Revista ACM 408

408

Agost-Setembre 2019

La revista referent d’informació del món local

FORMEM ELS NOUS ELECTES QUE INICIEN EL MANDAT 2019-2023 Un cop passades les eleccions municipals del 26 de maig i constituïts els ajuntaments, l’ACM ha iniciat un seguit de propostes formatives per oferir coneixements i eines als nous electes. Pàg. 4-5

Ja estan definides les presidències dels consells comarcals i les diputacions

A partir del 2 de setembre els ajuntaments podran presentar projectes al PUOSC 2020-2024

Posem a disposició dels nous consistoris el servei de vídeoactes i transmissió de plens

ACTUALITAT - Pàg. 8-9

ACTUALITAT - Pàg. 10

COMPRES - Pàg. 15

Fontanals de Cerdanya. La Cerdanya

SUMARI

FONTANALS DE CERDANYA El municipi de Fontanals de Cerdanya celebra els seus 50 anys. Al 1969 els municipis d’Urtx i Queixans es van fusionar donant nom a Fontanals de Cerdanya. Amb una superfície de 28,64 quilòmetres quadrats compta amb uns 450 habitants. A nivell patrimonial destaquen les esglésies romàniques de Sant Martí d’Urtx, Sant Miquel de Soriguerola i Santa Eulàlia d’Estoll.

La festa major se celebra el 25 d’agost. Gentilici: fontanalenc i fontanalenca. El seu alcalde és Ramon Chia (FdC-AM).

FORMACIÓ

ACTUALITAT

ACTUALITAT

PÀG. 4-7

PÀG. 8-9

PÀG. 10

ACTUALITAT

CENTRAL DE COMPRES

OPINIÓ

L’ACM potencia la formació i l’assessorament dels nous càrrecs electes

PÀG. 12

Fem aportacions a les lleis d’ordenació del litoral, de creació de l’Agència de Patrimoni natural i d’oliveres centenàries

Així han quedat constituïts els consells comarcals i les diputacions provincials

PÀG. 15

El servei de vídeoactes permet als ens locals la transmissió dels plens municipals

L’ACM celebra que hi hagi data per optar al PUOSC 2020-2024 que permetrà millorar la competitivitat dels municipis

PÀG. 22

‘Fatalitat local’. Article d’opinió de l’escriptor, Melcior Comes

EDITORIAL

PER UNA BONA GESTIÓ I UN MILLOR SERVEI El mandat 2019-2023 ha inciat el seu camí a ple rendiment aquest

mes de juliol. Després de la constitució dels ajuntaments durant el mes de juny, en les últimes setmanes s’han anat constituïnt els consells comarcals i les diputacions. Per tant, tots els ens locals

ja tenen els representants per poder seguir amb la gran feina de

o petit, gaudeixi de les mateixes oportunitats per desenvolupar i construir el seu futur.

És aquí on caldrà que els nous electes i representants locals,

a banda del compromís, disposin de les eines i coneixements adients per atendre aquestes necessitats. L’ACM, conscient que

un bon servei requereix de bona preparació i una bona base,

ha posat èmfasi en millorar la formació i expertesa dels electes.

La vessant formativa és un dels pilars de l’Associació des de fa molts anys amb postgraus, màsters, seminaris i monogràfics

que permeten una bona especialització i aprofundiment en moltes coneixements.

construcció d’aquest país.

Però teníem clar que en aquest inici de mandat, calia donar les

Des del món local, milers d’electes han iniciat el seu compromís

en marxa tallers monogràfics per als nous equips de govern,

amb els veïns i veïnes dels 947 municipis catalans. Una contri-

bució que, des de la vocació i l’esforç personal, ha de continuar teixint el futur dels nostres pobles i ciutats. S’ha fet molt en els darrers 40 anys, però ara és quan no cal baixar la guàrdia i man-

tenir la qualitat dels serveis públics que s’ofereixen. Els nostres municipis tenen el gran repte de seguir treballant per generar riquesa, atendre tots els col·lectius, especialment els més vulnerables, i dotar dels instruments necessaris perquè tothom, gran

primeres eines bàsiques als nous electes. Per això, hem posat que es complementaran amb sessions temàtiques i sectorials

adreçades als nous regidors i regidores i els seus àmbits de responsabilitat. També vam reunir quasi 200 nous electes per esvair els primers dubtes i qüestions i a finals d’agost els ajuntaments

rebran una nova edició de la col·lecció ‘Sóc regidor, i ara què?’. I, sobretot, per deixar-los clar que l’ACM és la seva casa. És l’entitat

que està al seu servei per ajudar-los en el dia a dia i en la seva gestió al servei dels ciutadans.

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Joan Morcillo

La redacció no comparteix, necessàriament,

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: David Prat

l’opinió expressada en els articles.

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Albert Guilera, Albert Batalla,

Correu electrònic: acm@acm.cat

Santi Valls, Víctor Torrents, Carles Bassaganya,

Dipòsit legal: B3434383.

Jordina Moltó, Lluís Maria Corominas, Jordi Cuminal. www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km 3.346 333 kwh 251 kg en un cotxe litres d’energia de fusta europeu d’aigua estàndard ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019 3

FORMACIÓ

180 NOUS REGIDORS I REGIDORES ES PREPAREN PER AL NOU MANDAT L’Associació Catalana de Municipis i Co-

El president de l’ACM va remarcar la im-

la tarda, a l’Hotel Exe del Campus de Be-

comunicar molt bé què es fa. “Valors, ac-

nous regidors i regidores que inicien mandat

tants per ajudar a construir uns municipis

electes que s’estrenen amb responsabilitat

ser capaços, independentment de la mida

marques (ACM) va realitzar el 4 de juliol a

portància que els nous electes sàpiguen

llaterra, una sessió formativa adreçada a

cions i actituds són tres àmbits molt impor-

municipalista. La sessió va reunir quasi 180

amb més qualitat i més humans. Hem de

als seus consistoris.

del nostre municipi, de veure com podem

La sessió anava adreçada tant a regidors i

junt del planeta”.

regidores amb responsabilitats de govern,

com a electes que formen part de l’oposi-

ció, amb la voluntat d’ajudar-los i resoldre, sobretot, dubtes i qüestions en aquest inici

de mandat. La sessió va comptar amb la

participació d’electes de diferents sensibi-

litats polítiques com Junts per Catalunya, ERC, CUP, En Comú Podem, PP, PSC, Ciu-

tadans i formacions independents, així com de diferents comarques de Catalunya.

El president de l’ACM, David Saldoni, va

contribuir a millorar la vida també del con-

El secretari general de l’ACM, Albert Batalla, va explicar que “els primers dies a l’ajuntament necessites pair moltes coses,

els primers dies quan arribes nou poden

arribar a ser una mica estressants. Per

això, aquesta jornada pretén dir que no

esteu sols i l’ACM és una eina que us pot ajudar a transitar en tres àmbits clars: en el dia a dia; respondre a la conjuntura on tenim un paper molt fonamental; i un ele-

ment clau que és l’estratègia, com veiem el nostre municipis a 15 o 20 anys vista”.

Al llarg de la sessió l’ACM també va aprofitar per explicar-los en què els pot ajudar

l’entitat municipalista. Així, es van expo-

sar serveis tan importants en el seu dia a dia com l’assessorament i l’assistència en qüestions jurídiques, la disponibilitat d’ad-

quirir serveis i productes per als seus municipis a través de la Central de Compres

del món local; l’anàlisi de nova normativa i representació en àmbits sectorials; o l’oferta de cursos, jornades monogràfiques i

postgraus que ofereix l’àrea de Formació de l’ACM. En una part més pràctica es van

tractar aquells aspectes i qüestions que els electes han de tenir presents per resoldre

dubtes i una ponència sobre com comunicar l’activitat política a càrrec del consultor en comunicació política, Xavier Peytibí.

destacar que, a partir d’ara, “passeu a for-

mar part dels servidors públics que inten-

teu donar el vostre el gra de sorra a intentar

transformar els pobles i ciutats, i poder fer

una vida millor als nostres veïns i veïnes”.

