ACM 370 - Març 2016

370 Març 2016

La revista referent d’informació del món local

PRIMERA TROBADA DEL MÓN LOCAL AMB EL PRESIDENT PUIGDEMONT

El president de l’ACM, Miquel Buch, ja ha tingut la primera presa de contacte amb el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb la voluntat d’establir els reptes i prioritats del municipalisme

ACTUALITAT

L’ACM manté la primera trobada amb el nou president de la Generalitat per parlar dels reptes del món local

Amer. La Selva

ACTUALITAT

La Central de Compres del món local inicia les sessions territorials

OPINIÓ

“Tenim país”.

Guillem Carol, periodista

SUMARI

Foto: Amer-Plaça Major de Jordi Domènec Arnau (CC BY-SA)

AMER El municipi d’Amer està situat a la comarca de La Selva. Compta amb uns 2.300 habitants i 40 km2. Cap a l’any 840 ja hi ha cons-

tància del nucli d’Amer, tot i que, sobretot, és a partir del 949 quan es consagra el monestir de Santa Maria d’Amer. El 1427 un

terratrèmol va destruir pràcticament tot el municipi. Una de les curiositats és que tres abats del monestir d’Amer van ser presidents

de la Generalitat (Francesc de Giginta, Miquel d’Alentorn i de Salbà i Andreu Pont) entre els segles XVI i XVII. L’actual president

Carles Puigdemont és fill d’Amer. A banda del Monestir, la Plaça porxada, les ermites de Santa Brígida i Sant Climent i la Torre

de Rocasalva són part del patrimoni arquitectònic d’Amer. La Festa Major se celebra entre el 14 i 17 d’agost. Gentilici: amerenc i amerenca. La seva alcaldessa és Maria Rosa Vila (CDC).

FORMACIÓ

ACTUALITAT

PÀG. 4

PÀG. 7

PÀG. 8

CENTRAL DE COMPRES

MUNICIPIS EN POSITIU

OPINIÓ

A punt l’adjudicació de l’acord marc per adquirir i llogar equips informàtics

Entrevista a l’alcalde de Celrà, Daniel Cornellà

L’ACM manté la primera trobada amb el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont

PÀG. 14

Més de 250 persones assisteixen a la jornada per fomentar la contractació pública socialment responsable

PÀG. 21

Una jornada fomenta un bon ús de les xarxes socials per part de càrrecs electes i institucions locals

PÀG. 22

“Tenim país”.

Article de Guillem Carol

EDITORIAL

EDITORIAL

da en aspectes o normatives que afecten al món local. En

ENS POSEM EN MARXA

potenciar la contractació pública socialment responsable,

aquest sentit, cal destacar el compromís del món local en

fomentar el dret d’accés a la informació pública o aprofitar les xarxes socials per realitzar una comunicació més pro-

pera i eficient. Una gran varietat de temes que tenen per objectiu donar una millor base i eines als càrrecs electes lo-

cals i als tècnics que treballen a l’administració local perquè

Un cop constituït el Govern de la Generalitat de Catalunya,

l’Associació Catalana de Municipis i Comarques ha començat a treballar ja per definir com ha de ser el món local del

futur Estat català i que tothom tingui clar quines són les as-

piracions reals. Així, li va transmetre el president de l’entitat municipalista, Miquel Buch, al nou president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, en una reunió al Palau

puguin desenvolupar la seva tasca en favor de la ciutadania.

Aquesta és la raó de ser de l’ACM, treballar per defensar, cohesionar i potenciar el món local, però també oferir i transmetre recursos perquè els electes locals estiguin a l’última

en coneixements i els puguin aplicar diàriament al servei dels seus veïns i veïnes.

de la Generalitat.

Durant aquest últim mes també cal posar sobre la taula la intensa activitat formativa que s’ha dut a terme. Més de 700

persones han participat en alguna sessió formativa centra-

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Pep Montané

La redacció no comparteix, necessàriament,

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: Joan Morcillo

l’opinió expressada en els articles.

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Olga Alonso, Josep Garriga,

Correu electrònic: acm@acm.cat

Albert Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls,

Dipòsit legal: B3434383.

Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre. www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016

3

ACTUALITAT

L’ACM PLANTEJA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT QUE INICIEM EL DEBAT SOBRE EL PAPER DELS FUTURS AJUNTAMENTS El president de l’ACM, Miquel Buch,va mantenir el 8 de febrer una reunió amb

el president de la Generalitat, Carles

Puigdemont, en la primera trobada oficial entre el món local i el govern de la

Generalitat. Miquel Buch es va posar a disposició del president de la Generali-

tat per servir a la totalitat dels catalans i catalanes des del món local.

La trobada va servir perquè el presi-

dent de l’ACM, Miquel Buch, expliqués al nou president de la Generalitat que

l’entitat municipalista de referència a

Catalunya ha iniciat el procés per es-

Carles Puigdemont i Miquel Buch van conversar sobre el futur paper del món local.

del món local en un futur Estat català.

denúncies contra Sant Cugat i Premià

tingui clar a què aspiren els ajunta-

del 9N aprovada pel Parlament de Ca-

Miquel Buch. També va recordar que

de Premià de Mar no podia ser d’una al-

ajuntaments tinguin més llibertat per

votin i es posicionin políticament a favor

nia”. Tot aquest debat ja fa temps que

pel Parlament de Catalunya, “se’n diu

i s’abordarà en una Convenció Munici-

“un Estat on es persegueix la llibertat

criure i definir quin ha de ser el paper

“Hem iniciat el debat perquè tothom

de Dalt per donar suport a la declaració

ments en un futur Estat”, va explicar

talunya. En aquest sentit, per a l’alcalde

“el que persegueix l’ACM és que els

tra manera que els regidors i regidores

oferir els millors serveis a la ciutada-

d’una declaració que ha estat aprovada

s’ha posat sobre la taula des de l’ACM

llibertat d’expressió”. Així, per Buch,

palista que posarà negre sobre blanc

d’expressió no és gaire democràtic”.

català.

En referència a l’advertència feta per

Arxivament de denúncies pel 9N

dient-los que els estarà vigilant, Miquel

també a l’arxivament definitiu de les

naçador, sobra. A mi m’agradaria tenir

les propostes i inquietuds del món local

El president Miquel Buch es va referir

4

l’Audiència Nacional als ajuntaments

Buch va considerar que “si és en to ame-

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016

un Estat on tots els poders estiguin pre-

ocupats per la gent i no per les mocions

que s’aproven als ajuntaments”. L’ACM es posa al capdavant de tots els ajunta-

ments per marcar una defensa conjunta de tots els casos que hi pugui haver.

Fusió de les entitats municipalistes

Sobre la possible fusió de les dues entitats municipalistes (ACM i FMC), el presi-

dent Miquel Buch va destacar que no té sentit que Catalunya tingui dues entitats municipalistes. “Dins l’arc municipal podem trobar espais on hi hagi una única

entitat que defensi els interessos del món

local”. “La ciutadania i molts alcaldes i alcaldesses no acaben d’entendre la necessitat de dues entitats”, va concloure.

