ACM 389

389 Desembre 2017

La revista referent d’informació del món local

EL MÓN LOCAL CATALÀ ES FA SENTIR A BRUSSEL·LES

Prop de 200 alcaldes i alcaldesses de Catalunya es van desplaçar fins a la capital de la Unió Europea per explicar la situació política catalana, denunciar la repressió de l’Estat

ACTUALITAT

L’ACM s’adhereix a l’European Social Network

Manifestació dels batlles catalans davant la Comissió Europea.

FORMACIÓ

Es posa en marxa el nou Postgrau en Govern obert local

COMPRES

Més d’un miler d’ens locals ja adquireixen productes i serveis de la Central de Compres

SUMARI

Foto: Pilarín Bayés

DIBUIX DE PILARÍN BAYÉS DEDICAT AL VIATGE D’ALCALDES A BRUSSEL·LES La dibuixant i ninotaire Pilarín Bayés va realitzar aquest dibuix expressament dedicat al viatge que els 200 alcaldes i alcaldesses catalans van fer a Brussel·les. El dibuix representa un avió amb les vares de batlle sortint per les finestres i amb la paraula ‘Democràcia’ inscrita.

ACTUALITAT

FORMACIÓ

ACTUALITAT

PÀG. 4-5

PÀG. 9

PÀG. 12

CENTRAL DE COMPRES

MUNICIPIS EN POSITIU

OPINIÓ

El municipalisme dóna suport a Puigdemont i els consellers a Brussel·les

PÀG. 14

El 53% dels ens locals catalans ja adquireixen serveis de la Central de Compres

L’ACM posa en marxa el primer Postgrau en Govern obert local de Catalunya

PÀG. 21

Entrevista a l’alcalde de Torrefarrera, Jordi Latorre

L’ACM s’adhereix a l’European Social Network

PÀG. 23

‘País d’alcaldes’.

Article de l’escriptor Melcior Comes

EDITORIAL

EDITORIAL

FINESTRES OBERTES El govern obert, la transparència i la participació ciutadana esdevenen conceptes claus per fomentar un diàleg real en-

tre la ciutadania i els polítics. Cada vegada més, els veïns i veïnes demanen als electes locals poder participar de les decisions que afecten el seu dia a dia. Per aquest motiu,

un cop més, adaptant-nos a les necessitats reals dels ens

Compres de l’ACM. A tall d’exemple, contractant el servei de subministrament elèctric un ajuntament es pot arribar a estalviar un 10% en la factura respecte a la del 2016 i en el

cas del manteniment d’ascensors els primers ajuntaments que han contractat ja han obtingut un estalvi del 40%.

locals, oferim el primer postgrau en govern obert especí-

Finalment, l’actualitat local també passa pel viatge que

determinant que ha de permetre a electes i tècnics locals

a Brussel·les per explicar al cor d’Europa la repressió que

fic per al món local de Catalunya. Una aposta formativa millorar la seva relació amb la ciutadania.

van fer prop de 200 alcaldes i alcaldesses de Catalunya exerceix el govern de l’estat espanyol cap al poble català.

Amb la voluntat d’oferir els millors serveis als ens locals, aquest mes us expliquem que més del 80% dels ajunta-

ments catalans es beneficia dels avantatges que ofereix adquirir un producte o servei a través de la Central de

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Pep Montané

La redacció no comparteix, necessàriament,

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: Joan Morcillo

l’opinió expressada en els articles.

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Albert Guilera, Eva Martí, Marc

Correu electrònic: acm@acm.cat

Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Víctor Torrents.

Dipòsit legal: B3434383.

www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

3

ACTUALITAT

200 ALCALDES I ALCALDESSES EXPLIQUEN LA SITUACIÓ CATALANA A BRUSSEL·LES Quasi 200 alcaldes i alcaldesses van ser

de desembre que han estat convoca-

car la situació política que es viu a Cata-

d’Estat del 155”. El cap de l’executiu va

la ingerència de l’estat espanyol en les

net sense presos polítics i amb pluralitat

155 i es va exigir la llibertat pels presos

ropa que no sigui còmplice de la repres-

el 7 de novembre a Brussel·les per expli-

des per l’Estat espanyol “gràcies al cop

lunya. Al mateix temps, es va denunciar

demanar que es garanteixi un procés

institucions catalanes a través de l’article

d’opcions. El president va demanar a Eu-

polítics.

sió: “Juncker, Tajani, és aquesta l’Europa

La iniciativa estava impulsada per l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i

l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que van portar a terme la

logística perquè 200 alcaldes i alcaldesses catalans portessin a la capital política d’Europa l’anhel dels veïns i veïnes

dels pobles i ciutats de Catalunya per

decidir el seu futur. L’acte també va ser-

vir per “internacionalitzar” les demandes

que voleu, amb un govern empresonat?”.

Totes les intervencions de l’acte van anar adreçades a demanar a la comunitat internacional que s’impliqui en el conflicte

català. La presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, va destacar “la molta il·lusió” dels

catalans per fer un nou país però també “la por per la repressió de l’Estat espanyol” i la seva decepció “davant un pro-

catalanes i denunciar aquesta situació davant les institucions comunitàries. Els

alcaldes també van mostrar el seu escalf al president de la Generalitat, Carles

Puigdemont, i als consellers Toni Comín,

Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, que des del seu exili a Brussel·les van participar en l’acte va omplir la sala Bozar del Palau de Belles Arts de Brussel· les.

El president Puigdemont va apel·lar a

l’Estat espanyol i a Europa que acceptin els resultats de les eleccions del 21 4

Expectació mediàtica davant la Comissió Europea.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

jecte europeu que falla”. El president de

l’ACM, Miquel Buch, va recordar que el municipalisme català, des de la diversitat, està unit per un compromís “amb la

llibertat, els presos polítics, el nostre govern i el país”.

En l’acte també hi van intervenir l’alcalde

de Sabadell, Maties Serracant; l’alcaldes-

sa de Girona, Marta Madrenas; l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco, i els eurodiputats Josep M. Terricabras, Ramon Tremosa i Jordi Solé, també alcalde de Caldes

de Montbui. Al migdia, els alcaldes es

van concentrar davant l’edifici de la Comissió Europea per denunciar l’empresonament d’una part del govern català amb la pancarta ‘Freedom political prisoners’.

ACTUALITAT

Sala Bouzier plena de gom a gom.

Els alcaldes i alcaldesses van ser entrevistats per multitud de mitjans internacionals.

Suport del món local amb les vares alçades al President i Consellers.

Interior de l’avió cap a Brussel·les.

Miquel Buch, Neus Lloveras, Andreu Francisco, Marta Madrenas i Maties Serracant.

Carles Puigdemont.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

5

ACTUALITAT

UNA DELEGACIÓ DEL MÓN LOCAL ISRAELIÀ S’INTERESSA PER LA GESTIÓ DE RESIDUS Una quinzena d’alcaldes i alcaldesses

de la Federació d’Autoritats Locals d’Israel (FLAI) van visitar el 15 de novembre l’Agència de Residus de Catalunya

per conèixer el model català de residus

de Catalunya. També es van interessar

per la planta de reciclatge de materials de la construcció de les Franqueses del Vallès i pel model de transport escolar.

La delegació israelina, formada per 15

membres de la FLAI i 30 CEO’s i tècnics de diferents empreses municipals d’Israel, es va desplaçar a Catalunya

amb motiu de la celebració de l’Smart

City Congress. Aprofitant la visita, l’Associació Catalana de Municipis i Co-

Fotografia de grup de la delegació amb representants de l’Ajuntament de Les Franqueses i l’ACM.

ferents espais que permeten conèixer

Al migdia la delegació israeliana va

tió de residus de Catalunya i la impli-

rials de la construcció, pionera a Euro-

escolar català des dels consells co-

la planta, Ramon Tella, qui va detallar el

riències, sovint no és exportable, però

marques va organitzar una visita per diel model català de residus a Catalunya.

La jornada es va iniciar amb una visita a l’Agència Catalana de Residus de

Catalunya on Francesc Giró, director de projectes estratègics, va explicar

quin és el model català de residus. Tot seguit, es van desplaçar fins a les Fran-

queses del Vallès on van ser rebuts per l’alcalde, Francesc Colomé, el conseller d’Ensenyament del Consell Comarcal, Sr. Àlex Sastre i el gerent del Consell Comarcal del Vallès Oriental, Sr.

