ACM 362- Maig 2015

362 Maig 2015

La revista referent d’informació del món local

8 DE CADA 10 CIUTADANS NO VOL LLEIS IMPOSADES DES DE MADRID Segons el 2n Observatori de Política Municipal, els ajuntaments són l’administració que la ciutadania percep com la que s’ha esforçat més per mantenir els serveis a la ciutadania malgrat el context

ACTUALITAT

L’ACM i l’FMC inicien una sèrie de jornades sobre com aplicar la Llei de transparència a l’administració local

Calella. Maresme

ENTREVISTA

Al President de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve

OPINIÓ

“S’han fet els deures”.

Marta Espasa, UB

SUMARI

CALELLA El municipi de Calella està situat a la comarca del Maresme. Compta amb 18.625 habitants i 8,01 km2. Amb precedents històrics romans, Calella va constituir-se plenament com a nucli cap al segle XIV. La plaça de la Vila, que aglutinava

l’històric mercat, és un dels espais més emblemàtics amb casals gòtics i elements decoratius rellevants. També cal destacar la capella de Sant Quirze i Santa Julita, l’església barroca de Santa Maria i Sant Nicolau o el Museu-Arxiu. El municipi celebra la festa major petita el 16 de juny, en honor a Sant Quirze i Santa Julita, i la festa major de la Minerva el 23 de setembre. Gentilici: calellenc i calellenca. La seva alcaldessa és Montserrat Candini (CiU).

ACTUALITAT

PÀG. 4

PÀG. 7

PÀG. 9

ACTUALITAT

ENTREVISTA

OPINIÓ

El Màster de Govern Local tanca la 3a edició

“Al servei del meu poble i del meu país, jo no em jubilaré mai”. Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona

Augmenta la valoració positiva que fan els ciutadans de la feina feta pels ajuntaments

PÀG. 13

Debat sobre com aplicar la Llei de Transparència a les administracions locals

PÀG. 16

Endesa i l’ACM organitzen una jornada per parlar de com estalviar energia a les administracions locals

PÀG. 21

“S’han fet els deures”.

Marta Espasa, UB

EDITORIAL

EDITORIAL

de la seva població com a molt bona o bona. Una xifra que

GRÀCIES PER LA FEINA FETA

seguir mantenint serveis i inversions, malgrat les dificultats. I

cals ha estat cabdal per oferir serveis de qualitat.

Aquest mes acaba un dels mandats més intensos, compli-

Aquestes dades, més detallades a l’interior de la revista, per-

subratlla l’esforç que han fet els alcaldes i alcaldesses per un de cada dos ciutadans, que finalment són els qui valoren

la feina feta, consideren que els ajuntaments són la institució

que més ha ajudat a persones i famílies amb dificultats. Un cop més la proximitat i la voluntat de servei dels electes lo-

cats i apassionants que ha viscut el món local en els darrers

anys. Han estat quatre anys en què molts han volgut fer creu-

re que el món local era el culpable de la crisi econòmica i de tots els mals de l’Estat. Però gràcies a l’esforç, la constància i les ganes de millorar el municipi, els alcaldes i alcaldesses han fet que l’administració pública siqui la més ben valorada per la ciutadania, amb un 5,64.

meten posar punt i final al mandat amb la certesa que els electes locals han fet tot el possible per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. Ha estat una legislatura molt

complicada, amb restriccions econòmiques i poca capacitat per a fer inversions. Els alcaldes i alcaldesses han hagut de

gestionar el dia a dia, conscients que hi havia moltes neces-

sitats a satisfer i pocs recursos. Malgrat tot, l’esforç ha estat

El segon Observatori de Política Municipal, realitzat per

l’ACM a través de l’empresa Feedback, ens mostra que el 78,6% dels catalans i catalanes valoren la qualitat de vida

constant i no s’ha defugit. Des d’aquestes línies volem agrair la gran feina feta i encoratgem als alcaldes i alcaldesses a

seguir treballant per assolir tots els reptes que es proposin.

Gràcies!

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Impressió: Gràfiques APR.

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Pep Montané

La redacció no comparteix, necessàriament,

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: Joan Morcillo

l’opinió expressada en els articles.

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Olga Alonso, Josep Garriga, Al-

Correu electrònic: acm@acm.cat

bert Guilera, Jordi Juan, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi

Dipòsit legal: B3434383.

Valls, Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre. www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

3

ACTUALITAT

ELS CIUTADANS VALOREN ELS AJUNTAMENTS COM LA INSTITUCIÓ MÉS PROPERA I QUE ELS HA AJUDAT MÉS

Institució que ha ajudat més a persones i famílies amb dificultats

El 2n Observatori de Política Municipal, encarregat per l’Associ-

ció Malament/Molt Malament es redueix moltíssim.

l’administració més propera i la que resol amb més eficàcia els

Aquesta tendència també s’observa, comparant amb el primer

mostra de 1.200 entrevistes permet fer una comparació amb la

per seguir fent inversions (reducció de 7 punts dels que conside-

conclou que els ciutadans continuen veient els ajuntaments com seus problemes. L’enquesta realtizada al mes de març sobre una

Observatori fet el novembre de 2013, si es pregunta per l’esforç

que es va realitzar al novembre de 2013.

ren que s’ha fet malament/molt malament), per reduir el nivell d’en-

Una de les conclusions és que el ciutadà defensa l’autonomia local i la proximitat en totes aquelles regulacions que afecten a

l’administració local. Així, 8 de cada 10 creuen que les regulacions que condicionen el funcionament dels ajuntaments haurien d’estar fetes des dels propis ajuntaments (54,8%) o des del Govern

català (27%). Només un 15,7% creu que les lleis han d’estar fetes des de les Corts espanyoles.

L’Observatori també conclou que la valoració de la tasca del govern municipal puja. Els ciutadans li posen una valoració mitjana

de 5,64. En la primera enquesta (novembre 2013) es puntuava

amb un 5,25 als ajuntaments. La percepció positiva del ciutadà també es consolida en la visió que els ajuntaments els ens locals,

malgrat les dificultats econòmiques i el context, han intentat posar totes les eines i esforços per mantenir i millorar els serveis als

ciutadans. Així només un 11% dels enquestats creu que els ajun-

taments ho han fet malament. En canvi, la gran majoria considera que ho han fet bé o molt bé (65,4%) i un 20,3%, regular. Si bé és 4

cert que baixa el % de Bé/Molt Bé, el global indica que la percep-

ació Catalana de Municipis i Comarques a l’empresa Feedback,

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

dutament (descens de 8 punts dels que ho valoren negativament)

Valoració de la tasca de govern municipal

ACTUALITAT Percepció dels esforços econòmics dels Ajuntaments

i sobre si l’ajuntament financia serveis i prestacions que haurien

Què valoren dels alcaldes?

malament/molt malament).

tics locals. Un 91,4% dels enquestats coneix el seu alcalde i millora

de fer altres administracions (13 punts menys en les valoracions

A nivell de municipi, cal destacar

l’augment en 7 punts percentuals dels ciutadans que consideren que en els últims quatre anys el seu municipi ha millorat molt (43,6%). En

l’Observatori del novembre de 2013 el percentatge era del 36,5%. Ara,

només un 19% creu que el seu muni-

El 2n Observatori de Política Municipal també pregunta pels polí-

La meitat dels enquestats consideren que els ajuntaments són l’administració que ha ajudat a més famílies i persones en dificultat

el grau de confiança que li tenen. Un 52,3% hi té molta o batant confiança (en l’anterior enquesta era el 42,4%).

