ACM 345 by ACM 947

345

Associació Catalana de Municipis Pàg. 5

Actualitat L'ACM es consolida com la central de compres per al món local

Pàg. 14-15

Entrevista

Joaquim Balsera, president del Consell Comarcal del Baix Llobregat

Novembre 2013

Pàg. 22

Opinió "La independència, una oportunitat regeneradora", Pere Cardús, periodista

Anem per feina, aportem solucions Pàg. 4

Actualitat

Aspa. Segrià

sumari Actualitat

04 El Consell Nacional de l'ACM

dóna suport als municipis de Lleida afectats per furts

Entrevista

una comarca amb un sentiment de pertinença molt definit". Joaquim Balsera, president del Consell Comarcal del Baix Llobregat

07 L'ACM es promociona a

Qüestionari polític

La primera aplicació per interconnectar el món local

Municipàlia

Miquel Buch assegura que els ajuntaments estan preocupats per l'ocupació

Els primes indicis del municipi daten del 842 abans de l'ocupació àrab. Prova del seu passat és que compta amb un gran nombre de cases de pedra i moltes d'elles conservcen les arcades de pedra antigues.

09 L'ACM demana al president

Mas sensibilitat cap al món local

L'ACM proposa esmenes a la LRSAL per garantir el blindatge competencial de la Generalitat en règim local

La seva alcaldessa és Maria José Invernón (CiU).

N. 345 Foto de portada: Anna Duran

reconeixement internacional dels nous Estats

L'ACM es consolida com la central de compres per al món local

A 18 quilòmetres de Lleida, trobem el municipi d'Aspa. Situat a la comarca del Segrià, aquest poble de només 11 quilòmetres quadrats té 215 habitants. És un poble situat dalt d'un petit turó, a l'esquerra del riu Set. El municipi està situat a uns 5 quilòmetres de les conegudes "Pintures Rupestres del Cogul".

12 Breus ACM 13 El paper dels municipis en el 14-15 "El Baix Llobregat és

18-19 Com valora que l'Estat permeti destinar romanent a inversions?

20-21 Racó de l'Associat Opinió

"La independència, una oportunitat regeneradora", Pere Cardús, periodista

editorial

Ens adaptem al món local Aportar solucions i millores per als ens locals és un dels principals objectius que persegueix constantment l’ACM. Aquest mes, amb la celebració de la Fira Municipàlia a Lleida, hem presentat la compra agregada de vehicles i una nova aplicació per a mòbils. Des de fa anys l’ACM dedica els seus esforços a oferir tot tipus de productes per als ens locals. La compra agregada ha estat el buc insígnia de l’entitat. Electricitat, gas, assegurances i ara vehicles, són els diferents productes agregats que s’ofereixen als ens locals. Gràcies a l’ACM, l’administració aconsegueix uns millors preus i una agilització en els tràmits administratius, sense minvar la qualitat del servei que s’ofereix a la ciutadania. ACM Associació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Telèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.cat www.acm.cat

L’ACM entén que per oferir serveis de qualitat ha de reinventar-se constantment. Per aquest motiu, després de l’èxit que ha tingut el directori d’institucions públiques editat en paper, ara hem presentat la nova aplicació per a mòbils i tauletes. Hi podreu trobar tota la informació de les administracions públiques actualitzada en tot moment. És, doncs, una nova eina adaptada als temps actuals, que de ben segur agilitzarà la feina i millorarà el contacte entre les diferents institucions. A banda de les grans novetats, en aquesta revista hi trobareu posicionaments clars sobre els temes que afecten el món local. I és que des de l’ACM el principal repte és defensar el món local d’aquells que ens volen fer creure que som prescindibles.

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané Cap de redacció: Joan Morcillo Consell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé, Josep Garriga, Albert Guilera, Jordi Juan, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.

Dipòsit legal: B3434383. Impressió: Gràfiques APR. La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154

kg d’escombraries

C02

kg de CO2

139

km en un cotxe europeu estàndard

3.346

litres d’aigua

333

kwh d’energia

251

kg de fusta

NOVEMBRE 2013. NÚMERO 345

actualitat

El Consell Nacional de l'ACM dóna suport als municipis de Lleida afectats per furts Aturada del projecte Castor

Representats polítics locals presents al Consell Nacional de Lleida. En el marc del Consell Nacional de l’ACM, celebrat el 23 d'octubre a la Diputació de Lleida, el president de l’ACM, Miquel Buch, va mostrar el ple i absolut suport a la Diputació de Lleida i als més de 60 alcaldes i alcaldesses que demanen que s’endureixin les condemnes per furts agrícoles. Davant més d’una cinquantena d’alcaldes i alcaldesses de tot Catalunya, el president Buch va explicar també que, en el marc de la comissió de govern local, ha sol·licitat a les conselleries d’Interior, Justícia i Agricultura de la Generalitat de Catalunya que actuïn ràpidament per donar suport a les persones afectades per aquests furts. "No podem permetre que la gent que vulnera la llei d’una manera reiterada, doni la sensació que surt amb impunitat absoluta", va manifestar. Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va destacar que els furts agrícoles estan generant una inquietud molt gran als ciutadans i ciutadanes de les Terres de Lleida. Va demanar

NOVEMBRE 2013. NÚMERO 345

que l’ACM es faci seva la proposta que es fa des dels 60 ajuntaments i la Diputació de Lleida per tal que es modifiqui el codi penal que en aquests moments està en tràmit de reforma. El Consell Nacional de l’ACM, que també va comptar amb la presència dels quatre presidents de les diputacions catalanes, va aprovar una moció de suport en aquest sentit.

A banda de fer costat a la Diputació i als alcaldes i alcaldesses de Lleida, el Consell Nacional de l’ACM també va aprovar una altra moció on es demana l’aturada definitiva i el desmantellament del projecte Castor. Des de l’ACM es demana al Govern espanyol l’aturada definitiva i permanent del magatzem de gas submarí Castor, i el seu posterior desmantellament, perquè la seva posada en funcionament no ofereix cap certesa ni seguretat que no es tornin a produir sismes d’igual magnitud o superiors. Així mateix, la moció dóna ple suport al Govern de la Generalitat de Catalunya en les actuacions empreses en la defensa dels municipis catalans afectats, utilitzant els instruments polítics i jurídics que s'escaiguin davant les institucions espanyoles i europees. Finalment, des de l’ACM, es vol transmetre el suport als ciutadans de les Terres de l’Ebre que han vist pertorbada de forma inquietant la seva tranquil·litat, així com als electes locals dels municipis afectats, que amb impotència han de gestionar uns fets inesperats i amb molt poca informació.

Una cinquantena d'alcaldes i alcaldesses va participar en el Consell Nacional.

L'ACM es consolida com la central de compres per al món local En el marc de la Fira Internacional Municipàlia, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques va presentar el resultat de la licitació de compra agregada de vehicles per als ens locals. Seat (Motorsol SA) i Nissan (Nissan Iberia SA) han estat les dues empreses que han guanyat en diferents lots de compra per a subministrar vehicles per als serveis generals. A més, SEAT, a través de la financera BBVA autorenting, proveirà vehicles policials. Es preveu que al llarg del contracte es puguin vendre més de 200 vehicles. L’ACM es consolida com la central de compres per al món local. "Amb aquesta nova adjudicació els ens locals podran assolir unes bones condicions econòmiques a l’hora de comprar vehicles, garantir la qualitat i prestacions del servei i també estalviar en el procés de contractació", va manifestar el president de l’ACM Miquel Buch acompanyat dels presidents de la Diputació de Lleida, de Tarragona i també d'alcaldes i alcadesses. A partir d’un estudi fet a 315 ens locals catalans durant el primer semestre de 2012, l’ACM va detectar la necessitat d’iniciar una compra agregada de vehicles. Els motius principals per prendre aquesta decisió van ser observar la disparitat de preus amb què l’administració local comprava els vehi-

Miquel Buch, Joan Reñé i Josep Poblet presentant la compra agregada de vehicles. cles, així com també les diferències de les prescripcions tècniques, la dificultat de redactar per part dels ajuntaments petits i mitjans plecs administratius amb garanties perquè les empreses es presentin a les licitacions, o fins i tot, garantir la mateixa concurrència i competència per aconseguir les millors condicions. L’ACM ofereix la possibilitat d’adquirir vehicles per als serveis generals en règim de compra i també vehicles policials mitjançant rènting. El president

Els vehicles es podran personalitzar segons les necessitats dels ens locals.

