Revista ACM 409

409 Octubre 2019

La revista referent d’informació del món local

LLUÍS SOLER ÉS ESCOLLIT NOU PRESIDENT DE L’ACM

El Palau de Congressos de Girona va acollir la XXI Assemblea de l’ACM en la qual David Saldoni va donar el relleu a la presidència a l’alcalde de Deltebre. Pàg. 4-7

Front comú de les administracions catalanes per buscar solucions als casos de pobresa energètica

Iniciativa de l’ACM per demanar que els Mossos deixin de custodiar les seus judicials

Posem a disposició dels ajuntaments una edició actualitzada de la col·lecció de manuals ‘Sóc regidor, i ara què?’

ACTUALITAT - Pàg. 8

ACTUALITAT - Pàg. 9

FORMACIÓ - Pàg. 13

XXI Assemblea de l’ACM. Girona

SUMARI

XXI ASSEMBLEA DE L’ACM Girona va acollir el 20 de setembre la XXI Assemblea de l’ACM. Relleu a la presidència. L’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, va ser

escollit president, substituint David Saldoni, que ho havia estat durant els últims 20 mesos. Soler es converteix en el 12è presi-

dent que té l’entitat municipalista. De 36 anys d’edat, Lluís Soler és alcalde des del 2015, en aquests últims comicis assolint la majoria absoluta amb 11 regidors. Amb més de 12 anys vinculat al món municipal, anteriorment havia estat president del Consell Comarcal del Baix Ebre i vicepresident de la Diputació de Tarragona i president del Patronat de Turisme.

FORMACIÓ

ACTUALITAT

ACTUALITAT

PÀG. 4-7

PÀG. 8

PÀG. 9

FORMACIÓ

CENTRAL DE COMPRES

OPINIÓ

Més de 30 equips de govern municipals es formen en l’elaboració del pla de mandat i en tècniques de gestió i millora dels equips

Tots els municipis de més de 5.000 habitants són usuaris de la Central de Compres

La XXI Assemblea escull l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, com a nou president de l’ACM

PÀG. 12

Consensuem amb Govern i diputacions una resposta conjunta per fer front a la pobresa energètica

PÀG. 14

L’ACM demana que els Mossos deixin de custodiar seus judicials perquè es puguin dedicar a la seguretat als carrers

PÀG. 22

‘Els ODS: A favor de la ciutadania’. Article d’opinió del periodista, Albert Punsola

EDITORIAL

UN PAS ENDAVANT Lluís Soler s’ha convertit en el dotzè president de l’ACM després

de l’Assemblea que vam celebrar el 20 de setembre a Girona.

Iniciem així el nou mandat 2019-2023 amb la voluntat, tal i com

recursos amb els quals podem comptar. És vital perquè des

dels nostres pobles i ciutats poguem teixir una Catalunya més forta, més dinàmica i plena d’oportunitats. Durant els últims 40 anys d’ajuntaments democràtics hem bastit uns municipis on s’hi

viu bé, on s’ha progressat, on s’han consolidat serveis bàsics de molta qualitat... Ara, però, hem d’afrontar nous reptes.

va expressar l’alcalde de Deltebre en el seu discurs, de segiur

Som els primers i més propers a la ciutadania i volem des

D’oferir els serveis que facilitin el dia a dia a totes aquelles perso-

volupament sostenible. El 2015 les Nacions Unides van aprovar

fent de l’entitat municipalista una entitat al servei dels ens locals.

nes que, siguin electes o treballadors, dediquen el seu temps al servei públic dels nostres ciutadans.

L’ACM té vocació de servei des dels seus inicis i ha anat consolidant la seva oferta al llarg d’aquests 38 anys, des del seu naixement el 1981. No només servir, sinó també defensar i representar els interessos del municipalisme català. Ser la veu que lideri el

món local, que transmeti a les institucions catalanes quines són

les necessitats i inquietuds, que es faci sentir en les tramitacions

d’aquesta proximitat ser actors principals en potenciar un desen-

l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Una agenda que marca 17 objectius globals que necessiten de la implicació

dels governs locals. Reptes com el canvi climàtic, la igualtat de

gènere, els canvis tecnològics, l’accés a l’habitatge, la protecció del medi ambient, entre d’altres, marcaran la manera de gover-

nar i la gestió dels serveis en els propers anys. Volem aconseguir citutats i pobles més humans, més inclusius i sostenibles. Només així generarem oportunitats per a tothom.

parlamentàries de qualsevol normativa que afecti els ens locals...

Aquesta nova manera de governar, aquests objectius, només

En aquest nou mandat volem fer un pas endavant. Necessitem

totalment compromesa i treballarà en aquesta direcció. Cons-

consolidar i definir el finançament local a través d’una llei que ens digui quines són les nostres competències i quins són els

seran possibles amb la implicació del món local. L’ACM hi està cients que qualsevol canvi, sempre comença des de la base, sempre de baix cap a dalt.

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Joan Morcillo

La redacció no comparteix, necessàriament,

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: David Prat

l’opinió expressada en els articles.

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Albert Guilera, Albert Batalla,

Correu electrònic: acm@acm.cat

Santi Valls, Víctor Torrents, Carles Bassaganya,

Dipòsit legal: B3434383.

Jordina Moltó, Lluís Maria Corominas, Jordi Cuminal. www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

3

XXI ASSEMBLEA

L’ALCALDE DE DELTEBRE, LLUÍS SOLER, ESCOLLIT PRESIDENT DE L’ACM L’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, és el

fer saber que “volem ser protagonistes

podem copsar les necessitats dels ciu-

de Municipis i Comarques (ACM). Soler

funció dels ens locals” referint-se a la fu-

els debats i explicar les coses als ciuta-

el 95% dels vots a favor, en substitució de

sistir en la voluntat de ser “un aliat lleial

l’entitat municipalista va celebrar el 20 de

demanar més recursos i un empodera-

nou president de l’Associació Catalana

d’una llei moderna que posi en valor la

va ser escollit president i proclamat amb

tura Llei de Règim Local. També va in-

David Saldoni, en la XXI Assemblea que

i estratègic” amb la Generalitat però va

setembre a Girona.

ment per fer front als nous reptes: “No ho

Durant el seu discurs, el nou president de

sense més recursos”. “Volem seguir sent

l’ACM va afirmar que “assumeixo aquest repte des d’una gran responsabilitat i des

de la màxima il·lusió possible amb la voluntat de retornar-ho amb treball incansable i amb perseverança”. I va manifestar

que “durant els propers anys seguirem treballant per enfortir l’ACM, des del millor

del llegat que ens deixeu, i amb l’objectiu que aquesta entitat sigui cada vega-

els primers i més propers, i necessitem

abordar les reformes en els sistemes de finançament per seguir donant les màxi-

mes oportunitats, progrés i benestar a la gent del país”, va dir. També es va com-

aquelles qüestions que han de marcar la

nova i bona política”. També es proposa

que l’ACM assumeixi “el lideratge de la transformació de l’organització municipal de Catalunya, des de la generositat,

la mirada àmplia i la voluntat de sumar esforços i anar plegats amb la resta d’entitats municipalistes de Catalunya”.

