ACM 387

387 Octubre 2017

La revista referent d’informació del món local

COMPROMESOS AMB LA DEMOCRÀCIA

Més de 700 alcaldes i alcaldesses van tornar a creuar la Plaça Sant Jaume per mostrar el compromís del món local i el suport al Govern català i al Parlament en l’organització del Referèndum de l’1 d’octubre

ACTUALITAT

Es presenta com fer tràmits d’impostos i cotitzacions socials a través de l’Agència Tributària de Catalunya

Foto: Rosa Maria Mestres

FORMACIÓ

Una jornada tracta la digitalització de l’administració en els ens locals

COMPRES

Primers ajuntaments que contracten el servei de manteniment d’ascensors amb estalvis del 50%

SUMARI

Foto: Ramon Boadella

UNITAT DE GOVERN I ALCALDES/SES El 16 de setembre de 2017 serà una data que passarà a la història. Més de 700 alcaldes i alcaldesses van mostrar la unitat amb el Govern català i les institucions catalanes davant l’ofensiva judicial de l’Estat espanyol. Els representants

locals van defensar la democràcia i la voluntat de la major part de la ciutadania catalana d’expressar-se políticament a través de les urnes. La imatge al Pati dels Carruatges parla per si sola.

ACTUALITAT

ACTUALITAT

FORMACIÓ

PÀG. 4-5

PÀG. 9

PÀG. 12

CENTRAL DE COMPRES

MUNICIPIS EN POSITIU

OPINIÓ

Clam del món local a favor del Referèndum sobre la independència

PÀG. 14

Estalvis econòmics entre el 40 i el 50% en el servei de manteniment d’ascensors

Sessió per presentar la prestació de tramits tributaris a través de l’Agència Tributària de Catalunya

PÀG. 21

Entrevista a l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa

Jornada dedicada a l’administració digital dels ens locals

PÀG. 22

“Temps de descompte’’. Article del periodista Pere Cardús

EDITORIAL

EDITORIAL

AL COSTAT DE LA VOLUNTAT DE LA GENT

va, per estar al costat de la gent en defensa de la democrà-

Aquestes darreres setmanes i mesos, Catalunya ha viscut

cia i la llibertat.

una de les etapes més convulses de les últimes dècades i el

Des de l’ACM tenim clar que seguirem treballant per donar

caldesses van tornar a aplegar-se al Palau de la Generalitat

lunya, que no deixen de ser la veu dels seus veïns i veïnes.

món local no n’ha quedat exempt. Més de 700 alcaldes i alper donar suport al president Carles Puigdemont, després

suport a la gran majoria d’alcaldes i alcaldesses de Cata-

de l’anunci fet per la Fiscalia de l’Estat espanyol de citar-los

Paral·lelament al procés, des de l’entitat municipalista de

ferèndum de l’1 d’octubre.

ajuntaments catalans. Els passat mes de juliol es va licitar

a declarar per haver signat un decret de suport polític al re-

A hores d’ara encara el degoteig d’alcaldes i alcaldesses

que han de declarar davant el jutge és constant. Declaren per haver donat suport a una llei aprovada pel Parlament de

Catalunya, i el més important de tot, per defensar els anhels dels veïns i veïnes dels diferents pobles i ciutats. En definiti

Catalunya seguim treballant per oferir els millors serveis als

el nou servei de manteniment d’ascensors, que han permès

als primers ens que s’han adherit uns estalvis d’entre el 40 i el 50%. Seguim treballant dia rere dia per no oblidar que

la nostra feina és oferir serveis que facilitin la tasca dels go-

verns locals i, si al mateix temps també els suposen estalvis, molt millor.

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Pep Montané

La redacció no comparteix, necessàriament,

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: Joan Morcillo

l’opinió expressada en els articles.

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Marta Riera, Josep Garriga, Albert

Correu electrònic: acm@acm.cat

Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Esther

Dipòsit legal: B3434383.

Vilà, Rafael M. de Yzaguirre. www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

3

ACTUALITAT

MÉS DE 700 ALCALDES I ALCADESSES MOSTREN LA UNITAT PER LA DEMOCRÀCIA Tres anys després, es va tornar a repetir

BOE i moltes lleis, però hi ha una cosa

de la Generalitat. Més de 700 alcaldes

no tenen el poble de Catalunya”, va avi-

d’octubre hi hauria un referèndum per de-

“us temen, perquè saben que sereu al

citació per part de la Fiscalia. Ho van fer

ben que els ells estaran amb vosaltres,

de la Generalitat, Carles Puigdemont,

demostració de força, sinó de dignitat,

Parlament, i els representants del món

gurar el President.

ras, i el president de l’ACM, Miquel Buch.

En la seva intervenció la presidenta de

El president de la Generalitat, Carles

l’acte servia per “denunciar i rebutjar la

la imatge al Pati de Carruatges del Palau

que no tenen, no us tenen a vosaltres,

i alcaldesses van cridar ben alt que l’1

sar Puigdemont. I per això, va continuar,

cidir el futur de Catalunya després de la

costat dels vostres veïns” i perquè “sa-

en una imatge conjunta amb el president

que no estareu sols”. “Avui fem no una

i tot el Govern català, la presidenta del

de fermesa i de persistència”, va asse-

local, la presidenta de l’AMI, Neus Llove-

Puigdemont, va avisar “als qui ens amenacen, als qui s’ho miren de costat, als

qui fan un pas enrere i als qui continuen negant l’evident, que no subestimin la força de Catalunya”, i que “la força d’un

poble que ha pres la decisió de decidir

i de plantar-se davant d’un comportament antidemocràtic, que incauta lli-

l’AMI, Neus Lloveras, va assegurar que persecució judicial als càrrecs electes

d’aquest país” i denunciar un “atemptat

contra la democràcia i contra el dret a la lliure expressió”. També va insistir en

el compromís dels alcaldes i alcaldesses i la “voluntat d’estar al costat de la

gent de les nostres poblacions”. “No us

fallarem!” va acabar dient Lloveras als alcaldes.

Mentrestant, el president de l’ACM, Miquel Buch, va destacar que els alcaldes

I alcaldesses arriscaven la seva feina

per exercir la democràcia i va afirmar

que “lluitem perquè mai cap país o generació futur visqui el que nosaltres hem

patit”. També va insistir que la implicació

dels electes locals responia a una defensa de la dignitat, la democràcia i pel futur de les noves generacions.

Els més de 700 alcaldes i alcaldesses

havien estat rebuts a l’inici a l’Ajuntament

de Barcelona per la seva alcaldessa, Ada Colau. Tot seguit, en una imatge

simbòlica van creuar pel mig la Plaça de Santa Jaume fins a la Generalitat, un

cop el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, havia sortit a rebre’ls.

bertats fonamentals i només té una resposta possible, més democràcia i més llibertat”. El cap de l’Executiu va rebre al

Palau de la Generalitat als més de 700 alcaldes que van ser citats per haver

signat un decret de suport polític al referèndum de l’1 d’octubre i que van ser

convocats per l’Associació de Municipis

per la Independència (AMI) i l’Associ-

ació Catalana de Municipis (ACM) per rebutjar la persecució judicial dels edils.

