424 Abril 2021
La revista del municipalisme català
Gairebé la meitat d’electes són dones, però només hi ha un 23% d’alcaldesses Cada vegada hi ha més acaldesses al capdavant dels municipis catalans. La paritat, però, encara està lluny. Per això, conversem amb quatre alcaldesses per conèixer el punt de vista femení en la política local. Pàg. 6-8
Castellterçol. El Moianès
ACTUALITAT
#DEBATMUNICIPALISTA
Llum verda a la nova Fundació Municipalista d’Impuls Territorial
Més de 500 electes i tècnics locals participen en el debat municipalista del nou reglament de transparència
Pàg. 4
Pàg. 18
SUMARI
Castellterçol
El municipi de Castellterçol està situat a la comarca del Moianès. Compta amb una superfície de 31,6 quilòmetres quadrats i uns 2.500 habitants. Castellterçol va néixer entorn d’un castell estratègic i deu el seu nom a Terçol o Terciolus, el cavaller que va edificar la fortificació. El primer document, el més antic del Moianès, data de l’any 898. És el poble natal d’Enric Prat de la Riba, un dels catalans més influents a nivell municipal que va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya. Precisament, hi destaca la Casa-Museu Prat de la Riba o el Castell i l’Església de Sant Fruitós. Gentilici: castellterçolenc i castellterçolenca. La festa major se celebra el quart cap de setmana d’agost. El seu alcalde és Isaac Burgos (CeP).
www.castelltersol.cat
ACTUALITAT
ACTUALITAT
REPORTATGE
Es constitueix la nova Fundació Municipalista d’Impuls Territorial (FMIT)
Acord entre Generalitat, administracions locals i Endesa per abordar la pobresa energètica
Municipalisme en clau femenina. Parlem amb alcaldesses sobre la seva visió i la presència de les dones al món local
Pàg. 4
Pàg. 5
Pàg.6-8
#DEBATMUNICIPALISTA
FORMACIÓ
ENTREVISTA
Analitzem els novetats que incorpora el nou reglament de transparència en un debat amb 500 tècnics i electes locals
Quasi 900 persones han passat pels cursos no presencials del mes de febrer i març del Pla agrupat AFEDAP 2021
Entrevista a l’alcaldessa de Vic, Anna Erra
Pàg. 13-14
Pàg. 16
Pàg. 23
I 2 I ACM
EDITORIAL
Municipalisme és feminisme D’aquí a poc farà 42 anys, en les primeres eleccions municipals democràtiques després de la fosca etapa franquista, que guanyaven les eleccions 21 alcaldesses, representant només un 2% de municipis liderats per dones d’entre tots els municipis del país. Des de llavors, mandat rere mandat, s’ha anat augmentant el número d’alcaldesses fins arribar a les 215 actuals, i 3.578 regidores. Un camí ascendent però encara no suficient, perquè encara ens queda molt camí per recórrer per assolir la plena igualtat entre homes i dones en tots els àmbits: personal, familiar, laboral, polític i, és clar, municipalista.
Els nostres carrers i places han de ser espais lliures de violències masclistes, de discriminacions de qualsevol tipus, i només així seran espais de trobada, convivència i cohesió.
El nostre compromís en aquest sentit és ferm i absolut. La causa del feminisme i la igualtat és la de totes les dones, i també els homes, perquè igualtat és sinònim de justícia, de drets, d’oportunitats i de cohesió i qualitat de vida. Seguirem treballant, per ampliar, donar a conèixer i enfortir la xarxa de 107 Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), amb els equips, recursos i serveis especialitzats en atenció a les víctimes de violències masclistes, incorporant la perspectiva de gènere a totes les polítiques públiques, i aplicant clàusules de no discriminació salarial en la contractació pública, entre molts altres exemples.
Lluís Soler
President de l’ACM
C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Telèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.cat www.acm.cat
www.acm.cat
Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Joan Morcillo
Cap de redacció: David Prat
Consell de redacció: Albert Guilera, Santi Valls, Víctor Torrents, Carles Bassaganya, Jordina Moltó, Lluís Maria Corominas, Xavier Tomàs i Francesc Mateu.
Imprès sobre Satimat Green. L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:
Impressió: Editorial MIC La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles. Dipòsit legal: B3434383
154 kg d’escombraries
14 kg de CO2
139 km en un cotxe europeu estàndard
333 kwh d’energia
251 kg de fusta
3.346 litres d’aigua
I 3 I ACM
ACTUALITAT
Constituïm la Fundació Municipalista d’Impuls Territorial (FMIT) per potenciar la dinamització i la gestió territorial al servei dels municipis El Patronat constituent de la nova Fundació Municipalista d’Impuls Territorial (FMIT), presidit pel president de l’ACM, Lluís Soler, es va reunir el 29 de març en format virtual per donar el tret de sortida. Aquesta nova Fundació està constituïda per totes les veus del món local, representants acadèmics i col·legis professionals vinculats amb el territori. La FMIT és un pas endavant de l’ACM per dotar al municipalisme català de noves eines, serveis, suport, assessorament i reflexió en l’àmbit territorial, sumant sinergies entre l’administració local, l’àmbit acadèmic i d’expertesa i l’àmbit professional, al voltant de les polítiques territorials. Així, la nova Fundació pretén donar suport, incentivar i millorar la gestió local per al reconeixement d’un territori divers, crear un espai de reflexió i pensament del territori amb les administracions amb la voluntat de potenciar la transversalitat, i actuar com a altaveu municipalista en la dinamització d’un territori avançat des de l’equitat i la sostenibilitat.
Primera reunió a distància del patronat de la Fundació Municipalista d’Impuls Territorial (FMIT).
El president de l’ACM, Lluís Soler, ha destacat que “fem un salt endavant per abordar l’acció climàtica, impulsar la cohesió i la prosperitat a tots els pobles i ciutats, de la mà de tots els agents implicats”. Aquesta nova fundació té l’objectiu de participar activament en les noves normatives i projectes amb incidència al territori, assessorar les administracions locals per a un desenvolupament sostenible i de qualitat, impulsar iniciatives de gestió futura del
territori, potenciar els reptes i oportunitats a partir de l’escala municipal, impulsar estratègies per aprofundir en la cohesió i inclusió social, reflexionar sobre la mobilitat local integrada en una mobilitat global, i apostar per la transició ecològica, entre d’altres. En aquest sentit, planteja espais de reflexió, recerca i transmissió de coneixement amb interrelació entre els diferents agents. També es planteja organitzar jornades, seminaris i activitats de debat per aportar visions locals i abordar-les de forma conjunta.
