403 Març 2019
La revista referent d’informació del món local
CLAM DEL MÓN LOCAL: LLIBERTAT, JUSTÍCIA I DEMOCRÀCIA
En un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, alcaldes i alcaldesses de diferents partits polítics van defensar els valors i les llibertats fonamentals abans de l’inici del judici per l’1-O Pàg. 4
Pontevedra, ciutat d’estudi per conèixer com ha reformat el seu centre apostant per la sostenibilitat i les persones
Un seminari de l’ACM tracta com coordinar millors estratègies i accions per acollir i integrar els joves emigrats sols
Parcs infantils. Nou acord marc al servei dels ens locals
ACTUALITAT - Pàg. 7
FORMACIÓ - Pàg. 10
COMPRES - Pàg. 14
Acte municipalista per la llibertat dels presos polítics a l’Ajuntament de Barcelona
SUMARI
LLIBERTAT, JUSTÍCIA I DEMOCRÀCIA El Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona va acollir el 10 de febrer un acte transversal del món local per reclamar l’allibera-
ment dels presos polítics i un judici just per a tots els acusats d’organitzar el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Una vegada més, alcaldes i alcaldesses de diferents sensibilitats polítiques van fer sentir la veu en representació dels seus veïns i veïnes, per
deixar ben clar que el municipalisme està al costat de la llibertat d’expressió, de l’exercici de la democràcia a través de les urnes i per defensar els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans.
ACTUALITAT
FORMACIÓ
ÀMBITS
PÀG. 4
PÀG. 10
PÀG. 12
CENTRAL DE COMPRES
ENTREVISTA
OPINIÓ
Més de 400 alcaldes defensen la llibertat i justícia dels presos polítics a l’Ajuntament de Barcelona
PÀG. 14
Parcs infantils i mobiliari urbà: nou Acord marc a l’abast dels municipis
Un seminari comparteix idees i estratègies per coordinar millor l’acollida i integració dels joves emigats sols
PÀG. 21
Entrevista a l’alcalde de Sant Martí de Tous, David Alquézar
Editem una guia per elaborar un Pla de polítiques d’igualtat de gènere
PÀG. 22
‘Governar localment amb mirada global’. Article de la consultora Marta Macias
EDITORIAL
CAP A LA IGUALTAT REAL Encetem un mes de març després d’haver viscut un febrer
marcat per l’inici del judici de l’1-O. El món local, en un acte a l’Ajuntament de Barcelona, vam deixar clar que sempre estarem al costat dels drets i llibertats fonamentals, que la via
democràtica i de justícia és el camí que segueixen tots els ens locals per fer de les nostres vil·les i ciutats espais on s’hi pugui viure amb qualitat i amb igualtat d’oportunitats.
Som conscients que un dels reptes del segle XXI és reduir la desigualtat entre homes i dones i que des del món local
hi podem tenir un protagonisme decisiu. Les administracions locals hem de portar a terme polítiques que garanteixin una
integració de la dimensió de gènere en tots els espais que afecten a la vida quotidiana dels nostres municipis.
Cal implementar nous instruments, nous espais de diàleg i no-
ves vies de cooperació per poder lluitar contra qualsevol tipus
de discriminació, sigui de gènere, raça o sexe. I hem de ser
conscients que hi ha necessitats específiques que poden ser afrontades des de la transversalitat i proximitat que ofereixen els nostres governs locals.
Precisament, aquest mes de març sempre està marcat pel Dia
internacional de les dones, que es commemora el dia 8. Des
de l’ACM sempre ens hem postulat a favor, amb un gest tan simbòlic com ser una de les institucions que vehicula i dona
visibilitat al manifest. Però no ens quedem aquí. Enguany, i des de fa unes setmanes, l’ACM amb el suport de Coop4equality,
ha editat una guia per elaborar un Pla de polítiques d’igualtat de gènere de les administracions locals. La voluntat és que sigui
un document que doni impuls a les polítiques reals que fem des dels municipis per aconseguir una igualtat efectiva.
Garantir els drets de les dones i erradicar les violències masclistes és feina de tots. Els ens locals ens sentim plenament compromesos per treballar-hi amb esforç i eficàcia. En un món cada
cop més globalitzat, on els reptes poden ser compartits, és des
de la proximitat, des de l’esfera local, que podem contribuir a canviar dinàmiques i actuacions que marcaran el nostre progrés,
no només com a municipis, sinó com a societat. No valen les excuses. Cal erradicar qualsevol tipus de discriminació. I des de les polítiques locals tenim una gran oportunitat per posar la base d’aquest canvi.
ACM
Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques
Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.
Associació Catalana de Municipis i Comarques
Director: Joan Morcillo
La redacció no comparteix, necessàriament,
C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona
Cap de redacció: David Prat
l’opinió expressada en els articles.
Telèfon: 93 496 16 16
Consell de redacció: Albert Guilera, Albert Batalla,
Correu electrònic: acm@acm.cat
Santi Valls, Víctor Torrents, Carles Bassaganya,
Dipòsit legal: B3434383.
Jordina Moltó, Jordi Cuminal. www.acm.cat
Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries
14 kg de CO2
139 km en un cotxe europeu estàndard
3.346 litres d’aigua
333 kwh d’energia
251 kg de fusta
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
3
ACTUALITAT
EL MÓN LOCAL RECLAMA L’ALLIBERAMENT DELS PRESOS I UN JUDICI JUST
Més de 400 alcaldes i alcaldesses cata-
lans van participar el 10 de febrer a l’acte municipalista per reclamar el respecte als drets i llibertats fonamentals i exigir un judici just i imparcial per als representants
polítics i socials processats per l’1-O. En un acte, organitzat per l’Associació Cata-
lana de Municipis i Comarques, de forma coordinada amb l’Ajuntament de Barce-
lona, el Saló de Cent es va omplir sota el lema ‘Llibertat, Justícia i Democràcia’ i es
va convertir en un clam per la llibertat dels presos polítics.
local és capaç d’unir-se, d’anar plegats, de
lítiques (PSC-Unitat d’Aran, Democrates,
sentem la més absoluta transversalitat de
van llegir un manifest conjunt de suport a
fer pinya, de ser un. Els ajuntaments repre-
la societat catalana”. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va agrair la presència dels alcaldes i alcaldesses d’arreu del pais
al Saló de Cent, i també va reivindicar la defensa dels drets i llibertats fonamentals.
A l’acte també hi va participar Laura Mas-
vidal, en representació de l’Associació
Catalana pels Drets Civils. Sis alcaldes i alcaldesses de diferents sensibilitats po-
El president de l’ACM, David Saldoni, va
reivindicar la transversalitat de l’acte i va
destacar que “volem refermar la nostra capacitat d’unir ciutats grans i petites, pobles
d’interior i de costa, de plana i de muntanya. Més enllà dels diferents matisos ideològics, més enllà de les diferències de com
governar els nostres pobles i ciutats, més enlllà de com encarem el darrer tram dels
nostres mandats, avui hi som tots i totes. Avui demostrem altra vegada que el món
4
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
Catalunya en Comú, ERC, PDeCAT i CUP) tots els dirigents polítics i socials “perse-
guits amb acusacions infundades”. També expressa que posar urnes no és cap delicte, que cal una solució política i democràtica al conflicte entre Catalunya i Espanya amb un diàleg sense condicions, i que el
món local sempre treballarà per assegurar
l’exercici dels drets i llibertats de la ciutadania des d’actituts pacífiques i amb respecte als valors democràtics.
ACTUALITAT
EL COMITÈ EXECUTIU DE L’ACM ES REUNEIX A LA SEU DE CREU ROJA Els membres del Comitè Executiu de
l’ACM, van celebrar la seva reunió ordinària el 22 de febrer a les instal· lacions de Creu Roja Catalunya.
L’acte va comptar amb la benvinguda del president de Creu Roja Catalunya,
Antoni Aguilera, que va fer una exposició de tota l’activitat sanitària i solidària que realitza aquesta entitat per
millorar el benestar i el progrés de les persones.El president de l’ACM, Da-
vid Saldoni, i el secretari general de l’entitat municipalista, Albert Batalla,
van agrair l’acollida dels responsables de Creu Roja i van elogiar la tas-
David Saldoni, acompanyat dels representants de Creu Roja, amfitrions de la reunió.
catalana.
es entitats. Aquest conveni permetrà
Cal destacar també que el paer en
El Comitè Executiu va aprovar un con-
a fomentar i enfortir la integritat insti-
incorporat com a membre del Comitè
ca d’assistència d’aquesta institució
venir entre l’ACM i l’Oficina Antifrau de Catalunya que defineix el marc
de relacions estables entre ambdu-
col·laborar en projectes encaminats
cap de Cervera, Ramon Royes, s’ha
tucional a l’administració local i dotar
Executiu de l’ACM.
d’instruments de compliment normatiu als ens locals.
Coneixem de prop el centre de coordinació de Creu Roja La celebració del Comitè Executiu de l’ACM a Creu Roja va permetre
conèixer in situ les instal·lacions del Centre de coordinació que hi ha a Barcelona. El coordinador de Creu
Roja Catalunya, Enric Morist, va explicar el protocol d’actuació telefònica,
així com la gestió de les demandes i
actuacions per oferir una ràpida, àgil i eficaç atenció.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
5
ACTUALITAT
TREBALLEM LA LLEI DE TERRITORI AMB EL SECRETARI D’HÀBITAT URBÀ El president de l’ACM, David Saldoni,
i el secretari general, Albert Batalla, acompanyats per l’alcalde de Tavèr· noles i president de l’Àmbit de Petits
Municipis de l’ACM, Carles Banús, i el president del Fòrum Comarcal de
l’ACM, Jordi Xargay, es van reunir el 14 de febrer amb secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra.
La trobada formava part dels contactes que té l’ACM amb el departament de Territori i Sostenibilitat per treballar la futura Llei de Territori, que està en tràmit.
Els representants de l’ACM han fet arribar algunes de les conclusions sorgides de la taula de treball que s’han fet en els últims mesos per incorporar
aportacions del món local a la nova normativa. La trobada va sorgir del
compromís del propi Departament du-
Imatge de la reunió entre els representants de l’ACM i el Secretari d’Hàbitat Urbà i Territori
sens amb el món local. En aquest sen-
representants locals i les seves visions.
de l’ACM s’ha mantingut en tot moment
La delegació catalana estava formada
perquè la nova Llei de Territori s’adapti
dor dels municipis de Barcelona, Vic,
tit, tant des del Departament com des
un contacte i col·laboració constant a les necessitats dels Municipis catalans.
rant la 2ª Convenció del Petit Municipi
L’ACM té previst organitzar en les pro-
juny a Sant Ramon de trobar un con-
torialitzades per tal d’escoltar els propis
de l’ACM que es va celebrar el 29 de
peres setmanes diverses reunions terri-
per alcaldes i alcaldesses i algun regiGirona, Sant Cugat del Vallès, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Quintí de Mediona, les Borges Blanques, la Seu d’Urgell
i Sant Climent de Llobregat, la majo-
ria membres del Comitè Executiu de l’ACM.
L’ACM ES REUNEIX AMB EL CONSELLER D’EDUCACIÓ, JOSEP BARGALLÓ El Secretari General de l’ACM, Albert
Batalla, el president del Fòrum Co· marcal de l’ACM, Jordi Xargay, el pre·
sident del Consell Comarcal d’Osona, Joan Roca, i el president del Consell
Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner, es van reunir el 19 de febrer
amb el Conseller d’Educació, Josep Bargalló, per parlar de la normativa
que ha de regular el servei de menja· dors escolars.
La trobada va tenir lloc a la seu del
La trobada va tenir lloc a la seu del Departament d’Educació.
tiu de seguir mantenint els contactes
sentit, el Fòrum Comarcal de l’ACM ja
vei de menjadors escolars. En aquest
dels 42 consells comarcals catalans
Departament d’Educació amb l’objecper treballar per com gestionar el ser-
6
va reunir fa uns mesos representants
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
per parlar sobre aquest servei i quins canvis calen fer en la seva gestió.
VIATGE D’ESTUDI
Un grup d’alcaldes participant en les sessions de debat.
CONEIXEM L’APOSTA DE PONTEVEDRA PER CONVERTIR-SE EN UNA ‘ECOCIUTAT’ Una delegació d’alcaldes i alcaldesses
La visita va comptar amb una ruta a peu
neral de l’ACM i alcalde de La Seu d’Ur·
del director general d’Urbanisme i tèc-
la ciutat de Pontevedra per conèixer el
segle XXI es va transformar per priorit-
catalans, encapçalada pel secretari ge·
pel centre de la ciutat amb explicacions
gell, Albert Batalla, va visitar l’1 de febrer
nics municipals. Un espai urbà que al
seu procés de transformació urbana.
zar l’espai pels vianants i reduir la densi-
L’objectiu era veure com la ciutat ha
ducció del trànsit rodat al centre històric
reformat el seu centre històric apos-
tant per la sostenibilitat i les persones, convertint-se en una ‘ecociutat’, referent
internacional de qualitat urbana. La delegació catalana va ser rebuda per l’alcalde de Pontevedra, Miguel Anxo Fernández, i va coincidir amb la presència
de l’arquitecta-urbanista i coordinadora de la Xarxa Ciutats que caminen, un organisme que promou la mobilitat a peu.
Trobada a l’Ajuntament de Pontevedra.
tat de vehicles. Així, per exemple, la re-
ha estat d’un 97% respecte al 1997, i en el conjunt de la ciutat d’un 53%. A través d’espais d’estacionament lliure al voltant
de la ciutat s’ha passat de 52.000 des-
plaçaments en cotxe el 1997 a 17.000
en l’actualitat, sense perdre operativitat, accessibilitat ni mobilitat urbana.
El secretari general de l’ACM, Albert Ba-
talla, destaca que “conèixer estratègies
d’altres ciutats a favor d’una mobilitat més sostenible, ens pot ajudar a fer un pas decisiu per transformar els nostres
pobles i ciutats en espais de més quali-
tat de vida i millor convivència”. I afegeix que “és possible tenir ciutats més sostenibles, ecològiques i humanes, sense
perdre mobilitat ni atractiu per a les persones”.
La delegació catalana estava formada per alcaldes i alcaldesses i algun regidor dels municipis de Barcelona, Vic,
Girona, Sant Cugat del Vallès, Sant Sa-
durní d’Anoia, Sant Quintí de Mediona, les Borges Blanques, la Seu d’Urgell
i Sant Climent de Llobregat, la majoria membres del Comitè Executiu de l’ACM.
Ruta a peu pel centre de la citutat. ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
7
ACTIVITAT INSTITUCIONAL
TROBADA AMB JOVES ELECTES PER MILLORAR LA POLÍTICA DE PROXIMITAT Una cinquantena de joves electes o res·
ponsables de Joventut dels ens locals es van trobar el 2 de febrer a Fonollosa
per participar a la Trobada nacional de joves electes, organitzada pel Fòrum
de Joves Electes de l’Associació Cata· lana de Municipis i Comarques (ACM). El conseller de Treball, Afers Socials i
Famílies, Chakir el Homrani, i el presi·
dent de l’ACM, David Saldoni, van fer la cloenda de la trobada.
David Saldoni va destacar que la proximitat dels ens locals a l’hora de fer
polítiques pels ciutadans. “Tenim nous reptes que es basen en la gestió de
les persones”, va dir, en el sentit que
Foto de final de la Trobada amb el Conseller el Homrani i el president de l ‘ACM, David Saldoni.
tes i donar respostes a les necessitats
ents, els pobles i les ciutats hi heu de
“fer política és desenvolupar projecde la gent, però també gestionar les relacions amb els ciutadans, amb els
líders veïnals, els representants de les
entitats, els representants polítics... en-
tendre i afrontar els seus punts de vista. I aquesta és una gran responsabilitat que tenim la gent que ens dediquem al servei públic”.
Per la seva banda, el Conseller Chakir
el Homrani, va destacar el paper dels municipis en les polítiques per a les per-
sones: “Al govern ho tenim clar: el paper
dels municipis en les polítiques socials preventives i de proximitat és clau. Per
això, per impulsar-les i que siguin efici-
8
nicipals del mes de maig com per a les
prendre part. Us les heu de fer vostres”.
seves responsabilitats de govern local.
que “sou un clar exemple de com es
La Trobada també va comptar amb la
De què hi podeu aportar. Vosaltres, que
Pujol, que va destacar la rellevància
per l’impuls d’aquestes polítiques soci-
com a regidors de joventut, sinó com a
I es va referir als joves electes explicant concreten les polítiques de proximitat.
directora general de Joventut, Norma
esteu al territori sou una peça bàsica
“de formar als joves electes, i no només
als preventives i de km 0”.
electes”. Mentrestant el president del
La Trobada nacional de joves electes va
calde de Fonollosa, Eloi Hernández, va
treball participatius, centrats en com mi-
passen per “les polítiques d’habitatge,
emocional i la comunicació pública. La
tut, participació en el procés d’elabo-
electes, tant de cara a les eleccions mu-
joves electes”.
Fòrum de Joves Electes de l’ACM i al-
estructurar-se al voltant de tres tallers de
apuntar que els quatre pilars de l’ACM
llorar la gestió d’equips, la intel·ligència
dissenyar el nou Pla naciona de joven-
voluntat era donar noves eines als joves
ració de la Llei de territori, i formar els
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
ACTIVITAT INSTITUIONAL
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
9
FORMACIÓ
COMPARTIM ESTRATÈGIES SOBRE COM MILLORAR L’ACOLLIDA I INTEGRACIÓ DELS JOVES EMIGRATS SOLS Un centenar d’assistents van participar el 15 de febrer al seminari ‘L’impacte de les
noves migracions i estat del benestar’, or·
ganitzat per l’ACM). La iniciativa pretenia debatre i compartir experiències entorn
de l’acollida i integració dels joves i ado· lescents emigrats sols que arriben a Ca· talunya.
El president de l’ACM, David Saldoni, va reconèixer la feina realitzada pels professionals que atenen els joves emigrats que
El Conseller el Homrani amb David Saldoni durant la inauguració del seminari.
i la integració hagi estat possible amb un
de fer-ho conjuntament, serem més forts
“feu possible que l’atenció a l’emergència altíssim percentatge de gent ben atesa”.
Saldoni també va insistir en la suma d’esforços entre món local, Govern català i entitats socials: “Els reptes de país els hem de
poder afrontar de forma global. Les oportunitats també les hem de poder garantir des dels ajuntaments i, per això, cal planificar
molt bé, no només l’emergència en el mo-
ment inicial sinó la integració que hem de poder oferir”.
El Conseller de Treball, Afers Socials i
Famílies, Chakir el Homrani, també va insistir en la necessitat de donar respostes
conjuntes a la immigració. “Hem donat resposta a l’emergència, però l’Estratègia Joves Emigrarts que vam presentar el 25
de gener posa el focus en la inclusió social, la integració laboral i l’habitatge. És
una oportunitat de país. Si som capaços
com a societat”. Homrani també va des-
tacar que “no s’estan complint els drets en
origen, trànsit i destí. Ens hem acostumat a barbaritats com incomplir el dret marítim
i la dinàmica europea amb una mirada de frontera enlloc d’acollida i incluisió no aju-
van néixer el 2012 i que es coordinen per
incloure els joves emigrats als programes d’inserció formativa i laboral, entre d’altres.
Conclusions
den”. Finalment, va agrair als municipis la
• No és un repte sinó una oportuni-
clusió de joves que emigren sols i a l’ACM
• El repte no només és l’acollida
seva la implicació en el repte d’acollida i inper organitzar aquest tipus de jornades.
tat de país
sinó també l’apoderament dels joves i la seva inserció
La jornada va comptar amb l’exposició de
• Són infants i cal treballar en el fet
Suècia. La britànica Kate Eccles, respon-
• Són nens que han viscut un pro-
pràctiques d’acollida de la Gran Bretanya i
sable dels serveis assistencials als infants
emigrats de Brighton i Hove, va exposar
que són menors
cés migratori i cal ajudar-los en el seu procés de creixement
com es van redefinir els serveis d’atenció
• És molt important la coordinació
joves atesos. El suec Ulf Wallin, coordina-
cats i cal construir un projecte a
apostant millorant el suport i l’acollida dels
dor nacional de Folk High School, va ex-
Ulf Wallin intervenint davant la mirada de Kate Eccles, al centre.
10
posar la iniciativa d’aquests centres que
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
entre els diferents agents implimig i llarg termini
La diputada Isabel Sánchez parlant, acompanyada per Cristina Blanco.
FORMACIÓ
EL 14 DE MARÇ INICIEM SESSIONS TERRITORIALS SOBRE CONTRACTACIÓ L’ACM posa en marxa aquest mes de
serveis de contractació i compres de diferents administracions locals per tal
Sessions previstes
territori sobre contractació i adquisició.
de compartir visions i modus operandi.
Catalunya Central Dijous 14 de març Campus Motor Anoia (Castellolí)
reran tot el territori per tractar sobre
Les inscripcions ja estan obertes i es
ens locals un any després de la seva
de Formació de la web de l’ACM. Les
Comarques de Barcelona: Dimarts 19 de març Centre cultural Roca Umbert (Granollers)
març la 7a edició de les jornades al
En aquest sentit, les sessions recor·
l’aplicació de la Llei de Contractes als
poden tramitar a través de l’apartat
vigència.
sessions s’allargaran des de mitjans
L’objectiu és posar en comú i analitzar
d’abril.
Comarques de Girona: Dijous 21 de març Consell Comarcal de la Garrotxa (Olot)
INSCRIPCIONS:
Terres de l’Ebre: Dimarts 26 de març Consell Comarcal del Baix Ebre (Tortosa)
la Llei de Contractes amb la voluntat
del mes de març fins a mitjans del mes
d’assolir una contractació àgil, efectiva, transparent i adequada a la lega-
litat. Per això, es tractaran aspectes com els procediments dels contractes menors, la participació dels licitadors
en l’aplicació dels criteris d’admissió
i solvència, per aconseguir una major concurrència, els criteris i subcriteris d’adjudicació, i la implementació de clàusules socials i mediambientals.
Les sessions es faran en diferents dies i seus per arribar a tots els responsables de contractació i compres dels ens locals catalans. D’aquesta manera, també servira per posar en contacte
aquelles persones que treballen en àmbits de gestió de contractes. Seran ses-
sions matinals (de 9:130h a 14h) amb la participació de responsables de
93 496 16 16 Ext. 107
www.acm.cat/formacio
Camp de Tarragona: Dimecres 27 de març Consell Comarcal del Tarragonès (Tarragona) Aran: Dimarts 2 d’abril Conselh Generau d’Aran (Vielha e Mijaran) Alt Pirineu: Dimecres 3 d’abril Consell Comarcal del Pallars Sobirà (Sort) Lleida: Dijous 4 d’abril Consell Comarcal de la Noguera (Balaguer) Àrea Metropolitana: Dimecres 10 d’abril Seu de l’ACM (Barcelona)
COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
11
ÀMBITS SECTORIALS
EDITEM UNA GUIA PER ELABORAR UN PLA DE POLÍTIQUES D’IGUALTAT ALS MUNICIPIS Des de l’ACM, i amb el suport de Coop4e·
joria afronten després de la seva jornada
quality, vàrem iniciar un Pla de treball per
de treball) o l’escletxa salarial, entre altres.
i homes, un Pla anomenat “Municipis per
Dins del projecte es contemplava la ela-
pulsar la transversalitat de l’enfocament de
polítiques d’igualtat de gènere de les ad-
avançar en la igualtat efectiva entre dones la igualtat de gènere” amb l’objectiu d’im·
boració d’una guia per elaborar un Pla de
gènere en les polítiques municipals.
ministracions locals. Aquesta guia ja està
El projecte, dirigit als municipis i als con-
web de l’ACM. La guia vol ser un instru-
sells comarcals, vol impulsar nous instruments i nous espais de diàleg i de coo-
peració municipal i supramunicipal per
poder avançar amb el lideratge polític que li correspon a les administracions locals en la lluita contra les discriminaci-
ons de gènere. La desigualtat de gènere segueix sent una de les principals causes de la pobresa i de la vulneració de drets.
Són múltiples els factors que influeixen en perpetuar la desigualtat entre dones i
homes; la disparitat d’ingressos, el menor accés de les nenes a l’educació, els este-
reotips (que suposen un fre a estudiar determinades carreres o accedir a treballs més qualificats), el doble torn (el treball
de cures i domèstic que en la seva ma-
publicada i la podeu trobar a la pàgina ment facilitador que permeti als municipis
elaborar un Pla de Polítiques de Igualtat de Gènere de les Administracions Locals. El propòsit de crear aquesta eina
és promoure l’actuació transversal de la
tre la persistència i la reproducció de les
facilitar l’impuls de polítiques i actuacions
veritablement igualitària.
perspectiva de gènere l’àmbit municipal i que contribueixin a eliminar les discrimi-
desigualats i per promoure una societat
nacions, les desigualtats i les escletxes
La igualtat de dones i homes és un dret fo-
i eradicar les violències masclistes.
tueix un valor cabdal per a la democràcia.
de gènere, garantir els drets de les dones
Les autoritats locals, que són les esferes de govern més pròximes a la ciutadania,
i encara més si es tracta de municipis petits o mitjans, representen els nivells
d’intervenció més adequats per comba-
namental per a totes les persones i consti-
A fi que es compleixi plenament, aquest dret no solament ha de ser reconegut
legalment, sinó que a més s’ha d’exercir efectivament i implicar tots els aspectes de la vida: polítics, econòmics, socials i culturals.
SIGNEM UN CONVENI AMB UNICEF PER PROMOURE ELS DRETS DELS INFANTS El president de l’ACM, David Saldoni, va signar el 5 de febrer un conveni de col·
laboració amb UNICEF Comitè Catalu· nya amb l’objectiu de difondre i promoure
la Convenció sobre els Drets de l’Infant.
L’acord es va signar amb Anna Folch, pre· sidenta d’UNICEF Comitè Catalunya.
A través del programa ‘Ciutats Amigues de la Infància’, UNICEF contribueix a millorar les condicions de vida dels infants
mitjançant la implantació i promoció de
ni contempla la col·laboració a través d’
bé es compromet a realitzar accions de
el compliment dels drets i el ple desen-
fància i l’adolescència a Catalunya, com
crementin els esforços a favor dels drets
en matèria de drets dels infants entre els
contribueixin a que els infants esdevin-
polítiques locals eficaces que garanteixin volupament dels infants i adolescents, d’acord amb el que preveu la Convenció sobre els Drets de l’Infant. El conve12
iniciatives i accions en benefici de la in-
sensibilització perquè els municipis in-
ara l’organització d’accions formatives
dels infants i que les seves polítiques
municipis catalans associats. L’ACM tam-
guin ciutadans de ple dret.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
ÀMBITS SECTORIALS
DISTINTIU MUNICIPAL PER LA IGUALTAT DE GÈNERE Les administracions públiques te-
de gènere d’àmbit municipal. Aquest
polítiques d’igualtat i de construir
través de entitats avaluadores que
guem sentir segurs i iguals. Però,
cés de certificació.
té perspectiva de gènere? El govern
Per obtenir el Distintiu per la igualtat
que les instal·lacions educatives si-
de triar entre les accions proposa-
procés de certificació es canalitza a
nen el deure de fer efectives les
garanteixen la neutralitat de tot el pro-
societats on tots i totes ens pula política municipal d’urbanisme
municipal inverteix en assegurar-se
guin espais que fomentin la participació de tots dos sexes en les activitats
escolars i d’oci? Promou el municipi accions per prevenir o reduir l’abandonament, el fracàs i l’absentisme
escolar de joves i adolescents des de la perspectiva de gènere? Intervé
a favor de l’ocupació de dones amb majors dificultats d’accés al mercat
laboral per apoderar-les? El govern
municipal dona suport a iniciatives d’emprenedoria empresarial o laboral
de les dones? Podríem obtenir respos-
tes de com s’incorpora la perspectiva
de gènere en totes les competències municipals, tenint en compte les múltiples dimensions del gènere?
Podem seguir esperant o podem actuar, demanar un compromís clar i contundent a les administracions locals. La Norma SG CITY 50-50 és una certificació d’àmbit internacional i un procés de millor continua L’article 6 de la llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i
homes estableix, entre altres, que al
de gènere, el govern municipal ha acions i campanyes de prevenció i
des quins seran els seus compromi-
els serveis d’atenció necessaris
transcorregut aquest període, es rea-
diverses manifestacions de la vio-
seus assoliments. Si el resultat és po-
posar a disposició de la població
sos pels dos anys següents. Un cop
per a les persones que pateixen les
litza una avaluació per evidenciar els
lència masclista. També ha d’aten-
sitiu, pot renovar el Distintiu.
dre, informar i orientar les dones
sobre programes i recursos per a facilitar l’exercici efectiu de llurs drets, i sensibilitzar homes i dones en termes
d’igualtat de drets i deures. I li corres-
pon, entre altres principis, el d’aplicar
la transversalitat de la perspectiva de
gènere i de les polítiques d’igualtat de gènere en les actuacions municipals.
Podem seguir esperant o podem ac-
tuar, demanar un compromís clar i contundent a les administracions locals. La Norma SG CITY 50-50, és
una certificació d’àmbit internacional
La certificació, elaborada per l’Associació Forgender Seal, posa a disposició dels municipis una sèrie d’eines que afavoreixen la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques de l’administració local
i un procés de millora continua, que permet implantar un sistema de gestió per reconèixer i certificar el com-
promís polític i estratègic del govern municipal a favor de la igualtat efec-
tiva entre dones i homes en la seva gestió i governança, a més de participar d’un avanç constant i progressiu cap a la igualtat.
La certificació, elaborada per l’Associació Forgender Seal, posa a dispo-
Les accions s’organitzen en tres
grans àrees temàtiques: una àrea de lideratge, gestió interna i capacitats
de l’organització municipal; una àrea
de promoció dels drets de les dones, i l’àrea de promoció d’un entorn lliure de violències i discriminacions. Esther Pino
Associació Forgender Seal
sició dels municipis una sèrie d’eines que afavoreixen la integració de la
municipi li correspon estudiar i de-
perspectiva de gènere en les políti-
sitats de les dones, sensibilitzar
local. Mitjançant un procés de certifi-
violència masclista, impulsar actu-
la igualtat de gènere, el primer segell
tectar les mancances i les neces-
ques i actuacions de l’administració
la població sobre les causes de la
cació, el municipi obté el Distintiu per
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
13
CENTRAL DE COMPRES
NOU ACORD MARC DE SUBMINISTRAMENT DE PARCS INFANTILS I MOBILIARI URBÀ INFORMACIÓ:
93 496 16 16 - Ext. 239
centraldecompres@acm.cat www.centraldecompres.cat
tre elements comprenen una superfície de 20x12 m2 i incorporen els tres elements
anteriors més un joc de rotació. I les àrees de cinc elements comprenen una super-
La Central de Compres de l’ACM posa a
cant o dispositiu de trepa.
anteriors mes una caseta.
de parcs infantils i mobiliari urbà. Aquest
dors de fusta, metall i/o plàstic.
L’acord marc també contempla submi-
lar elements de jocs infantils i esportius,
lla que permeti un balanceig en diferents
individuals de fitness i workout.Entre els
mobiliari urbà associat que conformen
• Joc de rotació. Jocs tipus “carrusel” que
workout de l’espai públic.
• Caseta. Estructura en forma de caseta
disposició el servei de subministrament
• Gronxadors amb dos seients. Gronxa-
acord té l’objectiu de subministrar i instal·
• Joc de molla o balancí. Balanci de mo-
el paviment i seu tancament, i també el
direccions.
les àrees de joc infantil o de fitness i/o
giren sobre un o varis eixos de rotació.
Pel que fa als jocs infantils, l’Acord marc
oberta o tancada amb teulada.
diferencia tres tipologies en funció del
Tots aquests elements estan disponibles
manera es subministren àrees i elements
riant inclusiva que ha de permetre l’ús per
material base de la instal·lació. D’aquesta de joc infantil en fusta, metall i plàstic,
amb l’objectiu que els ajuntaments puguin
rotatori doble a més dels patins. Pel que
fa als de workout es disposa dels aparells següents: espatlleres, paral·leles, flexions, Escala i banc d’exercicis.
urbà s’ha realitzat en modalitat de selec-
i instal·lació d’àrees de joc infantil de fus-
licitat un lot específic pel subministrament
ta, metall i plàstic composades per 3 , 4 o 5 elements. Les àrees de tres elements comprenen una superfície de 13x11 m2
• Estructures de multijoc. Conjunt de torre
i inclouen una estructura multijoc i un to-
pot variar entre escala, estructura antillis-
element de molla i/o balancí. Les de qua-
on s’ubica un tobogan i l’accés del qual
l’el·líptica, l’element de gir de cintura i el
part de persones amb discapacitat.
de joc infantil o ampliació de les existents.
locals són:
elements de fitness trobem la bicicleta,
L’adjudicació de l’Acord marc de sub-
En base als elements en format bàsic s’ha
Els elements bàsics a disposició dels ens
nistrament de jocs musicals i elements
en el seu format bàsic i també amb la va-
substituir aquells que per l’ús s’hagin po-
gut fer malbé o per completar noves àrees
14
fície de 25x20 m2 i incorporen els quatre
bogan, un gronxador de dos seients i un
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
ministrament de parcs infantils i mobiliari
ció. D’aquesta selecció n’han resultat 11 empreses adjudicatàries d’un o més dels 12 lots adjudicats.
ADJUDICATARIS:
DIPUTACIÓ DE BARCELONA
TREBALLANT PER LES PERSONES, EL PROGRÉS I EL REEQUILIBRI TERRITORIAL ment econòmic i potencia els plans
locals d’ocupació, apostant pel ter-
ritori com a element generador de riquesa. Un pla que també impulsa les polítiques socials per reduir les
desigualtats i desenvolupa accions per assegurar que tothom pugui viure
en condicions de benestar, visqui on visqui i tingui l’edat que tingui. I, fi-
nalment, que promou la cultura, l’educació i l’esport com a eines bàsiques de cohesió social amb inversions en equipaments i serveis per establir un
model territorial equilibrat i sostenible.
Tot això, amb el gran repte de conti-
nuar consolidant una administració És als municipis, a cada poble i a
cada ciutat, on les persones busquen solucions a les seves necessitats quotidianes, les més immedia-
tes. La Diputació de Barcelona, com a administració que dona suport als
gran repte de connectar el territori i les persones amb un futur pròsper.
pública local, transparent i professional que tingui garantides l’autonomia i la suficiència financera.
Un pla ambiciós, amb projectes con-
crets, que fomenta el desenvolupa-
ajuntaments dels 311 municipis de la
Connectar amb la responsabilitat
havent destinat 3.000 milions d’euros
La tasca continuada d’acompanyament als ajuntaments i als consells comarcals
locals de les comarques barceloni-
ben valorades, referent en el servei públic. La Diputació és la primera administra-
demarcació, acabarà l’actual mandat a cobrir les demandes dels governs nes, defensant la tasca de la política de proximitat com a garantia fonamental del benestar de les persones i del progrés al territori.
del territori ha convertit la Diputació de Barcelona en una de les institucions més
ció pública de Catalunya amb el certificat de responsabilitat social d’AENOR, que
l’acredita per haver implantat un sistema de gestió basat en la responsabilitat social, el bon govern i la millora contínua; des del respecte a l’autonomia de tots els municipis i amb l’objectiu últim de millorar el benestar de les persones.
La Diputació de Barcelona ha destinat 3.000 milions d’euros a cobrir les demandes dels governs locals Amb la missió d’enfortir la capacitat dels governs locals per millorar la qualitat de vida de la ciutadania i
contribuir així al progrés i al reequili-
bri territorial de Catalunya, la Diputació ha impulsat els últims anys el seu
Pla d’Acció de Mandat, que aplega
en 13 grans projectes estratègics, el ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
15
DIPUTACIÓ DE BARCELONA
16
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
LOCALRET
LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA I LOCALRET COL·LABOREN PER FER ESTUDIS TÈCNICS PER PROVEIR BANDA AMPLA ALS MUNICIPIS - Estudi per a la provisió de banda ampla aprofitant la xarxa municipal de televisió per cable existent.
La Diputació de Barcelona ofereix aquest recurs en col·laboració amb el
Consorci Localret, atès que reconeix al Consorci Localret com a l’entitat municipalista especialitzada en l’àmbit de
les Tecnologies de la Informació i la
Comunicació, mitjançant la qual desen-
voluparà projectes estratègics d’interès El Catàleg de Serveis 2019, aprovat per la Diputació de Barcelona, conté un total de 268 recursos d’assistència
i cooperació a disposició dels governs
locals. Entre tots aquest recursos des-
taca una línia específica per a la redacció d’estudis per a la provisió de banda ampla al territori.
Aquest recurs tècnic el poden demanar a la Diputació els ajuntaments de
municipis de fins a 50.000 habitants.
Això suposa que el recurs està disponible per al 93% dels municipis de la demarcació de Barcelona, atès que
només 19 ciutats superen el llindar dels 50.000 habitants. El termini per a pre-
diferents municipis han pogut disposar,
entre d’altres, dels següents estudis tipus:
Davant de qualsevol dubte o aclariment, tant els responsables electes
- Estudi per a la millora dels serveis de telecomunicacions en el municipi.
- Estudi per a la definició d’una estratègia de desplegament d’infraestructures
en el municipi. d’acord amb els interessos de connectivitat de l’ens local
(equipaments públics, zones d’activitat econòmica, etc.).
com els tècnics dels ens locals, es poden posar en contacte amb el Consor-
ci Localret mitjançant el telèfon 93 486 14 30 o el correu electrònic consorci@
localret.cat. També poden trobar més informació al Catàleg de Serveis 2019
de la Diputació de Barcelona (Ciutats i regions Digitals. Estudis per a la pro-
visió de banda ampla al territori, amb codi de recurs 19111).
- Estudi tècnic per a la connectivitat de les empreses dels polígons industrials.
sentar les sol·licituds finalitza el dia 1
- Estudi de cobertures reals de telefo-
En el marc de convocatòries anteriors
de banda ampla al municipi.
d’abril de 2019.
per a les entitats locals.
nia mòbil per a la millora de la provisió
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
17
PARTITS POLÍTICS
QUINES POLÍTIQUES LOCALS ES PODEN FER PER GARANTIR LA IGUALTAT DE GÈNERE ALS NOSTRES MUNICIPIS? CAL REVISAR LES NOSTRES PRÀCTIQUES QUOTIDIANES I IMPULSAR DES DELS AJUNTAMENTS POLÍTIQUES PER ASSOLIR IGUALTAT REAL DE GÈNERE
Lourdes Ciuró Membre de la Direcció Executiva Nacional del PDeCAT i diputada al Congrés Les polítiques no són neutres al gènere. Cal revisar les nostres
un referent de gènere de tot l’ajuntament que pugui elaborar un
pràctiques quotidianes i impulsar des dels ajuntaments polítiques
informe anual de la incorporació de la transversalitat de gènere.
per assolir igualtat real de gènere.
- Formació en polítiques d’equitat de gènere. - Creació de regidories d’igualtat de gènere en tots els municipis.
- Incorporar plans de polítiques d’equitat de gènere en el disseny
-Incorporació de noms de dones al nomenclàtor del municipi per
dels quals han de participar els grups feministes i les entitats de
tal de fer un reconeixement a totes les dones històricament me-
defensa dels drets de les dones del municipis.
nystingudes al municipi.
- Incorporar la transversalitat de la perspectiva de gènere, a nivell
- Incorporar clàusules d’igualtat en la contractació pública.
de discurs i de pràctica, per part de tot el consistori, nomenant
- Establir mecanismes en contra de la publicitat sexista.
ELS AJUNTAMENTS HAN DE VETLLAR PER FER DEL MUNICIPI UN ESPAI DE CREIXEMENT PERSONAL PER A TOTHOM, UN ESPAI DE DESENVOLUPAMENT SOCIAL I D’EXERCICI DE LA CIUTADANIA
Maite Aymerich Alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts La República ha de ser la plasmació d’una societat de dones i homes
Els ajuntaments han de vetllar per fer del municipi un espai de crei-
lliures i amb les mateixes oportunitats i responsabilitats. Com deia Susan
xement personal per a tothom, un espai de desenvolupament social i
B. Anthony “Homes, els seus drets i res més; dones, els seus drets i res
d’exercici de la ciutadania, ha de facilitar l’apoderament de més dones
menys”. Cal partir de la idea que per a poder garantir l’accés de les
per fer sentir la seva veu. Tots els àmbits de l’Ajuntament han d’incorpo-
dones en tots els àmbits de representació i presa de decisió cal garantir
rar la mirada de gènere. Només així garantirem la igualtat d’oportunitats
aquests drets a totes les persones i treballar per eliminar les traves cul-
per a tothom.
turals i ideològiques que avui no ho fan possible. El món local republicà ha de fer seu aquest principi i revisar tot allò que fa. Només actuant des
Els nostres municipis també han de ser espais segurs i lliures de violèn-
d’aquesta perspectiva en tots els àmbits podrem garantir que no s’exer-
cies masclistes. Un país equilibrat és aquell en què els drets de tota la
ceix, des de l’àmbit local, cap discriminació per raó de gènere.
ciutadania són efectius sigui quina sigui la dimensió del municipi.
Jaume Collboni Secretari de Política Municipal del PSC
LES POLÍTIQUES MUNICIPALISTS FEMINISTES, MÉS QUE MAI, HA DE SER PARADIGMA D’UNA NOVA GESTIÓ I GOVERNANÇA DE LA PROXIMITAT
Amb el Govern Socialista de l’Estat les polítiques d’Igualtat de Gènere
cia de Gènere, i estableix el repartiment dels 20 milions d’euros (que
han retornat a ser una prioritat pública i social de primer ordre. A més
es doblaran enguany).
aquestes noves accions, per primera vegada, seran canalitzades en una part pels propis ajuntaments com administracions de més proxi-
Prioritzarem la lluita contra la feminització de la pobresa treballant ac-
mitat i que coneixen de primera mà la situació en matèria d’igualtat de
tivament des dels serveis socials per detectar i tractar els casos d’ex-
gènere als seus barris, pobles i ciutats.
clusió social i pobresa, i molt especialment, inclouent la perspectiva de gènere a totes les actuacions que es duen a terme des dels depar-
Així per iniciativa del Govern socialista a la reunió de la Conferència
taments i serveis de promoció i desenvolupament econòmic. Fomen-
Sectorial d’Igualtat del passat juliol, es va acordar els criteris pel re-
tarem el pla de nous usos del temps, per viure en una societat més
partiment dels 100 milions d’euros corresponents a les Comunitats
igualitària, eficient i saludable, involucrant els diversos agents locals
prevists en el Pacte d’Estat, els dels 20 milions d’euros per als Ajunta-
(institucions, escoles, comerços...)
ments. I a l’Agost passat es va aprovar un Reial decret Llei convalidat
18
per al Congrés dels Diputats, amb el que es retornen les competències
En definitiva, les polítiques municipalistes feministes, més que mai, han
als ajuntaments en la promoció de la Igualtat i la lluita contra la Violèn-
de ser paradigma d’una nova gestió i governança de la proximitat.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
PARTITS POLÍTICS
Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV
CAL TRANSVERSALITZAR LES POLÍTIQUES DE GÈNERE I IMPLANTAR LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN EL PRESSUPOST MUNICIPAL COM EL MILLOR INSTRUMENT PER A POLÍTIQUES PÚBLIQUES D’EQUITAT
Després de més d’una dècada assajant politiques públiques
els procediments de contractació pública i garantir que aquestes
d’igualtat de gènere, a l’actualitat cal transversalitzar les polítiques
vagin dirigides a empreses o entitats que acreditin unes condici-
de gènere i implantar la perspectiva de gènere en el pressupost
ons laborals i salarials dignes. Cal avançar en uns pobles i ciutats
municipal com el millor instrument per a realitzar les polítiques pú-
coeducadors i donar valor des del sector públic als treballs de
bliques d’equitat. Hem de promoure un Pacte Local Contra les Vi-
cura i atenció a les persones com a element central de la vida en
olències Masclistes com a marc per superar els actuals protocols
comunitat. I finalment fomentar la participació i representativitat de
esdevenint un instrument que articuli el treball de tots els sectors
les dones cercant la paritat als organismes i entitats de la ciutat
implicats en la lluita contra el masclisme en totes les seves mani-
i una comunicació local amb perspectiva de gènere i no sexista.
festacions. Transformar els nostres municipis en pobles i ciutats segures i lliures d’agressions sexuals a través d’un urbanisme amb mirada de dona i de l’impuls de mesures a l’espai públic. Alhora com a admistracio publica cal minimitzar a través de politiques actives la bretxa salarial, incorporar la visió de gènere en
En el moment de tancar l’edició d’aquesta revista, no havíem rebut el text de resposta a la pregunta d’aquest mes.
Dimas Gragera Portaveu de C’s a Santa Coloma de Gramenet i diputat al Parlament
DES DELS AJUNTAMENTS S’HA DE VETLLAR PERQUÈ NO HI HAGI CAP PRÀCTICA DISCRIMINATÒRIA A CAP ACTIVITAT DEL MUNICIPI I FOMENTANT LA IGUAL PARTICIPACIÓ
Garantir la igualtat efectiva de gènere ha d’estar al centre de les
amb totes les administracions, ja que la igualtat efectiva s’aconse-
polítiques desenvolupades per totes les administracions i, per
gueix implicant a tots els agents. Finalment, des dels ajuntaments
descomptat, també ha de ser un dels objectius principals dels ens
s’ha de vetllar perquè no hi hagi cap pràctica discriminatòria a
locals. El paper dels ajuntaments com a administració més prope-
cap activitat del municipi i fomentant la igual participació a tots
ra a la ciutadania esdevé fonamental també en aquest aspecte.
els esdeveniments que es portin a terme a la ciutat. A la contrac– tació pública s’han d´incloure clàusules que assegurin i fomentin
Els pressupostos municipals han d’incloure partides destinades a
aquesta igualtat.
fomentar aquesta igualtat i, de forma freqüent, s’han de dur a terme campanyes per tal que la població prengui consciència de la situació. Des dels municipis també s’ha de col·laborar activament ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
19
RACÓ DE L’ASSOCIAT EL RIPOLLÈS, REUS, BADALONA, L’ALT URGELL I EL BAIX EBRE ENTREN EN UN PLA PER PREVENIR LA DISCAPACITAT DE LA GENT GRAN La prova pilot per impulsar una xarxa especialitzada en
gerontologia es portarà a terme en cinc territoris de Catalunya, Andorra, Navarra i quatre departaments francesos.
L’objectiu general del projecte és implementar a la zona transfronterera dels Pirineus un projecte de prevenció de
la discapacitat en les persones grans mitjançant la creació d’una xarxa per promoure l’assistència, la formació, la recerca i la innovació en el camp de la gerontologia. Foto de família dels municipis distingits.
QUINZE NOUS MUNICIPIS REBEN LA DISTINCIÓ COM A CIUTATS I VILES AMB CARÀCTER I POBLES AMB ENCANT La marca Ciutats i Viles amb Caràcter té com a objectiu posar en
valor el patrimoni urbà de Catalunya i promocionar aquelles ciutats
i viles que combinen diferents aspectes (cultura, art, gastronomia,
arquitectura, innovació, etc.) per oferir al visitant una experiència completa. Hi poden optar ciutats mitjanes –pel que fa al volum de
població– i viles amb una forta personalitat marcada per alguns aspectes com ara el caràcter històrico-cultural, enogastronòmic,
artístico-creatiu o aquell que les defineixi i pel qual vulguin apostar. En total s’han entregat 15 distintius: tres Ciutats i Viles amb Caràcter per Manresa, Montblanc i Solsona; i dotze Pobles amb Encantper Beget, Calella de Palafrugell, Castellar de n’Hug, Montsonís,
Mura, Pals, Peratallada, Prades, Rupit, Santa Pau, Siurana i Taüll. La marca Ciutats i Viles amb Caràcter és una de les apostes del
Departament d’Empresa i Coneixement, a través de l’Agència Catalana de Turisme, envers la promoció del turisme urbà. Les ciu-
tats, viles i pobles que aconsegueixen aquesta distinció entren a formar part d’un pla de promoció específic de l’Agència Catalana
de Turisme i adquireixen una sèrie d’avantatges com són: visibilitat
en els canals de on-line de l’ACT, ús per utilitzar el distintiu exclusiu de Ciutats i Viles amb Caràcter o Pobles amb Encant, participació en accions promocionals de l’ACT, accés al pla de formació de l’ACT o accés a informes d’intel·ligència de mercat, entre d’altres.
20
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
El Projecte Aptitude està finançat pel programa Poctefa
2014-2020, acrònim del Programa Interreg VA EspanyaFrança-Andorra, un programa europeu de cooperació ter-
ritorial creat per fomentar el desenvolupament sostenible del territori fronterer entre els tres països. Està coordinat
pel Gérontopôle de Toulouse i els Hôpitaux de Toulouse. Els socis del projecte són el Complejo Hospitalario de Navarra, el Centro de investigación Biomédica Navarrabiomed i la Fundació Salut i Envelliment UAB i, en l’àmbit de
Catalunya, a més, són membres associats el Servei Català
de la Salut i la Fundació TIC Salut Social. El projecte, que es desenvolupa de manera coordinada amb el Pla de pre-
venció de discapacitat en persones grans fràgils previst al Pla de Salut 2016-2020, es troba en la fase inicial de diagnòstic del territori.
“SOMIAR COM MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DELS TEUS VEÏNS ÉS EL MÉS BONIC”
ENTREVISTA
David Alquézar (ERC). Alcalde de Sant Martí de Tous
Tweets
#municipisenpositiu Alcaldessa: David Alquézar Claramunt (ERC) Professió: Enginyer industrial Habitants: 1.186 Pàgina web: www.santcugat.cat Sou alcaldessa: 18.000€ bruts anuals Sou regidors: varia segons cada cas (% dedicació, portaveus, junta de govern)
Sant Martí de Tous, o Tous tal i com s’hi
refereixen la majoria de vilatans, és un municipi de la comarca de l’Anoia d’uns
1.200 habitants i a tot just 10 quillòmetres de distància d’Igualada. El seu alcalde és en David Alquézar (ERC) des
del 2007, i enguany torna a postular-se com a batlle del municipi. Alquézar assegura que després de 12 anys com a
alcalde “mantinc la il·lusió i l’empenta del
primer dia” i assegura que “tot i les fites assolides, el projecte que vaig encap-
çalar l’any 2007, en gran part donades les dinàmiques econòmiques viscudes, creiem que no és pot donar per finalitzat” atès que “tenim diversos reptes his-
tòrics pendents que actualment estan a tocar”. Dos d’aquests reptes principals
són “consolidar el projecte d’escola XXI i continuar fomentant el comerç i serveis locals”, alhora que destaca que “treballar perquè els veïns disposin dels millors
serveis possibles també es una de les claus per mantenir la vida diària local”.
Alquézar reivindica amb fortalesa la idea de “continuar mantenint les arrels de poble”, una idea de vila “amb una bona
qualitat de vida, ric culturalment, respectuós i cívic entre la seva gent, en definiti-
va una comunitat activa que avança en el
bé comú” posant en el centre del mapa i com a protagonistes “als veïns i veïnes”.
Si mira enrere per valorar el seu mandat com a alcalde, David Alquézar assegura
que “podem estar molt orgullosos dels
objectius assolits en els darrers anys”. En destaca la “finalització del projecte
Consell Comarcal del Baix Ebre @CCBaixEbre
El Consell Comarcal contracta onze aturats de llarga durada
Ajuntament de Cardona @ajtcardona Cardona inaugura els allotjaments tutelats per la gent gran amb la visita del Conseller de Territori Damià Calvet
de Llei de Barris” havent complert “el seu objectiu principal: tornar la vitalitat al nucli
antic, millorant de manera transversal la qualitat de vida del municipi”. D’aquesta
legislatura n’explica que ha calgut gestionar les inversions de la Llei de Barris i
Ajuntament de Gironella @AjGironella #Gironella es declara municipi contra el feixisme i el racisme i s’afegeix a Berga i Casserres que també ho han aprovat
“millorar la salut econòmica del consisto-
ri, apropant-se a l’objectiu de deute zero”, una feina que la destaca com el “major repte”.
Mirant el futur, però, Alquézar repetirà
com a alcaldable afrontant un llistat de
Ajuntament de Tarragona @TGNAjuntament L’obra d’urbanització del Passeig del Miracle ha millorat l’espai per als vianants i han incorporat un carril biic bidireccional
projectes que “creix permanentment”
com per exemple “projectes com el po-
liesportiu cobert i la consolidació de la zona esportiva”.
Finalment, el batlle de Tous destaca que
Ajuntament de Calella @calellaesmes #Calella estrena un sistema pioner de geolocalització i vídeo vigilància
“dedicar-se a la política municipal implica
molta constància i esforç. Hem entès des del primer dia, que l’únic secret perquè el municipi avanci és l’esforç del treball
diari. Per fer-ho s’ha de ser permanent
crític amb un mateix i tenir la capacitat de
Ajuntament de Manresa @ajmanresa #Manresa posa en marxa una campanya per incentivar que els petits propietaris lloguin els seus habitatges
rectificar en els teus propis arguments” i assenyala que el més bonic de ser alcalde és “somiar com pots millorar la qua-
litat de vida dels teus veïns”, alhora que “veure les fites assolides i com els veïns en gaudeixen sempre és el més gratifi-
cant. La política s’ha d’entendre com un
Consell comarcal de les Garrigues @CCGarrigues Les Garrigues estrena la campanya de les rutes turístiques pels camps d’ametllers en flor
servei, els regidors i regidores estem al servei dels nostres veïns, al servei del poble, aquest és el sentiment”
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
21
OPINIÓ
GOVERNAR LOCALMENT AMB MIRADA GLOBAL Un dels principals reptes del segle
compleixen els compromisos establerts a les agendes inter-
XXI i d’acord amb l’Agenda 2030
nacionals de gènere, desenvolupament o medi ambient.
Per assolir aquest repte, Nacions
Els governs locals, com a garants de drets, poden per incor-
contra les causes estructurals que
dels moviments feministes com per exemple tenir en compte
iniquitat.
viament a poder apoderar-les i comptar amb la seva parti-
Les dones en el nostre país, mal-
segures per homes i dones; tenir en compte les necessitats
minacions en tots els àmbits de la seva vida. Discriminacions
ques; contemplar les múltiples desigualtats i les múltiples
exercint i aplicant polítiques que garanteixin i restableixin els
amb discapacitats o dels col·lectius LGBT, per preveure po-
seran vulnerats els seus drets per raó de gènere o sexe.
truir aliances amb altres expressions del moviment de dones
L’administració pública local és actor clau del desenvolupa-
de Beijing i la CEDAW.
és reduir i pal·liar les desigualtats.
Marta Macias Directora de Coop4equality Consultoria en igualtat de gènere
Unides ens convida a treballar
porar en les seves polítiques públiques les recomanacions
perpetuen les discriminacions i la
l’existència d’una cultura de violència contra les dones prècipació efectiva; no assumir que les ciutats són igualment
grat ser un país democràtic i amb garanties, pateixen discri-
específiques de les dones en situacions de crisis econòmi-
que han de ser aturades en primer lloc per les institucions,
formes de discriminacions de grups com les dones grans,
drets humans de les dones, i assegurant que a cap dona li
lítiques específiques, enfortir els espais d’articulació, i consi finalment, tenir en compte localment la Plataforma d’Acció
ment humà i per tant és, junt amb la resta d’administracions, responsable d’aconseguir espais urbans lliures de desigual-
París o la Nova Agenda Urbana. Aquests compromisos inter-
“Les dones en el nostre país, malgrat ser un país democràtic i amb garanties, pateixen discriminacions en tots els àmbits de la seva vida”
normativa de gènere. Tots aquests compromisos impliquen
Un dels majors reptes dels governs locals és doncs la in-
governs municipals que, amb freqüència, es troben amb difi-
en totes les polítiques, en els mètodes i els instruments que
tats. En l’actualitat s’està revisant i revaloritzant el paper que
juguen els governs locals i regionals en el disseny i aplicació de les agendes internacionals, com l’Agenda 2030 entorn
dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’Agenda de nacionals serveixen de marc general per a l’aplicació de la
una gran responsabilitat i representen un gran repte per als
tegració de la dimensió del gènere en totes les activitats i
cultats per adaptar aquestes agendes al context local.
afecten la vida quotidiana de la ciutadania. En aquest sentit,
El paper dels governs locals en l’esfera internacional, doncs,
marginació per avançar en el procés de desenvolupament,
debat i de presa de decisions globals. La Conferència Ha-
compte les causes estructurals que permeten que en un en-
tegració, ja que va incloure les consideracions de gènere i
última instància, la negació dels drets humans.
està movent-se cap a un major protagonisme als espais de
ens convida a formular respostes en les quals s’ha tingut en
bitat III va constituir una realització històrica del principi d’in-
torn polític i social es fomenti l’exclusió i la marginació i, en
equilibri regional en totes les sessions.
Els drets humans, els drets de les dones així com la igualtat
L’administració pública local es troba en una posició idònia
de gènere comparteixen un objectiu comú amb el desenvo-
d’igualtat; disposa d’un marc normatiu nacional i internacio-
de tots els homes i dones. Sabem que el desenvolupament
nous lideratges polítics a favor de la igualtat més enllà del
alhora que els drets humans són essencials per al desen-
capdavant d’importants ciutats del país.
les dones són vitals no només per a millorar les condicions
Existeixen una sèrie d’instruments, en els quals es concreten
per assolir una plena ciutadania. Tenim lideratges preparats
locals per avançar cap a la igualtat, al mateix temps que
administra el poder del poble.
per desenvolupar un paper actiu en el marc de les polítiques
lupament humà: assegurar la llibertat, el benestar i la dignitat
nal favorable, d’una ciutadania cada dia més apoderada, de
humà és essencial per a la realització dels drets humans,
discurs teòric i de nous lideratges femenins i feministes al
volupament humà. I, l’equitat de gènere i l’apoderament de
els reptes específics i les mesures proposades als governs
22
Nacions Unides convida a centrar-nos en la discriminació i la
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2019
econòmiques, socials i polítiques de la societat, sinó també
per assumir el repte i tenim una ciutadania exigent amb qui
PÀGINA ESPECIAL
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2018
23