Preguntats sobre què valoren més

del seu alcalde, els ciutadans consideren en primer lloc que és important que governi bé i resolgui problemes; en segon lloc que sigui accessible i proper al ciutadà, i com

cipi ha empitjorat. Pel que fa a demandes, els ciutadans continuen

a tercer punt que el coneguin personalment. Entre les conclusions

i disposar de més equipaments són les demandes més reivindi-

el 50,1% dels enquestats consideren que els Ajuntaments són la

opinant que la neteja de carrers, arranjament de carrers i voreres, cades.

que deixa el 2n Observatori de Política Municipal cal destacar que institució que ha ajudat més a persones i famílies amb dificultats.

Factors per confiar amb l’alcalde

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

5

ACTUALITAT

LA II JORNADA SOBRE EL TOP MANTA POSA DE MANIFEST QUE CAL IMPULSAR NOVES LÍNIES DE TREBALL PER LLUITAR-HI A escala municipal, es va posar de manifest que cal una col· laboració entre els municipis per fer actuacions conjuntes i una

unificació de criteris. A tot això, Fermí Santamaria (ACM) va

manifestar que “la tasca de les policies s’ha de veure reflecti-

da després amb sancions exemplars des de l’àmbit judicial”.

Sobre l’actuació policial, Jaume Giné (Mossos d’Esquadra) va

explicar que justament el Vendrell ha estat un dels municipis on s’ha aconseguit una important reducció de la presència del top manta: “En els darrers anys, s’ha passat de 300 manters a

una vintena”. Giné va destacar que això ha estat gràcies a la

col·laboració i coordinació entre Mossos d’Esquadra i la policia Un moment de la jornada, celebrada a El Vendrell.

local.

L’hotel Le Meridien Ra del Vendrell va acollir el 14 d’abril la II Jor-

Per acabar, en l’apartat de conclusions Alfons González Bon-

de Municipis (ACM) i l’Ajuntament del Vendrell, en la qual es va

Rovira i Virgili (URV), va fer una valoració positiva de la jornada,

de fer-hi front i donar a conèixer diferents experiències.

guin ajudar els diferents agents implicats en la lluita contra el top

La jornada es va iniciar amb una presentació a càrrec de Martí

net/jornada-sobre-el-top-manta-cid-927) es publicarà el docu-

nada sobre el top manta, organitzada per l’Associació Catalana

dia, degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat

analitzar el fenomen des de diferents vessants, amb la voluntat

que ha de servir per impulsar noves línies de treball que pu-

Carnicer, alcalde del Vendrell, i de Fermí Santamaria, alcalde

de Llagostera i president de la Comissió de Justícia i Seguretat

manta. Properament, al web municipal (http://www.elvendrell. ment de conclusions.

de l’ACM. Tot seguit, es van fer tres taules rodones. A la primera, sota el títol “La visió integral des de l’àmbit de la defensa de marques i del comerç” es va posar de manifest que el

top manta afecta amb una davallada del 30% les vendes dels comerços de proximitat i dels marxants. Això, segons Florenci Nieto (PIMEC), “ha portat a una greu situació de conflictivitat

que s’ha exposat a la Generalitat de Catalunya, des de la qual s’està treballant a nivell legislatiu per combatre aquest fenomen

en diferents vessants”. La segona taula portava per títol “La visió integral del fenomen des de l’àmbit jurídic i de la propietat

intel·lectual” i la tercera “La visió policial a Catalunya”, on es van exposar dades i experiències.

6

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

Ponents que van participar a la jornada.

ACTUALITAT

MÉS DE 400 PERSONES A LES JORNADES SOBRE TRANSPARÈNCIA ALS ENS LOCALS Els dies 21 i 22 d’abril l’Auditori de l’ON-

CE a Barcelona es va omplir de càrrecs electes i treballadors de l’administració

local per participar en la jornada “Trans-

parència, accés a la informació i bon go-

vern a les administracions locals”. Unes sessions organitzades conjuntament per l’ACM i l’FMC sobre els requeriments que tenen els ens locals per adaptar-se a la nova Llei de Transparència catalana.

Al llarg de la jornada les dues entitats

municipalistes van expressar pública-

L’Auditori de l’ONCE es va omplir per debatre com els ens locals poden ser més transparents.

assumir els reptes que la Llei de Trans-

treballar. Hem de passar del pdf a l’open

hi puguin dir la seva. Ens hem de creure

l’ACM, Miquel Buch, va manifestar que

és una moda més, ha de ser una forma

dir i explicar plegats les decions que pre-

ment que el món local es compromet a parència planteja. De fet, el president de

data”, i va afegir que la transparència “no

“els mitjans de transparència són cab-

d’entendre la manera de fer política”.

previ. Un cop les adminmistracions facili-

Buch també va destacar que “hem d’ei-

dals pel sistema polític, però són un pas

tem dades, els ciutadans han de poder-hi

xamplar els camins perquè els ciutadans

els canals de participació. Hem de deci-

nem”. Finalment, va manifestar que “qui

conviu i sent les normes són els ajuntaments, per tant, som els primers que hem

de canviar el sistema. La ciutadania demana a crits que ho canviem”.

La inauguració també va comptar amb

la presència del president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, que

va destacar que la Llei de Transparència

“obre la porta a la ciutadania per viure activament la democràcia”.

Miquel Buch va destacar que la transparència és el pas previ per fomentar la participació.

Miquel Buch: “La transparència no és una moda més, ha de ser una forma d’entendre la manera de fer política” La jornada va analitzar diversos aspectes

com l’accés de la ciutadania a la informa-

ció pública, les dades que cal publicar sobre els electes locals, la contractació

pública local o la gestió econòmica o financera de les administracions locals.

Durant la jornada també es va presentar la Guia per a la implantació als ajunta-

ments de la Llei del Parlament de CataEl Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va tancar la jornada.

lunya.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

7

8

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2015

ACTUALITAT

ENDESA I L’ACM PARLEN DE COM ESTALVIAR ENERGIA A LES ADMINISTRACIONS LOCALS bons serveis als ens locals és l’autèntic èxit de la Central de Compres del món local”, va destacar Buch.

El president de l’ACM també va elogiar la

col·laboració amb l’empresa privada, en

aquest cas Endesa. Al mateix temps va recordar que s’ha fet un pas important per contribuir a l’eficiència energètica i sostenible. Així, el nou acord marc de subministra-

ment elèctric que està vigent des d’aquest mes d’abril contempla que l’energia elèctrica proveïda sigui 100% verda i s’engloba

en els objectius del país de reduir el 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i l’augment de les fonts d’energia renovable.

Endesa, actualment, ofereix el servei de subministrament elèctric i gas natural.

La seu de l’empresa Endesa va acollir el

diners i procediments als ens locals que

les administracions públiques”. L’objectiu

compren electricitat a través de la Central

locals poden ser més eficients.

tural. “Poder oferir preus competitius i uns

16 d’abril la jornada “Estalvi energètic en

era reflexionar i debatre sobre com els ens

s’hi adhereixen. Actualment, 625 ens locals

de Compres i 90 adquireixen el gas na-

La Central de Compres de l’ACM també ofereix la possibilitat d’adquirir vehicles

policials i de serveis generals, equips d’impressió i multifunció, o la contractació d’assegurances.

A la inauguració van intervenir el president de l’ACM, Miquel Buch, i la directora general d’Endesa a Catalunya, Isabel Buesa. La jornada anava adreçada a tècnics

i electes que es beneficien de l’acord marc de subministrament elèctric i de gas que

va licitar la Central de Compres del món local de l’ACM. Miquel Buch va destacar

que l’Associació treballa per oferir serveis

“beneficiosos” pels ens locals. En aquest

sentit, concorda amb l’acord marc de sub-

ministrament elèctric que permet estalviar

El secretari general de l’ACM explicant els serveis que ofereix la Central de Compres.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

9

ACTUALITAT

EL MOIANÈS ES CONVERTEIX EN LA COMARCA CATALANA NÚMERO 42 La 42à comarca de Catalunya té seu oficial i òrgans de govern a

Moià i aplega 10 municipis compresos fins ara al Bages, Osona i el Vallès Oriental.

Amb el vot favorable de 105 dels 135 diputats del Parlament de Catalunya el 15 d’abril es va aprovar el Projecte de llei de creació

de la comarca del Moianès. La vicepresidenta del Govern, Joana

Ortega, va defensar que la constitució de la comarca “permetrà la racionalització dels serveis públics i l’optimització de l’accés als recursos i als serveis”.

La creació de la comarca del Moianès com a entitat local territorial

d’abast supramunicipal dóna resposta a les reivindicacions del

Representants del Moianès i veïns que no es van voler perdre el Ple.

culminat amb l’aprovació de la llei per part del Parlament de Cata-

Collsuspina, Granera, l’Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant

nar l’opinió dels veïns i veïnes dels municipis del Moianès, que en

on hi haurà la seu oficial dels òrgans de govern. Amb la creació de

està integrada pels municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol,

Bages, Osona i el Vallès Oriental.

territori i és l’últim tràmit d’un llarg procés iniciat l’any 2010 que ha lunya. El 22 de març es va fer un procés participatiu que va dema-

Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló amb capital al municipi de Moià,

un 80,4% es van manifestar a favor de la nova comarca. Aquestsa

la comarca del Moianès queden modificades les comarques del

L’ACM CONSIDERA QUE LA PROPOSICIÓ DE LLEI DE MESURES URGENTS PER A L’HABITATGE NO ES CORRESPON AMB LES NECESSITATS DE VIVENDES ACTUALS per exposar el punt de vista de l’ACM sobre la proposició de llei de mesures urgents per a l’habitatge. Des de l’ACM es considera que

aquesta no contempla la diversitat de municipis ni les necessitats

d’habitatge en el territori. La tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular es va iniciar l’any 2007 en un context econòmic molt dife-

rent de l’actual i en plena bombolla immobiliària. Des d’aquest punt de vista, l’ACM considera que és una proposició que respon a una

conjuntura ja superada. “L’escenari d’increment constant de preus i, fins i tot, la manca d’habitatge de lloguer a la qual vol donar resposta Míriam Paredes, en primer terme, durant la seva compareixença.

La tècnica de la Comissió d’Urbanisme i Habitatge de l’ACM, Míri-

am Paredes, va comparèixer el 8 d’abril al Parlament de Catalunya

10

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

la llei no es corresponen amb la realitat present”. L’ACM rebutja la

proposició basant-se en la defensa de l’autonomia local, ja que la seva aprovació comportaria una nova restricció de l’exercici de les competències municipals en matèria d’urbanisme i habitatge.

ACTUALITAT

Els alcaldes i alcaldesses presents al Comitè Executiu en la foto de família que es va fer a la Plaça de la Constitució de Calella.

EL COMITÈ EXECUTIU TORNA A MOSTRAR EL COMPROMÍS AMB EL DRET A DECIDIR Calella va acollir el passat 7 d’abril l’últim Comitè Executiu de

locals de l’enquesta encarregada per l’ACM per saber la percep-

prendre part una trentena d’alcaldes i alcaldesses que, entre d’al-

hem de valorar els resultats, es manifesta rotundament que els

ganitzar l’ANC i Òmnium Cultural al Palau Sant Jordi com a suport

administracions”, va apuntar Buch, qui va recordar que aquesta

l’ACM abans de les eleccions municipals del 24 de maig. Hi van

ció dels ciutadans vers els seus ajuntaments. “Tot i que encara

tres temes, van mostrar el suport a l’acte que a finals d’abril va or-

ciutadans valoren els seus ajuntaments molt per sobre d’altres

al procés sobiranista.

satisfacció és gràcies a la feina que cada dia fan els alcaldes i

Reunits a l’Ajuntament vell de Calella, els alcaldes i alcaldesses

la democràcia, on els alcaldes i alcaldesses hem donat la cara

que formen part del Comitè Executiu de l’ACM van mostrar un cop

més que estan al costat de la democràcia i de tots aquells actes que vulguin fomentar el dret a decidir i a expressar-se lliurement a les urnes.

Un altre dels punts importants va ser la presentació als electes

alcaldesses. “Hem viscut una de les legislatures més dures de per aconseguir els millors serveis per a la ciutadania”. Per la seva

banda, l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, va donar la

benvinguda als alcaldes i alcaldesses al municipi de la comarca del Maresme i va demanar que “les subvencions que reben els

ajuntaments per part d’altres administracions es donin en funció

del pes real del municipi”, fent referència a les localitats turístiques.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

11

L’ACM DEMANA QUE ELS AJUNTAMENTS S’IMPLIQUIN EN L’ENSENYAMENT DUAL

La prsidenta de la Comissió d’Ensenyament de l’ACM i alcaldessa

de Cardedeu, Calamanda Vila, acompanyada pel secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, va reunir-se aquest passat mes d’abril amb la Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, per analitzar diferents vies de col·laboració per fomentar la formació dual.

En aquest sentit, l’alcaldessa Calamanda Vila assegura que els ajuntaments tenen moltes possibilitats per col·laborar, ja sigui oferint pràctiques als alumnes o fent de pont entre el centre educatiu i les empreses.

Calamanda Vila va anunciar a la Consellera que l’Institut Pla Mar-

sell de Cardedeu serà el primer centre educatiu que impartirà enCalamanda Vila i Marc Pifarré, a la dreta, amb la Consellera Irene Rigau.

senyament dual amb un cicle d’integració social.

INFORMACIÓ JURÍDICA

LA RESPONSABILITAT COMPTABLE D’ARQUITECTES I ALTRES TÈCNICS MUNICIPALS Una sentència del “Tribunal de Cuentas” dictada el dia 9 d’abril

de 2015 en un procediment de reintegrament per abast, del ram d’entitats locals, relativa a un municipi català, referma la doctrina del

mateix tribunal en relació a la responsabilitat comptable en rebutjar la legitimació passiva d’arquitectes i altres funcionaris destinats al servei tècnic. Considera que a aquests professionals no se’ls poden imputar responsabilitats comptables perquè no tenen relació

amb el compte a retre. Reproduïm un paràgraf del fonament jurídic

5è de l’esmentada sentència, que resulta especialment il·lustratiu respecte a aquesta doctrina:

“A la vista de lo anteriormente expuesto no puede entenderse que

(....) en sus respectivas condiciones de arquitectos y arquitecto

técnico gestionaran los fondos públicos del Ayuntamiento de (…) , ni que por lo tanto tuvieran que rendir cuenta de los mismos, tal y

12

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

como señala la Sentencia nº 7/2007 antes citada pues, “aceptar lo contrario sería tanto como convertir en cuentadante de fondos pú-

blicos cualquiera que intervenga en el procedimiento de gestión del

gasto sin funciones propias de disposición de fondos, como es el que suscribe un documento justificativo de pago (por ejemplo, una factura) y, sobre todo, identificar la responsabilidad contable con

la que pudiera derivarse de cualquier tipo de perjuicio económico sufrido por la Administración. En definitiva, por la vía de la senten-

cia impugnada estaríamos extendiendo el concepto de legitimado pasivo contable a quienes no fueran sujetos de la relación jurídica

cuentadataria de fondos públicos. Con esa acepción, que debemos

rechazar, siguiendo, como se ha indicado anteriormente, la jurispru-

dencia del Tribunal Supremo (ver, por todas, la Sentencia de 8 de noviembre de 2006) y la reiterada de esta Sala, se estaría produciendo una auténtica invasión de otros órdenes jurisdiccionales”.