Buch va explicar que "per tal d’adaptar-se a les necessitats de cada ajuntament, aquests Acords marc permeten que, un cop seleccionat el vehicle i o servei, l’ens local pugui adaptar el vehicle a les seves necessitats concretes".

>> L'Acord marc permet que, un cop seleccionat el vehicle i o servei, l'ens local pot adaptar l'automòbil a les seves necessitats concretes L’adjudicació ha tingut en compte que les empreses guanyadores tinguin concessionaris i tallers a tot el territori. Com a novetat s’incorporen vehicles elèctrics per a serveis municipals i s’han valorat els vehicles que compleixen criteris energètics (A-B-C) segons la classificació. En aquest cas, les dues empreses que subministraran els dos vehicles elèctrics seran Grau maquinària I Servei Integral S.A. de Canovelles, amb el vehicle Goupil S3-2, i Electric city motor 00, S.L. de Madrid, amb el vehicle ECM elogic.

NOVEMBRE 2013. NÚMERO 345

actualitat

La primera aplicació per

interconnectar el món local

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) va presentar en el marc de la Fira Internacional Municipàlia que se celebrava a Lleida, la primera aplicació per a mòbils i tauletes d’una entitat municipalista creada específicament per a donar servei al món local. L’aplicació (APP), que es pot descarregar de forma gratuïta, és un còpia del tradicional directori d’institucions en paper que edita anualment l’ACM. Permet accedir a una multitud de dades i contactes de les diferents administracions catalanes, com ara la Generalitat de Catalunya, Ajuntaments, Diputacions, Consells Comarcals, Entitats Municipals Descentralitzades, etcètera. S’hi pot trobar el nom dels principals representants públics, com l’alcalde o alcaldessa de qualsevol municipi, telèfons, adreces de correu i pàgines web i totes les dades fonamentals d’un arxiu local mitjançant una fàcil i còmoda aplicació de recerca. Per a facilitar l’accés a les dades, permet enviar directament un correu electrònic, accedir a la pàgina web i localitzar la institució a Google Maps. A més, també ofereix les dades de contactes dels diferents mitjans de comunicació de Catalunya, amb els seus responsables, telèfons, adreces i webs públiques. "Aquest és un servei important que donem a la ciutadania per tal que tingui en un sol clic, tota la informació necessària de qualsevol ens local de Catalunya. Sens dubte és un servei molt pràctic i àgil que ofereix informació actualitzada i que creiem que serà ben rebut per tothom", explica el president de l’ACM Miquel Buch. L’aplicació es pot descarregar a l’App Store d’Apple i també al Market d’Android i es va actualitzant de forma automàtica per contemplar els canvis que es puguin produir en les diferents administracions, ja sigui per relleus d'alcaldes o responsables o modificacions de telèfons o adreces electròniques.

NOVEMBRE 2013. NÚMERO 345

Miquel Buch presentant la nova aplicació.

L'aplicació ja es pot descarregar per a iOs7 i Android. Descarrega't l'aplicació a: www.acm.cat/directori

L'ACM es promociona a Municipàlia

L'ACM ha editat una nova guia de serveis per als ens locals.

Assistents a la presentació de la compra de vehicles..

Ferrer i Ojeda i Zurich van parlar de les assegurances.

Banc Sabadell també va presentar productes..

Va presentar-se el Pla de pensions del món local.

Es va exposar l'èxit de la compra agregada d'electricitat

L'estand de l'ACM va ser un punt de contactes professionals.

Es van exposar tots els serveis de formació.

NOVEMBRE 2013. NÚMERO 345

actualitat

Miquel Buch assegura que els ajuntaments estan preocupats per l'ocupació El president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, va ser l’encarregat de clausurar la jornada de treball sobre promoció econòmica que es van dur a terme el 7 d'octubre a Banyoles a la seu del Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Buch va assegurar que els ajuntaments estan preocupats per l’ocupació dels seus ciutadans i assegura que estan disposats a destinar partides econòmiques per a fer-hi front. Va reclamar que el Govern de l’Estat permeti que els romanents positius es puguin destinar a generar ocupació. Una trentena d’experts en promoció econòmica de diferents ajuntaments de Catalunya es va reunir a la seu del Consell Comarcal del Pla de l’Estany per tal de debatre les diferents polítiques d’ocupació que es duen a terme arreu del territori. El president de l’ACM, Miquel Buch, va destacar que els Ajuntaments estan molt sensibilitzats i preocupats per la creació d’ocupació als municipis. En aquest sentit, va lamentar que el Govern de l’Estat no deixi gastar el romanent positiu per destinar-lo a polítiques d’ocupació. "Si l’Estat no fa i no deixa fer, no ens en sortirem", va explicar Buch, qui va assegurar que els ajuntaments estan preocupats per aquesta problemàtica i, per això, estem disposats a destinar partides econòmiques per a fer-hi front. Hem de posar en alça que l’administració local està molt sensibilitzada per aquest tema, va dir. La jornada de treball va estar presidida

NOVEMBRE 2013. NÚMERO 345

El president de l'ACM, Miquel Buch, adreçant-se als assistents. pel president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, alcalde de Palol de Revardit i president del Fòrum Comarcal de l'ACM, Jordi Xargay, qui va destacar que la jornada va servir per "posar en comú que en moments de crisi el que hem de fer és sumar i unir esforços". "S’ha acabat que tothom vagi a la seva. Hem d’aconseguir que tots plegats anem a la una per a generar feina a la gent que fa molt temps que s’ha quedat a l’atur i al mateix temps també cal ajudar a les empreses dels municipis a generar ocupació", va insistir. Visita a l’Ajuntament de Cornellà del Terri El president de l’ACM va aprofitar la seva visita a la comarca del Pla de l’Estany per fer una visita institucional

a l’Ajuntament de Cornellà del Terri. Acompanyat per l’alcalde, Salvador Cos, i els diferents regidors, van analitzar l’actualitat local. En aquest sentit, van posar sobre la taula necessitats de les diferents àrees de l’Ajuntament. Un dels aspectes més tractats va ser la necessitat dels ajuntaments de reinventar-se a l’hora d’oferir serveis per a la ciutadania. En aquest sentit, van destacar la importància de treballar conjuntament entre tots els municipis de l’entorn per impulsar projectes i serveis que millorin la qualitat de vida dels ciutadans. El president Miquel Buch va valorar molt positivament la jornada i va posar a disposició de l’Ajuntament tots els serveis que ofereix l’ACM.

actualitat

L'ACM demana al president Mas sensibilitat cap al món local

En el Consell d'alcaldes del Baix Ebre, Buch va coincidir amb la vicepresidenta. El president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, Miquel Buch, va visitar el 18 d'octubre els consells comarcals de la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià. A banda d’explicar als alcaldes i alcaldesses els serveis de l’ACM, es va referir també a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local que vol aprovar el Govern espanyol i al deute de la Generalitat amb el municipis. La visita a la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià s’emmarcava

en el seguit de contactes que l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, a través del seu president, manté amb el territori per a conèixer les diferents problemàtiques dels municipis de Catalunya. Una de les principals preocupacions que va copsar dels alcaldes és com afectaran les lleis que pretén aprovar el Govern de l’estat i també la Generalitat de Catalunya en relació al règim local. En el cas de la llei estatal, Miquel Buch va assegurar que l’objectiu final és eliminar municipis petits i