“Ells poden tenir moltes masses, molts 4

Recepció a l’Ajuntament de Barcelona, amb l’alcaldessa Ada Colau.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

ACTUALITAT

Alcaldes i alcaldesses aixecant la varia de l’alcaldia.

Neus Lloveras.

Miquel Buch destacant la implicació del món local.

Carles Puigdemont.

Les vares d’alcaldia com a símbol del món local de govern per al poble.

El vicepresident Oriol Junqueras.

FOTOS: Ramon Boadella i ACM ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

5

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

ACTUALITAT

EL COMITÈ EXECUTIU ES REUNEIX A LES FRANQUESES DEL VALLÈS

Alcaldes i alcaldesses presents a la reunió del Comitè Executiu, celebrada a Les Franqueses del Vallès.

La reunió va servir per fer balanç a l’acti-

dum de l’1 d’octubre. L’alcalde de Les

es va reunir el 19 de setembre al migdia

mesos d’estiu. A banda d’aquest tràmit,

mé, va agrair la presència de l’ACM al

formava part de l’agenda ordinària de

marcada aquells dies per l’ofensiva de

territori en les seves reunions de treball.

tat a favor de la celebració del Referèn-

El Comitè Executiu de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM)

vitat de l’entitat municipalista durant els

a Les Franqueses del Vallès. La trobada

també es va tractar l’acualitat catalana,

l’entitat municipalista que acostuma a fer

l’Estat espanyol contra qualsevol activi-

Franqueses del Vallès, Francesc Colo-

seu municipi, caracteritzat per la seva idiosincràcia, ja que engloba cinc nu-

clis de població diferents (un fete força singular en el món local).

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

7

FORMACIÓ

8

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017

ACTUALITAT

ES PRESENTA LA PRESTACIÓ DE TRÀMITS TRIBUTARIS A TRAVÉS DE L’ATC El secretari general de Treball, Afers

Socials i Famílies, Josep Ginesta, i

el secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, es van reunir el 13 de setembre amb més d’un centenar d’alcaldes de l’Associació Catalana

de Municipis (ACM) i de l’Associació

de Municipis per a la Independència

(AMI) en un acte en el que també van participar els presidents d’ambdues

entitats, Miquel Buch i Neus Lloveras, respectivament.

L’objectiu de la trobada era presentar

Neus Lloveras, Josep Salvadó, Josep Ginesta i Miquel Buch en l’acte de presentació.

través de l’Agència Tributària de Ca-

pagament de 1.500 milions d’euros

els serveis que el Govern ofereix, a talunya (ATC) i la Direcció General

de Protecció Social, com a “tramitadores” de serveis tributaris. Això vol

dir, gestionar i centralitzar el pagament dels impostos estatals –IRPF,

IVA i Impost de Societats- i les cotitzacions de la Seguretat Social que

les administracions públiques de Catalunya i els ens locals han de pa-

gar a l’Estat, d’acord amb la legalitat vigent.

Segons càlculs del Departament de

Vicepresidència i d’Economia i Hi-

senda, si els ens locals (ajuntaments i les seves empreses públiques,

consells comarcals i diputacions) se

sumen al programa que el Govern

va posar en funcionament al juliol, la Generalitat podria gestionar el

anuals – entre d’IRPF i aportacions a la Seguretat Social-. Una xifra que s’elevaria a entre 5.000 i 6.000 mili-

ons d’euros si s’inclou la Generalitat

i tot el seu sector públic (empreses públiques i organismes autònoms), així com les universitats de Catalunya que voluntàriament vulguin adherir-s’hi.

finalitat és optimitzar, homogeneïtzar

i simplificar aquests procediments, que actualment es realitzen de forma individual i dispersa, en l’àmbit

dels pagaments d’impostos i de les

cotitzacions socials per guanyar en eficiència.

Des que es va posar en marxa

aquest Programa, el passat mes de juliol, i a data d’avui, ja s’hi han sumat

700 entitats del sector públic a l’octubre

més d’una vintena d’entitats com ara

aprovar el programa d’homogeneït-

cia Catalana de la Joventut, ACC1Ó,

El passat mes d’abril, el Govern va zació dels processos i mecanismes

interns de tramitació dels tributs i les cotitzacions socials que les administracions públiques de Catalunya i les seves entitats del sector públic

ingressen a l’AEAT i a la Tresoreria General de la Seguretat Social. La

l’Incasòl, Infraestructures.cat, l’Agènl’Institut de Seguretat Públic de Catalunya o l’Hospital Clínic, entre d’altres. La previsió és que a partir de

l’octubre aquest nombre arribi a 700 entitats del sector públic o empreses vinculades.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

9

ACTUALITAT

L’ACM SE SUMA AL DOL PELS ATEMPTATS DE BARCELONA I CAMBRILS Els atemptats que va patir Barcelona i Cambrils el passat 17 d’agost van pro-

vocar una gran commoció en tota la

societat catalana. L’ACM es va sumar

a les mostres de dolor i solidaritat amb les víctimes i ferits.

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques, a través d’un manifest, va

condemnar els atacs terroristes que

es van produir a Barcelona i Cambrils.

Dos dies més tard també va enviar una

moció als municipis catalans perquè

poguessin sumar-se a les múltiples Miquel Buch signant al llibre de condol de l’Ajuntament de Barcelona. mostres de solidaritat i condemna. En

el document, redactat conjuntament veis d’emergència, el cos dels Mos-

amb l’FMC, l’ACM condemna qual- sos d’Esquadra, els agents sanitaris i sevol tipus de violència arrelada en els cossos policials locals.

la voluntat de continuar treballant en aquest sentit com a base

idees polítiques o religioses. Al mateix

El president de l’ACM, Miquel Buch,

condol a totes les víctimes i persones gran tasca que realitzen els governs

municipalista també va voler mos-

temps, també mostra la solidaritat i El manifest també posava èmfasi en la ferides de l’atac terrorista i reconeix la locals per fomentar la convivència

gran tasca que van realitzar els ser- i cohesió social dels veïns i veïnes i

com a màxim responsable de l’entitat

trar el suport del món local signat al llibre de condol que l’Ajuntament de Barcelona va posar a disposició dels

ciutadans per condemnar els atacs

terroristes i oferir solidaritat amb les

víctimes. Al mateix temps, es va dipositar un ram de flors al mosaic de Joan Miró al mig de la Rambla de Catalunya, lloc que es va convertir en un

espai d’homenatge espontani de la ciutadania vers la ciutat de Barcelona i les víctimes.

Zona del mosaic de Joan Miró, homenatge espontani de la ciutadania.

10

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

ACTUALITAT

L’ACM A LA TRADICIONAL OFRENA FLORAL AL MONUMENT A RAFAEL CASANOVA

L’ofrena floral va comptar amb la presència del president de l’ACM, Miquel,

Buch, i el secretari general de l’entitat

municipalista, Marc Pifarré. Van estar

acompanyats de diversos treballadors de l’ACM.

Com és habitual, l’acte de reconeixe-

ment del darrer conseller en cap de Barcelona i defensor de les institucions

catalanes d’autogovern durant la Guerra de Successió espanyola, es va fer

conjuntament amb l’altra entitat municipalista, la Federació de Municipis de

Catalunya amb el seu president, Xavier Representants i treballadors de l’ACM en la foto oficial de l’ofrena.

Amor.

Com cada 11 de setembre, amb mo-

tradicional ofrena floral al monument a

Cal destacar que amb motiu de la Dia-

l’Associació Catalana de Municipis i

presentants del Govern, partits polítics

els municipis catalans, que podeu llegir

tiu de la Diada Nacional de Catalunya,

Comarques (ACM) va participar en la

Rafael de Casanova, que reuneix re-

da, l’ACM va difondre un manifest a tots

i entitats i institucions.

al requadre de sota.

Manifest de l’ACM amb motiu de la Diada Nacional de l’11 de Setembre Cada 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, tenim l’oca-

sió de recordar qui som i d’on

seves demandes i al costat de la democràcia.

manca de resposta i la repressió de

ve el poble català. Lluny queda

Així, els alcaldes i alcaldesses dels

derrotats militarment per l’exèrcit

escoltem i copsem la demanda de la

aquell fatídic 1714 on tot i caure de Felip V, sempre hem mantingut vius els nostres ideals de llibertat.

La nostra convicció ha arribat fins als nostres dies, i no és altra que

construir un camí nou i lliure, res-

pectant els drets dels ciutadans i basat en la democràcia.

Catalunya viu un dels moments

històrics més importants. En els

últims anys la majoria dels veïns i veïnes dels nostres pobles i ciu-

pobles, viles i ciutats de Catalunya societat catalana. En multitud d’ocasions, hem destacat que som la primera porta d’atenció dels nostres ciutadans. Som els que oferim els serveis

bàsics, cuidem els nostres municipis,

netegem els nostres carrers i vials, atenem socialment els nostres veïns

i procurem, dia rere dia, millorar l’assistència que donem. Per aquest motiu, sempre, com a electes locals, ens hem posat al seu servei.

La societat catalana no ha deixat de

voluntat de fer un pas endavant

vica i compromesa per buscar un

com a societat i país. El món local sempre ha estat al costat de

la ciutadania, en qualsevol de les

qualsevol intent de Catalunya d’expressar-se democràticament.

Des del municipalisme, com a governs locals de Catalunya, volem

i hem de dir ben alt que, els en-

trebancs no ens faran desistir en

la voluntat de millorar els serveis i l’atenció vers els nostres veïns i veïnes. Sempre hem defensat els seus drets i aspiracions. I reclamem, un

cop més, el nostre dret a decidir i expressar-nos lliurement.

Per això, fem una crida a totes les

tats han expressat, de manera

serena, tranquil·la i pacífica, la

no com a solucions. Lamentem la

mantenir la seva actitud positiva, címillor futur polític i social. L’estat es-

panyol sempre ha intentat presentar els governs locals com a problemes i

entitats cíviques i ciutadans a participar en els actes institucionals i

populars organitzats als nostres municipis i arreu del país.

La constància és la nostra virtut, la nostra força!

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

11

FORMACIÓ

JORNADA SOBRE DIGITALITZACIÓ DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU LOCAL tits i mitjans ajuntaments són els que

compten amb més dificulats d’aplicació de tot el sistema digital. La ma-

joria de problemes es plantegen a l’hora de ponderar l’interès públic en

la transparència de l’actuació administrativa, i els interessos públics o

privats protegits pels seus límits, en-

tre els quals, la protecció de dades personals.

La jornada va ser inaugurada pel secretari general de l’ACM, Marc Pifarré. Al llarg de la sessió es va poder

aprofundir en aspectes com la digita-

Un moment de la inauguració de la jornada.

L’ACM va acollir el 14 de setembre

L’administració digital és una eina de

procediment administratiu en els ens

tes de les administracions públiques

ministració electrònica, de serveis di-

suposa tot un repte per als ens locals,

personal al servei de l’administració

amb recursos humans i materials més

una jornada sobre la digitalització del

transparència i de retiment de comp-

locals adreçada als responsables d’ad-

al conjunt de la ciutadania, i alhora

gitals, de la tramitació administrativa,

especialment, per als que compten

local i electes locals.

escassos. En aquest sentit, els pe-

lització del procediment administratiu

local en les seves diverses fases, i en concret, en la notificació electrònica,

i en la sistematització dels criteris establerts per la Comissió de Garantia

del Dret d’Accés a la Informació Pública en relació a l’aplicació de les li-

mitacions a la protecció de les dades personals.

L’ACM PARTICIPA EN UNA JORNADA SOBRE MOBILITAT SOSTENIBLE El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generali-

tat de Catalunya i l’ACM van organitzar el 20 de setembre una jornada centrada en la mobilitat sostenible. El secretari

general de l’ACM, Marc Pifarré, va participar en la inauguració, juntament amb la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius.

També va aprofitar la jornada per parlar del nou acord marc de mobilitat sostenible que està a punt d’adjudicar la Cen-

tral de Compres de l’ACM. Aquest nou acord marc pretén

donar l’opció als ajuntaments i ens locals d’adquirir vehicles ecològics i elèctrics i també instal·lar punts de recàrrega.

Durant la jornada també es van presentar casos pràctics de compra de vehicles de baixes emissions amb la partici-

pació de representants de l’Ajuntament de Barcelona i Sant

Moment de la inauguració de la jornada.

Fruitós de Bages.

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

12

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

COMISSIONS

LA COMISSIÓ DE BENESTAR SOCIAL CONSENSUA ESTRATÈGIES DE TREBALL

El president de la Comissió de Benestar Social, David Saldoni, al mig.

La Comissió de Benestar Social i Parti-

poder debatre sobre els reptes que els

de setembre una assemblea, per treballar

socials i de la digitalització dels serveis

cipació de l’ACM va celebrar el passat 7

professionals tenen davant els canvis

diferents temes i consensuar estratègies

socials, en una ponència que va anar a

d’actuació.

càrrec del Sr. Fernando Fantova.

Una quarantena de càrrecs electes i

El President de la Comissió i alcalde de

ticipar en l’assemblea, al llarg de la qual

fest la situació actual de serveis socials:

tècnics de l’administració local van pares va fer un repàs de les activitats dutes a terme per la Comissió durant el primer

semestre de l’any. Durant aquest període s’han treballat temes com el Contracte

Programa, la Renda Garantida de Ciutadania, l’estratègia sensellerisme, accions per combatre la

pobresa energètica,

entre d’altres. Durant l’assemblea, es va

Sallent, David Saldoni, va posar de manion s’ha produït un increment de les càrre-

gues de treball i un augment de les intervencions de cobertura de les necessitats bàsiques, bàsicament com a conseqüència de la crisi econòmica i de l’entrada en

vigor de lleis, com la Llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.

Saldoni també va posar èmfasi en la tasca

dels professionals i els representants elec-

tes del món local com a persones compromeses i participatives, que exerceixen una gran responsabilitat i confiança en el treball d’empoderament de les persones i

les famílies que es troben en dificultats en els diferents municipis i comarques.

