422
Febrer 2021
La revista del municipalisme català
Impulsem plans d’integritat per anar un pas més enllà en la transparència i la bona governança L’ACM va presentar el projecte de plans d’integritat a l’admnistració local que està impulsant amb la col·laboració de l’Oficina Antifrau de Catalunya i el Consorci d’Administració Oberta de Catalunya. Pàg. 4-5
Constantí. Tarragonès
Foto: Pere Gassó
ACTUALITAT
ACTUALITAT
REPORTATGE
Demanem al Govern català participar en els òrgans de decisió del PROCICAT per exposar la veu del municipalisme
Volem que els ens locals puguin proposar els projectes que rebin suport dels fons europeus
El sobreesforç dels municipis per fer front a la pandèmia de la Covid-19
Pàg. 6-7
Pàg. 8
Pàg. 12-14
SUMARI
Constantí El municipi de Constantí està situat a la comarca del Tarragonès. Compta amb una superfície de 31 quilòmetres quadrats i uns 6.500 habitants. Tindria origen en època romana, però no s’han trobat restes arqueològiques del moment. La nova vila es va fundar a mitjans del segle XII amb un augment demogràfic implsat per l’atorgament de cartes de franquícies. A nivell patrimonial destaca l’església parroquial dedicada a Sant Feliu (segle XVIII) i Centcelles, una antiga vil·la romana que es creu que actuava com a mausoleu. El grup musical Els Pets prové de Constantí. Gentilici: constantinenc i constantinenca. La festa major se celebra al mes d’agost, coincidint amb la festivitat de Sant Feliu. El seu alcalde és Óscar Sánchez Ibarra (PSC).
www.web.constanti.cat
ACTUALITAT
ACTUALITAT
ÀMBITS SECTORIALS
Impulsem els plans d’integritat com a eina per a potenciar la cultura ètica als ens locals catalans
Demanem al Govern català formar part del Comitè Tècnic i del Consell Assessor del Procicat
Obrim les bases per als projectes pilot que han de servir per lluitar contra el despoblament rural
Pàg. 4-5
Pàg. 6
Pàg. 9
REPORTATGE
ENTREVISTA
OPINIÓ
Quins sobrecostos han hagut de front els ajuntaments durant la pandèmia?
Entrevista a l’alcalde de Cardona, Ferran Estruch
‘Extra de feina, extra de pressupost’. Article d’opinió del periodista i professor de Comunicació Política a la UPF, Toni Aira
Pàg. 12-14
Pàg. 21
Pàg. 23
I 2 I ACM
EDITORIAL
Pobles i ciutats, garantia de bon govern En totes les enquestes ciutadanes dels diferents gabinets sociològics, o l’Observatori de Política Municipal que fem anualment des de l’ACM, els ajuntaments i la resta d’administracions locals apareixen de forma sistemàtica com les institucions millor valorades per la ciutadania. Una tendència que es repeteix en qualsevol context i àmbit geogràfic i que posa en valor la tasca que realitzen els càrrecs electes i els serveis tècnics. Els ajuntaments no només som l’administració més propera per a la ciutadania, que també, sinó que som l’administració de referència per a les veïnes i veïns. Un fet que ens esperona a donar el millor de nosaltres mateixos, com a servidors públics, i a millorar cada dia en la gestió ciutadana per ajudar a millorar la qualitat de vida de la gent, i fer d’altaveu de les preocupacions i anhels de la ciutadania.
exigir més per administrar els recursos públics des del rigor i la pulcritud en la gestió, per lluitar contra la corrupció, la innovació en la gestió pública i la incorporació de bones pràctiques. Perquè només des de la millora contínua, la revisió dels processos i presa de decisions, i l’exemplaritat pública podrem seguir prestant els màxims nivells d’atenció ciutadana i gestió dels recursos municipals. Aquest és l’ADN municipalista, i aquest és l’ADN que volem impulsar des de l’Associació Catalana de Municipis.
En aquest sentit, aquest mes de gener hem presentat un projecte en el que portem molt de temps treballant: els Plans d’Integritat. Un pla pioner que hem desenvolupat a la manera municipalista de fer les coses, és a dir, en col·laboració amb totes les administracions implicades, l’Oficina Antifrau, el Consorci d’Administració Oberta de Catalunya i la Generalitat, i conjuntament amb els ajuntaments de Terrassa i Mollet. Amb els Plans d’Integritat volem fer un pas més en el camí de la bona gestió i la governança pública, perquè no en tenim prou amb complir la llei i ser transparents, sinó que ens volem auto-
Lluís Soler
President de l’ACM
C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Telèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.cat www.acm.cat
www.acm.cat
Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Joan Morcillo Cap de redacció: David Prat Consell de redacció: Albert Guilera, Santi Valls, Víctor Torrents, Carles Bassaganya, Jordina Moltó, Lluís Maria Corominas, Xavier Tomàs i Francesc Mateu.
Imprès sobre Satimat Green. L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:
Impressió: Editorial MIC La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles. Dipòsit legal: B3434383
154 kg d’escombraries
14 kg de CO2
139 km en un cotxe europeu estàndard
333 kwh d’energia
251 kg de fusta
3.346 litres d’aigua
I 3 I ACM
ACTUALITAT
Impulsen els Plans d’Integritat per a fomentar una cultura ètica als ens locals de Catalunya L’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) va presentar el 25 de gener el projecte pioner de Plans d’Integritat per a l’administració local, que desenvolupa a través de la Fundació Transparència i Bon Govern Local (FTBG). Aquest projecte vol impulsar els plans d’integritat a tots els ens locals de Catalunya com a segell de qualitat democràtica i mostra de compromís i garantia amb la transparència i la integritat. El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha insistit en la necessitat del municipalisme d’anar més enllà de la bona gestió i el compliment de la llei: “Volem autoexigirnos més eines, mecanismes i avaluació per poder fer millor la nostra feina i servir a la ciutadania. Per això, volem impulsar un conjunt de procediments i bones pràctiques i establir mecanismes de prevenció i control”. Ara s’ha iniciat ja amb una prova pilot que es porta a terme als ajuntaments grans (de més de 5.000 habitants). Hi participen els ajuntaments de Terrassa i Mollet del Vallès. “Un projecte tan important i que vol donar un salt endavant en la gestió pública, havia de néixer des del municipalisme”, ha destacat Soler. El projecte compta amb la participació, a
El president de l’ACM, Lluís Soler, insistint en la voluntat d’impulsar el bon govern i l’ètica al món local.
més, de l’Oficina Antifrau de Catalunya que assumeix la formació i sensibilització en els ajuntaments participants i valida les fases del projecte, i de l’Administració Oberta de Catalunya que dissenyarà una plataforma digital que incorpori la guia metodològica en integritat local. Precisament, a l’acte de presentació hi ha estat present el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Miquel Àngel Gimeno, que ha destacat que “la integritat en una institució exigeix que totes les persones que formen part d’una administració, siguin electes o treballadors, actuïn conforme amb els valors de la institució” i que se sustena en tres eixos “aconseguir una cultura ètica, una gestió pública professional i la prevenció de la corrupció”. Marga Bonmatí, directora del Consorci
Un moment de l’acte de presentació oficial del projecte pilot per impulsar els plans d’integritat.
I 4 I ACM
d’Administració de Catalunya, ha explicat que “hi ha una relació directa claríssima que els governs més transparents són els més íntegres i cal donar confiança a la ciutadania en les seves institucions i la millor manera és ser governs oberts”.
Lluís Soler: “Volem anar més enllà del compliment estricte de la llei i de ser transparents, impulsant una nova agenda ètica, responsable i de bon govern per servir millor a la ciutadania” També hi ha participat l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i la primera tinent d’alcalde de Mollet del Vallès, Mireia Dionisio, els dos municipis que estan treballant amb la primera fase del projecte de plans d’integritat. Jordi Ballart ha manifestat que “significa un punt d’inflexió per millorar la qualitat democràtica dels ens locals i és l’exemple que des del món municipal som referents” i ha afegit que “des de Terrassa hem fet un esforç important en transparència i en ètica i amb aquests plans d’integritat fem un pas més i donem sentit a tot allò que
ACTUALITAT
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, un dels municipis que participa a la prova pilot.
fem”. Mentre que Mireia Dionisio ha dit que “en el nostre país calia treballar en aquests plans d’integritat pública. Som servidors públics i gestionem diners públics i això ens ha de fer ser encara més ètics”.
