Revista ACM 382

382 Abril 2017

La revista referent d’informació del món local

LA CENTRAL DE COMPRES JA OFEREIX SOLUCIONS A 942 ENS

Durant aquest mes de març la Central de Compres de l’ACM ha realitzat diferents sessions al territori per detectar necessitats dels ens locals i debatre sobre com millorar la contractació pública local

ACTUALITAT

El Fòrum Comarcal planteja estudiar el finançament que tenen els ens comarcals

Tàrrega. Urgell

COMISSIONS

L’ACM es posiciona a favor del Projecte de Llei d’universalització sanitària

FORMACIÓ

Es posa en marxa la 7a edició de les Matinals Enric Prat de la Riba

SUMARI

TÀRREGA La capital de l’Urgell està situada a la plana de Lleida. Amb uns 88 quilòmetres quadrats de superfície té una població d’uns

17.000 habitants. El municipi també comprèn els nuclis d’Altet, Claravalls, la Figuerosa, el Talladell, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell. Els seus orígens es situen cap al segle XI quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, va conquerir

el castell targarí. A nivell patrimonial destaca el Palau dels Marquesos de la Floresta del segle XIII, l’església de Santa Maria de l’Alba (s. XVII) o la façana d’inspiració renaixentista de l’Ajuntament. Entre les seves festes destaca la Fira de Teatre al Carrer al mes de setembre. Gentilici: targarí i targarina. La seva alcaldessa és Rosa Maria Perelló (PDeCAT).

ACTUALITAT

ACTUALITAT

ACTUALITAT

PÀG. 4-5

PÀG. 7

PÀG. 9

FORMACIÓ

MUNICIPIS EN POSITIU

OPINIÓ

El nombre d’ens que adquireixen serveis de la Central de Compres ja arriba als 942

PÀG. 10

Comença la 7a edició de les Matinals Prat de la Riba

El Fòrum Comarcal inicia un estudi sobre les necessitats de finançament dels ens comarcals

PÀG. 21

Entrevista a l’alcaldessa de Sant Pere de Vilamajor, Pamela Isús

Visites als alcaldes i alcadesses del Baix Pendès i de la Terra Alta

PÀG. 22

‘L’astúcia del grup: els ajuntaments i el referèndum’’.

Article del periodista Pere Cardús

EDITORIAL

EDITORIAL

ciutadania. Ser una eina d’ajuda que permeti oferir serveis de qualitat als ens locals és la nostra raó de ser.

APORTEM SOLUCIONS REALS

En un altre ordre de coses, el Fòrum Comarcal, que repre-

senta la totalitat dels consells comarcals catalans, està du-

ent a terme diverses reunions amb responsables del Govern de la Generalitat per tal de fer arribar les diferents proble-

Un any més, l’ACM ha dut a terme nou sessions per tot el

territori català per analitzar i detectar necessitats dels ens

locals catalans sobre la contractació pública. Unes sessions on, sobretot, escoltem les demandes dels tècnics locals i les

seves preocupacions en referència a tot el sistema públic de contractació.

màtiques que pateixen els ens comarcals. Aquest mes, el

president del Fòrum, Jordi Xargay, ha reclamat que s’agilitzin els tràmits per millorar el finançament dels ens locals en un futur immediat. Per aquest motiu, s’ha demanat a tots els

consells comarcals de Catalunya que especifiquin quines

són les principals problemàtiques econòmiques en què es troben. Aquestes institucions comarcals són bàsiques per al

Actualment, l’ACM ofereix, a través de la Central de Compres, nou productes o serveis a més de 900 ens locals cata-

correcte desenvolupament dels municipis de Catalunya i des de l’ACM tenim clar que cal donar-hi el màxim suport.

lans. Una oferta que es tradueix en millors condicions econòmiques, alta seguretat jurídica, un estalvi en procediments,

beneficiar-se del coneixement tècnic d’altres municipis i contemplar la incorporació de polítiques de sostenibilitat. Si

posem d’exemple el servei d’electricitat, els ens locals s’es-

talvien un 10% en la factura i redueixen tràmits. Un estalvi de temps i diners que es pot revertir en altres serveis per a la

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Pep Montané

La redacció no comparteix, necessàriament,

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: Joan Morcillo

l’opinió expressada en els articles.

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Marta Riera, Josep Garriga, Albert

Correu electrònic: acm@acm.cat

Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Esther

Dipòsit legal: B3434383.

Vilà, Rafael M. de Yzaguirre. www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017

3

ACTUALITAT

942 ENS JA ADQUIREIXEN SERVEIS DE LA CENTRAL DE COMPRES Un total de 9 sessions arreu del territori

durant el mes de març han servit per

detectar noves necessitats del món lo-

cal de cara a incorporar-les a la Central de Compres de l’ACM i per parlar dels

reptes que suposa la nova normativa en contractació pública.

Mataró, Girona, Tàrrega, Vielha, Puigcerdà, Tarragona, Sant Carles de la

Ràpita i la seu de l’AMB a Barcelona

han estat els llocs on es van portar a terme les sessions adreçades a res-

ponsables i tècnics locals de compres i contractació. Segons el secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, l’objectiu

d’aquestes sessions al territori és que “formem i actualitzem sobre diversos aspectes de la contractació pública,

per compartir inquietuds amb tècnics

locals”. En quant a la Central de Compres “genera molts beneficis, sigui de

caire econòmic o administratiu, i dóna seguretat jurídica i especialització tèc-

guin ajuntaments, consells comarcals,

a definir com ha de ser la contractació”.

locals) que adquireixen productes o

El 77% dels ajuntaments

ner. Aquesta xifra demostra que és la

món local compta amb 942 ens (ja si-

espanyol. En el cas dels ajuntaments,

nica amb tècnics locals que ens ajuden

Actualment, la Central de Compres del

diputacions o ens dependents d’ens serveis mitjançant aquest sistema pioCentral Compres més utilitzada a l’Estat

INFORMACIÓ:

93 496 16 16 Ext. 218

centraldecompres@acm.cat

www.centraldecompres.cat un 77,4% compren algun producte de

la Central de Compres. El subministrament elèctric és el servei més contractat amb més de 700 ens. Precisament,

les noves tarifes del 2017, permeten una

reducció d’un 10% en la tarifa elèctrica

per aquells ens locals que ja l’havien contractat el 2016.

Les assegurances (479 ens) és el se-

gon servei més contractat, seguit pel subministrament de gas (178 ens). Altres productes de major envergadu-

ra i cost com els vehicles (87 ens) i la maquinària tècnica (14 ens) també co-

mencen a ser contractats. L’últim servei licitat, el sistema de vídeoactes i gravació, ja ha rebut els primers encàrrecs Marc Pifarré, secretari general de l’ACM, explicant la filosofia de la Central de Compres.

4

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017

d’ajuntaments.

MOBILITAT I ENLLUMENAT PÚBLIC SOSTENIBLES: PROPERS REPTES

ACTUALITAT

La Central de Compres de l’ACM ja tre-

l’enllumenat públic. Segons el secreta-

De fet, un dels avantatges associats a

i està licitant el manteniment correctiu i

de l’ACM és introduir en la licitació de

ció de clàusules i continguts socials,

balla en la incorporació de nous serveis

preventiu d’ascensors, així com també està treballant per adjudicar un contracte de desfibril·ladors (DEA) o pro-

jectes de mobilitat sostenible (vehicles híbrids i elèctrics) i de gestió i millora en Electricitat • Alt Empordà

ri general, Marc Pifarré, “el propi repte mobilitat i l’enllumenat públic criteris o clàusules mediambientals. De la mateixa manera que el contracte d’electricitat que avui en dia oferim als ens locals

ambientals i tecnològics que difícilment la majoria d’ens locals tenen mitjans i capacitat per preveure’ls.

és d’energia 100% verda”.

