Revista ACM 414

414

Març 2020

La revista del municipalisme català

Posem en marxa el Pla de Mandat per incidir en l’acció climàtica, la qualitat de vida i la prosperitat dels municipis L’ACM va celebrar la XXII Assemblea al Recinte modernista de Sant Pau on es va validar el full de ruta dels propers quatre anys que inclou 100 accions concretes de l’agenda municipalista. Pàg. 4-5

Recinte Modernista Sant Pau. Barcelona

ACTUALITAT

ACTUALITAT

FORMACIÓ

Ens reunim amb la delegada del Govern de l’estat a Catalunya, Teresa Cunillera

L’ACM signa l’acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya per a un futur més sostenible

S’inicia la 4a edició del Postgrau de gestió pública dels serveis socials locals

Pàg. 6

Pàg. 9

Pàg. 13

SUMARI

Actualitzem la imatge corporativa L’ACM ha realitzat una actualització de la seva imatge corporativa, coincidint amb la XXII Assemblea. Aquesta és la sisena imatge des del naixement de l’entitat municipalista el 1981. A l’esquerra podeu veure l’evolució de les imatges corporatives. La nova proposta aposta per mostrar tres conceptes propis de l’ACM. D’una banda, la territorialitat amb el mapa de Catalunya com a símbol de representaci´de tots els municipis i del país. També transmet la proximitat a l’administració i al ciutadà. I finalment, incorpora modernitat, obertura i transparència amb una imatge de fàcil lectura i identificació que evoqui integritat, rigor i excel·lència.

ACTUALITAT

ACTUALITAT

ACTUALITAT

La XXII Assemblea dona el tret de sortida al Pla de Mandat de l’ACM amb més de 100 accions estratègiques pel municipalisme

Seguim amb les reunions de treball. Ara amb la delegada del Govern estatal i el conseller Damià Calvet

Donem llum verda a l’acord nacional de l’Agenda 2030 a Catalunya per a un futur més sostenible

Pàg. 4 i 5

Pàg. 6 i 7

Pàg. 9

CENTRAL DE COMPRES

ENTREVISTA

OPINIÓ

La Central de Compres de l’ACM incorpora la possibilitat de comprar biocombustible per a calderes de biomassa

Entrevista a l’alcaldessa de Maçanet de Cabrenys i vicepresidenta de l’ACM, Mercè Bosch

‘Posem-hi llum’.

Article d’opinió de la periodista Carme Clèries

Pàg. 16

Pàg. 21

Pàg. 22

I 2 I ACM

EDITORIAL

En marxa!

El passat 14 de febrer aprovàvem, per unanimitat, el full de ruta del municipalisme català fins el 2024. Una agenda municipalista basada en l’acció climàtica, la qualitat de vida i la prosperitat, com a factors pel Desenvolupament Local Sostenible a tots els pobles i ciutats de Catalunya.

Ho farem reforçant l’Associació Catalana de Municipis i la veu del municipalisme, amb la constitució del Fòrum de Petits Municipis, i amb ell posant l’accent en el país equilibrat que volem, amb noves eines, serveis i processos, com ara amb una nova oficina tècnica de suport i assessorament en gestió territorial, o bé dignificant, acompanyant i formant als electes locals, posant en valor la seva feina, i acompanyantnos, també en la transició post-electes.

Tot això al mateix temps que espremem al màxim totes les eines que ens dona el món digital i les xarxes socials, com ara la creació d’un nou canal de comunicació i d’interacció via Whatsapp, o adoptem la innovació i la digitalització com una estratègia transversal a tot el municipalisme.

Volem posar el nostre gra de sorra per fer un món més sostenible, i per això ens comprometem a ser neutres en carboni aquest mateix mandat, en una societat més cohesionada, i per això adoptarem polítiques transversals de foment de la cohesió social, l’equitat i lluita contra la pobresa de tot tipus, així com la incorporació de la igualtat com a valor transversal a tot el municipalisme, i volem també un territori més pròsper, fomentant l’emprenedoria i les PIMEs, la creació d’ocupació estable i la generació de riquesa i oportunitats.

Tenim molta feina per fer. Som-hi

També sortim de l’assemblea de l’ACM amb un mandat clar, amb els municipis catalans corresponsables del futur de Catalunya i amb una única veu, perquè enfortir el municipalisme és la millor manera de servir al país i a la seva gent.

Lluís Soler

President de l’ACM

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Telèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.cat www.acm.cat

www.acm.cat

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Joan Morcillo

Cap de redacció: David Prat

Consell de redacció: Albert Guilera, Santi Valls, Víctor Torrents, Carles Bassaganya, Jordina Moltó, Lluís Maria Corominas, Xavier Tomàs i Francesc Mateu.

Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L. La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Dipòsit legal: B3434383

Imprès sobre Satimat Green.

L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

3.346 litres d’aigua

I 3 I ACM

ACTUALITAT

Aprovem el full de ruta fins el 2024, basat en l’acció climàtica, la qualitat de vida i la prosperitat a tots els municipis del país Més de 150 alcaldes i alcaldesses de tots els racons de Catalunya es van trobar el 14 de febrer al Recinte modernista de Sant Pau de Barcelona per participar a la XXII Assemblea de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM). La trobada, que va comptar amb la consellera de la Presidència Meritxell Budó, va servir per donar el tret de sortida a l’agenda municipalista de l’entitat, centrada l’acció climàtica, la prosperitat econòmica i la qualitat de vida.

L’Assemblea va aprovar l’informe de gestió i el Pla de Mandat de l’ACM pels propers 4 anys

Cinc mesos després de la seva elecció, el president de l’ACM, Lluís Soler, va mostrar el compromís “clar, concret i valent” del municipalisme envers la sostenibilitat.

Així va exposar que “la Catalunya que ens imaginem pels propers anys és un país sostenible, que garanteixi la qualitat de vida de totes les persones, vinguin d’on vinguin i siguin com siguin, i que fomenti que la prosperitat arribi a tots els racons dels nostres pobles i ciutats. Aquesta és la gran missió del municipalisme català, i és l’objectiu pel qual treballarem incansablement des de l’ACM. Una agenda municipalista basada en l’acció climàtica, la qualitat de vida i la prosperitat”.

L’Assemblea va donar compte de l’informe de gestió dels darrers cinc mesos, va aprovar el pressupost 2020 i el Pla de Mandat del municipalisme català pel període 2020-2024, un full de ruta basat en els valors de l’excel·lència, la integritat, la proximitat i la igualtat, i que agrupa 100 accions concretes, orientades cap als objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030. En aquest sentit, Soler va reclamar disposar de més recursos i competències per servir millor des de la proximitat, i a exercir el lideratge des del món local: “Us convido a totes i a tots, Ajuntaments, Consells

I 4 I ACM

Comarcals, Diputacions i la resta d’Ens Locals i a tot el municipalisme català, a fer-nos corresponsables, no només del futur dels nostres municipis, carrers i places, sinó també del futur del país. Perquè no només sabem i volem gestionar, sinó que volem ser aliats per fer una Catalunya millor. Aquesta és l’autèntica força del municipalisme català!”, va dir.

Algunes d’aquestes accions són l’oferta de nous serveis i suport als ens locals catalans, especialment en matèria tècnica i de gestió administrativa, l’acompanyament, formació i dignificació de la figura de l’electe local, i la projecció del municipalisme català, en una única veu, tant al país com a tot el món. Alhora, l’ACM s’ha compromès a assolir la neutralitat d’emissions de CO2 aquest mandat “en una aposta valenta per abordar l’acció climàtica, que no pot esperar ni una generació, ni un mandat més per actuar”, segons va recalcar Lluís Soler.

La consellera de la Presidència de la Generalitat i portaveu del Govern, Meritxell Budó, va assegurar que el pla de mandat aprovat per l’entitat municipalista “relliga amb el pla de mandat que tenim des del Govern de Catalunya. Dotar-nos de totes les polítiques que permetin prosperitat en

el nostre país i millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes”. Perquè “alinear el Govern de Catalunya amb els governs locals és la millor manera de construir país”.

