ACM 344-octubre 2013 by ACM 947

344

Associació Catalana de Municipis Pàg. 7

Actualitat La consellera Neus Munté inaugura el primer postgrau en Serveis Socials de l'ACM

Pàg. 14-15

Entrevista

Joan Martin Masdeu, president del Consell Comarcal del Montsià

Octubre 2013

Pàg. 22

Opinió "El futur dels consells comarcals". Jaume Clotet, periodista

Miquel Buch, president del Consell de Governs Locals Pàg. 4-5

Actualitat

Consell de Governs Locals de Catalunya. Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona

sumari Actualitat

Entrevista

president del Consell de Governs Locals de Catalunya

energia. Només cal apostar i anar plegats des del propi territori". Joan Martin Masdeu, president del Consell Comarcal del Montsià

04-05 Miquel Buch, nou 06

Buch: "Aquesta Diada ha estat un punt d'inflexió per decidir el nostre futur"

La consellera Neus Munté inaugura el primer postgrau en Serveis Socials de l'ACM

N. 344 Foto de portada: Elian

08 L'ACM rebutja l'eliminació per

part de l'Estat de les competències en matèria de Salut Pública

09 Breus ACM

14-15 "Tenim aigua. Tenim Qüestionari polític

18-19 En temps de crisi, com es poden coordinar millor els recursos públics?

20-21 Racó de l'Associat Opinió

"El futur dels consells comarcals". Jaume Clotet, periodista

L'ACM serà present a Municipàlia on presentarà diferents productes pels ens locals

13 Una nova cultura administrativa

local

editorial

La suma de tots és l'èxit del futur Recentment, el president de l’ACM, Miquel Buch ha estat escollit nou president del Consell de Governs Locals de Catalunya. Un càrrec que afronta amb l’objectiu d’adaptar l’organisme estatutari i d'interlocució del món local amb la Generalitat de Catalunya als temps difícils i convulsos que viu el país. Els Ajuntaments són la porta on el ciutadà truca quan busca solucions als seus problemes. Per tant, cal que el món local tingui la capacitat de poder autoorganitzar-se per debatre, treballar i buscar el consens sobre els temes

ACM Associació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Telèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.cat www.acm.cat

cabdals que afecten al conjunt de la ciutadania. La nova etapa que encara el Consell de Governs Locals de Catalunya ha de servir perquè el món local pugui incidir de manera clara i rotunda sobre l’actualitat legislativa que ens afecta. I en aquest cas, el Consell no ha de ser només receptiu sinó que també ha de ser propositiu. El món local ha de tenir clar que unit té una força imparable. La suma de tots és l’èxit i un pas més per aconseguir que la ciutadania torni a confiar en la política i abandoni la desafecció vers els polítics.

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané Cap de redacció: Joan Morcillo Consell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé, Josep Garriga, Albert Guilera, Jordi Juan, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.

Dipòsit legal: B3434383. Impressió: Gràfiques APR. La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154

kg d’escombraries

C02

kg de CO2

139

km en un cotxe europeu estàndard

3.346

litres d’aigua

333

kwh d’energia

251

kg de fusta

OCTUBRE 2013. NÚMERO 344

actualitat

Miquel Buch, nou president del Consell de Governs Locals de Catalunya

El Consell de Governs Locals amb tots els alcaldes i alcaldesses que en formen part. El Consell de Governs Locals de Catalunya (CGLC) va escollir el passat 18 de setembre per unanimitat a Miquel Buch com a president de l’òrgan de representació municipal. En el seu parlament d'investidura, Buch va manifestar que el CGLC ha de ser un òrgan àgil, funcional i amb capacitat de resposta a les necessitats dels ciutadans. El mateix ple va nomenar el president de la FMC, Xavier Amor, com a vicepresident primer del CGLC. Amor va remarcar que cal que els governs locals estiguin units i reivindiquin el seu paper d’administració més propera a la ciutadania. El ple del Consell de Governs Locals, que va comptar amb la presència d’una vuitantena d’alcaldes i alcaldesses, va ser presidit pels presidents de les entitats municipalistes, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega. En el seu discurs, el nou president

OCTUBRE 2013. NÚMERO 344

Miquel Buch va destacar que encara el nou repte amb la voluntat de fer del CGLC un òrgan que es pugui autoorganitzar "per atendre les nostres

>> Segons Miquel Buch, el Consell de Governs Locals ha de ser "una veritable àgora de 100 alcaldes i alcaldesses que treballin, aconsellin i debatin sobre el món local" primeres responsabilitats". "Una veritable àgora”, va dir, "de 100 alcaldes i alcaldesses que treballin, aconsellin i debatin sobre el món local". El món local ha de poder incidir i dir-hi la seva sobre temes tant importants com la Llei de Governs Locals, la Llei de Finançament Local i també da-

vant la reforma local plantejada per l’Estat. Buch va reclamar també que el CGLC, a banda de ser receptiu, sigui sobretot propositiu, per tal de ser fidels al poble que ens ha escollit. Un repte que, segons Buch, "es farà realitat si escoltem el que diu el poble". El també alcalde de Premià de Mar va remarcar que cal que els ciutadans vegin que el món local està per entendre’ns tots plegats, sempre defensant els interessos de la majoria dels catalans i catalanes i, per tant, "hem de saber donar resposta i posicionar-nos al clam de la majoria de catalans que han sortit al carrer per reclamar el dret a decidir del poble català". "En l’arc polític local és on hi ha més respecte. Els alcaldes i alcaldesses no competim, compartim problemes". Així, va finalitzar assegurant que els alcaldes i alcaldesses són la peça fonamental per capgirar la desafecció que té la gent sobre la política. "Només ho sabrem fer si utilitzem aquest òrgan per anar plegats".

Per la seva banda, el president de la FMC, Xavier Amor, va destacar que el CGL haurà d'adoptar en un futur proper un paper força més important en la representació municipalista perquè els governs locals es veuran d'una manera molt important afectats per les lleis de reforma local, estatal i autonòmica, actualment en tràmit parlamentari. "Ara més que mai cal que els governs locals de Catalunya estiguem units i reivindiquem el nostre lloc primordial i reclamem el necessari finançament local", va assegurar Amor, qui va reclamar també els recursos adients per portar a ter-

>> La vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega, va anunciar que abans de finals d'any la Generalitat pagarà el deute que té amb els ajuntaments me les polítiques oportunes per millorar els interessos de la ciutadania. Va finalitzat el seu discurs felicitant el nou president, Miquel Buch, a qui desitja un cop més que aquesta nova etapa estigui emmarcada en el paper reivindicatiu dels nostres municipis

Miquel Buch adreçant-se als presents. (Foto: Ajuntament de Barcelona) com a eix vertebrador de la millora de la nostra societat. Diners per als municipis L’acte va comptar també amb la presència de la vicepresidenta del govern de la Generalitat, Joana Ortega, qui va anunciar que el Govern de la Generalitat pagarà abans de finals d’any la pràctica totalitat del deute de 600 milions d'euros que té amb els ajuntaments. Alhora també va anunciar que ha estat acceptada l’esme-

Una vuitantena d'alcaldes i alcaldesses van participar en la sessió del Consell.

na de modificació de l’art. 32 de la Llei d’Estabilitat Pressupostària per permetre als ens locals amb superàvit pressupostari que no superin els límits d’endeutament, puguin destinar els imports d’aquest superàvit a inversions. Finalment, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va reclamar que qualsevol reforma de l’administració local s’ha de fer amb respecte envers els governs locals i sempre comptant amb els ajuntaments. "Per la nostra experiència acumulada se’ns ha d’escoltar", va insistir. El Consell de Governs Locals és l’òrgan de relació entre el món local i la Generalitat, previst a l’Estatut. Està constituït per 100 membres, set dels quals són membres nats i es corresponen amb els presidents de les diputacions, l’alcalde de Barcelona i els presidents de les principals entitats municipalistes de Catalunya. La resta de membres, 93 en total, són alcaldes i alcaldesses dels partits polítics amb representació municipal, els quals es reparteixen la representativitat en funció dels resultats que van obtenir en les passades eleccions municipals.

