ACM 354

354

Agost-Setembre 2014

La revista referent d’informació del món local

#municipisvolemvotar Un miler de càrrecs electes, que han exercit o exerceixen des de 1979, es van reunir el 12 de juliol al Pavelló de Fontajau de Girona per reivindicar el dret a decidir i el protagonisme dels municipis en el procés que viu el poble català

ACTUALITAT

El recurs contra l’LRSAL ja s’ha presentat al Tribunal Constitucional

Pavelló de Fontajau de Girona (Foto: El Punt Avui)

ENTREVISTA

Al President del Consell Comarcal del Gironès, Jaume Busquets

OPINIÓ

“Poble i intimitat”. Melcior Comes, escriptor

SUMARI

12-j-girona La data del 12 de juliol de 2014 entrarà en les efemèrides del municipalisme. Per primera vegada es va fer un acte unitari del món local a favor del dret a decidir del poble català. Més de 1.000 persones, entre alcaldes, regidors i excàrrecs electes, es van reunir al Pavelló de Fontajau per mostrar el clam unànime a favor de la democràcia.

Més enllà de la simbologia de la quantitat, és destacable el fet que en un dissabte i en ple mes de juliol la convocatòria fos tan massiva i el missatge tan clar.

ACTUALITAT

pÀg. 4-5

pÀg. 7

pÀg. 9

entrevista

municipi en positiu

OPINIÓ

pÀg. 12-13

pÀg. 21

pÀg. 22

El món local reclama amb una El recurs contra l’LRSAL ja ha sola veu el dret a decidir estat presentat al Tribunal Constitucional

“Hem de ser capaços de treballar més en xarxa, aprofitant sinergies i sumant esforços”, Jaume Busquets

“La millor política social és generar ocupació”.

David Saldoni, alcalde de Sallent

Finalitza el Màster en Govern Local de l’ACM

Article d’opinió de l’escriptor, Melcior Comes: “Poble i intimitat”

EDITORIAL

EDITORIAL

No fallarem Des del món local hem dit clarament que no fallarem als ciutadans i ciutadanes que volen exercir el seu dret a decidir quin ha de ser el futur del seu país.

El pavelló de Fontajau de Girona va acollir a més d’un miler de càrrecs electes que donen suport al dret a decidir. Un acte de compromís del món local a plantar cara als reptes que ens plantegen els veïns i veïnes. La proximitat amb la ciutadania ens legitima per dir ben clar que el dret a decidir també depèn dels ajuntaments. El missatge és ben clar, volem anar pel camí de la democràcia, del diàleg i de la no imposició.

El món local tampoc fallarà en reclamar a la Generalitat de Catalunya una mesura legal per continuar fent front a l’LRSAL. El dictàmen negatiu del Consell de Garanties Estatutàries respecte el Decret Llei que el Govern va aprovar el juny passat per fer front a la llei estatal obliga a la Generalitat a prendre una mesura perquè els ajuntaments puguem seguir prestant els serveis a la gent que més ho necessita. Els ajuntaments necessiten que la Llei de Governs Locals els blindi d’una manera clara i contundent.

Des de l’ACM seguirem treballant perquè els ajuntaments puguin donar resposta a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes. Des de prestar els serveis amb la millor qualitat fins a poder donar veu a les inquietuds dels ciutadans alhora de decidir quin ha de ser el futur del seu país. La ciutadania no ens demana la lluna, ens demana poder votar.

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Disseny gràfic: www.pixelcomunicacio.com

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Pep Montané

Impressió: Gràfiques APR.

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: Joan Morcillo

La redacció no comparteix, necessàriament,

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé,

l’opinió expressada en els articles.

Correu electrònic: acm@acm.cat

Josep Garriga, Albert Guilera, Jordi Juan, Eva Martí, Dipòsit legal: B3434383.

Marc Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Rafael M. de www.acm.cat

Yzaguirre.

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS AGOST-SETEMBRE 2014

3

ACTUALITAT

Representants del món local i dels partits polítics compromesos amb el dret a decidir cantant l’himne d’Els Segadors.

l’ACM reuneix un miler d’electes locals a favor del dret a decidir a girona Girona va acollir el dissabte 12 de juliol la trobada de més d’un miler

respon. “S’ha demostrat la voluntat dels partits que estan a favor

per l’ACM, va convertir-se en una mostra més del compromís del

manifestar Buch, qui va recordar que “nosaltres plantem cara als

de càrrecs electes a favor del dret a decidir. La trobada, organitzada

món local amb el repte del poble català de poder decidir quin ha de ser el futur polític de Catalunya.

L’acte, celebrat al Pavelló Fontajau de Girona, va comptar amb la presència de més d’un miler de càrrecs

electes dels darrers 35 anys d’ajuntaments democràtics vinguts dels diferents municipis de Catalunya. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, i el president de l’Associació Catalana de

Municipis i Comarques, Miquel Buch,

de la democràcia. El món local no falla al poble de Catalunya”, va problemes i reptes des del carrer i els pobles. No gestionem des

dels despatxos. Des de la proximitat de les places i els pobles, hem de dir ben clar que el dret a decidir també depèn dels ajuntaments”.

“Des de la proximitat de les places i els pobles hem de dir ben clar que el dret a decidir també depèn dels ajuntaments”, va afirmar Miquel Buch

El president de l’ACM i alcalde de

Premià de Mar va dir que pel món local, el repte de decidir el nostre futur és dels més fàcils que hi ha. “Els reptes difícils són els que ens trobem els alcaldes i alcaldesses cada dia,

però exercir la democràcia no pot ser

van estar acompanyats pels diferents representants dels partits polí-

difícil. Els ciutadans no ens demanen la lluna, ens demanen poder

Josep Maria Vila d’Abadal.

Així mateix, va remarcar que en el cas que el poble de Catalunya

tics que estan a favor de la data i la consulta i del president de l’AMI,

En el seu discurs, el conseller de la presidència, Francesc Homs, va

destacar que “tots aquells que diuen que el dret a decidir és una qui-

votar”.

decideixi SÍSÍ, el nou país ha de ser diferent, modern i referent on tothom s‘hi senti orgullós, sigui d’on sigui i visqui on visqui. “Avui els

mera, els volem dir de manera clara i taxativa que la democràcia no

és mai una quimera sinó que és la garantia de pau, llibertat i progrés

col·lectiu. A nosaltres la democràcia no ens fa por, ni el que pugui decidir el conjunt de la ciutadania”. Així mateix va destacar que per la conquesta del dret a decidr calen 2 ingredients: gran capacitat

de mobilització col·lectiva i capacitat de grans consensos polítics.

Aquest acte també va posar de manifest que aquesta és una operació de país, col·lectiva, i va pels que diuen sempre no a tot.

Va ser el president de l’ACM, Miquel Buch, qui va destacar que

aquest acte ha demostrat un cop més que el món local sempre 4

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2014

Miquel Buch va apel·lar al protagonisme municipal dins del procés que viu el país.

ACTUALITAT

Moltes autoritats polítiques no es van voler perdre la cita.

El Conseller de a Presidència, Francesc Homs, adreçant-se als assistents.

ajuntaments hem enviat un missatge clar. Som els conductors de la

Celrà, va destacar que “l’encaix entre Catalunya i Espanya està en

la no imposició i del camí dels qui no fem callar sinó que donem la

què els ajuntaments impedeixin a la gent que pugui sortir al carrer a

nostra història i volem anar pel camí de la democràcia, del diàleg i paraula al poble”. Miquel Buch es va adreçar també als exelectes

locals dient-los “no us fallarem”, i adreçant-se a les generacions futures va assegurar: “No us defraudarem”.

L’amfitrió de l’acte, l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va destacar que el dret a decidir “s’estén gràcies a la gent que nosaltres

via morta i aquesta negativa del govern de l’Estat no pot servir pervotar”. Per la seva banda, el president de l’Associació de Municipis

per a la Independència i alcalde de Vic, Josep Mª Vila d’Abadal, va afirmar que aquest era un acte que feia molta falta, ja que els ajunta-

ments “cal que diguin la seva en tot el procés català i que demostrin que tenen la voluntat de treballar per al procés”.

coneixem i escoltem i el món local ha sabut captar el missatge”. En

A l’acte es va llegir el manifest “L’Hora de decidir” a càrrec de l’alcal-

ser, Marc Prat, com a representant de CiU, va reivindicar de manera

Rubèn Lladó, del PSC. Hi van assistir diferents autoritats polítiques

representació dels diferents partits polítics l’alcalde de Ribes de Freclara i sense complexes el paper dels alcaldes i alcaldesses. “En el

dret a decidir hi cap tothom. Avui hem de lluitar com a país i pel dret

a decidir que és dels catalans i dels no catalans. Hem treballat per

fomentar un bon nivell de vida. Si hem estat en els moments claus

de de Sant Jaume de Frontanyà, municipi més petit de Catalunya, com el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, l’exalcalde

de Girona, Joaquim Nadal, diputats i diputades del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, i senadors i senadores.

de la història, no tingueu dubte que hi serem en un moment tant important com aquest”.