La tinent d’alcalde de Mollet del Vallès, municipi que està a la prova pilot.
Generalitat per a incorporar-la com una estratègia de país. L’ACM va licitar, a través d’un concurs pública, els treballs de consultoria externa, que
portarà l’empresa D’Aleph. Està previst que el projecte dels Plans d’integritat finalitzi la prova pilot durant aquest 2021. l’ACM i la Fundació FTBG destinen 80.000 euros a finançar el projecte.
La segona fase, per a ajuntaments petits i mitjans (de menys de 5.000 habitants), que es licitarà al mes de febrer, comptarà amb la participació dels ajuntaments de Vilobí d’Onyar i Sant Hipòlit de Voltregà. La voluntat és elaborar una metodologia i fomentar, posteriorment, la implementació de plans d’integritat a l’administració local. Mentrestant, Lluís Corominas, director de la Fundació Transparència i Bon Govern de l’ACM, ha destacat que per donar continuïtat al projecte mes enllà de la prova pilot, s’està parlant amb el Govern de la
Miquel Àngel Gimeno, director de l’Oficina Antifrau, i Marga Bonmatí, directora del Consorci AOC.
Presentem a la Xarxa de Governs Transparents el projecte ‘Plans d’integritat a l’administració local‘ L’ACM va participar el 14 de gener en el Ple de la Xarxa de Governs Transparents per conèixer i compartir amb els membres de la Generalitat i de les administracions locals representades els avanços en les polítiques de suport als ens locals en l’àmbit de la transparència, el bon govern i la participació ciutadana. En la reunió, presidida pel Conseller d’Acció Exterior, Relacions institucionals i Transparència, Bernat Solé, es va explicar als membres la recent incorporació de Catalunya a l’Open Government Partnership (OGP), organització internacional d’estats i
administracions locals que vetlla pel desenvolupament de polítiques de transparència i govern obert a tot el món. Àstrid Desset, alcaldessa d’Anglès i vicepresidenta de l’ACM, va valorar positivament la participació de la Xarxa de Governs Transparents en l’elaboració i implementació del Pla de Govern Obert de Catalunya, i va posar a la seva disposició el projecte per a implementar Plans d’integritat en els ens locals de Catalunya, que impulsa l’ACM, com a projecte de país en l’àmbit de la integritat pública.
Imatge de la trobada virtual de la Xarxa.
I 5 I ACM
ACTUALITAT
Reclamem al Govern la participació en el PROCICAT per portar la veu dels pobles i ciutats en la lluita contra la pandèmia L’ACM va aprovar el 18 de gener sol·licitar a la Generalitat la inclusió del municipalisme català en els òrgans de govern del pla d’actuació del PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc, i en especial en el Comitè Tècnic i el Consell Assessor. La Comissió de Presidència de l’entitat municipalista va aprovar, textualment, “Sol·licitar formalment a la consellera de Salut i al conseller d’Interior del Govern de la Generalitat, com a integrants del Comitè de Direcció del Pla d’actuació del PROCICAT, així com a la consellera de la Presidència, com a interlocutora del món local, la inclusió de representants de les entitats municipalistes més representatives, ACM i FMC, en els òrgans de govern del Pla d’actuació del PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc, i en especial en el Comitè Tècnic i el Consell Assessor.” El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha volgut remarcar la importància que el municipalisme català hi sigui present:
Sergi Pendès, secretari general adjunt, Lluís Soler, president, i Joana Ortega, secretària general.
“Els pobles i ciutats estem a la primera línia de la lluita contra la pandèmia i d’atenció a les persones, famílies i empreses. Per això només garantirem una sortida justa i equilibrada de la crisi si avancem cap a un model de co-governança i co-decisió amb els pobles i ciutats, especialment en l’àmbit de les mesures i restriccions per lluitar contra la COVID19”. Els diferents òrgans del PROCICAT ocupen un paper central en la definició de les mesures per a la contenció de la pandèmia, amb un impacte molt rellevant sobre la mobilitat, el
treball, l’oci i les relacions socials i familiars de la ciutadania, així com afectacions directes i indirectes sobre les activitats que porten a terme tota mena d’entitats, empreses i organitzacions. És per això que els municipis, com a administració més propera als ciutadans, són el millor coneixedor de la diversitat territorial del país i poden preveure les possibles conseqüències de les mesures proposades, prèviament a la seva aplicació, i avaluar-ne els efectes una vegada ja implementades.
Rebutgem la decisió del TSJC d’inhabilitar al conseller Bernat Solé en relació amb el referèndum de l’1-O, quan era alcalde d’Agramunt El municipalisme català va condemnar el 21 de gener la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que inhabilita al conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé, per desobediència greu arran de la seva participació en el referèndum de l’1 d’octubre quan era alcalde d’Agramunt. El president de l’ACM Lluís Soler manifesta que “aquest és un nou atac a la democràcia i a les institucions del nostre país. El conseller Solé, igual que la immensa majoria d’alcaldes i alcaldesses d’arreu del país, va atendre la voluntat democràtica dels seus conciutadans,
I 6 I ACM
posant-se al costat de les urnes i permetent l’expressió popular, cívica i democràtica de la gent. Això, en cap cas i sota cap concepte pot ser constitutiu de delicte en un país democràtic”. Al mateix temps, recorda que “les urnes, la democràcia i la llibertat d’expressió mai haurien d’anar lligades a la repressió i a la judicialització, sinó al respecte a la voluntat del poble: votar no és delicte i els alcaldes que ho fan possible mai haurien de ser condemnats”. El municipalisme català ha manifestat en repetides ocasions el seu compromís a favor de la democràcia i la llibertat d’expressió i la
defensa de les institucions catalanes i dels representants locals. Així com amb la reclamació de llibertat per als presos polítics i exiliats mitjançant una solució dialogada i política.
ACTUALITAT
Fem una ronda de contactes per presentar el projecte de la Fundació Municipalista d‘Impuls Territorial (FMIT) L’ACM ha iniciat aquest gener una sèrie de trobades amb els màxims representants de les diputacions provincials per presentar el projecte de la Fundació per a la gestió territorial (FMIT).
mics i col·legis professionals, i aposta per donar un suport, assessorament i acompanyament als municipis en totes les accions plantejades. La intenció de l’ACM és posar en marxa i articular la FMIT durant aquest 2021. Serà
l’instrument d’acompanyament als ajuntaments i ens locals en l’àmbit de la planificació i gestió territorial, l’urbanisme o l’acció climàtica per abordar necessitats emergents i, al mateix temps, ajudar a implementar agendes globals a escala local.
El president de l’ACM, Lluís Soler, i la secretària general, Joana Ortega, ja s’han reunit amb les diputacions de Girona iLleida per exposar-los la nova unitat que pretén donar més assistència i assessorament als municipis catalans. La Fundació Municipalista d’Impuls Territorial (FMIT) vol facilitar una connexió del territori amb les administracions per potenciar la transversalitat i actuar com a altaveu municipalista en la planificació d’un territori avançat des de l’equitat i la sostenibilitat. Aquesta nova fundació té l’objectiu de potenciar l’acció en l’àmbit de la gestió futura del territori i del paisatge, potenciar els reptes i oportunitats a partir de l’escala municipal, impulsar estratègies per aprofundir en la cohesió i inclusió social, reflexionar sobre la mobilitat local integrada en una mobilitat global, i apostar per la transició ecològica. En aquest sentit, planteja espais de reflexió, recerca, formació i transmissió de coneixement amb interrelació entre alcaldes i alcaldesses, representants acadè-
Videoconferència dels representants de l’ACM amb els de la Diputació de Girona.
Reunió amb representants de la Diputació de Lleida.
Escaneja el codi i apunta’t al canal de WhatsApp I 7 I ACM
ÀMBITS SECTORIALS
Demanem al Govern català que tots els ajuntaments puguin proposar projectes del fons Next Generation UE L’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) va participar el 20 de gener a la trobada telemàtica amb el Govern català per coordinar la gestió dels fons europeus per a la recuperació socioeconòmica. La secretària general de l’ACM, Joana Ortega, i la vicepresidenta de Projecció Exterior i Institucional i alcaldessa d’Anglès, Astrid Desset van participar a la trobada amb el Govern català, presidida pel vicepresident del Govern i conseller d’Econoia i Hisenda, Pere Aragonès, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa. La trobada va posar sobre la taula la necessitat d’establir un mecanisme de col·laboració que serveixi per impulsar projectes susceptibles de ser finançats pel fons Next Generation UE. En aquest sentit, des de l’ACM es va demanar que tots els ajuntaments, tan grans com petits, puguin proposar projectes i que no siguin mers gestors dels mateixos. Així, es va insistir que el Govern català estableixi mecanismes perquè els projectes puguin concretar-se de baix a dalt i que els ens locals puguin ser propositius.