Gas

49 ens

la Central de Compres és la introduc-

Assegurances

• Maresme

32 ens

• Vallès Oriental

32 ens

• Osona

47 ens

• Osona

18 ens

• Maresme

29 ens

• Vallès Oriental

43 ens

• Alt Empordà

18 ens

• Osona

25 ens

• Maresme

35 ens

• Vallès Occidental 17 ens

• Baix Llobregat

19 ens

• Baix Llobregat

30 ens

• Vallès Oriental

15 ens

• Baix Empordà

18 ens

• Alt Penedès

29 ens

• Gironès

13 ens

• Urgell

17 ens

• Bages

28 ens

• Baix Llobregat

12 ens

• Ripollès

16 ens

Vehicles

Impressores

Paper d’oficina

• Baix Llobregat

16 ens

• Vallès Oriental

14 ens

• Vallès Oriental

17 ens

• Maresme

14 ens

• Baix Llobregat

13 ens

• Baix Llobregat

14 ens

• Vallès Occidental 8 ens

• Barcelonès

• Vallès Oriental

8 ens

• Vallès Occidental 7 ens

6 ens

• Vallès Occidental 10 ens • Osona

10 ens

• La Selva

5 ens

• Maresme

6 ens

• Anoia

8 ens

• Tarragonès

5 ens

• Bages

5 ens

• Alt Penedès

7 ens

• Anoia

3 ens

• Garraf

5 ens

• Bages

7 ens

Maquinària tècnica

Ordinadors

• Vallès Occidental 3 ens

• Baix Llobregat

• Baix Llobregat

2 ens

• Bages

2 ens

Vídeoactes 10 ens

• Anoia

1 ens

• Vallès Occidental 7 ens

• Baix Empordà

1 ens

• Vallès Oriental

6 ens

• Baix Camp

1 ens

• Maresme

1 ens

• Al Empordà

2 ens

• Baix Camp

5 ens

• La Selva

1 ens

• Alt Empordà

3 ens

• Moianès

1 ens

• Maresme

3 ens

• Pallars Jussà

1 ens

• Barcelonès

2 ens

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017

5

ACTUALITAT

L’ACM DESTACA EL ROL DE LES XARXES DE CIUTATS EN L’ÀMBIT INTERNACIONAL

El secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, va participar el 22 de març a la jornada

organitzada per DIPLOCAT “La diplomàcia municipal. Una comparativa europea”.

“Cal estar atents i participar al màxim en totes les decisions globals i aprofitar el

màxim totes les oportunitats”, va dir el secretari general, Marc Pifarré durant la seva intervenció a la taula rodona “El rol

de les xarxes de ciutats en la diplomàcia municipal”. Des de l’ACM es considera

Marc Pifarré va insistir en la necessitat de tenir veu internacional.

català, haurà d’afrontar grans reptes.

Pifarré va definir els cinc grans reptes

Pifarré també va destacar que hem deixat

“serà la construcció d’una nova gover-

lista que els ens locals hauran d’afrontar

únics que poden fer les relacions interna-

que en els propers anys, el món local Segons Pifarré, el primer i més imminent,

nança local catalana en el marc d’un nou Estat”. I el segon, són “els canvis globals

que afectaran a la governança global, és a dir, qui conformarà les relacions inter-

nacionals i quina importància tindrà la diplomàcia pública”.

proposats per la Convenció municipaen els propers anys: transparència, qua-

litat democràtica, regeneració política

i governança local. Des de l’ACM entenem que aquests desafiaments globals afectaran directament als municipis i cal

participar al màxim en totes les decisions globals.

de banda la teoria que els Estats són els cionals. “Les ciutats i les xarxes de ciutats

vam prenent cada cop més importància

en les relacions internacionals”, va dir. Un dels objectius de l’ACM és analitzar i refle-

xionar sobre allò que afecta al món local, i per tant, sobre tot allò que les agendes globals ens plantegen.

EL MÓN LOCAL DEBAT LA REMUNICIPALITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS LOCALS I LA SEVA PROBLEMÀTICA i el director de la Fundació Democràcia i Govern Local, Ramon Camp. En la jornada hi va assistir més d’un centenar de perso-

nes. El president de la Diputació de Girona, Pere Vila, va destacar que “actualment ens trobem davant d’un debat ideològic en relació amb la forma de gestió dels serveis públics locals, com

per exemple l’aigua potable, els residus o el transport de viatgers, entre d’altres” i va afegir que “en concret, la discussió se centra en

quina és la manera més eficient de gestionar els serveis públics si

aspirem a prestar uns serveis de la màxima qualitat. I va finalitzar Foto: Martí Artalejo

la seva intervenció dient: “Celebro que s’hagi organitzat aquesta

jornada, ja que poder comptar avui amb tots els professionals i L’aula magna de la Casa de Cultura de Girona va acollir el 17 de

experts dels sectors que hi intervenen ofereix una oportunitat per

veis públics locals i la seva problemàtica’, organitzada per la Di-

tents en aquesta matèria”.

Fundació Democràcia i Govern Local.

Per la seva banda, el vicepresident de l’ACM, Fermí Santamaria,

La remunicipalització i defensa de la competència o les conse-

debat clar i objectiu sobre aquesta qüestió, encaminat a buscar la

març la jornada ‘La remunicipalització o reinteriorització dels ser-

putació de Girona, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la

qüències de la remunicipalització en matèria de personal van ser

alguns dels temes que es van tractar a la jornada, que va ser inaugurada pel president de la Diputació de Girona, Pere Vila; el

vicepresident de l’ACM i alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria, 6

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017

centrar el debat i posar en clar els dubtes i les complicacions exis-

va explicar que “per a l’ACM és molt necessari i enriquidor tenir un

manera més eficient d’oferir serveis a les persones dels pobles i

ciutats del nostre país”. Al llarg del matí van intervenir en la jornada diversos professionals, que van analitzar el tema de la remunicipalització o reinteriorització dels serveis públics locals.

ACTUALITAT

EL FÒRUM COMARCAL FARÀ UN ESTUDI DE LES PROBLEMÀTIQUES ECONÒMIQUES QUE PATEIXEN ELS CONSELLS COMARCALS

Jordi Xargay, a l’esquerra, reunit amb Joaquim Ferrer, al centre, i Montserrat Mundi, a la dreta.

El president de Fòrum Comarcal de

“Els consells comarcals tenim una

Jordi Xargay, es va reunir el 9 de març

finançament”, va explicar el president

de Governació de la Generalitat de

qui va transmetre la necessitat que

del finançament dels consells comar-

finançament dels ens comarcals en

l’ACM i alcalde de Palol de Revardit,

necessitat urgent de millorar el nostre

amb responsables del departament

del Fòrum Comarcal, Jordi Xargay

Catalunya per tractar la problemàtica

“s’agilitzin els tràmits per millorar el

cals catalans.

un futur immediat”. En aquest sentit,

La reunió, mantinguda al Departa-

Comarcal enviarà una carta a tots els

ment de Governació, va comptar amb

la presència del president del Fòrum Comarcal, Jordi Xargay, el Secretari

de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joaquim Ferrer i la Directora General d’Administració Local, Montserrat Mundi.

Jordi Xargay va explicar que el Fòrum

del Fons de Cooperació del 2016 pels consells comarcals. Així mateix, Jordi Xargay va valorar molt positiva-

ment que s’hagi escoltat els consells comarcals en les sessions de debat

territorials de Governslocals.cat i que s’hagin recollit les seves aportacions

de cara a futures reformes de l’administració local.

consells comarcals de Catalunya per-

Des del Departament de Governació

la problemàtica que pateixen a nivell

trobada i la proposta feta pel presi-

què detallin quina és la magnitud de econòmic.

La reunió també va servir per saber

en quin estat es troba el finançament

van valorar de forma molt positiva la dent del Fòrum Comarcal i es van em-

plaçar a reunir-se en el moment que es disposi de l’anàlisi de l’estat econòmic dels consells comarcals.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017

7

FORMACIÓ

8

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017

ACTUALITAT

TROBADES AMB ALCALDES I ALCALDESSES DE LA TERRA ALTA I DEL BAIX PENEDÈS Durant el mes de març l’ACM ha mantingut les trobades territorials amb representants locals. Ha estat el torn per les comarques del Baix Penedès i la Terra Alta.