Aprofitant la presència de la Consellera

de al Presidència, Meritxell Budó, li va

i lideratge que es fa des del municipalis-

me, no la podem deixar de fer mai. Però també mirant cap al futur per aconseguir

uns municipis de qualitat i ser capaços d’imaginar una nova transformació, empoderant la ciutadania, explicant les co-

ses d’una forma clara. Som una manera de fer”.

vern, Meritxell Budó, va subratllar el pa-

zada pel president sortint David Saldoni.

la feina dels ens locals i abordant totes

evolucionant. Aquesta feina de proximitat

les llibertats.

titat compromesa amb el país, els drets i

mandat “seguir enfortint la relació entre

i avançada del municipalisme, facilitant

comporta que les coses puguin anar

A la cloenda la consellera de la Presidèn-

Lluís Soler es converteix en el dotzè pre-

l’ACM i el món local, sent la veu activa

dans mirant-los als ulls. I això és el que

prometre a seguir fent de l’ACM una en-

da més útil per als ajuntaments i la seva

gent”. Lluís Soler s’ha marcat per aquest

4

podem fer sense més eines ni tampoc

tadans. És des d’on es poden redreçar

sident de l’ACM i va agrair la tasca realitPrecisament, David Saldoni va recordar que va agafar les regnes de la presidèn-

cia fa un any i nou mesos i va destacar que ja són associats el 99% dels municipis catalans (935 de 947). “És una gran

força per poder tirar endavat aquesta fei-

na que tenim encomanada com a lobby que té l’objectiu de fer la vida més fàcil als ajuntaments”. Saldoni es va mostrar

agraït per l’oportunitat d’encapçalar

l’entitat municipalista i treballar per al municipalisme català. “El municipalisme és l’espina dorsal de les institucions de

Catalunya, els que som més propers i

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

cia de la Generalitat i portaveu del Goper destacat de l’ACM en el procés que

ha viscut el nostre país aquests darrers anys i també va apuntar els reptes de futur pel món local que “són grans i molt diversos i de gran magnitud com ara el

clima, mobilitat, migracions, igualtat, tecnologia, economia, etc. que canviaran les

nostres viles i ciutats i tindran impacte en la manera de governar”. A la inauguració

l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va destacar que “els ajuntaments som ara mateix l’administració més ben valo-

rada pels ciutadans. Això és gracies a la proximitat i el tracte diari amb la ciutada-

nia. Se’ns reconeix la dedicació, l’esforç en la millora del dia a dia, resoldre els

seus problemes i trobar la millor manera per afrontar els reptes per al futur”.

XXI ASSEMBLEA Principals punts aprovats per unanimitat durant la XXI Assemblea • • • • • • • •

Informe de gestió Comptes anuals de l’exercici 2018 Proposta de resolució Els municipis, coresponsables del futur del nostre país Proposta de resolució per a un compromís del món local amb l’Agenda 2030 Proposta de resolució per un territori cohesionat, equilibrat i sostenible Proposta de resolució per a un país inclusiu Proposta de resolució per a un finançament local just Proposta de resolució Futur de les organitzacions municipalistes

PER CONSULTAR-LES: www.acm.cat/acm/organs-de-govern/assemblea/xxi-assemblea/propostes-resolucio

L’alcaldessa de Girona votant la candidatura.

El president sortint David Saldoni explicant la gestió feta durant el mandat.

El president de l’ACM, Lluís Soler, durant el seu discurs presentant els eixos del seu mandat.

La conselera de la Presidència, Meritxell Budó.

El secretari general, Albert Batalla.

Expresidents de l’ACM, l’alcaldessa de Girona, la Consellera Budó i el nou president, Lluís Soler.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

5

ENTREVISTA

“EL MUNICIPALISME ÉS VOCACIÓ I ÉS SERVEI PÚBLIC, AMB MAJÚSCULES” Lluís Soler. Alcalde de Deltebre i President de l’ACM L’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, va agafar el relleu a la presidència de l’ACM el 20 de setembre en el marc de la XXI Assemblea de l’entitat municipalista, celebrada a Girona. Alcalde des del 2015, té 36 anys i és llicenciat en administració i direcció d’empreses per la UPF, en l’especialitat de la gestió pública, a banda d’altres màsters i postgraus enfocats a l’àmbit del sector públic. Tot i la seva joventut coneix molt de prop el món local, ja que ha estat president del Consell Comarcal del Baix Ebre, diputat delegat d’hisenda a la Diputació de Tarragona i, en aquests últims mesos, vicepresident de la Diputació de Tarragona i president del Patronat de Turisme del mateix ens.

Com afronta la presidència a l’ACM?

dors públics. Com tampoc l’impuls de l’enti-

marques representa un total de 1.016 ens

tègia municipalista, abordant totes aquelles

L’Associació Catalana de Municipis i Colocals. És a dir, un 99% dels municipis i

la totalitat dels consells comarcals i diputacions. Aquestes dades són una mostra de la rellevància d’aquesta entitat i de la

responsabilitat intrínseca que suposa la seva presidència. En tot cas, és un repte que afronto amb la màxima il·lusió i amb la

clara determinació de traslladar els valors del municipalisme a la gestió de l’entitat, les 24 hores dels 365 dies de l’any.

Tenint en compte que també sóc alcalde de Deltebre, he presentat la meva renún-

cia a les responsabilitats que ocupava a la

Diputació de Tarragona. No m’ha estat fàcil perquè m’entusiasmava la tasca a desenvolupar al capdavant del Patronat de Turis-

me però, a la vegada, penso que quan tens l’oportunitat de desenvolupar una responsabilitat pública ho has de fer amb el màxim

esforç i dedicació, per veritablement servir.

A partir d’ara, centraré tot el meu esforç i vo-

cació de servei en l’alcaldia de Deltebre i en enfortir el municipalisme i el servei al país a través de la presidència de l’ACM.

Quin ha de ser el paper de l’ACM?

L’ACM és l’aliat dels pobles i ciutats de Catalunya, i per això hem de seguir enfortint la relació amb el món local. Per una banda,

sent la veu activa i avançada del municipalisme català, incidint en les iniciatives parlamentàries que ens afectin. Per altra banda, concretant una aposta decidida que incrementi els serveis que l’entitat presta

als municipis, tot atenent a les necessitats compartides amb els nostres ajuntaments.

En qualsevol cas, no podem obviar la tasca

de formació als càrrecs electes i treballa6

tat com a espai de reflexió, d’estudi i d’estraqüestions que han de marcar l’agenda de la nova i bona política, i els reptes que tenim com a país i com a municipis. En aquest

sentit, el suport a la gent més desafavorida, l’emergència climàtica, l’enfortiment de la

qualitat democràtica, la defensa de la igual-

tat de gènere, fer front al despoblament i la participació ciutadana són exemples de

polítiques d’actuació que hem d’anar desplegant en els propers anys.

En el seu discurs d’investiudura reclamava un major finançament per al món local...

És així. Els ajuntaments som l’administració més propera al ciutadà. Per tant, som

els qui atenem més preocupacions i més mancances dels veïns i veïnes. I ho fem

més enllà dels nostres recursos i de les

nostres competències. Per això, necessitem abordar les reformes en els sistemes

de finançament per seguir donant les màximes oportunitats, progrés i benestar a la

ciutadania. En el cas de Catalunya, necessitem una Llei de Règim Local legitimada pel municipalisme català. Que estableixi quines competències són les que han de

prestar els ens locals, i amb quins recursos comptaran.

“Sempre he cregut en la política de servei a les persones i servei públic que exercim els alcaldes i alcaldesses” com un mitjà per donar més serveis, qualitat de vida i prosperitat a la gent.

Una de les qüestions que s’ha parlat durant aquests darrers dies ha estat la fusió entre l’ACM i la FMC.

Durant els propers temps hem d’abordar el procés d’unificació de l’ACM i la FMC,

amb l’objectiu d’esdevenir una única entitat

municipalista d’ordre català que aglutini tots els nostres ens locals. Aquest ha de ser un dels objectius rellevants, i ho farem tenint

en compte les necessitats del món local, sempre apel·lant a criteris d’eficiència i intentant assolir el màxim consens possible.

Ets alcalde de Deltebre des del 2015.

Què és el que més valora?

Sóc del Delta de l’Ebre, un territori on sem-

pre l’esforç i l’esperit de superació han estat molt presents donada la casuística de permanent fragilitat. Reivindico aquest

Quin ha de ser el rol de l’ACM en l’actual

esforç i, sobretot, el compromís de tots

El municipalisme català serà sempre un ali-

temps al servei de la ciutadania. Els ens

situació de la política catlana?

els electes locals que dediquem el nostre

at lleial i estratègic del país, especialment

locals som els més propers, els que en

en els moments que vivim. Serem una entitat compromesa amb el país, amb els drets

i les llibertats, amb l’anhel col·lectiu del poble de Catalunya, el qual també és el nostre

anhel, i amb les aspiracions d’un país que vol ser lliure no com una fi en si mateix, sinó

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

moments difícils sempre hi som i estem al costat de la gent. Crec fermament en el municipalisme com la base des d’on es

teixeix el progrés i el benestar de la gent.

