ACM 369 febrer 2016

369 Febrer 2016

La revista referent d’informació del món local

EL MÓN LOCAL, AL SERVEI D’UN NOU PAÍS

Amb la investidura d’un alcalde, Carles Puigdemont, com a nou president de la Generalitat de Catalunya, s’obre una nova legislatura en què el municipalisme ha de tenir pes per definir el futur Estat català

ACTUALITAT

Per primera vegada s’arriba a un acord sobre la gestió dels drets d’autor a les biblioteques públiques locals

Vimbodí i Poblet. Conca de Barberà (Foto: ACN)

ACTUALITAT

Una jornada destinada als càrrecs electes posa l’accent en donar eines per lluitar contra la corrupció

OPINIÓ

“Els governs locals en una Catalunya independent”.

Marta Espasa, UB

SUMARI

VIMBODÍ I POBLET El municipi de Vimbodí i Poblet està situat a la comarca de la Conca de Barberà. Compta amb un miler d’habitants i 65,5 km2.

El municipi ja estaria poblat des de l’any 15.000 a.C, segons unes restes trobades. Tot i que la primera notícia documental de

Vimbodí data del 1.709, en època de Ramon Berenguer III. El monestir de Poblet està integrat al terme municipal, malgrat que

antigament hi havia hagut disputes entre Vimbodí i el monestir. A la vila en destaca el Museu del Vidre, testimoni de la indústria vidriera en auge a inicis del segle XX. El 2006 es va fer el canvi de nom del poble, essent Vimbodí i Poblet. La Festa Major se

celebra el 6 d’agost. Aquest passat 23 de gener es va inaugurar la nova Casa de la Vila. Gentilici: vimbodinenc i vimbodinenca.

El seu alcalde és Joan Güell (CDC).

FORMACIÓ

ACTUALITAT

PÀG. 4

PÀG. 5

PÀG. 8

CENTRAL DE COMPRES

MUNICIPIS EN POSITIU

OPINIÓ

Les quatre capitals catalanes ja compren el gas natural a través de la Central de Compres del món local

Entrevista a l’alcaldessa de Vic, Anna Erra

L’ACM reivindica el paper del municipalisme en la presa de possessió del nou president de la Generalitat

PÀG. 12

Per primer cop s’arriba a un acord pel pagament de drets d’autor de les biblioteques públiques

PÀG. 21

Unes jornades posen en valor com lluitar des del món local contra la corrupció

PÀG. 22

“Els governs locals en una Catalunya independent”. Article de Marta Espasa

EDITORIAL

EDITORIAL

tralitzadors. Cal establir quins han de ser els serveis mínims

VOLEM SER DETERMINANTS

administració que pot prestar el servei i determinar quina és la

que ha de rebre un ciutadà visqui on visqui, quina és la millor millor forma de finançament d’aquests serveis.

Cal doncs, que aquesta legislatura ajudi a clarificar i ordenar

el món local de manera que s’enforteixI un dels pilars fona-

“El món local està cridat a jugar un paper fonamental en la construcció de la Catalunya del futur”. Amb aquesta frase el

nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, definia en el debat d’investidura la importància del municipalisme en la

construcció d’un nou estat català. Una rellevància que des de

l’ACM hem reivindicat en tot moment. I és que com diu el president de l’entitat municipalista, Miquel Buch, “la gran fortalesa de Catalunya és la riquesa del seu territori articulada per l’administració més propera als ciutadans, els ajuntaments”.

Per aquest motiu, des de l’ACM fem una petició al nou presi-

mentals del nou país.

Des de l’ACM seguim treballant per ser l’entitat municipalista de referència a tot el territori català. Tant és així, que aquest

mes iniciem de nou les rutes pel territori per explicar els beneficis de comprar i adquirir productes i serveis a través de la

central de compres del món local impulsada per l’ACM. Cons-

cients de la gran tasca que desenvolupen les administracions

locals, ens posem al seu costat per agilitzar i rendibilitzar els serveis que ofereixen a la ciutadania. Només així, sent més eficaços, podrem millorar la seva qualitat de vida.

dent i al Govern que lidera, que la construcció del nou país es

configuri des del territori, fugint d’esquemes centralistes i cen-

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Pep Montané

La redacció no comparteix, necessàriament,

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: Joan Morcillo

l’opinió expressada en els articles.

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Olga Alonso, Josep Garriga,

Correu electrònic: acm@acm.cat

Albert Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls,

Dipòsit legal: B3434383.

Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre. www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

3

ACTUALITAT

El nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant el parlament fet en el ple d’investidura. Foto: Parlament de Catalunya (Job Vermeulen).

PUIGDEMONT: “EL MÓN LOCAL ESTÀ CRIDAT A JUGAR UN PAPER FONAMENTAL” El president de l’Associació Catala-

detectem les necessitats dels ciuta-

Buch, en representació del món local

Així, per a Buch sense un clar prota-

gener al ple d’investidura del nou pre-

davant la construcció d’un nou Estat

Carles Puigdemont. Buch va aprofitar

d’Estat”. “El món local serà determinant

local en la legislatura que s’enceta: “Els

pas per un nou país i uns pobles i ciu-

na de Municipis i Comarques, Miquel

dans”, destaca el president de l’ACM.

català, va assistir el diumenge 10 de

gonisme del món local, no pot tirar en-

sident de la Generalitat de Catalunya,

català. “Som una veritable estructura

l’ocasió per reivindicar el paper del món

en la nova Catalunya. Avui fem un gran

alcaldes i alcadesses som cabdals per

tats millors”.

sió i la prosperitat dels nostres pobles i

Des de l’ACM s’espera que amb la

endavant un nou país. Aquest caràcter

neralitat pugui treballar de manera es-

al foment de la igualtat social, la cohe-

ciutats. I ara també ho serem per tirar

nova presidència, el govern de la Ge-

table per a la creació del futur Estat ca-

talà. “El ciutadà ens demana estabilitat

i fer les coses bé. No els podem fallar”, va dir Buch.

Finalment, Buch va agrair la tasca que

ha dut a terme el fins ara president de la

Generalitat, Artur Mas. “El seu coratge i valentia ens permetrà tirar endavant els anhels i somnis de la ciutadania. Li

hem d’agrair la gran tasca que ha fet liderant el projecte en tot moment”, va afirmar Miquel Buch un cop acabada la investidura.

vertebrador i el compromís del món local va fer que el 9N fos un èxit”.

El president de l’entitat municipalista de referència a Catalunya celebra que el nou president de Catalunya, Carles

Puigdemont, hagi estat alcalde de Girona. També ha tingut una vinculació

amb l’ACM, ja que des del 2011 és

vicepresident de l’entitat municipalista i va presidir la Comissió de Cultura

i Llengua. “L’expertesa i la proximitat

dels alcaldes i alcaldesses de Catalunya són molt importants per crear un

nou país, perquè som els primers que 4

Miquel Buch i diversos alcaldes donant suport a Carles Puigdemont en nom del món local.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

ACTUALITAT

ACORD PER A LA GESTIÓ DELS DRETS D’AUTOR A LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES Les entitats municipalistes Federació de

de préstec a les biblioteques públiques,

ació Catalana de Municipis (ACM), que

624/2014 per a determinar aquests parà-

Municipis de Catalunya (FMC) i Associ-

superant les dificultats del Reial Decret

apleguen ajuntaments, dels quals de-

metres.

l’entitat encarregada de la recaptació i la

També s’han realitzat càlculs de mitjanes

ribat a un acord per a la simplificació del

població que facilitaran el pagament dels

de llibres a les biblioteques, després de

2015, ambdós inclosos.

de juliol, impulsades pel Departament de

A través d’aquest acord, formalitzat el 18

nicipalistes.

xius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del

El 18 de juliol de 2014 el govern de l’Estat

les dades necessàries per als càlculs dels

penen moltes biblioteques municipals, i

d’obres en préstec per diferents trams de

pagament dels drets d’autor pel préstec

imports deguts pels exercicis de 2010 a

Cultura i promogudes per les entitats mu-

va aprovar el Reial Decret 624/2014 que

desenvolupa el dret de remuneració als

autors pels préstecs de les seves obres realitzades a biblioteques. La gestió de

la liquidació d’aquests drets, segons la

guen a informar als seus municipis de les condicions de l’acord, amb indicació de

les quantitats que hauran d’abonar i els

gestió dels drets d’autor, CEDRO, han ar-

les converses mantingudes des del mes

Per la seva banda, l’ACM i l’FMC s’obli-

terminis de pagament. Les parts també

es comprometen a establir una comissió

de seguiment per tal de fer el seguiment dels pagaments, supervisar les dades, proposar plans d’acció conjunta per a la millora del sistema de remuneració i pro-

de desembre, la Direcció General d’ArDepartament de Cultura s’obliga a facilitar imports provinents d’aquesta remuneració i també de les dades per a realitzar el

repartiment dels imports recaptats (obres prestades i nombre de préstecs).

posar solucions als problemes de gestió que puguin sorgir.

Catalunya es converteix així en la primera Comunitat Autònoma en aconseguir un acord per a facilitar als municipis l’abo-

nament d’aquesta remuneració a favor

d’escriptors i traductors pel préstec de les seves obres que es duu a terme a les biblioteques.

norma aprovada, ha comportat un seguit de problemes de caràcter jurídic i tècnic

que les entitats municipalistes (FMC i ACM) i l’entitat encarregada de la gestió d’aquests drets, CEDRO, volen resoldre

per facilitar els procediments de liquidació i cobrament d’aquest nou cànon.

Les converses han permès que el passat dia 26 de novembre de 2015 s’arribés a un acord en virtut del qual les parts sig-

nants han establert un únic percentatge

d’obres de domini públic, així com un percentatge concret d’usuaris amb algun tipus de discapacitat o d’obres excloses

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

5

6

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2015

ACTUALITAT

MODIFICACIÓ DELS CRITERIS D’EXECUCIÓ DEL PUOSC 2008-2012 La Comissió de Cooperació Local de Catalunya, reunida el 15 de

• Tan sols podran acollir-se al nou termini d’execució els ens lo-

qual es modifiquen els criteris d’execució del PUOSC 2008-2012,

subvencionats, amb anterioritat a la publicació del decret.

les bases d’execució del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya per

alitzar-se fins al 31 de març de 2017.

gener de 2016, va donar el seu vist-i-plau al projecte de Decret pel

cals que hagin adjudicat les obres, serveis o subministraments

establerts pel Decret 101/2008, de 6 de maig, pel qual s’aproven

• La justificació de la finalització d’aquestes actuacions podrà re-

al període 2008-2012.

• Les actuacions adjudicades no poden ser objecte de canvi de

Les principals modificacions introduïdes per l’esmentat decret són les següents:

• Totes les actuacions adjudicades pels ens locals de Catalunya incloses en el PUOSC 2008-2012 que no han estat executades

en el termini inicialment establert poden executar-se fins al 31 de desembre de 2016.

destinació.

Atès que es preveu que el Decret sigui aprovat de forma imminent

pel Govern de la Generalitat, es recomana als ajuntaments que

tinguin pendent l’adjudicació de projectes que es podrien acollir al nou termini d’execució del PUOSC 2008-2012, que ho facin al més aviat possible, per poder complir el requisit de l’adjudicació prèvia a la publicació del Decret.

JORNADA PER MILLORAR L’ÚS DE LES XARXES SOCIALS El 9 de febrer l’ACM organitza la jornada ‘El món local davant

el repte 2.0’. La sessió està pensada per ajudar als càrrecs electes a ser més eficients i millorar l’ús dels nous canals de comunicació.

La jornada tindrà lloc a l’auditori de l’ACM i comptarà amb

dues parts ben diferenciades. D’una banda, hi haurà una part

La part pràctica comptarà amb dos tallers. Un pensat per a

de Xarxes Socials per a càrrecs electes i ens locals, editada

als ciutadans. Es donaran pautes sobre com interactuar amb

més teòrica durant la qual s’aprofitarà per presentar la Guia

per l’ACM. Aquesta pretén ser un manual de bones pràctiques

i recomanacions per ajudar a comunicar millor els missatges que des de les institucions locals es volen fer arribar als veïns

i veïnes. També hi haurà una taula rodona amb professionals del món de la comunicació i polítics sobre els pros i contres d’utilitzar els nous canals de comunicació 2.0.

càrrecs electes que volen iniciar-se en el món 2.0 per arribar els usuaris i mitjançant un cas pràctic es veurà com aprofitar els perfils socials. El segon taller serà per a usuaris que vulguin perfeccionar l’ús de les xarxes socials i se centrarà

en com ampliar la repercussió dels missatges o claus per automatitzar rutines. La jornada es portarà a terme des de les 9 del matí fins a les 2 del migdia.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

7

FORMACIÓ

INICIEM LES JORNADES PER LLUITAR CONTRA LA CORRUPCIÓ DES DEL MÓN LOCAL

La sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona es va omplir per seguir la primera conferència-debat, organitzada per l’ACM, FMC i Oficina Antifrau.

L’Associació Catalana de Municipis, la

i de la necessitat de la seva implicació

i l’Oficina Antifrau de Catalunya han

en la promoció de conductes d’acord

rències-debat dirigides als electes lo-

“La proximitat exigeix honestedat, efi-

locals en la lluita contra la corrupció’.

festar Buch. Finalment, va assegurar

“Alguns casos no han d’embrutar la gran tasca que fan més de 9.000 electes locals”, denuncia Miquel Buch

el territori per arribar a tota la geografia

de jornades es demostra que s’hi creu

Daniel de Alfonso, i del president de la

Federació de Municipis de Catalunya

activa en les tasques de prevenció i

posat en marxa una sèrie de confe-

amb les exigències del bon govern.

cals sota el títol ‘El paper dels electes

càcia, eficiència i austeritat”, va mani-

Aquestes sessions s’estructuren en tot

que amb l’organització d’aquest tipus

catalana.

i que es volen fer les coses ben fetes.

“A Catalunya hi ha més de 9,000 elec-

L’acte va comptar també amb la pre-

tes locals. L’existència d’alguns casos

– reprovables, sens dubte– no ha d’em-

sència del director de l’Oficina Antifrau,

FMC, Xavier Amor. Les jornades es realitzen fins al mes de març a les Terres

de l’Ebre, Tarragona, Pirineu, Girona i Lleida.

brutar la tasca de servei de tot ells, que treballen al servei dels seus veïns i

veïnes”, va destacar Miquel Buch, president de l’ACM, durant la inaguració

de la primera conferència-debat, celebrada al Museu d’Història de Barcelona. Buch va remarcar que cal trobar

les eines per acabar amb la corrupció i recuperar la confiança perduda de la ciutadania.