Des d’ERC, l’alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Solé, va destacar que “n’hi ha que voldrien que els electes fossin simples gestors, però som polítics i estem compromesos amb els ciutadans que ens

han votat i per tant, treballarem per exercir el dret a decidir dels cata-

lans i catalanes”. Per la seva banda, Fèlix Alonso, alcalde d’Altafulla, en representació d’ICV-EUiA, va destacar que l’única negociació possible és la consulta i que el poble català decideixi quin és el seu

futur. “No tenim cap Pla B, només volem votar”. Com a representant de la CUP, Dani Cornellà, exalcalde i primer tinent d’alcalde de

L’acte va reunir una nombrosa representació del món municipal.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS AGOST-SETEMBRE 2014

5

ACTUALITAT

6

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS AGOST-SETEMBRE 2014

ACTUALITAT

El recurs contra l’lrsal ja s’ha presentat al tribunal constitucional canviar aquesta llei i que l’Estat ja ha dit que s’havia de canviar”.

L’acte va comptar també amb responsables dels diferents partits polítics de CiU, PSC i ICV. Carles Paramo, Manel Plana i Maite Rivero de CiU, Àngel Ros del PSC i Alberto López d’ICV.

Recordem que l’Ajuntament de Barcelona va ser qui va liderar que

un total de 2.302 municipis de tot l’Estat, representants d’una població de 16,5 milions d’habitants, la certificació de l’acord contra

la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. A Catalunya 850 ajuntaments van certificar l’acord. Per poder impulEl president del Consell de Governs Locals de Catalunya, Mi-

quel Buch, va assistir el 30 de juny a Madrid a la presentació del conflicte en defensa de l’autonomia local contra la Llei de

Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració aprovada pel govern de l’Estat. “Més de 850 ajuntaments catalans hem vingut

a dir No a aquesta llei en defensa dels ciutadans i dels serveis que prestem als nostres veïns i veïnes des dels ajuntaments”, va afirmar Buch.

El president del Consell de Governs Locals va insistir que l’LRSAL

és una llei que va en contra dels serveis bàsics que presten els

ajuntaments, tals com els serveis socials, l’educació o la promoció econòmica. Miquel Buch es va mostrar esperançat que el Tribunal Constitucional “doni una resposta ràpida pel bé dels interessos dels ciutadans”.

sar el recurs contra la Llei calia un mínim de 1.159 municipis i que aquests representessin un mínim de 7,8 milions d’habitants. Després que el Consell d’Estat i el Tribunal Constitucional hagin conclòs que la LRSAL ataca l’autonomia local en diversos aspectes,

ara, els representants polítics presentaran un conflicte en defensa de l’autonomia local.

El Consell de Governs Locals de Catalunya és un òrgan estatutari

constituït el 27 d’octubre de 2011 format 100 membres, set dels

quals són membres nats i es corresponen amb els presidents de les diputacions, l’alcalde de Barcelona i els presidents de les enti-

tats municipalistes Associació Catalana de Municipis i Comarques i Federació de Municipis de Catalunya. La resta de membres, 93 en total, es corresponen amb alcaldes i alcaldesses dels partits polítics amb representació, els quals es reparteixen.

I usant una metàfora futbolística va afirmar que “el partit l’estem guanyant 4 a 0 i aquesta llei la tombarem”. Primer per l’autogol que

va fer-se el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, quan va dir que els ajuntaments no feien bé les coses “i hem demostrat que sí les

estem fent bé”. Segon arran de l’informe del Consell d’Estat que

“deia que aquesta llei s’havia de canviar”. Tercer per “la magnitud

de recursos que hem presentat avui procedents d’ajuntaments,

un fet inèdit en la història de la democràcia espanyola”. I quart pel segon informe del Consell de l’Estat que “també diu que s’ha de

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2014

7

ACTUALITAT

Foto: Diputació de Barcelona.

Recuperem la setmana municipal Els dies 30 de juny, 1, 2 i 3 de juliol va tenir

la voluntat de projectar el país endavant i

formativa que pretén recuperar l’herència

munitat en un moment en què el munici-

lloc la VIII Setmana municipal, una iniciativa

que va deixar la Mancomunitat de Catalunya, quan fa més de 100 anys va impulsar set edicions de la Setmana.

El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, la vicepresidenta

de l’ACM, Mercè Consesa, i el regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, van fer la inauguració. La Setmana Municipal

pretén ser unes jornades de debat i reflexió

sobre diferents aspectes que preocupen al món local i que Salvador Esteve va qualifi-

car “de plena actualitat en un moment que es recorre una llei que és a les antípodes

de l’esforç de comprensió de la realitat del

món local que va mostrar la Mancomunitat a l’hora d’organitzar aquestes jornades”. En

referència a la VIII Setmana Municipal, el president va explicar que “s’organitza amb

8

per reivindicar la feina feta per la Mancopalisme reclama la redefinició del sector públic local”.

Les setmanes municipals

En l’any del centenari de la constitució de

la Mancomunitat de Catalunya es vol retre un homenatge a les Setmanes Municipals,

dissenyades en uns moments en què

JORNADA SOBRE LES INTERVENCIONS URBANÍSTIQUES EL 27 de juny es va dur a terme a l’Auditori del CCCB la jornada ‘El Re-

glament de proteccció de la legalitat urbanística: la intervenció exante i expost

en les actuacions urbanístiques’. La jornada girava entorn del Decret 64/2014

sobre el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística. L’objectiu era

analitzar les novetats que incorpora el Reglament sobre protecció de la lega-

litat urbanística, per tal d’adaptar-se al

marc legal sorgit de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme.

l’oferta formativa dels funcionaris locals a

Entre d’altres, la sessió va comptar amb

d’Administració Pública de Catalunya, les

rritori i Urbanisem de la Generalitat,

nivell estatal era quasi inexistent. L’Escola

quatre diputacions catalanes que es van

federar per constituir la Mancomunitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals

reediten les Setmanes Municipals per seguir contribuint a la millora de la formació

tècnica del personal al servei de les administracions locals.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS AGOST-SETEMBRE 2014

el director general d’Ordenació del TeAgustí Serra. La inauguració va anar a càrrec del president de l’ACM, Miquel Buch, i el coordinador general de la

Diputació de Barcelona, Xavier Forcadell, acompanyats per l’alcalde d’Olot i president de la comissió d’Urbanisme i Habitatge de l’ACM, Josep Maria Coromines.

ACTUALITAT

EL FÒRUM DE JOVES ELECTES ANALITZA NOVES VIES DE RELACIÓ AMB ELS CIUTADANS El Fòrum de Joves Electes de l’ACM es va

L’acm signa l’acord amb benestar social per dotar el món local amb 180 milions per a serveis socials El Departament de Benestar Social i Família dotarà enguany el món local amb

més de 180 milions d’euros per tal de finançar serveis socials bàsics i especialit-

reunir el 18 de juliol a Cabrils en la trobada

anual on es van tractar diferents aspectes relacionats amb el futur de la política municipal i com millorar la relació entre els polítics i la ciutadania.

zats, lluitar contra la pobresa i impulsar programes de reforç de la cohesió social

En la trobada, on hi va participar el presi-

juliol durant la signatura de l’actualització de l’Acord marc de col·laboració entre

del Fòrum de Joves Electes, David Font,

i de promoció de la igualtat. Així ho va anunciar la consellera Neus Munté el 17 de

Generalitat i ens locals. Per part de les entitats municipalistes van signar el document el president de l’ACM, Miquel Buch, i el president de l’FMC, Xavier Amor.

El text adapta al context actual alguns dels criteris i objectius establerts en l’Acord marc 2012-2015 que permet planificar coordinadament la prestació dels serveis socials bàsics i els serveis especialitzats així com altres programes de benestar

social i polítiques d’igualtat, famílies amb infants, gent gran, persones amb discapacitat, infants i adolescents, persones amb problemes de drogodependèn-

dent de l’ACM, Miquel Buch, i president es va analitzar l’estat actual de la política

catalana. D’aquesta manera, el Fòrum va acordar treballar mesures que permetin als

joves electes millorar la transparència i el

rendiment de comptes. Diversos aspectes que la ciutadania reclama als polítics i que cal donar-hi resposta.

cies, persones afectades pel VIH/Sida o persones immigrades, entre d’altres.

