Revista ACM 377

377 Novembre 2016

La revista referent d’informació del món local

EL MÓN LOCAL DEFINEIX EL SEU FUTUR L’ACM va néixer el 3 d’octubre de 1981 amb la voluntat de representar el municipalisme català. Després de 35 anys aquella espurna està consolidada i ha evolucionat cap a una entitat de serveis per al món local

ACTUALITAT

L’ACM celebra els 35 anys de l’entitat municipalista en el marc de la XVIII Assemblea

ACTUALITAT

Els ciutadans continuen valorant a l’alça la gestió municipal, segons una enquesta

XVIII Assemblea ACM. Museu Agbar de les Aigües (Cornellà de Llobregat) - Foto: Ramon Boadella

COMISSIONS

La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruíz, parla a l’ACM del futur de l’educació a Catalunya

SUMARI

35 ANYS DE L’ACM

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, va tancar el 8 d’octubre l’acte de commemoració del 35è aniversari

de l’ACM. Tres dècades i mitja de treball constant al servei del món local. El que va començar sent una agrupació d’un centenar d’ajuntaments per coordinar polítiques municipals i intercanviar experiències, s’ha convertit en una entitat de serveis als ens locals.

No només es tracta de representar i defensar els interessos del municipalisme català, avui en dia l’ACM és una institució cabdal per

assessorar jurídicament els ens locals, oferir formació als càrrecs electes, donar-los eines per ajudar en la gestió diària i oferir una carta de productes i serveis que, adquirits conjuntament, permeten estalviar diners i temps per dedicar-los als ciutadans de cada municipi.

ACTUALITAT

PÀG. 4

PÀG. 5

PÀG. 9

FORMACIÓ

MUNICIPIS EN POSITIU

OPINIÓ

Molta participació a la jornada sobre contractació pública socialment responsable

Entrevista a l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza

Carles Puigdemont participa a la XVIII Assemblea que commemora el 35è aniversari de l’ACM

PÀG. 13

La Convenció Municipalista presenta el document que estructura com ha de ser el món local del futur

PÀG. 21

Una enquesta conclou que la ciutadania continua donant més bona nota a la gestió dels ajuntaments

PÀG. 22

‘Drets i responsabilitat: el combat diari’. Article del periodista Pere Cardús

EDITORIAL

EDITORIAL

EL MÓN LOCAL HA FET ELS DEURES L’ACM ha presentat les conclusions de la tercera onada de

l’Observatori de Política Municipal que, any rere any, analitza i posa nota a la gestió municipal. La nota mitjana a la gestió

que realitzen els ens locals és de 6,11 aquest 2016, mentre que al 2015 era del 5,64. Una dada que ens demostra

que la confiança de la ciutadania vers el seu ajuntament va

augmentant a mesura que els ciutadans veuen l’esforç i la constància que posen els alcaldes i alcaldesses per soluci-

onar els problemes reals de la gent. I és que els ciutadans creuen que el govern català és 2,5 vegades més eficient que

el govern espanyol per ajudar-los en moments de dificultats.

Però, és que al mateix temps, la valoració dels ajuntaments

en aquest aspecte és 8 vegades millor que la del govern català.

Aquestes conclusions ens reafirmen en el compromís que té el món local amb la ciutadania. Ser l’administració més

propera al ciutadà permet copsar les necessitats i inquietuds i, alhora, ens permet definir quin ha de ser el millor camí a

seguir. Per aquest motiu, fruit d’aquesta proximitat, l’Assem-

blea de l’ACM ha aprovat el document final de la Convenció

Municipalista. Un treball de més de tres anys que ens ha de permetre liderar, canviar i millorar perquè els ajuntaments siguin veritables eines de servei per al ciutadà. Transparèn-

cia, qualitat democràtica, regeneració política i governança local; Model territorial; Competències locals; Finances lo-

cals; i Gestió i control i personal local són els cinc eixos que defineixen com ha de ser el món local del futur en un nou estat català. Des de l’ACM tenim clar que si el nou estat ha començar a caminar, el món local ha fet els deures.

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Pep Montané

La redacció no comparteix, necessàriament,

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: Joan Morcillo

l’opinió expressada en els articles.

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Olga Alonso, Josep Garriga,

Correu electrònic: acm@acm.cat

Albert Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls,

Dipòsit legal: B3434383.

Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre. www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

3

ACTUALITAT

L’Àgora del Museu Agbar de les Aigües de Cornellà de Llobregat va ser la seu de la XVIII Assemblea.

L’ACM CELEBRA LA XVIII ASSEMBLEA I ELS 35 ANYS DE L’ENTITAT MUNICIPALISTA L’Associació Catalana de Municipis i Co-

dent de la Generalitat de Catalunya, Carles

que vol laminar també les competències als

d’octubre la seva XVIII Assemblea general,

“som lleials a les institucions, però només

manera d’entendre la societat”, va afirmar.

ens locals catalans i, per tant, laminant una

marques (ACM) va celebrar el passat 8

Puigdemont, que els alcaldes i alcaldesses

que va servir per commemorar els 35 anys

som fidels al poble que ens ha votat”.

assistir el president de la Generalitat de Ca-

Davant uns 200 càrrecs electes que van

càrrec de la consellera de Governació, Me-

semblea, el president de la Generalitat,

anys. “Sou una força molt representativa

l’ACM ha fet durant els seus 35 anys d’exis-

activament en la definició de les polítiques

insubornable de defensa del país”. “Quan

va assegurar que “els ajuntaments, el món

va continuar dient el president, i va posar

societat. Ens hem de preparar per afrontar

onalització i Sostenibilitat de l’Administració

los possible. Sé que ho farem plegats i que

de l’entitat municipalista, en un acte on va

La inauguració de l’Assemblea va anar a

talunya, Carles Puigdemont.

participar durant tot el matí en la XVIII As-

ritxell Borràs, qui va felicitar l’ACM pels 35

L’alcalde de Premià de Mar i president de

Carles Puigdemont, va agrair la tasca que

del municipalisme català, i que participa

tència i “la seva valentia i la seva actitud

del Govern de la Generalitat”. Així mateix

se us ha necessitat hi heu estat, hi sou”,

local, sou un pilar fonamental de la nostra

com a exemple el rebuig a la Llei de Raci-

els reptes del futur, i us necessitem per fer-

Local, aprovada pel Partit Popular , “una llei

podem comptar amb el vostre suport”.

l’ACM, Miquel Buch, va destacar que avui

s’ha renovat el compromís perquè l’ACM continuï sent l’entitat de referència de Catalunya. “Tenim clar que servint els ajuntaments de Catalunya servim a tots els catalans i catalanes. Aquesta ha estat la nostra raó de ser en els darrers 35 anys”. Miquel

Buch va cloure el discurs dient al presi-

PER CONSULTAR MÉS FOTOS: www.acm.cat/actualitat/arxiu-fotografic

Vídeo dels 35 anys de l’ACM Per reivindicar la feina realitzada pel món local i els seus protagonistes es va presentar un vídeo. Podeu visualitzar-lo directament a través

d’aquest codi QR.

