400 Desembre 2018
La revista referent d’informació del món local
LA XX ASSEMBLEA DE L’ACM REIVINDICA L’AGENDA LOCAL
Davant de més d’un centenar d’alcaldes i alcaldesses el president de l’ACM, David Saldoni, va posar en valor el món local i la voluntat d’afrontar els temes de país que conformen ‘l’agenda local’. Pàg. 4 a 5
Trobada de l’ACM amb el Conseller Chakir el Homrani per tractar sobre els menors no acompanyats
S’inicien els tallers preelectorals per formar candidats a les municipals 2019
Més de 100 nous ens locals han començat a beneficiar-se de la Central de Compres aquest 2018
ACTUALITAT - Pàg. 9
FORMACIÓ - Pàg. 10
COMPRES - Pàg. 13
XX Assemblea de l’ACM (Sant Celoni)
SUMARI
BON NADAL I BONES FESTES L’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) us vol desitjar un Bon Nadal i Feliç any 2019. Des del món local tenim
molts reptes per afrontar properament. El 2019 serà l’any de la commemoració del 40è aniversari de la constitució dels ajuntaments democràtics després del franquisme. Un bon moment per fer balanç d’allò que des de la proximitat s’ha aconseguit gràcies al treball incansable de milers d’electes locals. Hem assolit moltes fites, hem millorat la qualitat de vida dels nostres ciutadans
i el nivell d’eficiència dels serveis públics. Ara ens toca fer un pas més: defensar tot allò que hem aconseguit, tots aquells drets cívics, polítics i socials que ens han portat fins aquí, i obrir les administracions a la ciutadania fomentant la seva participació.
ACTUALITAT
ACTUALITAT
ACTUALITAT
PÀG. 4
PÀG. 6-7
PÀG. 9
FORMACIÓ
FORMACIÓ
OPINIÓ
Sant Celoni acull la XX Assemblea de l’ACM
PÀG. 10
Iniciem els tallers preelectorals per preparar les municipals 2019
El desenvolupament urbà futur i la lluita contra la pobresa energètica amb protagonisme de l’ACM
PÀG. 11
Quatre sessions al territori per esvair dubtes sobre l’aplicació de la Llei de Contractes del Sector Públic
Reunió amb el Conseller Chakir el Homrani per parlar dels menors no acampanyats
PÀG. 22
‘Un pacte a tres bandes’. Article de la periodista Gemma Aguilera
EDITORIAL
SOM L’ESPAI DE DIÀLEG I CONSENS El passat 17 de novembre l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) vam celebrar la XX Assemblea ordinària, en un acte a l’Ateneu de Sant Celoni. Va ser una bona oportunitat per tornar a posar l’accent en la rellevància del
municipalisme a Catalunya. Som actors principals per afrontar els reptes de país per prosperar i progressar. Els pobles
i ciutats de Catalunya són espais millors gràcies al treball incansable de molts alcaldes i alcadesses durant quasi quatre dècades.
Volem fer una Catalunya millor, un país on tothom gaudeixi dels mateixos serveis i d’una qualitat de vida idònia.
Els alcaldes i alcaldesses de Catalunya estem compromesos.
Ho hem demostrat dia rere dia. Hem estat els màxims repre-
sentants institucionals durant l’aplicació de l’article 155 i sempre
hem estat al servei de les institucions del país. Al mateix temps, però, reclamem aquest protagonisme en tot allò que es legisli i
afecti a les nostres vil·les. Som qui millor coneixem el territori, la seva diversitat, i les seves necessitats... i hem de ser un actor rellevant.
Perquè s’ha demostrat que quan es tracta de defensar els interessos dels nostres municipis, els alcaldes i alcaldesses deixem
de banda els interessos partidistes i les idees polítiques. L’ACM
La proximitat dels ens locals fa que siguem els qui millor
copsem quines necessitats i quines inquietuds tenen els ciutadans de Catalunya. I aquests reptes constitueixen ‘l’agen-
da local’. Aquells temes que cal afrontar en el dia a dia per millorar l’atenció dels nostres veïns i dotar-les de les mateixes oportunitats, visquin on visquin. Aquesta agenda local,
ho hem dit sempre, no pot anar separada ni de l’agenda so-
cial ni de l’agenda nacional que conformen l’agenda de país.
porta molts anys demostrant que és un espai de diàleg i consens. 932 ajuntaments sumen per trobar el mínim comú denominador per construir consens i fer avançar els municipis. Sumar
sempre és positiu. Compartir inquietuds, intercanviar opinions, buscar acords... Ara és un bon moment per ampliar consensos
i fer avançar els nostres municipis cap a un país d’oportunitats,
un país que progressi i tingui les persones al centre de les seves polítiques. Fem-ho possible.
ACM
Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques
Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.
Associació Catalana de Municipis i Comarques
Director: Joan Morcillo
La redacció no comparteix, necessàriament,
C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona
Cap de redacció: David Prat
l’opinió expressada en els articles.
Telèfon: 93 496 16 16
Consell de redacció: Albert Guilera, Marc Pifarré, Santi
Correu electrònic: acm@acm.cat
Valls, Esther Vilà, Víctor Torrents, Carles Bassaganya,
Dipòsit legal: B3434383.
Jordi Cuminal. www.acm.cat
Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries
14 kg de CO2
139 km en un cotxe europeu estàndard
3.346 litres d’aigua
333 kwh d’energia
251 kg de fusta
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
3
XX ASSEMBLEA ACM
ELS AJUNTAMENTS VOLEN RECURSOS PER FER FRONT A L’AGENDA LOCAL Sant Celoni va acollir el dissabte 17 de
L’alcalde de Sant Celoni, Francesc Deulo-
ològiques i polítiques per construir àmpli-
Comarques (ACM). La sessió va comp-
país conjuntament amb les institucions”.
Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i la
El Govern felicita els batlles
tur“, afegint que “som l’administració més
del Govern, Elsa Artadi.
nya, Quim Torra, va felicitar els alcaldes i
serveis necessaris i això ha fet que anés-
En la primera Assemblea presidida
de l’1-O perquè sereu sempre els alcal-
de l’Associació Catalana de Municipis i tar amb la presència del President de la Consellera de la Presidència i portaveu
pel president de l’ACM, David Saldoni,
aquest va destacar la feina feta pels alcaldes i alcaldesses que, en quasi 40 anys,
“han treballat per fer que els pobles i ciutats siguin llocs on poder viure dignament
i on es respecten els drets polítics, civils
i democràtics”. També va posar èmfasi en la necessitat de disposar de prou recursos per afrontar els temes que constitueixen l’”agenda del món local que no
podem dissociar de l’agenda nacional”.
Per aquest motiu, ha reclamat que la Generalitat es doti d’uns pressupostos “que
permetin fer polítiques per millorar la vida dels ciutadans”.
Per Saldoni el món local “és un actor principal per gestionar i donar resposta a
aquells temes que afecten el nostre dia a dia” i va insistir en la transversalitat que representa l’ACM com a “espai per trobar el
mínim comú denominador entre alcaldes 4
i alcaldesses de diferents sensibilitats ide-
novembre la XX Assemblea ordinària
es majories en benefici dels ciutadans del
feu, va donar la benvinguda i va dir que
“els ajuntaments tenim un paper transcendent en l’estructura d’un país. Ho vam fer
l’1 d’octubre i ho seguirem sent en el fuEl president de la Generalitat de Catalualcaldesses “per haver estat els alcaldes
des de la llibertat d’aquest país”. I els va
encoratjar a guanyar les eleccions municipals: “Aquesta República que volem fer
efectiva passa per les properes eleccions municipals. Alcaldes tot el meu suport
perquè guanyeu aquestes eleccions perquè és un pas essencial per fer-la efectiva”.
La Consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, va inaugurar
l’Assemblea. En el seu discurs es va comprometre a comptar amb el món local,
manifestant que “per fer front als reptes de futur de Catalunya cal fer-ho de la mà,
ajuntaments i Generalitat, i que el món local sigui un soci real, i fins i tot un contrapoder, que hi tingueu veu, però sobretot decisió”. Tambe va agrair el paper dels
ajuntaments durant l’1-0 i l’aplicació del 155 assumint la representació institucional del país i la defensa de la democràcia.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
propera, que ens pertoca donar aquells sim responsabilitzant-nos d’un munt de competències”.
XX Assemblea de l’ACM
L’Assemblea de l’ACM és el màxim òrgan decisori de l’entitat municipalista, representant per tots els ens locals associats.
Durant la reunió es van aprovar cinc propostes de resolució. Una demanant un pla
d’inversions consensuat amb el món local
i que tingui en compte les realitats territori-
als. També una proposta per a una Llei de Territori que tingui en compte l’assimetria del país i que compti amb el consens del
món local. També una resolució a favor
d’una proposta de finançament de les es-
coles bressol en l’etapa de 0 a 3 anys. Una resolució per a un decret de menjadors
escolars que aposti per la proximitat i la qualitat del servei i que prevegui l’equilibri territorial i la igualtat d’oportunitats a través
d’una comissió de seguiment. I finalment,
una resolució per atendre adequadament els menors estrangers no acompanyats.
XX ASSEMBLEA ACM
Un moment de les votacions de la gestió de l’entitat.
La Consellera, Elsa Artadi, a la inauguració.
Francesc Deulofeu, alcalde de Sant Celoni.
El President de la Generalitat, Quim Torra, adreçant-se als alcaldes i alcaldesses presents.
Intervenció de l’alcalde de Balaguer present a l’Assemblea.
El Secretari General, Marc Pifarré, fent balanç de la gestió de l’entitat.
MARC PIFARRÉ DEIXA LA SECRETARIA GENERAL, CÀRREC QUE OCUPARÀ ALBERT BATALLA Marc Pifarré va anunciar durant la XX Assemblea que deixava la secretaria genera de l’ACM després de quasi vuit anys
per iniciar un nou projecte professional. El relleu es va fer efectiu l’1 de desembre i el seu lloc l’ocupa l’alcalde de La Seu
d’Urgell, Albert Batalla, que no optarà a la
reelecció en les municipals 2018. El can-
vi a la secretaria general va ser aprovat
Marc Pifarré.
Albert Batalla.
per unanimitat durant la reunió del Comitè Executiu, prèvia a l’Assemblea.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
5
XX ASSEMBLEA ACM
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ APROVADES PER LA XX L’ASSEMBLEA DE L’ACM PER ATENDRE ADEQUADAMENT ELS MENORS NO ACOMPANYATS
Primer.- Reclamar que l’Estat exerceixi amb diligència les se-
PER UN DECRET DE MENJADORS ADAPTAT A LES REALITATS TERRITORIALS
ves competències: en la relació i en les mesures amb els paï-
Primer.- Els Consells Comarcals apostem per la qualitat del ser-
va i consensuant els criteris de distribució de recursos.
més que donar un àpat, que sigui un espai d’acollida i d’apre-
sos d’origen, millorar la informació, distribució territorial equitati-
Segon.- La necessitat de protocol·litzar, amb les administracions implicades, la comunicació de l’arribada d’aquests menors per evitar la descoordinació i el desconeixement.
vei, per la proximitat i perquè el servei de menjador sigui molt nentatge de valors. En aquest sentit, considerem que el Decret
hauria de preveure i regularitzar l’atenció al servei de menjador escolar de l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) amb la continuïtat del servei de vetllador.
Tercer.- Constatar que cal millorar la coordinació entre els ens
Segon.- Des de l’ACM i des del Fòrum Comarcal hem fet
dar a la integració d’aquests menors.
d’oportunitats i la qualitat dels serveis públics sigui quin sigui el
locals i les entitats que gestionen l’acollida dels MENA per aju-
Quart.- Proposar un pla per a la formació específica dels tècnics.
Cinquè.- Proposar que s’incrementin els recursos per a la seva
integració social i l’acompanyament en el trànsit cap a la vida adulta.
PER A UNA LLEI DE TERRITORI COMPARTIDA Primer.- Impulsar sessions informatives a totes les vegueries per explicar el contingut de l’avant-projecte i escoltar les pro-
sempre una aposta decidida per l’equilibri territorial, la igualtat
lloc del territori on es prestin. En la majoria de comarques de Catalunya el servei seria inviable per als municipis petits si els
grans ho gestionen directament. I això, evidentment, aniria en detriment de l’alumnat i de la ciutadania en general. És per això
que creiem que la gestió dels serveis de menjador escolar des dels Consells s’ha de treballar conjuntament amb les comissions de seguiment, per evitar-ho.
Tercer.- Afirmar i refermar que les polítiques educatives només
es poden fer des de la concertació i el consens entre administracions, comunitat educativa i municipis. Creiem fonamental la
creació d’una comissió de seguiment que permeti compartir experiències, inquietuds i millorar dia a dia aquest servei.
postes del territori, conscients de la diversitat del nostre país i dels diferents sectors de la nostra societat.
PER A UN PLA D’INVERSIONS QUE RESPONGUI A LES NECESSITATS
Segon.- Convocar jornades monogràfiques sobre els deu
Primer.- Sol·licitar al Govern de la Generalitat que programi un
representants territorials per a enriquir el posicionament de
per recuperar els dèficits dels anys de crisi i, alhora, que sigui
objectius que planteja la Llei, amb experts de cada àmbit i l’ACM.
Tercer.- Encomanar els estudis i informes que calgui per
aprofundir i avalar les propostes que sorgeixin des del municipalisme.
Quart.- Acceptar l’oferiment del departament per tal de compartir en una taula de seguiment els treballs per assolir un acord ampli en relació al redactat definitiu de la Llei que incorpori les propostes del món local.
pla plurianual d’inversions que sigui ambiciós econòmicament respectuós amb l’autonomia local en el moment de determinar-ne les prioritats. En aquest sentit, som conscients que un
pla que abasti tot el país ha de tenir eixos i prioritats compartits a nivell supramunicipal i per això demanem que a l’hora de determinar els criteris, aquests siguin consensuats amb el món local.
PER AL FINANÇAMENT DE LES ESCOLES BRESSOL Primer.- Demanar a la Generalitat que resolgui els drets generats en els anys anteriors, però sobretot, que faci un plantejament de present i futur conjuntament amb els Ajuntaments
per al finançament de les escoles bressol com a garantia de l’educació en l‘etapa de 0 a 3 anys. 6
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
ACTIVITAT INSTITUCIONAL
L’ACM PARTICIPA A LA CONSTITUCIÓ DE L’ASSEMBLEA URBANA DE CATALUNYA
semblea Urbana de Catalunya són: Els hàbitats urbans saludables, el benestar,
la qualitat urbana, la prosperitat, la dimensió territorial i la governança.
L’ACM en la seva intervenció va felicitar la Generalitat, a través del Departament de Territori i Sostenibilitat, per ser
pioners en la implementació de noves polítiques urbanes internacionals i va Representants de les administracions i entitats que constitueixen l’Assemblea Urbana.