També es va posar sobre la taula que,

davant aquest moment complicat i canviant i, al mateix temps esperançador, es

fa necessari el disseny i aplicació d’un

nou model. Tot i que es va aclarir que les presses no necessàriament suposen triar solucions ràpides, sinó que cal pensar i repensar per trobar el millor model.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

13

CENTRAL DE COMPRES

ESTALVIS ECONÒMICS ENTRE EL 40 I 5O% EN EL SERVEI DE MANTENIMENT D’ASCENSORS MANTENIMENT D’ASCENSORS

DADES Núm. Lot

1

5

3

6

2 4 5 6

12 6 5 18

7

10

8

11

9

5

10

4

Actualment, un total de 82 ajuntaments

és el que fins ara acumula un major

Per altra banda, hi ha un major estalvi

Compres de l’ACM per interessar-se

ajuntaments interessats s’han confir-

ció. Fetes les comparatives entre els

sors, que va ser adjudicat el passat

plades ja en les consultes preliminars.

venen pagant pel manteniment d’as-

Per una banda, s’ha revertit la mar-

de l’ACM, podem avançar que l’estalvi

contractar únicament el servei de

ascensor en qualsevol de les modali-

descripció precisa de l’oferta de man-

preu de manteniment.

bàsic com pel de semi risc. El detall

Podeu trobar tota la informació sobre

l’anàlisi, aparell per aparell, fent que

la pàgina web, en l’apartat dedicat a la

catalans s’han adreçat a la Central de

interès. Del diàleg establert amb els

gràcies als preus obtinguts en la licita-

pel servei de manteniment d’ascen-

mat algunes de les previsions contem-

preus que els ajuntaments interessats

mes de juliol.

Després de dos mesos de l’entrada

en vigor de l’Acord marc, hem pogut detectar que les consultes realitza-

des pels ajuntaments es concentren principalment en les tres modalitats

de manteniment d’aparells elevadors

d’interior: bàsic, semi risc i tot risc. En funció de l’ús de cadascun dels apa-

rells les entitats locals opten per un nivell de manteniment o un altre.

L’interès pel servei ha arribat a tots els racons de la geografia catalana tal i

com es pot veure en la taula d’aquesta pàgina. El lot 8 corresponent als ajuntaments de les comarques de Girona 14

LOTS I EMPRESES ADJUDICATÀRIES

Ajuntaments interessats

censors i els preus de l’Acord marc

cada tendència dels ajuntaments per

econòmic pel manteniment de cada

manteniment a tot risc, gràcies a la

tats oscil·la entre el 40 i el 50 % del

teniment, tant pel servei preventiu o en la descripció de l’oferta ha facilitat

tarifes i documentació administrativa a

es contracti el servei a tot risc només

Central de Compres de l’ACM.

en aquells casos que està plenament justificat i deixant les altres modalitats per aparells de poc ús diari o inactius

els dies festius. Aquest fet ha propiciat

un estalvi, ja que que suposa contrac-

tar la modalitat de manteniment adequada.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

INFORMACIÓ:

93 496 16 16 Ext. 218

centraldecompres@acm.cat www.centraldecompres.cat

CENTRAL DE COMPRES

SALLENT INCORPORA EL NOU SISTEMA DE VÍDEOACTES L’ajuntament de Sallent s’ha adherit recentment al sistema de

subministrament de sistemes de videoactes i transmissió de

plens, que des d’inicis d’any la Central de Compres de l’ACM

ofereix als seus ens associats. Aquest sistema permet enregistrar i retransmetre les sessions plenàries, gestionar la informació i signar digitalment les actes dels plens, agilitzant la gestió de la informació i el seu tractament. Ja són quinze els ens locals

que tenen instal·lat aquest sistema de gravació. Sallent també es beneficia de l’Acord marc d’assegurances i servei de

mediació, concretament amb les pòlisses de responsabilitat de càrrecs electes i responsabilitat civil i patrimonial i de l’Acord marc de subministrament elèctric.

CASTELLVÍ DE ROSANES INICIA EL SERVEI DE MANTENIMENT D’ASCENSORS L’ajuntament de Castellví de Rosanes, situat al Baix Llobregat i amb poc menys de 2.000 habitants, és el primer municipi de

Catalunya que s’ha adherit a l’acord marc de manteniment d’aparells elevadors que ofereix la Central de Compres impul-

sada per l’Associació Catalana de Municipis. D’aquesta manera, l’ajuntament de Castellví es beneficiarà dels avantatges que suposa adherir-se a l’Acord marc de l’ACM. Uns beneficis

que passen per l’estalvi econòmic i de procediments amb la

màxima seguretat jurídica. L’Ajuntament també té contractat el servei d’electricitat i el servei d’assegurances de responsabi-

litat a càrrecs electes, danys a edificis, responsabilitat civil i patrimonial.

GUILS DE CERDANYA COMENÇA A CONTRACTAR L’ELECTRICITAT L’ajuntament de Guils de Cerdanya, petit municipi de la Cer-

danya, amb poc més de 500 habitants, s’ha adherit a l’acord marc de subministrament elèctric de la Central de Compres

de l’ACM. Arran de la seva adhesió, el municipi es beneficiarà dels preus vigents des de l’1 de gener de 2017, que per-

met un estalvi del 10% en la factura elèctrica comparant-ho amb els preus de l’anterior acord.

SABADELL COMPRA ORDINADORS A TRAVÉS DE LA CENTRAL DE COMPRES L’Ajuntament de Sabadell (Vallès Occidental) ha decidit re-

novar part de l’equipament informàtic. I ho ha fet en beneficiar-se de l’acord marc d’equips informàtics de la Central de Compres de l’ACM. Concretament, ha adquirit un total

de 43 ordinadors de sobretaula en la modalitat de compra.

Actualment, ens trobem en la primera pròrroga d’aquest

Acord marc i s’han adherit un total de 73 ens locals. D’altra banda, Sabadell també està adherit a l’Acord marc de subministrament elèctric, gas natural i paper d’oficina.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

15

LOCALRET

EL PARLAMENT EUROPEU DÓNA LLUM VERDA ALS AJUTS PEL WIFI D’ALTA VELOCITAT EN ESPAIS PÚBLICS El passat 12 de setembre, els eurodiputats i eurodiputades van aprovar per gran majoria la proposta de modificacions

legislatives en què es basarà el projecte “WiFi4EU”. Es tracta d’un programa d’ajuts per fer arribar la connexió WiFi

d’alta velocitat a zones públiques d’arreu d’Europa. Tot i les bones intencions del

pla, la seva aplicació a les administraci-

ons locals de l’estat espanyol pot ser molt limitada pel marc normatiu vigent.

“Wifi4EU” és un pla d’ajuts de 120 milions d’euros en tres anys per fer arribar la

connexió WiFi d’alta velocitat a zones pú-

bliques d’arreu d’Europa. La iniciativa vol garantir una connectivitat sense fils local

d’alta qualitat, amb caràcter gratuït i sense condicions discriminatòries, en centres

de la vida pública de les comunitats locals de tota la UE, inclosos els espais a l’aire lliure, i, d’aquesta manera, minimitzar el

desequilibri tecnològic territorial que afecta a molts països de la Unió Europea. No

podran obtenir finançament aquelles sol· licituds que dupliquin ofertes gratuïtes ja

existents en la mateixa zona, siguin públiques o privades.

Els organismes públics que vulguin optar

al programa d’ajuts hauran de cobrir les despeses operatives i el manteniment, com a mínim durant 3 anys. El servei ofert

al ciutadà haurà de ser completament gratuït, sense publicitat i sense obtenció

16

de dades personals dels usuaris per a fi-

nalitats comercials.

La votació de la proposta de modificació legislativa va obtenir 582 vots a favor, 98

en contra i 9 abstencions. Amb aquest resultat, el projecte WiFi4EU obté l’impuls

polític definitiu i, malgrat que encara res-

ten alguns tràmits, podria entrar en vigor a començaments de l’any 2018. Segons preveu la convocatòria, les subvencions,

que poden acabar afavorint entre 6.000

i 8.000 comunitats repartides per tota la Unió Europea, s’atendran per ordre d’arribada de les sol·licituds rebudes.

Convé recordar que segons l’actual normativa estatal, una administració pública només pot instal·lar i explotar una xarxa

pública i/o prestar un servei de comunica-

cions electròniques disponible al públic,

mitjançant una entitat o societat que tingui aquest objecte social (llevat d’algunes

excepcions com ara les biblioteques, els telecentres, etc..), i que si l’accés a Internet mitjançant WiFi gratuït és en espais

oberts, només es pot oferir amb una limitació de velocitat de 256 kbps.

Es dóna la circumstància que el text aprovat pel Parlament Europeu afegeix una

esmena segons la qual, aquesta reglaRestriccions de la normativa estatal

mentació s’entén sense perjudici de les

de mesures orientades a crear un mercat

impedeixin. Sembla, per tant, imprescin-

El pla WiFi4EU s’emmarca en un paquet únic digital competitiu. No obstant això, si no hi ha canvis normatius en la regula-

ció estatal, les administracions locals del nostre país tindran moltes limitacions afegides per desplegar projectes finançats amb aquest pla.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

disposicions normatives nacionals que ho dible que la normativa estatal s’adeqüi a

les propostes reguladores europees per

què la connectivitat sense fils gratuïta d’al-

ta qualitat als espais públics esdevingui una realitat.

PÀGINA ESPECIAL

NOU PLA DE 20 MILIONS D’EUROS PER AL RELLANÇAMENT TERRITORIAL La Diputació de Lleida crea el Pla de

Reforç Municipal gràcies a l’esforç de contenció dels darrers anys, que han

suposat una rebaixa de l’endeutament en prop d’un 64% respecte del 2011.

En el context de crisi generalitzada actual, la política econòmica i de gestió de la Diputació s’ha caracteritzat des

d’un primer moment per l’aplicació de criteris de racionalització i austeritat en

la governança, la qual cosa ha permès la contenció de la despesa corrent i la disminució de l’endeutament.

Els recursos derivats d’aquesta política d’estalvi s’han destinat a prioritzar l’atenció municipal i social i a subvenir

el dia a dia de molts municipis, col· lectius ciutadans i famílies.

D’aquesta forma, els ajuntaments de la

demarcació de Lleida podran disposa-

ran d’una nova injecció econòmica per portar a terme inversions gràcies al nou

Pla de Reforç Municipal que ha creat

la Diputació de Lleida per als exercicis 2017 i 2018 per al qual es preveu una dotació de 20 M€.

Aquest pla ha estat possible gràcies a l’esforç de contenció dels darrers

Ple de la Diputació de Lleida.

anys, que han suposat una rebaixa de

ros per fer actuacions d’inversió els

pecte del 2011. Aquesta disminució ha

Pla Extraordinari d’Inversions Locals

l’endeutament per sota del 75% màxim

de la Diputació (www.diputaciolleida.

l’endeutament en prop d’un 64% res-

anys 2017 i 2018. Les bases d’aquest

permès l’obtenció de crèdit i mantenir

es poden consultar a la pàgina web

que estableix la llei.

cat), (dins ‘Serveis i ajuts’ > ‘Serveis,

Segons el president de la Diputació de

presentació de sol·licituds finalitzarà

subvencions i ajuts’). El termini de

Lleida, Joan Reñé, “la institució ha fet

el proper dia 10 d’octubre.

darrers anys per fer possible que, re-

Reñé ha afirmat que “era necessària

posar a disposició dels ajuntaments i

i amb aquest pla els ajuntaments po-

als directament destinats al món local”.

tindrà repercussió en les empreses

Mitjançant aquest pla, els consistoris

comarques lleidatanes”.

un esforç amb contundència aquests

duint el nivell d’endeutament, puguem

una injecció de recursos al món local

del territori 20 M€ més, que se sumen

dran fer noves inversions, alhora que de serveis, afavorint l’economia de les

disposaran d’un mínim de 65.000 eu-

Seu de la Diputació de Lleida ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

17

PARTITS POLÍTICS

CAP A ON HA D’ANAR EL SISTEMA POLICIAL A CATALUNYA? Beth Abad Responsable de l’àmbit de Seguretat del Partit Demòcrata Europeu de Catalunya

EL NOSTRE SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA ÉS I SERÀ UN SISTEMA DE REFERÈNCIA EN L’ÀMBIT EUROPEU PERQUÈ AMBDÓS COSSOS ACTUEN COORDINADAMENT

Durant anys el nostre model policial combina amb encert la seguretat

El nostre sistema de seguretat pública, format pels cossos de

amb un alt nivell de llibertat. El nostre model de seguretat és un mo-

seguretat i d’emergències, és i serà un sistema de referència en

del de seguretat efectiva, eficaç i proporcionada. Un Model de Se-

l’àmbit europeu i l’internacional perquè ambdós cossos actuen co-

guretat que vetlla i està al servei de la llibertat dels nostres ciutadans

ordinament i amb alta professionalitat davant d’un món que ha de

i ciutadanes, i és per això que entenem que la seguretat és també

fer front a reptes i amenaces.

una política social, perquè és també una garantia de drets i protecció de llibertats i només podem parlar d’una societat justa si garantim la nostra llibertat perquè sense llibertat no hi ha democràcia.

Joan Ballana Portaveu d’ERC a l’ajuntament de Vic

LA LLEI DE POLICIA DE CATALUNYA HA D’ABORDAR LA CREACIÓ D’UN SOL COS POLICIAL UNIFICAT, SOTA COMANDAMENT DE LA GENERALITAT

Malgrat els intents que històricament s’han fet al respecte, segueix pendent

seguretat i, alhora, el manteniment de les competències municipals en ma-

abordar el debat definitiu sobre el model de seguretat a Catalunya. Els

tèria de cossos de Policia local han estat fins avui l’excusa de la pervivèn-

intents d’unificació virtual del Cos de Mossos d’Esquadra i els de Policia

cia de la duplicitat de cossos. Per lògica, mantenir dos cossos de policia

Local a través de l’equiparació en la formació, la informació i els sistemes

comporta també duplicitats en la creació i manteniment d’infraestructures i

de treball resten encara lluny d’encarnar una situació d’unificació real.

en la mecànica de funcionament de tots dos.

Aquesta unificació real ha de partir de l’el·laboració, discussió i aprovació

L’el·laboració de la Llei de policia de Catalunya cal que abordi la creació

definitiva d’una Llei de Policia de Catalunya. La dificultat de coordinar l’as-

d’un sol cos policial unificat, sota comandament de la Generalitat i que tin-

sumpció, per part de la Generalitat, de les competències en matèria de

gui com a objectius la prestació d’un servei de policia eficient i de qualitat.

Jaume Collboni Secretari de Política Municipal

LA NOVA LLEI DEL TERRITORI HAURIA DE CONTEMPLAR A ULLS DELS MUNICIPIS, UNA ESTRATÈGIA FERMA EN VETLLAR PELS SEUS INTERESSOS I NECESSITTATS

En aquests moments que el govern de la Generalitat opta per qüestions

Cada vegada es més prioritari un sistema policial integrat en que hi parti-

llunyanes als interessos de la ciutadania, hem de recuperar la seguretat a

cipin totes les administracions i cossos que gestionen la seguretat pública

l’espai públic dels nostres pobles i ciutats, els valors del civisme i la con-

del país i delimitant el nivell de responsabilitat de cada administració terri-

vivència i un model de seguretat integral. Ens trobem amb una demanda

torial pel que fa a la seguretat, així com establir la coordinació i cooperació

social de seguretat a molts nivells. Des de poder conviure millor en l’espai

entre els diversos cossos policials i entre les diverses fonts d’informació.

públic, a vegades desestructurat per l’incivisme, a una delinqüència difícil

És urgent renegociar amb l’Estat les dotacions finals PG-ME, degut a les

de combatre i un terrorisme global.

noves realitats de la nostra societat i dissenyar protocols de col·laboració amb les FCSE, així com fer efectiva la participació directa de la PG-ME en

La Policia és un dels instruments amb els que comptem per garantir el sis-

els organismes internacionals i transfronterers.

tema de seguretat. Hem de garantir la seguretat ciutadana per a l’exercici

18

dels drets i llibertats de les persones en igualtat de condicions i aquest ha

Per finalitzar vull destacar que la seguretat, s’ha de configurar necessària-

de ser un dels objectius principals de qualsevol societat democràtica. Cap

ment com un servei públic, la responsabilitat del qual, recau en les admi-

ciutadà o ciutadana, sigui quina sigui la seva situació social i econòmica

nistracions públiques amb la corresponsabilitat dels ciutadans. Un sistema

o el territori en què visqui, ha de quedar privat del dret a estar i a sentir-se

de seguretat integral, que sigui sensible, independentment de la seva lo-

segur o, el que és el mateix, privat del dret a ser i a sentir-se lliure. Volem un

calització geogràfica, a les especificitats del territori, pobles i ciutats i que

sistema de policia modern i amb futur, i per això cal modificar la legislació

garanteixi que tothom rebrà les mateixes prestacions bàsiques en matèria

del sistema de seguretat i redactar ja, d’una vegada per totes, una Llei del

de seguretat, portant a terme el principi constitucional d’igualtat legal de

sistema de Policia dins del sistema de seguretat de Catalunya.

drets i deures ciutadans.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

PARTITS POLÍTICS

En el moment de tancar aquesta edició de la revista, no havíem rebut la resposta d’aques grup parlamentari.

Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV

CAL TENDIR CAP A UN MODEL DE SEGURETAT PÚBLICA BASAT EN L’EFECTIVITAT POLICIAL PER DAMUNT DE LES ESPECIFICITATS CORPORATIVES

Catalunya té un sistema policial asimètric amb més de 200 cossos de

dels professionals. Un sistema que interpreti la seguretat global i que

la policia local, més el cos de Mossos d’Esquadra. A això se sumen

asseguri l’accés a la informació policial europea i a la base de dades

un seguit de competències que duen a terme les forces de seguretat

de l’Europol per reforçar els mecanismes de prevenció i lluita contra el

de l’Estat Espanyol com la vigilància de les fronteres o el control de

terrorisme. Amb una estructura retributiva homogeneïtzada mitjançant

la immigració. Aquesta complexitat del sistema requereix de manera

un acord marc de condicions de treball comunes de totes les policies

urgent i prioritària d’una llei del sistema de policia de Catalunya que

de Catalunya que eviti la disminució d’efectius de les policies locals

harmonitzi la llei de policies locals i la de Mossos d’Esquadra, i que de-

en la seva mobilitat laboral als Mossos d’Esquadra o la compensació

limiti les competències entre els cossos. Cal tendir cap a un model de

econòmica als ajuntaments que es trobin en aquestes circumstàncies.

seguretat pública basat en l’efectivitat policial per damunt de les espe-

Però el sistema policial de Catalunya no serà eficaç si no es comple-

cificitats corporatives, integrat, que contribueixi a sumar esforços, que

menta amb les polítiques socials, educatives, les expressions culturals

afavoreixi la coordinació i cooperació policial i que respongui a la de-

i de convivència, l’urbanisme, l’ús social dels espais públics, la política

manda de la ciutadania de la seguretat com un servei públic de quali-

d’habitatge social, l’acció integral en barris en situació de risc... des de

tat. Un sistema de policia que accentuï l’exigència professional i ètica

l’arrelament territorial i la creació de sinergies.

Xavier Garcia Albiol President del grup parlamentari del PPC

A CATALUNYA I AL CONJUNT D’ESPANYA LES POLICIES TENEN EL DEURE DE TREBALLAR AMB PROFESSIONALITAT I OBJECTIVITAT

La millora permanent requereix reconèixer el que funciona a altres

amb la resta de cossos policials –nacionals i municipals–. És un

societats occidentals sense caure en la temptació de la pura imi-

ordenament de seguretat homologable a la resta de democràcies

tació. Requereix fer un esforç per renovar els equips, els procedi-

occidentals, on la policia està a les ordres de l’autoritat judicial i al

ments de treball i el capital humà. Capital humà que, sens dubte, és

servei del principi de legalitat. Això és un element diferenciador

el principal actiu de qualsevol policia, com ha quedat palès en els

respecte d’altres models de govern on les forces de seguretat estan

darrers esdeveniments tràgics aquest estiu.

al servei de governs o de partits. A Catalunya i al conjunt d’Espanya les policies tenen el deure de treballar amb professionalitat i objec-

El sistema policial espanyol a Catalunya té com a senyal d’identitat

tivitat. I aquest és el nostre compromís.

el paper rellevant de la policia autonòmica en estreta coordinació

Miguel-Ángel Ibáñez Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà

HA DE SER UN SISTEMA PROFESSIONALITZAT AMB UNA COORDINACIÓ EFECTIVA BASADA EN LA CONFIANÇA I COL·LABORACIÓ AMB LA RESTA DE FORCES DE SEGURETAT

Un sistema policial per ser eficaç ha de ser un sistema professionalitzat,

Ha de ser un sistema en què els propis policies es sentin reconeguts i

amb una coordinació efectiva i amb temps real basada en la confiança i

recolzats en la seva tasca i aquest suport implica dotacions de material

col·laboració amb la resta de cossos i forces de seguretat de l’Estat i de

per treballar en les majors condicions de seguretat, alhora que passa

la UE i naturalment no sotmès a cap dependència ni directriu política.