Patronat de la Fundació Municipalista d’Impuls Territorial Món local Lluís Soler, alcalde de Deltebre i president de l’ACM Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l’FMC Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell i vicepresident de l’FMC Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i president de l’Associació de Micropobles de Catalunya (AMC) Sergi Pedret, alcalde de Riudoms i vicepresident de l’ACM Josep Caparrós, alcalde de Sant Carles de la Ràpita i vicepresident de l’ACM Mercè Bosch, alcaldessa de Maçanet de Cabrenys i vicepresidenta de l’ACM Xavier Paz, alcalde de Molins de Rei i vicepresident de l’ACM Àstrid Desset, alcaldessa d’Anglès i vicepresidenta de l’ACM Eloi Hernàndez, alcalde de Fonollosa i president del Fòrum de Joves Electes de l’ACM Joaquim Colomer, president del Consell Comarcal del Ripollès i president del Fòrum Comarcal de l’ACM Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida i alcalde de Bellvís Altres diputacions (en tramitació)
I 4 I ACM
Col·legis professionals Lorena Vela, degana del Col·legi Oficial d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) Oriol Amat, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) Elena Rodríguez, representant del Col·legi de Geògrafs Josep Canós, degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) Assumpció Puig, degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) (en procés de nomenament) Altres col·legis (com a convidats)
Àmbit acadèmic i d’experiència Ramon Roca, president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) Agustí Serra, secretari de l’Agenda Urbana i Territori de la Generalitat Estanislau Roca, catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Josep Maria Aguirre, doctor en dret i professor de la Universitat de Girona Marc Esteve, director de l’Institut de Governança Pública d’ESADE
ACTUALITAT
Generalitat, administracions locals i Endesa signen l‘acord per regular la pobresa energètica La vicepresidenta de l‘ACM i alcaldessa de Maçanet de Cabrenys, Mercè Bosch, va assistir a la signatura de l‘acord, presidida pel conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa. El Homrani va destacar que l‘acord “dona seguretat jurídica a les famílies i als ajuntaments, i corresponsabilitat a administracions i Endesa per fer front a noves situacions”. L‘ACM durant mesos ha participat a la Taula de negociació i l‘entitat municipalista destaca que els ajuntaments no han d‘assumir ni un euro del deute, ja que ja han pagat prou.
Representants de les diferents administracions i Endesa en l’acte de signatura de l’acord.
Generalitat, administracions locals i Endesa van anunciar el 29 de març un acord històric per eixugar el deute acumulat dels darrers sis anys per pobresa energètica, que són 38,7 milions d’euros corresponents a 35.518 famílies. L‘acord, que parteix de la llei de pobresa energètica del 2015, estableix que Endesa assumirà íntegrament el deute contret per aquestes persones i famílies
40 Defensem i representem la veu dels pobles i ciutats de Catalunya
vulnerables des de l’inici de l’entrada en vigor de la Llei 24/2015 (el 6 d’agost de 2015) fins al 31 de desembre de 2018. Són uns 17,5 milions d‘euros. El deute dels anys 2019 i 2020 (uns 21,3 milions d‘euros), el 50% l‘assumirà Endesa i l‘altre 50% les administracions signants (un 75% els assumirà la Generalitat i el 25% les administracions supralocals). El cost de la pobresa energètica que es generi a partir de l‘1 de gener del 2021, s‘assumirà al 50%.
L‘acord també serveix per regular la despesa generada per les situacions de pobresa energètica a partir de l’1 de gener de 2021. S’ha treballat i negociat a través de la Taula per abordar la pobresa energètica, formada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, el Departament d’Empresa i Coneixement, les quatre diputacions, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l‘ACM, l’FMC, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya.
anys al servei del municipalisme català Assessorem i donem eines i suport als ens locals
Oferim un ampli catàleg de productes i serveis
Oferim formació online i presencial per donar un millor servei a la ciutadania
REPORTATGE
La mirada femenina a la política municipal Reportatge en col·laboració amb: G. Tubert / O. Bosch / M. Martí / A. Ferràs / J. Marsal
La meitat de la ciutadania catalana viu en municipis liderats per una alcaldessa, però només el 23% d’alcaldies estan encapçalades per dones. Quatre d’elles són les alcaldesses d’Òdena, Maria Sayavera, de Bellmunt d’Urgell, Sònia Valero, del Pinell de Brai, Eva Amposta, i de Vilafant, Consol Cantenys. Són quatre exemples de com, des de pobles petits, les polítiques municipals canvien des de la mirada femenina. A excepció de Cantenys, que és la segona dona en ocupar l’alcaldia de Vilafant, Sayavera, Amposta i Valero són les primeres dones a ocupar el càrrec als seus municipis. Totes elles treballen amb equips majoritàriament femenins i expliquen com van canviar el funcionament l’Ajuntament un cop van ocupar el càrrec. Amb estils propis, cada alcaldessa ha trobat la manera d’introduir la mirada femenina en la governança dels seus municipis. L’alcaldessa d’Òdena explica com va transformar una organització “molt vertical” en una de “més horitzontal”, que forma part del procés
L’alcaldessa d’Òdena, Maria Sayavera, conversant amb una tècnica a l’exterior de l’Ajuntament.
de “feminització del consistori”. I com ha implementat polítiques feministes, per exemple, a nivell urbanístic. “Quan reformem un carrer, estudiem si hi ha de passar un pare o una mare amb un cotxet”, diu Sayavera, que afegeix que aquesta mirada també s’aplica per fer “un municipi més bonic i atractiu” perquè els ciutadans hi visquin “més còmodament”. Òdena també ha implantat el llenguatge no sexista en tots els documents de l’Ajuntament i ara treballa per posar les bases per a polítiques feministes transversals. Una fórmula que ja aplica l’Ajuntament de Vilafant. “Entenem
L’alcaldessa del Pinell de Brai, Eva Amposta, conversant amb una veïna.
I 6 I ACM
que les polítiques feministes s’han de treballar des de totes les àrees per igual”, explica l’alcaldessa Cantenys. El municipi empordanès té una Comissió d’Igualtat que parteix de la idea que “la mirada d’igualtat de gènere s’ha de traslladar en tots els àmbits”.
L‘alcaldessa d‘Òdena: “Quan reformem un carrer, estudiem si un pare o una mare hi ha de passar amb un cotxet“ Al Pinell de Brai també es treballa per portar la “mirada feminista” en tots els àmbits del poble, però Eva Amposta aposta per fer especial incís en el col·lectiu de gent gran. Principalment es treballa a partir del grup de lectura i escriptura, en espais de participació amb les entitats, o a la biblioteca municipal autogestionada pels veïns, amb l’objectiu de canviar actituds o costums patriarcals, i fer-ho des del consens. “M’ha sorprès, la gent està més conscienciada del que em pensava”, diu l’alcaldessa, que sí admet que és “més difícil” arribar als homes més grans perquè hi ha “menys espais de trobada”. Al municipi també
REPORTATGE
L’alcaldessa de Vilafant, Consol Cantenys, passejant pel municipi.
s’han fet accions concretes en l’àmbit de l’oci i els espais festius dels joves, com millores en la il·luminació, i altres gairebé invisibles per contribuir a evitar conductes i missatges masclistes. La governança femenina també es detecta en les prioritats. A Bellmunt d’Urgell, Sònia Valero destaca els esforços dedicats a mantenir en funcionament l’escola del municipi, actualment formada per vuit alumnes. Tres més estan a la llar d’infants. Avisa que, si l’escola desapareix, “al poble no hi quedarà ningú”. Valero defensa que les dones tenen una “sensibilitat social” que les fa estar més en contacte directe amb els ciutadans. Una visió que també té l’alcaldessa de Vilafant: “Baixes més al detall perquè has viscut en primera persona els àmbits de l’espai públic i privat, les necessitats de la gent”.
L’alcaldessa de Bellmunt d’Urgell, Sònia Valero.
Cantenys sosté que el fet de ser dona permet “tenir unes sensibilitats diferents” i “això ajuda en totes les polítiques públiques”.