Foto: Ramon Boadella

4

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

ACTUALITAT

LA CONVENCIÓ MUNICIPALISTA DEFINEIX EN CINC EIXOS EL MÓN LOCAL DEL FUTUR En el marc de la XVIII Assemblea es

El document està dividit en cinc grans

Segons Miquel Buch, “volem liderar,

Convenció Municipalista, el futur del

Transparència, qualitat democràtica,

ments del futur siguin unes veritables ei-

tir d’un procés participatiu iniciat fa més

Model territorial; Competències locals;

electes i tècnics d’ens locals.

sonal local.

van presentar les conclusions de ‘La

eixos i tracta temes tant importants com:

món local’. Un document elaborat a par-

regeneració política i governança local;

de 3 anys i amb aportacions de càrrecs

Finances locals; i Gestió, control i per-

canviar i millorar perquè els ajunta-

nes de serveis a la ciutadania”. Aquest

document pretén ser el model que defineixi com ha de ser el món local en un nou estat català.

Vídeo conclusions Convenció A través d’aquest codi

QR podeu visualitzar el vídeo sobre el procés de debat generat amb la Convenció Municipalista.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

5

35 ANYS DE L’ACM

198 lan 1: E l Ca s es 3 d’ ba talani trobe octub ses sta re n sob i un per a V ic p re v les ot p osar 104 alc qu er c la als ll a a nei da m avor ldes x l’ c d u ent nicip e l’A ataitat C . i, són M. les

9: E 200 r

PRESIDEN

199 3 cal : Es c d r pa e l’ACea el r e M Fò cat ls c , òrg rum C ala o ns. nsel an pe oma rls r com agru arc als reu la C rep nya.

M C u tal l’A bre e Ca esemeralitat d d e 3 d la Gen : El 2002 Jordi de Sant

el bra cele icipi, e s na tit Mun faa rcelo e a Ba a del P lítiques ç r a s o n p m e f 8 de a la De orçar les . : El f s 1986 rés per eguir re i mitjan g s Con a acon es petits v l que els pob vor d

Ramo

(1981

Josep Azuara (1985-1987)

Juli S

(1987

cd’Ele tudis B, per s E s A d’Alt mb l’U desl’Aula ració a rmació s E fo : a. bo 2000 n col·la rama de Espany e tes, un prog pionar a r crea a electes tinat

6

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

Pere Macias (1995-1996)

ACTUALITAT

Endra dics e t à rí la C is Ju ualit rea stud l’act c s ’E re s. ril e a d ou ’ab la Rib prom lecte d e 4 r e El 1 rat d als pe ó dels i P oc ric L zac

ncom a Ce de l’ACM ió c ió a c it a lic lid la so cal amb icia la con 2010: S’in pres per al món lo és tard, s’incorpo m M tral de Co trament elèctric. paper, etc. inis res, del subm impresso les, gas, ren vehic

201 4 con : Més d c don entrar- e 800 a a pop r supo se al Pa lcaldes rt ular l i del a la co au de l alcald es 9 de nv a nov ocatòr Genera ses van emb ia d e la litat pe re. con r sulta

NTS DE L’ACM

35 anys

s

on Montañà

1-1983)

Josep Grau

Pilar Blasco

(1996-1999)

(1999-2001)

Arcadi Calzada (1983-1985)

Joan Maria Roig

2014: El 90% dels ens locals catalans presenten una moció contra la LRSAL que retalla serveis als ciutadans.

(2001-2007)

Sanclimens

Salvador Esteve

7-1995)

(2007-2011)

Miquel Buch (2011- ...)

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

7

ACTUALITAT

8

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

ACTUALITAT

AUGMENTA LA VALORACIÓ POSITIVA DE LA GESTIÓ MUNICIPAL, SEGONS L’OBSERVATORI DE POLÍTICA MUNICIPAL L’ACM ha fet públic la tercera onada de l’Observatori de Política Municipal que analitza quines són les principals valoracions

de la ciutadania respecte la tasca municipal que fan els ajuntaments.

A partir de 1.200 enquestes realitzades a

tot Catalunya, l’Observatori de Política Mu-

nicipal pregunta a la ciutadania catalana aspectes com la valoració de la tasca municipal, quines són les demandes o proble-

màtiques més comuns o quin és el grau de confiança vers l’Ajuntament i el seu alcal-

de o alcaldessa. Com a dada destacada, puja considerablement l’opinió positivaque tenen els cituadans de la tasca del govern

municipal amb un 6,11 el 2016, mentre que al 2015 era del 5.64, i el 2013 del 5,25.

El grau de confiança vers l’Ajuntament

també puja. Mentre al 2015 era del 43,7%, el 2016 la confiança s’ha incrementat fins

al 47,8%. Pel que fa a les principals dema-

nades dels ciutadans vers el seu municipi,

la prioritat és la neteja de carrers, el seu

Una dada significativa és que el 56% dels

a les demandes dels ciutadans. Un últim

principals problemàtiques detectades són

són l’administració que més ha ajudat les

polítics. En aquest cas, un 59% de la ciuta-

suposa multiplicar per 8 la valoració que

són persones honestes i un 56% té un grau

vegades superior a la del Govern espa-

alcaldessa.

manteniment i la seguretat. Per contra, les

les mesures per afavorir la creació de treball, el funcionament dels serveis sanitaris

i disposar d’habitatge a preus assequibles

per a joves. En el cas de la confiança del

ciutadà amb el seu ajuntament, la dada se

situa al 47,8% dels veïns i veïnes que tenen molta o bastanta confiança.

ciutadans considera que els ajuntaments

bloc analitza la gestió que duen a terme els

persones i famílies amb dificultats. Això

dania creu que la gran majoria dels polítics

rep el Govern català, que alhora és 2,5

elevat de confiança amb el seu alcalde o

nyol. Així mateix, un 77,4% dels enquestats considera que els ajuntaments fan molts esforços econòmics per donar resposta

MÉS INFORMACIÓ:

www.acm.cat

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

9

ACTUALITAT

TROBADA INSTITUCIONAL ENTRE L’ACM I EL CONSELLER D’EXTERIORS DE LA GENERALITAT El president de l’ACM, Miquel Buch, i el

secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, es van reunir el 3 d’octubre amb el conseller d’Afers i Relacions Institucionals i

Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva, en el marc de les trobades institucionals que l’ACM

fa amb tots els consellers i conselleres del Govern català

La trobada va servir perquè el president

de l’ACM, Miquel Buch, expliqués al conseller Romeva què és i què fa l’ACM en favor dels ens locals catalans. En aquest

sentit, va explicar que un dels objectius

Els representants de les dues institucions van parlar distesament de buscar sinergies.