Saldoni també va incidir que després de

40 anys d’ajuntaments democràtics “hem crescut una barbaritat en serveis i qualitat

en el conjunt del país” i que ara “requereix

d’un plus més, i als regidors i regidores se’ns demana no només fer coses, sinó fer-les molt bé, explicar molt bé i, a sobre,

donar qualsevol resposta davant de qualsevol pregunta que es plantegi al davant”.

4

El president de l’ACM, David Saldoni, durant el discurs de benvinguda.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

FORMACIÓ

Carles Bassaganya i Albert Guilera resolent dubtes dels electes..

Alguns dels nous regidors i regidores que comencen mandat municipal.

La sessió va reunir electes de 28 comarques.

Lluís Corominas i Àlex Tarroja amb un altre grup d’electes.

El consultor, Xavier Peytibí.

El Secretari General de l’ACM, Albert Batalla, explicant que l’ACM està al servei dels electes locals.

Responsables de les àrees de l’ACM donant a conèixer els serveis que estan a disposició dels ens locals i dels electes locals.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

5

FORMACIÓ

PRIMERS EQUIPS DE GOVERN QUE ES FORMEN ALS TALLERS EXPRÉS DE L’ACM Aquest juliol amb dues sessions es van posar en marxar els primers tallers de formació exprés postelectoral per als nous

equips de govern, sorgits de les eleccions municipals del 26 de maig.

En una primera fase es realitzen tallers

personalitzats adreçats a nous governs municipals amb la voluntat de fer una millor planificació del mandat i de la presa de decisions. Cada grup realitza dos tallers de forma individual amb una part teò-

rica i una altra de pràctica per posar sobre

Tres membres de l ‘equip de govern d’Hostalric, amb el seu alcalde en primer terme.

en aquest inici de mandat.

dates amb aquests tallers i les inscripcions

Al setembre hi ha previstos moltes més

fases centrades en àrees temàtiques.

la taula dubtes i qüestions que han sorgit

estan obertes. A l’octubre s’iniciaran altres

INSCRIPCIONS:

93 496 16 16 Ext. 201

formacio@acm.cat

www.acm.cat/formacio

Properes dates 3 setembre 5 setembre 12 setembre 17 setembre 19 setembre 26 setembre Part de l‘equip de govern de Pinós, amb el seu alcalde al fons.

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

6

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

ACTIVITAT INSTITUCIONAL

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

7

ESPECIAL ELECCIONS 2019

CONSTITUÏTS ELS CONSELLS COMARCALS I LES QUATRE DIPUTACIONS PROVINCIALS Ja s’han constituït els 41 consells comarcals

LLEIDA

i les quatre diputacions provincials. Durant aquest mes de juliol es van fer els plens

DIPUTACIONS PROVINCIALS

TARRAGONA

de constitució dels ens locals que restaven després de les eleccions del 26 de maig de

Presidenta:

President:

2019.

Noemí Llauradó (ERC)

Joan Talarn (ERC)

El món local català ja té els seus reprsentants

Equip de govern:

Equip de govern:

locals. Després de les eleccions dels alcaldes i alcaldesses catalans, aquest juliol es

van definir la resta d’ens locals. Els consells

GIRONA

comarcals ja disposen dels seus representants als 41 ens supralocals, mentre que les

BARCELONA

quatre diputacions també es van constituir.

En aquest cas, dues diputacions seran pre-

President:

sidides per ERC (Lleida i Tarragona), mentre

Presidenta:

Miquel Noguer(JxCAT)

que JxCAT tindrà la presidència de Girona i el PSC la de Barcelona.

Núria Marín (PSC)

Equip de govern:

Equip de govern:

Pel que fa als consells comarcals, hi ha ha-

gut pactes de govern de tot tipus.Junts per

Catalunya té 19 presidències, ERC en té 16, ran a les comarques de: Alt Urgell (2 anys

PSC), Conca de Barberà (2 anys Indepen-

amb ERC). Els mandats compartits es dona- 2 JxCAT), Vallès Oriental (2 anys JxCAT i 2

CAT) i Baix Camp (2 anys JxCAt i 2 ERC).

el PSC 5 i els Independents 1 (compartida JxCAT i 2 ERC), Cerdanya (2 anys ERC i

dents i 2 ERC), Garraf (2 anys PSC i 2 Jx-

CONSELLS COMARCALS L’Alt Camp

L’Alt Empordà

L’Alt Penedès

L’Alt Urgell

President:

Presidenta:

President:

President:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

Joan Maria Sanahuja (JxCAT)

L’Alta Ribagorça

Sònia Martínez (JxCAT)

L’Anoia

Xavier Lluch (JxCAT)

El Bages

Miquel Sala (JxCAT)

El Baix Camp

Presidenta:

President:

Presidenta:

President:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

Maria José Erta (JxCAT)

El Baix Ebre

Xavier Boquete (JxCAT)

El Baix Empordà

Estefania Torrente (ERC)

El Baix Llobregat

Joaquim Calatayud (JxCAT)

El Baix Penedès

President:

President:

President:

President:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

Xavier Faura (ERC)

Joan Manel Loureiro (ERC)

Eva Martínez (PSC)

Joan Sans (PSC)

IND

El Berguedà

La Cerdanya

President:

President:

President:

Presidenta:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

Josep Lara (JxCAT)

IND

8

La Conca de Barberà

Roser Bombardó (ERC)

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

Magí Trullols (IND)

IND

El Garraf Abigail Garrido (PSC)

ESPECIAL ELECCIONS 2019 Les Garrrigues

La Garrotxa

El Gironès

El Maresme

President:

President:

President:

President:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

Jaume Setó (JxCAT)

Santi Reixach (JxCAT)

Joaquim Roca (JxCAT)

Damià del Clot (ERC)

El Moianès

El Montsià

La Noguera

President:

President:

President:

President:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

Ramon Vilar (ERC)

Joan Roig (ERC)

Osona

Miquel Plensa (ERC)

Joan Carles Rodríguez (ERC)

IND

El Pallars Jussà

El Pallars Sobirà

El Pla d’Urgell

El Pla de l’Estany

President:

President:

President:

President:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

Josep Maria Mullol (JxCAT)

El Priorat

Gerard Sabarich (JxCAT)

Rafael Panadés (JxCAT)

La Ribera d’Ebre

Francesc Castañer (ERC)

El Ripollès

La Segarra

President:

Presidenta:

President:

President:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

Xavier Gràcia (ERC)

Gemma Carim (ERC)

Joaquim Colomer (JxCAT)

Francesc Lluch (ERC)

IND

El Segrià

La Selva

El Solsonès

El Tarragonès

President:

President:

Presidenta:

President:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

David Masot (JxCAT)

Salvador Balliu (JxCAT)

La Terra Alta

Sara Alarcón (ERC)

L’Urgell

El Vallès Occidental

Joan Martí Pi (JxCAT)

Vallès Oriental

Presidenta:

President:

President:

President:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

Equip de govern:

Neus Sanromà (ERC)

Gerard Balcells (ERC)

Ignasi Giménez (PSC)

Francesc Colomé (JxCAT)

IND

La Val d’Aran President:

Paco Boya (UA)

Equip de govern:

Fe d’errates Revista 407 • Pàgina 12: al Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça la corre-

errònia. La correcta és: AM-AM 9 regidors, JxCAT 2 i PSC 0.

lació de forces correcte és: JxCAT (9 consellers), ERC (3), En

• Pàgina 35: L’alcalde de Gualta és d’una candidatura indepen-

tabilitzar 2 consellers Independents de Som Poble. A l’Urgell

• Pàgina 43: L’alcalde de Gisclareny és d’ERC i no de JxCAT • Pàgina 47: El nombre d’alcaldies de JxCAT és 9 i no 8 • Pàgina 55, l’alcalde de Sant Andreu Salou estava equivocat.

dent (Tots per l’Empordà) i no de JxCAT

Comú Guanyem (2) i PSC (2). Al Pallars Sobirà faltava comp-

la correlació de forces correcte és: JxCAT (9), ERC (8), PSC (1) i CUP (1)

• Pàgina 14: L’alcalde de Nulles estava equivocat. És Jordi

És Francesc Xavier Casanovas (JxCAT) i no és d’ERC.

i no de JxCAT

• Pàgina 75: L’alcalde de Marçà és de JxCAT i no d’ERC • Pàgina 81: L’alcade d’Els Plans de Sió és d’ERC i no de JxCAT • Pàgina 83: L’alcaldessa de Llardecans és de JxCAT i no d’ERC • Pàgina 84. L’alcalde de Torres de Segre és Joan Carles Miró

Oriol Ribalta (ERC).