A l‘alcaldessa de Vilafant li preguntaven com podia ser presidenta del consell i dedicar-se als fills Les quatre alcaldesses relaten com sovint han d’enfrontar-se a actituds masclistes o paternalistes. Són “tics masclistes” que es fan “sense serne conscient”, explica l’alcaldessa d’Òdena, que a l’inici del seu mandat se sentia comentaris com: “Ostres, Òdena sí que té una alcaldessa jove i guapa”. Cantenys no es va sentir qüestionada
Pla mig de Maria Sayavera asseguda a l’exterior de l’Ajuntament d’Òdena.
quan va arribar a l’alcaldia de Vilafant pel fet de ser dona, però recorda amb cert regust el moment en què va assumir la presidència del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, el 2009. Després de 21 anys amb presidents, es convertia en la primera dona a assumir el càrrec i l’interrogaven sobre com compaginaria la gestió pública amb la seva vida privada. “Em preguntaven com ho podria fer, com podria ser regidora, presidenta i dedicar-me a casa meva i als meus fills”, explica, “em va sobtar perquè és una pregunta que mai se li hauria fet a un home. Suposo que tots els que havien passat abans per la presidència tenien família”. A l’alcaldessa de Pinell de Brai, que va accedir al càrrec amb 24 anys, li sap més greu ser qüestionada per ser dona que per ser jove. “M’he trobat actituds de ‘jo tinc més anys que tu o a mi no m’has d’explicar res’. I respons:
Consol Cantenys, conversa amb un veí.
I 7 I ACM
REPORTATGE
L’alcaldessa del Pinell de Brai, Eva Amposta, a la plaça del Mercat.
‘tu vens aquí, m’expliques alguna cosa i jo sóc l’alcaldessa’”.
L‘alcaldessa de Bellmunt d‘Urgell: “Si et veus segura, la gent té més confiança en tu i la teva feina“ Valero va haver de front als seus inicis com a alcaldessa a dues novetats. No només era la primera dona en ocupar el càrrec, sinó que a més no era natural del municipi, que no arriba als 200 habitants. Va veure com alguns dels seus veïns qüestionaven si estava preparada per abordar temes com els urbanístics o els relacionats amb la pagesia. “Si et veus segura, la gent
L’alcaldessa de Bellmunt d’Urgell, Sònia Valero, amb dos treballadors.
té més confiança en tu i la teva feina”, explica, “si t’ho creus, ho pots fer”. Valero veu important la tasca de “mentalitzar” la població en entorns rurals com el seu per trencar “costums”.
ta figura d’imposició no hi és” i als homes “se’ls pressuposa un respecte que, en canvi, amb dones i a més joves, no hi és”. “La gent es pren la llibertat de no prendre’t tan seriosament”, lamenta.
Des d’Òdena, Sayavera creu que és molt diferent ser alcaldessa d’un poble petit com el seu, amb 3.500 habitants, que ser-ho d’una gran ciutat. “Segurament, a Barcelona ja només pel càrrec tens una altra imposició”, diu. Als pobles, “aques-
L’alcaldessa del Pinell de Brai admet “un punt d’orgull” per haver obert portes: “Sempre hi ha d’haver algú que sigui el primer. Si el que fem des de l’ajuntament ajuda les dones que venen darrere meu, em dono per satisfeta”
L‘alcaldessa del Pinell de Brai admet “un punt d‘orgull“ per haver obert portes a les dones que vindran darrere seu
Mira el reportatge també en vídeo aquí:
Lluny de la paritat: només un 23% d‘alcaldesses a Catalunya Després de les eleccions municipals del maig del 2019, el número d’alcaldesses a Catalunya va pujar del 18 al 23%. Des de les primeres eleccions democràtiques del 1979, el número de regidores i alcaldesses no ha parat de créixer, però les dades encara estan lluny de la paritat. Per comarques, la del Garraf fa ple amb el 100% d’alcaldesses als seus sis municipis, mentre que el Priorat és qui té propor-
I 8 I ACM
cionalment menys dones al capdavant dels consistoris: només un 4,34%, una sola alcaldessa d’un total de 23 municipis. El número de regidores electes s’hi acosta més i representen el 44% del total. Als consells comarcals, només hi ha 10 dones al capdavant del total de 41. La paritat només es compleix a les diputacions, amb dues presidentes, Núria Marín a Barcelona i Noemí Llauradó a Tarragona.
Mira el vídeo amb motiu del 8 de març:
ACTUALITAT
El municipalisme català al costat dels drets i les llibertats amb la iniciativa ‘Places per l’Amnistia’ dels presos i exiliats L’Associació Catalana de Municipis, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i Amnistia i Llibertat van presentar l’11 de març l’acció ‘Places per l’Amnistia’, per la recollida de signatures als municipis catalans amb parades a les places durant el cap de setmana del 13 i 14 de març perquè la Llei d’Amnistia pugui ser aprovada al Congrés dels Diputats. En una roda de premsa conjunta al Col·legi de Periodistes, les quatre entitats impulsaven l’acció després de la recent revocació del tercer grau als presos polítics i la retirada de la immunitat del president Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín per part del ple del Parlament Europeu. Des de l’ACM, el seu president Lluís Soler va posar en valor el compromís del municipalisme català sempre al costat de la defensa dels drets i les llibertats. Així, Soler va afirmar que “els alcaldes i alcaldesses, els ajuntaments, sempre hi hem estat. A les urnes, a les places, als carrers. Fent sentir la veu de la democràcia i practicantla. Posant les urnes per facilitar que la ciutadania pugui expressar-se lliurement sense por a una repressió continuada que fa que a dia d’avui, malauradament, tinguem persones preses i exiliades, alcaldes i al-
Representants institucionals i polítics presents a la presentació de l’acte ‘Places per l’Amnistia’
caldesses condemnats”. El president de l’ACM també va destacar que el municipalisme català seguirà estant al costat de la democràcia per treballar per un futur millor i que “ara és moment d’unir la nostra veu per reclamar l’amnistia, per reclamar que les persones preses i exiliades puguin tornar a casa el més aviat possible. Perquè en un estat democràtic no s’entén que posar les urnes sigui un delicte”. El vicepresident d’Òmniu, Marcel Mauri, va destacar que amb la iniciativa “comencem una triple ofensiva ciutadana, política i social per posar l’amnistia i l’autodeterminació al centre de l’agenda política”. I va afegir que es vol que “centenars d’entitats de la societat civil se sumin a la reivindicació d’amnistia”. Josep Maria
Cervera, president de l’AMI, va recordar també que el món local ha estat sempre al costat dels presos polítics. La portaveu de l’Associació Amnistia i Llibertat, Susanna Pagès, va insistir que “ara agafa més sentit que mai la recollida de signatures. Instem al Congrés dels Diputats, a partir del nostre dret a petició”. La presentació de la iniciativa va comptar també amb la presència del president de l’AMI, Josep Maria Cervera, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, i la portaveu de l’Associació Amnistia i Llibertat, Susanna Pagès, i també amb una fila zero amb la participació dels partits polítics independentistes abm Roger Torrent (ERC), Laura Borràs (JxCat), Pau Juvillà (CUP) i Lluís Font (PDeCAT).
