368 Gener 2016
La revista referent d’informació del món local
COMPROMÍS DELS PARTITS PER DEROGAR LA LRSAL
L’ACM i l’FMC han promogut la signatura d’un compromís, juntament amb la majoria de partits polítics que es presentaven a les eleccions del 20 de desembre, per treballar per derogar la LRSAL
ACTUALITAT
L’ACM es posa al costat dels ajuntaments investigats per haver donat suport a la moció independentista del Parlament Caldes de Montbui. Vallès Oriental
ACTUALITAT
S’inicien les classes de la primera edició del Postgrau en contractació
OPINIÓ
“Un moviment de base”. Toni Aira, periodista
SUMARI
CALDES DE MONTBUI El municipi de Caldes de Montbui està situat a la comarca del Vallès Oriental. Coneguda com una vila termal amb aigües que brollen a més de 74ºC, compta amb uns 17.000 habitants i 37,92 km2. El municipi està situat entre els massis-
sos de Sant Llorenç de Munt i el Montseny. El termalisme és un dels seus principals atractius, amb punts històrics com
les antigues termes romanes, la Font del Lleó o l’església parroquial de Santa Maria. Els seus orígens daten de l’època
romana a partir de la construcció d’un centre termal medicinal cap al segle I aC. La Festa Major se celebra durant el segon cap de setmana d’octubre. Gentilici: calderí i calderina. El seu alcalde és Jordi Solé (ERC).
ACTUALITAT
PÀG. 4
PÀG. 7
PÀG. 9
FORMACIÓ
MUNICIPIS EN POSITIU
OPINIÓ
Posem en marxa el primer Postgrau en contractació i gestió
Entrevista a l’alcalde de Palafrugell, Juli Fernández
El Comitè Executiu de l’ACM demana l’aturada immediata de la LRSAL
PÀG. 9
L’ACM fa costat als ajuntaments Escoltem les inquietuds dels que són investigats per haver alcaldes i alcaldesses del Garraf donat suport a la moció del i la Selva Parlament
PÀG. 21
PÀG. 22
“Un moviment de base”. Article del periodista Toni Aira
EDITORIAL
Un d’ells és la derogació de la Llei de Racionalització i Sos-
EDITORIAL
tenibilitat de l’Administració Local. Tots els partits polítics ca-
talans menys el PP i Ciutadans van comprometre’s a derogar
L’HORA DE FER REALITAT ELS COMPROMISOS
aquesta llei que afecta a milers de persones a tot l’Estat. És
el moment, doncs, que els partits polítics posin per davant els interessos dels ciutadans i compleixin el seu compromís adoptat amb el món local.
Aquest mes hem iniciat també un nou postgrau sobre contractació administrativa i gestió. La contractació transparent i efi-
El resultat de les eleccions del 20D ha deixat un panorama
polític incert i obert que demanarà molta política per acon-
seguir formar un govern estable a l’Estat espanyol. Aquest panorama permetrà que totes les forces polítiques, governin
o estiguin a l’oposició, puguin dur a terme iniciatives les quals
podran tirar endavant sense que el partit que governi hi hagi d’estar d’acord. Serà un bon moment de veure fins a quin punt
els partits polítics faran realitat els compromisos que van adquirir al llarg de la campanya.
cient ha de ser imprescindible per al món local. Des de l’ACM
apostem per aquesta metodologia de treball i per aquest motiu, posem a l’abast dels treballadors i càrrecs electes, totes
les eines necessàries per potenciar els departaments de contractació dels ens locals.
En aquest número també hi trobareu un resum de les principals noticies que han marcat l’agenda de l’entitat municipalista en el darrer any. Ens queda per endavant un any ple de reptes en què el món local i l’ACM hi tenen molt a dir.
ACM
Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques
Impressió: Gràfiques APR.
Associació Catalana de Municipis i Comarques
Director: Pep Montané
La redacció no comparteix, necessàriament,
C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona
Cap de redacció: Joan Morcillo
l’opinió expressada en els articles.
Telèfon: 93 496 16 16
Consell de redacció: Olga Alonso, Josep Garriga,
Correu electrònic: acm@acm.cat
Albert Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls,
Dipòsit legal: B3434383.
Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre. www.acm.cat
Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries
14 kg de CO2
139 km en un cotxe europeu estàndard
3.346 litres d’aigua
333 kwh d’energia
251 kg de fusta
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
3
ACTUALITAT
La sala de Cuines de Caldes de Montbui va acollir el primer Comitè Executiu ordinari de l’ACM d’aquest mandat.
EL COMITÈ EXECUTIU DE L’ACM DEMANA L’ATURADA IMMEDIATA DE LA LRSAL El Comitè Executiu de l’ACM, reunit el passat 1 de desembre a Caldes de Montbui, va
aprovar un acord per demanar al Govern espanyol que concreti amb una disposició legal
l’anunci, fet per carta per part del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, d’aturar l’entrada en vigor, prevista per l’1 de gener de 2016, de part de la Llei de Raci-
onalització i Sostenibilitat de l’Administració
Local (LRSAL) en els àmbits dels serveis socials, l’educació i la sanitat.
Els membres del Comitè Executiu van manifestar, de nou, la seva oposició a la LRSAL.
“Lamentem un cop més la deriva recentralitzadora del govern del PP. Amb l’excusa
llei, el Comitè Executiu de l’ACM va acordar
no. Això pot provocar que hi hagi secretaris
na l’autonomia local afectant greument els
cipalistes i amb el suport del Govern de la
za i altres que no s’atura”, va assegurar el
d’un suposat estalvi pressupostari, es lami-
serveis que reben els ciutadans”, va manifestar el president de l’ACM, Miquel Buch.
Després que el Ministerio de Adminstracio-
nes Públicas fes arribar per carta als ajuntaments que hi hauria un ajornament de la
4
que, juntament amb altres entitats muniGeneralitat i institucions públiques, es faci una interpretació conjunta de la normativa
o interventors que entenguin que es paralitpresident Miquel Buch.
davant la manca de cobertura legal de la
L’alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Solé,
hi ha cap norma que indiqui que s’atura o
municipi per celebrar el Comitè Executiu.