Catalunya és potenciar el paper del món

canviar bones pràctiques amb altres enti-

El conseller Romeva va mostrar molt inte-

l’ACM es vol incrementar la participació

par, acompanyar i assessorar el món local

i es va posar a disposició de l’entitat mu-

de l’entitat municipalista de referència a local en l’àmbit europeu. Així, des de en xarxes europees i internacionals, inter-

tats municipalistes d’altres països i particien projectes europeus.

rès en els projectes plantejats per l’ACM nicipalista per trobar sinèrgies de treball.

ALCALDES I ALCALDESSES PARTICIPEN A LA SETMANA EUROPEA DE LES REGIONS I LES CIUTATS Una delegació d’alcaldes i alcaldesses de l’ACM van ser aquest octubre a Brussel·les per participar a la Setmana Europea de les

Regions i les Ciutats, OPEN DAYS. Durant 4 dies, electes i tècnics

locals de tot Europa participaven a la trobada per intercanviar coneixements i bones pràctiques sobre el desenvolupament urbà dels pobles i ciutats. La delegació de l’ACM estava liderada per

Montserrat Carreras, alcaldessa de Cunit, Jordi Xargay, alcalde de Palol de Revardit, i Pol Pagès, alcalde de Sant Quintí de Mediona.

Al llarg de tres dies van participar en tallers, debats i exposicions

que van permetre tenir un contacte més directe amb altres realitats locals. El viatge també va servir per trobar-se amb representants

del Govern català com Amadeu Altafaj o eurodiputats catalans com Josep Maria Terricabras, Ernest Maragall i Ramon Tremosa.

10

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

ACTUALITAT

L’ACM PARTICIPA A LA CINQUENA CIMERA MUNDIAL DE LÍDERS LOCALS A BOGOTÀ Suport al procés de pau colombià

Diferents representants del món local català van participar el 14 d’octubre a Bogotà

(Colòmbia) en un acte de suport al procés de pau colombià. Els representants del

municipalisme català van conèixer en quin estat es troba el procés de pau i per donar

suport a totes les persones que estan tre-

ballant perquè el procés culmini amb èxit.

La delegació catalana estava integrada per Miquel Buch, president de l’ACM i alcalde

de Premià de Mar; Josep Mayoral, alcalde de Granollers i president de Mayors of Pe-

ace; Josep Sagarra, primer tinent d’alcalde de Vallromanes i secretari del Fons Català

de Cooperació al Desenvolupament; Do-

L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, intervenint durant la cimera.

La cimera, organitzada per la CGLU

local i la descentralització i debatre sobre

trobada mundial més influent d’alcal-

verns l ocals en els propers anys. El pre-

municipalistes.

general, Marc Pifarré, van participar en dos

Celebrada cada tres anys, l’objectiu era

neres d’organització d’aquestes entitats, el

(Ciutats i Governs Locals Units), és la

els reptes que hauran d’afrontar els go-

des, regidors, governs locals i entitats

sident de l’ACM, Miquel Buch, i el secretari

aprovar l’Agenda Global dels Governs Locals i Regionals del segle XXI, aprovar el 4art informe mundial sobre la democràcia

lors Sabater, alcaldessa de Badalona; i

representants dels ajuntaments de Lleida, Terrassa i de la Diputació de Barcelona.

fòrums on es va debatre les diferents maseu rol amb les diferents administracions

de cada país i els serveis que ofereixen cadascuna d’elles en els seus associats.

GOVERN CATALÀ, ACM I AMI ES REUNEIXEN PER DEFENSAR ELS AJUNTAMENTS QUE SÓN INVESTIGATS PER HAVER OBERT EL 12 D’OCTUBRE ajuntaments que van obrir les seves portes el passat 12 d’octubre.

El vicepresident de l’ACM, David Saldoni, va destacar que “els

ajuntaments de Catalunya hi són sempre, perquè sempre estem al peu del canó”. “Algú qüestionarà que el dia 12 d’octubre a la tarda, quan va haver-hi els aiguats, hi hagués algun regidor municipal o tècnic treballant? Això ens passa cada setmana, cada dia festiu que hi ha esdeveniments i s’ha de treballar”, va afegir.

La consellera Meritxetll Borràs va dir que “és una intromissió del Govern central sobre el que és l’autonomia municipal”, perquè no

es permet els ajuntaments “poder administrar els seus treballadors

i també la seva activitat”. La presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitat-

ge, Meritxell Borràs, i representants de l’AMI i l’ACM es van reunir el 18 d’octubre al Parlament de Catalunya per estudiar els reque-

riments d’informació del Govern espanyol que han rebut diversos

va explicar que s’han comptabilitzat 401 recursos i denúncies con-

tra municipis catalans per diverses actuacions relacionades amb el procés sobiranista. L’ACM i l’AMI es posen a disposició dels

ajuntaments afectats per poder tirar endavant la resposta jurídica corresponent.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

11

CONGRÉS DE CULTURA CATALANA

ELS MUNICIPIS I EL CONGRÉS DE CULTURA CATALANA L’èxit del Congrés va depassar totes

les expectatives. S’hi adheriren for-

malment més de 12.000 persones, però se sap que hi varen participar

moltes més. El Congrés es va orga-

nitzar en 23 àmbits temàtics a partir dels quals es van desenvolupar els debats a tots els territoris de parla Marta Rovira i Martínez Directora Fundació Congrés de Cultura Catalana

catalana. En aquest desplegament

territorial, els municipis hi van tenir un paper fonamental. Gràcies a la

recerca realitzada per la Fundació Ara fa quaranta anys, entre el desembre de 1976 i el novembre de

1977, tingué lloc el Congrés de Cul-

tura Catalana. Un congrés que va néixer amb la voluntat de defensar la

pogut comptabilitzar més de 800 activitats del Congrés en l’àmbit local,

amb la implicació dels ajuntaments i de les entitats de cada municipi.

cultura catalana, i que va acabar es-

És per això que, en motiu dels qua-

més que una activitat en defensa de

zant una proposta commemorativa

sent molt més que un congrés i molt

la cultura. El Congrés es va convocar el gener del 1975 per resolució

de la Junta del Col·legi d’Advocats

de Barcelona, però ben aviat s’hi van sumar tots els col·legis professionals

i nombroses entitats de la societat

civil, com també va comptar amb la implicació de les figures acadèmiques i intel·lectuals més rellevants d’aleshores. Per tant, el Congrés va esdevenir el primer punt de trobada

no clandestí de la societat civil des de la instauració de la dictadura franquista.

12

Congrés de Cultura Catalana s’han

ranta anys, la Fundació està organitque tindrà molt en compte aquesta vessant local del Congrés. Aquesta proposta inclou una exposició virtual amb la localització dels llocs on es

van celebrar les reunions dels diferents àmbits, amb fotografies, les

conclusions de cada àmbit i la documentació que puguin aportar els congressistes i els municipis que van

acollir les activitats. De moment es

pot consultar la llista de les activitats que van tenir lloc a cada municipi al

web de la Fundació: www.fundccc. cat.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

També es proposa als municipis que organitzin taules rodones o conferències al voltant del que va significar el Congrés fa quaranta anys, en

plena Transició política, així com per fer balanç de les propostes que es van elaborar en el marc del Congrés sobre com havia de desenvolupar-se

la societat catalana en tots aquells

àmbits: economia, sanitat, territori, teatre, llengua, literatura, etc. Alguns municipis, com el Cerdanyola del Vallès, ja han dut a terme activitats en aquest sentit.

