Revista ACM 418 by ACM 947

418

Octubre 2020

La revista del municipalisme català

El municipalisme català rebutja fermament la inhabilitació del President de la Generalitat, Quim Torra L’ACM mostra, una vegada més, el seu compromís amb la defensa de la democràcia i i reivindica que els carrers i places són espais de llibertat. Pàg. 4

Ajuntament de Folgueroles. Osona

ACTUALITAT

COMPRES

Seguim reclamant liquiditat per als ens locals a través dels superàvits i els fons compensatoris

Impulsem la 3a fase del projecte d‘arrelament amb tres projectes pilot contra el despoblament

Potenciarem la formació amb 5 nous postgraus i 2 màsters abans d’acabar el 2020

Pàg. 4 i 5

Pàg. 10

Pàg. 15

SUMARI

Folgueroles El municipi de Folgueroles està situat a la comarca d’Osona, lloc de naixement de mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902), poeta i avantguardista del catalanisme. Compta amb una superfície de 10,52 quilòmetres quadrats i uns 2.200 habitants. El municipi va nèixer a l’entorn de l’esgésia de Santa Maria (documentada des del 967). A nivell patrimonial destaquen molts elements que recorden el fill il·lustre del poble. Des de la Casa-Museu Verdaguer, passant per monuments, làpides amb fragments de les seves poesies o la ruta verdagueriana. Gentilici: folguerolenc i folguerolenca. La festa major se celebra al voltant de la primera quinzena de setembre. El seu alcalde és Xavier Roviró Alemany (ERC).

www.foglueroles.cat

ACTUALITAT

Celebrem el derogament del Reial Decret llei sobre romanents i demanem un fons que compensi les despeses per l’inici de curs

Trobades virtuals amb els Consells d’alcaldies del Ripollès i el Maresme per seguir copsant les necessitats del territori

L’ACM i l’Associació de Micropobles de Catalunya ofereixen un premi extraordinari dins l’SmartCatalonia Challenge

Pàg. 4-5

Pàg. 8

Pàg. 13

FORMACIÓ

ENTREVISTA

OPINIÓ

A punt nous postgraus i màsters formatius en format semipresencial per iniciar en l’últim trimestre del 2020

Entrevista al president del Consell Comarcal del Ripollès i president del Fòrum Comarcal de l’ACM, Joaquim Colomer

‘Moure’ns a favor de tots’. Article d’opinió de Roger Puigví, director d’Aliances Institucionals de Spin

Pàg. 16

Pàg. 21

Pàg. 23

I 2 I ACM

EDITORIAL

La democràcia i la llibertat són la resposta, no el problema Vivim en una excepcionalitat continuada, fruit d’una no-resposta política al conflicte polític català. Excepcionalitat per tenir a la presó, camí dels 3 anys ja, a presos i preses polítics, persones exiliades i encausades de tota mena i ordre. Excepcionalitat amb la justícia espanyola, o excepcionalitat amb la pròpia institució de la presidència de la Generalitat de Catalunya. Els carrers, places i façanes dels nostres pobles i ciutats sempre han sigut espais de llibertat, de democràcia i de compromís cívic amb el municipi, però també amb els drets i llibertats del poble de Catalunya. De fet, què és una plaça pública sinó un lloc de trobada, intercanvi, i també de reivindicació? Per això, des del municipalisme català sempre estarem al costat de la llibertat, de la democràcia i dels drets. Ens varem oposar a la presó injusta dels presos i preses polítics, exiliats i exiliades, i ara estem al costat de les institucions del país, que també són les nostres, per defensar no només una persona, sinó i sobretot, la dignitat d’un país que es vol governar a sí mateix. Ens mou el servei públic, ajudar al dia a dia de les nostres veïnes i veïns. Les seves preocupacions, neguits, projectes i il·lusions són els nostres, a això ens dediquem, i aquesta és la màxima prioritat. Però al costat d’això també formem part d’una col·lectivitat, tenim uns drets i llibertats que hem de protegir i salvaguardar, i que no ens poden ser manllevats, ni a títol individual, ni com a poble, perquè la llibertat i la democràcia són els elements més bàsics i fona-

mentals de tot individu i societat. Dos elements sense els quals ni els homes i dones es poden desenvolupar, ni els pobles es poden considerar com a tals. Ens hi juguem massa com per no permetre’ns la unitat, cívica i social, però també política, amb tots els matisos, pluralitat i generositat, però unides i units. Com vàrem fer l’1 d’octubre, el 9 de novembre, o fem cada dia a tots els racons dels municipis del país. Els alcaldes i alcaldesses de Catalunya estarem a l’alçada, com ho hem estat sempre, defensant els interessos, tots, dels veïns i veïnes, i portant allà on calgui, la seva veu i els seus anhels.

Lluís Soler

President de l’ACM

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Telèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.cat www.acm.cat

www.acm.cat

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Joan Morcillo Cap de redacció: David Prat Consell de redacció: Albert Guilera, Santi Valls, Víctor Torrents, Carles Bassaganya, Jordina Moltó, Lluís Maria Corominas, Xavier Tomàs i Francesc Mateu. Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L. La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles. Dipòsit legal: B3434383

Imprès sobre Satimat Green. L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

3.346 litres d’aigua

I 3 I ACM

ACTUALITAT

Rebutgem la sentència del Tribunal Suprem que inhabilita al president Quim Torra i Pla L’Associació Catalana de Municipis va expressar de forma majoritària, a través de la Comissió de Presidència reunida el 28 de setembre, el seu ferm rebuig a la sentència del Tribunal Suprem, que inhabilita el Molt Honorable President de la Generalitat, Sr. Quim Torra. La sentència es basa en el requeriment de la Junta Electoral Central (JEC) que va ordenar retirar una pancarta del balcó del Palau de la Generalitat a favor de la llibertat dels presos i exiliats polítics. El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, va manifestar que ”els balcons i places del nostre país són espais de llibertat, altaveus de la democràcia i punts de trobada de compromís cívic ciutadà per fer uns pobles i ciutats millors, i no espais per a la censura o la repressió”. I ha afegit que “cap institució, i menys la Presidència de la Generalitat, pot ser inhabilitada per una pancarta reclamant llibertat i democràcia”. El municipalisme català ha mostrat en repetides ocasions el seu compromís amb les institucions catalanes i amb la defensa

Pancarta penjada al balcó de la Generalitat al setembre de 2019. Foto: ACN

de la llibertat i la democràcia, alhora que s’ha manifestat a favor de la llibertat dels presos i preses polítics i exiliats i exiliades, reclamant una solució dialogada i política al conflicte català. Lluís Soler va posar en relleu la gravetat de la inhabilitació del president de la Generalitat per part de la justícia espanyola: “Amb aquesta inhabilitació no es busca només tombar al president de la Generalitat, sinó que representa un atac frontal a la llibertat d’expressió, a la lliure manifestació de les

idees polítiques, i al respecte pels drets humans de tots els homes i dones.” L’entitat municipalista de referència a Catalunya es va voler posar al costat del President Torra, de la Generalitat i de la resta d’entitats i agents polítics, socials i cívics per treballar en una resposta unitària, cívica i democràtica. Al mateix temps, ens sumem a les convocatòries fetes per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium i AMI a les 7 de la tarda davant dels ajuntaments.

Celebrem el rebuig al Reial Decret Llei sobre els roman i reclamem al Govern de l’Estat consens amb el munic L’ACM va celebrar el 10 de setmbre el rebuig, per part del Congreso de los Diputados, del Reial Decret Llei de mesures financeres pels ens locals. Des de l’inici de la crisi sanitària, el municipalisme català ha reclamat l’alliberament immediat dels romanents i superàvits municipals, per destinar-los a l’emergència sanitària, social i econòmica. I 4 I ACM

La negativa de l’Estat Espanyol, però, ha fet perdre uns mesos vitals durant els quals els municipis no han pogut destinar els recursos, que són de les veïnes i veïns, precisament quan més falta fan. A més, l’ACM ha reclamat la necessària flexibilització de la regla de la despesa, que limita l’autonomia financera dels ajuntaments, precisament uns ens locals que han demostrat bona gestió i saber fer bé la feina. En fer-se públic l’acord Gobierno - FEMP, fet sense diàleg ni negociació amb el municipalisme català, l’ACM ja va mostrar el seu rebuig, sumat al fet que

l’aportació de l’Estat de 5.000 M€ estava condicionada a la cessió de la totalitat dels superàvits i romanents. A més, suposava un greuge discriminatori entre ajuntaments, ja que només s’hi podien acollir els municipis que disposen de romanents positius. El president de l’ACM, Lluís Soler, critica la manca de consens del Govern espanyol a l’hora de concretar més recursos i un finançament per als ens locals i afirma que “el que malament comença, malament acaba. El finançament municipal i les hisendes lo-