ACTUALITAT

LA CONSELLERA DE GOVERNACIÓ ANUNCIA UN CONGRÉS NACIONAL DEL MÓN LOCAL La consellera de Governació, Administraci-

les qüestions cabdals en aquest àmbit”,

va intervenir el 9 de febrer al Parlament

aquest debat ha de ser una gran eina per

que marcaran la legislatura. Entre elles, va

Llei de Governs Locals i la Llei de Finances

onal del Món Local per debatre la transciió

ballar en com volem organitzar el món local

Estat.

tot moment la seva veu, vull fer la política

Entre les principals línies de treball i reptes

va destacar la consellera Borràs.

ons Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs,

va remarcar Borràs, que va destacar que

de Catalunya per presentar les mesures

a la redacció de dues lleis fonamentals: la

anunciar l’organització d’un Congrés Naci-

locals. “Hem de començar a pensar i a tre-

de la Catalunya Autònoma a la Catalunya

del futur Estat i això ho farem escoltant en

que el Departament de la consellera Merit-

xell Borràs portarà a terme en aquesta le-

gislatura, hi ha molts aspectes que afecten al món local.

Congrés Nacional del Món Local

Com a novetat dins de les actuacions previstes en l’àmbit del món local, la conselle-

ra de Governació va anunciar la voluntat d’organitzar un Congrés Nacional del Món Local, obert i participatiu, que serveixi per

debatre els grans reptes que planteja la definició de la Catalunya del futur, l’orga-

nització territorial, les competències i el finançament de les Administracions locals, i, en definitiva, el paper dels ajuntaments i del conjunt de les administracions públiques locals.

“Volem la participació de tothom en la definició de com ha de ser el món local, i en

la recerca de consens sobre algunes de

local des del carrer i no des d’un despatx”,

Aquest Congrés pretén definir les competències i el finançament de les administracions locals Pel que fa a les principals línies de treball

del Departament de Governació en l’àmbit local, la consellera va refermar que es continuarà donant suport i assessorament a les

administracions locals, així com resposta a les situacions d’emergència que pateixen els municipis. Borràs també va confirmar-

que es mantindrà la convocatòria de la línia

de despeses de manteniment del PUOSC i que s’impulsarà l’estratègia RIS3CAT amb la convocatòria de fons FEDER per donar

suport a projectes de millora de l’eficiència

energètica, a l’impuls d’energies alternatives, a la valorització del patrimoni natural i

cultural, i a donar rellevància als projectes d’especialització i competitivitat territorial.

Habitatge

En l’àmbit de l’habitatge, Mertixell Borràs va presentar una vintena d’accions amb

la finalitat d’afavorir l’accés a l’habitatge

i aturar els desnonaments en situacions d’emergència social. “Treballarem per resoldre totes les urgències, però no renun-

ciarem a resoldre el problema de fons. I ho

farem amb diàleg constant amb els agents socials i econòmics a qui incorporarem en

el debat i el desenvolupament dels dife-

rents projectes concrets que impulsarem;

i també treballarem colze a colze amb l’administració local perquè les polítiques

d’habitatge tenen un marc general però s’implementen a nivell local”. Així, es man-

tindran les prestacions socials d’habitatge a les quals es van destinar 87 milions

d’euros el 2015, “per arribar a més famílies, prioritzant les que tenen fills, les persones

grans i les persones dependents” i acone-

guint una millor coordinació entre les administracions públiques per “aconseguir una major celeritat en la tramitació dels ajuts”.

També es pretén recuperar el Consell Català de Petits Municipis “per fer front a la problemàtica especial que afecta aquests ens, que sovint basen la seva gestió en el voluntarisme”.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016

5

6

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2015

COMISSIONS

ENS COMPROMETEN A POTENCIAR LA CONTRACTACIÓ SOCIALMENT RESPONSABLE al món laboral de persones amb discapacitat o dificultats. Així,

a tall d’exemple, l’ACM incorpora clàusules socials en la contractació de la central de compres o realitza accions formatives referents a aquest tema.

Al llarg de la jornada es van tractar aspectes com el posiciona-

ment jurídic des del sector de la discapacitat, es va presentar la

guia per a la contractació inclusiva o es va parlar de la perspec-

tiva de la contractació pública socialment responsable des del punt de vista de l’administració pública.

Abans de finalitzar la jornada es va realitzar una taula rodona La jornada va reunir més de 250 assistents interessats en el tema.

de bones pràctiques en matèria de contractació administrativa socialment responsable amb la participació de Francisco Blan-

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques, conjuntament

co, director de Coordinació Administrativa de l’Ajuntament de

presarial d’Economia Social Dincat, va organitzar el 18 de febrer

lanova i la Geltrú; Aureli Ruiz, tinent d’alcalde de Serveis Centrals

ment responsable”. La sessió, que es va fer al CCCB, va comp-

gels Planas, regidora d’Hisenda i Règim Interior de l’Ajuntament

interventors i tècnics.

Marc Pifarré i Juan Ignacio Soto, respectivament, van ser els en-

amb la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Em-

Barcelona; Isidre Martí, secretari general de l ‘Ajuntament de Vi-

la jornada “Bones pràctiques en matèria de contractació social-

i Hisenda de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, i Maria Àn-

tar amb la presència de més de 250 persones, entre secretaris,

de Girona. Finalment, el secretari general de l’ACM i de la FMC,

Una jornada que va servir per posar sobre la taula la necessitat

carregats de clausurar la jornada.

que la contractació pública esdevingui una eina efectiva per a contribuir a la reducció de desigualtats que es donen en el si

de la nostra societat. “El món local no viu d’esquena a la reali-

tat i les necessitats de col·lectius amb més dificultats”, va insistir el president de l’ACM, Miquel Buch, durant la inauguració de la

jornada, que va comptar també amb la presència del president de la FMC, Xavier Amor, el president de l’Associació Empresarial

d’Economia Social Dincat, Ramon Vives, i la directora general de Contractació Pública del departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Mercè Corretja.

Des de l’ACM, es reitera el compromís de potenciar la contra-

ctació socialment responsable per tal de promoure la inclusió

Els secretaris generals de l’ACM i l’FMC, Marc Pifarré i Juan Ignacio Soto.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016

7

FORMACIÓ

DEBAT SOBRE COM TREURE PROFIT DE LES XARXES SOCIALS DES DEL MÓN LOCAL L’Associació Catalana de Municipis va

realitzar el 9 de febrer la jornada ‘El món

local davant el repte 2.0’. Una sessió que buscava millorar la presència a les xarxes socials dels càrrecs electes.

Durant la inauguració el president de l’ACM, Miquel Buch, va destacar que “les xarxes socials ens aporten proximitat. Són el carrer virtual”. I va afegir que “és una

oportunitat, ja que ens permeten rendir

comptes amb el ciutadà”. També va alertar del perill de la immediatesa de les xarxes socials, ja que “no ens permet reflexi-

Un moment de la taula rodona que es va fer durant la jornada.

periodista i responsable de La Vanguar-

La jornada va comptar amb dos tallers

calde de Tavèrnoles, Oriol Lladó, primer

feina dels periodistes ha canviat molt amb

la rodona amb polítics i periodistes que

dalona, Salvador Cot, periodista i direc-

xarxes des del punt de vista de les dues

manager de l’Ajuntament de Girona. A la

amb la presència de Carles Banús, al-

de càrrecs electes i tècnics locals.

onar bé sobre què hem de dir i què no”.El

dia.com, Jordi Juan, va explicar que la la implantació de les xarxes socials. “Les

xarxes ens ajuden a explicar què passa,

però també ens ajuden a fer una tasca de servei a la ciutadania”.

d’iniciació i perfeccionament, i una tau-

tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Ba-

va servir per reflexionar sobre l’ús de les

tor de mon.cat i Aleix Clarió, community

professions. La taula rodona va comptar

jornada hi van participar una setantena

Miquel Buch, president de l’ACM, i Jordi Juan, responsable de Lavanguardia.com, van fer la inaguració de la jornada.

