382 Abril 2017
La revista referent d’informació del món local
LA CENTRAL DE COMPRES JA OFEREIX SOLUCIONS A 942 ENS
Durant aquest mes de març la Central de Compres de l’ACM ha realitzat diferents sessions al territori per detectar necessitats dels ens locals i debatre sobre com millorar la contractació pública local
ACTUALITAT
El Fòrum Comarcal planteja estudiar el finançament que tenen els ens comarcals
Tàrrega. Urgell
COMISSIONS
L’ACM es posiciona a favor del Projecte de Llei d’universalització sanitària
FORMACIÓ
Es posa en marxa la 7a edició de les Matinals Enric Prat de la Riba
SUMARI
TÀRREGA La capital de l’Urgell està situada a la plana de Lleida. Amb uns 88 quilòmetres quadrats de superfície té una població d’uns
17.000 habitants. El municipi també comprèn els nuclis d’Altet, Claravalls, la Figuerosa, el Talladell, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell. Els seus orígens es situen cap al segle XI quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, va conquerir
el castell targarí. A nivell patrimonial destaca el Palau dels Marquesos de la Floresta del segle XIII, l’església de Santa Maria de l’Alba (s. XVII) o la façana d’inspiració renaixentista de l’Ajuntament. Entre les seves festes destaca la Fira de Teatre al Carrer al mes de setembre. Gentilici: targarí i targarina. La seva alcaldessa és Rosa Maria Perelló (PDeCAT).
ACTUALITAT
ACTUALITAT
ACTUALITAT
PÀG. 4-5
PÀG. 7
PÀG. 9
FORMACIÓ
MUNICIPIS EN POSITIU
OPINIÓ
El nombre d’ens que adquireixen serveis de la Central de Compres ja arriba als 942
PÀG. 10
Comença la 7a edició de les Matinals Prat de la Riba
El Fòrum Comarcal inicia un estudi sobre les necessitats de finançament dels ens comarcals
PÀG. 21
Entrevista a l’alcaldessa de Sant Pere de Vilamajor, Pamela Isús
Visites als alcaldes i alcadesses del Baix Pendès i de la Terra Alta
PÀG. 22
‘L’astúcia del grup: els ajuntaments i el referèndum’’. Article del periodista Pere Cardús
EDITORIAL
EDITORIAL
ciutadania. Ser una eina d’ajuda que permeti oferir serveis de qualitat als ens locals és la nostra raó de ser.
APORTEM SOLUCIONS REALS
En un altre ordre de coses, el Fòrum Comarcal, que repre-
senta la totalitat dels consells comarcals catalans, està du-
ent a terme diverses reunions amb responsables del Govern de la Generalitat per tal de fer arribar les diferents proble-
Un any més, l’ACM ha dut a terme nou sessions per tot el
territori català per analitzar i detectar necessitats dels ens
locals catalans sobre la contractació pública. Unes sessions on, sobretot, escoltem les demandes dels tècnics locals i les
seves preocupacions en referència a tot el sistema públic de contractació.
màtiques que pateixen els ens comarcals. Aquest mes, el
president del Fòrum, Jordi Xargay, ha reclamat que s’agilitzin els tràmits per millorar el finançament dels ens locals en un futur immediat. Per aquest motiu, s’ha demanat a tots els
consells comarcals de Catalunya que especifiquin quines
són les principals problemàtiques econòmiques en què es troben. Aquestes institucions comarcals són bàsiques per al
Actualment, l’ACM ofereix, a través de la Central de Compres, nou productes o serveis a més de 900 ens locals cata-
correcte desenvolupament dels municipis de Catalunya i des de l’ACM tenim clar que cal donar-hi el màxim suport.
lans. Una oferta que es tradueix en millors condicions econòmiques, alta seguretat jurídica, un estalvi en procediments,
beneficiar-se del coneixement tècnic d’altres municipis i contemplar la incorporació de polítiques de sostenibilitat. Si
posem d’exemple el servei d’electricitat, els ens locals s’es-
talvien un 10% en la factura i redueixen tràmits. Un estalvi de temps i diners que es pot revertir en altres serveis per a la
ACM
Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques
Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.
Associació Catalana de Municipis i Comarques
Director: Pep Montané
La redacció no comparteix, necessàriament,
C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona
Cap de redacció: Joan Morcillo
l’opinió expressada en els articles.
Telèfon: 93 496 16 16
Consell de redacció: Marta Riera, Josep Garriga, Albert
Correu electrònic: acm@acm.cat
Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Esther
Dipòsit legal: B3434383.
Vilà, Rafael M. de Yzaguirre. www.acm.cat
Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries
14 kg de CO2
139 km en un cotxe europeu estàndard
3.346 litres d’aigua
333 kwh d’energia
251 kg de fusta
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017
3
ACTUALITAT
942 ENS JA ADQUIREIXEN SERVEIS DE LA CENTRAL DE COMPRES Un total de 9 sessions arreu del territori
durant el mes de març han servit per
detectar noves necessitats del món lo-
cal de cara a incorporar-les a la Central de Compres de l’ACM i per parlar dels
reptes que suposa la nova normativa en contractació pública.
Mataró, Girona, Tàrrega, Vielha, Puigcerdà, Tarragona, Sant Carles de la
Ràpita i la seu de l’AMB a Barcelona
han estat els llocs on es van portar a terme les sessions adreçades a res-
ponsables i tècnics locals de compres i contractació. Segons el secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, l’objectiu
d’aquestes sessions al territori és que “formem i actualitzem sobre diversos aspectes de la contractació pública,
per compartir inquietuds amb tècnics
locals”. En quant a la Central de Compres “genera molts beneficis, sigui de
caire econòmic o administratiu, i dóna seguretat jurídica i especialització tèc-
guin ajuntaments, consells comarcals,
a definir com ha de ser la contractació”.
locals) que adquireixen productes o
El 77% dels ajuntaments
ner. Aquesta xifra demostra que és la
món local compta amb 942 ens (ja si-
espanyol. En el cas dels ajuntaments,
nica amb tècnics locals que ens ajuden
Actualment, la Central de Compres del
diputacions o ens dependents d’ens serveis mitjançant aquest sistema pioCentral Compres més utilitzada a l’Estat
INFORMACIÓ:
93 496 16 16 Ext. 218
centraldecompres@acm.cat
www.centraldecompres.cat un 77,4% compren algun producte de
la Central de Compres. El subministrament elèctric és el servei més contractat amb més de 700 ens. Precisament,
les noves tarifes del 2017, permeten una
reducció d’un 10% en la tarifa elèctrica
per aquells ens locals que ja l’havien contractat el 2016.
Les assegurances (479 ens) és el se-
gon servei més contractat, seguit pel subministrament de gas (178 ens). Altres productes de major envergadu-
ra i cost com els vehicles (87 ens) i la maquinària tècnica (14 ens) també co-
mencen a ser contractats. L’últim servei licitat, el sistema de vídeoactes i gravació, ja ha rebut els primers encàrrecs Marc Pifarré, secretari general de l’ACM, explicant la filosofia de la Central de Compres.
4
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017
d’ajuntaments.
MOBILITAT I ENLLUMENAT PÚBLIC SOSTENIBLES: PROPERS REPTES
ACTUALITAT
La Central de Compres de l’ACM ja tre-
l’enllumenat públic. Segons el secreta-
De fet, un dels avantatges associats a
i està licitant el manteniment correctiu i
de l’ACM és introduir en la licitació de
ció de clàusules i continguts socials,
balla en la incorporació de nous serveis
preventiu d’ascensors, així com també està treballant per adjudicar un contracte de desfibril·ladors (DEA) o pro-
jectes de mobilitat sostenible (vehicles híbrids i elèctrics) i de gestió i millora en Electricitat • Alt Empordà
ri general, Marc Pifarré, “el propi repte mobilitat i l’enllumenat públic criteris o clàusules mediambientals. De la mateixa manera que el contracte d’electricitat que avui en dia oferim als ens locals
ambientals i tecnològics que difícilment la majoria d’ens locals tenen mitjans i capacitat per preveure’ls.
