369 Febrer 2016
La revista referent d’informació del món local
EL MÓN LOCAL, AL SERVEI D’UN NOU PAÍS
Amb la investidura d’un alcalde, Carles Puigdemont, com a nou president de la Generalitat de Catalunya, s’obre una nova legislatura en què el municipalisme ha de tenir pes per definir el futur Estat català
ACTUALITAT
Per primera vegada s’arriba a un acord sobre la gestió dels drets d’autor a les biblioteques públiques locals
Vimbodí i Poblet. Conca de Barberà (Foto: ACN)
ACTUALITAT
Una jornada destinada als càrrecs electes posa l’accent en donar eines per lluitar contra la corrupció
OPINIÓ
“Els governs locals en una Catalunya independent”. Marta Espasa, UB
SUMARI
VIMBODÍ I POBLET El municipi de Vimbodí i Poblet està situat a la comarca de la Conca de Barberà. Compta amb un miler d’habitants i 65,5 km2.
El municipi ja estaria poblat des de l’any 15.000 a.C, segons unes restes trobades. Tot i que la primera notícia documental de
Vimbodí data del 1.709, en època de Ramon Berenguer III. El monestir de Poblet està integrat al terme municipal, malgrat que
antigament hi havia hagut disputes entre Vimbodí i el monestir. A la vila en destaca el Museu del Vidre, testimoni de la indústria vidriera en auge a inicis del segle XX. El 2006 es va fer el canvi de nom del poble, essent Vimbodí i Poblet. La Festa Major se
celebra el 6 d’agost. Aquest passat 23 de gener es va inaugurar la nova Casa de la Vila. Gentilici: vimbodinenc i vimbodinenca. El seu alcalde és Joan Güell (CDC).
FORMACIÓ
ACTUALITAT
PÀG. 4
PÀG. 5
PÀG. 8
CENTRAL DE COMPRES
MUNICIPIS EN POSITIU
OPINIÓ
Les quatre capitals catalanes ja compren el gas natural a través de la Central de Compres del món local
Entrevista a l’alcaldessa de Vic, Anna Erra
L’ACM reivindica el paper del municipalisme en la presa de possessió del nou president de la Generalitat
PÀG. 12
Per primer cop s’arriba a un acord pel pagament de drets d’autor de les biblioteques públiques
PÀG. 21
Unes jornades posen en valor com lluitar des del món local contra la corrupció
PÀG. 22
“Els governs locals en una Catalunya independent”. Article de Marta Espasa
EDITORIAL
EDITORIAL
tralitzadors. Cal establir quins han de ser els serveis mínims
VOLEM SER DETERMINANTS
administració que pot prestar el servei i determinar quina és la
que ha de rebre un ciutadà visqui on visqui, quina és la millor millor forma de finançament d’aquests serveis.
Cal doncs, que aquesta legislatura ajudi a clarificar i ordenar
el món local de manera que s’enforteixI un dels pilars fona-
“El món local està cridat a jugar un paper fonamental en la construcció de la Catalunya del futur”. Amb aquesta frase el
nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, definia en el debat d’investidura la importància del municipalisme en la
construcció d’un nou estat català. Una rellevància que des de
l’ACM hem reivindicat en tot moment. I és que com diu el president de l’entitat municipalista, Miquel Buch, “la gran fortalesa de Catalunya és la riquesa del seu territori articulada per l’administració més propera als ciutadans, els ajuntaments”.
Per aquest motiu, des de l’ACM fem una petició al nou presi-
mentals del nou país.
Des de l’ACM seguim treballant per ser l’entitat municipalista de referència a tot el territori català. Tant és així, que aquest
mes iniciem de nou les rutes pel territori per explicar els beneficis de comprar i adquirir productes i serveis a través de la
central de compres del món local impulsada per l’ACM. Cons-
cients de la gran tasca que desenvolupen les administracions
locals, ens posem al seu costat per agilitzar i rendibilitzar els serveis que ofereixen a la ciutadania. Només així, sent més eficaços, podrem millorar la seva qualitat de vida.
dent i al Govern que lidera, que la construcció del nou país es
configuri des del territori, fugint d’esquemes centralistes i cen-
ACM
Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques
Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.
Associació Catalana de Municipis i Comarques
Director: Pep Montané
La redacció no comparteix, necessàriament,
C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona
Cap de redacció: Joan Morcillo
l’opinió expressada en els articles.
Telèfon: 93 496 16 16
Consell de redacció: Olga Alonso, Josep Garriga,
Correu electrònic: acm@acm.cat
Albert Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls,
Dipòsit legal: B3434383.
Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre. www.acm.cat
Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries
14 kg de CO2
139 km en un cotxe europeu estàndard
3.346 litres d’aigua
333 kwh d’energia
251 kg de fusta
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016
3
ACTUALITAT
El nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant el parlament fet en el ple d’investidura. Foto: Parlament de Catalunya (Job Vermeulen).
PUIGDEMONT: “EL MÓN LOCAL ESTÀ CRIDAT A JUGAR UN PAPER FONAMENTAL” El president de l’Associació Catala-
detectem les necessitats dels ciuta-
Buch, en representació del món local
Així, per a Buch sense un clar prota-
gener al ple d’investidura del nou pre-
davant la construcció d’un nou Estat
Carles Puigdemont. Buch va aprofitar
d’Estat”. “El món local serà determinant
local en la legislatura que s’enceta: “Els
pas per un nou país i uns pobles i ciu-
na de Municipis i Comarques, Miquel
dans”, destaca el president de l’ACM.
català, va assistir el diumenge 10 de
gonisme del món local, no pot tirar en-
sident de la Generalitat de Catalunya,
català. “Som una veritable estructura
l’ocasió per reivindicar el paper del món
en la nova Catalunya. Avui fem un gran
alcaldes i alcadesses som cabdals per
tats millors”.
sió i la prosperitat dels nostres pobles i
Des de l’ACM s’espera que amb la
endavant un nou país. Aquest caràcter
neralitat pugui treballar de manera es-
al foment de la igualtat social, la cohe-
ciutats. I ara també ho serem per tirar
nova presidència, el govern de la Ge-
table per a la creació del futur Estat ca-
talà. “El ciutadà ens demana estabilitat
i fer les coses bé. No els podem fallar”, va dir Buch.
Finalment, Buch va agrair la tasca que
ha dut a terme el fins ara president de la
Generalitat, Artur Mas. “El seu coratge i valentia ens permetrà tirar endavant els anhels i somnis de la ciutadania. Li
hem d’agrair la gran tasca que ha fet liderant el projecte en tot moment”, va afirmar Miquel Buch un cop acabada la investidura.
vertebrador i el compromís del món local va fer que el 9N fos un èxit”.