també per una llei de segona activitat d’aplicació, entre altres col·lectius,

Ha de ser un sistema on no hi hagi policies de primera i de segona, amb

a Mossos i Policies Locals d’acord amb l’ “Estratègia Europea sobre Dis-

salaris dignes i equilibrats, no creats a base de complements forçats per

capacitat 2010-2020” i amb la “Convenció sobre Drets de les persones

incrementar el sous bases minsos de l’actual Policial Local.

amb discapacitat i protocol facultatiu” de Nacions Unides.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT ARENYS DE MAR AMPLIA LA ZONA DE VIANANTS AL CENTRE L’Ajuntament d’Arenys de Mar ha iniciat els treballs per

ampliar la zona de vianants al centre històric amb la urbanització del carrer de la Parera. Els treballs tenen una durada prevista de deu setmanes i deixaran el vial a un

sol nivell de prioritat per als vianants. L’inici de les obres va coincidir amb la celebració de la Setmana de la mobilitat L’alcalde d’Abbateggio i l’alcaldessa de la Pera. Foto: Aj. La Pera

Aquesta actuació estava pendent des de l’any 2015, quan va sortir com la més votada del Pressupost partici-

LA PERA S’AGERMANA AMB EL POBLE ITALIÀ D’ABBATEGGIO PER COOPERAR EN MATÈRIA TURÍSTICA I ECONÒMICA Els ajuntaments de la Pera (Baix Empordà) i Abbateggio

(municipi italià de la província de Pescara) s’han agermanat en el marc d’un projecte europeu que pretén promoure la participació de les petites comunitats en les polítiques

europees El programa duu per títol ‘Petits Contra la Crisi’ i afavoreix connexions a escala local entre ajuntaments agermanats per fomentar l’intercanvi i la cooperació.

Abbateggio és un municipi de poc més de 400 habitants

patiu. Els treballs tenen un pressupost de 95.000 euros

i van a càrrec de l’empresa Via Augusta Obres i Serveis (VAOS). El projecte d’urbanització inclou un sistema de

control de l’accés de vehicles al carrer de la Perera des de la cantonada del carrer del Bareu, que només podran flanquejar els veïns autoritzats. Abans de prendre la de-

cisió, s’ha consultat amb el veïnat i s’ha fet una prova pilot al mateix carrer per avaluar la restricció del trànsit rodat.

La urbanització forma part de la ruta dels camins escolars, que es fa servir des del centre per anar fins al rial del Bareu, cap a l’escola Sinera i l’escola bressol.

amb característiques similars a la Pera. Les dues localitats

disposen d’un important patrimoni monumental i cultural i organitzen fires i mostres per dinamitzar l’economia i pro-

moure’s turísticament. L’agermanament es va signar el 10

de setembre i s’ha preparat diversos intercanvis culturals entre les dues poblacions. Una delegació del municipi italià, encapçalada pel seu alcalde i formada per una dotzena de persones en representació de diferents entitats i as-

sociacions de la població, es va desplaçar a principis del

mes de setembre a la Pera per formalitzar l’agermanament i participar en els diferents actes i conferències que es van organitzar per presentar cada població.

Foto: E.F. (El Punt Avui)

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

#MUNICIPISENPOSITIU

“MENTRE HI HAGI GENT A L’ATUR NO DEIXAREM DE TREBALLAR PER REDUIR-LO” Xavier Fonollosa Comas (PDeCAT). Alcalde de Martorell

Tweets

#municipisenpositiu Ajuntament de Reus @reus_cat Alcalde: Xavier Fonollosa Comas (PDECAT) Professió: Advocat Habitants: 27.645 Pàgina web: www.martorell.cat Sou alcalde: 21.700€ bruts anuals Sou regidors: 14.500€ bruts anuals

#Reus augmentarà la seguretat ciutadana a barris perifèrics de la ciutat per posar fre a l’incivisme

Ajuntament de Solsona @Solsona_cat Es posa en marxa l’elaboració del 1r pressupost participatiu de #Solsona

Aquest és el primer mandat de Xavier Fonollosa com a alcalde de Martorell, i se’l veu satisfet de la feina feta en

aquests dos anys: “Des de que vaig

ser escollit alcalde, s’ha generat ocu-

pació reduint a Martorell en un 27,8%

el número de gent que no tenia feina”, però continua dient “mentre hi hagi gent a l’atur hem de seguir treballant per reduir aquesta xifra i no deixarem de fer-ho”.

La reducció de l’atur ha arribat en un

moment d’estancament demogràfic de Martorell, ja que en gairebé 20 anys

el poble va arribar a créixer de tenir 20.000 habitants del 1998 als gaire-

bé 28.000. “Durant els anys del boom

econòmic hi va haver un creixement de població a Martorell i, normalment, després d’un cicle de creixement,

acostuma a haver un cert estancament demogràfic, que estem veient, no només a Martorell, sinó al conjunt

de Catalunya.” De fet, Martorell és un dels motors de l’àrea metropolitana de Barcelona, mai més ben dit, ja que

hi té la seu de la SEAT. Fonollosa en aquest sentit diu que “des de l’Ajunta-

ment, i juntament amb la Generalitat, estem desenvolupant dues figures de

planejament d’infraestructures i d’activitat econòmica per enfortir la capa-

del conjunt del país durant molts anys més.”

El projecte que ha tingut més ressò úl-

timament ha estat el de la posada en marxa per crear una nova comarca, el

Montserratí, juntament amb altres municipis del Baix Llobregat, el Bages i

el Vallès Occidental: “Vam presentar un manifest el juliol passat, que volem

que sigui el punt d’arrencada perquè

la majoria d’ajuntaments implicats ens

posem d’acord i el Parlament de Cata-

Ajuntament de Calaf @AjuntamentCalaf L’Ajuntament de #Calaf ofereix beques a infants de famílies en situació desafavorida Ajuntament de Puigcerdà @AjPuigcerda L’Ajuntament de #Puigcerda equipararà la vila amb dos carregadors de vehicles elèctrics

lunya reconegui aquest fet diferencial

com a comarca”, explica Fonollosa, que diu que el Baix Llobregat és “una

Ajuntament de Manresa @ajmanresa

voltant d’un riu i d’una autovia”, amb

L’Ajuntament de #Manresa suma tres busos híbrids a la seva flota

comarca artificial que es va generar al

zones molt diferenciades entre sí, i

diu que “amb una nova comarca més ajustada a la realitat social podrem

oferir millors serveis als nostres veïns, des de la proximitat”.

Ajuntament de Súria @AjdeSuria #Súria inicia la millora i neteja de la llera del riu Cardener

Fonollosa també és el president del

consorci Localret, que treballa per extendre les TIC arreu de Catalunya, on,

segons ell, “estem en condicions de ser capdavanters” en aquest àmbit,

però que “encara tenim mancances

en l’àmbit de les infraestructures de les telecomunicacions”.

