Revista ACM 386

386

Agost-Setembre 2017

La revista referent d’informació del món local

COMPROMESOS AMB EL REFERÈNDUM DE L’1 D’OCTUBRE

Més de 500 alcaldes i alcaldesses van participar a l’acte de suport al referèndum que es va fer el passat 1 de juliol a l’edifici històric de la UB on es va mostrar el compromís ferm del món local

ACTUALITAT

Trobada amb la consellera Bassa per conèixer el paper del món local en el desplegament de la Renda Garantida

Edifici de la UB. 1 de juliol

FORMACIÓ

Vic acull la 3a edició de l’Escola d’estiu de Governs Locals

COMPRES

Posem en marxa un nou servei de manteniment d’ascensors i elements substitius

SUMARI

EDIFICI HISTÒRIC DE LA UB Aquest edifici va ser construït entre 1863 i 1892 a partir del projecte de l’arquitecte Elies Rogent. L’activitat docent es va iniciar el 1871. Està situat a la Plaça de la Universitat i durant quasi un segle va acollir la majoria de les facultats i escoles

universitàries de la ciutat. El 1970 l’edifici va ser declarat monument historicoartístic nacional. El Saló de Graus o Paranimf té 530 m2 i és l’espai destinat als actes acadèmics més rellevats i distingits. Destaca per elements d’estils neomu-

dèjar i plateresc amb enteixinat al sostre, guix policromat a les parets,... El Paranimf es va acabar de construir el 1884.

ACTUALITAT

ACTUALITAT

FORMACIÓ

PÀG. 4-5

PÀG. 7

PÀG. 9

CENTRAL DE COMPRES

MUNICIPIS EN POSITIU

OPINIÓ

Clam del món local a favor del Referèndum sobre la independència

PÀG. 15

La Central de Compres incorpora el servei de manteniment d’ascensors

Reunió amb la consellera Bassa per parlar del paper del món local en el desplegament de la Renda Garantida

PÀG. 21

Entrevista a l’alcalde de Cardona, Francesc Deulofeu

La 3a Escola d’estiu de Governs Locals se celebra a Vic

PÀG. 22

“Temps de descompte’’. Article del periodista Guillem Carol

EDITORIAL

EDITORIAL

COMPROMÍS Compromís amb la gent, compromís amb el nostre poble, compromís amb Catalunya i, per sobre de tot, compromís

amb la democràcia. El compromís és un dels pilars fonamentals que tot alcalde o alcaldessa assumeix quan accedeix a

l’alcaldia. El passat 1 de juliol més de 500 batlles van tornar a

demostrar que el compromís amb la democràcia i en la seva

gent és ferm. Tot i les intimidacions, les amenaces i els intents per atemorir, els alcaldes i alcaldesses i els electes locals tenen clar que seran claus i determinants per aconseguir que la ciutadania pugui votar el proper 1 d’octubre.

Aquest mes hem dut a terme diferents accions formatives on

destaquem la jornada “Les polítiques de dones en els ens locals, reptes i oportunitats”. Des del món local tenim, un cop

més, el compromís insubornable per treballar en l’erradicació de les desigualtats de gènere. La proximitat de l’àmbit local torna a ser determinant per prevenir el dret a la igualtat.

Finalment, també hem complert el compromís que va prendre

el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, durant la Convenció del Petit Municipi de reunir-se amb representants

En un altre àmbit de coses, amb l’objectiu de conèixer amb

profunditat la Llei de Renda Garantida, les entitats municipa-

listes s’han reunit amb la consellera Dolors Bassa per tractar l’afectació del món local en aquesta llei. Tenint en compte que

locals per millorar l’avantprojecte de la Llei de Territori. Durant

aquest juliol hem pogut mantenir una trobada amb el director generall d’Urbanisme i fer aportacions des d’un punt de vista del municipi petit.

l’administració local és qui dona la primera resposta a les problemàtiques de la gent, cal tenir clar quin serà el paper dels

ajuntaments en la gestió i acompanyament de la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania.

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Pep Montané

La redacció no comparteix, necessàriament,

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: Joan Morcillo

l’opinió expressada en els articles.

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Marta Riera, Josep Garriga, Albert

Correu electrònic: acm@acm.cat

Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Esther

Dipòsit legal: B3434383.

Vilà, Rafael M. de Yzaguirre. www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km 3.346 333 kwh 251 kg en un cotxe litres d’energia de fusta europeu d’aigua estàndard ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2017 3

ACTUALITAT

MÉS DE 500 ALCALDES I ALCADESSES MOSTREN EL SEU SUPORT AL REFERÈNDUM Clam del municipalisme català en suport

nya actua “col·lectiva i massivament”, hi ha

pel Govern per al proper 1 d’octubre. Més

panya i exercir la “responsabilitat que hem

al referèndum d’independència anunciat

capacitat per respondre als embats d’Es-

de mig miler d’alcaldes van omplir de gom

assumit”.

de la Universitat de Barcelona (UB) en

Prèviament a la intervenció dels màxims

i compromís” del món municipal per col·

Miquel Buch, president de l’ACM, i Neus

quereixin” des del Parlament i el Govern

quel Buch, qui dirigint-se al president de la

segons es recull en la Declaració del Món

denta del Parlament va dir: “Aixequeu-vos

a gom el dissabte, 1 de juliol, el Paranimf un acte que va mostrar “la predisposició

responsables del Govern, hi van intervenir

laborar en aquelles actuacions que es “re·

Lloveras, presidenta de l’AMI. Va ser Mi-

per poder tirar endavant el referèndum,

Generalitat, Carles Puigdemont i a la Presi-

Local de l’1 de juliol de 2017.

i mireu darrere vostre. D’aquí a tres mesos

La declaració va ser llegida per l’exalcal-

tubre, el món local estarà amb el Govern i

de de Cerdanyola, Antoni Morral. A l’acte,

convocat per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació

Catalana de Municipis (ACM), hi van assistir, entre altres, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident,

Oriol Junqueras, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i els consellers

estarem al vostre costat. El proper 1 d’ocel Parlament perquè els catalans i catalanes lliure i democràticament puguin votar”.

Neus Lloveras va dir que el món municipal no tirarà del fre malgrat les amenaçes de

l’estat espanyol ara que el procés entra en la fase final. “Els 400 processos oberts no

ens han espantat i els ajuntaments no ens

farem enrere”. Segons Lloveras; “no hi ha

res més transformador i revolucionari que una urna”.

En l’acte es va demostrar la transversalitat

política i territorial de la demanda, ja que hi van intervenir representants locals de dife-

rents partits i zones geogràfiques. Hi van intervenir Agnès Ferré, alcaldessa de La

Bisbal del Penedès (Penedès). Cori Monlleó, alcaldessa d’Ulldemolins (Tarragona),

Bartomeu Baqué, alcalde de Bolvir (Alt Pirineu i Aran), Estefania Rufach, alcaldessa d’Os de Balaguer (comarques de Ponent), José M Osuna, alcalde de Ripollet (àmbit metropolità), Carme Güell, alcaldessa de

Corçà (comarques gironines), Jordi Jardí, alcalde de Tivissa (Terres de l’Ebre), Montse Venturós, alcaldessa de Berga (Catalunya Central) i Juli Fernández, alcalde de Sabadell (àmbit metropolità).

Neus Munté, Josep Rull i Meritxell Borràs.

L’acte el va tancar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va agrair el

suport del món municipal. Puigdemont va

lamentar que l’estat ha començat a practicar l’amenaça quan s’ha adonat que la celebració del referèndum “va de debò”.

Es tracta d’una amenaça que és “l’estat de

por” de qui creu “que ho té tot controlat” i

va assegurar que la maquinària de l’estat tem que “podem decidir”. El vicepresident,

Oriol Junqueras, va insistir que, si Catalu4

Miquel Buch reiterant el compromís del món local amb el Govern i el Parlament.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2017

ACTUALITAT

Neus Lloveras, presidenta de l’AMI. Foto: Ramon Boadella

Oriol Junqueras. Foto: Ramon Boadella

Antoni Morral llegint el Manifest.

El President, Carles Puigdemont, reiterant que el Referèndum es farà.

Alguns alcaldes i alcaldesses donant motius pel Referèndum.

Alguns dels alcaldes i alcaldesses presents a l’acte. Foto: Ramon Boadella

El president Puigdemont i el vicepresident Junqueras contemplant el suport al referèndum d’alcaldes i alcaldesses presents a l’acte.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2017

5

ACTUALITAT

L’ACM ENTRE EL CENTENAR D’ENTITATS AMB EL PACTE PER LA REFORMA HORÀRIA litat, Carles Puigdemont, va defensar que en el moment actual, cal ser ‘’sobirans’’ amb el temps i aprofitar l’‘’oportunitat’’ per

administrar-lo d’una nova manera. El Pacte va trobar l’acord d’institucions, patronals, sindicats i altres entitats, però no va ser

signat pels grups de l’oposició que creuen que els objectius estan ‘’lluny de les expectatives ciutadanes’’.

El Pacte per a la Reforma Horària és el

resultat de tres anys i mig de treballs d’experts i de l’acord de tots els agents impliRepresentants de les entitats i institucions signants del Pacte per a la Reforma Horària. Foto: ACN

110 entitats i el Govern català han sig·

La signatura es va fer el 17 de juliol. El

un acord per impulsar d’ara al 2025,

i alcalde de Les Franqueses del Vallès,

zació dels horaris dels ciutadans per a

de l’entitat municipalista catalana que va

nat el Pacte per a la Reforma Horària,

membre del Comitè Executiu de l’ACM

mesures que afavoriran la racionalit·

Francesc Colomé, va ser el representant

instaurar hàbits més saludables.

signar l’acord. El president de la Genera-

cats de diferents àmbits com el comerç, l’administració, el treball, la sanitat ,la cultura o l’educació. Contempla, entre d’altres,

recuperar les dues hores de desfasament

horari en relació a la resta del món i impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i més flexibles.

BUCH DEMANA MODERNITZAR TECNOLÒGICAMENT L’ADMINISTRACIÓ El president de l’ACM, Miquel Buch, va participar el 6 de juliol al Genticday17, la trobada anual del sector TIC català. Durant la

seva intervenció va reivindicar la necessitat que l’administració es modernitzi tecnològicament. L’alcalde de Premià de Mar va participar a la taula rodona “Les TIC des del Govern i els municipis”

on va reivindicar que tots els municipis de Catalunya han de tenir accés als mateixos serveis. En aquest sentit, va demanar que l’ad-

ministració faci un pas més per modernitzar-se: “No pot ser que a dia d’avui encara es facin les notificacions per carta, quan la llei de procediment administratiu diu que s’han de fer telemàticament”.

Un moment de la taula rodona al Genticday.

PRESENTAT EL NOU MODEL DE GESTIÓ DE LA XARXA VIÀRIA CATALANA El representant de l’ACM i alcalde de Sant Quintí de Mediona, Pol Pagès, va assistir a la presentació del nou model de gestió de la

xarxa viària catalana basat en el model de la vinyeta, que permetrà aixecar totes les barreres de peatge a Catalunya a partir de ge-

ner de 2019. Amb aquest model s’alliberaran més de 300 milions d’euros a l’any de recursos pressupostaris que es podran invertir

en la millora del transport públic, la xarxa viària i a la renovació del parc de vehicles. A partir de les aportacions del Grup de Peatges,

format per representants del Govern, les administracions locals (ACM i entitats municipalistes), concessionàries, entitats civils i grups parlamentaris, la previsió és tramitar la llei durant l’any 2018 perquè entri en vigor l’1 de gener de 2019.

6

Reunió al Departament de Territori i Sostenibilitat.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2017

ACTUALITAT

REUNIÓ AMB DOLORS BASSA SOBRE EL ROL LOCAL EN LA RENDA GARANTIDA

Les entitats municipalistes reivindiquen ser

determinants en la Comissió de Seguiment, que s’encarrega d’elaborar el reglament de

desplegament, seguiment i acompanyament professional, l’evolució de les demandes i les insercions laborals. També es va parlar que si la gestió del tràmit es fa des del

Servei d’Ocupació de Catalunya es pot perdre proximitat amb el ciutadà perquè hi ha municipis, i comarques senceres, que no Miquel Buch, David Saldoni i Sònia Oriola, a la dreta, com a representants de l’ACM.

disposen d’una oficina del SOC. El Depar-

tament s’ha compromès a crear comissions Els presidents de l’ACM, Miquel Buch i de

Socials i Família, Dolors Bassa, per parlar

territorials amb un referent entre el SOC i els

de juliol amb la consellera de Treball, Afers

la Llei de Renda Garantida de Ciutadania.

ment dels beneficiaris de la Renda.

la FMC, Xavier Amor, es van reunir el 20

de com afeca el món local l’aplicació de

serveis socials locals per vetllar pel segui-

PETITS MUNICIPIS DE L’ACM PARLEN DE LA LLEI DE TERRITORI AMB URBANISME Es va sol·licitar que es deixi enrere l’actual penalització urbanística que patei-

xen les zones més despoblades i amb menys densitat de població del país per tal que les persones que hi viuen puguin

establir-s’hi amb garanties i amb la possibilitat de desenvolupar la seva activitat econòmica. Agustí Serra va explicar que la llei pretén fixar una normativa genèrica Representants locals presents a la reunió amb el director general d’Urbanisme.

El 19 de juliol la comissió de Petits Muni·

Alcaldes i regidors, encapçalats pel presi-

general d’Urbanisme de la Generalitat,

Carles Banús, van demanar que la llei de

millores a l’avantprojecte de llei de territori.

libri territorial.

cipis de l’ACM es va reunir amb el director

dent de la comissió i alcalde de Tavèrnoles

Agustí Serra, per tal d’aportar les seves

territori deixi clara la seva aposta per l’equi-

bàsica i que, posteriorment, en les redaccions dels reglaments es desgranaran els detalls de la diversitat territorial.

La reunió estava convocada arran de la participació del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, a la Convenció del Petit Municipi.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2017

7

FORMACIÓ

8

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017

FORMACIÓ

L’ESCOLA DE GOVERNS LOCALS DONA EINES PER MILLORAR EL DIA A DIA DELS ELECTES La seu del Consell Comarcal d’Osona va acollir el 14 i 15 de juliol la tercera edició de

l’Escola d’estiu de Governs Locals de l‘ACM.

La proposta formativa, estructurada en dos dies pretenia donar eines i formació a electes locals per millorar la gestió diària en els seus respectius ens locals.

A la inauguració el secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, va destacar que l’Es-

cola ja és una oferta formativa consolidada i que “permet crear xarxa i compartir el dia

a dia de diferents servidors públics”. També

va explicar que la formació per a electes és Un moment de la inauguració de l’Escola de Governs Locals. molt important. “Són servidors públics que

dediquen el seu temps al seu municipi, però de Vic, Anna Erra, que va posar de relleu

de matí i tarda es parlava de bon govern i

l’administració quan arriben. L’Escola pretén públics locals. “L’Escola és una oportunitat

de ciència política i de l’administració de la

que no són especialistes o desconeixen el compromís dels electes i treballadors ajudar a la seva gestió del dia a dia”.

d’aprendre i enriquir molt la feina que fem”.

