ACM 340

340

Associació Catalana de Municipis Pàg. 4

Actualitat Miquel Buch defensa l'autonomia local davant la possible fusió de municipis

Pàg. 14-15

Entrevista

"És molt fàcil pujar al carro de la demagògia i dir que suprimint consells s'estalviaran càrrecs polítics". Joan Josep Raventós, Alt Camp

Maig 2013

Pàg. 22

Opinió "El localisme global".

Melcior Comes, escriptor

L'ACM impulsa noves compres agregades

Pàg. 6-7

Actualitat

Manlleu. Osona

sumari

12

Actualitat

04

Miquel Buch defensa l'autonomia local davant la possible fusió de municipis

05 "Som decisius". Article de

Miquel Buch amb motiu del Dia del Municipi

06

L'ACM adjudica a Endesa l'electricitat per a més de 500 ens locals de Catalunya

El municipi de Manlleu té una població de 20.450 habitants i una superfície de 17,2 quilòmetres quadrats. Situada a la comarca d'Osona, el seu desenvolupament ha estat molt lligat al riu Ter. De fet, al segle XIX va tenir una gran activitat vinculada al canal industrial.

De Manlleu destaca la seva plaça porticada, recentment remodelada, l'Església de Santa Maria, el Museu Industrial del Ter o el santuari de Sant Jaume. El seu alcalde és Pere Prat (ERC).

08 L'ACM ofereix suport als

municipis de l'Alta Ribagorça, Pallars Jussà i la Val d'Aran

09 El president de l'ACM continua

recorrent el territori per copsar quines són les inquietuds dels municipis catalans

L'ACM crea la Comissió de Municipis de muntanya i la Comissió de Petits municipis

Entrevista

14-15 "És molt fàcil pujar al carro de la demagògia i dir que suprimint consells s'estalviaran càrrecs polítics". Joan Josep Raventós, president del Consell Comarcal de l'Alt Camp

Qüestionari polític

18-19 Com valoreu el nou pla d'ajust del Govern central per a proveïdors?

Opinió

22

"El localisme global".

Melcior Comes, escriptor

11

N. 340 Foto de portada: Ajuntament de Manlleu

Miquel Buch assegura que l'ARSAL no solucionarà els problemes del món local

editorial

El nou context ens obliga a ser valents Des del món local estem esperant la nova Llei de Governs Locals. Una normativa que ha de determinar no només les relacions entre administracions, sinó redefinir competències i el seu finançament. Per tant, marcarà i concretarà la relació dels ens locals amb els nostres veïns i veïnes.

La nostra raó de ser sempre ha estat donar uns serveis òptims i de qualitat als ciutadans. I això passa per comptar amb un finançament adequat.

Però aquest objectiu no ens ha de fer oblidar que vivim en un context diferent al de fa 5 anys. La crisi ecoACM Associació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Telèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.cat www.acm.cat

nòmica i social també ens obliga a donar un pas més endavant i fer-ho amb valentia. I creiem que aquest passa per continuar explorant els avantatges que ens donen les compres agregades. Cal sumar esforços, aprofitar sinergies i avançar cap a l’eficàcia i la sostenibilitat del món local. Per aquest motiu, després de l’èxit assolit amb la licitació del subministrament elèctric per a ens locals, l’ACM ja estudia realitzar noves compres conjuntes en altres sectors on el món municipal pot aportar-hi el seu granet de sorra. Junts som millors i més forts!

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané Cap de redacció: Joan Morcillo Consell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé, Albert Guilera, Jordi Juan, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.

Dipòsit legal: B3434383.

Impressió: Gràfiques APR. La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154

kg d’escombraries

C02

14

kg de CO2

139

km en un cotxe europeu estàndard

3.346

litres d’aigua

333

kwh d’energia

251

kg de fusta

MAIG 2013. NÚMERO 340

3

actualitat

Miquel Buch defensa l'autonomia

local davant la possible fusió de municipis

Representants del Consell de Governs Locals reunits amb la vicepresidenta, Joana Ortega.

Aquest mes d'abril hem tingut més detalls de la futura Llei de Governs Locals. Per això, el president de l’ACM, Miquel Buch, ha valorat posi­ tivament l’anunci fet per la vicepresi­ denta de la Generalitat, Joana Orte­ ga, sobre els grans eixos de la nova llei catalana que el Govern portarà al Parlament de Catalunya. Buch defensa que els municipis es puguin agrupar, sempre i quan es respecti l’autonomia local.

Miquel Buch ha analitzat la proposta feta per la vicepresidenta del Govern català i es proposaran millores que afavoreixin el món local.

En referència al fet que la nova llei catalana permeti la fusió de municipis, el president de l’ACM i alcalde de Premià de Mar assegura que és una bona proposta, sempre i quan es respecti l’autonomia local i siguin els ajuntaments els que decideixin quin ha de ser el seu futur. “No podem estar-hi en contra si els ciuta-

4

MAIG 2013. NÚMERO 340

dans ho volen”.Buch contraposa la llei catalana i l’espanyola, assegurant que la nova llei de Governs Locals té la voluntat de diàleg i de

>> La futura llei contemplarà la distribució de competències d'acord amb els principis de racionalització, estalvi i eficiència, i la millor coordinació entre administracions respecte de la singularitat de cada poble. Per aquest motiu, espera que l’Estat mantingui la seva paraula i no discuteixi la competència exclusiva de la Generalitat.

En referència a la regularització dels sous dels alcaldes, Miquel

Buch, apunta que és una iniciativa que sempre ha defensat l’ACM, que ja recomana uns barems salarials en funció del nombre d'habitants.

El passat mes de març, en el marc d'una trobada amb la vicepresidenta, aquesta va explicar als responsables del Consell de Governs Locals integrat per representants de l'ACM i de la FMC, que entre els criteris bàsics d'aquesta llei hi ha la distribució de competències d'acord amb els principis de racionalització, estalvi i eficiència, així com la millora de la coordinació entre les diverses administracions públiques.

D'aquesta manera, s'alliberarà els municipis petits de competències que no poden assumir i s'evitarà la duplicitat en la prestació de serveis.

Finalment, la vicepresidenta es va comprometre a treballar en l'elaboració de la llei d'hisendes locals per definir qui fa què i amb quins recursos.

Som Decisius!!!!

Els Ajuntaments han de ser i seran claus en la definició del món local en el futur estat català. Com han de ser les bases de les noves institucions locals en el marc de la construcció d’un nou estat d’Europa? El municipalisme no pot quedar apartat d’aquest procés que marcarà el rumb del país en els propers anys.

Els ajuntaments som l’administració més propera i la més ben valorada; i per tant, la que coneix quines són les inquietuds, ambicions i problemes reals de la ciutadania.

Els alcaldes i alcaldesses hem estat els canalitzadors i impulsors de la modernitat dels nostres pobles i ciutats en els darrers trenta anys.

Coneixem i donem resposta a les necessitats heterogènies del poble català.

El món local és conscient de la importància del moment i sap que per ser decisius en els propers anys, els ajuntaments s’han de dotar d’un finançament just i d’unes competències clarificades. Els ens locals

estem preparats per fer front a les dures situacions que esdevindran, però hem de tenir clar quines eines tenim per encarar la nova situació.

En aquest procés, els municipis hem de ser decisius, doncs som els coneixedors de la realitat que es palpa al carrer. No hem de caure en el parany de deixar de banda la influència que pot tenir el món local vers el sentiment que tenen molts catalans. Som el gran altaveu que pot fer entendre als ciutadans de la necessitat d’un futur millor per a Catalunya.