El municipalisme és vocació i és servei públic, amb majúscules i sense matisos.

COMITÈ EXECUTIU

NOU COMITÈ EXECUTIU DE L’ACM Lluís Soler

PRESIDENT VICEPRESIDÈNCIES INSTITUCIONALS Francesc Boya

Ada Colau

Noemí Llauradó

Núria Marín

Miquel Noguer

Conselh Generau d’Aran

Barcelona

Diputació de Tarragona

Diputació de Barcelona Diputació de Girona

Joan Talarn

Diputació de Lleida

NOU COMITÈ EXECUTIU Jordi Badia

Calaf

Maria Pilar Cases

Tremp

Agnès Ferré

La Bisbal del Pendès

Montserrat Badia

Castellbell i el Vilar

Bassella

Josep Carles Caparrós

Àstrid Desset

La Ràpita

Pamela Isús

Anglès

Carme Lostao

Sant Pere de Vilamajor

Pol Pagès

Francesc X. Paz

Sant Quintí de Mediona

Molins de Rei

Josep Antoni Ramon

Eudald Roca

Serinyà

Secuita

Sònia Valero

Jordi Xena

Bellmunt d’Urgell

Cristina Barbens

Santa Maria de Palautordera

Oliana

Sergi Pedret

Riudoms

Meritxell Roigé

Tortosa

Xavier Boquete

Mercè Bosch

Olot

Masquefa

Maçanet de Cabrenys

Anna Erra

Ferran Estruch

Josep Berga

Vic

Cardona

Dolors Farré

Valls

Marta Madrenas

Sandra Marco

Jaume Pané

Girona

Soses

Preixana

Josep Perpinyà

Sant Just Desvern

Gerard Sabarich

Enric Pla

La Pobla de Lillet

Isidre Sierra

Rialp

Sant Climent de Llobregat

Josep M. Cervera

Isidre Pineda

El Port de la Selva-AMI

Rosa Pou

Caldes d’Estrac

Miquel Solà

Collbató

Caldes de Montbui-Fons Cooperació Local

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

7

ÀMBITS SECTORIALS

ENS COMPROMETEM AMB GOVERN I DIPUTACIONS A DONAR UNA RESPOSTA CONJUNTA A LA POBRESA ENERGÈTICA tre administracions i empreses subminis-

tradores que aclareixi què cal fer amb el deute acumulat fins ara i què es farà amb el que es generi a partir d’ara.

David Saldoni, president de l’ACM, va afirmar que “no permetrem que cap per-

sona amb informe de vulnerabilitat hagi de patir per quedar-se sense llum”. Men-

trestant, el Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va Representants de les admnistracions i entitats socials en la reunió del 2 de setembre.

El president de l’ACM, David Saldoni, va

gas a cap família en situació de vulnera-

conjunta entre Govern català, diputa-

acordar donar una resposta coordinada

ordinar una resposta al fenomen de la

pobresa energètica i buscar solucions

d’algunes companyies elèctriques de

taula de treball entre administracions i

ajuntaments no abonen el deute acumu-

ter estable.

cap tall a famílies amb informe de vulnerabilitat. No són admissibles per part de

participar el 2 de setembre a la reunió

bilitat. Les administracions presents van

cions i entitats municipalistes per co-

i conjunta per fer front a les situacions de

pobresa energètica davant l’amenaça

amb les empreses subministradores. La

Al gener de 2017 Generalitat, diputaci-

tallar el subministrament elèctric si els

entitats socials es mantindrà amb caràc-

sentar una proposta de conveni que cap

lat.

Durant la reunió les administracions van acordar defensar la Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergèn-

cia en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, aprovada per unanimitat al

Parlament el 2015, com a marc norma-

tiu per abordar el tema. Aquesta llei no permet el tall de subministrament de

serveis bàsics com la llum, l’aigua o el

8

destacar que “la Generalitat no permetrà

Recordem que Endesa havia amenaçat de taller el subministrament elèctric a

aquelles famílies que tenen deute, si els

les empreses ni amenaces ni posar en el punt de mira als ciutadans més vulnerables i els seus drets bàsics”.

ons i entitats municipalistes ja van precompanyia va voler signar. Especificava que les empreses subministradores ha-

vien d’assumir almenys el 50% del cost de la pobresa energètica.

ajuntaments no abonen el 50% abans

Segons la Llei 24/2015, qualsevol tall

que Endesa retiri l’amenaça que repre-

d’acord amb l’informe d’exclusió resi-

de l’1 d’octubre. Així, es va acordar exigir senta la carta enviada als ajuntaments i

treballar conjuntament per poder signar els convenis que contempla la mateixa

llei. La voluntat és signar un conveni en-

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

a una llar amb persones vulnerables dencial és un tall indegut sancionable,

de manera que la Generalitat continua-

rà obrint expedients sancionadors a les companyies que actuïn indegudament.

ÀMBITS SECTORIALS

DEMANEM AL TSJC QUE DESACTIVI L’ORDRE QUE OBLIGA ELS MOSSOS A VIGILAR ELS JUTJATS PERMANENTMENT L’Associació Catalana de Municipis va impulsar a inicis de setembre una ini-

ciativa per reclamar al president del Tribunal Superior de Justícia de Cata-

lunya (TSJC), Jesús María Barrientos, que desactivi l’ordre que obliga els

Mossos d’Esquadra a vigilar els jutjats

permanentment, l’anomenat dispositiu Toga, des del febrer passat.

Barrientos va prendre aquesta decisió després que alguns CDR aboquessin

fems i escombraries davant d’algunes seus judicials per criticar el judici a l’1-

Dos agents i un vehicle dels Mossos custodiant l’edfici de l’Audiència de Tarragona. Foto: ACN

dactar una carta que va fer arribar als

Policials (ABP) que cobreixen tot el ter-

catalans amb jutjat amb l’objectiu que

en resulten afectats”, explica Saldoni

Després de la iniciativa de l’ACM

cap incident com els que van provocar

tembre, el passat 20 de setem-

O a finals de l’any passat. L’ACM va realcaldes i alcaldesses dels 53 municipis

l’enviïn a Barrientos per demanar-li que fes marxa enrere, així com una moció en el mateix sentit que es va enviar a tots els municipis catalans.

El president de l’ACM, David Saldoni,

recorda que l’ordre de Barrientos hi-

potecava més de mig miler d’agents dels Mossos permanentment, atès que

en alguns jutjats s’havia de fer guàrdia mentre la institució judicial està en funcionament, però en d’altres s’ha de fer les 24 hores del dia. Les cartes es van

adreçar als municipis amb jutjat, però

les mocions a tots els municipis perquè “els mossos surten d’Àrees Bàsiques

ritori i, per tant, tots els pobles i ciutats que recorda que fa mesos que no hi ha la decisió del president del TSJC.

Saldoni considera que “no es pot convertir en normal allò excepcional”, i creu

que els agents immobilitzats pel servei als jutjats podrien fer tasques al seu

parer molt més necessàries. El president de l’ACM creu que, efectivament,

els jutjats han de tenir vigilància “com

qualsevol altre edifici públic”, però indica que hi ha “altres mètodes” per aconseguir la mateixa finalitat, mètodes que

van “des de la videovigilància a la seguretat privada”.

