Acm 343 agost setembre

343

Associació Catalana de Municipis Pàg. 5

Actualitat El món local és bàsic per garantir la protecció de persones en risc d'exclusió social

Pàg. 14-15

Entrevista

Xavier Sanllehí, president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà

Agost-Setembre 2013

Pàg. 22

Opinió "La crisi és global, les solucions són locals".

Guillem Carol, politòleg

Posem en valor les entitats esportives

Pàg. 4

Actualitat

Sant Joan de les Abadesses. El Ripollès

sumari Actualitat

04 L'ACM dóna suport a les

entitats esportives catalanes

Juan Ignacio Soto, secretari de l'Ajuntament de Badalona

Entrevista

05

El món local és bàsic per garantir la protecció de persones en risc d'exclusió social

06

L'ACM dóna eines per a millorar l'accessibilitat als municipis

Sant Joan de les Abadesses està situat a la comarca del Ripollès. El municipi compta amb 53,6 quilòmetres quadrats de superfície i comprèn dues colònies fabrils: la Colònia Llaudet i la Colònia Jordana.

13 "Quina reforma local?" -

14-15 "Hem de treballar

decididament cap a la mancomunació de petits i grans serveis". Xavier Sanllehí, president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà

Qüestionari polític

08

Conveni marc entre ACM, FMC i l'Agència de Salut Pública per cooperar

18-19 Quin model comercial volem per al nostre país?

09 L'ACM signa el Pacte per a la 20-21 Racó de l'Associat

Amb poc més de 3.500 habitants, la vila ha estat històricament lligada al monestir, que data de l'any 887 i fundat per Guifré el Pilós.

infància a Catalunya

Opinió

22

10

"La crisi és global, les solucions són locals".

Guillem Carol, politòleg

Breus ACM

El seu alcalde és Ramon Roqué (PSC).

12

N. 343 Foto de portada: Ajuntament Sant Joan de les Abadesses

L'ACM dóna eines per a millorar l'accessibilitat als municipis

editorial

El món local torna a ser clau Des de l’ACM sempre hem reivindicat que el món local és un dels pilars bàsics i essencials que vetlla pel bé dels ciutadans.

La proximitat que tenen els alcaldes i alcaldesses amb els nostres veïns i veïnes fa que siguin la primera porta on truquen per solucionar els seus problemes. Per tant, necessiten solucions àgils i eficaces.

Aquest mes hem fet passos importants per millorar la qualitat de vida i també per assegurar que es garanteixin tots els drets de les persones. L’ACM ha signat el protocol d’execució de diligències de llançament i ha participat activament en l’elaboració del Pacte per la Infància. Tot per assegurar que les persones més vulnerables puguin tenir el suport necessari per asseguACM Associació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Telèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.cat www.acm.cat

rar els seus drets.

També ens hem oposat fermament a les inspeccions de Treball i Seguretat Social que es volen fer a les entitats esportives. El president de l’ACM, Miquel Buch, ha deixat ben clar que aquestes inspeccions poden provocar la desaparició de moltes entitats esportives, moltes de les quals contribueixen a la integració i a la cohesió social, tan preuades a casa nostra.

Aquestes accions ens demostren que el món local ha de participar de les principals decisions de país que afecten a la ciutadania. Des de l’ACM continuarem donant suport als alcaldes i alcaldesses de Catalunya perquè puguin seguir oferint més i millors serveis per als ciutadans.

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané Cap de redacció: Joan Morcillo Consell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé, Josep Garriga, Albert Guilera, Jordi Juan, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.

Dipòsit legal: B3434383.

Impressió: Gràfiques APR. La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154

kg d’escombraries

C02

14

kg de CO2

139

km en un cotxe europeu estàndard

3.346

litres d’aigua

333

kwh d’energia

251

kg de fusta

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

3

actualitat

L'ACM dóna suport a les entitats esportives catalanes

L'ACM defensa la funció que fan els clubs i entitats esportives catalanes amb els joves que practiquen esport.

El Comitè Executiu de l’Associació Catalana de Municipis va aprovar el 15 de juliol una moció de suport als clubs i entitats esportives catalanes davant de l’acció de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Reclama que es clarifiqui la normativa i s’estableixi un règim especial per a les entitats esportives sense ànim de lucre. De no fer-ho, pot provocar la desaparició de moltes entitats esportives de Catalunya.

A Catalunya, el nostre sistema esportiu es sustenta en l’esport base on infants i joves realitzen activitats esportives en horari no lectiu. "Aquestes activitats contribueixen a la seva formació personal i cívica, a l’educació en valors, a l’adquisició d’hàbits saludables i a la integració i a la cohesió social”, explica el president de l’ACM, Miquel Buch. Per aquest motiu, des de l’ACM es reclama que la

4

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

Inspecció de Treball i Seguretat Social apliqui una interpretació àmplia de la legislació vigent. “A més, cal que Inspecció de Treball

>> "Aquestes activitats contribueixen a la seva formació personal i cívica, a l'educació en valors, a l'adquisició d'hàbits saludables i a la integració i cohesió social", explica Buch informi i no sancioni a les entitats esportives a qui ha obert acta”, explica Buch.

Per l’ACM, el paper dels entrenadors i monitors dels equips no professionals és transcendental per a la supervivència de l’esport no professional català. “La seva

dedicació és, en gran part, altruista i desinteressada”. Per això, es demana al Govern Espanyol i al Congrés dels Diputats que s’estableixi un règim especial per a aquest col·lectiu, entenent que no és la seva principal font de subsistència.

Finalment, el també alcalde de Premià de Mar ha assegurat que de les actuacions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social s’estan derivant actes de liquidació i d’infraccions per uns imports que per la majoria d’aquestes entitats esportives són del tot inassolibles, “per la qual cosa es poden veure obligades a desaparèixer, causant un dany de dimensions extraordinàries en el nostre sistema esportiu i, concretament, en l’esport de base i en els nostres joves”.

La moció que ha estat consensuada amb la Secretaria General de l’Esport, ha estat enviada als 912 municipis associats a l’ACM.

El món local és bàsic per garantir la protecció de persones en risc d'exclusió social El president de l’ACM, Miquel Buch, ha afirmat que el món local és bàsic per assegurar i garantir la protecció de persones en risc d’exclusió social.

Reclama que l’administració local continuï tenint competències en serveis socials per a donar resposta als veïns i veïnes que s’han d’enfrontar a una situació d’execució d’una ordre de llançament. Aspecte que el govern central ha de tenir molt en compte en la seva reforma local.

Miquel Buch va fer aquestes declaracions en el marc de la signatura del protocol d’execució de les diligències de llançament que es va fer el 5 de juliol al Palau de Justícia de Catalunya. Pel president de l’ACM, el protocol ha de garantir la màxima protecció per a persones en risc social: "La nostra responsabilitat és buscar les fórmules per a què aquestes situacions millorin".

El també alcalde de Premià de Mar va destacar la importància de la participació del món local en aquest procés. I va afirmar que aquest protocol permetrà que els serveis socials puguin fer un informe acurat de manera que des dels estaments judicials puguin donar una resposta més immediata.

"La proximitat ens dóna la capacitat de detectar abans que ningú els

Les entitats municipalistes i la consellera de Benestar Social fent front comú. problemes que viuen els nostres veïns i veïnes. I, alhora, permet donar la resposta més ràpida possible”, va dir.

Finalment, Buch, va agrair la feina que fan en serveis socials els alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores de Catalunya. En aquest sentit, el president va estar acompanyat per l'alcalde de Sallent i president de la comissió interna de Benestar Social de l'ACM, David Saldoni, qui ha treballat intensament per fer aportacions de l'ACM en aquest protocol signat.

La signatura del protocol va comptar amb la presència del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, el

conseller de Justícia, Germà Gordó, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Albert Vallvé, la secretària de Govern del Tribunal Superior de Justíca de Catalunya, Antònia Amigo de Palau, el president del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, Miquel Samper, el president del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, Ignacio López, el president de l’ACM, Miquel Buch, i el president de l’FMC, Xavier Amor.

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

5

actualitat

El món local rebrà més de 183 milions

d'euros per finançar serveis socials

El Departament de Benestar Social i Família dotarà enguany el món local amb 183,4 milions d’euros per tal de finançar serveis socials bàsics i especialitzats, lluitar contra la pobresa, així com programes de reforç de la cohesió social i promoció de la igualtat. El passat 8 de juliol es va signar l’actualització de l’acord marc de col·laboració entre Generalitat i ens locals.

Per part de les entitats municipalistes van signar el document el president de l’ACM, Miquel Buch, i el president de l'FMC, Xavier Amor.

El text redefineix alguns dels criteris i objectius establerts en l’acord marc rubricat el maig de 2012, adaptantlos a la situació econòmica actual i a l’evolució dels grups de treball engegats l’any passat per millorar els serveis socials. També incorpora nous serveis al contracte programa de 2013, tal i com preveia el mateix acord marc. És el cas de les actuacions relatives a la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària.

Miquel Buch, Xavier Amor i la consellera de Benestar Social fent front comú.

L’objectiu és agrupar de forma progressiva tots els canals de finan­ ça­ment del Departament cap als ens locals, com les convocatòries anuals de subvencions a ajuntaments de menys de 20.000 habitants. La consellera

va destacar la resposta conjunta de l’administració autonòmica i local davant les situacions provocades per l’actual crisi econòmica, que afecta a moltes persones sense recursos suficients per cobrir les ne­ces­sitats bàsiques.

L'ACM dóna suport a la Llei de Consultes

Marc Pifarré, secretari general de l'ACM, compareixent al Parlament.

L’ACM ha mostrat el ple suport del món local a la Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, ja que és la llei que permetrà al nostre poble decidir el seu futur. Demana que sigui necessari un cert arrelament més enllà de l’empadronament i que s’inclogui

6

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

a la comissió de control un representant proposat per les entitats municipalistes.

El secretari General de l’ACM, Marc Pifarré, va comparèixer el 23 de juliol a la comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya per

exposar el punt de vista de l’ACM en la proposició de Llei de consultes populars no referendàries. Pifarré va reivindicar el paper dels municipis com a punta de llança de la implicació dels ciutadans en els processos de decisió.

"Els ajuntaments són les escoles de participació d’aquest país". També va defensar que la llei de consultes ha de servir per apropar la ciutadania a les institucions. "Hem de lluitar contra la desafecció, i aquesta llei és una bona eina per fer els ciutadans partícips de les decisions".

També es van posar sobre la taula propostes de millora de la llei. D’una banda, Pifarré va apuntar que "seria bo que fos necessari un cert arrelament més enllà de l’empadronament.

D’aquesta manera s’evitarien possibles manipulacions en el resultat de la consulta", i de l’altra, va demanar que les entitats municipalistes tinguin un representant a la comissió de control.

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

7

actualitat

Conveni marc entre ACM, FMC i l'Agència

de Salut Pública per cooperar

El Secretari de Salut Pública del Departament de Salut, Antoni Mateu, el President de l’ACM, Miquel Buch, i el President de l'FMC, Xavier Amor, van signar el 2 de juliol el conveni marc per a la prestació de serveis de salut pública.

El president de l’ACM, Miquel Buch, va destacar que aquest conveni permetrà treballar en equip entre les diverses administracions. I és que des de l’ACM es considera que el treball en comú permet poder oferir els serveis de salut amb eficiència i eficàcia. En aquest sentit, els ajuntaments poden aportar voluntat de servei, coneixement dels pobles i ciutats i un contacte directe amb els agents de salut dels municipis catalans que ens permet millorar en un tema tan sensible i important com la salut.

La signatura d’aquest conveni emmarca la cooperació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCat) i els ens locals en l’àmbit de la salut pública, integrant recursos humans

Miquel Buch, acompanyat d'Antoni Mateu i Xavier Amor. i materials destinats a la prestació d’aquests serveis. L’objectiu fonamental és que les activitats de salut pública que realitzen les diferents administracions, es complementin, evitant duplicitats i solapaments, i alhora s’executin amb la

màxima eficàcia i eficiència de tots els recursos.

El conveni dóna continuïtat a la col·laboració iniciada en el conveni marc signat l'11 de gener de 2006 entre el Departament de Salut, l’ACM i FMC.

L'ACM s'adhereix a l'acord per donar suport als processos de negociació col·lectiva

Les dues entitats municipalistes s'han adherit a l'acord.

El president de l’ACM, Miquel Buch, i el president de l'FMC, Xavier Amor, van signar el 5 de juliol l’adhesió d’ambdues organitzacions municipalistes a l’acord per al suport

8

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

i acompanyament als processos de negociació col·lectiva en ultraactivitat.

L'adhesió es va fer amb la presència del secretari general del Departament

d’Empresa i Ocupació, Xavier Gibert, i del secretari d’Ocupació i Relacions Laborals, Ramon Bonastre.

L’ACM i l'FMC es comprometen a promoure l’adhesió expressa a aquest acord per part de les comissions ne­go­­ciadores dels convenis col·lec­tius de l’àmbit municipal.

Aquest pacte estableix un protocol d’actuació consensuat davant de la pèrdua imminent de vigència dels convenis col·lectius, introduint les possibilitats de mediació per part de l’autoritat laboral i d’arbitratge via laude per part del Tribunal Laboral de Catalunya, si així ho demanen ambdues parts.

L’acord fa front als riscos de conflictivitat social o de judicialització dels processos a través del reforç de la negociació col·lectiva i el marc de relacions laborals català.

L'ACM signa el Pacte per a la Infància a Catalunya El president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, Miquel Buch, va ser un dels signats el 19 de juliol del Pacte per a la Infància a Catalunya.

Es tracta d'un document consensuat entre diversos agents per potenciar les polítiques adreçades a protegir els infants i adolescents.

Miquel Buch, durant la signatura, va destacar que "des del món local treballem per a tots els àmbits" i que la infància "és el nostre futur". Buch estava acompanyat pel president de la comissió de Benestar Social de l'ACM, David Saldoni (alcalde de Sallent), que ha tingut un paper molt actiu en l'elaboració del document final.