Cal que tots plegats remem en la mateixa direcció per assolir tots els reptes que ens proposem. Més enllà de declaracions simbòliques, el pas cap al dret a decidir del poble català, ha de ser raonat, clar i conscienciat. El futur de les properes generacions de catalans i catalanes s’està gestant en aquests moments.

Cal que tinguem clar qui som, d’on venim i on volem anar. Deixem de banda les nostres diferències i su-

DECLARACIÓ DEL DIA DEL MUNICIPI 2013 Aquest 19 d’abril de 2013 s‘emmarca dins d’un context de forta i continuada crisi econòmica, social i de valors.

Per això, en el dia del municipi, els ajuntaments reiterem la nostra tasca com a principals catalitzadors de la situació difícil en què es troben els nostres ciutadans i ciutadanes. Per això entenem que el nostre paper vertebrador és més indispensable i necessari que mai, amb l’objectiu de mantenir la cohesió social als nostres pobles i ciutats. Les alcaldesses i alcaldes i els electes locals de Catalunya, no estem tenint una actitud impassible davant d’aquesta realitat.

Els ajuntaments hem tingut sempre com a prioritat el benestar dels nostres veïns i veïnes. Treballem dia rere dia, fa més de trenta anys, per continuar mantenint els valors democràtics, la convivència, la solidaritat i el progrés dels nostres pobles.

Davant els nombrosos canvis legislatius que es

Miquel Buch President de l'ACM mem esforços per aconseguir que Catalunya pugui oferir el millor de si mateixa. *Article publicat amb motiu del Dia del Municipi

pretenen dur a terme i que afecten les administracions locals, els ajuntaments refermem el nostre paper cabdal com a administració més propera al ciutadà i reclamem les competències necessàries, però especialment els recursos suficients per atendre les necessitats de la nostra ciutadania sense diferenciacions, evitant així la creació de ciutadans de primera i ciutadans de segona. Les veïnes i veïns que es troben en una situació més vulnerable han de poder sentir més a prop que mai el suport dels seus ajuntaments.

Des dels ajuntaments hem de reconèixer i dignificar la tasca dels milers d’electes locals del nostre país que han treballat i estan treballant d’una manera altruista, amb migradesa de recursos, prioritzant l’interès general per sobre de qualsevol altre.

Ara més que mai, el municipalisme s’ha d’associar al que representa: garantia de cohesió social, equitat en la prestació dels serveis, participació en l’esfera pública i, especialment, millora de la qualitat de vida dels nostres ciutadans.

MAIG 2013. NÚMERO 340

5

actualitat

L'ACM adjudica a Endesa l'electricitat per a més de 500 ens locals de Catalunya L’Associació Catalana de Municipis i Comarques, a través del Consorci Català per al Desenvolupament Local (CCDL), ha adjudicat a Endesa el subministrament d’electricitat per a més de 500 ens locals de Catalunya amb un pressupost previst de 40 milions d’euros anuals. Aquesta és la segona compra agregada d’electricitat que porta a terme l’ACM amb l’objectiu d’oferir un estalvi per als ens locals associats i facilitar procediments administratius. La licitació es va posar en marxa a partir de l’1 d’abril.

El nou contracte d’electricitat, que es va licitar per primera vegada per subhasta electrònica el passat 14 de gener, té una vigència d’un any prorrogable fins a 3 anys i preveu que els ajuntaments puguin estalviar-se entre un 10 i un 30%, en funció de les potències con­t rac­t ades. En aquest cas, el Col·legi d’Enginyers ha fet una valoració positiva de

>> A banda de l'estalvi econòmic que tenen els ens locals adherits a l'acord marc, també es poden beneficiar d'un 1,5% de descompte si domicilien el pagament l’acord que assegura que durant un any no s’incrementarà el preu de l’energia. Destaca tam­ bé que els ajuntaments que rea­ lit­z in els pagaments puntuals i ho facin domiciliant la factura al banc, addicionalment als preus a­c on­s eguits, tindran un 1,5% de descompte.

A banda d’oferir un millor preu, la

6

MAIG 2013. NÚMERO 340

Els municipis només s'han d'adherir a l'acord marc per beneficiar-se'n.

fórmula d’acord garanteix complir amb la Llei de Contractes, de manera que els ens locals, adhe­ rint-se a l’acord marc, s’estalvien fer determinats processos admi­ nis­t ratius. A més, és previst que l’empresa adjudicatària desen­v o­ lupi programes específics d’as­s es­ so­r ament i eficiència energètica de forma personalitzada, si cal, amb cadascun dels associats.

Eficiència i transparència El nou acord també incideix en l’eficiència i la reducció de costos administratius, ja que l’empresa comercialitzadora oferirà la possi­ bi­litat als ens locals de dur a terme la signatura electrònica del contracte.

Seguint amb l’objectiu d’oferir la màxima transparència en tot el procés, Endesa facilitarà de forma digital les dades de les factures perquè els ens locals puguin controlar els seus consums i la seva eficiència energètica.

El plec de l’Acord marc signat

entre l’ACM i Endesa preveu una Comissió de seguiment formada per cinc persones que, en l’exercici de les funcions de responsable del contracte, vetllarà pel seu compliment en quant a la qualitat dels subministraments i la tramitació administrativa

>> Per primera vegada l'ACM va fer la licitació del subministrament elèctric per als ens locals mitjançant una subhasta electrònica adecuada dels seus documents, en especial de la facturació.

El Consorci Català per al Desen­ volupament Local està for­m at per l’ACM, les Diputacions de Girona i Lleida i els Consells Comarcals del l’Alt Camp, l’Anoia, el Pallars Jussà, el Pla de l’Estany i la Segarra.

actualitat

Innovarem en la compra centralitzada de vehicles municipals Després d'haver licitat el sub­m i­ nistrament elèctric per als ens locals i dels resultats clarament positius que s'han aconseguit, l'ACM i el Consorci Català per al De­s envolupament Local (CCDL) ja treballen per afrontar noves com­ pres agregades a través de l'ad­ hesió a un acord marc. Fa un any es va fer una enquesta entre els ens locals, en la qual, entre altres prioritats, es va detectar l'interès i oportunitat per agregar la compra i lloguer de vehicles municipals.

En aquesta enquesta realitzada, una de les conclusions a què s'arribava és que la majoria d'ens locals catalans exerceixen l'opció de compra més que la modalitat del rènting, pel que fa als vehicles municipals. A partir d'aquí, ja s'han iniciat diverses reunions amb la presència d'especialistes que han dictaminat la viabilitat i efectivitat d’aquest fòrmula. A més, es detecta una ten­d ència creixent dels ens locals ca­t alans en l´ús del rènting, sobretot a causa de la dificultat de poder fer inversió (capítol VI) i traslladar la renovació de la flota a despeses en béns corrents i serveis (capítol II).

L'objectiu és aconseguir el millor preu, tant en compra com lloguer, de la tipologia de vehicles més habituals que són els de serveis municipals, brigada, policials, vi­ gi­lància... amb la finalitat d’ob­t e­ nir les millors condicions eco­n ò­ miques i facilitar el proce­d i­m ent administratiu per a la seva ad­q ui­ sició o rènting. També es planteja contemplar vehicles pro­p ulsats amb energia elètrica, així com els “híbrids”.

La previsió és que abans d'estiu s’hagi publicat la licitació i que la selecció de les empreses i ve­

hi­c les estigui feta abans de fi­n a­ litzar el 2013. D’aquesta manera, els ens locals associats que hi estiguin interessats tindran a la se­ va disposició les condicions per poder contemplar la compra o el llo­g uer de vehicles en els seus pres­s u­p ostos municipals.

A través de les compres cen­ tralitzades es poden aconse­g uir les millors con­d icions econò­m i­ ques pel fet d'adquirir béns i ser­ veis de forma conjunta. Aquest tipus de com­p res són pioneres al nostre país, sobretot, en el sector local.

Els municipis només s'han d'adherir a l'acord marc per beneficiar-se'n.

MAIG 2013. NÚMERO 340

7

actualitat

L'ACM ofereix suport als municipis de l'Alta Ribagorça, Pallars Jussà i la Val d'Aran

Miquel Buch parlant durant el Consell d'Alcaldes del Pallars Jussà.

El president de l’ACM, Miquel Buch, va visitar el passat 8 i 9 d'abril les comarques de l'Alta Ribagorça i el Pallars Jussà, i la Val d'Aran.

En el marc de les trobades que el president està duent a terme arreu de Catalunya, va poder escoltar les inquietuds i necessitats dels municipis i donar a conèixer els diferents serveis que ofereix l’ACM a més de 900 ens locals de Catalunya.

Miquel Buch es va reunir, primer de tot, amb els alcaldes de la comarca de l’Alta Ribagorça, (Vall de Boí, Vilaller i Pont de Suert) i presidents d'Entitats Municipals Descentralitzades (EMD) a la seu del Consell Comarcal, on també va mantenir una reunió amb el seu president, José Antonio Troguet.

El president i també alcalde de Premià de Mar va posar a la disposició dels municipis els serveis de l’ACM i va assegurar que defensarà els drets

Alcaldes de l'Alta Ribagorça exposant les seves inquietuds.

8

MAIG 2013. NÚMERO 340

dels municipis davant de qualsevol llei que perjudiqui els seus interessos, que, en definitiva, són les necessitats dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Mentrestant a la comarca del Pallars Jussà, Miquel Buch es va trobar amb el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Joan Ubach, i el vicepresident, Constantí Arana. Va posar a disposició del Consell Comarcal del Pallars Jussà tots els serveis d’assessorament i suport de què disposa l’ACM, fent especial èmfasi en els petits municipis i comarques com el Pallars Jussà.

Per la seva banda, el president del Consell va demanar a l’ACM que vetlli per tal que la nova llei de governs locals tingui present l'especificitat dels municipis del Pirineu i el paper vertebrador i de prestació de serveis que juguen els Consells Comarcals.

Miquel Buch també va participar en la reunió del Consell d’Alcaldes del Pallars Jussà. Anteriorment, havia estat a Vielha reunit amb el Síndic d'Aran, Carlos Barrera, i coneixent sobre el territori alguns aspectes de la seva gestió.

Visualitza el vídeo de la visita a través d'aquest codi:

A la Val d'Aran visitant una zona amb una allau de neu.

actualitat

El president de l'ACM continua

recorrent el territori per copsar quines són les inquietuds dels municipis catalans

El president de l'ACM adreçant-se als representants polítics del Segrià.

Al consell d’alcaldes del Segrià, l’alcalde de Premià de Mar, va posar-se a disposició dels diferents càrrecs electes i va assegurar que l’ACM vetllarà pels seus interessos.

En aquest sentit, els alcaldes i alcaldesses es van interessar per saber com afectarà la Llei de Governs Locals als municipis. Buch va manifestar que l’ACM ja ha presentat les al·legacions pertinents, per tal que siguin tingudes

en compte en el moment de tramitar la llei al Parlament. En tot cas, el president Buch va assegurar que aquesta llei té coses positives com el fet que s’està elaborant amb el consens del món local.

Buch també va explicar als assistents els diferents serveis que ofereix l’ACM. Assessorament jurídic, formació o la compra agregada d’electricitat, són alguns dels serveis que ofereix l’entitat als més de 900 ens locals que estan

adherits. Tots ells tenen l’objectiu de donar ple suport als alcaldes i alcaldesses en el seu treball diari.

Finalment, el president Buch va aprofitar la visita al consell comarcal del Segrià per trobar-se amb el seu president i alcalde d'Alpicat, Pau Cabré. Tots dos es van emplaçar a continuar treballant per assegurar que els ajuntaments puguin seguir oferint uns serveis de qualitat per als veïns i veïnes.

MAIG 2013. NÚMERO 340

9

actualitat

Breus ACM El president de l'ACM es reuneix

amb el Conseller de Presidència, Francesc Homs

El president de l'ACM, Miquel Buch, continua amb la ronda de contactes amb els màxims responsables del Govern de la Generalitat. El 16 d'abril Buch es va reunir amb Francesc Homs, Conseller de Presidència.

La trobada, de caràcter institucional, va servir per posar sobre la taula possibles vies de relació i col· laboració tant en present com en futur. En aquest sentit, l'ACM sempre ha manifestat la necessitat que els municipis catalans tinguin un marca protagonisme en la definició del futur de Catalunya com a país.

L'ACM edita el Directori

d'Institucions 2013

Aquest mes d'abril ha vist a la llum el Directori d'Institucions 2013, que edita l'Associació Catalana de Municipis i Comarques. Es tracta d'una eina molt útil que aglutina les principals dades de les institucions de Catalunya amb cadascun dels seus representants.

L'última publicació editada va ser la del 2011, ja que durant aquest últim any hi ha hagut eleccions catalanes i s'ha esperat a la constitució del nou Govern català i als nous nomenaments de càrrecs públics per comptar amb una guia totalment actualitzada. El Directori d'Institucions es fa arribar a tots els ens locals catalans, institucions governamentals i mitjans de comunicació perquè sigui una eina útil en el seu dia a dia.

10

MAIG 2013. NÚMERO 340

actualitat

Miquel Buch assegura que l'ARSAL no solucionarà els problemes del món local

El president de la Diputació de Barcelona i el degà de la Facultat de Dret de la UAB escoltant Miquel Buch. (Foto: Òscar Giralt)

La Càtedra Enric Prat de la Riba de l'Associació Catalana de Municipis va organitzar el passat 16 d'abril a la facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) la jornada “La transformació dels governs locals en un context de crisi. Propostes per aprendre a gestionar els nous reptes”. Una jornada que va comptar amb la presència de 120 càrrecs electes vinguts de tot Catalunya.

El president de l’ACM, Miquel Buch, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, i el degà de la Facultat de Dret de la UAB, Josep Maria de Dios i Marcer, van ser els encarregats d’inaugurar la jornada. En el seu discurs, el president de l’ACM, en referència a l’avantprojecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (ARSAL) del govern de l’Estat, va lamentar que el govern del PP hagi triat el món local com el problema de tots els mals econòmics del país. Per Buch, el govern del PP

considera que els ajuntaments són el problema, “però no és cert, a Catalunya els ajuntaments han fet bé la feina. No és just que es criminalitzi els ajuntaments, mentre altres administracions de l’Estat han malgastat els diners

>> El president de la Diputació de Barcelona va afirmar que "ningú coneix millor que els governs locals l'abast de la crisi actual" en infraestructures obsoletes”.

Així, assegura que l’ARSAL, no solucionarà els problemes que té el món local. Tanmateix va animar als assistents a adoptar actituds proactives i emprenedores per tal que l’administració local surti reforçada d’aquesta crisi.

Per la seva banda, el president de la Diputació de Barcelona,

Salvador Esteve, va demanar als participants de la jornada que identifiquin l’actual escenari de crisi com una oportunitat, destacant que “ningú coneix millor que els governs locals l’abast de la crisi actual". Així, va assegurar que des fa anys la Diputació posa en marxa serveis que li sol·liciten els ajuntaments, just el contrari del que li demana l’avantprojecte del llei del govern de l’Estat.