OCTUBRE 2013. NÚMERO 344

actualitat

Buch: "Aquesta Diada ha estat un punt d'inflexió per decidir el nostre futur"

Representants de l'ACM davant del monument a Rafael Casanova, on la institució va fer l'ofrena floral. L’Associació Catalana de Municipis, encapçalada pel seu president, Miquel Buch, va participar l'11 de setembre en l’ofrena floral que es realitza cada any amb motiu de la Diada al monument de Rafael Casanova. Buch va assegurar que la Diada ha estat un punt d’inflexió sobre la necessitat de poder decidir el nostre futur on els alcaldes i alcaldesses no poden fer altra cosa que estar al costat de la voluntat del poble.

OCTUBRE 2013. NÚMERO 344

“Una vegada més, el paper del món local és clau en el procés”, explicava el president de l’ACM, Miquel Buch, qui va remarcar que els alcaldes i alcaldesses són els primers que detecten quins són els anhels de la ciutadania. “A dia d’avui sentim la necessitat d’una forta majoria de poder expressar lliurement el Dret a Decidir”. Així, va assegurar que una gran majoria de catalans i catalanes ens exigeixen poder expressar lliurement i democràtica la seva voluntat i decidir si Catalunya ha d’esdevenir un Estat

sobirà o no. El també alcalde de Premià de Mar va animar tothom a sortir al carrer cívicament per reivindicar un dels drets més bàsics, que és el de decidir quin ha de ser el nostre futur. En aquest sentit, el president va participar activament a la Via Catalana al tram 442 al seu pas per Premià de Mar. Com cada any, l’ofrena floral es va dur a terme conjuntament amb la Federació de Municipis de Catalunya, per mostrar la unitat del món municipal.

La consellera Neus Munté inaugura el primer postgrau en Serveis Socials de l'ACM La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va ser l’encarregada el 19 de setembre de donar el tret de sortida a la primera diplomatura de postgrau de Gestió Pública dels Serveis Socials Locals que imparteix l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. Munté va assegurar que en els moments actuals cal que totes les administracions públiques uneixin esforços per oferir les millors eines als més de 2.300 professionals que estan al capdavant dels serveis socials. L’acte d’inauguració de la primera diplomatura de postgrau en Gestió Pública dels Serveis Socials Locals va ser presidida per la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, i pel president de l’ACM, Miquel Buch. En el seu discurs, la màxima responsable del departament de la Generalitat de Catalunya va destacar la feina que fan les entitats municipalistes com l’ACM, per col·laborar i cooperar per conèixer millor la realitat. D’aquesta manera, "podem preparar-nos i esforçar-nos per tal de tenir a punt les millors respostes que ens reclama la societat d’avui en dia". La consellera va assegurar que a Catalunya, per seguir oferint

Munté va destacar la formació com a eina per respondre millor a les necessitats. un serveis socials de qualitat que assegurin el benestar de les persones, cal que disposem d’un millor finançament. "Necessitem disposar de millors recursos, fer sostenible un model propi de l’estat del benestar construït entre tots. Hem fet possible una xarxa de protecció social que no podem permetre que es destrueixi". Per la seva banda, el president de l’ACM, Miquel Buch, va agrair a la consellera la seva assistència

El postgrau compta amb una quarantena d'alumnes inscrits.

a la inauguració i la predisposició del seu departament a treballar conjuntament amb els ajuntaments. "La suma de tots és sinònim d’èxit i amb la consellera Neus Munté sempre hem trobat algú que vol escoltar i sap aconsellar als Ajuntaments". Així, va assegurar que la prioritat de l’ACM és la formació de polítics, sempre relacionada amb les necessitats del dia a dia dels electes. "La situació actual ha portat els nostres ens locals a centrar gran part dels seus esforços en l’àrea dels serveis socials". La diplomatura de postgrau en Gestió Pública dels Serveis Socials Locals està organitzada per la Càtedra Enric Prat de la Riba de l’ACM i la Universitat Autònoma de Barcelona, i compta amb la col·laboració del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona. En total, s'hi han inscrit una quarantena d'alumnes, esgotant totes les places que hi havia disponibles. Per aquest motiu, ja es pensa en oferir una segona edició del postgrau.

OCTUBRE 2013. NÚMERO 344

actualitat

L'ACM rebutja l'eliminació per part de

l'Estat de les competències en matèria de

Salut Pública L’ACM va organitzar el 26 de setembre a Sant Feliu de Guíxols la primera jornada de Salut Pública amb l’objectiu de posar en valor la importància dels serveis en salut pública que es duen a terme des del propi municipi. El seu secretari general, Marc Pifarré, va assegurar que l’ACM s’oposa frontalment a la recentralització que està duent a terme el govern de l’Estat, que implicarà eliminar qualsevol competència en aquesta matèria. "Creiem en una Catalunya igualitària, on tots els ciutadans dels pobles i ciutats de Catalunya se sentin ben atesos", va destacar el secretari general, qui també va assegurar que des de l’ACM "es defensarà en tot moment el principi de subsidiarietat, que vol dir que des de la proximitat podem gestionar millor". I va assegurar que "la salut és un dels camps on els ajuntaments excel·lim millor". Així, traspassar els serveis de salut pública

El secretari general de l'ACM, Marc Pifarré, adreçant-se als assistents. provocaria que els ciutadans tindrien un pitjor servei, rebrien menys atenció i haurien de fer més quilòmetres per ser atesos correctament. La jornada, organitzada per l'ACM i la Càtedra Martí i Casals de la Universitat

de Girona, va comptar també amb la presència de l’alcalde Joan Alfons Albó, i el vicerector de Relacions Institucionals de la Càtedra Martí i Casals, Joaquim Maria Puigverd, i una vuitantena de professionals de l’administració.

Aportem eines per millorar la gestió

econòmica dels ens locals

Un centenar de càrrecs electes va participar en la jornada. La jornada “Qüestions econòmicfinanceres d’actualitat per als ens locals, la normativa comptable, el retiment de comptes i l’avaluació dels servies locals” pretenia analitzar

OCTUBRE 2013. NÚMERO 344

diferents qüestions de contingut econòmic i financer. La sessió es va celebrar al Pati Manning de Barcelona amb la presència de més d’un centenar d’inscrits.

El secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, i el coordinador general de la Diputació de Barcelona, Xavier Forcadell, van ser els encarregats d’inaugurar la jornada. Per Marc Pifarré, aquesta és la tercera de les jornades que l’ACM ha dedicat per establir les bases de la bona governança que, segons ell, passa per l’ètica, la participació i el retiment de comptes. Va recordar que l’ACM reclama que els ajuntaments puguin destinar els romanents positius de tresoreria per a la creació de treball i així lluitar contra l’atur. Xavier Forcadell, va dir que l’avaluació dels serveis locals ha estat una constant en les anunciades reformes locals. "Ens preocupa i ens estimula treballar-hi i, per aquest motiu, la Diputació ha creat una comissió que analitzarà els diferents efectes de les reformes locals".

actualitat

Breus ACM Intercanvi municipal entre l'ACM

i una delegació de Bulgària

L'ACM va participar aquest mes de setembre en una visita a la ciutat de Plovdiv, a Bulgària. Es tractava del retorn de la visita que havia fet una delegació búlgara el passat mes de juliol. El secretari general adjunt de l’ACM i responsable de l’àrea Internacional, Rafael de Yzaguirre, va participar en la sessió de treball d'un seminari europeu sobre organització territorial i gestió local, i va presentar l'ACM com a entitat municipalista que agrupa 994 administracions locals (913 de les quals són ajuntaments). Aquest acte formava part d'un programa internacional on hi participen els municipis de Navàs i Sallent. L'ACM hi col·labora aportant el seu suport municipalista.

Conveni perquè els associats disposin d'assessorament en Dret Penal i Administratiu

L'ACM i Entrena Abogados van signar recentment un conveni de col·laboració per tal d'oferir serveis amb avantatges als socis adherits a l 'Associació. L'acord de col·laboració permetrà que els ens locals associats puguin sol·licitar els serveis professionals del despatx d'advocats amb unes condicions econòmiques especials. La durada del conveni és d'un any, tot i que es pot prorrogar automàticament si les ambdues parts hi estan d'acord. Entrena Abogados és un despatx professional especialitzat en Dret Penal i Dret Administratiu i té una àmplia experiència en l'assessorament d'administracions públiques, funcionars i càrrecs electes.

OCTUBRE 2013. NÚMERO 344

actualitat

L'ACM serà present a Municipàlia on presentarà diferents productes pels ens locals // DIMARTS 22 OCTUBRE 9:00h - 12:00h INAUGURACIÓ MUNICIPÀLIA

16:00h - 18:00h Presentació productes ACM: - Serveis ACM - Risclab - FAAEE i Càtedra Prat de la Riba - Assegurances

// DIMECRES 23 OCTUBRE 10:00h - 11:00h Presentació productes ACM: - Aplicatiu mòbil 16:00h - 17:00h Presentació Pla de Pensions del Món Local de l'ACM

L'estand de l'ACM combinarà informació amb jornades formatives. Lleida acollirà del 22 al 25 d'octubre una nova edició de Municipàlia, la fira dedicada al món local. A banda dels estands comercials, l'Associació Catalana de Municipis i Comarques hi serà present amb un estand i un ampli ventall d'activitats formatives i de presentació de productes dirigits al món local El certamen lleidatà dedicat al món local comptarà amb una completa àrea d'exposició comercial. L'ACM en formarà part a través d'un estand informatiu on atendrà tots els visitants. Però més enllà d'aquest punt divulgatiu, l'ACM ha organitzat activitats durant els cinc dies de certamen. L'estand incorpora un espai dedicat a les activitats formatives per donar a conèixer tots aquells serveis destinats als municipis i que ofereixen avantatges

OCTUBRE 2013. NÚMERO 344

tant econòmics com competencials. Així, es presentaran serveis com la Fundació Privada per a la Prevenció de Riscos Laborals (RISCLAB), l'àmplia oferta formativa que es fa a través de la Fundació Aula d'Alts Estudis d'Electes i la Càtedra Enric Prat de la Riba, o productes com el Pla de pensions i el servei d'assegurances per a ens locals. Entre les activitats més novedoses, hi haurà una jornada dedicada a explicar amb detall les compres agregades que realitza l'ACM. També serà un bon moment per presentar l'aplicació per a mòbils i tauletes on l'ACM ofereix tot el directori d'institucions, òrgans i càrrecs del món local, comarcal i autònomic. L'ACM aprofitarà la seva estada a Lleida per celebrar un Consell Nacional el 23 d'octubre a la seu de la Diputació de Lleida.

// DIJOUS 24 OCTUBRE 11:00h - 13:00h Presentació CCDL: - Compra agregada de vehicles

16:00h - 17:00h Converses amb entitats que presenten solucions per al món local - Banc Sabadell - GNL Auditors - Maristany assessors fiscals - Schindler - Sorea - Grup Soler

// DIVENDRES 25 OCTUBRE 11:00h - 13:00h Converses amb entitats que presenten solucions per al món local - Endesa. Compra agregada d'electricitat Lloc: Stand ACM

càtedra enric prat de la riba

Una nova cultura administrativa local La proximitat del debat parlamentari dels projectes de Llei d’Actualització i Racionalització de l’Administració local a les Corts espanyoles i de la Llei de Governs Locals al Parlament de Catalunya comporta, necessàriament, un moment d’anàlisi i reflexió sobre el paper de les administracions públiques locals (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, àrees metropolitanes, EMD, consorcis, mancomunitats, ...) en la nostra societat, sobretot per la seva incidència en la vida i l’activitat dels ciutadans i ciutadanes de

>> Cada cop és més gran i variat el nombre d'administracions i, en particular, locals que han realitzat o estan duent a terme processos de modernització governamental i administrativa Catalunya. Així, cada cop és més gran i variat el nombre d’administracions i, en particular, locals que han realitzat o estan duent a terme processos de modernització governamental i administrativa, que abasten profundament l’estructura, les competències, les funcions i activitats i el propi sentit de govern, tal i com s’assenyala a la ja clàssica obra d’OSBORNE i GAEBLER, La reinvenció del govern. La influència de l’esperit empresarial al sector públic, 1994. Un nou camí vers el canvi que no ha de comportar necessàriament l’establiment de noves administracions, sinó l’enfortiment de les existents, tot donant una nova orientació a les activitats i serveis públics que desenvolupen. En definitiva, s’ha de repensar llur àmbit de competències i funcions, des de la perspectiva de l’”esperit de servei” a la ciutadania, quelcom que ja no està massa de moda

en el nostre vocabulari administratiu, tot i que ha d’ésser la ratio essendi de tots els poders públics. Es tracta d’avançar vers un vertader canvi de cultura administrativa, que suposi la transformació estructural de la res publica, molt més enllà de la simple millora del funcionament administratiu i de la reducció de costos. Una metamorfosi que es va iniciar, precisament, en el si de l’administració local i que ha irradiat el conjunt de poders públics. En aquest sentit, en primer lloc, cal analitzar allò que han de fer els poders locals i, a continuació, veure com fer-ho de la manera més eficient i eficaç. Des d’aquesta perspectiva, la disposició del nombre de competències i llur atribució a una o altra administració, no s’ha de fer des de la òptica del “prestador”, l’administració; sinó del “receptor” o “destinatari”, el ciutadà o ciutadana. I, així, una de les qüestions fonamentals a dilucidar serà la fixació dels límits a les competències d’uns i altres nivells d’administració en un esquema polimòrfic d’Estat, com és el nostre. I, tot aquest raonament, presidit pels principis de suficiència financera i contenció de la despesa. Com deia el professor Manuel Ballbé, catedràtic de dret administratiu de la UAB, al 2on. Congrés de Municipis de Catalunya el 2001, cal una reflexió activa de tots els agents del món local –electes, personal al servi de l’administració i el conjunt de la societat– per tal d’establir un veritable consens sobre quina ha de ser la “missió pública” dels ens locals i com poden arribar a la seva consecució. És a dir, s’ha de realitzar una dissecció minuciosa de la “condició relacional” que configura la naturalesa de les administracions locals i, molt especialment, dels nostres ajuntaments. El nou paradigma de l’administració pública d’aquest segle XXI es centrarà en el desenvolupament d’una renovada capacitat de govern derivada de la necessitat de respondre a una globalització polièdrica i canviant, a una societat de la informació i del coneixement cada cop més complexa, a una protecció del

medi ambient més exigent o una demanda de seguretat en equilibri amb la llibertat, que exigeixen cada cop la implementació d’accions administratives més innovadores. L’administració local ha estat sempre el laboratori d’assaig d’aquestes noves solucions, que un cop contrastades han estat importades per la resta administracions. Així, per exemple, ha estat la que ha fet realitat el “mite” de la participació ciutadana, amb mesures de diversa índole i importància: les Agendes XXI, els nous Plans d’Ordenació Urbanística