1a Guia de Xarxes Socials per a càrrecs electes i ens locals L’Associació Catalana de Municipis i Comarques ha presentat la Guia de Xarxes Socials

per a càrrecs electes i ens locals. Es tracta d’un manual d’ús per millorar la relació entre

els càrrecs electes i la ciutadania. Aquesta guia es farà arribar a tots els ens locals catalans i es pot trobar digitalment a www.acm.cat. És previst que es vagi actualitzant per adaptar-se a les novetats emergents a les xarxes socials.

La guia va ser presentada pel consultor Guillem López Bonafont, que va destacar que

“la Guia pretén donar pautes sobre com fer ús de les xarxes i esvair dubtes que poguem tenir”. El manual explica els pros i contres i posa sobre la taula consideracions que cal tenir en compte a l’hora de fer servir xarxes com Twitter, Facebook o Instagram.

8

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016

FORMACIÓ

SABADELL I VIC ACULLEN LES PRIMERES SESSIONS DE LA CENTRAL DE COMPRES L’ACM va iniciar a finals de febrer les

primeres de les 9 sessions que es faran al territori per parlar de contractació pública i de la Central de Compres del

món local. Sabadell i Vic van acollir les

primeres jornades adreçades a tècnics i responsables de compres i contractació dels ens locals catalans.

El president de l’ACM, Miquel Buch, en

la inauguració feta al Consell Comar-

cal del Vallès Occidental, va destacar que “si comprem conjuntament acon-

seguim millors condicions, estalviem

Un moment de la primera sessió a la seu del Consell Comarcal del Vallès Occidental.

delegat territorial del Govern català, Mi-

innovadora de les institucions”, des-

l’ACM ja compta amb 843 ens locals

ministració local “ha estat la cara més

actualment la Central de Compres de

quisició de vuit productes i serveis.

recursos i cohesionem el món local”. El quel Àngel Escobar, va insistir que l’ad-

tacant la compra agregada. I és que

que es beneficien de la compra i adAixò suposa el 72% dels municipis catalans.

L’electricitat és el producte estrella i

també va ser el pioner dins la Central de Compres. Actualment, 646 ens lo-

cals es beneficien de les tarifes del subministrament elèctric, adquirit a

través de l’ACM. També destaca els servei d’assegurances (358) o el sub-

ministrament de gas natural (145).

Nous productes i serveis, licitats recentment, comencen a generar vo-

lum: vehicles (59), equips d’impressió (36), paper d’oficina (43) i maquinària tècnica (4).

El Comitè Executiu de l’ACM marca les directrius per al 2016 Primera sessió del 2016 del Comitè Executiu de l’ACM celebrada a la seu de l’entitat municipalista. La reunió va servir per fer balanç del 2015 i encetar el

treball de cara a aquest any. La sessió va repassar els principals actes i activitats realitzades per l’ACM en els tres últims mesos. Al mateix temps, es va posar sobre la taula la voluntat de realitzar una Convenció Municipalista abans

de l’estiu per marcar les directrius del nou municipalisme. També es va aprovar

la proposta de resolució en relació a l’adopció institucional de la Declaració

Universal sobre els Arxius, aprovada pel Consell Internacional d’Arxius. Aquesta Declaració pretén reconèixer el paper dels arxius, tant en la transparència administrativa com en la preservació de la memòria social col·lectiva.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016

9

ACTUALITAT

MÉS DE 300 PERSONES, A LA JORNADA ‘EL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA’ L’Auditori AXA de Barcelona va acollir el 4 de febrer la jornada ‘El dret d’ac-

cés a la informació pública’, organit-

zada conjuntament per l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de

Municipis de Catalunya, la Diputació

de Barcelona, el CSITAL i el Departament de Governació.

La jornada se centrava en la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la

Informació Pública (GAIP), òrgan que pretén resoldre, amb caràcter executiu,

reclamacions sobre sol·licituds d’accés

Miquel Buch, Elisabet Samarra i Xavier Amor van insistir en la necessitat fomentar la transparència.

administracions catalanes. La inaugu-

dent de l’FMC, i Elisabet Samarra, pre-

Miquel Buch va insistir en el fet que,

president de l’ACM, Xavier Amor, presi-

Dret d’Accés a la Informació Pública.

a la transparència, cal que els electes

a la informació pública de les diverses ració va anar a càrrec de Miquel Buch,

sidenta de la Comissió de Garantia del

més enllà d’haver-hi una llei que obligui locals tinguin una predisposició a ser

transparents. “La transparència ha de ser una actitud, una voluntat de voler

treballar així”. Buch va afirmar que cal

facilitar l’accés de la ciutadania a la informació pública perquè “sigui el propi ciutadà qui la pugui interpretar”.

La jornada va comptar amb la presèn-

cia de més de 300 persones i va servir per aclarir dubtes i problemes que es poden plantejar amb la nova regulació La jornada va tenir lloc a l’Auditori AXA de Barcelona.

del dret d’acés a la informació pública.

Obertes les inscripcions a les comissions sectorials • Benestar Social i Participació L’Associació Catalana de Municipis i Comarques obre el període de constitució i inscripció a les comissions sectorials. Es tracta d’un àmbit de reflexió i debat sectorial que permet el coneixement a fons dels temes que competeixen al món local i la connexió constant amb la realitat diversa dels ens locals de tot

el país. Els objectius bàsics de les comissions són promoure el treball sectorial dels ens locals i defensar els seus àmbits competencials.

Les comissions sectorials estan obertes a electes i tècnics de tots els ens locals associats a l’ACM. En el darrer període més de 1.300 electes i tècnics locals van participar de l’activitat de les diferents comissions i és molt important

tornar a comptar amb la vostra participació massiva en aquest nou període.

Per a fer efectiva la inscripció només cal que empleneu el formulari que hi ha a l’enllaç www.acm.cat/participacio.

10

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

• Cultura i Llengua • Ensenyament • Promoció Econòmica i Ocupació • Salut • Turisme • Urbanisme, Habitatge i Infraestructures • Esports • Funció Pública • Hisendes Locals • Igualtat i Nova Ciutadania • Interior i Seguretat • Medi Ambient i Sostenibilitat • Petits Municipis • Fòrum de Joves Electes (ja constituït)

ACTUALITAT

L’ACM ES REUNEIX AMB ELS ALCALDES I ACALDESSES DE L’ALT PENEDÈS El Consell d’Alcaldes de l’Alt Penedès va

comptar el 28 de gener amb la presència i participació del president de l’ACM,

Miquel Buch. La trobada, que forma part de la ronda de visites al territori de l’entitat

municipalista, buscava conèixer de primera mà quines són les preocupacions

dels alcaldes i alcaldesses de la comarca.

