Revista ACM 356

356 Novembre 2014

La revista referent d’informació del món local

els municipis compromesos amb el 9N Imatge històrica la que es va viure el 4 d’octubre al Palau de la Generalitat amb més de 800 alcaldes representant els 920 municipis que s’han mostrat a favor del dret a decidir

ACTUALITAT

El Comitè Executiu de l’ACM dóna suport al procés participatiu del 9N

Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya

ENTREVISTA

Al President del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona

OPINIÓ

“Les nostres assemblees locals”.

Toni Aira, periodista

SUMARI

ELS MUNICIPIS PROMOCIONEN EL 9N El president de l’ACM, Miquel Buch, i el president de l’AMI, Josep Maria Vila d’Abadal, van recollir del secretari de comunicació del Govern català, Josep Martí, el material de difusió i promoció del procés participatiu del 9N. Els municipis catalans

estan compromesos amb el dret a decidir i els anhels dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Per aquest motiu, han fet promoció i divulgació del procés i han fomentat que la ciutadania participi activament el pròxim 9 de novembre.

ACTUALITAT

pÀg. 4-5

pÀg. 7

pÀg. 9

entrevista

municipi en positiu

OPINIÓ

pÀg. 12-13

pÀg. 21

pÀg. 22

L’ACM potencia i es posiciona al costat del procés participatiu del 9N

“La mancomunació de serveis té una llarga tradició a La Garrotxa”, Joan Espona

L’ACM i l’Ajuntament de Barcelona debaten sobre polítiques d’habitatge

“Construirem una torre perquè el municipi ampliï la cobertura en telecomunicacions”. Rubèn Lladós, alcalde de St. Jaume de Frontanyà

La Diputació de Barcelona dóna beques per promoure la investigació sobre el món local

Article d’opinió del periodista Toni Aira: “Les nostres assemblees locals”

EDITORIAL

EDITORIAL

ELS AJUNTAMENTS HI SOM

cara al proper 9 de novembre. I ho han tornat a demostrar amb la cessió d’espais municipals a tot el territori català.

A 942 municipis de Catalunya hi haurà un lloc on poder exercir el dret a votar.

A hores d’ara ningú pot dubtar de la implicació del món local per celebrar el procés participatiu del proper 9 de novembre. Aquest mes, el món local ha demostrat en rei­ terades ocasions que està actuant d’acord amb la voluntat del poble català.

Els alcaldes i alcaldesses de Catalunya són els representants polítics més pròxims a la ciutadania. Saben quines són les preocupacions i els anhels dels ciutadans i ciutadanes. Per aquest motiu, el seu objectiu principal és donar-hi resposta. No hi ha cap batlle que es negui a escoltar la veu dels veïns i veïnes del seu municipi. Una veu que clama que Catalunya pugui exercir el dret a decidir el seu futur.

En un dels moments més transcendentals de les últimes dècades el món local ha estat un cop més determinant.

L’acte del 4 d’octubre al Palau de la Generalitat va escenificar que pràcticament la totalitat dels ajuntaments de Catalunya donen suport al dret a decidir dels ciutadans de

Aquest més el món local ha deixat clar que quan més se’l necessita, hi és. Tot i les dificultats, seguirem estant al costat de la gent, del Parlament i del President, donant resposta a les necessitats i les inquietuds dels catalans i catalanes.

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Disseny gràfic: www.pixelcomunicacio.com

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Pep Montané

Impressió: Gràfiques APR.

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: Joan Morcillo

La redacció no comparteix, necessàriament,

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé,

l’opinió expressada en els articles.

Correu electrònic: acm@acm.cat

Josep Garriga, Albert Guilera, Jordi Juan, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Rafael M. de

www.acm.cat

Dipòsit legal: B3434383.

Yzaguirre.

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS NOVEMBRE 2014

3

ACTUALITAT

EL COMITÈ EXECUTIU DE L’ACM DÓNA SUPORT AL PROCÉS PARTICIPATIU DEL 9N

El Comitè Executiu de l’ACM reunit de forma extraordinària a la seu de l’Associació.

El Comitè Executiu de l’ACM, reunit d’urgència a la seu de

Entre els acords plantejats a la moció, a banda de donar su-

cés participatiu previst pel proper 9 de novembre. Al llarg del

ens locals associats que donin suport al procés participatiu

l’entitat, va aprovar aquest dilluns una moció de suport al procap de setmana ha contactat amb els diferents ajuntaments

de Catalunya per sol·licitar que cedeixin espais municipals per a la votació. Molts d’ells han confirmat que cediran els espais

facilitant llocs públics on poder exercir la votació, si el municipi no disposa dels locals de la Generalitat on exercir el vot.

necessaris.

També es demana que des dels ajuntaments es fomenti la ins-

“Els ajuntaments catalans ens hem compromès de forma rei-

normal del procés. Així mateix, es demana que es promogui la

terada i ho tornem a realitzar per garantir la llibertat individual

i el procés democràtic, facilitant tots els recursos i les eines

necessàries per a fer possible la celebració del procés participatiu del proper 9N”, va manifestar el president de l’ACM,

cripció de voluntaris que puguin ajudar al desenvolupament

difusió de campanyes informatives institucionals obrint canals

d’informació del procés, facilitar el transport o realitzar qualsevol altra acció anàloga que pugui facilitar l’exercici del vot.

Miquel Buch, qui també va destacar que “els ajuntaments fan

Finalment, la moció aprovada per tot el comitè executiu de

cívica, pacífica i democràtica”.

moment transcendental pel país.

una crida a la ciutadania a participar-hi d’una manera activa,

Acords 1. Mostrar el suport de l’ACM al procés participatiu previst per

l’ACM reclama la unitat política de tots els partits davant un

panyes informatives institucionals obrint canals d’informació del procés.

al 9 de novembre, per expressar de forma unívoca i a les urnes

5. Fomentar que els ajuntaments facilitin el transport, en la

ar-se lliurement sobre el futur de Catalunya dins l’exercici dels

tal que els ciutadans que ho desitgin puguin apropar-se a les

la voluntat de votar del poble de Catalunya, i poder pronuncinostres drets democràtics.

2. Promoure que els ens associats a l’ACM donin suport a

aquest procés participatiu facilitant llocs públics on poder

exercir la votació, si el municipi no disposa de locals de la Generalitat on exercir el vot.

3. Fomentar des dels ajuntaments la inscripció de voluntaris que puguin ajudar al normal desenvolupament del procés.

4. Promoure entre els municipis associats la difusió de les cam-

4

port al procés participatiu del 9N, l’ACM ha acordat amb els

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2014

mida dels recursos que cadascú pugui lliurement aportar, per

urnes, en cas de que el local es trobi en un altre municipi o estigui llunyà del centre urbà.

6. Realitzar qualsevol altra acció anàloga que pugui facilitar l’exercici del vot.

7. Reclamar unitat política davant d’un moment transcendental del país, com és la celebració del 9N.

8. Comunicar aquest acord al president de la Generalitat de Catalunya i a la presidenta del Parlament de Catalunya.

ACTUALITAT

L’ACM i l’ami CELEBREN QUE 942 MUNICIPIS CEDEIXIN ESPAIS PER AL 9N 942 municipis de Catalunya han confirmat que cediran espais municipals per a poder celebrar el procés participatiu del proper 9 de novembre. Una xifra que demostra el ferm compromís del món local per a què els catalans i

catalanes exerceixin el seu dret a decidir quin ha de ser el futur polític del país.

L’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Mu-

nicipis per a la Independència van posar en marxa un dispositiu per tal de sol·licitar als diferents ajuntaments de Catalunya la cessió d’espais per al procés participatiu

previst per al proper 9N. Aquest dispositiu va consistir en informar a tots els alcaldes i alcaldesses dels passos

que havien de seguir per a cedir un espai per al 9N, en

cas de no disposar d’un edifici o equipament de la Generalitat de Catalunya.