Per l’alcalde de Premià de Mar, queda clar que tenir aquest pacte demostra que en infància i adolescència hi estem tots compromesos. "És un gran acord, en el qual els ajuntaments hi tenen molt a dir, doncs som la primera porta d’acollida que pot tenir un infant en la societat que representem". Buch també va recordar que "els nostres infants i adolescents són persones amb vulnerabilitat i per tant, hem d'estar permanentment protegint a aquesta part de la societat tan important per a nosaltres". No hi ha cap ajuntament que estalviï un euro per fer una acció tan necessària per a infants i adolescents.

Foto de família dels signants del Pacte per a la infància. Foto: Ruben Moreno El president també va apuntar que espera que aquest pacte que hem validat tanta gent, sigui un punt de partida per signar un gran pacte de país. És molt important que el país aprengui a signar grans pactes per fer que un país tingui una qualitat de vida millor.

El Pacte per a la Infància s'ha basat en la cooperació entre el departament de Benestar Social i Família, les entitats municipalistes, els agents econòmics i socials, els grups parlamentaris i la societat civil. Aquest document està orientat a impulsar polítiques integrals

que tinguin en compte la perspectiva dels infants i adolescents i prioritzin ac­tuacions destinades a aquests col·­lec­tius.

El document s'ha realitzat amb un ampli consens i una suma de com­pro­ misos que adquireixen tots els sig­nants i que suposa un canvi substancial i sig­ ni­ficatiu de les polítiques d'infància del nostre país.

Més de 70 entitats i organitzacions, col·legis professionals, grups parla­men­ taris, entitats municipalistes i agents so­ cials i econòmics han signat el do­cu­ ment.

L'ACM insta als ajuntaments a adherirse al Pacte Nacional pel Dret a Decidir El Comitè Executiu de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, celebrat el 15 de juliol a Barcelona, va aprovar una moció perquè els ajuntaments s'adhereixin al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i insta el món local a promoure el dret a decidir entre la societat civil.

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques ha enviat a tots els ajuntaments associats (un total

de 912) la proposta de moció on es proposa que s’adhereixin al Pacte Nacional pel Dret a Decidir mitjançant la plataforma www. dretadecidir.cat amb la voluntat de treballar per la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya més enllà de la seva posició final.

“El món local té les eines per apropar el procés a la ciutadania.

Cal explicar bé que el poble català

ha de tenir dret a poder decidir el seu futur”, argumenta el president de l’ACM, Miquel Buch. En aquest sentit, ha manifestat la importància que el món local promogui que els agents econòmics i socials i les entitats culturals i cíviques dels municipis s’adhereixin al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i “participin de forma activa en el procés democràtic de l'exercici del dret a decidir.”

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

9

actualitat

Breus ACM Miquel Buch: "El món municipal està amb el dret a decidir"

El president de l'ACM i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, va destacar la unitat per defensar la democràcia i el dret a decidir que es va poder veure el 27 de juny a la constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir al Parlament de Catalunya. Un cop més va destacar la importància del món local per apropar el procés a la ciutadania."Valorem molt positivament que s'hagi tingut en compte el món municipal, doncs al ser l'administració més propera al ciutadà, és la que coneix i sap millor que ningú quins són els seus anhels". El també alcalde de Premià de Mar va voler deixar clar que, des del món local, sabem que el dret a decidir és part de la solució als problemes que tenim els catalans.

L'ACM visita el Consell Comarcal del Bages En el marc de les visites al territori que porta a terme l’ACM, el president Miquel Buch va visitar el 2 de juliol als alcaldes i alcaldesses del Bages. Va posar l’ACM a la seva disposició i va explicar l’afectació de les reformes locals que volen impulsar el govern de la Generalitat i l’Estat. Per Buch, mentre la reforma proposada per l’Estat està feta des de la imposició, la reforma que promou el govern català està feta amb consens amb el món local. Finalment, el president Miquel Buch, acompanyat del Secretari General, Marc Pifarré, va reunir-se amb la presidenta del Consell Comarcal del Bages, Adriana Delgada, i la gerent Cristina Rubio amb qui va analitzar les diferents problemàtiques que té el Consell Comarcal.

L'ACM present al primer Saló

d'alcaldes i electes locals de Perpinyà

L‘Association des maires et des adjoints des PyrénéesOrientales, l’entitat municipalista de referència als Pirineus Orientals, va organitzar a Perpinyà el primer Saló d’alcaldes, electes locals i directius públics. En el saló es van organitzar diferents taules rodones per parlar d’economia, de contractes públics i d’empreses subministradores de serveis públics locals. A la trobada, juntament amb el prefecte dels Pirineus Orientals, Mr. René Bidal, Mr. Guy Ilary, president de l’Association des maires et adjoints des Pyrénées-Orientales, alcalde de Tautavel, així com Pierre Contet, director de l’Associació des Maires et des Adjoints des Pyrenées Orientales, va assistir-hi el secretari general adjunt de l'ACM, Rafael de Yzaguirre, responsable de l’àrea Internacional.

10

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

11

actualitat

L'ACM dóna eines per a millorar

l'accessibilitat als municipis

Miquel Àngel Fraile, Miquel Buch,Josep M. Recasens i Xavier Grau inaugurant l'acte.

L’ACM va organitzar el 2 de juliol la jornada “Accessibilitat als Municipis” amb l’objectiu de facilitar les eines necessàries per a la millora de l’accessibilitat als municipis de Catalunya.

La comissió de Benestar Social i Participació de l’ACM, conjuntament

amb la Confederació de Comerç de Catalunya, la Fundació ONCE i la Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya, van col·laborar per oferir una jornada en què es van tractar aspectes com la legislació actual envers l’accessibilitat dels municipis, la presentació de la Guia d’accessibilitat al

Comerç i la presentació de l’Observatori d’accessibilitat estatal.

En l’acte inaugural el president de l’ACM, Miquel Buch, va explicar que "aquestes jornades tenen dos ob­jec­tius: d’una banda vetllar per a la millora del comerç i, de l’altra, fer que tots els pobles i ciutats siguin iguals per a tothom".

Per la seva banda, Xavier Grau, delegat territorial de l’ONCE, va destacar que amb aquest tipus de jornades es "poden traslladar els coneixements” i compartir “quines són les coses que ens amoïnen". Mentrestant, Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, va dir que "les més de 300.000 persones amb algun tipus de discapacitat que hi ha a Catalunya han de tenir totes les facilitats per accedir al petit comerç".

Aspecte sobre el qual també es va referir el director general de Comerç, Josep Maria Recasens, insistint que "totes les millores que facin comerços i ajuntaments han de tenir en compte l’accessibilitat".

Unes 180 persones a la jornada sobre novetats en rehabilitació urbanística Més de 180 persones van participar el 17 de juliol a la jornada organitzada per l’ACM “L’activitat urbanística municipal: La llei estatal de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes”. L’objectiu era concretar i aprofundir en la Llei 8/2013 de 26 de juny de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes. Una normativa que porta un canvi de rumb en política urbanística.