En els propers mesos, el Fòrum farà arri-

A aquests 180 milions cal sumar-hi 7 milions més que el Departament farà efec-

on se’ls preguntarà per diferents aspectes

tius pels serveis d’atenció precoç i centres ocupacionals per a persones amb

discapacitat que els anys anteriors s’havien finançat dins el contracte programa i

aquest exercici s’ha traspassat al sistema habitual de concertació de serveis per criteris d’equitat de la xarxa pública.

bar una enquesta a tots els joves electes

relacionats amb la política local, sobre com s’imaginen el món local en un futur Estat

català i quines poden ser les accions que permetin millorar la relació amb els veïns i veïnes.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2014

9

finalitza la primera edició del màster en governança local La Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes va

finalitzar aquest juliol la 3a edició del Màster

en Governança Local. Una vintena d’alum-

nes van rebre els diplomes acreditatius de la mà del Secretari General de l’ACM, Marc

Pifarré, del director general de Comunicació de la Generalitat, Jordi Cuminal, i de la

directora del Màster, Judith Gifreu. El Màster ha estat una excel·lent eina per tal que

els alumnes puguin conèixer les diferents eines que exerceixen els ajuntaments, quines són les relacions interadministratives

amb altres ens locals, les hisendes locals i la determinació dels costos dels serveis.

En definitiva, totes aquelles qüestions que

són d’interès per a una bona gestió de les polítiques públiques municipals.

Miquel roca: “Els ajuntaments són la base de la democràcia a catalunya” Aquest juliol el polític i advocat Miquel Roca va participar a la

conferència “El paper dels governs locals en la construcció de

la nacionalitat catalana”, que va tenir lloc a Can Serra, seu de la Diputació de Barcelona.

Roca va exposar que els ajuntaments són la base de la democràcia al nostre país ja que “són els que mouen la voluntat democràtica dels catalans”. També va destacar que enguany recordem

la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, que va definir a Roca

ments catalans es veuen obligats a lluitar contra la recentralitza-

temporània”, tant per la seva activitat com a polític com “pel seu

la Mancomunitat de Catalunya al mateix temps que “els ajuntació”. Una Mancomunitat que, per a ell, era “molt poca cosa” des

d’un punt de vista institucional, però que es va convertir en “un símbol enorme” que va donar cohesió i equilibri al país.

L’acte va començar amb la presentació per part del president de

10

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS AGOST-SETEMBRE 2014

com a “un home de país” i “un dels referents de la Catalunya conbagatge intel·lectual, per la reflexió contínua que fa sobre la nostra condició com a poble”. Esteve va aprofitar el seu discurs per

destacar que “ara, com cent anys enrere, la construcció nacional

catalana comença als pobles i ciutats, on la gent s’ha mobilitzat per reclamar un futur millor i més lliure pel país”.

ACTUALITAT provenen de l’aportació que les diputacions han de fer per llei al pla general del PUOSC (Pla únic d’obres i serveis de Catalu-

nya). Aquesta línia d’ajuts permetrà abonar prop del 50% del deute de la Generalitat

amb els ajuntaments pel que fa a les escoles bressol. Les aportacions es faran exclusivament a la línia de despeses de manteniment, mentre que les aportacions que

havien de fer al pla general, destinades a inversió, aniran directament a sufragar les

despeses de funcionament de les escoles bressol municipals.

EL PUOSC 2014-2015 DESTINARÀ RECURSOS A LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS La vicepresidenta del Govern i titular del

Catalunya (PUOSC). La modificació per-

Institucionals, Joana Ortega, i els presi-

fants municipals.

Departament de Governació i Relacions

dents de les quatre diputacions catalanes,

metrà destinar aportacions a les llars d’in-

juntament amb el president de l’ACM, Mi-

Els acords preveuen destinar 34.264 euros

dificació dels convenis per a les anualitats

escoles bressol municipals per als cursos

quel Buch, van signar el 8 de juliol la mo2014-2015 del Pla únic d’obres i serveis de

a les despeses de funcionament de les 2013-2014 i 2014-2015. Aquests diners

conveni per oferir atenció oftalmològica a persones en risc d’exclusió La Taula d’Entitats del Tercer Sector, Creu Roja, Generalitat, Ajuntament de Barcelona i enti-

tats municipalistes han subscrit un conveni amb la Fundació Barraquer per garantir l’atenció ocular necessària a persones en situació de vulnerabilitat. La Fundació Barraquer oferirà seguiment i cures oftalmològiques a persones en risc d’exclusió social a qui la seva situació no els permet vetllar per la salut ocular. El conveni va ser signat per la vicepresidenta i directora

executiva de la Fundació, Elena Barraquer, la consellera de Benestar Social i Família, Neus

Munté, el conseller de Salut, Boi Ruiz, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, la presidenta de Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, Àngels Guiteras, el president de Creu Roja a Catalunya, Josep Marquès, el president de l’ACM, Miquel Buch, i el president de l’FMC, Xavier

Amor. “És molt important que totes les administracions públiques s’hagin posat d’acord per signar aquest conveni. Demostra la unitat del país alhora de donar resposta a les necessi-

tats socials”, explica Miquel Buch. L’alcalde de Sallent i president de la comissió de Benestar Social de l’ACM, David Saldoni, que també va assistir-hi, afirma que “els ajuntaments poden fer una feina crucial per a detectar persones que tinguin aquestes problemàtiques”.

“El conveni que hem signat avui dóna resposta a les necessitats que ens planteja la

situació conjuntural i estructural del país”,

va dir la vicepresidenta. El president de

l’ACM, Miquel Buch, va destacar que “la reorientació del PUOSC és una important

eina econòmica per respondre a les necessitats reals dels ciutadans” i va elogiar

que, un cop més, les administracions del país s’hagin posat d’acord per consensuar un tema tan necessari.

L’ACM es compromet amb la protecció de dades L’Associació Catalana de Municipis (ACM) i

l’FMC firmen un conveni amb l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT)

per millorar el tractament de les dades per-

sonals i les garanties de privacitat en l’àmbit local. L’APDCAT es compromet a assesso-

rar la FMC i l’ACM en l’elaboració d’un codi tipus que homogeneïtzi i harmonitzi el tractament de les dades personals en els ens

locals adherits i afavoreixi el compliment de

la normativa sobre privacitat. El conveni el va signar l’1 de juliol la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, M. Àngels Barbarà, el president de l’ACM, Miquel Buch, i el President de la’FMC, Xavier Amor.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. JULIOL 2014

11

ENTREVISTA

“HEM DE SER CAPAÇOS DE TREBALLAR MÉS EN XARXA, APROFITANT SINERGIES I SUMANT ESFORÇOS” Jaume Busquets i Arnau.

President del Consell Comarcal del Gironès des del 2011. És tècnic agrònom i també és l’alcalde de Sant Martí de Llémena. Càrrec que ocupa des de l’any 2004.

Quin balanç fa de la feina feta al capda-

vant del Consell Comarcal del Gironès?

Un balanç sempre ha de ser positiu. Tre-

ballar per la comarca era un repte per a mi i, després d’aquests 3 anys al capda-

“Els consells comarcals som un ens de proximitat i un braç executor d’altres administracions”

vant, he pogut comprovar que es poden

desenvolupar projectes a la comarca amb pocs recursos. Crec que hem marcat un estil de govern basat en el compromís amb les persones i amb l’austeritat.

iniciatives de mancomunació?

• Seguiment tècnic

la de mancomunar serveis. El Consorci de

• Serveis i recursos de vivers d’empresa

• Programes de formació

La nostra línia de treball no és una altra que

• Accions de sensibilització

des, entre altres, són un gran exemple que

Crec que la ciutadania no n’és conscient.

un bon camí a seguir ara i en un futur.

d’escombraries, les compres mancomuna-

dania sap els perjudicis que suposa?

la mancomunació i l’economia d’escala és

ciutadania, de retruc, perdrà uns serveis de proximitat i de qualitat.

Reempresa o Emprendre al Gironès.

com l’alimentació, prioritzant els col·lectius

o lloguer dels actius i fons de comerç d’una

seves famílies i també les persones grans.

accions per cobrir necessitats bàsiques,

Sí. Reempresa es defineix com la compra

més vulnerables, infants, adolescents i les

Evidentment. El nostre paper ha de ser

tràmits per crear una nova empresa i apro-

original i fer-lo créixer, evitant realitzar els

clau. Som l’ens que podem fer possible

fitar negocis que volen tancar oferint-los la

mancomunar serveis. Som un ens de

proximitat i un braç executor d’altres administracions.