Des de l’Associació Catalana de Municipis, el seu president, Miquel Buch, considera que, un cop més, el món

local ha tornat a estar a l’alçada dels moments històrics que viu el país. “El dia 4 vam dir al president de la Generalitat, Artur Mas, que si es girava, no estava sol i avui

Una de les urnes que recolliran els vots el proper 9 de novembre.

Recordem que tant el Comitè Executiu de l’ACM com

de l’AMI han acordat respectivament donar ple suport al procés participatiu engegat pel govern i mobilitzar als

diferents ajuntaments de Catalunya per tal que facilitin

totes les eines per a què el procés es pugui dur a terme.

demostrem un cop més que el món local està compromès amb el present i el futur del país”.

Per la seva banda, el president de l’Associació de Municipis per a la Independència, Josep Maria Vila d’Abadal,

manifesta que “el procés ha entrat en una fase de no re-

torn i ha posat de relleu que cal la màxima col·laboració dels ens locals per a què el 9N hi hagi una gran participació. Les entitats municipalistes farem tot el possible

per a què tota la informació sobre com i on podran votar arribi als ciutadans de manera fàcil i senzilla”.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS NOVEMBRE 2014

5

ACTUALITAT

6

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS NOVEMBRE 2014

ACTUALITAT

Debatem sobre polítiques d’habitatge a l’ajuntament de barcelona

La jornada va atraure molt interès amb la presència d’una norantena de tècnics locals i càrrecs electes.

El Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona va acollir

legal per als habitatges buits. I es va tancar la jornada amb

per fer aflorar habitatges buits i posar-los al mercat’. La ses-

ajuntaments de Reus, Olot, Barcelona, Terrassa i Vilafranca

el 7 d’octubre la jornada ‘Polítiques d’habitatge: Estratègies

sió va servir per intercanviar experiències municipals per fomentar i mobilitzar l’habitatge buit.

Més de 90 persones van assistir a la jornada, que va inau-

gurar el secretari general de l’ACM, Marc Pifarré. Aquest va

la presentació de cinc experiències que porten a terme els del Penedès.

L’organització de la jornada anava a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona i l’ACM

destacar que “jornades com aquesta són enriquidores per posar en comú què fan els municipis i la Generalitat en el

dia a dia entorn d’aquesta problemàtica”. I va insistir que la

primera actuació és “aconseguir que els pisos buits, sobretot de les entitats financeres, es posin a disposició de les àrees d’habitatge i serveis socials dels ajuntaments”.

La jornada va comptar amb una taula rodona encapçalada pel president de la comissió d’Habitatge de l’ACM, Josep

Maria Corominas, i el president de la comissió de Benestar Social de l’ACM, David Saldoni. Més tard, el Secretari d’Habitatge de la Generalitat, Carles Sala, va desgranar el marc

Rafael de Yzaguirre, Josep Mª Coromines i David Saldoni en una de les ponències.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2014

7

ACTUALITAT

La faee rep de la diputació de barcelona beques JORNADA SOBRE per promoure la investigació sobre el món local VIDEOVIGILÀNCIA En una jornada sobre videovigilància,

organitzada al Centre d’Estudis Judicials, Rafael de Yzaguirre, secretari general adjunt de l’ACM i vocal membre

de la Comissió de Videovigilància, va

intervenir en la taula rodona moderada pel fiscal del Tribunal Superior de

Justícia de Catalunya, Félix Romero

de Tejada. L’acte portava per títol “La Comissió de Videovigilància de Catalunya. Problemàtiques i casos significatius” i va comptar amb la participació d’altres vocals membres de la comissió com Ramon Riu, vocal en Moment de la signatura del conveni amb el coordinador general de la Diputació de Barcelona, Xavier Forcadell.

La Diputació de Barcelona destina-

rà 3.000 euros a la Fundació d’Alts Estudis d’Electes de l’ACM per cobrir el finançament de les recerques

i remuneracions de les tutories aca-

dèmiques que permetin aprofundir en temes com l’entorn legal dels governs

locals, les competències i serveis que presten aquestes administracions, el

seu marc fiscal i financer i el seu sistema electoral i de govern.

El professorat universitari en formació,

l’alumnat universitari de darrer curs de grau/llicenciatura universitària o

de postgrau i professionals de les diferents administracions públiques de

Catalunya seran els destinataris de la concessió d’aquestes beques de recerca que la Diputació de Barcelona atorgarà amb l’objectiu d’assentar les

8

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS NOVEMBRE 2014

bases per vertebrar el model local i d’organització territorial del futur.

representació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i Dolores

Morán, en representació de l’Administració de l’Estat.

El coordinador general de la Diputació, Xavier Forcadell, va presidir la reunió per establir el calendari de treball amb els responsables de les

diferents entitats col·laboradores: el

president de la Fundació Aula d’Alts Estudis Electes, Miquel Buch; la presidenta del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local, Petra Saiz; el president de

la Fundació Pi i Sunyer, Àngel Garcia; el vicepresident de la Fundació Ins-

titut d’Economia de Barcelona, Martí Parellada; el director de l’Institut de

Ciències Polítiques i Socials, Joan

Marcet; i el director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques, Òscar Rebollo.

Rafael de Yzaguirre, secretari general ajunt de l’ACM, al mig.

ACTUALITAT

L’ACM DEMANA QUE ELS AJUNTAMENTS REBIN SUPORT PER APLICAR UNA FUTURA LLEI DE TRANSPARÈNCIA L’Alcalde de Sallent i membre del Comitè Executiu de l’ACM,

David Saldoni, ha estat l’encarregat de defensar el posicionament de l’entitat municipalista davant la Proposició de llei

de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

En aquest sentit, ha defensat que els ajuntaments han de re-

bre suport tècnic, jurídic i econòmic per fer front a la llei. Des de l’ACM es considera que la Llei de transparència, accés

a la informació pública i bon govern pot ser una bona eina per a que els ciutadans puguin conèixer tota la informació

relativa als ens locals. Tot i això, la realitat local a Catalunya

és molt diversa i per tant, cal que els ajuntaments disposin dels recursos necessaris per fer-hi front i poder aplicar la Llei amb total garantia.

MARTA FELIP al parlament sobre el projecte de modificació del codi civil L’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha participat aquest mes a la Comissió de Justícia i Drets Humans del Parlament de Catalunya per aportar el punt de vista de l’ACM sobre el Projecte de llei

de modificació dels llibres primer, segon, quart i cinquè del Codi civil de Catalunya i de modificació de la Llei 10/2008, del 10 de

juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions (tram. 200-00012/10).

obligació d’urbanitzar mitjançant garanties diferents de la hipote-

Marta Felip va valorar positivament el Projecte de llei amb excep-

generar dubtes a l’hora d’admetre aquestes altres garanties que

ció de la supressió de l’article 569-42.2. Un article que possibilita expressament que els propietaris dels terrenys garanteixin la seva

LES TAULES DE PARTICIPACIÓ SOCIAL Les taules de participació social es caracteritzen per ser aquells òrgans que aglutinen i articulen la participació del conjunt de la

població i de les seves organitzacions en les polítiques desitjades

i l’assoliment dels objectius predefinits, amb l’objecte de dotar les

administracions, i al conjunt de la societat, d’un espai de diàleg i intercanvi d’informació que fomenti la cooperació estratègica en l’àmbit de les polítiques socials.

ca, com ara els avals. El fet que se suprimeixi aquest esment pot ofereixen avantatges tant per als propietaris com per als ajuntaments.