El president de l’ACM, David Saldoni, va
litat, va estar presidit pel president de
sessió i constitució de l’Assemblea Ur-
na de Catalunya pretén ser una guia per
integrat una seixantena de represen-
ciutats durant les properes dècades i re-
econòmic i social que elaborarà i vali-
i governar els municipis. Es va aprovar
veurà la llum el 2020.
de Catalunya, un document declaratiu
L’acte, celebrat al Palau de la Genera-
sis eixos sobre els quals treballarà l’As-
participar el 5 de novembre a la primera
Catalunya, Quim Torra. L’Agenda Urba-
bana de Catalunya. Es tracta d’un òrgan
al desenvolupament sostenible de les
tants de les administracions i del teixit
novar la manera de planificar, gestionar
darà l’Agenda Urbana de Catalunya que
la Declaració per una Agenda Urbana que pretén ser el punt de partida. Els
reiterar la voluntat que el món local sigui un actor rellevant en tot el procés.
David Saldoni va remarcar la defensa
per “l’equilibri territorial amb una ciutadania amb igualtat de serveis i d’oportu-
nitats independentment d’on visqui”. I al mateix temps va destacar que la Nova
Agenda Urbana defineix molt bé els compromisos de transformació per a un
desenvolupament urbà sostenible “però no concreta mesures ni els instruments per implementar-los, i falten recursos a nivell local”.
L’ACM MOSTRA COMPROMÍS AL SEGON CONGRÉS CATALÀ DE POBRESA ENERGÈTICA ació”, va destacar Saldoni, afegint que “no
pot ser que encara no s’hagin pogut signar els convenis entre administració i empreses subministradores i les aportacions
que hagin de fer les empreses complint la Llei no s’hagin fet. Perquè és responsabilitat de tots”. També va insistir en l’esforç
que estan fent les administracions locals per assegurar els drets energètics.
El 2n Congrés Català de Pobresa Energètica és una iniciativa impulsada per ad-
Representants de les entitats impulsores del 2n Congrés de Pobresa Energètica.
El segon Congrés Català de Pobresa
El president de l’ACM, David Saldoni, va
novembre a les Cotxeres de Sants de Bar-
reclamant que les empreses energètiques
ra, formava part del front comú per donar
no poden pagar el subministrament. “Els
els drets energètics en l’àmbit local.
vulnerables i podem atendre aquesta situ-
Energètica va tenir lloc els dies 8 i 9 de
participar en l’acte inaugural del Congrés,
celona. L’ACM, com a entitat organitzado-
assumeixin els deutes de les famílies que
resposta a aquesta emergència i garantir
ajuntaments rebem llistat de les persones
ministracions, món local i entitats socials per donar suport a aquelles persones que
estan en situació de vulnerabilitat energè-
tica i/o exclusió social. Segons l’enquesta de Condicions de Vida 2017 de l’Idesat, un 6,3% dels catalans i catalanes, més
de 400.000 persones, no poden mantenir casa seva a una temperatura adequada.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
7
ACTIVITAT INSTITUCIONAL
L’ACM I L’AMI ACORDEN UNA JORNADA MUNICIPALISTA PER A L’11 DE GENER Les executives de l’ACM) i de l’AMI es
lans, i el futur del municipalisme català.
tadà sobre el model de país. També es
l’ACM per debatre sobre l’actualitat políti-
participació de representants locals de
cia amb el conseller Toni Comín, director
la quarantena d’alcaldes i alcaldesses
giques.
català, que va explicar les funcions de
dat celebrar una jornada municipalista el
La trobada entre les dues executives de
van reunir el 6 de novembre a la seu de
La jornada buscarà un consens i la
ca i accions futuribles. En aquest sentit,
diferents sensibilitats polítiques i ideolò-
que van participar a la reunió han acorproper 11 de gener de 2019.
l’ACM i l’AMI va comptar amb la partici-
Aquesta trobada treballarà des del món
Fòrum Cívic, Social i Constituent, que va
local per un acord polític de país, la defensa dels drets i llibertats com a cata-
va conversar a través de videoconferèn-
del Consell de la República del Govern
l’organisme i la seva tasca principal d’internacionalització de la causa catalana.
pació de Lluís Llach, nou president del
Les executives de l’ACM i l’AMI també
exposar les línies bàsiques de la plata-
l’absolució dels presos i preses polítics,
forma que busca impulsar un debat ciu-
van aprovar una moció on es demana acusats per l’1-O.
ACOMPANYEM MIQUEL BUCH I NEUS LLOVERAS AL TSJC INVESTIGATS PER L’1-O Les entitats municipalistes ACM i AMI
quel Buch i Neus Lloveras fins al Tribu-
l’acompanyament als expresidents Mi-
havien de declarar investigats per deso-
van participar el 6 de novembre en
nal Superior de Justícia de Cataluna, on
bediència per haver instat als alcaldes a donar suport a l’1-O.
El president de l’ACM, David Saldoni, va
qualificar la declaració de “fotesa i ab-
surditat”, ja que per “intentar fer que la gent pugui votar o per declaracions hi
ha gent que passa pels jutjats”. El president de l’ACM va reiterar que els alcaldes i alcaldesses “sempre hem d’estar
al costat de la gent que vol votar, que
vol participar i que vol arreglar els pro-
blemes per la via democràtica i no per la via judicial, i aquesta és la nostra feina,
l’hem fet i la seguirem fent”. I va defensar Buch i Lloveras per estar al costat dels
alcaldes i alcaldesses i animar-los a poLloveras i Buch, acompanyats del President Quim Torra, i el president de l ‘ACM, David Saldoni.
8
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
tenciar la participació de la ciutadania.
ACTIVITAT INSTITUCIONAL
REUNIÓ AMB EL CONSELLER EL HOMRANI SOBRE ELS MENORS NO ACOMPANYATS El president de l’ACM, David Saldoni, es va reunir el 21 de novembre amb el Con-
seller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani. La reunió va servir per parlar de diferents qüestions i programes socials i d’atenció a la infància.
Durant la trobada es va abordar l’atenció
dels menors estrangers no acompanyats que arriben a Catalunya. L’objectiu era parlar millorar la coordinació entre el Departa-
Chakir el Homrani amb David Saldoni i Marc Pifarré.
David Saldoni, va insistir que els ajunta-
que consensuï els criteris de distribució
haurà d’enfortir les accions dels serveis
seves competències per fer un treball en
tervenció contra la pobresa energètica i
ment i els municipis. El president de l’ACM, ments “som peça clau en l’acolliment i integració d’aquest col·lectiu” i va oferir
fer jornades de formació específica a tèc-
nics locals i traslladar al territori la realitat entorn dels menors no acompanyats, així
com els plans i protocols d’actuació que s’apliquen. El Conseller Chakir El Homrani, per la seva part, va explicar que des del seu Departament es fan trobades amb al-
de recursos i que es responsabilitzi de les
socials bàsics i noves metodologies d’in-
origen i a les fronteres.
les persones sense llar. La reunió va tenir
Durant la trobada amb el Conseller tam-
era present el secretari general de l’ACM,
la renda garantida de ciutadania, del fu-
Famílies, Cesc Iglesies, i la secretària d’In-
lloc al Parlament de Catalunya i també hi
bé es va parlar dels plans d’inclusió de
Marc Pifarré, el secretari d’Afers Socials i
tur contracte programa 2020-2023 que
fància, Georgina Oliva.
caldes per mantenir-los informats i també taules territorials d’abordatge de l’acollida
TROBADA AMB LA CONSELLERA JORDÀ
d’aquests menors amb totes les adminis-
El 14 de novembre els màxims respon-
tracions i els departaments implicats.
sables de l’ACM es van reunir amb amb
L’Assemblea de l’ACM que es va celebrar
Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, a
va aprovar una proposta de resolució re-
de l’ACM, David Saldoni, i el secretari
la comunicació entre les administracions
la trobada, que va servir per repassar
ta realitat i és necessari unificar criteris.
ver incidència cap al món local amb la plaçat a mantenir una relació molt es-
espanyol que millori la informació i la dis-
i col·laboració amb la Conselleria. En col·laboració pugui ser profitosa per
la Consellera d’Agricultura, Ramaderia,
a Sant Celoni el passat 17 de novembre
la seu del Departament. El president
clamant que cal millorar la coordinació i
general, Marc Pifarré, van participar a
i entitats implicades per fer front a aques-
aquells àmbits en els quals hi pot ha-
Aquesta proposta també reclama a l’Estat
voluntat de buscar la màxima relació treta i buscar consens en temes on la
tribució territorial equitativa dels menors,
aquest sentit, les dues parts s’han em- Catalunya i el món local català.