El president de l’entitat municipalista de referència a Catalunya celebra que el nou president de Catalunya, Carles
Puigdemont, hagi estat alcalde de Girona. També ha tingut una vinculació
amb l’ACM, ja que des del 2011 és
vicepresident de l’entitat municipalista i va presidir la Comissió de Cultura
i Llengua. “L’expertesa i la proximitat
dels alcaldes i alcaldesses de Catalunya són molt importants per crear un
nou país, perquè som els primers que 4
Miquel Buch i diversos alcaldes donant suport a Carles Puigdemont en nom del món local.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016
ACTUALITAT
ACORD PER A LA GESTIÓ DELS DRETS D’AUTOR A LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES Les entitats municipalistes Federació de
de préstec a les biblioteques públiques,
ació Catalana de Municipis (ACM), que
624/2014 per a determinar aquests parà-
Municipis de Catalunya (FMC) i Associ-
superant les dificultats del Reial Decret
apleguen ajuntaments, dels quals de-
metres.
l’entitat encarregada de la recaptació i la
També s’han realitzat càlculs de mitjanes
ribat a un acord per a la simplificació del
població que facilitaran el pagament dels
de llibres a les biblioteques, després de
2015, ambdós inclosos.
de juliol, impulsades pel Departament de
A través d’aquest acord, formalitzat el 18
nicipalistes.
xius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del
El 18 de juliol de 2014 el govern de l’Estat
les dades necessàries per als càlculs dels
penen moltes biblioteques municipals, i
d’obres en préstec per diferents trams de
pagament dels drets d’autor pel préstec
imports deguts pels exercicis de 2010 a
Cultura i promogudes per les entitats mu-
va aprovar el Reial Decret 624/2014 que
desenvolupa el dret de remuneració als
autors pels préstecs de les seves obres realitzades a biblioteques. La gestió de
la liquidació d’aquests drets, segons la
guen a informar als seus municipis de les condicions de l’acord, amb indicació de
les quantitats que hauran d’abonar i els
gestió dels drets d’autor, CEDRO, han ar-
les converses mantingudes des del mes
Per la seva banda, l’ACM i l’FMC s’obli-
terminis de pagament. Les parts també
es comprometen a establir una comissió
de seguiment per tal de fer el seguiment dels pagaments, supervisar les dades, proposar plans d’acció conjunta per a la millora del sistema de remuneració i pro-
de desembre, la Direcció General d’ArDepartament de Cultura s’obliga a facilitar imports provinents d’aquesta remuneració i també de les dades per a realitzar el
repartiment dels imports recaptats (obres prestades i nombre de préstecs).
posar solucions als problemes de gestió que puguin sorgir.
Catalunya es converteix així en la primera Comunitat Autònoma en aconseguir un acord per a facilitar als municipis l’abo-
nament d’aquesta remuneració a favor
d’escriptors i traductors pel préstec de les seves obres que es duu a terme a les biblioteques.
norma aprovada, ha comportat un seguit de problemes de caràcter jurídic i tècnic
que les entitats municipalistes (FMC i ACM) i l’entitat encarregada de la gestió d’aquests drets, CEDRO, volen resoldre
per facilitar els procediments de liquidació i cobrament d’aquest nou cànon.
Les converses han permès que el passat dia 26 de novembre de 2015 s’arribés a un acord en virtut del qual les parts sig-
nants han establert un únic percentatge
d’obres de domini públic, així com un percentatge concret d’usuaris amb algun tipus de discapacitat o d’obres excloses
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016
5
6
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2015
ACTUALITAT
MODIFICACIÓ DELS CRITERIS D’EXECUCIÓ DEL PUOSC 2008-2012 La Comissió de Cooperació Local de Catalunya, reunida el 15 de
• Tan sols podran acollir-se al nou termini d’execució els ens lo-
qual es modifiquen els criteris d’execució del PUOSC 2008-2012,
subvencionats, amb anterioritat a la publicació del decret.
les bases d’execució del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya per
alitzar-se fins al 31 de març de 2017.
gener de 2016, va donar el seu vist-i-plau al projecte de Decret pel
cals que hagin adjudicat les obres, serveis o subministraments
establerts pel Decret 101/2008, de 6 de maig, pel qual s’aproven
• La justificació de la finalització d’aquestes actuacions podrà re-
al període 2008-2012.
• Les actuacions adjudicades no poden ser objecte de canvi de
Les principals modificacions introduïdes per l’esmentat decret són les següents:
• Totes les actuacions adjudicades pels ens locals de Catalunya incloses en el PUOSC 2008-2012 que no han estat executades
en el termini inicialment establert poden executar-se fins al 31 de desembre de 2016.
destinació.
Atès que es preveu que el Decret sigui aprovat de forma imminent
pel Govern de la Generalitat, es recomana als ajuntaments que
tinguin pendent l’adjudicació de projectes que es podrien acollir al nou termini d’execució del PUOSC 2008-2012, que ho facin al més aviat possible, per poder complir el requisit de l’adjudicació prèvia a la publicació del Decret.
JORNADA PER MILLORAR L’ÚS DE LES XARXES SOCIALS El 9 de febrer l’ACM organitza la jornada ‘El món local davant
el repte 2.0’. La sessió està pensada per ajudar als càrrecs electes a ser més eficients i millorar l’ús dels nous canals de comunicació.
La jornada tindrà lloc a l’auditori de l’ACM i comptarà amb
dues parts ben diferenciades. D’una banda, hi haurà una part
La part pràctica comptarà amb dos tallers. Un pensat per a
de Xarxes Socials per a càrrecs electes i ens locals, editada
als ciutadans. Es donaran pautes sobre com interactuar amb
més teòrica durant la qual s’aprofitarà per presentar la Guia
per l’ACM. Aquesta pretén ser un manual de bones pràctiques
i recomanacions per ajudar a comunicar millor els missatges que des de les institucions locals es volen fer arribar als veïns
i veïnes. També hi haurà una taula rodona amb professionals del món de la comunicació i polítics sobre els pros i contres d’utilitzar els nous canals de comunicació 2.0.
càrrecs electes que volen iniciar-se en el món 2.0 per arribar els usuaris i mitjançant un cas pràctic es veurà com aprofitar els perfils socials. El segon taller serà per a usuaris que vulguin perfeccionar l’ús de les xarxes socials i se centrarà
en com ampliar la repercussió dels missatges o claus per automatitzar rutines. La jornada es portarà a terme des de les 9 del matí fins a les 2 del migdia.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016
7
FORMACIÓ
INICIEM LES JORNADES PER LLUITAR CONTRA LA CORRUPCIÓ DES DEL MÓN LOCAL
La sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona es va omplir per seguir la primera conferència-debat, organitzada per l’ACM, FMC i Oficina Antifrau.
L’Associació Catalana de Municipis, la
i de la necessitat de la seva implicació
i l’Oficina Antifrau de Catalunya han
en la promoció de conductes d’acord
rències-debat dirigides als electes lo-
“La proximitat exigeix honestedat, efi-
locals en la lluita contra la corrupció’.
festar Buch. Finalment, va assegurar
“Alguns casos no han d’embrutar la gran tasca que fan més de 9.000 electes locals”, denuncia Miquel Buch
el territori per arribar a tota la geografia
de jornades es demostra que s’hi creu
Daniel de Alfonso, i del president de la
Federació de Municipis de Catalunya
activa en les tasques de prevenció i
posat en marxa una sèrie de confe-
amb les exigències del bon govern.
cals sota el títol ‘El paper dels electes
càcia, eficiència i austeritat”, va mani-
Aquestes sessions s’estructuren en tot
que amb l’organització d’aquest tipus
catalana.
i que es volen fer les coses ben fetes.
“A Catalunya hi ha més de 9,000 elec-
L’acte va comptar també amb la pre-
tes locals. L’existència d’alguns casos
– reprovables, sens dubte– no ha d’em-
sència del director de l’Oficina Antifrau,
FMC, Xavier Amor. Les jornades es realitzen fins al mes de març a les Terres
de l’Ebre, Tarragona, Pirineu, Girona i Lleida.
brutar la tasca de servei de tot ells, que treballen al servei dels seus veïns i
veïnes”, va destacar Miquel Buch, president de l’ACM, durant la inaguració
de la primera conferència-debat, celebrada al Museu d’Història de Barcelona. Buch va remarcar que cal trobar
les eines per acabar amb la corrupció i recuperar la confiança perduda de la ciutadania.