I 9 I ACM
ACTUALITAT
Segueixen les trobades amb representants universitaris amb la Universitat Politècnica de Catalunya, la Ramon Llull i Esade L’Associació Catalana de Municipis (ACM) segueix amb les trobades de treball amb els màxims representants de les universitats catalanes. Aquest març s’han fet reunions amb la Universitat Politènica de Catalunya, Esade i la Universitat Ramon Llull. L’Associació Catalana de Municipis segueix amb la ronda de contactes amb les universitats catalanes. El president de l’ACM, Lluís Soler, la secretària general, Joana Ortega, i el secretari general adjunt, Sergi Penedès, es van trobar el passat 5 de març amb el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Francesc Torres. El 10 de març la trobada es va fer amb el director de Governança Pública d’ESADE, Marc Esteve. Mentre que el 16 de març la reunió es va fer amb el rector de la Universitat Ramon Llull, Josep M. Garrell. Les trobades amb les universitats catalanes serveixen per compartir sinergies en temes de formació i obrir futures vies de col·laboració, ja sigui a través dels Màsters i Postgraus que l’ACM ofereix tant a electes locals com a treballadors públics de l’administració local.
El president de l’ACM en la reunió amb el rector de la UPC.
Reunió amb la Universitat Ramon Llull amb el president Lluís Soler, Joan Ortega i Sergi Penedès.
Oferim un catàleg de productes i proveïdors d’elements de protecció (mascaretes, gels, guants, etc) a disposició dels ens locals Consulta’l a www.acm.cat I 10 I ACM
ÀMBITS SECTORIALS
El Fòrum de Joves Electes debat aportacions en clau juvenil a l‘Agenda Rural de Catalunya El Fòrum de Joves Electes es va reunir el passat 24 de març en una jornada de treball centrada en l’Agenda Rural de Catalunya amb la voluntat d’aportar propostes amb una visió dels i les joves i responsables de joventut del país. Presidida per l‘alcalde de Fonollosa i president del Fòrum de Joves Electes, Eloi Hernàndez, aquest va explicar el projecte de l’Agenda Rural i les diferents fases de participació del document incial, juntament amb la tècnica de l‘Associació d‘Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA),Judith Saus. La jornada de treball, que es va realitzar a través de videoconferència, va servir per plantejar les fortaleses i les febleses del territori, i els valors a destacar per dinamitzar i potenciar el territori rural. Així, també es van presenta els 8 eixos estratègics per desenvolupar a través de l’Agenda Rural de Catalunya. Concretament, es van fer quatre tallers de participació online per identificar les barreres associades a cada tema i acompanyats amb un debat per fer propostes que puguin trencar aquestes barreres. Així, es van exposar reptes com el demogràfic, la tran-
sició ecològica, el territori connectat o la innovació i dinamització social i econòmica. Finalment es van compartir experiències que s’estan aplicant al territori amb resultats prometedors per solu-
cionar algunes de les problemàtiques que presenta el món rural. Els participants a la jornada de treball van agrair, sobretot, la possibilitat de debatre i participar de l’agenda des de la perspectiva dels i les joves.
Escaneja el codi i apunta’t al canal de WhatsApp
I 11 I ACM
#DEBATMUNICIPALISTA
Més de 500 electes i tècnics de l’administració local participen en el debat municipalista del nou reglament de transparència L’ACM, mitjançant la Fundació Transparència i Bon Govern Local (FTBG), va reunir l’11 de març més de mig miler de tècnics i electes de l’administració local en un debat municipalista a l’entorn del nou reglament de transparència i accés a la informació pública, que va entrar en vigor fa unes setmanes amb la publicació del Decret 8/2021 de 9 de febrer. La sessió formativa, que es va celebrar en format online per als participants però presencialment per als ponents, va comptar amb més de 500 inscrits i la presència del Conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé. A la inauguració de la jornada el president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, va posar èmfasi en la necessitat que el municipalisme català, les seves institucions i treballadors i electes, siguin un exemple de bona gestió i governança i que la transparència sigui “no només un compromís sinó també una manera de ser i de fer”. També va apuntar que l’ADN municipalista es basa en “una nova i bona política que necessita de governs oberts, que facilitin la participació a la ciutadania i que impulsin una comunicació oberta amb els nostres veïns i veïnes. Una ciutadania empoderada és base de pensament crític i de fiscalització que ens ha de permetre avançar com a societat”.
El president de l’ACM i el Conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència.
Per la seva part, el Conseller Bernat Solé va destacar que “hem de construir una democràcia de qualitat, i per això hem d’avançar cap a institucions essencialment transparents”, i va remarcar que el reglament de transparència “és un pas endavant en aquest sentit i una peça clau per al desenvolupament de la Llei de Transparència”. Solé va reconèixer la feina feta en els darrers set anys, des de l’aprovació de la llei, destacant que “el treball coordinat i compartit sempre és un èxit col·lectiu”, i va concloure animant a implementar el reglament de transparència “des del municipi més gran fins al més petit”. El debat municipalista va comptar també amb la participació del secretari de Transparència i Govern Obert de la Generalitat,
Jordi Foz i Oliver García van exposar les novetats del reglament.
I 12 I ACM
Jordi Foz, i l’analista de la mateixa Secretaria, Oliver García, que van explicar el nou reglament. Foz va explicar que “el reglament ha estat fruit d’un procés lent d’elaboració” i que “un dels aprenentatges del Govern Obert és que el temps que dediques a incorporar coneixement i enriquir una política pública, és un temps que guanyes. Perquè aquest temps et permet escoltar la ciutadania i el conjunt d’actors implicats, i això suposa una millora en el producte final”. Foz va explicar que “la confiança ciutadana és clau per al bon funcionament de les institucions. El producte que hem construït amb el reglament de transparència és sòlid i serà útil a la ciutadania”. La sessió va servir per esvair dubtes en relació a les modificacions i casuístiques
Eugeni Castelló, asessor del Síndic de Greuges intervenint a distància.
#DEBATMUNICIPALISTA
Jordi Foz, secretari de Transparència i Govern Obert.
que incorpora el nou reglament a la Llei 19/2014 de Transparència, accés a la informació pública i bon govern, que va entrar en vigor fa sis anys. En aquest sentit, aquest nou reglament té per objectiu concretar i clarificar aquells preceptes que generaven una disparitat d’interpretacions i aplicacions entre administracions públiques, i incorpora la doctrina que han desenvolupat òrgans com la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) o l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, entre altres. El debat municipalista va comptar també amb una taula rodona amb la participació de la presidenta de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), Elisabet Samarra, la directora de l’Agència de Transparència de l’AMB, Gemma Calvet, l’assessor del Síndic de Greuges de Catalunya, Eugeni Castelló, i el director de la Fundació Transparència i Bon Govern (FTBG), Lluís Corominas. Eli-
Elisabet Samarra, presidenta de la GAIP, amb Lluís Corominas i Àstrid Desset de l’ACM
sabet Samarra va dir que la progressiva implantació i coneixement de la Llei de Transparència ha portat a un major exercici dels drets dels ciutadans en l’accés a informació pública, que es demostra amb el fet que en els dos darrers anys s’han presentat aproximadament 900 reclamacions per any davant la GAIP. Gemma Calvet va afirmar que l’aprovació de la Llei va definir uns paràmetres de governança i gestió administrativa que van marcar un abans i un després a Catalunya, i va posar en valor la tasca desenvolupada per les entitats supralocals en el suport a les administracions locals en l’àmbit de la transparència. També va manifestar la necessitat de desplegar més accions de suport tècnic i econòmic a les administracions locals i supralocals per a implementar el Reglament de transparència.
de governança en el conjunt de totes les administracions públiques que és complex d’aplicar de forma homogènia i va posar de relleu que s’ha consolidat un avançament a dues velocitats entre les diverses administracions. Mentre que Lluís Corominas va afirmar que les administracions locals han fet un gran esforç per adaptar-se a la Llei de transparència, i va destacar que el reglament incorpora aportacions del món local en el seu articulat, entre elles de l’ACM. També va explicar els projectes impulsats des de la FTBG en l’àmbit del bon govern i la integritat pública a l’administració local.