Així mateix, la Fundació Congrés de Cultura Catalana fa una crida a tots els municipis perquè aportin documentació, imatges o testimonis a

aquesta exposició virtual, que esperem que en algun moment també pugui traslladar-se a un espai físic, grà-

cies a la col·laboració dels municipis de l’ACM. Des de la Fundació us

convidem a commemorar el Congrés de Cultura Catalana amb nosaltres.

FORMACIÓ

GRAN EXPECTACIÓ A LA JORNADA SOBRE CONTRACTACIÓ SOCIALMENT RESPONSABLE de foment de la responsabilitat social en el

món local. La inauguració de la jornada va anar a càrrec de l’alcaldessa de Tàrrega,

Rosa Maria Perelló, que va destacar que la

contractació pública està d’actualitat. “Els governs locals poden i han d’actuar com a

govern en l’orientació de la contractació”, va assegurar. Així mateix, va remarcar que “la Central de Compres aconsegueix que

els ajuntaments puguin estalviar en el preu i en el procediment, tinguin una alta segu-

retat jurídica i finalment, el seguiment, control i avaluació dels serveis contractats”. La

La contractació a l’administració pública és un dels temes de més actualitat.

Amb l’objectiu d’actualitzar coneixements,

Les noves directives europees de contra-

marques va realitzar el passat 19 d’octubre

tes i possibilitats atès que el foment de la

socialment responsable a l’administració

un dels objectius principals. La jornada

molt interès, va comptar amb la presència

tractació socialment responsable; la con-

l’Associació Catalana de Municipis i Co-

ctació pública del 2014 obren nous rep-

una jornada sobre la contractació pública

contractació socialment responsable n’és

local catalana. La sessió que va generar

buscava donar eines per fomentar la con-

d’un centenar de tècnics i electes locals.

certació i la contractació dels serveis a les persones i la compra pública com a eina

inauguració va comptar també amb Mercè Corretja i Torrens, directora de la Direcció

General de Contractació Pública de la Generalitat que va destacar la importància d’aquests tipus de jornades per poder intercanviar idees i millorar els procediments de compra dels ajuntaments.

Properes accions formatives

Escola de Governs Locals (EeGL) Construint els governs locals del demà (11 Novembre) Jornada ‘Dinamització i promoció del comerç urbà: eines i reptes de futur’ (21 Novembre) Curs ‘Gestió pressupostària’ - Edició Anoia (23 Novembre)

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

13

LA CONSELLERA RUÍZ REIVINDICA L’EDUCACIÓ A LA COMISSIÓ D’ENSENYAMENT La consellera d’Ensenyament de la Gene-

ralitat, Meritxell Ruíz, acompanyada de la presidenta de la Comissió d’Ensenyament

de l’ACM i alcaldessa de Vic, Anna Erra, van inaugurar el 18 d’octubre el curs 2016-2017

de la de l’òrgan sectorial de l’ACM amb una

conferència que titulada “Debat sobre el futur de l’educació a Catalunya”.

La consellera d’Ensenyament va destacar que l’educació és “l’eina principal de progrés personal i col·lectiu i garantia d’igual-

La Consellera Meritxell Ruiz adreçant-se als participants de la Comissió d’Ensenyament de l’ACM.

superació dels condicionants personals,

l’única manera de fer-ho és escoltant als

tencial i potenciar el perfil professional del

treballa per tenir alumnes, persones ben

gui un referent a Catalunya. La presidenta

tat d’oportunitats, ja que fa possible la

socials i econòmics”. Alhora, per Ruíz és

element de cohesió cultural i social. “L’escola elimina diferències, tracta a tots els alumnes de la mateixa manera i adapta

agents educatius, escoltant a qui dia a dia formades”.

les necessitats singulars per tenir un bon

Finalment, la consellera va exposat alguns

tena d’electes locals va explicar que ”és

Catalunya. Així, va detallar que estan tre-

nivell d’aprenentatge”. Davant una tren-

essencial donar estabilitat a l’educació i

dels reptes de futur de l’ensenyament a ballant per un model pedagògic compe-

docent, fer que la formació professional side la comissió d’ensenyament, Anna Erra, va destacar que els ajuntaments “tenim unes competències molt bàsiques en matèria d’ensenyament, però per això, deixa

de ser un dels pilars fonamentals dels ajuntaments”.

EL FÒRUM COMARCAL ES REUNEIX AMB LA PRESIDENTA DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA El president del Fòrum Comarcal de l’ACM, Jordi Xargay, es va re-

unir el 7 d’octubre amb la presidenta de la Diputació de Barcelona,

Mercè Conesa, per explicar la situació dels consells comarcals de la província de Barcelona i quines són les seves principals deman-

des i problemàtiques. Xargay va demanar que des de la Diputació es tingui en compte la tasca essencial que duen a terme els ens comarcals. Cal tenir en compte que els consells comarcals han de donar servei a ciutats grans com Sabadell, però també a municipis

petits com Sant Llorenç Savall; dues realitats ben diferents. El presi-

dent del Fòrum Comarcal va estar acompanyat per pels presidents dels Consells Comarcals del Vallès Occidental, Ignasi Jiménez; del Maresme, Miquel Àngel Martínez i d’Osona, Joan Roca.

14

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

2.000 LLARS EN SITUACIÓ DE POBRESA ESTALVIARAN ENERGIA AMB EL SUPORT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA (web www.congrespobresaenergetica.cat),

al costat de la Taula del Tercer Sector Social, Ecoserveis, i els ajuntaments de Barcelona, Badalona i Sabadell. El Congrés es farà a Fira Sabadell els dies 3 i 4 de novembre.

Segons la diputada Maite Fandos, “la Diputació de Barcelona participa en l’orga-

nització del I Congrés Català de Pobresa Energètica perquè aquesta és una de les emergències socials que més afecten als

municipis, a la qual cal donar una resposta coordinada i efectiva”.

MÉS INFORMACIÓ:

iStock / Imageegam

La Diputació de Barcelona ha engegat un

beneficiàries, consells per a l’estalvi i tràmits

tuació de pobresa energètica que parteix

sol·licitar el bo social o optimitzar les condi-

Estalvi de 300€ anuals per llar

potència contractada o sol·licitant una dis-

la Diputació ha dut a terme dues proves

programa d’intervenció a habitatges en si-

amb les companyies subministradores per

d’auditories energètiques encaminades a

cions de contractació, com ara baixant la

obtenir un estalvi en aquestes llars.