és d’energia 100% verda”. Gas
49 ens
la Central de Compres és la introduc-
Assegurances
• Maresme
32 ens
• Vallès Oriental
32 ens
• Osona
47 ens
• Osona
18 ens
• Maresme
29 ens
• Vallès Oriental
43 ens
• Alt Empordà
18 ens
• Osona
25 ens
• Maresme
35 ens
• Vallès Occidental 17 ens
• Baix Llobregat
19 ens
• Baix Llobregat
30 ens
• Vallès Oriental
15 ens
• Baix Empordà
18 ens
• Alt Penedès
29 ens
• Gironès
13 ens
• Urgell
17 ens
• Bages
28 ens
• Baix Llobregat
12 ens
• Ripollès
16 ens
Vehicles
Impressores
Paper d’oficina
• Baix Llobregat
16 ens
• Vallès Oriental
14 ens
• Vallès Oriental
17 ens
• Maresme
14 ens
• Baix Llobregat
13 ens
• Baix Llobregat
14 ens
• Vallès Occidental 8 ens
• Barcelonès
• Vallès Oriental
8 ens
• Vallès Occidental 7 ens
6 ens
• Vallès Occidental 10 ens • Osona
10 ens
• La Selva
5 ens
• Maresme
6 ens
• Anoia
8 ens
• Tarragonès
5 ens
• Bages
5 ens
• Alt Penedès
7 ens
• Anoia
3 ens
• Garraf
5 ens
• Bages
7 ens
Maquinària tècnica
Ordinadors
• Vallès Occidental 3 ens
• Baix Llobregat
• Baix Llobregat
2 ens
• Bages
2 ens
Vídeoactes 10 ens
• Anoia
1 ens
• Vallès Occidental 7 ens
• Baix Empordà
1 ens
• Vallès Oriental
6 ens
• Baix Camp
1 ens
• Maresme
1 ens
• Al Empordà
2 ens
• Baix Camp
5 ens
• La Selva
1 ens
• Alt Empordà
3 ens
• Moianès
1 ens
• Maresme
3 ens
• Pallars Jussà
1 ens
• Barcelonès
2 ens
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017
5
ACTUALITAT
L’ACM DESTACA EL ROL DE LES XARXES DE CIUTATS EN L’ÀMBIT INTERNACIONAL
El secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, va participar el 22 de març a la jornada
organitzada per DIPLOCAT “La diplomàcia municipal. Una comparativa europea”.
“Cal estar atents i participar al màxim en totes les decisions globals i aprofitar el
màxim totes les oportunitats”, va dir el secretari general, Marc Pifarré durant la seva intervenció a la taula rodona “El rol
de les xarxes de ciutats en la diplomàcia municipal”. Des de l’ACM es considera
Marc Pifarré va insistir en la necessitat de tenir veu internacional.
català, haurà d’afrontar grans reptes.
Pifarré va definir els cinc grans reptes
Pifarré també va destacar que hem deixat
“serà la construcció d’una nova gover-
lista que els ens locals hauran d’afrontar
únics que poden fer les relacions interna-
que en els propers anys, el món local Segons Pifarré, el primer i més imminent,
nança local catalana en el marc d’un nou Estat”. I el segon, són “els canvis globals
que afectaran a la governança global, és a dir, qui conformarà les relacions inter-
nacionals i quina importància tindrà la diplomàcia pública”.
proposats per la Convenció municipaen els propers anys: transparència, qua-
litat democràtica, regeneració política
i governança local. Des de l’ACM entenem que aquests desafiaments globals afectaran directament als municipis i cal
participar al màxim en totes les decisions globals.
de banda la teoria que els Estats són els cionals. “Les ciutats i les xarxes de ciutats
vam prenent cada cop més importància
en les relacions internacionals”, va dir. Un dels objectius de l’ACM és analitzar i refle-
xionar sobre allò que afecta al món local, i per tant, sobre tot allò que les agendes globals ens plantegen.
EL MÓN LOCAL DEBAT LA REMUNICIPALITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS LOCALS I LA SEVA PROBLEMÀTICA i el director de la Fundació Democràcia i Govern Local, Ramon Camp. En la jornada hi va assistir més d’un centenar de perso-
nes. El president de la Diputació de Girona, Pere Vila, va destacar que “actualment ens trobem davant d’un debat ideològic en relació amb la forma de gestió dels serveis públics locals, com
per exemple l’aigua potable, els residus o el transport de viatgers, entre d’altres” i va afegir que “en concret, la discussió se centra en
quina és la manera més eficient de gestionar els serveis públics si
aspirem a prestar uns serveis de la màxima qualitat. I va finalitzar Foto: Martí Artalejo
la seva intervenció dient: “Celebro que s’hagi organitzat aquesta
jornada, ja que poder comptar avui amb tots els professionals i L’aula magna de la Casa de Cultura de Girona va acollir el 17 de
experts dels sectors que hi intervenen ofereix una oportunitat per
veis públics locals i la seva problemàtica’, organitzada per la Di-
tents en aquesta matèria”.
Fundació Democràcia i Govern Local.
Per la seva banda, el vicepresident de l’ACM, Fermí Santamaria,
La remunicipalització i defensa de la competència o les conse-
debat clar i objectiu sobre aquesta qüestió, encaminat a buscar la
març la jornada ‘La remunicipalització o reinteriorització dels ser-
putació de Girona, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la
qüències de la remunicipalització en matèria de personal van ser
alguns dels temes que es van tractar a la jornada, que va ser inaugurada pel president de la Diputació de Girona, Pere Vila; el
vicepresident de l’ACM i alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria, 6
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017
centrar el debat i posar en clar els dubtes i les complicacions exis-
va explicar que “per a l’ACM és molt necessari i enriquidor tenir un
manera més eficient d’oferir serveis a les persones dels pobles i
ciutats del nostre país”. Al llarg del matí van intervenir en la jornada diversos professionals, que van analitzar el tema de la remunicipalització o reinteriorització dels serveis públics locals.
ACTUALITAT
EL FÒRUM COMARCAL FARÀ UN ESTUDI DE LES PROBLEMÀTIQUES ECONÒMIQUES QUE PATEIXEN ELS CONSELLS COMARCALS
Jordi Xargay, a l’esquerra, reunit amb Joaquim Ferrer, al centre, i Montserrat Mundi, a la dreta.
El president de Fòrum Comarcal de
“Els consells comarcals tenim una
Jordi Xargay, es va reunir el 9 de març
finançament”, va explicar el president
de Governació de la Generalitat de
qui va transmetre la necessitat que
del finançament dels consells comar-
finançament dels ens comarcals en
l’ACM i alcalde de Palol de Revardit,
necessitat urgent de millorar el nostre
amb responsables del departament
del Fòrum Comarcal, Jordi Xargay
Catalunya per tractar la problemàtica
“s’agilitzin els tràmits per millorar el
cals catalans.
un futur immediat”. En aquest sentit,
La reunió, mantinguda al Departa-
Comarcal enviarà una carta a tots els
ment de Governació, va comptar amb
la presència del president del Fòrum Comarcal, Jordi Xargay, el Secretari
de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joaquim Ferrer i la Directora General d’Administració Local, Montserrat Mundi.
Jordi Xargay va explicar que el Fòrum
del Fons de Cooperació del 2016 pels consells comarcals. Així mateix, Jordi Xargay va valorar molt positiva-
ment que s’hagi escoltat els consells comarcals en les sessions de debat
territorials de Governslocals.cat i que s’hagin recollit les seves aportacions
de cara a futures reformes de l’administració local.
consells comarcals de Catalunya per-
Des del Departament de Governació
la problemàtica que pateixen a nivell
trobada i la proposta feta pel presi-
què detallin quina és la magnitud de econòmic.