Segons el president de l’ACM, les jor-
nades han de servir per tractar un tema valent i que volem afrontar sense reserves. L’objectiu és conscienciar als alcaldes i alcaldesses del seu paper de
lideratge en la lluita contra la corrupció 8
Miquel Buch, president de l’ACM, va insistir en treballar contra la corrupció des de la política propera.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016
ACTUALITAT
POSEM EN MARXA LA 3A EDICIÓ DEL POSTGRAU EN LIDERATGE I GOVERNANÇA Des del 8 de gener ja està en marxa la
3a edició del Postgrau en Lideratge i Go-
vernança Local de l’ACM. Amb aquesta
diplomatura s’enceta l’oferta formativa per al 2016 de l’entitat municipalista.
El president de l’entitat municipalista, Miquel Buch, va fer la inauguració oficial
del postgrau destacant que el món local ha de tenir eines i formació per “ser els
primers en donar resposta” a les necessitats dels ciutadans.
Davant de la vintena d’alumnes que tin-
Miquel Buch va destacar que la formació forma part de l’ADN de l’entitat municipalista.
que “la formació forma part de l’ADN de
bé comú i hem d’explicar molt bé el què
drà el postgrau, Miquel Buch va explicar
l’ACM”. També va destacar que el post-
grau permetrà aconseguir habilitats di-
fem”.
rectives i de gestió “no per augmentar
Després de la inauguració es va fer la
diagolar, debatre, afrontar mals mo-
en el pensament polític català contem-
l’ego sinó per fer lideratge d’escoltar, ments...”. I va insistir que “gestionem el
primera classe del postgrau centrada porani, a càrrec de Jordi Matas Dalma-
ses, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona. El postgrau
pretén donar coneixements en matèria
de gestió pública del personal i millorar la gestió i modernització dels governs
locals. S’estructura en cinc mòduls, que inclouen sessions monogràfiques sobre
experiències pràctiques d’acadèmics i
polítics amb llarga trajectòria al món local o a l’administració catalana. També
incorpora una part pràctica amb resolu-
ció de casos concrets i el desenvolupament d’un projecte final.
El postgrau està impulsat pel Fòrum de Joves Electes, la Fundació Aula d’Alts
Estudis d’Electes i la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals
(UAB). La diplomatura es realitza els di-
vendres a la tarda i els dissabtes al matí El postgrau s’imparteix els divendres a la tarda i dissabtes al matí fins al mes de juliol.
fins al mes de juliol.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016
9
10
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016
ACTUALITAT
LA CENTRAL DE COMPRES DE L’ACM TORNA A FER JORNADES AL TERRITORI La Central de Compres de l’ACM tornarà
nistracions locals. Posar en comú aquestes
nal propi de la Central de Compres del món
jornades que es realitzaran van dirigides a
tives de contractació de la Unió Europea
tació pública de l’administració local.
tractació i compres de les entitats locals.
Aquest fet és d’especial importància, ja que
UE, de la contractació pública, en el marc
18 d’abril.
tes del Sector Públic, per tal de permetre la
A més, la temàtica d’aquestes jornades
latiu aprovat pel Parlament Europeu.
tada directiva tenen caràcter innovador i de
La primera jornada tindrà lloc a finals de
local. En especial, es vol reflexionar sobre
dental, adreçada a municipis de les comar-
nars del mercat, el procediment negociat o
a recórrer el territori aquest 2016. Les nou
experiències en el marc de les noves Direc-
tècnics, gestors i responsables de la con-
és un dels objectius d’aquestes jornades.
L’objectiu és difondre la Directiva 2014/24/
la citada directiva és aplicable a partir del
del vigent Text Refós de la Llei de Contracconnexió del món local català al marc legis-
ques de Barcelona. Està previst que entre
abasta diversos aspectes que en l’esmen
les implicacions en les consultes prelimil’establiment dels criteris i subcriteris d’ad-
finals de febrer i el mes de març es realitzin
judicació. Tam bé s’abordaran algun dels
nades tenen un accentuat comportament
les lleis de transparència i que tenen més
matèria de contractació pública que ja rea-
l’elaboració del codi de conducta.
en un exemple de millora per a altres admi-
Les sessions tindran com a docents perso
la resta de sessions. Una part de les jorpràctic. De fet, les bones pràctiques en litzen els governs locals es poden convertir
Calendari de jornades al territori 23 febrer - Barcelona (CC Vallès Occidental)
millora de la contractació del sector públic
febrer al Consell Comarcal del Vallès Occi-
local i persones amb expertesa en contrac
25 febrer - Catalunya Central (CC Osona) 1 març - Tarragona (CC Alt Camp) 2 març - Terres de l’Ebre (CC Baix Ebre) 10 març - Girona (CC Alt Empordà) 14 març - Aran (Conselh Generau) 15 març - Alt Pirineu (CC Pallars Jussà) 16 març - Lleida (CC Segarra) 31 març - Àrea Metropolitana Barcelona (Seu de l’AMB)
aspectes més rellevants que emanen de impacte en matèria de contractació, com
INFORMACIÓ:
93 496 16 16
gabinetestudis@acm.cat www.acm.cat
ADJUDICACES SIS NOVES PÒLISSES D’ASSEGURANCES PER ALS ENS LOCALS La Comissió Executiva del Consorci
juntament amb el servei de mediació
aquelles altres assegurances no adju-
(CCDL) ha adjudicat l’acord marc dels
Asociados.
cles, cancel·lació d’espectacles, ...).
Català pel Desenvolupament Local
serveis d’assegurances amb destina-
adjudicat prèviament a Ferrer & Ojeda
dicades d’interès dels ens locals (vehi-
ció a les entitats locals de Catalunya
Mitjançant el servei de mediació, a més
Des de la Central de Compres del món
ner del 2016 aquestes pòlisses d’asse-
des, us assessoraran en la millora, re-
cals, independentment de la seva mida
(expedient 2015.05). Des de l’1 de gegurances estan a la vostra disposició
de tenir accés a les pòlisses ja indicanegociant preus i condicions, de totes
Pòlisses d’assegurança
Empresa adjudicatària
• Danys a edificis i instal·lacions
• Segurcaixa Adeslas S.A.
• Vida
• Vidacaixa S.A.
• Accidents
• Zurich Insurance PLC
• Responsabilitat Civil i Patrimonial
• Zurich Insurance PLC
• Responsabilitat càrrecs electes
• Segurcaixa Adeslas S.A.
• Defensa jurídica i reclamació de
• Arag SE
danys
Mediació
• Servei de mediació d’assegurances
• Ferrer & Ojeda Asociados
local treballem perquè tots els ens loo del seu pressupost, comptin amb
una assegurança que els ofereixi les millors cobertures del mercat al millor
preu. Amb aquesta licitació també estalviareu en procediment pel fet de no
ser necessari realitzar un concurs per contractar aquestes pòlisses. INFORMACIÓ:
93 496 16 16
centraldecompres@acm.cat
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016
11
ACTUALITAT
LES QUATRE CAPITALS CATALANES COMPREN GAS NATURAL A TRAVÉS DE L’ACM gas natural a través de l’acord marc
de la Central de Compres de l’ACM. Un acord que ofereix diferents avan-
tatges per als ens locals, com un estalvi de procediments, expertesa local, alta seguretat jurídica i preus
avantatjosos. En aquest darrer aspecte l’acord marc de subministrament de
gas natural incorpora una actualitzaFoto: ACN
La ciutat de Lleida és l’última de les quatre capitals catalanes que ha contractat el servei de subministrament
de gas natural a través de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM). Un servei adjudicat a Endesa, a través d’un concurs públic, i que
ja compta amb l’adhesió de 140 ens locals catalans. És a dir, el 33% dels
ció trimestral de preus, que durant el
2015 va suposar una reducció mitjana de la tarifa del 17%.
