423 Març 2021
La revista del municipalisme català
L’Agenda Rural de Catalunya obre el procés participatiu per incorporar-hi les diferents visions estratègiques L’ACM,juntament amb l’Associació de Micropobles i l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, són els encarregats de redactar el document base, que ja ha començat a rebre propostes de la ciutadania . Pàg. 4-5
Amposta. El Montsià
CENTRAL DE COMPRES
FORMACIÓ
Més de 140 els ens locals ja han contractat el servei d’auditoria pública i control financer de subvencions
Posem en marxa la 4a edició del Postgrau en Lideratge i Governança Local
Pàg. 17
Pàg. 15
SUMARI
Amposta El municipi d’Amposta és la capital de la comarca del Montsià. Compta amb una superfície de 138 quilòmetres quadrats i més de 20.000 habitants. El terme inclou els pobles de Balada i Poble Nou del Delta. Amb indicis de poblats ibèrics i romans, la ciutat va ser fundada el segle XII, però durant el segle XVI va ser destruïda en repetides ocasions per pirates. A nivell patrimonial destaca el Castell d’Amposta (segle XII), el Pont Penjant, símbol de la ciutat construït entre 1915 i 1920, i diversos edificis modernistes com la Casa Fàbregas, Carvallo o Masià. Gentilici: ampostí i ampostina. La festa major se celebra al voltant del 15 d’agost, coincidint amb la festivitat de la patrona de la ciutat la Mare de Déu de l’Assumpció. El seu alcalde és Adam Tomàs (ERC).
www.amposta.cat
ACTUALITAT
#DEBATMUNICIPALISTA
Comença el procés participatiu per a la redacció del document estratègic de l’Agenda Rural de Catalunya
El nou reglament de transparència, objecte d’una sessió formativa el proper 11 de març
Projectes inclosos en els fons europeus Next Generation Catalonia i mesures per a la implementació del fons REACT-EU
Pàg. 4-5
Pàg. 7
Pàg. 8-9
REPORTATGE
FORMACIÓ
ENTREVISTA
Els municipis activen iniciatives i campanyes per revifar el comerç de proximitat
Posem en marxa nous cursos virtuals del Pla Agrupat AFEDAP 2021 i la 4a edició del Postgrau en lideratge i governança local
Entrevista a l’alcalde de Sant Quintí de Mediona, Pol Pagès
Pàg. 10-12
Pàg. 14-15
Pàg. 23
I 2 I ACM
ACTUALITAT
EDITORIAL
Per un govern amb vocació municipalista El passat diumenge, 14 de febrer, es van celebrar les eleccions més insòlites al Parlament de Catalunya, en les que cal reconèixer l’esforç ingent de tot el personal de l’administració, voluntaris, servidors públics, membres de les meses electorals, i tantíssima gent que va fer possible el difícil equilibri entre el dret a vot i la preservació de totes les mesures de seguretat, protocols i distància social. Vam fer-ho possible i no era una tasca en absolut fàcil. Enhorabona a totes i a tots! Després de donar la paraula, en forma de vot, a les ciutadanes i ciutadans de Catalunya, ara és el torn perquè els diputats i diputades i els diferents partits polítics es posin d’acord per constituir un govern fort, sòlid, amb un full de ruta i amb una mirada clarament municipalista.
cial i econòmica, i amb l’oportunitat que ens dóna Europa per reinventar-nos i posar ara els fonaments del futur que dissenyarem entre totes i tots plegats. Els pobles i ciutats estarem sempre al costat de totes les institucions, des de la lleialtat i l’exigència, per seguir treballant per la nostra conciutadania. Seguim!
Tenim molts reptes conjunts damunt la taula: la vacunació efectiva de la població, les mesures preventives per evitar una nova onada de contagis, el rescat dels sectors més afectats per la crisi socioeconòmica, per citar-ne alguns dels més immediats, que ens demanen no perdre ni un minut per abordar-los, impulsar les mesures normatives o de tot tipus necessàries, i resoldre els problemes i necessitats de les veïnes i veïns d’arreu del país. Des del municipalisme català seguirem amb la màxima voluntat de mà estesa, col·laboració, lleialtat i treball per impulsar l’agenda municipalista: abordar l’acció climàtica, la qualitat de vida i la prosperitat, en un context d’una forta crisi sanitària, so-
Lluís Soler
President de l’ACM
C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Telèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.cat www.acm.cat
www.acm.cat
Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Joan Morcillo Cap de redacció: David Prat Consell de redacció: Albert Guilera, Santi Valls, Víctor Torrents, Carles Bassaganya, Jordina Moltó, Lluís Maria Corominas, Xavier Tomàs i Francesc Mateu.
Imprès sobre Satimat Green. L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:
Impressió: Editorial MIC La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles. Dipòsit legal: B3434383
154 kg d’escombraries
14 kg de CO2
139 km en un cotxe europeu estàndard
333 kwh d’energia
251 kg de fusta
3.346 litres d’aigua
I 3 I ACM
ACTUALITAT
S‘inicia el període de recollida de propostes per a la redacció de l’Agenda Rural de Catalunya Des del 22 de febrer s’ha posat en marxa el període de recollida de propostes inicials de la ciutadania a l’Agenda Rural de Catalunya. Aquest període s’allargarà fins al 26 de març. L’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Associació de Micropobles de Catalunya i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) formen part de la comissió redactora nomenada per la Comissió Interdepartamental sobre el Despoblament Rural, liderada per la Direcció General de Desenvolupament Rural, per tal d’elaborar una Agenda Rural de Catalunya en consonància amb altres agendes catalanes i europees que dibuixés les línies de desenvolupament rural dels propers anys. El passat octubre, la Comissió Redactora, constituïda per les entitats abans citades, va donar el tret de sortida al procés de redacció, definint les diferents etapes i proposant quins són els reptes del món rural als quals la futura Agenda Rural de Catalunya ha de donar resposta: reforçar la cohesió social i el benestar; afrontar el repte demogràfic; accelerar la transició ecològica; garantir un territori connectat; defensar un sistema agroalimentari sostenible; potenciar la gestió forestal diversificada i resilient; impulsar la innovació
rural i la dinamització social i econòmica; i construir un marc sòlid, proper i eficient de governança. En aquest sentit, el proper dilluns 22 de febrer arrenca el període per fer aportacions a la futura Agenda Rural de Catalunya. Aquesta fase estarà oberta a tothom que vulgui fer aportacions, ja siguin de manera individual o col·lectivament com a entitats, associacions, administracions, agents econòmics o socials. Degut a la delicada situació sanitària que ens envolta, les aportacions es faran mitjançant canals telemàtics: es podran enviar propostes mitjançant un formulari o mitjançant la sessió autogestionada preparada per a les entitats que la vulguin utilitzar. La data
Què és l‘Agenda Rural de Catalunya? El món rural reivindica formar part de les decisions sobre desenvolupament territorial, socioeconòmic i ambiental, com a peça fonamental que és per al desenvolupament sostenible del planeta. Per situar els territoris rurals al centre d’aquest debat hi ha l’Agenda Rural de Catalunya. En consonància amb altres agenda catalanes i europees, entre elles el Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030
I 4 I ACM
límit per a participar serà el 26 de març. Un cop finalitzada la recollida de propostes, es redactarà un documental inicial de l’Agenda Rural de Catalunya que posteriorment serà sotmès a un procés de participació. Aquest constarà de diferents debats territorials per conèixer l’opinió de la població d’arreu del territori i de consultes específiques a entitats i experts en les diferents temàtiques de l’Agenda Rural. Finalment, amb les esmenes recollides, es redactarà el document final de l’Agenda Rural de Catalunya, que serà lliurada a la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural.
Vols participar?
a Catalunya, l’Agenda Rural identificarà i dibuixarà les línies del desenvolupament rural dels propers anys.