Finalment, el degà de la Facultat de Dret de la UAB, Josep Mª de Dios, es va posar a disposició del món local per buscar sinergies que permetin fer front a la forta crisi que pateix la societat.

L’objectiu de la jornada era proporcionar als assistents les eines adequades per a repensar el model organitzatiu local, així com el disseny i la implementació de polítiques locals en clau d’austeritat, però sense obviar que la conjuntura actual pot ser una bona oportunitat per assolir nous reptes de millora i innovació del sector públic.

MAIG 2013. NÚMERO 340

11

actualitat

L'ACM crea la Comissió de Municipis de

muntanya i la Comissió de Petits municipis L’Associació Catalana de Municipis i Comarques va constituir el 4 d'abril la Comissió de Municipis de muntanya i la Comissió de Petits Municipis, amb l’objectiu que la realitat d’aquests pobles estigui representada a l’ACM. La presentació de la Comissió de Municipis de muntanya va estar presidida pel secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, el president de la comissió, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, i Ferran Miralles, coordinador de Territori i Mobilitat del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. “Aquesta comissió pretén donar elements de reflexió i debat de la realitat que viuen els diferents municipis de muntanya”, explicava el secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, qui va destacar que per l’ACM, és tant important un municipi petit i de muntanya, com un municipi de grans dimensions.

Pifarré va encoratjar als as­ sistents a fer una bona feina i ha posat l’ACM a disposició de tots els alcaldes i alcaldesses. “Estem al vostre costat per solucionar qualsevol problema o situació que necessiteu”.

Albert Batalla, al centre, constituint la Comissió de Municipis de muntanya.

Per la seva banda, l’alcalde de la Seu d’Urgell i president de la Comissió de Municipis de muntanya, Albert Batalla, va destacar que l'òrgan intern tindrà dos àmbits de treball. Per una banda, ser subjecte d’interlocució amb el Govern de cara a la nova redacció de la Llei de Muntanya i, per l’altra, la realització d’anàlisis comparatives de polí­ti­ ques específiques aplicades en altres zones de muntanya d’arreu d’Europa.

La Comissió de Petits municipis amb una àmplia representació d'ens locals.

12

MAIG 2013. NÚMERO 340

En el cas de la Comissió de Petits municipis, el president de la comissió i alcalde de Montmaneu, Enric Admetller, va destacar que un 70% de la població del nostre país viu en un 30% de la superfície del mateix i que, per contra, un 30%

>> Les dues comissions neixen amb l'objectiu de resoldre problemes de petits municipis que tenen unes característiques comunes de la població ocupa el 70% del mateix territori. D'això és desprèn que hi ha una quantitat de municipis significativa que té uns problemes comuns totalment diferenciats de la resta de poblacions de Catalunya.

Per aquest motiu neix aquest Co­ mis­sió de Petits Municipis, una eina important per a resoldre problemes que puguin sorgir dels pobles petits.

Fins el 14 de juny es poden programar activitats per les Jornades Europees del Patrimoni Un any més posem en marxa el procés d’inscripció a les Jornades Europees del Patrimoni. Com cada any ajuntaments, museus i altres entitats culturals podeu omplir la butlleta i proposar una o vàries activitats: visites guiades, activitats pedagògiques, concursos fotogràfics, representacions teatrals o concerts, exposicions, etc, sempre directament relacionades amb el patrimoni monumental.

Les jornades es celebraran els dies 27, 28 i 29 de setembre del 2013 i el termini d’inscripció finalitza el dia 14 de juny. L'any passat uns 200 municipis de tot Catalunya van oferir més de 360 activitats de tot tipus. A la web de l'ACM es poden

tramitar les inscripcions d'activitats.

Les Jornades Europees del Pa­ trimoni van ser creades l'any 1991 pel Consell d'Europa. Cata­lunya s'hi va adherir des de la pri­mera edició.

Enguany el lema de la iniciativa és "Europa, un pa­tri­moni comú".

Des de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, conjuntament amb la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner, us ani­ mem a participar amb nosaltres i col·laborar, així, en la difusió del patrimoni arquitectònic català i eu­ ro­peu.

Jornada sobre la gestió de subvencions públiques als governs locals El Consell Comarcal d'Osona va acollir el passat 16 d'abril una jornada, coorganitzada per la Diputació de Barcelona i la Fundació Aula d'Alts Estudis d'Electes de l'ACM, centrada en la gestió de les subvencions públiques per part del món local. La mateixa jornada s'ha fet durant aquest abril al Maresme i a l'Alt Penedès.

La jornada anava destinada a càrrecs electes i a directius locals. En una primera part es va analitzar la Llei general de subvencions i la normativa local aplicable, juntament amb el control financer de les subvencions. La part final es va centrar en un taller pràctic per exposar el contingut i funcionament del Catàleg de serveis 2013 i el nou Portal de tràmits dels ens locals i altres administracions.

Els ajuntaments són entitats que tenen potestat administrativa per

concedir ajuts, però tambe per ser-ne receptors. Per aquest motiu, la jornada buscava proporcionar eines que facilitin a les entitats locals atorgants la gestió de l'activitat subvencional, com ara la redacció i aprovació de les bases reguladores, la fixació dels

criteris d'atorgament i la tramitació del procediment de conformitat amb els principis generals aplicables. I com a subjectes beneficiaris de subvencions, donava a conèixer els requisits que s'exigeixen o les obligacions que comporta.

La jornada es va fer a l'edifici El Sucre de Vic.

MAIG 2013. NÚMERO 340

13

entrevista

“Sense la gestió del Consell Comarcal hi ha serveis que no serien possibles o tindrien un preu més alt" Joan Josep Raventós i Coral President del Consell Comarcal de l'Alt Camp Joan Josep Raventós va néixer a Bràfim el 1961. És l'actual president del Consell Comarcal de l’Alt Camp i alcalde de l’Ajuntament de Bràfim per Convergència i Unió. Des de l’any 1987 ha estat vinculat amb el consistori. Primer com a regidor i després com a alcalde.

També ha estat conseller comarcal des del 1991. En el darrer mandat va ocupar la vicepresidència primera del Consell Comarcal i va presidir l’àrea de Planificació Territorial. És pagès de professió.

1. Vostè s'ha estrenat com a president del Consell Comarcal de l'Alt Camp.

Com valora el primer any i mig de man­ dat?

Aquesta legislatura ve marcada per la greu situació econòmica que patim totes les administracions en general i, molt concretament, pels problemes de tresoreria que comporta que els nostres ingressos depenguin, gairebé exclusivament, de transferències provinents d’altres administracions. Això ha comportat un canvi en molts dels projectes que havíem previst desenvolupar, els quals s’han hagut d’adaptar al finançament de què disposem, tot prioritzant les mesures que més ens reclamen els nostres ciutadans. La meva idea és que el Consell Comarcal no és altra cosa que una eina al servei dels municipis.

2. El fet d'haver estat conseller comar­ cal des del 1991 és un avantatge per a vostè?

Evidentment conèixer el funcionament de la institució és un gran ajut.

