Revista ACM 404

404 Abril 2019

La revista referent d’informació del món local

ELS MUNICIPIS COM A MOTOR DE CANVI CAP A UNS HORARIS MÉS RACIONALS L’ACM ha signat, juntament amb la Generalitat, un protocol per aplicar uns horaris més racionals i europeus a l’administració local en el marc de la campanya per la Reforma Horària. Pàg. 4-5

L’ACM impulsa Plans d’integritat per a ajuntaments per millorar la qualitat democràtica

Les dates i informació bàsica de les eleccions municipals 2019 que han de saber tot ajuntament

Iniciem les sessions al territori per aconseguir una contractació local més àgil i transparent

ACTUALITAT - Pàg. 8-9

JURÍDICS - Pàg. 12

FORMACIÓ - Pàg. 14

Ponts (Noguera)

SUMARI

PONTS El municipi de Ponts està situat a la comarca de la Noguera. Amb uns 2.600 habitants compta amb 30,5 quilòmetres quadrats

d’extensió. Poblat per ibers, romans, gots i sarraïns va ser sempre un punt estratègic i compra amb els nuclis agregats de Torreblanca, La Força i El Tossal. A nivell patrimonial destaca l’església romànica de Sant Pere de Ponts (s. XI) o el retaule de la

Mare de Déu del Roser (s. XIII) a l’església neogòtica de Santa Maria de Ponts. Gentilici: pontsicà i pontsicana. La Festa Major se celebra el 14 de setembre. La seva alcaldessa és Maria Alba Basomba (ERC).

ACTUALITAT

ACTUALITAT

ACTUALITAT

PÀG. 4

PÀG. 6

PÀG. 7

ÀMBITS SECTORIALS

CENTRAL DE COMPRES

OPINIÓ

Se signa el protocol per a impulsar la Xarxa de ciutats i pobles per la Reforma Horària

PÀG. 8-9

Convocatòria per impulsar els plans d’integritat als ajuntaments catalans

Compromesos amb la lluita contra la segregació escolar

PÀG. 14

La Central de Compres fa sessions al territori per afavorir una contractació més àgil al món local

Una delegació d’alcaldes visita la conca minera del Werra, a Alemanya

PÀG. 22

‘L’hora de la veritat’. Article d’opinió del periodista, Jofre Llombart

EDITORIAL

L’HORA DEL CANVI, EL CANVI D’HORARI El debat generat en els últims anys sobre com cal organitzar i estructurar la jornada laboral ha posat sobre la taula la voluntat

d’afrontar una reforma horària. El món local, pioner en molts

processos, ha agafat el compromís ferm d’impulsar aquest

canvi. Per aquest motiu, el 4 de març l’ACM va ser un dels signants, juntament amb el Departament de la Presidència i la FMC, del protocol per a l’Impuls de la Xarxa de Ciutats i Pobles

per la Reforma Horària. Un document que pretén equiparar-se als horaris més racionals i saludables dels països de la Unió Europea.

Les administracions locals des de fa anys s’han posicionat a

favor d’aquest canvi de model que busca aconseguir una major conciliació de la vida laboral, personal i familiar. L’ACM pretén erigir-se com un agent líder per dinamitzar el conjunt d’accions

que promoguin la racionalització dels horaris des de l’administració local. Els ajuntaments i ens locals sempre han estat la

punta de llança per a totes aquelles polítiques que ajuden al

progrés i la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

Perquè és des de la proximitat, des d’on es poden aconseguir els resultats més efectius per a qualsevol canvi que vulgui fer progressar la nostra societat. El lideratge del món local no és casual. Es basa en la tasca i la gestió dels ajuntaments cata-

lans que des de fa 40 anys se centra en pensar en les persones, en millorar la qualitat dels serveis prestats, l’atenció social als seus veïns i veïnes...

L’objectiu és que el 2025 ja s’hagin implantat totes les mesures

que permetin copsar aquest canvi que pretén fer un millor ús del temps. Des de l’ACM farem arribar als partits polítics que es presentin a les eleccions generals del 28 d’abril una sèrie de

compromisos, entre els quals hi haurà la racionalització d’horaris perquè treballin per fer efectiva la seva implantació.

Més d’un centenar d’ajuntaments catalans ja estan compro-

mesos per aplicar mesures cap als nous horaris. La resta de consistoris estem segur que quan arribi l’hora de la veritat, s’im-

plicaran profundament per ser-hi. Ho hem demostrat sempre.

Els canvis més importants comencen des de baix, des de la base... i qui treballa dia rere dia a peu de carrer són els ajun-

taments i ens locals catalans, a través dels milers d’electes compromesos amb els seus pobles i ciutats.

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Joan Morcillo

La redacció no comparteix, necessàriament,

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: David Prat

l’opinió expressada en els articles.

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Albert Guilera, Albert Batalla, San-

Correu electrònic: acm@acm.cat

ti Valls, Víctor Torrents, Carles Bassaganya, Jordina

Dipòsit legal: B3434383.

Moltó, Jordi Cuminal. www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019

3

ACTUALITAT

SIGNEM EL PROTOCOL PER A L’IMPULS DE LA XARXA DE CIUTATS I POBLES PER A LA REFORMA HORÀRIA L’ACM, conjuntament amb la Genera-

promís institucional de concretar totes

Presidència, la Federació de Municipis

per a la Reforma Horària en relació als

litat, mitjançant el Departament de la

aquelles accions derivades del Pacte

i l’Associació Iniciativa per a la Reforma

compromisos que afecten als municipis

tocol per a l’impuls de la Xarxa de Ciu-

missió de seguiment” i concretament

Horària Ara és l’Hora, ha signat un pro-

i fer-ne el seguiment a través d’una Co-

tats i Pobles per a la Reforma Horària.

l’ACM s’ha compromès a “dinamitzar el

L’objectiu d’aquest document és pro-

la racionalització dels horaris en el ter-

moure la racionalització dels horaris a

Catalunya a través de les ciutats i pobles, com a elements que poden accelerar el canvi cap a uns horaris més

racionals, saludables i equiparables al

conjunt de països de la Unió Europea.

Fent especial incidència en la necessi-

tat que les administracions locals tenen un paper cabdal en la concreció de polítiques d’igualtat per a la ciutadania

per aconseguir una major conciliació de la vida laboral, personal i familiar;

en l’increment del temps per al descans, en afavorir la participació ciutadana en iniciatives i organitzacions de

conjunt d’accions per tal de promoure

reny municipal en totes aquelles actuacions concretes que s’acordin”.

Saldoni,

expressat

que

“aquest protocol significa un impuls

perquè preguem tots plegats un com-

promís que hem de fer un molt millor ús del temps. Ens implica a tots plegats, a les administracions i també a les esco-

les i a les empreses” així com també ha destacat que “el nostre dia a dia el podem fer d’una forma molt més racional,

a aprofitar millor el temps i a gaudir-lo

la societat civil i en la gestió dels afers públics.

Aquest protocol contempla diverses línies d’actuació, tals com “Promoure

l’assessorament, per part de l’Oficina per a la Reforma Horària; fomentar el

debat sobre la racionalització dels horaris; fomentar l’intercanvi d’experiències; i promoure el desenvolupament de

pactes del temps a nivell local”. Totes les parts signants han adquirit “el com4

ha

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019

més productiva”. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa

Artadi, va destacar la importància del protocol, ja que demostra la voluntat de “seguir teixint aquesta xarxa entre tots

d’uns canvis que hem de fer en benefici de la ciutadania catalana”. “Els canvis culturals requereixen una actuació

transversal en diferents àmbits i és per això que és molt important que s’invo-

En aquest sentit el President de l’ACM, David

i també per fer una gestió del temps

lucrin els municipis”, va afirmar.

Aquest protocol s’estén fins a finals

del 2019 i es pot prorrogar dos anys més. La signatura es va fer al Palau de la Generalitat el 4 de març. Hi van ser

presents la Consellera de Presidència,

Elsa Artadi; el president de l’ACM, David Saldoni; el vicepresident de l’FMC,

Josep Salom; i la representant de la Ini-

ciativa per la Reforma Horària Ara és l’hora, Assumpta Baig.