FORMACIÓ

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

Foto de família dels alumnes que han cursat el Màster de Govern Local durant aquest any acadèmic.

FINALITZA LA 3A EDICIÓ DEL MÀSTER DE GOVERN LOCAL El 17 d’abril va tenir lloc la cloenda de la

La cloenda va comptar amb el president

d’indicatius i dades, i aquestes s’han de

que imparteix la Càtedra Enric Prat de

a tots els alumnes que han finalitzat el

També hi va intervenir la Comissionada

Els alumnes que han cursat el Màster

ser millors servidors públics. “Poseu

3a edició del Màster en Govern Local,

de l’ACM, Miquel Buch, que va felicitar

la Riba de l’ACM juntament amb la UAB.

Màster i els va animar a treballar fort per

van rebre el diploma acreditatiu.

èmfasi en la transparència i la partici-

pació. Les decisions es prenen a partir

posar a l’abast dels ciutadans”, va dir. per a la Transparència i l’Accés a la informació, Núria Bassola, que va destacar que “la transparència és una oportunitat que tenim perquè la gent recuperi

la confiança en els polítics. Hem d’explicar als ciutadans què fem amb els seus

diners”. Al mateix temps, va afirmar: “No

pot ser que la gent només s’acosti a l’adminstració per demanar i no participi a

l’hora de decididir. Com tampoc és bo

que els polítics només s’acostin als ciutadans en època d’eleccions”.

Cal destacar que el Màster en Govern

Local és l’únic d’aquestes caracterís-

tiques a l’estat espanyol i ha comptat Dos alumnes recollint el diploma acreditatiu del Màster.

amb una vintena d’alumnes.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

13

OPINIÓ

LA SOLVÈNCIA MUNICIPAL AL SERVEI D’UN PROJECTE DE CIUTAT El passat dia 17 de febrer es va cele-

en una ciutat com Barcelona, ha de

perquè el context polític a vegades

tor Públic PwC-IESE, introduïda per

mer problema pel ciutadà és l’atur,

abans es considerava simplement

Lluís Torrens, Manager del Public-

molts altres (com la desigualtat, la

connotacions negatives de “privatit-

l’IESE. Aquesta sessió es va dedicar

crear feina directament, però pot

partir de l’exemple “La solvència mu-

solvència municipal (financera, polí-

ser excel·lent en la planificació, en la

tat”, a càrrec del Sr. Constantí Ser-

marca, etc.), i aquí és on cal focalit-

trol. L’empresa privada ha d’aconse-

brar una nova sessió de l’Espai Sec-

ser crear ocupació. I és que el pri-

genera dubtes (per exemple, el que

en Joaquim Triadú, soci de PwC, i en

i d’aquest problema se’n deriven

gestió indirecta, ha passat a tenir

Private Sector Research Center de

pobresa, etc.). L’Ajuntament no pot

zació”).

a aprofundir en la gestió municipal a

ajudar al sector privat afavorint la

De cara a futur, el Consistori ha de

nicipal al servei d’un projecte de ciu-

tica, de gestió, de funcionament, de

contractació i en el seguiment i con-

rallonga, Gerent de l’Ajuntament de

zar-se.

guir crear ocupació, desenvolupar

Ara bé, en opinió de l’Alcalde de

l’Ajuntament.

Gerència, no tot s’hi val. Les coses

Barcelona és una ciutat d’èxit que ha

gestió, un mapa estratègic o full de

tims anys a força de solvència i que

gestió d’un Ajuntament com el de

gràcies a aquesta circumstància,

és com gestionar un petit Estat en

atractiva.

Barcelona.

En opinió del Sr. Serrallonga, des del

punt de vista de la gestió municipal, la solvència és la prioritat. El que una gerència municipal ha d’aconseguir aportar a la ciutat és solvència, en

especial solvència financera, perquè és el que condiciona el dia a dia de

l’entitat i la possible execució d’altres projectes. Es tracta d’un con-

cepte que ha d’ésser innegociable per un govern municipal.

En un context de crisi econòmica i, sobretot, social, és clau que les ciutats funcionin com un rellotge, de

manera que els serveis públics municipals es vegin com quelcom robust

i eficient i transmeti una imatge de seguretat i confiança a la ciutadania.

Un dels principals objectius d’un

govern municipal, i especialment

14

Barcelona, segons el seu equip de

projectes i créixer amb el suport de

s’han de fer establint un model de

aconseguit superar la crisi dels úl-

ruta dels projectes de la ciutat. La

s’ha posicionat al món encara millor

Barcelona és molt complexa, doncs

mantenint una marca forta, fiable i

una escala menor (urbanisme, cultura, mobilitat, seguretat, finances, etc.). Com s’aconsegueix fer un

model àgil i eficaç quan hi ha tanta gent implicada al voltant de la ges-

tió? S’ha de comptar amb tots, s’ha de treballar en equip i crear un projecte compartit, establint formes per avançar.

Barcelona és un projecte de ciutat, no únicament de l’Ajuntament. El

projecte anirà bé si és un projecte compartit i això no és quelcom fàcil,

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

EL RACÓ DE LA CONTRACTACIÓ

“L’ESTALVI DE TEMPS I DESPESES ENS PERMET DISPOSAR DE MÉS RECURSOS PER LICITACIONS MÉS ESPECIALITZADES”

que permetrà al ciutadà poder conèixer de manera més fàcil i ràpiComarca: Bages Municipis: 35 Habitants: 184.642 Presidència: PSC

Maria Llum Bruno i García Secretària del Consell Comarcal del Bages

da quin és el destí dels seus tributs i per tant la gestió de la contractació, esdevenint la política de compres encara més prioritària.

El procediment per contractar béns o subministraments de consum intensiu, com ara la llum o el paper, acostumen a saturar els serveis de contractació dels ens locals. En quina mesura acollir-se als acords marc de l’ACM permet als ens locals centrar-se en les contractacions de major valor afegit?

Les limitacions legals dels últims anys afecten també a la contra-

Què creus que aporta al teu Ajuntament el fet que l’ACM pro-

ctació de personal. Per tant, el fet de poder disposar d’una manera

nistraments o béns?

veis permet fer ús d’aquest estalvi de temps i despeses per a altres

administratius aconseguint que aquest sigui més àgil i eficient. Per

temps i recursos per plantejar licitacions que requereixen d’un grau

mogui acords marc, agregant compres de diferents submi-

àgil i ràpida d’adjudicataris en determinats subministraments o ser-

És evident que en primer terme permet una reducció dels costos

gestions administratives, així com, permetre la disposició de major

altra banda, l’acumulació de la demanda entre ens interessats en

la licitació afavoreix la generació d’economies d’escala que porten a una reducció del preu en la licitació, així com una unificació dels mateixos independentment de l’ens adjudicatari.

Ha esdevingut prioritària avui la contractació o la política de compres en el món local? I en el futur?

No podem perdre de vista les limitacions econòmico-pressupostàries que els últims anys està patint l’administració local, juntament

amb la reducció en la recaptació que provoca una caiguda en

els ingressos, abocant a les administracions a gestionar amb una

major rigorositat els seus pressupostos. Això fa que haguem de

fixar la vista en totes les contractacions que efectua l’administració local, des de les de major quantia a les més minses, orientant no

únicament l’adjudicació al criteri preu sinó fent ús de criteris molt

més precisos en l’obtenció de l’oferta que respongui de forma més

estricta al concepte d’oferta econòmicament més avantatjosa. Pel que fa al futur, cal combinar el que hem esmentat anteriorment

amb el que es derivarà de l’aplicació de la Llei de transparència

d’especialització per part de l’ens.