Segons el president de l’ACM, les jor-

nades han de servir per tractar un tema valent i que volem afrontar sense reserves. L’objectiu és conscienciar als alcaldes i alcaldesses del seu paper de

lideratge en la lluita contra la corrupció 8

Miquel Buch, president de l’ACM, va insistir en treballar contra la corrupció des de la política propera.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

ACTUALITAT

POSEM EN MARXA LA 3A EDICIÓ DEL POSTGRAU EN LIDERATGE I GOVERNANÇA Des del 8 de gener ja està en marxa la

3a edició del Postgrau en Lideratge i Go-

vernança Local de l’ACM. Amb aquesta

diplomatura s’enceta l’oferta formativa per al 2016 de l’entitat municipalista.

El president de l’entitat municipalista, Miquel Buch, va fer la inauguració oficial

del postgrau destacant que el món local ha de tenir eines i formació per “ser els

primers en donar resposta” a les necessitats dels ciutadans.

Davant de la vintena d’alumnes que tin-

Miquel Buch va destacar que la formació forma part de l’ADN de l’entitat municipalista.

que “la formació forma part de l’ADN de

bé comú i hem d’explicar molt bé el què

drà el postgrau, Miquel Buch va explicar

l’ACM”. També va destacar que el post-

grau permetrà aconseguir habilitats di-

fem”.

rectives i de gestió “no per augmentar

Després de la inauguració es va fer la

diagolar, debatre, afrontar mals mo-

en el pensament polític català contem-

l’ego sinó per fer lideratge d’escoltar, ments...”. I va insistir que “gestionem el

primera classe del postgrau centrada porani, a càrrec de Jordi Matas Dalma-

ses, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona. El postgrau

pretén donar coneixements en matèria

de gestió pública del personal i millorar la gestió i modernització dels governs

locals. S’estructura en cinc mòduls, que inclouen sessions monogràfiques sobre

experiències pràctiques d’acadèmics i

polítics amb llarga trajectòria al món local o a l’administració catalana. També

incorpora una part pràctica amb resolu-

ció de casos concrets i el desenvolupament d’un projecte final.

El postgrau està impulsat pel Fòrum de Joves Electes, la Fundació Aula d’Alts

Estudis d’Electes i la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals

(UAB). La diplomatura es realitza els di-

vendres a la tarda i els dissabtes al matí El postgrau s’imparteix els divendres a la tarda i dissabtes al matí fins al mes de juliol.

fins al mes de juliol.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

9

10

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

ACTUALITAT

LA CENTRAL DE COMPRES DE L’ACM TORNA A FER JORNADES AL TERRITORI La Central de Compres de l’ACM tornarà

nistracions locals. Posar en comú aquestes

nal propi de la Central de Compres del món

jornades que es realitzaran van dirigides a

tives de contractació de la Unió Europea

tació pública de l’administració local.

tractació i compres de les entitats locals.

Aquest fet és d’especial importància, ja que

UE, de la contractació pública, en el marc

18 d’abril.

tes del Sector Públic, per tal de permetre la

A més, la temàtica d’aquestes jornades

latiu aprovat pel Parlament Europeu.

tada directiva tenen caràcter in­no­vador i de

La primera jornada tindrà lloc a finals de

local. En especial, es vol re­flexionar sobre

dental, adreçada a municipis de les comar-

nars del mercat, el pro­ce­diment negociat o

a recórrer el territori aquest 2016. Les nou

experiències en el marc de les noves Direc-

tècnics, gestors i responsables de la con-

és un dels objectius d’aquestes jornades.

L’objectiu és difondre la Directiva 2014/24/

la citada directiva és aplicable a partir del

del vigent Text Refós de la Llei de Contracconnexió del món local català al marc legis-

ques de Barcelona. Està previst que entre

abasta diversos aspectes que en l’es­men­

les implicacions en les consultes prelimil’establiment dels cri­teris i subcriteris d’ad-

finals de febrer i el mes de març es realitzin

judicació. Tam­ bé s’abordaran algun dels

nades tenen un accentuat comportament

les lleis de transparència i que tenen més

matèria de contractació pública que ja rea-

l’elaboració del codi de conducta.

en un exemple de millora per a altres admi-

Les sessions tindran com a docents per­so­

la resta de sessions. Una part de les jorpràctic. De fet, les bones pràctiques en litzen els governs lo­cals es poden convertir

Calendari de jornades al territori 23 febrer - Barcelona (CC Vallès Occidental)

millora de la contractació del sec­­tor públic

febrer al Consell Comarcal del Vallès Occi-

local i persones amb expertesa en contrac­

25 febrer - Catalunya Central (CC Osona) 1 març - Tarragona (CC Alt Camp) 2 març - Terres de l’Ebre (CC Baix Ebre) 10 març - Girona (CC Alt Empordà) 14 març - Aran (Conselh Generau) 15 març - Alt Pirineu (CC Pallars Jussà) 16 març - Lleida (CC Segarra) 31 març - Àrea Metropolitana Barcelona (Seu de l’AMB)

aspectes més rel­levants que emanen de impacte en matèria de contractació, com

INFORMACIÓ:

93 496 16 16

gabinetestudis@acm.cat www.acm.cat

ADJUDICACES SIS NOVES PÒLISSES D’ASSEGURANCES PER ALS ENS LOCALS La Comissió Executiva del Consorci

juntament amb el servei de mediació

aquelles altres assegurances no adju-

(CCDL) ha adjudicat l’acord marc dels

Asociados.

cles, cancel·lació d’espectacles, ...).

Català pel Desenvolupament Local

serveis d’assegurances amb destina-

adjudicat prèviament a Ferrer & Ojeda

dicades d’interès dels ens locals (vehi-

ció a les entitats locals de Catalunya

Mitjançant el servei de mediació, a més

Des de la Central de Compres del món

ner del 2016 aquestes pòlisses d’asse-

des, us assessoraran en la millora, re-

cals, independentment de la seva mida

(expedient 2015.05). Des de l’1 de gegurances estan a la vostra disposició

de tenir accés a les pòlisses ja indicanegociant preus i condicions, de totes

Pòlisses d’assegurança

Empresa adjudicatària

• Danys a edificis i instal·lacions

• Segurcaixa Adeslas S.A.

• Vida

• Vidacaixa S.A.

• Accidents

• Zurich Insurance PLC

• Responsabilitat Civil i Patrimonial

• Zurich Insurance PLC

• Responsabilitat càrrecs electes

• Segurcaixa Adeslas S.A.

• Defensa jurídica i reclamació de

• Arag SE

danys

Mediació

• Servei de mediació d’assegurances

• Ferrer & Ojeda Asociados

local treballem perquè tots els ens loo del seu pressupost, comptin amb

una assegurança que els ofereixi les millors cobertures del mercat al millor

preu. Amb aquesta licitació també estalviareu en procediment pel fet de no

ser necessari realitzar un concurs per contractar aquestes pòlisses.