La reunió també va servir per saber
en quin estat es troba el finançament
van valorar de forma molt positiva la dent del Fòrum Comarcal i es van em-
plaçar a reunir-se en el moment que es disposi de l’anàlisi de l’estat econòmic dels consells comarcals.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017
7
FORMACIÓ
8
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
ACTUALITAT
TROBADES AMB ALCALDES I ALCALDESSES DE LA TERRA ALTA I DEL BAIX PENEDÈS Durant el mes de març l’ACM ha mantingut les trobades territorials amb representants locals. Ha estat el torn per les comarques del Baix Penedès i la Terra Alta.
El president de l’ACM, Miquel Buch, es va reunir el 22 de març amb els alcaldes i alcaldesses de la comarca del Baix Pe-
nedès. Amb l’objectiu de recórrer el ter-
ritori per escoltar i copsar quines són les problemàtiques del municipalisme català, Miquel Buch va aprofitar per explicar
quines funcions i serveis ofereix l’ACM Reunió amb els màxims representants dels municipis de la Terra Alta. per al món local català, però també per
escoltar als electes locals. “Per conèixer de la Central de Compres del món local.
comissió de petits municipis de l’ACM,
als alcaldes i alcaldesses. Només així se- cobreixen diferents necessitats dels ens
posició dels alcaldes i alcaldesses de
la realitat local, cal visitar i acompanyar Actualment s’ofereixen 9 productes que rem capaços de detectar i donar solució locals. a les seves necessitats”, destaca.
El 23 de març la trobada es va fer a la
Un dels temes que genera més interès Terra Alta. Aquí també hi va participar
són els serveis que ofereix l’ACM a través l’alcalde de Tavèrnoles i president de la
Carles Banús, que es va posar a dispetits municipis de la comarca. “Des de l’ACM tenim clar que cal donar ple suport als municipis petits per donar resposta a les seves problemàtiques”, va dir.
Un moment de la trobada amb representants polítics dels municipis de la comarca del Baix Penedès.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS.ABRIL 2017
9
ACTUALITAT
REIVINDIQUEM EL TRANSPORT PÚBLIC COM A GARANT DE L’EQUILIBRI TERRITORIAL La Masia de Can Rahull de Santa Maria de Palautordera va ser
l’escenari on va tenir lloc la jornada duranta la qual Miquel Buch va destacar que “el món local és la garantia perquè els ciutadans
tinguin uns bons transports públics a tot el territori. Des del món local hem de vetllar per tal que la resposta al territori sigui múlti-
ple, diversa, versàtil i adaptable a les característiques territorial i demogràfiques de cada territori”.
Miquel Buch va dir també que cal entendre la inversió en transport públic com a una igualtat d’oportunitats en l’accés als serL’ACM va participar el 15 de març a la jornada, organitzada per
veis bàsics i en la millora general de la qualitat de vida. Per
de Transport Públic a Catalunya’. El president, Miquel Buch, va
jornades que permeten conèixer la situació i el futur del trans-
litat, equilibrar el territori i fer realitat polítiques ambientals.
volem.
AMTU i FECAV, sobre el ‘Marc general de la prestació de serveis
aquest motiu, va destacar la importància de la temàtica de les
destacar la importància del transport públic per garantir la mobi-
port públic, com una eina bàsica per definir el futur país que
L’ACM EXPLICA COM AJUDA A MILLORAR LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA L’ACM va participar el 14 de març a la jornada, organitzada per la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, sobre
com millorar la contractació pública en els serveis a les persones. El secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, va intervenir durant la
inauguració per destacar que “el món local, representat per les entitats municipalistes, i el Govern anem de la mà per fer realitat
una contractació pública que posi en valor impactes socials”. En
aquest sentit, va explicar que l’ACM ja fa uns anys que impulsa la incorporació de clàusules socials en la contractació pública.
Postgrau en licitació pública que dona formació i informació als
incorporació de clàusules socials en la contractació de l’adminis-
les socials; o les sessions informatives per tot el territori, dirigides
En són exemples la signatura d’un conveni per a l’impuls de la
tració pública local; el treball per incloure aquestes clàusules en la contractació que es fa a través de la Central de Compres; el
professionals de la contractació del món local sobre les clàusua tècnics de contractació, on també es tracta el tema d’aquests paràmetres socials.
MIQUEL BUCH: “CAL FER BÉ LA FEINA PER POSAR EN VALOR LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES” l’agència de transparència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Buch va mostrar el compromís del món local amb la contractació pública transparent i amb la defensa de l’existència de mecanismes de prevenció de riscos penals.
En la seva intervenció, va destacar que la transparència i la feina
ben feta, ens han de portar a una contractació pública amb uns mecanismes clarament definits per a evitar males praxis, que eviEl president de l’ACM, Miquel Buch, va participar el 17 de maig a
la cloenda de la jornada ‘Transparència en la contractació pública, conflictes d’interès i prevenció de riscos penals’, organitzada per 10
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017
tin posar en perill la feina ben feta de la majoria d’electes locals del
nostre país. “La majoria dels electes locals ha fet bé la feina. Fer les coses bé a l’administració pública ens permet posar en valor les nostres administracions”, va destacar.
FORMACIÓ
LES MATINALS PRAT DE LA RIBA PARLEN DE LA RESPONSABILITAT ALS ENS LOCALS L’Auditori de l’Associació Catalana de Municipis va donar el tret de sortida a
finals de febrer a la primera sessió de
les Matinals Prat de la Riba 2017. Aquest seminari adreçat als càrrecs electes compleix la 7a edició amb la voluntat de
parlar i debatre sobre temes d’actualitat o d’especial interès per als servidors del món local.
El secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, en el discurs de benvinguda als as-
sistents va elogiar el fet que es desplacin fins a Barcelona per formar-se i així oferir millors serveis als ciutadans.
La primera sessió se centrava en ‘La responsabilitat dels ens locals’ i hi van
participar una quarantena de persones. Primer de tot, com és habitual, es va parlar de les novetats en quant a legis-
lació. Durant la matinal es va parlar de
diferenciar responsabilitat administrativa
La sessió es va tancar amb un taller pràc-
la participació de l’advocat i professor
dents a la via pública i als equipaments
es va tractar la responsabilitat penal i els
general de l’Ajuntament de Vilassar de
i responsabilitat civil dels ens locals amb
tic centrat en la responsabilitat per acci-
de dret de la UAB, Daniel Vallès. També
municipals, que va impartir el secretari
programes de Compliance per prevenir
Mar, Víctor Siles.
ció del director de Recursos Humans de
Les Matinals Prat de la Riba es porten a
la comissió de delictes amb la intervenla Diputació de Lleida, Alexis Guallar.
terme cada dos mesos i s’allargaran fins
al mes de desembre. Les properes sessions són:
-21 d’abril: Medi ambient i ens locals
-16 de juny: La potestat sancionadora local
-21 de juliol: Habilitats i competències dels electes
-13 d’octubre: Transparència i ens locals
-15 de desembre: Els drets dels càrrecs
electes en l’exercici de les seves funcions
COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017
11
COMISSIONS
L’ACM DÓNA SUPORT AL PROJECTE DE LLEI D’UNIVERSALITZACIÓ SANITÀRIA L’alcaldessa de Figueres i representant de l’ACM, Marta Felip, va comparèixer
el 14 de març a la tarda en el marc de la sessió per aprovar el Projecte de llei
d’universalització de l’assistència sanitària.
Segons Felip, és “una llei molt senzilla,
però molt important que garanteix el
dret a la salut amb accés universal”.