carta tramesa pel Ministerio. “Actualment no
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
va agrair a l’ACM haver-se desplaçat fins al
ACTUALITAT
DESIGNATS ELS RESPONSABLES DE LES COMISSIONS SECTORIALS DE L’ACM SERVEIS JURÍDICS
ÀREA Acompanyament a les persones
BENESTAR SOCIAL
ENSENYAMENT
David Saldoni
Anna Erra
(Ajuntament Sallent)
SALUT
(Ajuntament Vic)
Josep Maria Corominas (Ajuntament Olot)
Estefania Rufach
(Ajuntament Os de Balaguer)
ÀREA Territori i Sostenibilitat
SERVEIS JURÍDICS
INFRAESTRUCTURES, URBANISME I HABITATGE
Pol Pagès
(Ajuntament Sant Quintí de Mediona)
PETITS MUNICIPIS
MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT Montserrat Carreras (Ajuntament Cunit)
FÒRUM COMARCAL
Carles Banús
(Ajuntament Tavèrnoles)
SERVEIS JURÍDICS
IGUALTAT I NOVA CIUTADANIA
Jordi Xargay
(Consell Comarcal Pla de l’Estany)
ÀREA Dinamització Econòmica
PROMOCIÓ ECONÒMICA I OCUPACIÓ Marc Castells
(Ajuntament Igualada)
SERVEIS JURÍDICS
TURISME
Montserrat Candini (Ajuntament Calella)
ÀREA Règim Intern i Seguretat
HISENDES LOCALS Ferran Bel
(Ajuntament Tortosa)
FUNCIÓ PÚBLICA
Francesc Colomé
(Ajuntament Les Franqueses del Vallès)
INTERIOR, PREVENCIÓ, SEGURETAT I PROTECCIÓ CIVIL
Fermí Santamaria (Ajuntament Llagostera)
SERVEIS JURÍDICS ÀREA Cultura, Llengua, Esports i Joventut
CULTURA I LLENGUA Lluís Guinó
(Ajuntament Besalú)
ESPORTS
Jordi Solé
(Ajuntament Caldes de Montbui)
FÒRUM DE JOVES ELECTES Ferran Estruch
(Ajuntament Cardona) ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
5
6
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2015
ACTUALITAT
Representants municipalistes i dels partits polítics que es van comprometre a derogar la LRSAL en aquesta nova legislatura.
EL MÓN LOCAL I LA MAJORIA DE PARTITS ES COMPROMETEN A DEROGAR LA LRSAL El Col·legi de Periodistes de Catalunya va acollir el 14 de desem-
ja derogarien la llei”. El cap de llista per Tarragona de Democrà-
el PP i Ciutadans, del compromís per promoure la derogació de
sostenibilitat del sistema local català l’han garantit els regidors i
bre la signatura per part de tots els partits polítics catalans, excepte
cia i Llibertat i alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va afirmar que “la
la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local
alcaldes i alcaldeses. La llei no té altre sentit que envair compe-
(LRSAL).
tències i minvar les funcions dels ajuntaments”.
L’acte, promogut per l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i
Andreu Francisco, alcalde d’Alella i candidat de la llista d’ERC
la presència dels representants polítics de Democràcia i Llibertat,
la nostra ciutadania. Una llei com aquesta no tindrà cabuda en
la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), va comptar amb
el Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya i En Comú Podem.
El compromís acorda que després de les eleccions generals del 20 de desembre els signataris es comprometen públicament a
impulsar i promoure la derogació de la LRSAL, i que la defensa
a Barcelona, va remarcar que els ajuntaments “ens devem a
una futura republica catalana”. Pilar Eslava, regidora del Prat de
Llobregat i membre de la candidatura d’En Comú-Podem, va destacar que aquesta “és una llei de desconfiança amb els ajun-
taments. Les lleis estan fetes per solucionar problemes i aquesta llei en crea”.
de la ciutadania i l’autonomia local sigui un dels eixos de tre-
Finalment, Toni Pico, membre de la candidatura d’UDC, va dir
voluntat i compromís de garantir la prestació municipal i efecti-
ves i no millora el finançament local. Per construir un nou finan-
ball de la propera legislatura. Així mateix, van expressar la ferma
va d’aquests serveis en el marc de l’exercici legal de les seves competències.
El president de l’ACM, Miquel Buch, va destacar la unitat. “Enmig d’una campanya política en què tots els partits polítics tenen diferents opinions, hi ha una qüestió que avui ens ha unit a tots: Servir
els ajuntaments per oferir els millors serveis als ciutadans”. Per la seva banda, el president de l’FMC, Xavier Amor, va manifestar
que “si la LRSAL entra en vigor, posaria en risc a 2,5 milions
que la LRSAL és una llei que “vulnera les competències exclusiçament cal derogar la LRSAL”.
Recordem que gràcies a la campanya “El món local diu prou”
promoguda per les entitats municipalistes i els sindicats, uns 850 ajuntaments catalans i uns 2.300 ajuntaments espanyols van interposar un recurs d’inconstitucionalitat a la LRSAL.
Signants del compromís
de persones. Sumem esforços per demanar la seva derogació, i demanem i reclamem una llei d’administració que tingui diàleg”.
El cap de llista de Barcelona pel Senat del PSC, Carles Martí, va dir que “en cas de governar, en els primers consells de ministres
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
7
FORMACIÓ
DONEM TOT EL SUPORT ALS AJUNTAMENTS INVESTIGATS PER LA MOCIÓ DEL PARLAMENT Carles Puigdemont, va dir que “ja tenim un
centenar d’ajuntaments que han aprovat la moció o que tenen data pel ple. Hi ha una
estratègia en tota regla de l’Audiència Nacional per motius polítics d’intentar situar la
llibertat d’expressió més enllà dels límits. No ens deixarem atemorir”.
Recordem que l’AMI i l’ACM van fer arribar als ajuntaments una moció de suport a la
resolució 1/XI d’inici del procés d’independència aprovada pel Parlament de Catalunya. Actualment, un centenar d’ajuntaments ja han aprovat la moció i s’espera
que en els propers dies es vagin aprovant a més ajuntaments. Miquel Buch, president de l’ACM, va demanar respecte per les decisions polítiques dels electes locals.
L’ACM i l’AMI van participar el 9 de desem-
sar, debatre i votar allò que pensem”. Així
ra de Governació, Meritxell Borràs, amb
cordar que la justícia espanyola ha anat
per la Fiscalia de l’Audiència Nacional per
“quan fa un any i mig que esperem que
solució 1/XI del Parlament de Catalunya,
pecte la LRSAL a la qual 850 ajuntaments
“Aquesta investigació és una persecució d’idees que no forma part d’un estat democràtic i normal”, denuncia Miquel Buch
Tribunal Constitucional. El president de
presentar recurs d’inconstitucionalitat”.