INFORMACIÓ:

93 496 16 16

centraldecompres@acm.cat

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

11

ACTUALITAT

LES QUATRE CAPITALS CATALANES COMPREN GAS NATURAL A TRAVÉS DE L’ACM gas natural a través de l’acord marc

de la Central de Compres de l’ACM. Un acord que ofereix diferents avan-

tatges per als ens locals, com un estalvi de procediments, expertesa local, alta seguretat jurídica i preus

avantatjosos. En aquest darrer aspecte l’acord marc de subministrament de

gas natural incorpora una actualitzaFoto: ACN

La ciutat de Lleida és l’última de les quatre capitals catalanes que ha contractat el servei de subministrament

de gas natural a través de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM). Un servei adjudicat a Endesa, a través d’un concurs públic, i que

ja compta amb l’adhesió de 140 ens locals catalans. És a dir, el 33% dels

ció trimestral de preus, que durant el

2015 va suposar una reducció mitjana de la tarifa del 17%.

A nivell territorial, pel que fa als 140

ens locals que tenen contractat el

subministrament de gas, el 45% són de la província de Barcelona, el 22%

de Lleida, el 17% de Tarragona i el 13% de Girona.

La Central de Compres del món lo-

que representen el 48,5% de la pobla-

també

ció de Catalunya.

Barcelona, Girona, Tarragona i ara Lleida tenen contractat el servei de

cal, impulsada per l’ACM, ofereix actualment

sió i maquines de transport, neteja i

obres. En aquests moments està en licitació la compra agregada d’equips informàtics. També és previst que en els propers mesos es facin noves li-

citacions de serveis com gasoil o el manteniment d’ascensors. Actualment

837 ens locals contracten productes o serveis a través de la Central de Compres de l’ACM.

L’Associació Catalana de Municipis és l’entitat municipalista de referència a Catalunya amb 918 ajuntaments, 35

Entitats Municipals Descentralitzades,

41 Consells Comarcals, 4 Diputacions, 3 Consorcis i 4 Mancomunitats.

Entre els seus serveis en destaca la

ens locals que tenen accés a la xarxa de subministrament de gas natural i

de serveis generals, paper d’impres-

la

contractació

dels serveis d’assegurances, submi-

formació per a càrrecs electes i tècnics municipals, l’assessorament jurí-

dic i la Central de Compres del món local.

nistrament elèctric i gas natural, i la

compra o lloguer d’equips d’impressió i multifunció, vehicles policials i

ALTAFULLA REP LA PRIMERA MÀQUINA TÈCNICA DE LA CENTRAL DE COMPRES El municipi d’Altafulla s’ha convetit en el primer municipi de

Catalunya que adquireix i rep una màquina tècnica mitjançant la Central de Compres del món local de l’ACM. D’aquesta

manera, l’Ajuntament d’Altafulla aconsegueix un estalvi en el preu i en procediments i es benefica de l’expertesa local de la primera entitat municipalista de Catalunya.

La primera màquina adquirida és un camió escombradora

compacte d’aspiració superior (Schmidt CG 500) de l’empresa Schmidt Iberica, S.A per a la neteja de carrers i vials

públics. Ha tingut un cost de 145.250 euros (IVA inclòs) in-

cloent accessoris. La compra d’aquesta màquina permetrà a l’Ajuntament estalviar-se un contracte extern de neteja que té

d’escombrat, disposa de tres raspalls, un dels quals accedeix

novadores d’aquesta nova màquina són la unitat d’escombrat,

diment. Actualment, ja hi ha 4 ens locals de Catalunya que han

un cost de 100.000 euros l’any. Les característiques més in-

el sistema d’aspiració i el sistema d’aigua. Pel que fa a la unitat 12

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

als racons de més dificultat, i d’una turbina d’aspiració d’alt rencontractat màquines tècniques.

RACÓ DE CONTRACTACIÓ

“ELS ACORDS MARC APORTEN UN VALOR AFEGIT, UN CONEIXEMENT DEL MERCAT”

ració d’ambdós acords marc ha comportat un estudi previ per part de l’ACM de les necessitats de les diferents administracions públiques i un estudi de les diferents opcions que proporciona el mercat. Aquest estudi és importantíssim i sovint les administracions locals no disposem del temps ni dels recursos necessaris per

Laia Moix Morell Cap de la Unitat administrativa de Contractació i Compres

fer-lo de manera exhaustiva.

El procediment per contractar béns o subministraments de

Ajuntament Sant Cugat del Vallès

consum intensiu, com ara la llum o el paper, acostumen a

Ha esdevingut prioritària avui la contractació o la política de

mesura acollir-se als acord marc de l’ACM permet als ens lo-

compres en el món local? I en el futur?

Les polítiques de compres tenen en la contractació l’eina fona-

mental per donar compliment a la legalitat vigent, no només pel que fa a la Llei de contractes del sector públic sinó també pel que fa a la nova Llei de Transparència. La contractació i tots els

procediments que marca la llei serveixen per implementar les polítiques de compres (des dels contractes menors fins als negociats, procediments oberts fins als encàrrecs de provisió d’acords

marc, etc). Per mi és prioritari definir quina és la nostra política de

compres i, a partir d’aquí, servir-nos de contractació per implementar-la de la manera més avantatjosa per a les administracions i, per tant, per a la ciutadania. Contractació ens ha de servir per

definir com i en quin moment definir en uns plecs aspectes tan

importants com el clausulat ambiental (compra verda), polítiques de qualitat i de reducció de la despesa pública, entre d’altres. Ara

les polítiques de compres i la contractació van de la mà, però el futur que ve les convertirà en indissociables.

saturar els serveis de contractació dels ens locals. En quina cals centrar-se en les contractacions de major valor afegit?

Qualsevol ajuda és poca i, sobretot, benvinguda però sincerament la contractació d’aquest tipus de subministraments no ens saturen. El problema és el gruix de tots els béns o serveis que la llei ens

obliga a licitar perquè les administracions locals sovint no donem

a l’abast. És en aquest sentit que la tramitació per part de l’ACM d’acords marc ens proporciona una gran ajuda en el sentit que ens permet donar una sortida més àgil a les licitacions pendents.

En els acords marc formalitzats per part de l’ACM, els ens

locals només han de realitzar l’encàrrec de provisió del bé o servei, estalviant-se els possibles períodes de litigiositat per part dels licitadors. Així doncs, el factor certesa o seguretat jurídica en el procediment permet ajustar els calendaris de

contractació. Com ajuda això a la confecció del pressupost anual?

Sortosament les licitacions del departament de Compres de l’Ajuntament de Sant Cugat no tenen com a conseqüència gaires

Què creus que pot aportar al Consorci el fet que l’ACM pro-

recursos. Si els tinguéssim, sí que podria comportar un desajust

nistraments o béns?

l’ACM el que sí que et permet és un major ajust comptable a l’ho-

tracions públiques, sobretot les locals, malauradament no tenim i

marc tenen un adjudicatari per lot amb imports unitaris especi-

mogui acords marc, agregant compres de diferents submi-

en la gestió del dia a dia. Tot i així, l’adhesió als acords marc de

Els acords marc aporten un valor afegit que sovint les adminis-

ra de confeccionar el pressupost municipal. La majoria d’acords

que per a mi és fonamental: un coneixement exhaustiu del mercat.

L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès s’ha adherit recentment als

acords marc de vehicles policials i d’equips multifunció. L’elabo-

ficats i per tant ens permet conèixer els imports adjudicats i filar prim a l’hora de concretar les previsions per al pressupost municipal de l’any entrant.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

13

OPINIÓ

APROFITEM LES OPORTUNITATS o l’increment de la participació ciutadana en les decisions estratègiques dels municipis.