Ignasi Valls. Una recepció que va servir per explicar com gestionen el transport escolar des del Consell Comarcal.

visitar la planta de reciclatge de mate-

cació local, i el sistema de transport

pa. Allà van ser rebuts pel director de

marcals”. “La idea és conèixer expe-

funcionament de la planta.

pots agafar idees per adaptar-ho a la

Francesc Colomé, alcalde de Les

la visita de la delegació israeliana.

partim experiències” i van poder veure

Per la seva banda, Ruth Wasserman,

Oriental i com es tracten els residus.

que “volem aprendre sobre sistemes

l’ACM, Marc Pifarré, va afirmar que

tadans” i va destacar que “hem après

tats municipalistes a nivell mundial i, en

gestió i que impliquen als municipis de

Franqueses, va destacar que “comel transport escolar que hi ha al Vallès

directora general de FLAI, va explicar

Mentrestant, el secretari general de

per beneficiar les nostres ciutats i ciu-

“l’ACM manté relació amb altres enti-

sobre com tractar deixalles i la seva

concret, amb la d’Israel” i va destacar

cara a les nostres viles i ciutats”.

que “volien conèixer el sistema de ges-

6

teva realitat”, va explicar per justificar

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

ACTUALITAT

EL MÓN LOCAL A LA CONCENTRACIÓ PER DEMANAR LA LLIBERTAT DELS PRESOS L’Associació Catalana de Municipis i Comarques amb el seu president, Miquel

Buch al capdavant, va participar l’11 de novembre a la manifestació organitzada per l’ANC i Omnium Cultural per reclamar la llibertat dels presos polítics catalans.

“Els alcaldes i alcaldesses tenim clar que seguirem el camí que ens ha marcat la ciutadania i fem un total suport al govern

que està a l’exili I a la presó”, va expli-

car el president de l’ACM, Miquel Buch, davant dels mitjans de comunicació presents a la manifestació.

Capçalera de la manifestació. Foto: ACN

La concentració va acollir més de 750 mil

persones al carrrer Marina de Barcelona

president d’Omnium Jordi Cuixart.

dues capçaleres, una demanant la lliber-

polítics com el vicepresident Oriol Jun-

La marxa s’ha fet sota el lema ‘Llibertat

ars dels consellers i dels presidents de

Mundó, Josep Rull, Montse Bassa, Merit-

plir la via amb pancartes amb el lema

per reclamar l’alliberament dels presos queras i els consellers Jordi Turull, Carles xell Borràs i Joaquim Forn, així com els

presidents de l’ANC, Jordi Sànchez, i el

presos polítics, som república’ i va om‘Llibertat’, estelades o missatges contra

l’aplicació de l’article 155. Es van exhibir

tat dels presos, encapçalada per familil’ANC i Òmnium, i l’altra a favor de la re-

pública, amb representants polítics, i va anar baixant fins a l’avinguda Icària, on es van fer els parlaments.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

7

FORMACIÓ

8

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017

FORMACIÓ

S’INICIA EL PRIMER POSTGRAU DE GOVERN OBERT LOCAL DE CATALUNYA La Fundació d’Alts Estudis d’Electes i

la Càtedra Enric Prat de la Riba, impulsades per l’Associació Catalana de

Municipis, han posat en marxa aquest passat mes de novembre la primera diplomatura de postgrau en govern obert

local: transparència, bon govern i participació ciutadana.

Adreçat a càrrecs electes i personal al

serveis locals, el Postgrau té l’objectiu de donar les eines que permetin millorar les respectives responsabilitats

en un nou marc de principis i valors que han de guiar l’actuació pública en

l’àmbit del bon govern, la transparèn-

cia i la participació ciutadana. “Aquest

Sessió d’inauguració del Postgrau en Govern obert local.

tracta només d’implementar la nor-

davant dels dèficits democràtics.

cinc mòduls: ‘De la gestió al govern.

de gestió, sinó de fomentar i millorar

L’acte d’inauguració va comptar tam-

gestió de la transparència en l’acti-

tadans”, va destacar el secretari ge-

parència i govern obert de la Gene-

inauguració que es va fer el passat 22

destacar que les polítiques en govern

que els ciutadans demanen que els

el món local, com a administració més

Les sessions del nou postgrau es por-

tes i,a més, la societat demana més

coneix millor les seves necessitats.

de matí i tarda a l’auditori de formació

col·laboració ciutadanes als represen-

La primera Diplomatura de Postgrau

postgrau busca omplir un buit. No es

mativa que configura aquest model l’actitud amb què ens adrecem als ciu-

bé amb el Secretari General de trans-

neral de l’ACM, Marc Pifarré, durant la

ralitat de Catalunya, Jordi Foz, qui va

de novembre. Així mateix, va recordar

obert no es poden dur a terme sense

ajuntaments tinguin les finestres ober-

propera al ciutadà i, per tant, la que

transparència, integritat, participació i tants i empleats públics com a reacció

en govern obert local s’estructura en

El diàleg dins les organitzacions’; ‘La

vitat administrativa’; ‘El bon govern i la lluita contra la corrupció’; ‘Teoria i

pràctica de la participació ciutadana’ i l’elaboració d’un projecte final.

ten a terme cada dimecres en horari

de l’ACM. Tindran lloc fins al mes de juliol de 2018.

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

9

COMISSIONS

L’ACM S’ADHEREIX A L’EUROPEAN SOCIAL NETWORK (ESN) L’European Social Network (ESN) és una xarxa independent de serveis socials públics a Europa. Aquesta reuneix persones que planifiquen, gestionen i presten

serveis socials públics en col·laboració amb els organismes reguladors.

Hi formen part: associacions nacionals de directors de serveis socials; departaments de benestar social a nivell nacio-

nal, regional i local; universitats o escoles nacionals especialitzades en política social; instituts d’investigació i altres organismes públics responsables de la millora dels serveis socials.

Seminari celebrat a Estocolm.

Les funcions que tenen els membres de

esdeveniment que requereix una quota

la Xarxa de ESN són:

• Compartir informació de l’ESN amb altres membres de la seva pròpia organització

• Difondre les convocatòries de parti-

cipació en grups de treball i s’animen a participar mitjançant la presentació de candidatures de l’entitat/associació

• Difondre i respondre els qüestionaris que es fan arribar des de l’ESN

• Difondre i proposar un participant pels esdeveniments que s’organitzen (seminaris, tallers, ...)

• Invitar a l’ESN a participar en els actes o jornades que s’organitzin des de l’en-

titat per tal que puguin portar diferents realitats europees

• Assistir al Congrés anual que s’organit-

za, que s’autofinança, (aquest és l’únic

10

per participar)

L’adhesió de l’ACM permetrà a la xarxa

de l’ESN disposar de coneixements de

la realitat local de Catalunya per a la realització d’informes i aportar bones pràctiques locals i comarcals. Paral·lelament,

l’ACM podrà aprendre sobre les tendèn-

cies actuals en polítiques i pràctiques, compartir coneixements i contactes amb

responsables clau de la presa de deici-

sions a Europa a través de seminaris, tallers, grups de treball específics,etc.

Al mateix temps, poder compartir pràctiques efectives per promoure serveis de qualitat, eficaços i eficients.

En el marc de la xarxa de l’ESN el passat mes d’octubre (del 22 al 24) va tenir

lloc a Estocolm el seminari “Nens mi-

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

grants i joves. Inclusió social i transició a l’adulta”. En el seminari es van poder

conèixer diferents polítiques de recepció i integració de persones immigrants,

refugiades i de menors immigrants no acompanyats; donar suport als països

més afectats per l’arribada d’infants i joves demandants d’asil; donar suport als països participants en l’aprenentatge

de polítiques i pràctiques en altres països; analitzar l’estat de xoc de les polítiques internacionals, europees, nacional

i locals relatives als infants i joves no acompanyats i als joves immigrats per garantir-ne la inclusió social i compartir

amb responsables polítics europeus i internacionals aspectes clau que afronten els serveis socials locals pel que fa a la

recepció i la inclusió social dels infants no acompanyats (MENA) i els joves immigrants.

