de base territorial. Aquesta proposta de reforma de l’administració local, amb l’objectiu de racionalitzar i aconseguir un suposat estalvi econòmic, contempla mesures que afecten greument l’autonomia local. Aquesta proposta tampoc

respecta les competències que la nostra capital té reconeguda a la Carta Municipal de Barcelona.

L’ARSAL pretén una valoració del cost estàndard dels serveis oferts a la ciutadania i els seus nivells de qualitat, sota criteris estrictament economicistes, que pot generar ciutadans de primera i de segona, ja que la prestació dels serveis en realitats territorials i poblacionals diverses sembla evident que no es pot valorar únicament des d’una òptica de cost/servei, i significa la intervenció dels ens locals modificant i vulnerant l’actual model territorial de les nostres comarques.

La voluntat de treure competències al món local, de traspassar competències dels ajuntaments a les diputacions, allunyant el centre de decisió política i execució del servei del ciutadà, o fer dependre els interventors de l’administració central de l’estat, expressa els objectius de recentralització, control i limitació de l’autonomia local que vol executar elGovern de l’Estat. És lamentable que el Govern de l’Estat hagi transmès injustament a l’opinió pública la idea que els ajuntaments són uns malbaratadors quan, en realitat,representen només el 14% de la despesa pública global i els hi és imputable el 4’1% del deute públic. Si la voluntat és reduir els costos caldria començar per la pròpia administració de l’Estat ja que aquesta representa el 53% del conjunt de la despesa pública global i el 65’9% del deute públic mentre que les CCAA tenen el 33 % (bàsicament despeses en matèria de salut, educació i serveis socials que són el moll de l’estat del benestar) i el 15’9 % del deute públic global. És evident que aquestes dades reflecteixen que la reforma de l’Administració Local no és la solució al problema estructural del sector públic, del dèficit i del deute públic. L’Administració de l’Estat és la principal responsable del deute i en canvi no ha afrontat cap reforma important de la seva pesada estructura.

Si un problema té el món local, i des de fa temps, és la manca d’un finançament que s’ajusti a la realitat de les seves necessitats i que faci possible la prestació dels serveis que realitza a la ciutadania. Qualsevol tipus de reforma de l’administració local ha d’anar acompanyada d’una llei de les hisendes locals que resolgui la injustícia econòmica dels darrers trenta anys, i s’adeqüi a les necessitats que té l’administració més propera a la ciutadania.

La proposta del govern de l’estat a qui realment perjudicarà serà al conjunt de la ciutadania que veurà afectats els seus drets a l’accés als serveis públics locals per què difícilment una corporació supralocal podrà substituir el coneixement de la problemàtica municipal i la sensibilitat d'un ajuntament.

Malauradament, i contràriament als compromisos històrics de Governs de l'Estat de diferent signe polític, ens trobem davant d'una proposta de reforma legal que nega als municipis l'autonomia política i suficiència financera irrenunciables per a un municipalisme de qualitat i democràtic.

Per tot això, la comissió permanent del Consell de Governs Locals de Catalunya ACORDA: Primer. Rebutjar l'Avantprojecte de llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (ARSAL) amb els continguts de proposta actual.

Segon. Manifestar que aquesta iniciativa legislativa no es tracta d'una simple actualització del nivell competencial municipal, sinó que es tracta d'una autèntica involució del règim local, que tindrà conseqüències socials en forma de majors desigualtats, i un deteriorament i tancament de serveis que afectarà als nostres veïns i veïnes.

Tercer. Els Ajuntaments som essencialment governs locals de les nostres comunitats, no només gestors tecnocràtics, i per això exigim respecte institucional i capacitat per prioritzar polítiques i serveis. Qualsevol reforma de l'Administració Local s'ha de fer amb un consens ampli, lleialtat institucional i sense estigmatitzacions fàcils.

Quart. Desprès de 34 anys d'Ajuntaments democràtics, afirmem que ja és hora de promoure una reforma de l'Administració local en l'àmbit competencial, però també d'un marc de finançament just i suficient, i fer-ho amb rigor, coneixement de la complexa i diversa realitat municipal i amb visió de futur.

Cinquè. Exigim al Govern central que respecti la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya sobre l'organització territorial i el règim local, aprovada en l'Estatut d'Autonomia, i explícitament la no invasió competencial recentralitzadora.

MARÇ 2013. NÚMERO 338

5

actualitat

El Comitè Executiu de l'ACM es reuneix amb el president, Artur Mas El Comitè Executiu de l’Associació Catalana de Municipis, encapçalat pel president Miquel Buch, va reunir-se el 4 de març amb el President de la Generalitat, Artur Mas, a qui van transmetre la realitat del món local. El president Miquel Buch, va posar-se a la disposició del president Mas per treballar activament la llei electoral i també la llei de transparència. Dues lleis claus que han d’ajudar a recuperar el prestigi dels polítics.

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, va escoltar totes les peticions fetes pels alcaldes i va demanar el compromís del món local per afrontar els greus problemes que pateix el país. Alhora, els va esperonar a seguir treballant per, tot i els ajustos econòmics, oferir els millors serveis als veïns i veïnes.

Foto: Ruben Moreno

Ajuntaments i cossos de

seguretat davant el top manta

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques va participar el passat 18 de març a la jornada “Ajuntaments i cossos de seguretat davant el fenomen del top manta”. Unes jornades, que estaven organitzades per l’Ajuntament del Vendrell i que tenien per objectiu analitzar les reformes penals i les estratègies policials davant d'aquestes pràctiques il·legals.

Durant la jornada es van tractar aspectes com la visió del fenomen des del punt de vista dels operadors implicats en la problemàtica o l’anàlisi de la reforma del codi penal i anàlisis del món local. De l'ACM hi va ser present el president de la comissió intena d'Interior i Seguretat, Fermí Santamaria.

6

MARÇ 2013. NÚMERO 338

actualitat

La sala Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona es va omplir de gom a gom.

Més de 200 persones a la jornada sobre canvis normatius que afecten l'administració La sala Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona va acollir el 25 de febrer la jornada centrada en els "Canvis normatius amb afectació sobre les hisendes locals". La sessió va tenir un gran seguiment, ja que hi van participar uns 225 tècnics de l'administració local i càrrecs electes.

L'objectiu de la jornada era analitzar els canvis introduïts en la Llei 17/2012 de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2013 i la Llei 16/2012 sobre les me­ su­res tributàries adreçades a la consolidació de les finances pú­ bli­ques. La inauguració va anar a càrrec del coordinador general de la Diputació de Barcelona, Francesc Xavier Forcadell.

Tot seguit, el responsable de l'Àrea de Corporacions Locals de la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor del departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat, Ramon Auset, va parlar de finan­ çament i refinançament de crèdits a

llarg termini. Durant la jornada també es van analitzar els canvis produïts en la Llei del Cadastre immobiliari.

La jornada estava organitzada conjuntament per l’ACM, la Dipu­

ta­ció de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d'administració local (CSITAL).

La jornada va comptar amb un gran nombre de tècnics i electes locals.

MARÇ 2013. NÚMERO 338

7

actualitat

Vers una Administració pública més oberta i accessible als ciutadans "La jornada Ètica i transparència en la gestió pública local", celebrada el 5 de març a Barcelona sota el paraigües de la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals i la FFAAEE, ha permès encetar un diàleg sobre transparència pública en el marc organitzatiu i competencial de les entitats locals, que es preveu molt participatiu i fructífer a la vista de les nombroses intervencions dels assistents a l’acte.