A Catalunya, més enllà de la Taula d’Entitats del tercer Sector

Social, els ajuntaments municipals poden impulsar taules específiques d’àmbit local en relació a temes estratègics per a cada

municipi. Es tracta, doncs, d’una eina molt adequada per tal d’endegar polítiques socials o afrontar determinades problemàtiques. Àrea Social–Projecte AODL: Accions de difusió de cooperació amb el Tercer Sector.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2014

9

GABINET D’ESTUDIS

EL PAPER, NOU PROVEÏMENT DE L’ACM PER ALS ENS LOCALS L’Associació Catalana de Municipis i

el menor temps possible. “Aquesta no-

per a proveir als ens locals de paper

territori i que demostra la preocupació

Comarques ha iniciat una nova licitació

vetat és una innovació que beneficia el

d’oficina que els permetrà generar un

de l’ACM per les particularitats locals”,

estalvi econòmic i una simplificació

explica el també alcalde de Premià de

del procediment d’adquisició. Actu-

Mar, Miquel Buch.

alment el paper és un bé de consum

El pressupost previst de tot l’acord

generalitzat i d’ús intensiu en el món

local. S’han licitat tres lots i es poden presentar les ofertes fins el proper 18 de novembre.

L’entitat municipalista de referència a

Catalunya ha iniciat una nova licitació per donar resposta a les demandes

més comuns dels ens locals catalans.

“Tot i que amb les noves tecnologies

podria semblar que el consum de paper disminueix, la realitat és que segueix sent imprescindible en el dia a dia dels procediments administratius”,

explica el president de l’ACM, Miquel

marc és de de 1.260.000€ i la presenpaper per a plotter i paper per a dor-

tació d’ofertes es podrà realitzar fins a

sals de curses esportives. Aquest últim

les 14h del proper 18 de novembre.

populars, no es fa malbé amb la suor,

La licitació de paper és el nou servei

convencional i disposa d’una cara au-

cal proporciona als ens locals catalans.

és un paper especial per a les curses

es pot imprimir amb una impressora

que la central de compres del món lo-

toadhesiva.

Recordem que actualment, l’entitat mu-

Per tal d’oferir el mateix preu a totes les

compra agregada de llum, gas, vehi-

ment de la seva distància i localització,

funció i condicions bancàries.

poblacions catalanes, independent-

nicipalista ofereix als seus associats la cles, assegurances, impressores multi-

el mapa de la distribució del paper

s’ha fet amb una classificació comar-

centraldecompres@acm.cat

per. Així, es garanteix el millor preu en

93 496 16 16 Ext. 221

Si en situacions normals les polítiques

de Sallent, amb experiència en l’atenció

En aquests moments la qüestió que centra

important de la gestió pública, una situació

de l’any 2007. La Comissió compta amb la

Buch, qui assegura també que s’han li-

citat tres lots, per a paper d’impressió,

cal dels terminis de lliurament del pa-

comissions

comissió de benestar social i Participació de l’acm socials ja capten l’atenció d’una part molt com la que patim fa uns anys, de crisi econòmica intensa i continuada, fa que aquestes polítiques d’atenció a les persones ocupin llocs de màxima prioritat en l’agenda

municipal. L’ACM, com a punt de trobada

de les preocupacions del món local, no ha estat aliena a aquest fet i això es constata

clarament en l’activitat constant i continuada de la Comissió de Benestar Social en els darrers temps.

La Comissió de Benestar Social de l’ACM està composta per més de 160 membres, entre electes i tècnics dels ens locals,

amb una àmplia representació territorial. És presidida pel Sr. David Saldoni, alcalde 10

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS NOVEMBRE 2014

a les persones dins l’àmbit municipal des col·laboració d’un equip format per la Sònia Oriola (CC del Pla d’Urgell), la Montse Rossinés (CC Vallès Oriental), l’Anna Algueró (regidora de Tortosa), el Jordi Serra (alcalde

de Roda de Ter) i fins a 27 càrrecs electes

i tècnics que representen l’ACM en prop d’una trentena de Consells, Comissions de

seguiment i grups de treball en l’àmbit del Departament de Benestar Social i Família.

La Comissió acaba d’organitzar una Jorna-

els seus treballs gira al voltant de les clàusules socials en la contractació municipal, explorant el marge d’actuació que poden tenir els municipis. Es tracta d’explorar

les accions de discriminació positiva que es poden fer per a afavorir la inserció de col·lectius desafavorits, amb la inclusió de les anomenades “clàusules socials” en els

plecs de condicions de tots aquells processos de contractació pública que fan

els ajuntaments. La intenció és poder plasmar-ho en un informe en breu.

da conjunta amb la Comissió d’Urbanisme

i Habitatge sobre la problemàtica per a fer aflorar pisos buits i poder recuperar-ne la

comissions@acm.cat

participació.

93 496 16 14

seva funció social, amb un gran èxit de

AFERS INTERNS formació

Properament s’iniciaran dos Nous postgraus Aquest darrer trimestre del 2014,

l’ACM, dins el Pla Agrupat de Formació Continua, oferta als consells

comarcals de la demarcació de Barcelona 12 cursos de temàtiques molt

diferents com l’administració electrònica, contractació al sector públic,

investigació d’accidents a l’entorn laboral, l’excel, que donen resposta a les necessitats formatives recollides

Diplomatura de postgrau en Gestió

gerencial local. Funció directiva, i Di-

plomatura de postgrau de Gestió dels

serveis socials locals, ambdues adre-

çades a àmbits locals molt concrets, i què en el cas de la diplomatura de serveis socials, es podrà seguir en

videoconferència des de la Diputació de Lleida.

per l’eina de necessitats formatives del personal laboral i funcionari dels ens locals adherits al Pla Agrupat.

Enguany s’han rebut més de 937 de-

Podeu inscriure-us a:

www.acm.cat/formació

mandes.

En el mateix sentit, properament s’iniciaran dues segones edicions de la

formacio@acm.cat 93 496 16 11

Cartell de l’edició 2014 del Postgrau

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

SERVEIS JURÍDICS

s’incrementa el nombre de consultes jurídiques El departament dels Serveis Jurídics de

amb temes tant diversos com la fixació

primer document d’al·legacions a l’avant-

sos s’han incrementat el nombre de con-

pels membres de les cooperacions locals;

tiva de la Generalitat i dels Governs Locals

l’ACM ha detectat que en els darrers mesultes jurídiques sobre una gran diversitat

del límit total de retribucions a percebre

competències municipals en riscos am-

de qüestions com contractació, personal,

bientals, la responsabilitat que genera la

d’altres.

rebuts sense cobertura legal o l’assesso-

urbanisme o retribucions d’electes entre

D’altra banda, des del departament dels serveis jurídics s’han elaborat informes

conformació de factures relatives a serveis rament en procediment de contractació.

Paral·lelament també s’ha presentat un

projecte de llei de simplificació administrade Catalunya. En aquest sentit, s’està pre-

parant una jornada de treball per a fer-hi

noves aportacions per facilitar l’activitat dels municipis.

juridics@acm.cat 93 496 16 16

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2014

11

ENTREVISTA

“La MANCOMUNACIÓ DE SERVEIS TÉ UNA LLARGA TRADICIÓ A LA GARROTXA” Joan Espona i Agustín.

President del Consell Comarcal de la Garrotxa, afronta el seu segon mandat complert al capdavant del l’ens comarcal, del qual l’any 2006 va ser proclamat per primera vegada president.

Nascut l’1 de setembre de 1947, és alcalde de Sant Joan les Fonts des del juny de 1995. Casat, pare d’un fill i amb dos néts, és un gran coneixedor del territori i la gent de la Garrotxa.