El president de l’ACM, Miquel Buch, es va reunir el 22 de març amb els alcaldes i alcaldesses de la comarca del Baix Pe-

nedès. Amb l’objectiu de recórrer el ter-

ritori per escoltar i copsar quines són les problemàtiques del municipalisme català, Miquel Buch va aprofitar per explicar

quines funcions i serveis ofereix l’ACM Reunió amb els màxims representants dels municipis de la Terra Alta. per al món local català, però també per

escoltar als electes locals. “Per conèixer de la Central de Compres del món local.

comissió de petits municipis de l’ACM,

als alcaldes i alcaldesses. Només així se- cobreixen diferents necessitats dels ens

posició dels alcaldes i alcaldesses de

la realitat local, cal visitar i acompanyar Actualment s’ofereixen 9 productes que rem capaços de detectar i donar solució locals. a les seves necessitats”, destaca.

El 23 de març la trobada es va fer a la

Un dels temes que genera més interès Terra Alta. Aquí també hi va participar

són els serveis que ofereix l’ACM a través l’alcalde de Tavèrnoles i president de la

Carles Banús, que es va posar a dispetits municipis de la comarca. “Des de l’ACM tenim clar que cal donar ple suport als municipis petits per donar resposta a les seves problemàtiques”, va dir.

Un moment de la trobada amb representants polítics dels municipis de la comarca del Baix Penedès.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS.ABRIL 2017

9

ACTUALITAT

REIVINDIQUEM EL TRANSPORT PÚBLIC COM A GARANT DE L’EQUILIBRI TERRITORIAL La Masia de Can Rahull de Santa Maria de Palautordera va ser

l’escenari on va tenir lloc la jornada duranta la qual Miquel Buch va destacar que “el món local és la garantia perquè els ciutadans

tinguin uns bons transports públics a tot el territori. Des del món local hem de vetllar per tal que la resposta al territori sigui múlti-

ple, diversa, versàtil i adaptable a les característiques territorial i demogràfiques de cada territori”.

Miquel Buch va dir també que cal entendre la inversió en transport públic com a una igualtat d’oportunitats en l’accés als serL’ACM va participar el 15 de març a la jornada, organitzada per

veis bàsics i en la millora general de la qualitat de vida. Per

de Transport Públic a Catalunya’. El president, Miquel Buch, va

jornades que permeten conèixer la situació i el futur del trans-

litat, equilibrar el territori i fer realitat polítiques ambientals.

volem.

AMTU i FECAV, sobre el ‘Marc general de la prestació de serveis

aquest motiu, va destacar la importància de la temàtica de les

destacar la importància del transport públic per garantir la mobi-

port públic, com una eina bàsica per definir el futur país que

L’ACM EXPLICA COM AJUDA A MILLORAR LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA L’ACM va participar el 14 de març a la jornada, organitzada per la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, sobre

com millorar la contractació pública en els serveis a les persones.

El secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, va intervenir durant la

inauguració per destacar que “el món local, representat per les entitats municipalistes, i el Govern anem de la mà per fer realitat

una contractació pública que posi en valor impactes socials”. En

aquest sentit, va explicar que l’ACM ja fa uns anys que impulsa la incorporació de clàusules socials en la contractació pública.

Postgrau en licitació pública que dona formació i informació als

incorporació de clàusules socials en la contractació de l’adminis-

les socials; o les sessions informatives per tot el territori, dirigides

En són exemples la signatura d’un conveni per a l’impuls de la

tració pública local; el treball per incloure aquestes clàusules en la contractació que es fa a través de la Central de Compres; el

professionals de la contractació del món local sobre les clàusua tècnics de contractació, on també es tracta el tema d’aquests paràmetres socials.

MIQUEL BUCH: “CAL FER BÉ LA FEINA PER POSAR EN VALOR LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES” l’agència de transparència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Buch va mostrar el compromís del món local amb la contractació pública transparent i amb la defensa de l’existència de mecanismes de prevenció de riscos penals.

En la seva intervenció, va destacar que la transparència i la feina

ben feta, ens han de portar a una contractació pública amb uns mecanismes clarament definits per a evitar males praxis, que eviEl president de l’ACM, Miquel Buch, va participar el 17 de maig a

la cloenda de la jornada ‘Transparència en la contractació pública, conflictes d’interès i prevenció de riscos penals’, organitzada per 10

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017

tin posar en perill la feina ben feta de la majoria d’electes locals del

nostre país. “La majoria dels electes locals ha fet bé la feina. Fer les coses bé a l’administració pública ens permet posar en valor les nostres administracions”, va destacar.

FORMACIÓ

LES MATINALS PRAT DE LA RIBA PARLEN DE LA RESPONSABILITAT ALS ENS LOCALS L’Auditori de l’Associació Catalana de Municipis va donar el tret de sortida a

finals de febrer a la primera sessió de

les Matinals Prat de la Riba 2017. Aquest seminari adreçat als càrrecs electes compleix la 7a edició amb la voluntat de

parlar i debatre sobre temes d’actualitat o d’especial interès per als servidors del món local.

El secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, en el discurs de benvinguda als as-

sistents va elogiar el fet que es desplacin fins a Barcelona per formar-se i així oferir millors serveis als ciutadans.

La primera sessió se centrava en ‘La responsabilitat dels ens locals’ i hi van

participar una quarantena de persones.

Primer de tot, com és habitual, es va parlar de les novetats en quant a legis-

lació. Durant la matinal es va parlar de

diferenciar responsabilitat administrativa

La sessió es va tancar amb un taller pràc-

la participació de l’advocat i professor

dents a la via pública i als equipaments

es va tractar la responsabilitat penal i els

general de l’Ajuntament de Vilassar de

i responsabilitat civil dels ens locals amb

tic centrat en la responsabilitat per acci-

de dret de la UAB, Daniel Vallès. També

municipals, que va impartir el secretari

programes de Compliance per prevenir

Mar, Víctor Siles.

ció del director de Recursos Humans de

Les Matinals Prat de la Riba es porten a

la comissió de delictes amb la intervenla Diputació de Lleida, Alexis Guallar.

terme cada dos mesos i s’allargaran fins

al mes de desembre. Les properes sessions són:

-21 d’abril: Medi ambient i ens locals

-16 de juny: La potestat sancionadora local

-21 de juliol: Habilitats i competències dels electes

-13 d’octubre: Transparència i ens locals

-15 de desembre: Els drets dels càrrecs

electes en l’exercici de les seves funcions

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017

11

COMISSIONS

L’ACM DÓNA SUPORT AL PROJECTE DE LLEI D’UNIVERSALITZACIÓ SANITÀRIA L’alcaldessa de Figueres i representant de l’ACM, Marta Felip, va comparèixer

el 14 de març a la tarda en el marc de la sessió per aprovar el Projecte de llei

d’universalització de l’assistència sanitària.

Segons Felip, és “una llei molt senzilla,

però molt important que garanteix el

dret a la salut amb accés universal”.

També ha afirmat que aquesta llei “reverteix una llei del Govern espanyol que anava en contra dels ciutadans i de la

Marta Felip valorant positivament el Projecte de Llei que donarà cobertura sanitària total.

el món occidental”. Concretament, el

Garantir una cobertura total

lògica de la planificació sanitària de tot Reial Decret 1192/2012 de 3 d’agost imposat pel Govern de Rajoy sense un

debat previ, que, segons l’ACM, anava en contra:

- Dels ciutadans: perquè deixava una part d’ells sense cobertura sanitària, desprotegits davant d’una malaltia o,

en el millor escenari, amb la necessitat d’afrontar despeses econòmiques

difícilment assolibles que poden amenaçar greument la sostenibilitat familiar.