ACTUALITAT

ELS MUNICIPIS PRESCRIPTORS DE LA REFORMA HORÀRIA La necessitat de treballar en l’organitza-

ció d’uns millors horaris al nostre país,

s’ha anat fent un lloc en el debat públic a casa nostra. Els canvis que en les últimes dècades s’estan produint a Catalunya sobre les noves formes de treball,

l’equiparació cap a una plena igualtat dona-home, la pluralitat de tipologies de

famílies, i sobre tot l’accés a la utilització de les tecnologies per a l’ús quotidià, han configurat la necessitat de posar en valor el factor temps en el nostre dia a dia

i conseqüentment poder reordenar uns horaris que a casa nostra viuen un desfa-

sament des de l’època del dessarollismo franquista.

Si a aquesta demanda hi sumem la ne-

cessitat de gaudir de les hores de son

per a un correcte descans, tenir un millor rendiment educatiu, de millorar el nostre vincle laboral, personal i familiar o de ser una societat que millori els indicadors de

productivitat, es fa necessari promoure una organització dels horaris més racio-

nal i saludable com a element distintiu de modernització de la nostra societat.

I és en el marc d’aquest debat que els municipis hi teniu un paper importantíssim, com a principal administració pública de proximitat. És per això que les

entitats municipalistes, entre elles l’ACM,

la Iniciativa per a la Reforma Horària i el Govern de la Generalitat, amb l’Oficina

per a la Reforma Horària al capdavant,

que estem promovent la racionalització

dels horaris a Catalunya a través de la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Refor-

ma Horària.

dels compromisos del Pacte per a la Reforma Horària signat el 17 de juliol de

2017 entre més d’un centenar d’institucions del país. Son alguns dels exemples

que es poden promoure des del món

La Xarxa és l’espai de trobada per compartir experiències i bones practiques

en relació a la millora dels horaris. La

feina dels municipis com a prescriptors d’aquest canvi cultural és importantíssima i son vàries les possibles actuacions a desenvolupar. Des de la inclusió en

el cartipàs municipal de les polítiques

d’usos del temps, l’adequació dels equipaments públics a uns horaris més racionals, la modificació dels horaris dels

plens municipals, facilitar un horari sa-

ludable per a l’àpat del dinar per a les persones treballadores dels ajuntaments o promoure, entre el conjunt dels actors

del municipi, un procés per desenvolupar pactes locals del temps en la línia

local, sempre tenint en compte que els principals factors d’acceleració d’aquesta millora dels horaris provenen dels canvis que accentuem en l’àmbit nacional.

És per això que, ara més que mai, els

ajuntaments podeu assumir el rol de ser

motors de la reforma horària i de la millora

de la gestió del temps quotidià. Aquesta

estratègia compartida té un nom: Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Reforma Ho-

rària i la posem al servei dels municipis.

Perquè el temps és també qualitat de vida.

Alexis Serra i Rovira Director de l’Oficina per a la Reforma Horària.

Generalitat de Catalunya.

EL PAPER DELS MUNICIPIS COM A MOTOR DE LA REFORMA HORÀRIA El 28 de març es va celebrar al Palau de la Generalitat la

jornada ‘Els municipis: motor dels canvis en la Reforma Ho-

rària’. Una sessió per implicar els municipis en una nova

gestió del temps que porti als pobles i ciutats més qualitat de vida i benestar. A banda d’una taula d’experiències de pactes locals del temps que s’estan desenvolupant a Cata-

lunya, el president de l’ACM, David Saldoni, va participar-hi

per destacar que “des dels municipis vivim i coneixem la realitat i per això estem convençuts que el projecte por-

tarà una millora de la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes.”

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019

5

ACTIVITAT INSTITUCIONAL

SIGNEM EL PACTE PER TENIR RECURSOS PER EVITAR LA SEGREGACIÓ ESCOLAR El Parlament de Catalunya va acollir el 18 de març la signatura del Pacte contra la

segregació escolar, impulsat pel Síndic de Greuges. L’acte va comptar amb la

participació del president de l’ACM, Da-

vid Saldoni, juntament amb el Conseller d’Educació, Josep Bargalló, i el Síndic de

Greuges, Rafael Ribó. Més de 100 ajuntaments han signat el Pacte.

El món local, a través de les entitats mu-

nicipalistes (ACM i FMC), pretén tenir un paper clau a l’hora de gestionar la dis-

Foto de família amb els representants locals signants del Pacte.

tiu per garantir la igualtat d’oportunitats

un pacte de ciutat posar al davant la co-

–i el qual ja s’està elaborant-, o les orien-

aquest sentit, la presidenta de la Comis-

tunitats dels nostres veïns”.

de l’oferta. També l’establiment d’una pro-

municipalistes i alcaldessa de Vic, Anna

El document inclou 30 actuacions i 189

tats educatives específiques per centres

osonenca “fa més de 20 anys ja teníem

dels àmbits d’actuació són l’aprovació

normativa d’admissió-, i la millora de la

tribució d’alumnes en el sistema educa-

i lluitar contra la segregació escolar. En sió mixta entre Ensenyament i les entitats Erra, va posar èmfasi en què a la capital

escoles gueto i vam tenir clar que calia

hesió, la convivència i la igualtat d’opor-

tacions relacionades amb la programació

porció màxima d’alumnat amb necessi-

mesures concretes en nou àmbits. Alguns

d’una mateixa zona -a través d’una nova

d’un nou decret en el procés d’admissió

distribució d’alumnat entre centres.

EL MÓN LOCAL FACILITA EL CONSENS DE L’ACORD PER LA NOVA LLEI DE L‘ESPORT

del sector a la ILP, que serà el vehicle per a la nova llei de l’Esport i de l’Activitat Física. L’acte es va fer al Palau de la Genera-

litat amb representants del sector esportiu per avalar l’acord assolit. El Secretari Ge-

neral de l’ACM, Albert Batalla, present a

l’acte, destaca que “els municipis com a promotors d’esport i activitat física saludable, participem del consens d’una llei que

comptarà amb el paper fonamental del món local”

Govern, Secretaria General de l’Esport

ordenar el sector, garantir l’estabilitat del

l’ACM, van posatr en escena el 18 de

ble i convertir l’esport i l’activitat física en el

Catalunya (UFEC), amb la mediació de

finançament del sector de forma sosteni-

març l’acord per tramitar la Iniciativa Le-

quart pilar de l’estat del benestar.

de l’Esport.

A partir d’aquí es crearà un grup de treball

gislativa Popular (ILP) com a nova Llei

6

Aquesta normativa pretén simplificar, re-

i la Unió de Federacions Esportives de

on s’afegiran esmenes de diferents agents

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019

Ara es treballarà amb tots els agents per

incorporar les seves reivindicacions i consensuar un text definitiu. Així, els Consells Esportius, el món municipal, Indescat,

Gestiona, el Coplefc i el món universitari

podran afegir esmenes a l’acord. Aquesta nova fase s’allargarà fins al setembre, quan es presentarà un document propi

per negociar amb els grups parlamentaris.

ACTIVITAT INSTITUCIONAL

VISITA A ALEMANYA PER CONÈIXER LA GESTIÓ DE LA CONCA MINERA DEL WERRA Una delegació d’alcaldes i alcaldesses

catalans, encapçalada pel president de l’ACM, David Saldoni, va visitar a mitjans de març la regió alemanya de Hesse.

Concretament, es van desplaçar fins a la

conca minera del Werra per conèixer l’explotació i la gestió que es fa dels residus i alternatives turístiques.

La delegació catalana estava formada pels alcaldes de Cardona, Ferran Estruch, de Súria, Josep Maria Canudas,

i de Balsareny, Isidre Viu, de la zona mi-

Els alcaldes catalans al centre durant la seva visita a la conca minera del Werra.

la mineria d’aquesta comarca és única

sectors agrícola, industrial, salut i nutrició,

alternatives possibles, per tal de treballar

transformacions importants.

ent de la regió on opera. En concret l’em-

ment i ambiental”. Segons Ferran Estruch

nera potàssica del Bages. La situació de a Catalunya i en els últims anys ha partit

Els alcaldes dels pobles miners de Catalunya van visitar a la població de Philippsthal, al centre d’Alemanya, la realitat de la

mineria en aquesta zona, i com l’empresa

apostant per la sostenibilitat i medi ambipresa de Philippsthal gestiona les mines

de Hattorf, Wintershall, Unterbreizbach i Merkers, d’una extensió comparable a la ciutat de Munic.