El president del Consell Comarcal d’Oso- La 3a edició de l’Escola d’estiu de Governs na, Joan Roca, va afirmar que “la formació Locals portava per títol “Nous temps, nous és bàsica per donar un bon servei als ciu- reptes: Compromís cívic i lideratge social

tadans”. També va intervenir l’alcaldessa dels governs locals”. Divendres en sessions

interacció amb la ciutadania. El catedràtic UPF, Carles Ramió, va destacar que l’administració pública durant molt temps va

ser un sistema clientelar. I va posar com a exemple, com des d’un ajuntament es viu

quan hi ha canvi de govern: “Durant un mandat fem una obra de govern i a la nit

electoral ho desteixim tot i comencem de zero. Aquí continuament estem començant de zero”.

L’alcalde de Sallent i president de la Comissió de Benestar Social de l’ACM, David Sal-

doni, va parlar de situacions d’emergència

social i com fer-hi front des del punt de vista local. Els participants van poder escollir en-

tre dos tallers. Un centrat en lideratge i motivació d’equips en els processos de canvi, i Un dels tallers sobre lideratge i motivació que es van fer a l’Escola de Governs Locals.

el segon en oratòria i comunicació.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2017

9

FORMACIÓ

JORNADA PER ANALITZAR LA NORMATIVA QUE REGULA GESTIÓ AMBIENTAL L’ACM va realitzar el 5 de juliol una jor· nada per analitzar l’extensa normativa

que regula el medi ambient i que afecta l’administració local.

“Aportem eines per aprofundir en qüestions mediambientals que preocupen als electes i tècnics locals”, va explicar

el secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, en la inauguració de la jornada.

La presidenta de la Comissió de Medi

Ambient i alcaldessa de Cunit, Montserrat Carreras, va posar en valor la gran

feina que es fa des dels ajuntaments en

tar la publicació Dret Ambiental Local

es va parlar de com la intervenció ad-

afecten al medi ambient són complexes.

els ajuntaments. La lliçó inaugural “La

vitats econòmiques de la ciutadania; la

anar a càrrec de Dr. Fernando López

i aspectes pràctics de la intervenció

de la Universidad de Zaragoza. També

locals catalans.

aquesta matèria. “Les normatives que La jornada serveix per trobar vies que agilitzin els tràmits”, va dir.

La jornada va servir també per presen-

de Catalunya que s’ha fet arribar a tots

ministrativa ambiental afecta a les acti-

diversitat del medi ambient urbà” va

gestió local del sanejament de l’aigua;

Ramón, catedràtic de dret administratiu

administrativa mediambiental als ens

L’ACM PARTICIPA A LES JORNADES SOBRE DEMOCRÀCIA DIRECTA L’alcaldessa de La Garriga i vicepresidenta de la Diputació de

Barcelona, Meritxell Budó, va intervenir el 28 de juny a la jornada sobre democràcia directa, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona. Budó, representant l’ACM, va reflexionar sobre l’autonomia local destacant que “l’àmbit municipal ha de defensar amb

contundència l’autonomia dels governs locals” i va afegir que “els ajuntaments han de poder desplegar les seves competències amb la màxima autonomia”. Alhora, l’alcaldessa de La Garriga

va denunciar les restriccions que pateixen els municipis, ja que “el marc pressupostari ens obliga a tenir superàvit per eixugar la

incapacitat de l’Estat de corregir el dèficit públic i el marc institucional deixa els ajuntaments com a actors polítics secundaris” .

Meritxell Budó, a la dreta, durant la intervenció en la jornada.

PRESENTS A LA CLOENDA DEL VIII FÒRUM D’ACTUALITZACIÓ EN DRET LOCAL L’alcaldessa de l’Albiol, Lídia Guerrero, va participar a fi-

nals de juny a la clausura del VIII Fòrum d’Actualització en Dret Local. Durant la seva intervenció va destacar la impor-

tància d’oferir als professionals al servei de l’administració local un espai d’actualització, perfeccionament, reflexió i

debat sobre les qüestions d’interès en la gestió dels ajuntaments. L’objectiu del Fòrum és establir un àmbit continuat d’actualització, reflexió i debat sobre qüestions d’interès

local. “La vostra feina, ens ajuda als electes, a poder oferir els millors serveis als veïns i veïnes dels nostres pobles i ciutats”, va dir l’alcaldessa.

10

Lídia Guerrero, a l’esquerra, intervenint durant el Fòrum.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2017

COMISSIONS

LA PROXIMITAT DEL MÓN LOCAL, EINA PER ERRADICAR LA DESIGUALTAT DE GÈNERE L’Associació Catalana de Municipis i

Comarques va organitzar l’11 de ju· liol la jornada “Les polítiques de do· nes en els ens locals: reptes i opor· tunitats”. Al llarg de la sessió es va posar en valor la important tasca del

món local per erradicar les desigual· tats de gènere.

Conèixer el marc jurídic tot compartint una reflexió sobre els papers

dels ens locals davant les polítiques d’igualtat de gènere era l’objectiu de

la jornada que va comptar amb electes i tècnics locals. “Hem de posar

Núria Balada, Marc Pifarré i Estefania Rufach, durant la inauguració de la jornada.

del món local per treballar per la

cades en la promoció de l’equitat de

a la clausura de la jornada va des-

masclista”. La presidenta de l’ICD

tit diferents experiències d’arreu del

programa signat amb les entitats mu-

permeten millorar dia rera dia en la

en valor el compromís insubornable igualtat. La proximitat del món local

ens permet disposar d’eines per prevenir el dret a la igualtat”, va explicar

el secretari general de l’ACM, Marc Pifarré.

La presidenta de l’Institut Català de

les Dones (ICD), Núria Balada, va manifestar que “la xarxa amb tots els

municipis de Catalunya constitueix

la pedra angular de les polítiques en favor de la igualtat de gènere, i amb

la xarxa de 102 Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) locals

vinculem diferents institucions impli-

gènere i l’abordatge de la violència

tacar la importància d’haver compar-

també es va referir al nou contracte

territori. “Aquestes experiències ens

nicipalistes que “permetrà integrar la

gestió per afrontar la desigualtat”.

gènere en les actuacions polítiques

Al llarg de la jornada es van tractar

concrets i de pràctiques sistematit-

de juliol, d’igualtat d’homes i dones;

luació”.

bones pràctiques en polítiques locals

La presidenta de la Comissió d’Igual-

Cristina d’Aro, la Ribera d’Ebre, Ma-

d’Os de Balaguer, Estefania Rufach,

trú, Les Valls d’Aguilar i Reus.

transversalitat de la perspectiva de

dels ens locals a través d’exemples

aspectes com la Llei 17/2015 de 21

zades de planificació, gestió i ava-

les línies estratègiques de l’ICD i les amb l’exposició d’iniciatives de Santa

tat i Nova Ciutadania i alcaldessa

çanet de la Selva, Vilanova i la Gel-

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2017

11

FÒRUM COMARCAL

TROBADA AMB GOVERNACIÓ SOBRE EL FINANÇAMENT DELS ENS COMARCALS El president del Fòrum Comarcal, Jordi

Xargay, es va reunir l’11 de juliol amb

el secretari d’Administracions Locals, Joaquim Ferrer, per tal de trobar eines que permetin estabilitzar les vies de fi· nançament dels ens comarcals.

“Un

dels

principals

objectius

del

Fòrum Comarcal és trobar vies de col·laboració amb la Generalitat de

Catalunya per aconseguir un millor

finançament que permeti als ens co-

Jordi Xargay i Joaquim Ferrer durant la trobada que van mantenir.

cera”, va explicar el president del Fò-

La reunió també va servir perquè el

diferents serveis a molts municipis de

de l’Estany, Jordi Xargay, tractés l’afec-

comarcals la majoria dels municipis

marcals tenir una millor estabilitat finanrum Comarcal, Jordi Xargay. En aquest

sentit, en la reunió mantinguda amb el secretari d’Administracions Locals li va

transmetre la necessitat que els Fons de Cooperació Local contemplin partides destinades als ens comarcals .

president del Consell Comarcal del Pla tació als ens locals de la futura Llei de

Governs Locals. En aquest sentit, va

remarcar que els ens comarcals fan

una gran tasca de suport per prestar

Catalunya. “Sense l’ajuda dels consells

tindrien seriosos problemes per oferir molts dels serveis que la ciutadania els reclama”, va destacar.

TROBADES AMB ELS CONSELLS COMARCALS PER PARLAR DEL SEU FUTUR El Fòrum Comarcal ha iniciat una ronda de visites a diferents punts

del país amb la voluntat de reunir-se amb tots els Consells Comarcals. Aquestes trobades, encapçalades pel president del Fòrum,

Jordi Xargay, volen escoltar de primera font i in situ les problemà-

tiques que han d’afrontar els diferents ens comarcals en el seu

dia a dia i intentar-hi aportar solucions, bé a través dels serveis propis de l’ACM o bé fent d’enllaç entre el Govern de la Generalitat

i els ens locals. També, es pretén en les reunions que pugui sortir un posicionament clar sobre el futur dels consells comarcals atès que cal reivindicar la seva tasca a l’hora de prestar serveis bàsics.

Participants a la trobada a la vegueria del Penedès.

Aquesta ronda territorial va començar a inicis de juliol amb la vi-

12

sita a la Vegueria del Penedès i la Catalunya Central. A mitjans

“Quan parlem de la reforma del món local català tenim la sensa-

de Girona i de la zona del Barcelonès i a finals de juliol amb els

Xargay. En aquest sentit, s’ha mostrat partidari de reivindicar la

de l’Ebre. “És vital trepitjar el territori per copsar quines són les

ri, hem de fer veritables equilibris per poder prestar serveis que

la gran tasca que fan, molts municipis de Catalunya, sobretot els

necessari”. També es va posar sobre la taula la necessitat de mar-

va explicar el president del Fòrum Comarcal i president del Con-

els Consells Comarcals i que aquestes vagin acompanyades del

de mes es van fer trobades amb representants de la demarcació

ció que els consells comarcals som l’ase dels cops” va etzibar

consells comarcals de Lleida, del Pirineu, Tarragona i les Terres

tasca dels consells: “No estem sobredimensionats, ans al contra-

problemàtiques reals que pateixen els consells comarcals. Sense

no són competència nostra i que no se’ns dóna el finançament

més petits, no disposarien de serveis bàsics per a la ciutadania”,

car clarament quines són les competències que han d’assumir

sell Comarcal del Pla de l’Estany.

finançament necessari.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS.AGOST-SETEMBRE 2017

FÒRUM COMARCAL

L’ACM DEFENSA ELS CONSELLS COMARCALS COM A VERTEBRADORS DEL TERRITORI El president del Fòrum Comarcal i del Consell Comarcal del Pla de l’Estany,

Jordi Xargay, va comparèixer el 3 de juliol a la comissió del Parlament de

Catalunya que va debatre la supres·

sió del Consell Comarcal del Barcelo·

nès. Des de l’ACM es respecta la de· cisió adoptada per un soci de l’entitat,

sempre i quan es respecti l’autonomia local.

Durant la seva intervenció, Jordi Xargay va posar en valor la feina que fan

els consells comarcals de Catalunya com a veritables vertebradors del ter-

Rafael de Yzaguirre, en primer terme, i Jordi Xargay, al costat, representants de l’ACM.

que la dissolució del Consell Comar-

D’aquesta manera, per Xargay sem-

serveis arreu del territori, ja que 600

gular, específica i excepcional. Per

haurien de ser els de racionalització,

menys de 2.000 habitants. Per aquest

dria fer un llistat de competències,

i prestació dels serveis als habitants

ritori. En aquest sentit, va destacar cal del Barcelonès és una decisió sin-

bla clar que els criteris de traspàs

aquest motiu, va manifestar que “cal-

sostenibilitat, millora de les activitats

activitats i serveis del Consell Comar-

de la demarcació territorial.

des del departament de Governació

Defensa de l’equilibri territorial

mitat i amb criteris de subsidiarietat

tracions implicades per consensuar

Pla de l’Estany va manifestar que en

veis bàsics als seus ciutadans perquè

comarcal, metropolitana, provincial

blació viu en el 30% del territori al vol-

ent per continuar prestant les activi-

del comarcal resulta útil, necessari,

cal del Barcelonès”, així com crear

un grup de treball amb les adminis-

El president del Consell Comarcal del

quina és l’administració, municipal,

un país asimètric on el 70% de la po-

o de la pròpia Generalitat més adi-

tant de la ciutat de Barcelona, el mo-

tats i serveis a la població afectada.

eficaç i eficient per a la prestació de

dels 948 municipis existents, tenen

motiu, va manifestar, resulta imprescindible continuar comptant amb els consells comarcals com a ens locals

territorials que amb vocació de proxipermeten apropar la prestació de sertothom, visqui on visqui del país, pugui accedir als mateixos drets i serveis.

EL SEMINARI DELS CONSELLS COMARCALS PARLA DE TERRITORI El 3 de juliol va tenir lloc la tercera sessió del Seminari centrat

en els Consells Comarcals, que organitza l’ACM al llarg d’un total de sis sessions temàtiques. La jornada va centrar-se en el territori i medi ambient. El professor de Geografia de la

UAB, Oriol Nel·lo, va ser l’encarregat d’obrir la sessió parlant de coordinació entre el planejament territorial i l’urbanístic.

La jornada també va comptar amb la presència de Carles Sala, de la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat. Sala va presentar les oficines locals d’habitatge.

La propera jornada del seminari tindrà lloc el 18 de setembre i estarà dedicada a parlar dels serveis socials. Les inscripcions es poden fer a través de la web de l’ACM.

Congost de Mon Rebei.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2017

13

CENTRAL DE COMPRES

VALLGORGUINA FARÀ SERVIR EL NOU SISTEMA DE VÍDEOACTES L’Ajuntament de Vallgorguina, de poc menys de 3.000 habitants, s’ha adherit recentment al sistema de subministrament de sistemes de vídeoactes i transmissió de plens, que des d’ini-

cis d’any la Central de Compres de l’ACM ofereix als seus ens associats. Aquest sistema permet enregistrar i retransmetre les

sessions plenàries, gestionar la informació i signar digitalment

les actes dels plens, agilitzant la gestió de la informació i el seu tractament. El municipi del Vallès Oriental és l’onze ens en adherir-se al sistema de les vídeoactes.

Paral·lament, Vallgorguina també es beneficia d’altres serveis com l’electricitat, el paper i les assegurances.

L’AJUNTAMENT D’ARENYS DE MUNT INCORPORA EL SERVEI DE VÍDEOACTES L’Ajuntament d’Arenys de Munt s’ha adherit al nou acord marc de subministrament de sistemes de vídeoactes i transmissió

de plens, que ofereix des d’inicis d’any la Central de Compres

de l’ACM. Amb aquest nou sistema els ajuntaments poden

enregistrar i retransmetre les sessions plenàries, gestionar la

informació i signar digitalment les actes dels plens, agilitzant la gestió de la informació i el seu tractament. Arenys de Munt

també adquireix i es beneficia de condicions avantatjoses en altres productes i serveis de la Central de Compres, com són el subministrament de gas natural, electricitat i assegurances.

LA POBLA DE MONTORNÈS COMENÇA A CONTRACTAR L’ELECTRICITAT L’Ajuntament de La Pobla de Montornès s’ha adherit per primera vegada a l’acord marc de subministrament elèctric de la Central

de Compres de l’ACM, beneficiant-se dels nous preus licitats i vigents des de l’1 de gener del 2017, permetent un estalvi del 10% en la factura elèctrica en comparació amb els preus del 2016.

El municipi del Tarragonès, de poc menys de 3.000 habitants, passa a formar part del grup dels 750 ens locals que contracten l’electricitat amb la Central de Compres de l’ACM.

TORDERA S’ADHEREIX A L’ACORD MARC D’ASSEGURANCES L’Ajuntament de Tordera s’ha adherit a l’acord marc d’assegurances de la Central de Compres del món local. Dels diversos lots que podem oferir, el municipi del Maresme ha contractat les pòlisses de defensa jurídica, vida i servei de

mediació. Actualment un total de 493 ens locals contracten diverses assegurances de l’ACM. Tordera també està adherit a l’acord marc de subministrament elèctric, beneficiant-se dels preus vigents des de l’1 de gener de 2017, que permet un estalvi del 10% en la factura elèctrica en relació als preus de l’anterior acord.

14

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2017

CENTRAL DE COMPRES

LA CENTRAL DE COMPRES OFEREIX EL SERVEI DE MANTENIMENT D’ASCENSORS MANTENIMENT D’ASCENSORS

Durant el mes de juliol, l’ACM ha posat en marxa un nou servei dins la Central

LOTS I EMPRESES ADJUDICATÀRIES

de Compres: el manteniment d’aparells

elevadors i subministrament d’elements substitutius.

L’acord marc contempla tres tipologies de manteniment d’ascensors: bàsic,

amb rescat interior i exterior així com

servei de muntacàrregues; semi risc, amb les mateixes prestacions que l’anterior i reparacions o substitucions per actes vandàlics o negligències; i

manteniment a tot risc. A més, s’ofereix també el servei de manteniment d’escales mecàniques. Per poder gaudir d’aquest servei, així com de la resta

de serveis que ofereix l’ACM, cal estar adherit a la central de contractació de l’ACM-Consorci Català per al Desen-

volupament Local (CCDL) mitjançant l’acord marc.

Un cop més, des de l’ACM es dona

resposta a una demanda dels municipis i ens adherits que sol·licitaven poder tenir aquest servei. Amb aquest

cobertura a tot el territori. Mitjançant

Contractar un servei a través de la

a l’ampliació de l’oferta de serveis als

posta a una recomanació de la Unió

suposa un estalvi de procediments i

pública a les petites i mitjanes empre-

vorables.

adjudicatàries siguin de la zona on

INFORMACIÓ:

nou producte, l’ACM fa un salt més cap

seus associats i recull, de nou, les demandes del territori que cada cop con-

fia més en els productes que poden adquirir des del servei de compres.

L’acord marc de manteniment d’ascensors contempla deu lots que donen

aquesta distribució l’ACM dona res-

Central de Compres de l’ACM també

Europea per facilitar la contractació

unes condicions econòmiques molt fa-

ses, aconseguint que les empreses

presten el servei, aportant proximitat i celeritat a l’hora de rebre fer la prestació.

93 496 16 16 Ext. 218

centraldecompres@acm.cat www.centraldecompres.cat

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2017

15

LOCALRET

CONTRACTACIÓ AGREGADA DE SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS: NOU PROCEDIMENT A LA DEMARCACIÓ DE BARCELONA La Diputació de Barcelona i el Consorci Localret han signat un nou conveni de col·

laboració per a la contractació centralitzada de serveis de telecomunicacions. Els ens

locals de la província de Barcelona interes· sats en participar en aquesta nova licitació

tenen fins al 30 de setembre per adherir-se a aquest conveni.

El passat 6 de juliol, el president del Consorci Localret, Xavier Fonollosa, i el diputat

delegat d’Hisenda, Recursos Humans,

Processos i Societat de la Informació, Joan

Carles García Cañizares, van signar el conveni que endega un nou procediment per a la contractació agregada de serveis de

telecomunicacions i que està previst que s’adjudiqui durant l’any 2018, que és quan finalitzen els contractes actualment vigents.

Aquest nou procediment és fruit dels bons

resultats obtinguts amb el procediment anterior i de la voluntat de Localret i la Diputació de Barcelona de donar-li continuïtat. A

més, serà una excel·lent oportunitat perquè nous ens locals s’incorporin al nou procés

de contractació agregada per als propers anys.

A la contractació anterior anomenada “Serveis de telecomunicacions (veu, mòbil i dades) per a la Diputació de Barcelona, els seus organismes, els municipis, consells

comarcals i ens locals de la demarcació de

Barcelona, adherits al procés de compra

16

agregada” es van adherir un total de 190 ens locals, inclosa la pròpia Diputació de

Barcelona, i va assolir importants estalvis

econòmics, amb una rebaixa global res-

pecte de l’import licitat del 45% pel que fa referència a la telefonia fixa (Lot 1); un 69%

pel que fa a la telefonia mòbil i dades en

mobilitat (Lot 2); i d’un 8% pel que fa a les dades i l’accés a Internet (Lot 3). Aquests contractes tenien una vigència inicial de

dos anys, ampliables fins a un màxim de dos anys més, que finalitzen el 2018.

El nou procediment que ara s’inicia pretén

consolidar i millorar aquests beneficis, no tan sols en l’aspecte econòmic, sinó també

pel que fa a la neteja de serveis obsolets

i la regularització administrativa de la contractació d’aquests serveis. És per aquest motiu que s’està treballant en la redacció d’uns nous plecs, que preveuen una divisió

de dos lots (LOT 1, telefonia fixa i accés a

Internet en ubicació permanent i LOT 2, telefonia i dades mòbils).

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2017

Per tal de dimensionar els serveis i fer l’estimació econòmica de la nova licitació, els ens locals interessats hauran d’adherir-se al procediment i facilitar les dades relatives

als serveis de telecomunicacions que actualment disposen.

12 anys de contractacions agregades de serveis de telecomunicacions

El Consorci Localret ja acumula una àmplia

experiència en aquest tipus de processos.

Des de l’any 2005, hem dut a terme licitacions agregades de serveis de telecomunicacions a les demarcacions de Barcelona,

Tarragona i Girona, i sempre amb resultats satisfactoris. A més, els ajuntaments que s’han adherit aquests processos, no només

han obtingut un estalvi econòmic, sinó que

han regularitzat la seva situació contractual estalviant-se les hores de feina dels serveis

jurídics i tècnics en la redacció dels plecs i la convocatòria del concurs.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

LA GESTIÓ FORESTAL, UNA EINA PER RENDIBILITZAR I PRESERVAR ELS BOSCOS I EVITAR INCENDIS La Diputació de Barcelona gestiona un

conjunt de 12 espais naturals d’alt va· lor paisatgístic, ecològic i cultural que abasten més de 100.000 hectàrees de

100 municipis. Aquests espais, englo·

bats dins la Xarxa de Parcs Naturals, representen el 22% del territori i el 70% de la població de Catalunya.

Més enllà d’aquests espais protegits, en

el conjunt de la demarcació de Barcelona hi ha 489.000 hectàrees de bosc.

El 90% són de propietat privada i, mol-

Informadora a un punt de l’Osona, Parc Natural del Montseny // Diputació de Barcelona

valor comercial en l’extracció de fusta.

conjunt d’actuacions entre les quals

Aquestes accions de gestió forestal,

d’eines de gestió d’aquests territoris per

pròpies. En conjunt, comprenen una

ri, on la demanda d’intervenció és de

tides entre els parcs naturals del Mont-

boscos que donin rendiment econò-

Montnegre i Corredor, Garraf i Castell

pais d’ús públic d’alt valor natural.

tes vegades, amb un rendiment de poc

Tot plegat fa necessària la introducció donar-los un major rendiment i evitar també els incendis forestals.

En aquest context la gestió forestal que la Diputació fa als parcs inclou un

destaca la intervenció en les finques

però, s’amplien al conjunt del territo-

superfície de 11.894 hectàrees, repar-

vital importància per disposar d’uns

seny, Sant Llorenç del Munt i l’Obac,

mic, a més de preservar-los com es-

de Montesquiu.

RESTAURACIÓ DE BOSCOS I LA PREVENCIÓ D’INCENDIS Als boscos de roure i alzina, la gestió es

basa en disminuir els tanys de rebrot per

afavorir un millor creixement. També es

restauren zones amb regeneració natural escassa, en especial aquelles amb interès local o paisatgístic.

Biomassa per a la producció energètica

L’ús de la biomassa forestal per a la pro-

ducció d’energia tèrmica és una fórmula en la que es dóna suport pels notables Acció a l’espai d’interès natural dels Colls, a Miralpeix (Garraf)//Diputació de Barcelona

La poca gestió de gran part dels boscos

tècnic i financer a les zones afectades

la seva baixa rendibilitat econòmica, els

per afavorir la regeneració natural, com

de Barcelona, com a conseqüència de

fa especialment susceptibles enfront de pertorbacions naturals com incendis, nevades o ventades.

La Diputació de Barcelona dóna suport

beneficis ambientals, econòmics i socials que implica.

per incendis. Per pal·liar-ne els efectes i

Així, amb la gestió forestal per a la pre-

les accions per a retirar la fusta crema-

baixa qualitat que pot tenir un destí com

da. També realitza actuacions per reduir

massa boscosa, com seria l’aclarida de pinedes per facilitar un creixement més selectiu i evitar risc de plagues i incendis.

venció d’incendis s’obté un producte de

a combustible. Aquest valor del producte dels treballs al bosc permet tancar un

cercle de gestió local amb uns beneficis molt interessants pels municipis.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2017

17

PARTITS POLÍTICS

QUÈ HA DE TENIR EN COMPTE PER AL MÓN LOCAL LA FUTURA LLEI DEL TERRITORI? HA D’ESDEVENIR UN INSTRUMENT ESTRATÈGIC PER ORDENAR I PLANIFICAR EL TERRITORI, I CONFIGURAR L’URBANISME FUTUR DELS MUNICIPIS D’AQUEST PAÍS

David Saldoni Responsable del món local del PDeCAT i alcalde de Sallent La nova Llei de territori integra les normes existents quant a orde-

un model de governança territorial que possibiliti actuacions cohe-

nació territorial, urbanisme, paisatge i urbanitzacions amb dèficits,

rents i eficients. Es tracta d’una llei que ha d’esdevenir un instrument

i representa una nova formulació dels estàndards dels procedi-

estratègic per ordenar i planificar el territori, i configurar l’urbanisme

ments, instruments i objectius que les emmarquen.

futur dels municipis d’aquest país.

Entre els objectius d’aquesta llei hi ha atendre diferents escales, realitats i casuístiques, adaptar-se a la diversitat territorial del nostre país. A nivell de model de desenvolupament urbà, aquesta llei posa el focus en la regeneració urbana. En els espais oberts l’avantprojecte fa un esforç per potenciar la visió estratègica i proactiva de la planificació i gestió d’aquesta matriu. També ha de permetre bastir

Marc Sanglas Secretari de Política Municipal d’ERC

ÉS UNA BONA OPORTUNITAT PER TENIR EN COMPTE LA SINGULARITAT I LA REALITAT HETEROGÈNIA DEL PAÍS, FACILITANT LA TRAMITACIÓ DELS INSTRUMENTS URBANÍSTICS DELS MUNICIPIS MÉS PETITS

Es troba en aquests moments en debat públic la Llei de Territori, una bona

això suposi que des del municipi es perdi la capacitat de dibuixar el model

praxi pel que fa al debat social d’un text legislatiu de manera prèvia a la

territorial desitjat.

seva tramitació parlamentària. Al nostre entendre aquesta Llei és una oportunitat, i així queda reflectit als primers esborranys, per a tenir en compte

La nova configuració de les estratègies territorials ha de fer compatible el

la singularitat i la realitat heterogènia del país, facilitant especialment la tra-

necessari principi d’autonomia local amb la capacitat del Govern d’impul-

mitació dels instruments urbanístics als municipis més petits, creiem que

sar un cert model territorial, aquest punt de trobada entre administracions

és important que cada municipi disposi de planejament per evitar arbitra-

locals i Govern ha de permetre teixir complicitats que permeti tenir el terri-

rietats però al mateix temps ha de ser senzill i de fàcil tramitació sense que

tori endreçat al servei d’estratègies compartides.

LA NOVA LLEI DEL TERRITORI HAURIA DE CONTEMPLAR A ULLS DELS MUNICIPIS, UNA ESTRATÈGIA FERMA EN VETLLAR PELS SEUS INTERESSOS I NECESSITTATS

Núria Parlón Secretària de Política Municipal del PSC i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet Les polítiques públiques de cohesió territorial han de cercar l’equili-

tiva i sense suport als ens locals, no poden garantir l’equitat en l’accés

bri entre les diferents necessitats de la ciutadania. No podem adoptar

als serveis públics o un lloc de treball digne respecte les grans àrees

polítiques unidimensionals, ni tampoc altament consumidores de re-

metropolitanes.

cursos, però alhora no podem deixar que aquestes limitacions siguin

18

una coartada per aturar un possible creixement d’activitat sostenible.

El Pla de Govern a l’inici d’aquesta legislatura no apostava per incre-

El valor de la cohesió territorial és el mitjà per transformar la diversitat

mentar els recursos de les administracions locals, ni recolzava les seves

en un actiu que contribueixi a allò que desitja la majoria: l’equilibri de

bones pràctiques per reactivar l’economia del territori davant la situació

les dimensions social, econòmica i mediambiental per a tots els ciuta-

d’emergència social. Un precedent poc entusiasta per al món local, per

dans i ciutadanes.

un Govern que ha projectat l’avantprojecte de Llei del Territori.

La crisi econòmica, les retallades, les polítiques recentralitzadores i la

Per tot plegat, la nova Llei del Territori, una vegada hagi superat el seu

falta de suport al món local per part dels Governs de Catalunya i Espa-

tràmit parlamentari, hauria de contemplar a ulls dels municipis, una es-

nya han accelerat de manera preocupant l’empobriment i la desigual-

tratègia ferma en vetllar pels seus interessos i necessitats, facilitant, per

tat territorial de molts municipis i comarques catalanes. Molts territoris

exemple, un Pla de Xoc de Cohesió Territorial per al món local, entre

rurals estan vivint un preocupant procés d’envelliment, empobriment, i

els diferents departaments de la Generalitat, que fomenti els serveis

despoblació. Territoris i comarques que, sense mesures d’acció posi-

públics bàsics i les infraestructures necessàries per a tot el territori.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2017

PARTITS POLÍTICS

En el moment de tancar aquesta edició de la revista, no havíem rebut la resposta d’aques grup parlamentari.

Secretari de Política Municipal ICV

EL MÉS GREU, A PARER NOSTRE, ÉS QUE NO DONA RESPOSTA A UNA NOVA POLÍTICA I UNA NOVA LEGISLACIÓ DEL SÒL

El contingut de l’avantprojecte presenta una regressió en el règim de

la bombolla immobiliària i la ineficiència quan no al rescat bancari. Cal

competències municipals, ja que es basteix des de dos principis que

regular el mercat immobiliari, establir mecanismes de control públic per

trenquen l’autonomia local: la recentralització i la desregulació mitjançant

a la producció de sòl i sostre d’habitatge i altres usos urbans i recuperar

la tutela del departament. Però el més greu, a parer nostre, és que no

les plusvàlues generades pel comú. No és suficient participar parcialment

dona resposta a una nova política i una nova legislació del sòl, el territori

en els plusvàlues en espècies, cal anar més enllà i recuperar totalment les

i l’urbanisme que converteixi les plusvàlues en un bé comú, evitant les

plusvàlues generades per decisions de la col·lectivitat i fer econòmica-

apropiacions privades degudes a les actuacions generades per la decisió

ment neutres pel propietari les decisions urbanístiques del comú i evitar

i l’acció pública.

les valoracions per expectatives urbanístiques; en definitiva, formular me-

Lluís Moreno

canismes per desplegar polítiques urbanes redistributives. Aquests serien Cal fixar uns mínims d’habitatges de protecció oficial, però especialment

els elements i propostes que caldria considerar des d’una mirada muni-

intervenir per acabar amb el “negoci urbanístic” que ens porta a l’exclusió,

cipalista i de construcció d’un país que es fa també des del món local.

LA LLEI HAURIA DE CORREGIR AQUESTA SITUACIÓ I CREAR NOVES POLÍTIQUES DE FOMENT D’USOS RESIDENCIALS POTENCIANT MÉS EL PARC PÚBLIC DE LLOGUER

Xavier Garcia Albiol President del grup parlamentari del PPC Una llei tan ambiciosa i complexa requereix un context polític diferent,

Tenim ajuntaments sense demanda on estem fent oferta pública que

així ho demostra l’escassa activitat legislativa catalana en aquests dar-

quedarà buida i tenim ajuntaments amb una demanda que desborda

rers anys. Com passa amb altres lleis –cas de la de Governs locals–

l’oferta possible amb l’actual programació.

moure els peus no significa avançar.

No és acceptable tenir estocs de sol públic en reserva intemporal. És difícil valorar tot el que podria implicar aquesta llei pels ajuntaments

Aquesta llei hauria de corregir aquesta situació i crear noves polítiques

si alguna vegada fos aprovada, però d’entrada un aspecte parcial però

de foment d’usos residencials, que tinguin en compte l’evolució social

important. Cal tenir en compte la realitat de cada municipi a l’hora de

que ha viscut el nostre país, potenciant més el parc públic de lloguer

preveure les necessitats de programació d’habitatge públic o protegit.

i mirant que la política d’habitatge també ajudi a les classes mitjanes.

UNA LLEI TERRITORIAL QUE NO CONTEMPLI LA RACIONALITZACIÓ DEL NOMBRE I MIDA DELS MUNICIPIS SERÀ UNA LLEI INCOMPLERTA

Miguel-Ángel Ibáñez Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà La Llei de Territori pretén configurar un marc normatiu integral que afec-

cipis petits de menys de 250 habitants –al 1996 n’hi havia 203– permetria

tarà a totes les àrees d’actuació dels ajuntaments. Per això, és una opor-

abordar millor la diversitat territorial (objectiu nº2), l’eficiència i competiti-

tunitat gairebé única d’ “ordenar” el paisatge municipal.

vitat del sistema territorial (objectiu nº5) i són precisament aquests dos objectius els que repercuteixen directament als altres 8. Així doncs, una

Creiem que és el moment d’abordar la mida dels ajuntaments per tal de

Llei Territorial que no contempli la racionalització del nombre i mida dels

millorar l’eficiència i competitivitat, tenint en compte que si es suprimissin

municipis, serà una Llei incomplerta i que farà molt mes dificultós assolir

(en quant a gestió conjunta, no en quant a “nom de la població”) els muni-

els deu objectius que s’ha marcat.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2017

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT MANRESA FA FORMACIÓ ALS CAMBRERS PERQUÈ PUGUIN DETECTAR AGRESSIONS SEXUALS DURANT LA FESTA MAJOR L’Ajuntament no ha detectat que a Manresa hi hagi més agressions sexuals que a qualsevol altra ciutat mitjana

del país, però tot i així s’ha proposat reduir-les al màxim

i, per primer cop, ha engegat una àmplia campanya de

sensibilització per evitar comportaments sexistes durant la Festa Major. Entre les mesures, té previst fer una formació de tres hores a tots els cambrers que treballin de

nit durant les festes perquè siguin capaços de detectar agressions sexuals i situacions d’abús d’alcohol. A

ALMENAR CONDICIONA L’ANTIGA BASSA DEL MUNICIPI PER A USOS LÚDICS Almenar ha estrenat durant el mes de juliol l’antiga bassa d’abastiment d’aigua potable del municipi com a àrea aquàtica de lleure per als infants de la localitat. L’Ajuntament ha

comptar amb la participació de vuit noies d’entre 14 i 25

anys. La campanya, que porta per títol ‘Manresa lliure d’agressions sexistes. No és No!’ és el preludi del futur protocol contra les agressions sexuals que ja s’està elaborant des de l’Ajuntament.

condicionat aquesta bassa –substituïda recentment per uns

Entre les accions previstes dins la campanya, es preveu

unes sessions de piragüisme en les quals han participat els

tells informatius i preventius i falques d’àudio entre acte i

dipòsits de nova construcció– per a usos lúdics i ja ha acollit infants inscrits en el campus Esport Aventur d’Almenar. Per tal de reaprofitar la bassa (situada a la zona alta de la població i que fins fa poc emmagatzemava aigua per al subministrament als domicilis) com a zona de lleure, el consistori almenarenc ha netejat la construcció, ha substituït l’anterior tanca de seguretat per una de nova i ha bastit una rampa

d’accés. “Pensem que és una solució interessant i pràctica per a una zona que havia quedat en desús, i amb un cost pràcticament zero”, destaca l’alcaldessa, Teresa Malla.

Esport Aventur és un campus esportiu multi-aventura organitzat pel mateix Ajuntament i que inclou activitats com ara

BTT, escalada, ràpel o piragua. Destinat a infants d’entre 6 i

14 anys, l’activitat se celebra durant el mes de juliol. Aquesta setmana hi participen una cinquantena d’infants.

20

més, també ha realitzat un taller d’autodefensa que va

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2017

l’edició de pancartes amb frases de conscienciació; carconcerts, a més de formació. A més, també es farà una

formació de tres hores a tots els cambrers que treballin

de nit durant la Festa Major per tal d’ajudar-los a detectar possibles casos d’agressió sexual o d’abús d’alcohol.

#MUNICIPISENPOSITIU

“ELS GOVERNS EN MINORIA ALGUNS COPS BLOQUEGEN PROJECTES IMPORTANTS” Francesc Deulofeu Fontanillas (PDeCAT). Alcalde de Sant Celoni

Tweets

#municipisenpositiu Alcalde: Francesc Deulofeu Fontanillas (PDECAT) Professió: Metge Habitants: 17.540 Pàgina web: www.santceloni.cat Sou alcalde: 43.200€ bruts anuals Sou regidors: Equip de govern amb dedicació del 33%: 12.000€ bruts anuals. La resta de regidors cobren per assistència a plens

Ajuntament de Tarragona @TGNAjuntament #Tarragona destinarà 9,7 milions d’euros en biblioteques en els pròxims cinc anys

Ajuntament de Solsona @Solsona_cat Francesc és de Sant Celoni de soca-rel i

amb una activitat notable a les associacions locals. Explica que va començar en

política per un amic seu regidor que el va convidar a assistir a les reunions del partit.

