ACM 391

391 Febrer 2018

La revista referent d’informació del món local

DAVID SALDONI ÉS ESCOLLIT NOU PRESIDENT DE L’ACM

L’alcade de Sallent, David Saldoni, va ser proclamat president de l’entitat municipalista en el marc de la XIX Assemblea, que es va celebrar a Cardona el passat 20 de gener

MÓN LOCAL: PROXIMITAT, SERVEI i COMPROMÍS

FORMACIÓ

S’inicia la tercera edició del Postgrau en litigació pública

XIX Assemblea de l’ACM. Cardona

COMPRES

Una sèrie de sessions al territori aclariran dubtes sobre la nova Llei de Contractes

COMPRES

La Central de Compres comença a oferir l’adquisició de vehicles baixos en emissions

SUMARI

CARDONA El municipi de Cardona està situat a la comarca del Bages. Amb 5.235 habitants, compta amb 66,7 quilometres quadrats de superfície. És una de les poblacions amb més protagonisme en l’escenari sociopolític català. Va fundar-se el 23 d’abril de 986

quan el Comte Borrell II va atorgar la Carta de Poblament, tot i que existia de molt abans. La vila va néixer sota el castell que sempre va tenir una valuosa situació estratègica. La festa major se celebra el 9 de setembre durant la festivitat de la Mare de Déu del Patrocini. Gentilici: cardoní i cardonina. Alcalde: Ferran Estruch (ERC).

ACTUALITAT

ACTUALITAT

FORMACIÓ

PÀG. 4

PÀG. 6-7

PÀG. 11

CENTRAL DE COMPRES

OPINIÓ

MUNICIPIS EN POSITIU

David Saldoni agafa el relleu de Miquel Buch al capdavant de l’ACM

PÀG. 15

La Central de Compres ofereix vehicles sostenibles

Entrevista a David Saldoni, nou president de l’ACM

PÀG. 16

‘Últim any, última oportunitat’.

Article del periodista Pere Cardús

Posem en marxa la 3a edició del Postgrau en litigació pública

PÀG. 21

Entrevista a l’alcaldessa de Begues, Mercè Esteve

EDITORIAL

EDITORIAL

NOUS LIDERATGES, NOUS REPTES El passat 20 de gener els alcaldes i alcaldesses de Catalunya

El nou president té també el repte de concretar i executar les

president de l’ACM, en substitució de l’exalcalde de Premià

balls debatuts en el marc de la Convenció Municipalista, lide-

van escollir a l’alcalde de Sallent, David Saldoni, com a nou de Mar, Miquel Buch. Saldoni agafa el relleu amb la voluntat

de continuar i aprofundir la feina realitzada per Buch al capdavant de l’entitat municipalista de referència a Catalunya.

David Saldoni pren el relleu a l’ACM amb 931 municipis associats i amb un cartera de serveis per als ajuntaments consolidada, que té com a objectiu que els ens locals puguin prestar més i millors serveis als ciutadans. Cal, doncs, seguir

en aquesta línia, treballar perquè els electes locals vegin en

l’ACM casa seva, que s’hi sentin representats i que puguin

trobar-hi el suport que necessiten per donar resposta a les necessitats de la gent del seu municipi.

bases del municipalisme a Catalunya. Després de tots els tre-

rada per ell com a vicepresdient de l’ACM, ara cal treballar

perquè la futura Llei de Governs Locals de Catalunya contempli totes les demandes reals dels municipis de Catalunya. No podem fer una llei redactada només des del Parlament: cal la participació activa del món local.

Deixant de banda l’elecció del nou president de l’ACM, aquest mes iniciem una nova edició de sessions al territori per explicar

les conseqüències de la nova Llei de Contractes del Sector Públic i la seva afectació en l’àmbit municipal. Una bona ocasió

per a electes i tècnics locals per aclarir dubtes en un dels àmbits que ha esdevingut prioritari en les administracions locals.

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Pep Montané

La redacció no comparteix, necessàriament,

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: Joan Morcillo

l’opinió expressada en els articles.

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Albert Guilera, Eva Martí, Marc

Correu electrònic: acm@acm.cat

Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Víctor Torrents.

Dipòsit legal: B3434383.

www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018

3

ACTUALITAT

DAVID SALDONI, NOU PRESIDENT DE L’ACM L’alcalde de Sallent (Bages), David Sal-

En el seu discurs, el nou president de

ció Catalana de Municpis i Comarques.

dels alcaldes i alcaldesses per defen-

ner durant la XIX Assemblea de l’entitat

veïnes. “Ens hem fet sentir i ens farem

doni, és el nou president de l’Associa-

l’ACM, va reivindicar la importància

La seva elecció es va fer el 20 de ge-

sar els interessos i anhels dels veïns i

municipalista, celebrada a Cardona.

sentir perquè som la garantia que ens

Saldoni va ser proclamat president du-

voluntat i la llibertat de tot un poble”, va

rant l’assemblea que l’entitat municipa-

lista va celebrar a l’Auditori Valentí Fuster

de Cardona, amb el 96,64% dels vots a favor, 0,37% de vots en blanc i 2,99% de

vots en contra. La de Saldoni era l’única

candidatura que es va presentar a la presidència per agafar el relleu de Miquel

Buch, que ha encapçalat l’ACM des de l’octubre de 2011 fins al gener de 2018.

escoltin. No hi haurà 155 que aturi la afirmar. Saldoni també va manifestar la

voluntat de dissenyar el futur del món

local i de l’entitat per ser una eina útil per als municipis: “Hem de fer un esforç per ajudar a tots els ajuntaments

perquè portin a terme els seus projec-

tes”. I va afegir: “Volem ser corretja de transmissió. Un espai de trobada de

municipis i electes”. El nou president

de l’ACM també va agrair la tasca de Miquel Buch al capdavant de l’ACM

destacant que “ha fet créixer l’entitat,

ha sabut escoltar el sentir dels ajuntaments catalans”.

Per la seva part, Miquel Buch en el

seu discurs de comiat va destacar que “hem de fer una aposta per la bona po-

lítica de cara al futur, i la bona política la

fem els alcaldes i alcaldesses”. I no va desaprofitar l’ocasió per manifestar que

el municipalisme té molt força: “Si anem plegats, sense lluites partidistes, som

una força molt potent en aquest país.

La força del món local és imparable”.

Finalment, el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, va inter-

venir per demanar que el món local

ajudi en la defensa de la dignitat de les institucions catalanes. Com a alcalde

de Sarrià de Ter fins ahir, va destacar la importància de l’ACM perquè el món

local necessita eines per donar un bon servei als ciutadans.

Cal destacar que durant l’Assemblea

es va projectar un missatge del Presi-

dent Carles Puigdemont, en el qual va manifestar que per fer un país millor

“cal fer-ho des de baix amb eines de Miquel Buch va acomiadar-se agraint la confiança i l’honor d’haver presidit l’ACM.

4

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018

participació i escoltant sempre els ciu-

ACTUALITAT

David Saldoni, ja com a nou president de l’ACM, adreçant-se als presents a l’Assemblea de Cardona.

Ferran Estruch, alcalde de Cardona, va fer d’amfitrió.

El nou president del Parlament, Roger Torrent, va ser a l’Assemblea.

tadans”. Durant l’assemblea, celebrada

dència de Miquel Buch i es va aprovar

van assistir diversos expresidents de

també es va fer un balanç del mandat i

de les institucions de Catalunya i dels

dels diferents partits polítics.

a l’Auditori Valentí Fuster de Cardona,

de l’entitat municipalista durant la presi-

una proposta de resolució en defensa seus representants electes. A l’acte, hi

l’entitat municipalista i representants

Un sallentí amb vocació municipalista David Saldoni va néixer a Sallent el

Aficionat a la cuina, al teatre i a com-

de del seu poble des del 2011, quan

és llicenciat en Administració i Direc-

21 de desembre de 1976 i és l’alcalva accedir a l’alcaldia substituint

l’emblemàtic exalcalde Jordi Moltó.