També ha afirmat que aquesta llei “reverteix una llei del Govern espanyol que anava en contra dels ciutadans i de la
Marta Felip valorant positivament el Projecte de Llei que donarà cobertura sanitària total.
el món occidental”. Concretament, el
Garantir una cobertura total
lògica de la planificació sanitària de tot Reial Decret 1192/2012 de 3 d’agost imposat pel Govern de Rajoy sense un
debat previ, que, segons l’ACM, anava en contra:
- Dels ciutadans: perquè deixava una part d’ells sense cobertura sanitària, desprotegits davant d’una malaltia o,
en el millor escenari, amb la necessitat d’afrontar despeses econòmiques
difícilment assolibles que poden amenaçar greument la sostenibilitat familiar. - De la planificació sanitària: perquè tot-
hom sap que la pitjor manera d’atendre
cia d’Artur Mas, va fer una instrucció l’any
2012 (que es va renovar l’any 2013 i 2015) per garantir aquesta cobertura i revertir la
situació. Aquesta llei d’universalització de l’assistència sanitària, per tant, vé a garantir la cobertura a tota la població de
Catalunya. Al donar-li el format de llei es garantitza de forma permanent aquesta
cobertura i es dóna seguretat jurídica, a la vegada que es diferencia clarament Catalunya com a un país amb una assistèn-
cia de cobertura sanitària universal sense matisos. Es basa en quatre valors:
la salut d’una població és deixar una
1. La salut és un dret, no un privilegi.
blació sense assistència és el terreny
2. La salut i els serveis sanitaris tenen un
part sense assistència: Un grup de pode cultiu de malalties infeccioses, de
discapacitats, de malaltia mental, etc... que acaba afectant a tota la població.
12
El Govern de Catalunya, sota la presidèn-
impacte directe en la comunitat i les economies locals.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017
3. La cobertura universal de salut promou el benestar de tota la població.
4. La cobertura sanitària universal és as-
solible si la societat fa l’esforç d’entendre que tenim una part de població vulnerable que necessita el nostre suport i si existeix
consens polític per incrementar el benestar dels ciutadans.
L’impacte econòmic i assistencial calcu-
lat des del Consorci de Salut i Social de Catalunya, (és una esmena incorporada a la tramitació de la llei) és de 10.500 per-
sones/any i 2,6 milions d’euros. Per això,
des de l’ACM donem la nostra aprovació i el nostre suport a aquesta llei i felicitem al
Govern, perquè contribuirà a la millora no només de la salut del nostres municipis,
sinó també a la disminució de la desigual-
tat social i al desenvolupament econòmic de les nostres comunitats.
COMISSIONS
PRIMER ACORD INSTITUCIONAL PER A LA QUALITAT DE L’AIRE A L’ÀREA DE BARCELONA En total, les mesures beneficiaran directament 4,3 milions de persones de 4 comarques de l’Àmbit-40 (Barcelonès, Baix
Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental), i indirectament 6 comarques més de l’entorn de Barcelona (Osona, Bages, Anoia, Maresme, Alt Penedès, Garraf).
L’objectiu de les parts és treballar con-
juntament per aconseguir la reducció d’un 30% de les emissions associades al
Govern, municipis de l’Àrea Metropolitana, Diputació de Barcelona i representants locals.
trànsit viari en el termini de 15 anys, per La Generalitat, l’Ajuntament de Barce-
furgonetes d’abans de l’1 d’octubre de
tal d’assolir gradualment els nivells reco-
(AMB), la Diputació de Barcelona i re-
de 1997 s’estendrà a tots els dies feiners,
Salut. Com a mínim, un 10% d’aquestes
lona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona
1994 i turismes d’abans de l’1 de gener
manats per l’Organització Mundial de la
presentants locals aproven els compro-
amb o sense episodi.
emissions es reduiran els propers 5 anys
vinculades al trànsit en el termini de 15
L’acte, celebrat el 6 de març, va aple-
pactat.
ens locals i organismes implicats en la
Fomentar l’ús del transport públic
alment al voltant de Barcelona. L’acord
a informar i sensibilitzar la ciutadania
declarats “Zones de Protecció Especial
hàbits de mobilitat per a la disminució
celona, Badalona, l’Hospitalet de Llobre-
de l’aire, amb l’objectiu de preservar la
de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de
Especialment en cas d’episodi ambien-
Esplugues de Llobregat, el Papiol, Palle-
desplaçaments no obligats, evitar les
la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant
blic enfront del vehicle privat.
cenç dels Horts, Viladecans, Badia del
Per tal de contribuir a disminuir la con-
Cerdanyola del Vallès, Montcada i Rei-
puntes, la Generalitat es compromet a
del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa
flexibilitat horària del seu personal du-
misos per reduir un 30% les emissions anys.
gar
En els propers 5 anys es reduirà un 10%
reducció de la contaminació, especi-
les emissions per assolir gradualment
els nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut, i s’accelerarà l’adopció de mesures locals més intensives per
tal de poder assolir els nivells fixats per
la Unió Europea abans de desembre de 2020. L’alcaldessa de Cunit i presidenta
de la Comissió sectorial de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’ACM, Montse Carreras, ha estat la representant de l’entitat municipalista.
Es tracta del primer gran compromís
comú entre les diverses administracions i envers la ciutadania, al voltant d’uns
objectius compartits per garantir la qualitat de l’aire i protegir la salut i el medi
ambient. A partir de l’1 de desembre es restringirà el trànsit a furgonetes matriculades abans de l’1 d’octubre de 1994 i turismes d’abans de l’1 de gener de
1997, en situacions d’episodi ambiental a 40 municipis de l’entorn de Barcelona.
A la Zona de Baixes Emissions Urbanes intrarondes aquesta mesura serà exten-
siva a tots els turismes i furgonetes que no han rebut l’etiqueta de la DGT partir de l’1 de gener del 2019 la restricció a
representants
i així progressivament fins arribar al 30% d’administracions,
Les administracions es comprometen
afecta l’Àmbit-40, que són els municipis
sobre la necessitat de modificar els
de l’Ambient Atmosfèric”. L’integren: Bar-
de les emissions i la millora la qualitat
gat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma
salut de les persones i el medi ambient.
Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei,
tal, es recomanarà la disminució dels
jà, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de
hores punta i apostar pel transport pú-
Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant ViVallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal,
gestió del transport públic a les hores
xac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat
facilitar, en la mesura del possible, la
Perpètua de Mogoda, Terrassa, Grano-
rant els episodis ambientals.
Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès,
Renovació del parc de vehicles
sentelles. A més d’aquests, també s’im-
vehicles amb ajuts i bonificacions en
l’àrea d’influència de l’Àmbit-40 que es
sivament per vehicles de baixes emis-
sensibilització entre la ciutadania en tant
les administracions públiques, i la cre-
aquesta zona de protecció especial.
entre d’altres.
llers, la Llagosta, Martorelles, Mollet del
Parets del Vallès, i Sant Fost de Camp-
S’incentivarà la renovació del parc de
pliquen en aquest acord municipis de
els peatges, per substituir-los progres-
comprometen a contribuir en la difusió i
sions, es promourà el canvi de flotes en
que són generadors de mobilitat sobre
ació de punts de recàrrega d’elèctrics,
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017
13
SERVEIS JURÍDICS
NOTES SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TC A L’IMPOST DE PLUSVÀLUES DE GUIPÚSCOA L’efecte immediat de la Sentència es
limita a la Norma Foral de Guipús-
coa, atès que el TC no va admetre la qüestió d’inconstitucionalitat promoguda contra els articles 107 i 110.4
del Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals (TRLHL), aprovat pel Reial De-
cret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, perquè no eren aplicables al procés
a quo en virtut del qual es va instar la qüestió d’inconstitucionalitat. El
text dels esmentats articles del Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals regula l’IIVTNU de forma gairebé idèntica a la de les disposicions de
la Norma Foral de Guipúscoa declarades inconstitucionals, per la qual
cosa es preveu que el TC, quan s’hagi de pronunciar respecte les qües-
Districte del Poble Nou. Foto: CC By Oh-Barcelona.com
tions d’inconstitucionalitat en tràmit La Sentència del Tribunal Constituci-
re sintetitzats en aquest paràgraf del
ticles 4.1, 4.2 a) i 7.4 de la Norma Foral
Sentència: “En definitiva, el tratami-
bre l’Increment del Valor dels Terrenys
Foral 16/1989 otorgan a los supuestos
tòric de Guipúscoa, però únicament en
mento, en el valor de los terrenos de
situacions d’inexistència d’increments
tificación razonable en la medida en
declarat inconstitucionals i nuls els ar-
Fonament Jurídic 3er de la mateixa
16/1989, de 5 de juliol, de l’Impost so-
ento que los arts. 4 y 7.4 de la Norma
de Naturalesa Urbana del Territori His-
de no incremento o, incluso, de decre-
la mesura que sotmeten a tributació
naturaleza urbana, carece de toda jus-
de valor.
