Acm 341 juny by ACM 947

341

Associació Catalana de Municipis Pàg. 7

Actualitat Miquel Buch: "El món local és clau per apropar la consulta a la ciutadania"

Pàg. 14-15

Entrevista

"Volem un Pirineu viu, on hi pugui viure gent, que es mantingui el patrimoni natural i cultural". José Antonio Troguet, Alta Ribagorça

Juny 2013

Pàg. 22

Opinió "La gana catalana". Francesc Canosa, periodista i escriptor

Mantenim el compromís amb els nostres ciutadans Pàg. 4-6

Actualitat

Sant Cugat del Vallès. Vallès Occidental

sumari

Actualitat

04-06

El Comitè Executiu de l'ACM aprova un manifest per reafirmar el compromís amb el món local

Miquel Buch: "El món local és clau per apropar la consulta a la ciutadania"

El municipi de Sant Cugat del Vallès té una població de 81.745 habitants. Situat a la comarca del Vallès Occidental, inclou l'Entitat municipal descentralitzada de Valldoreix i els districtes de Mira-sol, la Floresta i les Planes. Població que ha crescut molt en els últims anys, a nivell patrimonial destaca el monestir, antiga abadia benedictina construïda entre els segles IX i XIV. La seva alcaldessa és Mercè Conesa (CiU).

Jornada de formació centrada en la participació ciutadana

La segona sessió de les Matinals Prat de la Riba parla sobre la captació de fons públics per part dels ens locals

10 "La Llei de Governs Locals: una

llei per al petit municipi". Article de Miquel Buch

N. 341 Foto de portada: Ajuntament de Sant Cugat

Breus ACM

RiscLab respon: Què en saps dels reconeixements mèdics?

Catalunya disposa d'una eina oberta per al control de les emissions de les antenes de telefonia mòbil

Entrevista

16-17

"Volem un Pirineu viu, on hi pugui viure gent, que es mantingui el patrimoni natural i cultural". José Antonio Troguet, president del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça

Qüestionari polític

18-19 Calen fusions de municipis a Catalunya?

Opinió

"La gana catalana". Francesc Canosa, periodista i escriptor

editorial

Ara més que mai volem estar al costat dels ciutadans Arribem a l’equador de la legislatura amb el compromís renovat del món local envers els seus ciutadans per fer front a la greu crisi que ens afecta. Els alcaldes i alcaldesses són els representants públics que tenen el contacte directe amb el ciutadà i, per tant, saben de primera mà quines són les seves inquietuds, problemàtiques i anhels. No hi ha cap alcalde que no vulgui donar alguna resposta als neguits dels seus ciutadans. Després de dos anys durs en què s’ha posat en dubte l’eficàcia i l’eficiència dels Ajuntaments i el prestigi dels polítics, el món local segueix al peu del canó per fer front a ACM Associació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Telèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.cat www.acm.cat

les problemàtiques i trobar-hi solució. Només amb l’esforç i la responsabilitat de tots, polítics i ciutadania, serem capaços de sortir-nos-en. Davant la situació d’emergència que viu el país, el món local és conscient que cal empènyer i liderar un procés que millori la qualitat democràtica i el benestar dels ciutadans. Hem de repensar el què hem fet i adaptar-nos a les necessitats actuals per evitar que no es torni a repetir. El món local, amb la vocació de servei que és la seva única raó de ser, sempre ha estat i seguirà estant compromès amb els ciutadans.

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané Cap de redacció: Joan Morcillo Consell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé, Josep Garriga, Albert Guilera, Jordi Juan, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.

Dipòsit legal: B3434383. Impressió: Gràfiques APR. La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154

kg d’escombraries

C02

kg de CO2

139

km en un cotxe europeu estàndard

3.346

litres d’aigua

333

kwh d’energia

251

kg de fusta

JUNY 2013. NÚMERO 341

actualitat

El Comitè Executiu aprova un manifest per reafirmar el compromís amb el món local

Els membres del Comitè Executiu van reivindicar el compromís dels càrrecs electes vers els seus veïns i veïnes. Tot just a l’equador de la legislatura, els alcaldes i alcaldesses que formen part del Comitè Executiu de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques han aprovat un manifest per reafirmar el compromís dels càrrecs electes amb els ciutadans i ciutadanes per fer front a les conseqüències de la greu crisi que afecta als municipis de tot Catalunya. El manifest es va aprovar el passat 21 de maig en el marc de la celebració del Comitè Executiu de l'ACM, que va tenir lloc al monestir de Sant Cugat del Vallès. A la reunió de l'òrgan de govern de la principal entitat municipalista catalana hi van assistir una trentena d’alcaldes i alcaldesses d’arreu de Catalunya. Pel president de l’ACM, Miquel Buch, el manifest vol reivindicar el paper dels alcaldes i alcaldesses en

JUNY 2013. NÚMERO 341

la situació actual de crisi que pateix el país. "En cap cas els ajuntaments estem tancats a fer que l’administració local sigui més eficient, però no

>> En cap cas els ajuntaments estem tancats a fer que l'administració local sigui més eficient, però no podem permetre que ens manllevin els serveis que afecten els ciutadans podem permetre que ens manllevin els serveis que afecten als ciutadans", va afirmar.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i vicepresidenta de l’ACM, Mercè Conesa, va destacar la importància dels Ajuntaments en la vertebració del territori i de la cohesió social. "En aquests moments, els ajuntaments estan fent un paper de cohesió social per aguantar aquesta situació de crisi econòmica", va dir. També es van aprovar tres mocions. Una en relació a les participacions preferents, una altra defensat un model català d'ensenyament i, una última, en defensa de les polítiques locals d'habitatge en règim de lloguer protegit. Les mocions i el manifest es van aprovar per unanimitat. Visualitza el vídeo de la visita a través d'aquest codi:

MANIFEST DELS AJUNTAMENTS CATALANS Demà farà dos anys de les eleccions municipals, i quedaran just dos anys de governs locals fins les properes eleccions. En aquest equador de la legislatura els electes locals reafirmem el compromís amb els nostres ciutadans per fer front a les conseqüències de la greu crisis que afecta els municipis de tota Catalunya. Els Ajuntaments com a governs locals i administracions de proximitat som la primera trinxera de totes les problemàtiques socials que es donen en els nostres territoris, i la primera porta on el ciutadà accedeix perquè se li solucionin els seus problemes, malgrat que no sempre es tracta d’assumptes de competència municipal. Coneixem més bé que ningú què significa l’impacte de la deslocalització quan tanquen empreses o marxen del nostre territori. Davant d’aquesta situació que suposa haver de fer més amb menys per la manca de recursos, la disminució d’ingressos i l’augment de la despesa hem sortit a defensar els nostres veïns afectats per “les preferents”, els desnonaments, l’atur o les situacions d’exclusió social, etc... No podem obviar que la política actualment pateix una crisi de legitimitat que ha comportat que la ciutadania se senti molt allunyada de les institucions. Per tant, els ajuntaments com l’administració més propera, i que coneix millor que ningú les inquietuds dels ciutadans, en aquests moments complicats som els alcaldes i alcaldesses qui liderem el crèdit en l’acció política i expressem la voluntat de continuar fen-t’ho els anys vinents. Cal refer la confiança entre els polítics i la ciutadania que representem. Des dels ajuntaments, cal apropar els òrgans de decisió als ciutadans perquè aquests puguin exercir lliurement el seu dret a decidir. Els alcaldes estan en contacte permanent escoltant als ciutadans perquè, de ben segur, no hi ha cap

alcalde o alcaldessa que no doni alguna resposta als neguits dels seus ciutadans. Els canvis institucionals comencen sempre des de les bases i els ajuntaments ens comprometem a empènyer i liderar aquest procés per la millora de la qualitat democràtica. La ciutadania empeny cap al camí de la llibertat nacional, i els ens locals serem partícips d’aquest procés. Som conscients que hem de canviar la manera de fer les coses per tal de racionalitzar les competències (pervivència en el temps), evitar duplicitats i simplificar els procediments. Hi estem treballant, i seguirem aquest camí. Qualsevol canvi que es vulgui realitzar no pot fonamentar-se únicament en criteris econòmics. El món local no es pot gestionar des del despatx i molt menys si, amb l’excusa d’harmonitzar, se’ns vol imposar la recentralització de l’Estat. Exigim que es respecti l’autonomia local i els principis de subsidiarietat i de diferenciació. No tots els municipis ni tots els territoris són iguals. Ens equivocaríem si volguéssim continuar com fins ara, cal repensar el què fem per no tornar a cometre els mateixos errors. Cal responsabilitzar a tothom en la defensa dels serveis públics locals per garantir la pervivència d’un model bàsic d’estat del benestar. Treballem i hem de continuar treballant amb criteris de racionalització, eficàcia i eficiència per fer que totes les nostres polítiques continuïn servint a la cohesió social i territorial. Queden dos anys de feina dels governs locals, i seguirem compromesos amb els nostres conciutadans i amb el país. Revalidem avui el nostre compromís amb la vocació de servei que és la nostra única raó de ser.

Moció sobre les participacions preferents La crisi econòmica en la seva vessant financera ha posat de manifest la problemàtica social existent per un producte bancari que es coneix com a "participacions preferents". Aquestes participacions van ser adquirides de bona fe majoritàriament per persones d’edat avançada sense coneixement d’inversió en productes financers d’alt risc especulatiu que, en molts casos, desconeixien la naturalesa dels productes que contractaven. Es PROPOSA: Primer.- Crear una Comissió de Seguiment que estudiï les mesures d’arbitratge i intermediació entre les entitats financeres i els afectats del municipi. Segon.- Impulsar els mecanismes d’assessorament i col·laboració entre l’Ajuntament i les plataformes i entitats d’afectats constituïdes.

Tercer.- Demanar al Govern de l’Estat que articuli les mesures per tal que s’ofereixi la via arbitral a totes les persones afectades, així com a les persones que van dur a terme el bescanvi d’accions al llarg de l’any anterior. Quart.- Notificar aquest acord al president del Govern de l’Estat, al president del Govern de la Generalitat, a les entitats municipalistes i als grups parlamentaris del Congrés i del Parlament per tal d’exigir un canvi normatiu que impulsi que aquesta mesura arbitral es pugui aplicar en defensa de l’interès de la ciutadania en general i dels afectats en particular.

*Podeu consultar totes les mocions a: http://www.acm.cat/seccio/mocions

JUNY 2013. NÚMERO 341

actualitat

El Comitè Executiu de l'ACM va aprovar diferents mocions en relació a habitatge i ensenyament.

Moció en defensa de les polítiques locals

d'habitatge en règim de lloguer protegit De forma habitual urbanisme i les polítiques d’habitatge han estat una matèria especialment d’àmbit local, segurament per la proximitat necessària a l’hora de planificar, el òrgans o organismes que gestionen, i els afectats/beneficiats per les mesures. Evidentment, hi ha diferències entre els que són les polítiques públiques d’habitatge, del que és urbanisme o planificació del territori, però també van íntimament lligades en els models de pobles, viles i ciutats. Proposem ACORDAR: Primer.- El reconeixement que la promoció pública local d’habitatges de lloguer, ha estat indispensable aquests darrers anys per donar a la ciutadania la possibilitat d’accés a un nou habitatge a preu assequible, permetre a la ciutadania més mobilitat geogràfica, ja sigui per motius la-

borals o d’altres, instrument per la regeneració de barris o centres històrics, o fins i tot, convertir-se en un recurs en coordinació amb els mateixos serveis socials. Segon.- Reclamar a l’Administració de l’Estat que es mantinguin en la seva integritat els ajuts als promotors d’actuacions de lloguer protegit finançades amb càrrec als Plans d’Habitatge vigents fins el moment actual per tal de mantenir tant la finalitat social de les actuacions com la seguretat jurídica i el respecte pels compromisos ja assumits. Tercer.- Traslladar la petició al Departament de territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, al Ministerio de Fomento del Govern espanyol i a les entitats municipalistes.

Moció per un model català d'ensenyament El Comitè executiu de l’ACM, el mes de desembre de 2012, ja es va posicionar davant l’esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), impulsat pel Ministeri d’Educació, i especialment pel seu ministre José Ignacio Wert. Ja en aquells primers moments, consideràvem que tal com es construïa el projecte, atemptava greument contra el model d’immersió lingüística a Catalunya, i també amb el model d’escola i societat de Catalunya. De fet, des del món local reconeixem que el model d’immersió lingüística a Catalunya és una història d’èxit. Ha estat producte d’una voluntat política, del treball de molts professionals de l’ensenyament, del compromís de les famílies i els ajuntaments. Aquest model fa que el català sigui la llengua vehicular i comuna de l’aprenentatge dins dels nostres centres educatius, i una eina de cohesió social i cultural.

Segon.- Donar suport a la Generalitat de Catalunya i al Departament d’Ensenyament en la defensa de les competències educatives de Catalunya, i en totes aquelles actuacions que porti a terme per a defensar el català, el model lingüístic de la nostra escola, així com l’equilibri existent. Tercer.- Instar el Govern a continuar aplicant la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que està en plena consonància amb els principis educatius recollits a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i que és l’eina que garanteix que no se separen els infants per raó de llengua, assolint tots ells el perfecte coneixement del català i del castellà.

Proposem ACORDAR:

Quart- Posar a tots els ajuntament a disposició del Govern de la Generalitat de Catalunya per defensar aquest posicionament.

Primer.- Manifestar el nostre clar rebuig a l’esborrany de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) que vol aprovar el Ministeri d’Educació.

Cinquè.- Donar trasllat d’aquesta moció als grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, i a les entitats municipalistes.

JUNY 2013. NÚMERO 341

actualitat

Buch: "El món local és clau per apropar la consulta a la ciutadania" El president de l’Associació Catalana de Municipis i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, va valorar molt positivament la Cimera del Pacte Nacional pel Dret a Decidir que es va dur a terme el dia 6 de maig a la tarda amb tots els representants de les institucions del país. Per Buch, el món local és clau per apropar el procés a la ciutadania. “Els Ajuntaments som una institució i un pilar bàsic a Catalunya” explica el president de l’ACM, Miquel Buch, qui també destaca que els alcaldes i alcaldesses “podem aportar l’experiència i coneixement de més de 30 anys al capdavant dels ens locals”. Per aquest motiu, va assegurar que “el món local és clau per apropar el procés a la ciutadania”. El president de l’ACM considera que de la mateixa manera que “no trobarem cap alcalde i alcaldessa que no vulgui escoltar als seus veïns i veïnes, no hi ha cap altre sortida per al govern espanyol que escoltar el que diu el poble”. El també alcalde de Premià de Mar va valorar que el Govern de la Generalitat hagués convocat als representants del món local,

donat que, en gran part, som els responsables d’haver fet progressar socialment i nacionalment el nostre poble. “Ara, entenem que per seguir aquest camí, cal que el poble decideixi el seu futur”. En aquest sentit, Buch va defensar que per progressar socialment hem de progressar nacionalment. “Ara és un moment molt important per fer un salt nacional perquè socialment deixem d’estar a les penombres”.

Finalment, el president de l’ACM va valorar el fet que els diferents partits que estan a favor o en contra que Catalunya sigui un estat, estiguessin asseguts a mateixa taula és un símptoma de la maduresa democràtica dels diferents partits catalans.

Miquel Buch, al mig i a l'esquerra, durant la cimera del 6 de maig.

JUNY 2013. NÚMERO 341

actualitat

Miquel Buch: "Parlar de participació és parlar de democràcia"

Miquel Buch i Xavier Forcadell van parlar de fomentar la participació. La Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes va organitzar el 14 de maig una nova jornada de formació amb el títol “El Valor de la participació ciutadana en la formulació i implementació de les polítiques públiques locals”. Una jornada que tenia per objectiu promoure el feedback entre organització, ponents i assistents sobre aspectes relacionats amb la participació directe i indirecte. Les jornades, celebrades al Pati Manning de Barcelona amb una sei xantena de persones, van comptar amb la presència del president de l’ACM, Miquel Buch, i el coordinador general de la Diputació de Barcelona, Xavier Forcadell. En el seu parlament, el president de l’ACM Miquel Buch va destacar que parlar de participació és parlar de democràcia. Va manifestar també que "els alcaldes i alcaldesses som els que permanentment escoltem, gestionem i retem comptes amb la ciutadania per demostrar que la seva opinió és tinguda en compte". En aquest sentit, va lamentar que hi hagi partits que només vulguin els vots dels ciutadans per a les eleccions i quan tenen majoria absoluta s’obliden dels ciutadans. "És trist veure que vivim en un Estat que no ens permet decidir quin ha de ser el nostre futur".