Ha arribat el moment de poder dis-

senyar el nostre país sense cometre errors del passat ni copiar sistemes

ineficients i injustos. Hem de fugir de

la idea que el nou país es configuri a

partir d’esquemes centralistes i centralitzadors. Tots els ciutadans de Catalunya, visquin on visquin, s’han de sentir ben representants i han de poder tenir Miquel Buch, president de l’ACM

Encetem un any decisiu on tenim per davant el repte crucial de crear un

nou Estat Català preparat per afrontar

les necessitats d’una societat cada

vegada més complexa i exigent. Una oportunitat única per millorar, decidir i

configurar com han de ser les administracions que presten serveis a la ciutadania.

la màxima que sempre ha defensat l’ACM. No podem tenir ciutadans de

primera i ciutadans de segona. Tenim

a les nostres mans l’oportunitat de replantejar-nos els mecanismes utilitzats

fins ara per millorar la salut del nostre

sistema. No és un caprici, és una necessitat.

Des de l’ACM plantegem una reforma

cals 3,5%). Els ajuntaments no sobrem

i som els únics que tenim un contacte directe amb la ciutadania.

Davant aquest panorama les entitats

municipalistes vam demanar als par-

tits polítics que es van presentar a les eleccions generals del passat 20 de

desembre que es comprometessin a

derogar la LRSAL en cas que governessin o tinguessin alguna possibilitat

de treballar per la seva derogació. Els resultats de les eleccions obren un panorama esperançador per als ens locals, doncs, la gran diversitat de forces

“La gran fortalesa de Catalunya és la riquesa del seu territori articulada per l’administració més propera als ciutadans, els ajuntaments”

polítiques farà que amb una iniciativa

tiu: sabem què volen els ciutadans. Per

profunda, sense dilacions i de llarg

prestar aquests serveis. I finalment,

ha de percebre els ajuntaments com

i lamentable reforma aprovada pel Go-

La gran fortalesa de Catalunya és la

riquesa del seu territori articulada per

l’administració més propera als ciutadans, els ajuntaments. Ser alcalde

o alcaldessa suposa escoltar i parlar

amb els veïns i veïnes per saber quines

són les seves inquietuds i problemàtiques. Aquest és el nostre principal acaquest motiu, el proper Govern català

una de les estructures d’Estat més potents i rellevants del nostre país.

Després de 36 anys d’ajuntaments

democràtics, tenim l’oportunitat de començar des de zero, aprofitant l’experiència i l’expertesa adquirida durant

aquests anys. Tenim la gran oportunitat de dibuixar la nova arquitectura del futur Estat català. Per això, és moment

de repensar quin model municipal català volem. Cal introduir nous conceptes com l’elecció directa dels alcaldes

i alcaldesses, la limitació de mandats 14

els mateixos serveis. Aquesta ha estat

“Hem de fugir de la idea que el nou país es configuri a partir d’esquemes centralistes i centralitzadors”

abast que supera àmpliament la injusta vern espanyol amb la Llei de Raciona-

lització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL). Una reforma que ataca

directament els serveis que presten els ajuntaments als seus ciutadans. En els darrers quatre anys ens han fet creure

que els ens locals érem uns malgastadors, que els ajuntaments sobràvem i que duplicàvem serveis. Finalment, la realitat ha posat tothom al seu lloc.

Som l’administració menys endeutada

a molta distància de les altres administracions (Estat 97% respecte el PIB,

Comunitats Autònomes 23,2% i ens lo-

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

parlamentaria es pugui iniciar, debatre i aprovar la derogació de la Llei.

En clau catalana, el món local ha de fer

tres debats alhora. El primer serà deter-

minar quins són els serveis mínims que ha de rebre un ciutadà visqui on visqui.

El segon, no menys rellevant, quina és l’administració millor i més eficient per

determinar quina és la millor forma de finançament d’aquests serveis.

Vivim temps en què la ciutadania ens

demana creació, renovació i transparència. Cal doncs, aprofitar-ho i treballar per crear una administració local

que sigui capaç d’adaptar-se a les necessitats i demandes dels veïns i

veïnes. Si cometem l’error de pensar

el país sense comptar amb els ajuntaments, haurem desaprofitat una oportunitat històrica i irrepetible.

Article publicat a Presència el 3 de gener de 2016

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

15

ACTUALITAT

L’ALCALDE DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA, JORDI XENA, ÉS EL NOU PRESIDENT DE L’AMTU L’alcalde de Santa Maria de Palautordera,

Jordi Xena, és el nou president de l’As-

sociació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) després d’haver

estat escollit a l’Assemblea de l’entitat celebrada el 25 de novembre, al Circuit de Barcelona-Catalunya de Montmeló.

En el seu primer discurs, Xena va destacar el paper de l’AMTU en la millora dels

serveis de transport públic dels municipis i va remarcar la voluntat de l’entitat de convertir-se en el “referent tècnic” dels ajunta-

Ricard Font, fent la cloenda de l’Assemblea, davant la mirada de Josep Mayoral i Jordi Xena.

aquest sentit, un dels grans reptes de futur

A banda del nou president, l’Assemblea de

ments catalans en matèria de mobilitat. En de l’AMTU serà el Transport a la Demanda. “Hem d’ajudar i tenir un paper destacar per definir el model d’implantació del

Transport a la Demanda”, va dir Xena, recordant que l’AMTU està treballant per actuar com a oficina central de gestió del TAD de Catalunya.

El nou president de l’AMTU també es va referir al finançament municipal del

transport públic: “Els ajuntaments estem

ofegats econòmicament, el nou sistema de finançament no pot representar una major càrrega financera als municipis”,

va dir, confiant que es tinguin en compte les reivindicacions locals ara que s’ha de redactar el reglament que desplegui la recentment aprovada Llei de Finançament del Transport Públic.

16

i al Comitè Estratègic de la T-Mobilitat de

l’AMTU també va nomenar dos vicepresi-

l’ATM (Jordi Xena i Jaume Mauri).

Mauri, regidor de Caldes de Montbui, i el

El Secretari d’Infraestructures i Mobilitat de

alcalde de Granollers. També es van triar

va cloure l’acte. Font va destacar l’esforç

Comitè Executiu de l’AMTU: Arenys de

lunya en els darrers anys per poder passar

cal del Baix Llobregat, Granollers, L’Amet-

sions en millores i manteniment de la xarxa

dents. El vicepresident primer serà Jaume

vicepresident segon serà Josep Mayoral,

la Generalitat de Catalunya, Ricard Font,

els municipis que formaran part del nou

que ha dut a terme la Generalitat de Cata-

Munt, Caldes de Montbui, Consell Comar-

de 24 milions a 37 milions d’euros d’inver-

lla del Vallès, Manresa, Mataró, Montornès

de transport públic.

del Vallès, Premià de Mar, Ripollet, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Maria de Palautordera, Terrassa i Vilafranca del Penedès.

També es van nomenar els representants de l’entitat al Consell d’Administració de

l’ATM (Jordi Xena i Jaume Mauri), al Consell de Mobilitat de l’ATM (Jaume Mauri),

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

Jordi Xena.

LOCALRET

LOCALRET I DIPUTACIÓ DE BARCELONA COL·LABOREN PER ELABORAR ESTUDIS DE PROVISIÓ DE BANDA AMPLA Els ajuntaments de municipis fins a

50.000 habitants i les entitats municipals descentralitzades (EMD) de les comarques de Barcelona poden sol·licitar suport tècnic per l’elaboració d’estudis de provisió de banda ampla al territori.