Una imatge del Consell d'alcaldes de la Terra Alta.

la privatització de serveis públics. "Ens volen fer creure que som els culpables del dèficit, quan no és així", va dir per insistir en què "l’Estat s’ha tirat un any dient que els ajuntaments eren els malgastadors i ara veus que els resultats són al revés". Els ajuntaments van tancar el 2012 amb superàvit i el 2013 el tancaran sense dèficit, mentre que el deute de l’estat representa el 80% del total de les administracions públiques. Una altra de les preocupacions dels alcaldes és la possibilitat que la Generalitat de Catalunya no faci efectiu a finals d’any el pagament del deute que té amb els ajuntaments. En aquest sentit, el president Miquel Buch va assegurar que l’ACM ha enviat una carta al president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, perquè tingui en compte la realitat dels municipis i el fet que presten serveis bàsics a la ciutadania. Miquel Buch ha reiterat que "l’ofec econòmic que causa l’Estat no pagant a la Generalitat, fa que els tercers actors en sortim molt perjudicats". El president Miquel Buch va coincidir amb la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega, en la visita al consell d'alcaldes del Baix Ebre.

Buch adreçant-se als alcaldes del Montsià.

NOVEMBRE 2013. NÚMERO 345

Proposem esmenes a la LRSAL per a garantir el blindatge competencial de la Trobaràs les esmenes a Generalitat en règim local www.acm.cat L’Associació Catalana de Municipis i Comarques ha fet arribar una vintena d’esmenes a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL). Unes esmenes que busquen preservar les competències que l’Estatut d’Autonomia li atorga a la Generalitat en règim local. Defensa el principi de subsidiarietat, l’autonomia local i les competències que actualment tenen els ajuntaments en la prestació de serveis locals. Uns serveis que s’ofereixen de forma eficient, eficaç i estan ben valorats per la ciutadania. Des de la presentació del projecte de llei, l’ACM ha mostrat el seu rebuig frontal perquè és una llei que vol dinamitar els serveis que ofereixen els ajuntaments, buscant la recentralització dels mateixos per afavorir un major control. “El que pretén el Govern de Madrid és destruir l’actual sistema de prestació de serveis municipals. Per tant, allunyar els serveis municipals de la població” ha manifestat el president de l’ACM Miquel Buch.

L’ACM ha enviat a tots els grups parlamentaris catalans al Congrés dels Diputats de Madrid una vintena d’esmenes a la LRSAL elaborades per l’entitat municipalista. “Amb aquesta llei, les competències i els serveis que poden prestar els ajuntaments queden reduïts radicalment. És un atac a l’autonomia catalana i a l’autonomia local”, apunta el president de l’ACM, Miquel Buch, qui ha recordat que el projecte “no té cap efecte beneficiós per a la societat ni per a l’economia de les institucions locals. Hem reiterat diverses vegades que els ajuntaments no som el problema”. En aquest sentit, des de l’ACM es recorda que els ajuntaments són l’administració pública que ha tancat el 2012 amb superàvit i la que té el menor deute. Un cop analitzat el text, des de l’ACM es considera que comporta una important pèrdua de capacitat de decisió dels ajuntaments en benefici de les diputacions, les comunitats autònomes i l’Estat. “La llei no resol el problema i en crea de nous. La

centralització dels serveis que pretén el Govern del PP empitjorarà la relació entre el cost i la qualitat dels mateixos”. Entre d’altres aspectes rellevants, l’ACM demana que s’elimini la cessió a la Diputació de la prestació de serveis dels municipis de menys de 20.000 habitants; que es mantinguin les competències complementaries en Educació, Sanitat i Serveis Socials o que es respecti la tutela financera de la Generalitat. El president de l’ACM espera que els partits polítics catalans presents a Madrid puguin tenir alguna influència en el tràmit parlamentari i demana també que la Llei de Governs Locals de Catalunya sigui aprovada el més aviat possible i que vagi acompanyada d’una llei de finances locals. L’ACM és l’entitat municipalista de referència a Catalunya amb més d’un miler d’associats dels quals 913 són ajuntaments. Des de la seva creació, ara fa 30 anys, el seu objectiu principal ha estat el foment i la defensa dels interessos del món local català.

L'ACM signa el protocol de protecció de les víctimes de tràfic d'éssers humans El president de la Generalitat, Artur Mas, va presidir el 17 d'octubre la signatura d’un protocol de protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans a Catalunya. El protocol, també signat pel president de l’ACM, Miquel Buch, estableix, entre altres qüestions, les pautes d’actuació per detectar, identificar, assistir i protegir les víctimes, i coordina l’actuació entre les institucions catalanes implicades El president de la Generalitat, Artur Mas, va destacar que "Catalunya vol posar el seu gra de sorra per identificar-se com un territori en el conjunt d’Europa, que vol lluitar contra el tràfic d’éssers humans" i que, en la mesura que aquesta pràctica no està eradicada, "vol tractar bé a les víctimes i les vol protegir", esdevenint un "bon exemple en aquest terreny". El president de l’ACM, Miquel Buch va assegurar que el protocol és un gran acord per lluitar contra una xacra que ens ha d’avergonyir com a societat.

Signatura del protocol al Palau de la Generalitat.

NOVEMBRE 2013. NÚMERO 345

actualitat

Breus ACM Miquel Buch presenta la

memòria d'activitats de la Càtedra Enric Prat de la Riba amb Miquel Roca El president de l'ACM, Miquel Buch, i la directora de la Càtedra Enric Prat de la Riba, la doctora Judit Gifreu, van presentar el passat 1 d'octubre la memòria bianual d'activitats de la fundació juntament amb el seu titular, l'advocat i expolític Miquel Roca i Junyent. La memòria recull totes les activitats i publicacions que s'han realitzat a través de la Càtedra durant els anys 2011 i 2012. La Càtedra d'Estudis Jurídics va néixer l'abril de 2009 a través de la Fundació Aula d'Alts Estudis d'Electes de l'ACM i la UAB amb l'objectiu d'oferir formació als càrrecs electes i al personal de l'administració local, i també com a espai d'investigació i recerca de matèries d'interès per al món local.

Una vuitantena de representants locals assisteix a la jornada sobre com gestionar personal equilibrant el pressupost

La sala de formació de l’ACM a Barcelona va acollir el 4 d'octubre l’última sessió del cicle de jornades titulat “Com posar al dia la gestió de personal complint la llei i equilibrant el pressupost”. Al llarg del mes de setembre i octubre es van realitzar sessions arreu del territori català amb la participació d’una vuitantena de persones de diversos ens locals. L’objectiu de la jornada, que estava estructurada en una matinal de quatre hores de durada, era oferir mètodes, idees i fórmules pràctiques per actualitzar la gestió de personal d’acord amb els últims canvis legals i les limitacions pressupostàries imposades per l’actual context de crisi. La sessió anava adreçada a càrrecs electes locals i es va realitzar a Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona.

Miquel Buch participa en el lliurament del 2on Memorial Àlex Seglers de Sabadell

El president de l'ACM, Miquel Buch, va participar el 3 d'octubre en l'acte de lliurament de la segona edició del Memorial Àlex Seglers de l'Ajuntament de Sabadell, que va distingir a l'antropòloga Teresa San Román i al Rebost Solidari. L'acte es va fer a la Casa Duran. El jurat va valorar que ambdues candidatures recullen l’essència de les finalitats del Memorial Àlex Seglers i del Pacte pels Valors. En el cas de Teresa San Roman per la seva dedicació personal i acadèmica en relació a la gestió de la diversitat cultural, la construcció de la cohesió social i en la defensa drets humans fonamentals. I en relació al Rebost Solidari per l’impuls dels valors del pacte per la convivència en la seva tasca diària, buscant el compromís social cap als més vulnerables.