- De la planificació sanitària: perquè tot-

hom sap que la pitjor manera d’atendre

cia d’Artur Mas, va fer una instrucció l’any

2012 (que es va renovar l’any 2013 i 2015) per garantir aquesta cobertura i revertir la

situació. Aquesta llei d’universalització de l’assistència sanitària, per tant, vé a garantir la cobertura a tota la població de

Catalunya. Al donar-li el format de llei es garantitza de forma permanent aquesta

cobertura i es dóna seguretat jurídica, a la vegada que es diferencia clarament Catalunya com a un país amb una assistèn-

cia de cobertura sanitària universal sense matisos. Es basa en quatre valors:

la salut d’una població és deixar una

1. La salut és un dret, no un privilegi.

blació sense assistència és el terreny

2. La salut i els serveis sanitaris tenen un

part sense assistència: Un grup de pode cultiu de malalties infeccioses, de

discapacitats, de malaltia mental, etc... que acaba afectant a tota la població.

12

El Govern de Catalunya, sota la presidèn-

impacte directe en la comunitat i les economies locals.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017

3. La cobertura universal de salut promou el benestar de tota la població.

4. La cobertura sanitària universal és as-

solible si la societat fa l’esforç d’entendre que tenim una part de població vulnerable que necessita el nostre suport i si existeix

consens polític per incrementar el benestar dels ciutadans.

L’impacte econòmic i assistencial calcu-

lat des del Consorci de Salut i Social de Catalunya, (és una esmena incorporada a la tramitació de la llei) és de 10.500 per-

sones/any i 2,6 milions d’euros. Per això,

des de l’ACM donem la nostra aprovació i el nostre suport a aquesta llei i felicitem al

Govern, perquè contribuirà a la millora no només de la salut del nostres municipis,

sinó també a la disminució de la desigual-

tat social i al desenvolupament econòmic de les nostres comunitats.

COMISSIONS

PRIMER ACORD INSTITUCIONAL PER A LA QUALITAT DE L’AIRE A L’ÀREA DE BARCELONA En total, les mesures beneficiaran directament 4,3 milions de persones de 4 comarques de l’Àmbit-40 (Barcelonès, Baix

Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental), i indirectament 6 comarques més de l’entorn de Barcelona (Osona, Bages, Anoia, Maresme, Alt Penedès, Garraf).

L’objectiu de les parts és treballar con-

juntament per aconseguir la reducció d’un 30% de les emissions associades al

Govern, municipis de l’Àrea Metropolitana, Diputació de Barcelona i representants locals.

trànsit viari en el termini de 15 anys, per La Generalitat, l’Ajuntament de Barce-

furgonetes d’abans de l’1 d’octubre de

tal d’assolir gradualment els nivells reco-

(AMB), la Diputació de Barcelona i re-

de 1997 s’estendrà a tots els dies feiners,

Salut. Com a mínim, un 10% d’aquestes

lona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona

1994 i turismes d’abans de l’1 de gener

manats per l’Organització Mundial de la

presentants locals aproven els compro-

amb o sense episodi.

emissions es reduiran els propers 5 anys

vinculades al trànsit en el termini de 15

L’acte, celebrat el 6 de març, va aple-

pactat.

ens locals i organismes implicats en la

Fomentar l’ús del transport públic

alment al voltant de Barcelona. L’acord

a informar i sensibilitzar la ciutadania

declarats “Zones de Protecció Especial

hàbits de mobilitat per a la disminució

celona, Badalona, l’Hospitalet de Llobre-

de l’aire, amb l’objectiu de preservar la

de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de

Especialment en cas d’episodi ambien-

Esplugues de Llobregat, el Papiol, Palle-

desplaçaments no obligats, evitar les

la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant

blic enfront del vehicle privat.

cenç dels Horts, Viladecans, Badia del

Per tal de contribuir a disminuir la con-

Cerdanyola del Vallès, Montcada i Rei-

puntes, la Generalitat es compromet a

del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa

flexibilitat horària del seu personal du-

misos per reduir un 30% les emissions anys.

gar

En els propers 5 anys es reduirà un 10%

reducció de la contaminació, especi-

les emissions per assolir gradualment

els nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut, i s’accelerarà l’adopció de mesures locals més intensives per

tal de poder assolir els nivells fixats per

la Unió Europea abans de desembre de 2020. L’alcaldessa de Cunit i presidenta

de la Comissió sectorial de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’ACM, Montse Carreras, ha estat la representant de l’entitat municipalista.

Es tracta del primer gran compromís

comú entre les diverses administracions i envers la ciutadania, al voltant d’uns

objectius compartits per garantir la qualitat de l’aire i protegir la salut i el medi

ambient. A partir de l’1 de desembre es restringirà el trànsit a furgonetes matriculades abans de l’1 d’octubre de 1994 i turismes d’abans de l’1 de gener de

1997, en situacions d’episodi ambiental a 40 municipis de l’entorn de Barcelona.

A la Zona de Baixes Emissions Urbanes intrarondes aquesta mesura serà exten-

siva a tots els turismes i furgonetes que no han rebut l’etiqueta de la DGT partir de l’1 de gener del 2019 la restricció a

representants

i així progressivament fins arribar al 30% d’administracions,

Les administracions es comprometen

afecta l’Àmbit-40, que són els municipis

sobre la necessitat de modificar els

de l’Ambient Atmosfèric”. L’integren: Bar-

de les emissions i la millora la qualitat

gat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma

salut de les persones i el medi ambient.

Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei,

tal, es recomanarà la disminució dels

jà, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de

hores punta i apostar pel transport pú-

Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant ViVallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal,

gestió del transport públic a les hores

xac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat

facilitar, en la mesura del possible, la

Perpètua de Mogoda, Terrassa, Grano-

rant els episodis ambientals.

Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès,

Renovació del parc de vehicles

sentelles. A més d’aquests, també s’im-

vehicles amb ajuts i bonificacions en

l’àrea d’influència de l’Àmbit-40 que es

sivament per vehicles de baixes emis-

sensibilització entre la ciutadania en tant

les administracions públiques, i la cre-

aquesta zona de protecció especial.

entre d’altres.

llers, la Llagosta, Martorelles, Mollet del

Parets del Vallès, i Sant Fost de Camp-

S’incentivarà la renovació del parc de

pliquen en aquest acord municipis de

els peatges, per substituir-los progres-

comprometen a contribuir en la difusió i

sions, es promourà el canvi de flotes en

que són generadors de mobilitat sobre

ació de punts de recàrrega d’elèctrics,

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017

13

SERVEIS JURÍDICS

NOTES SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TC A L’IMPOST DE PLUSVÀLUES DE GUIPÚSCOA L’efecte immediat de la Sentència es

limita a la Norma Foral de Guipús-

coa, atès que el TC no va admetre la qüestió d’inconstitucionalitat promoguda contra els articles 107 i 110.4

del Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals (TRLHL), aprovat pel Reial De-

cret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, perquè no eren aplicables al procés

a quo en virtut del qual es va instar la qüestió d’inconstitucionalitat. El

text dels esmentats articles del Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals regula l’IIVTNU de forma gairebé idèntica a la de les disposicions de

la Norma Foral de Guipúscoa declarades inconstitucionals, per la qual

cosa es preveu que el TC, quan s’hagi de pronunciar respecte les qües-

Districte del Poble Nou. Foto: CC By Oh-Barcelona.com

tions d’inconstitucionalitat en tràmit La Sentència del Tribunal Constituci-

re sintetitzats en aquest paràgraf del

ticles 4.1, 4.2 a) i 7.4 de la Norma Foral

Sentència: “En definitiva, el tratami-

bre l’Increment del Valor dels Terrenys

Foral 16/1989 otorgan a los supuestos

tòric de Guipúscoa, però únicament en

mento, en el valor de los terrenos de

situacions d’inexistència d’increments

tificación razonable en la medida en

declarat inconstitucionals i nuls els ar-

Fonament Jurídic 3er de la mateixa

16/1989, de 5 de juliol, de l’Impost so-

ento que los arts. 4 y 7.4 de la Norma

de Naturalesa Urbana del Territori His-

de no incremento o, incluso, de decre-

la mesura que sotmeten a tributació

naturaleza urbana, carece de toda jus-

de valor.

que, al imponer a los sujetos pasivos

El TC no qüestiona la constitucionalitat

la misma carga tributaria que corres-

del que es coneix com a impost sobre

la plusvàlua, sinó tan sols la possibilitat d’aplicar-lo en determinats supòsits: “debe dejarse bien sentado que

el impuesto sobre el incremento del valor de los terrenos no es, con

carácter general, contrario al Texto

Constitucional, en su configuración

actual. Lo es únicamente en aquellos supuestos en los que somete a tributación situaciones inexpresivas

de capacidad económica, esto es

aquellas que no presentan aumento

de valor del terreno al momento de la transmisión”.