El model de construcció massiva ha quedat esgotat i ara es busca un nou model que ha de tenir en compte l’existència d’habitatge nou que no té sortida i un parc edificat molt antic, tenint en compte que el 55% de l’habitatge de Catalunya és anterior al 1980.

Així, al llarg del matí es van oferir

12

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

Rafael de Yzaguirre en la inauguració de la jornada, celebrada al CCCB. tots els detalls tècnics necessaris per a l’aplicació d’aquesta normativa.

L’acte va ser presentat pel secretari general adjunt de l’ACM, Rafael

de Yzaguirre, qui va destacar que aquesta jornada respon a la voluntat de l’ACM d’oferir formació per a cada nova normativa que entri en vigor.

càtedra enric prat de la riba

La reforma local necessària El propassat mes de març el Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d’Europa (CoE) recomanava en el seu Comitè de Ministres que demanés a les autoritats espanyoles assegurar que les reformes previstes pel Govern per a transformar l’administració sota el principi "d’una competencia, una administració" es portin a terme d’acord amb el principi de subsidiarietat establert a l’article 4.3 de la Carta Europea d’Autonomia Local.

L’informe del CoE va ser un primer avís de rectificació d’un dels molts borradors de projecte de Llei de Racionalitza-

>> No estem davant d'una reforma impulsada per reforçar l'autonomia local, ni per assegurar un sistema de finançament estable i adequat a unes competències municipals ben definides ció i Sostenibilitat de l’Administració Local (ALRSAL), que és el nom sota el qual es tramita aquesta tercera gran reforma de la Llei de Bases del Règim Local de

1985. Ara, quan la iniciativa de reforma agafa cos i es sotmet al preceptiu dictamen del Consell d’Estat, l’avís inicial del Consell d’ Europa s’ha convertit en una clara advertencia dels perills d’inconstitucionalitat de la reforma en dos aspectes centrals: 1) la reposició del principi constitucional d’autonomia local, afeblit en el projecte en quant a la seva garantia institucional i al sistema de protecció de l’exercici de les competencies municipals en el sentit protegit per la la Carta Europea d’Autonomía Local(CEAL) –oblidada en aquesta reforma–; 2) La regulació de la noció cost estándar dels serveis públics municipals, que el Consell d’Estat critica durament per quant suposa "una remisión amplia y carente de parámetros legales" en mans del govern central per dibuixar un nou mapa de compètencies locals que escapa al principi de reserva de Llei i, per tant, a la mateixa Constitució.

En les darreres tres decàdes el sistema institucional local ha aconseguit que el principi d’autonomia superi la seva connotació administrativa i adquireixi el caràcter polític que els governs locals necessiten. No ha estat –ni ho és– fàcil.

Fins ara les dues grans reformes de la vella Llei de 1985 –la del Pacte Local de 1999 i la de l’anomenada Llei de Modernització de 2003– anaven,amb insuficiències,en la linía marcada per la CEAL. Ara, però, no estem davant d’una reforma impulsada per reforçar l'autono-

mia local, ni per assegurar un sistema de finançament estable i adequat a unes competències municipals ben definides, com justament reclamen els alcaldes. La reforma està feta per tancar i reforçar el cercle de l’article 135 CE, el de l'estabilitat pressupostària. Aquí hi ha la prioritat de la reforma. D’aquí l’encert del primer avís del Consell d’Europa i el to de la segona advertència del Consell d’Estat.

Els governs locals necessiten una altra reforma que respecti de veritat aquest principi de subsidiarietat. Una reforma que no trenqui els sistemes de protecció de l’exercici de les competències locals com el que acull l’Estatut de Catalunya de 2006 i que afronti els reptes dels go-

>> Els governs locals necessiten una altra reforma que respecti de veritat aquest principi de subsidiarietat verns locals i les seves carències estructurals com el seu finançament més enllà d’una visió comptable. Aquesta hauria de ser la reforma local necessària. Desprès de l’estiu veurem quin tipus de reforma es debat al Congrès.

Juan Ignacio Soto Valle Secretari de l'Ajuntament de Badalona

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

13

entrevista

“Hem de treballar decididament cap a la mancomunació de petits i grans serveis" Xavier Sanllehí i Brunet President del Consell Comarcal de l'Alt Empordà Xavier Sanllehí i Brunet va néixer el 22 d'agost de 1962. Està casat i és pare de quatre fills. És l'actual president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà des del maig de 2011, quan va accedir també a l'alcaldia de Castelló d'Empúries.

Va ocupar l'alcaldia de Castelló d'Empúries anteriorment, de 1995 a 2007. També va ser diputat provincial a la Diputació de Girona. És llicenciat en psicologia.

14

1. Estem a l'equador de la legislatura.

Quin balaç fa de la feina feta al Consell Comarcal de l'Alt Empordà?

A ningú se li escapa que estem vivint uns moments especialment difícils per a tothom i les administracions públiques no en són cap excepció. Les retallades ens han afectat i estem fent equilibris per mantenir tots els serveis i que els ajustaments es notin el menys possible als seus usuaris. A l’Alt Empordà, tot i ser un comarca turística, amb forta implementació del sector serveis, tenim més de 10.000 aturats i la crisi ens està afectant tant en l’àmbit econòmic com en el social. Per això, a l’inici del present mandat, varem elaborar un Pla Estratègic de Formació que ens va marcar un camí a seguir i que, amb tota la modèstia que es vulgui, està donant els seus fruits. Es tracta d’aprofitar sinèrgies, d’innovar i de ser capaços d’engrescar tots els sectors econòmics i socials per millorar l’ocupació de forma coordinada amb les diferents administracions.

ciutadà que paga els seus impostos vol serveis eficients i propers. Hem de ser capaços de determinar bé els àmbits de cada administració vinculada al territori (diputacions o vegueries, consells comarcals i ajuntaments). Cal la col· laboració entre tots, però sobretot ha d’estar molt clara la delegació de competències. Reitero que tot allò que els ajuntaments no puguin assumir, ho han de fer els consells comarcals i si aquests no poden, que passi a les Diputacions o Vegueries, o a la Generalitat. Aquest ordre hauria de venir clarament marcat per la

2. En ple procés per definir una nova Llei de Governs Locals, què creu que necessita més el territori?

La nova Llei de Governs Locals de Catalunya és essencial que defineixi les competències de cada administració, evitant les duplicitats. Esperem que la nova llei concreti qui fa què i amb quins recursos. Som els primers en assumir i defensar que no es poden duplicar feines, ni serveis, ni competències. El

nova llei. L’objectiu final d’aquest procés és aconseguir uns serveis eficaços i eficients per a tots. Amb la corresponsabilitat i la distribució de competències entre els tres nivells administratius estic convençut que es produirà un estalvi i que els ciutadans seran més ben atesos.

