Revista ACM 393

393 Abril 2018

La revista referent d’informació del món local

TOT EL QUE CAL SABER SOBRE LA NOVA LLEI DE CONTRACTES

El 9 de març va entrar en vigor la nova Llei de Contractes del Sector Públic que modifica diversos aspectes bàsics en la forma de licitar i contractar de l’administració local. Pàg. 4 a 8

L’ACM i l’AMI fan una crida al món local per defensar els drets civils amb accions i unitat ACTUALITAT - Pàg. 10 Torregrossa. Pla d’Urgell

Comencen les Matinals Prat de la Riba amb formació sobre contractació, protecció de dades i gestió directa de serveis FORMACIÓ - Pàg. 13

La Central de Compres posa a licitació l’acord marc d’eficiència energètica en l’enllumenat públic COMPRES - Pàg. 16

SUMARI

TORREGROSSA El municipi de Torregrossa està situat a la comarca del Pla d’Urgell, tot i que antigament formava part de la comarca de les Garrigues. Amb uns 2.250 habitants, compta amb uns 40 quilòmetres quadrats de superfície i amb el poble agregat de Margalef.

El seu origen es situaria en època romana. Entre els llocs d’interès, hi ha l’església de Santa Maria de l’Assumpció amb façana

renaixentista i la capella de Sant Roc del segle XVIII. La festa major se celebra el 15 d’agost. Gentilici: torregrossí i torregrossina.

Alcalde: Josep Maria Puig (PDeCAT).

ACTUALITAT

POLÍTIQUES SECTORIALS

FORMACIÓ

PÀG. 4-8

PÀG. 10

PÀG. 13

CENTRAL DE COMPRES

MUNICIPIS EN POSITIU

OPINIÓ

La nova Llei de Contractes genera molt interès al món local però també l’ACM demana millores

PÀG. 15

L’ACM licitarà el servei per potenciar l’eficiència energètica en l’enllumenat públic dels ens locals

L’ACM intervé en l’acord per prorrogar dos anys més el Contracte Programa de serveis socials

PÀG. 21

Entrevista a l’alcalde de la Granja d’Escarp, Manel Solé

Iniciem sessions formatives per a electes en el marc de les Matinals Prat de la Riba

PÀG. 22

‘Republicanisme i barretina’.

Article del periodista Melcior Comes

EDITORIAL

UNA LLEI AMB CLARS I OBSCURS El passat 9 de març va entrar en vigor la nova Llei de Contractes del Sector Públic. Una normativa que ha creat dubtes importants a tècnics i electes locals sobre com s’ha

d’aplicar i, sobretot, perquè és tan restrictiva i tracta per

Llei hauria de permetre una interpretació més relaxada per a aquells municipis petits que poden tenir més dificultats per acomplir els requeriments.

igual a administracions grans i petites.

Les jornades, celebrades a tots els consells comarcals

Amb la voluntat d’aportar solucions a temes que afecten al

productes i serveis que ofereix la Central de Compres del

món local, des de l’ACM hem recorregut tot el territori català formant a més de 800 electes i tècnics locals sobre els pros

i els contres de la nova Llei. La gran expectació generada ens ha ratificat en la necessitat de demanar que s’aclareixin diferents aspectes que són de difícil interpretació.

catalans, ens han servit també per explicar els diferents

món local de l’ACM, però també per saber quines són les problemàtiques i necessitats que té el territori. Aquesta és la nostra raó de ser: escoltar el món local per aportar solu-

cions i millores a tots els ens locals de Catalunya.

Els contractes menors, la contractació electrònica o la

transparència en diversos preceptes de la Llei requereixen una clarificació. I és que des de l’ACM considerem que la

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Pep Montané

La redacció no comparteix, necessàriament,

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: Joan Morcillo

l’opinió expressada en els articles.

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Albert Guilera, Eva Martí, Marc

Correu electrònic: acm@acm.cat

Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Víctor Torrents.

Dipòsit legal: B3434383.

www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2018

3

LA NOVA LLEI DE CONTRACTES

RECLAMEM ACLARIR DUBTES DE LA NOVA LLEI DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC El president de l’ACM, David Saldoni,

reclama que s’aclareixin alguns dubtes i qüestions sorgits arran de l’aplicació

de la nova Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) que va entrar en vi-

gor el passat 9 de març. Els contractes menors, la contractació electrònica i la

transparència són alguns dels aspectes que generen més controvèrsia entre els responsables de l’administració local.

“Després d’haver recorregut el territori català i haver format a més de 1100

electes i tècnics locals, hem copsat que

El president de l’ACM, David Saldoni, adreçant-se als participants a la sessió a la seu de l’ACM.

tes ombres en la seva aplicació”, des-

Junta Consultiva un posicionament clar

el president de l’ACM, “s’ha demanat

fineixen bé quins han de ser els límits a

s’aclareixin alguns dubtes”.

logia de contractació.

Finalment, pel que fa a la transparència,

Des de l’ACM es considera que la nova

La contractació electrònica és un altre

funcionaris han de posar en coneixe-

bit de la contractació menor. Així, el

nics locals. “Es demana als ajuntaments

la nova Llei de Contractes genera cer-

passat 12 de gener es va demanar a la

que utilitzin la contractació electrònica,

taca Saldoni. Per aquest motiu, segons

sobre aquest aspecte, doncs no es de-

per implantar-ho efectivament”, recorda

als òrgans consultius de Catalunya que

seguir quan s’ha d’utilitzar aquesta tipo-

llei té un redactat molt restrictiu en l’àm-

aspecte que preocupa als electes i tèc-

però, un cop més, no es donen les eines Saldoni.

l’article 64 de la llei suggereix que els

ment quan es detecti algun cas de favoritisme per part dels electes locals. Una mesura que des de l’ACM es considera

que, a banda de generar desconfian-

ça sobre la classe política, genera més pressió cap als treballadors públics.

Al llarg d’un mes l’ACM ha recorregut tot

el territori català per explicar a electes i tècnics locals les novetats de la llei de

contractes del sector públic i els beneficis de la central de compres. Les jornades s’han fet a tots els consells comarcals de Catalunya.

Inauguració de la sessió a la Vall d’Aran amb Jordi Xargay, Pau Perdices i Marc Pifarré.

Sessió del tècnic de Premià de Mar, Jofre Coflent, al Camp de Tarragona.

4

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2018

Elisenda Sas, de l’Ajuntament de Lleida, parlant de la nova normativa.

LA NOVA LLEI DE CONTRACTES ACTUALITAT

ALGUNES QÜESTIONS DE LA NOVA LLEI DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC És possible contractar personal mitjançant un contracte de serveis?

Hi ha nous terminis de licitació den el procediment obert?

La nova Llei incorpora una disposició específica que es preveu, d’acord amb el que disposa l’article 308, que en cap cas les administracions podran instrumentar la contractació del personal mitjançant un contracte de serveis, inclosos els que es tramitin com a contractes menors.

En els procediments oberts d’ajudicació de contractes subjectes a regulació harmonitzada, el termini de presentació de proposicions no serà inferior a 35 dies pels contractes d’obres, submnistraments i serveis i 30 dies per a les concessions d’obres i serveis comptats des de la data d’enviament de l’anunci a l’Oficina de Publicacions de la Unió Europea.

Quines noves limitacions introdueix la llei respecte als contractes menors?

En els contractes no harmonitzats, el termini no serà inferior a 15 dies, en els de serveis i subministraments, a partir de la publicació al perfil de l’entitat, i 26 en obres i concessions d’obres i serveis.

L’article 118 de la nova Llei assenyala que en l’expedient administratiu dels contractes menors l’òrgan de contractació haurà de justificar la necessitat del contracte mitjançant l’emissió d’un informe.

També estableix que en el corresponent expedient s’haurà de justificar que no s’està alterant l’objecte del contracte per evitar les regles generals de contractació. És a dir, que no ens trobem davant un fraccionament de l’objecte d’un contracte de valor superior per evitar una licitació pública i que el contractista no ha subscrit més contractes menors que individualment o conjunta superin els llindars econòmics especificats pel propi precepte (Contractes d’obres: 40.000 € i Contractes de subministrament: 15.000 €).