que, al imponer a los sujetos pasivos
El TC no qüestiona la constitucionalitat
la misma carga tributaria que corres-
del que es coneix com a impost sobre
la plusvàlua, sinó tan sols la possibilitat d’aplicar-lo en determinats supòsits: “debe dejarse bien sentado que
el impuesto sobre el incremento del valor de los terrenos no es, con
carácter general, contrario al Texto
Constitucional, en su configuración
actual. Lo es únicamente en aquellos supuestos en los que somete a tributación situaciones inexpresivas
de capacidad económica, esto es
aquellas que no presentan aumento
de valor del terreno al momento de la transmisión”. 14
Els arguments del TC es poden veu-
onal, de data 16 de febrer de 2017, ha
del impuesto la obligación de soportar ponde a las situaciones de incremen-
tos derivados del paso del tiempo, se están sometiendo a tributación situaciones de hecho inexpresivas de capa-
relatives als esmentats articles,
farà en termes equivalents als de la
Sentència de referència, és a dir, declarant nuls i inconstitucionals aquells
articles, però únicament en la mesura que sotmeten a tributació situacions
d’inexistència d’increments de valor. Precisament, així s’ha pronunciat el TC respecte els articles anàlegs de la
Norma Foral d’Àlaba, la inconstitucionalitat dels quals, en els termes indicats, ha estat declarada per la STC 37/2017, d’1 de març, que reitera els fonaments jurídics de la STC de 16 de febrer.
Serveis Jurídics ACM
cidad económica, lo que contradice frontalmente el principio de capacidad económica que la Constitución
garantiza en el art. 31.1. De esta ma-
nera, los preceptos enjuiciados deben ser
declarados
inconstitucionales,
aunque exclusivamente en la medida que no han previsto excluir del tributo
a las situaciones inexpresivas de capacidad económica por inexistencia de incrementos de valor.”
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017
ho
INFORMACIÓ:
93 496 16 16 Ext. 204
juridics@acm.cat
FERRAN BEL RECLAMA REDISSENYAR EL FINANÇAMENT LOCAL EN UN ACTE A VALÈNCIA resti protagonisme a l’administració públi-
ca central a l’hora de gestionar els recursos de tots: “Són els ajuntaments els que millor coneixen els recursos que necessiten els
habitants més pròxims i són aquestes en-
titats les que més i millor capacitat de gestió han demostrat”. Així, va manifestar que donar més recursos a aquestes entitats en
relació a les seves necessitats és un desig per garantir l’eficàcia en aquest sentit.
Per això, Bel va demanar que es promogui
Ferran Bel, representant de l’ACM, intervenint en la jornada de València.
L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va
Ferran Bel va explicar que redissenyar el
organitzada per l’Institut d’Economia i
gran prioritat” perquè considera “donarà
Congressos de València que portava
a les administracions públiques que mi-
sectors econòmics. Balanç de greuges
seva intervenció va explicar també que cal
participar el 2 de març a la jornada
model de finançament municipal és una
Empresa Ignasi Vilallonga al Palau de
més oportunitats per gestionar recursos
per títol “Infraestructures, finançament i
llor s’han comportat durant la crisi”. En la
i reivindicacions conjuntes”.
garantir una nova distribució de recursos entre el conjunt de les administracions que
que el nou model de finançament addicio-
nal proporcioni 11.000 milions d’euros anuals per equilibrar aquestes necessitats mit-
jançant una distribució vertical. En la qual
totes les administracions posin damunt la
taula les dades de les seves despeses necessàries i poder així fer un repartiment lògic, adequat a les exigències i sense discriminació de cap tipus.
TROBADA INSTITUCIONAL A MADRID AMB REPRESENTANTS DE LA FEMP El president de l’ACM, Miquel Buch, i el secretari general,
Marc Pifarré, van aprofitar el viatge a Madrid, en el marc del suport al diputat jutjat Francesc Homs, per reunir-se amb els
màxims dirigents de la Federación Española de Municipios
y Províncias (FEMP). La trobada es va fer conjuntament amb representants de l’FMC i va servir per exposar la situació del
món local català i parlar de necessitats i inquietuds comunes
amb els municipis de l’estat espanyol. També es va aprofitar
per exposar la feina feta per l’ACM, així com el servei que es dóna a través de la Central de Compres per simplificar la tasca de contractació dels ens locals catalans.
Representants de l’ACM i l’FMC amb el president de la FEMP.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017
15
CENTRAL DE COMPRES
SANT FELIU DE PALLEROLS INICIA LA CONTRACTACIÓ DE PAPER L’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols (La Garrotxa) s’ha adherit
recentment a la Central de Compres de l’ACM. En concret, ha formalitzat l’adhesió a l’acord marc de subministrament de paper d’oficina. Aquest és el primer producte o servei que adquireix de forma agregada amb la Central de Compres del món local.
Aquest acord marc permet que l’ajuntament de la Garrotxa s’es-
talviï el complex procediment administratiu per a la contractació de l’empresa subministradora, i gaudeixi d’uns millors preus en
la seva compra de 50 paquets de DINA4 Budget i 144 paquets de DINA3 Budget fibra verge de qualitat estàndard.
SANT CUGAT CONTRACTA EL SERVEI D’ASSEGURANCES I DE MEDIACIÓ L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès s’ha adherit a l’acord marc
d’assegurances i servei de mediació a través de la Central de Compres de l’ACM. Concretament, ha contractat les assegurances de
responsabilitat de càrrecs electes, responsabilitat civil i patrimonial, danys a edificis i el servei de mediació. Actualment, un total de 478 ens locals catalans ja contracten pòlisses d’assegurances a través de la Central de Compres del món local. A més, Sant Cugat també
adquireix de forma agregada el paper d’oficina i bobines de paper per a plotter, equips informàtics, equips d’impressió i multifunció, vehicles policials i generals i maquinària tècnica.
EL CONSELH GENERAU D’ARAN JA ADQUIREIX ELECTRICITAT El Conselh Generau d’Aran s’acaba d’integrar en les adquisici-
ons centralitzades que ofereix la Central de Compres de l’ACM. D’aquesta manera, la primera adhesió s’ha fet a l’acord marc de
subministrament elèctric que els permetrà obtenir l’electricitat a
partir de les noves tarifes que han entrat en vigor aquest 2017 i que a tots els ens locals que ja contractaven l’electricitat els
permet estalviar un 10% de la factura elèctrica. Al mateix temps, la nova licitació de subministrament elèctric també garanteix que
l’energia elèctrica és verda en un 100%. Actualment, ja hi ha 700 ens locals que contracten l’electricitat a través de la Central de Compres de l’ACM.
CENTRAL DE COMPRES
SANT FELIU DE GUÍXOLS APOSTA PEL SISTEMA DE VÍDEOACTES L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols s’ha adherit recentment al
nou acord marc de subministrament del sistema de vídeoactes i transmissió de plens. Aquest nou servei, adjudicat a inicis del mes de desembre, ofereix les modalitats de compra i arrenda-
ment, juntament amb accessoris, per enregistrar sessions plenàries i emmagatzemar les dades. L’ajuntament del Baix Empor-
dà també adquireix altres productes i serveis de la Central de Compres de l’ACM. Així, té contractat el servei de pòlisses en les modalitats de responsabilitat dels càrrecs electes, responsa-
bilitat civil i patrimonial i el servei de mediació, es beneficia del subministrament de paper d’oficina, i està adherit al subministrament elèctric.
SANT RAMON S’ADHEREIX A L’ACORD DE SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC L’Ajuntament de Sant Ramon, de poc més de 500 habitants, s’ha adherit a la Central de Compres de l’ACM. El municipi de la Segar-
ra comença a beneficiar-se dels preus de l’acord marc de subministrament elèctric, vigents des de l’1 de gener de 2017. Aquestes
noves tarifes han permès a aquells ens locals que ja estaven adherits el 2016, estalviar una mitjana del 10% en la seva factura elèctri-
ca. Sant Ramon passa a forma part del total de 702 ens locals que contracten el seu subministrament elèctric a través de la Central
de Compres. Així, municipis petits o mitjans es poden beneficiar de tarifes que, per volum, només podrien aconseguir grans ciutats.