Després de la sentència del Tribunal
Carles Puigdemont, van donar ple suport
El president de l’ACM va convidar tots els
cional la declaració, des de l’AMI i l’ACM
respecte als electes locals.
moció del Parlament, a defensar la llibertat
Pel president de l’ACM, Miquel Buch,
de respecte que tenim els electes locals
bre a la reunió convocada per la conselle-
mateix, l’alcalde de Premià de Mar va re-
els cinc alcaldes dels municipis investigats
molt ràpid contra de les institucions locals
haver aprovat la moció de suport a la re-
el Tribunal Constitucional es posicioni res-
que va ser declarada inconstitucional pel
catalans i més de 2.300 d’espanyols van
l’ACM, Miquel Buch, i el president de l’AMI,
als ajuntaments afectats i van demanar
“aquesta investigació és una persecució d’idees que no forma part d’un estat democràtic i normal. Tenim dret a expres-
8
partits polítics, fins i tot els contraris a la d’expressió i “que ara denunciïn la manca
Constitucional que ha declarat inconstitues vol deixar clar que l’aprovació d’aquesta moció no pot suposar cap tipus d’efecte jurídic.
per poder debatre públicament i demo-
Des de l’AMI i l’ACM s’ha posat a dispo-
Per la seva banda, el president de l’AMI,
l’assessorament jurídic.
cràtica posicionaments polítics als plens”.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
sició dels diferents municipis afectats tot
ACTUALITAT
L’ACM VISITA EL GARRAF PER REUNIR-SE AMB ELS SEUS ALCALDES I ALCALDESSES El president de l’ACM, Miquel Buch, es va desplaçar el 10 de desembre fins a
Vilanova i la Geltrú per participar en el
Consell d’Alcaldes del Garraf. Buch, a banda d’oferir i explicar els serveis que ofereix l’ACM als ens locals, va assegu-
rar que el motiu principal de la visita era “la voluntat de trepitjar territori perquè és la millor manera d’escoltar els anhels que té el món local català”.
El també alcalde de Premià de Mar va explicar que el municipalisme està car-
Alguns dels alcaldes i alcaldesses que van intercanviar inquietuds amb el president Miquel Buch.
és excusa per continuar prestant els
o les denúncies a ens locals que han
ses de la comarca del Garraf també
sen pals a les rodes, però el món local
ció independentista del Parlament de
problemàtiques que hi ha a nivell co-
regat de problemes, però que això no millors serveis als ciutadans. “Ens pono s’atura”, va dir, després de referir-se
a les traves que posa l’Estat espanyol a través de l’aprovació de la LRSAL
aprovat mocions de suport a la resoluCatalunya.
La trobada amb els alcaldes i alcaldes-
va servir per posar sobre la taula les marcal i la reivindicació per redefinir un model de finançament dels consells comarcals a curt i mitjà termini.
TROBADA AMB EL CONSELL D’ALCALDES DE LA COMARCA DE LA SELVA L’Associació Catalana de Municipis va participar el 17 de desembre al Consell d’Alcal-
des de la Selva per explicar els serveis que
ofereix als ens locals l’entitat municipalista de
referència a Catalunya. Aquesta visita s’emmarca dins el cicle de trobades que l’ACM fa
per tot el territori català per copsar de primera mà quines són les problemàtiques en què es troben alcaldes i alcaldesses.
“Els alcaldes i alcaldesses sabem que la proximitat és clau per conèixer les inquietuds i anhels dels ciutadans. Per això cre-
Un moment del Consell d’Alcaldes de La Selva.
des i alcaldesses”, explicava el president
amb els municipis de la comarca, és el
sència de representants de l’ACM i es va
alcaldesses de la Selva.
plegats en la defensa del municipalisme i
reix l’entitat municipalista.
iem que és bàsic moure’ns i visitar els alcalMiquel Buch, en la trobada amb alcaldes i
Buch ha insistit en la importància de su-
mar esforços i crear xarxa. “El que fa un consell comarcal que és treballar en equip
que fa l’ACM en l’àmbit català, que és anar els serveis que es presten als ciutadans a
mostrar molt satisfet pels serveis que ofe-
través dels ajuntaments”. Per la seva ban-
La trobada va servir també per explicar
la Selva, Salvador Balliu, va agrair la pre-
l’ACM.
da, el president del Consell Comarcal de
quins són els diferents serveis que ofereix
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
9
10
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
ACTUALITAT
S’ENCETA EL POSTGRAU SOBRE CONTRACTACIÓ ADMINISTRATIVA I GESTIÓ Durant aquest mes de desembre s’ha posat en marxa la primera edició del
Postgrau en contractació administrativa i gestió dels serveis públics dels ens lo-
cals. Aquesta proposta formativa, en col· laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili,
pretén donar eines per aprofundir en la contractació pública.
El postgrau es realitza a la sala de formació de l’ACM cada dimecres. La contractació pública és un àmbit que la
mateixa Unió Europea ha catalogat d’estratègic, permetent una ‘compra intel· ligent’ i protegint realitats empresarials com les PIME.
Històricament les unitats de contractació havien estat àrees molt internes. Actualment, s’ha posat en relleu la seva tasca,
La primera edició del Postgrau de contractació compta amb una trentena d’alumnes.
sobretot, per fomentar una contracta-
molt pràctica amb la simulació d’un cas
temps, busqui la rendibilitat social i me-
disjuntives més òptimes per fer-ne una
ció transparent, eficient i que, al mateix
amb tot el procés de contractació i les
diambiental. El Postgrau té una vessant
bona gestió.
PRESA DE CONTACTE AMB CONSELLS COMARCALS PER LICITAR GASOIL El 17 de desembre el departament encarregat de licitacions
de la Central de Compres de l’ACM va mantenir la primera trobada amb tècnics comarcals per iniciar la licitació de
gasoil. Representants de 12 consells comarcals diferents es van reunir a la seu de l’ACM per explicar-los el projecte i tre-
ballar cooperativament. La licitació preveu obtenir un millor preu d’aquest subministrament i un major control del consum
de combustible per part dels ens locals, a través d’un procés administratiu senzill i transparent.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
11
ACTUALITAT
ES CLOU LA 5A EDICIÓ DE LES MATINALS PRAT DE LA RIBA L’ACM va tancar l’11 de desembre la
cinquena edició de les Matinals Enric
Prat de la Riba. Durant aquest 2015 s’han realitzat sis sessions temàtiques. L’última va girar entorn de la reforma del règim jurídic local, dos anys després.
La sisena i última sessió va analitzar
els efectes de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració
Local (LRSAL) sobre la gestió dels serveis públics i la iniciativa econòmica local, després de la seva posada en marxa.
Les Matinals Enric Prat de la Riba es van iniciar el passat mes d’abril i cada
El Cap dels Serveis Jurídics de l’ACM, Albert Guilera, va analitzar els efectes de la LRSAL.
dos mesos s’ha fet una sessió, que es
la transparència, la sostenibilitat fi-
Entre d’altres temàtiques s’ha tractat
ció d’un nou equip de govern.
tancava amb un taller pràctic en grup.
nancera en l’àmbit local o la constitu-
PARTICIPEM A LA JORNADA SOBRE GESTIÓ DE RESIDUS I MÓN LOCAL DE L’ARC El 16 de desembre es va fer al Recinte Modernista de Sant Pau la jornada “Món local. Residus i canvi climàtic”, que va
organitzar l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) per debatre sobre la contribució de la gestió dels residus a una economia baixa en carboni. La jornada va permetre actualitzar
les dades referents a l’Inventari d’Emissions de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya o repassar les mesures per reduir les
emissions a partir de la gestió dels residus. Va tancar la jornada una taula rodona amb la visió del món local en què va ser
recurrent l’al·lusió a l’economia circular, és a dir, a la millora de
la recollida, la millora tecnològica i al finançament estructural com a eixos de treball prioritaris.