Però no s’especifica a quin període temporal fa referència aquesta limitació. Tampoc deixa clar si els límits quantitatius fixats fan referència a tota mena de contractes menors que s’adjudiquin al mateix adjudicatari o per contra fa referència a tots els contractes d’una mateixa categoria (per exemple obres) o als contractes amb el mateix objecte.

L’ACM va demanar un informe a la Junta Consultiva de Contractació de Catalunya respecte a aquests dutbes interpretatius. A la nostra web apareixen altres informes d’aquesta matèria que són rellevants.

Els contractes menors s’han de publicar en el perfil de contractant?

Amb quina freqüència?

L’article 63.4 de la nova Llei preveu que s’haurà de publicar informació relativa als contractes menors al perfil de contractant de l’entitat, almenys trimes­tralment, excepte respecte a aquells contractes, el valor estimat dels quals sigui inferior a 5.000 €, sempre que el sistema de pagament emprat pel poder adjudicador sigui el de brestreta de caixa fixa o un altre de similar per realitzar pagaments menors.

Quan el contractista no pagui als seus treballadors es podrà demanar que es resolgui el contracte?

L’article 211 contempla com a causa de resolució del contracte el fet que durant la seva execució hi hagi impagament pel contractista dels salaris dels treballadors que estiguessin participant en el mateix.

D’acord amb l’article 212, la seva aplicació, però, només podrà ser acordada a instància dels representants dels treballadors de l’emrpesa contractista. Excepte quan els treballadors afectats per l’impagament siguin treballadors en relació als quals procedeixi la subrogació d’acord amb l’article 130 i l’import dels salaris pendents superin el 5% del preu d’adjudicació del contracte, supòsit en què la resolució podrà ser acordada per l’òrgan de contractació.

MÉS INFORMACIÓ

Quins òrgans han de vetllar per la lliure competència en la nova llei?

Els òrgans de contractació i altres òrgans administratius públics vetllaran els fets que puguin ser motiu d’infracció a la legislació de la defensa de la competència.

Què és el procediment obert simplificat?

La nova Llei preveu que els òrgans de contractació puguin utilitzar un procediment obert simplificat, en relació amb la licitació de contractes d’obres, serveis i subministraments, sempre que es compleixin els següents requisits: • Valor estimat igual o inferior a 2.000.000 € per als contractes d’obres i 100.000 € pels de subministraments i serveis.

• Que no es prevegin criteris avaluables mitjançant judici de valor, o que si es preveuen no superin el 25% del total.

En aquest procediment la publicitat es pod`ra portar a terme, exclusivament, mitjançant el perfil de contractant. Tota la documentació necessària per la presentació d’ofertes haurà d’estar disponible per mitjans electrònics i els terminis de presentació d’ofertes seran de com a mínim 20 dies per als contractes d’obres i 15 per als de submnistrament i serveis.

Què és el procediment obert simplificat sumaríssim?

Aquest procediment està regulat a l’apartat 6è de l’article 159. Es podrà utilitzar per a la licitació d’aquells contractes d’obres de valor estimat inferior a 80.000 € i de subministraments i serveis de valor estimat inferior a 35.000 €.

• L’anunci de licitació s’haurà de publicar al perfil de contractant.

• El termini de presentació d’ofertes no podrà ser inferior a 10 dies hàbils a comptar des del dia següent al de la publicació de l’anunci de licitació al perfil de contractant. Si es tracte de compres corrents de béns disponibles al mercat, el termini serà de 5 dies.

• S’eximeix als licitadors de l’acreditació de la solvència econòmica i financera i tècnica o professional.

• L’oferta s’entregarà en un únic sobre o arxiu electrònic.

• La valoració de les ofertes es podrà efectuar automàticament mitjançant dispositius informàtics.

93 496 16 16 juridics@acm.cat www.acm.cat/FAQSlleicontractes ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2018

5

LA NOVA LLEI DE CONTRACTES

NOVES SOLUCIONS A LA REDACCIÓ DELS PLECS DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES en la redacció del plec de prescripcions tècniques (PPT). És més, en els casos de

contractes de serveis el PPT no és només descriure les qualitats mínimes de l’objecte del contracte, sinó, sobretot, definir també

amb quins recursos humans mínims volem Jofre Clofent Cap de la Unitat de Contractació de l’Ajuntament de Premià de Mar

Vagi per endavant que escriure un article

sobre contractació pública implica omplir de matisos certes afirmacions quan la naturalesa de les administracions locals és tan heterogènia.

Des del meu punt de vista la contractació

pública no és difícil a nivell de procediment, el què és complex es dotar de contingut

que es desenvolupi la tasca i com volem que es presti.

Per a fer front a aquesta tasca, davant la

Davant la manca d’especialització dels tècnics municipals, la Llei ofereix les consultes preliminars del mercat

cadascun dels tràmits, documents i ga-

manca d’especialització dels tècnics muni-

el perquè de cadascuna de les decisions

Públic ofereix les consultes preliminars del

ranties del procediment; és a dir, explicar que afecten a l’expedient de contractació.

Recorrent a una metàfora, es tracta que

l’organització municipal sigui un mestre que

ha d’examinar als seus alumnes (els licitadors), avançant quins temes es pregunta-

ran a l’examen, quin ha de ser el contingut mínim de les respostes i com puntuaran les proves i en base a quins criteris. Però

cipals, la nova Llei de Contractes del Sector

mercat. Figura consistent en recórrer a especialistes o organitzacions representatives

del sector al qual ens adreçarem en la lici-

tació per ajudar a donar resposta, de forma transparent, a aquells aspectes on raona-

blement nosaltres no arribem. La segona,

és que en base a les obligacions mínimes

amb l’afegitó que els alumnes normalment en saben més sobre la matèria que el propi examinador.

On l’organització municipal posa de manifest, sobretot, la seva expertesa i coneixement sobre la matèria a examinar és

6

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2018

contingudes en el PPT, en el passat i ara s’hauria de determinar el pressupost base

de licitació amb el corresponent estudi de costos, com ara si obligarà la Llei de Contractes del Sector Públic.

No totes les entitats locals disposen dels

mitjans tècnics i personals escaients per dur aquesta tasca amb el nivell mínim de qualitat exigit en la Llei de Contractes del

Sector Públic, amb la qual cosa aquells

ajuntaments mitjans i grans, fent un reciclatge professional i un esforç en els primers

anys, podran assolir aquests objectius sense complicacions especials.

Per contra, en els municipis més petits no se’ls dona resposta explícita a les noves

dificultats provinents d’aquesta nova regulació de la contractació pública. En tot cas, sembla que el legislador els convidi a fer ús

de tècniques de col·laboració horitzontal

(com la contractació conjunta esporàdica,

o l’adhesió a centrals de contractació) com a eina habitual per satisfer les seves ne-

cessitats amb mitjans externs, tota vegada

que la contractació directa sembla quedar reservada a situacions excepcionals.

LA NOVA LLEI DE CONTRACTES

L’EXPERIÈNCIA CITADA EXPRESSAMENT un nivell adequat de qualitat, en aquesta

fase parlaríem de “l’experiència en sentit ge-

nèric” que correspon a la de l’empresa en

de tracte entre els licitadors.

L’organització, la qualificació i l’experiència

Així doncs, obrim la porta a l’aplicació de

de la licitació té un cert grau de dificultat, ja

que pot provocar restriccions innecessàriSecretària del Consell Comarcal del Bages

Una de les novetats, a tenir en compte en

la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Con-

tractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol

les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de

febrer de 2014 és la possibilitat clara de fer

ús de l’experiència com a criteri de solvèn-

cia i també com a criteri d’adjudicació. Ara bé, sota limitacions, i no com una capsa on tot hi cap, encara que molt probablement

en les licitacions que fins ara havíem dut a

terme ens havíem negat a la seva aplicació per la seva no expressa citació en la llei, i també per precaució.

Per fer ús de l’experiència cal, però, anar pas a pas, per no caure en equívocs, que

podrien malbaratar el procediment de licitació i portar-nos a causes de nul·li­tat o anul·labilitat que ens retornin a la casella de sortida.

seva aplicació és més clara.

Aquesta possibilitat d’aplicació de l’experiència ha de quedar vinculada a l’objecte del contracte, i en cas de contractes de serveis de caràcter intel·lectual és on la seva aplicació és més clara

la seva globalitat. Aplicar-la en aquesta fase

Llum Bruno García

caràcter eminentment intel·lectual és on la

es en l’accés de les empreses a la licitació si l’experiència que sol·licitem no és proporcionada o no guarda relació concreta amb l’objecte del contracte. Perquè sinó estarem

afectant als principis de llibertat d’accés a les licitacions, publicitat i transparència dels

procediments, i no-discriminació i igualtat

del personal encarregat d’executar el contracte –en cas que la qualitat del personal

empleat pugui afectar de manera significa-

tiva a l’execució del mateix–es pot utilitzar com a criteri d’adjudicació com a aspecte

qualitatiu per avaluar la millor relació qua-

litat-preu i obtenir l’oferta econòmicament

més avantatjosa. En aquesta fase parlaríem de “l’experiència específica” de qui executarà la prestació i en aquest punt s’avalua

l’oferta, però no al licitador. Tanmateix, cal aplicar una darrera limitació, doncs aques-

ta possibilitat d’aplicació de l’experiència ha de quedar vinculada a l’objecte del contracte, i en cas de contractes de serveis de

l’experiència perquè de forma expressa ho

preveu la normativa, però –com hem vist–

cal implementar-ho amb prudència i sota

la possibilitat d’avaluar el licitador a la pri-

mera fase de selecció (solvència) i/o fer-ho en relació a l’oferta que presenta el licitador (criteri d’adjudicació).

En definitiva, novament haurem d’admetre com a vàlid a allò que fins ara dèiem que no ho era i, en aquest sentit, crec que em

permetreu concloure amb una frase d’Òscar Wilde que em sembla prou escaient:

“L’experiència és el nom que donem a les nostres equivocacions”.

En la determinació de la capacitat tècnica i professional, així com en la solvència es preveu que es puguin imposar requisits per

assegurar que els licitadors posseeixen l’experiència i els recursos humans i tècnics

necessaris per executar el contracte amb

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2018

7

LA NOVA LLEI DE CONTRACTES

MÉS DE 800 TÈCNICS I ELECTES LOCALS A LES SESSIONS SOBRE CONTRACTACIÓ

La seu del Consell Comarcal de l’Urgell amb càrrecs electes.

Sessió al Consell Comarcal de les Garrigues per a electes.

Sessió que es va fer a la comarca de Gandesa.

Sessió al Consell Comarcal del Ripollès.

Sessió al Consell Comarcal del Gironès.

Electes a la sessió de la Conca de Barberà.

Consell Comarcal del Baix Llobregat en la sessió centrada en les novetats de la Llei de Contractes.

8

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS.ABRIL 2018

ACTIVITAT INSTITUCIONAL

L’ACM I L’AMI ACORDEN UN FULL DE RUTA PER REIVINDICAR ELS DRETS CIVILS

l’1 d’octubre i el 21 de desembre, quan les urnes van ser les protagonistes.

En la reunió de les executives es va dei-

xar clar que cal prioritzar la defensa dels

drets civils, emparats en la llibertat i la democràcia. Així, també s’estructurarà

un gran acte municipal. “Convocarem

a tots els alcaldes i alcaldesses de Catalunya i farem extensiva la invitació als alcaldes i acladesses d’Espanya i de la

resta d’Europa per explicar-los el què va

Alcaldes i alcaldesses de les executives de l ‘AMI i l’ACM reunides.

Les executives de l’ACM i l’AMI es van

tats que són la base de l’auto que pro-

mesures i accions des del món local

la llum les mentides que els han portat a

panyol i als empresonaments de dipu-

lem explicar la veritat”, en paraules del

reunir el 26 de març per consensuar

cessa els polítics catalans per “treure a

per fer front a la repressió de l’estat es-

la presó perquè nosaltres hi érem i vo-

tats catalans, escollits a les urnes.

president de l’ACM, David Saldoni. Les

El mig centenar d’alcaldes i alcaldesses

les defenses dels polítics presos i exi-

reunits van acordar realitzar accions a

nivell intern i també extern per testimo-

niar el que realment va passar el passat 1 d’octubre. Les interlocutòries amb les

quals s’ha decretat presó preventiva a consellers i diputats i es vol empresonar a polítics exiliats es basen en mentides.

En aquest sentit, es revisaran els ates-

accions jurídiques es coordinaran amb liats.

passar”, destaca David Saldoni.

A nivell internacional també es vol reivindicar el paper dels alcaldes, homologa-

ble amb d’altres països. Així, es crearan quatre grups de treball centrats en els

quatre països on s’ha dictat una euro-

ordre de detenció cap als consellers i president exiliats. L’objectiu és anar a explicar la realitat catalana.

Així, segons el president de l’AMI, Jo-

sep Maria Cervera, es posarà en marxa el Pla Actuem perquè els alcaldes i alcaldesses dels municipis catalans “protagonitzin accions d’ampli abast a curt i

mig termini” per explicar què va passar

En els propers dies es concretaran més

accions per ampliar la base de perso-

nes que defensen els drets civils, amb mobilitzacions

cíviques

permanents,

unitat amb les entitats socials i xarxa amb ciutats europees.

DEMANEM RESPOSTA UNITÀRIA CONTRA L’EMPRESONAMENT DE POLÍTICS El president de l’ACM, David Saldoni, va participar el 23 de març al

vespre a la concentració de rebuig a l’empresonament dels diputats Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell que es va fer a la Plaça de Catalunya a Barcelona. El

també alcalde de Sallent va parlar en nom del món local català per denunciar la repressió de l’estat espanyol i la persecució judicial que pateixen els representants sobiranistes.

“Ens venen dies durs i complicats. També és moment de

pensar i organitzar tranquil·lament quina serà la resposta que presentarem, també des dels ajuntaments i des de les

David Saldoni adreçant-se als manifestants.

que els tinguem a casa i aconseguim la nostra Catalunya lliu-

a les urnes”. I insisteix en mantenir la calma i el pacifisme:

“piconadora repressiva a tota marxa en contra de tot el que

està passant, però sempre ho hem de fer de la manera que

institucions de Catalunya per aconseguir el nostre objectiu: re”. El president de l’ACM també qualifica l’estat espanyol de

“Hem de sortir al carrer a tot el país per denunciar el que

representa les idees i la voluntat dels catalans expressada

ho hem fet els catalans, de forma pacífica”.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2018

9

ACTIVITAT INSTITUCIONAL

SALDONI DENUNCIA QUE EL 155 IMPEDEIX EXECUTAR PROJECTES ALS MUNICIPIS ivindicar el paper dels ens comarcals després de 30 anys de la seva consti-

tució. Així, va ha assegurar que la seva trajectòria i aportació al territori és una

mostra de l’èxit comarcal de Catalunya.

“Es demostra que quan treballen conjuntament la capital de comarca amb

la resta de municipis l’èxit està assegu-

rat. Per això, hem de seguir actuant per cercar un model territorial que permeti

que la comarca pugui oferir uns serveis propers i eficients, i que siguin iguals ar-

Foto d’alcaldes i alcaldesses presents a la Fira de Sant Josep.

El president de l’ACM, David Saldoni, va

intervenció de la Generalitat de Catalu-

Dia de la Comarca del Pla d’Urgell on va

intervenció de l’Estat amb l’article 155

Generalitat de Catalunya.

impedint l’execució de programes i pro-

participar el 18 de març a Mollerussa al

nya amb l’aplicació de l’article 155. “La

demanar que l’Estat deixi d’intervenir la

ens afecta directament als municipis

L’alcalde de Sallent va alertar que el món local necessita poder impulsar

projectes que ara estan aturats per la

jectes”, va dir.

reu del territori per a tots els municipis,

independentment de la seva mida i població”, va apuntar.

Saldoni va visitar l’emblemàtica Fira de Sant Josep, acompanyat de l’alcalde de

Mollerussa, Marc Solsona, el president

Pel que fa a la celebració del dia de la comarca, David Saldoni també va re-

de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i el president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Joan Trull.