• Pàgina 99: L’alcalde de Sant Feliu de Codines és de JxCAT i

Sánchez de JxCAT

• Pàgina 17: L’alcalde de Pedret i Marzà és d’ERC i no de JxCAT • Pàgina 18: L’alcaldessa de Sant Llorenç de la Muga és d’ERC • Pàgina 29: Al municipi de Sallent faltava el nom de l’alcalde: • Pàgina 31: La relació de regidors a Montbrió del Camp era

de JxCAT i no del PSC no Independent

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

9

ACTIVITAT INSTITUCIONAL

EL PUOSC 2020-2024 PERMETRÀ INVERSIONS A FAVOR DEL PROGRÉS DELS MUNICIPIS L’ACM celebra que ja hi hagi data per poder optar als 250 milions d’euros del

Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC)

2020-2024. El Govern català ha aprovat les bases reguladores i d’execució i ha

anunciat que el 2 de setembre s’obrirà

la convocatòria per cobrir necessitats d’inversió dels ajuntaments. Un cop

oberta, els ens locals podran presentar projectes fins al novembre per obtenir subvencions a partir del maig de 2020.

El president de l’ACM, David Saldoni, recorda que l’entitat municipalista reclamava des de feia temps un pla d’inver-

sions local per recuperar els anys de dèficit d’ajuts durant la crisi econòmica.

Saldoni recorda que des de 2012 no hi havia un pla d’ajuts de la Generalitat per a inversions al món local i reivindica

que “els ajuntaments catalans hem estat sempre exemple de bona gestió i cohe-

sió. Som l’administració pública, que des

pressupostos del 2020 i, per l’altra, la

festat que el PUOSC 2020-2024 per-

xifra de 250 milions d’euros”.

millorar el benestar de la ciutadania i la

El PUOSC és una eina molt important per

sentit, ha destacat que “reconeixem l’es-

mitjans i petits, ja que permet realitzar

convocatòria i li demanem que treballi en

ritorial i la pèrdua de població entre els

tinuïtat: per una banda, l’aprovació dels

78% dels 947 municipis catalans).

de fa anys, tenim superàvit” i ha manimetrà “planificar inversions de futur per

recerca de més recursos per ampliar la

competitivitat dels municipis”. En aquest

als municipis catalans, sobretot, per als

forç que realitza el Govern amb aquesta

inversions per impulsar el reequilibri ter-

dues direccions per garantir-ne la con-

pobles de menys de 5.000 habitants (el

DEMANEM UN CANVI DEL CODI PENAL PER FER FRONT A LA INSEGURETAT L’Associació Catalana de Municipis i

d’alguns municipis. En aquest sentit,

tància d’adaptar la legislació vigent a la

catalans una moció que expressa la

Comarques (ACM) reivindica la impor-

l’ACM ha enviat a tots els ajuntaments

creixent inseguretat que pateixen els

preocupació per l’alarma social que hi

municipis del nostre país.

L’objectiu prioritari és garantir la seguretat dels ciutadans dotant a l’administració de les eines legals suficients

per combatre l’increment de robatoris

en habitatges, així com altres delictes i episodis de violència puntual. Ja al mes

de març l’ACM i el Consell Comarcal del Maresme van consensuar una mo-

ció per fer front als robatoris, sobretot que es produïen en nuclis disseminats

ha i insta a la Fiscalia general de Cata-

lunya i al Tribunal Superior de Justícia

a fer una graduació de les peticions de pena, i al Parlament de Catalunya

i al Congrés dels Diputats a modificar el codi penal per elevar les penes d’aquest tipus de delictes.

La moció també reitera la importància d’una bona coordinació entre cossos policials i ajuntaments. L’ACM valora

positivament l’esforç que des de la Con-

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

10

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

sellera d’Interior s’ha fet per combatre la delinqüència, ja que està prevista la incorporació de 750 nous agents dels

Mossos cada any en els propers dos

anys, i el reforç policial a Barcelona amb 320 nous efectius a partir del mes d’octubre.

El president de l’ACM, David Saldoni, “reclama modificacions ràpides al Codi

penal que impedeixi la reiteració delic-

tiva, i que els lladres entrin per una porta i surtin per l’altre”. I reconeix la feina

dels Mossos i policies locals per detenir lladres “però que veuen amb impotència com la justícia no hi pot fer res”.

ACTIVITAT INSTITUCIONAL

EL GOVERN ANUNCIA UN PLA DE SUPORT PER ACOLLIR ELS JOVES MIGRATS SOLS

serció laboral dels joves vulnerables que

han participat en els diversos programes de formació. Pel que fa als programes de

convivència, es contempla la contractació, a través del Contracte Programa, de pro-

fessionals destinats a la dinamització, amb el doble objectiu de fomentar la convivència entre els centres de menors i el seu entorn i fer treball en xarxa amb la comunitat.

És a dir, contractació de 110 professionals El president de l’ACM, David Saldoni, va

buscar eines per generar millors espais de

Pla de suport al territori que el Govern va

aquests joves i saber aprofitar les opor-

dels joves migrats sols als municipis on

joves migrats sols.

assistir el 22 de juliol a la presentació del

coordinació, polítiques d’emancipació per

anunciar per millorar l’acollida i inclusió

tunitats que ens genera el fenomen dels

s’allotgen.

L’acte va comptar amb diferents alcaldes

i alcaldesses, convocats pel Conseller de

Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani. La trobada havia de servir per

per a la dinamització cívica i emancipació

juvenil. Una nova figura que farà d’enllaç entre els centres de joves migrats sols i els municipis.

Els ens locals van posar de manifest la

En el decurs de la trobada es va presentar

el pla de suport. Pel que fa a programes

d’emancipació preveu un conveni amb la Federació d’Empreses d’Inserció Laboral

de Catalunya (FEICAT) per fomentar la in-

necessitat de tenir una comunicació més

fluïda entre el Departament i l’Ajuntament i també que aquesta corresponsabilitat

sigui una realitat per tal de treballar en benefici dels joves.

L’ACM FORMA PART DE LA TAULA DEL PACTE NACIONAL PELS DRETS DELS DISCAPACITATS L’ACM va participar el 18 de juliol a la constitució de la Taula del

Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitat. Una

seixantena de representants dels col·lectius i organitzacions implicades en el Pacte, entre elles l’ACM, van participar en l’acte ofi-

cial. Aquesta Taula és l’òrgan que, a partir de sis grups de treball, s’encarregarà d’elaborar el document definitiu del Pacte Nacional

pels drets de les persones amb discapacitat, i que està previst es presenti el juliol del 2020.