JUNY 2013. NÚMERO 341

El president Buch també va recordar que fa 30 anys que els ajuntaments treballen per assegurar que la demo cràcia progressi i sigui més rica cada dia. "A ningú se li escapa que hi ha una desconfiança vers els polítics i per tant, ara més que mai hem de canviar aquesta sensació per tal que tornin a confiar en la democràcia i en els polítics". Així, per l’alcalde de Premià de Mar, "les revolucions comencen des de les bases i, per tant, aquesta voluntat de canvi en la percepció dels polítics passa pels ajuntaments". Per la seva banda, el coordinador general de la Diputació de Barcelona, Xavier Forcadell va destacar que

"la participació és indispensable, no només perquè ho diuen els estaments jurídics sinó també perquè la gent ens ho reclama". Per aquest motiu, va valorar molt positivament aquesta jornada que pretenia incidir i treballar de forma directa la participació. Forcadell va afegir també que la participació és un pilar essencial per a la integritat i el bon govern, uns elements que en els propers anys seran el pal de paller del sistema democràtic local. La jornada va comptar amb la pre sència d'Ismael Peña-López, profes sor i investigador de l'Internet Inter disciplinary Institute de la UOC; Pau Vidal Garcia, fundador i coordinador de l’Observatori del Tercer Sector; Marcelí Pons Duat, secretari general de Ajuntament de Viladecans; Toni Calpe Jordà, interventor municipal de l’ajuntament de Martorell; Dolors Anguera i Arqués, tècnica de parti cipació ciutadana de l’ajuntament de Premià de Mar; Pere Giró Fàbrega, regidor de Medi Ambient i Joventut de l’ajuntament de Figueres; Joan Gómez López, regidor de Coordinació de Barris de l’Ajuntament de Lleida i Carles Agustí Hernàndez, comissionat de Participació Ciutadana Associacionisme de l’Ajun tament de Barcelona. Visualitza el vídeo de la visita a través d'aquest codi:

L'expert en polítiques públiques, Fernando Pintado, explicant canals de participació.

actualitat

La segona sessió de les Matinals Prat

de la Riba parla sobre la captació de fons públics per part dels ens locals

Les Matinals són seminaris d'actualització jurídica que tenen lloc cada dos mesos. La sala de formació de l'ACM va acollir el passat 10 de maig al matí la segona sessió de les 3eres Matinals Prat de la Riba. Una jornada centrada en com captar fons públics per als ens locals i els drets i obligacions que se'n deriven. La sessió, com és habitual, va començar amb una actualització le gislativa. Però, tot seguit de la mà del director de Relacions Internacionals

de la Diputació de Barcelona, Jordi Castells, va centrar-se en les principals eines per a obtenir i captar subvencions, així com dels fons estructurals que existeixen a la Unió Europea. La sessió també va exposar els principals drets i obligacionos que tenen els beneficiaris de les subven cions. Al mateix temps, es va parlar de la fiscalització de les activitats subvencionades. L'encarregat va

ser el professor titular de dret admi nistratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ferran Pons. La jornada va acabar amb un taller pràctic centrat en donar estratègies per assolir una gestió eficaç i eficient de les subvencions. Hi va participar el consultor, Albert Sorrosal. La tercera sessió de les Matinals tindrà lloc el 12 de juliol i versarà sobre "La prestació dels serveis públics locals en temps de retallades".

JUNY 2013. NÚMERO 341

actualitat

La Llei de Governs Locals: una llei per al petit municipi

Miquel Buch President de l'ACM La Llei de governs locals, junt amb la Llei d’hisendes locals i la Llei electoral són, sens dubte, els projectes legislatius més importants de l’organització territorial i de l’arquitectura institucional bàsica del nostre país que el Govern vol impulsar en aquesta legislatura. I és a l’empara dels articles 151 i 160 i en el desenvolupament dels articles 83 a 93 de l’Estatut de Catalunya (EC) que s’ha redactat aquest Avantprojecte (ALGLC), que té com a objectiu fonamental la defensa del petit i mitjà municipi sobre la base de la reorganització competencial de tots els ens locals que “integren també el sistema institucional de la Generalitat (...) en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya.” (article 2 ). Aquest text vol adequar el conjunt de la legislació local vigent a la realitat i a les necessitats del nostre país en un moment de crisi econòmica que ha colpejat amb gran virulència no només la ciutadania i les entitats privades, sinó també la

JUNY 2013. NÚMERO 341

majoria d’administracions i ens del sector públic. I, amb aquesta vocació, vol configurar el futur Codi de Dret Local de Catalunya. Malgrat que podria haver abastat més àmbits del règim local com l’organització municipal i el rol de l’alcalde o l’estructura i competències de les diputacions que han d’esdevenir consells de vegueria, l’ALGLC presenta, al meu parer, molts aspectes positius. En primer lloc, es tracta d’un model obert que el Govern vol bastir amb el consens dels ens locals, a diferència del model homogeneïtzador, intervencionista i jacobí que suposa l’Avantprojecte de Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (ARSAL) que l’Estat vol imposar com a bàsic a tot arreu. L’ALGLC aposta per la tècnica de l’avaluació de la totalitat dels serveis locals com a instrument per a la redistribució competencial i per la valoració de la pervivència d’alguns ens locals, com les EMD, les mancomunitats o dels diferents

>> Es tracta d'un model obert que el Govern vol bastir amb el consens dels ens locals, a diferència del model homogeneïtzador, intervencionista i jacobí que suposa l'ARSAL ens instrumentals –organismes autònoms, entitats públiques empresarials, empreses públiques, consorcis, fundacions–. Una avaluació que es farà no només en funció de motius econòmics sinó també en funció de l’eficiència, l’eficàcia i la qualitat dels serveis.

El text vol garantir la viabilitat institucional i la sostenibilitat econòmica de tots els pobles i viles de Catalunya mitjançant la reestructuració de les competències locals a fi de garantir la igualtat efectiva de tots els ciutadans ja visquin a Sant Jaume de Frontanyà o a Hospitalet de Llobregat. L’ACM des dels inicis i durant 30 anys hem defensat, sota

>> L'avantprojecte ve a donar resposta adequada a les necessitats d'actualització organitzativa i competencial dels nostres governs locals el principi “un municipi, un vot”, que tots els municipis han de tenir els mateixos drets, serveis i representativitat, independentment de la seva situació geogràfica, dimensió territorial i número d’habitants. Finalment, cal destacar la reformulació organitzativa i competencial profunda dels consells comarcals en el sentit d’aprofundir en “la gestió de competències i serveis locals” (article 92 EC). En definitiva, l’Avantprojecte ve a donar una resposta adequada a les necessitats d’actualització organitzativa i competencial dels nostres governs locals, que constitueixen la xarxa de pilars institucionals que al llarg de tot el territori han de permetre la transició nacional de Catalunya.

*Article publicat a El Diari de Tarragona

actualitat

Terminació convencional d'expedient

sancionador de l'Autoritat Catalana de la Competència En data 26 d’abril de 2013 l’Associació Catalana de Municipis (ACM) va rebre la notificació de la resolució adoptada pel Tribunal Català de Defensa de la Competència de l’Autoritat Catalana de la Competència, el dia 17 d’abril de 2013, per la qual s’acorda la terminació convencional del procediment sancionador corresponent a l’expedient 30/2011, Sistemes d’externalització d’atorgament de llicències municipals. Segons l’apartat Primer d’a quest a resolució, s’acorda, a l’emp ara dels articles 10.2 a) de la LACCO, 52 de la LDC i 39 del RDC, la terminació convencional de l’expedient sancionador i es declaren vinculants els comp ro misos presentats per l’ACM, la FMC, l’Ajuntament de Tarragona, l’Ajuntament de Sabadell, l’Ajun tament de Barcelona, el COAC, el CAATEEB, el COEIC i el CETIB, en els termes recollits en l’apartat 10 dels Fonaments de Dret d’aquesta resolució.

