Revista ACM 368

368 Gener 2016

La revista referent d’informació del món local

COMPROMÍS DELS PARTITS PER DEROGAR LA LRSAL

L’ACM i l’FMC han promogut la signatura d’un compromís, juntament amb la majoria de partits polítics que es presentaven a les eleccions del 20 de desembre, per treballar per derogar la LRSAL

ACTUALITAT

L’ACM es posa al costat dels ajuntaments investigats per haver donat suport a la moció independentista del Parlament Caldes de Montbui. Vallès Oriental

ACTUALITAT

S’inicien les classes de la primera edició del Postgrau en contractació

OPINIÓ

“Un moviment de base”.

Toni Aira, periodista

SUMARI

CALDES DE MONTBUI El municipi de Caldes de Montbui està situat a la comarca del Vallès Oriental. Coneguda com una vila termal amb aigües que brollen a més de 74ºC, compta amb uns 17.000 habitants i 37,92 km2. El municipi està situat entre els massis-

sos de Sant Llorenç de Munt i el Montseny. El termalisme és un dels seus principals atractius, amb punts històrics com

les antigues termes romanes, la Font del Lleó o l’església parroquial de Santa Maria. Els seus orígens daten de l’època

romana a partir de la construcció d’un centre termal medicinal cap al segle I aC. La Festa Major se celebra durant el segon cap de setmana d’octubre. Gentilici: calderí i calderina. El seu alcalde és Jordi Solé (ERC).

ACTUALITAT

PÀG. 4

PÀG. 7

PÀG. 9

FORMACIÓ

MUNICIPIS EN POSITIU

OPINIÓ

Posem en marxa el primer Postgrau en contractació i gestió

Entrevista a l’alcalde de Palafrugell, Juli Fernández

El Comitè Executiu de l’ACM demana l’aturada immediata de la LRSAL

PÀG. 9

L’ACM fa costat als ajuntaments Escoltem les inquietuds dels que són investigats per haver alcaldes i alcaldesses del Garraf donat suport a la moció del i la Selva Parlament

PÀG. 21

PÀG. 22

“Un moviment de base”. Article del periodista Toni Aira

EDITORIAL

Un d’ells és la derogació de la Llei de Racionalització i Sos-

EDITORIAL

tenibilitat de l’Administració Local. Tots els partits polítics ca-

talans menys el PP i Ciutadans van comprometre’s a derogar

L’HORA DE FER REALITAT ELS COMPROMISOS

aquesta llei que afecta a milers de persones a tot l’Estat. És

el moment, doncs, que els partits polítics posin per davant els interessos dels ciutadans i compleixin el seu compromís adoptat amb el món local.

Aquest mes hem iniciat també un nou postgrau sobre contractació administrativa i gestió. La contractació transparent i efi-

El resultat de les eleccions del 20D ha deixat un panorama

polític incert i obert que demanarà molta política per acon-

seguir formar un govern estable a l’Estat espanyol. Aquest panorama permetrà que totes les forces polítiques, governin

o estiguin a l’oposició, puguin dur a terme iniciatives les quals

podran tirar endavant sense que el partit que governi hi hagi d’estar d’acord. Serà un bon moment de veure fins a quin punt

els partits polítics faran realitat els compromisos que van adquirir al llarg de la campanya.

cient ha de ser imprescindible per al món local. Des de l’ACM

apostem per aquesta metodologia de treball i per aquest motiu, posem a l’abast dels treballadors i càrrecs electes, totes

les eines necessàries per potenciar els departaments de contractació dels ens locals.

En aquest número també hi trobareu un resum de les principals noticies que han marcat l’agenda de l’entitat municipalista en el darrer any. Ens queda per endavant un any ple de reptes en què el món local i l’ACM hi tenen molt a dir.

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Impressió: Gràfiques APR.

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Pep Montané

La redacció no comparteix, necessàriament,

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: Joan Morcillo

l’opinió expressada en els articles.

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Olga Alonso, Josep Garriga,

Correu electrònic: acm@acm.cat

Albert Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls,

Dipòsit legal: B3434383.

Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre. www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

3

ACTUALITAT

La sala de Cuines de Caldes de Montbui va acollir el primer Comitè Executiu ordinari de l’ACM d’aquest mandat.

EL COMITÈ EXECUTIU DE L’ACM DEMANA L’ATURADA IMMEDIATA DE LA LRSAL El Comitè Executiu de l’ACM, reunit el passat 1 de desembre a Caldes de Montbui, va

aprovar un acord per demanar al Govern espanyol que concreti amb una disposició legal

l’anunci, fet per carta per part del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, d’aturar l’entrada en vigor, prevista per l’1 de gener de 2016, de part de la Llei de Raci-

onalització i Sostenibilitat de l’Administració

Local (LRSAL) en els àmbits dels serveis socials, l’educació i la sanitat.

Els membres del Comitè Executiu van manifestar, de nou, la seva oposició a la LRSAL.

“Lamentem un cop més la deriva recentralitzadora del govern del PP. Amb l’excusa

llei, el Comitè Executiu de l’ACM va acordar

no. Això pot provocar que hi hagi secretaris

na l’autonomia local afectant greument els

cipalistes i amb el suport del Govern de la

za i altres que no s’atura”, va assegurar el

d’un suposat estalvi pressupostari, es lami-

serveis que reben els ciutadans”, va manifestar el president de l’ACM, Miquel Buch.

Després que el Ministerio de Adminstracio-

nes Públicas fes arribar per carta als ajuntaments que hi hauria un ajornament de la

4

que, juntament amb altres entitats muniGeneralitat i institucions públiques, es faci una interpretació conjunta de la normativa

o interventors que entenguin que es paralitpresident Miquel Buch.

davant la manca de cobertura legal de la

L’alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Solé,

hi ha cap norma que indiqui que s’atura o

municipi per celebrar el Comitè Executiu.

carta tramesa pel Ministerio. “Actualment no

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

va agrair a l’ACM haver-se desplaçat fins al

ACTUALITAT

DESIGNATS ELS RESPONSABLES DE LES COMISSIONS SECTORIALS DE L’ACM SERVEIS JURÍDICS

ÀREA Acompanyament a les persones

BENESTAR SOCIAL

ENSENYAMENT

David Saldoni

Anna Erra

(Ajuntament Sallent)

SALUT

(Ajuntament Vic)

Josep Maria Corominas (Ajuntament Olot)

Estefania Rufach

(Ajuntament Os de Balaguer)

ÀREA Territori i Sostenibilitat

SERVEIS JURÍDICS

INFRAESTRUCTURES, URBANISME I HABITATGE

Pol Pagès

(Ajuntament Sant Quintí de Mediona)

PETITS MUNICIPIS

MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT Montserrat Carreras (Ajuntament Cunit)