La diputada de Benestar Social de l’Àrea

criminació horària.

d’Atenció a les Persones de la Diputació,

La Diputació de Barcelona ha destinat tam-

conjunt d’accions per donar suport als mu-

nicipis i consells comarcals per combatre

Maite Fandos, destaca: “Hem engegat un nicipis en l’àmbit de la prevenció i l’atenció

a la pobresa energètica que inclouen el suport econòmic, la capacitació dels i les professionals de serveis socials i la intervenció

bé 15 milions d’euros addicionals als mula pobresa energètica i cobrir necessitats

socials bàsiques a través de les ajudes d’urgència social.

en llars vulnerables per millorar l’eficiència

D’altra banda, en conveni amb el Depar-

nia i la informació per reforçar el treball dels

titut Català d’Energia de la Generalitat de

energètica. L’empoderament de la ciutada-

tècnics municipals són la base del projecte”.

Al llarg del 2016 i 2017 s’intervindrà en 2.000

habitatges de 200 municipis per aconseguir un estalvi valorat en 600.000 euros, amb

una reducció d’emissions de CO2 de 315

tones anuals; un estalvi energètic equivalent al consum anual de gairebé 100 llars.

A més de les auditories energètiques per monitoritzar el consum, el programa inclou

instal·lació gratuïta d’elements de baix cost

–com bombetes de baix consum, temporitzadors, regletes amb interruptor o virets per

les finestres–, formació per a les persones 16

www.diba.cat/web/benestar/auditories

tament de Benestar Social i Família i l’InsCatalunya, s’organitzen tallers formatius

per orientar els professionals dels serveis socials bàsics sobre com abordar la po-

bresa energètica. Durant el 2016 s’estan fent 10 tallers amb la participació de 300 professionals. Paral·lelament, la Diputació ha elaborat un estudi sobre la situació de

la pobresa energètica a la demarcació de Barcelona que es publicarà i presentarà el

proper mes de setembre, com també una guia per als tècnics municipals de suport a

la gestió energètica. A més, la Diputació de

Barcelona col·labora en l’organització del I Congrés Català de Pobresa Energètica

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

Per posar en marxa aquest programa, pilot, ja finalitzades, al Consell Comarcal d’Osona i a Vilanova i la Geltrú, on

s’ha intervingut en 39 habitatges, tots

ells en situació de pobresa econòmica, un 54% dels quals amb menors, un

21% amb persones amb discapacitat i un 12% amb gent gran.

S’han instal·lat 422 elements d’eficiència

energètica de baix cost (la majoria bombetes de baix consum). També s’han

tramitat 24 bons socials, i s’ha constatat que gairebé un 80% de les llars que te-

nen dret a bo social no el tenen tramitat,

en molts casos per desconeixement.

En 20 domicilis s’ha tramitat un canvi de companyia o de tarifa; en 14 llars s’ha baixat la potència contractada i en 24

s’ha tramitat una discriminació horària.

38 persones han participat, a més, en un curs de formació sobre eficiència

energètica. A partir d’aquestes expe-

riències, s’ha constatat que gràcies a la intervenció s’aconsegueix un estalvi de

consum energètic de 301€ i de 620,5 kwh de mitjana anual per llar.

LOCALRET

PRÒRROGA DE LA COMPRA AGREGADA DE LES TELECOMUNICACIONS DE LES COMARQUES GIRONINES El Consorci Localret ha proposat als ens locals la pròrroga del contracte de compra agregada dels serveis de

telecomunicacions dels municipis, els

consells comarcals i els municipis que

participen als procés de les comarques

del Gironès, el Pla de l’Estany, l’Alt Empordà, el Ripollès, la Cerdanya, el Baix

Empordà i la Selva. El termini de pròrroga del contracte és per a dos anys més, fins al 18 de desembre del 2016.

D’acord amb criteris tècnics, Localret proposa la pròrroga perquè considera,

en síntesi, que les condicions tècniques i econòmiques dels serveis oferts pels

adjudicataris són avantatjoses i ajusta-

La compra conjunta aconsegueix descomptes als serveis de telecomunicacions.

des a l’actual situació del mercat.

El contracte vigent fins ara, iniciat el 19 de desembre del 2014, va adjudicar a

Telefónica per un import a 580.000 euros el Lot 1 dels serveis de veu fixa; a

Vodafone, per 219.000 euros els serveis de comunicacions mòbils de veu

i dades definits al Lot 2; i a Telefónica

el Lot número 3, corresponent als serveis de dades i d’accés a Internet, per

144.000 euros. Tots els ens locals gironins adherits a aquest acord tenen de

termini fins a l’11 de novembre per afegir-se a la pròrroga de les condicions

per a les prestacions dels serveis de telecomunicacions.

Abans de la finalització de la pròrroga,

l’any 2018, des de Localret i en col·

laboració amb els municipis gironins, s’abordarà un nou concurs dels serveis

de telecomunicacions, el qual s’obrirà a la participació de tots aquells ens locals interessats.

Actualment, els descomptes aconseguits en els diferents processos de

contractació de serveis de telecomunicacions que Localret ha endegat mitjançant un únic expedient administratiu oscil·la al voltant del 40% en telefonia

fixa, del 60% en comunicacions mòbils

Aquest procés de contractació de ser-

veis, no pas d’infraestructures, té tot un seguit de beneficis per als ens locals, a

banda d’un important estalvi econòmic

i del 30% en dades. En conjunt hi parti-

cipen de la compra agregada prop de 400 ens locals de les demarcacions de Barcelona, Girona i Tarragona.

en les factures de telecomunicacions, com són la millora i l’adequació dels

serveis de telecomunicacions a les necessitats dels ens locals.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

17

PARTITS POLÍTICS

QUIN IMPACTE TINDRÀ PER L’ADMINISTRACIÓ LOCAL LA NOVA LLEI DE PROCEDIMENT ADMINISTRATIU? Secretaria de Territori i Política Municipal CDC

SI NO ES FACILITEN RECURSOS TÈCNICS I MATERIALS ALS ENS LOCALS LA IMPLANTACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA NO SERÀ POSSIBLE

La nova llei de procediment administratiu és una llei que dóna

L’impacte per a les administracions locals serà important, sobretot

continuïtat a la Llei 30/92 sense introduir grans canvis. Ara bé, el

pels municipis petits i mitjans ja que no disposen de la infraestruc-

que sí que incorpora és l’obligatorietat de les administracions a fer

tura necessària per implantar de forma integral la gestió electrò-

el pas definitiu cap a l’administració electrònica.

nica dels processos administratius. La nova llei implica instaurar tot una sèrie d’instruments que a data d’avui molts ajuntaments no

Fins ara, el procés administratiu podia ser tant “en paper” com

estan en disposició d’oferir, com per exemple, el Registre Electrò-

electrònic però amb l’entrada en vigor de la nova regulació, el

nic General i d’Apoderament, Oficines d’Assistència en matèria de

mitjà ordinari ha de ser l’electrònic, excepte quan els interessats

registres, notificacions electròniques, etc. Per tant, si no es faci-

siguin persones físiques que podran escollir el sistema.

liten recursos tècnics i materials als ens locals la implantació de l’administració electrònica no serà possible.