NOVEMBRE 2013. NÚMERO 345

càtedra enric prat de la riba

El paper dels municipis en el reconeixement internacional dels nous Estats Quan l’Associació de Municipis per la Independència va establir a l’article 6 dels seus Estatuts que un dels seus objectius era la creació d’una “xarxa de promoció exterior, principalment dins del marc de la Unió Europea”, reconeixia implícitament el paper internacional que els ens locals poden tenir en el procés polític i social que Catalunya viu actualment. Per a què un nou Estat es desenvolupi amb normalitat en el pla internacional és absolutament necessari que la resta d’Estats el reconeguin com a tal. Per a fer-ho possible, cal que sigui considerat com a un Estat viable, que projecti confiança a la resta de la societat internacional sobre la seva capacitat i la seva voluntat d’assumir i respectar les seves obligacions internacionals. Ara bé, si aquest procés d’emancipació es produeix en el sí de la Unió Europea, el repte és doble, perquè també és necessari aconseguir que el nou Estat esdevingui membre de l’organització, evitant el trencament en les relacions socials, econòmiques, polítiques i jurídiques que existien entre els ciutadans del nou Estat i la resta d’Estat membres abans de la seva declaració d’independència. Són diverses les circumstàncies i els

>> Els municipis estan cridats a jugar un paper clau en la configuració d'un estat d'opinió favorable al nou Estat actors que poden contribuir a facilitar la normalització de les relacions del nou Estat amb la resta de la comunitat internacional, perquè no existeixen normes internacionals, ni europees que ho impedeixin més enllà de les relacionades amb la violació de principis bàsics de dret internacional, com per exemple el manteniment de la pau i la seguretat in-

ternacionals. En aquest sentit, una separació acordada entre l’Estat predecessor i el nou Estat és el millor dels escenaris possibles per aplanar el camí internacional del nou subjecte. Si això no fos possible, l’avaluació de la credibilitat i la fiabi-

>> Aquells municipis que durant anys han cooperat activament amb altres municipis a nivell internacional per a millorar els serveis que ofereixen als seus convilatans es troben en una posició privilegiada per assumir aquest tipus de paper litat del nou Estat vindrà determinada pel comportament que hagi tingut en tot el procés que ha portat a la seva independència i per la seva capacitat per explicar internacionalment les circumstàncies del procés. Qui pot jugar aquest paper? Tothom pensa en actors polítics que han tingut responsabilitats importants o que han jugat papers de representació internacional, en emprenedors amb vocació internacional o en empreses estrangeres que treballen d’antic en el territori del nou Estat, però també cal tenir present que els municipis estan cridats a jugar un paper clau en la configuració d’un estat d’opinió favorable al nou Estat. Si els municipis d’un territori han participat activament en organismes i/o xarxes internacionals i europees de cooperació, creant complicitats amb municipis d’altres Estats, si han desenvolupat bones pràctiques, que esdevenen models per a la resta, o si han fomentat el coneixement mutu i les relacions entre els ciutadans dels municipis de diver-

sos Estats, els propis municipis esdevenen ambaixadors d’una manera de fer determinada, que arribat el moment poden ser claus per a projectar la confiança en el nou Estat. Així doncs, aquells municipis que durant anys han cooperat activament amb altres municipis a nivell internacional per a millorar els serveis que ofereixen als seus convilatans o per difondre experiències exportables de bona gestió municipal, es troben en una posició privilegiada per assumir aquest tipus de paper. En aquesta línia, no es pot menysprear tampoc el fet que els governants dels municipis, en moltes ocasions, formen part d’altres institucions de l’Estat i com a tal també contribueixen a configurar la voluntat internacional del seu Estat. El cas francès és un bon exemple d’aquesta circumstància, no només perquè molts alcaldes formen part de les institucions legislatives, sinó perquè també poden ser membres del govern del propi Estat. Cal aprofitar, doncs, els vincles previs que s’haguessin pogut crear amb l’objectiu de difondre les aspiracions pròpies en el nou escenari que planteja qualsevol procés d’emancipació. En definitiva, si la projecció exterior dels municipis en períodes de normalitat és fonamental per a millorar la gestió dels serveis que ofereixen als seus ciutadans, no és menys transcendent el paper que també poden jugar per a la normalització de les relacions internacionals del nou Estat del que forma part en cas d’independència.

Alfonso González Bondia Professor de Dret Internacional Públic. Universitat Rovira i Virgili

NOVEMBRE 2013. NÚMERO 345

entrevista

“El Baix Llobregat és una comarca amb un sentiment de pertinença molt definit"

Joaquim Balsera García President del Consell Comarcal del Baix Llobregat Joaquim Balsera va néixer a Gavà el 29 d'agost de 1964. És alcalde de Gavà des del 2005 i ha estat reelegit en dues ocasions en guanyar les municipals del 2007 i el 2011, encapçalant la candidatura del PSC. Pare de tres fills, va cursar estudis de Dret, i la diplomatura en Funció Gerencial a l'Administració Pública i la Direcció General de Màrketing d'ESADE. La seva relació amb l'Ajuntament de Gavà va iniciar-se el 1987 dirigint els serveis de l'Alcaldia. Va entrar a l'Ajuntament de Gavà com a electe el 2003, com a tinent d'alcalde de l'Àrea de Presidència. També ha estat primer secretari del PSC a Gavà del 2000 al 2008. Actualment, és el president del Consell Comarcal del Baix Llobregat. 1. Hem superat l'equador de la legislatura. Quin balanç fa de la feina feta al Consell Comarcal del Baix Llobregat? Són èpoques difícils però treballem il·lusionats per a poder oferir els millors serveis a la ciutadania. L’eix principal d’aquesta legislatura són les persones i els recursos bàsics prioritaris: beques menjadors, transport escolar, etc. Ens coordinem amb el territori a través de la Taula de Serveis Socials que aplega els 30 ajuntaments i que és un instrument per poder fer efectiva la cooperació intermunicipal que augmenti la coherència

>> Som un valuós agent per a l'aplicació ajustat i concreta de polítiques d'àmbit supralocal. Això no vol dir que no compartim la necessitat de reestructurar, racionalitzar i, si cal, reorganitzar l'Administració del sistema de serveis socials. Un altre dels eixos prioritaris és el de posar en valor el nostre sector agrícola a través del Parc Agrari impulsant un pla especial de protecció i explotació. La recuperació econòmica del nostre territori passa per la indústria, el turisme i la petita i mitjana empresa, així com per la emprenedoria