Es poden fer aportacions a través de quasevol dels següents mecanismes:
La Comissió Interdepartemantal sobre el Despoblament ha encarregat l’elaboració de l’Agenda Rural de Catalunya perquè, mitjançant un espai de debat, s’analitzin els reptes del món rural i s’identifiquin actuacions que abastin els diferents àmbits de treball.
Formulari: https://www.desenvolupamentrural.cat/formulari E-mail: comunicacio@arca-dr.cat Aportacions obertes fins el 26 de març
ACTUALITAT Quins són els reptes inicials del món rural? 1. Persones i benestar
Reforçar la cohesió social i el benestar mitjançant la millora dels serveis necessaris pel ple desenvolupament de les persones, la igualtat d’oportunitats i el seu acompanyament
4. Territori connectat
Garantir la digitalització, mobilitat sostenible i intel·ligència territorial
7. Innovació i dinamització social i econòmica
Impulsar la innovació rural i la dinamització econòmica i el vigor cultural mitjançant el relleu generacional rural, activitat econòmica, valorització del patrimoni i innovació cultural
2. Repte demogràfic
Afrontar el repte demogràfic en termes d’arrelament social, envelliment amb dignitat, acollida de nova població i creació de noves oportunitats per viure al món rural
5. Sistema agroalimentari
Re-connectar les baules del sistema agroalimentari, relleu generacional agrari i pesquer, cadenes de valor justes, sobirania alimentària, producció i distribució agrària i forestal
3. Transició ecològica
Accelerar la transició energètica, gestió regenerativa dels recursos naturals i protecció dels serveis ecosistèmics, i posar mesures per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic
6. Gestió forestal
Silvicultura, prevenció d’incendis forestals i oportunitats dels aprofitaments no fustaners
8. Governança
Construir un marc sòlid, proper i eficient de governança a través de la reconnexió de les necesitats i realitats urbanes-rurals, un marc legal, sistemes de preses de decisions i implementació de les accions que garanteixin un desenvolupament rural veritable
www.agendaruralcat.cat
I 5 I ACM
ACTUALITAT
Portem la veu del municipalisme català per primer cop als Consell Polítics de l’organisme mundial del Congrés de Governs Locals Units Per primera vegada l’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha participat en els Consells Polítics de l’organisme on hi ha representades més de 240.000 ciutats i regions del món, el Congrés de Governs Locals Units (CGLU). La vicepresidenta de Projecció Exterior i Institucional i alcaldessa d’Anglès, Àstrid Desset, va participar el 9 i 10 de febrer a les reunions que van tenir lloc de forma virtual. La vicepresidenta va participar el 9 de febrer en el Consell Polític sobre el Dret a la Ciutat i Territoris Inclusius i el 10 de febrer en el Consell Polític de Governança territorial. En el primer, el Consell Polític sobre el Dret a la Ciutat, la vicepresidenta Desset va destacar la importància i el paper dels governs locals per garantir l’accés als serveis bàsics, potenciar la integració a la societat, l’accés a la formació i la inserció laboral dels immigrants, especialment els joves immigrants, que sovint esdevenen els més vulnerables. Així, va dir que “els governs locals hem d’oferir respostes a les necessitats dels més vulnerables i, com a administració més propera, cal comprometre’ns a donar acollida a aquells que ho necessiten i ajudar les famílies migrants a integrar-se”. També va reclamar mecanismes per prestar els serveis bàsics des del municipalisme, coordinació entre administracions i va reivindicar
I 6 I ACM
l’educació i la integració en el mercat laboral com a àmbits essencials i imprescindibles. Durant el Consell Polític sobre la Governança Territorial Multinivell i el Finançament Sostenible l’alcaldessa d’Anglès va defensar la importància dels territoris rurals per garantir l’equilibri territorial, evitar el despoblament i potenciar la connectivitat territorial. Segons Desset, ruralitat i urbanitat són dues cares de la mateixa moneda, “una simbiosis que requereix d’un equilibri actiu i diversificat entre l’àmbit rural i l’àmbit urbà”. I ha afegit que “cal posar al centre del debat territorial els aspectes socials, culturals, ambientals i econòmics dels territoris rurals”. Precisament, es va referir
a la Nova Agenda Urbana per “crear una estratègia que promogui el desenvolupament rural i la sostenibilitat urbana” i faci sentir la veu dels municipis petits per contribuir a evitar el despoblament i generar les mateixes oportunitats per a tots els ciutadans, visquin on visquin. El CGLU és l’organització mundial, amb seu a Barcelona, per representar i defensar els interessos de tots els tipus de governs locals i regionals, promoure els seus valors, objectius i interessos, a través de la cooperació. Va néixer el 2004 i representa a més de 240.000 ciutats, regions i metròpolis, i més de 175 associacions de governs locals i regionals.
#DEBATMUNICIPALISTA
L‘11 de març analitzem el nou reglament de Transparència a partir del Decret llei 8/2021 en una jornada adreçada als ens locals En el marc del 40è aniversari de l’ACM iniciem una sèrie de jornades formatives trimestrals temàtiques i d’actualitat. La primera tindrà lloc l’11 de març en format telemàtic i servirà per formar i aportar aclariments al nou reglament de Transparència arrel del Decret llei 8/2021 del 9 de febrer. L’ACM segueix amb les sessions temàtiques i d’actualitat adreçades als ens locals per facilitar-los el dia a dia i actualitzar coneixements i actuacions en base a la nova normativa. Així, aquest març realitzarà una jornada centrada en el nou Decret llei 8/2021 que es va aprovar sobre el reglament de transparència i dret d’accés a la informació pública. La sessió tindrà lloc l’11 de març en format telemàtic i de 10 a 1 del migdia. La voluntat és conèixer a fons aquest nou reglament, sis anys després de l’entrada en vigor de la Llei 19/2014 de transparència i accés a la informació pública i bon govern. Aquest nou reglament desenvolupa conceptes que durant aquest temps han generat problemes interpretatius i de seguretat jurídica. L’ACM, com moltes altres institucions i entitats, va poder participar activament en el procés d’elaboració del reglament
i bona part de les nostres propostes s’hi han incorporat. Per això, la sessió intentarà esvair dubtes en la seva aplicació, especialment per als electes i tècnics dels ens locals.
Finalment, també hem convidat a responsables d’institucions que han d’aplicar i avaluar la Llei i el reglament com la presidenta de la GAIP i un representant del Síndic de Greuges.
La jornada comptarà amb la participació del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, que s’ha responsabilitzat de coordinar i dirigir el procés d’elaboració del nou reglament, amb el secretari de Transparència Jordi Foz, i l’analista de transparència Oliver Gárcía. També donarem veu a persones que van formar part de l’elaboració i aprovació de la Llei 19/2014 i que ara es responsabilitzen d’ens que vetllen per a la transparència als ens locals, com la directora de l’Agència Metropolitana de Transparència i el director de la Fundació Transparència i Bon Govern, vinculada a l’ACM.
