ACM 392

392 Març 2018

La revista referent d’informació del món local

DONEM A CONÈIXER LA LLEI DE CONTRACTES A TOT EL TERRITORI

L’ACM, amb la voluntat de facilitar la feina als ens locals, ha iniciat més de 50 jornades al territori, 42 d’elles a tots els consells comarcals, per aclarir dubtes de la nova Llei de Contractes del sector públic

ACTUALITAT

L’ACM recull els greuges que produeix l’aplicació de l’article 155 als ens locals

Igualada. Anoia

ACTUALITAT

Moció de les entitats municipalistes en defensa de l’escola catalana i el model d’immersió lingüística

COMPRES

La Central de Compres prorroga l’acord marc del servei d’assegurances per a ens locals

SUMARI

IGUALADA La ciutat d’Igualada està situada a la comarca de l’Anoia. Amb 38.750 habitants, compta amb uns 60 quilòmetres quadrats de

superfície. Igualada va néixer cap a l’any 1.000 i el seu nom prové de llatí aqualata (significa on el riu s’eixampla), ja que s’estén

al marg esquerre del riu Anoia. Als segles XIX i XX rep el títol de Ciutat i amb la línia ferroviària creix econòmicament. Entre el seu patrimoni destaca el Museu de la pell, el barri adober o la basílica de Santa Maria del segle XVII. La festa major se celebra el 24 d’agost durant la festivitat de Sant Bartomeu, patró del municipi. Gentilici: igualadí i igualadina. Alcalde: Marc Castells (PDeCAT).

ACTUALITAT

ACTUALITAT

FORMACIÓ

PÀG. 4-5

PÀG. 8

PÀG. 11

CENTRAL DE COMPRES

OPINIÓ

MUNICIPIS EN POSITIU

Encetem sessions al territori per aclarir dubtes sobre la nova Llei de Contractes

PÀG. 15

Prorrogat el servei d’assegurances per a ens locals

David Saldoni manté les primeres trobades amb els responsables de l’ANC i Òmnium

PÀG. 16

‘Ajuntaments immersos’.

Article del periodista Jofre Llombart

Defensem i reivindiquem el model d’escola catalana

PÀG. 21

Entrevista a l’alcalde de Calaf, Jordi Badia

EDITORIAL

EDITORIAL

provocant l’aplicació de l’article 155 i denunciar l’arbitrarietat

FER TERRITORI

vern de Catalunya.

L’ACM és una entitat de serveis que compta amb 931 ajunta-

talana de l’Aigua té previst aplicar a la Regió Metropolitana.

dels efectes de la intervenció de l’Estat espanyol en l’autogo-

Aquest mes és també notícia l’augment de l’11,8% en les tari-

ments de tot el territori català que tenen una gran diversitat de

casuistíques. És, doncs, bàsic recórrer el territori per conèixer de primera mà quines són les problemàtiques que afecten als ens locals per tal de donar-hi resposta.

fes de l’aigua que el Consell d’Administració de l’Agencia CaTot i que l’ACA va reduir la proposta inicial, la intervenció de l’administració catalana per part del Govern espanyol mitjançant l’article 155 de la Constitució Espanyola ha impedit que

es poguessin prendre les necessàries decisions polítiques

Per l’ACM la formació dels carres electes i els tècnics locals és bàsica. Per aquest motiu, s’ha fet un esforç important perquè puguin conèixer les principals afectacions que tindrà la

nova Llei de Contractes del sector públic a l’administració lo-

cal. Així, s’estan realitzant sessions que arribaran a tots els 42 consells comarcals catalans adreçades específicament als

càrrecs electes. I al mateix temps, es fan sessions territorials per als tècnics locals per conèixer quins nous procediments

en contractació suposarà l’entrada en vigor de la llei el proper 9 de març.

En un altre àmbit, aquest mes hem posat en marxa la campanya “Prou 155” per recollir els diferents greuges que està

per poder aplicar les mateixes mesures compensatòries que en anys anteriors, previstes pel Govern de la Generalitat.

L’ACM va interposar un contenciós administratiu i va demanar mesures cautelars. Ara, amb la sentència del Tribunal Suprem decretant la nul·litat del concurs per a la gestió d’Aigües

Ter-Llobregat, que gestionar l’aigua a la regió metropolitana,

s’obre un escenari d’incertesa. Per aquest motiu, al tancament d’aquesta edició, l’ACM i la FMC van aconseguir el compro-

mís del Departament de Territori de la Generalitat de convocar el Consell de Xarxa d’ATLL per aturar la pujada de la tarifa.

Aquestes situacions refermen la necessitat que Catalunya restableixi les seves institucions amb un govern sòlid que pugui per fer front als embats de l’estat.

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Pep Montané

La redacció no comparteix, necessàriament,

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: Joan Morcillo

l’opinió expressada en els articles.

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Albert Guilera, Eva Martí, Marc

Correu electrònic: acm@acm.cat

Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Víctor Torrents.

Dipòsit legal: B3434383.

www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2018

3

ACTUALITAT

LA CENTRAL DE COMPRES DIFÓN BONES PRÀCTIQUES EN CONTRACTACIÓ AL TERRITORI L’ACM ha iniciat les jornades per tot el territori català per explicar les novetats de la

Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) a electes i tècnics locals i també per fer difusió dels diferents serveis que ofereix la Central de Compres del món local.

El proper 9 de març entrarà en vigor la nova

Llei de Contractes del Sector Públic que suposarà l’aplicació de nous procediments pel que fa a la contractació local. Una llei

que transposa les directives de la UE en aquesta matèria i que persegueix, entre

Inauguració de la sessió que es va fer al Consell Comarcal del Bages.

en la Contractació Pública, una major rela-

el president de l’ACM, David Saldoni. Per

42 sessions a totes les comarques cata-

que s’adquireixen i un major accés de les

a tots els consells comarcals de Catalunya

canvis de la nova normativa contractual als

d’altres objectius, una major transparència

ció qualitat-preu dels productes o serveis PIMES. “Volem transmetre coneixement

per fer la contractació pública de la millor manera i donar la màxima seguretat al món

local. Per això, fem aquestes jornades des-

tinades a electes i tècnics locals”, explica

4

aquest motiu, es fan més de 50 sessions en sessions diferenciades per a electes i

per a tècnics. Es realitzen 9 sessions diri-

lanes per donar les claus bàsiques dels càrrecs electes locals.

gides específicament a tècnics responsa-

L’objectiu de les jornades és conèixer les

local i, al mateix temps, hi ha programades

transmetre la metodologia d’elaboració de

bles de compres i contractació en l’àmbit

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2018

novetats de la nova normativa contractual,

ACTUALITAT plecs de prescripcions tècniques i fomentar el coneixement de la contractació socialment responsable.

Un 82% dels ajuntaments catalans es beneficia de la Central de Compres

Aquesta és la sisena edició de les sessions que l’ACM du a terme pel territori català per explicar els avantatges de la Central

de Compres del món local. Actualment,

aquest servei de l’ACM ofereix 11 produc-

xima seguretat jurídica. També es benefici-

fa a ajuntaments, un total de 775 ja adqui-

exemple, de mitjana un ens tarda 26 dies

tral, com electricitat, gas, assegurances,

a disposar-ne i fer-ne ús. L’ estalvi econò-

equips d’impressió, maquinària tècnica,

jana aconsegueixen uns estalvis d’un 10%

tes a més d’un miler d’ens catalans. Pel que

en d’un estalvi de procediments. Així, per

Properes SESSIONS

reixen algun producte o servei de la Cen-

des que contracta el producte o servei fins

5. LLEIDA - 6 març (Consell comarcal d’Urgell)

equips informàtics, mobilitat sostenible,

mic també és considerable, ja que de mit-

paper, videoactes, DEA’s i ascensors.

respecte a les tarifes normals.

7. TERRES DE L’EBRE - 13 març (Consell comarcal Ribera d’Ebre)

Els ens que compren algun producte o

Una prioritat és que els municipis més pe-

8. CAMP DE TARRAGONA - 14 març

s’asseguren que compleixen amb la Llei de

preus que aconsegueixen els més grans,

servei a través de la Central de Compres

Contractes. Per tant, aconsegueixen la mà-

tits es puguin beneficiar de condicions i gràcies a l’adquisició conjunta i agregada.