12
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
ACTUALITAT
LOCALRET I L’ACM IMPULSARAN LA COMPRA CONJUNTA D’EQUIPAMENTS INFORMÀTICS PER A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL a) Determinar els equips informàtics que compraran o
arrendaran els ens locals adherits al sistema de contractació centralitzada del CCDL, concretant les característiques més convenients a les necessitats específiques
dels ens locals, així com el corresponent servei de manteniment.
b) Seleccionar les empreses de subministrament dels equips informàtics, ja sigui amb opció de compra, arrendament amb o sense opció de compra, etc.
c) Fixar els corresponents preus unitaris màxims, per Xavier Fonollosa, Miquel Buch i Marc Pifarré, signant el conveni.
d’aquesta forma aconseguir condicions econòmiques molt avantatjoses a través de l’agregació de la demanda.
L’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), el Consorci Localret i el Consorci Català pel Desenvolu-
Tant Localret, a través de la compra agregada dels ser-
laboració per definir un acord marc que millori per a les
central de contractació, on es poden adquirir béns o ser-
nament d’equips informàtics i serveis associats.
policia, paper d’oficina, pòlisses d’assegurances... acre-
Dins de les activitats que Localret ha posat en marxa
aconseguir una optimització dels serveis i un estalvi de
pament Local (CCDL) han establert un conveni de col·
veis de telecomunicacions, com l’ACM, mitjançant la
entitats locals de Catalunya les condicions d’aprovisio-
veis, com el subministrament elèctric, de gas, cotxes de
per millorar les condicions tècniques de prestació dels serveis de telecomunicacions i dels sistemes d’informació corporatives, s’ha detectat una demanda dels ajuntaments pel que fa a la necessitat de racionalitzar i millorar el manteniment dels equips informàtics i la seva
renovació. Aquesta necessitat també ha estat detectada per l’ACM mitjançant les enquestes que anualment rea-
diten una valuosa experiència en la compra conjunta per
recursos econòmics per als ens locals catalans. De fet,
els objectius que es persegueixen són el de l’estalvi eco-
nòmic, el de l’estalvi de procediment –evitant que s’hagin de fer tantes licitacions com ens locals contractin-, i un
procés de contractació transparent i eficaç pel que fa a la seva seguretat jurídica.
litza als responsables de contractació dels ajuntaments
catalans. D’aquesta manera l’ACM i Localret han acordat establir i desenvolupar un Acord Marc, amb diferents lots i sublots, amb els objectius següents:
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
13
RESUM DE L’ANY SERVEIS2015 JURÍDICS GENER
ACORD HISTÒRIC DE CONDICIONS LABORALS
Primer acord consensuat entre sindicats (CCOO i UGT) i entitats municipalistes (ACM i FMC) per regular les condicions laborals i la relació dels empleats públics amb els ens locals catalans de menys de 20.000 habitants. L’acord, després d’un procés consensuat que es va allargar durant un any, es va signar oficialment en un acte a l’Ajuntament de Solsona.
SERVEIS JURÍDICS FEBRER 2015
LA CENTRAL DE COMPRES DEL MÓN LOCAL AVALUA SERVEIS I DETECTA NECESSITATS EN EL TERRITORI
Després de consolidar diversos serveis i productes adquirits de forma agregada per beneficiar els ens locals catalans, la Central de Compres de l’ACM va realitzar una acció formativa en el territori per conèixer noves demandes. Durant el febrer i març es van realitzar diverses jornades per identificar noves necessitats, explicar els reptes de la transposició de la directiva comunitària en matèria de contractació, així com avaluar futures licitacions.
SERVEIS JURÍDICS MARÇ 2015
775 ENS LOCALS JA CONTRACTEN A TRAVÉS DE LA CENTRAL DE COMPRES
Mig any després d’aquest titular, ja són més de 830 els ens locals que confien en la Central de Compres del món local. Un total de vuit serveis i productes conformen l’oferta que es pot contractar gràcies a una iniciativa que va començar fa sis anys i que aporta estalvi econòmic i de gestió als municipalisme català.
SERVEIS JURÍDICS ABRIL 2015
EL MÓN LOCAL FA COSTAT ALS PETITS CLUBS ESPORTIUS CATALANS
En un acte conjunt al Centre Esportiu Pavelló Nord de Barcelona, l’ACM va mostrar el seu suport al manifest de denúncia contra els greuges que pateix l’esport català. Paral·lelament, l’entitat municipalista, a través del Fòrum Comarcal, va presentar el llibre sobre els 25 anys dels consells comarcals catalans per reivindicar la feina i la cohesió territorial que fan aquests ens locals.
SERVEIS JURÍDICS MAIG 2015
VUIT DE CADA 10 CIUTADANS NO VOL LLEIS IMPOSADES DES DE MADRID
14
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
L’ACM va realitzar el 2n Observatori de Política Municipal per conèixer l’opinió de la ciutadania envers els ens locals. L’estudi conclou, entre d’altres, que els ajuntaments són l’administració que els ciutadans perceben com la que més s’ha esforçat per mantenir la qualitat dels serveis malgrat el context econòmic desfavorable. També és la més ben valorada i la més propera.
RESUM DE L’ANY SERVEIS JURÍDICS JUNY-JULIOL 2015
EL MUNICIPALISME ENCETA UN MANDAT PLE DE REPTES
Després de les eleccions municipals del 24 de maig el municipalisme va iniciar un mandat que estarà marcat per tres eixos bàsics pel futur municipalisme: el dret a decidir, l’aposta per la transparència i el bon govern, i el compromís per mantenir la qualitat dels serveis prestats als ciutadans.
SERVEIS JURÍDICS AGOST-SETEMBRE 2015
CAMPANYA PER EXERCIR LA SOBIRANIA FISCAL
L’ACM, conjuntament amb l’AMI, va posar en marxa la campanya ‘Construïim estat: paguem a Catalunya’ per ampliar el nombre d’ens locals que paguin els seus impostos a l’Agència Tributària Catalana.
SERVEIS JURÍDICS OCTUBRE 2015
ELS MUNICIPIS COMPROMESOS PER ACOLLIR REFUGIATS SIRIANS
Davant la crisi de refugiats sirians que va patir Europa, l’ACM ràpidament va formar part del Comitè Operatiu que es va constituir a Catalunya, entre Govern i entitats, per coordinar ajuts i l’acollida de persones. Al mateix temps, va signar un conveni amb la Generalitat per fomentar la finestreta única i agilitzar tràmits de les administracions.