Les inscripcions es poden fer a l’apartat de Formació de l’ACM, on hi ha un espai per a la jornada. A continuació teniu enllaços i dades d’interè per tramitar la inscripció:
Informació i Inscripcions 93 496 16 16 continguts@acm.cat www.acm.cat/formacio
Escaneja el codi i apunta’t al canal de WhatsApp I 7 I ACM
ÀMBITS SECTORIALS
Els ens locals rebran finançament de fons europeus El passat 2 de febrer, el Govern de la Generalitat de Catalunya va presentar els 27 projectes emblemàtics per a optar a rebre finançament del fons europeu Next Generation EU. Aquests 27 projectes, inclosos en l’informe Next Generation Catalonia¸ han estat escollits en base a les respostes que van rebre a través del formulari que la Generalitat va facilitar a empreses privades, consorcis i entitats del tercer sector. Els projectes seleccionats han de servir per a transformar sectors amb un pes elevat en l’economia catalana. Són sectors que s’enfronten a canvis profunds en els patrons tradicionals de consum però, alhora, tenen potencial per renovar-se. Amb el doble repte d’assumir-ho en un curt període de temps. En 10 d’ells hi participaran administracions locals: Ajuntaments (Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sant Joan Despí, Reus, Amposta, Igualda), Diputacions, Consells Comarcals (Ribera d’Ebre), i entitats municipalistes. La bústia per a presentar projectes continua oberta fins que la Generalitat i l’Estat facin públiques les convocatòries inicials per a poder sol·licitar aquests fons. Paral·lelament, la Generalitat ha proposat la creació de dos consorcis per impulsar projectes
conjunts en els àmbits de la sostenibilitat i dels serveis de digitalització. I també, s’ha previst la creació d’una comissió mixta de seguiment en que les entitats locals també hi tindran representació. Cal recordar, que aquests 27 projectes són els prioritaris de Catalunya i els que rebran un finançament més elevat, però el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, ja preveu una sèrie de línies de finançament, vehiculades a través de cada ministeri o CCAA, en que també hi haurà finançament per a projectes menors, alguns d’ells, dedicats exclusivament als ens locals.
pea amb una dotació de 1.073 M€. Poden ser per a programes estructurals (FEDER, Fons de Cohesió, FEADER, FEMP, FSE+, FEAGA), amb un 40% de cofinançament, i una gestió descentralitzada des dels Departaments de la Generalitat o els Ministeris. I també per a programes competitius (com l’Horitzó Europa, COSME, LIFE, Erasmus+, Europa amb els ciutadans, Wifi4EU...) amb una mitjana del 80% de cofinançament, una gestió directa de la Comissió Europea i gairebé sempre es necessari el consorci de com a mínim tres entitats de tres països de la UE.
Col·labora amb aquesta secció:
Finalment, remarcar que els ens locals seguiran tenint accés al finançament europeu a través del pressupost pluriennal de la Comissió Euro-
Seguim amb les trobades amb representants universitaris, aquest febrer amb la UOC L’Associació Catalana de Municipis segueix amb la ronda de contactes amb les universitats catalanes. Durant aquest febrer la reunió es va fer amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La trobada va tenir lloc l’11 de febrer amb la participació del president de l’ACM, Lluís Soler, i del secretari general adjunt, Sergi Penedès. Per part de la UOC hi va participar la vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat, Àngels Fitó. La trobada va servir per compartir sinergies en temes de formació, ja que l’ACM realitza des de fa anys Màsters i Postgraus per als treballadors públics locals i els càrrecs electes. En aquest sentit, vol ampliar la col·laboració amb diferents universitats per ampliar la cobertura formativa.
I 8 I ACM
ACTUALITAT JURÍDICA
Mesures urgents per a la implementació i gestió dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU El 4 de febrer es va publicar al DOGC el DECRET LLEI 5/2021, de 2 de febrer, pel qual s’aproven mesures urgents per a la implementació i gestió dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU per a l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic, que va entrar en vigor l’endemà de la seva publicació. Per fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia de la COVID-19, el Consell Europeu, en la cimera celebrada el 21 de juliol de 2020, va adoptar un conjunt de mesures adreçades a la recuperació econòmica, les quals s’articulen mitjançant un doble nivell de resposta: l’instrument Next Generation EU (en endavant, fons NGEU), dotat amb 750.000 milions d’euros, que destinarà al pressupost de la UE finançament addicional obtingut en els mercats financers durant el període 20212024, i un pressupost europeu a llarg termini reforçat per al període 2021-2027. Els pilars del fons NGEU són tres: a) Instruments per donar suport als esforços dels estats membres per recuperar-se, reparar els danys i sortir reforçats de la crisi, com el Mecanisme de Recuperació i Resiliència. b) Mesures per impulsar la inversió privada i donar suport a les empreses amb dificultats amb l’objectiu de rellançar l’economia. c) Aprenentatge de l’experiència de la crisi i, a través del reforçament dels programes clau de la UE, fer que el mercat únic esdevingui més resilient i accelerar la doble transició ecològica i digital. Per poder-se beneficiar dels fons NGEU cal que a nivell estatal i subestatal s’articulin aliances entre els sectors públic i privat i garantir una tramitació administrativa dels procediments àgil, rigorosa i transparent. Amb aquesta finalitat, el Govern de l’Estat va aprovar el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents
per a la modernització de les administracions públiques i per a l’execució del Pla de recuperació, transformació i resiliència. Per a l’aplicació d’aquestes mesures a Catalunya, el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret llei 5/2021, de 2 de febrer, en el qual també s’hi inclouen disposicions d’aplicació als ens locals, específicament als títols 4 i 5, que s’adrecen a tot el sector públic de Catalunya. El títol 4 es refereix a les especialitats en matèria de contractació pública, i segons s’hi preveu a l’article 12.3, es pot aplicar als contractes públics subscrits per qualsevol entitat del sector públic de Catalunya finançats amb fons provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU. S’hi estableix, com a criteri per facilitar la concurrència i la participació de les petites i mitjanes empreses i la presentació de solucions innovadores per part de les empreses emergents, la utilització de les consultes preliminars de mercat. Així mateix, amb l’objectiu d’agilitar i homogeneïtzar procediments, es preveu l’aprovació de plecs tipus de clàusules administratives i models o formularis de prescripcions tècniques. Finalment, es recullen mesures específiques de seguiment del compliment i execució dels contractes i acords marcs. El capítol 3 regula tot un seguit de mesures destinades al seguiment, a l’assessorament i a la supervisió dels contractes objecte d’aquest Decret llei i preveu la creació d’una comissió mixta de seguiment dels contractes esmentats, que estarà formada per representants de la direc-
ció general competent en matèria de contractació pública i de les entitats representatives dels ens locals, si s’escau, així com de les entitats empresarials i organitzacions sindicals més representatives. El títol 5 recull les especialitats en matèria de cooperació interadministrativa i col·laboració publicoprivada. El capítol 1 regula la col·laboració interadministrativa de les administracions públiques de Catalunya i les entitats del seu sector públic i entre aquestes i el sector privat a través de la subscripció de convenis de col·laboració, així com un procediment simplificat per a la seva tramitació. El capítol 2 recull les mesures relatives a la constitució de consorcis de cooperació com a forma de col·laboració per a la gestió dels fons provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU, als efectes de simplificar-ne i agilitar-ne la constitució. El capítol 3 preveu la possibilitat de crear espais de diàleg amb el sector privat. Pel que fa a les disposicions addicionals, en destaquem la tercera i la setena, també per la seva afectació local: Finalment, la disposició addicional setena amplia el termini de vigència dels convenis que es refereixen a la construcció i rehabilitació de centres educatius, que no podrà ser superior a sis anys, i per acord unànime de les parts se’n podrà establir una pròrroga per un període de fins a quatre anys addicionals o l’extinció.
I 9 I ACM
REPORTATGE
Models d‘èxit per reactivar el comerç de proximitat Reportatge en col·laboració amb: Roger Segura
Els ajuntaments han articulat en el darrer any noves línies d’ajuts i han redoblat les accions de promoció i de reactivació per tal de donar un cop de mà al comerç de proximitat, als serveis i a l’hostaleria. El món local s’erigeix com un salvavides per als sectors més afectats per les limitacions d’aforament i d’obertura imposades per contenir la pandèmia de la Covid-19. Un cas d’èxit és el dels Bons Reus, una iniciativa impulsada per l’Agència de Promoció de Ciutat de Reus dins el Pla de Reactivació de la capital del Baix Camp, dotat amb 4,5 milions d’euros. Durant el 2020 l’administració local ha posat a disposició de la ciutadania 600.000 euros en forma de bons de 5 euros de descompte per bescanviar en més de 450 establiments adherits. Els bons s’han exhaurit ràpidament en les tres onades de la campanya i la inversió inicial s’ha multiplicat gairebé per cinc. El principal requisit per poder gastar els vals ha estat fer una compra mínima de 15 euros i, segons l’Ajuntament, els Bons Reus han acabat suposant una injecció de vora 3 milions d’euros per al conjunt de negocis participants. La regidora de
Compradors i vianants al carrer Lloveras, un dels principals eixos comarcials de Reus.