LA GUINGUETA D`ÀNEU TAMBÉ CONTRACTA L’ENERGIA ELÈCTRICA El petit municipi de la Guingueta d’Àneu, al Pallars Sobirà, s’ha
sumat al nombrós grup de municipis que contracten el subministrament elèctric a través de l’acord marc que va licitar la Cen-
tral de Compres del món local. D’aquesta manera el poble, que té poc més de 300 habitants, podrà beneficiar-se d’unes tarifes
que en aquest 2017 han permès als ajuntaments, que ja estaven adherits anteriorment, estalviar un 10% en la seva factura
elèctrica. Actualment, l’acord marc de subministrament elèctric de la Central de Compres compta amb 702 ens locals adherits. Aquest fet suposa que molts d’ells obtenen preus molt més avantatjosos i s’estalvien els complexes tràmits administratius.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017
17
PARTITS POLÍTICS
AL MÓN LOCAL LA LIMITACIÓ DE MANDATS S’HAURIA DE FER EN FUNCIÓ DEL NOMBRE D’HABITANTS? ÉS MILLOR DOTAR-NOS D’EINES QUE FOMENTIN LA PARTICIPACIÓ I LA David Saldoni TRANSPARÈNCIA EN L’ELECCIÓ DE CÀRRECS QUE LIMITAR LEGALMENT LA POSSIBILITAT D’OPTAR A UN DETERMINAT CÀRREC Responsable del món local del PDeCAT En els darrers temps tenim sobre la taula el debat de la limitació de mandats
pacitat per fer les coses millor i, per tant, la limitació de mandats seria un
en els càrrecs públics, fruit que en determinats espais de responsabilitat
sistema que ho podria afavorir.
hi ha gent que fa molts anys que hi és. Tenim diversos temes de reflexió: Davant d’aquests motius, considerem que el millor és que els partits poPer una banda, els càrrecs electes han passat un procés intern dels partits
lítics tinguin sistemes de participació interna i d’obertura a la societat que
en primer lloc, i una elecció democràtica en segon lloc. Per tant, els electes
permetin escoltar i avaluar correctament cada situació. Així mateix, els
passen una revàlida cada 4 anys, on la ciutadania decideix si es mereix
partits són els que ens hem d’adaptar a la realitat i tenir uns reglaments
o no seguir governant. Per altra banda, la limitació de mandats obligada,
d’elecció de càrrecs que permetin a tothom poder participar. Així, el Partit
comporta haver de rellevar sense tenir en compte els condicionants de
Demòcrata contempla en els seus estatuts l’elecció de candidats per sis-
cada municipi, persones o col·lectiu. En l’àmbit de la gestió pública, com
tema de primàries i ens estem dotant d’un nou reglament que permet a les
ho és en la privada, l’expertesa també és important i, per tant, obligar a
persones associades, però també a persones alienes a la nostra formació,
plegar persones que encara poden fer un bon servei a la ciutadania, es
poder ser candidats pel nostre partit polític. Considerem que és millor do-
podria considerar de tot ineficient. També és cert que, en determinats llocs,
tar-nos d’eines que fomentin la participació i la transparència en l’elecció
les dinàmiques de partit o personals poden comportar un tap perquè al-
de càrrecs que limitar legalment la possibilitat d’optar a un determinat càr-
tres persones tinguin l’oportunitat de demostrar la seva vàlua, la seva ca-
rec, que a més ha de passar la validació democràtica de la ciutadania.
Èric Sibina Alcalde de Sant Vicenç de Torelló
MANDATS DE CINC ANYS I CONTROL DE GESTIÓ, I NO S’HAURIEN DE SUPERAR LES DUES LEGISLATURES
Sempre he considerat que els mandats haurien d’estar limitats a dues
Feta aquesta precisió, mandats de cinc anys i control de gestió, no
legislatures, independentment de la població o ciutat on s’exerceixi
s’haurien de superar les dues legislatures. La perpetuació en els càr-
d’alcalde/alcaldessa. No obstant, en els municipis amb menys pobla-
recs públics moltes vegades degenera en rutines que a la llarga po-
ció com es el cas del nostre és més difícil trobar gent que estigui dispo-
den provocar manca d’adaptació a les noves necessitats de la pobla-
sada a assumir càrrecs polítics. Per això potser les legislatures haurien
ció i impedir que sorgeixin noves inquietuds en la gestió municipal.
de ser de cinc anys i no de quatre per donar més estabilitat en la gestió
Per tant es necessària una regeneració de l’espai polític cada dues
vista la dificultat esmentada. En tot cas però, aquest període de temps,
legislatures a tots els municipis, tant per canvi de dinàmica com per
la gestió política hauria d’estar subjecte a controls de la ciutadania via
qualitat democràtica.
consultes en la gestió i valoració de la presa de decisions.
ÉS NECESSARI QUE ENS HI DEDIQUEM DURANT UNA ÈPOCA DE LA NOSTRA VIDA I QUE NO ENS ACOMODEM ALS CÀRRECS, SINÓ QUE Secretària de Política Municipal del PSC VETLLEM PERQUÈ ALS NOSTRES POBLES I CIUTATS HI HAGI RELLEUS Núria Parlón
La limitació de mandats hauria de ser una condició sine qua non
és útil per millorar la vida quotidiana de les persones. Per això,
en política, indistintament de la grandària d’un municipi o de la
és necessari que ens hi dediquem durant una època de la nostra
seva densitat demogràfica. A Santa Coloma, al meu partit, per
vida i que no ens acomodem als càrrecs, sinó que vetllem perquè
exemple, vam aprovar que una persona pogués exercir el càrrec
a les nostres organitzacions, als nostres pobles i ciutats, hi hagi
durant tres mandats consecutius. I així ho vam recollir també als
relleus. Homes i dones, joves i diversitat de perfils que disposin
estatuts del darrer Congrés del PSC. Entenc que, moltes vegades,
de temps i ganes de treballar pel seu poble o ciutat. Només així la
en els pobles més petits, és més complexe trobar persones que
regeneració democràtica serà efectiva per tal de mantenir la bona
desitgin donar un pas endavant i situar-se al capdavant d’un pro-
salut del nostre sistema democràtic.
jecte polític, i més en l’actualitat. I en aquest punt, tots i totes les que ens dediquem a la política, tenim una responsabilitat enorme. Hem de ser exemplars i exemplificadors, i mostrar que la política
18
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017
PARTITS POLÍTICS Joel Jové
Diputat de la CUP a la Diputació de Lleida
EL NOMBRE D’HABITANTS D’UN MUNICIPI HAURIA DE PERMETRE FLEXIBILITZAR LA DURADA D’AQUESTA LIMITACIÓ, PERÒ, EN CAP CAS, ELIMINAR-LA
La limitació de mandats és un principi ètic amb el qual sempre ens hem
regidor/a sense oblidar que aquesta necessària autolimitació pot passar
compromès i al qual creiem que no es pot renunciar, però també és veritat
a ser una llosa insalvable en municipis menys poblats on sovint és tasca
que no es pot obviar la variable demogràfica a l’hora d’aplicar-lo. El nom-
difícil trobar persones disposades a fer efectiu un relleu. Justament per
bre d’habitants d’un municipi, per tant, hauria de permetre flexibilitzar la
això, per a municipis menys poblats, la limitació del mandat a dues legisla-
durada d’aquesta limitació però, en cap cas, eliminar-la.
tures passa a ser una recomanació i l’ampliem a tres. Per tant, excloent a aquells municipis on l’elecció es fa mitjançant llistes obertes i on la limitació
Així ho tenim estipulat els i les electes de la CUP. L’exercici de les nostres
seria absurda, trobaríem bé que s’apliqués qualsevol fórmula que anés en
responsabilitats és temporal i, per garantir la renovació d’equips i d’idees,
la línia de flexibilitzar la durada dels mandats en funció dels habitants del
fixem en 2 legislatures la durada màxima d’una persona en el càrrec de
municipi però no d’eliminar-la.
CAL SITUAR A AQUEST DEBAT LA POSSIBILITAT DE REBAIXAR EL PERCENTATGE D’OBTENCIÓ DE REPRESENTACIÓ DEL 5% AL 3%
Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV La limitació de mandats com a eina de regeneració democràtica institu-
acceptant que l’actual context polític impedeix introduir aquesta mesura
cional ha estat durant anys un debat recurrent del municipalisme. La ma-
sense reformar la llei electoral espanyola. I precisament aquesta és la ve-
joria de forces polítiques hem introduït en els nostres estatuts la limitació
ritable necessitat, la reforma del sistema electoral municipal i no només la
de mandats a les quals una persona pot optar. Avui torna a ser present
proposta efectista de limitar els mandats. Cal situar també a aquest debat
aquest debat provocat per les conclusions de la convenció municipalista
la possibilitat de rebaixar el percentatge d’obtenció de representació del
de l’ACM, replicades íntegrament per al succedani de procés participatiu
5% al 3%, la possibilitat d’ampliar els mandats a cinc anys, que facilitaria
de governs locals impulsat pel govern de la Generalitat. A ambdós docu-
un balanç més acurat i complet de l’acció política, l’obligació de mocions
ments es respon que les ciutats amb major població han de tenir limitats
de confiança a l’equador de cada mandat, la penalització del transfuguis-
els mandats, mentre que els més petits hauran de cercar fórmules res-
me per llei o la regulació de la no adscripció política. Avui, però excloem
trictives atenent la seva complexitat. Encetar el debat és positiu, sempre
eleccions directes de l’alcaldia, segones voltes o imposicions de sistemes
que es tingui en compte no confondre el desig amb la realitat, i per tant
majoritaris com l’intent de reforma electoral del PP.
Xavier Garcia Albiol President del grup parlamentari del PPC
AL NOSTRE ENTENDRE SERIA MÉS URGENT APLICAR L’ELECCIÓ DIRECTA DELS ALCALDES PER RESPECTAR LES LLISTES MÉS VOTADES
La limitació de mandats només existeix per a càrrecs públics electes
la possibilitat d’una moció de censura. En la mesura en què això no
en els sistemes polítics presidencialistes per a càrrecs executius o
és així, la pregunta plantejada no té analogies als sistemes polítics
de representació de l’Estat. No és una figura pròpia dels sistemes
locals ni Europeus ni anglo-saxons. Al nostre entendre, seria més
parlamentaris. Atès que el sistema municipal és parlamentari amb
urgent aplicar l’elecció directa dels alcaldes per respectar les llistes
un govern fort i presidencialista, algunes persones ho poden con-
més votades, particularment quan les diferències en vots amb les
fondre amb el sistema presidencialista o semi presidencial. Les nos-
altres opcions són molt importants. I només aplicades aquestes re-
tres corporacions locals no són repúbliques presidencials. Aplicar
formes tindria sentit plantejar-se una hipotètica limitació de mandats,
la limitació de mandats només tindria sentit modificant el sistema
que segurament requeriria no només una reforma de la llei orgànica
electoral i blindant als alcaldes d’elecció directa dels ciutadans de
electoral sinó de la pròpia Constitució.
Miguel-Ángel Ibáñez Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà Si volem dirigents locals de qualitat està clar que limitant els mandats als
S’HAURIA DE DIFERENCIAR ENTRE ELS ‘GOVERNS DE GRANS POBLACIONS’ DEL CAS ESPECÍFIC DELS GOVERNS DE POBLACIONS PETITES
quals en tenim nombrosos exemples a les notícies judicials d’aquests dies.
municipis amb poca població dificultaríem les condicions necessàries per tenir els millors governants locals a les poblacions petites. Per això, també
S’hauria de diferenciar entre els “governs de grans poblacions” (Govern
des de Ciutadans promovem la reducció del nombre de municipis allà on
Nacional, Governs Autonòmics, capitals de província i ciutats grans), del
això elimini duplicitats o incrementi la qualitat dels serveis. La limitació de
cas específic dels governs de poblacions petites, a més de racionalitzar
mandats té com a principal finalitat evitar la perpetuació al capdavant dels
el mapa municipal reduint l’actual nombre de petits municipis: 9.000 a tota
governs amb el perill que això crei pràctiques clientelars o corruptes de les
Espanya. ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017
19
RACÓ DE L’ASSOCIAT GIRONA I LA JONQUERA, LA CIUTAT I EL POBLE DE CATALUNYA ON HI HA MÉS COMERÇOS PER HABITANT Així ho recull el primer Cens d’Establiments Comercials del
país, que la Generalitat ha presentat. En xifres absolutes,
Barcelona és qui aglutina la major part de botigues del país
(26.144). Però quan es posen en relació els comerços amb els habitants, aleshores és Girona qui passa al capdavant de l’estadística. En concret, la ciutat té 16,67 comerços per cada Participants al projecte Activa’t. Foto: ACN
EL PALLARS SOBIRÀ ESTRENA EL PROJECTE FORMATIU ‘ACTIVA’T’ PER MILLORAR L’OCUPABILITAT JUVENIL El Consell Comarcal del Pallars Sobirà ha posat en marxa el projecte Formatiu ‘Activa’t’ que ofereix a 14 joves de la zona pràctiques en empreses del sector del turisme o del sector agroalimentari, i
la possibilitat d’un contracte de 6 mesos. Es tracta d’una formació orientada a millorar competències generals i a definir un full de
ruta personal i professional. Els participants hauran d’escollir una especialització formativa que els prepararà per poder treballar al
sector turístic o agroalimentari del Pirineu. Un cop finalitzat el curs
es durà a terme un acompanyament a la inserció molt acurat i individualitzat amb cadascun dels joves perquè trobin feina.
El curs preveu 23 sessions comunes on treballar competències
mil habitants. I novament, les comarques gironines tornen a aparèixer al capdavant del llistat si en comptes de mirar ciu-
tats es miren pobles. Qui s’endú la palma aquí és la Jonquera, que té fins a 80,78 establiments per cada mil habitants.
El cens d’establiments comercials, el primer que es publica d’aquestes característiques, l’han elaborat la Generalitat
i el Consell General de Cambres de Catalunya. S’ha donat a conèixer coincidint amb la Setmana del Comerç, i inclou estadístiques que permeten tenir informació actualitzada de
l’activitat del sector arreu del territori. S’hi recull, per exemple, quantes botigues hi ha a cada ciutat i a cada poble. A més,
el cens també dona informació sobre els sectors d’activitat i la densitat comercial de cada municipi (posant en relació el nombre d’establiments o els metres quadrats per cada 1.000
habitants). Arreu de Catalunya avui dia hi ha 86.418 empreses comercials, que tenen obertes fins a 101.319 botigues.
transversals amb el propòsit de definir un full de ruta professional
i personal de cadascun dels joves, complementat amb una formació específica de 60 hores, en què la meitat del grup de joves
participarà en una proposta formativa que gira al voltant del sector Turístic de Muntanya i l’altra meitat en una proposta que gira en-
torn del sector Agroalimentari de Muntanya. Els joves que optin pel sector agroalimentari es formaran en seguretat alimentària, transformació càrnia de carn i embotits, producció de pa i dolços i
transformació làctica. Els qui optin per la línia de Turisme de Muntanya aprendran els potencials turístics del Pallars i el perfil dels visitants, atenció al client o anglès. El projecte ‘Activa’t’ l’impulsa
el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, EduXarxa i Montanyanes i
està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i el
Fons Social Europeu en el marc de la Iniciativa d’Ocupació Juvenil.