SUPORT A ÒMNIUM CULTURAL I REBUIG A LA REPRESSIÓ DE L’ESTAT El president de l’ACM, David Saldoni, va participar el 15 de març a

la concentració de suport a Òmnium Cultural, després del registre

que agents de la Guàrdia Civil han realitzat aquest matí a la seu de l’entitat. Saldoni va manifestart que “volem denunciar la repressió

que fa l’Estat, ja no als nostres polítics sinó, fins i tot, a les nostres

entitats privades per intentar fer por davant del que va ser un esclat democràtic el que es va viure l’1 d’octubre a Catalunya”. El president de l’ACM va mostrar així, en representació del món local

català, el rebuig a les intervencions injustificades dels cossos de seguretat a l’entitat i a departaments del govern català.

David Saldoni conversant amb el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri.

SALDONI DESTACA LA VITALITAT DELS MUNICIPIS A LA FIRA TORDERA El president de l’ACM, David Saldoni, va visitar el 23 de març el municipi de Tordera per inaugurar la 41 Fira del Mercat de Torde-

ra. Una iniciativa que se celebra a molts pobles i ciutats de Catalunya i que demostra la seva vitalitat. “La Fira del Ram de Tordera és

un clar exemple de l’empenta i la força que té el municipi quan fa accions conjuntes”, va dir David Saldoni. I és que va posar en valor la importància de la coordinació dels comerços, entitats i admi-

nistracions per organitzar una fira on el municipi pot posar en valor tot el seu potencial. A Tordera el president de l’ACM va signar el

llibre d’honor de l’Ajuntament conjuntament amb l’alcalde Joan

Carles Garcia, acompanyats dels diferents regidors del consistori.

10

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2018

David Saldoni amb representants del consistori de Tordera.

POLÍTIQUES SECTORIALS

S’ACORDA LA CONTINUÏTAT DEL CONTRACTE PROGRAMA DE SERVEIS SOCIALS PER 2 ANYS acords amb els territoris. Ara bé, amb el consens de continuar treballant per

pactar un nou CP 2020/2023, que suposi un nou salt endavant.

“Ens cal una interlocució única amb la Generalitat per temes tan rellevants per

al món local com són: pobresa energè-

tica i els ajuts de menjador escolar”, ha dit el Secretari General de l’ACM, Marc

Pifarré. Per aquest motiu, considera que L’Associació Catalana de Municipis,

donat que l’assignatura de les adden-

tament de Treball, Afers Socials i Famí-

sen una important burocràcia i esforços

del contracte Programa per als propers

s’ha acordat que la millor opció possible

conjuntament amb la FMC i el Depar-

des per aquests dos propers anys supo-

lies, van acordar agilitzar la continuïtat

per ambdues parts. Per aquest motiu,

dos anys.

per aquests dos anys (2018/2019) és fer

La darrera addenda signada l’any 2017

serveis que s’haguessin concretat els

incorporava algunes novetats que anaven en benefici de les persones usuàries dels serveis socials i també en la

qualitat dels serveis socials municipals.

Per aquest motiu, som conscients que la situació actual i que els propers dos

anys són claus per al món municipal i

una pròrroga del CP 2017 per aquells

compromisos per aquests dos exer-

cicis i, tenir en compte que es podran incloure nous acords per aquells serveis

que tenen un calendari d’implementació

pactat, com són: Servei d’atenció socioeducativa (SIS), transport adaptat, entre d’altres que implicarien una concreció i

“cal consensuar criteris i anar plegats

quan es tracten temes que afecten els

ciutadans i ciutadanes dels nostres municipis”.

Aquesta interlocució es va fer evident en

la reunió sobre el Contracte Programa de serveis socials, eina clau de relació interadministrativa, en el marc de la coordinació, col.laboració i cooperació per

poder atendre d’una manera molt espe-

cial els aspectes relatius a la proximitat,

autonomia personal i responsabilitat conjunta de l’administració autonòmica i local.

LA GENERALITAT INICIA EL CAMÍ PER APROVAR ELS PROJECTES DEL FEDER ÀMBITS

protegir el medi ambient i promoure

distribució d’energia derivada de

tecció, foment i desenvolupament del

programa operatiu FEDER 2014-2020 de

• Suport a l’eficiència energètica

Finalment, la subcomissió també ha

i de l’ús d’energies renova-

informat favorablement la proposta

En la mateixa sessió s’ha informat favora-

públiques, inclosos els edificis

la concessió per a l’execució d’actu-

La subcomissió de Cooperació i Règim Econòmic del Departament de Governa-

ció ha informat favorablement la proposta de resolució definitiva dels Projectes

d’Especialització Territorial (PECT) seleccionats en la RIS3CAT i en el marc del Catalunya.

blement la proposta d’Ordre d’aprovació

de l’Eix prioritari 4 del FEDER, amb una previsió de 8 milions d’euros, aproximadament i que busca afavorir el pas a una

economia baixa en carboni en tots els sectors en dos àmbits:

• Foment de la producció i fonts renovables

l’eficiència de recursos, té com objectiu promoure la conservació, propatrimoni natural i cultural.

bles en les infraestuctures

d’ordre de bases reguladores per a

públics i els habitatges

acions en vies ciclistes, també en el

Quant a l’eix prioritari número 6, do-

tat aproximadament amb 28 milions d’euros, s’emmarca en

conservar i

marc del FEDER. La dotació serà de

20 milions d’euros i va dirigida tant a vies urbanes com per a vies en espais naturals.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2018

11

FORMACIÓ

TORNA EL SEMINARI PER MILLORAR LA GESTIÓ DELS CONSELLS COMARCALS

L’ACM i el Fòrum Comarcal organitzen

sessions previstes (en horari matinal) que

consells comarcals de mecanismes per

primera sessió estarà dedicada a la ges-

nera àgila, eficaç i participativa.

es parlarà de la Llei 38/2003 General de

A partir del 9 d’abril s’inicia el seminari

europeus i la justificació econòmica de les

Sessions previstes

sis sessions temàtiques per dotar als

s’aniran realitzant fins a finals del 2018. La

Gestió de subvencions: 9 abril

exercir les seves competències de ma-

tió de les subvencions. Entre altres temes

Urbanisme, medi ambient i habitatge:

Subvencions, la gestió de fons i projectes

Serveis socials: 17 setembre

d’actualització de coneixements, adreçat

a personal dels consells comarcals cata-

subvencions.

INSCRIPCIONS

lans. Les inscripciones estan obertes i es

www.acm.cat/formacio

poden fer per separat a cada una de les sis

Gestió econòmica: 14 maig 17 setembre

Contractació administrativa: 29 octubre

Administració electrònica: 10 desembre

NOUS CURSOS PER MILLORAR LA GESTIÓ DE LA DIVERSITAT RELIGIOSA Primer semestre:

Tortosa: 4, 11, 18 i 25 abril Girona: 5, 12, 19 i 26 abril

Barcelona: 3, 9, 16 i 23 abril Manresa: 1, 8, 15 i 22 abril

Segon semestre:

Lleida: 4, 11, 18 i 25 octubre

Girona: 9, 16, 23 i 30 octubre La Direcció General d’Afers Religi-

que es distribueixen en 20 hores lecti-

cursos centrats en millorar la gestió

cripció és gratuïta i se centren conèixer

osos obre les inscripcions per als pública de la diversitat religiosa. Les

sessions van adreçades específicament al personal al servei de les

administracions públiques catalanes.

L’ACM col·labora en aquestes acci-

ons formatives que es fan al territori

12

ves al llarg de quatre sessions. La ins-

Barcelona: 24 i 31 octubre i 8 i 15 novembre

Informació i inscripcions:

les característiques de les principals

www.governacio.gencat.cat

Catalunya, conèixer també els precep-

Serveis (formació))

tradicions religioses amb implantació a tes i pràctiques religioses i identificar les maneres més adequades de comunicar i de relacionar-se.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2018

(apartat Afers Religiosos -

Contacte per informació: rosa.lopez@gentca.cat

FORMACIÓ

LES MATINALS PRAT DE LA RIBA S’INICIEN PARLANT DE MEDI AMBIENT L’ACM ha encetat la 8a edició de les

Matinals Enric Prat de la Riba. Es tracta de sessions temàtiques de for-

mació per a càrrecs electes locals amb la intenció d’actualitzar coneixe-

ments i conèixer l’aplicació que tenen les novetats legislatives a l’administració local.

Les Matinals s’estructuren amb una

primera part que serveix per comen-

tar el conjunt de lleis i reglaments

que afecten a l’àmbit que es debat.

Maria Garcia, d’Ecologistes en Acció, durant la seva intevenció a les Matinals Prat de la Riba.

va anar a càrrec de Francesc Xavier

verstitat de Navarra, va parlar de la

contractació a l’administració local, la

i del marc normatiu de regulació am-

de serveis, la comunicació i el govern

Aquesta part en la primera sessió

Urios, director general d’Assumptes Contenciosos del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya.

En un segon bloc, Maria Garcia, res-

ponsable de l’àrea de contaminació

d’Ecologistes en Acció, va presentar iniciatives municipals per rebaixar els

efectes del canvi climàtic. Així, va posar en qüestió moltes de les polí-

tiques que es fan des dels municipis

per contaminar menys: “Demanem

gestió sostenible dels residus urbans biental.

Les Matinals Prat de la Riba van nèi-

va centrar en ‘Com garantir una ges-

per la Càtedra Enric Prat de la Riba

taller pràctic. En la primera sessió es tió sostenible del cicle de l’aigua’, co-

ordinat per Francesc Canalias Farrés,

xer l’any 2010 i estan promogudes d’Estudis Jurídics Locals.

director del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa.

Fins a finals d’any es programen un

Ángel Ruíz de Apodaca, professor

durant tot un matí. Les properes ses-

titular de dret administratiu de la Uni-

local i les polítiques públiques.

Les Matinals sempre acaben amb un

valentia per canviar les polítiques perquè no funcionen”. I tot seguit,

protecció de dades, la gestió directa

total de sis sessions cada dos mes sions es centraran en àmbits com la

INSCRIPCIONS

www.acm.cat/formacio

Properes sessions • La contractació a l’administració local: 13 abril

• La protecció de dades a

l’admnistració local: 18 maig

• La gestió directa de serveis:

quines conseqüències: 20 juliol

• Eines i tècniques per la

comunicació: 21 setembre

• Govern local i polítiques públiques: 23 novembre

Francesc Xavier Urios, director general d’Assumptes Contenciosos de la Generalitat de Catalunya.

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2018

13

CENTRAL DE COMPRES

PRESENTEM L’ACORD MARC DE MOBILITAT PER ABASTIR VEHICLES AL MÓN LOCAL L’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) va presentar el 6

de març a Mollerussa l’acord marc de

mobilitat sostenible que ofereix als ens locals a través de l’adquisició agregada de la Central de Compres del món

local. Aquest acord marc, que està en

vigència des del mes de gener, ofereix més d’una vintena de vehicles sostenibles i de baixes emissions als ens locals.

Segons el secretari general de l’ACM,

Presentació dels vehicles elèctrics i híbrids que ofereix la Central de Compres de l’ACM.

cia de compra agregada de vehicles per

els ens locals, siguin de la mida que siguin

Marc Pifarré, “prové de l’antiga experièn-

fer un salt important i incorporar vehicles amb un component mediambiental molt

important”. Així, s’amplia l’oferta amb una

vintena de vehicles, molts d’ells elèctrics i híbrids, i s’incorporen les motocicletes

(preferentment elèctriques) i la bicicleta elèctrica. També poden adquirir punts de

rècarrega semi-ràpida i l’estudi tècnic per

fer la instal·lació. “Acompanyem els ens locals cap a un canvi de model més sos-

tenible de la mobilitat”, destaca Pifarré que afirma que també es facilita la introducció del vehicle elèctric: “A través del contracte

de subministrament elèctric tenen accés a la potència que necessiten i, amb un altre

acord, disposen de la instal·lació del punt de càrrega i del vehicle”. Per la seva part,

la vicepresidenta de l’ACM i alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, ha destacat

que “abans de qualsevol licitació es fan

consultes per trobar punts en comú amb

14

per donar resposta a totes les demandes del territori”.

L’acord marc de mobilitat sostenible con-

Vehicles combustible fòssil Vehicles policials

templa vehicles que cobreixen totes les

Vehicles híbrids

netes adaptades a transportes de perso-

Vehicles elèctrics

brigada o urbans. Els ens locals poden

Motocicletes policials

necessitats amb diferents complements.

Motocicletes

Aquest acord marc és un dels 11 produc-

Bicicleta elèctrica

a través de la Central de Compres de l

Punts de recàrrega

necessitats dels ens locals, des de furgones amb discapacitat fins a vehicles de

adquirir el vehicle i adaptar-lo a les seves

tes i serveis que s’ofereixen als ens locals ‘ACM. També s’ofereix: electricitat, gas natural, paper d’oficina, equips d’impressió, maquinària tècnica, aparells informàtica,

assegurances, manteniment d’ascensors,

equips desfibril·ladors (DEA) i servei de vídeoactes i transmissió de plens.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2018

INFORMACIÓ:

93 496 16 16 Ext. 218

centraldecompres@acm.cat

www.centraldecompres.cat

CENTRAL DE COMPRES

LICITACIÓ OBERTA PER MILLORAR I RENOVAR ENLLUMENAT PÚBLIC AMB TECNOLOGIA LED Fins el dia 18 d’abril està obert el termini de

presentació d’ofertes per al subministrament, instal·lació, manteniment i estudi dels

serveis d’eficiència energètica a l’enllumenat públic en base a la tecnologia LED. Estalvi

La tecnologia LED aporta un estalvi en el L’ACM, a través de la Central de Compres,

estat moltes les iniciatives realitzades per

i subministrament d’elements d’eficiències

llumenat o fanals dels pobles i ciutats amb

nació als ens locals de Catalunya.

Municipis ha anunciat la licitació de l’acord

La tecnologia LED ha demostrat la seva

ments d’eficiència energètica en l’enllu-

licitarà properament l’acord marc de serveis

ajuntaments per substituir els punts d’en-

energètica en l’enllumenat públic amb desti-

tecnologia LED. L’Associació Catalana de

idoneïtat com a mesura d’eficiència ener-

gètica i d’estalvi en l’enllumenat públic. Han

marc de serveis i subministrament d’elemenat públic, amb destinació a les entitats locals de Catalunya.

consum en requerir menys potència i, per

tant, a la llarga menys consum. Aquesta reducció de potència afecta doblement en l’estalvi econòmic derivat, en primer lloc,

del menor consum ja mencionat i també de la reducció de la potència contractada en l’enllumenat públic actuant sobre els costos fixos del subministrament elèctric.

Sostenibilitat

Aquesta licitació té com a objectiu facilitar el

compliment dels compromisos ambientals que els municipis tenen subscrits a través

del Pacte d’Alcaldes i alcaldesses per a la Sostenibilitat. El subministrament elèctric

que facilita l’ACM ja és 100% renovable i ara amb aquest acord marc es pretén re-

duir el consum energètic i, alhora, substituir

l’enllumenat públic d’acord amb els nous requeriments d’il·luminació molt més respectuosa amb l’entorn i el medi ambient.

Participació de Pimes i proximitat

L’ACM ha fet una esforç de definició de

MAPA SUBLOTS EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

23 lots territorials per a les tasques d’instal· lació i/o el manteniment de l’enllumenat pú-

blic amb el propòsit d’obrir aquesta licitació

a les petites i mitjanes empreses amb forta implantació local i territorial.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2018

15

JURÍDIC

16

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2018

LOCALRET

LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA I LES INFRAESTRUCTURES, PROTAGONISTES DE L’ASSEMBLEA DEL CONSORCI LOCALRET El passat 6 de març es va celebrar el Cibernàrium de Barcelona l’Assemblea General del Consorci Localret, que va centrar la seva atenció en la participació ciutadana i les infraestructures de telecomunicacions.

L’Assemblea va arrencar amb una ponència dedicada a DECIDIM, la plataforma

de participació ciutadana dissenyada per l’Ajuntament de Barcelona i que ha posat

a disposició de la resta d’ajuntaments.

Fernando Pindado, Comissionat de Participació i Democràcia de l’Ajuntament de

Barcelona, va detallar com va sorgir la

iniciativa de desenvolupar aquesta plataforma en codi obert i com ha ajudat a

fomentar la participació ciutadana. El re-

gidor de Participació Ciutadana de Sant

Cugat del Vallès, Joan Puigdomènech, i l’alcaldessa d’Esplugues de Llobregat,

Pilar Díaz, van explicar alguns exemples pràctics d’utilització de DECIDIM i els reptes que encaren.

L’altre aspecte destacat va ser la necessitat de què les infraestructures de telecomunicacions arribin a tot el territori i es

va subratllar la importància de convertir

l’estratègia del Pacte Nacional per a una Societat Digital a Catalunya en realitats

que millorin els cinc eixos sobre els que vol incidir: ciberseguretat, territori intel·ligent, administració digital, internet industrial i

estratègia d’infraestructures (grup de tre-

ball coordinat per el Consorci Localret). El

Secretari de Telecomunicacions, Ciberse-

guretat i Societat Digital de la Generalitat, Jordi Puigneró, va defensar la importància de les accions estratègiques recollides en el pla d’acció del Pacte i va explicar els

progressos que s’estan fent en el desplegament de la xarxa de fibra òptica arreu del territori.

seguit estalvis d’entre el 30% i el 60% en

comunicacions mòbils, telefonia fixa i consum de dades. Fonollosa també va anunciar que ja és a punt un nou concurs per a

la Diputació de Barcelona i la seva demarcació, que serà el més gran mai licitat per Localret.

També va subratllar la gran quantitat de

consultes i peticions que atenen els serBalanç de gestió

veis tècnics i jurídics de Localret per part

sa, va fer balanç de la feina feta els dos

2017 s’han registrat més de 1.000 petici-

El president del Consorci, Xavier Fonollodarrers anys, posant èmfasi en els proces-

sos de compres agregades de serveis de comunicació, telefonia i dades, que han permès a 334 ens locals estalviar temps,

recursos i diners en la contractació i en les factures d’aquest tipus de subministra-

ments. De mitjana, en cadascuna de les licitacions portades a terme, s’han acon-

dels ens locals. Durant els anys 2016 i ons d’informació.

Finalment, els assistents també van apro-

var, sense cap vot en contra, la proposta de pressupost del Consorci Localret per a l’any 2018, i que arriba als 1,7 milions d’euros.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2018

17

PARTITS POLÍTICS

COM PODEN ELS MUNICIPIS CONTRIBUIR A LA IGUALTAT DE GÈNERE O POTENCIAR LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT? ELS NOSTRES AJUNTAMENTS SÓN LES ADMINISTRACIONS MÉS PROPERES A LA CIUTADANIA I, PER TANT, LES QUE PODEN INCIDIR MÉS EN EL DIA A DIA DE LES PERSONES

Francina Villa i Valls Responsable de l’Àmbit de Relacions Institucionals del PDeCAT Actualment, tenim un marc molt favorable a l’impuls de les polítiques

formació en aquest àmbit. Aquí l’ACM té un espai important de treball

d’igualtat. Enguany fa deu anys de l’aprovació de la LLEI 5/2008, de

conjuntament amb municipis, consells comarcals i diputacions.

24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista i tres anys de l’aprovació de la llei 17/2015 del 21 de juliol d’igualtat efectiva

En tercer lloc, que hi hagi regidoria d’igualtat o que les polítiques

de dones i homes. Aquest marc jurídic, conjuntament amb el consens

d’igualtat depenguin d’alcaldia seria un avenç important, ja que la

social que cal que la nostra societat sigui més igualutària i equitativa

tendència és que les polítiques d’igualtat estiguin a l’àmbit de benes-

entre gèneres, ens dóna la força necessària perquè les administra-

tar social i, perquè siguin realment efectives, caldria que fossin més

cions públiques liderin polítiques d’igualtat realment transformadores.

transversals i impregnessin tota l’acció municipal. En darrer lloc, ens calen més agents d’igualtat a les plantilles municipals que assessorin

Els nostres ajuntaments són les administracions més properes a la

en aquesta matèria i que siguin els referents d’aquest àmbit per a tots

ciutadania i, per tant, les que poden incidir més en el dia a dia de les

els serveis municipals. És a dir, que els ajuntaments poden contribu-

persones. En aquest sentit, cal primerament que hi hagi el compromís

ir a la igualtat de gènere incorporant la perspectiva de gènere a les

que les polítiques de gènere siguin una realitat. En segon lloc, que

seves polítiques, donant-los centralitat i transversalitat, formant a les

totes les mesures, iniciatives o programes municipals tinguin perspec-

persones en aquesta matèria i dotant-se, en la mesura del possible,

tiva de gènere. Per aquest motiu, calen electes i servidors públics amb

de professionals experts d’aquest sector.

Núria Gavarró Regidor de Participació Ciutadana de l’Ajuntamnet de Valls

ELS MUNICIPIS PODEN ESTABLIR MESURES PER LLUITAR CONTRA LA PRECARITZACIÓ I LA POBRESA FEMENINES, PER GARANTIR L’ACCÉS DE LES DONES A TOTS ELS ÀMBITS

El món local ha de vetllar per fer efectius els drets de les dones

dones i comptant amb la participació activa de les entitats de

en igualtat de condicions en tots els àmbits i escometre qualse-

dones, els municipis poden establir mesures per lluitar contra la

vol discriminació per raó de gènere. L’acció dels municipis és

precarització i la pobresa femenines, per garantir l’accés de les

determinant per garantir els drets de les dones incorporant la

dones a tots els àmbits de representació i presa de decisions,

perspectiva de gènere a totes les àrees. En aquest sentit, les

per assolir la igualtat salarial o per eradicar la violència masclis-

polítiques de dones han d’anar encaminades a aconseguir la

ta, entre altres. També a nivell intern, les administracions públi-

igualtat real entre dones i homes i han d’impregnar l’actuació del

ques poden i han d’elaborar els seus propis plans d’igualtat per

consistori en tots els àmbits. A través dels plans de polítiques de

identificar les desigualtats de gènere dins de la institució.

Jaume Collboni Secretari de Política Municipal del PSC

CAL TAMBÉ TREBALLAR ACTIVAMENT DES DELS SERVEIS SOCIALS PER DETECTAR ELS CASOS D’EXCLUSIÓ SOCIAL I POBRESA, ESPECIALMENT DE FAMÍLIES MONOMARENTALS I DONES GRANS

És imprescindible que des de tots els àmbits es manifesti un com-

i el foment de les noves masculinitats a sumar-se a la Xarxa de

promís ferm amb les dones, amb la defensa dels seus drets i amb

Municipis lliures del tràfic de dones, nenes i nens destinats a la

les polítiques d’igualtat com a instrument per avançar cap a una

prostitució. Cal també treballar activament des dels serveis socials

societat lliure de masclisme perquè és incompatible amb la demo-

per detectar els casos d’exclusió social i pobresa, especialment de

cràcia, la llibertat i la igualtat reals.

famílies monomarentals i dones grans, així com implementar propostes actives d’ocupació i d’igualtat laboral i potenciar la promoció

18

Des de l’àmbit local es poden dur a terme moltes accions per cons-

de les dones emprenedores del municipi. D’altra banda, cal conti-

cienciar de la importància d’aplicar polítiques feministes. Algunes

nuar consolidant els espais de participació de les dones i garantir la

d’aquestes accions poden ser des d’incorporar la perspectiva de

coordinació amb la Generalitat per a que hi dediqui els recursos ne-

gènere en totes les actuacions reivindicant els drets de les dones

cessaris per dur a terme aquestes prioritats polítiques municipals.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2018

PARTITS POLÍTICS

CAL QUE SIGUIN UNA PRIORITAT, QUE TINGUIN UNA DOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA SUFICIENT I QUE TREBALLIN EN CONSTANT RELACIÓ AMB EL MOVIMENT FEMINISTA

Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV Sens dubte, el principal repte de les polítiques d’igualtat s’ubica

re des de l’àmbit més proper a la ciutadania. Per a potenciar les

en l’àmbit local. És evident que les accions són més efectives i

polítiques de gènere calen tres aspectes: que siguin una prioritat

concretes si s’assumeixen i desenvolupen en els nivells polítics

política; que tinguin una dotació pressupostària suficient i que

més propers a la ciutadania, com són els ens locals. Els ajunta-

treballin en constant relació amb el moviment feminista. Cal un

ments esdevenim actors principals contra les situacions extre-

treball transversal per coordinar les diferents àrees dels ajunta-

mes com ara la feminització de la pobresa o la violència mas-

ments i afavorir la integralitat en el disseny de les polítiques de

clista, promovent alhora programes i actuacions que fomenten

gènere (salut, treball, cultura, formació, habitatge, espai públic).

la plena participació de les dones en la vida pública, visualitzant

Cal treballar-les des de la participació amb les dones com a pro-

l’aportació de les dones i oferint mecanismes per assolir la ple-

tagonistes de l’elaboració de les polítiques de gènere i des de la

na igualtat. Regidories i Plans d’Igualtat, Plans Transversals de

interinstitucionalitat, és a dir, des la cooperació i coordinació en-

Gènere o Protocols contra la violència masclista, són exemples

tre les diferents administracions per a rendibilitzar i racionalitzar

de com la perspectiva de gènere s’introdueix en el disseny de

recursos i programes.

les polítiques de benestar social a nivell local. I com la creació d’estructures locals ajuden a consolidar la perspectiva de gène-

Miguel-Ángel Ibáñez Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà

LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT TENEN MOLT A VEURE AMB L’EDUCACIÓ QUE ES REP I COM ES REP, PERQUÈ ÉS MOLT IMPORTANT INCULCAR LA IGUALTAT DES DE TOTES LES ACTIVITATS MUNICIPALS

Si en tots els àmbits deixem de pensar en homes i dones i pensem

Les polítiques d’igualtat tenen molt a veure amb l’educació que es

en persones ja haurem fet un gran pas en la igualtat de gènere.

rep i com es rep, perquè és molt important inculcar la igualtat des de totes les activitats municipals i abordar i eliminar els motius que

Des dels municipis és important potenciar la igualtat a nivell del

aboquen moltes dones a una major precarietat laboral, a l’atur i a

PEC i que la vida municipal estigui envaïda transversalment per la

la desigualtat salarial. Perquè de retruc tots aquests factors combi-

voluntat d’eliminar les diferències no només per qüestió de gènere

nats fan que la dona sigui més vulnerable en les etapes posteriors

sinó per qualsevol altre motiu i, per això, és important tenir un Pla

de la seva vida, provocant que cotitzin menys, que tinguin menys

Local d’Igualtat.

ingressos i de retruc que tant la prestació per atur com la pensió sigui d’imports més petits.

Xavier Garcia Albiol President del grup parlamentari del PPC

LES CORPORACIONS LOCALS PODEN IMPULSAR ELS PLANS MUNICIPALS DE CONCILIACIÓ I D’ORGANITZACIÓ DEL TEMPS

La igualtat d’oportunitats entre totes les persones per sobre de

Pel que fa a la projecció externa, les corporacions locals poden

qualsevol circumstància personal és una exigència ètica i política,

impulsar els plans municipals de conciliació i d’organització del

reconeguda pels tractats internacionals, europeus, per la nostra

temps, per tal d’ajudar a millorar el repartiment equitatiu dels temps

Constitució i pel nostre Estatut. Hem de valorar a les persones per

entre dones i homes, sense obligar-nos d’ampliar els recursos per

les seves capacitats individuals i per la seva voluntat de superació.

l’atenció i cura dels nens i les persones amb necessitats d’atenció.

I això, avui en dia, és una realitat consolidada als nostres ajunta-

En particular, hem d’incrementar el nombre i els horaris de les llars

ments i al conjunt d’administracions públiques espanyoles, on el

d’infants municipals o concertats, i incrementar els ajuts econòmics

principi d’igual feina igual remuneració és una realitat universal.

perquè arribin a les classes mitjanes.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2018

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT TORROELLA DE MONTGRÍ I L’ESTARTIT ÉS LA SEGONA MILLOR DESTINACIÓ SOSTENIBLE DEL MÓN Torroella de Montgrí, l’Estartit i les illes Medes ha estat

escollida com la segona millor destinació sostenible del món en la categoria de Terra dels premis World’s Best

Sustainable Destinations, que concedeix l’organització

internacional Green Destinations. La primera classificada ha estat Buthan i la tercera Reykjanes (Islàndia).

Els finalistes van ser seleccionats d’entre les 100 des-

tinacions més sostenibles del 2017, a partir d’un llistat L’aplicació per a telèfons mòbils de la Policia Local de Llançà. Foto: ACN

LA POLICIA LOCAL DE LLANÇÀ POSA EN MARXA UNA APLICACIÓ PERQUÈ ELS COMERCIANTS ALERTIN D’EMERGÈNCIES

elaborat per un jurat format per 12 organitzacions inter-

nacionals. Torroella de Montgrí, l’Estartit i les illes Medes competia en la categoria ‘Earth Award’, que reconeix les destinacions que combaten el canvi climàtic i la degradació mediambiental.

La Policia Local de Llançà (Alt Empordà) ha posat en

Sandra Pibernat, regidora de Destinació Turística de

empreses i comerços del municipi. La iniciativa consisteix en

que el premi és un reconeixement a l’aposta per la soste-

marxa un nou sistema per alertar d’emergències destinat a

una aplicació per a telèfons mòbils que els interessats s’han de descarregar i a través de la qual els comerciants poden

prémer un botó vermell virtual que envia l’avís a les tauletes digitals que tenen les patrulles de servei. Paral·lelament, es

fa una trucada des de la central policial a l’establiment que

l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit, explica

nibilitat que impulsa el municipi, tant des del sector públic com el privat. Pibernat també destaca la importància que té el guardó pel que fa a la promoció exterior i a la millora de la imatge de marca de la destinació.

demana ajut mitjançant una paraula clau per comprovar que

l’avís és real. A hores d’ara, ja s’han connectat al sistema més de 50 comerços de la població.

Avisar d’un robatori, d’una emergència mèdica o d’alteracions de l’ordre públic. Aquest és l’objectiu del nou sistema

d’alertes que ha implementat la Policia Local de Llançà. En cas que es produeixi una situació d’emergència, els usuaris poden prémer el botó vermell virtual i automàticament les patrulles de servei reben l’avís a través de les tauletes digital

que porten. Per verificar l’autenticitat de l’alerta, la policia truca des de la central a l’establiment en qüestió i aquest ha de respondre amb una paraula clau.

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2018

Castell de Torroella amb les Medes al fons. Foto: CC BY-ND Ferran Porta

“VEUS NECESSITATS I TENS UN RETORN A CURT TERMINI DE LES TEVES DECISIONS”

#MUNICIPISENPOSITIU

Manel Solé Agustí (PDeCAT). Alcalde de La Granja d’Escarp

Tweets

#municipisenpositiu Alcalde: Manel Solé Agustí (PDeCAT) Professió: Enginyer geòleg Habitants: 985 Pàgina web: www.granjaescarp.ddl.net Sou alcalde: 26.362€ (100% dedicació) Sou regidors: No tenen sou, cobren per assistència als plens municipals

Sense cap experiència al consistori, Manel Solé es va presentar a les municipals del 2011 amb una llista independent (més

tard es va afiliar al PDeCAT) i va aconseguir convertir-se en alcalde de La Granja

d’Escarp amb majoria absoluta. “Em feia molta il·lusió perquè veia molt marge de

millora i només vaig demanar poder fer el meu equip”, explica l’alcalde que sempre

havia estat vinculat a entitats i associacions del poble. Al 2015 va repetir com a alcalde, guanyant amb més contundència.

Després de dos anys compaginant l’alcaldia amb la seva feina d’enginyer, va

decidir dedicar-se plenament a governar.