La trobada amb els alcaldes i alcaldesses de la comarca de l’Alt Penedès va

servir perquè el president, Miquel Buch,

expliqués quins són els principals serveis

Miquel Buch va participar en el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses de l’Alt Penedès.

lunya, i en concret als de l’Alt Penedès.

s’ofereixen als ciutadans.

mateix nivell de serveis, però amb menys

els alcaldes per trobar noves vies de col·

La trobada també va servir per posar en

dès compta amb 27 municipis, dels quals

per millorar la qualitat dels serveis que

pis més petits, que han de mantenir un

habitants.

que ofereix l’ACM als ens locals de CataEn aquest sentit, des de l’ACM s’escolta laboració o serveis que es poden oferir

recursos econòmics i humans. L’Alt Pene-

valor el suport de l’ACM amb els munici-

23 tenen una població inferior als 3.000

RENOVEM EL COMPROMÍS LOCAL PEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE febrer al Centre d’interpretació del Ca-

per fer més eficaç i operativa la tasca

forma part l’ACM, van renovar a Sant

de 200 representants del món local i

també va servir per escollir el nou pre-

desenvolupament local i la lluita contra

d’assolir els reptes per al 2030 de lluita

Els municipis de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, de la qual

va-La Fassina, va comptar amb més

Sadurní d’Anoia el seu compromís pel

va servir per reafirmar el compromís

el canvi climàtic.

contra el canvi climàtic. També es van

En una assemblea, celebrada el 4 de

2020 i es faran canvis organitzatius

marcar les línies del nou mandat 2016-

dels membres de la Xarxa. L’assemblea sident de la Xarxa de Ciutats i Pobles

cap a la Sostenibilitat. Es tracta de l’alcalde de Manresa, Valení Junyent, que substitueix Joan Puigdollers.

L’Assemblea es va celebrar al Centre d’Interpretació del Cava-La Fassina de Sant Sadurní d’Anoia.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016

11

ACTUALITAT

ACTUACIONS QUE PROMOU EL COMITÈ PER A L’ACOLLIDA DE LES PERSONES REFUGIADES El mes de setembre passat, arran de la crisi humanitària de refugiats a Europa, el Govern català va crear el Co-

mitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades, òrgan d’assessorament,

participació i coordinació de les ad-

ministracions públiques catalanes i de les entitats i organitzacions socials

que actuen en l’àmbit d’acollida de les persones demandants de protecció

internacional o refugiades a Catalunya (Acord de Govern de 22 de setembre

pel qual es crea el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades).

El Comitè està compost per: • El Secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania.

• Dos representants del Departament de Treball, Afers socials i Famílies.

• Un representant de la resta de departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

• Dos representants de les organitzacions associatives d’ens locals més representatives de Catalunya.

• Un representant de cada diputació de Catalunya.

• Un representant de l’Ajuntament de Barcelona.

12

• Un representant del Consell de l’Advocacia Catalana.

• Un representant del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

Aquest recurs pot ser un canal per articular les propostes de col·laboració ciutadana que, sovint, tenen dificultats per concretar-se • Un màxim de nou representants d’entitats especialitzades en matèria

d’acollida de les persones demandants de protecció internacional o refugiades.

Per al desenvolupament de les seves

funcions, el Comitè s’ha organitzat en 7 grups de treball que han engegat,

entre d’altres, les següents actuacions:

1. Sensibilització i educació per al desenvolupament: realització d’una guia

d’acollida, d’un document de consens

polític i preparació d’una campanya de comunicació pública.

2. Inventari de recursos: desenvolupament del banc de recursos unitari català.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

3. Acollida: reflexió i operativa dels

aspectes pràctics associats a la in-

corporació de persones refugiades a la vida comunitària ordinària del barri,

el poble i la ciutat: coneixement de les

llengües oficials, incorporació a l’escola, coneixement de les costums, de

l’entorn, convalidació de títols acadèmics, etc.

4. Ocupació i ocupabilitat: inserció laboral, autoocupació i millora de la ocupabilitat de les persones refugiades.

5. Salut: estudi de les necessitats especials associades al fet d’haver viscut un conflicte bèl·lic i el posterior exili.

6. Infància: protecció dels drets dels

infants refugiats i educació. Necessitat d’atenció especialitzada.

7. Persones grans: acompanyament i participació.

Actualment, aquests grups de treball

compten amb una àmplia representació institucional i social, amb més de 80 actors implicats.

Entre les accions promogudes pel Comitè, cal remarcar:

1. L’elaboració d’un discurs consensu-

at i unitari sobre el refugi entre tots els representants dels grups de treball.

ACTUALITAT En aquest darrer projecte la col·laboració de les entitats locals és decisiva per promoure’l i donar-lo a conèixer als ciutadans familiar; formació en idiomes o alfabetització; prestació de serveis de salut

complementaris; realització d’activitats de lleure i esports, etc.

Informació tècnica per accedir a EACAT

La Fitxa informatitzada d’inventari de

recursos per a l’acollida de persones refugiades la podeu trobar operativa a l’EACAT.

Una vegada entreu a EACAT, nave-

Fitxa de l’inventari de recursos.

2. La destil·lació de 10 punts clau del

discurs unitari, els quals seran la base per a una campanya de comunicació

adreçada al conjunt de la població

que està prevista engegar aquest primer trimestre de 2016.

3. La construcció d’una nova eina web Refugee.gencat.cat, pensada amb do-

ble vessant: com a referent informatiu per a les persones refugiades, i com a instrument per als tècnics municipals,

els quals tindran un espai habilitat per demanar informació, plantejar dubtes tècnics, jurídics, etc.

4. La creació d’un banc de recursos unificat. S’ha dissenyat una fitxa unitària per al conjunt del país que permet

inventariar tots els béns materials i immaterials que persones a títol individual, entitats, institucions i empreses vo-

len posar a disposició de les persones refugiades.

pot ser un canal per articular les pro-

postes de col·laboració ciutadana en el territori que, sovint, tenen dificultat per concretar-se.

Les persones interessades en aquesta

col·laboració han d’emplenar una fitxa d’inventari relacionant tot allò que posen a disposició de l’acollida de persones refugiades. Aquesta fitxa s’ha de presentar a l’ajuntament on està

ubicat el recurs o on es desenvoluparà el servei. Més informació la podeu trobar a l’apartat de Tràmits del web Gencat.cat de la Generalitat de Catalunya,

sota el nom d’“Inventari de recursos per a persones refugiades”.

D’aquesta manera, el Comitè podrà

disposar d’informació actualitzada so-

bre els recursos que s’ofereixen a tot Catalunya, els quals poden ser:

- Materials: habitatges, equipaments residencials, cessió d’espais formatius, etc.

Banc de recursos

En aquest darrer projecte la col· laboració de les entitats locals és decisiva per promoure’l i donar-lo a

conèixer als ciutadans. Aquest recurs

gueu per l’índex i aneu a Tràmits, als tràmits del Departament de Treball,

Afers Socials i Famílies (Inici > Tràmits > Catàleg > BASF - Recollida d’informació per a l’acollida de persones

refugiades) hi trobareu la informació relacionada amb aquest tràmit:

• Accediu al formulari tot prement el

botó verd “Descàrrega” i descarregueu-vos-el en el vostre ordinador. Si

no veieu aquest botó consulteu els rols i els terminis de presentació.

• Empleneu-lo, valideu-lo i signeu-lo digitalment.

• Trameteu-lo tot prement el botó “En-

via”. En uns segons s’obrirà el rebut de presentació del vostre tràmit amb el registre de sortida del vostre ens i el d’entrada de l’ens destinatari.

Per resoldre qualsevol dubte o aclariment, podeu contactar amb la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutada-

- Immaterials: formació i orientació per

al treball; servei de traducció, interpre-

nia al telèfon 93 270 12 30 o a: immigració.bsf@gencat.cat.

tació o mediació intercultural; servei

d’acompanyament personal, escolar o ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016

13

CENTRAL DE COMPRES

ELS EQUIPS INFORMÀTICS SERÀ EL PROPER PRODUCTE DE LA CENTRAL DE COMPRES L’ACM, mitjançant el Consorci Català pel Desenvolupament Local, segueix

ampliant el catàleg de serveis i productes de la Central de Compres del món

local amb la licitació d’un nou acord

Pc’s de Sobretaula • Estàndard i3 • Avançat i5 • Pro i7 • Workstation

marc d’equipament informàtic.

Portàtils • Estàndard i3 • Avançat i5 • Ultra Book i 7

Aquest nou acord, impulsat conjuntament amb Localret per aprofitar les sinergies a nivell d’informació tecnològi-

ca, vol donar resposta a les necessitats

iMac’s • MacBook 12” • MacBook Air 13” • MacBook Pro 15” • iMac 4K 21,5” • iMac 5K 27”

dels ens locals en tot allò que afecta l’àmbit informàtic i els seus serveis associats, simplificant

el procediment

per a la seva contractació, així com

l’obtenció del millor preu possible mitjançant l’agregació.

Thin Clients • Sense Wi-Fi • amb Wi-Fi

Els lots adjudicats a les empreses seleccionades disponibles en les opcions

de compra i lloguer, donaran resposta a un ampli ventall de necessitats, que

comprenen des dels PC de sobretaula en les seves diferents variants, fins als

diferents serveis associats com poden ser la migració de dades o l’assistència remota.

Els destinataris del subministrament objecte d’aquest acord marc són els

actuals membres del CCDL i Localret, els ens locals que estan vinculats a

aquests, així com els seus ens dependents i els consorcis que gestionen serveis locals o activitats d’interès local en

14

Thin Clients • Sense Wi-Fi • Amb Wi-Fi Servidors • Bàsic • Avançat Tauletes tàctils • Windows • Android • iOs Projectors • Estàndard • Semicurta • Curta • Ultra curta • Alta resolució

• Gran format / sales Solució multiconferència

què participen aquests ens locals vincu-

Segons el calendari de licitació previst,

alitzin activitats d’interès local en règim

a partir del mes de maig.

lats, així com aquells altres ens que rede concessió administrativa, conveni o

es podran fer els encàrrecs de provisió

altres tipus d’acords, sempre i quan els

gestors siguin entitats sense ànim de lu-

cre. Per accedir al subministrament, els ens locals esmentats s’hauran d’adherir amb caràcter general al sistema d’aquisició centralitzada del CCDL o específicament a aquest acord marc.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016

INFORMACIÓ:

93 496 16 16

gabinetestudis@acm.cat www.acm.cat

RACÓ DE CONTRACTACIÓ

“LA POLÍTICA D’ESTALVI ENS SERVIRÀ EN UN FUTUR PER FOCALITZAR RECURSOS EN L’ATENCIÓ A LES PERSONES”

El procediment per contractar béns o subministra-

ments de consum intensiu, com ara la llum o el paper, acostumen a saturar els serveis de contractació dels

ens locals. En quina mesura acollir-se als acord marc Loli Tovar Aznar Cap administrativa d’Administració Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona

de l’ACM permet als ens locals centrar-se en les contractacions de major valor afegit?

La nostra organització té com a missió principal la prestació dels serveis bàsics a la ciutadania. El fet de poder descongestionar els departaments administratius amb la contractació d’aquests subministraments de consum intensiu a

Ha esdevingut prioritària avui la contractació o la polí-

través de l’ACM ens permet estalviar costos, la minoració

Sí, evidentment. La política de compres i contractació actu-

per poder-nos centrar en la contractació especialitzada de

tica de compres en el món local? I en el futur?

de temps d’adquisició i la simplificació de la seva tramitació

alment a la nostra organització és prioritària per tal de tenir

serveis socials.

una major eficiència i un estalvi de recursos i així poder

donar un millor servei a les persones. Aquesta política d’estalvi i eficiència ens servirà en un futur per tal de focalitzar els recursos a l’atenció a les persones.

Què creus que pot aportar al Consorci el fet que l’ACM promogui acords marc, agregant compres de diferents subministraments o béns?

L’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona és un

organisme autònom depenent de l’Ajuntament de Tarragona, això vol dir que som independents per tal de gestionar el nostre pressupost. Per tant, també per a la tramitació de

les compres i la contractació. El fet de realitzar la compra

de diferents subministraments o béns a través de l’ACM ens aporta tenir una major eficiència i un estalvi en les compres i així poder donar un millor servei a l’objecte principal de la

nostra organització. Actualment no ens hem agregat a cap dels acords de l’ACM, però volem informar-nos per tal de

poder-nos agregar a alguns dels serveis que ofereix l’ACM.

Als acords marc formalitzats per part de l’ACM, els ens locals només han de realitzar l’encàrrec de provisió del

bé o servei, estalviant-se els possibles períodes de li-

tigiositat per part dels licitadors. Així doncs, el factor

certesa o seguretat jurídica en el procediment permet ajustar els calendaris de contractació. Com ajuda això a la confecció del pressupost anual?

Amb els acords marcs de l’ACM es pot aconseguir una ma-

jor eficàcia en l’activitat contractual, tant des del punt de

vista de gestió (donat que contribueix a la simplificació de la tramitació administrativa en la contractació de serveis i

subministraments), com des d’un punt de vista econòmic (ja que es poden obtenir unes condicions econòmiques

més avantatjoses). Així com la seguretat jurídica que et dóna. Tot això ens pot permetre poder avaluar prèviament els costos de contractació abans de la confecció del pres-

supost i poder donar mes consignació pressupostària a les partides relacionades directament amb l’objecte de la nostra organització.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS.MARÇ 2016

15

16

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016

LOCALRET

L’ADEQUACIÓ DELS AJUNTAMENTS A L’ESQUEMA NACIONAL DE SEGURETAT Els municipis catalans es troben immersos en el compliment dels principis i requisits que exigeix l’Esquema Nacional

de Seguretat. L’ENS pretén, des de la

seva entrada en vigor l’any 2014, garantir la seguretat dels mitjans electrònics utilit-

zats per les administracions públiques i en la relació amb la ciutadania.

El 9 de febrer passat el Consorci Local-

ret, amb la col·laboració del Consorci AOC, va convidar dos ajuntaments i

dues empreses perquè presentessin da-

vant tècnics i càrrecs electes municipals

L’adequació a l’Esquema Nacional de Seguretat preocupa els municipis

el funcionament dels ens locals als requi-

els nivells de seguretat que cal aplicar a

com abordar amb èxit el repte d’adequar

sits detallats a l’ENS, i ajudar a resoldre

els dubtes plantejats per aquells ajunta-

ments que no tenen aquests processos gaire avançats.

Des del Consorci AOC es va posar de manifest que a Catalunya es disposa del

“Protocol d’identificació i signatura elec-

trònica en l’Àmbit de la Generalitat de Catalunya”. Aquí es recullen els aspectes tècnics i organitzatius necessaris per a la

implantació dels sistemes d’identificació i signatura electrònica per a cada tràmit

o servei que fa l’administració, detallant

el grau de seguretat que hi cal aplicar.

(Veure Ordre GRI/233/2015, DOGC núm. 6.922) Els assistents al Taller de Localret van considerar que seria molt útil

un protocol que recollís, de manera de-

tallada, quins són, entre altres aspectes,

determinats tràmits i serveis municipals.

Xavier Altafulla, responsable de siste-

mes, i Daniel Tambó, secretari de l’Ajuntament del Prat de Llobregat van assegu-

rar que és possible adequar-se a l’ENS en un termini mitjà de temps superant la complexitat amb ajut tècnic i tenint present que “no és un projecte exclusiu de

l’àrea d’informàtica, sinó que és un procés transversal”.

nal d’Interoperabilitat (ENI) o als requeriments derivats de la Llei de Protecció

de Dades, com un procés continu de millora de l’Ajuntament. En el cas de Sant Feliu els aspectes de seguretat s’inclo-

uen en la formació continua del personal i s’aborden de manera col·legiada, atès que afecten altres àmbits més enllà del

tecnològic, com ara el jurídic o la gestió

del personal, de tal manera que “la seguretat no pot recaure en una personal o en un departament, sinó que s’ha de

Ascen Moro, cap de la Unitat de Gestió

del Coneixement i de Qualitat de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, va

incloure l’organització de la seguretat com un aspecte més de la transformació

dels ajuntaments en administracions digitals. Així, cal treballar conjuntament en

prendre consciència que és un procés

continuo, integral i transversal de tota l’organització”.

Es pot consultar la documentació generada al Taller “Adequació a l’ENS” al web de Localret (www.localret.cat)

l’adequació a l’ENS, a l’Esquema Nacio-

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016

17

PARTITS POLÍTICS

QUIN HA DE SER EL PAPER DELS ELECTES LOCALS EN LA LLUITA CONTRA LA CORRUPCIÓ?

Laura Costa Secretària de Política Municipal de CDC

PREOCUPAR-NOS I OCUPAR-NOS DEL BON GOVERN ÉS LA MILLOR MANERA DE DIGNIFICAR LA POLÍTICA I CONTRIBUIR A LA PROSPERITAT DELS NOSTRES POBLES I CIUTATS

Si bé és cert que l’ètica ha de ser una virtut inherent a qualsevol

proactivitat es concreta en la detecció del màxim nombre de riscos

individu que anheli una societat lliure, justa i pròspera, ho ha de ser

(entenent corrupció en el sentit més ampli: tot allò que representi

encara amb més severitat per als responsables electes. Per una

conductes impròpies), l’establiment de mesures preventives i, final-

banda, pel que fa al comportament propi, perquè la nostra condició

ment, l’avaluació i millora contínues dels seus resultats.

de servidors públics se sustenta en la confiança que ens fa la ciutadania per al compliment d’uns compromisos col·lectius. I, per altra

Per tot això, ens podem ajudar d’organismes com l’Oficina Antifrau

banda, pel que fa a l’actuació de tot el consistori, perquè la garantia

catalana, l’European Partners Against Corruption europeu o Trans-

del seu bon funcionament és una de les nostres responsabilitats

parència internacional.

principals.

Preocupar-nos i ocupar-nos del bon govern és la millor manera de Per a qualsevol de les dues, en la lluita contra la corrupció és del tot

dignificar la política i alhora contribuir a la prosperitat dels nostres

imprescindible que desterrem la visió reactiva –centrada únicament

pobles i ciutats.

en el dany– i assumim una actitud eminentment proactiva. Aquesta

Marta Vilaret Regidora d’Ara Mollet-ERCMES

ÉS MOLT IMPORTANT DESPLEGAR AMB TOTES LES SEVES POSSIBILITATS LES NOVES LLEIS DE LES QUE ENS ESTEM DOTANT, COM LA LLEI DE TRANSPARÈNCIA

El nostre paper contra la corrupció és vital, perquè som els polítics

de tot de la piràmide, sinó que cal una base àmplia de tolerància

més propers a la ciutadania; els que es troben al seu Ajuntament,

i nepotisme perquè puguin passar els grans escàndols. Aquesta

però també al carrer, a la porta de l’escola, al mercat... Hem de ser

base és la que cal transformar. Sovint són hàbits, petits gestos del

exemple d’honestedat i transparència.

dia a dia que fomenten l’amiguisme i la poca transparència.

La corrupció és una malaltia social que afecta als fonaments de

És molt important desplegar amb totes les seves possibilitats les

la democràcia i l’equitat, i que permet la desviació de poder o de

noves lleis de les que ens estem dotant, com la Llei de Transpa-

diners públics per a l’enriquiment (personal o de partit) o per a per-

rència. Però encara ho és més tenir uns principis de ferro i ser-ne

petuar-se en el poder. No només són grans casos els que estan dalt

fidel cada dia.

Antoni Fogué Secretari de Política Municipal del PSC

LA TRANSPARÈNCIA ÉS BÀSICA, NECESSÀRIA I INDISPENSABLE PER TENIR UNA RELACIÓ DE CONFIANÇA ENTRE REPRESENTANTS I REPRESENTATS

La lluita contra la corrupció és una de les prioritats i dels compromisos

la política: més transparència i rendició de comptes. Avançar en les

adquirits pels electes locals socialistes en les passades eleccions mu-

formes de gestionar les institucions i retre comptes a la ciutadania de

nicipals. Els nostres candidats i candidates van signar un compromís

la política i gestió fetes és la millor manera que es fiscalitzi l’acció de

ètic a favor de governs locals més democràtics, eficients, transparents

govern dels electes locals per part dels seus veïns i veïnes.

i honestos.

Altres de les mesures que hem impulsat per ser el més transparents

18

Creiem que avui és clau incentivar la participació, la transparència i les

possibles han estat la publicació dels ingressos dels nostres electes

noves tecnologies per afavorir la tan necessària regeneració democrà-

i de la seva agenda pública. La transparència és bàsica, necessària i

tica que reclama la ciutadania i abanderem els i les socialistes. Aquest

indispensable per tenir una relació de confiança entre representants i

és bàsicament el nostre compromís ètic en favor de la democràcia i de

representats.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016

PARTITS POLÍTICS Jan Catà Ten Regidor de la CUP a Calella

NECESSITAT I RADICALITAT DE SABER QUE O ENS EN SORTIM COL·LECTIVAMENT O FRACASSAREM

La profunda crisi democràtica –rere la metàstasi cleptòmana– arreu dels

existents, fonamentades en l’ètica i l’acció col·lectiva, per a un present i un

Països Catalans ens desvetlla del cicle viscut, a cavall de l’esclat de la

futur radicalment diferents. Però amb temps encara per reconèixer el pa-

bombolla financera, les runes de l’orgia especulativa, la globalització de

per imprescindible dels moviments socials i les acusacions populars com

l’economia del delicte pròpia del capitalisme furtiu i la degradació de les

a espai d’autodefensa democràtica, xarxa comunitària i dic de contenció.

condicions de vida i treball de la majoria social. És sota aquest context,

Consciència que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosal-

que des de la Candidatura d’Unitat Popular pretenem abordar i aprofundir

tres. Necessitat i radicalitat de saber que o ens en sortim col·lectivament

en tres realitats comunes i interelacionades: l’actual debat al voltant del de-

-contra la resignació i el nihilisme que dicta la corrupció– o fracassarem.

bat parlamentari sobre la (futura?) llei de transparència (catalana), la car-

Per seguir estirant del fil, aixecant catifes i reclamant llums i taquígrafs.