A nivell territorial, pel que fa als 140
ens locals que tenen contractat el
subministrament de gas, el 45% són de la província de Barcelona, el 22%
de Lleida, el 17% de Tarragona i el 13% de Girona.
La Central de Compres del món lo-
que representen el 48,5% de la pobla-
també
ció de Catalunya.
Barcelona, Girona, Tarragona i ara Lleida tenen contractat el servei de
cal, impulsada per l’ACM, ofereix actualment
sió i maquines de transport, neteja i
obres. En aquests moments està en licitació la compra agregada d’equips informàtics. També és previst que en els propers mesos es facin noves li-
citacions de serveis com gasoil o el manteniment d’ascensors. Actualment
837 ens locals contracten productes o serveis a través de la Central de Compres de l’ACM.
L’Associació Catalana de Municipis és l’entitat municipalista de referència a Catalunya amb 918 ajuntaments, 35
Entitats Municipals Descentralitzades,
41 Consells Comarcals, 4 Diputacions, 3 Consorcis i 4 Mancomunitats. Entre els seus serveis en destaca la
ens locals que tenen accés a la xarxa de subministrament de gas natural i
de serveis generals, paper d’impres-
la
contractació
dels serveis d’assegurances, submi-
formació per a càrrecs electes i tècnics municipals, l’assessorament jurí-
dic i la Central de Compres del món local.
nistrament elèctric i gas natural, i la
compra o lloguer d’equips d’impressió i multifunció, vehicles policials i
ALTAFULLA REP LA PRIMERA MÀQUINA TÈCNICA DE LA CENTRAL DE COMPRES El municipi d’Altafulla s’ha convetit en el primer municipi de
Catalunya que adquireix i rep una màquina tècnica mitjançant la Central de Compres del món local de l’ACM. D’aquesta
manera, l’Ajuntament d’Altafulla aconsegueix un estalvi en el preu i en procediments i es benefica de l’expertesa local de la primera entitat municipalista de Catalunya.
La primera màquina adquirida és un camió escombradora
compacte d’aspiració superior (Schmidt CG 500) de l’empresa Schmidt Iberica, S.A per a la neteja de carrers i vials
públics. Ha tingut un cost de 145.250 euros (IVA inclòs) in-
cloent accessoris. La compra d’aquesta màquina permetrà a l’Ajuntament estalviar-se un contracte extern de neteja que té
d’escombrat, disposa de tres raspalls, un dels quals accedeix
novadores d’aquesta nova màquina són la unitat d’escombrat,
diment. Actualment, ja hi ha 4 ens locals de Catalunya que han
un cost de 100.000 euros l’any. Les característiques més in-
el sistema d’aspiració i el sistema d’aigua. Pel que fa a la unitat 12
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016
als racons de més dificultat, i d’una turbina d’aspiració d’alt rencontractat màquines tècniques.
RACÓ DE CONTRACTACIÓ
“ELS ACORDS MARC APORTEN UN VALOR AFEGIT, UN CONEIXEMENT DEL MERCAT”
ració d’ambdós acords marc ha comportat un estudi previ per part de l’ACM de les necessitats de les diferents administracions públiques i un estudi de les diferents opcions que proporciona el mercat. Aquest estudi és importantíssim i sovint les administracions locals no disposem del temps ni dels recursos necessaris per
Laia Moix Morell Cap de la Unitat administrativa de Contractació i Compres
fer-lo de manera exhaustiva.
El procediment per contractar béns o subministraments de
Ajuntament Sant Cugat del Vallès
consum intensiu, com ara la llum o el paper, acostumen a
Ha esdevingut prioritària avui la contractació o la política de
mesura acollir-se als acord marc de l’ACM permet als ens lo-
compres en el món local? I en el futur?
Les polítiques de compres tenen en la contractació l’eina fona-
mental per donar compliment a la legalitat vigent, no només pel que fa a la Llei de contractes del sector públic sinó també pel que fa a la nova Llei de Transparència. La contractació i tots els
procediments que marca la llei serveixen per implementar les polítiques de compres (des dels contractes menors fins als negociats, procediments oberts fins als encàrrecs de provisió d’acords
marc, etc). Per mi és prioritari definir quina és la nostra política de
compres i, a partir d’aquí, servir-nos de contractació per implementar-la de la manera més avantatjosa per a les administracions i, per tant, per a la ciutadania. Contractació ens ha de servir per
definir com i en quin moment definir en uns plecs aspectes tan
importants com el clausulat ambiental (compra verda), polítiques de qualitat i de reducció de la despesa pública, entre d’altres. Ara
les polítiques de compres i la contractació van de la mà, però el futur que ve les convertirà en indissociables.
saturar els serveis de contractació dels ens locals. En quina cals centrar-se en les contractacions de major valor afegit?
Qualsevol ajuda és poca i, sobretot, benvinguda però sincerament la contractació d’aquest tipus de subministraments no ens saturen. El problema és el gruix de tots els béns o serveis que la llei ens
obliga a licitar perquè les administracions locals sovint no donem
a l’abast. És en aquest sentit que la tramitació per part de l’ACM d’acords marc ens proporciona una gran ajuda en el sentit que ens permet donar una sortida més àgil a les licitacions pendents.
En els acords marc formalitzats per part de l’ACM, els ens
locals només han de realitzar l’encàrrec de provisió del bé o servei, estalviant-se els possibles períodes de litigiositat per part dels licitadors. Així doncs, el factor certesa o seguretat jurídica en el procediment permet ajustar els calendaris de
contractació. Com ajuda això a la confecció del pressupost anual?
Sortosament les licitacions del departament de Compres de l’Ajuntament de Sant Cugat no tenen com a conseqüència gaires
Què creus que pot aportar al Consorci el fet que l’ACM pro-
recursos. Si els tinguéssim, sí que podria comportar un desajust
nistraments o béns?
l’ACM el que sí que et permet és un major ajust comptable a l’ho-
tracions públiques, sobretot les locals, malauradament no tenim i
marc tenen un adjudicatari per lot amb imports unitaris especi-
mogui acords marc, agregant compres de diferents submi-
en la gestió del dia a dia. Tot i així, l’adhesió als acords marc de
Els acords marc aporten un valor afegit que sovint les adminis-
ra de confeccionar el pressupost municipal. La majoria d’acords
que per a mi és fonamental: un coneixement exhaustiu del mercat. L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès s’ha adherit recentment als
acords marc de vehicles policials i d’equips multifunció. L’elabo-
ficats i per tant ens permet conèixer els imports adjudicats i filar prim a l’hora de concretar les previsions per al pressupost municipal de l’any entrant.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016
13
OPINIÓ
APROFITEM LES OPORTUNITATS o l’increment de la participació ciutadana en les decisions estratègiques dels municipis.