EL FÒRUM COMARCAL REUNEIX TOTS ELS CONSELLS COMARCALS Els presidents dels consells comarcals catalans es van reunir el 15 de novembre a la seu de l’ACM en una trobada convocada
pel Fòrum Comarcal de l’ACM. El principal tema a tractar va serla
proposta de decret per al servei de menjador escolar de la Ge-
neralitat de Catalunya. Durant la reunió també es va parlar de la problemàtica de com acollir i integrar els menors estrangers no acompanyats i la participació dels consells comarcals per incidir
en la determinació dels criteris per al repartiment dels recursos públics del programa de treball i formació del SOC.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
9
ACTIVITAT INSTITUCIONAL
EL TEIXIT INDUSTRIAL CENTRA LA REUNIÓ AMB LA CONSELLERA ÀNGELS CHACÓN relació a la política industrial de la Generalitat per abordar el rellançament
de l’economia catalana amb una vocació industrial, la consellera Chacón ha
destacat l’aposta ferma del Govern pel Pacte Nacional per a la Indústria, i va
explicar que la seva execució durant l’any 2017 se situa en el 75% del presspost, el 74% dels indicadors i el 73% de
les actuacions. Segons el president de l’ACM, David Saldoni, “aconseguir un reequilibri industrial és molt important”. Marc Pifarré, Àngels Chacón, David Saldoni i Joaquim Ferrer.
El president de l’ACM, David Saldoni,
La trobada, que també va comptar amb
Pifarré, es va reunir el 29 d’octubre amb
Joaquim Ferrer. Entre d’altres temes es
ment, Àngels Chacón.
noves empreses i consolidar la xarxa
acompanyat del secretari general, Marc
el secretari d’Empresa i Competitivitat,
la Consellera d’Empresa i Coneixe-
va parlar de la importància d’atraure empresarial que hi ha a Catalunya. En
La trobada també va servir per parlar del Decret de Reglament de Turisme.
En aquest punt es va reafirmar, per ambdues parts, que ha de contemplar l’equilibri territorial, tenint en compte la diversitat territorial i d’iniciatives que hi ha a Catalunya.
TROBADES AMB ELS ALCALDES DEL PLA DE L’ESTANY, VALLÈS ORIENTAL I BAGES El president de l’ACM, David Saldoni, segueix amb les visites als alcaldes i alcaldesses de Catalunya. Aquest mes
de novembre va participar als Consells d’alcaldes del Pla de l’Estany, Vallès Oriental i Bages. L’objectiu és escoltar les
inquietuds, problemàtiques i necessitats que tenen i com
l’ACM pot vehicular-les a través d’iniciatives parlamentàries o en les comissions de treball amb el Govern català. Segons el president de l’ACM, David Saldoni, “el fet que hi hagi tots els alcaldes i que puguin parlar i compartir-ho tot... permet
fer arribar a la Generalitat i a les administracions la realitat i
10
el que es palpa cada dia als pobles catalans”.
David Saldoni durant el Consell d’alcaldes del Pla de l’Estany.
Un moment del Consell d’alcaldes del Vallès Oriental.
Sessió al Consell d’alcaldes del Bages.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
FORMACIÓ
INICIEM 16 TALLERS PERQUÈ ELS ELECTES PREPARIN LES MUNICIPALS DEL 2019 L’ACM, a través de la Fundació Aula
xements bàsics fins a saber organitzar
mació continuada que des de fa anys ofereix l’entitat municipalista per als
d’Alts Estudis d’Electes, ha iniciat
campanyes electorals.
sèrie de sessions monogràfiques adre-
Les sessions es porten a terme a l’aula
les eleccions municipals del maig de
da i s’allargaran fins a mitjans del mes
centrat en l’anàlisi de dades obertes,
tallers molt pràctics que permetin ràpi-
recursos, com dur a terme una campa-
per fer una bona campanya electoral.
un equip.
menta amb la que ja es va fer a finals
iNSCRIPCIONS:
aquest passat mes de novembre una
càrrecs electes i els tècnics municipals.
çades als electes locals i centrades en
de formació de l’ACM i en format de tar-
Les primeres sessions realitzades s’han
2019.
de gener de 2019. La voluntat és oferir
en com fer una campanya amb pocs
En total s’han programat 16 tallers,
dament incorporar eines i estratègies
nya electoral municipal i en com dirigir
d’unes tres hores de durada, adreçats a persones que vagin a les can-
didatures municipals o que formin part
d’equips de campanya. La voluntat és oferir una formació adequada i especialitzada que van des d’ampliar conei-
Aquesta oferta formativa es comple-
del mes de setembre en el marc de la 4a Escola de Governs Locals, celebrada al Monestir de Poblet, i amb la for-
Propers tallers: • Com improvisar un discurs de 5 minuts - 10 desembre
93 496 16 16 Ext. 201
www.acm.cat/formacio
• Coneixements del marc normatiu, drets i deures dels electes - 14 gener
• Com negociar un govern de coalició - 11 desembre
• Negociació i consens: com podem guanyar-hi tots - 23 gener
• Com comunicar des del govern - 14 desembre
• Urbanisme, intervenció sobre les activitats i contractació pública
• Com fer el porta a porta i interaccionar amb els ciutadans - 14 desembre • Presentacions en públic: superar-se, crear i implicar - 9 gener • Com construir el nostre relat electoral - 11 gener
Joan Queraltó explicant com fer una campanya amb pocs recursos.
- 18 gener • Personal, pressupostos, fiscalitat i contractació pública - 23 gener • La marca personal en una societat digital i individualitzada 21 gener
Jordi Oliveres parlant de com mantenir la cohesió d’un equip.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
11
FORMACIÓ
JORNADES PER ANALITZAR COM S’APLICA LA NOVA LLEI CONTRACTES Jurídics de l’ACM, Àlex Tarroja, Rubèn
Guimerà de BSM Ajuntament de Barce-
lon i Berta Gratacós de l’Ajuntament de
Girona van exposar les limitacions en les
restriccions temporals d’adjudicació als
contractistes en la tramitació de contractes menors (majoritaris quantitativament) i com resoldre administrativament els nous
expedients simplificats, que la llei preveu com a nous.
Jordi Voltas de l’Ajuntament de Reus, ReSessió que es va fer a la demarcació de Tarrragona.
Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona han
en serveis i 40.000€ en obres) i de gran
desembre les quatre sessions al territo-
als. Així mateix, també es van analitzar les
s’està aplicant la nova Llei de Contractes
facilita per determinar criteris d’adjudica-
fa mig any.
i que valorin aspectes qualitatius, o la im-
La voluntat d’aquestes sessions era analit-
ca, tant a nivell d’ens locals com també
acollit a finals de novembre i principis de
impacte per les empreses locals o territori-
ri que l’ACM feia per tal d’analitzar com
estratègies que la nova Llei de contractes
del Sector Públic, que va entrar en vigor
ció que no només siguin a través del preu,
zar qüestions problemàtiques que estant
tenint els ens locals a l’hora de realitzar les contractacions de serveis, subministra-
ments o béns que necessiten contractar. De forma especial, es van tractar les diferents fórmules i interpretacions per la gestió de la tipologia dels contractes menors
(en la nova llei es fixa el límit en 15.000€
plementació de la contractació electrònidels proveïdors o empreses.
Les jornades s’estructuraven en tres blocs
temàtics, i amb dos ponents que contra-
posaven el seu punt de vista durant una hora. El primer tractava la gestió dels contractes menors i les tipologies dels procediments simplificats. El tècnic dels Serveis
COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:
12
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
gina Pauné de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, Javier Cisneros del Con-
sell comarcal del Maresme i Adrià Soler de l’Ajuntament de Martorelles van aprofundir en la selecció i adjudicació de licitacions tenint en compte criteris de valoració
respecte la qualitat, i també la introducció de clàusules socials i ambientals dins la
contractació, una de les obligacions que
des de la directiva de contractació de la Unió Europea es pretén aconseguir amb
la contractació dels poders públics. Finalment, hi havia un apartat dedicat a la
contractació electrònica amb Llum Bruno del Consell Comarcal del Bages, Verònica Arasa de l’Ajuntament d’Amposta, i Imma
Soler de l’Ajuntament de Terrassa, incidint
en els aspectes tècnics de la nova eina i la seva implementació pràctica.
CENTRAL DE COMPRES
LA CENTRAL DE COMPRES SEGUEIX CREIXENT AMB LA INCORPORACIÓ DE 100 NOUS ENS LOCALS QUE LA UTILITZEN El 2018 ha estat un nou any de crei-
molt avantatjosos. Tot i aquesta dada, el
guretat jurídica i permeti uns tràmits àgils
l’ACM gràcies a la confiança dels ens lo-
dels ens locals és el subministrament
josos. A més, un dels aspectes cabdals
és així que un centenar d’ens més han
locals.
municipis compren al mateix preu, si-
fins als actuals 1.122.
El paper de les empreses adjudicatàries
conjunta. L’aposta per la indústria local i
Pel que fa als serveis, el subministra-
ment de la Central de Compres, ja que la
solidats, vetllant per tal que ningú quedi
ment amb els diversos ens locals fa que
vagin succeint.
xement per la Central de Compres de
servei de l’ACM més contractat per part
i simples, i amb els preus més avantat-
cals en els serveis que s’ofereixen. Tant
d’electricitat, del qual en fan ús 860 ens
de la Central de Compres és que tots els
ajudat a incrementar la xifra d’usuaris
ment de paper d’impressió és el que ha augmentat més en nombre d’usuaris,
de 109 l’any 2017 a 253 el 2018. Actualment, aquest servei es troba en procés d’una nova licitació, cos aque farà
que hi hagi nova empresa adjudicatària i nous preus que seran, com sempre,
és també important pel bon funciona-
les PIMEs és també un dels valors con-
seva disposició a col·laborar permanent-
fora de les possibles licitacions que es
la satisfacció d’aquests sigui molt alta.
sos serveis que s’ofereixen des de la
dels serveis compti amb la màxima se-
en són usuaris:
garanteix que la contractació que es fa
Mobilitat sostenible
238 ens
181 ens Màquines tècniques
111 ens Nous serveis a licitar
52 ens
En el següent quadre consten els diver-
La Central de Compres del món local
Gas natural
Equips informàtics
guin petits o grans, gràcies a l’aquisició
Aparells desfibril·ladors
Central de Compres i quants ens locals
Manteniment d’aparells elevadors
58 ens
98 ens
Electricitat
Assegurances
860 ens
577 ens
Paper d’impressió
253 ens
Sistema de vídeoactes
48 ens Equips d’impressió
150 ens
Eficiència energètica en l’enllumenat públic, mobiliari urbà i parcs infantils, calderes de biomassa, uniformes policials i brigada, gasoil A i C, assegurança col·lectiva d’assistència sanitària.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
13
ACTIVITAT INSTITUCIONAL
14
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
REVISTA
400 NÚMEROS DE LA REVISTA DE L’ACM EVOLUCIÓ DE LA REVISTA DES DE 1983
1982
2000
1984
2001
1987
2006
1996
2011
2018
L’Associació Catalana de Municipis va
va n`éixer l’ACM, malgrat que la seu de
dels interessos dels ens locals catalans,
destinada a tots els ens locals associ-
Catalunya de Barcelona.
de ser una veu escoltada, crítica i de-
iniciar l’edició d’una revista mensual
l’ACM ja estava ubicada a la Rambla de
ats a partir del mes de gener de 1982,
La revista de l’ACM va néixer amb una periodicitat bimensual amb un total de 16 pàgines de contingut
just dos mesos després del seu naixement. Al llarg de 36 anys la revista s’ha
anat publicant ininterrompudament des d’aquell primer exemplar.
Aquell primer número del denominat
‘bulletí informatiu de l’associació catala-
na de municipis’ va aparèixer amb una periodicitat bimestral, que després dels primers anys va passar a ser mensual
Aquell primer número comptava amb un
les particularitats d’aquell primer exem-
augmentar de paginació, ja que el 1984
a partir del febrer de 1987. Una altra de
plar és que a la portada, a banda de mostrar un dibuix d’un ajuntament, s’hi plasma un dels valors fundacionals de
l’ACM: cada municipi representa un vot
total de 16 pàgines, però ràpidament va comptava amb 26 pàgines. Actualment, la revista de l’ACM surt cada mes amb un total de 24 pàgines de contingut.
dintre l’entitat municipalista catalana.
Malgrat que al principi hi havia molts
la portada i de totes les pàgines interi-
pecífics i temàtivs, de seguida la revista
Es pot veure a la part inferior dreta de
ors. I la tercera particularitat és que a la portada en petit hi consta Vic, ciutat on
articles d’actualitat i informes més esva comptar amb informacions relatives
al paper actiu de l’ACM en la defensa
el seu posicionament i la seva voluntat
cisiva a l’hora de definir les principals
polítiques de la Generalitat i les normatives que sorgien del Parlament de Catalunya.
Al llarg dels 400 números de la revista
de l’ACM es pot veure l’evolució del municipalisme català i el seu lideratge en
els principals temes de debat que han aparegut al llarg dels últims 38 anys com la reforma territorial. Actualment,
la revista de l’ACM té una tirada d’uns 3.000 exemplars que arriben als 932 ajuntaments, 42 consells comarcals,
4 diputacions, desenes d’EMD’s i ens
vincualts associats a l’entitat municipalista. Al mateix temps, es fa arribar a tots els departaments del Govern de la
Generalitat i organismes vinculats amb
l’administració catalana amb la voluntat d’oferir la visió municipalista a tot el territori català.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
15
DIPUTACIÓ DE BARCELONA
LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA INVERTEIX 23,5 M€ PER PRESERVAR EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE LA DEMARCACIÓ Coincidint amb l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, que se celebra aquest
any, la Diputació de Barcelona destina 23.586.642,43 € a preservar el patrimoni
arquitectònic de la demarcació, mitjançant obres de consolidació, reforma i
rehabilitació d’edificis monumentals i jaciments arqueològics. Aquesta és la inversió més important feta, en un sol any, per
la Diputació de Barcelona en actuacions de l’SPAL.