LA IMPLANTACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA, AMB LA FINALITAT DE PROMOURE LA CELERITAT, L’EFICIÈNCIA I L’EFICÀCIA, EXIGIRÀ TOTA UNA SÈRIE DE CANVIS Regidor de Cerdanyola del Vallès Iñigo Enterría

La nova llei 39/2015, reguladora del procediment administratiu comú,

2.- A nivell de tramitació d’expedients, atesa la voluntat de simplifi-

suposa un gran repte per a totes les administracions públiques, en espe-

cació administrativa i l’ús de les noves eines de l’administració elec-

cial per a les locals. La implantació de l’administració electrònica, amb

trònica.

la finalitat de promoure la celeritat en la tramitació dels expedients i l’eficiència i l’eficàcia en els procediments, exigirà tota una sèrie de canvis,

3.- A nivell d’organització i de formació dels treballadors públics.

principalment en tres nivells: Finalment recordar que la llei de bases de règim local atribueix a les 1.- A nivell d’inversió per adquirir les plataformes informàtiques exigides

Diputacions, com a competències pròpies, la prestació de serveis

per la llei (seu electrònica, portal d’internet, punt d’accés, arxiu únic,

d’administració electrònica a municipis de població inferior a 20.000

sistemes d’identificació, registres, sistemes de pagament, signatures o

habitants, per la qual cosa caldrà ser rigorós en la seva exigència i

notificacions electròniques...)

aplicació.

Antoni Fogué Secretari de Política Municipal del PSC

LA INCORPORACIÓ D’AQUEST NOU CORPUS LEGISLATIU ÉS UN NOU REPTE DE MILLORA PER ALS AJUNTAMENTS

Aquest mes d’octubre entren en vigor dues lleis que podríem quali-

les locals, hauran d’engegar un procés d’adaptació a nous procedi-

ficar de “bessones”, la Ley 39/2015 de Procedimiento Administrativo

ments, com la simplificació que representa integrar en el procediment

Común de las Administraciones Públicas i la Ley 40/2015 de Régimen

comú, els que abans estaven separats per l’exercici de la potestat

Jurídico del Sector Público, que són complementàries i els seus efec-

sancionadora i l’exigència de responsabilitat patrimonial de les admi-

tes, en molt casos, s’han de veure en paral·lel. Aquestes lleis substitu-

nistracions públiques, entre altres.

eixen l’antiga 30/1992 que ho abastava tot.

En línies generals, els ajuntaments (en molts casos ajudats per les En relació a la llei de procediment administratiu, la part més important

diputacions) han estat pioners en l’administració electrònica i en les

per als ajuntaments fa referència a l’administració electrònica, un tema

solucions que impliquen un estalvi de temps per al ciutadà i les em-

al qual ja vam fer referència en aquest espai fa uns mesos. Tant en

preses, per això, creiem que la incorporació d’aquest nou corpus le-

l’àmbit electrònic com en el de procediments administratius en ge-

gislatiu és un nou repte de millora per als ajuntaments.

neral, és evident que les administracions públiques, i en aquest cas

18

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

PARTITS POLÍTICS AMAGADES SOTA EL PRETEXT DE L’INAJORNABLE ENTRADA EN L’ERA DIGITAL, ADOPTA UNA SÈRIE DE MESURES QUE CREEEN IMPUNITAT I INDEFENSIÓ

Arnau Comas

Regidor de Sant Esteve de Palautordera

La nova llei de procediment ha suposat més d’una corredissa en ajunta-

s’hagi d’escollir entre pagar una multa injusta, o arriscar-se a assumir un re-

ments despistats, però sobretot un important retrocés en drets ciutadans.

càrrec per poder-la discutir. Entre els disbarats jurídics de la norma, també

Amagades sota el pretext de l’inajornable entrada en l’era digital, adopta

destaca la facultat de l’administració de fer desaparéixer del expedient tot el

una sèrie de mesures que creen impunitat i indefensió. Un bon exemple

que consideri “auxiliar o de recolzament”. Un ample marge d’interpretació

és la generalització de la reducció de les multes (que pot arribar al 40%) si

que permet als ajuntaments, i alcaldes, poder esborrar del mapa dades,

es reconeix la responsabilitat i/o es paga abans del final del procediment.

comunicacions, o informes, entre d’altes. Unes actuacions que no només

Aquesta formidable màquina de cobrar, que ja s’utilitzava en trànsit, fa que

no podrà conéixer el ciutadà, sinó tampoc els jutges.

Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV

S’ALBIRA UNA OPORTUNITAT D’AVENÇ DE LES INSTITUCIONS PER ADEQUAR-SE A LA REALITAT TECNOLÒGICA, AMB ELS MATEIXOS RISCOS ASSOCIATS QUE EN ALTRES CANVIS PROCEDIMENTALS

Abans de conèixer l’afectació de la llei de procediment administratiu que

petències bàsiques estatals no podien buidar les competències autonò-

diferia la seva aplicació a un any (ara es compleix) i dos anys per algunes

miques de desplegament o dit d’una altra manera que les competències

disposicions com el registre electrònic o el punt d’accés general electrò-

autonòmiques han d’establir polítiques pròpies o diferents opcions a partir

nic, cal fer una lectura crítica de la seva redacció. Amb l’aparença d’una

de la legislació bàsica estatal. Des de la perspectiva de l’impacte de la

d’una llei de simplificació administrativa que facilita les relacions entre

llei, que en realitat, no és una llei nova, sinó una reforma de la Llei 30/1992

administracions i ciutadania i, per tant, destinada a impulsar la tramitació

i que dóna continuïtat en els seus aspectes fonamentals a la regulació

electrònica dels procediments i a superar la tramitació en paper, emer-

precedent, limitant-se a integrar els preceptes relatius al procediment ad-

geixen dos elements sensibles i que es connecten amb el context en què

ministratiu electrònic, s’albira una oportunitat d’avenç de les institucions

es va aprovar: les polítiques d’austeritat marcades per les retallades dels

per adequar-se a la realitat tecnològica, amb els mateixos riscos associats

serveis i la contenció obsessiva del deute públic i la recentralització nor-

que en altres acceleracions i canvis procedimentals. Serà especialment

mativa. En aquest sentit, la llei va ser objecte de Dictamen del Consell de

important la gestió del canvi cultural que suposarà per als treballadors i

Garanties Estatutàries el desembre de 2015 on es posava de manifest

treballadors públiques, la formació al personal i els recursos econòmics

que part de l’articulat vulnerava l’Estatut de Catalunya, atès que les com-

necessaris per afrontar-lo.