El TSJC rebaixa la vigilància feta a principis del mes de sebre finalment el president del

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María

Barrientos, va decidir rebaixar la

vigilància dels Mossos d’Esqua-

dra en seus judicials i la limita només a la Ciutat de la Justícia i al Palau, seu del TSJC. D’aques-

ta manera, retirava l’ordre perquè els agents custodiessin les seus del Vendrell, Gandesa, Balaguer,

Cervera, Solsona i Berga a partir del 23 de setembre.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

9

ACTIVITAT INSTITUCIONAL

L’ACM FA L’OFRENA FLORAL AL MONUMENT A RAFAEL CASANOVA L’11 DE SETEMBRE

Un any més una delegació de treballadors

ser el conseller d’Interior i expresident de

L’ACM reivindicava aquest any, amb motiu

pel secretari general, Albert Batalla, va fer

i cant dels Segadors davant del monu-

força del món local com a agent necessari

de l’ACM, en aquest cas encapçalada

l’ofrena floral al monument de Rafael Casa-

nova de Barcelona, amb motiu de la Diada nacional de Catalunya. També hi va voler

l’ACM, Miquel Buch. La tradicional ofrena

ment, es va fer conjuntament amb representants de l’FMC, l’altra entitat municipalista., i marcada per la pluja.

dels 40 anys d’ajuntaments democràtics, la per a contribuir al progrés i prospertitat dels

municipals catalans. Sense oblidar tampoc que encara hi ha presos i exiliats polítics.

SIGNEM CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB BLANQUERNA-UNIVERSITAT RAMON LLULL El president de l’ACM, David Saldoni, i

el degà de la Facultat de Comunicació

i Relacions Internacionals Blanquerna, Josep M. Carbonell, han signat un conveni de col·laboració. El document pre-

tén obrir vies d’intercanvi i cooperació en el marc del Màster en Protocol, Relacions Institucionals i Organització Estratè-

gica dels Esdeveniments que imparteix la URL.

En aquest sentit, l’ACM es compromet a donar difusió i promoure el Màster

David Saldoni, president de l’ACM, i Josep M.Carbonell, degà de la Facultat de Comunicació.

teix temps, aquests oferiran places de

aquests estudis superiors. La Facultat

entre els municipis associats i, al mapràctiques per a estudiants que cursin

també oferirà avantatges econòmics en

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

10

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

la matrícula als treballadors dels municipis associats que vulguin cursar el curs.

ACTIVITAT INSTITUCIONAL

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. AGOST-SETEMBRE 2019

11

FORMACIÓ

30 EQUIPS DE GOVERN MUNICIPAL ES FORMEN ALS TALLERS EXPRÉS DE L’ACM Un total de 30 equips de govern muni-

cipal i més de 140 persones han passat

pels tallers postelectorals, organitzats per l’ACM durant el mes de setembre.

L’objectiu era ajudar a millorar la planificació i organització dels nous equips de govern.

Aquests tallers pretenien donar eines i

estratègies als governs municipals per planificar un bon mandat. La formació, d’un sol dia de durada, va comp-

tar amb equips de govern de diferents

Joan Queraltó interactuant amb membres de diferents equips de govern municipal.

Independents, PSC i En Comú) i amb

nificar els quatre anys de mandat i es-

planificació. Tots els equips de govern

absolutes, passant per governs de co-

parlava més de com organitzar l’equip,

durant les més de 3 hores de durada

sensibilitats polítiques (ERC, JxCAT,

diferents casuístiques, des de majories alició o governs en minoria.

Els tallers es dividien en dos àmbits

tipular prioritats. En un segon àmbit es

com prendre decisions o solventar possibles desacords durant el mandat.

teòrico-pràctics. En un primer s’ana-

Els tallers estaven estructurats per re-

municipi i de l’equip de govern per pla-

es per governar amb més eficiència i

litzaven els casos concrets de cada

soldre dubtes i donar eines i estratègi-

passaven pels dos àmbits de formació que tenien els tallers. Cada sessió te-

nia una primera part teòrica, amb molta interacció amb els participants, i també una part pràctica per tal de veure com

es plasmaven els coneixements o estratègies.

INICIEM AL TERRITORI LES SESSIONS POSTELECTORALS ‘SÓC REGIDOR I ARA QUÈ?’

Aquesta formació està adreçada als

Aquestes sessions es faran de forma

tats de govern com d’oposició. Amb

Comarcals i són impartides per perso-

electes locals tant amb responsabiliun format de poc més de dues hores

es donarà informació ràpida i pràctica de les qüestions més fonamentals en

l’organització de l’ajuntament, funcio-

nament dels òrgans col·legiats, drets i deures que es tenen com a electes, co-

neixements de la gestió pressupostària i econòmica, informació general en urbanisme, o alguns d’indispensables en

territorialitzada a les seus dels Consells

nes amb grans coneixements i expertesa local, provinents de l’Associació de

juristes locals de Catalunya i dels mateixos serveis jurídics de l’ACM.

Les inscripcions es poden tramitar a través de la web de l’ACM. INSCRIPCIONS:

polítiques sectorials.

93 496 16 16 Ext. 201

formacio@acm.cat

www.acm.cat/formacio

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

12

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

Primeres sessions 8 octubre

Les Garrigues 17 octubre

L’Alt Penedès 17 octubre

El Tarragonès 17 octubre

El Solsonès 23 octubre

Osona

25 octubre

Pallars Jussà

FORMACIÓ

ACTUALITZEM I EDITEM LA COL·LECCIÓ ‘SÓC REGIDOR I ARA QUÈ?’’

MANUALS DE LA COL·LECCIÓ • • • • • • • L’ACM ha editat l’actualització de la

llibres estan elaborats a partir de les

coincidint amb l’inici del nou mandat

plantejar els càrrecs electes locals.

col·lecció ‘Sóc regidor i ara què?’, municipal 2019-2023. Es tracta d’una

consultes més habituals que es poden

col·leccció en petit format que comp-

Fa quatre anys ja es van editar i ara

nous alcaldes i alcaldesses, i regidors

i incoporant un manual específic per

ta amb diversos manuals adreçats als

i regidores dels ajuntaments catalans.

De fet, serveix com a manual de consulta per resoldre totes aquelles qüestions que els generen interrogants en la seva activitat diària al capdavant dels

ajuntaments. Els continguts d’aquests

s’han reeditat actualitzant continguts als responsables de Salut. La col·

• • • •

Sóc regidor i ara què?

Sóc regidor d’Hisenda i ara què?

Sóc regidor d’Educació i ara què?

Sóc regidor d’Urbanisme i ara què?

Sóc regidor de Medi Ambient i ara què?

Sóc regidor de Mobilitat i ara què?

Sóc regidor de Recursos Humans i ara què?

Sóc regidor de Serveis Socials i ara què?

Sóc regidor de Seguretat i ara què?

Sóc regidor de Promoció Econòmica i ara què?

Sóc regidor de Salut i ara què?

lecció ‘Sóc regidor i ara què?’ es farà arribar a tots els ajuntaments catalans.

De moment, els manuals es poden

PODEU DESCARREGAR-LOS:

nostra web.

www.acm.cat/actualitat/publicacions

consultar i descarregar a través de la

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

13

CENTRAL DE COMPRES

TOTS ELS MUNICIPIS DE MÉS DE 5.000 HABITANTS SÓN USUARIS DE LA CENTRAL DE COMPRES DEL MÓN LOCAL

Un total de 1.192 ens locals són usuaris

tat dels serveis de la central de compres

% verda, vehicles elèctrics i híbrids, paper

de la Central de Compres de l’ACM. Entre

de la seva dimensió ha guiat el seu des-

poració de la sostenibilitat en els nostres

tots els consells comarcals (41) i les 4

bàsics; l’estalvi econòmic, la simplicitat en

que darrerament han tingut els ens de-

jurídica en la contractació.

de Compres. En concret, ja en són 323,

jecte pensat pels municipis més petits,

consells comarcals que utilitzen els ser-

grans en fan un ús continuat i creixent, fent

d’alguns dels serveis que s’ofereixen des

entre tots els municipis independentment

aquests destaquen els 824 ajuntaments,

envolupament sustentant-se en tres eixos

diputacions. Cal subratllar el creixement

el procediment de compra i la seguretat

pendents entre els usuaris de la Central

És així com a dia d’avui, tot i ser un pro-

les entitats dependents d’ajuntaments i/o

tenim la satisfacció que els municipis més

veis de compra agregada.

encara més eficient el funcionament de la

La central de compres del món local va

més de 5000 habitants són usuaris de la

néixer amb l’objectiu que el municipis més

petits poguessin comprar bens i serveis en les mateixes condicions tècniques i

econòmiques que els mes grans. L’equiProducte/Servei

serveis de compra agregada. L’efecte

multiplicador que la central de compres exerceix, estenent-ho al conjunt de tots els ens locals usuaris ens permet presentar-nos com un instrument extraordinàriament vàlid pels ens locals en el compliment de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

central de compres. Tots els municipis de

El futur de la central de compres passa

Central de Compres del Món local.

sades pels ens locals i en aquest sentit

L’any 2015 la central de compres va iniciar

la incorporació dels criteris mediambientals en les seves licitacions. Energia 100 Ajuntaments

Consells comarcals

per seguir atents a les necessitats exprespren especial rellevància la preservació

de la indústria local i la introducció de clàusules socials en la contractació.