En els acords marc formalitzats per part de l’ACM, l’ajunta-

ment només ha de realitzar l’encàrrec de provisió del bé o servei, estalviant-se els possibles períodes de litigiositat per

part dels licitadors. Així doncs, el factor certesa o seguretat jurídica en el procediment permet ajustar els calendaris de

contractació. Com ajuda això a la confecció del pressupost municipal?

Cada cop més es fa necessari no únicament conèixer la programació de l’anualitat següent sinó inclús la programació plurianual

i, és per tant, el fet de poder conèixer els adjudicataris certs (ja que s’han esgotat les vies d’impugnació de la licitació) al que s’hi

afegeix la fixació amb promptitud dels preus d’adjudicació derivats dels acords marc, el que facilita enormement aquesta tasca, passant inclús de simple previsió pressupostària a aplicació pressu-

postària amb despesa certa, obrint la possibilitat de disposar de possibles diferències numèriques per a ser destinades a altres aplicacions pressupostàries.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

15

ENTREVISTA

“AL SERVEI DEL MEU POBLE I DEL MEU PAÍS JO NO EM JUBILARÉ MAI” Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona i alcalde de Martorell.

L’actual alcalde de Martorell i president de la Diputació de Barcelona ha anunciat que no es tornarà a presentar a la reelecció com a alcalde en les eleccions municipals del proper 24 de maig. Quan queden pocs dies per als comicis, hem volgut fer un repàs del què ha suposat la seva carrera política i, sobretot, de com ha vist canviar el municipalisme des de la seva perspectiva d’alcalde, president de la Diputació de Barcelona i expresident de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

Com valora la tasca del municipalisme

clarament que això no és una cosa que

La transformació que hi ha hagut a Cata-

port de base dels municipis.

al Govern de la Generalitat, però també

Parlem de la seva experiència en el

Amb tants anys en un ajuntament, su-

per l’alcaldia de Martorell?

Anècdotes n’hi ha moltes, però el més

en els darrers anys?

lunya en els darrers anys ha estat gràcies gràcies al treball que ha fet colze a colze

amb el municipalisme. No s’assemblen en res els nostres pobles amb els que hi

havia fa 35 anys. Per tant, en general, els alcaldes i alcaldesses han fet una tasca

molt meritòria amb l’ajuda de tota la ciutadania.

s’inventa un, sinó que té un amplíssim su-

món municipal. Com valora el seu pas A part de prolongat, m’ha permès estar al

front d’aquesta transformació general que

hi hagut a tots els pobles de Catalunya.

Centrant-me en Martorell, he de dir que s’han fet grans equipaments culturals, la reconversió de l’antiga N-2 amb un passeig

Mirant en perspectiva, quina ha estat

agradable pels ciutadans... Hem convertit

rers 35 anys?

municipi viu, de colors i amb molt alegria.

l’evolució dels ajuntaments en els darLa majoria han evolucionat molt positivament. Hi ha hagut diferents fases. La primera engegada amb una gran dosi d’es-

forç, esperança i unes ganes de canviar que va ser molt positiva pel conjunt de la

societat. Després hi ha hagut legislatures amb més o menys possibilitats. Però crec

que una de les legislatures més complicades ha estat aquesta darrera que acabem.

Tot i les dures condicions econòmiques, amb les ganes que hi han posat els ajun-

taments i els seus responsables, tanquem aquests quatre anys superant en bona part les dificultats que hi havia al principi.

Un dels temes del mandat ha estat,

sens dubte, el procés sobiranista. Els ajuntaments han estat clau?

La imatge del 95% dels alcaldes i alcaldesses de Catalunya creuant la Plaça

Sant Jaume des de l’Ajuntament de Barcelona cap a la Generalitat de Catalunya per donar suport al president Mas mostra 16

un poble gris, a vegades negre, amb un

La política ha de servir per posar-nos al servei del poble i dels ciutadans

da. La gent ens va reconèixer la feina que havíem fet. Va poder comparar i també va valorar la feina feta a l’oposició.

poso que deu tenir alguna anècdota?

significatiu és que quan vaig per Martorell

tots els nens i nenes em criden i em diuen

alcalde. Això em satisfà i m’ajuda a seguir treballant dia rere dia.

Cal professionalitzar la política local?

La política ha de servir per posar-nos al servei del poble i dels ciutadans. Això és el que he intentat fer sempre i que crec

que s’ha de continuar fent. Les coses s’han de fer honestament i el grau de professionalització o no dependrà del grau

de dedicació de cada alcalde o alcaldessa, o regidor/regidora. Jo, si hagués po-

gut, hagués seguit treballant a l’empresa

on treballava, però no va ser possible.

Quina experiència s’endú?

Aquesta política amateur també té molts

sitjos i anhels dels ciutadans i conciuta-

molt al costat de la ciutadania.

Crec que he sabut interpretar bé els dedanes. Sincerament, crec que sempre he estat molt a prop seu.

Vostè va estar un mandat (2003-2007)

valors perquè et permet continuar estant

Els polítics han de passar prèviament pel món local?

És molt important. Aquí a la Diputació de

a l’oposició perquè es va fer un tripartit

Barcelona, tot i que és elecció indirecta, és

va suposar el seu pas per l’oposició?

tades siguin regidors o regidores als seus

oportunitat de treballar des de l’oposició.

ja sabem com van les coses. Estem molt

que per sis vots no hauria sumat. Què

molt important que tots els diputats i dipu-

Un contratemps evident, però va ser una

ajuntaments. Ningú ens ha d’explicar res,

Molt més fort que perdre l’alcaldia, va ser la manera com vam recuperar l’alcaldia.

Vam guanyar a totes les meses electorals de Martorell amb majoria absoluta sobra-

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

amatents a aquesta primera línia. També crec que és important que la gent del

Parlament de Catalunya sigui o hagi estat alcalde o alcaldessa.

Per presentar-se per alcalde o alcaldessa es necessita una gran dosi d’il·lusió per servir al poble

Quins creu que són els atributs que ha

Vostè també va estar quatre anys al

És imprescindible estimar al teu poble.

brir?

de tenir un alcalde o alcaldessa?

És molt difícil, o almenys per a mi, ser alcalde del poble veí, tot i que n’hi ha que

ho fan. Has d’estar molt atent al què diu i vol la gent. Has d’anar amb esperit de servei. Qui va a un ajuntament ha de tenir

clar que a l’Ajuntament s’hi va a servir. Per descomptat, l’honestedat i les ganes de servir als altres són els atributs principals.

capdavant de l’ACM. Què va desco-

hauríem de crear.

Vaig ser al Comitè Executiu de l’ACM des

Com veu el món local des de la Diputa-

de l’any 1987 i vaig ser-ne president durant quatre anys, del 2007 al 2011. He es-

tat molt proper a l’Associació. És una gran institució que ha fet molt bé amb tota la

problemàtica que tenen els ajuntaments,

especialment els més petits, que sempre han estat una de les meves obsessions.

En el meu pas per la presidència, un dels

Trobarà a faltar la política?

moments més importants va ser la creació

pero que fecunda pel bé dels ciutadans

serveis d’electricitat, assegurances o ris-

És una etapa més de la meva vida i es-

del meu poble i del meu país, però tot ha de tenir un final. És un final escollit. Ningú

m’obliga a sortir de la política. Ho faig en

Són imprescindibles, si no hi fossin les

de la Central de Compres amb l’oferta de

cos laborals. Passar a donar serveis efectius als ajuntaments va ser molt important.

ció de Barcelona?