Entre els compromisos adquirits per l’ACM, d’acord amb aquella resolució, s’inclou la denúncia del conveni marc de col·laboració subscrit el dia 9 de novembre de 2010 amb el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) i l’Associació d’Enginyers Indus trials de Catalunya (AEIC) amb l’objecte de fixar els serveis que aquestes entitats podien oferir als ens locals agrupats a l’ACM i que resultaven de les modificacions normatives que s’estaven produint en el marc de les titulacions universitàries i de la liberalització de l’exercici d’activitats profes sionals. L’existència d’aquest con veni, que no va arribar a aplicarse, va motivar la inclusió de l’ACM dins l’expedient sancionador de referència. Així mateix l’esmentada reso lució de del Tribunal Català de Defensa de la Competència ator ga caràcter vinculant al com promís pel qual l’ACM no signarà en el futur convenis o acords, amb els col·legis o altres entitats,

que continguin clàusules similars o anàlogues a les que han estat objecte de l’expedient 30/2011, Sistemes d’externalització d’ator gam ent de llicències municipals i que puguin ser contràries a la Llei de Defensa de la Competència. Per la present es comunica a tots els associats de l’ACM que l’esmentat conveni amb el COEIC i l’AEIC ja va ser denunciat per l’ACM mitjançant escrit de data 24 d’abril de 2012, denúncia que ha estat reiterada mitjançant nou escrit tramès per l’ACM al COEIC i a l’AEIC en data 9 de maig de 2013.

*L'Enllaç a la resolució esmentada la podeu consultar a: http://www.acm.cat/noticia/441/ terminacio/convencional/expedient/ sancionador/autoritat/catalana/ competencia

L'ACM ja compta amb 908 municipis associats L’Associació Catalana de Municipis i Comarques ja compta amb un total de 908 ajuntaments catalans adherits. En aquestes últimes setmanes s'han convertit en nous socis de l'entitat municipalista els municipis de Badia del Vallès, Barberà del Vallès i Cistella. Al mateix temps, també s'ha convertit en soci l'EMD Vilac (Val d'Aran). A banda dels municipis associats, l'ACM també compta amb la totalitat dels 41 consells comarcals catalans, les 4 diputacions provincials de Catalunya i 36 Entitats Municipals Descentralitzades (EMD). D'aquesta manera, l'Associació es manté com a principal agent i veu del món municipal català.

Ajuntament de Barberà del Vallès.

JUNY 2013. NÚMERO 341

actualitat

Breus ACM El president de l'ACM es reuneix amb el conseller de Territori, Santi Vila

El president de l'ACM, Miquel Buch, continua amb la ronda de contactes amb els màxims responsables del Govern de la Generalitat. El 3 de maig Buch es va reunir amb Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat.La trobada, de caràcter institucional, va servir per posar sobre la taula possibles vies de relació i col·laboració tant en present com en futur. En aquest sentit, l'ACM sempre ha manifestat la necessitat que els municipis catalans tinguin un marca protagonisme en la definició del futur de Catalunya com a país. Miquel Buch va estar acompanyat per l’alcalde d’Olot i president de la comissió d’Urbanisme i Habitatge de l’ACM, Josep Mª Corominas.

Tàrrega celebra la Firacóc amb la presència del president de l'ACM, Miquel Buch

El president de l'ACM, Miquel Buch, va participar en la inauguració de la Firacóc 2013 de Tàrrega, com a convidat de l'Ajuntament. La 26a edició de l'Aplec del Cóc i Mostra de Productes de Fleca es va celebrar l'11 i 12 de maig amb uns 16.000 visitants que van poder degustar cócs clàssics, juntament amb receptes imaginatives. Tambés es podien tastar altres productes de fleca com coca, panadons, bunyols o rosquilles. Miquel Buch, acompanyat per l'alcaldessa Rosa Maria Perelló, va aprofitar per defensar el paper dels ajuntaments per dinamitzar l'economia del territori.

Miquel Buch i el conseller Felip Puig intercanvien impressions

El president de l'ACM, Miquel Buch, es va reunir el pasat 7 de maig amb el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. La trobada, emmarcada en la ronda de contactes amb el Govern català, va servir per posar sobre la taula aspectes i qüestions en què les dues institucions puguin col·laborar. Miquel Buch va estar acompanyat pel secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, i la regidora Àngels Chacon, segona tinent d’alcalde de Dinamització Econòmica de l’Ajuntament d’Igualada, en representació de l’alcalde Marc Castells, president de la comissió econòmica i ocupació de l’ACM.

JUNY 2013. NÚMERO 341

risclab respon

Imatge d'arxiu.

Què en

saps dels reconeixements mèdics?

Què és? És un conjunt de proves mèdiques que cada treballador passa de forma voluntària i individual per determinar el seu estat de salut. Per a què serveix el reconeixement mèdic? Un reconeixement mèdic serveix no tan sols per determinar el meu estat de salut sinó també per detectar possibles lesions i malalties derivades del treball abans de notar els símptomes. Tots els reconeixements mèdics són iguals? No. Els reconeixements mèdics són específics i s’adapten als riscos de cada lloc de treball. Per què és important passar un reconeixement mèdic? El fet de passar un reconeixement mèdic no serveix únicament per detectar de forma prematura possibles efectes adversos del treball sobre la salut, sinó que, a més, serveix per establir un precedent per poder determinar si les malalties i lesions que puguem patir tenen un origen laboral o no. Què passa amb les dades del reconeixement mèdic? Les dades del reconeixement mèdic són confidencials i únicament la persona que el passa té accés al reconeixement mèdic complert (resultats de les analítiques, de les proves, etc.).

La informació que arriba a l’ajuntament i als representants dels treballadors és únicament en concepte de “apte” pel treball, “apte amb restriccions” o “no apte”. És voluntari passar-lo o m'hi poden obligar? El reconeixement mèdic serà sempre voluntari, excepte en aquells casos en què l'estat de salut pugui comportar un risc per al propi treballador o per a terceres persones, o si alguna reglamentació o conveni l’estableix com a obligatori. I si el resultat del reconeixement és "no apte", poden acomiadar de la feina al treballador? No. En cas que el resultat sigui “no apte”, l’ajuntament ha de buscar un lloc de treball nou que no suposi un risc per a la seva salut.

>> Passar un reconeixement mèdic laboral serveix per determinar l'estat de salut i, al mateix temps, detectar possibles lesions derivades del lloc de treball Envia’ns els teus dubtes a: riscos@acm.cat o al telèfon 93 496 16 16

JUNY 2013. NÚMERO 341

localret

Catalunya disposa d'una eina oberta per al control de les emissions de les antenes de telefonia mòbil Els ciutadans de Catalunya poden accedir a un espai web on s’ofereix informació relacionada amb els camps electromagnètics de radiofreqüència generats per les antenes de telefonia mòbil. Es tracta del web de la Governança Radioelèctrica recentment actualitzat. El nou web de la Governança Radioelèctrica (http://governancaradioelectrica.gencat.cat/) és una iniciativa pionera que vol esdevenir un lloc de referència com a repositori d’informació sobre l’emissió dels camps electromagnètics relacionats amb les instal· lacions d’antenes necessàries per a la telefonia mòbil. Un dels seus principals valors és que permet accedir, en temps real, a les dades que s’extreuen de la xarxa de monitoratge que hi ha distribuïda pels municipis de Catalunya. El 9 de maig al Mobile World Centre de Barcelona es va fer la presentació del web als representants d’una cinquantena d’ajuntaments als quals se’ls havia lliurat fa uns mesos, amb

>> El nou web permet accedir en temps real a les dades que s'extreuen de la xarxa de monitoratge que hi ha distribuïda pels municipis de Catalunya el cofinançament europeu Life, equips portàtils de mesura del nivell de camps electromagnètic per tal de monitoritzar diversos indrets d’aquestes localitats. A l’acte hi van ser presents el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament d’Empresa i Ocupació, Carles Flamerich, la directora general de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat, Assumpta Farran, i l’alcalde de Manresa i President de Localret, Valentí Junyent.