Els representants de l’ACM també van manifestar la necessitat que els fons europeus per a la reactivació socioeconòmica arribin directament als ajuntaments i no només a través d’organismes supramunicipals (com les diputacions) o les grans ciutats. Els representants del Govern català van destacar l’oportunitat dels fons Next Generation per afrontar properes crisis i van defensar el principi de subsidiarietat davant de la possible centralització del Govern de l’Estat en la planificació i execució de fons europeus.
També van insistir que els mecanismes de gestió han de permetre simplificar i agilitzar alguns tràmits i anar més ràpids en la presa de decisions. I al mateix temps, es va destacar la rellevància de sumar i respectar l’autonomia i singularitat local. El Govern català pretén crear dos consorcis, un per a la sostenibilitat del territori i un altre sobre digitalització, que identificarien propostes en aquests àmbits. L’ACM demana que els projectes no només es plantegin en aquests àmbits, sinó també d’acord amb les necessitats que plantegin els propis ajuntaments.
Ens sumem a la demanda d‘un acord GeneralitatEstat per protegir el decret d‘accés a l‘habitatge Entitats socials i grups parlamentaris es van concentrar el 19 de gener davant del Parlament per exigir al govern de Pedro Sánchez que “blindi” el decret català d’accés a l’habitatge “urgentment” amb un acord bilateral Estat-Generalitat. L’ACM també hi va participar amb la presència de l’alcaldessa de Castellbell i el Vilar, Montserrat Badia, que va recordar “les dificultats habitacionals que pateixen molts ciutadans i ciutadanes” i va emplaçar a tots els agents implicats a donar solucions. La petició es va fer davant la sentència imminent del Tribunal Constitucional, que s’ha de pronunciar sobre el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel PP contra dos decrets del Govern sobre l’accés a l’habitatge, normes que amplien la cobertura de la Llei 24/2015 de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
I 8 I ACM
Montserrat Badia, al centre, en l’acte unitari davant del Parlament.
ÀMBITS SECTORIALS
Obrim les bases per triar els projectes pilot que treballaran per combatre el despoblament rural La Fundació Transparència i Bon Govern (FTBG), vinculada a l’ACM, impulsa un projecte d’arrelament al territori. Més de la meitat dels 947 municipis que integren Catalunya tenen menys de 1.000 habitants, representen únicament el 2,56% de la població catalana i són els qui més pateixen el despoblament. Per fer front a les conseqüències negatives del despoblament en el territori, la Fundació Transparència i Bon Govern Local desenvolupa un projecte amb l’objectiu de detectar les problemàtiques i necessitats dels diversos territoris de Catalunya relacionats amb el despoblament, i en connivència amb les administracions locals implementar projectes pilot que permetin combatre el despoblament. El projecte consta de tres fases. Fase de diagnòstic en què es va dur un treball de camp per conèixer les diferents realitats territorials, els reptes i les mancances; Una segona fase en què es va fer un anàlisi detallat de les necessitats de diversos territoris i es van valorar les iniciatives existents i propostes presentades, amb reunions amb Consells Comarcals, agents i entitats representatives de diferents territoris. I una tercera fase d’implementació de projecte al territori.
Des de la Fundació volem contribuir a trobar solucions per afrontar aquesta situació amb l’objectiu d’implementar projectes pilot que permetin desenvolupar experiències de bon govern per a combatre el despoblament. Per aquest motiu, hem obert una convocatòria pública per presentar projectes pilot. Aquestes bases de participació tenen com a objectiu desenvolupar i ajudar a finançar tres projectes que han d’anar destinats bàsicament a serveis a les persones i que s’orientin a millorar la qualitat de vida en els municipis i comarques contribuint així a evitar el despoblament.
Consulta les bases: www.acm.cat/fundacions/ fundacio-la-transparencia-i-elbon-govern-local
Col·labora amb aquesta secció:
Oferim un catàleg de productes i proveïdors d’elements de protecció (mascaretes, gels, guants, etc) a disposició dels ens locals I 9 I ACM
ÀMBITS SECTORIALS
Participem a l’Assemblea d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau amb una declaració instant al desarmament nuclear dels estats La vicepresidenta de l’ACM i alcaldessa d’Anglès, Àstrid Desset, va participar el 22 de gener a la 3a Assemblea de la Xarxa d’alcaldes i alcaldesses per la pau, coincidint amb l’entrada en vigor del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears de les Nacions Unides. Així, es va aprovar una declaració conjunta en aquest sentit, amb la qual s’urgeix als estats amb armes nuclears a comprometre’s amb el procés de desarmament. També s’insta a tots els municipis de Catalunya a aprovar aquesta moció conjunta i a treballar conjuntament per a encoratjar els països a què es comprometin amb el desarmament nuclear. El passat, 24 d’octubre del 2020, Nacions Unides va aconseguir la ratificació de més de 50 països del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears de les Nacions Unides. Gràcies a aquests més de 50 països, avui entra en vigor el tractat que consolidarà la prohibició de les armes nuclears, químiques i biològiques, 75 anys després que s’utilitzessin per primera vegada. Una “fita molt important per la pau, que marca un inici per a la pau de les ciutats”, tal i com
va afirmar l’alcalde de Granollers i president de la Xarxa, Josep Mayoral. Àustria i Irlanda són els dos únics estats europeus signants. De les cinc potències nuclears, i membres permanents del Consell de Seguretat, és a dir, els Estats Units, el Regne Unit, Rússia, la Xina i França, cap d’elles ha signat l’acord per dur a terme aquest instrument. L’Estat espanyol, tampoc ha ratificat el tractat. L’Assemblea també va aprovar el Pla d’Acció per aquest any 2021, destacant-ne cinc línies de treball, alineades amb el pla de treball de la secció mundial i europea, i alhora amb l’objectiu de consolidar la xarxa cata-
lana a través d’un pla anual d’activitats, enfortir una estratègia de comunicació i desenvolupar i implementar agendes locals de pau i per fer front a les violències urbanes, entre d’altres accions. Finalment, també s’ha aprovat la renovació del seu consell executiu amb la incorporació de l’alcaldessa de Calella, l’alcalde de Flix i l’alcalde d’Igualada. La Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya, va néixer l’any 2014, amb l’objectiu de fomentar la cultura de pau. Actualment, la secció catalana d’Alcaldes per la Pau està formada per més de 200 municipis.
Ens integrem en l‘espai de treball de la taula sectorial del cicle integral de l‘aigua El secretari general adjunt de l’ACM, Sergi Penedès, va participar el 18 de gener en la constitució de la taula sectorial del cicle integral de l’aigua, un espai comú de diàleg per a millorar la gestió de l’aigua i el sanejament a Catalunya. Aquest espai de treball aglutina diversos agents implicats, com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), les entitats municipalistes, les empreses subministradores de serveis agrupades a través de l’Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya (ASAC) i els sindicats, representats per UGT i CC.OO. Des de l’ACM, Sergi Penedès destaca “la importància de crear i formar part d’espais comuns on es debati sobre una temàtica tan rellevant com la gestió de l’aigua”. Al mateix temps, apunta que “formar part d’aquesta taula garantirà que la veu del municipalisme català hi serà ben present i que a més a més la nostra veu s’escoltarà”.