Govern de la Generalitat @Govern @Govern i ajuntaments de #Barcelona i #Cambrils reconeixien el personal sanitari que va assistir les víctimes dels atemptats

citat del sector i garantir que la SEAT podrà seguir sent el motor industrial i

econòmic del municipi, la comarca i ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

21

OPINIÓ

L’AUTODETERMINACIÓ, UNA CLAU QUE POT OBRIR MOLTS PANYS Els experiments d’aprofun-

aquest procés d’empoderament popular que és l’autode-

emblemàtics i, també, els

igual després d’aquestes jornades de lluita i de coratge.

diment

democràtics

més

més reeixits s’han fet sempre sobre una base municipal. D’orientació ideològica

diversa, les proves sempre

han demostrat que la dePere Cardús Periodista

mocràcia és més real i més

eficient com més propera es troba de la gent. Per això, el

compromís democràtic d’arrel municipal és un dels fonaments de les societats avançades políticament.

En la cruïlla històrica que viu Catalunya, aquest compromís democràtic s’expressa també amb la participació i

l’activació constant dels ciutadans, que s’organitzen per

Set-cents cinquanta batlles cridats a declarar davant la

justícia per haver-se posat a disposició d’una votació és una punyalada ferotge a la democràcia a l’estat espanyol.

“Ja res no serà igual en la relació dels ciutadans amb les seves institucions polítiques, que després de l’engany de la transició havien quedat ressentides de la desconfiança i la sospita constant”

a fer possible que la veu del poble tingui una prevalença

Tot plegat pot acabar amb una Catalunya independent i

ble als municipis i al món local, a les places i als carrers

econòmiques, culturals i socials dels ciutadans catalans,

que no sempre existeix. I aquest compromís és molt visi-

de les nostres ciutats i pobles. Hi ha molts mecanismes de participació social que poden ser efectius en moments de canvi. I Catalunya és i ha estat sempre un exemple de societat en xarxa i ben trabada.

“La cruïlla històrica dels catalans, que miren de fer el seu camí independent, torna a tenir el món local com a pilar fonamental” La cruïlla històrica dels catalans, que miren de fer el seu

camí independent, torna a tenir el món local com a pilar fonamental. Si la decisió s’ha de prendre col·lectivament en un exercici democràtic, els municipis tornen a prendre un paper fonamental. Els batlles i els regidors miren cada

dia els ulls dels seus veïns i no poden esquivar ni fer cas

omís de les seves esperances i il·lusions. Per això, el compromís de les institucions de base és imprescindible. Per

raons logístiques, sí, però sobretot per sentit de fortalesa col·lectiva.

La imatge que es repetia fa unes setmanes amb els batlles i representants municipals alçant les vares al Palau de la

Generalitat i a la plaça de Sant Jaume dotava el projecte d’emancipació nacional d’una fortalesa difícil d’igualar

per cap altre mitjà. No és fàcil d’endevinar com acabarà 22

terminació. Però és evident que ja res no tornarà a ser

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

una millora evident del benestar i del ventall d’oportunitats però de ben segur que acabarà en una confiança nova i

saludable en la política i les institucions del país. Ja res no serà igual en la relació dels ciutadans amb les seves institucions polítiques, que després de l’engany de la transició

havien quedat ressentides de la desconfiança i la sospita constant. Cal aprofitar aquest nou ‘contracte social’ per a fer net també de males pràctiques i de paraules buides.

La participació democràtica no té res a veure amb una simulació de pressupost participatiu sense debats reals.

Els representants dels ciutadans s’han de fer més responsables encara de les decisions que prenen. L’autodeterminació pot ser una clau que obri molts panys

PÀGINA ESPECIAL

LA INCERTESA DELS TREBALLADORS EN ELS PROCESSOS DE REVERSIÓ A GESTIÓ DIRECTA DE SERVEIS PÚBLICS LOCALS En els darrers temps s’està produint un debat al voltant de la possibilitat que determinats serveis públics locals

que ara es presten en el marc de la col·laboració públic-privada passin a prestar-se de forma directa per les administracions locals.

Aquesta situació ha generat una discussió que versa sobre múltiples pro-

blemàtiques, entre elles, sobre els models de prestació més eficients,

quins asseguren una millor qualitat i innovació, quins garanteixen millor l’ac-

cés dels ciutadans a aquests serveis o quins respecten millor les necessitats

d’estabilitat pressupostària de les Administracions públiques. Uns dels aspectes més sensibles en aquest tipus

de processos de reversió de serveis és, sense dubte, la subrogació de treballadors.

En efecte, es produeix un conflicte entre el dret del treballador a ser subrogat

en els termes establerts a l’article 44 de

l’Estatut del Treballadors i els seus correlatius als convenis col·lectius d’aplicació, i el dret del ciutadà a optar a un lloc de treball com a empleat públic

on es respectin les condicions d’ac-

cés que s’estableixen als articles 23.2 i 103.3 CE, així com a l’article 55.1 de

l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, que

exigeixen que es respectin els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

Aquesta tensió de drets legítims regulats a l’ordenament jurídic està generant un elevat grau d’incertesa entre

els treballadors de les empreses col· laboradores de l’Administració que ve-

uen amb preocupació el seu futur en el cas d’internalització de serveis.

Per tractar aquesta situació, doctrina i tribunals han acudit a la figura del tre-

ballador indefinit no fixe, una categoria

Generals de 2017 és la d’establir que

dencial, que en sí mateixa ja comporta

reposició les subrogacions en societats

queda clar ni que es garanteixi plena-

d’una sentència judicial. Però això vol

tament la mateixa situació que tenia a

dar a aquelles societats que internalit-

d’empleat públic de creació jurispru-

no es computaran a efectes de taxa de

una situació d’incertesa, atès que no

mercantils públiques que portin causa

ment que el treballador manté exac-

dir que els treballadors han de deman-

la companyia anterior, ni que no pugui

zen el servei?

tura convocatòria del lloc que ocupa

Una altra de les solucions previstes és

mèrit i capacitat. Es pot garantir que els

gacions que portin causa d’un procés

de defensar la seva plaça en un procés

principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

perdre el seu lloc de treball en una fu-

segons els ja citats principis d’igualtat,

que no es computin tampoc les subro-

treballadors no perden drets? Hauran

de selecció que respecti els referits

de selecció competitiu?

Però això vol dir que els treballadors

Un altre element que crea inseguretat

selecció? En cas afirmatiu, seria incom-

cions públiques i en general totes les

treballadors subrogats.

la denominada taxa de reposició de

Existeixen prou interrogants per a què

Llei de Pressupostos Generals per l’any

col·laboradores estiguem preocupats

amb excepcions que poden arribar a

als treballadors dels nostres serveis

sectors i activitats. Com es conjumina

pació és molt més crítica en el cas de

i la limitació d’incorporació de personal

la continuïtat dels seus llocs de treball.

Una de les solucions que busca arti-

Oscar Martínez

s’hauran de sotmetre a un procés de

és la limitació que tenen les administraentitats del sector públic pel que fa a

patible garantir els llocs de treball als

personal. Aquesta taxa se situa per la

empleats, administracions i empreses

2017 en el 50% amb caràcter general,

per la situació d’incertesa que afecta

percentatges més alts en determinats

públics. Certament, aquesta preocu-

el dret de subrogació dels treballadors

treballadors, doncs no es pot garantir

d’acord amb la taxa de reposició?

cular la pròpia Llei de Pressupostos

Director Jurídic de Sorea

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017

23