387 Octubre 2017
La revista referent d’informació del món local
COMPROMESOS AMB LA DEMOCRÀCIA
Més de 700 alcaldes i alcaldesses van tornar a creuar la Plaça Sant Jaume per mostrar el compromís del món local i el suport al Govern català i al Parlament en l’organització del Referèndum de l’1 d’octubre
ACTUALITAT
Es presenta com fer tràmits d’impostos i cotitzacions socials a través de l’Agència Tributària de Catalunya
Foto: Rosa Maria Mestres
FORMACIÓ
Una jornada tracta la digitalització de l’administració en els ens locals
COMPRES
Primers ajuntaments que contracten el servei de manteniment d’ascensors amb estalvis del 50%
SUMARI
Foto: Ramon Boadella
UNITAT DE GOVERN I ALCALDES/SES El 16 de setembre de 2017 serà una data que passarà a la història. Més de 700 alcaldes i alcaldesses van mostrar la unitat amb el Govern català i les institucions catalanes davant l’ofensiva judicial de l’Estat espanyol. Els representants
locals van defensar la democràcia i la voluntat de la major part de la ciutadania catalana d’expressar-se políticament a través de les urnes. La imatge al Pati dels Carruatges parla per si sola.
ACTUALITAT
ACTUALITAT
FORMACIÓ
PÀG. 4-5
PÀG. 9
PÀG. 12
CENTRAL DE COMPRES
MUNICIPIS EN POSITIU
OPINIÓ
Clam del món local a favor del Referèndum sobre la independència
PÀG. 14
Estalvis econòmics entre el 40 i el 50% en el servei de manteniment d’ascensors
Sessió per presentar la prestació de tramits tributaris a través de l’Agència Tributària de Catalunya
PÀG. 21
Entrevista a l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa
Jornada dedicada a l’administració digital dels ens locals
PÀG. 22
“Temps de descompte’’. Article del periodista Pere Cardús
EDITORIAL
EDITORIAL
AL COSTAT DE LA VOLUNTAT DE LA GENT
va, per estar al costat de la gent en defensa de la democrà-
Aquestes darreres setmanes i mesos, Catalunya ha viscut
cia i la llibertat.
una de les etapes més convulses de les últimes dècades i el
Des de l’ACM tenim clar que seguirem treballant per donar
caldesses van tornar a aplegar-se al Palau de la Generalitat
lunya, que no deixen de ser la veu dels seus veïns i veïnes.
món local no n’ha quedat exempt. Més de 700 alcaldes i alper donar suport al president Carles Puigdemont, després
suport a la gran majoria d’alcaldes i alcaldesses de Cata-
de l’anunci fet per la Fiscalia de l’Estat espanyol de citar-los
Paral·lelament al procés, des de l’entitat municipalista de
ferèndum de l’1 d’octubre.
ajuntaments catalans. Els passat mes de juliol es va licitar
a declarar per haver signat un decret de suport polític al re-
A hores d’ara encara el degoteig d’alcaldes i alcaldesses
que han de declarar davant el jutge és constant. Declaren per haver donat suport a una llei aprovada pel Parlament de
Catalunya, i el més important de tot, per defensar els anhels dels veïns i veïnes dels diferents pobles i ciutats. En definiti
Catalunya seguim treballant per oferir els millors serveis als
el nou servei de manteniment d’ascensors, que han permès
als primers ens que s’han adherit uns estalvis d’entre el 40 i el 50%. Seguim treballant dia rere dia per no oblidar que
la nostra feina és oferir serveis que facilitin la tasca dels go-
verns locals i, si al mateix temps també els suposen estalvis, molt millor.
ACM
Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques
Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.
Associació Catalana de Municipis i Comarques
Director: Pep Montané
La redacció no comparteix, necessàriament,
C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona
Cap de redacció: Joan Morcillo
l’opinió expressada en els articles.
Telèfon: 93 496 16 16
Consell de redacció: Marta Riera, Josep Garriga, Albert
Correu electrònic: acm@acm.cat
Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Esther
Dipòsit legal: B3434383.
Vilà, Rafael M. de Yzaguirre. www.acm.cat
Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries
14 kg de CO2
139 km en un cotxe europeu estàndard
3.346 litres d’aigua
333 kwh d’energia
251 kg de fusta
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
3
ACTUALITAT
MÉS DE 700 ALCALDES I ALCADESSES MOSTREN LA UNITAT PER LA DEMOCRÀCIA Tres anys després, es va tornar a repetir
BOE i moltes lleis, però hi ha una cosa
de la Generalitat. Més de 700 alcaldes
no tenen el poble de Catalunya”, va avi-
d’octubre hi hauria un referèndum per de-
“us temen, perquè saben que sereu al
citació per part de la Fiscalia. Ho van fer
ben que els ells estaran amb vosaltres,
de la Generalitat, Carles Puigdemont,
demostració de força, sinó de dignitat,
Parlament, i els representants del món
gurar el President.
ras, i el president de l’ACM, Miquel Buch.
En la seva intervenció la presidenta de
El president de la Generalitat, Carles
l’acte servia per “denunciar i rebutjar la
la imatge al Pati de Carruatges del Palau
que no tenen, no us tenen a vosaltres,
i alcaldesses van cridar ben alt que l’1
sar Puigdemont. I per això, va continuar,
cidir el futur de Catalunya després de la
costat dels vostres veïns” i perquè “sa-
en una imatge conjunta amb el president
que no estareu sols”. “Avui fem no una
i tot el Govern català, la presidenta del
de fermesa i de persistència”, va asse-
local, la presidenta de l’AMI, Neus Llove-
Puigdemont, va avisar “als qui ens amenacen, als qui s’ho miren de costat, als
qui fan un pas enrere i als qui continuen negant l’evident, que no subestimin la força de Catalunya”, i que “la força d’un
poble que ha pres la decisió de decidir
i de plantar-se davant d’un comportament antidemocràtic, que incauta lli-
l’AMI, Neus Lloveras, va assegurar que persecució judicial als càrrecs electes
d’aquest país” i denunciar un “atemptat
contra la democràcia i contra el dret a la lliure expressió”. També va insistir en
el compromís dels alcaldes i alcaldesses i la “voluntat d’estar al costat de la
gent de les nostres poblacions”. “No us
fallarem!” va acabar dient Lloveras als alcaldes.
Mentrestant, el president de l’ACM, Miquel Buch, va destacar que els alcaldes
I alcaldesses arriscaven la seva feina
per exercir la democràcia i va afirmar
que “lluitem perquè mai cap país o generació futur visqui el que nosaltres hem
patit”. També va insistir que la implicació
dels electes locals responia a una defensa de la dignitat, la democràcia i pel futur de les noves generacions.
Els més de 700 alcaldes i alcaldesses
havien estat rebuts a l’inici a l’Ajuntament
de Barcelona per la seva alcaldessa, Ada Colau. Tot seguit, en una imatge
simbòlica van creuar pel mig la Plaça de Santa Jaume fins a la Generalitat, un
cop el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, havia sortit a rebre’ls.
bertats fonamentals i només té una resposta possible, més democràcia i més llibertat”. El cap de l’Executiu va rebre al
Palau de la Generalitat als més de 700 alcaldes que van ser citats per haver
signat un decret de suport polític al referèndum de l’1 d’octubre i que van ser
convocats per l’Associació de Municipis
per la Independència (AMI) i l’Associ-
ació Catalana de Municipis (ACM) per rebutjar la persecució judicial dels edils. “Ells poden tenir moltes masses, molts 4
Recepció a l’Ajuntament de Barcelona, amb l’alcaldessa Ada Colau.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
ACTUALITAT
Alcaldes i alcaldesses aixecant la varia de l’alcaldia.