12

Donada la situació actual de crisi, des de

i els emprenedors amb iniciatives com

l’ens comarcal?

cursos públics, essent els òrgans per

polítiques socials. En quin sentit?

que s’ha destinat més finançament i més

amb l’objectiu de continuar amb el negoci

i també la millora de l’eficiència dels re-

Aquest 2014 també heu incrementat les

serveis socials, és a dir, des del consorci sí

empresa per part d’una o més persones,

pendentment del seu nombre d’habitants,

(Celrà, Salt i Vilablareix).

Esteu fent èmfasi en ajudar les empreses

Cal reinvidicar més que mai el paper de

la continuïtat de tots els municipis, inde-

d’empreses d’empreses

heu reunit en alguna ocasió. La ciuta-

pròxima, el món local. Amb aquesta llei la

• Informació i Orientació envers la creació

En una època on es parla de sumar es-

l’LRSAL i els alcaldes del Gironès us

aquest cas, contra l’administració més

els serveis següents:

forços, vosaltres també porteu a terme

Benestar Social Gironès-Salt, la recollida

contra l’autogovern de Catalunya i, en

es va iniciar al gener de 2014, compta amb

• Assessorament en el procés de creació

El món local està molt preocupat per

L’aprovació de l’LRSAL és un atac més

servei integral i de qualitat. El projecte, que

possibilitat de continuïtat per part d’un altre emprenedor. El projecte “Emprendre al Gironès” és el producte de la unió de recursos

de quatre entitats de la comarca: els ajuntament de Celrà, Salt i Vilablareix i el Consell

Comarcal del Gironès per afegir als emprenedors i les empreses de nova creació un

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2014

En diferents modalitats, des de beques menjador així com entrega d’aliments des

de serveis socials a través dels nostres

propis professionals o bé a través d’enti-

tats sense ànim de lucre locals que també ens donen suport a l’hora de fer l’entrega.

També les ajudes per a cobrir deutes relacionats amb els subministraments bàsics han anat en augment.

Fa poc heu posat en marxa un servei de prevenció i mediació de conflictes.

ENTREVISTA La valoració és molt positiva. Es tracta d’un

servei de gestió i resolució de conflictes basat en el diàleg i el respecte, i que ajuda

que les persones i/o col·lectius que tenen

un conflicte o un problema puguin arribar

Creiem que ara toca i és de responsabilitat

treballar per l’ocupació i la formació i és per això que s’han desplegat diferents programes com poden ser:

- Noves cases per a nous oficis: ofereix for-

la relació, recuperar el benestar i apropar

- Programa Suma’t - Qualificació i ocu-

posicions quan el conflicte es troba enquis-

tat. Es tracta d’una nova eina a disposició de la ciutadania gratuïta i confidencial,

que es regeix pels principis de neutralitat, imparcialitat, voluntarietat i confidencialitat.

El servei és gestionat per professionals especialitzats.

“Creiem que ara toca i és de responsabilitat treballar per l’ocupació i la formació”

mació i treball a joves entre 16 i 24 anys.

pació dels joves: accions de tutorització,

formació i adquisició d’experiència professional per a joves de 16 a 24 anys.

- Dispositiu d’Inserció Laboral: actuava en

diversos municipis de la comarca amb informació i assessorament sobre temes relacionats amb la recerca de feina.

- Programa Yuzz: programa per donar suport a joves de 18 a 30 anys per al desenvolupament de projectes empresarials.

-Xec Servei: té com a objectiu la promoció de l’ocupació en el sector serveis a domicili amb una doble vessant: reduir

A nivell turístic, el turisme familiar i el

l’economia submergida en el sector i do-

Treballem amb aquesta línia i amb motiu

ajuda a domicili oferint xecs descompte

senderisme són les apostes?

nar suport a les persones que necessiten

de la celebració de l’Any Internacional de

per als usuaris/àries que els contractin a

la Família 2014 per part de l’ONU, l’Agència Catalana de Turisme (ACT) ha declarat

aquest any com l’Any del Turisme Familiar a Catalunya. Es tracta d’una oportunitat

única per impulsar el turisme familiar, aportant visibilitat i posicionant Catalunya com

a destinació ideal. Per tant, el Gironès no podíem deixar de fer-hi costat.

Des del Consell Comarcal, s’ha apostat per

crear noves activitats que donin experiències satisfactòries als nostres visitants i turistes, afavorint així el turisme de proximitat i el

les empreses de la comarca adherides al projecte.

-Jornades temàtiques de Networking: el

Consell Comarcal del Gironès, conjuntament amb els Ajuntaments de Celrà, Salt i

Vilablareix, va oferir quatre jornades temà-

tiques per a emprenedors per afavorir el contacte entre ells i col·laborar.

- Programa de Formació i Treball per a

persones aturades de llarga durada: dirigit a persones que feia més de 12 mesos que es trobaven en situació d’atur.

gostera: realització de mòduls d’informació i assessorament per a persones aturades del municipi de Llagostera.

a un acord satisfactori per a tothom. La mediació és una oportunitat per restaurar

- Programa de suport a la inserció a Lla-

- Participació en el Saló de Treball i Formació 2013: realització de sessions informatives dirigides a estudiants i públic en general.

- Programa de col·laboració social: projec-

te conjunt amb els municipis de Fornells de la Selva, Vilablareix i Bordils on es con-

tracten tres peons de brigada municipal durant sis mesos, per donar suport a les

tasques de cada municipi. També s’ofereix formació transversal per a les persones contractades.

- Programa Mixt de Treball i Formació per

persones aturades sense prestació per

desocupació: projecte conjunt amb 9 mu-

nicipis de la comarca i la contractació de 14 persones per a realitzar tasques de neteja i manteniment dels espais municipals.

Quins reptes de futur caldrà afrontar al Gironès?

Els reptes de futur de la nostra comarca

passaran, per exemple, per consolidar la

promoció turística amb la ciutat de Giro-

na. Altres reptes importants seran arribar a gestionar els residus de la comarca de forma conjunta i finalitzar el seu cicle al mateix territori.

Dins els reptes de futur no podem deixar de banda els serveis socials, els quals

hem de continuar gestionant de forma conjunta i millorar el seu finançament.

fet de donar més opcions als allotjaments

per facilitar més estada dels seus hostes.

Per això, s’han organitzat excursions de descoberta a peu i amb tren turístic, en

coordinació amb els agents turístics del territori. Moltes activitats tenen el seu punt de sortida al Centre de Visitants del Gironès, equipament turístic del Consell que vetlla

per la dinamització i promoció turística de la comarca. Fusionar sector privat amb sector

públic pel bé del territori és el nostre objectiu principal enguany dins les polítiques turístiques de la comarca del Gironès.

També heu fet un esforç per fomentar l’ocupació i la formació.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2014

13

AFERS INTERNS

comissions

jornades sobre contractació d’espectacles culturals

jornades sobre serveis socials al vallès oriental

La jornada ‘Contractació d’espectacles

des de l’administració local’, va ser organitzada a Girona el passat mes de juny per la Comissió de Cultura, en col·laboració

amb l’ARC (Associació de Representants

i Mànagers de Catalunya). S’hi van abordar diversos aspectes fonamentals sobre

aquesta gestió: el marc jurídic, l’organització interna, la gestió dels drets d’autor, el

paper dels programadors, les assegurances, la prevenció,... a més d’apropar-nos

al repte dels programes europeus com

La jornada es va celebrar a la seu del Consell Comarcal del Vallès Oriental.

extern.

La jornada sobre ‘Serveis Socials i

participació i l’interès mostrat pels par-

Com a resultat d’aquesta jornada es va

organitzada per la Comissió de Be-

cosa que anima la Comissió a oferir

rèplica a nivell territorial i d’aprofundir en

col·laboració dels Serveis Jurídics de

drets d’autor) o sense explorar (com el

i tècnics del Consell Comarcal del Va-

a estratègia de creixement i finançament

l’LRSAL en l’àmbit comarcal’, va ser

veure la possibilitat de fer-ne alguna altra

nestar Social i Participació, amb la

alguns àmbits poc coneguts (com el dels

l’ACM. La sessió, destinada a electes

dels programes europeus).

llès Oriental, va tenir lloc a Granollers

el passat 11 de juliol i es va centrar en la repercussió de l’LRSAL en la gestió

dels Serveis Socials en l’àmbit local. La

ticipants van superar les expectatives,

el mateix format de jornada a tots els Consells Comarcals que considerin interessant realitzar aquesta jornada en la seva comarca.

comissions@acm.cat 93 496 16 14

formació

al setembre tindrà lloc l’escola d’estiu de governs locals Els propers 19 i 20 de setembre, es

durà a terme la primera edició de l’Escola d’Estiu de Governs Locals. Unes

jornades que prenen com a referent l’obra formativa que va desenvolupar

la Mancomunitat de Catalunya (1914-

1925) i que va contribuir decisivament, mitjançant l’excel·lència formativa i

instructiva, a la modernització i europeització del país.