FÒRUM COMARCAL

Carles Banús

(Ajuntament Tavèrnoles)

SERVEIS JURÍDICS

IGUALTAT I NOVA CIUTADANIA

Jordi Xargay

(Consell Comarcal Pla de l’Estany)

ÀREA Dinamització Econòmica

PROMOCIÓ ECONÒMICA I OCUPACIÓ Marc Castells

(Ajuntament Igualada)

SERVEIS JURÍDICS

TURISME

Montserrat Candini (Ajuntament Calella)

ÀREA Règim Intern i Seguretat

HISENDES LOCALS Ferran Bel

(Ajuntament Tortosa)

FUNCIÓ PÚBLICA

Francesc Colomé

(Ajuntament Les Franqueses del Vallès)

INTERIOR, PREVENCIÓ, SEGURETAT I PROTECCIÓ CIVIL

Fermí Santamaria (Ajuntament Llagostera)

SERVEIS JURÍDICS ÀREA Cultura, Llengua, Esports i Joventut

CULTURA I LLENGUA Lluís Guinó

(Ajuntament Besalú)

ESPORTS

Jordi Solé

(Ajuntament Caldes de Montbui)

FÒRUM DE JOVES ELECTES Ferran Estruch

(Ajuntament Cardona) ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

5

6

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2015

ACTUALITAT

Representants municipalistes i dels partits polítics que es van comprometre a derogar la LRSAL en aquesta nova legislatura.

EL MÓN LOCAL I LA MAJORIA DE PARTITS ES COMPROMETEN A DEROGAR LA LRSAL El Col·legi de Periodistes de Catalunya va acollir el 14 de desem-

ja derogarien la llei”. El cap de llista per Tarragona de Democrà-

el PP i Ciutadans, del compromís per promoure la derogació de

sostenibilitat del sistema local català l’han garantit els regidors i

bre la signatura per part de tots els partits polítics catalans, excepte

cia i Llibertat i alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va afirmar que “la

la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local

alcaldes i alcaldeses. La llei no té altre sentit que envair compe-

(LRSAL).

tències i minvar les funcions dels ajuntaments”.

L’acte, promogut per l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i

Andreu Francisco, alcalde d’Alella i candidat de la llista d’ERC

la presència dels representants polítics de Democràcia i Llibertat,

la nostra ciutadania. Una llei com aquesta no tindrà cabuda en

la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), va comptar amb

el Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya i En Comú Podem.

El compromís acorda que després de les eleccions generals del 20 de desembre els signataris es comprometen públicament a

impulsar i promoure la derogació de la LRSAL, i que la defensa

a Barcelona, va remarcar que els ajuntaments “ens devem a

una futura republica catalana”. Pilar Eslava, regidora del Prat de

Llobregat i membre de la candidatura d’En Comú-Podem, va destacar que aquesta “és una llei de desconfiança amb els ajun-

taments. Les lleis estan fetes per solucionar problemes i aquesta llei en crea”.

de la ciutadania i l’autonomia local sigui un dels eixos de tre-

Finalment, Toni Pico, membre de la candidatura d’UDC, va dir

voluntat i compromís de garantir la prestació municipal i efecti-

ves i no millora el finançament local. Per construir un nou finan-

ball de la propera legislatura. Així mateix, van expressar la ferma

va d’aquests serveis en el marc de l’exercici legal de les seves competències.

El president de l’ACM, Miquel Buch, va destacar la unitat. “Enmig d’una campanya política en què tots els partits polítics tenen diferents opinions, hi ha una qüestió que avui ens ha unit a tots: Servir

els ajuntaments per oferir els millors serveis als ciutadans”. Per la seva banda, el president de l’FMC, Xavier Amor, va manifestar

que “si la LRSAL entra en vigor, posaria en risc a 2,5 milions

que la LRSAL és una llei que “vulnera les competències exclusiçament cal derogar la LRSAL”.

Recordem que gràcies a la campanya “El món local diu prou”

promoguda per les entitats municipalistes i els sindicats, uns 850 ajuntaments catalans i uns 2.300 ajuntaments espanyols van interposar un recurs d’inconstitucionalitat a la LRSAL.

Signants del compromís

de persones. Sumem esforços per demanar la seva derogació, i demanem i reclamem una llei d’administració que tingui diàleg”.

El cap de llista de Barcelona pel Senat del PSC, Carles Martí, va dir que “en cas de governar, en els primers consells de ministres

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

7

FORMACIÓ

DONEM TOT EL SUPORT ALS AJUNTAMENTS INVESTIGATS PER LA MOCIÓ DEL PARLAMENT Carles Puigdemont, va dir que “ja tenim un

centenar d’ajuntaments que han aprovat la moció o que tenen data pel ple. Hi ha una

estratègia en tota regla de l’Audiència Nacional per motius polítics d’intentar situar la

llibertat d’expressió més enllà dels límits.

No ens deixarem atemorir”.

Recordem que l’AMI i l’ACM van fer arribar als ajuntaments una moció de suport a la

resolució 1/XI d’inici del procés d’independència aprovada pel Parlament de Catalunya. Actualment, un centenar d’ajuntaments ja han aprovat la moció i s’espera

que en els propers dies es vagin aprovant a més ajuntaments.

Miquel Buch, president de l’ACM, va demanar respecte per les decisions polítiques dels electes locals.

L’ACM i l’AMI van participar el 9 de desem-

sar, debatre i votar allò que pensem”. Així

ra de Governació, Meritxell Borràs, amb

cordar que la justícia espanyola ha anat

per la Fiscalia de l’Audiència Nacional per

“quan fa un any i mig que esperem que

solució 1/XI del Parlament de Catalunya,

pecte la LRSAL a la qual 850 ajuntaments

“Aquesta investigació és una persecució d’idees que no forma part d’un estat democràtic i normal”, denuncia Miquel Buch

Tribunal Constitucional. El president de

presentar recurs d’inconstitucionalitat”.

