ACM 351

351 Maig 2014

La revista referent d’informació del món local

el debat de cedir o no el padró està tancat S’aixeca la suspensió a Cabrils per l’acord de ple de deixar el cens per a la consulta del 9-N

ACTUALITAT

Es compleixen 35 anys de la constitució dels primers ajuntaments democràtics

Mollerussa. Pla d’Urgell

ACTUALITAT L’Associació explora els nous reptes de la contractació pública

OPINIÓ

“L’esperit del 19 d’abril del 79”. Guillem Carol, politòleg

SUMARI

mollerussa El municipi té el seu origen en un hostal o casa de parades al camí reial de Barcelona a Lleida, en temps de Jaume I. Mollerussa té una extensió de 7,1 quilòmetres quadrats i una població de 14.705 habitants. És el municipi més densament poblat de la demarcació de Lleida.

Entre la seva oferta cultural destaquen el concurs de vestits de paper i la fira de Sant Josep, especialitzada en maquinària agrícola. El seu alcalde és Marc Solsona (CiU).

ACTUALITAT

pÀg. 4

pÀg. 5

pÀg. 8

ACTUALITAT

municipi en positiu

OPINIÓ

pÀg. 15

pÀg. 21

pÀg. 22

Es compleixen 35 anys de la constitució dels primers ajuntaments democràtics

L’ACM signa el protocol per facilitar les bones pràctiques en les actuacions de reforma i condicionament d’habitatges

Miquel Buch, satisfet: “El debat sobre la cessió del padró per part dels ajuntaments queda tancat”

Una jornada de l’ACM debat els nous reptes de la contractació pública

“Vull veure cristal·litzat un projecte Article d’opinió del politòleg de ciutat com els Jocs Mediterranis”. Guillem Carol: Josep-Fèlix Ballesteros, alcalde de “L’esperit del 19 d’abril del 79” Tarragona

EDITORIAL

EDITORIAL

No podem anar a remolc El debat sobre la cessió del padró per part dels ajuntaments a la Generalitat de Catalunya ha quedat tancat.

Amb l’aixecament de la suspensió com a mesura cautelar de l’acord de ple que havia adoptat l’Ajuntament de Cabrils per cedir el padró per a la consulta del proper 9 de novembre, els ajuntaments poden cedir totes les dades del padró.

Si hi ha una llei de consultes que ho diu, els alcaldes i alcaldesses complirem la llei. Així de contundent es mostrava el president de l’ACM, Miquel Buch, després que una jutgessa decretés l’aixecament de la suspensió com a mesura cautelar. I és que els alcaldes i alcaldesses demanen que es concretin clarament les lleis que els afecten amb l’objectiu de complir-les i oferir els millors serveis als ciutadans i ciutadanes. Hem de deixar clar qui fa què.

Un fet que evitarà que, en el futur, els alcaldes i alcaldesses puguin estar al centre del debat.

Aquest mes també hem celebrat el 35è aniversari de la constitució dels ajuntaments democràtics. Una bona oportunitat per reivindicar la gran feina que fan els alcaldes i alcaldesses per prestar els millors serveis a la ciutadania. Seguirem treballant per evitar que els ciutadans perdin qualitat de vida.

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Disseny gràfic: www.pixelcomunicacio.com

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Pep Montané

Impressió: Gràfiques APR.

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: Joan Morcillo

La redacció no comparteix, necessàriament,

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé,

l’opinió expressada en els articles.

Correu electrònic: acm@acm.cat

Josep Garriga, Albert Guilera, Jordi Juan, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Rafael M. de

www.acm.cat

Dipòsit legal: B3434383.

Yzaguirre.

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS MAIG 2014

3

ACTUALITAT

35 anys d’ajuntaments democràtics al servei de la ciutadania

El 3 d’abril d’enguany s’han complert 35 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques i el 19 d’abril 35 anys de la constitució dels ajuntaments democràtics. Després de 40 anys de dictadura, eren elegits al 1979 per sufragi universal, les primeres alcaldesses, alcaldes, regidores i regidors de l’etapa democràtica. La societat catalana va celebrar aquelles eleccions amb il·lusió, esperança i amb la certesa que la llibertat era un valor que havíem de defensar després del llarg camí cap a la democràcia per fer una societat més justa.

tent a moltes ciutats i pobles de Catalunya. Ningú no pot negar el paper dinamitzador i de lideratge dels nostres governs locals en la construcció del país i en el progrés de la societat.

Malgrat tot això, malgrat aquesta empenta i aquesta il·lusió, els ajuntaments en tots aquests anys han reivindicat un finançament més just i adequat. Durant aquests gairebé 35 anys les hisendes locals han estat l’assignatura pendent, en la mesura que l’aportació financera de l’Estat i de la Generalitat a les administracions locals no s’ha adequat als serveis que presten.

No podem oblidar que política ve de polis (que era la ciutat en la Grècia clàssica on es va inventar la democràcia) i ciutadania En un moment com l’actual, en què des de l’Estat volen que de la civitas romana, on existien els edificis públics representatius el paper dels ajuntaments quedi reduït a la mínima expressió, que administraven els drets i deures dels ciutadans. Al llarg davant els greus problemes que té la nostra societat i que s’exd’aquests anys, els ajuntaments, de manera demolidora en Al llarg d’aquests anys els ajun- pressen hereus d’aquesta tradició clàssica, les nostres ciutats i pobles, defensem han estat una escola de ciutadania taments han estat una escola de més que mai que els ajuntaments, per garantir l’exercici de drets civils ciutadania per garantir l’exercici de com a governs locals i administrai polítics. ció més propera a la ciutadania, drets civils i polítics han de tenir un paper actiu en la La contribució dels ajuntaments per transformar les nostres solució dels problemes socials existents avui en dia per conticiutats i els nostres pobles, sense cap mena de dubte, ha estat nuar sent el principal instrument de cohesió i convivència en el extraordinària. La feina de totes aquelles persones i de les que conjunt de pobles i ciutats de Catalunya. han vingut després ha jugat un paper importantíssim en la modernització i la transformació del nostre país. A la seva de- El municipalisme, des de la constitució dels primers ajuntadicació, altruista i vocacional, els devem la millora de la nostra ments democràtics a l’any 1979 –amb una aposta per la lliberqualitat de vida actual. tat, per una societat més justa i amb participació social– sempre ha tingut com a base principal el servei a la ciutadania i l’autoAquell any 1979 els nostres municipis patien moltes mancan- nomia local. ces, dèficits socials, urbanístics, d’infraestructures i de serveis.

Els nous electes escollits van haver de començar pràcticament L’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municides de zero, això sí, amb molta empenta i il·lusió. Per això, 35 pis de Catalunya volen fer un reconeixement a tots els electes loanys després, cal que homenatgem aquelles dones i homes que cals que durant 35 anys han estat al capdavant dels seus pobles es van posar al servei dels ciutadans i dels que al llarg d’aquests i ciutats duent a terme una tasca vital per millorar les condicianys han continuat la seva tasca, amb l’objectiu de construir ons de vida dels seus veïns. Així, des de l’ACM i l’FMC seguim projectes col·lectius des dels valors i des de la voluntat de trans- i seguirem treballant i donant suport perquè el municipalisme formació social, amb la complicitat del ric teixit associatiu exis- pugui donar respostes als nous reptes que tenim com a país.

4

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2014

ACTUALITAT

Alcaldes i alcaldesses del Maresme donant suport a l’alcaldessa de Cabrils, Lina Morales (al centre), abans de comparèixer davant la jutge.

