404 Abril 2019
La revista referent d’informació del món local
ELS MUNICIPIS COM A MOTOR DE CANVI CAP A UNS HORARIS MÉS RACIONALS L’ACM ha signat, juntament amb la Generalitat, un protocol per aplicar uns horaris més racionals i europeus a l’administració local en el marc de la campanya per la Reforma Horària. Pàg. 4-5
L’ACM impulsa Plans d’integritat per a ajuntaments per millorar la qualitat democràtica
Les dates i informació bàsica de les eleccions municipals 2019 que han de saber tot ajuntament
Iniciem les sessions al territori per aconseguir una contractació local més àgil i transparent
ACTUALITAT - Pàg. 8-9
JURÍDICS - Pàg. 12
FORMACIÓ - Pàg. 14
Ponts (Noguera)
SUMARI
PONTS El municipi de Ponts està situat a la comarca de la Noguera. Amb uns 2.600 habitants compta amb 30,5 quilòmetres quadrats
d’extensió. Poblat per ibers, romans, gots i sarraïns va ser sempre un punt estratègic i compra amb els nuclis agregats de Torreblanca, La Força i El Tossal. A nivell patrimonial destaca l’església romànica de Sant Pere de Ponts (s. XI) o el retaule de la
Mare de Déu del Roser (s. XIII) a l’església neogòtica de Santa Maria de Ponts. Gentilici: pontsicà i pontsicana. La Festa Major se celebra el 14 de setembre. La seva alcaldessa és Maria Alba Basomba (ERC).
ACTUALITAT
ACTUALITAT
ACTUALITAT
PÀG. 4
PÀG. 6
PÀG. 7
ÀMBITS SECTORIALS
CENTRAL DE COMPRES
OPINIÓ
Se signa el protocol per a impulsar la Xarxa de ciutats i pobles per la Reforma Horària
PÀG. 8-9
Convocatòria per impulsar els plans d’integritat als ajuntaments catalans
Compromesos amb la lluita contra la segregació escolar
PÀG. 14
La Central de Compres fa sessions al territori per afavorir una contractació més àgil al món local
Una delegació d’alcaldes visita la conca minera del Werra, a Alemanya
PÀG. 22
‘L’hora de la veritat’. Article d’opinió del periodista, Jofre Llombart
EDITORIAL
L’HORA DEL CANVI, EL CANVI D’HORARI El debat generat en els últims anys sobre com cal organitzar i estructurar la jornada laboral ha posat sobre la taula la voluntat
d’afrontar una reforma horària. El món local, pioner en molts
processos, ha agafat el compromís ferm d’impulsar aquest
canvi. Per aquest motiu, el 4 de març l’ACM va ser un dels signants, juntament amb el Departament de la Presidència i la FMC, del protocol per a l’Impuls de la Xarxa de Ciutats i Pobles
per la Reforma Horària. Un document que pretén equiparar-se als horaris més racionals i saludables dels països de la Unió Europea.
Les administracions locals des de fa anys s’han posicionat a
favor d’aquest canvi de model que busca aconseguir una major conciliació de la vida laboral, personal i familiar. L’ACM pretén erigir-se com un agent líder per dinamitzar el conjunt d’accions
que promoguin la racionalització dels horaris des de l’administració local. Els ajuntaments i ens locals sempre han estat la
punta de llança per a totes aquelles polítiques que ajuden al
progrés i la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes. Perquè és des de la proximitat, des d’on es poden aconseguir els resultats més efectius per a qualsevol canvi que vulgui fer progressar la nostra societat. El lideratge del món local no és casual. Es basa en la tasca i la gestió dels ajuntaments cata-
lans que des de fa 40 anys se centra en pensar en les persones, en millorar la qualitat dels serveis prestats, l’atenció social als seus veïns i veïnes...
L’objectiu és que el 2025 ja s’hagin implantat totes les mesures
que permetin copsar aquest canvi que pretén fer un millor ús del temps. Des de l’ACM farem arribar als partits polítics que es presentin a les eleccions generals del 28 d’abril una sèrie de
compromisos, entre els quals hi haurà la racionalització d’horaris perquè treballin per fer efectiva la seva implantació.
Més d’un centenar d’ajuntaments catalans ja estan compro-
mesos per aplicar mesures cap als nous horaris. La resta de consistoris estem segur que quan arribi l’hora de la veritat, s’im-
plicaran profundament per ser-hi. Ho hem demostrat sempre. Els canvis més importants comencen des de baix, des de la base... i qui treballa dia rere dia a peu de carrer són els ajun-
taments i ens locals catalans, a través dels milers d’electes compromesos amb els seus pobles i ciutats.
ACM
Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques
Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.
Associació Catalana de Municipis i Comarques
Director: Joan Morcillo
La redacció no comparteix, necessàriament,
C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona
Cap de redacció: David Prat
l’opinió expressada en els articles.
Telèfon: 93 496 16 16
Consell de redacció: Albert Guilera, Albert Batalla, San-
Correu electrònic: acm@acm.cat
ti Valls, Víctor Torrents, Carles Bassaganya, Jordina
Dipòsit legal: B3434383.
Moltó, Jordi Cuminal. www.acm.cat
Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries
14 kg de CO2
139 km en un cotxe europeu estàndard
3.346 litres d’aigua
333 kwh d’energia
251 kg de fusta
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019
3
ACTUALITAT
SIGNEM EL PROTOCOL PER A L’IMPULS DE LA XARXA DE CIUTATS I POBLES PER A LA REFORMA HORÀRIA L’ACM, conjuntament amb la Genera-
promís institucional de concretar totes
Presidència, la Federació de Municipis
per a la Reforma Horària en relació als
litat, mitjançant el Departament de la
aquelles accions derivades del Pacte
i l’Associació Iniciativa per a la Reforma
compromisos que afecten als municipis
tocol per a l’impuls de la Xarxa de Ciu-
missió de seguiment” i concretament
Horària Ara és l’Hora, ha signat un pro-
i fer-ne el seguiment a través d’una Co-
tats i Pobles per a la Reforma Horària.
l’ACM s’ha compromès a “dinamitzar el
L’objectiu d’aquest document és pro-
la racionalització dels horaris en el ter-
moure la racionalització dels horaris a
Catalunya a través de les ciutats i pobles, com a elements que poden accelerar el canvi cap a uns horaris més
racionals, saludables i equiparables al
conjunt de països de la Unió Europea. Fent especial incidència en la necessi-
tat que les administracions locals tenen un paper cabdal en la concreció de polítiques d’igualtat per a la ciutadania
per aconseguir una major conciliació de la vida laboral, personal i familiar;
en l’increment del temps per al descans, en afavorir la participació ciutadana en iniciatives i organitzacions de
conjunt d’accions per tal de promoure
reny municipal en totes aquelles actuacions concretes que s’acordin”.
Saldoni,
expressat
que
“aquest protocol significa un impuls
perquè preguem tots plegats un com-
promís que hem de fer un molt millor ús del temps. Ens implica a tots plegats, a les administracions i també a les esco-
les i a les empreses” així com també ha destacat que “el nostre dia a dia el podem fer d’una forma molt més racional,
a aprofitar millor el temps i a gaudir-lo
la societat civil i en la gestió dels afers públics.
Aquest protocol contempla diverses línies d’actuació, tals com “Promoure
l’assessorament, per part de l’Oficina per a la Reforma Horària; fomentar el
debat sobre la racionalització dels horaris; fomentar l’intercanvi d’experiències; i promoure el desenvolupament de
pactes del temps a nivell local”. Totes les parts signants han adquirit “el com4
ha
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019
més productiva”. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa
Artadi, va destacar la importància del protocol, ja que demostra la voluntat de “seguir teixint aquesta xarxa entre tots
d’uns canvis que hem de fer en benefici de la ciutadania catalana”. “Els canvis culturals requereixen una actuació
transversal en diferents àmbits i és per això que és molt important que s’invo-
En aquest sentit el President de l’ACM, David
i també per fer una gestió del temps
lucrin els municipis”, va afirmar.