Després de la sentència del Tribunal

Carles Puigdemont, van donar ple suport

El president de l’ACM va convidar tots els

cional la declaració, des de l’AMI i l’ACM

respecte als electes locals.

moció del Parlament, a defensar la llibertat

Pel president de l’ACM, Miquel Buch,

de respecte que tenim els electes locals

bre a la reunió convocada per la conselle-

mateix, l’alcalde de Premià de Mar va re-

els cinc alcaldes dels municipis investigats

molt ràpid contra de les institucions locals

haver aprovat la moció de suport a la re-

el Tribunal Constitucional es posicioni res-

que va ser declarada inconstitucional pel

catalans i més de 2.300 d’espanyols van

l’ACM, Miquel Buch, i el president de l’AMI,

als ajuntaments afectats i van demanar

“aquesta investigació és una persecució d’idees que no forma part d’un estat democràtic i normal. Tenim dret a expres-

8

partits polítics, fins i tot els contraris a la d’expressió i “que ara denunciïn la manca

Constitucional que ha declarat inconstitues vol deixar clar que l’aprovació d’aquesta moció no pot suposar cap tipus d’efecte jurídic.

per poder debatre públicament i demo-

Des de l’AMI i l’ACM s’ha posat a dispo-

Per la seva banda, el president de l’AMI,

l’assessorament jurídic.

cràtica posicionaments polítics als plens”.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

sició dels diferents municipis afectats tot

ACTUALITAT

L’ACM VISITA EL GARRAF PER REUNIR-SE AMB ELS SEUS ALCALDES I ALCALDESSES El president de l’ACM, Miquel Buch, es va desplaçar el 10 de desembre fins a

Vilanova i la Geltrú per participar en el

Consell d’Alcaldes del Garraf. Buch, a banda d’oferir i explicar els serveis que ofereix l’ACM als ens locals, va assegu-

rar que el motiu principal de la visita era “la voluntat de trepitjar territori perquè és la millor manera d’escoltar els anhels que té el món local català”.

El també alcalde de Premià de Mar va explicar que el municipalisme està car-

Alguns dels alcaldes i alcaldesses que van intercanviar inquietuds amb el president Miquel Buch.

és excusa per continuar prestant els

o les denúncies a ens locals que han

ses de la comarca del Garraf també

sen pals a les rodes, però el món local

ció independentista del Parlament de

problemàtiques que hi ha a nivell co-

regat de problemes, però que això no millors serveis als ciutadans. “Ens pono s’atura”, va dir, després de referir-se

a les traves que posa l’Estat espanyol a través de l’aprovació de la LRSAL

aprovat mocions de suport a la resoluCatalunya.

La trobada amb els alcaldes i alcaldes-

va servir per posar sobre la taula les marcal i la reivindicació per redefinir un model de finançament dels consells comarcals a curt i mitjà termini.

TROBADA AMB EL CONSELL D’ALCALDES DE LA COMARCA DE LA SELVA L’Associació Catalana de Municipis va participar el 17 de desembre al Consell d’Alcal-

des de la Selva per explicar els serveis que

ofereix als ens locals l’entitat municipalista de

referència a Catalunya. Aquesta visita s’emmarca dins el cicle de trobades que l’ACM fa

per tot el territori català per copsar de primera mà quines són les problemàtiques en què es troben alcaldes i alcaldesses.

“Els alcaldes i alcaldesses sabem que la proximitat és clau per conèixer les inquietuds i anhels dels ciutadans. Per això cre-

Un moment del Consell d’Alcaldes de La Selva.

des i alcaldesses”, explicava el president

amb els municipis de la comarca, és el

sència de representants de l’ACM i es va

alcaldesses de la Selva.

plegats en la defensa del municipalisme i

reix l’entitat municipalista.

iem que és bàsic moure’ns i visitar els alcalMiquel Buch, en la trobada amb alcaldes i

Buch ha insistit en la importància de su-

mar esforços i crear xarxa. “El que fa un consell comarcal que és treballar en equip

que fa l’ACM en l’àmbit català, que és anar els serveis que es presten als ciutadans a

mostrar molt satisfet pels serveis que ofe-

través dels ajuntaments”. Per la seva ban-

La trobada va servir també per explicar

la Selva, Salvador Balliu, va agrair la pre-

l’ACM.

da, el president del Consell Comarcal de

quins són els diferents serveis que ofereix

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

9

10

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

ACTUALITAT

S’ENCETA EL POSTGRAU SOBRE CONTRACTACIÓ ADMINISTRATIVA I GESTIÓ Durant aquest mes de desembre s’ha posat en marxa la primera edició del

Postgrau en contractació administrativa i gestió dels serveis públics dels ens lo-

cals. Aquesta proposta formativa, en col· laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili,

pretén donar eines per aprofundir en la contractació pública.

El postgrau es realitza a la sala de formació de l’ACM cada dimecres. La contractació pública és un àmbit que la

mateixa Unió Europea ha catalogat d’estratègic, permetent una ‘compra intel· ligent’ i protegint realitats empresarials com les PIME.

Històricament les unitats de contractació havien estat àrees molt internes. Actualment, s’ha posat en relleu la seva tasca,

La primera edició del Postgrau de contractació compta amb una trentena d’alumnes.

sobretot, per fomentar una contracta-

molt pràctica amb la simulació d’un cas

temps, busqui la rendibilitat social i me-

disjuntives més òptimes per fer-ne una

ció transparent, eficient i que, al mateix

amb tot el procés de contractació i les

diambiental. El Postgrau té una vessant

bona gestió.

PRESA DE CONTACTE AMB CONSELLS COMARCALS PER LICITAR GASOIL El 17 de desembre el departament encarregat de licitacions

de la Central de Compres de l’ACM va mantenir la primera trobada amb tècnics comarcals per iniciar la licitació de

gasoil. Representants de 12 consells comarcals diferents es van reunir a la seu de l’ACM per explicar-los el projecte i tre-

ballar cooperativament. La licitació preveu obtenir un millor preu d’aquest subministrament i un major control del consum

de combustible per part dels ens locals, a través d’un procés administratiu senzill i transparent.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

11

ACTUALITAT

ES CLOU LA 5A EDICIÓ DE LES MATINALS PRAT DE LA RIBA L’ACM va tancar l’11 de desembre la

cinquena edició de les Matinals Enric

Prat de la Riba. Durant aquest 2015 s’han realitzat sis sessions temàtiques. L’última va girar entorn de la reforma del règim jurídic local, dos anys després.

La sisena i última sessió va analitzar

els efectes de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració

Local (LRSAL) sobre la gestió dels serveis públics i la iniciativa econòmica local, després de la seva posada en marxa.

Les Matinals Enric Prat de la Riba es van iniciar el passat mes d’abril i cada

El Cap dels Serveis Jurídics de l’ACM, Albert Guilera, va analitzar els efectes de la LRSAL.

dos mesos s’ha fet una sessió, que es

la transparència, la sostenibilitat fi-

Entre d’altres temàtiques s’ha tractat

ció d’un nou equip de govern.

tancava amb un taller pràctic en grup.

nancera en l’àmbit local o la constitu-

PARTICIPEM A LA JORNADA SOBRE GESTIÓ DE RESIDUS I MÓN LOCAL DE L’ARC El 16 de desembre es va fer al Recinte Modernista de Sant Pau la jornada “Món local. Residus i canvi climàtic”, que va

organitzar l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) per debatre sobre la contribució de la gestió dels residus a una economia baixa en carboni. La jornada va permetre actualitzar

les dades referents a l’Inventari d’Emissions de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya o repassar les mesures per reduir les

emissions a partir de la gestió dels residus. Va tancar la jornada una taula rodona amb la visió del món local en què va ser

recurrent l’al·lusió a l’economia circular, és a dir, a la millora de

la recollida, la millora tecnològica i al finançament estructural com a eixos de treball prioritaris.

12

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

ACTUALITAT

LOCALRET I L’ACM IMPULSARAN LA COMPRA CONJUNTA D’EQUIPAMENTS INFORMÀTICS PER A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL a) Determinar els equips informàtics que compraran o

arrendaran els ens locals adherits al sistema de contractació centralitzada del CCDL, concretant les característiques més convenients a les necessitats específiques

dels ens locals, així com el corresponent servei de manteniment.

b) Seleccionar les empreses de subministrament dels equips informàtics, ja sigui amb opció de compra, arrendament amb o sense opció de compra, etc.

c) Fixar els corresponents preus unitaris màxims, per Xavier Fonollosa, Miquel Buch i Marc Pifarré, signant el conveni.

d’aquesta forma aconseguir condicions econòmiques molt avantatjoses a través de l’agregació de la demanda.

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), el Consorci Localret i el Consorci Català pel Desenvolu-

Tant Localret, a través de la compra agregada dels ser-

laboració per definir un acord marc que millori per a les

central de contractació, on es poden adquirir béns o ser-

nament d’equips informàtics i serveis associats.

policia, paper d’oficina, pòlisses d’assegurances... acre-

Dins de les activitats que Localret ha posat en marxa

aconseguir una optimització dels serveis i un estalvi de

pament Local (CCDL) han establert un conveni de col·

veis de telecomunicacions, com l’ACM, mitjançant la

entitats locals de Catalunya les condicions d’aprovisio-

veis, com el subministrament elèctric, de gas, cotxes de

per millorar les condicions tècniques de prestació dels serveis de telecomunicacions i dels sistemes d’informació corporatives, s’ha detectat una demanda dels ajuntaments pel que fa a la necessitat de racionalitzar i millorar el manteniment dels equips informàtics i la seva

renovació. Aquesta necessitat també ha estat detectada per l’ACM mitjançant les enquestes que anualment rea-

diten una valuosa experiència en la compra conjunta per

recursos econòmics per als ens locals catalans. De fet,

els objectius que es persegueixen són el de l’estalvi eco-

nòmic, el de l’estalvi de procediment –evitant que s’hagin de fer tantes licitacions com ens locals contractin-, i un

procés de contractació transparent i eficaç pel que fa a la seva seguretat jurídica.

litza als responsables de contractació dels ajuntaments

catalans. D’aquesta manera l’ACM i Localret han acordat establir i desenvolupar un Acord Marc, amb diferents lots i sublots, amb els objectius següents:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

13

RESUM DE L’ANY SERVEIS2015 JURÍDICS GENER

ACORD HISTÒRIC DE CONDICIONS LABORALS

Primer acord consensuat entre sindicats (CCOO i UGT) i entitats municipalistes (ACM i FMC) per regular les condicions laborals i la relació dels empleats públics amb els ens locals catalans de menys de 20.000 habitants. L’acord, després d’un procés consensuat que es va allargar durant un any, es va signar oficialment en un acte a l’Ajuntament de Solsona.

SERVEIS JURÍDICS FEBRER 2015

LA CENTRAL DE COMPRES DEL MÓN LOCAL AVALUA SERVEIS I DETECTA NECESSITATS EN EL TERRITORI

Després de consolidar diversos serveis i productes adquirits de forma agregada per beneficiar els ens locals catalans, la Central de Compres de l’ACM va realitzar una acció formativa en el territori per conèixer noves demandes. Durant el febrer i març es van realitzar diverses jornades per identificar noves necessitats, explicar els reptes de la transposició de la directiva comunitària en matèria de contractació, així com avaluar futures licitacions.

SERVEIS JURÍDICS MARÇ 2015

775 ENS LOCALS JA CONTRACTEN A TRAVÉS DE LA CENTRAL DE COMPRES

Mig any després d’aquest titular, ja són més de 830 els ens locals que confien en la Central de Compres del món local.

Un total de vuit serveis i productes conformen l’oferta que es pot contractar gràcies a una iniciativa que va començar fa sis anys i que aporta estalvi econòmic i de gestió als municipalisme català.

SERVEIS JURÍDICS ABRIL 2015

EL MÓN LOCAL FA COSTAT ALS PETITS CLUBS ESPORTIUS CATALANS

En un acte conjunt al Centre Esportiu Pavelló Nord de Barcelona, l’ACM va mostrar el seu suport al manifest de denúncia contra els greuges que pateix l’esport català.

Paral·lelament, l’entitat municipalista, a través del Fòrum Comarcal, va presentar el llibre sobre els 25 anys dels consells comarcals catalans per reivindicar la feina i la cohesió territorial que fan aquests ens locals.

SERVEIS JURÍDICS MAIG 2015

VUIT DE CADA 10 CIUTADANS NO VOL LLEIS IMPOSADES DES DE MADRID

14

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

L’ACM va realitzar el 2n Observatori de Política Municipal per conèixer l’opinió de la ciutadania envers els ens locals.

L’estudi conclou, entre d’altres, que els ajuntaments són l’administració que els ciutadans perceben com la que més s’ha esforçat per mantenir la qualitat dels serveis malgrat el context econòmic desfavorable. També és la més ben valorada i la més propera.

RESUM DE L’ANY SERVEIS JURÍDICS JUNY-JULIOL 2015

EL MUNICIPALISME ENCETA UN MANDAT PLE DE REPTES

Després de les eleccions municipals del 24 de maig el municipalisme va iniciar un mandat que estarà marcat per tres eixos bàsics pel futur municipalisme: el dret a decidir, l’aposta per la transparència i el bon govern, i el compromís per mantenir la qualitat dels serveis prestats als ciutadans.

SERVEIS JURÍDICS AGOST-SETEMBRE 2015

CAMPANYA PER EXERCIR LA SOBIRANIA FISCAL

L’ACM, conjuntament amb l’AMI, va posar en marxa la campanya ‘Construïim estat: paguem a Catalunya’ per ampliar el nombre d’ens locals que paguin els seus impostos a l’Agència Tributària Catalana.

SERVEIS JURÍDICS OCTUBRE 2015

ELS MUNICIPIS COMPROMESOS PER ACOLLIR REFUGIATS SIRIANS

Davant la crisi de refugiats sirians que va patir Europa, l’ACM ràpidament va formar part del Comitè Operatiu que es va constituir a Catalunya, entre Govern i entitats, per coordinar ajuts i l’acollida de persones. Al mateix temps, va signar un conveni amb la Generalitat per fomentar la finestreta única i agilitzar tràmits de les administracions.

SERVEIS JURÍDICS NOVEMBRE 2015

MIQUEL BUCH REVALIDA LA PRESIDÈNCIA DE L’ACM

En la XVII Assemblea de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, celebrada a Lleida, l’alcalde de Premià de Mar va tornar a ser escollit president de l’ACM. Després de quatre anys de creixement, l’entitat municipalista afronta el repte de definir els municipis d’un nou Estat català i potenciar la Central de Compres del món local.

SERVEIS JURÍDICS DESEMBRE 2015

NOU DESPROPÒSIT DEL GOBIERNO AMB LA LRSAL

A través d’una carta i sense cap seguretat jurídica, el Ministerio de Hacienda i Administraciones Públicas va anunciar que ajornava part de l’aplicació de la LRSAL fins que no hi hagués un nou sistema de finançament pels municipis i comunitats autònomes. Una mostra més de la improvisació del Govern del PP amb aquesta llei que l’ACM ha demanat que es derogui per atemptar contra els ciutadans.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

15

ACTUALITAT

EINES A DISPOSICIÓ DELS AJUNTAMENTS PER GESTIONAR RECURSOS DESTINATS A L’ACOLLIDA DE PERSONES REFUGIADES El Govern ha posat a disposició dels

que permet inventariar tots els béns

Es pot trobar més informació sobre

inventari de béns materials i de serveis

a títol individual, entitats, empreses

emplenar i entregar a l’ajuntament

del col·lectiu de refugiats.

a l’Oficina Virtual de Tràmits de la Ge-

ajuntaments un sistema per elaborar un

materials i immaterials que persones

l’inventari, així com la fitxa que cal

per a l’acollida de persones refugiades.

o ens locals volen posar a disposició

corresponent, al portal del Municat o

Es tracta d’una fitxa on es podrà rela-

cionar tot allò que ciutadans, entitats, empreses o les mateixes administracions locals vulguin posar a disposició del Govern de la Generalitat per

col·laborar en l’acollida. Aquesta fitxa s’ha de tramitar a través de l’ajuntament on està ubicat el recurs o on es desenvoluparà el servei.

Els recursos que es poden oferir són:

• Materials: habitatges, equipaments

residencials, cessió d’espais formatius, etc.

• Immaterials: formació i orientació

per al treball; servei de traducció, interpretació o mediació intercultural;

servei d’acompanyament personal, escolar o familiar; formació en idi-

omes o alfabetització; prestació de serveis de salut complementaris; rea-

lització d’activitats de lleure i esports, etc.

legis professionals, les entitats socials i els experts han dissenyat aquesta fitxa unitària per al conjunt del país

16

6 grups que treballen de forma au-

Enllaços:

liment de resultats. Els altres 5 són:

Oficina Virtual de Tràmits de la Ge-

tònoma, flexible i orientada a l’assosensibilització i educació per al desenvolupament, acolliment, salut, in-

Municat: municat.gencat.cat neralitat de Catalunya:

http://web.gencat.cat/ca/tramits

fància, i ocupació i ocupabilitat.

El Comitè per a l’Acollida de Perso-

nes Refugiades va posar en marxa fa

unes setmanes un inventari unificat amb els recursos que la societat catalana posa a l’abast dels sol·licitants

d’asil i protecció internacional davant la crisi humanitària que es viu al Mediterrani i a l’Europa oriental.

El Comitè per a l’Acollida de les Per-

sones Refugiades es va crear el 22 de setembre com a òrgan d’assessorament, de participació i de coordinació

de les administracions públiques catalanes i les entitats i organitzacions

La Generalitat, el món local, els col·

neralitat de Catalunya.

Aquest inventari correspon a un dels

socials que actuen en l’àmbit d’acollida de les persones demandants de protecció internacional o refugiades a Catalunya.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

Les persones interessades, les entitats, les empreses o els ajuntaments que vulguin col·laborar han d’emplenar una fitxa amb l’ajuda que vulguin posar a disposició d’aquesta acollida

LOCALRET

MOBILEID, UNA IDENTITAT DIGITAL PER RELACIONAR-SE AMB LES ADMINISTRACIONS L’Ajuntament de Barcelona i el Con-

cat a Firmaprofesional com a prove-

MobileID, volen aconseguir estendre

la identitat digital als seus ciutadans

lunya que puguin disposar de la seva

hesió a l’Acord Marc” i al Contracte

dispositius mòbils. D’aquesta manera

profesional de subscripció i consum

manera fàcil i segura amb les admi-

tracte s’inicien la formació i posada

amb una senzilla Aplicació mòbil.

gitals a l’Ens adherit, que pot comen-

sorci Localret, mitjançant el projecte

ïdor únic. Cada Ens que vulgui oferir

al conjunt de la ciutadania de Cata-

haurà de fer una “Declaració d’Ad-

corresponent identitat digital als seus

Derivat de l’Acord Marc amb Firma-

els ciutadans es podran relacionar de

del servei MobileID. Amb aquest con-

nistracions públiques telemàticament

en marxa de l’emissió d’identitats di-

Per accedir a la identitat digital els

ciutadans només s’han d’instal·lar l’aplicació MobileID, que es pot descarregar gratuïtament des de qualsevol plataforma habitual, i introduir les

seves dades bàsiques. L’usuari queda “registrat” i podrà accedir a tots

els serveis que no requereixin lliurar dades de caràcter personal.

El nivell més complet és el “certificat” on MobileID inclou ja un certificat digital reconegut, personal de l’usuari, que permet la signatura de

documents electrònics amb reconeixement legal com a firma avançada des de qualsevol canal electrònic.

çar a adaptar els seus propis serveis.

Usos de la identitat mòbil

Pel que fa a les relacions presencials és una alternativa al DNI, al carnet

de soci o veí o de fidelització, també

és vàlid, entre d’altres, per al control d’accés a serveis i espais públics per actes esportius o culturals.

Pel que fa a les relacions no presencials permet la tramitació completa

des del telèfon, verificant la identitat de les persones per la interacció amb

el telèfon. Fa possible la signatura electrònica de documents des del

Podeu visitar el web http://www.mobileid.cat/ca

o consultar amb l’Àrea de Coneixement i Tecnologia de Localret (consorci@localret.cat)

mateix telèfon. També és vàlid per a

relacions telemàtiques vies aplicaci-

ons mòbils o pàgines web, habilitant Com poden els ens locals afegir-se a

la Identificació forta a la web, com

aquesta iniciativa

alternativa de l’usuari i contrasenya i

Hi ha un Acord Marc, promogut per

validesa legal i seguretat.

l’Ajuntament de Barcelona i adjudi-

permet la signatura electrònica amb

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

17

PARTITS POLÍTICS

ELS PRESSUPOSTOS MUNICIPALS HAN DE SER PARTICIPATIUS? Joan Ramon Casals Secretari executiu de Territori i Política Municipal de CDC

CADA COP ÉS MÉS NECESSARI FER MECANISMES DE PARTICIPACIÓ DIRECTE, I PER DECIDIR PARTS DE LA DESPESA PRESSUPOSTÀRIA

Sí que s’han de fer i es poden fer pressupostos participatius. Però el

Tot i que és bo fer processos participatius, en la decisió de les pri-

que cal és emmarcar el nivell d’aquesta participació en dos àmbits.

oritats de la despesa corrent, ja sigui via consells participatius o

Primer: les eleccions municipals són el primer i millor nivell de partici-

algun procés de tria entre diverses propostes fetes pels plens muni-

pació. Els partits polítics ens presentem amb les propostes principals

cipals, la gran possibilitat de participació està en les inversions. En

que han de regir i dur-se a terme durant un mandat. I la gent avala

aquest cas CDC som partidaris de fer processos participatius per

aquestes propostes i prioritats en les eleccions triant alcaldes/sses

decidir una part de les inversions. Ja sigui per triar una part de les

i govern. Per tant, la participació més important són les eleccions.

grans inversions de l’any o per triar les inversions en barris.

Segon: pel que fa a la despesa corrent, el marge de maniobra, en

Cada cop és més necessari fer mecanismes de participació direc-

un pressupost anual sol estar entre el 20% i un màxim del 30% del

te, i per decidir parts de la despesa pressupostària. Cal seguir-hi

pressupost ordinari. La majoria de la despesa anual ja ve fixada per

avançant, cada municipi adaptant-los a la seva forma de fer, en el

les despeses de personal o els grans contractes i les despeses fixes

sentit que també hi ha d’haver autonomia municipal de cada ajun-

com la llum... El marge polític està en quines són les prioritats que

tament en aquest àmbit.

es marca a cada regidoria i als servidors públics, en funció de les prioritats establertes en unes eleccions.

Francesc Barbero Escrivà 1r Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Flix En les passades eleccions municipals molts programes electo-

LIMITAR LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA A LA CANALITZACIÓ D’OPINIONS SEGUR QUE SERÀ ÚTIL PER REFORÇAR EL LLIGAM ENTRE ELS GESTORS DEL BÉ PÚBLIC I ELS ADMINISTRATS exclusives dels plenaris municipals.

rals –la majoria, m’atreviria a dir– recollien com un dels compromisos inexcusables la millora de la participació ciutadana.

Així, si allò que busquem és articular aquesta participació des d’un punt de vista realment vinculant, la mesura passa per fer

Limitar la participació ciutadana a la canalització d’opinions o

partícip la ciutadania de la principal eina executora dels muni-

idees segur que serà útil per reforçar el lligam entre els que te-

cipis: el pressupost. Perquè no hi ha polítiques que no portin

nen l’encàrrec de gestionar el bé públic i els administrats, per

associat un pressupost i aquesta és la manera d’exercir el poder

detectar mancances i copsar matisos però no tindrà mai la pro-

en un Ajuntament.

funditat que té delegar, ni que sigui una part, de les atribucions

Antoni Fogué Secretari de Política Municipal del PSC

Des de fa anys, els i les socialistes liderem aquesta pràctica a l’hora

ÉS IMPORTANT TENIR EN COMPTE L’OPINIÓ MAJORITÀRIA DELS NOSTRES VEÏNS I VEÏNES A L’HORA DE DESTINAR CERTES PARTIDES PRESSUPOSTÀRIES amb els seus diners.

de dissenyar els pressupostos municipals i el temps ha demostrat que ha estat un encert i que és una necessitat que ja forma part de

És important tenir en compte l’opinió majoritària dels nostres ve-

les nostres pràctiques habituals a l’hora de dissenyar i preveure els

ïns i veïnes a l’hora de destinar certes partides pressupostàries a

comptes municipals.

equipaments municipals, via pública i parcs i jardins, per exemple.

Perquè és a ells a qui ens devem i a qui hem de garantir uns millors

Perquè els i les socialistes vam posar en marxa els pressupostos participatius per fer partícips els ciutadans i les ciutadanes, en part, d’algunes de les decisions i dels projectes estratègics que es prenen i es desenvolupen als pobles, viles i municipis de Catalunya

18

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

serveis públics, espais i equipaments.

PARTITS POLÍTICS Regidor de la CUP a Tàrrega

ELS PRESSUPOSTOS HAN DE SORTIR DELS AJUNTAMENTS PER INCORPORAR LES DEMANDES I NECESSITATS DE BARRIS I VEÏNS

Els pressupostos participatius estan lligats a la transparència i a l’eficièn-

amb quines prioritats. En resum, apostem per uns pressupostos partici-

cia i no es poden fer o debatre ni en una setmana (el temps que molts

patius perquè partim de la democràcia d’arrel. I tot, a partir de processos

cops tenim l’oposició) ni sense sortir dels consistoris. Els terminis han de

d’aprenentatge col·lectius cap a l’apoderament i la transformació, també

ser suficients, d’un mes i mig, i han d’estar establerts en el ROM o en el

en la gestió municipal.

reglament de participació ciutadana; sinó quedem a mercè de la bona vo-

Des de la CUP sempre hem defensat la participació ciutadana real tant

luntat política. La participació ha de ser real: els ciutadans hem de poder

en l’àmbit deliberatiu com decisori. I els dos inclouen el fet de disposar

discutir sobre tot el que afecta el municipi, tant ingressos com despeses

d’una informació transparent i de qualitat (és a dir, àgil i entenedora.) Els

(a més de poder valorar l’últim pressupost liquidat i l’execució del vigent); o

pressupostos municipals també han de ser participatius. Els processos

sigui, com s’estructura la despesa, què es prioritza i què es descarta, com

d’elaboració dels pressupostos han de sortir dels ajuntaments per incor-

s’aconsegueixen els ingressos (recordem les ordenances municipals) i

porar les demandes i les necessitats de barris i veïns.

Carlos Vílchez Ribera

Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV

LA GESTIÓ ECONÒMICA PRESSUPOSTÀRIA CAL QUE ES DOTI DE MECANISMES QUE PERMETIN LA PARTICIPACIÓ DIRECTA DE LA CIUTADANIA EN L’ELABORACIÓ DELS PRESSUPOSTOS

Als darrers anys moviments socials i plataformes diverses han interpel·lat

per la llei 19/2014, de transparència), cal que es doti de mecanismes

els partits sobre la necessitat d’impulsar noves fórmules de democràcia

que permetin la participació directa de la ciutadania en l’elaboració dels

participativa i mitigar les mancances del nostre model democràtic. En

pressupostos. No es tracta de qüestionar la responsabilitat ni dels go-

aquest marc, les experiències iniciades els anys 90 en alguns municipis

verns ni dels legisladors en el procés pressupostari, sinó de permetre la

–per exemple a Rubí amb alcaldia d’ICV– de pressupostos participatius

participació en la definició de les seves prioritats i en la discussió de com

s’han convertit en un referent bàsic per a tots els municipis que pen-

distribuir els recursos econòmics existents. Caldrà pedagogia fiscal per

sem que no només és desitjable sinó que és viable generar fórmules de

conèixer la fragilitat de les finances locals i destinar anualment una con-

participació que permetin una implicació activa de la ciutadania en les

signació suficient en els pressupostos, destinada a la decisió participa-

decisions estratègiques públiques. La gestió econòmica pressupostà-

da de la ciutadania fins a la consolidació d’aquest dispositiu participatiu

ria, més enllà de la seva inclusió en el portal de transparència (obligatori

i reglamentar el procés per evitar patrimonialitzacions o exclusions.

Xavier Garcia Albiol President del grup parlamentari del PPC

POSAR DADES A L’ABAST DE LA GENT NO VOL DIR TRANSPARÈNCIA SI AQUESTES DADES NO PODEN SER INDEXADES I OBJECTE DE RECERQUES ANALÍTIQUES

Són realment participatius els anomenats pressupostos participatius? Si

Posar dades a l’abast de la gent no vol dir transparència si aquestes da-

pensem en el ciutadà comú, que no forma part de cap grup organitzat,

des no poden ser indexades i objecte de recerques analítiques. I sense

sovint els processos participatius els queden lluny. S’assabenten amb

una ‘transparència real’ –no purament formal– els ciutadans no només

poc temps i tenen poc temps per dedicar-se a uns temes. Sovint creuen

no tenen incentius per participar sinó que, a més, es troben en una re-

que el pes de la seva opinió particular val poc i que els compensa l’es-

lació molt desigual amb l’administració. Si no volem que els anomenats

forç. Tampoc és estrany que els incentius majors per participar siguin

processos participatius siguin una forma més o menys subtil de ‘relaci-

més oposar-se que no defensar quelcom.

ons públiques’, hem de posar la informació dels fets a l’abast de tothom i arriscar-nos a què la gent ens digui NO.

Miguel-Ángel Ibáñez Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà

ELS PRESSUPOSTOS HAN DE SER CADA COP MÉS PARTICIPATIUS, PERÒ EN ÚLTIMA INSTÀNCIA, QUI ELS HA DE CONFECCIONAR ÉS L’EQUIP DE GOVERN

Els pressupostos han de estar oberts a la participació ciutadana,

Els pressupostos municipals han de ser cada cop més participa-

però no es pot deixar que el factor poblacional faci que els barris

tius, però en última instància en una democràcia representativa

amb mes població, o amb població més activa, siguin els que aca-

com l’actual, qui els ha de confeccionar és l’equip de govern amb

bin veient com es fan els seus projectes en detriment de barris amb

les eventuals aportacions dels grups de l’oposició per tal que, amb

menys població. És per això que si bé els pressupostos han de ser

una visió global de les possibilitats del municipi i de les necessitats

participatius no és només la ciutadania qui els ha de fer, perquè els

de la població, efectuar una correcta distribució de les inversions

regidors han de governar per a tota la població i evitar que les mi-

municipals entre els diferents barris i sectors de població.

nories quedin relegades dins els projectes i inversions municipals.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA FARÀ UN PLA EXTRAORDINARI PERQUÈ ELS AJUNTAMENTS FACIN FRONT A INVERSIONS IMPREVISTES La Diputació de Lleida té previst impulsar un pla extraordinari que serveixi per finançar els ajuntaments de la demarcació i puguin fer front a inversions previstes. Segons el president

de l’ens, Joan Reñé, es podrà fer degut a “l’amortització ex-

cepcional dels darrers anys’’ que ha permès reduir a més de la meitat l’endeutament i que els permetrà anar a buscar crèdit per obtenir recursos per a les anualitats 2016-2017. La Foto: Martí Artalejo

MAÇANET DE LA SELVA INAUGURA EL NOU ARXIU MUNICIPAL

Diputació preveu destinar uns 20 milions d’euros a aquest

pla, que servirà per finançar inversions previstes pels ajunta-

ments de la demarcació que no han pogut comptar amb els diners del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC).

El nou arxiu municipal de Maçanet de la Selva es va inaugurar el 12 Tot i que no estan definides del tot es tracta de partides com de desembre. Aquestes noves instal·lacions han permès reubicar els la de vies i obres, que caldrà incrementar per fer possible

més de 2.500 volums del fons documental de la vila. L’arxiu municipal els projectes que hi ha en llista; la del pla d’aigües; i també s’ubica a l’antiga biblioteca de Maçanet de la Selva i l’acte d’inaugu- la del pla de camins que també es podria augmentar per fer

ració va comptar amb l’alcalde, Antoni Guinó, el president del Consell front a les demandes reiterades dels ajuntaments tant del Comarcal de la Selva, Salvador Balliu, i el diputat de la Diputació de Pirineu com de la plana.

Girona, Jordi Camps.

Aquest nou equipament municipal consta d’un arxiu administratiu i un d’històric, i té com a objectiu garantir la recuperació, l’organització

i la preservació tant de la documentació produïda per l’administració local com del patrimoni documental de la vila. L’obra forma part del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Diputació de Girona (PUOSC) de l’any 2015 i també està subvencionada per la Generalitat.

Com a arxiu administratiu té per objectiu custodiar tota la documen-

tació produïda o rebuda per l’Ajuntament de Maçanet de la Selva, garantir l’accés de la ciutadania a la documentació i col·laborar en

el disseny i l’optimització de l’administració municipal. Com a arxiu

històric representa el servei encarregat de preservar i difondre el patrimoni documental del municipi, i posar-lo a disposició de la recerca i la investigació.

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

Foto: ACN

#MUNICIPISENPOSITIU

“NO HI HA POLÍTICA SI NO ÉS LLUITA PER LES DESIGUALTATS” Juli Fernández Iruela (PSCC). Alcalde de Palafrugell

Tweets

#municipisenpositiu Alcalde: Juli Fernández Iruela (PSC) Professió: Economista Habitants: 22.763 Pàgina web: www.palafrugell.cat Sou alcalde: No té sou de l’Ajuntament. Només cobra per assistències i participacions a les juntes.

Sou regidors: Assistència als plens: 460 €

Amb només sis anys va deixar el seu Jaén natal, en concret el poblet de Pozo Alcón, per la Costa Brava. Els hiverns gèlids, amb

gebrades i neu, per la platja i el sol de l’Empordà. Es nota que és fill de treballadors

perquè ja de ben petit va combinar el treball –de cambrer– amb els estudis de bat-

xillerat i després la diplomatura de Ciències

Empresarials. Potser per això, perquè les va veure i viure de tots colors, va decidir continuar servint però com a alcalde. Juli Fernández entén la política com un servei desinteressat. “Entenc la política com un servei

públic que persegueix l’objectiu de crear les condicions perquè la societat sigui el màxim d’igualitària. Crec seriosament que no hi ha

política si no és lluita per les desigualtats.