Diputacions

Ens dependents

2

95

3

207

Assegurances

630

506

27

Electricitat

906

664

32

Mobilitat sostenible Equips d’impressió

274

218

14

3

39

237

155

31

0

Paper

337

287

10

61

2

38

67

61

0

0

6

15

2

30

67

3

1

0

104

4

1

0

0

0

0

0

1

Gas natural

Màquines tècniques Equips informàtics Vídeoactes

279

140 71

Manteniment d’ascensors

156

Desfribril·ladors

118

Parcs infantils i mobiliari urbà

Enllumenat públic Calderes de biomassa Total

14

Total ens

reciclat, ... han estat exemples de la incor-

15

194

93 130

15

7

6

15

14

1.192

824

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

6

8

41

3

1

4

76

17 9 0 1 0

323

D’INTERÈS LOCAL

L’ACM SERÀ DEL 22 AL 24 D’OCTUBRE A LA FIRA MUNICIPALIA DE LLEIDA

Una imatge de l’estand de l’ACM a Municipàlia.

L’Associació Catalana de Municipis par-

L’ACM hi serà present explicant els ser-

concursos públics, podent-se adherir a

espai comú on poder compartir coneixe-

formen una gran varietat d’eines que la

ens local. L’àmbit formatiu de l’ACM tam-

tracta de la fira de referència en les àrees

palista de referència, amb un creixement

pals, medi ambient, tractament de resi-

l’Associació explicaran els serveis que

ticiparà de nou a la Fira “Municipalia”, un

veis que ofereix al món local i que con-

ments amb experts i administracions. Es

situen any rere any com a entitat munici-

d’equipaments i serveis urbans munici-

constant. Els diversos departaments de

dus i solucions per a les administracions.

ofereixen com per exemple l’assessora-

Municipalia obrirà les portes del 22 al 24

per resoldre consultes de tot allò referent

d’octubre de 2019, 3 dies en els quals es presentarà una completa àrea d’exposi-

ció amb la participació de companyies referents del sector, empreses innova-

dores i una gran varietat de jornades

tècniques que ens aportaran solucions per optimitzar la gestió municipal, amb

propostes pioneres i sostenibles per al progrés de les ciutats i la rendibilització de les inversions.

ment jurídic tant a electes com a tècnics

a l’àmbit local així com el seguiment dels canvis i modificacions legislatives que afecten als municipis. Un altre departa-

tots els acords marcs que desitgi cada

bé ha protagonitzat un fort creixement tant en cursos com en hores lectives i

nombre d’alumnes que hi recorren. La fira Municipalia serà l’espai idoni per tal

d’explicar no només tots els cursos que es fan tant per a electes com per a tèc-

nics sinó també per recollir demandes dels assistents i poder explicar els cursos preparats pels propers mesos.

ment que serà present a la fira és el de la

Una de les novetats que també presen-

novetats quant a serveis i noves adjudi-

a la Transparència i el bon govern), que

Central de Compres, que portarà moltes

cacions que ha impulsat per tal d’aconseguir generar un estalvi econòmic als

ens locals i una facilitat molt elevada per

gestionar les licitacions municipals i els

tarà l’ACM serà la FTBGL (Fundació per recentment ha nascut amb l’objectiu d’in-

centivar el debat de les idees i millorar la qualitat democràtica de les administracions locals catalanes, la investigació.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

15

D’INTERÈS LOCAL

AQUALOGIA, EL PROGRAMA EDUCATIU DE SOREA PER CONÈIXER DE FORMA LÚDICA EL CICLE NATURAL I URBÀ DE L’AIGUA La sensibilització i la conscienciació dels ciutadans sobre el bon ús i la cura de l’aigua

i del medi ambient són clau per fomentar-ne un ús responsable, i aquests valors s’han de promoure des de ben petits. Per això,

SOREA, empresa gestora del cicle inte-

gral de l’aigua a 223 municipis catalans, ha elaborat un pla estratègic, que sota el nom

L’Efecte Blau, estableix uns objectius per avançar en el compliment dels Objectius

de Desenvolupament Sostenible establert

per Nacions Unides. Dins d’aquest pla, la companyia impulsa el programa educatiu Aqualogia, que vol donar a conèixer el cicle

curs. “És habitual que en acabar la sessió

inclou la detecció de coneixements previs

educatius digitals i interactius.

aigua a casa’ o ‘Mai m’havia preguntat què

za una avaluació de la sessió. Tots els cen-

natural i urbà de l’aigua mitjançant recursos

Un total de 4.246 alumnes dels cicles inicial, mitjà i superior de primària de 68 centres

escolars de Catalunya van participar en aquest programa durant el curs 2018/2019.

Mitjançant vídeos, jocs i experiments, els alumnes poden treballar a l’aula quins usos es fa de l’aigua al seu centre escolar, com

arriba aquest bé bàsic a les seves llars o

quins tractaments hem de fer per poder

beure-la o per retornar-la correctament al medi natural.

Els educadors i educadores que duen a

terme les sessions d’Aqualogia a les aules dels centres també posen a disposició del

professorat una eina didàctica adaptada al

currículum de cada cicle educatiu perquè

puguin seguir tractant el tema al llarg del

ens diguin: ‘Doncs sí que costa poder tenir passa amb l’aigua que ja havia utilitzat”.

Amb les sessions d’Aqualogia aconseguim que l’alumnat entengui que la gestió

de l’aigua és complexa i que és necessari fer-ne un consum responsable perquè té conseqüències sobre el medi ambient, la

societat i l’economia”, afirma Aísa Sevilla, responsable d’Operacions Acadèmiques i Serveis Educatius de l’Escola de l’Aigua,

l’entitat encarregada de planificar i dur a terme les sessions.

que tenen els alumnes. Al finalitzar es realit-

tres que van participar en el programa al llarg del passat curs escolar l’hi van atorgar la màxima puntuació.

“Encara que el professorat se senti capacitat per parlar de l’aigua, pocs coneixen

4.246 alumnes de 68 centres escolars hi van participar durant el curs 2018/2019

Les activitats, que s’han adaptat als dife-

realment com funciona el seu cicle integral.

teractius, jocs digitals en els quals es loca-

expliquem quina és la nostra experiència

rents nivells educatius, inclouen contes inlitzen els diferents usos de l’aigua al centre

educatiu i experiments amb aigua. Cada sessió d’Aqualogia dura 90 minuts i s’inicia amb el mencionat conte interactiu que

Per això, el que més valoren és que els hi

gestionant l’aigua urbana, aportant detalls que no apareixen als llibres de text i, a més

a més, fent-ho d’una manera amena i participativa”, afegeix Sevilla.

SOREA va començar a implementar el pro-

grama durant el curs escolar 2013/2014.

La valoració tant del professorat com dels

professionals de SOREA ha estat tan posi-

tiva que s’ha trobat la manera de satisfer la creixent demanda que hi ha hagut des dels

centres educatius. Encetem un nou curs

escolar amb la il·lusió de portar el programa Aqualogia a moltes més escoles de les poblacions on gestionem el servei municipal d’aigua.

16

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

LOCALRET

ELS ÒRGANS DE GOVERN DE LOCALRET ES RENOVARAN EN L’ASSEMBLEA GENERAL DEL PROPER 10 D’OCTUBRE

Diputacions de Barcelona, Girona i

Tarragona, i d’altres ens locals, per actuar de forma coordinada i unitària

en el desenvolupament de les xarxes i els serveis de comunicacions electròniques i l’aplicació de les TIC per

a la millora de l’acció dels governs

locals. Des del seu naixement, i entenent que la seva missió és especialment rellevant per a l’equilibri territorial i la cohesió social del país, Localret ha comptat també amb el suport de

les dues entitats municipalistes ca-

Una imatge de l’última Assemblea de Localret.

El plenari de l’Assemblea General del

D’altra banda, en el decurs de l’acte

de representació del Consorci, es re-

gestió realitzada pel Consorci des de

2019, a l’Espai Francesca Bonnemai-

rà a aprovació el compte general del

Sant Pere Més Baix, 7. Barcelona).

2020, així com la documentació com-

Consorci local Localret, màxim òrgan

també es presentarà l’informe de la

unirà el proper dia 10 d’octubre de

la passada Assemblea, es presenta-

son de la Diputació de Barcelona (C/

2018 i el pressupost per a l’exercici

L’edició d’enguany de l’Assemblea

Així mateix, l’acte també comptarà

després de les eleccions municipals

del senyor Alfons Cornella, en la que

del passat més de maig, ara és l’hora de renovar els òrgans de govern

del Consorci. Per aquest motiu, l’assistència i la participació dels representants municipals és especialment important.

de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. Esperem

doncs, poder comptar amb la màxima assistència i participació en aquesta Assemblea General del 2019.

plementària al pressupost.

General del Consorci LOCALRET

pren una especial rellevància perquè,

talanes: la Federació de Municipis

amb una ponència inaugural a càrrec

s’abordaran qüestions relatives a les principals tendències tecnològiques per als pròxims anys.

Localret és el Consorci local que agrupa i representa més de 800 ajun-

taments de Catalunya, així com les

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

17

PARTITS POLÍTICS

ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE MARCARAN L’ESTRATÈGIA DELS MUNICIPIS? ÉS FERMA LA NOSTRA VOLUNTAT D’IMPULS, SEMPRE AMB DISPONIBILITAT PRESSUPOSTÀRIA I CONSENS POLÍTIC I SOCIAL, D’ACCIONS QUE FACIN REALITAT CIUTATS I POBLES SOSTENIBLES

Lluís Font Responsable de l’àrea de Pensament del PDeCAT

Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible son la plasmació

d’altres raons, per una aposta decidida del nostre partit en totes les

concreta de l’Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible. Aquest

institucions, a nivell nacional o local, on hem tingut responsabilitats

acord multilateral entre països és un compromís global per mobilitzar

de govern. En aquest sentit, és ferma la nostra voluntat d’impuls,

els mitjans necessaris per aplicar les mesures econòmiques, socials

sempre en el marc de les disponibilitats pressupostaries i del con-

i ambientals que garanteixin una vida millor per milions de persones

sens polític i social, d’accions allunyades de la retòrica que facin

arreu del planeta sense hipotecar-ne el futur dels recursos naturals

realitat ciutats i pobles de Catalunya siguin sostenibles (objectiu nú-

del planeta.

mero 11 dels ODS).

El compromís de Catalunya i de totes les seves institucions en la implementació de l’Agenda 2030 ha estat inequívoc. I ho ha estat, entre

ELS GOVERNS LOCALS HAN DE SER L’AVANTGUARDA D’AQUESTS CANVIS I APOSTAR PER POLÍTIQUES PÚBLIQUES DECIDIDES DE SOSTENIBILITAT

Sílvia Casola Secretaària de Transició Ecològica d’ERC Davant de l’emergència climàtica que estem vivint, hem de donar una

Els governs locals han de ser l’avantguarda d’aquests canvis i apostar

resposta ferma i conjunta des de les administracions, que impliqui el

per polítiques públiques decidides de sostenibilitat, per la minimització

conjunt de polítiques públiques energètiques, ambientals, de sosteni-

i la transformació dels residus, que impulsi el desenvolupament de les

bilitat, de salut pública, econòmiques, de benestar i qualitat de vida...

energies 100% renovables i l’autoconsum, que implanti una nova cultura de l’aigua i dugui a terme una política integral de gestió del territori que

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 de Nacions Unides

possibiliti l’explotació racional i sostenible dels seus recursos naturals.

marcaran, doncs, les agendes dels governs ens els propers anys, i els municipis, com a institucions més pròximes a la ciutadania, hi tindran

Sols, si donem una resposta coordinada i conjunta davant l’emergència

un paper clau, especialment en la conscienciació i canvi d’hàbits de la

climàtica, ens en sortirem i assolirem els Objectius de Desenvolupament

ciutadania.

Sostenible 2030.

Jaume Collboni Secretari de Política Municipal del PSC

18

EL MÓN LOCAL HA D’ACCELERAR ELS PROGRAMES PER A LA MITIGACIÓ I ADAPTACIÓ CLIMÀTICA I L’APOSTA PER UN NOU MODEL ENERGÈTIC SOSTENIBLE QUE POT ACTUAR COM A VECTOR DEL CANVI URBÀ

Des del municipalisme socialista tenim clar que en aquest nou mandat,

Una mesura que s’afegeix també, a una recent decisió del Consell d’al-

el món local ha d’accelerar els programes per a la mitigació i adaptació

caldies del Vallès Occidental aprovant declarar l’emergència climàtica a

climàtica i l’aposta per un nou model energètic sostenible que pot actuar

la comarca. Aquesta declaració demana al Consell Comarcal iniciar els

com a vector del canvi urbà. Estem convençuts que cal accelerar la im-

tràmits per a la redacció i aprovació el més aviat possible d’un Pla Supra-

plantació de dues transicions: la Transició Ecològica de l’Economia (TEE)

municipal d’Acció per a la Millora de la Qualitat de l’Aire i la creació d’una

i la Transició Energètica Descarbonitzada i Renovable (TER), per recupe-

taula política comarcal i de totes les accions que se’n derivin, incidint tam-

rar-nos de la inacció dels últims anys al nostre país.

bé en la sensibilització a la ciutadania.

És per aquest motiu que per aconseguir els ODS, cal des d’avui mateix

Clars exemples d’actuacions que van en la línia del que reivindiquem al

actuar-hi en decisions i fets. Com la recent proposta d’ordenança des de

territori: que les ciutats i pobles siguin l’espai per avançar per una Catalu-

l’ajuntament de Barcelona i coordinada per l’AMB que permetrà la posada

nya equilibrada, sostenible, participativa, de progrés, solidària i inclusiva,

en marxa, el primer dia de l’any 2020, de la Zona de Baixes Emissions

en el marc dels ODS, i que formen part del nostre ideari i principis progres-

(ZBE Rondes de Barcelona). Els ajuntaments socialistes de l’Hospitalet

sistes com són la lluita contra la pobresa, vetllar per la salut, la cura del

de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Cornellà de Llobregat i Esplugues de

medi ambient, justícia social, igualtat de gènere i defensa de l’educació

Llobregat també estan tramitant ordenances amb la mateixa finalitat.

pública.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

PARTITS POLÍTICS ELS GOVERNS LOCALS HAUREM D’EMMARCAR LES NOSTRES POLÍTIQUES PÚBLIQUES I LOCALITZAR ELS ODS EN TOTES LES ACCIONS DELS NOSTRES PLANS I PROGRAMES

Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV Sens dubte el món local als propers anys haurem d’abordar rep-

sostenible es plantegen a nivell global i local com una de tantes

tes estratègics globals: l’emergència climàtica, les migracions i

declaracions de l’ONU, haurà servit de poc el mínim consens

la crisi de refugiades, la igualtat de gènere o l’increment de l’ex-

universal al voltant de les desigualtats, la pobresa, la precarit-

trema dreta. Tots aquestes reptes tindran conseqüències direc-

zació laboral, les violències masclistes i contra col·lectius LGTBI

tes en la governança dels ens locals.

o la crisi climàtica. Cal el compromís de totes les administracions, acceptant la complexitat de l’Agenda i la relació quantitativa

La nova Agenda 2030 s’articula al voltant de 17 objectius inter-

d’objectius i la diferents velocitats d’adaptació de programes i

relacionats que abasten, des de les necessitats locals als desa-

desenvolupaments de politiques, per als desafiaments mundials

fiaments de desenvolupament nacionals i també als reptes de

exposats. Això vol dir, no només que les politiques de coopera-

caràcter transnacional. No és una agenda de mínims, sinó una

ció es fusionin amb els ODS, sinó que el full de ruta del munici-

agenda amb visió i ambició que impulsarà el trànsit dels països

palisme prioritzi els ODS no com una agenda més, sinó com la

cap a estratègies de desenvolupament incloents i sostenibles.

pròpia supervivència del planeta. Un bon inici de curs polític fóra una gran taula institucional amb participació social que coordini

Els governs locals haurem d’emmarcar les nostres politiques pú-

totes les politiques locals i nacionals de desplegament dels ODS

bliques i localitzar els ODS en totes accions dels nostres plans i

liderada pel govern de Catalunya.

programes. Si l’Agenda 2030 i els objectius de desenvolupament

ENS COMPROMETEM AMB EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, LA Regidor-portaveu a l’Ajuntament de BarMILLORA DEL MEDI AMBIENT I DE LA QUALITAT DE L’AIRE, PERÒ celona i President provincial PP Barcelona SEMPRE DES DEL RIGOR CIENTÍFIC I SENSE APRIORISMES IDEOLÒGICS Óscar Ramírez

Sense cap tipus de dubte que els Objectius de Desenvolupament

Baix Llobregat, a més de Madrid, són els punts espanyols citats a

Sostenible formaran part i marcaran l’estratègia de les polítiques

l’informe, als que es requereix l’aplicació immediata de mesures per

públiques dels municipis en els propers anys, ja que els diferents

reduir la pol·lució i millorar la qualitat de l’aire.

acords i compromisos internacionals ens obliguen a assolir uns objectius, i la societat s’ha conscienciat de la importància d’una bona

Per aquest motiu des del Partit Popular manifestem el nostre com-

qualitat de vida al nostre entorn per tal de millorar la salut dels ciu-

promís amb el desenvolupament sostenible, la millora del medi am-

tadans.

bient i de la qualitat de l’aire, però sempre des del rigor científic i sense apriorismes ideològics, ja que de vegades s’aborda la temà-

A més, la Comissió Europea adverteix en el seu darrer informe

tica de forma improvisada i amb cert alarmisme, quan no podem

sobre política ambiental de sancions com a conseqüència de l’in-

negar que gràcies a les innovacions tecnològiques cada vegada

compliment continuat de la normativa que regula els límits de con-

estem millor. Tot i això s’ha de continuar treballant i no baixar la

taminació atmosfèrica. Com per exemple: Barcelona, el Vallès i el

guàrdia.

Munia Fernández-Jordán Diputada al Parlament de Catalunya

LOS AYUNTAMIENTOS DEBEN IMPLANTAR LA RECOGIDA DE RESIDUOS MÁS SOSTENIBLE, LA TOMA DE CONCIENCIA RESPECTE AL CICLO DEL AUGA O LOGRAR QUE LA GENTE SE IMPLIQUE MÁS EN LOS ODS

Encontrar respuestas a paradigmas como el ecologismo y el fe-

En paralelo los ayuntamientos, que tienen competencias suficien-

minismo junto a la globalización y la digitalización da lugar a los

tes deben alcanzar hitos: implantar la recogida de residuos más

ODS. Un acuerdo entre países para generaciones futuras.

sostenible, la toma de conciencia respecto al ciclo del agua por ejemplo o, muy importante, lograr que la gente conozca cada vez

Erradicar la pobreza, un planeta a salvo, la prosperidad y la sos-

más y se implique en los ODS. Tras 4 años ha llegado el momento

tenibilidad en 2030 son las metas. Para lograrlas se debe dotar el

de que lleguen a cada rincón a través de los canales municipales.

proyecto de un presupuesto y desplegarse políticas de Estado, entre otras un pacto en Educación o acabar con la desertización

Un reto fascinante. Nos hace partícipes de un logro global desde

plantando millones de árboles.

lo local. Cuando el ser humano alcanza algo así, va camino de alcanzar la concordia.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

19

RACÓ DE L’ASSOCIAT EL PRIORAT ESTRENA EL PRIMER INSTITUT ESCOLA DE CATALUNYA VINCULAT A UNA ZONA ESCOLAR RURAL L’escola i l’institut de Cornudella de Montsant (El Priorat)

s’han fusionat aquest curs per convertir-se en l’Institut Es-

cola Montsant, el primer de Catalunya vinculat a una Zona Escolar Rural (ZER). El centre comparteix projecte amb

les escoles rurals de Prades, Poboleda i Ulldemolins, que agrupen 90 alumnes més.

La voluntat d’aquest projecte experimental al país és coFoto d’arxiu.

L’AJUNTAMENT DE MANRESA VISITARÀ 180 PERSONES MAJORS DE 80 ANYS PER COMPROVAR LA SEVA SITUACIÓ L’Ajuntament s’ha adherit de nou al programa Els Serveis Socials més a prop, de la Diputació de Barcelona, adreçat a per-

hesionar i arrelar els alumnes al territori per contribuir a

frenar la despoblació, segons la directora de l’institut es-

cola, Mònica Ganduxé. Els gairebé 150 alumnes d’entre P3 i 4t d’ESO han començat el curs repartits en comunitats en lloc de cicles. El centre estrena espais i equipaments que els pares i mares van ajudar a adequar durant l’estiu.

sones més grans de 80 anys no usuàries de cap servei social.

Fins el curs passat l’escola Doctor Piñol i Aiguadé s’in-

socials i comunitaris que hi ha a la ciutat i saber si es troben en

també en formen part les escoles rurals d’Ulldemolins,

L’objectiu és informar aquestes persones sobre els recursos

alguna situació de dificultat o necessitat que pugui requerir el suport municipal.

Amb la finalitat de dur a terme el programa, s’han contractat dues professionals de l’àmbit social per realitzar les entrevistes

tegrava a la ZER Montsant-Serra de Prades, de la qual Poboleda i Prades. Amb la fusió de l’escola de Cornudella amb l’institut (tots dos ja s’ubicaven en el mateix recinte),

la Doctor Piñol i Aiguadé ha deixat de formar part, administrativament, de la ZER.

al domicili dels possibles usuaris que, prèviament, han estat

informats per carta durant l’agost. En total, està previst dur a terme 180 entrevistes, una xifra que es podria ampliar fins a 300 com l’any passat. En aquestes entrevistes es volen detectar as-

pectes com les necessitats personals (autonomia, percepció de l’estat de la salut, situació de l’habitatge...), possibles situa-

cions de risc o vulnerabilitat, i al mateix temps informar sobre l’oferta de prestacions i serveis del territori. La intervenció inclou

recomanacions sobre el seguiment que requereix cada persona entrevistada, on s’indiquen les necessitats d’autonomia, per-

cepció de l’estat de salut, situació de l’habitatge, entre d’altres, i un informe final amb dades globals de la situació de les persones majors de 80 anys entrevistades a cada municipi.

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

Alumnes de l’institut escola Montsant. Foto: ACN

MUNICIPIS EN POSITIU

“EL QUE MÉS M’AGRADA ÉS DESVIURE’T PEL TEU POBLE” Joan Carles Miró (JxCAT). Alcalde de Torres de Segre

Tweets

#municipisenpositiu Ajuntament de Golmés @AjGolmes

Alcalde: Joan Carles Miró (JxCAT) Professió: Taxista Habitants: 2.271 Pàgina web: www.torresdesegre.cat

Joan Carles Miró (JxCAT) va accedir

tiu on tothom hi tingui cabuda, millorar

el 24 de gener de 2018, fruit del pac-

velliment del poble i el deteriorament

a l’alcalde de Torres de Segre (Segrià)

te de govern fet el 2015 amb el PSC. Va substituir a Josep Ramon Branzue-

la. Un any i mig “molt intens” que va

servir-li per “aconseguir uns resultats excel·lents

amb

majoria

absoluta”

en les eleccions del passat maig de 2019. “Millor balanç crec que no pot ser”, afirma.