14

Els arguments del TC es poden veu-

onal, de data 16 de febrer de 2017, ha

del impuesto la obligación de soportar ponde a las situaciones de incremen-

tos derivados del paso del tiempo, se están sometiendo a tributación situaciones de hecho inexpresivas de capa-

relatives als esmentats articles,

farà en termes equivalents als de la

Sentència de referència, és a dir, declarant nuls i inconstitucionals aquells

articles, però únicament en la mesura que sotmeten a tributació situacions

d’inexistència d’increments de valor.

Precisament, així s’ha pronunciat el TC respecte els articles anàlegs de la

Norma Foral d’Àlaba, la inconstitucionalitat dels quals, en els termes indicats, ha estat declarada per la STC 37/2017, d’1 de març, que reitera els fonaments jurídics de la STC de 16 de febrer.

Serveis Jurídics ACM

cidad económica, lo que contradice frontalmente el principio de capacidad económica que la Constitución

garantiza en el art. 31.1. De esta ma-

nera, los preceptos enjuiciados deben ser

declarados

inconstitucionales,

aunque exclusivamente en la medida que no han previsto excluir del tributo

a las situaciones inexpresivas de capacidad económica por inexistencia de incrementos de valor.”

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017

ho

INFORMACIÓ:

93 496 16 16 Ext. 204

juridics@acm.cat

FERRAN BEL RECLAMA REDISSENYAR EL FINANÇAMENT LOCAL EN UN ACTE A VALÈNCIA resti protagonisme a l’administració públi-

ca central a l’hora de gestionar els recursos de tots: “Són els ajuntaments els que millor coneixen els recursos que necessiten els

habitants més pròxims i són aquestes en-

titats les que més i millor capacitat de gestió han demostrat”. Així, va manifestar que donar més recursos a aquestes entitats en

relació a les seves necessitats és un desig per garantir l’eficàcia en aquest sentit.

Per això, Bel va demanar que es promogui

Ferran Bel, representant de l’ACM, intervenint en la jornada de València.

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va

Ferran Bel va explicar que redissenyar el

organitzada per l’Institut d’Economia i

gran prioritat” perquè considera “donarà

Congressos de València que portava

a les administracions públiques que mi-

sectors econòmics. Balanç de greuges

seva intervenció va explicar també que cal

participar el 2 de març a la jornada

model de finançament municipal és una

Empresa Ignasi Vilallonga al Palau de

més oportunitats per gestionar recursos

per títol “Infraestructures, finançament i

llor s’han comportat durant la crisi”. En la

i reivindicacions conjuntes”.

garantir una nova distribució de recursos entre el conjunt de les administracions que

que el nou model de finançament addicio-

nal proporcioni 11.000 milions d’euros anuals per equilibrar aquestes necessitats mit-

jançant una distribució vertical. En la qual

totes les administracions posin damunt la

taula les dades de les seves despeses necessàries i poder així fer un repartiment lògic, adequat a les exigències i sense discriminació de cap tipus.

TROBADA INSTITUCIONAL A MADRID AMB REPRESENTANTS DE LA FEMP El president de l’ACM, Miquel Buch, i el secretari general,

Marc Pifarré, van aprofitar el viatge a Madrid, en el marc del suport al diputat jutjat Francesc Homs, per reunir-se amb els

màxims dirigents de la Federación Española de Municipios

y Províncias (FEMP). La trobada es va fer conjuntament amb representants de l’FMC i va servir per exposar la situació del

món local català i parlar de necessitats i inquietuds comunes

amb els municipis de l’estat espanyol. També es va aprofitar

per exposar la feina feta per l’ACM, així com el servei que es dóna a través de la Central de Compres per simplificar la tasca de contractació dels ens locals catalans.

Representants de l’ACM i l’FMC amb el president de la FEMP.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017

15

CENTRAL DE COMPRES

SANT FELIU DE PALLEROLS INICIA LA CONTRACTACIÓ DE PAPER L’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols (La Garrotxa) s’ha adherit

recentment a la Central de Compres de l’ACM. En concret, ha formalitzat l’adhesió a l’acord marc de subministrament de paper d’oficina. Aquest és el primer producte o servei que adquireix de forma agregada amb la Central de Compres del món local.

Aquest acord marc permet que l’ajuntament de la Garrotxa s’es-

talviï el complex procediment administratiu per a la contractació de l’empresa subministradora, i gaudeixi d’uns millors preus en

la seva compra de 50 paquets de DINA4 Budget i 144 paquets de DINA3 Budget fibra verge de qualitat estàndard.

SANT CUGAT CONTRACTA EL SERVEI D’ASSEGURANCES I DE MEDIACIÓ L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès s’ha adherit a l’acord marc

d’assegurances i servei de mediació a través de la Central de Compres de l’ACM. Concretament, ha contractat les assegurances de

responsabilitat de càrrecs electes, responsabilitat civil i patrimonial, danys a edificis i el servei de mediació. Actualment, un total de 478 ens locals catalans ja contracten pòlisses d’assegurances a través de la Central de Compres del món local. A més, Sant Cugat també

adquireix de forma agregada el paper d’oficina i bobines de paper per a plotter, equips informàtics, equips d’impressió i multifunció, vehicles policials i generals i maquinària tècnica.

EL CONSELH GENERAU D’ARAN JA ADQUIREIX ELECTRICITAT El Conselh Generau d’Aran s’acaba d’integrar en les adquisici-

ons centralitzades que ofereix la Central de Compres de l’ACM. D’aquesta manera, la primera adhesió s’ha fet a l’acord marc de

subministrament elèctric que els permetrà obtenir l’electricitat a

partir de les noves tarifes que han entrat en vigor aquest 2017 i que a tots els ens locals que ja contractaven l’electricitat els

permet estalviar un 10% de la factura elèctrica. Al mateix temps, la nova licitació de subministrament elèctric també garanteix que

l’energia elèctrica és verda en un 100%. Actualment, ja hi ha 700 ens locals que contracten l’electricitat a través de la Central de Compres de l’ACM.

CENTRAL DE COMPRES

SANT FELIU DE GUÍXOLS APOSTA PEL SISTEMA DE VÍDEOACTES L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols s’ha adherit recentment al

nou acord marc de subministrament del sistema de vídeoactes i transmissió de plens. Aquest nou servei, adjudicat a inicis del mes de desembre, ofereix les modalitats de compra i arrenda-

ment, juntament amb accessoris, per enregistrar sessions plenàries i emmagatzemar les dades. L’ajuntament del Baix Empor-

dà també adquireix altres productes i serveis de la Central de Compres de l’ACM. Així, té contractat el servei de pòlisses en les modalitats de responsabilitat dels càrrecs electes, responsa-

bilitat civil i patrimonial i el servei de mediació, es beneficia del subministrament de paper d’oficina, i està adherit al subministrament elèctric.

SANT RAMON S’ADHEREIX A L’ACORD DE SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC L’Ajuntament de Sant Ramon, de poc més de 500 habitants, s’ha adherit a la Central de Compres de l’ACM. El municipi de la Segar-

ra comença a beneficiar-se dels preus de l’acord marc de subministrament elèctric, vigents des de l’1 de gener de 2017. Aquestes

noves tarifes han permès a aquells ens locals que ja estaven adherits el 2016, estalviar una mitjana del 10% en la seva factura elèctri-

ca. Sant Ramon passa a forma part del total de 702 ens locals que contracten el seu subministrament elèctric a través de la Central

de Compres. Així, municipis petits o mitjans es poden beneficiar de tarifes que, per volum, només podrien aconseguir grans ciutats.