>> La disposició del nombre de competències i llur atribució a una o altra administració, no s'ha de fer des de l'òptica del "prestador" sinó del "receptor" Municipal i el planejament en general o els pressupostos participatius, entre d’altres. Aquest debat pot semblar estèril o teòric; però en ell es decideix, i no podem renunciar a participar-hi, la missió de les nostres administracions locals, i en definitiva, el grau de benestar que volem que ens proporcionin com a ciutadans i els diners què volem que costi a les nostres butxaques, especialment en una època de crisi com la que vivim. I, això, sense oblidar les obligacions que tenim envers els més necessitats, als quals els hi hem de garantir un adequat llindar de benestar per raons religioses, ètiques, morals o, en tot cas, per imperatiu legal.

Dr. Josep Ramon Fuentes i Gasó Professor titular de dret administratiu i director de la Càtedra Antoni Pedrol i Rius d'estudis jurídics locals URV

OCTUBRE 2013. NÚMERO 344

entrevista

“Tenim aigua. Tenim energia. Només cal

apostar i anar plegats des del propi territori" Joan Martin Masdeu President del Consell Comarcal del Montsià Joan Martin Masdeu va néixer el 3 de març del 1961 a Sant Carles de la Ràpita. Solter i advocat de professió, presideix el Consell Comarcal del Montsià des del 2011. Anteriorment, va ser cap de l'oposició amb CiU al Consell durant la lesgislatura 2007-2011. També des d'aquesta legislatura és el nou alcalde de Sant Carles de la Ràpita, tot i que en el període 2007-2011 ja havia estat al consistori com a cap de l'oposició amb el grup municipal de CiU. També presideix el Grup d'acció local de pesca Montsià-Baix Ebre.

1. Estem a mitja legislatura. Quin balaç fa de la feina feta al Consell Comarcal del Montsià? Ha estat difícil atendre les necessitats de les persones que requereixen els serveis del Consell, en moments de greus dificultats de finançament. Crec, però, que hem estat a l’alçada de les circumstàncies i hem pogut prioritzar aquelles àrees que incideixen directament en les famílies: serveis socials, transport escolar, menjadors escolars, atenció a la infància. I en el foment de l’ocupació, amb una estreta col·laboració amb el SOC. Ha

>> Considerem molt interessant la simplificació d'estructures polítiques, tot i que considerem que no es pot iniciar la reforma sense un finançament adequat calgut reestructurar els serveis per optimitzar recursos, reduir despeses de representació i, a tall d’exemple, en lloguers de locals, habilitant dependències de la seu del Consell en relació a una Fundació Privada dirigida des del Consell, tot amb la col·laboració dels treballadors de la Casa, a qui els estem molt agraïts. Per la nostra part, les retribucions dels càrrecs polítics han estat reduïdes glo-

OCTUBRE 2013. NÚMERO 344

balment en un 25%, i amb reducció de càrrecs de confiança. La qualitat dels serveis, tot i això, no s’ha vist perjudicada. Durant aquests dos anys s’ha dut a terme l’ampliació de l’abocador de residus comarcal, amb el finançament –2.600.000 €– de l’Agència de Residus de Catalunya, un Pla de Camins Comarcals de gairebè 200.000 €, l’acabament de les obres del Viver d’Empreses de La Galera, i l’impuls definitiu del 7 comarques. 2. Pregunta obligada després del projecte de llei de Governs Locals. Com valora la reforma dels Consells Comarcals? Considerem molt interessant la simplificació d’estructures polítiques, tot i que considerem que no es pot iniciar la reforma si no va acompanyada d’un finançament adequat. El Consell d’Alcaldes és una figura clau, però cal una direcció política del Consell Comarcal per garantir el reequilibri amb els municipis petits. Ara bé, és imprescindible garantir la gestió mancomunada dels serveis bàsics dels municipis petits, de la manera que actualment venen prestant els Consells, amb la proximitat com a referent, però sense patir el retard en l’arribada del finançament dels serveis. I cal també difondre l'extraordinària feina que fan els consellers comarcals amb responsabilitats de govern. 3. S'ha parlat molt de mancomunació. Vosaltres amb el Baix Ebre ja col·laboreu en diversos projectes?

Montsià i Baix Ebre comparteixen serveis bàsics dels municipis. Dues figures són exemple d’aquesta col.laboració. Per una banda el CODE, gestor dels serveis mediambientals, encarregat de les campanyes de lluita contra el mosquit, mosca negra, però tambè clau en la gestió de la salubritat pública, sanejament, gestió de residus municipals, protecció civil i medi natural. D’altra banda, mancomunem serveis via conveni per aprofitar les instal·lacions de l’abocador comarcal de Mas de Barberans. Els municipis d’ambdues comarques ja utilitzen aquest abocador, i s’han iniciat els tràmits per crear un nou ens que agrupi els dos actuals, el del Montsià i el REBÉ del Baix Ebre i el propi CODE. Tot possibilitarà estalvis als municipis. 4. Recentment heu ampliat l'abocador de Mas de Barberans. En termes de recollida de residus sou molt actius. Les obres de l’ampliació del Dipòsit Controlat de Residus de Mas de Barberans, titularitat del Consorci per a la gestió dels residus municipals del Montsià, han estat finalitzades durant aquest mes d’agost, donant així una vida útil de 10 anys més per al tractament de residus. D'altra banda, a partir del 19 d’agost s’ha iniciat l’entrada total dels residus sòlids urbans generats a la comarca del Baix Ebre, començant així l’explotació de la nova fase construïda. El Montsià sempre ha estat una comarca molt sensibilitzada amb la recollida selectiva, i les ratios així

gestores de l’arròs. D’altra banda, el Dispositiu d’inserció sociolaboral ACTIVA’T, amb els municipis de la comarca està sent altament satisfactori. Tots els Ajuntaments estan gaudint d’aquest servei.

ho confirmen. Segons dades de l’Agència catalana de Residus, les taxes de recuperació eren del 52,42% al Montsià, i a Catalunya del 36,97 %. 5. També us heu implicat molt en les polítiques de joventut i d'ocupació? Tenim pocs recursos però molt bon personal tècnic. S’estructuren al voltant de la Xarxa “Montsià Jove”, integrada pels punts d’informació juvenil del Consell Comarcal i de diferents ajuntaments del Montsià, i fan una gran feina en la gestió i tràmits dels assumptes relacionats amb la Secretaria General de Joventut (subvencions, intercanvis, carnets internacionals, turisme juvenil), col·laboració en la realització d’activitats complementàries als centres educatius, albergs de joventut, cases de colònies, granges escola, terrenys d’acampada, etc., molt importants a la comarca. En ocupació, al marge dels serveis d’assessorament propis per a la creació i ajut a les empreses, tenim el dispositiu Montsià Actiu. També desenvolupem el programa Joves per l’ocupació –l’antic Suma’t– , amb un pressupost de 308.000 €. L’altre projecte engrescador és el de Catalunya Emprèn, per crear noves empreses que generin ocupació. El Viver d’empreses ens ha d’ajudar. 6. Fa més d'un any i mig que vàreu posar en marxa un viver d'empreses. Quin balanç en feu?. De fet el Viver d’empreses no s’ha

enllestit del tot fins fa uns pocs mesos. Suposo que com en tantes obres, les dificultats econòmiques de les constructores, aquesta en concret en situació concursal, han provocat un greu retard en l’acabament de les obres. La previsió de posada en marxa de manera oficial és per al novembre, encara que ja s’hi han instal·lat tres empreses. Som optimistes en què el Viver generi expectatives.