I 10 I ACM
ACTUALITAT
Trobada amb els alcaldes i alcaldesses del Solsonès per afrontar la reactivació La reunió telemàtica va tenir lloc el 14 de gener amb els representants dels 15 municipis del Solsonès, en una reunió presidida per Antoni Màrquez, alcalde d’Olius i president del consell d’alcaldes i alcaldesses de la comarca. Des de l’inici de la pandèmia, l’ACM ja s’ha reunit amb prop de 400 alcaldes i alcaldesses del territori per parlar de la reactivació social i econòmica del país des de la proximitat. La reunió va servir per explicar les accions dutes a terme per l’entitat municipalista per fer front a la pandèmia, abordar la reactivació socioeconòmica i donar assistència i eines a tots els ens locals de Catalunya. En aquest sentit, el president Lluís Soler va recordar que segons un estudi de l’ACM per quantificar la despesa que que estan assumint els ajuntaments arran de l’impacte de la Covid-19 i mantenir serveis bàsics per la ciutadania, a (partir d’una mostra de 150 ajuntaments), es conclou que cada ajuntament ha tingut un sobrecost derivat de les mesures per fer front a la COVID19 de 68 euros per habitant. Per això, va manifestar que “l’esforç del municipalisme català, com a primera porta d’atenció, està sent cabdal per fer front a les necessitats de la ciutadania, aplicar mesures restrictives i fer front a la crisi sanitària i a la reactivació socioeconòmica”. I va recordar que des de l’ACM s’està reclamant un fons compensatori, acompanyat d’espais de codecisió perquè els ajuntaments puguin prestar tots els serveis des de la proximitat.
El president de l’ACM, Lluís Soler, intervenint per videoconferència al Consell d’alcaldies del Solsonès.
A banda d’aquestes reivindicacions, des de l’ACM hi ha previst ampliar el suport i l’atenció als ens locals de cara al 2021. Durant l’esclat de la pandèmia ja es va realitzar un esforç per oferir major servei i assessorament als ens locals, així com adaptar l’oferta formativa a la modalitat online i posar a l’abast dels ens locals material de protecció integral i un catàleg de productes i material relacionat amb la Covid-19, entre d’altres. La intenció de cara al 2021 és impulsar nous serveis d’assistència i assessorament. El principal serà la Fundació Municipalista d’Impuls Territorial (FMIT), que té la intenció de facilitar la connexió del territori amb les administracions per actuar d’altaveu municipalista en la planificació del territori des de l’equitat i la sostenibilitat. “Volem ser actors principals en el disseny d’un territori equilibrat, amb igual-
tat d’oportunitats, respecte a les sensibilitats, sostenible i, sobretot, amb la voluntat de sumar entre l’àmbit local, acadèmic i professional”, va destacar Soler. Serveis al Solsonès Actualment, la comarca del Solsonès, a través dels seus ajuntaments i EMD, ja s’està beneficiant dels serveis i assessorament de l’ACM. Cal destacar que el 73% dels municipis del Solsonès són usuaris de la Central de Compres de l’ACM, juntament amb el Consell Comarcal i l’EMD de Canalda, que ofereix l’opció de contractar 16 productes i serveis de forma agregada, estalviant procediments i amb avantatges econòmics. Ara mateix al Solsonès la majoria d’ens locals es beneficien de l’acord marc d’assegurances, i el d’adquisició de paper d’oficina, i d’equips d’impressió.
I 11 I ACM
REPORTATGE
Les despeses extraordinàries que estan assumint els municipis davant la pandèmia Reportatge en col·laboració amb: Jordi Pujolar i Estefania Escolà
Els ajuntaments ha estat en el darrer any a primera línia de foc en la batalla contra la crisi social, econòmica i sanitària de la covid-19. Són l’administració més petita i, alhora, la més propera al ciutadà i això ha suposat una gran quantitat de despesa extraordinària per donar resposta als devastadors efectes de la pandèmia, amb el conseqüent impacte a les arques públiques. “Hem hagut d’aparcar-ho tot per atendre l’emergència”, assegura l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, que admet que l’impacte de la covid-19 ha deixat les finances municipals en una “situació límit”. De fet, Pineda de Mar ha hagut de prorrogar per primer cop el pressupost, malgrat el govern municipal gaudeix d’una majoria política còmoda per tirar endavant els comptes: “Hem de quadrar ingressos i despeses i no ho tenim tancat”, es lamenta. A Pineda de Mar, el pla de xoc social i econòmic contra la pandèmia es va pressupostar en 4 MEUR, però a final d’any la despesa s’ha elevat fins als 5 MEUR. D’aquests, hi ha 2 MEUR en actuacions que ja estaven previstes i que
Rebost solidari de Pineda de Mar.
no s’han pogut reprogramar, però la resta, uns 3 MEUR, han estat despeses extraordinàries a nivell fiscal econòmic i social. L’impacte econòmic de la covid-19 també ha estat molt important per a l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, al Bages. En aquest cas, l’alcaldessa, Adriana Delgado, explica que el 2020 el consistori ha patit una retallada d’ingressos valorada en 300.000 euros que ha vingut donada, principalment, pel tancament en diferents etapes d’equipaments municipals, així com també per ocupacions a la via pública que no s’han pogut fer com ara algunes fires o el mercat municipal.
L’Alcalde de Pineda de Mar mostrant el pla de xoc que ha fet l’Ajuntament per fer front a la Covid-19.
I 12 I ACM
Adriana Delgado assegura que la gestió de la pandèmia ha resultat ser una “experiència molt bèstia”: “Som un equip de govern nou, sense experiència, i ens hem trobat davant d’una situació que no ens haguéssim imaginat mai que haguéssim hagut de gestionar”. L’alcaldessa relata que la crisi de la covid-19 ha afectat amb molta intensitat el dia a dia de l’Ajuntament, però destaca la capacitat de reacció que han tingut davant de la nova situació. “Ens hi hem hagut d’acostumar amb molta capacitat d’adaptació i aprenent dels errors”, remarca Delgado.
Els ajuntaments són els primers a atendre l‘emergència però estan a la cua pel que fa a recursos i competències En aquest sentit, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha fet un estudi per xifrar tota aquesta despesa addicional al conjunt de Catalunya i poder reclamar al Govern un fons compensatori que reverteixi l’esforç del món local i possibiliti que la recuperació socioeconòmica arriba a tots els racons del país. Segons l’informe de l’ACM, els ajuntament han invertit, de mitjana, 67,87 euros extraor-
REPORTATGE
Camió de la brigada netejant els carrers de Sant Vicenç de Castellet.
dinaris per habitant des del 13 de març en despesa relacionada amb la crisi sanitària. Serveis a les persones, educació, neteja i manteniment d’espais públics i promoció econòmica han estat les àrees on més esforços han destinat els consistoris catalans, que també han vist com dismi-
Xavier Amor, alcalde de Pineda de Mar.
nuïen considerablement els ingressos a l’àrea d’hisenda per la caiguda de la recaptació. La suspensió de tributs i preus públics ha estat a l’ordre del dia i això ha afegit complexitat a la quadratura de les finances municipals.
de 500 ordinadors i ho vam fer a través de botigues del poble, per no perdre la visió local i intentar ajudar des de la proximitat. Crèiem que havíem de fer-ho d’aquesta manera”, es felicita l’alcalde. En aquesta acció, el consistori es va gastar uns 186.000 euros.
En el cas de Pineda de Mar, les mesures fiscals han generat un impacte d’1,1 MEUR, sobretot per la condonació de preus públics no prestats –800.000 euros– o la subvenció d’impostos municipals –250.000 euros–. L’Ajuntament, però, també posa en valor altres petites actuacions pensades per intentar “solucionar la vida de les persones”, com la compra d’ordinadors portàtils durant el tercer trimestre del curs passat per eliminar la bretxa digital i facilitar l’educació telemàtica de tot l’alumnat.
Els ens locals han invertit 67,87 euros extraordinaris per habitant el 2020 en polítiques públiques per fer front a la covid-19
“Vam veure que moltes famílies no tenien aquests mitjans i vam adquirir més
Un 20% de la despesa en serveis a les persones Del conjunt de la despesa extraordinària destinada pels ajuntaments a fer front a la pandèmia, prop d’un 20% s’ho emportà l’atenció i el servei a les persones (13,34 euros extra per habitant). A educació i la logística de l’inici de curs escolar s’hi ha destinat el 12% de la despesa (8,26 euros), a manteniment i neteja d’espais públics prop del 8% (5,28 euros) i a promoció econòmica el 13% (8,80 euros). L’impacte
Adriana Delgada, alcaldessa St. Vicenç de Castellet.
més gran en les finances públiques, però, ha estat a les àrees d’hisenda degut a la suspensió de tributs i preus públics, les hores extraordinàries de personal, les contractacions d’urgència o les caigudes en la recaptació d’altres impostos vinculats a l’aturada de l’activitat. En total, dels 67,87 euros extra per habitant, aquestes partides representen el 47% (32,18 euros per habitant).