Xavier Garcia Albiol President del grup parlamentari del PPC

UN CANVI QUE EXIGIRÀ IMPORTANTS TRANSFORMACIONS EN ELS PROCESSOS ADMINISTRATIUS I UN ESFORÇ PER MANTENIR AL DIA LA FORMACIÓ DELS EMPLEATS PÚBLICS

Quans els xinesos varen inventar el paper –per substituir els documents

del pergamí al paper. Fins ara l’administració podia treballar en diferents

escrits sobre bambú– ho varen fer per millorar la gestió dels espais dels

formats, per a partir d’aquest mes i de forma progressiva tots els proces-

seus arxius. Nosaltres a Europa estàvem passant del papir al pergamí. I

sos administratius hauran de ser única i exclusivament electrònics.Estem

encara ens faltaven molts anys per gaudir els avantatges del paper. La

davant d’un canvi que comença amb nosaltres però que obre unes pos-

victòria del paper fou definitiva i durant segles les administracions han

sibilitats que avui només ens podem imaginar veient pel·lícules o sèries

treballat en paper.

de ficció futurista. Un canvi que exigirà importants transformacions en els processos administratius i un esforç per mantenir al dia la formació

La nova Llei de procediment administratiu i de règim jurídic representa

dels empleats públics i, alhora, evitar la desigualtat en l’accés a les noves

un canvi tant radical com fou en el seu dia el pas del bambú, del papir o

tecnologies.

Miguel-Ángel Ibáñez Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà

SERVIRÀ PER PREPARAR EL PAS MÉS COMPLICAT QUE SERÀ QUAN LES COMUNICACIONS AMB ELS CIUTADANS PARTICULARS TAMBÉ S’HAGIN DE FER EN FORMAT DIGITAL

El fet de l’obligació que les comunicacions entre administracions

molt important el suport des de les diputacions.

hagi de ser digitals i que la documentació presentada a una admi-

És un avenç important que simplificarà en moltes ocasions la dura-

nistració estiguin a disposició de les altres per no tornar-la a dema-

da dels tràmits evitant allò de “la documentació no està complerta”

nar al ciutadà és un avenç molt important en eficàcia i disminució

que allarga la gestió tant per part del funcionari com per part del

de burocràcia, però si bé els ajuntaments grans i mitjans ja estan,

sol·licitant. A més, servirà per preparar el segon pas que serà més

en general, preparats, els petits a causa de la limitació de les seves

complicat i que serà quan les comunicacions amb els ciutadans

possibilitats tindran dificultats per la seva implantació. Per això, és

particulars també s’hagin de fer en format digital.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT SET MUNICIPIS DEL BERGUEDÀ CREEN UNA PLANTA DE BIOMASSA PER ABASTIR D’ENERGIA LES INDÚSTRIES DEL POLÍGON DE BERGA Fa anys que la comarca del Berguedà és pionera en la gestió

dels seus boscos i la implantació de la biomassa. Els principals

impulsors són set municipis que l’any 2012 van decidir tirar endavant una mancomunitat per treure profit dels seus boscos i crear llocs de treball a la comarca. Des d’aleshores han creat 13

calderes que escalfen 32 equipaments municipals i actualment

construeixen una planta de biomassa per abastir d’energia les indústries del polígon de Berga. Amb una inversió de 2 MEUR, Un dels cartells penjats a l’entrada de l’IES de Navarcles.

POSEN EN MARXA AL BAGES UNA CAMPANYA DE SENSIBILITZACIÓ PER PREVENIR L’ABSENTISME ESCOLAR El Consell Comarcal del Bages i l’Ajuntament de Manresa han posat

en marxa una campanya per conscienciar els infants i joves que han

d’anar a l’escola i prevenir així l’absentisme. Es tracta d’una campanya de sensibilització sobre la importància i el valor de l’assistència

als centres educatius per part d’infants i joves que es concreta en l’edició d’unes lones per penjar-les a les portes d’entrada de tots els

centres educatius de primària i secundària de la comarca: 26 a la ciutat de Manresa i 64 a la resta del Bages.

Amb els lemes ‘A l’insti, comptem amb tu’ i ‘A l’escola, comptem

amb tu’, les pancartes volen cridar l’atenció dels escolars i també de les famílies. A més, es proposa l’etiqueta #vineavuitornademà

perquè la campanya pugui multiplicar la seva presència a través de les xarxes socials. Segons el Consell Comarcal del Bages, la campanya està pensada especialment per a alumnes dels darrers

cursos de primària i joves de secundària i les seves famílies. Els

missatges volen “dinamitzar i sensibilitzar tots els agents sobre la

importància de l’èxit escolar com a factor de cohesió social, i que els infants, joves i les seves famílies donin valor al fet d’anar a esco-

la”. El protocol de prevenció i intervenció en l’absentisme escolar al Bages està coordinat pel Consell Comarcal del Bages i l’Ajuntament de Manresa, i compta amb la implicació de diferents professionals

d’àmbits molt diversos que treballen en xarxa per detectar i intervenir l’absentisme.

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

es tracta d’un projecte únic a Catalunya que crearà entre 30 i

40 llocs de treball directes en la gestió forestal. Es preveu que la planta entri en fase de proves de cara a finals d’aquest 2016.

Els set municipis que formen la Mancomunitat de Municipis Berguedans gestionen prop de 16.000 hectàrees de boscos públics.

La central és un projecte únic a Catalunya per a polígons amb

indústries amb necessitat de calor en els seus processos pro-

ductius. Els promotors de la iniciativa subratllen que l’estimació inicial d’estalvi de CO2 és de 1.800 tones l’any pel que fa a la

central de biomassa i de 1.020 tones l’any pel que fa a les calderes.

“ESCOLTANT, SEGUR QUE ENCERTAREM ALLÒ QUE LA GENT PRIORITZA”

#MUNICIPISENPOSITIU

Camí Mendoza Mercè (ERC). Alcaldessa de Cambrils

Tweets

#municipisenpositiu Nació Digital Berguedà @NacioBergueda Alcalde: Camí Mendoza Mercè (ERC) Professió: Administrativa Habitants: 33.826 Pàgina web: www.cambrils.cat Sou alcalde: 51.300 € bruts anuals Sou regidors: Al web de l’Ajuntament poden consultar-se totes les retribucions dels regidors de l’equip de govern i de l’oposició www.cambrils.cat/ ca/l-ajuntament/el-ple/retribucions

La Camí Mendoza és una alcaldessa que

toca de peus a terra. Al capdavant de

l’Ajuntament de Cambrils (Baix Camp) des del 2015, Camí no ho ha tingut gens fàcil

per lidiar amb un consistori i amb una conjuntura social i política que, així de sobte,

no s’aventurava un camí planer. A les eleccions es van presentar 11 candidatures, de

les quals 7 van obtenir representació municipal. Diversos incidents en anys precedents van portar Cambrils, i al seu ajuntament, a la primera pàgina dels mitjans. I de

cop i volta va explotar la crisi de la secció

de crèdit de la cooperativa agrícola local.

Però la Camí Mendoza es va arremangar i amb la seva màxima de “proximitat, diàleg i transparència” se’n va sortint. I amb una

altra qualitat que ella no anomena però que també hi és: l’optimisme.

El tarannà d’implicació ciutadana el porta en el seu ADN. El seu pare va ser regidor

del primer ajuntament democràtic i recorda molt bé “quan tornava a casa preocupat per algun problema o content d’haver

aconseguit resoldre’n d’altres”. “Suposo”,

afegeix, “que amb aquest ambient és fàcil que se’m despertés aquesta inquietud

i m’impliqués també en associacions del municipi, la Federació Catalana de Patinatge i ara en el meu poble des de l’alcaldia”.

El diàleg li va servir per arribar a un acord

de govern amb PSC i CiU. I on qualsevol hi veuria fragmentació ella hi veu “pluralitat”.

“Som un govern amb diferents punts de vista polítics però amb objectius comuns (...)

La diversitat d’idees és bona per abordar els reptes de la ciutat i arribar a consensos

positius”, aclareix. També s’ha autoimposat el diàleg per complir la seva promesa de reunir-se amb totes les entitats del poble i

que, juntament amb la proximitat, l’han dut

#Saldes serà el primer municipi declarat espai amb cel nocturn de qualitat

Ajuntament d’Amposta @Ajamposta

17 municipis participen en la campanya de dinamització de locals buits #Aixequemlespersianes Ajuntament de Sant Cugat @ajsantcugat

Campanya #SantCugat, ben neta!, per fer neteja a fons de carrers i tenir una ciutat més endreçada

a impulsar “un govern obert” que, segons

ella, “es la manera més efectiva per acon-

seguir augmentar la qualitat de vida dels ciutadans”. “Escoltant”, proclama, “segur que encertarem allò que la gent prioritza”.

Ajuntament de Sort @ajuntamentsort

L’@ajuntamentsort potencia la parti­ ci­pació ciutadana sobre els usos que ha de tenir la Plaça Major

“Trepitjar carrer et permet escoltar les opi-

nions dia a dia, a més de la participació més regulada com la que hem planificat per l’elaboració del Pla Estratègic que acabem de presentar”, comenta. Un pla a 10 anys que incorpora la visió i les propostes

Ajuntament de Manresa @ajmanresa

#Manresa i #Sabadell ciutats pilot en un projecte innovador europeu de gestió de residus

de tota la ciutat: govern, tècnics dels ajuntaments, grups de l’oposició, ciutadania,

entitats i agents econòmics. Per tant, tot

impregnat de diàleg, proximitat i transparència. No en va, a la pàgina web de l’Ajuntament es pot trobar tota la informació que

Diputació de Tarragona @Dipta_cat

La @Dipta_cat gastarà 80M€ en el Pla d’Actuació Municipal 2017-2020 amb prioritat per als petits municipis

hom pot desitjar i que va més enllà del que fixa la llei de transparència.

Com a independentista convençuda, la Camí Mendoza té clar quin seria el paper futur dels ajuntaments: “Som els qui millor

coneixem la realitat del municipi però el

Consell Comarcal de La Selva @comarcaselv

Els ajuntaments de @comarcaselva reparteixen productes de neteja i higiene als més necessitats

marc actual ens limita i ens dóna massa

poc marge d’actuació. Per tant, necessitem un major finançament i una redefinició

de les competències per poder aprofundir en temes com les polítiques socials”.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

21

OPINIÓ

DRETS I RESPONSABILITAT: EL COMBAT DIARI Hi ha un grup polític que en el de-

Podria posar centenars d’exemples, però em sembla que no

posar d’incloure-hi el dret de ser

som una mena de dipòsits de drets i més drets que no som

bat de l’estatut del 2006 va profeliç. Semblava una broma, però

no ho era. I no era altra cosa que l’exemple estirat i forçat a l’última

expressió d’una ideologia que

s’escampa com la pesta sense

Pere Cardús Periodista

aturador. Ha arribat un moment que tot són drets. I que es creen drets de sota les pedres.

Evidentment, estar en contra dels drets és antipàtic. És ser

com una mena de reaccionari que no accepta el progrés.

responsables de res perquè ja hi ha una administració que ens resoldrà tots els problemes i ens netejarà els carrers és una gran mentida i, encara pitjor, una equivocació fatal. Sí

que paguem els nostres impostos perquè l’administració s’ocupi de determinades coses. Però som grandets i ja hauríem de saber que despreocupar-se del nostre entorn i de-

sentendre’ns de les coses que compartim amb el veïnat són actituds que surten molt cares. I arribarà un dia que tan sols

pagarem impostos perquè ens ho facin tot. I sobretot, per poder-nos queixar que no ens ho fan prou bé.

No és gens fàcil per a un ciutadà —i encara menys per a un

El servei públic ha de millorar en moltes coses al nostre país.

perquè serà titllat d’insolidari i individualista. El polític, per-

guen menys impostos per veure com funcionen els serveis i

polític— d’oposar-se a la reivindicació d’un dret. El ciutadà, què tem perdre vots, per pocs que siguin. I encallats i capats

pel políticament correcte, la dictadura dels drets a tort i a dret va avançant.

Com el lector pot imaginar, no estic en contra dels drets dels

Tan sols cal anar una temporada a alguns països on es pales tasques de l’administració. Però també val la pena obser-

var com hi ha una ciutadania —la seva majoria– que tracta els afers públics i compartits d’una manera ben diferent.

col·lectiu.

“La idea que els ciutadans som una mena de dipòsits de drets i més drets que no som responsables de res és una gran mentida i, encara pitjor, una equiovocació fatal”

Què vol dir la responsabilitat en aquest cas? Doncs assumir i

I el nostre és un cercle viciós molt difícil de trencar. Perquè

que són a les nostres mans i que ens n’hem de fer respon-

créixer, mentre que la responsabilitat queda centrifugada i

ciutadans per sistema. Ni contra tots. Ni tan sols, contra una majoria. Però sí que em sembla que amb la reivindicació dels drets s’està deixant enrere un altre concepte i principi tant o més important per al conjunt de la ciutadania com és el de

la responsabilitat. Sí. La responsabilitat individual davant del

acceptar que hi ha moltes coses en relació a la pròpia ciutat sables. Per exemple, tractar amb respecte i no malmetre els

elements del mobiliari urbà, els parcs del barri o la brutícia dels carrers. Si trobem una vorera plena de caques de gos,

a qui donem la culpa? A l’ajuntament per no fer prou neteja?

O als propietaris de gossos?

Potser sí que en aquest cas assenyalem més el propietari

del gos perquè la responsabilitat és molt directa. Però quan veiem un banc trencat, què pensem? Que l’ajuntament no fa el manteniment que tocaria. I si hi ha un banc trencat, no és

que algú l’ha trencat? Potser sí que hi ha casos que el deteriorament és per manca de manteniment municipal. Però som

prou actius en vigilar i respectar el nostre entorn immediat?

Cridem l’atenció a qui no respecte els elements comuns de les nostres ciutats i pobles?

22

cal perquè tots en tenim al cap. La idea que els ciutadans

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

el cercle dels drets i drets i drets i més drets no para de

menystinguda de forma molt general. Potser ens falta orgull de pertinença? O polítics més valents? O una educació una mica diferent?

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2016

23