ACTUALITAT

El municipalisme català reclama un fons per compensar les despeses extraordinàries que els ens locals han assumit amb l’inici del curs escolar L’Associació Catalana de Municipis (ACM) reclama a la Generalitat de Catalunya un fons compensatori per les despeses que han hagut d’assumir els ens locals per ajudar a activar protocols i mesures preventives en l’inici del curs escolar 2020-2021. En les reunions de coordinació de l’entitat municipalista amb representants del Departament d’Educació, l’ACM va posar sobre la taula la necessitat de fer una aportació extraordinària, ja que els ajuntaments han hagut de realitzar aportacions i destinar recursos extraordinaris perquè els centres escolars disposin de tot el material, mesures i eines necessàries per obrir les portes i complir amb els requeriments i normatives establertes des del Departament de Salut i d’Educació. Segons el president de l’ACM, Lluís Soler,“els ens locals hem hagut d’assumir despeses que no estaven previstes per assegurar que els alumnes iniciaven el curs amb totes les garanties de seguretat, higiene i prevenció”. Entre aquests nous protocols, hi ha el reforç dels serveis de neteja als centres educatius amb torns de matí i de tarda, l’adquisició de material sanitari per-

nents municipals, cipalisme cals són temes massa importants com per presentar mesures de forma improvisada, sense consens ni escoltar, ni menys encara negociar, amb el municipalisme”.

Nova proposta ‘molt tímida’ El Ministeri d’Hisenda va anunciar, dies després, l’aprovació d’un nou reial decret llei que recuperarà algunes de les principals mesures que ara han estat derogades. El president de l’ACM, Lluís Soler, afirma que “cal veure com es concreta la proposta normativa, però a priori ho veiem insuficient

tinent per controlar l’accés com termòmetres, o dotar de dispositius de gel hidroalcohòlic a tots els centres. Els ajuntaments han compensat amb aportacions extraordinàries la manca d’aquest material perquè els professionals dels centres educatius poguessin obrir amb les màximes garanties. També s’ha assumit les noves exigències en la regulació i el control dels accessos als centres educatius i s’han cedit i habilitat espais municipals com a aules i garantir que tots els centres educatius complien amb la ràtio de 20 alumnes per aula. Per Lluís Soler, “una vegada més, els ens locals som la primera línia d’atenció dels nostres veïns i veïnes. No ens hem desentès d’aquest context desfavorable, i estem abocant els màxims recursos per dotar i complementar els centres

perquè no es parla de la flexibilització de la regla de despesa més enllà del 2020”. També considera que tampoc es parla de la regulació de la mobilització dels romanents municipals i que “és un pas molt tímid”. Per això, insisteix que els ajuntaments han de poder disposar del fons de reactivació de l’Estat sense cap condicionant ni haver de cedir els romanents, i afegeix que “no podem fer de banc de l’Estat”.

Moció per la suficiència financera Cal recordar que les dues entitats municipalistes, ACM i FMC, van consensuar una moció per a la suficiència financera dels ens locals perquè es puguin utilitzar aquests estalvis, mitjançant la modificació de la Llei

educatius amb el material i serveis que facin falta. El nostre compromís amb una tornada a l’escola segura és màxim, però ha de venir acompanyat dels recursos necessaris per fer-ho possible”. Per això, insisteix que cal compensar els ens locals amb un fons extraordinari. De fet, ja fa mesos que l’ACM està reclamant al Govern català un fons compensatori per totes les despeses que els ens locals van haver d’assumir durant la gestió de la pandèmia de la Covid-19 i que ara s’hi sumen les de l’inici del curs escolar. Des de l’ACM també es demana un altre fons de cooperació extraordinari i incondicionat per als ens locals, dotat amb un mínim de 150 milions d’euros pel 2020 i 150 milions d’euros pel 2021 per poder fer front a la reactivació socioeconòmica.

d’estabilitat pressupostària la LRSAL per tal de destinar-los a la reactivació socioeconòmica derivada de la crisi de la Covid-19. Soler afirma que “la nostra actitud és i serà sempre constructiva, de mà estesa, però també de fermesa en la defensa de l’autonomia local i la suficiència financera dels ajuntaments, més encara en moments difícils com els que estem vivint”. Per aquest motiu, continua demanant l’alliberament dels romanents de tresoreria: “Demanem, un cop més, al govern de l’Estat Espanyol, que facin les coses bé. Escoltin, negociïn, dialoguin, consensuem i pactem pel benestar i la prosperitat de tots els nostres veïns i veïnes, sense diferències, ni greuges comparatius”.

I 5 I ACM

I 6 I ACM

ACTUALITAT

Reivindiquem el municipalisme català en una Diada Nacional de Catalunya excepcional Com cada any l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) ha mostrat el seu compromís nacional amb la Diada de l’11 de setembre. En un 2020 singular, marcat per la pandèmia de la Covid-19, l’ACM ha reivindicat el paper trascendental i vital que representa el municipalisme català en l’actual societat.

Com cada any, l’ACM va elaborar un manifest reivindicatiu del món local català amb la voluntat de reivindicar les llibertats individuals i col·lectives, però també el compromís de servei del municipalisme català i la necessitat de disposar de més eines i recursos per contribuir al progrés dels nostres pobles i ciutats Enguany i seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries, per primera vegada en molts anys l’ACM i els seus representants po-

lítics no van participar en la tradicional ofrena floral que, tradicionalment, es fa al monument a Rafael Casanova, a Barcelona. Tot i això, el compromís de la principal entitat municipalista es manté intacte, amb el treball constant per donar servei als ens locals catalans i donar valor i rellevància a tots els servidors públics que treballen per a millorar els nostres pobles i ciutats. A continuació podeu llegir el manifest 2020:

Manifest de la Diada Nacional de Catalunya 2020 Les Diades Nacionals són moments de reflexió, d’afirmació de pertinença i també de mirada al passat, al present i al futur. Un any més la Diada Nacional de Catalunya es produeix en un context de manca de drets i llibertats, amb l’encara vergonyosa existència de preses i presos polítics, d’exiliats i exiliades, i amb un sistema repressiu contra la dissidència política. Cada 11 de setembre no commemorem una derrota sinó la capacitat de resiliència d’un poble, d’un país, davant les adversitats i els atacs per part d’aquells qui ens volen en silenci. Celebrem la perseverança i la tenacitat per sobre de l’opressió, de l’esperança per damunt de la por. El municipalisme català sempre ha estat, està i estarà compromès amb les llibertats de les nostres veïnes i veïns; som un baluard democràtic al servei de la gent. Som el primer esglaó del país, les parets mestres d’una societat més lliure, democràtica i moderna. Perquè justament el país no és sinó la suma de les diversitats que ens fan ser poble, la conjunció plural i enriquidora de persones, sensibilitats, visions compartides i horitzons d’esperança.

Precisament aquesta és la definició de poble o ciutat, el conjunt d’homes i dones lliures, que formen part d’una comunitat, que se’n senten i volen treballar pel progrés, la cohesió i la llibertat de les persones que en formen part. Els pobles i ciutats hem tornat a demostrar, en un context d’extrema dificultat i ple d’adversitats, que ser al peu del canó és la nostra manera d’entendre el servei públic, que els regidors i regidores i alcaldes i alcaldesses són la columna vertebral d’un país que davant els reptes, dificultats i problemes s’esmerça en esdevenir útils per a la ciutadania. Aquest és el camí que fa anys que el municipalisme emprèn i que estem fermament convençuts en seguir fent. La Diada Nacional també és moment d’alçar la veu i reivindicar més i millors

eines, recursos i autonomia pels nostres pobles i ciutats, perquè només així, des de la necessària i eficaç proximitat, podrem contribuir a l’horitzó de pau, de progrés social i econòmic, i de llibertat que ens aplega a totes i a tots cada Diada Nacional. Visca Catalunya!