En l’àmbit social també hi ha partides més discretes però de gran impacte, com l’ampliació del Rebost Solidari i la compra d’aliments –53.000 euros–, la compra de mascaretes infantils –440 euros– o les ajudes directes a les famílies –136.000 euros–. En el cas d’empreses i autònoms, les ajudes directes ascendeixen a 47.000 euros i, a banda, s’han destinat també prop de 300.000 euros en accions per a la dinamització del comerç local. Amb aquesta idea de mantenir actiu el teixit empresariat local, l’Ajuntament de Pineda de Mar va optar per reprogramar petites obres de millora urbanística. El pla de voreres, per exemple, s’ha concentrat tot en el 2020 i en catorze petites intervencions que el consistori ha
I 13 I ACM
REPORTATGE
La terrassa d’un bar de Pineda de Mar, buida.
adjudicat de manera directa a empreses del municipi. Per al 2021, assegura Xavier Amor, l’Ajuntament mantindrà la “línia d’emergència” per estar al costat de la ciutadania i el teixit productiu.
La caiguda de la recaptació (47%) i les polítiques socials (20%) s‘emporten el gruix de la despesa extraordinària dels ajuntament durant la pandèmia
Un dels carrers comercials de Sant Vicenç de Castellet.
autònoms i comerciants i 40.000 euros a microcrèdits sense interès per a les pimes del municipi. Una altra de les mesures inclosa al pla també ha estat el repartiment de vals de 60 euros per gastar al comerç local per a les persones a l’atur i per a les famílies vulnerables.
I és que els ens locals han estat, en la majoria de casos, els primers a atendre aquesta emergència social i econòmica, però són també a la cua pel que fa als recursos i a les competències necessàries per fer-hi front amb garanties. L’ACM reclama al Govern un total de 150 MEUR per compensar la despesa extraordinària del 2020 i 150 MEUR més per als plans de recuperació de 2021. De moment, el Govern s’ha compromès a destinar-hi 120 MEUR.
Per la seva banda, a Sant Vicenç de Castellet, amb 10.000 habitants, han aplicat un pla de xoc econòmic i social valorat en 210.000 euros. D’aquests, s’han destinat 60.000 euros en ajuts directes a
A més, el consistori bagenc també ha destinat partides importants a l’atenció psicològica durant el confinament, a la neteja i desinfecció, a la compra de material audiovisual per fer classes telemàtiques o a l’adquisició de material EPI. En aquest sentit, Adriana Delgado apunta que estan pendents d’elaborar un nou pla de xoc pel 2021 “un cop feta la liquidació del pressupost del 2020”. Tot i això, l’alcaldessa assegura que, de ben segur, el pla haurà de mantenir accions com les línies d’ajuts directes a comerços i autònoms, l’increment de beques o les ajudes socials a les famílies més vulnerables.
Una treballadora de l’Espai Impuls de Sant Vicenç de Castellet.
La compra d’ordinadors per eliminar la bretxa digital, una de les accions de l’Ajuntament de Pineda de Mar.
I 14 I ACM
Mira el reportatge també en vídeo aquí:
FORMACIÓ
Noves accions formatives per a electes locals: un Postgrau en Lideratge i Governança local i un Màster en Govern Local per a la demarcació de Tarragona Coincidint amb el començament del 2021 i donades les condicions sanitàries actuals, des de la fundació Aula d’Alts Estudis Electes (FAAEE) de l’ACM encetarem una nova edició en modalitat semipresencial de la diplomatura de Postgrau en lideratge i governança local i del Màster de govern local per a la demarcació de Tarragona. Vista la realitat dels últims temps, on els canvis constants estan a l’ordre del dia i que la interrelació global i l’intercanvi d’informació entre persones i entitats és clau per progressar, ens hem proposat com a principals objectius del Màster de Govern Local donar eines per afrontar amb celeritat i facilitat els reptes que es produeixen en el si de l’administració local i saber gestionar les múltiples relacions que s’estableixen entre l’ajuntament i d’altres ens locals. Per això, aquest 2021 iniciarem una nova edició del Màster de Govern Local per a electes de la demarcació de Tarragona. La preinscripció al Master, de dos anys de durada, segueix oberta i es pot tramitar a través de l’apartat formatiu de la web de l’ACM. De moment, ja s’han inscrit 13 electes. Les anteriors edicions han estat sempre presencials, però la situació de pandèmia ens ha obligat a programar totes les sessions d’aquest any en format online, excepte les pràctiques. Aquesta formació posa l’accent en la gestió dels recursos humans, les competències prò-
pies i delegades que exerceixen els ajuntaments, les hisendes municipals i en qualsevol qüestió d’actualitat i/o normativa que pugui anar sorgint i que afecti les polítiques públiques municipals. Donada l’alta demanda i l’alt grau de satisfacció que presenten els participants, aquesta és ja de la vuitena edició que fem a Tarragona. Al novembre, ja vam inaugurar edició d’aquest màster per als electes de la demarcaió de Barcelona. Pel que fa a la quarta edició de la diplomatura de Postgrau en lideratge i governança local té un any de durada i està previst que comenci al febrer en format semipresencial. Prop de 40 càrrecs electes ja han mostrat interès en cursar-lo. El curs està adreçat a electes que vulguin aprofundir en la implementació d’estratègies per tal de fomentar el desenvolupament de capacitats de lideratge i direcció política en els governs locals També abordarà l’ètica institucio-
nal o les polítiques de transparència, la comunicació i la gestió institucional de les xarxes socials i l’administració digital. Finalment, es parlarà de campanyes electorals i d’això que genera tanta preocupació entre els càrrecs electes: com llegir les enquestes. Per tramitar la preinscripció pel Màster de govern local de Tarragona o ampliar informació del Postgrau en lideratge i governança local podeu consultar l’apartat de Formació a la web de l’ACM o adreçar-vos via telefònica. Les dades les teniu a continuació:
Informació 93 496 16 16 / Ext. 201 formacio@acm.cat www.acm.cat/formacio
Col·laboren amb aquesta secció:
I 15 I ACM
ACTUALITAT JURÍDICA
Novetats de la Llei de Pressupostos Generals de l‘Estat en matèria de personal El dia 31 de desembre de 2020 es va publicar al BOE la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat (LPGE) per a l’any 2021. A continuació oferim una síntesi de les mesures contemplades en la llei amb més impacte per a la gestió del personal dels ens local, en matèria de retribucions, de taxa de reposició, d’incorporació de personal temporal i de funcionaris interins i de permisos: Retribucions En el Títol III de la LPGE es regulen les despeses de personal, i en concret, al capítol I, es regulen les despeses del personal al servei del sector públic. L’article 18, de caràcter bàsic, es dedica a les Bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica en matèria de despeses de personal al servei del sector públic. En destaquem el següent: • L’any 2021, les retribucions del personal al servei del sector públic no podran experimentar un increment global superior al 0,9% respecte de les vigents a 31 de desembre de 2020, en termes d’homogeneïtat per als dos períodes de comparació, tant pel que fa a efectius de personal com a la seva antiguitat. • Les despeses d’acció social no podran incrementar-se, en termes globals, en relació a les de 2020. Les despeses en concepte d’acció social són beneficis, complements o millores diferents de les contraprestacions pel treball realitzat, les quals tenen com a finalitat satisfer determinades necessitats, conseqüència de circumstàncies personals del personal al servei del sector públic. • La LPGE per al 2021 habilita la possibilitat de realitzar aportacions a plans de pen-
Assessorament jurídic prejudicial - Tribunal de Cuentas - Sindicatura de Comptes - Oficina Antifrau
I 16 I ACM
sions d’ocupació i contractes d’assegurança col·lectius sempre que no se superi l’increment global establert anteriorment. • La massa salarial del personal laboral podrà incrementar-se en el percentatge del 0,9%, en termes d’homogeneïtat per als dos períodes de comparació. Resten exceptuats d’aquest increment, en tot cas: • Les prestacions i indemnitzacions a la Seguretat Social. • Les cotitzacions al sistema de la Seguretat Social a càrrec de l’ocupador. • Les indemnitzacions corresponents a trasllats, suspensions o acomiadaments. • Les indemnitzacions o suplerts per despeses que hagués realitzat el treballador. • Continua preveient-se, com a excepció, la possibilitat de superar el límit del 0,9% en supòsits d’adequacions retributives de caràcter singular i excepcional que resultin imprescindibles pel contingut dels llocs de treball, per la variació del nombre d’efectius assignats a cada programa o pel grau d’assoliment d’objectius fixats.
Anàlisi de la denúncia
• Els acords, convenis o pactes que impliquin creixements retributius superiors als fixats en aquest article 18 hauran d’experimentar l’oportuna adequació, sent inaplicables les clàusules que s’hi oposin.
Taxa de reposició
L’article 19 de la LPGE per a l’any 2021 fixa les previsions de l’oferta pública d’ocupació, contractes i nomenaments temporals per al personal del sector públic. Entre els aspectes a destacar, se n’exposen els següents: • La incorporació de personal de nou ingrés amb una relació indefinida en el sector públic, a excepció dels òrgans de l’article 18. U e), resta subjecta a una taxa de reposició del 100%. • En els sectors que reben la consideració de prioritaris la taxa de reposició és del 110%. Aquests sectors es detallen a l’article 19.3 LPGE i s’hi inclou, entre d’altres, el personal d’atenció als ciutadans en els serveis públics i el que presta assistència directa als usuaris dels serveis socials. • Les entitats locals que tinguin amortitzat el seu deute financer a 31 de desembre de
Assessorament Acompanyament sobre què cal fer per part d’un advocat dels Serveis Jurídics
93 496 16 16 I Ext. 202 i 232
ACTUALITAT JURÍDICA
Canvis en la regulació dels permisos i vacances dels empleats públics La disposició final trenta-setena de la LPGE modifica les lletres a) i f) de l’article 48, b) i c) de l’article 49, i afegeix un apartat 3 a l’article 50 del text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, aprovat pel Reial Decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre. A l’article 48 a) s’inclou un nou supòsit de permís: l’hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que requereixi repòs domiciliari d’un familiar dins del primer grau de consanguinitat o afinitat del funcionari comportarà que l’empleat públic pugui gaudir de tres dies hàbils de permís, si el fet es produeix en la mateixa localitat, i de cinc dies si es produeix en una altra població. Si es tracta d’un familiar dins del segon grau de consanguinitat o afinitat, el permís serà de dos dies hàbils en la mateixa localitat, quatre quan sigui en una altra població.
A l’article 48 f), es modifica la referència que es va introduir amb el Reial Decret llei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’ocupació, en el sentit de suprimir del redactat l’apartat establert al penúltim paràgraf «o una vez que, desde el nacimiento del menor, haya transcurrido un tiempo equivalente al que comprenden los citados permisos». La substitució del temps de lactància per un permís retribuït acumulat en jornades completes es podrà gaudir únicament a partir de la finalització del permís de naixement, adopció, guarda, acollida o del progenitor diferent de la mare biològica. A l’article 49, apartats b) i c), s’hi introdueix que es podrà gaudir del permís de forma interrompuda des de la finalització del descans obligatori posterior al fet causant, dintre dels dotze mesos a comptar, o bé des del naixe-
l’exercici anterior podran aplicar una taxa de reposició de fins al 110% també en els sectors no prioritaris.
l’exercici anterior podran acumular la taxa de reposició indistintament en qualsevol sector.
• La taxa de reposició per a les Policies locals és del 155%, a l’igual que per a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i els cossos de Policia Autonòmica.
• No es podrà cedir taxa de reposició de les Administracions Públiques a les seves societats mercantils públiques, entitats públiques empresarials, fundacions i consorcis.
• Addicionalment, d’acord amb la disposició addicional centèsima cinquanta-novena, en el supòsit que en aplicació d’allò disposat a l’article 206.1 del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social es produeixi l’avançament d’edat de jubilació dels policies locals, les entitats locals podran disposar durant 2020, exclusivament per a aquest col·lectiu, d’una taxa addicional de reposició determinada pel nombre de baixes que es prevegin en l’exercici 2020 i en l’exercici 2021 com a conseqüència d’aquell avançament de l’edat de jubilació. Aquesta taxa addicional es descomptarà de la que pogués correspondre en els exercicis 2021 i 2022.
• Com a novetat, cal destacar que es condiciona la validesa de la taxa de reposició al fet que les places resultants s’incloguin a l’Oferta Pública d’Ocupació de l’entitat, la qual, de conformitat amb l’article 70 del TREBEP, s’haurà d’aprovar i publicar abans que finalitzi cada any. La convocatòria d’aquestes places s’haurà de publicar en el corresponent diari oficial en l’improrrogable termini de tres anys.
• D’acord amb l’article 19. Tres, la taxa de reposició d’un o diversos sectors col·lectius prioritaris es podrà acumular en altres sectors o col·lectius prioritaris. Igualment, la taxa de reposició dels sectors no prioritaris podrà acumular-se en els sectors prioritaris. • Les entitats locals que tinguin amortitzat el seu deute financer a 31 de desembre de
• L’Oferta haurà d’atendre les disponibilitats pressupostàries del Capítol I del pressupost de despeses. Als efectes de còmput del límit màxim de la taxa de reposició no es tindran en compte, entre d’altres, els següents conceptes: • El personal que s’incorpori en execució d’altres ofertes d’ocupació pública d’exercicis anteriors. • Les places que es convoquin per promoció interna. • Les places corresponents al personal declarat indefinit no fix per sentència judicial.
ment del fill o la filla, o bé des de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció, o bé de la decisió administrativa de guarda amb fins d’adopció o d’acollida. A l’article 50 s’addiciona un apartat 3, pel qual es determina que el període de vacances anuals dels funcionaris públics no pot ser substituït per quanties econòmiques. En els casos de renúncia voluntària s’ha de garantir el gaudi de les vacances meritades. Tanmateix, s’admet com a excepció, en els supòsits de conclusió de la relació de serveis dels funcionaris públics per causes alienes a la seva voluntat, el seu dret a sol·licitar l’abonament de la compensació econòmica per les vacances meritades i no gaudides; en particular, en els casos de jubilació per incapacitat permanent o defunció, amb un màxim de divuit mesos.
Temporals i interins
• La possibilitat de nomenar personal estatutari temporal i de funcionaris interins, així com la contractació de personal temporal, es reserva per a casos excepcionals i per cobrir necessitats urgents i inajornables, en els mateixos termes que es preveia en exercicis anteriors • No s’incorpora a la Llei el procediment per a la consolidació de treballadors temporals que sí que es contemplava a la LPGE 2018. Això no obstant, la Disposició transitòria quarta estableix que s’amplia fins a 31 de desembre de 2021 el termini per aprovar i publicar els processos d’estabilització d’ocupació temporal als quals es refereixen les disposicions addicionals vint-i-novena, trentena i trentena-primera de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, dels Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2018, en relació a les societats mercantils públiques i a les entitats públiques empresarials, a les fundacions del sector públic, i als consorcis, respectivament.
Més informació: - https://www.acm.cat/juridic/novetats-normatives/nota-resum-de-la-llei-de-pressupostos-generals-de-lestat-2021
I 17 I ACM
CENTRAL DE COMPRES
La Central de Compres al servei de la transició energètica dels ens locals Inversió en base a estalvis
La transició energètica dels ens locals passa inevitablement per l’aposta per les energies renovables, per la reducció dels consums energètics (fent especial incidència en la reducció dels d’origen fòssil), i també per la participació decidida en la generació d’energia mitjançant l’increment de l’autoconsum. Des l’any 2015 l’ACM proveeix als ens locals energia 100% renovable, i havent complert ja amb aquest objectiu, la Central de Compres del món local concentra ara els seus esforços en obtenir uns preus molt avantatjosos en els subministraments energètics (electricitat, gas i biocombustible) que puguin generar estalvis econòmics i també, a oferir solucions tant per reduir el consum energètic (enllumenat públic Led, vehicles elèctrics i híbrids) com per a l’autoconsum (calderes de biomassa i plaques fotovoltaiques). Aquest any 2021 les 930 entitats adherides veuran reduïda en un 10 % la factura elèctrica gràcies a haver prorrogat el contracte elèctric fins al 30 de juny i haver adjudicat el nou acord marc (vigent a partir de l’1 de juliol del 2021) en unes condicions molt avantatjoses. Esperem que aquests estalvis puguin ser reinvertits tant en eficiència energètica com en autoconsum. També aquest primer semestre està previst adjudicar quatre lots provincials
Reduir consum energètic Electricitat Gas Biocombustible Enllumenat LED Mobilitat sostenible Maquinària tècnica
Calderes de Biomassa Plaques fotovoltaiques
Autoconsum
Subministrament a millor preu Inversió en base a estalvis
d’autoconsum on els ens locals amb instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum puguin compensar els excedents generats. Aquesta nova licitació permetrà obrir el nostre contracte a noves empreses. Es preveu passar d’un servei prestat actualment per una única empresa a ser prestat per tres o més empreses (sis empreses diferents com a màxim) en funció del resultat de l’adjudicació dels quatre lots d’autoconsum. Pel que fa a la reducció de consums, recentment s’ha adjudicat el contracte de maquinària per a la brigada i durant el primer trimestre del 2021 s’adjudicarà l’acord marc de mobilitat sostenible que posaran a disposició dels ens locals una àmplia oferta de vehicles elèctrics i híbrids. Aquests dos acords marc han permès reduir els consum de combustible fòssil, i junt amb el de subministrament i instal·lació d’enllumenat públic LED,
són les solucions més utilitzades pels ens locals per reduir el consum energètic. Finalment, en l’àmbit de l’autoconsum ja està operatiu l’acord marc de subministrament de calderes de biomassa i durant aquest any 2021 està previst desenvolupar l’acord marc de subministrament de plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum. Aquest últim acord marc es preveu que estigui a disposició dels ens locals el 2022.
Informació 93 496 16 16 centraldecompres@acm.cat www.acm.cat/compres
I 19 I ACM
MUNICIPIS EN POSITIU
Calafell facilita la col·locació del xip i el cens dels animals de companyia a preus reduïts
Mollerussa vol impulsar noves vies verdes que connectin la ciutat amb espais d’alt valor natural L’ajuntament de Mollerussa (Pla d’Urgell) vol impulsar noves vies verdes que connectin la ciutat amb espais d’alt valor natural de la comarca com l’estany d’Ivars d’Urgell i Vila-sana o les diferents banquetes al llarg del canal d’Urgell. Aquest projecte, que es preveu que es porti terme durant l’any, forma part de (Re)Activem Mollerussa, un programa de reactivació econòmica de la capital del Pla d’Urgell que està dotat amb un pressupost de 640.000 euros.
Pla general de camps de presseguers del municipi d’Aitona. Foto: ACN
L’Ajuntament de Calafell (Tarragonès) va iniciar al mes de gener i fins a l’11 de març una campanya perquè els propietaris d’animals de companyia els censin i els posin, a un preu reduït, el xip obligatori. A la campanya hi participen clíniques veterinàries del municipi i la implantació del xip pot fer-se per només 25 euros. Per poder accedir a aquesta tarifa, prèviament els propietaris han de censar-los a l’Ajuntament (la taxa d’inscripció és de 5 euros) i reben una ampolla per disoldre les orines, un estoig per a les bosses de recollida d’excrements i una motxilla. El cens dels animals de companyia i la col·locació del xip ha de ser el primer compromís amb l’animal que ha arribat a casa i és una garantia per recuperar-lo en cas que es perdi. Aquesta iniciativa va adreçada tant a gossos com a gats i els propietaris han de portar al veterinari el document del cens per poder aconseguir el preu especial. La campanya pretén facilitar el compliment de la normativa municipal sobre tinença d’animals.
Estar al dia de l’actualitat del món local
I 20 I ACM
L’esmentat pla també planteja dotar la ciutat amb nous trams de carril bici, amb la previsió d’arribar fins als ponts que creuen l’A-2 en direcció al Palau d’Anglesola, una iniciativa que compta amb el suport tant del consistori de la capital del Pla d’Urgell com de l’ajuntament del Palau. A la zona de la Serra, també es preveuen obres com ara l’execució de la rotonda d’accés des de la carretera de Torregrossa o l’elaboració d’un pla director que reguli futurs usos del complex, que es redactarà amb la col·laboració de les diferents poblacions el terme municipal que formin part de l’esmentat parc natural, així com els centres educatius que s’hi troben. De la mateixa manera, també s’identificaran els espais d’interès turístic.
La banqueta del Canal. Foto: J.Gómez
3 raons
Rebre tota l’oferta formativa de cursos, jornades i postgraus
per rebre el butlletí electrònic de l’AMC Rebre informació d’interès local
Com puc rebre el butlletí electrònic? Envia un mail a comunicació@acm.cat indicant l’assumpte Butlletí electrònic
MUNICIPIS EN POSITIU
Ferran Estruch: “Cardona és un poble ple d’oportunitats”
Tweets
#municipisenpositiu Ajuntament d‘Hostalric
Ferran Estruch (ERC)
@AjHostalric
Alcalde de Cardona Professió: Politòleg Habitants: 4.639
#Hostalric és l’escenari d’una nova sèrie de Netflix. El Castell ha acollit la gravació de diferents escenes de ‘Los herederos de la Tierra’
Pàgina web: cardona.cat Ajuntament de Vic @AjCambrils
Ferran Estruch (ERC) és alcalde de Cardona des de l’any 2011. A les darreres eleccions municipals del 2019 va revalidar l’alcaldia amb una nova majoria absoluta. Del seu periple com a alcalde, pràcticament des de fa 10 anys, en destaca que “fer d’alcalde del poble que estimes és tot un honor i una experiència única” i que considera que el balanç d’aquesta dècada al capdavant del consistori és “positiu”, ja que “hem fet feina amb errors i encerts, malgrat els moments de dificultats que ens ha tocat viure” i destaca que durant aquests anys “hem viscut dificultats, com ara una crisi econòmica i social o el conflicte polític que ha condicionat la quotidianitat”. En la mateixa línia, Estruch destaca d’aquests darrers 10 anys que “Cardona ha fet grans passos, veníem d’una delicada situació econòmica, arrossegant la continuada pèrdua de població des del tancament de les mines de potassa. Durant aquests darrers anys, hem aconseguit consolidar un nou model de poble: amb alta qualitat de vida, un poble sostenible i saludable, transformant el passant miner en una oportunitat turística, consolidant i diversificant el nostre teixit industrial i potenciant el sector primari. Ho hem fet cooperant amb tothom, creant eines innovadores com l’Agència de Desenvolupament local de Cardona i Solsona, clau pel desenvolupament econòmic i social del nostra territori”. L’alcalde de Cardona va decidir tornar-se a presentar per ser alcalde perquè “molts veïns i veïnes i sobretot l’equip m’ho va demanar. Cert també que ens quedava molta feina per fer i que encara tenia ganes de seguir treballant per Cardona des de l’alcaldia. Vaig
pensar-m’ho molt i finalment vaig decidir tornar-hi, renovant l’equip i amb nous aires”. Entre els reptes que encara té Cardona, Estruch n’assenyala uns quants com per exemple “la consolidació de la població. Hem de seguir dotant d’oportunitats Cardona i fer possible projectes que aportin valor afegit al nostre territori, projectes com el nou polígon industrial o el nou espai coworking, la transformació de les colònies mineres i la construcció i rehabilitació d’habitatge són alguns dels principals reptes. També la consolidació d’un nou model turístic que segur que canviarà després de la pandèmia” i afirma que “malgrat les dificultats, Cardona és un poble ple d’oportunitats”. En referència a la COVID-19, Ferran Estruch explica que “la pandèmia ha marcat un abans i un després, també a Cardona”, ja que “ho hem viscut amb molt patiment, sobretot per la gran afectació que vam tenir durant la primera onada, especialment a la Residència Sant Jaume”. Però, per altra banda, destaca que “aquesta situació tan complicada també va comportar una onada de solidaritat admirable”. Alhora, des del consistori ”vam poder crear un pla de xoc amb més de 150.000 euros, destinat bàsicament als sectors més afectats”. Finalment, Estruch explica què implica fer d’alcalde en un municipi petit com Cardona, “ser molt al carrer i conèixer l’opinió de la gent. Parlar, reflexionar, debatre, però sobretot escoltar a tothom. Fer d’alcalde en un poble petit és un contacte directe, dia a dia, amb els teus veïns i veïnes. Ets alcalde 24 hores i, malgrat alguns moments d’esgotament, sempre penso en la sort que tinc de ser-ho i l’enorme oportunitat que m’han donat els cardonins i cardonines”.
13 empreses han rebut una subvenció de l’@ aj_vic per fomentar la contractació o aixecar Expedients de Regulació d’Ocupació (ERTO)
Ajuntament de Lleida @paerialleida #Lleida es dota del primer Pla municipal de polítiques LGTBIQ+
Ajuntament de Cambrils @AjCambrils Contractem 15 persones aturades a través de convocatòries extraordinàries. Durant el 2021 es promouran nous plans d’ocupació municipals per contractar 11 persones més
Consell Comarcal del Segrià @CCSegria Des del SIAD #Segrià hem atès 83 dones víctimes de violència masclista l’any 2020, un 18% més que al 2019
Ajuntament de Linyola @AjLinyola #Linyola donarà ajuts per rehabilitar habitatges al centre històric
Ajuntament de Figueres @ajfigueres L’Ajuntament habilita un servei d’acollida per a les persones sense llar durant l’onada de fred
I 21 I ACM
LOCALRET
Al costat dels ajuntaments més petits El Consorci Localret fou creat a mitjans dels anys noranta pel món local, per tal de donar suport als ajuntaments davant la irrupció del que en aquell moment vam anomenar les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Gairebé un quart de segle després, la transformació digital dels nostres municipis és un dels reptes més importants que hem d’encarar des del món local. Des de Localret som conscients de la limitació de recursos econòmics, humans, de coneixement i de visió de que disposen els ajuntaments, sobretot els de menor població. Per això, el passat mes de juliol vam aprovar un pla estratègic, on vam actualitzar la nostra missió a “acompanyar els ajuntaments en la transformació digital dels seus municipis”, i vam establir uns objectius per tal de poder aportar més valor púbic als ajuntaments del país, i ser-los més útils. En l’actualitat formen part del Consorci Localret 818 dels 947 ajuntaments del país. La immensa majoria dels que encara no són membres, fins a 114, són de municipis de menys de 1.000 habitants. És per això que, en el marc d’execució d’una de les seves línies d’acció, la Comissió Delegada de l’Assemblea General de Localret va aprovar el passat 24 de novembre que els ajuntaments de menys de 1.000 habitants deixin de pagar la quota per pertànyer al Consorci Localret a partir de l’1 de gener de 2021,
I 22 I ACM
per tal de facilitar-ne el seu accés i pertinença, i que aquestes aportacions econòmiques quedin incloses en les aportacions que, en virtut dels corresponents convenis, satisfan cadascuna de les diputacions al Consorci, sense modificar-ne el seu import. Per tant, per aquest any 2021 els ajuntaments de menys de 1.000 habitants que actualment són membres no hauran de fer l’aportació econòmica al Consorci, ja que aquesta és assumida en el marc de l’actual conveni que la Diputació i Localret tenen signat. I des d’aquí fem una crida a aquests ajuntaments que encara no formen part del Consorci per tal que s’hi adhereixin mitjançant l’aprovació d’un acord de ple, i així poder gaudir dels serveis que estem oferint actualment sense cost com poden ser l’ús de la plataforma Localretmeet per celebrar les reunions dels òrgans col·legiats a distància, assessorament jurídic i tècnic sobre els desplegaments de la fibra òptica, la telefonia mòbil, les xarxes informàtiques, la possibilitat de participar
dels processos de compra agregada dels serveis de telecomunicacions o de l’acord marc de subministrament i manteniment de les llicències del programari de Microsoft, entre d’altres serveis que ja oferim i els que preveiem oferir properament en l’àmbit de la transformació digital. Perquè estem aquí per acompanyar-vos, ens posem a la vostra disposició per qualsevol qüestió que us pugui sorgir vinculada a les infraestructures de telecomunicacions i la digitalització. Per qualsevol qüestió o si voleu més informació per al procés d’adhesió ens podeu enviar un correu electrònic a consorci@localret.cat o trucar al 934 861 430.
OPINIÓ
Extra de feina, extra de pressupost professionals, a tots els nivells, van mirar de tapar forats allà on l’administració catalana o l’estatal, desbordades, no acabaven d’arribar. I tot això té un preu. Una despesa que, a diferència de les nostres vides durant uns mesos, no va quedar mai com suspesa. Unes inversions, per descomptat en diners (directament o indirectament), que hi van ser, que hi són i que fa tota la fila que seguiran essent-hi els propers temps, acumulades als habituals fronts de despesa. I això, si no es vol que gripi l’acció i la percepció de l’administració que clàssicament ha estat (per molts motius com aquest) la més valorada per la ciutadania, hauria de traduir, ben bé en temps real, les paraules empàtiques en accions anivellades. Perquè l’extra de feina que està assumint des de fa cosa d’un any l’administració local no pot no acompanyar-se d’un extra de pressupost que l’asseguri i que ajudi a mantenir en peu el conjunt de les institucions municipals.
Toni Aira Periodista i professor de Comunicació Política a la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM) Quan et cau el món a sobre, o com és el cas una pandèmia sense precedents, l’empatia no és només sinònim de copets a l’esquena o de paraules tan inflades com buides, tan retòriques com poc pràctiques, sinó sobretot de fets que hi acompanyin. Una cosa no treu l’altra, però més que en cap altre moment, a les mostres de sintonia i de comprensió cal dotar-les de pressupost. Cal dotar-les dels fons i dels recursos suficients que facin possibles les bones paraules de reconstrucció i d’impuls de l’acció eficaç al servei de la ciutadania, quan més li cal. El món municipal necessita això, fets, de part d’altres responsables institucionals i polítics que massa sovint sembla que mirin la realitat de pobles i ciutats amb distància sideral, quan en realitat haurien de ser sempre a tocar de la casa de la vila més propera.
Van mirar de tapar forats allà on l’administració catalana o l’estatal, desbordades, no acabaven d’arribar. I tot això té un preu. Una despesa que, a diferència de les nostres vides durant uns mesos, no va quedar mai com suspesa S’ha dit del dret i del revés, i massa i tot per la poca traslació real que ha significat, que l’administració municipal feineja a la primera línia de foc del combat contra la pandèmia. En el primer pic pandèmic i en el moment del confinament domiciliari de la primavera de 2020, això es va traduir en consistoris municipals que feien que les seves mans arribessin o complementessin de forma decisiva allà on les autoritats sanitàries, per exemple, no arribaven prou. Equipaments municipals van esdevenir zones ampliades de centres hospitalaris a vessar i els seus equips de
L’extra de feina que està assumint des de fa cosa d’un any l’administració local no pot no acompanyar-se d’un extra de pressupost que l’asseguri i que ajudi a mantenir en peu el conjunt de les institucions municipals Als municipis es va passar, ràpidament, de les paraules d’empatia als gestos en forma de fets que abordessin les necessitats extraordinàries que es van girar per a centenars de milers de ciutadans. Es van assumir moltes despeses i responsabilitats, de la nit al dia, per fer possible l’aplicació de mesures que no podien esperar, per exemple per adaptar i netejar espais, entre molts i ben variats fronts d‘acció. I el Govern de la Generalitat va anunciar el novembre de 2020 un fons de cooperació local extraordinari de 120 milions d’euros entre el 2020 i 2021. Amb tot, la mateixa ACM xifrava, ja llavors, en una mitjana de 68 euros per habitant, la despesa extraordinària a la qual haurien hagut de fer front els Ajuntaments arran de la crisi pandèmica. ¿Resultat d’aquest càlcul derivat d’un qüestionari municipal contestat per centenars d’Ajuntaments? Prop de 500 milions, xifra que multiplicaria més que per quatre el primer anunci del Govern. Està bé el primer gest, doncs, però no pot quedar-se en això, ni com a gest ni com a xifra. Un Fons de Cooperació Local Extraordinari amb voluntat d’incidència i de resolució reals hauria de moure’s en dimensions molt més importants, anivellades a l’esforç fet per administracions municipals ja de normal prou exhaustes. Les administracions més grans han d’entendre això i han d’abordar mesures compensatòries pels sobrecostos dels ajuntaments durant la pandèmia. Una cosa no treu l’altra. Igual com l’esforç extraordinari no treu, sinó que justifica, una dotació pressupostària extraordinària que els manaires que elaboren pressupostos a Catalunya i que els decideixen a Madrid haurien de fer possible ràpidament i sense excuses.
I 23 I ACM
40 Defensem i representem la veu dels pobles i ciutats de Catalunya
anys al servei del municipalisme catalĂ
Assessorem i donem eines i suport als ens locals
Oferim un ampli catĂ leg de productes i serveis
Oferim formaciĂł online i presencial per donar un millor servei a la ciutadania