Aquest protocol s’estén fins a finals
del 2019 i es pot prorrogar dos anys més. La signatura es va fer al Palau de la Generalitat el 4 de març. Hi van ser
presents la Consellera de Presidència,
Elsa Artadi; el president de l’ACM, David Saldoni; el vicepresident de l’FMC,
Josep Salom; i la representant de la Ini-
ciativa per la Reforma Horària Ara és l’hora, Assumpta Baig.
ACTUALITAT
ELS MUNICIPIS PRESCRIPTORS DE LA REFORMA HORÀRIA La necessitat de treballar en l’organitza-
ció d’uns millors horaris al nostre país,
s’ha anat fent un lloc en el debat públic a casa nostra. Els canvis que en les últimes dècades s’estan produint a Catalunya sobre les noves formes de treball,
l’equiparació cap a una plena igualtat dona-home, la pluralitat de tipologies de
famílies, i sobre tot l’accés a la utilització de les tecnologies per a l’ús quotidià, han configurat la necessitat de posar en valor el factor temps en el nostre dia a dia
i conseqüentment poder reordenar uns horaris que a casa nostra viuen un desfa-
sament des de l’època del dessarollismo franquista.
Si a aquesta demanda hi sumem la ne-
cessitat de gaudir de les hores de son
per a un correcte descans, tenir un millor rendiment educatiu, de millorar el nostre vincle laboral, personal i familiar o de ser una societat que millori els indicadors de
productivitat, es fa necessari promoure una organització dels horaris més racio-
nal i saludable com a element distintiu de modernització de la nostra societat.
I és en el marc d’aquest debat que els municipis hi teniu un paper importantíssim, com a principal administració pública de proximitat. És per això que les
entitats municipalistes, entre elles l’ACM,
la Iniciativa per a la Reforma Horària i el Govern de la Generalitat, amb l’Oficina
per a la Reforma Horària al capdavant,
que estem promovent la racionalització
dels horaris a Catalunya a través de la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Refor-
ma Horària.
dels compromisos del Pacte per a la Reforma Horària signat el 17 de juliol de
2017 entre més d’un centenar d’institucions del país. Son alguns dels exemples
que es poden promoure des del món
La Xarxa és l’espai de trobada per compartir experiències i bones practiques
en relació a la millora dels horaris. La
feina dels municipis com a prescriptors d’aquest canvi cultural és importantíssima i son vàries les possibles actuacions a desenvolupar. Des de la inclusió en
el cartipàs municipal de les polítiques
d’usos del temps, l’adequació dels equipaments públics a uns horaris més racionals, la modificació dels horaris dels
plens municipals, facilitar un horari sa-
ludable per a l’àpat del dinar per a les persones treballadores dels ajuntaments o promoure, entre el conjunt dels actors
del municipi, un procés per desenvolupar pactes locals del temps en la línia
local, sempre tenint en compte que els principals factors d’acceleració d’aquesta millora dels horaris provenen dels canvis que accentuem en l’àmbit nacional.
És per això que, ara més que mai, els
ajuntaments podeu assumir el rol de ser
motors de la reforma horària i de la millora
de la gestió del temps quotidià. Aquesta
estratègia compartida té un nom: Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Reforma Ho-
rària i la posem al servei dels municipis. Perquè el temps és també qualitat de vida.
Alexis Serra i Rovira Director de l’Oficina per a la Reforma Horària. Generalitat de Catalunya.
EL PAPER DELS MUNICIPIS COM A MOTOR DE LA REFORMA HORÀRIA El 28 de març es va celebrar al Palau de la Generalitat la
jornada ‘Els municipis: motor dels canvis en la Reforma Ho-
rària’. Una sessió per implicar els municipis en una nova
gestió del temps que porti als pobles i ciutats més qualitat de vida i benestar. A banda d’una taula d’experiències de pactes locals del temps que s’estan desenvolupant a Cata-
lunya, el president de l’ACM, David Saldoni, va participar-hi
per destacar que “des dels municipis vivim i coneixem la realitat i per això estem convençuts que el projecte por-
tarà una millora de la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes.”
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019
5
ACTIVITAT INSTITUCIONAL
SIGNEM EL PACTE PER TENIR RECURSOS PER EVITAR LA SEGREGACIÓ ESCOLAR El Parlament de Catalunya va acollir el 18 de març la signatura del Pacte contra la
segregació escolar, impulsat pel Síndic de Greuges. L’acte va comptar amb la
participació del president de l’ACM, Da-
vid Saldoni, juntament amb el Conseller d’Educació, Josep Bargalló, i el Síndic de
Greuges, Rafael Ribó. Més de 100 ajuntaments han signat el Pacte.
El món local, a través de les entitats mu-
nicipalistes (ACM i FMC), pretén tenir un paper clau a l’hora de gestionar la dis-
Foto de família amb els representants locals signants del Pacte.
tiu per garantir la igualtat d’oportunitats
un pacte de ciutat posar al davant la co-
–i el qual ja s’està elaborant-, o les orien-
aquest sentit, la presidenta de la Comis-
tunitats dels nostres veïns”.
de l’oferta. També l’establiment d’una pro-
municipalistes i alcaldessa de Vic, Anna
El document inclou 30 actuacions i 189
tats educatives específiques per centres
osonenca “fa més de 20 anys ja teníem
dels àmbits d’actuació són l’aprovació
normativa d’admissió-, i la millora de la
tribució d’alumnes en el sistema educa-
i lluitar contra la segregació escolar. En sió mixta entre Ensenyament i les entitats Erra, va posar èmfasi en què a la capital
escoles gueto i vam tenir clar que calia
hesió, la convivència i la igualtat d’opor-
tacions relacionades amb la programació
porció màxima d’alumnat amb necessi-
mesures concretes en nou àmbits. Alguns
d’una mateixa zona -a través d’una nova
d’un nou decret en el procés d’admissió
distribució d’alumnat entre centres.
EL MÓN LOCAL FACILITA EL CONSENS DE L’ACORD PER LA NOVA LLEI DE L‘ESPORT
del sector a la ILP, que serà el vehicle per a la nova llei de l’Esport i de l’Activitat Física. L’acte es va fer al Palau de la Genera-
litat amb representants del sector esportiu per avalar l’acord assolit. El Secretari Ge-
neral de l’ACM, Albert Batalla, present a
l’acte, destaca que “els municipis com a promotors d’esport i activitat física saludable, participem del consens d’una llei que
comptarà amb el paper fonamental del món local”
Govern, Secretaria General de l’Esport
ordenar el sector, garantir l’estabilitat del
l’ACM, van posatr en escena el 18 de
ble i convertir l’esport i l’activitat física en el
Catalunya (UFEC), amb la mediació de
finançament del sector de forma sosteni-
març l’acord per tramitar la Iniciativa Le-
quart pilar de l’estat del benestar.
de l’Esport.
A partir d’aquí es crearà un grup de treball
gislativa Popular (ILP) com a nova Llei
6
Aquesta normativa pretén simplificar, re-
i la Unió de Federacions Esportives de
on s’afegiran esmenes de diferents agents
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019
Ara es treballarà amb tots els agents per
incorporar les seves reivindicacions i consensuar un text definitiu. Així, els Consells Esportius, el món municipal, Indescat,
Gestiona, el Coplefc i el món universitari
podran afegir esmenes a l’acord. Aquesta nova fase s’allargarà fins al setembre, quan es presentarà un document propi
per negociar amb els grups parlamentaris.
ACTIVITAT INSTITUCIONAL
VISITA A ALEMANYA PER CONÈIXER LA GESTIÓ DE LA CONCA MINERA DEL WERRA Una delegació d’alcaldes i alcaldesses
catalans, encapçalada pel president de l’ACM, David Saldoni, va visitar a mitjans de març la regió alemanya de Hesse. Concretament, es van desplaçar fins a la
conca minera del Werra per conèixer l’explotació i la gestió que es fa dels residus i alternatives turístiques.