Pel president de la Diputació, Marc Castells, aquesta és una «aposta sense pre-
cedents, de les més importants a nivell econòmic», una inversió que repercutirà a tot el territori de la demarcació de Bar-
celona i «permetrà un retorn econòmic i
A més, assegura que aquesta inversió
Aquest programa, inclòs dins del Pla “Xar-
del turisme i «provocarà un benefici co-
ha comptat amb un reconeixement espe-
generarà economies vinculades al món lateral extraordinari» pel fet «que molts
d’aquests béns que la Diputació ajudarà a restaurar podran ser utilitzats».
xa de Governs Locals 2016-2019”, també
cífic als petits municipis, de fins a 1.000 habitants, i que consisteix en assistència tècnica i jurídica especialitzada.
social en base a la generació d’activitat
Més de 200 projectes
El suport de la Diputació de Barcelona al
arquitectònica, però alhora també perme-
actuacions de les 12 comarques de la de-
de cent anys (1904), Enric Prat de la Riba
econòmica, vinculada a la recuperació
trà, en base a la identitat local dels municipis, crear rutes, crear relats que perme-
tin fer arribar, en aquests municipis, gent d’arreu del territori que els vulgui conèixer i visitar».
16
El president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, explicant les actuacions.
El programa dona suport econòmic a 201
marcació, donant una subvenció del 100%
de l’import sol·licitat. El suport té la finalitat
de garantir la pervivència del patrimoni ar-
quitectònic i arqueològic local per tal de poder-lo usar o millorar-ne l’ús actual.
patrimoni arquitectònic no és nou. Fa més va crear el Servei de Patrimoni Arquitec-
tònic Local (SPAL), conegut antigament
com a Servei de Catalogació i Conservació de Monuments.
Restauració de l’església de Santa Maria de Matadars (El Pont de Vilomara)
Adequació a la visita pública del Jaciment de la Font de la Canya.
Projecte executiu de la Torre del Breny de Castellgalí.
Estació de Palautordera.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
LOCALRET
CONTRACTACIÓ PÚBLICA ELECTRÒNICA, ARA SÍ! Recents resolucions de tribunals administratius de recursos contractuals ens han
recordat l’obligatorietat d’exigir la utilització de mitjans electrònics en els procediments
de contractació, considerant que les pre-
visions de la Llei de contractes del sector públic (LCSP) sobre contractació electrònica, i en particular sobre la presentació
d’ofertes, prevalen sobre les de la Llei del
procediment administratiu (LPA) —També recentment, s’ha diferit dos anys l’entrada
en vigor de les previsions relatives al registre electrònic d’apoderaments, registre
electrònic, registre d’empleats públics habilitats, punt d’accés general electrònic de l’Administració i arxiu únic electrònic—.
Aquestes resolucions han anul·lat les respectives licitacions, perquè en els plecs no s’exigia la presentació electrònica d’ofertes,
però molt significativa la núm. 104/2018 del
Tribunal de Castellà i Lleó, perquè explicita que la presentació electrònica d’ofertes
en cap cas no requereix utilitzar equips ofimàtics especialitzats de què no dispo-
sin generalment els òrgans de contractació —Segons la disposició addicional 15a
de la LCSP els òrgans de contractació no
estarien obligats a exigir l’ús de mitjans
electrònics en el procediment de presentació d’ofertes quan la utilització de mitjans electrònics requereixi equips ofimàtics especialitzats dels quals no es disposi gene-
ralment—, i que, per tant, la contractació electrònica és obligatòria des de l’entrada en vigor de la LCSP, el 9 de març de 2018.
I és cert que els òrgans de contractació
ja disposen dels dispositius que, amb els requisits que estableix la LCSP, permeten la recepció electrònica d’ofertes: les plataformes electròniques de contractació,
públiques (l’e-Licita de l’AOC) o privades...
Alguns ajuntaments catalans venen exigint la presentació electrònica d‘ofertes des de
fa temps: el primer, l’Ajuntament de Terrassa (des de 2015).
obertura “intel·ligent” de sobres —La Junta Consultiva de l’Estat ha advertit que en el
procediment obert simplificat, en tot cas,
l’acte d’obertura dels sobres que continguin la part de l’oferta avaluable mitjançant fórmules ha de ser públic...—; els formats dels documents; la impossibilitat temporal de presentar les ofertes (per problemes
operatius de les pròpies plataformes); la interoperabilitat... Mentrestant, totes aquestes
Però la contractació electrònica també és
obligatòria a pesar de la LCSP... El marc normatiu actual no està resultant un facilita-
dor de la implementació de la contractació electrònica: la LCSP regula la contractació electrònica d’una manera clarament insuficientment, i sobretot ha renunciat a utilitzar
els mitjans electrònics com a eina de canvi.
qüestions les hauran de regular els òrgans
de contractació en els plecs. El Consorci Localret té la voluntat d’ajudar els ens locals en aquest àmbit.
La contractació electrònica és obligatòria,
és possible, no és fàcil i és necessària per contractar millor. I no valen excuses!
Què podria haver regulat la LCSP? Un au-
tèntic procediment electrònic d’adjudicació, més eficient, àgil, ràpid i transparent; una
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
17
PARTITS POLÍTICS
QUIN PAPER HAN DE TENIR ELS AJUNTAMENTS EN LA GESTIÓ DELS MENORS NO ACOMPANYATS? ELS MUNICIPIS HAN DE PODER ACTIVAR SERVEIS DE DETECCIÓ I PRIMERA INTERVENCIÓ PER NECESSITATS URGENTS DEL MENOR
PDeCAT La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)
Mitjançant aquesta taula, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona,
és l’organisme que promou el benestar de la infància i l’adolescèn-
l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de
cia en alt risc de marginació social amb l’objectiu de contribuir al
Catalunya poden coordinar les accions amb els agents implicats.
seu desenvolupament personal. També exerceix la protecció i tutela dels infants i adolescents desemparats. A l’octubre, a causa del
Independentment però del correcte funcionament de la Taula,
sobtat increment d’arribada de menors estrangers sense referents
pensem que els municipis, en la mesura de la seva disponibilitat
familiars a Catalunya, es va crear la Taula d’atenció integral dels
pressupostària, han de poder activar serveis de detecció i primera
menors sense referents familiars.
intervenció per necessitats urgents del menor. La capacitat pressupostària per poder dur a terme aquesta funció urgent i vital, ha d’estar garantida per les Diputacions o la Generalitat.
Gabriel Fernández Regidor d’Acció social de l’Ajuntament de Sabadell
ENS CAL UN FRONT DE PAÍS AMB UNA ESTRATÈGIA COMPARTIDA PER DONAR RESPOSTA A AQUESTA VERITABLE EMERGÈNCIA HUMANITÀRIA
Els ajuntaments tenen i han de tenir un paper fonamental en la re-
a aquests menors. Les regidories d’Acció Social i Joventut, junta-
buda dels menors no acompanyats, que no oblidem, fugen d’una
ment amb entitats de la ciutat, hem mantingut una actitud proac-
situació d’inseguretat i de perill que els empeny a aquest viatge
tiva al respecte.
tan arriscat. Perquè és a través de la posició central i de proximitat que ofereix l’administració local, amb la col·laboració i implicació
Ens cal un front de país amb una estratègia compartida per donar
de les entitats del tercer sector, que podrem aconseguir garantir i
resposta a aquesta veritable emergència humanitària on la Gene-
vetllar pels drets d’aquests joves.
ralitat, les Entitats Socials, i els ajuntaments despleguem les polítiques acordades per donar la millor resposta.