Promoció de Ciutat, Montserrat Caelles, subratlla que els bons “han ajudat les famílies a consumir en uns moments complicats i també han ajudat la resta d’establiments no adherits, que s’han beneficiat de la gran circulació de consumidors pels carrers de la ciutat”. La primera fase dels bons es va adreçar només a la ciutadania de Reus, que podia descarregar-se un màxim de quatre cupons de 5 euros per gastar en establiments que havien estat obligats a tancar totalment. La iniciativa es va anar adaptant i en les fases posteriors s’han inclòs establiments de sectors com l’alimentació o la farmàcia -sempre petites i mitjanes empreses de fins a 50 empleats-, i s’ha estès també a persones no empadronades.
La gerent de l’Agència Reus Promoció, Marta Villalta (esquerra), amb la regidora, Montserrat Caelles.
I 10 I ACM
Els Bons Reus s’inspiren en uns bons culturals impulsats pel govern basc fa uns anys i s’han treballat en el marc de la Taula de Comerç de Reus, un espai de col·laboració publicoprivada que aplega representants de l’administració local i del sector, entre els quals la Cambra de Reus i les principals associacions comercials. Una empresa local ha treballat en el desenvolupament de l’eina informàtica i de la plataforma web, la qual cosa fa que sigui fàcilment exportable.
Reus posa en marxa uns bons amb una dotació de 600.000 euros per bescanviar en més de 450 establiments
Montserrat Caelles, regidora de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus.
REPORTATGE
Una dona observa l’aparador d’una botiga de sabates del carrer Llovera de Reus.
Més de 30 municipis d’arreu de Catalunya i grans ciutats com Madrid, València, Màlaga o León ja s’han posat en contacte amb Reus per conèixer de primera mà els secrets d’aquesta fórmula d’èxit. “És un model que segueix la filosofia de no recórrer únicament a la subvenció, sinó fer una inversió de diner públic al sector privat per augmentar la productivitat i generar un retorn extraordinari. No donem el peix, donem la canya”, defensa la regidora Caelles.
El comerç local de Cambrils s‘agrupa per vendre en línia Enguany s’ha posat en marxa ‘Cambrils Comerç’, una plataforma de venda en línia que compta amb un centenar d’establiments locals adherits. L’espai funciona com a Marketplace local i s’hi poden trobar els productes ordenats per categories o bé fer cerques per productes, servei o establiment. “Estar fora de l’onada tecnològica és perdre competitivitat i, tot i que no vèiem el moment de fer el pas, la pandèmia ens hi ha ajudat”, assenyala el regidor Oliver Klein. ‘Cambrils Comerç’ ofereix la possibilitat de rebre els productes a domicili de la mà d’una empresa cambrilenca de repartiment que s’ha sumat al projecte.
En la mateixa línia, l’Ajuntament ha posat en marxa la campanya ‘Reus per tu’ per donar suport i promocionar el comerç i els serveis, la restauració i l’hostaleria, i la visita als espais turístics i culturals de la ciutat, com el Gaudí Centre i l’Estació Enològica. Reus Promoció estudia crear un nou programa de bons per a d’altres sectors molt afectats per la covid-19 com les acadèmies, els gimnasos i els que organitzen activitats culturals. Per la seva banda, l’Ajuntament de Cambrils prepara, per abans de l’estiu, una campanya de bons per incentivar la despesa al municipi. El regidor de Promoció Econòmica, Oliver Klein, explica que en el seu cas preveuen invertir 200.000 euros en vals de 5 euros perquè en facin ús tant els veïns empadronats com els de segona residència i turistes. A banda del comerç local, es podran fer servir en la
Oliver Klein, regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cambrils
restauració i l’allotjament turístic, amb la condició que representin un mínim del 25% de la despesa. “Durant aquest període esperem una onada de revifalla i d’alegria, que és el que ens fa falta als carrers”, confia Klein.
Cambrils prepara per abans de l‘estiu una campanya de bons per incentivar la despesa L’octubre passat l’Ajuntament va impulsar la campanya ‘Estimo a Cambrils, compro a Cambrils’ amb l’objectiu de reivindicar els avantatges de fer compres de proximitat al comerç local. De bracet amb tres associacions de comerciants que apleguen més de 200 socis, la campanya es va sintetitzar en diver-
El regidor Oliver Klein amb l’equip de Promoció Econòmica de Cambrils.
I 11 I ACM
REPORTATGE
Una botiguera de Cambrils enganxa un cartell de promoció del comerç local.
sos missatges que es van difondre a les xarxes i que s’han plasmat en cartells que omplen els aparadors dels negocis del municipi. El comerç local també s’ha unit en una plataforma de comerç en línia pionera.
Un client a la joieria Eduard’s de Cambrils.
Mentrestant, l’Ajuntament de Cambrils manté els ajuts ‘Suma i sumem a la promoció econòmica’, que s’adrecen als titulars de noves activitats que s’implantin a la ciutat durant el període 2019-2021. La iniciativa ja suma tres edicions i atorga imports d’entre 150 i 300 euros per a aquells empresaris que fomenten la reobertura de locals tancats, l’ocupació de dones i joves, o d’aturats de llarga durada.
Actualment, el consistori cambrilenc està tramitant la concessió d’un primer paquet d’ajudes amb un import de 200.000 euros per a les empreses afectades per la covid-19 i també preveu articular una segona línia amb aquesta mateixa dotació econòmica que, com a novetat, podria obrir-se als allotjaments turístics. Les subvencions s’adjudiquen en concepte de pagament de despeses vinculades a l’activitat habitual que s’han hagut d’assumir malgrat el cessament obligatori, de lloguer i costos d’adequació per complir les normes sanitàries i de seguretat.
La campanya ‘Estimo Cambrils, compro a Cambrils‘ reivindica els avantatges de fer compres al comerç local
Material de promoció del comerç i la restauració de Cambrils
Espai de Coworking de la Torre del Llimó de Cambrils.
I 12 I ACM
Des del Centre de Promoció Econòmica de Cambrils, situat a la Torre del Llimó, l’administració local ofereix espais de treball compartit pensats per a allotjar empreses i persones emprenedores amb unes condicions d’arrendament molt competitives. L’equipament, estrenat el 2017, disposa de vuit despatxos privatius i de vuit estacions de coworking que estan pensades com un espai per començar a caminar i a créixer.