Quina visió té de la feina feta després

sivament el cost pels ciutadans del tracta-

del segon mandat complet al capdavant

ment de les deixalles que generem. Així,

Crec que des del Consell Comarcal hem

de Residus de Catalunya de tirar endavant

del Consell Comarcal de la Garrotxa?

hem complert amb l’encàrrec de l’Agència

fet i estem fent molt bona feina. En més

el Pla Especial Urbanístic per construir una

d’una ocasió us he comentat que ens hem convertit en capdavanters d‘àmbits tan

diversos com, per exemple, el mediambiental, l’atenció a les persones, el turisme,

la responsabilitat social... i hem esdevingut

referents per altres territoris que vénen a conèixer la nostra manera de fer. Tot plegat és

una satisfacció i, al mateix, una responsabilitat que afrontem amb la voluntat de treballar dia a dia per oferir i garantir uns serveis de qualitat per als nostres ciutadans.

planta de triatge que, després d’aprovar-se en el Ple del Consell Comarcal, vàrem fer arribar a la Generalitat que ja ha aprovat el

projecte de forma definitiva. Amb el procés urbanístic finalitzat, ara falta poder garantir el finançament d’aquesta infraestructura.

Des del Consell hem actuat en tot moment

de manera transparent, coherent, d’acord

amb la Llei i sense ànim de polititzar i confondre sobre un tema que, qui té responsabilitat de govern, li pertoca afrontar.

tadans de la comarca que podran gaudir

de més i millors serveis, així com per al personal que hi treballa, un dels grans actius dels que disposem. A més, aquest centre

té un valor especial si tenim en compte les

possibilitats econòmiques i d’inversió que disposa, malauradament, la Generalitat de

Catalunya en aquests moments. Haver-ho

assolit diu molt a favor de l’esforç i la tenacitat que, tant des de l’Ajuntament d’Olot

com d’altres administracions, hi hem posat perquè sigui una realitat.

També heu posat en marxa fa pocs mesos una prova pilot per aprofitar la biomassa de la Garrotxa.

Som conscients que les instal·lacions de

“La inauguració de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa és una de les grans notícies d’aquests últims temps a la comarca”

ambiental acostumen a generar inquietud

A nivell sanitari una de les bones no-

lleres dels nostres rius i que, per falta de fi-

marcal de la Garrotxa. Quins beneficis

lant amb els responsables de la Coopera-

La seva inauguració és una de les grans

pilot que va consistir en organitzar equips

Un dels temes més complicats que heu

hagut d’afrontar és el procés per a la posada en marxa a la Garrotxa d’un Centre

de Gestió de Residus. En quin moment es troba el projecte?

tractaments de residus i altres de caràcter

entre els veïns que les tenen més a prop. Per

intentar que això no fos així, hem explicat els passos que hem anat fent en tot aquest

procés que ha de permetre posar en marxa a la Garrotxa un centre de gestió de residus, molt necessari per assegurar un bon tractament i una millor gestió dels residus a

la comarca, tant en termes d’acompliment de la normativa mediambiental, com també

i molt important, per no incrementar exces12

qualitatiu molt important per a tots els ciu-

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2014

Sí, i la veritat és que és d’aquells projectes

que fan il·lusió perquè és la suma d’esforços de molta gent i amb uns resultats molt

importants, no només a nivell mediambiental sinó pels valors socials que aporta. Tot

va començar des del Consorci SIGMA veient la necessitat que teníem de netejar les

tícies ha estat l’Hospital d’Olot i Co-

nançament, no havíem pogut realitzar. Par-

aporta a la població?

tiva La Fageda vàrem decidir fer una prova

notícies d’aquests últims temps a la comar-

formats per operaris especialistes forestals

ca. Suposa la posada en marxa d’un centre de salut o atenció sanitària/hospitalària amb unes instal·lacions excepcionals: molt

més àmplies i modernes de les que disposàvem fins ara. També representa un salt

i persones amb discapacitat per treballar en la neteja d’un tram de dos quilòmetres de la llera del riu Fluvià. El material extret es

va estellar i traslladar a la planta de com-

postatge on, després d’un temps, s’ha de

ENTREVISTA convertir en combustible per a calderes. És a dir, aconseguim tancar el cercle: netejar

la llera d’un riu gràcies a la feina feta per la Cooperativa la Fageda, que inicia una nova activitat productiva, i el resultat serà una bi-

omassa quilòmetre zero de gran qualitat i amb un alt valor social.

“El Túnel de Bracons s’ha convertit en l’entrada i sortida més utilitzada de la comarca”

el trajecte fins a la Ciutat Comtal. I a menys quilòmetres, menys cost i, a més, sense

pràcticament peatges. L’ús que fem del túnel de Bracons confirma la necessitat

d’aquesta infraestructura que s’ha convertit en l’entrada i sortida més utilitzada de

la comarca i, al mateix temps, ha suposat

un impacte econòmic important a tots els sectors com l’empresarial i el turístic, per posar només uns exemples. En aquests

moments, mitjançant Garrotxa Desenvolupament (l’agència de promoció econòmi-

ca que impulsem de forma conjunta amb l’Ajuntament d’Olot), estem treballant un Pla

A nivell turístic, un bon valor és el sen-

Estratègic que situa com un dels elements

La nostra aposta pel senderisme ve de

nari, és a dir, com la Garrotxa ha esdevingut

derisme i les rutes sobre el patrimoni?

a valorar més importants aquest nou esce-

fa anys. Des del Consell Comarcal de la

geogràficament un espai, un territori, que

Garrotxa i a través de Turisme Garrotxa vàrem començar a treballar l’any 2003 en la

posada en marxa d’una xarxa de senders

que recuperés les antigues vies de comunicació entre els diferents municipis. Així va ser com va néixer Itinerànnia, una xarxa de

senders creada des de la Garrotxa a la qual després s’hi van sumar el Ripollès i l’Alt Empordà que posa en valor el patrimoni que el

visitant es va trobant al seu pas. Estem molt

satisfets de l’acceptació que està tenint. Un

estudi ha permès quantificar la xifra de negoci que ha suposat per a les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Empordà els clients europeus que, durant el 2013, han vingut atrets per Itinerànnia. L’informe es basa en el preu dels paquets turístics,

calculant les despeses generades en alimentació (en cas que no estigui inclosa en

l’oferta), el comerç i les compres. En total, l’impacte generat s’estima en 3.263.645

articula i pot articular un conjunt de potencialitats econòmiques que caldrà saber explotar en un futur immediat.

ho hem ampliat a l’àmbit de la promoció econòmica. A més, estem fent tot un seguit d’actuacions internes amb la voluntat de sumar equips tècnics i humans que ens permetin ser una administració més eficient.

Estem en un context on les institucions

polítiques locals s’estan posant en dubte amb l’LRSAL. Quina visió en té?

La crisi econòmica i les dificultats financeres de les administracions públiques han

revifat el debat sobre la reordenació i reforma de les nostres institucions públiques i, en especial, les de l’àmbit local. Aquest és

un debat necessari, però que cal abordar

de manera responsable, tenint en compte criteris d’eficiència i a l’empara dels prin-

cipis de proximitat i subsidiarietat a l’hora de prestar els serveis als nostres conciutadans. Quan parlem de ser més eficients o de com podem garantir la sostenibilitat del

nostre sistema públic de serveis, el paper En època on es parla de sumar

d’administracions com els consells comar-

munació entre municipis?

larment en territoris com el nostre. El que

tradició a la Garrotxa ja que fins i tot és ante-

coses, que reitero és necessari, es vulgui

esfor­ços, realitzeu alguna manco-

cals es demostra imprescindible, particu-

La mancomunació de serveis té una llarga

no podem acceptar és que per millorar les

rior a la creació dels consells comarcals. La

pràctica de compartir serveis es va iniciar

amb el Consell Comarcal de Muntanya i la Mancomunitat Intermunicipal de la Garrot-

xa. La creació del Consell Comarcal no ha fet més que potenciar la voluntat dels municipis de treballar conjuntament en àmbits com el mediambiental, el benestar social o el turístic. Des de fa anys ho venim fent en

l’àmbit social i el mediambiental. I en aquest mandat, com deia en la pregunta anterior,

fer sempre escombrant en contra de l’àmbit local o nacional, enlloc de l’àmbit estatal.

Quins reptes de futur caldrà afrontar a la Garrotxa?

La Garrotxa té entre els seus reptes de futur continuar prestant uns serveis de qualitat als nostres ciutadans i ciutadanes i seguir

essent un territori sostenible, integrador i de

referència per a la resta del país. I fer-ho,

malgrat les dificultats econòmiques actuals.

euros, una xifra molt important que suposa

un creixement del 54,8% en relació al 2012 i que no deixa de créixer.

Cinc anys després de l’obertura del Túnel de Bracons, quin balanç en fa?

La posada en marxa del túnel de Bracons

ha obert noves oportunitats per la Garrotxa en un moment complicat per la situació econòmica actual. La tan reclamada millora de les comunicacions ha permès

acostar la Garrotxa amb Osona, però tam-

bé amb la resta de comarques catalanes, especialment amb la Catalunya Central i

Barcelona. Hem reduït a gairebé una hora ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2014

13

LOCALRET

el consorci localret s’enforteix amb l’adhesió de la diputació de barcelona La Diputació de Barcelona ha formalitzat, mitjançant la signatura d’un conveni de col·laboració, la seva adhesió com a membre de ple dret al Consorci Localret.

800 municipis de tot Catalunya i amb

el suport de les dues entitats munici-

palistes la FMC i ACM, que dóna més força al nostre objectiu de fomentar,

impulsar i coordinar el desenvolupament TIC en l’àmbit dels ens locals catalans, així com representar-los davant

tota mena d’administracions, d’empre-

ses i organismes relacionats amb el desplegament i l’explotació de xarxes,

les prestacions de serveis de comunicacions electròniques i l’administració electrònica.

El President de Localret i alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i el diputat d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona, Carles Rossinyol, signen el conveni d’adhesió.

El Consorci Localret i la Diputació de Barcelona han treballat des de fa anys

de manera estreta en l’àmbit de l’as-

optimitzar recursos.

Tots els ens locals que conformen el

La modificació dels Estatuts del Con-

Consorci Localret estan convocats a

Assemblea del Consorci, permet ara la

Localret, màxim òrgan de direcció,

entitats locals catalanes de caràcter

l’Auditori de la Universitat Pompeu Fa-

serveis al conjunt dels ens locals cata-

lona.

primera a fer aquest pas.

L’Assemblea servirà per a fer balanç

la contractació agregada dels serveis

La incorporació de la Diputació de

les principals qüestions que afecten

tat, sens dubte, una eina més perquè

i capacitats, suposa un potent impuls

estructures de telecomunicacions i la

sessorament als municipis en qüestions relatives al desplegament de xarxes de comunicacions electròniques

en el territori, així com en les actuacions de suport als ajuntaments en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació

i la Comunicació (TIC). Un clar exemple és la possibilitat que han tingut els

governs locals d’adherir-se, conjuntament amb la Diputació de Barcelona, a

de telecomunicacions. Aquesta ha esels municipis puguin millorar la qualitat

14

i l’eficàcia dels seus serveis així com

ASSEMBLEA GENERAL LOCALRET 2014

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2014

sorci Localret, aprovada en la darrera

participar en l’Assemblea General de

integració al Consorci Localret de les

que tindrà lloc el 27 de novembre a

territorial per tal de donar més i millors

bra (UPF), c/Roc Boronat, 138, Barce-

lans, sent la Diputació de Barcelona la

de la gestió del Consorci i s’abordaran

Barcelona, per la seva representativitat

els ens locals en relació amb les infra-

al Consorci Localret format per més de

societat del coneixement.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2014

15

PUBLIREPORTATGE

el món dels gegants arriba als parcs infantils Jordi Crous, cofundador de Happyludic: “Hem rebut moltes demandes perquè féssim parcs per als nens amb temes tradicionals”

La iniciativa s’ha començat a difondre a YouTube amb el vídeo “Aquesta tardor la farem ballar!”

Happyludic —la nova marca d’Entorn Urbà— ha ideat les primeres àrees lúdiques basades en la cultura gegantera dels municipis. Cada parc és únic i es dissenya de forma personalitzada amb l’ajuntament a partir d’una adaptació artística dels gegants, siguin reis, nobles o personatges molt lligats a la població.

Amb el vídeo a YouTube “Aquesta tardor la farem ballar!”, Happyludic ha avançat una novetat que es comença a comercialitzar aquesta tardor: parcs infantils per a l’espai públic basats en els gegants dels pobles i les ciutats.

Cada parc és únic, es fa per encàrrec i es personalitza amb “una adaptació

artística dels gegants de cada municipi que ens ho sol.liciti, és a dir, jugarem amb les formes” explica Jordi Crous, cofundador i director comercial de Happyludic.

Fa mesos que “estàvem rebent moltes demandes perquè féssim més propostes de temàtica tradicional després de l’èxit dels parcs de la Pilarín Bayés, i és a partir d’aquí que hem anat evolucionant la idea” diu Crous. Així doncs, la nova línia de parcs ha agafat com a protagonista un dels elements més populars de les festes i la cultura del nostre país.

S’ofereixen dos formats diferents: un multijoc de dues torres en format

JA PODEU RESERVAR EL VOSTRE PARC: Tel. 902 555 910 comercial@happyludic.com www.happyludic.com/ca Segueix-nos a les xarxes socials: www.youtube.com/user/HappyludicCAT https://www.facebook.com/Happyludic @Happyludic_cat amb les etiquetes #parcsinfantils i #Vadegegants

16

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2014

2D i un rocòdrom de grans dimensions amb la silueta dels gegants en format 3D. Els materials que s’utilitzen per al multijoc són una fòrmica especial antivandàlica per als panells, que permet insertar-hi imatges, i fusta de pi tractada amb autoclau amb certificació FSC per a l’estructura. El rocòdrom es construeix amb fibra de polièster. Opcionalment, cada ajuntament pot col. locar un panell de dos metres on s’expliqui la història dels gegants, sovint relacionada amb reis, nobles i personatges vinculats amb la població.

La fabricació, que segueix un procés artesanal, es fa en plantes de producció de proveïdors europeus de Happyludic especialistes en parcs i els acabats a Catalunya. Per a la instal.lació i manteniment futur, l’empresa té un equip propi de tècnics.

Happyludic és la primera empresa catalana del sector de l’equipament urbà que ha innovat creant parcs temàtics, és a dir, que tinguin una història al darrera per poder explicar als més petits. A mitjan de 2013 va presentar els parcs d’en Patufet i la Caputxeta vermella amb dibuixos de la Pilarín Bayés (avui ja n’hi ha més de 60 arreu de Catalunya i Andorra) i posteriorment ha signat un acord amb la Roser Capdevila amb la qual s’estan treballant diversos projectes per al 2015.

OPINIÓ

CONTRACTACIÓ DE PERSONAL LABORAL TEMPORAL O NOMENAMENT DE FUNCIONARIS INTERINS? Es públic i notori, també en la gestió

ocupar plaça, donat que, en tractar-se

cals, que els jutges socials són molt

nents, són nomenaments aliens a la

dels recursos humans dels ens lorestrictius a l’hora d’acceptar la temporalitat en els contractes de treball,

de necessitats conjunturals no permaplantilla.

circumstància que determina que, en

La Llei 15/2014, de 16 de setembre, de

nalització de contractes temporals que

un pas més en la direcció de l’equipa-

la immensa majoria dels casos de fiacaben al jutjat, es declari la improcedència de l’acomiadament amb les

greus conseqüències que això comporta.