Ha arribat el moment de poder dis-
senyar el nostre país sense cometre errors del passat ni copiar sistemes
ineficients i injustos. Hem de fugir de
la idea que el nou país es configuri a
partir d’esquemes centralistes i centralitzadors. Tots els ciutadans de Catalunya, visquin on visquin, s’han de sentir ben representants i han de poder tenir Miquel Buch, president de l’ACM
Encetem un any decisiu on tenim per davant el repte crucial de crear un
nou Estat Català preparat per afrontar
les necessitats d’una societat cada
vegada més complexa i exigent. Una oportunitat única per millorar, decidir i
configurar com han de ser les administracions que presten serveis a la ciutadania.
la màxima que sempre ha defensat l’ACM. No podem tenir ciutadans de
primera i ciutadans de segona. Tenim
a les nostres mans l’oportunitat de replantejar-nos els mecanismes utilitzats
fins ara per millorar la salut del nostre
sistema. No és un caprici, és una necessitat.
Des de l’ACM plantegem una reforma
cals 3,5%). Els ajuntaments no sobrem
i som els únics que tenim un contacte directe amb la ciutadania.
Davant aquest panorama les entitats
municipalistes vam demanar als par-
tits polítics que es van presentar a les eleccions generals del passat 20 de
desembre que es comprometessin a
derogar la LRSAL en cas que governessin o tinguessin alguna possibilitat
de treballar per la seva derogació. Els resultats de les eleccions obren un panorama esperançador per als ens locals, doncs, la gran diversitat de forces
“La gran fortalesa de Catalunya és la riquesa del seu territori articulada per l’administració més propera als ciutadans, els ajuntaments”
polítiques farà que amb una iniciativa
tiu: sabem què volen els ciutadans. Per
profunda, sense dilacions i de llarg
prestar aquests serveis. I finalment,
ha de percebre els ajuntaments com
i lamentable reforma aprovada pel Go-
La gran fortalesa de Catalunya és la
riquesa del seu territori articulada per
l’administració més propera als ciutadans, els ajuntaments. Ser alcalde
o alcaldessa suposa escoltar i parlar
amb els veïns i veïnes per saber quines
són les seves inquietuds i problemàtiques. Aquest és el nostre principal acaquest motiu, el proper Govern català
una de les estructures d’Estat més potents i rellevants del nostre país.
Després de 36 anys d’ajuntaments
democràtics, tenim l’oportunitat de començar des de zero, aprofitant l’experiència i l’expertesa adquirida durant
aquests anys. Tenim la gran oportunitat de dibuixar la nova arquitectura del futur Estat català. Per això, és moment
de repensar quin model municipal català volem. Cal introduir nous conceptes com l’elecció directa dels alcaldes
i alcaldesses, la limitació de mandats 14
els mateixos serveis. Aquesta ha estat
“Hem de fugir de la idea que el nou país es configuri a partir d’esquemes centralistes i centralitzadors”
abast que supera àmpliament la injusta vern espanyol amb la Llei de Raciona-
lització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL). Una reforma que ataca
directament els serveis que presten els ajuntaments als seus ciutadans. En els darrers quatre anys ens han fet creure
que els ens locals érem uns malgastadors, que els ajuntaments sobràvem i que duplicàvem serveis. Finalment, la realitat ha posat tothom al seu lloc.
Som l’administració menys endeutada
a molta distància de les altres administracions (Estat 97% respecte el PIB,
Comunitats Autònomes 23,2% i ens lo-
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016
parlamentaria es pugui iniciar, debatre i aprovar la derogació de la Llei.
En clau catalana, el món local ha de fer
tres debats alhora. El primer serà deter-
minar quins són els serveis mínims que ha de rebre un ciutadà visqui on visqui.
El segon, no menys rellevant, quina és l’administració millor i més eficient per
determinar quina és la millor forma de finançament d’aquests serveis.
Vivim temps en què la ciutadania ens
demana creació, renovació i transparència. Cal doncs, aprofitar-ho i treballar per crear una administració local
que sigui capaç d’adaptar-se a les necessitats i demandes dels veïns i
veïnes. Si cometem l’error de pensar
el país sense comptar amb els ajuntaments, haurem desaprofitat una oportunitat històrica i irrepetible.
Article publicat a Presència el 3 de gener de 2016
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016
15
ACTUALITAT
L’ALCALDE DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA, JORDI XENA, ÉS EL NOU PRESIDENT DE L’AMTU L’alcalde de Santa Maria de Palautordera,
Jordi Xena, és el nou president de l’As-
sociació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) després d’haver
estat escollit a l’Assemblea de l’entitat celebrada el 25 de novembre, al Circuit de Barcelona-Catalunya de Montmeló.
En el seu primer discurs, Xena va destacar el paper de l’AMTU en la millora dels
serveis de transport públic dels municipis i va remarcar la voluntat de l’entitat de convertir-se en el “referent tècnic” dels ajunta-
Ricard Font, fent la cloenda de l’Assemblea, davant la mirada de Josep Mayoral i Jordi Xena.
aquest sentit, un dels grans reptes de futur
A banda del nou president, l’Assemblea de
ments catalans en matèria de mobilitat. En de l’AMTU serà el Transport a la Demanda. “Hem d’ajudar i tenir un paper destacar per definir el model d’implantació del
Transport a la Demanda”, va dir Xena, recordant que l’AMTU està treballant per actuar com a oficina central de gestió del TAD de Catalunya.
El nou president de l’AMTU també es va referir al finançament municipal del
transport públic: “Els ajuntaments estem
ofegats econòmicament, el nou sistema de finançament no pot representar una major càrrega financera als municipis”,
va dir, confiant que es tinguin en compte les reivindicacions locals ara que s’ha de redactar el reglament que desplegui la recentment aprovada Llei de Finançament del Transport Públic.
16
i al Comitè Estratègic de la T-Mobilitat de
l’AMTU també va nomenar dos vicepresi-
l’ATM (Jordi Xena i Jaume Mauri).
Mauri, regidor de Caldes de Montbui, i el
El Secretari d’Infraestructures i Mobilitat de
alcalde de Granollers. També es van triar
va cloure l’acte. Font va destacar l’esforç
Comitè Executiu de l’AMTU: Arenys de
lunya en els darrers anys per poder passar
cal del Baix Llobregat, Granollers, L’Amet-
sions en millores i manteniment de la xarxa
dents. El vicepresident primer serà Jaume
vicepresident segon serà Josep Mayoral,
la Generalitat de Catalunya, Ricard Font,
els municipis que formaran part del nou
que ha dut a terme la Generalitat de Cata-
Munt, Caldes de Montbui, Consell Comar-
de 24 milions a 37 milions d’euros d’inver-
lla del Vallès, Manresa, Mataró, Montornès
de transport públic.
del Vallès, Premià de Mar, Ripollet, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Maria de Palautordera, Terrassa i Vilafranca del Penedès.
També es van nomenar els representants de l’entitat al Consell d’Administració de
l’ATM (Jordi Xena i Jaume Mauri), al Consell de Mobilitat de l’ATM (Jaume Mauri),
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016
Jordi Xena.
LOCALRET
LOCALRET I DIPUTACIÓ DE BARCELONA COL·LABOREN PER ELABORAR ESTUDIS DE PROVISIÓ DE BANDA AMPLA Els ajuntaments de municipis fins a
50.000 habitants i les entitats municipals descentralitzades (EMD) de les comarques de Barcelona poden sol·licitar suport tècnic per l’elaboració d’estudis de provisió de banda ampla al territori.