20
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017
Una dona mirant un aparador al centre de Girona. Foto: ACN
#MUNICIPISENPOSITIU
“LA GOVERNABILITAT ES FA AMB TOLERÀNCIA I EMPATIA” Pamela Isús Sauri (ERC-AM). Alcaldessa de Sant Pere de Vilamajor
Tweets
#municipisenpositiu Alcalde: Pamela Isús Sauri (ERC-AM) Professió: Llicenciada en Turisme Habitants: 4.257 Pàgina web: www.vilamajor.cat Sou alcalde: 31.764 € bruts/any Sou regidors: La majoria de regidories: 10.843, 32€ Urbanisme, medi ambient, obres i serveis: 12.192 € Assistència a plens: 50€/ple
Sorprèn que una persona que mai no havia estat vinculada a la política amb anterioritat
es presenti a unes eleccions, les guanyi i en resulti escollida alcaldessa. I ni més
ni menys que d’un poble de poc més de
4.000 habitants, amb 11 regidors, en què s’hi van presentar 7 candidatures. La Pamela Isús Sauri és, per ERC-AM, alcaldessa
de Sant Pere de Vilamajor, un municipi del
Vallès Oriental, enclavat a la falda del Mont-
seny, i que no s’ha de confondre de cap de les maneres amb el seu veí de Sant Antoni
de Vilamajor. El gentilici és vilamajorenc i vilamajorenca.
“Em vaig presentar per dos motius”, assegura, “el primer perquè no hi ha gaires
dones que encapçalin una candidatura i la
segona per la curiositat de viure la política des de dins”.
Si més no, i malgrat els seus pocs anys
d’experiència, la Pamela té molt clar què
és això de governar i ser al capdavant d’un ajuntament amb tanta varietat ideològica i no pocs problemes, alguns d’ells derivats
de la peculiar configuració urbanística del municipi. “La governabilitat”, diu, “es fa amb tolerància i l’empatia vers l’opinió dels altres,
escoltar és el primer pas”. Potser perquè aplica dia a dia aquest principi, el fet de tenir
un ple municipal amb sis formacions polítiques no li provoca cap recel. “La política o
els partits polítics i la diversitat d’ideologies són un reflex de la mateixa societat en què
vivim que, com sabem, depenen de moltes connotacions del nostre entorn, la família,
educació, amistats i, per descomptat, de
Ajuntament de Torrelles de Llobregat @AjTorrelles
S’inauguren les obres de millora de la planta de compostatge de #Torrelles, que eliminarà l’emissió d’olors
Ajuntament de Calafell @AjCalafell
Entra en funcionament el nou consultori mèdic de Segur de #Calafell
la mateixa evolució de la societat. Per tant, és raonable trobar de tot a tot arreu sigui un
poble gran o petit”, confessa aquesta llicenciada en turisme.
Entre els principals problemes que ha d’afrontar l’alcaldessa es troba l’urbanístic.
Sant Pere de Vilamajor el configuren 7 veï
Ajuntament de Vic @aj_vic
L’Ajuntament de #Vic impulsa una línia d’ajuts per a empreses que contractin persones en atur majors de 45 anys
nats, alguns d’ells sorgits als anys seixanta,
Ajuntament de Tortosa @ajtortosa
compte vendre les seves finques a la falda
Els tortosins fan més de 600 propostes on invertir els 150.000 euros dels pressupostos participatius
quan a molts pagesos els va sortir més a
del Montseny que conrear-les. I així van
aparèixer urbanitzacions sense tenir presents els serveis bàsics com el transport
públic, la sanitat o l’educació. Temes tots ells que ara suposen “despeses desmesurades per a poblacions tant petites”.
Ajuntament de Sabadell @Aj_Sabadell
Comença el procés d’elaboració del Pla Estratègic de Turisme de #Sabadell, que definirà el model turístic de la ciutat
I a aquest problema s’hi afegeix a més un
altre propi del segle XXI, la manca d’un cai-
xer automàtic en tot el terme. “La solució passaria per fer força entre tots aquells municipis que es troben amb les decisions de les entitats bancàries que passen per sobre
dels propis clients i de les seves necessitats
Ajuntament de Mollerussa @ajmollerussa
L’@ajmollerussa posa en servei una nova eina de comunicació amb la ciutadania. És @noticlickapp dins #SmartLab
i només es recolzen en els beneficis anuals i en els dividends per al seus accionis-
tes”. Tot i això, la Pamela Isús té una pila de projectes per al seu municipi: una caldera de biomassa per abastir d’aigua calenta els cinc edificis municipals, un nou camí
Consell Comarcal Vallès Occidental @consellvallesoc
El Consell Comarcal del Vallès Occidental fa una auditoria energètica de la seva seu per reduir el consum
d’accés a l’escola Torre Roja per solucionar els embossaments de cotxes i l’asfaltat del
camí que comunica amb els pobles veïns de Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017
21
OPINIÓ
L’ASTÚCIA DEL GRUP: ELS AJUNTAMENTS I EL REFERÈNDUM Ha arribat l’hora de la veritat per
construir ha de ser diferent en molts aspectes al Regne
d’empènyer des de la societat
ves formes. I també noves formes institucionals. No cal
al poble català. Després d’anys
civil amb mobilitzacions descomunals, i després d’anys de
sumar esforços a les institucions, el govern convocarà un
referèndum vinculant sobre la
Pere Cardús Periodista de VilaWeb
independència el mes de se-
tembre. Tenint en compte que l’estat matriu –l’espanyol– està
d’Espanya. Que per això volem marxar-ne. Ha de tenir noinventar-se res. Però sí que seria bo millorar aspectes com
la proximitat al ciutadà. I quina manera més bona hi pot haver que cedir més poder als ajuntaments? És evident
que hi ha competències que s’han de gestionar des del govern de l’estat. Però n’hi ha moltes que poden quedar en mans dels ajuntaments per a servir de manera més eficaç i més adequada als ciutadans.
disposat a posar-hi tots els entrebancs, la convocatòria
I entre aquestes competències hi ha d’haver un autèntic
les hem tingut des de fa molts i molts anys a Catalunya.
venció més directa dels ciutadans. No cal passar-se i
del referèndum implicarà uns mesos de tensions com no
Això exigirà la implicació de tothom. Evidentment, de tothom qui tingui un compromís amb la llibertat del país, amb
la democràcia i amb el benestar de la seva gent. I aquesta implicació podrà ser de moltes menes diferents. És lògic que algunes institucions tindran un paper determinant i
desplegament de mecanismes de participació i d’interpensar que el ciutadà té tot el temps del món per a dedicar-se als afers públics. Però l’equilibri entre democràcia representativa i participativa és quelcom que encara pot evolucionar molt. I quina manera millor de començar que fent un referèndum?
central en la defensa d’aquests objectius de democràcia i futur. El govern de la Generalitat i el seu president, els primers. El Parlament de Catalunya, a continuació. Però tam-
bé tindran un paper central els gairebé mil ajuntaments de tot el país.
Quin serà aquest paper? Ja ho veurem. El 9-N van ajudar a disposar d’espais per a fer les votacions als municipis
sense instituts. El referèndum d’aquest setembre serà di-
ferent. Ara mateix es fa difícil de preveure com es podrà organitzar i quins mecanismes caldrà activar. Però del 9-N, n’hem d’extreure una lliçó ben clara: l’estat espanyol
té fàcil d’actuar quan la responsabilitat es concentra en
poques mans. Però si l’organització del referèndum queda en mans de centenars d’ajuntaments, l’estat és incapaç
d’actuar contra tot i tothom. Us imagineu l’estat portant a judici més de nou-cents batlles de tot el país?
Cal actuar amb intel·ligència. També amb fermesa per fer
complir el mandat legítim d’unes eleccions legals. Però l’astúcia ha d’actuar amb més finesa que mai aquests mesos que vindran. Cal copiar l’estratègia de molts animals
que actuen en grup per aconseguir el seu objectiu. Amb agilitat. I sempre amb sentit positiu. Prenent la iniciativa.
La república que una majoria de ciutadans ha dit que volia
22
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017
“Del 9-N n’hem d’extreure una lliçó ben clara: l’estat espanyol té fàcil d’actuar quan la responsabilitat es concentra en poques mans”