L’alcaldessa de cabrils rep el suport d’una delegació d’alcaldes de l’acm Una quinzena d’alcaldes i alcaldesses catalans, convocats per a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, van acompanyar el 7 d’abril a l’alcaldessa de Cabrils, Lina Morales, davant el Jutjat d’Instrucció número 1, a la ciutat de la Justícia. El motiu era la citació per declarar sobre la suspensió de l’acord de ple de l’Ajuntament de Cabrils per cedir el padró per a la consulta del 9-N. L’acord va ser recorregut per a un ciutadà de Cabrils i la magistrada, a la vista de les al·legacions formulades, va apreciar les circumstàncies d’especial urgència que permetien l’adopció d’una mesura cautelar inaudita.

que el veí de Cabrils pot recórrer la resolució. Si això es donés,“l’Ajuntament continuarà defensant la democràcia i complirà en tot moment el que marqui la llei”.

Per la seva banda, Miquel Buch, va agrair la rapidesa de la justícia en donar la sentència. Va destacar que la mesura és una obertura del camí de cara al futur perquè els alcaldes i alcaldesses no estiguin al centre del debat sobre si han de donar les dades o no davant d’una possible consulta. “Si hi ha una llei de consultes que digui que hem de cedir-lo, els ajuntaments complirem”, va sentenciar. Va recordar també que constantment els ajuntaments cedeixen les dades; com per exemple per a les eleccions europees o les municipals, entre d’altres.

Al final, la jutgessa va decretar l’aixecament de la suspensió com a mesura cautelar. L’alcaldessa de Cabrils, Lina Morales, en roda de premsa, es va mostrar satisfeta amb la suspensió perquè “s’ha demostrat que en política i en justícia no s’hi val tot”. Per al president de L’advocat de la defensa és Jordi Salbanyà, que l’ACM l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, “el va posar a disposició de l’Ajuntament de Cabrils. La debat sobre la cessió del padró per delegació d’alcaldes i alMiquel Buch: “El debat sobre la caldesses de diversos parpart dels ajuntaments queda tancat. cessió del padró per part dels Si hi ha una llei de consultes que ho tits polítics que van donar diu, els alcaldes i alcaldesses complisuport a l’alcaldessa Lina ajuntaments queda tancat” rem la llei”.

Morales eren una representació dels que en el seu moment van signar la De“No hagués estat just que per culpa d’un ciutadà, claració de Vilassar. Un declaració on els alcaldes i 7.000 habitants no haguessin pogut exercir el seu dret alcaldesses es comprometen a treballar perquè els seus a vot”, va manifestar Morales, qui també es va mostrar municipis participin en el procés cap al ple exercici de satisfeta per la decisió de la jutgessa, si bé és conscient la sobirania del nostre país.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS MAIG 2014

5

ACTUALITAT

6

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS MAIG 2014

ACTUALITAT

moció per demanar que es netegin els solars i les obres abandonades L’alcaldessa de Calella i membre de l’executiu de l’ACM, Montserrat Candini, ha presentat una moció a la Comissió de Foment del Senat per tal que es netegin els solars i les obres abandonades per als promotors amb motiu de la crisi econòmica.

La paralització de nombroses obres i construccions de nous edificis en solars, a causa de la fallida econòmica o de la situació de concurs de creditors de les empreses promotores, és una de les moltes conseqüències de l’explosió de la bombolla immobiliària. Aquest fet ha comportat l’abandonament de solars i edificis a mig construir, amb els conseqüents problemes de deixadesa, falta de salubritat i males olors pels veïns i pels municipis.

Montserrat Candini, alcaldessa de Calella.

Per aquest motiu, la senadora de CIU i alcaldessa de “Cal també revisar els instruments administratius Calella, Montserrat Candini, ha presentat una moció que té l’administració municipal per exigir, als nous en què s’insta al Govern central a promoure les refor- propietaris de solars o d’edificacions a mig construir, mes legals pertinents per corresponents responCal revisar els instruments administratius que les tal de facilitar als ajunsabilitats de conservació taments informació més té l’administració municipal per exigir als nous d’aquests actius”, afirma àgil sobre els canvis de Candini. propietaris de solars les propietat que es derivin de corresponents reponsabilitats de conservació procediments concursals o Finalment, es demana que de traspàs d’actius immobiliaris des de les entitats fi- es doti de més capacitats als ajuntaments per tal de nanceres a la SAREB (Sociedad de Gestión de activos rescabalar-se dels costos que puguin tenir en el manprocedentes de la reestructuración bancaria). teniment dels solars i construccions abandonades en el moment que aquestes siguin atorgades en propietat a També es demana que es reforcin els procediments un creditor o traspassades a la SAREB. d’execució judicial per facilitar l’accés dels ajuntaments als solars i a les construccions amb estat defici- Aquesta moció serà debatuda properament al Senat. ent de conservació per fer les actuacions necessàries.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2014

7

ACTUALITAT

el president inaugura la fira autotrac de mollerussa El president de l’ACM, Miquel Buch, va ser l’encarregat de donar el tret de sortida a la Fira Autotrac 2014 que es va celebrar el passat 11 d’abril.

Acompanyat de les autoritats locals, el president i també alcalde de Premià de Mar va visitar tots els expositors de la Fira i en el seu parlament va destacar la importància de la celebració de les fires locals. Va ser una manera més de donar suport al comerç local i de proximitat dels pobles i ciutats de Catalunya.

El president va aprofitar també per visitar l’Ajuntament de Mollerussa, on es va reunir amb el seu alcalde, Marc Solsona, amb qui va tractar temes que afecten al municipi.

Miquel Buch visitant la Fira Autotrac 2014.

8

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS MAIG 2014

Un centenar de persones van assistir a la jornada que es va fer al Pati Manning de Barcelona.

EXPLOREM els nous reptes de la contractació pública “Els nous reptes de la contractació pública” és el títol de la primera de les tres jornades que va organitzar l’ACM el 22 d’abril per analitzar i aportar respostes a les darreres modificacions amb què s’ha vist afectat el règim de la contractació pública. La jornada, que va comptar amb més de 120 experts en contractació pública, va ser inaugurada pel president de l’ACM, Miquel Buch, i la directora de l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya (OSACP), Maria Teresa Pitarch.

Miquel Buch va explicar la importància de realitzar jornades com aquestes perquè els tècnics locals estiguin ben

formats en contractació pública. En aquest sentit, Buch va parlar de la central de compres que impulsa l’ACM. “Fa sis anys que intentem donar als ens locals el màxim de facilitats per ser millors servidors públics. La nostra funció és contribuir a fer més fàcil la feina que fan els tècnics locals”.

Per la seva banda, la directora de l’OSACP, Maria Teresa Pitarch, va manifestar que els “ciutadans han de saber amb què es gasten els diners públics”. Així, l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació s’encarrega de dirigir, assessorar, supervisar i avaluar els processos de contractació, però també fa actuacions per fomentar la transparència.

ACTUALITAT

Trobada amb el departament de benestar social i L’ACM i l’ENS buscaran família per avançar en el pacte contra la pobresa homogeneïtzar l’aplicació de les lleis que afecten les entitats culturals L’ACM i l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català –entitat que agrupa al voltant d’una trentena de federacions de la cultura popular i tradicional de Catalunya– han signat un acord de col· laboració per tal de reforçar els canals de comunicació entre el teixit associatiu cultural i les administracions locals.

La consellera Neus Munté amb representants de l’ACM i de la FMC.

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté; el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, i el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Xavier Amor, es van reunir el 31 de març per debatre i aprofundir en el Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya.

Es tractava d’una nova trobada de treball que celebra el Departament amb els agents implicats per tal de desenvolupar i avançar en el Pacte de lluita contra la pobresa a Catalunya. També hi va assistir David Saldoni, president de la comissió de Benestar Social i Participació de l’ACM, i Lluïsa Moret, de la comissió de Benestar i Acció Social de la FMC. Per part del Departament hi va participar la secretària general, Dolors Rusinés; el cap de Gabinet de la consellera, Alexis

Serra, i la directora general de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, Carmela Fortuny.