Aquesta situació s’ha agreujat després

de la Reforma Laboral que va suprimir el supòsit d’acomiadament objectiu

previst pels casos de personal inde-

racionalització del sector públic, dóna ració entre situacions temporals funcionarials i laborals, regulant el supòsit

del nomenament de funcionaris interins

per l’execució de programes de caràcter temporal, que no podran tenir una durada superior a tres anys, ampliable a dotze mesos més si així ho regulen les normes de desenvolupament.

Santiago Sáenz Hernáiz Advocat Universitat de Barcelona DIGESTUM LEGAL, SLP

finit o fix adscrit a programes quan

Amb aquest marc, a partir d’ara els

quedat inclòs en el general de l’aco-

la contractació temporal per execució

No cal oblidar però que, tant la con-

tres administracions o inclús els plans

com els funcionaris interins, tenen avui

de funcionaris interins, el cessament

dicionants imposats per les normes

aquests finalitzaven (supòsit que ha miadament per causes econòmiques).

Tanmateix una solució a aquell problema seria la del nomenament de

funcionaris per tasques temporals. En aquest sentit, l’EBEP va introduir dos

supòsits d’interinitat “importats” del Dret Laboral: l’execució de programes

gestors públics s’hauran de replantejar

de programes –els finançats per al-

tractació de personal laboral temporal

d’ocupació– i acudir al nomenament

per avui les mateixes limitacions i con-

dels quals no tenen els riscos i pro-

pressupostàries.

blemes apuntats respecte de l’extinció dels contractes laborals.

de caràcter temporal i l’excés o acu-

Convé tenir present que els processos

de sis mesos, dins un període de dot-

alment els mateixos, com també tenen

mulació de tasques per termini màxim

ze mesos. Aquests supòsits impliquen

un nomenament per tasques, no per

selectius d’uns i altres són substanciels mateixos costos de Seguretat Social.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2014

17

PARTITS POLÍTICS

Què cal fer fer aflorar els pisos buits i garantir la funció social de l’habitatge?

Rafael de Yzaguirre Política Local d’UDC

CAL ELABORAR UN CENS DELS HABITATGES BUITS AL MUNICIPI, MEDIAR EN SITUACIONS DE CONFLICTE, ELABORAR PLANS LOCALS D’HABITATGE I FOMENTAR EL LLOGUER SOCIAL

La crisi econòmica ha coincidit amb una situació de sobreendeuta-

que estan a punt de perdre el seu habitatge; assessorar, mediar i

ment en moltes famílies que ha provocat la pèrdua del seu habitatge

intermediar en situació de conflicte entre propietaris i ocupants per

juntament amb altres problemàtiques com l’atur i la precarietat eco-

deute hipotecari o de lloguer, negociar amb les entitats financeres

nòmica.

i signar convenis de col·laboració i negociar, per exemple, la dació en pagament per un lloguer social; elaborar plans locals d’habitatge

Què cal fer? En primer lloc, cal una visió transversal i fer una diagno-

i realitzar actuacions de foment del lloguer social. Altres polítiques

sis interdepartamental des dels ajuntaments: elaborar un cens dels

assajades amb èxit son els ajuts a la rehabilitació a canvi de cedir l’ús

habitatges buits al municipi amb inspeccions periòdiques singular-

temporal de l’habitatge per a lloguer social, sense oblidar la capacitat

ment sobre les entitats financeres que són titulars de pisos buits i

de concertar polítiques pròpies d’habitatge amb la Generalitat, per

comprovar els realment útils per a habitatge, ajudar a les famílies

garantir l’accés de tota persona a un habitatge digne.

Jordi Romaguera Regidor de Tordera

Segons la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, el

Gairebé el 25% d’aquests habitatges buits són propietat d’entitats

nostre país necessita un mínim de 230.000 habitatges de lloguer

financeres. Caldria negociar amb els bancs la inclusió d’aquests

social per cobrir les necessitats detectades, i el parc de pisos buits

pisos a lloguer assequible, una bona oportunitat perquè les entitats

és de 450.000. Amb tot, actualment només disposem de 60.000

propietàries rebin ingressos d’inquilins de forma regularitzada, i una

habitatges socials. És una evidència, doncs, que no falten habi-

forma també pels bancs d’evitar l’increment d’IBI que cada vegada

tatges, sinó que falta fer-ne un ús social. Quines accions podem

més està afectant els habitatges buits propietat d’entitats finance-

emprendre per aconseguir que tinguin, simplement, la funció per la

res. No podem permetre que els habitatges estiguin buits quan hi

qual van ser construïts?

ha famílies que no tenen una llar. Exigim dignitat!

Antoni Fogué Secretari de Política Municipal del PSC

18

NO PODEM PERMETRE QUE ELS HABITATGES ESTIGUIN BUITS QUAN HI HA FAMÍLIES QUE NO TENEN UNA LLAR

DES DE SEMPRE, UNA DE LES NOSTRES PRIORITATS HA ESTAT DEFENSAR EL DRET CIUTADÀ D’ACCÉS A UN HABITATGE DIGNE

L’actual situació de crisi econòmica ha provocat que hagi augmentat de

- El foment de la política de lloguer social, concertant amb el sector privat

forma considerable el nombre de famílies catalanes que han perdut el seu

l’ús del parc immobiliari buit com a habitatge de lloguer com a mínim durant

habitatge habitual com a conseqüència de la pèrdua d’ocupació i la reduc-

els cinc anys vinents.

ció de la renda familiar.

- Ampliar i fomentar les polítiques d’afavoriment del lloguer en línies gene-

Davant d’això, el rol de les administracions públiques és cabdal. I la inter-

rals, com a instrument bàsic de les polítiques públiques per l’accés a l’ha-

venció del Govern de la Generalitat, ja sigui directa o concertada amb ajun-

bitatge, destinant-li la majoria de recursos dels plans públics de l’habitatge.

taments i entitats socials, ha de tenir com a objectiu prioritari reduir l’actual

- La dinamització del mercat de l’habitatge mitjançant reduccions fiscals,

situació d’emergència social que pateixen molts catalans i catalanes. Els i

ajuts a la compra, etc.

les socialistes apostem per dur a terme diferents mesures urgents i neces-

Aquests són només alguns exemples de polítiques que ja estem aplicant

sàries per pal·liar aquesta problemàtica. Entre aquestes:

des dels ajuntaments socialistes.

- La utilització de l’estoc d’habitatges buits per a destinar-los a habitatge

Des de sempre, una de les nostres prioritats ha estat defensar el dret ciuta-

social.

dà d’accés a un habitatge digne.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2014

PARTITS POLÍTICS

Política Municipal Partit Popular de Catalunya

HEM DE TREBALLAR PER AMPLIAR EL PARC D’HABITATGE PÚBLIC PER A LA POBLACIÓ MÉS VULNERABLE

La crisi immobiliària ha fet que el mercat tingui una gran quantitat d’habi-

per persones afectades per una execució hipotecària o dació en paga-

tatge que no s’ha pogut vendre i que ha quedat buit. Paral·lelament, l’atur

ment. Malgrat això, les últimes xifres indiquen que els desnonaments

ha provocat que moltes famílies hagin estat desnonades per no poder

continuen creixent abocant a les famílies a un risc d’exclusió social. Des

afrontar el pagament de la seva hipoteca, i això té com a conseqüència

dels ajuntaments, i amb la resta de administracions, hem de treballar per

un augment de població amb necessitat d’habitatge.

augmentar el parc d’habitatge públic per a la població més vulnerable, estudiar mesures contra la desocupació dels habitatges i arribar a acords

Per intentar minimitzar l’impacte d’aquest drama, el Govern d’Espanya

perquè les entitats bancàries cedeixin pisos buits per ser gestionats de

va impulsar la implementació del codi de bones pràctiques al que s’han

manera municipal amb finalitats socials. L’accés a un habitatge és un dret

d’acollir els bancs, tota una sèrie de mesures de protecció als deutors

essencial que hem de garantir i que mereix seguir avançant amb consens

hipotecaris i, darrerament, la exempció de pagament de les plusvàlues

i determinació.

Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV

CAL UNA POLÍTICA QUE PRIORITZI L’HABITATGE SOCIAL, DE LLOGUER, COOPERATIU O EN CESSIÓ D’ÚS I PER AIXÒ CAL UN REGISTRE EXHAUSTIU DE PISOS BUITS

No hi ha una vida digna sense habitatge digne. En l’actual context de

etat que eludeix la funció social. Aquí és on ha d’intervenir l’administració

crisi cap administració pública no pot restar impassible davant el pati-

per a fomentar i garantir la funció social de l’habitatge, desincentivar-

ment de moltes famílies i persones que es troben en situació d’exclusió

ne la utilització anòmala i penalitzar-ne, si s’escau, l’ús antisocial. Altres

residencial o en risc d’exclusió social i alhora no ha de col·laborar amb

propostes han de ser l’elaboració de Plans Municipals d’Habitatge que

els seus recursos a desnonar persones. Cal una política que prioritzi

reguli les mesures que evitin la desocupació permanent i injustificada

l’habitatge social, de lloguer, cooperatiu o en cessió d’ús, i per això cal

d’habitatges. L’elaboració de programes d’inspecció a fi de detectar i re-

prioritàriament un registre exhaustiu de pisos buits i sancions efectives

gistrar els immobles que es troben en situació de permanent desocupa-

a les entitats financeres i als grans propietaris que facin un ús antisocial

ció, començant pels que són propietat d’entitats financeres i altres grans

de l’habitatge.

empreses. I finalment, la recuperació de l’article Llei del dret a l’habitatge eliminat per les lleis òmnibus de CIU que obligava a propietaris a llogar

És necessari compatibilitzar el dret a la propietat amb la funció social de

el seu habitatge si es trobava en zones de forta demanda residencial i

l’habitatge, sempre en fràgil contrapès, però aquest equilibri perd inten-

si l’Administració ha dut a terme un seguit de mesures d’estímul que no

sitat i es fractura en el moment que hi una funció especulativa de la propi-

han estat acceptades pel propietari, és a dir l’anomenat lloguer forçós.

Miguel-Ángel Ibáñez Sots-Secretari de Política Municipal de C’s

per AFAVORIR EL DRET A UN HABITATGE DIGNE ELS AJUNTAMENTS HAN D’EMPRAR LES EINES AL SEU ABAST

Sempre és millor el foment per aconseguir que es faci una cosa que la

mentre que si la propietat correspon a una empresa, banc o caixa llavors

repressió si no es fa; en aquesta línia creiem que per afavorir el dret a un

crec que s’hauria de començar, en primer lloc, per obligar a pagar les

habitatge digne els ajuntaments han d’emprar les eines al seu abast, com

quotes de comunitat perquè l’impagament d’aquestes es converteix molts

ara una generosa bonificació de l’IBI per aquells pisos que es posin a dis-

cops en un veritable problema per el correcte manteniment dels edificis i/o

posició de les Oficines Locals d’Habitatge per llogar-los a preus socials.

les zones comunes i, en segon lloc, estudiar quin és el parc disponible, les necessitats existents i buscar solucions puntuals en funció d’aquests dos

La mesura anterior podria ser eficaç quan el propietari sigui un particular,

Jordi Pueyo Regidor de Sant Esteve de Palautordera

paràmetres.

BORSES LOCALS D’HABITATGE, PROGRAMES PER LA CESSIÓ O AJUDES A LA REHABILITACIÓ SÓN ALGUNES ACTUACIONS

Hi ha diverses mesures que poden adoptar els ajuntaments per fer

pisos sinó convertir-los en habitatge social. Amb prop de 100.000

aflorar els pisos buits. Les borses locals d’habitatge, els programes

execucions hipotecàries a Catalunya, 448.356 pisos buits i un parc

per la cessió o les ajudes a la rehabilitació són una mostra de l’ampli

públic insuficient fer-ho és una obligació. Calen mesures decidides,

ventall d’actuacions de que disposa l’administració.

com la proposada per la PAH, l’aplicació dels procediments regulats a la llei pel dret a l’habitatge que permeten forçar l’ocupació dels

Des de la CUP entenem que el gran repte no és només fer aflorar els

pisos mitjançant multes.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2014

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT

l’ajuntament d’igualada engega el procés participatiu per definir usos i model de gestió del nou equipament per a joves El departament de Joventut de l’Ajuntament d’Igualada ha engegat el procés participatiu per definir els usos i model de gestió del nou equipament per a joves que s’ubicarà a l’antiga torre de Cal Badia, un edifici de propietat municipal que actualment

es troba en estat d’abandó. El nou espai ha d’esdevenir un “pol de creació artística, cultural, associativa, popular i esportiva”, segons el regidor de Joventut, Joan Requesens. Aquest procés

compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i s’allargarà

PREMIÀ DE MAR CONVOCA FORMALMENT LA CONSULTA SOBRE CAN SANPERE

fins el gener amb l’organització de tallers dirigits als joves i entitats de la ciutat. Requesens preveu que, com a mínim, una part de l’equipament pugui entrar en funcionament al 2015.

El ple de Premià de Mar ha convocat formalment la consulta Els col·lectius barcelonins LaCol i La Hidra, amb experiència en

sobre Can Sanpere. La consulta es farà del 12 al 20 de de- projectes similars, seran els encarregats de dinamitzar els difesembre i els veïns decidiran si volen que l’Ajuntament expro- rents tallers que s’organitzaran per recollir les idees dels joves piï o no uns terrenys del centre del poble que ara són propie- de la ciutat. Al mateix temps que es dugui a terme el procés

tat de la promotora Núñez i Navarro per tal de destinar-los a participatiu també es realitzaran tasques de neteja i higiene de zona verda i d’equipaments.

l’espai, que es troba en estat d’abandó. Les obres de rehabilitació de l’equipament haurien d’iniciar-se el 2015, un cop s’hagin

Es tracta d’un espai de 9.000 metres quadrats que el consis- pressupostat en funció dels resultats que surtin del procés de tori vol que passin a ser de titularitat pública. El pla general ho participació. descriu com una gran zona verda de 6.000 metres quadrats

i el 3.000 metres quadrats restants estan destinats a equipaments. L’execució d’aquest planejament urbanístic, però, està

immers en un litigi judicial amb la propietària dels terrenys, la promotora Núñez i Navarro. La constructora té una llicència

emmarcada en un planejament anterior que permetia l’ús industrial i ara ha denunciat a l’Ajuntament per reclamar.

Preveient que el jutge doni la raó a l’empresa, el Consistori

prepara un ‘pla B’: expropiar els terrenys apel·lant l’interès públic. Abans de fer-ho, però, i tenint en compte l’envergadura

de l’operació, es preguntarà als ciutadans. Un dels principals elements que caldrà tenir en compte és la part econòmica.

Diversos estudis xifren l’expropiació en 3,9 milions d’euros.