JUNY 2013. NÚMERO 341

Un moment de la presentació del web que es va fer al Mobile World Center. El President de Localret va qualificar com a "molt bona eina" el nou espai web perquè proporciona als responsables locals, i als ciutadans en general, un valuós instrument per eliminar qualsevol prevenció davant els camps electromagnètics de les antenes. El President va recordar els esforços de Localret perquè els desplegaments de les instal· lacions radioelèctriques es facin de manera respectuosa i curosa amb el medi ambient, el patrimoni urbanístic i el benestar de les persones. Ara farà un any que la Generalitat de Catalunya va ampliar la xarxa del Sistema de Monitoratge de Radiofrequència (SMRF) amb 100 nous equips de mesura del nivell de camp electromagnètic que han ampliat a 185 el nombre de municipis catalans que en disposen de manera estable. El web del projecte A la seva part informativa es poden consultar diferents apartats relacionats amb la telefonia mòbil i els camps electromagnètics: Projecte: Es mostra informació relacionada amb el projecte de la governança radioelèctrica Divulgació: Es mostra un interactiu on s'explica com funciona la telefonia mò-

bil, què són els camps electromagnètics i com és la seguretat al voltant de les antenes de telefonia mòbil. Preguntes: Es responen les preguntes més freqüents relacionades amb la telefonia mòbil i els camps electromagnètics. Normativa: Accés als documents de la normativa vigent a Catalunya respecte dels nivells màxims d'exposició a camps electromagnètics per al públic en general. Informes: Estudis internacionals que han analitzat i analitzen la possible relació entre exposició a camps electromagnètics i possibles efectes perjudicials per a la salut. El web també permet mostrar sobre el mapa les ubicacions de les mesures realitzades, tant pels equips de monitoratge de la xarxa SMRF, com pels equips portàtils que s’han cedit als ajuntaments. Les mesures es poden consultar per tot Catalunya; per comarca; per municipi; per tipus d’equip de monitoratge (fix o portàtil) o pel tipus del lloc on s’han fet les mesures dels dispositius portàtils, com ara centres educatius, sanitaris, parcs públics, edificis particulars, etc. També hi ha una aplicació per a dispositius mòbils de la Governança Radioelèctrica a través de l’eina Layar.

assegurances

Assegurances per contingències

o suspensió d'espectacles

// més informació

L'ACM ha contractat una Pòlissa General d'Assegurança de Responsabilitat Civil i Patrimonial pels ens locals de Catalunya. La contractació col· lectiva fa que s'hagin aconseguit uns preus molt per sota dels que habitualment troben els ajuntaments. Així, el producte promogut per l'ACM garanteix més cobertures i menys preus. La gestió de l'Assegurança es fa mitjançant la corredoria Ferrer&Ojeda. Així, s'ofereix als ajuntaments socis un paquet d'assegurances que suposa una millora en la gestió de la contractació, facilitant l'assessorament

tècnic i jurídic de cadascun dels municipis i comarques, optimitzant la tramitació administrativa dels expedients i, principalment, aconseguint l'oferta més beneficiosa que cobreixi les necessitats de cadascun dels ens locals de Catalunya. D'acord amb aquesta recerca i estudi de nous productes, s'ofereix per mitjà del Servei d'Assegurances de l'ACM la Cobertura de les contingències o suspensions d'espectacles, especialment de festes majors i culturals. Aquest producte va destinat a cobrir possibles contingències en

Manel Pérez i Sucarrats Marc Garcia i Ribatallada Tel. 902 200 946 E-mail: assegurances@acm.cat

l'organització de diversos esdeveniments tals com: concerts, focs artificials, espectacles teatrals, dansa, etc. Aquestes assegurances, que s'han d'estudiar prèviament a l'esdeveniment (30 dies aprox.), operen en els casos de cancel·lació d'espectacles per pluja, vent o altres fenòmens meteorològics i fins i tot per la incompareixença de les companyies contractades. Així s'acostuma a garantir el seu pressupost, donat que en cas de suspensió de l'acte s'han d'abonar igualment a la companyia o artista/es contractats els seus honoraris.

JUNY 2013. NÚMERO 341

entrevista

“Volem un Pirineu viu, on hi pugui viure gent,

que es mantingui el patrimoni natural i cultural" José Antonio Troguet i Ballarín President del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça José Antonio Troguet i Ballarín va néixer al Pont de Suert el 1968. És l'actual president del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça i regidor d'Urbanisme, Ramaderia, Nuclis Agregats i Noves Tecnologies de l’Ajuntament de Pont de Suert. També és vicepresident del Consorci Ceder (Leader) PallarsRibagorça. Enginyer en telecomunicació, va treballar durant més d'una dècada al sector de la banca.

1. Estem en una legislatura complicada, econòmicament parlant. Quin balanç fa? S’ha de treure un ensenyament de totes les situacions, per no tornar a caure en un futur en els mateixos errors. El cert és que ara ens adonem que no es pot gastar més del que s’ingressa i que a l’hora d’endeutar-se a llarg termini, s’ha d’ésser ultraconservador en les expectatives d’ingressos futurs, per retornar aquest deute. Ara ens adonem de la important càrrega financera que hem de suportar, generada en èpoques passades on a l’abundància no se li veia fi. És un moment de necessitat on es fa més evident quins són aquells serveis de l’Administració que són prescindibles i quins no. És també un bon moment per optimitzar les estructures de les administracions, per fer-les més eficients, efectives i flexibles a allò que la societat demana en cada moment. 2. L'Alta Ribagorça és una comarca molt petita i amb pocs nuclis de població. Quina funció fa el Consell Comarcal? L’Alta Ribagorça té 3 municipis, amb un total de 34 pobles petits. D’una banda, el Consell exerceix una representativitat territorial. D’altra banda, actua com a mancomunitat de serveis i com a implementador de determinats serveis delegats per administracions superiors. D’aquesta manera: - Gestionem la recollida d’escombraries, gestió del punt verd, amb recollida selectiva i deixalleria mòbil.

JUNY 2013. NÚMERO 341

- Gestionem l’escorxador comarcal i l’utilitzem com a potenciador de l’economia de la comarca al fomentar el consum de proximitat. - Fem el manteniment d’accessos als nuclis de la comarca, tant reparacions dels ferm com manteniment hivernal. - Gestionem en l’àmbit comarcal els Serveis Socials: assistència domiciliària, transport adaptat, centre obert on es fa reforç escolar i seguiment de menors, famílies en situació de vulnerabilitat, violència de gènere, banc d’aliments, immigració, teleassistència, programes per

>> És un bon moment per optimitzar les estructures de les administracions, per fer-les més eficients, efectives i flexibles a la dona, oficina antisida, centre d’informació i atenció precoç de l’infant, gestió de viatges de l’inserso. - Transport escolar i menjador: en gestionem la contractació i els pagaments. - Tenim una escola d’adults, on es pot obtenir la graduació en ensenyament secundari, es fa preparació per a accés a cicles formatius, català, francès i, aquest any, s’ha fet anglès i alemany. - Gestionem el Patronat de Turisme de l’Alta Ribagorça - Gestionem el Patronat de Promoció

Econòmica de l’Alta Ribagorça. - Som punt de l’Agència Catalana de l’Habitatge: tramitem ajuts per rehabilitacions i cèdules d’habitabilitat i gestionem una important borsa d’apartaments de lloguer per a joves. - Gestionem el Servei de Joventut de la comarca. - Som seu a la comarca del Consorci per a la Normalització Lingüística. - Tenim un servei de suport informàtic per als diferents ajuntaments, corporacions i patronats de la comarca. - Som punt de l’Agència Catalana de Consum. - Organitzem diferents cursos, TIC, manipuladors d’aliments, etc. 3. Cal reivindicar més l'administració supracomarcal? En comarques com la nostra, on totes les poblacions són petites, els serveis s’han de concentrar en un ens per poder aconseguir un mínim de qualitat. En aquesta línia, els consells són una eina més que vàlida. 4. En el sector turístic, també teniu un gran potencial en la vessant esportiva. Certament, en aquesta línia l’any passat, juntament amb els pobles veïns de l’Aragó vàrem ser seu dels Sky Games, que varen concentrar 5 proves de campionat del món de curses de muntanya, amb participants de més de 20 països. El Pont de Suert va ser també guardonat amb el distintiu de Vila Europea de l’Es-

horts produeixen. Això implica també un gran desavantatge per al sector ramader, que ha de comprar molts farratges per passar l’hivern. La nostra economia té una dependència molt alta del turisme, principalment del turisme de neu, cosa que ens situa en una posició d’especial feblesa. A més, posseïm males vies de comunicació, que a més de mantenir-nos en un cert grau d’aïllament, dificulten la creació d’indústries i economies alternatives. Així mateix, les carreteres d’accés als petits pobles són molt precàries i juntament amb una climatologia rigorosa obliguen a fer una important despesa a l’hivern per mantenir el accessos oberts. port 2012, per la important infraestructura i les més de 20 associacions esportives que hi ha a la població. El nostre objectiu és diversificar al màxim l’estructura econòmica de la comarca, essent aquest un dels puntals pels quals apostem. 5. També sou una comarca pionera en la recollida de plàstics ala ramaders. El plàstics utilitzats per l’ensitjat d’herba no es gestionaven correctament. El polietilè no és biodegradable, amb la qual cosa no es descompon si és enterrat i per qüestions ambientals no es pot incinerar. Tampoc es pot gestionar via reciclatge d’envasos ja que el polietilè en format film no és dintre del sistema integrat Ecoembes, essent tractat com a residu a la planta de triatge. Tot això suposa un problema per al ramader que no sap com desfer-se del residu, i un problema per a la gestió de residus si no es fa de manera correcta. Així, després de posar-ho en comú amb els ramaders, vàrem contactar amb diferents empreses de reciclatge, i vàrem iniciar la recollida selectiva d’aquest material. El cost de l’actuació se sufraga, en part pels mateixos ramaders i, en part, per la valoració que l’empresa de gestió fa del residu. 6. Enguany es compleixen 30 anys de la Llei d'alta muntanya. En cal una actualització, ja que també es farà una nova llei de governs locals?