La consellera de la Presidència també va destacarl’Agenda Rural en el seu discurs. Budó va reconèixer que “hem entès llegint el nostre país i la seva pluralitat, tenint en compte que l’1% de la població del nostre país viu i ocupa el 38% de la superfície del nostre país, hi ha una altra lectura, a part de les grans ciutats. Són els micropobles del nostre país. Cal treballar i dotar d’una eina que també es miri el país des d’aquesta perspectiva.

Dotar el país d’aquesta agenda rural que, en coordinació amb l’agenda urbana, ens ha de permetre desenvolupar totes aquelles estratègies per activat els territoris del nostre país i garantir una veritable cohesió territorial”.

Durant l’Assemblea es va aprovar per unanimitat una proposta de resolució que requereix al Govern de l’Estat que declari Zona Afectada Greument per una Emergència de Protecció Civil els municipis catalans afectats pel temporal Glòria i acordi fer-hi extensiva l’aplicació del Reial Decret-Llei 11/2019, de 20 de setembre.

La Consellera Budó va parlar de construir país amb el món local

Josep Caparrós va presentar la proposta de resolució sobre el Glòria

Joana Ortega, secretària general de l’ACM

Els punts de l’ordre del dia es van aprovar tots per unanimitat

La XXII Assemblea va reunir uns 150 alcaldes i alcaldesses

La mesa de l’Assemblea, presidida per l’alcaldessa de Roses

Pla de Mandat 2020-2024 del municipalisme català Missió

Desenvolupament local sostenible: Acció climàtica Qualitat de vida Prosperitat

Objectius estratègics

Objectius operatius

ACM, aliança de futur

Lobbisme sectorial Implantar nous serveis Innovar, digitalitzar, modernitzar Impulsar l’agenda 2030

ACM, la força del municipalisme

Els ajuntaments corresponsables del futur de Catalunya i amb una única veu Prestigiar i dignificar els electes locals Impulsar un marc jurídic eficient i de qualitat Projectar el municipalisme català al món

EXCEL·LÈNCIA, INTEGRITAT, PROXIMITAT, IGUALTAT I 5 I ACM ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. JULIOL 2017

5

ACTUALITAT

Abordem els canvis necessaris del marc jurídic local amb la delegada del Govern de l‘estat a Catalunya, Teresa Cunillera implementar durant els propers anys per millorar la prosperitat i la qualitat de vida de la ciutadania a través de l’acompanyament seus ajuntaments.

Efectes del temporal Glòria

La delegada Govern de l’estat a Catalunya amb Lluís Soler, Joana Ortega i Xavi Paz.

La reunió amb la delegada del Govern estatal a Catalunya, Teresa Cunillera va tenir lloc el 13 de febrer. El president de l’ACM va detallar les qüestions rellevants de l’agenda municipalista en matèria d’organització i finançament municipal.

El president de l’ACM, Lluís Soler, va exposar que “mentre el món local és el

més exigit i el qui més compleix amb les ràtios d’endeutament, és, precisament, l’únic que no pot decidir on destinar els seus superàvits”. El president va afegir que aquesta situació és encara més rellevant i incomprensible “quan som l’administració que més percentatge dels seus recursos destina directament a la ciutadania, des de la proximitat”. La reunió també ha servir per analitzar diferents punts de l’agenda municipalista que l’ACM vol

La reunió amb la delegada del Govern estatal a Catalunya també va servir per a analitzar les línies d’ajuda que han de rebre els municipis afectats pel temporal Glòria del passat mes de gener.

Lluís Soler va reiterar “la necessitat d’enfortir les línies d’ajuts pel pas del temporal Glòria pel nostre país i, en especial, en aquells indrets més fràgils com és el cas del Delta de l’Ebre”. Finalment, Soler va destacar que l’ACM és la principal entitat municipalista de Catalunya: “Som la veu del municipalisme català i hem de ser un aliat estratègic per les institucions polítiques del país per fer sentir les nostres demandes, però sobretot per fer front als reptes de futur que han de permetre als nostres veïns i veïnes viure amb major qualitat i més oportunitats. Per això, cal un diàleg constant i transparent”.

Ens reunim amb el Conseller Calvet per parlar d’habitatge i sostenibilitat La trobada, que va tenir lloc el 7 de febrer, va servir per abordar l’agenda municipalista en matèria d’emergència climàtica, mobilitat sostenible, habitatge i medi ambient i patrimoni natural, entre altres.

A la reunió el president de l’ACM, Lluís Soler, va destacar que “l’acció climàtica és una de les 3 grans prioritats de l’agenda municipalista per aquest mandat, juntament amb la qualitat de vida i la prosperitat”. La trobada va servir per

I 6 I ACM

tractar les polítiques urbanístiques i de la nova Llei del litoral, en tràmit parlamentari, així com de la gestió de costes i platges que han de millorar la preservació i gestió del litoral català. Tant l’ACM com el Departament van coincidir en la importància de les infraestructures com a eixos vertebradors del territori, generadors de prosperitat i d’igualtat d’oportunitats, en especial el Corredor Mediterrani.

Durant la reunió també es va abordar la Llei de territori, en fase d’avantprojecte, i on l’ACM sempre ha demanat que fos

una normativa que sorgís a partir del consens amb el món local. De fet, existeix una interlocució constant amb el Departament per tal que la Llei s’adapti a les diferents realitats del territori.

El president de l’ACM també va plantejar l’habitatge com una de les prioritats, una preocupació compartida amb el Govern i plasmada amb el Decret llei de Mesures Urgents. En aquest àmbit, l’ACM, coneixedora del treball del món local en aquest àmbit, va expressar que cal una coordinació i col·laboració constant entre les diferents administracions.

ACTUALITAT

Reunió amb el Síndic de Greuges per abordar mecanismes de transparència, atenció i participació ciutadana Els representants de l’ACM es van reunir el 30 de gener amb el Síndic de Greuges, Rafael Ribó.

La reunió va servir per parlar de diferents qüestions de l’agenda municipalista que afecten al món local en relació a la llei de transparència, la figura dels síndics de greuges locals, la fiscalitat municipal o la lluita contra la segregació escolar, entre altres.

En relació a l’avaluació de la llei de transparència des de l’ACM es va posar èmfasi en les dificultats que tenen els ens locals, sobretot els petits, per fer front a l’aplicació d’aquesta normativa. Així, es plantegen sistemes d’avaluació diferents en funció de la realitat de cada ens local o que en els resultats s’agrupin els municipis segons el número d’habitants.

Pel president de l’ACM, Lluís Soler, “el compromís del món local amb la transparència és total. Som els pri-

Rafael Ribó, Síndic de Greuges, conversant amb Lluís Soler i Joana Ortega

mers interessats en fer, mostrar i avaluar que les coses es fan bé, però també cal tenir en compte els recursos, personal i capacitats dels diferents municipis”.

També es va parlar dels síndics de greuges locals i des de l’ACM es va explicar que s’ha posat en marxa un projecte per implementar Plans d’Integritat a l’administració local.

“Apostem pels síndics i defensors lo-

Lluís Soler, Damià Calvet i Sergi Pedret, en la trobada que es va fer al Parlament.

cals arreu del país com a òrgans independents per assumir les funcions de control del compliment de les mesures d’integritat que un ens local vol implementar en la seva institució”, destaca Soler.

Durant la trobada també es va parlar de la futura Llei de protecció integral dels alertadors per lluitar contra la corrupció i garantir la defensa de les persones denunciants. Així també es va tractar la fiscalitat municipal i la necessitat de revisar i millorar el sistema de finançament de les hisendes locals, i disposar de més eines de política fiscal evitant augmentar la càrrega als ciutadans.

Totes dues institucions van coincidir en la necessitat de prioritzar les polítiques de millora de la qualitat de vida i el benestar de la gent, la reducció de les desigualtats i l’equitat, així com el paper de les administracions com a garantia dels drets. Unes polítiques que, segons Lluís Soler, van vinculades també amb la transparència de les institucions: “No podem deslligar la principal tasca del món local, millorar la qualitat de vida de les veïnes i veïns, amb la nostra manera de fer: la transparència i la participació ciutadana, són dues cares de la mateixa moneda”.

I 7 I ACM

ÀMBITS SECTORIALS

La segona Assemblea Urbana de Catalunya posa les bases per afrontar els reptes de les àrees urbanes del segle XXI Els vicepresidents de l’ACM, Sergi Pedret i Àstrid Desset, i el secretari general adjunt, Sergi Penedès, van participar el 17 de febrer a la segona Assemblea Urbana de Catalunya, que ha donat el tret de sortida a l’elaboració del document que ha de servir per planificar territorialment i urbanística el país.

L’Assemblea Urbana de Catalunya és un òrgan col·legiat integrat per les administracions i representants del teixit ciutadà i econòmic, entre ells l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. En aquest sentit s’ha començat a redactar l’Agenda Urbana de Catalunya, abans que el Govern l’aprovi. Aquesta Agenda, impulsada per la Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori, serà la guia per al desenvolupament sostenible de les ciutats durant les properes dècades. Des de l’ACM es visualitza aquest document com l’oportunitat per impulsar polítiques ur-

L’Assemblea es va reunir per donar el tret de sortida a la redacció de l’Agenda Urbana

banístiques i de territori que permetin una cohesió social i territorial i generar prosperitat econòmica amb mesures que combatin l’emergència climàtica.

Està previst que el document estigui redactat el primer trimestre del 2021.

L’Agenda Urbana de Catalunya tam-

bé ha de ser una eina per accelerar el desplegament de l’Agenda 2030 a les ciutats catalanes i un instrument per redefinir com han de ser i com s’han de planificar les àrees urbanes. El document parteix d’un procés participatiu que es va fer durant els mesos de juny i juliol de 2019.

Reunió amb el president del Consell General Cambres de Catalunya, Joan Canadell El president de l’ACM, Lluís Soler, i la secretària general, Joana Ortega, es van reunir el 10 de febrer amb el president del Consell General de Cambres de Catalunya, Joan Canadell.

La reunió va servir per tractar possibles col·laboracions entres les dues entitats, així com plantejar qüestions que afecten l’agenda municipalista relatives a la creació d’ocupació, emprenedoria, la captació d’inversions i la promoció econòmica i la competitivitat. El presi-

I 8 I ACM

dent de l’ACM, Lluís Soler, va destacar que “tant al Consell General de Cambres de Catalunya com al municipalisme català ens mou el mateix: treballar per la creació d’ocupació estable i de qualitat, el foment de l’activitat econòmica i l’emprenedoria i la captació d’inversions, en unes relacions que volem seguir treballant i aprofundint”.

Segons el president de l’ACM, Lluís Soler, “és interessant mantenir vies de col·laboració entre el sector públic i privat, en aquest cas empresarial, de Catalunya. La suma d’esforços pot ajudar-nos a millorar la competitivitat

del nostre territori, generar més riquesa i, al mateix temps, crear ocupació” i afegeix que “donar un millor servei als nostres veïns i veïnes també implica generar noves oportunitats i mecanismes perquè tothom pugui viure millor”.

L’ACM i el Consell General de Cambres de Catalunya mantenen contactes constants i s’estan plantejant línies de col·laboració a nivell de formació per integrar els treballadors de les administracions locals dins el programa de formació professional que el Consell General de Cambres gestiona.

ÀMBITS SECTORIALS

Signem l‘acord nacional per a l‘Agenda 2030 a Catalunya per impulsar un futur més sostenible als nostres pobles i ciutats El vicepresident de l’Àmbit de Territori i Sostenibilitat de l’ACM, Sergi Pedret, va signar el 21 de febrer l’acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya, aprovat pel Govern. L’ACM s’hi adhereix i es compromet a impulsar l’Aliança Catalunya 2030 aportant diferents compromisos per potenciar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Tot i que solen estar liderats pels estats, és important la implicació dels governs regionals i locals per enfortir i complementar la tasca dels propis estats o de les Nacions Unides a l’hora de d’aportar dades rellevants i fomentar el seu desplegament i avaluació. Des de l’ACM es destaca l’oportunitat de “treballar de forma conjunta, transversal i responsable” amb la resta de consignataris per generar sinergies per fer de Catalunya i el món un lloc millor el 2030.

Representants de les organitzacions que han signat els compromisos de l’Agenda 2030

Així, des de l’ACM es farà una crida a tots els ajuntaments associats per adoptar com a propis aquests compromisos. Al mateix temps, l’ACM ha incorporat com a pròpia l’Agenda 2030 i en el seu Pla de Mandat 2020-2024, aprovat en l’Assemblea del passat 14 de febrer, contempla un objectiu específic sobre la implementació dels ODS i l’Agenda 2030.

Lluís Soler i Joana Ortega amb el president del Consell General de Cambres

Una trentena d’organitzacions s’han adherit a l’acord nacional per a l’Agenda 2030. Aquest compromís constitueix un “pacte de país” i suposa el tret de sortida de l’Aliança Catalunya 2030, constituïda com a “resposta col·lectiva” per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), reconeguts per les Nacions Unides el 2015. La signatura de l’acord va estar encapçalada pel president de la Generalitat, Quim Torra, i ha comptat amb la presència del vicepresident, Pere Aragonès, i el conseller d’Exteriors, Alfred Bosch.

Cal recordar que l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible va ser aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre del 2015 amb l’objectiu d’estimular l’acció en 5 esferes d’importància crítica: les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i el partenariat. L’Agenda 2030 conté 17 objectius globals i 169 fites associades a assolir en l’horitzó de l’any 2030. Aquests 17 objectius són anomenats Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS). El Pla per al a implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya inclou més de 900 compromisos i és un instrument de planificació dinàmic i que vol contribuir a incrementar la coherència de polítiques publiques.

I 9 I ACM

ÀMBITS SECTORIALS

El municipalisme debat sobre la nova Llei de l‘Esport L’ACM va acollir aquest passat mes de febrer una jornada de deball amb electes locals responsables d’esports per tal de debatre la nova llei que ha tramitat el Parlament de Catalunya.

Impulsada per una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de l’UFEC (Unió de Federacions Esportives de Catalunya), la sessió va servir per debatre amb els assistents sobre els diferents aspectes que contempla aquesta nova legislació des d’un punt de vista de la realitat local. La jornada va servir per fer aportacions i puntualitzacions d’acord amb les diferents realitats del país per tal de millorar i completar una llei que aglutini el màxim de consens possible en el si del país i dels diferents actors que hi intervindran.

Així es va considerar molt important aconseguir el màxim consens per tirar endavant amb aquest projecte de llei, atenent a l’equilibri territorial i a les di-

La reunió va servir per debatre des d’un punt de vista local la nova normativa esportiva.

ferents demandes, complexitats i realitats municipals de tot el país. També es va considerar d’especial interès la participació pública en els processos que la nova llei vol regular, que ha de combinar-se amb entitats privades i federatives. Finalment un dels punts en comú també va ser la necessitat que el municipalisme català participi i sigui una part activa en els futurs espais de gestió i organització, atesa la realitat

esportiva del país que va estretament lligada amb el món local.

Prèviament al debat es va fer una explicació de la llei per part de l’ACM, després d’haver-la estudiat i analitzat.

Aquesta presentació la va fer el cap de l’àrea de continguts i coordinador d’àrees, Lluís Corominas, que va repassar els principals àmbits d’actuació de la llei i els objectius que es recullen.

L‘executiva del Fòrum Comarcal es reuneix per posar les bases de treball del nou mandat L’executiva del Fòrum Comarcal de l’ACM, òrgan que presideix des de fa un mes i mig el president del Consell Comarcal del Ripollès Joaquim Colomer, ja ha començat a treballar.