A l’inici de la legislatura pintava molt malament, però els ajuntaments hem sabut ressituar-nos en el punt que ens tocava

cadascun i des de la Diputació els hem

pogut ajudar. Perquè el temps també ho requeria. Avui si parlem amb la immensa majoria d’alcaldes i alcaldesses de tots els

colors polítics, segur que valoren molt posi-

tivament el què s’ha fet des de la Diputació.

Quins han estat els objectius?

Ajudar tots els ajuntaments i els ciutadans de cada poble a través dels consistoris.

el moment més àlgid de la meva carrera

Com valora l’estat actual de l’ACM?

Atorgar més diners que mai a qüestions

alguna cosa. Al servei del meu poble i del

línia d’oferir serveis als ajuntaments. S’ha

guessin dur a terme els seus projectes.

política i content perquè l’endemà ja farem meu país jo no em jubilaré mai.

Com han canviat al llarg dels anys els

Més bé que mai. S’ha continuat amb la

posicionat al servei del país i del seu president i a favor del procés que hem enge-

gat. Una gran tasca dels dirigents que hi

recursos que tenen els ajuntaments?

ha actualment.

l’inici. La implantació de grans indústries

Fins a quin punt són necessàries les

A Martorell no s’assemblen en res als de

com SEAT ens ha permès promocionar el nostre poble, el pressupost de l’Ajun-

socials i el màxim possible perquè po-

Quin ha de ser el futur?

El futur és el servei als ajuntaments, i, per

tant, als seus ciutadans. Són els que saben

les necessitats de cada ciutadà i les planentitats municipalistes?

tegen a la Diputació lliurement, i la Diputa-

ció ha de fer el possible per dur-ho a terme.

tament ha fet un salt extraordinari i hem pogut anar fent grans projectes.

Respecte als alcaldes, veu diferències

entre els qui es presentaven a l’alcaldia fa 35 anys i els que ho fan ara?

Per presentar-se per alcalde o alcaldessa

es necessita una gran dosi d’il·lusió per servir al poble. Evidentment, les circum-

stàncies han canviat, però la visió dels

ciutadans cap als polítics era molt millor aleshores que ara.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

17

PARTITS POLÍTICS

QUIN BALANÇ FEU DEL MUNICIPALISME EN AQUESTA LEGISLATURA QUE S’ACABA? ELS AJUNTAMENTS HAN DEMOSTRAT SER QUI MILLOR S’HAN ADAPTAT PER FER FRONT ALS ESTRALLS SOCIALS QUE HA PROVOCAT LA CRISI ECONÒMICA

Rafael de Yzaguirre Política Municipal UDC Els ajuntaments són governs locals i administracions de proximitat

que amputa competències als ajuntaments entre d’altres en salut,

i malgrat representar el 4% del deute públic global, constrenyits

educació i serveis socials en aquesta marc recentralitzador impo-

legalment pel déficit zero i gestionar el 13% de la despesa pública

sat pel govern central. Com a fet negatiu la Llei de Governs Locals

global, han demostrat ser qui millor s’han adaptat per fer front als

de Catalunya continua debatint-se en el Parlament i això que es

estralls socials que ha provocat la crisis económica.

va presentar abans que ho fés la LRSAL en el Congrés, i com a fet positiu destacar la creació de la comarca del Moianès.

Catalunya comença al teu ajuntament i el 4 d’octubre de 2014, centenars d’alcaldes van creuar la Plaça Sant Jaume des de

Seguim sense un nou marc de finançament local però 800 ens

l’Ajuntament a la Generalitat, com cent anys abans en época de la

locals de Catalunya fan compra agregada de productes i serveis

Mancomunitat, per fer costat al President Mas en suport del dret

a través del Consorci Català de Desenvolupament Local (CCDL),

a decidir. Mai tampoc 2000 ajuntaments (800 catalans) havien in-

un nou camí pel món local.

terposat un recurs d’inconstitucionalitat en front la LRSAL, la llei

Teresa Vallverdú Diputada al Parlament

ELS AJUNTAMENTS HAN SIGUT PROTAGONISTES DE MOMENTS IL·LUSIONANTS PER ALS SEUS CIUTADANS EN RELACIÓ AL PROCÉS DE LLIBERTAT QUE ESTÀ VIVINT EL PAÍS

El món local, com no podia ser d’altre manera, ha viscut en primera

ajuntaments han sigut protagonistes de moments il·lusionants per

línia els atzucacs i també els moments històrics que ha viscut el país

als seus ciutadans en relació al procés de llibertat que està vivint

en aquests darrers quatre anys. Recordem que vam iniciar aquest

el país com l’aprovació de mocions i suport a actes en favor de la

mandat municipal immersos en una crisi de grans proporcions, a

independència amb gran clamor popular. I com no, sempre donant

la qual els ajuntaments ja havien començat a plantar-li cara des de

servei per cobrir les necessitats dels ciutadans de viles i ciutats

ben aviat. Això ha fet que els ajuntaments fossin un exemple a seguir en quant a contenció de la despesa i l’austeritat. Els ens locals a més han hagut de patir la voracitat centralista i centralitzadora del Govern espanyol, que ha acabat limitant la seva capacitat d’actuació i atacant el principi d’autonomia local. Al mateix temps però, els

Antoni Fogué Secretari de Política Municipal del PSC

ELS AJUNTAMENTS HAN PRIORITZAT LES PARTIDES PRESSUPOSTÀRIES SOCIALS, GARANTINT ELS SERVEIS PÚBLICS MUNICIPALS I SOCIALS BÀSICS

El balanç no pot ser més que satisfactori perquè l’administració local és

el deute contret amb el món local; en tot allò que té el compromís d’aportar

l’única que ha fet els deures. I ho ha fet tot i la davallada d’ingressos com

als ajuntaments perquè són serveis compartits, i en una part del deute

a conseqüència de les retallades en matèria de finançament de l’Estat i

que no reconeixen però que sí que existeix en els calaixos.

la Generalitat, i per la minva d’ingressos procedents via impostos i taxes.

Els ajuntaments han prioritzat les partides pressupostàries socials, garan-

Tot i la manca de finançament, tot i la falta de cobrament dels diners que

tint els serveis públics municipals i socials bàsics.

ens deuen i dels diners que ens havien promès, els ajuntaments socialistes han incrementat les partides destinades a les persones i a les famílies

18

Més concretament, els municipis amb ajuntaments governats per soci-

més necessitades; han lluitat contra la xacra de l’atur i creat nous llocs de

alistes hem fet un doble esforç: fer el que ens tocaria i el que no fa la

treball; han desenvolupat noves mesures per garantir el dret a l’habitatge i

Generalitat.

han impulsat programes pioners per rellançar l’economia.

De fet, hi ha un triple incompliment per part del Govern català: no paguen

Nosaltres sí que hem fet els nostres deures.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

PARTITS POLÍTICS Alícia Sánchez-Camacho Partit Popular de Catalunya

LA GENERALITAT DE CIU HA SOTMÈS ELS AJUNTAMENTS AL SEU PROJECTE INDEPENDENTISTA, OBLIDANT-SE DE LES PERSONES

La Generalitat de CiU ha sotmès els ajuntaments al seu projecte inde-

no ens tremola la mà contra els incívics o els violents.

pendentista, oblidant-se de les persones. En canvi, ha estat el Govern

Els catalans no necessitem ambaixades separatistes, necessitem es-

d’Espanya qui ha permès els ajuntaments pagar factures, salvar pimes i

coles sense barracons, ambulatoris oberts 24 hores prop de les nostres

llocs de treball. Són dues maneres d’entendre el municipalisme: la que

famílies i que la Generalitat pagui la seva part de les guarderies. Els

prioritza la independència i els que prioritzem les persones. El candidats

ajuntaments ens han pujat els impostos i les taxes per pagar estructu-

populars posaran els interessos dels seus veïns per sobre dels interes-

res d’Estat. Nosaltres volem baixar impostos a qui més ho necessita, a

sos personals o de partit. No sortiran al balcó a proclamar la indepen-

les famílies, i als que creen llocs de treball, emprenedors i autònoms.

dència, sinó que seguiran sortint al carrer, escoltant la gent i oferint solu-

Aquest és el nostre compromís, que també és d’honradesa. Per això,

cions. A municipis com a Castelldefels o Badalona hem demostrat que

el PPC no portarà a cap imputat per corrupció a les seves llistes. Volem

la nostra recepta funciona. Resolem problemes, fomentem l’ocupació i

uns ajuntaments nets i al servei de tothom.

HAN ESTAT ELS AJUNTAMENTS, AMB VALENTIA I ESFORÇ, ELS QUE Lluís Moreno HAN INTENTAT PALIAR ELS EFECTES DE LA CRISI EN ELS CIUTADANS I CIUTADANES Secretari de Política Municipal ICV Fer un balanç del muncipalisme en els darrers quatre anys és assumir que

país en matèria de governs locals. La reacció del govern de la Generalitat

ha estat una de les etapes amb més riscos de la democràcia. D’una banda,

ha estat impulsar una llei de governs locals, deficient, inútil per afrontar els

hem continuat afrontant una profunda crisi social i econòmica que ha pa-

reptes locals presents i futurs, i sense consens amb el món local. Avui el

lesat la vulnerabilitat de les estructures en les quals es fonamenten els go-

projecte de llei de governs locals resta a l’oblit d’una ponència parlamen-

verns locals i que han afectat el nucli dels serveis bàsics del funcionament

tària que no es convoca i sense una llei de finances locals que resolgui

d’una comunitat local. Han estat els ajuntaments, amb valentia i esforç, els

l’infrafinançament històric del món local. Les entitats municipalistes, els “sin-

que han intentat paliar els efectes de la crisi en els ciutadans i afrontar amb

dicats” dels ajuntaments de Catalunya, no han estat a l’alçada. Amb greus

els recursos propis la inacció del govern de la Generalitat, que acabarà la

problemes interns i de desprestigi, han estat incapaces de liderar les reivin-

legislatura sense pagar els seus ajuntaments i centrifugant el dèficit propi en

dicacions del municipalisme, tret de la reacció a la LRSAL i la presentació

les fràgils hisendes locals. A l’impagament del deute (més de 1.000 milions

del conflicte de constitucionalitat. El nou mandat municipal haurà d’abordar

d’euros) s’ha afegit una legislació recentralitzadora i involucionista per part

amb urgència aquests reptes i alhora obrir el debat sobre la refundació del

de l’Estat espanyol. La LRSAL representa el major atac a la democràcia

municipalisme en un únic ens de base associativa.

local en tres dècades i una nova agressió a les competències del nostre

Miguel-Ángel Ibáñez Sots-Secretari de Política Municipal de C’s

ALGUNS AJUNTAMENTS HAN DEIXAT DE REPRESENTAR ELS INTERESSOS DE LA SEVA POBLACIÓ PASSANT A REPRESENTAR ÚNICAMENT ELS D’UNA PART DE LA MATEIXA

Balanç positiu: Els ajuntaments han sabut adaptar-se a la crisi, essent les

ideologia amb el vist-i-plau d’alguns alcaldes, cosa que que ha incrementat

administracions que més han reduït el deute fent equilibris per no deixar de

la ruptura social.

banda els ajuts socials que, a més, han vist incrementar la seva demanda.

De cara al futur: Administracions com Generalitat o Estat haurien de prenBalanç negatiu: Alguns ajuntaments han deixat de representar els interes-

dre exemple de la gestió econòmica feta als ajuntaments i, per altra banda,

sos de la seva població passant a representar únicament els d’una part de

els ajuntaments durant aquesta nova legislatura haurien de deixar de dedi-

la mateixa i això, a més d’incrementar la pèrdua de credibilitat de les insti-

car el temps i les ganes a qüestions sobre les que no tenen competències i

tucions, ha produït també l’ocupació de l’espai comú per part d’una única

dedicar-se a resoldre els greus problemes que encara té l’àmbit local.

HA ESTAT LA LEGISLATURA DE LA CONSOLIDACIÓ DE PROJECTES MUNICIPALS DIVERSOS COINCIDENTS EN QUÈ CAL CONSTRUIR Àrea Política Municipal de la CUP i regidor de Sant Esteve de Palautordera NOUS MODELS DE POBLES, VILES I CIUTATS Arnau Comas i Miñarro

Ha estat la legislatura de la consolidació de projectes municipals diversos,

d’una distribució desigual i un sistema que prima els beneficis per davant de

tots ells coincidents en una sola cosa: cal construir nous models de pobles, vi-

les persones. Una legislatura que acabarà amb el naixement i la germinació

les i ciutats que acompanyin la profunda revolució democràtica, social i naci-

d’un munt d’alternatives locals que seguiran treballant per una ruptura demo-

onal que viu el nostre país. Ha estat la legislatura en la qual una quantitat molt

cràtica independentista, una transformació social profunda i una radicalitza-

important de persones ha viscut en la seva pròpia pell les conseqüències

ció democràtica. Totes tres imprescindibles per la gent i inseparables.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA POSA EN MARXA UN NOU SERVEI PER CONSULTAR L’ESTAT DE LES CARRETERES DE LA DEMARCACIÓ La Diputació de Lleida ha posat en marxa un nou servei amb informació actualitzada de l’estat dels 824 quilòmetres de carreteres de titularitat de la corporació provincial. El servei s’ofereix

a través d’un visor d’incidències actives i programades (planificades) a les carreteres gestionades per la Diputació de Llei-

da. La informació s’actualitzarà en el moment en què el Servei de Vies i Obres de la pròpia Diputació tingui coneixement de Foto: ACN

L’ANOIA SERÀ LA PRIMERA COMARCA AMB UN PROTOCOL D’INTERVENCIÓ CONTRA EL MALTRACTAMENT A LA GENT GRAN

les possibles afeccions que es puguin produir a la xarxa, com

ara per incidències meteorològiques o esllavissades. S’hi pot

accedir a través del web o dispositius mòbils a l’adreça:http:// oden.diputaciolleida.cat/sitmun/visor-incidencies-viaries.jsp.

Es tracta d’un visor ràpid i fàcil d’utilitzar, que a més permet

El programa ‘Pel bon tracte a les persones grans’ té per objectiu imprimir el mapa de carreteres i ubicar la posició de l’usuari.

abordar les situacions de maltractament que pateixen les per- Aquest visor permet veure qualsevol incidència en les vies gessones grans. La comarca de l’Anoia tindrà un paper protago- tionades pel Servei de Vies i Obres de la Diputació de Lleida,

nista, ja que serà la primera comarca en presentar un protocol informant de tipus d’actuació, vials afectats, durada prevista i d’intervenció territorial. Entre les accions del programa, desta- nivell de restricció de la circulació. També es troba disponible quen les orientacions d’actuació contra els maltractaments; la per a dispositius mòbils. creació d’una comissió nacional de seguiment del programa; la

formació de professionals de diversos àmbits; la sensibilització

de les persones grans i de la ciutadania en general; i, finalment, la intervenció al territori.

L’Anoia ha estat una de les cinc comarques pilot escollides

per la seva implicació, trajectòria i experiència contrastada en aquest àmbit. Aquesta comarca compta des del 2009 amb una

Comissió de prevenció i detecció de situacions de maltracta-

ments a les persones grans que està formada per representants de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal, els ajuntaments de la comarca, la Diputació de Barcelona, el Consell de la Gent Gran de l’Anoia i diverses entitats.