En tant que la lluita contra la pobresa és una prioritat de país, el Govern ha volgut comptar amb la participació i el consens dels agents socials per tal de treballar conjuntament a partir de l’experiència i del treball fet fins ara. Les entitats municipalistes han participat durant tot el procés d’elaboració del Pacte.

Es tracta d’un instrument molt important per avançar en aquesta lluita, perquè permet establir els mecanismes d’intervenció i, sobretot, fixar un horitzó. Aquest any el Govern de la Generalitat destinarà més de 850 milions d’euros a la lluita contra la pobresa i l’exclusió social.

L’objectiu serà evitar una interpretació i aplicació diversa d’aquelles lleis que afecten la realització i exhibició d’esdeveniments de cultura popular. Amb l’objectiu de reforçar el diàleg entre la cultura popular i les administracions locals, s’organitzaran properament unes jornades per a cercar solucions davant problemàtiques concretes que afectin al sector.

Miquel Buch parlant amb Antoni Carné, president de l’ENS.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2014

9

AFERS INTERNS

comissions

la comissió d’ensenyament de l’acm treballa per valorar els efectes de la LRSAL Tots sabem que el compromís dels ens locals en l’àmbit educatiu va molt més enllà de l’estricta normativa de competències i que, des del món local, s’assumeixen solucions i càrregues en l’àmbit educatiu que sovint no pertocarien, però que s’assumeixen amb l’objectiu de garantir un servei equitatiu, eficient i de qualitat per als infants i joves en edat escolar i per a les seves famílies.

Aquest compromís s’estén, també, en l’àmbit de les Comissions de l’ACM. La Comissió d’Ensenyament, presidida per l’alcaldessa de Cardedeu, Calamanda Vila, duu a terme una intensa activitat d’interlocució amb les diferents administracions per tal d’aconseguir el millor marc d’actuació possible del món local en l’àmbit de l’educació.

La Comissió, amb el suport tècnic de Francesc Tella, exalcalde de Sant Antoni de Vilamajor, es reuneix mensualment i ara mateix està fent el seguiment de temes com ara l’orientació als municipis sobre les repercussions de

Una comissió d’Ensenyament de l’ACM, presidida per Calamanda Vila, amb Francesc Tella i Marc Pifarré.

la LRSAL en l’àmbit de l’educació, la definició amb l’administració de la Generalitat del model de l’Escola de Música a Catalunya o tot el treball fet a diverses bandes sobre la qüestió de les beques de menjador escolar. En aquest últim tema, amb la col·laboració de la Comissió de Benestar Social del Fòrum Comarcal i en coordinació amb la FMC, s’ha aconseguit un resultat

molt satisfactori amb l’homogeneïtzació del tractament de les beques de menjador arreu del territori, assolint que, a partir d’ara, els criteris aplicats pels consells comarcals tinguin una major coherència i equitat. comissions@acm.cat 93 496 16 14

formació

en marxa la segona edició de la diplomatura de postgrau en lideratge i governança local La Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes (FAAEE) posa en marxa la segona edició del postgrau en Lideratge i Governança Local. El pla d’estudis que es presenta vol recollir el conjunt de les disciplines que intervenen en les tasques i funcions d’un polític local i que han de contribuir a millorar l’exercici del seu càrrec. Així doncs, el lideratge ha de perseguir l’excel·lència com un objectiu que s’ha d’assolir des dels inicis de la carrera política.

Està previst que el postgrau s’iniciï a finals del mes de maig i que s’allargui fins al febrer de 2015. L’horari és els divendres a la tarda i dissabtes al matí i es realitzarà a l’aula de formació de l’ACM. 10

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS MAIG 2014

Totes aquelles persones que estiguin interessades en fer el postgrau, poden trobar més informació a: http://www.acm.cat/formacio Destinataris: Electes locals, preferentment menors de 35 anys.

Període de matriculació: Primera quinzena de maig.

formacio@acm.cat 93 496 16 11

Portada del programa oficial del postgrau.

AFERS INTERNS

SERVEIS JURÍDICS

L’acm negocia l’acord comú de condicions de treball pels empleats públics dels ens locals de catalunya de menys de 20.000 habitants Una delegació dels serveis jurídics de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), encapçalats per l’alcaldessa de Cambrils, Mercè Dalmau, conjuntament amb la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i els sindicats, han iniciat la negociació de l’acord comú de condicions de treball pels empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants.

Un acord que ha de permetre als ajuntaments dotarse d’un document que reguli aspectes tan importants com les disposicions generals, la jornada de treball, les reduccions de jornada o el règim retributiu, entre d’altres. Així mateix, es debat sobre els aspectes que s’han de tenir en compte per a la selecció de persones, la formació i el foment de la promoció interna o la provisió de llocs de treball.

Diversos aspectes que han de servir per establir les bases del que han de ser les condicions de treball dels empleats públics. Una reglamentació que actualment no existeix en el món local i que, per tant, serà útil per als treballadors locals, ja que determinarà quines són les seves condicions laborals. juridics@acm.cat 93 496 16 16

GABINET D’ESTUDIS

l’acm, a punt d’adjudicar la compra agregada d’equips d’impressió i de multifunció

del número de còpies/impressions que realitzin, estalviant-se la gestió de la compra de consumibles i de les avaries irresolubles.

L’ACM, mitjançant el Consorci Català pel Desenvolupament Local (CCDL), segueix promovent licitacions en el marc del sistema d’adquisició centralitzada pels ens locals de Catalunya. En aquesta ocasió, s’està a punt de concloure el procés de licitació de l’Acord marc pel subministrament d’equips d’impressió i de multifunció.

S’han previst dues modalitats: de compra i d’arrendament.

Per donar resposta a un ampli ventall de necessitats, s’han licitat 24 lots (12 equips de compra i 12 equips d’arrendament), que comprenen des de l’impressora més petita a la multifunció més potent. La licitació està en la fase final, ja valorades les propostes per la ponència tècnica i, segons el calendari de licitació previst, es podran fer els encàrrecs de provisió a partir d’aquest proper mes de juny.

Amb aquest nou Acord marc es vol donar resposta a les necessitats dels ens locals en la impressió i el tractament de documents, així com la simplificació del procediment tècnic per a la seva contractació, i l’obtenció del millor preu possible mitjançant l’agregació.

gabinetestudis1@acm.cat 93 496 16 16 Ext. 221

La metodologia utilitzada per assolir el millor preu, tant en compra com en lloguer, ha estat incloure en la valoració de la licitació el pagament per còpia/impressió.

En la modalitat d’arrendament, amb o sense opció de compra, s’ha incorporat i valorat el manteniment i el subministrament dels consumibles dels diferents equips d’impressió i de multifunció. De fet, els ajuntaments que s’acullin a aquesta modalitat, només caldrà que abonin una quota fixa mensual i una quota variable en funció ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS MAIG 2014

11

OPINIÓ

el món local és el futur mà, quines són les necessitats i els serveis que poden ajudar a millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes.

Miquel Buch

Han estat 35 anys en què hem lluitat aferrissadament per defensar allò que creiem que és just i necessari. En cap moment ens hem deixat intimidar per aquells que des d’un despatx s’han vist legitimats a imposar les seves lleis, sense comptar en cap moment amb l’opinió i la visió d’aquells que coneixen el territori, que parlen i es preocupen pels problemes reals de la gent.

President de l’ACM i alcalde de Premià de Mar

Al llarg d’aquestes tres dècades i mitja, sovint amb uns recursos migrats i amb moltes limitacions, hem bastit uns serveis públics que han ajudat, i molt, al desenvolupament dels nostres municipis. Pintors, paletes, fusters, forners, llauners i un llarg etcètera de persones que només han tingut un anhel: servir els seus veïns i veïnes.