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

>> Amb la corresponsabilitat i la distribució de competències entre els tres nivells administratius estic convençut que es produirà un estalvi

3. Cal reivindicar el paper dels consells comarcals ara que es posen en dubte?

Els empordanesos m’han sentit a

dir moltes vegades que si els consells comarcals no existissin, els hauríem d’inventar. Són una eina de reequilibri territorial i en comarques com la de l’Alt Empordà encara més. Tenim 68 municipis, dels quals gairebé una seixantena es troben per sota del miler d’habitants. Hi ha una zona turística de gran vitalitat, una capital de comarca amb 45.000 habitats i la zona fronterera, però al seu costat tenim molts municipis rurals, alguns fins i tot de muntanya.

4. Es parla molt d'eficiència i mancomunar. Des de l'Alt Empordà ja es realitzen iniciatives en aquest sentit, sobretot, en l'àmbit turístic.

Abans que es creés el Consell Comarcal, a l’Alt Empordà teníem una Mancomunitat Intermunicipal per gestionar l’abocador i des del Consell hem desenvolupat o donat suport a moltes accions en aquest sentit. Amb això vull dir que tenim experiència i voluntat d’actuació en aquest àmbit malgrat estar en una comarca de 68 municipis i tipologies tant variades. Actualment estem desenvolupant la mancomunació de serveis en temes de gestió d’escombraries o de l’energia entre diversos municipis. En l’àmbit turístic ja hem passat a un estadi superior perquè estem duent accions conjuntes amb el Consell Comarcal del Baix Empordà, amb el qual ja vàrem promoure junts la Marca de Garantia Producte de l’Empordà. L’experiència turística, consistent en promoure conjuntament el nom Empor-

També permetrà centralitzar la gestió dels residus amb possibilitat de valorització de totes les deixalleries municipals de la xarxa, que actualment compta amb 24 instal·lacions.

dà, està funcionant molt bé, encara que ens queda molt camí per recórrer, sobretot a l’hora d’implicar-hi el sector privat.

5. Per exemple, vàreu posar en marxa el primer Mapa Turístic de la zona, conjuntament amb el Baix Empordà. Com funciona?

Perfectament. Anem fent edicions.

Vendre l’Empordà com un tot era una necessitat per als turistes, i fins i tot per a la mateixa gent del país. Una persona que ve de vacances a Sant Feliu de Guíxols, per exemple, pot estar interessada en visitar el Teatre-Museu Dalí o la Ciutadella de Roses, posem per cas. I el que està a Empuriabrava li pot venir de gust fer un tomb pel nucli de Monells o assistir a un concert de Cap Roig. Tot és l’Empordà i en aquests moments podem gaudir d’unes bones comunicacions amb gairebé tots els nuclis turístics de les dues comarques, la qual cosa facilita la mobilitat.

6. A nivell formatiu heu apostat fort per la inserció laboral de joves de la comarca.

Una de les conclusions de l’estudi elaborat a l’entorn del Pla Estratègic de Formació advertia que els nivells d’estudis no arribaven als elementals entre gairebé un 40% de la població aturada. Això va ser un senyal de preocupació, perquè era evident que calia desenvolupar accions decidides en aquest sentit. Des del Consell, i a través del Pla Okup’Alt, treballem des de fa dos anys en la inserció laboral dels joves de la comarca de forma

coordinada amb les associacions professionals. D’alguna manera recuperem la figura de l’aprenent i passat uns mesos promovent que aquests joves treballin o tornin a la vida acadèmica a través dels cicles formatius. Precisament, per al proper curs, després del treball impulsat des del Consell, s’incorporen nous estudis reglats en àmbits que tenen demanda laboral com són la indústria nàutica i el sector del vi i de l’oli.

>> L'experiència turística, consistent en promoure conjuntament el nom Empordà, està funcionant molt bé, encara que ens queda molt camí per recórrer, sobretot a l'hora d'implicar-hi el sector privat 7. Un dels projectes és fer el Centre de gestió de la xarxa de deixalleries. Què aportarà?

El Centre de gestió de la xarxa de deixalleries és, en essència, una deixalleria comarcal nova que a diferència de l'actual –que és un petit annex a l'abocador– permeti apropar el servei a tota la població incidint en l'eficiència entre el funcionament de totes les instal·lacions existents i el millor servei pel ciutadà.

8. A nivell d'infraestructures viàries, després de l'arribada del TGV, què cal?

La gran assignatura pendent de la comarca és el desdoblament de l’N-II. Hem fet un petit pas obligant els camions a desviar-se per l’autopista, alleugerint d’aquesta manera la circulació d’una carretera que travessa la comarca de cap a cap i que és el principal enllaç de la Península amb França i la resta d’Europa. És una infraestructura viària que depèn del Ministeri de Foment i malgrat algunes promeses recents –fa dècades que ens van venent la moto– em temo que la solució definitiva anirà per llarg.

9. Aquest estiu farà un any dels incendis a l'Alt Empordà. Com va afectar i com s'està superant el cop?

Més de 10.000 hectàrees cremades no es regeneren d’un any per l’altre. Hi ha trams on ha crescut l’herba, però en molts altres caldrà que passin dècades perquè tot torni a ser com abans del 22 de juliol de 2012. Les ajudes van arribant, poc a poc, però des del Consell estem satisfets d’haver actuat com aglutinador de tot el procés administratiu a l’hora de canalitzar aquestes demandes cap a les diferents administracions. També hem promogut accions de prevenció. Sempre es diu que els focs forestals s’han d’apagar a l’hivern. En aquest sentit, gràcies a les ajudes rebudes des de diferents iniciatives socials, s’han promogut aquestes accions de prevenció amb els propietaris forestals i amb les ADF. 10. Quins reptes de futur caldrà afrontar en els pròxims dos anys?

Hem de treballar decididament cap a la mancomunació de petits i grans serveis. Cal seguir en el desenvolupament de la marca turística Empordà i haurem de ser eficients i eficaços en la gestió de tots els serveis que prestem perquè les retallades també ens afecten i no poden abaixar el llistó de les nostres prestacions. ¹ ¹

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

15

localret

Localret rep el Premi a la millor

iniciativa en comunicació local per MIRATV MIRATV, la plataforma multimèdia que Localret posa gratuïtament a disposició dels ajuntaments consorciats per difondre els seus continguts a través d’Internet, ha rebut el Premi a la millor iniciativa en comunicació municipal en la 32 edició dels Premis de Comunicació Local que atorga anualment la Diputació de Barcelona.

L’acte de lliurament dels premis va tenir lloc el 28 de juny a l’Ateneu Igualadí de la capital de l’Anoia. Xavier Furió, director general de Localret, acompanyat de Lluís Just, cap de l’Àrea de Coneixement i Tecnologia, va rebre el guardó de mans de l’alcalde d’Igualada, Marc Castells.

MIRATV és una plataforma web, impulsada l’any 2009, que permet mostrar vídeos, àudios, imatges i documents a la carta, així com també permet accedir a continguts directes d’emissions de ràdio i de televisió. I es fa d’una manera ordenada, racional i atractiva.