tografia acurada del trinomi silenci-corrupció-impunitat i les alternatives

Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV

ÉS EL MOMENT DEL MUNICIPALISME COM A ELEMENT ESSENCIAL PER PLANTEJAR UNA REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA EN TOTES LES ESTRUCTURES INSTITUCIONALS

Els casos de corrupció que han presidit la política espanyola i catalana

La millor lluita contra la corrupció és prevenint-la de forma proactiva amb

els darrers anys han generat una desafecció de la ciutadania sense pre-

reformes legislatives. Algunes mesures són l’aprovació de Codis de Bon

cedents envers les institucions polítiques democràtiques que erosiona la

Govern Local que s’incloguin als Reglaments Orgànics, acords perquè

credibilitat i l’estabilitat institucional i col·lectiva. És el moment del municipa-

qualsevol càrrec amb indicis fonamentats de conductes corruptes greus

lisme com a element essencial per plantejar una regeneració democràtica

se l’aparti immediatament de la seva responsabilitat, auditories externes de

en totes les estructures institucionals. La musculació democràtica de la so-

gestió dels serveis i procediments de l’administració local, registre de lobbi-

cietat vindrà del treball que es desenvolupi a partir de polítiques locals, a

es, prohibició del transfuguisme per llei i mentrestant adoptar el compromís

partir dels espais d’empoderament local i a partir d’una governança ètica,

de no governar amb cap trànsfuga, prohibició que els corruptors puguin

és a dir impregnant l’acció de govern d’exemplaritat, transparència i rendició

contractar amb l’administració pública i, finalment, impulsar un pacte contra

de comptes.

la corrupció i pel bon govern concretant mesures que potenciïn la transparència, el bon govern i l’aprofundiment democràtic en el món local.

Xavier Garcia Albiol President del grup parlamentari del PPC

CAL ENTENDRE LA TRANSPARÈNCIA COM UNA OPORTUNITAT PER POSAR A L’ABAST DE TOTHOM LA INFORMACIÓ DE LES DECISIONS I POLÍTIQUES MUNICPALS

Transparència, accés a la informació per part dels regidors de l’oposi-

dors –d’oposició o de govern– puguin veure les ombres quan existeixen.

ció i enfortiment de la capacitat independent de control dels funcionaris

No menys important és entendre que el dret dels regidors de l’oposició

d’habilitació nacional són les tres eines principals per posar més difícil

a conèixer la informació municipal ha de ser igual al dels membres del

la corrupció a les administracions locals. Funcionaris habilitats indepen-

Govern. Però tant o més important que aquests dos instruments és en-

dents, que no puguin ser remoguts pels seus governs i que no tinguin

tendre la transparència com una oportunitat per posar a l’abast de tot-

una significativa part dels seus ingressos depenent de decisions discre-

hom la informació rellevant per veure les raons, els costos i els beneficis

cionals dels polítics, són un instrument necessari perquè tots els regi-

de les decisions i polítiques municipals.

Miguel-Ángel Ibáñez Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà

HEM DE TREBALLAR PER LA TRANSPARÈNCIA, DE MANERA QUE ELS CIUTADANS PUGUIN SABER ON, COM I EN QUÈ ES GASTEN ELS DINERS DELS SEUS IMPOSTOS

Lluitar contra la corrupció no és ni més ni menys que complir amb les

Per tenir uns ajuntaments sense corrupció hem de treballar per la

obligacions del càrrec i, com a part integrant d’aquestes, denunciar

transparència, de manera que els ciutadans puguin saber on, com i

les males pràctiques que es puguin observar.

en què es gasten els diners dels seus impostos.

Tothom ha de ser conscient que en tot allò que toca a la corrupció

A banda del món local, en l’àmbit legislatiu nosaltres proposem la

la pregunta no és de quin partit és la persona, sinó si és corrupta o

prohibició de donacions de les empreses als partits polítics i fun-

decent, perquè no hi ha qüestions de partit, ni companys de partit: hi

dacions annexes, la prohibició de condonació dels crèdits bancaris

ha corruptes i, per tant, cal denunciar-los.

als mateixos i establir la responsabilitat patrimonial subsidiària dels partits polítics amb càrrecs públics implicats en casos de corrupció.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT ELS CONSELLS COMARCALS DEL GARRAF, ALT I BAIX PENEDÈS S’UNEIXEN PER ‘MULTIPLICAR ELS ACTIUS’ DEL TERRITORI Els Consells Comarcals del Garraf, Alt i Baix Penedès han

signat un compromís de treball conjunt per “multiplicar els

actius” del territori. Així ho ha definit la presidenta baixpenedesenca, Eva Serramià, qui destaca que es tracta d’un

acord “històric”. Les tres comarques comparteixen característiques paisatgístiques i culturals, però també problemàtiques socials. Per aquest motiu, volen desplegar acciFoto: ACN

MOLLERUSSA PRESENTA UNA APP QUE PERMET ALS CIUTADANS COMUNICAR A L’AJUNTAMENT INCIDÈNCIES A LA CIUTAT

ons comunes de forma imminent.

El primer pas ha estat la signatura de l’acord, i l’efecte més directe es constatarà en el turisme, ja que els tres governs

formen part del mateix Consorci de promoció turística. Per

ara no hi ha cap més projecte definit, i els tres presidents

L’Ajuntament de Mollerussa ha presentat una aplicació per a dispo- preveuen concretar noves accions a través de grups de sitius digitals que, sota el nom de ‘Mollerussa Viappublica’, neix amb treball intercomarcals l’objectiu d’ampliar els serveis als ciutadans i agilitzar els tràmits mitjançant una eina feta a mida de les necessitats de la capital del Pla

d’Urgell. L’aplicació ha estat desenvolupada per Telefònica i oferirà als ciutadans la possibilitat de poder comunicar i denunciar davant

l’Ajuntament qualsevol mena d’incidència que pugui tenir lloc a l’espai

públic de la ciutat. La nova eina tecnològica està dissenyada per a dispositius mòbils basats en els sistemes Android i iOS, i s’ha implementat en català, castellà i anglès.

L’Ajuntament de Mollerussa es converteix en el primer consistori de

les comarques lleidatanes que aposta per una aplicació d’aquestes característiques desenvolupada per Telefònica. Aquesta nova eina

tecnològica proposa un sèrie de categories a l’usuari per tal de fil-

trar els tipus d’avisos que rebrà l’Ajuntament. Tot seguit, es demana Foto: ACN l’adreça i la fotografia de la incidència, i finament se sol·liciten les dades del ciutadà per tal de poder comunicar-li posteriorment les actu-

acions que es duguin a terme. L’aplicació s’ha pensat per tal que sigui senzilla i de fàcil ús.

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016

#MUNICIPISENPOSITIU

“MALGRAT LES RETALLADES NO HEM TANCAT CAP SERVEI. AL CONTRARI” Daniel Cornellà Detrell (CUP). Alcalde de Celrà

Tweets

#municipisenpositiu Alcalde: Daniel Cornellà Detrell (CUP) Professió: Psicopedagog i educador social Habitants: 5.323 Pàgina web: www.celra.cat Sou alcalde: 30.000 € bruts anuals Sou regidors: 1r tinent alcalde (jornada completa): 30.000 € bruts anuals 2 regidors a 6,5 hores setmanals: 5.280 € bruts anuals Ple municipal: 140 € amb un màxim de 1.260 € anuals

Daniel Cornellà és l’alcalde de Celrà, un municipi de poc més de 5.300 habitants de la comarca del Gironès. Escollit regi-

dor al 2007 i alcalde al 2011, confessa

que aquesta responsabilitat la viu com una “passió” no només de cara al seu

poble sinó també cap a Catalunya i que el dia que no l’exerceixi treballarà “amb

la mateixa força” per assolir els objectius que s’ha marcat ell, el seu equip i la seva formació (CUP).