Sobretot avui, amb la crisi econòmica, és necessari lluitar per les desigualtats socials”.

Fernández admet que la política el va venir a

buscar i, per tant, s’hi va veure abocat. Així,

el 2003 es va responsabilitzar del lideratge del PSC a Palafrugell. Això no li va impedir

continuar formant-se en Ciències Empresarials, Administració i Direcció d’Empreses i en Dret i Riscos Laborals. Juli Fernández

és una persona ben preparada. També voluntariosa. “La feina d’alcalde és quelcom

vocacional, amb un compromís directe

amb tota la ciutadania. La tasca ha de ser sense horaris, i sempre estant a disposició

de qualsevol ciutadà per rebre un consell, suggeriment o qualsevol aportació”.

Juli Fernández deu treure hores fins i tot d’algun lloc recondit. Perquè a més de ser

#Tàrrega impulsa activitats per conscienciar el jovent sobre els perills de l’alcohol

L’arxiu municipal de #SantCugat impulsa un projecte per acostar el patrimoni local a la ciutadania

alcalde, ha estat diputat al Congrés (20082011), després al Parlament de Catalunya

(2012-2015), primer secretari del PSC a les

comarques de Girona i president del Grup Socialista a la Diputació. Coneix la política

La #Seu d’Urgell reivindica el seu patrimoni medieval amb una pàgina web i una guia

des de dins.

Aquesta “lluita” contra les desigualtats socials l’ha empès a prendre constants de-

La @paerialleida crea una guia online de recursos i serveis per a persones amb discapacitat a #Lleida

cisions per alleugerir els efectes de la crisi econòmica. A Palafrugell, explica, des del

2008 hi ha hagut un increment conside-

rable de l’atur amb tancament d’activitats econòmiques, demanda de més serveis

#Avià es proposa embellir els carrers del municipi a través d’iniciatives que relliguen art, paisatge i territori

socials o la difícil gestió de l’habitatge. “En-

tre les decisions que hem pres hi ha la de no apujar els impostos i congelar les taxes, també hem donat facilitats per pagar els tri-

buts i hem incrementat substancialment les

@ajtarrega crearà un Banc de Medicaments per a malalts crònics amb pocs recursos

partides econòmiques a les àrees que treballen directament amb els col·lectius més

afectats per la crisi”, explica. Tot això malgrat

els entrebancs que comporta una llei com

la LRSAL, que Fernández considera lesiva

@diba i @governaciocat aposten per promoure l’administració digital als petits municipis

per als ajuntaments: “Implica un retrocés important de la gestió municipal, limitant competències dels ens locals i, de retruc, els recursos a tots els ajuntaments”.

Malgrat aquestes circumstàncies adverses,

no ha flaquejat en la seva tasca i afirma que,

sens dubte, tornaria a ser alcalde de Palafrugell. Un alcalde ben transparent. No ha

calgut l’entrada en vigor de la Llei de Transparència perquè a la web de l’Ajuntament

hi figuri el seu patrimoni, els diners que té al banc o fins i tot els crèdits que ha de pagar.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

21

OPINIÓ

UN MOVIMENT DE BASE i a les urnes. Perquè certament d’ençà del 27-S la pro-

jecció d’estancament i d’impotència que han regalat les

negociacions entre Junts pel Sí i la Cup ha estat entre poc edificant, desconcertant i desmotivadora. Però abans

d’aquest moment, per arribar-hi, s’han mogut coses en el tauler polític que pocs haurien apostat un pèsol fa pocs

anys a què passaria. S’han fet esforços i sacrificis que han superat sigles i projectes personals i col.lectius de part

(però totalment lícits i respectables), per fer possible un

projecte que sumés des de la política a l’alçada d’allò que reclama la societat civil del país més mobilitzada i majo-

ritària. La política, en aquest moment decisiu, ha estat a

l’altura la major part del temps. Sempre? No. Però això vol

dir que ara, en aquest tram clau del llarg trajecte, no ho Toni Aira

estarà? De més verdes en maduren.

Periodista

Amb allò que hem descrit com el procés sobiranista ha

Seria injust dir que els polítics no han estat a l’alçada i només es manté viva la flama de la reivindicació de l’opció d’èxit gràcies a la mobilització de la ciutadania al carrer i a les urnes

acabat esdevenint. Una candidatura a les eleccions espa-

I que la política a nivell institucional i de partits hi hagi es-

a aquesta idea de superació de presumptes impossibles.

no hi segueixi essent. De fet, per a què de més verdes

De més verdes en maduren. Aquest és un d’aquells refranys populars que més aguanten el pas del temps. No debades, ens ve a dir que certes coses que d’entrada

semblen improbables encara pot ser que s’esdevinguin. passat, i molt, que coses d’entrada poc plausibles s’han nyoles del 20-D fins i tot va decidir dedicar el seu eslògan, Però sovint ens passa, com en general a aquesta societat

nostra on tot és efímer, que fins i tot l’assaboriment de fites que han costat Déu i ajuda passen com si res al poc

temps. No acabem ni de celebrar un èxit, que ja estem pa-

tint pel següent pas. Així, amb aquest atac d’ansietat, ha anat avançant malgrat tot la plasmació política d’una rei-

vindicació democràtica que compta amb l’aval d’una part majoritària del país. Així, de fet, ho reflecteixen i impulsen els ajuntaments.

Són els alcaldes i els seus respectius consistoris, amb una majoria clara pel procés després de les últimes eleccions municipals, els qui més detecten el pols dels seus veïns Seria injust dir que els polítics no han estat a l’alçada i només es manté viva la flama de la reivindicació de l’opció

d’èxit gràcies a la mobilització de la ciutadania al carrer 22

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

tat i sigui clau no vol dir que la força impulsora de la base en madurin, referit al pati polític, serà necessari com mai

l’impuls de la base social que són els ajuntaments, els

representants de la ciutadania més a peu d’obra. Són els alcaldes i els seus respectius consistoris, amb una majoria clara pel procés després de les últimes eleccions municipals (com així ens ho mostra el mapa del país i la composició de les quatre diputacions), els qui més detecten el

pols dels seus veïns. I, per tant, els qui més directament i eficaç hi poden fer alguna cosa.

Perquè sense govern independentista i sense pacte d’es-

tabilitat per fer de la majoria independentista una eina util al servei del país i del procés des del Parlament de Catalunya, serà difícil fer que s’esdevingui allò que ara ben bé

tothom convé en descriure com a improbable. Però això no arribarà sense l’impuls de la base, també des d’uns

ajuntament que, quan la resta sembla que falli, sempre hi són. També per a això.

ACTUALITAT

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

23