Un dels principals atractius és que l’aspecte extern del seu portal permet a l’Ajuntament usuari una personalització molt alta, tant pel que fa a les imatges com als colors, de manera que es pot adaptar a la seva identitat corporativa o a les seves preferències.

La solució web MIRATV té un gestor de continguts desenvolupat amb llicència de Programari Lliure. El portal,

Els premis es van lliurar a l'Ateneu Igualadí el passat 28 de juny. i totes les seves pàgines, es troben preparades amb un estil de maquetació flexible que permet la distribució que es cregui més adequada. Disposa també d’una interfície d’administració molt usable i intuïtiva. Està desenvolupat específicament per a ser usat per professionals de la comunicació, encara que la seva senzillesa permet la col·laboració i el seu ús després d’unes senzilles pràctiques.

La interacció amb el ciutadà també està garantida. Tots els continguts poden trobar-se oberts totalment o de manera parcial a comentaris. També permet als ens locals activar les opcions de compartir els seus continguts audiovisuals a través de les xarxes socials. Qualsevol usuari que vegi un contingut servit per l’ens local mitjançant la plataforma el podrà compar-

tir a través dels diferents espais 2.0.

Per accedir a les possibilitats de MIRATV els ajuntaments només han de formar part del Consorci Localret i fer una formació per a conèixer i utilitzar la plataforma. Localret els ofereix el hosting de la plataforma, la documentació tècnica i el suport tècnic necessari. Els ens locals han d’aportar els seus continguts, el hosting (l'allotjament) d’aquests i l’streaming.

Els continguts poden ser allotjats de manera gratuïta a espais com Flickr o Youtube, entre d’altres, o també poden allotjar-se a servidors propis o de tercers que ofereixen serveis de pagament.

Web: http://www.miratv.cat

Les sol·licituds per a antenes de telefonia

mòbil pasen al règim de comunicació La Comissió de Seguiment i Avaluació de la Llei de Prevenció i Control Ambiental de les Activitats de la Generalitat ha proposat traslladar les sol·licituds per a les instal· lacions de les antenes de telefonia mòbil del règim de llicència o autorització al de comunicació. Es dóna

16

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

així compliment a la Llei 12/2012, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis en relació a les infraestructures radioelèctriques.

Els establiments turístics i les antenes de telefonia mòbil, considerades infraestructures i espais amb

menys incidència ambiental, passen al règim de comunicació i se sotmetran a un procediment més simple. N'hi haurà prou amb la comunicació a l'Ajuntament i una declaració responsable per iniciar una activitat.

assegurances

Assegurances per contingències

o suspensió d'espectacles

// més informació

L'ACM ha contractat una Pòlissa General d'Assegurança de Responsabilitat Civil i Patrimonial pels ens locals de Catalunya. La contractació col· lectiva fa que s'hagin aconseguit uns preus molt per sota dels que habitualment troben els ajuntaments. Així, el producte promogut per l'ACM garanteix més cobertures i menys preus.

La gestió de l'Assegurança es fa mitjançant la corredoria Ferrer&Ojeda.

Així, s'ofereix als ajuntaments socis un paquet d'assegurances que suposa una millora en la gestió de la contractació, facilitant l'assessorament

tècnic i jurídic de cadascun dels municipis i comarques, optimitzant la tramitació administrativa dels expedients i, principalment, aconseguint l'oferta més beneficiosa que cobreixi les necessitats de cadascun dels ens locals de Catalunya.

D'acord amb aquesta recerca i estudi de nous productes, s'ofereix per mitjà del Servei d'Assegurances de l'ACM la cobertura de les contingències o suspensions d'espectacles, especialment de festes majors i culturals.

Aquest producte va destinat a cobrir possibles contingències en

Manel Pérez i Sucarrats Marc Garcia i Ribatallada Tel. 902 200 946 E-mail: assegurances@acm.cat

l'organització de diversos esdeveniments tals com: concerts, focs artificials, espectacles teatrals, dansa, etc. Aquestes assegurances, que s'han d'estudiar prèviament a l'esdeveniment (30 dies aprox.), operen en els casos de cancel·lació d'espectacles per pluja, vent o altres fenòmens meteorològics i fins i tot per la incompareixença de les companyies contractades.

Així s'acostuma a garantir el seu pressupost, donat que en cas de suspensió de l'acte s'han d'abonar igualment a la companyia o artista/es contractats els seus honoraris.

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

17

qüestionari polític

Quin model comercial volem per al nostre país?

Laura Costa Secretària de Política Municipal de CDC

Bernat Valls President de la sectorial de Comerç, Turisme i Consum d'ERC

Montserrat Capdevila Diputada al Parlament de Catalunya i primera tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Sabadell

18

El comerç és un dels puntals d’aquest país: exerceix una influència molt transcendent en la vida social, cultural i econòmica de les nostres viles i ciutats, alhora que esdevé un factor de cohesió ineludible.

El nostre model comercial es basa en el foment de la competitivitat de les petites i mitjanes empreses, amb l’objectiu d’assegurar-ne les condiciones òptimes per afrontar els reptes de cada moment. I pivota sobre tres eixos principals: la concertació amb el sector, la defensa del comerç urbà de proximitat i la defensa del consumidor.

Amb aquest capteniment, se-

guirem aprofundint en àmbits com la millora de les condicions de seguretat dels comerços, la coordinació amb les associacions, el reconeixement social del comerciant –promovent la qualificació professional i la formació contínua– i el foment de l’emprenedoria comercial, entre d’altres. I seguirem defensant el nostre comerç respecte les ingerències que l’estat espanyol també practica en aquest àmbit. En aquest sentit, per tal de blindar-nos del Reial decret de modificació de la Llei estatal d’horaris comercials i la Ley de Ordenación del comercio minorista que va aprovar d’urgència l’Estat el juliol passat, el Parlament va

L’activitat comercial és un dels pilars bàsics del model de país que defensa Esquerra. El comerç a Catalunya, a diferència de la resta de l’estat, es fonamenta en la seva diversitat de formats i amb un fort pes de les empreses comercials localitzades a les trames urbanes consolidades dels nostres municipis.

Una diversitat que cobreix, de manera eficient, les necessitats de la població consumidora del nostre país i que s’ha de preservar mitjançant mesures que ga-

ranteixin l’equilibri i la pervivència dels diferents formats comercials presents i dels que s’estan desenvolupant en els darrers temps per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Alhora, l’elevat pes de les pimes comercials característic de Catalunya i la seva localització majoritària als centres dels nostres barris i pobles provoca tres efectes d’especial importància en la conjuntura econòmica actual: un alt nivell d’ocupats per metre quadrat de superfície comercial, una contri-

El comerç és un sector important per la seva contribució a l'ocupació i a la producció. Dibuixa el perfil dels nostres pobles, viles i ciutats. Determina la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes.

Des del PSC defensem un model comercial competitiu i arrelat als barris. Un model que promogui la integració del comerç amb la resta d'usos dels nostres municipis. Creiem que el sector comercial pot millorar la seva productivitat i eficiència adaptant-se a les necessitats actuals de la ciutadania.