Neus Lloveras.
Miquel Buch destacant la implicació del món local.
Carles Puigdemont.
Les vares d’alcaldia com a símbol del món local de govern per al poble.
El vicepresident Oriol Junqueras.
FOTOS: Ramon Boadella i ACM ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
5
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
ACTUALITAT
EL COMITÈ EXECUTIU ES REUNEIX A LES FRANQUESES DEL VALLÈS
Alcaldes i alcaldesses presents a la reunió del Comitè Executiu, celebrada a Les Franqueses del Vallès.
La reunió va servir per fer balanç a l’acti-
dum de l’1 d’octubre. L’alcalde de Les
es va reunir el 19 de setembre al migdia
mesos d’estiu. A banda d’aquest tràmit,
mé, va agrair la presència de l’ACM al
formava part de l’agenda ordinària de
marcada aquells dies per l’ofensiva de
territori en les seves reunions de treball.
tat a favor de la celebració del Referèn-
El Comitè Executiu de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM)
vitat de l’entitat municipalista durant els
a Les Franqueses del Vallès. La trobada
també es va tractar l’acualitat catalana,
l’entitat municipalista que acostuma a fer
l’Estat espanyol contra qualsevol activi-
Franqueses del Vallès, Francesc Colo-
seu municipi, caracteritzat per la seva idiosincràcia, ja que engloba cinc nu-
clis de població diferents (un fete força singular en el món local).
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
7
FORMACIÓ
8
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017
ACTUALITAT
ES PRESENTA LA PRESTACIÓ DE TRÀMITS TRIBUTARIS A TRAVÉS DE L’ATC El secretari general de Treball, Afers
Socials i Famílies, Josep Ginesta, i
el secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, es van reunir el 13 de setembre amb més d’un centenar d’alcaldes de l’Associació Catalana
de Municipis (ACM) i de l’Associació
de Municipis per a la Independència
(AMI) en un acte en el que també van participar els presidents d’ambdues
entitats, Miquel Buch i Neus Lloveras, respectivament.
L’objectiu de la trobada era presentar
Neus Lloveras, Josep Salvadó, Josep Ginesta i Miquel Buch en l’acte de presentació.
través de l’Agència Tributària de Ca-
pagament de 1.500 milions d’euros
els serveis que el Govern ofereix, a talunya (ATC) i la Direcció General
de Protecció Social, com a “tramitadores” de serveis tributaris. Això vol
dir, gestionar i centralitzar el pagament dels impostos estatals –IRPF,
IVA i Impost de Societats- i les cotitzacions de la Seguretat Social que
les administracions públiques de Catalunya i els ens locals han de pa-
gar a l’Estat, d’acord amb la legalitat vigent.
Segons càlculs del Departament de
Vicepresidència i d’Economia i Hi-
senda, si els ens locals (ajuntaments i les seves empreses públiques,
consells comarcals i diputacions) se
sumen al programa que el Govern
va posar en funcionament al juliol, la Generalitat podria gestionar el
anuals – entre d’IRPF i aportacions a la Seguretat Social-. Una xifra que s’elevaria a entre 5.000 i 6.000 mili-
ons d’euros si s’inclou la Generalitat
i tot el seu sector públic (empreses públiques i organismes autònoms), així com les universitats de Catalunya que voluntàriament vulguin adherir-s’hi.
finalitat és optimitzar, homogeneïtzar
i simplificar aquests procediments, que actualment es realitzen de forma individual i dispersa, en l’àmbit
dels pagaments d’impostos i de les
cotitzacions socials per guanyar en eficiència.
Des que es va posar en marxa
aquest Programa, el passat mes de juliol, i a data d’avui, ja s’hi han sumat
700 entitats del sector públic a l’octubre
més d’una vintena d’entitats com ara
aprovar el programa d’homogeneït-
cia Catalana de la Joventut, ACC1Ó,
El passat mes d’abril, el Govern va zació dels processos i mecanismes
interns de tramitació dels tributs i les cotitzacions socials que les administracions públiques de Catalunya i les seves entitats del sector públic
ingressen a l’AEAT i a la Tresoreria General de la Seguretat Social. La
l’Incasòl, Infraestructures.cat, l’Agènl’Institut de Seguretat Públic de Catalunya o l’Hospital Clínic, entre d’altres. La previsió és que a partir de
l’octubre aquest nombre arribi a 700 entitats del sector públic o empreses vinculades.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
9
ACTUALITAT
L’ACM SE SUMA AL DOL PELS ATEMPTATS DE BARCELONA I CAMBRILS Els atemptats que va patir Barcelona i Cambrils el passat 17 d’agost van pro-
vocar una gran commoció en tota la
societat catalana. L’ACM es va sumar
a les mostres de dolor i solidaritat amb les víctimes i ferits.
L’Associació Catalana de Municipis i Comarques, a través d’un manifest, va
condemnar els atacs terroristes que
es van produir a Barcelona i Cambrils. Dos dies més tard també va enviar una
moció als municipis catalans perquè
poguessin sumar-se a les múltiples Miquel Buch signant al llibre de condol de l’Ajuntament de Barcelona. mostres de solidaritat i condemna. En
el document, redactat conjuntament veis d’emergència, el cos dels Mos-
amb l’FMC, l’ACM condemna qual- sos d’Esquadra, els agents sanitaris i sevol tipus de violència arrelada en els cossos policials locals.
la voluntat de continuar treballant en aquest sentit com a base
idees polítiques o religioses. Al mateix
El president de l’ACM, Miquel Buch,
condol a totes les víctimes i persones gran tasca que realitzen els governs
municipalista també va voler mos-
temps, també mostra la solidaritat i El manifest també posava èmfasi en la ferides de l’atac terrorista i reconeix la locals per fomentar la convivència
gran tasca que van realitzar els ser- i cohesió social dels veïns i veïnes i
com a màxim responsable de l’entitat
trar el suport del món local signat al llibre de condol que l’Ajuntament de Barcelona va posar a disposició dels
ciutadans per condemnar els atacs
terroristes i oferir solidaritat amb les
víctimes. Al mateix temps, es va dipositar un ram de flors al mosaic de Joan Miró al mig de la Rambla de Catalunya, lloc que es va convertir en un
espai d’homenatge espontani de la ciutadania vers la ciutat de Barcelona i les víctimes.
Zona del mosaic de Joan Miró, homenatge espontani de la ciutadania.
10
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
ACTUALITAT
L’ACM A LA TRADICIONAL OFRENA FLORAL AL MONUMENT A RAFAEL CASANOVA
L’ofrena floral va comptar amb la presència del president de l’ACM, Miquel,
Buch, i el secretari general de l’entitat
municipalista, Marc Pifarré. Van estar
acompanyats de diversos treballadors de l’ACM.