La delegació catalana estava formada pels alcaldes de Cardona, Ferran Estruch, de Súria, Josep Maria Canudas,
i de Balsareny, Isidre Viu, de la zona mi-
Els alcaldes catalans al centre durant la seva visita a la conca minera del Werra.
la mineria d’aquesta comarca és única
sectors agrícola, industrial, salut i nutrició,
alternatives possibles, per tal de treballar
transformacions importants.
ent de la regió on opera. En concret l’em-
ment i ambiental”. Segons Ferran Estruch
nera potàssica del Bages. La situació de a Catalunya i en els últims anys ha partit
Els alcaldes dels pobles miners de Catalunya van visitar a la població de Philippsthal, al centre d’Alemanya, la realitat de la
mineria en aquesta zona, i com l’empresa
apostant per la sostenibilitat i medi ambipresa de Philippsthal gestiona les mines
de Hattorf, Wintershall, Unterbreizbach i Merkers, d’una extensió comparable a la ciutat de Munic.
K+S, gestiona l’explotació i la gestió dels
L’alcalde de Sallent i president de l’ACM,
tar l’empresa K+S, dedicada a l’extracció
sita ha estat molt enriquidora, perquè és
residus. En aquest sentit, van poder visii processament de sals de potassa per
elaborar productes d’alta qualitat per als
David Saldoni, destaca que “aquesta vi-
molt important que els representants del territori coneguem altres realitats i totes les
per una mineria sostenible econòmicaalcalde de Cardona, i responsable de
l’àrea de promoció econòmica de l’ACM,
creu que “l’experiència ha estat molt interessant, sobretot pel que fa a les possibilitats en la gestió de residus salins. Ells no
eliminen els runams, molt diferent a Cardona, i també en els usos de les sals. Al
territori tenim possibilitats i molt camí per
recórrer. Ens cal actuar i fer-ho conjuntament”.
REVINDIQUEM A MADRID QUE ‘L’AUTODETERMINACIÓ NO ÉS DELICTE’ El president de l’ACM, David Saldoni,
i el secretari general, Albert Batalla, juntament amb desenes d’alcaldes i alcaldesses van participar el 16 de
març a la primer gran manifestació a favor del dret a l’autodeterminació
feta a la capital de l’Estat espanyol. Milers de persones es van manifes-
tar des d’Atocha fins a Cibeles sota el lema ‘La autodeterminación no es dellito. Democràcia és decidir’.
Segons David Saldoni, “votar és l’ex-
pressió democràtica per solucionar els problemes polítics”. El president
de l’ACM també va destacar que “un cop més hem dit ben alt que serem
tossuts en la defensa dels drets i lliber- traslladar milers de persones a Matats fonamentals”.
drid, en una manifestació organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana i
Més de 500 autocars, una quinzena de Òmnium, i que va acabar amb un sentrens AVE i molts cotxes particulars van tit cant de L’estaca.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019
7
ÀMBITS SECTORIALS
CONVOCATÒRIA DE PLANS D’INTEGRITAT PER A AJUNTAMENTS “Els Plans d’Integritat volen ser la base d’una futura Compliance Pública”
1. OBJECTE DE LA CONVOCATÒRIA L’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Funda-
La convocatòria pretén impulsar unes experiències pilot que
per a protocol·litzar i estandarditzar l’elaboració de plans
talunya.
ció Transparència i Bon Govern Local impulsen un projecte d’integritat als consistoris de Catalunya.
Aquest projecte es realitza en conveni i amb l’assessorament de l’Oficina Antifrau de Catalunya.
després es puguin estendre a la resta de municipis de Ca-
L’objectiu estructural és millorar la qualitat democràtica
dels municipis catalans impulsant una cultura d’integri-
tat i probitat institucional que tingui els plans d’integritat com a instruments adients per aconseguir-ho.
2. QUI S’HI POT PRESENTAR? La convocatòria s’adreça a tots els municipis de Catalunya, agrupats en dos subgrups, per raó de la finalitat dels plans d’integritat:
a) Elaboració d’una guia d’autocompliment per als municipis de fins a 5.000 habitants.
b) Elaboració dels plans d’integritat per a la resta de municipis. En aquest cas, en la convocatòria s’escollirà un municipi d’entre 5.000 i 50.000 habitants i un altre de més de 50.000.
3. OBLIGACIONS L’ACM i la Fundació Transparència i Bon Govern Local im-
el suport extern que es contracti per a elaborar la guia d’au-
nançament dels equips de suport extern per a poder dur-lo
designaran un responsable tècnic del projecte. Abans de
pulsen i dirigeixen el projecte. Alhora, es fan càrrec del fia terme.
L’Oficina Antifrau de Catalunya assessora les diferents fases del projecte, es responsabilitza de la formació i sensibilitza-
ció dels ens locals i valida els procediments i documents que generi el projecte
Els Ajuntaments escollits en el projecte es comprometen a
participar en el projecte i a facilitar la tasca de l’ACM, l’OAC i 8
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019
tocompliment i els plans d’integritat. Amb aquesta finalitat, l’inici del projecte, se signarà un Conveni que determinarà
les relacions entre els consistoris escollits i l’ACM. Als efec-
tes d’aquesta participació, el projecte de guia d’autocompliment, definirà la fase de sensibilització, de diagnosi i l’elaboració de l’esmentada guia.
Els plans d’integritat definiran les fases de sensibilització,
diagnosi i mapa de riscos, implementació de mesures i proposta d’avaluació.
ÀMBITS SECTORIALS
AVANTATGES DE PARTICIPAR EN EL PROJECTE Guia d’autocompliment - Formar part d’una experiència innovadora per fo-
mentar la qualitat democràtica a l’administració local.
- L’elaboració d’un mapa dels riscos interns i externs del consistori.
- Participar en l’elaboració del Codi Ètic.
- Els electes i tècnics locals rebran sessions de sensibilització i formació.
Pla d’Integritat - Elaboració d’un Pla d’Integritat a mida, adaptat a la realitat de l’ajuntament, que inclou les fases de: - Sensibilització - Diagnosi
- Propostes
- Implementació - Avaluació
L’ACM assumeix el finançament de la totalitat del projecte, que no requerirà cap despesa per als ajuntaments participants.
4. PRESENTACIÓ DE SOL·LICITUDS
5. RESOLUCIÓ DE SOL·LICITUDS
Els Ajuntaments interessats poden presentar les seves
L’ACM resoldrà la convocatòria abans del 03.05.2019.
de 2019.
L’ACM ha constituït una comissió específica per aquest pro-
Amb la sol·licitud, s’haurà d’indicar el subgrup al qual es pre-
i té encomanat també la resolució dels municipis que final-
sol·licituds a l’ACM, a través de l’EACAT fins al 26 d’abril
senten i una breu memòria que raoni l’interès per presentar-se a la convocatòria i el compromís en participar el projecte.
jecte, que s’encarregarà de l’impuls i seguiment del projecte ment accediran a l’elaboració dels plans d’integritat.
Els criteris per a la resolució són els que s’estableixen en el punt 8.
6. CALENDARI
7. ÒRGAN DECISORI I COMISSIÓ DE SEGUIMENT
El projecte es desenvoluparà durant l’any 2019 per a la guia
L’ACM constitueix una comissió per a l’impuls, el seguiment
plans d’integritat.
determinarà els municipis escollits, d’acord amb els criteris
d’autocompliment i fins al primer trimestre del 2020 per als
Una vegada es determinin els municipis que hi participen, es consensuaran amb ells les dates d’execució.
i l’avaluació del projecte. Alhora, aquesta comissió serà qui que es determinen en l’apartat següent.
Els membres d’aquests comissió es poden consultar a la web de l’ACM.
8. CRITERIS PER A L’ELECCIÓ DELS MUNICIPIS Els criteris per a l’elecció dels municipis, seran:
- Valoració de la memòria presentada pels Ajuntaments quant a la predisposició i mesures que hagi implementat el municipi en qualitat democràtica i integritat pública.
Predisposició a participar en el projecte
Fins a 2 punts
Mesures que hagi implementat ja el propi Ajuntament
Fins a 3 punts
Plans i programes de futur del propi Ajuntament per millorar la qualitat democràtica
Fins a 3 punts
Altres propostes que millorin el projecte
Fins a 2 punts
La comissió vetllarà -respectant els criteris anteriors- per la diversitat territorial i de composició política dels consistoris escollits. ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019
9
ÀMBITS SECTORIALS
IMPULSEM AMB EL MARESME UNA MOCIÓ PER AUGMENTAR LA SEGURETAT El president de l’ACM, David Saldoni, i
president de l’ACM va destacar que “és
Maresme, Josep Triadó, van presentar
buscar iniciatives i atacar el problema
mentar la seguretat dels municipis cata-
que hi ha “afectacions per a tothom: els
habitatges. L’objectiu és trobar solucions
reforçant efectius amb una atenció pri-
problemàtica i incrementar la seguretat.
deures l’estat espanyol en referència al
el President del Consell Comarcal del
molt importat poder coordinar-nos per
a principis de març una moció per incre-
d’inseguretat” alhora que ha assenyalat
lans davant l’increment dels robatoris en
ajuntaments, el govern de la Generalitat
pràctiques i penals per afrontar aquesta
oritària on hi ha més delictes i també té
Els alcaldes del Maresme han denunciat últimament l’augment de robato-
ris, sobretot, en nuclis disseminats i la
sensació d’inseguretat. Es tracta d’una problemàtica que també afecta a altres comarques i que s’ha parlat amb el Departament d’Interior. Durant la compareixença conjunta entre Saldoni i Triadó, el
codi penal”.
El President del Consell Comarcal del
David Saldoni i Josep Triadó.
combatre els robatoris hem intentat incre-
del sereno“ així com també assenyalava
municipis que han implementat càmeres
del congrés que és la llei i el codi penal
municipis que han implementat la figura
en robatoris amb força sense violència.
Maresme, Josep Triadó, va dir que “per mentar la plantilla de la policia local, hi ha
que “hi ha un aspecte bàsic que depèn
detectores de matrícules i també hi ha
que s’aplica en aquest tipus de delicte,
ACORDS
Primer.- Mostrar la nostra preocupació per l’increment de la
Quart.- Davant d’aquest augment de robatoris en domicilis, fer
guns amb força, en domicilis del nostre municipi i a la nostra
lunya i del Congrés dels Diputats aquesta preocupació perquè
inseguretat ciutadana que es concreta amb els robatoris, alcomarca.
Segon.- Instar al Govern de la Generalitat per tal què, compar-
arribar també als grups parlamentaris del Parlament de Catase sol·liciti una modificació del Codi Penal per elevar les penes per aquesta tipologia de delictes.
tint aquesta preocupació i d’una manera concertada amb els
Cinquè.- Reclamar al Govern de l’estat espanyol els més de
coordinades per resoldre aquesta problemàtica.
puguin ser revertits en una millora dels recursos materials i hu-
Ajuntaments, s’impulsin les actuacions policials necessàries i
Tercer.- Instar a la Fiscalia general de Catalunya i al Tribunal
800 milions d’euros que es deuen a la Generalitat per tal que mans de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra.
Superior de Justícia per tal que en els seus respectius àmbits
Sisè.- Instar al govern municipal a signar el conveni amb el
ons de pena, de les sentències i de considerar la reincidència.
accessos del municipi en caràcter immediat que ajudin a la
de decisió siguin amatents en les fases de graduar les petici-
Departament d’Interior per instal·lar lectors de matrícules als prevenció i persecució d’aquest tipus de delicte.
CARACTERÍSTIQUES
10
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019
ÀMBITS SECTORIALS
DEFENSEM L’APOSTA PEL TERRITORI AL 2N CONGRÉS DEL MÓN DE LA MASIA El president de l’ACM, David Saldoni, va participar el 13 de març en el 2n
Congrés del Món de la Masia, que va
tenir lloc a Barcelona amb el títol ‘Una mirada de futur al territori rural català’.
David Saldoni va insisitir que l’ACM
“treballa perquè s’aprovi una Llei de
Territori adaptada al màxim a les reali-
tats territorials de tots i cadascun dels municipis de Catalunya”.
A la jornada també hi va ser present
Carles Banús, a la dreta, durant la taula rodona de l’administració local.
la Comissió de Petits Municipis de
sar d’habitatge i inversions, ja que sinó
Al llarg de tres dies el Congrés del Món
en una taula rodona centrada en el pa-
setmana”. I va afegir que “els accessos
sobre aspectes com el despoblament
cessos digitals com la fibra òptica són
món rural o la Llei d’espais agraris i pa-
món rural”.
com el canvi climàtic i les noves tecno-
l’alcalde de Tavèrnoles i president de l’ACM, Carles Banús, que va participar
per de l’administració local per fer polítiques de territori sostenibles i actives per evitar el despoblament. Segons
Banús “cal que els petits municipis tinguin facilitats urbanístiques per dispo-
es convertiran en pobles de cap de
de la Masia tenia l’objectiu de debatre
físics com els camins rurals i els ac-
del món rural, el paper de la dona al
claus per tenir igualtat d’oportunitats al
trimoni rural. També es van tocar temes logies o els nous usos de les masies.
EL MÓN LOCAL ESDEVÉ UN PUNTAL PER IMPULSAR LA FORMACIÓ PROFESSIONAL Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va posar èmfasi en la possibilitat de treballar amb la
formació professional com a política per generar un treball de qualitat i ha destacat que apropar les polítiques de Forma-
ció Professional al territori amb la creació de més consells territorials de la FP i la implicació del món local és essencial per a la capilaritat a tot el país.
El president del Consell Català de For-
La sessió es va fer al Palau de la Generalitat.
El president de l’ACM, David Saldoni, va
David Saldoni va insistir en la necessi-
participar el 14 de març a la jornada ‘El
tat de treballar conjuntament municipis i
onal’. Durant la jornada es va presentar la
sells territorials: “Hem de poder adaptar
de consells territorials de formació pro-
ens ajudaran a donar un impuls i el
de Formació Professional.
oportunitats i millor qualitat de vida”. El
món local: motor de la Formació Professi-
Generalitat i es va referir referit als con-
guia de suport a la creació i dinamització
la FP als canvis. Els consells territorials
fessional, elaborada pel Consell Català
treball conjunt per aconseguir generar
mació
Professional
(CCFP),
Fabian
Mohedano, va explicar que la Guia de suport a la creació i dinamització dels
consells territorials d’FP és “un instrument per orientar sobre les funcions bàsiques d’aquests consells, quina composició poden tenir i com impulsar la creació d’aquests espais de participació en l’àmbit de l’FP arreu de Catalunya”.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019
11
D’INTERÉS LOCAL
PREGUNTES, RESPOSTES I DATES SOBRE LES ELECCIONS MUNICIPALS 2019 - Quin és el termini per sol·licitar el vot per
DATES DEL PROCÉS ELECTORAL
correu?
El termini per sol·licitar el vot per correu
des de territori estatal és des del 2 d’abril
Període electoral
fins al 18 de maig. Us heu d’adreçar per-
sonalment a qualsevol oficina de Correus
i, presentant l’original del DNI, fer una sol·licitud del certificat d’inscripció en el
Campanya electoral
cens electoral. Només en cas de malal-
tia o incapacitat, acreditades mitjançant certificat mèdic, pot una persona diferent
a la interessada sol·licitar aquest certifi-
Termini de presentació de
cat, i per a això ha de ser autoritzada per
les candidatures davant les
mitjà d’un document notarial o consular
Juntes Electorals de Zona
estès individualment.
Sorteig dels membres de les meses electorals
- Quin termini tinc per trametre el vot per
per acord plenari
correu a la mesa?
Un cop escollida la papereta de vot i in-
troduïda en el sobre de votació, l’heu de
Publicació definitiva al BOP
tancar i introduir, juntament amb el certi-
de les candidatures
ficat d’inscripció en el cens, en el sobre
proclamades
adreçat al president o presidenta de la mesa, el qual heu de remetre per correu
Dia d’eleccions
certificat abans del tercer dia previ al de
Constitució dels ajuntaments
la votació, el 22 de maig.
- Es pot col·locar propaganda electoral
trangers extracomunitaris i de països
comunicació: nom, cognoms, domicili,
ajuntaments?
el dret a vot?
més, han de manifestar que coneixen el
2) Estar inscrits al padró municipal.
tenen reconegut un grau de minusvali-
de residència de l’estat espanyol.
tan afiliats a l’ONCE.
panyol el temps establert en l’acord de
Persones incapacitades
fora dels espais gratuïts reservats pels
No. A part dels emplaçaments dispo-
nibles per a la col·locació gratuïta de cartells, els partits només poden fixar
cartells i realitzar altres formes de propaganda electoral en els espais comercials autoritzats.
amb acord reciprocitat per poder exercir
DNI i número de telèfon de contacte. A
1) Ser majors d’edat.
sistema de lectoescriptura Braille i que
3) Estar en possessió de l’autorització
desa igual o superior al 33% o que es-
4) Haver residit legalment al territori esreciprocitat corresponent amb el país
Estrangers comunitaris
d’origen.
trangers comunitaris per poder exercir el
electoral entre l’1 de desembre de 2018
des?
Amb la darrera modificació de la LO-
- Quins requisits han de complir els es-
5) Haver sol·licitat la inscripció al cens
dret a vot?
i el 15 de gener de 2019.
de sufragi per a les persones incapaci-
2) Estar inscrits al padró municipal.
Persones amb discapacitat visual
en un hospital psiquiàtric. En tot cas,
1) Ser majors d’edat.
3) Haver manifestat la voluntat d’exercir
el dret de sufragi abans del 30 de gener de 2019.
Estrangers extracomunitaris
- Quins requisits han de complir els es-
REG es va suprimir l’exclusió del dret tades i per a les persones ingressades
- Com es pot sol·licitar el vot?
hauran de constar en el cens electoral.
Ministeri de l’Interior en un termini de 27
En les eleccions municipals les per-
Mitjançant una comunicació expressa al dies a comptar des de la convocatòria
12
- Poden votar les persones incapacita-
del procés electoral.
Els electors han d’indicar en la seva
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019
sones inscrites al CERA (Cens Elec-
toral de Residents Absents) no poden votar.
FORMACIÓ
CANDIDATURES I EQUIPS DE CAMPANYA ES FORMEN AMB ELS NOUS TALLERS EXPRÉS L’ACM ha posat en marxa un nou format de tallers formatius exprés adreçats específicament a equips de campanya i candidatures que es presenten a les
eleccions municipals 2019. Aquesta ini-
ciativa pretén donar eines i estratègies molt més dirigides a cada cas concret
i d’acord amb la realitat del municipi al qual es presenten.
De moment ja s’han realitzat dues ses-
sions amb la participació d’una vintena d’equips, tot i que en total seran més
Taller sobre com millorar les presentacions en públic i el missatge.
de formació de l’ACM. amb un total de
mandat i plans de municipi o ciutat. Les
s’ha generat una llista d’espera de can-
sessions és que es distribueixen en tres
guin teòrico-pràctiques per tractar i inte-
ticipants són de mida reduïda (màxim 5
passen pels diferents àmbits formatius.
per cada candidatura o equip.
nicació en campanya i xarxes, les habili-
L’èxit d’aquest format és que s’ha hagut
de 40 els que passaran per les aules 100 persones La peculiaritat d’aquestes
sessions estan plantejada per tal que si-
grups diferents i al llarg de les tres hores
raccionar molt amb la situació plantejada
Aquests espais se centren en la comutats personals i grupals, i el programa de
d’ampliar els dies previstos i, fins i tot,
didatures interessades. Els equips par-
persones) per agilitzar les sessions i potenciar una millor interacció. Hi participen tant candidatures noves, com d’altres
que formen ja equip de govern o tenen experiència municipial des de l’oposició.
CLOENDA DELS MÀSTERS EN GOVERN LOCAL DE LLEIDA I BARCELONA Aquest passat mes de març es van fer
els actes de cloenda de dues edicions
del Màster en Govern Local, que ofereix l’ACM a través de la Fundació Aula d’Alts
Estudis d’Electes (FFAEE). En concret van finalitzar els segons cursos de la sisena edició del Màster impartit a Lleida i de la cinquena edició impartida a Bar-
celona. El Màster pretén adaptar-se als
canvis de l’administració local, milllorar la gestió dels recursos, aplicar els procedi-
ments admnistratius previstos legalment i reconèixer tècniques i instruments per
la gestió dels recursos humans d’un auntament.
Alumnes del Màster de Lleida amb la presdienta de la Diputació.
COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019
13
FORMACIÓ
MÉS DE 400 TÈCNICS A LES SESSIONS PER FACILITAR UNA CONTRACTACIÓ MÉS ÀGIL L’ACM, a través de la Central de Compres, ha iniciat les jornades territorials per par-
lar de contractació a l’administració local. Aquestes sessions, que recorreran tot
Catalunya, van dirigides a responsables d’àrees de contractació i compres dels
ens locals catalans amb la voluntat de compartir inquietuds, estratègies i dubtes,
un any després de la vigència de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP).
En total s’han feet 9 sessions entre finals
de març i inicis d’abril que han reunit més
Sessió realitzada al Consell Comarcal del Tarragonès.
servit per tractar aspectes com els proce-
tament de Premià de Mar, Jofre Clofent,
ons es basen, precisament, en un inter-
participació de la cap del Servei de con-
l’Ajuntament de Mataró, Immaculada Pru-
dels governs locals del país.
de 400 tècnics locals. Les sessions han diments dels contractes menors amb la
tractació de l’Ajuntament de Tarragona, Noèlia Parreño, la secretària de l’Ajunta-
na; i la tècnica de l’Ajuntament de Sitges,
canvi d’experiències i bones pràctiques
Esther Daunas.
La responsable d’estudis i contractació de
Gómez, i el cap dels Serveis de contra-
Al mateix temps, s’han tracta els criteris i
dificacions dels contractes dels acords
Adrià Soler. També s’ha parlat de pautes
ria del Consell Comarcal del Bages, Llum
ment d’Arenys de Munt, Maria del Carmen ctació de l’Ajuntament de Martorelles, en l’elaboració del plec per a l’execució
del contracte i de la implementació de
clàusules socials i mediambientals amb el cap de la Unitat de Contractació de l’Ajun-
14
la cap de Compres i contractacions de
subcriteris d’adjudicació amb la SecretàBruno, el cap de l’Àrea de contractació
del Consorci Localret, Joan Bosch, i el cap del Servei de Contractació de l’Ajuntament de Reus, Jordi Voltas. Les sessi-
l’ACM, Jordina Moltó, va exposar les mo-
marc de la Central de Compres en base a la LCSP, i el consultor Isidre Virgili i el responsable de formació de l’ACM, Carles Bassaganya, van destacar els principals canvis que la LCSP ha suposat pels òrgans de contractació locals.
Sessió celebrada a Granollers amb el Secretari General, Albert Batalla.
Sessió a Castellolí, pels tècnics de la Catalunya Central.
La secretària del Consell Comarcal del Bages a la sessió d’Olot.
Sessió amb la presidenta del Consell Comarcal del Baix Ebre.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019
CENTRAL DE COMPRES
INCORPOREM LES CLÀUSULES SOCIALS ALS ACORDS MARC L’Acord marc d’equips d’impressió i multi-
un 10% mitjançant compra directa. Les
facin ús, i incorpora una novetat: per pri-
marc són quatre: Basso SA, Konica Mi-
clouen les clàusules socials de la mà de
Ricoh Sistemes Digitals i UTE Reprogir
funció està a punt perquè els ens locals en
empreses adjudicatàries d’aquest Acord
mer cop en un Acord marc de l’ACM s’in-
nolta Business Solution Spain SA, UTE
la plataforma Electronics Watch. Aquesta
Control Group.
producció d’aquests tipus d’equips es
Amb la voluntat de detectar les neces-
dors, aportant solucions i millores pel dia
Central de Compres des d’on, mitjan-
ONG vetlla per tal que a les cadenes de procuri pels drets laborals dels treballa-
sitats dels ens locals, l’ACM va crear la
a dia de d’aquestes persones.
çant la compra agregada, es faciliten
Pel que fa als productes que ofereix
i, a més, s’obté una millora econòmica
aquest Acord marc, cal destacar que in-
els tràmits administratius als ens locals
INFORMACIÓ:
93 496 16 16
centraldecompres@acm.cat www.centraldecompres.cat
dels serveis. Els ajuntaments, consells comarcals, diputacions i entitats depen-
dents dels ens associats a l’ACM poden gaudir de tots aquests avantatges, i po-
den adquirir els diversos serveis a preus
competitius i des de la més escrupolosa seguretat jurídica.
clou 20 models diferents d’impressores i multifunció, làser i tinta, que donen una
àmplia resposta a les necessitats dels ens locals. Es poden adquirir equips de diversos tipus, des d’una impressora fins a un plotter passant per totes les mides
d’equips multifunció. És important subratllar que durant l’anterior Acord marc van ser 150 els ens locals que van adqui-
rir algun dels productes que s’ofereixen,
un 90% en modalitat de lloguer i només
Electronics Watch uneix compradors del sector públic, organitzacions de la societat civil de les regions productores d’electrònica i persones expertes en drets humans i cadenes de subministrament globals. Promovem la
compra pública per fomentar condicions laborals dignes a les cadenes de subministrament de productes electrònics. Oferim als compradors públics
QUÈ FEM?
una capacitat sense precedents de fer un seguiment de les demandes contractuals gràcies al monitoratge amb la participació activa de les persones treballadores, que ajuda aquest col·lectiu a proposar millores i contribuir a solucionar els problemes.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019
15
OPINIÓ
16
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2019
LOCARET IMPULSA LA GUIA DE CONTRACTACIÓ ELECTRÒNICA
LOCALRET
les que sovint es poden trobar respostes diferents i fins i tot divergents.
És per tot això que el Consorci Localret,
amb la voluntat d’oferir una resposta a totes aquestes qüestions, proposa i impulsa l’elaboració d’aquesta guia o model de contractació electrònica.
A partir de la reunió del grup de treball, El Consorci Localret proposa i impulsa
Al llarg d’aquest any d’experiència, s’ha
l’elaboració d’una guia o model de con-
constatat que la transició de processos
instrument pràctic i útil i que faciliti l’efecti-
contractació electrònica, genera molts
trònica dels ajuntaments.
positius que permeten la contractació
El passat dia 12 de març es va donar es
Licita de l’AOC) o privades, estan en ple
tractació electrònica que esdevingui un
de contractació basats en el paper a la
va implementació de la contractació elec-
buits i interrogants. I si bé les eines i dis-
va donar el tret de sortida a l’elaboració
de la Guia sobre contractació electrònica per a les administracions locals, amb la
primera reunió del grup de treball, en què van participar tècniques i tècnics d’una
trentena d’ajuntaments, del Consorci Administració Oberta de Catalunya, de
l’Associació Catalana de Municipis i de
la Diputació de Barcelona i del Consorci Localret com a impulsor del projecte.
La contractació electrònica, obligatòria des de l’entrada en vigor de la Llei
de contractes del sector públic, el 9 de
març de 2018, està generant dubtes i
qüestions en l’àmbit pràctic, que sovint no queden resoltes per la mateixa Llei.
electrònica, ja siguin públiques (com l’e-
funcionament, la resposta a com dur a terme aquests processos a nivell pràctic ha quedat en mans dels òrgans de con-
tractació dels ajuntaments, que s’han vist
obligats a regular ad hoc, via plecs de clàusules administratives, la tramitació electrònica dels diferents expedients de contractació.
en què es va presentar el projecte i es va tractar l’estat actual de la contractació electrònica, s’iniciaran els treballs d’elaboració de la guia. En una primera fase,
es recolliran els problemes i situacions que es troben els ajuntaments i que haurà de tractar la guia. És en aquest punt
que ens agradaria convidar a tots els ens locals a participar en el procés.
Amb posterioritat, es realitzarà una comparativa de possibles solucions que hagin adoptat els diferents òrgans de con-
tractació o que hagin advertit els tribunals de contractes i les juntes consultives i
també és reuniran experts en contractació i TIC. L’objectiu final és concretar una
La presentació electrònica de les ofertes,
la seva obligatorietat (o no), la impossibilitat temporal de presentació causada per problemes operatius de les platafor-
mes de contractació que poguessin sorgir, l’obertura pública (o no) dels sobres, són només algunes de les qüestions que
proposta teoricopràctica d’implementa-
ció comuna de la contractació electrònica com a eina útil i efectiva per a les administracions locals.
Trobareu més informació sobre aquesta iniciativa a www.localret.cat.
no queden resoltes a nivell operatiu i en
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019
17
PARTITS POLÍTICS
QUIN PAPER HA DE TENIR EL MÓN LOCAL EN L’IMPULS D’HORARIS MÉS RACIONALS I EUROPEUS? Montserrat Candini Membre de la Direcció Executiva Nacional del PDeCAT i alcaldessa de Calella
ELS AJUNTAMENTS PODEN IMPULSAR UNA NOVA CULTURA DEL TEMPS DE TREBALL A FAVOR D’UN MODEL MÉS EFICIENT, RACIONAL I FLEXIBLE
El consens polític i social per la reforma horària és molt generalitzat.
Avançar el tancament dels equipaments i edificis públics seria una
En aquest sentit, els ajuntaments poden impulsar una nova cultura del
altra mesura possible, així com fer campanyes de sensibilització de
temps de treball a favor d’un model més eficient, racional i flexible.
l’opinió pública entorn la reforma horària. Un altre canvi possible és un augment de les gestions administratives online. I també poden adaptar
Poden començar per introduir modificacions en els horaris dels tre-
les activitats i els actes públics a uns horaris més raonables, que per-
balladors del consistori, amb horaris d’entrada i sortida més flexibles,
metin la conciliació familiar, i preveure una agenda política dels càrrecs
possibilitant la compactació de la jornada laboral i propiciant un avan-
electes i dels càrrecs directius adaptada al nou model horari.
çament de l’hora dels àpats, que serien més breus.
Isaac Peraire Alclade de Prats de Lluçanès
EL PAPER QUE HA DE TENIR EL MÓN LOCAL EN L’IMPULS D’UNA REFORMA HORÀRIA HA DE SER ABSOLUTAMENT ACTIU
El paper que ha de tenir el món local en l’impuls d’una reforma
Tercer, és interessant impulsar una eina per aconseguir això i més,
horària ha de ser absolutament actiu. Primer, per acostar la infor-
que pot ser el “Pacte del temps” a nivell local. Un acord ampli
mació i el debat a les persones, a les nostres veïnes i veïns. Una
entre diferents agents i que ha de treballar permanentment; i que
informació i debat necessaris per poder finalment assolir l’objectiu
pot sumar-se a la xarxa de municipis i ciutats que treballin pel
d’aplicació dels horaris més racionals i europeus. Per això cal fer
mateix objectiu.
accions de comunicació i conscienciació com actes, trameses, altres accions (setmana dels horaris, proves pilot...).
D’aquesta forma passem de l’adhesió política -que és importanta la transformació pràctica. Així, ho aconseguirem. “Per la salut,
Segon, el món local ha de ser exemplificador, pot ser pioner. Per
per la conciliació de la vida laboral i familiar, pels increments dels
això cal que es revisi des dels horaris que el personal té en els
rendiments de treball i la productivitat...”
llocs de treball, fins als actes organitzats des dels ens públics.
Jaume Collboni Secretari de Política Municipal del PSC
CAL DEFINIR UN NOU PACTE SOCIAL ENTRE DONES I HOMES PER CONCRETAR NOUS USOS DEL TEMPS PER FOMENTAR LA CONCILIACIÓ ENTRE ELS DIVERSOS ESPAIS VITALS
Un dels objectius principals des del nostre municipalisme és la
dels mateixos ajuntaments: racionalització horària dels Plens, Jun-
definició d’un nou pacte social entre dones i homes basat en la
tes de Govern i de Portaveus, i Comissions.
igualtat d’oportunitats. 2- Seguir posant en marxa mesures des de l’àmbit públic que perAquest pacte social es basa, entre d’altres factors, en definir nous
metin una revisió a fons dels horaris dels diferents serveis i equi-
usos del temps per fomentar la conciliació entre els diversos es-
paments municipals.
pais vitals (familiar, laboral, polític i social) per a una vida més justa i plena de dones i homes. La manca de capacitat de ges-
3- Impulsar els pactes del temps a nivell local com a fórmula que
tió i disposició del temps és un factor de desigualtats socials i
permet adaptar els horaris a les diferents realitats locals amb me-
d’oportunitats, que perjudica majoritàriament a les dones. Hem de
sures de sensibilització per donar a conèixer el pacte del temps.
considerar la gestió del temps com a un dret de ciutadania, i per això proposem:
4- Promoure als plecs de condicions de contractació pel desenvolupament de serveis municipals que les empreses contractades
1- Prendre mesures d’organització interna de gestió del temps des
18
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019
incorporin la racionalització horària.
PARTITS POLÍTICS
Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV
EL MÓN LOCAL, PER LA SEVA SINGULARITAT COM A AVANTGUARDA I PALANCA DE CANVI DE LA SOCIETAT CATALANA, POT GENERAR QUE LA REFORMA HORÀRIA SIGUI MÉS RÀPIDA
El món local, per la seva singularitat com a avantguarda i palanca
i serveis i avançar en la flexibilitat horària; adequar l’agenda políti-
de canvi de la societat catalana, pot generar que la reforma horà-
ca de tots els càrrecs electes i equips directius al marc horari que
ria sigui més ràpida, però això indefugiblement ha de passar per
s’adopti en la línia de ser una administració local que doni exemple
repensar els seus propis horaris, però també i fonamentalment per
a favor de la Reforma Horària; impulsar l’organització de la Setma-
a la ciutadania. Dita reforma requereix d’una profunda reflexió en
na de la Reforma Horària als municipis amb l’objectiu de posar de
tots els àmbits de l’administració: per exemple les pauses per a
relleu les campanyes realitzades, la difusió de bones pràctiques i
dinar, però passa molt especialment per replantejar els horaris de
les proves pilot en els diferents acceleradors ocupació, educació,
col·lectius estratègics com el sanitari i l’educatiu i molts d’altres
administració, comerç i consum, cultura i oci...
àmbits que poden ser l’inici del canvi necessari que arrossegui la societat civil i al sector comercial i industrial privat. Entre les propostes, la primera és que el món local esdevingui agent impulsor de la Reforma Horària, incorporant mesures de teletreball, compactar jornades, implementar plans d’usos horaris d’equipaments
En el moment de tancar l’edició d’aquesta revista, no havíem rebut el text de resposta a la pregunta d’aquest mes.
Dimas Gragera Portaveu de C’s a Santa Coloma de Gramenet i diputat al Parlament
DES DELS ENS LOCALS HI HA MOLT MARGE PER PLANTEJAR I IMPLANTAR DE FORMA EFECTIVA HORARIS QUE ENS PERMETIN ADEQUAR LA CONCILIACIÓ LABORAL I FAMILIAR
Des dels ens locals hi ha molt marge per tal de plantejar i implan-
també campanyes de conscienciació per tal d’aconseguir la des-
tar de forma efectiva horaris que ens permetin adequar la concili-
connexió digital un cop arribem a casa, un altre factor que ens
ació laborar i familiar. Als ajuntaments hi treballen molts empleats
manté ocupats mes enllà de l’horari de feina.
públics i, s’ha de vetllar perquè puguin gaudir d’uns horaris racionals i compatibles.
Finalment, es podrien valorar mesures que tinguessin en compte com a aportació de valor per, aquelles empreses que treballin
No cal oblidar, que la implantació d’una relació electrònica amb
amb els ajuntaments mitjançant licitacions, que entre les clàusules
l’Administració pot suposar també un estalvi de temps per als ciu-
socials poguessin incloure iniciatives de conciliació. Assolir uns
tadans i els autònoms que de forma constant han de treballar amb
horaris més racionals és feina de totes les administracions.
l’administració local. I en aquesta mateixa línia es poden impulsar ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019
19
RACÓ DE L’ASSOCIAT POSEN EN MARXA UNA APP PER CONNECTAR DIRECTAMENT ELS CIUTADANS I COMERÇOS DE VIC AMB LA GUÀRDIA URBANA Vic fa un pas més per acostar la Guàrdia Urbana a tota la
ciutadania i presenta una nova aplicació de seguretat ciu-
tadana per a mòbils. La Guàrdia Urbana de Vic ha posat en marxa una aplicació mòbil –M7 Citizen Security– per connectar directament els ciutadans i comerços de la ciutat amb el cos policial. L’inspector en cap, Toni Jurjo, destaca
que l’eina permetrà avisar-los a l’instant quan es produeixi una situació de risc, es pateixi o es presenciï un robatori, L’alcalde i un operari fent el canvi de senyal. Foto: ACN
TORRELAMEU CATALANITZA ELS SENYALS DE ‘STOP’ I ELS CANVIA PER ‘PAREU’ Els senyals de ‘Stop’ de Torrelameu (Noguera) han començat a desaparèixer aquest cap de setmana i són substituïts per
uns altres on hi posa ‘Pareu’. Es tracta d’una iniciativa pione-
ra a Catalunya que ha consistit en patentar el canvi d’idioma
pública, entre d’altres. Segons l’inspector, un dels aspectes més interessants és que l’avís d’emergència està geolocalitzat i això permetrà que la policia actuï ràpidament.
D’altra banda, els usuaris registrats també podran rebre
informació d’interès, com per exemple sobre talls de carretera o superació dels llindars d’ozó. L’aplicació és gratuïta i
es pot descarregar a través dels dispositius Android o iOS.
d’aquest rètol que obliga a aturar als conductors a través del
L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, remarca que tot i viure en una
pi, Carles Comes, d’ERC, diu que l’objectiu és ‘’normalitzar’’
pers i donar resposta a les diferents necessitats, alertes de se-
Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. L’alcalde del munici-
el català en un senyal com aquest que arreu del món està escrit en 22 llengües diferents. De moment se’n canviaran 4
però en el proper any i mig és vol fer amb els 27 que hi ha a tot el poble així com també repintar la senyalització horit-
zontal dels carrers. Torrelameu espera que altres poblacions dels Països Catalans se sumin a la iniciativa i facin el canvi.
En el cas de Torrelameu, diu, s’ha fet amb una expressió més lleidatana, però també es pot optar per altres com ‘Atura’t’,
‘Aturi’s’, ‘Para’t o ‘Pari’. Torrelameu ja va ser pionera l’any pas-
sat en canviar el nom de carrers del municipi pel de tots els presos i exiliats del procés independentista. Carles Comes
explica que de la mateixa manera que a Canadà els senyals
de ‘Stop’ estan escrits en anglès, francès i llengua indígena, o que a la Xina estan en xinès, a Israel hi ha una mà oberta dibuixada o a països de Llatinoamèrica hi posa ‘Paren’ o ‘Alto’.
20
un incendi o es vulgui notificar qualsevol incidència a la via
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019
ciutat tranquil·la, les noves tecnologies permeten “ser més pro-
guretat i incidències” amb la voluntat de poder arribar a més gent. Segons dades dels Mossos d’Esquadra, Vic registra un total de 45 delictes per cada 1.000 habitants, una xifra que la situa molt per sota de la mitjana catalana que és de 72 delictes.
MUNICIPIS EN POSITIU
CALONGE DE SEGARRA ÉS EL PRIMER MUNICIPI QUE PROVA UN SISTEMA D’EMMAGATZEMATGE D’ENERGIA TÈRMICA
Tweets
#municipisenpositiu Ajuntament de Torroella de Montgrí @AjTorroella
Torroella-l’Estartit-Illes Medes ha estat escollida com la destinació costanera més sotenible del món 2019 Casa del Mestre (Calonge de Segarra). Foto: infoanoia.cat
Un habitatge aïllat ubicat al municipi de
Es tracta d’un projecte de quatre anys
Casa del Mestre, serà l’únic punt de l’Es-
amb un pressupost de 4 milions d’eu-
Calonge de Segarra, conegut com la tat on hi hagi la prova pilot a Espanya del projecte europeu TESSe2b, a través del
qual s’ha desenvolupat una tecnologia
modular d’emmagatzematge tèrmic de baix cost. Es basa en col·lectors solars
i bombes de calor geotèrmic d’alta efi-
càcia per a la calefacció, refrigeració i producció d’aigua calenta a la llar.
finançat pel programa europeu H2020 ros, impulsat per institucions de recerca,
Ajuntament de Balsareny @AjBalsareny Balsareny, Sant Fruitós de Bages i Rajadell tripliquen l’índex de recollida selectiva amb la prova pilot de contenidors tancats
empreses i organismes de 10 països eu-
ropeus. El sistema TESSe2b consta de tancs compactes d’emmagatzematge d’energia tèrmica (TES) amb materials
de canvi de fase (PCM), així com un sistema avançat de gestió energètica intel·
Sant Climent de Llobregat @santcliment Sant Climent de Llobregat comença a instal·lar càmeres de seguretat als accessos dels municipis
ligent programat amb autoaprenentatge.
BADALONA CREA UNA XARXA SOLSONA OFERIRÀ UN COMUNITÀRIA PER REDUIR LA SERVEI PER A FAMILIARS DURANT EL PROCÉS DE DOL SOLEDAT DE LA GENT GRAN
Paeria de Lleida @paerialleida La @paerialleida inicia les proves del transport públic a demanda a L’Horta utilitzant taxis
Ajuntament de Berga @AjBerga #Berga redescobreix els secrets del nucli antic en una ruta d’homenatge a la dona Foto: ajsolsona.cat
Foto: Ajuntament de Badalonai
Solsona és un dels pocs municipis de Ca-
Badalona ha engegat el projecte ‘Radars
ara el govern vol ampliar l’atenció als ciu-
de crear una xarxa comunitària i de pre-
talunya amb serveis funeraris municipals i
tadans que hagin perdut a algun familiar amb un servei de suport durant el procés
de dol. A través de personal professional volen assistir-los per oferir un acompanyament i que els familiars no se sentin
sols. Aquest servei entrarà en vigor en el
proper mandat alhora que el consistori està treballant també en la creació d’una nova funerària municipal per ampliar els
serveis i cobertures als ciutadans, des-
tacant que aquest servei quan és públic suposa un estalvi econòmic pels veïns.
Badalona’, una iniciativa que té la voluntat
venció que redueixi el risc de soledat i aï-
llament de la gent gran. Inicialment es port
Ajuntament de Breda @AjuntamentBreda L’Ajuntament de Breda realitza actuacions de millora en dos parcs infantils
a terme als barris del Centre, de Coll i Pujol
i de Dalt de la Vila. Voluntaris de Creu Roja, de la fundació Amics de la Gent Gran i d’entitats veïnals, visiten els comerços, farmàcies, ambulatoris, associacions de
veïns d’aquests barris, i demanen la seva
Ajuntament de Tossa de Mar @ajtossademar #Tossa destinarà uns 150.000 euros a pavimentar els aparcaments públics
col·laboració com a ‘radars’ per detectar
persones grans en situació vulnerable. Un
cop detectades, es posen en marxa els acompanyaments necessaris.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019
21
OPINIÓ
L’HORA DELS AJUNTAMENTS Ara fa uns dies hem tornat a
transformació social que no farà altra cosa que millorar la
vuitanta-novena vegada: Es va
mer –ara m’hi estendré- en el d’exercir de motor. I el segon,
canviem dues vegades. 44 anys
tecnològics- per assolir aquest objectiu.
rem a canviar-la. Farà 45 anys i
Quan parlo de fer de paper de motor és senzillament con-
d’aquest article no havia nascut.
reforma horària es fan: “Hi estic d’acord, però qui és el
una edat suficient com per escriure, l’article hauria estat
es parla per separat amb cadascun dels actors necessaris
la seu d’una associació, l’ACM, que encara no existia. En
més racional. Els programadors de televisió admeten en
que també resulta indispensable repensar si aquest canvi
de les 10 de la nit i fins la una de la matinada. El comerç
punt de cobrir la primera quarta part del segle XXI.
10 de la nit per abarcar el màxim de compradors possi-
canviar l’hora. Ho hem fet per
nostra qualitat de vida. Cabdal en dues direccions: el pri-
implementar el 1974 i cada any el
en ser còmplice de la resta de canvis necessaris –sobretot
i mig. La pròxima tardor, tornaJofre Llombart
90 canvis horaris. El 1974, l’autor
testar la pregunta que tots els sectors implicats en aquesta
Molts dels lectors que el llegiran, tampoc. Si hagués tingut
maco que fa el primer pas?”. Resposta: el sector públic. Si
redactat a màquina d’escriure i enviat per correu postal a
per modificar els horaris, tots estan a favor de fer-ne un ús
tot aquest temps, i mai millor dit, els temps han canviat tant
privat que és una bogeria programar el prime-time a partir
d’hora d’hivern a estiu i d’estiu a hivern és útil quan som a
també suspira per no haver d’obrir de les 8 del matí a les
Periodista
El sector públic, també els consistoris, tenen un paper cabdal per aconseguir la reforma horària
bles. I així amb tots els àmbits de la vida: tothom admet
que dinar a la una, acabar de treballar a les cinc, sopar a les set i anar a dormir a les deu com a molt tard és més
lògic. Els metges afegeixen que és més sa. Però aquest
canvi té aquella pregunta-parany: “qui és el maco que fa el
primer pas?”. I és aquí on uns i altres es passen la pilota: “si aquell no ho fa, jo tampoc”.
Aquest debat sobre el canvi d’hora semestral, però, no és més que una conseqüència afegida a una discussió més
extensa sobre quin us fem del nostre temps i de si el què realment cal és una modificació estructural dels nostres
horaris. La bona gent de la iniciativa per la Reforma Horària porten anys treballant-hi per bé que saben que la reforma
serà més lenta que els seus desitjos. No en va, no s’està
I és aquí on l’administració pot esdevenir punta de llan-
cietat mediterrània i hereva d’un sistema productiu caduc.
adaptar-s’hi, ni que sigui amb un punt de política de fets
No resisteix cap debat la bondat d’una racionalització dels
les columnes vertebrals de la societat també pel que fa a
sàriament, deu, dotze i fins i tot catorze hores. No és lògic
públic s’hi posa, la societat s’hi veurà abocada, com per
del matí a estudiar, facin classes fins les tres de la tar-
l’ús del transport públic. No es tracta, només, d’imposar
després no dinin fins quarts de quatre. No és lògic que
gestions abans de la una del migdia. Es tracta, també, de
que els seus pares se’n vagin a dormir a quarts de dotze
onaris, obligui els restaurants del costat de l’ajuntament a
un tràmit a l’administració pública hagis de demanar unes
maduració de la idea, hi acabarà portant indefectiblement.
parlant de canviar els rellotges sinó la mentalitat d’una so-
ça per, si se’m permet, obligar la resta de la societat a consumats. En aquest capítol hi incloc les escoles, una de
horaris. No és lògic que les jornades s’allarguin, inneces-
funcionament de la quotidianitat. Però si la resta del sector
que els nostres alumnes de secundària entrin a les vuit
exemple ens hem acostumat a reciclar paper o augmentar
da, tinguin un únic parèntesi per devorar un entrepà i que
un horari que –irreversiblement- obligui el ciutadà a fer les
els nanos vegin programes infantils a les deu de la nit i
generar uns horaris que, per exemple en el cas dels funci-
amb el sopar a mig pair. Però tampoc és lògic que per fer
poder servir dinars a aquella hora. L’efecte dominó, i una
hores de festa.
I un altre dia parlarem de si aquestes gestions de la que
És en aquest punt on els ajuntaments i entitats locals i co-
bé es poden resoldre, majoritàriament, de manera telemà-
marcals poden tenir un paper cabdal en aquesta autèntica 22
Tots els sectors hi estan d’acord però “qui és el maco que fa el primer pas”?
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2019
ens referíem –punt segon- s’han de fer presencialment o tica. Però això es mereix un altre article per si sol.
PÀGINA ESPECIAL
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2018
23
AL SERVEI DEL MÓN LOCAL ESTALVI | SEGURETAT | TRANSPARÈNCIA
ASCENSORS
MAQUINÀRIA TÈCNICA
ELECTRICITAT
GAS
MOBILITAT SOSTENIBLE
EQUIPS IMPRESSIÓ
ASSEGURANCES
EQUIPS INFORMÀTICS
PAPER
VIDEOACTES
DESFIBRIL·LADORS
PARCS INFANTILS
ACORD MARC DE PARCS INFANTILS
U NO EI! V SER
Àrees i elements de joc infantil, mobiliari urbà i elements esportius de fitness i workout
Central de compres del Món Local Compres
centraldecompres@acm.cat
www.centraldecompres.cat
NOU SERVEI!