Torna a visualitzar el debat en vídeo a aquí:
Eugeni Castelló va explicar que la Llei de Transparència planteja un canvi de model
Principals novetats que incorpora el reglament •
El Decret desenvolupa parcialment la Llei de Transparència, en concret els àmbits de publicitat activa i dret d’accés a la informació pública.
•
Es concreta quines persones i càrrecs tenen la consideració d’alts càrrecs i personal directiu local a efectes de la normativa de transparència.
•
S’incorpora un procediment simplificat de tramitació de sol·licituds d’accés a la informació pública.
•
Es concreten les causes d’inadmissió i els límits aplicables a les sol·licituds d’accés a informació pública.
•
Es desenvolupa l’obligació d’establir procediments d’avaluació anual del compliment de les obligacions de publicitat activa.
•
Es garanteix l’accés dels càrrecs electes locals als mecanismes bàsics de garantia de reclamació davant la GAIP. I 13 I ACM
ÀMBITS SECTORIALS
El municipalisme dona suport al Pla d‘Interior per lluitar contra la violència masclista i la desigualtat L’ACM va donar suport al pla amb 20 noves mesures per fer front a la violència masclista, que va presentar el departament d’Interior el 19 de març. Destaca la posada en marxa d’un canal de whatsapp gestionat per Mossos d’Esquadra per oferir prevenció, suport, de l’ajuda de la víctima o potencial víctima. Aqueste canal està en funcionament des de l’1 d’abril. També destaca la dotació d’eines tecnològiques a tots els Grups d’Atenció a les Víctimes (GAV) per oferir atenció i seguiment telemàtic a les víctimes, entre d’altres.
Col·labora amb aquesta secció:
Presentació del pla amb la secretària general de l’ACM, Joana Ortega.
El 28% de dones que sol·liciten atenció a les oficines de l’ICD i als SIAD locals estan travessant situacions de violències masclistes L’Institut Català de les Dones (ICD), i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques de Catalunya (ACM), van signar el 23 de març un acord de cooperació insterinstitucional per treballar conjuntament per implementar les polítiques públiques destinades a erradicar la desigualtat entre dones i homes, i abordar la violència masclista. L’acord suposa una inversió l’any 2021 d’un total de 5.085.500 euros per donar suport als ens locals en el desplegament d’aquestes actuacions i reforçar l’atenció a les dones ateses pels 102 serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD) dels ens locals de mes de 20 mil habitants i dels Consells Comarcals. Durant l’any 2020 a Catalunya s’ha atès 21.960 dones, el 28,3% es trobaven en situació de violència masclista.
Reunió virtual entre l’IC, l’ACM i l’FMC.
ACTUALITAT JURÍDICA
Apunts sobre la sentència del TC que declara la inconstitucionalitat de diversos preceptes de la Llei de Contractes (LCSP) En data 18 de març de 2021, el Ple del Tribunal Constitucional, per unanimitat, ha estimat parcialment el recurs interposat pel Govern de la Comunitat Autònoma d’Aragó contra diversos preceptes de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic. A continuació es fa un breu resum dels motius d’impugnació i dels pronunciaments dictats pel Tribunal a l’efecte: Irregular transposició de la normativa europea amb una clara vulneració del principi de neutralitat El TC desestima que la LCSP hagi incorregut en una vulneració del principi de neutralitat en la transposició de la normativa europea, perquè és una qüestió aliena a la jurisdicció constitucional. Diferent tracte que la norma dispensa a la Comunitat d’Aragó en no reconèixer-ne el règim foral En aquest extrem, el TC declara que la pretensió que la LCSP impedeix a la Comunitat Autònoma d’Aragó l’actualització els seus drets històrics en matèria de contractació no troba empara en la Disposició Addicional Primera de la Constitució, i tampoc en altres disposicions del bloc constitucional, com la Disposició Addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó. Vulneració de l’ordre competencial en matèria de contractació en perjudici de les competències autonòmiques de desenvolupament i execució o de la seva potestat d’autoorganització El Ple del TC, en relació amb els articles que a judici de la part recurrent han vulnerat l’ordre competencial en matèria de contractació, recorda que ha d’entendre’s per legislació bàsica
en aquesta matèria: “(...) todos aquellos preceptos de la LCSP que directamente se encaminen a dotar de una efectividad práctica a los principios de libertad de acceso a las licitaciones, publicidad y transparencia de los procedimientos; igualdad de trato y no discriminación entre licitadores; integridad y eficiente utilización de los fondos públicos –STC 84/2015, FJ 5 a), plasmados en el art. 1.1 LCSP-, deben ser razonablemente considerados como normas básicas. Por el contrario, no tendrán tal consideración <<aquellas otras prescripciones de detalle o de procedimiento que, sin merma de la eficacia de tales principios básicos, pudieran ser sustituidas por otras regulaciones asimismo complementarias o de detalle, elaboradas por las comunidades autónomas con competencia para ello>> (STC 141/1993, FJ 5). Por esta vía quedan excluidas de la esfera de lo básico aquellas prescripciones de orden procedimental y formal, que tienen una naturaleza complementaria y auxiliar que solo de forma muy incidental guardan conexión con los principios del régimen básico de contratación”.
En aplicació d’aquesta doctrina, declara inconstitucionals l’exclusió de l’eficàcia extraterritorial de les decisions sobre classificació adoptades pels òrgans competents autonòmics (art.80.2), l’obligació imposada als ens locals de publicar els seus perfils en una única i concreta plataforma de contractació (incís “de forma exclusiva y excluyente” del paràgraf cinquè de l’art. 347.3), i la previsió de la LCSP relativa a la determinació de l’òrgan competent, en absència de legislació autonòmica, per a resoldre el recurs especial en matèria de contractació en l’àmbit dels ens locals (paràgraf segon de l’art. 46.4). La STC també declara que no són conformes a l’ordre constitucional de competències alguns aspectes relatius a l’òrgan competent per a declarar la prohibició de contractar; el contingut dels plecs de clàusules administratives particulars; la definició de prescripció o especificació tècnica; la decisió de no publicar determinades dades sobre la celebració del contracte; les subfases en el concurs de projectes; o l’habilitació normativa en matèria d’ús de mitjans electrònics, informàtics o telemàtics.