Com és habitual, l’acte de reconeixe-
ment del darrer conseller en cap de Barcelona i defensor de les institucions
catalanes d’autogovern durant la Guerra de Successió espanyola, es va fer
conjuntament amb l’altra entitat municipalista, la Federació de Municipis de
Catalunya amb el seu president, Xavier Representants i treballadors de l’ACM en la foto oficial de l’ofrena.
Amor.
Com cada 11 de setembre, amb mo-
tradicional ofrena floral al monument a
Cal destacar que amb motiu de la Dia-
l’Associació Catalana de Municipis i
presentants del Govern, partits polítics
els municipis catalans, que podeu llegir
tiu de la Diada Nacional de Catalunya,
Comarques (ACM) va participar en la
Rafael de Casanova, que reuneix re-
da, l’ACM va difondre un manifest a tots
i entitats i institucions.
al requadre de sota.
Manifest de l’ACM amb motiu de la Diada Nacional de l’11 de Setembre Cada 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, tenim l’oca-
sió de recordar qui som i d’on
seves demandes i al costat de la democràcia.
manca de resposta i la repressió de
ve el poble català. Lluny queda
Així, els alcaldes i alcaldesses dels
derrotats militarment per l’exèrcit
escoltem i copsem la demanda de la
aquell fatídic 1714 on tot i caure de Felip V, sempre hem mantingut vius els nostres ideals de llibertat.
La nostra convicció ha arribat fins als nostres dies, i no és altra que
construir un camí nou i lliure, res-
pectant els drets dels ciutadans i basat en la democràcia.
Catalunya viu un dels moments
històrics més importants. En els
últims anys la majoria dels veïns i veïnes dels nostres pobles i ciu-
pobles, viles i ciutats de Catalunya societat catalana. En multitud d’ocasions, hem destacat que som la primera porta d’atenció dels nostres ciutadans. Som els que oferim els serveis
bàsics, cuidem els nostres municipis,
netegem els nostres carrers i vials, atenem socialment els nostres veïns
i procurem, dia rere dia, millorar l’assistència que donem. Per aquest motiu, sempre, com a electes locals, ens hem posat al seu servei.
La societat catalana no ha deixat de
voluntat de fer un pas endavant
vica i compromesa per buscar un
com a societat i país. El món local sempre ha estat al costat de
la ciutadania, en qualsevol de les
qualsevol intent de Catalunya d’expressar-se democràticament.
Des del municipalisme, com a governs locals de Catalunya, volem
i hem de dir ben alt que, els en-
trebancs no ens faran desistir en
la voluntat de millorar els serveis i l’atenció vers els nostres veïns i veïnes. Sempre hem defensat els seus drets i aspiracions. I reclamem, un
cop més, el nostre dret a decidir i expressar-nos lliurement.
Per això, fem una crida a totes les
tats han expressat, de manera
serena, tranquil·la i pacífica, la
no com a solucions. Lamentem la
mantenir la seva actitud positiva, címillor futur polític i social. L’estat es-
panyol sempre ha intentat presentar els governs locals com a problemes i
entitats cíviques i ciutadans a participar en els actes institucionals i
populars organitzats als nostres municipis i arreu del país.
La constància és la nostra virtut, la nostra força!
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
11
FORMACIÓ
JORNADA SOBRE DIGITALITZACIÓ DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU LOCAL tits i mitjans ajuntaments són els que
compten amb més dificulats d’aplicació de tot el sistema digital. La ma-
joria de problemes es plantegen a l’hora de ponderar l’interès públic en
la transparència de l’actuació administrativa, i els interessos públics o
privats protegits pels seus límits, en-
tre els quals, la protecció de dades personals.
La jornada va ser inaugurada pel secretari general de l’ACM, Marc Pifarré. Al llarg de la sessió es va poder
aprofundir en aspectes com la digita-
Un moment de la inauguració de la jornada.
L’ACM va acollir el 14 de setembre
L’administració digital és una eina de
procediment administratiu en els ens
tes de les administracions públiques
ministració electrònica, de serveis di-
suposa tot un repte per als ens locals,
personal al servei de l’administració
amb recursos humans i materials més
una jornada sobre la digitalització del
transparència i de retiment de comp-
locals adreçada als responsables d’ad-
al conjunt de la ciutadania, i alhora
gitals, de la tramitació administrativa,
especialment, per als que compten
local i electes locals.
escassos. En aquest sentit, els pe-
lització del procediment administratiu
local en les seves diverses fases, i en concret, en la notificació electrònica,
i en la sistematització dels criteris establerts per la Comissió de Garantia
del Dret d’Accés a la Informació Pública en relació a l’aplicació de les li-
mitacions a la protecció de les dades personals.
L’ACM PARTICIPA EN UNA JORNADA SOBRE MOBILITAT SOSTENIBLE El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generali-
tat de Catalunya i l’ACM van organitzar el 20 de setembre una jornada centrada en la mobilitat sostenible. El secretari
general de l’ACM, Marc Pifarré, va participar en la inauguració, juntament amb la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius.
També va aprofitar la jornada per parlar del nou acord marc de mobilitat sostenible que està a punt d’adjudicar la Cen-
tral de Compres de l’ACM. Aquest nou acord marc pretén
donar l’opció als ajuntaments i ens locals d’adquirir vehicles ecològics i elèctrics i també instal·lar punts de recàrrega.
Durant la jornada també es van presentar casos pràctics de compra de vehicles de baixes emissions amb la partici-
pació de representants de l’Ajuntament de Barcelona i Sant
Moment de la inauguració de la jornada.
Fruitós de Bages.
COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:
12
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
COMISSIONS
LA COMISSIÓ DE BENESTAR SOCIAL CONSENSUA ESTRATÈGIES DE TREBALL
El president de la Comissió de Benestar Social, David Saldoni, al mig.
La Comissió de Benestar Social i Parti-
poder debatre sobre els reptes que els
de setembre una assemblea, per treballar
socials i de la digitalització dels serveis
cipació de l’ACM va celebrar el passat 7
professionals tenen davant els canvis
diferents temes i consensuar estratègies
socials, en una ponència que va anar a
d’actuació.
càrrec del Sr. Fernando Fantova.
Una quarantena de càrrecs electes i
El President de la Comissió i alcalde de
ticipar en l’assemblea, al llarg de la qual
fest la situació actual de serveis socials:
tècnics de l’administració local van pares va fer un repàs de les activitats dutes a terme per la Comissió durant el primer
semestre de l’any. Durant aquest període s’han treballat temes com el Contracte
Programa, la Renda Garantida de Ciutadania, l’estratègia sensellerisme, accions per combatre la
pobresa energètica,
entre d’altres. Durant l’assemblea, es va
Sallent, David Saldoni, va posar de manion s’ha produït un increment de les càrre-
gues de treball i un augment de les intervencions de cobertura de les necessitats bàsiques, bàsicament com a conseqüència de la crisi econòmica i de l’entrada en
vigor de lleis, com la Llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
Saldoni també va posar èmfasi en la tasca
dels professionals i els representants elec-
tes del món local com a persones compromeses i participatives, que exerceixen una gran responsabilitat i confiança en el treball d’empoderament de les persones i
les famílies que es troben en dificultats en els diferents municipis i comarques.