Llegeix el manifest: www.acm.cat/acm/comunicats

I 7 I ACM

ACTUALITAT

Ens trobem virtualment amb els alcaldes i alcaldesses del Ripollès i el Maresme per abordar la reactivació socioeconòmica Els representants de l’ACM segueixen reunint-se amb alcaldes i alcaldesses del territori. Aquest setembre s’han reprès les trobades amb els represenants del Consell d’alcaldies del Ripollès i el Maresme per conèixer de primera mà les inquietuds del territori. L’objectiu és posar sobre la taula inquietuds i propostes per seguir gestionant la pandèmia i impulsar polítiques que permetin fer front als reptes econòmics i socials d’aquesta crisi sociosanitària. El president de l’ACM, Lluís Soler, destaca que “els ens locals hem demostrat, durant la pandèmia, que som la primera porta on van a trucar els ciutadans i hem sabut donar resposta i atenció, malgrat que si tinguéssim majors recursos i finançament podríem afrontar amb més fortalesa els reptes que han de venir”. I és que l’ACM ha anat insistint al Govern català i al Govern espanyol perquè les administracions locals disposin de majors recursos i finançament per fer front a la reactivació. L’ACM també està reorientant el Pla de Mandat 2020-2024 de l’ACM, per prioritzar nous serveis per als municipis que passaran per oferir major assessorament i atenció en matèria de contractació pública, gestió econòmica i de subvencions o dinamització del territori. Aquestes reunions formen part de les visites territorials que l’ACM realitza de forma telemàtica i ja s’ha reunit amb 14 consells d’alcaldies del territori.

El president de l’ACM, Lluís Soler, intervenint telemàticament en el consell d’alcaldes del Ripollès.

Una imatge de la trobada telemàtica i a distància amb els alcaldes i alcaldesses del Maresme.

Reunió amb el nou conseller d’Interior per abordar els reptes en matèria de seguretat ciutadana El 29 de setembre els representants de l’ACM, acompanyats per la FMC, van mantenir una trobada telemàtica amb el Conseller d’Interior, Miquel Sàmper. La reunió era el primer contacte dels representants de l’entitat municipalista amb el nou responsable d’Interior per posar sobre la taula alguns dels temes que preocupen al municipalisme català. Entre les qüestions hi havia les ocupacions d’habitatges

I 8 I ACM

i el protocol que implica diferents administracions, un tema que afecta a molts municipis i que preocupa a ciutadans i consistoris locals davant l’augment de casos. Tant el Departament d’Interior com el municipalisme català s’han emplaçat a treballar properament en la problemàtica de les ocupacions incíviques, un àmbit on la veu dels municipis serà destacada i activa, tal i com s’ha acordat.

ACTUALITAT

Impulsem el Pacte nacional per a la Renovació Urbana, un marc de referència per abordar polítiques de rehabilitació integrant sostenibilitat L’ACM va participar el 15 de setembre en la posada en marxa del Pacte nacional per a la Renovació Urbana. Es tracta d’un marc de referència on consensuar les polítiques de rehabilitació urbana els propers anys, integrant vessants com la sostenibilitat, l’eficiència energètica, la mobilitat associada a les noves tecnologies o els nous instruments de governança La reunió del Consell Estratègic del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana (PNRU) va estar presidida pel secretari de l’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, i la degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Assumpció Puig. Per part de l’ACM, hi va participar el secretari general adjunt, Sergi Penedès. En aquesta primera reunió es va aprovar el primer document de treball i el Govern i els 14 ens tècnics i municipalistes que l’integren van signar la Declaració per un PNRU. D’aquesta manera, s’engega el procés d’elaboració del document, que vol ser un marc de referència consensuat entre els diferents actors involucrats en la rehabilitació, la construcció, l’energia i la governança

Un moment de la reunió del Pacte nacional per a l Renovació Urbana.

municipal sobre com han de ser les polítiques de renovació urbana dels propers anys. Aquest procés de reflexió sobre com rehabilitar les ciutats catalanes s’emmarca en un debat a nivell global sobre com impulsar el desenvolupament sostenible de les àrees urbanes i com adaptar-les a les transformacions tecnològiques i al canvi climàtic. En aquesta línia, el Govern va impulsar la redacció de l’Agenda Urbana de Catalunya per respondre a aquestes necessitats, a través de l’Assemblea Urbana de Catalunya. Es calcula que el 70% del parc

residencial de Catalunya està envellit i té més de 40 anys. Per tal d’estimular la renovació del parc urbà, les administracions públiques catalanes van dedicar l’any 2019 un total de 50,6 MEUR a ajuts i inversions directes que van permetre rehabilitar 29.016 habitatges, a més de la línia de crèdit de l’Institut Català de Finances per valor de 100 MEUR per a despeses de rehabilitació en comunitats de propietaris. No obstant això, la rehabilitació d’habitatges a Catalunya encara és baixa. El Pacte Nacional, que es preveu vegi la llum la primavera del 2021.

L‘ACM serà protagonista en el grup de treball que impulsarà la proposta d‘Agenda Rural de Catalunya La Comissió Interdepartamental del Despoblament Rural va donar llum verda el 10 de setembre a la creació de l’Agenda Rural de Catalunya. Aquesta nova eina ha de permetre identificar els problemes amb els quals s’enfronta l’espai rural i buscar solucions per com afrontar-los. Precisament, l’ACM hi tindrà un marcat protagonisme, ja que el 24 de setembre es va acordar crear un grup de treball per l’elaboració d’una proposta d’Agenda Rural. Aquest document serà coordinat per l’ACM, l’Associació

d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i l’Associació de Micropobles de Catalunya per establir un document base que haurà de servir per i iniciar els treballs territorials. En aquest grup també shi preveu incorporar el CADS (ConsellAssessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya) com com a òrgan d’assessorament del Govern de la Generalitat. Entre els reptes que plantejarà l’Agenda hi haurà: la reconnexió de les necessitats i reali-

tats del món rural i urbà per actuar de manera conjunta, plantejar sistemes de governança que facilitin la transversalitat i tinguin en compte les ruralitats del nostre país, millorar la qualitat de vida dels habitants de les zones rurals i la competitivitat del teixit empresarial rural, revisar i establir sistemes de custòdia perquè les preses de decisions presents, futures i l’entramat legislatiu vigent i futur garanteixin i afavoreixin un desenvolupament rural veritable, entre d’altres.

I 9 I ACM

ÀMBITS SECTORIALS

Impulsem la tercera fase del projecte d‘arrelament amb tres projectes pilot contra el despoblament al territori L’ACM, a través de la Fundació Transparència i Bon Govern Local (FTBGL), va impulsar el projecte d’arrelament en el territori amb l’objectiu d’estudiar les diverses realitats i necessitats de tot el territori de Catalunya, i desenvolupar i implementar projectes en l’àmbit local per combatre el despoblament. Aquest projecte d’arrelament consta de tres fases i ara des de la FTBGL s’articularà ja la tercera fase que preveu la implementació de projectes per analitzar i combatre el despoblament en tres municipis catalans. En una primera fase el projecte d’arrelament va comptar amb una diagnosi i treball de camp en forma de qüestionari per conèixer la realitat dels territoris seleccionats, les problemàtiques que afronten i les necessitats per fer front al despoblament. En una segona fase de propostes es va realitzar una anàlisi qualitativa detallat de les necessitats dels territoris seleccionats en relació a les dades de la fase de diagnosi, i en les quals s’han valorarat les propostes de projectes que puguin fer els diversos actors institucionals i socials presents en el territori. Ara, la FTBGL inicia la tercera fase d’implementació al territori. Així, durant aquest darrer trimestre de 2020 es publiquen les bases de la convocatòria pública per ac-

I 10 I ACM

cedir al cofinançament dels projectes que siguin seleccionats. Aquesta tercera fase del projecte té un pressupost de 70.000 euros destinats a cofinançar projectes que han de permetre combatre el despoblament amb iniciatives noves de serveis a les persones (atenció social, ocupació, habitatge, cultura...). La metodologia d’aquests projectes guanyadors han de poder ser exportables a altres comarques un cop finalitzada la prova pilot. Més de la meitat dels 947 municipis que integren Catalunya (concretament 488, que

representen el 51,5%) tenen menys de 1.000 habitants. Tanmateix, aquests municipis concentren únicament el 2,56% de la població catalana. Aquestes dades mostren el desequilibri poblacional existent a Catalunya i aquesta circumstància es veu agreujada pels processos migratoris que porten a la població dels municipis petits a instal·lar-se en ciutats més grans. La FTBGL, en la seva prioritat d’aprofundir en el bon govern local, pretén potenciar l’equitat territorial impulsant i participant en iniciatives com l’SmartCatalonia Challenge, l’Agenda Rural i el projecte d’arrelament.