En la sessió inaugural, Miquel Buch advocava per donar continuïtat a aquesta acció formativa amb l’objectiu de fer sentir la veu dels electes locals.

Precisament, és des del món local, un reconegut “laboratori de democràcia”, des d’on cal promoure un procés revisionista i, fins a cert punt autocrític, que permeti reivindicar sense ombra de dubte la integritat dels qui administren la res publica i millorar la qualitat del nostre sistema democràtic. I no cal trabucar el món.

Mesures puntuals com ara l’aplicació dels principis inherents al moviment d’open government i la promoció de la participació ciutadana poden neutralitzar la creença, força arrelada entre la ciutadania, que les actuacions de les administracions públiques es sustenten en un obscurantisme que és buscat i fomentat per les pròpies administracions. Fins i tot, la millora de la transparència es pot aconseguir amb mesures molt més discretes que no ocuparan grans titulars però que tenen una gran transcendència pràctica. Així, per exemple, una assignatura pendent en molts ajuntaments és el compliment del deure, establert per llei, de resoldre expressament les sol·licituds dels administrats en els terminis previstos legalment. A la pràctica, la petició d’informació no sempre obté resposta i dóna lloc al silenci administratiu, una tècnica inventada per protegir al ciutadà però que en realitat el deixa desvalgut, ja que possibilita que els ajuntaments desatenguin aquest deure sense que hi hagin conseqüències jurídiques greus per l’òrgan incomplidor. El ciutadà té dret a rebre una resposta motivada i

8

MARÇ 2013. NÚMERO 338

Miquel Buch va fer la inaguració de la jornada. satisfactòria, que s’estén a facilitar els tràmits i a garantir la seva rapidesa i gratuïtat.

Administradors i servidors públics locals han de fer pinya perquè l’opacitat es converteixi en la nota dissonant dels nostres ajuntaments i es doni pas a una cultura de la transparència pública en què la gestió municipal es faci “de portes enfora” i el retiment de comptes sigui una pràctica inqüestionable i automàtica dels òrgans tècnics, directius i electes locals. La creació d’un fòrum de debat en el marc de les diverses accions formatives sobre ètica, transparència i participació que s’aniran desenvolupant permetran a l’electe local esdevenir proactiu en la gestió d’aquesta qüestió i no restar en una situació de passivitat, esperant que siguin altres estaments públics (assemblees legislatives, executius estatal i autonòmic, judicatura...) els qui imposin llurs plantejaments sobre el que ha d’ésser el bon govern.

Espanya és l’únic dels països grans que no disposa d’una llei de transparència. Resulta una obvietat afirmar que la seva aprovació representarà un pas endavant en la lluita contra l’opacitat administrativa, però com ja s’ha vist en altres sectors, per si sola no provocarà can-

vis transcendentals. Totes les institucions han de treballar plegades i, sobretot, coordinades, perquè el nou marc jurídic que veurà la llum en el futur no es converteixi en una més de les incomptables normes que s’elaboren “en calent” amb la il·lusió del “canvi cap a millor”, però que a la pràctica esdevenen força inoperants.

La Jornada va incidir de ple en la idea que un sistema transparent, contra el que es podria pensar, no és car.

Ans al contrari, genera un estalvi significatiu perquè condiciona en positiu l’eficiència econòmica de les administracions i rendibilitza la inversió pública, reduintla significativament. En conseqüència, només essent transparent és pot administrar una crisi com la que estem patint en aquests moments. També hi va haver ocasió d’analitzar la corresponsabilitat dels mitjans de comunicació en la creació d’un clima d’alarma social per la intencionalitat en la difusió de la noticia i es va posar l’accent en la necessitat de dur a terme una bona gestió de la informació a la que tenen accés, per exemple, respectant el tempus del període electoral. Es va fer un repàs als distints intents de tirar endavant una llei de transparència i es va aprofundir en el contingut del

actualitat

projecte de llei estatal de transparència, accés a la informació pública i bon govern, incidint en aquelles qüestions de rellevància especial per a l’Administració local. Així, entre altres mesures es van apuntar l’obligació d’establir sistemes per integrar la gestió de sol·licituds d’informació dels ciutadans en el funcionament de l’organització interna de les administracions i l’eclosió de la publicitat activa, que s’haurà de centralitzar i oferir en un format que faciliti la seva localització i permeti el seu posterior tractament i reutilització. Aquesta publicitat activa és fa preceptiva en àmbits determinats

>> Des del món local cal promoure un procés revisionista i autocrític que permeti reivindicar la integritat dels qui administren la res publica (informació institucional, organitzativa, de planificació, econòmic-pressupostària, estadística...), sens perjudici del que prevegui la legislació sectorial aplicable.

El dret d’accés i la participació ciutadana van ser tractats des de l’òptica de les TIC (IT Governance) i la gestió open data, concretant el contingut obligatori que ha de tenir una seu electrònica i oferint un seguit de recomanacions per aconseguir una administració transparent, accessible i propera, però en concordan-

ça amb la legislació de protecció de dades personals. La taula rodona, amb representants dels organismes catalans amb funcions de control extern (Oficina Antifrau de Catalunya, Sindicatura de Comptes de Catalunya, Síndic de Greuges) va posar de manifest la inseguretat jurídica dels càrrecs electes quan han d’actuar en situacions que podríem anomenar “casos frontera”, per la manca de regulació legal o per la poca claredat en el tractament que en fa la norma.

La Jornada es va cloure amb dos tallers que analitzaven, d’una banda, el control intern de l’activitat econòmic-financera dels ajuntaments i, de l’altra, les responsabilitats polítiques derivades de la imputació penal.

Del desenvolupament de la Jornada, en podríem extreure unes conclusions que en poden servir alhora per reflexionar i avançar en la feina d’assolir una major transparència administrativa: - Els electes locals són els primers interessats que els ciutadans tinguin al seu abast eines que permetin conèixer i, per tant, controlar les actuacions de llurs ajuntaments. En aquest sentit, la participació ciutadana en la presa de decisions i el dret a rebre informació de la gestió pública són eines clau en el procés de “posar sota els focus” les decisions que prenen els òrgans municipals i d’exigir responsabilitats polítiques i jurídiques als autors de conductes poc encomiables. Publicar contractes, sous i resolucions administratives i saber en què es gasten els impostos permet als ciutadans “recuperar” el control de la

Un dels ponents a la jornada sobre transparència.

gestió pública i sentir-se corresponsables de la mateixa. Cal treballar en la idea que administració i ciutadania no són adversaris sinó col·laboradors necessaris en la cerca d’una millora de la qualitat de vida democràtica.

- Que una llei que fomenti la transparència vegi la llum és positiu, perquè permetrà identificar i exigir responsabilitats a qui no compleixi amb les regles de joc democràtic (“la confiança és bona, però el control és millor”, aquest mantra es va apuntar reiteradament al llarg de la Jornada). Que falsejar o ocultar dades sigui sancionable és una important mesura que ajudarà a recuperar la salut del sistema democràtic així com la con-

>> Un sistema transparent, contra els que es podria pensar, no és car fiança dels ciutadans en el mateix. Però amb les lleis no n’hi ha prou, és important fomentar valors i actituds vitals.