Aquest suport tècnic destinat als ens locals preveu dos nivells d’intervenció possible:

- Estudis per a la millora dels serveis de telecomunicacions en el municipi.

A partir de les oportunitats i fortaleses

Lliurament d’un estudi a Sant Feliu de Llobregat.

guir per millorar el serveis de telecomu-

de l’epígraf “Ciutats i regions digitals.

detectades, es defineix l’estratègia a senicacions existents en el municipi.

- Estudis de connectivitat i desplegament.

Es defineix l’estratègia de desplega-

Estudis de provisió de banda ampla al territori”).

El termini per a la presentació de les sol·

licituds finalitza el 31 de març de 2016.

Aquesta col·laboració entre ambdues

vitat als equipaments públics, polígons

l’any 2014 de la Diputació de Barcelona

industrials i d’altres elements que siguin d’interès del municipi.

Aquest suport tècnic es dóna amb la

col·laboració del Consorci Localret en

el marc del Catàleg de Serveis 2016 aprovat per la Diputació de Barcelona

dins el Pla Xarxa de Governs Locals

2016-2019 (codi recurs número 16078

el Consorci Localret i la Diputació de

Barcelona han col·laborat en l’elabora-

ment d’infraestructures de telecomunicació que permeti dotar de connecti-

En aquest sentit, al llarg del 2014/2015

institucions, és fruit de la incorporació al Consorci Localret com a membre de

ple dret amb l’objecte de millorar la qualitat i l’eficàcia de les actuacions de suport als ens locals de la demarcació de

ció d’estudis vinculats a 26 municipis.

Davant de qualsevol dubte o aclariment, els responsables electes o tècnics dels

ens locals es poden posar en contacte amb l’Àrea d’Infraestructures del Consorci Localret mitjançant el telèfon 93

486 14 30 o el correu consorci@localret.cat. També trobareu més informació a www.localret.cat o www.diba.cat

Barcelona. Es reconeixia així el Consorci Localret com a l’entitat municipalista

especialitzada en l’àmbit de les TIC per

a desenvolupar projectes estratègics d’interès per als ens locals.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

17

PARTITS POLÍTICS

QUINS SÓN ELS REPTES DEL NOU GOVERN CATALÀ PER AQUEST MANDAT RESPECTE AL MÓN LOCAL? Laura Costa Secretària de Política Municipal de CDC

ELS INSTRUMENTS PASSEN PER COMPLETAR LA LLEI DE GOVERNS LOCALS INCORPORANT-HI LA PART D’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL I, SOBRETOT, LA D’HISENDES LOCALS

Certament hi ha uns reptes comuns a tot el món local als quals el

Els instruments que més ens poden ajudar a assolir aquests reptes

Govern de la Generalitat ha de donar cobertura. La majoria giren a

s’emmarquen en la mateixa construcció de l’Estat propi i passen

l’entorn de la simplificació d’estructures administratives, la clarifi-

per completar la Llei de governs locals incorporant-hi la part d’or-

cació de competències, la suficiència financera dels ens locals i la

ganització territorial i, sobretot, la d’hisendes locals. I això, és clar,

incorporació de noves eines per a la innovació i major eficiència del

amb el món local exercint el paper protagonista i no només el d’es-

servei públic i el govern obert.

pectador.

Si bé és cert que en els darrers anys s’han fet passos en aquesta direcció (lleis de simplificació de l’administració, canvis legislatius en matèria d’habitatge, etc.), ens cal aprofundir-hi molt més per tal de tenir més i millors eines al servei de la ciutadania. Sobretot, tenint en compte que el govern estatal va en direcció contrària com ens ha demostrat amb la LRSAL o la Llei d’estabilitat pressupostària.

Annabel Moreno Regidora d’Arenys de Mar

EL NOU GOVERN HA D’APOSTAR PER DOTAR DE MÉS RECURSOS I MÉS SERVEIS AL MUNICIPALISME, PER TAL QUE AQUEST PUGUI DONAR UNA MILLOR ATENCIÓ A LES PERSONES

El món local és l’administració més propera a la ciutadania i, per

Precisament la LRSAL, aprovada pel Govern espanyol, pretén tot

tant, és la que ha de respondre en primera instància dels seus re-

el contrari, limitant les competències municipals amb la intenció de

queriments. Per aquest motiu, el nou Govern de la Generalitat ha

convertir els ajuntaments en mers gestors dels pocs recursos eco-

d’apostar per dotar de més recursos i més serveis al municipalisme,

nòmics dels que disposarien.

per tal que aquest pugui donar una millor atenció a les persones. El món local ha de recuperar la seva autonomia local i la seva raó de

El nou govern i, sobretot, la nova República Catalana han d’apostar

ser, tant des d’un punt de vista d’obtenció de recursos econòmics

pel món municipal, ja que és qui més coneix les necessitats de la

com de dotació de suficient personal per atendre les necessitats

ciutadania i el primer a donar-los resposta.

dels nostres convilatans.

Antoni Fogué Secretari de Política Municipal del PSC

El nou Govern català hauria de donar resposta a dos grans blocs: el

Respecte al segon bloc, tenint en compte que el nou president ha estat

desenvolupament legislatiu i el finançament dels ens locals. El primer

alcalde, entenem i esperem una major sensibilitat envers el món local.

bloc implicaria l’aprovació de la Llei de Governs Locals i una llei de fi-

I sobretot, una predisposició que ha fer un pla de pagament del deute

nançament del món local que continua essent la gran assignatura pen-

que té la Generalitat amb els municipis, a més del reconeixement de

dent. Hi ha d’haver una correspondència entre el que tens l’obligació de

l’esforç pressupostari suplint al Govern en les seves responsabilitats en

fer amb els ingressos que tindràs per fer-ho. Hem de garantir el principi

matèria d’escoles bressol, inversió escolar, les escoles de música, etc.

de subsidiaritat i l’autonomia municipal reconeguts a nivell europeu. Els

També esperem que es tornin a posar a disposició dels municipis eines

ajuntaments són governs locals. Tot allò que afecta els ciutadans, com

com la Llei de Barris i el PUOSC que van permetre desenvolupar ur-

en el cas dels serveis públics, s’ha de gestionar des de l’administració

banísticament, socialment i culturalment als ajuntaments de Catalunya.

més propera.

18

TENINT EN COMPTE QUE EL NOU PRESIDENT HA ESTAT ALCALDE, ENTENEM I ESPEREM UNA MAJOR SENSIBILITAT ENVERS EL MÓN LOCAL

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

PARTITS POLÍTICS

En el moment de tancar aquesta edició, no s’havia rebut a temps la resposta del grup parlamentari de la CUP.

Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV

ÉS UN MOMENT D’AMENACES PER AL MÓN LOCAL PRODUCTE DE LES POLÍTIQUES DE FISCALITZACIÓ, PÈRDUA DE COMPETÈNCIES I DESPOSSESSIÓ POLÍTICA DELS AJUNTAMENTS QUE ENS IMPOSA EL PP

El nou Govern de Catalunya ha de reconèixer que la més urgent de les

tracions. Amb un doble nivell bàsic administratiu: d’una banda, la Ge-

seves decisions és afrontar l’emergència social que viu el país i exer-

neralitat, i la seva descentralització en vegueries, i de l’altra, els muni-

cir d’atemperador de les dificultats de la ciutadania mitjançant un Pla

cipis, reconeixent els ajuntaments com a govern del país. Els consells

de Rescat Social. És també un moment d’amenaces per al món local

comarcals restarien com a òrgans de mancomunitat de serveis per als

producte de les polítiques de fiscalització, pèrdua de competències i

ajuntaments. Finalment el govern, ha de resoldre urgentment els deutes

despossessió política dels ajuntaments que ens imposa el PP amb la

pendents amb els ajuntaments: beques menjador, convenis de serveis

LRSAL, de manera que el nou govern ha de tramitar de forma urgent

socials, finançament de les escoles bressol, escoles de música i arts es-

la Llei de Governs Locals de Catalunya per establir un model propi de

cèniques, llei de barris, posar en marxa els mecanismes de concertació

l’Administració local de Catalunya, que superi les recents reformes esta-

que ha eliminat com el PUOSC, actualitzar el Fons de Cooperació Local

blertes. Una nova arquitectura institucional que clarificarà l’organització

dotant-lo de majors recursos i presentar una llei de finances locals per

territorial, eliminarà la situació actual de solapament i excés d’adminis-

a garantir la sostenibilitat econòmica i dels serveis públics municipals.

Xavier Garcia Albiol President del grup parlamentari del PPC En les dues darreres legislatures, el Govern de la Generalitat ha estat in-

NECESSITEM QUE EL NOU GOVERN DE CATALUNYA PAGUI ELS SEUS DEUTES I NO CENTRIFUGUI LES SEVES PRÒPIES RESPONSABILITATS A LES CORPORACIONS LOCALS 2012 i 2015) mentre no hi havia límits en les factures de la televisió pública.

capaç de promoure l’aprovació de la Llei de Governs Locals i de la Llei de finances locals. Però això no ha estat el pitjor. Recordem les retallades

Necessitem que el nou Govern de Catalunya pagui els seus deutes i no

tant del Fons de Cooperació Local o del PUOSC (73% de retallada en dos

centrifugui les seves pròpies responsabilitats a les corporacions locals. I

anys), o els 667 milions que devia la Generalitat a les corporacions locals

que en lloc d’aixecar fronteres, incrementi els recursos del Fons de Co-

a mitjans del 2015. Hem tingut retallades les polítiques socials on la Gene-

operació Local de Catalunya i del Pla únic d’obres i serveis. Fets no pa-

ralitat té competència plena, com és la protecció social (172 milions entre

raules.

Miguel-Ángel Ibáñez Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà

EL PRINCIPAL REPTE DEL NOU GOVERN DE LA GENERALITAT ÉS DEIXAR DE SER UNA ADMINISTRACIÓ PLORANERA I GESTIONAR ELS RECURSOS AMB SENY

La Generalitat s’ha de fer càrrec de les atribucions que hi té delega-

toca” perquè els elevats deutes de la Generalitat provoquen fins a tal

des, per tal que els ajuntaments no es vegin obligats a dedicar una

punt un desequilibri a les arques municipals que alguns ajuntaments

part dels seus ingressos a donar cobertura als seus ciutadans en una

han presentat denúncies als tribunals per intentar cobrar-les. Una si-

sèrie de serveis (principalment, a les àrees de Benestar i Serveis So-

tuació lamentable perquè mentre es crida el mantra de “amb la inde-

cials), per als quals no tenen recursos; o bé si els vol delegar als mu-

pendència tindríem diners” es malbaraten recursos en promocionar la

nicipis, que ho faci acompanyant-los amb les corresponents partides

independència.

pressupostaries.

El principal repte del nou Govern de la Generalitat és deixar de ser una També ha de deixar de ser una administració morosa i pagar “quan

administració ploranera i gestionar els recursos amb seny.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT ENTRA EN FUNCIONAMENT EL PRIMER ESPAI CANÍ DE MOLLERUSSA L’espai caní de Mollerussa ha entrat en funcionament aquest ge-

ner després d’uns mesos d’obres d’arranjament. Es tracta d’una parcel·la d’uns 800 metres quadrats, el particular de la qual ha

arribat a un acord de cessió amb l’Ajuntament de Mollerussa a canvi de bonificacions en l’IBI. En aquesta zona d’esbarjo, que

està tancada i compta amb bancs per seure i una font perquè puguin beure els animals, els propietaris poden deixar anar els

seus gossos lliurement sempre que no entrin en conflicte amb

ES CONSTITUEIX LA COMISSIÓ GESTORA DEL NOU MUNICIPI DE MEDINYÀ

altres animals.

La idea de fer un espai caní a Mollerussa va sorgir amb l’entrada

en vigor de l’ordenança d’animals que obliga als veïns que tenen

La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, gossos a portar-los lligats per la població. Al seu dia, l’equip de

Meritxell Borràs, va presidir el 16 de gener la sessió pública extraordi- govern ja va dir que si l’espai caní que ara ha entrat en funcionanària de constitució de la comissió gestora municipal de Medinyà (El ment resulta exitós estudiaran la possibilitat de fer-ne un altre en Gironès). En la seva intervenció, la consellera Borràs va remarcar que una altra zona de Mollerussa. la creació d’aquesta comissió gestora “és un pas més per a assolir la

normalitat i perquè Medinyà pugui tornar a ser el que ja havia estat, un A l’entrada del recinte hi ha instal·lat un panell amb la normativa municipi”. En aquest sentit, Borràs va recordar que l’any 1972, el mu- d‘ús on hi figuren indicacions com no deixar entrar gosses en nicipi es va annexionar a Sant Julià de Ramis per un decret franquista zel, portar els animals lligats la primera vegada que hi entren fins i va aplaudir “la perseverança dels vilatans, que ha permès restituir que s’hi acostumen, o que els animals duguin el xip identificatiu aquest greuge i fer realitat el somni dels veïns de convertir Medinyà i la targeta sanitària. en el municipi 222 de la demarcació de Girona i el 948 de Catalunya”.

Meritxell Borràs també va destacar que la divisió territorial i administrativa d’un país “ha de respondre a criteris racionals i d’optimització

de recursos”, però que per sobre hi ha “els sentiments de pertinença de la gent, que són els que sustenten una divisió del territori eficient i

productiva, com és el cas de Medinyà”. La consellera de Governació també ha posat en valor les facilitats que ha posat Sant Julià de Ramis en tot el procés.

La presidenta de la comissió gestora és Montserrat Garcia. Aquesta

comissió funcionarà fins que es constitueixi el consistori en les properes eleccions municipals.

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

Foto: ACN

“SEMPRE HEM DEFENSAT UNA GESTIÓ SOSTENIBLE I EFICIENT”

#MUNICIPISENPOSITIU

Anna Erra (CDC). Alcaldessa de Vic

Tweets

#municipisenpositiu Alcalde: Anna Erra (CDC) Professió: Professora Habitants: 42.498 Pàgina web: www.vic.cat Sou alcalde: 47.003,05 € Sou regidors: Al web de l’Ajuntament poden constultar-se totes les retribucions dels regidors

Llicenciada en Geografia i Història i di-

plomada en Magisteri, Anna Erra, la nova alcaldessa de Vic des de les eleccions

municipals de l’any passat, va exercir de

mestra durant 21 anys a la seva ciutat natal abans de fer el salt a la política local

com a regidora el 2007. El seu pas per la docència, amb un continu contacte amb

la gent jove, i la seva experiència de regidora durant dos mandats (del 2007 al

2011) l’han anat forjant fins a exercir el mà-

xim càrrec electe en una ciutat i conèixer

ons, des de l’Ajuntament es va fer un gran

esforç de contenció econòmica intentant, dia rere dia, que l’àrea social –atenció a

gativament. “Des de les regidories que

jo vaig encapçalar sempre hem defensat

una gestió sostenible i eficient, però sense perdre de vista les necessitats reals dels

Ara, amb un coixí una mica més ple,

l’Ajuntament de Vic va aprovar aquesta

“Possiblement a priori pot semblar que la professió de mestra amb la d’alcaldessa

estan un pèl allunyades, però realment en tensió l’educació. Una de les meves inquimés justa i equitativa, ja que tinc una gran estima a la ciutat”, confessa.

D’un caràcter dominat per l’optimisme, Anna Erra creu que en qüestions de servei a la ciutadania de solucions sempre n’hi

ha, malgrat patir situacions d’estreteses

econòmiques. “Cal tenir una mirada positiva davant les coses i trobar aquella mirada

constructiva que ha de fugir del victimis-

me. De fet, des de la presidència de l’àrea

Social (la seva antiga responsabilitat) s’ha

treballat en xarxa entre el sector públic i el privat, doncs és necessària aquesta complicitat i d’aquesta manera trobar resposta

als problemes”, comenta. Durant aquests

L’Ajuntament de @VilassardeMar estalvia 300.000 euros en el servei de neteja

vigatans i les vigatanes”, afegeix.

etuds és poder contribuir en una societat

ferències entre ambdues responsabilitats.

Guia digital amb horaris dels conjunts monumentals i museus a #AltEmpordà

les persones– no quedés afectada ne-

política és essencial la pedagogia i en ex-

I, sens dubte, l’ha ajudada malgrat les di-

El servei d’emprenedoria de #Banyoles promou la creació de 233 negocis en 6 anys

anys, i malgrat les retallades en inversi-

“Cal tenir una mirada positiva davant les coses i trobar aquella mirada constructiva que ha de fugir del victimisme”

de ben a prop les inquietuds ciutadanes.

@AjBadalona consulta els comptes als veïns

mes de gener el pla d’inversions per als pròxims quatre anys que ascendeix a 19,2 milions d’euros. D’aquesta manera, el Pla

@Ajargentona mostra el d’energia dels equipaments

consum

@ajcassa obre un perfil a twitter per l’èxit del seu whatsapp, que ha evitat robatoris

L’Ajuntament de @Tortosa estrena arxiu digital sobre el patrimoni documental de la ciutat

d’Acció Municipal es basa en dos eixos: convivència i progrés. Convivència entesa

com atenció a la persona amb múltiples projectes, com per exemple una nova biblioteca al sud de Vic. I progrés entès com

la capacitat de la ciutat per innovar i implementar acciones pioneres. I Anna Erra

recorda que “Vic és l’únic municipi que no

és capital de província que disposa d’una

universitat pròpia”. Un centre que el darrer curs va incrementar en un 42% el nombre

de matriculats de nou accés en títols oficials.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

21

OPINIÓ

ELS GOVERNS LOCALS EN UNA CATALUNYA INDEPENDENT

la descentralització comporta guanys de benestar pels individus, perquè comporta un millor encaix entre les demandes dels ciutadans i l’oferta de béns i serveis que proveeix l’administració.

Altres aspectes positius de la descentralització és que permet una

millor rendició de comptes dels polítics cap als ciutadans, ja que

la proximitat a la ciutadania facilita que aquesta pugui tenir una millor informació i exercir un millor control sobre els polítics. De fet, hi ha estudis que corroboren que en un context de descentralitza-

ció tots aquests factors generen una menor corrupció. Una altra de les virtuts és que la descentralització implica una fragmentació de l’administració pública, la qual cosa pot portar a processos de Marta Espasa Universitat de Barcelona

tència genera eficiència i alts incentius a la innovació.

namarca, Suècia o Suïssa, similars a Catalunya en termes econò-

Pel bé de la democràcia i del benestar dels ciutadans, en un nou Estat català els governs locals han de tenir un paper molt més rellevant

competitius, exportadors, amb salaris elevats, alts nivells de recer-

Val a dir, però, que la descentralització pot tenir també inconveni-

d’atur reduïdes i un estat del benestar molt desenvolupat. Però, a

per l’existència de possibles duplicitats, augment de la burocràcia,

Un dels aspectes a reconsiderar en una Catalunya independent

és el model d’organització territorial de l’administració pública. Per

tractar aquest tema és molt útil analitzar els països que poden ser

models de referència. Es tracta de països com Àustria, Bèlgica, Dimics i de població. Tots ells tenen en comú que són països d’èxit, ca i baixos nivells de desigualtats socials. També presenten taxes

més, tots tenen una altra característica comuna i és que són països altament descentralitzats. Si es pren com a indicador del grau

de descentralització el percentatge de depesa que gestiona cada

nivell de govern, es constata que de mitjana, la despesa del govern central representa, aproximadament, la meitat de la despesa

total. Les principals competències descentralitzades són les vinculades a l’estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials).

ents com és el fet que s’incrementin els nivells de despesa pública i també possible il·lusió fiscal. Aquest darrer element es genera, sobretot, quan els governs subcentrals es financen mitjançant

transferències. Un altre aspecte cabdal, sobretot pel que fa a Catalunya, és la limitació que suposa l’actual fragmentació del mapa municipal, on la gran majoria de municipis no tenen ni els recursos

ni la dimensió demogràfica suficients per exercir noves responsa-

bilitats. En aquest sentit, la cultura del nostre país fa difícil pensar

Els països que es poden considerar ‘model’ per a una Catalunya independent tenen dues característiques fonamentals: són països d’èxit i són altament descentralitzats

en adoptar mesures de reforma dràstica del mapa municipal per

Des del punt de vista de la teoria econòmica està més que de-

de reformar per dos motius. D’una banda, perquè tal i com s’ha

mostrat que la descentralització genera guanys de benestar als ciutadans. Això es degut al fet que els governs subcentrals a

l’estar més propers als ciutadans són els qui millor coneixen les seves preferències i necessitats i, per tant, poden adaptar millor

els serveis que presten a aquestes preferències i necessitats. A més, la provisió centralitzada és sempre uniforme i homogènia en tot el territori, mentre que els governs subcentrals poden oferir diferents nivells de serveis i, d’aquesta manera, donar satisfacció a

les demandes diferenciades entre els diferents territoris. Per això 22

competència entre les diferents unitats administratives, i la compe-

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

reduir radicalment el nombre de municipis. Hi ha altres tipus de solucions que permetrien atribuir noves competències locals sense

necessitat de fusionar municipis, com la cooperació municipal a

través de constitució de mancomunitats o que algunes competències siguin assumides per administracions locals de segon nivell.

A partir de tot aquest argumentari, sembla evident que si Catalu-

nya esdevé un nou estat, la seva estructura organitzativa s’haurà comentat, l’experiència d’altres països i la teoria econòmica avalen

que la descentralització té molts més avantatges que inconveni-

ents. D’altra banda, perquè el nou Govern de la Generalitat haurà d’assumir tot un conjunt de competències pròpies d’un Estat que ara no té, cosa que implica que si no es descentralitzen competències cap als governs locals hi haurà un gran desequilibri de poder

polític entre els dos nivells d’administració. En un nou Estat català és evident que pel bé de la democràcia i del benestar dels ciutadans, els governs locals han de tenir un paper molt més rellevant.

ACTUALITAT

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

23