La trobada va comptar amb la participació del president del Consell Comarcal de l’Alt Camp, Mateu Montserrat, del president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Rafel Panadès, de la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, del president del Consell Comarcal del Maresme, Damià del Clot, i del president del Consell Comarcal del Vallès Oriental, Emilio Cordero.

Així, es van posar les bases de treball del Fòrum Comarcal en temes relatius als ajuts als menjadors escolars, la gestió del transport escolar o el decret d’admissió. També es va parlar de finançament dels consells comarcals.

Al mateix temps, es va aprofitar la reunió per exposar el pla de mandat 2020-2024 que estableix les línies estratègiques de l’ACM.

I 10 I ACM

ÀMBITS SECTORIALS

L‘Agenda Rural de Catalunya: una eina per decidir el futur Entre les mesures aprovades en el pla de mandat 2020-2024 de l’ACM hi ha impulsar l’Agenda Rural de Catalunya. Aquesta iniciativa s’ha de coordinar necessàriament amb la participació en l’agenda urbana de Catalunya i en el marc de l’Aliança 2030 que impulsa els Objectius de Desenvolupament Sostenible i per a la qual en el pla de mandat hi ha previstes també diverses accions en els propers anys.

Des de l’associacionisme municipalista s’ha constatat la necessitat de prioritzar l’Agenda Rural de Catalunya com la eina més útil per a garantir que el món rural participi en igualtat de condicions en la presa de decisions sobre el desenvolupament territorial, econòmic i social del nostre país.

Amb aquest objectiu, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Associació de Micropobles i la pròpia ACM, volem impulsar l’Agenda Rural Catalana que vol agafar els mandats de les Agendes a nivell mundial des d’una vessant estrictament rural i convivint amb les propostes urbanes. Així, hi ha diferents iniciatives a nivell d’organismes internacionals, però cal destacar l’experiència de França, on el Govern ha publicat l’informe ruralitats, que és la base de l’Agenda Rural Francesa. La seva metodologia, d’impuls municipalista i amb el suport del Govern, ha permès con-

Assessorament jurídic prejudicial - Tribunal de Cuentas - Sindicatura de Comptes - Oficina Antifrau

cretar en un termini breu 200 propostes sorgides de baix a dalt i incorporades com a mesures en peu d’igualtat a les previstes per a les zones urbanes.

Actualment, des de diferents Conselleries del Govern, associacions municipalistes i societat civil, s’estan impulsant iniciatives per posar en valor el món rural, combatre el despoblament i afavorir l’empoderament d’unes zones que habitualment no tenen les mateixes oportunitats que les urbanes per participar en les decisions estratègiques que ens afecten a tots. A l’ACM l’any 2019 vam iniciar, a través de la Fundació Transparència i Bon Govern Local i en conveni amb la Fundació Pi i Sunyer, l’anomenat projecte arrelament per fer projectes pilot en zones rurals orientades a la prestació de serveis per evitar el despoblament. És previst que els projectes es concretin aquest any 2020, una vegada superades

Anàlisi de la denúncia

les dues primeres fases de diagnosi i de propostes territorials.

L’Agenda Rural a Catalunya no serà possible sense el suport del Govern i del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). A França han treballat conjuntament els ministeris d’Agricultura i de Territori i ens locals, però sempre des de la iniciativa del propi territori i de les associacions municipalistes. Cal generar espais per empoderar el món rural en les decisions nacionals. Una Agenda Rural que no sigui viscuda des d’un primer moment com a pròpia, serà un document sense contingut.

Si som capaços com a país de fer aquesta tasca conjunta i transversal, de fer de l’Agenda Rural un document executiu amb mesures concretes, tindrem una bona posició per a la nova programació d’ajuts a nivell europeu per al període 2021-2027.

Assessorament Acompanyament sobre què cal fer per part d’un advocat dels Serveis Jurídics

93 496 16 16 I Ext. 202 i 232 I 11 I ACM

ÀMBITS SECTORIALS

Acollim la presentació d‘un llibre de bon govern amb el Fòrum de síndics i síndiques de Catalunya L’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) va acollir el 13 de febrer al seu auditori la presentació del llibre “La lucha por el buen gobierno y el derecho a una buena administración mediante el estándar jurídico de diligencia debida”, del doctor Juli Ponce.

L’acte de presentació va ser organitzat per l’ACM i el Fòrum de Síndics i Síndiques de Catalunya. El president de l’ACM, Lluís Soler, va inaugurar l’acte i va assenyalar “la tasca imprescindible i cabdal” que fan els síndics i síndiques d’arreu del país, destacant la seva figura “independent” i posant en relleu la feina que fan per “protegir als ciutadans i ciutadanes de les fragilitats que puguin tenir”.

Soler també va assegurar que “l’ACM serà un company de viatge de tots els síndics i síndiques, farem acompanyament i suport” alhora que va recordar que l’entitat municipalista té “un conveni de col·laboració des del 2018 per treballar junts i fer créixer encara més el número de síndics i síndiques del país, compteu amb el nostre impuls i motivació”. El president de l’ACM també va detallar que “la figura del síndic aporta ètica a la política municipal” i que “cal seguir treballant per aportar un futur més íntegre a la política”. Finalment Soler va explicar que

I 12 I ACM

Lluís Soler, entre el president del Fòrum de Síndics, Lluís Martínez, i l’autor Juli Ponce

“entre les 100 mesures que aprovarem a l’assemblea de l’ACM, una d’elles és difondre els plans d’integritat i posar en valor la figura dels síndics”.

En l’acte també hi va intervenir l’autor del llibre, Juli Ponce, el director de la Fundació Transparència i Bon Govern local, Lluís Corominas, el cap de serveis jurídics de govern i territori de l’ajuntament de Badalona i professor de la UAB, Ricard Brotat, i la cap dels serveis jurídics de l’ajuntament de Mollet i Compliance offer, M. Beñoga Ballvé.

‘La lucha por el buen gobierno y el derecho a una buena administración mediante el estándar jurídico de diligencia debida’ té com a objectiu desenvolupar conceptualment el dret a una bona administració tant des del punt de vista

del dret i la jursisprudència espanyola i internacional. L’obra s’estructura en quatre capítols. En el primer es tracta la bona administració com a concepte que imposa una obligació positiva de mesura en la presa de decisions. En el segon s’estudia el concepte de bona adminstrció com a concepte transversal. En el tercer s’estudia com el dret a la bona administració ha d’imposar un estàndard de conducta als servidors públics. I en l’últim s’analitza quines tècniques jurídiques s’haurien d’usar per concretar el principi a la bona administració.

Col·labora amb aquesta secció:

FORMACIÓ

En marxa la quarta edició del Postgrau de Gestió Pública dels Serveis Socials Locals L’aula de formació de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) va acollir el 5 de febrer la primera sessió del nou Postgrau de gestió pública dels serveis socials locals, organitzat conjuntament amb la Universitat de Barcelona (UB) i la Fundació Social. Aquest nou postgrau compta amb una vintena d’alumnes provinents de diferents ens locals que cogestionen el serveis socials de Catalunya.

La secretaria general de l’ACM, Joana Ortega, va inaugurar el postgrau assegurant que “és cabdal la formació contínua en aquest àmbit” atesa la “rellevància que tenen els serveis socials pel país i per la seva gent”. En aquest sentit va apuntar que “els serveis socials s’han d’enfocar des d’un punt de vista global, amb una visió conjunta, ja que hi intervenen molts factors que s’han

Un moment de la inauguració amb la secretària general de l’ACM, Joana Ortega

d’abordar des de la transversalitat”. Finalment Ortega va destacar “la qualitat tant d’aquest programa formatiu que avui encetem” com també “la vàlua i professionalitat dels docents que participaran en el nou postgrau de serveis socials”.