NOVEMBRE 2013. NÚMERO 345

i la innovació, per aquesta finalitat estem treballant a través dels serveis de promoció econòmica del Consell i participant en iniciatives com l’Agència Innobaix. 2. En ple procés per legislar la llei de governs locals, quin paper futur han de tenir els consells comarcals? Desenvolupem un paper decisiu en la construcció del model territorial, polític i administratiu del nostre país. Des de fa 25 anys el Consell Comarcal del Baix Llobregat suma esforços per donar millors serveis a la comarca aplicant economies d’escala a través de mancomunar les compres o l’execució de serveis. La proximitat ens fa molt bons coneixedors de la diversitat social, cultural i econòmica del nostre territori. Som, per tant, un valuós agent per a l’aplicació ajustada i concreta de polítiques d’àmbit supralocal. Això no vol dir que no compartim la necessitat de reestructurar, racionalitzar i, si cal, reorganitzar l’Administració, però amb els números sobre la taula i parlant de totes i cadascuna de les administracions i de les seves competències. 3. Al Baix Llobregat heu reivindicat la unitat de la comarca i l'oposició a dependre de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Els alcaldes i alcaldesses, així com les entitats del Baix Llobregat, han mostrat un suport unànime a la integritat territorial. Des del Baix Llobregat no entenem com podrem mantenir una comarca amb una realitat històrica i social tan marcada sen-

se una institució propera al territori, capaç de coordinar ajuntaments, òrgans supralocals i dinàmiques també de la pròpia societat civil i empresarial. Creiem que és necessari un debat seriós sobre les competències de l’actual Diputació i dels ajuntaments, així com de la pròpia Generalitat, per tal de saber si és el Consell Comarcal o l’AMB l’òrgan més adequat per gestionar determinades competències. Una cosa és parlar de millorar l’eficiència i l’eficàcia de l’administració tot parlant de serveis. Una altra és esgrimir aquest argument per desmembrar una comarca que té una identitat pròpia i sentiment de pertinença molt definit. 4. En un moment que es parla molt de mancomunar serveis, vosaltres heu fet passos en aquest sentit? Des de la seva creació tenim el Servei de Control de Mosquits que existeix des de la creació del Consell fa tot just 25 anys passant per la recollida selectiva o els equips d’atenció a la infància, el Consell Comarcal té un llarg recorregut en mancomunar serveis. Actualment, i des fa un parell de mesos hem posat en marxa un servei mancomunat d’assistència domiciliaria (SAD) i continuem treballant en aquesta línia. Mancomunar serveis forma part del nostre ADN. 5. A nivell d'infraestructures teniu molts temes pendents, com la variant de Vallirana que no està prevista en els pressupostos de l'Estat.

de Salut Mental. Què aporta? El Clúster, del qual som socis fundadors, aspira a convertir-se en un referent nacional i europeu en el sector de la salut mental. Els seus actius fonamentals són els 150 anys d’experiència de les institucions ubicades a Sant Boi de Llobregat en el tractament de malalts mentals i la participació de 22 empreses, institucions, fundacions i universitats vinculades a aquest sector.

El PGE pel 2014 no fa sinó ofegar i discriminar les possibilitats de la comarca per millorar i mantenir la seva competitivitat. La variant de Vallirana, amb 25 anys de retard, és una vergonya. Igual passa amb altres infraestructures importants per a la mobilitat: la línia L9 del metro i les rodalies fins a l’Aeroport, la connexió entre l’AP-7 i l’AP-2, el soterrament de les vies ferroviàries a Sant Feliu o la línia de rodalies Castelldefels-Cornellà. Reclamem que amb pocs diners podríem obtenir grans millores en la xarxa de transport públic, per exemple invertint en el projecte de carril Bus-Vao a la B-23. 6. Com està el projecte del futur Centre d'incubació d'empreses de l'Agència Europea de l'Espai? Durant el mes de novembre es farà oficial la seva ubicació al Parc Mediterrani de la Tecnologia del Baix Llobregat. Així, a partir de l’any 2014 es podrà posar en funcionament i començar a incubar i acollir empreses que vulguin desenvolupar projectes i serveis. Aquest centre permetrà incubar unes 40 empreses, cosa que entenem que ha d’obrir portes a noves oportunitats per a les empreses de la comarca. 7. Accions per a combatre l'atur i ajudar als joves n'heu fet moltes basades, sobretot, en potenciar la formació. La crisi ha destruït 800 empreses i 18.000 llocs de treball al Baix Llobregat. Encara que aquesta xacra afecta tot els

sectors i edats, ens preocupen especialment els joves, les dones i els aturats de llarga durada. Actualment estem promovent directament cursos de formació, establint convenis amb empreses per a la contractació de joves en atur i de persones majors de 30 anys i en situació d’atur de llarga durada, i posant en marxa cursos de formació ocupacional, tant per a persones aturades com per a ocupades.

>> A partir del 2014 es podrà posar en funcionament l'Agència Europea de l'Espai i començar a incubar i acollir empreses que vulguin desenvolupar projectes i serveis Un exemple és el programa Joves per a l’ocupació, que combina orientació, formació i inserció en el mercat laboral amb l’experiència pionera d’operar en agricultura ecològica. També tenim un pla de formació sense precedents en el nostre territori, que ofereix assistència i formació per millorar la competitivitat de les empreses, i l’acció de "Formació d’alt creixement" adreçat a vint empreses que impulsin dins de les seves organitzacions un projecte empresarial de potencial alt creixement. 8. A nivell sanitari, vau constituir el Clúster

9. Pel que fa al turisme, cap a on camineu en aquest àmbit? La proximitat amb Barcelona i la qualitat dels nostres recursos turístics mereixen una escapada. Platges, zones d’interès natural o esportiu, museus, rutes modernistes, us hi esperen. Tot això acompanyat d’una gastronomia pròpia que parteix de la proximitat i de la particularitat dels seus productes: cireres, pollastre de pota blava, carxofes, etc. Som conscients de que el turisme és un motor de l’economia i generador de llocs de treball. Actualment estem intensificant les accions en aquest sector amb uns resultats bastant notables, ja que, tot i caracteritzar-nos per un fort pes del turista de negoci, en els darrers anys el visitant de vacances ha crescut 25 punts a la comarca, situant-se en el 34% del global de visitants i els estrangers que arriben a la nostra comarca suposen ja el 50% del total. 10. Quins reptes de futur caldrà afrontar al Baix Llobregat? Encara que estem avançant en molts terrenys i malgrat que la conjuntura no és gens favorable, el nostre repte principal és seguir treballant per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Els nostres reptes s’orienten especialment en la promoció del territori com a centre industrial, agrícola, comercial, turístic, tecnològic i de serveis com a mitjà per sortir de la crisi i combatre l’atur, sense oblidar l’assistència a les persones en els serveis bàsics, la col·laboració amb els ajuntaments i altres institucions per impulsar nous projectes i l’exigència d’unes infraestructures adients per a la competitivitat. I per aconseguir-ho, hem de ser un territori unit, dinàmic i que mantingui la seva identitat. ¹ ¹

NOVEMBRE 2013. NÚMERO 345

localret

Calendari de la xarxa de fibra òptica

de la Generalitat

com a mínim, una de les seves dependències a la xarxa d’alta capacitat. Per departaments, el d’Ensenyament encapçala el nombre més elevat de seus a connectar a la xarxa XFOCAT, amb 2.635 seus; seguit del de Salut, amb 489 dependències, i del de Benestar Social i Família, amb 232 seus. Pel que fa a la població potencialment accessible als serveis públics amb fibra òptica, aquesta passarà de ser de 5.117.357 habitants el 2012 (68% de la població) a 7.485.836 el 2015 (99% de la població).