SERVEIS JURÍDICS NOVEMBRE 2015
MIQUEL BUCH REVALIDA LA PRESIDÈNCIA DE L’ACM
En la XVII Assemblea de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, celebrada a Lleida, l’alcalde de Premià de Mar va tornar a ser escollit president de l’ACM. Després de quatre anys de creixement, l’entitat municipalista afronta el repte de definir els municipis d’un nou Estat català i potenciar la Central de Compres del món local.
SERVEIS JURÍDICS DESEMBRE 2015
NOU DESPROPÒSIT DEL GOBIERNO AMB LA LRSAL
A través d’una carta i sense cap seguretat jurídica, el Ministerio de Hacienda i Administraciones Públicas va anunciar que ajornava part de l’aplicació de la LRSAL fins que no hi hagués un nou sistema de finançament pels municipis i comunitats autònomes. Una mostra més de la improvisació del Govern del PP amb aquesta llei que l’ACM ha demanat que es derogui per atemptar contra els ciutadans.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
15
ACTUALITAT
EINES A DISPOSICIÓ DELS AJUNTAMENTS PER GESTIONAR RECURSOS DESTINATS A L’ACOLLIDA DE PERSONES REFUGIADES El Govern ha posat a disposició dels
que permet inventariar tots els béns
Es pot trobar més informació sobre
inventari de béns materials i de serveis
a títol individual, entitats, empreses
emplenar i entregar a l’ajuntament
del col·lectiu de refugiats.
a l’Oficina Virtual de Tràmits de la Ge-
ajuntaments un sistema per elaborar un
materials i immaterials que persones
l’inventari, així com la fitxa que cal
per a l’acollida de persones refugiades.
o ens locals volen posar a disposició
corresponent, al portal del Municat o
Es tracta d’una fitxa on es podrà rela-
cionar tot allò que ciutadans, entitats, empreses o les mateixes administracions locals vulguin posar a disposició del Govern de la Generalitat per
col·laborar en l’acollida. Aquesta fitxa s’ha de tramitar a través de l’ajuntament on està ubicat el recurs o on es desenvoluparà el servei.
Els recursos que es poden oferir són:
• Materials: habitatges, equipaments
residencials, cessió d’espais formatius, etc.
• Immaterials: formació i orientació
per al treball; servei de traducció, interpretació o mediació intercultural;
servei d’acompanyament personal, escolar o familiar; formació en idi-
omes o alfabetització; prestació de serveis de salut complementaris; rea-
lització d’activitats de lleure i esports, etc.
legis professionals, les entitats socials i els experts han dissenyat aquesta fitxa unitària per al conjunt del país
16
6 grups que treballen de forma au-
Enllaços:
liment de resultats. Els altres 5 són:
Oficina Virtual de Tràmits de la Ge-
tònoma, flexible i orientada a l’assosensibilització i educació per al desenvolupament, acolliment, salut, in-
Municat: municat.gencat.cat neralitat de Catalunya:
http://web.gencat.cat/ca/tramits
fància, i ocupació i ocupabilitat.
El Comitè per a l’Acollida de Perso-
nes Refugiades va posar en marxa fa
unes setmanes un inventari unificat amb els recursos que la societat catalana posa a l’abast dels sol·licitants
d’asil i protecció internacional davant la crisi humanitària que es viu al Mediterrani i a l’Europa oriental.
El Comitè per a l’Acollida de les Per-
sones Refugiades es va crear el 22 de setembre com a òrgan d’assessorament, de participació i de coordinació
de les administracions públiques catalanes i les entitats i organitzacions
La Generalitat, el món local, els col·
neralitat de Catalunya.
Aquest inventari correspon a un dels
socials que actuen en l’àmbit d’acollida de les persones demandants de protecció internacional o refugiades a Catalunya.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
Les persones interessades, les entitats, les empreses o els ajuntaments que vulguin col·laborar han d’emplenar una fitxa amb l’ajuda que vulguin posar a disposició d’aquesta acollida
LOCALRET
MOBILEID, UNA IDENTITAT DIGITAL PER RELACIONAR-SE AMB LES ADMINISTRACIONS L’Ajuntament de Barcelona i el Con-
cat a Firmaprofesional com a prove-
MobileID, volen aconseguir estendre
la identitat digital als seus ciutadans
lunya que puguin disposar de la seva
hesió a l’Acord Marc” i al Contracte
dispositius mòbils. D’aquesta manera
profesional de subscripció i consum
manera fàcil i segura amb les admi-
tracte s’inicien la formació i posada
amb una senzilla Aplicació mòbil.
gitals a l’Ens adherit, que pot comen-
sorci Localret, mitjançant el projecte
ïdor únic. Cada Ens que vulgui oferir
al conjunt de la ciutadania de Cata-
haurà de fer una “Declaració d’Ad-
corresponent identitat digital als seus
Derivat de l’Acord Marc amb Firma-
els ciutadans es podran relacionar de
del servei MobileID. Amb aquest con-
nistracions públiques telemàticament
en marxa de l’emissió d’identitats di-
Per accedir a la identitat digital els
ciutadans només s’han d’instal·lar l’aplicació MobileID, que es pot descarregar gratuïtament des de qualsevol plataforma habitual, i introduir les
seves dades bàsiques. L’usuari queda “registrat” i podrà accedir a tots
els serveis que no requereixin lliurar dades de caràcter personal.
El nivell més complet és el “certificat” on MobileID inclou ja un certificat digital reconegut, personal de l’usuari, que permet la signatura de
documents electrònics amb reconeixement legal com a firma avançada des de qualsevol canal electrònic.
çar a adaptar els seus propis serveis. Usos de la identitat mòbil
Pel que fa a les relacions presencials és una alternativa al DNI, al carnet
de soci o veí o de fidelització, també
és vàlid, entre d’altres, per al control d’accés a serveis i espais públics per actes esportius o culturals.