LA GUINGUETA D`ÀNEU TAMBÉ CONTRACTA L’ENERGIA ELÈCTRICA El petit municipi de la Guingueta d’Àneu, al Pallars Sobirà, s’ha

sumat al nombrós grup de municipis que contracten el subministrament elèctric a través de l’acord marc que va licitar la Cen-

tral de Compres del món local. D’aquesta manera el poble, que té poc més de 300 habitants, podrà beneficiar-se d’unes tarifes

que en aquest 2017 han permès als ajuntaments, que ja estaven adherits anteriorment, estalviar un 10% en la seva factura

elèctrica. Actualment, l’acord marc de subministrament elèctric de la Central de Compres compta amb 702 ens locals adherits. Aquest fet suposa que molts d’ells obtenen preus molt més avantatjosos i s’estalvien els complexes tràmits administratius.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017

17

PARTITS POLÍTICS

AL MÓN LOCAL LA LIMITACIÓ DE MANDATS S’HAURIA DE FER EN FUNCIÓ DEL NOMBRE D’HABITANTS? ÉS MILLOR DOTAR-NOS D’EINES QUE FOMENTIN LA PARTICIPACIÓ I LA David Saldoni TRANSPARÈNCIA EN L’ELECCIÓ DE CÀRRECS QUE LIMITAR LEGALMENT LA POSSIBILITAT D’OPTAR A UN DETERMINAT CÀRREC Responsable del món local del PDeCAT En els darrers temps tenim sobre la taula el debat de la limitació de mandats

pacitat per fer les coses millor i, per tant, la limitació de mandats seria un

en els càrrecs públics, fruit que en determinats espais de responsabilitat

sistema que ho podria afavorir.

hi ha gent que fa molts anys que hi és. Tenim diversos temes de reflexió: Davant d’aquests motius, considerem que el millor és que els partits poPer una banda, els càrrecs electes han passat un procés intern dels partits

lítics tinguin sistemes de participació interna i d’obertura a la societat que

en primer lloc, i una elecció democràtica en segon lloc. Per tant, els electes

permetin escoltar i avaluar correctament cada situació. Així mateix, els

passen una revàlida cada 4 anys, on la ciutadania decideix si es mereix

partits són els que ens hem d’adaptar a la realitat i tenir uns reglaments

o no seguir governant. Per altra banda, la limitació de mandats obligada,

d’elecció de càrrecs que permetin a tothom poder participar. Així, el Partit

comporta haver de rellevar sense tenir en compte els condicionants de

Demòcrata contempla en els seus estatuts l’elecció de candidats per sis-

cada municipi, persones o col·lectiu. En l’àmbit de la gestió pública, com

tema de primàries i ens estem dotant d’un nou reglament que permet a les

ho és en la privada, l’expertesa també és important i, per tant, obligar a

persones associades, però també a persones alienes a la nostra formació,

plegar persones que encara poden fer un bon servei a la ciutadania, es

poder ser candidats pel nostre partit polític. Considerem que és millor do-

podria considerar de tot ineficient. També és cert que, en determinats llocs,

tar-nos d’eines que fomentin la participació i la transparència en l’elecció

les dinàmiques de partit o personals poden comportar un tap perquè al-

de càrrecs que limitar legalment la possibilitat d’optar a un determinat càr-

tres persones tinguin l’oportunitat de demostrar la seva vàlua, la seva ca-

rec, que a més ha de passar la validació democràtica de la ciutadania.

Èric Sibina Alcalde de Sant Vicenç de Torelló

MANDATS DE CINC ANYS I CONTROL DE GESTIÓ, I NO S’HAURIEN DE SUPERAR LES DUES LEGISLATURES

Sempre he considerat que els mandats haurien d’estar limitats a dues

Feta aquesta precisió, mandats de cinc anys i control de gestió, no

legislatures, independentment de la població o ciutat on s’exerceixi

s’haurien de superar les dues legislatures. La perpetuació en els càr-

d’alcalde/alcaldessa. No obstant, en els municipis amb menys pobla-

recs públics moltes vegades degenera en rutines que a la llarga po-

ció com es el cas del nostre és més difícil trobar gent que estigui dispo-

den provocar manca d’adaptació a les noves necessitats de la pobla-

sada a assumir càrrecs polítics. Per això potser les legislatures haurien

ció i impedir que sorgeixin noves inquietuds en la gestió municipal.

de ser de cinc anys i no de quatre per donar més estabilitat en la gestió

Per tant es necessària una regeneració de l’espai polític cada dues

vista la dificultat esmentada. En tot cas però, aquest període de temps,

legislatures a tots els municipis, tant per canvi de dinàmica com per

la gestió política hauria d’estar subjecte a controls de la ciutadania via

qualitat democràtica.

consultes en la gestió i valoració de la presa de decisions.

ÉS NECESSARI QUE ENS HI DEDIQUEM DURANT UNA ÈPOCA DE LA NOSTRA VIDA I QUE NO ENS ACOMODEM ALS CÀRRECS, SINÓ QUE Secretària de Política Municipal del PSC VETLLEM PERQUÈ ALS NOSTRES POBLES I CIUTATS HI HAGI RELLEUS Núria Parlón

La limitació de mandats hauria de ser una condició sine qua non

és útil per millorar la vida quotidiana de les persones. Per això,

en política, indistintament de la grandària d’un municipi o de la

és necessari que ens hi dediquem durant una època de la nostra

seva densitat demogràfica. A Santa Coloma, al meu partit, per

vida i que no ens acomodem als càrrecs, sinó que vetllem perquè

exemple, vam aprovar que una persona pogués exercir el càrrec

a les nostres organitzacions, als nostres pobles i ciutats, hi hagi

durant tres mandats consecutius. I així ho vam recollir també als

relleus. Homes i dones, joves i diversitat de perfils que disposin

estatuts del darrer Congrés del PSC. Entenc que, moltes vegades,

de temps i ganes de treballar pel seu poble o ciutat. Només així la

en els pobles més petits, és més complexe trobar persones que

regeneració democràtica serà efectiva per tal de mantenir la bona

desitgin donar un pas endavant i situar-se al capdavant d’un pro-

salut del nostre sistema democràtic.

jecte polític, i més en l’actualitat. I en aquest punt, tots i totes les que ens dediquem a la política, tenim una responsabilitat enorme.

Hem de ser exemplars i exemplificadors, i mostrar que la política

18

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017

PARTITS POLÍTICS Joel Jové

Diputat de la CUP a la Diputació de Lleida

EL NOMBRE D’HABITANTS D’UN MUNICIPI HAURIA DE PERMETRE FLEXIBILITZAR LA DURADA D’AQUESTA LIMITACIÓ, PERÒ, EN CAP CAS, ELIMINAR-LA

La limitació de mandats és un principi ètic amb el qual sempre ens hem

regidor/a sense oblidar que aquesta necessària autolimitació pot passar

compromès i al qual creiem que no es pot renunciar, però també és veritat

a ser una llosa insalvable en municipis menys poblats on sovint és tasca

que no es pot obviar la variable demogràfica a l’hora d’aplicar-lo. El nom-

difícil trobar persones disposades a fer efectiu un relleu. Justament per

bre d’habitants d’un municipi, per tant, hauria de permetre flexibilitzar la

això, per a municipis menys poblats, la limitació del mandat a dues legisla-

durada d’aquesta limitació però, en cap cas, eliminar-la.

tures passa a ser una recomanació i l’ampliem a tres. Per tant, excloent a aquells municipis on l’elecció es fa mitjançant llistes obertes i on la limitació

Així ho tenim estipulat els i les electes de la CUP. L’exercici de les nostres

seria absurda, trobaríem bé que s’apliqués qualsevol fórmula que anés en

responsabilitats és temporal i, per garantir la renovació d’equips i d’idees,

la línia de flexibilitzar la durada dels mandats en funció dels habitants del

fixem en 2 legislatures la durada màxima d’una persona en el càrrec de

municipi però no d’eliminar-la.