Amb dedicació, esforç i constància. Sí, també amb alguns errors, però majoritàriament amb molts encerts i, sovint, amb poc reconeixement social.

Els alcaldes hem estat en tot moment al peu del canó, defensant amb vehemència els interessos i les ambicions de la ciutadania. La seva dedicació ha permès desenvolupar i posar en valor una de les seves grans virtuts: la proximitat amb la ciutadania. Els batlles sabem, de primera

12

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS MAIG 2014

La humilitat, la constància i la vocació de servei a les persones han estat els trets característics dels alcaldes i alcaldesses. Al llarg d’aquests anys hem demostrat la nostra vàlua per gestionar els nostres recursos i oferir els millors serveis a la ciutadania.

Les xifres ho avalen: més del 60% dels ciutadans que valoren els serveis socials que ofereixen els ajuntaments ho fa positivament. Som l’administració pública que ha gestionat millor els recursos econòmics, tal i com ho demostren les últimes dades del dèficit públic estatal, sent l’única administració amb superàvit.

El món local està vivint una de les etapes més fosques dels últims 35 anys amb l’aprovació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL). Una llei que posa en perill els serveis que els ajuntaments presten als

ciutadans. Els alcaldes i alcaldesses ens neguem a demanar permís per prestar els serveis i no permetrem que es vulneri l’autonomia local que tant ens ha costat d’aconseguir. Confiem en que el Tribunal Constitucional ens donarà la raó.

Els alcaldes i alcaldesses hem estat escollits democràticament pels ciutadans per gestionar els pobles i ciutats. No ens arronsarem davant d’aquells que volen imposar les seves lleis i no respecten ni tan sols l’autonomia i les competències bàsiques de la Generalitat de Catalunya. A partir d’ara cal seguir treballant per construir el model de règim local català que volem; un model que estigui creat a partir de les necessitats reals dels municipis, sense interferències que ens limitin i ens posin traves als nostres anhels. El món local sap on vol anar i té el camí traçat. Volem una administració àgil, competent i amb el finançament que li pertoca. Després de 35 anys cal definir clarament quines són les regles.

Els ajuntaments són la base de la democràcia, el puntal dels nostres municipis, i hem de mantenir aquest estatus, i si cal, enfortir-lo. Aquest serà el millor homenatge per a aquells ciutadans que es van posar al capdavant dels primers ajuntaments democràtics, sovint sense formació, però amb la convicció que el futur era municipal.

ACTUALITAT

l’acm impulsa la divulgació de la línia d’atenció per a casos de violència masclista L’acte també va comptar amb la presència de l’alcaldessa de Cunit i presidenta de la comissió d’Igualtat i Ciutadania, Montserrat Carreras, qui va remarcar que des de l’ACM es manté un constant contacte amb l’Institut Català de les Dones per tal de trobar solucions i respondre a les diverses necessitats que sorgeixen des dels municipis.

La presidenta de l’ICD, Montse Gatell, al centre conversant amb Miquel Buch i Montserrat Carreras de l’ACM.

La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Montse Gatell, el president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), Miquel Buch, i el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Xavier Amor, van signar el 28 d’abril un acord de col·laboració per a la divulgació de la Línia d’atenció a les dones en situació de violència masclista. L’objectiu és incrementar el coneixement d’aquest servei entre les dones que el puguin necessitar.

Montse Gatell va subratllar la importància de donar a conèixer que “trucant al 900 900 120 s’accedeix directament

a la xarxa especialitzada de serveis on s’ofereix assessorament professional i acompanyament. Hi poden trucar tant les pròpies dones que travessen situacions de violència com persones del seu entorn”.

Miquel Buch va destacar que “el món local està plenament compromès amb la lluita per eradicar la violència masclista.

Des de l’ACM impulsarem el telèfon d’atenció telefònica 900 900 120 i totes les accions necessàries per fer arribar als ajuntaments els recursos per a què les víctimes de la violència masclista puguin ser ateses”.

Línia 900 900 120 El telèfon que l’ICD posa a disposició de les dones en situació de violència masclista va atendre l’any passat un total de 9.050 trucades, que representen una mitjana mensual de 754 atencions.

Les trucades van ser en el 92% de casos per a violència psicològica, un 35% per a violència física, el 7% per a violència econòmica i el 2% per a violència sexual (cal tenir en compte que es poden superposar diverses situacions de violència).

L’atenció és gratuïta, confidencial, s’ofereix tots els dies de l’any (durant les 24 hores) i facilita la comunicació en un total de 124 llengües. Un equip de professionals de l’advocacia, la psicologia, el treball social i la medicina atenen en aquest servei les demandes relacionades amb qualsevol forma de violència contra les dones.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS MAIG 2014

13

els efectes de la lrsal a sentmenat

buch visita els alcaldes i alcaldesses de la ribera d’ebre

El secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, va assistir el 28 d’abril a Sentmenat a una xerrada per exposar els greus efectes que té la nova Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local aprovada pel govern del PP. “És un atac a l’autonomia dels ajuntaments, però també perjudicarà greument els serveis que s’ofereixen als ciutadans”.

Acompanyat de l’alcaldessa de Sentmenat, Núria Colomé, i Josep Torrecillas, representant de la FMC, el secretari general va explicar les diferents accions que estan duent a terme les entitats municipalistes per evitar l’aplicació de la nova llei. “Ha de quedar clar que els ajuntaments han fet bé la feina i han quadrat els seus números.

Qui cal que reformi profundament la seva estructura és l’administració de l’Estat, que acumula més d’un 80% de deute”.

Marc Pifarré amb l’alcaldessa Núria Colomé.

14

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS MAIG 2014

Miquel Buch, reunit amb els alcaldes de la comarca de la Ribera d’Ebre.

El president de l’ACM, Miquel Buch, ha participat aquesta tarda al Consell d’alcaldes de la Ribera d’Ebre per conèixer les necessitats i preocupacions dels diferents alcaldes i alcaldesses d’aquesta comarca. L’afectació de la Llei de Racionalització Sostenibilitat de l’Administració Local i la futura Llei de governs locals són els temes que preocupen.

“Els ciutadans han de tenir clar que la nova LRSAL els afectarà directament a ells”, ha explicat Miquel Buch, davant els alcaldes i alcaldesses que lideren municipis de menys de 20.000 habitants i, per tant, són els més afectats per la reforma local espanyola. També ha remarcat que des de l’ACM s’està treballant per aconseguir aturar la Llei.

Així, ha recordat que més de 800 ajuntaments catalans s’han unit per presen-

tar un recurs d’inconstitucionalitat a la reforma.

El president de l’ACM i alcalde de Premià de Mar ha aprofitat també per explicar els diferents productes que ofereix l’entitat als ajuntaments. A banda d’oferir la compra agregada de llum, gas, assegurances i cotxes, ha anunciat que properament l’ACM oferirà la possibilitat d’adquirir màquines multifunció.

Una oferta que sorgeix a partir d’una enquesta feta als diferents ajuntaments associats a l’ACM. Prèviament al consell d’alcaldes, el president de l’ACM s’ha reunit amb el president del Consell Comarcal, Jordi Jardí, i el seu gerent, amb qui han analitzat la situació actual del consell i dels municipis de la comarca.

ACTUALITAT

l’acm SIGNA EL PROTOCOL PER A LES BONES PRÀCTIQUES EN LA REFORMA I EL CONDICIONAMENT DELS HABITATGES (FMC), Xavier Amor; el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Enrique Vendrell; el president del Gremi de Cuines, Banys i Reformes de Catalunya, José Luis Gaspar; el secretari d’Habitatge i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat i president de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Carles Sala, i el director de l’Agència Catalana del Consum, Alfons Conesa.