PARTICIPEM AL PLENARI DE LA COMISSIÓ PER COMBATRE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

El 17 de juliol va tenir lloc el 14è plenari de la Comissió Nacional per a una intervenció coordinada contra la violència masclista, pre-

sidida per la Consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i amb la participació del Conseller d’Interior, Miquel Buch. En el plenari,

es va posar èmfasi en què cal un compromís de país per lluitar i eradicar la violència masclista. En aquest sentit, la tasca de proxi-

mitat del món local és prioritària per ajudar a les dones i vetllar per erradicar la violència masclista i sexual. Des del món local es posa

especial èmfasi en la necessitat de treballar de manera transversal i coordinada per a una millor atenció a les víctimes.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

11

ÀMBITS SECTORIALS

FEM APORTACIONS AL PROJECTE DE LLEI D’ORDENACIÓ DE LITORAL El secretari general de l’ACM, Albert Batalla, va comparèixer el 17 de juliol al Parlament de Catalunya per donar la visió de

l’Associació Catalana de Municipis al projecte de Llei d’ordenació del litoral.

Des de l’ACM es considera que la propos-

ta “omple un buit legal important i posa les bases a una millor actuació concertada de

les tres administracions que hi tenen competències”. Al mateix temps, però, es ma-

nifesta que els ajuntaments haurien de ser

L’ACM també creu que encara que hi hagi

ció que faci la Generalitat en els municipis,

les platges, introduint un informe vinculant

són de competència municipal, han de ser

ajuntaments que tenen litoral han de poder

de no haver-se previst traslladar la respon-

del Pla d’Ordenació del litoral, i en el seu se-

preveure la informació de qualsevol actua-

plena corresponsabilitat amb el Govern.

qui aprovessin els plans d’usos del litoral i de l’òrgan competent de la Generalitat en

matèria d’ordenació del litoral, que es li-

mités a garantir l’adequació del pla local d’usos al Pla d’ordenació del litoral.

activitats no previstes en els plans d’ús, si

sigui o no competència municipal.I que els

autoritzades pels ajuntaments i no pel fet

participar abans i després de l’aprovació

sabilitat a la Generalitat. Així, la Llei ha de

guiment i avaluació com a institucions amb

VOLEM MÉS REPRESENTACIÓ LOCAL A LA FUTURA AGÈNCIA DE PATRIMONI NATURAL El president de l’ACM, David Saldoni, va comparèixer el 23 de juliol al Parlament

davant la comissió que s’encarrega de la Proposició de Llei de creació de l’Agència

de Patrimoni Natural. Saldoni va valorar de forma positiva la proposta, reiterant que ha

de permetre “una manera més àgil i efici-

ent de gestionar el patrimoni natural” i va demanar “una millor representació local, ja

que dels 30 representants, només 2 són a proposta de les entitats municipalistes”.

EXPOSEM EL PUNT DE VISTA LOCAL A LA LLEI DE PROTECCIÓ D’OLIVERES CENTENÀRIES

El tinent d’alcalde de Maials, Joan Segura,

va comparèixer al Parlament el 18 de juliol per fer aportacions, en nom de l’ACM, a

la futura Llei de protecció d’oliveres centenàries.Segura va alertar que s’estan

abandonant oliveres perquè no són ren-

tables pels pagesos ni en poden viure i va manifestar que “no ens centrem tant en regular les sancions, i centrem-nos més en preveure ajuts per poder-les protegir”.

12

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

ENTREVISTA

“SOM UN GOVERN OBERT A TOTHOM I AMB PROXIMITAT AMB LA GENT” Oriol Ribalta (ERC). Alcalde de Sallent

Per Ribalta la joventut “mai és un factor negatiu sinó que comporta un punt extra

d’energia i d’il·lusió” i assegura que “la re-

novació també genera noves dinàmiques positives”. Tot i ser molt jove, de fet és l’alAlcalde: Oriol Ribalta (ERC)) Professió: Politòleg Habitants: 6.669 Pàgina web: www.sallent.cat

Oriol Ribalta (Sallent, 1995) ha estat escollit alcalde del seu municipi amb només 24 anys i presentant-se per primera vegada

a l’alcaldia de Sallent. La majoria absoluta

obtinguda el passat 26 de maig per part

d’ERC va sorprendre al propi cap de files, ja que Ribalta assegura que “teníem la sensació que guanyaríem però no ens

esperàvem una majoria absoluta tan acla-

paradora com la que hem obtingut”. En aquest sentit, apunta que “durant la campanya i mesos abans estàvem fent la feina, la gent responia molt i guanyar era una

possibilitat plausible, tot i que pensàvem que seria molt més igualat”.

Una de les claus de l’èxit d’aquesta victòria, segons Ribalta, és la “proximitat” vehi-

culada principalment a través del “porta a

porta, dedicant-hi 170 hores anant a visitar totes les cases de la vila. Ha estat un punt

importantíssim de la campanya perquè la gent et dona molta informació i t’ajuda

moltíssim a conèixer els problemes dels

veïns i veïnes”. Alhora també explica la

seva contundent victòria perquè “hi havia poques candidatures i això afavoria que

un partit pogués obtenir la majoria. Nosaltres vam fer un programa integrador, on tothom s’hi podia sentir inclòs, transversal per tots els sectors de gent de Sallent i, a

més, vam fer una campanya molt positiva, sense parlar dels altres grups centrant la campanya en la gent, en Sallent. I això és el que ens va donar molta projecció”.

Ribalta insisteix molt en la “proximitat”

com a element clau per la governança del municipi en els propers quatre anys,

apostant per “un govern obert, que obre

la mà a l’oposició i al poble. Volem ser més transparents, més comunicatius, amb una presa de decisions més col·lectiva. I també establir una taula de diàleg amb l’oposició per abordar els temes més transcen-

dents que afecten al municipi. No portem ni un mes i ja hem estès la mà en dues

ocasions per dos grans temes. Altra tema és que l’oposició tingui la predisposició de treballar conjuntament...”.

calde més jove de la història del Bages, l’alcalde de Sallent explica que “ningú neix preparat per fer d’alcalde tingui l’edat que

tingui”, tot i que Ribalta ja va exercir com a alcalde pedani de Cabrianes en l’anterior

mandat. Sobre l’equip, l’alcalde destaca

que “a més de ser molt jove tot l’equip era nou menys un regidor que repetia i que estava a l’oposició. Tots els components,

però, tenen professions en àmbits importants des de les quals poden aportar molt al municipi. Cada persona tenia un perfil

molt adequat en les àrees en què es divi-

deix un ajuntament” i destaca la vocació de servei del nou govern municipal atès que “les persones que hi són fan una feina de servei públic, de vocació pública”.

Sobre les prioritats del nou govern, expli-

ca que a part de fer un govern “obert que obre la mà a l’oposició i al poble sent més

transparents” també vol entomar el repte

d’aconseguir una nova residència de gent gran, ja que l’actual ha quedat “antiqüada”. Per assolir aquesta fita s’encoma-

na a un front comú dels 13 regidors del consistori i “treballar molt per tal que sigui una realitat” i s’obre a “trobar entre tots els grups municipals les millors maneres per

aconseguir-ho i oferir a la gent gran del municipi aquest servei”.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

13

D’INTERÈS LOCAL

COM AFRONTEM ELS MUNICIPIS L’AUGMENT DE LA DISTRIBUCIÓ DE MERCADERIES? Les tendències marquen un increment de

la densitat de les ciutats, amb el consegüent augment de la demanda de béns.

En paral·lel, s’està produint un auge del

comerç electrònic, el que està provocant

un augment dels veh-km de vehicles pe-

sats, afectant negativament a la congestió de les ciutats i dificultant la gestió de la mobilitat en moltes poblacions catalanes.