L’Escola aspira a esdevenir un clúster d’intercanvi d’experiències i de

debat al voltant de la gestió pública

local que permeti avançar en la millora de la qualitat dels nostres governs

locals perquè, com s’afirmava en el marc d’aquella obra formativa, “tant

o més urgent que preparar funciona14

ris és esvair l’atmosfera d’indiferència que plana damunt la vida municipal,

portar discussió i cercar orientacions

formacio@acm.cat 93 496 16 11

als problemes que ara bateguen amb

més força; i, per a això, cal atreure els alcaldes i regidors, i a tothom a qui interessin aquestes coses”.

L’Escola s’estructura en dues sessions

plenàries (divendres matí i dissabte

matí) i una sessió d’abast sectorial en la que s’ofereixen tres seminaris optatius perquè cada assistent pugui escollir el que millor s’adapti a les seves inquietuds i necessitats.

Podeu inscriure-us a:

www.acm.cat/formació

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2014

Cartell de l’edició 2014 de l’Escola d’Estiu

GABINET D’ESTUDIS

TRES NOVES CONTRACTACIONS AGREGADES A PUNT: PAPER, EQUIPS D’INFORMÀTICA, MÀQUINES DE BRIGADA MUNICIPAL I NETEJA La Comissió executiva del CCDL va apro-

de l’equip i un preu unitari per còpia que

expedients, en el marc del Sistema de

durant la vigència del contracte. Per fer els

var aquest 29 de juliol l’inici de tres nous

integri el manteniment i els consumibles

contractació centralitzada que promou

encàrrecs de provisió s’han de seguir els

l’ACM. En concret, es va aprovar l’impuls

següents passos:

de la compra agregada d’equips informà-

A) Adhesió a la Central de compres de

tics i determinades llicències o programari;

el subministrament de màquines de neteja viària, camions i elements de transports

per la brigada municipal; i finalment el subministrament de paper. Aquestes tres

licitacions és previst que se n’aprovin els plecs administratius i tècnics durant els

propers mesos i que la seva licitació, així com posterior adjudicació, es realitzi a finals d’aquest any 2014.

Aquests acords, així com algunes dades

referents a aquestes noves licitacions, estan disponibles mitjançant el perfil de

contractant del CCDL o al correu-e gabinetestudis@acm.cat

Acord marc subministrament d’equips

l’ACM, en el cas que no s’hagués realitzat.

L’ACM ha adjudicat aquest mes de juny

passos proposats per l’ACM.

d’impressió i de multifunció, integrat per

de l’encàrrec de provisió provinent de les

i d’arrendament. Els lots adjudicats com-

D) Signatura del contracte.

la multifunció més potent.

El modelatge del procés, les condicions

Amb aquest nou contracte es dóna res-

ques dels diferents equips d’impressió i de

pel que fa a la impressió i el tractament de

http://www.acm.cat/multifuncio

d’impressió i de multifunció

B) Encàrrec de provisió seguint el model i

l’acord marc pel subministrament d’equips

C) Acceptació de la proposta econòmica

24 lots diferents en les opcions de compra

empreses adjudicatàries.

prenen des de l’impressora més petita a

econòmiques i les especificacions tècni-

posta a les necessitats dels ens locals,

multifunció es poden consultar a:

documents. A més, s’aconsegueix simplificar el procediment per a la seva contra-

gabinetestudis1@acm.cat

possible. Això s’ha assolit licitant el preu

93 496 16 16 Ext. 221

ctació, així com l’obtenció del millor preu

PROCÉS DE REVISIÓ DE LA GUIA PER A LA INCLUSIÓ DE CLÀUSULES CONTRACTUALS DE CARÀCTER SOCIAL DE LA JUNTA CONSULTIVA DE CONTRACTACIÓ ADMINISTRATIVA Al DOGC núm. 284 de data 18 de març de 2014, es va publicar la

Resolució 577/X del Parlament de Catalunya, sobre l’increment de

la pobresa i les desigualtats que, entre d’altres previsions, instava al

Govern a impulsar la creació de comissions d’àmbit local i dinamitzar les d’àmbit nacional entre els representants de les entitats del

tercer sector social i l’Administració, per garantir l’aplicació de les clàusules socials en els contractes de l’Administració de la Generalitat i establir acords amb la resta d’administracions.

D’acord amb aquest mandat el grup de treball d’aspectes socials de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa ha iniciat un procés de revisió de la Guia per a la inclusió de clàusules

contractuals de caràcter social de la citada Junta Consultiva, en el que participen representants dels diferents Departaments de la

Generalitat, de la Secretaria de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa, de la Comissió Central de Subministraments, dels

agents socials, representants de la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya i aquesta entitat, en representació dels municipis.

Els principals objectius responen a la necessitat d’adaptar la Guia

a les previsions de la nova Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del consell de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pú-

blica que derogarà amb efectes a partir del 18 d’abril de 2016, la vigent Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell de

31 de març de 2004, sobre coordinació dels procediments d’adjudicació dels contractes públics d’obres, de subministraments i de

serveis que junt amb la Comunicació interpretativa de 15 d’octubre

de 2001 sobre legislació comunitària de contractes públics i sobre les possibilitats d’integrar aspectes socials en aquests contractes,

i que fins ara havien configurat el marc normatiu comunitari de re-

ferència. Així mateix el procés de revisió també respon a la voluntat de dotar la Guia d’una major precisió tècnica.

Una vegada el procés de revisió hagi finalitzat, des de l’ACM farem la màxima difusió del document resultant, en la mesura que la

inclusió de clàusules socials en la contractació pública ha de ser

considerada una bona eina al servei de les Administracions Públiques per lluitar contra les situacions de pobresa i desigualtat. La

Guia és un instrument fonamental que recull i defineix els principals models de clàusules a emprar en relació a les diferents tipologies contractuals.

Àrea Desenvolupament Social - Projecte AODL ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2014

15

CÀTEDRA PRAT DE LA RIBA

LA PROHIBICIÓ DEL FRACKING A CATALUNYA Encara no se sap amb certesa

si a Espanya existeixen hidrocarburs no convencionals que

puguin ser aprofitats rendiblement mitjançant la tècnica del fracking. Sí que consta un

augment gran de sol·licituds de permisos d’investigació que,

especulatius o no, suscita reaccions d’inquietud, protesta i rebuig en les poblacions més

directament afectades. Així, la polèmica ha arribat fins a instiRené J. Santamaría Arinas

tucions regionals amb resultats

Professor Titular de Dret Administra- dispars. L’eco del debat s’ha tiu de la Universitat de La Rioja extès i les autoritats centrals de

l’Estat s’han vist obligades a fi-

xar posició. D’aquesta manera, en un termini de dotze mesos han

aparegut diverses lleis que limiten en graus diferents la pràctica del fracking al territori espanyol.

La primera normativa específica que apareix és la Llei del Parlament de Cantàbria 1/2013. Segons aquesta, “queda prohibit a tot el territori” autonòmic “l’ús de la fractura hidràulica o fracking com

a tècnica que, mitjançant la injecció d’additius químics, és susceptible de ser usada per a la investigació i extracció de gas de lulita

o no convencional”. Prohibicions molt similars van ser adoptades amb posterioritat per idèntiques lleis dictades per La Rioja i Navarra.

La reacció estatal ha consistit en la modificació de dues normes bàsiques i en la interposició de recursos d’inconstitucionalitat. La Llei 17/2013, per una banda, va introduir en l’article 9 de la Llei del

Sector d’Hidrocarburs un nou apartat segons el qual, en els permisos d’exploració i investigació i en les concessions d’explotació,

“podran aplicar-se”, entre altres “mètodes” i “tècniques”, “la fracturació hidràulica”. Al mateix temps, i per altra banda, aquests projectes van quedar sotmesos a avaluació d’impacte ambiental.