I 15 I ACM
FORMACIÓ
Quasi 900 treballadors públics locals i electes han cursat a través de l‘aula virtual les accions formatives AFEDAP 2021 de febrer i març Un total de 881 persones, ja siguin treballadors públics locals o electes locals, han cursat alguna de les 20 accions formatives que s’han ofert de forma virtual entre mitjans de febrer i el mes de març. Aquesta accions formaven part del programa AFEDAP 2021, que l’ACM organitza, conjuntament amb les Diputacions de Girona, Tarragona i Lleida. A mitjans del mes de febrer es va tornar a reemprendre la formació que l’ACM porta a terme a través del Pla Agrupat AFEDAP 2021, una iniciativa de formació no presencial a quatre mans entre l’ACM, i les Diputacions de Girona, Tarragona i Lleida. La primera proposta constava de 20 accions formatives organitzades al llarg del mes de febrer i del mes de març. Aquests tallers o cursos de curta durada van tornar a tenir molt èxit, ja que hi han passat 881 persones de l’administració local. Això significa una mitjanda de 44 persones per a cada curs. En aquesta primera convocatòria del 2021 s’ha tractat molta diversitat de temàtiques, moltes d’elles centrades en la gestió de la pandèmia Covid-19 i en àmbits com la gestió assistencial i d’atenció a les persones o la reactivació econòmica dels municipis. També hi ha hagut monogràfics molt específics i d’actualitat com poden ser els efectes en matèria de personal a la Llei de Pressupostos generals de l’Estat o la nova Llei de Facilitació de l’activitat econòmica i un novedós curs sobre l’ús de drons a l’administració pública local. Sessions sobre les polítiques d’estímul econòmic durant la pandèmia, o un curs de cinc sessions sobre aspectes de la contractació pública, com la contractació per emergència, la gestió dels contractes menors o la funció del responsable del contracte han completat l’oferta.
I 16 I ACM
Una sessió online del Curs sobre contractació pública, del qual se n’han fet dues edicions.
“La formació online ha vingut per quedar-se, igual que el teletreball“ Com a formadora, quins són els reptes o canvis que t’has trobat en el moment de transformar la classe presencial al format online? El repte és llançar-te a la “red” sense veure una mirada o unes paraules prèvies a l’inici amb algun o alguns dels presents. Per això, trobo important “humanitzar-ho” amb alguns dels presents de forma prèvia, ja sigui uns minuts abans, ja sigui com introductori quan comença la sessió. S’agraeix un acompanyament de la mà per via de la veu, com si quan entres a la sala ho fas en companyia de qui en farà la moderació. Quins desavantages hi veus? El desavantatge més important és no poder observar la “presencialitat”, veure, cara a cara, uns ulls de sorpresa, avorriment, dubte, obligacció, confirmació, negació...quan exposes la matèria. Són aquestes mirades les que ajuden a prendre el pols de la sessió.
Llum Bruno, formadora i secretària general del Consell Comarcal del Bages
I les coses positives? L’instantaneïtat a l’inici i al final, que permet començar la sessió sense desplaçaments i acabar-la tornant a treballar al moment. Fet que propicia poder assisitir a algunes jornades més perquè en redueixis les hores de transitar, sense perjudici que no et limites ni per territorialitat, ni per cost. A les administracions locals la formació online ha vingut per quedar-se? Sense cap mena de dubte, de la mateixa manera que el teletreball, jo crec que es queda, com tot, en la dosis justa sempre agrada.
FORMACIÓ
El 16 d‘abril iniciem la 9a edició de les Matinals Prat de la Riba per debatre sobre habitatge, transparència, urbanisme i reptes post-pandèmia La Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals, juntament amb la UAB i la Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes (FAAEE), proposen una nova edició de les Matinals Prat de la Riba. Un seminari, amb periodicitat bimensual, per tractar qüestions d’actualitat i d’interès per al món local. La 9a edició de les Matinals Prat de la Riba s’iniciarà el proper 16 d’abril amb l’objectiu de tractar algunes de les novetats legislatives i d’altres qüestions d’interès. Es realitzaran els divendres de 9 del matí a 1 del migdia en format online i van adreçades a càrrecs electes que vulguin actualitzar coneixements i aprofundir en qüestions de competència municipal i a personal directiu del sector públic local. La primera sessió tindrà lloc el 16 d’abril
sota el títol ‘Els governs locals davant la problemàtica de l’habitatge’. Una sessió que se centrarà en mesures urbanístiques per millorar l’accés a l’habitatge, propostes per contenir els preus de lloguer i un taller pràctic sobre vulnerabilitat social i gestió de meses d’emergència local. Destaca la participació del director general d’Assumptes Contenciosos de la Generalitat, Francesc Urios, i del secretari de l’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra. El 14 de maig la sessió es titula ‘Transparència i accés a la informació local’ i comptarà amb el secretari general de la Sindicatura de Comptes, Manel Rodríguez, o el director de la Fundació Transparència i Bon Govern Local de l’ACM, Lluís Corominas. Es parlarà de les obligacions dels càrrecs electes i del personal directiu local, del dret d’accés a la informació pública local i dels plans d’integritat local. La sessió del 9 de juliol sobre
Sis sessions d‘abril a desembre 1a sessió - 16 abril
•
Els governs locals davant la problemàtica de l’habitatge 2a sessió - 14 maig
•
Transparència i accés a la informació local 3a sessió - 9 juliol
•
L’urbanisme local 4a sessió - 17 setembre
•
‘L’urbanisme local’, versarà sobre com fer ciutats més sostenibles i inclusives o un taller per involucrar els propietaris en la rehabilitació dels edificis. La sessió del 17 de setembre es titula ‘Reptes i desafiaments locals post-pandèmia’ i, entre d’altres, se centrarà en el teletreball, noves oportunitats en la prestació de serveis socials o un taller pràctic per promoure el desenvolupament econòmic local. La sessió del 15 d’octubre, titulada ‘Habilitats i competències’, versarà sobre creació d’equips i lideratge en moments de canvi o tècniques per resoldre conflictes i potenciar la pròpia marca. Finalment, el 10 de desembre es tancaran les Matinals amb una sessió titulada ‘La contractació pública local’. S’hi tractaran qüestions problemàtiques en contractació, les clàusules socials i ambientals en la contractació pública o la lluita contra la corrupció.
Reptes i desafiaments locals post-pandèmia 5a sessió - 15 octubre
•
Habilitats i competències 6a sessió - 10 desembre
•
La contractació pública local
Inscripcions i informació 93 496 16 16 / Ext. 201 cristina.soler@acm.cat www.acm.cat/formacio I 17 I ACM
FORMACIÓ
Iniciem la primera edició del nou Postgrau en gestió i promoció dels actius locals per donar eines per fomentar el desenvolupament El 10 de març l’Associació Catalana de Municipis va posar en marxa un nou Postgrau formatiu. Es tracta d’una novetat: una diplomatura de gestió i promoció dels actius locals, adreçada a tècnics i treballadors de l’administració local. Aquesta diplomatura s’imparteix en format semipresencial i se centrarà en els instruments existents per contribuir al desenvolupament local, la promoció econòmica i la gestió pública dels actius territorials des de l’administració pública. També avaluarà quina concertació público-privada és la possible i òptima per revaloritzar el territori amb la finalitat de preservar els recursos naturals, el paisatge, el patrimoni i la cultura, i generar un desenvolupament sostenible. La inauguració del nou Postgrau va anar a càrrec del president de l’ACM, Lluís
El president de l’ACM, Lluís Soler, donant la benvinguda als alumnes del nou Postgrau.
Soler, que va destacar que “la millora contínua ens permet donar el millor de nosaltres mateixos en la gestió pública, la interlocució amb la ciutadania o en els projectes per millorar els nostres pobles i ciutats”. En aquest sentit, va insistir que la pandèmia i la necessària i urgent
reactivació socioeconòmica “ha posat de manifest la necessitat d’impulsar, més que mai, el desenvolupament local, la promoció econòmica i la gestió pública dels actius territorials des de l’administració pública”. Aquesta nova diplomatura està enfocada des d’una perspectiva transversal i interdisciplinària i aborda diverses òptiques: desenvolupament econòmic, emprenedoria i finançament, economia verda i/o circular, medi ambient, territori paisatge, turisme, oci, hostaleria, patrimoni material i immaterial, cultura, gestió d’espectacles i museus.
Sessió del cap de l’Oficina de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona, Javier Villamayor
Col·laboren amb aquesta secció:
I 18 I ACM
Un total de 22 persones treballadores en diferents administracions locals impartiran aquesta primera edició de la diplomatura, que anava adreçada a gestors d’àrees de desenvolupament econòmic, turisme, cultura o medi ambient.
CENTRAL DE COMPRES
Les pòlisses de Vida i Responsabilitat Civil i Patrimonial es renoven un any més Des de la Central de Compres de l’ACM s’ofereixen un total de 16 serveis de diversa tipologia que s’adeqüen a les necessitats dels ens locals. El primer de tos ells va ser la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil i patrimonial, que més endavant es va ampliar a altres pòlisses i a la mediació d’assegurances. Avui s’ofereixen un total de set pòlisses que es renoven regularment. A partir de l’1 de maig, les pòlisses de Vida i de Responsabilitat Civil i Patrimonial tindran un any més de vigència (des del 01/05/2021 fins al 01/05/2022) amb VidaCaixa S.A i Zurich Insurance PLC com adjudicataris respectius. La renovació de les pòlisses de Vida i Responsabilitat Civil i Patrimonial dona continuïtat a un servei que sempre ha comptat amb una bona acollida entre els ens locals. De fet, gairebé 700 han contractat alguna de les pòlisses que s’ofereixen al servei. Contractar una de les pòlisses que s’ofereixen des de la central de compres suposa fer-ho amb unes condicions avantatjoses i amb unes cobertures molt àmplies a un preu molt competitiu. Les pòlisses que s’ofereixen són les següents: • Danys a edificis i instal·lacions, Cata-
lana Occidente. Cobreix els edificis i el patrimoni municipal.
danys, ARAG SE. Cobreix per a la reclamació dels danys a que estan sotmesos els bens municipals.
• Vida, VidaCaixa S.A. Cobreix la defunció i /o invalidesa per qualsevol causa, tant accidental com natural.
• Vehicles terrestres, FIATC. Cobreix l’assegurança obligatòria de vehicles.
• Accidents, Zurich Insurance PLC. Cobreix la defunció i/o invalidesa per causa accidental. • Responsabilitat civil i patrimonial, Zurich Insurance PLC. Cobreix l’ajuntament davant reclamacions de tercers, tant indemnització com defensa. • Responsabilitat de càrrecs electes, AIG Europe Limited. Cobreix la responsabilitat personal tant dels electes com dels funcionaris i laborals. • Defensa jurídica i reclamació de
Per una altra banda, el servei de mediació d’assegurances, amb Ferrer&Ojeda Asociados com a corredoria, ofereix l’assessorament especialitzat en la contractació i la tramitació de sinistres.
Informació 93 496 16 16. Ext. 212 centraldecompres@acm.cat www.acm.cat/compres
I 19 I ACM
AGENDA MUNICIPALISTA Acció climàtica
Calafell assumeix la recollida de brossa diària i la planta de transferència L’Ajuntament de Calafell ha decidit assumir directament la planta de transferència de residus, fins ara vinculada a l’empresa mixta comarcal Ecobp, i gestionar-la en solitari. Però serà per als residus generats al municipi, ja que la resta de municipis del Baix Penedès vinculats al projecte comarcal, no hi tindran accés. Una imatge d’una caixa niu. Foto: Infoanoia
Igualada instal·la 40 caixes niu en arbres per millorar la biodiversitat L’Ajuntament d’Igualada ha instal·lat 40 caixes niu a les zones arbrades de la ciutat. L’objectiu és aprofitar la biodiversitat amb un doble objectiu. El primer és reequilibrar l’ecosistema afavorint la presència de pardals i mallerengues i reduint la presència de tórtores i tudons i, en menor mesura, de coloms. Tórtores i tudons són ara les espècies majoritàries en els parcs i jardins de la ciutat i causen molèsties per l’acumulació d’excrements. Afavorint la presència d’altres espècies que no causen molèsties com, sobretot, els pardals, s’espera augmentar la competència interespecífica; és a dir, que tórtores i tudons hagin de compartir amb altres espècies uns recursos que ara poden aprofitar en exclusiva i que, a mig termini, es redueixi el seu nombre. L’altre objectiu és lluitar de forma natural contra la proliferació d’insectes. A més dels pardals, que inclouen una important part d’insectes en la seva dieta, les caixes niu també es destinen a espècies que tenen una dieta majoritàriament insectívora, com les mallerengues, els sílvids i els túrdids. Així, s’espera contribuir a reduir la proliferació d’insectes que poden resultar molestos o causar perjudicis en l’arbrat viari i també poder reduir l’ús de pesticides necessaris ara per al seu control.
Estar al dia de l’actualitat del món municipalista
I 20 I ACM
Així, des del 16 de març Calafell ha començat a prestar directament la recollida de brossa i la planta ha passat a ser municipal. Així podrà gestionar el cicle complet de la brossa, des de la recollida al transport i eliminació. L’Ajuntament de Calafell ho gestionarà a través de l’empresa municipal Cemssa i preveu poder estalviar 800.000 euros a l’any, gràcies a no haver de pagar IVA ni el benefici industrial pel fet de ser de gestió municipal. També s’estalvia el percentatge al Consell Comarcal i l’assessorament tècnic. Amb la municipalització es pretén una major eficiència pel fet de tenir el control directe del servei.
La planta de transferència de residus. Foto: Ajuntament de Calafell
3 raons
Rebre tota l’oferta formativa de cursos, jornades i postgraus
per rebre el butlletí electrònic de l’AMC Rebre informació d’interès local
Com puc rebre el butlletí electrònic? Envia un mail a comunicació@acm.cat indicant l’assumpte Butlletí electrònic
AGENDA MUNICIPALISTA Qualitat de vida
Neix a Lleida un projecte per impulsar el cooperativisme entre els joves L’Ajuntament de Lleida i Ponent Coopera han engegat Fem Coop, un projecte de nova creació que vol impulsar l’emprenedoria i l’autoocupació dels joves mitjançant la creació de cooperatives que fomentin valors de justícia social, consum responsable, sostenibilitat i que proposin solucions innovadores per als reptes socials actuals. La iniciativa inclou una formació pràctica adreçada a joves d’entre 18 i 35 anys que estiguin interessats en crear una empresa d’aquestes característiques. També atorgarà ajuts directes a aquelles cooperatives que han iniciat la seva activitat econòmica a partir del 2020. L’objectiu final és que els joves coneguin els principis i valors del cooperativisme, com funciona una cooperativa, quin tipus de cooperatives hi ha, com es constitueix, finançament, nocions de màrqueting i publicitat i que detectin necessitats reals de la ciutat de Lleida per redactar un pla d’empresa realista que doni resposta a aquestes necessitats.