El seu caràcter municipalista ja s’ha-

via manifestat anteriorment, essent regidor al consistori des de l’any

ció d’Empreses per la Universitat de

Barcelona i va cursar el Postgrau en Lideratge i Govern Local, impartit per l’ACM.

1999, amb només 22 anys. També

David Saldoni es converteix en l’onzè

president de l’ACM i president fins

presidir l’entitat municipalista més impor-

ha estat durant diversos anys viceDavid Saldoni

partir estones amb els amics, Saldoni

dissabte de la Comissió de Benestar Social i Participació.

president de l’ACM. I ha agraït l’honor de

tant de Catalunya, manifestant que afronta el nou càrrec amb molta il·lusió.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018

5

ENTREVISTA

‘HEM D’AVANÇAR-NOS ALS PROBLEMES I NECESSITATS QUE HI HA ALS MUNICIPIS’ David Saldoni, president de l’Associació Catalana de Muncipis i Comarques (ACM) David Saldoni (1976) és des del 20 de gener el nou president de l’ACM, substituint en el càrrec a l’exalcalde de Premià de Mar, Miquel Buch. L’alcalde de Sallent des de 2011 manté la voluntat de continuar amb la feina feta pel seu antecessor, vertebrant un paper principal del món local en el futur del país. Pocs dies després de la seva elecció, respon algunes preguntes per saber quins són els seus objectius i què pot aportar, sota el seu punt de vista, en la construcció del municipalisme català.

Amb quin objectiu afronta la presi-

en l’àmbit del pensament i l’estratègia

La principal finalitat, que ja vaig ex-

nous problemes i necessitats que hi

dència de l’ACM?

municipalista. Hem d’avançar-nos als

presar en l’Assemblea de Cardona, és

ha als nostres pobles i ciutats. Des del

continuar amb el llegat que en Miquel

Buch ha consolidat en els darrers sis anys. Hem de convertir l’Associació

Catalana de Municipis i Comarques en una veritable entitat prestadora de serveis que faciliti la feina dels ajuntaments del nostre país, independentment de la seva mida o del color polític que governi. També hem de seguir posant els ajuntaments a l’epicentre

del debat polític i dels ciutadans d’una forma important.

Ja coneix l’Associació des de fa

temps. Quin ha de ser el seu paper?

món local som els primers que detec-

tem la inquietud de la gent. Veiem què està passant als municipis dia rere

dia i, per això, hem de ser capaços d’avançar-nos per donar respostes eficients i reals.

L’ACM ha de facilitar la feina als ajuntaments i posar en valor la gran tasca que fan els electes locals al llarg del país

L’ACM ha de consolidar el lideratge que té com a primera entitat municipalista del país en tots els àmbits. Ho

ha de fer facilitant la feina als ajunta-

ments, sobretot als més petits que no disposen de tants recursos econòmics ni humans, i posant en valor la

gran tasca que fan els electes locals al

país. A banda d’això, l’associació s’ha de consolidar i ha d’exercir lideratge 6

diàleg, la integració i la suma d’esfor-

ços i aquest tarannà també l’articularé com a president de l’ACM. La voluntat

sempre és buscar solucions i no problemes. I, finalment, un aspecte que

sempre s’ha potenciat des de l’associ-

ació: que tothom consideri que l’ACM és casa seva.

Va liderar la Convenció Municipalista per posar les bases del futur món local. Cal afrontar-ho ja?

A finals de 2016 vàrem fer un gran de-

bat amb sessions a tot el territori que ens va permetre posar les bases de

com hauria d’organitzar-se el municipalisme a Catalunya. Tenim un molt

bon document que ha de ser un punt

de partida, però ara ve la part més difícil, que és concretar i executar les

Què creu que pot aportar David Sal-

conclusions.

Sens dubte, amb humilitat i amb la

Els ens locals són la primera porta

doni?

voluntat de seguir la bona feina que s’ha fet fins ara. Al mateix temps, crec

que també puc aportar tot el coneixement i experiència que tinc i he anat

acumulant en l’àmbit municipal. Sóc

una persona a qui li agrada molt el

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018

del ciutadà. Necessiten més eines?

Els ajuntaments son la primera administració on el ciutadà truca quan té un

problema. De fet, la gent voldria solucionar tots els seus problemes única-

ment al seu ajuntament. Estem donant

ENTREVISTA

Saldoni amb l’expresident bagenc de l’ACM, Juli Sanclimens.

moltes respostes a molts temes i qüestions que, fins i tot, no són competèn-

cia nostra. Per tant, crec que primer de tot caldria definir quina administració presta un servei i llavors determi-

nar com es paga. Els ajuntaments hem demostrat que volem i sabem fer bé la

nostra feina i des de l’ACM hem de ser catalitzadors de la voluntat de tots els ajuntaments.

Tenim molt clar que tothom, visqui on visqui, ha de poder accedir als mateixos serveis i amb la màxima qualitat possible

En una compareixença al Parlament.

amb el Consell de Governs Locals de Catalunya? Hem de definir com ens

podem sumar perquè està demostrat,

que, si som capaços d’anar plegats, som imparables.

entre d’altres... Aquests temes estan

sent qüestionats perquè no tenim els consellers i conselleres per dirigir les

polítiques catalanes. Ens cal restablir el Govern català perquè torni la normalitat i els alcaldes i alcaldesses po-

L’aplicació de l’article 155 ha afectat

guem tractar les necessitats dels nos-

als ajuntaments?

tres municipis amb cada representant.

cessitats i el primer interlocutor és la

Què representa el municipalisme

Els ajuntaments tenen moltíssimes neGeneralitat de Catalunya. Amb l’administració catalana intervinguda tenim gran part de l’execució mermada i, per

tant, en aquests moments temes de planejaments urbanístics, cessions,

taxa turística... estan totalment aturats. Hi ha tants temes que afecten els

ajuntaments, com la matrícula escolar

o l’aplicació de la renda garantida,

per Catalunya?

L’essència del nostre país es carac-

teritza per tenir un territori molt vast, divers i ric. Més del 80% dels muni-

cipis catalans són mitjans o petits. I és per això, que hem de tenir clar que

tothom, visqui on visqui, ha de poder

accedir als mateixos serveis i amb la màxima qualitat possible.

Cal repensar el model de les enitats municipalistes?

En aquest últim tram del mandat hem

de ser capaços de definir quin ha de

ser el paper del Consell de Governs Locals de Catalunya, que és un òrgan previst a l’Estatut d’Autonomia. A més,

hem de poder dibuixar quina ha de ser

l’arquitectura del model municipalista a Catalunya .