Aquest suport tècnic destinat als ens locals preveu dos nivells d’intervenció possible:
- Estudis per a la millora dels serveis de telecomunicacions en el municipi.
A partir de les oportunitats i fortaleses
Lliurament d’un estudi a Sant Feliu de Llobregat.
guir per millorar el serveis de telecomu-
de l’epígraf “Ciutats i regions digitals.
detectades, es defineix l’estratègia a senicacions existents en el municipi.
- Estudis de connectivitat i desplegament.
Es defineix l’estratègia de desplega-
Estudis de provisió de banda ampla al territori”).
El termini per a la presentació de les sol·
licituds finalitza el 31 de març de 2016.
Aquesta col·laboració entre ambdues
vitat als equipaments públics, polígons
l’any 2014 de la Diputació de Barcelona
industrials i d’altres elements que siguin d’interès del municipi.
Aquest suport tècnic es dóna amb la
col·laboració del Consorci Localret en
el marc del Catàleg de Serveis 2016 aprovat per la Diputació de Barcelona
dins el Pla Xarxa de Governs Locals
2016-2019 (codi recurs número 16078
el Consorci Localret i la Diputació de
Barcelona han col·laborat en l’elabora-
ment d’infraestructures de telecomunicació que permeti dotar de connecti-
En aquest sentit, al llarg del 2014/2015
institucions, és fruit de la incorporació al Consorci Localret com a membre de
ple dret amb l’objecte de millorar la qualitat i l’eficàcia de les actuacions de suport als ens locals de la demarcació de
ció d’estudis vinculats a 26 municipis.
Davant de qualsevol dubte o aclariment, els responsables electes o tècnics dels
ens locals es poden posar en contacte amb l’Àrea d’Infraestructures del Consorci Localret mitjançant el telèfon 93
486 14 30 o el correu consorci@localret.cat. També trobareu més informació a www.localret.cat o www.diba.cat
Barcelona. Es reconeixia així el Consorci Localret com a l’entitat municipalista
especialitzada en l’àmbit de les TIC per
a desenvolupar projectes estratègics d’interès per als ens locals.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016
17
PARTITS POLÍTICS
QUINS SÓN ELS REPTES DEL NOU GOVERN CATALÀ PER AQUEST MANDAT RESPECTE AL MÓN LOCAL? Laura Costa Secretària de Política Municipal de CDC
ELS INSTRUMENTS PASSEN PER COMPLETAR LA LLEI DE GOVERNS LOCALS INCORPORANT-HI LA PART D’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL I, SOBRETOT, LA D’HISENDES LOCALS
Certament hi ha uns reptes comuns a tot el món local als quals el
Els instruments que més ens poden ajudar a assolir aquests reptes
Govern de la Generalitat ha de donar cobertura. La majoria giren a
s’emmarquen en la mateixa construcció de l’Estat propi i passen
l’entorn de la simplificació d’estructures administratives, la clarifi-
per completar la Llei de governs locals incorporant-hi la part d’or-
cació de competències, la suficiència financera dels ens locals i la
ganització territorial i, sobretot, la d’hisendes locals. I això, és clar,
incorporació de noves eines per a la innovació i major eficiència del
amb el món local exercint el paper protagonista i no només el d’es-
servei públic i el govern obert.
pectador.
Si bé és cert que en els darrers anys s’han fet passos en aquesta direcció (lleis de simplificació de l’administració, canvis legislatius en matèria d’habitatge, etc.), ens cal aprofundir-hi molt més per tal de tenir més i millors eines al servei de la ciutadania. Sobretot, tenint en compte que el govern estatal va en direcció contrària com ens ha demostrat amb la LRSAL o la Llei d’estabilitat pressupostària.
Annabel Moreno Regidora d’Arenys de Mar
EL NOU GOVERN HA D’APOSTAR PER DOTAR DE MÉS RECURSOS I MÉS SERVEIS AL MUNICIPALISME, PER TAL QUE AQUEST PUGUI DONAR UNA MILLOR ATENCIÓ A LES PERSONES
El món local és l’administració més propera a la ciutadania i, per
Precisament la LRSAL, aprovada pel Govern espanyol, pretén tot
tant, és la que ha de respondre en primera instància dels seus re-
el contrari, limitant les competències municipals amb la intenció de
queriments. Per aquest motiu, el nou Govern de la Generalitat ha
convertir els ajuntaments en mers gestors dels pocs recursos eco-
d’apostar per dotar de més recursos i més serveis al municipalisme,
nòmics dels que disposarien.
per tal que aquest pugui donar una millor atenció a les persones. El món local ha de recuperar la seva autonomia local i la seva raó de
El nou govern i, sobretot, la nova República Catalana han d’apostar
ser, tant des d’un punt de vista d’obtenció de recursos econòmics
pel món municipal, ja que és qui més coneix les necessitats de la
com de dotació de suficient personal per atendre les necessitats
ciutadania i el primer a donar-los resposta.
dels nostres convilatans.
Antoni Fogué Secretari de Política Municipal del PSC
El nou Govern català hauria de donar resposta a dos grans blocs: el
Respecte al segon bloc, tenint en compte que el nou president ha estat
desenvolupament legislatiu i el finançament dels ens locals. El primer
alcalde, entenem i esperem una major sensibilitat envers el món local.
bloc implicaria l’aprovació de la Llei de Governs Locals i una llei de fi-
I sobretot, una predisposició que ha fer un pla de pagament del deute
nançament del món local que continua essent la gran assignatura pen-
que té la Generalitat amb els municipis, a més del reconeixement de
dent. Hi ha d’haver una correspondència entre el que tens l’obligació de
l’esforç pressupostari suplint al Govern en les seves responsabilitats en
fer amb els ingressos que tindràs per fer-ho. Hem de garantir el principi
matèria d’escoles bressol, inversió escolar, les escoles de música, etc.
de subsidiaritat i l’autonomia municipal reconeguts a nivell europeu. Els
També esperem que es tornin a posar a disposició dels municipis eines
ajuntaments són governs locals. Tot allò que afecta els ciutadans, com
com la Llei de Barris i el PUOSC que van permetre desenvolupar ur-
en el cas dels serveis públics, s’ha de gestionar des de l’administració
banísticament, socialment i culturalment als ajuntaments de Catalunya.
més propera.
18
TENINT EN COMPTE QUE EL NOU PRESIDENT HA ESTAT ALCALDE, ENTENEM I ESPEREM UNA MAJOR SENSIBILITAT ENVERS EL MÓN LOCAL
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016
PARTITS POLÍTICS
En el moment de tancar aquesta edició, no s’havia rebut a temps la resposta del grup parlamentari de la CUP.
Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV
ÉS UN MOMENT D’AMENACES PER AL MÓN LOCAL PRODUCTE DE LES POLÍTIQUES DE FISCALITZACIÓ, PÈRDUA DE COMPETÈNCIES I DESPOSSESSIÓ POLÍTICA DELS AJUNTAMENTS QUE ENS IMPOSA EL PP
El nou Govern de Catalunya ha de reconèixer que la més urgent de les
tracions. Amb un doble nivell bàsic administratiu: d’una banda, la Ge-
seves decisions és afrontar l’emergència social que viu el país i exer-
neralitat, i la seva descentralització en vegueries, i de l’altra, els muni-
cir d’atemperador de les dificultats de la ciutadania mitjançant un Pla
cipis, reconeixent els ajuntaments com a govern del país. Els consells
de Rescat Social. És també un moment d’amenaces per al món local
comarcals restarien com a òrgans de mancomunitat de serveis per als
producte de les polítiques de fiscalització, pèrdua de competències i
ajuntaments. Finalment el govern, ha de resoldre urgentment els deutes
despossessió política dels ajuntaments que ens imposa el PP amb la
pendents amb els ajuntaments: beques menjador, convenis de serveis
LRSAL, de manera que el nou govern ha de tramitar de forma urgent
socials, finançament de les escoles bressol, escoles de música i arts es-
la Llei de Governs Locals de Catalunya per establir un model propi de
cèniques, llei de barris, posar en marxa els mecanismes de concertació
l’Administració local de Catalunya, que superi les recents reformes esta-
que ha eliminat com el PUOSC, actualitzar el Fons de Cooperació Local
blertes. Una nova arquitectura institucional que clarificarà l’organització
dotant-lo de majors recursos i presentar una llei de finances locals per
territorial, eliminarà la situació actual de solapament i excés d’adminis-
a garantir la sostenibilitat econòmica i dels serveis públics municipals.
Xavier Garcia Albiol President del grup parlamentari del PPC En les dues darreres legislatures, el Govern de la Generalitat ha estat in-
NECESSITEM QUE EL NOU GOVERN DE CATALUNYA PAGUI ELS SEUS DEUTES I NO CENTRIFUGUI LES SEVES PRÒPIES RESPONSABILITATS A LES CORPORACIONS LOCALS 2012 i 2015) mentre no hi havia límits en les factures de la televisió pública.
capaç de promoure l’aprovació de la Llei de Governs Locals i de la Llei de finances locals. Però això no ha estat el pitjor. Recordem les retallades
Necessitem que el nou Govern de Catalunya pagui els seus deutes i no
tant del Fons de Cooperació Local o del PUOSC (73% de retallada en dos
centrifugui les seves pròpies responsabilitats a les corporacions locals. I
anys), o els 667 milions que devia la Generalitat a les corporacions locals
que en lloc d’aixecar fronteres, incrementi els recursos del Fons de Co-
a mitjans del 2015. Hem tingut retallades les polítiques socials on la Gene-
operació Local de Catalunya i del Pla únic d’obres i serveis. Fets no pa-
ralitat té competència plena, com és la protecció social (172 milions entre
raules.
Miguel-Ángel Ibáñez Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà
EL PRINCIPAL REPTE DEL NOU GOVERN DE LA GENERALITAT ÉS DEIXAR DE SER UNA ADMINISTRACIÓ PLORANERA I GESTIONAR ELS RECURSOS AMB SENY
La Generalitat s’ha de fer càrrec de les atribucions que hi té delega-
toca” perquè els elevats deutes de la Generalitat provoquen fins a tal
des, per tal que els ajuntaments no es vegin obligats a dedicar una
punt un desequilibri a les arques municipals que alguns ajuntaments
part dels seus ingressos a donar cobertura als seus ciutadans en una
han presentat denúncies als tribunals per intentar cobrar-les. Una si-
sèrie de serveis (principalment, a les àrees de Benestar i Serveis So-
tuació lamentable perquè mentre es crida el mantra de “amb la inde-
cials), per als quals no tenen recursos; o bé si els vol delegar als mu-
pendència tindríem diners” es malbaraten recursos en promocionar la
nicipis, que ho faci acompanyant-los amb les corresponents partides
independència.
pressupostaries. El principal repte del nou Govern de la Generalitat és deixar de ser una També ha de deixar de ser una administració morosa i pagar “quan
administració ploranera i gestionar els recursos amb seny. ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016
19
RACÓ DE L’ASSOCIAT ENTRA EN FUNCIONAMENT EL PRIMER ESPAI CANÍ DE MOLLERUSSA L’espai caní de Mollerussa ha entrat en funcionament aquest ge-
ner després d’uns mesos d’obres d’arranjament. Es tracta d’una parcel·la d’uns 800 metres quadrats, el particular de la qual ha
arribat a un acord de cessió amb l’Ajuntament de Mollerussa a canvi de bonificacions en l’IBI. En aquesta zona d’esbarjo, que
està tancada i compta amb bancs per seure i una font perquè puguin beure els animals, els propietaris poden deixar anar els
seus gossos lliurement sempre que no entrin en conflicte amb
ES CONSTITUEIX LA COMISSIÓ GESTORA DEL NOU MUNICIPI DE MEDINYÀ
altres animals.
La idea de fer un espai caní a Mollerussa va sorgir amb l’entrada
en vigor de l’ordenança d’animals que obliga als veïns que tenen
La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, gossos a portar-los lligats per la població. Al seu dia, l’equip de
Meritxell Borràs, va presidir el 16 de gener la sessió pública extraordi- govern ja va dir que si l’espai caní que ara ha entrat en funcionanària de constitució de la comissió gestora municipal de Medinyà (El ment resulta exitós estudiaran la possibilitat de fer-ne un altre en Gironès). En la seva intervenció, la consellera Borràs va remarcar que una altra zona de Mollerussa. la creació d’aquesta comissió gestora “és un pas més per a assolir la
normalitat i perquè Medinyà pugui tornar a ser el que ja havia estat, un A l’entrada del recinte hi ha instal·lat un panell amb la normativa municipi”. En aquest sentit, Borràs va recordar que l’any 1972, el mu- d‘ús on hi figuren indicacions com no deixar entrar gosses en nicipi es va annexionar a Sant Julià de Ramis per un decret franquista zel, portar els animals lligats la primera vegada que hi entren fins i va aplaudir “la perseverança dels vilatans, que ha permès restituir que s’hi acostumen, o que els animals duguin el xip identificatiu aquest greuge i fer realitat el somni dels veïns de convertir Medinyà i la targeta sanitària. en el municipi 222 de la demarcació de Girona i el 948 de Catalunya”.
Meritxell Borràs també va destacar que la divisió territorial i administrativa d’un país “ha de respondre a criteris racionals i d’optimització
de recursos”, però que per sobre hi ha “els sentiments de pertinença de la gent, que són els que sustenten una divisió del territori eficient i
productiva, com és el cas de Medinyà”. La consellera de Governació també ha posat en valor les facilitats que ha posat Sant Julià de Ramis en tot el procés.
La presidenta de la comissió gestora és Montserrat Garcia. Aquesta
comissió funcionarà fins que es constitueixi el consistori en les properes eleccions municipals.
COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:
20
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016
Foto: ACN
“SEMPRE HEM DEFENSAT UNA GESTIÓ SOSTENIBLE I EFICIENT”
#MUNICIPISENPOSITIU
Anna Erra (CDC). Alcaldessa de Vic
Tweets
#municipisenpositiu Alcalde: Anna Erra (CDC) Professió: Professora Habitants: 42.498 Pàgina web: www.vic.cat Sou alcalde: 47.003,05 € Sou regidors: Al web de l’Ajuntament poden constultar-se totes les retribucions dels regidors
Llicenciada en Geografia i Història i di-
plomada en Magisteri, Anna Erra, la nova alcaldessa de Vic des de les eleccions
municipals de l’any passat, va exercir de
mestra durant 21 anys a la seva ciutat natal abans de fer el salt a la política local
com a regidora el 2007. El seu pas per la docència, amb un continu contacte amb
la gent jove, i la seva experiència de regidora durant dos mandats (del 2007 al
2011) l’han anat forjant fins a exercir el mà-
xim càrrec electe en una ciutat i conèixer
ons, des de l’Ajuntament es va fer un gran
esforç de contenció econòmica intentant, dia rere dia, que l’àrea social –atenció a
gativament. “Des de les regidories que
jo vaig encapçalar sempre hem defensat
una gestió sostenible i eficient, però sense perdre de vista les necessitats reals dels
Ara, amb un coixí una mica més ple,
l’Ajuntament de Vic va aprovar aquesta
“Possiblement a priori pot semblar que la professió de mestra amb la d’alcaldessa
estan un pèl allunyades, però realment en tensió l’educació. Una de les meves inquimés justa i equitativa, ja que tinc una gran estima a la ciutat”, confessa.