“El balanç és molt positiu perquè veus les necessitats i que amb les teves decisions

pots tenir un retorn a curt termini”, destaca. Un d’aquests retorns ha estat l’escola

bressol que van posar en marxa. “Quan vam arribar feia quatre anys que estava

tancada i moltes parelles joves marxaven del poble”, explica. A finals d’aquest curs

escolar, en canvi, 11 infants passaran a

l’escola ordinària. També destaca que en aquests vuit anys s’ha fet una gran gestió

econòmica al capdavant de l’ajuntament, reduint el deute viu del 118% al 47% i fent que no hi hagi ni una factura impagada.

Una de les preocupacions actuals és treure els camions del nucli urbà. Per això s’està projectant una variant. “L’any vinent tinc

l’esperança que sigui una realitat la tercera fase per treure els camions de gran tonatge que passen per dins”, explica. A llarg

termini també reivindica millorar la carre-

tera amb Riba-roja i construir un pont que

Ajuntament de Rubí @AjRubi

L’alcaldessa anuncia que s’està treballant perquè Rubí sigui, el 2019, la 1a ciutat catalana amb transport públic gratuït i universal

Ajuntament de Deltebre @ajdeltebre L’Ajuntament redueix la ràtio d’endeutament fins al 40,49%, el seu mínim històric

travessi el riu Ebre en direcció a Torrent de Cinca (Aragó): “Tindríem connexió amb l’AP-2 i l’A-2 i seria una via de continuïtat”.

La Granja d’Escarp també està descobrint que té potencial turístic, amb l’Aiguabar-

reig Segre-Cinca. Es tracta d‘una de les

Ajuntament de Calafell @AjCalafell #Calafell fa una prova pilot de dunes que conservin la sorra de les platges. Possible solució a mig termini per a la regressió de la costa, agreujada en els darrers temps

deu millors zones humides de Catalunya.

“Tenim l’espai natural d’Aiguabarreig i una

orografia més abrupte a Montmeneu, el punt més elevat del Segrià, i, per això, hem

dissenyat ja rutes a nivell de btt i senderisme”, destaca l’alcalde. Així, ja porten deu

Ajuntament de Granollers @granollers

#Granollers serà el primer municipi amb un Pla Local #Antiestigma en #SalutMental de Catalunya

edicions de la Marxa Senderista del Baix

Segre. “S’ha consolidat i aquest març vam

tenir 500 persones, que per un poble de 1.000 habitants, és tot un fenomen social”.

Com a reptes de futur per la Granja d’Es-

Ajuntament de Blanes @Blanes_cat Blanes reobre un camí de ronda tancat des de fa 11 anys

carp, Manel Solé destaca que hi ha en

marxa un projecte amb la Diputació de Lleida per portar la fibra òptica al municipi

i també es pretén portar el gas natural. Ja es tenia una ubicació, però es va declarar zona inundable i ara cal buscar un nou

Ajuntament de Barcleona @bcn_ajuntament Barcelona inverteix 1,7 milions d’euros per digitalitzar el comerç de proximitat

emplaçament per crear una plataforma

logística que abastirà els habitatges del poble. Entre altres projectes, també hi

ha mantenir les inversions a l’escola del poble, aconseguir que alguna indústria

o magatzem s’instal·li al poble “per donar valor afegit a la fruita”, i “hem de consen-

Ajuntament de Girona @girona_cat Girona crea una taula per protegir i promocionar els comerços emblemàtics i singulars de la ciutat

suar si ampliem l’ajuntament o el deslocalitzem, perquè ens ha quedat petit”, destaca.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2018

21

OPINIÓ

REPUBLICANISME I BARRETINA El procés d’autodeterminació

temeritat i cruesa que mai. A la sòrdida lògica de l’estat hi

però l’han fet entrar en una

democràtic que vehicula la feina dels ajuntaments. Amb el

turable que l’estat espanyol

la qual s’hi poden reconèixer els catalans i, fins i tot, en el

seva integritat, encara que

tent que l’autonomia és una pura façana, la pantomima d’un

del país encara està obert,

hem d’oposar la racionalitat, la mesura i el servei públic

fase laberíntica. Era conjec-

155 la Generalitat ha deixat d’existir com a administració en

faria de tot per mantenir la

cas d’aixecar-se aquesta intervenció abusiva, es farà pa-

el més senzill, decent i savi

ens que no té capacitat d’implementar polítiques serioses.

del 9N: deixar votar la ciuta-

sense inventar-se delictes —com el de rebel·lió— ni usar la

“Més honestedat, laboriositat, més activisme i solidaritat, més compromís de cadascú de nosaltres amb la sort dels nostres veïns”

reacció que es va tenir contra el 9N, doncs; llavors potser

Precisament per això, els ajuntaments quedaran com l’úni-

Catalunya no rebia suports internacionals, i Espanya s’hau-

ge d’una administració pròpia, petita i pressupostàriament

patint aquests últims mesos en els barems que mesuren el

da sota els paràmetres d’un control colonial. Serà l’adminis-

onals. Però no, s’ha optat per la via punitiva. Per la raó d’es-

d’immersió lingüística, ja que dels ajuntaments en depenen

—legalitat, democràcia, etc.— per a mirar de salvaguardar

sota el mínim d’un per municipi, comencin a fer un ensenya-

Melcior Comes Periodista

hauria estat fer com davant

dania, anul·lar la convocatò-

ria del plebiscit i el resultat per vies judicials i llavors mirar d’enjudiciar l’administració pública que va seguir fent passos cap al referèndum, sempre des del respecte a les lleis, presó preventiva com a càstig cruel contra ningú. Repetir la

s’hauria vist igualment, i d’una manera més concloent, que

ca administració que realment retorna als catalans la imat-

ria pogut estalviar la mala imatge, i el descens que està

humil. És cert, però, no perpètuament vigilada ni escanya-

grau de llibertat i d’independència judicial a nivells internaci-

tració local la que haurà de finalment salvaguardar el model

tat: quan l’estat viola els seus propis principis constitutius

part de les escoles i els instituts que ara es pretendria que,

la seva integritat.

ment al marge del model català, posant la llengua espanyo-

“Serà l’administració local la que haurà de finalment salvaguardar el model d’immersió lingüística”

acaba donant forma ‘legal’.

la com a vehicular. Ja veurem si a aquest despropòsit se li

L’administració local pot ser la vertadera administració que actuï sota principis republicans, aquesta república catalana que voldríem més justa i igualitària, més social i demo-

cràtica que l’estat dins el qual ens veiem amb l’obligació Després de les eleccions forçades del 21D, el sobiranisme,

de romandre. Els ajuntaments han d’encarnar el millor del

litzar ni acceptar passivament el tracte colonial que està

més cultura cívica, més qualitat i transparència institucio-

investidura; un estat d’excepció permanent que té el nervi

sició sincera a la corrupció. Més honestedat, laboriositat,

davant del qüestionament del model d’immersió lingüísti-

nosaltres amb la sort dels nostres veïns. Això és república

justícia i democràcia, d’identitat; es tracta de treure el nervi

símbol del republicanisme des del segle XIX.

guanyador, ha mirat de fer tot el possible per a no norma-

projecte catalanista, sobiranista i republicà. Participació,

rebent des de Madrid. Se li imposen els candidats per a la

nal, més deliberació pública, respecte, urbanitat i més opo-

del país molt tocat i en contínua mobilització, ara també

més activisme i solidaritat, més compromís de cadascú de

ca. Catalunya és una litúrgia contínua de reivindicació de

i això és Catalunya. La barretina s’assembla al barret frigi,

davant dels que voldrien anorrear la nació a través d’escarments de consell de ministres.

El país aguantarà, i en aquesta estratègia de resistència hi

tindran un paper fonamental els ajuntaments catalans, que hauran de ser un primer bastió d’oposició a una lògica que

es basa en intimidar i dissoldre. ‘La nación más antigua de

Europa’, segons diuen, sembla tocada, però precisament

perquè se sent ferida és més perillosa i pot actuar amb més 22

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2018

PÀGINA ESPECIAL

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2017

23