Pel que fa a les relacions no presencials permet la tramitació completa
des del telèfon, verificant la identitat de les persones per la interacció amb
el telèfon. Fa possible la signatura electrònica de documents des del
Podeu visitar el web http://www.mobileid.cat/ca
o consultar amb l’Àrea de Coneixement i Tecnologia de Localret (consorci@localret.cat)
mateix telèfon. També és vàlid per a
relacions telemàtiques vies aplicaci-
ons mòbils o pàgines web, habilitant Com poden els ens locals afegir-se a
la Identificació forta a la web, com
aquesta iniciativa
alternativa de l’usuari i contrasenya i
Hi ha un Acord Marc, promogut per
validesa legal i seguretat.
l’Ajuntament de Barcelona i adjudi-
permet la signatura electrònica amb
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
17
PARTITS POLÍTICS
ELS PRESSUPOSTOS MUNICIPALS HAN DE SER PARTICIPATIUS? Joan Ramon Casals Secretari executiu de Territori i Política Municipal de CDC
CADA COP ÉS MÉS NECESSARI FER MECANISMES DE PARTICIPACIÓ DIRECTE, I PER DECIDIR PARTS DE LA DESPESA PRESSUPOSTÀRIA
Sí que s’han de fer i es poden fer pressupostos participatius. Però el
Tot i que és bo fer processos participatius, en la decisió de les pri-
que cal és emmarcar el nivell d’aquesta participació en dos àmbits.
oritats de la despesa corrent, ja sigui via consells participatius o
Primer: les eleccions municipals són el primer i millor nivell de partici-
algun procés de tria entre diverses propostes fetes pels plens muni-
pació. Els partits polítics ens presentem amb les propostes principals
cipals, la gran possibilitat de participació està en les inversions. En
que han de regir i dur-se a terme durant un mandat. I la gent avala
aquest cas CDC som partidaris de fer processos participatius per
aquestes propostes i prioritats en les eleccions triant alcaldes/sses
decidir una part de les inversions. Ja sigui per triar una part de les
i govern. Per tant, la participació més important són les eleccions.
grans inversions de l’any o per triar les inversions en barris.
Segon: pel que fa a la despesa corrent, el marge de maniobra, en
Cada cop és més necessari fer mecanismes de participació direc-
un pressupost anual sol estar entre el 20% i un màxim del 30% del
te, i per decidir parts de la despesa pressupostària. Cal seguir-hi
pressupost ordinari. La majoria de la despesa anual ja ve fixada per
avançant, cada municipi adaptant-los a la seva forma de fer, en el
les despeses de personal o els grans contractes i les despeses fixes
sentit que també hi ha d’haver autonomia municipal de cada ajun-
com la llum... El marge polític està en quines són les prioritats que
tament en aquest àmbit.
es marca a cada regidoria i als servidors públics, en funció de les prioritats establertes en unes eleccions.
Francesc Barbero Escrivà 1r Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Flix En les passades eleccions municipals molts programes electo-
LIMITAR LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA A LA CANALITZACIÓ D’OPINIONS SEGUR QUE SERÀ ÚTIL PER REFORÇAR EL LLIGAM ENTRE ELS GESTORS DEL BÉ PÚBLIC I ELS ADMINISTRATS exclusives dels plenaris municipals.
rals –la majoria, m’atreviria a dir– recollien com un dels compromisos inexcusables la millora de la participació ciutadana.
Així, si allò que busquem és articular aquesta participació des d’un punt de vista realment vinculant, la mesura passa per fer
Limitar la participació ciutadana a la canalització d’opinions o
partícip la ciutadania de la principal eina executora dels muni-
idees segur que serà útil per reforçar el lligam entre els que te-
cipis: el pressupost. Perquè no hi ha polítiques que no portin
nen l’encàrrec de gestionar el bé públic i els administrats, per
associat un pressupost i aquesta és la manera d’exercir el poder
detectar mancances i copsar matisos però no tindrà mai la pro-
en un Ajuntament.
funditat que té delegar, ni que sigui una part, de les atribucions
Antoni Fogué Secretari de Política Municipal del PSC
Des de fa anys, els i les socialistes liderem aquesta pràctica a l’hora
ÉS IMPORTANT TENIR EN COMPTE L’OPINIÓ MAJORITÀRIA DELS NOSTRES VEÏNS I VEÏNES A L’HORA DE DESTINAR CERTES PARTIDES PRESSUPOSTÀRIES amb els seus diners.
de dissenyar els pressupostos municipals i el temps ha demostrat que ha estat un encert i que és una necessitat que ja forma part de
És important tenir en compte l’opinió majoritària dels nostres ve-
les nostres pràctiques habituals a l’hora de dissenyar i preveure els
ïns i veïnes a l’hora de destinar certes partides pressupostàries a
comptes municipals.
equipaments municipals, via pública i parcs i jardins, per exemple. Perquè és a ells a qui ens devem i a qui hem de garantir uns millors
Perquè els i les socialistes vam posar en marxa els pressupostos participatius per fer partícips els ciutadans i les ciutadanes, en part, d’algunes de les decisions i dels projectes estratègics que es prenen i es desenvolupen als pobles, viles i municipis de Catalunya
18
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
serveis públics, espais i equipaments.
PARTITS POLÍTICS Regidor de la CUP a Tàrrega
ELS PRESSUPOSTOS HAN DE SORTIR DELS AJUNTAMENTS PER INCORPORAR LES DEMANDES I NECESSITATS DE BARRIS I VEÏNS
Els pressupostos participatius estan lligats a la transparència i a l’eficièn-
amb quines prioritats. En resum, apostem per uns pressupostos partici-
cia i no es poden fer o debatre ni en una setmana (el temps que molts
patius perquè partim de la democràcia d’arrel. I tot, a partir de processos
cops tenim l’oposició) ni sense sortir dels consistoris. Els terminis han de
d’aprenentatge col·lectius cap a l’apoderament i la transformació, també
ser suficients, d’un mes i mig, i han d’estar establerts en el ROM o en el
en la gestió municipal.
reglament de participació ciutadana; sinó quedem a mercè de la bona vo-
Des de la CUP sempre hem defensat la participació ciutadana real tant
luntat política. La participació ha de ser real: els ciutadans hem de poder
en l’àmbit deliberatiu com decisori. I els dos inclouen el fet de disposar
discutir sobre tot el que afecta el municipi, tant ingressos com despeses
d’una informació transparent i de qualitat (és a dir, àgil i entenedora.) Els
(a més de poder valorar l’últim pressupost liquidat i l’execució del vigent); o
pressupostos municipals també han de ser participatius. Els processos
sigui, com s’estructura la despesa, què es prioritza i què es descarta, com
d’elaboració dels pressupostos han de sortir dels ajuntaments per incor-
s’aconsegueixen els ingressos (recordem les ordenances municipals) i
porar les demandes i les necessitats de barris i veïns.
Carlos Vílchez Ribera
Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV
LA GESTIÓ ECONÒMICA PRESSUPOSTÀRIA CAL QUE ES DOTI DE MECANISMES QUE PERMETIN LA PARTICIPACIÓ DIRECTA DE LA CIUTADANIA EN L’ELABORACIÓ DELS PRESSUPOSTOS
Als darrers anys moviments socials i plataformes diverses han interpel·lat
per la llei 19/2014, de transparència), cal que es doti de mecanismes
els partits sobre la necessitat d’impulsar noves fórmules de democràcia
que permetin la participació directa de la ciutadania en l’elaboració dels
participativa i mitigar les mancances del nostre model democràtic. En
pressupostos. No es tracta de qüestionar la responsabilitat ni dels go-
aquest marc, les experiències iniciades els anys 90 en alguns municipis
verns ni dels legisladors en el procés pressupostari, sinó de permetre la
–per exemple a Rubí amb alcaldia d’ICV– de pressupostos participatius
participació en la definició de les seves prioritats i en la discussió de com
s’han convertit en un referent bàsic per a tots els municipis que pen-
distribuir els recursos econòmics existents. Caldrà pedagogia fiscal per
sem que no només és desitjable sinó que és viable generar fórmules de
conèixer la fragilitat de les finances locals i destinar anualment una con-
participació que permetin una implicació activa de la ciutadania en les
signació suficient en els pressupostos, destinada a la decisió participa-
decisions estratègiques públiques. La gestió econòmica pressupostà-
da de la ciutadania fins a la consolidació d’aquest dispositiu participatiu
ria, més enllà de la seva inclusió en el portal de transparència (obligatori
i reglamentar el procés per evitar patrimonialitzacions o exclusions.