No hem de parlar de fusió d’entitats

com s’ha fet fins ara, sinó que hem

de pensar en com podem redissenyar aquesta estructura. Quantes entitats hi

ha d’haver? Quina estructura jurídica han de tenir? Com s’interrelacionen

David Saldoni, com a alcalde, en l’acte de suport al dret a decidir al Palau de la Generalitat.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018

7

ACTUALITAT

NOU COMITÈ EXECUTIU DE L’ACM David Saldoni

Marc Pifarré

PRESIDENT

VICEPRESIDENTS

SECRETARI GENERAL Carlos Barrera

Mercè Conesa

Pere Vila

Conselh Generau d’Aran Diputació de Barcelona Diputació de Girona

Diputació de Lleida

Josep Poblet

Ada Colau

Fermí Santamaria

Estefania Rufach

Diputació de Tarragona

Barcelona

Llagostera

Os de Balaguer

La Ràpita

Sant Just Desvern

Rosa Maria Perelló

Albert Batet

Neus Lloveras

Tàrrega

Valls

Vilanova i la Geltrú

Lluís Guinó

Montserrat Candini

Camí Mendoza

Ferran Estruch

Montserrat Badia

Besalú

Calella

Cambrils

Cardona

Castellbell i el Vilar

Daniel Cornellà

Jesús Calderer

Antonio Álvarez

Montserrat Carreras Francesc Colomé

Celrà

Cercs

Corbera d’Ebre

Cunit

David Font

Marc Castells

Lídia Guerrero

Xavier Boquete

F. Xavier Paz

Gironella

Igualada

L’Albiol

Masquefa

Molins de Rei

Francesc Deulofeu

Isidre Sierra

Pamela Isús

Pol Pagès

Josep Antoni Ramon Albert Batalla

Sant Pere de Vilamajor

Sant Quintí de Mediona

Serinyà

La Seu d’Urgell

Meritxelll Budó

Xavier Fonollosa

VOCALS

Sant Celoni

8

Joan Reñé

Sant Climent de Llobregat

Carles Banús

Ferran Bel

Anna Erra

Jordi Xargay

Tavèrnoles

Tortosa

Vic

Fòrum Comarcal

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018

Josep Carles Caparrós Josep Perpinyà

Marta Felip

Les Franqueses del Vallès Figueres

Fons Català Cooperació

Josep Mª Corominas

Olot

Localret

ACTUALITAT

MIQUEL BUCH FA BALANÇ DE MANDAT I DE RELACIÓ GOVERN-MUNICIPIS EN UNA VISITA A CARLES PUIGDEMONT El president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, Miquel Buch,

acompanyat del secretari general de

l’entitat, Marc Pifarré, van trobar-se el 16 de gener a Brussel·les amb el President

de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.

La trobada va servir per fer un balanç a

nivell municipal de la relació que hi ha hagut amb el Govern català, ja que Miquel Buch va deixar la presidència de l’entitat

municipalista el passat 20 de gener en l’assemblea que va tenir lloc a Cardona.

Marc Pifarré, secretari general de l’ACM, Carles Puigdemont, i Miquel Buch, president de l’ACM.

La reunió també va servir per mostrar el

compromís del món local amb la cons-

alcaldesses i dels càrrecs electes, amb

que el món local ha rebut per part del Go-

i veïnes dels nostres pobles i ciutats. El

la democràcia i les llibertats individuals.

l’entitat municipalista seguirà treballant

constància i la proximitat del municipa-

Per la seva banda, l’expresident de

trucció d’un nou país al servei dels veïns President Carles Puigdemont va agrair la

lisme català, i en concret dels alcaldes,

els anhels de la ciutadania i la defensa de

l’ACM, Miquel Buch, va agrair el suport

vern de la Generalitat, i va assegurar que per atendre i donar resposta a les ne-

cessitats més bàsiques de la ciutadania.

També es va fer esment a les dificultats que va suposar la crisi econòmica pels ens locals, visualitzats en els problemes de pagament de la Generalitat.

Durant la trobada, el president va poder

repassar a través d’uns documents la

tasca realitzada per l’associació durant els sis anys de presidència de Miquel

Buch. Aquesta trobada va ser l’última reunió institucional del mandat de Miquel Buch al capdavant de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS.FEBRER 2018

9

ACTUALITAT

RECURS D’APEL·LACIÓ CONTRA LA SENTÈNCIA QUE DECLARA LA NUL·LITAT DEL PROTOCOL DE POBRESA ENERGÈTICA Les entitats municipalistes (ACM i

FMC) van presentar el 2 de gener recursos d’apel·lació contra la sentència

del 4 de desembre de 2017 del Jutjat contenciós administratiu número 2 de

Barcelona per la qual es declara la nul· litat del protocol per a l’aplicació de la Llei 24/2015 de pobresa energètica.

Aquesta sentència donava validesa a

la impugnació feta per Endesa Energia, S.A.U i Endesa Energía XXI, S.L.U.

Les entitats municipalistes consideren

ció administrativa ni ha estat signada

El president sortint de l’ACM, Miquel

tible d’impugnació, ja que no es pot

no pot innovar l’ordenament jurídic amb

Amor, han coincidit a assenyalar que “el

que l’esmentat protocol no és suscepconsiderar una disposició de caràcter

per ningú, no té caràcter obligacional,

vocació de permanència en el temps i

Buch, i el president de l’FMC, Xavier

protocol és una eina resultant del com-

no pot produir efectes ad extra.

promís del Govern de la Generalitat i la

tocol, tot i que la Generalitat en va fer

En tot cas, el document es va elaborar

na per fer front a la pobresa energètica

borada per una comissió de treball que

de la llei 24/2015, de 29 de juliol, que

general ni un acte administratiu impugnable. Cal tenir en compte que el prodifusió, és en realitat una proposta elano ha estat aprovat mitjançant resolu-

a l’empara del que determina l’article 6 hores d’ara és plenament vigent.

representació civil i institucional catalaen els termes que fixa la Llei 24/2015. El que fem les entitats municipalistes el que fem és defensar aquest compromís”.

L’ACM INTERPOSA RECURS PER ATURAR LA SUSPENSIÓ DEL DIPLOCAT L’Associació Catalana de Municipis i Co-

de l’executiu i del plenari d’aquest òrgan,

desembre un recurs contenciós admi-

xim òrgan de govern del consorci, és a dir

945/2017 del 27 d’octubre, en el qual, en-

de dissolució, i per tant, no és possible

tronat Catalunya Món–Consell de Diplo-

es prevegi la convocatòria del seu màxim

marques (ACM) va interposar el 27 de

entén que, en primer lloc, ha de ser el mà-

nistratiu contra l’apartat del Reial Decret

el plenari, qui proposi i adopti la decisió

tre d’altres mesures, se suprimeix el Pa-

acordar-ne la seva supressió, sense que

màcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT),

òrgan de govern.

del 15 de desembre, pel qual es disposa

Des de l’ACM entenem que l’article 155 no

constitueix un òrgan liquidador. En aquest

que sobrepassa la seva finalitat en suprimir

res cautelars perquè s’aturi immediata-

legalment establerts a tal efecte. A més, la

CAT.

PLOCAT suposa una afectació directa dels

L’ACM, com a membre del consorci públi-

tractar-se de personal laboral, veuran ex-

així com contra l’Ordre ACE/1229/2017

la liquidació d’aquest mateix òrgan i se’n

pot imposar qualsevol tipus de mesures i

sentit, s’ha demanat que s’apliquin mesu-

un consorci sense seguir els procediments

ment el procés de dissolució del DIPLO-

dissolució i liquidació del consorci del DIinteressos dels seus treballadors que, en

co-privat de DIPLOCAT i alhora membre 10

tingits els seus contractes de treball.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018

El president sortint de l’ACM, Miquel Buch, qualifica la supressió “d’impulsiva i barroera, saltant-se les normes bàsiques de funcionament dels ens públics, en la qual

no s’han tingut en compte els danys col·

laterals d’una decisió com aquesta, que afecta directament a persones. Una decisió que és d’impossible o molt difícil repa-

ració en un futur”. Per aquest motiu, s’ha demanat l’aplicació de mesures cautelars que aturin immediatament aquest procés.

“L’ACM, no només forma part del DIPLOCAT, sinó que hi col·labora estretament. És

un consorci que ha de mantenir l’activitat, de la qual els ens locals en som part ac-

tiva, i que valorem molt positivament. Per això, la seva tasca ha de continuar”, destaca.

FORMACIÓ

ES POSA EN MARXA LA TERCERA EDICIÓ DEL POSTGRAU EN LITIGACIÓ PÚBLICA La Universitat Autònoma de Barcelona acull la tercera edició de la Diplomatura de Postgrau en Litigació Pública en l’àmbit compe-

tencial local. El 24 de gener es van posar en

marxar les classes amb la participació del

director del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya, Francesc Esteve.

La inauguració també va comptar amb la

degana de la Facultat de Dret de la UAB, Esther Zapater. El Postgrau té per objectiu

conèixer la planta de la jurisdicció con-

tenciosa administrativa i la distribució de competències entre els òrgans d’aquesta

Un moment de la inauguració del Postgrau.

jurisdicció contenciosa administrativa com

ha patit un procés de modernització molt

ta modernització també ha estat possible

administrativa.

ció ciutadana o la transparència”, va dir el

pres consciència que han de ser servidors

“En els darrers anys, l’administració local

litat. Així mateix, va reconèixer que aques-

jurisdicció, així com analitzar el paper de la un ordre revisor de la legalitat de l’acció

gran pel que fa al foment de la participa-

director del Gabinet Jurídic de la Genera-

perquè el personal de l’administració ha públics.

Esteve va centrar la seva intervenció a

parlar de la importància de començar

a aplicar el dret col·laboratiu per evitar

l’excessiva lentitud de la resolució dels processos judicials. “L’objectiu ha de ser reduir el nombre de procediments, ja que suposen un gran col·lapse provocant un grau important d’insatisfacció a la ciutada-

nia”. Per aquest motiu, segons Esteve, la

Generalitat es planteja començar a utilitzar el dret col·laboratiu per evitar que la gent

s’hagi d’esperar 7 anys a tenir la resolució

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

del seu cas.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018

11

RESUM DE L’ANY

12

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2018

FORMACIÓ

LLEIDA ACULL UNA NOVA EDICIÓ DEL MÀSTER EN GOVERN LOCAL La seu de la Diputació de Lleida acull

des de mitjans del mes de gener el Màster en Govern Local. El divendres

19 de gener es va fer la inauguració oficial amb la presència del President de la Diputació de Lleida, Joan Reñé.

El Màster pretén aprofundir en la millora de la gestió dels ens locals i la seva

relació amb altres administracions, mi-

llorar la governabilitat, gestionar recursos humans i debatre sobre normativa local.

Inauguració del Màster en Govern Local.

Durnat la inauguració a la sala poliva-

tervenir Joaquim Ferrer, secretari d’Ad-

na. La sessió inaugural va anar a càr-

Reñé va destacar la complicitat entre

de Governació, Administracions Pú-

general de la Diputació de Barcelona.

lent de la Diputació de Lleida, Joan l’ACM i la Diputació per tal de tirar en-

davant un projecte que ha d’esdeve-

nir una eina clau en la formació dels dirigents municipals del territori. En aquesta primera jornada, també van in-

ministracions Locals del Departament bliques i Habitatge de la Generalitat, i

rec de Xavier Forcadell, coordinador

Judith Gifreu, professora titular de Dret

El Màster en Govern Local està organit-

Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics

d’Electes (FAAEE) de l’ACM i la Dipu-

administratiu i directora de la Càtedra de la Universitat Autònoma de Barcelo-

zat per la Fundació Aula d’Alts Estudis tació de Lleida i neix de la consciència

d’aplicar una correcta direcció i gestió

públiques per tal que els municipis, les comarques i les regions continuïn es-

sent el motor d’Europa. El Màster en govern local presenta un format que s’adequa a l’Espai Europeu d’Educació

Superior (EEES), derivat del procés de Bolonya. El primer curs d’aquest Màster, que oferia 22 places, es desenvoluparà de gener a juliol d’enguany, mentre que el segon curs anirà de setembre

de 2018 a juny de 2019, havent-se de completar amb el treball de recerca al setembre de 2019.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018

13

CENTRAL DE COMPRES

PREVISTES NOU SESSIONS AL TERRITORI SOBRE LA NOVA LLEI DE CONTRACTES La Central de Compres de l’ACM tor-

d’elaboració de plecs administratius i

narà a realitzar sessions arreu del ter-

prescripcions tècniques.

dre dubtes i qüestions sobre la nova

Les jornades estan plantejades en

Catalunya, que entrarà en vigor el pro-

territori per arribar a tots els municipis

ritori amb l’objectiu de debatre i resol-

Llei de Contractes del sector públic a

sessions matinals i en nou punts del

per 9 de març.

i comarques. Les inscripcions s’obri-

La nova Llei de contractes del sector

l’ACM. L’objectiu també és identificar

públic serà el tema central de les jornades territorials que farà la Central de Compres a partir del proper 22 de

febrer. En total hi haurà 9 sessions per

ran a l’espai de formació de la web de

Tens dubtes sobre la nova Llei de Contractes del sector públic?

necessitats en properes licitacions de

la Central de Compres i divulgar la contractació agregada.

Envia els teus dubtes a: gabinetestudis@acm.cat

difondre la nova regulació contractual

que afecta totes les administracions,

des d’un punt de vista teòric i de bones pràctiques. Les sessions compta-

ran amb experts en contractació a ni-

1. CATALUNYA CENTRAL - 22 febrer (Consell comarcal Bages)

oportunitats i riscos que comporta la

2. COMARQUES BARCELONA - 27 febrer

vell local per reflexionar sobre reptes,

implantació del nou règim contractual.

L’aplicació pràctica de la contractació local s’abordarà des de diversos

punts de vista amb l’exposició d’experiències

exitoses

centrades

en

(Consell comarcal Pla de l’Estany) (Conselh Generau d’Aran)

6. ALT PIRINEU - 7 març

INFORMACIÓ:

7. TERRES DE L’EBRE - 13 març (Consell comarcal Ribera d’Ebre)

www.acm.cat/formacio

3 BANYOLES

4. ARAN - 5 març

subcriteris d’adjudicació o tècniques

centraldecompres@acm.cat

6 LA SEU D’URGELL

3. GIRONA - 28 febrer

5. LLEIDA - 6 març (Consell comarcal d’Urgell)

93 496 16 16

4 VIELHA

(Consell comarcal Garraf)

l’obligatorietat d’introduir de clàusules

socials, ambientals i ètiques, criters i

14

SESSIONS I DATES

(Consell comarcal Alt Urgell)

5 MOLLERUSSA

9 SEU ACM

7 MÓRA D’EBRE

8. CAMP DE TARRAGONA - 14 març (Ajuntament de Reus)

9. ÀREA METROPOLITANA - 20 març

(Seu de l’ACM)

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018

1 MANRESA

8 REUS

2 VILANOVA I LA GELTRÚ

CENTRAL DE COMPRES

LA CENTRAL DE COMPRES OFEREIX VEHICLES AMB BAIXES EMISSIONS A partir d’aquest 2018 la Central de

pida per a municipis. Com a novetat,

a disposició dels ens locals associats

(preferentment elèctriques) i la bici-

Compres del món local de l’ACM posa

també s’incorporen les motocicletes

l’acord marc de mobilitat sostenible.

cleta elèctrica.

Aquesta nova licitació permet dispo-

L’objectiu d’aquest nou acord marc

sar de vehicles amb baixes emissions i per a diferents necessitats adapta-

des a les que es puguin tenir a nivell municipal. Així, s’amplien el nombre

de vehicles que es poden adquirir a través de la Central de Compres, amb la incorporació d’un major nombre de

vehicles elèctrics i híbrids, juntament amb els punts de recàrrega semi-rà-

és facilitar l’aprovisionament de ve-

INFORMACIÓ:

93 496 16 16 centraldecompres@acm.cat www.centraldecompres.cat

hicles de serveis generals i policials

ments i requeriments. Per exemple, per

oferta més àmplia i amb la possibili-

transport de minusvàlids, vehicles de

gairebé la totalitat de les necessitats

pecífics per platges o muntanya, ...

poden personalitzar els vehicles adju-

A continuació teniu la tipologia que

als ens locals de Catalunya amb una

a casos com furgonetes adaptades al

tat de poder-los transformar per cobrir

protecció civil, vehicles de serveis es-

municipals. Al mateix temps, també es

dicats incorporant diferents comple-

s’ofereix en aquest acord marc.

TIPOLOGIA

VEHICLES POLICIALS

VEHICLES ELÈCTRICS

VEHICLES COMBUSTIBLE FÒSSIL

MOTOS POLICIALS

BICICLETA ELÈCTRICA

TRANSFORMACIÓ

VEHICLES

VEHICLES HÍBRIDS

MOTOS SERVEIS GENERALS

PUNTS RECÀRREGA VEHICLES

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018

15

OPINIÓ

ÚLTIM ANY, ÚLTIMA OPORTUNITAT Comença el compte enrere

gos que l’endemà de les eleccions tornen a l’estat habi-

del 2019. D’ací a un any, les

arreu, però és un costum massa estès en algunes ciutats

de les eleccions municipals

tual de porqueria sistemàtica. No dic que això passi a tot

formacions estaran prepa-

del nostre país.

cular tant com puguin els

El tram final de mandat hauria de servir per fer balanç. I

unes eleccions qualsevols.

Recuperar la llista de promeses i repassar-ne el com-

cert de la política catalana.

sinó per higiene i profunditat democràtiques. Pot ser que

pensió de la democràcia i,

gut complir. No passa res. El que és important és que es

de polítics empresonats. Certament, no sabem quin serà

s’ha pogut fer. Cal imprimir una nova cultura de transpa-

l’any que ve. Però es fa difícil pensar que s’haurà pogut

cient de les dificultats de fer tot allò que hom es propo-

tables ni que ja s’haurà resolt el conflicte polític obert de

complir per raons ben diverses. Però cal comunicar-ho

rant la campanya i fent cirseus candidats. No seran

aquesta és una feina que hauríem de fer els periodistes.

Arribaran en un context in-

pliment d’una en una. No pas com un ‘passar comptes’,

Amb un precedent de sus-

unes quantes de les promeses electorals no s’hagin po-

qui sap, una anomalia completa marcada per la situació

pugui explicar per què allò que s’havia previst de fer no

el moment i el context concret del febrer, març i abril de

rència que no tracti a la gent per idiota. Tothom és cons-

tornar enrere a situacions institucionals més o menys es-

sa. Tots sabem que els objectius no sempre es poden

Catalunya i l’estat espanyol.

bé i (digueu-me ingenu) jo crec que la transparència i

Per tant, les eleccions municipals de l’any que ve tindran

fracassos, és la millor font per a renovar la confiança de

Pere Cardús Periodista

un focus especial i seran llegides de moltes maneres di-

la ciutadania.

vol dir que comença l’últim any dels mandats sorgits del

Per acabar, som en un últim any que ha de ser entès com

des pel clima polític nascut del 9-N i l’estat pre-electoral

ança amb els ciutadans que tindran la veu en el seu vot.

ferents i complementàries. Que comenci el compte enrere maig de 2015. Aquelles ja van ser unes eleccions marcaal conjunt de Catalunya. La votació ja va tenir una lectura

en clau nacional. Però res no tindrà comparació amb les eleccions que viurem l’any vinent.

“Crec que la transparència i l’acceptació de les limitacions, els errors i, fins i tot, els fracassos, és la millor font per a renovar la confiança de la ciutadania” L’entrada a l’últim any de mandat implica una sèrie de

canvis que ja ens hem acostumat a veure en la immadura

i imperfecta democràcia que va substituir el règim franquista. Segurament veurem canvis d’algunes batllies per

partits que volen promoure els seus candidats. Els relleus d’última hora perquè el candidat futur arribi a la campa-

nya amb una imatge institucional més potent i havent-se

pogut mostrar més entre la ciutadania són ja un clàssic dels finals de mandat. Però també veurem un increment de les tasques de manteniment i neteja dels carrers.

Aquells contenidors nets i carrers sense excrements de 16

l’acceptació de les limitacions, els errors i, fins i tot, els

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018

una oportunitat en positiu per acabar d’establir la confi-

LOCALRET

OBERTA UNA LÍNIA D’AJUTS PER FACILITAR L’ACCÉS A BANDA AMPLA DE 30 MBPS El Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda

Digital, a través de Red.es ha impulsat una nova línia d’ajuts per a facilitar la contractació de serveis de banda ampla fixa, a una velocitat mínima de 30

Mbps, en ubicacions que actualment no disposin de cobertura d’almenys

10Mbps. L’objectiu és fomentar l’ús

de xarxes d’accés d’alta capacitat per part de la ciutadania, autònoms, petites empreses i administracions locals,

per garantir la cohesió social i territorial, reduir l’escletxa digital i la diferèn-

cia d’oportunitats respecte a les grans

municipals, com ara la casa consisto-

ciutats.

rial, biblioteques públiques, centres es-

Els ajuts tindran un import màxim de

nicipal o edificis de gestors de serveis

400 euros, que serviran per finançar

les despeses directament relacionades amb l’alta del servei (adquisició

d’equipament d’usuari, la seva instal·

lació i posada en funcionament), amb independència de la tecnologia que

s’adopti (satèl·lit, terrestre sense fils i terrestre cablejada).

portius, parc de bombers, policia mumunicipals.

La capacitat contractada es podrà des-

tinar per a ús propi o per a la gestió de l’activitat, no podent revendre aquesta

capacitat, prestar serveis de comunicacions electròniques disponibles al

públic, ni configurar amb la mateixa un

punt d’accés públic de comunicacions electròniques.

d’ajuts persones físiques, autònoms,

Les sol·licituds seran tramitades pels

petites i mitjanes empreses, entitats sense ànim de lucre, i també els ajuntaments de municipis de fins a 5.000

habitants. En el cas concret dels ajuntaments, aquestes connexions es podran instal·lar en un màxim de 5 de-

pendències en què es prestin serveis

mesos.

Dins el marc d’aquest programa, es

preveuen noves convocatòries fins al

Condicions pels ajuntaments

Es podran beneficiar d’aquesta línia

30 de novembre i té una durada de 6

operadors que prèviament s’hagin ad-

herit al programa, i seran ateses per ordre de presentació al sistema electrònic de gestió fins que s’esgotin els 5 milions d’euros previstos en aquesta

primera convocatòria. El termini de presentació de sol·licituds va començar el

31 de desembre de 2020, amb la finalitat de facilitar l’acompliment dels objectius estratègics de connectivitat de l’Agenda Digital per Europa 2020, que

fixa que tota la tota la ciutadania euro-

pea ha de tenir accés a connexions de banda ampla a una velocitat mínima de 30Mbps de baixada abans 2020.

Segons dades de l’IDESCAT, a l’any

2017 a Catalunya hi havia 737 municipis amb menys de 5.000 habitants. Es

dona la circumstància que al voltant

del 20% dels catalans distribuïts al

85% del municipis, encara no disposen d’una velocitat de connexió mínima de 30Mbps.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018

17

PARTITS POLÍTICS

CAL MODIFICAR LA REGLA DE DESPESA PER ALS ENS LOCALS? NO TÉ CAP SENTIT QUE LES CORPORACIONS LOCALS SANEJADES I QUE HAN FET ELS DEURES VEGIN LIMITADA LA SEVA CAPACITAT DE DESPESA I EL PRINCIPI D’AUTONOMIA FINANCERA

Ferran Bel Responsable d’Acció Política i Estratègia Municipal del PDeCAT Sí. És imprescindible procedir a modificar l’aplicació de la regla de

limitada la seva capacitat de despesa per tal de poder afavorir als

la despesa. I crec que no seria necessari modificar la llei d’estabi-

seus conciutadans i vegin limitat el principi d’autonomia financera.

litat pressupostària. Només caldria variar els criteris interpretatius de la Intervenció General de l’Estat.

Actualment, la regla de despesa fa que el món local tingui un superàvit excessiu, que solament serveix per compensar els in-

El compromís d’actuar en aquesta línia el va adquirir el ministre

compliments constants dels objectius de dèficit de l’Administració

Montoro a la comissió d’administració local i també en seu par-

General de l’Estat i la Seguretat Social.

lamentària. I de fet sempre l’ha incomplert. No té cap sentit que corporacions locals sanejades i que han fet els deures al llarg dels últims anys pel que fa als objectius de consolidació fiscal, vegin

Toni Masana Alcalde de Vacarisses

ÉS INEXPLICABLE QUE L’ESTAT NO ENS PERMETI DISPOSAR DELS NOSTRES RECURSOS PER A RESPONDRE A LES NECESSITATS DELS NOSTRES VEÏNS

Rotundament, sí, és urgent modificar la regla de la despesa. És inexplica-

amb l’execució d’inversions prioritàries.

ble que l’Estat no ens permeti disposar dels nostres recursos per a respondre a les necessitats dels nostres veïns. Per posar-ho en context, cal

En els darrers mesos han estat diverses les iniciatives impulsades per Es-

dir que la regla de la despesa és una de les tres potes de la Llei d’Estabilitat

querra i altres grups al Congrés per a modificar la regla de la despesa. La

Pressupostària i que aquesta té el seu origen en la famosa modificació de

darrera va ser aprovada al mes de novembre només amb els vots contraris

l’art. 135 de la Constitució, aquella que posava els interessos dels bancs

de PP i Ciudadanos, però el ministre Montoro ja ha manifestat que no dona-

per davant dels interessos dels ciutadans.

rà compliment a aquest acord, precisament al·legant el seu dret de veto de totes les iniciatives que impliquin increment de despesa. Al final s’evidencia

Si bé en aquell moment era necessari afegir un cert control sobre les finan-

que aquesta aplicació estricta de la regla de la despesa garanteix un supe-

ces locals degut a la delicada situació d’alguns ajuntaments, la llei va anar

ràvit dels ajuntaments de gairebé 7.000 milions d’euros que contribueixen a

molt més enllà d’un simple control del deute. L’Estat va aprofitar per aplicar

compensar l’incompliment de dèficit del propi Estat. El municipalisme hau-

una forta restricció en els pressupostos, obligant els ajuntaments a destinar

rà de dissenyar fòrmules per distanciar-se d’aquestes polítiques restrictives

els superàvits a cancel·lar deute o bé a mantenir aquests diners als bancs,

de l’Estat i apropar-se a les necessitats dels ciutadans, posant tots els seus

sense poder retornar-los als veïns en forma de millors serveis públics o

recursos al servei de pobles i ciutats.

Jaume Collboni Secretari de Política Municipal del PSC

LES DEMANDES SÓN JUSTES, RAONABLES I NECESSÀRIES PER SEGUIR TREBALLANT PER LES NECESSITATS DE LA CIUTADANIA FEN FRONT A LES DESIGUALTATS SOCIALS

L’administració local és el gestor públic més complidor amb els

Cal la derogació de la regressiva normativa local feta pel Govern

objectius marcats de lluita contra el dèficit: el deute local va assolir

del PP, i en aquest sentit, hem presentat iniciatives, com la d’una

el 2016 els objectius del 3% fixats pel 2020. El superàvit actual

reforma integral que suposi una nova Llei de Bases de Règim Lo-

de les entitats locals compleix amb el sostre de despesa i paga a

cal i una reforma de la Llei d’Hisendes locals.

termini als seus proveïdors Les reformes que afecten el món local no poden ser elaborades Ha arribat l’hora que el Govern escolti i sigui sensible a les reivin-

d’esquena al municipalisme, com també cal acabar amb les reta-

dicacions dels ajuntaments. Les demandes són justes, raonables

llades competencials de la LRSAL i l’asfíxia financera imposada

i necessàries per seguir treballant per les necessitats de la ciuta-

col·locant un sostre d’acer a les regles de despesa.

dania, fent front a les desigualtats socials i a favor de polítiques de cohesió local.

18

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018

PARTITS POLÍTICS

Secretari de Política Municipal ICV

NO NOMÉS ÉS NECESSÀRIA, SINÓ TAMBÉ IMPRESCINDIBLE PER A PERMETRE ALS AJUNTAMENTS DEDICAR ELS RECURSOS QUE OBTENIM A MILLORAR LA VIDA DE LA GENT

De les tres regles fiscals fruit de la reforma exprés de l’article 135

es pot entendre des del sectarisme i la intolerància neoliberal en

de la Constitució, és a dir, la no superació d’un límit de dèficit,

un moment que s’estava debatent la modificació de la normativa.

la no superació d’un límit de deute, i el respecte a la Regla de

Afortunadament, el passat 13 de desembre de 2017 es va aprovar

Despesa, aquesta darrera és la més contraproduent i increïble de

al Congrés la proposició de llei d’Unidos Podemos sobre la modi-

totes des d’una lògica de l’interès general, ja que impedeix –tot i

ficació dels criteris d’aplicació de la regla de despesa, i obligarà,

que hi hagi superàvit– que es dediqui a despesa social i a realit-

li agradi o no al Govern de l’Estat, a aixecar les restriccions amb el

zar inversions. El romanent positiu ha d’utilitzar-se per amortitzar

superàvit dels ens locals facilitant als ajuntaments la realització de

deute. La modificació de la “sagrada” regla de despesa és, no

polítiques econòmiques locals expansives.

Lluís Moreno

només, necessària, sinó també imprescindible per a permetre als ajuntaments dedicar els recursos que obtenim a millorar la vida de la gent, ampliant la prestació dels nostres serveis públics. El Govern de l’Estat ja es va comprometre amb el món local a revisar la regla de despesa, flexibilitzant-la. En aquest sentit, la intervenció dels comptes de Madrid per part del ministre Montoro, només

Miguel-Ángel Ibáñez Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà

DIVERSOS AJUNTAMENTS HAN ANAT POLÍTICAMENT A REMOLC DEL PROCÉS I HAN CONTINUAT DESTINTANT TEMPS I ESFORÇOS A ACTIVITATS QUE NO SÓN DEL SEU ÀMBIT

Al febrer de 2017 ja vàrem fer arribar als nostres representants

cicis anteriors, no comportaria automàticament un incompliment

al Congrés dels Diputats diverses propostes per a la millora

del principi d’estabilitat pressupostària i de la Regla de Despesa,

del tractament i la normativa de la gestió econòmica dels ajun-

suposant una execució equilibrada del pressupost de l’exercici

taments. Entre elles, algunes referides a la Regla de Despesa,

corrent i, a més, que el “superàvit de l’exercici” fos de lliure dis-

com per exemple, que en el càlcul del compliment de la regla

posició fins a un 75% si l’entitat compleix els principis d’estabili-

de despesa, a nivell individual de cada ens local, les obligacions

tat pressupostària i sostenibilitat financera.

reconegudes derivades de modificacions de crèdit finançades amb romanent de tresorera no computin. Per tant, la utilització del romanent de tresoreria, entenent-lo com a superàvit d’exer-

Xavier Garcia Albiol President del grup parlamentari del PPC En el moment de tancar aquesta edició de la revista, no havíem rebut la resposta d’aques grup parlamentari.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT SALDES MILLORA LA QUALITAT DEL SEU CEL NOCTURN DES DE L’OBTENCIÓ DEL DISTINTIU DE QUALITAT Saldes ha aconseguit reduir la font de contaminació lumínica

un any després que la Generalitat declarés el municipi com el primer de Catalunya amb un cel nocturn de qualitat, el 20

de gener del 2017. Dins d’aquesta política de sostenibilitat, el consistori ha sol·licitat que tot el terme municipal esdevingui zona de protecció màxima envers la contaminació lumínica.

Aquesta sol·licitud compta amb l’informe favorable de la Di-

recció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, i es El nou espai amb lliteres per a persones sense sostre. Foto: ACN

GIRONA HABILITA UN NOU ESPAI AMB 12 LLITS PERQUÈ PERSONES SENSE SOSTRE HI DORMIN DURANT ELS MESOS DE FRED L’Ajuntament de Girona ha habilitat un nou espai amb dotze llits perquè persones sense sostre hi dormin durant els mesos de fred.

El nou recurs està previst que estigui obert fins el 15 de març,

tot i que dependrà de la climatologia. L’objectiu és que els indi-

gents que rebutgen els recursos socials habituals tinguin un lloc on dormir i amb “exigència zero”. La diferència principal és que als

usuaris d’aquest nou espai, situat a l’edifici de les Sarraïnes, no els exigiran ni documentació ni cap visita amb el treballador social, com passa al circuit habitual. A més, l’espai està gestionat per

materialitzarà quan el Departament de Territori i Sostenibilitat

aprovi el nou mapa de protecció envers la contaminació lumínica, actualment en tramitació. Amb la certificació de qualitat

ambiental, el municipi va aprovar un pla d’actuacions de qua-

tre anys de durada per preservar i millorar les condicions de foscor natural de la zona i reduir el consum energètic, incrementant al mateix temps el servei d’il·luminació a la població.

Dins les tasques realitzades fins ara, s’han ordenat ambientalment les instal·lacions d’il·luminació i s’han canviat pràcticament la meitat dels fanals municipals, gràcies a l’ajut econòmic de la Diputació de Barcelona. A més, s’han instal·lat llums

de color ambre, amb tecnologia LED d’alta eficiència, que són els adients per a zones de màxima protecció.

voluntaris i que en algun moment havien viscut al carrer però han pogut sortir d’aquesta situació.

A Girona hi ha entre 100 i 125 persones sense sostre que dormen

al carrer, en caixers, portals, naus abandonades o espai ocupats.

Sovint, aquestes persones rebutgen entrar al circuit habitual que estableix programes que tenen com a objectiu que acabin deixant el carrer. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha ressaltat

que aquest espai el gestionen de forma voluntària persones que havien viscut en la indigència però que han aconseguit sortir-se’n.

Els voluntaris reben el suport, també, de personal especialitzat que compta actualment amb 66 places (16 de les quals de baixa exigència) i 20 més en pisos.

El Pedraforca de nit vist des de Saldes. Foto: ACN

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018

#MUNICIPISENPOSITIU

“SOM UN POBLE QUE HA CRESCUT, PERÒ NO HA PERDUT EL TARANNÀ DE COMUNITAT” Maria Mercè Esteve i Pi (PDeCAT). Alcaldessa de Begues

Tweets

#municipisenpositiu Alcalde: Maria Mercè Esteve i Pi (PDeCAT) Professió: Professional de la logística Habitants: 7.003 Pàgina web: www.begues.cat Sou alcalde: 45.000€ bruts anuals Sou regidors: 39.956,13€ a temps complert 29.217,17€ al 75% de dedicació

Mercè Esteve és alcaldessa de Begues des del 2011, en plena crisi, però

tot i les circumstàncies, aquest muni-

cipi penjat dalt del massís del Garraf, ja fa més de vint anys que creix d’una

manera progressiva però lenta. Sense anar gaire lluny aquest passat desem-

bre ja es va arribar als 7.000 habitants,

un fet que Esteve diu que es deu, en

primer lloc, a la qualitat de vida que Begues pot oferir, ja que el poble està

a prop de Barcelona però envoltat de

natura. El segon motiu és que Begues ha sigut un poble de segones residèn-

cies i que quan va arribar la crisi molta gent va decidir deixar la seva primera

residència de la ciutat i apostar per Begues. “Ha estat, i encara és, un repte per a l’Ajuntament estar a l’alçada

de les expectatives d’una població

que vol gaudir de tots els avantatges dels municipis de major mida que ens

envolten i del seu entorn natural”, afirma satisfeta Esteve.

Tot i això, com en qualsevol altre municipi, Begues també ha hagut de suportar estoicament la crisi. Esteve explica: “com a ajuntament hem vist com

es reduïen els nostres ingressos en un moment en el qual era, precisament,

major la demanda ciutadana de suport per part de les administracions”. Precisament per això, el consistori també

es va veure obligat a fer una gestió “extremadament rigorosa” dels comp-

tes públics, encara que Esteve també

recorda que “a la nostra vila l’atur ha

estat molt menor que a la resta de la comarca”.

Ajuntament de Palafrugell @ajpalafrugell

Es presenta el Club Social de #Palafrugell per la rehabilitació i la inclusió social de les persones amb trastorn mental

Ajuntament de Vall d’en Bas @ajuntamentbas El @CCBaixEbre posa en marxa un programa per desenvolupar actuacions d’orientació i inserció per a persones a l’atur

Però un cop que semblava que ja s’estava sortit de la crisi econòmica, és la

situació del país el que preocupa ara.

Amb l’activació del 155 s’ha perdut la Generalitat com a interlocutor directe

entre els ajuntaments i l’administració central, i Esteve ho denuncia alt i clar: “Ens suposa un entrebanc a l’hora de

tirar endavant i posar en marxa alguns projectes que per a nosaltres són bàsics”. I continua: “el govern central

Ajuntament de Sant Fruitós de Bages @AjSantFruitos L’Ajuntament instal·larà càmeres en diferents punts del municipi per augmentar la seguretat dels veïns Ajuntament de la Vall d’en Bas @ajuntamentbas

Presentem la nova App interactiva per descobrir #laValldenBas

s’ha fet càrrec del govern de la Generalitat més a nivell testimonial que a

nivell pràctic i les administracions que

en depenem tenim dificultats”. Sobre

això, Esteve també té una opinió ben clara sobre la manera com cal gover-

Ajuntament d’Igualada @ajigualada #Igualada rehabilitarà una fortificació de defensa de l’època carlina per obrir-la a la ciutat

nar: “Quan qualsevol persona assoleix un càrrec públic de responsabilitat

estic convençuda que aspira a que, quan l’hagi de deixar, es pugui dir que

ha fet alguna cosa de valor per la societat en la què viu”.

Ajuntament de Girona @girona_cat @girona_cat col·locarà setze llambordes Stolpersteine per recordar als gironins deportats als camps de concentració nazi

Per sobre de totes les dificultats, Mer-

cè Esteve no es pot estar de mostrar

seu orgull de ser del poble de Begues i de la seva comunitat: quan se li pre-

gunta sobre els atractius del poble, a part de l’entorn, i del patrimoni artístic i cultural de Begues, l’alcaldessa no

Consell comarcal Bages @consellbages

El @consellbages actua contra la pobresa energètica a les llars bagenques amb l’impuls de l’Oficina comarcal d’assessorament

dubta: “Sens dubte el millor que tenim

som els propis beguetans i beguetanes!”.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018

21

PÀGINA ESPECIAL

UNA APOSTA DE FUTUR, LA MOBILITAT SOSTENIBLE

La mobilitat baixa en carboni és un mercat

en expansió. Tot i que a nivell global les matriculacions de vehicles elèctrics i híbrids se situen encara a un nivell molt baix

–a Espanya, al voltant del 6%–, les empreses estan liderant la transició a la mobilitat

sostenible, amb la progressiva implantació a les seves flotes del vehicle sostenible.

Les empreses, en especial les que tenen

flotes mitjanes o grans, estan prenent consciència de la necessitat de reduir la

seva petjada de carboni i, en general, l’impacte de la seva activitat en l’entorn, de

forma que cada dia n’hi ha més que opten pel desenvolupament de la mobilitat sos-

tenible –el model de mobilitat que permet desplaçar-se amb els mínims impactes

ambientals i territorials–, pels avantatges i les oportunitats que ofereix.

El transport és l’activitat que més energia

primària consumeix a Catalunya (40% del

total) i una de les principals fonts d’emissió de gasos contaminants d’efecte hivernacle, d’ocupació del territori i de generació de soroll.

Tamateix, la decisió d’incorporar vehicles sostenibles (elèctrics i híbrids) no és fàcil, especialment en el cas del vehicle elèctric:

el preu de compra o renting és més elevat

que el dels vehicles de combustió i tenen 22

empreses a fer aquestes inversions. Quins

• Disminueix la contaminació acústica.

• Afavoreix a acabar amb la dependència

de combustió. Comencem, però, definint

• Contribueix a la generació distribuïda

menys autonomia. Per tant, què porta a les

avantatges pot tenir renunciar als motors què és un vehicle elèctric.

Què és el vehicle elèctric?

energètica dels derivats del petroli.

d’energia elèctrica, que redueix la pèrdua de fluxos d’energia per la xarxa i afavoreix l’autoconsum.

S’entén per vehicle elèctric aquell que fun-

• Accelera el desenvolupament de les

una bateria elèctrica que es carrega des

grids), que busquen fer un ús racional i

ciona amb un motor elèctric alimentat per de la xarxa elèctrica, ja sigui en una esta-

ció de recàrrega –pública o privada– o des

xarxes intel·ligents d’energia (smart eficient de l’energia.

d’una presa domèstica. Per tant, es dife-

Per altra banda, tot i que la inversió inicial

per la font d’energia que utilitzen –electri-

vencionals, a llarg termini tenen importants

però també per la tecnologia: els vehicles

nen a veure amb la menor despesa en

combustió, que tenen uns rendiments al

cost d’energia: es calcula que es pot estal-

alimentats per electricitat tenen rendiments

de la tarifa contractada) i que l’amortitza-

rencien dels vehicles de combustió interna

és mes elevada que en els vehicles con-

citat, o gasoil i gasolina, respectivament–,

avantatges econòmics. Els principals te-

de combustió interna utilitzen motors de

manteniment que comporten i el menor

voltant del 30%, mentre que els motors

viar entre 1 i 2€ per cada 100 km (en funció

propers al 95%.

ció del vehicle es produeix al voltant dels

Quins avantatges presenta?

bé beneficien econòmicament la compra

80.000 km. I hi ha altres mesures que tam-

El vehicle elèctric no només millora l’efici-

de vehicles elèctrics:

la mobilitat, sinó que presenta molts altres

• Impost de matriculació gratuït i des-

ència i integra les energies renovables a

avantatges, tant energètics com ambientals:

• No genera emissions, ni partícules amb

emissions locals: PM10, NOx, CO i CO2.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018

comptes en l’impost de vehicles de tracció mecànica (IVTM) de fins al 75%, depenent del municipi.

• Peatges gratuïts en les autopistes de la Generalitat de Catalunya (ecoviaT).

PÀGINA ESPECIAL Sorea està mitigant 196.000 KgCO2/any en l’atmosfera, el que representa una població equivalent de 392 arbres autòctons mediterranis

L’objectiu d’aquest projecte és reduir les

emissions de CO2 i NOx, gràcies a la renovació de turismes dièsel per híbrids i vehicles comercials (furgonetes i camions pe-

tits) per elèctrics, en un sector que depèn dels derivats del petroli en un percentatge proper al 95%.

La previsió de SOREA de cara a 2018 és incrementar aquesta flota elèctrica. Si a

data d’avui disposen de 49 vehicles, esperen arribar fins als 114 a finals d’any, el que suposarà que el 21,3% de la flota sigui

elèctrica. Els híbrids viuran un augment similar: de 27 a 56, un 10,47% de la flota. Un

factor clau per a les renovacions serà l’aparició de nous models amb major autonomia, i alternatives pels vehicles industrials de gran tamany, així com els 4x4 elèctrics.

• Tarifes reduïdes en aparcaments públics municipals.

D’altra banda, la infraestructura de recàrre-

ga és clau per a la implantació del vehicle elèctric. S’ha de garantir el subministrament energètic als ciutadans i empreses

que apostin per una mobilitat neta i efici-

SOREA duu a terme una tasca especialment intensa en l’àmbit del desenvolupa-

ment sostenible, i ho fa a través de diverses iniciatives al territori que tenen l’objectiu de

valoritzar els residus que genera en la seva activitat i reduir la seva petjada de carboni.

Entre elles:

ent, ampliant la disponibilitat d’estacions

• L’optimització dels fangs que es produ-

altre repte és que les comercialitzadores

generació de biogàs i la seva conversió

de recàrrega i la seva interoperabilitat. Un garanteixin el subministrament d’energia 100% verda.

Un exemple de compromís amb el medi ambient

Un sector especialment sensibilitzat amb

les amenaces a què s’enfronta el medi ambient, els reptes que planteja el canvi

climàtic i el desenvolupament sostenible, és el de l’aigua. Però no totes les empreses gestores d’aigua tenen un historial de

eixen en el procés de depuració per a la en electricitat.

• El reaprofitament de les terres de les excavacions extretes en diverses obres de canalització a la via pública.

• La implantació del vehicle 100% sostenible a la seva flota i la compra d’energia verda.

A més, SOREA ha dut a terme la conversió a dual fuel gasoil i gas natural comprimit dels camions de neteja de la xarxa de

clavegueram. Aquesta conversió ha comportat al 2017 una reducció d’un 8% en el

consum de gasoil i d’un 20% en les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Amb l’ús

de gas natural es redueixen en un 85% les emissions d’òxid de nitrogen i més del 95%

del material particulat, principals contaminants atmosfèrics.

D’altra banda, els vehicles de les brigades

de reparació d’avaries estan equipats amb sistemes Inverter, que substitueixen els generadors de combustió, de forma que es

redueixen les emissions i la contaminació

acústica, i s’eviten els riscos que suposava la manipulació de la maquinària de l’antic

equip. A més, aquests vehicles disposen Una nova flota de vehicles elèctrics contra

d’un petit autotaller, de manera que es re-

La política de flotes de SOREA es basa

i, per tant, les emissions de CO2.

el canvi climàtic

respecte per l’entorn i la biodiversitat com

en la implementació d’un parc mòbil sos-

en la gestió de tot el cicle de l’aigua –des

l’ús de vehicles elèctrics i híbrids. La com-

medi natural, passant per la potabilització,

ves unitats de vehicles elèctrics a la seva

la depuració– i ja fa anys que promou l’ús

dia d’avui disposa d’un 9,16% de la flota

per tal de pal·liar els efectes del canvi cli-

Això suposa disminuir la flota tèrmica del

dueixen els trajectes al magatzem central,

SOREA. La companyia és especialista

tenible i eficient, apostant fermament per

Tota una declaració d’intencions d’una

de la captació a la restitució de l’aigua al

panyia ha incorporat recentment 25 no-

compromesa amb el seu entorn i que ara

el transport, la distribució, el clavegueram i

flota, que s’abasteixen d’energia verda. A

eficient dels recursos naturals i energètics,

elèctrica, i un 5,05% d’automòbils híbrids.

màtic.

92,89% al 85,79%.

empresa que des dels seus inicis està busca millorar la qualitat de l’aire les poblacions on opera, reduint el seu impacte pel

que fa a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i que al 2017 ha aconseguit reduir el

consum de combustible dièsel en 48.000 litres, quantitat equivalent a mitigar 131 tones de CO2 en l’atmosfera.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2017

23