També es va posar sobre la taula que,
davant aquest moment complicat i canviant i, al mateix temps esperançador, es
fa necessari el disseny i aplicació d’un
nou model. Tot i que es va aclarir que les presses no necessàriament suposen triar solucions ràpides, sinó que cal pensar i repensar per trobar el millor model.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
13
CENTRAL DE COMPRES
ESTALVIS ECONÒMICS ENTRE EL 40 I 5O% EN EL SERVEI DE MANTENIMENT D’ASCENSORS MANTENIMENT D’ASCENSORS
DADES Núm. Lot
1
5
3
6
2 4 5 6
12 6 5 18
7
10
8
11
9
5
10
4
Actualment, un total de 82 ajuntaments
és el que fins ara acumula un major
Per altra banda, hi ha un major estalvi
Compres de l’ACM per interessar-se
ajuntaments interessats s’han confir-
ció. Fetes les comparatives entre els
sors, que va ser adjudicat el passat
plades ja en les consultes preliminars.
venen pagant pel manteniment d’as-
Per una banda, s’ha revertit la mar-
de l’ACM, podem avançar que l’estalvi
contractar únicament el servei de
ascensor en qualsevol de les modali-
descripció precisa de l’oferta de man-
preu de manteniment.
bàsic com pel de semi risc. El detall
Podeu trobar tota la informació sobre
l’anàlisi, aparell per aparell, fent que
la pàgina web, en l’apartat dedicat a la
catalans s’han adreçat a la Central de
interès. Del diàleg establert amb els
gràcies als preus obtinguts en la licita-
pel servei de manteniment d’ascen-
mat algunes de les previsions contem-
preus que els ajuntaments interessats
mes de juliol.
Després de dos mesos de l’entrada
en vigor de l’Acord marc, hem pogut detectar que les consultes realitza-
des pels ajuntaments es concentren principalment en les tres modalitats
de manteniment d’aparells elevadors
d’interior: bàsic, semi risc i tot risc. En funció de l’ús de cadascun dels apa-
rells les entitats locals opten per un nivell de manteniment o un altre.
L’interès pel servei ha arribat a tots els racons de la geografia catalana tal i
com es pot veure en la taula d’aquesta pàgina. El lot 8 corresponent als ajuntaments de les comarques de Girona 14
LOTS I EMPRESES ADJUDICATÀRIES
Ajuntaments interessats
censors i els preus de l’Acord marc
cada tendència dels ajuntaments per
econòmic pel manteniment de cada
manteniment a tot risc, gràcies a la
tats oscil·la entre el 40 i el 50 % del
teniment, tant pel servei preventiu o en la descripció de l’oferta ha facilitat
tarifes i documentació administrativa a
es contracti el servei a tot risc només
Central de Compres de l’ACM.
en aquells casos que està plenament justificat i deixant les altres modalitats per aparells de poc ús diari o inactius
els dies festius. Aquest fet ha propiciat
un estalvi, ja que que suposa contrac-
tar la modalitat de manteniment adequada.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
INFORMACIÓ:
93 496 16 16 Ext. 218
centraldecompres@acm.cat www.centraldecompres.cat
CENTRAL DE COMPRES
SALLENT INCORPORA EL NOU SISTEMA DE VÍDEOACTES L’ajuntament de Sallent s’ha adherit recentment al sistema de
subministrament de sistemes de videoactes i transmissió de
plens, que des d’inicis d’any la Central de Compres de l’ACM
ofereix als seus ens associats. Aquest sistema permet enregistrar i retransmetre les sessions plenàries, gestionar la informació i signar digitalment les actes dels plens, agilitzant la gestió de la informació i el seu tractament. Ja són quinze els ens locals
que tenen instal·lat aquest sistema de gravació. Sallent també es beneficia de l’Acord marc d’assegurances i servei de
mediació, concretament amb les pòlisses de responsabilitat de càrrecs electes i responsabilitat civil i patrimonial i de l’Acord marc de subministrament elèctric.
CASTELLVÍ DE ROSANES INICIA EL SERVEI DE MANTENIMENT D’ASCENSORS L’ajuntament de Castellví de Rosanes, situat al Baix Llobregat i amb poc menys de 2.000 habitants, és el primer municipi de
Catalunya que s’ha adherit a l’acord marc de manteniment d’aparells elevadors que ofereix la Central de Compres impul-
sada per l’Associació Catalana de Municipis. D’aquesta manera, l’ajuntament de Castellví es beneficiarà dels avantatges que suposa adherir-se a l’Acord marc de l’ACM. Uns beneficis
que passen per l’estalvi econòmic i de procediments amb la
màxima seguretat jurídica. L’Ajuntament també té contractat el servei d’electricitat i el servei d’assegurances de responsabi-
litat a càrrecs electes, danys a edificis, responsabilitat civil i patrimonial.
GUILS DE CERDANYA COMENÇA A CONTRACTAR L’ELECTRICITAT L’ajuntament de Guils de Cerdanya, petit municipi de la Cer-
danya, amb poc més de 500 habitants, s’ha adherit a l’acord marc de subministrament elèctric de la Central de Compres
de l’ACM. Arran de la seva adhesió, el municipi es beneficiarà dels preus vigents des de l’1 de gener de 2017, que per-
met un estalvi del 10% en la factura elèctrica comparant-ho amb els preus de l’anterior acord.
SABADELL COMPRA ORDINADORS A TRAVÉS DE LA CENTRAL DE COMPRES L’Ajuntament de Sabadell (Vallès Occidental) ha decidit re-
novar part de l’equipament informàtic. I ho ha fet en beneficiar-se de l’acord marc d’equips informàtics de la Central de Compres de l’ACM. Concretament, ha adquirit un total
de 43 ordinadors de sobretaula en la modalitat de compra. Actualment, ens trobem en la primera pròrroga d’aquest
Acord marc i s’han adherit un total de 73 ens locals. D’altra banda, Sabadell també està adherit a l’Acord marc de subministrament elèctric, gas natural i paper d’oficina.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
15
LOCALRET
EL PARLAMENT EUROPEU DÓNA LLUM VERDA ALS AJUTS PEL WIFI D’ALTA VELOCITAT EN ESPAIS PÚBLICS El passat 12 de setembre, els eurodiputats i eurodiputades van aprovar per gran majoria la proposta de modificacions
legislatives en què es basarà el projecte “WiFi4EU”. Es tracta d’un programa d’ajuts per fer arribar la connexió WiFi
d’alta velocitat a zones públiques d’arreu d’Europa. Tot i les bones intencions del
pla, la seva aplicació a les administraci-
ons locals de l’estat espanyol pot ser molt limitada pel marc normatiu vigent.
“Wifi4EU” és un pla d’ajuts de 120 milions d’euros en tres anys per fer arribar la
connexió WiFi d’alta velocitat a zones pú-
bliques d’arreu d’Europa. La iniciativa vol garantir una connectivitat sense fils local
d’alta qualitat, amb caràcter gratuït i sense condicions discriminatòries, en centres
de la vida pública de les comunitats locals de tota la UE, inclosos els espais a l’aire lliure, i, d’aquesta manera, minimitzar el
desequilibri tecnològic territorial que afecta a molts països de la Unió Europea. No
podran obtenir finançament aquelles sol· licituds que dupliquin ofertes gratuïtes ja
existents en la mateixa zona, siguin públiques o privades.