>> El Montsià sempre ha estat una comarca molt sensibilitzada amb la recollida selectiva, i les ratios així ho confirmen. Recuperem el 52,42% dels residus 7. A nivell de dinamització econòmica Montsià actiu està sent un agent molt important? Montsià Actiu, lligat al Programa 7 Comarques és un referent de la cooperació público-privada. Comptem amb un pressupost de 340.000 €, i realitzem cursos per al foment de l’ocupació, agricultura ecològica, conductors de vehicles c1, gestió de magatzems, gestió turística, seminaris, etc. En total se n’hauran beneficiat unes 200 persones desocupades. En la seva majoria, joves. Accions lligades a les empreses, enguany centrades ens les productores i

8. També aposteu per la marca Ebre Biosfera. En què consisteix? Les Reserves de la Biosfera, declarades per la UNESCO, són llocs que reuneixen unes condicions naturals òptimes en què s’apliquen pràctiques innovadores per conciliar l’activitat humana i la conservació del medi ambient. Les Terres de l’Ebre reuneixen tots els requisits i ara cal aprofitar aquesta distinció per posar-les en valor: Millor agricultura, millor turisme, més qualitat mediambiental –gaudim de dos Parcs naturals: Els Ports i el Delta, i el nostre riu vertebrador– i una millor projecció exterior de les nostres ciutats i territori. 9. A nivell social també és una de les apostes del pressupost d'aquest 2013. Quins resultats preveieu? El Govern de la Generalitat ha fet els deures. I ha prioritzat aquests sectors. Al Consell, que ens nodrim en ingressos exclusivament d’aquestes transferències, hem pogut mantenir tots els serveis. Fins i tot millorar-los. Per tant, esperançats també en el futur. 10. Quins reptes de futur caldrà afrontar a les Terres de l'Ebre? Infrastructures i comunicacions. El corredor del Mediterrani, enllestir l’A7 – és el tram que resta– , la connexió de l'autovia A-68 des de Valdealgorfa al corredor del Mediterrani seguint el traçat de l’N-420 fins a Gandesa i després per la C-43 i l’autovia C-12, Eix de l’Ebre fins al port dels Alfacs, que s’ha de potenciar. En quant a la producció, una indústria lligada a la agroalimentació. El turisme, en sí mateix importantíssim, però, ha de ser una eina per donar promoció a unes terres que tenen unes condicions naturals envejables i una matèria prima, agricultura i pesca, de molta qualitat. Tenim aigua. Tenim energia. Només cal apostar. I anar plegats des del propi territori. Com veieu, la Reserva de la Biosfera no ha de ser cap obstacle per al desenvolupament del territori. ¹ ¹

OCTUBRE 2013. NÚMERO 344

localret

Comunicació 2.0 dels municipis Els ajuntaments catalans continuen avançant per adaptar-se a la nova realitat que permet Internet i les xarxes socials. Les estratègies en Comunicació 2.0 formen part de la feina quotidiana dels municipis. Una àmplia gamma de dispositius, amb una usabilitat cada vegada més intuïtiva i àgil, així com una gairebé universalització de les comunicacions en mobilitat, han modificat en poc temps la manera, la freqüència, els hàbits i els usos de la comunicació entre les persones, empreses i institucions. La universalització i la mobilitat, a banda de les noves possibilitats tècniques que permet Internet, han facilitat l’emissió i la recepció de missatges en tots tipus de formats audiovisuals ja siguin textos, imatges o vídeos. El passat mes de juliol Localret va organitzar un Taller per a fer una aproximació a la manera com els ajuntaments catalans fan front al repte d’aprofitar les oportunitats que en la vessant comunicativa ofereixen les noves xarxes socials i, en general, la presència a Internet. En aquest sentit es van mostrar dos casos pràctics, reflectits als ajuntaments de la Roca del Vallès i de Sant Quirze del Vallès. Ambdós destaquen per la feina que han desenvolupat en aplicacions que integren els diversos canals comunicatius als dispositius mòbils, ja siguin telèfons "intel·ligents" o "smartphones" i les "tablets". Aquesta aposta per les aplicacions mòbils, és a dir per programes que es poden descarregar i als quals es poden accedir directament des dels dispositius mòbils, té un seguit d’avantatges que es van resumir en una sèrie de punts forts: facilita l’accés a la comunicació municipal des de qualsevol dispositiu mòbil, és a dir, des de qualsevol lloc i a qualsevol moment perquè l’ús d’aquests dispositius és pràcticament universal; permet una actualització cons-

OCTUBRE 2013. NÚMERO 344

Alguns exemples d'aplicacions mòbils de canals d'ajuntaments catalans. tant; facilita la segmentació i la compartició de la comunicació per usuaris, per tipus de continguts, etc. i permet un "feedback" o retroalimentació entre emissors i receptors; i tot això amb unes despeses força assumibles. Els responsables de la comunicació dels municipis de la Roca i de Sant Quirze van coincidir que el desenvolupament "d’Apps" adaptades als mòbils faciliten la integració dels diferents canals (correus electrònics, web, newsletters, xarxes socials) ajuden a la gestió dels continguts, ordenant-los, fent-los accessibles, amb un llenguatge i presentació adaptats a cadascun dels mitjans, permet aconseguir dades i estadístiques senzilles i ràpides de l’impacte de la comunicació, i, factor aquest molt destacat, no implica una important despesa econòmica. Xarxes socials Un altre aspecte que es va debatre va ser la necessitat que la comunica-

ció institucional de les administracions locals sigui present a les xarxes socials, tenint en compte que cada municipi ha d’escollir, en funció de les seves necessitats i recursos, a quines ser present. Twitter, amb més de 260 ens locals, Facebook i Instagram són algunes de les xarxes socials amb més presència dels ajuntaments catalans. A la jornada de Localret també es va posar de manifest la clara tendència a la integració de tots els serveis municipals d’informació amb les xarxes socials i la facilitació del conjunt de tràmits "on line". Una tendència que es consolidarà amb l’increment progressiu de dispositius mòbils "intel·ligents" i l’alfabetització digital. Web: Podeu consultar el material exposat al Taller “Applicacions i presència dels municipis a la Xarxa” al web de Localret: http://www.localret.cat/jornades-iactes/materials

assegurances

Ser regidor o treballar a l’ajuntament pot repercutir en el meu patrimoni? Nova Assegurança de Responsabilitat d’Autoritats i Personal al servei de les Administracions Des del Servei d’Assegurances de l’ACM, presentem la cobertura complementària a la Pòlissa de Responsabilitat Civil i Patrimonial que fins ara no tenia cobertura asseguradora. Entenem que és una pòlissa que mancava i a la qual val la pena dedicar un article especial per la conveniència que els ajuntaments la tinguin contractada. Per què aquesta assegurança? Perquè és una assegurança que cobreix les persones al servei de l’Administració: • Els carrecs electes, funcionaris i, en general, el personal al servei de les administracions han de respondre per danys i perjudicis derivats de l’exercici del seu càrrec. • La seva responsabilitat és personal i il·limitada i, per tant, s’estén al seu patrimoni familiar. • Una reclamació pot ocasionar altres perjudicis com són les despeses de defensa o el dany a la reputació o la imatge. Quins són els riscos i responsabilitats als que s'enfronten els càrrecs electes, personal i tècnics de l'ajuntament a títol particular? 1. Reclamacions per part de l’Administració pública als regidors i treballadors:

a. Acció de repetició: ( Art 145.2 Llei 30/ 92) “La Administración correspondiente, cuando hubiere indemnizado a los lesionados, exigirá de oficio de sus autoridades y demás personal a su servicio la responsabilidad en que hubieran incurrido por dolo, o culpa o negligencia graves, previa instrucción del procedimiento que reglamentariamente se establezca”. b. Acció pròpia de danys i perjudicis ( art 145.3 Llei 30 / 92) “La Administración instruirá igual procedimiento a las autoridades y demás personal a su servicio por los daños y perjui cios causados en sus bienes o derechos cuando hubiera concurrido dolo, o culpa o negligencia graves”. c. Acció de responsabilitat comptable (art 47 LO 2/ 82) “Incurre en responsabilidad contable el que por acción u omisión contraria a la ley menoscabe los caudales o efectos públicos, quedando obligado a la indemnización de los daños y perjuicios causados. Esta responsabilidad puede ser Directa o Subsidiaria”. 2. Reclamacions per part de ciutadants o entitats administrades: Acció de responsabilitat civil derivada de delicte ( Art 146.1 Llei 30/92) • Reclamacions que sol·licitin indemnització per danys i perjudicis derivats de l’exercici del seu càrrec.

• Reclamacions efectuades principalment en via penal. 3. Reclamació per part d’un altre treballador o càrrec electe Accions per pràctiques indegudes en l’àmbit del treball (per exemple: mobbing, discriminació...) 4. Restitució de la imatge i reputació • Despeses per a mitigar o restituir el dany a la imatge provocat per una de les anteriors reclamacions. Què es cobreix? Cobrim les despeses de defensa (que s’avancen) i les indemnitzacions fins al capital contractat. Posem un bufet d’advocats especialista a la vostra disposició. Despeses de restitució d’imatge en els danys a la reputació o la imatge (consistent en honoraris de professionals de la comunicació, incloent el possible cost de publicacions). Àmbit temporal amb retroactivitat il· limitada. Hi ha la possibilitat de contractar l’extensió de l’acció de repetició per arquitectes i enginyers.

// més informació

Manel Pérez i Sucarrats Marc Garcia i Ribatallada Tel. 902 200 946 E-mail: assegurances@acm.cat

OCTUBRE 2013. NÚMERO 344

qüestionari polític

En temps de crisi, com es poden coordinar millor els recursos públics? Rafael Yzaguirre Política Local d'UDC

Antoni Garcia Estevan Regidor d'acció social i promoció econòmica de l'Ajuntament de Llinars del Vallès

Josep Mayoral Secretari de Política Municipal del PSC

OCTUBRE 2013. NÚMERO 344

El món local entès com a governs locals i administracions de proximitat és el més sensible als canvis socials que la crisi econòmica provoca en els nostres pobles i ciutats. En temps de recursos escassos cal ajudar els més febles i lluitar contra l’exclusió social; no són temps per fer política de campanar sinó per treballar en xarxa, col·laborar i cooperar des de la lleialtat institucional. Cal posar tots els recursos existents a l’abast, fomentar la cooperació pública-privada i treballar amb el tercer sector i el voluntariat. Iniciatives com la xarxa d’oficines tècniques laborals (OTL) on participen setze ens locals entre

ajuntaments i consells comarcals, programes municipals com "el rebost solidari" a Vilafranca o el programa "fent de tiets" a Manresa són exemples d’accions lligades a l’àmbit social. La participació dels agents econòmics i socials amb diferents diputacions i ajuntaments en observatoris, programes per garantir la continuïtat d’empreses com el programa "Reempresa" o l’elaboració conjunta de guies de recursos educatius i laborals a l’Anoia Sud, són altres exemples d’ajuda en la recerca de formació i ocupació. La compra centralitzada de vehicles, gas i electricitat que es fa des del CCDL, la promoció turística con-

Treballant en xarxa. La coordinació dels recursos de les administracións públiques és imprescindible en qualsevol organització si pretenem ser eficients. I el treball en xarxa comporta coordinar recursos. Primer, cal saber els objectius de l'organització, la seva missió. Què pensa fer per assolirlos i com ho farà. I això s'ha de posar en comú des dels nivells superiors fins al nivell operatiu. Cal aprofitar l'experiència i el coneixement que tenen les ad-

ministracions locals i els seus treballadors. Una comunicació clara i fluïda permetrà alimentar la xarxa. És necessari abordar les situacions des de diferents angles per poder-les entendre i detectar necessitats reals i mesurables. Des d'aquesta comprensió més polièdrica, s'ha de comunicar a la resta de l'organització quina és la mancança que hem detectat, quines son les prioritats, quin objectiu/servei volem assolir/prestar, i perquè ho fem. Busquem compli-

La bona gestió dels recursos és sempre una obligació de qualsevol gestor públic, però en temps de crisi econòmica cal extremar la cura en l'optimització de fons públics. Així, cal prioritzar els recursos en aquells programes que s'hagin demostrat més eficients en assolir els objectius establerts. Per això, és fonamental l'avaluació de les polítiques públiques per trobar elements de millora, d'estalvi i per conèixer l'efectivitat de la nostra acció. Els resultats de l'avaluació

sovint permeten també innovar en noves polítiques o noves formes de provisió de serveis. En aquest sentit, la realitat municipal està plena de bons exemples d'optimització de recursos públics gràcies al treball en xarxa i gràcies als partenariats entre el sector públic i el sector privat o entre l'administració i el tercer sector. Igualment, cal introduir criteris d'eficiència i complementarietat en les relacions entre els diferents nivells de govern, per tal d'evitar les du-

>> En temps de recursos escassos no és moment per fer política de campanar sinó per treballar en xarxa, col·laborar i cooperar

junta de la marca “Empordà” pels dos consells comarcals afectats o la xarxa municipal de calefacció d’equipaments basada en la biomassa extreta de l’explotació de boscos comunals a Ribes de Fresser, són fórmules per optimitzar els recursos en temps de crisi. Ara més que mai, cal pensar globalment per actuar localment i tothom ha de sumar.

>> Cal aprofitar l'experiència i el coneixement que tenen les administracions locals i els seus treballadors citats en el si de l'organització. I serà necessari introduïr canvis en la cultura organitzacional si volem passar de la eficàcia a la eficiència treballant en xarxa.

>> Cal prioritzar els recursos en aquells programes que s'hagin demostrat més eficients en assolir els objectius establerts

plicitats i maximitzar l'estalvi. La mancomunació de serveis és sovint una bona via per guanyar massa crítica i millorar l'eficiència.

Lluís Moreno Vicepresident d'Organització i política municipal d'ICV

Miguel Ángel Ibañez Sots-secretari de Política Municipal C's

Jordi Colomer CUP Arenys de Munt

>> Els recursos s'han de coordinar de manera que tinguin el màxim impacte social i productiu per a l'economia

Els recursos públics s’han de coordinar de manera que tinguin el màxim impacte social i productiu per l’economia representant el mínim cost pel sector públic. Es tracta de distribuir els recursos amb eficàcia i eficiència. Una de les causes de la crisi econòmica que vivim des de l’any 2008 ha estat el dèficit públic, haver gastat més del que era capaç d’ingressar l’administració pública, el que ha comportat un major endeutament i més recursos destinats al pagament d’interessos. Aquest fet ha provocat que per pagar els deutes acumulats i la factura d’interessos

s’hagi hagut d’ajustar en relació a despeses destinades a polítiques públiques. Com a resposta a aquest excés de despesa i augment del dèficit públic, es va aprovar al Congrés dels Diputats la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària, una reforma que impedeix que els ajuntaments puguin gastar més del que ingressen i que hi hagi un major control per part de la intervenció de l’Estat en relació a com es gasten els diners en els diferents nivells administratius. Aquest fet ha permès que el dèficit públic s’hagi reduït en gairebé 3 punts en un any a tota Espanya

Els governs locals, els més pròxims a la ciutadania, pateixen com cap altra administració la crisi, agreujada per un crònic infrafinaçament i una caiguda d'ingressos que col·lapsa la hisenda local. S'han hagut de prioritzar i reduir despeses, però patim una crisi tan important com l'econòmica: la institucional i la de confiança. És fonamental guanyar legitimitat en la ciutat, i vertebrar estratègies compartides amb actors econòmics i socials. No hi ha millor manera de coordinar amb eficàcia els recur-

sos públics que teixint sinèrgies amb els sectors socials i econòmics, prioritzant la protecció dels col·lectius més vulnerables, i garantir la cohesió social. Els governs locals han d'anticipar-se i desenvolupar un nou model de governança democràtica que trenqui velles dinàmiques prèvies a la crisi i que caracteritzaven la major part dels ens locals com a simples proveïdors de recursos a una ciutadania tractada com a clients. Superar esquemes del "vell govern local" gestor de recursos i assumir el rol de

Per tal de gestionar millor els recursos en temps de crisi és molt important una correcta coordinació entre els diferents estaments i administracions públiques i prestatàries de serveis en general. Una bona coordinació té el seu origen en què cada nivell d’administració atengui les taques i serveis que està obligada per llei a donar, i que presti tots els serveis que està obligada deixant per a

la resta d’administracions públiques la resta de serveis. En altres paraules: cadascú ha d'atendre totes les seves feines i responsabilitats i només les seves, sense interferències, duplicitats, buits en el servei, i sense picabaralles amb la resta d’administracions. Hi ha altres mesures eficaces com la cooperació entre ajuntaments, establint mancomunitats (no organismes polítics) per la prestació conjunta de serveis, o

bé, per exemple, que les subvencions deixin de ser finalistes per tal que els ajuntaments puguin destinar-les a allò que en proximitat considerin més necessari.

Una manera per estalviar recursos públics posada en marxa a Arenys de Munt és la remunicipalització: residus, enllumenat, aigua i clavegueram, neteja de carrers, equipaments esportius, etc. Tornar recursos a la gestió completament pública permet estalviar perquè: 1. No està subjecte a IVA (en aigua, sí, 10% en residus i 21% en la

resta. 2. Reinverteix beneficis al municipi (o no n'aplica) enlloc d'anar a enriquir la casta extractiva. Permet incrementar qualitat del servei perquè: 1. Desapareix el conflicte d'inte ressos entre qui busca maximitzar benefici i qui busca millorar serveis. 2. Es coneix a fons el servei, i es

destinen els recursos al què és realment necessari. També posa més transparència. Comptes i auditories anuals impossibiliten finançament irregular a través de donacions anònimes d'empreses adjudicatàries. Fins avui, Arenys de Munt ha estalviat 175.000 € anuals i podria haver arribat als 312.000 €.

i que la prima de risc s’hagi reduït a la meitat. Això està fent que l’economia espanyola estigui a punt de sortir de la recessió, que la balança comercial i de pagaments estigui pràcticament en equilibri i que el primer semestre de 2013 hagi estat el primer en què s’ha creat ocupació neta des de l’any 2013 al conjunt d’Espanya.

>> És fonamental guanyar legitimitat en la ciutat i vertebrar estratègies compartides amb actors econòmics i socials

lideratge democràtic i innovador que promou estratègies compartides, que reforça la capacitat relacional amb la ciutadania, que adquireix compromisos actius, és la clau per guanyar el futur, és el "nou govern local" que concerta, comparteix i construeix.

>> És molt important una correcta coordinació entre els diferents estaments i administracions públiques i prestatàries de serveis

OCTUBRE 2013. NÚMERO 344

racó de l'associat / #municipisenpositiu 16 ens locals i la Diputació de

Barcelona creen una xarxa per trobar

feina a persones amb trastorns mentals

Representants dels 16 ens locals en la signatura del conveni.

Les Oficines Tècniques Laborals són uns serveis d'atenció personalitzada adreçats a persones amb trastorns de salut mental que tenen com a objectiu contribuir al seu accés i permanència en el mercat de treball. Actualment, l'Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació impulsa aquesta xarxa de 16 OTL amb els ajuntaments de Badalona, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Manresa, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Vilanova i la Geltrú, l'Agència Catalana de Desenvolupament del Berguedà, i els consells comarcals de l'Alt Penedès, Maresme, i Osona. Des de l'any 2009 fins enguany, un miler de persones han estat inserides gràcies a les OTL, situant la taxa d'inserció en un 30%.

Girona posa en marxa la Taula Municipal sobre la Pobresa Energètica

Aquesta Taula està composta per un representant de cada grup municipal, el defensor de la Ciutadania, tècnics municipals i el primer tinent d'alcalde i regidor de Sostenibilitat i Participació Ciutadana, Jordi Fàbrega, com a president. La taula treballarà perquè cap llar gironina tingui mancances de confort per problemes econòmics i estudiarà mesures per cobrir les necessitats bàsiques energètiques dels veïns. L'ens també vol fer accions sobre educació energètica, contactarà amb altres ciutats que hagin treballat aquest tema i la redactarà un protocol d'actuació davant possibles causes de pobresa energètica. La pobresa energètica és aquella dificultat o incapacitat de mantenir la llar a unes condicions adequades de temperatura a un preu just.

Primera reunió de la Taula Municipal sobre la Pobresa Energètica.

StQBus, nova APP de Sant Cugat per conèixer els serveis de transport públic des del mòbil

L’aplicació permet consultar l’oferta de la xarxa de busos.