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha anunciat que el Consell de Govern del 8 d’octubre va donar llum verda al desplegament de la Xarxa de Fibra Òptica de Catalunya (XFOCAT) que connectarà l’any 2015 un total de 4.297 dependències que la Generalitat té distribuïdes a 712 municipis. El pressupost total del desplegament és de 101 milions d’euros. A finals de l’any 2012, la Generalitat comptava amb 464 seus connectades amb fibra òptica a 68 municipis, i es preveu que a finals del 2013, les seus connectades superin les 1.500, a 208 municipis. Durant el 2014,

NOVEMBRE 2013. NÚMERO 345

més de 3.000 seus estaran connectades, representant el 76% del desplegament total previst, en 294 municipis. El 2015, s’arribarà a les 4.297 seus previstes en el projecte, ubicades en 712 municipis. El projecte XFOCAT, no només representa la connexió de les seus de l’administració pública, sinó que també facilitarà que els operadors de telecomunicacions en puguin fer ús i, per tant, que es generi una oferta competitiva per als ciutadans i les empreses. En aquells municipis on la Generalitat tingui una seu connectada amb la fibra òptica del projecte XFOCAT, l’administració catalana donarà la possibilitat que l’ajuntament pugui connectar,

Assemblea General 2013 El 23 de novembre tindrà lloc l’Assemblea General de Localret que es desenvoluparà a l’auditori de l’edifici Disseny Hub Barcelona. L’Assemblea és la màxima representació del Consorci Localret i en formen part els més de 800 ens locals catalans adherits. L’Assemblea General 2013 sotmetrà a la valoració dels representants locals els comptes i la gestió del Consorci. A més, servirà també per abordar qüestions com ara l’administració electrònica, el desplegament de les xarxes de telecomunicacions de fibra òptica, les eines de Govern Obert i les afectacions de la nova Llei General de Telecomunicacions, entre d’altres. Les inscripcions, tota la informació prèvia necessària i la documentació de suport s’anirà publicant al web de Localret (www.localret.cat).

assegurances

Ser regidor o treballar a l’ajuntament pot repercutir en el meu patrimoni? Nova Assegurança de Responsabilitat d’Autoritats i Personal al servei de les Administracions Des del Servei d’Assegurances de l’ACM, presentem la cobertura complementària a la Pòlissa de Responsabilitat Civil i Patrimonial que fins ara no tenia cobertura asseguradora. Entenem que és una pòlissa que mancava i a la qual val la pena dedicar un article especial per la conveniència que els ajuntaments la tinguin contractada. Per què aquesta assegurança? Perquè és una assegurança que cobreix les persones al servei de l’Administració: • Els carrecs electes, funcionaris i, en general, el personal al servei de les administracions han de respondre per danys i perjudicis derivats de l’exercici del seu càrrec. • La seva responsabilitat és personal i il·limitada i, per tant, s’estén al seu patrimoni familiar. • Una reclamació pot ocasionar altres perjudicis com són les despeses de defensa o el dany a la reputació o la imatge. Quins són els riscos i responsabilitats als que s'enfronten els càrrecs electes, personal i tècnics de l'ajuntament a títol particular? 1. Reclamacions per part de l’Administració pública als regidors i treballadors:

a. Acció de repetició: ( Art 145.2 Llei 30/ 92) “La Administración correspondiente, cuando hubiere indemnizado a los lesionados, exigirá de oficio de sus autoridades y demás personal a su servicio la responsabilidad en que hubieran incurrido por dolo, o culpa o negligencia graves, previa instrucción del procedimiento que reglamentariamente se establezca”. b. Acció pròpia de danys i perjudicis ( art 145.3 Llei 30 / 92) “La Administración instruirá igual procedimiento a las autoridades y demás personal a su servicio por los daños y perjui cios causados en sus bienes o derechos cuando hubiera concurrido dolo, o culpa o negligencia graves”. c. Acció de responsabilitat comptable (art 47 LO 2/ 82) “Incurre en responsabilidad contable el que por acción u omisión contraria a la ley menoscabe los caudales o efectos públicos, quedando obligado a la indemnización de los daños y perjuicios causados. Esta responsabilidad puede ser Directa o Subsidiaria”. 2. Reclamacions per part de ciutadants o entitats administrades: Acció de responsabilitat civil derivada de delicte ( Art 146.1 Llei 30/92) • Reclamacions que sol·licitin indemnització per danys i perjudicis derivats de l’exercici del seu càrrec.

• Reclamacions efectuades principalment en via penal. 3. Reclamació per part d’un altre treballador o càrrec electe Accions per pràctiques indegudes en l’àmbit del treball (per exemple: mobbing, discriminació...) 4. Restitució de la imatge i reputació • Despeses per a mitigar o restituir el dany a la imatge provocat per una de les anteriors reclamacions. Què es cobreix? Cobrim les despeses de defensa (que s’avancen) i les indemnitzacions fins al capital contractat. Posem un bufet d’advocats especialista a la vostra disposició. Despeses de restitució d’imatge en els danys a la reputació o la imatge (consistent en honoraris de professionals de la comunicació, incloent el possible cost de publicacions). Àmbit temporal amb retroactivitat il· limitada. Hi ha la possibilitat de contractar l’extensió de l’acció de repetició per arquitectes i enginyers.

// més informació

Manel Pérez i Sucarrats Marc Garcia i Ribatallada Tel. 902 200 946 E-mail: assegurances@acm.cat

NOVEMBRE 2013. NÚMERO 345

qüestionari polític

Com valora que l'Estat permeti destinar romanent a inversions? Jordina Moltó Política Municipal de CDC

Sílvia Monar Alcaldessa de Pals

Josep Mayoral Secretari de Política Municipal del PSC

NOVEMBRE 2013. NÚMERO 345

És una bona notícia ja que amplia, en part, les opcions dels ens locals que estan fent els deures i complint amb les lleis d’estabilitat pressupostària i de la morositat. Però com ve sent habitual amb l’Estat, és una mesura d’incentivació que arriba tard i que és incompleta: - En la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat pel 2013 ja es va incorporar la necessitat de modificar l’art. 32 de la Llei d’Estabilitat Pressupostària amb la finalitat de determinar el destí del superàvit pressupostari de les entitats locals. Haurà calgut gairebé un any per introduir aquesta mesura en la legislació.

- Des d’un inici, la proposta de CiU ha anat més enllà de la que finalment permetrà l’Estat, i era la de permetre que els ens locals que tinguin superàvit i romanent positiu de tresoreria, i que no superin els límits d’endeutament, puguin destinar el romament no només a inversió sinó també a: -Finançament de polítiques actives d’ocupació -Reposició de places vacants en la plantilla, justificant la seva necessitat -Compliment dels pactes laborals pel que fa als salaris Els ajuntaments, administracions més pròximes a la ciu-

Tard o d’hora la petició dels ajuntaments amb bona situació financera, afectats per l’article 32 de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF), s’havia de tenir en compte. No era lògic que un municipi que complís amb els límits establerts d’endeutament i tingués romanent amb saldo positiu, hagués d’amortitzar els crèdits que, d’altra banda, s’havien concertat amb molta antelació, havien estat molt treballats i tenien unes

molt bones condicions. A partir d’aquí, si es requeria tornar a sol· licitar crèdit, llavors havíem de suportar l’increment dels interessos i les males condicions que es donen ara amb la situació econòmica actual. Prou mans i mànigues hem de fer els municipis per complir amb tots els terminis que se’ns demana des de l’Estat, i d’altra banda, complint també amb la Llei de Morositat, pagant a proveïdors a 30 dies. Ho veiem com una mesura po-

Evidentment, valorem aquest anunci de forma positiva. El Grup Socialista al Congrés, de fet, ha defensat recentment que els Ajuntaments puguem destinar els nostres superàvits no només a pagar el deute, sinó a la creació d'ocupació, el creixement econòmic i també a garantir la cohesió social. Pensem que aquesta iniciativa, sorgida del debat a la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), encara és insuficient. Cal anar més enllà i és necessària una reforma de la llei d'Estabilitat

Pressupostària. Una llei que va ser aprovada pel PP amb el suport de CiU i que, actualment, s'utilitza per anar laminant progressivament l'Estat del Benestar. Això mateix passa amb la reforma de la Llei local del Govern espanyol que, en la pràctica, busca acabar amb l'autonomia del poder local i convertir els Ajuntaments en institucions tutelades pel Govern central. Hem de defensar l'autonomia local. Hem de defensar la dignitat de les finances locals.

>> És una mesura d'incentivació que arriba tard i que és incompleta tadania, estan preocupats per l’ocupació dels seus ciutadans i estan disposats a destinar partides econòmiques per a fer-hi front. Aquesta seria una oportunitat per destinar més esforços a la reactivació de l’economia i l’ocupació però el Govern espanyol amb la seva visió més centralista i conservadora només ha admès, després de molt demanar per part del grup parlamentari de CiU, destinar el romanent positiu a inversions.

>> No era lògic que un municipi que complís amb els límits establerts d'endeutament i tingués romanent amb saldo positiu, hagués d'amortitzar els crèdits

sitiva que fa possible incrementar les inversions per a dotar de més i millors serveis, adequats a les necessitats dels nostres pobles i ciutats.

>> Cal anar més enllà i és necessària una reforma de la llei d'Estabilitat Pressupostària

Lluís Moreno Vicepresident d'Organització i política municipal d'ICV

Miguel Ángel Ibañez Sots-secretari de Política Municipal C's

Gerard Masferrer Regidor de la CUP a Sant Celoni

Els Ajuntaments de tota Espanya han fet i estan fent un gran esforç econòmic. Uns esforços que serveixen per poder seguir prestant uns serveis molt importants als nostres ciutadans. Es tracta d’uns serveis als que acudeixen milers de persones necessitades d’ajuda i que busquen en la proximitat municipal una solució als seus problemes. Alguns en el passat van tirar endavant inversions que no es podien sostenir o van incórrer en despeses innecessàries, que van contribuir negativa-

ment a la xifra del dèficit de les Administracions Públiques. Tot i així, en línies generals aquesta forma de fer política local s’ha corregit, i els ajuntaments estan realitzant importants esforços per ajustar els seus comptes, corregir el seu dèficit i pagar els seus deutes mantenint uns estàndards de qualitat apropiats als seus serveis. Per això, des del Partit Popular treballem perquè aquells ajuntaments que tinguin uns comptes sanejats puguin destinar els seus romanents pressupostaris per a noves inversions que siguin

La intensitat de la crisi serveix d'excusa per a moltes actuacions que en altres moments haurien estat combatudes de forma molt beligerant. Usant les restriccions financeres com a argument es privatitzen serveis públics, es modifiquen les condicions dels treballadors públics i es debiliten les institucions democràtiques. Entre elles, es troben especialment amenaçats els ajuntaments amb dues reformes locals que es tramiten en paral·lel però que convergeixen en un objectiu: el sotmetiment a la llei d'estabilitat presupostària. Fa tres

anys la pregunta formulada seria impensable doncs els governs locals podíem decidir com finançaríem les inversions, com exerciríem les competències pròpies i impròpies i com desenvoluparíem les polítiques públiques. La Llei d'Estabilitat Pressupostària impedia destinar el romanent positiu a inversions, és a dir, obstaculitzava l'aplicació del sentit comú i la racionalitat local que durant dècades els ajuntaments ja aplicàvem per cofinançar les inversions i no dependre exclusivament de crèdits. Més enllà de saludar satisfactòria-

Els romanents de pressupostos haurien d'anar en primer lloc a amortitzar saldos de dubtós cobrament que s’arrosseguen anys i anys maquillant la xifra del deute. En segon lloc destinar-los a complir els terminis legals de pagaments a proveïdors i, en tercer lloc, de manera genèrica, haurien de servir per amortitzar deute. Un cop aconseguits els dos primers objectius esmentats, en aquells ajuntaments on la taxa

d’endeutament fos baixa respecte al nivell real d’ingressos del 2012 i on, a més, l’evolució de l'actual exercici 2013 doni com a previsió un tancament amb romanents positius de tresoreria, entendríem com a correcte permetre destinar el romanent positiu del 2012 a pressupostar inversions el 2014, en lloc de a l'amortització de deute. Només amb retallades no sortirem de la crisi, sinó que també hem de fer inversions publiques

D’entrada, l’intervencionis me de l’estat central espanyol rarament pot respondre a la diversitat dels nostres municipis. A banda d’aquest fet, una cosa ha quedat ben palesa: "l’escala de valors de l'estat espanyol". En un primer moment varen obligar-nos a destinar el roma-

nent a l’avançament del pagament dels crèdits als bancs (primera prioritat govern central). Ara després d’haver regalat milers de milions d’euros als bancs i d’haver absorbit els seus productes tòxics, podem destinar el romanent a empreses del món del totxo (segona prioritat govern cen-

>> Els ajuntaments estan realitzant importants esforços per a ajustar els seus comptes, corregir el seu dèficit i pagar els seus deutes mantenint uns estàndards de qualitat apropiats als seus serveis

sostenibles. Hem d’aprendre dels errors del passat i construir entre tots un futur millor per als nostres ciutadans.

>> Els governs locals hem de reconduir el concepte inversió al desenvolupament dels serveis públics que venim prestant i cap a la despesa social

ment la notícia del cofinançament amb romanent, els governs locals hem de reconduir el concepte inversió al desenvolupament dels serveis públics que venim prestant i cap a la despesa social que contribueixi a pal·liar els efectes de la crisi entre els i les més vulnerables.

>> Els romanents de pressupostos haurien d'anar, en primer lloc, a amortitzar saldos de dubtós cobrament que s'arrosseguen anys i anys maquillant la xifra del deute

per a reactivar l'economia, sempre i quan vagin de la mà de la disminució del deute. tral), deixant a la cua les necessitats de les ciutadanes i ciutadans. És tot un descrèdit per a la política de proximitat.

NOVEMBRE 2013. NÚMERO 345

racó de l'associat / #municipisenpositiu Sant Salvador de Guardiola i Sant Joan de Vilatorrada sumen per ajudar els seus veïns a trobar feina

Els dos alcaldes signant el conveni de col·laboració.

Els municipis bagencs de Sant Salvador de Guardiola i Sant Joan de Vilatorrada s'han aliat per afavorir la inserció laboral dels veïns que es trobin en una situació de desocupació. Els principals acords del conveni de promoció econòmica són la dedicació de cinc hores setmanals a Sant Salvador d'una tècnica de Sant Joan de Vilatorrada i l'encreuament de les borses de treball dels municipis. Tots dos alcaldes, Albert Miralda i Gil Ariso, esperen que aquest conveni signifiqui "l'inici de més col·laboracions" entre dos municipis que han vist en els darrers mesos com l'Eix Diagonal els ha facilitat les relacions i la possibilitat de compartir serveis. L'acord també ha de ser el primer pas d'un projecte en què està treballant l'Ajuntament de Sant Salvador per muntar un viver d'empreses per a assessorar emprenedors.

El Baix Ebre tindrà una

plataforma turística d'abast comarcal

L'emblemàtic edifici de l'antic sindicat arrosser de La Cava a Deltebre esdevindrà un centre d'innovació i desenvolupament turístic d'abast comarcal. El Consell Comarcal del Baix Ebre, que impulsa el projecte, ja ha licitat les obres perquè es puguin iniciar abans de finals d'any. La reconversió de l'antic sindicat arrosser en aquest centre permetrà tenir una plataforma de referència turística per a tota la comarca ubicada al cor del Delta, aprofitant el reclam del Parc Natural. La construcció d'aquest centre suposa una inversió de 995.000 euros. Per poder tirar endavant amb aquest projecte, l'Ajuntament de Deltebre ha renunciat a la cessió d'ús d'aquest espai, propietat de Patrimoni de l'Estat, per cedir-la al Consell Comarcal.

L'antic sindicat arrosser de La Cava.

La Diputació de Tarragona injecta 5

MEUR a les llars d'infants municipals

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet.