ÀMBITS SECTORIALS

Iniciem el projecte dels plans d’integritat per als ens locals L’ACM, mitjançant la Fundació Transparència i Bon Govern Local, treballa en un projecte perquè els ens locals incorporin, com a segell de qualitat democràtica, els plans d’integritat com a base d’una futura compliance al sector públic que, a més del compliment normatiu, sigui una veritable mostra de compromís amb una cultura d’integritat i probitat institucional. El projecte consta d’una línia de treball orientada a desenvolupar una metodologia estàndard per a la implementació de plans d’integritat a l’administració local destinada a ens locals de més de 5.000 habitants, i una línia de treball orientada a elaborar una guia d’autoavaluació en integritat pública que permeti als ens locals de menys de 5.000 habitants avaluar el seu estat de compliment d’uns estàndards d’integritat en base a uns indicadors comuns. Durant el mes d’agost es va publicar en el perfil del contractant de l’ACM una licitació per contractar una consultora especialitzada que dugui a terme un assessorament i suport en l’elaboració de la memòria metodològica per a la implementació de plans d’integritat a l’administració local.

Un cop finalitzat el període de presentació d’ofertes, s’han presentat 5 ofertes, entre les quals es seleccionarà la consultora que col·laborarà en aquesta fase del projecte. Es preveu adjudicar el contracte durant el mes d’octubre per poder iniciar la fase de treball de camp durant el mes de novembre, i finalitzar l’execució del projecte durant el primer semestre de 2021. La consultora seleccionada en la licitació durà a terme un treball de camp en els ajuntaments de Terrassa i Mollet del Vallès per a obtenir la informació necessària per desenvolupar una metodologia estàndard que permeti a qualsevol ens

local de Catalunya implementar un pla d’integritat a la seva institució. Durant aquesta fase la consultora també prestarà assessorament i suport a ambdós ajuntaments per a implantar un pla d’integritat en els seus consistoris. El projecte compta amb la col·laboració de l’Oficina Antifrau de Catalunya que assumirà la formació i sensibilització en els ajuntaments participants i validarà totes les fases del projecte, i el Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) per al disseny d’una plataforma digital que incorpori la guia d’autoavaluació en integritat local.

Escaneja el codi i apunta’t al canal de WhatsApp

I 11 I ACM

ÀMBITS SECTORIALS

Junt amb l‘Associació de Micropobles lliurem un dels premis SmartCatalonia Challenge destinats a la innovació tecnològica per als ens locals L’SmartCatalonia Challenge és una iniciativa, promoguda per la Secretaria de Polítiques Digitals, per involucrar les startups, petites i mitjanes empreses per a que creïn solucions tecnològiques per als reptes que plantegen les entitats del nostre país a l’actualitat. L’ACM oferia per primera vegada un guardó, juntament amb l’Associació de Micropobles. L’SmartCatalonia Challenge és una iniciativa que té per objectiu involucrar el potent teixit català d’empreses TIC, especialment startups i pimes, per a què aquestes puguin plantejar i desenvolupar solucions tecnològiques als reptes municipals. El projecte d’enguany es desplega en diferents àmbits relacionats amb l’ecosistema de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA). En aquesta sisena edició es lliuraven premis per valor de 20.000€. Cal destacar que en aquesta edició, per primera vegada, l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Micropobles de

Lluís Corominas de l’ACM i Carme Ferrer de l’Associació de Micropobles amb el guanyador.

Catalunya oferien un premi extraordinari amb un import de 8.000€ i la possibilitat de fer una prova pilot amb ells.

l’empresa Maccion, que presentava una prova pilot de logística circular compartida per una economia de proximitat.

En aquesta edició 2020 s’hi van presentar un total de 64 projectes, dels quals 10 van ser seleccionats com a finalistes. El passat 29 de setembre es van fer públics els projectes guanyadors. L’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Micropobles de Catalunya van lliurar el Premi Extraordinari. El projecte guanyador va ser per

Els SmartCatalonia Challenge van lliurar un premi a la millor solució que va ser pel projecte SHOTL, que consistia en una solució de transport a la demanda a l’Alta Segarra. En aquest cas, consistia en 15.000 euros i la possibilitat de realitzar una prova pilot amb l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA). També hi va haver un segon premi de 3.000 euros per a l’empresa Easy2bwise, que va presentar una aplicació per a la captació i gestió del relleu rural amb èxit. I un tercer premi de 2.000 euros per a l’empresa Sense4Care, per a una validació d’STAT-ON per a la monotorització dels símptoes motors del Parkinson de forma remota en àrees rurals.

Premi extraordinari MACCION VOLTA, logística circular compartida per a una economia de proximitat Dotació: 8.000 euros

Primer premi

Segon premi

SHOTL

Easy2bwise

Transport a la demanda a l’Alta Segarra Dotació: 15.000 euros

Aplicació per a la captació i gestió del relleu rural amb èxit Dotació: 3.000 euros

Tercer premi Sense4Care Validació d’STAT-ON per a la monitorització dels símptomes motors del Parkinson de forma remota en àrees rurals Dotació: 15.000 euros

I 12 I ACM

El cap de continguts de l’ACM i Director de la Fundació de Transparència i Bon Govern, Lluís Corominas, va lliurar el premi extraordinari, conjuntament amb la vicepresidenta de l’Associació de Micropobles de Catalunya, i va explicar que “som aquí perquè compartim objectius. L’ACM i l’Associació de Micropobles el que pretenem és que l’equitat territorial la puguem aconseguir en un territori tan asimètric i amb necessitats tants diferents com presenta el nostre país”.

ÀMBITS SECTORIALS

Posem en marxa, juntament amb Diplocat, l‘FMC i la Generalitat, un seminari formatiu sobre fons europeus destinat als ens locals Des del 29 de setembre tenim en marxa un seminari telemàtic específic per al món local centrat en les oportunitats de finançament europeu que hi ha per als ens locals. Aquesta acció formativa s’ha organitzat entre l’ACM, l’FMC, el Diplocat i el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. Aquesta nova acció formativa pretén posar a disposició de les administracions locals les eines i els fons europeus que hi ha a disposició del món local, així com els mecanismes a través dels quals s’hi pot accedir. El seminari compta amb experts de la Comissió Europea, de la Generalitat, professors d’universitats i representants de diferents administracions locals que tenen experiència en la gestió de fons europeus. El programa de formació està especialment adreçat a càrrecs electes i tècnics del món local amb la voluntat d’oferir una visió global i augmentar la capacitat dels governs locals

El president de l’ACM, Lluís Soler, intervenint en la inauguració del seminari.

per accedir al finançament europeu, sobretot, en un moment on s’està afrontant la recuperació econòmica post COVID-19. Al llarg del seminari també es donaran a conèixer bones pràctiques a Catalunya en l’obtenció de fons europeus. El programa està dissenyat en sessions de dues hores durant les quals s’explica quins programes de finançament estan relacionats i es presentarà una experiència pràctica d’una entitat beneficiària. La formació s’allargarà

fins al mes de febrer de l’any vinent. La proposta formativa ha tingut molt bona acceptació, ja que compta amb més de 200 inscrits d’ens locals. El president de l’ACM, Lluís Soler, en la inauguració va destacar que “aquest seminari té un valor afegit especial i ha de servir per poder esmorteir les conseqüències i efectes derivats d’una crisi econòmica i social molt rellevant, amb un efecte multiplicador d’aquests fons europeus”.

Col·laboren amb aquesta secció:

I 13 I ACM

FORMACIÓ

Un centenar de nous càrrecs electes es formen amb les edicions 3 i 4 del seminari online de comunicació i oratòria L’Àrea de Formació de l’ACM ha encetat aquest setembre i octubre dues noves edicions del Seminari de perfeccionalment d’habilitats de comunicació i oratòria, que organitza a través de la Fundació Privada Aula d’Alts Estudis d’Electes (FAAEE).

Perfil dels electes inscrits

214 inscrits 53,74%

Aquest Seminari, del qual ja se’n van fer dues edicions entre el juny i el juliol, està adreçat específicament a càrrecs electes locals que volen millorar els seus coneixements a l’hora de comunicar i parlar davant de la ciutadania. Després de l’èxit de les dues edicions anteriors i per donar l’oportunitat que més càrrecs electes el poguessin impartir, entre finals de setembre i finals d’octubre s’han fet l’edició 3 i 4. Cada seminari compta amb tres jornades que es realitzen els dimecres o dijous de manera telemàtica. En total 109 nous càrrecs electes s’hi han inscrit, ja que les inscripcions eren limitades per fomentar grups reduïts i major qualitat en la interacció. Entre les quatre edicions hi han participat 214 electes, dels quals 23 eren alcaldes o alcaldesses

ALCALDES I ALCALDESSES

dones

46,26%

homes

Procedència territorial Barcelona: 32% Girona: 13% Penedès: 12% Catalunya Central: 12% Tarragona: 10% Lleida: 10% Terres de l’Ebre: 8% Alt Pirineu i Aran: 3% Aquestes dues edicions del Seminari han comptat amb els mateixos professionals de les dues edicions anteriors i que compten amb expertesa, coneixement i prestigi en el sector de la comunicació i de la política mu-

Inscrits per partits polítcs: Junts/PDeCAT: 69 ERC: 64 Independents: 34 PSC: 22 En Comú Podem: 8 Ciutadans: 7 CUP: 6 PP: 2 Vox: 1 nicipal. Les tres sessions de cada Seminari han girat entorn de temes com les Habilitats i autoconsciència en la comunicació, el Relat i argumentació persuasiva, i el Discurs polític i les fake-news.

Remprenem els postgraus en gestió pública dels serve contractació que s‘havien aturat per la pandèmia A mitjans de setembre es van reemprendre els postgraus de gestió pública del medi ambient, de contractació pública i de gestió pública dels serveis socials locals després d’haver-se interromput arran de la pandèmia de la COVID-19 durant el mes d’abril passat. Les classes s’han tornat a impartir de manera telemàtica per tal d’adaptar els postgraus a la situació actual i fins que la situació sanitària permeti retornar a la presencialitat formativa.

xarxa i per una major interacció”, però que “davant la situació actual, hem optat per fer formació de manera segura fins que la situació sanitària no torni a ser adequada”. En aquest sentit Ortega també va voler “posar en valor la feina que feu els i les professionals dels serveis socials” i va destacar que “els serveis socials sempre tenen un paper molt rellevant però ara, amb la situació actual, esdevenen més importants més que mai”.

En aquest nou inici del curs, la secretària general de l’ACM, Joana Ortega, va participar el 16 de setembres en una ponència inaugural que es va fer específicament per al Postgrau de gestió pública dels serveis socials. Ortega va destacar “el compromís” de l’ACM amb la “contínua formació” i ha destacat que “la presencialtiat és important per teixir

El director de la Càtedra d’Innovació social de la Universitat de Lleida, Carles Alzinet, va impartir la conferència inaugural apuntant que “la COVID-19 ha provocat un entorn molt amb molta complexitat, volatitlitat, ambigüitat i incertesa, i això implica poca previsió per poder treballar amb els futurs esdeveniments.”

I 14 I ACM

FORMACIÓ

Preparem 5 nous postgraus i 2 màsters formatius per a treballadors i electes locals durant aquest últim trimestre del 2020 L’Àrea de Formació de l’ACM té previst posar en marxa durant aquest últim trimestre del 2020 un total de 5 noves diplomatures de postgrau i 2 màsters, amb l’objectiu d’oferir noves accions formatives adreçades a treballadors de l’administració local i càrreces electes. La pandèmia de la Covid-19 ha obligat a reestructurar i repensar tota l’oferta formativa que l’ACM ofereix al món local. Per això, de moment la majoria d’accions formatives són virtuals. Tot i així, en aquest últim trimestre del 2020 es posaran en marxa noves diplomatures de postgrau i màsters amb la voluntat que puguin acabar sent semipresencials, si l’evolució de la pandèmia i els protocols de les autoritats sanitàries ho permeten.

en contractació administrativa, que pretén millorar i modernitzar els processos de contractació de les administracions públiques locals.. Al mes de novembre s’iniciarà la tercera edició del Postgrau en gestió pública de la seguretat local, que posa a l’abast eines i nous coneixements en la direcció, comandament, gestió i formes organitzatives dels cossos de seguretat local i millorar la relació d’aquests amb la ciutadania.

Per aquest motiu, s’han ober les preinscripcions de diferents accions formatives que pel curs acadèmic 2020 - 2021.

De cara al mes de desembre hi ha previst posar en marxa tres accions formatives importants. Per una banda, una novetat. S’organitzarà per primera vegada un Postgrau en gestió i promoció dels actius locals amb l’objectiu de conèixer com es pot contribuir al desenvolupament local, millorar la promoció

5 nous postgraus Durant aquest mes d’octubre es donarà el tret de sortida a la cinquena edició del Postgrau

eis socials locals, de medi ambient i

econòmica i poder activar polítiques públiques sectorials en sectors com el turisme, el comerç, la indústria o la planificació estratègica. De l’altra, s’organitzarà la sisena edició del Postgrau en gestió de personal al servei de les entitats locals que ofereix formació en relació al sistema normatiu que regula els recursos humans i la seva gestió. També i adreçat als electes locals al mes de gener del 2021 hi ha previst iniciar la 4a edició del Postgrau en lideratge i governança local per incrementar capacitats directives i millorar la presa de decisions.

2 nous màsters Pel que fa a màsters adreçats a electes, hi ha previst posar en marxa la 7a edició del Màster en Govern Local a Barcelona (desembre) i la 8a edició del mateix màster a Tarragona (gener 2021). Aquests màsters que es fan territorialment pretenen facilitar eines per gestionar amb eficiència els recursos humans dels ens locals i millorar el coneixement de l’estructura i competències dels ajuntaments. Totes les diplomatures i màsters es poden consultar a l’apartat de Formació de l’ACM, des d’on es poden fer les preinscripcions.

Informació 93 496 16 16 / Ext. 201 formacio@acm.cat www.acm.cat/formacio

I 15 I ACM

CENTRAL DE COMPRES

Un total de 1.250 ens ja es beneficien dels avantatges de la nostra Central de Compres La Central de Compres posa a disposició dels ens locals 15 serveis que abasten les necessitats més recurrents en termes de contractació. Actualment, 1.250 entitats estan utilitzant la Central de Compres de l’ACM, de les quals 850 són ajuntaments, 41 consells comarcals, les 4 diputacions i 355 ens locals dependents. Sobre un total de 2.020 entitats locals, la Central de Compres està arribant a un 62% d’aquestes, essent dos el número mig de serveis que als quals està adherida cada entitat. Quan aquest anàlisi el fem en relació als ajuntaments, els resultats augmenten, passant a una utilització de la Central de Compres del 90% i a un número mig d’adhesió als serveis de 3,2. Mentre que si fem l’anàlisi en relació a les entitats dependents, l’ús passa al 35% i el número mig de serveis adherits a 0,68. Cal senyalar que les entitats dependents s’han incorporat darrerament a la Central de Compres i per aquesta raó les xifres són inferiors, però en canvi el ritme d’incorporació de nous usuaris és cada vegada més alt. Les diputacions i els consells comarcals tenen xifres d’ús de la Central de Compres més elevades que el ajuntaments. Si bé la Central de compres és un instrument especialment dissenyat per cobrir les ne-

I 16 I ACM

Tipus d’ens local

% d’entitats que utilitzen la central de compres

Número mig de serveis adherits

Ajuntaments

90%

3,2

Consells Comarcals

98%

3,7

100%

Ens depenent

35%

0,68

TOTAL ENS LOCALS

62%

Diputacions

cessitats de les entitats locals més petites, s’observa que també dona molt bona resposta a aquelles més grans. Pel que fa a l’ús dels serveis, podem constatar com l’últim servei a incorporar-se, el d’Auditoria pública, ja compta amb 57 entitats adherides (principalment entitats dependents), mentre que el primer servei, el d’assegurances, avui acumula 672 ens locals que contracten una o més pòlisses de les set que té adjudicades l’ACM. Entremig d’aquests dos podem trobar la resta de serveis que avui conformen la Central de Compres i que podeu veure a la pàgina següent. El manteniment de la Central de Compres comporta una tasca de renovació permanent dels acords marc vigents a causa del venciment dels mateixos, de l’esgotament del pressupost previst degut a una utilització per sobre del que estava previst o de la voluntat de no prorrogar els contractes per part dels adjudicataris o de la mateixa Central de Compres.

Aquest fet fa que permanentment tinguem en procés de licitació diferents acords marc, a banda dels nous acord que anualment volem incorporar. Per als propers mesos esta previst formalitzar els contractes que podeu consultar a la següent pàgina. Paral·lelament a la renovació dels acords vigents s’estan desenvolupant nous acord marc dels quals el d’uniformitat de policia local està previst que estigui a disposició dels ens locals durant el quart trimestre del 2020.

Informació 93 496 16 16 / Ext. 222 centraldecompres@acm.cat www.acm.cat/compres

CENTRAL DE COMPRES Propera formalització de contractes

Ús de la Central de Compres

Servei de subministrament de maquinària tècnica i elements de transport Expedient: 2018.04 Estat: adjudicat Previsió d’estar plenament operatiu : Octubre de 2020

Servei de subministrament d’equips informàtics Expedient: 2018.09 Estat: pendent d’adjudicar Previsió d’estar plenament operatiu : Quart trimestre de 2020

Mobilitat Sostenible Expedient: 2019.07 Estat: en licitació Previsió d’estar plenament operatiu : 1r trimestre de 2021

Subministrament d’energia elèctrica Expedient: 2019.03 Estat: realitzant les consultes preliminars. Previsió d’estar plenament operatiu : any 2021

Subministrament del servei de vídeoactes Expedient: 2019.08 Estat: alerta al perfil del contractant Previsió d’estar plenament operatiu : 13 de desembre de 2020

Servei d’assegurances de danys a edificis i instal·lacions Expedient: 2020.01 Estat: alerta al perfil del contractant Previsió d’estar plenament operatiu : 1 de gener de 2021

Uniformitat policial Expedient: 2017.03 Estat:pendent d’adjudicar Previsió d’estar plenament operatiu : 4t trimestre de 2020

Ens locals adherits

Producte o servei Serveis d’Auditoria pública i control financer

Elements d’eficiència energètica en l’enllumenat públic

117

Calderes de biomassa i biocombustible

Parcs Infantils i mobiliari urbà

(Servei adjudicat. Inici d’operacions gener del 2020) (Servei vigent des del 27 de maig de 2019)

(Servei vigent des del 20 de maig de 2019) (Servei vigent des de l’1 de març del 2019)

Equips d’Impressió i de multifunció

357

Paper d’impressió

373

Gas natural

293

Mobilitat sostenible vehicles i punts de recàrrega (Servei vigent des del 15 de gener del 2018)

321

Subministrament d’aparells desfibril·ladors

199

Manteniment aparells elevadors, escales mecàniques

194

(Servei vigent des del 20 de març de 2019) (Servei vigent des del 9 de gener del 2019)

(Servei vigent des de l’1 d’octubre del 2018)

(Servei vigent des del 20 d’octubre del 2017) (Servei vigent des del 10 de juliol del 2017)

Sistema de Videoactes

(Servei vigent des del 12 de desembre del 2016)

Equips Informàtics

152

Electricitat

926

Assegurances

672

(Servei en licitació)

(Servei vigent des de l’1 de gener del 2017) (Servei de mediació i 7 pòlisses d’assegurances)

Màquines tècniques (obres, transport i neteja)

(Servei en licitació)

Futurs nous serveis Subministrament d’elements de videovigilància, alarmes i extintors

Els serveis de vigilància i seguretat del municipi podran incorporar en edificis municipals la tecnologia de càmeres de seguretat, alarmes i serveis d’extinció d’incendis

Subministrament de camps d’herba artificial i material esportiu

Serveis d’asfaltatge de carrers

Subministrament i instal·lació de camps d’herba artificial i d’altre material esportiu (porteries, cistelles, elements gimnàstics, ...).

Asfaltatge i manteniment de carrers.

I 17 I ACM

PARTITS POLÍTICS

Quines mesures creieu adients per fomentar una mobilitat sostenible als nostres municipis? Susanna Rivero Membre de la Direcció Nacional Executiva del Partit Demòcrata

La primera aposta dels municipis ha de ser potenciar el transport urbà públic i col·lectiu ampliant l’oferta.

públic, sobretot en zones de baixa densitat amb fenòmems com el cotxe multiusuari o car pooling o cotxe compartit

Transformar les ciutats i municipis cap a una mobilitat sostenible, segura i saludable, fent compatible el desenvolupament urbà sostenible amb la protecció de la qualitat de l’aire i el soroll, la prevenció d’accidents de trànsit, la descarbonització de la mobilitat i el consum responsable dels recursos energètics.

També és necessari ampliar els espais als municipis de mobilitat activa: promoure la mobilitat quotidiana en bicicleta amb la creació de noves vies ciclistes que connectin àrees urbanes i interurbanes, així com la seva integració i complementarietat amb la resta de xarxes de mobilitat de transport públic.; impulsar la bicicleta com a mitjà turístic, d’oci i esportiu, i potenciar la mobilitat a peu.

La primera aposta dels municipis ha de ser potenciar el transport urbà públic i col·lectiu ampliant l’oferta. El vehicle elèctric transformarà els municipis i per això cal adaptar aparcaments, generar punts de recàrrega, tant en àmbits urbans com en interurbans. El vehicle autònom, compartit i elèctric pot acabar esdevenint també un possible transport

Xavier Puig Andreu Tinent d’Alcalde de Territori, Mobilitat i Sostenibilitat a l’Ajuntament de Tarragona

El repte de les ciutats és deixar de girar entorn del cotxe i centrar-se en les persones. Això implica un canvi cap a un model de cohesió, racional i sostenible amb la següent priorització: 1) Vianants, 2) Bicis i VMP, 3) Transport Públic, 4) Motos i cotxes elèctrics i 5) Motos i cotxes de combustió. Paradoxalment, la pandèmia comporta oportunitats, com la necessitat de més places i voreres.

El repte de les ciutats és deixar de giran entorn del cotxe i centrar-se en les persones

A Tarragona hem decidit ser ciutat 30. Les voreres han de ser només pels vianants i les bicis i patins han de tenir preferència a la calçada mentre no hi hagi carril bici. Fem ciutats lentes i amables. Córrer menys per viure millor!

Organitzar els centres urbans al voltant del cotxe és sinònim de col·lapse. Apostem fort per la bici i els VMP, que són àgils, nets, lliures de covid i econòmicament revulsius. Això vol dir fer una xarxa de carrils bici, interna i també externa respecte dels municipis veïns. Participem de llargues rutes cicloturístiques, com la ruta Mediterrània. Fomentem-ne el lloguer.

Jaume Collboni Secretari de Política Municipal del PSC

Combatre el canvi climàtic, reduir emissions, i cercar tecnologies netes s’ha convertit en un objectiu tant o més important que la pròpia eficiència del sistema de mobilitat

La mobilitat i el transport han esdevingut cabdals en qualsevol anàlisi i elaboració d’estratègies orientades a intervencions en el medi territorial. I avui, en aquests moments d’emergència social, sanitària, i económica que patim, hi podem afegir també un nou concepte d’emergència per assolir més que mai una mobilitat segura, preventiva, i sostenible.

territori. En aquests pobles i ciutats s’han d’abordar qüestions com la implantació de zones de baixes emissions (ZBE), previstes com a obligatòries pel govern de l’Estat per a ciutats de més de 50 mil habitants que restringeixin l’accés dels vehicles més contaminants i permetin disposar d’un aire més net en el medi urbà.

La necessitat de combatre el canvi climàtic, de reduir emissions, i de cercar tecnologies netes s’ha convertit en un objectiu tant o més important que la pròpia eficiència del sistema de mobilitat. Però arran de la pandèmia cal que aquesta afavoreixi la mobilitat segura en àrees de gran densitat de població, com ja molts municipis han fet per fer accions puntuals de canvi d’orientació de vies i ampliació de voreres, i regulació del transport públic i privat.

Ara bé, des del món local no es poden assolir per si sols aquestes fites, i per tant, exigeix corresponsabilitat entre totes les administracions per desenvolupar un model de mobilitat que sigui respectuós amb el medi ambient i, sobretot, amb la salut de les persones.

La mobilitat sostenible a de ser també un dels principals reptes en totes les ciutats i pobles, tant a les regions metropolitanes com a la resta del

I 18 I ACM

Serà clau l’exigència d’un nou pacte per la mobilitat sostenible a nivell de país, amb implicació directa dels municipis, que impulsarem des de les entitats municipalistes i totes les administracions i empreses que treballen al territori.

Anna Martínez Alcaldessa de Santa Coloma de Cervelló

Per assolir el reptes de l’Emergència Climàtica actual, cal canviar el nostre model de mobilitat, cap a infraestructures més sostenibles. Segons l’Informe de Deloitte del març 2019, les emissions de gasos d’efecte hivernacle del sector del transport representen entre el 58 i el 64% de les emissions a les ciutats temperades, com és el cas del Prat, afectant no solament al canvi climàtic sinó també a la salut de la ciutadania. Per això, cal una estratègia metropolitana de mobilitat sostenible on siguem els veritables protagonistes de la ciutat i de la seva ocupació, ampliant les zones verdes, pacificant el trànsit amb les zones 30 i les Zones de Baixes Emissions o la peatonalització de carrers.

Miguel Raposo Secretari d’Organització del PPC

Cal una estratègia metropolitana de mobilitat sostenible on siguem els veritables protagonistes de la ciutat i de la seva ocupació

Creiem que també cal apostar per un model de mobilitat a l’empresa que descarbonitzi el transport als centres de treball. Es tracta de posar recursos però també d’introduir incentius a la mobilitat compartida i sostenible de les treballadores. Aquest model, que existeix a França, ho durem a terme al Prat a través del Moves. Liderat des d’un municipi però amb l’objectiu que sigui un projecte metropolità, que doni una resposta estratègica sostenible i real al gran repte de la mobilitat.

L‘objectiu ha de ser que tots els mitjans de transport cohabitin de la forma més eficient a la ciutat, sense entrar en persecucions ideològiques cap a un d‘ells

La mobilitat sostenible és un dels grans reptes del futur per aconseguir reduir la contaminació, acabar amb la saturació del trànsit i millorar la salut dels ciutadans. Les mesures urbanístiques i la millora dels mitjans de transport sostenibles seran cabdals per assolir aquest objectiu:

També cal impulsar la renovació del parc mòbil de vehicles, tant públics com privats, apostant decididament per l’electrificació. Promocionar també l’ús compartit de vehicles, com motocicletes, bicis, patinets, i també el cotxe.

S’ha d’incentivar l’ús del transport públic mitjançant una ampliació de la xarxa, augment de les freqüències de pas i millors interconnexions entre els diversos modes.

Aquestes mesures s’han d’implementar de forma progressiva, per permetre que els ciutadans es puguin adaptar correctament i no es perjudiqui a l’activitat econòmica. L’objectiu ha de ser aconseguir que tots aquests mitjans de transport cohabitin de la forma més eficient a la ciutat, sense entrar en persecucions ideològiques cap a un d’ells, com passa amb el vehicle privat.

Per augmentar els viatges a peu i en bicicleta, les formes de mobilitat alhora més saludables, cal afavorir les zones 30 i peatonalitzacions a carrers de poca amplada, millora de les voreres i més zones verdes i d’estada, així com una xarxa de carrils àmplia i que al mateix temps sigui eficient i segura per als ciclistes i la resta de vehicles, segregada del trànsit rodat.

Erika Quintero Portaveu de Cs a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

En tots els municipis de Catalunya trobem diverses polítiques de mobilitat on l’objectiu principal és reduir la congestió de les vies, al mateix temps que es redueixen les emissions de combustibles fòssils contaminants. No existeix un model de mobilitat sostenible únic si no que depèn del municipi concret, doncs en definitiva, el què s’intenta és aconseguir cobrir les necessitats de mobilitat dels ciutadans i que es respecti el medi que ens envolta. A més d’aquests dos factors, el social i el mediambiental, també el factor econòmic juga un paper important, ja que necessitem saber quina és la partida pressupostària disponible per poder executar les mesures concretes i més adients a cada cas.

Cal conscienciar la ciutadania de la necessitat de modificar el model existent i anar cap a un model que també respecti el medi ambient

Així, com a mesures concretes podem trobar: fer carrils bicis segurs, disposar de pàrkings dissuasoris, dotar de líneas de transport col·lectiu regulars, ampliar zones peatonals, bonificar l’impost de tracció mecànica per l’adquisició de vehicles elèctrics, dotar de zones de recàrrega de vehicles elèctrics, etc però, a més, per poder fomentar una mobilitat sostenible, cal conscienciar la ciutadania de la necessitat de modificar el model existent i anar cap a un model que, a més de què garanteixi amb seguretat la mobilitat dels ciutadans, també respecti el medi ambient.

I 19 I ACM

MUNICIPIS EN POSITIU

Es posa en marxa Tarragona Ciutat 30, que aposta per un canvi radical de la mobilitat de la ciutat

Mollerussa vigilarà amb càmeres els contenidors i multarà els veïns que deixin les escombraries fora L’ajuntament de Mollerussa instal·larà càmeres de vigilància per controlar que els veïns llencin la brossa correctament als contenidors. El consistori podrà així identificar i sancionar els qui deixin les bosses fora quan el contenidor és buit. La mesura es pren amb l’objectiu de frenar el “creixement important de l’incivisme” que s’ha detectat en els punts de recollida de residus a la ciutat, segons l’alcalde Marc Solsona.

Foto: ACN

Des del 14 de setembre a Tarragona la limitació de velocitat de circulació ha quedat limitada a 30 km/h, amb l’excepció d’algunes vies principals. La mesura pretén millorar la seguretat i afavorir la convivència amb altres mitjans de transport com la bicicleta i els vehicles de mobilitat personal, així com fomentar desplaçaments més sostenibles i saludables. “Estem plantejant un canvi radical per la ciutat. Ara mateix els cotxes ocupen el 85% de l’espai. L’objectiu és situar a les persones en el centre de la planificació urbana i aconseguir una mobilitat urbana sostenible, més segura i saludable. En definitiva, és un canvi de la cultura de la mobilitat”, remarca el conseller d’Urbanisme i Mobilitat, Xavier Puig.

En concret, el consistori instal·larà dues càmeres en les àrees de contenidors que considera més conflictives. Una s’ubicarà inicialment al carrer d’Arbeca però serà itinerant mentre que l’altra serà fixa a la zona de les piscines municipals. També estudiarà si cal ampliar el nombre de contenidors en algunes zones. Pel que fa a l’import de la multa, dependrà del tipus d’infracció. La brutícia i les conductes incíviques a la via pública són un problema a la ciutat i, per això, es vol dotar el municipi de més mecanismes per revertir la situació, un cop s’ha comprovat que el nombre d’incidències al centre de la ciutat s’ha reduït des de la instal·lació d’un altre equip de videovigilància. L’ajuntament acompanyarà la mesura d’una campanya de sensibilització sobre la gestió de la brossa.

La conversió de Tarragona en ‘Ciutat 30’ ha tingut com a referent la ciutat de Pontevedra, on des del 2011 no hi ha hagut cap atropellament mortal. A Tarragona, en canvi, des del 2013 n’hi ha hagut sis i 16 persones han mort en accidents. El canvi de normativa persegueix una mobilitat més segura, sostenible i que fomenti els hàbits saludables. En aquest sentit, durant la pandèmia de la Covid-19, la bicicleta i el patinet s’han situat com a opcions de transport més netes de virus, ja que són mitjans d’ús personal.

Estar al dia de l’actualitat del món local

I 20 I ACM

Foto d’arxiu de contenidors de Mollerussa: ACN

3 raons

Rebre tota l’oferta formativa de cursos, jornades i postgraus

per rebre el butlletí electrònic de l’AMC Rebre informació d’interès local

Com puc rebre el butlletí electrònic? Envia un mail a comunicació@acm.cat indicant l’assumpte Butlletí electrònic

MUNICIPIS EN POSITIU

“Els Consells Comarcals som la primera línia de foc i necessitem més finançament“

Tweets

#municipisenpositiu Ajuntament de Garrigàs @GARRIGASpuntCAT

Joaquim Colomer (PDeCAT) President del Consell Comarcal del Ripollès, regidor de Ripoll i president del Fòrum Comarcal de l’ACM Professió: Arquitecte tècnic Habitants: 25.700 Pàgina web: www.ripolles.cat Joaquim Colomer és regidor de Ripoll des de 2015 i des de les eleccions municipals del maig del 2019 també va ser escollit president del Consell Comarcal del Ripollès. Aquest mandat, però, ha estat marcat per una crisi sanitària, econòmica i social que, sens dubte, ha provocat una alteració en els plans dels municipis. Amb la Covid-19 com a protagonista indiscutible dels darrers mesos i amb la previsió que les conseqüències que se’n derivin d’ella s’allagaran durant mesos el president del Consell Comarcal del Ripollès assegura que ara més que mai des d’aquest ens supramunicipal “donem suport als municipis per fer més assumible aquesta situació” i explica que davant d’aquesta nova crisi econòmica la recuperació passa per “fomentar el factor territori, quilòmetre zero, del comerç i la indústria local”, ja que “és molt important que la gent torni a anar a comprar als comerços locals”. En aquest sentit, també apunta que les administracions públiques han de donar suport a “totes les empreses i, sobretot, a les grans” perquè “sobrevisquin” la majoria de llocs de feina actuals”. Durant els mesos més intensos de la crisi sanitària Colomer també destaca que “als consells comarcals ens ha faltat informació”, malgrat que assegura que “la situació ha estat dolorosa i ningú ha sabut com actuar, com és normal”, així com explica que “des de la Generalitat ens han demanat un sobreesforç municipal que genera costos i cal que hi hagi partides compensatòries per fer front a aquests esforços”.

Més enllà de les conseqüències derivades de la pandèmia, Colomer, que també és president del Fòrum Comarcal de l’ACM, destaca el paper “rellevant” que fan els consells comarcals, però assegura que “tenim un problema de finançament, ja que estem donant uns serveis molt importants, sobretot a comarques petites o de muntanya, on hi ha municipis amb pots recursos tècnics i econòmics”. El president del Consell Comarcal del Ripollès explica que “els Consells som la primera línia de foc. Sempre que hi ha un problema els alcaldes i alcaldesses busquen ajuda i solucions al Consell i, per tant, s’haurien de dotar amb més finançament per ser més forts i poder donar solucions immediates”. En aquest sentit, considera que “els consells han d’evolucionar, agafar més protagonisme”, ja que “en municipis petits no té gaire sentit que tinguin un tècnic que hi vagi un cop al mes o cada quinze dies, sinó que això es podria mancomunar des del consells comarcals. Els serveis tècnics o jurídics poden ser molt necessaris i a través dels consells s’hi podria accedir”. També considera que el municipalisme “ha d’evolucionar cap a una mancomunitat de serveis, facilitant el dia a dia del vilatà” i assegura que “no cal que cada municipi tingui el seu pavelló o poliesportiu, compartir-ho és una manera d’abaixar costos”. Finalment Colomer explica que “com més autonomia tingui el municipalisme, millor. Sempre emmarcat dins d’uns marges i paràmetres. Es podrien fusionar diversos consells comarcals. Cal més finançament però s’hauria de controlar el finançament d’aquests municipis per evitar alcaldades”.

#Garrigàs aposta per l’energia verda, als equipaments del centre cívic, escola a través d’energia solar

Ajuntament de Blanes @Blanes_cat L’Ajuntament de @Blanes_cat fa una Consulta Pública per les noves Ordenances Fiscals Municipals del 2021

Consell Comarcal del Ripollès @CCRipolles El Consell Comarcal destina 206.297 euros a pavimentar camins rurals del #Ripollès

Ajuntament de Lleida @paerialleida La @paerialleida obre una borsa de cuidadors/es d’infants per facilitar la conciliació laboral davant la possible incidència de la Covid-19 en l’àmbit escolar

Ajuntament de Banyoles @AjBanyoles #Banyoles repartirà bosses reutilitzables al mercat per intentar eliminar les de plàstic

Diputació de Lleida @diputaciolleida La Diputació presenta plans de suport als ajuntaments i en l’àmbit de la salut per a les properes anualitats per un valor de 34 M€

Ajuntament de Saldes @Aj_Saldes Ajuntament i veïns de #Saldes impulsen una cooperativa per fer un parc solar en uns terrenys municipals

I 21 I ACM

LOCALRET

Localret: per què, com i què! El passat mes de juliol el Consell d’Administració de Localret va aprovar el nou Pla Estratègic per al Consorci que ha de guiar el que farem des d’ara fins a final de mandat a la tardor del 2023, passades les properes eleccions municipals. El document avalua l’organització utilitzant diferents metodologies per tal de visionar la situació prèvia tant a nivell intern organitzatiu com en relació amb l’entorn i els diferents agents tant públics com privats que interaccionen en l’àmbit digital i local. El document però va més enllà. Renova els principis fundacionals del Consorci Localret. Actualitza la idea d’allò que va impulsar al món local a crear una eina pròpia per tal de donar suport als ajuntaments davant la irrupció de les TIC i la Societat de la Informació a meitats dels anys 90. Posem al dia el PER QUÈ de la nostra existència. La missió actualitzada de Localret esdevé acompanyar els ajuntaments en el procés de transformació del seu poble o ciutat en un municipi digital per tal que la seva ciutadania s’hi pugui desenvolupar plenament. En la missió introduïm un nou concepte: el municipi digital. Aquell en el que els seus veïns i veïnes poden desenvolupar plenament la seva vida, personal i professional. Preparat per al nou món en el que ja vivim. La tecnologia facilita el seu dia a dia, i les infraes-

I 22 I ACM

tructures de telecomunicacions els connecten a persones, administracions i empreses.

3. L’extensió de la connectivitat d’alta capacitat a tot el territori

Per a fer-ho possible la visió, el COM ho farem, passa per convertir-nos en la regidoria o àrea, externa i centralitzada, per a la transformació digital i la innovació dels ajuntaments de Catalunya.

4. Una nova governança del Consorci

I tot això tenint com a base uns valors clars i inspiradors: la vocació de servei públic, la innovació, el lideratge, el compromís i l’equilibri territorial. El document estableix el QUÈ farem, mitjançant quatre objectius estratègics per al mandat i 17 línies d’acció que els desenvolupen. Els objectius estratègics són: 1. L’acompanyament a la transformació digital dels municipis 2. La introducció de la innovació digital en l’àmbit municipal

Un document que ha estat elaborat durant sis mesos amb recursos propis, amb la participació del personal de Localret, i amb tot un seguit de col·laboracions externes que li han aportat valor i contrast. Comença doncs una nova etapa en la que el Consorci Localret aspira a aportar molt més valor públic als ajuntaments, acompanyantlos d’una manera més propera i efectiva en la transformació digital dels pobles i ciutats del nostre país.

OPINIÓ

Moure’ns a favor de tots nos a peu però els creixements posteriors ens han portat, a vegades, a perdre la referència. Es tracta doncs, de retornar als municipis la seva dimensió humana. O no és més pràctic anar a buscar el pa caminant o amb bicicleta que agafar el cotxe? Però també hem de tenir la llibertat de poder creuar la ciutat o anar al poble del costat pel motiu que sigui o a recórrer i descobrir els diferents racons del país. Doncs es tracta d’això. D’utilitzar el mitjà més pràctic per cada activitat.

Tenim dos elements que no teníem i que ens marcaran els principals canvis en la mobilitat dels propers anys: els vehicles Zero emissions i les dades Roger Puigví Director d’Aliances Institucionals de Spin De la Catalunya confinada dels mesos de març i abril, no tot era dolent. El confinament ens va portar uns municipis més tranquils, lliures de contaminació atmosfèrica però també acústica. Aquest impacte va ser encara major en les grans ciutats del país on l’aire el sentien lleuger, al matí els despertaven els ocells i els carrers del centre s’assemblaven més als pobles petits. I malgrat ningú vol tornar als dies més foscos del confinament, el record d’aquells pobles i ciutats tranquiles ens ha quedat gravat.

Per fer-ho possible, necessitem que tots els modes de transport tinguin les mateixes possibilitats. Tots els modes de transport necessiten xarxes completes que els permetin desenvolupar el seu objectiu de la forma més ràpida i còmode. Només així aconseguirem l’objectiu. El vianant ha de poder moure’s amb llibertat per gairebé tot arreu. El ciclista o el patinador també però a partir d’una infraestructura definida, segura i completa sense posar en risc al vianant. El transport públic ha de tenir prioritat per fer desplaçaments de la forma més àgil per poder ser més atractiu. I finalment, el cotxe ha de gaudir d’infraestructures segures, especialment en tota aquella part del territori que no disposa de les xarxes de mobilitat denses com als grans nuclis de població.

L’any 2020 doncs, el podem recordar com l’any que vam fer el primer pas per tenir una mobilitat sense emissions. Una mobilitat sense emissions, no és una mobilitat contra el cotxe. És una mobilitat contra les emissions i a favor del benestar. És una mobilitat a favor de tots els modes de transport, des del vianant als grans vehicles de transport de mercaderies. És una mobilitat que ha de tornar a repartir l’espai dels municipis entre els diversos actors per afavorir aquells desplaçaments que més benefici aporten a la seva gent.

I perquè ara i no abans? Perquè tenim dos elements que no teníem i que ens marcaran els principals canvis en la mobilitat dels propers anys: els vehicles Zero emissions i les dades. Els vehicles Zero emissions, per motius evidents. Fins i tot mentre l’energia encara no prové al 100% de fonts renovables, aquests vehicles consumeixen menys energia al cap de la seva vida útil i redueixen al 100% els gasos que són nocius quan respirem.

L’any 2020 doncs, el podem recordar com l’any que vam fer el primer pas per tenir una mobilitat sense emissions

I per altra banda, les dades que generen tots els vehicles. Des del patinet al camió. Les dades han de jugar un paper clau en la bona planificació de la mobilitat. Amb les dades podem saber on hi ha demanda de mobilitat insatisfeta i hem de posar, per exemple, una estació de vehicles compartits per resoldre-ho. O si a certa hora un tren amb 3 vagons en fa prou o per contra, que a les 8.15h del matí, necessitem un autobús cada 5 minuts enlloc de cada 15.

Alguns pobles i ciutats han aprofitat aquesta “llarga nit” per redefinir els seus carrers. I els que no, encara hi son a temps perquè ens queden uns mesos, per desgràcia, fins que puguem tornar a fer allò que estàvem acostumats a fer. I no hem d’inventar res de nou. La majoria dels pobles i ciutats del país van ser dissenyades en el seu origen per desplaçar-

Venen canvis. Que han de ser estructurals i duradors. Però que han de ser necessàriament col·laboratius i compartits entre les diferents administracions, les empreses i els ciutadans.

I 23 I ACM

Al servei del municipalisme catalĂ