16

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2014

Pel que fa als recursos, el primer ja ha estat resolt, amb sorprenent

celeritat, per la STC de 24 de juny de 2014, que anul·la la Llei cantàbrica per raons exclusivament competencials. En concret, recorda la seva doctrina precedent sobre el posible desenvolupament normatiu autonòmic, però dóna a entendre que aquí sí es produeix

una “alteració de l’ordenament bàsic miner” perquè “el legislador

autonòmic no es limita a establir les peculiaritats que estimi convenients” sinó que, en establir una “absoluta i incondicionada prohibicó, contradiu de manera radical i insalvable el que està establert a la Llei 17/2013”.

Igual que en altres Comunitats Autonòmes, a Catalunya no han faltat les iniciatives polítiques per establir una prohibició similar. Però,

després del rebuig del Parlament, el que s’ha fet ha estat una cosa

matisadament diferent. La Llei 2/2014 ha redactat de forma diferent el precepte que regula el “règim d’us del sòl no urbanitzable”. Així, l’article 47.10 de la Llei d’urbanisme diu que “en l’explotació de re-

cursos naturals en sòl no urbanitzable, en el cas de l’aprofitament d’hidrocarburs, no està permès l’ús de la tecnologia de la fracturació hidràulica quan pugui tenir efectes negatius sobre les característiques geològiques, ambientals, paisatgístiques o socioeconòmi-

ques de la zona, o en relació amb altres àmbits competencials de la Generalitat”.

El Govern central ha manifestat discrepàncies enfront a aquesta formula que probablement acabarà també davant del Tribunal Constitucional. Però, si finalment es formalitza el recurs, no sembla que

el raonament de la sentència sobre la Llei cantàbrica sigui directa-

ment aplicable al precepte català que, objectivament, no conté una prohibició absoluta. En qualsevol cas, fa la impressió que la seva subsistència és poc rellevant en termes pràctics. I això perquè la

seva redacció és suficientment oberta com per entendre que es

limita a oferir una possibilitat de prohibició diferida a concretar, per exemple, amb la corresponent motivació, en instruments d’ordenació del territori i en plans urbanístics; solució que, per cert, troba suport, sense necessitat de llei específica, en la STS de 14 de febrer de 2012.

LOCALRET

open data: transparència municipal... i molt més El nou portal Gavà Obert/Open Data de l’Ajuntament de Gavà (el Baix Llobregat) ha obtingut la qualificació de “cinc estrelles” pel

seu alt nivell de reutilització de les dades que atorga el Consorci internacional W3C. A Catalunya ja hi ha una àmplia experiència de municipis que fan una aposta d’obertura de dades i de transparència de la gestió municipal.

La jornada “Transparència i dades obertes als governs locals: Reptes i oportunitats”, que va tenir lloc el 14 de juliol a

l’ESADEFORUM organitzada per Esade,

Socrata i els ajuntaments de Rubí i Gavà,

amb la col·laboració de Localret, va servir per a posar a debat quines són les línies a

seguir per les administracions públiques locals en el procés d’obertura de dades i

de posada en marxa de portals de transparència.

lona, Cornellà de Llobregat, Gavà, Lleida,

Manresa, el Prat de Llobregat, Sabadell, gat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de

Llobregat, Tarragona, Terrassa i Viladecans

ja treballen amb un portal d’Open Data, i

subjectes a restriccions derivades de la privacitat, la seguretat i els drets d’autor.

A banda de l’exercici de transparència al

qual s’obliguen les administracions públi-

ques, l’obertura de dades és una font per a possibles reaprofitaments per part de ciutadans, empreses o institucions per

generar valor econòmic. Així, el reaprofitament i gestió de les dades permet la

creació de nous productes o serveis o,

Municipis del volum de Badalona, Barce-

Sant Boi de Llobre-

bliques” totes aquelles que no estiguin

simplement, millorar la gestió i la qualitat

dels ja existents. L’exemple més actual és

la proliferació d’aplicacions per a dispositius mòbils en àmbits com el transport

Els beneficis de l’Open Data també s’estenen a la millora interna de les organitzacions locals

altres, com és el cas de l’Ajuntament de Rubí, es troben en fase de desenvolupament del projecte.

Als portals de dades obertes, els ciutadans i les empreses poden consultar

–i treballar– amb formats oberts totes aquelles dades estadístiques que els

municipis gestionen, amb el benentès

que tenen la qualificació de “dades pú-

o l’oci.

Els beneficis de la gestió de l’Open

Data també s’es-

tenen a la millora

interna de les or-

Imatge de la jornada (@cristobalaviles)

ganitzacions locals. Primer, per l’orde-

servir per destacar els reptes de la posada

procés d’obertura i classificació de les

Així, es va alertar sobre la sobrecàrrega

nament i la simplificació que suposa el dades i, en segon terme, perquè la mateixa administració té més canals per a

rebre, i en temps real, els “imputs” dels usuaris/ciutadans sobre els serveis que es presten.

A més dels beneficis, la jornada també va

en marxa dels portals de dades obertes.

d’informació; les dificultats d’interpretació; caure en informacions “poc rellevants”;

desorganització interna o manca de re-

utilització. En un sentit més ampli també es va comentar que “un portal Open Data

no pot ser una aposta personal, ha de ser una iniciativa institucional”.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2014

17

PARTITS POLÍTICS

els ajuntaments HAURIEN DE TENIR MÉS COMPETÈNCIES PER REGULAR ELS APARTAMENTS TURÍSTICS? Jordina Moltó Secretaria de Territori i Política Municipal de CDC

és positiu que la generalitat estableixi un marc regulador dels apartaments turístics així com dels habitatges d’ús turístic

Qui és competent per planificar, programar, fomentar, inspeccionar

El que preocupa bàsicament als ajuntaments, a banda que els

i sancionar en matèria de turisme i, concretament, en allotjaments

allotjaments turístics tinguin uns bons estàndards i contribueixin en

turístics, és la Generalitat de Catalunya, si bé, aquesta ho pot fer en

la promoció turística, és la bona convivència entre els veïns i els

col·laboració amb els ajuntaments. És positiu que la Generalitat es-

turistes. En aquest sentit, els ajuntaments ja tenen competències

tableixi, i així ho ha fet, un marc regulador dels apartaments turístics

per atorgar llicències, rebre comunicacions prèvies o declaracions

(edificis o conjunts continus d’apartaments o d’estudis), així com

responsables, exercir la funció inspectora en col·laboració amb la

dels habitatges d’ús turístic. Sobretot pel que fa a aquests últims,

Generalitat, regular els usos a través del planejament urbanístic,

els quals no participaven en la promoció turística, estaven al marge

establir mesures d’atenció veïnal, etc.

de qualsevol control i provocaven molts problemes veïnals.

Jordi Orobitg Regidor de Turisme de Lloret de Mar

l’allotjament turístic en àmbits residencials genera tensions entre visitants i residents als que l’administració local ha de donar resposta

L’etern debat: regulació exhaustiva vers liberalització de les activitats

res. El règim de legalització de l’activitat és el de comunicació i no es

econòmiques. La nova regulació dels allotjaments turístics ha suposat

pot requerir més documentació que l’establerta en la norma reguladora.

sostreure el que anomenem habitatges d’ús turístic (HUTS) de l’àmbit de

L’experiència indica que l’allotjament turístic en àmbits residencials ge-

la llei de l’habitatge i incloure’ls en l’àmbit de la regulació administrativa de

nera tensions entre visitants i residents als que l’administració local ha

les activitats empresarials d’allotjament. Això ha comportat problemes,

de donar resposta utilitzant eines que la pròpia normativa dona, com la

doncs coexisteixen els edificis d’apartaments amb els HUTS, essent que

ordenació d’usos urbanístics, que permet limitar tals activitats, i d’altres

molts dels primers, per la menor exigència de la regulació de seguretat,

com la regulació, via ordenances de civisme, de les responsabilitats del

s’han reconvertit en múltiples HUTS integrats en un únic edifici. En altres

propietari i del gestor. Lloret ha emprès aquest camí: a més de modificar

, la novetat ha obligat a una modificació puntual del Pla General per per-

el POUM i preveure una ordenança reguladora de tals usos, com a eina

metre una activitat preexistent i que de cop resultava fora d’ordenació

més dinàmica i autogestionada per l’administració local, davant una mo-

amb les greus conseqüències que pot comportar.

dificació puntual del planejament; també ha optat per regular i sancionar situacions d’incivisme vinculades a l’allotjament turístic, preveient a més

D’acord amb les directives de liberalització de serveis, les instruccions

un nombre determinat de conserges en funció dels apartaments o HUTS

de la DGT adreçades als ajuntaments i al registre a constituir eren cla-

gestionats.