Xavier Garcia Albiol President del grup parlamentari del PPC
POSAR DADES A L’ABAST DE LA GENT NO VOL DIR TRANSPARÈNCIA SI AQUESTES DADES NO PODEN SER INDEXADES I OBJECTE DE RECERQUES ANALÍTIQUES
Són realment participatius els anomenats pressupostos participatius? Si
Posar dades a l’abast de la gent no vol dir transparència si aquestes da-
pensem en el ciutadà comú, que no forma part de cap grup organitzat,
des no poden ser indexades i objecte de recerques analítiques. I sense
sovint els processos participatius els queden lluny. S’assabenten amb
una ‘transparència real’ –no purament formal– els ciutadans no només
poc temps i tenen poc temps per dedicar-se a uns temes. Sovint creuen
no tenen incentius per participar sinó que, a més, es troben en una re-
que el pes de la seva opinió particular val poc i que els compensa l’es-
lació molt desigual amb l’administració. Si no volem que els anomenats
forç. Tampoc és estrany que els incentius majors per participar siguin
processos participatius siguin una forma més o menys subtil de ‘relaci-
més oposar-se que no defensar quelcom.
ons públiques’, hem de posar la informació dels fets a l’abast de tothom i arriscar-nos a què la gent ens digui NO.
Miguel-Ángel Ibáñez Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà
ELS PRESSUPOSTOS HAN DE SER CADA COP MÉS PARTICIPATIUS, PERÒ EN ÚLTIMA INSTÀNCIA, QUI ELS HA DE CONFECCIONAR ÉS L’EQUIP DE GOVERN
Els pressupostos han de estar oberts a la participació ciutadana,
Els pressupostos municipals han de ser cada cop més participa-
però no es pot deixar que el factor poblacional faci que els barris
tius, però en última instància en una democràcia representativa
amb mes població, o amb població més activa, siguin els que aca-
com l’actual, qui els ha de confeccionar és l’equip de govern amb
bin veient com es fan els seus projectes en detriment de barris amb
les eventuals aportacions dels grups de l’oposició per tal que, amb
menys població. És per això que si bé els pressupostos han de ser
una visió global de les possibilitats del municipi i de les necessitats
participatius no és només la ciutadania qui els ha de fer, perquè els
de la població, efectuar una correcta distribució de les inversions
regidors han de governar per a tota la població i evitar que les mi-
municipals entre els diferents barris i sectors de població.
nories quedin relegades dins els projectes i inversions municipals. ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
19
RACÓ DE L’ASSOCIAT LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA FARÀ UN PLA EXTRAORDINARI PERQUÈ ELS AJUNTAMENTS FACIN FRONT A INVERSIONS IMPREVISTES La Diputació de Lleida té previst impulsar un pla extraordinari que serveixi per finançar els ajuntaments de la demarcació i puguin fer front a inversions previstes. Segons el president
de l’ens, Joan Reñé, es podrà fer degut a “l’amortització ex-
cepcional dels darrers anys’’ que ha permès reduir a més de la meitat l’endeutament i que els permetrà anar a buscar crèdit per obtenir recursos per a les anualitats 2016-2017. La Foto: Martí Artalejo
MAÇANET DE LA SELVA INAUGURA EL NOU ARXIU MUNICIPAL
Diputació preveu destinar uns 20 milions d’euros a aquest
pla, que servirà per finançar inversions previstes pels ajunta-
ments de la demarcació que no han pogut comptar amb els diners del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC).
El nou arxiu municipal de Maçanet de la Selva es va inaugurar el 12 Tot i que no estan definides del tot es tracta de partides com de desembre. Aquestes noves instal·lacions han permès reubicar els la de vies i obres, que caldrà incrementar per fer possible
més de 2.500 volums del fons documental de la vila. L’arxiu municipal els projectes que hi ha en llista; la del pla d’aigües; i també s’ubica a l’antiga biblioteca de Maçanet de la Selva i l’acte d’inaugu- la del pla de camins que també es podria augmentar per fer
ració va comptar amb l’alcalde, Antoni Guinó, el president del Consell front a les demandes reiterades dels ajuntaments tant del Comarcal de la Selva, Salvador Balliu, i el diputat de la Diputació de Pirineu com de la plana. Girona, Jordi Camps.
Aquest nou equipament municipal consta d’un arxiu administratiu i un d’històric, i té com a objectiu garantir la recuperació, l’organització
i la preservació tant de la documentació produïda per l’administració local com del patrimoni documental de la vila. L’obra forma part del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Diputació de Girona (PUOSC) de l’any 2015 i també està subvencionada per la Generalitat.
Com a arxiu administratiu té per objectiu custodiar tota la documen-
tació produïda o rebuda per l’Ajuntament de Maçanet de la Selva, garantir l’accés de la ciutadania a la documentació i col·laborar en
el disseny i l’optimització de l’administració municipal. Com a arxiu
històric representa el servei encarregat de preservar i difondre el patrimoni documental del municipi, i posar-lo a disposició de la recerca i la investigació.
COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:
20
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
Foto: ACN
#MUNICIPISENPOSITIU
“NO HI HA POLÍTICA SI NO ÉS LLUITA PER LES DESIGUALTATS” Juli Fernández Iruela (PSCC). Alcalde de Palafrugell
Tweets
#municipisenpositiu Alcalde: Juli Fernández Iruela (PSC) Professió: Economista Habitants: 22.763 Pàgina web: www.palafrugell.cat Sou alcalde: No té sou de l’Ajuntament. Només cobra per assistències i participacions a les juntes. Sou regidors: Assistència als plens: 460 €
Amb només sis anys va deixar el seu Jaén natal, en concret el poblet de Pozo Alcón, per la Costa Brava. Els hiverns gèlids, amb
gebrades i neu, per la platja i el sol de l’Empordà. Es nota que és fill de treballadors
perquè ja de ben petit va combinar el treball –de cambrer– amb els estudis de bat-
xillerat i després la diplomatura de Ciències
Empresarials. Potser per això, perquè les va veure i viure de tots colors, va decidir continuar servint però com a alcalde. Juli Fernández entén la política com un servei desinteressat. “Entenc la política com un servei
públic que persegueix l’objectiu de crear les condicions perquè la societat sigui el màxim d’igualitària. Crec seriosament que no hi ha
política si no és lluita per les desigualtats.