K+S, gestiona l’explotació i la gestió dels

L’alcalde de Sallent i president de l’ACM,

tar l’empresa K+S, dedicada a l’extracció

sita ha estat molt enriquidora, perquè és

residus. En aquest sentit, van poder visii processament de sals de potassa per

elaborar productes d’alta qualitat per als

David Saldoni, destaca que “aquesta vi-

molt important que els representants del territori coneguem altres realitats i totes les

per una mineria sostenible econòmicaalcalde de Cardona, i responsable de

l’àrea de promoció econòmica de l’ACM,

creu que “l’experiència ha estat molt interessant, sobretot pel que fa a les possibilitats en la gestió de residus salins. Ells no

eliminen els runams, molt diferent a Cardona, i també en els usos de les sals. Al

territori tenim possibilitats i molt camí per

recórrer. Ens cal actuar i fer-ho conjuntament”.

REVINDIQUEM A MADRID QUE ‘L’AUTODETERMINACIÓ NO ÉS DELICTE’ El president de l’ACM, David Saldoni,

i el secretari general, Albert Batalla, juntament amb desenes d’alcaldes i alcaldesses van participar el 16 de

març a la primer gran manifestació a favor del dret a l’autodeterminació

feta a la capital de l’Estat espanyol.

Milers de persones es van manifes-

tar des d’Atocha fins a Cibeles sota el lema ‘La autodeterminación no es dellito. Democràcia és decidir’.

Segons David Saldoni, “votar és l’ex-

pressió democràtica per solucionar els problemes polítics”. El president

de l’ACM també va destacar que “un cop més hem dit ben alt que serem

tossuts en la defensa dels drets i lliber- traslladar milers de persones a Matats fonamentals”.

drid, en una manifestació organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana i

Més de 500 autocars, una quinzena de Òmnium, i que va acabar amb un sentrens AVE i molts cotxes particulars van tit cant de L’estaca.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019

7

ÀMBITS SECTORIALS

CONVOCATÒRIA DE PLANS D’INTEGRITAT PER A AJUNTAMENTS “Els Plans d’Integritat volen ser la base d’una futura Compliance Pública”

1. OBJECTE DE LA CONVOCATÒRIA L’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Funda-

La convocatòria pretén impulsar unes experiències pilot que

per a protocol·litzar i estandarditzar l’elaboració de plans

talunya.

ció Transparència i Bon Govern Local impulsen un projecte d’integritat als consistoris de Catalunya.

Aquest projecte es realitza en conveni i amb l’assessorament de l’Oficina Antifrau de Catalunya.

després es puguin estendre a la resta de municipis de Ca-

L’objectiu estructural és millorar la qualitat democràtica

dels municipis catalans impulsant una cultura d’integri-

tat i probitat institucional que tingui els plans d’integritat com a instruments adients per aconseguir-ho.

2. QUI S’HI POT PRESENTAR? La convocatòria s’adreça a tots els municipis de Catalunya, agrupats en dos subgrups, per raó de la finalitat dels plans d’integritat:

a) Elaboració d’una guia d’autocompliment per als municipis de fins a 5.000 habitants.

b) Elaboració dels plans d’integritat per a la resta de municipis. En aquest cas, en la convocatòria s’escollirà un municipi d’entre 5.000 i 50.000 habitants i un altre de més de 50.000.

3. OBLIGACIONS L’ACM i la Fundació Transparència i Bon Govern Local im-

el suport extern que es contracti per a elaborar la guia d’au-

nançament dels equips de suport extern per a poder dur-lo

designaran un responsable tècnic del projecte. Abans de

pulsen i dirigeixen el projecte. Alhora, es fan càrrec del fia terme.

L’Oficina Antifrau de Catalunya assessora les diferents fases del projecte, es responsabilitza de la formació i sensibilitza-

ció dels ens locals i valida els procediments i documents que generi el projecte

Els Ajuntaments escollits en el projecte es comprometen a

participar en el projecte i a facilitar la tasca de l’ACM, l’OAC i 8

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019

tocompliment i els plans d’integritat. Amb aquesta finalitat, l’inici del projecte, se signarà un Conveni que determinarà

les relacions entre els consistoris escollits i l’ACM. Als efec-

tes d’aquesta participació, el projecte de guia d’autocompliment, definirà la fase de sensibilització, de diagnosi i l’elaboració de l’esmentada guia.

Els plans d’integritat definiran les fases de sensibilització,

diagnosi i mapa de riscos, implementació de mesures i proposta d’avaluació.

ÀMBITS SECTORIALS

AVANTATGES DE PARTICIPAR EN EL PROJECTE Guia d’autocompliment - Formar part d’una experiència innovadora per fo-

mentar la qualitat democràtica a l’administració local.

- L’elaboració d’un mapa dels riscos interns i externs del consistori.

- Participar en l’elaboració del Codi Ètic.

- Els electes i tècnics locals rebran sessions de sensibilització i formació.

Pla d’Integritat - Elaboració d’un Pla d’Integritat a mida, adaptat a la realitat de l’ajuntament, que inclou les fases de: - Sensibilització - Diagnosi

- Propostes

- Implementació - Avaluació

L’ACM assumeix el finançament de la totalitat del projecte, que no requerirà cap despesa per als ajuntaments participants.

4. PRESENTACIÓ DE SOL·LICITUDS

5. RESOLUCIÓ DE SOL·LICITUDS

Els Ajuntaments interessats poden presentar les seves

L’ACM resoldrà la convocatòria abans del 03.05.2019.

de 2019.

L’ACM ha constituït una comissió específica per aquest pro-

Amb la sol·licitud, s’haurà d’indicar el subgrup al qual es pre-

i té encomanat també la resolució dels municipis que final-

sol·licituds a l’ACM, a través de l’EACAT fins al 26 d’abril

senten i una breu memòria que raoni l’interès per presentar-se a la convocatòria i el compromís en participar el projecte.

jecte, que s’encarregarà de l’impuls i seguiment del projecte ment accediran a l’elaboració dels plans d’integritat.

Els criteris per a la resolució són els que s’estableixen en el punt 8.

6. CALENDARI

7. ÒRGAN DECISORI I COMISSIÓ DE SEGUIMENT

El projecte es desenvoluparà durant l’any 2019 per a la guia

L’ACM constitueix una comissió per a l’impuls, el seguiment

plans d’integritat.

determinarà els municipis escollits, d’acord amb els criteris

d’autocompliment i fins al primer trimestre del 2020 per als

Una vegada es determinin els municipis que hi participen, es consensuaran amb ells les dates d’execució.

i l’avaluació del projecte. Alhora, aquesta comissió serà qui que es determinen en l’apartat següent.

Els membres d’aquests comissió es poden consultar a la web de l’ACM.

8. CRITERIS PER A L’ELECCIÓ DELS MUNICIPIS Els criteris per a l’elecció dels municipis, seran:

- Valoració de la memòria presentada pels Ajuntaments quant a la predisposició i mesures que hagi implementat el municipi en qualitat democràtica i integritat pública.

Predisposició a participar en el projecte

Fins a 2 punts

Mesures que hagi implementat ja el propi Ajuntament

Fins a 3 punts

Plans i programes de futur del propi Ajuntament per millorar la qualitat democràtica

Fins a 3 punts

Altres propostes que millorin el projecte

Fins a 2 punts

La comissió vetllarà -respectant els criteris anteriors- per la diversitat territorial i de composició política dels consistoris escollits.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019

9

ÀMBITS SECTORIALS

IMPULSEM AMB EL MARESME UNA MOCIÓ PER AUGMENTAR LA SEGURETAT El president de l’ACM, David Saldoni, i

president de l’ACM va destacar que “és

Maresme, Josep Triadó, van presentar

buscar iniciatives i atacar el problema

mentar la seguretat dels municipis cata-

que hi ha “afectacions per a tothom: els

habitatges. L’objectiu és trobar solucions

reforçant efectius amb una atenció pri-

problemàtica i incrementar la seguretat.

deures l’estat espanyol en referència al

el President del Consell Comarcal del

molt importat poder coordinar-nos per

a principis de març una moció per incre-

d’inseguretat” alhora que ha assenyalat

lans davant l’increment dels robatoris en

ajuntaments, el govern de la Generalitat

pràctiques i penals per afrontar aquesta

oritària on hi ha més delictes i també té

Els alcaldes del Maresme han denunciat últimament l’augment de robato-

ris, sobretot, en nuclis disseminats i la

sensació d’inseguretat. Es tracta d’una problemàtica que també afecta a altres comarques i que s’ha parlat amb el Departament d’Interior. Durant la compareixença conjunta entre Saldoni i Triadó, el

codi penal”.

El President del Consell Comarcal del

David Saldoni i Josep Triadó.

combatre els robatoris hem intentat incre-

del sereno“ així com també assenyalava

municipis que han implementat càmeres

del congrés que és la llei i el codi penal

municipis que han implementat la figura

en robatoris amb força sense violència.

Maresme, Josep Triadó, va dir que “per mentar la plantilla de la policia local, hi ha

que “hi ha un aspecte bàsic que depèn

detectores de matrícules i també hi ha

que s’aplica en aquest tipus de delicte,

ACORDS

Primer.- Mostrar la nostra preocupació per l’increment de la

Quart.- Davant d’aquest augment de robatoris en domicilis, fer

guns amb força, en domicilis del nostre municipi i a la nostra

lunya i del Congrés dels Diputats aquesta preocupació perquè

inseguretat ciutadana que es concreta amb els robatoris, alcomarca.

Segon.- Instar al Govern de la Generalitat per tal què, compar-

arribar també als grups parlamentaris del Parlament de Catase sol·liciti una modificació del Codi Penal per elevar les penes per aquesta tipologia de delictes.

tint aquesta preocupació i d’una manera concertada amb els

Cinquè.- Reclamar al Govern de l’estat espanyol els més de

coordinades per resoldre aquesta problemàtica.

puguin ser revertits en una millora dels recursos materials i hu-

Ajuntaments, s’impulsin les actuacions policials necessàries i

Tercer.- Instar a la Fiscalia general de Catalunya i al Tribunal

800 milions d’euros que es deuen a la Generalitat per tal que mans de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra.

Superior de Justícia per tal que en els seus respectius àmbits

Sisè.- Instar al govern municipal a signar el conveni amb el

ons de pena, de les sentències i de considerar la reincidència.

accessos del municipi en caràcter immediat que ajudin a la

de decisió siguin amatents en les fases de graduar les petici-

Departament d’Interior per instal·lar lectors de matrícules als prevenció i persecució d’aquest tipus de delicte.

CARACTERÍSTIQUES

10

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019

ÀMBITS SECTORIALS

DEFENSEM L’APOSTA PEL TERRITORI AL 2N CONGRÉS DEL MÓN DE LA MASIA El president de l’ACM, David Saldoni, va participar el 13 de març en el 2n

Congrés del Món de la Masia, que va

tenir lloc a Barcelona amb el títol ‘Una mirada de futur al territori rural català’.

David Saldoni va insisitir que l’ACM

“treballa perquè s’aprovi una Llei de

Territori adaptada al màxim a les reali-

tats territorials de tots i cadascun dels municipis de Catalunya”.

A la jornada també hi va ser present

Carles Banús, a la dreta, durant la taula rodona de l’administració local.

la Comissió de Petits Municipis de

sar d’habitatge i inversions, ja que sinó

Al llarg de tres dies el Congrés del Món

en una taula rodona centrada en el pa-

setmana”. I va afegir que “els accessos

sobre aspectes com el despoblament

cessos digitals com la fibra òptica són

món rural o la Llei d’espais agraris i pa-

món rural”.

com el canvi climàtic i les noves tecno-

l’alcalde de Tavèrnoles i president de l’ACM, Carles Banús, que va participar

per de l’administració local per fer polítiques de territori sostenibles i actives per evitar el despoblament. Segons

Banús “cal que els petits municipis tinguin facilitats urbanístiques per dispo-

es convertiran en pobles de cap de

de la Masia tenia l’objectiu de debatre

físics com els camins rurals i els ac-

del món rural, el paper de la dona al

claus per tenir igualtat d’oportunitats al

trimoni rural. També es van tocar temes logies o els nous usos de les masies.

EL MÓN LOCAL ESDEVÉ UN PUNTAL PER IMPULSAR LA FORMACIÓ PROFESSIONAL Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va posar èmfasi en la possibilitat de treballar amb la

formació professional com a política per generar un treball de qualitat i ha destacat que apropar les polítiques de Forma-

ció Professional al territori amb la creació de més consells territorials de la FP i la implicació del món local és essencial per a la capilaritat a tot el país.

El president del Consell Català de For-

La sessió es va fer al Palau de la Generalitat.

El president de l’ACM, David Saldoni, va

David Saldoni va insistir en la necessi-

participar el 14 de març a la jornada ‘El

tat de treballar conjuntament municipis i

onal’. Durant la jornada es va presentar la

sells territorials: “Hem de poder adaptar

de consells territorials de formació pro-

ens ajudaran a donar un impuls i el

de Formació Professional.

oportunitats i millor qualitat de vida”. El

món local: motor de la Formació Professi-

Generalitat i es va referir referit als con-

guia de suport a la creació i dinamització

la FP als canvis. Els consells territorials

fessional, elaborada pel Consell Català

treball conjunt per aconseguir generar

mació

Professional

(CCFP),

Fabian

Mohedano, va explicar que la Guia de suport a la creació i dinamització dels

consells territorials d’FP és “un instrument per orientar sobre les funcions bàsiques d’aquests consells, quina composició poden tenir i com impulsar la creació d’aquests espais de participació en l’àmbit de l’FP arreu de Catalunya”.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019

11

D’INTERÉS LOCAL

PREGUNTES, RESPOSTES I DATES SOBRE LES ELECCIONS MUNICIPALS 2019 - Quin és el termini per sol·licitar el vot per

DATES DEL PROCÉS ELECTORAL

correu?

El termini per sol·licitar el vot per correu

des de territori estatal és des del 2 d’abril

Període electoral

fins al 18 de maig. Us heu d’adreçar per-

sonalment a qualsevol oficina de Correus

i, presentant l’original del DNI, fer una sol·licitud del certificat d’inscripció en el

Campanya electoral

cens electoral. Només en cas de malal-

tia o incapacitat, acreditades mitjançant certificat mèdic, pot una persona diferent

a la interessada sol·licitar aquest certifi-

Termini de presentació de

cat, i per a això ha de ser autoritzada per

les candidatures davant les

mitjà d’un document notarial o consular

Juntes Electorals de Zona

estès individualment.

Sorteig dels membres de les meses electorals

- Quin termini tinc per trametre el vot per

per acord plenari

correu a la mesa?

Un cop escollida la papereta de vot i in-

troduïda en el sobre de votació, l’heu de

Publicació definitiva al BOP

tancar i introduir, juntament amb el certi-

de les candidatures

ficat d’inscripció en el cens, en el sobre

proclamades

adreçat al president o presidenta de la mesa, el qual heu de remetre per correu

Dia d’eleccions

certificat abans del tercer dia previ al de

Constitució dels ajuntaments

la votació, el 22 de maig.

- Es pot col·locar propaganda electoral

trangers extracomunitaris i de països

comunicació: nom, cognoms, domicili,

ajuntaments?

el dret a vot?

més, han de manifestar que coneixen el

2) Estar inscrits al padró municipal.

tenen reconegut un grau de minusvali-

de residència de l’estat espanyol.

tan afiliats a l’ONCE.

panyol el temps establert en l’acord de

Persones incapacitades

fora dels espais gratuïts reservats pels

No. A part dels emplaçaments dispo-

nibles per a la col·locació gratuïta de cartells, els partits només poden fixar

cartells i realitzar altres formes de propaganda electoral en els espais comercials autoritzats.

amb acord reciprocitat per poder exercir

DNI i número de telèfon de contacte. A

1) Ser majors d’edat.

sistema de lectoescriptura Braille i que

3) Estar en possessió de l’autorització

desa igual o superior al 33% o que es-

4) Haver residit legalment al territori esreciprocitat corresponent amb el país

Estrangers comunitaris

d’origen.

trangers comunitaris per poder exercir el

electoral entre l’1 de desembre de 2018

des?