OCTUBRE 2013. NÚMERO 344

Sant Cugat és un dels primers ajuntaments en desenvolupar una aplicació pròpia per consultar els serveis de bus urbà. L’aplicació incorpora un sistema de geolocalització que permet visualitzar les parades més properes a l’usuari, consultar els horaris i conèixer les arribades en temps real des del mòbil. Gràcies a la nova aplicació, els usuaris del transport públic municipal tindran a l’abast una eina que els permetrà optimitzar temps i recorreguts, de manera que viatjar en autobús serà més fàcil, més ràpid i més còmode. L’App és compatible per als sistemes Apple i Android. Segons l’alcaldessa, Mercè Conesa, aquesta aplicació reflecteix l’aposta de Sant Cugat per convertir-se en una ciutat intel·ligent: guanyem en tecnologia, eficiència i qualitat”.

racó de l'associat / #municipisenpositiu

"L'Ajuntament és una bona escola" Poble: Caldes de Montbui

Alcalde:Jordi Solé i Ferrando Professió: Politòleg Habitants: 17.271 Pàgina web: www.caldesdemontbui.

cat / www.jordi-sole.cat Sou alcalde: No en té. El seu sou és com a Diputat al Parlament de Catalunya Sou regidors: 342 euros per assistència al ple

Jordi Solé és l'actual alcalde de Caldes de Montbui. A en Jordi Solé, casat i amb un filla, li agradaria que la setmana tingués més de set dies i el dia més de 24 hores per dedicar-les al municipi d’on és alcalde, Caldes de Montbui (Vallès Oriental) i també a la seva família. Fa un any va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana (ERC), responsabilitat que se li va afegir a la d’alcalde. "Es tracta de saber organitzar-se bé", comenta, "delegar en el teu equip, en el que tinc plena confiança, i saber mantenir la mirada en els temes més importants de l’àmbit municipal i no tant en els temes petits

del dia a dia". Si més no, reconeix que la càrrega de feina "és considerable". Porta des de l’any 2007 al capdavant del consistori, per la qual cosa, admet en Jordi Solé, la seva família ja estava acostumada a no veure’l massa sovint. "Al final saps treure el màxim profit de les hores que passes amb ells, aprofitant i valorant més la qualitat del temps que no la quantitat. Però reconec que es necessita paciència i comprensió per part de la parella i fills". La formació de politòleg d’en Jordi Solé l'ha ajudat en les seves tasques, primer com alcalde i després com

a parlamentari. "T’ajuda la formació teòrica, tens una eina i habilitats per comprendre la realitat política i social". Però de seguida reconeix que una cosa és la teoria i l’altra la pràctica. "El cert és que els sis anys d’alcalde m’han aportat molta experiència i saber complementar aquesta teoria amb la pràctica. L’ajuntament és una bona escola". L’Ajuntament de Caldes de Montbui ha sofert, com la resta dels catalans, les conseqüències de la crisi, malgrat que des de l’equip de govern han sabut donar-li la volta. Ara paguen als proveïdors a menys de 30 dies i la situació econòmica i financera pot qualificar-se de favorable. "Hem fet un gran esforç i malgrat que patim alguns problemes, com el deute d’altres administracions, el cert és que estem trampejant la situació. Això sí, sense baixar la guàrdia i amb molta prudència".

Els tuits #municipisenpositiu a la xarxa

RT @RadioSeu: #Bolvir es construeix la seva pròpia escola i la cedeix a Ensenyament. #Cerdanya

RT @infoanoia: Argençola impulsa un pla forestal pilot per treure rendiment econòmic del bosc

M M

La @DipuBcn i 16 ens locals impulsen una xarxa perquè les persones amb trastorns mentals trobin feina

M M

El Consell Comarcal del Pallars Jussà i l'associació Reintegra signen un acord per promoure la inserció laboral

#castellarvalles #SantLlorenç #Gallifa mancomunaran la recollida selectiva d'escombraries

#Figueres bonificarà el 95% de l'IBI als propietaris que cedeixin habitatges per a ús social

OCTUBRE 2013. NÚMERO 344

opinió

El futur dels consells comarcals

Jaume Clotet Periodista L’any 1988 es van constituir els con sells comarcals de Catalunya, creats l’any anterior per la llei 6/1987. Era la primera vegada, des dels anys de la Segona República Espanyola, que el país es dotava d’una administració territorial pròpia. Aquests organismes nous van servir per convertir en una realitat palpable i concreta allò que els catalans ja tenien ben clar: que la comarca és l’àmbit territorial per excel·lència que articula el nostre país. Fins llavors, les comarques tenien nom i territori geogràfic, però no tenien cap ens que les teixís i els donés sentit. Enguany fa, doncs, 25 anys que tenim consells comarcals. Ara bé, res no és immutable i allò que servia fa 25 anys pot requerir ara alguna reforma. Per exemple, cal repensar el mapa municipal català i veure si a Catalunya li convé tenir 947 municipis, mentre que arreu d’Europa la tendència és reduir la xifra d’ajuntaments en benefici de l’eficiència administrativa i la millora del servei al ciutadà. També cal repensar el mapa comarcal i les seves funcions, especialment pensant en el futur i tenint en compte la regiona-

OCTUBRE 2013. NÚMERO 344

lització en vegueries que Catalunya durà a terme abans o després. En aquest punt, a ningú no se li escapa que si el procés sobiranista acaba essent un èxit les diputacions tindran els dies comptats i, finalment, el nostre país podrà dotar-se d’una administració territorial absolutament autòctona. També és important reformar el mapa comarcal per una altra raó: els atacs i crítiques que ha rebut el model han estat abundants i procedents de totes les sensibilitats polítiques, i cal desarmar els arguments contraris als consells comarcals per garantir-ne el futur. Dit d’una altra manera, cal explicar bé el servei que presten. En aquest sentit, recordo un conseller de Governació, el nom del qual no citaré, que deia que els consells comarcals “són caixes de morts que porten quatre vius”. El comentari era certament cruel, però sobretot era injust perquè, si bé és cert que hi ha consells comarcals que necessiten ser reformats, la gran majoria han fet una feina extraordinària en el seu àmbit i donen

>> Cal desarmar els arguments contraris als consells comarcals per garantir-ne el futur un servei imprescindible als seus municipis. Tampoc no en citaré per no deixar-me’n cap, però tots sabem que les comarques més allunyades de Barcelona, especialment les més despoblades, sort n’han tingut de llurs consells comarcals. És per això que el Govern de Catalunya ultima la llei de Governs Locals, en exercici de la sobirania catalana per decidir el seu model territorial. La reforma preveu, de manera valenta, la supressió directa del

Consell Comarcal del Barcelonès i l’adaptació dels consells del voltant a la realitat innegable de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). No només es liquiden totes les duplici-

>> Un consell d'alcaldes, al marge del seu color polític, sempre es posarà d'acord pel bé comú tats, sinó que finalment el catalanisme polític accepta la realitat metropolitana com un fet inqüestionable i se la fa seva. Un dels elements bàsics del nou projecte conjuga l’eficiència política amb l’estalvi pressupostari. En aquest sentit, l’actual representació política dels consells quedarà reduïda al consell de tots els alcaldes de la comarca. D’aquesta manera, s’evitarà un mal que havia esdevenigut endèmic en alguns consells, que reproduïen petits parlaments on, ben sovint, el president comarcal era el cap de l’oposició de l’ajuntament de la capital de la comarca. Aquesta trista realitat convertia el consell comarcal en una arena de baralla política i allunyava la institució de la ciutadania. Per contra, un grup d’alcaldes, al marge del seu color polític, sempre es posarà d’acord pel bé comú en interès de tots els municipis. Així doncs, la reforma que impulsa el Govern de Catalunya és positiva, si bé admeto que a mi m’agradaria que fos una mica més coratjosa i la fusió de municipis s’incentivés de manera decidida. En tot cas, allò que realment ha de quedar blindada és l’autonomia local dels ajuntaments i dels consells comarcals, que és un dels pilars bàsics de la separació del poder polític a Catalunya.