COMISSIONS

L’ACM SE SUMA A LA REIVINDICACIÓ DELS DRETS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL La Federació Catalana de la discapacitat intel·lectual (Dincat) i l’ACM van establir un acord de col·laboració per donar

veu i ressó al Dia internacional de la dis-

capacitat, que se celebrava el passat 3 de desembre.

Dincat és la federació que vetlla per la

defensa dels drets, la dignitat i la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual o del

desenvolupament i les seves famílies a Catalunya, amb prop de 300 entitats

socials que treballen conjuntament per

oferir serveis i suports que potencien l’autonomia de la persona i que garanteixen la seva plena inclusió a la societat

en totes les etapes vitals i en tots els àmbits. L’objectiu de les activitats realitza-

des amb motiu del Dia internacional de la discapacitat és visualitzar i reivindicar els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Per aquest motiu, es van plantejar dife-

rents materials i accions als municipis catalans, a través de l’ACM, per fer visible aquesta reivindicació. Un d’ells va

ser aquest pòster que enumera els drets que tenen. Altres mesures van ser la lectura d’un manifest, il·luminar la façana

dels ajuntaments amb el color taronja o difondre les accions a les xarxes socials sota l’etiqueta #TuIJoElsMateiosDrets.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

11

ACTUALITAT

SEGURETAT I CIUTATS A DEBAT EN UNA CONFERÈNCIA A BARCELONA L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el di-

rector general d’Administració de Seguretat

de la Generalitat de Catalunya, Jordi Jardí, i el president del Fòrum Europeu per a la

Seguretat Urbana (EFUS), Willy Demeyer, vann participar el 15 de novembre a la inau-

guració de la Conferència Internacional “Se-

guretat, Democràcia i Ciutats: coproduir les polítiques de seguretat urbana”.

Aquesta conferència internacional s’orga-

nitza cada sis anys en una ciutat europea.

Durant tres dies el Museu del Disseny de

Barcelona va reunir més de 760 participants

(càrrecs electes, tècnics i experts de la se-

Un moment de la inauguració de la conferència al Museu de Disseny.

guretat) de 47 estats que van analitzar els reptes actuals i les polítiques de seguretat urbana, sobretot en matèria de prevenció.

un bé col·lectiu a preservar: “Hem d’afron-

El director general d’Administració de Se-

ciutadans estigui garantida sense que això

tar un futur en què la seguretat dels nostres

la implicació de tots els cossos policials i d’emergència que van fer-hi front.

guretat de la Generalitat de Catalunya, Jordi

impliqui restringir drets ni llibertats”.

El Fòrum Europeu per a la Seguretat Urba-

públic de la seguretat, com a servidors pú-

A la inauguració també es va tenir un emo-

250 autoritats locals i regionals i pretén

dels ciutadans”. L’alcaldessa de Barcelona,

rorista del passat 18 d’agost a Barcelona

Jardí, va destacar el repte de crear “valor blics que som per millorar la qualitat de vida

tiu record per les víctimes de l’atemptat ter-

Ada Colau, va remarcar que la seguretat és

i Cambrils i es va elogiar la col·laboració i

na es va crear a Barcelona el 1987. Integra

promoure l’intercanvi de bones pràctiques

de prevenció de la seguretat en entorns urbans.

SIGNAT UN CONVENI AMB LA CONSULTORA CROWE HORWATH L’Associació Catalana de Municipis i

Comarques ha signat un conveni amb Crowe Horwath per oferir als ens locals

catalans serveis d’auditoria i consultoria, i assessorament legal i tributari amb avantatges econòmics, descomptes i ofertes especials.

Crowe Horwath és una firma especialitzada en serveis professionals que realitza activitats d’auditoria, consultoria, i legal i tributari. Per aquest motiu, l’objecte

d’aquest conveni és establir el marc de

col·laboració entre les dues entitats amb

Foto durant la signatura del conveni.

les entitats locals catalanes, amb les mi-

tinacional de serveis professionals amb

consultors i enginyers, entre d’altres,

Crowe Horwath és una organització mul-

nals format per economistes, advocats,

amb un equip de més de 300 professio-

la, amb oficines principals a Barcelona i

l’objectiu d’oferir serveis d’interès per a llors condicions.

12

més de 90 anys d’experiència. Compta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

distribuïts per tota la geografia espanyoMadrid, i opera en 130 països.

ACTUALITAT

L’ACM SIGNA UN CONVENI AMB L’ASSOCIACIÓ MEDITERRÀNIA DE PÈRITS DE LES TIC El president de l’ACM, Miquel Buch i el president de l’Associació mediterrània

de pèrits de les TIC, Josep Jover, han signat un conveni de col·laboració per

compartir projectes i iniciatives en l’àm-

bit de la tecnologia, les telecomunica-

cions, la seguretat i la ciberseguretat a fi d’impulsar l’accés als avantatges de

la societat de la informació i les tecnologies de la informació i la comunicació segura per a la ciutadania, i alhora

fomentar la innovació, competitivitat i desenvolupament econòmic.

L’economia digital creix a un ritme de set vegades més ràpid que la resta de

sectors de l’economia. La Unió Euro-

Josep Jover, d’ASPERTIC, i Miquel Buch, president de l’ACM, durant la signatura del conveni.

ropea amb l’objectiu d’ajudar Adminis-

Actualment els ajuntaments de Catalu-

el màxim profit de les tecnologies de

possible per al desenvolupament dels

un creixement intel·ligent, sostenible

estratègiques. Per aquest motiu, el

senvolupa en un conjunt d’objectius,

tercanvi d’informació en les matèries

l’Horitzó 2020, en diferents progra-

ons, la seguretat, la ciberseguretat i

innovació, experimentació i foment

coordinació es materialitza molt espe-

conceptes com ara ciberseguretat o

posta ràpida a càrrec d’ASPERTIC i a

quedar-se i modelar totes les accions

un problema de tecnologia, les teleco-

publiques.

guretat i infraestructures crítiques.

pea ha definit una agenda digital eu-

tracions, ciutadans i empreses a treure

nya mereixen i necessiten tota l’ajuda

la informació, per tal d’aconseguir

seus plans per identificar oportunitats

i inclusiu. Aquesta estratègia es de-

conveni permetrà la coordinació i l’in-

pilars, iniciatives i programes, com

de la tecnologia, les telecomunicaci-

mes de recerca, desenvolupament,

les infraestructures crítiques. Aquesta

de la competitivitat. Al mateix temps,

cialment en un equip de pèrits de res-

infraestructura crítica han arribat per

disposició de l’ajuntament afectat per

tecnològiques de les administracions

municacions, la seguretat, la ciberse-

ASPERTIC és una associació professi-

onal sense ànim de lucre que aplega pèrits tecnològics, formats per actuar

davant els tribunals. Contempla la representació dels interessos genèrics dels associats davant de les instàn-

cies polítiques i administratives, i assessorar-los jurídicament; el foment i

la defensa de la professió de Taxador

i Pèrit informàtic judicial; El foment i la defensa de la llengua i la cultura catalanes; La promoció i l’elaboració d’estudis sobre problemes i qüestions de tecnologia i Dret i la difusió del co-

neixement de les noves tecnologies a les institucions, encoratjant la participació dels ciutadans.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

13

CENTRAL DE COMPRES

LA CENTRAL DE COMPRES JA ABASTEIX EL MÉS DEL 80% DEL MÓN LOCAL La central de compres s’esta consolidant com una eina molt útil per a les

PERCENTATGE D’ÚS DE LA CENTRAL DE COMPRES

catalans. A dia d’avui les quatre diputa-

1.029 ens locals adquireixen algun producte o servei

unitats de contractació dels ens locals

cions catalanes i el 93% dels consells comarcals fan ús de la Central de Compres per adquirir béns i/o serveis. Pel

que fa als ajuntaments, 766 dels 930 que són socis de l’ACM han adquirit

un o més serveis. Aquesta xifra suposa que el 82% dels ajuntaments catalans

ja s’han beneficiat dels avantatges de la Central de Compres del mòn local.