Política Municipal Partit dels Socialistes de Catalunya

Només caldria millorar alguns aspectes per ajudar els ajuntaments a fer una gestió més adaptada a la realitat

La llei catalana ens dóna prou marge per regular els apartaments

cionador que permeti els ajuntaments a sancionar aquells que in-

turístics amb les competències sobre inspecció i llicències.

compleixin les normes del municipi.

Només caldria millorar alguns aspectes per ajudar els ajuntaments,

Per l’altra, els ajuntaments han de rebre un major percentatge dels

l’administració més propera als problemes de la ciutadania, a fer

impostos que la Generalitat recapta del turisme, per tal que els

una gestió més adaptada a la realitat.

beneficis que aquest sector econòmic reporta es quedin en els mateixos municipis i serveixin per a compensar les externalitats

Per una banda, caldria dotar la Llei de Turisme amb un règim san18

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2014

negatives que genera.

PARTITS POLÍTICS

Política Municipal Partit Popular de Catalunya

potser seria beneficiós que hi hagués una major col·laboració entre ajuntaments i generalitat per garantir que els apartaments compleixen la normativa

Els darrers canvis normatius han permès regular i ordenar els apar-

control sobre el seu funcionament i la capacitat de fer inspeccions

taments turístics de manera que la llei els obliga a disposar d’una

recau en l’administració autonòmica. Potser seria beneficiós que hi

llicència municipal per poder funcionar. D’aquesta manera s’ha pre-

hagués una major col·laboració entre ambdues administracions per

tès acabar amb pisos il·legals que no tributaven ni pagaven taxes

garantir que els apartaments turístics compleixen correctament la

donant així més garanties als usuaris. Els apartaments turístics, per

seva normativa de funcionament, i garanteixen la convivència ciu-

la seva banda, també han de sol·licitar llicència municipal d’obres,

tadana i el dret dels veïns al descans. Això si, qualsevol traspàs de

a més de la d’activitat i han d’estar inscrits en el registre de Turisme

competències cap als ajuntaments hauria d’anar acompanyada del

de la Generalitat. En tots dos casos, els ajuntaments es limiten a

suport financer per poder-la desenvolupar.

intervenir en la concessió de la llicència d’activitat, mentre que el

calen competències locals per regular i fer front en alguns casos a l’impacte depredador que l’activitat turística té sobre els barris i veïns i veïnes

Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV És evident que els ens locals hem de tenir més competències en totes les

onals de forma homogènia, al marge de les especificitats territorials, locals

matèries que puguin tenir impacte en la realitat quotidiana, perquè la volun-

i les seves ubicacions en el teixit urbà. La falta de regulació ha fet proliferar

tat dels governs locals és incidir en el nostre entorn més immediat. És abso-

aquest tipus d’allotjament, que té a veure amb la promoció d’un determinat

lutament insuficient la capacitat d’inspecció o d’informació a la Generalitat.

model turístic de baixa qualitat i també amb la situació de crisi que afecta

I no només es tracta dels apartaments turístics, és a dir aquells que formen

la vida quotidiana d’alguns barris i ciutats. Cal competències locals per re-

part d’un únic edifici o varis destinats íntegrament a l’activitat d’allotjament

gular i fer front en alguns casos (Barcelona és el millor exemple) a l’impacte

turístic, sinó també els habitatges d’ús turístic que es lloguen amb finalitats

depredador que l’activitat turística té sobre els barris i els veïns i veïnes i la

turístiques, però que formen part d’un edifici amb habitatges particulars i

necessitat de descentralitzar el turisme, per disgregar-ne també els impac-

aquests són els que especialment causen un fort impacte en l’espai més

tes negatius. Dit d’una altra manera, és obligació del govern de les ciutats i

pròxim a la seva ubicació i queixes constants per part de veïns i veïnes.

pobles defensar la qualitat de vida dels veïns i veïnes de tots els barris, i no

Les regulacions o més aviat desregulacions imposades pel govern de la

plegar-se als interessos lucratius de determinats sectors empresarials i del

Generalitat han estat un error, considerant les diferentes tipologies habitaci-

perill que suposa fomentar el monocultiu turístic.

HI HA COMPETÈNCIES QUE HAN DE CONTINUAR EN MANS DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES SI VOLEM TENIR UNA POLÍTICA TURÍSTICA COHERENT

Miguel-Ángel Ibáñez Sots-Secretari de Política Municipal de C’s Quan el turisme planta cara a la crisi econòmica i ho fa a base de que la

que està ocasionant problemes de seguretat i de convivència en algunes

mitjana de depesa diària baixi, quan el ‘boom’ dels apartaments turístics

poblacions de la nostra costa catalana.

es fonamenta en un preu més assequible, el següent risc que tenim, si

La política estratègica del tipus de turisme que volem com a Comunitat

es deixen als ajuntaments les competències per regular els apartaments

Autònoma es defineix a través de la quantitat de cada tipus d’establiments

turístics, és caure en què la competència per mantenir el turisme acabi fent

i de les condicions de confort, equipament, serveis i instal·lacions dels ma-

que municipis veïns endeguin una guerra per tal de donar més facilitats

teixos i, per això, hi ha competències que han de continuar en mans de les

a aquest tipus de negoci... i que el turisme que acabem atraient sigui el

comunitats autònomes si volem tenir una política turística coherent.

Joan Rota Portaveu de la CUP a Blanes

el debat existent es deu més a la situació que es dóna en zones molt turístiques on es produeixen problemàtiques associades al lloguer irregular de pisos

Els decrets que regulen aquesta activitat i similars, atorguen als

es dóna en zones molt turístiques on es produeixen problemàtiques

ajuntaments la concessió de les llicències d’obertura i el seu poste-

associades al lloguer irregular de pisos. Aquestes activitats poden

rior control. La Generalitat s’encarrega de l’ordenació i la regulació

ser regulades amb les ordenances municipals i la inspecció d’ac-

de l’activitat com de la qualitat. Una ampliació de competències

tivitats.

només podria passar per assumir el paper de la Generalitat i no tindria massa sentit pels municipis al no disposar d’una estructura d’inspecció suficient. El debat existent es deu més a la situació que ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2014

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT

MOLLERUSSA ADEQUA EL PRIMER APARADOR EN DESÚS PER FOMENTAR-NE EL LLOGUER O CoMPRA L’Ajuntament de Mollerussa ha adequat ja el primer aparador d’un comerç buit per tal de fomentar-ne el seu lloguer o

compra per a ús comercial. Es tracta d’un establiment situat al carrer Jacint Verdaguer, en ple centre comercial, que

portava anys buit, i en el qual, a banda d’arreglar-lo, s’hi

han col·locat unes fotos antigues de la plaça Major, informa-

ció sobre la campanya i el lema ‘Compra a Mollerussa!!!’.

L’alcalde Marc Solsona explica que l’objectiu és visualitzar

IGUALADA PROJECTA UN NOU EQUIPAMENT PER A JOVES A LA TORRE DE CAL BADIA El departament de Joventut de l’Ajuntament d’Igualada ha

llocs estratègics atractius per al comerç. S’han contractat 5 joves durant 6 mesos a través del SOC que s’ocuparan de

fer aquesta feina. De moment la iniciativa es farà a 4 locals més dins l’àrea del Pla de barris.

presentat la proposta d’un nou espai per a entitats juvenils. Els propietaris de locals buits es poden acollir a la iniciativa

L’equipament s’ubicarà a la torre de Cal Badia, un edifici de cedint el seu espai a canvi d’un 50% de l’IBI. L’Ajuntament propietat municipal construït l’any 1945 amb una superfície vol potenciar d’aquesta manera que no hi hagi locals buits de 600 metres quadrats i quatre plantes. Es tractarà del se- a la ciutat. gon equipament per a joves de la ciutat. Els usos i model de gestió es decidiran en un procés participatiu que s’engegarà

la propera tardor, moment en el qual també es preveu engegar les tasques de rehabilitació. El regidor de Joventut i

Cooperació, Joan Requesens, explica que es concep com

un punt de trobada “que ha d’esdevenir un pol de creació artística, cultural, associativa, popular i esportiva”.

El model de gestió haurà de vetllar perquè sigui un equipament obert a tothom i perquè compleixi amb els principis i

valors fundacionals de l’espai. També haurà de permetre fle-

xibilitat en el seu ús, donar responsabilitat als usuaris i deixar que tothom pugui participar de la gestió.

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2014

#MUNICIPISENPOSITIU

“La millor política social és generar ocupació” David Saldoni de Tena (CiU). Alcalde de Sallent.