Passat un temps, va integrar-se a les llistes de Convergència Democràtica (CDC) a les

municipals, on va esdevenir regidor. “Des d’aleshores que em vaig engrescar i aquí

estem”, diu sorneguer. Però quan va entrar a l’alcaldia de Sant Celoni per primer cop,

el 2007, ja va dir que volia continuar amb la

seva feina de metge. “Només he mantingut les visites de consulta externa”, matisa,

“quan una cosa la fas amb vocació de servei, es fa a gust. I content”.

Aquest és el seu segon mandat com a alcalde, després d’haver-se alternat al lloc

amb Joan Castaño, del PSC. En Francesc

diu que a l’hora de gestionar el poble la problemàtica “no és tant que s’hagi canviat de

govern tres vegades en quatre mandats, sinó que els governs són en minoria”. Tot i

admetre que afavoreix les negociacions, lamenta alhora que “també dificulta la presa de decisions” i que la cerca d’acords entre

els grups “sovint bloqueja projectes que poden ser interessants per al municipi”.

Sant Celoni ha viscut un creixement important en 20 anys (de 12.000 a 18.000

habitants). Segons Deulofeu, aquest increment “s’ha absorbit de manera adequada” en part gràcies al teixit associatiu. De fet,

Deulofeu diu que el PGE que es va aprovar el 1997, i que ja preveia un creixement

demogràfic important, “segurament es va

quedar curt en equipaments o en espais”.

Per exemple, la instal·lació d’una escola és

#Solsona presenta una nova ‘app’ per promocionar la ciutat

el que més maldecaps va provocar a l’alcalde, degut a la manca de terrenys adequats.

També va suar tinta amb la gestió dels efectes de la crisi: “La precarietat social no va

ser fàcil de gestionar, però amb sentit comú i les coses ben fetes es va anar encarant”.

Ara Sant Celoni torna a treure pit amb diver-

Ajuntament de Tàrrega @ajtarrega #Tàrrega impulsa un nou programa per a millorar la qualitat de vida de la gent gran que viu sola

sos projectes vinculats a l’espai públic, com

Ajuntament de Manresa @ajmanresa

Formatiu de Química Industrial, que Deu-

#Manresa inaugura un magatzem per distribuir aliments frescos a famílies vulnerables del #Bages #Berguedà i #Moianès

la introducció d’un Cicle Superior de Grau lofeu preveu que “un 70% dels estudiants sortiran amb ocupació”, o la implantació

de la biomassa com a energia renovable al municipi. També amb la vista posada al

turisme, Deulofeu vol potenciar l’entorn de

Sant Celoni, amb el Montseny, el Montnegre i la Tordera, els tres grans actius natu-

Ajuntament d’Altafulla @AjAltafulla La policia local d’Altafulla incorpora càmeres de videovigilància als uniformes dels agents

rals. Mirant cap al passat, afirma que “hem

de continuar posicionant el nom de Sant Celoni al món”.

Ajuntament de Tona @tona_aj

El municipi té una personalitat forta, i amb

altres municipis del voltant hi ha un senti-

Ja tenim bandera: resultat de la consulta popular per triar la bandera de Tona

ment de vinculació més estret que no pas amb les comarques del Vallès Occidental.

Sobre la creació de noves comarques, com

la del Moianès, la del Lluçanès, o del projecte del Montserratí, Deulofeu no ho dubta.

“El Baix Montseny és possible”. “L’informe Roca ja en parlava, a principis del segle

passat era un tema candent i també hi havia

Govern de la Generalitat @Govern @Govern i @diba lliuraran 50 desfibril·ladors als Mossos per millorar la cardioprotecció dels municipis

una demanda social per poder esdevenir comarca”. Tot i això matisa: “l’altra cosa és si

estem en el moment òptim o si necessitem una maduració més llarga”.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2017

21

OPINIÓ

TEMPS DE DESCOMPTE Ja està. El processisme (una mena d’evolució molt menys glamurosa de la puta i la ra-

Ara estem en un moment decisiu. Els elements han con-

cartes es van posant sobre la

hi ha possibilitats de victòria. Convé actuar amb valentia,

taula i les posicions (ara que

tot sembla indicar que no hi Director de Giny Comunicació

ric sobrepassa qualsevol individualitat.

moneta) sembla que, de mica

en mica, es va acabant. Les

Guillem Carol

tuir els primers ajuntaments democràtics. El moment histò-

ha cap conill dins del barret)

s’enroquen amb una força que mai havíem contemplat.

Els ritmes s’acceleren, les màscares van caient i la possi-

fluït. I, tot i no tenir cap mena de garantia clara de triomf, però sobretot amb molt rigor i amb el sentit d’Estat que tantes vegades ens ha mancat. Estem en aquell moment de

transició que va descriure Gramsci: “El vell món es mort.

El nou tarda a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”.

“Estem en un moment decisiu. Els elements han confluït. I, tot i no tenir cap garantia clara de triomf, hi ha possibilitats de victòria”

bilitat d’un pacte mínimament sensat (si és que alguna vegada ha existit) sembla quedar relegat a la ciència-ficció.

L’etern empat entre Catalunya i Espanya, que Gaziel tan bé

havia definit, s’està acabant. Vam jugar la primera part del franquisme, va semblar que podíem remuntar en la segona

part de la transició, però ara (que alguns han descobert

que la democràcia no és perfecte) el partit que fins ara ha-

víem conegut s’ha acabat. O com a mínim les regles del joc

Sun Tzu va escriure a “L’art de la guerra” que “la victòria

coses no duren per sempre. I ara, després d’anys de partit,

el preu”. Però el preu, apunta, s’ha de pagar només quan

quan pot durar. Pot ser qüestió de setmanes, de mesos o

sovint hem pecat de miopia. Hem donat massa importància

és gairebé inqüestionable

algunes batalles quotidianes com a guerres de vida o mort.

comencen a canviar. Dins del camp polític res és infinit. Les

està reservada per aquells que estan disposats a pagar-ne

ens hem instal·lat en el temps de descompte. No sabem

és vertaderament necessari. I a la política catalana massa

d’alguns anys. Però que l’escenari canviarà completament

a segons quins simbolismes i hem interpretat erròniament

“És un temps de risc. De prendre decisions. I de prendre-les amb intel·ligència” Ens hem instal·lat en una delicada partida d’escacs on

cada moviment, per petit que sigui, pot esdevenir deci-

siu. Tots plegats hem comès errors. Però ara, per molt que ens en lamentem, ja no es tracte de veure qui l’ha fet més gran. Ara l’objectiu és vèncer una partida que, com molts

ja han intuït, no serà de suma zero. És un temps de risc. De prendre decisions. I de prendre-les amb intel·ligència. No

Tot i que en els temps que corren citar Jordi Pujol resulta ser políticament incorrecte, hi ha una frase del seu llibre “Dels Turons a l’altra banda del riu” que hauria de vertebrar

l’acció dels polítics catalans en aquests moments: “Hi ha una manera de no perdre mai, que és no aspirar a la vic-

tòria. Hi ha una manera de no tastar l’agror de la derrota, que és no presentar mai combat i recular sempre. Hi ha una manera de no morir, o de morir almenys possible, que és

viure al menys possible. Hi una manera insuperable de no morir, que és no néixer”.

Ara és l’hora de moure fitxa.

parlem dels debats absurds (i fins a cert punt testosterò-

nic) de posar i treure banderes de les façanes dels edificis institucionals. Ara ja no es tracte d’això. Ara les decisions són transcendentals. És per això que hem d’abandonar, ni

que sigui per uns instants, l’electoralisme i els retrets de regat curt. Ara, com molt bé va dir el Marc Castells, l’alcalde d’Igualada, hem de deixar de banda la militància partidista

per entendre que ens toca ser militants de Catalunya. Com va passar a molts consistoris catalans quan es van consti22

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2017