D’un caràcter dominat per l’optimisme, Anna Erra creu que en qüestions de servei a la ciutadania de solucions sempre n’hi
ha, malgrat patir situacions d’estreteses
econòmiques. “Cal tenir una mirada positiva davant les coses i trobar aquella mirada
constructiva que ha de fugir del victimis-
me. De fet, des de la presidència de l’àrea
Social (la seva antiga responsabilitat) s’ha
treballat en xarxa entre el sector públic i el privat, doncs és necessària aquesta complicitat i d’aquesta manera trobar resposta
als problemes”, comenta. Durant aquests
L’Ajuntament de @VilassardeMar estalvia 300.000 euros en el servei de neteja
vigatans i les vigatanes”, afegeix.
etuds és poder contribuir en una societat
ferències entre ambdues responsabilitats.
Guia digital amb horaris dels conjunts monumentals i museus a #AltEmpordà
les persones– no quedés afectada ne-
política és essencial la pedagogia i en ex-
I, sens dubte, l’ha ajudada malgrat les di-
El servei d’emprenedoria de #Banyoles promou la creació de 233 negocis en 6 anys
anys, i malgrat les retallades en inversi-
“Cal tenir una mirada positiva davant les coses i trobar aquella mirada constructiva que ha de fugir del victimisme”
de ben a prop les inquietuds ciutadanes.
@AjBadalona consulta els comptes als veïns
mes de gener el pla d’inversions per als pròxims quatre anys que ascendeix a 19,2 milions d’euros. D’aquesta manera, el Pla
@Ajargentona mostra el d’energia dels equipaments
consum
@ajcassa obre un perfil a twitter per l’èxit del seu whatsapp, que ha evitat robatoris
L’Ajuntament de @Tortosa estrena arxiu digital sobre el patrimoni documental de la ciutat
d’Acció Municipal es basa en dos eixos: convivència i progrés. Convivència entesa
com atenció a la persona amb múltiples projectes, com per exemple una nova biblioteca al sud de Vic. I progrés entès com
la capacitat de la ciutat per innovar i implementar acciones pioneres. I Anna Erra
recorda que “Vic és l’únic municipi que no
és capital de província que disposa d’una
universitat pròpia”. Un centre que el darrer curs va incrementar en un 42% el nombre
de matriculats de nou accés en títols oficials.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016
21
OPINIÓ
ELS GOVERNS LOCALS EN UNA CATALUNYA INDEPENDENT
la descentralització comporta guanys de benestar pels individus, perquè comporta un millor encaix entre les demandes dels ciutadans i l’oferta de béns i serveis que proveeix l’administració.
Altres aspectes positius de la descentralització és que permet una
millor rendició de comptes dels polítics cap als ciutadans, ja que
la proximitat a la ciutadania facilita que aquesta pugui tenir una millor informació i exercir un millor control sobre els polítics. De fet, hi ha estudis que corroboren que en un context de descentralitza-
ció tots aquests factors generen una menor corrupció. Una altra de les virtuts és que la descentralització implica una fragmentació de l’administració pública, la qual cosa pot portar a processos de Marta Espasa Universitat de Barcelona
tència genera eficiència i alts incentius a la innovació.
namarca, Suècia o Suïssa, similars a Catalunya en termes econò-
Pel bé de la democràcia i del benestar dels ciutadans, en un nou Estat català els governs locals han de tenir un paper molt més rellevant
competitius, exportadors, amb salaris elevats, alts nivells de recer-
Val a dir, però, que la descentralització pot tenir també inconveni-
d’atur reduïdes i un estat del benestar molt desenvolupat. Però, a
per l’existència de possibles duplicitats, augment de la burocràcia,
Un dels aspectes a reconsiderar en una Catalunya independent
és el model d’organització territorial de l’administració pública. Per
tractar aquest tema és molt útil analitzar els països que poden ser
models de referència. Es tracta de països com Àustria, Bèlgica, Dimics i de població. Tots ells tenen en comú que són països d’èxit, ca i baixos nivells de desigualtats socials. També presenten taxes
més, tots tenen una altra característica comuna i és que són països altament descentralitzats. Si es pren com a indicador del grau
de descentralització el percentatge de depesa que gestiona cada
nivell de govern, es constata que de mitjana, la despesa del govern central representa, aproximadament, la meitat de la despesa
total. Les principals competències descentralitzades són les vinculades a l’estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials).
ents com és el fet que s’incrementin els nivells de despesa pública i també possible il·lusió fiscal. Aquest darrer element es genera, sobretot, quan els governs subcentrals es financen mitjançant
transferències. Un altre aspecte cabdal, sobretot pel que fa a Catalunya, és la limitació que suposa l’actual fragmentació del mapa municipal, on la gran majoria de municipis no tenen ni els recursos
ni la dimensió demogràfica suficients per exercir noves responsa-
bilitats. En aquest sentit, la cultura del nostre país fa difícil pensar
Els països que es poden considerar ‘model’ per a una Catalunya independent tenen dues característiques fonamentals: són països d’èxit i són altament descentralitzats
en adoptar mesures de reforma dràstica del mapa municipal per
Des del punt de vista de la teoria econòmica està més que de-
de reformar per dos motius. D’una banda, perquè tal i com s’ha
mostrat que la descentralització genera guanys de benestar als ciutadans. Això es degut al fet que els governs subcentrals a
l’estar més propers als ciutadans són els qui millor coneixen les seves preferències i necessitats i, per tant, poden adaptar millor
els serveis que presten a aquestes preferències i necessitats. A més, la provisió centralitzada és sempre uniforme i homogènia en tot el territori, mentre que els governs subcentrals poden oferir diferents nivells de serveis i, d’aquesta manera, donar satisfacció a
les demandes diferenciades entre els diferents territoris. Per això 22
competència entre les diferents unitats administratives, i la compe-
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016
reduir radicalment el nombre de municipis. Hi ha altres tipus de solucions que permetrien atribuir noves competències locals sense
necessitat de fusionar municipis, com la cooperació municipal a
través de constitució de mancomunitats o que algunes competències siguin assumides per administracions locals de segon nivell.
A partir de tot aquest argumentari, sembla evident que si Catalu-
nya esdevé un nou estat, la seva estructura organitzativa s’haurà comentat, l’experiència d’altres països i la teoria econòmica avalen
que la descentralització té molts més avantatges que inconveni-
ents. D’altra banda, perquè el nou Govern de la Generalitat haurà d’assumir tot un conjunt de competències pròpies d’un Estat que ara no té, cosa que implica que si no es descentralitzen competències cap als governs locals hi haurà un gran desequilibri de poder
polític entre els dos nivells d’administració. En un nou Estat català és evident que pel bé de la democràcia i del benestar dels ciutadans, els governs locals han de tenir un paper molt més rellevant.
ACTUALITAT
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016
23