CAL SITUAR A AQUEST DEBAT LA POSSIBILITAT DE REBAIXAR EL PERCENTATGE D’OBTENCIÓ DE REPRESENTACIÓ DEL 5% AL 3%

Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV La limitació de mandats com a eina de regeneració democràtica institu-

acceptant que l’actual context polític impedeix introduir aquesta mesura

cional ha estat durant anys un debat recurrent del municipalisme. La ma-

sense reformar la llei electoral espanyola. I precisament aquesta és la ve-

joria de forces polítiques hem introduït en els nostres estatuts la limitació

ritable necessitat, la reforma del sistema electoral municipal i no només la

de mandats a les quals una persona pot optar. Avui torna a ser present

proposta efectista de limitar els mandats. Cal situar també a aquest debat

aquest debat provocat per les conclusions de la convenció municipalista

la possibilitat de rebaixar el percentatge d’obtenció de representació del

de l’ACM, replicades íntegrament per al succedani de procés participatiu

5% al 3%, la possibilitat d’ampliar els mandats a cinc anys, que facilitaria

de governs locals impulsat pel govern de la Generalitat. A ambdós docu-

un balanç més acurat i complet de l’acció política, l’obligació de mocions

ments es respon que les ciutats amb major població han de tenir limitats

de confiança a l’equador de cada mandat, la penalització del transfuguis-

els mandats, mentre que els més petits hauran de cercar fórmules res-

me per llei o la regulació de la no adscripció política. Avui, però excloem

trictives atenent la seva complexitat. Encetar el debat és positiu, sempre

eleccions directes de l’alcaldia, segones voltes o imposicions de sistemes

que es tingui en compte no confondre el desig amb la realitat, i per tant

majoritaris com l’intent de reforma electoral del PP.

Xavier Garcia Albiol President del grup parlamentari del PPC

AL NOSTRE ENTENDRE SERIA MÉS URGENT APLICAR L’ELECCIÓ DIRECTA DELS ALCALDES PER RESPECTAR LES LLISTES MÉS VOTADES

La limitació de mandats només existeix per a càrrecs públics electes

la possibilitat d’una moció de censura. En la mesura en què això no

en els sistemes polítics presidencialistes per a càrrecs executius o

és així, la pregunta plantejada no té analogies als sistemes polítics

de representació de l’Estat. No és una figura pròpia dels sistemes

locals ni Europeus ni anglo-saxons. Al nostre entendre, seria més

parlamentaris. Atès que el sistema municipal és parlamentari amb

urgent aplicar l’elecció directa dels alcaldes per respectar les llistes

un govern fort i presidencialista, algunes persones ho poden con-

més votades, particularment quan les diferències en vots amb les

fondre amb el sistema presidencialista o semi presidencial. Les nos-

altres opcions són molt importants. I només aplicades aquestes re-

tres corporacions locals no són repúbliques presidencials. Aplicar

formes tindria sentit plantejar-se una hipotètica limitació de mandats,

la limitació de mandats només tindria sentit modificant el sistema

que segurament requeriria no només una reforma de la llei orgànica

electoral i blindant als alcaldes d’elecció directa dels ciutadans de

electoral sinó de la pròpia Constitució.

Miguel-Ángel Ibáñez Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà Si volem dirigents locals de qualitat està clar que limitant els mandats als

S’HAURIA DE DIFERENCIAR ENTRE ELS ‘GOVERNS DE GRANS POBLACIONS’ DEL CAS ESPECÍFIC DELS GOVERNS DE POBLACIONS PETITES

quals en tenim nombrosos exemples a les notícies judicials d’aquests dies.

municipis amb poca població dificultaríem les condicions necessàries per tenir els millors governants locals a les poblacions petites. Per això, també

S’hauria de diferenciar entre els “governs de grans poblacions” (Govern

des de Ciutadans promovem la reducció del nombre de municipis allà on

Nacional, Governs Autonòmics, capitals de província i ciutats grans), del

això elimini duplicitats o incrementi la qualitat dels serveis. La limitació de

cas específic dels governs de poblacions petites, a més de racionalitzar

mandats té com a principal finalitat evitar la perpetuació al capdavant dels

el mapa municipal reduint l’actual nombre de petits municipis: 9.000 a tota

governs amb el perill que això crei pràctiques clientelars o corruptes de les

Espanya.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT GIRONA I LA JONQUERA, LA CIUTAT I EL POBLE DE CATALUNYA ON HI HA MÉS COMERÇOS PER HABITANT Així ho recull el primer Cens d’Establiments Comercials del

país, que la Generalitat ha presentat. En xifres absolutes,

Barcelona és qui aglutina la major part de botigues del país

(26.144). Però quan es posen en relació els comerços amb els habitants, aleshores és Girona qui passa al capdavant de l’estadística. En concret, la ciutat té 16,67 comerços per cada Participants al projecte Activa’t. Foto: ACN

EL PALLARS SOBIRÀ ESTRENA EL PROJECTE FORMATIU ‘ACTIVA’T’ PER MILLORAR L’OCUPABILITAT JUVENIL El Consell Comarcal del Pallars Sobirà ha posat en marxa el projecte Formatiu ‘Activa’t’ que ofereix a 14 joves de la zona pràctiques en empreses del sector del turisme o del sector agroalimentari, i

la possibilitat d’un contracte de 6 mesos. Es tracta d’una formació orientada a millorar competències generals i a definir un full de

ruta personal i professional. Els participants hauran d’escollir una especialització formativa que els prepararà per poder treballar al

sector turístic o agroalimentari del Pirineu. Un cop finalitzat el curs

es durà a terme un acompanyament a la inserció molt acurat i individualitzat amb cadascun dels joves perquè trobin feina.

El curs preveu 23 sessions comunes on treballar competències

mil habitants. I novament, les comarques gironines tornen a aparèixer al capdavant del llistat si en comptes de mirar ciu-

tats es miren pobles. Qui s’endú la palma aquí és la Jonquera, que té fins a 80,78 establiments per cada mil habitants.

El cens d’establiments comercials, el primer que es publica d’aquestes característiques, l’han elaborat la Generalitat

i el Consell General de Cambres de Catalunya. S’ha donat a conèixer coincidint amb la Setmana del Comerç, i inclou estadístiques que permeten tenir informació actualitzada de

l’activitat del sector arreu del territori. S’hi recull, per exemple, quantes botigues hi ha a cada ciutat i a cada poble. A més,

el cens també dona informació sobre els sectors d’activitat i la densitat comercial de cada municipi (posant en relació el nombre d’establiments o els metres quadrats per cada 1.000

habitants). Arreu de Catalunya avui dia hi ha 86.418 empreses comercials, que tenen obertes fins a 101.319 botigues.

transversals amb el propòsit de definir un full de ruta professional

i personal de cadascun dels joves, complementat amb una formació específica de 60 hores, en què la meitat del grup de joves

participarà en una proposta formativa que gira al voltant del sector Turístic de Muntanya i l’altra meitat en una proposta que gira en-

torn del sector Agroalimentari de Muntanya. Els joves que optin pel sector agroalimentari es formaran en seguretat alimentària, transformació càrnia de carn i embotits, producció de pa i dolços i

transformació làctica. Els qui optin per la línia de Turisme de Muntanya aprendran els potencials turístics del Pallars i el perfil dels visitants, atenció al client o anglès. El projecte ‘Activa’t’ l’impulsa

el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, EduXarxa i Montanyanes i

està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i el

Fons Social Europeu en el marc de la Iniciativa d’Ocupació Juvenil.