6. ALT PIRINEU - 7 març

(Consell comarcal Alt Urgell)

(Ajuntament de Reus)

9. ÀREA METROPOLITANA - 20 març

(Seu de l’ACM)

Sessions territorials per a electes fins a l’abril sobre la Llei de Contractes Properes dates i sessions: Baix Camp: 6 març

Pla d’Urgell: 6 març Alt Urgell: 7 març

Conca de Barberà: 7 març Pla de l’Estany: 7 març Pallars Jussà: 8 març Urgell: 8 març

Osona: 12 març

Pallars Sobirà: 12 març Ripollès: 13 març Anoia: 14 març

Barcelonès: 14 març

Sessió al Consell Comarcal de les Garrigues per a electes

Les comarques de la Segarra, Alt Empordà, Bages, Baix Empordà, Baix Llobregat, Baix Penedès, Berguedà,

Garrigues, Moianès, Noguera, Ribera d’Ebre, Segrià, Solsonès, Vallès Oriental i Val d’Aran ja han acollit les primeres sessions territorials que fa l’ACM per explicar els trets bàsics de la nova

Llei de Contractes del sector públic.

Aquestes sessions estan destinades

específicament per a càrrecs electes per conèixer, de forma resumida i bàsica, què implica la nova regulació.

Les sessions es realitzen a la tarda (de

17h a 19h) i a tots els consells comarcals

per arribar a tots els electes catalans.

Priorat: 14 març

Alt Penedès: 15 març Maresme: 15 març

Cerdanya: 19 març

S’exposen les set qüestions que es con-

Alta Ribagorça: 20 març

dels electes locals. I és que l’entrada en

Terra Alta: 20 març

sideren imprescindibles conèixer per part vigor de la Llei de Contractes del sector

públic (LCSP) comportarà un nou marc

d’actuació, amb noves càrregues admi-

nistratives, nous procediments i, al mateix temps, marge de decisió per implementar

polítiques públiques dels òrgans de contractació locals.

Gironès: 20 març

Vallès Occidental: 21 març Vallès Occidental: 21 març Selva: 22 març

Alt Camp: 4 abril Garraf: 12 abril

INSCRIPCIONS

www.acm.cat/formacio

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2018

5

ACTUALITAT: LA NOVA LLEI DE CONTRACTES

LA NECESSÀRIA COORDINACIÓ ENTRE LES PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES I ADMINISTRATIVES A LA NOVA LCSP ci de valor) la memòria del servei amb les acreditacions de qualitat mitjançant còpia

certificada. El PCAP, en canvi, diu que els certificats de qualitat han d’estar al sobre 3 i que s’exclouen les ofertes que incloguin documents del sobre 3 al sobre 2.

Trini Capdevila

sició econòmica obligatòria que no inclou

És ben sabut que el Plec de Clàusules Ad-

PPT exigeix preceptivament que la propo-

ministratives Particulars (PCAP) té per ob-

jecte establir el règim jurídic, el procediment i els drets i deures de les parts contractants,

el desglossament del preu, mentre que el

sició econòmica desglossi aquest preu per partides.

c) El PCAP estableix com a criteri d’adjudi-

característiques de la prestació específica

de nombre de cursos, persones per curs

i concreta que és objecte del contracte.

Malgrat la seva diferent naturalesa, finalitat

i contingut, a la pràctica no és gens infreqüent trobar interferències mútues que poden, en cas de ser discrepants, comportar

la nul.litat del contracte, en la mesura que siguin susceptibles de generar per als licitadors una incertesa o confusió a l’hora de realitzar les seves ofertes.

Els informes del Tribunal de Comptes sobre

cació el pla de formació a valorar en funció i hores del curs. El PPT estableix que la

formació es valorarà només en funció del nombre d’hores ofertades.

d) El PCAP estableix un còmput per a la valoració de les ofertes fixant un llindar mínim

de 25 punts en determinat criteri per aplicar valoració, mentre que el PPT estableix puntuacions en el mateix criteri per sota d’aquest llindar.

fiscalització de la contractació evidencïen

Aquestes situacions

per exemple, les següents:

tre els redactors del PPT i els del

múltiples supòsits de divergències com,

a) El PPT estableix l’obligació de presentar en el sobre 2 (criteris subjectes a judi-

palesen

una insuficient coordinació enPCAP. Cadascun dels plecs és, de ben segur, fruit d’un treball

rigorós i especialitzat, però no

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2018

onals que hi intervenen. El problema principal rau en el fet que una vegada detectades

aquestes contradiccions en plena licitació ja no és possible esmenar-les mitjançant la

correcció d’errors, segons un consolidat criteri jurisprudencial que ara s’ha positivitzat a

nivell legal en l’article 122 de la Llei 9/2017,

segons el qual les clàusules contradictòries que generen foscor en un aspecte essen-

cial del procediment comporten la nul.litat

del procediment per no causar indefensió als licitadors.

mentre que en el Plec de Prescripcions Tècniques (PPT) s’hi conté la definició i les

6

b) El PCAP estableix un model de propo-

Tècnica d’administració general d’Administració Local

prou participatiu entre els diferents professi-

La solució al problema no la podem cercar

a la llei sinó a les bones pràctiques de funcionament intern de cadascuna de les administracions, posant en valor la transversalitat

i el treball col.laboratiu i mutidisciplinar per tal que PCAP i PPT siguin dues peces que,

a partir de la seva pròpia integritat i funcionalitat, encaixin perfectament per donar lloc

a un tot homogeni clarificador, transparent i segur.

ACTUALITAT: LA NOVA LLEI DE CONTRACTES

LA SOLVÈNCIA EN L’ADMISSIÓ DE LICITADORS I L’ÚS DE L’EXPERIÈNCIA COM A CRITERI D’ADJUDICACIÓ Jordi Martí Juanpere Tècnic en Contractació i Patrimoni a l’Ajuntament de Salou

No són pocs els exemples de plecs de clàusules administratives particulars i/o anuncis de licitació que podríem trobar

en que els òrgans de contractació han

utilitzat l’experiència com a criteri per seleccionar l’oferta més avantatjosa,

malgrat que fins a l’entrada en vigor de

la Directiva 2014/24/UE, de 26 de febrer

de 2014, sobre contractació pública, el legislador comunitari no ha reconegut expressament aquesta possibilitat.

serveis d’assessoria, d’arquitectura o altres de caràcter intel·lectual.

d’estar vinculada a l’objecte del contrac-

Amb la transposició de les directives a l’ordenament jurídic intern, el legislador

estatal manté aquesta dualitat en relació

al criteri experiència. D’una part, permet

exigir-la com a requisit de selecció de la capacitat tècnica i professional de l’empresari i, de l’altra, autoritza el seu

ús com a criteri d’adjudicació, referida al

personal que el candidat es compromet a adscriure al contracte, sempre i quan

millori la qualitat i rendiment de la prestació.

L’òrgan de contractació haurà d’evitar

entre els criteris referits a les caracte-

currència i/o afavorir a un/s candidat/s

rístiques inherents a l’empresa, entre

els quals l’experiència, per avaluar la seva solvència tècnica i professional,

d’aquells altres amb que s’havien de valorar les condicions qualitatives i/o quantitatives de l’oferta.

I aquesta novetat que introdueix la directiva queda encara condicionada al fet que la qualificació i l’experiència del

personal encarregat d’executar el con-

tracte afectin a la qualitat de la prestació i, en conseqüència, al valor econòmic de l’oferta (Apartat 94).

El Tribunal de Justícia de la Unió Eu-

te i ser-hi proporcional per tal de no contradir els principis de llibertat d’accés a les licitacions, publicitat i transparència

dels procediments, la no-discriminació i igualtat de tracte entre els licitadors i

la salvaguarda de la lliure competència i la selecció de l’oferta econòmicament

més avantatjosa, recollits en l’article 1 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

Cal evitar, i així ho han posat de relleu

els tribunals, pervertir la contractació

Fins llavors, la doctrina i la jurisprudència havien fixat la necessitat de distingir

tiu de licitació pública. En tot cas, haurà

que l’experiència pugui restringir la con-

en particular per sobre de la resta dels interessats en participar en igualtat de

condicions en un procediment competi-

Els òrgans de contractació no poden utilitzar el criteri de l’experiència per restringir la concurrència ni afavorir un candidat per sobre de la resta

en benefici de candidats que disposin

o acumulin experiència vinculada a les

circumstàncies següents: el desenvolupament de treballs en una regió o estat determinat; l’origen, domicili social o

qualsevol altre indici de l’arrelament territorial de l’empresa; l’exigència impera-

tiva que un centre de treball hagi d’estar situat en un terme municipal concret que ha de ser el lloc de prestació.

En conseqüència, cap d’aquests factors podrà ser utilitzat com a estratègia de

reserva de contractes, sinó que, amb la finalitat de garantir una competència

suficient i aconseguir la màxima eficièn-

cia de fons públics, s’haurà de procurar que la concurrència sigui el més àmplia possible.

ropea ha anat modulant i concretant aquesta possibilitat advertint els poders

adjudicadors de la necessitat d’arbitrar mecanismes que garanteixin que el

personal identificat en l’oferta disposi

efectivament dels coneixements i les aptituds especificades i que no pugui

ser rellevat ni substituït sense el seu previ consentiment per altres treballadors i

que, en tot cas, aquests mantinguin un nivell de qualitat equivalent. I restringeix

la seva aplicació, específicament, als ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2018

7

ACTUALITAT

DAVID SALDONI MANTÉ TROBADES AMB ÒMNIUM I L’ASSEMBLEA El president de l’Associació Catalana

de Municipis i Comarques, David Saldoni, i el secretari general de l’entitat

municipalista, Marc Pifarré, han aprofi-

tat aquest mes de febrer per trobar-se amb els representants de les dues en-

titats sobiranistes, Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana.

El nou president de l’ACM, David Sal-

doni, ja s’ha reunit amb representants d’Òmnium Cultural i l’ANC. El 2 de fe-

brer es va reunir amb el vicepresident de l’entitat cultural, Marcel Mauri, i el

Marc Pifarré i David Saldoni, secretari general i president de l’ACM, amb representants d’Òmnium.

també va comptar amb la presència

El 5 de febrer també es va mantenir

institucional, van servir per presentar

Pifarré, va servir per mantenir una pri-

l’Assemblea Nacional Catalana, Agus-

i quines sinergies es poden explorar

del relleu a la presidència de l’ACM

En els dos casos, les reunions de tre-

secretari, Jordi Bosch. La trobada, que

del secretari general de l’ACM, Marc

una trobada amb el vicepresident de

mera reunió de presentació després

tí Alcoberro, amb el mateix objectiu.

que es va fer el passat 12 de gener.

ball, a banda de la seva vessant més

sobre la taula els reptes del món local amb les dues entitats sobiranistes.

Cal recordar que en diverses ocasi-

ons l’ACM, juntament amb Òmnium i Assemblea, han coordinat accions

conjuntes de reivindicació a favor del dret a decidir o de suport als representants polítics investigats per haver permès el debat en clau sobiranista o

haver permès realitzar la consulta del

9 de novembre de 2014. L’ACM i els

representants de les dues entitats so-

biranistes es van emplaçar a mantenir un diàleg constant i col·laborar a favor de la convivència dels pobles i ciutats catalans.

Agustí d’Alcoberro, vicepresident de l’ANC, amb els representants de l’ACM.

8

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2018

ACTUALITAT

CONTACTES A ISRAEL AMB ENTITATS I AUTORITATS LOCALS A NIVELL MUNDIAL El president de l’ACM, David Saldoni, va participar a mitjans del mes de febrer

al Muni World 2018, la 7a Conferència

anual de la Federació d’Autoritats Locals d’Israel (FLAI), coincidint amb la celebració dels 80 anys d’existència de governança local a Israel.

Un esdeveniment focalitzat en el creixement de la innovació, l’emprene-

doria, les interaccions empresarials i dirigit a proveïdors d’autoritats locals per tal d’intercanviar i posar en comú

David Saldoni conversant amb el ministre d’Economia i Indústria d’Israel, Eli Cohen.

local. Així va ser l’exposició internacio-

en les noves tecnologies i la gestió de

i Indústria d’Israel i el president de la

president de l’ACM, David Saldoni, i el

80 països d’arreu del món.

servir per conèixer com els municipis

ré. Dedicada a la innovació urbana i les

Durant la visita al Muni World 2018, el

gració, les minories i els drets dels re-

més de 150 empreses especialitzades

amb Eli Cohen, ministre d’Economia

en qüestions de sostenibilitat a Tel Aviv.

experiències relacionades amb el món

nal MUNIEXPO, a la qual van assistir el

secretari general de l’ACM, Marc Pifarsmart cities, l’exposició comptava amb

serveis, amb representació de més de

president David Saldoni es va trobar

FLAI, Haim Bibas. El viatge també va

resolen temes relacionats amb la inte-

fugiats i aprendre aspectes de la gestió

ELS EXPRESIDENTS DE L’ACM ES REUNEIXEN AMB DAVID SALDONI El president de l’ACM, David Saldoni, es va reunir el 7 de febrer amb els antics presidents de l’ACM per tal de

presentar les seves propostes de fu-

tur perquè l’associació segueixi sent l’entitat municipalista de referència a Catalunya.

Saldoni es va trobar amb els expresidents, Miquel Buch, Salvador Esteve,

Pere Macias, Joan Maria Roig, Arcadi

Calçada, Pilar Blasco, Carles Azuara,

Juli Sanclimens i Josep Grau. Una

Foto de família dels expresidents.

sident de l’ACM per conèixer les dife-

entitat municipalista de referència a

seu pas per l’entitat municipalista.

segueixi sent una veritable entitat de

El nou president va aprofitar l’avinen-

sentit, els va explicar els diferents pro-

trobada que va servir a l’actual pre-

rents experiències dels presidents al

tesa per explicar quin és el seu projecte de futur. Un projecte que passa per seguir mantenint l’ACM com a

Catalunya i, sobretot, perquè l’entitat

amb més d’un miler d’ens locals que adquireixen algun producte o servei.

Per Saldoni, el paper de l’ACM pas-

serveis per al món local. En aquest

sa per seguir donant veu als ajunta-

ductes o serveis que es proporcionen

la ciutadania catalana. “Volem que

a través de la Central de Compres del món local. Una central que compta

ments catalans, que són el reflex de

els ajuntaments trobin en l’ACM casa seva”, va dir.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2018

9

ACTUALITAT

RECOLLIM ELS GREUGES QUE PRODUEIX L’APLICACIÓ DEL 155 ALS ENS LOCALS L’Associació Catalana de Municipis ha

iniciat un procés per recopilar tots els greuges que els ens locals pateixen amb l’aplicació de l’article 155.

L’ACM ha enviat una notificació als ens

locals catalans per conèixer de primera mà els casos concrets i les experiències que estant patint un perjudici

arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. En aquest

sentit s’ha activat l’adreça electrònica prou155@acm.cat per recollir

aquests greuges.

L’ACM vol contribuir a denunciar l’arbitrarietat dels efectes de la intervenció de l’Estat espanyol en l’autogovern de

Diputats d’En Comú Podem, ERC i PDeCAT a les portes del Congrés a finals de setembre. Foto: ACN

155

l’aplicació de l’article 155 i mantenir, de nou, la capacitat de decisió de les institucions catalanes.

prou155@acm.cat

Catalunya. En aquest sentit, l’objectiu és tornar a la normalitat cessant

L’ACM QÜESTIONA ELS RECURSOS DE GAS NATURAL PER INCOMPLIR LA LLEI 24/2015 L’Associació Catalana de Municipis ha

el protocol va ser impugnat per ENDESA

contenciosos administratius que Gas

declarar la nul·litat, si bé la sentència ha

posant contra molts ajuntaments en re-

Generalitat de Catalunya.

emès un comunicat arran dels recursos

i el jutjat contenciós administratiu en va

Natural Servicios SDG, S.A. està inter-

estat recorreguda per l’ACM, l’FMC i la

lació a la Llei 24/2015.