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2014

#MUNICIPISENPOSITIU

“CONSTRUIREM UNA TORRE PERQUÈ EL MUNICIPI AMPLIÏ LA COBERTURA EN TELECOMUNICACIONS” Rubén Lladós Gómez (PSC-PM). Alcalde de Sant Jaume de Frontanyà.

Alcalde: Rubén Lladós Gómez (PSC-PM) Professió: Guia de muntanya i educador ambiental Habitants: 24 Pàgina web: www.sanjaumedefrontanya.cat Sou alcalde (brut): 834 euros / 75% dedicació Sou regidors (brut): 50 euros per assistència als plens

Sant Jaume de Frontanyà és, amb 24 habitants i 21,3 km², el municipi més petit de Catalunya. Al capdavant d’aquest poblet

s’hi troba Rubén Lladós, de 38 anys, una

persona afable, riallera i optimista que es

desviu perquè aquesta localitat gaudeixi del mateix nivell de desenvolupament que

altres municipis catalans. El seu compromís amb la política va començar quan es

va adonar que el joves s’havien d’implicar amb la millora de la qualitat de vida del seu entorn i dels seus veïns.

Lladós i els seus companys van observar

que el poble emmalaltia per culpa d’un seguit de mancances. Cansats que no se’ls convoqués als plens, inclús sent regidors (fins a 2011, Sant Jaume funcionava com

a Consell Obert –la màxima expressió d’una democràcia– i, per tant, tots els habitants eren regidors amb paraula i vot en

els plens), van decidir que la seva veu fos escoltada, sense pensar mai en poder guanyar unes eleccions. Els veïns, finalment, van creure en ells.

I… Com es governa un municipi de dimensions tan reduïdes? D’entrada, ell ha d’estar localitzable les 24 hores del dia. Al costat de la tinent d’alcalde formen l’equip i la junta

de govern, més un regidor. En no haver-hi

brigada municipal ni secretaria (únicament treballa quatre hores setmanals), Lladós fa

de tot. Com bé diu, se’l pot trobar “esbrossant, tractant herbicides, escombrant els

carrers, reparant fuites d’aigua…i fins i tot apagant focs”.

El municipi viu pràcticament del turisme i,

Tweets #municipisenpositiu

L’Ajuntament de #Montblanc i l’as­so­cia­ ció CEN tiren endavant un projecte per fer el Camí del riu Francolí

#Osona es consolida com la millor comarca catalana en recollida selectiva de residus amb una taxa del 51,5%

en ser el més petit de Catalunya, és enormement conegut i molt mediàtic. De fet,

en temporada alta, la població pot arribar a acollir 500 persones. Però la crisi també

@DiputacioLleida finança la instal·lació de 47 desfibril·ladors en espais municipals

ha sacsejat el poble, així que l’Ajuntament,

els petits negocis i el Consell Comarcal treballen colze a colze per millorar la seva

presència a la xarxa, potenciant la localitat com a reclam turístic.

@AjTremp vol convertir la geologia en un nou element patrimonial que sigui un reclam turístic pel territori

El major problema que té el Consistori és la cobertura de mòbil, Internet i la TDT: més

del 70% de la població no en rep. I això és

sinònim de falta de sortida per al turisme, el comerç o l’educació. Gràcies a l’ajuda

@santjoanlesfont edita postals turístiques amb la imatge d’excrements de gos per denunciar l’incivisme

de la Diputació de Barcelona, ha destinat importants recursos per crear infraestruc-

tures amb la finalitat d’oferir aquest servei: en breu, es construirà una torre de comunicacions, amb els repetidors necessaris. Els

@CCBaixEbre i @Dipta_cat fan nous plànols informatius i senyalitzacions a la via verda del Baix Ebre

impostos propis recaptats pel municipi són ínfims: 9.650 €. Lladós subratlla que l’equip

de govern fa tot el possible perquè aquests siguin equilibrats d’acord amb el territori i els serveis que l’Ajuntament pot oferir.

@ajtarrega trasllada l’Oficina d’Acció Social a l’antic escorxador per unificar serveis municipals i racionalitzar despesa

Rubén Lladós expressa el què desitja per

al seu poble en un futur: “Que deixi de ser el municipi més petit de Catalunya; que

haguem pogut trobar una solució a l’enve-

Sant Cugat del Vallès posa en marxa un servei d’intermediació en deutes de l’habitatge per evitar la pèrdua del domicili

lliment de la nostra població; veure a gent

jove pels carrers; que les famílies puguin trobar allí un futur per establir-se; trobar un equilibri entra la natura i el progrés, entre

el benestar i els serveis, entre el territori i la població”.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2014

21

OPINIÓ

LES NOSTRES ASSEMBLEES LOCALS L’Onze de Setembre de 2012 una espectacular manifestació a Barcelona va sotragar la política catalana i la va im-

pulsar on és avui. I la veu cantant l’hi va dur l’Assemblea Nacional Catalana, una entitat que llavors menystenien els

llestos de sempre i que tradicionalment s’han descrit per no entendre res d’allò que es respira a Catalunya. Passats més

de dos anys d’allò, ara les mateixes ments preclares l’ataquen amb arguments erronis (i sobretot tramposos) que alimenten allò que ells diuen voler combatre i que els segueix

descrivint com a grans desconeixedors de la naturalesa del país i d’allò que hi bull.

Els ajuntaments, les nostres grans assemblees locals, han jugat, juguen i jugaran si ho volen un paper clau en la construcció d’un nou país

Toni Aira Periodista

Pregunta: on va acabar aquella gran manifestació? Al Parla-

Perquè ara, entre aquells que no entenen res o que volen

cadell, es va fusionar en una abraçada emocionada amb

consulta el 9 de novembre “al marge de procediments de-

ment de Catalunya, on la presidenta de l’ANC, Carme ForNúria de Gispert, la presidenta del Parlament, la gran assemblea nacional que ens representa a tots. Una expressió de la voluntat popular, la que es manifesta massivament al

carrer, pacíficament i democràtica, no va pretendre subs-

tituir la representació institucional de la voluntat popular, evidentment legitimada democràticament via urnes per le-

gislar i impulsar l’acció de govern. Allà, aquell dia, no hi va haver res d’antidemocràtic, res d’antipolític, en una reclamació molt potent que va trencar amb la timidesa i durant

massa temps inacció d’una majoria fins llavors en excés silenciosa de la societat civil catalana. I molts es van engrescar a posar temps, esforç i energies per ajudar com a

individus, organitzant-se associativament, fent xarxa a peu

de carrer, amb l’objectiu d’aconseguir que el poble de Catalunya (tot) es pogués expressar a les urnes sobre el seu futur, legítimament apostant per l’opció independentista com altres ho poden fer per tot el contrari.

Destaco aquella foto, aquell instant, malgrat que l’ANC,

després, ha ofert altres grans moments, tots ells impecables des d’un punt de vista democràtic. Però em centro en

aquell moment per com és d’indicatiu, crec, de la força que té el tàndem institucional i social en el procés que viu el

país. Per com reivindica la força del carrer i la força de les nostres institucions, de la més gran a la més petita, del Parlament i del govern als ajuntaments.

22

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2014

confondre, s’estén la brama que aquí s’ha apostat per una

mocràtics” i “sense representativitat democràtica”. I tornen a mentir i a equivocar-se de ple en fons i forma. Perquè

confonen, amb mala fe, representativitat democràtica i institucional. I és que no només hi ha representativitat democràtica a les institucions, però a més d’això, cal posar en

valor que el 9 de novembre i més enllà, i molt abans, allò

que bull a la societat catalana ho fa amb la societat civil i

les institucions catalanes de la mà, també amb els ajuntaments, les nostres grans assemblees locals, que han jugat, juguen i jugaran si ho volen un paper clau en la construcció d’un nou país.

ACTUALITAT

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS NOVEMBRE 2014

23