I per aconseguir-ho, és necessari avançar en dos àmbits, re-

forçant les polítiques actives al voltant del sector i generant entorns adequats que contribueixin al seu desenvolupament. Per això és essencial estimular la formació, la captació i la retenció de talent. També cal avançar en plans específics per a la productivitat i competitivitat del sector.

A més, cal incentivar l'equilibri de formats comercials perquè aquest sigui l'adequat a les necessitats de les persones, tant si viuen en centres urbans com en nuclis rurals. És important establir mecanismes per a la cooperació entre agents: les administracions públi-

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

>> Seguirem defensant el nostre comerç respecte les ingerències que l'estat espanyol també practica en aquest àmbit

iniciar el tràmit de la proposició de Llei d’horaris comercials catalana el mes de maig. I el Govern de la Generalitat ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra aquest Reial Decret, tal com ja va fer amb l’anterior Llei espanyola sobre comerç l’any 2000, obtenint sentència favorable per part del TC donat que aquest àmbit és de competència exclusiva de la Generalitat.

>> S'ha de preservar la diversitat mitjançant mesures que garanteixin l'equilibri i la pervivència dels diferents formats comercials presents

bució innegable en la lluita contra el creixement de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i una clara aportació en el manteniment de la seguretat, la vitalitat i la cohesió social de les nostres ciutats.

>> Defensem un model que promogui la integració del comerç amb la resta d'usos dels nostres municipis

ques, les empreses i les organitzacions comercials. En aquesta línia, el PSC ha presentat al Parlament de Catalunya la llei de les àrees de promoció econòmica urbana per afavorir-ho. Mentrestant, cal recordar que les actuals lleis liberalitzadores del PP atempten contra aquest model (unitat de mercat i horaris comercials).

Fe d'errates: En la revista 342 el text de CiU no es corresponia a la pregunta

Rafael Luna Diputat del PP a Catalunya

Lluís Moreno Vicepresident d'Organització i política municipal d'ICV

Miguel Ángel Ibañez Sots-secretari de Política Municipal C's

El sector del comerç a Catalunya és un àmbit econòmic de rellevància i d'una constatada presència al territori, però que necessita un posicionament clar de permanència i competitivitat de futur. Aquest està condicionat principalment per les noves tendències de consum i per una regulació restrictiva de la normativa comercial sobre la competitivitat de l'economia. Això fa que Catalunya, durant l'última dècada, sigui la segona comunitat on més ha caigut el nombre d'afiliats a

la Seguretat Social i la reculada en el nombre d'establiments, com bé recull l'informe de l'Autoritat Catalana de la Competència i que tan durament ha estat criticat pel Conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig. Un altre dels condicionants negatius és tenir una normativa dispersa que crea una complexitat burocràtica administrativa que no ha estat esmenada per la coneguda Llei Òmnibus aprovada al Parlament de Catalunya. Des del PPC reclamem una nova Llei de Comerç

El comerç és un dels sectors més afectats per la greu crisi econòmica que pateix el nostre país. Entre 2008 i 2012, Catalunya ha perdut 46.300 llocs de treball, un 3,6% dels seus locals comercials (3.404 establiments), segons dades de la Confederació de Comerç de Catalunya. Unes dades que palesen la debilitat del sector davant la contracció econòmica nacional, la caiguda del consum i la competència amb grans superfícies comercials, que tenen la seva raó de ser en

els moviments especulatius de capital més que no pas en la vocació de servei.

ICV-EUIA-EPM apostem per promoure un model català de comerç. Un comerç al servei de la ciutadania i de les ciutats. Cal afavorir el model de comerç urbà, de proximitat, enriquidor de la vida ciutadana i que es retroalimenta amb l’espai públic. Cal continuar sent molt contundents en el rebuig a la liberalització d’horaris comercials imposada pel PP i reforçar el petit comerç

Les grans superfícies cobreixen unes necessitats imposades per la disponibilitat de temps, però han de ser complementades pel comerç de proximitat.

Per això, proposem implantar les àrees de desenvolupament comercial com una evolució de les actuals associacions de comerciants, amb la finalitat de millorar el comerç de proximitat amb una resposta coordinada i eficient per fer front als canvis d’un sector tan exigent i competitiu,

sobretot en l’actual context de crisi econòmica. S'ha de complementar amb la potenciació de la competitivitat de les empreses comercials mitjançant incentius fiscals i estratègies formatives, contractuals i laborals, adients al sector, així com la plena adopció de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per tal d’afavorir la viabilitat de les petites empreses mentre, per altra banda, es continua apostant pels mercats municipals com a

>> Reclamem una nova Llei de Comerç que contempli la flexibilitat i agilitat de la normativa, que s'adeqüi a les necessitats que requereix el comerç de Catalunya que contempli la flexibilitat i agilitat de la normativa, que s'adeqüi a les necessitats que requereix el comerç de Catalunya.

>> Cal afavorir el model de comerç urbà, de proximitat, enriquidor de la vida ciutadana i que es retroalimenta amb l'espai públic com a element de la qualitat de vida, promovent la implicació d’aquest en el teixit social del lloc on s’ubica i mantenir les limitacions a la instal·lació d’equipaments comercials fora de la trama urbana.

>> Proposem implantar les Àrees de desenvolupament Comercial com una evolució de les actuals associacions de comerciants

model de centres especialitzats en productes frescos i de proximitat.

En el moment de fer el tancament d'aquesta revista no havíem rebut a temps el text cor­ responent.

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

19

racó de l'associat / #municipisenpositiu Girona elaborarà rutes

turístiques accessibles per poder

visitar la ciutat en cadira de rodes

Tècnics de Turisme coneixent els itineraris accessibles.

L'Ajuntament de Girona vol avançar en el camp del turisme accessible per tal de fer atractiva la ciutat als visitants que tenen problemes de mobilitat. Ja a l'exposició de 'Girona, temps de flors' del 2012 l'ajuntament va posar a disposició d'aquestes persones unes cadires de rodes elèctriques i unes scooters especials de forma gratuïta per poder gaudir de la proposta floral. Després d'aquella experiència, ara volen conèixer quins són els recursos necessaris per tal que les persones que van en cadira de rodes puguin conèixer Girona. Darrera d'aquesta iniciativa vindrà un treball més de fons per conèixer els itineraris més adients per fer en cadira de rodes, els recursos que manquen, millores que es poden fer i quins consells es poden donar als turistes amb problemes de mobilitat que visiten Girona.

Vic adequa uns terrenys fèrtils en

desús per utilitzar-los com a horts solidaris

L'Ajuntament de Vic i diferents entitats socials han endegat un projecte per convertir uns terrenys fèrtils en desús del carrer Joan Pau II per utilitzar-los com a horts solidaris. La idea és que deu famílies amb necessitats es puguin beneficiar del conreu d'aquestes parcel·les i puguin emportar-se a taula els fruits i verdures que cultivin. El regidor de Medi Ambient, Josep Rafús, explica que l'objectiu és estendre la iniciativa a altres barris de la ciutat on hi ha altres terrenys fèrtils que actualment estan en desús o parcel·les que han quedat a mig urbanitzar arran de l'esclat de la bombolla immobiliària. Els hortolans de les deu parcel·les dels horts solidaris de Vic ja han plantat les primeres llavors.

Josep Rafús i un dels hortolans parlant del sistema de rec.

Berga elabora una base de dades sobre els locals comercials buits per potenciar la seva ocupació

L'alcalde, Juli Gendrau, exposant la iniciativa.

20

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

L'Ajuntament de Berga i la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC) han realitzat una base de dades completa i actualitzada de l'oferta de locals comercials buits a la ciutat i se n'han comptabilitzat 130. La iniciativa es deu a l'increment en els darrers anys de l'oferta de locals i per la demanada de peticions d'informació per part d'empreses i emprenedors. A més, creuen que l'inventari ha de servir per potenciar l'ocupació d'aquests establiments. Segons informa el consistori, l'eina vol servir d'aparador per tal d'ajudar a connectar oferta i demanda. A més, també es pretén que sigui una iniciativa dinàmica i, per això, s'han programat actualitzacions periòdiques de la base de dades i s'ha coordinat amb les diferents immobiliàries de la ciutat perquè no esdevingui obsoleta.

racó de l'associat / #municipisenpositiu

"Són les coses de ser alcalde d'un poble, que te les has d'enginyar sigui com sigui" Poble: Gandesa Alcalde: Carles Luz Muñoz Professió: Electrònica industrial Habitants: 3.091 (últim cens) Pàgina web: www.gandesa.altanet.org Sou alcalde: 900 € Sou regidors: 30 euros per assistència

al ple

Carles Luz és l'actual alcalde de Gandesa.

En Carles Luz, de 42 anys, ocupa l’alcaldia de Gandesa des de les darreres eleccions municipals, al maig de 2011, i alhora és el president del Consell Comarcal de la Terra Alta. Aquestes dues ocupacions, que requereixen a més de tenir un contacte permanent amb els veïns totes les tasques de representació institucional, l’absorbeixen gairebé la jornada completa, inclosos tots els caps de setmana. I a l’estiu, que hom podria descansar, ha d’estar atent a tots els actes que s’organitzen al seu municipi

i als de la comarca i anar preparant les festes majors de Gandesa del primer cap de setmana de setembre.

Quan va accedir al càrrec, recorda, la situació financera del consistori no era per tirar coets. S’hi va sumar la crisi que afecta per igual totes les administracions, la reducció de les ajudes i subvencions i una disminució d’ingressos que va obligar l’equip de govern a una considerable reducció dels pressupostos municipals per al 2011 i 2012. "Vàrem retallar d’on vam poder, com per exemple dels actes

de les Festes Majors, però gràcies a la bona tasca de la comissió organitzadora, la qualitat dels actes no es va veure alterada. Són les coses de ser un alcalde d’un poble, que te les has d’enginyar sigui com sigui", comenta.

Ara, per al 2013, la renegociació d’uns acords amb les companyies elèctriques els ha permès uns ingressos extra de 800.000 euros –que no són pocs– pels 15 molins de vent ubicats al terme municipal amb una potència total de 33 megawatts.

Si més no, entre les mesures dutes a terme per esquivar la crisi, l’alcalde se sent especialment orgullós de la contractació de persones del municipi amb situació de risc d’exclusió social per fer tasques de manteniment i petites obres. "Els hem donat feina, els hem tret d’una situació gens favorable, ajudem a combatre l’atur i ens redueix alhora uns costos que si subcontractéssim les obres a altres empreses".

Els tuits #municipisenpositiu a la xarxa

M

#Amposta donarà àpats a 22 nens sense recursos durant l'estiu

M

RT @ajmanresa: L'Ajuntament de #Manresa presenta un nou servei d'alertes al mòbil per a casos d'emergència

M M

RT @alexmoga: #Vielha prepara un Plà de Xoc x l'activació econòmica del municipi. #Vielha Endeuant!

M M

#Berga elabora una base de dades sobre locals comercials buits per potenciar la seva ocupació

RT @cescesteve: Nou canal de comunicació @matarocat amb els ciutadans per whatsapp #Mataró

Ajuntament #Tortosa, EMDs i @CCBaixEbre garantiran gratuïtat del transport escolar dels pobles

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

21

opinió

La crisi és global, les solucions són locals

Guillem Carol i Vallès Politòleg i director de Giny Comunicació La crisi és global, però les solucions són locals. Aquesta frase que sembla extreta d'un manual d'autoajudada hauria de ser una de les màximes del món municipalista.

Tot i que l'origen de les diverses crisis sembla tenir un punt de partida difús, les seves conseqüències tenen unes repercussions molt palpables en el nostre dia a dia.

En el nostre propi poble. Al barri.

Al nostre mateix carrer. I encara que l'origen sigui global, les seves conseqüències tenen una solució local. Si més no aquelles solucions més immediates. Les elementals. Aquelles decisions més vitals que acaben determinant el propi futur de l'individu.

Les administracions locals –igual que el ciutadans– viuen la crisi en la seva versió més humana. La més propera. Sovint la més injusta i cruel. La viuen en primera persona i li posen rostre, noms i cognoms. Els ciutadans deixen de ser

22

AGOST-SETEMBRE 2013. NÚMERO 343

una simple xifra per esdevenir una pròpia història.

Les famílies que poden ser desallotjades forçosament del seu habitatge, aquells que tenen problemes per adquirir els aliments més elementals o els ciutadans en risc d'exclusió social –per posar només alguns exemples- poden trobar les solucions més immediates en les administracions més properes i familiars: els ajuntaments o els consells comarcals.

La crisi que està vivint el nostre país està proporcionant una oportunitat a les administracions municipals i comarcals per reivindicar el seu paper determinant.

La seva singularitat. La política exercida des de la proximitat és la que dóna les respostes més vitals. Només des de la proximitat es poden detectar ràpidament els problemes com la desnutrició infantil, l'atenció primària o, fins i tot, dinamitzar l'economia del barri. No hi ha cap administració que

>> Només des de la política que s'exerceix des de la proximitat es poden donar les respostes més vitals pugui treballar tan intensament per la cohesió social del país com els 947 ajuntaments que hi ha actualment a Catalunya.

En un moment on les grans polítiques semblen resultar ineficients i els líders estatals estan qüestionats permanentment, el món municipal s'ha d'erigir com un baluard de resistència i preservació de l'essència política.

La crisi econòmica, al mateix temps, dóna l'oportunitat als po-

lítics per combatre una altra crisi: la del descrèdit de la seva pròpia professió i, de retruc, d'aquelles

>> En un moment on les grans polítiques semblen resultar ineficients i els líders estatals estan qüestionats permanentment, el món municipal s'ha d'erigir com un baluard de l'essència política administracions que representen.

Des de la proximitat, la transparència i la bidireccionalitat que ofereix la política municipal els representants públics tenen una oportunitat per retornar el crèdit perdut. Tenen l'oportunitat de reivindicar allò que vertaderament són: servidors públics.