Tweets #municipisenpositiu

Alcalde: David Saldoni de Tena (CiU) Professió: Economista Habitants: 6.909 Pàgina web: www.sallent.cat Sou alcalde (brut): 40.000 euros Sou regidors (brut): 30.000 euros (jornada completa) 12.500 euros (mitja jornada) Assistència a plens: 131,16 Assistència a Juntes de Govern: 215 euros

De jovenet, David Saldoni (37 anys), alcalde

de Sallent des de 2011, era un noi inquiet i amb ganes de “fer coses pels altres”. Va

ser delegat de classe a l’escola, va tenir altres implicacions a la universitat i va formar part de diverses entitats socials fins que, el

1999, va decidir donar el salt a la política lo-

cal com a regidor del municipi: “Des d’aquí es poden apreciar millor els resultats de les decisions que es prenen”, assegura.

Cap a on van aquestes decisions? Doncs,

a partir de l’esclat de la crisi econòmica, l’actuació de l’equip de govern es va basar

en tres eixos: 1) Incentivar la creació d’ocupació des de l’Ajuntament amb places a mitja jornada realitzant un seguiment dels

implicats al programa i oferint-los formació.

Per altra banda, el Consistori concedeix

ajuts directes de 350 a 450 euros mensuals

durant sis mesos a les empreses que contractin gent de Sallent. 2) Atorgar facilitats a les empreses perquè s’instal·lin en el municipi i generar així llocs

de treball per als habitants de la localitat. 3) Incrementar les parti-

com a la tercera, ja que des del Consistori

l’atenció de les persones amb major risc de vulnerabilitat social.

La primera mesura ha arribat a unes 30 per-

sones i la resposta de les empreses ha estat molt bona, ja que després de la participació al programa moltes d’elles han mantingut el

lloc de treball creat. La segona, la fonamental, molt estretament lligada tant a la primera

@ajmollerussa impulsa la creació d’un observatori d’entitats

es considera que “la millor política social és generar ocupació”, també ha tingut un gran

èxit: una acció a destacar és que, des de Sallent, es farà arribar el gas natural a un polígon que hi manca, permetent que s’instal·lin noves empreses. En definitiva, el munici-

Sant Cugat del Vallès posa en marxa la policia verda per patrullar per zones peatonals i pistes forestals en bicicleta

pi va crear 566 llocs de treball el 2013, un

percentatge considerable en proporció al seu nombre de residents.

De què viu Sallent? De la indústria. La lo-

#Bages incorpora un servei gratuït d’intermediació per evitar desallotjaments per impagament d’hipoteca

calitat consta d’importants polígons que li

proporcionen una importantíssima riquesa.

L’aposta de l’Ajuntament consisteix en que

aquesta industrialització vagi en augment i

El #Pallars Sobirà estrena el primer tanatori municipal de la comarca a Rialp

que el municipi pugui erigir-se en un emplaçament idoni per a noves inversions. I quins són els seus plans de futur? Sallent té també

tres grans reptes. En primer lloc, fer arribar

el tren per a mercaderies amb l’ample de

via europeu, per poder acollir i tractar tot el

L’aposta de l’Ajuntament és que el municipi s’erigeix en un emplaçament idoni per a noves inversions

des i augmentar els programes dedicats a

@reus_cat posa en marxa la sisena acceleradora d’empreses per impulsar negocis de recent creació

Un total de 115 persones en risc d’exclusió social troben feina gràcies al programa #Girona Actua

referent a la mineria.

En segon lloc, el

Consistori està tre-

ballant per resoldre la problemàtica de

#LLeida converteix el magatzem arqueològic en un espai visitable i museÏtzat

l’impacte ambiental

de la mineria, amb l’objectiu que les empeses s’impliquin en la restauració dels dipòsits salins mitjançant un projecte industrial

que també generi ocupació i dinamisme

econòmic. I, en tercer lloc, l’Ajuntament tre-

balla per oferir habitatge de tot tipus amb la finalitat de “canviar la tendència i fer créixer

la població”. Comptat i debatut, el govern de Sallent treballa el present, però amb les mirades posades en un futur fructífer.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2014

21

OPINIÓ

Poble i intimitat Un element clàssic de la vida als pobles és la presència

dels altres en la pròpia intimitat. La vida al poble s’associa tradicionalment amb la tafaneria, amb el nas del veí en els propis assumptes: persianes rere les quals hi ha els ulls

inquisitius de la veïna, la xerrameca o safareig –qui ha dit

què i qui ha fet què, qui ha mort i qui ha tingut una criatura o una desgràcia, o una fortuna…–: aquell moralisme de les converses en veu baixa, en els cafès, a les botiguetes, a la

fresca, sota el qual hi corre una gran capacitat d’avergonyir i jutjar i posar l’altre contra les cordes ‘de les coses com

calen’ o ‘com s’han fet sempre’. La literatura universal –

també la catalana– ha anat a buscar en el teixit moral de la vida al poble la font per a multitud de novel·les: el poble es

presenta com un personatge col·lectiu, com l’entramat de connexions humanes on les passions i les raons, les dèries

Melcior Comes

i els costums, els odis i els recels i tot l’embolic de la vida

Escriptor

entendre la humanitat a partir d’una petita mostra d’experi-

les desenes de matrius informàtiques, i gràcies a allò que

hi ressona amb força, el microcosmos que ens serveix per ència.

coneixem com ‘Big data’ el nostre comportament i la nos-

En contraposició, la ciutat era –i potser continua sent– l’es-

sum –en què gastem i quant, amb la targeta de crèdit– en

d’escala ni se saluden’. La gran metròpoli moderna és aquell

que en comprat en una botiga de llibres en poden deduir

on ningú jutja ningú, i en el qual les possibilitats d’autosufici-

pacions, i avançar-se als nostres desitjos fent-nos arribar la

que han caracteritzat la vida moderna. Les transformacions

intromissió ‘pobletana’ havia anat tan lluny com aquesta

ons de l’esfera privada…– s’han produït a les ciutats, i són

culpa –gràcies– a les noves tecnologies. El progrés ens ha

tra vida es tornen previsibles. Dels nostres hàbits de con-

pai de l’anonimat. A la ciutat, com diu el tòpic, ‘els veïns

dedueixen l’esdevenidor de la nostra vida privada, i d’allò

àmbit on cadascú va a la seva –la llibertat dels invisibles–,

quina mena de persones som, els nostres gustos i preocu-

ència i d’innovació desimbolta han facilitat els grans canvis

publicitat a la qual serem més –fatalment– sensibles. Cap

decisives –revolucions industrials i polítiques, les revoluci-

impertinent ingerència en la nostra vida, que facilitem per

aquestes les que no han parat de créixer des del segle XIX;

fet retrocedir, aquesta és ja una dinàmica clàssica.

de la població mundial acabi vivint en ciutats, les quals gua-

El cercle privat –que en les pobles sempre era porós– no

així, en els pròxims cent anys s’espera que més de la meitat nyen 5 milions d’habitants cada mes que passa, sobretot en

tornarà a ser el que era, ni a les ciutats ni en la dimensió

els països en vies de desenvolupament. Un estat com Te-

Cap intromissió ‘pobletana’ havia anat tan al –dada comprovable–, amb cadascú de nosaltres amb la lluny com aquesta impertinent ingerència en la nostra vida La vida al poble s’associa tradicionalment amb la tafaneria, amb el nas del veí en els que hem encetat amb l’entrada de la vida digital en la nospropis assumptes tra quotidianitat. La revolució de la vida privada que va coxas, als EUA, bastaria per encabir-hi tota la població mundi-

mençar a les ciutats –i amb la invenció de la impremta–

22

seva casa unifamiliar, però tendim a dispersar-nos pel món

es veu ara posada contra les cordes, o almenys s’han de

laboratoris que són les grans ciutats, sobretot les que es

manegem el que volem que sàpiguen els altres. La majo-

de manera uniformement desordenada, dins aquests grans

replantejar algunes velles veritats sobre la manera en què

troben vora el mar.

ria de nosaltres oferim les nostres dades i consentim en el

Però l’anonimat aconseguit en la gegantina marea humana

perquè ja sentim que la vida digital és el reflex de la vida

nades ‘xarxes socials’, el consum de productes que fem

altres, pròpiament humans, ja no són els que tafanegen en

faneria. Les nostres dades queden gravades en algunes de

un destí molt més incòmode.

seguiment que es fa de la nostra conducta i moviments,

de les ciutats està arribat a la seva fi. Internet, les anome-

que portem i potser no tenim res per amagar. Tal vegada els

on-line… tot això s’està convertint en un pou immens de ta-

els nostres assumptes, però que ho facin les màquines és

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2014

ACTUALITAT

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS AGOST-SETEMBRE 2014

23