Les comarques de muntanya tenim una sèrie de particularitats: baixa densitat de població, molts pobles poc poblats i amb accessos viaris precaris, important distància als grans centres de població, climatologia específica que ens obliga a fer una important despesa a l’hivern per mantenir obertes les carreteres d’accés als petits pobles. Totes aquestes especificitats han de fixar-se en aquesta nova llei, per tal de

>> La nostra economia té una dependència molt alta del turisme, principalment del turisme de neu, cosa que ens situa en una posició d'especial feblesa dotar dels recursos necessaris per fer possible la vida en aquestes contrades amb un mínim de dignitat. És una aposta de país. Volem un Pirineu viu, on hi pugui viure gent, que es mantingui el patrimoni natural i cultural i que sigui un element d’atracció per al turisme? Si la resposta és que sí, s’han de tenir en compte aquests elements. 7. Quines són les problemàtiques actuals que afecten els municipis de muntanya? Són terrenys poc productius des del punt de vista agrícola: només hi ha una petita finestra a l’estiu on els camps i

8. Esteu realitzant molta formació en noves tecnologies. És un aspecte importantíssim per una comarca de muntanya? Sí, les tecnologies de la informació i comunicacions ens acosten molts serveis que tenim lluny físicament. Activitats de formació, possibilitat de treball a distància, qüestions relacionades amb medicina o, senzillament, la possibilitat de comprar qualsevol cosa, ja que els grans magatzems més propers els tenim a més de cent quilòmetres. 9. Quins reptes de futur caldrà afrontar en els pròxims 2 anys? Hem d’aconseguir una diversificació efectiva de la nostra estructura econòmica. D’una banda, hem impulsat la creació de l’associació de productors alimentaris i la d’artesans. Els donem suport, tant logístic com d’interlocució per tal que puguin fer una oferta conjunta del seus productes sota el paraigua d’Alta Ribagorça. Potenciar el turisme esportiu, com a complement al turisme de neu. Apostar decididament per la biomassa forestal com a font d’energia, és un recurs que tenim a les nostres comarques i que pot donar riquesa i llocs de treball en els propers anys. Cal mantenir els serveis socials bàsics, i just quan hi ha menys diners, és quan més es necessiten. Finalment, cal conscienciar tothom de la importància de gestionar els nostres propis recursos, per així aconseguir també una major implicació i responsabilitat. ¹ ¹

JUNY 2013. NÚMERO 341

qüestionari polític

Calen fusions de municipis a Catalunya? Rafael de Yzaguirre Política Local d'UDC

Gervasi Aspa Alcalde de Deltebre

Josep Mayoral Secretari de Política Municipal del PSC

JUNY 2013. NÚMERO 341

El Pla Cal·lícrates grec (2011) amb l’experiència prèvia del pla Kapodistrias (1997), la reforma estructural danesa (2004), la supressió de les províncies a Itàlia (2011) o la reforma de les col·lectivitats territorials i la cooperació intercomunal a França (2010) són alguns exemples de que a tota Europa s’estan endegant reformes territorials. Les fusions obligatòries de municipis, com recorda l’economista Germà Bel, no sempre garanteixen estalvi econòmic. Quan parlem de la necessària reforma de l’administració pública per a racionalitzar la despesa, cal recordar que només el 4’2% del deute

públic global correspon als municipis i la meitat d’aquest és imputable a l’ajuntament de Madrid, i cal afegir que el dèficit ha de ser zero per al 2013. La culpa de la crisi actual no és de tots els ajuntaments i menys dels petits. La modernització i racionalització de les Administracions Locals passa per revisar normatives, clarificar competències, evitar duplicitats, mancomunar serveis, compartir recursos, simplificar procediments i optimitzar les noves tecnologies per garantir una millor cohesió social i l’equilibri territorial. La fusió de municipis ha de ser voluntària, hauria de ser in-

La polèmica motivada per l’anunci de fusionar municipis no és nova, amb l’excusa de millorar la capacitat de la gestió local, fa anys que se’n parla. La manera com el PP ho vol portar a terme és la mateixa que utilitza amb la llengua catalana, és a dir, imposant i obviant la realitat territorial i cultural del país. Els municipis són la base i el pilar fonamental de Catalunya, tant pel seu paper de cohesió i vertebració del territori, com pel manteniment de la personalitat, cultura, història, tradició i diversitat pròpia que comporten. A

més del paper de fixar la població en aquells indrets amb menys habitants, com sempre destaquem els que vivim lluny de les grans concentracions urbanes. Per tant, davant el nou atac del PP cal que defensem l’autonomia municipal, el manteniment de la personalitat jurídica pròpia. Qualsevol fusió de municipis fruït d’una imposició aliena o centralitzada ha de ser rebutjada. Apostem per aplicar el dret a decidir als municipis com ho demanem pel conjunt de Catalunya. Per tant, cal respectar aquells que per voluntat pròpia

El que nosaltres venim reclamant que cal de manera urgent i necessària és la nova llei catalana del món local, i que aquesta estigui acompanyada de la nova llei d’hisendes locals. Ambdues lleis han de clarificar les competències dels municipis i garantir el finançament just perquè els ajuntaments puguin continuar prestant amb garanties els serveis que actualment donen. Pel que fa al foment de la fusió de municipis que s’apunta a l’avantprojecte de llei catalana, mitjançant estímuls i incentius,

ho considerem positiu, sempre i quan sigui volgut i voluntari per totes les parts i, a més, signifiqui un avenç pels propis municipis. Demanem que es concretin quins són aquests incentius per a la fusió de municipis. Aquesta fusió voluntària hauria de tenir en compte en quins casos és aconsellable per criteris històrics, geogràfics, econòmics o demogràfics. La supressió de municipis ha de ser una decisió voluntària dels propis ajuntaments i no imposada per altres administracions. Reiterem que l'eficiència de les admi-

>> La fusió de municipis ha de ser voluntària i hauria de ser incentivada centivada (programes específics) i ha de respondre a causes polítiques (voluntat dels veïns afectats), econòmiques (augment de recursos), demogràfiques (evitar el despoblament) i socials (garantir els serveis públics) d’un mateix entorn geogràfic (equilibri entre els diferents nuclis poblacionals) i tenir com a objectiu millorar la prestació de més i millors serveis a tots els habitants del nou municipi, per guanyar en eficàcia i eficiència.

>> Qualsevol fusió de municipis fruit d'una imposició aliena o centralitzada ha de ser rebutjada

del municipi i d’acord amb criteris d’eficiència acordin altres fórmules d’agrupació. Us ho diu l’alcalde de Deltebre, municipi format per l'agregació de les poblacions de Jesús i Maria i La Cava, que es van separar del municipi de Tortosa l’any 1977. La història i l’orgull dels meus conciutadans avalen aquests principis i actituds.

>> La fusió de municipis hauria de ser una decisió voluntària dels propis ajuntaments nistracions locals passa per estalviar gràcies a la cooperació, el treball en xarxa i la mancomunació de serveis. Els municipis han de poder autoorganitzar-se mitjançant les fórmules que considerin adequades (consorcis, mancomunitats voluntàries...), sense més límit que l’autonomia local. És hora d’aprofitar sinergies.

Alícia SánchezCamacho Presidenta del PP a Catalunya

Lluís Moreno Vicepresident d'Organització i política municipal d'ICV

Miguel Ángel Ibañez Subsecretari de Política Municipal C's

La crisi ens ha obligat a revisar l’organització i el finançament dels ens locals i adequar el funcionament dels ajuntaments a la caiguda dels ingressos. Per tal de seguir avançant en la línia de l’estabilitat pressupostària, el Govern central ha posat en marxa la reforma de l’Administració Pública, en la que tots hem d’anar de la mà. Per això, abans de decidir si calen fusions de municipis, s’han d’abordar altres temes més importants com són la reducció de càrrecs públics i per-

sonal de confiança, la supressió d’organismes duplicats, la clarificació de competències i la recerca de l’eficiència, és a dir, satisfer les necessitats dels ciutadans amb el menor cost possible. Per gestionar els serveis obligatoris mínims de municipis petits, considerem que hem de potenciar el paper de les Diputacions per sobre de les mancomunitats. El Partir Popular Català ha presentat recentment al Parlament una proposició de llei per transformar els consells comar-

>> Abans de decidir si calen fusions de municipis, s'han d'abordar altres temes més importants com són la reducció de càrrecs públics i personal de confiança

El municipi en la seva creació respon a una identitat històricocultural i un sentiment de comunitat diferenciada identificada amb la vida pròpia dels seus habitants i sota un principi de singularitat. Des d'aquesta afirmació no seria oportú parlar de fusió i agregacions municipals, o millor dit de fusions territorials, sinó de models de gestió compartida, d'agregacions i mancomunacions voluntàries de serveis que garanteixin la seva qualitat. En aquest sentit, i tot i que el mapa del nostre país és dels més fragmentats i amb major minifundisme

local (la meitat de les 947 poblacions tenen menys de 1.000 habitants, i en 347 hi viuen menys de 500 persones) caldrà establir una política de promoció i incentivació de les diferents agregacions, voluntària i consensuada amb el món local. Fer de la mancomunació dels serveis, l'instrument de futures fusions voluntàries, és la millor solució als dèficits en la prestació dels serveis o a la incapacitat de manteniment de determinats equipaments sobredimensionats, reconeguts i identificats pel món local. La mancomunació permetria,

>> Fer de la mancomunació dels serveis, l'instrument de futures fusions voluntàries és la millor solució

L'anomenat "Informe Roca", que es basava en la llei catalana, aconsellava la fusió dels municipis inferiors a 250 habitants i les mancomunitats per als municipis entre 250 i 1.000 habitants. En l'actual situació econòmica dels nostres ajuntaments creiem que les conclusions de l'informe mencionat continuen sent plenament vàlides, ja que l'organització del món local no perdria en representati-

vitat dels ciutadans i, en canvi, compliria millor amb l'objectiu d'optimitzar la gestió dels recursos i la seva aplicació a les necessitats reals de les persones, rebaixant despeses associades al manteniment d'estructures, facilitant així que augmenti la capacitat de garantir, també en plena crisi, el màxim de serveis bàsics possibles. L'ajuntament no és una finalitat en sí mateix, sinó que ho

cals en ens de gestió i suprimir gran part de la seva estructura política de manera que s’aconseguiria un important estalvi.

sense renúncies d'identitat ni de competències, millorar la gestió, a través d'economies d'escala i cooperació interterritorial, una estratègia bàsica de racionalització econòmica per afrontar la crisi i per reordenar l'assimetria competencial que caldrà ubicar en el debat sobre la Llei de Governs Locals.

>> L'informe Roca compliria amb l'objectiu d'optimitzar la gestió dels recursos i la seva aplicació a les necessitats reals de les persones és com a representant de la voluntat dels seus ciutadans i és capaç d'organitzar els serveis que està obligat a donar.

En el moment de tancar la revista, no havíem rebut a temps el text per a la seva publicació.

JUNY 2013. NÚMERO 341

racó de l'associat / #municipisenpositiu Manlleu es converteix en el

primer consistori català que crearà grups de petits estalviadors

Ajuntament i Fundació SEIRA junts amb el projecte.

L'Ajuntament de Manlleu va signar el 3 de maig un conveni de col·laboració amb la Fundació SEIRA. El regidor de Promoció Econòmica, Josep Maria Anglada, va explicar que l'acord ha de permetre crear grups de petits estalviadors que treballin pel desenvolupament i promoció de l'economia social. Segons Anglada, els grups d'estalvi solidari que es crearan des de Manlleu han de servir per a finançar iniciatives de negoci "viables" que afavoriran el desenvolupament de l'economia de proximitat. L'alcalde de la ciutat, Pere Prat, va explicar que ja hi ha tres grups de petits estalviadors engegats que treballen per incidir en àmbits com els autònoms i les petites empreses i les empreses socials amb l'objectiu que es puguin finançar.

Tres ajuntaments de l'Anoia

impulsen una iniciativa perquè els aturats puguin convertir les seves aficions en negoci Els ajuntaments anoiencs de Vilanova del Camí, La Pobla de Claramunt i Òdena han impulsat una iniciativa per ajudar a les persones que es troben en situació d'atur. Sota el nom de "Si no tinc feina, me la invento", la proposta pretén que els aturats converteixin les seves habilitats personals en la seva professió. La idea sorgeix del col·lectiu de dissenyadors gràfics d'Igualada 'Disseny=Igualada' que va fer una prova pilot del projecte ara fa un any. Als tres municipis les xifres d'atur superen el 23% i, per això, els seus alcaldes han coincidit a afirmar que la via tradicional de recerca de feina s'ha esgotat i, per això, cal reinventar-se.

Alcaldes de La Pobla de Claramunt, Vilanova del Camí i Òdena.

La Diputació de Lleida i GlobaLleida inicien el desplegament del programa Rural 100 a la Segarra, el Solsonès i la Val d'Aran

El programa comença en tres comarques lleidatanes.

JUNY 2013. NÚMERO 341

La Diputació de Lleida i GlobaLleida han posat en marxa Rural 100, un programa d'acompanyament integral per a persones emprenedores que volen crear o millorar la seva empresa, a partir de la formació, l'assessorament estratègic, l'acompanyament i la innovació. El programa s'ha iniciat a les comarques de la Segarra, el Solsonès i a la Val d'Aran. La voluntat de la Diputació és estendre'l al conjunt de la demarcació de Lleida durant els dos pròxims anys. El programa prioritzarà aquelles iniciatives que suposin la creació de major ocupació, aquelles que incideixin de manera efectiva sobre l'atur juvenil, aquelles que estiguin promogudes per dones i joves així com aquelles amb una clara relació amb l'emprenedoria social i el territori.

racó de l'associat / #municipisenpositiu Tarragona recupera la Necròpolis, una

de les "joies" patrimonials

Després de més de 20 anys, tancada, aquest passat mes de maig es va obrir al públic la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. El Departament de Cultura ha complert amb el compromís de millorar l'espai per poder-lo oferir a la ciutadania aquest 2013. La Necròpolis tarragonina està considerada l'àrea funerària a l'aire lliure més important de l'Occident romà. Amb una inversió de 225.000 euros, s'han adequat les restes per fer-les més comprensibles i s'ha netejat i protegit el jaciment de més de 2.000 tombes. Han calgut més de dues dècades per poder tornar a gaudir d'un dels jaciments arqueològics més importants de la ciutat de Tarragona.

Una imatge general de la Necròpolis de Tarragona.

Cardona i Molins de Rei implanten

un sistema innovador per

controlar les plagues de coloms

El sistema es basa en uns dispensadors de blat de moro.

Els municipis de Cardona i Molins de Rei seran els primers de Catalunya i de l'Estat en implantar un sistema per controlar la natalitat dels coloms a través d'un fàrmac anticonceptiu. Es tracta d'un blat de moro recobert amb una substància anomenada nicarbazina, que inhibeix la capacitat reproductora dels coloms. S'han ideat uns dispensadors automàtics que distribueixen el producte. La màquina conté un dipòsit on hi caben entre 50 i 60 quilos de pinso i un petit motor s'encarrega de distribuir el producte. A més, es pot programar l'hora en què es vol que es dispensi el producte, així com també la dosi requerida. Les màquines es col· loquen en els espais de major concentració dels coloms.