Com a Ajuntament de Sabadell hem ofert la nostra implicació i col·laboració amb la DGAIA per acollir en les millors condicions
Jaume Collboni Secretari de Política Municipal del PSC
CAL DEDICAR MÉS RECURSOS PER ATENDRE LES SITUACIONS DE VULNERABILITAT, PER MANTENIR LA CONVIVÈNCIA I LA COHESIÓ SOCIAL
A dia d’avui, el fenomen dels Menors No Acompanyats (MENA’s) a Cata-
les places residencials i de primera acollida. Tot i l’increment d’aquest
lunya és una realitat –tal com s’ha viscut en les darreres setmanes- que
any, el nombre de places continua sent insuficient.
desborda el nostre sistema de protecció pública a la infància. El món local, com a ens de més proximitat i de coneixença del seu propi territori,
Catalunya ha estat sempre un país d’acollida. En el cas dels MENA’s
coordinadament amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Ado-
exigim al Govern un tracte digne en la seva acollida, així com en la deri-
lescència (DGAIA) de la Generalitat de Catalunya han de ser les institu-
vació als diferents serveis residencials. No podem acceptar que hi hagi
cions claus en l’acolliment i la integració d’aquestes persones.Per tant,
menors dormint a les comissaries de policia per manca de places resi-
ha de ser responsabilitat de la Generalitat el compromís d’oferir recursos
dencials als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAES).
necessaris als municipis per resoldre les complexes situacions pel que fa a la vigilància i la tutela d’aquests menors. Cal dedicar més recursos
I per suposat, cal prioritàriament una informació activa dels moviments
per atendre les situacions de vulnerabilitat, per mantenir la convivència
dels MENA’s cap els ajuntaments i amb la FMC i l’AMC per tal de treba-
i la cohesió social.
llar coordinadament compartint dades, establint nous serveis i protocols d’acollida i d’acompanyament social i coordinant l’acció de la policia lo-
18
Els i les Socialistes vam ja advertir al Govern català que l’increment dels
cal i Mossos d’Esquadra davant de possibles incidències protagonitza-
darrers 3 anys en l’arribada de menors, exigia un increment notable en
des per aquests menors.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
PARTITS POLÍTICS Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV
CAP ADMINISTRACIÓ POT ABORDAR EL FET EN SOLITARI I, NI MOLT MENYS, POT ASSUMIR-NE LA GESTIÓ ELS SERVEIS DE PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA, QUE HAN DE FER ALTRES COSES URGENTS
El mal dit fenomen dels menors no acompanyats que arriben a Catalunya
fer bons diagnòstics i bons acompanyaments educatius connectats amb
requereix d’un anàlisi molt més profund del que es fa en els darrers me-
la realitat de cada municipi.
sos. No es tracta d’un fet puntual, es tracta d’un fet molt més estructural. Actualment, el fet de la immigració dels joves africans, especialment mar-
Si a aquesta realitat més tècnica li afegim el risc per la convivència que
roquins, té un component no només econòmic sinó també sociocultural.
evidentment genera la concentració de molts joves amb diverses problemàtiques socials en un mateix espai, i que quan compleixen 18 anys han
Cal tenir clar doncs que cal una planificació dels recursos públics que
de marxar del centre, ja tenim el “còctel explosiu” que ni joves ni ajunta-
necessitem per abordar-lo. La mala planificació de l’acollida està darrera
ments mereixen. La Cartera de Serveis Socials de Catalunya no preveu
de diversos dels conflictes que hem viscut a viles i ciutats. Cap adminis-
aquests centres residencials ad hoc que està “inventant” la Generalitat, i
tració pot abordar el fet en solitari i, ni molt menys pot assumir-ne la gestió
segurament tampoc preveu que els Centres Residencials d’Acció Educa-
els serveis de protecció a la infància (DGAIA) que han de fer moltes altres
tiva (CRAE) de DGAIA siguin els recursos adients. En la Cartera de Ser-
coses urgents. Cal una organització i un programa compartit entre Estat,
veis Socials si que hi ha d’altres recursos encara no desenvolupats com,
Generalitat on el món local jugui un paper clau. No podem obviar que
per exemple, els pisos assistits, que facilitarien la repartició dels joves en
les solucions “d’urgència” que fins ara ha dut a terme la Generalitat no
grups més petits, de millor gestió educativa i fàcil coordinació amb els
ajuden gens a la incorporació dels infants i joves ni tampoc als serveis
serveis socials municipals.
dels respectius municipis on arriben. Les solucions d’acollida basades en concentrar joves d’entre 15 i 18 anys en grans centre residencials de 25 o
En conclusió, els Ajuntaments tenim un paper clau en l’acollida dels me-
més places ( Fins i tot s’està usant la xarxa d’albergs i algun hotel,..) no ga-
nors no acompanyats que arriben a Catalunya, però l’Estat i la Generalitat
ranteixen els drets que tenen com infants, ni permeten als equips socials
ens ho han de posar més fàcil per poder participar.
En el moment de tancar l’edició d’aquesta revista, no havíem rebut el text de resposta a la pregunta d’aquest mes.
Dimas Gragera Portaveu de C’s a Santa Coloma de Gramenet i diputat al Parlament
LA GESTIÓ DELS MENORS NO ACOMPANYATS HA D’IMPLICAR NECESSÀRIAMENT UNS PROTOCOLS MOLT BEN DEFINITS DE COL·LABORACIÓ ENTRE ADMINISTRACIONS
La gestió dels menors no acompanyats ha d’implicar necessària-
Malauradament l’actualitat ens ha deixat situacions en les que els
ment uns protocols molt ben definits de col·laboració entre admi-
menors no acompanyats han estat al centre del debat polític i en
nistracions.
ocasions hem vist com els representants polítics han centrat esforços en culpar a altres administracions en comptes de focalitzar
Tot i que els ajuntaments no tenen la competència plena en la tu-
les actuacions per tal de millorar els protocols i, sobretot, donar
tela, sí que es recull el deure de comunicació de la institució sobre
l’atenció necessària. Des de Cs volem fugir de la polèmica i cen-
la situació del menor i des dels ajuntaments, a través dels serveis
trar esforços en posar solucions a un tema tan important com és
socials, s’han de desenvolupar protocols que facin que sigui àgil
garantir la correcta tutela i els drets dels menors.
la identificació de menors en aquesta situació, ja que es tracta de col·lectius vulnerables. ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
19
RACÓ DE L’ASSOCIAT EL BAGES OFERIRÀ VISITES GUIADES PEL SEU ROMÀNIC PER ATRAURE NOUS TURISTES La comarca del Bages té més de 240 esglésies romàni-
ques. Tanmateix, segons el vicepresident de l’associació Amics del Romànic, Josep Llobet, “la immensa majoria són totalment desconegudes”. Per aquest motiu, l’associació i el
Consell Comarcal s’han proposat potenciar aquesta “joia” i preveuen oferir visites guiades pel romànic per atraure més
turistes a la comarca. Actualment, les visites només es fan en els llocs més coneguts com Sant Vicenç de Cardona o
Sant Benet de Bages. En d’altres casos, no n’hi ha o bé les
fa gent del poble de manera voluntària. L’ens comarcal vol
CERVERA INAUGURA UN ESPAI AL CEMENTIRI DEDICAT A LES MORTS GESTACIONALS, PIONER A LLEIDA I EL SEGON DE CATALUNYA Cervera va inaugurar l’1 de novembre l’espai ‘Empremtes’ al cementiri, dedicat a les famílies que han patit una pèrdua perinatal. Es tracta d’un lloc simbòlic, presidit per una olivera, llargament reivindicat, per ajudar a passar el dol a les famílies que
han perdut el fill durant la gestació. “En el cas de les criatures
de menys de 25 setmanes de gestació o de menys de 500 grams, els hospitals no donen el cos a les famílies i no podem
enterrar-los”, explica la coordinadora del Servei de Suport al
“endreçar” totes aquestes propostes i professionalitzar-les per oferir una oferta de més qualitat. De moment, encara no hi ha data i el primer pas ha estat la reedició d’un mapa amb 17 rutes del romànic.