Sobretot avui, amb la crisi econòmica, és necessari lluitar per les desigualtats socials”. Fernández admet que la política el va venir a
buscar i, per tant, s’hi va veure abocat. Així,
el 2003 es va responsabilitzar del lideratge del PSC a Palafrugell. Això no li va impedir
continuar formant-se en Ciències Empresarials, Administració i Direcció d’Empreses i en Dret i Riscos Laborals. Juli Fernández
és una persona ben preparada. També voluntariosa. “La feina d’alcalde és quelcom
vocacional, amb un compromís directe
amb tota la ciutadania. La tasca ha de ser sense horaris, i sempre estant a disposició
de qualsevol ciutadà per rebre un consell, suggeriment o qualsevol aportació”.
Juli Fernández deu treure hores fins i tot d’algun lloc recondit. Perquè a més de ser
#Tàrrega impulsa activitats per conscienciar el jovent sobre els perills de l’alcohol
L’arxiu municipal de #SantCugat impulsa un projecte per acostar el patrimoni local a la ciutadania
alcalde, ha estat diputat al Congrés (20082011), després al Parlament de Catalunya
(2012-2015), primer secretari del PSC a les
comarques de Girona i president del Grup Socialista a la Diputació. Coneix la política
La #Seu d’Urgell reivindica el seu patrimoni medieval amb una pàgina web i una guia
des de dins.
Aquesta “lluita” contra les desigualtats socials l’ha empès a prendre constants de-
La @paerialleida crea una guia online de recursos i serveis per a persones amb discapacitat a #Lleida
cisions per alleugerir els efectes de la crisi econòmica. A Palafrugell, explica, des del
2008 hi ha hagut un increment conside-
rable de l’atur amb tancament d’activitats econòmiques, demanda de més serveis
#Avià es proposa embellir els carrers del municipi a través d’iniciatives que relliguen art, paisatge i territori
socials o la difícil gestió de l’habitatge. “En-
tre les decisions que hem pres hi ha la de no apujar els impostos i congelar les taxes, també hem donat facilitats per pagar els tri-
buts i hem incrementat substancialment les
@ajtarrega crearà un Banc de Medicaments per a malalts crònics amb pocs recursos
partides econòmiques a les àrees que treballen directament amb els col·lectius més
afectats per la crisi”, explica. Tot això malgrat
els entrebancs que comporta una llei com
la LRSAL, que Fernández considera lesiva
@diba i @governaciocat aposten per promoure l’administració digital als petits municipis
per als ajuntaments: “Implica un retrocés important de la gestió municipal, limitant competències dels ens locals i, de retruc, els recursos a tots els ajuntaments”.
Malgrat aquestes circumstàncies adverses,
no ha flaquejat en la seva tasca i afirma que,
sens dubte, tornaria a ser alcalde de Palafrugell. Un alcalde ben transparent. No ha
calgut l’entrada en vigor de la Llei de Transparència perquè a la web de l’Ajuntament
hi figuri el seu patrimoni, els diners que té al banc o fins i tot els crèdits que ha de pagar.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
21
OPINIÓ
UN MOVIMENT DE BASE i a les urnes. Perquè certament d’ençà del 27-S la pro-
jecció d’estancament i d’impotència que han regalat les
negociacions entre Junts pel Sí i la Cup ha estat entre poc edificant, desconcertant i desmotivadora. Però abans
d’aquest moment, per arribar-hi, s’han mogut coses en el tauler polític que pocs haurien apostat un pèsol fa pocs
anys a què passaria. S’han fet esforços i sacrificis que han superat sigles i projectes personals i col.lectius de part
(però totalment lícits i respectables), per fer possible un
projecte que sumés des de la política a l’alçada d’allò que reclama la societat civil del país més mobilitzada i majo-
ritària. La política, en aquest moment decisiu, ha estat a
l’altura la major part del temps. Sempre? No. Però això vol
dir que ara, en aquest tram clau del llarg trajecte, no ho Toni Aira
estarà? De més verdes en maduren.
Periodista
Amb allò que hem descrit com el procés sobiranista ha
Seria injust dir que els polítics no han estat a l’alçada i només es manté viva la flama de la reivindicació de l’opció d’èxit gràcies a la mobilització de la ciutadania al carrer i a les urnes
acabat esdevenint. Una candidatura a les eleccions espa-
I que la política a nivell institucional i de partits hi hagi es-
a aquesta idea de superació de presumptes impossibles.
no hi segueixi essent. De fet, per a què de més verdes
De més verdes en maduren. Aquest és un d’aquells refranys populars que més aguanten el pas del temps. No debades, ens ve a dir que certes coses que d’entrada
semblen improbables encara pot ser que s’esdevinguin. passat, i molt, que coses d’entrada poc plausibles s’han nyoles del 20-D fins i tot va decidir dedicar el seu eslògan, Però sovint ens passa, com en general a aquesta societat
nostra on tot és efímer, que fins i tot l’assaboriment de fites que han costat Déu i ajuda passen com si res al poc
temps. No acabem ni de celebrar un èxit, que ja estem pa-
tint pel següent pas. Així, amb aquest atac d’ansietat, ha anat avançant malgrat tot la plasmació política d’una rei-
vindicació democràtica que compta amb l’aval d’una part majoritària del país. Així, de fet, ho reflecteixen i impulsen els ajuntaments.
Són els alcaldes i els seus respectius consistoris, amb una majoria clara pel procés després de les últimes eleccions municipals, els qui més detecten el pols dels seus veïns Seria injust dir que els polítics no han estat a l’alçada i només es manté viva la flama de la reivindicació de l’opció
d’èxit gràcies a la mobilització de la ciutadania al carrer 22
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
tat i sigui clau no vol dir que la força impulsora de la base en madurin, referit al pati polític, serà necessari com mai
l’impuls de la base social que són els ajuntaments, els
representants de la ciutadania més a peu d’obra. Són els alcaldes i els seus respectius consistoris, amb una majoria clara pel procés després de les últimes eleccions municipals (com així ens ho mostra el mapa del país i la composició de les quatre diputacions), els qui més detecten el
pols dels seus veïns. I, per tant, els qui més directament i eficaç hi poden fer alguna cosa.
Perquè sense govern independentista i sense pacte d’es-
tabilitat per fer de la majoria independentista una eina util al servei del país i del procés des del Parlament de Catalunya, serà difícil fer que s’esdevingui allò que ara ben bé
tothom convé en descriure com a improbable. Però això no arribarà sense l’impuls de la base, també des d’uns
ajuntament que, quan la resta sembla que falli, sempre hi són. També per a això.
ACTUALITAT
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
23