I de quin equip parlem? Doncs d’un

grapat de gent del poble que “combina experiència i joventut”. Gent jove que,

segons en Daniel, proporciona “idees

fresques i estratègies de treball en equip molt interessant” i que es complementen amb persones de més de 40 anys que

“aporten el seu bagatge personal de participació en el món associatiu i militància

política”. Aquest treball en equip, però,

va més enllà ja que, explica, “darrera de cada regidoria hi ha persones que treballen en les comissions de les diferents àrees de l’Ajuntament i que representa

l’espai on es construeix l’acció de govern del municipi”. Una acció que té en cada

ciutadà, en tots els veïns i veïnes de Celrà, la seva raó de ser. I en la què l’alcalde

intenta que participin d’una manera acti-

va. Per exemple, amb iniciatives com ara els pressupostos participatius o amb as-

sembles amb el veïnat de diverses zones

del poble “a peu de carrer per tractar les problemàtiques de cada barri”.

#Manresa es cardioprotegeix amb la col·locació de 30 desfibril·ladors d’ús públic

#Manlleu entra a formar part del 2,5% de municipis de l’estat espanyol que obre dades a la ciutadania

Inclús són els mateixos veïns qui, a ve-

gades, han de prendre certes decisions.

Així, quan l’Ajuntament es va veure afectat per les retallades que han aplicat “al-

#Gavà posa en marxa el procés participatiu del Pla d’Actuació Municipal

tres administracions” en les subvencions

de certs serveis municipals, el consistori es va veure en l’obligació d’apujar la quota de les escoles bressol. “Es va convo-

El @CCOsona inverteix 104.000 euros en senyalitzar 74 camins d’#osona

car una assemblea amb totes les famílies”, comenta en Daniel Cornellà, “els

vàrem exposar la situació i van presentar

el pressupost d’ingressos i despeses. A

partir d’aquí van ser les mateixes famílies que van votar i acceptar la mesura”.

Malgrat les retallades, l’alcalde se sent

orgullós de no haver tancat cap servei,

ans al contrari, en van obrir de nous, com el programa “Respir, que és gratuït i

#Sant Feliu de Guíxols inverteix 250.000 euros per millorar els dipòsits i posar al dia la xarxa d’aigua potable

La @paerialleida adquireix 11 pisos a un banc per destinar-los a lloguer social per a famílies amb fills

adreçat a persones grans en situació de dependència per així donar respir a les persones que se’n fan càrrec”.

De projectes al cap, ell i el seu equip,

L’Ajuntament de #Móra d’Ebre compra dos desfibril·ladors per actuar en casos d’aturada cardiorespiratòria

en tenen a dojo. D’entre ells, en Daniel Cornellà en destaca els següents: una

pista de pàdel, un local polivalent per a

les entitats esportives, l’ampliació de la depuradora municipal, la nova web de l’Ajuntament i una APP de participació

ciutadana, l’estalvi d’energia de l’enllu-

menat amb tecnologia led, un nou pla d’igualtat entre homes i dones o incre-

mentar els serveis per a la gent gran. I entre les realitzacions pioneres, l’alcalde

parla del nou sistema de recollida d’escombraries porta a porta.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016

21

OPINIÓ

TENIM PAÍS El “tenim país” es visualitza amb claredat quan sorgeixen moments complicats. I en la política catalana n’hem viscut forces en

els últims anys. I el “tenir país” s’ha personificat d’una manera molt diàfana en la força del municipalisme. Sempre que el país ha tin-

gut un moment complicat l’empenta de milers de batlles i regidors ha estat fonamental.

El 13 de setembre del 2009, contra tot pronòstic, des d’un petit

municipi de Catalunya es va celebrar la primera consulta sobre la independència de Catalunya. Primer la van intentar prohibir. Després de celebrar-la van dir que era un fet aïllat. Sense importància.

Dos anys més tard ja se n’havien celebrat 555. I així fins al 9 de Guillem Carol Periodista

“Tenim país”. Així acabava el president Pujol —tot i que ara sembla

pecat citar-lo- moltes de les seves últimes conferències al ja desaparegut Centre d’Estudis Jordi Pujol. Pujol, en els últims temps, ens

tenia acostumats a una mena de conferències i entrevistes filosòfiques. On, tot i les dissertacions i les metàfores, sempre acabava jugant al joc de les balances. Allò dels actius i els passius, els pros

i els contres, els avantatges i els inconvenients. Pujol, per sobre de tot, era (i, de fet, encara és) un estadista. És per això que sempre comptava i restava. Ho va començar a fer al llibre “Des dels turons a l’altra banda de riu” i ho va continuar practicant al llarg de la seva

celebrar la consulta sobre la sobirania del nostre país.

“El ‘tenir país’ s’ha personificat d’una manera molt diàfana en la força del municipalisme. Sempre que el país ha tingut un moment complicat l’empenta del municipalisme ha estat fonamental”

vida política.

Ja li va dir el president de l’ACM, el Miquel Buch, al president Mas

En els moments de dificultats s’han de comptar els efectius. És

tenars d’alcaldes: “President, quan et giris, ens veuràs a tots nos-

elemental sospesar correctament la teva força. Fer un exercici de sinceritat i donar el pes concret a cada cosa.

en aquell fantàstic acte al Palau de la Generalitat rodejat de cenaltres al darrere”.

I així ha estat. Quan el president Mas va haver de prendre una

“En els moments de dificultats s’han de comptar els efectius”

decisió complicada (potser de les més complicades) va anar, de

Pujol en les seves últimes conferències —quan ens deia que volia

Però el “tenim país” va molt més enllà. I des dels ajuntaments es

dentista- realitzava una presentació dels avantatges i els inconve-

desallotjaments forçosament del seu habitatge o aquells que te-

la independència de Catalunya sense definir-se com a indepennients que ens podríem anar trobant en el camí per assolir un estat català. Intentava, des d’una posició de pare de la nació, donar el

nou, al municipalisme. I va confiar en el president de l’AMI i alcalde de Girona per liderar el procés cap a l’estat català.

demostra cada dia. Donant resposta a les famílies que poden ser nen problemes per adquirir els aliments més elementals.

pes concret a cada element. Ara bé, tot i no ser gaire optimista (i

Hem demostrat (i continuem demostrant) que tenim país. I aquest

acabava apuntant cap a un element que ens podria fer guanyar.

terminant.

potser a dia d’avui podem intuir alguns dels seus motius) sempre Un que era multiplicador i que podia esdevenir decisiu: el sota

país. El treball constant i minuciós de milers i milers de persones del nostre país. Des dels empresaris, fins als emprenedors socials

passant per milers d’alcaldes de regidors. Això ell ho resumia en aquest “tenim país”.

22

novembre quan, gràcies a la força del món municipal, es va poder

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016

element, que sorgeix amb força des del municipalisme, serà de-

ACTUALITAT

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016

23