Partint d’aquesta situació, la Taula del

Exemple de distribució nocturna. Font: Guia DUM, ATM

2016 i constituïda per la Direcció General

ciutats internacionals i europees), a partir

l’accés com l’aparcament en els nuclis de

ritzar les actuacions que mitiguin els efec-

zades comprenen diferents mesures com

ciutats, i poder ajudar així als Ajuntaments

tres de consolidació urbana, lliuraments

planificar millors solucions.

de gestió de la càrrega i descàrrega, ús

Sector Logístic (TSL), creada al juny de de Transport i Mobilitat de Catalunya i l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona (ATM), aglutina tant agents públics

com privats implicats en la distribució ur-

bana de mercaderies i incentiva diversos grups de treball relacionats amb la gestió

de mercaderies. La TSL ha publicat, amb col·laboració del Centre d’Innovació del

Transport (CENIT) del CIMNE-UPC, el Llibre Blanc de la Distribució Urbana de

Mercaderies (DUM). https://www.atm.

cat/web/jornades/20190327/Dum-llibre-blanc.pdf

El Llibre Blanc de la DUM té la vocació de

ser un recull complet i estructurat de bones pràctiques i recomanacions en gestió de la logística urbana, que esdevingui

una referència per al desenvolupament d’actuacions i polítiques en aquest àmbit

a Catalunya. El document fa una taxono-

mia d’innovacions en la DUM basada en un benchmarking (estudi de casos pilot a

del qual s’estableixen les pautes per prio-

les ciutats. Les solucions concretes analit-

tes dels vehicles de mercaderies a les

implementar taquilles de lliurament, cen-

i als altres agents implicats a dissenyar i

en hores vall i nocturnes, noves formes

El comerç electrònic ja està provocant un fort augment del trànsit de vehicles pesants. Com ho solucionem?

de combustibles alternatius, la creació

Les recomanacions plantejades en la

una anàlisi detallada de l’eficàcia d’aques-

d’una guia pera elaborar les ordenances municipals

https://www.atm.cat/web/

jornades/20190327/2019-GuiaDUM-

v201902.pdf, o la creació d’una plataforma digital de la DUM http://www.atm.

cat/DUMCAT a títol d’exemple. Mitjançant

DUM es constitueixen en relació als qua-

tes mesures és possible entendre en pro-

tecnològica: la regulació, els models de

tor clau d’èxit o fracàs.

vehicle. Així, per exemple, l’estratègia lo-

Dins dels treballs del Llibre Blanc s’han

punts de recollida, priorització d’hores

de la Taula del Sector Logístic, que perme-

ció actual, per tant, haurà d’assegurar tant

tenint en compte els agents implicats i l’es-

tre pilars requerits per a la implementació

negoci, l’estratègia logística i el tipus de

funditat de cadascuna d’elles, com el fac-

gística està basada en una anàlisi dels

realitzat enquestes als diferents membres

vall i centres logístics urbans. La regula-

ten obtenir una anàlisi de la situació actual

tudi tècnic del Llibre Blanc. Els objectius establerts s’han relacionat amb les mesu-

res proposades per tenir una matriu que et permet decidir quines són les mesures

que maximitzen els beneficis d’un objectiu concret. Es vol amb aquesta matriu donar

una visió integral de les propostes del lli-

bre blanc al sector de les mercaderies .

Les conclusions d’aquest document confirmen la necessitat de promoure la DUM amb mesures reguladores a nivell local o

supramunicipal i indica quines són les acTaxonomia d’innovacions en la DUM. Elaboració pròpia

14

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

cions més eficaces per fer-ho.

D’INTERÈS LOCAL

ASSOLINT L’EQUILIBRI TERRITORIAL: 45 MEUR EN AJUTS ALS ENS LOCALS EN TRES ANYS PER TENIR MÉS AIGUA

Les actuacions per a incrementar la ga-

rantia als municipis catalans no acaba

aquí. En l’actualitat, l’Agència Catalana de l’Aigua està treballant en una nova convo-

catòria d’ajuts per a incrementar la garantia, destinada a ajuntaments i ens locals,

amb una dotació de 10 milions d’euros. Es preveu que a principis de la tardor s’activi aquesta línia.

Desglossament. Requisits per acollir-se als ajuts

Les diverses línies d’ajuts d’abastament El clima mediterrani és variable. Passem

de llargs i intensos períodes de sequera a episodis de precipitacions curtes i d’inten-

sa durada. La pluviometria anual de Barcelona és similar a la de Londres, amb la

diferència que a la capital britànica la pluja és constant i moderada, mentre que a

casa nostra les precipitacions acostumen

a ser intenses i en poc temps poden aportar grans quantitats d’aigua.

Això provoca que l’aprofitament d’aigua

a casa nostre sigui una tasca complexa, havent de buscar l’equilibri. Tampoc ajuda

que a les zones més poblades del país es produeixi la paradoxa que s’hi acumuli un

percentatge molt elevat de població (més del 92%) i que, per contra, es disposi d’escassos recursos hídrics.

Això ha provocat que els períodes de sequera hagin estat recurrents a Catalunya, vivint set episodis importants en els darrers 40 anys.

La construcció de la presa de la Llosa del Cavall (1998) amb 80 hm3 de capacitat,

l’activació de la dessalinitzadora de la Tor-

dera (2002) –actuació que es va ampliar al

2011, duplicant la seva capacitat i passant dels 10 als 20 hm3-, la dessalinitzadora del

Llobregat (2009) amb una capacitat per

produir 60 hm3 d’aigua anuals, així com la recuperació de pous i captacions en desús (37 hm3), la millora en els tractaments de potabilització (15 hm3), entre d’altres,

són actuacions que han incrementat la garantia d’aigua en prop del 35% a les zones més poblades del país.

a les zones més poblades de Catalunya.

ció de noves captacions, ampliar o millorar la xarxa de subministrament, incrementar la capacitat d’emmagatzematge i millorar els tractaments de potabilització.

De cara a la tardor de 2019, és previst que es convoqui una línia d’ajuts, amb un pressupost de 10 MEUR.

Pel que fa a l’import de la subvenció,

• 90% de l’import total de l’actuació si la

d’aigua i amb captacions vulnerables. Això augmenta el risc de desebastament en cas

de produir-se llargs períodes amb falta de pluges o bé per possibles problemes de qualitat.

població censada és menor als 500 habitants.

• 75% de l’import total si la població censada està entre els 500 i els 2.000 habitants.

en 45 MEUR i destinades a incrementar les

gua a les conques internes, principalment

quantitat com en qualitat) amb la construc-

accés a grans xarxes de subministrament

tat de Catalunya, a través de l’Agència Ca-

ons per a incrementar la disponibilitat d’ai-

resoldre els problemes de garantia (tant en

sada:

Tot i això, hi ha municipis que no tenen

plegat, entre 2016 i 2018, tres línies d’ajuts

l’actualitat ha dut a terme diverses actuaci-

d’aigua. Aquests ajuts van encaminats a

Ajuts a municipis amb vulnerabilitat d’aigua

Primer, les zones més poblades

talana de l’Aigua (ACA), des de 1998 fins

blemes estructurals en el subministrament

aquest es calcula segons la població cen-

Per resoldre aquesta situació, l’ACA ha desPer a resoldre aquests dèficits, la Generali-

d’aigua van dirigides a ens locals amb pro-

per a l’abastament d’aigua quantificades

fonts d’aigua de diversos municipis. Això ha permès que moltes localitats catalanes

hagin incrementat la disponibilitat d’aigua i estiguin millor preparats davant de problemes d’escassetat o de manca de qualitat.

• 60% del cost total si la població censada està entre els 2.001 i els 5.000 habitants.

• 45% del cost total de l’actuació si la po-

blació censada és d’entre els 5.001 i els 20.000 habitants.

• 30% del cost total si la població censada és de més de 20.000 habitants.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

15

CENTRAL DE COMPRES

POSEM A DISPOSICIÓ DELS ENS LOCALS EL SISTEMA DE VÍDEOACTES PER DIGITALITZAR ELS PLENS MUNICIPALS El sistema de vídeoacta és una eina

de molta utilitat pels consistoris, ja que permet la digitalització dels plens

municipals. Just en aquests dies en què la nova legislatura municipal

2019-2023 comença a caminar pot ser una bona opció incorporar aquest servei als diferents municipis.

L’estalvi de temps en la transcripció de les actes dels plens municipals és

una de les prestacions que té el servei de videoactes. La signatura digital

de l’acta tanca i dona solidesa a l’enregistrament fefaent del contingut de les intervencions i dels acords presos

pel Ple del consistori. A més, inclou l’opció d’emetre en directe les sessions plenàries afegint major transparència a les mateixes.

Alhora, el sistema de vídeoacta incorpora encara més aspectes que afavoreixen la gestió dels plens municipals:

• Ordre: l’acta es conforma en base

al que s’enregistra pel que els intervinents estan obligats a utilitzar el mi-

cròfon durant el seu ús de la paraula.

D’aquesta manera tot allò que no queda registrat no forma part de l’acta, evitant així interrupcions.

• Transparència: el servei de vídeo-

transmissió de la sessió, accessoris

sessió plenària a la web de l’ens local

ment. Són quatre les empreses ad-

nada, tota la informació relacionada

Semic i Vitelsa.

cions, acords, documentació annexa,

Ja són 68 els ens locals que s’han

acta permet incorporar fàcilment la

del sistema, allotjament i manteni-

facilitant, en obert i de manera orde-

judicatàries: Acta Digital, Ambiser,

amb el ple: punts tractats, intervenetc.

adherit a aquest Acord marc, con-

• Projecció: els membres del ple te-

guiment de la llei de contractes del

ja siguin les seves o les de qualse-

avantatjosos.

nen accés a totes les intervencions,

sector públic i amb uns preus molt

vol membre del consistori, de manera

que es donen a conèixer les seves

opinions i/ o posicionaments durant el transcurs del ple.

Es poden contractar les opcions següents: sistema de vídeoacta, re-

16

tractant a través d’un escrupolós se-

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

INFORMACIÓ:

93 496 16 16

centraldecompres@acm.cat www.centraldecompres.cat

LOCALRET

5G, LA TECNOLOGIA QUE TORNARÀ A CANVIAR LES COMUNICACIONS MÒBILS

en fase, amb feixos de radiació directius

que s’envien específicament als dispo-

sitius 5G connectats, a diferència de la

tecnologia 4G i anteriors, que radien en totes direccions per a les comunicacions amb tots els dispositius.

Davant d’aquesta realitat, els Ajuntaments, i també els ciutadans, es plan-

tegen com es durà a terme aquest desplegament i quins seran els reptes i qüestions que se’ls presentaran.

Per la seva banda, les operadores ja

Radiació de les antenes de telefonia mòbil 4G i 5G.

Darrerament, la 5G, o cinquena gene-

ració, ocupa un espai important a les

notícies d’actualitat tecnològica, posant en relleu els avantatges que comporta-

rà respecte a la seva predecessora, la

tecnologia 4G. Entre d’altres, se’n desta-

quen l’augment de la velocitat teòrica de transferència de dades de baixada fins a 20 Gbps (quan funcioni a ple rendiment) i una latència per sota d’un mil·lisegon

que permetrà posar en marxa les apli-

cacions per a cotxes intel·ligents o els dispositius domèstics d’IoT (Internet of Things), impossibles amb el 4G actual.

Tot i que l’inici de la seva comercialització generalitzada del 5G s’espera per a

l’any 2020, les operadores de comunicacions electròniques ja tenen funcionant les seves proves pilot i, fins i tot, han co-

mençat a vendre’n els primers terminals.

Pel que fa al desplegament de les xarxes, en aquests moments, ens trobem en la fase inicial. Algunes de les fre-

qüències que utilitzarà aquesta tecnologia encara no han estat subhastades pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme perquè continuen en ús per la TDT. Es

tracta de les freqüències de 700 MHz,

que seran utilitzades en zones de baixa densitat de població.

Altrament, a les zones més densament

poblades, la banda 3,7 GHz (3.4003.800 MHz) és la considerada principal

pels serveis basats en 5G a Europa. De

fet, és aquesta la banda que s’ha emprat per a les primeres etapes del desplegament de la tecnologia.

Un altre canvi és que la tecnologia 5G

estan realitzant modificacions tecnològi-

ques a les estacions de radiocomunica-

ció en funcionament. De tota manera, en

utilitzar una freqüència molt més alta que la de les xarxes actuals, això comportarà la necessitat d’augmentar el nom-

bre d’estacions de telefonia mòbil. Per aquest motiu, caldrà, per tant, la instal· lació de noves infraestructures.

Addicionalment, en un futur, les operadores hauran de desplegar també esta-

cions de telefonia mòbil a nivell de carrer

en aquells punts on es vulgui aconseguir una cobertura òptima.

Tots aquests seran, entre d’altres, reptes

importants que caldrà anar afrontant per

trobar solucions òptimes, tant per als ciutadans, com per als pobles i ciutats.

utilitza antenes disposades en matrius

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

17

PARTITS POLÍTICS

EN EL PROPER CURS QUIN HA DE SER EL REPTE QUE HA D’ABORDAR EL MÓN LOCAL? ELS CIUTADANS HAN DE SER ELS ACTORS MUNICIPALS MÉS IMPORTANTS I, PER AIXÒ, HEM D’APORTAR NOVES EINES PER PARTICIPAR EN LA VIDA INSTITUCIONAL DELS MUNICIPIS

Marc Solsona President del Consell d’Acció Municipal del PDeCAT El PDeCAT, mitjançant les llistes municipals de Junts per Catalunya,

dels municipis essent co-partícips de les decisions.

està al govern en 411 municipis i en 21 entitats municipals descentralitzades. També governem en 27 dels 40 Consells Comarcals i a

La ciutadania ha de col·laborar amb l’administració local perquè

les 4 Diputacions Provincials. Aquesta posició institucional la volem

aquesta pugui garantir l’equilibri territorial, la simplificació i agilitza-

utilitzar per fer efectiu una de les nostres principals raons de ser com

ció de l’administració, l’eficient prestació de serveis, la bona gestió

a partit : fer política per a les persones. És a dir, posar el ciutadà al

financera, la transparència i la dinamització de l’economia municipal.

centre de la nostra activitat política.

La governança municipal absolutament coordinada i determinada Nous models de governança. Es tracta d’apoderar a la ciutadania.

també amb la causa nacional catalana de defensa de drets i lliber-

Els ciutadans han de ser els actors municipals més importants, i, per

tats i amb la defensa incansable dels drets humans i dels drets de

això, hem d’aportar noves eines per participar en la vida institucional

Marc Sanglas Secretari de Política Municipal d’ERC

ciutadania.

L’APLICACIÓ DE LA REGLA DE LA DESPESA I LES LIMITACIONS A DE NOU PERSONAL FAN QUE ENS TROBEM AJUNTAMENTS AMB RECURSOS QUE NO PODEN ATENDRE LES NECESSITATS

Haurà de ser una legislatura necessàriament expansiva. Una vegada

recursos que no poden atendre les necessitats dels seus ciutadans,

constituits els ajuntaments i aprovada l’organització i funcionament dels

i això és inadmissible sigui quin sigui el color polític. Si bé el mandat

mateixos, arriba el moment de definir objectius i reptes per als propers

2011-2015 va ser de recuperació de les finances municipals, i el mandat

anys, que majoritàriament s’acabaran plasmant en un pla de mandat.

2015-2019 ha estat de contenció i estalvi, la legislatura que ara iniciem ha de ser necessàriament expansiva, sempre aplicant la màxima res-

Malauradament, tot allò que pretenguem fer per millorar els nostres

ponsabilitat en la gestió.

pobles i ciutats continuarà topant amb les limitacions que ens imposa l’estat espanyol en forma d’una normativa d’estabilitat pressupostària

Des d’Esquerra Republicana, en condició de primera força municipalis-

excessivament exigent amb els ajuntaments.

ta del país, liderarem un front comú amb l’objectiu de revertir tota la normativa estatal que continua asfixiant als nostres ajuntaments. Recordem

Concretament l’aplicació de la regla de la despesa i les limitacions a la

que es tracta d’una normativa aprovada per l’anterior executiu del PP, el

incorporació de nou personal fan que avui ens trobem ajuntaments amb

qual té avui una presència residual a Catalunya.

Xavier Amor Secretari de Coordinació de Política Municipal del PSC

ELS SERVEIS A LES PERSONES I LES POLÍTIQUES REDISTRIBUTIVES, I DE DIVERSITAT SERAN UNA DE LES NOSTRES PRIORITATS

Iniciem un nou mandat municipal, que s’ha de caracteritzar per l’obliga-

rables a la creació, el treball i la emprenedoria, generant així benestar i

da cerca –com a representants públics que som– del progrés social i

riquesa per redistribuir en forma de serveis i polítiques d’igualtat.

del desenvolupament sostenible del món local al nostre país.

Els serveis a les persones i les polítiques redistributives, i de diversitat Des del municipalisme, i en aquest cas el socialista, desplegarem una

seran una de les nostres prioritats. Hem d’assistir als col·lectius més ne-

agenda del canvi progressista, centrada en fer front els reptes dels ciu-

cessitats que pateixen els efectes de les desigualtats als barris, treba-

tadans i ciutadanes, garantint la igualtat d’accés als serveis, i enfortint la

llant per més serveis en un entorn de cohesió i seguretat.

cohesió territorial.

En definitiva, i parafrasejant les paraules de la nova presidenta de la També, perquè els municipis en són clau, serem més que mai ferms en

Diputació de Barcelona, Núria Marín, en el ple d’investidura “no tots els

la lluita contra el canvi climàtic i farem viables les polítiques locals de la

i les municipalistes pensem el mateix, però sí parlem el mateix llenguat-

Nova Agenda Urbana i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

ge: el del municipalisme. Aquesta és una coincidència rellevant que ens han de permetre treballar plegats des del món local, i descobrir què ens

18

Hem de seguir fomentant la innovació i l’activitat econòmica local. Cal

uneixen més coses que les que ens separen, per compartir un mateix

fer-ho a partir de les potencialitats de cada territori, amb entorns favo-

objectiu: ser útils a tota la ciutadania”.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

PARTITS POLÍTICS

CAL AFRONTAR EL CANVI CLIMÀTIC ALS MUNICIPIS QUE REQUEREIX ACTUAR EN TOTES LES SEVES DIMENSIONS

Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV El principal repte a curt termini és que els ajuntaments, conjun-

Un altra gran repte és que les polítiques públiques s’impregnin

tament amb les institucions del país, declarem l’emergència cli-

de feminisme. Cal fer un pacte institucional per trencar amb la

màtica. Cal afrontar el canvi climàtic als municipis que requereix

“bretxa salarial”, el “sostre de vidre”. És una obligació tenir una

actuar en totes les seves dimensions: reduir el consum energètic

mirada feminista i interseccional per revertir la realitat i poder

i el seu impacte climàtic mitjançant l’impuls de l’ecoeficiència, la

donar sortides de millora econòmica als pobles i ciutats

mobilitat sostenible o l’edificació i urbanisme bioclimàtic; apostar per una ràpida transició a les energies renovables; apostar per un canvi en els sistemes alimentaris que afavoreixin els circuits curts de comercialització, la producció d’aliments locals i de temporada; desenvolupar polítiques de reducció dels residus, reutilització i establir mesures en el disseny i producció que permetin l’economia circular.

En el moment de tancar l’edició d’aquesta revista, no havíem rebut el text de resposta a la pregunta d’aquest mes.

Luz Guilarte

CAL APOSTAR PER UNS AJUNTAMENTS MÉS PRÒXIMS A LA CIUTADANIA, MÉS OBERTES, MODERNS I INNOVADORS

Presidenta del Grup municipal Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona Massa sovint, en els darrers anys hem assistit a una utilització

Cal apostar per uns ajuntaments més pròxims a la ciutadania, més

dels ajuntaments per part de les formacions independentistes i

oberts, moderns i innovadors. L’administració local ha d’avançar al

populistes apropiant-se de la legitimitat dels consistoris, els quals

mateix ritme que avança la societat, incorporant a la gestió diària

són la màxima expressió de la pluralitat del conjunt de la ciutada-

els recursos que ofereixen les noves tecnologies i aplicar criteris

nia. En nom de la democràcia han pervertit el sentit de la pròpia

de transparència i de participació ciutadana a l’activitat municipal.

paraula, deixant sense veu a una part majoritària de la societat

Una bona manera de legitimar els governs locals i els consistoris

catalana que no combrega amb els postulats independentistes i

és mitjançant la rendició de comptes davant la ciutadania, el que

en moltes ocasions amb la complicitat de diversos grups munici-

anomenem accountability.

pals del PSC.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT MATADEPERA ÉS EL MUNICIPI QUE FA MILLOR LA RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS Matadepera és el municipi català que millor va fer la recollida selectiva de residus durant el 2018. Aquesta conclusió s’extreu de la presentació de les dades de generació

de residus municipals a Catalunya, que va fer el Conseller

de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, acompanyat del director de l’Agència de Residus de Catalunya, a inicis de juliol.

Els nous plafons sobre residus. Foto: Ajuntament Palafrugell

45 ESTABLIMENTS I 5 MUNICIPIS DE LA ZONA PIRINEUS-NOGUERA PALLARESA REBEN EL CERTIFICAT DE DESTÍ DE TURISME FAMILIAR Els Ajuntaments distingits són Sort, Rialp, Soriguera, Llavorsí

i Baix Pallars. El lliurament el va fer la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, el dissabte 13 de juliol i va

destacar que els certificats són “un element de màrqueting

Matadepera va recollir un 90,87% de recollida selectiva

bruta (abans de treure els residus impropis). El segon

municipi amb més percentatge va ser Vilablareix amb un 90,57%, i el tercer Argentona amb un 87,86%. Pel que fa

a comarques, les que millor reciclen són Osona (61,66%), el Priorat (59,50%) i el Pallars Sobirà (57,29%). Un total de deu comarques han recollit més del 50% dels residus i a nivell municipal, un total de 295 municipis van assolir una recollida selectiva de més del 50%.

que permet a les destinacions posicionar-se davant el seu

Durant el 2018 a Catalunya es van generar 3,98 milions

pees per la qualitat que ofereix”. La Generalitat celebra que

llida selectiva bruta del 41,8%, és a dir, 1,66 milions de to-

client, i a Catalunya diferenciar-se d’altres destinacions eurol’elevat nombre de certificacions demostra el grau d’implicació del sector públic i privat en el turisme familiar.

de tones de residus municipals, amb una mitjana de reco-

nes. La xifra comparada amb el 2017 suposa un augment del 8,4%. Cada català genera 1,43 kg/hab/dia.

Natura i muntanya en família’ i ‘Platja en família’ són les marques d’especialització que atorga l’Agència Catalana de Turis-

me (ACT) a un municipi o conjunt de municipis per garantir que

ofereixen uns determinats serveis i equipaments adaptats a les necessitats de les famílies amb nens.

Entre d’altres, es valora que tinguin especial atenció a les normes de seguretat, ampli programa d’animació, instal·lacions

adequades per als més petits en zones públiques, allotjaments i oferta complementària, o fàcil accés a la informació dels programes d’activitats diàries. En el cas de les destinacions d’interior, han de tenir com a mínim un recurs natural.

Dues persones fent recollida selectiva. Foto d’arxiu: ACN

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

MUNICIPIS EN POSITIU

PERSONES AMB DISCAPACITAT S’INTEGREN A SALOU A TRAVÉS DE LA JARDINERIA

Tweets

#municipisenpositiu Ajuntament de les Borges Blanques @AjBorgesBlanque

El Govern aportarà 2,4 milions d’euros per construir l’Arxiu Comarcal de les Garrigues a les Borges Blanques

L’Ajuntament de Salou ha posat en marxa

tes per portar a terme la neteja, el manteni-

i conservació de les zones verdes públi-

verds públics i de l’arbrat viari de Salou. Es

al mes de juliol els treballs de manteniment ques i dels espais forestals de Cap Salou.

Aquests treballs es fan a través del centre especial de treball Taller Àuria Cooperativa,

que permet la integració de persones amb discapacitat.

L’Ajuntament de Salou ja va aprovar al mes de maig l’adjudicació de diferents contrac-

LLAGOSTERA DEIXA DE FER SERVIR AMPOLLES I GOTS DE PLÀSTIC

ment i la conservació integral dels espais

va dividir el municipi en tres grans lots que

Ajuntament de Lloret de Mar @Lloret_de_Mar L’Ajuntament de Lloret posa en marxa el nou servei de cita prèvia per reduir cues i temps d’espera en les gestions de la ciutadania

s’han adjudicat per un valor de 2,6 milions d’euros durant els propers dos anys. El lot tres es tractava d’un contracte reservat, de forma exclusiva, per als centres especials

de treball amb la voluntat de potenciar l’au-

tonomia de persones amb vulnerabilitat a

Ajuntament de Berga @AjBerga #Berga reparteix bosses i ampolles per recollir les deposicions dels animals

través d’un treball digne.

SANT SADURNÍ D’ANOIA OBRE AL PÚBLIC UNA ÀREA D’AUTOCARAVANES

Zona habilitada. Foto: Ajuntament Sant Sadurní

Ajuntament de Solsona @solsona_cat Els 1.600 euros recaptats a les piscines municipals de #Solsona durant l’onada de calor es destinen al Fons d’emergència social

Ajuntament de Vilanova del Camí @vilanovainforma L’Ajuntament de Vilanova del Camí ha contractat 7 persones en situació d’atur a través de plans d’ocupació

Imatge del plenari de Llagostera. Foto: ACN

L’Ajuntament de Llagostera (Gironès)

L’àrea, acondicionada per l’Ajunta-

plàstic a les dependències municipals.

Consorci de Promoció Turística del

deixarà d’utilitzar ampolles i gots de

De moment, en les reunions, juntes i sessions plenàries del consistori ja es fan servir ampolles i gots de vidre, en comptes de les ampolles de plàstic d’un

sol ús que tenien fins ara. Properament

també es canviaran els gots dels dispensadors d’aigua per a envasos de

cartró que, tot i ser d’un sol ús, tenen un impacte ambiental menor que els de

plàstic. Aquesta mesura s’anirà aplicant

progressivament en totes les dependències municipals.

ment de Sant Sadurní d’Anoia i el Penedès, té capacitat per una dese-

na d’autocaravanes i compta amb una font d’aigua potable i un punt de bui-

Ajuntament de Sant Hilari Sacalm @santhilari L’Ajuntament de Sant Hilari, Font Vella i Sèlvans signen un conveni de col·laboració per la preservació de la biodiversitat de l’espai natural de les Guilleries

datge d’aigües grises i negres, tres

taules de pícnic amb els seus corresponents bancs i papereres. L’àrea és d’ús exclusiu per a autocaravanes,

amb estada màxima de 48 hores. La

tarifa és gratuïta. La nova àrea de Sant

Ajuntament d’Altafulla @ajAltafulla #Altafulla engega una campanya policial per combatre l’incivisme en la recollida selectiva

Sadurní estarà oberta 365 dies i està situada just a sota el castell de can Ferrer.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

21

OPINIÓ

FATALITAT LOCAL

Melcior Comes Periodista i escriptor

Quan tot allò que coneixem com

el possible per assolir la realitat derivada de les urnes. És

Catalunya’ va topar amb tota la

155, també: paralització de subvencions, requeriments exi-

panyol, a partir de la proclamació

convenis, etc. Ha de ser a nivell local on comenci a notar-se

2017, es va parlar molt de l’opor-

mida de les seves necessitats, sinó una administració que

eleccions locals a Catalunya de

ciutadania que paga impostos i vol veure contraprestacions

a ‘procés d’autodeterminació de

a nivell local on s’han notat greument els efectes de l’article

severitat repressiva de l’estat es-

gits il·legalment en castellà, paralitzacions de signatura de

de la república el 27 d’octubre de

que el país ha recuperat l’autogovern, no un autogovern a la

tunitat

realment pugui respondre a les demandes de serveis d’una

que

representaven

les

2019. L’estat espanyol va forçar,

més enllà de simbolismes i festes majors.

juntament amb el 155 que intervenia la Generalitat i des-

tituïa tot el govern català, unes eleccions al Parlament de

És a nivell local on s’han notat greument els efectes de l’article 155

Catalunya, potser amb l’esperança que l’independentisme majoritari que havia donat embranzida al procés perdés el control de la càmera. Però no va ser així, tot i la dispersió

de les forces sobiranistes. L’opció republicana continuava

sent majoritària, però davant d’un estat que només sap

La ciutadania hauria de percebre com, a nivell local, les

confiar que l’aposta republicana tornaria a treure el cap

que sigui dins els marges sempre escassos d’un pressu-

usar els mecanismes de l’empresonament, el país podia

forces sobiranistes es saben posar d’acord, i que encara

cada vegada que l’electorat fos cridat a les urnes.

post municipal, són capaces de donar a la ciutadania el

Es va tenir la incerta i boja esperança que aquestes proppassades eleccions municipals tinguessin la importància que van tenir les d’abril de 1931

tast del que podria ser una vertadera administració regida per principis republicans. La feina que no podrà fer un estat propi, la pot fer al seu nivell una administració local que té

l’avantatge de la proximitat, i on la unitat que ens ha portat

fins a les portes de la sobirania pot mirar de continuar donant fruits.

Això, almenys, si no es té la temptació de marginar certes

forces —sobretot les relacionades amb el centre liberal—

Fins i tot es va tenir la incerta i boja esperança que aques-

amb l’excusa d’assajar d’altres formes d’aliança, ja no en

importància que van tenir les d’abril 1931, que van con-

ció en pactes d’un govern llavors sí fatalment autonomista.

besnét d’aquell monarca és Felip VI, el qual compta amb

només els fets sinó el joc de cadires que inevitablement

vinar de qualsevol lectura que vulguem fer del capteniment

majories sobiranistes o majories (autonòmicament) d’es-

tes proppassades eleccions municipals tinguessin la

clau sobiranista, que poden tenir en el futur la seva traduc-

vertir-se en un plebiscit a la monarquia d’Alfons XIII. El re-

El realisme obliga a acalar el cap, tot sovint, i acceptar no

ben poques simpaties a Catalunya, pel que podem ende-

implica admetre que no hi ha més cera que la crema. Entre

electoral del país.

querres, n’hi haurà que tindran l’elecció clara, en la traduc-

Sigui com sigui, aquesta legislatura, interpretada en clau

ció derrotista que d’això se’n deriva.

municipal, tindrà, com és d’esperar, importants reptes que

Serà la legislatura de l’aterrament, la que ens permetrà aca-

molts consistoris sovint han fracturat la unitat estratègica

mobilitzar, a més de fer evident, davant dels ulls dels vo-

minació. Però davant del xoc amb l’estat, ha estat el tren

que estigui, s’imposa a un patriotisme que continua convo-

encarar. Els pactes que han possibilitat la constitució de

bar d’avaluar la magnitud de les forces que cadascú pot

que ens havia portat a fer junts tot el procés d’autodeter-

tants, fins a quin punt la fatalitat, per molt ben remunerada

independentista el que s’ha trobat amb els vagons deslli-

cant els valors més poderosos del país.

gats; la desfeta s’ha traduït massa sovint en un seguit de dispersions i retrets, de dissimulacions, ressentiments i males arts, incapaç d’adaptar-se i de continuar amb una demanda que en cap cas ha pretès res més que votar i fer tot 22

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

PÀGINA ESPECIAL

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2018

23