Des de l’ACM es considera que la Llei 24/2015 es va aprovar sense un consens previ amb les entitats municipalistes, malgrat les repercussions que

comporta per als serveis socials de competència local. Donada aquesta circumstància l’ACM posa en valor la tasca dels professionals dels serveis socials,

qüestionada en els recursos interposats per Gas Natural.

Així mateix es recorda que la Generali-

tat i els representants del món local van

elaborar una proposta de protocol per establir els procediments a seguir per a

l’aplicació de la Llei 24/2015. Tanmateix, 10

Per part de l’ACM s’ha constatat que hi

ha companyies subministradores que

trameten tots els rebuts impagats als serveis socials, sense cap filtre previ i

sense haver complert l’obligació de notificar-ho prèviament als usuaris, establer-

la qual cosa, si la persona afectada és

de la normativa de protecció de dades.

respon als requeriments no és possible

ta a la llei 24/2015, sovint amb infracció

La Llei estableix que els serveis socials

desconeguda dels serveis socials i no obtenir aquesta informació.

disposen d’un termini de 15 dies per in-

Finalment, denunciem que darrere dels

ació d’exclusió residencial. Cal tenir en

tat clara d’incomplir l’esperit que inspira

formar si una persona es troba en situcompte que els serveis socials de l’ad-

ministració local no poden accedir a la informació de l’Agència Tributària sen-

se l’autorització del mateix ciutadà, per

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2018

recursos de Gas Natural hi ha una volunla llei 24/2015, dificultant la resposta als

casos de pobresa energètica que afec-

ten a massa persones i famílies de la nostra societat.

ACTUALITAT

MOCIÓ EN DEFENSA DE L’ESCOLA CATALANA I LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA Les entitats municipalistes, ACM i FMC, han consensuat una moció en defensa de l’escola catalana i del model d’immersió

lingüística després dels reiterats atacs del Govern espanyol i dels diferents intents per desestabilitzar el model lingüístic amb clara intencionalitat política i electoral.

La moció reivindica que el model educatiu

català té per finalitat la formació integral de la persona i la seva capacitació per a

conviure democràticament en la plurali-

Foto d’arxiu.

possibiliten la construcció crítica del co-

ampli suport i que durant 30 anys el model

tat, des d’enfocaments pedagògics que

talunya (LEC) es va consensuar amb un

neixement i l’autonomia de pensament i

d’immersió lingüística ha contribuït a millo-

d’aprenentatge de tots i cadascun dels infants, independentment d’origen, llengua

o condicions individuals. Al mateix temps, es recorda que la Llei d’Educació de Ca-

ció educativa uniformitzadora, l’adoctrinament ideològic i la segregació lingüística.

rar l’ús social de la llengua catalana.

La moció també denuncia que tornen els

PODEU DESCARREGAR LA MOCIÓ:

www.acm.cat/acm/mocions

plantejaments que propugnen una involu-

L’ACM DENUNCIA L’AUGMENT DEL PREU DE L’AIGUA PER PART D’ATLL CONCESSIONÀRIA ATLL Concessionària és el gestor d’abastament d’aigua potable en alta del sistema

Ter-Llobregat que proveeix la pràctica totalitat de la Regió metropolitana de Barcelona. El seu àmbit d’abastament comprèn 9 comarques: l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, La Selva, el Vallès Oriental i l’Occidental, amb una població total abastida d’uns 4,5 milions d’habitants.

El concurs per a la gestió d’ATLL va acabar el 2012 amb una concessió a l’empresa

Acciona. Aquesta concessió va ser impugnada i aquesta setmana el Tribunal Suprem n’ha decretat la nul.litat, ratificant la Sentència del TSJC.

El contracte de concessió contempla una fórmula de revisió anual del preu de l’ai-

gua que determina un augment excessiu.

El vot de l’ACM, de la resta de represen-

esmorteir gràcies a la intervenció de la Ge-

dels representants dels consumidors, va

cànon. Segons aquesta fórmula, l’empresa

és un nou exemple dels efectes negatius

augment del 15%.

nes per part del Govern de l’Estat espanyol

Tot i que l’ACA va reduir la proposta inicial,

CE. Tot plegat, sense oferir cap marge de

per part del Govern espanyol mitjançant

els consumidors.

impedit que es poguessin prendre les ne-

Davant d’aquests fets, des de l’ACM volem

aplicar les mateixes mesures compensatò-

amb la realitat econòmica i social del nos-

vist pel Govern de la Generalitat. Finalment

l’ACM i la FMC van aconseguir el com-

tració de l’Agència Catalana de l’Aigua un

la Generalitat de convocar el Consell de

En els dos darrers anys només s’ha pogut

tants del món local (AMB i FMC) així com

neralitat, amb una compensació parcial del

ser contrari a l’augment proposat. Aquest

concessionària va proposar per 2018 un

de la intervenció de les institucions catalaa través de l’aplicació de l’article 155 de la

la intervenció de l’administració catalana

l’article 155 de la Constitució Espanyola ha

negociació ni amb els ajuntaments ni amb

cessàries decisions polítiques per a poder

denunciar que l’augment no es correspon

ries que en anys anteriors, que era el pre-

tre país. Al tancament d’aquesta edició,

es va dur a votació del Consell d’Adminis-

promís del Departament de Territori de

augment de l’11,8%.

Xarxa d’ATLL per aturar la pujada de la

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

tarifa.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2018

11

RESUM DE L’ANY

12

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2018

PÀGINA ESPECIAL

QUÈ FA LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA PELS MUNICIPIS? Ajuts per a la rehabilitació d’habitatges,

programes per fomentar la igualtat d’opor-

tunitats laborals, suport als projectes culturals i esportius o plans de seguretat local.

Aquests són només quatre exemples dels recursos que la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ajuntaments i dels consells comarcals per a que puguin garantir la cohesió social i l’atenció a les persones de tots els municipis de la demarcació.

Un Catàleg que creix

En total, per aquest 2018, el Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona aple-

ga 259 recursos, que poden ser tècnics, econòmics o materials. Amb una dotació de 67,6 milions d’euros, augmenta el pres-

supost d’un 10% respecte l’any passat i d’un 24% des de l’inici del mandat.

El Catàleg de Serveis del 2018 posa a l’abast dels ajuntaments més de 67 milions d’euros en forma de recursos tècnics i econòmics En connexió amb el Pla d’Actuació de

Mandat 2016-2019 de la Diputació de Barcelona, el Catàleg continua apostant per millorar la qualitat de vida dels ciutadans,

amb projectes com els relacionats amb el

dels mercats municipals i d’impulsar la

i dels governs locals, en els quals es con-

la vigilància i control d’establiments alimen-

malalties mentals.

actuacions del mandat i els recursos), i els

control sanitari de l’aigua de consum humà, taris i, la seguretat i salubritat a les platges.

Així mateix, en l’àmbit cultural i educatiu, es promou l’exposició itinerant “Escoles

d’altres mons”, la digitalització i difusió dels

fons locals i patrimonials i, les activitats de la Xarxa de Museus Locals i les culturals de

integració sociolaboral de persones amb

També es promou, un any més, el Servei

d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge (SIDH), la detecció d’habitatges desocupats i, la reforma, condicionament i rehabilitació d’habitatges municipals o cedits.

les festes majors de la demarcació.

Aposta de mandat

Connectem amb les oportunitats de futur

tació de Barcelona forma part del Pla “Xar-

El Catàleg de serveis de la Diputació de Barcelona ajuda els governs locals a dur

a terme actuacions de promoció i senyalització turística, a més d’accions de foment

trasten les necessitats i es preacorden les programes complementaris.