Tots els agents implicats en el protocol en el moment de la signatura del conveni de col·laboració.

El president de l’ACM, Miquel Buch va participar el 28 d’abril en la signatura del Protocol de col·laboració per a les bones pràctiques en la reforma i el condicionament dels habitatges. Un protocol que, segons Buch, ha de servir per millorar la reactivació econòmica i oferir la garantia i tranquil·litat als ciutadans que les obres es fan correctament i seguint la legalitat.

“Als ajuntaments ens agrada fer les coses ben fetes, som gent d’ordre” assegu-

ra Miquel Buch, qui recorda que, des de l’entitat ja fa temps que es reclama que els ens locals puguin desenvolupar la seva tasca de manera fàcil, evitant que sigui un parany per a la reactivació econòmica”.

El Protocol va ser signat pel president de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), Pere Llorens; el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch; el president de la Federació de Municipis de Catalunya

L’objectiu d’aquest protocol de col· laboració és promoure les bones pràctiques en la reforma i el condicionament dels habitatges de Catalunya entre els ajuntaments, la Generalitat de Catalunya i el sector privat, amb la voluntat de contribuir a la millora de la seguretat, a la correcta assegurança de les dependències privades de l’edificació, en l’execució d’obres subjectes a intervenció administrativa, i a l’emissió de la factura de les obres de reforma com una garantia per als consumidors. Es poden adherir a aquest protocol els ajuntaments, comarques, diputacions i altres entitats locals.

L’ACM REBUTJA L’AVANTPROJECTE DE LLEI ORGÀNICA DEL PODER JUDICIAL Davant l’aprovació, en el Consell de Ministres del 4 d’abril, de l’avantprojecte de Llei orgànica del poder judicial, l’Associació Catalana de Municipis vol mostrar el seu rebuig frontal.

Es tracta d’un nou exemple de la política centralitzadora del govern del PP. Es suprimirien els 49 partits judicials de Catalunya i es veurien afectats 848 jutjats de pau a tot el territori.

De l’avantprojecte de llei es desprèn la voluntat d’establir una nova planta judicial fent desaparèixer els Jutjats de Pau, els Jutjats de 1a Instància i Instrucció, els Jutjats especialitzats i les Audiències Provincials. Es crearien els “Tribunals d’Instància”, d’àmbit provincial, integrats per una sala civil, una sala penal, una sala del contenciós-administratiu i una sala social.

Si prosperés la reforma de la planta judicial prevista, els Jutjats de Pau desapareixerien del tot i les seves funcions passarien als Tribunals d’Instància d’àmbit provincial. “Qui n’assumirà les funcions de mediació? I els tràmits que realitzen per exhort?”, destaca el president de l’ACM, Miquel Buch, qui considera també que “amb l’avantprojecte s’allunya la justícia dels ciutadans”. Buch deixa clar que “no ens oposem a una reforma a fons de la justícia, introduint-hi més eficiència, eficàcia i flexibilitat, però aquesta reforma no es pot basar en la centralització en perjudici de l’equilibri territorial i de la proximitat”. Segons dades del Departament de Justícia, durant el 2011 els Jutjats de Pau de Catalunya van realitzar unes 185.134 actuacions processals de l’àmbit penal i 185.257 actuacions de l’àmbit civil.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS MAIG 2014

15

CÀTEDRA PRAT DE LA RIBA

EL NOU RÈGIM JURÍDIC DELS FUNCIONARIS DESPRÉS DE L’ENTRADA EN VIGOR DE LA LRSAL La LRSAL ha introduït canvis substancials en el règim jurídic dels funciona­ris d’administració lo­cal amb habilitació de caràcter nacional (en endavant FHN), concre­ tament l’article 1.25 de la LRSAL que incorpora l’ar­­ticle 92 bis a la Llei 7/1985 de 2 d’abril, regu­ ladora de les bases de règim local (en endavant LRBRL).

l’Estat regular pel Reial decret les especialitats de la creació, classificació i supressió de llocs reservats, així com les que puguin correspondre al seu règim disciplinari, situacions administratives, i la regulació de les especialitats corresponents a la forma de provisió de llocs reservats.

El desplegament reglamentari de la legislació bàsica continguda a l’art. 92 bis de la LRBRL correspon a l’Estat, ara bé, mentre no es produeixi aquest desplegament i sempre i quan no s’oposi al règim contingut a l’art. 92 bis de la LRBRL, serà d’aplicació el Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, pel que es regula el règim jurídic dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional i el Reial Decret 1732/1994, de 29 de juliol, sobre la provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional, així mateix, a resultes de la derogació de la disposició addicional segons l’EBEP ha quedat desplaçat el Decret 195/2008, que només serà d’aplicació en tot allò que no s’oposi a la legislació bàsica dels FHN.

Pel que fa a les formes de provisió no definitiva de llocs reservats a FHN, correspon a les Comunitats Autònomes efectuar d’acord amb la normativa establerta per l’administració de l’Estat, els nomenaments provisionals, les comissions de serveis, les acumulacions, i els nomenaments de personal interí i de personal accidental. Excepcionalment, correspondrà al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques efectuar els nomenaments provisionals quan el funcionari no porti dos anys en el lloc de treball obtingut per concurs.

Víctor Siles i Marc Cap de Servei de Règim Local Departament de Governació i Relacions Institucionals

El nou marc normatiu incorpora importants novetats pel que fa a les diferents formes de provisió de llocs reservats a FHN. Es modifiquen els percentatges de valoració de mèrits per al concurs ordinari, reduint-se els mèrits específics fins a un màxim del 5% del total possible. La lliure designació, com a forma de provisió definitiva de caràcter excepcional, veu ampliat el seu àmbit d’aplicació a les àrees metropolitanes i als municipis amb una població de dret igual o superior a 75.000 habitants.

1

mitació i es resoldran d’acord amb la normativa vigent en el moment del seu inici.

2

D’acord amb el nou règim jurídic aplicable als FHN correspon a l’Estat l’aprovació de l’oferta pública d’ocupació, la selecció, formació i habilitació dels FHN, d’acord amb les bases i programes aprovats reglamentàriament; igualment correspon a

16

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2014

D’acord amb la disposició transitòria setena de la LRSAL els procediments referits

a FHN iniciats amb anterioritat al 31 de desembre de 2013 continuen la seva traMitjançant Reial Decret 228/2014, de 4 d’abril, el Ministeri d’Hisenda i Adminis-

tracions Públiques (BOE 10 abril 2014) ha aprovat l’oferta d’ocupació pública per al 2014, l’annex IV oferta un total de 70 places reservades a FHN. 3

En el cas de Catalunya, l’òrgan competent és el Director General d’Administració

Local.

LOCALRET

les apps com a nou canal de relació dels ajuntaments amb els ciutadans Les aplicacions mòbils (conegudes com Apps) s’han convertit en molt poc temps en un nou canal de comunicació entre els ajuntaments i els ciutadans, i a l’inrevés. El seu creixement està sent exponencial i el seu ús s’amplia a camps molt diversos.

La universalització de les comunicacions en mobilitat, mitjançant un ventall de dispositius cada vegada més ampli (“smartphones” –telèfons intel·ligents– o les “tablets”), fa possible l’augment de canals d’informació, cada vegada més segmentats, que els usuaris comencen a considerar com imprescindibles per a la seva vida diària. Exemples n’hi ha de ja consolidats plenament: trànsit, previsió meteorològica, mitjans de comunicació, mitjans de transport, mapes, guies de serveis, etc. Ja siguin gratuïtes o de pagament, impulsades per a empreses o per a administracions públiques. La seva facilitat d’ús i la seva creació, també relativament senzilla, fa preveure que darrere qualsevol necessitat d’un grup d’usuaris serà factible la creació d’una App. Per tal de conèixer algunes de les experiències dels ajuntaments catalans amb la implantació d’Apps, Localret va organitzar el passat 8 d’abril, al Citilab de Cornellà de Llobregat una jornada en la qual es va poder destacar algunes iniciatives que han reeixit, tant impulsades directament des de l’àmbit local com en col·laboració amb empreses. Així, en l’àmbit de la seguretat ciutadana es va veure l’App de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat; pel que fa a la difusió turística, l’aplicatiu utilitzat per Caldes de Montbui; i en

el cas de Sant Quirze del Vallès com a integració, en un municipi relativament petit, de les eines comunicatives amb la utilització intensiva i extensiva de les noves tecnologies i les xarxes socials.

El fenomen Whatsapp Un dels ajuntaments pioners en la utilització del Whatsapp (sistema de missatgeria instantània) ha estat el de Mataró.

Aquest municipi ha anat molt més enllà d’utilitzar aquesta eina com a canal de comunicació amb el ciutadà per enviar comunicacions, rebre queixes o consultes i realitzar tràmits. Amb el TecnoCampus s’està desenvolupant una aplicació complementària que permet satisfer la demanda d’informació amb una resposta àgil, automàtica, completa i còmoda amb la utilització de paraules clau. Així, per exemple, si el ciutadà envia la paraula “farmàcia”, rebrà immediatament un mapa amb la localització dels establiments farmacèutics, l’adreça i el telèfon. L’Ajuntament ja té enllestit un ampli catàleg de “paraules clau” per atendre qualsevol qüestió relacionada amb “atenció ciutadana”, “mobilitat”, “policia local”, “turisme”, “ocupació”, “promoció de la ciutat”, “cultura”, “esports”, etc. A més, Mataró ha començat a treballar en noves funcionalitats personalitzades combinant les paraules claus

amb la identificació dels usuaris (com ara el NIF).

En línies generals, aquestes iniciatives denoten l’interès dels ens locals en la utilització de les eines que ajudin a la modernització i a la transparència de l’administració i que el present i el futur de la relació amb els ciutadans passi indefectiblement per una integració dels nous canals amb els tradicionals, com ara el presencial i l’atenció telefònica, i el complement de les xarxes socials. D’altra banda, però estretament relacionat, hi ha el concepte d’Open Data (dades obertes), de manera que la millor manera d’afavorir la creació de noves Apps que generin beneficis per als ciutadans és que les administracions públiques facilitin, tant com sigui possible, les dades que generen.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2014

17

PARTITS POLÍTICS

com es poden agilitzar les relacions entre administracions, ciutadania i empreses?

Jordina Moltó Secretaria de Territori i Política Municipal de CDC

ara més que mai es fa necessària la interconnexió, el treball en xarxa, la flexibilitat i permeabilitat per garantir el desenvolupament de les persones

Vivim en un món complex i canviant en el qual les administracions, so-

usar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en la gestió de

vint massa rígides, no han sabut adaptar-se amb prou rapidesa als nous

tots els procediments administratius, amb l’objectiu de millorar l’eficièn-

temps. Ara més que mai es fa necessària la interconnexió, el treball en

cia, l’accessibilitat, l’estalvi econòmic i de temps; implantar la finestreta

xarxa, la flexibilitat i permeabilitat per tal de garantir el desenvolupa-

única i millorar la coordinació i cooperació entre les diferents adminis-

ment de les persones i la comunitat.

tracions.

Són vàries i diverses les mesures que es poden aplicar per agilitzar les

El Govern de la Generalitat –amb la voluntat d’agilitzar les relacions

relacions entre administracions, ciutadania i sector empresarial. Entre

entre les administracions, la ciutadania i les empreses i de fer una admi-

elles, podem destacar les següents: clarificar i simplificar els procedi-

nistració més transparent, eficient, professional, capacitada i comprome-

ments administratius de totes les administracions, així com la normativa

sa– està treballant en la reforma de l’Administració catalana, incloent les

sectorial; implantar l’administració electrònica, la qual ha de permetre

mesures apuntades més amunt, que s’està implantant progressivament.

Joan Rabasseda Ferrer Alcalde d’ERC d’Arenys de Munt

l’HOmogeneïtzació de procediments de sol·licitud i de notificació millorarien pas a pas les relacions entre administracions, ciutadania i empresa

És un repte pels governs usar procediments administratius per imple-

licitud, notificació, llicència, ordenança, permís, autorització, assaben-

mentar polítiques públiques, com a eina de control i com a font d’infor-

tat, etc. comporti la mínima expressió de burocràcia, paper i duplicitats.

mació, sense caure en la burocràcia, la complexitat, la redundància i la

És aviat per dir, però els fets demostren que el camí és llarg. Estic con-

paperassa. Ciutadans, empresaris, treballadors públics i electes estem

vençut que fixar-se petits objectius en projectes molt ambiciosos acostu-

sotmesos a un munt de procediments que són l’antítesi de l’eficiència.

ma a ser una garantia d’èxit. L’homogeneïtzació de procediments de sol·

Com millorar aquesta realitat d’avui? Doncs consolidant projectes ja

licitud i de notificació, o la factura electrònica, o un llarg etcètera poden

iniciats amb aquest objectiu, modificant el corpus normatiu per clari-

ser exemples d’objectius assolibles que millorarien pas a pas les relacions

ficar obligacions, aplicant estratègies de simplificació, homogeneïtzant

entre administracions, ciutadania i empresa, a més d’aconseguir una

procediments, evitant tràmits repetitius o duplicats, impulsant l’admi-

optimització dels recursos de l’administració pública en general i del

nistració electrònica, i fer que tot allò que envolta els conceptes de sol·

món local en particular.

els governs locals han d’aportar els marcs i les normes de relació entre les parts i assegurar-ne l’honradesa, l’eficiència i la justíca Secretari d’Empresa, Innovació i Societat de la Informació del PSC Carles Ruiz

Les relacions constructives entre les diferents perspectives que con-

l’ampliació d’aquestes possibilitats de relació, sigui a través de les

viuen en un territori són la base de la seva evolució. Els represen-

dades obertes, de l’e-administració o de les aplicacions mòbils. Tot

tants públics han de plantejar honestament a la ciutadania i les

i així, al costat de la inversió tecnològica, hi ha la feina impres-

empreses la col·laboració mútua orientada a la recerca del benefici

cindible de proposar els reptes adequats als actors adequats en els

de cadascú i, a la vegada, els efectes multiplicadors del benefici

moments adequats per fer possible la millora concreta de la vida

col·lectiu.

de la persona o organització i, al final, el desenvolupament global del territori.

Per tal d’accelerar aquestes relacions, els governs locals tenen un paper únic: el d’aportar els marcs i les normes de relació entre les parts i assegurar-ne l’honradesa, l’eficàcia, l’eficiència i la justícia.

Les noves TIC tenen avui el seu protagonisme en l’agilització i en 18

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2014

PARTITS POLÍTICS

Política Municipal Partit Popular de Catalunya

és important que entre administracions s’estableixin convenis de col·laboració per evitar duplicitats

Durant els últims anys les administracions locals han desenvolupat un

unificada. Per això, cal consolidar els departaments de suport a l’em-

treball molt important per millorar les condicions socioeconòmiques de

presa ja existents als municipis, com la denominada “finestreta única”,

la ciutadania i de les empreses situades als seus municipis.

que ofereix un servei transversal especialitzat. Aquesta finestreta ha

La gran majoria dels municipis disposen de serveis, programes i acti-

d’ajudar i assessorar en l’elaboració del pla de negoci, informar sobre els

vitats diverses de dinamització econòmica per tal que tant les persones

tràmits a realitzar per a la creació de la seva empresa i guiar-lo en totes

com les empreses s’anticipin i s’adaptin a les contínues transformacions

les fases fins a obrir el negoci. Aquests nous serveis han de comptar amb

que es produeixen en el món del treball i de l’economia. En aquest sentit,

les noves tecnologies que permeten disposar de mecanismes telemàtics

les administracions han de treballar per apropar aquests serveis als ciu-

que estalvien temps i costos. Així mateix, és important que entre les

tadans per evitar que hagin de fer desplaçaments innecessaris i facilitar

administracions s’estableixin convenis de col·laboració per evitar dupli-

els instruments perquè puguin fer els tràmits de manera més còmoda i

citats i que el ciutadà pugui rebre una atenció integral, propera i ràpida.

Els ajuntaments en la nova etapa constituent hauLluís Moreno rem de situar la transparència i els nous mètodes participatius al centre de decisions públiques Secretari d’Organització i Coordinació Municipal ICV El desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comuni-

Més enllà d’experiències reeixides en molts ajuntaments catalans so-

cació (TIC), en les dues darreres dècades, ha comportat que emergei-

bre administració i registre electrònic documental, oficines unificades

xi un nou entorn dominat per l’accés al coneixement i, per tant, amb

interinstitucionals, accessibilitat als continguts dels llocs webs locals

enormes potencialitats per atansar serveis i decisions, i alhora amb els

de gran utilitat per a l’economia local, l’emprenedoria i els ciutadans

riscos de fractura digital.

i ciutadanes, els ajuntaments en la nova etapa constituent haurem de

Els governs locals del segle XXI han de liderar (tot i les limitacions recen-

situar la transparència i els nous mètodes participatius i d’enfortiment

tralitzadores de la LRSAL o l’escassa ambició de la llei de governs locals)

de la qualitat democràtica al centre de decisions públiques. I de forma

l’administració transformadora, cooperativa, participativa i eficaç en les

simultània, la promoció d’auditories participades i l’impuls als codis

seves polítiques públiques amb la ciutadania i el teixit econòmic.

ètics i de desenvolupament del Dret a la Bona Administració.

Miguel-Ángel Ibáñez Sots-Secretari de Política Municipal de C’s

disminuir el nombre d’administracions, clarificar les competències i racionalitzar els procediments

Quan un particular o una empresa necessita dirigir-se a l’administra-

En tercer lloc, tant el particular o l’empresa com també el funcionari

ció, el primer problema és saber quina és la més competent per a la

es troben amb procediments llargs i complicats. Per tant, un anàlisi

qüestió que li ocupa i, per tant, a quina ha de dirigir-se. Així doncs,

de circuits administratius i d’organització del treball simplificaria la

el primer que es necessita és simplificar el nombre d’administracions.

feina a uns i altres i, per tant, agilitzaria la relació amb les administracions.

El segon problema és la duplicitat de competències; és a dir, encara que una administració pugui tractar un tema, és ella o una altra qui té la

Resumint: Disminuir el nombre d’administracions, clarificar les

competència efectiva? Així doncs, l’objectiu de la segona mesura agi-

competències i racionalitzar els procediments.

litzadora és aplicar el principi d’una competència, una administració.

Joel Jové Martí Regidor de la CUP a Alfés

Les relacions haurien de ser necessàriament d’igual a igual, bilaterals, directes, a petita escala i “diàries”

Costa fer propostes concretes en un marc tan pobre com l’actual.

molt excepcionalment. Parlem de transparència, d’accés a la infor-

Vetllar per agilitzar unes relacions que, en la majoria dels casos,

mació, de presa col·lectiva de decisions, d’assemblees obertes, de

responen a la lògica dels interessos particulars és del tot complicat i,

consultes i referèndums populars i de mecanismes de participació

potser, abans de guanyar en agilitat caldria fer-ho en qualitat. Som

ciutadana creïbles i reals. Ens podem referir a suports telemàtics,

del parer que les relacions haurien de ser necessàriament d’igual a

a l’atenció individualitzada o a una actitud activa en l’acostament

igual, bilaterals, directes, a petita escala i “diàries”, però per a tot

a la gent i les empreses (perfecte, encertat i necessari) però potser

plegat cal una voluntat política que, ara com ara, només trobem

l’administració ha de guanyar, en primer lloc, en credibilitat.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2014

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT

el consell comarcal del pallars jussà lidera un projecte per dinamitzar la gestió forestal La iniciativa té com a principals objectius generar ocupació local enfortint el sector forestal a la comarca, millorar el vigor dels boscos i de la fusta, millorar la qualitat del paisatge i potenciar-ne l’ús públic com a recurs turístic, augmentar la biodiversitat, i reduir la vulnerabilitat dels boscos enfront dels grans incendis forestals donat que es tracta majoritàriament de pinedes de repoblació d’entre 50 i 70 anys d’edat. Sis dels catorze ajuntaments de la comarca del Pallars Jussà formaran part d’aquest pla pilot, amb la voluntat d’extendre-ho a la resta de municipis l’any vinent. Es tracta de Llimiana, Castell de Mur, Abella de la Conca, Salàs de Pallars, Senterada, i la Pobla de Segur. El 4 d’abril passat es va fer una visita amb 14 representants de 9 empreses d’arreu de Catalunya per ensenyar-los els aprofitaments sobre el terreny.

Manresa i cardona uneixen esforços per donar a conèixer els fets de 1714 a la Catalunya central Cardona i Manresa són dos dels principals escenaris de 1714 a la Catalunya Central. Durant la Guerra de Successió, van compartir experiències i personatges com el Compte d’Eck, comandant de l’exèrcit austriacista al setge de Cardona, mort a Manresa després de dies de cures en una casa de la Plana de l’Om. Ara, les dues ciutats han decidit unir esforços per donar a conèixer aquests fets i han creat un paquet turístic en comú que inclou l’itinerari ‘Manresa, ciutat cremada 1713-1724’ i la visita a ‘Cardona, la fortalesa inexpugnable’. Es tracta de dues rutes que s’han posat en marxa de manera independent, però que ara oferiran un preu especial de 8 euros als turistes que les visitin totes dues.

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2014

la paeria posa en marxa una brigada per eliminar pintades i cartells a les façanes L’Ajuntament de Lleida ha posat en marxa fa una setmana una nova brigada especialitzada en netejar grafits i eliminar cartells enganxats a les parets i façanes dels edificis de la ciutat. Aquesta nova brigada es centrarà principalment en el Centre Històric i el primer eixample de la ciutat, ja que són les zones amb més concentració de pintades per metre quadrat. Anualment, es duen a terme a la ciutat de Lleida unes 500 actuacions de neteja de grafits per eliminar-ne uns 2.800 cada any, la qual cosa comporta una despesa d’uns 50.000 euros. La tinent d’alcalde d’Urbanisme, Marta Camps, explica que “són les zones on es reprodueixen més aquests mals hàbits, els quals donen mala imatge i espatllen edificis monumentals”.

#MUNICIPISENPOSITIU

“vull veure cristal·litzat un projecte de ciutat com els jocs mediterranis” Josep Fèlix Ballesteros i Casanova (PSC). Alcalde de Tarragona.

Tweets #municipisenpositiu

Alcalde: Josep Fèlix Ballesteros i Casanova (PSC) Professió: Llicenciat en Ciències de l’Educació i professor d’educació integrada de l’ONCE Habitants: 136.769 Pàgina web: www.tarragona.cat Sou alcalde (brut): Rep 67.680 euros Sou regidors (brut): Tinents d’alcalde (dedicació exclusiva) 50.406 euros / Regidors amb responsabilitat d’Àrea 41.850 euros Tinents d’alcalde (dedicació parcial) 41.850 euros / Regidors amb responsabilitat d’àrea 37.882 euros

Josep Fèlix Ballesteros (1959) porta al darrere una sòlida trajectòria en política local, ni més ni menys que 31 anys, sempre compromès amb la seva ciutat. El 1983 va ser nomenat regidor de Cultura, Joventut i Festes de Tarragona, càrrec que va exercir fins al 1989. El motiu que el va induir a entrar a l’administració de la ciutat va ser precisament “impulsar diferents projectes i programes per als joves, especialment en una època de recuperació democràtica en què tot estava per fer”. I recorda, amb orgull, que ell va promoure el rellançament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, aconseguint que es publiquessin en diferents editorials i col·locant la localitat, de nou, en el mapa literari. Per ell, l’educació i la cultura són els pilars bàsics d’una societat.

Alcalde d’aquest municipi des del 2007, un any abans de l’esclat de la crisi econòmica i financera, Ballesteros i el seu equip sempre van tenir molt clar com portar el vaixell a bon port. Això és: 1) Apostant per la coordinació i cooperació amb els agents socioeconòmics del territori. 2) Impulsant l’ocupació i l’autoocupació. 3) Millorant la qualificació professional de les persones i el seu accés al mercat de treball.

De seguida van prendre mesures amb la finalitat d’actuar en favor de les famílies i

les empreses, fomentant l’estalvi, la creació d’empreses, les noves oportunitats de negoci i la innovació. És a dir, van desplegar la bandera de la ‘dinamització’, alhora que l’Ajuntament s’estrenyia el cinturó i prioritzava les polítiques socials.

Fa uns anys que el Consistori va aprovar certes mesures econòmiques per mitigar les conseqüències de la crisi, tant a famílies com a empreses que havien acumulat un deute important, mitjançant l’ampliació del termini de pagament d’impostos municipals. Així, s’ha creat una borsa de crèdit de 8.000€ per subvencionar la plusvàlua de famílies que han sofert execucions subsidiàries de les seves llars o altres casos similars.

Del seu mandat, de què se sent més orgullós, Ballesteros? No titubeja: “D’haver pogut incrementar la despesa social; de la inauguració del Teatre Tarragona; d’haver dotat la Guàrdia Urbana d’una nova comissaria; d’haver completat un POUM que tenia atrapada la ciutat, ja que portava refent-se des de feia deu anys”. Però, sobretot, subratlla, de veure cristal·litzar un projecte de ciutat tan important com és la celebració dels Jocs Mediterranis que situaran Tarragona, una ‘smart city’ que combina el llegat del passat amb projectes de futur, en el mapa del món. I no solament literari.

Els igualadins podran pagar les zones blaves a través del mòbil i consultar la disponibilitat de places lliures

Tots els municipis d’#Osona ja formen part del model integrat d’atenció domiciliària de la comarca

@diputaciogirona destina 9,1 MEUR a crear una nova línia d’ajuts per a ajuntaments

El Berguerdà estudia crear un centre de formació especialitzat en l’àmbit forestal únic a #Catalunya

Vila-seca destina enguany 2,3 milions d’euros en polítiques actives d’ocupació i despesa social directa

@DipuBcn destina 1,5 milions d’euros per al servei de menjador d’escoles bressol municipals

@ajVic instal·la mini deixalleries als carrers per dipositar-hi petits residus d’ús domèstic

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2014

21

OPINIÓ

L’esperit del 19 d’abril del 79 19 d’abril del 1979. Ara fa trenta-cinc anys. No és una simple data. És molt més que això: és una culminació i un inici. Un esperit. Una forma de ser i una manera de fer. Aquell dia es constituïen els ajuntaments democràtics. Els primers consistoris després de 40 anys de franquisme. El 19 d’abril s’enterrava definitivament la dictadura des de la proximitat. Des de cada poble de Catalunya. Del més petit al més gran. El 3 d’abril tots els ciutadans li havien donat l’estocada final amb el seu vot i el 19 d’aquell mateix mes van poder veure com les sales nobles dels ajuntaments s’omplien, després de 40 anys, dels seus representants democràticament escollits.

Estava tot per fer. Tot per construir. La feina era enorme. La il·lusió, però, era immensa. S’havia aconseguit superar una dictadura que semblava interminable. I s’havia fet des de la unitat i la transversalitat. Prescindint de les sigles polítiques, dels buits estereotips i dels personalismes estèrils. Era el moment de la unitat. D’avançar junts. De recuperar l’esperit de la Mancomunitat. Ningú sabia com aniria aquella aventura.

Era nova per tothom. Hi havia molts dubtes. Però s’havia de fer. Cadascú des de la seva petita parcel·la de compromís i responsabilitat. Compromís amb els que els havien precedit feia

Guillem Carol i Vallès Politòleg i director de Giny Comunicació

actuar amb generositat. Alçar la mirada. Entendre que ultrapassa qualsevol fet conjuntural o personalisme. La situació requereix sentit d’estat.

El 13 de setembre del 2009, contra tot pronòstic, des d’un petit municipi de Catalunya, es va celebrar la primera consulta sobre la independència de Catalunya. Primer la van intentar prohibir. Després de celebrar-la van dir que era un fet aïllat.

Sense importància. Dos anys més tard ja se n’havien celebrat 555. Tot això, un cop més, va començar des dels municipis. A peu de carrer. Sense mirar militàncies polítiques, ni demanar carnets ni ideologies polítiques. Era l’esperit del 19 d’abril. L’essència del municipalisme.

El 19 d’abril del 79 el nostre país va tornar a caminar. Es va alçar. Un cop més. Des de cada poble, vila i ciutat. La gran tasca de totes aquelles persones –moltes d’elles amb una dedicació altruista i vocacional– va ser vital per resoldre moltes de les mancances i dèficits del passat El moment polític actual requereix actuar 40 anys i responsabilitat per edificar un futur millor pels seus amb generositat. Alçar la mirada. Entendre conciutadans. D’aquell esperit van néixer molts equips de goque ultrapassa qualsevol fet conjuntural o vern unitaris on les sigles eren secundàries i altres governs on, tot i no ser unitaris, van entendre que els grans acords s’havien personalisme. La situació requereix sentit d’aprovar de manera majoritària. El país i la seva gent eren el d’estat

primer. Ningú havia de quedar fora d’aquella nova oportuniAquest 11 de setembre –el del 2014– l’Assemblea Nacional tat que la història ens havia brindat.

Catalana (ANC) ens ha convocat a les places dels ajuntaEl 19 d’abril el nostre país va tornar a caminar. De nou. Es va ments. Abans d’omplir Barcelona per fer la “V” ens demanen alçar. Un cop més. Des de cada poble, vila i ciutat. La gran que ens concentrem enfront dels nostres ajuntaments. Al costasca de totes aquelles persones –moltes d’elles amb una de- tat dels nostres representats. Tot torna a passar, de nou, pels dicació altruista i vocacional– va ser vital per resoldre moltes nostres consistoris. Sense el municipalisme tot cau. S’ensorra. de les mancances i dèficits urbanístics, socials i culturals. Els hi hem d’estar agraïts. Molt agraïts. I, sobretot, recollir el seu Convé que ara, més que mai, tinguem present l’esperit del 19 d’abril del 1979. Som una baula més d’aquesta llarga cadena. testimoni.

De l’11 de setembre del 1714 fins al 9 de novembre del 2014.

35 anys després ens trobem, un altre cop, en una situació com- Només depèn de nosaltres. De ningú més. Compromís, resplexa i amb alguns paral·lelismes. Som al final d’un règim i a ponsabilitat, noblesa i valentia. És l’esperit del 19 d’abril del l’inici d’un nou despertar. El moment polític actual requereix 1979.

22

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2014

ACTUALITAT

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS MAIG 2014

23