Conec tots els professionals que treballen al Consell Comarcal i sóc conscient del seu compromís al llarg d’aquests anys per oferir el servei més adequat a cadascun dels municipis de la nostra comarca, i també sé el que els municipis esperen i reclamen al Consell Comarcal. Crec que per desenvolupar una bona política comarcal tots els municipis s’han de sentir identificats amb el mateix projecte i, en una comarca

14

MAIG 2013. NÚMERO 340

amb vint-i-tres municipis, això algunes vegades és complicat; per tant, ens hem marcat un objectiu: escoltar tots els alcaldes i treballar per fer possibles aquells objectius que compartim.

3. El context econòmic demana dedicar molts esforços a polítiques socials?

En una comarca com l’Alt Camp, amb una majoria de municipis de menys de mil habitants, és indispensable disposar d’un servei mancomunat per atendre les necessitats socials, un servei que, alhora, ha de ser suficientment proper per

>> Crec que per desenvolupar una bona política comarcal tots els municipis s'han de sentir identificats amb el mateix projecte i, en una comarca amb 23 municipis, això algunes vegades és complicat identificar i atendre aquestes necessitats. Aquest ha de ser un dels pilars bàsics de les actuacions dels consells comarcals; d’altra manera, els municipis petits no podran consolidar i sufragar tota una xarxa de serveis que, per separat, seria insostenible. L’atenció als infants, a la gent gran, als desocupats,

les polítiques adreçades a la millora social de la dona... no arribarien mai de manera adequada a les zones on la població és més dispersa, més envellida i amb més mancances de transport públic. Per tant, és fonamental centrar els esforços en aquestes àrees i poder disposar dels professionals adequats en cada cas per atendre les necessitats que sorgeixin.

4. Fa poques setmanes va inaugurar la planta de transferència de residus.

Aquesta és una obra llargament reivindicada que, per fi, hem fet possible.

Com en la majoria de comarques, el servei de recollida d’escombraries és un servei fonamental i que cal fer conjuntament. Hem aconseguit optimitzar molts recursos i, sobretot, despeses des del primer dia que el vàrem posar en funcionament. En aquest moment estem recollint les escombraries a divuit dels municipis de la comarca, onze dels quals fan la recollida selectiva porta a porta; en tots ells el resultat és molt satisfactori. A més, disposem dels serveis de deixalleria mòbil i de neteja viària, uns serveis que, de manera periòdica o puntual, també utilitzen la majoria de poblacions de l’Alt Camp.

El transport de totes aquestes deixalles era un aspecte d’aquest procés que crèiem que podíem ajustar i millorar. Amb aquesta finalitat es va construir, gràcies al finançament de l’Agència de Residus de Catalunya, la planta

de transferència de residus, una instal· lació que ens permet, d’una banda, millorar el triatge dels materials recollits i, d’una altra, disminuir el nombre de viatges fins als diversos centres gestors on es reciclen els materials.

5. En l'àmbit turístic, el Consell Comar­ cal ha incidit en la Ruta del Císter i n'ha millorat la senyalització. A més, aquest ha estat un exmple de treball en xarxa entre comarques.

Aquest és un exemple que caldria aplicar a tot el nostre país: no ens hem de limitar a glossar, només, el nostre patrimoni estricte (el nostre campanar, el nostre monestir...); podem i tenim l’obligació de cercar idees i estratègies per desenvolupar i promocionar tots els recursos de què disposem en una zona. Hem de buscar aquells recursos que fins ara potser havíem ignorant o que, tot i tenir-los al nostre abast, potser havíem infravalorat i fer actuacions conjuntes (entre diversos municipis o entre comarques) per donar-los el ressò necessari, difondre’ls i, així, utilitzar-los per al desenvolupament del nostre territori.

Penso que a tot Catalunya en general, però a les nostres terres en particular, cal continuar treballant per aconseguir compatibilitzar la producció industrial i el desenvolupament agrari amb la promoció turística, cultural, gastronòmica, esportiva... Hem de cercar els mitjans més potents per promocionar aquests recursos i no cal dir que la marca ‘Ruta

del Cister’ és un dels recursos més importants de què disposem.

6. El Consell també té una política molt activa en la promoció de la dona.

El Pla comarcal de polítiques de dones i de gènere de l´Alt Camp (20122015) estableix el marc d´actuació de la comarca i els municipis de l´Alt Camp amb relació a l´assoliment de la igualtat efectiva entre dones i homes tot com-

>> El problema dels consells comarcals és que donen serveis als municipis que els ciutadans identifiquen com a serveis municipals pensant les situacions de desequilibri entre unes i altres així com les expressions de discriminació encara existents.

7. Els consells comarcals estan en el punt de mira. Cal posar en valor la seva feina?

Crec que el problema que tenen els consells comarcals és que la principal tasca que realitzen consisteix a donar serveis als municipis i, tot i que garanteixen molts dels serveis de què es beneficien directament els ciutadans, aquests els identifiquen més com a serveis mu-

nicipals; desconeixen que sense la gestió del Consell Comarcal aquests serveis no serien possibles o els tindrien a un preu més elevat. Encara hi ha molta gent als nostres pobles que segur que desconeix que l’arquitecte municipal és un treballador del Consell Comarcal, per posar un exemple; en canvi, és molt fàcil pujar al carro de la demagògia i dir que suprimint els consells s’estalviarien molts càrrecs polítics.

8. Fa un parell de mesos el Con­ sell Comarcal va acollir les Jornades d'eficiència energètica de l'ACM. Les compres agregades són un objectiu de la feina dels consells comarcals?

L’ACM ens ha demostrat que, gràcies a la compra conjunta d’un servei, podem aconseguir uns preus molt més competitius per als municipis. La meva visió personal és que els consells comarcals, a les comarques amb més pes dels municipis rurals, seran imprescindibles i que les actuacions conjuntes i les compres agregades, tant de béns com de serveis, han de ser un objectiu, sempre tenint en compte, a l’hora de valorar l’oferta, la proximitat.

9. Quins reptes de futur caldrà atendre en els pròxims dos anys?

Crec que el principal repte serà trobar el finançament adequat per continuar garantint tots els serveis indispensables que requereixen els nostres municipis per tal de no perdre la seva identitat. ¹ ¹

MAIG 2013. NÚMERO 340

15

risclab respon

Les polítiques preventives són un bon element per evitar la sinistralitat al món laboral.

L'Ajuntament té responsabilitat en l'accident d'un treballador extern?

Com bé sabeu, els tècnics de RiscLab realitzen visites periòdiques als ajuntaments per analitzar i dur a terme la implantació de la prevenció de riscos laborals en el món local. Durant aquestes visites RiscLab s’ha trobat amb una problemàtica comuna a molts ajuntaments de Catalunya: la coordinació d’activitats empresarials en matèria de prevenció de riscos laborals.

Aquesta coordinació d’activitats apareix quan tenim treballadors d’una empresa o entitat treballant al centre d’una altra com, per exemple, quan es contracta una empresa per realitzar les tasques de neteja, jardineria o manteniment dels extintors. En aquests casos, no és suficient incloure una clàusula en el contracte en què s’exigeixi el compliment, per l’empresa contractada, de la normativa en prevenció de riscos laborals.

La importància de la coordinació d’activitats és molt alta, ja que, en cas d’accident, l’Ajuntament tindria la responsabilitat subsidiària tot i que el treballador accidentat no formés part de la seva plantilla.

Dins les actuacions que RiscLab ofereix als seus clients, s’inclou l’elaboració, la implantació i el segui-

16

MAIG 2013. NÚMERO 340

ment d’un procediment de coordinació d’activitats, que comprèn la realització de reunions de coordinació i el traspàs d’informació entre l’Ajuntament i l’empresa contractada, així com el lliurament de diferents eines i documents que faciliten el compliment i control d’aquestes tasques en l’àmbit municipal.

>> La importància de la coordinació d'activitats és molt alta, ja que, en cas d'accident, l'Ajuntament tindria la responsabilitat subsidiàra, tot i que el treballador no formés part de la seva plantilla Envia’ns els teus dubtes a: riscos@acm.cat o al telèfon 93 496 16 16

assegurances

Ser regidor o treballar a l’ajuntament pot repercutir en el meu patrimoni?

Nova Assegurança de Responsabilitat d’Autoritats i Personal al servei de les Administracions Des del Servei d’Assegurances de l’ACM, presentem la cobertura com­ plementària a la Pòlissa de Responsa­ bilitat Civil i Patrimonial que fins ara no tenia cobertura asseguradora. Ente­ nem que és una pòlissa que mancava i a la qual val la pena dedicar un article especial per la conveniència que els ajuntaments la tinguin contractada.

Per què aquesta assegurança?

Perquè és una assegurança que cobreix les persones al servei de l’Administració: • Els carrecs electes, funcionaris i, en general, el personal al servei de les administracions han de respondre per danys i perjudicis derivats de l’exercici del seu càrrec.

• La seva responsabilitat és personal i il·limitada i, per tant, s’estén al seu patrimoni familiar.

• Una reclamació pot ocasionar altres perjudicis com són les despeses de defensa o el dany a la reputació o la imatge.

Quins són els riscos i responsabilitats als que s'enfronten els càrrecs electes, personal i tècnics de l'ajuntament a títol particular?

1. Reclamacions per part de l’Admi­ nistració pública als regidors i treballa­ dors:

a. Acció de repetició: ( Art 145.2 Llei 30/ 92) “La Administración correspondiente, cuando hubiere indemnizado a los lesionados, exigirá de oficio de sus autoridades y demás personal a su servicio la responsabilidad en que hubieran incurrido por dolo, o culpa o negligencia graves, previa instrucción del procedimiento que reglamentariamente se establezca”. b. Acció pròpia de danys i perjudicis ( art 145.3 Llei 30 / 92) “La Administración instruirá igual procedimiento a las autoridades y demás personal a su servicio por los daños y perjuicios causados en sus bienes o derechos cuando hubiera concurrido dolo, o culpa o negligencia graves”. c. Acció de responsabilitat comptable (art 47 LO 2/ 82) “Incurre en responsabilidad contable el que por acción u omisión contraria a la ley menoscabe los caudales o efectos públicos, quedando obligado a la indemnización de los daños y perjuicios causados. Esta responsabilidad puede ser Directa o Subsidiaria”.

2. Reclamacions per part de ciutadants o entitats administrades: Acció de responsabilitat civil derivada de delicte ( Art 146.1 Llei 30/92) • Reclamacions que sol·licitin indemnització per danys i perjudicis derivats de l’exercici del seu càrrec.

• Reclamacions efectuades principalment en via penal.

3. Reclamació per part d’un altre treballa­ dor o càrrec electe Accions per pràctiques indegudes en l’àmbit del treball (per exemple: mobbing, discriminació...)

4. Restitució de la imatge i reputació • Despeses per a mitigar o restituir el dany a la imatge provocat per una de les anteriors reclamacions.

Què es cobreix?

Cobrim les despeses de defensa (que s’avancen) i les indemnitzacions fins al capital contractat. Posem un bufet d’advocats especialista a la vostra disposició.

Despeses de restitució d’imatge en els danys a la reputació o la imatge (consistent en honoraris de professionals de la comunicació, incloent el possible cost de publicacions). Àmbit temporal amb retroactivitat il· limitada. Hi ha la possibilitat de contractar l’extensió de l’acció de repetició per arquitectes i enginyers.

// més informació

Manel Pérez i Sucarrats Marc Garcia i Ribatallada Tel. 902 200 946 E-mail: assegurances@acm.cat

MAIG 2013. NÚMERO 340

17

qüestionari polític

Com valoreu el nou pla d'ajust del Govern central per a proveïdors?

Jordina Moltó Política Municipal de CDC

Aida Molner Regidora d'Hisenda i Urbanisme de l'Ajuntament de Cardona

Josep Mayoral Secretari de Política Municipal del PSC

18

MAIG 2013. NÚMERO 340

La novetat del nou pla respecte el primer és l’ampliació de les obligacions pendents de pagament que s’hi poden acollir. Les dues fases han permès als ens locals cancel·lar obligacions amb els seus proveïdors, alguns dels quals són petites i mitjanes empreses de la zona, i donar-los una mica de liquiditat per seguir endavant.

Ara bé, per contra, aquest mecanisme ha suposat un nou atac a l’autonomia local: - imposició: tot i que inicialment les entitats locals s’hi poden acollir voluntàriament, acaba esdeve-

nint obligatori quan els proveïdors poden sol·licitar la inclusió de les obligacions al seu favor - submissió: les entitats locals segueixen tenint el deute, però ara amb l’Estat espanyol - intervenció: els ens locals han hagut d’acollir-se a una operació de finançament que està subordinada a un pla d’ajust, proposat per la Intervenció de la corporació i no a proposta de l’equip de govern, en el qual el Ple només té una funció de ratificació i que ha de ser aprovat en últim terme pel govern espanyol.

Cert que cal rigor i control de

>> Aquest mecanisme ha suposat un nou atac a l'autonomia local

El pla per a proveïdors del 2013, a diferència del pla 2012, amplia l’àmbit subjectiu i objectiu d’aplicació i inclou les obligacions pendents derivades de concessions, convenis de col·laboració,etc.

No obstant, aquesta ampliació, al meu entendre, és una mesura insuficient, que no serà d’aplicació a moltes administracions que ja es van acollir a l’anterior pla i, sobretot, que no permetrà donar compliment a la llei de morositat.

La mesura tan sols permet finançar obligacions pendents de pagament que siguin vençudes en

data 31/12/11 i tindria més sentit i raó de ser, per al compliment de la Llei de morositat, que fos d’aplicació a obligacions pendents de pagament a 31/12/12. Amb l’experiència del pla per a proveïdors del 2012 considero que ha estat una bona mesura, que ha ajudat a les nostres finances municipals, però que s’haurien pogut millorar les formes i els terminis de presentació per part del Ministeri, en tant que durant tot el procés es van generar moltes incerteses respecte els procediments.

Crec fermament que s’han d’es-

>> La mesura tan sols permet finançar obligacions pendents de pagament que siguin vençudes en data 31/12/11

El que inicialment podria semblar una bona mesura econòmica, al final s’ha convertit més aviat en un nou pedaç per a les ja de per si malmeses arques de les administracions públiques locals.

Bàsicament com a conseqüència de les duríssimes condicions del pla de pagament a proveïdors, que escanyen una mica més les finances dels ajuntaments i, de pas, fa que els diners dels nostres veïns i veïnes servei-

xin per a finançar les entitats bancàries.

Tenint en compte que els préstecs dels plans de pagament a proveïdors són entre el 6-7% o més, davant el 2% i escaig que reben els bancs en l’interbancari, considerem que l’objectiu d’aquest nou pla d’ajust del Govern del PP va més en el sentit d’ajudar a la banca que als ajuntaments.

Nosaltres el que demanem és que es resolgui d’una vegada el problema de finançament del món local. Exigim

la despesa pública, però el que no es pot fer és culpabilitzar a les entitats locals de tot, quan només representen un 4% de l’endeutament del PIB espanyol i, en canvi, el del govern espanyol és d’un 67,5%. El dret a decidir també passa perquè puguem decidir des de Catalunya els mecanismes que volem aplicar i efectivament apliquem en l’àmbit local per superar la crisi.

tablir més mecanismes per poder fer front als deutes pendents i que pel que respecta a les administracions locals seria necessari que les administracions superiors complissin amb els seus pagaments pendents, ja que de no ser així difícilment els ajuntaments podrem complir la llei de morositat.

>> Considerem que l'objectiu d'aquest nou pla d'ajust del Govern del PP va més en el sentit d'ajudar a la banca que als ajuntaments un finançament just i suficient per a les administracions públiques locals, que garanteixi la qualitat de la prestació dels serveis que donen els ajuntaments.

Alícia SánchezCamacho Presidenta del PP a Catalunya

Lluís Moreno Vicepresident d'Organització i política municipal d'ICV

Miguel Ángel Ibañez Subsecretari de Política Municipal C's

Dani Cornellà Alcalde de Celrà

L’objectiu dels Plans de Pagament a Proveïdors és aconseguir que els ajuntaments paguin les seves factures quan toca i que no hi hagi factures amagades sota el calaix, com succeïa amb anterioritat a l’aprovació del Primer Pla de Pagament a Proveïdors. Moltes empreses de petita dimensió han patit greus problemes de liquiditat i viabilitat pels impagaments de l’administració, ja sigui a nivell local o autonòmic, el que ha acabat afectant

a l’estructura productiva de Catalunya i a l’ocupació. Des del Partit Popular Català considerem que aquest, doncs, és un Pla necessari per la viabilitat econòmica de molts autònoms i PIMES que treballen per l’administració pública. El Pla també ajudarà a aconseguir uns interessos més òptims a l’hora de finançar-se en els mercats i farà reduir la factura d’interessos a pagar amb els impostos de tots, repercutint en una millora a l’accés al finança-

>> Considerem que és un Pla necessari per la viabilitat econòmica de molts autònoms i PIMES que treballen per l'administració pública

El nou pla d'ajust del Govern central, forma part de la mateixa estratègia que l'anterior decret: el control i tutelatge dels ens locals i un ajut indirecte a les entitats financeres i grans empreses, tot i que en aquesta ocasió es pretén lligar aquest nou pla al compliment de la directiva de morositat, que obliga a pagar a proveïdors a 30 dies.

Insistim en el què ja expressàvem ara fa un any amb l'anterior pla: la vulneració del principi d'autonomia del món local i de l'Estatut de Catalunya. Sota l'apa-

rença de la cooperació institucional i la protecció d'autònoms i petits empresaris, la proposta del Ministre Montoro transpua recel cap als ajuntaments i desconfiança vers els governs locals, culpabilitzant-los de la desestabilització del consagrat dèficit públic. Potser molts ajuntaments podran disposar de finançament per a pagar proveïdors, alguns d'ells, però, són grans empreses que escanyen a aquells als que el pla d'ajust presumptament ha de salvar –PIMES i autònoms– i obligarà a duríssimes mesures

>> La proposta del ministre Montoro traspua recel cap als ajuntaments i desconfiança vers els governs locals

Vist com una segona fase complementària del primer pla de pagament als proveïdors, trobem que és positiu en el sentit que si llavors no es va poder dotar dels fons necessaris, si ara es pot veiem bé que es posi en marxa aquest nou pla per intentar assolir l’import econòmic necessari.

Si la posada en marxa respon a què, un cop pagats els deutes a proveïdors, alguns ajuntaments han continuat amb els vells costums d'anar endarrerint paga-

ments, per utilitzar-los com una alternativa a la no concessió de crèdits, creiem que és contraproduent, doncs aquells que pitjor estiguin gestionant podrien ser els que sortissin més afavorits en el repartiment d’aquest nou pla d’ajuts per al pagament de proveïdors.

Aquet nou Pla, que celebrem, creiem que a l'hora de la seva adjudicació hauria d'incloure una valoració de l'evolució del deute amb proveïdors a cada muni-

cipi tant en quantitat com en dies de demora després d'haver executat el primer Pla d’aquestes característiques.

Una nova imposició del govern espanyol als consistoris.

Una vegada més el "pla d'ajust" anirà condicionat al compliment de la directiva de morositat, es a dir, pagar les factures en 30 dies màxim. No podem acceptar l'intervencionisme de l'estat ni els seus plans. Molts Ajuntaments

estan amb l'aigua fins al coll per culpa dels impagaments de la Generalitat i el retorn a l'estat de part de les liquidacions negatives de les aportacions estatals dels pressupostos dels anys 2008 i 2009. La seva falta de seriositat i rigor, els impostos que marxen i no retornen mai, ens fan

viure una sagnia constant. Tenim un sistema de finançament injust que perjudica els ajuntaments catalans i en això no tenen cap intenció de posar-hi remei. Cal pagar en menys de 30 dies alhora que ens cal decidir el camí que volem seguir com a poble, sense imposicions i amb llibertat.

ment per part del sector privat.

Tot plegat, ajudarà a fomentar l’ocupació a Catalunya i al conjunt d’Espanya.

i retallades amb la vigilància de la intervenció de l'estat espanyol.

Per a legitimar aquesta estratègia, el govern del PP ha enllestit l'ARSAL, la institucionalització del buidatge i segrest competencial al món local sota el dogma de l'estabilitat pressupostària.

>> Aquest nou Pla hauria d'incloure una valoració de l'evolució del deute amb proveïdors dels municipis tant en qualitat com en dies de demora

MAIG 2013. NÚMERO 340

19

racó de l'associat / #municipisenpositiu Cambrils apropa la pesca i la

gastronomia del municipi al turisme amb dues iniciatives pioneres a l'Estat

Un moment de la presentació de les dues iniciatives.

Cambrils (Baix Camp) ha presentat dues iniciatives pioneres a l'Estat amb la finalitat d'apropar el món de la pesca i la gastronomia del municipi al turisme. Segons l'alcaldessa, Mercè Dalmau, les propostes Pesca-turisme i Turisme pesquer ajudaran a diversificar l'oferta lúdica i turística al mateix temps, que es "reforçarà l'essència marinera i pescadora de Cambrils". El Pesca-turisme està adreçat a persones amb un esperit més aventurer i que tinguin ganes de conèixer el que és un dia de pesca des de la sortida a primera hora del matí des del Port de Cambrils fins que s'arriba a la tarda. Turisme pesquer passa per conèixer la jornada pesquera d'una barca d'arrossegament des d'una embarcació paral·lela amb totes les comoditats i confort que representa fer-ho a bord.

Cadaqués posa en marxa una

prova pilot per fomentar el retorn

d'envasos Fins el 30 de juny Cadaqués portarà a terme una campanya per augmentar el reciclatge dels envasos. Actualment, es recicla només el 20% d'envasos i l'objectiu és arribar fins al 90%. Per això, s'ha posat en marxa un sistema de dipòsit pioner a nivell estatal i de la regió del mediterrani. El consumidor paga cinc cèntims de més en el moment de comprar la llauna o els envasos de plàstic de menys de tres litres (aigua, refresc, cervesa i sucs) que recuperarà en el moment de retornar-lo ja sigui en una màquina expenedora o de forma manual als establiments. "Es tracta de tornar enrere i recuperar el sentit comú, de quan fa quaranta anys es retornaven els envasos manualment", explica l'alcalde de Cadaqués, Joan Figueras.

La campanya estarà a prova fins el 30 de juny.

Cabrils llença una aplicació per

a telèfons mòbils de denúncia

ciutadana i promoció del comerç local

La nova aplicació porta per nom 'Cabrils Ara!'.

20

MAIG 2013. NÚMERO 340

L'Ajuntament de Cabrils (Maresme) fa el salt a la comunicació 2.0 de la mà d'una aplicació per a telèfons mòbils que permet als ciutadans fer arribar incidències directament a la Policia Local i els serveis tècnics del consistori. L'app 'Cabrils Ara!' és gratuïta per als usuaris i compatible amb el sistema android i iOS d'iphone. A més de l'opció de denúncia ciutadana, l'aplicació també vol ser una eina de promoció del teixit empresarial local. Segons l'alcaldessa de Cabrils, Lina Morales, "des del mòbil, els usuaris poden interactuar amb l'Ajuntament". La intenció del consistori és afavorir la comunicació bilateral amb els ciutadans en qüestions com la mobilitat, la detecció d'incidències o desperfectes a la via pública.

racó de l'associat / #municipisenpositiu Navarcles estrena nova biblioteca i centre cultural municipal

El 21 d'abril es va inaugurar la nova biblioteca i centre cultural 'La Creueta' de Navarcles. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va presidir l'acte i va celebrar que, malgrat la crisi i amb esforç, cada poble i ciutat pugui tenir la seva biblioteca. La Biblioteca Sant Valentí ha passat a tenir poc més de 1.000 m2, amb un fons de 15.000 volums. L'alcalde, Llorenç Ferrer (PSC), va destacar que amb el nou equipament totes les entitats i organitzacions culturals del municipi s'aglutinaran en un mateix espai. El nou edifici concentra l'Escola de Música i el Teatre Auditori, la Biblioteca Sant Valentí i un hotel d'entitats. El cost total de l'equipament ha estat de 2,9 milions d'euros.

El Conseller Ferran Mascarell va presidir la inauguració.

L'Ajuntament de Lleida ofereix una

sortida als joves que han quedat fora

del sistema educatiu i que no tenen feina

El programa està liderat per l'Ajuntament de Lleida.

El programa "La Segona Oportunitat", que forma part del Pla Local d'Ocupació, Formació i Emprenedoria Juvenil de la Paeria, s'adreça a persones joves d'entre 16 i 20 anys que requereixen una orientació educativa per tal de retornar a la formació reglada o complementària i millorar, d'aquesta manera, la seva ocupabilitat. Fins ara, 249 joves provinents del Pla Local d'Ocupació s'han inscrit al programa L20, que en preveu atendre uns 300. El projecte s'estructura en tres fases, la primera d'informació i assessorament, la segona de detecció i la tercera de retorn. La tercera fase és la de retorn, que pretén acompanyar a la persona en el seu procés de retorn al centre educatiu.

Els tuits #municipisenpositiu a la xarxa

M

#Cadaqués prova un sistema pioner de retorn d'envasos de begudes

M

Cinc municipis de #AltPenedès creen una ruta de 42 km que ressegueix els rius Bitlles, Anoia i Lavernó

M M

#Cabrils llança una aplicació per a telèfons mòbils de denúncia ciutadana i promocionar el comerç

M M

#Santpedor utilitza el Whattsapp com a canal per rebre denúncies ciutadanes

@barcelona_cat invertirà 6,1 milions d'euros en la millor d'instal·lacions esportives de barri

33 ajuntaments lleidatans se sumen a la campanya per reduir el temps de resposta davant un infart

MAIG 2013. NÚMERO 340

21

opinió

El localisme global

Melcior Comes Escriptor En totes les pel·lícules i obres de ficció que pretenen presentarnos el futur de la humanitat es veu quin és el destí que se sospita que espera a la ciutat moderna. Veiem carrers perfectament automatitzats, aire artificial i cotxes voladors i robotitzats, edificis immensos i tota mena de vehicles públics creuant els cels; el vell somni de la tecnologia redemptora farà possible també la ciutat del futur. En ella, els homes i les dones sempre s’hi veuen atrafegats i indiferents, com a formigues abstretes en les seves tasques.

Una de les sorpreses que van acompanyar l’estrena de la pel· lícula Blade Runner és que a la ciutat futurista on s’hi mouen els protagonistes —a Los Angeles, any 2019— s’hi veien pertot anuncis lluminosos; i allò era radicalment nou: com si ja es tingués assumit que en el futur tot seria blanc i calmat i sense els requeriments del comerç… Però en canvi Blade Runner ens deixava veure una ciutat bruta i violenta, plena d’anuncis i de ruïnes entre les quals tots els estils arquitectònics s’hi acumulaven sense solta ni volta. En les nostres visi-

22

MAIG 2013. NÚMERO 340

ons del futur confirmem els pitjors temors que sentim cap a la nostra època.

Una de les il·lusions més lluminoses del segle XVIII, el segle de la Il·lustració —el gran moviment d’idees que va canviar el món—, ens volia fer somiar en un planeta totalment pacificat, en un entorn humà on l’ordre de la Raó acabaria imposant l’harmonia universal gràcies al coneixement. La Raó esborraria les particularitats locals, les diferències incòmodes, les obscures supersticions que encara separen els homes i ens agermanaria en una única comunitat mundial governada des d’un mateix centre, administrat, sense conflictes, pels savis més clarividents. Tots els homes havien de compartir el mateix món, sense particularismes, sense altres tradicions ni cultes que els derivats de la seva devoció per la ciència i el coneixement.

Des d’aquest projecte d’Il·lustració radical no es contemplava la possibilitat que existissin els localismes ni l’amor per a la pròpia regió de naixement: els ciutadans del món havien de substituir els po-

>> En les nostres visions de futur confirmem els pitjors temors que sentim cap a la nostra època bletans que continuaven aferrats al seu terròs i als seus pobles, a les seves tradicions ancestrals i a les seves llengües maternes. És en aquell moment d’optimisme racionalista en què es comencen a plantejar projectes de llengües úniques globals, idiomes concebuts racionalment per l’home, llengües artificials com l’esperanto. Encara avui en dia ressona la idea d’aquest projecte en tots aquells que volen definir-se com a "ciutadans del món", un

atribut que els permet confessar un gran amor per la humanitat alhora que poden menysprear —amb total tranquil·litat de consciència— els homes i les dones que els envolten en el seu propi país. Massa sovint l’amor per la humanitat abstracta, doncs, no és més que una excusa per a mostrar-se poc comprensius

>> És impossible sentir-se "a casa" a qualsevol banda del món o menyspreadors amb els desitjos i les reivindicacions dels homes de carn i os que tenim a prop. Aquesta és la trampa més perillosa d’un fals universalisme que oblida que tots hem nascut en un lloc concret del planeta, en un barri d’una gran ciutat o en un poble, i que és amb aquest entorn immediat amb el qual tenim contrets els deures més urgents. És impossible sentir-se "a casa" a qualsevol banda del món, i és impossible sentir que ens importen tant els homes llunyans —el d’un país remot— com els que tenim sota la finestra de casa nostra.

Hi ha una dimensió moral de nosaltres que només som capaços d’omplir si aprenem a col·laborar amb la nostra comunitat més propera.

Un dels reptes del segle XXI consistirà en tornar a ser "provincians" sense ser xovinistes; tornar a estimar els nostres pobles i les nostres comunitats de naixement amb la voluntat de retrobar-nos en allò que compartim només de sortir per la porta de casa. La globalització ens ha fet oblidar que vivim en un racó del món, en un carrer i en un barri concrets, encara que la nostra roba hagi estat cosida a la Xina o les nostres postres hagin crescut en un arbre dels tròpics. La crisi financera global, curiosament, només té solucions locals.