Els tuits #municipisenpositiu a la xarxa

La Diputació de #Tarragona impulsa plans d'ocupació comarcals

50 experts d'Irlanda del Nord, la Toscana, Romania i Catalunya debaten a #Solsona sobre l'atur juvenil en l'àmbit rural

M M

Comencen a #Linyola els treballs per adequar el primer parc de les olors del Pla d'Urgell

M M

#Igualada destinarà 120.000 euros a donar suporta les famílies en l'àmbit escolar

#Figueres triplica l'índex de recollida selectiva respecte el 2004 i se situa en el 24%

#Tàrrega impulsa un consell assessor de promoció econòmica per dissenyar un pla revulsiu anticrisi

JUNY 2013. NÚMERO 341

opinió

La gana catalana

Francesc Canosa Periodista i escriptor Hi ha coses importants que no surten als mitjans de comunicació. Surten a uns altres mitjans de comunicació. Als bars, cafès, de tots els pobles de Catalunya circula informació de la bona. Els que paren l’orella saben que des de fa un temps no es deixa de parlar d’un fenomen que és un veritable sismograma de futur pel país: el preu de la terra està pujant. Vagin on vagin es fregeix permanentment el xiuxiueig. La terra de secà dobla preus i la del regadiu puja fins a Saturn. Atenció: la terra torna a tenir valor. Per què? Mmmm... A veure, els hi dirà el professional del classicisme que la terra sempre té valor. És real, és tangible, es pot tocar. La terra és tossuda. Estem d’acord. I més si ho apliquem als temps on es confon el fum amb el rostit. Molt bé. Però hi ha alguna cosa més. Hi ha ganes de plantar, cultivar, conrear. Hi ha gana de ganes. Per això també es compra la terra. Silenciosament torna als nostres pobles la pagesocràcia: el pacte de continuïtat més llarg i profitós de la història del país. La pagesocràcia: home i natura. Torna perquè la indústria agroalimentària catalana és una de les columnes de l’economia i encara ho serà més. És el primer sector econòmic de Catalunya i representa el 21% de tota la indústria catalana. Qualsevol economista considera el sector totalment clau i un dels espais per sortir de la crisi. Però anem a fer una

JUNY 2013. NÚMERO 341

interpretació encara molt més enllà, perquè moltes vegades s’ha de donar dues passes endarrere per després donar-ne una endavant. D’aquí un any commemorarem el 1714. Però si alguna cosa va ser el 1714 és un inici. Aquí comença tot. Engega perquè al 1914 hi ha el veritable nus d’aquest guió: la Mancomunitat de Catalunya. Si el 1714 és el naixement, el 1914 és el creixement. La construcció. La unió de les quatre diputacions provincials catalanes: un simulacre dotat de gran "eficiència", per una Catalunya sense estat propi. Un assaig de futur lliure. Un experiment virtual als papers però realíssim a ciutats i pobles. La Mancomunitat construeix un país amb els maons de l’educació (escoles), la cultura (biblioteques), les infraestructures (hidràuliques, agrícoles, tecnològiques, carreteres...), sanitat (hospitals), beneficència... La Mancomunitat crea la Biblioteca de Catalunya; l’Institut d’Estudis Catalans; l’Escola d’Administració Local; l’Escola del Treball; la Secció de Ferrocarrils; la Secció de Telèfons; el Servei Meteorològic, Geològic, Cartogràfic, Geogràfic; Arqueològic, les Normes Ortogràfiques, la Gramàtica Catalana, el Diccionari General de la Llengua Catalana, d’en Pompeu Fabra... Molt en molts pocs anys. Molt amb molt poc. I el més

>> La indústria agroalimentària catalana, que arrenca dels dies de la Mancomunitat, és la metàfora més real: la gana de tenir ganes important i valuós: tot encara dempeus. La Catalunya d’avui encara viu de renda de l’obra de la Mancomunitat. El 6 d’abril de 1914, el dia que s’estrenava la Mancomunitat, el seu impulsor, i primer president, Enric Prat de la Riba, deia el següent: "Som en una girada fonamental, decisiva, de la vida catalana: La mancomunitat clou un període i n’obre, n’inicia un altre. Cloem el període que comença amb la caiguda de Barcelo-

na, amb el decret de Nova Planta, amb la supressió del Consell de Cent i de la Generalitat; i n’iniciem un altre, que és el de demà, que és l’esdevenidor, que és el desconegut; però un demà, un esdevenidor, un desconegut, que la consciència del nostre dret i força, i la direcció dels corrents universals, que no són encara el demà però van creant-lo, ens asseguren que serà triomfal per a Catalunya".

>> Cent anys després la indústria agroalimentària catalana: esquitxada per tots els pobles del país pot ser, per una banda, aparador volàtil pel món i rebost pel nostre país No s’entendria tot això sense un dels conceptes claus de la Mancomunitat i de la Catalunya de principis de segle XX: L’Imperialisme català. Senzillament la voluntat de ser al món amb l’estratègia del pèndol: la Catalunya enfora i la Catalunya endins. I sí, la indústria agroalimentària catalana, que arrenca dels dies de la Mancomunitat, és la metàfora més real: la gana de tenir ganes. Només un senzill exemple dels milers que hi ha. L’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat envia, el 1922, als Estats Units a l’enginyer Ramon Sala Roqueta per observar la Vall Central de Califòrnia: aquí es produeixen un terç dels aliments dels Estats Units. I ell torna amb una conclusió després de veure que la fruita és el veritable or dolç d’allà: "Catalunya està ben plaçada a Europa, cap té el cel com nosaltres, essent, per tant, l’únic país capaç de produir en quantitat per abastir les ganes de fruita dels 400 milions d’europeus". Cent anys després la indústria agroalimentària catalana: esquitxada per tots els pobles del país pot ser, per una banda, aparador volàtil pel món i rebost pel nostre país. De fet, com va escriure el poeta Màrius Torres: "La terra no sabrà mai mentir". I gana, i ganes, n’hi ha moltes.

publireportatge

L'auditoria de gestió de les concessions pot millorar el resultat municipal En temps de crisi els gestors de les administracions municipals han de buscar noves fórmules i no donar mai res per fet. De mitjana a Europa, les administracions locals tenen al voltant del 93% del seu pressupost compromès, sigui per nòmines, endeutament, contractes, etc. Fins fa poc temps, es creia que una bona gestió era administrar el 7% que quedava de la millor manera possible. Cada cop més, els responsables públics estan girant els ulls cap a la millora en la gestió del 93% compromès. I per molts i diversos motius, el principal, és que en aquest capítol hi ha més marge per racionalitzar recursos. Una part molt important de la despesa municipal es realitza a partir dels serveis que, per la seva dimensió, són més importants: l’aigua, el clavegueram, la recollida de residus, etc. Molts d’aquests serveis es presten per mitjà de concessions o en els darrers temps, per mitjà d’empreses de capital mixt. En qualsevol dels casos, els principals components de l’estructura de costos d’aquests serveis concessionats són: • Un fort component de gestió de personal

• Unes amortitzacions derivades d'inversions en obres, maquinària o instal∙lacions i, en conseqüència, • Uns costos financers per part del concessionari, relatius a aquestes inversions. Malauradament, i massa sovint, una legislació que garanteix l’equilibri econòmic de la concessió i, per tant, assegura a l’empresa concessionària la recuperació dels seus costos del servei i l’obtenció d’un marge de retribució com a benefici industrial, ha servit de coartada per no fer anàlisis a fons de l’evolució en el temps de dites concessions. En alguns casos, també ha pogut existir un cert allunyament per part dels responsables polítics en la revisió de dites concessions, provocant el mateix efecte. En aquest sentit, si la concessió va lligada a la repercussió d’un preu públic o una taxa, també hi ha una certa tendència a no entrar a fons en el problema, oblidant que tot i que no hi hagi un cost sobre les arques municipals, el cost es produeix sobre les butxaques dels ciutadans. Dit això, l’actual situació de crisi ens porta a plantejar dos tipus de revisió o auditoria de qualsevol tipus de concessió administrativa: • La primera, sobre el model de ges-

tió i l’eficiència de la mateixa, a on caldrà buscar màxims rendiments amb la utilització dels mínims recursos possibles. • La segona, sobre l’evolució financera de la concessió i sobre si totes les revisions tarifàries o de retribució de l’empresa s’han ajustat al contracte administratiu i/o oferta del concessionari. En alguns casos les auditories a les empreses concessionàries poden ser un sistema de control òptim. En d’altres es poden realitzar auditories periòdiques de gestió o revisió a fons del model financer de la concessió o avaluació de nous escenaris financers. Finalment, en d’altres el rescat podria ser la millor solució per iniciar un nou model que garanteixi un major control de l’estructura de costos per part de l'ens local. El problema és que per arribar a qualsevol de les decisions que necessàriament han de prendre els responsables polítics, cal analitzar de manera periòdica, intensa i sistemàtica tots els components de dites concessions des de totes les vessants: la tècnica, la financera i la de satisfacció del client final.

Juan Luis Larumbe GNL Auditores S.L.