Alfonso L. Montero, director de l’European Social Network, impartint la lliçó inaugural

La lliçó inaugural va anar a càrrec del Director de l’European Social Network (ESN), Alfonso L. Montero, qui va parlar sobre els factors claus per aconseguir una innovació i sostenibilitat dels serveis socials en el marc de la Unió Europea.

El nou postgrau de serveis socials s’estructura en sis mòduls que combinen els continguts tècnics de caràcter teòric amb continguts pràctics, tots amb l’objectiu d’oferir eines per al desenvolupament de les capacitats d’autoaprenentatge, d’anàlisi del context i d’elaboració i implementació d’estratègies per a la resolució de les situacions sorgides en la gestió pública dels serveis socials que són competència dels ens locals catalans. El darrer mòdul es correspon a un projecte final relatiu a la temàtica desenvolupada en el marc del programa. El postgrau finalitza al mes de desembre de 2020.

Col·laboren amb aquesta secció:

Informació 93 496 16 16 / Ext. 201 formacio@acm.cat www.acm.cat/formacio

I 13 I ACM

FORMACIÓ

Primers tallers sobre redacció i confecció de plecs de contractació per a tècnics locals L’ACM va realitzar el 20 de febrer i el 3 de març un taller sobre redacció i confecció de plecs tècnics i administratius, adreçat a juristes i tècnics locals.

Aquest nou curs va néixer arran de la detecció, durant la sessió de conclusions de les Jornades de Contractació Pública de l’ACM realitzades el 2019, d’una demanda creixent de molts participants per realitzar formacions pràctiques, tipus taller, en matèria de contractació pública. El taller se centrava en formacions pràctiques englobades en l’àmbit de la redacció i confecció dels plecs tècnics i els administratius per a juristes i tècnics.

La cap de contractació de l’ACM, Jordina Moltó, va destacar que “a través d’aquesta formació es pretén potenciar l’entesa i el treball cooperatiu entre personal tècnic i jurídic, centrant el

focus d’atenció a les qüestions tècniques i jurídiques estructurals per a la bona preparació d’una licitació, concentrant-se en la confecció i redacció dels plecs”.

L‘ACM i l‘ARCA engeguen una sessió per afrontar la revitalització de les zones rurals L’ACM i l’ARCA han iniciat una nova formació centrada en el programa LEADER, una eina per revitalitzar les zones rurals.

En la primera sessió, la presidenta d’ARCA, Roser Bombardó, va destacar la suma d’esforços, mentre que el cap de l’Àrea de Formació de l’ACM, Carles Bassaganya, va insistir en la importància de fer arribar la formació i els serveis als associats com una mesura de capacitació a l’equilibri territorial i les polítiques de repoblament. L’excap de servei de Desenvolupament Econòmic i Local del SOC, Mateo Hernando, va explicar algunes polítiques i claus d’èxit de desenvolupament rural.

Escaneja el codi i apunta’t al canal de WhatsApp I 14 I ACM

FORMACIÓ

Sessions de formació per als nous adjudicataris que presten el servei d‘auditoria pública Més de 250 persones van passar durant el febrer pels dos torns de formació adreçada als representants de les empreses adjudicatàries que prestaran el nou servei d’auditoria de la Central de Compres de l’ACM. Les sessions, de dos dies cadascuna, es van fer a l’Espai Mundet i a l’Espai Francesca Bonnemaison.

El nou servei d’auditoria pública i control financer de subvencions es posa a disposició dels ens locals associats a travé de la Central de Compres de l’ACM. Aquest nou Acord marc preveu ajudar als ens locals i als ens depenents en les seves actuacions d’auditoria pública.

L’objectiu d’aquestes sessions de formació era explicar el funcionament del nou Acord marc, la interrelació amb els

El recinte Mundet en el primer torn amb la intervenció de la interventora Núria Josa

ens locals i les seves peculiaritats amb la voluntat d’oferir un servei de major qualitat i adaptat a les necessitats de l’administració local. Hi van intervenir Ernest Ruiz, viceinterventor de la Diputació de Girona; José Fernando, interventor general de l’Ajuntament de Tarragona; Núria Josa, interventor general de

Segon torn de la sessió celebrada a l’Espai Francesca Bonnemaison

la Diputació de Girona; Javier Requejo, viceinterventor general de l’Ajuntament de Tarragona; Miguel Ángel Catalán i Jordi Vicente, membrs de la comissió del sector públic del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya; i Sandra Andreu, cap dels servei econòmics de la Diputació de Tarragona.

Més de 250 representants de les adjudicatàries

I 15 I ACM

CENTRAL DE COMPRES

Oferim un nou servei: subministrament de biocombustible per a calderes de biomassa La Central de Compres de l’ACM posa a disposició dels ens locals un nou servei: el subministrament de biocombustible per a calderes de biomassa. El biocombustible es presenta en dues modalitats, pèl·let o estella.

Ambdós materials permeten que es generi energia tèrmica d’una manera totalment sostenible.

La licitació s’ha realitzat mitjançant lots territorials fet que facilita la participació de les Pimes al concurs i fa partícip perquè la indústria local pugui presentar ofertes que apropin la distribució d’aquest biocombustible als consumidors.

ment: en sacs de 15kg o bé per descàrrega directe a una cisterna.

ministrament de pèl·let per les províncies de Girona i Lleida.

L’acció climàtica és un dels eixos principals de treball per al nou pla de mandat 2020-2024 de l’ACM. L’aposta per la sostenibilitat està present en la majoria dels acords marc que s’ofereixen des de la Central de Compres. Com a exemples més destacats tenim el subministrament d’energia elèctrica verda i el subministrament de vehicles elèctrics i híbrids pels ens locals de Catalunya. Aquesta iniciativa ha tingut continuïtat amb l’Acord marc de subministrament de calderes de biomassa.

En el cas de l’estella, amb la voluntat d’implicar els productors locals, s’ha licitat el subministrament per lots territorials per a cadascuna de les vegueries. Els adjudicatàris són Forestal Soliva SL i Adomgri SLU. Per altra banda, el subministrament d’estella, incorpora dues modalitats més d’entrega del material: a banda de la descàrrega amb cisterna, es pot optar per la descàrrega amb bolquet o pis mòbil. En aquesta cas, a més, cal tenir en compte que els preus es diferencien també pel grau d’humitat de l’estella, podent trobar material amb un màxim del 25% d’humitat i un altre preu per l’estella d’un màxim de 35% d’humitat.

Amb l’objectiu que els ens locals que ho vulguin puguin verificar la qualitat del material subministrat s’ha licitat un lot que permetrà contractar el servei de qualitat de la biomassa. Aquest lot facilitarà la contractació d’un anàlisi puntual o bé contractar un servei programat consistent en l’anàlisi de quatre mostres, dos in situ i les altres dues al laboratori del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, que ha estat l’entitat adjudicatària d’aquest servei.

Pel que fa al subministrament de pel·let, l’empresa adjudicatària és Iberpellet que ofereix aquest material a dos preus diferents per tona i per modalitat de lliura-

Lamentablement el lot de subministrament d’estella per la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran ha quedat desert, així com també han quedat deserts els lots de sub-

I 16 I ACM

Informació 93 496 16 16 / Ext. 218 centraldecompres@acm.cat www.acm.cat/compres

LOCALRET

La Diputació de Barcelona i Localret col·laboren per fer estudis per a la millora de la banda ampla als municipis El nou Catàleg de serveis 2020 aprovat per la Diputació de Barcelona, conté un total de 343 recursos d’assistència i cooperació a disposició dels governs locals.

Entre tots aquest recursos destaca una línia específica per a la redacció d’estudis per a la provisió de banda ampla al territori.

Aquest recurs tècnic el poden demanar a la Diputació els ajuntaments de municipis de fins a 50.000 habitants.

Això suposa que el recurs està disponible per al 93% dels municipis de la demarcació de Barcelona. El termini per a presentar les sol·licituds finalitza el dia 31 de març de 2020.

En aquest sentit, des de l’any 2014 en el marc de convocatòries anteriors, s’han atès més de 100 sol·licituds en relació als següents estudis tipus: Estudi per a la millora de l’accés a la banda ampla al municipi.

Estudi per a la definició d’una estratègia municipal de desplegament d’infraestructures d’acord amb els interessos de connectivitat del municipi (equipaments públics, zones d’activitat econòmica, etc).

Estudi per a la millora de la connectivitat de les empreses dels polígons industrials.

Estudi de cobertures reals de telefonia mòbil per a la millora de la provisió de banda ampla al municipi.

La Diputació de Barcelona ofereix aquest recurs en col·laboració amb el Consorci Localret, atès que reconeix al Consorci Localret com a l’entitat municipalista especialitzada en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, mitjançant la qual desenvolupa projectes estratègics d’interès per a les entitats locals.

com els tècnics dels ens locals, es poden posar en contacte amb l’Àrea d’Infraestructures del Consorci Localret mitjançant el telèfon 93 486 14 30 o el correu electrònic consorci@localret.cat. També poden trobar més informació al Catàleg de Serveis 2020 de la Diputació de Barcelona (Àrea d’Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial. Ciutats i re-gions digitals. Estudis per a la provisió de banda ampla al territori, amb codi de recurs 20120).

Davant de qualsevol dubte o aclariment, tant els responsables electes

I 17 I ACM

PARTITS POLÍTICS

Què proposeu per solucionar la problemàtica generada per l’aplicació de la llei 24/2015 de pobresa energètica?

Lluís Font Responsable de l’àrea de pensament, estudis i àmbits temàtics del PDeCAT

L’aplicació de la Llei 24/2015 ha generat un desacord a l’hora d’establir qui era la part que havia de fer-se càrrec del pagament del deute acumulat per part dels usuaris que no podien fer-se càrrec de la factura des del començament de l’aplicació de la llei.

Les empreses subministradores haurien d‘acceptar la proposta d‘un Fons d‘Atenció Solidària finançat al 60% per les companyies i al 40% per les administracions per les companyies subministradores de llum i gas i al 40% per les administracions públiques, un percentatge que serà assumit en el 50% per la Generalitat i l’altra meitat per les administracions locals i supralocals.

Des del PDeCAT considerem adequades les mesures plantejades i acordades per la Generalitat, les quatre diputacions, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Taula del Tercer Sector i l’APE. Mitjançant aquesta proposta, que les empreses subministradores haurien d’acceptar, la Generalitat crearà un Fons d’Atenció Solidària finançat al 60%

Gabriel Fernàndez Diputat d’ERC a la Diputació de Barcelona i portaveu a l’Ajuntament de Sabadell Tenim dret a tenir casa i, també, a tenir llum. La Llei 24/2015, titulada “de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica”, ha forjat un nou paradigma sobre el dret als subministraments bàsics.

I és per això que, des d’un primer moment, des del món local, vam fer tot allò que les competències municipals ens permetien per afavorir el desplegament de la llei: campanyes de denúncia de les companyies incomplidores, amb advertiment de sancions si no rectificaven; redacció d’informes de vulnerabilitat des dels serveis socials, tant si l’empresa ens els demanava abans de fer un tall

Jaume Collboni Secretari de Política Municipal del PSC

L’energia és un bé comú essencial i com a tal hem de garantir el seu accés i gestionar-lo d’acord a les obligacions de servei públic.

Caldria una reforma en profunditat del sistema de subhastes i una retribució de l’energia en funció dels costos reals, amb transparència i competència efectiva, però cal actuar ja, perquè entenem que la pobresa energètica no pot esperar a solucions estructurals.

Per a combatre la pobresa energètica, defensem modificacions legislatives per aconseguir la creació d’un fons social amb aportacions de les empreses subministradores en funció de la seva facturació, destinat a cobrir les despeses de les famílies vulnerables.

La Llei 24/2015 garanteix en el seu article 6 el subministrament elèctric a les persones vulnerables, però no defineix una obligació legal perquè siguin els municipis els que hagin de fer front al pagament de les factures impagades per les famílies en risc d’exclusió social. Per tant, durant aquests anys d’aplicació de la Llei, els ajuntaments han

I 18 I ACM

La prioritat i el compromís és la defensa dels drets i de la dignitat de la gent, i, per complir-lo, cal continuar fent servir totes les eines al nostre abast com si no ho feia, i, finalment, posada en marxa de processos sancionadors. Sabadell va ser la primera ciutat del país a fer-ho.

Per tant, ara la prioritat i el compromís és la defensa dels drets i de la dignitat de la gent, i, per complir-lo, cal continuar fent servir amb la màxima ambició política totes les eines al nostre abast.

Treballarem al costat dels altres agents polítics i socials per aconseguir que tothom tingui el subministrament energètic necessari per a una vida digna.

Defensem modificacions legislatives per aconseguir la creació d‘un fons social amb aportacions de les empreses subministradores en funció de la seva facturació realitzat informes de vulnerabilitat, a petició de les empreses subministradores, que han evitat els talls de consum d’acord amb el principi de precaució, però no s’ha resolt el tema del deute de les famílies per manca d’una reglamentació de la Llei 24/2015, i per la manca d’acord en la signatura de convenis amb les empreses subministradores.

Així defensem l’establiment d’un espai estable de treball entre totes les institucions per a elaborar un protocol i reglament de desplegament de la Llei 24/2015 on es defineixi la gestió del deute generat per les famílies en situació de vulnerabilitat social i per garantir que cap ciutadà en situació de vulnerabilitat és objecte d’un tall de subministraments. I exigir a les empreses subministradores que assumeixin les seves responsabilitats en relació a la garantia dels drets de la ciutadania en situació de vulnerabilitat social al subministrament elèctric, tal i com marca la llei actual. Garantint sempre que ni les famílies en situació de vulnerabilitat ni les administracions locals hauran de fer front al deute de subministraments bàsics de les famílies vulnerables.

Anna Martínez Alcaldessa de Santa Coloma de Cervelló

Cal insistir en el fet que se signin els convenis establerts amb les empreses i que siguin aquestes les que assumeixin els deutes de les llars vulnerables

La Llei 24/2015 de mesures urgents en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica ha generat des de la seva aprovació dificultats interpretatives i incerteses jurídiques que han recaigut principalment en els ajuntaments com a primera línia d’atenció a les persones.

els convenis establerts amb les empreses i que siguin aquestes les que assumeixin els deutes de les llars vulnerables, i d’aquesta forma evitar reviure la situació del passat setembre on els ajuntaments i les famílies vulnerables vam rebre amenaces de talls del subministrament per part de les grans elèctriques.

El govern del Partit Popular va presentar un recurs d’inconstitucionalitat, l’admissió del qual va comportar la suspensió parcial de la llei i només va deixar vigent la part referent a la pobresa energètica i les obligacions que recauen en l’administració.

Dos anys després el recurs va ser retirat i això ha permès recuperar tot l’articulat de la llei. Malgrat això, pel que fa a les mesures contra la pobresa energètica cal insistir en el fet que se signin

Cal recordar que aquesta llei va sorgir d’una ILP, recolzada per milers de persones i entitats socials, i que ara amb l’aprovació del decret llei de l’habitatge s’incorporen millores per ampliar la protecció d’aquesta llei tan necessària per avançar cap a un país més just, social i inclusiu que respecti els drets bàsics de totes les persones.

Òscar Ramírez Regidor-portaveu a l’Ajuntament de Barcelona i President provincial PP Barcelona

La llei de pobresa energètica disposa d’eines suficients per lluitar contra aquesta greu problemàtica social, el que cal és ser més eficient i acabar de desplegar totes les oportunitats que ofereix.

Per tal de desenvolupar de forma efectiva el text de la llei cal una relació de treball més intensa entre les administracions i les empreses subministradores de serveis bàsics, mitjançant la negociació i signatura de convenis per tal d’establir una col·laboració que faci front a les despeses que es generin i una millor comunicació entre les dues parts, que coordini els serveis socials amb les empreses i eviti el tall de subministrament a persones i famílies en aquesta situació.