Amb la darrera modificació de la LO-

- Quins requisits han de complir els es-

5) Haver sol·licitat la inscripció al cens

dret a vot?

i el 15 de gener de 2019.

de sufragi per a les persones incapaci-

2) Estar inscrits al padró municipal.

Persones amb discapacitat visual

en un hospital psiquiàtric. En tot cas,

1) Ser majors d’edat.

3) Haver manifestat la voluntat d’exercir

el dret de sufragi abans del 30 de gener de 2019.

Estrangers extracomunitaris

- Quins requisits han de complir els es-

REG es va suprimir l’exclusió del dret tades i per a les persones ingressades

- Com es pot sol·licitar el vot?

hauran de constar en el cens electoral.

Ministeri de l’Interior en un termini de 27

En les eleccions municipals les per-

Mitjançant una comunicació expressa al dies a comptar des de la convocatòria

12

- Poden votar les persones incapacita-

del procés electoral.

Els electors han d’indicar en la seva

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019

sones inscrites al CERA (Cens Elec-

toral de Residents Absents) no poden votar.

FORMACIÓ

CANDIDATURES I EQUIPS DE CAMPANYA ES FORMEN AMB ELS NOUS TALLERS EXPRÉS L’ACM ha posat en marxa un nou format de tallers formatius exprés adreçats específicament a equips de campanya i candidatures que es presenten a les

eleccions municipals 2019. Aquesta ini-

ciativa pretén donar eines i estratègies molt més dirigides a cada cas concret

i d’acord amb la realitat del municipi al qual es presenten.

De moment ja s’han realitzat dues ses-

sions amb la participació d’una vintena d’equips, tot i que en total seran més

Taller sobre com millorar les presentacions en públic i el missatge.

de formació de l’ACM. amb un total de

mandat i plans de municipi o ciutat. Les

s’ha generat una llista d’espera de can-

sessions és que es distribueixen en tres

guin teòrico-pràctiques per tractar i inte-

ticipants són de mida reduïda (màxim 5

passen pels diferents àmbits formatius.

per cada candidatura o equip.

nicació en campanya i xarxes, les habili-

L’èxit d’aquest format és que s’ha hagut

de 40 els que passaran per les aules 100 persones La peculiaritat d’aquestes

sessions estan plantejada per tal que si-

grups diferents i al llarg de les tres hores

raccionar molt amb la situació plantejada

Aquests espais se centren en la comutats personals i grupals, i el programa de

d’ampliar els dies previstos i, fins i tot,

didatures interessades. Els equips par-

persones) per agilitzar les sessions i potenciar una millor interacció. Hi participen tant candidatures noves, com d’altres

que formen ja equip de govern o tenen experiència municipial des de l’oposició.

CLOENDA DELS MÀSTERS EN GOVERN LOCAL DE LLEIDA I BARCELONA Aquest passat mes de març es van fer

els actes de cloenda de dues edicions

del Màster en Govern Local, que ofereix l’ACM a través de la Fundació Aula d’Alts

Estudis d’Electes (FFAEE). En concret van finalitzar els segons cursos de la sisena edició del Màster impartit a Lleida i de la cinquena edició impartida a Bar-

celona. El Màster pretén adaptar-se als

canvis de l’administració local, milllorar la gestió dels recursos, aplicar els procedi-

ments admnistratius previstos legalment i reconèixer tècniques i instruments per

la gestió dels recursos humans d’un auntament.

Alumnes del Màster de Lleida amb la presdienta de la Diputació.

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019

13

FORMACIÓ

MÉS DE 400 TÈCNICS A LES SESSIONS PER FACILITAR UNA CONTRACTACIÓ MÉS ÀGIL L’ACM, a través de la Central de Compres, ha iniciat les jornades territorials per par-

lar de contractació a l’administració local.

Aquestes sessions, que recorreran tot

Catalunya, van dirigides a responsables d’àrees de contractació i compres dels

ens locals catalans amb la voluntat de compartir inquietuds, estratègies i dubtes,

un any després de la vigència de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP).

En total s’han feet 9 sessions entre finals

de març i inicis d’abril que han reunit més

Sessió realitzada al Consell Comarcal del Tarragonès.

servit per tractar aspectes com els proce-

tament de Premià de Mar, Jofre Clofent,

ons es basen, precisament, en un inter-

participació de la cap del Servei de con-

l’Ajuntament de Mataró, Immaculada Pru-

dels governs locals del país.

de 400 tècnics locals. Les sessions han diments dels contractes menors amb la

tractació de l’Ajuntament de Tarragona, Noèlia Parreño, la secretària de l’Ajunta-

na; i la tècnica de l’Ajuntament de Sitges,

canvi d’experiències i bones pràctiques

Esther Daunas.

La responsable d’estudis i contractació de

Gómez, i el cap dels Serveis de contra-

Al mateix temps, s’han tracta els criteris i

dificacions dels contractes dels acords

Adrià Soler. També s’ha parlat de pautes

ria del Consell Comarcal del Bages, Llum

ment d’Arenys de Munt, Maria del Carmen ctació de l’Ajuntament de Martorelles, en l’elaboració del plec per a l’execució

del contracte i de la implementació de

clàusules socials i mediambientals amb el cap de la Unitat de Contractació de l’Ajun-

14

la cap de Compres i contractacions de

subcriteris d’adjudicació amb la SecretàBruno, el cap de l’Àrea de contractació

del Consorci Localret, Joan Bosch, i el cap del Servei de Contractació de l’Ajuntament de Reus, Jordi Voltas. Les sessi-

l’ACM, Jordina Moltó, va exposar les mo-

marc de la Central de Compres en base a la LCSP, i el consultor Isidre Virgili i el responsable de formació de l’ACM, Carles Bassaganya, van destacar els principals canvis que la LCSP ha suposat pels òrgans de contractació locals.

Sessió celebrada a Granollers amb el Secretari General, Albert Batalla.

Sessió a Castellolí, pels tècnics de la Catalunya Central.

La secretària del Consell Comarcal del Bages a la sessió d’Olot.

Sessió amb la presidenta del Consell Comarcal del Baix Ebre.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019

CENTRAL DE COMPRES

INCORPOREM LES CLÀUSULES SOCIALS ALS ACORDS MARC L’Acord marc d’equips d’impressió i multi-

un 10% mitjançant compra directa. Les

facin ús, i incorpora una novetat: per pri-

marc són quatre: Basso SA, Konica Mi-

clouen les clàusules socials de la mà de

Ricoh Sistemes Digitals i UTE Reprogir

funció està a punt perquè els ens locals en

empreses adjudicatàries d’aquest Acord

mer cop en un Acord marc de l’ACM s’in-

nolta Business Solution Spain SA, UTE

la plataforma Electronics Watch. Aquesta

Control Group.

producció d’aquests tipus d’equips es

Amb la voluntat de detectar les neces-

dors, aportant solucions i millores pel dia

Central de Compres des d’on, mitjan-

ONG vetlla per tal que a les cadenes de procuri pels drets laborals dels treballa-

sitats dels ens locals, l’ACM va crear la

a dia de d’aquestes persones.

çant la compra agregada, es faciliten

Pel que fa als productes que ofereix

i, a més, s’obté una millora econòmica

aquest Acord marc, cal destacar que in-

els tràmits administratius als ens locals

INFORMACIÓ:

93 496 16 16

centraldecompres@acm.cat www.centraldecompres.cat

dels serveis. Els ajuntaments, consells comarcals, diputacions i entitats depen-

dents dels ens associats a l’ACM poden gaudir de tots aquests avantatges, i po-

den adquirir els diversos serveis a preus

competitius i des de la més escrupolosa seguretat jurídica.

clou 20 models diferents d’impressores i multifunció, làser i tinta, que donen una

àmplia resposta a les necessitats dels ens locals. Es poden adquirir equips de diversos tipus, des d’una impressora fins a un plotter passant per totes les mides

d’equips multifunció. És important subratllar que durant l’anterior Acord marc van ser 150 els ens locals que van adqui-

rir algun dels productes que s’ofereixen,

un 90% en modalitat de lloguer i només

Electronics Watch uneix compradors del sector públic, organitzacions de la societat civil de les regions productores d’electrònica i persones expertes en drets humans i cadenes de subministrament globals. Promovem la

compra pública per fomentar condicions laborals dignes a les cadenes de subministrament de productes electrònics. Oferim als compradors públics

QUÈ FEM?

una capacitat sense precedents de fer un seguiment de les demandes contractuals gràcies al monitoratge amb la participació activa de les persones treballadores, que ajuda aquest col·lectiu a proposar millores i contribuir a solucionar els problemes.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019

15

OPINIÓ

16

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2019

LOCARET IMPULSA LA GUIA DE CONTRACTACIÓ ELECTRÒNICA

LOCALRET

les que sovint es poden trobar respostes diferents i fins i tot divergents.

És per tot això que el Consorci Localret,

amb la voluntat d’oferir una resposta a totes aquestes qüestions, proposa i impulsa l’elaboració d’aquesta guia o model de contractació electrònica.

A partir de la reunió del grup de treball, El Consorci Localret proposa i impulsa

Al llarg d’aquest any d’experiència, s’ha

l’elaboració d’una guia o model de con-

constatat que la transició de processos

instrument pràctic i útil i que faciliti l’efecti-

contractació electrònica, genera molts

trònica dels ajuntaments.

positius que permeten la contractació

El passat dia 12 de març es va donar es

Licita de l’AOC) o privades, estan en ple

tractació electrònica que esdevingui un

de contractació basats en el paper a la

va implementació de la contractació elec-

buits i interrogants. I si bé les eines i dis-

va donar el tret de sortida a l’elaboració

de la Guia sobre contractació electrònica per a les administracions locals, amb la

primera reunió del grup de treball, en què van participar tècniques i tècnics d’una

trentena d’ajuntaments, del Consorci Administració Oberta de Catalunya, de

l’Associació Catalana de Municipis i de

la Diputació de Barcelona i del Consorci Localret com a impulsor del projecte.

La contractació electrònica, obligatòria des de l’entrada en vigor de la Llei

de contractes del sector públic, el 9 de

març de 2018, està generant dubtes i

qüestions en l’àmbit pràctic, que sovint no queden resoltes per la mateixa Llei.

electrònica, ja siguin públiques (com l’e-

funcionament, la resposta a com dur a terme aquests processos a nivell pràctic ha quedat en mans dels òrgans de con-

tractació dels ajuntaments, que s’han vist

obligats a regular ad hoc, via plecs de clàusules administratives, la tramitació electrònica dels diferents expedients de contractació.

en què es va presentar el projecte i es va tractar l’estat actual de la contractació electrònica, s’iniciaran els treballs d’elaboració de la guia. En una primera fase,

es recolliran els problemes i situacions que es troben els ajuntaments i que haurà de tractar la guia. És en aquest punt

que ens agradaria convidar a tots els ens locals a participar en el procés.

Amb posterioritat, es realitzarà una comparativa de possibles solucions que hagin adoptat els diferents òrgans de con-

tractació o que hagin advertit els tribunals de contractes i les juntes consultives i

també és reuniran experts en contractació i TIC. L’objectiu final és concretar una

La presentació electrònica de les ofertes,

la seva obligatorietat (o no), la impossibilitat temporal de presentació causada per problemes operatius de les platafor-

mes de contractació que poguessin sorgir, l’obertura pública (o no) dels sobres, són només algunes de les qüestions que

proposta teoricopràctica d’implementa-

ció comuna de la contractació electrònica com a eina útil i efectiva per a les administracions locals.

Trobareu més informació sobre aquesta iniciativa a www.localret.cat.

no queden resoltes a nivell operatiu i en

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019

17

PARTITS POLÍTICS

QUIN PAPER HA DE TENIR EL MÓN LOCAL EN L’IMPULS D’HORARIS MÉS RACIONALS I EUROPEUS? Montserrat Candini Membre de la Direcció Executiva Nacional del PDeCAT i alcaldessa de Calella

ELS AJUNTAMENTS PODEN IMPULSAR UNA NOVA CULTURA DEL TEMPS DE TREBALL A FAVOR D’UN MODEL MÉS EFICIENT, RACIONAL I FLEXIBLE

El consens polític i social per la reforma horària és molt generalitzat.

Avançar el tancament dels equipaments i edificis públics seria una

En aquest sentit, els ajuntaments poden impulsar una nova cultura del

altra mesura possible, així com fer campanyes de sensibilització de

temps de treball a favor d’un model més eficient, racional i flexible.

l’opinió pública entorn la reforma horària. Un altre canvi possible és un augment de les gestions administratives online. I també poden adaptar

Poden començar per introduir modificacions en els horaris dels tre-

les activitats i els actes públics a uns horaris més raonables, que per-

balladors del consistori, amb horaris d’entrada i sortida més flexibles,

metin la conciliació familiar, i preveure una agenda política dels càrrecs

possibilitant la compactació de la jornada laboral i propiciant un avan-

electes i dels càrrecs directius adaptada al nou model horari.

çament de l’hora dels àpats, que serien més breus.

Isaac Peraire Alclade de Prats de Lluçanès

EL PAPER QUE HA DE TENIR EL MÓN LOCAL EN L’IMPULS D’UNA REFORMA HORÀRIA HA DE SER ABSOLUTAMENT ACTIU

El paper que ha de tenir el món local en l’impuls d’una reforma

Tercer, és interessant impulsar una eina per aconseguir això i més,

horària ha de ser absolutament actiu. Primer, per acostar la infor-

que pot ser el “Pacte del temps” a nivell local. Un acord ampli

mació i el debat a les persones, a les nostres veïnes i veïns. Una

entre diferents agents i que ha de treballar permanentment; i que

informació i debat necessaris per poder finalment assolir l’objectiu

pot sumar-se a la xarxa de municipis i ciutats que treballin pel

d’aplicació dels horaris més racionals i europeus. Per això cal fer

mateix objectiu.

accions de comunicació i conscienciació com actes, trameses, altres accions (setmana dels horaris, proves pilot...).

D’aquesta forma passem de l’adhesió política -que és importanta la transformació pràctica. Així, ho aconseguirem. “Per la salut,

Segon, el món local ha de ser exemplificador, pot ser pioner. Per

per la conciliació de la vida laboral i familiar, pels increments dels

això cal que es revisi des dels horaris que el personal té en els

rendiments de treball i la productivitat...”

llocs de treball, fins als actes organitzats des dels ens públics.

Jaume Collboni Secretari de Política Municipal del PSC

CAL DEFINIR UN NOU PACTE SOCIAL ENTRE DONES I HOMES PER CONCRETAR NOUS USOS DEL TEMPS PER FOMENTAR LA CONCILIACIÓ ENTRE ELS DIVERSOS ESPAIS VITALS

Un dels objectius principals des del nostre municipalisme és la

dels mateixos ajuntaments: racionalització horària dels Plens, Jun-

definició d’un nou pacte social entre dones i homes basat en la

tes de Govern i de Portaveus, i Comissions.

igualtat d’oportunitats.

2- Seguir posant en marxa mesures des de l’àmbit públic que perAquest pacte social es basa, entre d’altres factors, en definir nous

metin una revisió a fons dels horaris dels diferents serveis i equi-

usos del temps per fomentar la conciliació entre els diversos es-

paments municipals.

pais vitals (familiar, laboral, polític i social) per a una vida més justa i plena de dones i homes. La manca de capacitat de ges-

3- Impulsar els pactes del temps a nivell local com a fórmula que

tió i disposició del temps és un factor de desigualtats socials i

permet adaptar els horaris a les diferents realitats locals amb me-

d’oportunitats, que perjudica majoritàriament a les dones. Hem de

sures de sensibilització per donar a conèixer el pacte del temps.

considerar la gestió del temps com a un dret de ciutadania, i per això proposem:

4- Promoure als plecs de condicions de contractació pel desenvolupament de serveis municipals que les empreses contractades

1- Prendre mesures d’organització interna de gestió del temps des

18

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019

incorporin la racionalització horària.

PARTITS POLÍTICS

Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV

EL MÓN LOCAL, PER LA SEVA SINGULARITAT COM A AVANTGUARDA I PALANCA DE CANVI DE LA SOCIETAT CATALANA, POT GENERAR QUE LA REFORMA HORÀRIA SIGUI MÉS RÀPIDA

El món local, per la seva singularitat com a avantguarda i palanca

i serveis i avançar en la flexibilitat horària; adequar l’agenda políti-

de canvi de la societat catalana, pot generar que la reforma horà-

ca de tots els càrrecs electes i equips directius al marc horari que

ria sigui més ràpida, però això indefugiblement ha de passar per

s’adopti en la línia de ser una administració local que doni exemple

repensar els seus propis horaris, però també i fonamentalment per

a favor de la Reforma Horària; impulsar l’organització de la Setma-

a la ciutadania. Dita reforma requereix d’una profunda reflexió en

na de la Reforma Horària als municipis amb l’objectiu de posar de

tots els àmbits de l’administració: per exemple les pauses per a

relleu les campanyes realitzades, la difusió de bones pràctiques i

dinar, però passa molt especialment per replantejar els horaris de

les proves pilot en els diferents acceleradors ocupació, educació,

col·lectius estratègics com el sanitari i l’educatiu i molts d’altres

administració, comerç i consum, cultura i oci...

àmbits que poden ser l’inici del canvi necessari que arrossegui la societat civil i al sector comercial i industrial privat. Entre les propostes, la primera és que el món local esdevingui agent impulsor de la Reforma Horària, incorporant mesures de teletreball, compactar jornades, implementar plans d’usos horaris d’equipaments

En el moment de tancar l’edició d’aquesta revista, no havíem rebut el text de resposta a la pregunta d’aquest mes.

Dimas Gragera Portaveu de C’s a Santa Coloma de Gramenet i diputat al Parlament

DES DELS ENS LOCALS HI HA MOLT MARGE PER PLANTEJAR I IMPLANTAR DE FORMA EFECTIVA HORARIS QUE ENS PERMETIN ADEQUAR LA CONCILIACIÓ LABORAL I FAMILIAR

Des dels ens locals hi ha molt marge per tal de plantejar i implan-

també campanyes de conscienciació per tal d’aconseguir la des-

tar de forma efectiva horaris que ens permetin adequar la concili-

connexió digital un cop arribem a casa, un altre factor que ens

ació laborar i familiar. Als ajuntaments hi treballen molts empleats

manté ocupats mes enllà de l’horari de feina.

públics i, s’ha de vetllar perquè puguin gaudir d’uns horaris racionals i compatibles.

Finalment, es podrien valorar mesures que tinguessin en compte com a aportació de valor per, aquelles empreses que treballin

No cal oblidar, que la implantació d’una relació electrònica amb

amb els ajuntaments mitjançant licitacions, que entre les clàusules

l’Administració pot suposar també un estalvi de temps per als ciu-

socials poguessin incloure iniciatives de conciliació. Assolir uns

tadans i els autònoms que de forma constant han de treballar amb

horaris més racionals és feina de totes les administracions.

l’administració local. I en aquesta mateixa línia es poden impulsar ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT POSEN EN MARXA UNA APP PER CONNECTAR DIRECTAMENT ELS CIUTADANS I COMERÇOS DE VIC AMB LA GUÀRDIA URBANA Vic fa un pas més per acostar la Guàrdia Urbana a tota la

ciutadania i presenta una nova aplicació de seguretat ciu-

tadana per a mòbils. La Guàrdia Urbana de Vic ha posat en marxa una aplicació mòbil –M7 Citizen Security– per connectar directament els ciutadans i comerços de la ciutat amb el cos policial. L’inspector en cap, Toni Jurjo, destaca

que l’eina permetrà avisar-los a l’instant quan es produeixi una situació de risc, es pateixi o es presenciï un robatori, L’alcalde i un operari fent el canvi de senyal. Foto: ACN

TORRELAMEU CATALANITZA ELS SENYALS DE ‘STOP’ I ELS CANVIA PER ‘PAREU’ Els senyals de ‘Stop’ de Torrelameu (Noguera) han començat a desaparèixer aquest cap de setmana i són substituïts per

uns altres on hi posa ‘Pareu’. Es tracta d’una iniciativa pione-

ra a Catalunya que ha consistit en patentar el canvi d’idioma

pública, entre d’altres. Segons l’inspector, un dels aspectes més interessants és que l’avís d’emergència està geolocalitzat i això permetrà que la policia actuï ràpidament.

D’altra banda, els usuaris registrats també podran rebre

informació d’interès, com per exemple sobre talls de carretera o superació dels llindars d’ozó. L’aplicació és gratuïta i

es pot descarregar a través dels dispositius Android o iOS.

d’aquest rètol que obliga a aturar als conductors a través del

L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, remarca que tot i viure en una

pi, Carles Comes, d’ERC, diu que l’objectiu és ‘’normalitzar’’

pers i donar resposta a les diferents necessitats, alertes de se-

Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. L’alcalde del munici-

el català en un senyal com aquest que arreu del món està escrit en 22 llengües diferents. De moment se’n canviaran 4

però en el proper any i mig és vol fer amb els 27 que hi ha a tot el poble així com també repintar la senyalització horit-

zontal dels carrers. Torrelameu espera que altres poblacions dels Països Catalans se sumin a la iniciativa i facin el canvi.

En el cas de Torrelameu, diu, s’ha fet amb una expressió més lleidatana, però també es pot optar per altres com ‘Atura’t’,

‘Aturi’s’, ‘Para’t o ‘Pari’. Torrelameu ja va ser pionera l’any pas-

sat en canviar el nom de carrers del municipi pel de tots els presos i exiliats del procés independentista. Carles Comes

explica que de la mateixa manera que a Canadà els senyals

de ‘Stop’ estan escrits en anglès, francès i llengua indígena, o que a la Xina estan en xinès, a Israel hi ha una mà oberta dibuixada o a països de Llatinoamèrica hi posa ‘Paren’ o ‘Alto’.

20

un incendi o es vulgui notificar qualsevol incidència a la via

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019

ciutat tranquil·la, les noves tecnologies permeten “ser més pro-

guretat i incidències” amb la voluntat de poder arribar a més gent. Segons dades dels Mossos d’Esquadra, Vic registra un total de 45 delictes per cada 1.000 habitants, una xifra que la situa molt per sota de la mitjana catalana que és de 72 delictes.

MUNICIPIS EN POSITIU

CALONGE DE SEGARRA ÉS EL PRIMER MUNICIPI QUE PROVA UN SISTEMA D’EMMAGATZEMATGE D’ENERGIA TÈRMICA

Tweets

#municipisenpositiu Ajuntament de Torroella de Montgrí @AjTorroella

Torroella-l’Estartit-Illes Medes ha estat escollida com la destinació costanera més sotenible del món 2019 Casa del Mestre (Calonge de Segarra). Foto: infoanoia.cat

Un habitatge aïllat ubicat al municipi de

Es tracta d’un projecte de quatre anys

Casa del Mestre, serà l’únic punt de l’Es-

amb un pressupost de 4 milions d’eu-

Calonge de Segarra, conegut com la tat on hi hagi la prova pilot a Espanya del projecte europeu TESSe2b, a través del

qual s’ha desenvolupat una tecnologia

modular d’emmagatzematge tèrmic de baix cost. Es basa en col·lectors solars

i bombes de calor geotèrmic d’alta efi-

càcia per a la calefacció, refrigeració i producció d’aigua calenta a la llar.

finançat pel programa europeu H2020 ros, impulsat per institucions de recerca,

Ajuntament de Balsareny @AjBalsareny Balsareny, Sant Fruitós de Bages i Rajadell tripliquen l’índex de recollida selectiva amb la prova pilot de contenidors tancats

empreses i organismes de 10 països eu-

ropeus. El sistema TESSe2b consta de tancs compactes d’emmagatzematge d’energia tèrmica (TES) amb materials

de canvi de fase (PCM), així com un sistema avançat de gestió energètica intel·

Sant Climent de Llobregat @santcliment Sant Climent de Llobregat comença a instal·lar càmeres de seguretat als accessos dels municipis

ligent programat amb autoaprenentatge.

BADALONA CREA UNA XARXA SOLSONA OFERIRÀ UN COMUNITÀRIA PER REDUIR LA SERVEI PER A FAMILIARS DURANT EL PROCÉS DE DOL SOLEDAT DE LA GENT GRAN

Paeria de Lleida @paerialleida La @paerialleida inicia les proves del transport públic a demanda a L’Horta utilitzant taxis

Ajuntament de Berga @AjBerga #Berga redescobreix els secrets del nucli antic en una ruta d’homenatge a la dona Foto: ajsolsona.cat

Foto: Ajuntament de Badalonai

Solsona és un dels pocs municipis de Ca-

Badalona ha engegat el projecte ‘Radars

ara el govern vol ampliar l’atenció als ciu-

de crear una xarxa comunitària i de pre-

talunya amb serveis funeraris municipals i

tadans que hagin perdut a algun familiar amb un servei de suport durant el procés

de dol. A través de personal professional volen assistir-los per oferir un acompanyament i que els familiars no se sentin

sols. Aquest servei entrarà en vigor en el

proper mandat alhora que el consistori està treballant també en la creació d’una nova funerària municipal per ampliar els

serveis i cobertures als ciutadans, des-

tacant que aquest servei quan és públic suposa un estalvi econòmic pels veïns.

Badalona’, una iniciativa que té la voluntat

venció que redueixi el risc de soledat i aï-

llament de la gent gran. Inicialment es port

Ajuntament de Breda @AjuntamentBreda L’Ajuntament de Breda realitza actuacions de millora en dos parcs infantils

a terme als barris del Centre, de Coll i Pujol

i de Dalt de la Vila. Voluntaris de Creu Roja, de la fundació Amics de la Gent Gran i d’entitats veïnals, visiten els comerços, farmàcies, ambulatoris, associacions de

veïns d’aquests barris, i demanen la seva

Ajuntament de Tossa de Mar @ajtossademar #Tossa destinarà uns 150.000 euros a pavimentar els aparcaments públics

col·laboració com a ‘radars’ per detectar

persones grans en situació vulnerable. Un

cop detectades, es posen en marxa els acompanyaments necessaris.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019

21

OPINIÓ

L’HORA DELS AJUNTAMENTS Ara fa uns dies hem tornat a

transformació social que no farà altra cosa que millorar la

vuitanta-novena vegada: Es va

mer –ara m’hi estendré- en el d’exercir de motor. I el segon,

canviem dues vegades. 44 anys

tecnològics- per assolir aquest objectiu.

rem a canviar-la. Farà 45 anys i

Quan parlo de fer de paper de motor és senzillament con-

d’aquest article no havia nascut.

reforma horària es fan: “Hi estic d’acord, però qui és el

una edat suficient com per escriure, l’article hauria estat

es parla per separat amb cadascun dels actors necessaris

la seu d’una associació, l’ACM, que encara no existia. En

més racional. Els programadors de televisió admeten en

que també resulta indispensable repensar si aquest canvi

de les 10 de la nit i fins la una de la matinada. El comerç

punt de cobrir la primera quarta part del segle XXI.

10 de la nit per abarcar el màxim de compradors possi-

canviar l’hora. Ho hem fet per

nostra qualitat de vida. Cabdal en dues direccions: el pri-

implementar el 1974 i cada any el

en ser còmplice de la resta de canvis necessaris –sobretot

i mig. La pròxima tardor, tornaJofre Llombart

90 canvis horaris. El 1974, l’autor

testar la pregunta que tots els sectors implicats en aquesta

Molts dels lectors que el llegiran, tampoc. Si hagués tingut

maco que fa el primer pas?”. Resposta: el sector públic. Si

redactat a màquina d’escriure i enviat per correu postal a

per modificar els horaris, tots estan a favor de fer-ne un ús

tot aquest temps, i mai millor dit, els temps han canviat tant

privat que és una bogeria programar el prime-time a partir

d’hora d’hivern a estiu i d’estiu a hivern és útil quan som a

també suspira per no haver d’obrir de les 8 del matí a les

Periodista

El sector públic, també els consistoris, tenen un paper cabdal per aconseguir la reforma horària

bles. I així amb tots els àmbits de la vida: tothom admet

que dinar a la una, acabar de treballar a les cinc, sopar a les set i anar a dormir a les deu com a molt tard és més

lògic. Els metges afegeixen que és més sa. Però aquest

canvi té aquella pregunta-parany: “qui és el maco que fa el

primer pas?”. I és aquí on uns i altres es passen la pilota: “si aquell no ho fa, jo tampoc”.

Aquest debat sobre el canvi d’hora semestral, però, no és més que una conseqüència afegida a una discussió més

extensa sobre quin us fem del nostre temps i de si el què realment cal és una modificació estructural dels nostres

horaris. La bona gent de la iniciativa per la Reforma Horària porten anys treballant-hi per bé que saben que la reforma

serà més lenta que els seus desitjos. No en va, no s’està

I és aquí on l’administració pot esdevenir punta de llan-

cietat mediterrània i hereva d’un sistema productiu caduc.

adaptar-s’hi, ni que sigui amb un punt de política de fets

No resisteix cap debat la bondat d’una racionalització dels

les columnes vertebrals de la societat també pel que fa a

sàriament, deu, dotze i fins i tot catorze hores. No és lògic

públic s’hi posa, la societat s’hi veurà abocada, com per

del matí a estudiar, facin classes fins les tres de la tar-

l’ús del transport públic. No es tracta, només, d’imposar

després no dinin fins quarts de quatre. No és lògic que

gestions abans de la una del migdia. Es tracta, també, de

que els seus pares se’n vagin a dormir a quarts de dotze

onaris, obligui els restaurants del costat de l’ajuntament a

un tràmit a l’administració pública hagis de demanar unes

maduració de la idea, hi acabarà portant indefectiblement.

parlant de canviar els rellotges sinó la mentalitat d’una so-

ça per, si se’m permet, obligar la resta de la societat a consumats. En aquest capítol hi incloc les escoles, una de

horaris. No és lògic que les jornades s’allarguin, inneces-

funcionament de la quotidianitat. Però si la resta del sector

que els nostres alumnes de secundària entrin a les vuit

exemple ens hem acostumat a reciclar paper o augmentar

da, tinguin un únic parèntesi per devorar un entrepà i que

un horari que –irreversiblement- obligui el ciutadà a fer les

els nanos vegin programes infantils a les deu de la nit i

generar uns horaris que, per exemple en el cas dels funci-

amb el sopar a mig pair. Però tampoc és lògic que per fer

poder servir dinars a aquella hora. L’efecte dominó, i una

hores de festa.

I un altre dia parlarem de si aquestes gestions de la que

És en aquest punt on els ajuntaments i entitats locals i co-

bé es poden resoldre, majoritàriament, de manera telemà-

marcals poden tenir un paper cabdal en aquesta autèntica 22

Tots els sectors hi estan d’acord però “qui és el maco que fa el primer pas”?

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019

ens referíem –punt segon- s’han de fer presencialment o tica. Però això es mereix un altre article per si sol.

PÀGINA ESPECIAL

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2018

23

AL SERVEI DEL MÓN LOCAL ESTALVI | SEGURETAT | TRANSPARÈNCIA

ASCENSORS

MAQUINÀRIA TÈCNICA

ELECTRICITAT

GAS

MOBILITAT SOSTENIBLE

EQUIPS IMPRESSIÓ

ASSEGURANCES

EQUIPS INFORMÀTICS

PAPER

VIDEOACTES

DESFIBRIL·LADORS

PARCS INFANTILS

ACORD MARC DE PARCS INFANTILS

U NO EI! V SER

Àrees i elements de joc infantil, mobiliari urbà i elements esportius de fitness i workout

Central de compres del Món Local Compres

centraldecompres@acm.cat

www.centraldecompres.cat

NOU SERVEI!