L’any passat es van tramitar més de 16.000 sol·licituds de més de 350 governs locals

El Catàleg de serveis que promou la Dipu-

Aquesta oferta de la Diputació també in-

xa de Governs Locals 2016-2019”. També

per als municipis de fins a 1.000 habitants,

integren el Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019” les Meses de concertació (espais entre els representants de la Diputació

clou una selecció de recursos específics amb la voluntat d’assegurar la implantació de totes les polítiques i serveis en igualtat

de condicions al conjunt de la demarcació.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2018

13

CENTRAL DE COMPRES

SANT LLORENÇ DEL PENEDÈS ADQUIREIX EL SISTEMA DE VÍDEOACTES L’Ajuntament de Llorenç del Penedès (Baix Penedès) s’ha adherit a l’acord marc de subministrament de sistemes de

vídeoactes i transmissió de plens que s’ofereix a través de la Central de Compres de l’ACM. Aquest sistema permet en-

registrar i retransmetre les sessions plenàries, gestionar la informació i signar digitalment les actes dels plens, agilitzant també la gestió de la informació i el seu tractament. Actualment, ja hi ha 29 ens locals que gaudeixen d’aquest servei.

Aquest municipi de poc més de 2.000 habitants també es beneficia d’altres productes de la Central de Compres, com ara les assegurances i el subministrament elèctric.

GÒSOL CONTRACTA EL SERVEI DE MANTENIMENT D’ASCENSORS L’Ajuntament de Gòsol, amb poc més de 200 habitants, s’ha ad-

herit a l’acord marc de manteniment d’aparells elevadors contractant el servei de manteniment a tot risc d’interior per a un total

de dos ascensors. L’acord marc va entrar en vigor el passat mes de juliol i en aquests moments un total de 47 ens locals ja s’hi han adherit.

L’electricitat és l’altre producte que oferim des de la central de compres del món local i al qual està adherit el municipi del Ber-

guedà, disposant d’una energia elèctrica 100% verda i d’unes

tarifes que suposen un estalvi important en relació a l’anterior acord marc. 800 ens contracten l’electricitat mitjançant l’ACM.

SENAN CONTRACTA ASSEGURANCES A TRAVÉS DE LA CENTRAL DE COMPRES L’ajuntament de Senan (Conca de Barberà), amb només 47 habitants, s’ha adherit a l’acord marc d’assegurances de la

Central de Compres del món local. Amb aquesta adhesió

el municipi està cobert en les assegurances de defensa jurídica, responsabilitat dels càrrecs electes, responsabi-

litat civil i patrimonial, accidents, vida, danys a edificis i al servei de mediació. Actualment, hi ha un total de 511 ens locals que contracten diverses assegurances a través de la Central de Compres de l’ACM.

14

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2018

CENTRAL DE COMPRES

PRORROGAT L’ACORD MARC DE SERVEIS DE PÒLISSES I MEDIACIÓ D’ASSEGURANCES La comissió executiva del Consorci Ca-

aquests moments estem treballant en una

necessari realitzar un concurs per con-

va acordar prorrogar amb data 31 de de-

seu venciment.

tot moment la màxima observança al

d’assegurances (expedient 2015.04) i ser-

El Servei de Mediació, a més de tramitar

talà de Desenvolupament Local (CCDL) sembre del 2017 l’acord marc dels serveis

nova licitació que cobrirà aquest servei al

vei de mediació (expedient 2015.01).

les pòlisses licitades, assessora en totes

El període de vigència és d’un any (del 31

hicles, cancel·lació d’espectacles, expo-

de desembre de 2017 al 31 de desembre

de 2018), a excepció del Lot 1 (Danys a

edificis i instal·lacions), que el seu venciment és el 31 de març de 2018. En

aquelles que no estan adjudicades (vesicions temporals, activitats populars, ...).

Amb aquesta licitació també estalvi-

areu en procediment pel fet de no ser

tractar aquestes pòlisses, mantenint en principi de legalitat en el procediment de contractació pública. Els acords marc de l’ACM permeten que mitjançant

un senzill acord (per ple, junta o decret) pugueu contractar les assegurances, un

cop el mediador adjudicat (Ferrer & Ojeda) hagi calculat, d’acord amb les con-

dicions d’adjudicació, l’import en base al valor a assegurar.

PÒLISSES D’ASSEGURANCES Responsabilitat civil i patrimonial

Defensa jurídica i reclamació de danys

Danys a edificis i instal·lacions

Responsabilitat dels càrrecs electes

Accidents

Vida

SERVEI DE MEDIACIÓ D’ASSEGURANCES

INFORMACIÓ:

93 496 16 16 centraldecompres@acm.cat www.centraldecompres.cat

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2018

15

OPINIÓ

AJUNTAMENTS IMMERSOS guardar

d’escolarització i que també ha esdevingut un model d’èxit:

cessible i recuperar-lo cada

d’Ensenyament i l’administració local. Una maquinària que,

tat Espanyol per carregar-se

ha permès gestionar milions i milions d’alumnes des de fa

escoles catalanes torni a ser

timent equitatiu per aules. Les necessitats educatives i la

cia. El cas és que, de ma-

binades per la cooperació entre dues administracions; go-

espanyol de torn o els alts

ajuntament.

Estic

Jofre Llombart Periodista

temptat

de

aquest article en un lloc ac-

un engranatge complex però eficient entre el departament

cop que la obsessió de l’Es-

evidenment pot tenir algunes disfuncions puntuals, però que

l’exitós model lingüístic de les

més de trenta anys amb tot el que això suposava de repar-

actualitat. No perdria vigèn-

realitat barri a barri de cada poble o ciutat novament com-

nera periòdica, o el govern

verni qui governi a la Generalitat, governi qui governi a cada

tribunals espanyols intenten liquidar una fòrmula que no no-

més està protegida per les competències del Parlament (per bé que això ja ha quedat demostrat que no és garantia de

res) sinó que està reconeguda per la comunitat pedagògica mundial i, més important que això, s’ha demostrat una eina

(més pròxima al miracle que a la lingüística) que garanteix un coneixement del català generació rere generació.

Aquest intent d’imposar una escola amb llengua vehicular

El cas és que la filosofia que engloba la immersió a l’escola

catalana i una altra escola amb llengua vehicular castellana

de Catalunya a través d’altres vies i ha servit com a element

libri social i logístic. Només cal imaginar una mica de casu-

on entra en joc, un cop més, el paper dels ajuntaments. Po-

Per començar, un pensament per als municipis (molts) on

xint un consens al voltant del català com aquelles màquines

pecialment de Secundària) que apleguen nanos vinguts de

fortes.

alumnes per omplir un curs. Què faran en aquests casos?

ha arribat també de manera capil·lar a cadascun dels racons

a cada municipi no faria altra cosa que rebentar aquest equi-

cohesionador indispensable de la societat catalana. És aquí

ística per ser conscient dels problemes que pot comportar.

dria dir-se que entre l’escola i els ajuntaments s’ha anat tei-

només hi ha una escola. O encara pitjor, aquells centres (es-

de cosir de doble fil que serveixen per fer les costures més

diferents municipis perquè a la seva població no hi ha prou

“Entre municipis i escoles s’ha teixit un consens al voltant del català com aquelles màquines de cosir de doble fil que serveixen per fer les costures més fortes”

Partiran l’escola en dos? La convertiran tota a vehicular en llengua castellana? De cada dos centres en faran un i un,

és a dir, un institut en un poble serà en castellà i al poble

del costat serà en català? La mesura encara posa més els pèls de punta si es llegeix una altra proposta contemplada

per Madrid: posar més hores de castellà en comarques de Girona i reduir-les a l’àrea metropolitana de Barcelona. La

combinació de totes dues idees seria diabòlica perquè l’aug-

Doncs bé, ara, l’amenaça de carregar-se la immersió pot

ment del castellà es faria en zones amb menys població i per

passat 20 de febrer el diari El Mundo publicava un article

única escola del poble sigui en llengua vehicular castellana.

taula per desmuntar el model lingüístic escolar vigent. I una

Tornen temps en què els ajuntaments es convertiran de nou

a mínim un centre de Primària i un de Secundària sostin-

en detalls derivats de la situació política viscuda al nostre

llengües oficials, català i castellà, a més de l’aranès per als

immersió posa d’acord independentistes i no independen-

tenir una repercussió directa també en l’àmbit municipal. El amb tota la pluja d’idees que tenia la Moncloa damunt la

tant augmentaria exponencialment les possibilitats que la

d’aquestes propostes és que “a cada municipi hi hagi com

en el refugi de moltes coses. Ja no ve d’aquí. No cal entrar

guts amb fons públics que ofereixin vehicularitat de les dues

país els darrers anys. Sense sortir de l’àmbit educatiu (la

municipis de la Val d’Aran”.

tistes), només cal recordar que amb les primeres sentèn-

A més del component segregacionista que tindria aquesta

les primeres mocions, les primeres accions de resposta van

tenen un mínim coneixement del funcionament del procés

la precaució de guardar articles com aquest. per poder-los

mesura, és convenient preguntar si els autors d’aquesta idea

16

“Imposar una escola a cada poble que tingui el castellà com a llengua vehicular trencaria aquest equilibri social”

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2018

cies contràries a la immersió, els primers actes de rebuig,

venir dels ajuntaments. Llàstima que aleshores no vaig tenir treure al cap d’un temps.

LOCALRET

LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA I LOCALRET COL·LABOREN PER FER ESTUDIS TÈCNICS PER PROVEIR BANDA AMPLA ALS MUNICIPIS El Catàleg de Serveis 2018 aprovat per la Diputació de Barcelona conté

un total de 259 recursos d’assistència i cooperació a disposició dels governs

locals. Entre tots aquest recursos destaca una línia específica per a la redacció d’estudis per a la provisió de banda ampla al territori.

Aquest recurs tècnic el poden demanar a la diputació els ajuntaments de municipis de fins a 50.000 habitants i

les entitats municipals descentralitzades (EMD). Això suposa que el recurs

està disponible per al 93% dels municipis de la demarcació de Barcelona,

atès que només 20 ciutats superen el

llindar dels 50.000 habitants. El termini per a presentar les sol·licituds finalitza el dia 2 d’abril de 2018.

En el marc de convocatòries anteriors, diferents municipis han pogut dispo-

sar dels següents tipus d’estudi, entre altres:

- Estudi per a la millora dels serveis de telecomunicacions en el municipi

- Estudi per a la definició d’una estratègia de desplegament d’infraestructures en el municipi d’acord amb els

interessos de connectivitat de l’ens local (equipaments públics, zones d’activitat econòmica, etc.)

- Estudi sobre l’estat de les infraestruc-

tures de telecomunicacions en els polígons industrials

l’entitat municipalista especialitzada en l’àmbit de les Tecnologies de la

Informació i la Comunicació, mitjan-

- Estudi tècnic per a la connectivitat de les empreses dels polígons industrials

- Estudi per a la provisió de banda ampla aprofitant la xarxa municipal de televisió per cable existent

çant la qual desenvoluparà projectes estratègics d’interès per a les entitats locals.

Davant de qualsevol dubte o aclariment, tant els responsables electes com els tècnics dels ens locals, es

- Estudi de cobertures reals de telefonia mòbil per a la millora de la provisió de banda ampla al municipi

poden posar en contacte amb el Consorci Localret mitjançant el telèfon 93 486 14 30 o el correu electrònic

consorci@localret.cat. També po-

La Diputació de Barcelona ofereix

aquest recurs en col·laboració amb el Consorci Localret, en el marc d’unconveni de col·laboració interadmi-

nistrativa signat amb data 2 d’octubre de 2014 entre les dues administraci-

den trobar més informació al Catàleg de Serveis 2018 de la Diputació de

Barcelona (Ciutats i regions Digitals.

Estudis per a la provisió de banda ampla al territori, amb codi de recurs 18112).

ons públiques. D’acord amb aquest

conveni, la Diputació de Barcelona reconeix al Consorci Localret com a

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2018

17

PARTITS POLÍTICS

MÉS ENLLÀ DELS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS, QUINES ALTERNATIVES HEM DE PLANTEJAR PER MILLORAR LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA? Ferran Bel

ELS MECANISMES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ÚTILS SÓN AQUELLS QUE LA GENT FA SEUS I UTILITZA

Responsable d’Acció Política i Estratègia Municipal del PDeCAT Els pressupostos participatius han estat, efectivament, una bona

de planificació o disseny urbà a processos de participació pre-

eina als llocs on s’han implementat de forma efectiva. Tanmateix,

vis a la seva aprovació, n’és un altre. I finalment cal insistir que

hi han diferents mecanismes, que s’implementen amb els diferents

s’han d’implantar mecanismes que permetin fer un seguiment i

reglaments de participació ciutadana, que en alguns casos en-

avaluació d’aquests mecanismes de participació als efectes de

cara cal desenvolupar molt més. Les consultes sobre aspectes

millora i perfeccionament. Així mateix, cal continuar fent esforços

o actuacions rellevants, a determinats barris o tot el municipi, en

per donar a conèixer i incentivar la seva utilització per part de

són un d’aquests. En aquest sentit, la utilització de les eines que

la ciutadania. Els mecanismes de participació ciutadana útils són

proporcionen les noves tecnologies són una gran oportunitat de

aquells que la gent fa seus i utilitza.

present i de futur. Els diferents òrgans, consells, o fòrums territorials o sectorials, en són un altre. Sotmetre els diferents instruments

Montserrat Flores Juanpere Regidora de Participació, Ciutadania i Transparència de l’Ajuntamnet de Reus

LES EINES HAN DE FOMENTAR I PRIORITZAR LA DELIBERACIÓ. HEM DE DONAR VEU A TOTHOM

Cal afavorir un debat social real, on intervingui el ventall més ampli

permetin contrastar prioritats, afectacions i realitats de les diferents

possible de la societat. Les eines (combinant la presència i l’acosta-

persones que viuen a la ciutat.

ment via telemàtica) han de fomentar i prioritzar la deliberació. Hem de donar veu a tothom, fins i tot convèncer aquelles persones que

Cadascun d’ells permet aprofundir d’una manera diferent per acon-

no es consideren legitimades per donar la seva opinió.

seguir el tipus de diàleg més productiu en cada cas, per tal que el màxim nombre possible de ciutadans s’impliqui en la definició de

No hi ha cap panacea per aconseguir-ho. Hem d’usar estratègi-

les polítiques públiques.

cament tots els instruments de participació disponibles: consulta, iniciativa ciutadana, audiències públiques per als projectes de relleu, consells sectorials i territorials (als quals l’ajuntament doni capacitat d’incidència). I, també, uns pressupostos participatius que

Jaume Collboni Secretari de Política Municipal del PSC

CAL ESTABLIR UNA NOVA FORMULACIÓ QUE CONFIGURI UNA NOVA MANERA DE FER ACCIÓ POLÍTICA QUE NO ESTIGUI ÚNICAMENT BASADA EN LA RESPONSABILITAT DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

Els pressupostos participatius estan donant una resposta efectiva

fan evolucionar i avançar més lentament del que desitjaríem.

als anhels que la ciutadania va manifestar en les eleccions municipals de 2015. Aleshores, la demanda de més transparència, més

En aquest context cal repensar i impulsar la participació ciutada-

rendició de comptes i més participació directa en la gestió de les

nia des d’una nova vessant com poden ser els béns comuns. Cal

decisions dels ajuntaments van ser una de les principals fites que la

establir una nova formulació que configuri una nova manera de fer

ciutadania va plantejar.

acció política que no estigui únicament basada en la responsabilitat de les administracions públiques sinó que, a més a més, cerqui la

A mesura que les societats evolucionen i avancen ens trobem cada

corresponsabilitat dels afers públics entre la societat civil i la pròpia

vegada amb més demandes de participació que impliquen, alhora,

administració. El futur recaurà en aquesta cogestió compartida de

respostes que han de ser ràpides i eficaces. En canvi, l’administra-

les necessitats públiques de pobles i ciutats.

ció pública sembla virar en un sentit diferent: cada vegada existeixen més demandes, però les exigències administratives sovint ens

18

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2018

PARTITS POLÍTICS

Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV

ENS TOCA DESPLEGAR UNA POLÍTICA D’ENFORTIMENT DEMOCRÀTIC, DIT D’UNA ALTRA MANERA, COOPERAR EN LA SOCIALITZACIÓ DE LA POLÍTICA I LA POLITITZACIÓ DE LA SOCIETAT

Venim d’una dècada de mitificació de la participació ciutadana

ens toca desplegar una política d’enfortiment democràtic. Dit

que va acabar esdevenint un objectiu en ella mateixa. Van ser

d’una altra manera, cooperar en la socialització de la política i

uns anys en que era més important la sobreabundància de mèto-

la politització de la societat. I això no vol dir no continuar en el

des i mecanismes tecnificats que la finalitat perseguida, que no

desenvolupament de reglaments de participació, pressupostos

era una altra que la millora de la qualitat de les polítiques públi-

participatius, consells sectorials, audiències, consultes locals o

ques. En temps de crisi, la participació ciutadana no és una

cogestió d’equipaments i serveis. Vol dir senzillament fer comu-

possibilitat, sinó una necessitat i es fa necessària la integració de

nitat: acció política, debat públic i enfortiment democràtic de la

la deliberació pública per a poder prendre decisions basades en

ciutat.

la intel·ligència col·lectiva, implantar polítiques adequadament i comptar amb una ciutadania que col·labori en la seva comprensió i extensió.

El repte dels ens locals no es pot reduir a posar en marxa mètodes i processos de participació ciutadana novedosos, sinó que

Miguel-Ángel Ibáñez Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà

LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA NO ÉS UNA FINALITAT EN SI MATEIXA, SINÓ QUE HA DE COMPTAR AMB ELS MITJANS ADEQUATS PER DISPOSAR D’INFORMACIÓ VERAÇ

La implantació i potenciació del govern electrònic farà que els ciu-

ciutadana i és l’accés fàcil i ràpid a la informació, ja que només

tadans puguin canalitzar la seva participació per via electrònica, a

la participació amb coneixement dels motius, bondats i possibles

través d’Internet o altres possibilitats que ofereixen les TIC, però no

perjudicis d’una proposta o d’una decisió, poden garantir que la

solament per a la confecció dels pressupostos anuals, sinó també

participació sigui efectiva i positiva.

per a la participació i la implicació dels veïns en diferents qüestions de rellevància per a la població, com podrien ser les modificacions

La participació ciutadana no és una finalitat en si mateixa, sinó que

urbanístiques, la regulació de diferents activitats, etc.

ha de comptar amb els mitjans adequats per disposar d’informació veraç per tal que les propostes siguin efectives i realistes.

Però hi ha un altre factor importantíssim per millorar la participació

Xavier Garcia Albiol President del grup parlamentari del PPC En el moment de tancar aquesta edició de la revista, no havíem rebut la resposta d’aquest grup parlamentari.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2018

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT TARADELL ENCETA UN PROCÉS PARTICIPATIU PER IMPLICAR ELS TARADELLENCS EN FUTURES POLÍTIQUES L’Ajuntament de Taradell, amb el suport del Servei de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona, inicia un procés de participació ciutadana a través del

denominat ‘Quadern de debat familiar’. L’objectiu és conèixer la

percepció sobre diversos aspectes relacionats amb el model de

poble i detectar les possibles necessitats de tots els taradellencs

i taradellenques. Segons el regidor de Participació Ciutadana, Salvador Clot, la finalitat és “poder conèixer i detectar la percepEls regidors de Promoció Ecoònomica, Coia Tenas i Francesc Ribera.

BERGA I CANET DE MAR S’ALIEN PER DESESTACIONALITZAR EL TURISME A TRAVÉS DEL PROJECTE ‘ESPLÈNDID’ Els municipis de Berga i Canet de Mar han posat en marxa el projecte ‘Esplèndid’ per promoure i desestacionalitzar el turisme a les

dues poblacions a través d’un intercanvi comercial, cultural i turístic. La iniciativa compta amb la participació de prop d’un centenar

d’empreses de diversos sectors relacionats amb l’activitat turística.

El projecte es durà a terme durant dues setmanes, del 26 de febrer al 4 de març i del 12 al 18 de novembre. La mesura consisteix en

què les persones que visiten una de les dues poblacions la primera setmana de la campanya acumularan un saldo en una targeta

gratuïta personalitzada i aquests diners els poden gastar durant

ció dels vilatans respecte als equipaments i serveis, per veure

possibles mancances o projectes que voldrien que tiréssim endavant”.

El ‘Quadern de debat familiar’ és una eina de participació perquè totes les persones de Taradell prenguin la paraula, reflexi-

onin, debatin sobre la situació actual del municipi i opinin com els agradaria que fos en un futur. Es treballarà en dos eixos. El

primer a teravés dels alumnes de les escoles de Taradell. Al mateix temps, també hi podran accedir la resta de taradellencs,

ja que estarà disponible a diferents equipaments del municipi.

Després s’iniciarà un procés de buidatge i anàlisi de resultats

amb la voluntat de fer una presentació i retorn al poble. Les conclusions que se’n derivin serviran a l’equip de govern a l’hora de prendre decisions que s’han de dur a terme els propers anys.

la segona setmana de la campanya a la població contrària. Així doncs, la segona setmana de vacances els sortirà gratis.

Les targetes on s’acumula el saldo s’entregaran a les oficines de

turisme i als establiments hotelers i se’n repartiran unes 2.000 entre els dos municipis. La campanya s’adreça principalment als visitants de l’àrea metropolitana de Barcelona i, més concretament, al

públic familiar que tingui inquietuds relacionades amb l’àmbit del patrimoni històric i cultural, la gastronomia, la història, el paisatge i la natura. Segons la regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Canet de Mar, Coia Tenas, les dimensions de Berga i Canet fan que “puguem oferir una oferta turística de qualitat basada en la tranquil·litat que busquen els visitants de ciutat”.

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2018

El regidor Salvador Clot amb dues tècniques.

#MUNICIPISENPOSITIU

“REDUIR EL DEUTE MUNICIPAL ENS HA PERMÈS RECUPERAR CAPACITAT D’INVERSIÓ” Jordi Badia Perea (ERC). Alcalde de Calaf

Tweets

#municipisenpositiu Alcalde: Jordi Badia Perea (ERC) Professió: Periodista i escriptor Habitants: 3.476 Pàgina web: www.calaf.cat Sou alcalde: 36.321€ bruts anuals (100% dedicació) Sou regidors: Només indemnitzacions per assistència a sessions oficials

La primera experiència política del

periodista Jordi Badia (ERC), al capdavant de l’ajuntament de Calaf (Ano-

ia), ha estat marcada per una crisi que requeria contenció de la despesa. Va

trobar-se amb un endeutament que

representava el 130% dels ingressos,

i el seu equip de govern l’ha aconseguit reduir fins a situar-lo al 64%. “Estem molt satisfets per haver aconseguit un any abans del previst el nostre

objectiu. Ara bé, hem de mantenir la mateixa prudència i contenció perquè

el restant encara és un llast per al municipi”, diu. “Aquesta gestió del pressupost municipal ha permès recuperar la capacitat d’inversió”, assenyala.

Superat l’equador del mandat, Badia

es mostra convençut que la reglamentació que ha aplicat per tal de

“determinar de manera clara i transparent la col·laboració entre entitats i

consistori”, ha estat clau per “recuperar” les relacions entre les més de 40 associacions de Calaf i l’Ajuntament.

L’alcalde té una perspectiva del futur

local clara: “Cal rebaixar el deute a

nivells que no representin un llast, cal resoldre la qüestió de l’aigua municipalitzant el servei i millorar-ne la qualitat. I cal ampliar el polígon industrial

i captar empreses”. Però, en un entorn tan competitiu, això com s’abor-

da? “Hem de fer valdre que som al

centre de Catalunya, amb uns eixos

Consell Comarcal de La Selva @comarcaselva

El Consell Comarcal de la Selva inicia una campanya per promocionar dotze productes alimentaris de la zona

Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola @aj_ssguardiola Sant Salvador de Guardiola ‘educa’ els infants per combatre la baixa taxa de reciclatge al municipi

viaris que ens situen en una posició privilegiada. Això ens ha de servir per promocionar-nos en tots els vessants: cultural, turístic i econòmic”, respon.

A hores d’ara, Calaf ja sap que aquest no serà el mandat de la residència per

Ajuntament de Terrassa @ajterrassa Terrassa, Sabadell, Barberà, Montcada i Reixac, Rubí i Sant Quirze del Vallès desenvolupen una comunitat virtual per impulsar la indústria 4.0

a la gent gran, ni de la nova biblioteca

municipal. “Ens queda pendent, per

bé que pel que fa a la biblioteca hem

avançat decisivament en la recuperació de l’edifici i en els acords amb

la Diputació de Barcelona i la Gene-

Ajuntament de la Vall d’en Bas @ajuntamentbas

Els joves del municipi podran decidir com invertir 3.500€ del pressupost de l’Àrea de Joventut

ralitat de Catalunya”. El que sí que

ha vist la llum, tot just aquest passat

mes de febrer, és la iniciativa “Les

botigues museu de la Plaça Gran de Calaf”, amb la doble vessant de la

recuperació comercial del nucli antic

Ajuntament de Tarragona @TGNAjuntament #Tarragona contractarà detectius privats per combatre l’incivisme en l’àmbit de la neteja

com la posada en valor del patrimoni i la memòria col·lectiva del poble. “En

aquesta plaça i en aquestes botigues hi ha els orígens, la identitat, la memòria, els costums i les formes de fer i de ser que els veïns de Calaf s’han anat transmetent”, subratlla Badia.

L’alcalde defensa també mancomu-

nar serveis entre diversos municipis.

“Els pobles petits no tenim prou recursos econòmics ni personal”, assenyala. I creu que caldria reformar la

Ajuntament de Barcleona @bcn_ajuntament Presentem dos nous programes de capacitació tecnològica per a joves en edat prelaboral, gent gran, professionals en actiu i persones a l’atur

Consell comarcal del Pallars Jussà @conselljussa

El Pallars Jussà crea un banc de material mèdic per deixar material a aquelles persones que ho necessitin

Llei electoral per evitar situacions de bloqueig.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2018

21

PÀGINA ESPECIAL

SOREA COL·LABORA EN L’ORGANITZACIÓ DE LA 12a EDICIÓ DE FIRST LEGO LEAGUE més immediat. En

aquesta 12ª edició hi participen

més de 365.000

joves de 90 països del món, una xifra

impressio-

nant. A Espanya, els

participants

sumen

15.000;

d’aquests, 5.700 són catalans. A

Catalunya hi ha 13 tornejos classificatoris que se

celebren a diferents seus distri-

buïdes per tot el

territori. El torneig mobilitza a cente-

nars de voluntaris Ole Kirk Christiansen és una figura

llegendària en el món de les joguines. Suec, fabricant de joguines de

fusta, contempla la feina d’una màquina que treballa amb motllos per

fer peces de plàstic i té una genial idea. Neix LEGO i els seus blocs de

plàstic han merescut ser qualificats com el millor disseny industrial de tot el segle XX. Però les peces de

LEGO han anat més enllà del joc i a dia d’avui milions d’aficionats

de totes les edats expressen amb

elles la seva creativitat. També professionals. Perquè els blocs de construcció de LEGO també

han arribat als estudis d’arquitectura i disseny industrial arreu, atès que permeten materialitzar i

modificar amb rapidesa i versati-

que

col·laboren

amb l’organització actuant com a jutges, àrbitres i personal de suport.

cançó, un mitjà audiovisual ... A més,

els equips han de dissenyar, construir i programar robots amb la tecnologia

LEGO MINDSTORMS Education capaços de superar una sèrie de mis-

sions en un temps limitat, cadascuna de les quals té una puntuació.

Aquest programa es diferencia de molts altres en promoure una sèrie

de valors que arrelaran entre els participants, que aprendran a respectar

els altres i tractar-se amb professionalisme cordial, en una competència

amistosa oberta a tothom, on cadas-

cú aporta el seu treball, on els equips col·laboren entre ells i comparteixen

els seus descobriments. L’experièn-

cia d’haver participat a FIRST LEGO

League ha fet créixer la vocació tecnològica i científica de molts joves, però també els ha mostrat de primera

mà el valor del respecte, l’amistat i la col·laboració.

FIRST LEGO League és més que un

A banda, aquest torneig es fa sota

Formalment, els equips que hi par-

tat d’universitats que hi col·laboren

esdeveniment de maquetes i robots. ticipen han de proposar un projecte

cien­tífic que resolgui un problema

el paraigua de la universitat. El llis-

–UdL, URV, UVic, UdG, UPC, UAB– ens dona una idea de la importància

d’aquestes activitats a l’hora de

L’experiència d’haver participat a FIRST LEGO League ha fet créixer la vocació tecnològica i científica de molts joves, però també els ha mostrat de primera mà el valor del respecte, l’amistat i la col·laboració

litat molts projectes durant el seu període de disseny.

Aquesta és una de les idees que s’ha

traslladat a FIRST LEGO League, un repte per als què seran els científics,

matemàtics i enginyers del nostre futur 22

fer-se amb una obra de teatre, una

real relacionat amb la temàtica proposada, desenvolupar-lo i presentar-lo

en públic, valorant-se tant el rigor com la imaginació i la creativitat. La

presentació dels resultats de la seva investigació és oberta; és a dir, pot

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2018

promoure i incentivar les vocacions tecnològiques i científiques,

però també ens mostra que els treballs presentats són d’una qualitat excel·lent.

En aquesta 12ª edició de FIRST LEGO League l’aigua serà la

protagonista. Els equips parti-

cipants s’enfrontaran al repte HYDRO DYNAMICS; és a dir, hauran de treballar algun dels

aspectes del cicle humà de l’aigua.

Hauran de plantejar i resoldre un problema real de la captació, el transport o l’ús de l’aigua, i el Joc del Robot

haurà d’afrontar missions inspirades en el tractament de l’aigua residual,

PÀGINA ESPECIAL

el control d’una central de bombeig o la substitució d’una canonada. Sabem

que la gestió de l’aigua és un assumpte de la màxima importància des d’un

punt de vista ambiental o sanitari arreu del món, el que atorga a aquesta edició un plus d’interès.

Sorea, que gestiona el cicle integral de l’aigua a més

de 260 municipis

i dóna servei a milions de perso-

nes a Catalunya, és col·laborador temàtic

tornejos Lleida,

en

els

de

Girona,

Reus-Tarragona,

A més, Sorea s’ha marcat com a ob-

jectiu estratègic enfocar les seves activitats en el concepte d’economia

circular, cercant el desenvolupament

sostenible en totes les seves actuacions. La temàtica del repte d’aquesta

edició de FIRST LEGO League co-

incideix plenament amb aquesta visió del cicle de l’aigua, i, el que és

Sorea es vol sumar amb aquesta col·laboració a la generació de talent en el territori, així com aportar la seva experiència i coneixement en l’aprenentatge dels participants

Igualada i Vic.

La seva aporta-

més important,

ajudarà a pro-

moure entre els futurs científics i enginyers una

visió del progrés

de la nostra sopectuosa

sa FIRST LEGO League a Espanya, insisteixen que no és una competició, sinó una coopertició, una suma

de cooperació i competició amistosa,

on tots sumen i tots guanyen. Som un equip, diuen des de l’organització, i treballem per trobar plegats solucions

als nostres problemes, compartim les nostres experiències i allò que descobrim és més important que allò que guanyem.

i les persones

que formen part

Els participants d’aquesta edició de FIRST LEGO League podran com-

promou FIRST LEGO League entre els

partir les seves idees sobre el cicle

tres, col·laboració i treball en equip i

hi treballen dia a dia, podran identi-

foment de la innovació.

Fundació Scientia, entitat que impul-

amb

d’una cultura empresarial que aposta

joves, de respecte i diàleg amb els al-

altres equips, a la comunitat. Des de

el medi ambient

de la nostra comunitat.

de manera decidida pels valors que

finalment, presentar-les al jurat, als

cietat més res-

ció d’experiència i coneixements ha de

veure’s, també, com la materialització

als mateixos i desenvolupar-les, per,

humà de l’aigua amb persones que

ficar problemes, plantejar solucions

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2017

23