Els organismes públics que vulguin optar
al programa d’ajuts hauran de cobrir les despeses operatives i el manteniment, com a mínim durant 3 anys. El servei ofert
al ciutadà haurà de ser completament gratuït, sense publicitat i sense obtenció
16
de dades personals dels usuaris per a fi-
nalitats comercials.
La votació de la proposta de modificació legislativa va obtenir 582 vots a favor, 98
en contra i 9 abstencions. Amb aquest resultat, el projecte WiFi4EU obté l’impuls
polític definitiu i, malgrat que encara res-
ten alguns tràmits, podria entrar en vigor a començaments de l’any 2018. Segons preveu la convocatòria, les subvencions,
que poden acabar afavorint entre 6.000
i 8.000 comunitats repartides per tota la Unió Europea, s’atendran per ordre d’arribada de les sol·licituds rebudes.
Convé recordar que segons l’actual normativa estatal, una administració pública només pot instal·lar i explotar una xarxa
pública i/o prestar un servei de comunica-
cions electròniques disponible al públic,
mitjançant una entitat o societat que tingui aquest objecte social (llevat d’algunes
excepcions com ara les biblioteques, els telecentres, etc..), i que si l’accés a Internet mitjançant WiFi gratuït és en espais
oberts, només es pot oferir amb una limitació de velocitat de 256 kbps.
Es dóna la circumstància que el text aprovat pel Parlament Europeu afegeix una
esmena segons la qual, aquesta reglaRestriccions de la normativa estatal
mentació s’entén sense perjudici de les
de mesures orientades a crear un mercat
impedeixin. Sembla, per tant, imprescin-
El pla WiFi4EU s’emmarca en un paquet únic digital competitiu. No obstant això, si no hi ha canvis normatius en la regula-
ció estatal, les administracions locals del nostre país tindran moltes limitacions afegides per desplegar projectes finançats amb aquest pla.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
disposicions normatives nacionals que ho dible que la normativa estatal s’adeqüi a
les propostes reguladores europees per
què la connectivitat sense fils gratuïta d’al-
ta qualitat als espais públics esdevingui una realitat.
PÀGINA ESPECIAL
NOU PLA DE 20 MILIONS D’EUROS PER AL RELLANÇAMENT TERRITORIAL La Diputació de Lleida crea el Pla de
Reforç Municipal gràcies a l’esforç de contenció dels darrers anys, que han
suposat una rebaixa de l’endeutament en prop d’un 64% respecte del 2011.
En el context de crisi generalitzada actual, la política econòmica i de gestió de la Diputació s’ha caracteritzat des
d’un primer moment per l’aplicació de criteris de racionalització i austeritat en
la governança, la qual cosa ha permès la contenció de la despesa corrent i la disminució de l’endeutament.
Els recursos derivats d’aquesta política d’estalvi s’han destinat a prioritzar l’atenció municipal i social i a subvenir
el dia a dia de molts municipis, col· lectius ciutadans i famílies.
D’aquesta forma, els ajuntaments de la
demarcació de Lleida podran disposa-
ran d’una nova injecció econòmica per portar a terme inversions gràcies al nou
Pla de Reforç Municipal que ha creat
la Diputació de Lleida per als exercicis 2017 i 2018 per al qual es preveu una dotació de 20 M€.
Aquest pla ha estat possible gràcies a l’esforç de contenció dels darrers
Ple de la Diputació de Lleida.
anys, que han suposat una rebaixa de
ros per fer actuacions d’inversió els
pecte del 2011. Aquesta disminució ha
Pla Extraordinari d’Inversions Locals
l’endeutament per sota del 75% màxim
de la Diputació (www.diputaciolleida.
l’endeutament en prop d’un 64% res-
anys 2017 i 2018. Les bases d’aquest
permès l’obtenció de crèdit i mantenir
es poden consultar a la pàgina web
que estableix la llei.
cat), (dins ‘Serveis i ajuts’ > ‘Serveis,
Segons el president de la Diputació de
presentació de sol·licituds finalitzarà
subvencions i ajuts’). El termini de
Lleida, Joan Reñé, “la institució ha fet
el proper dia 10 d’octubre.
darrers anys per fer possible que, re-
Reñé ha afirmat que “era necessària
posar a disposició dels ajuntaments i
i amb aquest pla els ajuntaments po-
als directament destinats al món local”.
tindrà repercussió en les empreses
Mitjançant aquest pla, els consistoris
comarques lleidatanes”.
un esforç amb contundència aquests
duint el nivell d’endeutament, puguem
una injecció de recursos al món local
del territori 20 M€ més, que se sumen
dran fer noves inversions, alhora que de serveis, afavorint l’economia de les
disposaran d’un mínim de 65.000 eu-
Seu de la Diputació de Lleida ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
17
PARTITS POLÍTICS
CAP A ON HA D’ANAR EL SISTEMA POLICIAL A CATALUNYA? Beth Abad Responsable de l’àmbit de Seguretat del Partit Demòcrata Europeu de Catalunya
EL NOSTRE SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA ÉS I SERÀ UN SISTEMA DE REFERÈNCIA EN L’ÀMBIT EUROPEU PERQUÈ AMBDÓS COSSOS ACTUEN COORDINADAMENT
Durant anys el nostre model policial combina amb encert la seguretat
El nostre sistema de seguretat pública, format pels cossos de
amb un alt nivell de llibertat. El nostre model de seguretat és un mo-
seguretat i d’emergències, és i serà un sistema de referència en
del de seguretat efectiva, eficaç i proporcionada. Un Model de Se-
l’àmbit europeu i l’internacional perquè ambdós cossos actuen co-
guretat que vetlla i està al servei de la llibertat dels nostres ciutadans
ordinament i amb alta professionalitat davant d’un món que ha de
i ciutadanes, i és per això que entenem que la seguretat és també
fer front a reptes i amenaces.
una política social, perquè és també una garantia de drets i protecció de llibertats i només podem parlar d’una societat justa si garantim la nostra llibertat perquè sense llibertat no hi ha democràcia.
Joan Ballana Portaveu d’ERC a l’ajuntament de Vic
LA LLEI DE POLICIA DE CATALUNYA HA D’ABORDAR LA CREACIÓ D’UN SOL COS POLICIAL UNIFICAT, SOTA COMANDAMENT DE LA GENERALITAT
Malgrat els intents que històricament s’han fet al respecte, segueix pendent
seguretat i, alhora, el manteniment de les competències municipals en ma-
abordar el debat definitiu sobre el model de seguretat a Catalunya. Els
tèria de cossos de Policia local han estat fins avui l’excusa de la pervivèn-
intents d’unificació virtual del Cos de Mossos d’Esquadra i els de Policia
cia de la duplicitat de cossos. Per lògica, mantenir dos cossos de policia
Local a través de l’equiparació en la formació, la informació i els sistemes
comporta també duplicitats en la creació i manteniment d’infraestructures i
de treball resten encara lluny d’encarnar una situació d’unificació real.
en la mecànica de funcionament de tots dos.