Mira el reportatge també en vídeo aquí:
FORMACIÓ
Editem una Guia específica per fomentar la ciberseguretat dels ajuntaments i ens locals L’Associació Catalana de Municipis acaba d’editar una guia per millorar la seguretat i conscienciar sobre els riscos dels sistemes i tecnologies de la informació a l’administració local. La publicació, que s’ha fet en col·laboració amb l’empresa Light Eyes, dona una sèrie de recomanacions per convertir els ens locals en llocs més cibersegurs. Tots els ens locals catalans associats a l’entitat (ajuntaments, consells comarcals, entitats municipals descentralitzades i diputacions) han rebut un exemplar de la ‘Guia de Ciberseguretat per Ajuntaments i entitats locals’. Es tracta d’una publicació que va adreçada tant a les administracions locals en general, com als tècnics que hi treballen i als càrrecs electes locals. Així, la Guia està distribuïda en aquests tres àmbits. La part general dona informació que tot usuari ha de conèixer per aprendre les bases de la ciberseguretat i quines recomanacions generals cal seguir. La
part adreçada als electes dona una visió més executiva i aporta coneixements més pràctics centrats en aquest perfil polític. I finalment, la part adreçada als treballadors d’administracions locals és més tècnica i centrada més en configuracions de seguretat. L’objectiu de la publicació és evitar i protegir-se d’atacs que, cada vegada més, reben les institucions públiques i sent conscients que les administracions tracten amb dades importants dels ciutadans. La publicació d’aquesta guia ha estat possible amb les indicacions i assessorament de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, amb la qual es pretén endegar diferents accions de sensibilització i divulgació de mecanismes de prevenció de ciberatacs, que en els darrers anys s’han prodigat de forma intensa a les administracions locals. A més, en un entorn de teletreball habitual per part de molts treballadors públics i de la utilització de maquinari i programari fora de les seus corporatives, aquests riscos i atacs han augmentat exponencialment.
La nostra entitat en els mesos de confinament, especialment als mesos d’abril i maig, ja va realitzar formació focalitzada pels electes anomenada “Les cinc qüestions bàsiques de ciberseguretat en el teletreball”.
La Guia es complementa amb accions formatives en ciberseguretat per als ens locals La publicació de la ‘Guia de Ciberseguretat per Ajuntaments i entitats locals’ anirà acompanyada d’una sèrie d’accions formatives en matèria de prevenció, seguretat i pautes per a una millor protecció de les eines corporatives i personals, que s’adreçarà a tots els ens locals associats de l’ACM. Així, està previst que l’ACM es faci càrrec d’un curs a distància d’una càrrega lectiva de 20 hores per almenys una persona de l’administració local. Amb aquesta formació, que es realitza en la modalitat d’autoformació a distància, es pretén
que, com a mínim, un electe o tècnic de l’administració conegui els riscos, forma d’actuar i accions de prevenció que ha de tenir en compte en temàtica de ciberseguretat. L’autoformació consta de diferents mòduls amb continguts teòrics, videos i material pràctic que permeten tenir una major capacitació dels electes i del personal adscrits a l’administració local per tal d’evitar o fer menys lesiu els atacs informàtics que estan rebent les administracions locals. Aquest curs també anirà acompanyat d’una jornada explicativa amb ajunta-
ments que han patit atacs informàtics, per tal de replicar aquelles mesures que els han estat útils per restablir la normalitat. Algunes de les experiències que seran exposades són les de Cambrils, Arenys de Mar i l’Escala.
Inscripcions i informació 93 496 16 16 / Ext. 201 formacio@acm.cat www.acm.cat/formacio I 13 I ACM
FORMACIÓ
Encetem les accions formatives AFEDAP 2021 per als mesos de febrer i març amb més de 20 propostes en format online A mitjans del mes de febrer van començar les accions formatives integrades en el Pla Agrupat AFEDAP 20221, el programa formatiu no presencial que l’ACM lidera juntament amb les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida. En total s’ofereixen 20 cursos adreçats als treballadors públics locals, així com els que cada diputació realitza pel seu respectiu territori. Aquest nou programa formatiu està pensat per als mesos de febrer i març. És una primera oferta de cursos i tallers pensada per a realitzar de forma no presencial i tractar temàtiques molt específiques. En aquesta primera convocatòria del 2021 segueixen havent-hi cursos centrats en la gestió de la pandèmia Covid-19 i en àmbits com la gestió assistencial i d’atenció a les persones o la reactivació dels municipis. Però l’oferta també se centra en monogràfics molt específics i d’actualitat com poden ser la Llei de Pressupostos generals de l’Estat o la nova Llei de Facilitació de l’activitat econòmica, que recentment va ser aprovada al Parlament de Catalunya. En aquesta proposta formativa també es repeteix alguns continguts, com és el cas d’un centrat a les polítiques municipals i les polítiques d’estímul econòmic durant la pandèmia. També destaca un curs de cinc sessions sobre aspectes de la contractació pública, com la contractació per urgència i emergència, la gestió dels contractes menors o la fun-
Col·laboren amb aquesta secció:
I 14 I ACM
Sessió virtual del 19 de febrer en el curs sobre la ‘Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2021’
ció del responsable del contracte, del qual se’n realitzen dues edicions.
tades. Està previst que durant el mes d’abril s’ofereixin més propostes formatives.
El fil conductor de la majoria de sessions, és de sessión molt especialitzades, i amb un focus pràctic o de replicabilitat en l’àmbit local. Un exemple, és el webinar sobre l’ús dels drons a diferents serveis públics locals (seguretat pública, urbanisme,..,), un àmbit que fa uns anys no existia i que ara genera noves competències i casuístiques per als ens locals. En aquest cas, el curs es realitza en dues edicions per oferir més capacitat d’alumnes. Altres opcions són cursos sobre el règim electoral local, la gestió de la incertesa i el canvi, o l’ètica aplicada en la gestió dels serveis socials.
El Pla Agrupat AFEDAP 2021 va tenir molt èxit durant el 2020. A causa de la pandèmia es va haver d’adaptar ràpidament al format online i es va convertir en una gran plataforma de formació per als treballadors públics locals que estaven teletreballant. Així, més de 9.000 persones vinculades a l’administració local van passar per les aules virtuals a través d’un centenar de cursos.
Tota l’oferta formativa AFEDAP i d’altres accions es pot consultar a la web de l’ACM: www.acm.cat/formacio. Les places són limi-
Informació 93 496 16 16 / Ext. 201 formacio@acm.cat www.acm.cat/formacio
FORMACIÓ
Posem en marxa la la 4a edició del Postgrau en Lideratge i Governança local, per primer cop, amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra L’ACM, a través de la Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes, va donar el tret de sortida el 18 de febrer a la quarta edició del Postgrau en Lideratge i Governança Local. Més d’una vintena d’electes del territori cursaran aquesta diplomatura en format semipresencial. Per primera vegada, l’acció formativa es realitza en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra Barcelona School of Management. Així, les classes presencials es realitzen a les instal·lacins de la UPF al carrer Balmes de Barcelona. El president de l’ACM, Lluís Soler, va destacar que l’ACM ha realitzat moltes accions de formació i de “millora de les capacitats dels treballadors públics locals, però també cal millorar les capacitats d’aquells que dirigeixen i governen el país o fiscalitzen des de l’oposició”. Així, la Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes (FAAEE) s’hi dedica especialment, ja que “la formació contínua, la innovació i l’excel·lència són fonamentals per als gestors públics i especialment per a les persones vinculades al municipalisme”. Com a exemple, va posar el 2020 quan als mesos d’abril i maig des de la FAAEE es va potenciar la formació per afrontar el tele-
La inauguració es va fer de forma presencial a la UPF-BSM, però amb mesures de distància i prevenció.
treball i les reunions a distància o la ciberseguretat en plena pandèmia, o les quatre edicions per millorar la capacitació en la comunicació i oratòria on hi van prendre part més de 220 electes. Aquest desembre passat també es va iniciar una nova edició, la 7a, del Màster en Govern Local per a electes de la demarcació de Barcelona. L’objectiu del Postgrau en Lideratge i Governança Local és adaptar les polítiques i processos de govern i gestió pública a la constant evolució dels països i les organitzacions. Al mateix temps, pretén facilitar i treballar els coneixements necessaris per proporcionar les claus pel desenvo-
lupament de les habilitats directives, de lideratge i gestió d’equips que permetin i possibilitin la transformació de les organitzacions locals. El programa es desenvolupa en tres eixos de coneixement que responen als objectius en relació a l’actuació política i gestió pública, la comunicació i acció política, i el perfeccionament del lideratge i de les competències personals. S’estructura en 6 mòduls formatius i 7 assignatures. El Postgrau tindrà lloc els dijous i comptarà amb un total de 8 sessions presencials i 32 de virtuals. S’allargarà fins al mes de febrer del 2022.
Al març iniciem el novedós Postgrau en gestió i promoció dels actius locals A principis de març, l’Àrea de Formació de l’ACM posa en marxa un nou Postgrau. Es tracta d’una novetat: gestió i promoció dels actius locals. Aquesta diplomatura s’impartirà en format semipresencial i se centrarà en els instruments existents per contribuir al desenvolupament local, la promoció econòmica i la gestió pública dels actius territorials des de l’administració pública. També avaluarà quina concertació público-privada és la possible i òp-
tima per revaloritzar el territori amb la finalitat de preservar els recursos naturals, el paisatge, el patrimoni i la cultura, i generar un desenvolupament sostenible. Està enfocat des d’una perspectiva transversal i interdisciplinària i aborda diverses òptiques: desenvolupament econòmic, emprenedoria i finançament, economia verda i/o circular, medi ambient, territori paisatge, turisme, oci, hosta-
leria, patrimoni material i immaterial, cultura, gestió d’espectacles i museus.
Informació 93 496 16 16 / Ext. 201 formacio@acm.cat www.acm.cat/formacio I 15 I ACM
CENTRAL DE COMPRES
La Central de Compres ja és neutra en carboni L’ACM s’ha fixat en aquest mandat, la lluita la lluita contra l’emergència climàtica, com a una de les 3 màximes prioritats de l’agenda municipalista, juntament amb la qualitat de vida i la prosperitat econòmica, i en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides i l’Agenda 2030. L’entitat municipalista de referència ha fet un pas més en assolir la neutralitat en carboni en la Central de Compres del món local, que posa a l’abast diversos productes i serveis als ens locals d’arreu del país. Fruit d’aquest compromís, l’ACM ha calculat les emissions de gasos d’efecte hivernacle corresponents a la petjada ecològica de la Central de Compres i ha centrat els esforços en disminuir aquesta quantitat per ella mateixa i també en ajudar a reduir-la en els ens locals a través dels serveis que adquireixen. Així, un dels avantatges de la compra agregada realitzada a través de la Central de Compres de l’ACM és que permet reduir en un 98,5% les emissions de CO2 respecte a una compra de forma desagregada. Aquestes dades es basen en un càlcul dels serveis prestats per la Central de Compres durant el 2019 que van ser de 3.752 serveis prestats i el que hauria suposat haver-los prestat de forma individual i descentralizada amb les pertinents despeses energètiques, hores de feina i desplaçaments. L’estalvi d’emissions de CO2 equivalent amb la compra agregada que ofereix la Central de Compres és d’un 91% per als ajuntaments, independentment de la mida del municipi.
Mira el vídeo:
Segons el president de l’ACM, Lluís Soler, “quan parlem de canvi climàtic, ho palpem en el dia a dia dels nostres pobles i ciutats. Per això des del municipalisme català ens situem, com no podia ser d’altra manera, al capdavant de la lluita contra l’emergència climàtica”. Per la seva part, el secretari general adjunt de l’ACM, Sergi Penedès, explica que “intentem neutralitzar les emissions de CO2 anuals invertint en projectes que ajudin a disminuir les emissions. El nostre objectiu és que a finals del 2021 podem dir que no només la Central de Compres, sinó tota l’ACM és neutra en emissions de CO2”. Des l’any 2015 l’ACM proveeix als ens locals energia 100% renovable i en els darrers anys ha buscat oferir solucions tant per reduir el consum energètic (enllumenat públic LED, vehicles híbrids i elèctrics) com per a l’autoconsum (calderes de biomassa i plaques fotovoltaiques). També s’ha fet una aposta decidida per incloure clàusules mediambientals en tots els acords marc licitats. I l’estalvi en petjada de carboni és notable en els productes amb criteris ambientals: enllumenat LED (-74% d’emissions de CO2/
Oferim un catàleg de productes i proveïdors d’elements de protecció (mascaretes, gels, guants, etc) a disposició dels ens locals Consulta’l a www.acm.cat I 16 I ACM
eq. hora de llum respecte a un enllumenat convencional), paper reciclat (-95% d’emissió de CO2 / kg paper), calderes de biomassa (-90% de CO2/kWh any respecte a calderes de gasoil), vehicles elèctrics (entre un 57 i 98% menys de CO2/ eq. km respecte al vehicle convencional). Recentment s’ha adjudicat el contracte de maquinària per a la brigada (un 27% ja és maquinària elèctrica) i durant el primer trimestre del 2021 s’adjudicarà l’acord marc de mobilitat sostenible que posaran a disposició dels ens locals una àmplia oferta de vehicles elèctrics i híbrids (després de 2 anys i mig el 37% dels vehicles adquirits ja són elèctrics i el 31% híbrids). Aquests dos acords marc han permès reduir els consums de combustible fòssil, i junt amb el de subministrament i instal·lació d’enllumenat públic LED (més de 200 ens locals ja en fan ús), són les solucions més utilitzades pels ens locals per reduir el consum energètic. Durant aquest 2021 està previst desenvolupar l’acord marc de subministrament de plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum.
CENTRAL DE COMPRES
Ja són 142 els ens locals que han contractat el servei d’auditoria pública i control financer de subvencions Després de poc més d’un any de vigència, el servei d’auditoria pública i control financer de subvencions, que ofereix la Central de Compres de l’ACM, compta ja amb 142 ens locals adherits. Els darrers a fer-ho han estat l’ajuntament de Súria i EPEL Sant Cugat. El servei d’auditories s’està contractant tant des dels propis ajuntaments pels seus ens dependents com des d’aquestes entitats directament. Evidentment les entitats dependents s’agrupen a l’entorn de les entitats locals de major dimensió i és per aquesta raó que l’ajuntament de Barcelona ha contractat el servei d’auditories per a 46 ens adherits, Vilanova i la Geltrú per 9, Terrassa també per 9 i la Diputació de Girona per 6, entre d’altres. Tot i la preferència per fer una contractació des del mateix ens local, són molts els ens dependents que han decidit fer-ho des de les seves pròpies unitats de contractació: Badalona Comunicació, Escola Bressol de Cambrils, Promoció i Desenvolupament de Roses, Patronat Municipal de la Cova – Museu de l’Espluga de Francolí, Aigües de Blanes, Reus Esport i Lleure, el Consorci del Museu de Lleida, etc. Aquest servei és una eina eficaç pel control efectiu de la totalitat del pressupost general consolidat de l’ens local, i ofereix la possibilitat de triar entre la contractació de cinc lots:
1. Auditoria de comptes i auditories de compliment de la legalitat (RD 424/2017) 2. Auditoria de compres i auditories de compliment de la legalitat (auditoria obligatòria)
Podeu consultar més informació a https:// www.acm.cat/compres/productes/auditoria-publica-i-control-financer o bé contactar a través de correu electrònic a centraldecompres@acm.cat i també per telèfon al 93 496 16 16 extensió 212
3. Auditoria operativa. 4. Control financer de subvencions. 5. Altres treballs en els plans anuals de control financer. Cal subratllar que cadascun d’aquests lots està dividit en sublots provincials per a les demarcacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona; que s’han adjudicat a diverses empreses
Informació 93 496 16 16 centraldecompres@acm.cat www.acm.cat/compres
I 17 I ACM
40 Defensem i representem la veu dels pobles i ciutats de Catalunya
anys al servei del municipalisme català
Assessorem i donem eines i suport als ens locals
Oferim un ampli catàleg de productes i serveis
Oferim formació online i presencial per donar un millor servei a la ciutadania
PÀGINA ESPECIAL
Laboratori SmartCatalonia, l’espai d’innovació per a empreses i municipis Què defineix un municipi intel·ligent? Les ciutats tenen cada cop més impacte en el desenvolupament del país i, per aquest motiu, és imprescindible donar una resposta eficient a les demandes socials. Els Ajuntaments tenen el repte d’evolucionar cap a nous models de gestió del territori i les tecnologies de la informació i la comunicació, les anomenades TIC, suposen un element rellevant per aconseguir-ho i potenciar, alhora, el valor socioeconòmic i sostenible del municipi. Però el concepte smart city no se centra únicament en projectes innovadors que condueixen al creixement d’un territori. Un municipi és intel·ligent quan actua seguint les demandes i necessitats de la seva ciutadania. Si bé el factor tecnològic és important, encara ho és més el fet d’apostar per la innovació que assoleixi objectius com reduir l’impacte mediambiental, millorar la qualitat de vida, facilitar la mobilitat, incrementar l’eficàcia i l’optimització dels recursos o crear i atraure oportunitats de negoci. Des d’un punt de vista tecnològic, l’anomenada Internet de les Coses dona sentit a les smart cities. La connexió que s’estableix entre dispositius ha evolucionat fins a connectar edificis, vehicles, electrodomèstics o comptadors. La nova realitat sorgida de la connectivitat comporta altres formes de gestionar infraestructures i serveis, però també empreses, comunitats i llars. En aquest escenari, la Generalitat de Catalunya impulsa l’estratègia SmartCatalonia amb la intenció de desenvolupar projectes que converteixin el territori en una regió intel·ligent i de referència internacional. En el marc d’aquesta estratègia sorgeix el Laboratori SmartCatalonia, una comunitat de municipis i entitats territorials que ofereixen els seus espais perquè petites i mitjanes empreses puguin provar les seves solucions tecnològiques. L’objectiu de la iniciativa és dual, ja que, d’una banda, per-
met impulsar el sector tecnològic oferint accés a les empreses a infraestructures i equipaments i, d’una altra, potencia la innovació oberta als municipis gràcies a la participació en pilots. Actualment, el Laboratori SmartCatalonia és l’espai d’innovació per a més de 50 municipis i 111 empreses. Aquesta xarxa ha generat més d’una trentena de projectes i pilots en àrees com l’educació, la mobilitat, el medi ambient, la seguretat i la promoció d’administracions locals obertes i digitals. Les iniciatives originades en el Laboratori SmartCatalonia donen sentit al concepte de smart city, ja que es basen en les necessitats dels Ajuntaments que s’hi adhereixen. Per exemple, en l’àmbit mediambiental, l’Ajuntament de Tona ha implementat una solució tecnològica de videovigilància per controlar conductes inadequades en àrees d’aportació de residus domèstics. Altres ciutats, com Sabadell i Girona, han creat un mapa de soroll i de contaminació municipal per avaluar l’impacte acústic i ambiental, respectivament. En àmbits com la mobilitat, l’Ajuntament de Maçanet de la Selva ha aconseguit reforçar la vigilància instal·lant càmeres de seguretat amb un programari d’intel·ligència artificial i, en matèria d’optimització energètica, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat ha millorat el
control del consum gràcies a una solució basada en intel·ligència artificial. Compromès amb el foment de la innovació en l’administració local, el Laboratori SmartCatalonia treballa els projectes incentivant la descentralització territorial i promovent solucions d’avantguarda que esdevinguin referents per a futurs pilots. Un bon exemple és el de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, que actualment està provant una solució que servirà per al desenvolupament de tecnologies de vehicle connectat. Alhora, també ofereix suport i assessorament a Ajuntaments que desitgen dotar de caràcter innovador les licitacions i els processos de compra pública. Amb aquesta iniciativa, el Laboratori culmina el seu objectiu de crear una xarxa d’administracions locals que impulsen projectes disruptius per adoptar noves formes de complir els plans d’acció municipals. Apuntar-se al Laboratori SmartCatalonia no suposa cap cost per als Ajuntaments i empreses. Inscriviu-vos enviant un correu a smartcatalonia@gencat.cat amb una breu explicació de l’organització que representeu. Més informació a: www.laboratori.smartcatalonia.gencat.cat.
I 19 I ACM
AGENDA MUNICIPALISTA Acció climàtica
El Vendrell tindrà contenidors d‘escombraries intel·ligents Els barris del Puig i del Pèlag d’El Vendrell incorporaran la recollida de residus mitjançant contenidors intel·ligents. Per obrir els dipòsits de matèria orgànica i de rebuig (el de color gris) els veïns hauran d’utilitzar una targeta. La incorporació de contenidors intel·ligents pretenen augmentar el nivell de reciclatge per aprofitar el material i reduir els costos del trasllat als abocadors.
Pla general del sistema instal·lat a la sortida just abans de la riera. Foto: ACN
Santa Coloma de Farners posa en marxa un sistema pioner per retenir residus i evitar abocaments a la riera L’Ajuntament de Santa Coloma de Farners i l’empresa Aigües Colomenques han posat en marxa un sistema pioner al territori, que permet retenir els residus i evitar abocaments a la riera del poble. Es tracta d’una prova pilot que està pensada especialment per a dies de fortes precipitacions. El sistema consta d’un suport fix d’acer inoxidable, on estan subjectes quatre malles que capturaren els residus flotants. En el seu conjunt, el sistema pot arribar a suportar fins a més de 400 kg de pes. La instal·lació d’aquestes xarxes permetrà retenir la brossa que arrossega el clavegueram en períodes de forts aiguats i que acabaven a la riera. La voluntat de l’empresa és poder portar el sistema a altres localitats. Per això, Aigües Colomenques durà a terme periòdicament el monitoratge d’aquesta prova per tal de millorar-ne l’efectivitat. La voluntat del consistori i de la companyia és implementar mesures per millorar l’eficiència de la resposta davant impactes d’origen natural com són els episodis de pluja extrema.
Estar al dia de l’actualitat del món local
I 20 I ACM
L’Ajuntament d’El Vendrell ja va explicar que implantaria diferents models de recollida eficient en funció de la tipologia urbana de cada zona. Així, a finals d’any a Nou Vendrell, Sant Vicenç de Calders i Torreblanca va activar la recollida porta a porta, ja que són zones d’habitatges unifamiliars. Amb aquest sistema els veïns han de deixar a la porta de les seves cases els diferents residus amb un dia concret per a cada un dels materials. Però la tipologia essencialment de blocs de pisos al Puig i al Pèlag aconsellen els contenidors intel·ligents per a una major eficiència. Amb aquest sistema els veïns disposaran d’una targeta per obrir els contenidors de residus orgànics. La targeta també permetrà obrir el dipòsit de rebuig. Els contenidors estaran instal·lats durant la primavera.
Un contenidor intel·ligent, instal·lat a Girona. Foto: ACN
3 raons
Rebre tota l’oferta formativa de cursos, jornades i postgraus
per rebre el butlletí electrònic de l’AMC Rebre informació d’interès local
Com puc rebre el butlletí electrònic? Envia un mail a comunicació@acm.cat indicant l’assumpte Butlletí electrònic
AGENDA MUNICIPALISTA Qualitat de vida
Vidreres reparteix mascaretes gratuïtes cada dijous a mercat L’Ajuntament de Vidreres posa 3.000 mascaretes a disposició de la ciutadania de forma totalment gratuïta. Per tal que tothom pugui tenir cura de les mesures sanitàries, des del dijous 4 de febrer es va fer el primer repartiment de mascaretes a tots els clients del mercat setmanal. En el marc de la campanya ‘Posa’t la mascareta’ que porten a terme els joves del programa JOB e-LOGIS de la Fundació Universitària Martí l’Humà, s’aniran repartint fins a esgotar existències. Segons la regidora de Sanitat, Eva Madrenys: “aquest projecte és important per fer pedagogia entre la ciutadania sobre la importància de dur sempre ben posada la mascareta, mans netes i mantenir la distància social. Des de l’Ajuntament posem gran esforços en fer que els vidrerencs i vidrerenques facin cas de les mesures de precaució i creiem que ara és també un bon moment per fer un especial incís”.
Parada per repartir mascaretes al mercat setmanal de Vidreres. Foto: ACN
Un operari instal·lant els nous semàfors. Foto: Ajuntament de Girona
L’Ajuntament de Girona instal·la semàfors acústics per a les persones invidents en sis punts més de la ciutat L’Ajuntament de Girona ja compta amb un total de 131 passos de vianants que compten amb aquest sistema de semàfors acústics per a les persones invidents. Concretament, els darrers aparells es van col·locar durant el febrer a les cruïlles del carrer de la Séquia amb la Gran Via de Jaume I; del passeig d’Olot amb el carrer del Montnegre; de la rambla de Xavier Cugat amb l’avinguda de l’Amical Mauthausen i el carrer de Fontajau; de l’avinguda de Lluís Pericot amb els carrers de Sant Salvador d’Horta i del Marquès de Caldes de Montbui; i als passos de vianants del passeig d’Olot, davant el centre educatiu FEDAC Sant Narcís, i de la carretera de Taialà, davant l’escola de Taialà (entre els carrers del Cervino i de Josep Maria Prat i Roca). La ubicació dels semàfors es va consensuar amb l’agència de l’ONCE a Girona i persones afiliades a l’organització.
Prosperitat
Figueres reparteix 200.000€ en vals de compra entre joves i majors de 65 anys Figueres ha començat a repartir durant el febrer vals de compra per a un centenar d’establiments comercials i de restauració. S’hi destinen 200.000 euros que es reparteixen en vals de 10 euros, dos per persona. Hi poden optar les persones d’entre 18 i 25 anys, i els majors de 65. La mesura pretén servir per incentivar la compra als negocis que estan patint des de fa temps per les conseqüències de la pandèmia. Els vals es poden bescanviar fins al 14 d’abril i formen part de la campanya ‘Comprem a Figueres’.
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, el regidor de Promoció, Jesús Quiroga, i la regidora de Comerç, Ester Marcos. Foto: ACN
I 21 I ACM
LOCALRET
Formant els lideratges de la transformació digital dels municipis L’any passat el Consorci Localret va arribar a un acord amb La Salle – Universitat Ramon Llull amb l’objectiu d’establir una col·laboració estratègica per a la realització d’activitats orientades a la transferència de coneixement en l’àmbit digital a les persones del món local, tant electes com treballadores, i per a l’elaboració de propostes que permetin accelerar i facilitar el procés de transformació digital dels municipis de Catalunya.
En el marc d’aquesta col·laboració, presentem el Programa Executiu en Transformació Digital en la seva edició especial per a municipis impartit per La Salle – Universitat Ramon Llull. Un programa innovador dirigit al món local amb l’objectiu de formar equips de persones per tal de liderar, planificar i executar la transformació digital dels seus municipis.
que siguin perfils complementaris: responsable polític, gerencial i TIC, per tal de garantir l’èxit dels processos de transformació digital dels municipis. També innova perquè és un procés de formació amb output, és dir, en finalitzar el programa cada Ajuntament surt amb un pla de transformació digital. I, és innovador en si mateix, per tal que els ajuntaments siguin innovadors, entenent la potencialitat de les tecnologies disponibles, entenent els reptes d’una ciutadania cada vegada més digital i disposant d’un full de ruta clar per tal d’implementar el model de municipi digital que cada ciutat o poble vol ser.
Algunes de les característiques que el fan innovador són que el programa de formació es proposa a equips de tres persones per Ajuntament amb l’objectiu
L’inici del curs està previst per al proper 9 d’abril, és proposa en un format híbrid presencial i en línia, i el seu nombre de participants estarà entre els 7 i 12 ajun-
El primer resultat d’aquesta treball conjunt va ser la celebració d’un cicle de webinars que es va iniciar el juny de 2020 i que tindrà continuïtat durant el present any.
I 22 I ACM
taments. El programa atorga un títol d’expert universitari per la Universitat Ramon Llull, i 15 crèdits ECTS. Per tal de tenir més informació detallada del seu format, continguts i ponents, podeu visitar http://www.localret.cat/programaexecutiu o posar-vos en contacte amb l’àrea d’admissions de La Salle Barcelona al telèfon 932902419 o per correu a l’adreça admissions@salle.url.edu.
ENTREVISTA
Pol Pagès: “Sortirem de la pandèmia amb una indústria competitiva que generi llocs de treball de qualitat” Pol Pagès (ERC) Alcalde de Sant Quintí de Mediona Professió: Professor Habitants: 2179 Pàgina web: santquintimediona.cat
El Pol Pagès (ERC) és alcalde del municipi de Sant Quintí de Mediona (2179 habitants), a l’Alt Penedès, des de l’any 2015. Pagès va tornar-se a presentar a les eleccions municipals del 2019, aconseguint una nova victòria amb majoria absoluta al municipi i revalidant l’alcaldia. El balanç que fa des que és alcalde és “molt positiu”, ja que “hem ajudat transformar Sant Quintí en molts aspectes, hem renovat la majoria de carrers del centre per fer-los mes funcionals i accessibles, també al barri del Vilet, un barri que corria riscos de degradar-se i s’ha aconseguit revertir la situació per també atreure gent jove” i assegura que aquestes millores s’han vehiculat “bàsicament desenvolupant un pla de barris, que ens ha condicionat els dos mandats”. Alhora, Pagès apunta que “també hem fet créixer l’economia, hem doblat els llocs de feina al polígon industrial, hem crescut en fàbriques...” i conclou que “hem passat de ser un municipi amb una situació econòmica complicada amb un municipi completament viable, podent oferir bons serveis”. Valorant encara els anys de mandat amb el batlle quintinenc al capdavant, destaca que “del que estic més contents és que des del 2019, a Sant Quintí hi ha institut escola que permet la formació integral en el mateix centre tant des dels 3 anys fins als 16”.
“Cal sortir de la pandèmia sense deixar a ningú enrere, especialment els joves que han vist com les perspectives del seu futur han canviat radicalment“
L’alcalde de Sant Quintí de Mediona explica que es va tornar a presentar perquè “Sant Quintí necessita un govern preparat, rigorós i un alcalde honest i que treballi per la transformació a favor del seu poble i la seva gent” i assegura que ser alcalde “implica molta responsabilitat, voler escoltar a tothom, generar el màxim de consensos possibles i implica bàsicament prendre decisions i definir un projecte”. L’impacte de la pandèmia ha provocat, inevitablement, un canvi de plans en tots els ajuntaments del país, també a Sant Quintí de Mediona. En aquesta línia Pagès explica que “cal sortir de la pandèmia sense deixar a ningú enrere, especialment els joves que han vist com les perspectives del seu futur han canviat radicalment. Cal crear llocs de feina pel jovent, garantir serveis d’atenció a les persones grans, ser part de la transició ecològica des de la manera més descentralitzada possible i alhora contribuir per una societat més justa, lliure i feminista” i afegeix que “ara cal prioritzar les accions de reactivació econòmica, fomentar el teixit productiu del municipi com per exemple el comerç i molt especialment la restauració. Alhora, caldrà aplicar mesures socials perquè ningú quedi enrere i garantir que tothom es pot desenvolupar amb condicions dignes al municipi” i assegura que “sortirem de la pandèmia amb una indústria competitiva que generi llocs de treball de qualitat i que creï sinergies amb les empreses locals”.
Sobre les accions que no s’han pogut fer, Pagès explica que “m’hagués agradat molt haver fet inversió pública per remodelar habitatges vells i donar-los-hi vida, però econòmicament i tècnicament hem tingut el vent de cara”.
I 23 I ACM