Miguel García President del Grup Municipal de Cs a l’Ajuntament de L’Hospitalet

En primer lugar, la falta de convenio entre la Generalitat y algunas suministradoras comporta que las personas en situación vulnerable acumulen deuda y se les incluya en listas de morosos.

La Generalitat tiene que firmar los convenios lo antes posible y, mientras tanto, tiene que establecer mecanismos para liberar a estas familias de los perjuicios de una morosidad causada por la incapacidad del Govern de llegar a acuerdos.

Cal una relació de treball més intensa entre les administracions i les empresees subministradores de serveis bàsics Un altre aspecte clau en la lluita contra la pobresa energètica és que les administracions realitzin una publicitat eficient de les ajudes que existeixen per a aquesta finalitat. Molt sovint aquestes línies d’ajuda per part dels ajuntaments no s’esgoten i es queden al calaix, ja sigui per desconeixement o per mala gestió.

La Generalitat tiene que firmar los convenios lo antes posible y establecer mecanismos para liberar a las famílias en situación vulnerable En tercer lugar, desde Cs hemos presentado en el Parlament la ley de medidas urgentes de protección de las personas vulnerables en relación con el acceso a suministros básicos, para complementar la ley 24/2015 incluyendo nuevas prestaciones y ayudas y mejorar la eficiencia energética de la viviendas.

En segundo lugar, se tiene que ejecutar la partida presupuestaria del fondo de pobreza energética. En 2015 la Generalitat solo gastó el 22% del fondo y en 2017 el 40%. Esto no es debido a que no haya necesidades, sino al infierno burocrático que hay que pasar para acceder al fondo.

I 19 I ACM

MUNICIPIS EN POSITIU

Olot ofereix un servei de suport a les persones de més de 60 anys a l’atur per poder accedir a la jubilació

La Torre de Claramunt reaprofita contenidors de vidre per crear refugis per a gats L’Ajuntament de La Torre de Claramunt ha creat refugis per a gats de carrer tot reaprofitant antics contenidors de vidre.

La brigada municipal ha estat l’encarregada d’adaptar-los amb noves obertures, una pels gats i l’altra pels cuidadors.

Els refugis de gats estaran instal·lats en els punts on s’han identificat més colònies, un a la Torre i un altre a Pinedes, i més endavant està previst instal·lar-ne un altre a Vilanova d’Espoia.

L’Ajuntament d’Olot engega una nova edició del projecte +60 amb un servei més complet, una iniciativa que ja es va iniciar l’any 2016 amb l’objectiu d’assessorar a les persones de 60 anys o més i que es troben amb dificultats a l’hora de poder-se jubilar. El projecte +60 s’adreça als majors de 60 anys, empadronats a Olot, que es troben en situació d’atur, i que, tot i que han treballat durant molts anys, no disposen de la cotització suficient per poder accedir a la jubilació.

Des de la gestoria a qui s’ha fet l’encàrrec, i en coordinació amb l’Àrea d’Ocupació de DinàmiG es realitzarà un estudi personalitzat de cada cas que consistirà en un informe de la situació actual de la persona i les possibilitats de poder accedir a la jubilació així com el càlcul de jubilació (novetat que s’ha introduït aquest any). En cas que es trobi amb carències de cotització, es quantificaran per tal que la persona conegui les opcions que té i pugui resoldre la seva situació de la millor manera possible. En els 4 anys que fa que des de l’Ajuntament s’ofereix aquest servei ja són 60 les persones que n’han pogut fer ús. Segons dades de l’Institut d’estadística de Catalunya a Olot hi ha 233 persones a l’atur (de mitjana anual 2019) en la franja de 60 anys a 64 anys i molts d’aquests, desconeixen les possibilitats reals que tenen d’accedir a la jubilació i/o quina pot ser la millor manera d’accedir-hi.

Estar al dia de l’actualitat del món local

I 20 I ACM

Segons Xavier Comes, regidor de Medi Ambient del consistori torredà, es tracta “d’una nova acció per tal de controlar les colònies urbanes de gats”. La iniciativa se suma a d’altres accions que ja s’han dut a terme com identificar els gats abandonats, fer-los una revisió mèdica i esterilitzar-los.

Aquesta iniciativa forma part de la segona fase del projecte de control de les colònies de gats per a controlar el seu creixement desmesurat. La primera fase del projecte va consistir en identificar els gats abandonats, fer-los una revisió mèdica i esterilitzar-los, gràcies a un conveni amb el centre veterinari de Capellades.

Foto: ACN

3 raons

Rebre tota l’oferta formativa de cursos, jornades i postgraus

per rebre el butlletí electrònic de l’AMC Rebre informació d’interès local

Com puc rebre el butlletí electrònic?

Envia un mail a comunicació@acm.cat indicant l’assumpte Butlletí electrònic

MUNICIPIS EN POSITIU

“Volem un turisme sostenible i respectuós amb el medi” Mercè Bosch (ERC) Alcaldessa de Maçanet de Cabrenys Professió: Auxiliar d’infermeria i auxiliar de farmàcia Habitants: 681 Pàgina web: www.maçanetdecabrenys.cat

Tweets

#municipisenpositiu Consell Comarcal del Berguedà @ccbergueda El #Berguedà estrena una aplicació mòbil per reservar els serveis de transport a la demanda.

Ajuntament d‘Oliana @Aj_Oliana L’Ajuntament d’Oliana substituirà el 80% de l’enllumenat públic en dos anys

Mercè Bosch és alcaldessa de Maçanet de Cabrenys des del 2015. En les darreres eleccions municipals del 2019 va revalidar l’alcaldia amb majoria absoluta, encetant un nou mandat municipal amb reptes.

Segons Bosch el mandat anterior va ser “molt positiu” perquè “es va regularitzar i millorar la situació econòmica de la vila, sobretot en millores d’eficiència energètica”, alhora que també es van realitzar “arranjaments de carrers i soterrament de serveis”. Si bé el principal problema que es va trobar l’alcaldessa va ser la “situació econòmica de Maçanet”, també apunta que “hem aconseguit poder atendre una mica la gent gran, que és un nombre de població important i crèiem que no estàvem prou pendents d’ells”. Bosch també explica que ha volgut fer un ajuntament més “proper”, ja que “a vegades sembla que fa por venir a l’Ajuntament a dir alguna cosa i per nosaltres és tot el contrari. És el que més ens ajuda a saber les necessitats dels veïns”.

L’alcaldessa va decidir repetir com a alcaldable perquè “l’experiència havia estat molt positiva, m’ha aportat una riquesa personal molt important, he pogut aprendre i conèixer moltes coses del funcionament i molta gent, i he pogut fer companys amb qui confiar i compartir dubtes o problemes”. Però un dels principals motius ha estat “que Maçanet de Cabrenys pugui anar-se fent petit, com molts municipis del nostre país” i apunta que “hem de treballar per atraure gent cap al nostre municipi, sobretot gent dedicada a la ramaderia, cosa que ens ajudaria també en

el tema de gestió de boscos i prevenció d’incendis”. Aquest és un dels principals reptes del municipi, però no l’únic: “A nivell social hem de millorar l’atenció a les persones grans, millorar l’asfaltatge de molts carrers, introduir sistemes més sostenibles d’il·luminació, continuar treballant en el reciclatge i minimitzar els costos de gestió que han d’aportar els nostres veïns”. El seu projecte per Maçanet de Cabrenys pivota al voltant de “treballar el model de la gestió forestal en moltes finques, tot això ens ajudaria a tenir boscos més nets i treballar amb material km 0, com l’estella que usen a la caldera de biomassa que subministra escalfor a l’escola, la llar d’infants i un espai públic que és la rectoria” i assegura que “a nivell municipal no necessitem grans inversions en poliesportius, ni grans edificis. Necessitem petits canvis que ens millorin el poble”. També i explica que “necessitem atraure turisme.