Aquesta unificació real ha de partir de l’el·laboració, discussió i aprovació
L’el·laboració de la Llei de policia de Catalunya cal que abordi la creació
definitiva d’una Llei de Policia de Catalunya. La dificultat de coordinar l’as-
d’un sol cos policial unificat, sota comandament de la Generalitat i que tin-
sumpció, per part de la Generalitat, de les competències en matèria de
gui com a objectius la prestació d’un servei de policia eficient i de qualitat.
Jaume Collboni Secretari de Política Municipal
LA NOVA LLEI DEL TERRITORI HAURIA DE CONTEMPLAR A ULLS DELS MUNICIPIS, UNA ESTRATÈGIA FERMA EN VETLLAR PELS SEUS INTERESSOS I NECESSITTATS
En aquests moments que el govern de la Generalitat opta per qüestions
Cada vegada es més prioritari un sistema policial integrat en que hi parti-
llunyanes als interessos de la ciutadania, hem de recuperar la seguretat a
cipin totes les administracions i cossos que gestionen la seguretat pública
l’espai públic dels nostres pobles i ciutats, els valors del civisme i la con-
del país i delimitant el nivell de responsabilitat de cada administració terri-
vivència i un model de seguretat integral. Ens trobem amb una demanda
torial pel que fa a la seguretat, així com establir la coordinació i cooperació
social de seguretat a molts nivells. Des de poder conviure millor en l’espai
entre els diversos cossos policials i entre les diverses fonts d’informació.
públic, a vegades desestructurat per l’incivisme, a una delinqüència difícil
És urgent renegociar amb l’Estat les dotacions finals PG-ME, degut a les
de combatre i un terrorisme global.
noves realitats de la nostra societat i dissenyar protocols de col·laboració amb les FCSE, així com fer efectiva la participació directa de la PG-ME en
La Policia és un dels instruments amb els que comptem per garantir el sis-
els organismes internacionals i transfronterers.
tema de seguretat. Hem de garantir la seguretat ciutadana per a l’exercici
18
dels drets i llibertats de les persones en igualtat de condicions i aquest ha
Per finalitzar vull destacar que la seguretat, s’ha de configurar necessària-
de ser un dels objectius principals de qualsevol societat democràtica. Cap
ment com un servei públic, la responsabilitat del qual, recau en les admi-
ciutadà o ciutadana, sigui quina sigui la seva situació social i econòmica
nistracions públiques amb la corresponsabilitat dels ciutadans. Un sistema
o el territori en què visqui, ha de quedar privat del dret a estar i a sentir-se
de seguretat integral, que sigui sensible, independentment de la seva lo-
segur o, el que és el mateix, privat del dret a ser i a sentir-se lliure. Volem un
calització geogràfica, a les especificitats del territori, pobles i ciutats i que
sistema de policia modern i amb futur, i per això cal modificar la legislació
garanteixi que tothom rebrà les mateixes prestacions bàsiques en matèria
del sistema de seguretat i redactar ja, d’una vegada per totes, una Llei del
de seguretat, portant a terme el principi constitucional d’igualtat legal de
sistema de Policia dins del sistema de seguretat de Catalunya.
drets i deures ciutadans.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
PARTITS POLÍTICS
En el moment de tancar aquesta edició de la revista, no havíem rebut la resposta d’aques grup parlamentari.
Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV
CAL TENDIR CAP A UN MODEL DE SEGURETAT PÚBLICA BASAT EN L’EFECTIVITAT POLICIAL PER DAMUNT DE LES ESPECIFICITATS CORPORATIVES
Catalunya té un sistema policial asimètric amb més de 200 cossos de
dels professionals. Un sistema que interpreti la seguretat global i que
la policia local, més el cos de Mossos d’Esquadra. A això se sumen
asseguri l’accés a la informació policial europea i a la base de dades
un seguit de competències que duen a terme les forces de seguretat
de l’Europol per reforçar els mecanismes de prevenció i lluita contra el
de l’Estat Espanyol com la vigilància de les fronteres o el control de
terrorisme. Amb una estructura retributiva homogeneïtzada mitjançant
la immigració. Aquesta complexitat del sistema requereix de manera
un acord marc de condicions de treball comunes de totes les policies
urgent i prioritària d’una llei del sistema de policia de Catalunya que
de Catalunya que eviti la disminució d’efectius de les policies locals
harmonitzi la llei de policies locals i la de Mossos d’Esquadra, i que de-
en la seva mobilitat laboral als Mossos d’Esquadra o la compensació
limiti les competències entre els cossos. Cal tendir cap a un model de
econòmica als ajuntaments que es trobin en aquestes circumstàncies.
seguretat pública basat en l’efectivitat policial per damunt de les espe-
Però el sistema policial de Catalunya no serà eficaç si no es comple-
cificitats corporatives, integrat, que contribueixi a sumar esforços, que
menta amb les polítiques socials, educatives, les expressions culturals
afavoreixi la coordinació i cooperació policial i que respongui a la de-
i de convivència, l’urbanisme, l’ús social dels espais públics, la política
manda de la ciutadania de la seguretat com un servei públic de quali-
d’habitatge social, l’acció integral en barris en situació de risc... des de
tat. Un sistema de policia que accentuï l’exigència professional i ètica
l’arrelament territorial i la creació de sinergies.
Xavier Garcia Albiol President del grup parlamentari del PPC
A CATALUNYA I AL CONJUNT D’ESPANYA LES POLICIES TENEN EL DEURE DE TREBALLAR AMB PROFESSIONALITAT I OBJECTIVITAT
La millora permanent requereix reconèixer el que funciona a altres
amb la resta de cossos policials –nacionals i municipals–. És un
societats occidentals sense caure en la temptació de la pura imi-
ordenament de seguretat homologable a la resta de democràcies
tació. Requereix fer un esforç per renovar els equips, els procedi-
occidentals, on la policia està a les ordres de l’autoritat judicial i al
ments de treball i el capital humà. Capital humà que, sens dubte, és
servei del principi de legalitat. Això és un element diferenciador
el principal actiu de qualsevol policia, com ha quedat palès en els
respecte d’altres models de govern on les forces de seguretat estan
darrers esdeveniments tràgics aquest estiu.
al servei de governs o de partits. A Catalunya i al conjunt d’Espanya les policies tenen el deure de treballar amb professionalitat i objec-
El sistema policial espanyol a Catalunya té com a senyal d’identitat
tivitat. I aquest és el nostre compromís.
el paper rellevant de la policia autonòmica en estreta coordinació
Miguel-Ángel Ibáñez Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà
HA DE SER UN SISTEMA PROFESSIONALITZAT AMB UNA COORDINACIÓ EFECTIVA BASADA EN LA CONFIANÇA I COL·LABORACIÓ AMB LA RESTA DE FORCES DE SEGURETAT
Un sistema policial per ser eficaç ha de ser un sistema professionalitzat,
Ha de ser un sistema en què els propis policies es sentin reconeguts i
amb una coordinació efectiva i amb temps real basada en la confiança i
recolzats en la seva tasca i aquest suport implica dotacions de material
col·laboració amb la resta de cossos i forces de seguretat de l’Estat i de
per treballar en les majors condicions de seguretat, alhora que passa
la UE i naturalment no sotmès a cap dependència ni directriu política.