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

LOCALRET

XARXES SOCIALS PER A UN GOVERN MÉS OBERT El 62,1% dels municipis té un o més comptes oberts i operatius en alguna de les xarxes socials. Majoritàriament hi ha presència a

Facebook i Twitter. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi

“Xarxes socials per a un govern més obert: L’experiència dels mu-

nicipis catalans” que ha elaborat l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE amb la col·laboració de Localret.

En el marc del Taller que va organitzar Localret el passat 24 de març “Ús i escolta de les xarxes socials”, Charlotte Fernández,

membre de l’equip de l’IGDP d’ESADE, va presentar les conclusions de l’esmentat estudi que pretén comprendre l’ús que les administracions públiques fan de les xarxes socials i, a més, analitzar si

la transparència hi és com a finalitat de la presència de les administracions a les xarxes socials.

Per l’estudi, elaborat entre la tardor del 2013 i l’estiu del 2014, es

Els impulsors de l’estudi han constatat que actualment les xarxes

local mitjançant enquestes realitzades a 264 municipis de les quals

ment informatiu i comunicatiu. En aquest sentit, tot i que hi ha una

van entrevistar rellevants experts i es van recollir dades del món s’han extret les conclusions.

Sobre la motivació que empeny els ens locals a la utilització de les xarxes socials destaquen els factors següents: - Per fer publicitat de l’organització

- Per gestionar la imatge de l’organització

- Per donar informació als ciutadans sobre l’actuació del govern local

- Per ser més transparent Pel que respecta als factors condicionants de l’adopció de les xar-

xes socials, l’estudi revela que els dos més destacats són: un canvi d’estratègia de comunicació i la importància percebuda pels responsables polítics. També es constata que són els departaments

de comunicació els que, majoritàriament, integren la gestió de les xarxes socials.

socials tenen un ús per a les administracions locals predominantconsciència que han de ser una eina bàsica per assolir la transparència de les administracions públiques, encara, a la majoria dels

casos, no hi ha una estratègia explícita en la recerca d’aquest objectiu.

Malgrat que per als autors de l’estudi, el “Govern Obert” és un objectiu per als governs locals, aquest es troba encara “en curs,

amb un camí per recórrer”. Per assolir aquest objectiu, a més de la transparència (també afavorida per les xarxes socials) i permetre als ciutadans l’accés a la informació i la rendició de comptes,

caldria treballar per arribar a l’efectiva participació ciutadana en la presa de decisions i en l’elaboració de les polítiques públiques.

(Podeu accedir a les presentacions i estudis del Taller “Ús i escolta de les xarxes socials” visitant l’Agenda del web de Localret:

http://www.localret.cat/esdeveniments/ a l’apartat “esdeveniments anteriors”).

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

21

OPINIÓ

S’HAN FET ELS DEURES Si una característica destaca, des del punt de vista econòmic, de les entitats locals durant aquesta darrera legislatura 2011-2015, és que

han estat l’administració pública que ha tingut un millor comportament financer. Això és així, no només perquè en el seu conjunt han

estat capaces de sanejar els seus comptes, sinó perquè han contribuït decisivament a la reducció del dèficit públic global espanyol.

En concret, les entitats locals van tancar l’exercici 2011 amb un dèficit que representava el 0,4% del PIB espanyol, mentre que l’administració central ho va fer amb un dèficit del 5,2% i les comunitats autònomes del 3,3%. Així, el dèficit públic total assolit per Espanya

va ser del 8,9% (9,4% si és té en compte l’ajuda financera a entitats bancàries), quan l’objectiu fixat per la Comissió Europea era del 6%.

Hi va haver quasi bé 3 punts de PIB de desviació. Ara bé, les corporacions locals van ser les que menys desviament van tenir, doncs el seu objectiu de dèficit estava fixat en el 0,3%.

Les entitats locals són l’administració que ha tingut un millor comportament financer, al tancar amb superàvit des de l’any 2012 Però, a partir d’aquell any, les entitats locals van fer un gran esforç de

reequilibri de les seves finances, reduint la despesa, fonamentalment

la de caràcter inversor, i augmentant lleugerament els ingressos. Així, a l’any 2012 van aconseguir tancar l’exercici amb un superàvit del

0,3%, quan el seu objectiu era assolir un dèficit del 0,3%. Això suposa que en aquell any, les entitats locals van presentar un desviament

Universitat de Barcelona

litzar obres desproporcionades o de que els seus alcaldes i regidors cobren sous desmesurats. Òbviament, això no vol dir que en

algun municipi no s’hagin realitzat excessos, imprudències i gestió

ineficient, però no s’ha d’oblidar la gran heterogeneïtat de situacions que existeix en món local, i en cap cas aquests comportaments es poden generalitzar. Ans al contrari, la gran majoria d’ens locals, com ho demostren les xifres, s’han readaptat a la nova situació de

crisi econòmica i financera seguint una trajectòria de consolidació fiscal positiva i garantint la sostenibilitat de les finances locals. Cal dir

també que actuacions del govern central com l’augment dels tipus impositius de l’IBI o les limitacions a l’endeutament han pogut ajudar, en part, a aquest comportament.

És molt important destacar el fet que les entitats locals obtinguin un

Els bons resultats obtinguts superiors als previstos contribueixen a complir amb els compromisos de dèficit públic assumits per Espanya davant la Unió Europea

d’administracions públiques (central i autonòmica) tinguin més mar-

Una altra conseqüència d’aquesta millora en les finances és la re-

el que compta és el dèficit del conjunt d’administracions públiques.

es va arribar a uns nivells de rècord històric, amb un total de 44.007

des de l’any 2012 a complir amb els compromisos de dèficit assu-

minuït un 12,8%, situant-se en 38.363 milions. Per contra, les ad-

positiu de l’objectiu de dèficit de 0,6 punts de PIB. Aquesta tendèn-

cia favorable s’ha vist reforçada en els anys 2013 i 2014, on el resultat pressupostari va comportar un superàvit del 0,5% del PIB cada any, és a dir, un resultat que suposa una desviació a l’alça de 0,5 punts del PIB del seu objectiu, doncs aquest estava fixat en un 0,0%.

superàvit superior al preestablert, ja que això suposa que la resta ge en els seus objectius de dèficit, ja que cara a la comissió europea

ducció del volum d’endeutament de les corporacions locals. Al 2012

Per tant, les entitats locals estan contribuint de manera molt decisiva

milions d’euros d’endeutament, però al 2014 aquesta xifra havia dis-

mits davant la Unió Europea. I això cal posar-ho en valor.

ministracions central i autonòmica, malgrat que redueixin els seus

No obstant, aquesta no ha estat la valoració que n’ha fet el govern

tives, van augmentant el seu volum de deute públic any rere any.

tura ha culpabilitzat, sobretot als municipis, de ser els responsables

Per tant, ara que estem al final d’un període d’acció dels governs

publicades per la Intervención General del Estado, res més lluny de

conjunt han experimentat i remarcar que no només han fet els deu-

serveis, d’assumir competències que no els hi pertoquen, de rea-

cions públiques espanyoles també els faci davant la Unió Europea.

central, doncs per justificar la seva reforma local, al llarg de la legisla-

22

Marta Espasa

nivells de dèficit, al ser les xifres de tancament pressupostari nega-

del dèficit públic espanyol. Com es pot comprovar amb les dades

locals, cal posar en valor el comportament que aquests en el seu

la realitat. Se’ls ha acusat de ser poc eficients en la prestació dels

res sinó que estan ajudant decisivament que el conjunt d’administra-

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

ACTUALITAT

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2015

23