Hi ha bastants establiments al municipi que depenen d’aquest sector. Però volem un turisme sostenible i respectuós amb el medi. Tenim un indret privilegiat, per gaudir caminant, amb bicicleta o simplement del silenci, però sempre amb respecte.

Volem potenciar el turisme de benestar”.

En un terreny personal explica que “ser alcaldessa implica estar assabentat de tot el que passa al municipi, implica estar disponible en tot moment. Agraeixo que la gent s’apropin a mi, als regidors o al propi ajuntament per dir-nos les seves inquietuds o consells. Prioritzem aquesta proximitat.

Sempre hem cregut que el poble som tots i entre tots hem de fer fer-lo millor i més adequat a les necessitats dels veïns”.

Ajuntament de Girona @Girona_cat #Girona aprova que la plaça de Catalunya sigui un espai per a vianants

Ajuntament de Manresa @ajmanresa #Manresa posa en marxa un nou servei per atendre dones i fills que han patit violència masclista

Ajuntament d‘Amposta @ajamposta #Amposta programa una dotzena de rutes turístiques i culturals per descobrir el municipi al llarg de tot l’any

Consell Comarcal de l‘Anoia @ConsellAnoia El Consell Comarcal de l’Anoia va detectar i frenar 63 situacions de maltractament a persones grans durant el 2019

Ajuntament de Figueres @ajfigueres #Figueres instal·la bucles magnètics per fer accessible la cultura a les persones amb dificultats auditives

I 21 I ACM

OPINIÓ

Posem-hi llum il·legals. Tots i cadascun dels casos s’han de denunciar i s’han d’aplicar les sancions que calguin.

Els drets bàsics no poden ser objecte de mercadeig. Viure dignament no és una qüestió de sort, com qui juga a la Grossa. Forma part de la Declaració Universal dels Drets Humans, de l’Estatut de Catalunya o de la Constitució espanyola.

Carme Clèries Periodista Imaginem-nos, per un moment, que quan obrim l’interruptor de casa no s’encén el llum. És ple hivern, passades les cinc de la tarda. És fosc, fa fred, la calefacció tampoc funciona, ni el gas de la cuina, ni l’aigua calenta...

Imaginem-nos que, a més, hi ha nens o persones grans.

Doncs això és el que passa en un 10% de les llars del nostre país.

ARTICLE 25 DE LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris.”

Els drets bàsics no poden ser objecte de mercadeig. Viure dignament no és una qüestió de sort, com qui juga a la Grossa No hi ha cap dubte en aquesta declaració ni és interpretable, oi?

Els drets no es poden seleccionar i decidir quins es compleixen i quins no.

El 2015 el Parlament va aprovar una llei, fruit d’una iniciativa legislativa popular sobre habitatge, que recollia mesures per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica. El Tribunal Constitucional en va suspendre alguns preceptes, erròniament, tot i que va respectar els que fan referència a la pobresa energètica. Això ha evitat més de 30.000 talls indiscriminats d’aigua, llum i gas a famílies vulnerables. Però, tot i això, encara es fan talls

I 22 I ACM

Els municipis treballen intensament per trobar solucions, i ho fan, tot i no disposar de tots els recursos que caldrien Els municipis treballen intensament per trobar solucions, i ho fan, tot i no disposar de tots els recursos que caldrien.

Malgrat els entrebancs, ajuntaments, diputacions i govern han fet propostes a Endesa, però sense resposta ara com ara. Més ben dit, sense cap resposta que aporti solucions.

Però cal esperar que tard o d’hora s’asseguin a la taula formada per ajuntaments, diputacions i govern i assumeixin també la seva responsabilitat.

Condonar el deute acumulat per les famílies que no poden pagar les factures seria un primer pas. Per fer net, la proposta és que aquest deute l’assumeixi l’empresa elèctrica.

El segon seria establir condicions assumibles per a tothom. Una proposta de l’administració passava perquè l’elèctrica assumís el 60% de les despeses i el 40% les institucions públiques. I s’hi continua treballant.

En tot cas, les famílies en situació de vulnerabilitat són víctimes, no pas culpables. I les solucions ja s’han posat sobre la taula. Només cal que els que fan calaix amb l’energia entenguin que els drets humans no són opcionals.

PÀGINA ESPECIAL

SOREA rep el segell Bequal Plus pel seu compromís amb la inclusió de les persones amb discapacitat SOREA ha estat reconeguda amb el Segell Bequal PLUS, que atorga la Fundació Bequal, com una empresa socialment responsable amb la inclusió de persones amb discapacitat i pel seu compromís amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

L’acte d’entrega d’aquest reconeixement ha estat a la Torre de Cristal de Madrid.

El conseller delegat de SOREA, Emili Giralt, ha subratllat “l’equitat, la responsabilitat social i la sostenibilitat” com a valors imprescindibles de la companyia que porta “més de 50 anys oferint un servei de subministrament d’aigua de qualitat a més d’un milió de llars de Catalunya”. “La nostra activitat –ja sigui en la nostra tasca de gestió integral del cicle de l’aigua, en les obres de subministrament, en la contribució als municipis i les seves entitats...– està impregnada d’aquests valors per contribuir a un món més responsable, inclusiu i sostenible”, ha destacat i ha remarcat que “és el nostre deure fomentar la igualtat d’oportunitats per a totes les persones i treballar seguint els Objectius de Desenvolupament Sostenible”.

SOREA contribueix a un món més responsable, inclusiu i sostenible

2021)–, s’ha integrat l’objectiu 7 “Equitat i persones” per afavorir un entorn de treball inclusiu, de qualitat i divers, per acomplir amb els ODS, així com es compleix amb la quota de reserva legal de treball directe per a persones amb discapacitat. Així mateix, en aquest pla corporatiu, també s’inclouen, entre d’altres, la lluita contra el canvi climàtic, treballar amb proveïdors sostenibles, garantir la igualtat i la diversitat, així com la conscienciació ciutadana.

El conseller delegat Emili Giralt destaca que El certificat Bequal El certificat Bequal és una fórmula l‘activitat de SOREA d’avaluació que determina el grau de està impregnada dels compromís de les empreses en matèria de Responsabilitat Social Corporavalors de l‘equitat, la tiva i Discapacitat en àrees essencials responsabilitat social com són l’estratègia i lideratge, la gestió dels recursos humans, l’atenció en i la sostenibilitat per igualtat de condicions a tots els ciutaassolir els ODS dans o la inclusió de clàusules socials

el seu compromís i contribució amb el compliment dels ODS, especialment l’ODS 8 sobre treball decent i l’ODS 10 sobre reducció de les desigualtats, entre d’altres. Apostar pel Segell Bequal, no vol dir únicament ser una empresa socialment responsable amb la discapacitat, significa també alinearse amb l’Agenda 2030 i apostar per un món més sostenible.

La Fundació Bequal, entitat que gestiona la concessió de la certificació amb el mateix nom és el resultat de la feina realitzada des de 2011 en la concepció d’un model sistematitzat d’indicadors certificable que reuneix tot el patrimoni i experiència de les seves entitats fundadores: el Comitè Espanyol de representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), la Fundació ONCE, FEACEM i la Fundació Seeliger i Conde.

en les licitacions públiques.

En el Pla estratègic corporatiu del Grup –REwater Global Plan (2017-

A més, les organitzacions que aconsegueixen el Certificat Bequal demostren

I 23 I ACM

Al servei del món local Estalvi

Seguretat

Transparència

Ascensors

Maquinària tècnica

Electricitat

Gas

Parcs infantils

Mobilitat sostenible

Equips d‘impressió

Assegurances

Equips informàtics

Paper

Videoactes

Desfibril·ladors

Calderes biomasa

Enllumenat LED

NOU SERVEI!

Acord marc d‘auditoria pública Serveis d‘auditoria pública i control financer de subvencions com eina eficaç de control efectiu de la totalitat del pressupost general consolidat.

centraldecompres@acm.cat / www.centraldecompres.cat