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017

Una dona mirant un aparador al centre de Girona. Foto: ACN

#MUNICIPISENPOSITIU

“LA GOVERNABILITAT ES FA AMB TOLERÀNCIA I EMPATIA” Pamela Isús Sauri (ERC-AM). Alcaldessa de Sant Pere de Vilamajor

Tweets

#municipisenpositiu Alcalde: Pamela Isús Sauri (ERC-AM) Professió: Llicenciada en Turisme Habitants: 4.257 Pàgina web: www.vilamajor.cat Sou alcalde: 31.764 € bruts/any Sou regidors: La majoria de regidories: 10.843, 32€ Urbanisme, medi ambient, obres i serveis: 12.192 € Assistència a plens: 50€/ple

Sorprèn que una persona que mai no havia estat vinculada a la política amb anterioritat

es presenti a unes eleccions, les guanyi i en resulti escollida alcaldessa. I ni més

ni menys que d’un poble de poc més de

4.000 habitants, amb 11 regidors, en què s’hi van presentar 7 candidatures. La Pamela Isús Sauri és, per ERC-AM, alcaldessa

de Sant Pere de Vilamajor, un municipi del

Vallès Oriental, enclavat a la falda del Mont-

seny, i que no s’ha de confondre de cap de les maneres amb el seu veí de Sant Antoni

de Vilamajor. El gentilici és vilamajorenc i vilamajorenca.

“Em vaig presentar per dos motius”, assegura, “el primer perquè no hi ha gaires

dones que encapçalin una candidatura i la

segona per la curiositat de viure la política des de dins”.

Si més no, i malgrat els seus pocs anys

d’experiència, la Pamela té molt clar què

és això de governar i ser al capdavant d’un ajuntament amb tanta varietat ideològica i no pocs problemes, alguns d’ells derivats

de la peculiar configuració urbanística del municipi. “La governabilitat”, diu, “es fa amb tolerància i l’empatia vers l’opinió dels altres,

escoltar és el primer pas”. Potser perquè aplica dia a dia aquest principi, el fet de tenir

un ple municipal amb sis formacions polítiques no li provoca cap recel. “La política o

els partits polítics i la diversitat d’ideologies són un reflex de la mateixa societat en què

vivim que, com sabem, depenen de moltes connotacions del nostre entorn, la família,

educació, amistats i, per descomptat, de

Ajuntament de Torrelles de Llobregat @AjTorrelles

S’inauguren les obres de millora de la planta de compostatge de #Torrelles, que eliminarà l’emissió d’olors

Ajuntament de Calafell @AjCalafell

Entra en funcionament el nou consultori mèdic de Segur de #Calafell

la mateixa evolució de la societat. Per tant, és raonable trobar de tot a tot arreu sigui un

poble gran o petit”, confessa aquesta llicenciada en turisme.

Entre els principals problemes que ha d’afrontar l’alcaldessa es troba l’urbanístic.

Sant Pere de Vilamajor el configuren 7 veï­

Ajuntament de Vic @aj_vic

L’Ajuntament de #Vic impulsa una línia d’ajuts per a empreses que contractin persones en atur majors de 45 anys

nats, alguns d’ells sorgits als anys seixanta,

Ajuntament de Tortosa @ajtortosa

compte vendre les seves finques a la falda

Els tortosins fan més de 600 propostes on invertir els 150.000 euros dels pressupostos participatius

quan a molts pagesos els va sortir més a

del Montseny que conrear-les. I així van

aparèixer urbanitzacions sense tenir presents els serveis bàsics com el transport

públic, la sanitat o l’educació. Temes tots ells que ara suposen “despeses desmesurades per a poblacions tant petites”.

Ajuntament de Sabadell @Aj_Sabadell

Comença el procés d’elaboració del Pla Estratègic de Turisme de #Sabadell, que definirà el model turístic de la ciutat

I a aquest problema s’hi afegeix a més un

altre propi del segle XXI, la manca d’un cai-

xer automàtic en tot el terme. “La solució passaria per fer força entre tots aquells municipis que es troben amb les decisions de les entitats bancàries que passen per sobre

dels propis clients i de les seves necessitats

Ajuntament de Mollerussa @ajmollerussa

L’@ajmollerussa posa en servei una nova eina de comunicació amb la ciutadania. És @noticlickapp dins #SmartLab

i només es recolzen en els beneficis anuals i en els dividends per al seus accionis-

tes”. Tot i això, la Pamela Isús té una pila de projectes per al seu municipi: una caldera de biomassa per abastir d’aigua calenta els cinc edificis municipals, un nou camí

Consell Comarcal Vallès Occidental @consellvallesoc

El Consell Comarcal del Vallès Occidental fa una auditoria energètica de la seva seu per reduir el consum

d’accés a l’escola Torre Roja per solucionar els embossaments de cotxes i l’asfaltat del

camí que comunica amb els pobles veïns de Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017

21

OPINIÓ

L’ASTÚCIA DEL GRUP: ELS AJUNTAMENTS I EL REFERÈNDUM Ha arribat l’hora de la veritat per

construir ha de ser diferent en molts aspectes al Regne

d’empènyer des de la societat

ves formes. I també noves formes institucionals. No cal

al poble català. Després d’anys

civil amb mobilitzacions descomunals, i després d’anys de

sumar esforços a les institucions, el govern convocarà un

referèndum vinculant sobre la

Pere Cardús Periodista de VilaWeb

independència el mes de se-

tembre. Tenint en compte que l’estat matriu –l’espanyol– està

d’Espanya. Que per això volem marxar-ne. Ha de tenir noinventar-se res. Però sí que seria bo millorar aspectes com

la proximitat al ciutadà. I quina manera més bona hi pot haver que cedir més poder als ajuntaments? És evident

que hi ha competències que s’han de gestionar des del govern de l’estat. Però n’hi ha moltes que poden quedar en mans dels ajuntaments per a servir de manera més eficaç i més adequada als ciutadans.

disposat a posar-hi tots els entrebancs, la convocatòria

I entre aquestes competències hi ha d’haver un autèntic

les hem tingut des de fa molts i molts anys a Catalunya.

venció més directa dels ciutadans. No cal passar-se i

del referèndum implicarà uns mesos de tensions com no

Això exigirà la implicació de tothom. Evidentment, de tothom qui tingui un compromís amb la llibertat del país, amb

la democràcia i amb el benestar de la seva gent. I aquesta implicació podrà ser de moltes menes diferents. És lògic que algunes institucions tindran un paper determinant i

desplegament de mecanismes de participació i d’interpensar que el ciutadà té tot el temps del món per a dedicar-se als afers públics. Però l’equilibri entre democràcia representativa i participativa és quelcom que encara pot evolucionar molt. I quina manera millor de començar que fent un referèndum?

central en la defensa d’aquests objectius de democràcia i futur. El govern de la Generalitat i el seu president, els primers. El Parlament de Catalunya, a continuació. Però tam-

bé tindran un paper central els gairebé mil ajuntaments de tot el país.

Quin serà aquest paper? Ja ho veurem. El 9-N van ajudar a disposar d’espais per a fer les votacions als municipis

sense instituts. El referèndum d’aquest setembre serà di-

ferent. Ara mateix es fa difícil de preveure com es podrà organitzar i quins mecanismes caldrà activar. Però del 9-N, n’hem d’extreure una lliçó ben clara: l’estat espanyol

té fàcil d’actuar quan la responsabilitat es concentra en

poques mans. Però si l’organització del referèndum queda en mans de centenars d’ajuntaments, l’estat és incapaç

d’actuar contra tot i tothom. Us imagineu l’estat portant a judici més de nou-cents batlles de tot el país?

Cal actuar amb intel·ligència. També amb fermesa per fer

complir el mandat legítim d’unes eleccions legals. Però l’astúcia ha d’actuar amb més finesa que mai aquests mesos que vindran. Cal copiar l’estratègia de molts animals

que actuen en grup per aconseguir el seu objectiu. Amb agilitat. I sempre amb sentit positiu. Prenent la iniciativa.

La república que una majoria de ciutadans ha dit que volia

22

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017

“Del 9-N n’hem d’extreure una lliçó ben clara: l’estat espanyol té fàcil d’actuar quan la responsabilitat es concentra en poques mans”