també per una llei de segona activitat d’aplicació, entre altres col·lectius,
Ha de ser un sistema on no hi hagi policies de primera i de segona, amb
a Mossos i Policies Locals d’acord amb l’ “Estratègia Europea sobre Dis-
salaris dignes i equilibrats, no creats a base de complements forçats per
capacitat 2010-2020” i amb la “Convenció sobre Drets de les persones
incrementar el sous bases minsos de l’actual Policial Local.
amb discapacitat i protocol facultatiu” de Nacions Unides. ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
19
RACÓ DE L’ASSOCIAT ARENYS DE MAR AMPLIA LA ZONA DE VIANANTS AL CENTRE L’Ajuntament d’Arenys de Mar ha iniciat els treballs per
ampliar la zona de vianants al centre històric amb la urbanització del carrer de la Parera. Els treballs tenen una durada prevista de deu setmanes i deixaran el vial a un
sol nivell de prioritat per als vianants. L’inici de les obres va coincidir amb la celebració de la Setmana de la mobilitat L’alcalde d’Abbateggio i l’alcaldessa de la Pera. Foto: Aj. La Pera
Aquesta actuació estava pendent des de l’any 2015, quan va sortir com la més votada del Pressupost partici-
LA PERA S’AGERMANA AMB EL POBLE ITALIÀ D’ABBATEGGIO PER COOPERAR EN MATÈRIA TURÍSTICA I ECONÒMICA Els ajuntaments de la Pera (Baix Empordà) i Abbateggio
(municipi italià de la província de Pescara) s’han agermanat en el marc d’un projecte europeu que pretén promoure la participació de les petites comunitats en les polítiques
europees El programa duu per títol ‘Petits Contra la Crisi’ i afavoreix connexions a escala local entre ajuntaments agermanats per fomentar l’intercanvi i la cooperació.
Abbateggio és un municipi de poc més de 400 habitants
patiu. Els treballs tenen un pressupost de 95.000 euros
i van a càrrec de l’empresa Via Augusta Obres i Serveis (VAOS). El projecte d’urbanització inclou un sistema de
control de l’accés de vehicles al carrer de la Perera des de la cantonada del carrer del Bareu, que només podran flanquejar els veïns autoritzats. Abans de prendre la de-
cisió, s’ha consultat amb el veïnat i s’ha fet una prova pilot al mateix carrer per avaluar la restricció del trànsit rodat.
La urbanització forma part de la ruta dels camins escolars, que es fa servir des del centre per anar fins al rial del Bareu, cap a l’escola Sinera i l’escola bressol.
amb característiques similars a la Pera. Les dues localitats
disposen d’un important patrimoni monumental i cultural i organitzen fires i mostres per dinamitzar l’economia i pro-
moure’s turísticament. L’agermanament es va signar el 10
de setembre i s’ha preparat diversos intercanvis culturals entre les dues poblacions. Una delegació del municipi italià, encapçalada pel seu alcalde i formada per una dotzena de persones en representació de diferents entitats i as-
sociacions de la població, es va desplaçar a principis del
mes de setembre a la Pera per formalitzar l’agermanament i participar en els diferents actes i conferències que es van organitzar per presentar cada població.
Foto: E.F. (El Punt Avui)
20
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
#MUNICIPISENPOSITIU
“MENTRE HI HAGI GENT A L’ATUR NO DEIXAREM DE TREBALLAR PER REDUIR-LO” Xavier Fonollosa Comas (PDeCAT). Alcalde de Martorell
Tweets
#municipisenpositiu Ajuntament de Reus @reus_cat Alcalde: Xavier Fonollosa Comas (PDECAT) Professió: Advocat Habitants: 27.645 Pàgina web: www.martorell.cat Sou alcalde: 21.700€ bruts anuals Sou regidors: 14.500€ bruts anuals
#Reus augmentarà la seguretat ciutadana a barris perifèrics de la ciutat per posar fre a l’incivisme
Ajuntament de Solsona @Solsona_cat Es posa en marxa l’elaboració del 1r pressupost participatiu de #Solsona
Aquest és el primer mandat de Xavier Fonollosa com a alcalde de Martorell, i se’l veu satisfet de la feina feta en
aquests dos anys: “Des de que vaig
ser escollit alcalde, s’ha generat ocu-
pació reduint a Martorell en un 27,8%
el número de gent que no tenia feina”, però continua dient “mentre hi hagi gent a l’atur hem de seguir treballant per reduir aquesta xifra i no deixarem de fer-ho”.
La reducció de l’atur ha arribat en un
moment d’estancament demogràfic de Martorell, ja que en gairebé 20 anys
el poble va arribar a créixer de tenir 20.000 habitants del 1998 als gaire-
bé 28.000. “Durant els anys del boom
econòmic hi va haver un creixement de població a Martorell i, normalment, després d’un cicle de creixement,
acostuma a haver un cert estancament demogràfic, que estem veient, no només a Martorell, sinó al conjunt
de Catalunya.” De fet, Martorell és un dels motors de l’àrea metropolitana de Barcelona, mai més ben dit, ja que
hi té la seu de la SEAT. Fonollosa en aquest sentit diu que “des de l’Ajunta-
ment, i juntament amb la Generalitat, estem desenvolupant dues figures de
planejament d’infraestructures i d’activitat econòmica per enfortir la capa-
del conjunt del país durant molts anys més.”
El projecte que ha tingut més ressò úl-
timament ha estat el de la posada en marxa per crear una nova comarca, el
Montserratí, juntament amb altres municipis del Baix Llobregat, el Bages i
el Vallès Occidental: “Vam presentar un manifest el juliol passat, que volem
que sigui el punt d’arrencada perquè
la majoria d’ajuntaments implicats ens
posem d’acord i el Parlament de Cata-
Ajuntament de Calaf @AjuntamentCalaf L’Ajuntament de #Calaf ofereix beques a infants de famílies en situació desafavorida Ajuntament de Puigcerdà @AjPuigcerda L’Ajuntament de #Puigcerda equipararà la vila amb dos carregadors de vehicles elèctrics
lunya reconegui aquest fet diferencial
com a comarca”, explica Fonollosa, que diu que el Baix Llobregat és “una
Ajuntament de Manresa @ajmanresa
voltant d’un riu i d’una autovia”, amb
L’Ajuntament de #Manresa suma tres busos híbrids a la seva flota
comarca artificial que es va generar al
zones molt diferenciades entre sí, i
diu que “amb una nova comarca més ajustada a la realitat social podrem
oferir millors serveis als nostres veïns, des de la proximitat”.
Ajuntament de Súria @AjdeSuria #Súria inicia la millora i neteja de la llera del riu Cardener
Fonollosa també és el president del
consorci Localret, que treballa per extendre les TIC arreu de Catalunya, on,
segons ell, “estem en condicions de ser capdavanters” en aquest àmbit,
però que “encara tenim mancances
en l’àmbit de les infraestructures de les telecomunicacions”.