El Consell Comarcal vol oferir també visites guiades pel romànic de la comarca. Actualment, en molts indrets no
sen fan i, en d’altres, es fan de manera voluntària. La crisi
econòmica va aturar l’any 2004 un ambiciós projecte que l’associació Amics del Romànic i el Consell Comarcal del
Bages havien engegat conjuntament per potenciar l’art romànic de la comarca.
Dol de Ponent, Begoña Giménez. “Tenir un espai així ajuda a
passar el dol i a tirar endavant”, afegeix la presidenta de l’entitat, Gemma Asensio. És el primer espai a les comarques de Lleida i el segon a Catalunya, després de l’espai de Calaf (Anoia).
La iniciativa neix de la petició de l’Associació de Suport al Dol de Ponent. Va demanar als ajuntaments de Lleida, Tàrrega i Cervera, dedicar algun espai als seus cementiris a les famílies
que han patit una pèrdua perinatal. “Ens van traslladar la ne-
cessitat de les famílies de tenir un espai i ens va semblar una idea molt maca que havíem de fer possible”, segons l’alcalde
de Cervera, Ramon Royes. A Tàrrega estan preparant també un espai, on volen col·locar-hi un monument, i des de l’entitat
esperen que, almenys, existeixi un espai al cementiri de les capitals de comarca.
20
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
El conseller comarcal de Turisme, Josep Canals, i el vicepresident de l’associació Amics del Romànic, Josep Llobet. Foto: ACN
UN PACTE A TRES BANDES
OPINIÓ
L’ajuntament és l’administració més
No hi ha cap recepta màgica, però una triple aliança entre
de vetllar per la seva quotidianitat
fants i joves nouvinguts permetrà de ben segur generar un
alhora, és l’administració més des-
situació. Acollir aquesta canalla no només vol dir donar-los
que sovint no es correspon amb
d’una comunitat, primer local i després de país, i transme-
de què disposa per afrontar aquest primer contacte amb
tasca que no sempre tindrà èxit, però que quan sigui reeixi-
Catalunya s’han convertit abruptament, i de vegades sense
d’enriquiment humà, social i cultural. A banda i banda.
menors estrangers no acompanyats que han arribat al nostre
“La integració dels MENA a la vida quotidiana pot enriquir tothom. Què vol dir si no, construir un país nou més just i social?”
propera al ciutadà, encarregada
ajuntament, veïns i teixit associatiu de cada població, i in-
i seguretat més immediata. Però
entorn més amable i amb més capacitat d’estabilitzar la seva
protegida i sotmesa a una pressió
un sostre i un plat a taula, implica convidar-los a formar part
els recursos humans i econòmics
tre’ls un sentiment de pertinença a un projecte de vida. Una
el ciutadà. És en aquest context que moltes poblacions de
da haurà permès convertir un problema en una oportunitat
Gemma Aguilera Periodista
previ avís, en institucions clau en l’acolliment i integració de
país. Infants i adolescents que han sofert desemparament,
maltractament, malalties, addiccions o estils de vida delictius. Es tracta d’una emergència humanitària, però també
d’un repte social i de seguretat no gens fàcil d’afrontar, ni des del punt de vista professional ni polític.
“Acollir aquesta canalla no només vol dir donar-los un sostre i un plat a taula, implica convidar-los a formar part d’una comunitat”
Aquest camí per teixir complicitats a nivell de barri, de poble o de ciutat, no és ni serà fàcil. Els incidents, de vegades violents, provocats en alguns municipis per menors no acompanyats han desencadenat reticències i rebuig –l’auge de discursos populistes d’ultradreta que tenen la immigració
com a ase dels cops de les frustracions d’una ciutadania
castigada pels efectes de la crisi econòmica no hi ajuda-, Catalunya ha estat sempre una terra d’acollida, raó per la
tant per part de veïns de les poblacions com d’algunes ad-
lectiu totalment vulnerable com a país que conrea els valors
ficultats per gestionar correctament l’acollida. Cal, per tant,
na, i no de pedaç, en cada municipi on hi arribin menors.
i veïnes, sense la col·laboració dels quals no es podrà fer la
sanitàries i també de seguretat ciutadana– i que aquestes
aquest sentit, com s’ha demostrat amb la població immigra-
un protocol d’actuació que faciliti la coordinació entre la Ge-
juga un paper clau perquè els nouvinguts se sentin part de
d’aquests infants i adolescents.
necessitats vitals bàsiques, com és el sostre i l’aliment, el
Certament, l’arribada massiva de menors no acompanyats
carrer amb una part emocional i social. I és aquí on aquest
talana. S’afronta, en primer terme, un problema humanitari,
bar de tancar un cercle que enriqueixi tothom. Què vol dir si
qual la resposta que humanament cal donar a aquest col·
ministracions locals, que se senten desbordades i amb di-
de la solidaritat i la igualtat ha de ser en forma de teranyi-
fer la volta al mitjó i treballar també el missatge per als veïns
Calen eines de treball –pedagògiques, lúdiques, culturals,
pinya necessària per alçar aquest castell tan complex. En
estiguin dotades econòmicament. I tot plegat, emmarcat en
da en general, el teixit associatiu, sobretot cultural i esportiu,
neralitat, a través de la Dgaia, i els municipis, receptors finals
la comunitat i visquin el dia a dia. Una vegada cobertes les desenvolupament de les persones es completa a peu de
ha posat al límit la capacitat d’atenció de l’administració ca-
pacte a tres bandes, ajuntament-veïns-joves acollits pot aca-
però també social i d’ordre i seguretat pública. Un còctel que
no, construir un país nou més just i social?
fa necessari trobar la manera de conscienciar la població de
la necessitat d’afrontar aquest repte sense estigmatitzar un
col·lectiu que certament pot generar problemes de convivència al municipi, però alhora evitant caure en un sentiment
de compassió que acabi generant més angoixa i indefensió en aquest col·lectiu.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
21
OPINIÓ
22
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018
PÀGINA ESPECIAL
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2018
23
PER PREPA R LES MU A’T NIC IPA L
TALLERS PREELECTORALS 10
Com improvisar un discurs de 5 minuts
11
Com negociar un govern de coalició
30
Com comunicar des del govern
DESEMBRE
DESEMBRE
GENER
9
28
18
Urbanisme, Intervenció sobre les activitat i Contractació Pública
GENER
21
La marca personal en una societat digital i individualitzada
23
Negociació i consens: com podem guanyar-hi tots
28
Personal, pressupostos, fiscalitat i contractació pública
GENER
GENER
GENER
14
Coneixements del marc normatiu, drets i deures dels electes
GENER
Presentacions en públic: superar-se, crear i implicar
GENER
Com construir el nostre relat electoral
S
GENER
INSCRU-T’HI A www.acm.cat/formació Escola d’Electes
Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals
Escola d’Electes
Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes