Revista ACM 420

421

Gener 2021

La revista del municipalisme català

El Govern català activa un fons extraordinari per als municipis de 120 M€ per a la reactivació socioeconòmica L’ACM valora el gest del Govern, però manifest que caldrà adaptar-lo a l’alça al 2021 perquè els municipis catalans pugui generar polítiques de reactivació amb més garanties. Pàg. 4

Horta de Sant Joan. Terra alta

ACTUALITAT

FORMACIÓ

FORMACIÓ

Donem llum verda al Projecte de Llei de les Àrees de Promoció Econòmica Urbanes

400 persones a les jornades de debat a l’entorn de les ocupacions d’habitatges

Posem en marxa els postgraus de contractació, seguretat local i gestió del personal dels ens locals

Pàg. 6

Pàg. 12-14

Pàg. 15

SUMARI

Horta de Sant Joan El municipi d’Horta de Sant Joan està situat a la comarca de la Terra Alta. Compta amb una superfície de 119 quilòmetres quadrats i uns 1.146 habitants. El poble es va formar al voltant d’un poblat iber abans del segle VIII. El nom d’Horta de Sant Joan ha estat conegut arreu per Picasso que va pintar alguns dels seus paisatges, ja que era amic del pintor local Manuel Pallarès. A nivell patrimonial destaca el nucli antic. L’any 1997 el nucli va ser declarat Bé cultural d’interès nacional en la categoria de conjunt històric. També destaca l’Església parroquial de Sant Joan Baptista del segle XIII-XIV, el Convent de Sant Salvador o Lo Parot, una olivera mil·lenària. Gentilici: hortolà i hortolana. La festa major se celebra entre el 7 i el 12 de setembre. El seu alcalde és Jordi Martín i Cuello (ERC).

www.hortadesantjoan.cat

ACTUALITAT

ACTUALITAT

FORMACIÓ

El Govern català activa un fons de 120M€ per als municipis per fer front a la reactivació socioeconòmica

Per primera vegada l’ACM formarà part dels Consells Polítics del Consell de Governs Locals Units (CGLU)

Més de 1.200 alumnes als nous cursos online AFEDAP del mes de novembre i desembre

Pàg. 4

Pàg. 6

Pàg. 13

CENTRAL DE COMPRES

ENTREVISTA

OPINIÓ

Properament posarem a l’abast dels ens locals el nou Acord marc d’equips informàtics

Entrevista a l’alcaldessa de Castellbell i el Vilar, Montserrat Badia

‘Ocupació o oKupació?’. Article d’opinió del director de Vitamine, Carles Fernández

Pàg. 16

Pàg. 21

Pàg. 23

I 2 I ACM

EDITORIAL

Municipis lliures de masclisme Un novembre més hem commemorat el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, una xacra contra la que hem de lluitar totes les institucions, agents socials, cívics i econòmics per eradicar-la.

En aquest sentit, aquesta no és una preocupació menor pel municipalisme català sinó tot el contrari, la lluita contra el masclisme és també la lluita per uns espais públics més segurs i per una societat més justa i que fomenti la igualtat. I és que les xifres fan esgarrifar: en el que portem d’any, s’han registrat 9.621 denúncies per violència masclista, 4.176 detencions i 9 feminicidis.

En tot cas, des de l’Associació Catalana de Municipis treballem per la igualtat promovent els plans d’igualtat als municipis, participant en els òrgans consultius i de participació en aquest àmbit i impulsant polítiques de gènere des d’una perspectiva transversal. Ens queda un llarg camí per eradicar el masclisme i qualsevol forma de discriminació, però és una aposta compartida, que entre totes i tots aconseguirem.

El feminisme és la lluita de tothom, homes i dones, per aconseguir uns pobles i ciutats més justos, igualitaris, cohesionats i lliures on tothom pugui desenvolupar-se sense cap mena de discriminació, on la diversitat sigui font d’orgull i no pas d’amenaça, i on totes i tots puguem conviure sense la por de patir violència masclista. Ho seguirem fent amb la participació de les veïnes i els veïns, entitats, empreses i agents socials, i del necessari impuls de les institucions com a garants dels drets i llibertats als nostres carrers i places.

La pandèmia de la COVID-19 ha provocat una doble discriminació per a les víctimes. D’una banda, la crisi social i econòmica que agreuja les situacions de vulnerabilitat i dependència, i de l’altra, el confinament que empitjora de forma dramàtica el patiment de les dones victimitzades.

Lluís Soler

President de l’ACM

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Telèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.cat www.acm.cat

www.acm.cat

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Joan Morcillo Cap de redacció: David Prat Consell de redacció: Albert Guilera, Santi Valls, Víctor Torrents, Carles Bassaganya, Jordina Moltó, Lluís Maria Corominas, Xavier Tomàs i Francesc Mateu.

Imprès sobre Satimat Green.

L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

Impressió: Editorial MIC La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Dipòsit legal: B3434383

154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

3.346 litres d’aigua

I 3 I ACM

ACTUALITAT

Valorem el gest del Govern català amb el Fons Local extraordinari de 120 MEUR, que caldrà revisar a l’alça per al 2021 El president de l’Associació Catalana de Municipis i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, i la vicepresidenta de la Federació de Municipis de Catalunya i alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, es van reunir el 6 de novembre amb el Vicepresident i Conseller d’Economia, Pere Aragonès, i la Consellera de la Presidència i portaveu del Govern català, Meritxell Budó.

La trobada, que es va fer al Palau de la Generalitat, va servir per posar sobre la taula mesures de suport necessàries per al món local per pal·liar els efectes de la Covid-19. El Govern de la Generalitat destinarà un Fons Local de Cooperació Extraordinari de 120 milions d’euros per dotar de recursos els ajuntaments perquè puguin fer front a la crisi de la Covid-19.

Des del municipalisme català, es va insistir des del mes d’abril en la necessitat que tenen els ajuntaments de disposar de recursos i eines per fomentar la reactivació socioeconòmica dels municipis. Per una banda, la necessitat de disposar d’un fons extraordinari i incondicionat de cooperació local, dotat amb un mínim de 150 M€, per l’exercici 2020, i 150M€ més per l’any 2021. I de l’altra, una línia compensatòria per a totes aquelles despeses extraordinàries que han hagut de suportar i estan duent a terme els ens locals per pal·liar els efectes de la pandèmia.

Assessorament jurídic prejudicial - Tribunal de Cuentas - Sindicatura de Comptes - Oficina Antifrau

I 4 I ACM

El president de l’ACM, Lluís Soler, va valorar que la proposta de la Generalitat no arriba a les xifres que es plantejaven des del municipalisme català, però va afirmar que “valorem positivament el gest que fan, tot i que considerem que és insuficient i que s’hauria de revisar a l’alça durant el 2021”. Soler també va manifestar que agraïa la voluntat de col·laboració i el compromís del Govern català amb el municipalisme, però va insistir que “els ajuntaments estem tenint importants sobrecostos derivats per les diferents resolucions aplicades durant la pandèmia i volem que es puguin aplicar línies compensatòries necessàries per no debilitar els serveis municipals o haver de compensar-ho per la via tributària”.

La portaveu del Govern i Consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va insistir en la voluntat de cooperació amb el municipalis-

Anàlisi de la denúncia

me català per garantir la suficiència financera dels ajuntaments. Va explicar que la proposta de la Generalitat és dotar un fons de cooperació local extraordinari de 120 milions d’euros.

Aquest fons es concretaria en dues fases. Durant aquest 2020 es posarien a l’abast 20 milions d’euros i la resta es pagaria durant el 2021 amb criteris del Fons de Cooperació Local (50 milions durant el primer trimestre, i els 50 milions restants durant la resta de mesos). També va exposar que aquest fons es podria revisar a l’alça durant el 2021 i el compromís de revisar els aspectes compensatoris amb els Departaments de la Generalitat de forma addicional.

Soler també va reclamar la materialització del conveni acordat amb el Departament d’Interior, perquè els Ajuntaments puguin rebre el 85% dels recursos obtinguts amb les sancions imposades per denúncia de les policies locals del país, amb motiu del primer confinament.

Assessorament Acompanyament sobre què cal fer per part d’un advocat dels Serveis Jurídics

93 496 16 16 I Ext. 202 i 232

ACTUALITAT

Acordem amb la conselleria d’Afers Exteriors treballar per la participació del municipalisme en el seguiment dels nous fons europeus La reunió amb el Conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé. va tenir lloc el 12 de novembre i va venir marcada pels fons europeus Next Generation EU, la gran oportunitat per impulsar la reactivació socioeconòmica.

Tant el Govern de Catalunya com el municipalisme català es van marcar com a objectiu poder-los aprofitar al màxim, i que aquests vagin destinats també a tots els pobles i ciutats del país, establint mecanismes de seguiment i avaluació. També es van abordar diferents qüestions en matèria de transparència i bona governança, i és que l’ACM a través de la Fundació Transparència i Bon Govern Local s’està impulsant els plans d’integritat a nivell local amb unes proves pilot a municipis que han de servir per implementar aquests plans a ajuntaments de més de 5.000 habitants i unes guies d’autoavaluació en integritat pública a munici-

pis més petits de 5.000 habitants. També s’està impulsant un projecte d’arrelament al territori per analitzar el fenomen del despoblament a municipis rurals.

El president de l’ACM, Lluís Soler, va destacar que “ara més que mai hem de posar la mirada en Europa, treballant colze a colze totes les institucions plegades per aprofitar al màxim l’oportunitat que ens brinda la Unió Europea per a la reactivació socioeconòmica”.

La reunió també va servir per parlar de les properes eleccions catalanes del febrer de 2021 i quins hauran de ser els protocols per adequar els col·legis electorals i celebrar les eleccions amb seguretat, prevenció i garantint el dret a vot. Des de l’ACM hem plantejat preocupacions relatives al possible canvi d’espais de votació, com garantir la seguretat i salut de votants i membres de les meses electorals, la compra i distribució de material de prevenció, i d’altres mesures que es puguin preveure.

El municipalisme català trasllada a la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, la preocupació per garantir la supervivència del teixit cultural

El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, i el secretari general adjunt de l’ACM, Sergi Penedès, es van reunir el 9 de novembre amb la consellera de Cultura, Àngels Ponsa i el secretari general del Departament, Lluís Baulenas.

La trobada tenia per objectiu buscar eines i mecanismes de coordinació per enfortir el teixit cultural, greument afectat d’ençà de l’inici de la pandèmia de la Covid-19. Així, Lluís Soler va recordar que “els municipis són veritables generadors d’activitat cultural, ja sigui a través de l’organització directe com de la programació i contractació d’actes i

activitats culturals”. I va afegir que “la cultura és l’ànima dels nostres pobles i ciutats, font de cohesió, oportunitats i llocs de treball, i és un tresor que no podem permetre’ns perdre”. També va recordar que “és un sector que està patint amb severitat”. Així, des de l’ACM es va plantejar la necessitat de crear i reforçar subvencions per finançar i enfortir el teixit cultural als municipis, així com un reforçament del finançament destinat a les biblioteques públiques i dels museus locals i comarcals. També es va plantejar la necessitat de veure la cultura com una inversió i no com una despesa.

Tant l’ACM com el Departament de Cultura es van comprometre a fer un seguiment periòdic del context i de les accions necessàries per poder ajudar al sector cultural.

I 5 I ACM

ACTUALITAT

L’ACM dona llum verda al Projecte de llei de les àrees de promoció econòmica urbana (APEU) per generar un marc legislatiu favorable a la reactivació L’Associació Catalana de Municipis (ACM) va comparèixer el 3 de novembre en audiència virtual al Parlament de Catalunya en relació al Projecte de llei de les àrees de promoció econòmica urbana. Ho ha fet el vicepresident de l’Àrea econòmica de l’ACM i alcalde de La Ràpita, Josep Caparrós.

Aquest projecte de Llei proposa la creació de l’Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU) una associació basada en la col·laboració publicoprivada que pretendria dinamitzar i revitalitzar espais, prèviament delimitats, on es concentren activitats empresarials a través d’inversions finançades amb les aportacions obligatòries dels propietaris dels locals, naus i parcel·les on es porten a terme les activitats econòmiques amb ànim de lucre.

Les APEU pretenen millorar la qualitat de l’entorn urbà, consolidar un model de ciutat compacta i cohesionada i mediambientalment eficient. I són entitats de base privada que es constitueixen sota la tutela pública del municipi per complir finalitats públiques, sense suposar cap increment de despesa ni recursos humans ni tècnics als ens locals, ja que es compensa amb el mateix pressupost de les APEU.

Josep Caparrós va exposar que és un projecte de llei “molt necessari” perquè “pretén facilitar les condicions favorables per l’impuls de l’economia del nostre país i ara que estem patint els efectes de la pandèmia fa que encara sigui més urgent”. I va afegir que des de l’àmbit local s’estan impulsant mesures per fomentar la reactivació socioeconòmica “que necessiten un marc legislatiu més adaptat a les noves circumstàncies, i iniciatives per els APEU o la llei per la facilitació de l’activitat econòmica van en la bona direcció”.

Amb aquesta llei els municipis són els encarregats d’autoritzar i controlar la creació de les APEU per dinamitzar determinades

Oferim un catàleg de productes i proveïdors d’elements de protecció (mascaretes, gels, guants, etc) a disposició dels ens locals Consulta’l a www.acm.cat I 6 I ACM

zones amb els beneficis conseqüents que hauran de revertir sobre els espais públics.

Caparrós també va agrair la bona interlocució amb el Govern català, ja que l’ACM va fer aportacions durant el tràmit d’informació pública al desembre del 2019 i la Comissió de Govern Local del maig de 2020 i totes van ser contemplades. Entre d’altres, que l’admissió a tràmit de les APEU hagi de comptar amb el vist-i-plau previ de l’ajuntament i no sigui un acte reglat, i que la participació dels ajuntaments en tota la gestió de quotes de les APEU és optativa i no obligatòria, contemplant els costos que pot suposar per als ajuntaments.

ACTUALITAT

Trobades telemàtiques amb alcaldes i alcaldesses del Bages i l‘Alt Penedès per abordar l‘agenda municipalista i la reactivació socioeconòmica La trobada virtual amb els representants del Consell d’alcaldes i alcaldesses del Bages va tenir lloc el 3 de novembre, mentre que la dels alcaldes i alcaldesses de l’Alt Penedès es va fer el 26 de novembre L’ACM ja s’ha reunit amb un total de 16 consells d’alcaldies d’arreu del territori. L’objectiu és recórrer tot el territori, ara mateix només es potfer de forma virtual, per copsar les inquietuds i necessitats dels representants polítics dels pobles i ciutats.

Les reunions, sobretot, van servir per escoltar els alcaldes i alcaldesses i conèixer les seves preocupacions davant la gestió de la Covid-19.

Des de l’ACM s’ha explicat que es continua insistint en demanar al Govern espanyol i al Govern català que les administracions locals puguin disposar de més recursos per vehicular-los cap a la reactivació socioeconòmica.

El president de l’ACM, Lluís Soler, ha destacat que “mantenim reunions constants amb el Govern català per conèixer totes les mesures que s’estan decretant, i els seguim insistint que ens calen més recursos per poder generar polítiques d’atenció social i reactivació econòmica des de la proximitat dels municipis”. En aquest sentit, va recordar que l’ACM des de fa molts mesos va iniciar una campanya intensa per aconseguir que el Govern espanyol alliberi

el superàvit i els romanents dels ajuntaments per poder destinar aquests diners a polítiques de reactivació al territori. També s’està pendent que el Govern català activi un fons compensatori per a les despeses que els ajuntaments estan assumint durant la pandèmia. De moment, ja s’ha activat un fons extraordinari de 120 M€ per a la reactivació.

Durant la trobada també es va recordar que l’Observatori de Política Municipal, estudi encarregat per l’ACM al mes de juny, conclou que els ciutadans consideren que l’administració local és la que ha gestionat millor la crisi sanitària de la Covid-19. Un motiu més per seguir prestant serveis als ciutadans amb eficiència i compromís. Així, el Pla de Mandat de l’ACM ja

preveu prioritzar nous serveis per als municipis com oferir major assessorament i atenció en matèria de contractació pública, gestió econòmica i de subvencions o dinamització del territori.

El municipalisme català també ha reforçat el seu servei a tots els ens locals, suport, atenció i assessorament, així com formació. De fet, durant tot aquest període de pandèmia l’ACM ha intensificat l’atenció als ens locals i ha impulsat diverses accions formatives no presencials.

L’ACM ja s’ha reunit amb més de 350 alcaldes i alcaldesses del territorio per copsar com s’ha d’afrontar la reactivació social i econòmica del país des de la proximitats dels ens locals.

Ens reunim amb representants d‘Òmnium Cultural El passat 5 de novembre va tenir lloc una trobada, a la seu de l’ACM, entre el president de l’ACM, Lluís Soler, i la secretaria general, Joana Ortega, amb representants d’una delegació d’Òmnium Cultural, liderada pel seu vicepresident Marcel Mauri. La reunió que es va fer de forma presencial i amb totes les mesures de seguretat, distància i prevenció, va servir per mantenir un contacte estret entre les dues institucions i parlar sobre aspectes relacionats amb la llengua i la cultura del país, juntament amb qüestions de drets cívics, socials i polítics.

I 7 I ACM

ACTUALITAT

Reforcem l’aposta per la formació i el servei públic amb una ronda de contactes amb les Universitats de Catalunya El president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Lluís Soler i la secretària general, Joan Ortega, van iniciar el 17 de novembre la ronda de trobades amb els representants de les universitats catalanes. Les primeres reunions s’han fet amb la Universitat de Girona i de Lleida.

L’objectiu d’aquestes trobades és reforçar els lligams amb el sistema universitari català i explorar possibles vies de relació i col·laboració en l’àmbit formatiu. En aquest sentit, l’Àrea de Formació de l’ACM promou cada any la planificació de diplomatures de Postgraus i Màsters adreçats específicament als electes locals i als treballadors de l’administració local. Aquestes accions formatives es programen conjuntament amb universitats catalanes amb la voluntat d’oferir un programa acadèmic adaptat a l’Espai Europeu d’Educació Superior i un títol oficial universitari. Actualment, l’ACM en els darrers anys ha cooperat i treballat amb el sector universitari, i en els darrers anys s’està impartint Màsters i Postgraus en col·laboració amb les universitats URV, UAB i UB a través de licitacions públiques.

Pla general de l’entrada de la Facultat d’Educació i Turisme de la Universitat de Girona.

Segons el president de l’ACM, Lluís Soler, la formació “és un dels pilars de l’entitat. Per donar un millor servei i de més qualitat als nostres ciutadans, cal que els electes i treballadors públics disposin d’una formació constant. Com més i millors coneixements tinguem, més eficients i útils serem per als nostres veïns i veïnes”. I afegeix que “posar a l’abast del municipalisme títols universitaris superiors de qualitat i adaptats als àmbits que professionalment tracten, és cabdal per dis-

posar de servidors públics amb un valor afegit que beneficia als nostres pobles i ciutats i al municipalisme català”. I ha manifestat que “volem reforçar l’aliança per l’excel·lència, la qualitat i el servei públic amb les universitats de Catalunya per donar un millor servei a les nostres veïnes i veïns”.

En els propers mesos també hi ha la intenció de reunir-se amb els màxims responsables de la resta d’universitats catalanes.

El 14 de desembre se celebra la XXIII Assemblea general de l‘ACM L’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) celebrarà el proper dilluns 14 de desembre la XXIII Assemblea general ordinària de l’entitat municipalista. La reunió del màxim òrgan de govern començarà a les 5 de la tarda i hi estan convocats tots els ens locals associats (938 ajuntaments, 41 consells comarcals, 4 diputacions i diversos EMD, consorcis i mancomunitats).

A causa de l’actual situació de pandèmia produïda per la Covid-19, l’Assemblea de l’ACM es reunirà de forma telemàtica a través de la plataforma zoom. Tot i això, la

I 8 I ACM

reunió es farà amb totes les garanties jurídiques i respectant un dels principis bàsics de l’ACM que és que cada associat té un vot, independentment del nombre d’habitants o de la mida del municipi.

Per participar a la XXIII Assemblea de l’ACM és indispensable inscriure’s al formulari que trobareu a la pàgina web. Un cop inscrits, dies abans es facilitaran les dades de connexió. Només hi pot participar un representant de cada ens local associat. Hi ha un apartat específic que s’hi pot accedir a través de la url: www.acm.cat/assemblea.

Informació

assemblea@acm.cat www.acm.cat/assemblea

ÀMBITS SECTORIALS

L’ACM participarà per primer cop en el Consell Polític del l‘organisme mundial del Congrés de Governs Locals Units (CGLU) El president de l’ACM i alcalde de Deletebre, Lluís Soler, i la vicepresidenta de l’ACM i alcaldessa de l’Anglès, Àstrid Desset, formaran part dels Consells Polítics de l’organisme mundial on hi ha representades més de 240.000 ciutats i regions del món, el Congrés de Governs Locals Units (CGLU).

El president Soler formarà part del Consell Polític de Governança territorial multinivell i finançament sostenible. La vicepresidenta Desset ho farà en el Consell Polític sobre el Dret a la Ciutat i Territoris Inclusius. Soler i Desset compartiran debats amb alcaldes i alcaldesses de ciutats com Bogotà, Lampedusa, Lisboa, Utrecht, Johannesburg, així com altres entitats municipalistes d’arreu del món. En representació catalana, també han estat nomenats, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, l’alcaldessa de l’Hospitalet del Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, la tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, i l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, La composició dels Consells Polítics s’escull en el marc de Consell Mundial de la CGLU, l’organisme principal de l’organització, i qui decideix la política d’aquesta. El Consell Mundial es va celebrar aquest divendres 13 de novembre de manera telemàtica.

El Consell Polític sobre Governança territorial i multinivell, té com a prioritat per aquest proper any 2021, abordar l’agenda rural-urbana i la governança territorial com a motor d’igualtat i de la recuperació verda. També tindrà com a objectiu, generar recomanacions per al diàleg i la governança multinivell en el període posterior al Covid, al Fòrum mundial de ciutats intermèdies que es celebrarà el primer semestre del 2021.

El Consell Polític sobre el Dret a la Ciutat i Territoris Inclusius, tindrà com a objectiu millorar el canvi en la narrativa sobre la mobilitat i la migració, així com seguir contribuint a un canvi de paradigma i passar del concepte de ciutadania al de veïns i veïnes més enllà de les fronteres.

interessos de tots els tipus de governs locals i regionals, promoure els seus valors, objectius i interessos, a través de la cooperació entre els diferents governs locals. Va néixer el 2004 i representa a més de 240.000 ciutats, regions i metròpolis, més de 175 associacions de governs locals i regionals. Entre d’altres tasques, la CGLU facilita el treball de la Global Task Force de Gobiernos Locales y Regionales, que reuneix més de 30 xarxes a nivell internacional i porta a terme activitats conjuntes de promoció en relació a processos de polítiques internacionals o l’agenda del canvi climàtic o els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Col·labora amb aquesta secció:

El CGLU, presidit per Mohamed Boudra, Alcalde de Alhucemas, és l’organització mundial, amb seu a Barcelona, per a representar i defensar els

I 9 I ACM

ÀMBITS SECTORIALS

Evolució del Pla de Recuperació per a Europa La pandèmia del Covid-19 ha obligat als estats a mobilitzar recursos per a fer front als efectes econòmics i socials d’aquesta crisi. La Unió Europea va aprovar el passat mes de juliol el Pla de Recuperació Econòmica per a la UE amb una dotació total de 1.824 M€.

D’aquests, 1.074 M€ ja estaven inclosos en el pressupost de la UE per al període de finançament 2021-2027. La resta, 750.000 M€ són els recursos extres que aportarà la UE, sota l’empara de l’instrument Next Generation EU, i que seran captats als mercats financers.

D’aquesta dotació extra provinent del Next Generation EU, a l’Estat espanyol li pertocaran aproximadament 140.000 M€. Aquest, ja ha confirmat que en els propers tres anys (fins l’any 2023) mobilitzarà el 50% dels recursos, és a dir, 72.000 milions d’euros. El Govern de l’Estat es-

panyol considera que aquests recursos hauran de permetre generar un impacte addicional al PIB de més de 2,5 punts anuals i crear més de 800.000 llocs de treball, amb l’objectiu de renovar el teixit productiu, especialment amb el jovent.

El passat 26 d’octubre, la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, va participar a la Conferència de Presidents en que va destacar que l’Estat espanyol serà la segona gran economia que es beneficiarà del fons recuperació. També va confirmar que serà el govern espanyol qui dissenyarà i negociarà el repartiment d’aquest fons. La Comissió Europea vol assegurar que aquest pla sigui dissenyat de manera inclusiva, en que també s’inclogui les regions i les ciutats. També va insistir que més d’un terç del fons Next Generation EU ha d’estar destinat a complir amb els objectius de la UE, marcats en l’Acord Verd Europeu (neutralitat climàtica per a l’any 2050) i estimular el creixement. I un 20% ha d’anar destinat a la innovació

digital. Una oportunitat també per al món rural, perquè el fons ha de permetre que tothom tingui accés a connexions d’alta velocitat.

Des del Govern català es va reivindicar la necessitat de gestionar des de Catalunya aquest fons, i que s’atorguin de manera competitiva, oberta i transparent, finançant projectes concrets per tal de contribuir de manera més eficient a la recuperació econòmica i social.

Per tal de donar a conèixer l’evolució i el detall d’aquelles informacions relatives al fons de recuperació de la UE i de quina manera tindran impacte en el món local, l’ACM posa a disposició un nou apartat web sota el nom de finançament europeu. Aquest nou espai al web també informarà d’aquelles convocatòries de fons europeus que siguin d’interès municipal.

Finalment, i tal i com es va aprovar en el pla de mandat de l’ACM, posem a disposició de tots els associats l’assessorament i assistència tècnica en la tramitació de projectes europeus.

ACTUALITAT JURÍDICA

Sobre la possibilitat de reobrir establiments i locals “musicals” per realitzar-hi activitats de restauració En virtut de la Resolució SLT/2073/2020, de 17 d’agost, per la qual s’adopten a Catalunya, mesures per a la contenció de la pandèmia generada pel COVID 19, en la redacció donada per les modificacions introduïdes en virtut de la Resolució SLT/2782/2020, de 19 d’agost, i les successives pròrrogues dels seus efectes, es troba suspesa l’obertura al públic dels locals i establiments en els quals es desenvolupin activitats de 1) discoteca, 2) sala de ball, 3) sala de festes amb espectacle, 4) bar musical i d’altres de vinculades amb la música. Ara es planteja la possibilitat que aquests establiments puguin reobrir per realitzar-hi exclusivament activitats de restauració autoritzades per les resolucions de contenció de pandèmia vigents en cada moment.

D’acord amb la Directiva Bolkestein l’Administració està habilitada per intervenir la prestació d’activitats de serveis per al control de la salut, la seguretat i l’afectació ambiental de tal manera que si aquest control ja s’ha portat a terme, en la nostra opinió, seria contrari a l’esperit i finalitat de la directiva, sotmetre la mateixa activitat a un nou procés d’intervenció i control per part de l’Administració.

L’Annex I del Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives (en endavant el Reglament), aprovat pel Decret 112/2010, de 31 d’agost, regula les activitats musicals en el seu apartat III, dins el concepte d’activitats recreatives, i les defineix com aquelles activitats que es realitzen en locals que disposen d’ambientació musical, amb la possibilitat d’oferir música en

directe, de realitzar espectacles públics musicals, de ballar o no, i de disposar d’un servei complementari de menjar i beguda, sens perjudici de la seva denominació comercial.

Segons l’article 92 del Reglament en un mateix establiment obert al públic es poden realitzar diversos espectacles públics i activitats recreatives dels definits per separat a l’Annex I del Reglament, que inclou tant les activitat musicals (apartat III) com les de restauració (apartat IV), sempre que cap disposició no els declari incompatibles i que no ho siguin físicament o tècnicament. En aquests casos, a la llicència, autorització o comunicació prèvia de l’establiment, s’hi ha de fer constar la denominació de l’activitat principal o de la que exigeixi més requisits i de la mateixa manera hi han de constar les altres activitats que s’hi desenvolupin.

Pel que fa a la modificació dels espectacles públics o de les activitats recreatives inclosos en la llicència, l’autorització o en la comunicació prèvia d’un establiment obert al públic, l’article 128 del Reglament disposa que aquesta actuació està subjecta al procediment de comunicació, si els nous espectacles públics o les noves activitats recreatives amb què es vol modificar la llicència, l’autorització o la comunicació prèvia, no estan sotmesos per aquest Reglament a requeriments addicionals als exigits per a l’atorgament de la llicència o l’autorització vigent, o per a la presentació de la comunicació prèvia.

Complementàriament, l’article 127 del Reglament, en concordança amb l’article 29.5 de

la Llei, estableix que quan les modificacions dels establiments i de les seves instal·lacions siguin substancials, segons el que disposa el Codi tècnic de l’edificació, requeriran l’obtenció d’una nova llicència o autorització, però quan no tinguin aquest caràcter substancial les modificacions estaran subjectes a la comunicació prèvia davant el mateix òrgan que va atorgar l’autorització o llicència o al qual es va efectuar la comunicació prèvia. Això no obstant, el canvi de distribució o de mobiliari de l’establiment no es considera modificació i en conseqüència no està subjecte a un procés d’intervenció administrativa.

En conclusió, entenem que els establiments i locals amb autorització per a les activitats musicals suspeses en virtut de l’abans esmentada Resolució SLT/2073/2020, de 17 d’agost, es podrien reobrir per desenvolupar-hi activitats no suspeses de restauració si l’autorització de què disposen ja inclou, a més de l’activitat musical principal, la possibilitat de realitzar-hi aquesta altra activitat, mitjançant la tramitació d’una comunicació prèvia acompanyada d’una declaració responsable acreditativa de tal circumstància.

Escaneja el codi i apunta’t al canal de WhatsApp

I 11 I ACM

ÀMBITS SECTORIALS i FORMACIÓ

Abordem la problemàtica de les ocupacions d‘habitatges en unes jornades que sumen més de 400 inscrits del món local L’ACM ha organitzat durant el mes de novembre dues jornades dedicades a debatre sobre el fenomen de les ocupacions d’habitatges i el paper dels ens locals, la qual ha comptat amb més de 400 inscrits.

La iniciativa sorgia després que en els últims mesos molts municipis hagin vist augmentar els habitatges ocupats de manera il·legal, ja fos per la necessitat d’accedir a un habitatge, com pel fet que hi hagin actuat màfies organitzades que busquen aprofitar-se dels immobles buits. Fruit d’aquesta preocupació, la jornada de l’ACM buscava com afrontar la qüestió des del punt de vista municipal, així com donar eines i mecanismes d’acció pública.

En el primer dia de debat es va donar llum a la problemàtica de les ocupacions d’habitatges, on en el primer semestre del 2020 hem tingut 421 casos més dels que havien tingut en total el 2019, fins a les 3.600 les ocupacions d’habitatges que s’han produït durant el 2020. El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler va deixar clar que els ajuntaments “necessitem més eines i recursos per poder donar resposta qualitativa a la ciutadania i sovint els alcaldes i alcaldesses ens

Un moment de la primera jornada, celebrada el 13 de novembre.

genera un punt de frustració perquè no podem donar una resposta directa” i va explicar que les jornades han de poder afrontar el fenomen des d’àmbits diferents. “Les ocupacions no només representen un difícil equilibri entre el dret a la propietat i el dret a l’habitatge, sinó que són, sobretot, una preocupació ciutadana i social a la que cal donar resposta i disposar d’eines per fer-ho”, va dir.

El Director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer, va destacar que en els últims 10 anys a Catalunya s’han produït més de 42.000 ocupacions, en un fenomen transversal que s’està convertint

El president de l’ACM, Lluís Soler, expressant la necessitat d’eines que tenen els ajuntaments.

I 12 I ACM

en estructural en la major part del territori, i davant el qual cal una revisió urgent per facilitar actuacions.

Més de 400 persones van seguir les jornades a través de la plataforma zoom.

Van poder escoltar també les reflexions de l’advocat i fiscal Martín Rodríguez Sol, que va centrar la seva intervenció en com aplicar i interpretar la normativa, que s’haurà de basar en un nou model ha de portar a una actuació més ràpida, eficaç i més connectada amb la realitat. També es va debatre sobre el dret de propietat i el dret a l’habitatge amb la participació de la degana de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i Consellera de l’Il·lustre Consell de Col·legis de l’Advocació de Catalunya, Maria Pastor Santana; del secretari general tècnic de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Josep Donés; i del representant de la PAH Barcelona, Josep Babot.

Aquí, el moderaror de la taula, el vicepresident de Governança Local i alcalde de Molins de Rei Xavier Paz, va manifestar que “cal combinar la protecció del dret a l’habitatge, més encara en la situació de crisi sanitària, social i ecònomica que vivim, amb l’actuació contra les ocupacions incíviques que són també una preocupació de les nostres veïnes i veïns”.

ÀMBITS SECTORIALS i FORMACIÓ

Joana Ortega en la segona sessió ambles regidores de Barcelona i Reus, Lucía Martín i Montse Vilella.

Fan falta recursos i eines per abordar les ocupacions d’habitatges

La secretària general de l’ACM, Joan Ortega.

En la segona i última jornada, celebrada el 26 de novembre, es va focalitzar el fenomen des del punt de vista local, amb l’exposició de diferents iniciatives i experiències municipalistes.

La secretària general de l’ACM, Joana Ortega, va destacar que “els ajuntaments i consells comarcals estan en la primera línia de la gestió d’aquesta realitat que no és fàcil de gestionar i compartint experiències locals podem conèixer diverses maneres d’afrontar-ho perquè sigui útil per als altres ens locals”. I va afegir que “el repte que tenim com a país és planificar i estructurar polítiques públiques d’habitatge des d’una vessant global i que permetin garantir el dret a la propietat i el dret a un habitatge digne”.

Van servir d’exemple les experiències del Consell Comarcal del Bages (amb Enric Forcada, conseller de l’Àrea de Joventut i Habitatge del Consell Comarcal), Maçanet de la Selva (amb la seva alcaldessa Natàlia Figueras), Barcelona (amb la regidora d’habitatge i rehabilitació, Lucía Martín) i Reus (amb la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella) amb la voluntat de

compartir solucions a la problemàtica des de l’àmbit municipal, compartir iniciatives i accions, i buscar polítiques públiques que ajudin a resoldre aquesta greu situació. Des de Reus la regidora Montserrat Vilella va plantejar que les ocupacions són una conseqüència de la crisi del 2010 i la manca d’habitatge. Mentrestant, la regidora de l’Ajuntament de Barcelona va insistr en què calen polítiques públiques d’habitatge i solucions estructurals per afrontar el fenomen de les ocupacions. L’alcaldessa de Maçanet de la Selva va explicar com intenten activar els 170 habitatges buits que tenen al municipi perquè poder-los oferir en règim de lloguer accessible, però va afegir que cal un canvi normatiu. I el conseller del Consell Comarcal del Bages també va centrar en els habitatges buits i la radiografia que han fet perquè consideren que pot ser l’arrel del problema habitacional.

També es van plantejar algunes eines més enllà de l’àmbit normatiu, policial i judicial amb la participació, entre d’altres, de la directora general de Serveis Socials, Meritxell Benedí, el di-

rector de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Jaume Fornts, i el tècnic de l’Observatori DESC, Guillem Domingo. El secretari general adjunt de l’ACM, Sergi Penedès, va manifestar que “la manca estructural d’habitatge públic i les dificultats per disposar d’habitatge de lloguer accessible fa necessari trobar solucions per afrontar la problemàtica”. Des de l’Observatori DESC es va insistir en l’actual crisi habitacional que ha passat de generar desnonaments hipotecaris a desnonaments pel lloguer. Mentrestant la Directora general de Serveis Socials, Mertixell Benedí, va qüestionar que es culpabilitzi la gent pobra i la gent que ocupa o vol un habitatge.

El director de l’Agència d’Habitatge de Catalunya també va exposar la necessitat de disposar d’un parc d’habitatge públic ampli.

Les dues jornades han servit per plantejar que des del punt de vista municipal es disposa de poques eines i amb poca capacitat per intervenir. En aquest sentit, va quedar clar que els ens locals necessiten més recursos per abordar el fenomen de les ocupacions d’habitatges des de la transversalitat i la cooperació entre administracions. Al mateix temps, es va alertar que els grans tenidors i fons voltors disposen d’un parc d’habitatge molt important que no està disponible i que una mesura necessària seria poder obligar-los a posar a l’abast aquests habitatges a través de lloguers socials.

El director de l’Agència d’Habitatge.

L’alcaldessa de Maçanet de la Selva, al centre, i el conseller del Consell Comarcal del Bages.

I 13 I ACM

ÀMBITS SECTORIALS i FORMACIÓ

Josep Babot, de la PAH Barcelona, i Maria Pastor Santana, degana del Col·legi d’Advocats de Mataró.

El director general dels Mossos, Pere Soler, intervenint a les jornades.

Josep Donés, de l’Associació de Promotors.

La regidora de Reus Montserrat Vilella i la de Barcelona Lucía Martín.

Una panoràmica del plató muntat per realitzar les jornades a través de videoconferència.

Al centre Sergi Penedès i a la dreta Meritxell Benedí, directora gral. de SS.

I 14 I ACM

El fiscal i advocat Martín Rodríguez Sol.

Jaume Domingo, de l’Observatori DESC, amb Jaume Fornts al costat.

FORMACIÓ

Posem en marxa la 5a edició del Postgrau en contractació administrativa dels ens locals i la 3a edició del Postgrau de gestió pública de la seguretat Aquest mes de novembre l’Àrea de Formació, Estudis i Publicacions de l’ACM ha posat en marxa els primers Postgraus del nou curs acadèmic. De moment, totes les diplomatures s’imparteixen a distància i de forma no presencial.

L’ACM, a través de l’Àrea de Formació, Publicacions i Estudis, va posar en marxa el 17 de novembre la 5a edició del Postgrau en contractació administrativa dels ens locals. Mentre que el 3 de desembre es va donar el tret de sortida a la 3a edició del Postgrau en gestió pública de la seguretat local. En aquestes edicions, ja s’ha plantejat tot el contingut lectiu per poder ser impartit en format virtual, en el supòsit que les circumstàncies sanitàries derivades de la COVID19 no permetin ni poder impartir cap sessió en format presencial.

En la 5a edició del Postgrau sobre contractació pública hi cursaran un total de 28 alumnes. L’objectiu que persegueix el Postgrau en contractació administrativa és analitzar els diferents procediments de contractació administrativa de les administracions públiques, l’aplicació del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i el sistema normatiu jurídic públic que regula la matèria contractual de béns, obres i serveis a Catalunya. El Postgrau també pretén dotar de coneixements per millorar i modernitzar els processos de contractació administrativa, especialment en aquests moments on en les circumstàncies de la pandència es van utilitzar de forma recurrrent procediment poc habituals com la contractació d’emergència, o fins i tot, amb la futura arribada dels fons de la Unió Europeua Next Generation EU, es torna a focalitzar en la modificació de la regulació contactual per fer possible l’execució d’aquest fons Pel que fa a la 3a edició del Postgrau en gestió pública de la seguretat local està dirigit a les polítiques de seguretat pública dels més de 200 ajuntaments que disposen del cos de Policia Local, així com als ens locals que dispones de vigilància municipal.

A finals de novembre també es va posar en marxa la 6a edició del Postgrau en gestió de personal al servei dels ens locals, una de les temàtiques que habitualment més consultes generen als serveis jurídics, i que en els municis i entitats locals de menys població no és habitual tenir-ne estructura administrativa o especializació. Els continguts d’aquest postgrau també s’han modificat per encabir coneixements i tècniques com la gestió dels

equips a distància, o la mateixa regulació i experiències en teletreball a les administracions.

També està previst que properament s’iniciïn, destinat només a electes locals, noves edicions del Màster en Govern Local per a la demarcació de Barcelona i de Tarragona, i la 4a edició del Postgrau en Lideratge i Governança Local.

Propers Màsters i Postgraus Desembre 2020 3 de desembre

Postgrau semipresencial en gestió pública de la seguretat local (3a edició) 11 de desembre

Màster semipresencial en govern local - Barcelona (7a edició)

Gener 2021 22 de gener

Postgrau semipresencial en lideratge i governança local (4a edició) I 15 I ACM

FORMACIÓ

Onze cursos online del Pla Agrupat de Formació AFEDAP 2020 reuneixen durant el novembre i desembre més de 1.200 alumnes El programa formatiu de l’Acord per a la Formació Contínua dels Empleats de les Administracions Públiques (AFEDAP) ha realitzat noves accions formatives durant el novembre i també aquest desembre. De nou, apostant per la formació no presencial s’han programat un total de 11 sessions amb temàtica molt diversa.

Durant aquest novembre i desembre s’han tornat a impulsar accions formatives no presencials per als treballadors públics locals. En el marc del programa AFEDAP, impulsat conjuntament per les diputacions de Lleida, Girona i Tarragona i l’ACM, s’ha dissenyat un nou programa formatiu que compta, també durant el mes de desembre, amb 11 sessions temàtiques molt diverses i que s’imparteixen als matins.

L’oferta formativa no presencial ha tornat a tenir una gran acollida entre el personal administratiu i tècnic de les administracions locals. I és que més de 1.200 persones s’han inscrit a les diferents sessions per poder impartir-les. Les sessions que han

tingut més afluència d’alumnes han estat el curs ‘Anàlisi de la situació econòmica d’una entitat local’ amb 120 inscrits; el curs ‘Actualització en relació al compliment dels objectius de la Llei d’Estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera‘ amb 138; el curs ‘Procediment administratiu en els ens locals (Formació no presencial) amb 140 inscrits; i el ‘Curs pressupostari bàsic: visió de conjunt d’un pressupost’ amb 122.

Complementa també altres continguts amb nous reptes que suposa l’impacte de

Dades dels inscrits Procedència territorial Girona: 31,26% Barcelona: 21,29% Tarragona: 17,60% Lleida: 10,22% Catalunya Central: 6,58% Penedès: 6,33% Terres de l’Ebre: 5,23% Alt Pirineu i Aran: 1,49%

Col·laboren amb aquesta secció:

I 16 I ACM

la pandèmia, així també s’ha realitzat una anàlisi jurídic i tècnic de les mesures de promoció econòmica dels ens locals, el nou rol que hauran de tenir els polígons industrials o zones d’activitats econòmica, o la gestió de la participació i de la democràcia deliberativa en temps de pandèmia.

El Pla AFEDAP té previst oferir un nou programa formatiu no presencial de cara al 2021. Aquesta iniciativa formativa es va adaptar al nou context pandèmic al mes d’abril, i a al llarg d’aquests mesos s’han impartit desenes d’accions formatives virtuals, que han comptat amb més de 9.000 alumnes.

75% dones

25%

homes

Informació 93 496 16 16 / Ext. 201 formacio@acm.cat www.acm.cat/formacio

CENTRAL DE COMPRES

Servei de subministrament d’equips informàtics i determinades llicències de programari La Central de Compres de l’ACM posa de nou a disposició dels ens locals el servei de subministrament d’equips informàtics i determinades llicències de programari.

Aquest servei estarà operatiu durant el primer trimestre de 2021.

Es tracta de l’actualització de l’anterior Acord marc que durant quatre anys va comptar amb la confiança de 152 ens locals. El productes més contractats van ser els PC’s seguits dels ordinadors portàtils.

Pel que fa a la modalitat d’adquisició, els ens locals han mostrat preferència per la compra respecte a l’arrendament. Per cada euro que els ens locals han destinat al renting d’equips informàtics, se’n destinen dos a la compra. Les principals novetats del nou servei són l’ampliació de l’oferta de servidors, l’oferta de portàtils més lleugers (ultra mobilitat), l’oferta de seguretat perimetral en base per nombre d’usuaris i que els monitors i panells passen a ser objecte de licitació, ja que fins ara formaven part del grup d’accessoris.

En total s’ofereixen 28 lots que inclouen els mateixos 14 productes en modalitat compra i en modalitat d’arrendament, amb o sense opció a compra.

Amb l’ampliació i actualització de tots aquests productes es pretén donar resposta a les necessitats que puguin tenir

14 productes PC’s Portàtils All in one Ultra mobilitat Thin Client Apple (ipad, imac, macbook) Servidors Servidors convergents Servidors híper convergents Switches Seguretat perimetral Monitors i panells Projectors els ens locals en un moment en què el teletreball i les noves tecnologies tenen un paper més fonamental que mai Per a més informació sobre aquest nou servei podeu contactar amb la Central de Compres per correu electrònic o per telèfon.

Informació 93 496 16 16 / Ext. 239 centraldecompres@acm.cat www.acm.cat/compres

I 17 I ACM

PARTITS POLÍTICS

Com s‘ha d‘afrontar la qüestió de les ocupacions d‘habitatges a nivell local?

Marc Solsona President del Consell d’Acció Municipal del Partit Demòcrata

El nostre repte i objectiu és erradicar l’ocupació il·legal de l’habitatge i, alhora, garantir la protecció del dret a l’habitatge per a les persones amb risc d’exclusió

Les ocupacions il·legals d’habitatges suposen una problemàtica social que incideix directament en la convivència i l’ordre de les nostres viles i ciutats. Tot i ser conscients de l’existència d’alguns casos derivats de la crisi, i el fet que totes les persones tenen dret a un habitatge digne i adequat, hi ha una proliferació d’ocupacions lligades a “màfies de l’habitatge” o negocis il·legals, vinculats en molts casos a les drogues, que s’haurien d’aturar d’arrel.

eines i una legislació adient. Cal desenvolupar instruments, tant en l’àmbit judicial com en l’àmbit polític, que garanteixin la seva capacitat d’acció.

Els nostres alcaldes han expressat la seva queixa davant la manca de competències dels consistoris per afrontar-los, i la necessitat de lluitar de forma enèrgica contra aquestes ocupacions. Són la primera línia i necessiten

Qualsevol solució que no tingui en compte aquestes tres elements, no farà més que perpetuar un conflicte i un malestar latent dels nostres conciutadans.

El nostre repte i objectiu és erradicar l’ocupació il·legal de l’habitatge i, alhora, garantir la protecció del dret a l’habitatge per a les persones amb risc d’exclusió, sota la premissa bàsica i indispensable del dret a la propietat privada.

Adriana Delgado Alcaldessa de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet

El tractament de les ocupacions s’ha d’incloure en un marc més ampli, el de l’accés a l’habitatge

El tractament de les ocupacions s’ha d’incloure en un marc més ampli, el de l’accés a l’habitatge. Garantir-lo, a preus assequibles, és un dels principals reptes que tenim com a societat.

Les dificultats que planteja el mercat immobiliari se sumen al fenomen de les ocupacions. Cal diferenciar entre les de caràcter sòcio-econòmic, que s’han d’abordar des d’una òptica social i amb polítiques d’habitatge proactives com les citades abans, i les ocupacions conflictives, que posen en risc la convivència, que necessiten també un tractament policial i judicial. Davant d’aquest segon escenari, és bàsic que es coordinin totes les administracions i cossos de seguretat, i establir protocols d’actuació.

Als municipis hi ha milers d’habitatges buits però escassa o nul·la oferta de pisos de lloguer social o assequible. És urgent donar resposta a aquestes paradoxes des d’iniciatives legislatives per combatre l’emergència habitacional, regular el preu dels lloguers i el retorn social del rescat bancari a través de la Sareb. Entre mesures més concretes a emprendre, crear un cens d’habitatges buits per intentar fer-los aflorar al mercat de lloguer, incrementar l’IBI si es mantenen buits o, al contrari, bonificar-lo per a habitatges de lloguer social.

També podem convenir amb l’Agència de l’Habitatge i la Sareb la gestió municipal d’alguns dels seus pisos, o adquirir-ne via tanteig i retracte.

Jaume Collboni Secretari de Política Municipal del PSC

Davant la necessitat de buscar una solució al problema social en què s’ha convertit l’ocupació delictiva d’habitatges -un fenomen divers que a Catalunya té una gran incidència-, creiem que des del municipalisme no podem abordar en solitari situacions molt complexes que poden derivar en conflictes veïnals i que, per tant, el Govern de la Generalitat no pot mirar cap a una altra banda i no fer res.

Per això ens cal, primer, eradicar la conflictivitat social i convivencial que comporten les ocupacions d’immobles vinculades a organitzacions delictives i màfies que se’n lucren. Lluitar contra l’existència d’habitatges buits de grans tenidors: car sense habitatges buits no hi hauria habitatges ocupats. Impulsar polítiques d’habitatge eficaces i incrementar exponencialment els recursos que s’hi destinen, amb la implicació del sector privat.

Reforçar la coordinació de les administracions: els ajuntaments necessitem que el Govern de la Generalitat actuï i que ho faci en coordinació amb

I 18 I ACM

Cal, primer, eradicar la conflictivitat social i convivencial que comporten les ocupacions d’immobles vinculades a organitzacions delictives i màfies que se’n lucren els ens locals, abordant les diverses tipologies d’ocupació: cal habilitar els recursos residencials necessaris per a aquelles persones que es veuen abocades a ocupar al no tenir alternativa.

En definitiva, cal que plegats totes les administracions treballem per assolir una habitatge digne per a tothom tal com ens mana la Constitució, perquè NO és tolerable que hi hagi habitatges buits, de la mateixa manera que NO és tolerable que s’ocupin habitatges il·legalment.

José A. Montero Alcalde de Montornès del Vallès

Una de les conseqüències de que hi hagi tants desnonaments, pisos buits i la manca d’una clara regulació i protecció de l’accés a l’habitatge, són les ocupacions, tema que requereix una mirada acurada i complexa, que ens ajudarà a entendre millor el que està passant i evitar la criminalització de persones en situació de vulnerabilitat, sovint víctimes de màfies.

Ho diem clar, no és tolerable que hi hagi habitatges buits, de la mateixa manera que no és tolerable que s’ocupin habitatges il•legalment per a pràctiques mafioses i delinqüencials. La lluita contra aquestes pràctiques delictives és imprescindible i ha de ser contundent.

Marcos Sánchez Siles Portaveu del PP a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Malgrat resulti una obvietat considerem que per resoldre la problemàtica de les ocupacions d’habitatges il·legals i conflictives des de l’àmbit local és imprescindible acceptar la realitat dels nostres barris i de les dades objectives, i fer-ho sense cap complex ni prejudici.

L’ocupació il·legal i conflictiva conculca el dret a la propietat privada, amb un agreujant d’insolidaritat i de manca de respecte absolut a la bona convivència.

No és tolerable que hi hagi habitatges buits, de la mateixa manera que no és tolerable que s’ocupin habitatges il•legalment per a pràctiques mafioses i delinqüencials

La legislació vigent possibilita fer un desallotjament cautelar abans del judici quan l’ocupació genera molèsties al veïnat o hi ha activitats delinqüencials associades. També existeixen mecanismes administratius de desallotjament quant la salubritat o la seguretat es veuen compromeses. A banda, es poden fer desallotjaments exprés durant les primeres 72 hores quan hi ha denúncia del propietari i un testimoni que acredita que acaben d’entrar al seu habitatge.

Des dels Ajuntaments tenim l’obligació d’exigir un nou marc legal que permeti desnonaments en menys de 48 hores Però també hi ha moltes mesures a adoptar que no necessiten de canvis normatius sinó de voluntat política: més i millors recursos a les Policies Locals, aprovació d’ordenances de civisme que sancionin actituds incíviques o creació d’oficines municipals per defensar els drets dels veïns afectats per ocupacions il·legals i incíviques.

Des dels Ajuntaments tenim l’obligació d’exigir un nou marc legal que permeti, en la línia de la proposta del Partit Popular, desnonaments en menys de 48 hores, que els ocupes no puguin empadronar-se o endurir les penes de presó relacionades.

Cristina Sancho Portaveu de Cs a l’Ajuntament de Mataró

Los delitos de usurpación (okupación ilegal) de viviendas está convirtiendo a dueños y vecinos en víctimas. La Administración más implicada en esta problemática son los Ayuntamientos al ser la más próxima a la ciudadanía y, por ello, es necesario reforzar sus competencias, tomando medidas desde el mundo local en defensa de la ley, de la convivencia y de la propiedad privada: - Creación de un Plan Municipal contra la okupación, que incluya asesoramiento y orientación jurídica a propietarios afectados.

- Elaboración de un censo de viviendas okupadas.

- Creación de una unidad de Policía Local de prevención, control y seguimiento de inmuebles okupados, que se coordine con otros Cuer-

La okupación no puede ser una alternativa a la necesidad habitacional, debiéndose fomentar políticas sociales que faciliten acceso a la vivienda a los más vulnerables. pos de Seguridad, formados en la aplicación de la Instrucción 1/2020 sobre criterios de actuación en okupaciones de la Fiscalía General del Estado.

La okupación no puede ser una alternativa a la necesidad habitacional, debiéndose fomentar políticas sociales que faciliten acceso a la vivienda a los más vulnerables.

I 19 I ACM

MUNICIPIS EN POSITIU

Aguilar de Segarra estrena un joc de pistes al bosc que permet gaudir de l‘entorn sense sortir del poble

La Ràpita impulsa un projecte per ajudar amb pictogrames les persones autistes als espais públics i comerços L’Ajuntament de la Ràpita impulsa un projecte de millora d’accessibilitat adreçat a persones amb Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) que té com a objectiu posar pictogrames en establiments comercials i espais públics del municipi que siguin fàcilment entenedores per a persones autistes.

La Ràpita treballa per adaptar la ciutat a tothom i mitjançant aquesta campanya pretén normalitzar els pictogrames i aconseguir que aquests formin part de la vida quotidiana de tots els ciutadans. La regidora de Comerç, Conxi Vizcarro, ha explicat que “volem que tots els rapitencs i rapitenques percebin els pictogrames com una cosa habitual a les seves vides, el nostre objectiu és aconseguir que tots els establiments del municipi, tant públics com privats, disposin d’aquest distintiu”.

Foto: ACN

El confinament municipal fa que els pobles més petits hagin de buscar alternatives pels caps de setmana. A Aguilar de Segarra, al Bages, una família ha impulsat un circuit d’orientació pel bosc pensat per a petits i grans per tal de poder gaudir de l’entorn, fer esport, i passar una bona estona. La iniciativa compta amb el suport de l’Ajuntament.

Des de l’Ajuntament s’encoratja a tots els establiments a què formin part del projecte posant el pictograma corresponent a l’entrada d’accés. En cas de voler col·laborar, la participació és gratuïta i serà l’Ajuntament de la Ràpita qui farà arribar els pictogrames.

El circuit consta de 10 balises que els infants han de trobar i marcar en un mapa. Es pot fer entre una i dues hores. “És una bona matinal, per gaudir de la tardor, l’entorn i conèixer espais nous”, reconeix l’impulsor. Des del consistori s’ha assegurat que si agrada, es preveu repetir alguna iniciativa similar de cara a la primavera.

Aguilar de Segarra fa una dècada que va estrenar el seu primer circuit d’orientació, reformulat el 2018. Aficionats a l’esport, la Neus i l’Albert van decidir aprofitar les restriccions que impedeixen moure’s del municipi el cap de setmana per acotar un dels trams i adaptar-los a les famílies.

La iniciativa s’ha fet durant tot el mes de novembre i és previst repetir-se de cara a la primavera.

Estar al dia de l’actualitat del món local

I 20 I ACM

Foto: Ajuntament de La Ràpita

3 raons

Rebre tota l’oferta formativa de cursos, jornades i postgraus

per rebre el butlletí electrònic de l’AMC Rebre informació d’interès local

Com puc rebre el butlletí electrònic?

Envia un mail a comunicació@acm.cat indicant l’assumpte Butlletí electrònic

MUNICIPIS EN POSITIU

“Cal modernitzar l’administració

per acostar-la a les necessitats dels municipis“

Tweets

#municipisenpositiu Diputació de Tarragona @Dipta_cat

Monserrat Badia (PSC) Alcaldessa de Castellbell i el Vilar Professió: Advocada Habitants: 3.599 Pàgina web: castellbellielvilar.cat

La Diputació de Tarragona concedeix 3,5 MEUR d’ajuts pels danys del Gloria en 35 municipis

Ajuntament de Mollerussa @ajmollerussa #@ajmollerussa finalitza la nova estació de recàrrega de vehicles elèctrics i espera el vistiplau d’Indústria per obrir el servei

Montserrat Badia és alcaldessa de Castellbell i el Vilar des de l’any 2011. Va iniciar el seu mandat, que va revalidar als anys 2015 i 2019, enmig d’una crisi econòmica molt dura i que va afectar a moltes famílies. Enguany, torna a ser al capdavant d’una situació de crisi econòmica i social sobrevinguda que ha capgirat les prioritats de les administracions del país. Malgrat les circumstàncies, Badia és optimista i assegura que “tenim bones perspectives de futur”.

L’alcaldessa explica que la crisi de la Covid-19 ha comportat “dedicar recursos de projectes que no s’han pogut tirar endavant per les restriccions i destinar-los a les necessitats socials: famílies, pobresa energètica, exclusió residencial...”, en definitiva, “a la gent que ha patit directament els efectes econòmics de la Covid”. Segons Badia, “els ajuntaments hem de fer palanca i ajudar a totes aquestes famílies que han quedat sense recursos perquè tinguin uns mínims assegurats en el seu dia a dia. Subministres, habitatge i aliments” i explica que “hem hagut d’incrementar el número de targetes moneder. Vam passar de 17 famílies a tenir-ne 57”, així com també ha calgut ampliar les partides pressupostàries en educació: “Sempre hem tingut una partida àmplia per donar suport a l’educació i ara encara més, suport educatiu, reforç, etc.

Hem ajudat a les escoles per tenir recursos extres i evitar qualsevol situació de desigualtat educativa”. I Badia ha volgut esmorteir els efectes econòmics al comerç local “amb microcrèdits per despeses bàsiques i ara per intentar reactivar l’activitat econòmica, també hem fet microcrèdits per rehabilitació d’habitatge, instal·lació de plaques fotovol-

taiques, etc”. També assegura que “hem dedicat 80.000€ d’un pressupost de 3 milions”.

Sumat a la Covid, Castellbell i el Vilar també va patir les conseqüències del temporal Glòria, fet que també ha comportat una despesa econòmica molta alta, “si sumem Covid i aiguats, hem dedicat 255.000€ en pal·liar les conseqüències d’aquests dos elements”.

Montserrat Badia fa un balanç “positiu” dels darrers anys al capdavant del seu municipi, però explica que “ens hem trobat amb molts entrebancs legislatius a l’hora de fer actuacions, sobretot en l’àmbit de les urbanitzacions” i assegura que “hi ha un gran distanciament del que és la realitat del món local a l’hora de legislar” i que per això “cal fer una empenta i modernitzar l’administració per acostar-la a les necessitats dels municipis”.

Mirant endavant, Badia explica que “hi ha molta feina encara a fer. La vida va evolucionant i els serveis municipals s’han d’adaptar a les noves necessitats i realitats. Cada vegada demanen més serveis i més atenció, i en canvi això xoca amb situacions com les urbanitzacions. També tenim molt patrimoni, de les colònies industrials, i s’ha de conservar. I també volem abordar el desenvolupament econòmic, aprofitant que estem al costat de Barcelona i Montserrat. En lloc de tenir por i complexes, ens hem d’apropar a ells i ho hem d’aprofitar per tenir una repercussió en el nostre territori. Estem treballant-ho i, sobretot, perquè en el nostre territori era pràcticament mono econòmic amb el tèxtil i això s’ha perdut. Per això hem de treballar aquesta altra via”.

Ajuntament de Salt @ViladeSalt El Parc Municipal d’Habitatge de #Salt prioritza famílies joves, gent gran, estudiants i famílies vulnerables

Ajuntament de Deltebre @ajdeltebre L’@ajDeltebre posa en marxa l’EuroDelta, una moneda per ajudar les famílies amb necessitats i dinamitzar el comerç local

Ajuntament de Sant Fruitós de Bages @AjSantFruitos @AjSantFruitos engega un programa de reforç escolar per evitar que la pandèmia afecti els infants amb risc d’exclusió

Ajuntament d‘Alcover @Alcover_vila S’inicien les obres d’adequació d’una ala de l’edifici del @ConventArts que servirà de residència a les companyies artístiques

Consell Comarcal del Montsià @ComarcaMontsia El Consell Comarcal del Montsià edita una guia d’estil de llenguatge inclusiu i no sexista

I 21 I ACM

LOCALRET

El Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital sotmet a informació pública l’Avantprojecte de Llei general de telecomunicacions El passat mes de setembre, la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital va sotmetre al tràmit d’audiència i informació pública el text de l’Avantprojecte de la nova llei general de telecomunicacions.

L’avantprojecte té per objecte transposar la Directiva (UE) 2018/1972 del Parlament europeu i del Consell, d’11 de desembre de 2018, per la qual s’estableix el Codi europeu de les comunicacions electròniques, i regular el règim general de les telecomunicacions, tot recopilant la normativa vigent amb l’actualització dels aspectes que han estat modificats des de l’aprovació de la vigent Llei 9/2014, de 9 de maig, general de telecomunicacions.

Com a aspectes destacables cal esmentar que l’avantprojecte fomenta el desplegament de les xarxes de molt alta capacitat, com la fibra òptica o la 5G, i les considera instruments per a lluitar contra l’escletxa digital, la despoblació i el canvi climàtic.

Així mateix, actualitza la normativa sobre el Servei Universal de telecomunicacions i estableix mesures per racionalitzar l’adjudicació i gestió del domini públic radioelèctric, tot facilitant l’ús compartit de l’espectre per part dels operadors mòbils.

I 22 I ACM

Tanmateix cal destacar, com a aspectes negatius, que l’avantprojecte manté moltes de les limitacions que la llei actual imposa en relació amb la instal·lació i explotació de xarxes i/o la prestació de serveis de comunicacions electròniques per part de les administracions públiques, tals com la necessitat d’actuar mitjançant una societat o entitat. Així mateix, manté les previsions que limiten les possibilitats d’actuació de les administracions territorials a l’hora de garantir el desplegament ordenat de les infraestructures de telecomunicacions en els seus respectius territoris.

Des del Consorci Localret compartim que les xarxes d’alta i molt alta capacitat són elements essencials per a la innovació, la vertebració territorial i la cohesió social, caràcter essencial que, entenem, s’ha vist

accentuat per la pandemia mundial generada per la Covid-19. Però també considerem que les administracions territorials tenen un paper fonamental a l’hora d’evitar i lluitar contra l’escletxa digital en el seu territori i, en aquest sentit, hem efectuat al·legacions al text de l’avantprojecte, especialment en relació amb aquells preceptes que tenen una major incidència en l’àmbit de les competències de les administracions locals a les quals representem.

Podeu consultar el text de l’avantprojecte de la llei i les al·legacions de Localret a la web de Localret: www.localret.cat.

OPINIÓ

Ocupació o oKupació? colzada i disfressada d’ideologia populista que reclama el campi qui pugui.

I com que tota oportunitat, genera emprenedors, via internet podem aconseguir qui ens ofereixi una casa o pis allà o aquí, amb claus i serveis complets per uns quants milers d’euros. Un habitatge d’algú, no ho oblidem, però que atesa la cobertura legal podrà ser usat durant força mesos sense més cost que el pagament a la màfia que l’ha oKupat per 3, 4 o 5.000 euros. I el propietari o propietària de la l’habitatge? Doncs que vagi al jutjat, que la justícia sempre actua i ho fa, com el seu nom indica, justament. I ja li tornarà la seva propietat. Però de moment quiets que hi ha drets superiors que emparen els okupadors.

Carles Fernández Director de Vitamine!

Una de les exigències més bàsiques per qualsevol qui emeti una opinió hauria de complir la capacitat de separar el gra de la palla.

El cas de les ocupacions irregulars d’habitatges és un cas que serveix com exemple.

Així, sense anàlisi prèvia, segur que coincidiríem a respondre negativament a qüestions com: Estaria d’acord que una família amb menuts dormi al ras i no tingui garantida l’alimentació? Estaria d’acord que puguin emmalaltir i viure en condicions inacceptables per a qualsevol ésser humà?

Afortunadament comptem amb drets consolidats i inqüestionables que forgen el nostre estat del benestar com el dret a l’educació o la salut.. però de l’habitatge s’escriu però no es resol.

A partir d’aquí, del consens gairebé total a aquestes respostes és quan cal començar a separar el gra de la palla. Perquè a la pregunta de si està disposat que es vulneri el dret a la propietat privada? Que no es paguin els serveis essencials com l’aigua, el llum, el gas o la recollida de residus...? Aquí també hi hauria una majoria de coincidències en respostes negatives.

La immensíssima majoria de la societat catalana posa en valor i presumeix de consensos socials sobre els drets i deures de cadascú. I del fet que si no es compleix amb les obligacions, els deures, hi ha d’haver control i sanció si cal. De la mateixa manera que és molt exigent amb la garantia dels drets, també el de l’habitatge per qui el necessita de debò.

El problema apareix quan hi ha qui descobreix que això de no complir els deures i abusar dels drets és fantàstic i no té penalització i d’això en fa un “modus vivendi”. Habitualment molt “il·lustrats i il·lustrades” en la normativa sobre okupacions aconsegueixen viure en domicilis d’altri gratuïtament durant mesos i mesos fins que la justícia resol. I quan resol, doncs tornen a començar i qui dia passa anys empeny de vida gratuïta vestida, re-

Igualment, el mercat ofereix una oportunitat a “empreses de serveis” de desokupació que apliquen “normes” pròpies com la coacció i la força però que acaben resultant més econòmiques i diligents que esperar la decisió del jutjat.

Ens falta un ingredient. Els ajuntaments que han de fer front a queixes i exigències del veïns i veïnes sobre les molèsties (si no delinqüència) d’aquests espais okupats per professionals. Els alcaldes i alcaldesses estan desarmats com els propietaris en aquestes situacions. I això, en la majoria dels casos no s’entén. I sembla raonable que no s’entengui perquè tot plegat és incomprensible.

Oblidar els ajuntaments aprovant normatives sense escoltar-los és impropi d’un país que valora l’esforç, l’estalvi i la solidaritat Encara queda una opció que és trucar la policia que... tampoc hi podrà fer res i haurà de defensar els oKupants i oKupantes mentre l’autoritat judicial no ordeni el contrari.

Que calgui garantir que qui té necessitats reals d’un sostre per la família atès que la seva situació li impedeix fer front als deures que tots assumim no és incompatible amb poder disposar de normes jurídicament segures i diligents per separar el gra de la palla. Els professionals de l’oKupació no són necessitats. O bé són màfies o bé són vividors. Diguem-ho clar.

Arreu de Catalunya la majoria demana que s’ajudi qui pateix per tal que pugui sortir-se’n. Si li cal un cop de mà se li ha de donar fins que pugui assumir els seus deures. Així és i ha estat la societat catalana fa anys i panys.

Però també la majoria exigeix el compliment dels deures. Oblidar els ajuntaments aprovant normatives sense escoltar-los és impropi d’un país que valora l’esforç, l’estalvi i la solidaritat. Separem bé el gra de la palla i no abandonem qui assumeix i defensa els drets i deures col·lectius.

I 23 I ACM