Revista ACM 400

400 Desembre 2018

La revista referent d’informació del món local

LA XX ASSEMBLEA DE L’ACM REIVINDICA L’AGENDA LOCAL

Davant de més d’un centenar d’alcaldes i alcaldesses el president de l’ACM, David Saldoni, va posar en valor el món local i la voluntat d’afrontar els temes de país que conformen ‘l’agenda local’. Pàg. 4 a 5

Trobada de l’ACM amb el Conseller Chakir el Homrani per tractar sobre els menors no acompanyats

S’inicien els tallers preelectorals per formar candidats a les municipals 2019

Més de 100 nous ens locals han començat a beneficiar-se de la Central de Compres aquest 2018

ACTUALITAT - Pàg. 9

FORMACIÓ - Pàg. 10

COMPRES - Pàg. 13

XX Assemblea de l’ACM (Sant Celoni)

SUMARI

BON NADAL I BONES FESTES L’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) us vol desitjar un Bon Nadal i Feliç any 2019. Des del món local tenim

molts reptes per afrontar properament. El 2019 serà l’any de la commemoració del 40è aniversari de la constitució dels ajuntaments democràtics després del franquisme. Un bon moment per fer balanç d’allò que des de la proximitat s’ha aconseguit gràcies al treball incansable de milers d’electes locals. Hem assolit moltes fites, hem millorat la qualitat de vida dels nostres ciutadans

i el nivell d’eficiència dels serveis públics. Ara ens toca fer un pas més: defensar tot allò que hem aconseguit, tots aquells drets cívics, polítics i socials que ens han portat fins aquí, i obrir les administracions a la ciutadania fomentant la seva participació.

ACTUALITAT

ACTUALITAT

ACTUALITAT

PÀG. 4

PÀG. 6-7

PÀG. 9

FORMACIÓ

FORMACIÓ

OPINIÓ

Sant Celoni acull la XX Assemblea de l’ACM

PÀG. 10

Iniciem els tallers preelectorals per preparar les municipals 2019

El desenvolupament urbà futur i la lluita contra la pobresa energètica amb protagonisme de l’ACM

PÀG. 11

Quatre sessions al territori per esvair dubtes sobre l’aplicació de la Llei de Contractes del Sector Públic

Reunió amb el Conseller Chakir el Homrani per parlar dels menors no acampanyats

PÀG. 22

‘Un pacte a tres bandes’.

Article de la periodista Gemma Aguilera

EDITORIAL

SOM L’ESPAI DE DIÀLEG I CONSENS El passat 17 de novembre l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) vam celebrar la XX Assemblea ordinària, en un acte a l’Ateneu de Sant Celoni. Va ser una bona oportunitat per tornar a posar l’accent en la rellevància del

municipalisme a Catalunya. Som actors principals per afrontar els reptes de país per prosperar i progressar. Els pobles

i ciutats de Catalunya són espais millors gràcies al treball incansable de molts alcaldes i alcadesses durant quasi quatre dècades.

Volem fer una Catalunya millor, un país on tothom gaudeixi dels mateixos serveis i d’una qualitat de vida idònia.

Els alcaldes i alcaldesses de Catalunya estem compromesos.

Ho hem demostrat dia rere dia. Hem estat els màxims repre-

sentants institucionals durant l’aplicació de l’article 155 i sempre

hem estat al servei de les institucions del país. Al mateix temps, però, reclamem aquest protagonisme en tot allò que es legisli i

afecti a les nostres vil·les. Som qui millor coneixem el territori, la seva diversitat, i les seves necessitats... i hem de ser un actor rellevant.

Perquè s’ha demostrat que quan es tracta de defensar els interessos dels nostres municipis, els alcaldes i alcaldesses deixem

de banda els interessos partidistes i les idees polítiques. L’ACM

La proximitat dels ens locals fa que siguem els qui millor

copsem quines necessitats i quines inquietuds tenen els ciutadans de Catalunya. I aquests reptes constitueixen ‘l’agen-

da local’. Aquells temes que cal afrontar en el dia a dia per millorar l’atenció dels nostres veïns i dotar-les de les mateixes oportunitats, visquin on visquin. Aquesta agenda local,

ho hem dit sempre, no pot anar separada ni de l’agenda so-

cial ni de l’agenda nacional que conformen l’agenda de país.

porta molts anys demostrant que és un espai de diàleg i consens. 932 ajuntaments sumen per trobar el mínim comú denominador per construir consens i fer avançar els municipis. Sumar

sempre és positiu. Compartir inquietuds, intercanviar opinions, buscar acords... Ara és un bon moment per ampliar consensos

i fer avançar els nostres municipis cap a un país d’oportunitats,

un país que progressi i tingui les persones al centre de les seves polítiques. Fem-ho possible.

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Joan Morcillo

La redacció no comparteix, necessàriament,

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: David Prat

l’opinió expressada en els articles.

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Albert Guilera, Marc Pifarré, Santi

Correu electrònic: acm@acm.cat

Valls, Esther Vilà, Víctor Torrents, Carles Bassaganya,

Dipòsit legal: B3434383.

Jordi Cuminal. www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

3

XX ASSEMBLEA ACM

ELS AJUNTAMENTS VOLEN RECURSOS PER FER FRONT A L’AGENDA LOCAL Sant Celoni va acollir el dissabte 17 de

L’alcalde de Sant Celoni, Francesc Deulo-

ològiques i polítiques per construir àmpli-

Comarques (ACM). La sessió va comp-

país conjuntament amb les institucions”.

Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i la

El Govern felicita els batlles

tur“, afegint que “som l’administració més

del Govern, Elsa Artadi.

nya, Quim Torra, va felicitar els alcaldes i

serveis necessaris i això ha fet que anés-

En la primera Assemblea presidida

de l’1-O perquè sereu sempre els alcal-

de l’Associació Catalana de Municipis i tar amb la presència del President de la Consellera de la Presidència i portaveu

pel president de l’ACM, David Saldoni,

aquest va destacar la feina feta pels alcaldes i alcaldesses que, en quasi 40 anys,

“han treballat per fer que els pobles i ciutats siguin llocs on poder viure dignament

i on es respecten els drets polítics, civils

i democràtics”. També va posar èmfasi en la necessitat de disposar de prou recursos per afrontar els temes que constitueixen l’”agenda del món local que no

podem dissociar de l’agenda nacional”.

Per aquest motiu, ha reclamat que la Generalitat es doti d’uns pressupostos “que

permetin fer polítiques per millorar la vida dels ciutadans”.

Per Saldoni el món local “és un actor principal per gestionar i donar resposta a

aquells temes que afecten el nostre dia a dia” i va insistir en la transversalitat que representa l’ACM com a “espai per trobar el

mínim comú denominador entre alcaldes 4

i alcaldesses de diferents sensibilitats ide-

novembre la XX Assemblea ordinària

es majories en benefici dels ciutadans del

feu, va donar la benvinguda i va dir que

“els ajuntaments tenim un paper transcendent en l’estructura d’un país. Ho vam fer

l’1 d’octubre i ho seguirem sent en el fuEl president de la Generalitat de Catalualcaldesses “per haver estat els alcaldes

des de la llibertat d’aquest país”. I els va

encoratjar a guanyar les eleccions municipals: “Aquesta República que volem fer

efectiva passa per les properes eleccions municipals. Alcaldes tot el meu suport

perquè guanyeu aquestes eleccions perquè és un pas essencial per fer-la efectiva”.

La Consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, va inaugurar

l’Assemblea. En el seu discurs es va comprometre a comptar amb el món local,

manifestant que “per fer front als reptes de futur de Catalunya cal fer-ho de la mà,

ajuntaments i Generalitat, i que el món local sigui un soci real, i fins i tot un contrapoder, que hi tingueu veu, però sobretot decisió”. Tambe va agrair el paper dels

ajuntaments durant l’1-0 i l’aplicació del 155 assumint la representació institucional del país i la defensa de la democràcia.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

propera, que ens pertoca donar aquells sim responsabilitzant-nos d’un munt de competències”.

XX Assemblea de l’ACM

L’Assemblea de l’ACM és el màxim òrgan decisori de l’entitat municipalista, representant per tots els ens locals associats.

Durant la reunió es van aprovar cinc propostes de resolució. Una demanant un pla

d’inversions consensuat amb el món local

i que tingui en compte les realitats territori-

als. També una proposta per a una Llei de Territori que tingui en compte l’assimetria del país i que compti amb el consens del

món local. També una resolució a favor

d’una proposta de finançament de les es-

coles bressol en l’etapa de 0 a 3 anys. Una resolució per a un decret de menjadors

escolars que aposti per la proximitat i la qualitat del servei i que prevegui l’equilibri territorial i la igualtat d’oportunitats a través

d’una comissió de seguiment. I finalment,

una resolució per atendre adequadament els menors estrangers no acompanyats.

XX ASSEMBLEA ACM

Un moment de les votacions de la gestió de l’entitat.

La Consellera, Elsa Artadi, a la inauguració.

Francesc Deulofeu, alcalde de Sant Celoni.

El President de la Generalitat, Quim Torra, adreçant-se als alcaldes i alcaldesses presents.

Intervenció de l’alcalde de Balaguer present a l’Assemblea.

El Secretari General, Marc Pifarré, fent balanç de la gestió de l’entitat.

MARC PIFARRÉ DEIXA LA SECRETARIA GENERAL, CÀRREC QUE OCUPARÀ ALBERT BATALLA Marc Pifarré va anunciar durant la XX Assemblea que deixava la secretaria genera de l’ACM després de quasi vuit anys

per iniciar un nou projecte professional.

El relleu es va fer efectiu l’1 de desembre i el seu lloc l’ocupa l’alcalde de La Seu

d’Urgell, Albert Batalla, que no optarà a la

reelecció en les municipals 2018. El can-

vi a la secretaria general va ser aprovat

Marc Pifarré.

Albert Batalla.

per unanimitat durant la reunió del Comitè Executiu, prèvia a l’Assemblea.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

5

XX ASSEMBLEA ACM

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ APROVADES PER LA XX L’ASSEMBLEA DE L’ACM PER ATENDRE ADEQUADAMENT ELS MENORS NO ACOMPANYATS

Primer.- Reclamar que l’Estat exerceixi amb diligència les se-

PER UN DECRET DE MENJADORS ADAPTAT A LES REALITATS TERRITORIALS

ves competències: en la relació i en les mesures amb els paï-

Primer.- Els Consells Comarcals apostem per la qualitat del ser-

va i consensuant els criteris de distribució de recursos.

més que donar un àpat, que sigui un espai d’acollida i d’apre-

sos d’origen, millorar la informació, distribució territorial equitati-

Segon.- La necessitat de protocol·litzar, amb les administracions implicades, la comunicació de l’arribada d’aquests menors per evitar la descoordinació i el desconeixement.

vei, per la proximitat i perquè el servei de menjador sigui molt nentatge de valors. En aquest sentit, considerem que el Decret

hauria de preveure i regularitzar l’atenció al servei de menjador escolar de l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) amb la continuïtat del servei de vetllador.

Tercer.- Constatar que cal millorar la coordinació entre els ens

Segon.- Des de l’ACM i des del Fòrum Comarcal hem fet

dar a la integració d’aquests menors.

d’oportunitats i la qualitat dels serveis públics sigui quin sigui el

locals i les entitats que gestionen l’acollida dels MENA per aju-

Quart.- Proposar un pla per a la formació específica dels tècnics.

Cinquè.- Proposar que s’incrementin els recursos per a la seva

integració social i l’acompanyament en el trànsit cap a la vida adulta.

PER A UNA LLEI DE TERRITORI COMPARTIDA Primer.- Impulsar sessions informatives a totes les vegueries per explicar el contingut de l’avant-projecte i escoltar les pro-

sempre una aposta decidida per l’equilibri territorial, la igualtat

lloc del territori on es prestin. En la majoria de comarques de Catalunya el servei seria inviable per als municipis petits si els

grans ho gestionen directament. I això, evidentment, aniria en detriment de l’alumnat i de la ciutadania en general. És per això

que creiem que la gestió dels serveis de menjador escolar des dels Consells s’ha de treballar conjuntament amb les comissions de seguiment, per evitar-ho.

Tercer.- Afirmar i refermar que les polítiques educatives només

es poden fer des de la concertació i el consens entre administracions, comunitat educativa i municipis. Creiem fonamental la

creació d’una comissió de seguiment que permeti compartir experiències, inquietuds i millorar dia a dia aquest servei.

postes del territori, conscients de la diversitat del nostre país i dels diferents sectors de la nostra societat.

PER A UN PLA D’INVERSIONS QUE RESPONGUI A LES NECESSITATS

Segon.- Convocar jornades monogràfiques sobre els deu

Primer.- Sol·licitar al Govern de la Generalitat que programi un

representants territorials per a enriquir el posicionament de

per recuperar els dèficits dels anys de crisi i, alhora, que sigui

objectius que planteja la Llei, amb experts de cada àmbit i l’ACM.

Tercer.- Encomanar els estudis i informes que calgui per

aprofundir i avalar les propostes que sorgeixin des del municipalisme.

Quart.- Acceptar l’oferiment del departament per tal de compartir en una taula de seguiment els treballs per assolir un acord ampli en relació al redactat definitiu de la Llei que incorpori les propostes del món local.

pla plurianual d’inversions que sigui ambiciós econòmicament respectuós amb l’autonomia local en el moment de determinar-ne les prioritats. En aquest sentit, som conscients que un

pla que abasti tot el país ha de tenir eixos i prioritats compartits a nivell supramunicipal i per això demanem que a l’hora de determinar els criteris, aquests siguin consensuats amb el món local.

PER AL FINANÇAMENT DE LES ESCOLES BRESSOL Primer.- Demanar a la Generalitat que resolgui els drets generats en els anys anteriors, però sobretot, que faci un plantejament de present i futur conjuntament amb els Ajuntaments

per al finançament de les escoles bressol com a garantia de l’educació en l‘etapa de 0 a 3 anys.

6

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

ACTIVITAT INSTITUCIONAL

L’ACM PARTICIPA A LA CONSTITUCIÓ DE L’ASSEMBLEA URBANA DE CATALUNYA

semblea Urbana de Catalunya són: Els hàbitats urbans saludables, el benestar,

la qualitat urbana, la prosperitat, la dimensió territorial i la governança.

L’ACM en la seva intervenció va felicitar la Generalitat, a través del Departament de Territori i Sostenibilitat, per ser

pioners en la implementació de noves polítiques urbanes internacionals i va Representants de les administracions i entitats que constitueixen l’Assemblea Urbana.

El president de l’ACM, David Saldoni, va

litat, va estar presidit pel president de

sessió i constitució de l’Assemblea Ur-

na de Catalunya pretén ser una guia per

integrat una seixantena de represen-

ciutats durant les properes dècades i re-

econòmic i social que elaborarà i vali-

i governar els municipis. Es va aprovar

veurà la llum el 2020.

de Catalunya, un document declaratiu

L’acte, celebrat al Palau de la Genera-

sis eixos sobre els quals treballarà l’As-

participar el 5 de novembre a la primera

Catalunya, Quim Torra. L’Agenda Urba-

bana de Catalunya. Es tracta d’un òrgan

al desenvolupament sostenible de les

tants de les administracions i del teixit

novar la manera de planificar, gestionar

darà l’Agenda Urbana de Catalunya que

la Declaració per una Agenda Urbana que pretén ser el punt de partida. Els

reiterar la voluntat que el món local sigui un actor rellevant en tot el procés.

David Saldoni va remarcar la defensa

per “l’equilibri territorial amb una ciutadania amb igualtat de serveis i d’oportu-

nitats independentment d’on visqui”. I al mateix temps va destacar que la Nova

Agenda Urbana defineix molt bé els compromisos de transformació per a un

desenvolupament urbà sostenible “però no concreta mesures ni els instruments per implementar-los, i falten recursos a nivell local”.

L’ACM MOSTRA COMPROMÍS AL SEGON CONGRÉS CATALÀ DE POBRESA ENERGÈTICA ació”, va destacar Saldoni, afegint que “no

pot ser que encara no s’hagin pogut signar els convenis entre administració i empreses subministradores i les aportacions

que hagin de fer les empreses complint la Llei no s’hagin fet. Perquè és responsabilitat de tots”. També va insistir en l’esforç

que estan fent les administracions locals per assegurar els drets energètics.

El 2n Congrés Català de Pobresa Energètica és una iniciativa impulsada per ad-

Representants de les entitats impulsores del 2n Congrés de Pobresa Energètica.

El segon Congrés Català de Pobresa

El president de l’ACM, David Saldoni, va

novembre a les Cotxeres de Sants de Bar-

reclamant que les empreses energètiques

ra, formava part del front comú per donar

no poden pagar el subministrament. “Els

els drets energètics en l’àmbit local.

vulnerables i podem atendre aquesta situ-

Energètica va tenir lloc els dies 8 i 9 de

participar en l’acte inaugural del Congrés,

celona. L’ACM, com a entitat organitzado-

assumeixin els deutes de les famílies que

resposta a aquesta emergència i garantir

ajuntaments rebem llistat de les persones

ministracions, món local i entitats socials per donar suport a aquelles persones que

estan en situació de vulnerabilitat energè-

tica i/o exclusió social. Segons l’enquesta de Condicions de Vida 2017 de l’Idesat, un 6,3% dels catalans i catalanes, més

de 400.000 persones, no poden mantenir casa seva a una temperatura adequada.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

7

ACTIVITAT INSTITUCIONAL

L’ACM I L’AMI ACORDEN UNA JORNADA MUNICIPALISTA PER A L’11 DE GENER Les executives de l’ACM) i de l’AMI es

lans, i el futur del municipalisme català.

tadà sobre el model de país. També es

l’ACM per debatre sobre l’actualitat políti-

participació de representants locals de

cia amb el conseller Toni Comín, director

la quarantena d’alcaldes i alcaldesses

giques.

català, que va explicar les funcions de

dat celebrar una jornada municipalista el

La trobada entre les dues executives de

van reunir el 6 de novembre a la seu de

La jornada buscarà un consens i la

ca i accions futuribles. En aquest sentit,

diferents sensibilitats polítiques i ideolò-

que van participar a la reunió han acorproper 11 de gener de 2019.

l’ACM i l’AMI va comptar amb la partici-

Aquesta trobada treballarà des del món

Fòrum Cívic, Social i Constituent, que va

local per un acord polític de país, la defensa dels drets i llibertats com a cata-

va conversar a través de videoconferèn-

del Consell de la República del Govern

l’organisme i la seva tasca principal d’internacionalització de la causa catalana.

pació de Lluís Llach, nou president del

Les executives de l’ACM i l’AMI també

exposar les línies bàsiques de la plata-

l’absolució dels presos i preses polítics,

forma que busca impulsar un debat ciu-

van aprovar una moció on es demana acusats per l’1-O.

ACOMPANYEM MIQUEL BUCH I NEUS LLOVERAS AL TSJC INVESTIGATS PER L’1-O Les entitats municipalistes ACM i AMI

quel Buch i Neus Lloveras fins al Tribu-

l’acompanyament als expresidents Mi-

havien de declarar investigats per deso-

van participar el 6 de novembre en

nal Superior de Justícia de Cataluna, on

bediència per haver instat als alcaldes a donar suport a l’1-O.

El president de l’ACM, David Saldoni, va

qualificar la declaració de “fotesa i ab-

surditat”, ja que per “intentar fer que la gent pugui votar o per declaracions hi

ha gent que passa pels jutjats”. El president de l’ACM va reiterar que els alcaldes i alcaldesses “sempre hem d’estar

al costat de la gent que vol votar, que

vol participar i que vol arreglar els pro-

blemes per la via democràtica i no per la via judicial, i aquesta és la nostra feina,

l’hem fet i la seguirem fent”. I va defensar Buch i Lloveras per estar al costat dels

alcaldes i alcaldesses i animar-los a poLloveras i Buch, acompanyats del President Quim Torra, i el president de l ‘ACM, David Saldoni.

8

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

tenciar la participació de la ciutadania.

ACTIVITAT INSTITUCIONAL

REUNIÓ AMB EL CONSELLER EL HOMRANI SOBRE ELS MENORS NO ACOMPANYATS El president de l’ACM, David Saldoni, es va reunir el 21 de novembre amb el Con-

seller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani. La reunió va servir per parlar de diferents qüestions i programes socials i d’atenció a la infància.

Durant la trobada es va abordar l’atenció

dels menors estrangers no acompanyats que arriben a Catalunya. L’objectiu era parlar millorar la coordinació entre el Departa-

Chakir el Homrani amb David Saldoni i Marc Pifarré.

David Saldoni, va insistir que els ajunta-

que consensuï els criteris de distribució

haurà d’enfortir les accions dels serveis

seves competències per fer un treball en

tervenció contra la pobresa energètica i

ment i els municipis. El president de l’ACM, ments “som peça clau en l’acolliment i integració d’aquest col·lectiu” i va oferir

fer jornades de formació específica a tèc-

nics locals i traslladar al territori la realitat entorn dels menors no acompanyats, així

com els plans i protocols d’actuació que s’apliquen. El Conseller Chakir El Homrani, per la seva part, va explicar que des del seu Departament es fan trobades amb al-

de recursos i que es responsabilitzi de les

socials bàsics i noves metodologies d’in-

origen i a les fronteres.

les persones sense llar. La reunió va tenir

Durant la trobada amb el Conseller tam-

era present el secretari general de l’ACM,

la renda garantida de ciutadania, del fu-

Famílies, Cesc Iglesies, i la secretària d’In-

lloc al Parlament de Catalunya i també hi

bé es va parlar dels plans d’inclusió de

Marc Pifarré, el secretari d’Afers Socials i

tur contracte programa 2020-2023 que

fància, Georgina Oliva.

caldes per mantenir-los informats i també taules territorials d’abordatge de l’acollida

TROBADA AMB LA CONSELLERA JORDÀ

d’aquests menors amb totes les adminis-

El 14 de novembre els màxims respon-

tracions i els departaments implicats.

sables de l’ACM es van reunir amb amb

L’Assemblea de l’ACM que es va celebrar

Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, a

va aprovar una proposta de resolució re-

de l’ACM, David Saldoni, i el secretari

la comunicació entre les administracions

la trobada, que va servir per repassar

ta realitat i és necessari unificar criteris.

ver incidència cap al món local amb la plaçat a mantenir una relació molt es-

espanyol que millori la informació i la dis-

i col·laboració amb la Conselleria. En col·laboració pugui ser profitosa per

la Consellera d’Agricultura, Ramaderia,

a Sant Celoni el passat 17 de novembre

la seu del Departament. El president

clamant que cal millorar la coordinació i

general, Marc Pifarré, van participar a

i entitats implicades per fer front a aques-

aquells àmbits en els quals hi pot ha-

Aquesta proposta també reclama a l’Estat

voluntat de buscar la màxima relació treta i buscar consens en temes on la

tribució territorial equitativa dels menors,

aquest sentit, les dues parts s’han em- Catalunya i el món local català.

EL FÒRUM COMARCAL REUNEIX TOTS ELS CONSELLS COMARCALS Els presidents dels consells comarcals catalans es van reunir el 15 de novembre a la seu de l’ACM en una trobada convocada

pel Fòrum Comarcal de l’ACM. El principal tema a tractar va serla

proposta de decret per al servei de menjador escolar de la Ge-

neralitat de Catalunya. Durant la reunió també es va parlar de la problemàtica de com acollir i integrar els menors estrangers no acompanyats i la participació dels consells comarcals per incidir

en la determinació dels criteris per al repartiment dels recursos públics del programa de treball i formació del SOC.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

9

ACTIVITAT INSTITUCIONAL

EL TEIXIT INDUSTRIAL CENTRA LA REUNIÓ AMB LA CONSELLERA ÀNGELS CHACÓN relació a la política industrial de la Generalitat per abordar el rellançament

de l’economia catalana amb una vocació industrial, la consellera Chacón ha

destacat l’aposta ferma del Govern pel Pacte Nacional per a la Indústria, i va

explicar que la seva execució durant l’any 2017 se situa en el 75% del presspost, el 74% dels indicadors i el 73% de

les actuacions. Segons el president de l’ACM, David Saldoni, “aconseguir un reequilibri industrial és molt important”.

Marc Pifarré, Àngels Chacón, David Saldoni i Joaquim Ferrer.

El president de l’ACM, David Saldoni,

La trobada, que també va comptar amb

Pifarré, es va reunir el 29 d’octubre amb

Joaquim Ferrer. Entre d’altres temes es

ment, Àngels Chacón.

noves empreses i consolidar la xarxa

acompanyat del secretari general, Marc

el secretari d’Empresa i Competitivitat,

la Consellera d’Empresa i Coneixe-

va parlar de la importància d’atraure empresarial que hi ha a Catalunya. En

La trobada també va servir per parlar del Decret de Reglament de Turisme.

En aquest punt es va reafirmar, per ambdues parts, que ha de contemplar l’equilibri territorial, tenint en compte la diversitat territorial i d’iniciatives que hi ha a Catalunya.

TROBADES AMB ELS ALCALDES DEL PLA DE L’ESTANY, VALLÈS ORIENTAL I BAGES El president de l’ACM, David Saldoni, segueix amb les visites als alcaldes i alcaldesses de Catalunya. Aquest mes

de novembre va participar als Consells d’alcaldes del Pla de l’Estany, Vallès Oriental i Bages. L’objectiu és escoltar les

inquietuds, problemàtiques i necessitats que tenen i com

l’ACM pot vehicular-les a través d’iniciatives parlamentàries o en les comissions de treball amb el Govern català. Segons el president de l’ACM, David Saldoni, “el fet que hi hagi tots els alcaldes i que puguin parlar i compartir-ho tot... permet

fer arribar a la Generalitat i a les administracions la realitat i

10

el que es palpa cada dia als pobles catalans”.

David Saldoni durant el Consell d’alcaldes del Pla de l’Estany.

Un moment del Consell d’alcaldes del Vallès Oriental.

Sessió al Consell d’alcaldes del Bages.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

FORMACIÓ

INICIEM 16 TALLERS PERQUÈ ELS ELECTES PREPARIN LES MUNICIPALS DEL 2019 L’ACM, a través de la Fundació Aula

xements bàsics fins a saber organitzar

mació continuada que des de fa anys ofereix l’entitat municipalista per als

d’Alts Estudis d’Electes, ha iniciat

campanyes electorals.

sèrie de sessions monogràfiques adre-

Les sessions es porten a terme a l’aula

les eleccions municipals del maig de

da i s’allargaran fins a mitjans del mes

centrat en l’anàlisi de dades obertes,

tallers molt pràctics que permetin ràpi-

recursos, com dur a terme una campa-

per fer una bona campanya electoral.

un equip.

menta amb la que ja es va fer a finals

iNSCRIPCIONS:

aquest passat mes de novembre una

càrrecs electes i els tècnics municipals.

çades als electes locals i centrades en

de formació de l’ACM i en format de tar-

Les primeres sessions realitzades s’han

2019.

de gener de 2019. La voluntat és oferir

en com fer una campanya amb pocs

En total s’han programat 16 tallers,

dament incorporar eines i estratègies

nya electoral municipal i en com dirigir

d’unes tres hores de durada, adreçats a persones que vagin a les can-

didatures municipals o que formin part

d’equips de campanya. La voluntat és oferir una formació adequada i especialitzada que van des d’ampliar conei-

Aquesta oferta formativa es comple-

del mes de setembre en el marc de la 4a Escola de Governs Locals, celebrada al Monestir de Poblet, i amb la for-

Propers tallers: • Com improvisar un discurs de 5 minuts - 10 desembre

93 496 16 16 Ext. 201

www.acm.cat/formacio

• Coneixements del marc normatiu, drets i deures dels electes - 14 gener

• Com negociar un govern de coalició - 11 desembre

• Negociació i consens: com podem guanyar-hi tots - 23 gener

• Com comunicar des del govern - 14 desembre

• Urbanisme, intervenció sobre les activitats i contractació pública

• Com fer el porta a porta i interaccionar amb els ciutadans - 14 desembre • Presentacions en públic: superar-se, crear i implicar - 9 gener • Com construir el nostre relat electoral - 11 gener

Joan Queraltó explicant com fer una campanya amb pocs recursos.

- 18 gener • Personal, pressupostos, fiscalitat i contractació pública - 23 gener • La marca personal en una societat digital i individualitzada 21 gener

Jordi Oliveres parlant de com mantenir la cohesió d’un equip.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

11

FORMACIÓ

JORNADES PER ANALITZAR COM S’APLICA LA NOVA LLEI CONTRACTES Jurídics de l’ACM, Àlex Tarroja, Rubèn

Guimerà de BSM Ajuntament de Barce-

lon i Berta Gratacós de l’Ajuntament de

Girona van exposar les limitacions en les

restriccions temporals d’adjudicació als

contractistes en la tramitació de contractes menors (majoritaris quantitativament) i com resoldre administrativament els nous

expedients simplificats, que la llei preveu com a nous.

Jordi Voltas de l’Ajuntament de Reus, ReSessió que es va fer a la demarcació de Tarrragona.

Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona han

en serveis i 40.000€ en obres) i de gran

desembre les quatre sessions al territo-

als. Així mateix, també es van analitzar les

s’està aplicant la nova Llei de Contractes

facilita per determinar criteris d’adjudica-

fa mig any.

i que valorin aspectes qualitatius, o la im-

La voluntat d’aquestes sessions era analit-

ca, tant a nivell d’ens locals com també

acollit a finals de novembre i principis de

impacte per les empreses locals o territori-

ri que l’ACM feia per tal d’analitzar com

estratègies que la nova Llei de contractes

del Sector Públic, que va entrar en vigor

ció que no només siguin a través del preu,

zar qüestions problemàtiques que estant

tenint els ens locals a l’hora de realitzar les contractacions de serveis, subministra-

ments o béns que necessiten contractar.

De forma especial, es van tractar les diferents fórmules i interpretacions per la gestió de la tipologia dels contractes menors

(en la nova llei es fixa el límit en 15.000€

plementació de la contractació electrònidels proveïdors o empreses.

Les jornades s’estructuraven en tres blocs

temàtics, i amb dos ponents que contra-

posaven el seu punt de vista durant una hora. El primer tractava la gestió dels contractes menors i les tipologies dels procediments simplificats. El tècnic dels Serveis

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

12

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

gina Pauné de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, Javier Cisneros del Con-

sell comarcal del Maresme i Adrià Soler de l’Ajuntament de Martorelles van aprofundir en la selecció i adjudicació de licitacions tenint en compte criteris de valoració

respecte la qualitat, i també la introducció de clàusules socials i ambientals dins la

contractació, una de les obligacions que

des de la directiva de contractació de la Unió Europea es pretén aconseguir amb

la contractació dels poders públics. Finalment, hi havia un apartat dedicat a la

contractació electrònica amb Llum Bruno del Consell Comarcal del Bages, Verònica Arasa de l’Ajuntament d’Amposta, i Imma

Soler de l’Ajuntament de Terrassa, incidint

en els aspectes tècnics de la nova eina i la seva implementació pràctica.

CENTRAL DE COMPRES

LA CENTRAL DE COMPRES SEGUEIX CREIXENT AMB LA INCORPORACIÓ DE 100 NOUS ENS LOCALS QUE LA UTILITZEN El 2018 ha estat un nou any de crei-

molt avantatjosos. Tot i aquesta dada, el

guretat jurídica i permeti uns tràmits àgils

l’ACM gràcies a la confiança dels ens lo-

dels ens locals és el subministrament

josos. A més, un dels aspectes cabdals

és així que un centenar d’ens més han

locals.

municipis compren al mateix preu, si-

fins als actuals 1.122.

El paper de les empreses adjudicatàries

conjunta. L’aposta per la indústria local i

Pel que fa als serveis, el subministra-

ment de la Central de Compres, ja que la

solidats, vetllant per tal que ningú quedi

ment amb els diversos ens locals fa que

vagin succeint.

xement per la Central de Compres de

servei de l’ACM més contractat per part

i simples, i amb els preus més avantat-

cals en els serveis que s’ofereixen. Tant

d’electricitat, del qual en fan ús 860 ens

de la Central de Compres és que tots els

ajudat a incrementar la xifra d’usuaris

ment de paper d’impressió és el que ha augmentat més en nombre d’usuaris,

de 109 l’any 2017 a 253 el 2018. Actualment, aquest servei es troba en procés d’una nova licitació, cos aque farà

que hi hagi nova empresa adjudicatària i nous preus que seran, com sempre,

és també important pel bon funciona-

les PIMEs és també un dels valors con-

seva disposició a col·laborar permanent-

fora de les possibles licitacions que es

la satisfacció d’aquests sigui molt alta.

sos serveis que s’ofereixen des de la

dels serveis compti amb la màxima se-

en són usuaris:

garanteix que la contractació que es fa

Mobilitat sostenible

238 ens

181 ens Màquines tècniques

111 ens Nous serveis a licitar

52 ens

En el següent quadre consten els diver-

La Central de Compres del món local

Gas natural

Equips informàtics

guin petits o grans, gràcies a l’aquisició

Aparells desfibril·ladors

Central de Compres i quants ens locals

Manteniment d’aparells elevadors

58 ens

98 ens

Electricitat

Assegurances

860 ens

577 ens

Paper d’impressió

253 ens

Sistema de vídeoactes

48 ens Equips d’impressió

150 ens

Eficiència energètica en l’enllumenat públic, mobiliari urbà i parcs infantils, calderes de biomassa, uniformes policials i brigada, gasoil A i C, assegurança col·lectiva d’assistència sanitària.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

13

ACTIVITAT INSTITUCIONAL

14

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

REVISTA

400 NÚMEROS DE LA REVISTA DE L’ACM EVOLUCIÓ DE LA REVISTA DES DE 1983

1982

2000

1984

2001

1987

2006

1996

2011

2018

L’Associació Catalana de Municipis va

va n`éixer l’ACM, malgrat que la seu de

dels interessos dels ens locals catalans,

destinada a tots els ens locals associ-

Catalunya de Barcelona.

de ser una veu escoltada, crítica i de-

iniciar l’edició d’una revista mensual

l’ACM ja estava ubicada a la Rambla de

ats a partir del mes de gener de 1982,

La revista de l’ACM va néixer amb una periodicitat bimensual amb un total de 16 pàgines de contingut

just dos mesos després del seu naixement. Al llarg de 36 anys la revista s’ha

anat publicant ininterrompudament des d’aquell primer exemplar.

Aquell primer número del denominat

‘bulletí informatiu de l’associació catala-

na de municipis’ va aparèixer amb una periodicitat bimestral, que després dels primers anys va passar a ser mensual

Aquell primer número comptava amb un

les particularitats d’aquell primer exem-

augmentar de paginació, ja que el 1984

a partir del febrer de 1987. Una altra de

plar és que a la portada, a banda de mostrar un dibuix d’un ajuntament, s’hi plasma un dels valors fundacionals de

l’ACM: cada municipi representa un vot

total de 16 pàgines, però ràpidament va comptava amb 26 pàgines. Actualment, la revista de l’ACM surt cada mes amb un total de 24 pàgines de contingut.

dintre l’entitat municipalista catalana.

Malgrat que al principi hi havia molts

la portada i de totes les pàgines interi-

pecífics i temàtivs, de seguida la revista

Es pot veure a la part inferior dreta de

ors. I la tercera particularitat és que a la portada en petit hi consta Vic, ciutat on

articles d’actualitat i informes més esva comptar amb informacions relatives

al paper actiu de l’ACM en la defensa

el seu posicionament i la seva voluntat

cisiva a l’hora de definir les principals

polítiques de la Generalitat i les normatives que sorgien del Parlament de Catalunya.

Al llarg dels 400 números de la revista

de l’ACM es pot veure l’evolució del municipalisme català i el seu lideratge en

els principals temes de debat que han aparegut al llarg dels últims 38 anys com la reforma territorial. Actualment,

la revista de l’ACM té una tirada d’uns 3.000 exemplars que arriben als 932 ajuntaments, 42 consells comarcals,

4 diputacions, desenes d’EMD’s i ens

vincualts associats a l’entitat municipalista. Al mateix temps, es fa arribar a tots els departaments del Govern de la

Generalitat i organismes vinculats amb

l’administració catalana amb la voluntat d’oferir la visió municipalista a tot el territori català.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

15

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA INVERTEIX 23,5 M€ PER PRESERVAR EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE LA DEMARCACIÓ Coincidint amb l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, que se celebra aquest

any, la Diputació de Barcelona destina 23.586.642,43 € a preservar el patrimoni

arquitectònic de la demarcació, mitjançant obres de consolidació, reforma i

rehabilitació d’edificis monumentals i jaciments arqueològics. Aquesta és la inversió més important feta, en un sol any, per

la Diputació de Barcelona en actuacions de l’SPAL.

Pel president de la Diputació, Marc Castells, aquesta és una «aposta sense pre-

cedents, de les més importants a nivell econòmic», una inversió que repercutirà a tot el territori de la demarcació de Bar-

celona i «permetrà un retorn econòmic i

A més, assegura que aquesta inversió

Aquest programa, inclòs dins del Pla “Xar-

del turisme i «provocarà un benefici co-

ha comptat amb un reconeixement espe-

generarà economies vinculades al món lateral extraordinari» pel fet «que molts

d’aquests béns que la Diputació ajudarà a restaurar podran ser utilitzats».

xa de Governs Locals 2016-2019”, també

cífic als petits municipis, de fins a 1.000 habitants, i que consisteix en assistència tècnica i jurídica especialitzada.

social en base a la generació d’activitat

Més de 200 projectes

El suport de la Diputació de Barcelona al

arquitectònica, però alhora també perme-

actuacions de les 12 comarques de la de-

de cent anys (1904), Enric Prat de la Riba

econòmica, vinculada a la recuperació

trà, en base a la identitat local dels municipis, crear rutes, crear relats que perme-

tin fer arribar, en aquests municipis, gent d’arreu del territori que els vulgui conèixer i visitar».

16

El president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, explicant les actuacions.

El programa dona suport econòmic a 201

marcació, donant una subvenció del 100%

de l’import sol·licitat. El suport té la finalitat

de garantir la pervivència del patrimoni ar-

quitectònic i arqueològic local per tal de poder-lo usar o millorar-ne l’ús actual.

patrimoni arquitectònic no és nou. Fa més va crear el Servei de Patrimoni Arquitec-

tònic Local (SPAL), conegut antigament

com a Servei de Catalogació i Conservació de Monuments.

Restauració de l’església de Santa Maria de Matadars (El Pont de Vilomara)

Adequació a la visita pública del Jaciment de la Font de la Canya.

Projecte executiu de la Torre del Breny de Castellgalí.

Estació de Palautordera.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

LOCALRET

CONTRACTACIÓ PÚBLICA ELECTRÒNICA, ARA SÍ!

Recents resolucions de tribunals administratius de recursos contractuals ens han

recordat l’obligatorietat d’exigir la utilització de mitjans electrònics en els procediments

de contractació, considerant que les pre-

visions de la Llei de contractes del sector públic (LCSP) sobre contractació electrònica, i en particular sobre la presentació

d’ofertes, prevalen sobre les de la Llei del

procediment administratiu (LPA) —També recentment, s’ha diferit dos anys l’entrada

en vigor de les previsions relatives al registre electrònic d’apoderaments, registre

electrònic, registre d’empleats públics habilitats, punt d’accés general electrònic de l’Administració i arxiu únic electrònic—.

Aquestes resolucions han anul·lat les respectives licitacions, perquè en els plecs no s’exigia la presentació electrònica d’ofertes,

però molt significativa la núm. 104/2018 del

Tribunal de Castellà i Lleó, perquè explicita que la presentació electrònica d’ofertes

en cap cas no requereix utilitzar equips ofimàtics especialitzats de què no dispo-

sin generalment els òrgans de contractació —Segons la disposició addicional 15a

de la LCSP els òrgans de contractació no

estarien obligats a exigir l’ús de mitjans

electrònics en el procediment de presentació d’ofertes quan la utilització de mitjans electrònics requereixi equips ofimàtics especialitzats dels quals no es disposi gene-

ralment—, i que, per tant, la contractació electrònica és obligatòria des de l’entrada en vigor de la LCSP, el 9 de març de 2018.

I és cert que els òrgans de contractació

ja disposen dels dispositius que, amb els requisits que estableix la LCSP, permeten la recepció electrònica d’ofertes: les plataformes electròniques de contractació,

públiques (l’e-Licita de l’AOC) o privades...

Alguns ajuntaments catalans venen exigint la presentació electrònica d‘ofertes des de

fa temps: el primer, l’Ajuntament de Terrassa (des de 2015).

obertura “intel·ligent” de sobres —La Junta Consultiva de l’Estat ha advertit que en el

procediment obert simplificat, en tot cas,

l’acte d’obertura dels sobres que continguin la part de l’oferta avaluable mitjançant fórmules ha de ser públic...—; els formats dels documents; la impossibilitat temporal de presentar les ofertes (per problemes

operatius de les pròpies plataformes); la interoperabilitat... Mentrestant, totes aquestes

Però la contractació electrònica també és

obligatòria a pesar de la LCSP... El marc normatiu actual no està resultant un facilita-

dor de la implementació de la contractació electrònica: la LCSP regula la contractació electrònica d’una manera clarament insuficientment, i sobretot ha renunciat a utilitzar

els mitjans electrònics com a eina de canvi.

qüestions les hauran de regular els òrgans

de contractació en els plecs. El Consorci Localret té la voluntat d’ajudar els ens locals en aquest àmbit.

La contractació electrònica és obligatòria,

és possible, no és fàcil i és necessària per contractar millor. I no valen excuses!

Què podria haver regulat la LCSP? Un au-

tèntic procediment electrònic d’adjudicació, més eficient, àgil, ràpid i transparent; una

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

17

PARTITS POLÍTICS

QUIN PAPER HAN DE TENIR ELS AJUNTAMENTS EN LA GESTIÓ DELS MENORS NO ACOMPANYATS? ELS MUNICIPIS HAN DE PODER ACTIVAR SERVEIS DE DETECCIÓ I PRIMERA INTERVENCIÓ PER NECESSITATS URGENTS DEL MENOR

PDeCAT La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)

Mitjançant aquesta taula, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona,

és l’organisme que promou el benestar de la infància i l’adolescèn-

l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de

cia en alt risc de marginació social amb l’objectiu de contribuir al

Catalunya poden coordinar les accions amb els agents implicats.

seu desenvolupament personal. També exerceix la protecció i tutela dels infants i adolescents desemparats. A l’octubre, a causa del

Independentment però del correcte funcionament de la Taula,

sobtat increment d’arribada de menors estrangers sense referents

pensem que els municipis, en la mesura de la seva disponibilitat

familiars a Catalunya, es va crear la Taula d’atenció integral dels

pressupostària, han de poder activar serveis de detecció i primera

menors sense referents familiars.

intervenció per necessitats urgents del menor. La capacitat pressupostària per poder dur a terme aquesta funció urgent i vital, ha d’estar garantida per les Diputacions o la Generalitat.

Gabriel Fernández Regidor d’Acció social de l’Ajuntament de Sabadell

ENS CAL UN FRONT DE PAÍS AMB UNA ESTRATÈGIA COMPARTIDA PER DONAR RESPOSTA A AQUESTA VERITABLE EMERGÈNCIA HUMANITÀRIA

Els ajuntaments tenen i han de tenir un paper fonamental en la re-

a aquests menors. Les regidories d’Acció Social i Joventut, junta-

buda dels menors no acompanyats, que no oblidem, fugen d’una

ment amb entitats de la ciutat, hem mantingut una actitud proac-

situació d’inseguretat i de perill que els empeny a aquest viatge

tiva al respecte.

tan arriscat. Perquè és a través de la posició central i de proximitat que ofereix l’administració local, amb la col·laboració i implicació

Ens cal un front de país amb una estratègia compartida per donar

de les entitats del tercer sector, que podrem aconseguir garantir i

resposta a aquesta veritable emergència humanitària on la Gene-

vetllar pels drets d’aquests joves.

ralitat, les Entitats Socials, i els ajuntaments despleguem les polítiques acordades per donar la millor resposta.

Com a Ajuntament de Sabadell hem ofert la nostra implicació i col·laboració amb la DGAIA per acollir en les millors condicions

Jaume Collboni Secretari de Política Municipal del PSC

CAL DEDICAR MÉS RECURSOS PER ATENDRE LES SITUACIONS DE VULNERABILITAT, PER MANTENIR LA CONVIVÈNCIA I LA COHESIÓ SOCIAL

A dia d’avui, el fenomen dels Menors No Acompanyats (MENA’s) a Cata-

les places residencials i de primera acollida. Tot i l’increment d’aquest

lunya és una realitat –tal com s’ha viscut en les darreres setmanes- que

any, el nombre de places continua sent insuficient.

desborda el nostre sistema de protecció pública a la infància. El món local, com a ens de més proximitat i de coneixença del seu propi territori,

Catalunya ha estat sempre un país d’acollida. En el cas dels MENA’s

coordinadament amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Ado-

exigim al Govern un tracte digne en la seva acollida, així com en la deri-

lescència (DGAIA) de la Generalitat de Catalunya han de ser les institu-

vació als diferents serveis residencials. No podem acceptar que hi hagi

cions claus en l’acolliment i la integració d’aquestes persones.Per tant,

menors dormint a les comissaries de policia per manca de places resi-

ha de ser responsabilitat de la Generalitat el compromís d’oferir recursos

dencials als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAES).

necessaris als municipis per resoldre les complexes situacions pel que fa a la vigilància i la tutela d’aquests menors. Cal dedicar més recursos

I per suposat, cal prioritàriament una informació activa dels moviments

per atendre les situacions de vulnerabilitat, per mantenir la convivència

dels MENA’s cap els ajuntaments i amb la FMC i l’AMC per tal de treba-

i la cohesió social.

llar coordinadament compartint dades, establint nous serveis i protocols d’acollida i d’acompanyament social i coordinant l’acció de la policia lo-

18

Els i les Socialistes vam ja advertir al Govern català que l’increment dels

cal i Mossos d’Esquadra davant de possibles incidències protagonitza-

darrers 3 anys en l’arribada de menors, exigia un increment notable en

des per aquests menors.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

PARTITS POLÍTICS Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV

CAP ADMINISTRACIÓ POT ABORDAR EL FET EN SOLITARI I, NI MOLT MENYS, POT ASSUMIR-NE LA GESTIÓ ELS SERVEIS DE PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA, QUE HAN DE FER ALTRES COSES URGENTS

El mal dit fenomen dels menors no acompanyats que arriben a Catalunya

fer bons diagnòstics i bons acompanyaments educatius connectats amb

requereix d’un anàlisi molt més profund del que es fa en els darrers me-

la realitat de cada municipi.

sos. No es tracta d’un fet puntual, es tracta d’un fet molt més estructural.

Actualment, el fet de la immigració dels joves africans, especialment mar-

Si a aquesta realitat més tècnica li afegim el risc per la convivència que

roquins, té un component no només econòmic sinó també sociocultural.

evidentment genera la concentració de molts joves amb diverses problemàtiques socials en un mateix espai, i que quan compleixen 18 anys han

Cal tenir clar doncs que cal una planificació dels recursos públics que

de marxar del centre, ja tenim el “còctel explosiu” que ni joves ni ajunta-

necessitem per abordar-lo. La mala planificació de l’acollida està darrera

ments mereixen. La Cartera de Serveis Socials de Catalunya no preveu

de diversos dels conflictes que hem viscut a viles i ciutats. Cap adminis-

aquests centres residencials ad hoc que està “inventant” la Generalitat, i

tració pot abordar el fet en solitari i, ni molt menys pot assumir-ne la gestió

segurament tampoc preveu que els Centres Residencials d’Acció Educa-

els serveis de protecció a la infància (DGAIA) que han de fer moltes altres

tiva (CRAE) de DGAIA siguin els recursos adients. En la Cartera de Ser-

coses urgents. Cal una organització i un programa compartit entre Estat,

veis Socials si que hi ha d’altres recursos encara no desenvolupats com,

Generalitat on el món local jugui un paper clau. No podem obviar que

per exemple, els pisos assistits, que facilitarien la repartició dels joves en

les solucions “d’urgència” que fins ara ha dut a terme la Generalitat no

grups més petits, de millor gestió educativa i fàcil coordinació amb els

ajuden gens a la incorporació dels infants i joves ni tampoc als serveis

serveis socials municipals.

dels respectius municipis on arriben. Les solucions d’acollida basades en concentrar joves d’entre 15 i 18 anys en grans centre residencials de 25 o

En conclusió, els Ajuntaments tenim un paper clau en l’acollida dels me-

més places ( Fins i tot s’està usant la xarxa d’albergs i algun hotel,..) no ga-

nors no acompanyats que arriben a Catalunya, però l’Estat i la Generalitat

ranteixen els drets que tenen com infants, ni permeten als equips socials

ens ho han de posar més fàcil per poder participar.

En el moment de tancar l’edició d’aquesta revista, no havíem rebut el text de resposta a la pregunta d’aquest mes.

Dimas Gragera Portaveu de C’s a Santa Coloma de Gramenet i diputat al Parlament

LA GESTIÓ DELS MENORS NO ACOMPANYATS HA D’IMPLICAR NECESSÀRIAMENT UNS PROTOCOLS MOLT BEN DEFINITS DE COL·LABORACIÓ ENTRE ADMINISTRACIONS

La gestió dels menors no acompanyats ha d’implicar necessària-

Malauradament l’actualitat ens ha deixat situacions en les que els

ment uns protocols molt ben definits de col·laboració entre admi-

menors no acompanyats han estat al centre del debat polític i en

nistracions.

ocasions hem vist com els representants polítics han centrat esforços en culpar a altres administracions en comptes de focalitzar

Tot i que els ajuntaments no tenen la competència plena en la tu-

les actuacions per tal de millorar els protocols i, sobretot, donar

tela, sí que es recull el deure de comunicació de la institució sobre

l’atenció necessària. Des de Cs volem fugir de la polèmica i cen-

la situació del menor i des dels ajuntaments, a través dels serveis

trar esforços en posar solucions a un tema tan important com és

socials, s’han de desenvolupar protocols que facin que sigui àgil

garantir la correcta tutela i els drets dels menors.

la identificació de menors en aquesta situació, ja que es tracta de col·lectius vulnerables.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT EL BAGES OFERIRÀ VISITES GUIADES PEL SEU ROMÀNIC PER ATRAURE NOUS TURISTES La comarca del Bages té més de 240 esglésies romàni-

ques. Tanmateix, segons el vicepresident de l’associació Amics del Romànic, Josep Llobet, “la immensa majoria són totalment desconegudes”. Per aquest motiu, l’associació i el

Consell Comarcal s’han proposat potenciar aquesta “joia” i preveuen oferir visites guiades pel romànic per atraure més

turistes a la comarca. Actualment, les visites només es fan en els llocs més coneguts com Sant Vicenç de Cardona o

Sant Benet de Bages. En d’altres casos, no n’hi ha o bé les

fa gent del poble de manera voluntària. L’ens comarcal vol

CERVERA INAUGURA UN ESPAI AL CEMENTIRI DEDICAT A LES MORTS GESTACIONALS, PIONER A LLEIDA I EL SEGON DE CATALUNYA Cervera va inaugurar l’1 de novembre l’espai ‘Empremtes’ al cementiri, dedicat a les famílies que han patit una pèrdua perinatal. Es tracta d’un lloc simbòlic, presidit per una olivera, llargament reivindicat, per ajudar a passar el dol a les famílies que

han perdut el fill durant la gestació. “En el cas de les criatures

de menys de 25 setmanes de gestació o de menys de 500 grams, els hospitals no donen el cos a les famílies i no podem

enterrar-los”, explica la coordinadora del Servei de Suport al

“endreçar” totes aquestes propostes i professionalitzar-les per oferir una oferta de més qualitat. De moment, encara no hi ha data i el primer pas ha estat la reedició d’un mapa amb 17 rutes del romànic.

El Consell Comarcal vol oferir també visites guiades pel romànic de la comarca. Actualment, en molts indrets no

sen fan i, en d’altres, es fan de manera voluntària. La crisi

econòmica va aturar l’any 2004 un ambiciós projecte que l’associació Amics del Romànic i el Consell Comarcal del

Bages havien engegat conjuntament per potenciar l’art romànic de la comarca.

Dol de Ponent, Begoña Giménez. “Tenir un espai així ajuda a

passar el dol i a tirar endavant”, afegeix la presidenta de l’entitat, Gemma Asensio. És el primer espai a les comarques de Lleida i el segon a Catalunya, després de l’espai de Calaf (Anoia).

La iniciativa neix de la petició de l’Associació de Suport al Dol de Ponent. Va demanar als ajuntaments de Lleida, Tàrrega i Cervera, dedicar algun espai als seus cementiris a les famílies

que han patit una pèrdua perinatal. “Ens van traslladar la ne-

cessitat de les famílies de tenir un espai i ens va semblar una idea molt maca que havíem de fer possible”, segons l’alcalde

de Cervera, Ramon Royes. A Tàrrega estan preparant també un espai, on volen col·locar-hi un monument, i des de l’entitat

esperen que, almenys, existeixi un espai al cementiri de les capitals de comarca.

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

El conseller comarcal de Turisme, Josep Canals, i el vicepresident de l’associació Amics del Romànic, Josep Llobet. Foto: ACN

UN PACTE A TRES BANDES

OPINIÓ

L’ajuntament és l’administració més

No hi ha cap recepta màgica, però una triple aliança entre

de vetllar per la seva quotidianitat

fants i joves nouvinguts permetrà de ben segur generar un

alhora, és l’administració més des-

situació. Acollir aquesta canalla no només vol dir donar-los

que sovint no es correspon amb

d’una comunitat, primer local i després de país, i transme-

de què disposa per afrontar aquest primer contacte amb

tasca que no sempre tindrà èxit, però que quan sigui reeixi-

Catalunya s’han convertit abruptament, i de vegades sense

d’enriquiment humà, social i cultural. A banda i banda.

menors estrangers no acompanyats que han arribat al nostre

“La integració dels MENA a la vida quotidiana pot enriquir tothom. Què vol dir si no, construir un país nou més just i social?”

propera al ciutadà, encarregada

ajuntament, veïns i teixit associatiu de cada població, i in-

i seguretat més immediata. Però

entorn més amable i amb més capacitat d’estabilitzar la seva

protegida i sotmesa a una pressió

un sostre i un plat a taula, implica convidar-los a formar part

els recursos humans i econòmics

tre’ls un sentiment de pertinença a un projecte de vida. Una

el ciutadà. És en aquest context que moltes poblacions de

da haurà permès convertir un problema en una oportunitat

Gemma Aguilera Periodista

previ avís, en institucions clau en l’acolliment i integració de

país. Infants i adolescents que han sofert desemparament,

maltractament, malalties, addiccions o estils de vida delictius. Es tracta d’una emergència humanitària, però també

d’un repte social i de seguretat no gens fàcil d’afrontar, ni des del punt de vista professional ni polític.

“Acollir aquesta canalla no només vol dir donar-los un sostre i un plat a taula, implica convidar-los a formar part d’una comunitat”

Aquest camí per teixir complicitats a nivell de barri, de poble o de ciutat, no és ni serà fàcil. Els incidents, de vegades violents, provocats en alguns municipis per menors no acompanyats han desencadenat reticències i rebuig –l’auge de discursos populistes d’ultradreta que tenen la immigració

com a ase dels cops de les frustracions d’una ciutadania

castigada pels efectes de la crisi econòmica no hi ajuda-, Catalunya ha estat sempre una terra d’acollida, raó per la

tant per part de veïns de les poblacions com d’algunes ad-

lectiu totalment vulnerable com a país que conrea els valors

ficultats per gestionar correctament l’acollida. Cal, per tant,

na, i no de pedaç, en cada municipi on hi arribin menors.

i veïnes, sense la col·laboració dels quals no es podrà fer la

sanitàries i també de seguretat ciutadana– i que aquestes

aquest sentit, com s’ha demostrat amb la població immigra-

un protocol d’actuació que faciliti la coordinació entre la Ge-

juga un paper clau perquè els nouvinguts se sentin part de

d’aquests infants i adolescents.

necessitats vitals bàsiques, com és el sostre i l’aliment, el

Certament, l’arribada massiva de menors no acompanyats

carrer amb una part emocional i social. I és aquí on aquest

talana. S’afronta, en primer terme, un problema humanitari,

bar de tancar un cercle que enriqueixi tothom. Què vol dir si

qual la resposta que humanament cal donar a aquest col·

ministracions locals, que se senten desbordades i amb di-

de la solidaritat i la igualtat ha de ser en forma de teranyi-

fer la volta al mitjó i treballar també el missatge per als veïns

Calen eines de treball –pedagògiques, lúdiques, culturals,

pinya necessària per alçar aquest castell tan complex. En

estiguin dotades econòmicament. I tot plegat, emmarcat en

da en general, el teixit associatiu, sobretot cultural i esportiu,

neralitat, a través de la Dgaia, i els municipis, receptors finals

la comunitat i visquin el dia a dia. Una vegada cobertes les desenvolupament de les persones es completa a peu de

ha posat al límit la capacitat d’atenció de l’administració ca-

pacte a tres bandes, ajuntament-veïns-joves acollits pot aca-

però també social i d’ordre i seguretat pública. Un còctel que

no, construir un país nou més just i social?

fa necessari trobar la manera de conscienciar la població de

la necessitat d’afrontar aquest repte sense estigmatitzar un

col·lectiu que certament pot generar problemes de convivència al municipi, però alhora evitant caure en un sentiment

de compassió que acabi generant més angoixa i indefensió en aquest col·lectiu.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

21

OPINIÓ

22

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2018

PÀGINA ESPECIAL

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2018

23

PER PREPA R LES MU A’T NIC IPA L

TALLERS PREELECTORALS 10

Com improvisar un discurs de 5 minuts

11

Com negociar un govern de coalició

30

Com comunicar des del govern

DESEMBRE

DESEMBRE

GENER

9

28

18

Urbanisme, Intervenció sobre les activitat i Contractació Pública

GENER

21

La marca personal en una societat digital i individualitzada

23

Negociació i consens: com podem guanyar-hi tots

28

Personal, pressupostos, fiscalitat i contractació pública

GENER

GENER

GENER

14

Coneixements del marc normatiu, drets i deures dels electes

GENER

Presentacions en públic: superar-se, crear i implicar

GENER

Com construir el nostre relat electoral

S

GENER

INSCRU-T’HI A www.acm.cat/formació Escola d’Electes

Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals

Escola d’Electes

Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes