Revista ACM 405

405 Maig 2019

La revista referent d’informació del món local

CREIX LA VALORACIÓ DEL CIUTADÀ SOBRE LA GESTIÓ DELS AJUNTAMENTS L’Observatori de Política Municipal, un estudi encarregat per l’ACM, conclou una millora del reconeixement dels alcaldes i alcaldesses del país. Pàg. 4-5

L’ACM i alcaldes i alcaldesses denuncien a Madrid les ‘mentides’ dels responsables policials en el judici sobre l’1-O

El món local signa l’acord de partits i entitats per lluitar contra el racisme

Unes 200 persones participen a la sessió dedicada a buscar estratègies per millorar l’oferta d’habitatge públic

ACTUALITAT - Pàg. 6

ACTUALITAT - Pàg. 8

FORMACIÓ - Pàg. 13

Consell Comarcal del Baix Ebre.

SUMARI

Foto: CC BY-SA Angela Llop

EL BAIX EBRE La comarca del Baix Ebre s’estén al llarg de 900 quilòmetres quadrats de territori amb contrastos marcats pel riu, el mar i la muntanya. En destaca el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Parc Natural dels Ports. Un total de 14 municipis s’integren dins

d’aquesta comarca amb una població total de 79.000 habitants. Gentilici: ebrenc i ebrenca. La capital de la comarca és Tortosa, on hi ha la seu del Consell Comarcal del Baix Ebre. La presidenta del Consell Comarcal és Sandra Zaragoza.

ACTUALITAT

ACTUALITAT

ACTUALITAT

PÀG. 4-5

PÀG. 6

PÀG. 8

FORMACIÓ

CENTRAL DE COMPRES

OPINIÓ

Seguiment massiu de la jornada centrada en com potenciar l’habitatge públic

Renovem les pòlisses d’assegurances de vida i de responsabilitat civil

Un estudi, encarregat per l’ACM, destaca que la tasca del govern local està molt ben valorada pel ciutadà

PÀG. 13

A Madrid alcaldes i alcaldesses denuncien les declaracions ‘falses’ dels cossos policials en relació a l’1-O

PÀG. 15

Consens de partits i entitats per lluitar contra les actituds que fomenten el racisme

PÀG. 22

‘Esperant la ruptura municipal’.

Article d’opinió de la periodista, Gemma Aguilera

EDITORIAL

UN MÓN LOCAL AMB BONA NOTA

tiques que anaven més enllà de les competències pròpies de l’administració local. Calia afrontar amb valentia qüestions que han permès augmentar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes per oferir-los uns espais millors per viure, gaudir, conviure i estimar.

Aquesta és l’última revista publicada abans de les eleccions mu-

Aquest esforç de gestió és reconegut pels ciutadans i ciuta-

just un mes i mig després que commemoressim els 40 anys de

estudi encarregat per l’ACM durant el mes de març, la tasca

nicipals del 26 de maig. Uns comicis rellevants, ja que arriben les primeres eleccions municipals en la democràcia moderna.

Quatre dècades que han deixat un llegat molt productiu als nostres municipis. Durant aquest temps hem aconseguit abastir els

nostres pobles i ciutats amb els serveis bàsics i indispensables i alhora fer un gran pas per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

Els ajuntaments som l’administració més propera i, per aquest

motiu, els més ben posicionats per conèixer les necessitats que

danes. Segons el cinquè Observatori de Política Municipal, un

municipal rep una nota més alta (superant el 6) respecte a l’an-

terior estudi del setembre de 2017 i és la institució de govern més ben valorada, si ho comparem amb el baròmetre del CEO.

Els veïns i veïnes confien en la feina que fan els ajuntaments ca-

talans i en la gestió que realitzen els representants municipals.

Més del 53% dels enquestats confien molt o bastant en el seu ajuntament i també en els seus alcaldes i alcaldesses. A més, consideren que governen bé i resolen els problemes.

tenen els ciutadans. Amb el compromís mostrat durant 40 anys

Sens dubte, que hi ha marge de millora i demandes a soluci-

fer front als reptes que se’ns presentaven. Així, hem estat ca-

senten els ens locals. I, sobretot, la voluntat de fer front a totes

anys, gràcies a l’esforç i dedicació dels electes locals hem sabut

paços d’assumir moltes competències que no ens pertocaven ni han anat acompanyades del finançament pertinent. Però ho

hem fet amb la plena convicció que calia fer front a problemà-

onar, però cal reivindicar àmpliament la proximitat que repreles problemàtiques, reptes i demandes que es vagin plantejant

dia rere dia als nostres municipis. Sigui avui, demà o en els propers anys.

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Joan Morcillo

La redacció no comparteix, necessàriament,

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: David Prat

l’opinió expressada en els articles.

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Albert Guilera, Albert Batalla,

Correu electrònic: acm@acm.cat

Santi Valls, Víctor Torrents, Carles Bassaganya,

Dipòsit legal: B3434383.

Jordina Moltó, Jordi Cuminal. www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2019

3

OBSERVATORI DE POLÍTICA MUNICIPAL

MILLORA LA NOTA QUE ELS CIUTADANS POSEN A LA POLÍTICA MUNICIPAL VALORACIÓ DE LA TASCA MUNICIPAL

Els ciutadans posen un 6,03 de nota a la tasca del govern municipal, una nota que

(nota mitjana del 0 al 10)

és molt més alta quan es tracta de veïns

de municipis menors de 10.000 habitants.

Aquesta és una de les conclusions que deixa l’Observatori de Política Municipal, una enquesta que l’ACM encarrega a l’empresa Feedback.

L’Observatori de Política Municipal analitza aspectes com la percepció que tenen els

ciutadans de l’evolució del seu municipi, les principals problemàtiques o la tasca

que realitza l’equip de govern. Es tracta del cinquè Observatori de Política Municipal. L’estudi es basa en 1.200 enquestes

telefòniques amb mostres proporcionals i

representatives dels municipis catalans de totes les mides (la ciutat de Barcelona no

forma part de l’estudi). Les enquestes es

53,5% dels enquestats afirma confiar molt

tenir molta o bastant confiança. I els criteris

majors de 18 anys i té un marge d’error del

nifica quasi 8 punts més que la percepció

governa bé i resol els problemes (56,4%),

van realitzar entre el 12 i el 26 de març a +-2,89.

Segons el president de l’ACM, David Saldoni, l’estudi mostra que “hi ha molta confiança en la feina que fan els ajuntaments

i que es valora bé la figura de l’alcalde o alcaldessa”. Saldoni afegeix que “la gent

confia en la gestió i el bon govern que s’ha fet als ajuntaments en els últims anys”.

L’estudi també analitza el grau de confiança envers l’ajuntament, que millora moltís-

sim comparant amb l’últim anàlisi. Així, un

o bastant amb el seu ajuntament. Això sigque es tenia al setembre de 2017. Els veïns de pobles de fins a 500 habitants són

els que més confien en el seu consistori. I també destaca la percepció entre els veïns

de municipis d’entre 50.000 i 100.000 habitants (68,1%). Per edats, les persones majors de 65 anys són les que hi confien més.

Pel que fa al grau de coneixement de

és accessible i proper (27%) o se’l coneix personalment (22,3%). En canvi per a les

valoracions negatives, es considera que no es noten millores (32,85), només pen-

sa en l’interès personal (18,5%) o desatén el funcionament ordinari de la població (18,3%).

l’alcalde o alcaldessa, aquest puja fins al

Factors de vot

molt elevat en totes les franges d’edat i de

nen en compte per votar un alcaldable,

88,8% dels enquestats. Un coneixement

mides de municipis. La confiança envers

l’alcalde també puja fins al 51,7% que diu

GRAU DE CONFIANÇA AMB EL SEU AJUNTAMENT

4

per una bona valoració es basen en què

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2019

A l’hora d’analitzar els factors que es teel principal és el bon treball del grup a

l’ajuntament durant la legislatura anterior.

OBSERVATORI DE POLÍTICA MUNICIPAL

GRAU D’IMPORTÀNCIA DE DIVERSOS ASPECTES PER DECIDIR EL VOT MUNICIPAL

També destaca la confiança personal

50% dels enquestats són favorables a que

en la majoria de franges d’edat, excep-

ra vegada l’estudi analitza les relacions

que fa a la projecció, aquest número es

al perfil ideològic dels catalans, la majoria

en el candidat o candidata. Per primeCatalunya-Espanya, que es converteixen en el tercer aspecte a considerar a l’hora de votar.

Principals demandes municipals

L’enquesta també reflecteix que la principal demanda espontània dels veïns per-

Catalunya sigui un estat independent. Pel manté respecte a Observatoris anteriors

(47%) tot i l’augment de 15 punts de la participació. El suport és molt superior en els municipis de fins a 20.000 habitants i

tuant els majors de 65 anys. Pel que fa d’enquestats se situen en la franja centre-

esquerra. Finalment, quasi el 25% dels

enquestats se sent només català i només un 1,6% se sent únicament espanyol.

INTENCIÓ DE VOT EN UN REFERÈNDUM

què millorés el seu municipi és la neteja

de carrers i l’entorn, seguit de les millores en carrers, voreres i il·luminació, i en

tercer lloc la seguretat ciutadana (que

és el principal paràmetre que augmenta respecte al 2017). Però, en canvi, quan se’ls suggereixen problemàtiques, veiem que la seva preocupació principal són els

temes econòmics i socials: Mesures per afavorir la creació de llocs de treball, funcionament dels serveis sanitaris o serveis per a la gent gran.

En aquest sentit, la valoració del municipi

Fitxa tècnica

ha millorat respecte a l’últim estudi que es va fer al setembre de 2017. El 40,8% dels

enquestats consideren que el seu poble

ha millorat o ha millorat molt (7 punts més que al 2017) i només un 23,9% creuen que ha empitjorat.

Dret a decidir

Pel que fa a intenció directe de vot, l’Observatori també reflecteix que gairebé el

Àmbit d’estudi: Catalunya

Univers: Població major de 18 anys empadronada a Catalunya en municipis de fins a 500.000 habitants (tots menys Barcelona ciutat) Mètode: Enquesta telefònica Mostra: 1.200 enquestes

Mostreig: no proporcional per territoris per tal de garantir mostres més representatives en els àmbits territorials menys poblats

Condicions estadístiques: marge d’error total possible +- 2,89% Treball de camp: entre el 12 i el 26 de març de 2019

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2019

5

ACTIVITAT INSTITUCIONAL

DENUNCIEM A MADRID QUE LES DECLARACIONS DELS GUÀRDIES CIVILS AL JUDICI DE L’1-0 “SÓN FALSES”

Una desena d’alcaldes i alcaldesses ca-

democràtica, mai el problema”.

na, acompanyats del president de l’ACM

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas,

denunciar el 3 d’abril a Madrid que els

especialment atacada i represaliada”

al judici de l’1-O al Tribunal Suprem men-

que es van registrar a Catalunya per les

apareixen en l’auto del jutge Pablo Llarei alcalde de Sallent, David Saldoni, van

va recordar que la ciutat gironina “va ser

cossos policials espanyols que declaren

amb quasi 200 ferits dels més de 1.000

teixen sobre el què va passar.

càrregues policials. Madrenas va denun-

En una roda de premsa al Centre cultural-

fatídic i dramàtic de la història d’aquest

Llibreria Blanquerna, es va projectar un vídeo on es veia que l’única violència que hi va haver va venir dels cossos policials

espanyols. El president de l’ACM, David Saldoni, va explicar que “vam quedar

ciar que l’1-O “serà recordat com un dia

país” i ha manifestat que “el relat que fan

tots els agents de seguretat de l’estat és inventat i fals, i no m’ho han d’explicar a mi perquè jo ho vaig viure”.

petrificats per les declaracions al Tribunal

El tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament

qüestió la paraula i credibilitat dels ajun-

festar que “els ajuntaments que vam re-

Suprem” i va denunciar que “es posa en

taments mentint sobre el què va passar a molts municipis catalans”. I va criticar que “es volen relatar uns fets des de quilometres de distància”. Al mateix temps va dir

que “reivindiquem que les urnes són sem-

6

pre la solució davant qualsevol demanda

talans representant els 19 municipis que

de Barcelona, Jaume Asens, va manibre violència policial ens sentim indignats

perquè estem escoltant moltes mentides dels responsables policials i polítics d’un

operatiu vergonyós” i va afegir que “és un relat fantasiós, tergiversat que pretén re-

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2019

escriure la història dels nostres municipis”.

L’alcalde de Callús, Joan Badia, que va

ser agredit l’1 d’octubre, va recordar l’ambient pacífic dels veïns i que els únics que

van carregar van ser els cossos policials.

“M’han dolgut, sobretot, les mentides perquè en una declaració de la Guàrdia Civil

van arribar a dir que jo havia ensopegat i m’havia llançat contra l’escut policial. I es

pot veure a les imatges que és una mentida pura”.

Sota l’eslògan ‘La veritat de l’1 d’octubre’ hi van ser presents l’alcalde de Fonollosa,

Eloi Hernández, l’alcalde de Callús, Joan Badia; l’alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, Gil Arisó; l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió; l’alcalde de Vilabella,

Joan Maria Sanahuja; el regidor de Tallada d’Empordà, Antoni Fernández; l’alcalde de Dosrius, Marc Bosch, i l’alcaldessa de Garrigàs, Pilar Bosch.

ACTIVITAT INSTITUCIONAL

MANIFEST AMB MOTIU DELS 40 ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS El 3 d’abril de 1979 es van celebrar les

primeres eleccions municipals democrà-

tiques a Catalunya, que van suposar la constitució, el 19 d’abril d’aquell mateix any, dels primers ajuntaments després

de la dictadura franquista. Un fet que va suposar obrir el camí cap a la normalització democràtica arreu del país. D’aque-

lles primeres eleccions han passat ja 40 anys. Des de l’ACM volem commemorar

i celebrar aquesta fita històrica de cons-

Perquè crèiem i creiem que oferir uns bons des d’on es construeixen sempre els edi-

taments han estat un baluard infranque-

viure millor. Perquè som la primera porta fensen amb més fermesa les idees, drets

trucció municipal i nacional on els ajunjable de la democràcia en el nostre país.

Els consistoris, durant aquests 40 anys, han treballat amb la ferma voluntat de

servir als veïns i veïnes, des de la proximi-

serveis i un millor benestar és la base per ficis més forts i rellevants, des d’on es ded’atenció dels ciutadans, l’administració i llibertats fonamentals d’una societat. Damés propera i qui millor coneix quines ne- vant dels reptes futurs el municipalisme és cessitats i quines demandes s’han d’aten- la solució. dre primer.

Avui que malauradament vivim dies con-

tat i oferint serveis propers amb vocació

Apostem per una administració local forta, vulsos i incertes, els ajuntaments han de

els pobles i ciutats són, sens dubte, mi-

pacitats grans, i amb competències que democràcia, la llibertat d’expressió, i els

de resoldre les seves necessitats. Avui,

llors dels que hi havia al 1979. Els electes i tècnics locals s’han esforçat amb

vocació i han treballat amb il·lusió, rigor i

eficiència per construir una societat més justa, amb més igualtat i fer-ho alhora escoltant sempre els seus conciutadans.

Fa 40 anys tot estava per fer. Els nostres

pobles i ciutats tenien unes carències importants, calia començar de nou a cons-

amb recursos suficients i justos, amb ca- ser els espais centrals per defensar la permetin seguir mantenint aquest alt nivell drets i llibertats fonamentals, com hem fet d’exigència en els serveis que prestem als i farem sempre. La política municipal ha

nostres veïns i veïnes. Reivindiquem la nos- estat, sense cap dubte, la cara més hutra fortalesa, la nostra feina i el nostre esforç mana i fraterna de l’administració pública, constant perquè a través de l’administració una escola d’aprenentatge de les pautes

local contribuïm de forma decisiva a tenir democràtiques. Si hi ha una àgora públiun territori més cohesionat, uns municipis ca i política per excel·lència, aquesta és

la casa consistorial de cada municipi, allà

més vius i dinàmics.

on tothom que ho ha volgut ha pogut ex-

truir uns municipis posant les persones al

Sempre ho hem dit. Si el món local s’uneix, pressar-se lliurement, participar-hi i involu-

serveis bàsics als nostres pobles, ciutats

nador del municipalisme és la vocació de dels nostres ajuntaments sempre hem fet

centre de les polítiques. No només calien i barris, sinó que també era necessari fomentar una vida comunitària, una xarxa

social i cívica per atendre millor les necessitats que durant aquests anys s’han fet paleses.

L’empenta de tots els càrrecs electes i

tècnics locals que, al llarg d’aquestes quatre dècades, han treballat incansablement amb una gran dosi de voluntat

cal reivindicar-la. Gràcies a ells disposem d’una millor i major qualitat de vida als

nostres municipis. Els ajuntaments han

estat esculls amb el finançament. Però ho hem fet per compromís. Per responsabilitat envers els nostres ciutadans.

som imparables. Perquè el comú denomi- crar-s’hi en la mesura que ha volgut. Des

servei a la ciutadania. El treball conjunt, la política sincera i propera. Sempre escol-

suma d’esforços, ens ha permès sempre tant, dialogant, debatent... per arribar al avançar i progressar com a societat. Cal, consens i a acords polítics. És aquest es-

doncs, seguir en aquest camí. Mantenir perit el que ha de guiar les nostres passes. aquest esperit de treball conjunt per fer un

nou salt que ens permeti millorar qualitati- Alcaldes i alcaldesses, regidors i regidovament els nostres municipis. És evident res, conciutadans i conciutadanes, seque la societat, electes, ciutadans i muni- guim bastint i fortificant el nostre país a tra-

cipis, hauran d’adaptar-se als canvis cada vés dels ajuntaments. Seguim servint amb

cop més abruptes i ràpids que vivim com la mateixa vocació, esforç i perseverança

a país i com a comunitat. I precisament a tothom. I sobretot, seguim defensant la per poder-los entomar, digerir i processar democràcia practicant-la amb la màxima

correctament cal que els ajuntaments se- honestedat. Venim de 40 anys on hem fet gueixin sent la punta de llança de la políti- grans avenços i una gran feina. Que amb

ca, l’eix referent dels ciutadans i la columna els fruits del passat, puguem seguir consvertebral de la democràcia. Des de baix és truint el futur amb molts èxits.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2019

7

ÀMBITS SECTORIALS

L’ACM SIGNA L’ACORD DE LA TAULA DE PARTITS I ENTITATS CONTRA EL RACISME

Els representants polítics i d’entitats reunits al Centre d’Arts Santa Mònica.

L’Associació Catalana de Municipis i Co-

del fet migratori amb voluntat partidista

els nivells administratius”.

cisme que s’ha fet al Centre d’Arts Santa

El President de la Generalitat, Quim Tor-

Climent de Llobregat i membre del Co-

consens majoritari per protegir el model

ser present en una reunió presidida pel

país ha anat construint al llarg del

i el conseller de Treball, Afers Socials i

“tenim un paper decisiu en la defensa

L’objectiu de la Taula de diàleg contra el

xat el seu país i han vingut a Catalunya”.

vor de la convivència. D’aquesta manera

la Taula de partits i entitats contra el raMònica de Barcelona. L’alcalde de Sant

ra, va insistir en què “hem de reforçar el

mitè Executiu de l’ACM, Isidre Sierra, va

de convivència i cohesió que aquest

president de la Generalitat, Quim Torra,

temps” i es va felicitar per l’acord perquè

Famílies, Chakir el Homrani.

dels drets de les persones que han dei-

Sierra va destacar la gran feina que

Torra va insistir en la necessitat de treba-

s’està fent per gestionar la migració i va

insistir que “des de l’ACM creiem i apostem de manera clara i determinada per

garantir el benestar de les persones que

viuen a Catalunya, sense discriminació

llar per solucionar “ls aspectes que no

funcionen prou bé; reforçar aquest consens majoritari i, sobretot, impedir que el racisme mai pugui avançar i fer-se fort”.

d’origen i cultura”. Al mateix temps, va

Al seu torn, el conseller Chakir el Homra-

“fer una acollida de qualitat, sobretot,

que hem signat avui és el compromís de

manifestar que cal seguir treballar per des dels municipis i als municipis” i a tra-

8

vés “d’una acció coordinada entre tots

marques (ACM) va participar l’1 d’abril a

ni, va posar en relleu que “aquest acord tots els partits parlamentaris de no fer ús

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2019

i de campanya electoral. I contra el ra-

cisme i la xenofòbia”. També va explicar que “apostem per un ampli consens social, polític i institucional que ha de

protegir-nos dels discursos populistes i

xenòfobs que periòdicament ressorgeixen”.

racisme és assolir un acord de país a fa-

els partits i entitats signats de l’acord es comprometen a adreçar un discurs sobre el fet migratori centrat en conèixer

els beneficis i la diversitat que compor-

ta; basar opinions i missatges sobre la immigració en dades disponibles i contrastables i no en percepcions subjectives; i abordar els problemes que pugui

sorgir al voltant del fet migratori amb responsabilitat.

ÀMBITS SECTORIALS

S’ACTIVA UN PROTOCOL CONTRA LES VIOLÈNCIES SEXUALS EN ENTORNS D’OCI Aquest protocol és fruit del grup de treball en que hi van participar més de mig centenar de persones a través de 27 òrgans,

entitats públiques i privades i persones expertes, que han posat en comú les seves

experiències i punts de vista sobre la pro-

blemàtica per lluitar contra les violències sexuals en entorns d’oci.

El grup de treball l’han format entitats

municipalistes, representants de policies

Entitats i representants que han treballat per l’elaboració del protocol.

talà de les Dones, el departament d’Inte-

tants d’empreses de controladors d’accés

ducta que atempti contra la llibertat i in-

de les Dones, associacions de víctimes,

violència sexual.

d’aquest protocol és fer constar que totes

locals, Mossos d’Esquadra, l’Institut Carior, representants del Consell Nacional

experts i expertes en violència masclista,

i altres persones expertes en el tema de la

associacions representatives d’empreses

Mitjançant aquest protocol, la Generalitat

d’empresaris del sector de l’oci, represen-

de la seguretat a fi d’evitar que cap con-

de seguretat, associacions i federacions

posa a l’abast els seus mitjans en l’àmbit

demnitat sexuals quedi impune.L’objectiu

les violències sexuals cal erradicar-les i donar criteris operatius als professionals de la seguretat per establir les pautes d’actuació davant d’aquestes conductes infractores.

DEBATEM COM FER FRONT A LA VENDA IRREGULAR A TRAVÉS DEL TOP MANTA cia i participació en taules rodones, entre

ells Rafael de Yzaguirre, coordinador tècnic de l’àrea de Seguretat de l’ACM.

La venda irregular que ocupa la via pública es realitza cada vegada de forma

més organitzada i desestacionalitzada,

el que provoca la necessitat de la coorEl 3 d’abril es va celebrar la IV Jorna-

problema, amb la voluntat de fer-hi front

l’Ajuntament del Vendrell i l’ACM i en

pals. A la jornada hi van participar un cen-

da sobre el top manta organitzada per la qual es va tornar a analitzar aquest

i compartir diferents experiències municitenar de tècnics i electes amb l’assistèn-

dinació de les diferents administracions públiques, ja que es tracta d’un fenomen

global i complex que no es pot tractar

únicament des del vessant policial o judicial.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2019

9

ÀMBITS SECTORIALS

PARTICIPEM A LA JORNADA ‘LES CIUTATS QUE VOLEM LES DONES’ L’Estefania Rufach, Vicepresidenta de

l’ACM i alcaldessa d’Ós de Balaguer va participar el 10 d’abril a la cloenda de la

Jornada “Les ciutats que volem les dones”, organitzada per l’associació ForGender Seal, juntament amb la directora

de l’Institut Català de les Dones, Núria Ramon, i la presidenta de l’Àmbit de Drets

Socials de l’FMC i alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret.

En la seva intervenció, Estefania Rufach

Estefania Rufach, la tercera començant per l’esquerra, durant la seva intervenció.

cipi des d’una mirada de dona hauria de

del món local ens permet disposar d’ei-

de municipis i expertes en polítiques de

la vida al centre de les decisions. Tenir

destacar l’alcaldessa d’Ós de Balaguer.

que volem les dones. També s’hi van

va insistir en què “la construcció del muniser un dels reptes dels municipis. Posar en compte totes les etapes de la vida de l’ésser humà: de la infància a la velle-

sa”. En aquest sentit, va exposar que un dels reptes del segle XXI és reduir la desigualtat entre homes i dones. “Des del

món local i tenim, de ben segur, un gran protagonisme. Hem de posar en valor el

compromís insubornable del món local

per treballar per la igualtat. La proximitat

nes per prevenir el dret a la igualtat”, va Al mateix temps va reivindicar el paper de

les administracions locals per dur a terme

polítiques que garanteixin una integració de la dimensió de gènere en tots els es-

pais que afecten a la vida quotidiana dels municipis i els seus ciutadans.

Durant la jornada es van poder conèixer

experiències de diferents representants

gènere que van parlar d’aquestes ciutats

presentar projectes que ajuden a assolir l’agenda 2030, ja que incideixen directa-

ment en la incorporació transversal de la perspectiva de gènere en la governança local i de manera holística en totes

les competències municipals (Programa Demeter, Distintiu municipal per la igualtat de gènere SG CITY50-50 i el LOBBY 50a50).

COL·LABOREM EN LA II JORNADA DE SERVEIS SOCIALS DE LES TERRES DE LLEIDA El Consell Comarcal de la Noguera va

organitzar el passat dia 10 d’abril la II Jornada de Serveis Socials Bàsics.

Aquesta segona edició es va centrar

en el propòsit dels serveis socials de cuidar les relacions familiars i comunitàries enteses com un bé de la societat.

La jornada va tenir lloc al Monestir de

les Avellanes i va comptar amb la col·

laboració, entre d’altres de les entitats municipalistes. Per part de l’ACM va assistir-hi la vicepresidenta de l’ACM i alcaldessa d’Ós de Balaguer, Estefania Rufach.

l’acompanyament a les persones en els

canvis. Espais de reflexió i de debat im-

Durant la jornada es van poder conèixer

munitaris. Aquests mètodes han d’ajudar

les professionals dels serveis socials. Uns

tècniques i mètodes de treball que ajuden els i les professionals a reflexionar sobre 10

processos de reajustaments familiars i coals i les professionals a interactuar amb les

persones usuàries com a inspiradors de

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2019

prescindibles per l’acompanyament dels i tècnics que són peça clau en l’Impuls del sistema català de serveis socials.

ÀMBITS SECTORIALS

CONVENI AMB ANTIFRAU PER ELABORAR PLANS D’INTEGRITAT AL MÓN LOCAL L’Associació Catalana de Municipis

experiència en el desenvolupament de

han signat un conveni de col·laboració

nades. La seva participació en el pro-

l’administració local.

permanent i validació de les diverses

L’ACM, mitjançant la Fundació Trans-

que s’elaborin, i es responsabilitza-

(ACM) i l’Oficina Antifrau de Catalunya

les funcions públiques que té encoma-

per a l’elaboració de Plans d’Integritat a

jecte es concreta en l’assessorament

parència i Bon Govern Local, treballa

en un projecte perquè els ens locals incorporin, com a segell de qualitat

democràtica, els Plans d’Integritat com a base d’una futura compliance al sec-

tor públic que, a més del compliment normatiu, sigui una veritable mostra de

compromís amb una cultura d’integritat i probitat institucional. El projecte ha

de permetre estudiar i desenvolupar la

metodologia per a protocol·litzar i es-

fases del projecte i dels documents rà de la formació i sensibilització dels

electes i tècnics dels ens locals que participin en la prova pilot del projecte.

L’ACM, per la seva banda, impulsa i

dirigeix el projecte, duu a terme la convocatòria i selecció dels municipis participants en la prova pilot, i assumeix la

S’ha iniciat la primera fase del projecte

camp en els municipis.

a tots els municipis de Catalunya que

que prestarà suport per fer el treball de

El projecte ha de permetre elaborar

L’Oficina Antifrau de Catalunya apor-

cipis de fins a 5.000 habitants i plans

ta l’àmplia expertesa que té en l’àmbit de la integritat pública, fruit de la seva

a la resta de municipis de Catalunya.

contractació d’una consultora externa

tandarditzar l’elaboració de plans d’integritat als ens locals.

pilot que després es puguin estendre

una guia d’autoavaluació per als munid’integritat a mida per a la resta de mu-

nicipis, mitjançant unes experiències

amb la publicació de la convocatòria estiguin interessats en participar. De totes les candidatures es seleccionaran

2 municipis de menys de 5.000 habitants, 1 municipi de fins a 50.000 habitants, i 1 municipi de més de 50.000 habitants.

SAPS COM PROTEGIR EL TEU CORREU ELECTRÒNIC? Els correus electrònics reben constantment molts atacs malignes. Aquests

atacs poden tenir el format d’un virus; que són programes preparats per a fer mal a altres programes, o com a troians; que

són programes malignes amagats dins de programes benignes i que creen una porta secreta d’accés a l’ordinador. Altres

programes maliciosos coneguts són els

‘cucs’ que són virus ensenyats a reenvi-

ar-se i que des del teu ordinador poden estar infectant centenars i milers de contactes.

També existeixen els spyware, que són programes que t’espien i ‘anoten’ totes les teves contrasenyes i dades bancàries. O

els programes ransomware que encripten tots els arxius d’un ordinador i només els torna a canvi d’un ingrés econòmic.

Ensenyar als treballadors d’una adminis-

electrònics corporatius del teu Ajuntament

correu poden obrir i quin no és molt im-

estàs preocupat per la seguretat, contac-

tració pública o empresa quin tipus de portant per a la seguretat, però deixar-ho

tot a mans del criteri humà significa deixar

o empresa rebin programes maliciosos. Si ta’ns i et proposarem una solució a mida!

la seguretat de tots a l’atzar.

És per això que des de Light Eyes oferim

Col·labora amb aquesta secció:

solucions per prevenir que els correus ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2019

11

FORMACIÓ

OBRIM PREINSCRIPCIONS PER A DUES NOVES DIPLOMATURES DE POSTGRAUS L’ACM ja té a punt dos nous postgraus

Postgrau en gestió gerencial local Edició Tarragona

Postgrau en contractació administrativa dels ens locals

Inici previst: Octubre de 2019 Destinataris: Tècnics de les

Inici previst: Octubre de 2019 Destinataris: Tècnics de les

Places: limitades

Places: limitades

de cara al nou curs després de l’estiu.

Així, està previst que a Tarragona es faci

la setena edició del Postgrau en gestió gerencial local adreçat a tècnics locals.

Mentre que a Barcelona tindrà lloc la

quarta edició del Postgrau en contractació admnistrativa.

Les preinscripcions ja estan obertes i es poden tramitar a través de la pàgina web de l’ACM. Properament, està pre-

vist anunciar noves propostes formatives

adreçades als tècnics i electes del món local.

INSCRIPCIONS:

93 496 16 16 Ext. 201

entitats locals

formacio@acm.cat

www.acm.cat/formacio

entitats locals

LLEIDA ACULL UNA SESSIÓ DEL SEMINARI DE TÈCNIQUES DE DISTÀNCIA EMOCIONAL Fruit de l’èxit de la iniciativa s’han realitzat diverses sessions del Seminari ‘Tèc-

niques de distància emocional’, dirigit als professionals dels Serveis Socials

municipals. Sota la direcció de Joaquín

Muñoz es pretén donar eines per gestionar millor les emocions dels treballa-

dors a l’hora d’atendre i intervenir amb

els usuaris. Aquest mes d’abril es va fer una nova sessió a Lleida i al maig se’n

farà una altra a Tarragona. L’objectiu és aprendre, identificar i gestionar les emocions bàsiques i alienes i treballar tècniques d’auto-regulació emocional i de tracte amb el públic per millorar l’atenció i minimitzar l’esgotament emocional

Participants a la sessió realitzada a Lleida.

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

12

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2019

FORMACIÓ

200 PERSONES A LA JORNADA SOBRE COM MILLORAR L’HABITATGE PÚBLIC El CCCB va acollir la jornada ‘Mesures

urgents en matèria d’habitatge i altres instruments de gestió’. Una sessió que

va despertar molt interès, ja que unes 200 persones hi van assistir.

El Secretari d’Hàbitat Urbà i Territori del Departament de Territori i Sostenibilitat, Agustí Serra, va inaugurar la sessió destacant que “per fer front a l’emergència

habitacional, a l’any 2018 s’han adquirit

800 habitatges” i va remarcar la importància del nou Decret del Govern perquè

L’espai del CCCB es va omplir de gom a gom per seguir la jornada.

de més profunditat alhora que “dota als

de lloguer, se cerquin instruments per

Ministeri de Foment, Francisco Javier

planejament urbanístic per abordar la

cia i s’habilitin solucions per a moderar

Llei és una bona mesura però no podrà

obre la porta a introduir noves mesures i

municipis de més eines a través del seu planificació d’habitatge social”.

El Secretari general de l’ACM, Albert Batalla, va destacar que “les administracions tenim una llarga tradició per

fomentar l’habitatge públic, tot i tenir

eines jurídiques, urbanístiques i financeres que són insuficients”. En aquest sentit des de l’ACM es reclama que “en una matèria tan sensible i amb un paper

tan important dels ajuntaments, cal tro-

bar les fòrmules de diàleg per millorar la legislació i els instruments de gestió

del parc d’habitatge públic”, tot i que va

assegurar que “hem de valorar positivament que des del Govern de l’Estat i des

del Govern de la Generalitat es vulguin

impulsar noves mesures per incrementar l’oferta d’habitatge, especialment el

afrontar millor les situacions d’emergènels preus dels habitatges”. Batalla també

va remarcar els ajuntaments com a “eina fonamental tant per “afrontar les necessitats del dia a dia dels nostres veïns i

veïnes en matèria d’habitatge” com tam-

bé per “pensar, programar i implementar mesures més estructurals”. Finalment

Batalla va explicar que “quan s’articulen propostes legislatives d’aquest abast,

hem de ser escoltats i participar activa-

ment d’aquestes, no perquè sigui una obligació legal, que ho és, sinó perquè

acumulem prou coneixement de les ne-

Martín, que destaca que “el nou Decret

solucionar tot el problema d’habitatge” ja

que la solució “requereix temps, diners i legislació” i va manifestar la necessitat d’apostar més per incrementar el parc d’habitatge de protecció social, sobretot en l’àmbit del lloguer. Martín també va

destacar les “poques polítiques públiques que s’han dut a terme per promo-

cionar nou habitatge” i que “a Espanya

encara s’ha de créixer molt en aquest sentit, sobretot comparativament amb d’altres països europeus”.

cessitats i experiència de gestió sufici-

La Directora de l’Agència de l’Habitatge

legislatives que s’acabin articulant”.

destacar que els objectius principals del

ents per a poder enriquir les propostes

També hi va intervenir el Director Ge-

neral d’Arquitectura, Habitatge i Sòl del

de Catalunya, Judith Gifreu, també va

decret 5/2019 són “incrementar el parc

de lloguer, mecanismes per evitar des-

nonaments i propiciar una moderació dels preus fe lloguer en el mercat lliure”.

La jornada se centrava en les novetats

reguladores d’habitatge que han introdu-

ït el Reial Decret Llei 7/2019 i el Decret Llei 5/2019, de 5 de març, de mesures

urgents per millorar l’accés a l’habitatge. Aquesta nova legislació introdueix

canvis en els arrendaments urbans, la promoció d’habitatge protegit, la política

de sòl amb impacte en l’habitatge social o les eines per gestionar situacions El Secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, i el Secretari General de l’ACM, Albert Batalla.

d’emergència i desnonaments.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2019

13

CENTRAL DE COMPRES

100 TÈCNICS EN LA DARRERA SESSIÓ PER MILLORAR LA CONTRACTACIÓ LOCAL L’auditori del Pati Manning de Barcelona va posar el punt i final a les nou jornades

sobre contractació local, que ha organitzat l’ACM arreu del territori.

Just un any després que entrés en vigor la

Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic (LCSP) van tenir lloc aquestes sessions

que tenien com a objectiu debatre l’apli-

cació pràctica d’almenys quatre aspectes que han generat controvèrsia i diferents in-

terpretacions a l‘hora de la seva execució:

Noèlia Parreño de l’Ajuntament de Tarragona parlant de contractació menor.

composició del preu i la implementació de

- La necessària autoregulació en la ges-

ambientals, ètiques i socials; els canvis en

alguna de les interpretacions que han re-

La gestió dels contractes menors; la desles condicions especials d’execució medi-

els Acord marc i el contractes basats; i la determinació dels criteris i subcriteris d’adjudicació i la doctrina de Tribunal Català de

alitzat les diferents juntes consultives de contractació administrativa.

Contractes del Sector Públic

- Una acurada motivació de la preparació

Aquests quatre blocs van ser exposats

l’elecció dels criteris d’adjudicació, ús de

per persones que treballen en administracions locals en matèria de contractació, i

debatuts posteriorment amb els quasi 400 tècnics que van assistir a les nou sessions.

Algunes de les conclusions van ser:

14

tió dels contractes menors, acollint-se en

marc, sobretot com a oportunitat en la planificació de la contractació de l’ens local.

- Avançar en la professionalització i millora del càlcul en la descomposició del preu en costos directes i indirectes del contracte.

de l’expedient, en particular pel que fa a

Atès l’interès i presència de tants profes-

la solvència tècnica, així com uns criteris

2019 es realitzin diferents accions de for-

clars, unívocs i no interpretables pel que fa sobretot als basats en un judici de valor.

- Una major usabilitat de la figura de l’Acord

sionals és previst que durant aquest any

mació, i en aquests moments estan ober-

tes les preinscripcions del Diploma de postgrau de contractació administrativa que començarà l’1 d’octubre.

Les sessions serveixen per esvair dubtes dels tècnics locals.

El president de l’ACM, David Saldoni, a la sessió de Barcelona.

Jordi Moltó, Víctor Torrents, Carles Bassaganya i Isidre Virgili.

Jordi Voltas parlant de criteris i subcriteris d’adjudicació.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2019

CENTRAL DE COMPRES

RENOVEM LES PÒLISSES D’ASSEGURANCES DE VIDA I DE RESPONSABILITAT CIVIL La Central de Compres de l’ACM posa

ocasió es licitarà altre cop l’asseguran-

ció de dues pòlisses: assegurança de

va quedar deserta.

tes assegurances ja formaven part de

Actualment aquest Acord marc inclou

licitat de nou. Vidacaixa ha estat l’em-

condicions avantatjoses i cobertures

nistres. El servei d’assegurances és un

de vida i Zurich per a la de responsa-

el servei de mediació d’assegurances

que acull més adhesions i a dia d’avui

les dues pòlisses és anual i està previst

alitzat, contractació i tramitació de si-

a disposició dels ens locals l’actualitzavida i de responsabilitat civil. Aques-

ça de vehicles que en l’anterior ocasió

l’Acord marc de l’ACM, però ara s’han

sis pòlisses adjudicades amb unes

presa adjudicatària per a l’assegurança

àmplies a preus competitius, així com

bilitat civil i patrimonial. La vigència de

que permet l’assessorament especi-

INFORMACIÓ:

93 496 16 16

centraldecompres@acm.cat www.centraldecompres.cat

dels de la central de compres de l’ACM

compta amb la confiança de més de 600 ens locals.

que entrin en vigor durant aquest mes de maig.

En paral·lel a aquest Acord marc, s’està preparant la nova licitació que es

preveu que entri en vigor l’1 de gener de 2020 per a les pòlisses de defensa

jurídica, responsabilitat dels càrrecs

electes i accidents. A més, en aquesta

Pòlisses d’assegurances

Adjudicatari

Danys a edificis i instal·lacions (Exp. 2017.06) Cobreix els edificis i el patrimoni municipal

CATALANA OCCIDENTE S.A. de Seguros y Reaseguros

Vida (Exp. 2018.08) Cobreix la defunció i/o invalidesa per qualsevol causa, tant accidental com natural

VIDACAIXA S.A. de Seguros y Reaseguros

Accidents (Exp. 2015.04) Cobreix la defunció i/o invalidesa per causa accidental

ZURICH INSURANCE PLC Sucursal en España

Responsabilitat Civil i Patrimonial (Exp. 2018.08) Cobreix l’ajuntament davant reclamacions de tercers, tant indemnització com defensa

ZURICH INSURANCE PLC Sucursal en España

Responsabilitat dels càrrecs electes (Exp. 2015.04) Cobreix la responsabilitat personal tant dels electes com dels funcionaris i laborals

AIG EUROPE LIMITED Sucursal en España

Defensa jurídica i reclamació de danys (Exp. 2015.04) Cobreix per a la reclamació dels danys a què estan sotmesos els béns municipals

ARAG SE Sucursal en España

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2019

15

OPINIÓ

16

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2019

LOCALRET

ADJUDICAT EL CONTRACTE DE SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS DE LA DEMARCACIÓ DE BARCELONA

(TCCSP) va resoldre estimar parcialment

el recurs, només pel que fa a l’adequació de la dicció d’una de les clàusules dels

plecs, considerant que els plecs no vulneraven el principi de neutralitat tecnològica, tal com invocava la recurrent.

El lot 1, de comunicacions fixes de veu

i dades, va tenir un preu de sortida de 32.413.376,90 €, exclòs l’IVA –valor que

es calcula, bàsicament, a partir de la Estalvi econòmic i homogeneïtzació

beneficiar d’aquesta contractació con-

els 248 ens locals de la demarcació de

són la mateixa Diputació de Barcelona i

tractació agregada de serveis de teleco-

sells comarcals, ajuntaments i altres ens

Diputació de Barcelona.

cis, organismes autònoms, instituts i pa-

El proppassat 9 d’abril, el Consorci Lo-

etc.) que es van adherir prèviament al

en els nivells de prestació requerits en

junta de serveis de telecomunicacions

Barcelona que han participat en la con-

el Consorci Localret, així tots aquells con-

municacions impulsada per Localret i la

de la demarcació de Barcelona (consor-

calret va adjudicar a l’empresa Vodafone España SAU els dos lots (Lot 1 - Comuni-

tronats municipals, societats municipals, procés. Han estat 248 els ens de la demarcació de Barcelona que hi han par-

facturació del global dels ens que s’han adherit a la licitació–, i es va adjudicar

per 21.083.946,87 €, exclòs l’IVA. El lot 2, de comunicacions mòbils de veu i da-

des, amb un valor inicial de licitació de 6.689.910,72 €, exclòs l’IVA, es va adjudicar per 4.154.812, 74 €, exclòs l’IVA.

L’estalvi global (i que, per tant, varia per a

cada ens en funció de les seves condici-

ons de sortida) ha estat doncs important en ambdós casos.

ticipat.

Però els processos conjunts de contra-

contracte de serveis de telecomunicaci-

La tramitació del procediment de con-

no només aporten importants estalvis

cació de Barcelona que s’havien adherit

estat més llarg del previst ja que al mes

cacions fixes de veu i dades i Lot 2 - Comunicacions mòbils de veu i dades) del

ons per a aquells ens locals de la demar-

a la contractació agregada impulsada

per Localret i la Diputació de Barcelona, en base al conveni de col·laboració signat el 6 de juliol de 2017.

Concretament, els ens que s’han pogut

tractació, endegat el febrer de 2018, ha

de març va resultar suspès per la interposició d’un recurs especial en matèria de

contractació contra els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques, per part de Vodafone. El Tribunal

ctació de serveis de telecomunicacions

econòmics. Un altre factor que els ens locals valoren molt positivament és la sim-

plificació i regularització administrativa de la contractació dels mateixos serveis,

així com l’homogeneïtzació en els nivells de prestació requerits.

Català de Contractes del Sector Públic

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2019

17

PARTITS POLÍTICS

QUINS SÓN ELS REPTES PRIORITATIS A NIVELL LOCAL PELS PROPERS QUATRE ANYS? David Bonvehí President del PDeCAT

CAL GARANTIR L’EQUILIBRI TERRITORIAL PERQUÈ TOTS ELS CATALANS PUGUIN ACCEDIR ALS MATEIXOS SERVEIS I PRESTACIONS O SIMPLIFICAR I AGILITZAR L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

De cara als propers anys, el PDeCAT té com a prioritats locals garantir

També considerem prioritària una bona gestió financera dels nostres

l’equilibri territorial perquè tots els catalans puguin accedir als matei-

consistoris, amb un model econòmic que vetlli per cobrir les necessi-

xos serveis i prestacions, simplificar i agilitzar l’administració local, pro-

tats més bàsiques dels ciutadans, així com adequar els mecanismes

jectar els ajuntaments a ser, a més d’un ens de prestació de serveis,

participatius a la nova realitat tecnològica de la societat.

un agent dinamitzador de l’economia, i prendre mesures perquè els ajuntaments siguin administracions transparents en la gestió respon-

Ser lleials a la voluntat del poble de Catalunya és el nostre punt de par-

sable dels recursos públics, interioritzat la cultura de l’avaluació i el

tida. I un altre repte, no pas menor, és l’apoderament polític de la ciu-

rendiment de comptes.

tadania, a través de mesures que la incitin a sentir-se part del projecte de poble o ciutat i la motivin a ser participativa, doncs la implicació ciutadana és la clau per a la cohesió i dinamització local.

Enric Conill Candidat d’ERC a Igualada

EL PRIMER QUE HEM DE FER ÉS ESTABLIR UN CINTURÓ DE SEGURETAT QUE EN CAS DE TOPAR-NOS AMB UNA CRISI ECONÒMICA SIGUI CAPAÇ D’ESMORTEIR EL COP

Si alguna cosa ens ha ensenyat la crisi econòmica que vam patir

A Igualada, per exemple, el preu del lloguer ha pujat un 20% en no-

i que de manera més tímida encara patim és que hem de conso-

més dos anys i la realitat ens diu que el govern municipal no ha fet ni

lidar, reforçar i blindar l’estat del benestar. Davant d’una situació

un sol pis de lloguer accessible malgrat que només en tenim 37 de

d’emergència econòmica on milers de ciutadans perden casa seva,

titularitat municipal, tot i haver 2000 pisos buits a la ciutat. El primer

la seva feina i els seus estalvis l’estat ha de poder garantir a tota

que hem de fer, que volem fer, és establir un cinturó de seguretat

aquesta gent un coixí que els permeti viure dignament. És preo-

que en cas de topar-nos amb una altra crisi econòmica sigui capaç

cupant, almenys ho és molt sota el meu punt de vista, que hi hagi

d’esmorteir el cop i garantir als ciutadans i ciutadanes un sostre on

municipis on les polítiques que van en aquesta direcció no són una

viure de manera digna.

prioritat.

Xavier Amor Secretari de Coordinació de Política Municipal del PSC

VOLEM POBLES I CIUTATS PER VIURE MILLOR, PER TREBALLAR MILLOR, PER GAUDIR MÉS I PER AVANÇAR MÉS

Tal i com el nostre programa marc i manifest ho detalla, volem pobles i

solitud de les nostres persones grans, i apostar per aconseguir tenir

ciutats per viure millor, per treballar millor, per gaudir més i per avançar

una joventut generadora de futur que pugui emancipar-se i que tothom

més. Viure millor per poder oferir polítiques d’habitatge dignes, acabar

pugui exercir la ciutadana de ple dret.

amb les barreres físiques i socials fent municipis més accessibles i inclusius, i seguir assegurant un transport públic i una mobilitat soste-

I avançar més, apostant per ciutats i pobles ecosostenibles amb infra-

nible i cohesionadora, així com preservar la seguretat i la convivència.

estructures viables i un urbanisme amb rostre humà que tingui present les necessitats de la funcionalitat i el servei, alhora que treballant per

Treballar millor, proposant una economia que renovi les polítiques de

uns municipis educadors veritables tractors del coneixement i el talent.

creixement i creació d’ocupació de qualitat pels joves i fomenti l’arrelament territorial, impulsant la innovació i el coneixement com a factors

Volem fer dels municipis espais d’excel·lència on la dignitat de les per-

imprescindibles per millorar la competitivitat i la cohesió social.

sones i el seu projecte personal de vida pugui desenvolupar-se amb prosperitat, equitat, inclusió i protecció. Per tot plegat, reivindiquem el

18

Gaudir més, promovent un nou pacte social per fer de la infància una

municipalisme com un dels senyals d’identitat més clars dels i les so-

prioritat, promoure polítiques basades en la longevitat i lluitar contra la

cialistes catalans.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2019

PARTITS POLÍTICS

Secretari de Política Municipal ICV

CAL SUPRIMIR LA REFORMA IDEOLÒGICA QUE VA FER EL PP SOBRE ELS GOVERNS LOCALS AMB LA LRSAL, UNA NOVA LLEI DE FINANÇAMENT I UN NOU MARC COMPETENCIAL

Les administracions locals han demostrat abastament, al llarg

Garantir drets i accés als béns comuns haurien de ser la prio-

d’aquests 40 anys de recuperació democràtica de les instituci-

ritat del conjunt de poders públics i en la seva concreció, amb

ons, la seva maduresa i la seva acció en garantir una prestació

les administracions locals, passa ineludiblement per afrontar tres

adequada de les necessitats de la ciutadania. Aquesta, en moltes

grans reptes: supressió de la reforma ideològica que va fer el PP

ocasions, més enllà de les seves competències però garantint-les

sobre els governs locals amb la LRSAL, una nova llei de finança-

donada la renúncia, quan no la obstrucció de les administracions

ment del món local i un nou marc competencial que reconegui el

competents, govern de l’Estat Espanyol o Generalitat de Catalu-

paper cabdal en els polítiques públiques dels ajuntaments I un

nya.

compromís: una aposta, també des del món local, per un acord

Lluís Moreno

social, verd i feminista i per garantir els béns comuns al conjunt de Són massa anys reivindicant la necessària revisió del marc com-

ciutadans i ciutadanes, en el marc d’una societat democràtica que

petencial i financer de les administracions locals. La necessitat

afronti els reptes de progrés, justícia socials i llibertat.

de fer front a la crisi econòmica amb efectes sobre la societat requereix d’instruments (competències), recursos (finançament) i gestió (governança); i aquests avui dia no estan garantits per a les administracions locals.

En el moment de tancar l’edició d’aquesta revista, no havíem rebut el text de resposta a la pregunta d’aquest mes.

Dimas Gragera Portaveu de C’s a Santa Coloma de Gramenet i diputat al Parlament

LA PRIORITAT SÓN LES PERSONES I, PER AIXÒ, HEM DE BLINDAR LES POLÍTIQUES SOCIALS, LES POLÍTIQUES D’HABITATGE, D’ATENCIÓ A JOVES I PERSONES GRANS, LA SEGURETAT...

El món local haurà d’assumir molts reptes en els propers 4 anys i

tat. Alhora, s’ha d’apostar per polítiques de creació d’ocupació i

serà fonamental la implicació de totes les administracions per as-

foment de noves empreses, mentre es reforça el suport al comerç

solir-ho. Des de Ciutadans defensem que la prioritat són les perso-

local.

nes i, per això, hem de blindar les polítiques socials, les polítiques d’habitatge, d’atenció a joves i persones grans, la seguretat i la

També es vital que en el pròxim mandat molts municipis comencin

lluita contra les ocupacions il·legals.

a adoptar polítiques smart city per tal de començar a construir les ciutats del futur. Unes ciutats on la conscienciació pel civisme, el

S’han de realitzar plans d’inversió a moltes zones de Catalunya, ja

respecte al patrimoni públic i el medi ambient han de ser també un

que en els darrers anys la manca d’inversió als barris ha provocat

aspecte clau en l´agenda política.

situacions de desigualtat, fins i tot, entre barris d’una mateixa ciuASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2019

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT BALAGUER ESTRENA UN PARC ADAPTAT PER A PERSONES DISCAPACITADES Balaguer ha estrenat el primer parc infantil adaptat a persones

amb discapacitat. Es troba a la plaça Lluís Companys, on s’ha

canviat l’àrea infantil que hi havia a la zona i s’ha eliminat el sorral que havia provocat diversos problemes veïnals. La zona de

jocs està dissenyada amb criteris inclusius i adaptada perquè

hi puguin jugar també els nens i nenes que tinguin algun tipus de discapacitat, com per exemple problemes de visió, sordesa o aquells que vagin en cadira de rodes.

Un dels contenidors intel·ligents que s’han instal·lat.. Foto: ACN

GIRONA POSA EN MARXA EL SISTEMA DE RECOLLIDA DE RESIDUS AMB CONTENIDORS INTEL·LIGENTS L’Ajuntament de Girona ha posat en marxa el sistema de reco-

Compta amb una zona multijocs amb rampes d’accés antilliscants per millorar l’accés als petits amb mobilitat reduïda i

compta amb plafons sensorials per estimular els sentits. També hi ha altres cartells que serveixen per aprendre llenguatge

de signes. En aquest parc adaptat, els nens poden experimentar junts i descobrir sons, tactes i colors.

llida de residus amb contenidors intel·ligents en un sector de

A més a més, compta amb una balança accessible per a ca-

vegada a la ciutat, forma part d’una prova pilot i la previsió és

tou de seguretat de cautxú. L’alcalde, Jordi Ignasi Vidal, va as-

la plaça de Catalunya. La iniciativa, que s’aplica per primera

que en un futur derivi en la implantació del pagament de taxes per generació de residus. L’objectiu, a més, passa per fomentar

i augmentar la recollida selectiva i, alhora, conscienciar la ciuta-

dires de rodes, amb terra de plafons antilliscants i un paviment

segurar que el canvi va estar motivat per les queixes que hi havia de l’altre parc, especialment pel mal ús del sorral.

dania. El sistema afectarà 169 habitatges i 78 establiments. Els

Les obres d’aquest nou espai a la plaça Lluís Companys han

caran els residus en aquests nous contenidors, sinó que s’inte-

les actuacions que s’hi han portat a terme han anat a càrrec

bars, restaurants i cafeteries de l’àmbit afectat, però, no abograran dins del recorregut de recollida comercial del Barri Vell.

comptat amb una inversió de 12.000 euros perquè moltes de de la brigada.

A partir d’ara, hi haurà només dos contenidors de recollida al

vial central de la plaça de Catalunya; un per abocar-hi fracció orgànica tres dies a la setmana i un altre per dipositar-hi, diàriament, la fracció de correspongui. Així, un mateix contenidor

s’utilitzarà per introduir-hi diferents fraccions. Els contenidors intel·ligents permeten, a través d’una targeta electrònica, identificar qui en fa ús i, per tant, la procedència dels residus, ja

siguin d’un habitatge o d’una activitat concreta. Els contenidors estaran tancats i només s’obriran amb aquesta targeta.

D’aquesta manera, es podrà controlar l’ús indegut i indiscriminat dels contenidors.

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2019

L’alcalde Jordi Ignasi Vidal al nou parc. Foto: Ajuntament Balaguer

MUNICIPIS EN POSITIU

LA SEU D’URGELL PREVEU UN ESPAI AL CEMENTIRI PER A URNES BIODEGRADABLES

Tweets

#municipisenpositiu Consell Comarcal de la Conca de Barberà @ConsellConca

El Consell Comarcal de la Conca de Barberà impulsarà un centre d’interpretació del patrimoni cultural de la comarca Imatge del cementiri de La Seu. Foto: Ajuntament La Seu d’Urgell.

L’Ajuntament de La Seu d’Urgell ha apro-

vat una nova ordenança dels cementiris municipals, que preveu un espai per a

la planta o l’arbre que desitgi entre les espècies pròpies del territori.

urnes biodegradables per a dipositar les

Una vegada finalitzi el termini de la

instal·lades en un nou espai del cemen-

dables, el titular podrà retirar la planta i

cendres dels difunts. Aquestes estaran

tiri que tindrà aspecte d’hivernacle. Les urnes es concediran per a un període

màxim de 5 anys i disposaran d’una pla-

ca identificativa de la persona difunta. El

titular podrà plantar-hi amb les cendres

NAVARCLES SE SUMA AL CONTROL PER ADN DELS EXCREMENTS DE GOSSOS

Conselh Generau Aran @conselharan Àcord de collaboracion entre era CCMA e eth Conselh Generau d’Aran tà incrementar es contenguts en aranés

concessió d’aquestes urnes biodegra-

endur-se-la o permetre que la planta es dipositi en una zona verda del municipi de La Seu d’Urgell que l’Ajuntament habiliti amb aquesta finalitat, fora del recinte

Bellver de Cerdanya @BellverCerdanya Bellver de Cerdanya instal·la 21 càmeres de vigilància contra el vandalisme

del cementiri.

SANT BOI DE LLOBREGAT, SELECCIONAT PER LLUITAR CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

Bolvir @AjuntamentBolvir #Bolvir inclou la conscienciació cívica a la festa major amb una acció de neteja

Ajuntament d’Arnes @AjuntamentArnes #Riner i #Arnes seran els dos primers municipis de Catalunya a reciclar eixams d’abelles per assegurar-ne la supervivència Foto d’arxiu: ACN

Foto: CC Jordi Cano

El Bages ja té cinc municipis on es fa el

Sant Boi de Llobregat és una de les 12

crements de gossos abandonats a la via

ticipar en un programa d’intercanvi per

control, seguiment i (si cal) sanció dels expública mitjançant un banc d’ADN. Navar-

cles és la darrera població que s’ha sumat a la iniciativa, que fa dos anys van començar a aplicar Súria i Callús. També hi participen Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós

de Bages. A Navarcles fins el 30 de juny els

propietaris de gossos poden fer de manera gratuïta l’analítica obligatòria per permetre

disposar del banc de dades d’ADN. El propietari rebrà una xapa metàl·lica identi-

ficativa amb el número del cens, el nom de l’animal i el contacte del propietari.

ciutats europees seleccionades per parmitigar els efectes del canvi climàtic. Sant

Boi de Llobregat compartirà experiènci-

Ajuntament de Lleida @paeiralleida Lleida posa en marxa una oficina per atreure inversions al territori

es amb la localitat portuguesa de Braga i

aportarà les seves experiències en àmbits com la gestió forestal sostenible contra els incendis, l’eficiència energètica o la recollida selectiva de residus per mitigar el canvi

climàtic.Per la seva part, Braga pot ajudar

Sant Boi a aplicar mesures que contribu-

Ajuntament de Vic @aj_Vic La nova biblioteca de Vic es dirà Pilarín Bayés, segons un procés participatiu amb més de 1.500 vots de persones

eixin a l’adaptació al canvi climàtic en àmbits com la gestió de l’aigua o la mobilitat elèctrica.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2019

21

OPINIÓ

ESPERANT LA RUPTURA MUNICIPAL Ara fa quaranta anys, els ajunta-

Ara bé, cal anar un pas més enllà. Un cop s’han consolidat

ment del franquisme destinat a

volupament quotidià d’una població, és el moment de fer

ments deixaven de ser un instru-

controlar la població i a especular urbanísticament per convertir-se

en la referència més propera de la Gemma Aguilera Periodista

represa democràtica i la recuperació de l’autogovern a Catalunya.

En quatre dècades s’ha transfor-

mat tot un país des de la proximitat, bastint ponts de col·

laboració entre municipis i altres administracions en àmbits que van des del social fins a l’urbanístic, passant pel sanitari, l’educatiu, el cultural, l’associatiu o l’esportiu. Una feinada ingent des dels consistoris, sovint amb més voluntat

que recursos, per tal que els ciutadans tinguin cobertes les

necessitats que corresponen a una democràcia i per refer

allò que la dictadura va malmetre en tots els àmbits de la vida quotidiana. Certament, el canvi de fesomia en cada racó del territori és innegable, però hi ha hagut, hi ha i hi

haurà moltes pedres en el camí. Els ajuntaments, que tenen la missió de servir en primera instància els ciutadans,

continuen essent la ventafocs de les administracions en el

capítol del finançament. Una llosa –en ocasions endurida

per la trampa del totxo en què van caure molts consistoris– que dificulta afrontar reptes essencials per als propers anys en àmbits com la mobilitat urbana, el medi ambient,

l’atenció als nouvinguts i els col·lectius vulnerables, l’edu-

els serveis i les infraestructures necessàries per al desen-

una veritable ruptura i convertir els municipis en la punta

de llança de la transformació que han de viure les societats del futur pel que fa a serveis i drets. En quin sentit? Probablement, necessitarem menys infraestructures físiques

–però de molta qualitat– i més serveis intangibles que generin un sentiment de pertinença real dels veïns i veïnes,

com pot ser més participació directa en les decisions polí-

tiques, en l’elaboració de pressupostos, en una estratègia de lluita contra el canvi climàtic o en la defensa de drets fonamentals amenaçats. Una ruptura en la manera de viure

el municipalisme que no implica menystenir la feina feta en

el passat, sinó canviar el patró de relació amb el ciutadà per tal que la seva ciutat sigui gestionada de forma col· legiada i participativa i no només des dels despatxos. Una

ruptura que canviï també la concepció que tenen molts ciutadans segons la qual els municipis es limiten a reco-

llir les escombraries, arranjar voreres, inaugurar places o cobrar impostos, amb l’únic encàrrec per part del ciutadà

d’anar a votar cada quatre anys per decidir qui tallarà la cinta. Perquè avançar en democràcia és també donar veu de forma permanent i amb totes les conseqüències a la ciutadania per tal que el projecte de vida municipal sigui el més col·lectiu possible.

cació o la participació i la defensa dels drets fonamentals

Calen menys infraestructures físiques –però de molta qualitat– i més serveis intangibles que generin La llosa de l’infrafinançament municipal –en ocasions endurida per un sentiment de pertinença real dels veïns i veïnes la trampa del totxo– dificulta afrontar reptes essencials per als Aquesta ruptura, però, requereix una implicació activa a propers anys banda i banda. Els ciutadans han de voler empoderar-se

dels ciutadans.

Aquest infra-finançament crònic s’ha vist aguditzat pel fet que massa sovint els consistoris també han hagut de suplir

la tasca que corresponia a altres administracions que, per falta de pressupost, de voluntat política o per rivalitat partidista, han abandonat a la seva sort moltes poblacions en

la prestació de serveis fonamentals. Les escoles bressol, els serveis socials i, més recentment, l’acollida de menors

no acompanyats, en són un clar exemple. Però malgrat les

dificultats, les enquestes assenyalen una satisfacció cada

vegada més elevada dels veïns amb els seus governants més propers.

22

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2019

i exercir l’empoderament –cal aixecar-se del sofà i no esperar que altres facin la feina–, i els governants han de ser

prou generosos com per compartir aquest “poder” que els atorguen les urnes i entendre la participació dels veïns i veïnes en la gestió com una oportunitat d’enriquir democrà-

ticament el municipi i no pas com una amenaça per al seu

càrrec. Ara cal comprovar si estem preparats per aquesta ruptura i encarar el municipalisme del segle XXI.

PÀGINA ESPECIAL

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2018

23