- S’ha de valorar la contribució dels controls interns i externs en el si de les administracions que actuen com a contrapès davant les potestats discrecionals que les pròpies lleis reconeixen a les administracions locals (check and balance). La seva aportació a la millora del sistema d’integritat pública és cabdal.

- És imperatiu que els ajuntaments fomentin l’objectivitat i imparcialitat en la presa de decisions, i que resolguin les peticions dels ciutadans en un termini raonable. I en això és essencial impulsar l’accés telemàtic a la informació municipal.

- Cal tenir en compte l’important paper que poden jugar els mass media en instal·lar un tema en l’agenda pública, en aquest cas l’exigència d’ètica i transparència pública. Però aquests mitjans de comunicació han de ser prou independents com per fer aflorar males pràctiques administratives i polítiques al marge d’interessos partidistes.

Judith Gifreu i Font Directora de la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals

MARÇ 2013. NÚMERO 338

9

actualitat

Tècnics en Serveis Socials intercanvien

experiències per oferir un millor servei El passat 27 de febrer la comissió interna de Benestar Social de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques va organitzar una jornada centrada en bones pràctiques en serveis socials. Més d’una seixantena de tècnics municipals han intercanviat experiències per desenvolupar projectes més eficients i sostenibles.

La jornada va comptar amb la presència de la directora general de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), Carmela Fortuny, el secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, i el president de la comissió de Benestar Social i Participació de l’ACM i alcalde de Sallent, David Saldoni.

En l’acte de presentació de la jornada, la directora general de l’lCASS va destacar la importància de dur a terme aquest tipus de jornades, perquè tot i que els pressupostos disminueixen s’han de trobar vies més sostenibles per oferir els mateixos serveis. Per la seva banda, el secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, va destacar que l’ACM ha organitzat aquesta jornada per tal que els tècnics puguin intercanviar experiències viscudes als seus municipis. “Els serveis socials dels ajuntaments són departaments on s’ha incrementat molt la feina en els darrers anys i, per tant, he posat prioritat a

10

MARÇ 2013. NÚMERO 338

Es van exposar experiències de diversos ens locals. l’agenda de l’ACM per tractar aquests aspectes”. Així mateix, va anunciar que l’ACM, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, impulsarà un postgrau en serveis socials que és previst que s’iniciï la propera tardor.

Per la seva banda, el president de la comissió de Benestar Social i Participació, David Saldoni, va apuntar que des del món local tenim el "repte de pensar canvis estructurals, marcats per les realitats que ens trobem. Arriba un moment en què cal repensar la manera de fer les coses. Hem de saber que ens

podem sortir sense tenir tants recursos a la nostra disposició".

La primera part de la sessió es va centrar en els reptes dels serveis socials amb l'exposició d'experiències de municipis com La Seu d'Urgell, Sant Cugat del Vallès o el Consell Comarcal del Pla d'Urgell.

En una segona part es va debatre sobre accions concretes per als col·lectius de la gent gran i els infants.

Finalment, la jornada es va tancar amb un bloc dedicat als programes locals d'ocupació i un altre dedicat a la immigració.

actualitat

Breus ACM Miquel Roca inaugura la tercera edició

de les Matinals Prat de la Riba

L’advocat, expolític i titular de la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics, Miquel Roca Junyent, va inaugurar el 22 de març la tercera edició de les Matinals Prat de la Riba. Roca va animar als alcaldes i càrrecs electes a afrontar l’actual context amb il·lusió i valentia. “Cal fer un esforç molt gran per explicar bé que els pobles i ciutats han prosperat gràcies a la gestió feta en els darrers anys”, va destacar. El president de l’ACM, Miquel Buch, va destacar que des de l’Associació “es forma gent que vol treballar incansablement per oferir els millors serveis als ciutadans”. La primera sessió de les Matinals Prat de la Riba es va centrar en el tema de la seguretat pública. Cada dos mesos hi ha una sessió per actualitzar coneixements.

L'ACM debat sobre la

regularització dels apartaments i habitatges d'ús turístic

Una cinquantena de persones van assistir el 28 de febrer a la sessió informativa, celebrada a la seu de l’ACM, centrada en la regularització dels apartaments i habitatges d’ús turístic. La jornada, presidida per la presidenta de la comissió de Turisme de l'ACM, Montserrat Candini, es va estructurar en dos blocs. Un primer dedicat a la tramitació i control dels habitatges d’ús turístic on es va parlar de temes com la coordinació administrativa, els plans d’inspecció o el règim jurídic dels habitatges d’ús turístic. En el segon bloc es va exposar l’experiència de la ciutat de Barcelona. La sessió la va tancar la directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Marian Muro.

Ivan Tibau presideix la

constitució de la comissió d'Esports de l'ACM El secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, el secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, i l’alcalde de Vilablareix, David Mascort, van donar el tret de sortida a la comissió d'Esports el 28 de febrer. “Les comissions són un dels aspectes més importants d’aquesta casa, ja que són espais on s’aporten idees i propostes amb l’objectiu d’oferir millors serveis als ciutadans”, va destacar Marc Pifarré. El secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, va destacar la importància de la creació de la comissió d’Esports, ja que “ajuda a contribuir a la millora de l’esport de Catalunya”. “Sou el primers receptors d’esportistes i els primers promotors de l’esport”.

MARÇ 2013. NÚMERO 338

11

actualitat

L'ACM es reuneix amb el conseller de Justícia, Germà Gordó

El president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, Miquel Buch, es va reunir el passat 5 de març amb el nou conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Germà Gordó. La trobada va tenir lloc a la seu de la Conselleria i forma part del seguit de contactes que l'ACM manté amb els màxims responsables del Govern català.

Acompanyat del secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, la reunió va tenir un caràcter institucional. L'objectiu és mantenir un contacte constant amb la Conselleria de Justícia per col·laborar en aspectes que afectin al municipalisme.

Miquel Buch manté una reunió

institucional amb la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau

El president de l'ACM, Miquel Buch, es va reunir a finals del mes de febrer amb la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. La trobada es va fer a la seu de la Conselleria. Miquel Buch va estar acompanyat de la presidenta de la comissió interna d’Ensenyament de l’ACM, l’alcaldessa de Cardedeu Calamanda Vila. L'objectiu de la reunió era mantenir una trobada de caràcter institucional i continuar amb la sèrie de contactes que es tenen de forma constant amb la Conselleria d'Ensenyament per tal de col·laborar en diversos temes i problemàtiques que afectin als municipis catalans.

Àlex Pèlach, nou director gerent

Trasllat de les oficines del Consorci

Àlex Pèlach ha estat nomenat per la Vicepresidenta del Govern de la Generalitat i presidenta del Consorci AOC Joana Ortega, director gerent del Consorci AOC i CATCert en substitució de Joan A. Olivares, qui s'incorpora a la Secretaria de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals. Àlex Pèlach Pàniker (Barcelona, 1961) ha estat Director General de Processos i Administració Electrònica de la Generalitat de Catalunya de 2011 a 2013. Des de 1989 ha desenvolupat la seva activitat directiva professional en diverses empreses tecnològiques. Actualment és membre del Comitè Director del Departament de Governació i Relacions Institucionals i del Consell Assessor de Protecció de Dades.

El Consorci Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC) i l’Agència Catalana de Certificació (CATCert) han deixat les oficines del Passatge Concepció, 11 i s’han traslladat a l’àrea del 22@, concretament al carrer Tànger, 98.

Aquest canvi d’ubicació, efectiu des del divendres 22 de febrer de 2013, permetrà ambdós ens estalviar en la despesa del lloguer. D’aquesta manera, el Consorci AOC segueix la línia d’austeritat econòmica impulsada pel govern de la Generalitat de Catalunya. L’adreça completa de les noves oficines és C/ Tànger, 98 (baixos) 08018 Barcelona.

del Consorci AOC

12

MARÇ 2013. NÚMERO 338

AOC i de CATCert

municipis en positiu

Alcadessa 24 hores els 365 dies de l 'any Poble: Planoles

Alcaldessa: Eva Salmerón i Mateu Professió: Arquitecta Habitants: 288 empadronats - 100 per-

sones hi viuen tot l'any Pàgina web: www.planoles.cat Sou alcaldessa: 950 € sense pagues extra Sou regidors: 0 euros ni tan sols per assistència als plens

Eva Salmeron amb el regidor David Verge en un lliurament de premis.

Eva Salmeron ens explica que ser alcaldessa d’un poble com Planoles significa estar 24 hores del dia durant els 365 dies l’any de guàrdia.

“Un alcalde d’un poble petit ha de vetllar perquè tot surti com cal. Des de muntar la discomòbil per Cap d’Any i plegar l’últim per recollir, fins a posar el despertador a les 5 del matí per veure si ha nevat”, ens explica l’alcaldessa de Planoles, qui assegura que ho fa perquè li agrada i perquè se sent recompensada quan treballa per millorar la qualitat de vida de tots els veïns i veïnes del seu poble.

Municipis petits com el de Plano­ les disposen de pocs recursos eco­

nò­mics. Per aquest motiu, els al­ caldes es converteixen en autèntics dinamitzadors. “Muntem tallers per no

>> Hem de muntar la discomòbil per Cap d'Any o posar el despertador a les 5 del matí per veure si ha nevat

rebla l’alcaldessa. Aplegar el màxim nombre de participants és el principal objectiu per aconseguir recursos que, en qualsevol moment, permeten garantir que es pot solucionar qualsevol imprevist.

Però a Planoles saben que no poden quedar apartats del món de les tecnologies i s’encarreguen d’arreglar els ordinadors, d’actualitzar la pàgina web de l’Ajuntament i el facebook. “la qüestió és no perdre l’oportunitat de serhi” ens explica l’Eva. Aquesta petita experiència ens demostra que la feina feta pels alcaldes i regidors té un valor molt preuat per al bé del poble.

// municipis en positiu

gastar diners en espectacles i a l’hivern organitzem paradetes per recollir diners per organitzar la rebuda als Reis” ens

Tel. 93 496 16 16 EXT. 104 Mail: comunicacio@acm.cat

MARÇ 2013. NÚMERO 338

13

actualitat

Conveni Localret i Diputació de

Barcelona per millorar els serveis de telecomunicacions dels municipis Millorar a les administracions públiques locals les condicions tècniques dels serveis de telecomunicacions i al preu més reduït possible són els objectius principals del conveni signat entre la Diputació de Barcelona i Localret. El conveni de col·laboració vol aplicar la fórmula de la contractació agregada als 311 municipis de la demarcació de Barcelona.

El conveni de col·laboració el van signar el passat 27 de febrer el diputat d'Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies, Carles Rossinyol, i l’alcalde de Manresa i president de Localret, Valentí Junyent. La compra agregada dels serveis de telecomunicacions pot incloure qualsevol ens públic local de la demarcació barcelonina i pretén la contractació dels serveis de telecomunicacions dividits en tres lots diferents: telefonia fixa, telefonia mòbil i dades, i Internet.

El conveni estableix les bases i les condicions mitjançant les quals la Diputació i Localret portaran a terme aques-

>> L'estalvi que es pot aconseguir amb la compra agregada dels serveis de telecomunicacions pot arribar al 50% del preu de licitació ta compra agregada que es realitzarà conforme a l'Acord marc d'homologació realitzat per Localret amb els principals operadors del mercat dels serveis de telecomunicacions. D'aquesta manera, els ens locals podran obtenir un benefici tant tècnic com econòmic en un procés que compta en tot moment amb el suport, l’assessorament i el seguiment dels serveis tècnics de Localret i de la Direcció de Serveis de Tecnologies i Sistemes Corporatius de la Diputació de Barcelona.

14

MARÇ 2013. NÚMERO 338

Valentí Junyent i Carles Rossinyol van signar el conveni.

D’altra banda, la Diputació de Barcelona podrà subscriure convenis de col·laboració amb aquells Consells Comarcals interessats a participar en l'objecte del present conveni en tasques de suport i de facilitar la gestió i la relació amb els ajuntaments.

L’experiència de Localret Localret ja ha participat en la compra agregada dels serveis de telecomunicacions dels ens locals aplicades als consells comarcals i municipis del Maresme, del Vallès Occidental i del Vallès Oriental, de les comarques Gironines (la Garrotxa, el Gironès, l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany), de les Comarques de la Catalunya Central (Anoia, el Bages, el Berguedà, la Cerdanya, Osona, el Ripollès i el Solsonès), i de les comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre amb la participació de la Diputació de Tarragona.

En molts d’aquests casos l’estalvi mitjà assolit per les administracions públiques locals s’ha situat al voltant del 50% sobre el preu de licitació Millors serveis i més estalvi El procés de compra agregada dels serveis de telecomunicacions consta de tres fases:

- Anàlisi. Recopilació de les despeses en cadascun dels serveis de telefonia fixa, telefonia mòbil, connectivitat de dades i accés a Internet. Identificació i inventari dels equips existents.

- Estratègia. Estudi de les dades, definició dels objectius de cada ens local i estimació de les necessitats futures - Redacció i valoració de plecs.

Preparació dels plecs tècnics i administratius, avaluació, licitació i, finalment, adjudicació de les ofertes lliurades pels operadors.

Aquest procés permet als ens locals adequar i modernitzar els seus serveis de telecomunicacions a les necessitats actuals i futures, es fa d’una manera transparent i amb unes condicions econòmiques i tècniques més avantatjoses.

Aproximadament, les administracions locals de Catalunya han de fer front a una despesa anual en serveis de telecomunicacions (telèfon fix, telefonia mòbil i dades i Internet) que se situa al voltant dels 40 milions d’euros. Si bé la factura del telèfon fix s’ha vist reduïda, any rere any, s’han augmentat les necessitats de les comunicacions mòbils (entre un 20 i un 35%) i els serveis de dades (entre un 15 i un 30%).

assegurances

Ser regidor o treballar a l’ajuntament pot repercutir en el meu patrimoni?

Nova Assegurança de Responsabilitat d’Autoritats i Personal al servei de les Administracions Des del Servei d’Assegurances de l’ACM, presentem la cobertura complementària a la Pòlissa de Responsabilitat Civil i Patrimonial que fins ara no tenia cobertura asseguradora. Entenem que és una pòlissa que mancava i a la qual val la pena dedicar un article especial per la conveniència que els ajuntaments la tinguin contractada.

Per què aquesta assegurança?

Perquè és una assegurança que cobreix les persones al servei de l’Administració: • Els carrecs electes, funcionaris i, en general, el personal al servei de les administracions han de respondre per danys i perjudicis derivats de l’exercici del seu càrrec.

• La seva responsabilitat és personal i il·limitada i, per tant, s’estén al seu patrimoni familiar.

• Una reclamació pot ocasionar altres perjudicis com són les despeses de defensa o el dany a la reputació o la imatge.

Quins són els riscos i responsabilitats als que s'enfronten els càrrecs electes, personal i tècnics de l'ajuntament a títol particular?

1. Reclamacions per part de l’Administració pública als regidors i treballadors:

a. Acció de repetició: ( Art 145.2 Llei 30/ 92) “La Administración correspondiente, cuando hubiere indemnizado a los lesionados, exigirá de oficio de sus autoridades y demás personal a su servicio la responsabilidad en que hubieran incurrido por dolo, o culpa o negligencia graves, previa instrucción del procedimiento que reglamentariamente se establezca”. b. Acció pròpia de danys i perjudicis ( art 145.3 Llei 30 / 92) “La Administración instruirá igual procedimiento a las autoridades y demás personal a su servicio por los daños y perjuicios causados en sus bienes o derechos cuando hubiera concurrido dolo, o culpa o negligencia graves”. c. Acció de responsabilitat comptable (art 47 LO 2/ 82) “Incurre en responsabilidad contable el que por acción u omisión contraria a la ley menoscabe los caudales o efectos públicos, quedando obligado a la indemnización de los daños y perjuicios causados. Esta responsabilidad puede ser Directa o Subsidiaria”.

2. Reclamacions per part de ciutadants o entitats administrades: Acció de responsabilitat civil derivada de delicte ( Art 146.1 Llei 30/92) • Reclamacions que sol·licitin indemnització per danys i perjudicis derivats de l’exercici del seu càrrec.

• Reclamacions efectuades principalment en via penal.

3. Reclamació per part d’un altre treballador o càrrec electe Accions per pràctiques indegudes en l’àmbit del treball (per exemple: mobbing, discriminació...)

4. Restitució de la imatge i reputació • Despeses per a mitigar o restituir el dany a la imatge provocat per una de les anteriors reclamacions.

Què es cobreix?

Cobrim les despeses de defensa (que s’avancen) i les indemnitzacions fins al capital contractat. Posem un bufet d’advocats especialista a la vostra disposició.

Despeses de restitució d’imatge en els danys a la reputació o la imatge (consistent en honoraris de professionals de la comunicació, incloent el possible cost de publicacions). Àmbit temporal amb retroactivitat il· limitada. Hi ha la possibilitat de contractar l’extensió de l’acció de repetició per arquitectes i enginyers.

// més informació

Manel Pérez i Sucarrats Marc Garcia i Ribatallada Tel. 902 200 946 E-mail: assegurances@acm.cat

MARÇ 2013. NÚMERO 338

15

entrevista

“El temps de pensar que les administracions ho poden i ho han de fer tot, s'ha acabat" Francesc Fabregat President del Consell Comarcal del Pla d'Urgell Francesc Fabregat i Talarn va néixer a Bellvís (Pla d'Urgell) el 1957, poble del qual n'és alcalde des de 1999. Està casat i té dos fills.

Des del juliol de 2011 és president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell. També és president del Patronat de Turisme, de l'Institut d'Assessorament i Gestió Integrat (ITAFI), de l'Institut d'Estudis Coamrcals i dels consorcis de l'Estany d'Ivars i Vilasana. A nivell polític és membre de la Comissió Directiva de l'AMI, membre de l'Executiva de la Federació de Lleida de CDC i ha estat president comarcal i membre del Consell Nacional de CDC des de l'any 2008 fins al 2012.

1. Després d'un any i mig al capdavant del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, quin balanç fa?

Quan governes desitges fer tot el possible per millorar la qualitat de vida dels veïns del municipi i també de la comarca.

Però, aquest cop, sabíem des de l’inici que seria una legislatura complexa de gestionar, donada la situació econòmica.

Procurem mantenir les prestacions dels serveis amb el nivell d’eficiència adequat encara que els ingressos siguin menors.

Tot i així, ho podem fer possible també gràcies a l’esforç i la professionalitat del personal del Consell Comarcal.

2. El context econòmic demana imaginació. Com afronten l'acció de govern amb un panorama tan complicat?

La gestió econòmica sempre ha de ser acurada però ara, amb l'actual situació, encara més. És en aquestes circumstàncies que en determinades activitats s’ha de buscar suport extern ja sigui en esponsorització o aplicant-hi el copagament. Hem d'adaptar-nos als nous temps i buscar solucions que ens permetin poder portar-les a terme. És dur, però tots plegats iniciem un procés d’aprenentatge d’uns nous models i valors que són els que regiran en els propers anys. El temps de pensar que les administracions ho poden i ho han de fer tot, s’ha acabat.

3. Els Consells Comarcals estan en el punt de mira. Des de Lleida ja van deixar clar que cal reivindicar la seva acció.

16

MARÇ 2013. NÚMERO 338

Des dels municipis de les Terres de Lleida es valora la tasca dels Consells Comarcals, ja que la major part, degut a la seva dimensió, no podríem afrontar sols la despesa de molts dels serveis que rebem. Fent-ho de manera conjunta sí que és possible. Recollida d’escombraries, equip de serveis tècnics, d’assistents socials, gestió del transport i menjadors escolars, foment de l’emprenedoria i molts altres serveis són possible gestionant-ho de manera conjunta. Sempre diem que si desapareguessin els Consells, l’endemà s’hauria de crear un ens que fés la ma-

>> Sempre diem que si desapareguessin els Consells, l'endemà s'hauria de crear un ens que fés la mateixa feina, perquè a la fi el que fem és estalviar diners als municipis teixa feina, perquè a la fi el que fem és fer estalviar diners als municipis.

4. Tothom parla de mancomunar. Com afronteu aquest aspecte?

La finalitat dels Consells és poder oferir els serveis als municipis d’una manera conjunta o mancomunada. Ara és també necessari optar per les compres mancomunades per aconseguir millors preus

als productes que utilitzen els municipis o els propis consells. Però cal trobar el punt d’equilibri en el fet de fer compres mancomunades a pocs proveïdors no sigui motiu de provocar el tancament de molts petits comerços que potser en part encara subsisteixen perquè proveeixen a les administracions.

5. A nivell social què esteu fent?

L’actual conjuntura econòmica i l’atur són els factors principals que han accentuat el treball dels serveis socials, tot i que també hi ha altres factors que repercuteixen en la demanda d’aquests serveis, com ara la immigració, l’envelliment, les transformacions en les relacions familiars, exclusió social, etc.

Accedir a uns mínims vitals dignes de qualitat i l’assessorament en diferents tipus de problemàtiques requereix, en l’actual conjuntura, una millora dels recursos econòmics i personals per atendre la ciutadania amb la màxima eficàcia i eficiència. Per això, des del Consell Comarcal del Pla d’Urgell hem implantat, entre altres, la millora de l’atenció individualitzada, divisió d’àrees per problemàtiques, elaboració de programes preventius, millora de la gestió de programes de serveis socials, elaboració de protocols i guies per als professionals, elaboració de programes preventius, potenciar el treball en xarxa de tots els agents implicats a la comarca i nous programes d’atenció a les demandes, incrementant la partida dels AJUTS D’URGÈNCIA SOCIAL (amb

socials, joventut, immigració, SIAD, serveis educatius de la comarca, del centre atenció primària (CAP) i de la policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra.

la col·laboració de la Generalitat i de la Diputació de Lleida).

6. Un dels aspectes que heu potenciat és el de la formació i fomentar l'ocupació.

La crisi ha colpejat durament els mercats de treball i ha fet palès que la formació, en tots els nivells, és bàsica i essencial per poder accedir al món laboral.

El Consell Comarcal del Pla d’Urgell ja va gestionar, a partir de la convocatòria de l’any 2010, el Programa d’Experiència Professional per a l’ocupació juvenil a Catalunya (Suma’t), a través dels seus departaments de Serveis Socials i de Promoció Econòmica. En l’àmbit estrictament formatiu cal destacar que el departament de Serveis Socials ha impartit diverses accions formatives relacionades amb l’atenció sociosanitària.

Des de l’Àrea de Promoció Econòmica s’han impartit accions formatives vinculades a l’emprenedoria i la creació d’empreses i el Departament de Joventut del Consell ha participat en nombroses activitats d’educació en el lleure.

Actualment s’estan desenvolupant dos projectes que combinen les accions formatives i d’inserció laboral. Per un costat el Programa “Joves per l’Ocupació” amb l’atenció directa de 40 joves entre 16 i 25 anys. Per una altra banda, el Programa “Aturats de llarga durada” mitjançant el qual atenem a 60 persones que porten més de 12 mesos a l’atur i han exhaurit qualsevol tipus de prestació. També volem destacar que gestionem una borsa

de treball “on line”. Permet que les empreses i els particulars, mitjançant les noves tecnologies, es relacionin en la recerca d’ofertes i demandes de treball.

7. També heu creat un equip d'atenció a la violència masclista. Amb quin objectiu?

En el consell comarcal tenim el servei anomenat SIAD, és un servei d’informació i atenció a les dones de la comarca, per tal de donar resposta a les diferents necessitats i demandes que puguin tenir,

>> Som el primer consell que desplegarà la banda ampla a la seva comarca, amb el que això significa des d'un punt de vista de creixement econòmic en el futur més immediat ja bé siguin d’àmbit social, laboral, sanitari, formatiu, lúdic, associatiu... i per altra banda, una altra finalitat és, juntament amb els serveis socials, donar una atenció integral de qualitat a les dones que pateixen o han patit violència masclista, amb un servei d’assessorament jurídic i psicològic si és necessari.

Dins del Protocol d’actuació en els casos de violència masclista i domèstica del consell comarcal del pla d’Urgell tenim un equip comarcal que està format per un representant de cada àmbit: serveis

8. A nivell turístic, s'ha creat una web per promocionar el territori.

La comarca del Pla d'Urgell és poc coneguda turísticament però amb un gran patrimoni per oferir. Teníem el deute pendent de fer accessible la informació turística, patrimonial i cultural a través d'Internet. La web es va posar en marxa al desembre passat i encara és aviat per fer una valoració, ja que la major part de visitants del Pla d'Urgell vénen a partir de la primavera i durant l'estiu. El sector turístic de la comarca dóna suport a la iniciativa i agraeix la posada en marxa de la web.

Volem posicionar-nos i que qualsevol persona que busqui un lloc agradable, acollidor, amb propostes de turisme cultural, de natura, d'aventura d'alta qualitat i molt accessible per a passar les vacances o senzillament gaudir amb la família, la parella o els amics, vingui al Pla d'Urgell.

9. Un dels aspectes que estan funcionant és la recollida de deixalles. És cert. L’obligació de la recollida de la fracció orgànica i l’acabament del contracte amb l’empresa que feia el servei, ens va fer replantejar l’any 2009 el model de recollida, optant per la implantació de contenidors soterrats als pobles de comarca. Va ser un canvi substancial que els veïns van agrair ben aviat. Mollerussa, en aquell moment no es va sumar al canvi de model, però actualment està ja ultimant el procés per fer-ho aviat.

Els 15 municipis disposem de 133 àrees soterrades de 5 contenidors cada àrea. La mitjana de recollida selectiva l’any 2012 fou del 57% (a Catalunya al 2011 va ser del 40,5%). Els quilograms per habitant i dia foren 1,03 kg (a Catalunya al 2011 va ser de 1,47 kg/hab. i dia).

Els avantatges són: una millora higiènica, els contenidors més accessibles per gent gran i discapacitats, horari lliure, sense lligams de calendari, millora estètica (menys contenidors, més espai al carrer), contenidors més grans (reducció freqüències.). ¹ ¹

MARÇ 2013. NÚMERO 338

17

qüestionari polític

Quin paper han de tenir els Consells Comarcals en un futur?

Laura Costa Secretària de Política Municipal de CDC

Adriana Delgado Presidenta del Consell Comarcal del Bages

Josep Mayoral Secretari de Política Municipal del PSC

18

MARÇ 2013. NÚMERO 338

Ara que es parla tant de la necessitat de mancomunar serveis, cal saber que a Catalunya ja fa 30 anys que es man­comunen sistemàticament a través dels consells co­­mar­cals. No en va, a propòsit de la reforma de la llei espanyola, algunes comunitats autònomes veïnes s’hi fixen. Durant tots aquests anys, doncs, els consells comarcals han estat organismes d’eficiència, cohesió i equilibri territorial de primer ordre, especi-

alment pels municipis menors de 20.000 habitants, que en són el 93%. En definitiva: han fet arribar a tots els ciutadans del país la majoria de serveis que d’altra manera no haurien pogut tenir.

En el futur, aquest mateix esperit passa perquè els consells comarcals esdevinguin els braços executors de les vegueries, completant així el model territorial català propi, adaptat a la nostra realitat social i demogràfica concre-

La reforma dels consells comarcals, com a base territorial i administrativa catalana, s’ha de plantejar amb l’objectiu de servir als ciutadans i que aquests disposin d’un seguit de serveis bàsics (transport escolar, atenció social, protecció civil, residus, promoció econòmica, etc) independentment d’on visquin, fomentant la mancomunació de serveis sense crear estructures que desenvolupin funcions anàlogues o duplicades.

Partint del principi d’assimetria i tenint en compte l’existèn-

cia d’altres ens establerts per llei, com poden ser les àrees metropolitanes, no han d’existir a tot el territori. També s’ha de reformular la seva representativitat, que passa per la supressió del ple per un consell d’alcaldes i alcaldesses (o qui es delegui en el ple municipal), òrgan realment executiu i que hauria de tenir visió supramunicipal. De la mà, les vegueries haurien de ser els òrgans per a exercir funcions de govern intermunicipal de cooperació local i alhora representar l’organització territori-

Cal refer el seu encaix administratiu, competencial i funcional. Especialment en un marc de finançament fallit i en moments en els que necessàriament cal repensar l’estructura institucional del nostre país.

Els Consells Comarcals s’han de reconvertir en organismes de gestió supramunicipal. En prestadors de serveis definits i acordats amb els ajuntaments del seu territori. Amb l’objectiu de resoldre conjuntament qüestions

que van més enllà del terme municipal o que puguin suposar, per l’efecte d’economia d’escala, millores substancials de l’eficàcia i l’eficiència de la gestió municipal. I per tant una millora en la prestació de serveis per als ciutadans i a les ciutadanes.

La gestió del consell comarcal hauria de recaure, des del nostre punt de vista, en el Consell d’Alcaldes. Cal dotar els consells d’un caràcter més institucional que de representació política.

>> Els Consells Comarcals han d'esdevenir els braços executors de les vegueries, completant així el model territorial català propi ta. Serà el moment de reblar la tan necessària redefinició de competències i de finançament, que ens permetrà renovar el compromís amb la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans de Catalunya.

>> Partint del principi d'assimetria i tenint en compte l'existència d'altres ens establerts per llei, no han d'existir a tot el territori al dels serveis de la Generalitat.

En definitiva, els consells han de permetre donar més eficiència i eficàcia perquè els ciutadans disposin de més serveis i de més qualitat de vida, visquin on visquin."

>> Els Consells Comarcals s'han de reconvertir en prestadors de serveis definits i acordats amb els ajuntaments del seu territori

Alícia SánchezCamacho Presidenta del PP a Catalunya

Lluís Moreno Vicepresident d'Organització i política municipal d'ICV

Miguel Ángel Ibañez Subsecretari de Política Municipal C's

Josep A. Vilalta Exregidor a Torà per la CUP

La funció dels consells comarcals en el futur ha de ser únicament la d’ens de gestió de serveis públics municipals, ja que creiem que aquesta és l'única finalitat que s’ha de garantir al 100%. I per aconseguir-ho, considerem que en l’actualitat és necessari que es revisi l’organització de les administracions públiques ja que per millorar la gestió dels consells comarcals i prestar els serveis d’una forma més eficaç, s’han de reduir els costos

que no incideixen en aquesta qualitat del servei. Tot plegat proposem fer-ho mitjançant un aprimament substancial de l’administració pública.

Des del Partit Popular Català proposem reduir el nombre de consellers comarcals en el 74,2%, el que significa tenir 782 consellers menys, que es restarien als 1.053 que hi ha actualment. D’una altra banda, proposem suprimir els vicepresidents, els grups comarcals i les subvencions per aquests

>> Proposem reduir el nombre de consellers comarcals en el 74,2%, el que significa tenir 782 consellers menys

El paper dels consells comarcals s’haurà de bastir partint d’alguns principis com: simplificació radical del mapa local amb dos grans estructures territorials (vegueria i ajuntament), principi de subsidiarietat dins el propi àmbit de l’autonomia local (tractar de manera assimètrica el mapa municipal atenent a la dimensió territorial, demogràfica i de sostenibilitat econòmica i tècnica), administracions locals fortes i ben finançades, el municipi principal àmbit de gestió de les necessitats de la ciutadania i, per tant, desenvolupar noves

polítiques locals i no segrestar-les tal i com conté l’Estatut de Catalunya.

Entenem que ha d’existir un únic nivell de govern local intermig, elegit directament i que no pot ser uniforme a tots els territoris. Aquests governs han de tenir com encàrrecs principals la innovació local, la creació de xarxes de suport als municipis, el suport a la mancomunació de serveis i la promoció de l’eficàcia dels serveis locals.

Aquesta simplificació i empoderament local del nou entramat institucional ens fa plantejar i proposar

>> Les comarques han d'esdevenir els àmbits de mancomunació de serveis

Els Consells Comarcals es van crear com a estructures polítiques per tal de disposar d'uns organismes que fessin de contrapunt a les Diputacions. Les funcions que exerceixen són plenament assumibles per organismes mancomunats sense estructura política, que serien més eficaços i més econòmics, a més de contribuir a eliminar duplicitats administratives i de càrrecs polítics amb el conseqüent estalvi en els

costos de gestió i de retribucions.

Tal com vam avançar a la pregunta de febrer 2012, el nostre plantejament és clar: els Consells Comarcals han de, uns desaparèixer, i d'altres evolucionar cap a una mena de mancomunitats on treballin conjuntament els municipis sense necessitat de mantenir estructures polítiques: hem de restar estructura, restar burocràcia i, a canvi, millorar la ges-

tió dels recursos públics per tal de, com a mínim, garantir inclòs en plena crisi, els serveis bàsics: la salut, l’educació, els serveis socials, la justícia...

La construcció d’un estat propi ha de ser una oportunitat per repensar el paper de tots i cadascun dels diferents nivells d’administració, prescindint de limitacions imposades per marcs constitucionals externs. S’ha de de-

fensar un model polític fet de baix cap dalt, tant a nivell de divisió territorial (els nuclis de població han de poder escollir el municipi on pertanyen, els municipis comarca i així successivament fins arribar a l’anhelada República

dels Països Catalans) com de competències (i és aquí on cal donar el màxim poder als ajuntaments i deixar que els organismes comarcals assumeixin les funcions que lliurement acordin delegar-los els municipis).

grups, els consellers amb règim de dedicació exclusiva total o parcial i els càrrecs de confiança política o eventuals.

que les comarques han d’esdevenir els àmbits de mancomunació de serveis, de manera que els consells comarcals es converteixen en un espai de coordinació i posada en comú de les necessitats municipals del seu territori acordades de forma voluntària pels governs dels ajuntaments o per delegació de la Generalitat.

>> Les funcions que exerceixen són plenament assumibles per organismes mancomunats sense estructura política

MARÇ 2013. NÚMERO 338

19

racó de l'associat / #municipisenpositiu Bellcaire d'Empordà inaugura el

nou Ajuntament amb la presència

de la vicepresidenta, Joana Ortega

L'Ajuntament està integrat dins el Castell-Palau de Comtes.

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va inaugurar el 9 de març les noves instal·lacions de l'Ajuntament de Bellcaire d'Empordà, un poble del Baix Empordà. Aquestes estan ubicades al Castell-Palau de Comtes d'Empúries. Ortega va indicar que aquesta remodelació "posa en valor el patrimoni cultural del país en un municipi com el de Bellcaire que viu intensament la seva historia". Les obres han consistit en aixecar un nou pis, refer la teulada i eliminar les barreres arquitectòniques. Així, a la planta baixa hi ha la sala de plens; al primer pis, les oficines i els serveis tècnics; i al segon, l'alcaldia, les regidories, l'arxiu i el magatzem. La remodelació ha tingut un cost de 613.000 euros, el 90% dels quals han estat aportats pel Govern.

L'ajuntament de Premià de Mar

aprova per unanimitat el Reglament de Govern Obert

El ple municipal de l'ajuntament de Premià de Mar va aprovar el 20 de març, amb el vot a favor de tots els grups municipals, el Reglament de Govern Obert i Participació Ciutadana. Un document que pretén millorar i fer més eficient la relació entre la ciutadania i l'Ajuntament aplicant eines de transparència i participació perquè els premianencs puguin incidir en els afers públics i d'interès general del municipi. El Reglament recull les aportacions de tots els grups polítics amb representació al consistori i de les persones que van assistir a les dues jornades de debat fetes durant la tardor. La voluntat és avançar cap a un nou model de poble amb una participació ciutadana més eficaç.

El Reglament es va aprovar per unanimitat.

La Seu d'Urgell acull la

commemoració dels 30 anys de l'aprovació de la Llei d'Alta Muntanya

Representants polítics presents a l'acte.

20

MARÇ 2013. NÚMERO 338

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va presidir l'11 de març l'acte de commemoració dels 30 anys de l'aprovació de la Llei d'Alta Muntanya i dels Consells Comarcals de muntanya. La celebració va comptar amb la presència de representants dels nou consells que es van constituir gràcies a la llei del 83: el de l'Alta Ribagorça, Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Solsonès i Ripollès. Durant la commemoració es va projectar un audiovisual d'aquests 30 anys i es va llegir un manifest de suport als actuals Consells en nom de tots els presidents.

racó de l'associat / #municipisenpositiu 25 anys després de la seva creació el

Pla d'Urgell reafirma la seva identitat

El conseller de la Presidència del Govern de Catalunya, Francesc Homs, va testimoniar el 18 de març la signatura de la declaració de reafirmació de la creació de la comarca del Pla d’Urgell, 25 anys després del seu naixement després de ser constituïda el 28 de març del 1988. La declaració, que va ser ratificada pels alcaldes dels 16 municipis (van excusar-se els batlles de Linyola i El Poal) que conformen la comarca, recull que “ara, més que mai, és moment de reafirmar, amb força, la voluntat democràtica dels nostres ciutadans de ser i voler la nostra comarca, paradigma d’utilitat i servei, d’una manera de ser i d’entendre el territori i el nostre país, Catalunya”.

L'acte de reafirmació comarcal es va fer a Mollerussa.

Els semàfors de Tremp incorporen la

figura femenina

Els semàfors compten amb una figura femenina amb faldilla.

Coincidint amb el Dia Internacional de les Dones a Tremp (Pallars Jussà) es va iniciar la substitució de les LED dels semàfors de la ciutat. Aquesta substitució consisteix en canviar les LED per estalviar energia i modificar el disseny del vianants. Ara els semàfors alternen la figura masculina amb la figura femenina. Aquesta figura s'ha dissenyat amb faldilles. Segons el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Joan Pascual, aquest disseny s'ampliarà a tots els semàfors de la localitat. El canvi s'ha fet aprofitant la substitució dels llums per altres de més potents que permetran una major visibilitat en dies foscos i amb boira. Aquest canvi suposarà un estalvi del 80% d'energia.

Els tuits #municipisenpositiu a la xarxa

M

#Cambrils vol ser referent de la Costa Daurada usant eines 2.0 per la promoció turística i econòmica

M

Una aplicació per mòbils permet recórrer els principals punts d'interès turístic de #Solsona

M M

#Tremp incorpora la figura femenina als semàfors

M M

Acord entre el Consell Comarcal de la Terra Alta (@CCTerra) i 2 cellers per promocionar turísticament el patrimoni modernista

#Manresa concedirà un ajut d'entre 50 i 100 € per compra de material escolar a les famílies més desafavorides

El ple de @AjPremia aprova el Reglament de Govern Obert i Participació Ciutadana

MARÇ 2013. NÚMERO 338

21

opinió

La culpabilització dels municipis

Marta Espasa Universitat de Barcelona Els ajuntaments són l’administració més propera al ciutadà i això fa que, d’una banda, els seus alcaldes i regidors estiguin sotmesos a un control més fort per part dels seus conciutadans, fet que genera una major eficiència en la despesa municipal. Però, també hi ha la possibilitat que aquests governs estiguin més pressionats per part de determinats col·lectius o persones i acabin acceptant dur a terme determinades despeses que potser no són les més eficients. Com es pot comprovar són dues forces contraposades que cal tenir en compte. A la vegada, però, cal tenir present que els alcaldes i regidors disposen de la màxima informació sobre les necessitats i característiques del seu municipi i, per tant, són els que poden emprendre les actuacions que millor s’adeqüin al seu territori. Aquesta és la lògica d’eficiència econòmica que inspira el principi de subsidiarietat, el qual estableix que tot el que pugui fer l’administració més propera al ciutadà i al territori no ho faci una administració més llunyana.

En els últims dies estem assistint a una culpabilització dels municipis sobre la situació financera de les

22

MARÇ 2013. NÚMERO 338

administracions públiques que no té molt fonament. Se’ls acusa, entre d’altres qüestions, de que no són eficients en la prestació dels serveis, que assumeixen més competències de les que els pertoca, que han fet obres faraòniques, que els seus alcaldes i regidors cobren sous desmesurats i, en conseqüència, tinguin nivells molt elevats de dèficit i d’endeutament. Aquesta és la línia argumental que sustenta l’avantprojecte de reforma de l’administració local que ha presentat el govern del PP. Reforma que, a diferència de tots els informes que s’han realitzat sobre el tema, estableix l'obligatorietat de recentralitzar cap a les diputacions els serveis dels municipis menors de 20.000 habitants quan aquests es prestin amb un cost superior a l’estàndard.

Ara bé, els municipis són l’administració amb més dèficit? Segons dades del Ministeri, al 2012 el dèficit de les administracions locals de l’estat espanyol es va situar en el 0,20% PIB en front al del govern central (Estat i seguretat social) que va ser del 4,79% i al de les comunitats autònomes (1,73%). Però a més, han

>> Les administracions locals ni són les administracions amb més dèficit ni són les més endeutades aconseguit reduir el dèficit fins al 0,20% del PIB quan el seu objectiu inicial era assolir el 0,30%. Per tant, han tingut un comportament molt millor del previst, cosa que cap altra administració ha aconseguit. Pel que fa a l’endeutament de les corporacions locals espanyoles, aquest representa el 4,1% del PIB, quan el del govern central és del 67,5% i el de les comunitats autònomes del 15,9%. Per tant, les administracions locals ni són les administracions

amb més dèficit ni són les més endeutades.

No obstant, malgrat aquest bon comportament general, és important assenyalar l’heterogeneïtat de situacions que existeix dins del món municipal. Així, al 2010 a Catalunya, 534 municipis van tancar amb superàvit, mentre que 412 ho van fer amb

>> Ni la recentralització dels serveis municipals ni les mesures generals i uniformes són les més eficients per aconseguir els objectius de dèficit dèficit. A banda del signe, la magnitud és també molt dispar, especialment en els municipis menors de 5.000 habitants. El mateix succeeix amb el volum de deute que al 2011 es va situar en els 5.100,5 milions d’euros. El 50% d’aquest volum de deute està en mans de 15 municipis (els més grans), mentre que el 50% restant es reparteix entre 931 municipis. Ara bé, si es relativitza en termes d’euros per habitant es constata una gran varietat de situacions.

Així doncs, resulta evident que les mesures generals i uniformes no són les més escaients, atès que penalitzen als ajuntaments que han tingut un bon comportament financer. Tampoc la recentralització de serveis cap a les diputacions resulta una solució eficient en allunyar la responsabilitat del servei al control dels ciutadans. El que cal és avançar cap a l’establiment de mecanismes de “penalització” als ajuntaments que no han estat capaços d’equilibrar els seus comptes i, a la vegada, que incentivin a la resta a continuar assolint els objectius de dèficit fixats mitjançant l’ús de la capacitat fiscal i els ajustos en la despesa.