Pesentació de “Fem Coop”, el nou projecte de la Paeria de Lleida i Ponent Coopera per impulsar el cooperativisme entre els joves. Foto: ACN
El regidor de Medi Ambient i el de Via Pública. Foto: Aj. Banyoles
Banyoles il·lustra accions incíviques per conscienciar a la població perquè abandoni conductes L’Ajuntament de Banyoles ha presentat la campanya ‘Incivisme il·lustrat’ amb l’objectiu de promoure el civisme a la ciutat. Es tracta d’una campanya que es basa en un conjunt de dibuixos que ridiculitzen i deixen en evidència alguns d’aquests comportaments incívics. Segons el regidor de Via Pública, Lluís Costabella, “en els darrers mesos s’ha detectat un increment de conductes incíviques a la ciutat” i remarca que “l’objectiu és que la ciutadania prengui consciència que aquestes actituds incíviques no les volem a Banyoles”. Les defecacions de gossos a la via pública, passejar els gossos deslligats, el botellot en espais públics, circular amb excés de velocitat, el soroll dels vehicles i motocicletes, les bicicletes i els patinets elèctrics circulant per voreres o en direcció contrària o l’abandonament de trastos i andròmines a la via pública són algunes de les conductes que es denuncien a través de la campanya.
Prosperitat
Bellver regala cinc euros als que dinin als restaurants del municipi Bellver de Cerdanya ofereix descomptes per dinar als restaurants del municipi. Es tracta de bonificacions directes de 5 euros per persona i menú per als clients que dinin a l’establiment o optin per emportar-se el menjar. Per un menú de 10 euros, el client en pagarà 5. El restaurador, per la seva part, acudirà cada setmana a l’ajuntament i aquest li abonarà els 5 euros de cada menú venut. El consistori ofereix també una injecció econòmica al comerç i serveis locals a través d’ajuts de fins a 300 euros per als restauradors que consumeixen en empreses del municipi.
Panoràmica de Bellver de Cerdanya. Foto: ACN
I 21 I ACM
LOCALRET
La Diputació de Barcelona i Localret col·laboren per elaborar estudis per a la millora de la banda ampla als municipis El nou Catàleg de serveis 20212023 aprovat per la Diputació de Barcelona, posa a l’abast dels governs locals recursos d’assistència i cooperació local. Entre tots aquest recursos, destaca una línia específica per a la redacció d’estudis per a la provisió de banda ampla al territori. Aquest recurs tècnic el poden demanar a la Diputació els ajuntaments de municipis de fins a 50.000 habitants. Això suposa que el recurs està disponible per al 93% dels municipis de la demarcació de Barcelona. El termini per a presentar les sol·licituds finalitza el dia 30 d’abril de 2021. En aquest sentit, en el marc de convocatòries anteriors, s’han atès més de 125 sol·licituds en relació als següents estudis tipus:
- Estudi de cobertures reals de telefonia mòbil per a la millora de la provisió de banda ampla al municipi. - Estudi per a la provisió de banda ampla aprofitant la xarxa municipal de televisió per cable existent.
- Estudi per a la definició d’una estratègia municipal de desplegament d’infraestructures d’acord amb els interessos de connectivitat del municipi (equipaments públics, zones d’activitat econòmica, etc).
La Diputació de Barcelona ofereix aquest recurs en col·laboració amb el Consorci Localret, atès que reconeix al Consorci Localret com a l’entitat municipalista especialitzada en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, mitjançant la qual desenvolupa projectes estratègics d’interès per a les entitats locals.
- Estudi per a la millora de la connectivitat de les empreses dels polígons industrials.
Davant de qualsevol dubte o aclariment, tant els responsables electes
- Estudi per a la millora de l’accés a la banda ampla al municipi.
I 22 I ACM
com els tècnics dels ens locals, es poden posar en contacte amb l’Àrea d’Infraestructures del Consorci Localret mitjançant el telèfon 93 486 14 30 o el correu electrònic consorci@ localret.cat. També poden trobar més informació al Catàleg de Serveis 20212023 de la Diputació de Barcelona (Àrea d’Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial. Innovació i governs digitals. Estudis per a la provisió de banda ampla al territori, amb codi de recurs 21128).
ENTREVISTA
Anna Erra: “Treballem perquè Vic sigui un ciutat per a les persones, encara més saludable, una ciutat del coneixement i amb progrés econòmic” Anna Erra (JxCat) Alcaldessa de Vic Habitants: 46.214 Pàgina web: www.vic.cat
Anna Erra (JxCat) és alcaldessa de Vic des del 2015 i en les darreres eleccions municipals del 2019 va obtenir majoria absoluta del ple vigatà. Erra fa un balanç “molt positiu” del seu darrer mandat, ja que “treballar per la ciutat que t’estimes, que t’ha vist néixer, créixer, tant a tu com als teus fills, és molt gratificant i un repte a la vegada”. L’alcaldessa de Vic explica que es va tornar a presentar “perquè no s’havia acabat la feina”, ja que “els primers quatre anys com a alcaldessa es va començar un camí que encara faltava recórrer. Sempre m’ha agradat jugar a bàsquet i m’agrada comparar-ho en l’àmbit esportiu. Havíem fet la primera part del partit i ens faltava la segona per completar el projecte de ciutat que volem”. En aquest sentit, destaca alguns projectes que encara tenen pendents, com per exemple el porta a porta, que no es va fer “perquè no hi va haver prou consens polític per tirar-ho endavant”, així com tampoc va ser possible abordar “la renovació del mercat municipal” i apunta que “l’única cosa que veig viable i possible és derivar els paradistes en espais buits que hi pugui haver a la ciutat i pensar què i com fer un nou projecte del Mercat Municipal de cara al futur. El mandat anterior era el del mercat municipal i l’actual és el de la nova Biblioteca, no hi ha diners públics per a tot”.
perquè sàpiga retenir el talent i sigui un campus-ciutat amb coneixement i que sàpiga donar sortida i oferir oportunitats al jovent”. Un altre aspecte a tenir en compte és l’impacte de la Covid-19, i Erra explica que ha accelerat una “digitalització” i que ha de servir perquè Vic “pugui acollir projectes cabdals per oferir nous models de creixement econòmic i d’especialització”. Justament dues setmanes abans de la pandèmia presentaven el “Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2019-2023, el document estratègic que recull les prioritats polítiques de la legislatura”, un “full de ruta del govern per continuar perquè Vic sigui un ciutat per a les persones, encara més saludable, una ciutat del coneixement i amb progrés econòmic”. Finalment, Anna Erra explica que “ser alcaldessa és un gran orgull i responsabilitat. Implica escoltar i parlar amb les persones, estar al costat de la gent. Ser alcaldessa és, també, saber treballar en equip i fer-ho amb compromís i responsabilitat”.
“Tenim sobre la taula un POUM, gairebé sortit del forn, que és referent a nivell de país en aplicar la salut en l’urbanisme“ Sobre els reptes de futur també explica que “tenim sobre la taula un POUM, gairebé sortit del forn, que és referent a nivell de país en aplicar la salut en l’urbanisme. Hem de continuar treballant per a aquesta ciutat saludable i pacificada perquè Vic segueixi sent una ciutat referent amb una mobilitat sostenible i que miri al riu Mèder” i vol seguir “projectant Vic
I 23 I ACM
HI HA COSES QUE ES PORTEN DINS DEL COR Un any més al costat de Sant Jordi i de la cultura #SantJordi www.diba.cat/sant-jordi