Joan Carles Miró va néixer el 1973 i és

taxista de professió. Torres de Segre té uns 2.400 habitants i “per sort no

tenim problemes molts seriosos”. Tot i això, Miró destaca que el més preocupant és “la manca de civisme, i més en

els mesos de la campanya de la fruita degut a l’augment notable de la població, la manca de valors dels nouvinguts ens genera moltes molèsties de

soroll, i sobretot de neteja. És un pro-

del nucli antic, evitant al mateix temps

l’abandonament de les cases”. Per aquest motiu des de l’alcaldia es com-

promet a “aportar noves formes de fer nar solucions als veïns de forma gaire-

bé immediata”. Un dels projectes que

s’ha marcat és transformar les velles

escoles en un centre cívic obert que doni resposta a les necessitats socials

molt necessària pel municipi ja que és on anirà ubicada la nova biblioteca,

una sala d’actes, un gimnàs i també serà un hotel d’entitats. Donat el gran

nombre d’entitats que tenim al (més de 20), ens anirà molt bé per a des-

línia de treball de l’últim any i mig i seguir estant al costat dels veïns del po-

ble durant aquests 4 anys és el nostre objectiu, no relaxar-nos pel fet de tenir

majoria de govern”. Una de les priori-

Consell Conmarcal del Bages @consellbages L’Ajuntament de Vilanova del Camí ha contractat 7 persones en situació d’atur a través de plans d’ocupació

congestionar les sales que actualment tenen compartides”.

Carles Miró, destaca que “el que més

municipi passen per “continuar en la

Ajuntament de Solsona @solsona_cat #Solsona instal·la 13 punts d’accés wifi gratuït en espais públics exteriors

i culturals del municipi: “És una obra

estar molt limitats de recursos humans

Per l’alcalde torredenc els reptes del

Consell Comarcal del Pla d’Urgell @ccplaurgell El Consell ofereix 600 beques de menjador i rep 656 sol·licitiuds

funcionar l’ajuntament”, intentant “do-

Després de 20 mesos al capdavant

per mirar de pal·liar-lo”.

Diputació de Tarragona @Dipta_cat Unitat estratègica de les diputacions de Tarragona i Lleida per donar suport a les llars d’infants municipals

els serveis existents per evitar l’en-

blema que any rere any es repeteix, però mica en mica l’anem millorant tot i

Golmés tindrà un carril bici al vial cap a Mollerussa paral·lel al tren

de l’alcaldia de Torres de Segre, Joan

m’agrada de ser alcalde és desviure’t

Ajuntament de Castellar del Vallès @Femcastellar L’Ajuntament de #CastellardelVallès incrementarà els ajuts urgents per atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials

pel teu poble, el poble on has nascut

i t’has fet gran, el poble que vols que millori dia a dia”. I afegeix que “quan un veí et para pel carrer i et felicita per

la solució que li has donar al seu problema, això no té preu, et fa apreciar

Ajuntament de Valls @VallsAjuntament El bus urbà de #Valls serà gratuït a partir del gener per a totes les veïnes i veïns del municipi

encara més la feina que t’agrada fer”.

tats és “fer un municipi més participaASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

21

OPINIÓ

ELS ODS: A FAVOR DE LA CIUTADANIA Si la sostenibilitat hagués estat objecte d’una campanya de màrqueting global, els experts en la

Fa molts anys que els municipis estan demostrant amb

per l’acceptació majoritària d’un

desenvolupament sostenible. Aquesta voluntat ha trans-

determinat producte, i és evident Periodista

que, des que la sostenibilitat va

entrar en el mercat el 1987 i fins

ara, el desenvolupament col·lectiu no s’ha correspost amb

la màxima de “satisfer les necessitats del present, sense comprometre les necessitats de les generacions futures”.

Tots els avenços que s’han produït durant les últimes dècades, en la sostenibilitat, tenen a veure amb la concreció Per què no vivim en un món més sostenible quan tenim

escreix la seva voluntat d’encarar les qüestions lligades al cendit les limitacions que marquen alguns règims polítics enemics de l’autonomia municipal o del principi de subsidiarietat, o les derives retrògrades de certes polítiques na-

cionals. La proactivitat de molts municipis nord-americans en l’àmbit climàtic, per contrast amb la inacció de l’actual Govern federal, és un bon exemple d’aquest esperit.

Els municipis no han de veure els ODS com res que calgui integrar en la seva agenda, sinó com un aprofundiment de la seva acció històrica a favor de la ciutadania, en democràcia

molts arguments racionals per fer-ho? I, més encara, quan

La determinació del món local també s’ha posat de mani-

ïtat com a espècie? Amb una amenaça a la supervivència

fòrums i acords internacionals que s’han succeït des de Rio

el més important d’aquests arguments és la nostra continu-

n’hi ha prou per generar una reacció vigorosa, segons els principis bàsics del comportament humà. Però, què passa

quan aquesta amenaça és massa genèrica? La sostenibili-

tat es relaciona amb tants aspectes de la nostra existència (econòmics, socials, polítics, culturals, psicològics) i els ressorts que cal activar per fer-la realitat són tan diversos, que la paràlisi de vegades preval.

Per aquesta raó, tots els avenços que hi ha hagut al llarg de les últimes dècades en el terreny que ens ocupa, tenen

a veure amb la concreció. Un exemple paradigmàtic són

els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) for-

mulats per les Nacions Unides per a l’horitzó 2030. Traduir l’enorme entramat d’aspectes de la sostenibilitat a 17 fites perfectament identificables ajuda a visualitzar les línies pri-

fest en la presència constant dels municipis en cimeres, de Janeiro el 1992. Només cal recordar la transcendència de la Carta d’Aalborg i de les Agendes 21. I no menys important ha estat l’impacte positiu d’organitzacions i aliances que els municipis han creat els darrers anys, com és el cas

del Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia.

Fins i tot en la hipòtesi que la sostenibilitat no s’hagués ar-

ribat a formular mai com a concepte, els municipis estarien implementant-ne l’essència igualment, en la mesura que

haurien treballat en la millora social i ambiental de les comunitats. Aquest podria ser l’objectiu 17+1, que resumiria

tota la resta. Els municipis no han de veure els ODS com quelcom que calgui integrar a la seva agenda, sinó com un aprofundiment de la seva acció històrica a favor de la ciutadania, en democràcia.

oritàries de treball.

Catalunya viu un moment excepcional. Quan fonaments

Qualsevol de nosaltres pot entendre el veritable abast de

pensar que els ODS, l’acord de París sobre el canvi climà-

la pobresa veient-la cada dia al barri. Aquest acostament empíric només es pot donar en la proximitat. El marc municipal, per la seva naturalesa, és idoni per portar-lo a terme.

Si per resoldre un gran problema cal dividir-lo en parts més petites, els 17 objectius poden ser vistos com aquestes parts. I el més rellevant és que els governs locals tenen

marge d’actuació en totes elles. Recomano, en aquest sentit, la lectura del document The Sustainable Development 22

trobar fàcilment a la xarxa.

matèria la jutjarien com un fracàs.

L’èxit en aquest àmbit es mesura

Albert Punsola

Goals. What local Governments need to know, que es pot

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

que crèiem ben establerts trontollen, es podria arribar a tic o la Nova Agenda Urbana passen a un segon pla. Seria

una conclusió errònia. Gran part dels problemes als quals

ens enfrontem són compartits amb la resta de la humanitat.

El municipalisme català sempre ha entès que la dimensió

local i la universal estan connectades, i ha actuat en conseqüència. Oblidar aquesta visió significaria renunciar al

passat i, el que és pitjor, negligir el destí de les generacions futures.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2019

23