Ja fa dos anys que l’ACM està donant a

conèixer l’adquisició centralitzada entre les entitats dependents (EMDs, consor-

cis, mancomunitats i societats municipals, i altres). Entenem que fer extensiu

els beneficis de la Central de Compres

(estalvis econòmics, simplicitat administrativa, qualitat tècnica i seguretat

jurídica) entre els ens dependents és

una bona forma d’ajudar als ens locals.

INFORMACIÓ:

ESTALVIS

93 496 16 16

En molts casos els estalvis són dificilment quantificables però en dos dels acords marc que acabem de licitar ha estat possible donar resultats molt positius.

centraldecompres@acm.cat www.centraldecompres.cat

Subministrament Elèctric Amb la renovació de l’Acord marc

de l’energia elèctrica del 10% si

aconseguir reduir el preu de l’ener-

2016 .

de subministrament elèctric es va gia elèctrica en un 14%, fet que

es compara amb el cost tarifari del

suposa un estalvi en la despesa

Manteniment Ascensors Des del mes de juliol de 2017 està

quirit el servei. Els preus de l’Acord

l’Acord

mitjana els ens locals veuen redui-

a disposició de tots els ens locals marc

de

manteniment

d’aparells elevadors. Actualment, ja hi ha 19 ens locals que han ad-

14

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

marc són més advantatjosos i de da la seva despesa en un 40%.

CENTRAL DE COMPRES

L’ALDEA ADQUIREIX UNA MÀQUINA ESCOMBRADORA L’Ajuntament de l’Aldea (Baix Ebre), amb poc menys de 4.000 habitants, ha adquirit una màquina escombradora d’aspiració mitjana (model SWINGO 200+), que permet als operaris tre-

ballar dia a dia mantenint els espais públics en perfecte estat. La compra s’ha dut a terme mitjançant l’adhesió a l’acord

marc de subministrament de maquinària tècnica que ofereix la Central de Compres de l’ACM. Actualment, un total de 29

ens locals ja s’han beneficiat dels preus avantatjosos i de l’es-

talvi procedimental que ofereix aquest acord marc. Cal desta-

car que el municipi del Baix Ebre també està adherit a l’acord marc d’electricitat, que permet un estalvi del 10% en relació als preus de l’anterior acord marc.

XERTA COMENÇA A FER ÚS DEL SERVEI DE MANTENIMENT D’ASCENSORS L’Ajuntament d’Els Hostalets de Pierola, mitjançant la Central de Compres de l’ACM, ha adquirit dos equips d’impres-

sió i multifunció per a la gestió del dia a dia. Concretament, s’ha fet a través del sistema de lloguer de dues impresso-

res de mitja capacitat. Actualment, l’acord marc d’impressores té adherits 109 ens locals.

El municipi de l’Anoia recentment també va adquirir dos nous ordinadors portàtils (model MacBook 13” i5), aprofitant els avantatges que l’acord marc d’equips informàtics ofereix als ens associats.

L’AJUNTAMENT DE L’ALBAGÉS CONTRACTA LES ASSEGURANCES L’ajuntament de l’Albagés (Garrigues), amb poc menys de

500 habitants, està adherit a l’acord marc d’assegurances de la Central de Compres del món local. Dels sis lots de pòlis-

ses que oferim, el municipi de les Garrigues ha contractat les pòlisses de responsabilitat de càrrecs electes, responsabilitat

civil i patrimonial, danys a edificis i accidents, també ha contractat el servei de mediació. L’Albagés també està adherit a l’acord marc de subministrament elèctric.

ELS PLANS DE SIÓ SE SUMA AL SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC L’Ajuntament de Plans de Sió, petit municipi de la Segarra,

s’ha adherit a l’acord marc de subministrament elèctric de la Central de Compres de l’ACM. D’aquesta manera pas-

sarà a beneficiar-se dels avantatges d’aquesta adquisició centralitzada. No només de tarifes més barates, sinó també

d’estalvis en procediments i seguretat jurídica. Actualment,

un total de 778 ens locals catalans gaudeixen dels avantatges que suposa adherir-se a l’acord marc de subministrament elèctric.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

15

COMISSIONS

MANIFEST CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE La violència masclista no és un proble-

ma de les dones. És un problema de tothom, tots i totes. I no són casos aïllats

ni inevitables. Les dades són alarmants

i només com a societat podem erra-

dicar-la. No és fàcil. Hem heretat una tradició on les dones aguanten amb si-

lenci, patiment i sentiment de culpa les agressions. Perquè encara vivim en una cultura masclista que ha normalitzat les conductes delictives contra les dones.

Ja n’hi ha prou. Cal construir una societat que no toleri la violència masclista.

Perquè ara l’estem tolerant. I no és un desig ni un somni: és una necessitat urgent.

N’estem tipes. Estem tipes de tanta violència sexual. A la pròpia llar, al carrer, a

la feina. On sigui i quan sigui. Exercida

per la parella, per l’exparella, per famili-

ars, per companys, per coneguts o per desconeguts. Estem tipes de ser notícia, de convertir les dones assassina-

des en xifres, de ser víctimes, que ens matin, que ens insultin, que ens grapegin, que ens violin, que ens vexin, que

ens utilitzin. I tot, només pel fet d’haver nascut dones.

Estem tan tipes, que avui ens dirigim a

vosaltres. Qui contribueix a perpetuar la violència masclista. Qui us amagueu

o passeu desapercebuts però sabem que hi sou. Avui us assenyalarem.

-Als violadors: sí, vosaltres, els homes

que ens heu forçat, que heu utilitzat la vostra força física, l’amenaça o la coerció per sotmetre’ns, que no heu volgut

escoltar un no, els que us penseu que arriba un moment que ja és massa

tard per dir que no. Encara que siguis

marit, company, amic o acabat de conèixer. No és no, sempre. I quan sentis

no, ni ens toquis. Només un sí és un sí.

I aquest sí pot ser que no en qualsevol moment o en una altra ocasió. Quan

utilitzeu les drogues, l’alcohol i les subs16

tàncies químiques per anul·lar la capacitat de decisió de les dones és masclisme

disfressat d’estratègia de submissió. Mai,

en cap cas, la pèrdua de consciència és sinònim de consentiment.

-Als abusadors: els que utilitzeu una suposada autoritat, a la feina, a casa, a la

família, per sotmetre’ns, per agredir-nos,

per fer-nos por, per fer-nos mal, per fer-nos

xantatge, per coaccionar-nos, per utilit-

zar-nos en el vostre benefici i pels vostres interessos. Cap càrrec, cap responsabili-

tat, cap autoritat és més important que la nostra llibertat. No teniu cap poder sobre el nostre cos.

-Als assetjadors: els que ens molesteu pel carrer, a les festes majors, al transport públic, a la feina o a casa. Els que us refre-

gueu contra els nostres cossos al metro.

Els que exhibiu els vostres genitals a l’au-

tobús. Els que ens perseguiu. Els que ens

envieu missatges amenaçadors per mòbil o per correu electrònic. Els que controleu

els nostres telèfons. Els que ens assetgeu a través de les xarxes socials. Els que es-

pereu en un pàrking, en un ascensor, en un portal o ens perseguiu dient-nos allò

que per a vosaltres són inofensives “floretes”. Els que ens insulteu quan no accep-

tem les vostres propostes. Deixeu-nos en pau. Si us diem que no, no insistiu. No és

timidesa. És que les dones som lliures per decidir amb qui volem estar i, sobretot, amb qui no volem estar.

-Als maltractadors: la violència és la vostra

manera il·legítima d’exercir el poder. Els

que aprofiteu la intimitat o privacitat per

colpejar, per matar, per vexar, per agredir

sexualment, per espantar. O per matar i maltractar els nostres infants. Això us em-

pobreix com a homes i és un delicte que

ha de ser perseguit per la justícia. Sou criminals. Les dones no som propietat de ningú.

-Als i les que calleu però sabeu què passa: qui els hi rieu les gràcies als assetja-

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

dors, qui heu consentit que es maltrac-

tés o es violés una dona, qui heu mirat cap a l’altra banda, qui no heu recriminat

un abús de poder... Ja n’hi ha prou. Parleu. Assenyaleu. No sigueu còmplices.