NOVEMBRE 2013. NÚMERO 345

La Diputació de Tarragona injecta cinc milions d'euros a les llars d'infants públiques de titularitat municipal del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Més d'un centenar d'escoles bressol repartides en una seixantena de municipis del territori es beneficiarà d'aquesta aportació, que fins fa un temps aportava la Generalitat. Les diputacions assumiran aquest ajut que manca des del 2011 als ajuntaments. La Diputació de Tarragona ja va aprovar a mitjans d'octubre aquest programa extraordinari per a sufragar el cost de les llars d'infants municipals. L'import màxim d'aquests ajuts pot arribar fins als 875 euros per plaça matriculada. Així mateix, aportarà 1.620.000 euros en matèria de transport escolar.

racó de l'associat / #municipisenpositiu

"Som el segon municipi català de més de

20.000 habitants menys endeutat" Poble: Ripollet

Alcalde:Juan M. Parralejo (PSC) Professió: Tècnic a l'Ajuntament (llicen-

ciat en Geografia) Habitants: 37.477 Pàgina web: www.dev.ripollet.cat Sou alcalde: 3.604,12 euros (bruts) Sou regidors: 200 euros per assistència al ple

Juan Maria Parralejo és l'actual alcalde de Ripollet. Desprès de 13 anys al capdavant de l’Ajuntament de Ripollet, en Juan M. Parralejo, de 54 anys, gaudeix de la suficient experiència com a alcalde perquè el seu càrrec no s’empassi la seva vida familiar. "Tinc facilitat per a desconnectar", assegura. Casat i amb tres filles i una néta, ho té ben clar: "Al principi era molt difícil, però he après molt. No ets únicament tu qui suporta el deure que comporta ser alcalde, la teva família també. Jo vaig copiar de l’expresident Maragall: agafar-me un dia lliure a la setmana". En Juan M. Parralejo també és mem

bre del Consell Nacional del PSC. És un home que no para. Es defineix com a "molt accessible" i, del seu càrrec, el què més li agrada és oficiar casaments. Està orgullós que Ripollet, malgrat la pressió de les ciutats industrials que l’envolten (Sabadell, Terrassa, Mollet i Cerdanyola del Vallès), ha sabut conservar l’esperit de poble. Així mateix, també mostra una gran satisfacció pel teixit associatiu de Ripollet, que té i ha tingut un pes molt important en l’acolliment de les persones immigrades. Ja fa anys que governen en coalició

amb CiU, "un pacte molt consolidat, amb el qual el 80% de la població, més o menys, se sent totalment identificada. Per aquesta raó el nostre Consistori és molt estable", afirma en Juan M. Parralejo. Amb gairebé 38.000 habitants i uns 4km² de territori, Ripollet no és una població industrial i, per tant, és econòmicament pobre. En conseqüència, des de molt abans que la crisi esclatés, l’Ajuntament sempre ha sigut extremadament curós amb les despeses i els pressupostos i els tenen ben quadrats. "No volem hipotecarnos", insisteix l’alcalde, "les obres es fan seguint els pressupostos i la població ho entén". I, per acabar, en Juan M. Parralejo dóna una dada bastant eloqüent: "Ripollet és el segon municipi català de més de 20.000 habitants menys endeutat". Sens dubte, se sent satisfet.

Els tuits #municipisenpositiu a la xarxa

M M M

Sant Salvador de Guardiola i Sant Joan de Vilatorrada sumen per ajudar a trobar feina

Municipis de l'#AltEmpordà i de la Catalunya Nord s'uneixen per impulsar un projecte de turisme sostenible

El #Berguedà amplia els premis del Concurs d'Idees Emprenedores per crear nous llocs de treball

M M

El #BaixEbre tindrà una plataforma turística d'abast comarcal a l'antic sindicat arrosser de Deltebre

Comença a organitzar-se el primer grup d'estalvi solidari de #Solsona per invertir en projectes del territori

Diputació de #Tarragona injecta 5 MEUR a les llars d'infants municipals

NOVEMBRE 2013. NÚMERO 345

opinió

La independència, una oportunitat regeneradora qualitatiu en l’autogovern per disposar del nostre propi estat, penso que és una situació immillorable per repensar-nos en molts àmbits, però especialment en la gestió pública i el bon govern. Entenc d’aquesta manera que la independència és una oportunitat regeneradora del model democràtic que no hem de desaprofitar també des dels nivells d’administració municipal i comarcal. Per contribuir a aquesta regeneració

Pere Cardús Cardellach Periodista Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda són els estats que any rere any surten als primers llocs de l’Índex de percepció de la corrupció, que publica l'organització Transparència Internacional, com els països més nets, transparents i menys corruptes. És un exercici molt saludable prendre aquests quatre països d’exemple i analitzar quins factors contribueixen a aquesta magnífica classificació. Si prenem de punt de partida alguns estudis que s’han publicat en aquests

>> La independència és una oportunitat regeneradora del model democràtic que no hem de desaprofitar des dels nivells d'administració municipal i comarcal països sobre corrupció i els comparem, podem trobar uns quants punts de coincidència que podem considerar que són els factors que afavoreixen el bon govern d’aquests països. En un moment com l’actual, en el qual els catalans ens disposem a fer un salt

NOVEMBRE 2013. NÚMERO 345

>> Un factor que evita la corrupció és una estructura pública àgil i amb pocs nivells administratius en el marc del procés sobiranista, he pensat que valdria la pena de comentar breument aquests factors que apuntava al principi que són comuns i prioritaris als quatre països menys corruptes del món. Ho faig a continuació: Lleis eficients i robustes Els països menys corruptes tenen una tradició legislativa forta, que es remunta molts decennis enrere. L'estructura legislativa té una orientació bàsica, acordada i respectada pels partits parlamentaris. Això evita que l'alternança governamental malmeti l'estabilitat de les lleis més significatives contra la corrupció. Les dones al poder Alguns estudis del Banc Mundial demostren la correlació entre la presència femenina als parlaments i als principals llocs de poder dels estats i els nivells baixos de corrupció, associats a una cultura de govern transparent. Alguns experts estableixen un vincle clar entre la igualtat de sexes i la prevenció de la corrupció. Poca desigualtat econòmica La corrupció baixa quan els sous d'un país són adequats i les desigualtats d'ingressos són reduïdes. La lògica que expliquen els experts és la següent: com

més alts són els ingressos, més gran és la satisfacció laboral, i això fa caure la propensió a acceptar suborns. La reducció de la distància entre nivells salarials fa disminuir la cobdícia econòmica en el desenvolupament professional, també dels funcionaris i dels polítics. Més rics, menys corruptes Si hom agafa l'índex de la percepció de la corrupció i anota els trenta primers estats de la llista i els trenta darrers, pot comprovar com els dos grups resultants es corresponen majoritàriament amb els països més rics del món i els més pobres (en renda per càpita). Se n'infereix que la corrupció i, especialment, la percepció que en tenen els ciutadans creix en les situacions de pobresa, vinculada a problemes econòmics i polítics estructurals dels estats. Administració amb pocs nivells burocràtics Un altre factor que evita la corrupció és una estructura pública àgil i amb pocs nivells administratius. La simplicitat de les estructures polítiques propicia la transparència i el control de les decisions per la facilitat d'accés a tots els nivells polítics i funcionarials. A més, hom considera que un grau generós d'autonomia municipal també afavoreix el bon govern, perquè facilita la proximitat i la participació real dels ciutadans. Transparència, supervisió i control Com apuntàvem més amunt, un sistema de presa de decisions polítiques transparent és fonamental per a evitar la corrupció. Els països menys corruptes tenen una política de transparència i accés a la documentació oficial ben delimitada per les lleis. Alfabetització completa Finalment, un nivell avançat d'alfabetització és un altre agent anticorrupció. Els quatre països capdavanters en el bon govern tenen uns índexs d'alfabetització que ronden el 100%. Aquestes bones marques són el fruit d'un esforç ambiciós i sistemàtic per millorar el sistema educatiu.