Govern de la Generalitat @Govern @Govern i ajuntaments de #Barcelona i #Cambrils reconeixien el personal sanitari que va assistir les víctimes dels atemptats
citat del sector i garantir que la SEAT podrà seguir sent el motor industrial i
econòmic del municipi, la comarca i ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
21
OPINIÓ
L’AUTODETERMINACIÓ, UNA CLAU QUE POT OBRIR MOLTS PANYS Els experiments d’aprofun-
aquest procés d’empoderament popular que és l’autode-
emblemàtics i, també, els
igual després d’aquestes jornades de lluita i de coratge.
diment
democràtics
més
més reeixits s’han fet sempre sobre una base municipal. D’orientació ideològica
diversa, les proves sempre
han demostrat que la dePere Cardús Periodista
mocràcia és més real i més
eficient com més propera es troba de la gent. Per això, el
compromís democràtic d’arrel municipal és un dels fonaments de les societats avançades políticament.
En la cruïlla històrica que viu Catalunya, aquest compromís democràtic s’expressa també amb la participació i
l’activació constant dels ciutadans, que s’organitzen per
Set-cents cinquanta batlles cridats a declarar davant la
justícia per haver-se posat a disposició d’una votació és una punyalada ferotge a la democràcia a l’estat espanyol.
“Ja res no serà igual en la relació dels ciutadans amb les seves institucions polítiques, que després de l’engany de la transició havien quedat ressentides de la desconfiança i la sospita constant”
a fer possible que la veu del poble tingui una prevalença
Tot plegat pot acabar amb una Catalunya independent i
ble als municipis i al món local, a les places i als carrers
econòmiques, culturals i socials dels ciutadans catalans,
que no sempre existeix. I aquest compromís és molt visi-
de les nostres ciutats i pobles. Hi ha molts mecanismes de participació social que poden ser efectius en moments de canvi. I Catalunya és i ha estat sempre un exemple de societat en xarxa i ben trabada.
“La cruïlla històrica dels catalans, que miren de fer el seu camí independent, torna a tenir el món local com a pilar fonamental” La cruïlla històrica dels catalans, que miren de fer el seu
camí independent, torna a tenir el món local com a pilar fonamental. Si la decisió s’ha de prendre col·lectivament en un exercici democràtic, els municipis tornen a prendre un paper fonamental. Els batlles i els regidors miren cada
dia els ulls dels seus veïns i no poden esquivar ni fer cas
omís de les seves esperances i il·lusions. Per això, el compromís de les institucions de base és imprescindible. Per
raons logístiques, sí, però sobretot per sentit de fortalesa col·lectiva.
La imatge que es repetia fa unes setmanes amb els batlles i representants municipals alçant les vares al Palau de la
Generalitat i a la plaça de Sant Jaume dotava el projecte d’emancipació nacional d’una fortalesa difícil d’igualar
per cap altre mitjà. No és fàcil d’endevinar com acabarà 22
terminació. Però és evident que ja res no tornarà a ser
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
una millora evident del benestar i del ventall d’oportunitats però de ben segur que acabarà en una confiança nova i
saludable en la política i les institucions del país. Ja res no serà igual en la relació dels ciutadans amb les seves institucions polítiques, que després de l’engany de la transició
havien quedat ressentides de la desconfiança i la sospita constant. Cal aprofitar aquest nou ‘contracte social’ per a fer net també de males pràctiques i de paraules buides.
La participació democràtica no té res a veure amb una simulació de pressupost participatiu sense debats reals. Els representants dels ciutadans s’han de fer més responsables encara de les decisions que prenen. L’autodeterminació pot ser una clau que obri molts panys
PÀGINA ESPECIAL
LA INCERTESA DELS TREBALLADORS EN ELS PROCESSOS DE REVERSIÓ A GESTIÓ DIRECTA DE SERVEIS PÚBLICS LOCALS En els darrers temps s’està produint un debat al voltant de la possibilitat que determinats serveis públics locals
que ara es presten en el marc de la col·laboració públic-privada passin a prestar-se de forma directa per les administracions locals.
Aquesta situació ha generat una discussió que versa sobre múltiples pro-
blemàtiques, entre elles, sobre els models de prestació més eficients,
quins asseguren una millor qualitat i innovació, quins garanteixen millor l’ac-
cés dels ciutadans a aquests serveis o quins respecten millor les necessitats
d’estabilitat pressupostària de les Administracions públiques. Uns dels aspectes més sensibles en aquest tipus
de processos de reversió de serveis és, sense dubte, la subrogació de treballadors.
En efecte, es produeix un conflicte entre el dret del treballador a ser subrogat
en els termes establerts a l’article 44 de
l’Estatut del Treballadors i els seus correlatius als convenis col·lectius d’aplicació, i el dret del ciutadà a optar a un lloc de treball com a empleat públic
on es respectin les condicions d’ac-
cés que s’estableixen als articles 23.2 i 103.3 CE, així com a l’article 55.1 de
l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, que
exigeixen que es respectin els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
Aquesta tensió de drets legítims regulats a l’ordenament jurídic està generant un elevat grau d’incertesa entre
els treballadors de les empreses col· laboradores de l’Administració que ve-
uen amb preocupació el seu futur en el cas d’internalització de serveis.
Per tractar aquesta situació, doctrina i tribunals han acudit a la figura del tre-
ballador indefinit no fixe, una categoria
Generals de 2017 és la d’establir que
dencial, que en sí mateixa ja comporta
reposició les subrogacions en societats
queda clar ni que es garanteixi plena-
d’una sentència judicial. Però això vol
tament la mateixa situació que tenia a
dar a aquelles societats que internalit-
d’empleat públic de creació jurispru-
no es computaran a efectes de taxa de
una situació d’incertesa, atès que no
mercantils públiques que portin causa
ment que el treballador manté exac-
dir que els treballadors han de deman-
la companyia anterior, ni que no pugui
zen el servei?
tura convocatòria del lloc que ocupa
Una altra de les solucions previstes és
mèrit i capacitat. Es pot garantir que els
gacions que portin causa d’un procés
de defensar la seva plaça en un procés
principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
perdre el seu lloc de treball en una fu-
segons els ja citats principis d’igualtat,
que no es computin tampoc les subro-
treballadors no perden drets? Hauran
de selecció que respecti els referits
de selecció competitiu?
Però això vol dir que els treballadors
Un altre element que crea inseguretat
selecció? En cas afirmatiu, seria incom-
cions públiques i en general totes les
treballadors subrogats.
la denominada taxa de reposició de
Existeixen prou interrogants per a què
Llei de Pressupostos Generals per l’any
col·laboradores estiguem preocupats
amb excepcions que poden arribar a
als treballadors dels nostres serveis
sectors i activitats. Com es conjumina
pació és molt més crítica en el cas de
i la limitació d’incorporació de personal
la continuïtat dels seus llocs de treball.
Una de les solucions que busca arti-
Oscar Martínez
s’hauran de sotmetre a un procés de
és la limitació que tenen les administraentitats del sector públic pel que fa a
patible garantir els llocs de treball als
personal. Aquesta taxa se situa per la
empleats, administracions i empreses
2017 en el 50% amb caràcter general,
per la situació d’incertesa que afecta
percentatges més alts en determinats
públics. Certament, aquesta preocu-
el dret de subrogació dels treballadors
treballadors, doncs no es pot garantir
d’acord amb la taxa de reposició?
cular la pròpia Llei de Pressupostos
Director Jurídic de Sorea
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2017
23