-Presentadors i presentadores de tele-

visió que feu espectacle de la violència

masclista. Amb la vostra feina mal feta

contribuïu a perpetuar la cultura de la violència. Ja n’hi ha prou de veure mal-

tractadors i violadors per televisió que es fan les víctimes i justifiquen el seu comportament. Prou de convertir víctimes en titelles al servei de l’audiència. Prou

d’estigmatitzar dones maltractades, de

perseguir-les pel carrer, de buscar on s’amaguen. Prou de vulnerar el seu dret

a la intimitat i destruir la seva privacitat i la dels seus fills i les seves filles.

-Periodistes i mitjans de comunicació

que quan informeu de la violència con-

tra les dones dieu que les dones es moren. Les dones no es moren. A les dones les maten. Les assassinen.

-Professionals de l’audiovisual que perpetueu els tòpics que atempten contra

les dones: no les convertiu més en objectes.

-Empresaris de l’oci nocturn que utilitzeu les dones com a reclam dels vos-

tres negocis: No sigueu còmplices de la violència masclista. Pareu de posar-ho fàcil als abusadors que poden trobar,

en els vostres locals, la coartada perfecta.

-Professionals de la judicatura, l’advocacia, la medecina forense, i cossos policials que infravaloreu les denúncies

de les dones: el vostre àmbit és essencial per erradicar la violència masclista.

I finalment, a totes les dones: Ningú pot

privar-nos dels nostres drets. Tenim dret a viure sense violències masclistes. Tenim dret a ser lliures.

BENVINGUDA FINESTRETA ÚNICA La Finestreta Única Empresarial és el punt de referència únic dels empresaris, em-

prenedors i intermediaris en la seva relació amb l’Administració, representant un gran

esforç de les administracions implicades per entendre’s i posar-se d’acord en treballar plegats i fer la vida més fàcil a l’empresa.

La FUE ofereix atenció presencial a les Ofi-

cines OGE i ajuntaments adherits, i atenció online a Canal Empresa, el portal web des

d’on els professionals i empreses poden fer totes les gestions necessàries per desenvo-

l’estat dels seus expedients. Al cercador de

de l’Administració responsable.

els tràmits FUE, és a dir, hi són els tràmits

lupar la seva activitat, amb independència

D’ençà l’inici del Pla de la Finestreta Única Empresarial l’any 2011, la FUE ha anat ampliant el seu catàleg de tràmits, passant

dels 145 del catàleg inicial a gestionar-ne

530 en l’actualitat : 9 dels tràmits necessaris corresponen a l’AGE –són els de forma jurídica, autònoms i constitució de societat, així com els de marques i patents–; 498 cor-

responen a la Generalitat –són tràmits molt diversos en funció del sector i que afecten

només a les empreses d’aquell sector en concret (turisme, òptiques, agrícoles, etc...)

és a dir, a la regulació de l’activitat– i 17 tràmits de l’àmbit municipal, que tenen molta

repercussió perquè van lligats a l’establiment de l’activitat, a la seva ubicació en un

territori i afecten a quasi totes les activitats econòmiques.

El personal que gestiona els tràmits d’em-

tràmits de Canal Empresa s’hi troben tots

municipals i, per tant, si una persona vol iniciar un tràmit amb l’ajuntament, també el pot fer des d’aquí.

• La Cerca guiada de tràmits és l’eina per conèixer els tràmits lligats a una activitat, i

pot ser utilitzada tant per l’empresari com

per les persones de l’ajuntament. A partir d’un seguit de preguntes sobre l’activitat a iniciar i l’ajuntament on s’ha d’ubicar, la Cerca ofereix tots els tràmits necessaris de totes les administracions.

presari pot trobar tota la informació relacio-

personalitzar les seves dades i accedir a

A Canal Empresa trobareu tots els recursos

que estan a la vostra disposició, i els podeu utilitzar per informar als emprenedors i em-

presaris sobre els serveis de la Finestreta

mínima establerts per la llei 16/2015, de sim-

empresaris sobre els règims d’intervenció

adherits a la FUE, cal que des dels portals

plificació administrativa i perquè els empre-

web municipals –portal web i seu electrònica– es visualitzi i destaqui molt més els serveis que ofereixen la FUE.

Que es puguin distingir fàcilment en el caels que són tràmits d’empresa per una altra.

- Mantenir la coherència entre web i Seu

electrònica: Tant la informació de la seu electrònica com la d’apartat de tràmits i

persona, ho trobarà a un lloc però no pas

a les gestions de les empreses, on poden

coneix quins són els tràmits que li toquen.

Ara que ja hi ha 927 dels 947 ajuntaments

d’una banda té els continguts informatius,

i, finalment, té una part privada amb accés

ha d’utilitzar el portal i l’eina quan encara no

al vostre web municipal?

gestions, han de tenir incorporats els matei-

per altra ofereix totes les eines de tramitació

sari és poder saber què ha de fer i, per tant,

cial per informar als vostres emprenedors i

nada amb les activitats al llarg de tot el seu cicle de vida. Compta amb tres vessants:

aquests dos banners estiguin abans d’arri-

podeu utilitzar de forma electrònica i presen-

tàleg els tràmits del ciutadà per una banda i

ses: Canal Empresa, és un portal on l’em-

com a la seu electrònica. És important que

Quina informació de la FUE caldria destacar

estan més a promoció econòmica, ha de

• El portal electrònic únic per a les empre-

catàleg de tràmits del portal de l’ajuntament

Única. En aquesta línia, hi ha un díptic que

- Dedicar un espai específic a l’empresa:

conèixer totes les eines de la FUE :

la Cerca guiada de tràmits en un espai del

bar al tràmit, ja que la necessitat de l’empre-

presa dins de l’ajuntament, com les perso-

nes que informen de l’inici d’activitat que

porar els banners de Canal empresa i de

xos tràmits, ja que depenent per on entri la a un altre.

saris coneguin quin són els requeriments documentals necessaris en cadascuna de

les tipologies: Ara, obrir és més fàcil. És un díptic que podeu personalitzar, per si voleu afegir alguna oficina presencial on li podran donar tota la informació relacionada amb la seva activitat, etc.

A més, aquesta adhesió del vostre ajunta-

ment a la FUE us ha de servir per fer una campanya comunicativa destinada als vostres empresaris perquè coneguin tots els serveis i facilitats que heu posat a la seva disposició i tots els tràmits relacionats amb

l’activitat econòmica que poden fer des del portal web com des de les vostres oficines.

- Facilitar l’accés a la Cerca Guiada i a Canal Empresa: A més, si pot ser, incor-

La FUE ha d’acompanyar a l’empresari en tot el procés de vida del seu negoci, i hem de fer-li saber!

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

17

PARTITS POLÍTICS

QUÈ HA DE CONTEMPLAR LA FUTURA LLEI DE RESIDUS DE CATALUNYA PER MILLORAR EL RECICLATGE? Damià Calvet Responsable de l’àmbit de Territori i Medi Ambient del PDeCAT i regidor a l’Ajuntament de Sant Cugat

INCORPORAR DE FORMA EFECTIVA LES ACTIVITATS COMERCIALS I GRANS PRODUCTORS ALS SISTEMES DE RECOLLIDA SELECTIVA, MITJANÇANT AGENTS PÚBLICS O PRIVATS

En un escenari d’aplicació imminent de les directives europees que

a la quantitat i qualitat de residus recollits

plantegen objectius molt més ambiciosos (increment de taxes de reciclatge del 50% el 2020 al 70% el 2030, límit d’un màxim del

• Transparentar el cost de la gestió dels residus, assumint l’encari-

5% de residus destinats a abocador el 2030), per assolir aquests

ment, via cànon, del cost de la gestió en abocadors i incineradores,

índexs de reciclatge caldrà adoptar mesures com:

i aplicant sistemes de pagament per generació (PxG)

• Incorporar de forma efectiva les activitats comercials i grans pro-

• Promoure la recollida selectiva de fluxos de residus emergents

ductors als sistemes de recollida selectiva, mitjançant agents pú-

(mobles, tèxtil, olis de cuina, etc.)

blics o privats • Promoure la participació ciutadana responsable en els sistemes • Adoptar sistemes individualitzats de recollida, com el porta a por-

de recollida selectiva de residus

ta (PAP) o contenidors tancats intel·ligents, més eficients pel que fa

Eva Mata Portaveu d’ERC a El Vendrell

PREVENIR I APROFITAR TOT EL QUE SIGUI APROFITABLE I, PER AIXÒ, CAL TAMBÉ POTENCIAR L’ECODISSENY I L’ECOINNOVACIÓ

Primer, deixar de parlar de residus i parlar de recursos. No podem

En tercer lloc, s’han de fixar objectius, criteris, estratègies, terminis

permetre llençar, incinerar i no valorar energèticament la quantitat

potenciant la qualitat, l’eficiència i l’eficàcia incloent-hi mecanis-

de matèries primeres que tenim i no aprofitem com a recursos. Ara

mes de control i seguiment.

cal apostar per unes polítiques preventives i deixar les que s’han fet fins ara, polítiques de final de canonada. Prevenir i aprofitar tot

I darrer punt, la llei ha de seguir un patró de transparència amb

el que sigui aprofitable i per això cal també potenciar l’ecodisseny

mecanismes de control que evitin la corrupció que en aquest sec-

i l’ecoinnovació.

tor hi ha.

Segon, cal posar les bases per identificar el productor del residu i fer un pas en ferm cap a la responsabilitat col·lectiva. En aquest sentit cal repensar el sistema SIG actual i implantar entre altres mesures els SDDR dels materials recuperables.

Jaume Collboni, Secretari de política municipal del PSC L’objectiu marc d’aquesta normativa haurà de ser el d’incrementar

Pel que fa a mesures més a nivell local, dues accions principals:

els actuals percentatges de recollida selectiva dels residus. Dues

promoure plantes de producció d’energia per valoritzar la biomas-

mesures que serien molt efectives: el pagament per generació,

sa i/o el rebuig de les plantes de tractament de residus a nivell

com passa amb el telèfon, aigua, gas i electricitat, (aquesta és

local o comarcal, tot aprofitant les sinèrgies amb el seu entorn (ge-

una mesura que necessàriament ha de ser consensuada amb les

neració d’energia, de calor, etc.); i promoure l’elaboració de plans

institucions locals) i unes mesures molt estrictes per aconseguir la

locals de gestió de residus per coordinar les polítiques de reco-

recollida de la matèria orgànica en grans productors (comerços,

llida, gestió i tractament a través d’organismes supramunicipals.

restauració...). També caldrà un nou compromís pressupostari del Govern de Catalunya, per tal de fer efectives les infraestructures de gestió que seran necessàries arreu del territori.

18

CAL PROMOURE PLANTES DE PRODUCCIÓ D’ENERGIA PER VALORITZAR LA BIOMASSA I/O EL REBUIG DE LES PLANTES DE TRACTAMENT DE RESIDUS A NIVELL LOCAL O COMARCAL

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

PARTITS POLÍTICS CAL UN NOU MARC POLÍTIC PER FER DE LA GESTIÓ DELS RESIDUS UNA PART DE LA GESTIÓ EFICIENT DELS RECURSOS

Mireia Boya

Diputada de la CUP-CC La base per la millor política de gestió de residus és la no generació dels

mica, no s’està fent una diagnosi objectiva que estableixi l’obsolescència

mateixos. Per tal d’aconseguir-ho, cal desenvolupar un nou marc polític i

del model de gestió actual i proposi els models de futur. Entenem que s’han

institucional per fer de la gestió dels residus una part de la gestió eficient

de replantejar els fonaments, objectius i eines de la normativa catalana per

dels recursos i de l’energia, tot marcant un objectiu social i de l’activitat

aconseguir un canvi de paradigma que no es limiti, com ha estat fins ara,

econòmica que tendeixi al residu zero i a la prevenció de la contaminació

a ordenar i gestionar els residus. Cal doncs, formular un marc legislatiu

des de la mateixa concepció del producte o servei. Nosaltres en diem de-

nou fonamentat en la prevenció i l’ús eficient dels recursos, que plantegi

creixement.

mesures des de la fabricació, la distribució i el consum abans que els productes esdevinguin residus. I els residus que inevitablement es produeixin

Malgrat que fa uns anys que el model actual s’ha estancat en els resultats

es puguin reparar, reutilitzar o incorporar fàcilment al cicle de producció o

de la recuperació dels residus i que no ha estat capaç de frenar l’augment

ser integrats en el medi. Només així farem avenços clars per la mitigació

dels productes i bens de consum de curta durada, malgrat la crisi econò-

del canvi climàtic, el reciclatge i la reducció a l’origen i l’economia circular.

LA NOVA LLEI DE PREVENCIÓ DE RESIDUS HAURÀ D’ABORDAR LA INDIVIDUALITZACIÓ DE LA RECOLLIDA A TRAVÉS DE SISTEMES COM LA RECOLLIDA PORTA A PORTA COMERCIAL I DOMÈSTICA

Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV La gestió de residus a curt termini està marcada pels objectius de la Di-

sions per a 2020. La nova llei de prevenció de residus haurà d’abordar la

rectiva Marc de Residus –que obliga els estats membres a reutilitzar o

individualització de la recollida a través de sistemes com la recollida porta

reciclar el 50% dels residus d’origen municipal l’any 2020, i el PRECAT20,

a porta comercial i domèstica –que hauria de ser el sistema de recollida

que obligarà a assolir un 60% de recollida selectiva bruta de residus mu-

de referència en zones de baixa densitat– o l’obertura de contenidors prè-

nicipals el mateix any. Un dels reptes principals que tenim és la transició

via identificació; centrar esforços en la fracció orgànica, regular el sector

d’un model d’economia lineal, en el que una part dels residus acaben en

del packaging i els envasos, per reduir-ne la quantitat; apostar per ampliar

abocadors o incineradores, a un model d’economia circular, en el que els

la responsabilitat dels productors en la recuperació dels materials i actuar

residus són considerats un producte reintegrat al cicle productiu, mitjan-

sobre el cofinançament de la gestió dels residus en tota la seva cadena

çant la reutilització, la reparació i el reciclatge. Catalunya recull de manera

de tractament, des de la recollida selectiva fins al tractament, dipòsit i/o

selectiva un 39% dels seus residus municipals, lluny per tant de les previ-

valorització energètica.

Xavier Garcia Albiol President del grup parlamentari del PPC

LA FUTURA LLEI HAURIA DE CONTEMPLAR MESURES DE PREVENCIÓ DE RESIDUS, LA PREPARACIÓ PER A LA REUTILITZACIÓ I LA RECOLLIDA SELECTIVA PER AUGMENTAR L’EFICIÈNCIA EN L’ÚS DE MATERIALS

La gestió de residus està marcada pels objectius establerts a la Directiva

d’individualització de la brossa i de pagament per generació, de manera

Marc de Residus que obliga a reutilitzar o reciclar el 50% dels residus l’any

que com més reciclis, més econòmica sigui la taxa d’escombraries muni-

2020 i al PRECAT20 que obligarà a assolir un 60%. Per tant, per millorar

cipal, i per tant en aquesta reforma, la fiscalitat serà un pilar bàsic a tenir

el reciclatge i donar compliment, la futura Llei de Residus de Catalunya

en compte. Així com millores a l’actual model de recollida selectiva en

hauria de contemplar mesures de prevenció de residus, la preparació

contenidors amb innovacions tecnològiques (dispositius mòbils, codis de

per a la reutilització i la recollida selectiva per augmentar l’eficiència en

barres o contenidors intel·ligents), aprofundint i promovent la individualit-

l’ús de materials, a més d’avançar en la línia de l’economia circular. Per

zació de la recollida a través de sistemes com la recollida porta a porta en

abordar aquests reptes és necessari prioritzar la recollida de la fracció

zones de baixa densitat.

orgànica que representa prop d’un 40% del total, incorporant paràmetres

Miguel-Ángel Ibáñez Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà

LA FUTURA LLEI DE RESIDUS HAURIA DE GIRAR ENTORN DE LA IDEA QUE NO ES TRACTA DE SEPARAR MOLTS RESIDUS SINÓ DE GENERAR POCS RESIDUS

Els darrers cinc anys han suposat un avanç molt important en la separació

objectiu: d’una banda generar menys residus (envasos de més capacitat,

de residus havent assolit un alt grau en la consecució d’aquest objectiu.

venda a granel, etc.) i, d’altra banda, que el propi disseny faciliti el reciclat-

En aquesta línia creiem que només resta aprofundir en la separació de

ge, per exemple no mesclant materials que tenen tractaments de recupe-

la fracció orgànica. Ara que l’objectiu de separar està força arrelat, no es

ració diferents com és un ampolla de plàstic amb una etiqueta de paper.

tracta de separar molt sinó que hem d’anar un pas mes enllà i l’objectiu

La futura Llei de residus de Catalunya hauria de girar entorn de la idea

de la Llei de residus hauria de focalitzar en generar pocs residus. La llei

que no es tracta de separar molts residus sinó de generar pocs residus.

hauria d’incidir en què el disseny dels envasos respongués a un doble ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT SANT JULIÀ DE VILATORTA POSA EN MARXA EL PORTA A PORTA Sant Julià de Vilatorta (Osona) va iniciar el 19 de novem-

bre el sistema de recollida porta a porta. Ho va fer amb la fracció orgànica –per a la qual es van repartir uns

1.200 cubells marrons amb xip a tot el municipi. “Calia fer un pas més endavant i augmentar la taxa de reciclatge fins al voltant del 80%, ja que ara estàvem al 50% i

escaig, i pensem que la xifra és molt millorable”, explica Lluís Solanas, regidor de Turisme i Medi Ambient de

MOLLERUSSA ENDEGA UN PROJECTE PER PREVENIR L’AÏLLAMENT SOCIAL I LA INACTIVITAT EN MAJORS DE 65 ANYS L’Ajuntament de Mollerussa va posar en marxa el novembre

un nou programa que sota el nom ‘No et quedis a casa’ té per objectiu combatre l’aïllament social, la solitud i la inactivitat en persones majors de 65 anys. Per això, s’ha creat la figura de

l’’Amic de la gent gran’, que serà l’encarregat de fer la diagnosi prèvia per detectar els possibles beneficiaris entre les 2.000

persones que superen aquesta edat a Mollerussa i, un cop detectats, fer l’acompanyament en les diferents intervencions.

L’alcalde Marc Solsona destaca la importància d’aquest ‘’nín-

Sant Julià.

Amb la implantació de xips només als cubells de la frac-

ció orgànica, l’Ajuntament fa un pas més per tenir dades de la producció de deixalles per habitatge i avançar-se

a la tendència de futur. Des del consistori es deixa clar que per als veïns de Sant Julià el porta a porta no suposa cap increment en la taxa de residus, tot i que el nou

sistema és 55.000 euros més car. Amb tot, “d’aquí a cinc anys, i en el supòsit que s’arribés a un 80% de reciclatge, podria ser que el porta a porta costés el mateix que ara”, diu Solanas. Al mateix temps, l’Ajuntament ha tret dels carrers tots els contenidors, excepte els del vidre.

xol de població’’ i remarca que l’objectiu del projecte és ‘’fer-lo

visible’’ per tal que es puguin ampliar així les polítiques socials per combatre una ‘’dependència invisible’’.

L’Amic de la gent gran compta amb el suport del Centre d’Atenció Primària (CAP) i també de les entitats socials com

Càrites i Creu Roja i els serveis socials de base amb tots els quals ja s’ha contactat per establir els mecanismes de treball

en xarxa. Un cop establerta aquesta col·laboració, primer es començaran les entrevistes personals amb les persones que

des d’aquestes entitats considerin més vulnerables per des-

prés seguir amb la resta de persones majors de 65 anys de Mollerussa, les quals suposen aproximadament un 13% de la població total.

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

Foto: El Punt Avui/ Anna Aguilar

#MUNICIPISENPOSITIU

“AL POBLE HI HA UN NIVELL DE RESPECTE MOLT ALT ENTRE ELS VEÏNS ENTORN AL PROCÉS” Jordi Latorre Sotus (PDeCAT). Alcalde de Torrefarrera

Tweets

#municipisenpositiu Alcalde: Jordi Latorre Sotus (PDeCAT) Professió: Director de residència per a gent gran Habitants: 4.630 Pàgina web: www.torrefarrera.cat Sou alcalde: 0€ (sou vicepresident Diputació Lleida) Sou regidors: 7.800 € bruts anuals

Jordi Latorre ja acumula 10 anys d’experiència en política municipal, quatre com a regidor a l’oposició i la resta com a alcalde.

Tot i que ell, com tants d’altres alcaldes que

ara exerceixen, explica que hi va arribar de carambola, ja que el número 1 de la llista va haver de dimitir al cap de poc d’haver assumit l’alcaldia i que aquesta va recaure al número 2, és a dir, a ell.

Una de les primeres mesures que va fer al començar el seu mandat va ser crear un

parc empresarial al poble que ha acabat sent un referent al Segrià, i de la qual La-

torre treu pit d’aquesta decisió: “Torrefarrera tenia un polígon industrial ple, i la seua gran

ampliació estava buida i era una gran font de despesa en un moment de greu crisi”,

i explica que la creació del parc empresa-

rial va ser una “aposta” amb la que, a part de captar empreses, es podia alleujar l’endeutament que arrossegava el poble. 140

empreses de diferents àmbits van decidir

posar la seva seu al parc empresarial. So-

bretot es tracta d’empreses de fabricació de maquinària, venda majorista i serveis a empreses.

El projecte empresarial de Torrefarrera no

s’ha vist afectat per l’onada d’empreses que han marxat a causa del procés. Segons ex-

plica Latorre, tot i que és normal que hi hagi moments de tensió per la transcendència del moment, a Torrefarrera “hi ha un nivell

de convivència i respecte molt alt”, ja que

tret “d’alguna queixa” que admet que hi ha hagut per una estelada que hi ha en una rotonda, assegura que no hi ha hagut res gaire significatiu. L’alcalde, fins i tot, recorda les imatges d’un noi l’1 d’octubre que va anar

a votar a Torrefarrera amb una bandera es-

panyola lligada a la cintura i que va marxar entre aplaudiments. “Ell mateix ha reconegut el respecte que hi ha”, diu.

Ajuntament d’Amposta @ajamposta L’@Ajamposta entrega 16.000 euros a centres educatius per a programes de socialització de llibres

Ajuntament de Tàrrega @ajtarrega

Renovem els 29 punts de l’enllumenat a la Plaça Carme amb bombetes LED, acció que suposar`un 80% d’estalvi

Quan se li pregunta sobre com hauria de ser la Torrefarrera d’aquí a 10 anys, contesta que el poble hauria de ser “admirat” per

la seva “alta qualitat de vida i una bona cohesió social”, amb més serveis per als veïns

i “moltes més” empreses al Parc Empresarial, i “que sigui capaç d’encarar els reptes

de futur respectant la personalitat i història del poble”. Ara mateix, a Torrefarrera també

hi ha el Complex Esportiu que fa de seu de la Federació Catalana de Futbol, un casc

Ajuntament de Masquefa @AjMasquefa

#Masquefa estrena sistema de recollida de residus amb l’objectiu de millorar la selecció Conselh Generau Aran @conselharan #Aran repobla els seus rius amb truites autòctones

antic molt ben conservat, o “la zona nova”, com l’anomena Latorre, que diu que és “una àrea de cases aparellades molt ben

feta en l’època del boom, que ha fet créixer molt i bé el poble”. També diu que des del setembre hi ha 12 murals amb grafittis del

Ajuntament de Breda @AjuntamentBreda Breda comença a implantar el porta a porta de residus amb 1.700 cubells

certamen Street Art Festival.

Latorre és un alcalde tenaç i que treballa

amb ganes per Torrefarrera, molt actiu a les xarxes, també crida l’atenció que va amb

cadira de rodes degut a un accident que va patir durant la seva joventut. “Òbviament, hi

Ajuntament de La Bisbal d’Empordà @labisbalemporda La nova Biblioteca obrirà les portes a la nova ubicació de l’antic escorxador al desembre

ha un estigma social, però cada vegada és menys important”, assegura. “És una limita-

ció que existeix, però que ben gestionada no condiciona gaire”, assegura. “La gent es fixa en el que pots i saps fer, i de l’alcalde n’esperen una bona gestió municipal, que

avui no requereix gaire esforç físic, i per sort

Ajuntament de Teià @ajTeia #Teià posa en marxa un taxi a demanda adreçat a veïns majors de 65 anys i persones amb minusvalidesa

Torrefarrera és un poble molt pla i accessible”. I remata amb una frase de Freud: “Sóc

un home afortunat, res en la vida m’ha estat fàcil!”

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

21

LOCALRET

CIUTATS INTEL·LIGENTS, MUNICIPIS CONNECTATS Cada any es donen cita a Fira de Barcelona

representants de centenars de ciutats d’arreu del món que estan esprement al màxim

la tecnologia per millorar la qualitat de vida

de les persones. L’Smart City Expo World Congress és un extraordinari aparador de

les solucions més innovadores i disruptives que s’apliquen a ciutats d’arreu del planeta.

I també és un fòrum de reflexió. Enguany

les conferències s’han orientat sobre l’anomenat “empoderament” de la ciutadania, i s’ha debatut sobre la transformació, la

mobilitat i l’impacte de les tecnologies en l’economia.

Catalunya també té un paper i una presència important en aquest esdeveniment.

La prova, per exemple, és l’Observatori SmartCAT, que recull més de 200 projectes tecnològics molt interessants desenvolupats a municipis d’arreu del país i que

poden servir de referència a altres ajuntaments. O la plataforma SENTILO, un exemple d’iniciativa sorgida de l’àmbit local i que

s’ha acabat convertint en un projecte multi-

ciutat creant una comunitat activa al seu voltant. Cal recordar que SENTILO va ser

desenvolupada l’any 2013 per l’Ajuntament de Barcelona en codi lliure, cosa que va

permetre ser aprofitada i millorada per les

ciutats de Reus i Terrassa on va col·laborar el Consorci Localret fent difusió del projecte a través de la seva xarxa de coneixement.

Però no gaires quilòmetres més enllà de

les presentacions d’aplicacions intel·ligents,

22

de la tecnologia blockchain o de la intel·

ligència artificial hi ha una altra realitat innegable. I és que el 85% dels municipis del

país encara no compta amb una connecti-

vitat d’alta capacitat. Dit d’una altra manera: a un 20% de la població catalana distribu-

ïda en prop de 800 municipis encara no li arriben els beneficis que ofereix una bona connectivitat.

Per aquest motiu cal celebrar l’anunci fet per la Diputació de Barcelona en el marc

del mateix Smart City Expo World Congress: al 2018 s’invertiran gairebé 19 milions d’euros per facilitar l’arribada de la fibra òptica a 55 municipis i a 178.540 habitants

de la demarcació de Barcelona. El Consorci Localret ha col·laborat en la definició inicial dels criteris tècnics per el desplegament

d’infraestructures de telecomunicacions en

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

el marc d’aquest projecte que aprofitarà obres de millora i conservació en 252 quilò-

metres de carreteres d’àmbit comarcal que són titularitat de la Diputació de Barcelona.

Durant la presentació del projecte, la presidenta de la Diputació de Barcelona va

incidir en la idea que els 311 municipis de la demarcació han de tenir suficient connec-

tivitat, perquè l’organització que presideix està “al servei de 5,2 milions d’habitants, es visqui on es visqui”.

Amb aquesta important inversió que s’acaba d’anunciar s’avança en l’equilibri territo-

rial i s’estimula la competitivitat, la millora de la formació i la propagació del coneixement. I és que calen tantes ciutats intel· ligents com municipis connectats.

OPINIÓ

PAÍS D’ALCALDES La prova que ha hagut d’en-

És en els municipis on es desenvolupa la vida de la gent.

abans i després del primer

que a sobre fa menys per nosaltres del que caldria. El go-

consumar el referèndum uni-

de primera mà quines són les disposicions i els anhels més

carar el món municipal català

Tots vivim al nostre poble o ciutat, no a l’abstracció d’un estat

dia d’octubre —quan es va

vern local és un govern de reconeixement i proximitat; sap

lateral d’autodeterminació—,

bàsics de la ciutadania.

ens ha donat un altra evidènMelcior Comes Escriptor

cia del vigor i de l’embranzida

que els ajuntaments han sabut donar-li al nervi més patri-

òtic del país. Tot allò va ser possible perquè els ajuntaments i els governs municipals van posar tota la carn a la graella.

“Els alcaldes han ajudat a fer visible al món que el govern català no està sol” Els alcaldes s’han disposat a jugar-se la seva carrera i la

Els alcaldes s’han mostrat reiteradament disposats a tot

seva seguretat amb la mateixa o més valentia que els alts

ciutadania: el dret a participar pacíficament, amb garanties

ment que donaven suport a la causa democràtica, recolzant

més pura i directa del quefer democràtic. Això, ja ho sabem,

tàncies el deixaven sol. El ciutadà —almenys a Catalunya—

s’ha vist incapaç de dominar l’aspiració sobiranista, almenys

seu ajuntament que no a les institucions de la UE. Això pot

seran sempre nostres» és una altra manera de dir que els

pel que denota de la buidor del projecte europeu—; sí, se’ns

perquè es poguessin exercir els drets més elementals de la

càrrecs d’altres administracions, i han fet saber en tot mo-

i seguretat, en un plebiscit, que no deixa de ser l’exhibició

el govern de la Generalitat quan semblava que les altes ins-

els ha costat la persecució judicial per part de l’estat, que

sap que té més garanties i que trobarà més empara en el

quan aquesta es desenvolupa a nivell local. «Els carrers

sonar com una desgràcia, i ho deu ser en alguna mesura —

carrers, que són fet i fet dels municipis, mai no podran ser

acaba de fer evident que en aquesta constatació hi ha una

sostrets al poder d’una ciutadania que sap el que vol.

trista veritat.

“El ciutadà –almenys a Catalunya– sap que té més garanties i que trobarà més empara en el seu ajuntament que no a les institucions de la UE”

Els alcaldes, a més, ara han viatjat fins a Brussel·les, a mostrar-se al costat del govern que ha hagut d’exiliar-se per

no caure sota l’arbitrarietat mesquina de l’estat espanyol.

Aquest viatge ha estat molt criticat, però ha tingut un ressò

internacional positiu i remarcable. Els alcaldes han ajudat a

fer visible al món que el govern català no està sol en la seva recerca d’una altra manera de governar Catalunya. Els alcaldes han mostrat que governen institucions que són estat,

L’estat pot reprimir, però no pot dominar. I el més indòmit

un estat al servei dels drets dels ciutadans, no al servei de

són els municipis, que amb la seva proximitat i flexibilitat, a

la repressió o la persecució arbitrària de projectes polítics.

timents de la ciutadania, fan de mal sufocar. Goliat no pot

Els alcaldes mostren que sí, una altra forma d’entendre la

dies de preparació del plebiscit va ser heroic, insubornable-

te europeu, que sembla viure més en les filosofies i en els

consistoris es van comprometre —sempre amb excepcions

catalanisme pot acabar tenint més nervi a nivell local que no

amenaça que pretengués limitar o anul·lar el que no hauria

nades ara més que mai a un autonomisme roí, en virtut d’un

Va ser a nivell local on la democràcia va imposar-se i brillar;

proposta en clau sobiranista.

més del seu contacte directe, de primera mà, amb els senvèncer centenars de petits Davids. El que vam veure aquells

democràcia és possible, més d’acord amb l’ideal del projec-

ment democràtic i d’un civisme generós. Els alcaldes i els

somnis que no, per desgràcia, en les institucions de la UE. El

oprobioses— a oferir locals municipals, i a no fer cas de cap

recorregut des de les institucions ‘autonòmiques’, condem-

mai de reprimir-se: l’aspiració participativa de la ciutadania.

estat que té per missió tallar cruelment les ales a qualsevol

va ser a nivell local on es va veure que el sentit comú s’im-

posa al sentit d’estat, a les raons del poder cec i burocràtic. ¿Els municipis poden garantir més els drets fonamentals que no els estats? Sembla que sí.